Gramatica Valenciano

GRAMTICA
GRAMTICA NORMATIVA
VALENCIANA
NORMATIVA
VALENCIANA
9 788448 244224
GRAMTICA
NORMATIVA
VALENCIANA
Valncia, 2006
GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA
Collecci Textos Normatius, 2
Acadmia Valenciana de la Llengua, 2006
Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua

Avinguda de la Constituci, 284
46019 Valncia
avl@gva.es - www.avl.gva.es
Primera edici: setembre del 2006

Primera reimpressi: desembre del 2006
Segona reimpressi: setembre del 2008
Disseny de la collecci: Pepe Gimeno-Proyecto Grfico

Grfiques Vimar, SL, C/ Alqueria de Raga, 11 - 46210 Picanya
ISBN: 978-84-482-4422-2
Depsit Legal: V-3942-2008
01-SUMARI.indd 4 16/9/08 15:52:11

Sumari

Smbols fontics 009

Introducci 010
Ortologia
1. La pronunciaci estndard del valenci 020
Ortografia
2. Lalfabet 036
3. Lagrupament dels sons 038
4. Les lletres 040
5. Els signes diacrtics auxiliars 047
6. Les convencions grfiques 055
7. Els signes de puntuaci 065
Morfologia flexiva i sintaxi

8. Loraci: conceptes generals 078
9. Els substantius i els sintagmes nominals 088
10. El gnere dels substantius 092
11. El nombre dels substantius 100
12. Els adjectius i els sintagmes adjectivals 110
13. El gnere dels adjectius 115
14. El nombre dels adjectius 120
15. Larticle 123
16. Els demostratius 131
17. Els possessius 136
18. Els quantificadors: els numerals 140
19. Els quantificadors: els indefinits 148
20. Els quantificadors: els quantitatius 158
21. Els pronoms personals: els pronoms forts 163
22. Els pronoms febles: aspectes formals 169
23. Els pronoms febles: aspectes funcionals 178
24. Els relatius 184
25. Els interrogatius i els exclamatius 190
26. Les preposicions 196
27. Els adverbis 216
28. Els temps verbals 234
29. Els verbs regulars 245
30. Els verbs irregulars 255
31. Les perfrasis verbals 298
32. La predicaci verbal i els complements 302
33. Les predicacions no verbals: els verbs ser i estar 312
34. Les conjuncions 317
35. Les interjeccions 328

Formaci de paraules
36. Introducci a la formaci de paraules 334
37. La derivaci 338
38. La composici i altres procediments de formaci de paraules 353
Annexos
Abreviatures, smbols i sigles 364
Els gentilicis valencians 376
ndexs
ndex de taules 392
ndex general 397

SMBOLS FONTICS
[a] mar, fcil, vida

[b] blat, abdicar, combinat (i en els parlars betacistes: voler, wagneri)
[B] (en els parlars betacistes: sab, abric, corbella; cavar, selva)
[d] dimoni, advers, compondre
[D] cadena, aladre, orde
[e] pedra, nt, tendir
[E] ferro, dbil
[f] fusta, ofrena, baf
[g] got, magnat, angle, guerrer
[] jugar, alg, agre, aglomerat, orgue
[i] illa, ve, ram, pilota
[j] remei, ianqui, joia
[Z] caixmir
[k] casa, taca, groc, quant, karate, llarg
[l] local, ala, altura, fil
[] llanda, palla, coll
[m] mestre, poma, pam, gamba
[M] amfibi, tramvia, enfit, enveja
[n] nas, llana, conte, gran
[N] blanc, enquadrar, sang, llengua
[] nyora, enganyar, pany
[o] boca, can, forat
[O] porta, aix
[p] pare, copa, cap, reptar, dubtar, aljub
[R] mare, herba, dret, pur
[r] riu, enrabiar, arrs, autoretrat
[z] zero, onze, trapezi, posar, desdir, trnsit, realitzar
[s] cel, caar, dol, sal, ansa, ras, passar
[t] tabal, atac, cuit, cantar, adquirir, fred
[dZ] jard, rajola, franja, germ, dirigir, pitjor, formatge
[ts] potser, tots, adscriure
[tS] xiquet, punxa, txec, cltxina, despatx, mig, roig
[dz] Atzeneta, dotze
[u] ungla, mscul, tat, untar
[v] voler, cavar, enviar, afgans, wagneri
[w] pou, guant, hui, cauen, web
[S] Xtiva, caixa, guix
INTRODUCCI
12
1. PRELIMINARS
Des del segle xviii, la major part de les llenges de cultura occidentals
han comptat amb gramtiques prescriptives, sovint amb laval
dinstitucions acadmiques creades pel poder reial per a tal finalitat. No
ha passat aix en el cas de la nostra llengua, perqu, arran de la Guerra
de Successi (1704-1714), quedaren suprimits els usos oficials. La
llengua mantenia plena vitalitat en lmbit oral i en la literatura popular;
per, sense els usos administratius ni el conreu de la literatura culta,
comen a patir una certa interferncia del castell i entr en un procs
de dialectalitzaci. La llengua, daltra banda, no dispos de gramtics
que la descrigueren amb rigor i que la dotaren dunes normes de
carcter ortogrfic, morfolgic i sintctic que tornaren a convertir-la en
llengua de cultura.
A principis del segle xx, el pare Llus Fullana public una Gramtica
elemental de la llengua valenciana (1915), que, tot i basar-se en el
registre colloquial de la llengua, pretenia superar els usos lingstics
ms vulgaritzants que caracteritzaren una part de la producci escrita
en valenci del segle xix. El 1918, Bernat Ortn don a conixer una ben
orientada Gramtica valenciana (nocions elementals per a escoles de
primeres lletres), com a resposta a les incipients demandes dintroducci
de la llengua en el sistema escolar. El 1930, Llus Revest va publicar La
llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, opuscle que, amb
un remarcable to didctic i rigor cientfic, posa les bases ortogrfiques
i gramaticals de les Normes de Castell, de 1932, de les quals va ser
un dels artfexs principals. La mateixa preocupaci didctica s la que
inspira les successives edicions, a partir de 1933, de les Llions de
gramtica de Carles Salvador, que amb el ttol de Grmatica valenciana
serviren, des del 1950, de llibre de text per als alumnes dels Cursos de
Llengua Valenciana de Lo Rat Penat durant quasi tres dcades. El 1933,
Josep Giner va publicar La conjugaci dels verbs en valenci, amb un
enfocament descriptiu i alhora prescriptiu. Amb la mateixa orientaci, el
1950, lEditorial Torre public la Gramtica valenciana de Manuel Sanchis
Guarner, manual les recomanacions del qual per als usos literaris
foren seguides durant quasi trenta anys en totes les publicacions desta
editorial i han servit de pauta per als usos literaris valencians fins a
lactualitat. Desprs de la llarga etapa del franquisme i del perode de
la Transici, les perspectives de recuperaci del valenci com a llengua
oficial, materialitzades amb laprovaci de lEstatut dAutonomia de la
Comunitat Valenciana (1982) i de la Llei ds i Ensenyament del Valenci
(1983), han afavorit laparici de nombroses gramtiques i llibres de text
que han consolidat la doctrina gramatical dels grans mestres Carles
Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Totes estes obres
sinspiraven en lesperit de consens i de dignificaci de la llengua, que
culmin amb la signatura de les Normes de Castell, i aprofundien, des
duna ptica valenciana, en la tasca codificadora iniciada per Pompeu
Fabra.
Les Normes de Castell, que eren lexpressi de la voluntat collectiva
de regular les desorientacions grfiques de lpoca, van ser rpidament
acceptades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua escrita.
s per aix que el Consell Valenci de Cultura, en el Dictamen sobre la
13
qesti lingstica valenciana, sollicitat per les Corts Valencianes i aprovat

lany 1998, que va donar lloc a la creaci de lAcadmia Valenciana de la
Llengua, entenia que les citades Normes de Castell havien sigut el punt
de partida de la normativitzaci consolidada de la nostra llengua.
En conseqncia, lAcadmia Valenciana de la Llengua, partint del
mateix plantejament fixat de manera explcita en el prembul de la
Llei de Creaci de lAVL i reconegut prescriptivament en larticle 4 de la
mateixa llei, ha abordat com a tasca prioritria de les seues actuacions
elaborar una gramtica que servira de pauta per als usos formals de la
llengua i orientara sobre els usos poc formals, dins dels seus respectius
mbits ds. La diversitat de variants morfolgiques poden conviure de
manera harmnica dins dun mateix sistema gramatical, i fins i tot poden
ser tils per a expressar els ms diversos matisos de la llengua. Per
una gramtica normativa t com a finalitat determinar amb claredat
quines sn les formes ms idnies per als diversos mbits ds de la
llengua, s a dir, ha de ser prescriptiva i orientativa alhora. A partir
destos supsits, lAcadmia Valenciana de la Llengua ha elaborat i
aprovat la present Gramtica normativa valenciana (dara en avant GNV).
Cal advertir, tanmateix, que, encara que els aspectes gramaticals
abordats sn relativament nombrosos, el fet de concentrar-se en els
ms importants ha comportat el silenci sobre altres que, no per menys
importants, poden tindre un cert inters, sobretot si no han estat prou
estudiats per les nostres gramtiques. Ara b, ats que tota gramtica
ha de prestar atenci als fenmens evolutius de la llengua, lAcadmia
Valenciana de la Llengua t el propsit danar incorporant a les futures
edicions de la GNV totes aquelles anlisis i modificacions que exigisquen
les noves necessitats o que suplisquen les actuals mancances.
Dacord amb una llarga tradici en els manuals gramaticals prescriptius,
fem precedir la part estrictament gramatical duns captols sobre
lortografia i la pronunciaci del valenci i sobre aspectes de carcter
ms ana estilstic; desprs presentem conjuntament la morfologia i la
sintaxi, i finalment una part dedicada a la formaci de paraules. En el
captol sobre la fontica del valenci, soferixen aix mateix unes pautes
ortopiques que puguen servir dorientaci als usuaris de la llengua. Per
a completar estes informacions, caldr recrrer al Diccionari ortogrfic i
de pronunciaci del valenci (DOPV), on sindica la transcripci fontica de
totes aquelles vocals i consonants, i fins i tot en alguns casos, per raons
prctiques, de paraules senceres, en qu els signes grfics auxiliars
resulten insuficients per a indicar la pronunciaci correcta.
Com en altres llenges romniques, la nostra presenta una certa
diversitat en la morfologia verbal i en alguns aspectes de la nominal.
Encara que sha partit de la descripci dels fets lingstics, hem seguit
el criteri de triar aquelles formes ms generals en el valenci, s a dir,
shan prioritzat les formes de lanomenat valenci general, ats que
es tracta duna gramtica normativa, que pretn abastar el conjunt de
lmbit geogrfic valenci. Per, alhora, hem tingut cura dinformar
sobre les variants minoritries ms esteses. Aix, per exemple, es dna
prioritat a tindre, menge, portara o tinguem, per no per aix es deixa de
consignar les variants tenir, menjo, ports o tingam, perqu sn prpies
de determinades comarques valencianes, aix com daltres territoris
14
de lmbit lingstic, o perqu tenen un s literari important. Per aix,

cal acceptar amb naturalitat un fet ben normal en qualsevol codificaci
normativa: la selecci a favor de la forma ms estesa o de ms tradici
literria, a fi de garantir millor la cohesi del sistema lingstic i
optimitzar les situacions comunicatives. Totes les llenges, sobretot des
de laparici de la impremta, han regulat les seues formes i els seus
usos sintctics ms o menys variats, sovint amb una certa crrega de
convencionalismes. Per aix, junt amb lexposici prescriptiva, soferixen,
en diversos casos, informacions i explicacions de carcter histric i
diatpic sobre formes i usos que presenten una certa variaci o una certa
vacillaci en les seues realitzacions orals.
2. CRITERIS INSPIRADORS DE LA GNV

Els criteris que han inspirat la redacci de la GNV sn, amb carcter
general, els que assenyala larticle 4 de la Llei de Creaci de lAcadmia
Valenciana de la Llengua i que, en termes ms concrets, sespecifiquen
en el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la
denominaci i lentitat del valenci, aprovat unnimement en la reuni
plenria de lAVL del 9 de febrer del 2005. Estos, fonamentalment, sn:
a) La llengua prpia i histrica dels valencians s tamb la que
compartixen les comunitats autnomes de Catalunya i de les Illes
Balears i el Principat dAndorra, aix com altres territoris de lantiga
Corona dArag (el departament francs dels Pirineus Orientals, la ciutat
sarda de lAlguer i la franja oriental dArag) i la comarca murciana del
Carxe. Els diferents parlars de tots estos territoris constituxen una
mateixa llengua o sistema lingstic.
b) Dins deixe conjunt de parlars, el valenci t la mateixa jerarquia
i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial de la llengua
compartida, i presenta unes caracterstiques prpies que lAVL
preservar i potenciar dacord amb la tradici lexicogrfica i literria
prpia, la realitat lingstica valenciana i la normativitzaci consolidada a
partir de les Normes de Castell.
En conseqncia, en la redacci de la GNV sha intentat harmonitzar dos
principis bsics:
1. La recuperaci i la prioritzaci de les solucions valencianes genunes,
vives, ben documentades en els clssics i avalades per letimologia i per
la tradici literria i gramatical.
2. La convergncia amb les solucions adoptades en els altres territoris
que compartixen la nostra llengua, a fi de garantir-ne la cohesi
pertinent.
La GNV vol ser una contribuci de lAVL al procs de construcci dun
model de llengua convergent amb la resta de modalitats de lidioma
com. Un model que dna preferncia a les formes valencianes, per
que tamb descriu les variants usades en la resta de lmbit lingstic
compartit.
15
3. CRITERIS DELABORACI
3.1. Estructura de lobra
Amb el terme gramtica es fa referncia a la descripci de lestructura
duna llengua. En sentit estricte, la gramtica socupa de la manera
com es combinen les unitats lxiques i els morfemes gramaticals
duna llengua per a formar unitats superiors, com sn les paraules,
els sintagmes i les oracions. La gramtica, aix, est constituda per
la descripci morfolgica (de lestructura interna de la paraula) i la
descripci sintctica (de lestructura interna dels sintagmes i de les
oracions) duna llengua. El gruix fonamental de la Gramtica normativa
valenciana es dedica, per tant, a la morfologia (tant a la flexi com a la
formaci de paraules) i a la sintaxi. A causa del seu inters normatiu,
tamb sinclouen dos parts una mica ms allunyades de la gramtica
estricta, com sn les que fan referncia a lortografia i a la pronunciaci.
La primera part de la gramtica se centra en lortologia (captol 1), i fa
referncia a la pronncia de vocals i consonants, mentres que la segona
part socupa de lortografia (captols 2 al 7), i tracta sobre els aspectes
grfics i la presentaci formal dels texts escrits.
La tercera part, la ms extensa (dels captols 8 al 35), fa referncia a
la sintaxi i a la flexi. Seguint un model de descripci molt habitual en
la tradici gramatical, es partix de les diverses classes de paraules
(les parts de loraci de la gramtica tradicional) i, per a cada classe,
sanalitzen conjuntament la forma i la funci: aix s, les propietats
flexives (si es tracta duna classe variable com el substantiu, el verb, etc.)
i les propietats sintctiques.
En la quarta part (dels captols 36 al 38), finalment, sanalitza la formaci
de paraules i, ms concretament, els procediments morfolgics de
qu disposa la llengua per a crear paraules noves: la derivaci, la
composici, el truncament, etc.
3.2. Carcter descriptiu i prescriptiu

Com sindica explcitament en el ttol, la GNV s una obra
fonamentalment normativa. El seu objectiu s, per tant, orientar
lusuari o laprenent de la llengua sobre les formes ms recomanables
en els registres formals i, en general, en la llengua estndard. A ms
de normativa, la gramtica tamb sha concebut com a descriptiva, en
la mesura que la norma sha tractat dintegrar dins duna descripci
general de lestructura de la llengua. Certament, la descripci lingstica
no ha prets ser exhaustiva, ja que la descripci no es justifica per
ella mateixa (com ocorre en les gramtiques descriptives o en les
teriques), sin com a element auxiliar per tal dafavorir la presentaci i
la comprensi de la norma.
Dacord amb els principis anteriors, sha tractat dusar la terminologia
ms tradicional i coneguda per tothom, encara que tamb sha optat per
termes ms recents en aquells casos en qu han assolit molta difusi i
resulten tericament ms adequats que els tradicionals.
Per a facilitar i orientar la lectura, la informaci continguda en la
gramtica es presenta en dos tipus de lletra:
16
a) en cos normal, per a la descripci dels fets lingstics ms importants

i sistemtics, i les orientacions normatives bsiques, i
b) en cos ms menut, per a les observacions, que es reserven per a
fer remarques teriques de carcter complementari o puntual, per a
donar informaci histrica o per a fer referncia a variants geogrfiques
secundries o prpies daltres territoris de la llengua compartida.
3.3. Prioritzaci de les formes valencianes

En la GNV es prioritzen sistemticament les formes genunes de la
llengua parlada i de ms prestigi literari, partint de les preferncies del
valenci general. Aix, sopta per formes com parle, partisca o vinguera en
comptes de parlo, partesques o vingus, ja que estes ltimes corresponen
a variants valencianes de menor extensi, encara que ben legtimes en
els seus mbits geogrfics ds (parlo, vingus), o a usos literaris molt
formals o arcaics (partesques). Aix mateix, lexposici es completa,
en forma de nota, amb informacions sobre les variants corresponents
daltres zones de lmbit lingstic (parteixis, vingussim). En la GNV, a
ms, sha fet un esfor per recuperar formes o usos sintctics genuns,
de gran extensi i tradici histrica, que havien rebut poca atenci en les
nostres gramtiques i estudis lingstics. Es tracta, per exemple, dels
usos de la preposici composta com a en oracions del tipus Partiu-vos-ho
com a bons germans! (amb el valor de com si freu bons germans).
3.4. Cohesi de les diverses varietats territorials

