Professional Documents
Culture Documents
Gramatica Valenciano
Gramatica Valenciano
GRAMTICA NORMATIVA
VALENCIANA
NORMATIVA
VALENCIANA
9 788448 244224
GRAMTICA
NORMATIVA
VALENCIANA
Valncia, 2006
GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA
Collecci Textos Normatius, 2
Acadmia Valenciana de la Llengua, 2006
Ortologia
1. La pronunciaci estndard del valenci 020
Ortografia
2. Lalfabet 036
3. Lagrupament dels sons 038
4. Les lletres 040
5. Els signes diacrtics auxiliars 047
6. Les convencions grfiques 055
7. Els signes de puntuaci 065
Formaci de paraules
36. Introducci a la formaci de paraules 334
37. La derivaci 338
38. La composici i altres procediments de formaci de paraules 353
Annexos
Abreviatures, smbols i sigles 364
Els gentilicis valencians 376
ndexs
ndex de taules 392
ndex general 397
SMBOLS FONTICS
1. PRELIMINARS
Des del segle xviii, la major part de les llenges de cultura occidentals
han comptat amb gramtiques prescriptives, sovint amb laval
dinstitucions acadmiques creades pel poder reial per a tal finalitat. No
ha passat aix en el cas de la nostra llengua, perqu, arran de la Guerra
de Successi (1704-1714), quedaren suprimits els usos oficials. La
llengua mantenia plena vitalitat en lmbit oral i en la literatura popular;
per, sense els usos administratius ni el conreu de la literatura culta,
comen a patir una certa interferncia del castell i entr en un procs
de dialectalitzaci. La llengua, daltra banda, no dispos de gramtics
que la descrigueren amb rigor i que la dotaren dunes normes de
carcter ortogrfic, morfolgic i sintctic que tornaren a convertir-la en
llengua de cultura.
A principis del segle xx, el pare Llus Fullana public una Gramtica
elemental de la llengua valenciana (1915), que, tot i basar-se en el
registre colloquial de la llengua, pretenia superar els usos lingstics
ms vulgaritzants que caracteritzaren una part de la producci escrita
en valenci del segle xix. El 1918, Bernat Ortn don a conixer una ben
orientada Gramtica valenciana (nocions elementals per a escoles de
primeres lletres), com a resposta a les incipients demandes dintroducci
de la llengua en el sistema escolar. El 1930, Llus Revest va publicar La
llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, opuscle que, amb
un remarcable to didctic i rigor cientfic, posa les bases ortogrfiques
i gramaticals de les Normes de Castell, de 1932, de les quals va ser
un dels artfexs principals. La mateixa preocupaci didctica s la que
inspira les successives edicions, a partir de 1933, de les Llions de
gramtica de Carles Salvador, que amb el ttol de Grmatica valenciana
serviren, des del 1950, de llibre de text per als alumnes dels Cursos de
Llengua Valenciana de Lo Rat Penat durant quasi tres dcades. El 1933,
Josep Giner va publicar La conjugaci dels verbs en valenci, amb un
enfocament descriptiu i alhora prescriptiu. Amb la mateixa orientaci, el
1950, lEditorial Torre public la Gramtica valenciana de Manuel Sanchis
Guarner, manual les recomanacions del qual per als usos literaris
foren seguides durant quasi trenta anys en totes les publicacions desta
editorial i han servit de pauta per als usos literaris valencians fins a
lactualitat. Desprs de la llarga etapa del franquisme i del perode de
la Transici, les perspectives de recuperaci del valenci com a llengua
oficial, materialitzades amb laprovaci de lEstatut dAutonomia de la
Comunitat Valenciana (1982) i de la Llei ds i Ensenyament del Valenci
(1983), han afavorit laparici de nombroses gramtiques i llibres de text
que han consolidat la doctrina gramatical dels grans mestres Carles
Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Totes estes obres
sinspiraven en lesperit de consens i de dignificaci de la llengua, que
culmin amb la signatura de les Normes de Castell, i aprofundien, des
duna ptica valenciana, en la tasca codificadora iniciada per Pompeu
Fabra.
Les Normes de Castell, que eren lexpressi de la voluntat collectiva
de regular les desorientacions grfiques de lpoca, van ser rpidament
acceptades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua escrita.
s per aix que el Consell Valenci de Cultura, en el Dictamen sobre la
13
3. CRITERIS DELABORACI
3.1. Estructura de lobra
Amb el terme gramtica es fa referncia a la descripci de lestructura
duna llengua. En sentit estricte, la gramtica socupa de la manera
com es combinen les unitats lxiques i els morfemes gramaticals
duna llengua per a formar unitats superiors, com sn les paraules,
els sintagmes i les oracions. La gramtica, aix, est constituda per
la descripci morfolgica (de lestructura interna de la paraula) i la
descripci sintctica (de lestructura interna dels sintagmes i de les
oracions) duna llengua. El gruix fonamental de la Gramtica normativa
valenciana es dedica, per tant, a la morfologia (tant a la flexi com a la
formaci de paraules) i a la sintaxi. A causa del seu inters normatiu,
tamb sinclouen dos parts una mica ms allunyades de la gramtica
estricta, com sn les que fan referncia a lortografia i a la pronunciaci.
La primera part de la gramtica se centra en lortologia (captol 1), i fa
referncia a la pronncia de vocals i consonants, mentres que la segona
part socupa de lortografia (captols 2 al 7), i tracta sobre els aspectes
grfics i la presentaci formal dels texts escrits.
La tercera part, la ms extensa (dels captols 8 al 35), fa referncia a
la sintaxi i a la flexi. Seguint un model de descripci molt habitual en
la tradici gramatical, es partix de les diverses classes de paraules
(les parts de loraci de la gramtica tradicional) i, per a cada classe,
sanalitzen conjuntament la forma i la funci: aix s, les propietats
flexives (si es tracta duna classe variable com el substantiu, el verb, etc.)
i les propietats sintctiques.
En la quarta part (dels captols 36 al 38), finalment, sanalitza la formaci
de paraules i, ms concretament, els procediments morfolgics de
qu disposa la llengua per a crear paraules noves: la derivaci, la
composici, el truncament, etc.
4. CRITERIS I MBITS DS
Com ja sha dit, en la presentaci dels fets lingstics es partix
generalment de la descripci daquells fenmens que tenen una gran
extensi i alhora una notable tradici literria den de les Normes de
Castell, per tamb sanalitzen aquells que tenen un abast geogrfic
redut i una vitalitat menor. Tots formen part del patrimoni lingstic
valenci per, lgicament, no tots sn adequats per als mateixos mbits
ds. Per aix en la GNV hem distingit en certs casos de variaci entre
formes i usos de carcter formal (com ara les construccions relatives del
tipus una obra lautor de la qual s alacant) i formes i usos de carcter
poc formal (com ara les construccions de relatiu del tipus una obra que
el seu autor s alacant). Aix mateix, des del punt de vista de lextensi
geogrfica, hem diferenciat entre formes i usos valencians dmbit
general (com per exemple el quantitatiu molt o la combinaci pronominal
li la de li la dnes) i formes i usos dmbit restringit (com per exemple el
17
1.1. Introducci
Totes les llenges de cultura possexen un model lingstic de referncia
que es considera adequat per als usos administratius i educatius, per
als mitjans de comunicaci i, en general, per a tots els mbits que
requerixen un mnim de formalitat. Este model es coneix com a llengua
estndard, o simplement estndard, i afecta tant els usos orals com els
escrits.
La pronunciaci considerada estndard en lpoca actual ha de tindre en
compte les tradicions delocuci, tant cultes com populars, especialment
les del llenguatge de lespectacle. Daltra banda, la societat actual es
caracteritza per un predomini de la comunicaci oral en tots els registres
ds de lidioma. En este sentit, laparici dels mitjans de comunicaci
audiovisuals s, sens dubte, el factor que ms ha obligat a definir un
model de referncia per a lexpressi oral, que, lgicament, en la mesura
que ben sovint partix dun text escrit, tendix a harmonitzar lortografia
amb la tradici ortopica o la pronunciaci real ms generalitzada duna
llengua. La varietat estndard es conforma justament sobre la base
duna funcionalitat comunicativa, que tendix a afavorir els fenmens
ms estesos i acceptats en una determinada comunitat lingstica, en
detriment daquells altres que tenen un abast ms restringit o estan
menys prestigiats.
La proposta de pronunciaci estndard del valenci que tot seguit
presentem pretn sistematitzar unes pautes ds, generalment
acceptades, que afavorisquen una pronunciaci acurada de la nostra
llengua.
Si b els destinataris ms interessats en la proposta segurament sn
els relacionats amb el mn dels mitjans de comunicaci i de leducaci
i, en general, aquells collectius que solen fer un s formal de la llengua
parlada, tamb pot interessar al conjunt de ciutadans valencians, tant
aquells que la usen habitualment i procuren expressar-se de la millor
manera possible com aquells que desitgen aprendre-la. Per eixa ra,
sha optat per reduir al mxim la teoritzaci i ls de terminologies no
ben conegudes per un gran nombre de possibles usuaris de la proposta
i shan tingut en compte els fenmens dinterferncia lingstica que
provoca el contacte freqent amb altres llenges, sobretot amb el
castell.
Encara que la pronunciaci del valenci s relativament uniforme en tot
el territori i sajusta prou b a les convencions ortogrfiques, es donen
fenmens de variaci que conv tindre presents a lhora de formular
una proposta vlida per al conjunt del valenci, que s lobjectiu desta
proposta. No totes les realitzacions fontiques gaudixen duna mateixa
extensi, dun mateix prestigi social i duna mateixa genunitat. En
conseqncia, conv destacar aquells fenmens que presenten un
contrast ms gran entre lortografia i la pronunciaci. Aix, amb afany
didctic, hem establit la gradaci segent:
21
rgans articuladors: llavis (1), dents incisives (2), alvols (3), paladar (4), vel del
paladar (5), pex de la llengua (6), lmina de la llengua (7), dors de la llengua (8).
Daltra banda, el mode darticulaci permet classificar les consonants
segons el tipus dobstacle que troba laire expirat i segons la manera
com laire passa per la glotis:
a) Atenent el tipus dobstacle que troba laire expirat, les consonants es
poden classificar en oclusives, fricatives, africades, rtiques (que, al seu
torn, poden ser bategants i vibrants), laterals i nasals.
OBSERVACI: Les oclusives sarticulen amb una obstrucci total de laire seguida
duna explosi; les fricatives, en canvi, amb una constricci provocada per
lacostament de dos rgans articuladors; les africades, combinant un primer
27
moment oclusiu i un segon de fricatiu; les rtiques, per mitj dun contacte
(bategants) o diferents contactes (vibrants) de lpex i els alvols; les laterals,
per mitj del contacte de la part central de la llengua i la cavitat oral superior,
que crea un o dos canals laterals per on pot eixir laire, i les nasals, duna
banda, per mitj dun tancament total del conducte oral i, duna altra, dun
abaixament del vel del paladar, que provoca que el passatge cap al nas quede
obert, de manera que laire pot eixir pel nas, per no per la boca.
b) Atenent la manera com laire passa per la glotis, les consonants poden
ser sordes o sonores: les sordes sarticulen sense vibraci de les cordes
vocals, i les sonores, amb vibraci.
Aix, la combinaci dels dos trets permet una classificaci global del
conjunt de consonants, tal com queden reflectides en la taula segent:
Taula 1.1:
Classificaci de les consonants
oclusives p b t d k g
africades ts dz tS dZ
bategant R
rtiques
vibrant r
laterals l
nasals m (M) n N
1.3.2. La pronunciaci
1.3.2.1. Les consonants oclusives
Segons el lloc darticulaci, les consonants oclusives poden ser bilabials
([b, p]), dentals ([d, t]) i velars ([g, k]), i segons el mode darticulaci,
sordes ([p, t, k]) i sonores ([b, d, g]).
1.3.2.1.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci de la d intervoclica en les terminacions -ada i -ador:
menjada [mendZDa], vegada [veDa]; mocador [mokaDR], llaurador
[awRaDR].
OBSERVACI: En estes terminacions, lemmudiment de la d s un fenomen molt
28
consonants sibilants alveolars poden ser sordes ([s, ts]) i sonores ([z, dz]).
1.3.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci fricativa del grup tz del sufix -itzar i derivats: analitzar
[analizR], localitzaci [lokalizasi], organitzador [oRanizaDR].
b) La pronunciaci fricativa del grup ts en posici inicial: tsar [sR],
tsarista [saRsta].
OBSERVACI: La pronunciaci africada del grup ts en posici inicial noms s
prpia de registres molt formals: tsar [tsR], tsarista [tsaRsta].
c) La pronunciaci o lemmudiment de la s de la terminaci -esa en
paraules com ara grandesa [gRandza] o [gRanda], riquesa [rikza] o
[rika], vellesa [veza] o [vea].
OBSERVACI: Algunes destes paraules tamb es poden representar grficament
amb la terminaci -ea: grandea, riquea, vellea.
a) Quan es troben davant de pausa: pes [ps], bra [bRs], peix [pjS], roig
[rtS], despatx [desptS] o plats [plts].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda:
pes ploma [ps plma], bra trencat [bRs tReNkt], peix cru [pjS kR],
roig pllid [rtS plit], plats trencats [plts tReNkts] o despatx tancat
[desptS taNkt].
1.4.2.2.2. En canvi, s prpia la realitzaci sonora destes mateixes
consonants en posici final en els casos segents:
a) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: pes atmic
[pz atmik], bra esquerre [bRz eskre], peix al forn [pjZ al fRn], roig
encs [rdZ enss] o despatx obert [despdZ obRt].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant
sonora: pes mosca [pz mska], bra dret [bRz dRt], peix blau [pjZ
blw], roig viu [rdZ vw] o despatx nou [despdZ nw].
1.4.2.3. Les consonants vibrants en posici final
Com ja ha quedat dit (v.1.3.2.6.3), no s recomanable en el valenci
estndard lelisi de la -r final de linfinitiu quan precedix un pronom
feble: portar-li [poRtli] o canviar-lo [kavilo].
1.5. LACCENTUACI
En valenci estndard cal tindre en compte les observacions segents:
a) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -iar
porten laccent en la vocal i: somia [soma], estalvien [estalven], canvia
[kaMva], estudies [estuDes], renuncien [renunsen].
b) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -quar
porten laccent en la vocal anterior a la velar q: adequa [aDkwa], liqes
[lkwes].
c) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -cuar
porten laccent en la u: descuen [desken], evacua [evaka].
d) s esdrixola la paraula aurola; sn planes les paraules medulla,
rptil i txtil.
ORTOGRAFIA
36
2. LALFABET
3. LAGRUPAMENT DE SONS
3.1. La sllaba
4. LES LLETRES
4.2.2. La grafia ss
El so alveolar fricatiu sord [s] es representa per ss entre vocals: bassa,
passar.
OBSERVACI: Tamb pot aparixer la grafia ss precedida de consonant en
paraules en qu un prefix acabat en s, com ara trans- o sots-, sadjunta a una
arrel comenada per s (transsexual, transsiberi, sotssecretari) i en els plurals
de formaci culta qualssevol i qualssevulla.
4.4. La grafia tz
La grafia tz representa en certes paraules de carcter patrimonial el
grup fnic alveolar africat sonor [dz]: dotze, tretze, setze.
Este mateix grup sutilitza tamb, amb el valor fnic de [z], en la
representaci grfica dels verbs formats amb el sufix -itzar (i derivats),
com caracteritzar, realitzaci, etc.
4.13. La grafia ny
El so palatal nasal [] es representa en totes les posicions per la grafia ny:
nyora, pinya, codony.
4.17. La grafia h
La grafia h, normalment, s muda; susa, per raons etimolgiques, en
una srie de paraules, com ara harmonia, herba, hivern, ahir, etc.
OBSERVACI: En certes interjeccions o en paraules derivades de noms propis
estrangers, la grafia h es pronuncia aspirada: ehem, ha, he, hegeli.
4.18. La grafia w
La grafia w susa en certes paraules procedents daltres llenges, per
representa dos valors fnics diferents segons que tinguen un origen
germnic o anglosax:
a) En paraules dorigen germnic, representa el so bilabial fricatiu sonor
[v]: wagneri, wolframi.
b) En paraules dorigen anglosax, t un valor fnic equivalent al de la
semivocal u [w]: whisky, wlter.
4.19. La grafia y
La grafia y, a ms de servir per a la formaci del dgraf ny, sutilitza
tamb autnomament, amb el valor fnic que correspondria a i, en
la representaci de certes paraules procedents daltres llenges o
formades a partir de noms propis: faraday, gray, jansky, Nova York, etc.
