El soroll elctric

Jaume Tornila Oliver

1. Introducci
Hi ha circuits que no funcionen per culpa del soroll elctric. Aquest
pot causar variacions no desitjades a les magnituds elctriques d'un
circuit i provocar un comportament erroni o fins i tot que el circuit
deixi de funcionar. Segurament, tots heu patit alguna vegada el mal
funcionament d'un circuit degut al soroll, ja sigui quan escoltau la
rdio o quan parlau pel telfon mbil. Aix s aix perqu el soroll
afecta a les magnituds elctriques dels circuits ms sensibles.

Encara que el soroll s un problema que no sempre afecta a tots els

circuits electrnics, s necessari tenir un coneixement bsic de com
pot afectar als nostres circuits per poder evitar errors de funcionament
no desitjats en els nostres dissenys. Afortunadament, avui en dia s
poc probable que algun dels aparells electrnics que podem adquirir a
qualsevol tenda d'electrnica es pugui veure afectat pel soroll, ja que
existeixen organismes que obliguen als fabricants de circuits a que els
seus productes passin uns tests de qualitat. Tot i aix, no hi ha cap
organisme que obligui a passar tests de qualitat als circuits no
comercials dissenyats per nosaltres mateixos, s per aix que si tenim
un coneixement bsic del soroll elctric podrem prevenir errors de
funcionament en els nostres circuits.

Per tant, si no es t, com a mnim, un coneixement bsic del soroll

elctric s probable que els circuits dissenyats per nosaltres mateixos
no funcionin. Per aix en aquest text es donaran a conixer unes
poques tcniques de disseny per minimitzar el soroll elctric de
manera que els nostres circuits siguin ms robustos enfront al soroll.
Per fer aix, comenarem definint que s exactament el soroll elctric.

2. Que s el soroll elctric?

El soroll, en general, s un fenomen no desitjat. Ja sigui el soroll
acstic (el que escoltam quan el ve fa obra a casa seva durant el cap
de setmana) com el soroll a les imatges digitals (quan observam una
distribuci de pxels blancs i negres, com si la imatge hagus estat
adobada amb sal i pebre com a la figura 1). Tots aquests fenmens no
desitjats es consideren soroll. Per tant, es considera soroll elctric a
qualsevol senyal no desitjat que es troba present en el nostre circuit.

1
 Figura 1: Imatge amb
soroll.

El soroll elctric s un senyal no desitjat que pot ser provocat per una
font de soroll interna o externa que s'acobla al nostre circuit de manera
que distorsiona els senyals del sistema. Aquest senyal que s'acobla al
circuit s el que consideram com a soroll. s a dir, com que en un
circuit es transmeten senyals, qualsevol interferncia o distorsi que
afecti a un senyal del nostre circuit ser considerat soroll.

El lector podria pensar que el soroll s un fenomen que es produeix

rares vegades i del qual no cal preocupar-se. A mesura que vagi
avanant en la lectura d'aquest text, el lector observar que es
produeixen molts fenmens que causen soroll elctric. s per aix que
en el segent apartat es defineixen les ones electromagntiques, ja que
sn les que transporten l'energia no desitjada, el soroll, al nostre
circuit.

3. Classificaci de les fonts de soroll

Per a una millor comprensi de les tcniques de reducci de soroll a
continuaci es far una classificaci de les fonts que el produeixen.
Les fonts de soroll es poden classificar en tres grans grups. Les fonts
de soroll produdes per l'home, com les transmissions de radio, els
motors o els electrodomstics; les fonts de soroll naturals, com el Sol,
els raigs csmics o els llamps; i les fonts de soroll intrnseques
degudes a les fluctuacions aleatries dels fenmens fsics causades per
la vibraci dels toms. De totes aquestes fonts de soroll en aquest text
noms ens preocuparem de les produdes per l'sser hum, ja que s
ms probable que els nostres circuits treballin envoltats d'aparells o
components elctrics produts per l'home.

2
Totes aquestes fonts de soroll seran internes o externes i inherents o
d'interferncia. Que siguin internes o externes depn de la localitzaci
espacial de la font de soroll en relaci al nostre circuit. Si la font de
soroll s externa significa que el circuit que provoca el soroll i el
nostre circuit sn diferents. El cas oposat s quan el soroll s intern,
aix vol dir que el circuit que provoca soroll i el nostre circuit sn el
mateix. Aix s'ha de tenir en compte alhora d'aplicar les tcniques de
reducci del soroll, ja que depenent de la localitzaci de la font
s'hauran d'aplicar unes tcniques o unes altres com es veur ms
endavant.

