La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

1. Introducci

1.1.Objectiusdelestudi

El nostre estudi se centrar en la qesti axial de la possibilitat de la
tragdia (o dun esquema trgic, ms aviat) dins de lesttica moderna.
Aquesta qesti la veurem des de dues ptiques diferents: des de la veu i
context de Friedrich Schiller i des de la del dans Sren Kierkegaard.
Durant la modernitat trobem laparici de gneres que fins al
moment no existien, com per exemple, el drama decimonnic, la novella,
etc. Tots aquests hauran de dialogar amb els gneres clssics, com ara la
tragdia, que s el tema que ens ocupa. Podrem dir que aquests gneres
nous reflecteixen millor les prioritats, necessitats i preocupacions del
moment en qu sn produts. No obstant aix, tots aquests gneres nous
suposadament estan basats en els preceptes esttics i de composici de
lAntiguitat Clssica, per veiem com dalguna manera, i com apunta
Kierkegaard, perden lessencial, quedant-se en un pla merament formal i
esttic, respectant les normes aristotliques de composici per amb un
contingut que sallunya de la matria essencial clssica. Veiem doncs com
en el moment histric, la societat moderna del moment, impossibilita, en
gran mesura, una forma i contingut trgics clssics, ja que les respostes a
les problemtiques que es plantejaven en lAntiguitat tenint en compte
les relacions socials, el paper de lEstat i la religi, tan diferents ja no sn
les mateixes que ocupen a lhome modern.
Lobjectiu daquesta ressenya, doncs, s el dobservar si la tragdia s
possible per a cada autor, tenint en compte el seu moment, tant histric
com artstic. I si s possible aquesta tragdia, de quina manera sinclou
dins de lesttica moderna.

1
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

1.2.Elsautors

Els nostres autors, Schiller i Kierkegaard, sn dues figures
imprescindibles de la filosofia occidental de finals del segle XVIII i
principis del XIX. Veiem doncs, com no noms van viure en una separaci
temporal prou considerable, sin que la seva educaci fou tamb diferent.
No obstant aix, els seus estudis i teories poden trobar un espai pel dileg.
Ambds oferiran reflexions molt interessants sobre la tragdia i la matria
trgica que ens seran claus pel nostre estudi. Coneguem-los, doncs, una
mica ms.

Friedrich Schiller
1759-1802

Friedrich Schiller fou un escriptor i dramaturg, una figura decisiva
de lidealisme alemany. Les seves idees i visions personals de lAntiguitat
Clssica, juntament amb les del seu company Goethe van configurar
lanomenat Classicisme de Weimar. Considerat un dels pensadors
originaris de lidealisme alemany, fidel seguidor de Kant, els seus postulats
tant artstics com terics van influir als que el van seguir, com ara
Hegel, Hlderlin o Schelling.
Schiller governa la seva obra i la seva vida a partir de la intuci
indestructible de la llibertat. D'una llibertat que pot arribar a determinar i
dominar, a travs de la seva concreci en l'acci, el mateix carcter. I el cos.
Schiller creia fermament en qu la lliure disposici espiritual generava i
gestava la mateixa naturalesa corporal. A partir dels seus primers estudis
filosfics i cientfics, i sobretot de la seva fecunda activitat com a metge,
anterior a la seva dedicaci exclusiva a la literatura, adverteix una
correlaci psicofsica que gravita en l'esperit i en la seva capacitat per la
llibertat. El cos s una criatura de l'esperit. En ell s'encarna la Idea. La
idea de llibertat. Una idea genial, sorprenent.

2
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

L'idealisme filosfic troba aix, a partir d'un itinerari rigors i en

l'experimentaci personal, un nou programa.
Schiller pertany a la generaci romntica que viu el fracs de la
Revoluci Francesa i lexperincia illustrada. Desprs daquesta decepci,
els pensadors del perode romntic intentaran trobar lharmonia i
lesperana en lart. Lart passa a ocupar una esfera privada i apartada de la
quotidianitat. Lart ha de salvar lhome, donant sentit a la seva existncia.
Una existncia convulsa i sovint angoixant.

