CFCat

61162 Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5686 5.8.
2010
DEPARTAMENT
DE LA PRESIDNCIA
LLEI
25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la
persona i la famlia.
EL PRESIDENT
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en
nom del Rei i dacord amb el que estableix larticle 65 de lEstatut dautonomia de
Catalunya, promulgo la segent
LLEI
Prembul
I
Finalitat
La finalitat daquesta llei s aprovar el llibre segon del Codi civil de Catalunya,
relatiu a la persona i la famlia, i bastir una altra de les parts del nou sistema jurdic
privat que ha danar completant el Codi general.
Des que la Generalitat de Catalunya recuper la competncia legislativa en mat-
ria civil, el Parlament de Catalunya ha dut a terme una tasca remarcable en lmbit
del dret de la persona i de famlia. Inicialment, la Llei 13/1984, del 20 de mar, va
adaptar la Compilaci als principis constitucionals digualtat jurdica dels cnjuges i
dequiparaci jurdica dels fills dins i fora del matrimoni, alhora que incorporava el
text compilat a lordenament catal. Poc desprs, semprengu una etapa dadequaci
del dret civil a les noves realitats familiars, en la qual es van combinar la tcnica
de les lleis especials les lleis 7/1991, del 27 dabril, de filiacions; 37/1991, del 30
de desembre, sobre mesures de protecci dels menors desemparats i de ladopci;
39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i les institucions tutelars; 12/1996, del 29
de juliol, de la potestat del pare i de la mare, i 10/1996, del 29 de juliol, daliments
entre parents amb la reforma de la Compilaci, per mitj de la Llei 8/1993, del 30
de setembre, de modificaci de la Compilaci en matria de relacions patrimonials
entre cnjuges. Daquesta manera es va anar perfilant un cos normatiu fora complet
en lmbit del dret civil que, seguint el cam marcat per la Llei 40/1991, del 30 de
desembre, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya,
va conduir a la seva codificaci sectorial, amb laprovaci de la Llei 9/1998, del 15
de juliol, del Codi de famlia. Malgrat tot, per raons diverses, algunes institucions
van quedar fora del Codi de famlia: per exemple, les unions estables de parella,
regulades per la Llei 10/1998, del 15 de juliol.
Lactuaci legislativa del Parlament en matria de persona i famlia, tanmateix, no
sesgot en el Codi de famlia, sin que va tenir altres fites molt significatives, com
la Llei 8/1995, del 27 de juliol, datenci i protecci dels infants i els adolescents, i la
Llei 1/2001, del 15 de mar, de mediaci familiar de Catalunya. A ms, va abordar
realitats ms concretes, com en la Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions
convivencials dajuda mtua, i problemes especfics de determinats mbits, com
en la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets dinformaci concernent la
salut i lautonomia del pacient, i la documentaci clnica. Posteriorment, la Llei
3/2005, del 8 dabril, de modificaci de la Llei 9/1998, del Codi de famlia, de la
Llei 10/1998, dunions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de succes-
sions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matria dadopci i tutela,
va eliminar les diferncies quant a la possibilitat dadopci conjunta per parelles
formades per persones del mateix sexe.
Disposicions
Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5686 5.8.2010 61163
Dacord amb larticle 3 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera del Codi
civil de Catalunya, el llibre segon ha dincloure la regulaci de la persona fsica, les
matries compreses en la Llei 9/1998 i les lleis especials daquest mbit. s per aix
que, des de la seva creaci, lObservatori de Dret Privat de Catalunya va comenar
a treballar en les tasques de revisi, harmonitzaci i sistematitzaci de la legislaci
en matria familiar entesa en un sentit ampli, s a dir, incloent-hi la regulaci de la
persona fsica. Malgrat el que estableix larticle 6 de la Llei 29/2002, la integraci
del dret de la persona i de la famlia en el Codi civil no sha fet mitjanant una pro-
posta de modificacions daddici, supressi o nova redacci de les normes vigents,
tot preveient una refosa ulterior en el nou llibre segon. Sha optat, per contra, per
presentar un text alternatiu ntegre, la qual cosa evita les dificultats inherents a una
refosa posterior i permet contextualitzar les nombroses i importants novetats que
sintrodueixen en aprovar el llibre segon.
II
Principis
Larticle 40 de lEstatut dautonomia disposa que els poders pblics han de garantir
la protecci jurdica, econmica i social de les diverses modalitats de famlia, com
a estructura bsica i factor de cohesi social i com a primer nucli de convivncia de
les persones. La mateixa norma estatutria posa mfasi tamb en la protecci que la
llei ha de donar als infants, els joves, les persones amb discapacitats i les persones
grans. La famlia s, en efecte, el referent essencial dels ciutadans i un dels pocs
que susciten ladhesi de tothom. En totes les societats, s un dels mbits vitals ms
ben valorats i t gran importncia per als membres de la famlia.
En aquest mbit t lloc la interacci i la solidaritat entre les generacions, especi-
alment en ocasi de la criana i leducaci dels infants i joves. Aquest llibre recull
i refora el principi de linters superior del menor en relaci amb el conjunt dins-
titucions i mbits en qu la seva persona o el seu patrimoni es poden veure afectats
per decisions que altres prenen en el seu nom. La nova normativa proporciona, a
ms, criteris amb qu es pot perfilar millor aquest inters en relaci amb les cir-
cumstncies del cas concret, especialment quan cal establir com sexerceixen les
responsabilitats parentals sobre els fills menors desprs de la ruptura matrimonial
o de la convivncia estable en parella, per tamb en el desenvolupament de la
potestat parental o de la tutela.
Daltra banda, les transformacions socials han fet que avui la famlia senten-
gui ms aviat com un mbit en qu la comunicaci i el respecte als desitjos i les
aspiracions individuals dels membres que la componen ocupen un lloc important
en la definici del projecte de vida en com. s per aix que es posa mfasi en el
desenvolupament individual, en la llibertat i autonomia de lindividu, per tamb en
la seva responsabilitat. Aquesta concepci de la famlia tamb inspira tot el dret del
menor i la regulaci de les relacions entre els progenitors i els fills en potestat.
Tocant als interessos dels collectius especialment vulnerables, lordenament
civil ha de fer possible, no obstant les especials necessitats de protecci per ra
dedat o de disminuci psquica o fsica, que tothom pugui desenvolupar el seu
projecte de vida i prendre part, en igualtat de drets i deures, en la vida social. s
per aix que la nova regulaci posa mfasi en la capacitat natural de les persones i
en el respecte a llur autonomia en lmbit personal i familiar, sense ignorar que la
possibilitat dabusos reclama la previsi de mecanismes de control adequats. En
aquesta lnia, sinsereixen dues noves institucions adreades a protegir i afavorir
lautonomia de persones que, per diferents raons, poden necessitar protecci: duna
banda, lassistncia, concebuda com un mitj de protecci a disposici de persones
per a les quals, per llurs condicions psicofsiques, la incapacitaci i la tutela posterior
sovint no sn possibles ni tan sols aconsellables, i, daltra banda, la possibilitat de
constituir patrimonis protegits, en inters de persones amb discapacitat psquica o
fsica o en situaci de dependncia, destinats a atendren les necessitats.
Disposicions
61164 Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5686 5.8.2010
El llibre segon ha tingut en compte que la societat catalana, com altres de lentorn,
ha evolucionat i que les caracterstiques de les famlies han canviat substancialment en
relaci amb les de la generaci immediatament anterior. Catalunya es troba en plena
transici demogrfica i s, avui, una societat ms envellida i amb un gran creixement
del nombre de llars unipersonals, fruit de laugment de lesperana de vida, duna
fecunditat ms aviat baixa i de taxes de divorci en augment. Daltra banda, lhome
ha deixat dsser lnic membre de la llar que aporta ingressos a la unitat familiar,
i cada vegada hi ha ms famlies en les quals tant lhome com la dona tenen una
feina remunerada. La taxa dactivitat femenina ha crescut duna manera constant
fins a apropar-se a la mitjana dels pasos ms desenvolupats, la qual cosa explica
tamb que ledat en el moment de contreure el primer matrimoni superi els trenta
anys tant en dones com en homes. Com en altres pasos de lentorn de Catalunya,
el divorci sha normalitzat i ha augmentat considerablement. Si a mitjan anys vui-
tanta les taxes de divorcis encara eren baixes, entorn de 0,1 per mil habitants, en
lactualitat han arribat a prop de 2,1 per mil habitants. Aquest augment dels divorcis
sha tradut en un augment significatiu de llars familiars en qu viu noms un dels
progenitors amb els fills, i tamb de famlies reconstitudes, s a dir, formades per
un progenitor, el seu cnjuge o parella, els fills dalmenys un dells i, si nhi ha, els
comuns, les quals, fins ara, si deixem de banda alguna norma allada en matria de
despeses familiars i ladopci, gaireb no havien tingut reflex normatiu.
Finalment, avui predomina una ms gran tolerncia envers formes de vida i de
realitzaci personal diferents de les tradicionals. En una societat oberta, la confi-
guraci dels projectes de vida de les persones i de les mateixes biografies vitals no
pot venir condicionada per la prevalena dun model de vida sobre un altre, sempre
que lopci lliurement escollida no comporti danys a tercers. Aquest s el principi
de qu parteix el llibre segon pel que fa al reconeixement de les modalitats de
famlia. Per aix, a diferncia del Codi de famlia, aquest llibre acull les relacions
familiars basades en formes de convivncia diferents de la matrimonial, com les
famlies formades per un progenitor sol amb els seus descendents, la convivncia
en parella estable i les relacions convivencials dajuda mtua. La nova regulaci
acull tamb la famlia homoparental, salvant les diferncies que imposa la natu-
ralesa de les coses.
III
Estructura i contingut
Aquesta Llei, dun sol article, aprova el llibre segon del Codi civil de Catalunya,
relatiu a la persona i la famlia, i cont nou disposicions addicionals, vuit de tran-
sitries, una de derogatria i cinc de finals. Sestructura sobre la base del Codi de
famlia, del qual reordena els continguts i esmena les errades tcniques i al qual
introdueix un nombre considerable de novetats per a adequar lordenament jurdic
a les noves necessitats socials.
El llibre segon del Codi civil es divideix en quatre ttols: el ttol I regula la persona
fsica; el ttol II, les institucions de protecci de la persona; el ttol III, la famlia, i
el ttol IV, les altres relacions de convivncia.
a) La persona fsica
El captol I del ttol I, relatiu a la personalitat civil i a la capacitat, colloca la
persona fsica en leix central de lordenament civil. Als efectes del dret catal, la
personalitat civil sadquireix pel naixement, en la lnia del que disposa larticle 7 de
la Convenci sobre els drets de linfant, adoptada per lAssemblea General de les
Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i ratificada per lEstat espanyol el 30
de novembre de 1990. De fet, aquesta regla no fa ms que explicitar i desenvolupar
el que ja es desprenia dels articles 196.1 i 254.2 del Codi de successions, els quals,
en relaci amb la capacitat successria, permetien entendre que ladquisici de la
personalitat es produeix sempre que el concebut arribi a nixer. Sexplicita tamb el
Disposicions
principi, que ja regia en el dret successori catal, establert pels articles 9 i 143.2 del
Codi de successions, entre daltres, segons el qual el concebut t la consideraci de
persona per a tots els efectes que li siguin favorables si arriba a nixer. Pel que fa a
la capacitat de la persona, el llibre segon posa laccent en la capacitat natural com a
criteri que fonamenta latribuci de la capacitat dobrar, dacord amb el que disposa
el Codi civil, de manera que, combinada amb ledat, permet fer-ne una valoraci
gradual, no estrictament seccionada en etapes al llarg de la vida de la persona.
Sestableix una norma sobre commorincia que exigeix que, perqu pugui tenir
lloc la transmissi de drets, el beneficiari de la successi o de la transmissi hagi
sobreviscut al causant almenys setanta-dues hores. Es pretn eliminar els proble-
mes de prova que aquestes situacions solen plantejar. Alhora, aquesta regla s ms
respectuosa amb la voluntat del causant que volia afavorir una determinada persona
i no pas els hereus daquesta.
Finalment, aquest captol cont unes disposicions sobre majoria i minoria dedat
i una regulaci completa de lemancipaci i del rgim jurdic dels actes del menor
emancipat, que omple les llacunes existents. En aquest mbit, sha optat per su-
primir la intervenci dels dos parents ms prxims com a complementadors de la
capacitat del menor emancipat en els casos de desacord o dimpossibilitat del que
ha de complementar la capacitat, ja que no ha tingut cap transcendncia prctica.
Per la mateixa ra, sha suprimit la intervenci dels dos parents amb relaci a la
curatela.
El captol II, referit a lautonomia de la persona en lmbit de la salut, incorpora
els principis de la Llei 21/2000. Les disposicions, ms aviat disperses, que el Codi
de famlia dedicava a aquests principis en el marc de la tutela i la guarda de fet no
els reflectien b ni els harmonitzaven. En aquest sentit, saclareix labast de la legiti-
maci per a prendre decisions en substituci del pacient, se suprimeix lautoritzaci
judicial que havien de demanar el tutor o els pares per a aplicar certs tractaments
mdics a les persones posades en tutela o en potestat, que no exigeix la legislaci de
lmbit sanitari. Aquest captol es completa amb unes normes referides al document
de voluntats anticipades i a linternament per raons de trastorn psquic, del qual
selimina la referncia al fet que shagi de tractar dun establiment tancat.
b) Les institucions de protecci de la persona
La distinci que larticle 3 de la Llei 29/2002, en relaci amb el contingut del llibre
segon, fa entre persona fsica i famlia, ha perms emfasitzar el protagonisme que
han de tenir les institucions tutelars, donant-los un tractament autnom i indepen-
dent que les allunya, en part, de llur consideraci com a succedani de les relacions
familiars. Aix, el ttol II del llibre segon agrupa les institucions de protecci de les
persones majors dedat que no es poden governar per si mateixes i la protecci dels
menors, en particular la dels menors en situaci de desemparament. Juntament amb
aquestes institucions, sinclou la regulaci de lassistncia i la protecci patrimonial
de persones discapacitades i dependents.
La principal caracterstica del ttol II s que incorpora una gran varietat dinstru-
ments de protecci, que pretenen cobrir tot el ventall de situacions en qu es poden
trobar les persones amb discapacitat.
Aquesta llei mant les institucions de protecci tradicionals vinculades a la inca-
pacitaci, per tamb en regula daltres que operen o poden eventualment operar al
marge daquesta, atenint-se a la constataci que en molts de casos la persona amb
discapacitat o els seus familiars prefereixen no promoure-la. Aquesta diversitat de
rgims de protecci sintonitza amb el deure de respectar els drets, la voluntat i les
preferncies de la persona, i amb els principis de proporcionalitat i dadaptaci a les
circumstncies de les mesures de protecci, tal com preconitza la Convenci sobre
els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre
de 2006 i ratificada per lEstat espanyol. En particular, les referncies del llibre segon
a la incapacitaci i a la persona incapacitada shan dinterpretar dacord amb aquesta
convenci, en el sentit menys restrictiu possible de lautonomia personal.
Disposicions
El captol I daquest ttol sistematitza unes disposicions comunes a totes les insti-
tucions de protecci i les configura com un deure que, sota el control de lautoritat
judicial, sha dexercir en inters de la persona protegida i dacord amb la seva
personalitat, procurant que les decisions que lafectin responguin als seus anhels
i expectatives.
Pel que fa a la tutela, el captol II incorpora el rgim del Codi de famlia, per amb
algunes novetats remarcables. Duna banda, en la lnia dun major reforament de
lautonomia de la persona, que segueix el cam iniciat per la Llei 11/1996, del 29 de
juliol, de modificaci de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions
tutelars, amb ladmissi de lautotutela, es flexibilitza la resposta jurdica davant la
prdua progressiva de facultats cognitives i volitives de la persona, admetent que,
si shavia atorgat un poder en previsi duna situaci de prdua de capacitat, el fet
que aquesta circumstncia sarribi a produir no duu necessriament a lextinci
daquell. s a dir, es permet que, sense necessitat de constituir la tutela, lapoderat
pugui continuar tenint cura dels interessos de la persona que ja no es pot valer per
si mateixa. Aix no impedeix, bviament, que, en inters de la persona protegida,
sarribi finalment a constituir la tutela i que lautoritat judicial, si li ho demana el tutor,
pugui resoldre lextinci del poder. Es tracta que no sempre calgui la incapacitaci
i la constituci formal de la tutela, que es configura com una mesura de protecci,
especialment en casos de desemparament de lincapa, quan a la greu malaltia
psquica shi afegeix la manca, inadequaci o impossibilitat de suport familiar.
Parallelament, shan fixat unes cauteles per a latorgament de les escriptures que
contenen la delaci feta per un mateix, ja que sha detectat que, amb una freqncia
excessiva, algunes escriptures de designaci de tutor satorguen just abans dinstar
la incapacitaci, fet que fa sospitar que hi pot haver captaci de la voluntat per part
del designat o, simplement, que latorgant no era plenament capa. Per aix, duna
banda, es consideren ineficaces les delacions fetes per un mateix si lescriptura que
les cont sha atorgat desprs dhaver-se instat el procs sobre la seva capacitat o
desprs que el ministeri fiscal nhagi iniciat les diligncies preparatries; i de laltra,
es legitimen les persones cridades per la llei per a exercir la tutela o el ministeri
fiscal per a oposar-se judicialment a la designaci feta pel mateix interessat dins
lany anterior a linici del procediment sobre la capacitat.
Sincideix tamb en laptitud per a exercir els crrecs tutelars i sadapten les normes
sobre excuses a la realitat de la necessria i convenient especialitzaci de les entitats
tutelars no lucratives dedicades a la protecci de persones incapacitades. Per aix,
es permet que les persones jurdiques sexcusin si no disposen de mitjans suficients
per a desenvolupar adequadament la tutela o si les condicions personals del tutelat
sn alienes a les finalitats per a les quals han estat creades. Finalment, en lnia amb
la crtica unnime que havien fet els operadors jurdics, tamb sha revisat el rgim
de la rendici de comptes durant lexercici del crrec i al final daquest, de manera
que shagin de retre davant lautoritat judicial que hagi constitut la tutela.
Els captols III i IV tracten de la curatela i del defensor judicial, respectivament.
Tot i que la curatela es concep com una instituci complementadora de la capacitat
en la qual s la persona protegida la que actua per si mateixa, sadmet que en sup-
sits dincapacitaci parcial la sentncia pugui conferir facultats dadministraci al
curador, que, si cal, pot actuar com a representant. s per aix que sinclou tamb
lobligaci de retre comptes, prpia de tota gesti de negocis daltri. El captol IV
mant el carcter verstil i flexible del defensor judicial partint de la seva configu-
raci com a instituci tutelar que acompleix una funci dajustament de les altres
institucions de protecci, inclosa la potestat parental.
El captol V delimita uns contorns ms precisos per a la guarda de fet, que es
vincula als casos en qu hom t cura duna persona menor en situaci de desempa-
rament o duna persona major dedat en la qual es dna una causa dincapacitaci.
En aquest segon cas, lobligaci de comunicar el fet de la guarda a lautoritat judicial
es limita al cas en qu la persona est en un establiment residencial, sens perjudici
del que estableix la legislaci processal. A la prctica sha pogut constatar que sn
Disposicions
excepcionals, i ms aviat extrems, els casos en qu les famlies prenen la decisi de

sollicitar la incapacitaci de les persones ancianes afectades de demncies senils o
daltres malalties que els impedeixen decidir per si mateixes. Daltra banda, quan
sexerceix la guarda de fet duna persona que est en potestat parental o en tutela,
tamb sha considerat pertinent que lautoritat judicial pugui conferir funcions
tutelars al guardador, si hi ha circumstncies, com ara la durada previsible de la
guarda o les necessitats de la persona guardada, que ho facin aconsellable. Latri-
buci de funcions tutelars comporta la suspensi de la potestat o la tutela, i evita
al guardador la crrega, massa onerosa, sobretot en un context familiar, dhaver
dinstar la privaci de la potestat o la remoci del tutor.
Juntament amb la disposici que permet no constituir la tutela si shavia atorgat
un poder en previsi de la prdua de capacitat, els canvis en relaci amb la guarda
de fet sn un reflex del nou model de protecci de la persona que dissenya el llibre
segon. Aquest model ha estat guiat per la idea de considerar que la incapacitaci s
un recurs massa drstic i, a vegades, poc respectus amb la capacitat natural de la
persona protegida. s per aix mateix que el captol VI inclou un nou instrument
de protecci, lassistncia, adreat al major dedat que ho necessita per a tenir cura
de la seva persona o dels seus bns a causa de la disminuci no incapacitant de
les seves facultats fsiques o psquiques. Es parteix, aix, duna concepci de la
protecci de la persona que no es vincula, necessriament, als casos de manca de
capacitat, sin que inclou instruments que, basant-se en el lliure desenvolupament
de la personalitat, serveixen per a protegir les persones en situacions com la vellesa,
la malaltia psquica o la discapacitat. Aquest instrument pot sser molt til, tamb,
per a determinats collectius especialment vulnerables per per als quals la inca-
pacitaci i laplicaci dun rgim de tutela o curatela resulten desproporcionades,
com ara les persones afectades per un retard mental lleu o altres per a les quals, pel
tipus de disminuci que sofreixen, els instruments tradicionals no sn apropiats per
a atendre llurs necessitats. En lnia amb les directrius de la Recomanaci R (99) 4,
del Comit de Ministres del Consell dEuropa, del 28 de febrer de 1999, i amb els
precedents existents en diferents ordenaments jurdics de lentorn de Catalunya, es
considera ms adequat aquest model de protecci, parallel a la tutela o la curatela.
A ms, aquesta tendncia s la mateixa que inspira la Convenci sobre els drets de
les persones amb discapacitat.
El captol VII incorpora al dret catal la figura del patrimoni protegit, que comporta
lafectaci de bns aportats a ttol gratut per la persona constituent, i tamb dels seus
rendiments i bns subrogats, a la satisfacci de les necessitats vitals duna persona
afectada per discapacitat psquica o fsica duna certa gravetat o per una situaci
de dependncia igualment severa. Sha pogut detectar que, malgrat els beneficis
fiscals que estableix la legislaci estatal, els casos en qu les famlies catalanes han
fet servir aquest instrument han estat ms aviat pocs. s per aix que la regulaci
que es proposa, coherent amb lobjectiu doferir una protecci patrimonial a la
persona beneficiria, afecta el patrimoni protegit a aquesta finalitat i parteix de la
idea que aquest patrimoni no respon de les obligacions de la persona beneficiria,
ni tampoc de les de la persona constituent o de qui hi va fer aportacions, sin que
nicament queda vinculat per les obligacions contretes per ladministrador per a
atendre les necessitats vitals de la persona protegida. Com a complement daquesta
figura, es dissenya un rgim dadministraci del patrimoni protegit i de supervisi
de lactivitat de ladministrador i la disposici addicional primera regula, tamb,
la creaci del Registre de patrimonis protegits.
Per a acabar el ttol I, el captol VIII, relatiu a la protecci dels menors desemparats,
incorpora al llibre segon els aspectes civils de la Llei 37/1991, del 30 de desembre,
sobre mesures de protecci dels menors desemparats i de ladopci, i t en compte
el nou model de protecci de la legislaci sobre la infncia i ladolescncia, en la
qual la declaraci de desemparament es reserva per als casos ms greus, s a dir,
aquells en qu cal separar el menor del seu nucli familiar. En aquesta matria, el
Codi civil de Catalunya regula la protecci de menors desemparats en parallel a
Disposicions
les altres institucions de protecci de la persona, i remet a la legislaci sobre la in-

fncia i ladolescncia els indicadors de desemparament, les mesures de protecci,
el procediment per a adoptar-les i revisar-les, el rgim de recursos i les causes de
cessament. Alhora, es dna visibilitat a la funci que compleix la persona o famlia
acollidora, que assumeix la guarda i les responsabilitats parentals de carcter perso-
nal respecte al menor i les facultats que en resulten, sens perjudici de la vigilncia,
lassessorament i lajut de lorganisme competent. A ms, lacolliment preadoptiu,
com a perode de prova de ladopci, passa a regular-se, juntament amb aquesta,
en el captol V del ttol III. Es posa fi, aix, a la discriminaci, encara que noms ho
hagi estat en termes de tcnica legislativa, derivada del fet que el rgim protector
dels menors desemparats, s a dir, aquells respecte als quals no es pot constituir
una tutela ordinria, perqu en llur cercle proper no hi ha persones que sen puguin
fer crrec, es mantingus en una llei especial, fora de la norma simblicament ms
emblemtica del dret civil catal.
Tot i que se nha fet un s ms aviat escs, es mant la legitimaci de lAdmi-
nistraci pblica per a instar la privaci de la potestat parental i es completa la
regulaci amb una norma que considera causa justa per a la privaci el fet que els
progenitors, sense motiu suficient, no manifestin inters per llur fill desemparat o
incompleixin el rgim de relacions personals durant sis mesos, o el fet que els fills
menors dedat o incapacitats pateixin abusos sexuals o maltractaments.
c) La famlia
El ttol III mant la sistemtica del Codi de famlia, llevat de la important incor-
poraci, en el primer precepte, daltres formes de famlia, com la parella estable
i la famlia formada per un progenitor sol amb els seus descendents, i tamb del
reconeixement del carcter familiar dels nuclis en qu conviuen fills no comuns,
sens perjudici dels vincles daquests amb laltre progenitor.
El captol I regula les disposicions generals i els efectes del matrimoni, que es
defineix duna manera ajustada al nou marc normatiu que regula el dret a contreure
matrimoni, tot incorporant una referncia expressa al deure dambds cnjuges
de contribuir a les responsabilitats domstiques, inclosa la de tenir cura daltres
membres de la famlia a llur crrec i que convisquin amb ells.
Precisament, el nou marc normatiu del matrimoni, juntament amb el de la deter-
minaci de la filiaci pel consentiment de la dona a les tcniques de reproducci
assistida de la seva esposa o companya, i tamb la possibilitat dadopci conjunta per
matrimonis o parelles estables del mateix sexe, fan que el fill pugui tenir dos pares
o dues mares. Aix ha fet imprescindible una tasca dharmonitzaci que permet
assolir ms neutralitat en el llenguatge en termes de gnere. En aquesta lnia, la
major part de les referncies que es feien al marit i la muller se substitueixen
per els cnjuges, i les que es feien al pare i la mare se substitueixen per els
progenitors amb el benents que aquesta accepci inclou tant els pares i les mares
per naturalesa com els adoptius.
Pel que fa a les despeses familiars, se nexclouen les dadquisici i millorament
de lhabitatge familiar, ja que sn despeses dinversi que cal vincular a la titularitat
de limmoble. De fet, el Codi de famlia ja les circumscrivia a la part corresponent
al valor ds, per aix tampoc no sadequava amb el fet que aquesta mateixa
obligaci de contribuci no sapliqus tamb si lhabitatge ja pertanyia a un dels
cnjuges abans del matrimoni o b si lhavia adquirit a ttol lucratiu durant aquest.
Daltra banda, si lesmentada regla de contribuci es posava en relaci amb el rgim
de responsabilitat per les obligacions contretes per ra de les despeses familiars,
tampoc no resultava coherent que el cnjuge no titular pogus acabar responent
daquesta obligaci de manera solidria.
El rgim de les adquisicions amb pacte de supervivncia es mant en lmbit
familiar. En la lnia marcada per la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya, tanmateix, ja no es limita a les compravendes sin que sestn a tot
tipus dadquisici onerosa i es desvincula dels rgims econmics matrimonials de
Disposicions
separaci de bns o de participaci. Aix no exclou, bviament, la possibilitat que,

dins o fora de lmbit familiar, es pugui acudir a altres figures certament prope-
res per dun abast i un rgim diferenciats, com els heretaments i les atribucions
particulars.
Daltra banda, es desenvolupa la referncia genrica que el Codi de famlia feia,
en matria de captols matrimonials, als pactes en previsi duna ruptura matrimo-
nial. Se nestableixen els requisits formals i substantius perqu es puguin considerar
plenament vlids i eficaos. Entre aquests requisits destaquen la possibilitat dadop-
tar-los en una escriptura que no sigui capitular i el paper cabdal que satribueix al
notari que autoritza lescriptura, per a garantir que els pactes, particularment els de
renncia, han estat precedits de suficient informaci sobre les respectives situacions
patrimonials i expectatives econmiques. En lnia amb precedents comparats en
aquesta matria, es deixa la porta oberta a la revisi de leficcia del pacte si en el
moment en qu sen pretn el compliment s greument perjudicial per a un cnjuge
i aquest acredita que han sobrevingut circumstncies que no es van preveure ni
es podien raonablement preveure en el moment dadoptar-lo. Al mateix temps, es
marquen uns lmits a les facultats dispositives de les parts en les institucions on
aquests pactes poden tenir ms incidncia, com ara en la prestaci compensatria
i en relaci amb la compensaci econmica per ra de treball, i es distingeixen els
acords en previsi duna ruptura dels que es fan quan el matrimoni ja ha entrat
en crisi. Tamb sha considerat pertinent aclarir que lexercici de les pretensions
incloses en el pacte en previsi duna ruptura matrimonial es poden fer efectives
en el marc del procediment matrimonial contencis posterior, sense que es pugui
remetre les parts a un procediment declaratiu ulterior.
Finalment, en consonncia amb la nova configuraci que el llibre quart del Codi
civil de Catalunya dna als pactes successoris, sha optat per no incloure, entre
altres normes, les que regulaven lusdefruit universal capitular, ja que responien a
un model de successi contractual propi duna economia rural que no t res a veure
amb la societat catalana davui. s clar, tanmateix, que si les parts el volen pactar
ho poden fer. Semblantment, la completa regulaci de la donaci que cont el llibre
cinqu ha perms simplificar les disposicions que es destinaven a les donacions
per ra de matrimoni, per b que ha calgut corregir la dissonncia sistemtica que
comportava mantenir en aquell llibre una regla especfica que remetia a la regulaci
de les donacions per ra de matrimoni del Codi de famlia.
El captol II, relatiu als rgims econmics matrimonials, mant el rgim de sepa-
raci de bns com a legal supletori i en conserva, amb algunes modificacions remar-
cables, els trets definitoris. Es mant el principi que els bns adquirits a ttol oners
durant el matrimoni pertanyen al cnjuge que consti com a titular, tradicionalment
reforat amb la presumpci de donaci de la contraprestaci si saconsegueix provar
que aquesta prov del patrimoni de laltre. Com a novetat, per, sexclouen daquest
rgim els bns mobles destinats a ls familiar, com ara els vehicles, el mobiliari, els
aparells domstics o els altres bns que integren el parament de la casa. En aquest
tipus de bns, la mera acreditaci de la titularitat formal, per exemple per mitj de
rebuts de compra, s sovint poc significativa i, per aix, atesa la destinaci familiar
dels bns, sha considerat preferible partir de la presumpci que pertanyen a ambds
cnjuges per meitats indivises, sens perjudici de la possibilitat de destruir aquesta
presumpci per mitjans de prova ms concloents.
En aquest captol tamb es fa una regulaci ms completa i acurada de la com-
pensaci econmica per ra de treball per a la casa o per a laltre cnjuge, com a
correctiu dels efectes no gens desitjables que en ocasions produeix aquest rgim.
Fins ara, laplicaci de la compensaci econmica per ra de treball ha generat
fora problemes a causa, fonamentalment, de la migradesa de la regulaci, cosa
que ha comportat que a la prctica hagi esdevingut un factor de difcil predicci,
ats lelevat marge de discrecionalitat en mans de lautoritat judicial. Sha estimat
necessria una intervenci legislativa que proporcioni unes pautes normatives
ms clares i unes regles que facilitin la determinaci de la procedncia i el clcul
Disposicions
de la compensaci. En aquest sentit, la nova regulaci abandona tota referncia a

la compensaci com a remei substitutori dun enriquiment injust, prescindeix de
la idea de sobrecontribuci a les despeses familiars, implcita en la formulaci de
larticle 41 del Codi de famlia, vigent fins a lentrada en vigor daquesta llei, i es
fonamenta, senzillament, en el desequilibri que produeix entre les economies dels
cnjuges el fet que un faci una tasca que no genera excedents acumulables i laltre
en faci una altra que s que en genera. Per aix, nhi ha prou dacreditar que un dels
dos sha dedicat a la casa substancialment ms que laltre. Per a calcular limport de
la compensaci es tenen en compte el tipus de treball prestat i la durada i intensitat
de la dedicaci, i es restringeix la discrecionalitat judicial a lhora dapreciar la
rellevncia daquests factors amb lestabliment dun lmit de quantia, que s el de
la quarta part de la diferncia dels increments patrimonials obtinguts pels cnjuges
durant la vigncia del rgim. Tanmateix, es permet latorgament duna compensaci
de quantia superior si el cnjuge creditor pot provar que la incidncia del seu treball en
lincrement patrimonial de laltre cnjuge ha estat notablement superior. La regulaci
de la compensaci aclareix tamb labast de lautonomia dels cnjuges per a adoptar
pactes sobre la compensaci, fins i tot en previsi duna ruptura matrimonial. Com
a novetat, el supsit de fet sestn tamb als casos dextinci del rgim per mort dun
dels cnjuges si s el supervivent el qui t dret a la compensaci.
Pel que fa als altres rgims econmics, shan revisat tant el rgim de participaci
en els guanys com el de comunitat per corregir les deficincies que, a la prctica,
dificultaven que poguessin tenir-se en compte com una alternativa al rgim legal
supletori.
El captol III es dedica als efectes de la nullitat del matrimoni, del divorci i
de la separaci judicial i comena amb una regulaci especfica de les mesures
provisionals que sajusta ms a les necessitats prpies del dret civil catal. Tamb
es regulen per primera vegada els anomenats acords amistosos de separaci i sen
fixa el rgim de validesa i els efectes, tot remarcant-ne el carcter vinculant per
preveient un termini de revocaci que pretn garantir que els acords shagin adoptat
lliurement. Concretament, el cnjuge que en el moment de ladopci de lacord no
hagi disposat dassistncia lletrada independent el pot deixar sense efecte durant els
tres mesos segents a ladopci o, com a mxim, fins al moment de la contestaci
de la demanda o, si sescau, de la reconvenci en el procs matrimonial en qu es
pretenguin fer valer. Aquesta possibilitat es justifica pel context especial en qu les
parts subscriuen aquests acords. Sovint hi ha desequilibris greus en la informaci
disponible per a una part i per a laltra, i sarriba als acords en situacions dangoixa
o estrs que fan difcil fer una valoraci objectiva dels termes convinguts, en les
quals hi ha un risc elevat dexplotaci o abs duna part per laltra.
Pel que fa a la responsabilitat dels progenitors envers els fills en ocasi de la
separaci o el divorci, cal remarcar dues novetats. La primera s que tota proposta
dels progenitors sobre aquesta matria sha dincorporar al procs judicial en forma
de pla de parentalitat, que s un instrument per a concretar la manera com ambds
progenitors pensen exercir les responsabilitats parentals, en el qual es detallen els
compromisos que assumeixen respecte a la guarda, la cura i leducaci dels fills.
Sense imposar una modalitat concreta dorganitzaci, encoratja els progenitors, tant
si el procs s de mutu acord com si s contencis, a organitzar per si mateixos i
responsablement la cura dels fills en ocasi de la ruptura, de manera que han dan-
ticipar els criteris de resoluci dels problemes ms importants que els afectin. En
aquesta lnia, es facilita la collaboraci entre els advocats de cadascuna de les parts
i amb psiclegs, psiquiatres, educadors i treballadors socials independents, perqu
facin una intervenci focalitzada en els aspectes relacionats amb la ruptura abans de
presentar la demanda. Es vol afavorir aix la concreci dels acords, la transparncia
per a ambdues parts i el compliment dels compromisos assolits.
La segona novetat s que sabandona el principi general segons el qual el trencament
de la convivncia entre els progenitors significa automticament que els fills shan
dapartar dun per a encomanar-los individualment a laltre. Per contra, sintrodueix
Disposicions
com a norma que la nullitat, el divorci o la separaci no alteren les responsabilitats