47
Taula 5.1:
Laccentuaci diacrtica
Amb accent diacrtic Sense accent diacrtic
b (adverbi): Ho ha fet molt b. be (nom, ovella, corder [b]; nom, lletra [b]):
Portar al be. Sescriu amb be de bou.
bta, btes (nom, recipient per a vi): Hem domplir bota, botes (nom, calcer alt [bta]; formes del
la bta. verb botar [bta]): Hui plou; posat les botes. No botes
damunt del llit.
du, dus (nom, divinitat): Els grecs tenien molts deu, deus (numeral [dw]; nom, font [dw];
dus. formes del verb deure [dw]): Vine a casa a les deu
del mat. Era la deu de la seua inspiraci. Em deu
diners.
dna, dnes (formes del verb donar): Dna-li el llibre. dona, dones (nom, persona de sexe femen [dna]):
s una dona molt intelligent.
s (forma del verb ser): El meu germ s metge. es (pronom [es]): Estes coses es fan de seguida.
fu (forma del passat simple del verb fer): Ell fu feu (forma de present dindicatiu i dimperatiu del
estudis de medicina, per no acab la carrera. verb fer [fw]; nom, domini [fw]): Feu el que vos
he dit. Aquella ciutat era un feu dels radicals.
fra (forma del verb ser): Si fra tu, no aniria a la cita. fora (adverbi [fRa]): Test esperant fora.
m (nom, extremitat del bra): Agarral ben fort de la ma (possessiu [ma]): Ma mare ja es troba millor.
m, i no el soltes.
ms (adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull ms. mes (nom, part de lany [ms]; conjunci [mes]):
Dem collirem ms taronges. En el mes dagost anirem al poble. Digu que vindria,
mes no crec que ho faa.
mlt, mlta, mlts, mltes (formes del verb moldre): molt, molta, molts, moltes (quantitatiu [mlt]): Tinc
He mlt tot el caf. molt de fred.
mn (nom, univers): Ha creat un mn fantstic. mon (possessiu) [mon]: Mon pare s fuster.
mra, mres (nom, fruita): Dem anirem a buscar mora, mores (nom, rab [mRa]): En el poble hi
mres. havia unes quantes famlies mores.
nt, nta, nts, ntes (nom, fill del fill): El seu nt net, neta, nets, netes (adjectiu que no t brutcia
sha fet molt gran. [nt]): El meu fill s molt net.
ns (plural majesttic): Ns, el rei dArag. nos (pronom [nos]): Redacteu-nos una carta per al
director.
s, ssa, ssos, sses (nom, animal): Han fet un os, ossos (nom, pea de lesquelet [s]); ossa,
reportatge sobre els ssos negres. osses (nom, conjunt dossos [sa]): Em fan mal els
ossos de tot el cos. T una ossa ben formada.
pl, pls (nom, filament que creix en la pell): Un pel, pels (contracci [pel]): Passarem pel pont.
animal de pl blanc.
qu (pronom interrogatiu [k]; relatiu precedit de que (relatiu sense preposici [ke]; conjunci [ke]):
preposici [k]): Qu vols? La casa de qu et vaig El xiquet que passa pel carrer s amic meu. No vull que
parlar est en venda. tornes a fer aix.
rs (nom, acci de resar): El rs del parenostre. res (pronom [rs]): No vull que li digues res daix que
hem comentat.
s (forma del verb saber): No ho s. se (pronom [se]): No se sap res.
s, ss (afirmaci): S que en vull un tros. La moci es si, sis (condicional [si]; nom, part anterior del pit
va aprovar per trenta-quatre ss enfront de sis nos. [s]; nom, nota musical [s]; pronom reflexiu [s];
numeral [ss]): Si vols que vaja, dis-mho. Es refugi
en el si de la muntanya. Porta els diners al si. Una
obra en si menor. Ell sempre parla de si mateix. T sis
germans.
50
sc (del verb ser): Jo sc filloga. soc (nom, tros de soca [sk]; nom, calcer [sk];
nom, mercat dels pasos rabs [sk]): Este soc s
de fusta de llimera. Shan posat de moda els socs. Va
comprar la gellaba en un soc.
sl, sls (nom, pis, terra): Ha comprat una parcella sol, sols (nom, astre [sl]; nom, nota musical
en un sl molt rocs. [sl]; adjectiu sense companyia [sl]): Ja ha eixit el
sol. La partitura est en clau de sol. Est sol.
sn (forma del verb ser): Aquells que ens han saludat son (possessiu [son]; nom, acte de dormir [sn];
sn amics meus. nom, ganes de dormir [sn]): Son pare s msic. T
un son molt profund. Tinc molta son.
t (forma del verb tindre): T una empresa molt te (pronom [te]; planta [t]; lletra [t]): La pellcula,
important. no te la vaig contar tota. Els anglesos tenen costum de
prendre te. En esta paraula falta una te.
ts (nom, occpit): Va caure de ts. tos (nom, expectoraci [ts]): Tenia una tos molt
lletja.
s (nom, acci dusar una cosa): Fes s del teu dret us (pronom [us]): Ara us portarem dos caixes de
preferent. taronges.
vns, vnen (formes del verb vindre): Mhan dit que vens, venen (formes del verb vendre [vns],
vnen hui mateix. [vnen]): Les botigues no venen massa.
vs (pronom personal fort): Beneda sou vs entre vos (pronom personal feble [vos]): Emporteu-vos les
totes les dones. revistes.
OBSERVACI: Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita amb
accent diacrtic mantenen tamb este accent: adu, rodamn, besnt, repl;
subsl, etc.
A lhora de marcar una paraula amb accent diacrtic, se seguixen
generalment els criteris segents:
a) En una parella de paraules homgrafes en qu una s tnica i laltra tona,
es marca amb accent diacrtic la paraula tnica: m / ma, mn / mon, s / se,
t / te, vs / vos, etc.
b) Si les dos paraules sn tniques, per hi ha diferncies de timbre, se sol
marcar amb accent diacrtic la paraula amb vocal tancada: b / be, dna /
dona, fra / fora, mra / mora, s / os, sc / soc, etc.; encara que a vegades
du accent diacrtic la paraula amb la vocal oberta: ts (occpit) / tos
(expectoraci).
5.2. La diresi
5.3. El guionet
El guionet (-) s un signe ortogrfic que, a ms dusar-se per a indicar la
partici de paraules a final de lnia i per a enllaar les formes sillbiques
dels pronoms febles darrere del verb, servix per a unir paraules
originriament diferents en els casos segents:
a) En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les
unitats i les centenes: vint-i-cinc, trenta-tres, cinquanta-quatre, setanta-
huit, noranta-nou; dos-cents, quatre-cents, sis-cents, huit-cents; setanta-
un, trenta-dos.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet els derivats destes paraules:
huitcentista, noucentisme.
b) En els composts en qu el primer element s un punt cardinal: nord-
est, sud-oest, sud-afric, nord-americ.
c) En els composts reduplicatius, en qu es repetix, parcialment o
totalment, un constituent, un patr rtmic o un significat: a mata-degolla,
bub-bub, a corre-cuita, non-non, nyam-nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.
d) En els composts en qu el segon element comena per r-, s- o x-, i el
primer acaba en vocal: cama-roja, compta-revolucions, esclata-sang, gira-
sol, para-xocs.
e) En els composts en qu laglutinaci pot dificultar o alterar la lectura
dels components a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc, cor-robat,
pit-roig, Vilar-roig.
f) En els composts patrimonials en qu el primer element sescriu amb
accent: desps-ahir, desps-dem, m-llarg, pl-blanc.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet en alguna paraula com ara usdefruit,
pel fet de tindre una grafia molt consolidada.
g) Amb ladverbi no usat com a prefix quan el segon element s un nom:
pacte de no-agressi, la no-belligerncia, principi de no-intervenci, el no-
metall, la no-violncia, el no-res.
52
5.4. Lapstrof
Lapostrof () s un signe ortogrfic que sutilitza per a representar
les formes asillbiques de larticle definit, de larticle personal i
de la preposici de. Lapstrof tamb susa en les combinacions de
determinats pronoms febles amb el verb o amb un altre pronom feble:
magrada, ajudal, lil compre, torna-mel.
5.4.1. Com a regla general, quan la paraula que els seguix comena
per vocal o h, els articles definits el i la es reduxen a l, els articles
personals en i na es reduxen a n i la preposici de es redux a d:
larbre
lherba
lhora
linvent
lull
nngel
nrsula
crits dalegria
paisatge dhivern
OBSERVACI: S que sapostrofa, en canvi, davant del nom de les lletres dels
altres alfabets: lalfa, llif, llef.
c) s preferible mantindre les formes plenes de larticle el i la i de la
preposici de davant de paraules comenades per vocal utilitzades amb
carcter metalingstic:
el participi de establir
el plural de home
54
OBSERVACI: Quan este signe indica una suspensi momentnia del discurs,
sense tancar la frase, la represa del discurs sinicia amb minscula inicial: No
em vaig atrevir a dir res... en aquella situaci tan tensa (v. 7.2.1).
6.2.1. La redona
La lletra redona (tamb anomenada romana) es caracteritza perqu last
de la lletra s perpendicular a la lnia. Normalment, sutilitza com a base
de la composici de texts. Per, en el cas que el text estiga compost en
lletra cursiva les funcions prpies deixe tipus de lletra se solen assignar
a la redona o a les cometes simples:
Ha publicat un article en la revista Sa.
Ha publicat un article en la revista Sa.
6.2.2. La cursiva
La lletra cursiva (tamb anomenada itlica o bastarda) t els traos
inclinats cap a la dreta, ja que tendix a imitar les formes de la lletra
manuscrita. Sutilitza fonamentalment amb una funci diacrtica, b per
a citar (s a dir, per a indicar que les paraules escrites en cursiva es
corresponen fidelment amb un altre text) o b per a emfatitzar alguna
59
OBSERVACI: Si el ttol dun llibre inclou alhora el ttol dun altre llibre, no cal
marcar-lo duna manera especial, si b pot acotar-se entre cometes simples:
El llibre Algunes consideracions per a lanlisi estilstica de Tirant lo Blanc va
rebre el XXXII Premi Senyera.
O b:
El llibre Algunes consideracions per a lanlisi estilstica de Tirant lo Blanc va
rebre el XXXII Premi Senyera.
b) Els ttols dobres pictriques, escultriques, musicals, etc.:
Una de les obres ms conegudes de Sorolla s I encara diuen que el
peix s car.
Lobra Cosmos 62 de lescultor Andreu Alfaro est en una platja prop
del Penyal dIfac.
c) Els ttols de pellcules, obres de teatre i programes de rdio i televisi:
La pellcula Grcies per la propina est ambientada a Valncia.
El programa Colp dull ha rebut el Premi de la Crtica.
d) Els noms propis de naus, aeronaus, satllits, ferrocarrils, etc.:
Ahir va salpar la corbeta Diana del port dAlacant.
Lavi Ciutat de Valncia fa diriament el trajecte Valncia-Barcelona.
6.2.3. La versaleta
La lletra versaleta presenta els carcters propis de les majscules per
amb una alria igual, o lleugerament superior, a les minscules. El seu
s sol reservar-se per als casos segents:
a) Les xifres romanes quan acompanyen una paraula que sescriu en
minscula, com ara segles, volums, toms, etc.:
Es tracta dun s que data del segle xviii.
Apareix referit en el volum iii de les seues obres completes.
6.2.4. La negreta
La lletra negreta es diu aix perqu t el tra ms gruixut que les altres
lletres de la mateixa famlia. Pot ser tant redona com cursiva, i sutilitza
per a destacar i facilitar la localitzaci duna determinada paraula o
expressi, especialment en els ttols de captols, apartats i pargrafs; en
les entrades i les locucions de diccionaris i enciclopdies; sovint tamb
per a destacar els noms propis en certes notcies de premsa, etc.:
1. Les activitats del sector primari
En la segona mitat del segle xx, lactivitat agrria va passar duna
agricultura tradicional, que ocupava m dobra abundant, a una
agricultura evolucionada o de mercat.
sndrome PAT. 1. f. Conjunt de smptomes i signes que definixen
clnicament una malaltia. 2. a. f. Agrupament de smptomes amb
personalitat clnica acusada descrit per un determinat autor.
b. sndrome angiospasmdica (o de Hirtz) Conjunt daccidents
determinats per lespasme dels vasos sanguinis dels membres,
de les vsceres o duna regi ms o menys limitada. c. sndrome
dabstinncia Conjunt dalteracions psquiques i fsiques produdes
per la cessaci del consum habitual de qualsevol tipus de droga.
OBSERVACI: Algunes abreviatures compostes poden portar una barra al mig: c/c
(compte corrent), r/n (referncia nostra). No sha de confondre esta barra amb
la barra indicadora de divisi, que mant el punt abreviatiu: pta./kg (pessetes
per quilo).
OBSERVACI: Les abreviatures constitudes per una sola lletra poden formar el
plural afegint una s o duplicant la lletra: pgines ps. o pp., folis fs. o ff.
Les abreviatures formades per suspensi (s a dir, aquelles en qu somet
la part final de la paraula) poden formar el plural afegint la marca de plural
corresponent o b mantindres invariables: pgines pgs. 47-54 o b pg. 47-54.
d) Es lligen com si la paraula abreviada estiguera escrita amb totes les
lletres del nom:
etc. etctera
p. o. per orde
e) Les abreviatures de paraules o expressions estrangeres sescriuen en
cursiva, igual que les paraules o expressions representades:
loc. cit. loco citato
s. v. sub voce
f) Els numerals ordinals poden representar-se amb lltima lletra del
nom al costat de la xifra, seguida o no de punt, o b amb lltima lletra
volada, precedida o no de punt:
1r, 1r. o 1.r, 1r primer
4a, 4a. o 4.a, 4a quarta
OBSERVACI: Les formes de plural sindiquen amb les dos ltimes lletres: 4ts,
4ts. o 4.ts, 4ts (quarts); 9es, 9es. o 9.es, 9es (novenes).
OBSERVACI: Per en cap cas poden anar seguits de punt: Disposaven de tot el
material necessari per a iniciar lascensi: roba adequada, cordes, arnesos, etc.
Amb tot, el mal oratge els va fer desistir de lempresa.
7.2.2. Els signes dinterrogaci i dadmiraci poden anar immediatament
desprs del punt duna abreviatura; davant duna coma, dun punt i coma i de
dos punts, i tamb davant o darrere de punts suspensius i de signes dincs:
Ja treballes?, on?, des de quan?
Quan el veja, ja li dir jo...!
Pot justificar-se en algun cas la violncia es pregunta molta gent?
OBSERVACI: En canvi, no poden anar seguits de punt: Qui no sha sentit com un
estpid rematat alguna vegada? Jo, he de confessar-ho, moltes vegades.
7.3.1. La coma
7.3.1.1. La coma (,) representa una pausa breu en el discurs o una
inflexi tonal, i susa en els casos segents:
a) Per a allar i remarcar un vocatiu:
Isabel, escoltam.
Mira, Josep, no pense repetir-tho.
Distingida senyora,
b) Per a separar els elements duna enumeraci, ja siguen paraules o
frases:
Necessitem folis, llapis, bolgrafs, etc.
Arrib a casa, es canvi de roba, sassent cmodament i comen a
llegir el diari.
7.3.3. El punt
El punt (.) representa una pausa important en el discurs (ms gran que
la que indiquen la coma i el punt i coma). Sutilitza per a marcar el final
duna oraci que t un sentit complet. Hi ha tres tipus de punts: el punt i
seguit, el punt i a part i el punt final.
7.3.3.1. El punt i seguit sutilitza per a separar oracions en qu es tracta
la mateixa idea, per que no estan enllaades sintcticament entre si.
El punt i seguit no implica canvi de pargraf, sin que el text continua
immediatament desprs deste signe.
El viatge estigu ple dincidncies. La primera nit sens avari el cotxe i
hagurem de caminar durant una hora per a trobar un lloc habitat.
69
7.3.3.2. El punt i a part assenyala una pausa ms llarga que la del punt i
seguit, i sutilitza per a separar pargrafs que expressen idees diferents
sobre un mateix tema. Desprs deste signe hi ha sempre un canvi de
pargraf.
De les imatges del paisatge de Mart preses per la sonda Pathfinder,
els cientfics han obtingut proves considerades definitives que el planeta
va sofrir en algun moment unes inundacions catastrfiques.
Les primeres anlisis de les dades que ha enviat el robot tot terreny
Sojourner sobre la composici del sl marci indiquen que es troba
verdaderament a Mart, va assenyalar Rudolf Rieder, el cientfic alemany
encarregat desta part de la missi.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitza, a vegades, la barra: C/, c/c, etc.
b) Per a separar els milers en totes aquelles xifres que es lligen
habitualment com a quantitats senceres:
Limport total de les millores projectades s de 72.000 euros.
c) En la reducci de les dates a xifres, el punt separa el dia, el mes i lany:
El 25 dagost del 2002 (25.08.02).
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitzen el guionet (-) i la barra (/): 25-08-
02 o 25/08/02.
d) En lexpressi sexagesimal de les hores, el punt separa les hores i els
minuts:
El vol arriba a les 8.30 hores.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitzen els dos punts: El vol arriba a les
8:30 hores.
7.6.1. Lasterisc
Lasterisc (*) susa en els casos segents:
a) Com a signe de crida de nota al marge o a peu de pgina dins dun
text. En este cas, sescriu darrere de la paraula o de les paraules sobre
les quals es dna informaci:
s incorrecte ls de la preposici amb davant dun infinitiu.*
8.1. Introducci
Com sha indicat en la introducci de la gramtica, el tercer gran bloc de
captols se centra en la sintaxi i en la morfologia flexiva. En els captols que
seguixen, per tant, es presentaran les diferents classes de paraules i, per
a cada classe, sanalitzaran conjuntament les seues propietats flexives, la
funci sintctica que realitzen i les construccions en qu apareixen.
Certament, lopci adoptada impedix separar de manera estricta
els aspectes sintctics dels morfolgics, per permet descriure
conjuntament la forma i la funci de cada classe de paraules, dacord
amb un esquema de presentaci molt habitual en la nostra tradici
gramatical. Partint de lesmentada concepci, lobjectiu del present
captol consistir a delimitar els conceptes bsics que faciliten la
descripci i el tractament normatiu de cada classe de paraules.
8.3. La flexi
Un dels criteris a partir dels quals es poden caracteritzar les diferents
classes de paraules s el de les seues propietats flexives. Per flexi
sentn la forma que adopten les paraules condicionada per la seua
funci sintctica, i ms concretament per regles sintctiques com la
concordana del verb amb el subjecte o de ladjectiu amb el substantiu.
