ES0000000001356 466748valen PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT Primria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 5
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

per a cinqu curs de Primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Antonio Brandi
Fernndez i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Gemma Avellan Bisbal
ngels Campos Gonzlez
Roger Sarri Batlle
Begonya Soler Soriano
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Toni Cabo
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.
Projecte grfic: Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Empar Tortosa Sanz.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic Ral de Andrs Gonzlez i Jorge Gmez Tobar.
Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.

Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.
Confecci i muntatge: Fran Ameixeiras i Jorge Borrego.
Correcci: ngels Campos, Gemma Pasqual i Llusa March.
2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
PRINTED IN SPAIN
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300224889 daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
CP: 466748
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre dal-
tres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-
ment en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 5 3
ndex PLA DE MILLORA
Unitat 1
1. La comunicaci....................................... 9
2. Ls de g/gu i c/qu............................... 10
3. Els animals. El diccionari........................ 11
Unitat 2
1. El llenguatge i les llenges..................... 12
2. Ls de r i rr.......................................... 13
3. Les plantes. Paraules sinnimes............ 14
Unitat 3
1. El substantiu.......................................... 15
2. Ls de j/g i tj/tg................................... 16
3. El paisatge. Paraules antnimes............ 17
Unitat 4
1. Els determinants. Larticle...................... 18
2. Laccent................................................ 19
3. Les joies. Paraules polismiques........... 20
Unitat 5
1. Els pronoms personals.......................... 21
2. Les normes daccentuaci.................... 22
3. El circuit elctric. Paraules
homnimes........................................... 23
Unitat 6
1. Ladjectiu............................................... 24
2. La s sonora........................................... 25
3. Lespai. Sentit literal i sentit figurat......... 26
Unitat 7
1. Graus de ladjectiu................................. 27
2. La s sorda............................................. 28
3. La Terra. El camp lxic........................... 29
Unitat 8
1. El verb. Arrel i desinncies..................... 30
2. Ls de la b............................................ 31
3. El relleu. Famlia de paraules.................. 32
4 Llengua 5
Unitat 9 PROGRAMA DAMPLIACI
1. El verb. Nombre i persona..................... 33
2. Ls de la v............................................ 34 Unitat 1.................................................. 56
3. L
oratge. Paraules primitives
i derivades............................................. 35 Unitat 2.................................................. 58
Unitat 10
Unitat 3.................................................. 60
1. El verb. Temps i mode........................... 36
2. Ls de l i ll........................................... 37
Unitat 4.................................................. 62
3.El parc aqutic. Paraules simples
i compostes............................................ 38
Unitat 5.................................................. 64
Unitat 11
Unitat 6.................................................. 66
1. Els temps verbals.................................. 39
2. Signes que tanquen oracions................ 40
Unitat 7.................................................. 68
3. El centre comercial. La prefixaci........... 41
Unitat 12 Unitat 8.................................................. 70

1. La primera conjugaci........................... 42
2. La coma................................................ 43 Unitat 9.................................................. 72
3. La botiga dantiguitats. La sufixaci....... 44
Unitat 10............................................... 74
Unitat 13
1. La segona conjugaci............................ 45 Unitat 11............................................... 76
2. Els dos punts........................................ 46
3. E
l poblat prehistric. Unitat 12............................................... 78
Els sufixos diminutius............................. 47
Unitat 13............................................... 80
Unitat 14
1. La tercera conjugaci............................ 48
Unitat 14............................................... 82
2. Lapstrof.............................................. 49
3. L
a casa romana.
Unitat 15............................................... 84
Els sufixos augmentatius....................... 50
Unitat 15
1. Classes de verbs................................... 51
2. La contracci........................................ 52
Solucionari........................................... 86
3. E
l torneig. Els gentilicis.......................... 53
Llengua 5 5
Pla de millora
1 La comunicaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Indica qu susa per a comunicar-se: llenguatge, senyal visual, senyal acstic o gest.

2 Relaciona cada concepte amb el significat corresponent.
All que es comunica.

Emissor
Persona que emet el missatge.

Receptor
Conjunt de signes usats per a comunicar-se.

Missatge
Mitj a travs del qual es produeix la comunicaci.

Codi
Persona que rep el missatge.

Canal
3 Analitza els elements de la comunicaci daquesta situaci.
Emissor
Hui comena
el festival Receptor
de cine.
Missatge
Codi Canal
REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.
La comunicaci s lexpressi didees, opinions i sentiments.

La comunicaci pot ser verbal o no verbal. En la comunicaci verbal utilitzem el llenguatge
per a comunicar-nos. En la comunicaci no verbal utilitzem els gestos, els senyals visuals
i els senyals acstics o sons.
Els elements de la comunicaci sn lemissor, el receptor, el missatge, el codi i el canal.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 5 9

1 Ls de g/gu i c/qu PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Encercla de roig les paraules amb el so k de casa i de blau les que tinguen el so g de gat.
bagul coma esqu gelat mnega fregir
cucurutxo cirera anguila Ceclia camisa pigues
2 Completa amb g, gu, c o qu.
osset bar a itarra iosc can ur
es elet tortu a ulleres formi es bal
3 Completa amb c o g. Fixat com sescriuen altres paraules de la famlia.
fan fangar ban bancari alber albergar
san sangons lgi lgica tron troncs
Per representar el so g de gat sescriu g davant de a, o, u i gu davant de e, i.

Per representar el so k sescriu c davant de a, o, u i qu davant de e, i.
Al final de paraula, el so k se sol representar amb c darrere de vocal tnica.
Darrere de vocal tona o de consonant, es pot representar amb c o g segons com sescriguen
les paraules de la mateixa famlia.
10 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

1 Els animals.
El diccionari PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Observa la illustraci i subratlla les oracions correctes. Thas de fixar en les paraules
destacades.
La crvola protegeix el vedell. Un ramat dabelles vola prop del rusc.
El llop ensenya el llobat a caar. Una bandada docells vola cap al sud.
2 Corregeix les oracions incorrectes de lactivitat anterior.
3 Ordena les paraules segents tal com figuren en el diccionari.
vedell bresca udol granota ratol ovella belar rauc
1. 2. 3. 4.
5. 6. 7. 8.
4 Escriu la forma en qu hauries de buscar cada paraula en el diccionari.
girafes acabava boniques
obscurs dtils cantar

2 El llenguatge i les llenges PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Llig aquestes oracions i marca les verdaderes.

Da!
Yes!
El llenguatge s lnic mitj de comunicaci dels humans.
S!
El llenguatge pot ser oral o escrit.
Oui!
Cap sser hum utilitza el llenguatge.
Les paraules llengua i llenguatge sn sinnimes. Nai!
Al mn es parlen moltes llenges diferents.
2 Escriu com s el llenguatge que sempra en cada cas: oral o escrit.
Joan, ja has acabat el treball

de plstica?

3 Escriu el nom de tres llenges que es parlen en cada lloc.
A Espanya A Europa Al mn

El llenguatge s un sistema de comunicaci que consisteix a combinar paraules per a formar

missatges. Pot ser oral o escrit.
La llengua s un conjunt de sons i paraules i una srie de regles per a combinar-los.
Tots els ssers humans utilitzen el llenguatge, per cada grup de parlants fa servir una llengua
distinta: angls, xins

2 Ls de r i rr PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Marca la paraula ben escrita en cada cas. En acabant, subratlla les que tinguen el so de r forta.
rrdio pera roda parraigua carrossa
rdio perra rroda paraigua carossa
2 Relaciona cada paraula amb la descripci adequada.
terror T r forta entre vocals i r suau al final.
parra T el so r forta al comenament.
ram T dues vegades el so r suau.
cirera T una vegada el so r forta i dues vegades el so r suau.
enroscat T el so r forta entre vocals.
roserar T r forta darrere de consonant.
3 Ompli els buits daquestes oracions amb r o rr.
Els ca agols han osegat les plantes de Pe e.
Fe an semp e som iu quan camina pel ca e
Mon pa ea eplega les fulles del ou e del ja d.
En ic s una pe sona molt aleg e.
La r pot representar un so fort (ric) o un so suau (cara).

Per representar el so de r forta, sescriu r al principi de paraula i darrere de consonant,
i sescriu rr entre vocals.
Per representar el so de r suau, sescriu sempre r.

2 Les plantes.
Paraules sinnimes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Relaciona. Qu s cada cosa?
rosella faig
ARBRE
espgol clavell
tim camamilla
FLOR
salze xiprer
lliri esbarzer
ARBUST
lber margarida
2 Completa amb la paraula que corresponga en cada cas.
Una salzeda s un lloc poblat de

fageda
Una s un lloc poblat de roures.
lbers
Una s un lloc poblat de faigs. roureda
salzes
Una albereda s un lloc poblat d
3 Marca la correcta.
La mra s el fruit del tim. La mra s el fruit de lesbarzer.
4 Copia canviant cada paraula destacada per un sinnim dels proposats.
descobertlavandacaminadaalzina
He trobat un niu de pardalets en una carrasca.
Far una passejada pel camp i collir espgol.

3 El substantiu PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Encercla els substantius de cada oraci i indican el gnere i el nombre.
A la meua classe hi ha deu xiquets i catorze xiquetes.
femen, singular
Hi ha uns nvols molt negres sobre les muntanyes.
La meua germana mha regalat un llibre que t molts contes.
2 Escriu un nom com (C) i un de propi (P) en cada cas.
C C C
P P P
3 Encercla els substantius collectius.
equip bosc mosques fulla bandada
arbreda gat orquestra amics tecla
4 Ratlla els tres substantius que no sn abstractes.
home tristesa alegria paella esperana mar
Els substantius sn les paraules amb qu anomenen persones, animals, coses, idees
o sentiments. Els substantius tenen gnere (mascul o femen) i nombre (singular o plural).
Els substantius poden ser comuns o propis, individuals o collectius, i concrets o abstractes.

3 Ls de j/g i tj/tg PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Ratlla la paraula mal escrita en cada cas i completa.
geni mentjar jaqueta pentjadors
tgeni menjar tjaqueta penjadors
Les paraules que he ratllat estan mal escrites perqu les grafies tj i tg noms
2 Completa cada paraula amb la grafia indicada de les que es proposen.
j/g irafa ba oca erm a udant pi ama

tj/tg corre a ju e pe ada carrua e pa e

3 Completa amb el singular o el plural, segons corresponga.
platja pluges
lletges esponja
llotja enveges
mitges taronges
En valenci, el so de la j de Jaume es pot representar amb les grafies j, g, tj i tg.

Les grafies j i g poden aparixer al principi de paraula, desprs de consonant i entre vocals.
Sescriu j davant de a, o, u i g davant de e, i.
Les grafies tj i tg noms poden aparixer entre vocals. Sescriu tj davant de a, o, u
i tg davant de e, i.

3 El paisatge.
Paraules antnimes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Troba cinc elements del paisatge i copials on corresponga.
S X Q E T U I
E B A G R I U
R O C R U B L
R S K L L A C
A C B E D O
L S T B Z I
A E J L N A E
D X V B E G U
A R U N S D V
: Extensi daigua dola envoltada de terra pertot arreu.
: Terreny poblat darbres silvestres.
: Corrent natural daigua.
: Zona de mar que sintrodueix a la costa.
: Conjunt de muntanyes ms o menys alineades.
2 Completa amb la qualitat adequada en cada cas.

fronds costerut abrupte profund
un bosc un penya-segat
un llac un cam
3 Relaciona cada paraula amb lantnima corresponent.
ample gran pujar obert entrada
tancat estret eixida menut baixar

4 Els determinants. Larticle PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Classifica els determinants segents en la graella.
el primera molts aquest aquestes meua

les teus algunes uns vint unes
Articles
Demostratius Possessius Numerals Indefinits
Det. Indet.
2 Escriu la forma correcta de larticle determinat (el, la, l, els, les).
pluja dones cam estiu peus
amics riu agulla goma flors
3 Completa amb la forma correcta de larticle indeterminat (un, una, uns, unes).
periodistes pescador tulipa fulles
Els determinants sn les paraules que van davant dels substantius i els concreten o determinen.
Poden funcionar com a determinants larticle, els demostratius, els possessius, els numerals
i els indefinits.
Larticle s una classe de paraula que anuncia la presncia dun substantiu i nindica el gnere
i el nombre. Larticle pot ser determinat (el, la) o indeterminat (un, una).

4 Laccent PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Copia cada nom separant-ne les sllabes i encercla. Quantes sllabes t?
marieta llagost mosca papallona
4 5 sllabes 4 3 sllabes 2 3 sllabes 4 3 sllabes
2 Encercla la sllaba tnica de cada paraula.
casa ordinador malet bscula tmbola retolador
slida msica roba televisor finestra conferncia
3 Classifica les paraules anteriors que porten accent grfic.
Accent greu

Accent agut

4 Fixat en els accents i ratlla la paraula mal escrita en cada parell.
cabs / cabs bstia / bstia calcet / calcet mscara / mscara viol / viol
Les paraules estan formades per sllabes. La sllaba que sona ms forta en una paraula s
la sllaba tnica. En algunes paraules, la sllaba tnica va marcada amb un signe grfic anomenat
accent grfic, que pot ser greu (`) o agut ().
La vocal a sempre porta accent greu. Les vocals i i u sempre porten accent agut.
Les vocals e i o poden portar accent greu o accent agut, segons com sonen.

4 Les joies.
Paraules polismiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Llig i classifica les paraules destacades relacionades amb la joieria.
FIRA DE JOIERIA ARTESANA
Activitats programades:
Taller darracades.
Conferncia: Les joies: una elecci brillant.
Taller delaboraci danells amb pedres hexagonals.
Visiteu les parades de polseres massisses. Us encantaran!
Inscriviu-vos-hi en ladrea vadejoies@totluxe.com.
Tipus de joies
Qualitats dels materials
2 Escriu. De quin material s la medalla de cada esportista?
Primer lloc: medalla d
Segon lloc:
Tercer lloc:
3 Relaciona amb nmeros cada imatge amb la seua oraci.

En acabant, ratlla el que no corresponga en lafirmaci de ms avall.
1 2
Glria t un anell amb un brillant. Cada

anell del tronc representa
un any de la vida de larbre.
polismica / antnima
La paraula anell s perqu un / diversos
t significats.

5 Els pronoms personals PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla de roig els pronoms personals forts i de verd els febles.
Maria vol que la pentine amb cua, com jo.