Sren Kierkegaard
1813-1855

Sren Kierkegaard fou un filsof dans, de naturalesa poc comuna. Les
seves teories no semblen seguir del tot cap corrent filosfic i artstic de
manera total. Fins i tot en alguns casos han sigut comparades amb daltres
que proposaran pensadors posteriors. La seva obra ha sigut tractada
dexistencialista molts cops, i s que Kierkegaard posar sobre la taula la
condici de lhome modern, la seva llibertat i responsabilitat. Centrar part
del seu treball a estudiar aquesta subjectivitat angoixant, convulsa i
problemtica.

Educat des de petit en un ambient religis molt estricte, la religi jugar un

paper decisiu en la seva obra. Tot i ser plenament creient, en molts
moments la seva fe li ocasionar profundes crisis, sent molts cops la
desencadenant del seu carcter angoixat. Kierkegaard viu la religi duna
manera tormentada i plena dalts i baixos, experincia que es reflectir en
les seves obres, ms enll de les seves vivncies personals. La relaci de
lindividu amb la religi apareixer sovint en les seves obres.
No obstant aquestes crisis de fe, Kierkegaard acabar resolent que
aquesta s lnica via per evitar caure en la desesperaci. Per arribar a
aquesta conclusi, Kierkegaard a O lo uno o lo otro tractar el que ell
anomena els dos estadis previs de la condici humana: lesttic i ltic i

3
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

exposar finalment, un tercer estadi: el religis, amb les particularitats que

aix significa en Kierkegaard.

2. LapossibilitatdelaTragdia

Schiller, impregnat de lesperit romntic, confia en un art que ha

deducar al poble, que condueixi a lindividu a la seva llibertat i
emancipaci. Com anirem veient, el sentiment del dolor, que per Schiller s
imprescindible en la tragdia, apropa a lindividu a viure una experincia
del sublim, i aquesta, ens fa lliures. Dalguna manera, doncs, la tragdia
ser portadora de la llibertat per lindividu. Veiem com desenvolupa
aquesta idea.
Lexperincia dun sentiment dolors o pattic pot generar, igual que
en lexperincia de la bellesa, plaer. Schiller es mostra completament
influenciat, en aquest sentit, per lesttica anglesa (Burke, sobretot) i per la
Crtica del judici de Kant. Per Schiller el gaudi en all trist o dolors s
fondamental per entendre el plaer que generen en lindividu els objectes
trgics. Aquesta recerca esttica, en un primer moment, era el principal
objecte destudi per Schiller. No obstant aix, influenciat pel projecte
transcendental kanti, anir prenent una direcci ms enfocada en la
recerca del seu fonament. De miica en mica, una teoria sobre all trgic i
sobre els seus efectes en lespectador es transforma en una teoria elaborada
sobre el sentiment del sublim, i en particular, sobre el sublim pattic,
resultat exclusiu dalguna cosa que ser molt important per les reflexions
posteriors de Schiller: la possibilitat de sentir amb els altres, la compassi.
A Schiller el preocupava, sobretot, el paper del teatre com educador, una
discussi que heretava de la tradici illustrada. Aquesta preocupaci per
com el teatre ha dinferir en leducaci de lindividu, el portar a un estudi
detallat del procs que la posada en escena desperta en lespectador. s en
aqu on trobem una influncia significativa del programa filosfic de
lesttica anglesa del segle XVIII.

4
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

Per Schiller, la contemplaci del dolor deguda a la posada en

escena dels mecanismes trgics invoca all sublim. s la tragdia, doncs,
la meta ms elevada de lart. Grcies al sofriment que es posa en escena,
saconsegueix despertar en lespectador la compassi, el seu phatos,
mostrant en lescenari la possibilitat de la llibertat. Per aconseguir-ho,
Schiller destaca la importncia de la versemblana. Com diu: Tota
compassi suposa representacions de sofriment. De la vivacitat, veritat,
completesa i duraci de tal sofriment depn el grau de la compassi 1. Com
ms viva sigui la representaci, ms sestimular la sensibilitat i amb aix
la capacitat tica de lnima de resistir. La nostra sensibilitat i empatia,
apunta Schiller, creix pels fets en els qu ens hi veiem involucrats o dels
quals en som testimonis. s per aix que la versemblana juga un paper
clau a lhora de la posada en escena del dolor. Daquesta manera,
lespectador sidentificar amb lheroi i la seva causa, generant en ell el
phatos. Aix ho explica Schiller:

Per podem rebre les ms vivaces impressions de patiment, sense

ser portats, no obstant aix, a un grau notable de compassi, quan a
aquestes impressions els hi falta versemblana. (...) La possibilitat
de la compassi rau precisament en la percepci o pressuposici
duna similitud entre nosaltres i el subjecte que pateix. All on la
similitud es deix detectar, la compassi es fa necessria; all on
falta, al contrari, la compassi s impossible. Aix, com ms visible i
gran sigui aquesta similitud, ms viva ser la nostra compassi;
com ms deficient, ms dbil ser aquesta ltima2.

