Guia didentificaci i tractament

de picades de meduses i altres

organismes gelatinosos COTYLORHIZA

PELAGIA PELAGIA
PELAGIA

RHIZOSTOMA RHIZOSTOMA
RHIZOSTOMA

A. Gennari 2013 Pelagia

A. Gennari
A. Gennari
20132013 Rhizostoma Cotylorhiza Aurelia Chrysaora
noctiluca pulmo tuberculata aurita hysoscella
A. Gennari 2013 A. Gennari
A. Gennari
2013 2013

A. Gennari 2013

AEQUOREA AEQUOREA
AEQUOREA

RHIZOSTOMA LUTEUM RHIZOSTOMA LUTEUM

RHIZOSTOMA LUTEUM

Discomedusa Rhizostoma Carybdea Aequorea Ve l e l l a Porpita

A. Gennari 2013 A. Gennari 2013 A. Gennari 2013

A. Gennari 2013 A. Gennari

A. Gennari 2013 2013

lobata luteum marsupialis forskalea velella porpita

PHYSALIA

Olindias, Gonionemus, Physalia Altres Espcies Altres meduses del

Pandea physalis gelatinosos invasores Mediterrni
A. Gennari 2013
 Fitxa Tcnica de Meduses
Els cnidaris, grup danimals que inclou a les me-
duses i altres organismes gelatinosos urticants,
posseeixen cllules anomenades Cnidocists que
sn com microxeringues que injecten substn-
cies txiques, les quals utilitzen per alimentar-se
i defensar-se. Els cnidocists estan distributs en
tot el cos de lanimal tot i que concentrats en els
tentacles. El grau de toxicitat daquesta substn-
Esquema general de
cia per als ssers humans s diferent depenent de lanatomia duna medusa
lespcie de medusa. La majoria dels contactes
accidentals dhumans amb meduses es produei- Ombrella Ectoderma
xen durant el bany o amb exemplars morts o amb
Mesoglea
restes de tentacles a la platja. La capacitat txica Estmac
persisteix durant bastant de temps desprs de la Endoderma
mort de la medusa.
Manubri
Tentacles
En aquesta guia les meduses shan classificat se- marginals
gons la capacitat urticant especfica de cada esp-
cie en les segents categories: Tentacles o
braos orals

MOLT URTICANT

URTICANT

POC URTICANT

NO URTICANT
1
 Cicle de Vida de les Meduses
1

6
1 Els adults es reproduei-
xen sexualment i es pro-
dueix fecundaci externa

2 La larva plnula neda

lliure per curt temps

3 La plnula es fixa en un 2
substrat i es transforma en
un plip

4 El plip pateix el procs

destrobilaci
5 Dividint-se en segments
i generant fires
6 Cada fira o medusa
juvenil neda lliurement fins
a convertir-se en una nova
medusa adulta
3
5
4
Les meduses presenten diferents cicles de vida depenent de
lespcie. El que es presenta en aquesta guia s el ms com
per a les meduses de la costa mediterrnia espanyola, entre
elles Aurelia sp., R. pulmo, C. tuberculata, C. hysoscella,
R. luteum, D. lobata i P. punctata.
2
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Pelagia noctiluca
Nom com: Medusa luminiscent Dimetre ombrella fins a 20 cm

Color rosat vermells. Ombrella semiesfrica amb 4 braos orals MOLT URTICANT
gruixuts i 8 tentacles marginals (fins a 2 m de longitud). La
superfcie de lombrella est recoberta de berrugues marrons. MOLT FREQENT
Els juvenils poden ser de color marr clar en lloc de rosat. Tot lany
3
 PELAGIA

Pelagia noctiluca
Aquesta espcie s considerada una de les ms abundants i
importants en el Mediterrani occidental.
s una espcie ocenica i el seu cicle de vida s completament
pelgic (sense fase plip). La seva presncia en aiges costa-
neres depn de les condicions ambientals i climatolgiques. A. Gennari 2013

s molt freqent en lpoca de primavera i estiu, tot i que la

A. Gennari 2013

seva presncia es pot detectar durant tot lany. s una esp-

cie bioluminiscent i solen acompanyar-la juvenils de peixos
de la famlia Carangidae.