A nosaltres, ens agrada molt anar a la muntanya.
Ells arribaren tard i es van perdre el principi del concert.
Vosaltres us heu rentat les mans abans dagafar lentrep?
Guillem sempre diu que a ell no li fa por res.
2 Canvia les paraules destacades pels pronoms forts corresponents.
Sole i Marta arribaren abans que Andreu i tu.
Miquel i jo juguem ms b que Jaume i Biel.
Ferran i Estel no poden vindre si Paula no els porta.
3 Substitueix les paraules destacades per un daquests pronoms febles: les, li, el, els.
Cento va aprovar lexamen. Cento va aprovar.
Trobars els xiquets al parc. trobars al parc.
Has de dir a Leire que vinga. has de dir que vinga.
Jo comprar les tomaques desprs. Jo comprar desprs.
Els pronoms personals sn les paraules que serveixen per a anomenar els ssers o els objectes
sense utilitzar substantius.
Hi ha pronoms de primera, segona i tercera persona.
Els pronoms personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden anar sols, mentre
que els febles sempre acompanyen un verb.

5 Les normes daccentuaci PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Ratlla la paraula que no pertany a cada grup.
agudes estrella pitxer angls ninot pantal anell

llibre vaixell taula farina crvol crrer

planes
tmbola prctica fsica trvol frmula tpica

esdrixoles
2 Marca lopci correcta en cada cas.
melo boligraf tobogn camera ambulncia
mel bolgraf tobogan cmera ambulancia
3 Llig i posa accent, si cal, a les paraules destacades.
Joaquim va punxar quan faltaven dos quilometres per a la meta.

Vosaltres anareu des dAlacant a Paris en avio?
Lamic del meu cosi treballa en una fabrica de carto reciclat.
Ramon diu que lexamen de matematiques era molt facil.
Les paraules saccentuen grficament seguint les normes segents:

Les paraules agudes sn les que tenen lltima sllaba tnica. Saccentuen quan acaben
en vocal, en vocal seguida de -s o en -en i -in.
Les paraules planes sn les que tenen la penltima sllaba tnica. Saccentuen quan acaben
en consonant (excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in) i en diftong.
Les paraules esdrixoles sn les que tenen lantepenltima sllaba tnica. Saccentuen
totes.

5 El circuit elctric.
Paraules homnimes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Escriu el nmero que correspon a cada element.

bombeta
1
3 8 interruptor
6
cable
caragol
descaragolador
4
pila
7
2 martell
5
clau
2 Completa amb els noms dels elements anteriors que necessites.
La genera lenergia elctrica del circuit.
El transporta lenergia elctrica.
La sencn quan li arriba lelectricitat de la pila.
L permet o interromp el pas de lelectricitat pel circuit.
3 Copia cada oraci canviant les descripcions entre parntesis per les paraules
homnimes adequades.
sol / sol nou / nou cigne / signe
El (gran ocell blanc) va anar cap a Mar quan ella li va fer un (senyal, gest).
Hui, a les (huit ms un) en punt, arribar el mestre (contrari de vell).
Pau estava all tot (sense companyia) prenent el (astre que ens fa llum i calor).

6 Ladjectiu PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Encercla els adjectius que trobes en el text i indica a quin substantiu fan referncia.
Lavi Nicolau era un home menut i faener, amb una gran energia.
Sempre anava duna banda a laltra sense parar mai en torreta.
Des que tinc memria, el recorde amb boina, gaiato
i la cara plena darrugues. []
[Lavi] Vivia tot sol, en una casa diminuta i estreta, als afores
de la ciutat. Lenvoltava un hort on sembrava hortalisses,
per distraures, i tenia cura duns quants arbres fruiters.
FRANCESC GISBERT. Quantes rondalles!
2 Canvia el gnere dels adjectius segents.
bonic ampla
forta estret
valent alta
clara orgulls
3 Completa aquestes oracions amb els adjectius anteriors que hi vagen b.
La porta de la cotxera s tan que el cotxe no hi cap!
Miquel s molt : no t por de res!
Aquest riu sempre porta laigua ben
Sara est dhaver guanyat el concurs de redacci.
El meu germ Manel s com un pi.
Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius a qu
es refereixen. Els adjectius van en el mateix gnere i nombre que els substantius que
acompanyen.

6 La s sonora PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Ratlla les paraules que no tinguen el so de s sonora (casa).
sabata roser sorteig arrs ase cinquanta
Llusa polze zelador esps cansat zoolgic
2 Classifica les paraules que no has ratllat en lactivitat anterior.
Sescriuen amb s

Sescriuen amb z

3 Encercla lopci correcta en cada cas.
pinsell rosella zebra tresor calse

pinzell rozella sebra trezor calze
4 Ompli els buits daquestes paraules amb s o z.
Ro a vol lhamburgue a sense maione a ni enci am.
Tere a far on e anys el dia quin e de de embre.
Mentre esmor ava davall duna al ina, I abel va sentir una m ica estranya.
En valenci, el so de la s pot ser sord (sac) o sonor (casa).

Quan el so de la s s sonor es pot representar amb les grafies s i z.
Sescriu z al principi de paraula i darrere de consonant.
Sescriu s entre vocals.

6 Lespai.
Sentit literal i sentit figurat PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Subratlla els noms de cossos de lespai i copials on corresponga.
De nit veig la Lluna Estrelles fugaces

i em pare a observar; travessen pel mig.
i em sent molt menuda De pressa, de pressa,
com ara un carranc! demana un desig.
Que immens que s lespai Vull ser astronauta

tot ple de planetes, i lespai descobrir!
satllits, estrelles
i un munt de cometes.
2 Relaciona per obtindre les definicions completes.
El sentit literal s el significat que la paraula adquireix a partir del seu s expressiu.
El sentit figurat s el significat habitual, el que la paraula t en origen.
3 Marca les oracions en qu les paraules destacades susen en sentit figurat.
Els astrnoms acaben de descobrir una nova estrella.

Aquella xica s Mar Saus, la nova estrella de la can.
Aquests xiquets sempre ajuden els pares amb les faenes de casa: sn unes joies!
Els pirates van furtar les joies de la reina i les van amagar amb la resta del bot.
4 Escriu oracions emprant la paraula sol en sentit literal i en sentit figurat.

7 Graus de ladjectiu PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Digues a quin grau corresponen els adjectius daquestes oracions.
Ivan s alt. Anna s ms alta que Ivan. Mireia s altssima.
Grau Grau Grau
2 Escriu una comparaci dinferioritat, una digualtat i una de superioritat

amb ladjectiu gran a partir del dibuix.
TOA
BLARN
SAGEL AVARIL
3 Escriu superlatius a partir daquests adjectius en grau positiu.
bo bonssim ample content
bell trist verd
El grau de ladjectiu indica la intensitat amb qu un sser o un objecte posseeix la qualitat

expressada per aquest adjectiu.
Els graus de ladjectiu sn tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau comparatiu pot ser
dinferioritat, digualtat i de superioritat.

7 La s sorda PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Subratlla, en cada oraci, dues paraules amb el so s sorda.
El caador rescat la Caputxeta i lvia del llop. Isabel passeja cap a la plaa.
La camisa t un bot solt i la butxaca esgarrada. He vist un centpeus davall dun roser.
2 Completa escrivint la paraula amb s o ss que representa cada dibuix.
Qui ha dibuixat un a la ?
La iaia ha fet un de
Tinc una de desdejuni amb pintats.
El nostre es compon de ms de cent
3 Ompli els buits daquestes paraules amb c o .
can antifa irera ca ar for ut el
balan a iutat prn ep cal otets con ert iri
4 Forma el plural seguint el model.
estru gos
feli auda nas barns

felios nassos
lla pas
El so de la s sorda es pot representar amb les grafies s, ss, i c.

Sescriu s al principi i al final de paraula i al costat de consonant.
Sescriu ss entre vocals.
Sescriu davant de a, o, u i al final de paraula.
Sescriu c davant de e, i.

7 La Terra.
El camp lxic PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Llig i encercla les paraules destacades seguint les indicacions.
roig: parts de la Terra verd: qualitats climtiques
Llibreria TASTAMN
Illes i arxiplags La vida Les plantes La fauna
de la zona polar als oceans tropicals del continent
clids afric
Adquireix els nostres llibres i participa en el sorteig de viatges fabulosos.
2 Ratlla, en cada cas, el terme que no corresponga.
mapa mapa mapa terraqi plnol
maqueta plnol globus terraqi maqueta
3 Marca. Qu s un camp lxic?
Un grup de paraules amb una arrel Un grup de paraules diverses

comuna, com ara terra, terrestre, relacionades amb un mateix tema,
terraqi, terrenal com ara la salut: metge, curar, malalt...
4 Encercla les set paraules que pertanyen al camp lxic dels viatges.
avi cassola maleta passatger volar
hospital turstic creuer mapa mestre

8 El verb. Arrel i desinncies PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla les formes verbals de cada oraci i classifica-les segons

com siguen.
Jo sc el major de quatre germans.
Els arbres han florit molt prompte enguany, no creus?
El terratrmol va fer que les parets de la casa caigueren.
Quan Sara va arribar al cine, la pellcula ja havia comenat.
El pare ja havia eixit de casa quan tu li vas telefonar.
Formes simples Formes compostes Formes perifrstiques
2 Copia cada forma separant-ne larrel i la desinncia.
vestim vest + im pensreu beur
riuria parlarem llegies
3 Escriu linfinitiu que correspon a les formes verbals de lactivitat anterior.
Els verbs sn paraules que expressen accions o estats. Cada verb t diferents formes
que poden ser simples, compostes o perifrstiques. El conjunt de totes les formes
dun verb sanomena conjugaci.
Cada forma verbal consta darrel i desinncia.

8 Ls de la b PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Classifica les paraules segons la norma a qu responen.
comboi oblidar embenar amable cabut llobat tromba brillant rebut
Sescriu b quan altres

Sescriu b Sescriu b
paraules de la mateixa
darrere de m davant de r i l
famlia acaben en p
2 Copia les oracions canviant els dibuixos per les paraules corresponents.
A Blai li fa mal el de tant de tocar el .
La volia comprar-se un barret .
Pau ha anat a la a tornar un .
Sescriu b en els casos segents:

Darrere de m.
Davant de r i l.
Quan altres paraules de la mateixa famlia acaben en p.

8 El relleu.
Famlia de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Completa el text amb les paraules proposades.
barrancdescendirexplorarcongostosescaladors
Activitats del Centre Excursionista de Vilassal
Rfting. Una oportunitat per a en bot pneumtic
pels espectaculars del riu Profund.
Iniciaci a lescalada. Aprendrem amb professionals.
Barranquisme. Baixarem al llit del de la Foia.
Caminada. Recorregut tranquil que ens permetr
i conixer els pobles de la rodalia. Aventurat amb nosaltres!
2 Escriu una oraci per a cada dibuix amb les paraules proposades.
piragistabolcar
senderistesexplorar
3 Escriu tres paraules de la mateixa famlia en cada cas.
explorar

sender

9 El verb. Nombre i persona PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Segueix les indicacions i canvia el nombre daquestes formes verbals.
1a persona del singular: cante 1a persona del plural: cantem
2a persona del singular: parlaves 2a persona del plural:
3a persona del singular: dir 3a persona del plural:
1a persona del plural: llegem 1a persona del singular:
2a persona del plural: batreu 2a persona del singular:
3a persona del plural: callen 3a persona del singular:
2 Completa amb el pronom personal adequat. Fixat b en la persona i el nombre del verb.
intente llegir, per em molesteu amb tant de crit!
Carles, vols que passem a buscar-te?
Elisa s major que Sal i Pere: t 12 anys i en tenen 11.
3 Escriu les formes no personals que falten en la graella.
Infinitiu Gerundi Participi
cosir cosint cosit
desfer
netejant
batut
servir
jugat
Segons el nombre, les formes verbals poden estar en singular o en plural.

Segons la persona, les formes verbals poden estar en primera, segona o tercera persona.
Les formes no personals del verb sn linfinitiu, el gerundi i el participi.

9 Ls de la v PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Ompli els buits daquestes paraules amb v o b.
tam or cam rer gam a con iure in entor can i
con it em olic en elat en ejs am icis om ra
2 Copia les oracions escrivint en imperfet els verbs destacats.
La novella es titula Lhome que canta a la dutxa.
Sempre que escolte els ocells, mentren ganes de xiular.
El pare mira la tele mentre la mare pinta un quadre.
3 Escriu el femen daquestes paraules.
nou esclau esportiu
blau viu detectiu
4 Completa aquests titulars amb la lletra corresponent: b o v.
Con enci din entors durant el Nous can is en la federaci

mes da ril esporti a rasilera
La no a bi lioteca tindr millors

La lluitadora iugosla a va guanyar
horaris
el com at
Sescriu v en els casos segents:

Darrere de n.
En limperfet dindicatiu dels verbs acabats en -ar.
Quan altres paraules de la famlia acaben en -u.

9 Loratge.
Paraules primitives i derivades PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Marca la imatge que corresponga en cada cas.
El cel sha ennuvolat de sobte.
Ha comenat a plovisquejar.
El vent ha tirat tota la collita.
2 Ordena les paraules i forma oracions.
la El temperatura. mesurar per a termmetre serveix
indica del El vent. direcci penell la
llamps. El atrau parallamps els
pluvimetre mesura El pluja la que cau.
3 Escriu la paraula primitiva que correspon a cada paraula derivada.
assolellat sol granissar
ennuvolat tronar
emboirat diluviar
10 El verb. Temps i mode PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla el verb, indica en quin temps est i transforma loraci seguint lexemple.
Jo tinc un gos menut molt juganer. Temps present
futur
Jo tindr un gos menut molt juganer.
Laura anir a un concert de msica clssica.
passat

Tu explicares molt b la lli.
present

2 Relaciona amb el mode verbal que usaries per a expressar cada cosa.
una ordre afirmativa un desig un fet real una possibilitat
INDICATIU SUBJUNTIU IMPERATIU
3 Encercla la forma verbal i escriu a quin mode pertany.
Joan viu a Canals. Tant de bo arribe ja lestiu!
Pau, fes-te el llit! Dem plour bastant.
Les formes verbals situen lacci en un temps (passat, present o futur), en relaci amb el
moment en qu es parla.
El mode dels verbs informa sobre lactitud del parlant davant dall que diu. Hi ha tres modes
verbals: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.

10 Ls de l i ll PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Relaciona i escriu les paraules amb ll que formes. Nhi ha dues amb cada comenament.
-enni
-ecci
all-
-rgia
coll-
-egtim
ill- -metre
-uminar
mill-
-ucinant
-aborar
2 Marca la paraula ben escrita en cada cas.
satlit liblula balanc gorila
satllit libllula ballanc gorilla
El so simple de la l es representa amb l en qualsevol posici.