La necessitat de cohesi entre les diverses varietats duna mateixa
llengua s un fet evident i indiscutible. Si aix s un principi obvi en totes
les llenges del mn, ho s encara ms i duna manera imperiosa en
el cas de llenges demogrficament minoritries com la nostra. s
evident que no podem accentuar les diferncies entre les nostres
varietats, sin al contrari: intentar reduir-les al mxim, potenciant la
convergncia recproca. s per aix que, al costat de formes com per
exemple ads, enjorn o ausades, tan vives en valenci, se nafigen daltres
ms usuals en altres varietats de la llengua, com ara aviat, adesiara o
gaire, que han assolit un notable s entre els nostres escriptors.
4. CRITERIS I MBITS DS
Com ja sha dit, en la presentaci dels fets lingstics es partix
generalment de la descripci daquells fenmens que tenen una gran
extensi i alhora una notable tradici literria den de les Normes de
Castell, per tamb sanalitzen aquells que tenen un abast geogrfic
redut i una vitalitat menor. Tots formen part del patrimoni lingstic
valenci per, lgicament, no tots sn adequats per als mateixos mbits
ds. Per aix en la GNV hem distingit en certs casos de variaci entre
formes i usos de carcter formal (com ara les construccions relatives del
tipus una obra lautor de la qual s alacant) i formes i usos de carcter
poc formal (com ara les construccions de relatiu del tipus una obra que
el seu autor s alacant). Aix mateix, des del punt de vista de lextensi
geogrfica, hem diferenciat entre formes i usos valencians dmbit
general (com per exemple el quantitatiu molt o la combinaci pronominal
li la de li la dnes) i formes i usos dmbit restringit (com per exemple el
17
quantitatiu fora, viu en parlars meridionals, o la combinaci la hi de la hi

dnes, viva en parlars septentrionals).
Les formes i els usos de carcter formal i dmbit general valenci sn
els ms adequats per als registres administratius (un decret, una citaci
judicial, una instncia, etc.) i, en general, per a totes aquelles situacions,
orals o escrites, que busquen la mxima eficcia comunicativa dins duns
certs parmetres de formalitat (un noticiari, una conferncia, un informe
comercial, etc.). Les formes de carcter poc formal o dmbit valenci
restringit sn adequades per als usos individuals o collectius de carcter
espontani (una carta, una nota, un escrit costumista, un dileg teatral o
cinematogrfic, etc.).
La llengua de lAdministraci pblica i de les entitats que en depenen
i, en general, la llengua ds pblic formal ha dutilitzar, com s lgic,
les formes i els usos sintctics propis dels registres formals i dmbit
general. Exclou, per tant, lalternana de registres formals i poc formals,
de variants principals i secundries i de variants dmbit general i
dmbit restringit.
La llengua de la literatura, de les entitats privades i, en general, la
llengua ds personal admet, per contra, un grau de variaci molt
ms ampli, que comprn els ms diversos nivells de llenguatge, i pot
permetres per tant lalternana de registres i de variants.
ORTOLOGIA
20
1. LA PRONUNCIACI ESTNDARD DEL VALENCI
1.1. Introducci
Totes les llenges de cultura possexen un model lingstic de referncia
que es considera adequat per als usos administratius i educatius, per
als mitjans de comunicaci i, en general, per a tots els mbits que
requerixen un mnim de formalitat. Este model es coneix com a llengua
estndard, o simplement estndard, i afecta tant els usos orals com els
escrits.
La pronunciaci considerada estndard en lpoca actual ha de tindre en
compte les tradicions delocuci, tant cultes com populars, especialment
les del llenguatge de lespectacle. Daltra banda, la societat actual es
caracteritza per un predomini de la comunicaci oral en tots els registres
ds de lidioma. En este sentit, laparici dels mitjans de comunicaci
audiovisuals s, sens dubte, el factor que ms ha obligat a definir un
model de referncia per a lexpressi oral, que, lgicament, en la mesura
que ben sovint partix dun text escrit, tendix a harmonitzar lortografia
amb la tradici ortopica o la pronunciaci real ms generalitzada duna
llengua. La varietat estndard es conforma justament sobre la base
duna funcionalitat comunicativa, que tendix a afavorir els fenmens
ms estesos i acceptats en una determinada comunitat lingstica, en
detriment daquells altres que tenen un abast ms restringit o estan
menys prestigiats.
La proposta de pronunciaci estndard del valenci que tot seguit
presentem pretn sistematitzar unes pautes ds, generalment
acceptades, que afavorisquen una pronunciaci acurada de la nostra
llengua.
Si b els destinataris ms interessats en la proposta segurament sn
els relacionats amb el mn dels mitjans de comunicaci i de leducaci
i, en general, aquells collectius que solen fer un s formal de la llengua
parlada, tamb pot interessar al conjunt de ciutadans valencians, tant
aquells que la usen habitualment i procuren expressar-se de la millor
manera possible com aquells que desitgen aprendre-la. Per eixa ra,
sha optat per reduir al mxim la teoritzaci i ls de terminologies no
ben conegudes per un gran nombre de possibles usuaris de la proposta
i shan tingut en compte els fenmens dinterferncia lingstica que
provoca el contacte freqent amb altres llenges, sobretot amb el
castell.
Encara que la pronunciaci del valenci s relativament uniforme en tot
el territori i sajusta prou b a les convencions ortogrfiques, es donen
fenmens de variaci que conv tindre presents a lhora de formular
una proposta vlida per al conjunt del valenci, que s lobjectiu desta
proposta. No totes les realitzacions fontiques gaudixen duna mateixa
extensi, dun mateix prestigi social i duna mateixa genunitat. En
conseqncia, conv destacar aquells fenmens que presenten un
contrast ms gran entre lortografia i la pronunciaci. Aix, amb afany
didctic, hem establit la gradaci segent:
21
a) Es consideren prpies del valenci estndard aquelles realitzacions

que, prcticament, sn generals en tot el territori valenci o que tenen
un prestigi social mpliament reconegut.
b) Es consideren acceptables algunes realitzacions dmbit general
que presenten una alteraci respecte a la grafia o aquelles que sn
especfiques dun mbit territorial redut, dins del qual resulten
plenament vlides.
c) Es consideren no recomanables en el valenci estndard aquelles
realitzacions dun abast territorial molt redut o amb unes connotacions
poc prestigiades en el conjunt de la comunitat lingstica.
No obstant aix, val a dir que primar la difusi duns trets lingstics
en les comunicacions formals dabast general no hauria dimplicar de
cap manera estigmatitzar qualsevol altra realitzaci que no sajuste
a uns determinats patrons estndard. Si b hi ha realitzacions que,
efectivament, poden resultar vulgars en alguns contexts, tamb s
ben cert que unes altres poden resultar afectades, i per tant igualment
inadequades, en altres situacions comunicatives. La llengua s un codi
de comunicaci molt complex, amb mltiples funcionalitats, que no es
pot reduir a un model de referncia uniforme i excloent. Cada fenomen
lingstic encaixa perfectament en un mbit i en un registre determinats.
1.2. Les vocals
1.2.1. Les vocals tniques

1.2.1.1. Estructura del vocalisme tnic
El valenci t set vocals en posici tnica:
[] cap, m
[] (e tancada) febra, ms
[] (e oberta) mel, rtol
[] pi, fsica, runa
[] (o tancada) dol, emoci
[] (o oberta) cor, bila
[] pur, dej, pec
1.2.1.2. Criteris generals de pronunciaci
Les set vocals tniques es pronuncien en tots els contexts de manera
clara i ben diferenciada. Loposici entre les vocals obertes [E] [O] i les
vocals tancades [e] [o] s un tret distintiu que permet diferenciar el
significat dalgunes paraules: dona [dna] nom referit a persona de
sexe femen, enfront de dna [dna] forma del verb donar; set [st]
numeral, enfront de set [st] nom referit a ganes de beure; seu [sw]
nom referit a domicili principal duna instituci, enfront de seu [sw]
possessiu; son [sn] nom referit a ganes de dormir, enfront de sn
[sn] forma del verb ser; etc.
1.2.1.3. La distribuci de la e i la o obertes
Encara que el sistema voclic tnic presenta e oberta [E] i e tancada
[e] i o oberta [O] i o tancada [o], noms hi ha un grafema, e i o, per a
representar cada una de les dos parelles respectivament, de manera
22
que, si una destes vocals no porta accent grfic, lortografia no permet

distingir si es tracta de la vocal oberta o de la tancada. Per este motiu,
i perqu lobertura de la e i de la o s una caracterstica general de la
nostra llengua, s convenient donar unes orientacions generals que
permeten diferenciar quan sn obertes o tancades les vocals e i o
tniques.
1.2.1.3.1. Com a norma general, la lletra e es pronuncia oberta [E] en els
casos segents:
a) Quan la vocal de la sllaba segent s una i: conveni, dbil, tic,
evangeli, mrit, obsequi (per s tancada en algunes paraules com
esglsia, spia, Dnia o squia).
b) Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cllula, fcula, ingenu,
molcula, perpetu.
c) En quasi totes les paraules esdrixoles: ancdota, clebre, gnere,
gnesi, prgola, rplica (per s tancada en algunes paraules com
llmena, tmpores o trbola).
d) En la major part de cultismes: acfal, clavicmbal, elctrode,
espcimen, telgraf (per s tancada en les paraules acabades en -edre,
-ense, -teca o -tema: poliedre, castrense, biblioteca o teorema).
e) En paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: collecta, afecte,
correcte, respecte; recepta, concepte, excepte, precepte (per s tancada
en les formes del verb reptar accentuades en el radical).
f) Davant de l o ll: arrel, cel, cruel, empelt, fel; novella, parcella (per s
tancada en algunes paraules com belga o selva).
g) Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.
h) Davant de r seguida de consonant: cert, comer, ert, hivern, perdre,
verd, verge (en canvi, si seguix una labial o una velar, la e sol ser tancada:
ferm, herba, serp, terme; cerca, cercle, perca, verga).
i) En noms i adjectius amb el grup -ndr- i en el verb cerndre: cendra,
divendres, gendre (per s tancada en els infinitius acabats en -endre,
com defendre, entendre, prendre i vendre, i en la seua flexi).
j) En algunes paraules que tenen el diftong eu: preu, deu, europeu, fideu,
peu, trofeu, seu (per s tancada en algunes paraules com creu, greu o
meu).
k) En alguns noms propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.
OBSERVACI: Per excepci, en les paraules qu, perqu i Valncia, i en altres
casos (poca, srie, etc.) la e es pronuncia tancada.
1.2.1.3.2. Com a norma general, la lletra o es pronuncia oberta [O] en els

casos segents:
a) Quan la vocal de la sllaba segent s una i: elogi, lgica, misogin,
mrbid, odi, oli, tnic.
b) Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cmput, cnjuge, corpus,
mdul.
c) En la majoria de paraules esdrixoles: apstata, clera, cmoda,
cmplice, nmada, plissa (per s tancada en algunes paraules com
frmula, gndola, plvora, tmbola o trtora).
23
d) En la majoria dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (per

s tancada en algunes paraules acabades en els sufixos -forme o -oma,
com pluriforme o glaucoma).
e) En algunes paraules acabades en -os: arrs, esps, gros, mos, terrs
(per s tancada en els adjectius acabats en el sufix -s, com anims,
enfads o poregs).
f) En algunes paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa (per s
tancada en algunes paraules com glucosa, rabosa o sosa).
g) En les paraules que presenten les terminacions segents:
-oc, -oca: albercoc, foc, groc; bajoca, lloca, oca (per s tancada en
algunes paraules com boc, boca o moca).
-ofa: carxofa, estrofa, Moncofa.
-oig, -oja: boig, goig, roig; boja, roja (per s tancada en la paraula
estoig).
-ol, -ola: bunyol, caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola,
revola, tremola (per s tancada en algunes paraules com bola, cola o
gola).
-oldre: absoldre, moldre, resoldre.
-olt, -olta: desimbolt, solt; mlta, volta (per s tancada en algunes
paraules com molt o escolta).
-pondre: compondre, correspondre, respondre.
-ort, -orta: esport, fort, sort, tort; horta, porta.
-ossa: brossa, carrossa, destrossa (per s tancada en algunes
paraules com bossa o gossa).
-ost, -osta: cost, impost, pressupost, rebost; crosta, posta (per s
tancada en algunes paraules com agost o angost).
-ot, -ota: clot, devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota (per s
tancada en algunes paraules com bot, nebot, bota o gota).
h) En la majoria de paraules que tenen el diftong oi: Alcoi, almoina, boira,
heroi, troica (per s tancada en algunes paraules acabades en -oix, com
coix o moix).
i) En la majoria de paraules que tenen el diftong ou: bou, dijous, moure,
nou, ou, ploure, prou, sou (per s tancada en alguna paraula com sou [del
verb ser] i en alguna altra presenta alternana en lobertura de la vocal
o, com pou [pw] o [pw]).
j) En els participis dels verbs cloure i els seus composts: descls,
excls, incls, recls (per s tancada en els participis del verb fondre i
composts, com fos, confs, difs o infs).
k) En els pronoms demostratius neutres i en els monosllabs i els seus
composts acabats en -o: a, aix, all, bo, do, so, to, tro, ress, ultras.
OBSERVACI: Per excepci, la conjunci per presenta tamb, sovint, la
pronunciaci amb o tona [pRo].
24
1.2.2. Les vocals tones

1.2.2.1. Estructura del vocalisme ton
El sistema voclic ton del valenci es redux a cinc vocals:
[a] amor, volta
[e] feli, tindre
[i] mirar, oli
[o] posar, ferro
[u] unflar, mpetu
Les vocals [i] i [u] tenen com a correlat no voclic les semivocals [j] i [w],
respectivament, que formen diftong amb la vocal precedent o segent:
[j] hiena, iogurt, feia, rei
[w] pasqua, aigua, meua, seu
1.2.2.2. Criteris generals de pronunciaci
Com a norma general, el valenci mant una correspondncia entre les
vocals tones i les grafies que les representen: absolutisme [apsolutzme],
agricultor [aRikultR]. No obstant aix, hi ha vocals tones que, a causa del
context fnic en qu es troben, presenten una certa inestabilitat, cosa que
explica, en alguns casos, el contrast entre lortografia i la seua realitzaci
oral. En general es tracta de processos de tancament o dobertura,
provocats sobretot per les consonants contiges, o dassimilaci o
dissimilaci respecte a la vocal tnica de la mateixa paraula. Segons el seu
abast i arrelament, estos fenmens tenen un grau dacceptabilitat variable
en lelocuci formal. Per tant, una vegada establida la norma general de
pronunciaci de les vocals tones en valenci, conv tindre en compte els
criteris particulars que tot seguit sexposen.
1.2.2.3. Criteris particulars de pronunciaci
1.2.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La variaci en la pronunciaci del pronom ho segons el context en qu
aparega: [o] (portar-ho), [ew] o [u] (ho porta) i [w] (li ho porta).
OBSERVACI: Concretament es pronuncia [o] posposat a un verb acabat en
consonant o semivocal (portar-ho, portant-ho, dus-ho, mireu-ho); [ew] o [u],
segons el parlar, anteposat a un verb comenat per consonant (ho porta); [ew]
formant sllaba amb un altre pronom redut a una consonant (mho porta), i
[w] en contacte amb una vocal (li ho porta, porta-ho, ho admet).
b) La pronunciaci com a [u] de la vocal o dels noms propis Joan [dZun]
i Josep [dZuzp].
c) La pronunciaci com a [e] o com a [a] de la e inicial de paraules
patrimonials comenades per en-, em-, es-: enveja [evdZa] o [avdZa],
embrutar [embRutR] o [ambRutR], espenta [espnta] o [aspnta].
d) La pronunciaci com a [e] o com a [a] de la e pretnica dalgunes
paraules com ara albergina [albeRdZna] o [albaRdZna], clevill [klev] o
[klav], lleganya [ea] o [aa], llenol [ensl] o [ansl], lleuger
[ewdZR] o [awdZR], sencer [sensR] o [sansR], terrs [ters] o [tars].
e) La pronunciaci com a [e] o com a [i] de la vocal pretnica de les
paraules acabades en -aixement o -eixement: naixement [najSemnt] o
25
[najSimnt], coneixement [konejSemnt] o [konejSimnt], creixement

[kRejSemnt] o [kRejSimnt].
1.2.2.3.2. Sn acceptables, en els mbits territorials en qu sn prpies,
les realitzacions fontiques segents:
a) La pronunciaci com a [O] de la vocal a en posici final de paraula que
es produx per assimilaci a la o oberta tnica de la sllaba anterior:
pilota [piltO], vora [vRO].
b) La pronunciaci com a [E] de la vocal a en posici final de paraula que
es produx per assimilaci a la e oberta tnica de la sllaba anterior: tela
[tlE], serra [srE].
c) La pronunciaci com a [e] de la vocal a de la tercera persona del
singular dalguns temps: ell canta [knte], ell cantava [kantve], ell
cantaria [kantaRe].
d) Lemmudiment de la i del grup ix: caixa [kSa], conixer [konSeR],
dibuixar [dibuSR].
e) La pronunciaci com a [u] de la vocal o en paraules que presenten, en
general, una i tnica o una consonant labial: collir [kuR], cosir [kuzR],
tossir [tusR], cobert [kubRt], obert [ubRt].
1.2.2.3.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
a) La pronunciaci com a [i] de la vocal e que es produx per contacte
amb una consonant palatal o una s en paraules com ara deixar [diSR],
genoll [dZin], menjar [mindZR] o senyor [siR].
b) La pronunciaci com a [o] de la vocal u en paraules com ara juliol
[dZolil], fugir [fodZR] o jupet [dZopet].
c) Lelisi de la vocal i pretnica en paraules acabades en -incia:
conscincia [konsnsia], pacincia [pasnsia].
d) Laddici duna a inicial en paraules com ara moto [amto], rdio
[arDio], vespa [avspa].
e) Les dissimilacions en paraules com ara civil [sevl], vigilar [vedZilR] o
visita [vezta].
1.2.3. Els grups voclics

1.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques
segents:
a) La pronunciaci com a diftong o com a hiat (prpia noms de registres
molt formals) dels grups voclics formats per una i o per una u tones
seguides de vocal, en paraules com ara histria [istRia] o [istRja], grcia
[gRsia] o [gRsja], contnuament [kontnuament] o [kontnwament].
OBSERVACI: Aix no obstant, la pronunciaci com a hiat s la forma ms
general, o nica, en altres contexts, com ara en client, suar, manual o runa.
b) La pronunciaci del grup voclic ui formant diftong creixent o
decreixent: buit [bwt] o [bjt], descuit [deskwt] o [deskjt].
1.2.3.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions
fontiques segents:
26
a) La diftongaci en [aw] de la vocal o tona en posici inicial: obrir

[awbRR], ofegar [awfeR], olorar [awloRR].
b) La reducci del diftong [wa] precedit de [k] a una sola vocal: quaranta
[koRnta], quallar [koR].
1.3. Les consonants
1.3.1. Estructura del consonantisme

Les consonants es poden classificar a partir dels trets relacionats amb el
lloc i el mode darticulaci. El lloc darticulaci s el punt del tracte vocal
on es produx lobstrucci o la constricci de leixida de laire expirat,
i permet classificar les consonants en bilabials, labiodentals, dentals,
alveolars, palatals i velars.
OBSERVACI: Les consonants sarticulen per mitj del contacte o lacostament
de dos rgans articuladors: els dos llavis (bilabials); el llavi inferior i les dents
incisives superiors (labiodentals); lpex de la llengua i la cara interior de les
dents incisives superiors (dentals); lpex o la lmina de la llengua i els alvols
(alveolars); el predors o la lmina de la llengua i el paladar dur (palatals), i el
dors de la llengua i el vel del paladar (velars).
rgans articuladors: llavis (1), dents incisives (2), alvols (3), paladar (4), vel del
paladar (5), pex de la llengua (6), lmina de la llengua (7), dors de la llengua (8).
Daltra banda, el mode darticulaci permet classificar les consonants
segons el tipus dobstacle que troba laire expirat i segons la manera
com laire passa per la glotis:
a) Atenent el tipus dobstacle que troba laire expirat, les consonants es
poden classificar en oclusives, fricatives, africades, rtiques (que, al seu
torn, poden ser bategants i vibrants), laterals i nasals.
OBSERVACI: Les oclusives sarticulen amb una obstrucci total de laire seguida
duna explosi; les fricatives, en canvi, amb una constricci provocada per
lacostament de dos rgans articuladors; les africades, combinant un primer
27
moment oclusiu i un segon de fricatiu; les rtiques, per mitj dun contacte
(bategants) o diferents contactes (vibrants) de lpex i els alvols; les laterals,
per mitj del contacte de la part central de la llengua i la cavitat oral superior,
que crea un o dos canals laterals per on pot eixir laire, i les nasals, duna
banda, per mitj dun tancament total del conducte oral i, duna altra, dun
abaixament del vel del paladar, que provoca que el passatge cap al nas quede
obert, de manera que laire pot eixir pel nas, per no per la boca.
b) Atenent la manera com laire passa per la glotis, les consonants poden
ser sordes o sonores: les sordes sarticulen sense vibraci de les cordes
vocals, i les sonores, amb vibraci.
Aix, la combinaci dels dos trets permet una classificaci global del
conjunt de consonants, tal com queden reflectides en la taula segent:
Taula 1.1:
Classificaci de les consonants
SEGONS EL LLOC DARTICULACI