4
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Rhizostoma pulmo
Nom com: Born blau Dimetre ombrella fins a 40 cm

Ombrella acampanada de color blanc blavs i amb una vora de URTICANT

color violeta. Sense tentacles marginals i 8 braos orals gruixuts
de color blanc blavs, fusionats i sense ramificacions. MOLT FREQENT
Primavera - Estiu - Tardor
5
 s una de les meduses ms grans de la
costa mediterrnia espanyola. Les me-
duses petites es produeixen a la prima-
vera i els adults de major grandria sn

Rhizostoma pulmo
ms evidents a lestiu i al comenament
de la tardor. s considerada una espcie
costanera, present generalment a prop
de la superficie. Solen acompanyar-la
crancs i juvenils de peixos de la famlia
Carangidae.
RHIZOSTOMA

S. PIRAINO

A. Gennari 2013
6
A. OLARIAGA

A. Gennari 2013
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Cotylorhiza tuberculata
Nom com: Ou ferrat Dimetre ombrella fins a 35 cm

Ombrella de forma aplanada, marr groguenc, amb una gran POC URTICANT
protuberncia central de color taronja ms fosca.
Sense tentacles marginals i 8 braos orals de 3 apndixs amb MOLT FREQENT
lextrem en forma de bot color blanc o blau. Finals destiu - Tardor
7
 COTYLORHIZA

Cotylorhiza tuberculata
s una espcie endmica del
Mediterrani, costanera i amb
preferncia daiges ms clides. Els
adults sn ms abundants a finals
destiu i principi de tardor. Solen
acompanyar-la juvenils de peixos A. Gennari 2013

de la famlia Carangidae. A. Gennari 2013

A. Gennari 2013

8
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Aurelia sp.
Nom com: Medusa lluna o com Dimetre ombrella fins a 25 cm

Ombrella en forma de plat. Color transparent. POC URTICANT

Nombrosos tentacles marginals curts i 4 braos orals
llargs. Dins lombrella sobser ven 4 rgans reproductors de color FREQENT
porpra-violeta en forma de ferradura. Primavera - Estiu
9
Espcie cosmopolita present en tots els mars
del mn.
La freqncia daquesta espcie en el
mediterrani espanyol ha disminut en els
ltims anys. s ms freqent
al final de la primavera.

Aurelia sp.
s una espcie costanera i es pot trobar fins i
tot en estuaris i ports.

10
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Chrysaora hysoscella
Nom com: Born radiat o comps Dimetre ombrella fins 30 cm

Ombrella de color blanc groguenc, amb 16 bandes MOLT URTICANT

marrons a la superficie. T 4 braos orals llargs i 24
tentacles llargs i fins. POC FREQENT
Primavera
11
 Chrysaora hysoscella
s una espcie pelgica relativament gran. Pot ser bastant
abundant en algunes rees del Mediterrani espanyol encara que
rarament forma eixams. Normalment est present a la primavera. Solen
acompanyar-la juvenils de peixos de la famlia Carangidae.
12
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Discomedusa lobata
Nom com: Discomedusa Dimetre ombrella fins a 15 cm

Ombrella aplanada i transparent amb gnades visibles de color POC URTICANT

blanquins. Posseeix 4 braos orals i 24 tentacles marginals
molt fins. Espcie rara en el Mediterrani, per lany 2013 va POC FREQENT
mostrar abundncies importants en algunes rees costaneres. Primavera - Estiu
13
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Rhizostoma luteum
Nom com: no en t
RHIZOSTOMA LUTEUM
Dimetre ombrella fins a 70 cm
Ombrella semiesfrica amb absncia de la
vora violeta caracterstica de lespcie R.
pulmo. No posseeix tentacles marginals i t
8 braos orals amb una coloraci gris-negra
en la part distal, que es poden estendre ms
enll de la longitud de tot lindividu i desprs
retreures. Pot observar-se sola o formant
eixams. En el Mediterrani no havia estat
registrada des de lany 1827, per en 2012
es van reportar nous albiraments daquesta
espcie a la costa mediterrnia espanyola.

