__ PETER R SZONDI ——<0 > TEORIA JEPETER SZONDI TEORIA DEL DRAMA MODERN (1880-1950) Traduccié de Merc? Figueras PUBLICACIONS DE L/INSTITUT DEL TEATRE DE LA DIPUTACIO DE BARCELONA AV.OA StO 4[greet carn, camer Now df Rat, 81 Palau et, nisl d Pb oun Aeln Gaon cra “il de ati eign Th des modern Dramas (18801950) (G Sulshamp Ves, rau am Man 198 1958 (ober de Jord ras. Baste de ester en de Let sgn, de Ty, imerpeada pol Sense Le Rn ow ida itv rigs eds deerb de 1988 (Bie rece crn Maret Figueras, 1988 Propietat dagen es cf dasery de cbr tps el esr a Dips de Baron See Bonen NOTA SOBRE B1, METODE DE 1A TRaDUuCeIO Cal fr alguna refertncia @ la tadecis de tes clus. SI ha estat possible dobtenr un traci catalann dels textos cats, natural tnt The wtlizada {ist ho he fot constar lx poten Quan per Tes ‘aons més diverses no e tngur un text eatala a Tabast be ft fo Ta trades, Sia Tes notes hi fata uns relenca explicit Se tractor, Ie tadueco é mea en general, pero, hi es India Agus de les ttadoclons que he hagt defer no estan busades en textos originals car descones els domes eseandinaas, ‘He corporat Ia tadaceé catalan algunes nots, aera de los jus 6 honda amb ater, per ade prec poten 1 ‘guna vegida he consultat la traducls francesa do Pais: Théorie | dae mesons rt de Falermany per Paice Pv ab la | Gotlaboracéde"Fean I Alayoute Ballack Edtions LAge dHemine, {atesnne, 1983, 2 matrimen! Dollack ex compa ene els mis pro: Sands concn de Fabs fla persona de Peter Soon pe as €0| ‘moments de due, r’ha semblat et de compara les due versions El text que es presenta aga potser € més itera. ‘Than otal les tmplicclons d'aquesta oa, coocepuslment {es ‘Ulan orga complena, los hterprctacions mole ms eo dl | ‘Aquesta obra, lapeiera impostant do Tautor (1958), manifesta en lsu lenguatge Fempremta de Tidealisme alemany. Mence Flournas Prburg i Br, gener de 1985Introduccié: estética historica i podtica dels géneres es Arist, lettre de la teratra drwmtica an code nat apace tet pice on ol camp del ginare tetra. Por gl fvul intents expacr el Jesenvolupameat dela nova literatura dt Imiles, ja no pot sent-c cridat a exeretr aquest paper de jtge: els motu, caldst que els acareel en una Invoducs, tnt per ast Inaten com per lt selectors El que autora les anteriors tories del drama exis que ‘scompleixin Tes les de Ta fora dramtica és la seva particular ‘onoepelé del forma, Is il no cons nila hist, Ia alectcn Sela forma |e contingst: Per aguas teri la Torme paredie- male del drama cx ralitz uaa va unida «na materia enol Toning la primera especialment en compte. Sila forms paradign tics to arriba realivarse shel drama presents trets eps Mts, hhom busca Testor ela selecclo de In matria. Ea la Pots rst. tle lege =Ensors cal recordar () mol una raga dup eo Junt pie fe que ut sonjust epke un conjunt de maipes fle), fom ara ses fe una tragia de tota Ta fala de Ta Madan" Ait fate, Fesfory de Gocthe 1 de Sehiler per ding ent In era frm épiew tle Hleraturn drasatca tenia com a finaltat pricticn fia Felocelé eer dl tera “Aqucsta concep fonamnental basada eo la dulitat de forma i contngut tapos no comets la categoria de Ix historia. La fora paradigmaca é histricament indore, exginilament tan sos chine ol tema, conforme a Fosquema cori de toa teria so terior a hisortcisme, el drama ereat apareix com a realtzacié his tbrien dna forma atempora a for Pa oan ta ol ws beso Blea Bar STi Cathe, fn: Eache tndratache Ra, com table «Sc tur and Cou 98 de dese 197Sita forma dramatica no os considera una forma igada a la histriayaix significa allo que e drama &postble en qualsevol poet que pot esertothor postulada en ls poetaues "Agusta conned entre sm pobtca slrahleriea tuna concep «36 no dsléetcs dela forms 1 e contingat revere al put culm fant del pensament dale I del peasament his: a Tobra de Hegel. En Loin deo Fgia ex rob Ia frase sequent: =Vertbles tobres darts, donc, ta sls aguelles do les qua el condaght | la forma sén bsolutamontldentics = Aqoesta Kenta & de naire lesa dilesica al mate lo, Hegel Fanomena sla reac abvolsta cate el coutngat Ta forma (.), Ia sobtada ransformacto de Ton ep Fare de manera gue el contingt no és alia cos que sot frannformacis de Informe en contngut ila forma no Grind la sta fin tformecto del contingut en fees." La enticed de la forma amb cl contingyt amb ansla Toposio del que es tempo. fal i dal que ds hisiec dns Tantkga rlacio Iw coma consequtn fs Ia historaclé dl concepte de forma i, «fi de comptes, la isto. Fitncié de In matics poeten dels perc La lirica, Tepien el ‘rama passen de ser categorie ssemalgues a sor eategris is trig Desprésefaquetcanvi en els fonsmenis de a pobtica,m a ica se Wobrion ts camins, Pod opiar que ls es categories basiques dela poticn, havent percut Ir maturaesasistematin,havien per dot el'dret a exists Gaul que fosinexcloses de Testlca de Be fndeto Croce. Una poses clametrlment comtaria era Tafany de Ihnyarse dei onaments Risoctrat de Ie potiicn, ble guacres pottics cones, Tatemporalitat Desant de banda el woball poe fenwineent de R. Har Versuch einer pochologischon Grandlgung dr Dichungsgatioge - Asalg dua fosanuacts pallies ds (gine leans, aquest corrent 6 representat cn Ia Postca dni Stage, la ual aplicaelsconeptes penis