dels progenitors envers els fills. En conseqncia, aquestes responsabilitats man-
tenen, desprs de la ruptura, el carcter compartit i correspon a lautoritat judicial
determinar, si no hi ha acord sobre el pla de parentalitat o si aquest no sha aprovat,
com shan dexercir les responsabilitats parentals i, en particular, la guarda del menor,
atenint-se al carcter conjunt daquestes i a linters superior del menor.
Sestima que, en general, la coparentalitat i el manteniment de les responsabili-
tats parentals compartides reflecteixen materialment linters del fill a continuar
mantenint una relaci estable amb tots dos progenitors. La igualtat de drets i deures
entre els progenitors elimina les dinmiques de guanyadors i perdedors, i afavoreix
la collaboraci en els aspectes afectius, educatius i econmics. Recentment, Frana,
Itlia i Blgica han adoptat normes en aquesta direcci. Aix no impedeix, tanmateix,
que lautoritat judicial hagi de decidir dacord amb les circumstncies de cada cas i
en funci de linters concret dels fills. s per aix que el llibre segon proporciona
una srie de criteris que shan de ponderar conjuntament per a determinar el rgim
i la manera dexercir la guarda.
El missatge del llibre segon s el dafavorir les frmules de coparentalitat i la
prctica de la mediaci, com a eina per a garantir lestabilitat de les relacions pos-
teriors a la ruptura entre els progenitors, i ladaptaci natural de les regles als canvis
de circumstncies, per no soblida que les relacions familiars en la nostra societat
mantenen encara un alt grau de masclisme. Tamb sha tingut en compte que el paper
de la mare s qualitativament ms necessari per als menors que el del pare quan les
dinmiques familiars han estat construdes sobre models tradicionals, tant en la
idiosincrsia de Catalunya com en la realitat daltres cultures que shan incorporat a
la societat catalana. Per aquest motiu, es destaquen com a criteris per a determinar
la guarda individual la vinculaci especial dels fills amb un dels progenitors i la
dedicaci als fills que la mare o el pare hagin tingut abans de la ruptura.
De manera ms especfica, en la lnia de la Llei 5/2008, del 24 dabril, del dret de
les dones a eradicar la violncia masclista, i amb la conscincia de la lluita contra
aquesta violncia, sexclou de tota participaci en la guarda el progenitor contra
el qual hi hagi sentncia ferma o mentre hi hagi indicis fonamentats de violncia
familiar o masclista i sestableix explcitament la supervisi de les relacions per-
sonals en situacions de risc.
Finalment, tot reconeixent el carcter privilegiat de les relacions dels menors
amb lentorn ms proper, particularment amb els avis i els germans, sestableix
un procediment que fixa la manera en qu, en cas de crisi matrimonial, es pot fer
efectiu el dret dels fills menors a mantenir aquestes relacions personals.
Tocant a la regulaci de la pensi compensatria, es mantenen els perfils de la ins-
tituci tal com la va recollir el Codi de famlia, si b, en generalitzar-se la possibilitat
de pagament en forma de capital, passa a rebre el nom de prestaci compensatria.
Certament, molts divorcis afecten matrimonis de durada mitjana fora breu i persones
relativament joves, per la qual cosa, en general, o b tots dos hi perden semblantment
o b la convivncia conjugal no ha comproms irremeiablement les oportunitats
econmiques de cap dells. Aix no ha portat, tanmateix, a alterar essencialment
la configuraci legal de la prestaci compensatria. Sha tingut en compte que la
incorporaci de la dona al mercat de treball no ha anat parallela, a la prctica, a un
repartiment de les responsabilitats domstiques i familiars entre tots dos cnjuges
i que en fora casos lactivitat laboral o professional dun dels cnjuges se supedita
encara a la de laltre, fins al punt que, en determinats nivells educatius i de renda,
continua essent habitual que un dels cnjuges, tpicament la dona, abandoni el mercat
de treball en contreure matrimoni o en tenir fills. Ambdues circumstncies abonen
reconixer el dret a prestaci compensatria vinculant-lo al nivell de vida de qu es
gaudia durant el matrimoni, per b que donant prioritat al dret daliments dels fills i
fixant la quantia dacord amb els criteris que la mateixa norma detalla. No obstant
aix, per als casos en qu la prestaci se satisf en forma de pensi, sinsisteix en el
carcter essencialment temporal daquesta, llevat que hi concorrin circumstncies
Disposicions
excepcionals que facin aconsellable acordar-la amb carcter indefinit. En general,

sadmet la renncia al dret a prestaci compensatria, fins i tot la continguda en
pactes prematrimonials, per sempre en el marc general que el llibre segon estableix
per a aquests i amb el lmit que la renncia prvia no pot acabar comprometent les
necessitats bsiques del cnjuge que t dret a la prestaci.
Les regles sobre latribuci de ls de lhabitatge familiar presenten novetats
importants. Tot i partir datribuir-lo, preferentment, al cnjuge a qui correspongui
la guarda dels fills, es posa mfasi en la necessitat de valorar les circumstncies del
cas concret. Per aix, es preveu que, a sollicitud de linteressat, es pugui excloure
latribuci de ls de lhabitatge familiar si qui en seria beneficiari t mitjans sufi-
cients per a cobrir les seves necessitats i les dels fills, o b si el qui lha de cedir pot
assumir i garantir suficientment el pagament dels aliments als fills i la prestaci
que pugui correspondre al cnjuge en una quantia que permeti cobrir les necessi-
tats dhabitatge daquest. Inversament, si malgrat correspondre a un cnjuge ls
de lhabitatge per ra de la guarda dels fills s previsible que la necessitat daquest
es perllongui desprs darribar els fills a la majoria dedat, latribuci de ls de
lhabitatge familiar es pot fer inicialment per aquest concepte. En tot cas, latribu-
ci per ra de la necessitat s sempre temporal, sens perjudici que es puguin instar
les prrrogues que escaiguin. Es vol posar fre a una jurisprudncia excessivament
inclinada a dotar de carcter indefinit latribuci, en detriment dels interessos del
cnjuge titular. La matria es completa establint criteris per a la distribuci de les
obligacions per ra de lhabitatge i per a la resoluci del cas, fora freqent a la
prctica, en qu algun familiar prxim hagi cedit un immoble perqu hi vagi a viure
el matrimoni. Com ha reiterat la jurisprudncia, els qui ocupen lhabitatge familiar
en condici de precaristes no poden obtenir una protecci possessria superior a
la que el precari proporciona a la famlia. Si la possessi deriva, en canvi, dun
ttol contractual, hom sha dajustar al que estableixi aquest, sens perjudici de la
possibilitat de subrogaci que preveu la legislaci darrendaments.
Amb relaci als efectes de la nullitat de matrimoni, del divorci i de la separaci, el
llibre segon fa un desenvolupament ms ampli de la limitada regulaci que larticle
76.2 del Codi de famlia feia de la mediaci. Es parteix de lexistncia duna regulaci
general de la mediaci per llei general, per sen concreten aspectes especials dins
de les institucions prpies del dret de la persona i de la famlia, especialment quant
a la previsi de la confidencialitat de les mediacions prvies a la interposici de
la demanda. Hom preveu que en qualsevol fase del procediment matrimonial els
cnjuges puguin demanar sotmetre les discrepncies a mediaci o b que lautoritat
judicial, sense menyscapte del carcter voluntari daquesta, pugui remetrels dofici
a una sessi informativa sobre mediaci.
El captol IV es dedica a la convivncia estable en parella i substitueix ntegrament
la Llei 10/1998, de manera que es posa fi al tractament separat que lordenament
catal havia donat a les parelles estables. Com s ben conegut, la regulaci de les
parelles estables, tot i que va seguir una tramitaci parlamentria parallela al Codi
de famlia i es va aprovar en la mateixa sessi plenria, finalment es va mantenir en
una llei especial. Daltra banda, amb laprovaci de la Llei de lEstat 13/2005, de l1
de juliol, per la qual es modifica el Codi civil en matria de dret a contreure matri-
moni, una part molt important dels objectius previstos inicialment per aquella llei
especial han estat superats, per tal com s innegable que una de les seves principals
finalitats fou dotar dun rgim jurdic les parelles formades per persones que, en la
legalitat anterior a la Llei de lEstat 13/2005, tenien excls laccs al matrimoni.
A diferncia de la Llei dunions estables de parella, la regulaci de la convivncia
estable en parella del llibre segon ja no estableix cap tipus de diferncia per ra de
lorientaci sexual dels membres de la parella. Samplia, a ms, lmbit subjectiu
daplicaci de la normativa, incloent-hi les parelles estables formades per persones
que no podrien contreure matrimoni entre si perqu un dells continua casat amb una
altra persona. Sestima que, tractant-se duna regulaci fonamentalment adreada
a resoldre els problemes derivats del cessament de la convivncia, un tractament
Disposicions
desigual no t justificaci. Es vol evitar, aix mateix, que un nombre molt important
de parelles quedin fora de la regulaci segons algunes estimacions, entorn dun
30% de les parelles heterosexuals existents a Catalunya i un nombre indeterminat de
parelles homosexuals i que les conseqncies de la ruptura shagin de determinar
acudint a una doctrina jurisprudencial de perfils massa imprecisos.
Mentre dura la convivncia les relacions de la parella estable es regulen exclusiva-
ment pels pactes dels convivents, incloent-hi, en la lnia seguida per la jurisprudncia
del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, la possibilitat de fer adquisicions
conjuntes oneroses amb pacte de supervivncia. No obstant aix, com a mesura de
protecci de la famlia es mant la protecci davant de la disposici de lhabitatge
familiar, que ja establia la Llei 10/1998. Sinclouen com a novetat els pactes en
previsi del cessament de la convivncia, amb remissi als lmits que sestableixen
per al matrimoni, i una regulaci del rgim datribuci de ls de lhabitatge fami-
liar en cas de ruptura. Finalment, la disposici addicional cinquena assenyala que
els conflictes judicials relatius a la ruptura de la parella estable es tramiten per les
regles del procediment matrimonial.
El model de regulaci de la parella estable que dissenya el llibre segon s el ms
apropiat per a la societat catalana actual. Certament, linici dun projecte de vida
en com no es fa avui nicament per mitj del matrimoni. A diferncia daltres
pasos de lentorn de Catalunya, no obstant aix, la incidncia de la convivncia no
matrimonial s relativament baixa i estudis recents constaten que en parelles joves
es presenta com un fenomen fora diferent del matrimoni, a partir dindicadors
com la durada, lestabilitat, la fecunditat o el grau de comproms recproc palesat en
actes com la posada en com de bns o coses similars. Predomina la modalitat que
la concep com un matrimoni a prova, b perqu la parella es trenca o b perqu es
transforma en matrimoni. Aquest fet justifica prescindir dun estatut jurdic de la
convivncia estable en parella, que s molt difcil dharmonitzar amb la gran varietat
de situacions que presenta aquesta realitat. Naturalment, aix no exclou que, quan la
ruptura de la convivncia provoca per la seva durada, pel fet dhaver tingut fills en
com o, en general, per ra de les decisions preses per cadascun dels convivents en
inters com que algun dells es trobi en una situaci de necessitat, pugui obtenir
de laltre els mitjans necessaris per a refer la seva vida. Tot plegat, sens perjudici
del dret a la compensaci econmica per ra del treball per a la llar o per a laltre
convivent, que neix al marge de lestatut jurdic de la convivncia i que resulta del
fet que, en inters com, un convivent ha fet una tasca que no ha generat excedents
acumulables mentre que laltre nha fet una altra que s que nha generat.
El captol V, relatiu a la filiaci, abraa tant la filiaci per naturalesa com ladop-
tiva, que el Codi de famlia regulava en ttols separats.
Pel que fa a la filiaci per naturalesa, sincorporen els canvis respecte a la filiaci
dels nascuts a conseqncia de fecundaci assistida introduts per la Llei 10/2008,
del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions,
que possibiliten lestabliment de la maternitat en relaci amb la dona que consent
laplicaci de tcniques de reproducci humana assistida a lesposa o a la companya
amb la qual est convivint en parella estable. Evidentment, la maternitat derivada
del mer consentiment per a la procreaci assistida de la seva esposa o companya
no s una maternitat biolgica, per naturalesa, sin una relaci jurdica purament
legal. Tanmateix, aix no s cap novetat en lordenament jurdic catal. Es dna en
la paternitat de lhome, casat o no, que presta el consentiment per a la procreaci
assistida de la seva esposa o parella estable. Per aquest motiu, sha cregut oport
no incorporar una nova categoria jurdica per a aquest tipus de filiaci i sha optat
per assimilar-la, quant al tractament legal, a la paternitat de lhome que consent la
fecundaci assistida, ats que en ambdues el ttol datribuci s el consentiment, i
no pas la relaci biolgica. Com que la possibilitat que la maternitat de lesposa o
companya que consent la fecundaci assistida de la que ser la mare biolgica es
determini directament afecta els mitjans de determinaci de la filiaci, ha calgut
afegir el consentiment per a la procreaci assistida a la llista de ttols datribuci de
Disposicions
la filiaci. A partir daqu, sha considerat convenient estendre-hi el rgim dimpug-

naci del reconeixement, cosa que estalvia una aplicaci analgica de la legislaci
sobre tcniques de reproducci humana assistida.
Finalment, per a esvair qualsevol dubte sobre la no-aplicabilitat a Catalunya de
les disposicions de la Llei de lEstat 1/2000, del 7 de gener, denjudiciament civil,
que, en els processos sobre filiaci, exigeixen aportar un principi de prova sobre
els fets en els quals es fonamenta lacci, es deixa clar que, en el dret catal, aquesta
aportaci no s un requisit dadmissibilitat de la demanda; tot aix, una vegada
ms, en la lnia de la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya,
seguint la tradici jurdica catalana.
Amb relaci a la filiaci adoptiva, els canvis ms substancials es van produir
amb laprovaci de la Llei 3/2005, que possibilit ladopci per parelles del mateix
sexe. Posteriorment, la Llei 10/2008 va suprimir les restriccions a la formaci de
relacions de parentiu entre ladoptat i els seus descendents i la famlia de ladoptant.
El llibre segon hi introdueix unes modificacions sistemtiques, ja que sha optat
per una regulaci conjunta de ladopci i de lacolliment preadoptiu fent prevaler la
consideraci daquest com a perode dacoblament del menor amb la que ha dsser
la persona o famlia adoptant. Quant a la formalitzaci de lacolliment preadoptiu,
es remet al procediment que estableix la legislaci sobre la infncia i ladolescn-
cia. Daltra banda, es reconeix explcitament el dret dels adoptats a conixer la
informaci sobre llur origen i, en lnia amb la legislaci comparada ms moderna,
simposa als adoptants lobligaci dinformar el fill adoptat sobre ladopci. Per a
fer-lo efectiu, sestableix, aix mateix, un procediment confidencial de mediaci.
Tamb i excepcionalment, sobren frmules perqu, en inters del fill adoptat, aquest
pugui continuar mantenint les relacions personals amb la famlia dorigen.
El captol VI t per objecte la potestat parental, que s un dels elements integrants
de les responsabilitats parentals que els progenitors assumeixen com a resultat del
vincle de filiaci.
En aquest mbit, sincorporen, en la lnia iniciada per altres ordenaments europeus,
unes disposicions per a donar resposta a les necessitats de les anomenades famlies
recompostes o reconstitudes, s a dir, les integrades per parelles que tenen a llur
crrec fills no comuns. Fins a lentrada en vigor del llibre segon, ladopci del fill
del cnjuge o del convivent, que, val a dir-ho, no sempre s possible, era lnica via
per a permetre al cnjuge o la parella del progenitor biolgic intervenir en la potestat
parental sobre els fills daquest, especialment en cas de mort de laltre progenitor
o si aquest darrer shavia desents del fill i el referent patern o matern havia passat
a sser lactual parella de la mare o el pare biolgic. El llibre segon el faculta per a
intervenir en les qestions referides a les relacions amb els educadors, latenci a
les necessitats ordinries i altres determinacions que afecten el menor i en les quals,
sovint, est involucrat materialment. A ms de poder fer, durant la convivncia,
aquests actes de la vida ordinria en inters del fill de laltre, es preveu la possibilitat
que, una vegada mort el progenitor que tenia la guarda de manera exclusiva, si laltre
progenitor no la recupera, lautoritat judicial atribueixi excepcionalment al vidu o
al convivent supervivent la guarda i les altres responsabilitats parentals, sempre
que aix sigui favorable a linters del menor i es garanteixi que tant el menor com
laltre progenitor han estat escoltats.
Finalment, amb lobjectiu de donar una resposta clara als problemes derivats de
la violncia en les relacions familiars, es considera causa justa perqu lautoritat
judicial pugui suspendre o denegar les relacions personals dels progenitors amb
els fills menors que aquests hagin estat vctimes directes o indirectes de violncia
de gnere en el marc daquelles relacions.
El captol VII, relatiu als aliments dorigen familiar, mant la regulaci del Codi
de famlia amb pocs canvis. Primerament, cal referir-se, per la seva finalitat essen-
cialment protectora i de lluita contra la xacra de la violncia familiar o masclista,
a la norma que permet demanar els aliments anteriors a la reclamaci judicial o
extrajudicial, si aquests no es van reclamar per una causa imputable a la persona
Disposicions
obligada a prestar-los, com massa sovint passa, en els casos de maltractaments

a la persona que els havia de reclamar. En segon lloc, se suprimeix la incoherent
regulaci del dret als aliments dels germans, dels descendents i dels ascendents,
de manera que, basant-se en el principi dautosatisfacci de les necessitats prpies,
sexplicita amb carcter general que no tenen dret als aliments les persones que
estan en situaci de necessitat per una causa que els sigui imputable, mentre dura
aquesta causa.
d) Altres relacions convivencials
La Llei 19/1998 va regular les relacions convivencials constitudes per parents en
la lnia collateral o per persones simplement unides per vincles damistat o compa-
nyonia que, sense constituir una famlia nuclear, comparteixen lhabitatge i posen en
com el treball domstic amb voluntat dajuda mtua i de permanncia. Aquesta llei
sintegra al llibre segon com a ttol IV, amb algunes modificacions. La primera es
refereix al nom de la instituci, que ara, duna manera ms descriptiva, es denomina
relaci convivencial dajuda mtua. Pel que fa al contingut, sha considerat que no
esqueia mantenir el dret a la compensaci econmica per ra de treball, que partia
dun estricte parallelisme amb el matrimoni i amb les parelles estables, perqu
difcilment es donar, ats que la finalitat de les relacions convivencials dajuda
mtua s posar remei a les dificultats prpies de la gent gran. Igualment, sha elimi-
nat la norma que, sense fixar cap criteri orientatiu ni limitaci temporal, permetia
atribuir ls de lhabitatge de titularitat conjunta a algun dels cotitulars. Aquesta s
una qesti que sha de resoldre per les regles prpies de la comunitat.
Pel que fa al pacte dacolliment que regula la Llei 22/2000, del 29 de desembre,
dacolliment de persones grans, tot i que denota una certa inspiraci en institucions
de dret de famlia i que dibuixa un contingut amb uns perfils extrets de la relaci
de parentiu, en la mesura que es concep com un contracte oners i que hi interv
una contraprestaci, ha de restar fora del llibre segon i, si escau, integrar-se en el
llibre sis, relatiu a les obligacions i els contractes.
IV
Part inal de la Llei
Aquesta Llei inclou nou disposicions addicionals, el contingut de les quals s
la constituci del Registre de patrimonis protegits, les mesures de conciliaci del
treball i la vida familiar del personal de les administracions pbliques catalanes
que conviu en parella estable, les especialitats processals relatives a pretensions
patrimonials exercides dins dels processos matrimonials i dins dels processos de
liquidaci i divisi de lherncia, els procediments relatius a la ruptura de parella
estable, els dictmens pericials relatius al rgim dexercici de la responsabilitat
parental, la supervisi del rgim de relacions personals, la intervenci despecia-
listes com a auxiliars dels tribunals en el control de les institucions de protecci i la
informaci sobre el pla de parentalitat. Amb relaci a les especialitats processals,
es pretn oferir una via processal per a canalitzar la reclamaci de la compensaci
econmica per ra de treball i incentivar que en el procs corresponent es presenti
tota la documentaci rellevant. A aquest efecte, es preveu que lautoritat judicial
pugui incorporar al procs la informaci rellevant que consti per altres causes,
pendents o resoltes, entre les parts. El nombre de disposicions transitries s de
vuit. Aquestes disposicions regulen les diferents conseqncies prctiques de la
substituci del dret vigent abans de lentrada en vigor del llibre segon. Pot resultar
especialment important la disposici transitria tercera, que permet acordar la re-
visi de les mesures adoptades en el procediment matrimonial en aquells aspectes
en qu la nova regulaci ha obert noves possibilitats.
Aquesta llei substitueix tot el dret catal de famlia i de la persona anterior i,
convenientment harmonitzat i ajustat a les necessitats socials actuals, lincorpora
al que ha dsser el text ms emblemtic del dret civil catal.
Disposicions
Mitjanant tres disposicions finals es modifiquen una srie de disposicions dels

llibres primer, quart i cinqu del Codi civil de Catalunya, a fi dharmonitzar-ne
el contingut amb els criteris que fixa el llibre segon. La disposici final quarta fa
referncia a les remissions que la Llei 21/2000 feia al Codi de famlia i que ara shan
dentendre fetes al llibre segon. En una cinquena disposici sestableix lentrada en
vigor daquesta llei.
Article nic
Saprova el llibre segon del Codi civil de Catalunya, amb el contingut segent:
LLIBRE SEGON
La persona i la famlia
TTOL I
La persona fsica
CAPTOL I
Personalitat civil i capacitat
Article 211-1
Personalitat civil
1. La personalitat civil s inherent a la persona fsica des del naixement.
2. El concebut t la consideraci de persona als efectes que li siguin favorables,
sempre que arribi a nixer.
3. La personalitat civil sextingeix amb la mort.
Article 211-2
Commorincia
La crida a una successi o la transmissi de drets a favor duna persona que de-
penen del fet que hagi sobreviscut a una altra noms tenen lloc si aquella ha viscut
almenys setanta-dues hores ms que la persona a qui havia de sobreviure.
Article 211-3
Capacitat dobrar
1. La capacitat dobrar de la persona es fonamenta en la seva capacitat natural,
dacord amb el que estableix aquest codi.
2. La capacitat dobrar plena sassoleix amb la majoria dedat.
3. Les limitacions a la capacitat dobrar shan dinterpretar duna manera res-
trictiva, atenent la capacitat natural.
Article 211-4
Majoria dedat
1. La majoria dedat sassoleix als divuit anys.
2. El dia del naixement es considera sencer per al cmput de ledat.
Article 211-5
Minoria dedat
El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes
segents:
a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin
estableixin una altra cosa.
b) Els relatius a bns o serveis propis de la seva edat, dacord amb els usos
socials.
c) Els altres actes que la llei li permeti.
Disposicions
Article 211-6
Inters superior del menor
1. Linters superior del menor s el principi inspirador de qualsevol decisi
que lafecti.
2. El menor dedat, dacord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si
ha complert dotze anys, t dret a sser informat i escoltat abans que es prengui una
decisi que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial.
3. Per a qualsevol acte del representant legal que impliqui alguna prestaci
personal del menor, es requereix el seu consentiment si ha complert dotze anys o
si, tenint-ne menys, t prou coneixement.
Article 211-7
Emancipaci
1. El menor emancipat actua jurdicament com si fos major dedat, per necessita
el complement de capacitat per als actes que estableix larticle 211-12.
2. La capacitat del menor emancipat es complementa amb lassistncia del
cnjuge major dedat en cas demancipaci per matrimoni, dels progenitors o, si
no nhi ha, del curador.
Article 211-8
Formes demancipaci
1. Lemancipaci pot tenir lloc:
a) Per matrimoni.
b) Per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la tutela.
c) Per resoluci judicial.
2. Lemancipaci s irrevocable i sha de fer constar al Registre Civil. Mentre
no sinscrigui, no produeix efectes contra tercers.
Article 211-9
Emancipaci per consentiment
1. Lemancipaci per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la
tutela requereix que el menor tingui almenys setze anys i la consenti. En cas deman-
cipaci per consentiment del titular de la tutela, es requereix, a ms, lautoritzaci
judicial amb un informe del ministeri fiscal.
2. Lemancipaci per consentiment satorga en una escriptura pblica o per com-
pareixena davant de lautoritat judicial encarregada del Registre Civil. El notari
ha de comunicar dofici lemancipaci al Registre Civil.
Article 211-10
Emancipaci per resoluci judicial
1. Lautoritat judicial pot concedir lemancipaci, a sollicitud del menor de ms
de setze anys, si hi ha causes que fan impossible la convivncia amb els progenitors
o amb el tutor, o que dificulten greument lexercici de la potestat parental o de la
tutela.
2. La concessi judicial de lemancipaci requereix laudincia prvia de les
persones que exerceixen la potestat parental o la tutela i linforme del ministeri
fiscal.
Article 211-11
Vida independent del menor
1. El menor de ms de setze anys es considera emancipat si viu duna manera
econmicament independent dels progenitors o el tutor, amb llur consentiment.
Aquest consentiment es pot revocar.
2. En el cas a qu fa referncia lapartat 1, el menor necessita el complement de
capacitat per als mateixos actes que el menor emancipat.
Disposicions
Article 211-12
Actes que requereixen complement de capacitat
1. El menor emancipat necessita el complement de capacitat per a:
a) Fer els actes a qu fa referncia larticle 236-27.1.
b) Acceptar el crrec dadministrador duna societat.
2. El complement de capacitat no es pot concedir de manera general, per es
pot atorgar per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa
activitat econmica, encara que siguin futurs, especificant-ne les circumstncies i
caracterstiques fonamentals.
3. Els actes fets sense el complement de capacitat sn anullables, en el termini de
quatre anys, a instncia de la persona que havia de prestar-lo dacord amb larticle
211-7 i, a partir de larribada a la majoria dedat, de la persona interessada.
4. El complement de capacitat amb relaci als bns i els drets adquirits per
donaci o a ttol successori no s necessari si el donant o el causant lhan excls
expressament.
Article 211-13
Manca datorgament del complement de capacitat
El menor emancipat pot demanar autoritzaci judicial per a actuar tot sol en els
casos dimpossibilitat o de desacord entre les persones que han de prestar el com-
plement de capacitat, o si aquestes no latorguen sense causa justificada.
CAPTOL II
Autonomia de la persona en lmbit de la salut
SECCI PRIMERA
Tractaments mdics
Article 212-1
Dret a la informaci sobre la salut
1. Tota persona t dret a rebre informaci verdica, comprensible i adequada a
les seves necessitats i als seus requeriments sobre labast de qualsevol intervenci
en lmbit de la seva salut, que lajudi a prendre decisions duna manera autnoma,
llevat que hagi expressat la voluntat de no sser-ne informada. Aquest dret s di-
rectament exigible davant dels tribunals de justcia.
2. El pacient s el titular del dret a la informaci i qui t el dret a permetre i
autoritzar laccs a la informaci que fa referncia a la seva salut, llevat dels casos
en qu la legislaci estableix una altra cosa.
3. Tota persona t dret que es respecti la confidencialitat de les dades que fan
referncia a la seva salut i que no es generin registres amb dades personals de salut
que no siguin estrictament necessries.
4. Si la persona es troba en un estat fsic o psquic que no li permet rebre la
informaci o comprendre-la, aquesta sha de donar, de la manera que estableix la
legislaci per a lmbit sanitari, a la persona designada en el document de voluntats
anticipades, a lassistent legalment designat, al representant legal, a la persona que
en t la guarda de fet, als familiars o a les persones que hi estan vinculades, segons
que correspongui.
Article 212-2
Consentiment informat
1. Les persones majors de setze anys i les menors que tinguin una maduresa
intellectual i emocional suficient per a comprendre labast de la intervenci en la
seva salut han de donar el consentiment per si mateixes, llevat dels casos en qu la
legislaci dmbit sanitari estableix una altra cosa.
Disposicions
2. Si la persona es troba en un estat fsic o psquic que no li permet fer-se crrec

de la seva situaci ni decidir, el consentiment sha dobtenir, de la manera que esta-
bleix la legislaci per a lmbit sanitari, de les mateixes persones que han de rebre
la informaci a qu fa referncia larticle 212-1.4.
3. Linteressat, o les persones que supleixen la seva capacitat, en inters del
mateix interessat, poden revocar el consentiment atorgat.
4. Si les persones cridades a donar consentiment per substituci shi neguen,
lautoritat judicial pot autoritzar la intervenci a sollicitud del facultatiu responsable
i en inters de la persona que no pot consentir.
Article 212-3
Document de voluntats anticipades
1. La persona major dedat amb plena capacitat dobrar pot expressar en un
document de voluntats anticipades les instruccions per a la realitzaci dactes i
tractaments mdics, per al cas en qu es trobi en una situaci en qu no ho pugui
decidir per ella mateixa. Tamb pot designar la persona que, en substituci seva,
ha de rebre la informaci sobre la seva salut i decidir sobre la realitzaci daquells
actes i tractaments.
2. En el document de voluntats anticipades hi poden constar previsions referents
a la donaci dels rgans o del cos, i a les formes denterrament o a la incineraci.
3. Els professionals que atenguin latorgant dun document de voluntats anticipa-
des han de respectar les instruccions que hi expressa, dins dels lmits que estableix
la legislaci de lmbit sanitari.
4. Pel que fa a la forma datorgament del document de voluntats anticipades,
al procediment de comunicaci de les voluntats anticipades al centre sanitari i als
seus efectes, hom sha dajustar al que estableix la legislaci especial de lmbit
sanitari.
5. El document de voluntats anticipades s sempre revocable.
6. Si la persona atorgant dun document de voluntats anticipades ha fet delaci
voluntria de la seva tutela dacord amb larticle 222-4 i ambds actes contenen
designacions o instruccions incompatibles, prevalen les del document de data
posterior.
SECCI SEGONA
Internaments
Article 212-4
Internament
Linternament en un establiment especialitzat duna persona per ra de trastorns
psquics o malalties que puguin afectar la capacitat cognitiva requereix lautoritzaci
judicial prvia si la seva situaci no li permet decidir per si mateixa, qualsevol que
en sigui ledat.
Article 212-5
Internament urgent
1. No cal autoritzaci judicial prvia si es produeix una causa durgncia mdica
que requereixi linternament sense dilaci. Aquesta causa ha dsser constatada per
un facultatiu i sha de fonamentar en un risc immediat i greu per a la salut del malalt
o per a la integritat fsica o psquica del malalt o daltres persones.
2. El director de lestabliment on es faci linternament lha de comunicar a lauto-
ritat judicial del lloc on estigui lestabliment en el termini de vint-i-quatre hores.
3. Lautoritat judicial ha de ratificar o deixar sense efecte linternament, dacord
amb la legislaci processal, en el termini de setanta-dues hores des que rep la
comunicaci.
4. Lautoritat judicial, en la resoluci en qu ratifica linternament, hi ha de fer
constar el termini, que no pot excedir els dos mesos, en el qual el director de les-
Disposicions
tabliment ha dinformar peridicament sobre la situaci de la persona internada,

a fi de revisar la necessitat de la mesura. A petici del director de lestabliment,
lautoritat judicial pot acordar, atesa la situaci de la persona internada, que els
informes successius semetin en intervals superiors, que no poden excedir els
sis mesos.
Article 212-6
Canvi de circumstncies en linternament voluntari
Si una persona que va consentir el seu propi internament per ra de trastorn ps-
quic ja no est en condicions de decidir-ne la continuaci perqu les circumstncies
clniques o el risc associat al trastorn han canviat de manera significativa, el director
de lestabliment ho ha de comunicar a lautoritat judicial perqu, si escau, en ratifiqui
la continuaci, dacord amb el que estableix larticle 212-5.3.
SECCI TERCERA
Decisions sobre el propi cos
Article 212-7
Decisions sobre el propi cos
La lliure decisi de les persones s determinant en les qestions que puguin
afectar llur dignitat, integritat i benestar fsic i mental i, en particular, pel que fa al
propi cos i a la salut reproductiva i sexual.
TTOL II
Les institucions de protecci de la persona
CAPTOL I
Disposicions comunes
Article 221-1
Funci de protecci
Les funcions de protecci de les persones menors dedat, de les que no es poden
governar per elles mateixes, si no estan en potestat parental, i de les que necessiten
assistncia shan dexercir sempre en inters de la persona assistida, dacord amb la
seva personalitat, i sadrecen a la cura de la seva persona, a ladministraci o defensa
dels seus bns i interessos patrimonials i a lexercici dels seus drets.
Article 221-2
Deure dexercici
1. Lexercici de les funcions de protecci s un deure i t carcter personalssim.
Noms se nadmet lexcusa en els casos a qu fa referncia larticle 222-18.
2. Les persones titulars de les funcions de protecci noms poden atorgar po-
ders especials per a actes concrets o per a diversos actes de la mateixa naturalesa
o referits a la mateixa activitat econmica.
Article 221-3
Gratutat
Les persones titulars de les funcions de protecci exerceixen els crrecs de ma-
nera gratuta, llevat dels casos en qu sestableixi expressament una remuneraci.
Tanmateix, tenen dret al reemborsament de les despeses i a la indemnitzaci per
danys per ra daquest exercici a crrec del patrimoni de la persona assistida.
Disposicions
Article 221-4
Obligaci dinformar i escoltar la persona assistida
Les persones titulars de les funcions de protecci han dinformar i escoltar la
persona assistida dacord amb el que estableix larticle 211-6 si s menor i, si es tracta
duna persona major dedat, sempre que tingui prou coneixement.
Article 221-5
Mesures de control
1. Lautoritat judicial, dofici o a instncia del ministeri fiscal, dels titulars de les
funcions de protecci, de la mateixa persona assistida o de les persones cridades
a lexercici de la tutela dacord amb larticle 222-10, pot acordar, en qualsevol mo-
ment, les mesures que estimi necessries per a controlar el bon funcionament de
la instituci de protecci, sens perjudici de les mesures de control previstes per la
persona interessada o pels progenitors del menor o incapacitat.
2. Lautoritat judicial, per al seguiment de levoluci i de les condicions de vida de
les persones i amb relaci a mesures de control de la gesti patrimonial, pot requerir
la intervenci despecialistes, que tenen la consideraci dauxiliars dels tribunals.
CAPTOL II
La tutela
SECCI PRIMERA
Disposicions generals
Article 222-1
Persones que shan de posar en tutela
Shan de posar en tutela:
a) Els menors no emancipats que no estiguin en potestat parental.
b) Els incapacitats, si ho determina la sentncia.
Article 222-2
Poder en previsi de prdua sobrevinguda de capacitat
1. No cal posar en tutela les persones majors dedat que, per causa duna malal-
tia o deficincia persistent de carcter fsic o psquic, no es poden governar per si
mateixes, si a aquest efecte han nomenat un apoderat en escriptura pblica perqu
tingui cura de llurs interessos.
2. El poderdant pot ordenar que el poder produeixi efectes des de latorgament, o
b establir les circumstncies que han de determinar linici de leficcia del poder.
En el primer cas, la prdua sobrevinguda de capacitat del poderdant no comporta
lextinci del poder. El poderdant tamb pot fixar les mesures de control i les causes
per les quals sextingeix el poder.
3. Si en inters de la persona protegida sarriba a constituir la tutela, lautoritat
judicial, en aquell moment o amb posterioritat, a instncia del tutor, pot acordar
lextinci del poder.
Article 222-3
Formes de delaci
1. La tutela es defereix per:
a) Testament o codicil.
b) Escriptura pblica.
c) Resoluci judicial.
2. La tutela dels menors desemparats es defereix de la manera que estableixen
les lleis i es regeix per les seves normes especials.
Disposicions
SECCI SEGONA
Delaci voluntria
Article 222-4
Delacions fetes per un mateix
1. Per al cas que sigui declarada incapa, tota persona amb plena capacitat
dobrar pot nomenar o excloure, en escriptura pblica, una o ms persones perqu
exerceixin els crrecs tutelars. Tamb pot fer disposicions respecte al funcionament
i el contingut del rgim de protecci que pugui sser adequat, especialment pel que
fa a la cura de la seva persona.
2. Latorgament dun acte de delaci tutelar posterior revoca lanterior en tot all
que el modifiqui o hi resulti incompatible.
3. Sn ineficaces les delacions fetes per un mateix atorgades des que sinsta el
procs sobre la seva capacitat o el ministeri fiscal ninicia les diligncies prepara-
tries.
Article 222-5
Tutela deferida pels titulars de la potestat parental
1. Els titulars de la potestat parental poden ordenar la tutela de llurs fills menors
no emancipats i, si en tenen la potestat prorrogada o rehabilitada, la dels fills eman-
cipats o majors dedat incapacitats, amb labast que estableix larticle 222-4.1.
2. En el cas a qu fa referncia lapartat 1, la delaci de la tutela es pot fer mit-
janant una escriptura pblica, un testament o un codicil, i de manera individual
o conjunta.
Article 222-6
Concurrncia de nomenaments o dexclusions
En cas de concurrncia de nomenaments o dexclusions fets pels titulars de la
potestat parental, s preferida la voluntat de qui lha exercida en darrer lloc, sens
perjudici, si sescau, de leficcia del nomenament fet per laltre del titular de
ladministraci especial dels bns que ell mateix hagi disposat per donaci o ttol
successori a favor del menor o incapa.
Article 222-7
Substituts
1. En els actes de delaci voluntria de crrecs tutelars, es poden designar
substituts.
2. Si es designen substitutes diverses persones i no sespecifica lordre de subs-
tituci, es prefereix la designada en el document posterior i, si nhi ha ms duna,
la designada en primer lloc.
Article 222-8
Inscripci
1. Les delacions de les tuteles atorgades en escriptura pblica en s de les fa-
cultats que estableixen els articles 222-4 i 222-5 shan dinscriure en el Registre de
Nomenaments Tutelars no Testamentaris.
2. El notari que autoritzi lescriptura ho ha de comunicar dofici al registre a qu
fa referncia lapartat 1, dacord amb la seva normativa especfica.
3. Els poders atorgats en previsi duna situaci dincapacitat shan dinscriure
en el Registre de Nomenaments Tutelars no Testamentaris.
Article 222-9
Nomenament
1. Si es constitueix la tutela, lautoritat judicial ha de nomenar les persones de-
signades en lacte de delaci voluntria.
Disposicions
2. No obstant el que estableix lapartat 1, ateses les circumstncies del cas i a