URTICANT

MOLT RARA
A. Gennari 2013 Primavera - Estiu - Tardor
14
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Carybdea marsupialis
Nom com: Cubomedusa o Vespa de mar Dimetre ombrella fins a 5 cm

Ombrella de forma cbica amb 4 tentacles llargs. De color MOLT URTICANT

transparent blavs o blanquins. Es troba en aiges poc
profundes. FREQENT
Estiu - Tardor
15
 Carybdea marsupialis
C. marsupialis s una cubomedusa, per el seu ver no s letal.
L ambient preferit d aquesta espcie sembla ser el substrat
sorrenc, i es localitza sobre el fons durant el dia desplaant-se a
la superfcie durant la nit.
La seva presncia a certes rees de la costa mediterrnia
espanyola s molt abundant.

FERDINANDO BOERO
16
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Aequorea forskalea
Nom com: Medusa aequorea Dimetre ombrella fins a 25 cm

Ombrella amb forma de plat ms densa al centre. L ombrella s POC URTICANT

transparent amb canals radials de color blau. Nombrosos ten-
tacles marginals fins i sense braos orals. FREQENT
Primavera
17
 Aquesta espcie habita des daiges temperades a tro-
picals, a rees costaneres i litorals, present fins i tot de A. Gennari 2013
forma ocasional en mar obert. s una espcie freqent al
Mediterrani espanyol, essent ms com a la primavera i A. Gennari 2013

formant grans eixams ocasionals.

s bioluminiscent i solen acompanyar-la juvenils de
peixos de la famlia Carangidae.

18
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Velella velella
Nom com: Barquetes de Sant Pere Dimetre del disc fins a 8 cm

Disc blau oval amb una petita vela. s una hidromedusa, i la fase POC URTICANT
del seu cicle vital que normalment observem s una colnia flo-
tant de plips que es troben sota el vel en forma de tentacles. FREQENT
Quan est viva, la vora es troba coberta dun teixit tou. Finals dhivern - Primavera
19
 s una espcie molt freqent al Mediterrani
espanyol, especialment durant la primavera. Pot
estar present en grans eixams aconseguint fins i tot
diversos quilmetres.
Els plips de la colnia produeixen petites meduses que
van al fons del mar on es reprodueixen sexualment i
originen petites lar ves que pugen a la
superfcie i formen noves colnies flotants.

20
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Porpita porpita
Nom com: Bot blau Dimetre del disc fins a 5 cm
PORPITA

A. Gennari 2013

Hidromedusa petita de color blau intens. s un organisme POC URTICANT

colonial que viu a la superfcie en mar obert, per pot
trobar-se en zones costaneres en grans nombres. MOLT RARA
s ocasional en el Mar Mediterrani. Primavera
21
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Olindias phosphorica
Nom com: Medusa creu Dimetre ombrella fins a 8 cm

Hidromedusa transparent amb 4 lnies radials blanques opaques. MOLT URTICANT

Ombrella envoltada de petits tentacles de color blau o bordeus.
En el Mediterrani espanyol no sobserven eixams extensos per POC FREQENT
pot ser molt abundant localment. Estiu - Tardor
22
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Gonionemus vertens
Nom com: Medusa de ratlles taronges Dimetre ombrella 2 - 4 cm

Ombrella transparent amb gnades de color taronja. Nombro- MOLT URTICANT

sos tentacles, fins a 90, amb ventoses en els extrems, per la qual
cosa s freqent trobar-la adherida a algues marines. FREQENT
En el Mediterrani s una espcie com. Primavera - Estiu
23
 Me duse s que e s pode n t robar a
la cos ta me di te r rnia e spanyola