a diferent medalitats de exintnela humana. raiment al te «Extasoe del temps. Aquesta restucturact dels fonamentscanvia la postca en la sevatoalitat, tobreioe respecte In poticn mate; ied ho deamon Ia sn ‘ld necestrla dele res concepts substancus fonemonta, sla Ie. Fem, of plen { sel drama, pels eoneptesadjcts iis, epics | ‘runnin 2. ep, Wiswssha der Logik (Cini deb gia, Sticke Ve fet nifampin va. Sa Tha tna dt gent at Saban Ries! ‘Un terera posit, per, consist percverar en el terreny dela isto. Ast, despre de Hegel ha crear qu esos Seo una estoica gue noes Tanita les obree itera: La woe de le ftowtla de Laks, Usprung des detchon Trserapts (Orig dela Iran omanys) de W. Benjani, Pllsophi dor newen Maat (Fe Itsefa de ta rove msi} de Th W. Adoroo, La concep dalctica dela relacioformaconingt dle Hegel va dana fats en considera inform suns con a scosdnancgn cl contingu> La metNora cx frosa alra el que Geform crab de ermal seu oigen, a in le 'sve capuciat de sgnifear, que ella exreu dl contingu. Didqwsta mana es pot deemiolupar una venable srs de lt farm I in calles formconingst apareix com una dalbeica toute un eusneat ral I un enum de contin. And pes ja implicate posit que Tesunelat formal cx conrad amb Tenumciat 2 coningt, Sen ef cas que forma i contngt es corres pong, cmiies del cngingut es mou, com agucl dene fate de Fenunciat formal com sina problematienstuada en Us tit no problematic, la contradioc sorgex en Tenuncat fx texte bert a forma, pose eh gests pel contig. Pero és aquesta vino interna lagu fa que a foreia Mteriaesdvingu sD. Heamentproblemavicy | aquest tical, agit prescott, ines ex Plicar les diveaes formes de la dramatirgla modera, partint Je Ia ‘esolulé daquestes contadicions er sid ronan dine de Testa {sabsté estendre un dig nna de Topca, Le contradictions ene Ia forma aman 1 els Drolemes del momert no ran plates c'una maners abstrata, Sho que fexpiaran com,a problemes enicsdins Fabra conreta, Sea dr com. aftcuhat*: Def, ea natural recor un sistema de genees pottes per vler dscobrit les desvincions ene drama ‘cant que prowenea del fet qe in form dramatic he esdovngt Problema, Per cal renner sna pln abet, Ga di onnatv, no per fal elude na valor frgsament negadva de Kes tendtcie Spiqacs sin pers la connepc histrica 1 dlc de format cornngat soe el fananent sla poten ssemiien Smal punt de paca terminolbglee conte, dones, dncament cl concep del drama Com & coneete istic representa fe omen de la histriaiterrgh saber el drama tal com onal a Tangara isabelea i abrea, a Panga dl sleds, perc 5. Th W, Aamo, Pipe der nsw Masi bing, 18, p28sa en al clasicisme alemany. Posant de maniest les opinions sobre Tesiténeia hum condenses en la fora dramatic, converte lun fenomen dela hisia lerria en un document de Ia hiss de Ia humaritt, Com a reller de ex exigecies exstecils a de re tele le exigincles theigues del drama, flat que quest “desnvolupa no és de naturales sistemitic, sins que pren In sevs csstncia de ln Blois dela histria. Latvia ha estat destrada fis abtros exstens entre les fomncs Iti {tan aos la elelé iktrica pot constr els pont que la diran ms ell. orb concepts de drama noes golamant Iga a ta sti pet su caragat snd també pels seus ergens. Com que la forma de Tobea dart ey sempre ingbestionable en Texpresi a dewcoberta de fal emcat formed al prods on una Spee, en ub albu era {cbastionable e pose en dubte' allo que era natural ha esdevingut tn problems. D'aguesa manera, el drama concebut ag partir 1 reeves actual folate fexistincia | aquost concept dl dra tna és ents com clement de In det que plane I posit del Grama moder, ‘Als( cones, en endavant només es desimarh com a drama una cota forma ce literra per al tetre. No shi inelouen nen poss felighosar de Par Milf nl les paces hisoriques de Shakespeare {a poropoctva historia oxigle igualment de prescindie de lta sala greva la nacuralesa de In qual tn sos poe aribarse a com prendre cn un content totalment dient. Bn aquest ext Fadjectia Samat no express cap qualia (com és el eas en Grandi der Powe d' Seaiger), sed que signifi seulement speranjont 4 ‘rama (edilog drimatice = dlog en ol drama). «AP dramas, fen cmv, al conta de erams | no en la mesure qu ints, mes enlla de i mateia, la naturales del men tal eom Tensenya ia metallica de Teseripior, sind on la mesura ex ul concentra Fesguard en el seu inttior, en les sevesprOpies prolun- Trad del tl alemanyAlacht dev Fteris 6 Stats metatvigses, Ab no lita en es a ae fact dexpresss puis au lm del drama, prcissment pt sc carat ssl, Gx {Spee de repondre ll mato del mn L rele entre siguican | ‘Seuict ce fommcata cot ena ervelprincpt sbi el micro- ‘ounon el macrocosmencofncSette, per no sobre cl prinein dela pat pel tot (ar pro toto. Aes pes, justament el as dl "Gata socials: Cotana en toe es mpcctesFergenca sbeclat Sdldrama. Els portage epresenten miler de perones qe viten a ler mathe condiion, Har stasis represen ne font ‘tierminade pls factors csonbmice. lar dents exemple, om de demostracé 1 demonra, Goes, solamentobjeetiiat ue transcend Fobra, si sors el aubjste de In demote {Bsa per damon el jo poste: poi de obra ae, acbla: EE atre fempirime tla mbjetvitatereora, el fet de tle ‘bstamene factor extern lla matt, no