instncia del ministeri fiscal o dalguna de les persones cridades per la llei a exercir
la tutela dacord amb larticle 222-10, lautoritat judicial pot prescindir daquella
designaci en els supsits segents:
a) Si sha produt una modificaci sobrevinguda de les causes explicitades o que
presumiblement es van tenir en compte en fer lacte de delaci voluntria.
b) Si lacte de delaci voluntria es va fer dins lany anterior a linici del proce-
diment relatiu a la capacitat de la persona protegida.
SECCI TERCERA
Delaci judicial
Article 222-10
Ordre de la delaci
1. La designaci correspon a lautoritat judicial si no hi ha cap persona designada
per un acte de delaci voluntria, si no escau el seu nomenament o si sexcusa o
cessa per qualsevol causa.
2. En el cas a qu fa referncia lapartat 1, lautoritat judicial prefereix per a la
tutela:
a) El cnjuge o el convivent en parella estable de la persona incapacitada, si hi
ha convivncia.
b) Els descendents majors dedat de la persona incapacitada.
c) Els ascendents del menor o incapacitat, llevat que es prorrogui o rehabiliti la
potestat parental.
d) En cas de mort del progenitor del menor o incapacitat, el cnjuge o el convivent
en parella estable daquell, si conviu amb la persona que sha de posar en tutela.
e) Els germans del menor o incapacitat.
3. No obstant el que estableix lapartat 2, si ho estima ms convenient per als
interessos de la persona menor o incapacitada, lautoritat judicial, per mitj duna
resoluci motivada, pot alterar lordre establert o elegir la persona que ha actuat
com a assistent o com a guardadora de fet, les que es presentin voluntriament per
a assumir els crrecs indicats o una altra persona.
4. Si hi ha diverses persones que volen assumir la tutela, lautoritat judicial les
pot remetre a una sessi informativa sobre mediaci familiar, amb la finalitat que
assoleixin un acord.
5. Si no hi ha persones de lentorn familiar o comunitari que vulguin assumir la
tutela, lautoritat judicial ha de designar persones jurdiques, pbliques o privades,
sense nim de lucre, que la puguin assumir satisfactriament.
Article 222-11
Tutela de germans
La delaci judicial de la tutela de germans menors dedat ha de recaure en una
mateixa persona, llevat que les circumstncies justifiquin una resoluci diferent.
Article 222-12
Separaci de ladministraci patrimonial
1. En constituir la tutela, lautoritat judicial pot separar la tutela de la persona de
ladministraci dels bns, designar els titulars dambds crrecs i fixar-ne lmbit
de competncia.
2. Lautoritat judicial, dofici o a sollicitud del tutor, del ministeri fiscal o del
tutelat, pot nomenar un administrador patrimonial en el decurs de la tutela si el
patrimoni del tutelat assoleix una importncia considerable o si es produeix una
altra causa que ho fa necessari.
Disposicions
Article 222-13
Remuneraci
1. La persona interessada o els titulars de la potestat parental, en lacte de delaci
voluntria de la tutela, o lautoritat judicial, en la resoluci daprovaci de linventari,
si sescau, poden fixar una remuneraci per al tutor i, si escau, per a ladministrador
patrimonial, sempre que el patrimoni del tutelat ho permeti.
2. Lautoritat judicial pot modificar la quantia de la remuneraci si s excessiva
o insuficient ateses les circumstncies de la tutela o si varia substancialment el
patrimoni del tutelat.
SECCI QUARTA
Constituci i exercici de la tutela
Article 222-14
Persones obligades a promoure la constituci de la tutela
1. Les persones a qu fa referncia larticle 222-10 i les persones o les institucions
que tinguin en llur guarda un menor o una persona que sha de posar en tutela estan
obligades a promouren la constituci i responen dels danys i perjudicis que causin
a aquella persona si no la promouen.
2. Lentitat pblica competent en matria de protecci de menors ha dinstar la
constituci de la tutela dels menors desemparats que tingui a crrec si hi ha persones
que la puguin assumir en inters daquells.
3. El ministeri fiscal ha de demanar la constituci de la tutela o lautoritat judicial
lha de disposar dofici si sassabenten que hi ha alguna persona que sha de posar
en tutela en lmbit de llur jurisdicci.
4. Tota persona que conegui la circumstncia a qu fa referncia lapartat 3 lha
de comunicar a lautoritat judicial o al ministeri fiscal.
Article 222-15
Aptitud per a exercir crrecs tutelars
Poden sser titulars de la tutela o de ladministraci patrimonial les persones
fsiques que tinguin capacitat dobrar plena i no incorrin en cap de les causes
dineptitud segents:
a) Estar privades o suspeses de lexercici de la potestat o de la guarda per resoluci
administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys.
b) Haver estat remogudes duna tutela per una causa que els fos imputable.
c) Estar complint una pena privativa de llibertat.
d) Estar en situaci declarada de concurs i no haver estat rehabilitades, llevat
que la tutela no inclogui ladministraci dels bns.
e) Haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamenta-
dament que no exercirien la tutela duna manera correcta.
f) Observar una conducta que pugui perjudicar la formaci del menor o la cura
de lincapacitat.
g) Estar en situaci dimpossibilitat de fet per a exercir el crrec.
h) Tenir enemistat amb la persona tutelada, o tenir-hi o haver-hi tingut plets o
conflictes dinteressos.
i) No tenir mitjans de vida coneguts.
Article 222-16
Tutela per persones jurdiques
1. Poden sser titulars de la tutela les persones jurdiques sense nim de lucre
que es dediquin a la protecci de persones menors o incapacitades i que compleixin
els requisits que estableix la llei.
2. Les persones jurdiques han de notificar a lentitat pblica competent el no-
menament i el cessament com a tutores en el termini de quinze dies des que hagin
tingut lloc.
Disposicions
3. Les persones jurdiques han dassignar un o ms professionals perqu es

responsabilitzin del benestar del tutelat. Aquestes persones no poden incrrer en
cap de les situacions dineptitud que estableix larticle 222-15.
Article 222-17
Exclusi per conlicte dinteressos
1. No poden sser titulars de la tutela ni de ladministraci patrimonial, ni execu-
tores materials de les funcions tutelars, les persones fsiques o jurdiques privades
que estiguin en una situaci de conflicte dinteressos amb la persona protegida. En
particular, no ho poden sser les que, en virtut duna relaci contractual, prestin
serveis assistencials, residencials o de naturalesa anloga a la persona protegida.
2. No obstant el que estableix lapartat 1, davant circumstncies excepcionals
per necessitats de la persona tutelada, lautoritat judicial pot autoritzar les entitats
tutelars a prestar serveis assistencials i residencials.
Article 222-18
Excuses per a no exercir crrecs tutelars
1. Es poden allegar com a excuses per a no exercir crrecs tutelars ledat, la ma-
laltia, la manca de relaci amb la persona que sha de posar en tutela, les derivades
de les caracterstiques de locupaci professional del designat o qualsevol altra que
faci lexercici de la tutela especialment feixuc o que el pugui afectar.
2. Les persones jurdiques es poden excusar dexercir crrecs tutelars si no tenen
els mitjans humans i materials suficients per a exercir-los adequadament o si les
condicions de la persona que sha de posar en tutela no sadeqen a les finalitats
per a les quals han estat creades les dites persones jurdiques.
Article 222-19
Allegaci i acceptaci de lexcusa
1. Lexcusa sha dallegar en el termini de quinze dies a partir de la notificaci
del nomenament. Si lexcusa sobrev posteriorment, sha dallegar amb la mxima
diligncia possible.
2. La persona que sexcusa desprs dhaver acceptat el crrec lha dexercir fins
que lautoritat judicial accepti lexcusa.
3. Lautoritat judicial, simultniament a lacceptaci de lexcusa, ha de nomenar
una altra persona per a exercir el crrec.
4. Lacceptaci de lexcusa comporta la prdua del que shagi donat o llegat en
consideraci al nomenament. Si lexcusa es produeix duna manera sobrevinguda,
lautoritat judicial en pot acordar la prdua total o parcial, ateses les circumstncies
del cas.
Article 222-20
Cauci
Abans de donar possessi dun crrec tutelar, lautoritat judicial pot exigir cauci
a la persona designada per a exercir-lo. En qualsevol moment i per una causa justa,
la pot deixar sense efecte o modificar.
Article 222-21
Inventari
1. El tutor i, si nhi ha, ladministrador patrimonial han de fer inventari del
patrimoni del tutelat, en el termini de dos mesos a partir de la presa de possessi
del crrec. Lautoritat judicial pot prorrogar aquest termini per causa justa fins a
un mxim de dos mesos.
2. Linventari sha de formalitzar judicialment o notarialment. En aquest segon
cas, el tutor i, si nhi ha, ladministrador patrimonial nhan de dipositar una cpia
en el jutjat que ha constitut la tutela.
Disposicions
3. El ministeri fiscal i el tutelat, si t prou coneixement i, en tot cas, si s un menor

de ms de dotze anys, han dsser convocats a la formalitzaci de linventari.
4. El tutor i, si nhi ha, ladministrador patrimonial han de facilitar laccs a
linventari al tutelat si t prou coneixement i, en tot cas, si t ms de dotze anys i es
tracta de tutela de menor.
Article 222-22
Contingut de linventari
1. Linventari ha de descriure amb detall els bns, els crdits, les crregues i els
deutes que integren el patrimoni objecte de la tutela, incloent-hi, si escau, els bns
ladministraci dels quals hagi estat encomanada a un administrador especial. Si
la tutela o ladministraci comprn alguna empresa mercantil, shi ha dincorporar
tamb linventari i els darrers comptes anuals daquesta.
2. El tutor i, si escau, ladministrador patrimonial que no incloguin en linventari
els crdits que la persona tutelada tingui contra ells han dsser remoguts del crrec.
Si lomissi fa referncia a un crdit a favor del tutor o ladministrador, sentn que
hi renuncien.
Article 222-23
Dipsit de valors i objectes preciosos
El tutor o, si escau, ladministrador patrimonial ha de dipositar o tenir en un lloc
segur els valors, les joies, les obres dart i els altres objectes preciosos del tutelat, i
ho ha de comunicar al jutjat.
Article 222-24
Despeses
Les despeses originades per la realitzaci de linventari, la prestaci de cauci i
les mesures de control que estableix larticle 221-5 sn a crrec del patrimoni del
tutelat.
Article 222-25
Nombre de titulars
La tutela lexerceix una sola persona, excepte en els casos segents:
a) Si la persona interessada o els titulars de la potestat parental han designat dues
persones per a exercir el crrec.
b) Si la tutela correspon a una persona casada o que conviu en parella estable i es
creu convenient que el cnjuge o laltre membre de la parella tamb lexerceixin.
Article 222-26
Tutela conjunta
En els casos en qu hi hagi dos tutors, la tutela sha dexercir de la manera que
sestableixi en constituir-la. Si no sestableix, ambds han dactuar conjuntament per
qualsevol dells pot fer els actes que, dacord amb les circumstncies, es pot considerar
normal que siguin fets per un sol tutor, i tamb els actes de necessitat urgent.
Article 222-27
Distribuci de funcions entre tutor i administrador
Si hi ha un administrador patrimonial, el tutor noms socupa de lmbit personal.
Les decisions que concerneixin tant lmbit personal com el patrimonial shan de
prendre conjuntament.
Article 222-28
Desacords
Els desacords entre els tutors o entre els titulars de la tutela i de ladministraci
patrimonial, si han dactuar conjuntament, shan de resoldre judicialment, en amb-
Disposicions
ds casos sense recurs ulterior i amb laudincia prvia dels afectats i de la persona
tutelada, si t prou coneixement i, en tot cas, si t ms de dotze anys i es tracta de
tutela de menor.
Article 222-29
Conlicte dinteressos
En el cas de conflicte dinteressos amb el tutelat, si hi ha dos tutors o un tutor i un
administrador patrimonial, la persona afectada s substituda per laltra. Si noms
hi ha un tutor o si el conflicte dinteressos tamb hi s amb relaci a la persona que
lhauria de substituir, lautoritat judicial ha de nomenar un defensor judicial.
Article 222-30
Cessament dun tutor o dun administrador patrimonial
1. Si hi ha dos tutors o un tutor i un administrador patrimonial i, per qualsevol
causa, un dells cessa, laltre ha de continuar exercint la tutela o ladministraci,
excepte que shagi excls expressament, i ho ha de comunicar a lautoritat judicial
perqu designi un substitut.
2. Les persones obligades a demanar la constituci de la tutela han de comunicar
el cessament del tutor o ladministrador patrimonial a lautoritat judicial. Tamb
pot comunicar-lo el tutelat.
Article 222-31
Comptes anuals
1. El tutor o, si escau, ladministrador han de retre anualment els comptes de
la tutela dins els sis primers mesos de lexercici segent. No obstant aix, si el pa-
trimoni de la persona tutelada s redut, lautoritat judicial, desprs de la primera
rendici de comptes anuals, pot disposar, amb laudincia prvia del tutelat si t
prou coneixement i, en tot cas, si t ms de dotze anys i es tracta de tutela de menor,
que les segents rendicions de comptes es facin per perodes ms llargs, que no
ultrapassin els tres anys.
2. La rendici de comptes a qu fa referncia lapartat 1 sha de fer davant lau-
toritat judicial que va constituir la tutela, amb la intervenci del ministeri fiscal.
3. La rendici anual de comptes consisteix en un estat detallat dingressos i des-
peses, un inventari de lactiu i el passiu del patrimoni a la fi de lexercici i el detall
dels canvis amb relaci a linventari de lany anterior, acompanyat dels justificants
corresponents.
4. Si el volum dingressos bruts del tutelat supera els 100.000 euros anuals
o si percep rendes de pensions, plans de pensions o altres rendiments peridics
superiors, en conjunt, als 7.500 euros mensuals, lautoritat judicial pot demanar
al tutor o a ladministrador patrimonial que encarregui una auditoria independent
que, si escau, doni el vistiplau als comptes anuals. Aquesta auditoria ha de detallar
els canvis amb relaci a linventari de lany anterior i sha dacompanyar amb els
justificants corresponents.
Article 222-32
Informe sobre la situaci personal
En ocasi de la rendici de comptes, el tutor ha dinformar detalladament dels
canvis rellevants que shagin produt en la persona incapacitada tutelada des de
lanterior rendici de comptes, indicant-ne lestat de salut, el lloc de residncia i la
situaci personal i familiar.
Article 222-33
Causes de remoci
1. El tutor i, si escau, ladministrador patrimonial han dsser remoguts del
crrec si els sobrev una causa dineptitud, si incompleixen els deures inherents al
Disposicions
crrec o si actuen amb negligncia en lexercici daquest. El tutor tamb pot sser
remogut del crrec si es produeixen problemes de convivncia greus i continuats
amb el tutelat.
2. Lautoritat judicial pot ordenar la remoci del tutor o de ladministrador
dofici o a sollicitud del ministeri fiscal, del tutelat, del tutor o de ladministrador,
aquests darrers, lun amb relaci a laltre, o de les persones obligades a demanar la
constituci de la tutela.
3. Abans de resoldre sobre la remoci del tutor o ladministrador, lautoritat judicial
ha descoltar la persona afectada, les que poden instar la remoci i el tutelat, si t prou
coneixement i, en tot cas, si t ms de dotze anys i es tracta de tutela de menor.
Article 222-34
Nomenament de nou crrec tutelar
1. La resoluci que ordena la remoci ha de contenir el nomenament de la persona
que ha docupar el crrec en substituci de la que ha estat remoguda. Mentre no
recaigui aquesta resoluci, sha de designar un defensor judicial.
2. Lautoritat judicial, ateses les circumstncies del cas, pot acordar que el re-
mogut de la tutela o de ladministraci patrimonial perdi, totalment o parcialment,
all que hom li hagi deixat en consideraci al nomenament.
SECCI CINQUENA
Contingut de la tutela
Article 222-35
Deure de cura i de procurar aliments
1. El tutor ha de tenir cura del tutelat i li ha de procurar aliments si els recursos
econmics daquest no sn suficients.
2. Ladministrador patrimonial, si nhi ha, ha de facilitar al tutor els recursos
perqu pugui complir adequadament les seves obligacions. En cas de desacord so-
bre aquesta qesti, lautoritat judicial ha de resoldre dacord amb el que estableix
larticle 222-28.
Article 222-36
Relacions entre tutors i tutelats
1. El tutor ha de tractar el tutelat amb consideraci i ambds shan de respectar
mtuament.
2. El tutelat, si s menor dedat, ha dobeir el tutor, que el pot corregir duna
manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a la seva dignitat.
El tutor no li pot imposar sancions humiliants ni que atemptin contra els seus drets.
Amb aquesta finalitat, el tutor pot sollicitar lassistncia dels poders pblics.
Article 222-37
Deure deducaci
1. El tutor t el deure deducar el tutelat i de proporcionar-li una formaci integral,
si escau a la seva edat i situaci personal.
2. Per a adoptar decisions relatives a leducaci, el tutor necessita lautoritzaci
judicial si el tutelat t ms de dotze anys i manifesta voluntat contrria.
3. Per a internar el tutelat en un centre o en una instituci deducaci especial,
cal lautoritzaci judicial.
Article 222-38
Deures respecte a la persona incapacitada
1. El tutor ha dassegurar el benestar moral i material de la persona incapacitada
i ha de respectar tant com sigui possible els desigs que aquesta expressi dacord
amb la seva capacitat natural.
Disposicions
2. El tutor ha de fer tot el que calgui per a afavorir la recuperaci de la capacitat

del tutelat i la seva inserci en la societat o, si aix no s possible, per a prevenir el
seu empitjorament i per a mitigar les conseqncies de la incapacitat.
Article 222-39
Lloc de residncia i domicili
1. El tutor pot establir el lloc de residncia del tutelat.
2. El tutor ha de conviure amb el menor tutelat. Si hi ha un motiu suficient,
lautoritat judicial, havent escoltat prviament el tutelat, pot autoritzar que aquest
resideixi en un lloc diferent.
3. Si el tutor s una persona jurdica, ha de comunicar a lautoritat judicial el lloc
de residncia del tutelat i els canvis de residncia posteriors.
4. El domicili del tutelat s el del tutor. Si hi ha ms dun tutor i tenen domicilis
diferents, el domicili de la persona tutelada s el daquell amb qui convisqui, llevat
que en la constituci de la tutela o per resoluci judicial posterior shagi establert
una altra cosa.
Article 222-40
Administraci dels bns
1. En lexercici de les funcions respectives, el tutor, ladministrador patrimonial
o lapoderat dacord amb larticle 222-2.1 han dactuar amb la diligncia dun bon
administrador i responen dels danys causats per llur actuaci.
2. Lacci per a reclamar la responsabilitat a qu fa referncia lapartat 1 prescriu
al cap de tres anys de la rendici final de comptes.
3. Els fruits dels bns administrats pertanyen al tutelat. Tamb li pertanyen els
bns que adquireixi amb la seva activitat.
Article 222-41
Bns subjectes a administraci especial
1. Estan subjectes a administraci especial els bns que el tutelat adquireix per
donaci o ttol successori si el donant o el causant ho ha ordenat i ha nomenat la
persona que ha dexercir-la.
2. El nomenament duna persona per a ladministraci especial no s efica
mentre no shagi acceptat la donaci o el ttol successori.
3. Sn aplicables als titulars de ladministraci especial les normes relatives a la
tutela pel que fa a aptitud, excusa i remoci dels tutors, i tamb a ladministraci i
la disposici dels bns afectats i a la responsabilitat dels qui actuen com a adminis-
tradors patrimonials, si el donant o el causant no ha establert altres normes.
Article 222-42
Administraci per la persona tutelada
El menor tutelat que adquireix bns amb la seva activitat t, a partir dels setze
anys, facultat per a administrar-los, amb lassistncia del tutor en els supsits a qu
fa referncia larticle 222-43.
Article 222-43
Actes que requereixen autoritzaci judicial
1. El tutor i ladministrador patrimonial necessiten autoritzaci judicial per als
actes segents:
a) Alienar bns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intellectual
i industrial o altres bns de valor extraordinari, i tamb gravar-los o subrogar-se
en un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogaci es faci per a
finanar ladquisici del b.
b) Alienar drets reals sobre els bns a qu fa referncia la lletra a o renunciar-hi,
amb lexcepci de les redempcions de censos.
Disposicions
c) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal lautoritzaci,

per, per a alienar, almenys pel preu de cotitzaci, les accions cotitzades en borsa
ni per a alienar els drets de subscripci preferent.
d) Renunciar a crdits.
e) Renunciar a donacions, herncies o llegats; acceptar llegats i donacions mo-
dals o oneroses.
f) Donar i prendre diners en prstec o a crdit, llevat que aquest es constitueixi
per a finanar ladquisici dun b.
g) Atorgar arrendaments sobre bns immobles per un termini superior a quinze
anys.
h) Avalar, prestar fiana o constituir drets de garantia dobligacions alienes.
i) Adquirir la condici de soci en societats que no limitin la responsabilitat de
les persones que en formin part, i tamb constituir, dissoldre, fusionar o escindir
aquestes societats.
j) Renunciar, assentir a la demanda, desistir o transigir en qestions relacionades
amb els bns o els drets a qu fa referncia aquest apartat.
k) Cedir a terceres persones els crdits que el tutelat tingui contra el tutor o
adquirir a ttol oners els crdits de tercers contra el tutelat.
2. No cal lautoritzaci judicial amb relaci als bns adquirits per donaci o a
ttol successori si el donant o el causant lhan exclosa expressament.
3. El tutor i ladministrador patrimonial no poden sotmetre a arbitratge les qes-
tions relacionades amb els bns o els drets a qu fa referncia lapartat 1.
Article 222-44
Autoritzaci judicial
1. Lautoritzaci judicial es concedeix en inters de la persona tutelada en cas
dutilitat o necessitat justificades degudament, amb laudincia prvia del ministeri
fiscal.
2. Lautoritzaci no es pot concedir de manera general. Aix no obstant, es pot
atorgar amb aquest carcter per a una pluralitat dactes de la mateixa naturalesa
o referits a la mateixa activitat econmica, encara que siguin futurs. En tots els
supsits shan despecificar les circumstncies i caracterstiques fonamentals dels
dits actes.
3. Lapoderat, dacord amb larticle 222-2.1, necessita lautoritzaci judicial per als
mateixos actes que el tutor, llevat que el poderdant lhagi exclosa expressament.
4. Lautoritat judicial, si la repercussi econmica de lacte de disposici o grava-
men que sha dautoritzar supera els 50.000 euros, pot demanar al tutor que aporti
un informe tcnic elaborat per un agent de la propietat immobiliria, un economista
o un censor jurat de comptes o auditor independent, segons la naturalesa de lacte.
Tenen la consideraci dindependents els professionals imparcials escollits pels
collegis professionals de llistes o censos predeterminats.
Article 222-45
Denegaci de la renncia dadquisicions gratutes
La denegaci de lautoritzaci judicial per a les renncies a qu fa referncia lar-
ticle 222-43.1.e comporta lacceptaci de la transmissi. Si es tracta duna herncia,
sentn que saccepta a benefici dinventari.
Article 222-46
Actes fets sense autoritzaci judicial pel tutor o per lapoderat especialment de-
signat
1. Els actes fets pel tutor, o per ladministrador patrimonial, sense lautoritzaci
judicial, quan sigui necessria, sn anullables a instncia del nou tutor o, si no nhi
ha, de les persones legalment obligades a constituir la tutela i del mateix tutelat, en
aquest darrer cas en el termini de quatre anys a partir del moment en qu surti de
la tutela. Tamb els poden impugnar els hereus del tutelat en el termini de quatre
Disposicions
anys a partir de la mort daquest, o en el temps que resti per a completar-lo si ha

comenat a crrer abans.
2. Els actes de lapoderat nomenat dacord amb larticle 222-2.1 fets sense auto-
ritzaci judicial sn anullables a instncia del tutor, desprs dhaver constitut la
tutela, i a instncia del poderdant en el termini de quatre anys a partir del moment en
qu t lloc lacte, si el tutelat t prou capacitat, o a partir del moment en qu aquest
surt de la tutela. Tamb els poden impugnar els hereus del poderdant en el termini
de quatre anys a partir de la seva mort, o en el temps que resti per a completar-lo
si ha comenat a crrer abans.
Article 222-47
Representaci legal
1. El tutor i, si escau, ladministrador patrimonial, en lmbit de les competncies
respectives, sn els representants legals del tutelat.
2. Sexceptuen de la representaci legal els actes segents:
b) Els que pugui fer el tutelat dacord amb la seva capacitat natural i, en la tutela
de menors, els relatius a bns o serveis propis de la seva edat, dacord amb els usos
socials.
c) Aquells en els quals hi hagi un conflicte dinteressos amb el tutelat.
d) Els relatius als bns exclosos de ladministraci de la tutela o, si escau, de
ladministraci patrimonial, dacord amb els articles 222-41 i 222-42.
SECCI SISENA
Extinci
Article 222-48
Causes dextinci
1. La tutela sextingeix per les causes segents:
a) La majoria dedat o lemancipaci. Larribada de la majoria dedat no comporta
lextinci de la tutela si abans el menor ha estat incapacitat.
b) Ladopci del tutelat.
c) La resoluci judicial que deixa sense efecte la declaraci dincapacitat, o que
la modifica i substitueix la tutela per la curatela.
d) La mort o la declaraci de mort o dabsncia del tutelat.
2. En cas dextinci de la tutela, el tutelat, el tutor o ladministrador patrimonial,
si escau, han de comunicar el fet que lha causada al jutjat on es va constituir la
tutela. Tamb ho pot fer qualsevol altra persona interessada.
Article 222-49
Rendici inal de comptes
1. En acabar la tutela, el tutor o, si escau, el tutor i ladministrador patrimonial
han de retre comptes finals de la tutela a lautoritat judicial en el termini de sis mesos
a partir de lextinci daquella, prorrogables judicialment, per una causa justa, per
un altre perode de tres mesos com a mxim. Lobligaci es transmet als hereus si
la persona obligada mor abans de la rendici de comptes, per, en aquest cas, el
termini se suspn entre la defunci i lacceptaci de lherncia.
2. El tutelat o, si escau, el seu representant legal o els seus hereus poden reclamar
la rendici de comptes durant tres anys a partir del venciment del termini que es-
tableix lapartat 1. El cmput de la prescripci de lacci no sinicia fins al moment
en qu hagi cessat la convivncia entre el tutelat i el tutor.
3. Les despeses necessries de la rendici de comptes sn a crrec del patrimoni
del tutelat.
Disposicions
Article 222-50
Rendici de comptes per cessament en el crrec
1. Si, abans de lextinci de la tutela, es produeix el cessament del tutor o, si
escau, de ladministrador patrimonial, aquestes persones han de retre comptes de
llur gesti a lautoritat judicial que va constituir la tutela, en el termini que estableix
larticle 222-49, comptador des del cessament.
2. Si el cessament del tutor o ladministrador patrimonial s per mort, correspon
als hereus fer la rendici de comptes i el termini es compta des de lacceptaci de
lherncia.
Article 222-51
Aprovaci dels comptes
1. Lautoritat judicial ha daprovar els comptes o denegar-ne laprovaci, tant si sn
finals com per ra de cessament, amb la intervenci del ministeri fiscal i laudincia,
segons que correspongui, del tutelat, del tutor o de ladministrador patrimonial.
Amb aquesta finalitat, pot practicar les diligncies que estimi pertinents.
2. Laprovaci dels comptes no impedeix lexercici de les accions que corres-
ponguin recprocament a les persones a qu fa referncia lapartat 1 per ra de la
tutela.
Article 222-52
Meritaci dinters
1. Les quantitats acreditades en virtut de la rendici de comptes pel tutelat o pel
tutor o, si escau, ladministrador patrimonial meriten linters legal.
2. Si el rssec resultant s a favor de les persones que van ocupar els crrecs
tutelars, linters es merita des del moment en qu el tutelat s requerit de pagament,
un cop aprovats els comptes i lliurat el patrimoni. Si s en contra daquelles, linters
es merita des del moment en qu saproven els comptes.
Article 222-53
Desaprovaci dels comptes
Si es denega laprovaci dels comptes, lautoritat judicial ho ha de comunicar
al ministeri fiscal perqu insti, si escau, les accions oportunes, inclosa la de res-
ponsabilitat, i pot demanar a les persones que van exercir el crrec de tutor o, si
escau, dadministrador patrimonial, o a llurs hereus, garanties per a la protecci
de linters del tutelat.
SECCI SETENA
El consell de tutela
Article 222-54
Consell de tutela
En les tuteles deferides per un mateix o pels titulars de la potestat parental, dacord
amb el que estableixen els articles 222-4.1 i 222-5.1, la supervisi de lexercici de
la tutela es pot encomanar a un consell de tutela, que ha de constituir-se i actuar
dacord amb les regles segents:
a) El consell de tutela ha destar compost per un mnim de tres membres, als
quals shan daplicar les normes sobre aptitud per a exercir crrecs tutelars, excusa
per a no exercir-los i remoci de la tutela. El nomenament dels membres del consell
correspon a lautoritat judicial en lacte de constituci de la tutela.
b) El consell de tutela ha dactuar dacord amb les normes que estableix lacte de
delaci o, si no nestableix, dacord amb les que aprovi el mateix consell per al seu
funcionament. Aix mateix, el consell ha de vetllar pel bon desenvolupament de la
tutela i, a aquest efecte, els seus membres han de mantenir una relaci regular amb
el tutor o els tutors. El consell sha de reunir com a mnim una vegada lany per a
Disposicions
sser informat sobre la situaci de la persona tutelada i perqu li siguin retuts els
comptes anuals de la tutela.
c) Es poden atribuir al consell, si ho estableix lacte de delaci de la tutela, la
funci de resoldre conflictes entre els tutors i la dautoritzar els actes a qu fa re-
ferncia larticle 222-43.
CAPTOL III
La curatela
Article 223-1
Casos de curatela
Shan de posar en curatela, si escau, les persones segents:
a) Els menors dedat emancipats, si els progenitors han mort o han quedat im-
pedits per a exercir lassistncia prescrita per la llei, llevat del menor emancipat per
matrimoni amb una persona plenament capa.
b) Els incapacitats amb relaci als quals no shagi considerat adequada la cons-
tituci de la tutela.
c) Els prdigs.
Article 223-2
Constituci
1. Les persones obligades a instar la constituci de la tutela han de demanar la
de la curatela, si escau.
2. Lautoritat judicial pot disposar la constituci de la curatela, malgrat que
hom hagi demanat la de la tutela, dacord amb les circumstncies de la persona
afectada.
Article 223-3
Preexistncia de tutela
Si sha de constituir la curatela dun tutelat, lha dexercir la persona que ns tutor
o administrador patrimonial, llevat que lautoritat judicial disposi una altra cosa.
Article 223-4
Contingut
1. El curador no t la representaci de la persona posada en curatela i es limita a
completar-ne la capacitat, sens perjudici del que estableix larticle 223-6.
2. Si el curador refusa, sense causa justificada, prestar lassistncia en algun dels
actes que la requereixin, la persona posada en curatela pot demanar lautoritzaci
judicial per a actuar tota sola.
3. La sentncia que declari la prodigalitat o la incapacitat relativa ha de deter-
minar lmbit en el qual la persona afectada necessita lassistncia del curador. En
qualsevol cas, aquesta assistncia s necessria per als actes a qu fa referncia
larticle 222-43 i per a atorgar captols matrimonials.
Article 223-5
Curatela dels menors emancipats
La curatela dels menors emancipats noms sha de constituir, a instncia daquests,
quan calgui la intervenci del curador.
Article 223-6
Curatela de les persones incapacitades
La sentncia dincapacitaci pot conferir al curador funcions dadministraci
ordinria de determinats aspectes del patrimoni de la persona assistida, sens per-
judici de les facultats daquesta per a fer els altres actes daquesta naturalesa per
ella mateixa.
Disposicions
Article 223-7
Si hi ha conflicte dinteressos entre la persona posada en curatela i el curador,
i tamb en el cas dimpossibilitat, lautoritat judicial ha de designar un defensor
judicial.
Article 223-8
Manca de complement de capacitat
Els actes fets sense lassistncia del curador, si s necessria, sn anullables a
instncia del curador, o de la persona posada en curatela en el termini de quatre
anys a partir del moment en qu surt de la curatela.
Article 223-9
Extinci
La curatela sextingeix per les causes segents:
a) La majoria dedat del menor emancipat.
b) El matrimoni del menor emancipat amb una persona plenament capa.
c) Ladopci de la persona posada en curatela.
d) La resoluci judicial que deixa sense efecte la declaraci dincapacitat, o que
la modifica i substitueix la curatela per la tutela.
e) La mort o la declaraci de mort o dabsncia de la persona posada en cura-
tela.
f) La resoluci judicial que deixa sense efecte la declaraci de prodigalitat.
Article 223-10
Rgim jurdic
Sapliquen a la curatela les normes de la tutela en all en qu no soposin al r-
gim propi daquella, incloses les relatives a la rendici de comptes si el curador t
atribudes funcions dadministraci ordinria.
CAPTOL IV
El defensor judicial
Article 224-1
Defensor judicial
Lautoritat judicial ha de nomenar un defensor judicial en els casos segents:
a) Si hi ha un conflicte dinteressos entre el tutor i el tutelat, o entre el curador i
la persona posada en curatela.
b) Si ho exigeixen les circumstncies de la persona que ha dsser tutelada,
mentre la tutela no es constitueixi.
c) Mentre no es constitueixi la curatela de prdigs o de persones en situaci
dincapacitat relativa.
d) En els supsits en qu per qualsevol causa els tutors o curadors no exerceixin
llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es designi una altra persona per a
lexercici dels crrecs.
e) En els altres casos determinats per la llei.
Article 224-2
Nomenament
1. Lautoritat judicial nomena defensor judicial, dofici o a petici del ministeri
fiscal, del tutor, del curador, del mateix menor o de qualsevol persona amb un
inters legtim.
2. El nomenament ha de recaure en la persona que lautoritat judicial cregui ms
idnia, tenint en compte el fet que determina el nomenament.
Disposicions
Article 224-3
Actuaci
En els casos de conflicte dinteressos, lactuaci del defensor judicial es limita
als actes que nhagin determinat el nomenament. Si aquests actes requereixen au-
toritzaci judicial, sentn que aquesta s implcita en el nomenament.
Article 224-4
Ineiccia dels actes en cas de conlicte dinteressos
Els actes fets pel tutor, per lapoderat nomenat dacord amb larticle 222-2.1 o
per la persona posada en curatela amb lassistncia del curador, en cas de conflicte
dinteressos, si no ha nomenat un defensor judicial, sn anullables dacord amb el que
els articles 222-46 i 223-8 estableixen per a la tutela i la curatela, respectivament.
Article 224-5
Rgim jurdic
1. Sn aplicables al defensor judicial les normes relatives a laptitud per a exer-
cir el crrec de tutor, a les excuses per a no exercir-lo, a les causes de remoci i, si
escau, a la remuneraci. El defensor judicial ha de donar compte de la seva gesti,
una vegada acabada, a lautoritat judicial.
2. Si el defensor judicial, dacord amb el que estableix larticle 224-1, exerceix
funcions tutelars, se li apliquen les normes de la tutela o de la curatela, segons que
correspongui.
CAPTOL V
La guarda de fet
Article 225-1
Guardador de fet
s guardadora de fet la persona fsica o jurdica que t cura dun menor o duna
persona en la qual es dna una causa dincapacitaci, si no est en potestat parental
o tutela o, encara que ho estigui, si els titulars daquestes funcions no les exercei-
xen.
Article 225-2
Obligaci de comunicar la guarda
1. El guardador de fet que ha acollit transitriament un menor que ha estat des-
emparat per les persones que tenen lobligaci de tenir-ne cura ho ha de comunicar a
lentitat pblica competent en matria de protecci de menors o a lautoritat judicial
en el termini de setanta-dues hores des de linici de la guarda.
2. En cas de guarda de fet duna persona major dedat en la qual es dna una
causa dincapacitaci, si aquesta est en un establiment residencial, la persona titular
de lestabliment residencial ho ha de comunicar a lautoritat judicial o al ministeri
fiscal en el termini que fixa lapartat 1.
Article 225-3
Funcions del guardador de fet
1. El guardador de fet ha de tenir cura de la persona en guarda i ha dactuar
sempre en benefici daquesta. Si nassumeix la gesti patrimonial, sha de limitar
a fer actes dadministraci ordinria.
2. En la guarda de fet de persones que estiguin en potestat parental o en tutela,
lautoritat judicial pot conferir al guardador, si ho solliciten aquelles persones, les
funcions tutelars, sempre que hi concorrin circumstncies que ho facin aconsellable.
Les funcions tutelars satribueixen en un procediment de jurisdicci voluntria, amb
laudincia de les persones titulars de la potestat o tutela si s possible. Aquesta
atribuci comporta la suspensi de la potestat parental o tutela.
Disposicions
Article 225-4
Indemnitzaci
El guardador de fet t dret al reemborsament de les despeses i a la indemnitzaci
per danys per ra de la guarda, a crrec dels bns de la persona protegida.
Article 225-5
Extinci
1. La guarda de fet sextingeix per desaparici de les causes que la van motivar,
per la declaraci de desemparament del menor, pel nomenament de defensor judicial
o per la constituci del rgim de protecci pertinent.
2. En acabar la guarda de fet, lautoritat judicial pot disposar que el guardador li
reti comptes de la seva gesti si ho justifica la durada de la guarda.
CAPTOL VI
Lassistncia
Article 226-1
Nomenament dassistent
1. La persona major dedat que ho necessiti per a tenir cura della mateixa o dels
seus bns, a causa de la disminuci no incapacitant de les seves facultats fsiques o
psquiques, pot sollicitar a lautoritat judicial el nomenament dun assistent, dacord
amb el que estableix aquest captol, pel procediment de jurisdicci voluntria.
2. Lautoritat judicial ha de respectar la voluntat de la persona que sha dassistir
pel que fa al nomenament o lexclusi dalguna persona per a exercir la funci
dassistncia.
Article 226-2
Contingut de lassistncia
1. En la resoluci de nomenament, lautoritat judicial determina lmbit personal o
patrimonial de lassistncia i els interessos dels quals ha de tenir cura lassistent.
2. En lmbit personal, lassistent ha de vetllar pel benestar de la persona assistida,
respectant-ne plenament la voluntat i les opcions personals. En particular, corres-
pon a lassistent rebre la informaci i donar el consentiment a qu fan referncia,
respectivament, els articles 212-1 i 212-2, si la persona assistida no pot decidir per
ella mateixa sobre la realitzaci dactes i tractaments mdics i no ha atorgat un
document de voluntats anticipades.
3. En lmbit patrimonial, lassistent ha dintervenir, juntament amb la persona
assistida, en els actes jurdics relacionats amb les funcions de lassistncia. A petici
de la persona assistida, lautoritat judicial tamb pot conferir a lassistent funcions
dadministraci del patrimoni de la persona assistida, sens perjudici de les facultats
daquesta de fer actes daquesta naturalesa per ella mateixa.
Article 226-3
Anullabilitat dels actes de la persona assistida
Els actes jurdics que la persona assistida faci sense la intervenci de lassistent,
si aquesta intervenci s necessria, sn anullables a instncia de lassistent o de
la persona assistida. Tamb ho sn a instncia del tutor, si es constitueix la tutela,
i dels hereus de la persona assistida, en el termini de quatre anys a comptar de la
posada en tutela o la mort daquesta.
Article 226-4
Modiicaci de lassistncia
1. A instncia de part, inclosa la persona assistida, lautoritat judicial ha dacordar
la reducci o lampliaci de lmbit de funcions de lassistent si s necessria ateses
les circumstncies.
Disposicions
2. Si lassistent t coneixement de circumstncies que permeten lextinci de