Pandea conica
Nom com: no en t Longitud fins a 6 cm

Hidromedusa amb llargs tentacles que utilitza per a capturar pre- POC URTICANT
ses gelatinoses. Les gnades vermelloses es poden veure a travs
de lombrella. Com a la primavera en aiges superficials. No es FREQENT
coneixen antecedents de picades ocasionades per aquesta espcie. Primavera
24
 Al t re s organisme s ge lat inosos que
e s pode n t robar a la cos ta
me di te r rnia e spanyola
Physalia physalis
Nom com:Caravella portuguesa Part flotant 30cm de llarg-10cm dample

s una colnia flotant amb una cambra plena de gas, de color MOLT URTICANT
transparent violeta, amb una vela en la part superior. La part
submergida est formada per tentacles blaus fins i llargs que po- POC FREQENT
den aconseguir fins a 20 m. Nativa de loce Atlntic. Primavera
25
 Al t re s organisme s ge lat inosos que
e s pode n t robar a la cos ta
me di te r rnia e spanyola LEUCOTHEA

Salpes

Leuckotea multicornis
Ctenfor
A. Gennari 2013
A. Gennari 2013

Tunicat planctnic gelatins. Cicle

de vida complex amb fases soli-
tries alternades amb fases colo-

Forskalia sp.
Sifonfor
nials. Formen cadenes que poden
tenir 7 o ms metres de longitud.

NO URTICANT

26
 Espcie s invasore s pre se nts
a la cos ta me di te r rnia e spanyola

Mnemiopsis leidyi
Nom com: Medusa bombeta Longitud fins a 12 cm

D. ANGEL

Ctenfor invasor natiu de lAtlntic oriental. NO URTICANT

Forma de bulb. Transparent. Els adults posseeixen 8 fileres
lineals de cilis i no tenen tentacles. Sn organismes FREQENT
amb iridiscncia i bioluminiscncia. Tot l any
27
 Aquesta espcie invasora s un ctenfor,
per la qual cosa no t cnidocists (cllules
urticants) i per tant s inofensiu per als

Mnemiopsis leidyi
humans, per molt nociu per als ecosis-
El ctenfor Beroe
temes marins envats.
ovata, natiu de MNEMIOPSIS

lAtlntic oriental, s
el depredador natural
especfic de M. leidyi.
s una espcie invasora
que est present en
algunes zones del
Mediterrani.

A. Gennari 2013
A. Gennari 2013
Larva de M. leidyi
28
 Espcie s invasore s pre se nts
a la cos ta me di te r rnia e spanyola

Phyllorhiza punctata
Nom com: De pigues blanques Dimetre ombrella fins a 70 cm

M. MARAMBIO

Medusa invasora nativa de lIndo-Pacfic. POC URTICANT

Ombrella semi-esfrica amb pigues blanques cristallines dis-
tribuides uniformement. Sense tentacles marginals i 8 braos POC FREQENT
orals gruixuts, amb 14 apndixs transparents a lextrem. Primavera - Estiu - Tardor
29
 Phyllorhiza punctata
Aquesta medusa invasora va entrar al Medite-
rrani pel Canal de Suez i es va expandir en tota
la conca. L any 2010 va ser descrita per primera
vegada al sud de la costa catalana, al Delta de l
Ebre. s una espcie poc urticant i no representa
un problema per a la salut dels humans per s per
als ecosistemes marins.
30
 Me duse s que e s pode n t robar e n
al t re s llocs de l Me di te r rani
RHOPILEMA

Pelagia benovici Drymonema dalmatinum Rhopilema nomadica

Espcie nova. Recentment s lespcie de medusa ms Espcie introduda. s nativa

(2014) descrita en el Me- gran del Mediterrani i la de lIndo-Pacfic. s una es-
diterrani. En l actualitat, menys coneguda de totes. pcie establerta en el Medi-
sense registres en la costa s molt poc freqent. terrani oriental i dominant
A. Gennari 2013

mediterrnia espanyola. dels ecosistemes pelgics.

