La Revista Del QL - Primavera 2017 PDF

NOVETATS............................................
5 Crniques:
Any Bertrana
Properes lectures compartides Cicle de conferncies El meu
Calendari dactivitats clssic - Prudenci Bertrana
Notcies literries VER-MOT sobre 1714 al Festi-
val MOT 2017
SANT JORDI 2017..........................12 Cicle de conferncies El meu
clssic - Aurora Bertrana
CINEMA...............................................17
HORSCOP LITERARI................... 47
Versions de la Bella i la Bstia
La Ciudad perdida de Z ART........................................................ 48
MSICA................................................20 MODA LITERRIA............................49
EL RAC DEL QUELLEGISTA.....21 CONCURSOS.................................... 50
Lentrevista: Montserrat Fran- Cases del mes

quesa Gdia La pregunta del dia
Llibres de la quinzena i del mes
El blog del QL: Berenar amb el
traductor Sebasti Alzamora JOCS..................................................... 52
Sabies que...? Generador de personatges

La Colla del Segon Soterrani
La pregunta
PUBLICITAT........................................ 53
Larticle: Dia Internacional del
Llibre Infantil 2017 CRDITS.............................................. 55
La primavera s lpoca de lany lectora per excellncia... El
mar s el mes de la poesia, labril el de Sant Jordi, el maig i
el bon temps convida a fer rutes literries, lestiu est al tom-
bar la cantonada... I el QL bull dactivitat!
Teniu ganes de posar-vos al corrent de totes les novetats al QL i

divertir-vos compartint la nostra passi pels llibres? Passeu,
passeu, i sentiu-vos com a casa!
A ms a ms, aquesta edici de la Revista del QL s molt especial!

Primavera 2017 tanca un cop ms el cicle, i aix significa 3
anys al vostre servei, 12 fantstiques entregues i infinitat de
sorpreses i curiositats encara per descobrir!
Des de la Redacci esperem que tots aquests esforos hagin servit

per ajudar a tots els Quellegistes del Llapis, Boli i Ploma a tro-
bar un punt en com i assabentar-se qu passa als nostres f-
rums...
I a tots aquells que no sou Quellegistes, desitgem que hgiu gau-

dit amb les entrevistes, crniques i dems articles! Desprs de
veure com ens divertim plegats tant de bo tingueu moltes ganes
dentrar a formar part daquesta petita gran comunitat.
Per molts anys ms!
La Redacci
PROPERES LECTURES COMPARTIDES
MAIG - Lectura Compartida de Tres presoners dAurora Bertrana
El 2017 s l'Any Bertrana aix que al Qu Llegeixes dedicarem

dues de les nostres lectures als dos autors protagonistes. Al maig
ser l'hora d'Aurora Bertrana i Tres presoners. Si us hi voleu
apuntar, ja ho sabeu: feu-ho amb el formulari verd i indiqueu
"Lectura AURORA Bertrana".
CLOENDA: 25 de maig al Centre d'Arts Santa Mnica en el marc

del cicle de la ILC "El meu clssic", amb Maria ngels Cabr.
Aviat tindreu tots els detalls.
JUNY - Lectura Compartida de Don Juan de Palau i Fabre
Per una banda, aprofitant l'avinentesa que el 2017 ha estat declarat pel Govern de la Gene-
ralitat com a any de celebracio de l'Any Palau i Fabre, a partir del 5 de juny us proposem
una lectura amb dues sessions introductories sobre els Don Joan de Palau i Fabre. En aquest
llibre trobareu totes les versions palaufabrianes del mite. La moderaci anir{ a c{rrec d'Ester
F. Matal. Ms informacin al Calendari dactivitats, a la p|gina segent
SETEMBRE - Lectura Compartida de Josafat de Prudenci Bertrana
En el marc de l'Any Bertrana, al setembre us proposem la lectura

compartida de Josafat, de Prudenci Bertrana, amb moderaci de
Maria Nunes.
Ja us hi podeu apuntar aqu especificant "Lectura PRUDENCI

Bertrana".
CLOENDA: 16 de setembre a GIRONA. Aviat us en donarem tota

la informaci.
5
CALENDARI DACTIVITATS
Ruta completa de El carrer de les Camlies
Merc Rodoreda adopt per al ttol de la novella el nom d'un carrer

del barri del Guinard, en el lmit amb Grcia. Escrita a l'exili, El
carrer de les Camlies (1966), significa un esfor de comprensi de
la nova ciutat de Barcelona i dels nous collectius socials que hi
viuen, aix com una mirada poc complaent sobre la Barcelona de
la postguerra i del barraquisme.
L'itinerari transcorre pel carrer de les Camlies -on hi ha la Biblio-

teca que porta el nom de lautora-, la Ronda del Guinard i el Parc
de les Aiges, un territori real i literari de frontera que comparteix
amb obres de Juan Mars com ltimas tardes con Teresa (tamb
de l'any 1966) i altres.
Dia: 27 de maig
Hora: a les 11h
Punt de trobada: Carrer de les Camlies, cantonada carrer de lEscorial
Final de ruta: Avinguda de la Mare de Du de Montserrat
Durada aproximada: 2 / 2:30h
Ruta Caterina Albert / Vctor Catal a Barcelona "Un film (3000 metres)"
Us proposem un itinerari literari per evocar els escenaris de

la novella de Caterina Albert/Victor Catal Un film (3000
metres), ambientada a la Barcelona de la belle poque, i con-
tempornia del cinema mut.
Litinerari tamb resseguir la presncia de Caterina Albert

a la ciutat de Barcelona i la relaci amb destacats escriptors i
intellectuals com Narcs Oller i Joan Maragall.
Divendres 9 de juny
Hora: 18,30h
Lloc de trobada: Rambla de Catalunya / carrer
Valncia
Final de la ruta: Plaa Molina.
Apunteu-vos-hi amb el formulari verd que trobareu en aquesta mateixa pgi-

na especificant "Ruta Vctor Catal".
6
ATENCI: aprofitem l'avinentesa per fer un sopar / cloenda de curs amb el tradicional
intercanvi llibreter (cadasc porta un llibre embolicat). Per venir al sopar, noms cal afe-
gir "+ SOPAR" a la inscripci.
Places limitades. Activitat gratuta (Instituci de les Lletres Catalanes)
Activitat Don Joan
Aquest juliol es representar el Don Giovanni de Mozart en el Liceu,

que sempre s un gran esdeveniment. Per aix durant el mes
de juny des del Qu Llegeixes us proposem un parell d'activitats rela-
cionades amb aquest mite:
En primer lloc, una aproximaci als Don Joans de Palau i Fabre, amb
una lectura compartida breu d'un parell de sessions a crrec d'Ester F.
Matal.
En segon lloc, un seminari Don Giovanni a crrec de Laura Borrs que acollir la ILC el
dia 13 de juny.
Aviat tindreu tots els detalls. Si voleu anar-vos-hi apuntant, ho podeu fer amb el formu-
lari indicant "Lectura Palau i Fabre" i/o "Seminari Don Giovanni".
III Trobada de Joves Lectors en Xarxa de Catalunya
Ens plau comunicar-vos que ja estem preparant la III Trobada de Joves Lectors i que hi
esteu tots convidats! Aviat us donarem tots els detalls. De moment, heu de saber que se
celebrar el dia 30 de juny a l'Arts Santa Mnica i que ser una jornada amb dinar incls
i activitats de tarda.
Si ens hi voleu acompanyar, noms heu d'omplir aquest formulari. Si ets professor/a,
bibliotecari/a... assenyalau tamb, si us plau!
6
Mar, el mes de la poesia al QL
Com sabeu, cada mar volem inundar el QL de poesia i us demanem que ens envieu les vos-
tres creacions. Aquest 2017 hem seleccionat aquests poemes:
De Ma. Clara QUATRE ESTACIONS, car{

de Mar R. encegada d'amor quedar{s,
Somio que visc, que estimo el teu somriure radiant.
que sc feli i que mentristeixo Enmig d'una terra verda
descanses oh! petita flor Flor de sol
Somio que aquesta s la meva plena d'esperana el temps passa velo...
realitat el teu cor rialler i dol,
igual que tots els altres essncia de vius colors Tremolosa respirar{s
que somieu el mateix que jo. el teu anhel, per al teu tall,
de curta duraci. espines brollaran
I mentre somio, gaudeixo humides, doloroses
perseguint possibles i impossi- Flor de vida duradores seran
bles el vent la gira... ferida viur{s.
descobrint el mn
i descobrint-me a mi mateixa. Uns raigs de claredat Flor de pluja
la pell t'illuminaran l'aigua la mulla...
No em despertis una atrevida m{
doncs quan vegi els teus ulls, els teus ptals acaronar{ Un llarg somni t'atrapar{
vindr{ la mort. d'illusi els cobrir{ adormida et deixar{,
delicioses promeses et dedi- coberta de blanc
8
congelada quedar{s,
al teu voltant de cada dimecres,
noms fred i soledat.
camuflada entre els dems alumnes
Flor de neu
la meva m{, daquelles classes smines de ioga,
li dir{
a les que mhavia decidit apuntar,
noms per labsurd poder

PODER, de Bassilissa
-segur que era un poder? o era una excusa
I si auguraren un poder m{gic insospitat,
simplement inventada per una servidora?-
aquells ullets negres, tant menudets?!
B, sincerem-nos, era ella
Potser tal volta datracci?,
ella, s ho he dit, ella!
com a la que em tenia sotmesa
Ella i jo, vaja... i el ditxs poder,
des de feia tant de temps,
s clar!!
i que mimpedia faltar a la cita
8
NOTCIES LITERRIES
Les citacions de la ILC sescampen
Hi ha tantes maneres de di-

fondre la literatura com lec-
tors, pero si n'hi ha una que
ens agrada especialment als
lletraferits, es la de les cita-
cions literaries.
Per aixo la ILC continua am-

pliant el seu cataleg de les ja
famoses #PostalsILC i les es-
campa arreu. Durant la Set-
mana del Llibre en Catala la
caseta de la Institucio s'om-
ple de citacions literaries que
els lectors van deixant en pa-
perets de colors i que bescan-
vien per postals.
Aquest any, a mes, han viatjat

a Bolonya perque n'han
fet una edici especial amb
citacions dautors de literatu-
ra infantil i juvenil amb motiu
de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya.
I aixo no es tot! Per aquest Sant Jordi sha posat a la venda una edicio especial de postals li-
teraries amb citacions dedicades a lamor que es poden comprar en lnia a traves de
la llibreria de la Generalitat pero que tambe trobareu fsicament a qualsevol llibreria.
Per una altra banda, amb el ttol Llegir, una cita amb la vida, TV3 ha posat en marxa una
campanya de foment de la lectura amb la difusio de citacions literaries d'autors catalans.
Aquestes citacions es podran veure en forma de molinets de continutat. Com ens expliquen
a la web de la ILC: "Tots els molinets, que acabaran amb el lema "Llegir, una cita amb la
vida", esquitxaran la programacio de TV3 a partir d'aquest divendres, 31 de mar, fins al 9
d'abril.
La campanya s'ha fet amb la collaboracio de la Institucio de les Lletres Catalanes i les cita-
cions s'aniran programant al llarg de l'any coincidint amb diferents esdeveniments."
10
Creaci del Premi mnium a la Millor Novella en Llengua Catalana de l'Any
Omnium Cultural crea el Premi a la Millor Novella en Llengua Catalana de lAny. La fina-
litat d'aquest premi es "augmentar el coneixement i prestigi de la literatura catalana dins i
fora del propi ambit cultural i incrementar-ne el nombre de lectors." El premi vol reconeixer
cada any la millor novella publicada originalment en llengua catalana i donar-la a coneixer
entre el public i esta dotat amb 20.000 euros i una campanya de difusio valorada en 5.000
euros.
Un comite de seleccio fara una primera tria entre totes les novelles publicades. A partir d'a-
questa tria, un jurat independent format per professionals de prestigi dins l'ambit academic i
la crtica literaria escollira la millor novella de lany. En aquesta primera edicio, el comite de
seleccio esta format per Carme Fenoll, bibliotecaria; Olga Federico i Mireia Perello, llibrete-
res; i Bernat Puigtobella, crtic literari. La composicio del jurat es fara publica proximament.
10
SANT JORDI, SUPERANT TOTES LES EXPECTATIVES!
El Gremi de Llibreters, satisfet amb el balan econmic
Per Sant Jordi es van vendre aproximadament 1,6 milions de llibres
CRNIQUES I REPORTATGES ENTRE ELS JOVES LECTORS
Sant Jordi 2017, minut a minut SANT JORDI 2017 - Reportaje

(Paraula de Mixa) (Marc Gabernet))
El Meu Sant Jordi + BOOK HAUL! Crnica: Sant Jordi 2017

(Recomanacions de llibres) (El Pingino Lector)
Vlog Sant Jordi 2017 Per qu estimes Sant Jordi?