El so geminat de la l es representa amb ll en els casos segents:
- En les paraules comenades en all-, coll-, mill- i ill-.
- En les paraules acabades en -ella i -illa i els seus derivats.
- En altres paraules com satllit, pellcula, anullar, installar, intelligent

10 El parc aqutic.
Paraules simples i compostes PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla el verb que respon a cada definici.
Submergir-se en laigua cap i tot. lliscar cabussar-se
Descansar tranquillament, sense tensi. cabussar-se relaxar-se
Moures suaument per una superfcie que

esvara, com un lquid, un pendent lliscar llanar-se
Tirar-se, saltar de dalt a baix. llanar-se relaxar-se
2 Tria i copia la paraula correcta.
Matals Socorrista Tobogan Socorrista

o flotador? o monitor? o trampol? o monitor?

3 Relaciona i escriu paraules compostes.
salva gotes
alta taps
compta vides
lleva veu
4 Llig, endevina i obtindrs una paraula composta que sutilitza molt a lestiu.
Lombra que jo et faig

a lestiu et va molt b;
a la platja, a la piscina
i al parc aqutic tamb.
Sc el -
11 Els temps verbals PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Ratlla la forma intrusa en cada grup.
Passat tenia era cant havia anat mengem conegu

Present escoltem vols canten anirs riuen escrivim
Futur voliahaur vingutcomprendrsaniremobrirhaureu vist

2 Copia aquesta oraci posant el verb en passat i en futur.
Lautobs arriba a les deu en punt.
3 Indica, seguint el codi, a quin tipus de temps pertany cada forma verbal.
Temps simple vaig haver pagat arribar vam tancar
Temps compost haveu arribat hem pagat tancava
Temps perifrstic vau haver arribat paguen hagueren vingut
4 Explica la diferncia entre els temps perfets i els imperfets.
Els temps verbals sn els conjunts de les formes verbals que situen lacci en el mateix temps
i en el mateix mode.
Segons el moment en qu situen lacci, hi ha temps de passat, de present o de futur. Segons
els elements que els componen, hi ha temps simples, compostos o perifrstics. Segons com
presenten lacci, hi ha temps perfets o imperfets.

11 Signes que tanquen
oracions PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Encercla de blau els punts i seguit, de verd els punts i a part i de roig el punt final.
El niu
Ahir vaig vore un niu en un arbre. Era menut i redonet. Semblava
un bolic de branquetes amb plomes enganxades.
Jo volia agafar-lo per ensenyar-lo als amics, per la mare
no em va deixar. Ella deia que algun ocell havia dedicat molt de
temps i esfor a construir-lo i que de segur que el mateix ocell o
un altre aprofitaria el niu ms duna vegada.
Potser t ra. A la primavera, quan els ocells tornen a aparellar-se,
anir a vore si el niu est ocupat.
2 Copia aquest text amb els punts i les majscules que calga. Obtindrs quatre oracions.
Anna i jo seiem juntes a classe ella t els ulls verds i els cabells negres i llisos s molt simptica
i divertida a ms, sempre majuda quan no entenc alguna cosa
3 Escriu els signes de puntuaci que falten en aquestes oracions.
Quina calor que fa hui Qui tha donat aquest paper
Marina fa una lletra molt bonica La cova s molt fosca. Quina por que fa
Quan vindrs a jugar a pilota Crec que aquella s la teua cosina Magda
Per a indicar que una oraci acaba, utilitzem diversos signes de puntuaci.
Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa sescriu un punt (.).
Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe dinterrogaci (?).
Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc. sescriu un signe
dexclamaci o admiraci (!).

11 El centre comercial.
La prefixaci PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Ratlla els cinc elements que no pertanyen al centre comercial.
perruqueria biblioteca botiga de roba autopista

zoolgic supermercat ajuntament cafeteria

escola garatge sabateria joieria

2 Ompli els buits de cada oraci amb les paraules adequades.
aparadorplecridaneraabellidorsbarataofertes
Aquest supermercat sempre est
perqu fa bones
En aquesta botiga, la roba s , per massa
per al meu gust.
A l daquesta pastisseria sempre hi ha
uns dolos molt
3 Escriu paraules que signifiquen el contrari usant els prefixos im- o des-.
possible fer
parell muntar
mbil tapar
pur pintar
12 La primera conjugaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla les formes verbals que pertanyen a verbs de la 1a conjugaci.
Ahir vaig comprar farina i vaig fer un pasts.
Hui fa bon dia, per els meteorlegs han dit que dem nevar.
Quan era menuda, la mare cantava en un cor.
A casa de lvia hem trobat un bagul que cont molts barrets antics.
2 Copia els verbs que has subratllat abans i escriu-ne les formes no personals.
Verb Infinitiu Gerundi Participi

vaig comprar
comprar comprant
comprat
3 Completa aquesta taula amb les formes verbals dindicatiu que hi falten.
Present Imperfet Futur Condicional

Jo cante cantava cantar
Tu
Ell/Ella
Nosaltres cantem
Vosaltres
cantaven cantarien
Ells/Elles
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugaci. La majoria
de verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.

12 La coma PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Encercla les comes i digues quina norma de ls de la coma exemplifica cada nota.
A B
C
Estimat Manel, Ma tia Olaia t facilitat
Marta i Andreu,
Telefonam i et contar per als idiomes.
els meus vens,
les ltimes novetats Ja sap parlar langls,
volen aprendre alemany.
en lassumpte dels el grec, el francs
Per aix han decidit
contractes. i litali. Ara est
anar-sen a viure a Berln
Una abraada, aprenent el basc.
una temporada.
Arnau
2 Posa coma on calga.
Pepet lamic del meu fill toca el tabal en la colla del poble.
Vs a la carnisseria i compra conill pollastre vedella i dues hamburgueses.
A Ral i Fina els meus cosins els agrada el tenis el bsquet i els escacs.
La mestra de Tomeu Vicenta ha guanyat el concurs de literatura.
Andreu Ivan Tara i Haila sn companys de classe des de menuts.
Sescriu coma (,) en els casos segents:

Per separar els elements duna enumeraci.
Per fer un aclariment dins duna oraci.
En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci i del comiat.

12 La botiga dantiguitats.
La sufixaci PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla els cinc objectes que podries trobar en una botiga dantiguitats i escriu-ne els noms.
2 Ordena les sllabes i completa les oracions amb els noms doficis que formes.
DO RES RA TAU RA POR TRANS TA TIS QUA TI RI AN

L ven objectes antics a la seua botiga.
La repara els danys que ha patit la pintura.
El descarrega el moble antic amb cura.
3 Utilitza el sufix adequat per a completar cada paraula.
-ista-ada--era-er-s-eria-et
T molta fama. fam Tassa gran. tass
Qui reparteix les cartes. cart Qui transporta coses. transport
Lloc on venen sabates. sabat Conjunt de gossos. goss
Quadre menut. quadr Arbre que fa prunes. prun

13 La segona conjugaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Encercla la forma correcta de linfinitiu que correspon a cada verb.
escrivia escriureescrivir correrem corrercrrer

rebia recibirrebre has sabut sabresaber

batem batrebatir interromps interrompreinterromper

2 Completa cada temps amb les formes verbals dindicatiu que hi falten.
Tmer, present tem, , , , temeu,
Saber, imperfet , , sabia, sabem, ,
Rebre, passat simple reb, reberes, , , ,
Creure, futur creur, , creur, , ,
3 Escriu les formes de futur i condicional de cada verb.
Debatre Debatre Nixer Nixer

Futur Condicional Futur Condicional

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -er o -re pertanyen a la segona conjugaci. Segons
lacabament de linfinitiu, els verbs de la segona conjugaci es conjuguen com tmer o com batre.

13 Els dos punts PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Escriu els dos punts on calga i indica si introdueixen enumeracions anunciades

o citacions exactes.
Quan va arribar li va dir Per qu no vingueres ahir?.
Comprar algunes coses peix, carn, fruita i verdures.
Quan es fan les onze, la mestra diu Tots al pati!.
Vindran a sopar uns amics Guillem, Roser, Albert i lvar.
2 Escriu una enumeraci anunciada a partir de la llista. Usa la paraula en negreta

per a introduir-la i no oblides els dos punts ni les comes necessries.
PASTS DE POMA
Ingredients El pasts de poma es fa amb aquests
- pomes
- mantega
- pasta fullada
- melmelada
3 Escriu una oraci per a explicar el que passa entre la mare i el fill. Has dusar els dos punts
i les cometes per a introduir les paraules dels personatges.
s que he caigut
en un bassal.
La mare
Roger,
,
qu tha
passat?
i el fill
Sescriuen dos punts (:) en els casos segents:

Per introduir una enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona.

13 El poblat prehistric.
Els sufixos diminutius PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla en cada cas la paraula que corresponga.
Habitatge de cada famlia del poblat. cabanya magatzem
Lloc on es guardaven els ramats. tanca estable
Lloc on es guardaven les collites. teler magatzem
Element que envolta i protegeix el poblat. tanca atifell
2 Completa cada oraci amb la paraula adequada.
atifells arpons llances teler
Els caadors es preparen per abatre el mamut Lartes fabrica

amb les de fang per a guardar-hi aliments.
El teixidor utilitza un Els joves han anat al riu a pescar

per a teixir teles. peixos amb uns
3 Encercla les paraules amb sufix diminutiu i anota les paraules de qu provenen.
Vola, vola, abelleta,
que hui fa molt bon airet,
i preparam la meleta
que jo em pose en el suquet.

14 La tercera conjugaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Classifica els verbs segents segons la conjugaci a qu pertanyen.
dormiraparixerbeurecanviareixircobrircrrertossir
donarvolerpagarcaarprendrevestircentrar
1a
2a
3a
2 Ratlla la forma verbal incorrecta en cada cas.
El iaio no hi sent / senteix b de lorella dreta.
Vigila lolla i quan laigua bullisca / bulla , ja hi pots posar larrs.
Si has darribar tard, avisa els pares perqu no paten / patisquen .
Demanar a la mare que em cosisca / cusa aquest bot.
3 Escriu el verb de la 3a conjugaci representat.
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci. Molts verbs
de la tercera conjugaci es conjuguen com sentir; daltres segueixen el model de patir
i afigen -isc o -eix en algunes persones.

14 Lapstrof PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Escriu davant de cada paraula la forma de larticle (el, la o l) corresponent.
casa home jard arbre
amiga balena aigua perol
ungla espai elefant llapis
2 Ratlla lopci incorrecta en cada cas.
IO
D
E
un potet diogurt un camp ple dherba un munt de arena un flasc de iode
un potet de iogurt un camp ple de herba un munt darena un flasc diode
3 Copia cada oraci corregint dos errors dapostrofaci.
Montse, la amiga de la mare, s conductora de autobusos.
El meu cos Robert estudia a lUniversitat de Alacant.
En lalfabet, lela va sempre davant de lema, lvar!
Els articles el i la i la preposici de sapostrofen (l, d) generalment davant duna paraula que
comena en vocal o en h. Per hi ha algunes excepcions:
Larticle la no sapostrofa davant de les paraules que comencen en i, u, hi, hu tones.
Ni els articles el i la ni la preposici de sapostrofen davant de paraules que comencen
en i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
Tampoc sapostrofen la i de davant del nom de les lletres.

14 La casa romana.
Els sufixos augmentatius PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Observa i completa el text triant, en cada cas, la paraula adequada de cada grup.
menjadorpatiestany recolzatsagenollatasseguda mosaicmarbrefusta

Una escena domstica
Aquesta s la casa dels Octavis, a Roma. Podem vore lamo i un amic cmodament
al , gaudint dels plats que els ofereix el servent.
Has vist quin tan bonic hi ha al terra?
Tamb podem vore el , decorat amb esttues de
El fill de la famlia est a terra, jugant amb un cavallet de
mentre sa mare, a la vora de l , el vigila.
2 Copia canviant les expressions destacades per substantius formats amb els sufixos
augmentatius -ot/-ota o -s/-assa.
Claudi t una pilota molt gran.
El mestre duia un llibre enorme.
Els romans rics tenien cases immenses.
Aquells rics duien una vida molt bona.
El gladiador era un home molt gran.

15 Classes de verbs PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Escriu linfinitiu que correspon a cada verb i encercla larrel en les dues formes.
jugue jugar alcem temeu
sentia busques pugem
reg meng canta
2 Resol aquestes qestions sobre els verbs anteriors.
Has observat, en algun cas, canvis en larrel? Anota les consonants que alternen.
Marca lopci correcta. Els canvis de consonant en larrel que has observat
sn deguts simplement a les normes ortogrfiques (sescriu davant de a, o, u

i c davant de e, i; sescriu j davant de a, o, u i g davant de e, i, etc.).
indiquen que aquests verbs no segueixen els seus models de conjugaci.
Els verbs que presenten variacions com les que hem vist, sn regulars o irregulars?
3 Escriu la primera persona del singular del present, el passat simple i el futur dindicatiu,
compara-les i digues si els verbs sn regulars o irregulars.
trobar Trobe, trob, trobar. s un verb regular.
voler
debatre
eixir
Els verbs regulars mantenen larrel igual en totes les formes i presenten les mateixes desinncies
que el verb que els serveix de model de conjugaci.
Els verbs que no compleixen alguna daquestes dues condicions sn irregulars.

15 La contracci PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
1 Llig aquestes oracions i encercla les contraccions que hi trobes.
Als mesos de primavera fa goig passejar pel camp.
Dels set germans, sis estudien msica al conservatori municipal.
Quan vingues de ca lvia passa pel supermercat.
Pels carrerons del barri vell no cap ni una bicicleta.
2 Ompli els buits amb la combinaci adequada.
al a l als del de l dels pel per l pels
Joan sempre torna a casa carrer Om.
Anem cine o lloguem una pellcula videoclub?
estiu, magrada anar amb bici camins horts.
El museu va donar xativins els fssils trobats historiador.
3 Escriu cada grup en singular o en plural, segons que corresponga.
els homenatges als ancians
el cotxe de loncle
les atencions dels infermers
el passeig per lhort
Generalment, quan les preposicions a, de i per entren en contacte amb els articles el i els,
suneixen i formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. Aquest fenomen sanomena
contracci.
Si larticle el sha dapostrofar (l) amb la paraula segent, no es fa la contracci:
a l, de l, per l.