MOLT URTICANT MOLT URTICANT MOLT URTICANT

31
 Me duse s que e s pode n t robar e n
al t re s llocs de l Me di te r rani

Cassiopea andromeda
CASSIOPEA Catostylus tagi Marivagia stellata
MARIVAGIA

Espcie introduda en el Me- Espcie introduda que acce- Espcie introduda en el Me-
A. Gennari 2013

diterrani. s nativa de lIndo- deix al Mediterrani a travs diterrani. s nativa de lIndo-

A. Gennari 2013

Pacfic. Actualment est de l`Estret de Gibraltar. No Pacfic. No forma

present en algunes zones del forma eixams i sol observar- eixams i sol observar-se de
Mediterrani oriental. se de forma solitria. forma solitria.

POC URTICANT POC URTICANT POC URTICANT

32
 Re comanacions pe r al t ractame nt
de picade s produde s pe r me duse s

Algunes espcies de meduses poden produir una picada en els humans, provocant reaccions
locals i efectes sistmics ocasionals. El tractament enfront de la picada de meduses busca atenuar
els efectes del ver, prevenir enverinament posterior a causa de trossos residuals de meduses, i
estar atent a detectar reaccions sistmiques ocasionals, incls el xoc.

Depenent de lespcie de medusa, existeix evidncia i consens en ls danalgsics orals/tpics,

aigua calienta i gel com a efectius inhibidors del dolor. Per a algunes espcies concretes, una peti-
ta aplicaci de vinagre domstic pot prevenir la descrrega de les cllules urticants que no hagin
disparat el ver i que encara quedin en la pell.

Actualment, lenfoc de la majoria de tractaments estan fonamentats en evidncies relativament

febles i s necessria una major recerca en aquest mbit. La disseminaci dels tractaments ade-
quats s implementada en el marc del Projecte MED-JELLYRISK, amb lobjectiu dinformar i educar
de millor manera a tot el personal que treballa a peu de platja i a aquells que es trobin en risc.

Dacord a la informaci de la literatura mdica actual sobre el tractament de picades de

meduses, en la present guia es recomana una sntesi per a les espcies de meduses ms
rellevants de la costa mediterrnia espanyola i sexclouen aquelles intervencions en les quals no hi
ha consens.

33
 Pro tocol dact uaci imme diata
e n cas de picada de me duse s
A continuaci es presenta un arbre de presa de decisions
per facilitar laplicaci del protocol.

Si tha picat una medusa,

reconeixes lespcie de medusa que ha provocat la picada?

NO SI

Seguir les indicacions del

O. phosphorica
C. marsupialis
C. hysoscella

P. physalis
P. noctiluca

R. pulmo
PROTOCOL GENERAL DE
PICADA DE MEDUSES
(pg. 35) Seguir les Seguir les Seguir les Seguir les
indicacions indicacions indicacions indicacions
del del del del
PROTOCOL PROTOCOL PROTOCOL PROTOCOL
GENERAL CAS 1 CAS 2 CAS 3
(pg. 35) (pg. 36) (pg. 37) (pg. 38)
34
 Pro tocol ge neral: Picada produda pe r
P. noct iluca , R . pulmo , C. hysosce lla
i per e spcie s no re conegude s
ADVERTNCIA: NO APLICAR AIGUA DOLA, VINAGRE, EMBENATS A PRESSI, AMONAC, NI ALCOHOL.
En cas de xoc o dificultat respiratria buscar atenci immediatament.

1) RENTAR AMB AIGUA DE MAR, AMB CURA. NO FREGAR.

2) SI EST DISPONIBLE, APLICAR UNA SOLUCI DE BICARBONAT DURANT 5 MINUTS

(50% bicarbonat comercial; 50% aigua de mar) per prevenir enverinament
posterior produt per tentacles residuals en la pell.

3) UTILITZAR PINCES, GUANTS O UNA TARGETA PLSTICA PER A TREURE ELS TEN-
TACLES O FRAGMENTS RESIDUALS.

4) APLICAR GEL (ICE PACKS) (embolicat amb roba o una tovallola fina, no directa-
ment a la pell) durant 5-15 minuts - Advertir a la vctima que el gel pot ser
incmode al principi!

