Si vols citar aquesta pgina...

Actualitat literria sobre Jacint Verdaguer a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer >

Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer
Narcs Garolera (Universitat Pompeu Fabra)

Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902. Poeta i sacerdot

VidaJacint Verdaguer i Santal va nixer a Folgueroles (Osona) el 17 de maig de 1845, en una

famlia pagesa, modesta per relativament illustrada. A deu anys ingress al Seminari de Vic, on
curs estudis eclesistics. L'any 1870 fou ordenat de sacerdot, i celebr la primera missa a la capella
de Sant Jordi de Puigseslloses. Del 1863 al 1871 resid a can Tona, una masia a mig cam entre Vic i
Folgueroles, on escriv les seves primeres obres literries.

Desprs d'un curt vicariat a Vinyoles d'Ors (1871-1873), i afectat de fortes cefallgies, pass dos
anys fent el trajecte d'Espanya a Cuba, com a capell de vaixell, en els vapors de la Companyia
Transatlntica d'Antoni Lpez, futur marqus de Comillas. El 1877 entr al seu servei com a capell
de la famlia, i sis anys ms tard li fou confiat el crrec d'almoiner. Durant els ms de quinze anys
que visqu al palau dels Comillas, a la rambla de Barcelona, Verdaguer tingu ocasi de tractar
personalitats de l'alta societat catalana i espanyola, i pogu realitzar llargues excursions pel Pirineu,
fer estades en balnearis i residncies del marqus, i dur a terme viatges importants al nord d'frica,
als pasos de l'Europa central i a l'Orient Mitj, dels quals deix constncia literria.

El 1886, de tornada d'un viatge a Terra Santa, sofr una crisi espiritual que li provoc un desig de
purificaci i d'ascetisme, acompanyat d'un increment de les funcions prpies del seu ministeri i, ms
concretament, les derivades del seu crrec d'almoiner. A partir del 1889 entr en contacte amb
vidents i practicants d'exorcismes, i es convert aviat en propagador d'aquestes activitats, poc
aconsellades per l'Esglsia i prohibides pel bisbe de Barcelona. Endeutat Verdaguer amb la compra
d'una finca a Vallcarca, per salvar-hi una capella i establir-hi un lloc d'oraci i de penitncia, Claudi
Lpez, el segon marqus de Comillas, decid prescindir dels seus serveis com a capell almoiner i,
amb els bisbes de Barcelona i de Vic, Catal i Morgades, respectivament, planej el seu trasllat a la
capital d'Osona, amb el pretext d'una cura de reps. Desprs d'alguns dies al palau episcopal de Vic,
al maig del 1893 Verdaguer s'install al santuari mari de la Gleva (Osona), on resid dos anys.

Per l'abril del 1895, contravenint a les ordres del seu bisbe, abandon la Gleva i s'establ a Barcelona,
al domicili particular de la famlia Duran -una vdua i dues filles-, amb la qual havia entrat en relaci
alguns anys abans. El mes de juny public un comunicat a la premsa de Barcelona en qu es
declarava, "davant de la gent honrada" de la ciutat, vctima d'una persecuci injusta. Morgades el
priv de celebrar missa i d'exercir funcions sacerdotals. Verdaguer respongu a la prohibici amb
una srie d'articles periodstics "en defensa prpia", de gran impacte pblic. L'enfrontament del
capell poeta amb el seu superior eclesistic, amb el marqus que l'havia acollit, i amb alguns dels
seus amics ntims i familiars (el canonge Jaume Collell, l'advocat -i cos seu- Narcs Verdaguer i
Calls...), adquir una dimensi social que transcend el marc estrictament eclesistic. L'escndol fou

1
Si vols citar aquesta pgina...
Actualitat literria sobre Jacint Verdaguer a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer >

clamors. El "cas Verdaguer" esdevingu el centre d'interessos socials i poltics oposats. Dos anys
desprs lliur una segona srie d'articles a la premsa, encara ms virulents i agressius. A la fi del
1897, per, mitjanant la intervenci dels pares agustins d'El Escorial i del bisbe de Madrid,
Morgades s'avingu a una reconciliaci, formalitzada amb l'acceptaci d'un escrit de retractaci de
Verdaguer, i, el gener de l'any segent, li conced novament les llicncies sacerdotals.

Adscrit amb un benefici a l'esglsia de Betlem, visqu els darrers anys a Barcelona, fins que, vctima
de la tuberculosi, i desprs d'una llarga malaltia, fou traslladat a la Villa Joana de Vallvidrera, on mor
el dia 10 de juny de 1902. Tres dies desprs, fou enterrat al cementiri de Montjuc, a Barcelona,
enmig de la manifestaci de dol ms impressionant de la histria de Catalunya.