15 El torneig.
Els gentilicis PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
1 Encercla la paraula equivocada en cada oraci i copia-la substituint el mot erroni

per un daquests que et proposem.
cavalclluitavencolpejaplaudia
Els cavallers cantaven per aconseguir fama i lamor de les dames.
El pblic dels tornejos avorria molt els cavallers que hi participaven.
El cavaller Negre pint el cavaller Groc amb la maa i el va fer caure del cavall.
El marqus puj al cavall i camin sense descans fins al castell del rei.
2 Observa i completa el nom dels objectes que du el cavaller.
1
5
3
1 C
4
2 S A
3 A M
2 4 S T
5 L L
3 Completa amb el nom de la localitat que correspon a cada gentilici.
Marc s sagunt. s de Jordi s alcoi. s d
Murta s alzirenya. s d Marie s parisenca. s de
Irina s romanesa. s de Liang s xins. s de la
Hassan s marroqu. s del Pietro s itali. s d

Programa
dampliaci
1 Aprenc ms PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
1 Llig aquest text sobre comunicaci animal i resol les qestions posteriors.
Animalades
El llenguatge s una forma de comunicaci exclusiva
dels humans. Els animals tamb es comuniquen per no usen
el llenguatge. Llavors, com ho fan? Doncs, fonamentalment,
emprant senyals visuals i acstics. Les abelles, per exemple,
indiquen a les companyes la localitzaci duna flor mitjanant
una dansa. El tipus de moviments i la durada indiquen
la proximitat o llunyania de la flor i la seua situaci respecte
del sol. Els dofins, en canvi, combinen senyals visuals (salts
de diferents tipus) i acstics (sons duna varietat infinita,
com ara xiulits, roncs...).
Quin tipus de senyals fan servir les abelles per comunicar-se?
Quins tipus de senyals fan servir els dofins?
Quina diferncia hi ha entre la manera de comunicar-se dels humans i la dels animals?

Explica-ho comparant els elements que usen per a comunicar-se els uns i els altres.
2 Relaciona i coneixers altres sistemes de comunicaci de les persones.
Sistema descriptura en qu els conceptes

Braille
es representen amb dibuixos.
Codi basat en gestos i senyals visuals fets

jeroglfic
amb les mans i altres parts del cos.
Sistema de lectura i escriptura en qu cada

llenguatge de signes
lletra es representa amb un conjunt de punts
en relleu.

PROGRAMA DAMPLIACI
1
3 Observa la imatge i marca lafirmaci verdadera.
Hola Ximo! En un text oral, lemissor i el receptor

Com va?
han de coincidir en el temps, s a dir,
en el moment en qu es comuniquen.
En un text oral, lemissor i el receptor

han de coincidir en lespai, s a dir,
han destar junts en el mateix lloc.
4 Encercla els casos en qu sutilitza el llenguatge escrit.
correu electrnic videoconferncia xat bloc
5 Llig la norma i completa les paraules de ms avall amb c o q.
Generalment, el so k es representa amb c davant de u, per sescriu amb q davant

de ua si el grup forma part de la mateixa sllaba.
es ut uadern pell ula uadra
___uaranta ___uiner __uadre va___una

Nom Data
1 Llig el text sobre les llenges i resol les qestions posteriors.
En famlia
Saps que les llenges, com els humans, sagrupen en famlies
segons les semblances que presenten? La nostra, per exemple,
sagrupa amb daltres com el castell, el portugus, el francs,
litali i el romans en la famlia romnica. Es tracta de llenges
que tenen com a origen o llengua mare el llat. Per aix, litali
i el valenci, posem per cas, sn ms semblants que litali
i langls, perqu langls i lalemany pertanyen a una altra
famlia: langlogermnica.
De quina llengua procedeixen les llenges romniques?
Quines llenges romniques saps parlar?
Un valenci que no spia una altra llengua, amb qui sentendr ms fcilment, amb un portugus o
amb un alemany? Per qu?
2 Copia al seu lloc les paraules proposades. En acabant, pinta les columnes de les llenges
romniques.
livre po mano foot sohn braccio
Angls Francs Portugus Itali Alemany
arm bras brao arm
pied p piede fub
bread pain pane brot
book livro libro buch
son fils filho figlio
hand main mo hand

PROGRAMA DAMPLIACI
2
3 Indica de quina comunitat dEspanya s cada una i qu parla. Desprs, respon.

Eskerrik
Grazas! asko!
s de i parla
s del i parla
Quina de les dues llenges anteriors no deu ser romnica?
4 Llig la norma i encercla les paraules de ms avall en qu la r sona forta.
Generalment, la r entre vocals representa el so r suau (cara) i la rr representa

el so r fort (parra). Ara b, en alguns casos la r entre vocals representa el so r fort:
Quan va darrere de guionet, en les paraules compostes (penja-robes).
Quan va darrere dun prefix com ara anti-, auto-, co-, contra-, multi-, pre-,
semi- (antireglamentari).
paret vorera antirbic

Alerta! No totes
contrari coregnar mata-rates les paraules
contenen prefixos.
matria multiracial prerom
semirgid porta-rotllos autora
girar coral contrareforma
autoretrat Marina Vila-real
5 Escriu la lletra que ocupa cada posici en lalfabet.
15 20 15 18 9 14 15 12 1 18 9 14 7 15 12 5 7

6 En la paraula anterior, pinta de roig la r que sona forta i de blau la que sona suau.
Desprs explica en qu s especialista aquest metge.

Nom Data
1 Llig el text sobre el gnere dels substantius i resol les qestions posteriors.
Uns substantius curiosos

Normalment, el gnere femen es forma afegint
al mascul sufixos com -a, -na o -essa. Aix,
de carnisser, tenim carnissera; de cos, cosina,
i de jutge, jutgessa.
Per hi ha alguns substantius que tenen el femen com a forma principal
i s el mascul el que es forma afegint el sufix -ot al femen. Aix, el mascul
de llebre s llebrot i el de perdiu, perdigot.
Com es forma el femen dun substantiu?
Per qu sn especials substantius com llebre o perdiu?
Forma el mascul daquestes paraules afegint -ot.
guatla
bruixa
nina
abella
2 De vegades, les paraules tenen significats diferents quan canvien de gnere. Relaciona cada
grup amb el significat corresponent i ho comprovars.
una clau Manera de disposar els objectes segons una regla determinada.
un ordre Salutaci, com ara Hola, Bon dia, Adu
el salut Tija metllica que es clava en una fusta o en la paret.
una ordre Estat del cos en qu no hi ha malalties i tot funciona b.
un clau Manament, instrucci que cal seguir.
la salut Instrument que serveix per a obrir una porta, una caixa
PROGRAMA DAMPLIACI
3
3 Fixat en els models i escriu el plural dalguns substantius acabats en -s.
En afegir -os, En afegir -os,

doblen la -s no doblen la -s

pasts pastissos mesos

mes
rus avs
succs autobs
tros perms
cabs francs
4 Altres paraules acabades en -s no varien en nombre. Escriu el plural en cada cas.
un cactus dos un llapis molts
un globus quatre un atles uns
5 Llig la norma i completa les paraules amb j o g. Consulta el diccionari, si cal.
El so g de gelat es representa amb j i amb g.

Sescriu j davant de a, o, u (pluja, jove, ajuda).
Sescriu g davant de e, i (genoll, gil). Tanmateix, sescriu j davant de e en els grups -jecc-
i -ject-, en alguns noms propis i en paraules com majestat, jeroglfic
ob ecte con elat apons ess eroglfics
se ell ma estus eni afe ir eremies
in ecci uliol ssica re irar sub ecte

Nom Data
1 Llig el text sobre ls de larticle i resol les qestions posteriors.
Amb nom propi

En algunes llenges, com el castell, s incorrecte i considerat
vulgar ls de larticle davant dels noms propis de persona.
En canvi, en la nostra llengua es pot usar larticle davant
dels noms propis de persona en contextos familiars. A ms,
els noms propis de lloc tamb poden anar precedits de larticle:
totes les comarques valencianes el porten (lHorta, la Ribera,
lAlcoi, la Plana Alta...) i els noms dalguns pobles, com
lAlcdia o la Pobla del Duc, tamb el requereixen.
Pel que fa a ls de larticle davant dels noms propis de persona, quina diferncia hi ha entre
el valenci i el castell?
Quan es pot usar el nom propi de persona amb larticle?
Quins altres noms propis poden portar larticle davant?
En quina comarca vius tu?
2 Copia substituint cada lletra destacada per lanterior en lalfabet i descobreix noms de pobles
amb article.
Empar viu a mb Mmptb ef Sboft.
Guillem vol visitar fm Qvjh ef Tboub Nbsjb.
Jaume va nixer a mb Wjmb Kpjptb.

PROGRAMA DAMPLIACI
4
3 Tamb susa larticle davant dalguns noms de pasos, continents o zones geogrfiques.
Escriu el, la, l, els o les, segons que corresponga.
Xina ndia Marroc Regne Unit
Per Jap illes Balears Brasil
Costa dIvori Arbia Saudita Amrica del Sud Estats Units
4 Llig la informaci segent i posa laccent obert o tancat sobre les vocals destacades en les
paraules de ms avall.
Laccent grfic sobre la e i la o pot ser obert o tancat.

Molt sovint, si la e o la o estan en una paraula plana o esdrixola que cal accentuar, hi
posarem laccent obert (cllula, harmnica).
Generalment, si la e o la o estan en una paraula aguda que cal accentuar, hi posarem
laccent tancat (xins, esbs).
ciencies deposit solid cafe caloros
copia satellit frances colonia polemic
tornare canto paciencia perdua atomic
5 Posa laccent a les paraules de cada grup seguint les indicacions.
pero aixo allo

Sn agudes amb accent obert
perque arros Novetle
estomac correr erem

Sn planes amb accent tancat
ereu ocorrer temer creixer
esglesia tombola gondola

Sn esdrixoles amb accent tancat
polvora formula
6 Tria una paraula de cada grup de lactivitat anterior i escriu-hi una oraci.

Nom Data
1 Llig el text sobre una utilitat especial dels pronoms en plural i resol les qestions posteriors.
Nosaltres Falsa modstia

pensem
Thas fixat que hi ha textos firmats per un nic autor,
per que usen la forma nosaltres en lloc de jo? Usen
sempre els verbs en plural (pensem, hem observat,
descobrrem) encara que qui parle siga una nica
persona. Es tracta duna tcnica molt habitual en textos
formals, com ara articles cientfics, treballs de classe...
Aquesta forma de plural sanomena plural de modstia.
Si tu tamb utilitzes aquesta tcnica, fars uns treballs
excellents, modstia a part.
En qu consisteix el plural de modstia?
En quin tipus de textos se sol emprar?
Marca. Quin dels dos textos usa el plural de modstia?
Les revisions oftalmolgiques

Les revisions oftalmolgiques
Per Pere Saus
Per Elisa Badia
Aquest estudi em permet conclou
Aquest estudi ens permet concloure re
que la pantalla de lordinador pot
que la pantalla de lordinador pot ser ser
molt perjudicial per a la vista.
molt perjudicial per a la vista.
2 Copia el text fent servir el plural de modstia.
He analitzat moltes llepolies i puc afirmar que aporten pocs elements nutritius. En canvi, poden causar
cries i obesitat. Per aix recomane consumir-ne poques.

PROGRAMA DAMPLIACI
5
3 Marca i copia la paraula correcta. Si cal, consulta el diccionari.
xandall rptils ftbol olimpiades
xndall reptils futbol olimpades
tulipa xclet heroi atmosfera
tulip xiclet hroi atmsfera
4 En cada oraci hi ha dues paraules que noms es diferencien per laccent. Encercla-les
i copia cada una davant de la definici corresponent. Si cal, consulta el diccionari.
Es veu que aquesta dona s cantant dpera.
Verb ser. Pronom feble.
Els meus germans sn molt dormidors; sempre tenen son.
Ganes de dormir Verb ser.
El meu gat passa el dia fent: Mu, mu!.
Possessiu. So que fa el gat.
Hi ha pl del gos pel sof; es veu que shi ha gitat damunt.
Contracci.
Cada un dels filaments que cobreixen la pell dels mamfers.

Nom Data
1 Llig el text sobre uns adjectius especials i resol les qestions posteriors.
De tots els colors

Hi ha alguns adjectius que indiquen color i que procedeixen
dun substantiu. Generalment es tracta de noms de flors,
com ara rosa, lila, fcsia; per tamb de noms daliments,
com ara taronja i salm, o de minerals, com ara plata,
maragda, turquesa La particularitat que presenten
aquests adjectius s que sn invariables, s a dir, no
canvien de gnere ni nombre: una camisa taronja, un jersei
taronja, uns calcetins taronja...
Ja veus que dadjectius, nhi ha de tots els colors!
Quins adjectius que indiquen color sn invariables? Posan dos exemples.
Coneixes altres adjectius daquest tipus? Escriu-ne dos a partir dels dibuixos.
a ss v l
Escriu el color en el gnere i el nombre corresponent.
blau un biquini unes sabates
fcsia un mocador una falda
groc una capa uns impermeables
salm una camiseta uns pantalons
blanc un abric uns calcetins

PROGRAMA DAMPLIACI
6
2 Subratlla els adjectius del text, copials i indica el substantiu que modifiquen.
Postals
A la caseta del Palmar, lolor de taronja ho envaa tot. Encara
ho recorde com si fra ara: matins assolellats nadant a la bassa,
vesprades caloroses dormint a lombra de la figuera i... sobretot
aquells cels taronja quan el sol es ponia, com els que eixien en
les postals que els turistes anglesos compraven.
Fixat en la paraula taronja i marca. De quina classe de paraula es tracta en cada cas?
lolor de taronja substantiu adjectiu verb
aquells cels taronja substantiu adjectiu verb
3 Subratlla les paraules que continguen s sonora i completa la norma.
La saviesa s vida del cor De riquesa i bondat, Pobresa

i llum de la vista. la meitat de la meitat. no s baixesa.
Els substantius derivats dadjectius amb el sufix -esa sescriuen amb __. Per exemple,
de ladjectiu savi o de ladjectiu ric.
Forma substantius acabats en -esa a partir daquests adjectius.
bell cert pllid
rpid dur lleuger
ferm sord madur
4 Combina el verb posar amb els inicis segents i escriu els verbs resultants.
Tots tenen el so s sonora.
ex- im- exposar

re- pro-
su- o-

Nom Data
1 Llig el text sobre els superlatius i resol les qestions posteriors.
Uns mots
ptims!
En grau superlatiu
En la nostra llengua el superlatiu sol formar-se de dues
maneres: el ms + adjectiu (el ms simptic) o afegint
la terminaci -ssim a ladjectiu (simpatiqussim).
Per, a ms, conservem alguns adjectius que sn
superlatius procedents directament del llat. Per exemple,
podem dir ptim, en lloc de bonssim, o pssim, en lloc
de ronssim. Aquestes formes originries del llat et
seran molt tils per als textos ms formals i tajudaran a
comprendre conceptes matemtics com ara mxim i mnim.
Com es forma normalment el superlatiu?
Per a qu serveix el grau superlatiu dels adjectius?
Relaciona cada superlatiu dorigen llat amb la construcci equivalent.
mxim
el ms menut
nfim el ms gran
suprem
el ms alt
mnim el ms baix
Els adjectius que hi ha ms avall tamb sn superlatius. Consulta, si cal, el diccionari,

i explica el significat de cada un.
pauprrim celebrrim

PROGRAMA DAMPLIACI
7
2 Llig el text, subratllan les paraules acabades en -essa i marca lafirmaci correcta.
Una alcaldessa molt poderosa

Pocs dies abans de les eleccions, laspirant a
lalcaldia de Vallverda va fer un discurs a la plaa
de la deessa Atena i digu:
Us promet que construir un pont.
La metgessa del poble, que estava molt atenta
al discurs, va cridar:
Per, senyora, si ac no tenim riu ni barranc!
I la futura alcaldessa va respondre:
No patiu, que tamb els far.
La terminaci -essa La terminaci -essa

transforma mots masculins transforma els adjectius
en mots femenins. en substantius.
3 Aplica la norma anterior i forma el femen daquests substantius.
comte jutge poeta
duc tigre sacerdot
4 Ompli cada buit dels titulars amb la terminaci adequada. Obtindrs paraules amb el so s sorda.
-gressor -pressor -missora -missi -pressi -gressi
Un xiquet presencia una a en un parc

La fou detingut ahir a les 15.30 al carrer de Baix de Valncia.
Tallen le duna rdio comarcal

Le no tenia els permisos necessaris per la seua activitat.
Lamo duna impremta dAlacant publica un llibre sobre ovnis

Lim , molt interessat en el mn dels aliengenes, ha decidit
llanar el llibre al mercat amb una im de 1.000 exemplars.