correspon l pins formal deat dramatic, sind al del geere spe. adrama scaly € petant do maturlen Spice {una Stadio ci ‘per in wansermacit de Yextatdaienaié en scant dee ‘uci interpersonal contrac ipualient les tnencion tem uct mateeey car enotenjustament ques frcesdecrninans Bde humana shan despagat de Tambi de Pentre a ambit de Teotjcat lion: gue colon no ents cap prosnt, tant Sstombla'a allo gue sompre ha eta ue en at sonia ent guetta sci qe a area donara ae fonament per un ow fur és ota Ta infubneta d'aquestes fares paralivanta una Sonn dl tt inpoaible Trauptmnn hn intent de reo In problematin dl drama soci esta fon moment, en Abans de ia sotda dsl (Yor ‘Soonnaufgong) Estos (De Weber fn Aba del soda del {olemprt ia descripci d'squsls pagene slot qu, esis pel ‘Seb gu bi havin totale cape eaten a ease de resort ‘Stel vst ena corres, Dine guest grup hat esl eas {ipe: a propctart dna fnca rua Kraus, la sova fmf, Ele $a des tanacoren en embrlagucsa, entre la sve dona Fengs: ‘ymam cl promes de a mer ove dees les dl primer mation { Kmuse Marni gran, csada stb Fengiyer Hodann, ara ‘ rglies de prt, ha tmnt leoblics, Perwoex com aquest 90 fenen la tapactat de motivar una acclo dramicn. Hs ils, dels ‘Tul adn presoner, les excloen dele rlacons terhumanc, ox Se cvs cet sine ave Waa, prt de ke tage, wegen ea Inatvitat Lunt ati entre tot el, el ge {re dcn Keane, que accept In decades dela mia er expo- ”tarda, en lena felon de tap, escapa ais també al present obert i ‘arregar de decisions tl comm el Grama Ii exigel, {la vida de Punic ‘ser pur det fri Ta de [ail pita Elen (Helene), an pal ellencoe | inconapra, acl dramatica que ha de presenta aqueta fai ha de tenis seu origen neessriament for ella mates; a mcs, ha de dfxar {es porsones en llr estat objects veflats {no ha Je falseja In ‘ifort ncenioraltt de ir existenciannb un exdevenr ple 1 tensié condicionat per Informa. Ultr ai, ha de permet ng ‘aie de conjuns dels ecamporos dl carbéwslesians, “Totalxd een compte en ntredirel prsonatge Alfred Loths tun fraser. Com a tnvestigador de giestons socials amie de oven {ut do Hotinann, arriba a la regi a estudiar la situocio dle ‘iners. La famfia Krause aeonseguc repeseataci6 drama re ‘elaneae progressivament al visitant. Es presenta al lector o 8 Tes pectadar des de ia perspctiva de La, com a objected investigacis ‘El cent. Sota lemurs de Lothaparets ant el jo dpe L'seeis ‘ramatiea matcia no ds altrcosa que el transvest en tema del brincp! formal epic: Ia visita de Loth s casa de la familia Krase onfigura a nivel tematic Teprosimacié de ator ical seu obj te, erent alxiTa forma, Noes tracta d'un xs excepconal en a dra ‘atingia del tombentdexegle. a gua dl formar que ho pos. ble, respon una de ls caraterstiques coasidorades més sovint, arb hom no entngué els motte de In seve aparic| fou equparad Sl eraisonaeurs del drama classic. Aquesta Sena, tanmatel, 80 ‘6s cap. El fraser, certament, mb raona. Per ol sraisonneue lassie. que haura dalliperaro de la tara de Ia modernitat, no era tan forastr, snd que pertansa ala societal gual, através ll, aniba a ultima twansparencia. Laparcié del fraster significa, en ani, que los persons, es tis arriben a travel a un repre entacié draees, no hauren estat capaces aconsegul-ho pe ‘ateles. El sol et de a seva presencia express lacrist del dram, tl drama, que ha pogut creams gricies ell, ja no és cap drama futon Teles seves arels en la elas epla subjcte-obecte, en la {Gal el fornetor es raba cara a cara amb ls alten. El dvenvok ‘ment de aceio no es determinat pes conte entre les porsones, $d por Ie manera de proced dl forastcr: ain selimina tarps la fenso dramses, Aquest Gr el defect evident & Abons de a soride {Lsol Factors exter, com per example espera punyent dl part de Ja sonyora Hotireann, han de reemplacar la veritable tensi, basada ch les relacions interpersonal. El public de Tstena va adonarse (El cartcter lout ho artiste daquests procediments e sap que ntre ells unginecdteg brands el seus beeps en senyal, sens db ‘Eig sola fee In sev ua ‘Uno element no dram Sagres amb parc del oes. La veritable acc dramaiea no represntaPexittacia de les pers new tal com es vow em una cea determinada, ca abe antenyelania foes eof lla mate, El seu present & ctaltat pure, no ectae Iinsio dua cxstnci polenta Lexitncia del poronstge i foe no ulrapass els mits teoporals dl drama, Bl concepie ‘Freanld pordyonecls Geet sxe atumen um context temporal Com trmigh artic pertany a Teponcie al teare spe, a com el cele Siena last Mijne Iie fot al bara En aqost ear a Toca Siéobre et pla dramatic correspon, a nivel formal, el moment dels egress, ol gua eno on lean. aul cn ca, os Ge Sertament rosonegur com a joc {rlacionat amb cl aciory | els Capectador. En Abn de le sorte da so per a forma ho iors per comple. Malgrat que com afula dramaicnadmet el pci i, connun persitine on fa stitacé de est drama, gue tatralment, tan vols aconsegues una manera molt ragmentads ‘Ant mately, laconcua de obra, qualificada ja ds de sempre ? 