lassistncia o la modificaci del seu mbit de funcions, ho ha de comunicar a
lautoritat judicial.
Article 226-5
Extinci de lassistncia
1. Lassistncia sextingeix per les causes segents:
a) Per la mort o la declaraci de mort o dabsncia de la persona assistida.
b) Per la desaparici de les circumstncies que la van determinar.
c) Per la incapacitaci de la persona assistida.
2. En el supsit de lapartat 1.b, lautoritat judicial, a instncia de part, ha de
declarar el fet que dna lloc a lextinci de lassistncia i ha de deixar sense efecte
el nomenament de lassistent.
Article 226-6
RGIM JURDIC
En la mesura en qu siguin compatibles amb la funci dassistncia, sapliquen a
lassistent les normes daquest codi en matria daptitud, excusa i remoci dels tutors,
i tamb les relatives a la rendici de comptes si lassistent t atribudes funcions
dadministraci ordinria del patrimoni de la persona assistida.
Article 226-7
Publicitat registral
1. Lassistncia, mentre no sinscrigui en el Registre Civil, no s oposable a
tercers.
2. La presa de possessi del crrec dassistent sha dinscriure en el Registre
Civil del domicili de la persona assistida mitjanant la comunicaci de la resoluci
judicial.
CAPTOL VII
Protecci patrimonial de la persona discapacitada o dependent
Article 227-1
Beneiciaris
1. Poden sser beneficiries de patrimonis protegits constituts dacord amb
aquest captol les persones amb discapacitat psquica igual o superior al 33% o
amb discapacitat fsica o sensorial igual o superior al 65%. Tamb ho poden sser
les persones que estan en situaci de dependncia de grau II o III, dacord amb la
legislaci aplicable.
2. El grau de discapacitat o de dependncia sacredita per mitj del certificat ems
per lrgan administratiu competent o per mitj duna resoluci judicial ferma.
Article 227-2
Patrimoni protegit
1. El patrimoni protegit comporta lafectaci de bns aportats a ttol gratut pel
constituent, i tamb dels seus rendiments i subrogats, a la satisfacci de les neces-
sitats vitals del beneficiari. Sidentifica mitjanant la denominaci que consta en
lescriptura de constituci i s un patrimoni autnom, sense personalitat jurdica,
sobre el qual el constituent, ladministrador i el beneficiari no tenen la propietat ni
cap altre dret real.
2. El patrimoni protegit no respon de les obligacions del beneficiari, ni tampoc
de les del constituent o de qui hi va fer aportacions. Tanmateix, les aportacions
fetes a un patrimoni protegit desprs de la data del fet o de lacte del qual neixi el
crdit no perjudiquen els creditors de la persona que les va fer, si manquen altres
recursos per a cobrar-lo. Tampoc no perjudiquen els legitimaris.
Disposicions
Article 227-3
Constituci
1. Tota persona, inclosa la beneficiria, pot constituir un patrimoni protegit.
La constituci dun patrimoni protegit en inters duna persona diferent del
constituent requereix lacceptaci del beneficiari o, si escau, la dels seus repre-
sentants legals.
2. La constituci del patrimoni protegit es formalitza per mitj descriptura
pblica en qu shan de fer constar:
a) El constituent i els beneficiaris, i tamb les circumstncies daquests que
autoritzen la constituci del patrimoni protegit.
b) Lexpressi de la voluntat de constituir un patrimoni protegit i dafectar els
bns que lintegren a la satisfacci de les necessitats vitals dels beneficiaris.
c) La denominaci del patrimoni protegit, que sha de fer mitjanant lexpressi
patrimoni protegit a favor de seguida del nom i els cognoms del beneficiari.
d) La descripci dels bns objecte de laportaci i de la forma com es fa o es
far.
e) Les persones designades per a administrar el patrimoni protegit, que no poden
sser els beneficiaris.
f) Les persones davant les quals shan de retre comptes en cas de conflicte
dinteressos.
3. En lescriptura de constituci shi pot fer constar qualsevol altra disposici
referent al patrimoni protegit, especialment les normes dadministraci dels bns
que lintegren, les facultats de disposici i administraci conferides a ladministra-
dor i les garanties que aquest ha de prestar. Tamb hi pot constar la destinaci del
romanent del patrimoni protegit per al moment en qu aquest sextingeixi dacord
amb larticle 227-7.
4. Les successives aportacions a un patrimoni protegit shan de formalitzar
en escriptura pblica i llur administraci sha de subjectar al que shagi establert
en lescriptura de constituci, sens perjudici del que estableix larticle 227-4.5 en
matria de modificaci de les normes dadministraci.
Article 227-4
Administraci del patrimoni protegit
1. Ladministraci del patrimoni protegit correspon a la persona fsica o jurdica
designada en lescriptura pblica de constituci. Si la persona designada no pot o
no vol acceptar, o renuncia a continuar en el crrec, qualsevol persona interessada
o el ministeri fiscal poden sollicitar a lautoritat judicial el nomenament dun ad-
ministrador. Sn aplicables als administradors del patrimoni protegit les normes
daquest codi en matria daptitud, excusa i remoci del tutor.
2. El constituent pot sser administrador del patrimoni protegit si no ns alhora
beneficiari.
3. Ladministrador t el deure de conservar els bns que lintegren, mantenir-
ne la productivitat i aplicar-los, directament o per mitj de llurs rendiments, a la
satisfacci de les necessitats vitals del beneficiari.
4. Ladministrador est legitimat per a defensar processalment el patrimoni
protegit i pot contreure obligacions a crrec del patrimoni per a complir la finalitat
per a la qual es va constituir.
5. Si lescriptura de constituci no estableix res respecte a les facultats de dispo-
sici i administraci sobre els bns afectats, sapliquen a ladministrador els articles
222-40 a 222-46, en matria dadministraci dels bns del tutelat.
6. Si les normes dadministraci que cont lescriptura de constituci del patrimoni
protegit no serveixen adequadament la seva finalitat, qualsevol persona interessada
o el ministeri fiscal poden sollicitar a lautoritat judicial que les modifiqui.
Disposicions
Article 227-5
Mesures de control de ladministraci
1. En constituir el patrimoni protegit, es poden designar persones que en su-
pervisin ladministraci i es poden adoptar les mesures de control de la gesti de
ladministrador que es considerin convenients.
2. Si els beneficiaris del patrimoni protegit sn menors dedat o incapacitats,
sha daplicar el que larticle 221-5 estableix sobre la facultat de lautoritat judicial
dacordar dofici les mesures que estimi necessries per al bon funcionament de
ladministraci del patrimoni protegit.
Article 227-6
Rendici de comptes
1. Ladministrador ha de retre anualment comptes davant del beneficiari o els
seus representants legals. Si escau, els comptes shan de retre davant de la persona
designada a aquest efecte dacord amb larticle 227-3.2.f.
2. A ms del que estableix lapartat 1, la rendici anual de comptes sha de fer
davant de les persones especialment encarregades de supervisar ladministraci
del patrimoni protegit i, si sha previst expressament en lescriptura de constituci,
davant de la persona constituent o els seus hereus.
3. En matria de rendici dels comptes de la tutela, sn aplicables els articles
222-31 i 222-32, llevat que lescriptura de constituci del patrimoni protegit disposi
una altra cosa.
Article 227-7
Extinci
1. El patrimoni protegit sextingeix per les causes segents:
a) Mort o declaraci de mort del beneficiari.
b) Prdua de la condici de persona discapacitada o en situaci de dependn-
cia.
c) Renncia de tots els beneficiaris.
d) Expiraci del termini pel qual es va constituir o compliment dalguna condici
resolutria establerta en lescriptura de constituci.
2. A instncia del constituent o dels seus hereus, lautoritat judicial ha de disposar
lextinci del patrimoni protegit si el beneficiari incorre en una causa dingratitud
envers el constituent, dacord amb el que estableix larticle 531-15.1.d en matria
de revocaci de donacions.
3. Lextinci del patrimoni protegit comporta la seva liquidaci, que han de fer
les persones designades en lescriptura de constituci o, si no nhi ha, ladminis-
trador.
4. Lextinci del patrimoni protegit per alguna de les causes que estableix aquest
article comporta lobligaci de ladministrador de retre comptes finals de la seva
gesti davant de la persona beneficiria o dels seus hereus.
Article 227-8
Romanent
1. La persona que ha fet la liquidaci del patrimoni protegit ha de donar al ro-
manent la destinaci establerta en lescriptura de constituci, que pot incloure la
reversi dels bns al constituent o als seus hereus.
2. Si lescriptura de constituci no estableix la destinaci dels bns o si aquesta
no es pot complir, el romanent ha de revertir al constituent o als seus hereus tes-
tamentaris o legals. En cas de successi per la Generalitat, sha dadjudicar a una
entitat no lucrativa que tingui per finalitat la protecci de persones amb discapacitats
o en situaci de dependncia.
Disposicions
Article 227-9
Publicitat registral
1. Els bns que integren el patrimoni protegit sn inscriptibles en el Registre de
la Propietat o en altres registres pblics a favor del mateix patrimoni amb la deno-
minaci que consta en lescriptura de constituci dacord amb larticle 227-3.2.c.
2. En la inscripci dels bns que integren el patrimoni protegit, shan de fer
constar les facultats conferides a ladministrador, les causes dextinci del patrimoni
protegit i la destinaci establerta per al romanent.
CAPTOL VIII
La protecci dels menors desemparats
Article 228-1
Menors desemparats
1. Es consideren desemparats els menors que estan en una situaci de fet en la
qual els manquen els elements bsics per al desenvolupament integral de llur per-
sonalitat, o que estan sotmesos a maltractaments fsics o psquics o abusos sexuals,
sempre que per a llur protecci efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la
separaci del menor del seu nucli familiar.
2. Lentitat pblica competent ha dadoptar les mesures necessries per a assolir
la protecci efectiva dels menors desemparats, dacord amb el que estableixen aquest
codi i la legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
Article 228-2
Declaraci de desemparament
La declaraci de desemparament es regeix pel que estableixen aquest codi i la
legislaci sobre la infncia i ladolescncia en all que fa referncia als indicadors
de desemparament, el procediment, el rgim dimpugnaci i la revisi per canvi
de circumstncies.
Article 228-3
Efectes de la declaraci de desemparament
1. La declaraci de desemparament comporta lassumpci immediata, per
lentitat pblica competent, de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no es
constitueixi la tutela per les regles ordinries o mentre el menor no sigui adoptat o
reintegrat a qui en tingui la potestat o la tutela, o mentre no semancipi o arribi a la
majoria dedat. Aquestes funcions comprenen les mateixes facultats que la tutela
ordinria, i shi aplica el que estableix el captol II, llevat dall que soposi a la re-
gulaci especfica del present captol o al rgim propi de lentitat pblica, dacord
amb la legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
2. Lassumpci de les funcions tutelars implica la suspensi de la potestat parental
o de la tutela ordinria durant el temps daplicaci de la mesura.
3. Lentitat pblica competent pot demanar, si escau, la privaci de la potestat
parental o la remoci de la tutela i exercir les accions penals corresponents.
4. La suspensi o la privaci de la potestat parental no afecten lobligaci dels
progenitors o daltres parents de fer tot el que calgui per a assistir els menors ni la
de prestar-los aliments en el sentit ms ampli.
Article 228-4
Dades biogentiques
Lentitat pblica competent, mentre exerceix les funcions tutelars sobre el menor
desemparat, pot sollicitar les dades biogentiques dels progenitors daquest, en
inters de la seva salut.
Disposicions
Article 228-5
Canvi de circumstncies
Noms si sha produt un canvi substancial en les circumstncies que van motivar
la declaraci de desemparament, els progenitors o els titulars de la tutela que no
hagin estat privats de la potestat o remoguts de la tutela ordinria poden sollicitar
a lentitat pblica competent, dins el termini i amb els requisits i el procediment
que estableix la legislaci sobre la infncia i ladolescncia, que deixi sense efecte
la dita declaraci.
Article 228-6
Guarda per lentitat pblica
1. Lentitat pblica competent assumeix la guarda dels menors si li ho demanen
els progenitors o els titulars de la tutela perqu hi concorren circumstncies greus
i alienes que els impedeixen temporalment complir les funcions de guarda prpies.
Pel que fa a la possibilitat daplicar una mesura protectora, hom sha datenir al que
estableix la legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
2. La guarda no afecta lobligaci dels progenitors o daltres parents de fer tot
el que calgui per a assistir els menors ni la de prestar-los aliments en el sentit ms
ampli.
Article 228-7
Mesures de protecci
Les mesures de protecci dels menors en situaci de desemparament, el procedi-
ment per a adoptar-les i revisar-les, el rgim de recursos i les causes de cessament
sn els que estableix la legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
Article 228-8
Rgim de relacions personals
La declaraci de desemparament i laplicaci consegent duna mesura de protecci
no han dimpedir les relacions personals del menor amb els seus familiars, llevat
que linters superior del menor faci aconsellable limitar-les o excloure-les.
Article 228-9
Lacolliment familiar com a mesura de protecci del menor desemparat
1. En cas de desemparament dun menor, ladministraci pblica competent pot
acordar com a mesura de protecci lacolliment familiar simple o permanent. La
persona o famlia acollidora ha de vetllar pel menor, tenir-lo en companyia seva,
alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formaci integral, sempre sota la vigilncia,
lassessorament i lajut de lorganisme competent.
2. La persona o famlia acollidora assumeix la guarda i lexercici ordinari de
les funcions tutelars personals sobre el menor, per delegaci de ladministraci
pblica competent.
3. El procediment per a formalitzar i revisar la mesura dacolliment familiar, el
rgim de recursos i les causes de cessament sn els que estableix la legislaci sobre
la infncia i ladolescncia.
Disposicions
TTOL III
La famlia
CAPTOL I
Abast de la instituci familiar
Article 231-1
Lheterogenetat del fet familiar
1. La famlia gaudeix de la protecci jurdica que determina la llei, que empara
sense discriminaci les relacions familiars derivades del matrimoni o de la con-
vivncia estable en parella i les famlies formades per un progenitor sol amb els
seus descendents.
2. Es reconeixen com a membres de la famlia, amb els efectes que es determinin
legalment, els fills de cadascun dels progenitors que convisquin en el mateix nucli
familiar, com a conseqncia de la formaci de famlies reconstitudes. Aquest
reconeixement no altera els vincles amb laltre progenitor.
SECCI PRIMERA
El matrimoni: disposicions generals i efectes
Article 231-2
Matrimoni
1. El matrimoni estableix un vincle jurdic entre dues persones que origina una
comunitat de vida en la qual els cnjuges han de respectar-se, actuar en inters de
la famlia, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu.
2. Els cnjuges tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures, especialment
la cura i latenci dels altres membres de la famlia que estiguin a llur crrec i con-
visquin amb ells, i han de compartir les responsabilitats domstiques.
Article 231-3
Domicili familiar
1. Els cnjuges determinen de com acord el domicili familiar. Davant terceres
persones, es presumeix que el domicili familiar s aquell on els cnjuges o b un
dells i la major part de la famlia conviuen habitualment.
2. En cas de desacord respecte al domicili, qualsevol dels cnjuges pot acudir
a lautoritat judicial, que lha de determinar en inters de la famlia als efectes
legals.
Article 231-4
Direcci de la famlia
1. La direcci de la famlia correspon als dos cnjuges de com acord, tenint
sempre en compte linters de tots els seus membres.
2. En inters de la famlia, qualsevol dels cnjuges pot actuar tot sol per a atendre
les necessitats i les despeses familiars ordinries, dacord amb els usos i el nivell
de vida de la famlia, i es presumeix que el cnjuge que actua t el consentiment
de laltre.
3. Cap dels cnjuges no es pot atribuir la representaci de laltre si no li ha estat
conferida, llevat de situacions durgncia o dimpossibilitat de laltre cnjuge de
donar el consentiment.
4. A la gesti feta per un dels cnjuges en nom de laltre, li sn aplicables les
regles en matria de gesti de negocis.
Article 231-5
Despeses familiars
1. Sn despeses familiars les necessries per al manteniment de la famlia, dacord
amb els usos i el nivell de vida familiar, especialment les segents:
Disposicions
a) Les originades en concepte daliments, en el sentit ms ampli, dacord amb la

definici que en fa aquest codi.
b) Les despeses ordinries de conservaci, manteniment i reparaci dels habi-
tatges o daltres bns ds de la famlia.
c) Les atencions de previsi, les mdiques i les sanitries.
2. Sn despeses familiars els aliments a qu fa referncia larticle 237-1 dels fills
no comuns que convisquin amb els cnjuges, i les despeses originades pels altres
parents que hi convisquin, llevat, en ambds casos, que no ho necessitin.
3. No sn despeses familiars les derivades de la gesti i la defensa dels bns
privatius, llevat de les que tenen connexi directa amb el manteniment familiar.
Tampoc no sn despeses familiars les que responen a linters exclusiu dun dels
cnjuges.
Article 231-6
Contribuci a les despeses familiars
1. Els cnjuges han de contribuir a les despeses familiars, de la manera que
pactin, amb els recursos procedents de llur activitat o de llurs bns, en proporci
a llurs ingressos i, si aquests no sn suficients, en proporci a llurs patrimonis.
Laportaci al treball domstic s una forma de contribuci a les despeses familiars.
Si hi ha bns especialment afectes a les despeses familiars, llurs fruits i rendes shan
daplicar preferentment a pagar-les.
2. Els fills, comuns o no, mentre conviuen amb la famlia, han de contribuir pro-
porcionalment a aquestes despeses de la manera que estableix larticle 236-22.1.
3. Els parents que conviuen amb la famlia han de contribuir, si escau, a les
despeses familiars en la mesura de llurs possibilitats i dacord amb les despeses
que generen.
Article 231-7
Deure dinformaci recproca
Els cnjuges tenen lobligaci recproca dinformar-se adequadament de la gesti
patrimonial que duen a terme amb relaci a latenci de les despeses familiars.
Article 231-8
Responsabilitat per despeses familiars
Davant terceres persones, ambds cnjuges responen solidriament de les obli-
gacions contretes per a atendre les necessitats i les despeses familiars ordinries
dacord amb els usos i el nivell de vida de la famlia. En cas daltres obligacions, en
respon el cnjuge que les contreu.
Article 231-9
Disposici de lhabitatge familiar
1. Amb independncia del rgim econmic matrimonial aplicable, el cnjuge
titular, sense el consentiment de laltre, no pot fer cap acte dalienaci, de gravamen
o, en general, de disposici del seu dret sobre lhabitatge familiar o sobre els mobles
ds ordinari que en comprometi ls, encara que es refereixi a quotes indivises.
Aquest consentiment no es pot excloure per pacte ni atorgar amb carcter general.
Si manca el consentiment, lautoritat judicial pot autoritzar lacte, tenint en compte
linters de la famlia, i tamb si es dna una altra causa justa.
2. Lacte fet sense el consentiment o lautoritzaci que estableix lapartat 1 s
anullable, a instncia de laltre cnjuge, si viu en el mateix habitatge, en el termini
de quatre anys des que en pren coneixement o des que sinscriu lacte en el Registre
de la Propietat.
3. Lacte mant leficcia si ladquirent actua de bona fe i a ttol oners i, a ms,
el titular ha manifestat que limmoble no t la condici dhabitatge familiar, encara
que sigui una manifestaci inexacta. No hi ha bona fe si ladquirent coneixia o podia
conixer raonablement en el moment de ladquisici la condici de lhabitatge. En
Disposicions
qualsevol cas, el cnjuge que nha disposat respon dels perjudicis que hagi causat,
dacord amb la legislaci aplicable.
SECCI SEGONA
Relacions econmiques entre els cnjuges
Subsecci primera
Article 231-10
Rgim econmic del matrimoni
1. El rgim econmic matrimonial s el convingut en captols.
2. Si no hi ha pacte o si els captols matrimonials sn ineficaos, el rgim eco-
nmic s el de separaci de bns.
Article 231-11
Llibertat de contractaci
Els cnjuges es poden transmetre bns i drets per qualsevol ttol i fer entre ells
tota mena de negocis jurdics. En cas dimpugnaci judicial, correspon als cnjuges
la prova del carcter oners de la transmissi.
Article 231-12
Presumpci de donaci
1. En cas de declaraci de concurs dun dels cnjuges, els bns adquirits per laltre
a ttol oners durant lany anterior a la declaraci se subjecten al rgim segent:
a) Si la contraprestaci per a adquirir-los procedia del cnjuge concursat, sen
presumeix la donaci.
b) En aquella part en qu no es pugui acreditar la procedncia de la contrapres-
taci, sen presumeix la donaci de la meitat.
2. La presumpci de lapartat 1.b es destrueix si sacredita que, en el moment de
ladquisici, ladquirent tenia ingressos o recursos suficients per a fer-la.
3. Les presumpcions que estableix aquest article no regeixen si els cnjuges
estaven separats judicialment o de fet en el moment de ladquisici.
Article 231-13
Comptes indistints
En cas de declaraci de concurs de qualsevol dels cnjuges o dembargament
de comptes indistints per deutes privatius dun dels cnjuges, el cnjuge no deutor
pot sostreure de la massa activa del concurs o de lembargament els imports que
acrediti que li pertanyen.
Article 231-14
Donacions fora de captols
Les donacions entre cnjuges fetes fora de captols matrimonials sn revocables
en els casos generals de revocaci de donacions, encara que, en el cas de supervenci
de fills, noms ho sn si es tracta de fills comuns.
Subsecci segona
Adquisicions oneroses amb pacte de supervivncia
Article 231-15
Rgim dels bns adquirits amb pacte de supervivncia
1. Els cnjuges o futurs contraents que adquireixin bns conjuntament a ttol
oners poden pactar en el mateix ttol dadquisici que, quan qualsevol dells mori,
el supervivent esdevingui titular nic de la totalitat.
Disposicions
2. Mentre visquin ambds cnjuges, els bns adquirits amb pacte de supervi-
vncia shan de regir per les regles segents:
a) No poden sser alienats ni gravats, si no s per acord dambds cnjuges.
b) Cap dels cnjuges no pot transmetre a terceres persones el seu dret sobre els
bns.
c) Sha de mantenir la indivisi dels bns.
3. En els bns adquirits amb pacte de supervivncia, ladquisici de la partici-
paci del premort sha de computar en lherncia daquest pel valor que tingui la
participaci en el moment de produir-se la mort, als efectes del clcul de la llegtima
i de la quarta vidual, i sha dimputar a aquesta pel mateix valor. En cas de renncia,
sentn que el renunciant no ha adquirit mai la participaci del premort.
4. El pacte de supervivncia atorgat per futurs contraents caduca si el matrimoni
no sarriba a celebrar en el termini dun any.
Article 231-16
Incompatibilitat amb lheretament
El pacte de supervivncia esdev inefica si un dels cnjuges adquirents ha atorgat
amb anterioritat un heretament universal i aquest s efica en morir lheretant.
Article 231-17
Embargament i concurs
1. El creditor dun dels cnjuges pot demanar lembargament sobre la part que
el deutor t en els bns adquirits amb pacte de supervivncia. Lembargament sha
de notificar al cnjuge que no s part en el litigi.
2. En cas de declaraci de concurs, la part corresponent al cnjuge concursat
sintegra a la massa activa. Laltre cnjuge t dret a treure de la massa aquesta part
satisfent-ne el valor. Si es tracta de lhabitatge familiar, el valor s el del preu dad-
quisici actualitzat dacord amb lndex de preus de consum especfic del sector
de lhabitatge. En els altres bns, el valor s el que determinin de com acord el
cnjuge del concursat i ladministraci concursal o, si no nhi ha, el que fixi lau-
toritat judicial desprs dhaver escoltat les parts i amb linforme previ dun expert
si ho considera pertinent.
Article 231-18
Extinci
1. El pacte de supervivncia sextingeix per:
a) Acord dambds cnjuges durant el matrimoni.
b) Declaraci de nullitat del matrimoni, separaci judicial o de fet, o divorci.
c) Adjudicaci a un tercer de la meitat del b com a conseqncia de lembarga-
ment o dun procediment concursal.
2. La ineficcia i lextinci del pacte de supervivncia determinen la cotitula-
ritat, en comunitat indivisa ordinria, dels cnjuges, o del cnjuge supervivent i
dels hereus del premort, o b del cnjuge no deutor i de ladjudicatari de la meitat
del cnjuge deutor.
SECCI TERCERA
Els captols matrimonials
Article 231-19
Contingut
1. En els captols matrimonials, hom pot determinar el rgim econmic ma-
trimonial, convenir pactes successoris, fer donacions i establir les estipulacions i
els pactes lcits que es considerin convenients, fins i tot en previsi duna ruptura
matrimonial.
2. Els captols matrimonials es poden atorgar abans o desprs de la celebraci
del matrimoni. Els atorgats abans noms produeixen efectes a partir de la celebra-
Disposicions
ci del matrimoni i caduquen si el matrimoni no sarriba a celebrar en el termini

dun any.
Article 231-20
Pactes en previsi duna ruptura matrimonial
1. Els pactes en previsi duna ruptura matrimonial es poden atorgar en captols
matrimonials o en una escriptura pblica. En cas que siguin avantnupcials, noms
sn vlids si satorguen abans dels trenta dies anteriors a la data de celebraci del
matrimoni.
2. El notari, abans dautoritzar lescriptura a qu fa referncia lapartat 1, ha din-
formar per separat cadascun dels atorgants sobre labast dels canvis que es pretenen
introduir amb els pactes respecte al rgim legal supletori i els ha dadvertir de llur
deure recproc de proporcionar-se la informaci a qu fa referncia lapartat 4.
3. Els pactes dexclusi o limitaci de drets han de tenir carcter recproc i pre-
cisar amb claredat els drets que limiten o als quals es renuncia.
4. El cnjuge que pretengui fer valer un pacte en previsi duna ruptura matri-
monial t la crrega dacreditar que laltra part disposava, en el moment de signar-lo,
dinformaci suficient sobre el seu patrimoni, els seus ingressos i les seves expec-
tatives econmiques, sempre que aquesta informaci fos rellevant amb relaci al
contingut del pacte.
5. Els pactes en previsi de ruptura que en el moment en qu sen pretn el com-
pliment siguin greument perjudicials per a un cnjuge no sn eficaos si aquest
acredita que han sobrevingut circumstncies rellevants que no es van preveure ni
es podien raonablement preveure en el moment en qu es van atorgar.
Article 231-21
Capacitat
Poden atorgar captols matrimonials els qui poden contreure vlidament matri-
moni, per necessiten, si escau, els complements de capacitat corresponents.
Article 231-22
Forma i inscripci
1. Els captols matrimonials i llurs modificacions shan datorgar en escriptura
pblica.
2. Els captols matrimonials, llurs modificacions i les resolucions judicials que
alterin el rgim econmic matrimonial no sn oposables a terceres persones mentre
no es facin constar en la inscripci del matrimoni en el Registre Civil i, si escau,
en altres registres pblics.
Article 231-23
Modiicaci
1. Per a modificar els captols o per a deixar-los sense efecte, cal el consentiment
de totes les persones que els havien atorgats, o de llurs hereus, si la modificaci
afecta drets conferits per aquestes persones.
2. Els cnjuges poden modificar el rgim econmic matrimonial sense la inter-
venci de les altres persones que hagin atorgat els captols.
Article 231-24
Drets adquirits
La modificaci del rgim econmic matrimonial no afecta els drets adquirits
per terceres persones.
Article 231-25
Donacions
Les donacions atorgades en captols matrimonials nicament sn revocables per
incompliment de crregues.
Disposicions
Article 231-26
Ineiccia per nullitat, separaci judicial o divorci
Els captols queden sense efecte si es declara nul el matrimoni, si hi ha separaci
judicial o si el matrimoni es dissol per divorci, per conserven leficcia:
a) El reconeixement de fills fet per qualsevol dels cnjuges.
b) Els pactes fets en previsi de la ruptura matrimonial.
c) Els pactes successoris en els casos en qu ho estableix aquest codi.
d) Els pactes que tenen els captols com a instrument merament documental.
SECCI QUARTA
Les donacions per ra de matrimoni atorgades fora de captols matrimonials
Article 231-27
Rgim
Les donacions que un dels contraents atorga fora de captols matrimonials a
favor de laltre en consideraci al matrimoni i les que atorguin altres persones per
la mateixa ra es regeixen per les regles generals de les donacions, llevat del que
estableix aquesta secci.
Article 231-28
Donacions condicionals, modals i de bns gravats
1. Les donacions per ra de matrimoni atorgades fora de captols es poden sot-
metre a condicions i modes.
2. Si el b donat est subjecte a crrega o gravamen, el donant no est obligat a
lalliberament corresponent.
Article 231-29
Revocaci
Les donacions a qu fa referncia aquesta secci es poden revocar pels motius
segents:
a) Manca de celebraci del matrimoni en el termini dun any des de la dona-
ci.
b) Declaraci de nullitat del matrimoni, si el donatari s de mala fe i el donant
s el seu cnjuge.
c) Incompliment de crregues.
d) Ingratitud del donatari.
SECCI CINQUENA
Els drets viduals familiars
Article 231-30
Dret al parament de lhabitatge
1. Correspon al cnjuge supervivent, no separat judicialment o de fet, la propietat
de la roba, del mobiliari i dels estris que formen el parament de lhabitatge conjugal.
Els dits bns no es computen en el seu haver hereditari.
2. No sn objecte del dret de predetracci les joies, els objectes artstics o hist-
rics, ni els altres bns del cnjuge premort que tinguin un valor extraordinari amb
relaci al nivell de vida del matrimoni i al patrimoni relicte. Tampoc no ho sn
els mobles de procedncia familiar si el cnjuge premort nha disposat per actes
dltima voluntat a favor daltres persones.
Article 231-31
Any de vidutat
1. Durant lany segent a la mort dun dels cnjuges, el supervivent no separat
judicialment o de fet que no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort
Disposicions
t dret a continuar usant lhabitatge conjugal i a sser alimentat a crrec daquest

patrimoni, dacord amb el nivell de vida que havien mantingut els cnjuges i amb
la importncia del patrimoni. Aquest dret s independent dels altres que li corres-
ponguin en virtut de la defunci del premort.
2. El cnjuge supervivent perd els drets a qu fa referncia lapartat 1 si, durant
lany segent a la mort del seu cnjuge, es torna a casar o passa a viure maritalment
amb una altra persona, i tamb si abandona o negligeix greument els fills comuns
en potestat parental. En cap cas no est obligat a tornar limport dels aliments
percebuts.
CAPTOL II
Rgims econmics matrimonials
SECCI PRIMERA
El rgim de separaci de bns
Article 232-1
Contingut
En el rgim de separaci de bns, cada cnjuge t la propietat, el gaudi, ladminis-
traci i la lliure disposici de tots els seus bns, amb els lmits que estableix la llei.
Article 232-2
Bns propis
En el rgim de separaci de bns, sn propis de cadascun dels cnjuges tots els
que tenia com a tals quan es va celebrar el matrimoni i els que adquireixi desprs
per qualsevol ttol.
Article 232-3
Adquisicions oneroses
1. Els bns adquirits a ttol oners durant el matrimoni pertanyen al cnjuge
que consti com a titular. Si es prova que la contraprestaci es va pagar amb bns o
diners de laltre cnjuge, sen presumeix la donaci.
2. Si els bns adquirits a ttol oners durant el matrimoni sn bns mobles de
valor ordinari destinats a ls familiar, es presumeix que pertanyen a ambds cn-
juges per meitats indivises, sense que prevalgui contra aquesta presumpci la mera
prova de la titularitat formal.
Article 232-4
Titularitats dubtoses
Si s dubts a quin dels cnjuges pertany algun b o dret, sentn que correspon
a ambds per meitats indivises. Tanmateix, es presumeix que els bns mobles ds
personal dun dels cnjuges que no siguin dextraordinari valor i els que estiguin
directament destinats a lexercici de la seva activitat li pertanyen exclusivament.
Article 232-5
Compensaci econmica per ra de treball
1. En el rgim de separaci de bns, si un cnjuge ha treballat per a la casa
substancialment ms que laltre, t dret a una compensaci econmica per aquesta
dedicaci sempre que en el moment de lextinci del rgim per separaci, divorci,
nullitat o mort dun dels cnjuges o, si sescau, del cessament efectiu de la convi-
vncia, laltre hagi obtingut un increment patrimonial superior dacord amb el que
estableix aquesta secci.
2. T dret a compensaci, en els mateixos termes que estableix lapartat 1, el cnju-
ge que ha treballat per a laltre sense retribuci o amb una retribuci insuficient.
Disposicions
3. Per a determinar la quantia de la compensaci econmica per ra de treball,

sha de tenir en compte la durada i la intensitat de la dedicaci, atesos els anys de
convivncia i, concretament, en cas de treball domstic, el fet que hagi incls la
criana de fills o latenci personal a altres membres de la famlia que convisquin
amb els cnjuges.
4. La compensaci econmica per ra de treball t com a lmit la quarta part de
la diferncia entre els increments dels patrimonis dels cnjuges, calculada dacord
amb les regles que estableix larticle 232-6. Tanmateix, si el cnjuge creditor prova
que la seva contribuci ha estat notablement superior, lautoritat judicial pot incre-
mentar aquesta quantia.
5. En cas dextinci del rgim de separaci per mort, el cnjuge supervivent pot
reclamar la compensaci econmica per ra de treball com a dret personalssim,
sempre que els drets que el causant li hagi atribut, en la successi voluntria o en
previsi de la seva mort, o els que li pertoquin en la successi intestada, no cobreixin
limport que li correspondria.
Article 232-6
Regles de clcul
1. Els increments dels patrimonis dels cnjuges es calculen dacord amb les
regles segents:
a) El patrimoni de cadascun dels cnjuges est integrat pels bns que tingui en el
moment de lextinci del rgim o, si sescau, del cessament efectiu de la convivncia,
una vegada dedudes les crregues que els afectin i les obligacions.
b) Sha dafegir al patrimoni de cadascun dels cnjuges el valor dels bns dels
quals hagi disposat a ttol gratut, calculat en el moment de transmetrels, excloses les
donacions fetes als fills comuns i les liberalitats ds, i tamb el valor del detriment
produt per actes fets amb la intenci de perjudicar laltre cnjuge.
c) Sha de descomptar del patrimoni de cadascun dels cnjuges el valor dels bns
que tenia en comenar el rgim i que conserva en el moment en qu sextingeix,
una vegada dedudes les crregues que els afectin, i tamb el valor dels adquirits a
ttol gratut durant la vigncia del rgim i les indemnitzacions per danys personals,
exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de convivncia.
2. Les atribucions patrimonials que el cnjuge deutor hagi fet al cnjuge creditor
durant la vigncia del rgim simputen a la compensaci pel valor que tenen en el
moment de lextinci del rgim.
Article 232-7
Pactes sobre la compensaci
En previsi duna ruptura matrimonial o de dissoluci del matrimoni per mort,
hom pot pactar lincrement, la reducci o lexclusi de la compensaci econmica
per ra de treball dacord amb el que estableix larticle 231-20.
Article 232-8
Forma de pagament de la compensaci
1. La compensaci sha de pagar en diners, llevat que les parts acordin una altra
cosa. No obstant aix, per causa justificada i a petici de qualsevol de les parts o
dels hereus del cnjuge deutor, lautoritat judicial en pot ordenar el pagament total
o parcial amb bns.
2. A petici del cnjuge deutor o dels seus hereus, lautoritat judicial pot ajornar
el pagament de la compensaci o ordenar que es faci a terminis, amb un venciment
mxim de tres anys i la meritaci de linters legal a comptar del reconeixement.
Lautoritat judicial pot, en aquest cas, ordenar la constituci, si escau, duna hipo-
teca, dacord amb el que estableix larticle 569-36, o daltres garanties a favor del
cnjuge creditor.
Disposicions
Article 232-9
Actes en perjudici del dret a la compensaci
1. Si en el patrimoni del cnjuge deutor no hi ha bns suficients per a satisfer la
compensaci econmica per ra de treball, el creditor pot demanar la reducci o
la supressi de les donacions i les atribucions particulars en pacte successori fetes
per aquell durant la vigncia del rgim, comenant per la ms recent, seguint per
la segent ms recent i aix successivament, per ordre invers de data. La reducci
sha de fer a prorrata si la data s la mateixa o s indeterminada. El creditor tamb
pot impugnar els actes a ttol oners fets pel deutor en frau del seu dret.
2. Les accions a qu fa referncia lapartat 1 caduquen al cap de quatre anys de
lextinci del rgim i no sn procedents quan els bns estiguin en poder de terceres
persones adquirents a ttol oners i de bona fe.
Article 232-10
Compatibilitat
El dret a la compensaci econmica per ra de treball s compatible amb els altres
drets de carcter econmic que corresponen al cnjuge creditor i sha de tenir en
compte per a fixar aquests drets i, si escau, per a modificar-los.
Article 232-11
Exercici del dret a la compensaci
1. En cas de nullitat del matrimoni, separaci o divorci, la compensaci econmica
per ra de treball sha de reclamar en el procs que causa lextinci del rgim, i en
el cas de resolucions o decisions eclesistiques, en el procs adreat a obtenir-ne
leficcia civil. Com a qesti prvia, la sentncia matrimonial es pot pronunciar
sobre el rgim vigent si les parts en fan qesti.
2. En cas dextinci del rgim de separaci per mort, la pretensi per a reclamar
la compensaci econmica per ra de treball prescriu al cap de tres anys de la mort
del cnjuge. Tanmateix, si el cnjuge supervivent interposa una demanda a lempara
de larticle 233-14.2, ha de reclamar la compensaci en el mateix procediment.
Article 232-12
Divisi dels bns en comunitat ordinria indivisa
1. En els procediments de separaci, divorci o nullitat i en els adreats a obtenir
leficcia civil de les resolucions o decisions eclesistiques, qualsevol dels cnjuges
pot exercir simultniament lacci de divisi de cosa comuna respecte als bns que
tinguin en comunitat ordinria indivisa.
2. Si hi ha diversos bns en comunitat ordinria indivisa i un dels cnjuges ho
demana, lautoritat judicial els pot considerar en conjunt a efectes de formar lots i
adjudicar-los.
SECCI SEGONA
El rgim de participaci en els guanys
Subsecci primera
Article 232-13
Contingut
1. El rgim econmic matrimonial de participaci en els guanys atribueix a
qualsevol dels cnjuges, en el moment en qu sextingeix el rgim, el dret a par-
ticipar en lincrement patrimonial obtingut per laltre durant el temps que aquest
rgim hagi estat vigent.
2. Durant el matrimoni, cada cnjuge t la propietat, el gaudi, ladministraci i
la lliure disposici dels seus bns, per t el deure dinformar adequadament laltre
de la seva gesti patrimonial.
Disposicions
3. Si no hi ha pacte i no es pot aplicar el que estableix aquesta secci, el rgim de