Nom Data
1 Llig el text sobre conjugacions i resol les qestions posteriors.
Unes terminacions enganyoses

Reconixer la conjugaci a qu pertany un verb s ben fcil:
nhi ha prou de fixar-se en lacabament de linfinitiu (-ar,
-er/-re, -ir). Per i si el verb no acaba en cap daquestes
terminacions o t una terminaci enganyosa? Per exemple,
dur no acaba en cap de les terminacions anteriors i dir acaba
com els verbs de la 3a conjugaci. No obstant aix, ambds
pertanyen a la 2a conjugaci, ja que es conjuguen com alguns
verbs daquesta conjugaci. Que curis, veritat?
Digues quantes conjugacions hi ha en valenci i quines sn.
Explica per qu dur i dir sn de la 2a conjugaci.
Fixat en el model i escriu el present dindicatiu dels verbs dur i dir.
RIURE DUR DIR
ric duc
rius
riu
riem
rieu
riuen
2 Escriu linfinitiu de cada forma i la conjugaci a qu pertany.
Forma vaig batem sn tossiu voldria

Infinitiu
Conjugaci

PROGRAMA DAMPLIACI
8
3 Ompli els buits de cada missatge amb la sllaba adequada.
bol bo ba bas bi bil
Robert, mhe comprat Pau, vaig a sopar Marta, tardar a arribar

ro nova en amb uns amics a casa: ha cat
una tiga cos. un cami carregat de
del centre. Ja vors Si vols alguna cosa, gues i la
com tagrada! tocam a aquest
carretera est tallada.
m .
4 Llig la norma i escriu tres paraules ms de cada famlia que la complisquen.
Generalment, les paraules de la mateixa famlia mantenen les grafies. Aix, si abella
va amb b, tamb van amb b abellot, abeller, abellar, abellerol
barca,
barba,
bassa,
5 Tria el verb que falta en cada refrany i escriu-lo en la forma que corresponga.
sembrar Qui de jove no , Al setembre, qui tinga llavor
treballar de vell dorm a la palla. que
alabar No t tu, Tal fars,
trobar que no et creur ning. tal

Nom Data
1 Llig el text sobre un s especial de les persones verbals i respon a les preguntes segents.
Em podria dir
quina hora s?
Una segona que s tercera
Quan diem: Em podria dir quina hora s?, ho preguntem a
alguna persona que tenim davant, no a una tercera persona;
per tant, el ms normal seria emprar el verb en segona
persona. Llavors, per qu usem la tercera persona? Doncs
perqu quan ens adrecem a una persona major o a alg que
no coneixem, li parlem de vost, i el tractament de vost /
vosts requereix ls de la tercera persona en singular i en
plural. Per aix diem Vost sap molt i no *Vost saps molt.
Quan usem el tractament de vost o vosts?
Quan parlem amb alg que coneixem.

Quan parlem amb alg que no coneixem o amb una persona major.
A quina persona fan referncia en realitat els pronoms vost i vosts?
A la segona, la que tenim davant en una conversa.

A la tercera, la que no est present en la conversa.
Amb quina forma verbal cal usar vost i vosts?
Amb la 2a del singular i del plural, respectivament: vost vols, vosts voleu.
Amb la 3a del singular i del plural, respectivament: vost vol, vosts volen.
2 Aquest anunci utilitza el tractament de vosaltres. Reescriu-lo usant el tractament de vosts.
Benvolguts clients,
Si voleu conixer els nous plans destalvi, passeu per la nostra oficina. Els cent primers
aconseguireu un fantstic joc de maletes. No espereu ms i aprofiteu loportunitat!
Benvolguts clients,
Si volen conixer els nous plans destalvi,

PROGRAMA DAMPLIACI
9
3 Ratlla la paraula mal escrita en cada cas. Si cal, consulta el diccionari.
trbol faves nvol cascabell
trvol fabes nbol cascavell
savi gavardina caballer abet
sabi gabardina cavaller avet
4 Llig aquestes normes ds de la v i completa amb b o v les oracions segents.
Les desinncies de limperfet dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci (-ava, -aves)

sescriuen sempre amb v (jugava, acabava).
Tamb sescriuen amb v les formes del verb haver (havia, havent).
Sa ies que ahir de vesprada mon pare no troba a les claus de casa?
Lalcalde ja no recorda a que hui ha ia de re re la regidora de cultura.
Es va dece re molt quan va comprovar que les sabates que li agrada en no li ca ien.
Albert, no mha ies dit que ta mare treballa a en una pastisseria!
5 Subratlla lopci correcta de cada parell.
Quan bull / vull laigua, no vull / bull que hi haja ning a la cuina.

Els metges diuen que qui beu / veu suc de carlota shi veu / beu millor.

A loctubre fan un vall / ball en aquesta ball / vall .

Quan Esteve sassabent que podia votar / botar , va botar / votar dalegria.

Nom Data
1 Llig aquest text sobre altres usos del present i resol les qestions posteriors.
Dahir a hui
En general, fem servir el present per a referir-nos
al moment actual, per moltes vegades tamb lutilitzem
per a explicar fets passats i futurs.
Per exemple, en alguns llibres dhistria, tot i que es parle
de fa 700 anys, podem trobar que els fets es conten en
present: Els rabs introdueixen diverses tcniques de reg.
Daquesta manera aconseguim apropar els fets al present.
Tamb usem el present per a explicar coses que farem en el futur: Ens veiem
dem! Aix, les accions semblen ms properes i segures.
A quins tres moments pot fer referncia el temps present?
Qu aconseguim si usem el present per a explicar fets passats?
I si usem el present per a parlar de coses futures?
Copia les oracions posant els verbs en present.
En ledat mitjana es van inaugurar moltes universitats.
Molt b, Joana, ja parlarem la setmana que ve.
2 Copia posant el verb en passat o en futur, segons que corresponga.
El poeta Ausis Marc naix el 1400.
La setmana prxima tinc dos exmens!
Dem anem al poble dels iaios.
El 1238 Jaume I conquista Valncia.

PROGRAMA DAMPLIACI
10
3 Llig la norma i, en acabant, ompli els buits dels anuncis amb ll o ll.
Sescriuen amb ll algunes paraules cultes relacionades amb altres paraules populars
que sescriuen amb ll. Per exemple, axilla (forma culta) i aixella (forma popular), cristall
(forma culta) i cristall (forma popular)
Si vols un cabe sa i brillant, prova el xamp Shine.
Formulat per experts en la cura capi ar.
Trieu tancaments met ics Molner.
Des de 1915 treballant amb el meta
Gran Barrera de cora de Queensland (Austrlia).
Visita la formaci cora ina ms gran del mn.
4 Llig i escriu el nmero corresponent, segons que hi haja una villa o una vila.
1 Sha construt una villa prop del poble

per passar-hi lestiu.
2 La ciutat havia sigut vila en lantiguitat

i per aix sanomena la Vila Joiosa.
5 Tria i completa sabent que en cada grup hi ha dues paraules que no porten ll.
ecci or aborar nia

coll- / col-
ocar egi ega oqui
er enni sima igram

mill- / mil-
i metre ilitre enari
varic aquar carave mortad

-ella / -ela
gas nov t parc
Nom Data
1 Llig el text sobre els temps verbals i resol les qestions posteriors.
Hui ha sigut un Un joc de paraules

I tu has usat
dia perfecte! un perfet! En la conjugaci hi ha molts verbs que sanomenen
perfets (perfet, futur perfet, condicional perfet i, fins i tot,
plusquamperfet). Es tracta de temps compostos amb
haver que indiquen que lacci sha acabat, per oposici
a la majoria dels temps simples (estudie, guanyava) en qu
lacci encara est desenvolupant-se. Cada un daquests
temps susa en circumstncies molt concretes. Per exemple,
el perfet indica que lacci sha acabat fa poc, en un perode
de temps en qu encara ens trobem (hui he anat, aquesta
setmana he estudiat...). Si volem indicar que lacci ha
acabat fa ms temps, cal usar un altre tipus de passat
com, per exemple, el simple (la setmana passada an).
No has de confondre perfet amb ladjectiu perfecte. Ara ja saps que el dia pot ser
perfecte per els temps noms poden ser perfets. Quina llstima!
Escriu els noms dels temps dindicatiu que contenen letiqueta perfet i posan un exemple.
Explica com sn els temps perfets i qu indiquen.
Marca el text en qu el perfet estiga ben emprat i raona lelecci.

4 dabril de 2013 LARTISTA GIRBS EXPOSA A XTIVA
Que dur que s ser estudiant Ahir sha inaugurat lexposici de lartista
de 5! He passat el dia estudiant valenci Antoni Girbs. A lacte, celebrat ahir
i, a ms, he hagut dacabar el al mat a la Casa de la Cultura de Xtiva,
treball de Plstica. Estic rebentat! ha assistit una gran quantitat de pblic.

PROGRAMA DAMPLIACI
11
2 Escriu oracions fent servir el verb que vulgues en el temps que sindica.
passat simple
condicional
plusquamperfet
3 Llig la norma i encercla els usos incorrectes del punt en el text de ms avall.
El punt s un signe que tanca oracions. Tanmateix, no totes les lnies de text es consideren
oracions. Per exemple, les datacions en cartes o documents no han de dur punt darrere.
I tampoc els acomiadaments (Una forta abraada,) si no inclouen verb (Rep una forta abraada.).
A ms, cal tindre en compte que si una oraci acaba en un signe dinterrogaci o dadmiraci, no hem
dafegir el punt. Fixat en la forma daquest signes i vors que ja linclouen.
Betx, 1 de maig de 2014.

Hola, Carme!.
Com ests?. Tescric des de la casa dels iaios. La veritat s que les vacances no van
com jo em pensava. Plou molt i en comptes de fer eixides per la muntanya, que s el
que jo volia, passem el dia tancats a casa. Quina llanda!.
I tu, com va per Vallada?. Contam alguna cosa, que mavorrisc!.
Besets.
Paula
4 Relaciona cada bafarada amb ls que shi fa dels signes dinterrogaci i dexclamaci.
Que bonic! Que ho he de fer jo??? Quina pgina, Per qu fas?!

Ni pensar-ho!!! per favor?
Expressen Indica que Indiquen que la conversa s Expressa

dubte i sorpresa es tracta molt expressiva (podem usar fins a tres admiraci
alhora. duna pregunta. signes dinterrogaci o dexclamaci). per una cosa.

Nom Data
1 Llig el text sobre uns verbs especials i resol les qestions posteriors.
Ara xatege
amb uns amics
anglesos. Uns verbs ben moderns
La primera conjugaci s la ms regular de totes,
s a dir, prcticament tots els verbs que pertanyen
a aquesta conjugaci es conjuguen seguint el mateix
model. Aix fa que siga ms fcil aprendre i utilitzar
aquests verbs que daltres de la 2a o la 3a conjugaci,
que presenten ms irregularitats. Potser per aix
la majoria de verbs que es creen nous pertanyen a la
primera conjugaci: googlejar (buscar en Google),
xatejar (participar en un xat)...
I ara que ja saps com es fa, tatreveixes a inventar
ms verbs?
Digues quins verbs pertanyen a la primera conjugaci i posan alguns exemples.
Quina caracterstica diferencia la primera conjugaci de les altres dues?
Ratlla els verbs de nova creaci que siguen incorrectes i corregeix-los.
Noquegir: deixar fora de combat. Escanejar: usar lescner.

Blocar: escriure en un bloc dInternet. Radiografier: fer radiografies.