ObraVerdaguer manifest, de ben jove, una notable aptitud literria. Desprs d'unes primeres
poesies de caire satric i jocs, en la lnia de les composicions barroques i populars de la literatura
catalana moderna, conre la poesia de tema buclic i amors, seguint els models de la preceptiva
neoclssica, d'influncia castellana, o servint-se dels patrons ms habituals en la poesia catalana
popular (corrandes...), o, encara, imitant el model romntic de la Mirio mistraliana. Una part
d'aquestes composicions primerenques es public pstumament (Amors d'en Jordi i na Guideta,
1924; Jovenvoles, 1925).

Durant els anys de formaci, Verdaguer assaj diversos gneres literaris: un poema pic en prosa
sobre la descoberta d'Amrica (inacabat i publicat, pstumament, amb el ttol de Colom), narracions
fantasioses i escrits autobiogrfics (indits fins fa poc temps) i, sobretot, un extens poema de factura
neoclssica, Dos mrtirs de ma ptria, o siga Lluci i Marci, que public, el 1865, com a fullet, el
peridic vigat Eco de la Montaa. El mes de maig del mateix any, Verdaguer s'havia donat a
conixer als Jocs Florals de Barcelona, on obtingu un accssit i un premi extraordinari per dues
composicions en vers, de tema patritic i d'orientaci romntica. Aquestes distincions li valgueren el
reconeixement dels promotors dels Jocs, i li procuraren contactes personals -decisius en la seva
futura carrera literria- amb les figures ms destacades del moviment renaixencista catal (Mil,
Aguil...).

Encoratjat pels estmuls rebuts a Barcelona, Verdaguer reprengu el tema colomb en una extensa
composici potica, L'Espanya naixent, que present, sense xit, als Jocs Florals del 1868. Al cap de
poc, comen a treballar en un projecte ms ambicis, que li valdria, quasi deu anys desprs, el
reconeixement literari dins i fora de Catalunya: el poema pic L'Atlntida, premi extraordinari als Jocs
Florals de Barcelona del 1877, de concepci grandiosa, amb elements geolgics i figures
mitolgiques d'una gran fora descriptiva. Dos anys desprs don a la impremta un volum d'Idillis i
cants mstics, composicions lriques de tema religis i d'una gran delicadesa, que confirmaren la
vlua literria de Verdaguer en el conreu de gneres ben diversos.

El 1880, amb motiu del millenari montserrat, public Canons de Montserrat i Llegenda de
Montserrat, que refu i unific, anys desprs, en el volum potic Montserrat (1889). Dos anys
desprs, fu conixer una primera versi de Lo somni de sant Joan, refosa i ampliada en un volum
homnim posterior (1887), i un aplec de romanos de tema francisc que, anys a venir, reelaborar
en un volum dedicat al pobriss d'Asss (Sant Francesc, 1895). A les acaballes del 1885, desprs del
recull potic Caritat i de la traducci de Nerto, de Frederic Mistral, Verdaguer public Canig
-considerat el seu millor poema pic-, que li valgu la coronaci simblica, pel bisbe Morgades, com
a "poeta de Catalunya". Si L'Atlntida era una epopeia de tall clssic, amb una visi hispnica de la
descoberta del Nou Mn, Canig era una "llegenda" romntica, dedicada a exaltar els orgens
cristians de Catalunya. Un altre volum miscellani, tamb en la lnia del romanticisme, Ptria (1888),

2
Si vols citar aquesta pgina...
Actualitat literria sobre Jacint Verdaguer a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer >

l'acab de consagrar com a poeta nacional. El 1887 havia aplegat en volum, amb el ttol d'Excursions
i viatges, les impressions literries aparegudes com a reportatges periodstics en diverses
publicacions, i el 1889 don a la impremta un segon llibre de viatges -Dietari d'un pelegr a Terra
Santa-, que ha estat considerat la seva millor obra en prosa.

A l'inici del darrer decenni, public la trilogia potica Jess infant, composta a partir de les seves
vivncies a Palestina, i formada per tres llibres: Nazaret (1890), Betlem (1891) i La fugida a Egipte
(1893). Coincidint amb la seva estada al santuari de la Gleva i amb els moments inicials del seu
conflicte eclesistic, don a l'estampa el poema Sant Francesc (1895) ja citat, i els reculls
miscellanis Roser de tot l'any (1893), Veus del Bon Pastor (1894) i Flors del Calvari (1896), que es
pot considerar un correlat potic de la primera srie d'articles periodstics, aplegats en volum amb el
ttol d'En defensa prpia (1895).