5) REAVALUAR EL DOLOR I TORNAR A APLICAR GEL SI S NECESSARI.

6) SI EL DOLOR PERSISTEIX, CONSULTI AL METGE O PROFESSIONALS DE LA SALUT -

Pregunti per analgsics + preparats d hidrocortisona (ej. lidocana 3-4% +
hidrocortisona).
35
 Pro tocol cas 1: Picada produda per
Car ybde a marsupialis
ADVERTNCIA:
NO APLICAR AIGUA DOLA, EMBENATS A PRESSI, AMONAC, NI ALCOHOL
En cas de xoc o dificultat respiratria buscar atenci immediatament.

1) RENTAR AMB AIGUA DE MAR, AMB CURA. NO FREGAR.

2) RENTAR AMB VINAGRE COMERCIAL.

3) UTILITZAR PINCES, GUANTS O UNA TARGETA PLSTICA PER A TREURE ELS TEN-
TACLES O FRAGMENTS RESIDUALS.

4) APLICAR CALOR (HOT PACKS) O IMMERSI EN AiGUA CALENTA (40-45)

durant 5-15 minuts.

5) REAVALUAR EL DOLOR I TORNAR A APLICAR CALOR SI S NECESSARI.

6) SI EL DOLOR PERSISTEIX, CONSULTI AL METGE O PROFESSIONALS DE LA SALUT -

Pregunti per analgsics + preparats d hidrocortisona (ej. lidocana 3-4% +
hidrocortisona).

36
 Pro tocol cas 2: Picada produda pe r
Olindias phosphorica
ADVERTNCIA:
NO APLICAR AIGUA DOLA, EMBENATS A PRESSI, AMONAC, NI ALCOHOL
En cas de xoc o dificultat respiratria buscar atenci immediatament.

1) RENTAR AMB VINAGRE COMERCIAL (4-6% cid actic) - Si NO, RENTAR AMB
AIGUA DE MAR, NO FREGAR.

2) UTILITZAR PINCES, GUANTS O UNA TARGETA PLSTICA PER A TREURE ELS TEN-
TACLES O FRAGMENTS RESIDUALS.

3) APLICAR GEL (ICE PACKS) (embolicat amb roba o una tovallola fina, no directa-
ment a la pell) durant 5-15 minuts - Advertir a la vctima que el gel pot ser
incmode al principi!

4) REAVALUAR EL DOLOR I TORNAR A APLICAR GEL SI S NECESSARI.

5) SI EL DOLOR PERSISTEIX, CONSULTI AL METGE O PROFESSIONALS DE LA SALUT -

Pregunti per analgsics + preparats d hidrocortisona (ej. lidocana 3-4% +
hidrocortisona).

37
 Pro tocol cas 3: Picada produda per
Physalia physalis
ADVERTNCIA:
NO APLICAR AIGUA DOLA, VINAGRE, EMBENATS A PRESSI, AMONAC, NI ALCOHOL.
En cas de xoc o dificultat respiratria buscar atenci immediatament.

1) RENTAR AMB AIGUA DE MAR, AMB CURA. NO FREGAR.

2) UTILITZAR PINCES, GUANTS O UNA TARGETA PLSTICA PER A TREURE ELS TEN-
TACLES O FRAGMENTS RESIDUALS.

3) APLICAR CALOR (HOT PACKS) O IMMERSI EN AiGUA CALENTA (40-45)

durant 5-15 minuts.

4) REAVALUAR EL DOLOR I TORNAR A APLICAR CALOR SI S NECESSARI.

5) SI EL DOLOR PERSISTEIX, CONSULTI AL METGE O PROFESSIONALS DE LA SALUT -

Pregunti per analgsics + preparats d hidrocortisona (ej. lidocana 3-4% +
hidrocortisona).

38
 Caracterstiques de la picada de les diferents
espcies de meduses i altres cnidaris

Pelagia Les seves cllules urticants poseeixen un ver bastant actiu que produeix una sensaci
noctiluca de cossor, dolor instens, inflamaci i enrogiment de la pell. La picada produeix urticria
i edema, a ms a ms de vescules, ppules o crostes que poden aparixer i romandre.
Altres smptomes, encara que poc comuns, poden ser nusees, vmits, enrampades mus-
culars i dificultat respiratria.