(Paraula de Mixa) (Paraula de Mixa)
Reporters Laietans | Sant Jordi 2016 17 Book Haul Sant Jordi

(Alyon715) (Nadadores entre lineas)
12
Un sac de dracs - Un article del Blog del QL
Arriba Sant Jordi!! Es moment de parlar de cavallers, de princeses, de roses vermelles, de

dracs i sobretot de llibres. Pero nosaltres en aquesta ocasio ens quedem amb els dracs i els
hem ficat a tots dins un sac perque vosaltres us quedeu amb aquell drac que us agradi mes.
Ttol: Viu la histria amb el cavaller Jordi

Autor: Marie Morey
Illustracions: Marie Morey
Editorial: Crulla
Edat: A partir de 2 anys
Un divertit i acolorit llibre per donar a conixer la llegenda de Sant Jordi als ms petits, amb la
possibilitat que siguin ells els qui decideixin quina aventura viur{ el simp{tic i valent cavaller
Jordi. Un llibre que ofereix diferents histries amb els seus diferents finals, a travs de les pestan-
yetes que trobareu a la seva part dreta.
Ttol: Sant Jordi i el drac

Autor: Meritxell Mart
Illustracions: Xavier Salom
Editorial: Combel
Collecci: Minipops
Endinseu-vos en els cinc escenaris diferents en forma de pop-up d'aquest nou ttol de la
collecci Minipops de l'editorial Combel i descobrireu la llegenda de Sant Jordi com mai
l'haveu vist. Un llibre ple de pestanyes que amaguen sorpreses i misteris i amb una infinitat de
detalls per observar.
Ttol: El drac i el cavaller suculent

Autor: Elli Woollard
Illustracions: Benji Davies
Editorial: Picarona
Quan un amable noiet ajuda un estrany ocell neix entre ells una bonica amistat. Per el que
aquests dos amics no saben s que un s un cavaller, i l'altre... un jove drac! Qu passar{ quan
descobreixin que en realitat sn enemics i estan destinats a lluitar entre ells?
13
Ttol: Sant Jordi i el drac
Autor: Marc Casanovas
Illustracions: Mnica Carretero
Editorial: Beascoa
La llegenda cl{ssica del cavaller Sant Jordi que va matar al drac i va salvar a la princesa expli-
cada amb molt d'humor. Hi havia una vegada... ...un drac ferotge amb ms gana que dents, ...un
rei amb corona per amb idees de bomber, ...un poble preocupat per les seves ovelles ...i unes
ovelles encara ms preocupades que el seu poble, ...una princesa ms valenta que ning, ...un ca-
valler ms h{bil amb la forquilla que amb la llana, ...i un gosset ben pelut i ms llest que la ga-
na. Com acabar{ el desenlla d'aquesta divertida llegenda de Sant Jordi que fins ara no havies
escoltat?
Ttol: Com encendre un drac apagat

Autor: Didier Lvy
Illustracions: Fred Benaglia
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Qualsevol, fins i tot un drac, pot tenir un mal dia. En aquest {lbum, un petit heroi disposat a tot,
posar{ en marxa una srie de plans, aparentment infallibles, per animar al seu drac, que ha
perdut la flama. Idees no n'hi manquen: sacsejar-lo per la cua, saltar sobre la seva panxa, fer-li
pessigolles, posar-lo gels, preparar-li un pasts... seran algunes d'elles, per el cas sembla molt
greu, gravssim. Aquest enginys i estimulant {lbum de gran format, que parla amb tendresa de
la generositat i el respecte, destaca per les seves acolorides i vibrants illustracions i un text es-
crit a m{ que dona vitalitat i dinamisme a aquesta entranyable histria.
Ttol: El rei Jan i el drac

Autor: Peter Bently
Illustracions: Helen Oxembury
Editorial: Joventut
En Jan, en Biel i en Marc sn tres nens que s'ho passen molt b jugant junts, tot i la diferncia
d'edat que hi ha entre ells. Amb la seva imaginaci construiran una cabana, un castell inexpug-
nable per al rei Jan i els seus soldats, lluitaran contra bsties i dracs i les temibles criatures de la
nit.
Un llibre que recomanem per les tendres i expressives illustracions de la famosa illustradora
Helen Oxembury i per com reflecteix la import{ncia del joc infantil i la capacitat que t la cana-
lla de crear histries m{giques a partir dels objectes quotidians.
14
Ttol: Dragonaire
Autor: Josh Lacey
Illustracions: Garry Parsons
Traducci: Bel Olid
Editorial: Ekar Europa
Benvolgut tiet Marcel: millor et puges a un avi i tornes ja. El teu drac s'ha menjat a Jemina.
L'Emiliana estimava a aquest conill!. Edu est{ a c{rrec de la mascota del seu oncle Marcel, que
est{ de vacances, per la cosa es complica. Les cortines cremen, la mare tira fum... I s que cui-
dar a un drac no s tan senzill com sembla.
Aquest s el primer ttol de la srie Dragonaire, que tracta sobre les aventures dun noi que es
converteix en un improvisat cuidador de dracs, el seu tiet favorit i una mascota molt especial.
Una lectura amena, intelligent, que despertar{ rialles en els lectors i s ideal per iniciar-se a la
narrativa.
Ttol: 50 Dracs. Petita guia dels dracs de Catalunya

Autor: Heribert Masana
Illustracions: Juanolo
Editorial: El Cep i la Nansa
Desprs de dos volums seguits de 100 Gegants, l'editorial El Cep i la Nansa publica un nou volum
dedicat als dracs de Catalunya. Trobareu un gran ventall de dracs i podreu comprovar que no
sn tots de color verd. Que hi ha dracs d'un sol cap, de dos, de tres o de cinc, que poden tenir ales
o no, amb potes o sense elles, amb una o dues cues, que n'hi ha amb faldilles, dracs tan llargs que
semblen cuques, que n'hi ha que estan fets de cartr, de fibra de vidre, de roba i fins i tot amb
caps que sn autntiques talles de fusta.
Ttol: El drac que canviava de conte cada vegada que esternuda-

va
Autors: David Aceituno i Miguelanxo Prado
Editorial: Beascoa
El drac va notar unes pessigolles al musell, va tancar les parpelles, va agafar aire com si ans a
bufar les espelmes d'un pasts i va esternudar!
Tan fort va ser l'esternut que el drac va despentinar la princesa, va arrencar els ptals de la flor,
va ensopegar amb el cavaller i, fent una gran tombarella, va sortir del conte sense dir ase ni bs-
tia.
15
Ttol: Sant Jordi a la cova del drac
Text: Vivim del Cuentu
Illustracions: Rocio Bonilla
Collecci: Contes Desexplicats
Editorial: Baula
Si voleu saber com s la llegenda de Sant Jordi capgirada com un mitj, no us podeu perdre
aquesta original i divertida versi plena de sorpreses i molt d'humor que far{ volar la imagina-
ci dels primers lectors.
Ttol: La llegenda de sant Jordi... explicada pel senyor drac!

Text: Carles Sala i Vila
Illustracions: Carole Hnaff
Editorial: Crulla
I si resulta que el drac era vegetaria? I si la princesa era una bleda assolellada? I si la lluita en-
tre el drac i el cavaller no va ser tan ferotge com es diu? I si la llegenda de Sant Jordi no va
anar ben be com ens l'han explicada?
La llegenda de sant Jordi explicada pel drac, que resulta que, al final, es va fer amic del cava-
ller!
16
VERSIONS DE LA BELLA I LA BSTIA
Un article de la quellegista Layla ZE (del blog Perduda entre Paraules)
Bona tarda perduts entre paraules! Amb motiu de la recent estrena de Bella i Bestia en
carn i ossos i el 25 aniversari del clssic Disney avui us porto una collecci de les dife-
rents versions que s'han fet de la mateixa. Comencem?
Corte de rosas y espinas de Sarah J. Maas.
Feyre, una caadora de dinou anys, mata un llop al bosc. Com a

conseqncia, una criatura monstruosa arriba buscant venjana i
l'arrossega a una terra encantada que noms coneix a travs de les
llegendes. All descobreix que el seu captor no s un animal, sin
Tamlin, un dels letals fae.
En el seu captiveri, s'adonar que el que sent per ell passa de la

freda hostilitat a una passi que cremar tot i les advertncies que
ha rebut. Per una antiga i sinistra ombra creix en aquesta terra
estranya i Feyre haur de trobar una forma d'aturar-la, o Tamlin i
el seu mn estaran condemnats per sempre.
Una obra excellent que tant amants del clssic com els que no po-
dran gaudir. La bella i la bestia s'ajunta amb el misteri i l'obscur
amb un to passional fan de la novella una obra immillorable.
Belleza cruel de Rosamund Hodge.
Des del seu naixement, Nyx ha estat promesa al malvat governant

del seu regne -tot per un tracte temerari del seu pare. Des de lla-
vors han estat entrenant-per matar-lo. Trada per la seva famlia i
obligada a obeir-la, Nyxclama contra el seu dest. En el seu disset
aniversari abandona tot el que coneix per casar-se amb el totpode-
rs i immortal Ignifex. El seu pla? Seduir-lo, desarmar i trencar la
maledicci que pesa sobre el seu poble des de fa nou-cents anys.
Per Ignifex no s el que Nyx esperava.
El seu encant, la seducci, i el seu castell -un mgic laberint d'ha-

bitacions en moviment-, la tenen captiva. Mentre Nyx busca una
forma d'alliberar el seu poble descobrint els secrets de Ignifex, se
17
sentir involuntriament atreta per ell. Tot i atrevint-se a estimar el seu enemic, com ne-
gar la seva deure de matar-lo? Basat en el clssic conte de La Bella i la Bstia, Bellesa
Cruel s una histria d'amor enlluernador sobre els nostres ms foscos desitjos i el seu po-
der per canviar el nostre dest.
Bella y bestia (la srie)
Una serie de 4 temporades amb 22 captols cadascuna conce-

ben la serie polciaca basada en el clssic.
Catherine "Cat" Chandler s una intelligent detectiu d'homici-

dis que s perseguida pel seu trgic passat. Quan era una ado-
lescent, Cat va ser testimoni de l'homicidi de la seva mare a
mans de dos homes armats, que l'haurien assassinat tamb,
de no ser per alg - o alguna cosa - que la va salvar. Tot i que
ning li creu, ella sap que no era un animal el que va atacar als
assassins, encara que era estrany i aterridor, era hum.
Anys desprs del trgic succs, Cat i la

seva companya Tess Vargas, investi-
gant un nou cas, descobreixen una
pista que la porta fins a un atractiu
metge anomenat Vincent Keller, que es creia mort mentre presta-
va servei a l'Afganistan el 2002.
Aviat, Catherine descobrir que Vincent va ser qui la va salvar

anys enrere, qui per raons misterioses i ajudat pel seu amic JT,
s'ha vist obligat a viure fora de la societat tradicional durant deu
anys, ocultant un terrible secret: va ser part d'un experiment per
desenvolupar sper soldats, per alguna cosa va sortir malament,
aix que posseeix una extraordinria fora, juntament amb un
gran olfacte i oda... La resta l'haurs de descobrir!
Mini-srie Bella y bestia
La producci compta amb dos episodis on ens mostra la fa-

mosa historia de la bella i la bestia amb algun que altre canvi
en l'adaptaci per tot i aix gaudible.
Pellcula Bella y Bestia ( carn i ossos)
Aquesta setmana he tingut el plaer de veure l'adaptaci del

clssic amb Emma Watson com a protagonista.
Un musical excellent amb escenaris molt aconseguits i actors

de nivell, tot i que la nova representaci d'objectes/ personat-
ges no han sabut estar a l'alada de les meves expectatives.
18
LA CIUDAD PERDIDA DE Z
Un article de la quellegista Layla ZE (del blog Perduda entre Paraules)
Per a aquells que heu estat seguint el club de lectura portat

per La sombra del cuervo i Perduda entre paraules, sabreu
que durant un mes hem estat compartint els nostres comenta-
ris mentre llegiem La ciudad perdida de Z de David Grann
via Twitter.
Durant segles els europeus van situar la llegendria ciutat del