SEGONS
EL MODE
DARTICULACI bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars
sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora
oclusives p b t d k g
fricatives (B) f v (D) s z S (Z) ()
africades ts dz tS dZ
bategant R
rtiques
vibrant r
laterals l
nasals m (M) n N
En la taula apareixen entre parntesis les consonants que es comporten

nicament com a variants contextuals duna altra consonant: les fricatives
[B], [D] i [], variants de les oclusives [b], [d] i [g], respectivament, la fricativa
[Z], variant sonora de la fricativa sorda [S], i les nasals [M] i [N], variants de
la [n] i, en el primer cas, tamb de la [m] (v. lapartat Smbols fontics per a la
correspondncia entre els sons consonntics i les grafies).
1.3.2. La pronunciaci
1.3.2.1. Les consonants oclusives
Segons el lloc darticulaci, les consonants oclusives poden ser bilabials
([b, p]), dentals ([d, t]) i velars ([g, k]), i segons el mode darticulaci,
sordes ([p, t, k]) i sonores ([b, d, g]).
segents:
a) La pronunciaci de la d intervoclica en les terminacions -ada i -ador:
menjada [mendZDa], vegada [veDa]; mocador [mokaDR], llaurador
[awRaDR].
OBSERVACI: En estes terminacions, lemmudiment de la d s un fenomen molt
28
generalitzat en el valenci colloquial, fins al punt que algunes paraules

prpies dels mbits festiu o gastronmic presenten una tradici escrita
sense d intervoclica, com ara masclet [masklet], plant [plant], mocador
[mokaoR] o fideu [fiDew].
b) La pronunciaci de la b intervoclica com a [b] o com a [B]: obert
[obRt] o [oBRt], rebost [rebst] o [reBst].
OBSERVACI: La pronunciaci [b] s la ms tradicional, i es mant en aquells
parlars en qu es diferencia entre b i v; en canvi, la pronunciaci [B] s prpia
dels parlars en qu no es mant la distinci (v. 1.3.2.2.1).
c) La pronunciaci o lemmudiment de les consonants b i d dels grups
cultes ads-, obs- i subs-, seguits de consonant: adscripci [atskRipsi] o
[askRpsi], obscuritat [opskuRitt] o [oskuRitt], subscriure [supskRwRe]
o [suskRwRe].
d) Lemmudiment de la primera consonant del grup ps inicial, que
apareix en paraules de formaci culta: psalm [slm], psiquiatre [sikitRe].
OBSERVACI: La pronunciaci de la primera consonant del grup nasal ps- noms
s prpia de registres molt formals: psalm [pslm], psiquiatre [psikitRe].
e) Lemmudiment de la primera g del grup gg: suggerir [sudZeRR],
suggesti [sudZesti].
1.3.2.1.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s propi
lemmudiment de les consonants oclusives en les seqncies finals de
paraula mp/mb, nt/nd i lt/ld: camp [km], rumb [rm], font [fn], profund
[pRofn]; molt [ml], herald [eRl].
OBSERVACI: Aix no obstant, se solen emmudir de forma ms general, excepte les
velars, quan van seguides de -s: camps [kms], fonts [fns], profunds [pRofns].

fontiques segents:
a) Lemmudiment de la d en posici intervoclica en paraules com ara
cadira [kaRa], madur [maR], cadena [kana], nadal [nal], roda [ra].
b) Lemmudiment de la g davant de la u en paraules com ara agulla
[aa], jugar [dZuR].
c) Laddici duna t adventcia al final de certes paraules com ara geni
[dZnit], nervi [nRvit], premi [pRmit].
1.3.2.2. Les consonants fricatives labiodentals
Segons el mode darticulaci, les consonants fricatives labiodentals
poden ser sordes ([f]) i sonores ([v]).
1.3.2.2.1. s acceptable en els mbits territorials en qu els s prpia
la neutralitzaci de loposici b/v: viure [bwRe], cova [kBa], si b s
preferible mantindre loposici.
1.3.2.2.2. No s recomanable en el valenci estndard lemmudiment de
la v intervoclica de les terminacions de limperfet dindicatiu dels verbs
de la primera conjugaci: parlaves [paRles], parlvem [paRlem].
1.3.2.3. Les consonants sibilants alveolars
El terme sibilants saplica a les consonants fricatives i africades que tenen
un lloc darticulaci alveolar o palatal. Segons el mode darticulaci, les
29
consonants sibilants alveolars poden ser sordes ([s, ts]) i sonores ([z, dz]).
segents:
a) La pronunciaci fricativa del grup tz del sufix -itzar i derivats: analitzar
[analizR], localitzaci [lokalizasi], organitzador [oRanizaDR].
b) La pronunciaci fricativa del grup ts en posici inicial: tsar [sR],
tsarista [saRsta].
OBSERVACI: La pronunciaci africada del grup ts en posici inicial noms s
prpia de registres molt formals: tsar [tsR], tsarista [tsaRsta].
c) La pronunciaci o lemmudiment de la s de la terminaci -esa en
paraules com ara grandesa [gRandza] o [gRanda], riquesa [rikza] o
[rika], vellesa [veza] o [vea].
OBSERVACI: Algunes destes paraules tamb es poden representar grficament
amb la terminaci -ea: grandea, riquea, vellea.

fontiques segents:
a) Lensordiment del so [z]: posar [posR], zero [sRo], onze [nse].
b) La pronunciaci sorda de la x del grup ex- seguit de vocal en paraules
com ara examen [eksmen], exacte [ekskte], extic [ekstik].
c) La sonoritzaci del so [s] en paraules com ara comissi [komizi],
impressi [impRezi], consell [konz], funci [funzi].
d) La pronunciaci palatalitzada del grup ts en posici final: plats [pltS],
pots [ptS]; molts [mltS], punts [pntS].
e) La pronunciaci palatalitzada del grup tz en paraules com ara dotze
[dddZe], tretze [tRddZe], setze [sddZe].
1.3.2.4. Les consonants sibilants palatals
Segons el mode darticulaci, les consonants sibilants palatals poden ser
sordes ([S,tS]) i sonores ([Z, dZ]).
segents:
a) La pronunciaci africada de les grafies g/j i tg/tj: germ [dZeRm],
joguet [dZot]; viatge [vidZe], platja [pldZa].
b) La pronunciaci com a i semivocal [j] de la grafia j en les paraules ja
[j] i jo [j].
1.3.2.4.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s prpia la
pronunciaci com a [ejS] del grup ex- seguit de vocal en paraules com ara
exemple [ejSmple], exrcit [ejSRsit].
fontiques segents:
a) Lensordiment del so [dZ] corresponent a les grafies g/j i tg/tj: gelat
[tSelt], jugar [tSuR]; fetge [ftSe], platja [pltSa].
b) La pronunciaci com a i semivocal [j] de la grafia j dels grups -jecc- i
-ject-: projecci [pRojeksi], objecci [objeksi]; trajecte [tRajkte],
subjecte [subjkte].
30
c) Laddici de vocals eufniques davant del so [S]: Xtiva [ajStiva],

Xeraco [ajSeRko].
d) La pronunciaci com a alveolar del so [S]: abaixar [abjsaR], aparixer
[apaRjseR], cartoixa [kaRtjsa], cuixa [kjsa].
e) La pronunciaci com a [edZ] del grup ex- seguit de vocal en paraules
com ara executar [edZekutR], exercici [edZeRssi].
1.3.2.5. Les consonants laterals
Segons el lloc darticulaci, les consonants laterals poden ser alveolars
([l]) i palatals ([]).
segents:
a) La pronunciaci no geminada del grup tll: bitllet [bit], ratlla [ra],
rotllo [ro].
b) La pronunciaci simple del grup ll: illusi [iluzi], novella [novla],
tranquillitat [tRakilitt].
OBSERVACI: La pronunciaci geminada noms s prpia de registres molt
formals: illusi [illuzi], novella [novlla], tranquillitat [tRakillitt].
c) La pronunciaci geminada o simple del grup tl en paraules de carcter
patrimonial: ametla [amlla] o [amla], guatla [gwlla] o [gwla],
motle [mlle] o [mle], vetla [vlla] o [vla], etc., si b s preferible la
pronunciaci geminada.
d) La pronunciaci com a [dl] del grup tl en paraules cultes: atlntic
[adlntik], atles [dles], atleta [adlta].
1.3.2.5.2. s acceptable en el valenci estndard lemmudiment de la l en
les paraules altre [tRe], nosaltres [noztRes] i vosaltres [voztRes].
fontiques segents:
a) La pronunciaci com a i semivocal [j] del grup ll: llop [jp], falla [fja],
coll [kj].
b) La pronunciaci palatalitzada de la l inicial dalgunes paraules cultes
com ara lectura [ektra], lingstica [igwstika], lnia [nia], literatura
[iteRatRa], luxria [uksRia].
OBSERVACI: Aix no obstant, en alguns casos sadmet la doble soluci grfica
l/ll: liberal/lliberal, legtim/llegtim, lgica/llgica.
1.3.2.6. Les consonants rtiques

Segons el mode darticulaci, les consonants rtiques poden ser
bategants ([R]) o vibrants ([r]).
segents:
a) Lemmudiment de la r de la primera sllaba de les formes dinfinitiu,
futur i condicional del verb prendre i els seus composts: prendre
[pndRe], emprendr [empendR], sorprendria [soRpendRa].
b) Lemmudiment o la pronunciaci de la r de la primera sllaba de les
formes dinfinitiu, futur i condicional del verb perdre: perdre [pRDRe] o
31
[pDRe], perdr [peRDR] o [peDR], perdria [peRDRa] o [peDRa].

c) Lemmudiment o la pronunciaci de la r en les paraules arbre [RbRe]
o [bRe], marbre [mRbRe] o [mbRe], diners [dinRs] o [dins], socors
[sokRs] o [soks] i dimarts [dimRs] o [dimts].
1.3.2.6.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s propi
lemmudiment de la r en posici final de paraula: cantar [kant], posar
[poz], treballar [tReba].
fontiques segents:
a) La mettesi sillbica de la r que es produx en certes paraules com
ara cridar [kiDRR], predicar [peDRikR] o comprar [kRompR].
b) Lemmudiment de la r de la sllaba inicial de certes paraules com ara
problema [poblma] o programa [poRma].
c) Laddici duna r final a certes paraules, i especialment als infinitius
de la segona conjugaci: compte [kmteR], creure [kRwReR], traure
[tRwReR].
d) Lemmudiment de la r final de linfinitiu quan precedix un pronom
feble: portar-li [poRtli], canviar-lo [kavilo].
1.3.2.7. Les consonants nasals
Segons el lloc darticulaci, les consonants nasals poden ser bilabials
([m]), alveolars ([n]) i palatals ([]).
segents:
a) La pronunciaci simple del grup tm en paraules de carcter
patrimonial: setmana [semna], sotmetre [somtRe].
OBSERVACI: La pronunciaci geminada noms s prpia de registres molt
formals: setmana [semmna], sotmetre [sommtRe].
b) La pronunciaci com a [dm] del grup tm en paraules cultes: artmia
[ardmia], algoritme [aloRdme].
c) La pronunciaci geminada o simple del grup tn en paraules de
carcter patrimonial com ara cotna [knna] o [kna], si b s preferible
la pronunciaci geminada.
d) La pronunciaci com a [dn] del grup tn en paraules cultes: tnia
[dnia], vietnamita [viednamta].
e) La pronunciaci com a [bm] o com a [mm] dels grups bm i pm: submar
[submaR] o [summaR], submergir [submeRdZR] o [summeRdZR],
submissi [submisi] o [summisi], capmoix [kabmjS] o [kammjS],
Capmany [kabm] o [kamm], etc., si b s preferible la primera
opci.
f) Lemmudiment de la primera consonant dels grups consonntics
cultes gm, mn i pn: gnom [nm], mnemotcnia [nemotgnia], pneumtic
[newmtik].
g) Lemmudiment de la primera n del grup nn: connectar [konektR],
innocent [inosnt], trienni [tRini].
32

fontiques segents:
a) La pronunciaci palatalitzada de la n inicial en paraules com ara nervi
[Rvi] o nugar [uR].
b) Lemmudiment de la n dels grups cultes cons-, ins-, trans-: constituci
[kostitusi], instituci [istitusi], transparent [tRaspaRnt].
1.4. Fontica sintctica
1.4.1. Vocals en contacte

Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:
a) La pronunciaci en una sola sllaba de la vocal final duna paraula i la
vocal inicial de la paraula segent en casos com ara no ho s [nw s],
no hi ha res [n j rs] o espera un moment [espRawn momnt].
b) Lelisi duna de les vocals en contacte en alguns casos com ara mitja
hora [mdZRa], quina hora s [knRa s], onze anys [nzs], una escala
[naskla] o no es coneixen [ns konjSen].
1.4.2. Consonants finals

1.4.2.1. Les consonants oclusives en posici final
1.4.2.1.1. s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les
consonants oclusives en posici final de paraula en els casos segents:
a) Quan es troben davant de pausa: club [klp], grup [gRp]; fred [fRt],
avet [avt]; epleg [eplek] o brfec [bRfek].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: club animat
[klp animat], grup armat [gRp aRmt], cid arsnic [sit aRsnik], avet
alt [avt lt], psicleg infantil [siklek ifantl] o sac ample [sk mple].
c) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda:
club social [klp sosil], grup tradicional [gRp tRaDisionl], fred polar
[fRt polr], clot fondo [klt fndo], catleg complet [katlek komplt] o
sac ple [sk pl].
1.4.2.1.2. En canvi, les consonants oclusives en posici final de paraula
es pronuncien sonores davant duna paraula comenada per consonant
sonora: club damics [klb damks], prncep blau [pRnseb blw], fred
matut [fRd matut], blat bord [bld bRt], arxipleg balear [aRtSipleg
baleR] o sac blanc [sg blNk].
1.4.2.1.3. La preposici amb es pronuncia [amb] davant de vocal i [am] o
[an] davant de consonant.
1.4.2.1.4. No s recomanable en el valenci estndard lelisi de la -t
en posici final de certes paraules en contacte amb la vocal inicial de
la paraula segent: quant s [kwns], sant Antoni [sanantni] o vint
hmens [vnmens].
1.4.2.2. Les consonants fricatives i africades en posici final
1.4.2.2.1. s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les
consonants fricatives i africades en posici final de paraula en els casos
segents:
33
a) Quan es troben davant de pausa: pes [ps], bra [bRs], peix [pjS], roig
[rtS], despatx [desptS] o plats [plts].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda:
pes ploma [ps plma], bra trencat [bRs tReNkt], peix cru [pjS kR],
roig pllid [rtS plit], plats trencats [plts tReNkts] o despatx tancat
[desptS taNkt].
1.4.2.2.2. En canvi, s prpia la realitzaci sonora destes mateixes
consonants en posici final en els casos segents:
a) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: pes atmic
[pz atmik], bra esquerre [bRz eskre], peix al forn [pjZ al fRn], roig
encs [rdZ enss] o despatx obert [despdZ obRt].
b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant
sonora: pes mosca [pz mska], bra dret [bRz dRt], peix blau [pjZ
blw], roig viu [rdZ vw] o despatx nou [despdZ nw].
1.4.2.3. Les consonants vibrants en posici final
Com ja ha quedat dit (v.1.3.2.6.3), no s recomanable en el valenci
estndard lelisi de la -r final de linfinitiu quan precedix un pronom
feble: portar-li [poRtli] o canviar-lo [kavilo].
1.5. LACCENTUACI
En valenci estndard cal tindre en compte les observacions segents:
a) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -iar
porten laccent en la vocal i: somia [soma], estalvien [estalven], canvia
[kaMva], estudies [estuDes], renuncien [renunsen].
b) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -quar
porten laccent en la vocal anterior a la velar q: adequa [aDkwa], liqes
[lkwes].
c) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -cuar
porten laccent en la u: descuen [desken], evacua [evaka].
d) s esdrixola la paraula aurola; sn planes les paraules medulla,
rptil i txtil.
ORTOGRAFIA
36
2. LALFABET
2.1. Lletres simples

En valenci, lalfabet consta de vint-i-sis lletres simples:
LLETRA NOM EXEMPLES
min. maj.
a A a aire, carrer, ploma
b B be barca, cabre, tub
c C ce ceba, decisi, cadira, melic
d D de dit, pedra, lquid
e E e edat, terra, escriure
f F efe (o ef) fer, afg, baf
g G ge gola, agre, fang
h H hac home, ahir, bah
i I i imprs, pica, oli
j J jota joc, pluja
k K ca karate, folklore, quark
l L ele (o el) litre, plat, pilota, poal
m M eme (o em) mare, dem, fum
n N ene (o en) nas, dona, mn
o O o oroneta, roda, porr
p P pe padr, recepta, drap
q Q cu quadra, enquadernar
r R erre (o er) rac, armari, fer
s S esse (o es) savi, casa, estora, pasts
t T te terra, morter, virtut
u U u ulleres, fulla, adu
v V ve vent, revelar, avet
w W ve doble wagneri, kuwaiti
x X ics, xeix excavar, exrcit, xafar, Xtiva, caixa
y Y i grega henry, Nova York
z Z zeta zoo, pinzell, brunz
OBSERVACI: El nom de les lletres f, l, m, n, r i s era originriament ef, el, em,

en, er i es, respectivament, fins que, al llarg del segle xix, es va introduir com
a vocal de suport una -e. Esta vocal de suport va ser reemplaada per -a, a
principis del segle xx, en certs parlars (efa, ela, ema, ena, erra i essa). En els
llocs on no es diferencien fonticament b i v, es pot designar la v com a ve baixa.
37
2.2. Dgrafs i lletres compostes
2.2.1. A ms de les lletres simples, hi ha una srie de combinacions

de dos lletres, anomenades dgrafs, que representen un nic so
consonntic:
DGRAF NOM EXEMPLES
gu ge u guitarra, orgue
ig i ge lleig, roig
ll ele (o el) doble llanda, callar, rovell
ny ene (o en) i grega nyora, muntanya, pany
qu cu u qumica, aquell
rr erre (o er) doble terrat, corredor
ss esse (o es) doble passatge, missi
tg te ge metge, massatgista
tj te jota platja, pitjor
tx te ics pitxer, despatx
tz te zeta horitz, realitzar
OBSERVACI: La tz t en alguns casos un valor de lletra composta, en paraules
com tretze, setze o Atzeneta. Notem, a ms, que ig funciona com a dgraf
noms darrere duna vocal tnica que no siga i (vaig, veig, boig, fuig); en el cas
duna i (mig, desig) s la g la que es pronuncia com a palatal africada sorda.
2.2.2. No es consideren dgrafs, sin lletres compostes, les combinacions

que representen dos consonants o una consonant geminada, amb
independncia que es puguen pronunciar com a simples (v. 1.3.2.5.1.a,
b i c i 1.3.2.7.1.a i c):
LLETRA NOM EXEMPLES
mm eme eme (o em em) immers, immaculat
nn ene ene (o en en) innocent, innecessari
tl te ele (o el) guatla, atles
tll te ele (o el) doble enrotllar, ratlla
tm te eme (o em) setmanari, aritmtica
tn te ene (o en) cotna, tnic
ll ele (o el) geminada excellent, illegal
2.3. Lletres modificades