Veiem doncs com en els estudis de Schiller, no noms s possible la

tragdia, sin que s una de les formes artstiques ms perfectes i

1
Les cites sn de la traducci de Mara del Rosario Acosta. El text est recollit a ACOSTA, Mara del
Rosario. Friedrich Schiller: esttica y libertad. Bogot: Universidad Nacional de Colombia, 2008. p.
196.
Les traduccions al catal, dara en endavant, sn prpies i provenen de la versi en castell:
ACOSTA, Mara del Rosario. Friedrich Schiller: esttica y libertad.
2
Op. cit. p. 197.

5
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

necessries. Ara b, la tragdia per Schiller pren una nova forma, una
reformulaci del gnere clssic, que sens dubte, ser el gnere per
excellncia del segle XIX: el drama.
Schiller ens presenta alguns dels problemes duna forma i contingut
trgics. Per ell, la submissi cega davant del dest no deixa de ser sempre
denigrant i humiliant per ssers lliures i autodeterminats 3. Com veiem, la
llibertat de lindividu, amb la qual confiava absolutament Schiller, es
contraposa a aquesta determinaci humana pel dest. Lintent de Schiller
dintroduir la llibertat dacci dels homes en un esquema trgic acaba
resultant la reformulaci daquest en una forma dramtica.
Acudint a lestudi de Peter Szondi, Teoria del drama modern 4, veiem com
s el drama el gnere que socupar de formar una pea on lhome es
voldr descobrir i reflectir mitjanant la posada en escena de relacions
nicament interhumanes. La llibertat dacci de lhome ser la base del
drama. El subjecte protagonista, abandonant qualsevol connexi amb el
qu en les tragdies clssiques fou lheroi (diferncia que veurem amb
Kierkegaard) es relaciona amb els altres per mitj de les seves decisions,
per tal de solucionar el seu conflicte personal. Aix doncs, emparat noms
en el seu present i la seva conscincia a lhora dobrar, el subjecte es
reafirma en la seva llibertat, per tamb en la seva solitud5.
Hi ha en aqu, una fractura entre la tragdia clssica i el drama
modern, el gnere que cultivar Schiller. Ja no sacudeix a la divinitat per
purgar els pecats, sin que lhome, fent s de la seva ra ha dobrar
correctament dins de la moralitat acceptada per fer-ho. Si no s aix, la
racionalitat, heretada del projecte illustrat del qual Kant en pren el relleu
i per tant Schiller , es veu violentada. Ja no hi ha cabuda, en el mn
racional que sinaugura amb la Illustraci, per les relacions prpies de

3
Op. cit. p. 193.
4
SZONDI, Peter. Teoria del drama modern. Barcelona: Publicacions de lInstitut del Teatre, 1988.
5
Com Kierkegaard explicar, lhome modern ja no est unit substancialment a lEstat, la religi i al
llinatge com ho estava lhome en lAnitiguitat. s per aix que es troba sol i obligat a accionar
emparant-se noms en ell mateix.

6
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

lAntiguitat amb all div i amb el llinatge presents en les peces

trgiques genunes.