Daurat a la selva ms gran i densa del mn: l'Amazones. L'ex-
plorador britnic Percy Fawcett no
va deixar que la reguera de cadvers que aquella obsessi ha-
via deixat a les dues ribes de l'Amazones el desanims i es va
aventurar en la impenetrable jungla a la recerca d'aquesta an-
tiga civilitzaci. Desprs d'emprendre una expedici desprs
d'una altra sense xit, el 1925 Fawcett va desaparixer sense
deixar el menor rastre.
El llibre tracta de recopilar l'informaci de les diferents expe-

dicions del Coronel Fawcett, arqueleg i explorador angls, centrant-se en la seva ultima
expedici on va desaparixer per sempre. El conjunt de dades exposades de manera ex-
haustiva combinades amb l'experincia del propi autor que decideix seguir els pasos de
Fawcett per investigar l'incogitat de que va passar, es sumen a
captols des del punt de vista del Coronel sota els perills de la
selva i les calamitats que ell i el seu grup van haver de supor-
tar.
Al principi em va suposar una lectura una mica pesada doncs

no es el que acostumo a llegir per conforme vaig avanar en
la lectura, el ritme es va alleugerant i el misteri augmentant.
El fet de contextualitzar-se en un altre temps, en una poca
victoriana on no hi havien molts avanos, cada repte com el
que se'ns presenta en la novella podia significar perdre la vi-
da. El personatge de Fawcett s, si ms no, inspirador per a
tots els lectors que s'endinsin en la Ciutat Perduda. Molt reco-
manat per a aquells que us agradi les novelles d'aventures
per encara ms per a aquells que no, doncs grcies a David
Grann he pogut gaudir del gnere aventurer per primer cop.
Sabies que...?
- El personatge de d'Indiana Jones esta basat en Fawcett?
- Prximament l'obra gaudir d'una versi cinematografica protagonitzada per actors
com Robert Pattinson, Sienna Miller i Charlie Hunnam?
MIREU EL TRILER (ESTRENA 5 DE MAIG)

100 HISTORIES AL VOLTANT DELS BEATLES - RESSENYA
Soc daquelles persones que no pot viure ens els apropa amb una veu amigable i
sense musica i realment el meu gust pot ser potser desvincula la carrera propiament
una mica eclectic i abastir bastants generes i professional per ajudar-nos a saber que pas-
fins i tot grups davui i de sempre pero el sava entre ells i ser testimonis des de la llun-
que es segur es que els Beatles sempre yania quines aventures els passava i com
mhan agradat. van viure tot el seu boom.
Us proposem la lectura de 100 histories al Voleu saber perque en Ringo va estar a punt
voltant dels Beatles en que descobri- demigrar als Estats Units? O potser voleu
reu Tot all que encara desconeixes del saber perque en Brian Epstein va arrunar
grup ms fams de tots els temps. als Beatles? Quina es la historia que uneix
als Beatles amb en bob Dylan? Quan va en-
Es una obra colossal, mimagino la feinassa
trar la musica hindu a les seves vides? Ells
que deu haver fet el seu autor, en Jordi Sie-
van inventar el videoclip? Quan va tenir lloc
rra i Fabra a lhora de recopilar tantes da-
la primera baralla del grup? Que va ser
des i mesgarrifo. Suposo que com queda
lescandol Watergate Lennon?
pales a la seva bibliografia es un Beatlema-
niac i haura fet la feina amb molt de gust. Tot aixo i molt mes fins a lassassinat den
John amb una gran bibliografia de suport
Es autor, entre daltres, de la novella El jo-
fara les mil meravelles de tots els beatlema-
ve Lennon o els classics Diccionario de los
niacs. Pr cert, quan i com va neixer aquest
Beatles i Diario de los Beatles en que ha
terme?
deixat anar tota la seva saviesa sobre el tema
i un alt percentatge del seu fanatisme. No podeu perdre mes temps. Els Beatles i
lautor us esperen a les llibreries amb una
Est{ documentat amb rigor, fraccionat amb
proposta agil, fresca i curiosa que us mos-
ancdotes breus que ens faran adonar de com
trara la cara B daquest gran grup.
era el grup doncs en aquella poca al no exis-
tir les xarxes socials i la sobreexposici a la http://www.cossetania.com/
que es sotmeten els grans grups musicals i tasts/100Beatles.TAST.pdf
dols de masses quedaven una mica amagats.
Sort en tenim del Jordi Sierra i Fabra que @PetitaLlibreria
20
LENTREVISTA
Montserrat Franquesa Gdia s professora i doc-

tora en traducci per la Universitat Autnoma de Bar-
celona. Traductora des de lany 2000, la seva primera
versi del grec modern va merixer un dels premis de
lAssociaci de Traductors de Grcia, lliurats a lAjun-
tament dAtenes lany 2002. s membre fundador de
l'Associaci Catalana de Neohellenistes -ha tradut
juntament amb Joaquim Gest diversos autors neo-
grecs- i presidenta de l'Associaci de Professorat
d'Alemany de Catalunya -ha tradut de l'alemany al
catal obres de Sebastian Haffner, Karl Bruckner o
Dirk Reinhardt (llegiu la ressenya de Train kids)-
. Tradueix de l'alemany, francs i grec modern.
A la trobada amb el Club dels Experts no saps, per aix cal inters per saber de
a la Biblioteca de Castelldefels vas co- tot.
mentar que la traducci s un profes-
si que thas destimar... Com et vas Tamb s'ha de ser constant i tenir pacin-
enamorar tu della? ^.^ cia. I per sobre de tot, conixer molt b la
llengua prpia o saber-ne trobar els recur-
De molt jove: a les classes de llat del batxi- sos, i aix noms s'aconsegueix llegint bona
llerat em vaig adonar que m'agradaven els literatura.
exercicis de traducci, l'anlisi de les frases,
Quin s el text que ms tha agradat
l'ordre de les paraules i sobretot buscar
traduir?
l'equivalent en la meva llengua.
Train Kids m'ha agradat molt de traduir,
Suposo que per aix devia triar l'opci de
m'ho he passat molt b.
lletres i aquesta em va portar a estudiar fi-
lologia. Ara m'adono que des d'aleshores I el que tha costat ms?
mai no he deixat de traduir!
Un autor grec, en Zanasis Valtins. T un
Qu creus que es necessita per ser vocabulari molt ric i un estil molt marcat,
traductor? recordo que ens va costar moltssim, i aix
que en aquest cas vam treballar a quatre
S'ha de tenir una bona formaci... una cosa mans, rem dos traductors, el Quim Gest i
que no s'acaba mai! Sempre hi ha coses que
21
jo. valent exacte i prou. Aix en certa manera,
ja existeix. Per pel que fa a la traducci lite-
La qualitat s ms important que la rria, sempre far falta la intervenci huma-
quantitat, per qu prefereixes trana per captar subtileses, dobles sentits o
duir: textos llargs o curts? jocs de paraules, com b dius.
B, depn de l'poca, de la feina que tingui. Podem saber en quins projectes ests
L'important s poder treballar b i tenir el treballant en aquests moments?
temps que calgui.
S, estic corregint el text d'una novella que
Alguna vegada has viscut en primera anir a la mateixa lnia editorial del Train
persona lexpressi traduttore, tradi- Kids, per en una nova collecci de pro-
tore? ;-D blemtica social. L'he tradut de l'original
francs, encara que el ttol tamb s en an-
S, i tant, quan he descobert alguna traduc- gls, Sweet Sixteen, i est basada en fets
ci mal feta... d'alg altre, s clar : ) reals: com van viure (i patir) els nou alum-
nes de l'Institut Little Rock d'Arkansas, als
Bromes a part, segur que jo tamb he coms Estats Units, quan l'any 1957 es va decretar
errors, com tothom. Per sempre intento la fi de la segregaci racial i van ser els pri-
reproduir all que transmet el text. De vega- mers que van voler anar a un institut de
des la versi menys literal s la ms fidel! blancs.
Quin idioma dels que tu domines Quins consells donaries a aquells que
creus que s ms difcil traduir? I de vulguin ser traductors?
la resta de llenges del mn?
Que llegeixin molt, bons llibres en la llengua
Penso que no hi ha idiomes ms difcils que prpia, perqu s la millor manera d'enfortir
altres, en el sentit que tot s traduble. Tot i -la. Vaja, com feu vosaltres al Club d'Experts
aix, a estones tinc la impressi que em re- de Castelldefels, estic segura que ms d'un
sulta ms difcil traduir de l'alemany que del es convertir, algun dia, en un bon traduc-
grec. Deu ser perqu en realitat s una llen- tor!
gua ms llunyana, la sintaxi s molt diferent,
per exemple, i la cultura germnica no s I ara... Qu llegeixes?
mediterrnia, com la grega, amb una mane-
ra de fer i de pensar ms com ho fem nosal- Estic llegint les cartes de Pere Calders, les
tres. que va escriure des de Mxic a Rafael Tasis.
El llibre es diu Fe de vida, publicat per
Creus que algun dia les mquines ro- Acontravent el 2012. Sn dos autors que
baran la feina als traductors, o mai m'agraden molt i ara he descobert el tracte
aconseguiran captar les subtileses i que tenien entre ells i com es relaciona la
jocs de paraules de la llengua escrita? vida i l'obra dels autors, s interessantssim.
Crec que les mquines s'aproparan molt a Moltssimes grcies per aquesta en-
poder resoldre la feina dels traductors pel trevista, Montserrat!
que fa a un determinat tipus de textos, els de
carcter ms tcnic, on calgui buscar l'equi-
22
EL BLOG DEL QL
BERENAR AMB EL TRADUCTOR SEBASTI ALZAMORA
Els Amics dels cl{ssics van organtzar una pre-