1B, EL MUNTATGE (BRUCKNER) er exprestar ectnicament lexisténia separada dels homes de 1a seva época, jn Strindberg haviainaPlat Ta fagana d'usa casa sobre etenat. Perel seu paper en el marc global de La sonata dels ‘epcies era de naturales subordinada, fin tot antics, ess ane {videntment tan sls va fer aparixer a contradicelé ene ia ern ‘de alament tls forma dramatea ue persist al larg de ota [Sgoesa obra La casa de pisos de logue, ab la mulltud de lloes ‘acid alrerefone com a decorat, Ja plaga al seu davent garantia la Junta de lee. Yen aquest oe dace ober el motiaepie dela cast tancada woba la eva forma dramatiea en lafgura del director Hum Inet, qe expica sun estadlant que pasa, un sestrany!la vida dels Tablas de a asa, El roots epic, el ft tex de Ia narrate ‘present aist com tins fla dramaties "Das ators dramatis dls anys 20 atenaren, en canvi represen: tar el matin tple de Fesitenein reparada dels homes, una ma. pers directa, de conferirli uns forma adequad més enll de Pex: provid dramatice: Georg Kalser en Nebonlnander (1923), (ten al {Costar de Tale) | Ferdinand Bruckner en Die Verberecher (Els ei ‘minal) (1929). Aquestasegona obra es tobe espectelment a prop de Ta sonata dels especies. rackner tambe Tnstabta damunt Vesna una casa do tes pi 9, Bd, p38 ote ls taducions dele fapments cts de Brecht sin de Merce era onure I ja sls per aixd, positives, perd en tots es casos tos, Pero agut els pisos constinacinen epcenart; el 16 o salnsca 7 faparenis sn cattigades com a erims.* $ucom en Srindborgsobreunapagndaven una com sod ttinent sobre st espais de le casa seperate entre cls Daa a ‘eras recta lamb als prsnsige que haven ee en doy gn nen eich iy fo dma’ eto tel spore entre com aul ds, erat ala subject ea de en; Festadant, en car x peat al dave ealantats ls dats epectadors.Lir ops en tinder, tas sunee ant va motvaa in suse de fn rica ene cos sopoil dl fo pe nile de Fespecad, cal el tn ‘elpi formal. sere " ut nturten dl wanscurs de Foci canviatambs. la sonata { det epee, com qe conser forma aut, me pods epee | Aquestaalludida inverié de la teacls de cominicacis 4a mont pel que fa aust | a njsiaa la epla a Texcepel, a Tevincia la qUestionabiliat, alot la poga en la seva concep tealtal dela form. El mare formal ao problematic del dramas are Tneis entre els umes, aquest mare e desprezen {es fan culpables Gallsment: Theol tragic complint ef seu dewe jl personatge cb ‘hi, Hurt a une idea ft La problematica um lament actual vat en el tema es ntou, dint de Tevidenela de les felacions inter hhuoanes, entre els dor extreme dol drama, i raged {la comedl, Nos aint en la poga pce de Brickner. Hl mare no problamaic és taut Pexisoncia separade Ualllament er lx le forma dramatica, ttlo que tt absolut Fesieveniment interim eamplacat per Fepica de la representacl, per Testabliment dela velaco entre Ve itnia alllada |e jo epi. 1 dieure ella la comunicacio exdevé {mallee ha esdevinput Fencepci és pererida enn Sco c- ‘minal en Vespa de «legocentrisme de exisibncia separades- Perla ‘intrducels en el tema de les reacioneinterhnmanes No aconse- {Buin de ofer obra Spica eo un drama; In sev saturaesn objectiva {roblematiearocania molt més mer represorada, dire dela Touma tpica que comporta ja una relaco subjeceobjecte, en una ‘oguna lac temitien, com un objete, Aguestaexigtnta é satis fet enel sogen act, act central els esdevenlmens del primer acte Sspavelnen aol tombe ara tmaticamentobjectivats, comm a tens de justla Els enminals io tan soa sun pegs obe Lenieeas roblematice de util La Went dels da ets Drcknet dlebets judi i a condensaeis formal, Eno Uc ne pag a Le a i el oa a te eco csieones See a a Ce a ae eee EL votu: Le pertinenga dels bores una camtaitat pressupos St una feginlcié extpnlada pee "BL ove: Tj he comprovat verltbles uanifetacions de pert ‘nga amb toca seguretat tao sols alla on aquest dt cat plat és volt, ara que pariem de criminal! La forma Estiva és le de Vesisttncia sllada, obtas, egotnticn, ainb la postura dobservador, de no interveneis, Aquests, ‘in ls tnlesvertables rims, perque Isr origen és la co Dodie del cor la intra do Tenteniment ey dir le egacié més absoluta del princpt vital dei iden de on ‘anita. Aquest crits, per, no son cartigats. Les alive, ened echo ao emits La lies, 2. Bruckner, Die Vries ena), Belin, 1928, p02 2 2ean eeeeee ee eee scams mma ngpoen drtet ieee Tenens ieenemar ae ion einen regent met setts coraeatnae ee Se i Sa ce seams ioc Sit brine capes i gs hi iain here eta IRE em atc ees Serre tee grie becoe l ect ioe unas cedeacroe arr Fobra del data og lin 0 + ho desde sempre, Miah naan ee, Sits armires neha news rence anes 1 eae ta ‘etre eset seemed et Creer america ution merce te etic oeenemate es ae mene Seapinhenht ee yr reeaec Serpe rea cl ee iin Tair anise cena ‘eel art a Srey ae eeat eee ee splot crores ee cae Sore ie eatege feiss hie ee SPR mines nemness geen SIE cota praca onaraceednarageet eS tue a le tit dn rece cnn pc Bini pe ee pen cree cpa aati cl fap pide iincareesiena meinem Sansa haat oe 3 tba p2 4 tip eb ecuse?: El senyor cal ta paaulan nec de cig Sehrn tt eis” sui Temencln del det yl no de fier? En equsts ace eadaeina Ue en coco leap It Eva lassry damien, del an tal dl proces isc ‘Gralla dnqucsts saci Gem escenn egnent No bi hm ep Aum org ene ds ecenes conserves sin qe la contin ‘EeeTuelada perlacompuies de ls xcenes fusion terest mnt del gua or ds paren aa de tual. Pero epee