Kierkegaard reconeix els problemes de la tragdia moderna, la qual

podrem definir ja com a drama. Per ell, la tragdia clssica s irrepetible i
irreproduble en la Modernitat. El seu temps impossibilita la validesa dels
mecanismes trgics clssics.
En la Modernitat, segons Kierkegaard, lindividu viu esquivant
qualsevol tipus de responsabilitat. LEstat, que abans estava ben unit a les
qestions religioses i als seus ciutadans, els quals participaven activament
en el seu ordre i eren els qu el constituen, es troba fragmentat. I s lEstat
principalment el que collabora en aquesta falta de responsabilitat general.
Com diu, aquell lla que de forma espiritual mantenia la unitat en els
Estats clssics sha afluixat. Tothom vol governar, per ning vol carregar
amb la responsabilitat que aix comporta. Es desitgen alts crrecs pel
prestigi que aquests comporten, per un per un esquiven all que els hi
pertocaria. Aquesta situaci profundament desesperant que es viu en la
Modernitat ataca ja de bon principi un fonament bsic en la tragdia
antiga: a diferncia dels subjectes moderns que defugen la responsabilitat,
lheroi trgic laccepta sense discutir-la. Aquesta situaci comporta un
desarrelament de lindividu de lEstat. Aquest ja no participa dell, li s
absolutament ali.
Kierkegaard ens recorda com Aristtil indica algunes coses com a
origen de lacci en la tragdia. Primer de tot dikonia kai thos (raciocini
i carcter). Per el ms important, sens dubte s el tlos, la finalitat. La
finalitat s el principi ms important en la tragdia antiga. Com diu:

(...) els individus no actuen per representar carcters [com

si que passa en la comdia], sin que aquests sn incorporats en
funci de lacci. (...) All que s precisament caracterstic de la
tragdia antiga s que lacci no s resultat sense ms del carcter,

7
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

que lacci no es reflecteix de manera suficient en all subjectiu,

sin que la mateixa acci t un cert grau de passivitat 6

Kierkegaard troba aqu la ra per la qual la tragdia antiga no cultiva el

dileg. El dileg, ser la forma expressiva que nicament cultivar el
drama. Com Szondi ens explica:

[En el drama] desprs dhaver-ne estat exclosos el prleg, el cor i

lepleg [el dileg] esdevingu, amb el monleg, que rest episdic i
no constitua per tant la forma del drama, lnic component de la
textura dramtica. (...) El domini exclusiu del dileg, s a dir
lintercanvi entre persones en el drama, indica que aquest t per
nic objectiu la reproducci de les relacions interhumanes, que
coneix tan sols all que brilla en aquesta esfera7.

Linters per aquestes relacions interhumanes de forma exclusiva i

hermtica que experimentar el drama soposa a un fonament bsic de la
tragdia, i s que en la tragdia antiga lacci mateixa cont un element
pic. No interessa tant la relaci que estableixen aquells qui participen de
la tragdia, sin el perqu interactuen entre ells, quina ns la finalitat.
Reconeixent alguns daquests problemes, ens enfrontem ara a un
dels ms importants que sens dubte per Kierkegaard ser decisiu.
En lAntiguitat lhome, tot i moures lliurement, estava marcat per una
determinaci substancial. Aquesta lunia de manera profunda i espiritual
al seu llinatge, per tamb a la religi i a lEstat. Dalguna manera, les faltes

6
KIERKEGAARD, Sren. El reflejo de lo trgico antiguo en lo trgico moderno dins Escritos de Sren
Kierkegaard. O lo uno o lo otro. Fragmentos de vida II/ Edicin a cargo de Rafael Larraeta, Daro
Gonzlez y Begoa Saez Tajafuerce. Madrid: Ed. Trotta, 2000. p. 162.
Les traduccions al catal, com en el text de Schiller, sn prpies i provenen de la versi castellana
KIERKEGAARD, , Sren. Escritos de Sren Kierkegaard. O lo uno o lo otro. Fragmentos de vida II/
Edicin a cargo de Rafael Larraeta, Daro Gonzlez y Begoa Saez Tajafuerce.
Les mfasis en negreta i les puntualitzacions entre claudtors que puguin aparixer tamb sn
prpies.
7
SZONDI, Peter. Teoria del drama modern. Barcelona: Publicacions de lInstitut del Teatre, 1988. p.
13-14.
8
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