Ladjectiu alt, per exemple, adopta la forma alta si modifica un substantiu
com paret, per la forma alts si en modifica un altre com edificis.
Tenint en compte la flexi, les classes de paraules es classifiquen en
variables i invariables, segons que adopten formes diferents en el discurs
o presenten sempre la mateixa forma. Sn variables els substantius,
els adjectius, els determinants (article, demostratius, possessius), la
majoria de pronoms i quantificadors i els verbs; en canvi, sn invariables
les preposicions, els adverbis i les conjuncions.
La flexi generalment sexpressa per mitj de canvis en les terminacions
de les paraules, com ocorre en el cas de ladjectiu alt, que presenta
les formes flexives alt (mascul singular), alta (femen singular), alts
(mascul plural) i altes (femen plural).
Els substantius, els adjectius, els determinats i els quantificadors
varien tenint en compte distincions relacionades amb les categories
gramaticals de gnere i nombre. Els pronoms tamb varien dacord amb
el gnere i el nombre, per a ms presenten distincions relacionades
amb la persona i el cas. Els verbs, finalment, varien dacord amb la
conjugaci, el temps, laspecte, el mode, el nombre i la persona.
Les categories gramaticals sexpressen en la paraula per mitj de
morfemes. En el captol 36, es parlar ms detalladament del concepte
de morfema, i es diferenciaran els morfemes lxics (morfemes amb
significat lxic) i els gramaticals (els que expressen les propietats
flexives). Ara ens limitarem a apuntar que els morfemes lxics (larrel
de la paraula, els prefixos i el sufixos) conformen el seu radical, mentres
que els morfemes flexius sidentifiquen amb les categories gramaticals,
i generalment sexpressen per mitj de canvis en les terminacions
flexives o desinncies. Aix, per a una paraula com altes, es diu que el
morfema de femen sexpressa per mitj de la marca e i el de plural
per mitj de la marca s; per a una altra com alt, en canvi, es diu que els
morfemes de mascul i de singular sexpressen per mitj de labsncia
de marques.
Els morfemes flexius poden acomplir funcions diferents. De manera
general es poden diferenciar quatre tipus de morfemes:
a) Els que permeten establir classificacions formals dins duna classe
de paraules; concretament, la conjugaci en els verbs (que permet
diferenciar els verbs de la primera, la segona i la tercera conjugaci),
i el gnere en els substantius (que permet diferenciar els substantius
masculins dels femenins).
b) Els que expressen relacions de concordana entre paraules en el
discurs; concretament, el gnere i el nombre en els adjectius, els
determinants i els quantificadors (que expressen la concordana amb
el substantiu que modifiquen) i la persona i el nombre en el verb (que
expressen la concordana amb el subjecte).
80
8.5. Loraci
Loraci, com sha apuntat, s la unitat mxima de la sintaxi. Com a
norma, les oracions estan integrades per un sintagma nominal que
funciona com a subjecte i per un sintagma verbal que funciona com a
predicat. El sintagma nominal que realitza la funci de subjecte imposa
la concordana en nombre i persona al verb, i normalment apareix
anteposat:
El president del Govern parlar en el programa desta nit.
subjecte predicat
8.5.2. La concordana
La concordana del verb amb el subjecte presenta en certs casos
algunes especificitats sobre les quals conv parar esment. Respecte a
la concordana de nombre, presenten especificitats els noms collectius,
singulars per la forma i plurals pel sentit, com ara gent, grup, colla,
professorat, etc. Quan els noms collectius susen en singular, el verb
presenta una certa vacillaci i pot admetre tant una concordana formal
(en singular) com una concordana pel sentit (en plural): La famlia es
nega/neguen a escoltar les peticions de Carles. Gramaticalment, s ms
habitual i preferible la concordana formal. No obstant aix, hi ha factors
que intervenen en el tipus de construcci resultant:
a) Si el collectiu est constitut per individus iguals, es tendix a
considerar-los com una sola entitat i es fa la concordana formal: El
professorat accepta els nous horaris.
b) Si el collectiu est constitut per individus diversos, es tendix a
considerar ms els individus que el conjunt que formen i es pot fer la
concordana pel sentit: Aquell grup toquen molt b.
c) Si el nom collectiu va seguit de la preposici de i de la menci als
individus que formen el collectiu, es tendix a fer la concordana formal:
Una colla de castellers ha participat en la festa. Passa el mateix amb els
collectius numerals: La mitat dels alumnes ha protestat.
d) Si el collectiu apareix acompanyat i determinat per altres paraules, es
refora la concordana formal: Lexrcit, amb el suport governamental, va
decidir ordenar lofensiva.
e) Si loraci s atributiva i un dels dos elements s un collectiu i laltre
un nom en plural, no es fa la concordana formal sin pel sentit: Aquella
multitud sn treballadors del port.
f) Si el nom collectiu est prop del verb, safavorix la concordana
formal: El venat ha votat a favor de pintar la faana; El venat, desprs
descoltar ladministrador de la finca, han votat a favor de pintar la faana.
La concordana de persona presenta menys especificitats. No obstant
aix, cal fer esment de certs casos en qu la concordana sestablix
83
Taula 9.1:
Funcions oracionals dels sintagmes nominals
funci exemple
subjecte El representant sindical present la proposta.
complement directe He comprat cebes tendres.
complement indirecte Encara no he pogut enviar la postal a la mare.
atribut s la persona ms amable que conec.
complement de rgim Parlaven del nou polgon industrial.
Sempre me lhe imaginada alcaldessa.
complement predicatiu
Treballa com a assistenta social.
La prxima setmana comencen les festes.
Dinarem en la platja.
circumstancial
Ens veurem a la nit.
Va contestar amb tota la tranquillitat del mn.
Els substantius que tenen el sufix -ista per a designar tant el mascul
com el femen (un artista / una artista) poden adoptar la terminaci -iste /
-ista per a distingir el mascul del femen (un artiste / una artista).
OBSERVACI: A partir del segle xv, per a designar el mascul, el sufix culte -ista
comena a alternar en la llengua escrita amb la variant dorigen popular -iste.
Taula 10.13:
Substantius amb doble gnere
mascul femen
el canal (via daigua) la canal (conducte, canonada, estria, etc.)
el clau (per a clavar, dent incisiva) la clau (per a obrir i tancar)
el clera (epidmia) la clera (irritaci)
el coma (estat patolgic) la coma (signe de puntuaci)
el delta (accident geogrfic) la delta (lletra grega)
un editorial (article de fons) una editorial (empresa editora)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament, final)
un orde (disposici regular, grup de
una orde (manament)
persones sotmeses a unes regles)
el part (acci de parir) la part (porci)
el planeta (astre) la planeta (dest)
el pols (batec) la pols (partcules diminutes)
el post (lloc ocupat per les tropes) la post (taula de fusta)
el pudor (vergonya) la pudor (mala olor)
la salut (estat de lorganisme lliure de
el salut (salutaci)
malalties)
el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir)
el vall (excavaci) la vall (terreny pla entre muntanyes)
Amb tot, els monosllabs acabats en -x (excepte fax, que fa faxos), aix
com les paraules planes acabades en -x precedides de vocal o les agudes
precedides de consonant, fan el plural afegint una -s:
103
Taula 11.10:
Monosllabs o paraules planes acabades en x
singular plural
box boxs
dux duxs
ndex ndexs
esfinx esfinxs
Observaci: Amb tot, algunes paraules acabades en -tx fan el plural afegint una -s
a la forma de singular. s el cas de matx que, per a evitar ambigitats, fa matxs;
o de les paraules planes sndwitx o crritx, que en plural fan sndwitxs o crritxs;
o de paraules com despatx, que, a ms del plural despatxos, tamb admet la
forma despatxs, per analogia amb altres paraules acabades en el so [tS].
j) Els substantius masculins acabats en -sc, -st, -xt i -ig fan el plural o b
afegint la terminaci -s o b la terminaci -os:
Taula 11.13:
Substantius acabats en sc, st, xt i ig
singular plural en s plural en -os
bosc boscs boscos
gust gusts gustos
text texts textos
desig desigs desitjos
104
Observaci: En alguns casos, aix no obstant, quan laccent tnic recau sobre
lltima sllaba, colloquialment, shan creat formes de plural analgiques, no
acceptades normativament: els dillunsos, els dimartsos i els dijousos.
e) Els noms composts el segon constituent dels quals s una forma de
plural:
Taula 11.19:
Els noms composts
singular plural
un comptagotes uns comptagotes
un torcamans uns torcamans
un llepafils uns llepafils
un posagots uns posagots
Taula 11.22:
Els malnoms
singular plural
la Conilla les Conilles
el Morrut els Morruts
el Parreta els Parretes
la Paua les Paues
Taula 11.24:
Composts soldats
singular plural
altaveu altaveus
curtcircuit curtcircuits
cama-roja cama-roges
gira-sol gira-sols
Taula 11.27:
Prstecs
singular plural llengua originria
aquelarre aquelarres basc
brioix brioixos francs
cromlec cromlecs galic
currculum currculums llat
datxa datxes rus
esllom eslloms noruec
espagueti espaguetis itali
mting mtings angls
periquito periquitos castell
xeic xeics rab
13.1.Conceptes generals
Al parlar de la flexi de gnere dels substantius es va apuntar que el
gnere s un tret intrnsec en els substantius i que, des dun punt de
vista morfolgic, cal diferenciar la classe dels substantius masculins i
la dels substantius femenins. El gnere, en canvi, no s intrnsec en les
altres classes de paraules nominals, i concretament en els adjectius.
Els adjectius no sn masculins o femenins, sin que susen com a
masculins o com a femenins dacord amb la regla de concordana amb
el substantiu (v. 10.1.2). Hi ha adjectius que, a causa del seu significat,
susen amb substantius molt concrets i presenten un nic gnere. Este
s el cas, per exemple, de bixest, que, pel fet de referir-se a lany de cada
quatre que t un dia ms, susa en mascul: un any bixest. Aix no vol dir,
tanmateix, que bixest siga un adjectiu mascul, ja que es pot forar un
context en qu ladjectiu modifique un substantiu femen i suse, per tant,
com a femen, com ocorre en loraci No hi ha setmanes bixestes.
Des dun punt de vista morfolgic, els adjectius sn variables o
invariables. Els adjectius variables sn aquells que presenten una
terminaci per al mascul i una altra per al femen: content/contenta,
ric/rica, pobre/pobra. Els adjectius invariables, en canvi, sn aquells
que tenen una nica terminaci i adopten la mateixa forma tant quan
modifiquen un substantiu mascul com quan modifiquen un substantiu
femen: alegre, amable, cordial.
d) Els adjectius acabats en -ig fan el femen canviant este dgraf per j o
per tj:
Taula 13.5:
Canvi de ig per j o tj
mascul femen
roig roja
lleig lletja
117
OBSERVACI: La consonant n forma part del radical i, per tant, reapareix en les
formes de plural (sans, plens, fins, etc.) i en les paraules derivades (sanitat,
plenitud, finor, etc.). No safig, per tant, la terminaci -na, sin simplement
-a, en aquells casos en qu la n no reapareix en el plural o en altres paraules
derivades: cru, crua (com crus, cruesa); nu, nua (com nus, nuet, nuesa).
b) Els adjectius acabats en -i o -u tones precedides de consonant
formen el femen afegint una -a, i passen generalment de plans a
esdrixols, cosa que t repercussions en laccent grfic:
118
Taula 13.9:
Canvis en laccentuaci grfica
mascul femen
aeri aria
espontani espontnia
ingenu ingnua
superflu suprflua
b) Els adjectius acabats en -a tona canvien esta vocal per -e i afigen una -s:
Taula 14.2:
Adjectius acabats en -a tona
singular plural
aptrida aptrides
verda verdes
elitista elitistes
grossa grosses
OBSERVACI: La consonant n forma part del radical i, per tant, reapareix en les
formes de femenines (artesana, plena, divina, etc.) i en les paraules derivades
(artesanal, plenitud, divinitat, etc.). No safig, per tant, la terminaci -ns, sin
simplement -s, en aquells casos en qu la n no reapareix en el femen o en altres
paraules derivades: cru, crus (com crua, cruesa); nu, nus (com nua, nuet, nuesa).
d) Els adjectius masculins acabats en -s o -x (tant si es pronuncia [ks]
com si es pronuncia [S]) fan el plural afegint la terminaci -os:
Taula 14.4:
Adjectius acabats en -s
singular plural
advers adversos
gris grisos
fals falsos
annex annexos
fix fixos
baix baixos
f) Els adjectius acabats en - presenten una nica forma per als dos
gneres en el singular, i dos en el plural, una en -os i una altra en -es:
Taula 14.6:
Adjectius acabats en -
singular plural mascul plural femen
auda audaos audaces
feli felios felices
fero feroos feroces
viva vivaos vivaces
15. LARTICLE
Taula 15.4:
Usos de larticle lo amb valor abstracte
construcci exemples amb lo exemples sense lo
s lo ms absurd que he sentit mai. s el ms absurd que he sentit mai
Lo lleig i lo bell sn qualitats subjectives. La lletjor i la bellesa sn qualitats subjectives.
Espera que ara ve lo bo. Espera que ara ve la ms bona.
s una expressi de lo modern. s una expressi de la modernitat.
Lo millor no ho saps encara. El millor del cas no ho saps encara.
lo + adjectiu Lo cert s que ho va fer ell. La veritat s que ho va fer ell.
El cert s que ho va fer ell.
s lo ms sensat que ha dit. s la cosa ms sensata que ha dit.
s el ms sensat que ha dit.
El gol de fora de lrea va ser lo ms El gol de fora de lrea va ser el fet ms
destacat del partit. destacat del partit.
Segons lo establit en els estatuts. Segons el que establixen els estatuts.
A s precisament lo que anava buscant. A s precisament el que anava buscant.
Lo que em dius em sorprn molt. Aix que em dius em sorprn molt.
El que em dius em sorprn molt.
lo + que
T prou diners, per lo que passa s que no T prou diners, per el cas s que no sels sap
sels sap administrar. administrar.
No s lo que vols dir. No s qu vols dir.
lo + possessiu Sempre defn lo seu. Sempre defn les seues coses.
lo + de Va arreplegar lo de Vicent. Va arreplegar les coses de Vicent.
lo + de s lo de sempre: riure per no plorar. s la de sempre: riure per no plorar.
OBSERVACI: Molts dels usos colloquials del lo sn calcs sintctics del castell,
llengua que, contrriament a la nostra, tendix a utilitzar larticle neutre lo
all on el valenci recorre a frmules com les que sadduxen en la segona
columna. Altres reflectixen usos tradicionals de larticle mascul clssic,
amb la forma lo o l (v. taula 15.3), que, ajudats pel castell, es fan servir en
concurrncia amb el o amb altres frmules com les que apareixen en la
segona columna, que sn les recomanades normativament. La construcci
relativa el que presenta com a frmules alternatives a que, aix que
(especialment idnies per a remarcar un sentit dctic: A que em dnes no
magrada; Aix que dius no ho he sentit mai) i all que (de carcter ms neutre:
Fes all que cregues ms oport). Esta construcci pot expressar-se, en
registres molt formals, amb o que i, en registres poc formals, amb lo que.
b) Larticle lo tamb susa amb una funci intensiva, precedint un adjectiu
o un adverbi. Amb esta funci, la llengua general disposa daltres
construccions, sobretot amb quantificadors, que sn les que cal usar en
tots els registres.
130
Taula 15.5:
Usos de larticle lo amb valor intensiu
construcci amb lo construcci sense lo
No et pots ni imaginar lo b que ens ho hem passat. No et pots ni imaginar que b que ens ho hem passat.
Em sorprn lo b que toca el piano. Em sorprn com toca de b el piano.
Ho far lo ms rpid possible. Ho far tan rpid com puga.
Vine lo ms prompte possible. Vine com ms prompte millor.
Encara no est lo suficientment madur. Encara no est prou madur.
Taula 16.1:
Els determinants demostratius
demostratius
singular plural
graus de dixi
mascul femen mascul femen
primer este/aquest esta/aquesta estos/aquests estes/aquestes
segon eixe/aqueix eixa/aqueixa eixos/aqueixos eixes/aqueixes
tercer aquell aquella aquells aquelles
Tant les formes simples com les reforades sn prpies del valenci,
i resulten igualment vlides. En lactualitat, les formes simples sn
generals en la llengua oral, i sn majoritries tamb en la rdio, en
la televisi i en els texts dalgunes institucions pbliques valencianes.
Les formes reforades susen de manera preferent en registres escrits
dmbits com ara el literari o luniversitari.
OBSERVACI: En la llengua antiga es documenten tant les simples com les
reforades, per amb un clar predomini de les reforades, que alternen
estilsticament amb les simples en certs casos:
E aquesta fon la primera suprbia, e per o los hmens que sn aguts, soptils
a procrear-se honors e baxar los altres e dir lagoteries en cort: vet esta
saviesa folla e enrabiada e dyabolical, Sant Vicent Ferrer, Sermons.
Guillem de Varoych, qui era comte de aquesta terra, forn sta ciutat e lo
castell ax darmes com de bombardes, Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
Estos, per ennoblir a si matexos, per posar en fama que los seus foren en tots
llochs, escrigueren ms falsies que veritats, segons scrihuen Marco Varr
y lo Cath in De originibus; especialment ho dihuen per aquest cas, Pere
Antoni Beuter, Histria de Valncia.