Hi ha, a ms, una srie de lletres que poden ser modificades amb signes
diacrtics:
LLETRA NOM EXEMPLES
a accentuada gil, fcil, cant
e amb accent greu (o obert) pica, rcord, Novetl
e amb accent agut (o tancat) rem, esglsia, ser
i accentuada ntim, cnic, cam
i amb diresi vena, introdut, trador
o amb accent greu (o obert) rgan, filsof, aix
o amb accent agut (o tancat) s, crrer, lle
u accentuada til, pblic, oport
u amb diresi qesti, llengeta, tat
ce trencada a, can, dol
38
3. LAGRUPAMENT DE SONS
3.1. La sllaba
3.1.1. Conceptes generals

Les vocals i les consonants sagrupen en sllabes, susceptibles
darticular-se en una sola emissi fnica. Tota sllaba est formada
necessriament per una vocal, que funciona com a nucli, i opcionalment
per una o diverses consonants. Les sllabes poden ser lliures o travades:
les lliures acaben en vocal (com les de la paraula a-me-ri-ca-na) i les
travades en consonant (com les de la paraula per-ms).
Segons la quantitat de sllabes, les paraules es classifiquen en monosllabes,
si noms tenen una sllaba (cas, vent), i polisllabes, si en tenen ms duna.
Daltra banda, les paraules polisllabes poden ser bisllabes, si tenen dos
sllabes (pin-zell, ro-ba); trisllabes, si en tenen tres (hos-pi-tal, fi-nes-tra);
tetrasllabes, si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat). I encara hi ha
paraules de cinc, sis o ms sllabes, si b no sn massa nombroses (a-rit-
m-ti-ca, au-to-m-ti-ca-ment, in-jus-ti-fi-ca-ble-ment).
Les paraules monosllabes poden ser tniques o tones: les primeres
tenen accent de paraula (fang, prim, ell, cus, lluny); les segones, en canvi,
no en tenen i han de recolzar necessriament en una paraula tnica
(el, ho, que, per, i). En les paraules polisllabes, hi ha una sllaba que
es pronuncia amb ms fora que les altres, que rep el nom de tnica,
mentres que les altres sanomenen tones. Aix, en la paraula ca-mi-sa,
la sllaba tnica s -mi-, i les tones, ca- i -sa.
Les paraules polisllabes, segons la posici de la sllaba tnica,
es classifiquen en agudes, quan la sllaba tnica s lltima (ar-rs,
pa-per); planes, quan la sllaba tnica s la penltima (n-gel, ci-re-ra),
i esdrixoles, quan la sllaba tnica s lantepenltima (x-ta-si, pr-du-a).
3.1.2. Normes de separaci sillbica

A efectes ortogrfics, la separaci sillbica de les paraules seguix les
normes segents:
a) Shan de separar els dgrafs o lletres compostes segents:
rr car-rer tl vet-la
ss pas-sar tll rot-llo
sc es-ce-na tm rit-me
ll vil-la tn cot-na
tj jut-jat tz set-ze
tg fet-ge mm im-mers
tx pit-xer nn in-no-cent
b) No shan de separar mai els dgrafs segents:

gu jo-guet
ny pe-nya
qu pa-quet
ig ba-teig
ll pe-lle-ter
39
c) Shan de separar els constituents que integren una paraula composta

o una paraula derivada amb prefix o forma prefixada:
ad-herir
in-expert
ben-estar
mil-hmens
des-encolar
vos-altres
d) No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de lnia:
da-mor
aber-rant
la-plicaci
hist-ria
3.2. Els diftongs
3.2.1. Conceptes bsics

Sanomena diftong lagrupament duna vocal i una semivocal pertanyents
a una mateixa sllaba, com en ai-re, io-gurt, cau-re i qua-tre. Es parla
de triftong en aquells casos en qu una vocal est precedida i seguida
duna semivocal dins duna mateixa sllaba, com en cre-ieu i guai-tar.
Per contra, la successi de dos vocals pertanyents a sllabes diferents
constitux un hiat, com en lli-bre-ri-a i ma-nu-al.
3.2.2. Classificaci dels diftongs

Segons la posici que ocupen la i i la u en relaci amb la vocal nuclear,
els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.
Sn diftongs creixents quan es produx un augment de lobertura (s a
dir, quan la semivocal precedix la vocal):
ua gua-nyar, qua-tre
e qes-ti-, un-gent
i lin-gs-ti-ca, o-bli-qi-tat
uo ai-guo-ta, quo-ta
I sn diftongs decreixents en el cas que es produsca una disminuci de
lobertura (s a dir, la vocal precedix la semivocal):
ai ai-re au tau-la
ei rei-na eu beu-re
ii mii-asi iu es-tiu
oi boi-ra ou cou-re
ui cui-na uu duu
OBSERVACI: El grup ui tamb es realitza com a diftong creixent (v.. 1.2.3.1.b).

Les vocals i i u tamb formen diftong creixent quan es troben entre dos
vocals o a comenament de paraula (precedides o no de h) seguides
duna vocal: hie-na, hui; bo-ia, cre-ua; iam-be, io-gurt.
OBSERVACI: La combinaci de vocals iu no forma diftong en alguns cultismes terminats
en -ius o -ium: Mrius, nnius, Pius; aqurium, harmnium, mdium, mnium.
40
4. LES LLETRES
4.1. La representaci dels sons [g] i [k]

El so oclusiu sonor [g] (o la variant fricativa corresponent []) es
representa per les grafies g i gu, i el so oclusiu sord [k], per les grafies c,
q, qu i, espordicament, g i k.
En inicial de sllaba, els sons [g] i [k]:
a) Es representen per g i c, respectivament, davant de les vocals a, o, u, o
quan van seguides de les consonants lquides l, r: gat, govern, gust, glop,
groc; casa, colom, acurtar, clam, cremar.
b) Es representen per gu i qu, respectivament, davant de les vocals e, i:
guerra, seguir; paquet, quimera.
En el cas del so [k], a ms:
c) Es representa per q quan precedix un diftong creixent: conseqncia, quota.
d) Sutilitza la grafia k noms en certes paraules procedents de llenges
no romniques: kafki, kiser, kantisme, kurd.
En final de sllaba, en posici interior o final de la paraula, loposici
entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza, en la mesura que
deixa de ser distintiva (v. 1.4.2.1.1 i 1.4.2.1.2). Amb independncia de
la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context fnic, ls
de les grafies c o g sajusta a les normes segents:
e) En interior de paraula, sescriu c davant de c, t, s; en canvi, sescriu g
davant de d, m, n: acci, actriu, dacsa; amgdala, fragment, magnitud.
EXCEPCIONS: Sescriu c en algunes paraules de formaci culta o procedents
daltres llenges, com ancdota, arcnid, dracma, pcnic, tcnic, etc.
f) En final de paraula aguda, sescriu c darrere de vocal: alifac, batec,
pessic, albercoc, caduc i la primera persona del present dindicatiu de
certs verbs de la segona conjugaci (bec, dec, dic, trac, etc.).
EXCEPCIONS: Sescriu g en algunes paraules agudes de formaci culta o
procedents daltres llenges (buldog, mag, tuareg, demagog).
En canvi, sescriu g o c, segons la grafia que presenten els derivats,
en final de paraula aguda darrere duna altra consonant o en final de
paraula plana darrere de vocal:
fang fangar
llarg llargria
prdig prodigar
blanc blancor
arc arcada
prctic practicar
EXCEPCIONS: Sescriu c, a pesar de tindre derivats amb g, en algunes paraules

planes, com arbic, brfec, crrec, esprrec, etc.
OBSERVACI: Antigament susava el dgraf ch en posici final, per a representar
el so [k], grafia que es conserva encara en alguns llinatges: Domnech, March,
Pitarch, Estruch, etc.
41
4.2. La representaci del so [s]: les grafies s, ss, c i

4.2.1. La grafia s
El so alveolar fricatiu sord [s] es representa per s en els casos segents:
a) En inicial de paraula: salut, senyor.
b) Entre consonant i vocal o entre vocal i consonant: ansa, aspecte.
c) En final de paraula: gos, excels.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb z algunes paraules procedents daltres llenges
com hertz, i el nom brunz, procedent del verb brunzir.
d) Desprs de determinats prefixos i formes prefixades: asimetria,
antisocial, contrasenya, multisecular, polismia, psicosomtic, dinosaure, etc.
e) En les paraules compostes el segon formant de les quals sescriu amb
s inicial: esclata-sang, para-sol.
4.2.2. La grafia ss
El so alveolar fricatiu sord [s] es representa per ss entre vocals: bassa,
passar.
OBSERVACI: Tamb pot aparixer la grafia ss precedida de consonant en
paraules en qu un prefix acabat en s, com ara trans- o sots-, sadjunta a una
arrel comenada per s (transsexual, transsiberi, sotssecretari) i en els plurals
de formaci culta qualssevol i qualssevulla.
4.2.3. Les grafies c i

Per raons etimolgiques, el so [s] es representa tamb per les grafies c
i en determinats casos:
a) Es representa per davant de a, o, u i en final de paraula: confiana,
lli, venut, feli.
b) Es representa per c davant de e, i: ceba, bicicleta.
OBSERVACI: En la pronunciaci ms corrent, el grup sc tamb representa el so
[s] en paraules com ara piscina o ascensor.
4.3. La representaci del so [z]: les grafies s i z

El so alveolar fricatiu sonor [z] es representa per les grafies z o s,
segons les normes segents:
a) Es representa per z en posici inicial de paraula i entre consonant i
vocal: zebra, pinzell.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans:
enfonsar, endinsar, transatlntic, etc.
b) Es representa per s entre vocals: casa, revisi.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb z en posici intervoclica alguns prstecs i
cultismes: bizant, protozou, nazisme, buldzer, etc.
42
4.4. La grafia tz
La grafia tz representa en certes paraules de carcter patrimonial el
grup fnic alveolar africat sonor [dz]: dotze, tretze, setze.
Este mateix grup sutilitza tamb, amb el valor fnic de [z], en la
representaci grfica dels verbs formats amb el sufix -itzar (i derivats),
com caracteritzar, realitzaci, etc.
4.5. La representaci del so [dZ]: les grafies g, j, tg i tj

El so palatal africat sonor [dZ] es representa amb les consonants g i j,
a) Es representa per g davant de e, i: ngel, gil.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriu j davant de e en certs casos, com
jerarquia, jeroglfic, jersei, jesuta, majestat, etc., i davant dels grups -ecc- i -ect-:
injecci, objecte, etc.
b) Es representa per j davant de a, o, u: penjar, jove, dejuni.
Les grafies tg i tj, que responen a la pronunciaci geminada practicada
en alguns llocs, es presenten noms en posici intervoclica.
Parallelament a les corresponents grafies simples, sescriu tg davant de
e, i, i tj davant de a, o, u: coratge, paisatgstic; desitjar, pitjor, corretjut.
4.6. La representaci del so [tS]: les grafies x, tx, ig i g

El so palatal africat sord [tS] es representa per les grafies x, tx, ig i g,
a) En inicial de paraula sescriu x: xafar, xiquet, Xelva, Xirivella.
EXCEPCIONS: En posici inicial de paraula, tamb es representa per tx en algunes
paraules o noms propis procedents daltres llenges: Txad, Txaikovski, txec,
txetx, etc.
b) Entre vocals es representa sempre per tx: cltxina, pitxer.
c) Darrere de consonant es representa per x: anxova, perxa, ponx, Barx, Elx.
EXCEPCIONS: Tamb es representa per tx entre consonant i vocal en algunes
paraules o noms propis procedents daltres llenges: solontxac, Khruixtxov.
d) En final de paraula seguint una vocal, sutilitza la grafia tx si els derivats
sescriuen amb tx, i susa la grafia ig (darrere de a, e, o, u) i la grafia g
(darrere de i) si els derivats sescriuen amb g/j o tg/tj (v. 1.3.2.4):
despatx despatxar
capritx encapritxar
cartutx cartutxera
bateig batejar
roig roja
desig desitjar
4.7. La representaci del so [S]: la grafia x

El so palatal fricatiu sord [S] es representa sempre per la grafia x: Xtiva,
Xavier, xenfob, coix, dibuix.
43
4.8. La representaci del grup fnic [ks]

El grup fnic [ks] es representa per la grafia x en les posicions segents:
a) Entre vocals: fixar, mxim.
b) Entre vocal i consonant sorda: explosi, extens.
c) En final de paraula darrere de vocal: annex, apndix.
EXCEPCIONS: En final de paraula darrere de consonant, el grup fnic [ks] tamb
es representa, en alguns casos, per x: esfinx, larinx i linx.
OBSERVACI: La x no representa el grup sord [ks], sin el sonor [gz], en els
grups inicials ex- i inex- seguits de vocal, h o consonant sonora: examen,
exagerar, exhortar, exdiputat, inexorable.
4.9. Les grafies b i p

El so bilabial oclusiu sonor [b] (o la variant fricativa corresponent [B]) es
representa per la grafia b, i el so bilabial oclusiu sord [p], per la grafia p:
baix, roba; poc, llpol, compra.
entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza (v. 1.4.2.1). Amb
independncia de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el
context, ls de les grafies b i p sajusta a les normes segents:
a) En inicial de paraula, sescriuen amb b les sllabes ab-, abs-, ob-, obs-,
sub-, subs-: abdicar, abstraure, objecci, obstruir, subvenci, substantiu.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb p algunes paraules com
apnea, apte, optar, ptica, ptim, etc.
b) En inicial de paraula, sescriu amb p la sllaba cap-: capal, captiu.
EXCEPCIONS: Sescriuen amb b algunes paraules com cabdal, cabdell, cabdill, etc.
c) En interior de paraula, sescriu p davant de les grafies c, s, n i t: egipci,
pside, hipntic, repte.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb b algunes paraules com
dissabte, dubte i sobte.
d) En final de paraula aguda, sescriu p darrere de vocal: cep, galop, grup,
xop.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb b algunes paraules com
adob, aljub, club, esnob, ncub, tub, etc.
En canvi, sescriu b o p, segons la grafia que presenten els derivats,
destorb destorbar
corb corbat
rab arabesc
camp campestre
plip polipoide
serp serpent
44
4.10. Les grafies b i v
4.10.1. Si b una part dels parlants valencians diferencien el so bilabial oclusiu

sonor [b] del labiodental fricatiu sonor [v], per a evitar la confusi en ls de
les grafies b i v cal tindre en compte que sescriu b en els casos segents:
a) Davant de l i r: bleda, bromera.
b) Darrere de m: embotit, tomba.
c) En aquells casos en qu alterna amb p en paraules de la mateixa
famlia: cabut ( cap), saber ( sap).
OBSERVACI: En alguns casos, per diferncia de tractament culte o patrimonial,
paraules de la mateixa famlia poden alternar ls de b i v: avortar / abortiu;
calb / calvcie, cervell / cerebral.
4.10.2. I sescriu v en els casos segents:

a) Darrere de n: canviar, invent.
b) En aquells casos en qu alterna amb u en paraules de la mateixa
famlia: blava ( blau), escriviu ( escriure).
c) En les desinncies de limperfet dindicatiu de la primera conjugaci -ava,
-aves, vem, -veu, -aven: cantava, cantaves, cantvem, cantveu, cantaven.
4.11. Les grafies d i t

El so dental oclusiu sonor [d] (o la variant fricativa corresponent [D]) es
representa per la grafia d, i el seu correlat sord [t], per la grafia t: donar,
banda, badar; tallar, contar, gaiato.
entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza. Amb independncia
de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context fnic,
ls de les grafies d o t sajusta a les normes segents:
a) Sescriu amb d la consonant final de la sllaba ad- seguida de
consonant, en posici inicial de paraula: adjudicar, admissi.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb t algunes paraules com
atlntic, atles, atleta i atmosfera.
b) En final de paraula aguda, sescriu generalment t darrere de vocal:
blat, llet, humit, bruixot, pelut.
EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb d algunes paraules com
almud, fluid, fred, sud; Alfred, Conrad, David, aix com les paraules femenines
formades amb les terminacions cultes -etud i -itud: quietud, multitud, etc.
En canvi, sescriu d o t, segons la grafia que presenten els derivats,
verd verds
sord ensordir
rid aridesa
sort sorteig
pont pontet
crdit creditor
45
4.12. Les grafies m, n, mp, tm i tn

La lletra m representa habitualment el so bilabial nasal [m]: mare,
cama, termal, bram, i la n, el so alveolar nasal [n]: nas, manar, urna, gran.
La grafia mp sutilitza amb el valor de [m] o de [n], per raons
etimolgiques, en sllaba medial, en casos com assumpci, atemptar,
compte, prompte, smptoma, etc.
En final de sllaba, en posici interior de paraula, loposici entre les
consonants nasals es neutralitza. En esta posici, sutilitzen les grafies
m o n, segons les normes segents:
a) Sescriu m davant de b, f, m i p: smbol, amfiteatre, commoure,
immigrant, omplir.
EXCEPCIONS: Es mant la grafia n quan pertany a certes formes prefixades o al
primer constituent duna paraula composta: enmig, benparlat, entornpeu, etc.
Pel que fa a la f, tamb sutilitza la grafia n en les paraules que comencen
per con-, in- i en la majoria de les comenades per en-: confessar, confegir;
infermer, infinit; enfangar, enfortir, etc.
b) Sescriu n davant de v: convent, recanvi.
EXCEPCIONS: Es mant la grafia m quan pertany a formes prefixades o al primer
constituent duna paraula composta: circumvallaci, tramvia, triumvir, etc.
Per raons etimolgiques, certes paraules sescriuen amb les grafies tm
o tn: setmana, setmes, logaritme; cotna, tnia.
4.13. La grafia ny
El so palatal nasal [] es representa en totes les posicions per la grafia ny:
nyora, pinya, codony.
4.14. Les grafies l, ll i tl