Com s'ha dit abans, les fonts de soroll sn inherents o d'interferncia.

S'ha de tenir en compte que el soroll est present en tots els circuits, la
ra per la qual passa aix s perqu el soroll pot ser inherent. Que el
soroll sigui inherent vol dir que s intrnsec al circuit. Aquest soroll s
aleatori per naturalesa i es deu a fenmens naturals, com l'agitaci
trmica dels electrons o la generaci de parells electr-forat en
semiconductors. Per tant, s un soroll inevitable i al qual no s'hi poden
aplicar tcniques de reducci de soroll.

L'altre tipus de soroll s el d'interferncia, aquest soroll s causat per

la interacci entre el circuit i l'exterior o fins i tot entre les diferents
parts del circuit. Aquesta interacci pot ser elctrica, magntica o
electromagntica. La interacci elctrica i magntica es produeix a
travs de les capacitats parsites i les inductncies mtues del circuit, i
la interferncia electromagntica prove del fet que cada cable i cada
senyal s una antena en potncia, per tant, poden emetre i rebre ones
electromagntiques que interfereixin en el nostre circuit.

Aquesta interferncia electromagntica, ms coneguda per la seva

terminologia en angls ElectroMagnetic Interference (EMI), ser la
que es tendr en compte en aquest document alhora de donar exemples
de com evitar el soroll d'un circuit electrnic, ja que el soroll inherent
s inevitable. Per abans de comenar a parlar sobre com evitar el
soroll, ara que es t una idea general del que s, hem de saber que
provoca el soroll.

4. Que provoca el soroll elctric?

El soroll d'interferncia es provocat per ones electromagntiques. En
aquest apartat es parlar, de manera molt breu, sobre les ones
electromagntiques i de com estan relacionades amb el soroll. Si el
lector creu necessari aprofundir en els seus coneixements sobre les

3
ones i la radiaci electromagntica, encara que no s necessari per a
poder aplicar les tcniques de reducci de soroll, pot consultar el llibre
de Lorrain i Corson [6].

En aquest llibre es defineixen les ones electromagntiques com la

combinaci de camps elctrics i magntics oscillants que es
propaguen a travs de l'espai. Aquests camps elctrics i magntics es
produeixen quan apareixen diferncies de potencial i fluxos
d'electrons, per tant, cada vegada que es produeixi una diferncia de
potencial i un flux d'electrons es crear una ona electromagntica que
podria afectar al nostre circuit introduint un senyal no desitjat, s a dir,
introduint soroll.

Les ones electromagntiques es produeixen quan s'acceleren crregues

elctriques o quan els electrons lligats als toms i les molcules
sofreixen transicions a estats de menor energia, s a dir, quan es
produeixen fluxos de corrent i diferncies de potencial. Dit aix
sembla una cosa molt estranya, per aquest fet es dona constantment a
la vida quotidiana. Per exemple, les ones de radio, que sn ones
electromagntiques, es produeixen a causa de corrents que oscillen en
les antenes. Un altre exemple s el Sol; la calor que irradia un cos
calent degut a que les seves crregues moleculars estan excitades
trmicament causa un flux d'electrons que produeix una ona
electromagntica. Per tant, podem concloure que les persones vivim
envoltades d'ones electromagntiques, ja sigui les que provenen del
Sol, del televisor o de qualsevol cos calent que irradia energia.

s per aix que el nostre circuit, amb major o menor mesura, estar
sotms a les ones electromagntiques i podr veure's afectat per
aquestes, ja que sn les que produeixen les variacions de tensi i
corrent que provoquen el soroll elctric. Per tant, l'objectiu de
conixer tcniques de disseny per minimitzar el soroll elctric s
evitar que les ones electromagntiques puguin afectar al nostre circuit,
ja que com s'ha mencionat abans, el soroll es provocat per aquestes
ones.

5. Exemples de sistemes afectats pel

soroll
En el dia a dia observam fenmens ocasionats pel soroll. Quan reps
una trucada al telfon mbil i la imatge de la pantalla de l'ordinador
comena a tremolar, o quan escoltes la radio i depenent on et

4
colloquis la radio s'escolta malament; aquests sn fenmens
ocasionats pel soroll. Encara que en aquests exemples les errades de
funcionament no provoquen danys greus, en altres circuits si que en
poden provocar. s per aix que el soroll elctric s un factor que s'ha
de tenir en compte.