En la llengua antiga els demostratius susaven amb la triple distinci
que mant el valenci. Els tres graus, aix no obstant, shan redut a dos
graus en la major part de parlars no valencians: un per a la proximitat
a lemissor i el receptor (aquest i les variants flexives) i un altre per a la
llunyania (aquell i les variants flexives).
Pel fet de ser determinants, els demostratius que sestan analitzant
santeposen al substantiu i ocupen la mateixa posici que correspondria
a larticle definit: la/aquella casa. En alguns casos, amb tot, tamb s
possible que apareguen desprs del substantiu, si el substantiu ja
apareix determinat per larticle definit: la casa aquella.
OBSERVACI: La distinci antiga entre els dos primers graus es pot observar
en el fragment de la carta que es transcriu a continuaci, on ac es referix a
Valncia (la ciutat des don senvia la carta) i aqu a Conca (la ciutat on senvia):
Ents havem que vosaltres, a instncia de un christi novell daqu, havets fet
pendre e tenits en vostre poder En Guillem Pastor, perayre daquesta
ciutat, qui era anat aqu per fer sos fets. La ra aqus sab; mas, segons
acs compta, s per gran barateria del dit christi novell, Carta del jurats
de Valncia del 1402.
Taula 18.2:
Les classes de numerals
numerals
classe referncia numrica exemples
numeral cardinal quantitat exacta dos, trenta-cinc, mil, etc.
numeral ordinal orde dins duna srie segon, quart, nov, etc.
numeral partitiu fracci mig, ter, dcim, etc.
numeral multiplicatiu multiplicitat doble, triple, qudruple, etc.
numeral collectiu pluralitat parell, dotzena, quinzena, etc.
Taula 18.3:
Els numerals cardinals
cardinals
0 zero 17 dsset (o disset) 50 cinquanta
1 u, un 18 dhuit (o divuit) 60 seixanta
2 dos 19 dnou (o dinou) 70 setanta
3 tres 20 vint 80 huitanta (o vuitanta)
4 quatre 21 vint-i-u, vint-i-un 90 noranta
5 cinc 22 vint-i-dos 100 cent
6 sis 23 vint-i-tres 101 cent u, cent un
7 set 24 vint-i-quatre 110 cent deu
8 huit (o vuit) 25 vint-i-cinc 200 dos-cents
9 nou 26 vint-i-sis 300 tres-cents
10 deu 27 vint-i-set 1.000 mil
11 onze 28 vint-i-huit (o vint-i-vuit) 1.001 mil u, mil un
12 dotze 29 vint-i-nou 1.010 mil deu
13 tretze 30 trenta 1.100 mil cent
14 catorze 31 trenta-u, trenta-un 2.000 dos mil
15 quinze 40 quaranta 1.000.000 un mili
16 setze 41 quaranta-u, quaranta-un 1.000.000.000.000 un bili
OBSERVACI: Usats com a ordinals, els cardinals que admeten variaci de gnere
adopten exclusivament la forma prpia del mascul (v.18.3.2.a i 18.4.2.d):
La pgina tres-cents, la pregunta vint-i-dos.
El cardinal dos tamb admet variaci de gnere en els registres formals:
dos llibres i dos llibretes o dos llibres i dues llibretes
Taula 18.6:
Els altres ordinals
singular plural
mascul femen mascul femen
5, V cinqu cinquena cinquens cinquenes
6, VI sis sisena sisens sisenes
7, VII set setena setens setenes
8, VIII huit (o vuit) huitena (o vuitena) huitens (o vuitens) huitenes (o vuitenes)
9, IX nov novena novens novenes
10, X des desena desens desenes
11, XI onz onzena onzens onzenes
12, XII dotz dotzena dotzens dotzenes
20, XX vint vintena vintens vintenes
21, XXI vint-i-un vint-i-unena vint-i-unens vint-i-unenes
100, C cent centena centens centenes
1000, M mil milena milens milenes
Els partitius es reforcen sovint amb el substantiu part: una quarta part
dels ingressos. Amb este valor tamb susa lordinal tercera: una tercera
part dels ingressos. En el cas de , susa mitat (o meitat): La mitat dels
ingressos.
Des dun punt de vista sintctic, els indefinits poden funcionar com
a especificadors dun substantiu (els quantificadors nominals) o com
a pronoms. Els primers, a ms, no tenen un comportament sintctic
homogeni, ja que, segons el cas, poden precedir o seguir un determinant,
ocupar la mateixa posici que els determinants o encapalar una
construcci partitiva (en la qual el quantificador designa una part del
conjunt a qu es referix el sintagma nominal precedit per de). En alguns
casos, com es veur ms avant, tamb poden posposar-se al substantiu.
149
Taula 19.2:
Les classes sintctiques dels indefinits
classe de paraules posici exemples
Tots els assistents
precedint un determinant
Totes aquelles assistents
Alguns assistents
en la mateixa posici que un
Qualsevol assistent
determinant
Cada assistent
quantificador nominal Alguns dels assistents
en la mateixa posici que un
(o adjectiu determinatiu) Qualsevol dels assistents
determinant en una construcci
Uns quants dels assistents
partitiva
Cap dels assistents
Uns altres assistents
seguint un determinant o un altre Els diferents assistents
quantificador Els mateixos assistents
Molts altres assistents
Han assistit tots
pronom No ha assistit ning
Treballa per a altri
Taula 19.3:
Els quantificadors nominals
singular plural
mascul femen mascul femen
un una uns unes
algun alguna alguns algunes
ningun ninguna ninguns ningunes
cert certa certs certes
altre altra altres altres
mateix mateixa mateixos mateixes
tot tota tots totes
qualsevol qualssevol
tal tals
cada un cada una
cadascun cadascuna
uns quants unes quantes
diversos diverses
nombrosos nombroses
ambds ambds (o ambdues)
diferents
sengles
cada
cap
OBSERVACI: A causa del seu carcter perifric dins del sintagma nominal
definit, lindefinit pot aparixer en posici postverbal, encara que es referisca
a un sintagma nominal en funci de subjecte que designa una pluralitat. Pot
comparar-se, per exemple, el parallelisme de les oracions segents: Tots els
representants sindicals assistiren a lacte i Els representants sindicals assistiren
tots a lacte. En els dos casos, el quantificador tots es referix al sintagma
nominal els representants sindicals, per en el segon rep una interpretaci
destacada a causa de la seua posici postverbal.
En aquells casos en qu el sintagma nominal definit cont un numeral
cardinal, lindefinit pot reemplaar larticle definit, com ja sha indicat
ms amunt (v. 18.3.1): Tots tres (o tots els tres) coincidiren en la resposta.
Amb una funci definida, tamb pot modificar un pronom personal (tota
tu, tots nosaltres) o un topnim, igual com el partitiu mig (Es va recrrer
151
OBSERVACI: Amb el mateix valor, tamb sutilitza lexpressi tot lo mn, on sha
fixat lantiga forma de mascul lo, o la variant, amb la forma moderna de
larticle, tot el mn: Ac tot lo mn pensa igual. A la festa, ha vingut tot el mn.
157
Taula 20.4:
Locucions quantitatives
valor locuci exemples
bona cosa de Va comprar bona cosa de regals.
un cabs de Ens va dur un cabs de cireres.
un fum de Fa un fum danys que el conec.
molt un grapat de Feia un grapat danys que no el veia.
un munt de Va portar un munt de taronges.
un munt de Tenia un munt de llibres damunt de la taula.
una muntonada de Tinc una muntonada de faena.
un pessic de Afig un pessic de sal al caldo.
poc un raig de Et pose un raig doli al bollit?
una miqueta (o mica) de Posam una miqueta de vi.
gens ni miqueta (o mica) No tinc gens ni miqueta de fam.
gens
(ni) gota de No t ni gota de fred.
La distinci entre els quantitatius bastant i prou s til en casos com els
anteriors; per, en general, s igualment acceptable ls de prou amb els
dos valors, dacord amb ls majoritari en valenci. De fet, les distincions
anteriors poden expressar-se a travs daltres recursos:
Tenen diners, per no prou per al ritme de vida que porten.
Han arreplegat moltes / un nombre important de firmes contra el
projecte, per no saben si nhi ha prou per a parar-lo.
b) El quantitatiu gaire t el valor de molt en contexts negatius, en les
oracions interrogatives o en la prtasi de les oracions condicionals. En
valenci, sha generalitzat la forma molt en els contexts esmentats:
No fa molt de fred. (gaire fred)
Em van dir que s, per sense molta illusi. (gaire illusi)
Hi havia molta gent en lacte? (gaire gent)
Si hem desperar molt de temps, s preferible que busquem un lloc on
descansar. (gaire temps)
c) Amb el valor de molt o de bona cosa, tamb susa el quantitatiu fora,
viu en algunes comarques valencianes, per purament literari en la resta
de parlars valencians:
T fora (de) diners. (molts diners o bona cosa de diners)
d) El quantitatiu poc susa precedit de un en aquells casos en qu es vol
indicar que se sobrepassa lleugerament la quantitat desitjable o habitual:
Tots estem un poc cansats.
s un poc ms alt que tu.
e) Com es pot observar en la taula 20.3, la majoria dels quantitatius
poden modificar un substantiu no comptable o un substantiu comptable:
molt de pa, molta farina, molts diners, moltes coses. El quantitatiu negatiu
gens, en canvi, sols pot modificar substantius no comptables: gens de pa,
gens de farina, gens de diners.
f) El quantitatiu que t el valor de molt en contexts exclamatius.
Normalment susa amb un valor adverbial com a modificador dadjectius
o dadverbis:
Que bonic que tha eixit el dibuix!
Que b que hages pogut tornar tan rpid!
Amb lexcepci del pronom reflexiu se, tots els pronoms personals tenen
formes diferents per al singular i el plural. En canvi, nicament els de
tercera persona presenten formes diferents per a loposici de cas, i
noms els acusatius de tercera persona establixen distincions de gnere.
Taula 22.3:
Les formes dels pronoms febles
a b c d e f
forma plena me te se ne lo los nos vos la les li ho hi
forma reduda m t s n l ls ns us
forma
em et es en el els ens
reforada
forma elidida m t s n l l
lo
la
te me li ne hi
se los
vos nos los les
ho
Taula 22.11:
Les combinacions binries de pronoms
me te lo la ho li ne hi nos vos los les
davant
mel me la mho me li men mhi mels me les
cons.
davant
me l me l/la* mho me li me n mhi mels me les
vocal
me
darrere
-mel -me-la -mho -me-li -men -mhi -mels -me-les
cons.
darrere
-mel -me-la -mho -me-li -men -mhi -mels -me-les
vocal
davant
tem tel te la tho te li ten thi tens tels te les
cons.
davant
te m te l te l/la* tho te li te n thi tens tels te les
vocal
te
darrere
-tem -tel -te-la -tho -te-li -ten -thi -tens -tels -te-les
cons.
darrere
-tem -tel -te-la -tho -te-li -ten -thi -tens -tels -te-les
vocal
davant
len lhi
cons.
davant
el n lhi
vocal
lo
darrere
-len -lhi
cons.
darrere
-len -lhi
vocal
davant
lan la hi
cons.
davant
la n la hi
vocal
la
darrere
-lan -la-hi
cons.
darrere
-lan -la-hi
vocal
davant
lil li la li ho lin li hi lils li les
cons.
davant
li l li l/la li ho li n li hi lils li les
vocal
li
darrere
-lil -li-la -li-ho -lin -li-hi -lils -li-les
cons.
darrere
-lil -li-la -li-ho -lin -li-hi -lils -li-les
vocal
davant
sem set sel se la sho se li sen shi sens se vos sels se les
cons.
davant
se m se t se l se l/la* sho se li se n shi sens se vos sels se les
vocal
se
darrere
-sem -set -sel -se-la -sho -se-li -sen -shi -sens -se-vos -sels -se-les
cons.
darrere
-sem -se t -sel -se-la -sho -se-li -sen -shi -sens -se-vos -sels -se-les
vocal
176
*El pronom la mant la forma plena davant de verb comenat per i o u tones.
Precisions sobre les combinacions de pronoms febles:
a) s habitual la posposici del pronom se als pronoms de primera i
segona persona, i al pronom de datiu li: Me sha fet tard (en lloc de Se
mha fet tard). Li sha perdut (en lloc de Se li ha perdut). El canvi dorde no
s acceptable en registres formals.
177
23.4.1. El pronom ne
El pronom ne apareix lexicalitzat en una srie de verbs pronominals que
indiquen el desplaament des dun lloc. Es tracta de verbs com ara anar-
sen, eixir-sen, pujar-sen, vindre-sen:
Men vaig anar a les tres de la nit.
Desprs de la seua resposta, tots se neixiren de la sala.
La xiqueta ja se nha pujat a casa.
Tan bon punt ho va saber, sen va vindre corrents.
El pronom ne, a ms, pronominalitza constituents oracionals amb
funcions diverses; concretament:
a) Amb una funci partitiva, pronominalitza el nucli, o el nucli i els
complements, dun sintagma nominal quantificat o sense determinant,
que funciona com a complement directe o com a subjecte de certs verbs
intransitius (v.32.2.4):
Tens tabac? No, no en tinc. (en = tabac)
Necessites ms fulls? No, ja en tinc tres. (en = fulls)
Han arribat ja els convidats? Noms nha arribat un. (n = convidat)
Hi havia molta gent? Nhi havia moltssima. (n = gent)
Larrs est molt bo, per no men poses ms. (n = arrs)
Vols t amb llima? S, posa-men una miqueta. (n = t amb llima)
Com que li agraden les novelles policaques, lin vaig regalar un parell.
(n = novelles policaques)
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, el pronom substitux
el nucli del sintagma nominal, o el nucli i els complements, per
no els quantificadors (tres, un, ms, una miqueta, un parell, en els
exemples anteriors). A ms dels quantificadors, tamb s possible no
pronominalitzar els complements, que prenen la preposici partitiva de,
en cas que no apareguen precedits ja duna preposici (v.26.3.3.1):
Has menjat pomes? Me nhe menjat tres de roges. (n = pomes)
Si no tens aigua de la font, posa-men de laixeta. (n = aigua)
Em va demanar tres barres de pa sense sal, per jo en vaig comprar una
amb sal. (en = barra de pa)
23.4.2. El pronom hi
El pronom hi apareix lexicalitzat en verbs com ara haver-hi o veure-shi, i
en algunes frases ms o menys fixades:
Hi havia molta gent pel carrer.
Sense les ulleres no mhi veig.
Amb el vestit nou no mhi trobe.
No shi val.
Tant se mhi dna.
El pronom hi, a ms, pronominalitza constituents doracions amb
funcions diverses. En general, es tracta de funcions que shan perdut
en la llengua espontnia, per que conv mantindre en els registres
formals, dacord amb ls propi dels autors clssics i de la llengua
literria; concretament:
a) Pronominalitza el complement locatiu o el complement de destinaci
que seleccionen verbs com ara viure o residir (en un lloc), trobar-se (en
un lloc), anar (a un lloc), passar (per un lloc), etc.:
Fa temps vivien a Ador, per no s si encara hi viuen. (hi = a Ador)
Tots els dies shi troben, en el mateix aparcament. (hi = en el mateix
aparcament)
Sempre anem per aquell cam. Tu tamb hi vas? (hi = per aquell cam)
Han prohibit el pas pel pont, per encara hi passa molta gent. (hi = pel pont)
Observaci: En el cas que el locatiu aparega introdut per una locuci del
tipus al front, a la dreta, a lesquerra, etc., la presncia explcita en el context
denunciaci de tals locucions no obsta perqu es pronominalitze lelement
183
elidit: Vam anar a la cova i hi vam entrar fins a dins de tot (hi = de la cova). Com
que tapava lesttua, li vaig dir que shi posara una miqueta ms a la dreta (hi =
de lesttua). A ms, cal advertir que el locatiu no es pronominalitza si t un
carcter dctic i es recupera a partir del context denunciaci: No el crides
ms, que ja ve.
Tamb es pot pronominalitzar per hi els complements locatius que no
sn seleccionats pel significat del verb, sobretot si sn el tema del qual
es parla:
Jo estudie en la biblioteca, per Carme no hi estudia mai. (hi = en la
biblioteca)
Sempre shi desdejuna, en el bar de la cantonada. (hi = en el bar de la
cantonada)
Taula 24.1:
Els relatius
tipus forma exemple
Els que tinguen por que no vinguen.
que (per a Fes el que consideres convenient.
persones i coses) El qui ho spia que ho diga.
qui (noms per a Qui no vullga pols que no vaja a
sense antecedent persones) lera.
quan Quan ens vam decidir ja era massa
com tard.
on Ho farem com voldrem.
Tenviar on brama la tonyina.
Lhome que dius no t cotxe.
que (per a
Tocam el dia que tingues alguna
sense persones i coses)
molstia.
preposici com
Vull saber la manera com ho has fet.
on
He vist el lloc on vas nixer.
Lassumpte a qu et referixes s
interessant.
especificatives qu (per a coses i La persona de qu mhas parlat.
persones) Mhe trobat amb el xic amb qui vas
qui (noms per a vindre.
amb
persones) El motiu pel qual lhan detingut s
preposici
el qual (per a per violaci.
persones i coses) s un jugador lhabilitat del qual s
on dubtosa.
El cam per on has tornat s ms
llarg.
amb Lalcaldessa, que no sabia lhora de
antecedent que (per a la reuni, ha arribat tard.
explcit persones i coses) Mhe trobat la medalla, la qual no
sense el qual (per a veia des de feia anys.
preposici persones i coses) Entra sense fer soroll, com hem fet
com nosaltres.
on He estat a Pars, on he pogut veure
el meu germ.