sentaci/berenar del Llibre d'amic i amat del
qual acaben de publicar una versi en catal{
actual que ha anat a c{rrec de Sebasti{ Alza-
mora. La quellegista que va anar-hi per expli-
car-nos-ho va ser la Mixa. Us deixem aqu la
seva crnica. No us la perdeu!
En el marc de lAny Llull (2015-2016) shan publi-
cat varies noves edicions, novelles i interpreta-
cions sobre lobra del gran teoleg mallorqu, la
gran majoria amb la intencio dapropar al public
davui en dia a lobra atemporal de Llull (veieu Antologia LlullxLlull, Laspiradora de Ramon
Llull o Llibre de les bsties). Una daquestes publicacions es el Llibre damic i amat tradut al catala
actual per lescriptor mallorqu Sebastia Alzamora dins la colleccio Tast de Classics de
la Editorial Barcino (Fundacio Carulla).
El passat 6 dabril -abans de la presentacio oficial al Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelo-
na- uns quants afortunats vam poder gaudir dun berenar amb lautor daquesta versio: Maria Nu-
nes (filologa i crtica) Isabel Minguillon (directora biblioteca Guinardo-Merce Rodoreda), Llus
Agust (Professor de la Facultat de Biblioteconomia) Josep Turiel (bibliotecari de la universitat de
Barcelona) Llus Vicente (director de la Biblioteca de l'Ateneu) i una servidora (en qualitat de
blogger i quellegista)
Comena Sebastia Alzamora per parlar-nos de la seva experiencia com a traductor duna obra tan
coneguda de Ramon Llull: El meu paper aqu s molt modest assegurava Jo aqu com a es-
criptor no pinto res. Simplement volia posar-me al servei del text i deixar-lo parlar a ell.
I vaja quina eloquencia tenia Llull! Magrada subratllar que s un gran narrador ens explicava
el traductor. Tanmateix escriure literatura no era el seu objectiu sino apropar-se a la gent "ho te-
nia molt entre cella i cella!".
Es per aixo que Llull volia que la diversitat lingustica no fos un impediment a lhora de divulgar la
fe catolica i escrigue les seves obres no nomes en llat o catala sino tambe en arab. Actualment,
segons Alzamora, el Llibre damic i amat esta tradut a l'angles, frances, italia i castella. A dia
davui a quants idiomes mes voldria Llull que es tradus? vaig preguntar jo. Si fos per ell a totes
les llengues! rigue Alzamora.
Es mes, Llull fa servir molt be els recursos que te a labast comentava lescriptor avui en dia se-
ria blocaire i tuiter per difondre el seu missatge afeg.
23
Isabel Minguillon, daltre banda, volia saber
com havia anat el proces de traduccio i quant
de temps havia portat. "Vaig trigar dos anys,
pero ho compaginava amb altres coses". I men-
tre ho feia sempre tenia en ment una pregunta
que lajudava "Si ho escrivs ara Ramon Llull
que triaria?".
Segons ens comentava Alzamora, la seva rela-

cio amb el mestre ve de lluny Soc lector del
Llibre damic i amat des de ladolescencia, i
des dun primer moment em va fasci-
nar Aprofitant lavinentesa em vaig afanyar a
preguntar-li si recomanaria la seva versio tura, el mon... Te una manera dexpressar-ho
del Llibre damic i amat com a iniciacio pels jo- molt moderna, amb un aire vivencial i un llen-
ves o pels que ja hagin tingut algun contac- guatge purament emocional.
te. "No soc bo posant etiquetes d'edat", es dis-
Al cap i a la fi, que hi ha mes atemporal que
culpa. "El pot disfrutar qualsevol persona a qui
li agradi la literatura". Un lector interessat lamor? Pero es ben cert que lobra de Llull se-
pero no especialitzat". gueix essent molt vigent. A la Lectura Compar-
tida que vam organitzar al Que Llegeixes sobre
De fet, un dels avantatges del Llibre damic i
amat es que un shi pot endisar des de dife- la versio de Roc Casagran del Llibre de les bs-
rents perspectives. Es pot llegir com un llibre ties tothom es va sentir reflectit amb els mis-
damor en general, pero sense oblidar el seu satges que transmet i la crtica que fa a la so-
proposit. [...] No cal ser creient, et pot ajudar a cietat. S, aquest i el Llibre damic i amat son
pensar en tot allo que t'envolta". els que tenen mes lectors arreu de totes les
"I a quin ritme recomanaries llegir-lo? Un ver- epoques afirmava Alzamora.
sicle cada dia, tal com Llull el va dissen-
I esperem que aquesta nova versio del Llibre
yar?", vaig comentar. Alzamora sho rumia i
damic i amat tambe en tingui una pila, de lec-
contesta amb un somriure No soc ningu per
tors, perque a tots els presents aquella tarda
desmentir lautor. Es pot llegir mes rapid o
ens havia agradat i molt. Els textos del segle
mes lent. Obrir-lo per qualsevol pagina i anar
XVI o XVII encara sentenen pero els del segle
saltant endavant i endarrere... Es perfectament
XIII o XIV son molt complicats deia Llus Agus-
llegible aleatoriament.
t, i es per aixo que tots li donarem les gracies a
Al cap i a la fi el Llibre damic i amat es un llibre Alzamora per una versio moderna, propera i
de meditacio (Llull aprofita per parlar duna actual, des del proleg (molt ben trobat se-
multitud de temes filosofics) i segons Alzamo- gons Agust) fins a la sinopsis.
ra, moltes de les coses que shi mencionen ens
parlen encara avui: lamor cap als altres, la na- Mixa
24
SABIES QUE...?
J.K. Rowling demana perd als fans per haver matat a...
El passat 2 de maig es van celebrar els 19 anys de la batalla final de Hogwarts,

quan Voldemort va ser finalment derrotat. s una data molt important pels Potterheads
(juntament amb la data de naixement d'en Harry i la Rowling - 31 de juliol- i la data de la
mort dels pares d'en Harry- 31 d'octubre, of course...).
Des de fa uns anys per aquesta data J.K.Rowling, l'autora de la saga, aprofita per demanar
perd a travs de Twitter pels personatges que va 'matar' a l'ltim llibre durant la batalla fi-
nal.
L'any 2015 va demanar perd per haver eliminat a Fred Weasley (s, la mort d'un dels bes-
sons Weasley va ser un cop molt dur pels que som molt fans de la saga). L'any passat, el
2016, es va disculpar per la mort de Remus Lupin.
I aquest any ha demanat un gran perd que molts estvem esperant des de fa temps. No
ha estat ni Tonks ni Colin Creevey... Ha demanat perd per haver matat
a SNAPE!!!
Desprs de descobrir el passat de Snape a

la saga i tot el que va fer per en Harry, a
molts fans se'ns va fondre el cor i si fins
aquell moment el tenem com un perso-
natge detestable ara l'admirem i l'estimem
(tot i que no podem oblidar que ell tamb
t molts defectes, com tothom). En tot cas,
sembla que la majoria de Potterheads es-
tan contents amb la disculpa de JK.
25
LA PREGUNTA
Quina ra afegirieu vosaltres?
Explicans-ho a
larevistaql@gmail.com
...i publicarem totes

les respostes al proper nmero!!!
26
LARTICLE DE...
LA RECOMANACI
DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2017
Com cada 2 d'abril, des de l'any 1967, coin-

cidint amb la data de naixement de l'escrip-
tor i poeta Hans Christian Andersen, arreu
del mon se celebra el Dia Internacional del
Llibre Infantil.
L'IBBY (International Board on Books for

Young People) es qui promou aquesta cele-
bracio per tal de promocionar els bons lli-
bres infantils i juvenils i la lectura entre els
mes joves.
Cada any una de les seccions nacionals que

forma part d'aquesta organitzacio te l'opor-
tunitat de ser la patrocinadora del Dia Inter-
nacional del Llibre Infantil, convidant a un
reconegut escriptor i un illustrador del seu
pas perque elaborin un text amb un missat-
ge adreat als nens i nenes i un cartell que
sera distribut per tot el mon amb la finalitat
de promoure aquesta celebracio a les llibre-
ries, les escoles, les biblioteques, etc. Aquest
any la seccio elegida es Russia que ha pre-
sentat el text del poeta Sergey Makhotin i el o contemplava els nuvols o el cel estrellat,
cartell de l'illustrador Mikhail Fedorov. La tot depenia de la imatge que m'agrades mes.
traduccio del text al catala es de Jordi Ferre i
Ybarz. Instintivament, vaig seguir la llei de vida de
tot infant, que busca inventar-se un ambient
FEM-NOS GRANS AMB ELS LLIBRES! es el comode i segur. I un llibre infantil va ser fo-
tema elegit d'aquest any i el text de Sergey namental per aconseguir-ho.
Makhotin diu aix:
Despres em vaig fer gran i vaig aprendre a
En la mes tendra infancia m'agradava cons- llegir, i en la meva imaginacio el llibre va co-
truir casetes amb blocs i tot tipus de jogui- menar a assemblar-se mes a una papallona,
nes. Sovint feia servir de teulada un llibre o fins i tot a un ocell, que a una teulada. Les
infantil illustrat. En somnis, entrava a la ca- pagines del llibre semblaven ales, i feien una
sa, m'estirava al llit fet amb capses de mistos mena de xiuxiueig. Era com si el llibre, situat
27
a l'ampit de la finestra, volgues sortir volant inesperadament cap a espais desconeguts. El
vaig agafar, me'l vaig comenar a llegir i el llibre es va tranquillitzar. Despres el vaig seguir
a traves d'altres mons i paratges, mentre el meu univers imaginari s'anava estenent.
Quina alegria, tenir un llibre nou a les mans! Al principi no saps de que tracta, et resis-
teixes a la temptacio d'obrir-lo per l'ultima pagina, i quina bona olor que fa! La seva olor no
es pot descompondre: tinta, pega... no, no es pot! Te una aroma especial de llibre, excitant i
unica. Les puntes d'algunes pagines s'enganxen com si el llibre encara no s'hagues desper-
tat; es desperta quan comences a llegir-lo.
A mesura que vas creixent el mon que t'envolta es va complicant. T'enfrontes a questions
que fins i tot un adult es incapa de resoldre. Aix i tot, es convenient poder compartir els
dubtes i els secrets amb algu. I aqu es quan el llibre torna per ajudar-te. Probablement
molts de nosaltres ens hem trobat pensant: aquest llibre parla de mi! I de sobte sem-
bla que el teu personatge preferit sigui com tu. Viu els mateixos problemes i s'hi enfron-
ta amb dignitat. I un altre personatge no se t'assembla en res, pero vols que sigui el teu mo-
del, t'agradaria ser tan valent i enginyos com ell.
Em fa riure quan un noi o una noia diu: No m'agrada llegir! No me'ls crec. Segur que
mengen gelats, juguen i miren pellcules molt interessants. En altres paraules, els agrada
divertir-se. I llegir no es tan esgotador com desenvolupar els sentiments i la personalitat,
sino que en primer lloc es un gran plaer.
I es amb aquesta intencio que els escriptors escriuen els seus llibres per a infants!
28
LAGENDA DE...
LA RECOMANACI
"EL MEU CLSSIC" DE LA ILC A L'ARTS SANTA MNICA
Dilluns, 27 de mar: Oriol Ponsat-

Murl{, escriptor i comissari de lAny
Bertrana. Prudenci Bertrana: l'urba-
nita b{rbar Presentacio a carrec de la
Dra. Laura Borras, directora de la Institu-
cio de les Lletres Catalanes
Dijous, 27 dabril: Eduard M|r-

quez, escriptor. L'tica esttica de
Juan Ramn Jimnez. Presentacio a
carrec de la Dra. Laura Borras, directora
de la Institucio de les Lletres Catalanes
Dijous, 25 de maig: M. ngels Cabr, escriptora i directora de l'Observatori Cultural de