El soroll en un circuit digital pot ocasionar conseqncies desastroses.

Pot fer que el programa salti a una posici aleatria de la memria
noms perqu un bit ha canviat el seu valor degut al soroll i aix pot
fer que es collapsi tot el sistema. Per aix quan es viatja amb avi est
prohibit utilitzar aparells electrnics sense el perms de la tripulaci,
perqu una errada en els sistemes de control, provocada pel soroll que
produeixen els aparells dels passatgers, pot provocar que l'avi
s'estavelli.

Per tant s'ha de tenir en compte el soroll alhora de dissenyar un circuit

ja que si aquest du a terme funcions crtiques i no s'ha tingut en
compte es poden ocasionar grans problemes als usuaris. Si el lector no
s'ho creu, que vagi a parlar amb els usuaris de cadires de rodes que es
van anar queixar al Departament of Health & Human Services dels
Estats Units perqu havien sofert problemes amb el control de les
seves cadires. Aquest departament va rebre queixes sobre el moviment
erroni d'algunes cadires de rodes les quals havien provocat danys
greus als usuaris. Desprs de dur a terme algunes proves sobre les
cadires i obtenir informaci sobre alguns fabricants i alguns usuaris
van sospitar que aquests problemes de funcionalitat eren deguts a les
interferncies electromagntiques. Per aix el Departament of Health
& Human Services dels Estats Units va escriure unes cartes1 als
fabricants de cadires de rodes demanant que tinguessin en compte les
interferncies electromagntiques alhora de fabricar els seus
productes.

Aquestes sn algunes de les raons per les quals el soroll s important i

s'ha de tenir en compte alhora de dissenyar un circuit. De fet, i ja que
el soroll s un factor a tenir en compte, existeixen organismes, tan a
nivell internacional com nacional, que s'encarreguen de fixar uns
lmits en quant a l'emissi mxima i recepci mnima de soroll que ha
de suportar un circuit electrnic. Aquests lmits donen lloc al que es
coneix com compatibilitat electromagntica.

1http://www.fda.gov/cdrh/ode/883.pdf

5
6. Compatibilitat electromagntica
(EMC)
Les interferncies electromagntiques sn un problema mundial.
Governs i empreses de tot el mn s'han posat d'acord per imposar unes
especificacions que els fabricants han de complir per tal que els seus
productes siguin compatibles electromagnticament entre ells. Aix
vol dir que un sistema electrnic ha de ser capa de funcionar
satisfactriament sense introduir soroll a l'ambient o en altres sistemes
i ha de ser capa de suportar les interferncies produdes per altres
equips electrnics.

Aquestes especificacions de compatibilitat electromagntica venen

donades per un conjunt d'associacions. A Espanya, l'organisme
generador de normes s l'associaci Espanyola de normalitzaci i
certificaci (AENOR) i les seves normes es coneixen com les normes
UNE. Encara que hi ha altres associacions que publiquen normes
sobre la compatibilitat electromagntica, ja sigui a nivell europeu com
a nivell mundial, alhora de treure un sistema al mercat noms s'hauran
de tenir en compte les normes que afectin al pas on es vendr.

Per tant, el nostre objectiu alhora de dissenyar un circuit ser

aconseguir que el nostre sistema sigui el ms compatible
electromagnticament que es pugui. D'aquesta manera ens
assegurarem de que els nostres circuits funcionaran correctament en
quasi qualsevol ambient sorolls. Aix i tot, l'objectiu d'aquest text no
s que el lector aprengui a dissenyar circuits immunes al soroll, ja que
per aix s necessiten mesos d'estudi, sin que spiga que el soroll s
un factor important que s'ha de tenir en compte. s per aix que a
continuaci es presenten algunes tcniques de reducci del soroll en el
dissenys de circuits per tal de que el lector obtengui uns coneixements
bsics en quant a tcniques de reducci de soroll.