25.1. Presentaci
A diferncia dels relatius, els interrogatius i els exclamatius estan
ntimament relacionats amb la modalitat oracional (v. 8.6). Recordem
que la modalitat oracional fa referncia a lactitud amb qu el parlant
enuncia loraci i al tipus dacte de parla que realitza. Recordem
igualment que, partint de la modalitat, es poden distingir les segents
classes doracions:
Declaratives La taula t una pota trencada.
Interrogatives Com est la teua germana?
Imperatives Vine de seguida.
Desideratives Com malegraria que tot li isquera en b!
Exclamatives Quin cotxe ms bonic!
En este captol, prestarem atenci a les caracterstiques formals de les
interrogatives i les exclamatives i, ms concretament, a les paraules
interrogatives i exclamatives usades en estes oracions.
a) Els pronominals estan constituts pels mots qui, qu, on, com, quan i
quant; i poden anar precedits de preposici o no. Des dun punt de vista
morfolgic, sn tots invariables.
Qui s el primer?
Qu li has dit?
On lhas trobat?
Com ho resoldrem aix?
Quan vindr el teu fill?
Quant val el cotxe?
192
Porta aquex dinar a Daniel, propheta, que est pres en Babilnia, en hun
lach de leons, Sant Vicent ferrer, Sermons.
dix que a casa sua a Quart jagu tota la nit, Llibre de Cort de Justcia de
Valncia.
La VII manera de orar s ficar los genolls en terra, ax com feren aquests
reys, per o com veeren a Betlem, Sant Vicent ferrer, Sermons.
Amb posterioritat, ls de a sha generalitzat en la major part de lmbit
lingstic i, pel que fa al valenci, en alguns parlars septentrionals i
meridionals. En la resta del valenci, en canvi, sha mantingut ls de en,
encara que, per homogenetat i unificaci de criteris, en la llengua literria
sha adoptat majoritriament ls de a davant de noms propis de lloc.
- Davant de larticle definit, es pot usar a o en:
Esperam a la porta de casa.
Si vas rpid, encara la trobars al carrer.
Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
Mira en larmari, a veure si ho ha deixat all.
En valenci, ls de la preposici a s normal amb els noms que
designen parts del cos hum (al dit, al cap, a lesquena, etc.) i en contexts
de localitzaci molt definida com en El trobars al cant (o al carrer,
a leixida, a la porta de casa, a lentrada). En els altres casos, ls ms
habitual s el de la preposici en, encara que hi ha parlars que tamb
usen a.
Observaci: En els contexts esmentats, ls de en i a alternava en la llengua
antiga, i en els diferents parlars actuals presenta tendncies diferents, de
manera que en uns s majoritari ls de en i en altres ls de a. Tant una
preposici com laltra sn acceptables, i, de fet, en la llengua literria no s
estrany trobar-les amb una certa variaci de carcter estilstic.
- Davant de noms sense determinant susa en:
Sn parella per viuen en cases diferents.
Ens vam installar en habitacions molt grans.
- Davant dindefinits, quantitatius, demostratius i relatius susa en:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en qu viu s molt menut.
26.3.1.2. Els complements de temps
Les preposicions a i en poden introduir complements de temps. En
general, susa a amb sintagmes nominals definits, que aporten una
localitzaci puntual o que es conceben com un punt; per exemple, quan
es designa una hora, una part del dia, un mes o una estaci:
La vaig conixer un dia a les onze de la nit.
Arribarem a la vesprada.
A lagost descansars i et trobars millor.
Ac, a la primavera, ja comena a fer calor.
Observaci: La preposici per tamb susa amb un valor temporal per a referir-
se a una part del dia, per en els registres formals es preferix ls de a.
En canvi, susa en amb sintagmes indefinits i en localitzacions de
carcter duratiu:
201
Ho acabarem en un moment.
El vaig conixer en un perode molt difcil de la meua vida.
En dies de pluja i vent val ms no eixir de casa.
No ha fet res de trellat en tot lany.
26.3.1.3. La construcci en o al + infinitiu
Les construccions al + infinitiu o en + infinitiu tenen un valor
temporal equivalent a les oracions introdudes per quan, i assenyalen
simultanetat o anterioritat immediata respecte a la situaci designada
en loraci principal:
Al passar per la plaa ens va saludar. (Quan passava per la plaa)
En tindre son es gita. (Quan t son)
En eixir tanca la porta. (Una vegada isques, tanca la porta)
Observaci: s infundada la prevenci que alguns gramtics han mostrat sobre
la genunitat de la construcci al + infinitiu. Es tracta duna construcci
prpia de la llengua de totes les poques i ha estat acceptada per bons
gramtics. En els segents exemples del Tirant lo Blanch es poden comprovar
el mats de simultanetat i el valor duratiu de la construcci:
e poss en la inta un petit coltell ben esmolat per o que si havia a taillar
alguna corda que u pogus fer; e posl-se de part de tras, que al nadar
no lenujs.
Al passar apag la lum, pres al conestable per la m, ms-se primera, e
Tirant segu al conestable. E ax trobaren la porta de la cambra hon era la
princessa, la qual stava sola sperant-los.
E aplegant lo rey Scariano a una ribera, al passar perd molta gent.
Dacord amb ls ms general, en valenci es poden establir les
distincions segents:
a) La construcci amb al sol tindre un valor duratiu i sol indicar que la
situaci expressada per loraci principal es produx en algun moment
dins de linterval temporal en qu t lloc lacci expressada per loraci
dinfinitiu. Aix, en lexemple anterior Al passar per la plaa ens va saludar,
sindica que lacci de saludar es va produir mentres el subjecte passava
per la plaa. s per aix que al passar es pot parafrasejar per mentres
passava.
b) La construcci amb en, en canvi, t un valor puntual i indica que la
situaci designada per loraci dinfinitiu s immediatament anterior
a la designada per loraci principal o es repetix de manera habitual
immediatament abans de la designada en loraci principal:
En fer-se de dia anirem a lhort. (es fa de dia i tot seguit anem a lhort)
En arribar el pare, avisam. (primer ha darribar el pare i tot seguit
mhas davisar)
El mes passat, en bufar el vent plovia. (primer bufava el vent i tot seguit
plovia)
Pel fet dindicar anterioritat immediata, loraci amb en pot assolir un
cert mats causal, ja que les causes sn prvies a les conseqncies que
sen deriven:
En tindre son es gita. (perqu t sn)
En dir les veritats, es perden les amistats. (perqu es diuen les veritats).
Notem que en les oracions anteriors, la idea de causalitat sassocia a la
danterioritat. No sn genuns ni adequats els casos en qu la construcci
202
26.3.3. La preposici de
En la major part dels seus usos, la preposici de no t un significat
especfic sin un valor purament gramatical. La preposici de mant el
valor etimolgic dorigen en els complements de lloc (on indica lorigen
dun moviment) i en alguns complements de temps (on indica el punt
inicial dun perode de temps):
Vam eixir dAgullent a les quatre.
La reuni va durar de quatre a cinc.
A ms del valor dorigen, la preposici de tamb susa en altres
complements amb valors diferents:
De menuts jugvem tot el dia al carrer. (espai de temps)
Qui treballa dhivern pot descansar destiu. (espai de temps)
Est obert de mat i de vesprada. (espai de temps)
Em vaig armar de pacincia. (instrument)
Treballa de valent. (manera)
Sempre parla de mala manera. (manera)
A ms dels valors esmentats, la preposici de susa amb una funci
purament gramatical en diferents casos; concretament, en les
elisions o la pronominalitzaci del nucli nominal, en les dislocacions,
en determinades construccions quantitatives i com a introductor de
determinades oracions dinfinitiu:
De pa, noms en tinc de dur. (pronominalitzaci)
No en vull, de pa. (dislocaci)
Ja tinc prou de pa. (construcci quantitativa)
Mira de dir-li-ho tranquillament. (construcci dinfinitiu)
Ls de la preposici de en construccions quantitatives ja ha sigut
analitzat en el captol dedicat als quantitatius (v.20.2). Ls de la
preposici amb infinitius sanalitzar al parlar de les construccions
203
dinfinitiu (v.34.5.1.2). Ara, per tant, sols ens centrarem en els altres
dos casos.
b) Els complements de substantius com ara fet, idea, por, cas, cosa, etc.:
Taula 26.4:
Elisi de preposicions en complements del nom
substantiu amb preposici sense preposici davant de que
Magrada el fet dorganitzar una festa que organitzem una festa
s seua la idea danar a sa casa que anem a sa casa
Estudia per por de suspendre que el suspenguen
c) Els complements temporals introduts per abans, desprs, fins a i des de:
Taula 26.5:
Elisi de preposicions en complements temporals
adverbi amb preposici sense preposici davant de que
Avisam abans danar-ten que ten vages
Parlar amb ella desprs de les onze que tots hagen acabat de sopar
No ha obert la boca des deste mat que ha arribat
No li digues res fins a les onze que arribem nosaltres
Taula 26.7:
Canvi de preposicions
PREDICAT en/amb + sn a/de + infinitiu
afanyar-se LONU safanya en les inspeccions Sha afanyat a presentar lltim disc
Mamenaa amb la confessi ms
amenaar Mamenaa de dir-li-ho tot
contundent
tardar Sempre tarda molt en la presa de decisions Tarden molt a acabar la faena
entretindres Sentret massa en lelaboraci dels treballs No tentretingues tant a fer aix i deixa-ho ja
esforar-se Sesfora en tot el que li manen Sesfora a fer tot el que li manen
Volia comprar la casa per es va haver de
conformar-se Es conforma amb no res
conformar a viure de lloguer
ser el primer (o el s el primer en les coses que realment li
Sempre s el primer a parlar
segon, lltim) importen
sinnims per causa de, per culpa de, per ra de, per obra de:
El concert es va suspendre a causa del mal oratge.
Hem arribat tard a classe per causa de laccident.
Augmenten els trastorns del son per culpa de la contaminaci acstica.
b) A fora de, a cpia de. Indica que es realitza una cosa usant
insistentment un mitj:
A fora de nadar ha adquirit tcnica.
A cpia de sentir-ho, sho han cregut.
Amb un significat semblant, per sense la idea dinsistncia, tamb susa
a costa de: Ha pogut acabar el treball a costa dhores de descans.
c) A mitjan, de mitjan. Indica que la situaci descrita per loraci es produx
cap a la mitat dun perode de temps (a mitjan) o sinicia cap a la mitat del
dit perode (de mitjan). Tamb hi ha les variants a mitan i de mitan:
A mitjan vesprada estava molt cansat i sen va anar.
Va estar de baixa de mitjan agost fins a Nadal.
A mitjan tamb pot usar-se amb un valor espacial sobretot en lexpressi
a mitjan cam: A mitjan cam el vaig haver dagafar al bra.
d) A travs de. Indica que es va dun extrem a laltre, dun costat a laltre,
duna cosa, per dins della. I, en sentit figurat, tamb indica linstrument,
el mitj:
Hem arribat al poble a travs del bosc.
La llum passa a travs dels vidres.
Pots seguir el curs a travs dInternet.
e) Al cap de. Indica que una acci es realitza al final dun espai de temps:
El ju sha celebrat al cap de dos anys.
Al cap duna setmana, va trobar lagenda que havia perdut.
f) Al llarg de. Significa dins de lespai de temps que dura una cosa.
Tamb pot referir-se a tota lextensi dun espai:
Ha viatjat molt al llarg de la seua vida.
Han posat cadires al llarg de tot el carrer per a lEntrada de Moros i
Cristians.
g) Arran de. Indica que una persona o cosa en toca una altra quasi al
mateix nivell. En sentit figurat significa com a conseqncia de:
Cal tallar els arbres arran de terra.
Les protestes han sorgit arran de les seues declaracions.
h) Dacord amb. Indica una relaci de conformitat:
Les obres sefectuaran dacord amb el projecte de rehabilitaci.
Ladmissi dalumnes es realitzar dacord amb el que establix la
legislaci vigent.
i) De por de. Indica que no es realitza lacci a causa de la por respecte a
alguna cosa. Esta locuci t la variant per por de:
Ha callat de por de fer el ridcul.
No pots deixar de fer una cosa per por de fracassar.
j) En compte de o per compte de. Indiquen que en lloc duna persona
o cosa en sn unes altres. Estes locucions tenen com a variants en
comptes de i per comptes de:
214
Taula 27.2:
Locucions adverbials de manera
locuci significat exemples
a bacs precipitadament Quan es posa nervis, treballa a bacs.
duna manera precipitada,
a borbollons Es va tallar i la sang li eixia a borbollons.
tumultuosament
Conta-li-ho a lorella.
a lorella,
Mho va dir a cau dorella.
a cau dorella, acostant-se a lorella i en veu baixa
Digues-li-ho a lorelleta, que no ho senta
a lorelleta
ning.
sense veure-shi; sense cap punt de
Encn el llum i no vages a cegues.
a cegues referncia, sense coneixement ni
En els negocis no es pot anar a cegues.
reflexi
a contracor, Acceptrem el trasllat a contracor.
de mal grat, sense tindren ganes, vencent un Han vingut de mal grat.
de mala gana, sentiment de repugnncia Tot ho fan de mala gana.
a desgana Li ha fet el favor a desgana.
en direcci contrria a la inclinaci
a contrapl, Safaita a contrapl.
natural del pl; contra la prpia
a repl Fer aix em ve molt a repl.
direcci o voluntat
Han guanyat el partit a espentes i
a espentes i redolons amb dificultats i entrebancs
redolons.
Treballen a estall.
a estall a preu fet; amb excs i enveja
Menjaven a estall.
Mhe alat a fosques per no despertar-vos.
a fosques, sense llum, sense poder veure; sense
He quedat a les fosques de tota
a les fosques informaci dalguna cosa
lexplicaci.
amb els dos peus i les dos mans a
a gatameu s molt menuda i va encara a gatameu.
terra
Els penitents van a genollons fins a
a genollons, amb els genolls doblegats sobre una
lermita.
de genollons superfcie i suportant el pes de cos
Ha suplicat, de genollons, que la perdone.
a gust amb satisfacci Hem dinat molt a gust.
aix aix mitjanament Estos dies funciona tot aix aix.
No s b com ha sigut: noms mho han
en gros, explicat en gros.
en gran quantitat, sense envasar;
a orri, La llet no es pot vendre a orri.
deixant de banda els detalls
lengrs Han obert un magatzem de venda a
lengrs de material elctric.
a la fora contrriament a la voluntat Hem obet a la fora.
irreflexivament, sense posar latenci Sempre parla a la babal i desprs sen
a la babal
necessria en all que es fa o es diu penedix.
Sens ha trencat la llanterna i hem eixit de
a la palpa, ajudant-se de les mans en lloc dels
la cova a la palpa.
a les palpes, ulls per assegurar-se del cam, evitar
Vas per la vida a les palpes!
a palp topar, caure, etc.
Avanceu a palp procurant no entropessar.
a males penes, a penes A males penes pot caminar.
sense donar quarter a lenemic; Els invasors entraren a la ciutat a mata-
a mata-degolla
sense cap mena de consideraci degolla.
a mitges de manera incompleta Shan dit moltes veritats a mitges.
221
darrere
damunt
dins fora
davant
davall
baix
225
Pel que fa a leix vertical, cal apuntar que, a ms dels adverbis damunt/
davall i dalt/baix, tamb disposem de les preposicions sobre i sota.
Lexistncia de tres parelles diferents referides a leix vertical explica que
en algun cas shagen desdibuixat les oposicions existents i que algun
dels adverbis o de les preposicions haja assumit el valor o part dels
valors dels altres. Mirem-ho amb una mica ms de detall.
a) En lmbit de la superioritat, el valenci mant clarament diferenciats
els adverbis damunt i dalt. El primer fa referncia a la posici superior i
normalment implica un contacte; el segon, en canvi, t el valor de en la
part alta i dacord amb aix la localitzaci s menys concreta i definida, i
no pressuposa contacte:
Deixa el quadro damunt del llit. (contacte)
Penja el quadro dalt del llit. (manca de contacte)
Posa la caixa damunt la taula. (contacte rellevant)
Posa la caixa dalt de larmari. (contacte en una part superior
imprecisa o indeterminada)
Igual que ladverbi damunt, la preposici sobre indica contacte fsic, per
a ms presenta una srie de significats figurats de carcter no espacial
(v. 26.5.6). Amb el valor de contacte fsic, el valenci usa preferentment
ladverbi, i amb els valors figurats, la preposici:
Deixa les coses damunt la taula.
Estvem a quatre graus sobre zero (o per damunt de zero)
La teoria esta elaborada sobre unes bases fermes.
b) En lmbit de la inferioritat, loposici existent entre davall, baix i sota
s menys ntida, entre altres raons perqu la distinci basada en el
contacte o la manca de contacte no resulta tan rellevant. Siga com siga,
davall indica localitzaci en la part inferior en direcci vertical i amb
contacte o sense:
Berenarem davall duna carrasca.
Davall del seu cos aparegu el del seu fill.
Tira-li la carta per davall la porta.
Ladverbi baix, per contra, t el valor de en la part baixa i, generalment,
susa sense cap complement: Vs-ten baix i esperam. Com a parallel
de dalt, es pot usar en aquells casos en qu pren un complement i t el
valor de en una part ms baixa:
Baix del bancal hi ha una bassa, i dalt (del bancal), un mas.
Des de dalt de lescenari les coses es veuen duna manera, i des de baix
(de lescenari), duna altra.
No li agrada gens anar per dalt de la vorera. Sestima ms caminar per
baix (de la vorera).
Des de baix del Micalet no podien llevar la pancarta que havien penjat des
de dalt (del Micalet).