El so alveolar lateral [l] es representa en tots els casos per la consonant
l: lquid, colar, pl, blat.
Per raons etimolgiques, certs cultismes sescriuen amb ll: allicient,
Avell, Brusselles, collaborar, escarapella, gallicisme, illegal, illgic,
illusi, millmetre, sllaba, aquarella, etc.
Algunes paraules de carcter patrimonial que presenten una pronunciaci
geminada [ll] en una part del valenci sescriuen amb la grafia tl, com
ara ametla, batle, guatla, motle, vetlar, etc. No obstant aix, la grafia tl
representa els sons [dl] en cultismes com ara atles, atlntic, etc.
4.15. Les grafies ll i tll

El so palatal lateral [] es representa normalment per la grafia ll, que
pot aparixer en qualsevol posici: llebre, pallasso, coll.
Per, en certs casos, es representa tamb per la grafia tll: bitllet, rotllo,
ratlla, etc.
46
4.16. Les grafies r i rr

La grafia r susa per a representar el so alveolar bategant [R] i el so
alveolar vibrant [r]: mira/mirra. El bategant es representa sempre per
la grafia r, mentres que el vibrant es representa per les grafies r o rr,
a) Sescriu r en inicial de paraula o darrere duna consonant: rabosa,
honrat.
b) Sescriu rr entre vocals: barranc, terra.
EXCEPCIONS: El so [r] tamb es representa per la grafia r en posici intervoclica
quan seguix un prefix, una forma prefixada o un formant duna paraula
composta acabat en vocal: artmia, contrarestar, vicerector, malva-rosa, etc.
4.17. La grafia h
La grafia h, normalment, s muda; susa, per raons etimolgiques, en
una srie de paraules, com ara harmonia, herba, hivern, ahir, etc.
OBSERVACI: En certes interjeccions o en paraules derivades de noms propis
estrangers, la grafia h es pronuncia aspirada: ehem, ha, he, hegeli.
4.18. La grafia w
La grafia w susa en certes paraules procedents daltres llenges, per
representa dos valors fnics diferents segons que tinguen un origen
germnic o anglosax:
a) En paraules dorigen germnic, representa el so bilabial fricatiu sonor
[v]: wagneri, wolframi.
b) En paraules dorigen anglosax, t un valor fnic equivalent al de la
semivocal u [w]: whisky, wlter.
4.19. La grafia y
La grafia y, a ms de servir per a la formaci del dgraf ny, sutilitza
tamb autnomament, amb el valor fnic que correspondria a i, en
la representaci de certes paraules procedents daltres llenges o
formades a partir de noms propis: faraday, gray, jansky, Nova York, etc.
47
5. ELS SIGNES DIACRTICS AUXILIARS
5.1. Laccentuaci grfica
5.1.1. Regles generals daccentuaci

Laccent grfic s el signe escrit sobre una lletra vocal, siga majscula o
minscula, amb qu sindica la sllaba tnica de la paraula. En valenci
hi ha dos classes daccent grfic: lagut o tancat (), que es colloca
sobre les vocals tancades: la i (cam), la u (til), la e tancada (esglsia)
i la o tancada (crrer), i el greu o obert (`), que es posa sobre les vocals
obertes: la a (all), la e oberta (modstia) i la o oberta (histria).
Saccentuen grficament les paraules polisllabes segents:
a) Les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en en i en in: germ,
tornar, Novetl, all, cant, aix, tab; cabs, noms, pasts, furis, arrs,
abs; entn, mantn.
OBSERVACI: No saccentuen, aix no obstant, les paraules agudes que acaben en i
o u quan estes lletres representen una semivocal, com ara mireu o comboi.
b) Les planes que no acaben en cap de les terminacions indicades en
lapartat anterior: exmens, crvol, telfon, prncep, concrrer, brfec, rstic.
c) Totes les esdrixoles: llgrima, frica, esglsia, nguera, cincia,
pennsula, ndia, frmula, colnia, dena, msica, rsula.
OBSERVACI: Fora destes regles, laccent grfic tamb sutilitza
excepcionalment per a indicar que la u precedida duna g no forma diftong
creixent amb la vocal segent: ga, ingix.
Daltra banda, els cognoms castellans del tipus Prez, Gmez, Martnez, Dez,
Ruiz, etc., solien adoptar una final en passar al valenci (Pre, Gme,
Martne, De, Ro, etc.), per shan naturalitzat o b adoptant -s final
(Peres, Gomes, Martines, Dies, Ros, etc.) o b, en alguns casos, canviant
tamb en i la e de lltima sllaba (Peris, Gomis, etc.). Laccentuaci shaur
dajustar, dacord amb les regles generals, a lopci corresponent.
5.1.2. Observacions sobre laccentuaci de les ee

5.1.2.1. Segons la norma enunciada en lapartat anterior, usem laccent
agut sobre les ee tancades i el greu sobre les ee obertes, seguint el
timbre tancat o obert habitual en la pronunciaci valenciana. Aix, les
paraules amb e tancada tnica, si han daccentuar-se, porten accent
agut: al, caf, obsc, ser, cinqu, sis, angls, francs, comprs, adms,
corts, ills, inters, estrs, esps, aprn, comprn, depn, ofn, amn,
edn, mossn; conixer, merixer, parixer, convncer, vncer, atnyer,
estrnyer, fiem, fieu, criem, crieu, psol, trbol, terratrmol, sgol,
trvol, crcol, grvol; smola, esglsia, Dnia, squia, snia, spia.
Parallelament, les paraules amb e oberta tnica, quan han daccentuar-
se, duen accent greu: Novetl; tic, elctric, rgim, cntim, esplndid,
polmic, crdit, apndix, fmur, referndum, crdul; xtasi, tica, dficit,
filatlia, hrnia, matria, tnia, vnia, neurastnia, potncia, clemncia,
pacincia, cincia, hortnsia, comdia, modstia, epidmia, intemprie,
espcie, espcimen, rplica, prdua, cdula, perptua.
48
A fi devitar una excessiva discrepncia entre les diferents varietats de

la llengua, tamb porten accent greu tot i pronunciar-se habitualment
amb e tancada en valenci dos paraules gramaticals ds freqent (el
pronom relatiu i interrogatiu tnic qu i la conjunci perqu), alguns
cultismes i neologismes esdrixols o plans acabats en consonant (ter,
ssam, pliade, bstia, srie i poca) i el topnim Valncia.
5.1.2.2. Dacord amb la pronunciaci daltres parlars, tamb sha
introdut entre alguns sectors valencians lhbit dusar laccent greu en
paraules com les anteriors, amb lobjectiu de reduir les divergncies
amb les grafies generalitzades en la resta del nostre idioma. Encara que
es pronuncien amb e tancada, s admissible escriure amb accent greu
els casos segents:
a) Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural:
angls, francs, comprs, adms, corts, ills (en canvi, tot i duplicar la s
en la forma de plural, sescriuen amb accent greu inters, estrs i esps).
b) Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinqu, sis;
al, caf, obsc, ser (tanmateix, sescriuen sempre amb accent agut
cabriol, consom, macram, peron, pur, sufl, ximpanz).
c) Les formes de la tercera persona del singular del present dindicatiu
dalguns verbs de la segona conjugaci i altres paraules acabades
en -en: aprn, comprn, depn, ofn; amn, edn, mossn (en canvi,
sescriuen sempre amb accent agut atn, entn, pretn i encn).
d) Els infinitius acabats en -ixer, -ncer, nyer: conixer, merixer,
parixer (amb lexcepci de crixer i de nixer); convncer, vncer;
atnyer, estrnyer.
e) La primera i la segona persones del plural dels imperfets dindicatiu
amb accent en el radical: fiem, fieu, criem, crieu.
f) I les paraules planes acabades en -ol: psol, trbol, terratrmol, sgol,
trvol, crcol, grvol (en canvi, sescriu sempre amb accent agut crvol).
5.1.3. Laccentuaci diacrtica

Laccent tamb permet distingir paraules homgrafes que tenen un
significat diferent. Este tipus daccentuaci sanomena accentuaci
diacrtica, i pot afectar tant les paraules monosllabes com les
polisllabes. Les principals paraules que sescriuen amb accent diacrtic
sn les segents:
49
Taula 5.1:
Laccentuaci diacrtica
Amb accent diacrtic Sense accent diacrtic
b (adverbi): Ho ha fet molt b. be (nom, ovella, corder [b]; nom, lletra [b]):
Portar al be. Sescriu amb be de bou.
bta, btes (nom, recipient per a vi): Hem domplir bota, botes (nom, calcer alt [bta]; formes del
la bta. verb botar [bta]): Hui plou; posat les botes. No botes
damunt del llit.
du, dus (nom, divinitat): Els grecs tenien molts deu, deus (numeral [dw]; nom, font [dw];
dus. formes del verb deure [dw]): Vine a casa a les deu
del mat. Era la deu de la seua inspiraci. Em deu
diners.
dna, dnes (formes del verb donar): Dna-li el llibre. dona, dones (nom, persona de sexe femen [dna]):
s una dona molt intelligent.
s (forma del verb ser): El meu germ s metge. es (pronom [es]): Estes coses es fan de seguida.
fu (forma del passat simple del verb fer): Ell fu feu (forma de present dindicatiu i dimperatiu del
estudis de medicina, per no acab la carrera. verb fer [fw]; nom, domini [fw]): Feu el que vos
he dit. Aquella ciutat era un feu dels radicals.
fra (forma del verb ser): Si fra tu, no aniria a la cita. fora (adverbi [fRa]): Test esperant fora.
m (nom, extremitat del bra): Agarral ben fort de la ma (possessiu [ma]): Ma mare ja es troba millor.
m, i no el soltes.
ms (adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull ms. mes (nom, part de lany [ms]; conjunci [mes]):
Dem collirem ms taronges. En el mes dagost anirem al poble. Digu que vindria,
mes no crec que ho faa.
mlt, mlta, mlts, mltes (formes del verb moldre): molt, molta, molts, moltes (quantitatiu [mlt]): Tinc
He mlt tot el caf. molt de fred.
mn (nom, univers): Ha creat un mn fantstic. mon (possessiu) [mon]: Mon pare s fuster.
mra, mres (nom, fruita): Dem anirem a buscar mora, mores (nom, rab [mRa]): En el poble hi
mres. havia unes quantes famlies mores.
nt, nta, nts, ntes (nom, fill del fill): El seu nt net, neta, nets, netes (adjectiu que no t brutcia
sha fet molt gran. [nt]): El meu fill s molt net.
ns (plural majesttic): Ns, el rei dArag. nos (pronom [nos]): Redacteu-nos una carta per al
director.
s, ssa, ssos, sses (nom, animal): Han fet un os, ossos (nom, pea de lesquelet [s]); ossa,
reportatge sobre els ssos negres. osses (nom, conjunt dossos [sa]): Em fan mal els
ossos de tot el cos. T una ossa ben formada.
pl, pls (nom, filament que creix en la pell): Un pel, pels (contracci [pel]): Passarem pel pont.
animal de pl blanc.
qu (pronom interrogatiu [k]; relatiu precedit de que (relatiu sense preposici [ke]; conjunci [ke]):
preposici [k]): Qu vols? La casa de qu et vaig El xiquet que passa pel carrer s amic meu. No vull que
parlar est en venda. tornes a fer aix.
rs (nom, acci de resar): El rs del parenostre. res (pronom [rs]): No vull que li digues res daix que
hem comentat.
s (forma del verb saber): No ho s. se (pronom [se]): No se sap res.
s, ss (afirmaci): S que en vull un tros. La moci es si, sis (condicional [si]; nom, part anterior del pit
va aprovar per trenta-quatre ss enfront de sis nos. [s]; nom, nota musical [s]; pronom reflexiu [s];
numeral [ss]): Si vols que vaja, dis-mho. Es refugi
en el si de la muntanya. Porta els diners al si. Una
obra en si menor. Ell sempre parla de si mateix. T sis
germans.
50
sc (del verb ser): Jo sc filloga. soc (nom, tros de soca [sk]; nom, calcer [sk];
nom, mercat dels pasos rabs [sk]): Este soc s
de fusta de llimera. Shan posat de moda els socs. Va
comprar la gellaba en un soc.
sl, sls (nom, pis, terra): Ha comprat una parcella sol, sols (nom, astre [sl]; nom, nota musical
en un sl molt rocs. [sl]; adjectiu sense companyia [sl]): Ja ha eixit el
sol. La partitura est en clau de sol. Est sol.
sn (forma del verb ser): Aquells que ens han saludat son (possessiu [son]; nom, acte de dormir [sn];
sn amics meus. nom, ganes de dormir [sn]): Son pare s msic. T
un son molt profund. Tinc molta son.
t (forma del verb tindre): T una empresa molt te (pronom [te]; planta [t]; lletra [t]): La pellcula,
important. no te la vaig contar tota. Els anglesos tenen costum de
prendre te. En esta paraula falta una te.
ts (nom, occpit): Va caure de ts. tos (nom, expectoraci [ts]): Tenia una tos molt
lletja.
s (nom, acci dusar una cosa): Fes s del teu dret us (pronom [us]): Ara us portarem dos caixes de
preferent. taronges.
vns, vnen (formes del verb vindre): Mhan dit que vens, venen (formes del verb vendre [vns],
vnen hui mateix. [vnen]): Les botigues no venen massa.
vs (pronom personal fort): Beneda sou vs entre vos (pronom personal feble [vos]): Emporteu-vos les
totes les dones. revistes.
OBSERVACI: Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita amb
accent diacrtic mantenen tamb este accent: adu, rodamn, besnt, repl;
subsl, etc.
A lhora de marcar una paraula amb accent diacrtic, se seguixen
generalment els criteris segents:
a) En una parella de paraules homgrafes en qu una s tnica i laltra tona,
es marca amb accent diacrtic la paraula tnica: m / ma, mn / mon, s / se,
t / te, vs / vos, etc.
b) Si les dos paraules sn tniques, per hi ha diferncies de timbre, se sol
marcar amb accent diacrtic la paraula amb vocal tancada: b / be, dna /
dona, fra / fora, mra / mora, s / os, sc / soc, etc.; encara que a vegades
du accent diacrtic la paraula amb la vocal oberta: ts (occpit) / tos
(expectoraci).
5.2. La diresi
5.2.1. La diresi () s un signe grfic que es colloca exclusivament

sobre la i i la u, escrites en majscula o en minscula, amb les funcions
segents:
a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no s muda:
segent, ambigitat; aqeducte, terraqi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior: ram,
ramet, vena, venat, xita, oda, gratut; tat, pec, Ral, dirn, nomen.
OBSERVACI: Porten diresi els derivats de formaci culta amb els sufixos -tat,
-al, -itzar i similars, encara que en les paraules primitives corresponents hi
haja un diftong: europeu, europetat; esferoide, esferodal; arcaic, arcatzar.
c) Per a indicar que la i en posici intervoclica no forma diftong ni amb
la vocal anterior ni amb la posterior: agraa, beneen, corroen, traduen.
51
5.2.2. En canvi, no susa la diresi en els casos segents:

a) Quan, segons les normes daccentuaci, una paraula ha de dur accent:
agraem (per agraen), Llus (per Llusa), pas (per pasos).
b) En les paraules formades amb els sufixos -isme, -ista (o -iste, -ista):
arcaisme, ateisme; altruista, ateneiste.
OBSERVACI: Les paraules llusme i prosme s que duen diresi, ja que la
terminaci -isme en estos casos no t valor de sufix.
c) En les formes dinfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la
tercera conjugaci acabats en vocal + ir: agrair, agraint, agrair, agrairia;
beneir, beneint, beneir, beneiria; oir, oint, oir, oiria; lluir, lluint, lluir, lluiria.
d) En les terminacions cultes -um, -us: aqurium, mdium, Mrius, Pius, etc.
e) Desprs dun prefix o del primer constituent duna paraula composta:
antiinflamatori, biunvoc, coincidncia, contraindicaci, gastrointestinal,
intrauter, microinformtica, reuni, etc.
Excepcions: La paraula rell i les formes rizotniques dels verbs reeixir i
sobreeixir: resc, rex, resca, resques, resquen; sobresc, sobrex, etc.
5.3. El guionet
El guionet (-) s un signe ortogrfic que, a ms dusar-se per a indicar la
partici de paraules a final de lnia i per a enllaar les formes sillbiques
dels pronoms febles darrere del verb, servix per a unir paraules
originriament diferents en els casos segents:
a) En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats, i les
unitats i les centenes: vint-i-cinc, trenta-tres, cinquanta-quatre, setanta-
huit, noranta-nou; dos-cents, quatre-cents, sis-cents, huit-cents; setanta-
un, trenta-dos.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet els derivats destes paraules:
huitcentista, noucentisme.
b) En els composts en qu el primer element s un punt cardinal: nord-
est, sud-oest, sud-afric, nord-americ.
c) En els composts reduplicatius, en qu es repetix, parcialment o
totalment, un constituent, un patr rtmic o un significat: a mata-degolla,
bub-bub, a corre-cuita, non-non, nyam-nyam, ping-pong, xino-xano, zig-zag.
d) En els composts en qu el segon element comena per r-, s- o x-, i el
primer acaba en vocal: cama-roja, compta-revolucions, esclata-sang, gira-
sol, para-xocs.
e) En els composts en qu laglutinaci pot dificultar o alterar la lectura
dels components a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc, cor-robat,
pit-roig, Vilar-roig.
f) En els composts patrimonials en qu el primer element sescriu amb
accent: desps-ahir, desps-dem, m-llarg, pl-blanc.
OBSERVACI: Per sescriuen sense guionet en alguna paraula com ara usdefruit,
pel fet de tindre una grafia molt consolidada.
g) Amb ladverbi no usat com a prefix quan el segon element s un nom:
pacte de no-agressi, la no-belligerncia, principi de no-intervenci, el no-
metall, la no-violncia, el no-res.
52
OBSERVACI: Quan la paraula no precedix un adjectiu sescriu sense guionet, ja

que en eixe cas no funciona com a prefix, sin que t una funci adverbial: els
pasos no alineats, els estats no belligerants, els no violents.
Daltra banda, el grup no res sescriu tamb sense guionet quan t el valor de
cosa insignificant o en un instant: Tenfades per un no res. Torne en un no res.
h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb
majscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.
i) En composts que es mantenen invariables i establixen una relaci de
direccionalitat: diccionari valenci-castell, mssil terra-aire, el trajecte
Valncia-Alacant, pgines 250-278.
OBSERVACI: En els composts adjectivals en qu el primer o els primers
constituents acaben en o tamb s possible usar el guionet en casos en qu
la paraula no est lexicalitzada i sindica simple addici: una obra pico-lrica.
Com es pot observar en lexemple anterior, en estos casos cada constituent
es comporta com una paraula independent pel que fa a laccent grfic.
j) En composts de noms propis del tipus Frana-Alemanya, lAlcover-Moll.
k) En els prstecs no assimilats: agnus-dei, dalai-lama, ex-libris.
l) En els termes propis de determinats llenguatges despecialitat en qu
el primer element s un smbol o en aquells en qu el segon element s
un nmero: -naftol, d-sicosa, e-mail, g-valerolactosa, p-aminoazobenz;
goma-2, sub-21.
5.4. Lapstrof
Lapostrof () s un signe ortogrfic que sutilitza per a representar
les formes asillbiques de larticle definit, de larticle personal i
de la preposici de. Lapstrof tamb susa en les combinacions de
determinats pronoms febles amb el verb o amb un altre pronom feble:
magrada, ajudal, lil compre, torna-mel.
5.4.1. Com a regla general, quan la paraula que els seguix comena
per vocal o h, els articles definits el i la es reduxen a l, els articles
personals en i na es reduxen a n i la preposici de es redux a d:
larbre
lherba
lhora
linvent
lull
nngel
nrsula
crits dalegria
paisatge dhivern
5.4.2. No obstant aix, cal tindre en compte les observacions segents,

que matisen parcialment la regla general dapostrofaci enunciada
anteriorment:
a) Es mantenen les formes plenes de larticle el i la i de la preposici de
en els casos segents:
53
Davant de paraules comenades per i o u amb valor de semivocal ([j] o