Gnere. Aurora Bertrana, entre la realitat i el desig. Presentacio a carrec de la Dra. Laura
Borras, directora de la Institucio de les Lletres Catalanes
Dijous, 22 de juny: Oriol Pi de Cabanyes, escriptor. Josep Palau i Fabre, home de lletres:
de n{ufrag a robins. Presentacio a carrec de la Dra. Laura Borras, directora de la Institucio de
les Lletres Catalanes
Oriol Pi de Cabanyes, escriptor, impartir la conferncia Josep Palau i Fabre, home de lletres: de n{u-
frag a robins, que s'emmarca dins dels actes commemoratius de l'Any Palau i Fabre. Presentaci a
c{rrec de la Dra. Laura Borr{s, directora de la Instituci de les Lletres Catalanes.
Dimecres, 27 de setembre: Maria Enrich, escriptora i professora de llengua i literatura ca-

talanes. I us deixar la fruita. Presentacio a carrec de la Dra. Laura Borras, directora de la Ins-
titucio de les Lletres Catalanes.
Maria Enrich, escriptora i professora de llengua i literatura catalanes, impartir la conferncia I us

deixar la fruita per tal d'homenatjar la figura del poeta Josep Romeu i Figueras, dins dels actes com-
memoratius del centenari del seu naixement: http://cultura.gencat.cat/ca/anyjosepromeu/
organitzacio/. Presentaci a crrec de la Dra. Laura Borrs, directora de la Instituci de les Lletres Ca-
talanes.
Podeu trobar ms informaci en aquest enlla
29
ELS DILLUNS DE POESIA DE LLETRES A L'ARTS SANTA MNICA
30
CRNIQUES
ANY BERTRANA 2017
Prudenci Bertrana.
A continuaci, durant el discurs del Dr. Oriol

Ponsat-Murl (comissari de lAny Bertrana)
el pblic va conixer en detall les personali-
tats oposades de pare i filla: Ella estava to-
cada per la febre de laventura, mentre que
ell no va anar ms enll de Perpiny per
ambds compartiren lamor per la natura i
els llocs verges de prejudicis i hipocresia.
El pare centrava les seves obres a la Cata-

lunya rural de finals del segle XIX i la filla
en racons del mn del segle XX explicava el
comissari. A la Polinsia Francesa, al Marro-
El Departament de Cultura ha decretat cCeuta, Tetuan, Xauen... Aurora, una dona
el 2017 com lAny Bertrana, doncs fa 150 i moderna i una veu nica de la segona
125 anys respectivament del naixement de meitat del segle XX va assolir la fama als
d o s a u t o r s c a b - seus inicis amb Paradisos ocenics (que tin-
dals: Prudenci iAurora Bertrana, pare i filla gu una acollida formidable) mentre que
respectivament. s per aix que el passat 1 el reconeixement del seu pare fou ms aviat
de mar va tenir lloc a la sala Sant Jordi del tard (i durant vint anys desprs de la guerra
Palau de la Generalitat lacte institucional els seus llibres no es tornaren a publicar).
per donar el tret de sortida oficialment, en-
cara que tal com assenyalava lHonorable Tanmateix, la seva obra ms coneguda entre
Conseller de Cultura, Santi Vila: Ja portem nombroses novelles i relats, Josafat (1906)
un trimestre molt intens de commemora- compta amb 50 edicions i va conixer ben
cions. aviat traduccions a l'alemany, litali, el cas-
tell, recentment a larans i el francs, i en
Aquest any doncs, ser el moment idoni per un futur prxim tamb a langls i el rus.
revisitar lobra dun dels millors personat-
ges de la literatura catalana del segle XX i Aurora no tenia una obra tan extensa per
una oportunitat per homenatjar a lhora ins- s fou ms polifactica explicava el Dr. Pon-
titucions com les de Girona. No es pensin sat-Murl, doncs escriv cincia-ficci, no-
que vull ensabonar el presidentafeg el Con- velles de guerra i dos volums de memries
seller entre els riures dels assistents. Segons entre daltres (el testimoni duna vida ex-
ell, Girona sha anat modernitzant com tan- cepcional). Tamb les seves obres tenen es-
tes altres localitats i ja no s aquella ciutat tils molt diferents. Segons el comissari
<<trista, llbrega, medieval, on els gestos Bertrana escriu amb ulls de pintor, doncs
sn porucs i les veus hipcrites>> com deia descriu amb pinzellades concises i calca a la
31
retina del lector una escena com un quadre segueix havent-hi talent en les rees creati-
detallat, una fotografia, o un tros dun ves ms exigents i fent una crida un cop ms
film. a la preservaci del nostre patrimoni: A la
llengua catalana no hi ha ning que la pu-
Desprs de la minuciosa ressenya del Dr. gui defensar millor que els seus parlants
Ponsat-Murl, els actors Joan Massotklei-
ner i Cristina Cervi ens regalaren la lectura Com deia el Dr. Ponsat-Murl Per a
dun recull de textos acompanyats al piano i qualsevol autor la pitjor condemna s no ser
viol per Nora Girbau iMireia Vila. A con- llegit i aquest any commemoratiu s una
tinuaci, junt amb Anna Farriol (violoncel oportunitat per a les noves generacions de
i veu), les tres msiques recrearen un frag- llegir la famlia Bertrana. I si es dna el
ment de les Memries dAurora Bertrana. cas afegia per criticar-los i condemnar-los,
per mai abans de llegir-los.
Finalment, el Molt Honorable presi-
dent Carles Puigdemont clogu lacte del Mx
que ser sens dubte un gran
any reconeixent amb orgull que a Catalunya
32
Cicle de conferncies El meu clssic: P. Bertrana
Aquest 27 de mar, la primera xerrada del cicle prengurem i aprengurem ancdotes i curio-
de conferncies 2017 El meu clssic va arri- sitats a travs dun recorregut personal a tra-
bar als gaireb 800 seguidors virtuals en direc- vs de la vida i obra (famosa e indita) de Ber-
te a Periscope, per jo, junts amb daltres es- trana, autor de 9 novelles i ms de cent contes
pectadors privilegiats, vaig tenir el plaer des- (que Borrs recomanava paladejar i prendre
coltar des de primera fila les paraules de Laura en dosis homeoptiques).
Borrs (Directora de la Instituci de les Lletres
Catalanes) que present lacte, i Oriol Ponsat- El comissari de lAny Bertrana lleg fragments
Murl (el comissari de lAny Bertrana 2017) de la crtica de Pous i Pags (que el titllava de
a lArts Santa Mnica de Barcelona. cantellut) una carta de Ruyra (els vostres tre-
balls sn or pur) i fins i tot de Maragall (qui el
Tal i com diu la sinopsis del programa: <<El considera un exemple de rusticitat ben ente-
meu clssic" vol fomentar la lectura fent ser- sa). Ponsat-Murl tamb recit uns pargrafs
vir el paper de prescriptors de lectura dels de la seva famosa conferncia a l'Associaci
nostres escriptors actuals. Daquesta manera Nacionalista Catalana De les belleses de la
noms de la literatura catalana fan de lectors i Natura i el meu goig, on el mateix Bertrana
comparteixen el valor de la lectura d'un cls- es descrivia com a incivil, incult, salvatge, alg
sic de referncia que ha estat despecial im- que volia parlar i pensar pel seu compte
portncia.>> (daqu en sortirien les Proses brbares de
1911)
Lelecci dOriol Ponsat-Murl fou regalar-nos
la seva visi de Prudenci Bertrana (1897-1941) I el millor de tot, vrem poder sentir en exclu-
com a editor de ben b 3.000 pgines de les siva una locuci de principis de 1937 amb el
seves obres. Una visi una mica estrambtica ttol Sobre una nova qualificaci dels escrip-
i molt diferent de les altres, tal i com la defi- tors on, resumint, Prudenci certificava: no
nia ell, per sens dubte una visi interessant i sc un escriptor burgs, els meus herois sn
apassionada que tots escoltrem molt atenta- homes que han suat suor de proletari.
ment. Durant la vetllada vam riure, ens sor-
33
En efecte, Bertrana era una persona molt pro-
pera a la terra, doncs sempre li havia agradat
caar. No ens consta que fos un mal o bon
caador coment el comissari amb un
somriure, per passar-se hores en contacte
amb la natura i la gent de camp el va convertir
en qui era.
Quan finalment vingu a Barcelona, Bertrana

ja sabia quin havia de ser el seu paper. Segons
deia Ponsat-Murl entre els riures dels assis-
tents: es va posar a fer el pags i adopt una Al cap i a la fi, aquesta s una de les caracters-
mscara dinadaptat que li proporcion ms tiques mgiques que t la lectura, imprimir en
confort i, curiosament, una manera dadaptar- la retina del lector una imatge que no podr
se. Els temes que tractava als seus articles sn oblidar mai ms tan si vol com si no i als lli-
per arrencar a crrer, assegurava el comissa- bres de Bertrana no els hi falten pas imatges
ri. Es queixava sobre les latrines (acabareu inesborrables, escrites amb una riquesa lin-
amb pedres als ronyons!) fins a les prostitu- gstica que segons Ponsat-Murl s proba-
tes (que segons deia ja no sabia distingir de les blement superior a Sagarra, Pous i Pags o
bones senyores). Caterina Albert. La potncia idiomtica i
genunitat de Bertrana tot i els barbarismes
Per una de les coses que ms distingeixen a era extraordinria
Bertrana, fou la seva capacitat de literatu-
ritzar fets de la seva vida. Per aquest motiu, Per acabar, a la ronda de preguntes final, jo em
Ponsat-Murl teoritzava que la trama de Josa- vaig aventurar a preguntar-li com recomanaria
fat s massa recargolada perqu se linven- que els joves sendinsessin en lobra de Bertra-
ts doncs, segons ell Bertrana s lescriptor na. Ponsat-Murl ho tenia molt clar: Josafat
amb menys imaginaci sobre la capa de la (la nostra Bella i la Bstia o Geperut de Notre
terra. Daltra banda, per, lnic esdeveni- Dam, com diu Laura Borrs) s una molt bo-
ment que no va poder literaturitzar fou la mort na porta dentrada.
de la seva filla petita, Clia, lltima dels tres
fills que va perdre i dels quals tan sols sobre- Per tamb La tieta Claudi-
visqu Aurora, escriptora com ell, que compar- na, Violeta i Nufrags, que segons
teix aquest any commemoratiu amb el seu pa- Ponsat en el fons sn el mateix llibre perqu
re. tracten els mateixos problemes: les circum-
stncies en que han nascut els personatges no
Un any que tamb ens servir per redescobrir els deixen desplegar les ales i ser felios.
la faceta de Bertrana com a pintor (la seva pro-
fessi abans de convertir-se en escriptor). s Borrs no podia estar ms dacord Bertrana
per aix que, segons Oriol Ponsat-Murl, Ber- acull a tothom. Per, per als que us ho esti-
trana veu el mn com un pintor i quan escriu gueu preguntant, a quin corrent literari per-
pinta amb la ploma. El seu arsenal pictric fa tany un dels autors ms grans de la nostra lite-
que el lector no senti que li estant explicant ratura? Sel pot etiquetar? Oriol Ponsat-Murl
una descripci sin que la vegi. Com a exem- reivindic en tot moment que no: Bertrana s
ple, el comissari de lAny Bertrana, sestrem Bertrana, i s molt bo
llegint un fragment del conte La lloca de la
vdua... Em sap molt de greu per aix no Mx
sensenya a les escoles descriptura!
34
VER-MOT sobre 1714 al Festival MOT 2017
Durant el meu viatge en cotxe des de Barce-

lona tan sols podia veure cortines de pluja i
nvols amb tants matisos de foscor que
aconseguien fer-te oblidar laspecte dun raig
de sol. Tanmateix, em trobava de cam cap a
una experincia lluminosa; una de les lti-
mes activitats del MOT, el festival de litera-
tura de Girona i Olot 2017, que enguany ha
celebrat la seva quarta edici amb molt
dxit. Aquest any el MOT ha sigut una ex-
plosi mexplicavaFlora Bacquelai-
ne (comunicaci i premsa).
Lactivitat a la qual tenia moltes ganes das-