mshi Anal an sls po er sono I ioportoe {ni histria de fe formes, porg no pean a patloga de ‘Tamatirga sind adel gtncre bie ae pnt depron de exemple ona mes anon el onde ie Pedbnca epic de a rami del selene eben ok SN58"del etre tp ind al consark. mantra uc fees an ‘ice SaScrechpon ene sev ineror, Nosolanen anterior SGU seve consoqasnca metaogica.a psclte, sn tame Tatenact ltt etror {laser correla, a fnomenclogl, “Sn contass al paper tena del narod ple" Fel mut Sragull toe pea art qoe nan Tutor ape Mente que ‘orcs pron Ft tai on esos tiga ai tac igen abject, Tour opel untaige, cme nate morc em Soe comitlsimnmeion Ysa oat derma cor ‘Faye un tetendimatex, Rewol aautr epi coma a seva marca de ica el muntatge dl pradcte mamlacart de pic. 114, BLJOC DE TA IMPOSSIBILITAT DRAMATICA (PIRANDELLO) Desde fe deca Se prsomage ener aor (Sei pesonaet ‘carci aol quae del damn ae {Suc paper hse dela pea, peo «pene. correnpon lc ‘tbr e In sve games fa sm Mandala Fexpos en Sen hid. . 8, Thi 9.38 id po. Thi p08 4 hy 12, 103116, Tr Grit We, Adoo, Sande, Eres im aeteechen R- ‘pad Gilad al ie nt mean 8 Noo ‘Tate, re a, 1958prefacs: com a accident de rebel on el taller de I eva fantasia, Lat rept és per aud aquest is personages sn wen cere dts Dor aue Pardello no ha esdevingut ur ator. Com respec Bramtarg conta a maners en qa anys un dam amore dase casa sit pemonates, El per, el rebut, pergae no tein en ler dst cap sont superior, que agus juntifeat lft de donarlon forum. Tan sols Fobstinacos la insistencia amb fa gual ectives lr ds descobrirn Pirandello aguort sent supecons, pe a tael que ells vollen Substtt cl dra de pssat pal dana de it nore pet aca una ar Rw aren fo stitica a dubiar aquest explicacs; tanmatci, sno pot praia ‘Eafegienht na alr, que es deduci de Fobra atcha | ln sova {the Ja qual arenca de ata: per enteric sgicais historia Fc despa de Tapariei dee ss porsonatges ~a Fess Pare: java tn alte pega llr portavew parla sel seSuig pe pat do Feutor tafe ex ras das po aquest tim en pact es ‘artes eens Lure hf ond i nom vol pd mone pote Imatriinent metre al mondo deans (cea et wat, valli que FFutor que ess va crear vts, en acat ho va volr, ©: um poder, materiales cans al men de fart). Ls én que doponis Imeays dla volunat gue el poder (ele capacity, format obec fivament ~Je la ponrilitat, ce sorrbores en el que seuets sl lary de toa Ia pee. Car fa terpttiva dls is persatges decom vert lu dram en une ealltatesetnica amb aja dea compe ‘yin us asajevar permet no olament de econne la page due Phrndelo suposadament et negave esr, sino alhort de om ‘rendre els motas que la condemmaven anticpadamet a rach ‘is acta dun dara anata la anars de es pees trcanes thsen 6 dEavico IV del mateie Pirandello, obra que fou eerie treba matels tps que Sis personatgs. Ht primer act te a Sst de alcavots Madam Pace,on un vita cone enue ola jove quel x cera a seva propa flasica, Amb ce etrdent de Tema dela noe, que comparex de sot conclu Face primer EY segon acc vondeve en el jr de casa dl par. El ora cll {cast sva exon lester caters dlls contra la vuluntat del Seu fil Caga un dels personages short asic ila a mare, Perau’ abandon el pare la ills al padraste, per Ia seva vita & fs de Madama Pace el padrasre wi ila, pore elie sol luk 1 elo, St pronase date 3 peut on eee tein tnd colaana de Bonaveture Vallespinca, Barney 1, Bae ia Calas pl % ja per aquest falta el ila la germanasta,peraud é fills dn es {tany. Ex anil fbsenisna es va aclarint progressivament el par: sat dels pares Terrors treba en els prineipis ben intencionais per Dernicisos del pare. «Ho sempre ado di quste mada aspiration! (una cert solide sanita morales -Setmpre he ing a lata sep acid Puna certasanitat moral sida» 6 I Seva explicscle per hhaverse casat amb una dana a causa dele seus orgens de classe ‘ave lt'va prendre el ill por donarlo sna fal camp. Quan la mare va veur en el secrvar del seu mast na persona que la comprenia el pare cregué qoe havia de renuncla-h, ve Fins i tot Finteres ben fo- {encima qua els manifesta després, es revela com afupest: el secre {art gels, mersa amb a seva dona lls seus fills a estrangr, con Inneweren de tomar, despres de mor ll en la més amargs pares [La'marecosia por a Madama Pace, la sova fila I dula fa fea. La pega acaba, com més d'un drama ‘analftie, amb wna catastrofe 00 Trotivade a dels ills ofogaen un pou, Fave se aucidasunb una isola. Per exccutar el pla d'aguesta pega segons les eles de ta dra rating lasica aria calgat no selamen la mesa Ten, sind {ambe la seva violencia cege. Pero Pirandello dona clarament de Tn'roistenca que In materia i els prenupnits intelectual ope ‘era ln forma dram. Hi enue, donee, sen comptes de vencer In resistencia, I mating en In tematin. Aint va nner una obra aque reemplaga la que estava projectada Ila tacta com una obra Mnpossibe “Les converses entre els sis personatgrs jel director de a compa: nya no procuren la sols Tesbos do la peg origina sind que shi ‘marflestea tambe les forces que ja des Teen ide Srinberg posen fen qhentié Ia forma deamaticn, La mare fel fl cordon gures {sentanes? per, com que encara no han estat sotmeses per Fautor dramatic poten revelar ins a guin punt 'obertura del ddlegesenic els 6s oie ‘Mant: Oh savor lisupice d'impedia aquest home de dara {ferme el seu propésit que poral és horrible!