Rhizostoma La seva picada pot ser dolorosa, en general produeix una lleugera cossor i una inten-
pulmo sa irritaci. Tot i que el contacte amb fragments de medusa o tentacles alliberats en
laigua no produeixen quadres dermatolgics greus, aquesta espcie allibera un mucus
que cont cllules urticants.

Chrysaora Lefecte de la seva toxina s similar al de P. noctiluca i genera reaccions molts sem-
hysoscella blants a la pell desprs dun contacte.

Olindias
phosphorica Desprs de la picada daquesta espcie, apareixen unes lnies vermelles en zig-zag a la
pell molt caracterstiques. El dolor s intens i instantani.

39
 Caracterstiques de la picada de les diferents
espcies de meduses i altres cnidaris

Carybdea La picada daquesta espcie s molt dolorosa, per els efectes tenen poca durada.
marsupialis Generalment apareixen unes ppules vermelles a la pell, i en alguns casos excepcionals
es poden obser var enrampades musculars, vmits, cansament general i ansietat.

Physalia Les cllules urticants poseeixen un ver potent amb propietats neurotxiques, citxi-
physalis ques i cardiotxiques. El contacte pot produir cossor i dolor intens, i en alguns casos
reaccions sistmiques. En la zona de contacte acostuma a aparixer una lnia de ppules
blanques ovalades en el centre i un marge vermell. Alguns efectes generals tot i que poc
comuns inclouen tremolors, diarrea, vmits i convulsions.

Cotylorhiza
tuberculata La capacitat irritant daquesta espcie s limitada, en part per la curta dimensi dels
seus tentacles. Quan t lloc un contacte, els efectes sn lleus i inclouen irritaci de la
pell i picors.

40
 Protocol dactuaci davant la presncia
de meduses a las platges

Espcie Abundncia Temps Actuaci

recomenada
Physalia physalis Ms de 2 individus Prohibici del bany i
recollida

Pelagia noctiluca
Rhizostoma pulmo Ms d 1 indiv m-2 Ms de 3 hores Prohibici del bany
Chrysaora hysoscella
Carybdea marsupialis
Olindias phosphorica

Cotylorhiza tuberculata
Aurelia sp.
Aequorea forskalea Indiferent Informar sobre la NO
Velella velella perillositat de
Porpita porpita lespcie
Discomedusa lobata
Phyllorhiza punctata
Mnemiopsis leidyi

41
Informa del teu albirament
Institut de Cincies del Mar
(ICM - CSIC)
Telf. 900102289
e-mail: medusa@icm.csic.es
w w w.jellyrisk .eu

I n f o r m a c i r e q u e r i d a

Densitat, ubicaci
geogrfica, hora dobser vaci,
condicions me teorolgiques (vents,
corrents, estat de la mar), espcie de
medusa, i adjuntar una fotografia quan
sigui possible.
Poques (<1 indi v/10m 2)
Densitat de
Bastants (>1 indi v/10m 2)
meduses
Moltes (>1 indi v/m 2)
42
 Aquesta publicaci ha estat elaborada amb lajuda financera de la Uni Europea a travs
del Programa ENPI CBC Conca del Mar Mediterrani. El contingut daquesta publicaci s
responsabilitat exclusiva de lInstitut de Cincies del Mar (CSIC, Espanya) i en cap cas sha
de considerar que reflecteix la posici de la Uni Europea o de les estructures de gesti del
Programa. El pressupost total del projecte MED-JELLYRISK s de 2,6 milions deuros i est
finanat per un import de 2,33 milions deuros per la Uni Europea a travs de lInstrument
Europeu de Venatge i Associaci

Autors protocol tractament picades: Stefano Piraino i Alan Deidun Art Meduses: Alberto Gennari Disseny i Maquetaci: Macarena Marambio
MED-JELLYRISK, all rights reserved