sistir era el VER-MOT de Girona dedicat als
llibres ambientats en la guerra de Successi i
el setge de 1714. Aixoplugats en un establi-
ment de la Plaa de lAssumpci, el pblic
ens disposvem a escoltar el debat en-
tre Albert Snchez Piol, Patrcia Gaban-
cho i M. Carme Roca, presentat i condut
per Mart Gironell.
dacord en que les dones de 1714 han estat les
De ben segur que us estareu preguntant... I grans oblidades, i Patricia Gabancho va
qu els va motivar a escriure sobre la Guerra voler retrels un particular homenat-
de Successi? Mart Gironell tamb sho ge. Aquest perode est centrat en el cant
preguntava, i aix s com va encetar la tert- bllic, per la sang i el fetge no sn lo
lia. Explicava M. Carme Roca: El XVIII meu afegia. Certament, el paper collectiu
s un segle espectacular, a mi em va interes- de dones annimes no tenia preu. Durant el
sar qu va passar desprs de 1714, la capa- setge de Barcelona es mantenien ben fermes
citat de la gent daixecar-se i seguir enda- just darrere la muralla per animar als sol-
vant dats i ajudar en el que calgus. De fet tot-
hom sortia a donar la cara, des destudiants
Albert Snchez Piol recordava que el de- fins a professors. Per ser covard a Barcelo-
tonant havia sigut preguntar-se quina era la na havies de ser molt valent reia Snchez
veritable histria darrere les manifestacions Piol.
de lonze de setembre, en les que de jove
sempre acabava corrent davant dels antial- Durant la xerrada no van faltar debats sobre
darulls. Un dia em vaig preguntar, qu faig personatges peculiars com Francesc Cas-
aqu? Desprs dinvestigar, tot plegat li va tellv (qui va escriure una gran crnica so-
semblar tan emocionant que va veure clar bre la guerra) o l'espia Marianna de Co-
que ja li havien escrit la novella. De fet, hi pons: s un poca amb personatges tan
havia tants fets que semblaven inventats literaris que no els he pogut posar
que es va quedar amb ganes de posar ms tots explicava lautor de Victus.
peus de pgina a Victus per ratificar que
eren certs. I tamb ancdotes sorprenents de labans i
desprs de la Guerra de Successi, com per
Daltre banda, tots els tertulians estaven exemple la construcci per primera vegada
35
duna fortalesa en una ciutat per bombarde-
jar-la enlloc de protegir-la. "L'equivalent ac-
tual de la Ciutadella post 1714 s el Tribunal
Constitucional" afegia Patricia Gaban-
cho.
Amb la novella histrica sha aconseguit

donar visibilitat a fets histrics, que la gent
vegi amb uns altres ulls els fets,
no? preguntava Mart Gironell. La no-
vella histrica s una eina til, amable i di-
vertida comentava M. Carme Roca. La nova documentaci que l'expliqui dife-
novella histrica est de moda a tot rent". Diuen que el futur no para de mou-
arreu corroborava Patricia Gabancho. res per s el passat el que est en constant
moviment! afegia Snchez Piol.
Per tot sigui dit, enlloc ms tenen una
histria tan pica com la del setge de Barce- A la ronda de preguntes una servidora es va
lona! Un pas com els Estats Units, per exe- animar a demanar amb quin personatge
mple, tan ric en episodis histrics, no t res histric de 1714 voldrien parlar els tres i qu
semblant a 1714, el que ms shi apropa s la li dirien: M. Carme Roca ho tenia clar, li
batalla dEl lamo (que va tenir lloc entre e n c a n t a r i a e n c a r a r - s e
texans i mexicans el 1836). Per Piol estava amb Van Verboom (enginyer militar i
disposat a desmitificar-ho. Els defensors constructor de la Ciutadella) per tirar-li la
dEl lamo no tenien res dherois, eren trafi- cavalleria per sobre!. Gabancho tampoc
cants i proxenetes que lluitaven pels seus va dubtar: jo no aniria a aquella poca ni
propis interessos! boja! i a Piol li agradaria tenir un tte--
tte amb el seu protagonista, Mart Zuvi-
En el que tertulians i presentador no podien ria.
estar ms dacord s que la histria s
passi i els llibres de text no la transmeten Una dona del pblic preguntava: s possi-
digual manera. Aix no vol dir que tota no- ble escriure una novella histrica ob-
vella histrica sigui interessant i acura- jectiva?Albert Snchez Pi-
da: No, no tot el que sescriu s ol assegurava que no, perqu tots acabem
bo comentava M. Carme Roca, per se- adquirint una perspectiva. Jo hauria pogut
gons ella malauradament s un gnere que parlar des del punt de vista dun botifler o
encara ara es menyst. All que no sen- un general, per ho vaig fer des dun civil
tn o es desconeix s ms fcil de criti- que es relaciona amb les altes esferes i aca-
car ba lluitant amb el poble deia lescriptor, i
obria un petit parntesis entre el riure del
I s que durant molt de temps certs perodes pblic: (fixeu-vos que Rambo no canvia
de la histria shan mantingut en se- mai [...] A la bona literatura els personatges
cret. Quan jo estudiava hi havia cinc segles centrals evolucionen)
que no es tocaven explicava Roca. Per si
preguntaves les monges sencarregaven de M. Carme Roca li donava la ra (ms enll
resumir-ho contestant: <<Tiempos oscu- de Rambo) No es pot tenir una objectivitat
ros, hija mia>> plena, sin seria repetir el que ja han dit els
altres.
El que est clar s que per escriure novella
histrica sha de ser honest per reconixer I com literaturitzeu les da-
que els fets poden can- des? demanava un altre espectador.
viar afirmava Roca Hem de revisar cont-
nuament la histria perqu pot aparixer Sha de remenar molt, anar arxius de pa-
36
rrquies, ajuntaments, llocs petits... [...] s indispensable contrastar (si pots) les da-
des deia M. Carme Roca. Per el teu argument ha de pesar per sobre dels fets, sin la no-
vella es convertiria en un assaig. s com fer un puzzle segons ella la teva trama ha de lligar
amb la realitat.
Al meu ltim llibre (Amalia i els esperits) explico com faig les recerques dinforma-
ci mencionava Patrcia Gabancho. El ms curis s que quan busques, una cosa et por-
ta a laltre i trobes personatges inslits. Segons Piol Un arxiu pot semblar avorrit per
quan saps el que vas a buscar s com anar a la recerca del tresor
Com deia Mart Gironell per cloure el VER-MOT Escriure sobre el passat ens ajuda a en-
tendre el present i grcies a la feina de tots aquests autors ja queda menys cam per rec-
rrer fins que aconseguim deixar de caure en errors histrics. Els hi ho devem a tots aquells
que van morir per defensar les nostres llibertats un onze de setembre de 1714.
Mx
37
Cicle de conferncies El meu clssic Aurora Bertrana
Coneixeu a Aurora Bertrana? Segons Laura Bo- qui ho far{?

rras (Directora de la ILC) es una escripto-
ra extraordin{riament desconeguda per t tota Daltra banda, no es pot dir que Cabre no estigui
una srie de singularitats que la fa fascinant. Per fortament lligada amb homes escriptors: entre
sort, gracies a lAny Bertrana, aquest 2017 les daltres ha tradut a Gabriel Ferrater i Oscar
mirades es centren en ella i el seu pare, Prudenci Wilde! Sc una escriptora curiosa que llegeix de
Bertrana, qui protagonitza la primera sessio del tot deia i reivindica que no s cert aix que
cicle de conferencies El meu classic a lArts diuen de que tot est{ escrit. Encara queda molt
Santa Monica de Barcelona, a carrec del comis- de patrimoni literari per descobrir i lobjectiu de
sari de lany commemoratiu, Oriol Ponsat- Cabre es ordenar la gran despensa de la literatu-
Murla. Aquest 8 de maig, la protagonista fou Au- ra feminista perqu al present ens en puguem ali-
rora Bertrana, i la xerrada, que es va emetre en mentar
directe online, compta amb mes de 350 segui-
dors. Per enllaar la seva introduccio i comenar a
parlar de lautora que aquell dia ens ocupava,
El cicle de conferencies El meu classic permet Cabre recorda com a lany 1990 es va organitzar
a escriptors catalans presentar autors imperdi- la important IV Fira del Llibre Feminista a
bles per a ells des del seu punt de vista i lenca- Barcelona, mes concretament a lArts Santa
rregada de parlar sobre A.B. fou M Angels Ca- Monica entre daltres espais. Un dels temes a de-
bre, escriptora, crtica literaria i directora batre fou la creacio duna universitat obrera fe-
de l'Observatori Cultural de Genere. La majoria menina, una idea que Aurora Bertrana sempre
dira que el seu classic es Cervantes, Llull, Flau- havia perseguit, pero la proposta no va donar
vert... pero jo sempre dire dones assegurava. De fruits.
fet ja fa temps que va comenar a ser
colleccionista de dones escriptores. Com deia Tanmateix, aixo ens dona una pista de la perso-
M Angels Anglada: Si les dones no recuperem nalitat dAurora Bertrana: una dona progres-
certes creadores oblidades i encara marginades, sista i amb un gran inters social. Sempre ve-
38
mena de croniques i reportatges, aquest cop en-
trant fins i tot a bordells i fent fotos amb una Ko-
dak: vull investigar l{nima femenina deia ella.
Pero no va ser pas tan facil... Com Bertrana ma-
teix reconeixia demanar per les dones al Marroc
s com demanar pel servei a Anglaterra.
Daquella experiencia va neixer la novella El

Marroc, sensual i fanatic (s, Bertrana era prou
atrevida com per utilitzar la paraula sensual
en un dels seus ttols).
tllava pels desfavorits, tret que compartien
pare i filla. Cabre ens posava com exemple que Durant la guerra el seu marit es va tornar de
Aurora va renunciar al seu carrec com a presi- dretes i el 1938 ella va marxar a Ginebra a viure
denta del Lyceum Club perque era massa burges amb la seva sogra, tot i que aviat shauria de
per a ella. A les seves conferncies Aurora nega- buscar un nou lloc. La consideraven una gata
va que era feminista deia M Angels, pero Ber- assilvestrada contava M Angels.
trana sempre va estar compromesa amb la lli-
bertat de la dona. Aix comenaren 10 anys dexili a Sussa durant
els quals va Aurora segu escrivint, va ser mestre
Pero qui era ella? Feia 1.50m, era molt primeta, de frances i organitza corals (de fet va arribar a
poca cosa, insignificant, per amb molt poder in- coincidir amb Pau Casals a Prades).Sempre por-
terior, mala llet i sentit de lhumor explicava la tava linstint musical dins afirmava Cabre.
nostra oradora. Durant la republica es va con-
vertir en una autora Best-seller, pero va ser una Als anys 50, per, el nom dAurora Bertrana
mica de tot: msica, articulista, periodista, ja no existia a la memria collectiva del pas
poltica (fou candidata de ERC durant la Re- que lhavia vist nixer, junt amb la resta de
pblica), viatgera, memorialista..Bertrana literatura catalana. Segons la directora de
era una noia poc convencional, en part perque lOCG, Bertrana segurament no hauria tornat a
va creixer en una casa molt rica culturalment i Catalunya de no ser per la seva mare i tieta: les
intellectualment. Els seus pares la van animar a meves dos mares com li deia ella. A partir daqu
tocar el violoncel, va estudiar a Ginebra i durant
un temps es va dedicar a tocar a restaurants i
bars sense gaire glamour a orquestres de sen-
yoretes.
El seu somni, segons ens explicava M Angels,

era ser professora de msica i viatjar arreu
del mn, somni que va complir en part. Despres
de casar-se amb un enginyer, va viure a lestran-
ger durant anys per questions de feina. Del
1926 al 1929 va viure a Tahit i escrivia arti-
cles als diaris catalans descrivint aquell in-
dret que cobejava com la terra promesa. Els
seus articles eren considerats dallo mes exotics
i gaudien de molta popularitat, fins al punt que
el seu llibre Paradisos oceanics va tenir -en
paraules de Cabre- un xit tremendo.
Aurora es convert en una experta sobre Ocea-

nia: donava conferencies i escrivia altres no-
velles igual de curioses. El 1936 va estar un
trimestre al Marroc, on torna a escriure tota
39
va tenir alguns anys bons mentre escrivia,
gracies en part a amics com la Vctor Catala
(Caterina Albert) que lanimaven. El 1967 Alfa-
guara va publicar amb exit Vent de
grop (1967) que fou adaptada al cinema i pro-
tagonitzada per Joan Manuel Serrat amb el nom
de La llarga agonia dels peixos fora de laigua.
Pero M Angels Cabre va voler destacar la feina

de Bertrana com a memorialista. Amb 70 anys
va escriure 1.000 pagines de memories reparti-
des en dos volums un dells va guanyar el pre-
mi Serra dOr-. No hi ha hagut cap escriptora
amb una memria tan extensa assegurava Ca-
bre, i es meravellava dels detalls que contenen
els llibres. Aurora Bertrana tenia una memria
prodigiosa, jo no recordo qu vaig menjar
ahir reia lescriptora.
Tanmateix, les seves memories sacaben lany