* Oh, seayar Per qu fer um espectacle de fotaaqucstaalices6? No Whi 2 Sis personas, p83 Sani 1 Se psoas, BAS,7 a prou #havero seit un mate? Quinabogeria de voler encars representar-ho davant tots els altres> “ 13" Scape lq sete que em balla per dns no poem vallerpcaro, toa es podla confer hte eh ‘Et maw, Com pot Yate no pc dnae Hoe ee seco pec le meva prt No et Se pot dant shes aera vergonya nota? nese ne ovo pa Tate interpreta voluntt Fagucl gue mc vole dat a its tots dia qe aquest sett dl fil fs impossible la unitat de los car aquestaimplicn tober an ls ly, come st, DIRECTOR: Be, el comencem 9 no comencem, aquest eon Futasren: Jomo dic os més, par i's queer comm vet vl, no poset ne PhO Kal a BRICTON Pe to pot a? putasTes: Ferg aquell Gica noament el PL) s est fancat sl canta separa PUD Sem lana: eee im punt conceal aga cen oe aig fellieeaacnc operons Fee nen geet FEF iin pce eau Tice Seaakereae tse cman nk Lend dr sein gece mal nsec a nl $id pa wads mun page de pe ia ge tr Passe tena de ion cea Se Mec et ga aS pg ‘eon tn rere Sw se Fe aes 6 iaepen 3 is 98 FILASTRA: -» per Jo vl representa of drama meu, com pron? El meu drama! DutecToR: (Rapids apt) Ab, waa! El seal Perd no hi ha Dovel ct ooh tambe bi hcl dee ates! Bl ell dicate ans) el dele sova mare! Ino pt ser que un personage Agabell iota Pacis { esbort cleaves, Cal que to! sigul dine un quadre barméni representa alld ques represen {lel També bo ae, qu cadased porta Ia seva vida dine {que la vldvia tree enform, pero precisament xb & el ‘lit for sori Ia part neces en relaco mb els aires {amb aquestamtea fer entendre tot a ida que duu elosa ‘ins, ra molt cbmode que cada personage, en un mo- filego, com st digusei, amb una conferénsia engepues Ab public tot all que Hi bull a Poll etd allo. que és el més prop de Pirandello express inearnent en fe figura del pe. Que abx significa la supresi6 de element tiramatie, srtament, no ex dis a saul perque el pare I era molt {important la realteaig de drama, ja sigul perqe Pirandello no ‘ola lita al drama Ie valdess de les seves dees. No obstant, els Dressupostsexstocils del drama a penes an extt mal post en [Rubte amb la mateina agudesa com en el subjectivisme dea losafla {ela vida de Pirandello, El és abans que tot el movi que el drama ‘Gels sis pessonates fracas, por tan, és a parlir agul que sha de Comprendre lar cerca d'un autor, per sempre nfuctoos. Pug: To el mal és agus en les paraules! Todhom port a dns Tan mn de costs cadase el So com ens podem ents Lecaenyors ses paras que ede els dono el seat el ‘Valor dele coues al com ain dintre mou el ql encolta ele {Gna el sente fe valor que, inevitablement, tenen en cl fndn qucell duu dintre seu? Tins peasem que ens entenem, per no ens entenern ma! 1 Grama, perm etl ag, senyor: en a consciéncla que fine, guevcadaect de nowalres é —fishvh bé— de Densarse que només 6& us, perd no és verta; & mois, [inyor, mols, seyaus totes ies posits esser que por fem dine, Un amb aquest, we alte amb aquell. Diver "{mentrestat at Ia iM de sor sempre or ‘iatera tothom sempre aquest ox queens pense ser en cad Sete nostre, Pero no es vertat, bo és vert! Ens dons rou quan en algun dels postres acts, el ca, desgraciads fim. ens robemdimprovis com atrapats ea muspens. Val Argue ens adonem que no hi som pas fts en aguas fue, per tan, rs una gran injustilajtjar-ncs per gull Sete So, tenienos trapats I mal mats, engateat la adeaa ‘per toia Tenistouclg, com st questa shague bocat 19a en aquella sect! Sila primera cta noga la posibilitat dela comuniaci verbal la segona oy diets contr atc en tat qe objecvaci vlldn del subject, Conta [a professié de fe en la forma dremaitea, que cone der el idl! Yacien all que tenenprecisarent de definitius, com Fexpresiadegunda de Tense rman, Pirandello hve ‘una imitate eta | nefatn de I Infintament varada vida i ‘Com aria del drama Sis personae en ceca dautor shade die «qc és una obra dramatic, sino gpa. Com en fla sramatirgia Spies, allo que ordinan consttvets la forma del drumn aque tema Pord el ft que aquest tina no sig formalat de manera ge- fcral com un probiema de les relactonsintrhumanet conn pee xem, Sodome et Gomorrte de Giraidous), sino com a drama por Sat en dt, cam la cerea d'un attor tl tetapativa de realiteat, ‘xplica In poseléprivilopiada de obra dintre la dramatirsa mo dna tla convertes gare en una sutodeseripts del hisbia dt ‘rama, Ding de Fevolueis pica (del drama) represents alhora un lve esd iatermedi Topened subjece-objcte encara ports Ia Jmascara tamstiea, perd j'no coinedeix smb la veritable ecid ‘Gam encara era ei ss a La sonata dels epetres de Strindberg 0 Aan dee sortda del st de Hauptmann) a tematic lvieik ten dues capes: una ue dramatic el pasat dela ts personages), perO se card cot caps, La gna nla sev relate amb la primera capa Spa, ho aconseguts Fa Diriié dels sis prsonatges enmig de I companyia que assnjave ila temnpatva de realtar for dramo, Ells matinos conten represen ten iar deat el director i In sova companyia sén Hr publi. La dimenné drama, tanmatelx no éantlade pe complet, ar et elimare de Faeiéépea, que se serve ax mati del forna da 