Igual que davall, la preposici sota indica inferioritat en leix vertical i, a ms,
presenta una srie de significats figurats de carcter no espacial (v. 26.5.6):
Estvem a dos graus per davall de zero (o sota zero).
Han presentat el seu disc sota (o amb) el ttol Amors impossibles.
Observaci: No s acceptable ls de baix seguit de complement amb el valor de
davall o sota. Es tracta dun s que no es documenta en la llengua clssica ni
226
Taula 27.5:
Locucions adverbials de temps
locuci significat exemples
a poqueta nit (o a boqueta (de) nit) quan comena a fer-se de nit Nosaltres solem eixir a poqueta nit.
Taula 27.6:
Locucions adverbials de quantitat
locuci significat exemples
Queda beguda a bastament per al
a bastament en quantitat suficient
cap de setmana.
Este mat ha plogut a manta.
a manta, Anit va ploure a munt.
a munt Guanyava diners a cabassos.
a cabassos, en abundncia En la festa hi havia menjar a doll.
a grapats, Hivern gelat, fruita a grapats.
a bond En esta zona hi ha rovellons a
bond.
bona cosa molt Treballa bona cosa.
28.2.1. El temps
El temps s una categoria dctica (v. 16.1), ja que permet situar lacci
o lestat verbal per relaci directa o indirecta amb el moment de lacte
de parla. El temps, concretament, indica simultanetat, anterioritat o
posterioritat respecte al moment de lacte de parla o respecte a un altre
moment de referncia diferent del moment de lacte de parla. Els temps
que indiquen localitzaci directament respecte al moment de lacte de
parla sanomenen temps absoluts:
Taula 28.1:
Els temps absoluts
temps valor exemples
present simultanetat No crides tant, que el pare dorm.
Ahir anrem al teatre.
passat simple o perifrstic anterioritat
Ahir vam anar al teatre.
futur posterioritat Dem enviar la carta.
28.2.2. Laspecte
Laspecte s una categoria que se superposa a la del temps, i que fa
referncia a lestadi de desenvolupament de lacci o de lestat designat
pel verb. Des dun punt de vista aspectual, els temps poden ser
imperfectius o perfectius.
a) Els temps imperfectius designen situacions en curs o situacions
que es repetixen de manera habitual en el moment que es pren com
a referncia. Els dos temps imperfectius per definici sn el present i
limperfet:
Taula 28.3:
Laspecte imperfectiu
temps valor exemples
situaci en curs Ara dorm.
present
situaci habitual Entra a treballar a les set del mat.
situaci en curs en el passat En aquell moment dormia.
imperfet
situaci habitual en el passat En aquella poca entrava a treballar a les set del mat.
28.3. El mode
La categoria de mode fa referncia al punt de vista que adopta el parlant
respecte a all que enuncia, i permet diferenciar lindicatiu, el subjuntiu i
limperatiu.
a) Lindicatiu s el mode no marcat. Des dun punt de vista sintctic,
apareix tant en oracions simples com en oracions subordinades. Des
dun punt de vista semntic, a ms, susa en aquells casos en qu el
parlant es limita a asseverar una informaci:
No em van avisar abans.
Arriben dem.
Vos explicar tot el que ha passat.
b) El subjuntiu, en canvi, s un mode marcat: un mode que susa
bsicament en oracions subordinades, i que sassocia a valors modals
com ara la irrealitat, el dubte, el desig o la informaci coneguda i poc
rellevant des dun punt de vista informatiu:
Si mhagueres avisat abans, thauria pogut ajudar.
236
El present, a ms, pot assumir altres valors; concretament, pot usar-se amb
un valor de passat per a referir-se a fets que continuen sent rellevants en
el present (present histric) o per a dinamitzar el discurs narratiu (present
narratiu); amb un valor de futur, per a designar fets previsibles, i amb un
valor prxim a limperatiu, en certs usos de segona persona:
237
Taula 28.5:
Valors secundaris del present
altres valors exemples
present histric Jaume I entra en la ciutat de Valncia el 9 doctubre del 1238.
Laltre dia anava passejant per lalbereda i mel trobe festejant amb una turista
present narratiu
anglesa.
futur Dem es casen. Ho sabies?
imperatiu Ara ten vas a casa i parles amb la mare. Dacord?
Taula 28.8:
Valors secundaris del futur
altres valors exemples
futur dels historiadors Dos anys ms tard publicar la seua obra mestra.
Ser bleda, el xic!
futur de sorpresa
Tatrevirs a negar-me levidncia!
La frontera de sa casa tindr ms de sis metres damplria.
futur de probabilitat
No les molesteu, que ja estaran dormint.
Taula 28.9:
Valors bsics del condicional
usos desplaats exemples
Em va dir que la frontera de sa casa tindria (o devia tindre) ms de sis metres
probabilitat
damplria.
cortesia Em podries fer un favor.
irrealitat Si guanyara ms diners, em compraria una casa.
atenuaci Segons informacions no contrastades, el nombre de morts selevaria a quinze.
f) A ms del perfet, tots els temps composts amb lauxiliar haver tenen,
com sha indicat, un valor perfectiu, i indiquen anterioritat respecte al
temps en qu es conjuga lauxiliar: el futur perfet, anterioritat en el
futur; el plusquamperfet, anterioritat en el passat; etc.:
Quan tu voldrs anar al teatre, nosaltres ja hi haurem anat. (futur perfet)
Ja havien anat la vespra al teatre. (plusquamperfet)
Li vaig dir que quan ell volguera anar al teatre, nosaltres ja hi haurem
anat. (condicional perfet)
Una vegada hagu anat al teatre, ja no va dir res ms. (passat anterior)
Una vegada va haver anat al teatre, ja no va dir res ms. (passat anterior
perifrstic)
Observaci: El passat anterior (perifrstic o no) indica, com el plusquamperfet,
anterioritat en el passat, per t uns usos molt restringits. Fet i fet, noms
susa amb el valor danterioritat immediata en oracions subordinades
introdudes per quan, desprs que o expressions aspectuals del tipus una
vegada, a penes. En molts casos, a ms, s possible substituir-lo pel passat
240
Taula 29.1:
La vocal temtica
conjugaci vocal formes
a cantant, cantava, cantat
i conjugaci
e cantem
e batent, batem
ii conjugaci i batia
u batut
iii conjugaci i sentint, sentim, sentia, sentit
INDICATIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
cante he cantat cantava havia cantat
cantes has cantat cantaves havies cantat
canta ha cantat cantava havia cantat
cantem hem cantat cantvem havem cantat
canteu heu cantat cantveu haveu cantat
canten han cantat cantaven havien cantat
SUBJUNTIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
cante haja cantat cantara haguera cantat
cantes hages cantat cantares hagueres cantat
cante haja cantat cantara haguera cantat
cantem hgem cantat cantrem hagurem cantat
canteu hgeu cantat cantreu hagureu cantat
canten hagen cantat cantaren hagueren cantat
INDICATIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
bat he batut batia havia batut
bats has batut baties havies batut
bat ha batut batia havia batut
batem hem batut batem havem batut
bateu heu batut bateu haveu batut
baten han batut batien havien batut
SUBJUNTIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
bata haja batut batera haguera batut
bates hages batut bateres hagueres batut
bata haja batut batera haguera batut
batem hgem batut batrem hagurem batut
bateu hgeu batut batreu hagureu batut
baten hagen batut bateren hagueren batut
INDICATIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
servisc he servit servia havia servit
servixes/serveixes has servit servies havies servit
servix/serveix ha servit servia havia servit
servim hem servit servem havem servit
serviu heu servit serveu haveu servit
servixen/serveixen han servit servien havien servit
SUBJUNTIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
servisca haja servit servira haguera servit
servisques hages servit servires hagueres servit
servisca haja servit servira haguera servit
servim hgem servit servrem hagurem servit
serviu hgeu servit servreu hagureu servit
servisquen hagen servit serviren hagueren servit
INDICATIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
sent he sentit sentia havia sentit
sents has sentit senties havies sentit
sent ha sentit sentia havia sentit
sentim hem sentit sentem havem sentit
sentiu heu sentit senteu haveu sentit
senten han sentit sentien havien sentit
SUBJUNTIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
senta haja sentit sentira haguera sentit
sentes hages sentit sentires hagueres sentit
senta haja sentit sentira haguera sentit
sentim hgem sentit sentrem hagurem sentit
sentiu hgeu sentit sentreu hagureu sentit
senten hagen sentit sentiren hagueren sentit
Taula 29.5:
Paradigma dels verbs incoatius en la llengua parlada
present dindicatiu present de subjuntiu
servisc servisca
servixes servisques
servix servisca
servim servim
serviu serviu
servixen servisquen
Acaben en -v:
4 i 5 present dindicatiu: bevem, beveu
5 imperatiu: beveu
imperfet dindicatiu: bevia, bevies, bevia, bevem, beveu, bevien
gerundi: bevent
En la majoria de verbs velaritzats, la distribuci de les formes amb velar
seguix el model de beure. Es tracta de verbs com ara deure, ploure,
moure, conixer, parixer, etc. Hi ha, no obstant aix, alguns verbs
velaritzats que no velaritzen el participi. Per exemple, dir, dur, riure o
pondre, que fan el participi dit, dut, rist i post (v. 30.2.4.4). A ms daltres
irregularitats puntuals, s important apuntar els casos de obrir i omplir,
que en valenci velaritzen en la primera persona del present dindicatiu
(bric, mplic) i en les persones 1, 2, 3 i 6 del present de subjuntiu (briga,
brigues, briga, briguen; mpliga, mpligues, mpliga, mpliguen).
b) La segona classe de verbs velaritzats adopten el grup consonntic sc
(o squ-), relacionat amb lincrement dels verbs incoatius (v. 29.3.2). La
distribuci de les formes velaritzades s semblant a la de beure, com es
pot observar en el cas de crixer:
1 present dindicatiu: cresc
present de subjuntiu: cresca, cresques, cresca, cresquem,
cresqueu, cresquen
3, 4 i 6 imperatiu: cresca, cresquem, cresquen
passat simple: cresqu, cresqueres, cresqu, cresqurem,
cresqureu, cresqueren
imperfet de subjuntiu: cresquera, cresqueres, cresquera,
cresqurem, cresqureu, cresqueren
participi: crescut
Adopten estes formes velaritzades en els mateixos casos que crixer els
verbs merixer, nixer, pixer i viure, i els seus derivats. Tamb seguix el
mateix model eixir pel que fa a la distribuci de les consonants, per a
diferncia dels anteriors no t forma velar en el participi (eixit).
Observaci: La consonant s del grup -sc- es pronuncia habitualment com
a palatal: creixc, creixca, creixcut; vixc, vixca, vixcut. Estes formes amb
palatal han tingut una important tradici escrita, per en lactualitat shan
generalitzat les formes amb s, que sn les prpies de la llengua clssica en
tot lmbit lingstic, per les raons apuntades ms amunt (v.29.5.e).
c) Lltima classe de verbs amb alternances consonntiques s la dels
verbs que prenen una consonant palatal (escrita com a -ig, -g- o -j-) en la
primera persona del present dindicatiu i en el present de subjuntiu, com
es pot observar en el cas de veure:
1 present dindicatiu: veig
present de subjuntiu: veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen
Pertanyen al mateix grup anar i haver. Pel que fa a anar, cal tindre en
compte que la quarta i la cinquena persones de subjuntiu sn anem i
aneu. Respecte a haver, presenta formes palatalitzades en el present
de subjuntiu (haja); en la primera persona del present dindicatiu no t
forma palatalitzada quan funciona com a auxiliar de perfet (he), per
admet la forma palatalitzada haig (junt amb he) quan funciona com a verb
modal: he (o haig) de dir-te una cosa. El verb fer presenta en la primera
258
Taula 30.1:
Model regular i velaritzat de perdre
model regular model irregular
(no velaritzat) (velaritzat)
perd perc
perds perds
perd perd
present dindicatiu
perdem perdem
perdeu perdeu
perden perden
perda perga
perdes pergues
perda perga
present de subjuntiu
perdem perguem
perdeu pergueu
perden perguen
perdera perguera
perderes pergueres
perdera perguera
imperfet de subjuntiu
perdrem pergurem
perdreu pergureu
perderen pergueren
perd pergu
perderes pergueres
perd pergu
passat simple
perdrem pergurem
perdreu pergureu
perderen pergueren
velaritzat (cus i cusc, bull i bullc, afig i afigc). En el cas del verb voler, que ja t
formes velaritzades, en la 1a persona tamb presenta la forma vullc. Pel que
fa als verbs velaritzats de la tercera conjugaci, conv notar que en les formes
de subjuntiu la velar s sorda si la darrera consonant del radical s sorda
(tusca, isca i tisca, de tossir, eixir i teixir), i sonora si la darrera consonant del
radical s sonora (bullga, lligga i cusga, de bollir, llegir i cosir)
Com sha indicat, el model no velaritzat, s el regular, el clssic i el que
presenta un major grau de convergncia amb els altres parlars de la
llengua. Per aix mateix, s el model que sha usat majoritriament en
els registres formals, i el que conv preservar en estos registres i en
lestndard. El model velaritzat, amb tot, pot ser til en aquells casos en
qu es pretenga reproduir un llenguatge ms directe i espontani.
Observaci: El verb veure tamb admet les formes febles segents: passat simple
veieres, vei, veirem, veireu, veieren; imperfet de subjuntiu veiera, veieres,
veiera, veirem, veireu, veieren.
Observaci: Per imitaci a verbs del tipus entendre, els derivats de tindre tamb
adopten a vegades participis amb s no acceptables. Per exemple, mants (en
lloc de mantingut) en el cas de mantindre, o dets (en lloc de detingut) en el cas
de detindre.
b) Tenen un participi fort en -t els verbs dir (dit), dur (dut), escriure
(escrit), fer (fet), traure (tret), morir (mort), els acabats en -ldre (mlt,
absolt, resolt, etc.) per oldre i doldre fan, respectivament, olgut
i dolgut i alguns dels acabats en -nyer (constret). El verb coure
admet tant el participi fort en -t (cuit) com el regular (cogut), per amb
diferncies de significat (v.30.3.11).
c) El participi en -st noms apareix en els verbs pondre (post), respondre
(respost), veure (vist) i riure (rist, que tamb admet la forma regular rigut).
d) Finalment el participi en -ert apareix en el verb obrir (obert) i cobrir
(cobert).
Observaci: En alguns parlars tamb presenten participis en -ert els verbs
complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (complert, establert, ofert).
En valenci, com en els parlars balerics, estos verbs adopten formes febles
regulars (complit, establit, oferit).
INDICATIU
PRESENT IMPERFET PASSAT SIMPLE FUTUR CONDICIONAL
bec bevia begu beur beuria
beus bevies begueres beurs beuries
beu bevia begu beur beuria
bevem bevem begurem beurem beurem
beveu beveu begureu beureu beureu
beuen bevien begueren beuran beurien
SUBJUNTIU IMPERATIU FORMES NO PERSONALS
Present IMPERFET INFINITIU PARTICIPI
bega beguera - beure begut
begues begueres beu beguda
bega beguera bega beguts
beguem begurem beguem GERUNDI begudes
begueu begureu beveu bevent
beguen begueren beguen
265
INDICATIU
Present IMPERFET PASSAT SIMPLE FUTUR CONDICIONAL
cap cabia cab cabr cabria
caps cabies caberes cabrs cabries
cap cabia cab cabr cabria
cabem cabem cabrem cabrem cabrem
cabeu cabeu cabreu cabreu cabreu
caben cabien caberen cabran cabrien
SUBJUNTIU IMPERATIU FORMES NO PERSONALS
Present IMPERFET INFINITIU PARTICIPI
cpia cabera - cabre cabut
cpies caberes cap cabuda
cpia cabera cpia cabuts
capiem cabrem capiem GERUNDI cabudes
capieu cabreu capieu cabent
cpien caberen cpien
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present de subjuntiu: 1cpiga, 2cpigues,
3cpiga, 4capiguem, 5capigueu, 6cpiguen; imperatiu: 2cpigues, 3cpiga, 4capiguem, 5capigueu,
6cpiguen.
INDICATIU
Present IMPERFET PASSAT SIMPLE FUTUR CONDICIONAL
caic queia caigu caur cauria
caus queies caigueres caurs cauries
cau queia caigu caur cauria
caiem quiem caigurem caurem caurem
caieu quieu caigureu caureu caureu
cauen queien caigueren cauran caurien
SUBJUNTIU IMPERATIU FORMES NO PERSONALS
Present IMPERFET INFINITIU PARTICIPI
caiga caiguera - caure caigut
caigues caigueres cau caiguda
caiga caiguera caiga caiguts
caiguem caigurem caiguem GERUNDI caigudes
caigueu caigureu caieu caient
caiguen caigueren caiguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 caem, 5 caeu; gerundi:
caent.
266
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 jaem, 5 jaeu; imperatiu:
5jaeu; gerundi: jaent.
278
per estos verbs pot ser un complement directe, per, a diferncia dels
complements directes prototpics, no designa una entitat sin una
quantitat:
Cobra tres-cents euros per sessi.
Ha pesat quatre quilos.
Val dos quinzets.
Mesura dos metres.
d) Tamb t un comportament ben caracterstic el verb impersonal
haver-hi. El sintagma nominal que acompanya este verb es comporta
com un complement directe i, per aix, en ls ms tradicional no
sestablix concordana entre el verb i el sintagma nominal:
A ma casa hi ha ms cadires.
Tot i amb aix, el fet que el verb siga impersonal i no tinga un verdader
subjecte explica la tendncia a percebre el sintagma nominal com un
subjecte gramatical i a establir, per tant, la concordana amb el verb:
A ma casa hi han ms cadires.
s acceptable tant la falta de concordana com la concordana, per
en els registres formals es considera ms adequada la manca de
concordana, dacord amb ls tradicional.