1949, al tornar de lexili i trobar-se un panorama
desolador a Barcelona. Segons Cabr va casti-
gar Franco amb la seva desmemria. Per a
Aurora foren anys grisos i com deia ella ma-
teixa noms he viscut mentre escrivia.
Pero si Bertrana de ben segur va ser una cosa, via estat especialment ferotge. Laura Borras re-
fou un exemple de tenacitat: de voluntat i perse- afirma la recomanacio de Cabre. Tres presoners
verana en sc mina deia ella mateixa. Va ser tracta sobre qu passa quan la guerra sacaba i
lunica dels seus quatre germans que sobrevis- parla sobre la nostra capacitat per perdonar.
que, quan tenia quinze anys la seva mare li cre-
ma la primera novella -Jo- i el seu pare no va Em torno a preguntar... qui era Aurora Bertra-
voler que fos escriptora (va titllar de dolenta i na? La Directora de la ILC finalitza la xerrada
plagiada la primera obra que li va ensenyar), contestant aquesta pregunta amb les propies
pero possiblement fos perque tenia por que se- paraules dAurora, tal i com va ella va escriure a
gus els seus passos i pats una vida igual de du- la coberta de Vent de Grop...
ra. Fins al 1935 no van escriure una novella a
quatre mans, Lilla perduda. No s exactament qu sc benaurats els qui
ho saben o pensen saber-ho. Em tinc una certa
Parlant de joventut, no em vaig poder estar de simpatia, no puc negar-ho. Generalment em trobo
preguntar a M ngels quin llibre recomana- b en la meva prpia companyia. Gaireb sempre
ria a joves i adolescents per comenar amb sc dues. Discutim. No ens posem mai dacord
Aurora Bertrana, de la mateixa manera que ho per ens tolerem i ens esbargim plegades. [...]
havia fet amb Oriol Ponsat-Murla respecte Pru-
denci Bertrana pare. Si jutjo pel criteri dels altres o pel que els altres
em deixen comprendre, dedueixo que la gent
Tot i que les memries sn sucoses Cabre mestima o em detesta sense mitges tintes. Crec
subratlla dos obres dotades de gran moderni- que la majoria dels qui em tracten, em troben di-
tat: Tres presoners i Entre dos silencis, dos vertida. Aquesta constataci em permet creure
llibres on Bertrana aboca les experiencies viscu- que no sc un zero a lesquerra. [...]
des durant una missio humanitaria despres de la
Segona Guerra Mundial, on fou enviada a aixecar Amo la Justcia amb majscules, sense jutges ni
el poble frances dEtobon, on locupacio nazi ha- jutjats. Amo els bons llibres, la conversa dun
40
amic, la msica de Mozart. Penso que el mn s meravells i la vida una quiniela amb poqussims
resultats i un o dos encerts.
I afeg Borras: estareu dacord amb mi que portar a la M ngels avui aqu ha sigut tot un encert.
No podrem estar-hi mes dacord... Gracies! Com deia un dels espectadors: la xerrada ha satisfet amb
escreix les meves expectatives ;-)
Mx
No us perdeu la lectura compartida sobre Tres presoners al QL
41
LA
LA RECOMANACI
RECOMANACI DE...
DE...
Recomanacions Dia Internacional de la Dona 2017
Aquesta setmana, aprofitant que avui s el Dia Internacional de la Dona, les nostres
recomanacions giraran al voltant de totes aquelles dones que varen brillar per la seva in-
telligncia, per les seves habilitats, per la seva valentia, per la seva capacitat de lluita per
aconseguir la igualtat, per defensar les seves idees i els seus drets i tamb els dels altres
ssers humans, per no abandonar els seus somnis i no desistir fins a aconseguir fer-los
realitat.
Per a totes elles, que varen canviar la histria, per a totes les que lluiten per trobar el seu
lloc en el mn i per a totes les dones que prolongaran el seu record, us deixem aquestes
recomanacions que desitgem que us agradin i tamb inspirin a tots els lectors.
Comencem la llista de les nostres recomanacions amb Petita & Gran, una mer-
avellosa collecci d'lbums illustrats que vaig tenir la sort de poder llegir una tarda de
divendres a la llibreria a la qual m'agrada escapar-me sempre que puc. Amb aquesta
collecci els infants coneixeran a diferents dones que varen deixar la seva petjada a la
histria.
Dones que varen destacar pels seus coneixements cientfics, per tenir una veu preciosa,
per ser unes intrpides aventureres, per innovar dins el mn de la moda, per dibuixar uns
quadres impactants i corprenedors, per ser unes grans escriptores...
Unes vides per descobrir i ser llegides, que han estat recopilades per Ana Albero i Isa-
bel Snchez Vegara i publicades per Alba Editorial.
Ttol: Coco Chanel

Autor: Isabel Snchez Vegara
Illustracions: Ana Albero
Traducci: Laia Vidal
Collecci: Petita & Gran
Editorial: Alba Editorial
Gabrielle Bonheur, ms coneguda com Coco Chanel, va ser

la gran dama de la moda francesa. Com a modista va alli-
berar les dones de les terribles faixes que els oprimien els
cossos, va escurar les faldilles i va donar un toc mascul a
la roba. El seu estil senzill, cmode i elegant va revolucio-
42
Ttol: Frida Khalo
Frida Kahlo s la pintora ms destacada de la histria de

l'art mexic, i una de les grans artistes del segle XX. Els qua-
dres personals i femenins, i la personalitat independent i re-
bel van ajudar Frida a superar la malaltia i l'accident que
van marcar-li la vida. Un exemple de tenacitat, lluita i va-
lentia que avui segueix inspirant milions de dones.
Ttol: Adrey Hepburn

Audrey Hepburn no noms s un mite del cinema o una ico-

na de bellesa, sin la dona que va conquerir el mn amb la
seva senzillesa i afecte. La seva forma humil i humana d'en-
tendre la vida va fer que es converts en ambaixadora
d'UNICEF. I aix, va ajudar els nens dels pasos ms desfa-
vorits del mn. Una feina per la qual el mn sencer li estar
eternament agrat.
Ttol: Amelia Earhart

Amelia Earhart va ser una aviadora nord-americana valen-

ta i intrpida. Lesperit aventurer que tenia la va portar a
convertir-se en la primera dona a creuar loce Atlntic en
avioneta, i la primera a fer-ho sola. La seva misteriosa desa-
parici quan estava a punt de completar la volta al mn
per la lnia de lequador la va convertir en tota una llegen-
da de la histria de laviaci.
Ttol: Agatha Christie

Agatha Christie s lescriptora ms llegida de tots els temps.

Les seves novelles shan tradut a ms de cent idiomes, i la
seva obra Deu Negrets s un dels deu llibres ms llegits de la
histria. Va crear detectius peculiars, casos enigmtics i
histries plenes dingeni amb qu va desafiar la ment de mi-
lions de lectors i es va convertir en la reina del misteri.
Ttol: Marie Curie

Marie Curie va ser la primera dona doctora en Cincies i

professora a la Universitat de Pars. Tamb va ser la prime-
ra persona de la histria a rebre dos premis Nobel. La seva
senzillesa i fe altruista en la cincia la van portar a desco-
brir el radi i el poloni, i a desenvolupar la teoria de la radio-
42
activitat. Per tot aix s considerada la dona ms inspirado-
ra de la cincia moderna.
Ttol: Ella Fitzgerald

Ella Fitzgerald s una de les veus ms influents del jazz i tota

una llegenda de la histria de la msica. Va imprimir el seu
genial i particular segell en canons de tots els estils: swing,
bebop, blues, gospel, soul, bossanova i va desenvolupar
com ning l'scat, un tipus dimprovitzaci vocal amb la qual
convertia la seva veu en un instrument. Una dona iniguala-
ble que msics com Frank Sinatra, Louis Armstrong o Duke
Ellington acabarien batejant com la Primera Dama de la
Can.
Ella Fitzgerald va guanyar tretze Grammys, ms que cap

altra cantant femenina.
Ttol: Dian Fosey

Dian Fossey va ser una brillant zologa nord-americana re-

coneguda per la seva feina com a cientfica i defensora dels
gorilles. El seu carcter fort i apassionat la va portar a llui-
tar ferotgement contra el trfic d'animals i la caa furtiva.
Amb aquesta lluita, que va acabar amb la seva vida, va
aconseguir salvar de l'extinci una espcie nica: els go-
rilles de muntanya.
Ttol: La Tanga i els lleopards

Autors: R. Malo, F. J. Mateos, D. Laguens
Editorial: Comanegra
La Tanga s la filla del gran bruixot de la tribu dels to-

blongs. s la persona ms rpida i gil del poblat, i tamb la
ms valenta, com demostra quan s'ofereix per a enfrontar-se
al gran lleopard, un animal ferotge i cruel que ame-
naa la pau dels toblongs.
La Tanga se submergeix en els perills de la selva, i

amb la seva destresa i intelligncia vencer el temut
lleopard i reivindicar el coratge de les dones del po-
blat.
No us podeu perdre aquesta emocionant aventura

protagonitzada per la valenta nena d'una tribu que
viu al cor de l'frica, que demostrar que tots podem
ser capaos d'aconseguir all que ens proposem.
44
Ttol: L'autobs de la Rosa
Autor: Fabrizio Silei
Illustracions: Maurizio A.C. Quarello
Editorial: Barbara Fiore
Un avi afroameric porta al seu net Ben de visita al Museu

Henry Ford de Detroit. El Ben pensa que durant la seva visita
veuran tots els cotxes del museu, per l'nic vehicle que interessa
al seu avi s un autobs groc en el qual va viatjar Rosa Parks,
una dona molt valenta que va provocar un gran canvi a la
histria dels Estats Units.
L'avi d'en Ben va ser testimoni de com la Rosa Parks es va negar a cedir el seu seient a
un blanc. Durant aquells anys, la segregaci racial obligava als negres a ocupar els
seients de la part del darrere dels autobusos i Rosa va desobeir la llei, i va ocupar un
dels seients del davant. La seva acci va fer que fos empresonada per tamb va servir
perqu es fes una passa ms en la lluita dels drets civils.
I acabem la nostra llista de recomanacions amb un llibre que ens agradaria que fos el da-
rrer que descriu la trista realitat de moltes nenes que a dia d'avui encara veuen com el seu
dest s decidit pels adults, unes nenes que no podran decidir com viure la seva vida i amb
qui viure-la. Unes nenes que es veuran privades d'un dels millors tresors que ens ofereix
la vida: la llibertat. Per sort, la protagonista d'aquest conte descobrir que els llibres obren
una porta a la seva llibertat i, per uns instants, somiarem en un futur millor per a totes les
nenes d'aquest mn.
Ttol: Un lloc per a la Rula