12. th, p60 1h Ct Beb a 148 iss 100 1itice, noes poten dubte alld que pe acl prbpa de a pega ja tos relertncin able: Vactalta interbumana, Ta sols si aa ‘lonareativa dongs de sr tematic, ja no etguesHigada al dale fn escena, aides del eatre pe podria realivarse det tt. Pe lat {dais cootanimantinduirs an emcee pooudodaraica, En Sis personage ls dos nlvells tema, a dssciais dle qual cons Giues el prinip formalde tota Fobra, convergetien a inl de la oval tet mata enol ant enel pasa nara dels personages fom cn cl present catnie dels actors que assaget, 1s) tld, que tonorme a leslie dl teat tpi", jn erm alga oh iniiarse la Fepresenaeio per tl de barrejar ta reall de sssaig amb la dels tspectador, acaba, finament, per boa. 15, BL MONOLEG INTERIOR (O'NEILL) ls personages dl drama ja sempre han tngut ls possbitat de parla apart en certs moments, Per un fal acoladarnent proviso fal daleg no contradi Tafirmacis que la edialogiae él pine de 4s forma dratnties, nl és arapooa famosa excoplo que confirms Ia rela (aquesta expresso no te cap sent) Sing que prova indirect ‘ent I fore de corrent dialog ue nobrevi com guid magus. {a interupes6 a ealla del diag. Alo sols G posstble pergu apart ta com el conex el veritable drama, no 1€ cap tendencia & desir ef dies; tambe aqui valida Tabservaco, ja ltada, de Linktce sobre el montleg. El cntingut de Papartno ee diferencia fonamentalment del contingt dl dale, no emana dena capa pro- Funda del subject {no é aguella vera terior, davant la ual el dliseg apare com la mentida de Yexterior, No és per ataae ue el amp propi de Fapett signin comin: aga menys que enllos no 63 Posada sobstancalment en dubve la possibiital decomunicacié nex fiona Fexigencla dna vertat pstguica, Por en aquest espal de ‘ileg garantit és precsament Ia seve destrucie pasatgers cl gue products el més gran electe comic: e'agui els malentesos Iles eu ocacions que eonsttueixen Ia gran forga de fa farsa de Moliere Seanerall Te Coou imaginaire: Agu Woba Tapert la seve fants is port: pon dere amb agua ls maltose tats dl passat renuncossn a Tapart en les stuaclons ms ert. ‘ues. 0 més decisive dele personatges en lars drames, en els gals to{es forces per la continultat si la forma dramtica vol ser conserva, szest pauls” en eect, Yapart és agut molt més un sper x1 faults acticin eps quelcom exterior. Aixé ja en la primera escena saint olla Sage ak seats cere ll "incenl de lant precedent pata {icend dela nit precedent lipase una dana gus es neg dea ‘Hexooss: Devia estar bojat 300k: Bs possble queen ol seu dolor «hi hag toatl Rein olsun astant que tseu mast hav gt Bese calent sobre el seu lit. favs a ove 0, Vl contro Mariam, ot sid, mlranla mentrest alls (En ew aia) Aqusia dona nha tngat pas ap il Sifos ee je me's fre cme, aquest la ers de Senter am tata goes in ditt de prince; tl vegada crm Is rina de fe Jones Ten Ia conversa deciiv: 3 fete Hen 4 tek 8 Sch ps, 8. Hebbel, tise Woke, vol 2, 200. (ha rd. de Meret Fgtera we Himopes: Si jo una vegada, jo matein, ests agonitzant, oda fer alo que esperest de Salome, podria barrejarte ta ver! oleriteLambel i perestarsegurde wins en la ‘mort! Mantas: Si fesse ot guariis! Haxopes: On not Ohno! Jo compartiia ara al Per éigues Tin amor desmesurs, com fora aquest, podries perdonar Manin: Si despots un al bourse ingudsencara sé per ‘aun sol mot et mollis amb aquest darrer mot! Per as) Sic encarm mes ho fara, com mes segura esis, 51a Iort se rendugucs, de poder rcerzer al panyal en el meu {olor aad hom bo pof er, prd hom no bo pot str” apart. rectiiea aqut errr dana singe exterior; amb ella conversa amb Herder proseguetx nel fur Intern de Marianne, fevela es ces sentimende mds fntims, que no desmenteixen les seves panaties, snd que ls apotundeixen consderablement, En Maria etna parien dus peroncy: Puna quefingeixdavant erodes, altra (gue és cll maeind, Ella nos tairia ~com el apitr de Kleist si ‘gus tor, perl comets sentiment, que la seva anima refs de Comunfcar al seu tani 1el ft quella ara ha de calla el su veri Fc amor per Heres contrbuetrseniblement a conti la nature: lesa del seu carter. Tin a manera com Hebbe! ult part antlelpa la tenica del euamolig interior dela novella picolgica de sgle XX 1 hom com- prt que la drtmatirgie moderns es detesesimular per escola de Joyecla er Gs exhnsiu de apart, Bl drama en nou acted Bugene ‘Geil Srange Interlude (1928) no solament anota Taqucsta ma tera les covers del sous vale protagonists, sing amb conta ‘ment ur nts pesaments, que no pedea comuniearse es uns als Sve perqu son massa extra entre ells. Aino ho mostra indie fament el princi del darner act, Per petperaVegeda emmudelxen cis mondlegs inesor, car na paella do joves aaants que no coneix YYbinme dees elaconsinerhumanes almenys per un bre espal de temp, es oben [un davant de alte. Pero quan Tapert és element ‘Suita de la forma nun nivell igual, per ol drct de portar Siquest nom, Parlar apart an sols tent eb un espal ene qual les persones, per princi, palen les tes amb es ales. Agu part mo Duin suapenso temporal del dialog en ell mately, sind que existelx 1 id, p.218auto al costa dl dtl drama, com ol relat psicole dl jo pe: Aint en la sea forma, Sounge Inrade dn agg; com poston de parts Uramstgucs