7. Tcniques per evitar el soroll

Com s'ha explicat abans, les interferncies electromagntiques sn una
forma de contaminaci que causa soroll elctric. Per entendre com es
propaga el soroll es pot dividir el problema de les interferncies en
tres conceptes: font de soroll, cam d'acoblament i circuit vctima.
Com s'observa a la figura 2 el cam d'acoblament s per on es
transporta l'energia de la font de soroll al circuit vctima. Per tant, per

6
augmentar la immunitat al soroll del nostre circuit el que haurem de
fer s reduir els camins d'acoblament i fer-los ms robusts a
interferncies, i per fer aix, el que farem en primer lloc s identificar
els camins d'acoblament del nostre circuit per tal d'esbrinar que s el
que hem de minimitzar.

Figura 2: Trasps d'energia de la font de soroll al circuit

vctima

7.1 Camins d'acoblament

Tots els circuits elctrics, inherentment, sn receptors d'interferncies.

Aix vol dir que hi ha senyals no desitjats que arriben al nostre circuit
a travs dels camins d'acoblament d'aquest. Els acoblaments es poden
produir a travs dels conductors del sistema com els cables o les pistes
del nostre circuit imprs o a travs dels camps magntics i elctrics
que sn comuns a tots els circuits. s per aix que tots els circuits
elctrics sn receptors d'interferncies, perqu prcticament estan fets
a partir de camins d'acoblament.

Bsicament hi ha quatre tipus de camins d'acoblament, el conductiu o

d'impedncia com, el capacitiu, l'inductiu i l'espai o l'aire.
L'acoblament conductiu, que causa soroll intern d'interferncia, es
produeix quan el circuit vctima i la font de soroll comparteixen una
impedncia. Aquesta impedncia en com s utilitzada pels corrents
dels dos circuits, la vctima i la font de soroll, per tornar a la font
d'alimentaci. Com que els corrents retornen pel mateix cam a travs
de la impedncia com, el senyal sorolls i el net es mesclen, i a
travs d'aquesta impedncia el senyal sorolls s'introdueix en el circuit
vctima.

A la figura 3 hi ha representat un esquema elctric de dos circuits que

comparteixen una impedncia. A sobre de la impedncia Z cau una
diferncia de potencial que s deguda al corrent de retorn dels dos
circuits (I1 + I2). Si el senyal del circuit 1 fos sorolls podria fer que
la diferncia de potencial a la impedncia Z fos prou elevada com per

7
ocasionar errors de funcionament en el circuit 2, fent que aquest
circuit tengui una diferncia de potencial no desitjada entre els seus
bornes, s a dir, soroll.

Figura 3: Esquema elctric on dos circuits comparteixen una impedncia.

Si el circuit 1 s sorolls, aquest soroll s'acoblar al circuit 2.

Els acoblaments inductius i capacitius, que produeixen soroll intern

d'interferncia, es produeixen quan dos conductors, un del circuit font
i l'altre del circuit vctima, actuen com una bobina o un condensador
respectivament. L'acoblament capacitiu, tal com s'explica al llibre de
Lorrain i Corson [6], es produeix perqu sempre que tenim dos
conductors existeix una crrega entre ells, per tant, un senyal que varii
en el temps es podria acoblar a un altre conductor a travs del
condensador virtual que existeix entre els dos conductors, tal com
passa amb un condensador real i com s'illustra a la figura 4.

L'acoblament inductiu es produeix perqu qualsevol cable que

transporti un corrent que varii amb el temps crear un camp magntic
al voltant seu, comportant-se com una bobina tal com es mostra a la
figura 4. Aix vol dir que si es colloca un cable aprop del que
produeix el camp magntic aquest induir un corrent al cable vctima.
Aquest acoblament inductiu s el mateix que es produeix en els
transformadors elctrics i en les antenes de rdio.

8
 Figura 4: Acoblaments capacitiu i inductiu.

Finalment, l'aire tamb ser un cam d'acoblament. L'aire, i fins i tot el

buit, sn medis utilitzats per les ones electromagntiques per
desplaar-se. Aquestes ones, que produeixen soroll extern
d'interferncia, poden arribar al nostre circuit a travs de l'espai i
ocasionar errades de funcionament en el nostre circuit. Ja que en un
circuit tots els cables i llaos de corrent actuen com una antena,
aquests captaran la radiaci exterior afectant al funcionament del
nostre sistema. s com si el circuit font i vctima actuassin com
antenes d'emissi i recepci de rdio respectivament. s per aix que
el cable USB est trenat, per evitar aquest tipus d'acoblament, ja que
trenant el cable es redueix l'efecte dels llaos de corrent i per tant es
redueix aquest tipus d'acoblament.