Taula 32.1:
Preposicions que encapalen un complement de rgim
preposici verb exemple
accedir Sorprenentment, ha accedit a la meua petici.
jugar Li agrada jugar a la loteria.
a
renunciar Roser ha renunciat al crrec.
tendir Els nvols tendiran a desaparixer al llarg del mat.
confiar s un innocent que confia en qualsevol.
insistir Els metges insistixen en la importncia de la medicina preventiva.
en
pensar Noms pensa en ella.
repercutir El preu del petroli repercutix en la inflaci.
dependre Ja nhi ha prou, no podem dependre del teu humor.
desconfiar Sempre desconfia de nosaltres.
de
previndre Ning ens havia previngut de la possibilitat de contagi.
sospitar s molt desconfiat, sospita de tot el mn.
coincidir Lhorari del conserge coincidix amb el de lalumnat.
cooperar Cooperarem amb la biblioteca en la campanya danimaci lectora.
amb
pactar No pactarem amb ning.
suplir La falta daptitud fsica la suplix amb la voluntat de superaci.
batallar No val la pena batallar per aix.
decidir-se Sha decidit pel model ms econmic.
per
desviures Es desviu per tots.
optar Hem optat per anar a la platja.
apellar Apellarem contra la sentncia.
disparar Han disparat contra la gent.
contra
lluitar Lobjectiu del programa s lluitar contra el fracs escolar.
xocar Ha xocat amb / contra un cami i ha resultat ills.
fonamentar Leducaci es fonamenta en / sobre el respecte mutu.
incidir Els hbits de la poblaci incidixen en / sobre el medi ambient.
en / sobre
recaure Leducaci dels immigrants recau en / sobre lescola pblica.
recolzar La volta recolza en / sobre els dos murs laterals.
discutir Els candidats discutiran de / sobre poltica exterior.
informar Et pots informar de / sobre les bases del concurs per Internet.
de / sobre
opinar Volen opinar de / sobre tot sense tindre idea de res.
parlar Quan parlem de / sobre futbol sempre acabem barallant-nos.
dotar Dotarem d / amb ordinadors tots els centres escolars.
omplir Han omplit de / amb terra totes les jardineres.
de / amb
revestir Vull revestir de / amb pedra una paret del menjador.
untar Has duntar de / amb greix la cadena de la bicicleta.
Taula 33.1:
Categoria del complement predicatiu
categoria exemple
sintagma nominal Sempre me lhe imaginada alcaldessa.
sintagma adjectival Hem menjat molt tranquils.
sintagma preposicional Lhem contractat de secretari.
sintagma adverbial Hui ja t el bra b.
Observaci: Els usos descrits sn els que trobem en els registres formals, en
la majoria dels dialectes i en la llengua clssica (Tirant lo Blanch: Recordam
aquella derrera nit que tu e yo rem en lo lit; Veren venir nou galeres que eren
ja molt prop). Aix no obstant, cal notar que en valenci colloquial, llevat
dalguns usos de ser en els parlants ms vells, la tendncia s substituir-lo
per estar per interferncia externa. s per aix que conv evitar ls de estar
en els contexts propis de ser.
A ms de les construccions locatives, cal fer referncia a les
construccions presentacionals, aix s, a aquelles que introduxen un
element en lunivers del discurs. En les construccions presentacionals
susa tradicionalment el verb haver-hi:
Fora hi ha lhome que vingu ahir.
Al bal hi ha una de les figures ms boniques que tinc.
En lactualitat, per, s molt general ls del verb estar, s que conv
evitar en els registres formals:
Fora est lhome que vingu ahir.
Al bal est una de les figures ms boniques que tinc.
Observaci: De ls amb haver-hi, en podem trobar mostres en la llengua
colloquial en frases i refranys com ara: (en entrar en una casa) Qui hi ha per
ac?; On hi ha el cos, hi ha la mort.
317
adoptada per alguns gramtics, cal tindre en compte que, en molts casos, la
construcci ha assolit un alt grau de fixaci que recomana analitzar-la com
una unitat.
Els vaig preguntar que si tenien fam. (Parallela en estil directe a Els
vaig preguntar: Teniu fam)
Va dir que on havia deixat la cafetera. (Parallela en estil directe a Va dir:
On has deixat la cafetera?)
Observaci: Tradicionalment es considera que si, en estos contexts, s una
conjunci completiva. Cal tindre en compte, tanmateix, que si presenta un
comportament sintctic prxim a la resta de pronoms i adverbis interrogatius.
Ja sha apuntat que, com els altres interrogatius, si pot aparixer precedit de
que. A ms, com ocorre amb els altres interrogatius i a diferncia de que, si
pot anar seguit dun infinitiu (No s si dir-li-ho, No s quan dir-li-ho) i admet
lanteposici dun element de la subordinada (No s si et voldr parlar de tot
aix / No s de tot aix si ten voldr parlar). Dacord amb el comportament
esmentat, en lactualitat hi ha autors que preferixen considerar que si s un
interrogatiu i no una conjunci, encara que no assumisca cap funci sintctica
dins de loraci subordinada.
Taula 34.3:
Conjuncions temporals
valor conjunci exemple
mentres (o mentre) Mentres tu prepares lensalada, jo pare taula.
simultanetat
alhora que Escolta msica alhora que estudia.
abans que Abans que li ho demanara, ja ho havia fet.
anterioritat
fins que Et far companyia fins que arribe el teu fill.
desprs que La vaig trobar desprs que ho havem parlat tu i jo.
tot seguit que Tot seguit que en tinguem coneixement, convocarem els socis.
tan prompte com Cal enviar les inscripcions tan prompte com es puga.
aix que Aix que arribe Conxa, ens nanirem.
des que Des que sen va anar a Viena, no s res de Jaume.
posterioritat
den que Den que vingueres, no hem parlat.
tan bon punt Tan bon punt va arribar, vam comenar la reuni.
a penes A penes havia eixit de casa es va posar a ploure.
tot duna que Tot duna que siga possible, ho farem pblic.
tot just Tot just inici la investigaci, canviaren les coses.
sempre que Pots vindre sempre que vullgues.
freqncia cada vegada que Cada vegada que veig eixe programa, tinc malsons.
tota vegada que Emili passa pel despatx tota vegada que ve a la biblioteca.
35.2.1. Des dun punt de vista formal, les interjeccions poden ser
prpies o imprpies. Les interjeccions prpies sn paraules simples que
nicament funcionen com a interjeccions (xe!, oh!, ah!, uf!); les imprpies,
en canvi, sn paraules o sintagmes que presenten un valor interjectiu en
determinats contexts (Mare de Du!, veritat?).
Taula 36.2:
Radicals simples i complexos
paraules simples paraules complexes
radical (simple) flexi radical (complex) flexi
ment -, -s ment -al -itat -, -s
blanc -, -a, -s, -es blanc -or -, -s
jutj -ar pre- jutj -ar
dins en- dins -ar
Taula 36.3:
Processos ms destacats de formaci de paraules
procs definici exemples
mar + mar
derivaci adjunci dun afix a una base
sub + mar submar
canvi de categoria lxica duna base sense pescar pesca
conversi
laddici dafixos adobar adob
para + llamps parallamps
composici combinaci de dos o ms bases
pit + roig pit-roig
combinaci de dos bases totalment o xiu + xiu xiu-xiu
reduplicaci
parcialment iguals tic + tac tic-tac
bicicleta bici
truncament segmentaci duna base
Manuela Nela
formaci de combinaci del segment o de segments Institut Valenci dArt Modern IVAM
sigles inicials dun conjunt de paraules Institut Valenci de la Joventut IVAJ
37. LA DERIVACI
OBSERVACI: Tant els prefixos com els sufixos poden ser tnics o tons. En el cas
dels sufixos, si sn tnics provoquen el canvi de laccent de la paraula, com es
pot comprovar en els exemples anteriors. Si sn tons, laccent de la paraula
ha de recaure en la sllaba anterior al sufix, cosa que provoca, en alguns
casos, desplaaments de laccent i canvis del timbre dalgunes vocals, com
es pot constatar si es compara laccent dels primitius ter i tom i els dels
derivats eteri i atmic (remarquem que la e i la o tancades dels primitius han
esdevingut obertes en els derivats). En el cas dels prefixos, no es produxen
canvis en laccent de la paraula, i els tnics es limiten a aportar un accent
secundari, com ocorre en anticicl ([ntisikl]), que cont el prefix tnic anti-.
Dins dels grups de prefixos i sufixos, nhi ha alguns que no seguixen la
norma general, sin que presenten propietats particulars. Aix, en el cas
de la sufixaci, per exemple, hi ha un grup de sufixos que no determinen
la categoria de la paraula derivada i es limiten a aportar un mats
circumstancial relacionat amb la grandria o la valoraci subjectiva.
Es tracta dels anomenats sufixos valoratius, com ara els diminutius,
augmentatius, freqentatius, etc.:
home (N) homens (N)
bona (Adj) bonassa (Adj)
allargar (V) allargassar (V)
Per la seua banda, dins de la prefixaci, hi ha alguns prefixos que,
contrriament a la norma, modifiquen la categoria de la paraula
derivada:
pam (N) apamar (V)
arrugues (N) antiarrugues (Adj)
Tenint en compte les diferncies esmentades, es pot distingir entre la
sufixaci lxica, o sufixaci prpiament dita, i la sufixaci valorativa. En
el cas de la prefixaci, en canvi, no sestabliran distincions entre els dos
tipus de prefixos, ja que els prefixos que determinen la categoria de la
paraula derivada tenen un carcter marginal.
340
OBSERVACI: Notem que lalternana entre -s i -ss- que es dna, per exemple,
en el parell gros i grossor (o gros i grossa) s purament grfica, ja que en els
dos casos la consonant es pronuncia com a sorda. En altres casos, en canvi,
lortografia no dna compte de les diferncies existents en la pronncia,
com ocorre en els parells segents, amb consonant sorda en el primer
cas i sonora en el segon: mes / mesada, corb / corbar, fred / fredor, amarg /
amargs.
Sense el carcter sistemtic de les alternances esmentades fins ara,
conv tamb apuntar que en certes famlies de paraules el radical pren
una determinada consonant quan es combina amb un sufix o amb certs
sufixos. Es tracta de casos com ara -t-, -d-, -r-, -n- i -j-: cafeteria, tetera,
grandria, contrabandista, pitram, cafenet, sofanet, abreujar.
Taula 37.5:
Processos de sufixaci
procs categoria exemple
denominal NN smbol simbolisme
deadjectival Adj N alegre alegria
nominalitzaci
deverbal VN animar animaci
deadverbial Adv N davant davantal
denominal N Adj forma formal
deadjectival Adj Adj groc grogs
adjectivaci
deverbal V Adj utilitzar utilitzable
deadverbial Adv Adj davant davanter
denominal NV guerra guerrejar
verbalitzaci deadjectival Adj V til utilitzar
deadverbial Adv V sovint sovintejar
adverbialitzaci deadjectival Adj Adv alegre alegrement
37.5.1. Nominalitzaci
Els sufixos de nominalitzaci formen el grup ms nombrs i productiu a
lhora de crear paraules noves. Es poden crear noms a partir de noms,
dadjectius, de verbs i dadverbis.
37.5.1.1. Partint de noms es poden crear noms pertanyents a les classes
semntiques segents:
Taula 37.6:
Classes semntiques de noms denominals
significat sufix exemple
-ada gentada, teulada
collectiu -al personal, dineral
-atge plomatge, venatge
-er taronger, albercoquer
planta o arbre
-era pomera, fesolera
- / -ana escol / escolana
-er / -era fuster / fustera
-ista (o -iste / -ista) taxista (o taxiste / taxista)
ofici o activitat
-aire drapaire, guixaire
-ia secretaria, joglaria
-eria sastreria, fusteria
corrent, doctrina -isme simbolisme, marxisme
OBSERVACI: El sufix -esa presenta des dels orgens de la llengua la variant -ea.
Com va ocrrer en altres casos semblants (per exemple, entre els doblets
espasa i espaa, o desembre i deembre), les variants amb s es van generalitzar
en la llengua literria i van desplaar majoritriament les variants sense
s. En lactualitat, les formes amb -ea es mantenen en el valenci central i
meridional. En el valenci septentrional, en canvi, sn majoritries o generals
les formes amb -esa.
37.5.2. Adjectivaci
Ladjectivaci s tamb un procs molt productiu, encara que no t la
riquesa que sha pogut constatar en els processos de nominalitzaci. Es
poden crear adjectius a partir de noms, adjectius, verbs i adverbis.
37.5.2.1. A partir de noms es poden crear adjectius que indiquen relaci
o pertinena (i es parafrasegen per relatiu o pertanyent a) i en algun cas
possessi:
Taula 37.9:
Classes semntiques dadjectius denominals
significat sufix exemple
- / -ana ciutad / ciutadana
-al venal, comarcal
-enc / -enca illenc / illenca
relaci o pertinena
-ar muscular, polar
-il infantil, febril
-stic / -stica artstic, musestic
-at / -ada alat / alada
possessi
-ut / -uda banyut / banyuda
Dins dels adjectius que indiquen relaci i pertinena, cal destacar els que
permeten la formaci de gentilicis, s a dir, els que designen la naci, la
regi, la ciutat, el poble, etc., de procedncia duna persona o duna cosa.
Els sufixos ms usuals per a la formaci de gentilicis sn els segents:
Taula 37.10:
Gentilicis
sufix exemple
- / -ana valenci / valenciana, itali / italiana
-enc / -enca castellonenc / castellonenca, canadenc / canadenca
-s / -esa aragons / aragonesa, francs / francesa
- / -ina xativ / xativina, argent / argentina
-er / -era bunyoler / bunyolera, brasiler / brasilera
-eny / -enya alzireny / alzirenya, extremeny / extremenya
37.5.3. Verbalitzaci
La verbalitzaci s un procs poc productiu. Es poden crear verbs a
partir de noms, adjectius i adverbis. Els verbs resultants expressen
accions, processos o tendncies relacionades amb el significat del
radical al qual sadjunten:
Taula 37.14:
Classes de verbs derivats
sufix classe exemple
-egar denominal pedregar, manegar
denominal martellejar, gotejar
-ejar deadjectival agrejar, groguejar
deadverbial davantejar, sovintejar
denominal classificar, dosificar
-ificar
deadjectival simplificar, justificar
-itar deadjectival facilitar, debilitar
denominal hospitalitzar,
-itzar
deadjectival humanitzar, normalitzar
37.5.4. Adverbialitzaci
Lnic sufix que permet formar adverbis s el sufix -ment, que, a ms,
noms es pot adjuntar a adjectius en forma femenina. El grup ms
nombrs dadverbis formats amb el sufix -ment sn els adverbis de
manera, per tamb es poden formar altres tipus dadverbis, com pot
observar-se en la taula 37.15.
346
Taula 37.15:
Classes dadverbis en -ment
classe exemple
adverbis de manera tranquillament, nerviosament, feliment
adverbis de punt de vista histricament, culturalment, filolgicament
adverbis temporals o aspectuals darrerament, mensualment, anualment
quantificadors quantitatius increblement, terriblement
adverbis modals possiblement, probablement, necessriament
connectors textuals primerament, finalment, consegentment
Els sufixos diminutius susen igualment amb valor afectiu, cosa que
explica que no hi haja sufixos afectius prpiament dits.
b) Amb un valor augmentatiu es poden citar els sufixos segents:
Taula 37.18:
Sufixos augmentatius
sufix categoria exemple
-arro / -arra N peuarro, veuarra
-s / -assa N, Adj cotxs, vidassa, grands, bonassa
-assar V allargassar, escridassar
-ot / -ota N, Adj, Adv. animalot, rojot, herbota, grandota, tardot
-otar (o -otejar) V avalotar, manotejar, parlotejar,
Dins dels augmentatius, es pot citar tamb el sufix -ssim / -ssima amb
qu es forma el grau superlatiu dels adjectius: bonssim / bonssima,
tranquillssim / tranquillssima, etc.
c) Amb un valor despectiu, poden usar-se en determinats casos els
sufixos augmentatius. A ms dels augmentatius, la llengua tamb
disposa del sufix despectiu -astre / -astra, que saplica a noms:
politicastre / politicastra, medicastre / medicastra.
37.7. La prefixaci
37.7.1. La prefixaci s un procs important de formaci de paraules,
encara que no s tan productiu com la sufixaci. A diferncia dels
sufixos, els prefixos generalment no determinen la categoria lxica ni
les propietats flexives de les noves paraules, i es limiten a aportar un
significat de carcter circumstancial (de negaci, de temps o aspecte, de
localitzaci, etc.):
transigent intransigent
posar anteposar
fer refer
37.7.2. Encara que la majoria de prefixos no modifiquen la categoria
de la paraula primitiva, nhi ha que, en determinats contexts, s que
provoquen canvis categorials. Els ms freqents creen verbs a partir
de noms i dadjectius. Ms espordicament, nhi ha que creen adjectius
a partir de noms. Pel que fa als primers, cal remarcar que el canvi de
categoria implica un canvi de les propietats flexives, i ms concretament,
la substituci de les marques del substantiu o ladjectiu per les marques
del verb (les terminacions -ar i, en menor mesura, -ir en la forma
dinfinitiu).