pique. Bl nuntaige ects else Jetpl, no tan sos por ala compres pacoepin de Fapart ind Alors, per auscpare a anita de To forma, Catia conten Se Tobra ja uo pos obteniese del cleg mats cs monblegs cont ‘esa Fon rrera alr sense dios e temps satura Bo ivi un jo Spe que mantings le aces progres: El narredor ple equest mantatgs, Sage Inert explesble solomon pal dma peicolgie Enel Contnun exrint infutela el none eat dl nattralsine, heres de Zo, gue no tune sola perl per ale protagonists, Je no diguem sna paula favoe, qu, com an perl at sleregite els dncrso exteriors | iter qu I Sulomiistren es bomes on Fespal esau de les gendtques tps 16, BL JO EPIC COM A DIRECTOR D' ESCENA (WILDER) A penes cap altra obra dela dramatigis moderna é ahora tan sudag ‘en Taspocte formal I de taa commovedora seullss en les paraules com Lat nostra petite va (Our Town) (1938) de Thornton Wilder. El lirisme malenconids amb el qual enriques Ta vida quo- diana de Vobra de Wilder dau molt als deamnes de Tato, pee les sevesinnovecions formals intent alliberut ieracia de Tackhow {elles seves contradiclons te tobar-h una forma aqua més fella dal desma. Com que Txtklioy —com Hauptmann bales Sutors— no voliavenuncir a fa forma dramatic, Hague de donas ¢ In vida dels seus protagonists, almenysen certs moments una false spareaga dramatia, ear aquest vida bo wacomplein en Festa dele onlietes ni de les decision. Lect, que arvssegauniforme, sense Ssdeveniments | profundament impersonal, eslevingyé un drama + sud arg it dea nds many de Fie i a, We Sa debs nso un» fogs: Ustben te cere abe Sen coment 4 propos dl taps 109Aramatia ia ova seqldnca absolute de presents les uals a cause del predomint total de Fandls, han defeat de sr sdramaiguesy Aquosia crc, crtament no afta aguelatradiciédramatirgica ‘ala quel Ibsen és sovlnt eredniament stat, El dramatarg sempre ‘han tbat davant un tera que per ia sev dilatacl tomporal sen Bava inedoquat al drama; sino hi volienrenunciar (com Gxllparce- ral al tema de Napolad) dnicament el podien salvar per al draina Concentrant-s en Ia eva fie fia, Mara Star de Schiller noun txemple elasic! mostra ala vegada aonb tote nidens la diferencia ami fbsen, Car Schiller no preleniaenabsolit contr en retrospocive la vida deta rein escocesa{encara menys ta considerava un exemple ie emacitzacio del pessat d'uns persona, Sind que en aquest darrer ‘apie encaa és proent ot lalluiincnige Maria Elisabeth, eso dit falta dla terme; seria entendte Shiller rave ce Sct | Fins {tot a waves dTbsen eeure qoe en algae el tel, tt eth ja doeiit | gue Ta sentncin de mrt en el fons ja eta firma "temps com tal to va exdeveni un problema fis a Pepoca posi-clasica, que hom anomena burgesa el dramatrg me impor {ane de la qual sera sens dubte ja per seimpre Ibsen. No obsan el primer gran document daguest interés pel temps ao & cap obra {ramaa, sind una novela Wapronentatge cardana 9 saber, da ation sentimewale! de Flaubert, | culmina am Tobra de Tinie Aeixeble de Flaubert on A la Recherche du tonbs perdu, de Marcel Proust, obra ala qual dedich tta la eva vida Um dele femet més Importans daquesta novela por considerarse la dialetia tien sque Proust experiment ente Is Felietat (donb) en tant gas de Sigatisfet el temps com: orga transformadora. Pro fon lero. Samment alecat pel voconelxement ue totasisfaceé arriba neces Srlament massa tard, car mente Thome tendein sla neta del su fant, temp el transforma {la stlafaclé Jao hi troba el csi ‘in que cau cada vogadia en el but. Per aid, sogons Prout nce ‘ment Tinespera, allo quc mal po ha estat objecte de desig, pot dona Fauténtieaflletat. Tan sls la novel la és capag ce configura total sent aquest erlsttnca que ln rellenié viseuda identifica amb el imps, 1 D0 pas sense a6, ‘Wel sranscure del temps tan sls sembla poder ease expressat & través de dos wanscursos ce temps immanonts a Facci, posts ex ‘Situcio parallel per presentar‘ne I dfvtncia,Aquesta dfetacia {Size els dos trmsearsos de tmp, que podenatsoulrse les dues Fases dela genet de Fobra muntatgetdramattzais) determinen el Drinelpi format de The long Christmas Donne. To ab demostra Ia Tateixa fntencis de donae Ia més fnterea improsso del pas del {emps mijangant Ia diferencia exmentada, En el pla de Taco es porantaanyocorresponen ala sdecadencis na farlllay tl com va Scrrvpresehtada una vogada per Thoms Mann ea una obra spies. A in vida constryctiva {als etetsvncls de les primeres generacions Stouelten le dsteia entre ele germans, le insulencies de a vida ‘Chun peta tat, lafugida de Ta trade familar. Aquest dese ‘olupament contrast, en el sn el sopar de Nadal (ge, com ota festa, again un aturament dl temps ree>plaga el “tangeur sel tempe por [a repatieo que ds favorable a na remeino- rc del passat. Ai, la mmobiitat del segon esdeveniment m0 ‘Constituex tan sole foporci desitjada de cara al primer, sind que, ch hilar al reoord, ht fasa able directa ‘Cuunurs: Faun fred que pela aquest mat. a matins até aco ‘maya anata painar amb el pare, ila mare rornave de Feaglsia tot dient, ‘Gusev am aie somiador) Jas: «Quin serm més bonkc ‘Noms e fet que plorar.» LLapxosu: I per que plorava? (Gaxvitve: Tots els 'aqulle generaci ploraven en cls ser ‘mons, Aix een aguel temps us