Els darrers anys accept la direcci literria d'algunes revistes -L'Atlntida, La Creu del Montseny i
Lo Pensament Catal-, i don a la impremta tres obres potiques ms: Santa Eulria (1899), Aires
del Montseny (1901) i Flors de Maria (1902). Pstumament aparegueren els volums potics Al Cel,
Corpus Christi (1903) i Eucarstiques (1904), un recull de Rondalles i un aplec de Discursos (1905),
seguits d'un volum sobre Folklore (1907), una represa potica dels temes colombins -Colom, seguit
de Tenerife (1907)-, un volum que integrava dos ttols en vers -Els pobres. Els sants (1908)-, unes
glosses lullianes intitulades Perles del "Llibre d'Amic e d'Amat" (1908), i una versi del Cntic dels
Cntics, precedida de la prosa Los jardins de Salom(1907).

Dos volums d'Escrits indits (1958 i 1978), un recull complementari de Poesies juvenils indites
(1966) i un extens Epistolari (1959-1993) completen, fins avui, la producci literria de Verdaguer, i
constitueixen una font documental i biogrfica de primer ordre.

Jacint Verdaguer fou l'escriptor catal ms destacat del segle XIX i el ms representatiu de la
Renaixena literria catalana. Autor d'obres cultes d'una gran ambici, se serv de temes i formes
populars per transmetre les idees del catalanisme conservador i del catolicisme del seu temps. Torn
a la llengua catalana el prestigi perdut d'un idioma de cultura, i, tot i els seus desequilibris, dugu a
terme una obra perfectament coherent, al servei dels ideals de la fe i de la ptria. Ha estat utilitzat
des de postures ideolgiques oposades, i invocat sobretot com a smbol de catalanitat. La seva
eficcia expressiva i el ress social del seu conflicte li procuraren, ja en vida, una estima popular ms
personal que literria, en perjudici d'una valoraci estrictament artstica. Si la seva figura s, encara
avui, objecte de debat, la seva obra ha adquirit la consideraci de clssica.

Copyright text 1999 Ediuoc/ECSA

Tast de textos
Text
PDF: Ales
Un poema de Jacint Verdaguer.
http://lletra.uoc.edu/uploads/20131224/jverdaguer_ales.pdf
WEB: L'Atlntida
3
Si vols citar aquesta pgina...
Actualitat literria sobre Jacint Verdaguer a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer >

Edici digital del poema pic verdagueri.

http://www.badosa.com/ebooks/p093/
WEB: Dos captols de Canig
Al web de Miquel Alonso podeu llegir els dos primers captols d'aquesta obra.
http://www.xtec.es/~malons22/personal/canigo.htm
WEB: Magisteri Teatre-Mag Poesia
Amb fora fragments verdaguerians i enllaos.
http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/poemes-solts/verdaguer.html
WEB: Eucarstiques
Edici digital d'aquesta obra a la BVJLV.
http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/eucaristiques--0/html/
WEB: Colom seguit de Tenerife
Edici digital d'aquesta obra a la BVJLV.
http://www.lluisvives.com/obra-visor/colom-seguit-de-tenerife-obra-postuma--0/html/
WEB: Selecci de Poesia Catalana
Mitja dotzena de poemes (incloent l'impressionant "Sum vermis") i una breu nota biogrfica.
http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/verdague.htm
WEB: A Barcelona: oda
Digitalitzaci conjunta de la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes del
text ntegre de l'oda "A Barcelona" basat en una edici de 1883.
http://cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/bc/088146068722516230224842/
WEB: Canig: llegenda pirenayca del temps de la Reconquista
Digitalitzaci conjunta de la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes del
text ntegre de Canig basat en una edici de 1896.
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/043820949954069258563607/
WEB: "Vespres d'espellofada"
Text breu de Verdaguer (amb anlisi de vocabulari) en una pgina sobre Osona.
http://www.xtec.es/~evicioso/osona/vespres.htm
WEB: El castell dels comtes de Pallars
Text breu de Verdaguer.
http://www.xtec.es/~evicioso/pallsobi/castpall.htm
WEB: Verdaguer a EPdLP
Nota biogrfica en castell amb un poema a El Poder de la Palabra.
http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2399

Els lectors llegeixen

AUDIO: Merc Rayner llegeix 'Flordeneu', de Jacint Verdaguer
http://soundcloud.com/lletra/fragment-de-flordeneu-cant

Biobibliografia
4
Si vols citar aquesta pgina...
Actualitat literria sobre Jacint Verdaguer a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer >

Biografia
WEB: A la Viquipdia
Extensa biografia, obra i enllaos sobre l'autor al web de l'enciclopdia lliure.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jacint_Verdaguer
VIDEO: "Jacint Verdaguer, un escriptor per a un poble"
Captol de 57 minuts de la collecci "Viure i escriure. Els grans noms de la literatura catalana" a
Edu3.cat amb producci de la Fundaci Videoteca dels Pasos Catalans.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26799