[w], respectivament), precedides o no de h:
el iaio
el huitanta
la iarda
la hiena
tintura de iode
postura de ioga
el dia de hui
la provncia de Huelva
Davant de prstecs no adaptats comenats per h amb valor
consonntic:
el hardware
la Hansa Teutnica
una actriu de Hollywood
b) No sapostrofa larticle la (ni eventualment larticle personal na) en els
casos segents:
Davant de paraules de gnere femen comenades per i o u tones,
precedides o no de h:
la idea
la histria
la universitat
la humanitat
na Isabel
na Urraca
Davant de les paraules una (referida a lhora del dia), ira i host, per a
evitar confusions per homofonia:
la una s una bona hora per ni luna ni laltra van vindre
la ira del rei per la lira del rei
la host del rei Jaume I per es va trencar los de la cama
Davant del nom de les lletres:
la a
la hac
la efe
davant de ics i de y
OBSERVACI: S que sapostrofa, en canvi, davant del nom de les lletres dels
altres alfabets: lalfa, llif, llef.
c) s preferible mantindre les formes plenes de larticle el i la i de la
preposici de davant de paraules comenades per vocal utilitzades amb
carcter metalingstic:
el participi de establir
el plural de home
54
d) s preferible aplicar les regles generals dapostrofaci en els casos

segents:
Davant de citacions escrites entre cometes, de ttols i dexemples:
va qualificar el fet dinaudit
el verb lliurar en el sentit dentregar
el director de lHola
lltim nmero dEl Punt
Davant de nmeros o dabreviatures en aquells casos en qu, al
pronunciar-los, comencen per un so voclic:
l1 de setembre
lXI Congrs de Farmacologia
un premi d11 milions deuros
lap. 4 de lart. 13
lHble. Conseller de Cultura, Educaci i Esport
Davant de sigles que es lligen com una paraula:
lONU
lIVA
la UNESCO
la UEFA
Davant de sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen
per un so voclic:
lEMT
lAVL
lONG
lFM
lLSD
e) Davant de prstecs no adaptats comenats per s seguida de consonant
pot no apostrofar-se, considerant la s lquida com una consonant. Aix
no obstant, tamb s acceptable apostrofar exclusivament larticle el,
considerant que, en este cas concret, la pronunciaci habitual introdux
davant de la s una vocal eufnica (que resulta innecessria, per, en el
cas de larticle la i la preposici de):
el speaker o lspeaker
la schola cantorum
una sessi de striptease
55
6. LES CONVENCIONS GRFIQUES
6.1. Les majscules
6.1.1. Consideracions generals

La lletra majscula es diu aix perqu s ms gran que lordinria
(dita minscula) i, sovint, presenta tamb una forma diferent.
Fonamentalment, la lletra majscula servix per a destacar una paraula
que comena una frase en uns contexts determinats (funci demarcativa)
i per a identificar els termes i les expressions que tenen una categoria
de nom propi (funci distintiva).
Cal tindre en compte les segents consideracions generals pel que fa a
ls de la lletra majscula:
a) Les lletres escrites en majscula han de rebre el mateix tractament, pel
que fa a laccentuaci i a ls de la diresi, que si estigueren escrites en
minscula, quan aix ho exigisquen les regles daccentuaci (v. 5.1 i 5.2):
ngel castell de la plana
lndia novetl
scar tcnic lingstic
rsula alta traci
b) En les paraules que comencen amb un dgraf, noms sescriu en

majscula la primera lletra:
Guillem
Llusa
Querol
Txad
c) En les paraules compostes de grafia aglutinada (amb guionet o sense),
noms sescriu en majscula la primera lletra del primer constituent:
Eursia
Bellreguard
Sud-frica
Vila-real
OBSERVACI: En certs topnims estrangers que es mantenen sense adaptar,

tamb sescriu en majscula la primera lletra del segon constituent: Guinea-
Bissau, Baden-Baden (v. 5.3).
6.1.2. La funci demarcativa

Les majscules amb funci demarcativa singularitzen una paraula per la
posici que ocupa en el text. Sescriuen amb la inicial en majscula les
paraules que es troben:
a) A principi de pargraf:
No vull res.
b) Desprs de punt:
The dit que no volia res. Per favor, no mho tornes a preguntar.
56
c) Desprs dels signes dinterrogaci o dexclamaci:

Saps qu et dic? Que ja est b. Dem, ms.
Prou! Ja no vull dir res ms!
OBSERVACI: Quan estos signes no marquen el final duna frase, poden anar
acompanyats duna coma o daltres signes de puntuaci, i en eixe cas la
paraula segent sescriu en minscula: Ell s, com tho diria?, absolutament
original. La seua situaci s, ai!, molt precria.
d) Desprs de punts suspensius:
No ho veig clar... De totes maneres, ja en parlarem.
OBSERVACI: Quan este signe indica una suspensi momentnia del discurs,
sense tancar la frase, la represa del discurs sinicia amb minscula inicial: No
em vaig atrevir a dir res... en aquella situaci tan tensa (v. 7.2.1).
6.1.3. La funci distintiva

Les majscules amb funci distintiva singularitzen una paraula per la seua
prpia naturalesa. Sescriuen amb la inicial en majscula els casos segents:
a) Els noms propis de persona, divinitats, llinatges, dinasties, malnoms,
renoms, sobrenoms, pseudnims, etc.:
Constant Llombart
Voro
Jehov
els Peris
Alfons el Magnnim
el Palleter
OBSERVACI: Sescriuen en minscula alguns noms propis que shan lexicalitzat:
un adonis, un casanova, un judes, etc.
b) Els noms propis danimals i plantes singularitzats:
la mona Xita
el gos Mil
c) Els noms propis dobjectes singularitzats i de vehicles (trens, naus,
aeronaus, etc.):
lExcalibur
lOrient Express
el Sputnik
d) Les marques de productes i denominacions oficials dorigen:
un Renault
vi de Requena-Utiel
torr de Xixona
OBSERVACI: Les denominacions genriques que procedixen de noms propis
(topnims, marques, noms de descobridors o inventors) sescriuen en
minscula: un rioja excellent, un jeep, la freqncia en hertzs.
e) Els noms dinstitucions, organismes, entitats, empreses, establiments
i rgans de gesti:
la Conselleria de Presidncia
el Teatre Principal
lHotel Tria
la Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci
57
f) Les festivitats i celebracions populars:

la nit de Sant Joan
el Nou dOctubre
el dia de Cap dAny
les festes de Nadal
g) Els fets histrics singulars:
la Revoluci Francesa
la Guerra dels Trenta Anys
la Setmana Trgica
el Maig del 68
h) Els planetes, constellacions i estreles:
la Terra
lssa Major
la Lluna
el Sol
OBSERVACI: Les paraules terra, sol i lluna sescriuen en minscula en els
contexts que no sn propis de lastronomia: Defn la terra. La destrucci de la
terra. Fa un sol de justcia. Li agrada fotografiar postes de sol. Encara que estiga
nvol, sempre porta ulleres de sol. Hem sopat a la llum de la lluna. Hui hi ha
lluna plena. Han tornat de la lluna de mel.
i) Els noms de monuments i edificis singulars:
el Palau de la Msica
lAlmod
la Sala dels Espills
la Casa de la Beneficncia
j) Els topnims, cornims i altres denominacions geopoltiques:
lAlcdia
la Safor
el Pas Basc
la Costa Blanca
el Prxim Orient
el Tercer Mn
OBSERVACI: Els articles, les preposicions i les conjuncions que formen part dels
topnims i cornims valencians o valencianitzats sescriuen en minscula:
Bonreps i Mirambell, la Font den Carrs, lEliana, el Caire, la Manxa. Les
denominacions genriques que, a vegades, acompanyen els noms geogrfics
tamb sescriuen en minscula, excepte si estes denominacions han passat
a formar part del mateix topnim: el carrer Ample, la plaa de lArc, el passeig
de la Petxina, el barri dOrriols, la serra de Mariola, el mar Mediterrani (per
la Vall dAlbaida, la Font Roja). Els articles dels topnims no valencians ni
valencianitzats, en canvi, porten la inicial en majscula: O Grove, Las Hurdes,
La Spezia, Le Havre, Los Angeles.
k) Les formes protocollries de tractament:
el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat
lExcellentssim i Magnfic Senyor Rector
OBSERVACI: La designaci estricta dels crrecs sescriu en minscula: la

presidenta de les Corts, el deg de la Facultat de Filologia.
58
l) Els plans destudi, assignatures i titulacions:

ha cursat estudis dEnsenyana Secundria Obligatria
fa classes de Fsica Quntica
s llicenciat en Histria Contempornia
m) Els ttols de llibres, obres teatrals, musicals, cinematogrfiques i
darts plstiques:
el Decamer
la Pietat
lOda a lalegria
n) Les lleis, codis jurdics i altres disposicions legals:
la Llei ds i Ensenyament del Valenci
el Codi Penal
la Resoluci 10/2002
o) Les entitats abstractes institudes oficialment, imposts, etc.:
ha sigut declarat B dInters Cultural
s Monument Histric Nacional
el Parc Natural de la Serra dEspad
lImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques
p) Els noms de congressos, seminaris, certmens, etc.:
I Congrs dHistria i Filologia de la Plana
XLII Jocs Florals de la Vila dAlberic
I Simposi de Professors de Valenci
III Certamen de Bandes de Msica
6.2. Els tipus de lletra
6.2.1. La redona
La lletra redona (tamb anomenada romana) es caracteritza perqu last
de la lletra s perpendicular a la lnia. Normalment, sutilitza com a base
de la composici de texts. Per, en el cas que el text estiga compost en
lletra cursiva les funcions prpies deixe tipus de lletra se solen assignar
a la redona o a les cometes simples:
Ha publicat un article en la revista Sa.
Ha publicat un article en la revista Sa.
OBSERVACI: Cal tindre en compte que sescriuen en redona:

a) Els noms de marques comercials: Philips, Cola-cao.
b) Els noms destabliments comercials o doci: Pans&Company, Mercadona.
c) Els noms propis de persona o personatge de ficci: Carmesina, Pumbi, Nelo
Bacora.
6.2.2. La cursiva
La lletra cursiva (tamb anomenada itlica o bastarda) t els traos
inclinats cap a la dreta, ja que tendix a imitar les formes de la lletra
manuscrita. Sutilitza fonamentalment amb una funci diacrtica, b per
a citar (s a dir, per a indicar que les paraules escrites en cursiva es
corresponen fidelment amb un altre text) o b per a emfatitzar alguna
59
lletra, paraula o fragment dins del text. Aix, de manera especfica,

sescriuen en cursiva:
a) Els ttols de llibres, diaris, revistes i altres publicacions peridiques:
Mart Domnguez va publicar la novella Els horts lany 1972.
T la collecci sencera de la revista Gorg.
OBSERVACI: Si el ttol dun llibre inclou alhora el ttol dun altre llibre, no cal
marcar-lo duna manera especial, si b pot acotar-se entre cometes simples:
El llibre Algunes consideracions per a lanlisi estilstica de Tirant lo Blanc va
rebre el XXXII Premi Senyera.
O b:
El llibre Algunes consideracions per a lanlisi estilstica de Tirant lo Blanc va
rebre el XXXII Premi Senyera.
b) Els ttols dobres pictriques, escultriques, musicals, etc.:
Una de les obres ms conegudes de Sorolla s I encara diuen que el
peix s car.
Lobra Cosmos 62 de lescultor Andreu Alfaro est en una platja prop
del Penyal dIfac.
c) Els ttols de pellcules, obres de teatre i programes de rdio i televisi:
La pellcula Grcies per la propina est ambientada a Valncia.
El programa Colp dull ha rebut el Premi de la Crtica.
d) Els noms propis de naus, aeronaus, satllits, ferrocarrils, etc.:
Ahir va salpar la corbeta Diana del port dAlacant.
Lavi Ciutat de Valncia fa diriament el trajecte Valncia-Barcelona.
OBSERVACI: Els noms de sries o models sescriuen en redona:

Va viatjar en un Boeing 707 de Madrid a Nova York.
e) Les paraules o expressions utilitzades amb valor metalingstic:
El verb caldre s impersonal.
Cal distingir entre el significat de les paraules reg i rec.
f) Els pseudnims, sobrenoms, renoms i lies, quan acompanyen el nom
propi de la persona:
Joan Navarro, lEncobert, va ser ajusticiat a Burjassot lany 1522.
Josep Martnez Ruiz, Azorn, va nixer en la ciutat de Monver.
OBSERVACI: Quan sesmenten sense acompanyar el nom propi, sescriuen en

redona:
Azorn va ser un dels principals representants de lanomenada Generaci del 98.
g) Les paraules o expressions escrites expressament de forma incorrecta:
El va detindre un monocipal.
No parava de dir que shavia marejat pel rodo infernal que produa
aquella mquina.
60
h) Les paraules o expressions procedents daltres llenges sense

adaptar grficament:
Li agrada molt la msica country.
Ha posat una boutique en la plaa Major.
Fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat dAlacant.
OBSERVACI: Quan els estrangerismes sadapten grficament, passen a

escriures en redona:
Van celebrar un mting a Alzira.
i) Les paraules o expressions a les quals es vol conferir un sentit
especfic dins del text:
Quan parla dells, no pot dissimular el seu menyspreu.
Tamb dormir s pensar.
OBSERVACI: Amb eixa mateixa funci, tamb s molt habitual ls de les

cometes:
Tamb dormir s pensar.
j) Les acotacions en les obres de teatre i instruccions de guions
cinematogrfics:
Agust (refusant el vi): El cos s meu!
Hugo: No ho s. (Pausa.) Quan la toca t un aspecte autntic.
6.2.3. La versaleta
La lletra versaleta presenta els carcters propis de les majscules per
amb una alria igual, o lleugerament superior, a les minscules. El seu
s sol reservar-se per als casos segents:
a) Les xifres romanes quan acompanyen una paraula que sescriu en
minscula, com ara segles, volums, toms, etc.:
Es tracta dun s que data del segle xviii.
Apareix referit en el volum iii de les seues obres completes.
OBSERVACI: Per sescriuen en majscula si acompanyen una paraula escrita

amb majscula inicial: Pius V.
b) Els tims de les paraules:

La paraula ctedra i la paraula cadira deriven del mateix tim llat:
cathedra.
Segons Coromines, la paraula rodeno deriva del gtic raudan.
c) Els cognoms dels autors, amb majscula inicial, en les notes a peu de
pgina, bibliografies, ndexs onomstics, etc.:
Simeon Riera, J. Daniel: El mite dfrica, Universitat de Valncia,
Valncia, 2002.
Casp, Xavier: Aires de can, Barcelona, 1950.
d) Els noms de personatges en obres de teatre i guions cinematogrfics:
Savonarola: El poble tallar de soca-rel tanta malignitat.
Csar: Roma maclama com un nou Juli Csar.
61
6.2.4. La negreta
La lletra negreta es diu aix perqu t el tra ms gruixut que les altres
lletres de la mateixa famlia. Pot ser tant redona com cursiva, i sutilitza
per a destacar i facilitar la localitzaci duna determinada paraula o
expressi, especialment en els ttols de captols, apartats i pargrafs; en
les entrades i les locucions de diccionaris i enciclopdies; sovint tamb
per a destacar els noms propis en certes notcies de premsa, etc.:
1. Les activitats del sector primari
En la segona mitat del segle xx, lactivitat agrria va passar duna
agricultura tradicional, que ocupava m dobra abundant, a una
agricultura evolucionada o de mercat.
sndrome PAT. 1. f. Conjunt de smptomes i signes que definixen
clnicament una malaltia. 2. a. f. Agrupament de smptomes amb
personalitat clnica acusada descrit per un determinat autor.
b. sndrome angiospasmdica (o de Hirtz) Conjunt daccidents
determinats per lespasme dels vasos sanguinis dels membres,
de les vsceres o duna regi ms o menys limitada. c. sndrome
dabstinncia Conjunt dalteracions psquiques i fsiques produdes
per la cessaci del consum habitual de qualsevol tipus de droga.
6.3. Les abreviacions

Les abreviacions sn paraules o sintagmes representats amb menys
lletres de les que els corresponen. Segons el tipus de representaci,
es distingix entre abreviatures, smbols i sigles (v. lannex Abreviatures,
smbols i sigles).
6.3.1. Les abreviatures

Les abreviatures sn representacions grfiques duna paraula o
dun grup per mitj dalguna de les seues lletres. Es poden formar
per truncament (o suspensi) i per contracci. Les abreviatures per
truncament sn aquelles en qu se suprimix la part final de la paraula:
geografia geogr. Les abreviatures per contracci sn aquelles que
conserven part del principi i del final de la paraula: nombre nre. Les
abreviatures presenten les caracterstiques segents:
a) Acaben amb un punt o b amb una barra al final:
av. avinguda
c/ carrer
OBSERVACI: Algunes abreviatures compostes poden portar una barra al mig: c/c
(compte corrent), r/n (referncia nostra). No sha de confondre esta barra amb
la barra indicadora de divisi, que mant el punt abreviatiu: pta./kg (pessetes
per quilo).
b) Sescriuen en minscula, excepte en el cas que representen

tractaments de persona o que estiguen a comenament de pargraf o
desprs de punt:
cap. captol
tel. telfon
Sr. senyor
Dra. doctora
62
c) Poden tindre variaci de gnere i nombre en correspondncia amb el

gnere i el nombre de la paraula que representen:
Illma. illustrssima
fres. factures
OBSERVACI: Les abreviatures constitudes per una sola lletra poden formar el
plural afegint una s o duplicant la lletra: pgines ps. o pp., folis fs. o ff.
Les abreviatures formades per suspensi (s a dir, aquelles en qu somet
la part final de la paraula) poden formar el plural afegint la marca de plural
corresponent o b mantindres invariables: pgines pgs. 47-54 o b pg. 47-54.
d) Es lligen com si la paraula abreviada estiguera escrita amb totes les
lletres del nom:
etc. etctera
p. o. per orde
e) Les abreviatures de paraules o expressions estrangeres sescriuen en
cursiva, igual que les paraules o expressions representades:
loc. cit. loco citato
s. v. sub voce
f) Els numerals ordinals poden representar-se amb lltima lletra del
nom al costat de la xifra, seguida o no de punt, o b amb lltima lletra
volada, precedida o no de punt:
1r, 1r. o 1.r, 1r primer
4a, 4a. o 4.a, 4a quarta
OBSERVACI: Les formes de plural sindiquen amb les dos ltimes lletres: 4ts,
4ts. o 4.ts, 4ts (quarts); 9es, 9es. o 9.es, 9es (novenes).
6.3.2. Els smbols