Verbs corregits:
Inventa un verb de la primera conjugaci per a aquesta acci i conjugal en present.
Verb
Jo Nosaltres
Tu Vosaltres
Ell/a Ells/elles
PROGRAMA DAMPLIACI
12
2 Llig la norma sobre ls de la coma. En acabant, escriu loraci 2 de cada parell al lloc on hi ha
lasterisc en loraci 1, usant les comes.
La coma sutilitza per a delimitar una oraci explicativa dins duna altra oraci
ms general. Loraci entre comes aporta ms informaci, per es pot eliminar
sense que aix impedisca la comprensi de loraci general.
Oraci 1 Rosa * ha guanyat el concurs de surf.
Oraci 2 que va a la classe de 5 A
Rosa, que va a la classe de 5 A, ha guanyat el concurs de surf.
Oraci 1 Aquest poble * t noms 2.000 habitants.
Oraci 2 que sha convertit en el lloc turstic de moda

Oraci 1 Sense Sucre * actuar a Alcoi el mes dagost.
Oraci 2 que s un dels grups ms famosos entre els joves

3 Recorda tots els usos de la coma i escriu on corresponga les sis comes que falten en aquest text.
De: lluiset@correu.es
A: pareguai@correu.es
Tema: llista de desitjos
Benvolgut pare
Com va la vida per Boston? Ac continua tot igual. He vist per Internet que all
hi ha una botiga de marxandatge de pellcules els productes relacionats amb
aquestes que t de tot. Em podries comprar algunes coses? Minteressa
la camiseta de la Guerra de les Galxies una tassa de Superman un imant
per a la nevera de Lluna Nova i un llapis de Batman Forever.
Ja em dirs si pot ser.
Una abraada
Llus

Nom Data
1 Llig el text sobre els verbs acabats en -re i resol les qestions posteriors.
No batre b els ingredients

s un error que no No et permetes cap error!
et pots permetre! Els verbs de la segona conjugaci sn els que ens fan
cometre ms errors. No solament perqu sn els ms
irregulars, sin tamb perqu en alguns casos
els conjuguem errniament, com si foren de la tercera,
per interferncia amb el castell. Aix, per exemple,
la forma correcta del present dindicatiu del verb permetre
no s *permeteix, sin permet. I aix s perqu el verb
s permetre, de la segona conjugaci, i no *permitir,
de la tercera. Permetre es conjuga com el verb model
de la segona conjugaci per a la terminaci en -re, que
s batre (i no *batir). En el mateix cas tenim verbs com
debatre, remetre, fondre No permetes que et confonguen!
Explica els dos problemes que solen presentar els verbs de la segona conjugaci.
Marca. Les formes del text que duen un asterisc (*) sn: correctes. incorrectes.
Encercla els verbs que en valenci sn de la segona conjugaci i en castell, de la tercera.
saber permetre emetre crrer admetre
poder confondre moure combatre respondre
Tria la forma correcta i completa cada oraci. Si cal, consulta la flexi verbal.
fos / fundit Sha la bombeta del llum de lhabitaci.
En aquest restaurant no mascotes. admeteixen/ admeten
R!!
RR
emet / emeteix Aquest aparell un so molt estrany.
Has fet un examen perfecte; no has cap error. coms / cometit

PROGRAMA DAMPLIACI
13
2 Troba en la sopa de lletres cinc formes del verb rebre i indica a quin temps correspon cada una.
B R E P D F R

I E C L S E
H B E F P G B
I R E B E U R

B I R D I K
O E A O C Q F
B N I Z O U N
R E B I A E N
3 Converteix aquestes vinyetes en un text narratiu. No toblides dels dos punts.
T algun producte S, poses Una setmana ms tard Home, vost deman

bo per a la caiguda a i ja vor! alguna cosa bona per
dels cabells? a la caiguda
Mire, mire com
tinc el cap!
Un home que perd els cabells va a la farmcia i pregunta al dependent: T
4 Llig la norma sobre ls dels dos punts. En acabant, posals noms on calga.
Els dos punts introdueixen una enumeraci que sanuncia (Magraden moltes fruites: el pltan,
la pera, la pinya, la taronja). Per no susen si lenumeraci es fa directament, sense cap paraula
que lanuncie (Magraden el pltan, la pera, la pinya, la taronja).
Ahir vam anar al cine Nria, Ac cultivem tres classes de taronges

Pere, Pasqual i jo. Navel, Lanelate i Valncia.

Nom Data
1 Llig el text sobre uns verbs especials i resol les qestions posteriors.
Jo llig molt! Jo tamb llegisc

Mencanten molt, sobretot
els contes! cmics.
Aquests verbs... tenen dues cares
Els verbs de la tercera conjugaci poden ser purs,
com dormir, o incoatius, com patir. La diferncia
entre els dos s que els purs afigen les desinncies
a larrel directament (dorm, dorms, dorm, dormen),
mentre que els verbs incoatius posen, en alguns casos,
els grups -isc o -eix davant de la desinncia (patisc,
pateixes, pateix, pateixen...).
Alguns verbs de la tercera conjugaci, com ara llegir,
vestir, fregir o afegir, tenen la particularitat que poden
conjugar-se indistintament com a purs o com a
incoatius. Aix, podem dir jo vestisc o jo vist, jo llegisc
o jo llig, i les dues opcions sn igualment correctes.
Digues quins verbs pertanyen a la tercera conjugaci i de quins dos tipus poden ser.
Encercla de roig els verbs purs i de blau els incoatius. Si cal, consulta la flexi verbal.
sentir servir unir bullir compartir
Explica quina s la particularitat de verbs com vestir o llegir.
Completa el present en les dues formes que admeten aquests verbs.
Vestir incoatiu vestisc, vesteixes, , vestim, vestiu,
Vestir pur vist, vistes,
Llegir incoatiu llegisc, llegeixes,
Llegir pur llig, lliges,

PROGRAMA DAMPLIACI
14
2 Completa aquestes dites posant els verbs incoatius en present.
Arbre que (FLORIR) pot donar fruit.
Qui (SERVIR) paga mereix.
Qui (MENTIR) sen (PENEDIR).
3 Llig la norma sobre lapstrof. En acabant, escriu la forma correcta en cada cas.
Els articles el i la i lenlla de tamb sapostrofen davant de xifres romanes o arbigues, sempre
que la paraula corresponent comence en vocal. Aix, tenim l1 i lXI (lu, lonze), per el 1r (el primer).
Aix s, no podem apostrofar *l1, en femen, si parlem de lhora del rellotge. Haurem de dir la 1 de
la matinada, la 1 i quart
de / d el / l la / l
Una xiqueta 11 anys II centenari de lequip XI Trobada
Un paquet darrs 1 kg 1 de gener 1a planta de ledifici
Una garrafa 10 l doli 11 classificat 10a posici de la fila
Un premi 1.500.000 I Concurs dacudits 1.45 de la nit
4 Recorda tot el que saps sobre lapostrofaci i fes-ho servir per a triar la paraula correcta
de cada parell.
Dubtes dltima hora
Falta poc per a les nostres vacances a l (serra / illa) Blanca
i hem de (prendre / adoptar) una decisi: com hi anem,
amb avi o amb iot? Volar t l (comoditat / avantatge)
d (guanyar / estalviar) temps. Per crec que triarem
el (iot / avi) perqu sembla que ja no hi ha vols
per a l (1 / 31) de (juny / agost)
a la (una / deu), que s quan volem eixir nosaltres.
Ai! Tenim unes ganes boges d (visitar / arribar) a
l (hotel / refugi) i gaudir de la
(enorme / impressionant) piscina. Espere que tot siga tan
meravells com en el catleg!

Nom Data
1 Llig el text sobre alguns verbs irregulars i resol les qestions posteriors.
Ahir vaig vore Jaume, aquell Vigila la c!

company teu de lescola. Doncs ara
Saps qui et dic? Els verbs irregulars existeixen en la majoria
no hi caic
de llenges del nostre voltant. I, sovint, sn
els verbs ms usats: anar, estar, fer, haver
Els verbs irregulars sn, sobretot, de la segona
i la tercera conjugacions.
En la segona hi ha un grup dirregulars ben
conegut: el dels verbs velaritzats. Sanomenen
aix perqu la 1a persona del present dindicatiu
acaba en c, que s una consonant velar.
Aix, tenim bec de beure, caic de caure,
dic de dir Hi ha bastants verbs daquest tipus.
El problema s que, en la llengua colloquial,
convertim en velaritzats molts verbs que
no ho sn i afegim aquesta c a la 1a persona
del present de verbs com voler, perdre, cosir
o dormir, que no han de dur-la.
Recorda i indica qu sn els verbs regulars i els irregulars.
Explica qu sn els verbs velaritzats.
Escriu linfinitiu de cada verb i encercla els que siguen verbs velaritzats.
bec bat escric
caic dic dorm
Escriu oracions amb dos dels verbs que has encerclat abans.

PROGRAMA DAMPLIACI
15
2 Escriu la 1a persona del present dindicatiu de cada verb, que rima amb el mot segent.
perdre / verd voler / caramull

engolir / bagul coure / foc

sentir / agent tossir / rus

3 Tria la paraula adequada per a omplir cada buit en les oracions de ms avall, tenint en compte
si es fa la contracci o si cal apostrofar.
Els surfistes sestimen ms practicar a l

mar / oce
Atlntic que no al Mediterrani.
A Sevilla es pot navegar pel Guadalquivir,

riu / afluent
i fer un passeig en barca per l , el Guadara.
Els escaladors no van poder arribar al

altipl / cim
de la muntanya i es van quedar a l
Els estudiosos afirmen que les plantes de l

illa / continent
creixen ms rpidament que les del
4 Completa el cartell amb les formes proposades.
del
RESTAURANT EL PALAU
de l TANCAT PER VACANCES
al 11 31 DE JULIOL
a l Us atendrem hostal Jaume I (carrer Museu, 15)

Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 1 Fitxa 2. Ls de r i rr
1. rdio / pera / roda / paraigua / carrossa
Fitxa 1. La comunicaci
2. terror T r forta entre vocals i r suau al
1. senyal acstic / gest / senyal visual / final. / parra T el so r forta entre vocals. /
llenguatge ram T el so r forta al comenament. /
2. Emissor Persona que emet el missatge. / cirera T dues vegades el so r suau. /
Receptor Persona que rep el missatge. / enroscat T r forta darrere de consonant.
Missatge All que es comunica. / Codi / roserar T una vegada el so r forta i
Conjunt de signes usats per a dues vegades el so r suau.
comunicar-se. / Canal Mitj a travs 3. Els caragols han rosegat les plantes
del qual es produeix la comunicaci. de Pere. / Ferran sempre somriu quan
3. Emissor locutor de televisi. / camina pel carrer. / Mon pare arreplega
Receptor els espectadors. / les fulles del roure del jard. / Enric s una
Missatge Hui comena el festival persona molt alegre.
de cine. / Codi el llenguatge. /
Canal la televisi. Fitxa 3. Les plantes. Paraules sinnimes
1. ARBRE salze, lber, faig, xiprer.
Fitxa 2. Ls de g/gu i c/qu
FLOR rosella, lliri, clavell, margarida.
1. So k de casa: coma, esqu, cucurutxo,
camisa. / So g de gat: bagul, mnega, ARBUST espgol, tim, camamilla,
anguila, pigues. esbarzer.
2. gosset, barca, guitarra, quiosc, cangur, 2. salzes / roureda / fageda / lbers
esquelet, tortuga, culleres, formigues, 3. La mra s el fruit de lesbarzer.
balc 4. He descobert en una alzina. / Far
3. fang / banc / alberg / una caminadai collir lavanda.
sang / lgic / tronc
Fitxa 3. Els animals. El diccionari UNITAT 3
1. El llop ensenya el llobat a caar. Fitxa 1. El substantiu
Una bandada docells vola cap al sud. 1. A la meua classe (femen singular) hi
2. La crvola protegeix el cervatell. ha deu xiquets (mascul plural) i catorze
Un eixam dabelles vola prop del rusc. xiquetes (femen plural). / Hi ha uns
3. 1. belar 2. bresca 3. granota 4. ovella nvols (mascul plural) molt negres sobre
5. ratol 6. rauc 7. udol 8. vedell les muntanyes (femen plural). / La meua
germana (femen singular) mha regalat
4. girafa / acabar / bonic /
un llibre (mascul singular) que t molts
obscur / dtil / cantar
contes (mascul plural).
2. RM. gos, Truc / riu, Xquer / home, Pere
UNITAT 2
3. equip / bosc / bandada / arbreda /
Fitxa 1. El llenguatge i les llenges orquestra
1. El llenguatge pot ser oral o escrit. / 4. Cal ratllar: home, paella, mar.
Al mn es parlen moltes llenges diferents.
2. oral / escrit / escrit / oral Fitxa 2. Ls de j/g i tj/tg
3. Resposta model (RM). 1. Cal ratllar: tgeni / mentjar / tjaqueta /
A Espanya: castell, basc, gallec. pentjadors.
A Europa: itali, portugus, alemany. ... perqu les grafies tj i tg noms poden
Al mn: japons, xins, rab. aparixer entre vocals.
86 Llengua 5
PLA DE MILLORA
2. girafa / bajoca / germ / ajudant/ 3. 2. Glria t un anell amb un brillant.

pijama / corretja / jutge / petjada / 1. Cada anell del tronc representa un any
carruatge / patge de la vida de larbre.
3. platges / pluja / lletja / esponges / La paraula anell s polismica perqu t
llotges / enveja / mitja / taronja diversos significats.
Fitxa 3. El paisatge. Paraules antnimes

UNITAT 5
1. Horitzontals: riu, llac. Verticals: serralada,
bosc, badia. Fitxa 1. Els pronoms personals
llac / bosc / riu / badia / serralada 1. Maria vol que la (feble) pentine amb cua,
2. un bosc fronds / un penya-segat com jo (fort). / A nosaltres (fort), ens
abrupte / un llac profund / un cam (feble) agrada / Ells (fort) arribaren tard
costerut i es (feble) van perdre / Vosaltres (fort)
3. ample estret / gran menut / pujar us (feble) heu rentat / Guillem sempre
baixar / obert tancat / entrada eixida diu que a ell (fort) no li (feble) fa por res.
2. Elles arribaren abans que vosaltres.
Nosaltres juguem ms b que ells.
UNITAT 4 Ells no poden vindre si ella no els porta.
Fitxa 1. Els determinants. Larticle 3. Cento el va aprovar. / Els trobars al
1. Articles determinats: el, les. / Articles parc. / Li has de dir que vinga. / Jo les
indeterminats: uns, unes. / Demostratius: comprar desprs.
aquest, aquestes. / Possessius: meua,
teus. / Numerals: primera, vint. / Indefinits: Fitxa 2. Les normes daccentuaci
molts, algunes. 1. Cal ratllar: estrella, vaixell, trvol.
2. la pluja / les dones / el cam / 2. mel / bolgraf / tobogan / cmera /
lestiu / els peus / els amics / ambulncia
el riu / lagulla / la goma / les flors 3. Joaquim va punxar quan faltaven dos
3. uns periodistes / un pescador / una tulipa / quilmetres per a la meta. / Vosaltres
unes fulles anreu des dAlacant a Pars en avi? /
Lamic del meu cos treballa en una
Fitxa 2. Laccent fbrica de cart reciclat. / Ramon diu
1. ma-ri-e-ta: 4 sllabes / lla-gos-t: 3 sllabes que lexamen de matemtiques era molt
/ mos-ca: 2 sllabes / pa-pa-llo-na: fcil.
4 sllabes
Fitxa 3. El circuit elctric. Paraules
2. casa / ordinador / malet / bscula / homnimes
tmbola / retolador / slida / msica / 1. 4. bombeta / 3. interruptor / 7. cable /
roba / televisor / finestra / conferncia 8. caragol / 1. descaragolador / 6. pila /
3. Accent greu: bscula, slida, conferncia. 2. martell / 5. clau.
Accent agut: malet, tmbola, msica. 2. La pila / El cable /
4. Cal ratllar: cabs / bstia / calcet / La bombeta / Linterruptor
mscara / viol. 3. El cigne va anar cap a Mar quan ella li
Fitxa 3. Les joies. Paraules polismiques va fer un signe. / Hui, a les nou en punt,
1. Tipus de joies arracades, anells, arribar el mestre nou. / Pau estava all
polseres. / Qualitats brillant, tot sol prenent el sol.
hexagonals, massisses.
2. dor / medalla de plata / medalla de bronze
Llengua 5 87
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 6 3. amplssim / contentssim / bellssim /