participaci en els guanys es regeix per les normes del de separaci de bns.
Article 232-14
Inventari
Lescriptura pblica de constituci del rgim de participaci en els guanys sha
dacompanyar amb un inventari del patrimoni inicial de cada cnjuge, en el qual shan
de ressenyar els bns, indicant-ne lestat material, les crregues i les obligacions.
Article 232-15
Pactes sobre labast de la participaci en els guanys
1. Els pactes que atribueixin una participaci en els guanys diferent de la meitat
de lincrement patrimonial solament sn vlids si sestableixen amb carcter recproc
i igual a favor de qualsevol dels cnjuges.
2. La invalidesa del pacte determina la participaci en els guanys en la meitat.
Article 232-16
Extinci
1. El rgim de participaci en els guanys sextingeix per:
a) La nullitat o la dissoluci del matrimoni o la separaci judicial.
b) Lacord dels cnjuges per mitj del qual estipulen en captols matrimonials
un rgim diferent.
2. El rgim de participaci en els guanys sextingeix per resoluci judicial, a
petici dun dels cnjuges, si es produeix alguna de les circumstncies segents:
a) Separaci de fet per un perode superior a sis mesos.
b) Incompliment greu o reiterat per laltre cnjuge del deure dinformar, dacord
amb el que estableix larticle 232-13.2.
c) Gesti patrimonial irregular o supervenci dalguna circumstncia personal
o patrimonial en laltre cnjuge que comprometi greument els interessos de qui
sollicita lextinci.
Article 232-17
Retroacci dels efectes de lextinci
Si el rgim de participaci en els guanys sextingeix per resoluci judicial, els
efectes de lextinci es retrotreuen al moment de la presentaci de la demanda. A
petici dun dels cnjuges o dels seus causahavents, lautoritat judicial pot acordar
la retroacci dels efectes de lextinci a la data en qu va cessar la convivncia.
Subsecci segona
La liquidaci del rgim
Article 232-18
Inici de la liquidaci
El rgim de participaci en els guanys, una vegada extingit, sha de liquidar per
a fixar el crdit de participaci, establint la diferncia entre el patrimoni final i
linicial de cada cnjuge.
Article 232-19
Determinaci del patrimoni inal
1. El patrimoni final de cadascun dels cnjuges comprn tots els bns que li
pertanyin en el moment de lextinci del rgim en lestat material en qu es trobin,
una vegada dedudes les crregues que els afectin i les obligacions, i exclosos els
bns comprats amb pacte de supervivncia.
2. Al patrimoni calculat dacord amb el que estableix lapartat 1 shi ha dafe-
gir:
Disposicions
a) El valor dels bns dels quals shagi disposat a ttol gratut durant la vigncia
del rgim, dacord amb lestat material en qu es trobaven en el moment de dispo-
sar-ne, amb lexcepci de les liberalitats ds i de les donacions que laltre cnjuge
hagi consentit.
b) El valor dels bns dels quals shagi disposat a ttol oners durant la vigncia
del rgim per a disminuir fraudulentament els guanys, dacord amb lestat material
en qu es trobaven en el moment dalienar-los i amb independncia del preu que
shagi fet constar, i tamb el valor de les obligacions o dels gravmens constituts
fraudulentament.
c) El valor dels bns destruts o deteriorats, en les mateixes circumstncies a
qu fa referncia la lletra b.
3. El valor dels bns s el que tenen en el moment en qu sextingeix el rgim.
En cas de bns alienats, deteriorats o destruts es pren per valor el que tenien en el
moment en qu es van transmetre, deteriorar o perdre.
Article 232-20
Determinaci del patrimoni inicial
1. El patrimoni inicial de cadascun dels cnjuges comprn tots els bns que
li pertanyien en el moment de comenar el rgim, una vegada dedudes les cr-
regues que els afectaven i les obligacions. Si el passiu del patrimoni inicial s
superior a lactiu, sha de computar el valor negatiu, llevat que les parts acordin
una altra cosa.
2. Al patrimoni calculat dacord amb el que estableix lapartat 1 shi ha dafe-
gir:
a) El valor dels bns adquirits a ttol lucratiu durant la vigncia del rgim, una
vegada dedudes les crregues que els afectaven.
b) Les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre
cessant durant el temps de vigncia del rgim.
3. El valor dels bns s el que tenen en el moment en qu sextingeix el rgim, tenint
en compte lestat material en qu es trobaven a linici del rgim i, quant als adquirits
a ttol gratut, lestat material en qu es trobaven en el moment dadquirir-los.
Article 232-21
Determinaci del crdit
Si no hi ha pacte, el crdit de participaci es determina dacord amb les regles
segents:
a) Si nicament un dels cnjuges ha obtingut un increment patrimonial, calculat
per la diferncia entre el patrimoni final i linicial, laltre o els seus successors tenen
dret a la meitat del valor daquest increment.
b) Si ambds cnjuges han obtingut un increment patrimonial, qui nhagi obtingut
menys, o els seus successors, tenen dret a la meitat de la diferncia entre el valor
del seu propi increment i el de laltre cnjuge.
c) Si cap dels cnjuges no ha obtingut un increment patrimonial, no hi ha crdit
de participaci.
Subsecci tercera
Pagament del crdit de participaci
Article 232-22
Forma de pagament
1. El crdit de participaci sha de pagar en diners, llevat que les parts acordin
una altra cosa. No obstant aix, per causa justificada i a petici de qualsevol de les
parts o de llurs hereus, lautoritat judicial en pot ordenar el pagament total o parcial
amb bns de la persona obligada.
2. Si el rgim sextingeix per la mort dun dels cnjuges i al supervivent li cor-
respon el crdit de participaci, pot demanar que se li adjudiqui lhabitatge familiar
Disposicions
en propietat o en usdefruit. Si el valor del b o el dret adjudicat s superior al del

crdit de participaci, ladjudicatari ha de pagar la diferncia en diners.
3. Per causa justificada i a petici del cnjuge deutor o dels seus hereus, lautoritat
judicial pot ajornar el pagament o ordenar que es faci a terminis amb un venciment
mxim de tres anys i una meritaci de linters legal a comptar del reconeixement.
En aquest cas, lautoritat judicial pot ordenar la constituci de garanties a favor del
creditor.
Article 232-23
Anotaci preventiva
El creditor o els seus successors poden demanar ladopci de mesures cautelars,
inclosa lanotaci preventiva dembargament als registres pblics, per a assegurar
el pagament del crdit de participaci mentre es tramita llur reclamaci.
Article 232-24
Actes en perjudici del crdit
1. Si en el patrimoni del cnjuge deutor no hi ha bns suficients per a satisfer
el crdit de participaci, el creditor pot demanar la reducci o la supressi de les
donacions i les atribucions particulars en pacte successori fetes per aquell durant
la vigncia del rgim i fins que hagi estat liquidat, comenant per la ms recent,
seguint per la segent ms recent i aix successivament, per ordre invers de data.
La reducci es fa a prorrata si la data s la mateixa o s indeterminada. El creditor
tamb pot impugnar els actes a ttol oners fets pel deutor en frau del seu dret.
2. Les accions a qu fa referncia lapartat 1 caduquen al cap de quatre anys de
lextinci del rgim i no sn procedents quan els bns estan en poder de terceres
persones adquirents a ttol oners i de bona fe.
SECCI TERCERA
Lassociaci a compres i millores
Article 232-25
Rgim
1. Lassociaci a compres i millores, prpia del Camp de Tarragona i daltres
comarques, exigeix un pacte exprs en captols matrimonials.
2. En tot all que no regulin els pactes de la constituci del rgim ni aquesta
secci, lassociaci a compres i millores es regeix pel costum de la comarca i, si no
nhi ha, per les disposicions del rgim de participaci en els guanys, en la mesura
que ho permeti la seva naturalesa especfica.
3. Cada cnjuge pot associar laltre a les compres i les millores que faci durant
el matrimoni. Tamb es pot establir lassociaci amb carcter recproc o associant
als cnjuges llurs ascendents, tant si els han fet heretament com si no.
4. Es consideren compres els bns que, constant lassociaci, qualsevol de les
persones associades adquireixi a ttol oners o obtingui per la seva activitat pro-
fessional o treball.
5. Es consideren millores els augments de valor dels bns de qualsevol dels
associats deguts a impenses tils i a lalliberament de crregues i gravmens.
Article 232-26
Administraci
1. Ladministraci de lassociaci a compres i millores correspon a lassociat que
sindiqui en els captols. Si no hi ha designacions, correspon a tots els associats.
2. Ladministrador nic de lassociaci, si escau, pot, sense que hi intervingui
ning ms, disposar a ttol oners dels bns que la constitueixen, per no pot fianar
en nom de lassociaci, si no s per a profit de la famlia.
3. Els deutes particulars de cada associat graven exclusivament la seva part.
Disposicions
Article 232-27
Liquidaci
La liquidaci dels guanys de cada associat es refereix al moment de la seva mort
o de lextinci del rgim i es pot fer amb diners o amb altres bns de lassociaci.
SECCI QUARTA
Lagermanament o pacte de mig per mig
Article 232-28
Rgim
1. Lagermanament o pacte de mig per mig, propi del dret de Tortosa, exigeix un
pacte exprs en captols matrimonials.
2. En tot all que no regulin els pactes de la constituci del rgim ni aquesta secci,
lagermanament es regeix pel costum del lloc i, si no nhi ha, per les disposicions del
rgim de comunitat, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa especfica.
3. La comunitat inclou tots els bns que tinguin els cnjuges en casar-se o en el
moment de convenir el pacte dagermanament, els que adquireixin per qualsevol
ttol i els guanys o lucres de tota mena mentre subsisteixi el rgim.
4. En lagermanament, ladministraci de la comunitat correspon a ambds
cnjuges.
5. La liquidaci de lagermanament sha de fer adjudicant a parts iguals els
bns que inclogui entre els cnjuges o entre el cnjuge supervivent i els hereus del
premort.
SECCI CINQUENA
El pacte de convinena o mitja guadanyeria
Article 232-29
Rgim
1. La convinena, o mitja guadanyeria, associaci prpia de la Vall dAran,
exigeix un pacte exprs en captols matrimonials.
2. En tot all que no regulin els pactes de la constituci del rgim ni aquesta
secci, shan daplicar el costum de la Vall dAran i el captol X del privilegi de la
Querimnia.
3. A ms del que estableix lapartat 1, la convinena tamb es pot establir entre
els progenitors i els fills, i fins i tot entre estranys, pactant que els bns guanyats i
els que es guanyaran restin en comunitat mentre subsisteixi lassociaci.
4. Els cnjuges han de contribuir per parts iguals a pagar les despeses derivades
del rgim i el govern de la casa i han de dividir, quan es dissol el rgim, si no hi ha
fills, els guanys i els augments.
SECCI SISENA
El rgim de comunitat de bns
Article 232-30
Contingut
En el rgim de comunitat de bns, els guanys obtinguts indistintament per qualsevol
dels cnjuges i els bns als quals confereixin aquest carcter esdevenen comuns.
Article 232-31
Bns comuns
Sn bns comuns:
a) Els bns als quals els cnjuges confereixin aquest carcter en el moment de
convenir el rgim o desprs.
b) Els guanys obtinguts per lactivitat professional o pel treball de qualsevol
dels cnjuges.
Disposicions
c) Els fruits i les rendes de tots els bns, si no hi ha pacte en contra.

d) Els bns adquirits per subrogaci real daltres bns comuns.
e) Els guanys obtinguts en el joc per qualsevol dels cnjuges.
Article 232-32
Bns privatius
Sn bns privatius de cada cnjuge:
a) Els que pertanyien a cada cnjuge abans diniciar el rgim, si no sels ha
conferit el carcter de comuns.
b) Els adquirits per donaci o ttol successori.
c) Els adquirits per subrogaci real daltres bns privatius.
d) Les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre
cessant durant el temps de vigncia del rgim.
e) Els bns ds personal que no siguin dun valor extraordinari i els estris ne-
cessaris per a exercir la professi, encara que ladquisici shagi fet a crrec dels
bns comuns.
Article 232-33
Administraci i disposici dels bns comuns
1. Si no hi ha pacte, ladministraci i la disposici dels bns comuns corresponen
als cnjuges conjuntament, o a un dells amb consentiment de laltre.
2. Qualsevol dels cnjuges pot contreure obligacions a crrec de la comunitat i
disposar dels bns comuns per a pagar les despeses familiars.
3. Si un dels cnjuges exerceix una activitat professional o mercantil valent-se
de bns comuns amb el consentiment de laltre, pot fer tot sol, amb relaci als bns
mobles que hi estiguin afectes, els actes dadministraci i de disposici que siguin
conseqncia de lexercici normal daquella activitat.
4. En cas de manca de capacitat dun dels cnjuges o dimpossibilitat de gesti
conjunta, lautoritat judicial pot conferir ladministraci de la comunitat i la dispo-
sici dels bns comuns a un sol dels cnjuges. Tamb pot autoritzar que un de sol
faci actes dispositius, en inters de la famlia o si es produeix una altra causa justa,
si laltre no hi dna el consentiment.
Article 232-34
Rgim dels bns privatius
1. Cadascun dels cnjuges t ladministraci i la lliure disposici dels seus bns
privatius dins dels lmits que estableix la llei.
2. Dels deutes contrets per qualsevol dels cnjuges, per ra de la tinena i
ladministraci dels bns privatius, en responen aquests. Si els bns privatius sn
insuficients, el creditor pot demanar lembargament de bns comuns, que ha ds-
ser notificat a laltre cnjuge, el qual pot exigir la dissoluci de la comunitat i que
lembargament tingui lloc sobre la meitat corresponent al cnjuge deutor.
Article 232-35
Responsabilitat per despeses familiars
Dels deutes contrets per a atendre despeses familiars, en responen solidriament
els bns de la comunitat i els del cnjuge deutor, i subsidiriament els de laltre
cnjuge.
Article 232-36
Extinci del rgim
1. El rgim de comunitat de bns sextingeix per les causes segents:
a) La nullitat o la dissoluci del matrimoni o la separaci judicial.
b) Lacord dels cnjuges per mitj del qual estipulen en captols matrimonials
un rgim diferent.
Disposicions
2. El rgim de comunitat de bns sextingeix per resoluci judicial, a petici dun

dels cnjuges, si es produeix alguna de les circumstncies segents:
a) Separaci de fet per un perode superior a sis mesos.
b) Incompliment greu o reiterat per laltre cnjuge del deure dinformar-lo de les
seves activitats econmiques.
c) Gesti patrimonial irregular o supervenci dalguna circumstncia personal
o patrimonial en laltre cnjuge que comprometi greument els interessos de qui
sollicita lextinci.
d) Embargament de bns comuns en el supsit de larticle 232-34.2.
Article 232-37
Determinaci i valoraci dels bns
1. Als efectes de la divisi de la comunitat, els bns comuns i els bns privatius
shan de determinar amb referncia al moment de la dissoluci.
2. Els bns comuns que es posseeixin en el moment de la dissoluci de la co-
munitat shan de computar segons el valor que tinguin en el moment de fer-ne la
liquidaci.
Article 232-38
Divisi dels bns comuns
1. En cas dextinci de la comunitat, els bns comuns shan de dividir entre els
cnjuges o entre el cnjuge supervivent i els hereus del premort a parts iguals, llevat
que shagi convingut una altra cosa.
2. En el supsit que regula lapartat 1, si lhabitatge conjugal i els seus mobles
ds ordinari tenen la condici de bns comuns, el cnjuge supervivent pot demanar
que li sigui atribuda la propietat daquests bns en pagament de la seva quota. Si el
valor s superior al valor de la seva quota, ladjudicatari ha de pagar la diferncia
en diners.
3. En la divisi dels bns comuns, cada cnjuge pot recuperar els bns que eren
de la seva propietat abans de linici del rgim de comunitat i que subsisteixen en el
moment de lextinci, segons lestat inicial. Els altres bns i les millores fetes en els
bns aportats shan dincloure en la divisi de la comunitat i, si el valor daquells bns
s superior al valor de la quota, ladjudicatari ha de pagar la diferncia en diners.
CAPTOL III
Els efectes de la nullitat del matrimoni, del divorci i de la separaci judicial
SECCI PRIMERA
Article 233-1
Mesures provisionals
1. El cnjuge que pretengui demandar o demandi la separaci, el divorci o la
nullitat del matrimoni i el cnjuge demandat, en contestar la demanda, poden sol-
licitar a lautoritat judicial que adopti, dacord amb els procediments que estableix
la legislaci processal, les mesures provisionals segents:
a) La determinaci de la manera com els fills han de conviure amb els pares i
shan de relacionar amb aquell dambds amb qui no estiguin convivint. Excep-
cionalment, lautoritat judicial pot encomanar la guarda dels fills als avis, a altres
parents, a persones prximes o, si no nhi ha, a una instituci idnia, a les quals es
poden conferir funcions tutelars amb suspensi de la potestat parental.
b) La manera com sha dexercir la potestat sobre els fills.
c) Lestabliment, si escau, del rgim de relacions personals dels fills amb els
germans que no convisquin en la mateixa llar.
Disposicions
d) La distribuci del deure daliments a favor dels fills i, si escau, la fixaci

daliments provisionals a favor dun dels cnjuges.
e) La fixaci daliments per als fills majors dedat o emancipats que no tinguin
recursos econmics propis i convisquin amb algun dels progenitors, tenint en compte
el que estableix larticle 237-1.
f) Lassignaci de ls de lhabitatge familiar amb el seu parament o, alternativa-
ment, ladopci de mesures que garanteixin les necessitats dhabitatge dels cnjuges
i dels fills. Si satribueix ls de lhabitatge familiar a un cnjuge, lautoritat judicial
ha de fixar la data en qu laltre lha dabandonar.
g) El rgim de tinena i administraci dels bns en comunitat ordinria indivisa
i dels que, per captols matrimonials o escriptura pblica, estiguin especialment
afectes a les despeses familiars i, si el rgim s de comunitat, dels bns comuns.
h) Les necessries per a evitar el desplaament o la retenci illcits dels fills, si
nhi ha el risc.
2. En cas de violncia familiar o masclista, lautoritat judicial competent ha
dadoptar, a ms de les mesures que estableix lapartat 1, les que estableix la legis-
laci especfica.
3. Lautoritat judicial pot acordar les garanties que siguin adequades per a asse-
gurar el compliment de les mesures provisionals.
4. Lautoritat judicial, en el moment dacordar les mesures definitives, pot
revisar els acords assolits pels cnjuges respecte al contingut de les mesures pro-
visionals.
5. La sollicitud de mesures provisionals implica la revocaci dels consentiments
i poders que qualsevol dels cnjuges hagi atorgat a favor de laltre.
Article 233-2
Mesures deinitives proposades per conveni regulador
1. Si els cnjuges insten de com acord el divorci, la separaci judicial o ladop-
ci o modificaci de mesures reguladores de les conseqncies de la nullitat del
matrimoni, o si ho fa un dells amb el consentiment de laltre, han dacompanyar
lescrit inicial amb un conveni regulador.
2. Si els cnjuges tenen fills comuns que estan sota llur potestat, el conveni
regulador ha de contenir:
a) Un pla de parentalitat, dacord amb el que estableix larticle 233-9.
b) Els aliments que els han de prestar, tant respecte a les necessitats ordinries
com a les extraordinries, indicant-ne la periodicitat, la modalitat de pagament, els
criteris dactualitzaci i, si ho han previst, les garanties.
c) Si escau, el rgim de relacions personals amb els avis i els germans que no
convisquin en el mateix domicili.
3. A ms del que estableix lapartat 2, el conveni regulador tamb ha de contenir,
si escau:
a) La prestaci compensatria que satribueix a un dels cnjuges, indicant-ne
la modalitat de pagament i, si escau, la durada, els criteris dactualitzaci i les
garanties.
b) Latribuci o distribuci de ls de lhabitatge familiar amb el seu parament.
c) La compensaci econmica per ra de treball.
d) La liquidaci del rgim econmic matrimonial i la divisi dels bns en co-
munitat ordinria indivisa
4. A ms del que estableixen els apartats 2 i 3, en el conveni regulador els cn-
juges tamb poden acordar aliments per als fills majors dedat o emancipats que
no tinguin recursos econmics propis.
Article 233-3
Aprovaci judicial dels pactes
1. Els pactes adoptats en conveni regulador han dsser aprovats per lautoritat
judicial, llevat dels punts que no siguin conformes amb linters dels fills menors.
Disposicions
2. Si denega laprovaci dels pactes adoptats en conveni regulador, lautoritat

judicial ha dindicar els punts que shan de modificar i ha de fixar el termini per a
fer-ho. Si els cnjuges no formulen una proposta de modificaci o aquesta tampoc
no s aprovada, lautoritat judicial ha dadoptar la resoluci pertinent.
3. La sentncia ha dincorporar els punts del conveni que hagin estat aprovats
i la decisi que correspongui quant als punts no aprovats. Tamb pot contenir les
mesures necessries per a garantir-ne el compliment efectiu.
Article 233-4
Mesures deinitives acordades per lautoritat judicial
1. Si un cnjuge demana la nullitat del matrimoni, el divorci o la separaci
judicial sense consentiment de laltre, o si ambds cnjuges no arriben a un acord
sobre el contingut del conveni regulador, lautoritat judicial ha dadoptar les mesures
definitives pertinents sobre lexercici de les responsabilitats parentals, incloent-hi
el deure daliments i, si escau, el rgim de relacions personals amb avis i germans.
Aix mateix, lautoritat judicial, a instncia del cnjuge amb qui els fills convisquin,
pot acordar aliments per als fills majors dedat o emancipats tenint en compte el
que estableix larticle 237-1, i que aquests aliments es mantinguin fins que els dits
fills tinguin ingressos propis o estiguin en disposici de tenir-ne.
2. Si algun dels cnjuges ho sollicita, lautoritat judicial ha dadoptar les mesu-
res pertinents respecte a ls de lhabitatge familiar i el seu parament, la prestaci
compensatria, la compensaci econmica per ra del treball si el rgim econmic
s el de separaci de bns, la liquidaci del rgim econmic matrimonial i la divisi
dels bns comuns o en comunitat ordinria indivisa.
Article 233-5
Pactes fora de conveni regulador
1. Els pactes en previsi duna ruptura matrimonial atorgats dacord amb larticle
231-20 i els adoptats desprs de la ruptura de la convivncia que no formin part
duna proposta de conveni regulador vinculen els cnjuges. Lacci per a exigir el
compliment daquests pactes es pot acumular a la de nullitat, separaci o divorci
i es pot demanar que sincorporin a la sentncia. Tamb es pot demanar que sin-
corporin al procediment sobre mesures provisionals perqu siguin recollits per la
resoluci judicial, si escau.
2. Els pactes adoptats desprs de la ruptura de la convivncia sense assistncia
lletrada, independent per a cadascun dels cnjuges, es poden deixar sense efecte,
a instncia de qualsevol dells, durant els tres mesos segents a la data en qu sn
adoptats i, com a mxim, fins al moment de la contestaci de la demanda o, si escau,
de la reconvenci en el procs matrimonial en qu es pretenguin fer valer.
3. Els pactes en matria de guarda i de relacions personals amb els fills menors,
i tamb els daliments a favor daquests, noms sn eficaos si sn conformes a llur
inters en el moment en qu sen pretengui el compliment.
Article 233-6
Mediaci familiar
1. Els cnjuges, en qualsevol fase del procediment matrimonial i en qualsevol
instncia, poden sotmetre les discrepncies a mediaci i intentar arribar a un acord
total o parcial, excepte en els casos de violncia familiar o masclista.
2. Linici dun procs de mediaci familiar, abans de la interposici de la de-
manda o en qualsevol fase del procediment matrimonial, a iniciativa de les parts
o per derivaci dels advocats o daltres professionals, est sotms als principis de
voluntarietat i confidencialitat. En cas de desistiment, aquest no pot perjudicar els
litigants que han participat en el dit procs.
3. Lautoritat judicial pot remetre els cnjuges a una sessi informativa sobre
mediaci, si considera que, ateses les circumstncies del cas, encara s possible
arribar a un acord.
Disposicions
4. Les parts poden demanar de mutu acord la suspensi del procs mentre dura la
mediaci. La comunicaci a lautoritat judicial del desistiment de qualsevol de les parts
o de lacord obtingut en la mediaci dna lloc a laixecament de la suspensi.
5. Els acords obtinguts en la mediaci, un cop incorporats en forma al procs,
shan de sotmetre a laprovaci judicial en els mateixos termes que larticle 233-3
estableix per al conveni regulador.
6. Els acords assolits en mediaci respecte al rgim dexercici de la respon-
sabilitat parental es consideren adequats per als interessos del menor. La manca
daprovaci per lautoritat judicial sha de fonamentar en criteris dordre pblic i
inters del menor.
Article 233-7
Modiicaci de mesures
1. Les mesures ordenades en un procs matrimonial es poden modificar, mitjan-
ant una resoluci judicial posterior, si varien substancialment les circumstncies
concurrents en el moment de dictar-les.
2. El conveni regulador o la sentncia poden preveure anticipadament les mo-
dificacions pertinents.
3. Si la part que sollicita judicialment la modificaci de les mesures establertes
per alteraci substancial de circumstncies ha intentat arribar a un acord extrajudicial
iniciant un procs de mediaci, la resoluci judicial que modifica les mesures pot
retrotreure els efectes a la data dinici del procs de mediaci.
SECCI SEGONA
Cura dels ills
Article 233-8
Responsabilitat parental
1. La nullitat del matrimoni, el divorci o la separaci judicial no alteren les
responsabilitats que els progenitors tenen envers els fills dacord amb larticle 236-
17.1. En conseqncia, aquestes responsabilitats mantenen el carcter compartit i,
en la mesura que sigui possible, shan dexercir conjuntament.
2. Els cnjuges, per a determinar com shan dexercir les responsabilitats paren-
tals, han de presentar llurs propostes de pla de parentalitat, amb el contingut que
estableix larticle 233-9.
3. Lautoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals
dels progenitors, ha datendre de manera prioritria linters del menor.
Article 233-9
Pla de parentalitat
1. El pla de parentalitat ha de concretar la manera en qu ambds progenitors
exerceixen les responsabilitats parentals. Shi han de fer constar els compromisos
que assumeixen respecte a la guarda, la cura i leducaci dels fills.
2. En les propostes de pla de parentalitat hi han de constar els aspectes se-
gents:
a) El lloc o els llocs on viuran els fills habitualment. Shi han dincloure regles
que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment.
b) Les tasques de qu sha de responsabilitzar cada progenitor amb relaci a les
activitats quotidianes dels fills.
c) La manera com shan de fer els canvis en la guarda i, si escau, com shan de
repartir els costos que generin.
d) El rgim de relaci i de comunicaci amb els fills durant els perodes en qu
un progenitor no els tingui amb ell.
e) El rgim destades dels fills amb cadascun dels progenitors en perodes de
vacances i en dates especialment assenyalades per als fills, per als progenitors o
per a llur famlia.
Disposicions
f) El tipus deducaci i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si

escau.
g) La manera de complir el deure de compartir tota la informaci sobre leducaci,
la salut i el benestar dels fills.
h) La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres
qestions rellevants per als fills.
3. Les propostes de pla de parentalitat poden preveure la possibilitat de recrrer
a la mediaci familiar per a resoldre les diferncies derivades de laplicaci del pla,
o la convenincia de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les necessitats de
les diferents etapes de la vida dels fills.
Article 233-10
Exercici de la guarda
1. La guarda sha dexercir de la manera convinguda pels cnjuges en el pla de
parentalitat, llevat que resulti perjudicial per als fills.
2. Lautoritat judicial, si no hi ha acord o si aquest no sha aprovat, ha de determinar
la manera dexercir la guarda, atenint-se al carcter conjunt de les responsabilitats
parentals, dacord amb larticle 233-8.1. Tanmateix, lautoritat judicial pot disposar
que la guarda sexerceixi de manera individual si conv ms a linters del fill.
3. La manera dexercir la guarda no altera el contingut de lobligaci daliments
envers els fills comuns, si b cal ponderar el temps de permanncia dels menors
amb cadascun dels progenitors i les despeses que cadascun dells hagi assumit
pagar directament.
4. Lautoritat judicial, excepcionalment, pot encomanar la guarda als avis, a altres
parents, a persones prximes o, si no nhi ha, a una instituci idnia, a les quals es
poden conferir funcions tutelars amb suspensi de la potestat parental.
Article 233-11
Criteris per a determinar el rgim i la manera dexercir la guarda
1. Per a determinar el rgim i la manera dexercir la guarda, cal tenir en compte
les propostes de pla de parentalitat i, en particular, els criteris i les circumstncies
segents ponderats conjuntament:
a) La vinculaci afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i tamb les
relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives.
b) Laptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat
de procurar-los un entorn adequat, dacord amb llur edat.
c) Lactitud de cadascun dels progenitors per a cooperar amb laltre a fi dasse-
gurar la mxima estabilitat als fills, especialment per a garantir adequadament les
relacions daquests amb tots dos progenitors.
d) El temps que cadascun dels progenitors havia dedicat a latenci dels fills abans
de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar.
e) Lopini expressada pels fills.
f) Els acords en previsi de la ruptura o adoptats fora de conveni abans diniciar-
se el procediment.
g) La situaci dels domicilis dels progenitors, i els horaris i les activitats dels
fills i dels progenitors.
2. En latribuci de la guarda, no es poden separar els germans, llevat que les
circumstncies ho justifiquin.
3. En inters dels fills, no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el qual
shagi dictat una sentncia ferma per actes de violncia familiar o masclista dels
quals els fills hagin estat o puguin sser vctimes directes o indirectes. En inters
dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor mentre hi hagi indicis
fonamentats que ha coms actes de violncia familiar o masclista dels quals els fills
hagin estat o puguin sser vctimes directes o indirectes.
Disposicions
Article 233-12
Relacions personals amb els avis i els germans
1. Si els cnjuges proposen un rgim de relacions personals de llurs fills amb els
avis i amb els germans majors dedat que no convisquin en la mateixa llar, lautoritat
judicial el pot aprovar, amb laudincia prvia dels interessats i sempre que aquests
donin el consentiment.
2. Les persones a qui shagi concedit el rgim de relacions personals estan legi-
timades per a reclamar-ne lexecuci.
Article 233-13
Supervisi de les relacions personals en situacions de risc
1. Lautoritat judicial pot adoptar, per raons fonamentades, mesures perqu les
relacions personals del menor amb el progenitor que no exerceix la guarda o amb
els avis, els germans o altres persones prximes es desenvolupin en condicions que
en garanteixin la seguretat i lestabilitat emocional.
2. Si hi ha una situaci de risc social o perill, es pot confiar la supervisi de la
relaci a la xarxa de serveis socials o a un punt de trobada familiar.
SECCI TERCERA
Prestaci compensatria
Article 233-14
Prestaci compensatria
1. El cnjuge la situaci econmica del qual, com a conseqncia de la ruptura
de la convivncia, resulti ms perjudicada t dret a sollicitar en el primer procs
matrimonial una prestaci compensatria que no excedeixi el nivell de vida de
qu gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cnjuge obligat al
pagament, tenint en compte el dret daliments dels fills, que s prioritari. En
cas de nullitat del matrimoni, hi t dret el cnjuge de bona fe, en les mateixes
circumstncies.
2. Si un dels cnjuges mor abans que passi un any des de la separaci de fet,
laltre, en els tres mesos segents a la mort, pot reclamar als hereus el seu dret a la
prestaci compensatria. La mateixa regla sha daplicar si el procediment matri-
monial sextingeix per la mort del cnjuge que lhauria de pagar.
Article 233-15
Determinaci de la prestaci compensatria
Lautoritat judicial, per a fixar la quantia i la durada de la prestaci compensatria,
ha de valorar especialment:
a) La posici econmica dels cnjuges, tenint en compte, si escau, la compensaci
econmica per ra de treball o les previsibles atribucions derivades de la liquidaci
del rgim econmic matrimonial.
b) La realitzaci de tasques familiars o altres decisions preses en inters de la
famlia durant la convivncia, si aix ha minvat la capacitat dun dels cnjuges
dobtenir ingressos.
c) Les perspectives econmiques previsibles dels cnjuges, tenint en compte llur
edat i estat de salut i la manera com satribueix la guarda dels fills comuns.
d) La durada de la convivncia.
e) Les noves despeses familiars del deutor, si escau.
Article 233-16
Pactes sobre la prestaci compensatria
1. En previsi de ruptura matrimonial, hom pot pactar sobre la modalitat, la
quantia, la durada i lextinci de la prestaci compensatria, dacord amb larticle
231-20
Disposicions
2. Els pactes de renncia no incorporats a una proposta de conveni regulador

no sn eficaos en all que comprometin la possibilitat datendre les necessitats
bsiques del cnjuge creditor.
Article 233-17
Pagament de la prestaci compensatria
1. La prestaci compensatria es pot atribuir en forma de capital, sia en bns o
en diners, o en forma de pensi. En cas de desacord, lautoritat judicial ha demetre
una resoluci sobre la modalitat de pagament atenent les circumstncies del cas i,
especialment, la composici del patrimoni i els recursos econmics del cnjuge
deutor.
2. En cas datribuci en forma de capital, lautoritat judicial, a petici del cn-
juge deutor, pot ajornar el pagament o ordenar que es faci a terminis, amb un
venciment mxim de tres anys i amb meritaci de linters legal a comptar del
reconeixement.
3. En cas datribuci en forma de pensi, aquesta sha de pagar en diners i per
mensualitats avanades. A petici de part, es poden establir garanties i fixar criteris
objectius i automtics dactualitzaci de la quantia.
4. La prestaci compensatria en forma de pensi satorga per un perode limitat,
llevat que hi concorrin circumstncies excepcionals que justifiquin de fixar-la amb
carcter indefinit.
Article 233-18
Modiicaci de la prestaci compensatria
1. La prestaci compensatria fixada en forma de pensi noms es pot modifi-
car per a disminuir-ne limport si millora la situaci econmica de qui la percep o
empitjora la de qui la paga.
2. Per a determinar la capacitat econmica del deutor, shan de tenir en compte
llurs noves despeses familiars i sha de donar prioritat al dret daliments de tots els
seus fills.
Article 233-19
Extinci del dret a prestaci compensatria
1. El dret a la prestaci compensatria fixada en forma de pensi sextingeix
per les causes segents:
a) Per millora de la situaci econmica del creditor, si aquesta millora deixa de
justificar la prestaci, o per empitjorament de la situaci econmica de lobligat al
pagament, si aquest empitjorament justifica lextinci del dret.
b) Per matrimoni del creditor o per convivncia marital amb una altra perso-
na.
c) Per la mort del creditor.
d) Pel venciment del termini pel qual es va establir.
2. El dret a la prestaci compensatria fixada en forma de pensi no sextingeix
per la mort de lobligat al pagament, encara que el creditor o els hereus del deutor en
poden demanar la substituci pel pagament dun capital, tenint en compte limport
i, si escau, la durada de la pensi, i tamb lactiu hereditari lquid en el moment de
la mort del deutor.
SECCI QUARTA
Atribuci o distribuci de ls de lhabitatge familiar
Article 233-20
1. Els cnjuges poden acordar latribuci de ls de lhabitatge familiar amb el
seu parament a un dells, a fi de satisfer, en la part que escaigui, els aliments dels
Disposicions
fills comuns que convisquin amb el beneficiari de ls o la prestaci compensatria

daquest. Tamb poden acordar la distribuci de ls de lhabitatge per perodes
determinats.
2. Si no hi ha acord o si aquest no s aprovat, lautoritat judicial ha datribuir ls
de lhabitatge familiar, preferentment, al progenitor a qui correspongui la guarda
dels fills comuns mentre duri aquesta.
3. No obstant el que estableix lapartat 2, lautoritat judicial ha datribuir ls de
lhabitatge familiar al cnjuge ms necessitat en els casos segents:
a) Si la guarda dels fills queda compartida o distribuda entre els progenitors.
b) Si els cnjuges no tenen fills o aquests sn majors dedat.
c) Si malgrat correspondre-li ls de lhabitatge per ra de la guarda dels fills
s previsible que la necessitat del cnjuge es perllongui desprs darribar els fills
a la majoria dedat.
4. Excepcionalment, encara que hi hagi fills menors, lautoritat judicial pot
atribuir ls de lhabitatge familiar al cnjuge que no en t la guarda si s el ms
necessitat i el cnjuge a qui correspon la guarda t mitjans suficients per a cobrir
la seva necessitat dhabitatge i la dels fills.
5. Latribuci de ls de lhabitatge a un dels cnjuges, en els casos dels apartats 3
i 4, sha de fer amb carcter temporal i s susceptible de prrroga, tamb temporal,
si es mantenen les circumstncies que la van motivar. La prrroga sha de demanar,
al ms tard, sis mesos abans del venciment del termini fixat i sha de tramitar pel
procediment establert per a la modificaci de mesures definitives.
6. Lautoritat judicial pot substituir latribuci de ls de lhabitatge familiar
per la daltres residncies si sn idnies per a satisfer la necessitat dhabitatge del
cnjuge i els fills.
7. Latribuci de ls de lhabitatge, si aquest pertany en tot o en part al cnjuge
que no ns beneficiari, sha de ponderar com a contribuci en espcie per a la
fixaci dels aliments dels fills i de la prestaci compensatria que eventualment
meriti laltre cnjuge.
Article 233-21
Exclusi i lmits de latribuci de ls de lhabitatge
1. Lautoritat judicial, a instncia dun dels cnjuges, pot excloure latribuci de
ls de lhabitatge familiar en qualsevol dels casos segents:
a) Si el cnjuge que seria beneficiari de ls per ra de la guarda dels fills t
mitjans suficients per a cobrir la seva necessitat dhabitatge i la dels fills.
b) Si el cnjuge que hauria de cedir ls pot assumir i garantir suficientment el
pagament de les pensions daliments dels fills i, si escau, de la prestaci compen-
satria de laltre cnjuge en una quantia que cobreixi a bastament les necessitats
dhabitatge daquests.
2. Si els cnjuges posseeixen lhabitatge en virtut dun ttol diferent del de propietat,
els efectes de latribuci judicial del seu s queden limitats pel que disposi el ttol, dacord
amb la llei. Si els cnjuges detenen lhabitatge familiar per tolerncia dun tercer, els
efectes de latribuci judicial del seu s acaben quan aquest en reclama la restituci.
Per a aquest cas, dacord amb el que estableix larticle 233-7.2, la sentncia pot ordenar
ladequaci de les prestacions alimentries o compensatries pertinents.
3. En previsi de ruptura matrimonial, hom pot pactar sobre latribuci o distri-
buci de ls de lhabitatge i sobre les modalitats daquest s. No sn eficaos els
pactes que perjudiquin linters dels fills, ni tampoc, si no shan incorporat a un
conveni regulador, els que comprometin les possibilitats datendre les necessitats
bsiques del cnjuge beneficiari de ls.
Article 233-22
Publicitat del dret ds de lhabitatge
El dret ds de lhabitatge familiar atribut al cnjuge es pot inscriure o, si sha atribut
com a mesura provisional, anotar preventivament en el Registre de la Propietat.
Disposicions
Article 233-23
Obligacions per ra de lhabitatge
1. En cas datribuci o distribuci de ls de lhabitatge, les obligacions con-
tretes per ra de la seva adquisici o millora, incloses les assegurances vincu-
lades a aquesta finalitat, shan de satisfer dacord amb el que disposi el ttol de
constituci.
2. Les despeses ordinries de conservaci, manteniment i reparaci de lhabitatge,
incloses les de comunitat i subministraments, i els tributs i les taxes de meritaci
anual sn a crrec del cnjuge beneficiari del dret ds.
Article 233-24
Extinci del dret ds
1. El dret ds sextingeix per les causes pactades entre els cnjuges i, si es va
atribuir per ra de la guarda dels fills, per lacabament de la guarda.
2. El dret ds, si es va atribuir amb carcter temporal per ra de la necessitat
del cnjuge, sextingeix per les causes segents:
a) Per millora de la situaci econmica del cnjuge beneficiari de ls o per
empitjorament de la situaci econmica de laltre cnjuge, si aix ho justifica.
b) Per matrimoni o per convivncia marital del cnjuge beneficiari de ls amb
una altra persona.
c) Per la mort del cnjuge beneficiari de ls.
d) Pel venciment del termini pel qual es va establir o, si sescau, de la seva
prrroga.
3. Una vegada extingit el dret ds, el cnjuge que s titular de lhabitatge en
pot recuperar la possessi en execuci de la sentncia que hagi acordat el dret ds
o de la resoluci ferma sobre la durada o lextinci daquest dret, i pot sollicitar, si
escau, la cancellaci registral del dret ds.
Article 233-25
Actes dispositius sobre lhabitatge subjecte a dret ds
El propietari o titular de drets reals sobre lhabitatge familiar en pot disposar
sense el consentiment del cnjuge que en tingui ls i sense autoritzaci judicial,
sens perjudici del dret ds.
CAPTOL IV
Convivncia estable en parella
SECCI PRIMERA
Article 234-1
Parella estable
Dues persones que conviuen en una comunitat de vida anloga a la matrimonial
es consideren parella estable en qualsevol dels casos segents:
a) Si la convivncia dura ms de dos anys ininterromputs.
b) Si durant la convivncia, tenen un fill com.
c) Si formalitzen la relaci en escriptura pblica.
Article 234-2
Requisits personals
No poden constituir una parella estable les persones segents:
a) Els menors dedat no emancipats.
b) Les persones relacionades per parentiu en lnia recta, o en lnia collateral
dins del segon grau.
Disposicions
c) Les persones casades i no separades de fet.