Autor: Maria Girn
Illustracions: Mar Pavn
Editorial: Tramuntana
La famlia de la Rula sencarrega de recordar-li cada dia

on s el seu lloc. L'habitaci no s un lloc per descansar,
sin el lloc on s'han de fer els llits; a la cuina s'hi va per
fer el menjar; al carrer hi pot sortir si s per fer la com-
pra al mercat; amb els seus germans no es pot jugar, sin
cuidar-los i a l'escola s'hi va per netejar-la. Fins i tot el
pares de la Rula ja han decidit amb qui es casar. Per
per sort, un dia els llibres es creuen a la seva vida i obren
una finestra a l'esperana i ajuden a somiar que existeix
la possibilitat de poder viure una vida diferent.
44
MS RECOMANACIONS AL BLOG DEL QL...
Dia Internacional de la Famlia
La Seleccio dels millors llibres del 2016
Dia de la Mare: el primer diumenge

de maig i els altres 364 dies de
l'any!
46
Preveient el futur
ries Lle Sagitari

21 MAR-20 ABRIL 23 JULIOL-23 AGOST 23 NOV- 21 DESEMBRE
No tacabars els llibres com- Durant lestiu... Llegirs ben No hi ha manera! Mai tens
prats per Sant Jordi durant poc. No passa res, de tant en temps de llegir, sempre hi ha
la primavera! Aprofita ara tant est ben prendres un quelcom pendent! Per qu no
que sapropa final de curs. descans, i val ms poc i bo! proves amb els audiollibres?
Taure Verge Capricorn

21 ABRIL-20 MAIG 24 AGOST-23 SETEMBRE 22 DESEMBRE-20 GENER
Ser millor que no deixis cap Per fiiiii! Aquell llibre que Durant les vacances sers
dels teus llibres a cap amic tant has esperat per fi es po- immune a tota mena de des-
durant una temporada... Per- sar a la venda! A qu espe- grcies lectores... Cap llibre
qu no el tornars a veure! res per anar-lo a buscar? set caur al mar o la piscina!
Bessons Balana Aquari

21 MAIG-21 JUNY 24 SET -23 OCTUBRE 21 GENER-18 FEBRER
Ei! s el teu dia de sort! No has aconseguit que un au- Ho tens ben clar... Per fi et
Doncs una ullada als resul- tor et signi el seu llibre per podrs obrir el blog de reco-
tats dels sortejos de llibres on Sant Jordi? Tranquilla, tel manacions de llibres que tan-
has participat... Tens premi! tornars a trobar en un acte. tes ganes tenies de crear!
Cranc Escorpi Peixos

22 JUNY-22 JULIOL 24 OCTUBRE-22 NOV 19 FEBRER-20 MAR
El proper llibre que et reco- Estigues atent i amb els ulls Vs amb cura amb els llibres
manin ser millor que el va- ben oberts perqu quan que caiguin a les teves
gis a buscar a la biblioteca menys tho esperes... Zas! mans... Perill de tares! Pgi-
perqu no el tindran a la teva Perdrs el punt de pgina del nes doblegades, o arrenca-
llibreria! captol ms interessant. des, tinta esborronada...
47
Tallers dillustraci al Born!
48
SHE LATITUDE
La bloguera literaria Reg (She Latitutude) dedica una secci del seu web a crear fitxes de
llibres i dissenyar combinacions de roba que facin conjunt amb la portada! En aquesta
edici us en portem uns quants Quin us agrada ms? Heu llegit els llibres?
49
CASES DEL MES
La casa del mes (Arxiu La casa del mes de mar

Joan Maragall) se'n va s per Marta3!
cap a Montse Cabir.
Enhorabona! I la casa dabril dedicada
a Miquel Mart i Pol
HEURA!
Encara podeu participar...

Tots els projectes i activitats que contempla la Fundaci
Pedrolo es desprenen de la voluntat de rescabalar de
loblit la vida, lobra i el pensament de lautor. Dentre
les principals finalitats est la promoci i defensa de la filoso-
fia i ideologia que recull la seva obra i el seu pensament, sense
el qual no sentn ni lobra ni el context en el que fou elabora-
da: Pensament que no s altre que el de la defensa de la inde-
pendncia i voluntat de servei als Pasos Catalans
Premi: una edici privada del cmic del Mecanoscrit del segon origen i
una samarreta amb una de les seves cites radicalment la llibertat o fora
mans que ens escanyen, fora peus que ens trepitgen - a escollir segons ta-
lla. Ms informaci
LA PREGUNTA DEL DIA

Mar
PLOMA... Espieta
Febrer BOLI... Felipe.mt12
PLOMA... TaG21
Abril
BOLI... Lalu2215 PLOMA... Bert
BOLI... Felipe.mt12
50
LLIBRES DE LA QUINZENA I DEL MES
Amics per sempre Viure amb una estrella El parc
-Lotimo -Marieta27 -Loreto Giralt
-dubtes -Brutosaurus -Ricks
-Loreto Giralt -Marcel Farran -Bernat F{bre-

gas
Muso kunda, la casa de les do- Via fora! La mirada indiscreta

nes
-Espieta -Emboirat -Felipe.mt12
-Marta3 -liba -Julia blogue-

ra
-Dewey -Agueda
-Josefa
Jo que vaig dormir amb lleons
-Mavian roig ENCARA

-Lalu2215 PODEU
-JOSEFA PARTICIPAR!
Lltim truc de m{gia
-JOSEFA
-Mavian roig
-jas25
51
GENERADOR DE PERSONATGES
L'illustrador Thomas Gaud ha dissenyat aquest generador de personatges de ficci... Se-
gur que ms dun escriptor nha fet servir algun de semblant... I vosaltres? Creieu que s
til? Quin s el resultat ms extravagant que us ha sortit?
LA COLLA DEL SEGON SOTERRANI
Voleu descobrir una pila de misteris i acompanyar els nois i noies de la Colla del Segon
Soterrani en les seves aventures? No us perdeu les xarxes socials oficials de la collecci
daventures de lescriptor Josep Maria Ibarra.
52
revistaql.jimdo.com
No us la perdeu!
Aqu trobareu tots els nmeros anteriors de la Revista del QL, contingut exclu-
siu i molt ms!
Qui som?
El 28 dAbril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.
Malauradament, el que en un principi shavia ideat com un entretingut butllet es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegant que va comenar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup dintrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la illusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio daquella operacio fenix va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi ms que mai?
Comptem amb tu!
53
BLOGS INSPIRADORS
Recomanacions de llibres es el blog de Marta Botet. Va ser creat el 2011 i

es presenta d'aquesta manera:
"Hola! Ets un lector? Tagrada llegir? Doncs has trobat el teu lloc ideal! Ben-
vingut al blog Recomanacions de Llibres creat el 3-12-2011, el teu espai de
lectura on texplico els llibres que mhan agradat i espero que tambe t'arribin a agradar a tu! Vol ser
un raconet en el que tots els lectors es puguin sentir a gust! T'hi quedes? el nom de Wina de la trilo-
gia Memories d'Idhun. Va neixer un juliol del 2000 una mica lluny de Catalunya... a Xina. Tot i aix
porta tota la vida aqu i la seva llengua materna es el catala. Estudia uns quants idiomes i li agrada-
ria estudiar periodisme. Li agrada llegir des de ben petita, gracies als seus oncles que la van introduir
en el mon de la lectura. Com a moltssima gent, explica, Harry Potter va marcar la seva infantesa i la
seva vida lectora. El seu genere preferit es la fantasia tot i que la novella chic-lit tambe li encanta."
El blog Recomanacions de llibres es divideix en cinc sec-

cions: Fotorecomanacions, Reptes, Collaboracions, Llibres i pinzells i una
seccio de Vdeos amb diferetns subseccions: Book-tsgs, challenges (reptes)
i clips de lectura.
El blog Recomanacions literaries s'actualitza sovint, parallelament

al canal youtube de l'autora, que es coneguda per ser la primera booktu-
ber de casa nostra. El darrer post va ser publicat el juliol de 2016. Aquest s el
seu aspecte. Visiteu-lo i inspireu-vos-hi!
Blogs inspiradors: "Recomanacions de llibres"
54
Membres de la Redacci...
Mixa
Convidats especials
Layla Zaoui
55

La Revista Del QL - Primavera 2017 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Revista Del QL - Primavera 2017 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

NOVETATS............................................

MSICA................................................20 MODA LITERRIA............................49

EL RAC DEL QUELLEGISTA.....21 CONCURSOS.................................... 50

Lentrevista: Montserrat Fran- Cases del mes

Sabies que...? Generador de personatges

Teniu ganes de posar-vos al corrent de totes les novetats al QL i

A ms a ms, aquesta edici de la Revista del QL s molt especial!

Des de la Redacci esperem que tots aquests esforos hagin servit

I a tots aquells que no sou Quellegistes, desitgem que hgiu gau-

Per molts anys ms!

MAIG - Lectura Compartida de Tres presoners dAurora Bertrana

El 2017 s l'Any Bertrana aix que al Qu Llegeixes dedicarem

CLOENDA: 25 de maig al Centre d'Arts Santa Mnica en el marc

Aviat tindreu tots els detalls.

JUNY - Lectura Compartida de Don Juan de Palau i Fabre

SETEMBRE - Lectura Compartida de Josafat de Prudenci Bertrana

En el marc de l'Any Bertrana, al setembre us proposem la lectura

Ja us hi podeu apuntar aqu especificant "Lectura PRUDENCI

CLOENDA: 16 de setembre a GIRONA. Aviat us en donarem tota

Ruta completa de El carrer de les Camlies

Merc Rodoreda adopt per al ttol de la novella el nom d'un carrer

L'itinerari transcorre pel carrer de les Camlies -on hi ha la Biblio-

Us proposem un itinerari literari per evocar els escenaris de

Litinerari tamb resseguir la presncia de Caterina Albert

Apunteu-vos-hi amb el formulari verd que trobareu en aquesta mateixa pgi-

Places limitades. Activitat gratuta (Instituci de les Lletres Catalanes)

Activitat Don Joan

Aquest juliol es representar el Don Giovanni de Mozart en el Liceu,

III Trobada de Joves Lectors en Xarxa de Catalunya

De Ma. Clara QUATRE ESTACIONS, car{

noms per labsurd poder

Les citacions de la ILC sescampen

Hi ha tantes maneres de di-

Per aixo la ILC continua am-

Aquest any, a mes, han viatjat

El Gremi de Llibreters, satisfet amb el balan econmic

Per Sant Jordi es van vendre aproximadament 1,6 milions de llibres

CRNIQUES I REPORTATGES ENTRE ELS JOVES LECTORS

Sant Jordi 2017, minut a minut SANT JORDI 2017 - Reportaje

El Meu Sant Jordi + BOOK HAUL! Crnica: Sant Jordi 2017

Vlog Sant Jordi 2017 Per qu estimes Sant Jordi?

Reporters Laietans | Sant Jordi 2016 17 Book Haul Sant Jordi

Arriba Sant Jordi!! Es moment de parlar de cavallers, de princeses, de roses vermelles, de

Ttol: Viu la histria amb el cavaller Jordi

Ttol: Sant Jordi i el drac

Ttol: El drac i el cavaller suculent

Ttol: Com encendre un drac apagat

Ttol: El rei Jan i el drac

Ttol: 50 Dracs. Petita guia dels dracs de Catalunya

Ttol: El drac que canviava de conte cada vegada que esternuda-

Ttol: La llegenda de sant Jordi... explicada pel senyor drac!

Un article de la quellegista Layla ZE (del blog Perduda entre Paraules)

Corte de rosas y espinas de Sarah J. Maas.

Feyre, una caadora de dinou anys, mata un llop al bosc. Com a

En el seu captiveri, s'adonar que el que sent per ell passa de la

Belleza cruel de Rosamund Hodge.

Des del seu naixement, Nyx ha estat promesa al malvat governant

El seu encant, la seducci, i el seu castell -un mgic laberint d'ha-

Bella y bestia (la srie)

Una serie de 4 temporades amb 22 captols cadascuna conce-

Catherine "Cat" Chandler s una intelligent detectiu d'homici-

Anys desprs del trgic succs, Cat i la

Aviat, Catherine descobrir que Vincent va ser qui la va salvar