Els smbols sn signes grfics de carcter cientfic o tcnic fixats per
organismes oficials, generalment dmbit internacional, que representen
una paraula o un grup de paraules amb les caracterstiques segents:
a) Sescriuen en redona, no porten espais entremig, ni punts en posici
medial o final i no presenten formes flexives de femen o plural:
km quilmetre (o kilmetre), quilmetres
min minut, minuts
atm atmosfera, atmosferes
ha hectrea, hectrees
b) Sescriuen amb la inicial en majscula els smbols corresponents
a unitats de mesura que provenen dun nom propi, elements qumics,
punts cardinals i els prefixos que representen els mltiples referits a
grans magnituds:
kW quilowatt
N nord
Na sodi
Mb Megabytes (106 bytes)
63
c) En certs casos, els smbols contenen barres entremig, lletres volades

o altres signes especfics:
km/h quilmetres per hora
En energia potncia
% tant per cent
euro
@ arrova
d) Els smbols es lligen com si el terme abreviat estiguera escrit amb
totes les lletres del nom:
m metre
g gram
SE sud-est
$ dlar
6.3.3. Les sigles

Les sigles sn formacions lxiques constitudes generalment per les
inicials dun conjunt de paraules, que sutilitzen per a substituir la
denominaci que abreugen. Presenten les caracterstiques segents:
a) Sescriuen en majscula i no porten accent grfic ni cap punt ni espai
entre les lletres que les conformen:
IVAM Institut Valenci dArt Modern
ONU Organitzaci per a les Nacions Unides
DNI document nacional didentitat
PIB producte interior brut
OBSERVACI: Quan la sigla no est constituda per la inicial de cada paraula de

lexpressi representada, sin per grups de lletres per a fer-la ms fcilment
llegible, rep el nom dacrnim, i en eixe cas es pot escriure o b amb totes
les lletres en majscula, com les sigles prpiament dites, o b amb noms la
lletra inicial en majscula: IVAJ o Ivaj (Institut Valenci de la Joventut).
b) El gnere i el nombre coincidix amb el gnere i el nombre de la

primera paraula de lexpressi representada:
el KGB el Comit de Seguretat de lEstat (Komitet
Gosudarstvennoi Bezopasnosti)
la CIA lAgncia Central dIntelligncia (Central
Intelligence Agency)
els EUA els Estats Units dAmrica
OBSERVACI: En alguns casos, aix no obstant, el gnere o el nombre de la
sigla vnen determinats per un nom genric subjacent: la IBM (International
Business Machines, s a dir, l[empresa] Internacional de Mquines dOficina).
c) No admeten cap marca de plural:
les TAC i no les TACS o les TACs (tomografies axials
computades)
els PC i no els PCS o els PCs (ordinadors personals)
OBSERVACI: En certs casos en qu sha produt una lexicalitzaci duna forma

siglar, pot ser preferible escriure-la en minscula i indicar la forma de plural
amb la marca corresponent: uns ceds (i no uns CDs), uns eleps (i no uns
LPs). I, en tot cas, quan representen conceptes en plural, shan de llegir amb
la marca prpia del plural: les ONG [lezoenedZs].
64
Si b algunes sigles, ja consolidades per ls, shan format duplicant les

lletres per a indicar que representen paraules en plural, cal remarcar
que es tracta dun procediment poc recomanable:
JJOO Jocs Olmpics
CCOO Comissions Obreres
d) Es poden llegir com qualsevol altra paraula (cas en qu reben el
nom de sillbiques), o b lletrejant-se (i, en eixe cas, sanomenen
consonntiques):
UNESCO [unsko] sigla sillbica
UGT [udZet] sigla consonntica
e) Com a norma general, no es traduxen (independentment que es
tradusca o no el concepte que representen):
SPD Partit Socialdemcrata Alemany
UNESCO United Nations Educational, Scientific and Cultural
Organization
NASA National Aeronautics and Space Administration
CAM Caja de Ahorros del Mediterrneo
Per en alguns casos concrets, com ara les sigles que representen
els noms dorganismes internacionals o de conceptes, hi ha una certa
tendncia a traduir-les, que no es manifesta tampoc en termes absoluts:
OTAN Organitzaci per al Tractat de lAtlntic Nord (que
alterna amb NATO)
FMI Fons Monetari Internacional (que alterna
amb IMF)
ADN cid desoxiribonucleic (que alterna amb DNA)
65
7. ELS SIGNES DE PUNTUACI
Els signes de puntuaci sn signes ortogrfics convencionals que

permeten organitzar el discurs, indicar lentonaci, aclarir el sentit del
text i evitar ambigitats.
7.1. Posici dels signes de puntuaci

Els signes de puntuaci senzills (coma, punt, punt i coma, dos punts i
punts suspensius) sescriuen immediatament desprs de la paraula
anterior i separats per un espai de la paraula posterior:
Les paraules del metge foren contundents: reps, tranquillitat i bons
aliments. I a esperar, que el temps tot ho cura.
Els signes de puntuaci dobles (guions, parntesis, claudtors i cometes,
i, opcionalment, els signes dinterrogaci i dadmiraci) sescriuen
immediatament davant i darrere del text que inclouen. Si es tracta del signe
dobertura, va precedit per un espai, i si es tracta del signe de tancament, va
seguit per un espai o per un altre signe de puntuaci (v. 7.5):
Les seues declaracions i ara no voldria entrar en polmiques
contribuxen ben poc a crear un clima de concrdia.
A Callosa den Sarri (la Marina Alta) es cultiven uns nispros excellents.
Ell precisament no s una persona molt diligent en la seua faena.
7.2. Contacte entre signes de puntuaci
7.2.1. Els punts suspensius i el punt de les abreviatures poden anar

seguits de coma, punt i coma i dos punts:
Males maneres, insults, amenaces..., pareixia que tot estava perms.
Alguns noms propis poden esdevindre noms comuns, quan passen
a designar una noci, una qualitat, etc., i en eixe cas sescriuen
en minscula.
OBSERVACI: Per en cap cas poden anar seguits de punt: Disposaven de tot el
material necessari per a iniciar lascensi: roba adequada, cordes, arnesos, etc.
Amb tot, el mal oratge els va fer desistir de lempresa.
7.2.2. Els signes dinterrogaci i dadmiraci poden anar immediatament
desprs del punt duna abreviatura; davant duna coma, dun punt i coma i de
dos punts, i tamb davant o darrere de punts suspensius i de signes dincs:
Ja treballes?, on?, des de quan?
Quan el veja, ja li dir jo...!
Pot justificar-se en algun cas la violncia es pregunta molta gent?
OBSERVACI: En canvi, no poden anar seguits de punt: Qui no sha sentit com un
estpid rematat alguna vegada? Jo, he de confessar-ho, moltes vegades.
7.2.3. Els signes de puntuaci que representen el tancament dels

incisos es mantenen quan entren en contacte amb els altres signes
de puntuaci. Sescriuen davant dels signes de pausa quan lincs
sinicia en linterior duna frase:
66
La vila semplaa en lentrada natural de la serra dEspad

(1.030 metres), prxima al riu Anna.
Acab la seua intervenci dient: encara crec en la fora de les
paraules; i tots els presents prorromperen en aplaudiments.
I, per contra, sescriuen darrere dels signes de pausa quan lincs inicia
una frase:
El cicle de conferncies ha constitut un xit de pblic. (Per a ms
informaci, consulteu la pgina web de lassociaci.) Aix demostra
linters que desperten estos temes entre la poblaci juvenil.
s aquell de qui jo deia: El que ve desprs de mi mha passat davant,
perqu ell ja existia abans que jo.
OBSERVACI: El gui de tancament dun incs pot ometres quan entra en

contacte amb un punt seguit o final: El fill menut sempre havia tingut un gran
predicament en el poble si b a mi sempre mhavia paregut un destarifat. Les
coses van canviar arran daquell conflicte.
7.3. Els signes de pausa
7.3.1. La coma
7.3.1.1. La coma (,) representa una pausa breu en el discurs o una
inflexi tonal, i susa en els casos segents:
a) Per a allar i remarcar un vocatiu:
Isabel, escoltam.
Mira, Josep, no pense repetir-tho.
Distingida senyora,
b) Per a separar els elements duna enumeraci, ja siguen paraules o
frases:
Necessitem folis, llapis, bolgrafs, etc.
Arrib a casa, es canvi de roba, sassent cmodament i comen a
llegir el diari.
OBSERVACI: No es posa coma quan els elements que integren lenumeraci

estan units per les conjuncions i, o o ni: El seu germ s alt, prim i ben plantat.
La poblaci no tenia ni aigua ni aliments. No obstant aix, quan els diferents
membres duna oraci sn independents entre si, sutilitza la coma encara
que vagen units per mitj dalguna conjunci: Pensvem que el que ens havia
contat no era cert, i desprs comprovrem que tot havia sigut tal com ell ens
havia explicat.
c) Per a separar incisos explicatius:

El poble de Benaguasil, situat en la comarca del Camp de Tria,
t actualment prop de 10.000 habitants.
El peix, que s molt bo per a la salut, ha de consumir-se fresc.
67
OBSERVACI: La presncia o absncia de comes determina la distinci entre

les oracions relatives explicatives, que se separen amb comes de loraci
principal, i les oracions relatives especificatives, que no porten comes:
oraci explicativa
Els espectadors, que estaven dacord amb les paraules de lentrevistat,
manifestaren la seua opini amb aplaudiments.
per
oraci especificativa
Els espectadors que estaven dacord amb les paraules de lentrevistat
manifestaren la seua opini amb aplaudiments.
d) Per a indicar la presncia duna inflexi tonal, produda generalment

per la dislocaci dels elements de loraci:
Esta novella, la vaig llegir fa molts anys.
No s prpia de tu, esta actitud tan negativa.
OBSERVACI: Ls de la coma per a marcar un element de loraci desplaat a

lesquerra s opcional quan lelement cont una informaci coneguda a la
qual fa referncia la resta de loraci: A Maria, no li han dit res o A Maria no li
han dit res.
e) Per a separar les oracions subordinades adverbials i condicionals de

loraci principal, quan la prtasi precedix lapdosi:
Quan arribrem al teatre, la representaci ja havia comenat.
Si no tagrada estudiar, s millor que et poses a treballar.
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la llargria i la complexitat de la

frase: Quan arribes avisam. Si vols vine.
f) Per a marcar lelisi del verb en una oraci coordinada amb una altra
de precedent:
Una cosa s voler, i una altra, poder.
Ells votaren que s; nosaltres, que no.
g) Per a separar de la resta de la frase una srie de conjuncions i
locucions conjuntives, com ara: no obstant aix, tanmateix, per tant, s a dir,
en fi, ara b, en resum, tot i aix, finalment, a ms, aix mateix, en efecte, etc.:
No ha estudiat gens i, no obstant aix, ha aprovat tot el curs.
Estava molt vigilat. No sabem, per tant, com va aconseguir fugir
de la pres.
h) Per a separar oracions adversatives:
Lautor del robatori no ha sigut ell, sin el seu germ.
Volia vindre a lexcursi, per els pares no li han donat perms.
OBSERVACI: Esta coma pot ometres segons la llargria i la complexitat de la

frase: No volia fer-ho per ho far.
i) Per a separar els constituents de les oracions nominals,
caracterstiques de sentncies, dites i refranys, de ttols dobres i de
titulars periodstics:
Per lagost, figues i most.
La violncia en el futbol, a debat.
j) Per a evitar confusions o ambigitats:
Suposem que no vindr, per si arriba, ella ho far.
68
7.3.1.2. A banda dels usos relacionats amb lentonaci, la coma susa

tamb en els casos segents:
a) En les expressions numriques, per a separar les unitats enteres de
les decimals:
T 6,5 metres de llarg.
Mha costat 25,63 euros.
b) En lexpressi sexagesimal de les hores, per a separar els segons de
les fraccions de segon:
El rcord ha quedat establit en 10,19 segons.
c) En lexpressi de dates i adreces:
Alacant, 20 dagost del 2004
Sant Vicent, 22, 14a
7.3.2. El punt i coma

El punt i coma (;) representa una pausa major que la de la coma i menor
que la del punt. Susa en els casos segents:
a) Per a separar grups delements en enumeracions llargues o
complexes, sobretot quan ja contenen altres signes de puntuaci
(generalment comes):
Hi assistiren la directora general, Sra. Meli; el secretari de la Comissi,
Sr. Mart, i el primer vocal de la Comissi, Sr. Grau.
OBSERVACI: En estos casos, davant de les conjuncions i, o i ni no es posa punt i

coma sin coma.
b) Davant de les conjuncions i locucions adversatives (no obstant aix, per,
tanmateix, etc.) o concessives (encara que, malgrat que, tot i que, etc.), quan
estos connectors unixen estructures que contenen comes internes:
Linforme de la Comissi Tcnica s negatiu; no obstant aix,
si sesmenen les deficincies detectades, hi ha la possibilitat que
es revise lexpedient.
c) Per a separar frases completes estretament unides pel significat:
Morfolgicament, els quantitatius poden ser variables o invariables;
dins dels variables nhi ha que noms tenen flexi de nombre i nhi ha
que presenten la flexi completa.
7.3.3. El punt
El punt (.) representa una pausa important en el discurs (ms gran que
la que indiquen la coma i el punt i coma). Sutilitza per a marcar el final
duna oraci que t un sentit complet. Hi ha tres tipus de punts: el punt i
seguit, el punt i a part i el punt final.
7.3.3.1. El punt i seguit sutilitza per a separar oracions en qu es tracta
la mateixa idea, per que no estan enllaades sintcticament entre si.
El punt i seguit no implica canvi de pargraf, sin que el text continua
immediatament desprs deste signe.
El viatge estigu ple dincidncies. La primera nit sens avari el cotxe i
hagurem de caminar durant una hora per a trobar un lloc habitat.
69
7.3.3.2. El punt i a part assenyala una pausa ms llarga que la del punt i
seguit, i sutilitza per a separar pargrafs que expressen idees diferents
sobre un mateix tema. Desprs deste signe hi ha sempre un canvi de
pargraf.
De les imatges del paisatge de Mart preses per la sonda Pathfinder,
els cientfics han obtingut proves considerades definitives que el planeta
va sofrir en algun moment unes inundacions catastrfiques.
Les primeres anlisis de les dades que ha enviat el robot tot terreny
Sojourner sobre la composici del sl marci indiquen que es troba
verdaderament a Mart, va assenyalar Rudolf Rieder, el cientfic alemany
encarregat desta part de la missi.
7.3.3.3. El punt final assenyala lacabament dun text.

7.3.3.4. A banda dels usos relacionats amb lentonaci, el punt sutilitza
a) Desprs de les abreviatures:
La representaci abreviada dels dies de la setmana s: dl., dm., dc., dj.,
dv., ds. i dg.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitza, a vegades, la barra: C/, c/c, etc.
b) Per a separar els milers en totes aquelles xifres que es lligen
habitualment com a quantitats senceres:
Limport total de les millores projectades s de 72.000 euros.
c) En la reducci de les dates a xifres, el punt separa el dia, el mes i lany:
El 25 dagost del 2002 (25.08.02).
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitzen el guionet (-) i la barra (/): 25-08-
02 o 25/08/02.
d) En lexpressi sexagesimal de les hores, el punt separa les hores i els
minuts:
El vol arriba a les 8.30 hores.
OBSERVACI: Amb esta funci, tamb sutilitzen els dos punts: El vol arriba a les
8:30 hores.
7.3.4. Els dos punts

Els dos punts (:) susen en els casos segents:
a) Per a introduir enumeracions o sries que poden anar disposades en
lnia contnua o en columna:
En esta conferncia intervindran diversos pasos europeus: Itlia, Sussa,
Frana, etc.
b) Per a introduir exemples, especialment quan van precedits
dexpressions com per exemple, com ara, segents, etc.:
Dins deste grup sinclouen les locucions conjuntives segents: abans
que, aix que, de seguida que, desprs que, des que, fins que,
sempre que, tan bon punt, etc.
70
c) Per a introduir explicacions, proves, causes, conseqncies,

conclusions, etc.:
Segons el Codi Civil, este testament no t validesa: cal demanar-ne
lanullaci.
d) Per a introduir lestil directe o les citacions textuals:
Quant al pacte social, el ministre va dir: A pesar de les discrepncies
que hi ha entre els diversos sectors afectats, arribar a un acord s
hui una necessitat.
e) Desprs de les paraules expose, demane, certifique, etc., en els
documents administratius:
SOLLICITE: Que em siga concedida lajuda demanada.
f) Per a indicar la divisi aritmtica entre dos quantitats:
240:12
7.3.5. Els punts suspensius

Els punts suspensius () van immediatament desprs del carcter
precedent, i els seguix un espai en blanc (excepte quan van seguits de
coma, parntesis, claudtors o cometes). Susen en els casos segents:
a) Per a deixar una frase voluntriament inacabada:
Professors, pares, alumnes... Tots estaven dacord amb la soluci
proposada.
b) Per a expressar una interrupci del discurs que indica sorpresa o dubte:
Diuen que acabaran les obres esta setmana..., i van comenar ahir!
c) Per a indicar, entre claudtors, lomissi duna part de text en una
citaci textual:
La disposici transitria primera de la Llei ds i Ensenyament
del Valenci establix que Ls i ensenyament del valenci regulats
en esta llei [] hauran de realitzar-se en un termini de tres anys.
7.4. Els signes dentonaci

Els principals signes dentonaci sn els dinterrogaci (?) i els
dadmiraci (!). Poden utilitzar-se o b exclusivament al final del
perode, o b al comenament i al final, especialment en el cas que puga
generar-se alguna ambigitat.
7.4.1. Els signes dinterrogaci

Els signes dinterrogaci sutilitzen per a delimitar enunciats
interrogatius directes:
Quants dies falten per a les vacacions?
Per, es pot saber on thavies ficat? Them estat buscant tota
la vesprada.
71
7.4.2. Els signes dexclamaci

Els signes dexclamaci sutilitzen per a delimitar enunciats exclamatius
directes o associats a interjeccions i onomatopeies:
Vs-ten ara mateix desta casa!
Oh! Quina sorpresa!
7.5. Els incisos
7.5.1. Els guions

El gui () sutilitza en els casos segents:
a) Per a delimitar un incs, i en este cas sescriu immediatament davant
de la primera paraula de lincs i immediatament darrere de lltima
(v.7.2.3):
La falta de primeres matries un dels principals problemes de
la nostra economia ha determinat que la indstria no haja
prosperat tant com hauria sigut desitjable.
Com que estava fart desperar, men vaig anar i no cal que texplique
de quin humor.
b) Per a marcar linici del parlament dun personatge en un dileg:
Bon dia, s vost Joan Peris?
Efectivament, sc jo. Qu volia?
7.5.2. Els parntesis