d) Les persones que convisquin en parella amb una tercera persona.
Article 234-3
Rgim durant la convivncia
1. Les relacions de la parella estable es regulen exclusivament pels pactes dels
convivents, mentre dura la convivncia.
2. En matria de disposici de lhabitatge familiar, saplica el que estableix
larticle 231-9.
3. Els convivents en parella estable poden adquirir conjuntament bns amb pacte
de supervivncia. En aquest cas, sapliquen els articles 231-15 a 231-18, en matria
dadquisicions oneroses amb pacte de supervivncia.
SECCI SEGONA
Extinci de la parella estable
Article 234-4
Causes dextinci
1. La parella estable sextingeix per les causes segents:
a) Cessament de la convivncia amb trencament de la comunitat de vida.
b) Mort o declaraci de mort dun dels convivents.
c) Matrimoni de qualsevol dels convivents.
d) Com acord dels convivents formalitzat en una escriptura pblica.
e) Voluntat dun dels convivents notificada fefaentment a laltre.
2. Lextinci de la parella estable implica la revocaci dels consentiments i poders
que qualsevol dels convivents hagi atorgat a favor de laltre.
Article 234-5
Pactes en previsi del cessament de la convivncia
En previsi del cessament de la convivncia, els convivents poden pactar en
escriptura pblica els efectes de lextinci de la parella estable. A aquests pactes
sels aplica larticle 231-20.
Article 234-6
Acords assolits desprs del cessament de la convivncia
1. Desprs del cessament de la convivncia, els convivents poden acordar els
efectes de lextinci de la parella estable.
2. En el cas dacords assolits desprs del cessament de la convivncia, els con-
vivents de com acord o un dels convivents amb el consentiment de laltre poden
sotmetre a laprovaci de lautoritat judicial una proposta de conveni que inclogui
tots els efectes que lextinci hagi de produir respecte als fills comuns i entre els
convivents.
3. Sapliquen als acords inclosos en una proposta de conveni i als assolits fora
de conveni els articles 233-4 i 233-5, respectivament.
SECCI TERCERA
Efectes de lextinci de la parella estable
Article 234-7
Exercici de la guarda dels ills i relacions personals
En matria dexercici de la guarda dels fills i relacions personals, sapliquen a la
parella estable els articles 233-8 a 233-13.
Disposicions
Article 234-8
1. Els convivents en parella estable poden acordar latribuci a un dells de ls de
lhabitatge familiar, amb el seu parament, per a satisfer en la part que sigui pertinent
els aliments dels fills comuns que convisquin amb el beneficiari de ls o leventual
prestaci alimentria daquest.
2. Si no hi ha acord o si aquest no s aprovat, en el cas que els convivents tinguin
fills comuns, lautoritat judicial pot atribuir ls de lhabitatge familiar, tenint en
compte les circumstncies del cas i seguint les regles segents:
a) Preferentment, al membre de la parella a qui correspongui la guarda dels fills
mentre duri aquesta.
b) Si la guarda dels fills s compartida o distribuda entre ambds membres de
la parella, al que en tingui ms necessitat.
3. Latribuci o distribuci de ls de lhabitatge, si aquest pertany en tot o en
part al membre de la parella que no ns beneficiari, ha dsser tinguda en compte
per a la fixaci dels aliments als fills i la prestaci alimentria que eventualment
meriti laltre membre de la parella.
4. Saplica a latribuci o distribuci de ls de lhabitatge el que estableixen
larticle 233-20.6 i 7 i els articles 233-21 a 233-25.
Article 234-9
Compensaci econmica per ra de treball
1. Si un convivent ha treballat per a la casa substancialment ms que laltre o
ha treballat per a laltre sense retribuci o amb una retribuci insuficient, t dret a
una compensaci econmica per aquesta dedicaci sempre que en el moment del
cessament de la convivncia laltre hagi obtingut un increment patrimonial superior,
dacord amb les regles de larticle 232-6.
2. Saplica a la compensaci econmica per ra de treball el que estableixen els
articles 232-5 a 232-10.
Article 234-10
Prestaci alimentria
1. Si la parella estable sextingeix en vida dels convivents, qualsevol dels convi-
vents pot reclamar a laltre una prestaci alimentria, si la necessita per a atendre
adequadament la seva sustentaci, en un dels casos segents:
a) Si la convivncia ha minvat la capacitat del sollicitant dobtenir ingressos.
b) Si t la guarda de fills comuns, en circumstncies en qu la seva capacitat
dobtenir ingressos resti minvada.
2. Els pactes de renncia a la prestaci alimentria no sn eficaos en all que
comprometin la possibilitat datendre les necessitats bsiques del convivent que
t dret a demanar, llevat que hagin estat incorporats a una proposta de conveni
presentada dacord amb larticle 234-6.
3. Si un dels convivents mor abans que passi un any des de lextinci de la parella
estable, laltre, en els tres mesos segents a la mort, pot reclamar als hereus el seu
dret a la prestaci alimentria. La mateixa regla sha daplicar si el procediment
adreat a reclamar la prestaci alimentria sextingeix per la mort del convivent
que lhauria de pagar.
Article 234-11
Pagament de la prestaci alimentria
1. La prestaci alimentria es pot atribuir en forma de capital o en forma de
pensi.
2. Si no hi ha acord, lautoritat judicial resol sobre la modalitat de pagament
dacord amb les regles de larticle 233-17.
3. La prestaci alimentria en forma de pensi t carcter temporal, amb un
mxim de tres anualitats, llevat que la prestaci es fonamenti en la minva de la
Disposicions
capacitat del creditor dobtenir ingressos derivada de la guarda de fills comuns. En

aquest cas, es pot atribuir mentre duri la guarda.
4. La prestaci alimentria en forma de pensi es pot modificar en els termes
de larticle 233-18.
Article 234-12
Extinci de la prestaci alimentria ixada en forma de pensi
La prestaci alimentria en forma de pensi sextingeix dacord amb les regles
de larticle 233-19.
Article 234-13
Exercici dels drets
Els drets a la compensaci econmica per ra de treball i a la prestaci alimen-
tria prescriuen en el termini dun any a comptar de lextinci de la parella estable
i shan de reclamar, si escau, en el mateix procediment en qu es determinen els
altres efectes de lextinci de la parella estable.
Article 234-14
Efectes de lextinci per mort
En cas dextinci de la parella estable per mort dun dels convivents, el supervivent
t, a ms de la compensaci per ra de treball que eventualment li correspongui
dacord amb larticle 232-5.5, els drets viduals familiars que reconeixen els articles
231-30 i 231-31.
CAPTOL V
La iliaci
SECCI PRIMERA
Article 235-1
Classes de iliaci
La filiaci pot tenir lloc per naturalesa o per adopci.
Article 235-2
Efectes de la iliaci
1. Tota filiaci produeix els mateixos efectes civils, sens perjudici dels efectes
especfics de la filiaci adoptiva.
2. La filiaci determina la potestat parental, els cognoms, els aliments i els drets
successoris i comporta lassumpci de responsabilitats parentals envers els fills
menors i els altres efectes establerts per les lleis.
3. El pare i la mare poden establir de com acord lordre dels cognoms en la ins-
cripci del naixement o de ladopci del primer fill. Els fills, en arribar a la majoria
dedat o en emancipar-se, poden alterar lordre dels cognoms.
SECCI SEGONA
La iliaci per naturalesa
Subsecci primera
Disposicions generals de la determinaci de la iliaci
Article 235-3
Determinaci
La filiaci per naturalesa, amb relaci a la mare, resulta del naixement; amb
relaci al pare i la mare es pot establir pel reconeixement, pel consentiment a la
Disposicions
fecundaci assistida de la dona, per lexpedient registral o per sentncia, i, nicament

amb relaci al pare, pel matrimoni amb la mare.
Article 235-4
Perode legal de concepci
El perode legal de concepci comprn els primers cent vint dies del perode de
gestaci, que es presumeix dun mxim de tres-cents dies, llevat que proves con-
cloents demostrin que el perode de gestaci ha durat ms de tres-cents dies.
Subsecci segona
La determinaci de la iliaci matrimonial
Article 235-5
Paternitat matrimonial
1. Es tenen per fills del marit els nascuts desprs de la celebraci del matrimoni
i dins els tres-cents dies segents a la separaci, judicial o de fet, dels cnjuges o a
la declaraci de nullitat o a la dissoluci del matrimoni.
2. Els fills nascuts desprs dels tres-cents dies segents a la separaci judicial
o de fet dels cnjuges sn matrimonials si es prova que han nascut a conseqncia
de les relacions sexuals entre els cnjuges. La mateixa regla saplica en el cas de
nullitat o de dissoluci del matrimoni si es prova que les relacions han tingut lloc
abans de produir-se aquests efectes.
3. Si dins dels tres-cents dies segents a la dissoluci o a la nullitat hi ha hagut
un nou matrimoni de la mare, es presumeix que els nascuts desprs de la celebraci
daquest matrimoni sn fills del segon marit.
Article 235-6
Concepci abans del matrimoni
1. Si el fill neix dins els cent vuitanta dies segents a la celebraci del matrimoni,
el marit pot deixar sense efecte la determinaci de la filiaci que resulta de larticle
235-5 declarant que en desconeix la paternitat. Aquesta declaraci, que ha dsser
autntica, ha dentrar en el Registre Civil en el termini dels sis mesos segents al
naixement.
2. El desconeixement de la paternitat no s efica en els casos segents:
a) Si el marit ha conegut lembars abans de contreure matrimoni, llevat que
la declaraci a qu fa referncia lapartat 1 shagi fet amb el consentiment de la
muller.
b) Si el marit ha adms la paternitat de qualsevol forma.
c) Si la mare demostra lexistncia de relacions sexuals amb el marit durant el
perode legal de la concepci.
Article 235-7
Naixement abans del matrimoni
1. Els fills comuns nascuts abans del matrimoni del pare i de la mare tenen, des
de la data de la celebraci daquest, la condici de matrimonials si la filiaci queda
determinada legalment.
2. La impugnaci de la filiaci a qu fa referncia lapartat 1 es regeix per les
regles de la filiaci no matrimonial.
Article 235-8
La fecundaci assistida de la dona casada
1. Els fills nascuts a conseqncia de la fecundaci assistida de la muller, prac-
ticada amb el consentiment exprs del cnjuge formalitzat en un document ests
davant dun centre autoritzat o en un document pblic, sn fills matrimonials del
cnjuge que ha donat el consentiment.
Disposicions
2. En la fecundaci assistida practicada desprs de la mort del marit amb gmetes

daquest, el nascut es t per fill seu si es compleixen les condicions segents:
a) Que consti fefaentment la voluntat expressa del marit per a la fecundaci
assistida desprs de la mort.
b) Que es limiti a un sol cas, comprs el part mltiple.
c) Que el procs de fecundaci sinici en el termini de 270 dies a partir de la
mort del marit. Lautoritat judicial pot prorrogar aquest termini per una causa justa
i per un temps mxim de 90 dies.
Subsecci tercera
La determinaci de la iliaci no matrimonial
Article 235-9
Establiment
1. La filiaci no matrimonial es pot establir per:
a) Reconeixement fet en testament o codicil, en escriptura pblica o davant la
persona encarregada del Registre Civil.
b) Resoluci dictada en un expedient tramitat dacord amb la legislaci del
Registre Civil.
c) Sentncia ferma en un procediment civil o penal.
d) Pel que fa a la mare, en la forma que la legislaci del Registre Civil estableix
per a la inscripci.
2. En el reconeixement fet en testament o escriptura pblica o davant la persona
encarregada del Registre Civil no es pot manifestar la identitat de laltre progenitor
si no ha estat ja determinada legalment. Aquesta regla no saplica al cas del reco-
neixement del concebut i no nascut fet en testament o escriptura pblica.
Article 235-10
Presumpcions de paternitat
1. Es presumeix que s pare del fill no matrimonial:
a) Lhome amb el qual la mare ha conviscut en el perode legal de la concep-
ci.
b) Lhome amb el qual la mare ha mantingut relacions sexuals en el perode de
la concepci.
c) Lhome que ha reconegut la paternitat tcitament o duna manera diferent de
la que estableix larticle 235-9.
2. Les presumpcions a qu fa referncia lapartat 1 es poden destruir amb tota
classe de proves en el judici corresponent.
Article 235-11
Capacitat per al reconeixement de la paternitat o la maternitat
1. Els majors de catorze anys tenen capacitat per al reconeixement de la paternitat.
La mare t capacitat per al reconeixement de la maternitat des que sacrediti el fet del
part, tingui ledat que tingui. En ambds casos, cal que tinguin capacitat natural.
2. Per a la validesa del reconeixement fet per menors no emancipats o incapacitats,
cal laprovaci judicial, amb audincia del ministeri fiscal.
Article 235-12
Requisits del reconeixement de la paternitat o la maternitat
1. Per a leficcia del reconeixement dun fill no matrimonial major dedat o
menor emancipat, cal el seu consentiment exprs o tcit.
2. El pare i la mare poden reclamar que es declari judicialment la paternitat o la
maternitat no matrimonials encara que el fill hagi denegat el consentiment a qu fa
referncia lapartat 1. La sentncia que ladmeti ha de determinar la filiaci sense cap
altre efecte, llevat que es provi la ra que justifica el retard en el reconeixement.
Disposicions
3. Per a leficcia del reconeixement duna persona menor o incapacitada que no

es faci en el termini fixat per a la inscripci del naixement, cal laprovaci judicial,
amb audincia del ministeri fiscal, del representant legal del menor i, si s conegut,
de laltre progenitor. La denegaci de laprovaci judicial no impedeix la reclamaci
de la filiaci dacord amb el que estableix lapartat 2 i amb el mateix abast.
4. El reconeixement dun fill ja mort noms s efica si deixa descendents i els
de grau ms prxim el consenten. Si els descendents sn menors o incapacitats, cal
laprovaci judicial, amb audincia del ministeri fiscal. La denegaci de consenti-
ment o daprovaci judicial no impedeix la reclamaci de la filiaci dacord amb el
que estableix lapartat 2 i amb el mateix abast.
Article 235-13
La fecundaci assistida de la dona
1. Els fills nascuts de la fecundaci assistida de la mare sn fills de lhome o de
la dona que lha consentida expressament en un document ests davant dun centre
autoritzat o en un document pblic.
2. En la fecundaci assistida desprs de la mort de lhome que convivia amb
la mare, el nascut es considera fill daquest si es compleixen les condicions que
estableix larticle 235-8.2, en all que hi sigui aplicable.
Article 235-14
Eiccia limitada
1. Els efectes de la declaraci de filiaci es limiten a la mera determinaci daquest
estat, a petici dels fills majors dedat o emancipats o del representant legal dels
menors dedat o incapacitats, en els casos segents:
a) Si el progenitor ha estat condemnat per sentncia ferma en un procediment
penal per causa de les relacions que han donat lloc a la filiaci.
b) Si la filiaci reclamada ha estat declarada judicialment amb loposici del
progenitor demandat.
c) Si el reconeixement sha fet amb mala fe o amb abs de dret.
2. La determinaci de la filiaci en els casos a qu fa referncia lapartat 1 no
produeix cap efecte civil a favor del progenitor, el qual est sempre obligat a vetllar
pel fill i a prestar-li aliments.
Subsecci quarta
Regles comunes a les accions de iliaci
Article 235-15
Mitjans de prova
1. En lexercici de les accions de filiaci no cal la presentaci de cap principi
de prova.
2. En els processos de filiaci sadmet tota classe de proves, sens perjudici del
que estableix larticle 235-28.2.
Article 235-16
Persones que intervenen en el procs
1. En tot procs de filiaci han dsser demandades les persones la paternitat,
la maternitat o la filiaci de les quals sigui reclamada o estigui legalment deter-
minada.
2. En el cas que una persona que hauria dsser demandada hagi mort, lacci
sha de dirigir contra els seus hereus.
3. En les accions de filiaci, lautoritat judicial pot nomenar un defensor judicial si
el fill ha dintervenir per mitj dun representant legal i ho justifica el seu inters.
Disposicions
Article 235-17
Mesures cautelars en el judici de iliaci
Mentre dura el procediment de reclamaci o dimpugnaci de la filiaci, lautoritat
judicial pot adoptar les mesures de protecci convenients sobre la persona i els bns
del fill menor o incapacitat i, fins i tot, en cas de reclamaci, pot acordar aliments
provisionals a favor del fill.
Article 235-18
Relacions sexuals de la mare amb altres homes
1. La prova de les relacions sexuals de la mare amb un home diferent del demandat
durant el perode legal de concepci no s suficient per a destruir les presumpcions
de paternitat.
2. Si en el procs sinvoca lexcepci de relacions sexuals de la mare amb homes
diferents del demandat, sels pot cridar, a petici de part legitimada per a reclamar
la paternitat, perqu intervinguin en el procs en qualitat de demandats.
3. Si, en aplicaci del que estableix lapartat 2, sn demandats diversos homes,
sha de declarar pare aquell la paternitat del qual resulti ms versemblant.
Article 235-19
Filiaci contradictria
1. La determinaci de la filiaci no t cap mena defecte mentre nhi hagi una
altra de contradictria.
2. No es pot reclamar una filiaci que en contradigui una altra que shagi esta-
blert per sentncia ferma.
Subsecci cinquena
La reclamaci de la iliaci
Article 235-20
Filiaci matrimonial
1. El pare, la mare i els fills, per si mateixos o mitjanant llurs representants
legals, si escau, poden exercir lacci de reclamaci de la filiaci matrimonial
durant tota la vida. Lacci interposada pels fills pot sser continuada per llurs
descendents o hereus.
2. Els descendents o els hereus dels fills poden exercir lacci de reclamaci de
la filiaci matrimonial, dins el temps que resti per a completar el termini de dos
anys comptadors des del descobriment de les proves en les quals es fonamenta la
reclamaci.
3. Si quan el fill mor no han transcorregut quatre anys des de lassoliment de la
majoria dedat o des de la recuperaci de la plena capacitat, els descendents o els
hereus del fill poden exercir o continuar lacci de reclamaci de la filiaci matri-
monial, dins el temps que resti per a completar aquest termini, si s superior al de
dos anys que fixa lapartat 2.
Article 235-21
Filiaci no matrimonial
1. Els fills per ells mateixos o per mitj de llurs representants legals, si escau,
poden exercir lacci de reclamaci de la filiaci no matrimonial durant tota la
vida. En els supsits de larticle 235-20.2 i 3, els descendents o els hereus dels
fills poden exercir o continuar lacci, dins el temps que resti per a completar els
terminis corresponents.
2. El pare i la mare poden exercir, durant tota la vida, lacci de reclamaci de
paternitat o maternitat no matrimonial, en nom i inters propis, si no poden reco-
nixer els fills o si el reconeixement no ha estat efica per manca de consentiment
dels fills o daprovaci judicial.
Disposicions
Article 235-22
Acumulaci de pretensions
Lexercici de lacci de reclamaci de filiaci permet lacumulaci de lacci
dimpugnaci de la filiaci contradictria. En aquest cas, lacci dimpugnaci s
accessria de la de reclamaci i noms pot sser estimada si sestima tamb aquesta,
llevat que la part demandant estigui legitimada per a exercir lacci dimpugnaci
i aquesta no hagi caducat.
Subsecci sisena
La impugnaci de la iliaci
Article 235-23
Impugnaci pel marit de la paternitat matrimonial
1. El marit pot exercir lacci dimpugnaci de la paternitat matrimonial en el
termini de dos anys a partir de la data en qu conegui el naixement del fill o del
descobriment de les proves en qu fonamenta la impugnaci.
2. Lacci dimpugnaci es transmet als fills o descendents i als hereus del marit
si aquest mor desprs dhaver interposat lacci o abans que fineixin els terminis
que fixa lapartat 1. En aquests casos, qualsevol dells pot exercir lacci, dins el
temps que resti per a completar els dits terminis.
3. Si el marit mor sense conixer el naixement o les proves en qu ha de fona-
mentar lacci, el termini de dos anys es compta des de la data en qu els conegui
la persona legitimada per a impugnar.
Article 235-24
Impugnaci per la mare de la paternitat matrimonial
La mare, en nom propi o en inters i representaci del fill, si s menor o incapa,
pot impugnar la paternitat matrimonial durant el termini de dos anys a partir de la
data del naixement del fill o del descobriment de les proves en qu es fonamenta
la impugnaci.
Article 235-25
Impugnaci pel ill de la paternitat matrimonial
El fill pot exercir lacci dimpugnaci de la paternitat matrimonial dins dels
dos anys segents a lassoliment de la majoria dedat, a la recuperaci de la plena
capacitat o al descobriment de les proves en qu fonamenta la impugnaci.
Article 235-26
Impugnaci de la paternitat no matrimonial
1. El pare, la mare i els fills per ells mateixos o per mitj de llur representant
legal poden exercir lacci dimpugnaci de la paternitat no matrimonial en el ter-
mini de dos anys a partir de lestabliment daquesta paternitat o, si escau, des del
moment en qu es conegui aquest establiment o des de laparici de noves proves
contrries a la paternitat.
2. En el cas del fill, lacci caduca al cap de dos anys de lassoliment de la majoria
dedat, de la recuperaci de la plena capacitat o de laparici de les noves proves
contrries a la paternitat. Durant la minoria dedat o la incapacitat del fill, pot exercir
lacci la mare, dacord amb el que estableix larticle 235-24.
Article 235-27
Impugnaci del reconeixement de la paternitat
1. Lacci dimpugnaci del reconeixement de la paternitat fet sense capacitat
o per error, violncia, intimidaci o dol, correspon a qui lha atorgat i als seus
representants legals.
2. Lacci de nullitat per manca de capacitat caduca al cap de dos anys de lar-
ribada a la majoria dedat o de la recuperaci de la capacitat. En cas de vici de la
Disposicions
voluntat, lacci caduca al cap de dos anys, que es compten, en cas derror, des de
latorgament del reconeixement de la paternitat, i en els altres casos, des que cessa
el vici. Els fills, els descendents i els hereus de latorgant poden continuar lacci de
nullitat, o exercir-la, si latorgant mor abans que hagin transcorregut els dos anys,
durant el temps que resti per a completar aquest termini.
3. El que estableixen els apartats 1 i 2 saplica tamb al consentiment donat a la
fecundaci assistida de la dona.
4. El reconeixement de la paternitat fet en frau de llei s nul. Lacci de nullitat s
imprescriptible i pot sser exercida pel ministeri fiscal o per qualsevol altra persona
amb un inters directe i legtim.
Article 235-28
La prova en la impugnaci de la paternitat
1. Perqu prosperi qualsevol acci dimpugnaci de la paternitat matrimonial i
no matrimonial, sha de provar duna manera concloent que el presumpte pare no
s progenitor de la persona la filiaci de la qual simpugna.
2. Si la filiaci deriva de la fecundaci assistida de la mare, lacci dimpugnaci
no pot prosperar si la persona la paternitat o maternitat de la qual simpugna va
consentir la fecundaci dacord amb els articles 235-8 o 235-13, i tampoc, en cap
cas, si s progenitor biolgic del fill.
Article 235-29
Impugnaci de la maternitat
1. Els fills, per ells mateixos o per mitj de llurs representants legals, poden
exercir lacci dimpugnaci de la maternitat durant tota la vida si proven la su-
posici de part o que no s certa la identitat del fill. Tamb la pot exercir la mare
en el termini de dos anys des del coneixement de les proves que fonamenten la
impugnaci.
2. Lacci dimpugnaci es transmet als fills o descendents i als hereus de la mare
si aquesta mor desprs dhaver interposat lacci o abans que fineixin els terminis
que fixa lapartat 1. En aquests casos, qualsevol dells pot exercir lacci, dins el
temps que resti per a completar els dits terminis.
3. Si la mare mor sense conixer les proves en qu ha de fonamentar lacci, els
dos anys es compten des de la data en qu la persona legitimada per a impugnar la
maternitat les coneix.
SECCI TERCERA
La iliaci adoptiva
Subsecci primera
Condicions requerides per a ladopci
Article 235-30
Requisits personals per a adoptar
1. Per a poder adoptar hom ha de complir els requisits segents:
a) Tenir plena capacitat dobrar.
b) sser major de vint-i-cinc anys, llevat que es tracti de ladopci del fill del
cnjuge o de la parella estable o de parents orfes, i tenir com a mnim catorze anys
ms que la persona adoptada.
2. Ladopci per ms duna persona noms sadmet en el cas dels cnjuges o dels
membres duna parella estable. En aquests casos, nhi ha prou que un dels adoptants
hagi complert vint-i-cinc anys.
Disposicions
Article 235-31
Prohibicions per a adoptar
1. No poden adoptar les persones que hagin estat suspeses o privades de la
potestat o les que hagin estat remogudes dun crrec tutelar mentre estiguin en
aquesta situaci.
2. No es poden adoptar les persones segents:
a) Els descendents.
b) Els germans.
c) Els parents en segon grau de la lnia collateral per afinitat, mentre dura el
matrimoni que origina aquest parentiu.
Article 235-32
Adopci de menors dedat
1. Es poden adoptar els menors dedat desemparats que estan en situaci daco-
lliment preadoptiu. Tamb es poden adoptar els menors segents:
a) Els fills del cnjuge o de la persona amb qui ladoptant conviu en parella es-
table. En aquests casos, ladopci requereix que la filiaci no estigui determinada
legalment respecte a laltre progenitor, o que aquest hagi mort, estigui privat de
la potestat, estigui sotms a una causa de privaci de la potestat o hi hagi donat
lassentiment.
b) Els orfes que sn parents de ladoptant fins al quart grau de consanguinitat
o afinitat.
c) Les persones tutelades per qui vol adoptar, un cop aprovat el compte final
de la tutela.
2. Es poden adoptar els menors desemparats que estiguin en acolliment simple
dels que volen adoptar, si les circumstncies han canviat i ja no s possible el retorn
dels menors a llur famlia, perqu es produeix alguna de les circumstncies de
lacolliment preadoptiu o daltres que en fan impossible el retorn.
3. Es pot constituir ladopci, encara que ladoptant o un dels adoptants hagi mort,
si ha donat el consentiment a ladopci davant lautoritat judicial o b en testament,
codicil o escriptura pblica.
4. En cas de mort de ladoptant individual o, si s adopci conjunta, dambds
adoptants, s possible un nou procediment dadopci de la persona que estava en
procs dsser adoptada.
Article 235-33
Adopci de persones majors dedat
Noms es pot adoptar una persona major dedat o una persona emancipada si ha
conviscut ininterrompudament amb ladoptant des dabans dhaver complert catorze
anys o si ha estat en situaci dacolliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos
immediatament anteriors a lassoliment de la majoria dedat o a lemancipaci, i hi
ha continuat convivint sense interrupci.
Subsecci segona
Lacolliment preadoptiu
Article 235-34
La mesura dacolliment preadoptiu
1. Lentitat pblica competent ha dacordar la mesura dacolliment preadoptiu,
com a pas previ a ladopci, en els casos segents:
a) Si no s possible el retorn del menor a la seva famlia dorigen i el ms favorable
al seu inters s la plena integraci en una altra famlia mitjanant ladopci.
b) Si els progenitors o els tutors ho solliciten a lentitat pblica competent i
abandonen els drets i els deures inherents a llur condici.
2. Als efectes del que estableix lapartat 1, sentn que no s factible el retorn
del menor a la seva famlia biolgica si aquest retorn requereix el transcurs dun
Disposicions
perode durant el qual es pot produir un major deteriorament psicosocial en el

desenvolupament evolutiu del menor.
3. Una vegada acordada la mesura dacolliment preadoptiu, shan de suspendre
les visites i les relacions del menor amb la famlia biolgica, per a aconseguir que
sintegri millor en la famlia acollidora, si conv a linters del menor.
4. Les persones acollidores tenen els deures de vetllar pel menor, tenir-lo en llur
companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formaci integral. A aquest
efecte, assumeixen plenament les responsabilitats parentals i les facultats que en
deriven. Aquestes funcions shan dexercir sota la supervisi de lentitat competent,
que ha de facilitar lassessorament necessari.
Article 235-35
Resoluci dacolliment
Lacolliment preadoptiu sha dacordar per mitj duna resoluci de lentitat p-
blica competent en el termini i amb els requisits i el procediment que estableix la
legislaci sobre la infncia i ladolescncia.
Article 235-36
Cessament de lacolliment preadoptiu
1. Lacolliment preadoptiu cessa per les causes segents:
a) Adopci de la persona acollida.
b) Mort, incapacitat o voluntat de la persona o les persones acollidores.
c) Sollicitud de la persona acollida, si ha complert dotze anys.
d) Decisi de lentitat pblica competent fonamentada en un informe de segui-
ment desfavorable.
2. El cessament de lacolliment per les causes a qu fa referncia lapartat 1.b,
c i d determina ladopci de la mesura de protecci que ms escaigui en benefici
del menor.
Article 235-37
Conidencialitat de les dades
Les persones que intervenen en la constituci de lacolliment preadoptiu o de
ladopci, tant si presten serveis en lentitat pblica competent o en les instituci-
ons collaboradores com si no nhi presten, estan obligades a guardar secret de la
informaci que nobtinguin i de les dades de filiaci dels acollits o adoptats, i han
devitar, especialment, que la famlia dorigen conegui lacollidora o ladoptiva.
Article 235-38
Proposta dadopci
1. Per a iniciar el procediment dadopci, cal la proposta prvia de lentitat p-
blica competent, excepte en els casos a qu fan referncia larticle 235-32.1.a, b i c
i larticle 235-33.
2. En la proposta dadopci shan de fer constar, degudament acreditades, les
dades segents:
a) La idonetat raonada de la persona o les persones que volen adoptar ateses llurs
condicions personals, socials, familiars i econmiques i llur aptitud educadora.
b) El darrer domicili, si s conegut, dels progenitors, dels tutors o dels guarda-
dors de ladoptat.
Subsecci tercera
Constituci de ladopci
Article 235-39
Constituci per resoluci judicial
Ladopci sha de constituir per mitj duna resoluci judicial motivada, dacord
amb el que estableix aquesta secci i tenint en compte linters de ladoptat.
Disposicions
Article 235-40
Consentiment a ladopci
Els adoptants i ladoptat, si ha complert dotze anys, han de donar el consentiment
a ladopci davant lautoritat judicial.
Article 235-41
Assentiment a ladopci
1. Han de donar lassentiment a ladopci, si no estan impossibilitades per a fer-
ho, les persones segents:
a) El cnjuge de ladoptant, excepte en el cas de separaci judicial o de fet, o la
persona amb qui ladoptant conviu en parella estable.
b) Els progenitors de ladoptat, llevat que estiguin privats legalment de la potestat
o incorrin en una causa de privaci daquesta, o, en el cas dacolliment preadoptiu,
que la resoluci que el va acordar hagi esdevingut ferma.
2. Lassentiment sha de donar davant lautoritat judicial. La mare no el pot donar
fins que hagin passat sis setmanes del part.
3. Lassentiment dels progenitors no es pot referir a una persona determinada,
llevat del cas excepcional que una causa raonable ho justifiqui.
Article 235-42
Concurrncia de causa de privaci de la potestat
1. La concurrncia duna causa de privaci de la potestat, en un dels progenitors
o en ambds, a qu fa referncia larticle 235-41.1.b, sha dapreciar en el mateix
procediment dadopci, mitjanant una resoluci motivada.
2. Lautoritat judicial, suspenent la tramitaci de lexpedient, ha dassabentar
les persones que incorrin en una causa de privaci de la potestat dels efectes de la
resoluci i ha dassenyalar el termini que consideri necessari, no inferior a vint dies,
perqu puguin comparixer i allegar all que estimin ms convenient en defensa
de llur dret, seguint els trmits del judici verbal.
Article 235-43
Persones que han dsser escoltades
Lautoritat judicial ha descoltar en la tramitaci de lexpedient dadopci les
persones segents:
a) Els progenitors dels majors dedat o dels menors emancipats i les persones de
les quals no cal lassentiment, llevat dels que estan privats de la potestat parental.
b) Els tutors, els curadors o els guardadors de fet de ladoptat.
c) Ladoptat menor de dotze anys, si t prou coneixement.
d) Els fills dels adoptants, si els dits fills i adoptants conviuen, i, si escau, els
fills de ladoptat, si tenen prou coneixement i s possible.
Subsecci quarta
Adopci i acolliment internacionals
Article 235-44
Adopci internacional de menors
1. Ladopci i lacolliment internacionals han de respectar els principis dels
convenis de drets fonamentals relatius als infants, les normes convencionals i les
normes de dret internacional privat que siguin aplicables.
2. En ladopci i lacolliment internacionals sha de garantir:
a) Que hi interv una autoritat competent.
b) Que es respecta el principi de subsidiarietat de ladopci internacional.
c) Que ladopci o lacolliment responen a linters del menor.
d) Que el menor pot sser adoptat.
e) Que els consentiments requerits es donen lliurement, sense rebre cap mena
de contraprestaci, coneixent les conseqncies i els efectes que en deriven, es-
pecialment pel que fa al trencament definitiu, en el cas de ladopci, de tot vincle
jurdic amb la famlia dorigen.
Disposicions
f) Que ladopci o lacolliment no comporten un benefici material indegut per a