que el pare havia coms, eren transmeses al seu llinatge, de manera que
aquest les assumia i es convertien en prpies. En la tragdia lheroi no
carregava noms amb la seva culpa sin que a ms a ms havia de fer front
al pecat del pare, del llinatge: del seu nom. Aix doncs lenfrontament a les
vicissituds proposades pel dest -el cam i final de lheroi ja estava traat
pels dus- no era un enfrontament individual. Tornem doncs a la
importncia de lacci en tant que pica per si sola: lheroi no lescull sin
que es posa al seu servei per tal darribar a la fi que han dictat les
divinitats, sen fa responsable. I s aquest lligam substancial i aquesta
disposici total i irremeiable al dest el que fan que la tragdia sigui fatal.
s per aix que la caiguda de lheroi no s noms una conseqncia sense
ms de la seva acci sin que s a ms un patiment, mentre que, en la
tragdia moderna la caiguda de lheroi no s en rigor un patiment sin una
obra 8. En la tragdia moderna el que s important, igual que en la
Modernitat, s el carcter (el personatge) i la situaci.
La disgregaci essencial, com a conseqncia de la manca de
substancialitat de lindividu modern, entre la culpa trgica i el que sentn
per culpa des de lptica moderna acabaran per ensorrar qualsevol espai
trgic en la Modernitat.
Sens dubte la culpa s lelement que Aristtil requereix a lheroi, i tamb
Kierkegaard. Si aquest no es troba en una posici de culpa absoluta,
linters trgic desapareix i els seus mecanismes queden anullats. Com
hem comentat abans, la culpa no s noms individual sin hereditria -en
cas de tractar-se duna culpa per una falta del llinatge- o collectiva -si es
tracta del conjunt dun poble-. Per la qual cosa, el passat de lheroi s en tot
moment necessari per entendre el seu patiment i la seva caiguda. Per en
la Modernitat linters recau tan sols en lindividu per ell mateix. Lindividu
en tant que emancipat, autosuficient, capacitat per obrar sota la seva ra.

8
KIERKEGAARD, Sren. El reflejo de lo trgico antiguo en lo trgico moderno dins Escritos de Sren
Kierkegaard. O lo uno o lo otro. Fragmentos de vida 2/1. Edicin a cargo de Rafael Larraeta, Daro
Gonzlez y Begoa Saez Tajafuerce. Madrid: Ed. Trotta, 2000. p. 163..
9
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

Daquest individu se nespera sempre lxit, ja que aquest noms depn dell
i dhaver sabut obrar de manera sensata. Com diu Kierkegaard:

No es vol saber res del passat de lheroi, se li deixa la seva vida

sencera damunt les espatlles com si es tracts de la seva prpia
obra, se limputa absolutament de tot, transformant amb ell tamb
la seva culpa esttica en tica9.

En la tragdia moderna, si lheroi cau, ja que ell s absolutament

responsable de tot i el seu passat no importa, es converteix en vil. Aix
doncs, la caiguda deix de ser catrtica i es converteix en despreciable. El
drama obliga a lindividu a elevar-se constantment i a aconseguir-ho tot.
La caiguda trgica es converteix en el fracs i aquest s el resultat dhaver
sigut dbil, de no haver lluitat de manera suficient.
En la Modernitat lhome es construeix a si mateix, evidenciant la seva
manca de substancialitat. Lindividu esdev el seu propi creador, i per tant,
la seva culpa i el seu dolor passen a ser penediment.
Per concloure lanlisi, caldria afegir que Kierkegaard es posiciona
totalment en contra daquesta subjectivitat moderna. De fet, la seva
religiositat sincera li ho impedeix, doncs dalguna manera la determinaci
substancial segueix latent en ell. A Kierkegaard lhorroritza la idea
daquesta autoderminaci desarrelada de lhome, aquesta feixuga tasca de
carregar amb totes les conseqncies del seu existir:

Qualsevol individu, per ms originari que sigui, pertany, no

obstant aix, a Du, al seu temps, al seu poble, a la seva famlia, s el
fill dels seus amics. Noms en aix radica la seva veritat, i si pretn
ser absolut en aquesta relativitat, ve a ser ridcul10.

9
Ibid.
10
Op. cit. p. 164.
10
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

Entenen que aquesta substancialitat humana no el priva de la llibertat,

sin que el connecta amb el seu passat, amb el seu nom; retorna, de
manera espiritual, dall don ve.