Bibliografia
WEB: Qu hi ha a la Biblioteca de Catalunya
http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Verdaguer+Jacint&sortdropdown=-&sea
rchscope=13&searchscope2=13&SORT=D
WEB: Qu hi ha a les biblioteques universitries catalanes (CCUC)
http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/aVerdaguer+Jacint/averdaguer+jacint/1%2C2%2C1931%2CB/
exact&FF=averdaguer+jacint+1845+1902&1%2C1930%2C/indexsort=-
WEB: Qu hi ha a les biblioteques pbliques
http://argus.biblioteques.gencat.cat/iii/encore/search/C|SVerdaguer+Jacint|Orightresult|U1?lang=cat
&suite=pearl
WEB: Per llegir a internet (BVJLV)
http://www.lluisvives.com/obras/autor/verdaguer-jacint-1845-1902-1302
WEB: Articles de l'autor (Traces)
http://traces.uab.cat/search?f=author&p=Verdaguer%20Jacint&sc=1&ln=ca
WEB: Articles sobre l'autor (Traces)
http://traces.uab.cat/search?ln=ca&p=Verdaguer%2C+Jacint&f=keyword&action_search=Cerca&c=T
races+%3A+base+de+dades+de+llengua+i+literatura+catalanes&sf=&so=d&rm=&rg=10&sc=1&of=h
b

Comentaris sobre l'autor

Crtica
WEB: Jacint Verdaguer a l'AELC
Inclou biografia, obra, premis, referncies crtiques i fragments de la seva obra.
http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/
WEB: L'autor al Corpus Literari Ciutat de Barcelona
Biografia, enllaos i transcripci d'articles sobre Verdaguer.
http://www.ducros.cat/corpus/index.php?command=show_news&news_id=1940

Diversos

5
Si vols citar aquesta pgina...
Actualitat literria sobre Jacint Verdaguer a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer >

WEB: Fundaci Verdaguer a Folgueroles

Informaci sobre la Fundaci Jacint Verdaguer al web Espais escrits de la Xarxa del Patrimoni
Literari Catal.
http://www.espaisescrits.cat/qui-som/centres/fundacio-jacint-verdaguer
WEB: Ctedra Verdaguer
Pgina de la Ctedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la Universitat de Vic.
http://www.uvic.cat/node/402
WEB: Ctedra Verdaguer de la Universitat de Vic
Informaci sobre la Ctedra Verdaguer d'Estudis Literaris al web Espais escrits de la Xarxa del
Patrimoni Literari Catal.
http://www.espaisescrits.cat/qui-som/centres/catedra-verdaguer-d-estudis-literaris-universitat-de-vic-
universitat-central-de-catalunya
WEB: Jacint Verdaguer i la Plana de Vic
Descripci de la ruta literria dedicada a l'autor (Vilaweb Lletres).
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3618936
WEB: Verdaguer, natura potica
Recull de poemes des de la vessant de l'observador de la natura.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18226
WEB: "Amic, Amat": Llull-Verdaguer-Bonet
Poemes del disc de Maria del Mar Bonet dedicat a Perles del "Llibre d'Amic e Amat" de Ramon Llull
de Verdaguer.
http://mariadelmarbonet.com/album/amic-e-amat/
WEB: Barcelona i Verdaguer
Pgina de l'Ajuntament de Barcelona dedicada a l'Any Verdaguer i a les diverses activitats que es
poden fer a la ciutat relacionades amb el poeta.
http://www.bcn.es/cultura/verdaguer100/
WEB: Museu casa Verdaguer a Vallvidrera
Pgina del Museu d'Histria de la Ciutat amb informaci sobre la Villa Joana.
http://museuhistoria.bcn.cat/ca/muhba-villa-joana
WEB: Calligrama Atlntida-Verdaguer
Calligrama que reprodueix un retrat de Mossn Cinto amb el text ntegre de l'Atlntida.
http://www.femfum.com/HTML/CAT/OBRA/OBRAPEUS1.HTM
WEB: Verdaguer a la Catholic Encyclopedia
Nota biogrfica en angls.
http://www.newadvent.org/cathen/15350a.htm
WEB: "Auca d'en Verdaguer"
Auca escrita per Joan Vilamala i illustrada per Josep Casadevall al web La paret de les auques.
Amb suggeriments de treball.
http://www.auques.cat/tot.php?auca=verdaguer
WEB: Itineraris literaris virtuals
Des del web del Consorci de Biblioteques de Barcelona podeu accedir a l'Itinerari Verdaguer, dins

6
Si vols citar aquesta pgina...
Actualitat literria sobre Jacint Verdaguer a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
< http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jacint-verdaguer >

de l'apartat "Barcelona i el mar".

http://www.bcn.cat/biblioteques/itineraris/iti2/intro.htm

0.
0.
7