les persones responsables del menor o per a qualsevol altra persona.
g) Que el menor, si t prou coneixement, s escoltat.
3. No es poden iniciar trmits per a adoptar menors en pasos en situaci de
conflicte bllic o desastre natural.
4. Lautoritat judicial pot disposar, de manera excepcional, respecte a menors als
pasos dorigen dels quals no existeixi ladopci ni cap altra instituci equivalent,
la constituci de ladopci en aquelles situacions anlogues a lacolliment o a la
tutela, constitudes a lestranger amb finalitat protectora permanent. Sn requisits
imprescindibles que la constituci de ladopci sigui necessria per a linters del
menor, que ho permetin les normes de dret internacional privat aplicables i que
lentitat pblica competent de la residncia de la famlia emeti el certificat didonetat
respecte a la persona o les persones que el tenen confiat i solliciten ladopci.
Article 235-45
Tramitaci de ladopci per lentitat pblica
1. Lentitat pblica competent noms ha de tramitar les adopcions de menors
originaris dels pasos en els quals quedi suficientment garantit el respecte als
principis i a les normes de ladopci internacional i la intervenci deguda de llurs
organismes administratius i judicials.
2. Per a garantir el ple respecte als drets dels menors, en el cas dadopcions in-
ternacionals, lentitat pblica competent exerceix les funcions segents:
a) Adoptar mesures per a evitar lucres indeguts i impedir prctiques contrries
a linters del menor.
b) Reunir i conservar la informaci relativa als adoptats i a llurs orgens i garan-
tir-ne laccs si la llei ho permet.
c) Facilitar i seguir els procediments dadopci.
d) Assessorar sobre ladopci i, si cal i en la mesura permesa per la llei, fer el
seguiment de les adopcions, si ho exigeix el pas dorigen de la persona que es vol
adoptar.
e) Seleccionar les persones i les famlies sollicitants tot valorant-ne la idone-
tat dacord amb els criteris i els processos que ms afavoreixin lxit del procs
adoptiu.
f) Determinar el perfil del menor en concordana amb el de la persona o la famlia
adoptant, per a facilitar lencaix del menor i lxit de ladopci.
Article 235-46
Funcions dintermediaci
Noms pot intervenir amb funcions dintermediaci per a ladopci internacional
lentitat pblica competent de la Generalitat. No obstant aix, la Generalitat pot
acreditar entitats collaboradores per a lexercici daquestes funcions en els termes i
amb el compliment dels requisits que sestableixin per reglament. En tot cas, aquestes
entitats no han de tenir nim de lucre, han destar legalment constitudes, han de
tenir com a finalitat la protecci dels menors i han de defensar linters primordial
del menor per damunt de cap altre, dacord amb les normes de dret internacional
aplicables. A ms, shan de sotmetre a les directrius, la inspecci i el control de
lentitat pblica competent.
Subsecci cinquena
Efectes especics de la iliaci adoptiva
Article 235-47
Efectes especics de ladopci
1. Ladopci origina relacions de parentiu entre ladoptant i la seva famlia i
ladoptat i els seus descendents, i produeix els mateixos efectes que la filiaci per
naturalesa.
Disposicions
2. Ladopci extingeix el parentiu entre ladoptat i la seva famlia dorigen, llevat

dels casos a qu fa referncia larticle 235-32.1.a i b, en qu es mant el parentiu
respecte a la branca familiar del progenitor o els progenitors substituts.
3. Els vincles de ladoptat amb la seva famlia dorigen es mantenen noms en
els casos que estableix la llei i, especialment, als efectes dels impediments per a
contreure matrimoni i en els casos en qu es mantenen els drets successoris.
4. Lautoritat judicial, excepcionalment, a proposta de lentitat pblica competent
o del ministeri fiscal, pot disposar que es mantinguin les relacions personals de
ladoptat amb la famlia dorigen en els supsits a qu fa referncia larticle 235-44.4
o si hi ha vincles afectius el trencament dels quals sigui greument perjudicial per
Article 235-48
Cognoms de ladoptat
1. La persona que s adoptada per dues persones conjuntament porta els cognoms
dels adoptants en lordre establert per a llur primer fill com o, si no en tenen, en
lordre que acordin o en el que disposa la llei. Si els adoptants sn del mateix sexe
i no tenen cap fill com ni acorden lordre dels cognoms, lautoritat judicial lha de
decidir dins el procediment dadopci.
2. La persona que s adoptada per una sola persona porta els cognoms de ladop-
tant, excepte en el supsit a qu fa referncia larticle 235-32.1.a, en qu conserva el
cognom del progenitor dorigen i sapliquen les normes de lapartat 1. Tanmateix,
aquest progenitor i ladoptant poden sollicitar de com acord que ladoptat conservi
els dos cognoms dorigen com un sol cognom, unint-los amb un guionet i collocant
en primer lloc el del progenitor supervivent. En aquest cas, ladoptat ha de portar
aquest cognom juntament amb el de ladoptant. Per a dur a terme aquesta uni, cal
que el progenitor dorigen substitut per ladopci hagi mort i que ladoptat, si ha
complert els dotze anys, ho consenti.
3. Lordre dels cognoms de la persona adoptada per una sola persona es pot in-
vertir a petici daquesta en el moment de ladopci. Lordre establert per al primer
fill regeix per als segents.
4. Ladoptat major dedat o emancipat pot conservar els cognoms dorigen si ho
sollicita en el moment de ladopci.
5. En els supsits delecci, petici dinversi o conservaci dels cognoms a qu
fa referncia aquest article, la part dispositiva de la resoluci judicial per la qual es
constitueix ladopci ha destablir expressament els cognoms de ladoptat.
Article 235-49
Dret a la informaci sobre el propi origen
1. Ladoptat t dret a sser informat sobre el seu origen.
2. Ladoptat, a partir de lassoliment de la majoria dedat o de lemancipaci,
pot exercir les accions que condueixin a esbrinar la identitat dels seus progenitors
biolgics, la qual cosa no afecta la filiaci adoptiva.
3. Les administracions pbliques han de facilitar a ladoptat, si les demana,
les dades que tinguin sobre la seva filiaci biolgica. Amb aquesta finalitat, sha
diniciar un procediment confidencial de mediaci, previ a la revelaci, en el marc
del qual tant ladoptat com el seu pare i la seva mare biolgics han dsser informats
de les respectives circumstncies familiars i socials i de lactitud manifestada per
laltra part amb relaci a la possible trobada.
4. Ladoptat pot sollicitar, en inters de la seva salut, les dades biogentiques
dels seus progenitors. Tamb ho poden fer els adoptants mentre ladoptat s menor
dedat.
5. Els drets que reconeixen els apartats 2 i 3 shan dexercir sense detriment del
deure de reserva de les actuacions.
Disposicions
Article 235-50
Obligaci dinformar el ill adoptat sobre ladopci
Els adoptants han de fer saber al fill que el van adoptar, tan aviat com aquest
tingui prou maduresa o, al ms tard, quan compleixi dotze anys, llevat que aquesta
informaci sigui contrria a linters superior del menor.
Subsecci sisena
Extinci
Article 235-51
Irrevocabilitat i impugnaci
1. Ladopci s irrevocable.
2. Lautoritat judicial pot establir lextinci de ladopci en inters de ladoptat
en els casos segents:
a) Si els progenitors no han intervingut, dacord amb la llei, en lexpedient
dadopci per una causa que no els s imputable i impugnen ladopci en el termini
de dos anys a partir del moment en qu es constitueix.
b) Si es produeixen les causes que la llei estableix per a la revisi de les sentn-
cies fermes.
Article 235-52
Efectes de lextinci
1. Lextinci de ladopci comporta el restabliment de la filiaci per naturalesa.
Lautoritat judicial pot acordar restablir la filiaci noms del progenitor que ha
exercit lacci.
2. Els efectes patrimonials de ladopci produts amb anterioritat es mantenen.
CAPTOL VI
Potestat parental
SECCI PRIMERA
Article 236-1
Titulars de la potestat parental
Els progenitors, per a complir les responsabilitats parentals, tenen la potestat
respecte als fills menors no emancipats. La potestat parental es pot estendre als
fills majors dedat incapacitats prorrogant-la o rehabilitant-la.
Article 236-2
Exercici de la potestat parental
La potestat parental s una funci inexcusable que, en el marc de linters ge-
neral de la famlia, sexerceix personalment en inters dels fills, dacord amb llur
personalitat i per a facilitar-ne el ple desenvolupament.
Article 236-3
Intervenci judicial
1. Lautoritat judicial, en qualsevol procediment, pot adoptar les mesures que
estimi necessries per a evitar qualsevol perjudici personal o patrimonial als fills
en potestat. A aquest efecte, pot limitar les facultats dels progenitors, exigir-los la
prestaci de garanties i, fins i tot, nomenar un administrador judicial.
2. Lautoritat judicial pot adoptar les mesures a qu fa referncia lapartat 1 dofici
o a instncia dels mateixos fills, dels progenitors, encara que no tinguin lexercici
de la potestat, dels altres parents dels fills fins al quart grau per consanguinitat o
segon per afinitat i del ministeri fiscal.
Disposicions
Article 236-4
Relacions personals
1. Els fills i els progenitors, encara que aquests no tinguin lexercici de la po-
testat, tenen dret a relacionar-se personalment, llevat que els primers hagin estat
adoptats o que la llei o una resoluci judicial o administrativa, en el cas dels menors
desemparats, disposin una altra cosa.
2. Els fills tenen dret a relacionar-se amb els avis, els germans i altres perso-
nes prximes, i tots aquests tenen tamb el dret de relacionar-se amb els fills. Els
progenitors han de facilitar aquestes relacions i noms les poden impedir si hi ha
una causa justa.
3. La pretensi per a fer efectius els drets a qu fa referncia aquest article sha
de substanciar, sempre que no escaigui fer-ho en un procediment matrimonial, pels
trmits del procediment especial sobre guarda de menors. Lautoritat judicial pot
adoptar, en tot cas, les mesures necessries per a garantir lefectivitat daquestes
relacions personals.
Article 236-5
Denegaci, suspensi i modiicaci de les relacions personals
1. Lautoritat judicial pot denegar o suspendre el dret dels progenitors o de les
altres persones a qu fa referncia larticle 236-4.2 a tenir relacions personals amb
els fills, i tamb en pot variar les modalitats dexercici, si incompleixen llurs deures
o si la relaci pot perjudicar linters dels fills o hi ha una altra causa justa. Hi ha
causa justa si els fills pateixen abusos sexuals o maltractament fsic o psquic, o sn
vctimes directes o indirectes de violncia familiar o masclista.
2. Lentitat pblica competent pot determinar com shan de fer efectives les re-
lacions personals amb els menors desemparats i, fins i tot, suspendre-les si conv
Article 236-6
Privaci de la potestat parental
1. Els progenitors poden sser privats de la titularitat de la potestat parental per
incompliment greu o reiterat de llurs deures. Hi ha incompliment greu si el fill
menor o incapacitat pateix abusos sexuals o maltractaments fsics o psquics, o si
s vctima directa o indirecta de violncia familiar o masclista.
2. Hi ha causa de privaci de la potestat parental sobre el menor desemparat si
els progenitors, sense un motiu suficient que ho justifiqui, no manifesten inters
pel menor o incompleixen el rgim de relacions personals durant sis mesos.
3. La privaci de la potestat parental sha de decretar en un procs civil o penal
i s efectiva des que la sentncia esdev ferma, sens perjudici que es pugui acordar
cautelarment de suspendren lexercici.
4. Estan legitimades per a demanar la privaci de la potestat parental les persones
a qu fa referncia larticle 236-3.2 i, en el cas dels menors desemparats, lentitat
pblica competent.
5. Si sha sollicitat en la demanda, es pot constituir la tutela ordinria en el
mateix procediment de privaci de potestat parental, amb laudincia prvia de les
persones legalment obligades a promouren la constituci.
6. La privaci de la potestat no eximeix els progenitors de complir lobligaci
de fer tot el que calgui per a assistir els fills ni la de prestar-los aliments en el sentit
ms ampli.
Article 236-7
Recuperaci de la potestat parental
Lautoritat judicial ha de disposar, si linters dels fills ho aconsella, la recuperaci
de la titularitat i, si escau, de lexercici de la potestat parental, si ha cessat la causa
que nhavia motivat la privaci.
Disposicions
SECCI SEGONA
Lexercici de la potestat parental
Article 236-8
Exercici conjunt de la potestat parental
1. Els progenitors exerceixen la potestat parental respecte als fills conjuntament,
llevat que acordin una altra modalitat dexercici o que les lleis o lautoritat judicial
disposin una altra cosa.
2. En lexercici conjunt de la potestat parental sapliquen les regles segents:
a) En els actes dadministraci ordinria i respecte a tercers de bona fe, es pre-
sumeix que cada progenitor actua amb el consentiment de laltre.
b) En els actes dadministraci extraordinria, els progenitors han dactuar con-
juntament o b, si ho fan individualment, amb el consentiment exprs de laltre. Sn
actes dadministraci extraordinria els que requereixen lautoritzaci judicial.
c) En els actes de necessitat urgent i en els que, dacord amb ls social o les cir-
cumstncies familiars, normalment fa una persona sola, qualsevol dels progenitors
pot actuar indistintament.
Article 236-9
Exercici de la potestat parental amb distribuci de funcions o individual amb
consentiment de laltre progenitor
1. Els progenitors poden acordar que un dells exerceixi la potestat parental amb
el consentiment de laltre o que lexerceixin ambds amb distribuci de funcions.
2. A lefecte del que estableix lapartat 1, els progenitors es poden atorgar poders
de carcter general o especial, revocables en tot moment. Els poders de carcter
general shan datorgar en escriptura pblica i shan de revocar mitjanant una
notificaci notarial.
Article 236-10
Exercici exclusiu de la potestat parental
La potestat parental s exercida exclusivament per un dels progenitors en els
casos dimpossibilitat, absncia o incapacitat de laltre, llevat que la sentncia din-
capacitaci estableixi una altra cosa, i en el cas que lautoritat judicial ho disposi
en inters dels fills.
Article 236-11
Exercici de la potestat parental en cas de vida separada dels progenitors
1. Si els progenitors viuen separats, poden acordar mantenir lexercici conjunt
de la potestat parental, delegar-ne lexercici a un dells o distribuir-sen les funcions
dacord amb el que estableix larticle 236-9.1.
2. Els progenitors poden sotmetre els acords a qu fa referncia lapartat 1, i
tamb el pla de parentalitat que hagin convingut, a aprovaci judicial. Els acords
han dsser aprovats sempre que no siguin perjudicials per als fills, atesos, en la
mesura que escaiguin, els criteris per a latribuci de la guarda que fixa larticle
233-11. Els acords sn executius des del moment en qu saproven.
3. Els acords de delegaci o distribuci, si no han estat incorporats a un conveni
regulador aprovat judicialment, shan de formalitzar en escriptura pblica i es poden
revocar en qualsevol moment mitjanant una notificaci notarial.
4. En cas de desacord sobre lexercici de la potestat parental, qualsevol dels pro-
genitors pot recrrer a lautoritat judicial, que ha de decidir havent escoltat laltre
progenitor i els fills que hagin complert dotze anys o que, tenint-ne menys, tinguin
prou coneixement.
5. Les obligacions de guarda corresponen al progenitor que en cada moment
tingui els fills amb ell, sia perqu de fet o de dret hi resideixin habitualment, sia
perqu estiguin en companyia seva a conseqncia del rgim de relacions personals
que shagi establert.
Disposicions
6. El progenitor que exerceix la potestat parental, llevat que lautoritat judicial

disposi una altra cosa, necessita el consentiment exprs o tcit de laltre per a decidir
el tipus densenyament dels fills, per a variar-ne el domicili si aix els aparta de
llur entorn habitual i per a fer actes dadministraci extraordinria de llurs bns.
Sentn que el consentiment sha conferit tcitament si ha venut el termini de trenta
dies des de la notificaci, degudament acreditada, que shagi fet per a obtenir-lo i
el progenitor que no exerceix la potestat no ha plantejat el desacord segons el que
estableix larticle 236-13.
Article 236-12
Deure dinformaci
1. Si lexercici de la potestat parental ha estat atribut a un dels progenitors o
distribut entre ambds, el progenitor que lestigui exercint ha dinformar laltre
immediatament dels fets rellevants que sesdevinguin en la cura del fill i en ladmi-
nistraci del seu patrimoni i, amb carcter ordinari, almenys cada tres mesos.
2. El progenitor amb qui est el fill t el mateix deure dinformaci a qu fa
referncia lapartat 1 amb relaci als fets esdevinguts mentre es fa efectiu el rgim
establert de relacions personals.
Article 236-13
Desacords
1. En cas de desacord ocasional en lexercici de la potestat parental, lautoritat
judicial, a instncia de qualsevol dels progenitors, ha datribuir la facultat de decidir
a un dells.
2. Si els desacords sn reiterats o es produeix qualsevol causa que dificulti greument
lexercici conjunt de la potestat parental, lautoritat judicial pot atribuir totalment o
parcialment lexercici de la potestat als progenitors separadament o distribuir-ne entre
ells les funcions de manera temporal, per un termini mxim de dos anys.
3. En els procediments que se substancien per ra de desacords en lexercici de
la potestat parental, els progenitors poden sotmetre les discrepncies a mediaci.
Aix mateix, lautoritat judicial els pot remetre a una sessi informativa amb la
mateixa finalitat.
Article 236-14
Facultats del cnjuge o convivent en parella estable del progenitor
1. El cnjuge o convivent en parella estable del progenitor que en cada moment
t la guarda del fill t dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes
relatius a la seva vida diria.
2. En cas de desacord entre el progenitor i el seu cnjuge o convivent en parella
estable preval el criteri del progenitor.
3. En cas de risc imminent per al menor, el cnjuge o el convivent en parella
estable del progenitor que t la guarda del fill pot adoptar les mesures necessries
per al benestar del fill, de la qual cosa ha dinformar sense demora el seu cnjuge
o convivent. Aquest nha dinformar laltre progenitor.
Article 236-15
Atribuci de la guarda del ill en cas de mort del cnjuge o convivent en parella
estable
1. Si mor el progenitor que tenia atribuda la guarda de manera exclusiva, laltre
progenitor la recupera.
2. Lautoritat judicial, amb linforme del ministeri fiscal, pot atribuir excepcio-
nalment la guarda i les altres responsabilitats parentals al cnjuge o convivent en
parella estable del progenitor difunt si linters del fill ho requereix i es compleixen
els requisits segents:
a) Que el cnjuge o convivent del progenitor difunt hagi conviscut amb el me-
nor.
Disposicions
b) Que sescolti laltre progenitor i el menor dacord amb el que estableix larticle
211-6.2.
3. El cnjuge o convivent del progenitor difunt a qui no correspongui la guarda
dacord amb lapartat 2, si linters del fill ho justifica, pot demanar a lautoritat
judicial que li atribueixi un rgim de relaci, sempre que hagi conviscut amb el
menor durant els dos darrers anys.
Article 236-16
Progenitors menors
1. El pare o la mare menors necessiten, per a exercir la potestat, lassistncia dels
progenitors respectius o daquell dels dos que tingui lexercici de la potestat parental
o, si manquen aquests, de llur tutor o llur curador.
2. No cal lassistncia a qu fa referncia lapartat 1 en els casos segents:
a) Si el pare o la mare menor s casat amb una persona major dedat, respecte
als fills comuns.
b) Si el pare o la mare menor est emancipat i t almenys setze anys.
3. En els casos de desacord entre les persones que han de donar lassistncia o
entre aquestes i el menor titular de la potestat parental, i tamb en el cas dimpos-
sibilitat de prestaci de lassistncia, es requereix lautoritzaci judicial.
SECCI TERCERA
El contingut de la potestat parental
Article 236-17
Relacions entre pares i ills
1. Els progenitors, en virtut de llurs responsabilitats parentals, han de tenir
cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit ms ampli, conviure-hi, educar-los
i proporcionar-los una formaci integral. Els progenitors tamb tenen el deure
dadministrar el patrimoni dels fills i de representar-los.
2. Els progenitors determinen el lloc o els llocs on viuen els fills i, duna ma-
nera suficientment motivada, poden decidir que resideixin en un lloc diferent del
domicili familiar.
3. Els progenitors i els fills shan de respectar mtuament. Els fills, mentre estan
en potestat parental, han dobeir els progenitors, llevat que els intentin imposar
conductes indignes o delictives.
4. Els progenitors poden corregir els fills en potestat duna manera proporcionada,
raonable i moderada, amb ple respecte a llur dignitat.
5. Als efectes del que estableixen els apartats 3 i 4, els progenitors poden sollicitar
excepcionalment lassistncia i la intervenci dels poders pblics.
Article 236-18
Representaci legal
1. Lexercici de la potestat sobre els fills comporta la representaci legal
daquests.
2. Sexclouen de la representaci legal dels fills els actes segents:
b) Els relatius a bns o serveis propis de ledat dels fills, dacord amb els usos
socials, i, en cas de potestat prorrogada o rehabilitada, els que pugui fer el fill dacord
amb la seva capacitat natural.
c) Els actes en qu hi hagi un conflicte dinteressos entre ambds progenitors o
entre el progenitor que exerceix la potestat i els fills.
d) Els relatius als bns exclosos de ladministraci dels progenitors.
Disposicions
Article 236-19
Prestaci personal
Per a qualsevol acte que impliqui alguna prestaci personal dels fills, es requereix
llur consentiment si han complert dotze anys, o si, tenint-ne menys de dotze, tenen
prou coneixement.
Article 236-20
Si en algun assumpte hi ha conflicte dinteressos entre els fills i els progenitors,
i ambds progenitors exerceixen la potestat, el fill s representat pel progenitor
amb el qual no t conflicte dinteressos. Si la contraposici s amb tots dos alhora
o amb el que exerceix la potestat, sha de nomenar el defensor judicial que estableix
larticle 224-1.
Article 236-21
Administraci dels bns
1. Els progenitors que exerceixen la potestat han dadministrar els bns dels
fills amb la diligncia exigible a un bon administrador, segons la naturalesa i les
caracterstiques dels bns.
2. Pertanyen als fills els fruits i els rendiments de llurs bns i drets, i tamb els
pertanyen els guanys de llur prpia activitat i els bns o els drets que en puguin
derivar.
Article 236-22
Contribuci dels ills a les despeses familiars
1. Els fills tenen el deure de contribuir proporcionalment a les despeses familiars,
mentre convisquin amb la famlia, amb els ingressos que obtinguin de llur activitat,
amb el rendiment de llurs bns i drets i amb llur treball en inters de la famlia,
sempre que aquest deure no sigui contrari a lequitat.
2. Els progenitors poden destinar els fruits dels bns i els drets que administren
a mantenir les despeses familiars en la part que correspongui.
3. Si hi ha bns i drets dels fills no administrats pels progenitors, la persona que
els administra ha de lliurar als progenitors, o al progenitor que tingui lexercici de
la potestat parental, en la part que correspongui, els fruits i els rendiments dels bns
i els drets afectats. Se nexceptuen els fruits procedents de bns i drets atributs es-
pecialment a leducaci o la formaci del fill, que noms shan de lliurar en la part
sobrera o, si els progenitors no tenen altres mitjans, en la part que, segons lequitat,
lautoritat judicial determini.
Article 236-23
Exercici de ladministraci
1. En lexercici de ladministraci dels bns i els drets dels fills, els progenitors
estan dispensats de fer inventari i sn responsables dels danys i els perjudicis pro-
duts en els interessos administrats per dol o culpa.
2. Els progenitors no tenen dret a remuneraci per ra de ladministraci, per s
a sser rescabalats amb crrec al patrimoni administrat, si el rescabalament no es
pot obtenir duna altra manera, per les despeses suportades i els danys i perjudicis
que ladministraci els hagi causat, si no sn imputables a dol o culpa.
Article 236-24
Rendici de comptes
1. Al final de ladministraci, els progenitors han de restituir el patrimoni admi-
nistrat. Les despeses de restituci sn a crrec del patrimoni administrat.
2. Els progenitors estan obligats a retre comptes al final de llur administraci si
el fill i, si escau, el seu representant legal ho reclamen. En aquest cas, la rendici
de comptes sha de fer en el termini de sis mesos, a partir de la data de la reclama-
Disposicions
ci, termini que lautoritat judicial pot prorrogar, amb una causa justa, per un altre
perode de tres mesos com a mxim.
3. Lacci per a exigir el compliment de lobligaci a qu fa referncia lapartat
2 prescriu al cap de tres anys.
Article 236-25
Bns exclosos de ladministraci
A ms del cas dadministraci judicial determinat per larticle 236-3.1, sexclouen
de ladministraci dels progenitors els bns i els drets segents:
a) Els adquirits pel fill per donaci o ttol successori quan el donant o el causant
ho hagi ordenat aix de manera expressa, cas en qu sha de complir estrictament
la voluntat expressada sobre ladministraci daquests bns i sobre la destinaci
de llurs fruits.
b) Els adquirits per ttol successori, si un dels progenitors o ambds han estat
desheretats justament o nhan estat exclosos per causa dindignitat.
c) Els adquirits pel fill, si t ms de setze anys, amb una activitat que generi
benefici.
Article 236-26
Administraci especial
1. Els bns i els drets a qu fa referncia larticle 236-25 han dsser objecte duna
administraci especial a crrec de la persona designada pel donant o causant. Si no
hi ha designaci, els ha dadministrar el progenitor que no hagi estat excls, si escau,
o, en darrer terme, una persona designada per lautoritat judicial a aquest efecte.
2. Els fills que, amb llur activitat, adquireixin bns tenen, a partir dels setze anys,
la facultat dadministrar-los amb lassistncia dels progenitors en els supsits a qu
fa referncia larticle 236-27.
Article 236-27
Actes que requereixen autoritzaci judicial
1. Els progenitors o, si escau, ladministrador especial, amb relaci als bns o els
drets dels fills, necessiten autoritzaci judicial per als actes segents:
a) Alienar bns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intellectual
i industrial, o altres bns de valor extraordinari, i tamb gravar-los o subrogar-se
en un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogaci es faci per a
finanar ladquisici del b.
b) Alienar drets reals sobre els bns a qu fa referncia la lletra a o renunciar-hi,
amb lexcepci de les redempcions de censos.
c) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal lautoritzaci,
per, per a alienar, almenys pel preu de cotitzaci, les accions cotitzades en borsa
ni per a alienar els drets de subscripci preferent.
d) Renunciar a crdits.
e) Renunciar a donacions, herncies o llegats; acceptar llegats i donacions mo-
dals o oneroses.
f) Donar i prendre diners en prstec o a crdit, llevat que aquest es constitueixi
per a finanar ladquisici dun b.
g) Atorgar arrendaments sobre bns immobles per un termini superior a quinze
anys.
h) Avalar, prestar fiana o constituir drets de garantia dobligacions alienes.
i) Adquirir la condici de soci en societats que no limitin la responsabilitat de
les persones que en formin part, i tamb constituir, dissoldre, fusionar o escindir
aquestes societats.
j) Renunciar, assentir a la demanda, desistir o transigir en qestions relacionades
amb els bns o els drets a qu fa referncia aquest apartat.
2. No cal lautoritzaci judicial amb relaci als bns adquirits per donaci o a
ttol successori si el donant o el causant lhan exclosa expressament.
Disposicions
Article 236-28
Autoritzaci judicial
1. Lautoritzaci judicial es concedeix en inters dels fills en cas dutilitat o ne-
cessitat justificades degudament, amb laudincia prvia del ministeri fiscal.
2. Lautoritzaci no es pot concedir de manera general. Aix no obstant, es
pot atorgar amb aquest carcter per a diversos actes de la mateixa naturalesa o
referits a la mateixa activitat econmica, encara que siguin futurs. En tots els
supsits shan despecificar les circumstncies i les caracterstiques fonamentals
dels dits actes.
Article 236-29
Denegaci de la renncia dadquisicions gratutes
La denegaci de lautoritzaci judicial per a les renncies de larticle 236-27.1.e
comporta lacceptaci de la transmissi.
Article 236-30
Autoritzacions alternatives
Hom pot substituir lautoritzaci judicial pel consentiment de lacte, manifestat
en escriptura pblica:
a) Del fill, si t almenys setze anys.
b) Dels dos parents ms prxims del fill, de la manera que estableix larticle
424-6.1.a.
Article 236-31
Manca dautoritzaci
1. Els actes que determina larticle 236-27 sn anullables si shan fet sense lau-
toritzaci judicial o sense els requisits que estableix larticle 236-30.
2. Lacci per a impugnar els actes que determina larticle 236-27 caduca al cap
de quatre anys del moment en qu els fills hagin assolit la majoria dedat o leman-
cipaci, o del reintegrament judicial de la capacitat.
SECCI QUARTA
Lextinci de la potestat
Article 236-32
Causes dextinci
Sens perjudici del que estableix larticle 236-6, la potestat parental sextingeix
per les causes segents:
a) La mort o la declaraci de mort dambds progenitors o dels fills.
b) Ladopci dels fills, llevat que ho siguin del cnjuge o de la persona amb qui
ladoptant conviu en parella estable.
c) Lemancipaci o la majoria dedat dels fills.
d) La declaraci dabsncia dels progenitors o dels fills.
SECCI CINQUENA
La prrroga i la rehabilitaci de la potestat
Article 236-33
Prrroga
La declaraci judicial dincapacitat dels fills menors no emancipats comporta la
prrroga de la potestat parental quan arriben a la majoria dedat, en els termes que
estableixi la mateixa declaraci.
Disposicions
Article 236-34
Rehabilitaci
1. La declaraci judicial dincapacitat dels fills majors dedat o emancipats
comporta la rehabilitaci de la potestat parental, en els termes que estableixi la
mateixa declaraci.
2. No obstant el que estableix lapartat 1, la potestat no es rehabilita si lincapa
ha designat un tutor o un curador per ell mateix, dacord amb el que estableix aquest
codi, o si sha de constituir la tutela o la curatela a favor del cnjuge, de la persona
amb qui conviu en parella estable o dels descendents majors dedat de lincapa.
Article 236-35
Constituci de la tutela o de la curatela
Lautoritat judicial, no obstant el que estableixen els articles 236-33 i 236-34, tenint
en compte ledat i la situaci personal i social dels progenitors, el grau de deficin-
cia del fill incapa i les seves relacions personals, pot no acordar la prrroga o la
rehabilitaci de la potestat i ordenar la constituci de la tutela o de la curatela.
Article 236-36
Extinci
1. La potestat parental prorrogada o rehabilitada sextingeix per les causes
segents:
a) Les que estableix larticle 236-32, sens perjudici del que estableix larticle
236-6.
b) La declaraci judicial de cessaci de la incapacitat del fill.
c) La constituci posterior de la tutela a favor del cnjuge, de la persona amb qui
conviu en parella estable o dels descendents.
d) El matrimoni de lincapa amb una persona major dedat capa.
e) La sollicitud dels qui exerceixen la potestat prorrogada, aprovada judicial-
ment, si la situaci personal i social daquests i el grau de deficincia del fill incapa
impedeixen el compliment adequat de la seva funci.
2. Si en cessar la potestat prorrogada o rehabilitada subsisteix la incapacitaci,
sha de constituir la tutela o la curatela.
CAPTOL VII
Aliments dorigen familiar
Article 237-1
Contingut
Sentn per aliments tot el que s indispensable per al manteniment, lhabitatge, el
vestit i lassistncia mdica de la persona alimentada, i tamb les despeses per a la
formaci si aquesta s menor i per a la continuaci de la formaci, un cop assolida
la majoria dedat, si no lha acabada abans per una causa que no li s imputable,
sempre que mantingui un rendiment regular. Aix mateix, els aliments inclouen
les despeses funerries, si no estan cobertes duna altra manera.
Article 237-2
Persones obligades
1. Els cnjuges, els descendents, els ascendents i els germans estan obligats a
prestar-se aliments.
2. Els deures dassistncia entre cnjuges i entre els progenitors i llurs fills es
regulen per llurs disposicions especfiques i, subsidiriament, pel que estableix
aquest captol.
3. Els germans majors dedat i no discapacitats noms tenen dret als aliments
necessaris per a la vida.
Disposicions
Article 237-3
Exempci de lobligaci
Estan exemptes de prestar aliments entre parents les persones que tenen reco-
neguda la condici de discapacitades, excepte en el cas que previsiblement llurs
possibilitats excedeixin llurs necessitats futures, tenint en compte llur grau de
discapacitaci.
Article 237-4
Dret a reclamar aliments
T dret a reclamar aliments noms la persona que els necessita o, si escau, el seu
representant legal i lentitat pblica o privada que laculli, sempre que la necessitat
no derivi duna causa que li sigui imputable, mentre la causa subsisteixi.
Article 237-5
Naixement del dret
1. Hom t dret als aliments des que es necessiten, per no es poden demanar els
anteriors a la data de la reclamaci judicial o extrajudicial.
2. En el cas dels aliments als fills menors, es poden demanar els anteriors a la
reclamaci judicial o extrajudicial, fins a un perode mxim dun any, si la reclamaci
no es va fer per una causa imputable a la persona obligada a prestar-los.
Article 237-6
Ordre de reclamaci
1. La reclamaci dels aliments, si escau i si hi ha diverses persones obligades,
sha de fer seguint lordre segent:
Primer. Al cnjuge.
Segon. Als descendents, segons lordre de proximitat en el grau.
Tercer. Als ascendents, segons lordre de proximitat en el grau.
Quart. Als germans.
2. Si els recursos i les possibilitats de les persones primerament obligades no
resulten suficients per a la prestaci daliments, en la mesura que correspongui,
en la mateixa reclamaci es poden demanar aliments a les persones obligades en
grau posterior.
Article 237-7
Pluralitat de persones obligades
1. Si les persones obligades a prestar aliments sn ms duna, lobligaci sha de
distribuir entre elles en proporci a llurs recursos econmics i llurs possibilitats.
Tanmateix, excepcionalment i tenint en compte les circumstncies del cas, lautoritat
judicial pot imposar la prestaci completa a una persona de les obligades durant el
temps que calgui. Aquesta persona pot reclamar a cadascuna de les altres persones
obligades la part que els correspongui amb els interessos legals.
2. Si lobligaci sextingeix o la quantia de la prestaci es redueix respecte a una
de les persones obligades, la de les restants sincrementa en la proporci que resulti
daplicar els criteris que estableix lapartat 1.
Article 237-8
Pluralitat de reclamacions
Si hi ha dues o ms persones que reclamen aliments a una mateixa persona
obligada a prestar-los i aquesta no disposa de mitjans suficients per a atendre-les
totes, sha de seguir lordre de preferncia que estableix larticle 237-6, llevat que
hi concorrin el cnjuge i un fill en potestat de la persona obligada. En aquest cas,
els fills han dsser preferits.
Disposicions
Article 237-9
Quantia
1. La quantia dels aliments es determina en proporci a les necessitats de lalimentat
i als mitjans econmics i a les possibilitats de la persona o les persones obligades a
prestar-los. Les parts, de mutu acord, o lautoritat judicial poden establir les bases
de lactualitzaci anual de la quantia dels aliments dacord amb les variacions de
lndex de preus de consum o dun ndex similar, sens perjudici que sestableixin
altres bases complementries dactualitzaci.
2. Lalimentat ha de comunicar a lalimentant les modificacions de circums-
tncies que determinin la reducci o la supressi dels aliments tan aviat com es
produeixin.
Article 237-10
Compliment de lobligaci
1. Lobligaci daliments sha de complir en diners i per mensualitats avanades.
Si el creditor daliments mor, els seus hereus no han de tornar la pensi corresponent
al mes en qu shagi produt la defunci.
2. El deutor daliments pot optar per satisfer els aliments acollint i mantenint a
casa seva la persona que t dret a rebrels, llevat que aquesta shi oposi per una causa
raonable o que la convivncia sigui inviable. Si hi ha diverses persones obligades i
nhi ha ms duna que vol acollir a casa seva el creditor, el jutge ha de decidir quina
lacull desprs descoltar lalimentat i els diferents obligats. Si el creditor daliments
t plena capacitat dobrar i ms duna persona el vol acollir a casa seva, sha de tenir
en compte preferentment la voluntat del creditor.
3. Lautoritat judicial, tenint en compte les circumstncies, pot adoptar les mesures
necessries per a assegurar el compliment de lobligaci de prestar aliments, si la
persona obligada ha deixat de fer efectiu puntualment ms dun pagament.
Article 237-11
Prestaci daliments per tercers
1. Lentitat pblica o privada o qualsevol altra persona que presti aliments, si la
persona obligada no ho fa, pot repetir contra aquesta darrera o els seus hereus les
pensions corresponents a lany en curs i a lany anterior, amb els interessos legals,
i subrogar-se de ple dret, fins a limport assenyalat, en els drets que lalimentat t
contra la persona obligada a prestar-los, llevat que consti que es van donar desin-
teressadament i sense nim de reclamar-los.
2. A petici de lentitat pblica o privada o de les persones que presten els aliments
quan la persona obligada no ho fa o del ministeri fiscal, lautoritat judicial pot adoptar
les mesures que estimi pertinents per a assegurar el reintegrament de les bestretes.
Tamb pot adoptar les mesures que estimi pertinents per a assegurar el pagament
dels aliments futurs, desprs descoltar lalimentat i les persones obligades.
Article 237-12
Caracterstiques del dret als aliments
1. El dret als aliments s irrenunciable, intransmissible i inembargable, i no es
pot compensar amb el crdit que, si escau, lobligat a prestar-lo tingui respecte a
lalimentat.
2. Lalimentat pot compensar, renunciar i transigir les pensions endarrerides
posteriors a la data de la seva reclamaci judicial o extrajudicial, i tamb transmetre,
per qualsevol ttol, el dret a reclamar-les, tot sens perjudici del dret de repetici que
reconeix larticle 237-11.1.
Article 237-13
Extinci
1. Lobligaci de prestar aliments sextingeix per les causes segents:
a) La mort de lalimentat o de la persona o les persones obligades a prestar-los.
Disposicions
b) El divorci i la declaraci de nullitat del matrimoni.