348
Taula 37.19:
Prefixos recategoritzadors
categoria
prefix exemple
del derivat del primitiu
pam apamar
a-
front afrontar
fulla desfullar (o esfullar)
des- / es-
camp escampar
taula entaular
en- (o em-) sab ensabonar
bena embenar
nom vas extravasar
extra-
via extraviar
vagina invaginar
in-
tub intubar
fred refredar
re-
colze recolzar
verb
flor transflorar
trans- / tras-
paper traspaperar
lent alentir
a-
covard acovardir
trist entristir
en- (o em-) trbol enterbolir
adjectiu bell embellir
txic intoxicar
in-
fatu infatuar
fresc refrescar
re-
baix rebaixar
lluny allunyar
adverbi a-
prop apropar
bales antibales
anti-
droga antidroga
bi- bicolor, biplaa
adjectiu nom contra- contrarellotge
multi- multicanal, multiusos
post- postpart, postvenda
uni- uniflor, unicolor
Taula 37.20:
Derivaci parasinttica
prefix sufix exemple
a- aporegar, assedegar
en- (o em-) -eg- empolsegar, emboiregar
es- esdentegar, esfilegar,
37.8. La conversi
La conversi, tamb anomenada derivaci zero, s un procs de formaci
de paraules que consistix a canviar la categoria lxica duna paraula
sense afegir cap sufix derivatiu i modificant, nicament, les seues
propietats flexives. A partir del verb pescar, per exemple, es crea el
substantiu pesca, sense afegir cap sufix al radical pesc- i modificant
nicament les marques flexives, que ja no sn les prpies del verb
(la terminaci -ar en linfinitiu) sin les dun substantiu femen (la
terminaci -a). Per mitj de la conversi es poden obtindre verbs a partir
de substantius i dadjectius, i substantius a partir de verbs:
352
Taula 37.22:
Processos de conversi
procs categoria acabament exemple
NV -ar salar
verbalitzaci
Adj V -ar alegrar, buidar
- adob, guany, pessic
-e dubte, encontre, recapte
nominalitzaci VN
-o esgarro, enterro
-a pesca, conversa
38.1. Introducci
A ms de la conversi i de la derivaci, que, com hem apuntat, s el
procs ms productiu de formaci de paraules, hi ha altres processos
amb un grau de productivitat variable, com ara la composici, la
reduplicaci, el truncament i la formaci de sigles, que sanalitzen en el
present captol.
38.2. La composici
La composici s un procs bastant productiu de formaci de paraules
que es basa en la combinaci de dos o ms radicals o paraules. El
compost parallamps, per exemple, es forma a partir de la base verbal
para i de la base nominal llamps. Pel fet de combinar radicals o paraules,
la composici pot ser caracteritzada com una mena de microsintaxi;
aix s, com un procs on els constituents que es combinen presenten
relacions semblants a les que mantenen les paraules en els sintagmes o
en les oracions. En el compost parallamps, per exemple, la relaci entre
para i llamps s semblant a la que sestablix en el sintagma verbal parar
els llamps, ja que llamps s un modificador (el complement directe) de
parar.
Els composts es poden classificar atenent criteris diferents:
a) Des dun punt de vista formal, els composts es classifiquen en dos
grans grups: els composts prpiament dits i els composts sintagmtics.
Els composts propis presenten una estructura fusionada i, si tenen
variaci flexiva, esta es marca al final del compost; els composts
sintagmtics, en canvi, tenen la forma dun sintagma i, com en el cas
del sintagma, admeten la flexi del primer constituent, o dels diferents
constituents, si mantenen relaci de concordana entre ells:
Taula 38.1:
Composts propis i sintagmtics
compost propi compost sintagmtic
bocamnega / bocamnegues vag restaurant / vagons restaurant
cama-roja / cama-roges gurdia civil / gurdies civils
maldecap / maldecaps preocupaci mal de cap / mals de cap dolor fsic
menysprear / menysprea, menyspreava tancar caixa / tanca caixa, tancava caixa
OBSERVACI: Des dun punt de vista ortogrfic, els constituents dels composts
propis senllacen en algun cas per mitj dun guionet: Bell-lloc, pit-roig, Malva-
rosa, para-xocs, pl-blanc, sud-est, trenta-tres (v. 5.3).
Taula 38.2:
Composts propis nominals
classe categories exemples
NN aiguaneu, aigua-sal
endocntric
N conj N floricol, napicol
coordinant NN terra-aire
exocntric N conj N allioli, capicua
V conj V vaiv, vistiplau
NN aiguabatent, bocamnega
endocntric Adj N malhumor
N prep N maldecap
subordinant N Adj bocamoll, camallarg, pit-roig
Adj N altaveu, curtmetratge
exocntric
QN pocavergonya, poc-trellat
VN torcamans, cobrellit
Taula 38.4:
Composts propis verbals
tipus categories exemples
NV pelmudar, aiguabatre
subordinant
Adj V carvendre,
i endocntric
Adv V malvendre, menysprear
anar), a la dun verb seguit dun complement directe (tancar caixa), dun
complement preposicional (posar en escena), dun complement predicatiu
(deixar amarg) o dun complement circumstancial (fer tard).
38.4.1. La reduplicaci
La reduplicaci s un tipus de composici en qu es combinen dos
constituents parcialment o totalment iguals que, en general, no existixen
com a paraules independents. La reduplicaci s total si els dos
constituents sn iguals i parcial si varia la vocal tnica:
Taula 38.9:
Reduplicaci total i parcial
classe exemples
reduplicaci total xiu-xiu, mull-mull, nyam-nyam
reduplicaci parcial xino-xano (o xano-xano), ziga-zaga, tic-tac
38.4.2. El truncament
El truncament s el procediment invers a la composici, ja que
consistix en la formaci duna nova paraula a partir de la segmentaci
duna paraula, mantenint la categoria lxica i el significat originari. El
truncament t una certa productivitat en dos contexts diferents: en la
formaci dhipocorstics i en lacurtament de composts cultes.
a) En la formaci dhipocorstics, el truncament es pot realitzar
mantenint la part dreta (truncament per la dreta) o lesquerra
(truncament per lesquerra), per la forma ms tradicional i genuna s
la primera:
Taula 38.10:
Classes de truncament
classe exemples
Antoni Toni
truncament per la dreta Antonica Tonica
Ernestina Tina
Montserrat Montse
truncament per lesquerra
Emlia Emi
Des dun punt de vista formal, els hipocorstics formats per truncament
per la dreta mantenen laccent del nom propi originari i solen tindre
dos sllabes. En valenci, de fet, s molt habitual que els masculins
prenguen la marca -o, sense la qual noms tindrien una sllaba: Cento
(de Vicent), Nelo (de Manuel), Voro (de Salvador) i Ximo (de Joaquim).
b) El truncament de composts es dna en paraules que tenen una certa
freqncia ds, i consistix a eliminar el segon constituent del compost.
s el cas de auto (de autombil), rdio (de radiodifusi), zoo (de zoolgic) o
tele (de televisi).
361
valenci val.
valor v/
vegeu v., veg.
vegeu tamb v. t.
vehicle veh.
velocitat vel.
velocitat lineal v
venciment venc.
venedor ven.
verbi gratia (per exemple) v. gr.
versaleta vers.
versicle v.
via v.
viaducte viad.
vianant vian.
viceversa vv.
vide o videte (vegeu) vid., v.
vigilant (m. i f.) vig.
vigilat/ada vig.
vinent vnt.
376
gentilici municipi
ademusser, ademussera Adems (el Rac dAdems)
adorer, adorera Ador [] (la Safor)
agoster, agostera Agost [] (lAlacant)
agres, agresana Agres (el Comtat)
agullent, agullentina Agullent [] (la Vall dAlbaida)
aiel, aielina Aielo de Rugat [] (la Vall dAlbaida)
aieloner, aielonera Aielo de Malferit [] (la Vall dAlbaida)
aiger, aigera Aiges (lAlacant)
anenc, anenca An (la Plana Baixa)
aiod, aiodana || aioder, aiodera Aider (lAlt Millars)
aior, aiorina Aiora [] (la Vall de Cofrents-Aiora)
alacant, alacantina Alacant (lAlacant)
alaquaser, alaquasera Alaqus (lHorta)
albaid, albaidina Albaida (la Vall dAlbaida)
albalat, albalatana Albalat dels Sorells [] (lHorta)
albalatenc, albalatenca Albalat de la Ribera [] (la Ribera Baixa)
albalatenc, albalatenca Albalat dels Tarongers [] (el Camp de Morvedre)
albalenc, albalenca Albal (lHorta)
albater, albaterana Albatera [] (el Baix Segura)
alberiquer, alberiquera
|| alberiqueny, alberiquenya Alberic (la Ribera Alta)
albocass, albocassina Albocsser (lAlt Maestrat)
alborager, alboragera Alboraig (la Foia de Bunyol)
alboraier, alboraiera Alboraia (lHorta)
albuixequer, albuixequera Albuixec [] (lHorta)
alcalal, alcalalina Alcalal (la Marina Alta)
alcalaner, alcalanera Vall dAlcal, la (la Marina Alta)
alcanter, alcanterina Alcntera de Xquer (la Ribera Alta)
alcasser, alcassera Alcsser (lHorta)
alcoi, alcoiana Alcoi [] (lAlcoi)
alcolej, alcolejana Alcoleja [] (el Comtat)
alcor, alcorina Alcora, l [] (lAlcalatn)
alcosser, alcosserina Alcosser de Planes [] (el Comtat)
alcubl, alcublana Alcubles, les (els Serrans)
alcudi, alcudiana Alcdia de Crespins, l (la Costera)
alcudi, alcudiana Alcdia de Veo, l [] (la Plana Baixa)
alcudi, alcudiana Alcdia, l (la Ribera Alta)
aldaier, aldaiera Aldaia (lHorta)
alfafarenc, alfafarenca Alfafar (lHorta)
alfafarenc, alfafarenca Alfafara (el Comtat)
alfarb, alfarbina Alfarb (la Ribera Alta)
alfarenc, alfarenca Alfara dAlgmia (el Camp de Morvedre)
alfarer, alfarera Alfara del Patriarca (lHorta)
alfarrasiner, alfarrasinera Alfarras (la Vall dAlbaida)
alfass, alfassina Alfs del Pi, l (la Marina Baixa)
378
NDEX DE TAULES
Ortologia
Taula 1.1: Classificaci de les consonants 027
Ortografia
Taula 5.1: Laccentuaci diacrtica 049
Taula 17.2: Posici dels possessius tnics dins del sintagma nominal 137
Taula 17.3: Els possessius tons 138
Taula 18.1: Les classes sintctiques de quantificadors 140
Taula 18.2: Les classes de numerals 141
Taula 18.3: Els numerals cardinals 142
Taula 18.4: Els quatre primers ordinals 144
Taula 18.5: Els ordinals de forma culta 144
Taula 18.6: Els altres ordinals 145
Taula 18.7: Els numerals partitius 146
Taula 18.8: Els numerals multiplicatius 146
Taula 18.9: Els numerals collectius amb valor especfic 147
Taula 19.1: Els tipus de quantificadors indefinits 148
Taula 19.2: Les classes sintctiques dels indefinits 149
Taula 19.3: Els quantificadors nominals 150
Taula 19.4: Usos de la forma singular de lindefinit altre
com a nic especificador 153
Taula 19.5: Pronoms i quantificadors nominals 155
Taula 19.6: s de pronoms i quantificadors nominals 156
Taula 20.1: Les classes sintctiques dels quantitatius 158
Taula 20.2: Els quantitatius 158
Taula 20.3: s de la preposici partitiva de 159
Taula 20.4: Locucions quantitatives 160
Taula 20.5: Tipus de gradaci 160
Taula 20.6: Tipus de comparaci 162
Taula 21.1: Els pronoms forts i febles 163
Taula 21.2: Els pronoms personals forts 165
Taula 21.3: Els pronoms reflexius i no reflexius de 1a i 2a persona 167
Taula 22.1: Els pronoms febles 169
Taula 22.2: Els pronoms procltics i encltics 170
Taula 22.3: Les formes dels pronoms febles 171
Taula 22.4: Les formes dels pronoms me, te, se i ne 171
Taula 22.5: Les formes del pronom lo 171
Taula 22.6: Les formes dels pronoms los i nos 171
Taula 22.7: Les formes del pronom vos 172
Taula 22.8: Les formes del pronom la 172
Taula 22.9: Els pronoms febles sense variants formals 172
Taula 22.10: Lorde dels pronoms febles 173
Taula 22.11: Les combinacions binries de pronoms 175
Taula 23.1: Els pronoms reflexius i no reflexius 179
Taula 24.1: Els relatius 186
Taula 24.2: Construccions de relatiu sinttiques i analtiques 189
Taula 25.1: Els interrogatius 191
Taula 25.2: Els exclamatius 193
Taula 26.1: Complements duna preposici 196
Taula 26.2: Elisi de preposicions 205
Taula 26.3: Elisi de preposicions en complements de rgim 205
395
Formaci de paraules
Taula 36.1: Paraules simples i complexes 335
Taula 36.2: Radicals simples i complexos 336
Taula 36.3: Processos ms destacats de formaci de paraules 337
Taula 37.1: Derivaci i categoria lxica 338
Taula 37.2: Derivaci i posici de laccent 339
Taula 37.3: Alternances fniques contextuals 340
Taula 37.4: Sufixos fossilitzats 341
Taula 37.5: Processos de sufixaci 342
Taula 37.6: Classes semntiques de noms denominals 342
Taula 37.7: Classes semntiques de noms deadjectivals 343
Taula 37.8: Classes semntiques de noms deverbals 343
Taula 37.9: Classes semntiques dadjectius denominals 344
Taula 37.10: Gentilicis 344
Taula 37.11: Adjectius deadjectivals 344
Taula 37.12: Classes semntiques dadjectius deverbals 345
Taula 37.13: Adjectius deadverbials 345
Taula 37.14: Classes de verbs derivats 345
Taula 37.15: Classes dadverbis en -ment 346
Taula 37.16: Sufixos valoratius 346
Taula 37.17: Sufixos diminutius 346
Taula 37.18: Sufixos augmentatius 347
Taula 37.19: Prefixos recategoritzadors 348
Taula 37.20: Derivaci parasinttica 349
Taula 37.21: Prefixos 349
Taula 37.22: Processos de conversi 352
Taula 37.23: Canvi de categoria per lexicalitzaci 352
Taula 37.24: Canvi de categoria per elisi 352
Taula 38.1: Composts propis i sintagmtics 353
Taula 38.2: Composts propis nominals 355
Taula 38.3: Composts propis adjectivals 356
Taula 38.4: Composts propis verbals 357
Taula 38.5: Composici culta 357
Taula 38.6: Composts sintagmtics nominals 358
Taula 38.7: Composts sintagmtics adjectivals 359
Taula 38.8: Composts sintagmtics verbals 359
Taula 38.9: Reduplicaci total i parcial 360
Taula 38.10: Classes de truncament 360
397
NDEX GENERAL
Ortologia
1. La pronunciaci estndard del valenci 020
1.1. Introducci 020
1.2. Les vocals 021
1.2.1. Les vocals tniques 021
1.2.1.1. Estructura del vocalisme tnic 021
1.2.1.2. Criteris generals de pronunciaci 021
1.2.1.3. La distribuci de la e i la o obertes 021
1.2.2. Les vocals tones 024
1.2.2.1. Estructura del vocalisme ton 024
1.2.2.2. Criteris generals de pronunciaci 024
1.2.2.3. Criteris particulars de pronunciaci 024
1.2.3. Els grups voclics 025
1.3. Les consonants 026
1.3.1. Estructura del consonantisme 026
1.3.2. La pronunciaci 027
1.3.2.1. Les consonants oclusives 027
1.3.2.2. Les consonants fricatives labiodentals 028
1.3.2.3. Les consonants sibilants alveolars 028
1.3.2.4. Les consonants sibilants palatals 029
1.3.2.5. Les consonants laterals 030
1.3.2.6. Les consonants rtiques 030
1.3.2.7. Les consonants nasals 031
1.4. Fontica sintctica 032
1.4.1. Vocals en contacte 032
1.4.2. Consonants finals 032
1.4.2.1. Les consonants oclusives en posici final 032
1.4.2.2. Les consonants fricatives i africades en posici final 032
1.4.2.3. Les consonants vibrants en posici final 033
1.5. Laccentuaci 033
Ortografia
2. Lalfabet 036
2.1. Lletres simples 036
2.2. Dgrafs i lletres compostes 037
2.3. Lletres modificades 037
3. Lagrupament dels sons 038
3.1. La sllaba 038
3.1.1. Conceptes generals 038
3.1.2. Normes de separaci sillbica 038
3.2. Els diftongs 039
3.2.1. Conceptes bsics 039
398
Formaci de paraules
36. Introducci a la formaci de paraules 334
36.1. Conceptes generals 334
36.2. Paraules simples i paraules complexes 335
36.3. La variaci formal dels morfemes 336
36.4. Els processos de formaci de paraules 336
37. La derivaci 338
37.1. Conceptes generals 338
37.2. La prefixaci i la sufixaci 338
37.3. Alternances formals 340
37.4. Els sufixos fossilitzats 340
37.5. La sufixaci lxica 341
37.5.1. Nominalitzaci 342
37.5.2. Adjectivaci 344
37.5.3. Verbalitzaci 345
37.5.4. Adverbialitzaci 345
37.6. La sufixaci valorativa 346
37.7. La prefixaci 347
37.8. La conversi 351
38. La composici i altres procediments de formaci de paraules 353
38.1. Introducci 353
38.2. La composici 353
38.2.1. La composici prpia 354
38.2.2. La composici culta 357
38.3. La composici sintagmtica 358
408
Annexos
Abreviatures, smbols i sigles 364
Els gentilicis valencians 376
ndexs
ndex de taules 392
ndex general 397