tristssim / verdssim
Fitxa 1. Ladjectiu
Fitxa 2. La s sorda
1. menut (home) / faener (home) / gran
(energia) / plena (cara) / sol (avi) / diminuta 1. El caador rescat la Caputxeta /
(casa) / estreta (casa) / fruiters (arbres) Isabel passeja cap a la plaa. /
un bot solt i la butxaca esgarrada. /
2. bonica / ample / fort / estreta / He vist un centpeus
valenta / alt / clar / orgullosa
2. un sol a la pissarra? / un pasts
3. La porta de la cotxera s tan estreta / de carabassa. / Tinc una tassa amb
Miquel s molt valent / Aquest riu nvols pintats. / El nostre esquelet
sempre porta laigua ben clara. / Sara ms de cent ossos.
est orgullosa / El meu germ Manel
s alt 3. can / antifa / cirera / caar /
forut / cel / balana / ciutat /
Fitxa 2. La s sonora prncep / calotets / concert / ciri
1. Cal ratllar: sabata / sorteig / arrs / 4. estruos / audaos / llaos /
cinquanta / esps / cansat. gossos / barnussos / passos
2. Sescriuen amb s: roser, ase, Llusa.
Fitxa 3. La Terra. El camp lxic
Sescriuen amb z: polze, zelador, zoolgic.
1. Parts de la Terra (roig): illes, arxiplags,
3. pinzell / rosella / zebra / tresor / calze oceans, continent. / Qualitats climtiques
4. Rosa vol lhamburguesa sense maionesa (verd): polar, clids, tropicals.
ni encisam. / Teresa far onze anys el dia 2. Cal ratllar: mapa / plnol / mapa terraqi /
quinze de desembre. / Mentre esmorzava maqueta.
davall duna alzina, Isabel va sentir una
msica estranya. 3. Un grup de paraules diverses relacionades
amb un mateix tema, com ara la salut:
Fitxa 3. Lespai. Sentit literal i sentit figurat metge, curar, malalt...
1. estrelles / satllits / Lluna / planetes / 4. avi / maleta / passatger / volar /
cometes turstic / creuer / mapa
2. El sentit literal s el significat habitual, el que
la paraula t en origen. El sentit figurat s UNITAT 8
el significat que la paraula adquireix a partir
del seu s expressiu. Fitxa 1. El verb. Arrel i desinncies
3. Cal marcar: Aquella xica estrella de la 1. Jo sc el major / Els arbres han
can. / Aquests xiquets sn unes joies! florit no creus? / El terratrmol va
fer que caigueren. / Quan Sara va
4. RM. El sol s lestrella que ens illumina. /
arribar ja havia comenat. / El pare ja
El beb de Marina sempre riu: s un sol!
havia eixit li vas telefonar.
Formes simples: sc, creus, caigueren. /
UNITAT 7 Formes compostes: han florit, havia
Fitxa 1. Graus de ladjectiu comenat, havia eixit. / Formes
perifrstiques: va fer, va arribar, vas
1. Ivan s alt: grau positiu. / Anna s ms
telefonar.
alta que Ivan: grau comparatiu. / Mireia s
altssima: grau superlatiu. 2. pens 1 reu / beu 1 r / riu 1 ria /
parl 1 arem / lleg + ies
2. RM. Sagel s menys gran que Blarn. /
Blarn s tan gran com Avaril. / Toa s 3. vestir / pensar / beure / riure /
ms gran que Avaril. parlar / llegir
88 Llengua 5
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Ls de la b guanyar el combat / La nova biblioteca

1. Sescriu b darrere de m: comboi, embenar, tindr millors horaris
tromba. / Sescriu b davant de r i l: oblidar, Fitxa 3. Loratge. Paraules primitives
amable, brillant. / Sescriu b quan altres i derivades
paraules de la mateixa famlia acaben en p:
1. 2a imatge / 1a imatge / 2a imatge
cabut, llobat, rebut.
2. el bra el tambor. / La bruixa 2. El termmetre serveix per a mesurar
blanc. / a la biblioteca un llibre. la temperatura. / El penell indica la
direcci del vent. / El parallamps atrau
Fitxa 3. El relleu. Famlia de paraules els llamps. / El pluvimetre mesura la pluja
1. Rfting. descendir en bot pneumtic que cau.
pels espectaculars congostos / 3. sol / grans / nvol / tro / boira /
Iniciaci a lescalada. amb escaladors diluvi
professionals. / Barranquisme. al llit del
barranc de la Foia. / Caminada. ens
permetr explorar i conixer els pobles UNITAT 10
2. Resposta lliure (RL). Fitxa 1. El verb. Temps i mode
3. RM. explorador, exploraci, exploratori / 1. Jo tinc un gos Temps present. Futur:
senderista, sendera, senderisme Jo tindr un gos / Laura anir a un
concert Temps futur. Passat: Laura an
(va anar) a un concert / Tu explicares
UNITAT 9
molt b la lli. Temps passat. Present:
Fitxa 1. El verb. Nombre i persona Tu expliques molt b la lli.
1. parlveu / diran / llegia / batrs / 2. una ordre afirmativa IMPERATIU
calla / un desig SUBJUNTIU / un fet
2. Jo intente vosaltres em molesteu / real INDICATIU / una possibilitat
Carles, tu vols que nosaltres passem / SUBJUNTIU
ella t 12 anys i ells en tenen 11. 3. Joan viu a Canals. Indicatiu. / Tant
3. Infinitiu: cosir, desfer, netejar, batre, servir, de bo arribe ja lestiu! Subjuntiu. / Pau,
jugar. / Gerundi: cosint, desfent, netejant, fes-te el llit! Imperatiu. / Dem plour
batent, servint, jugant. / Participi: cosit, bastant. Indicatiu.
desfet, netejat, batut, servit, jugat.
Fitxa 2. Ls de l i ll
Fitxa 2. Ls de la v 1. all- allrgia, allucinant coll-
1. tambor / cambrer / gamba / conviure collecci, collaborar ill- illegtim,
/ inventor / canvi / convit / embolic / illuminar mill- millenni, millmetre
envelat / envejs / ambicis / ombra
2. satllit / libllula / balanc / gorilla
2. La novella es titulava Lhome que
cantava a la dutxa. / Sempre que Fitxa 3. El parc aqutic. Paraules simples
escoltava els ocells, mentraven ganes de i compostes
xiular. / El pare mirava la tele mentre la 1. cabussar-se / relaxar-se / lliscar /
mare pintava un quadre. llanar-se
3. nova / esclava / esportiva / blava / 2. matals / monitor / trampol / socorrista
viva / detectiva
3. salvavides / altaveu / comptagotes /
4. Convenci dinventors durant el mes dabril llevataps
/ Nous canvis en la federaci esportiva
4. Sc el para-sol.
brasilera / La lluitadora iugoslava va
Llengua 5 89
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 11 cantaves, cantava, cantvem, cantveu,

cantaven. / Futur: cantar, cantars,
Fitxa 1. Els temps verbals cantar, cantarem, cantareu, cantaran. /
1. Cal ratllar: mengem / anirs / volia. Condicional: cantaria, cantaries, cantaria,
2. Lautobs arrib (va arribar) a les deu en cantarem, cantareu, cantarien.
punt. / Lautobs arribar a les deu en punt. Fitxa 2. La coma
3. Temps simple: arribar, tancava, paguen. 1. A. Sescriu coma darrere de la salutaci i
/ Temps compost: haveu arribat, del comiat en les cartes i les notes davs. /
hem pagat, hagueren vingut. / Temps B. Sescriu coma per separar els elements
perifrstic: vaig haver pagat, vam tancar, duna enumeraci. / C. Sescriu coma per
vau haver arribat. fer un aclariment dins duna oraci.
4. RM. Els temps perfets presenten lacci 2. Pepet, lamic del meu fill, toca /
com a acabada i els imperfets, no. compra conill, pollastre, vedella i dues
Fitxa 2. Signes que tanquen oracions hamburgueses. / A Ral i Fina, els meus
cosins, el tenis, el bsquet i / La
1. Punt i seguit: arbre. / redonet. / deixar. /
mestra de Tomeu, Vicenta, ha guanyat /
ra.
Andreu, Ivan, Tara i Haila sn companys
Punt i a part: enganxades. / vegada.
Punt final: ocupat. Fitxa 3. La botiga dantiguitats. La sufixaci
2. Anna i jo a classe. Ella t i llisos. s 1. planxa / telfon / mquina descriure /
divertida. A ms alguna cosa. cmoda / espill
3. hui! / aquest paper? / molt 2. RESTAURADORA / TRANSPORTISTA /
bonica. / por que fa! / vindrs a ANTIQUARI
jugar a pilota? / la teua cosina Magda. Lantiquari ven / La restauradora
repara / El transportista descarrega
Fitxa 3. El centre comercial. La prefixaci
3. fams / tass / carter /
1. Cal ratllar: biblioteca / autopista / zoolgic /
transportista / sabateria /
ajuntament / escola.
gossada / quadret / prunera
2. est ple bones ofertes. / la roba
s barata, per massa cridanera /
A laparador molt abellidors. UNITAT 13
3. impossible / desfer / imparell / Fitxa 1. La segona conjugaci
desmuntar / immbil / destapar / 1. escriure / crrer / rebre / saber / batre /
impur / despintar interrompre
2. tem, tems, tem, temem, temeu, temen /
UNITAT 12 sabia, sabies, sabia, sabem, sabeu,
sabien / reb, reberes, reb, rebrem,
Fitxa 1. La primera conjugaci rebreu, reberen / creur, creurs, creur,
1. Ahir vaig comprar / Hui fa bon dia creurem, creureu, creuran
dem nevar. / Quan era menuda, la
3. Debatre, futur: debatr, debatrs, debatr,
mare cantava / A casa de lvia hem
debatrem, debatreu, debatran./ Debatre,
trobat
condicional: debatria, debatries, debatria,
2. nevar / nevar / nevant / nevat debatrem, debatreu, debatrien. / Nixer,
cantava / cantar / cantant / cantat futur: naixer, naixers, naixer, naixerem,
hem trobat / trobar / trobant / trobat naixereu, naixeran. / Nixer, condicional:
3. Present: cante, cantes, canta, cantem, naixeria, naixeries, naixeria, naixerem,
canteu, canten. / Imperfet: cantava, naixereu, naixerien.
90 Llengua 5
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Els dos punts 2. RM. pilotassa / llibrot / casotes /

1. li va dir: Per qu Citaci vidassa / homenot
exacta. / algunes coses: peix
Enumeraci anunciada. / la mestra diu: UNITAT 15
Tots al pati!. Citaci exacta. /
amics: Guillem Enumeraci Fitxa 1. Classes de verbs
anunciada. 1. alcem alar / temeu tmer /
2. ingredients: pomes, mantega, pasta sentia sentir / busques buscar /
fullada i melmelada. pugem pujar / reg regar /
3. RM. La mare pregunta: Roger, qu tha meng menjar / canta cantar
passat?, i el fill respon: s que he caigut 2. gu g; c ; qu c; g j / sn
en un bassal. deguts simplement a les normes
ortogrfiques / Sn regulars.
Fitxa 3. El poblat prehistric. Els sufixos
diminutius 3. Vull, volgu, voldr. s un verb irregular. /
Debat, debat, debatr. s un verb regular.
1. cabanya / estable / magatzem /
/ Isc, isqu, eixir. s un verb irregular.
tanca
2. les llances. / fabrica atifells / Fitxa 2. La contracci
utilitza un teler / uns arpons. 1. Als mesos de primavera pel camp.
3. abelleta (abella) / airet (aire) / meleta (mel) / / Dels set germans al conservatori
suquet (suc) municipal. / passa pel supermercat. /
Pels carrerons del barri vell
2. pel carrer de lOm. / Anem al cine
UNITAT 14 del videoclub? / A lestiu pels camins
Fitxa 1. La tercera conjugaci dels horts. / donar als xativins...
1. 1a canviar, donar, pagar, caar, centrar trobats per lhistoriador.
2a aparixer, beure, crrer, voler, prendre 3. lhomenatge a lanci / els cotxes
3a dormir, eixir, cobrir, tossir, vestir dels oncles / latenci de linfermer /
2. Cal ratllar: senteix / bullisca / paten / els passejos pels horts
cosisca. Fitxa 3. El torneig. Els gentilicis
3. dormir / dividir / construir / conduir 1. Els cavallers lluitaven / El pblic dels
Fitxa 2. Lapstrof tornejos aplaudia / El cavaller Negre
colpej / El marqus puj al cavall i
1. la casa / lhome / el jard / larbre / cavalc
lamiga / la balena / laigua / el perol
/ lungla / lespai / lelefant / el llapis 2. 1. CASC / 2. ESPASA / 3. ARMADURA /
4. ESCUT / 5. LLANA
2. Cal ratllar: un potet diogurt / un camp ple
3. Sagunt / Alcoi / Alzira / Pars /
de herba / un munt de arena / un flasc
Romania / Xina / Marroc / Itlia
diode.
3. lamiga dautobusos. / la
Universitat dAlacant. / En lalfabet, la
ela la ema, lvar!
Fitxa 3. La casa romana. Els sufixos
augmentatius
1. En ordre daparici: recolzats / menjador /
mosaic / pati / marbre / agenollat / fusta /
asseguda / estany
Llengua 5 91
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 1 UNITAT 3
Aprenc ms Aprenc ms
1. Senyals visuals: una dansa que indica la 1. Afegint al mascul sufixos com -a, -na
localitzaci duna flor. / Senyals visuals o -essa. / Perqu el mascul es forma
(salts) i acstics (xiulits, roncs...). / Els afegint el sufix -ot al femen. / guatla
humans utilitzen bsicament el llenguatge guatlot; bruixa bruixot; nina ninot;
(oral o escrit) i els animals, senyals visuals abella abellot
o acstics. 2. una clau Instrument que serveix per a
2. Braille Sistema de lectura i escriptura obrir una porta, una caixa... / un ordre
en qu cada lletra es representa amb un Manera de disposar els objectes segons
conjunt de punts en relleu. / Jeroglfic una regla determinada. / el salut
Sistema descriptura en qu els conceptes Salutaci, com ara Hola, Bon dia, Adu... /
es representen amb dibuixos. / Llenguatge una ordre Manament, instrucci que cal
de signes Codi basat en gestos i senyals seguir. / un clau Tija metllica que es
visuals fets amb les mans i altres parts del clava en una fusta o en la paret. / la salut
cos. Estat del cos en qu no hi ha malalties
i tot funciona b.
3. En un text oral, lemissor i el receptor han
de coincidir en el temps, s a dir, en el 3. russos / avisos / successos /
moment en qu es comuniquen. autobusos / trossos / permisos /
cabassos / francesos
4. correu electrnic / xat / bloc
4. dos cactus / molts llapis / quatre globus /
5. escut / quadern / pellcula / quadra / uns atles
quaranta / cuiner / quadre / vacuna
5. objecte / congelat / japons /
Jess / jeroglfics / segell /
majestus / geni / afegir /
UNITAT 2 Jeremies / injecci / juliol /
Aprenc ms Jssica / regirar / subjecte
1. Procedeixen del llat. / RM. Castell i
valenci. / Sentendr ms fcilment amb UNITAT 4
un portugus, perqu les dues llenges sn
romniques. Aprenc ms
1. En castell s incorrecte i es considera
2. braccio / foot / po / livre / sohn / mano
vulgar usar-lo; en valenci s que es pot
3. s de Galcia i parla gallec. usar. / En contextos familiars. / Els
s del Pas Basc i parla basc. noms de totes les comarques i els dalguns
El basc o uscar. pobles. / RL.
4. antirbic / coregnar / mata-rates / 2. Empar viu a la Llosa de Ranes.
multiracial / prerom / semirgid / Guillem vol visitar el Puig de Santa Maria.
porta-rotllos / contrareforma / Jaume va nixer a la Vila Joiosa.
autoretrat / Vila-real 3. la Xina / lndia / el Marroc / el Regne
5. Otorinolaringleg. Unit / el Per / el Jap / les illes
Balears / el Brasil / la Costa dIvori /
6. Fort: otorinolaringleg.
lArbia Saudita / lAmrica del Sud /
Fluix: otorinolaringleg.
els Estats Units
s el metge especialista en les orelles, 4. cincies / depsit / slid / caf /
el nas i la laringe (la gola, en general). calors / cpia / satllit / francs /
92 Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
colnia / polmic / tornar / cant / lolor de taronja: substantiu / aquells cels