Una vegada que sabem quins sn els camins d'acoblament que

apareixen en el nostre circuit tenim tot el necessari per entendre com
podem reduir-los. Les solucions que es proposaran a continuaci estan
enfocades a minimitzar aquests camins. En el cas d'acoblaments
conductius es cercar reduir la impedncia com, en els inductius i
capacitius es cercar allunyar els conductors propensos a produir
aquests acoblaments i finalment, s'intentar reduir el cablejat i els
llaos de corrent per tal de minimitzar l'efecte de les ones
electromagntiques que venen de l'exterior.

7.2 Posicionament de components

Una bona manera de reduir les interferncies entre les diferents parts
d'un circuit s separant aquestes parts. Igual com passa quan apropam
dos imants, aquests s'atreuen o es repelen amb ms fora com ms
aprop estan, de la mateixa manera dos dispositius com ms aprop ms
s'interfereixen. s per aix que una bona prctica de disseny s posar

9
un aprop de l'altre els dispositius que no s'interfereixen i allunyar els
que si s'interfereixen. Aquesta s la ra per la qual l'electrnica digital,
la de potencia i l'analgica no s'han de mesclar. D'aquesta manera
l'electrnica digital d'alta velocitat t menys possibilitats d'interferir
els senyals del circuit de baixa velocitat com els senyals de potencia o
els analgics. Per aix s especialment important que els circuits
oscilladors es colloquin lluny dels senyals de baixa velocitat i els
circuits analgics. D'igual manera l'electrnica de potncia, que
funciona amb voltatges alts, pot interferir en els senyals que treballen
amb un voltatge baix com els senyals digitals o els analgics. A la
figura 5 s'illustra aquest concepte.

Figura 5: Separaci dels diferents circuits en una placa de

circuit imprs.

7.3 Sistemes de terra

Una de les coses ms importants quan es dissenya un circuit s

disposar d'un sistema d'alimentaci robust. D'aquesta manera evitam
que si tenim un sistema d'alimentaci sorolls aquest distribueixi el
soroll per totes les pistes. Per evitar-ho, un bon disseny del sistema de
terra s especialment crtic ja que la majoria de problemes de soroll es
poden resoldre utilitzant dissenys eficients de terra.

L'objectiu fonamental per aconseguir un sistema de terra robust s

reduir els acoblaments d'impedncia com. A travs d'aquestes
impedncies hi circulen uns fluxos de corrent que provoquen una
caiguda de potencial, i aquestes caigudes de potencial sn la causa de
les interferncies en el sistema de terra. Aix vol dir que per
minimitzar aquestes interferncies s'ha de reduir el voltatge sorolls

10
causat per aquestes impedncies. Per aconseguir aix s'han de crear
senyals de terra que tinguin lnies de baixa impedncia. Com que la
impedncia d'una connexi s inversament proporcional a la secci
per directament proporcional a la longitud de la connexi, s'han de
fer pistes curtes i amples per connectar els elements del nostre circuit
a terra.

Figura 6: Tres mtodes diferents per

realitzar la connexi a terra.

Hi ha tres maneres de connectar els components d'un circuit a terra,

com s'observa a la figura 6, la connexi srie, parallel i multi-punt. La
connexi en srie s bastant usual perqu s molt simple encara que
sigui la ms sorollosa de les tres. Aix s aix perqu el fet d'estar
connectat en srie fa que la impedncia que veu cada circuit sigui la
suma de les anteriors i per tant, cada circuit t una tensi de terra
diferent com es pot apreciar a la figura 7.

11
Figura 7: Sistema de connexions srie.

La connexi en parallel resol el problema de la impedncia com.

Aix s aix perqu cada circuit t una pista independent que el
connecta a terra, d'aquesta manera els senyals de cada circuit no
comparteixen les impedncies de les pistes. El problema s que
aquesta soluci utilitza molt de cablejat i aix pot provocar problemes
d'espai. A ms, les impedncies de les lnies individuals seran ms
grans que les de les lnies compartides de les connexions en srie, per
tant, si tenen una impedncia prou gran podran actuar com a fonts de
soroll, com si fossin antenes, i noms agreujaran el problema.