c) La reducci de les rendes i del patrimoni de les persones obligades, de manera
que faci impossible el compliment de lobligaci sense desatendre les necessitats
prpies i les de les persones amb dret preferent daliments.
d) La millora de les condicions de vida de lalimentat, de manera que faci inne-
cessria la prestaci.
e) El fet que lalimentat, encara que no tingui la condici de legitimari, incorri
en alguna de les causes de desheretament que estableix larticle 451-17.
f) La privaci de la potestat sobre la persona obligada, si lalimentat s un dels
progenitors.
2. Les causes a qu fa referncia lapartat 1.e no tenen efecte si consta el perd
de la persona obligada o la reconciliaci de les parts.
Article 237-14
Subsidiarietat
Les disposicions daquest captol sapliquen subsidiriament als aliments orde-
nats en un testament o un codicil, als convinguts per pacte i als aliments legals que
tenen regulaci especfica, en all que no estableixen els testaments, els codicils i
els pactes o la regulaci corresponent.
TTOL IV
Les relacions convivencials dajuda mtua
Article 240-1
Rgim jurdic
Dues o ms persones que conviuen en un mateix habitatge habitual i que com-
parteixen, sense contraprestaci i amb voluntat de permanncia i dajuda mtua,
les despeses comunes o el treball domstic, o ambdues coses, constitueixen una
relaci de convivncia dajuda mtua, que es regeix pels acords que hagin estipulat
o, si no nhi ha, pel que estableix aquest ttol.
Article 240-2
Requisits personals
1. Poden constituir una relaci convivencial dajuda mtua les persones majors
dedat unides per vincles de parentiu en lnia collateral sense lmit de grau i les que
tenen relacions de simple amistat o companyonia, sempre que no estiguin unides
per un vincle matrimonial o formin una parella estable amb una altra persona amb
la qual convisquin.
2. El nombre mxim de convivents, si no sn parents, s de quatre.
Article 240-3
Constituci
Les relacions convivencials dajuda mtua es poden constituir en escriptura
pblica, a partir de la qual tenen plena efectivitat, o pel transcurs dun perode de
dos anys de convivncia.
Article 240-4
Acords
1. Els convivents poden regular vlidament, amb llibertat de forma, les relaci-
ons personals i patrimonials, i els drets i deures respectius durant la convivncia,
sempre que aquests acords no perjudiquin terceres persones. En particular, hom
pot acordar la contribuci igual o desigual a les despeses comunes i, fins i tot, que
el treball domstic i la crrega econmica sigui assumida ntegrament per algun
dels convivents.
Disposicions
2. En previsi duna ruptura, els convivents poden pactar sobre els efectes de
lextinci de la relaci convivencial dajuda mtua.
Article 240-5
Extinci de les relacions de convivncia
1. Les relacions de convivncia sextingeixen per les causes segents:
a) Lacord de tots els convivents.
b) La voluntat unilateral dun dels membres.
c) La mort dun dels convivents.
d) Les pactades pels convivents.
2. Si la relaci de convivncia sha establert entre ms de dues persones, la
voluntat unilateral, el matrimoni, la constituci duna parella estable o la mort de
qualsevol dels convivents no extingeix la relaci si els altres continuen convivint,
sens perjudici de les modificacions que es consideri convenient de fer en els pactes
reguladors de la convivncia.
3. Lextinci de la relaci de convivncia deixa sense efecte els poders que un
dels convivents hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres. Igualment, resten sense
efecte els poders que un dels membres hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres
o tingui atorgats a favor seu des que saparti de la convivncia.
Article 240-6
Efectes de lextinci de les relacions de convivncia respecte a lhabitatge
1. Si lextinci de les relacions de convivncia es produeix en vida de tots els
convivents, els que no siguin titulars de lhabitatge lhan dabandonar en el termini
de tres mesos.
2. Si lextinci de les relacions de convivncia es produeix per defunci del pro-
pietari de lhabitatge, els convivents el poden continuar ocupant durant sis mesos,
llevat que hagin pactat una altra cosa.
3. Si la persona morta era arrendatria de lhabitatge, els convivents tenen dret
a subrogar-se en la titularitat de larrendament pel termini dun any, o pel temps
que manqui per a lexpiraci del contracte, si s inferior. Amb aquesta finalitat, els
convivents ho han de notificar a larrendador, en el termini de tres mesos des de la
mort de larrendatari.
Article 240-7
Pensi peridica en cas de defunci
1. En cas dextinci de la convivncia per defunci dun dels convivents, el
convivent o els convivents que sobrevisquin, que eren mantinguts totalment o
parcialment pel premort durant lany previ a la defunci i que no tinguin mitjans
econmics suficients per a mantenir-se, tenen dret a una pensi alimentria, a crrec
dels hereus daquell, per un perode mxim de tres anys.
2. Per a establir la quantia i la durada de la pensi peridica en cas de defunci
dun dels convivents, shan de tenir en compte:
a) El cost del manteniment.
b) El temps en qu el convivent o els convivents supervivents van sser man-
tinguts.
c) El cabal relicte.
3. La capitalitzaci de la pensi peridica en cas de defunci a linters legal del
diner no pot excedir la meitat del valor del cabal relicte si els hereus sn descen-
dents, ascendents o collaterals fins al segon grau de consanguinitat del causant.
Si els hereus sn menors dedat o discapacitats, el lmit ha dsser la cinquena part
del valor de lherncia.
4. No correspon dret a pensi peridica en cas de defunci si sha pactat aix en la
constituci del rgim de convivncia, i es perd si durant el temps fixat el beneficiari
es casa o passa a viure maritalment amb una altra persona o ha obtingut aliments
de les persones obligades a prestar-lin.
Disposicions
5. El dret a pensi peridica en cas de defunci sha de reclamar en el termini

dun any a comptar de lextinci de la relaci de convivncia.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Registre de patrimonis protegits
1. Es crea el Registre de patrimonis protegits, adscrit al departament compe-
tent en matria de dret civil mitjanant el centre directiu que tingui atribuda la
competncia.
2. En el Registre de patrimonis protegits shi han de fer constar:
a) Les escriptures de constituci de patrimonis protegits i llurs modificacions.
b) Les escriptures daportaci de bns a patrimonis protegits constituts i inscrits
en el Registre.
c) Els canvis en la persona de ladministrador de patrimonis protegits inscrits
en el Registre.
d) Les mesures adoptades judicialment, amb carcter transitori o permanent,
referides a ladministraci de patrimonis protegits inscrits en el Registre.
3. Lorganitzaci, el funcionament i la publicitat del Registre de patrimonis
protegits shan destablir per reglament.
Segona
Mesures de conciliaci del treball i la vida familiar del personal de les adminis-
tracions pbliques catalanes que conviu en parella estable
1. Les mesures de conciliaci del treball amb la vida familiar aplicables a les
administracions pbliques catalanes i que la legislaci estableix a favor de convivents
fan referncia a la parella estable, que regula larticle 234-1 del Codi civil.
2. Als efectes dacreditar lexistncia duna parella estable, es pot aportar les-
criptura pblica a qu fa referncia larticle 234-1.c del Codi civil o una acta de
notorietat que demostri la convivncia ininterrompuda durant dos anys o durant
un perode inferior si una vegada iniciada la convivncia els convivents han tingut
un fill com.
Tercera
Especialitats processals relatives a pretensions liquidatries de rgim econmic
exercides dins dels processos matrimonials
1. Per a determinar, en el procediment matrimonial, la compensaci per ra de
treball, i tamb la titularitat dels bns, si cal per a establir la procedncia i la quantia
de la compensaci, shan daplicar les regles segents:
a) La demanda o, si sescau, la reconvenci sha dacompanyar amb una proposta
dinventari que inclogui els bns propis i els de laltre cnjuge, amb la indicaci de
llur valor, i limport de les obligacions, i tamb amb la documentaci de rellevncia
patrimonial que hom tingui. A petici de la part reconvinent, lautoritat judicial pot
ampliar motivadament el termini de contestaci a la demanda en deu dies impror-
rogables, perqu la part reconvinent pugui preparar la proposta dinventari.
b) Si les parts no han pogut tenir accs a informaci rellevant per a fonamentar
llurs pretensions, abans de la vista poden sollicitar a lautoritat judicial que lobtingui
emprant els mitjans de qu disposa.
2. Per a determinar el crdit de participaci o per a liquidar els rgims econ-
mics matrimonials de comunitat, sha de seguir el procediment que estableixen
els articles 806 a 811 de la Llei de lEstat 1/2000, del 7 de gener, denjudiciament
civil. Tamb sha daplicar aquest procediment per a dividir els bns en comunitat
ordinria indivisa en el supsit a qu fa referncia larticle 232-12.2.
Disposicions
Quarta
Especialitats processals relatives a pretensions economicomatrimonials exercides
en els processos de liquidaci i divisi de lherncia
1. En cas de dissoluci del matrimoni per mort, el cnjuge supervivent pot exercir
lacci de divisi de cosa comuna respecte als bns que tinguessin en comunitat
ordinria indivisa i demanar la determinaci de la compensaci econmica per
ra de treball, dacord amb el procediment que estableixen els articles 782 a 789 de
la Llei de lEstat 1/2000, excepte en el cas de la compensaci, que s regulada per
larticle 232-11.2 del Codi civil.
2. Lacord a qu sarribi o la sentncia que es dicti en el procediment de divisi
dherncia ha dincloure la determinaci, la liquidaci i la divisi dels bns que els
cnjuges tinguessin en comunitat indivisa durant el matrimoni, i tamb, si escau,
la compensaci econmica per ra de treball, concretada com a crdit del cnjuge
supervivent abonable pels qui resultin hereus.
Cinquena
Procediments relatius a la ruptura de la parella estable
1. Els procediments judicials relatius a la ruptura de la parella estable es tramiten,
en all no regulat expressament pel Codi civil, dacord amb el que la Llei de lEstat
1/2000 estableix en matria de processos matrimonials. En aquests processos, les
parts poden sotmetre les discrepncies a mediaci i lautoritat judicial els pot reme-
tre a una sessi informativa sobre mediaci, dacord amb el que estableix larticle
233-6 del Codi Civil.
2. Les reclamacions fonamentades en el que estableixen els articles 234-7 a 234-14
del Codi civil shan dacumular en un nic procs. En el mateix procs, qualsevol
dels membres de la parella pot exercir lacci de divisi de cosa comuna respecte
als bns que tinguin en comunitat ordinria indivisa. Si hi ha diversos bns en
comunitat ordinria indivisa i un dels membres de la parella ho demana, lautoritat
judicial els pot considerar com una massa comuna a efectes de la formaci de lots
i de llur adjudicaci.
Sisena
Dictmens pericials relatius al rgim dexercici de la responsabilitat parental
1. Els dictmens pericials relatius al rgim dexercici de la responsabilitat parental
tenen per objecte primordial esbrinar o apreciar lexistncia en el menor, o en algun
dels progenitors o en altres membres de la famlia que hi convisquin, duna malaltia
mental o danomalies de conducta que incideixin, perjudiquin o interfereixin en
les relacions familiars, per a establir el rgim de guarda i de relacions personals.
Tamb poden tenir per objecte comprendre adequadament el sistema de relacions
personals existent en la famlia o en els nous nuclis en qu el menor sha dintegrar,
i les mesures de seguiment que shagin dadoptar per a garantir el dret dels menors
a mantenir la normalitat en les relacions amb llurs progenitors.
2. Els dictmens relatius al rgim dexercici de la responsabilitat parental que les
parts aportin al procs equivalen als que elabora lequip tcnic de suport judicial
o els professionals que el jutge designa en lloc seu, sempre que el perit hagi estat
designat per un collegi professional o una entitat reconeguda per lAdministraci
a partir dun cens despecialistes i de manera que sen garanteixi lobjectivitat, la
imparcialitat i la capacitat tcnica.
3. Si els mitjans probatoris aportats per les parts relatius al rgim de guarda,
inclosa la compartida, i de relacions personals no ofereixen suficients elements
de judici, el tribunal pot disposar que un perit judicial elabori un informe. El perit
sha de designar entre els especialistes dels equips tcnics de suport judicial, de la
clnica de medicina forense o dels collegis professionals corresponents si els serveis
pblics dassessorament no existeixen o no poden assumir la designaci.
4. Els especialistes integrats en els equips tcnics que donen suport als tribunals
o els designats en lloc daquells sn auxiliars dels tribunals. Les autoritats i els orga-
Disposicions
nismes pblics i privats, i els professionals que hagin intervingut prviament amb la
famlia, tenen el deure de collaborar-hi. Si la collaboraci sollicitada fa referncia
a aspectes protegits pel secret professional, pel dret dintimitat o per la normativa
relativa a dades personals, es requereix una resoluci expressa del tribunal.
Setena
Supervisi del rgim de relacions personals per la xarxa de serveis socials o el
punt de trobada familiar
1. Dacord amb la Llei 12/2007, de l11 doctubre, de serveis socials, lautoritat
judicial pot confiar la supervisi del rgim de relacions personals a la xarxa de
serveis socials, si hi ha una situaci de risc social o de perill, perqu es faci un
seguiment de la situaci familiar.
2. Lautoritat judicial, si disposa la intervenci dun punt de trobada familiar
dacord amb el que estableix larticle 233-13 del Codi civil, ha de concretar la mo-
dalitat dintervenci. La supervisi pot consistir en el control dels lliuraments i les
recollides, en la vigilncia de la relaci dins del centre, en lassistncia per a facilitar
la relaci o en qualsevol altra modalitat dintervenci que sigui adequada.
3. Els responsables del punt de trobada familiar han de presentar a lautoritat
judicial un informe de seguiment cada tres mesos o, sense esperar al finiment
del termini, sempre que calgui. Han de proposar la modificaci de la modalitat
dintervenci si aprecien que hi concorren circumstncies que ho aconsellen i, aix
mateix, han de proposar al jutjat el cessament de la mesura si entenen que la relaci
que es pretn garantir pot sser perjudicial per al menor.
4. En els casos en qu no hi hagi cap risc de violncia, abusos o maltractaments,
quan la relaci parental es consolidi, els responsables del punt de trobada familiar
poden proposar a lautoritat judicial la derivaci del cas a una sessi informativa
de mediaci familiar.
5. El tribunal pot delegar al servei tcnic de suport judicial el seguiment de les
mesures adoptades respecte al compliment del rgim de relacions personals i a la
seva supervisi.
Vuitena
Intervenci despecialistes com a auxiliars dels tribunals en el control de les ins-
titucions de protecci
Als efectes del que estableix larticle 221-5 del Codi civil, lautoritat judicial pot
requerir la intervenci despecialistes en psicologia, psiquiatria, pediatria, geriatria,
medicina de famlia, treball o educaci social. Lautoritat judicial tamb pot requerir
la intervenci dagents de la propietat immobiliria, economistes, auditors o censors
de comptes perqu facin el seguiment i el control de la gesti econmica encarregada
als rgans tutelars i, especficament, perqu examinin la convenincia dels actes
de disposici i gravamen de bns i drets de les persones protegides.
Novena
Informaci sobre el pla de parentalitat
El Departament de Justcia, en collaboraci amb els collegis professionals, ha
de difondre la informaci sobre el pla de parentalitat i ha de facilitar models per a
elaborar-lo adaptats a les diferents etapes de la vida dels menors.
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera
Institucions tutelars
1. Els rgims de protecci constituts abans de lentrada en vigor daquesta llei
se subjecten, quant a llurs efectes i a lexercici dels crrecs, a les disposicions del
Codi civil. Les persones amb crrecs tutelars els mantenen si no estan subjectes
Disposicions
a una causa dineptitud dacord amb el que estableix el Codi civil. Els protutors
nomenats en virtut de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions
tutelars, que continuaven en exercici de llurs crrecs en aplicaci de la disposici
transitria cinquena de la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de famlia, cessen
en el crrec, sens perjudici que lautoritat judicial pugui adoptar les mesures ne-
cessries de protecci del tutelat o del seu patrimoni.
2. Els poders en previsi duna situaci dincapacitat atorgats, en aplicaci del
dret estatal supletori, abans de lentrada en vigor daquesta llei resten subjectes,
quant a llur eficcia i a llur rgim dexercici, al que estableix el Codi civil.
3. Els processos sobre nomenament de crrecs tutelars i els adreats a obtenir
lautoritzaci judicial per a fer determinats actes shan de substanciar dacord amb
la normativa vigent anteriorment, sempre que shagin iniciat abans de lentrada en
vigor daquesta llei, si b, en cas de delaci feta per un mateix, lautoritat judicial
pot prescindir de la designaci si concorren les circumstncies a qu fa referncia
larticle 222-9 del Codi civil.
4. Els consells de tutela constituts abans de lentrada en vigor daquesta llei es
continuen regint per la Llei 9/1998.
Segona
Efectes del matrimoni
1. Les disposicions dels captols I i II del ttol III del llibre segon del Codi civil
sapliquen als matrimonis contrets i subsistents en el moment de lentrada en vi-
gor daquesta llei, sens perjudici del que estableix la disposici transitria tercera
quant als processos matrimonials iniciats abans i amb els efectes ja decretats per
resoluci judicial.
2. Els rgims econmics matrimonials i altres actes convinguts en captols
matrimonials que shagin atorgat dacord amb la legislaci anterior a lentrada
en vigor daquesta llei produeixen efectes dacord amb la dita legislaci anterior.
Conserven la validesa els pactes en previsi duna ruptura matrimonial adoptats
abans de lentrada en vigor daquesta llei, sempre que compleixin els requisits que
establia la legislaci vigent en el moment dadoptar-los. Si aquesta legislaci no
emparava el contingut dalgun pacte, aquest s igualment efica si s vlid dacord
amb les disposicions del Codi civil.
3. Els dots, les tenutes, els aixovars i els cabalatges, els esponsalicis o escreixos,
els tantumdem, els pactes digualtat de bns i guanys i els altres drets similars
constituts abans de lentrada en vigor daquesta llei es continuen regint pel text
refs de la Compilaci del dret civil de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu
1/1984, del 19 de juliol.
Tercera
Efectes de la nullitat del matrimoni, del divorci i de la separaci judicial
1. En els processos matrimonials iniciats abans de lentrada en vigor daquesta
llei saplica la normativa vigent en el moment de comenar-los. No obstant aix, si
ambdues parts hi estan dacord i ho manifesten en el moment processal oport, es
poden adoptar les mesures provisionals i definitives i, si escau, liquidar els bns
comuns dacord amb el que estableix el Codi civil.
2. Els efectes de la nullitat del matrimoni, el divorci o la separaci judicial decretats
a lempara de la legislaci anterior a lentrada en vigor daquesta llei es mantenen,
amb la possibilitat de modificar les mesures per circumstncies sobrevingudes
en aplicaci de les normes vigents en el moment dadoptar-les. Aquests efectes es
mantenen sens perjudici de laplicaci del Codi civil en els processos matrimonials
que es puguin entaular entre els mateixos cnjuges desprs de lentrada en vigor
daquesta llei.
3. No obstant el que estableix lapartat 2, a petici de part es pot acordar la revisi
de les mesures adoptades amb relaci a la cura i la guarda dels fills comuns o el
rgim de relacions personals, la substituci de la pensi compensatria acordada
Disposicions
amb anterioritat pel lliurament dun capital en bns o en diners, i la substituci de

latribuci judicial de ls de lhabitatge familiar per labonament duna prestaci
dinerria, dacord amb el que estableixen els articles 233-10, 233-17 i 233-21 del
Codi civil. La revisi sha de tramitar pel procediment establert per a la modificaci
de mesures definitives.
Quarta
Convivncia estable en parella
1. El temps de convivncia, entre persones del mateix o de diferent sexe, trans-
corregut abans de lentrada en vigor daquesta llei, sha de tenir en compte als efectes
del cmput dels dos anys que fixa larticle 234-1.a del Codi civil.
2. Les disposicions del captol IV del ttol III del llibre segon del Codi civil sapli-
quen a les parelles estables que, fins a lentrada en vigor daquest llibre, es regien
per la Llei 10/1998, del 15 de juliol, dunions estables de parella.
3. Els pactes entre convivents adoptats dacord amb la legislaci anterior a
lentrada en vigor daquesta llei produeixen efectes dacord amb la dita legislaci.
Conserven la validesa els pactes atorgats en previsi duna ruptura abans de len-
trada en vigor daquesta llei, sempre que compleixin els requisits establerts per la
legislaci vigent en el moment dadoptar-los. Si aquesta legislaci no emparava
el contingut dalgun pacte, aquest s tanmateix efica si s vlid dacord amb les
disposicions del Codi civil.
4. En els processos per al reconeixement defectes derivats de lextinci duna
parella estable iniciats abans de lentrada en vigor daquesta llei saplica la normativa
vigent en el moment de comenar-los. No obstant aix, si les dues parts hi estan
dacord i ho manifesten en el moment processal oport, es poden adoptar mesures
provisionals i definitives i, si escau, liquidar els bns comuns de qu sn titulars
dacord amb les disposicions del Codi civil.
5. Els efectes de lextinci duna parella estable que hagin estat establerts dacord
amb la normativa anterior a lentrada en vigor daquesta llei es mantenen, incloent-
hi la possibilitat de modificar les mesures per circumstncies sobrevingudes. No
obstant aix, a petici de part es pot acordar la revisi de les mesures adoptades
amb relaci a la cura i la guarda dels fills comuns o el rgim de relacions personals,
la substituci de latribuci judicial de ls de lhabitatge familiar per labonament
duna prestaci dinerria, i la substituci de la pensi alimentria acordada amb
anterioritat per un capital en bns o en diners, dacord amb el que estableixen els
articles 234-7, 234-8 i 234-11 del Codi civil. La revisi sha de tramitar pel proce-
diment establert per a la modificaci de mesures definitives.
Cinquena
Filiaci
1. Les disposicions del captol IV del ttol III del llibre segon del Codi civil tenen
efectes retroactius, sigui quina sigui la data de determinaci de la filiaci.
2. Les accions de filiaci nascudes a lempara de la legislaci anterior a lentrada
en vigor daquesta llei shan dajustar als terminis que fixa la dita legislaci, llevat
que el termini corresponent fixat pel Codi civil sigui ms llarg. Pel que fa al rgim
jurdic i a la transmissibilitat, shan de regir per la legislaci que resulti ms favorable
al fill o a les persones legitimades per a exercir lacci.
3. Les sentncies fermes sobre filiaci dictades a lempara de la legislaci ante-
rior a lentrada en vigor daquesta llei no impedeixen que es pugui exercir de nou
una acci que es fonamenti en una disposici del Codi civil o en un fet o una prova
noms admissible a lempara daquest.
Sisena
Adopci
1. Les adopcions constitudes en aplicaci de la Llei 37/1991, del 30 de desembre,
sobre mesures de protecci dels menors desemparats i de ladopci, i les adopcions
Disposicions
plenes constitudes abans de la dita llei produeixen els efectes que el llibre segon
del Codi civil estableix per a ladopci.
2. Les adopcions simples o menys plenes subsisteixen amb els efectes que els
reconeixia la legislaci anterior a la Llei 37/1991. Si es compleixen els requisits exi-
gits pel llibre segon del Codi civil, es pot promoure ladopci, dacord amb les seves
disposicions, de les persones ja adoptades anteriorment en forma simple, sense que
el fet que no hi hagi hagut acolliment preadoptiu hi sigui cap obstacle.
3. Els expedients dadopci pendents de resoluci davant els tribunals en el mo-
ment de lentrada en vigor daquesta llei shan de tramitar dacord amb la legislaci
anterior.
Setena
Potestat parental
El termini que fixa larticle 236-6.2 del Codi civil, si es pretn fer valer com
a causa de privaci de la potestat parental, sha de computar des de lentrada en
vigor daquesta llei, sens perjudici que es pugui acreditar lexistncia duna causa
de privaci de la potestat per qualsevol altre mitj.
Vuitena
Relacions convivencials dajuda mtua
Les relacions convivencials dajuda mtua constitudes dacord amb la Llei 19/1998,
del 28 de desembre, sobre situacions convivencials dajuda mtua, produeixen els
efectes que estableix el ttol IV del llibre segon del Codi civil, sens perjudici de la
validesa dels pactes reguladors de la convivncia atorgats dacord amb la dita Llei
19/1998.
DISPOSICI DEROGATRIA
Es deroguen:
a) La Llei 9/1998, del 15 juliol, del Codi de famlia.
b) La Llei 10/1998, del 15 de juliol, dunions estables de parella.
c) La Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions convivencials dajuda
mtua.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Modiicaci del llibre primer del Codi civil de Catalunya
1. Es modifica la lletra a de larticle 121-16 del Codi civil, que resta redactada
de la manera segent:
a) En les pretensions de les quals siguin titulars persones menors dedat o
incapaces, mentre no disposin de representaci legal o mentre no hagin nomenat
un apoderat, dacord amb el que estableix larticle 222-2.1, en lmbit de les seves
funcions.
2. Es modifica la lletra c de larticle 121-16 del Codi civil, que resta redactada
c) En les pretensions entre els membres duna parella estable, mentre es mant
la convivncia.
3. Safegeix una lletra, la f, a larticle 121-16 del Codi civil, amb el text se-
gent:
En les pretensions entre la persona protegida i lapoderat, dacord amb el que
estableix larticle 222-2.1, en lmbit de les seves funcions.
Disposicions
Segona
Modiicaci del llibre quart del Codi civil
1. Es modifiquen els articles 412-3 i 412-5 del Codi civil, en qu lexpressi uni
estable se substitueix per lexpressi parella estable.
2. Es modifiquen els articles 421-11, 422-13, 423-9, 424-1, 424-5, 424-10, 425-12,
431-2, 431-17, 441-2, 442-1, 442-2, 442-3, 442-4, 442-5, 442-6, 442-7, 451-16, 451-17,
451-26, 452-1, 452-2, 452-3, 452-4, 452-5, 452-6 i 463-2 del Codi civil, i tamb la rbrica
de la secci segona del captol II del ttol IV del llibre quart del Codi civil, en qu
lexpressi uni estable de parella se substitueix per lexpressi parella estable.
3. Es modifica larticle 422-13 del Codi civil, en qu lexpressi la uni se
substitueix per la parella estable.
4. Es modifica lapartat 1 de larticle 461-9 del Codi civil, que resta redactat de
la manera segent:
1. Poden acceptar i repudiar lherncia les persones amb capacitat dobrar. Per
a repudiar-la, els menors emancipats i les persones posades en curatela han dsser
assistits per les persones que complementen llur capacitat.
Tercera
Modiicaci del llibre cinqu del Codi civil de Catalunya
la manera segent:
4. Les donacions per ra de matrimoni i entre cnjuges i les donacions per
causa de mort es regeixen, respectivament, per les disposicions del llibre segon i
del llibre quart.
2. Es modifica la lletra d de lapartat 1 de larticle 531-15 del Codi civil, que resta
redactada de la manera segent:
d) La ingratitud dels donataris. Sn causes dingratitud els actes penalment con-
demnables que el donatari faci contra la persona o els bns del donant, dels fills, del
cnjuge o de laltre membre de la parella estable, i tamb, en general, els que representen
una conducta amb relaci a les mateixes persones no acceptada socialment.
la manera segent:
2. Les donacions oneroses nicament sn revocables per incompliment de
crregues.
la manera segent:
1. El donant pot establir, a termini o condicionalment, que els bns reverteixin al
mateix donant, al cnjuge, a laltre membre de la parella estable o als seus hereus. La
reversi que depn de la simple voluntat dels donants sentn que s condicional.
la manera segent:
6. Les reversions establertes a favor del donant, del cnjuge, de laltre membre
de la parella estable o dels seus hereus, en tot all que no estableix aquest article,
es regeixen per larticle 431-27, i les establertes a favor de terceres persones, pels
preceptes relatius als fidecomisos.
la manera segent:
3. Lexercici de la facultat de disposar, si sha condicionat a lestat de necessitat
del donant, de la seva famlia o de laltre membre de la parella estable, o a lautorit-
zaci o el consentiment de persones determinades, sha datenir al que amb relaci
a aquests casos sestableix per a lusdefruit amb facultat de disposar.
la manera segent:
2. Les donacions fetes amb gravmens, crregues o modes a persones en potestat
parental o posades en tutela o un altre rgim de protecci han dsser acceptades
amb la intervenci o lassistncia de les persones que estableix el llibre segon.
Disposicions
8. Es modifiquen les lletres b i c de lapartat 1 de larticle 531-26 del Codi civil,

que resten redactades de la manera segent:
b) Contra el cnjuge o laltre membre de la parella estable, mentre dura la con-
vivncia.
c) Entre les persones vinculades per la potestat dels pares o per una instituci
tutelar, o entre la persona assistida i lapoderat, dacord amb el que estableix larticle
222-2.1, en lmbit de les seves funcions.
la manera segent:
6. Les comunitats ordinries que hi ha entre els cnjuges, en els procediments
de separaci, divorci o nullitat matrimonial, es poden dividir considerant com
una sola divisi la totalitat o una part dels bns sotmesos a aquest rgim, dacord
amb larticle 232-12. Saplica el mateix criteri en els casos de separaci de fet i de
ruptura duna parella estable.
10. Es modifica lapartat 1 de larticle 561-14 del Codi civil, que resta redactat
1. Lusdefruit vitalici constitut conjuntament i simultniament a favor de
cnjuges, de convivents en parella estable o de fills o germans del constituent no
sextingeix, llevat que el ttol de constituci estableixi una altra cosa, fins a la mort
de tots els titulars, de manera que la quota o el dret dels qui premorin incrementa
el dels supervivents en la proporci corresponent.
2. Lexecuci duna hipoteca sobre el b comporta lextinci dels drets ds i
habitaci si llurs titulars van consentir a constituir-la, sens perjudici del que esta-
bleixen els articles 233-19 a 233-24 i 234-8, en matria dhabitatge familiar.
12. Es modifica la lletra c de larticle 565-16 del Codi civil, que resta redactada
c) En les adjudicacions de la finca per dissoluci de comunitats matrimonials
de bns, de comunitats ordinries indivises entre esposos o convivents en parella
estable o per cessi substitutiva de pensi, en casos de divorci, separaci o nullitat
del matrimoni i dextinci de la parella estable.
2. Els menors dedat i els incapacitats solament poden constituir una hipoteca si
compleixen els requisits que aquest codi i les altres lleis estableixen per a lalienaci
i el gravamen de llurs bns.
14. Es modifica larticle 569-30 del Codi civil, que resta redactat de la manera
segent:
Article 569-30
Hipoteca constituda pels cnjuges
La hipoteca constituda sobre bns adquirits amb pacte de supervivncia o sobre
bns comuns en els rgims matrimonials de comunitat requereix el consentiment
dambds cnjuges, llevat que hi hagi un pacte o una disposici que admeti expres-
sament que un sol cnjuge disposi unilateralment dels bns immobles comuns.
segent:
Article 569-31
Hipoteca sobre lhabitatge familiar o com
1. En les hipoteques constitudes per un cnjuge o un convivent en parella esta-
ble sobre drets o participacions de lhabitatge familiar, laltre cnjuge o convivent
no titular hi ha de donar el consentiment. Si manca el consentiment, el cnjuge o
convivent titular pot demanar lautoritzaci judicial dacord amb el que estableix
larticle 231-8.
2. El cnjuge o el convivent en parella estable que hipoteca un habitatge, si aquest
no t el carcter de familiar, ho ha de manifestar expressament en lescriptura de
Disposicions
constituci de la hipoteca. La impugnaci per laltre cnjuge o convivent, en cas de

declaraci falsa o errnia de la persona que hipoteca, no pot perjudicar els creditors
hipotecaris de bona fe.
16. Es modifiquen la rbrica i lapartat 1 de larticle 569-32 del Codi civil, que
resten redactats de la manera segent:
Article 569-32
Hipoteca de lusdefruit universal
1. Lusdefruit universal a qu fa referncia larticle 442-4 s hipotecable.
17. Es modifiquen la rbrica i els apartats 1 i 7 de larticle 569-36 del Codi civil,
que resten redactats de la manera segent:
Article 569-36
Hipoteca en garantia de prestacions compensatries en forma de pensi
1. Els cnjuges amb dret a percebre una prestaci compensatria en forma de
pensi o una pensi alimentria, en cas de nullitat del matrimoni, divorci o separaci
judicial, poden exigir que sels en garanteixi la percepci per mitj duna hipoteca
sobre els bns dels cnjuges deutors.
7. Hom sha datenir, en cas de mort de la persona obligada a pagar la pensi, al
que estableix larticle 233-18.2.
segent:
Article 569-37
Hipoteca en garantia daliments
Lautoritat judicial pot adoptar, entre les mesures necessries per a assegurar
lobligaci de prestar aliments als parents que hi tinguin dret dacord amb el que
estableix aquest codi i a petici daquests, la dexigir a la persona obligada la
constituci duna hipoteca en garantia de lobligaci, la qual resta sotmesa a les
normes de larticle 569-36 en tot all que no soposi a la naturalesa especfica del
dret daliments.
Quarta
Remissions de la Llei 21/2000
Des de lentrada en vigor daquesta llei, les remissions que larticle 7 de la Llei
21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets dinformaci concernent la salut i
lautonomia del pacient, i la documentaci clnica, fa al Codi de famlia shan
dentendre fetes al que larticle 212-22 del Codi civil estableix en matria de con-
sentiment informat.
Cinquena
Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor l1 de gener de 2011.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui daplicaci aquesta llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la
facin complir.
Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 2010
JOS MONTILLA I AGUILERA

President de la Generalitat de Catalunya
MONTSERRAT TURA I CAMAFREITA
Consellera de Justcia
(10.209.061)
Disposicions

CFCat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CFCat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

61162 Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Nm. 5686 5.8.

excepcionals, i ms aviat extrems, els casos en qu les famlies prenen la decisi de

les altres institucions de protecci de la persona, i remet a la legislaci sobre la in-

separaci de bns o de participaci. Aix no exclou, bviament, la possibilitat que,

de la compensaci. En aquest sentit, la nova regulaci abandona tota referncia a

com a norma que la nullitat, el divorci o la separaci no alteren les responsabilitats

excepcionals que facin aconsellable acordar-la amb carcter indefinit. En general,

la filiaci. A partir daqu, sha considerat convenient estendre-hi el rgim dimpug-

obligada a prestar-los, com massa sovint passa, en els casos de maltractaments

Mitjanant tres disposicions finals es modifiquen una srie de disposicions dels

2. Si la persona es troba en un estat fsic o psquic que no li permet fer-se crrec

tabliment ha dinformar peridicament sobre la situaci de la persona internada,

2. No obstant el que estableix lapartat 1, ateses les circumstncies del cas i a

3. Les persones jurdiques han dassignar un o ms professionals perqu es

3. El ministeri fiscal i el tutelat, si t prou coneixement i, en tot cas, si s un menor

2. El tutor ha de fer tot el que calgui per a afavorir la recuperaci de la capacitat

c) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal lautoritzaci,

anys a partir de la mort daquest, o en el temps que resti per a completar-lo si ha

2. Si lassistent t coneixement de circumstncies que permeten lextinci de

a) Les originades en concepte daliments, en el sentit ms ampli, dacord amb la

ci del matrimoni i caduquen si el matrimoni no sarriba a celebrar en el termini

t dret a continuar usant lhabitatge conjugal i a sser alimentat a crrec daquest

3. Per a determinar la quantia de la compensaci econmica per ra de treball,

3. Si no hi ha pacte i no es pot aplicar el que estableix aquesta secci, el rgim de

en propietat o en usdefruit. Si el valor del b o el dret adjudicat s superior al del

c) Els fruits i les rendes de tots els bns, si no hi ha pacte en contra.

2. El rgim de comunitat de bns sextingeix per resoluci judicial, a petici dun

d) La distribuci del deure daliments a favor dels fills i, si escau, la fixaci

2. Si denega laprovaci dels pactes adoptats en conveni regulador, lautoritat

f) El tipus deducaci i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si

2. Els pactes de renncia no incorporats a una proposta de conveni regulador

fills comuns que convisquin amb el beneficiari de ls o la prestaci compensatria

c) Les persones casades i no separades de fet.

capacitat del creditor dobtenir ingressos derivada de la guarda de fills comuns. En

fecundaci assistida de la dona, per lexpedient registral o per sentncia, i, nicament

2. En la fecundaci assistida practicada desprs de la mort del marit amb gmetes

3. Per a leficcia del reconeixement duna persona menor o incapacitada que no

perode durant el qual es pot produir un major deteriorament psicosocial en el

f) Que ladopci o lacolliment no comporten un benefici material indegut per a

2. Ladopci extingeix el parentiu entre ladoptat i la seva famlia dorigen, llevat

6. El progenitor que exerceix la potestat parental, llevat que lautoritat judicial

b) El divorci i la declaraci de nullitat del matrimoni.

5. El dret a pensi peridica en cas de defunci sha de reclamar en el termini

amb anterioritat pel lliurament dun capital en bns o en diners, i la substituci de

8. Es modifiquen les lletres b i c de lapartat 1 de larticle 531-26 del Codi civil,

constituci de la hipoteca. La impugnaci per laltre cnjuge o convivent, en cas de

Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 2010

JOS MONTILLA I AGUILERA

You might also like