3. Conclusions

Desprs daquesta lectura analtica que hem fet podem intentar

respondre algunes de les qestions que ens havem plantejat abans de
comenar lanlisi: s possible una tragdia en la modernitat? Com
sinscriu en una esttica moderna?
La Modernitat enceta noves problemtiques que ja havien comenat a
aflorar en el panorama filosfic i intellectual, potser, des del Barroc. Sens
dubte el subjecte modern viu enmig duna relativitzaci de la vida i la
transcendncia, per no obstant segueix apostant per les formes absolutes,
entestant-se a posseir algun tipus de veritat, de certesa. La tragdia es fa
molt difcil en aquestes circumstncies. Sorgeixen noves preguntes, noves
necessitats: la realitat moderna s convulsa i angoixant.
Schiller, romntic i confiant en la llibertat de lhome atorga a aquest
la possibilitat dobrar lliurement, de desempallegar-se de les cadenes del
dest. En Schiller la tragdia es reformula. Veiem com lhome pren el centre
de la pea, ms ben dit, les relacions interhumanes. El dileg i la
possibilitat de no caure caracteritzen en Schiller la tragdia moderna. Per
fins a quin punt podem afirmar que Schiller teoritza i produeix tragdies?
La nostra posici contempornia ens obliga a replantejar els postulats
trgics de Schiller com a dramtics. Si ms no trobem una forma trgica
(pel que fa a la seva composici), el contingut, lessncia s dramtica.
Arribem a aquesta conclusi desprs de la lectura del text de
Kierkegaard.
Fixant-nos amb la llibertat dacci moderna que impera en la filosofia del
moment, aquesta fora a qu els elements primordials pel
desenvolupament de la tragdia es vegin alterats cap a altres

11
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

plantejaments. En primer lloc, la llibertat dacci soposa de manera bvia

a la determinaci humana davant del dest. Totes les possibilitats que
lheroi t el conduiran al mateix lloc, la fatalitat est assegurada i no hi ha
espai per a transgredir el que ja est predestinat. Els personatges moderns,
com per exemple els personatges de les tragdies de Schiller, ja no es
troben condicionats per ell. s ms, aquests tenen el deure moral
dalmenys, intentar canviar les coses, de millorar, de procurar la soluci
del conflicte. Aquesta ruptura amb el dest, per Kierkegaard, es fa possible i
palpable grcies a lestat de desarrelament en qu es troba lindividu
modern. Aquest desarrelament s substancial -en tant que essencial-.
Lindividu ja no es deu ni al seu Estat, ni a la religi, ni al seu llinatge. Per
tant, la culpa de lheroi, que com hem vist s el nucli central de la tragdia
en Kierkegaard i Aristtil, canvia. La culpa moderna esdev un malestar, s
individual, subjectiva. En canvi, la de lheroi trgic era substancial: havia
de fer front al seu nom, acceptar-lo, arribar fins al final de la qesti tot
sabent que probablement el desenlla seria fatdic. En la Modernitat la
caiguda de lheroi s entesa com un fracs. No ha obrat correctament, no
ha tingut un comportament moral, i aix el converteix en un ser indigne.
La caiguda en ell s despreciable, mentre que com hem dit anteriorment en
lheroi clssic s lassoliment de la catarsis. Aquesta caiguda, en la
Modernitat implica el penediment i no el dolor propi de la tragdia.
Aix doncs, el nostre estudi conclou entenen a la tragdia moderna
com impossible, en tant que purament trgica. s reformulada pels
escriptors i dramaturgs al llarg dels segles per acabar desembocant en el
drama, que assolir la seva mxima esplendor durant el segle XIX,
lanomenat drama decimonnic. No obstant aix, no desacreditem el valor
artstic i literari dels drames. La nova forma -en aquells moments- arribava
per resoldre unes necessitats de lpoca moderna, que es preocupava per
lindividu i la seva situaci en el mn. Aquest que shavia assumit a si
mateix com a creador i responsable dell mateix, havia de trobar el seu
espai escnic dacord amb el que el seu temps requeria.

12
La possibilitat de la tragdia en Schiller i Kierkegaard Alba Palau

I aix ha estat sempre. Les formes teatrals han estat constantment

emergint, trencant amb els paradigmes artstics establerts per tal doferir
nous espais possibles per a la reflexi i la realitzaci artstica. El drama
situ en crisi lesquema trgic, i tamb el drama, amb larribada de les
avantguardes, pass a ocupar aquest espai de revisi i reformulaci, donant
pas a les formes postdramtiques, matria que de moment, deixem per ms
endavant.

13