La soluci que es du a terme en la majoria dels casos s una

combinaci de connexions en srie i parallel. La idea s utilitzar
connexions srie per circuits que tenen condicions similars de soroll i
connexions en parallel per connectar els diferents circuits connectats
en srie. Per exemple, tots els elements de potncia estarien connectats
a terra en srie i els elements de control digital tamb, per una altra
banda, els elements de potncia i control es connectarien a terra en
parallel. A la figura 8 s'illustra aquesta idea.

Figura 8: Connexi en
parallel de connexions srie
de terra.

12
Finalment, la connexi multi-punt s la millor soluci, encara que pot
ser s la ms cara perqu les connexions es fan utilitzant una o ms
capes d'un circuit imprs. La base d'una connexi multi-punt s
utilitzar un pla de terra, aquest consisteix en una superfcie conductora
que serveix com a cam de retorn per a tots els llaos de corrent del
circuit. Aix fa que els llaos de corrent es minimitzin al mxim, com
que cada lla s lliure de tancar-se a s mateix a travs del pla de terra,
ho fa utilitzant el cam que suposa menys desgast energtic reduint
l'rea del lla de corrent. A la figura 9 es mostra un exemple d'un pla
de terra.

Figura 9: Pla de terra. El corrent (lnies de punts) retorna

per davall la pista reduint el lla de corrent al mxim ja
que aquest s el cam que suposa un menor desgast
d'energia quan tenim senyals d'alta freqncia.

Si el pla de terra resulta una opci massa cara, la segona millor opci
s utilitzar un pla de terra quadriculat com el de la figura 10. Aquest
consisteix en un pla de terra dissenyat com si fos una quadrcula.
Aquesta tcnica es basa en el mateix principi que el pla de terra ja que
fent una quadrcula es donen ms opcions als electrons per triar un
cam de retorn a la font d'alimentaci. D'aquesta manera els electrons
tornaran a la font pel cam que els resulti ms cmode, aix far que
es minimitzin els llaos de corrent i conseqentment es reduir
l'emissi i la captaci d'interferncies.

13
 Figura 10: Pla de terra quadriculat.

8. Conclusions
En aquest text s'ha demostrat que el soroll s una part molt important
en el disseny d'un circuit i que s'ha de tenir en compte. Com el lector
haur pogut comprovar, existeixen organismes que s'encarreguen de
revisar el disseny i la fabricaci de circuits per tal de controlar les
emissions de soroll, cosa que demostra que el soroll s important i que
es t en compte tan a nivell nacional com mundial. Segurament, el
lector tamb haur patit els efectes del soroll en algun moment de la
seva vida, ja sigui escoltant la rdio o parlant pel telfon mbil, de
manera que haur comprovat que el soroll elctric existeix.

Aix i tot, el soroll no sempre s fatal, ni molt menys, per com a

l'exemple de les cadires de rodes a vegades ho pot ser. Encara que els
nostres circuits no hagin de dur a terme tasques crtiques, com
controlar el moviment d'aparells que transporten persones, es poden
veure afectats pel soroll, i posar-hi soluci s ben fcil. Noms cal
dissenyar el nostre circuit tenint en compte les tcniques per evitar el
soroll que s'han explicat aqu per fer que els nostres dissenys siguin
ms robusts. Com el lector haur pogut comprovar, aplicar les
tcniques abans mencionades s ben senzill i no impliquen ms que
dedicar un mica ms de temps als nostres dissenys. Aix i tot, les
tcniques que s'han explicat aqu sn les ms bsiques, per encara es
poden fer moltes ms coses per evitar el soroll, si el lector es troba
animat, comenar estudiant el llibre de Montrose [3] s una bona idea.

14
Bibliografia
[1] Intel Application Note: AP-125, Designing Microcontroller Systems
for Electrically Noisy Environments.

[2] Motorola Application Note: AN1259, System Design and Layout

Techniques for Noise Reduction in MCU-Based Systems.

[3] Mark I. Montrose - EMC and the Printed Circuit Board.

[4] National Semiconductor Application Note: 643, EMI/RFI Board

Design.

[5] National Semiconductor Application Note: 1050, Understanding and

Eliminating EMI in Microcontroller Applications.

[6] Paul Lorrain i Dale R. Corson Campos y ondas electromagnticos.

[7] Texas Instruments Application Note: SZZA009, PCB Design

Guidelines For Reduced EMI.

[8] Texas Instruments Application Note: SDYA011, Printed-Circuit-Board

Layout for Improved Electromagnetic Compatibility.

15