pacincia / prdua / atmic taronja: adjectiu
5. per, aix, all, perqu, arrs, Novetl / 3. La saviesa s vida del cor i llum de la vista.
estmac, crrer, rem, reu, ocrrer, tmer, De riquesa i bondat, la meitat de la meitat.
crixer / esglsia, tmbola, gndola, Pobresa no s baixesa.
plvora, frmula Els substantius derivats dadjectius amb el
6. RL. sufix -esa sescriuen amb s. Per exemple,
saviesa de ladjectiu savi o riquesa de
ladjectiu ric.
UNITAT 5
bellesa / certesa / pallidesa /
Aprenc ms rapidesa / duresa / lleugeresa /
1. Consisteix a utilitzar la primera persona fermesa / sordesa / maduresa
del plural encara que qui parle siga una sola 4. reposar / suposar / imposar / proposar /
persona. / En articles cientfics, en treballs oposar
de classe... / El primer text.
2. Hem analitzat moltes llepolies i podem
afirmar que aporten pocs elements nutritius. UNITAT 7
En canvi, poden causar cries i obesitat. Aprenc ms
Per aix recomanem consumir-ne poques. 1. Es forma amb la frmula el ms +
3. xandall / rptils / futbol / olimpades / adjectiu, o afegint la terminaci -ssim a
tulipa / xiclet / heroi / atmosfera ladjectiu. / Per a expressar la qualitat
4. Es veu que aquesta dona s cantant dun substantiu en el seu grau mxim. /
dpera. s Verb ser. Es Pronom mxim el ms gran; nfim el ms
feble. / Els meus germans sn molt baix; suprem el ms alt; mnim el
dormidors; sempre tenen son. Son ms menut / pauprrim el ms pobre;
Ganes de dormir. Sn Verb ser. / celebrrim el ms clebre
El meu gat passa el dia fent: Mu, 2. deessa / metgessa / alcaldessa
mu!. Meu Possessiu. Mu So La terminaci -essa transforma mots
que fa el gat. / Hi ha pl del gos pel masculins en mots femenins.
sof; es veu que shi ha gitat damunt. Pel 3. comtessa / jutgessa / poetessa /
Contracci. Pl Cada un dels filaments duquessa / tigressa / sacerdotessa
que cobreixen la pell dels mamfers.
4. una agressi Lagressor / lemissi
Lemissora / Limpressor impressi.
UNITAT 6
Aprenc ms UNITAT 8
1. RM. Els adjectius que provenen de Aprenc ms
noms de plantes, aliments o minerals. Per
1. Hi ha tres conjugacions: la primera
exemple: rosa, taronja / carabassa,
(infinitius acabats en -ar), la segona
violeta / un biquini blau, unes sabates
(acabats en -er, -re) i la tercera (acabats en
blaves; un mocador fcsia, una falda fcsia;
-ir). / Perqu es conjuguen com els verbs
una capa groga, uns impermeables grocs;
daquesta conjugaci. / DUR: duc, dus,
una camiseta salm, uns pantalons salm;
du, duem, dueu, duen. DIR: dic, dius, diu,
un abric blanc, uns calcetins blancs
diem, dieu, diuen.
2. assolellats matins / caloroses
2. vaig, anar, 1a / batem, batre, 2a / sn, ser,
vesprades / taronja cels / anglesos
2a / tossiu, tossir, 3a / voldria, voler, 2a
turistes
Llengua 5 93
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
3. roba, botiga / bascos, mbil / bolcat, 4. Primer dibuix: 2. Segon dibuix: 1.

bigues 5. collecci / color / collaborar /
4. RM. barquer, barcassa, embarcar / colnia / collocar / collegi /
barber, barberia, barbeta / bassal, collega / colloqui / miler /
embassar, basseta millenni / millsima / milligram /
5. Qui de jove no treballa, de vell dorm a la mili / millmetre / millilitre /
palla. / Al setembre, qui tinga llavor que millenari / varicella / aquarella /
sembre. / No talabes tu, que no et creur caravella / mortadella / gasela /
ning. / Tal fars, tal trobars. novella / tela / parcella
UNITAT 9 UNITAT 11
Aprenc ms Aprenc ms
1. Quan parlem amb alg que no coneixem 1. RM. Perfet (ha cantat), futur perfet (haur
o amb una persona major. / A la segona, cantat), condicional perfet (hauria cantat),
la que tenim davant en una conversa. plusquamperfet (havia cantat). / Sn
/ Amb la 3a del singular i del plural, temps compostos amb haver que indiquen
respectivament: vost vol, vosts volen. que lacci sha acabat./ El primer,
2. Benvolguts clients, Si volen conixer perqu lacci ha passat en un perode
passen Els cent primers aconseguiran de temps que encara dura (el dia de hui).
No esperen ms i aprofiten loportunitat! 2. RL.
3. Cal ratllar: trbol / fabes / nbol / cascabell 3. Usos incorrectes del punt: al final de la
/ sabi / gabardina / caballer / abet. data; darrere de Carme!, ests?,
4. Sabies que ahir no trobava / llanda!, Vallada? i avorrisc!; darrere
ja no recordava havia de rebre de lacomiadament Besets.
/ Es va decebre... que li agradaven no 4. Que bonic! Expressa admiraci per
li cabien. / Albert, no mhavies dit una cosa. / Que ho he de fer jo???
treballava Ni pensar-ho!!! Indiquen que la conversa
5. Quan bull laigua, no vull / qui s molt expressiva. / Quina pgina, per
beu shi veu millor. / fan un ball en favor? Indica que es tracta duna
aquesta vall. / podia votar, va botar pregunta. / Per qu fas?! Expressen
dubte i sorpresa alhora.
UNITAT 10
Aprenc ms UNITAT 12
1. Al moment actual, al passat i al futur. / Aprenc ms
Aconseguim apropar els fets al present. / 1. RM. Els acabats en -ar: cantar, ballar...
Que les accions semblen ms
Que s la ms regular de totes.
properes i segures. / En ledat mitjana
sinauguren Molt b, Joana, ja parlem Cal ratlar: noquegir (el verb s noquejar)
i radiografier (el verb s radiografiar).
2. nasqu (o va nixer) / tindr / anirem /
conquist (o va conquistar) RM. Consolejar, videojugar
3. Si vols un cabell la cura capillar. / 2. Aquest poble, que sha convertit en el lloc
Trieu tancaments metllics el metall. / turstic de moda, t / Sense Sucre, que
Gran Barrera de corall formaci corallina s un dels grups ms famosos entre els
ms gran del mn. joves, actuar a Alcoi
94 Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
3. Benvolgut pare, / ...marxandatge de llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen.

pellcules, els productes relacionats amb Llegir pur: llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen.
aquestes, que... / la camiseta de la Guerra 2. Arbre que floreix pot donar fruit. / Qui
de les Galxies, una tassa de Superman, un serveix paga mereix. / Qui menteix sen
imant... / Una abraada, penedeix.
3. Una xiqueta d11 anys / Un paquet darrs
UNITAT 13 d1 kg / Una garrafa de 10 l doli / Un premi
Aprenc ms d1.500.000
El II centenari de lequip / L1 de gener /
1. Duna banda, sn els ms irregulars; de
L11 classificat / El I Concurs dacudits
laltra, de vegades els conjuguem com si
LXI Trobada / La 1a planta de ledifici / La
foren de la 3a conjugaci, com en castell.
10a posici de la fila / La 1.45 de la nit
/ Les formes amb * sn incorrectes. /
Cal encerclar: permetre, emetre, admetre, 4. Falta poc per a les nostres vacances a
confondre, combatre. / Sha fos la lilla Blanca i hem de prendre una decisi:
bombeta En aquest restaurant no com hi anem, amb avi o amb iot? Volar t
admeten mascotes. Aquest aparell emet lavantatge destalviar temps. Per crec
un so Has fet un examen perfecte; no que triarem el iot, perqu sembla que ja no
has coms cap error. hi ha vols per a l1 de juny a la una, que s
quan volem eixir nosaltres. Ai! Tenim unes
2. rep (present dindicatiu) / rebeu (present
ganes boges darribar a lhotel i gaudir de
dindicatiu) / rebia (imperfet dindicatiu) /
la impressionant piscina. Espere que tot
rebrien (condicional) / rebr (futur)
siga tan meravells com en el catleg!
3. RM. Un home que perd els cabells va
a la farmcia i pregunta al dependent:
T algun producte bo per a la caiguda UNITAT 15
dels cabells?. El farmacutic li dna un Aprenc ms
producte i li diu: S, poses a 1. Els verbs regulars mantenen larrel igual
i ja vor!. Una setmana ms tard, en totes les formes i presenten les mateixes
lhome torna a la farmcia, tot calb i molt desinncies que el verb model. Els verbs
enfadat: Mire, mire com tinc el cap!. I el irregulars no compleixen alguna daquestes
farmacutic respon: Home, vost deman condicions. / Sn verbs de la segona
alguna cosa bona per a la caiguda.... conjugaci que tenen la 1a persona del
4. Ac cultivem tres classes de taronges: present dindicatiu acabada en c. /
Navel, Lanelate i Valncia. Verbs velaritzats en negreta: beure,
batre, escriure, caure, dir, dormir / RL.
UNITAT 14 2. perd / vull / engul / coc / sent / tus
Aprenc ms 3. a loce Atlntic que no al mar
Mediterrani. / pel riu Guadalquivir i
1. Els verbs que pertanyen a la tercera
per lafluent, el Guadara. / al cim de
conjugaci sn els que acaben en -ir i
la muntanya a laltipl. / de lilla
poden ser de dos tipus: purs i incoatius. /
creixen del continent.
purs: sentir, bullir; incoatius: servir, unir,
compartir / Que es poden conjugar com 4. RESTAURANT EL PALAU
a purs i com a incoatius. / Vestir incoatiu: TANCAT PER VACANCES DE L11 AL 31
vestisc, vesteixes, vesteix, vestim, vestiu, DE JULIOL. Us atendrem a lhostal Jaume I
vesteixen. Vestir pur: vist, vistes, vist, (carrer del Museu, 15)
vestim, vestiu, visten. Llegir incoatiu: llegisc,
Llengua 5 95

ES0000000001356 466748valen PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

ES0000000001356 466748valen PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT Primria

El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,

DIRECCI DEL PROJECTE

DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

Direcci tcnica: ngel Garca Encinar.

2014 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Unitat 12 Unitat 8.................................................. 70

2 Relaciona cada concepte amb el significat corresponent.

All que es comunica.

Persona que emet el missatge.

Conjunt de signes usats per a comunicar-se.

Mitj a travs del qual es produeix la comunicaci.

Persona que rep el missatge.

3 Analitza els elements de la comunicaci daquesta situaci.

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

La comunicaci s lexpressi didees, opinions i sentiments.

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 5 9

bagul coma esqu gelat mnega fregir

cucurutxo cirera anguila Ceclia camisa pigues

2 Completa amb g, gu, c o qu.

osset bar a itarra iosc can ur

es elet tortu a ulleres formi es bal

3 Completa amb c o g. Fixat com sescriuen altres paraules de la famlia.

fan fangar ban bancari alber albergar

san sangons lgi lgica tron troncs

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

Per representar el so g de gat sescriu g davant de a, o, u i gu davant de e, i.

10 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

La crvola protegeix el vedell. Un ramat dabelles vola prop del rusc.

2 Corregeix les oracions incorrectes de lactivitat anterior.

3 Ordena les paraules segents tal com figuren en el diccionari.

vedell bresca udol granota ratol ovella belar rauc

4 Escriu la forma en qu hauries de buscar cada paraula en el diccionari.

girafes acabava boniques

obscurs dtils cantar

1 Llig aquestes oracions i marca les verdaderes.

Les paraules llengua i llenguatge sn sinnimes. Nai!

Al mn es parlen moltes llenges diferents.

2 Escriu com s el llenguatge que sempra en cada cas: oral o escrit.

Joan, ja has acabat el treball

3 Escriu el nom de tres llenges que es parlen en cada lloc.

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

El llenguatge s un sistema de comunicaci que consisteix a combinar paraules per a formar

12 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

rrdio pera roda parraigua carrossa

rdio perra rroda paraigua carossa

2 Relaciona cada paraula amb la descripci adequada.

terror T r forta entre vocals i r suau al final.

parra T el so r forta al comenament.

ram T dues vegades el so r suau.

cirera T una vegada el so r forta i dues vegades el so r suau.

enroscat T el so r forta entre vocals.

roserar T r forta darrere de consonant.

3 Ompli els buits daquestes oracions amb r o rr.

Els ca agols han osegat les plantes de Pe e.

Fe an semp e som iu quan camina pel ca e

Mon pa ea eplega les fulles del ou e del ja d.

En ic s una pe sona molt aleg e.

REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.

La r pot representar un so fort (ric) o un so suau (cara).

Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 5 13

1 Relaciona. Qu s cada cosa?

2 Completa amb la paraula que corresponga en cada cas.