Els parntesis ( ) susen en els casos segents:
a) Per a intercalar en una frase informacions complementries,
aclariments breus, referncies, dades secundries, etc.:
La LOGSE (Llei dOrdenaci General del Sistema Educatiu) pretn
racionalitzar el sistema educatiu.
El pressupost denguany (un mili deuros) resulta insuficient per a dur
a terme totes les millores que shavien projectat.
Decret 117/1991, de 26 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana,
pel qual saprova el barem general daplicaci als concursos
de mrits per a la provisi de llocs de treball (DOGV nm. 1.577,
de 2 de juliol de 1991).
OBSERVACI: Quan un parntesi final coincidix amb coma, punt i coma o

dos punts, estos signes de puntuaci han danar com a norma fora i
immediatament darrere del parntesi: Esta qesti va ser tractada en lltim
Ple (07-11-02), i aprovada per majoria absoluta.
b) Per a introduir una lletra dorde en una enumeraci:

La Comissi Assessora tindr com a finalitat assessorar i formular
propostes sobre totes aquelles qestions que afecten el projecte del
Centre dAlt Rendiment, i en especial:
a) les installacions esportives del Centre que permeten lexercici de
lesport dalt nivell i de competici;
b) els requisits relatius a la prestaci de servicis de suport a lesportista;
c) les installacions referents a residncia i centre densenyana.
72
OBSERVACI: En este cas, susa noms el parntesi de tancament, que sescriu

immediatament desprs de la corresponent lletra dorde. Amb esta mateixa
funci, tamb sutilitzen altres signes, com ara el guionet (-), el redol (), etc.
c) En les acotacions teatrals:
Jlia (mentres agafa el xiquet del bressol): La mare ja mho ha dit.
7.5.3. Els claudtors

Els claudtors ([ ]) susen en els casos segents:
a) Per a indicar lomissi de text dins duna citaci textual. En este cas
contenen uns punts suspensius:
Si es considera que locultaci de la dona davall duna referncia
masculinitzant s un fet inacceptable, lnica alternativa efica seria
recrrer a all que sha anomenat enginyeria lingstica [...], noms
aix es podria aconseguir que tots els noms aplicables a persones
pogueren ser utilitzats en qualsevol context sense amagar la dona.
b) Per a introduir algun aclariment, especialment quan una citaci queda
incompleta fora del seu context:
Nosaltres [els valencians] som mediterranis i, en general, estem
orgullosos de ser-ho.
c) Per a posar entre parntesis un text que ja cont algun parntesi:
Es pronuncien amb o oberta les paraules acabades en -ot i -ota, com
ara: clot, devot, pot; cabota, pilota, quota (excepcions: bot, nebot;
bota [calat], bta [recipient per al vi] i jota).
d) I, finalment, sutilitzen tamb per a emmarcar transcripcions fontiques:
En algunes comarques valencianes, s habitual lemmudiment de la r
de final de paraula: corredor [koreD].
7.5.4. Les cometes

Les cometes poden ser dobles, i en este cas poden ser baixes ( ) o
altes ( ), o simples ( ).
7.5.4.1. Les cometes dobles sutilitzen en els casos segents:
a) En les citacions textuals i per a marcar lestil directe:
Segons linvestigador entrevistat, Els estudis sobre el genoma hum
representen el projecte cientfic ms important del segle xxi.
I li va dir: No cal que vingues ms.
OBSERVACI: En el cas que shaja de posar entre cometes alguna paraula o

expressi dins dun text que ja est entre cometes, susen les cometes altes si
prviament shan utilitzat les baixes, o les simples si shan utilitzat les altes:
Lorador finalitz el seu discurs amb estes paraules: Este tema podria donar lloc
a una altra conferncia, que potser podrem titular Les oportunitats
comercials de la Xarxa.
O b:
Lorador finalitz el seu discurs amb estes paraules: Este tema podria donar
lloc a una altra conferncia, que potser podrem titular Les oportunitats
comercials de la Xarxa.
73
b) En els ttols de conferncies, comunicacions, ponncies i discursos:

El ttol de la conferncia ser Les noves tecnologies i el medi ambient.
c) En els ttols dels captols o parts dun llibre:
El captol segon t com a ttol Qestions de nomenclatura.
d) En els ttols darticles en diaris i revistes:
s una referncia de larticle Tribus urbanes.
7.5.4.2. Les cometes simples susen en els casos segents:

a) Per a emmarcar el significat duna paraula o duna expressi:
La paraula segur s un adjectiu que significa exempt de risc.
b) En els titulars periodstics, per a acotar una paraula o expressi que
dins del text sescriu en cursiva:
Ladu a lapartheid
7.6. Altres signes grfics
7.6.1. Lasterisc
Lasterisc (*) susa en els casos segents:
a) Com a signe de crida de nota al marge o a peu de pgina dins dun
text. En este cas, sescriu darrere de la paraula o de les paraules sobre
les quals es dna informaci:
s incorrecte ls de la preposici amb davant dun infinitiu.*
OBSERVACI: A vegades, estos asteriscs es tanquen entre parntesis (*), i sen

poden escriure dos o ms en crides successives dins duna mateixa pgina.
b) En obres lingstiques, per a indicar que la paraula o grup de paraules
marcades amb este signe sn agramaticals. En este cas, lasterisc se
situa davant de la paraula o de lexpressi en qesti:
Lexpressi *sempre i quan s un calc del castell.
7.6.2. La barra inclinada

La barra inclinada (/) susa en els casos segents:
a) Per a indicar una segona forma duna paraula o dun grup de paraules:
Senyor/senyora
linteressat / la interessada
b) Per a indicar oposici o alternana de paraules, expressions, etc.:
Les relacions nord/sud
Les grafies s/ss
c) En algunes abreviatures i combinacions de smbols:
c/c (compte corrent)
km/h (quilmetres per hora)
OBSERVACI: En el cas que labreviatura porte barra inclinada, se suprimix el

punt: Labreviatura de carrer s C/ o C. (v. 7.3.3.4.a).
74
d) Per a separar el nmero dorde de lany de promulgaci o de

legislatura en alguns texts normatius:
Reial Decret 1433/1979, de 8 de juny, de Radiodifusi.
Llei 4/1988, dHisenda Pblica Valenciana.
e) Per a indicar fracci o divisi (v. 7.3.4.f):
Larrova s una mesura de pes equivalent a de quintar.
f) Per a indicar cada canvi de vers, en lescriptura de versos en lnia:
Vora el barranc dels Algadins / hi ha uns tarongers de tan dol flaire,
/ que per omplir daroma laire / no t lo mn millors jardins.
(Teodor Llorente)
7.6.3. El signe de pargraf

El signe de pargraf () sutilitza, seguit dun nmero, per a indicar
divisions internes dins dels captols dun llibre:
Vegeu 3.3.1 sobre el punt i seguit.
MORFOLOGIA
FLEXIVA I SINTAXI
78
8. LORACI: CONCEPTES GENERALS
8.1. Introducci
Com sha indicat en la introducci de la gramtica, el tercer gran bloc de
captols se centra en la sintaxi i en la morfologia flexiva. En els captols que
seguixen, per tant, es presentaran les diferents classes de paraules i, per
a cada classe, sanalitzaran conjuntament les seues propietats flexives, la
funci sintctica que realitzen i les construccions en qu apareixen.
Certament, lopci adoptada impedix separar de manera estricta
els aspectes sintctics dels morfolgics, per permet descriure
conjuntament la forma i la funci de cada classe de paraules, dacord
amb un esquema de presentaci molt habitual en la nostra tradici
gramatical. Partint de lesmentada concepci, lobjectiu del present
captol consistir a delimitar els conceptes bsics que faciliten la
descripci i el tractament normatiu de cada classe de paraules.
8.2. Les classes de paraules

En la tradici gramatical susa lexpressi parts de loraci per a referir-
se a les diferents classes de paraules o categories lxiques de qu
consta una llengua: els substantius, els adjectius, els verbs, etc. Les
classes de paraules es definixen a partir de propietats sintctiques,
semntiques i formals o flexives. Aix, per exemple, diem que una
determinada paraula pertany a la classe dels verbs perqu sidentifica
amb el nucli dun predicat o forma amb un atribut un predicat nominal
(sintaxi), perqu designa una acci, un procs o un estat (semntica) i
perqu presenta morfemes de conjugaci, de temps, aspecte i mode, i de
concordana en persona i nombre amb el subjecte (flexi).
En lactualitat no hi ha un acord total sobre el nombre de classes que
cal distingir. Tradicionalment es diferencien huit classes de paraules: el
substantiu, larticle, ladjectiu, el pronom, el verb, ladverbi, la preposici
i la conjunci. Les propostes ms recents tendixen a establir ms
classes i a diferenciar els adjectius prpiament dits dels determinants
(larticle i el demostratiu, per exemple) i els quantificadors (els
numerals, els indefinits i els quantitatius). Sense entrar en el fons de la
polmica, en la gramtica soptar per este ltim punt de vista, ja que
permet analitzar de manera separada classes que tenen unes propietats
formals i funcionals ben diferents. A ms, hi prestarem atenci a la
interjecci, que presenta caracterstiques molt diferents de la resta de
les classes.
Les classes de paraules poden ser obertes o tancades. Sn obertes
les classes integrades per paraules amb significat lxic precs i
capaces dampliar el repertori delements. Concretament, sn obertes
les classes dels substantius, adjectius, verbs i adverbis. En canvi,
sn tancades les classes integrades per paraules amb un significat
gramatical i amb un nombre limitat delements, com els determinants i
els quantificadors, les preposicions i les conjuncions.
79
8.3. La flexi
Un dels criteris a partir dels quals es poden caracteritzar les diferents
classes de paraules s el de les seues propietats flexives. Per flexi
sentn la forma que adopten les paraules condicionada per la seua
funci sintctica, i ms concretament per regles sintctiques com la
concordana del verb amb el subjecte o de ladjectiu amb el substantiu.
Ladjectiu alt, per exemple, adopta la forma alta si modifica un substantiu
com paret, per la forma alts si en modifica un altre com edificis.
Tenint en compte la flexi, les classes de paraules es classifiquen en
variables i invariables, segons que adopten formes diferents en el discurs
o presenten sempre la mateixa forma. Sn variables els substantius,
els adjectius, els determinants (article, demostratius, possessius), la
majoria de pronoms i quantificadors i els verbs; en canvi, sn invariables
les preposicions, els adverbis i les conjuncions.
La flexi generalment sexpressa per mitj de canvis en les terminacions
de les paraules, com ocorre en el cas de ladjectiu alt, que presenta
les formes flexives alt (mascul singular), alta (femen singular), alts
(mascul plural) i altes (femen plural).
Els substantius, els adjectius, els determinats i els quantificadors
varien tenint en compte distincions relacionades amb les categories
gramaticals de gnere i nombre. Els pronoms tamb varien dacord amb
el gnere i el nombre, per a ms presenten distincions relacionades
amb la persona i el cas. Els verbs, finalment, varien dacord amb la
conjugaci, el temps, laspecte, el mode, el nombre i la persona.
Les categories gramaticals sexpressen en la paraula per mitj de
morfemes. En el captol 36, es parlar ms detalladament del concepte
de morfema, i es diferenciaran els morfemes lxics (morfemes amb
significat lxic) i els gramaticals (els que expressen les propietats
flexives). Ara ens limitarem a apuntar que els morfemes lxics (larrel
de la paraula, els prefixos i el sufixos) conformen el seu radical, mentres
que els morfemes flexius sidentifiquen amb les categories gramaticals,
i generalment sexpressen per mitj de canvis en les terminacions
flexives o desinncies. Aix, per a una paraula com altes, es diu que el
morfema de femen sexpressa per mitj de la marca e i el de plural
per mitj de la marca s; per a una altra com alt, en canvi, es diu que els
morfemes de mascul i de singular sexpressen per mitj de labsncia
de marques.
Els morfemes flexius poden acomplir funcions diferents. De manera
general es poden diferenciar quatre tipus de morfemes:
a) Els que permeten establir classificacions formals dins duna classe
de paraules; concretament, la conjugaci en els verbs (que permet
diferenciar els verbs de la primera, la segona i la tercera conjugaci),
i el gnere en els substantius (que permet diferenciar els substantius
masculins dels femenins).
b) Els que expressen relacions de concordana entre paraules en el
discurs; concretament, el gnere i el nombre en els adjectius, els
determinants i els quantificadors (que expressen la concordana amb
el substantiu que modifiquen) i la persona i el nombre en el verb (que
expressen la concordana amb el subjecte).
80
c) Els que fan referncia al context o a lelement designat per la paraula;

concretament, el temps, laspecte i el mode en el verb, el nombre en el
substantiu i els pronoms, i la persona en el pronoms.
d) I els que fan referncia a la funci sintctica de la paraula;
concretament, el cas en els pronoms.
8.4. Les paraules i els sintagmes

La paraula s la unitat mnima de lanlisi sintctica, i loraci, la unitat
mxima. Entre la paraula i loraci, a ms, es poden delimitar altres
constituents intermedis, anomenats sintagmes. Un sintagma, per tant, s
un constituent format per una o diverses paraules que es comporta com
una unitat i que realitza una determinada funci sintctica (subjecte,
predicat, complement directe, etc.). Pensem, per exemple, en les
oracions segents:
Menja pa.
Menja pa integral.
Menja molt de pa integral.
En les oracions anteriors, els elements en negreta funcionen com a
complement directe del verb menjar: en el primer cas, el complement
directe es limita al substantiu pa; en el segon, al substantiu pa modificat
per ladjectiu integral, i en el tercer, al substantiu pa modificat per
ladjectiu integral i pel quantitatiu molt seguit de la preposici de. En els
exemples, anteriors, per tant, pa, pa integral i molt de pa integral formen
en cada cas un sintagma amb diferent grau de complexitat interna.
Els sintagmes consten necessriament dun nucli que sidentifica amb
la paraula que aporta el significat bsic i que delimita la categoria
del conjunt. En els exemples anteriors el nucli s el substantiu (o el
nom substantiu) pa, i el sintagma s, per tant, un sintagma nominal.
El nucli, a ms, pot rebre la modificaci daltres elements. Segons el
tipus de modificaci que aporten, es diferencien els complements dels
especificadors. Els complements se situen tpicament a la dreta del nucli
i restringixen o completen el seu significat; els especificadors, en canvi,
se situen tpicament a lesquerra del nucli i lemmarquen discursivament
determinant-lo o quantificant-lo, com es pot observar en la taula 8.1, on
sexemplifiquen els conceptes de nucli, complement i especificador per
als diferents tipus de sintagmes:
Taula 8.1:
Estructura dels sintagmes
especificador nucli complement
sintagma nominal el pa integral
sintagma adjectival molt bo per a la diabetis
sintagma
nicament per aix
preposicional
sintagma adverbial ben contrriament al que opineu vosaltres
sintagma verbal noms menja pa integral
81
8.5. Loraci
Loraci, com sha apuntat, s la unitat mxima de la sintaxi. Com a
norma, les oracions estan integrades per un sintagma nominal que
funciona com a subjecte i per un sintagma verbal que funciona com a
predicat. El sintagma nominal que realitza la funci de subjecte imposa
la concordana en nombre i persona al verb, i normalment apareix
anteposat:
El president del Govern parlar en el programa desta nit.
subjecte predicat
La posici del subjecte, tanmateix, no s totalment fixa; es pot veure

alterada per motius informatius, i fins i tot pot aparixer implcit en
aquells casos en qu es pot recuperar a partir del discurs previ o de la
situaci comunicativa (v. 8.7):
En el programa desta nit parlar el president del Govern. (posposici
del subjecte)
Parlar en el programa desta nit. (subjecte ellptic)
Els morfemes de persona i nombre del verb contribuxen a identificar
el subjecte ellptic, i tamb faciliten la seua relativa mobilitat. De fet,
estos morfemes, juntament amb els de temps, aspecte i mode del verb,
sn els que permeten larticulaci del sintagma nominal subjecte amb
el sintagma verbal. Efectivament: els morfemes de nombre i persona
expressen la concordana amb el subjecte i marquen la preeminncia
del subjecte respecte als complements verbals; els morfemes de temps,
aspecte i mode, per la seua banda, emmarquen el conjunt de loraci
situant-la en unes determinades coordenades temporals (el temps i
laspecte) i indicant el punt de vista que adopta el parlant respecte al que
senuncia (el mode).
Cal no confondre les oracions amb subjecte ellptic i les oracions
impersonals. Aquelles s que presenten subjecte, encara que no
sexplicite; estes, en canvi, estan mancades de subjecte:
Plou molt.
Ha pedregat tota la nit.
s molt tard.
Observaci: En les llenges que admeten lelisi del subjecte, la posici que
hauria docupar el subjecte est buida. En canvi, en les llenges que no
admeten lelisi, la posici de subjecte apareix ocupada per un pronom de
tercera persona, com es pot comprovar si comparem loraci Plou amb
loraci francesa Il pleut, langlesa It rains o lalemanya Es regnet.
8.5.1. El predicat i els complements

El verb sol constituir la base del predicat, ja que aporta el seu significat
bsic i presenta els morfemes flexius que articulen la relaci entre el
subjecte i el predicat. En este cas, es pot afirmar que el verb s el nucli
lxic i gramatical de loraci. Pel fet de ser el nucli, el verb selecciona
el subjecte i els seus complements bsics. Un verb com regalar, per
exemple, selecciona un subjecte hum que sidentifica amb lagent
que realitza lacci de regalar, per tamb un complement directe, que
designa all que es regala, i un complement indirecte, que designa el
destinatari del regal:
82
El meu germ va regalar unes arracades a la seua promesa.

subjecte compl. directe compl. indirecte
Un altre verb com oblidar-se, en canvi, selecciona un subjecte hum,

identificat amb la persona que experimenta loblit, i un complement de
rgim introdut per la preposici de, referit a all oblidat:
Llus es va oblidar de la cita amb nosaltres.
subjecte compl. de rgim
A ms dels complements seleccionats pel verb, loraci tamb pot

contindre altres complements que designen les circumstncies
que emmarquen loraci i que tradicionalment reben el nom de
circumstancials o adjunts circumstancials. En loraci Dissabte passat vam
dinar amb el iaios en el mas, per exemple, dissabte passat s un circums
tancial de temps; amb els iaios, un circumstancial de companyia, i en
el mas un circumstancial de lloc. En els captols 32 i 33 sanalitzaran
de manera detallada els diferents complements verbals i els tipus
doracions segons la naturalesa del verb.
8.5.2. La concordana
La concordana del verb amb el subjecte presenta en certs casos
algunes especificitats sobre les quals conv parar esment. Respecte a
la concordana de nombre, presenten especificitats els noms collectius,
singulars per la forma i plurals pel sentit, com ara gent, grup, colla,
professorat, etc. Quan els noms collectius susen en singular, el verb
presenta una certa vacillaci i pot admetre tant una concordana formal
(en singular) com una concordana pel sentit (en plural): La famlia es
nega/neguen a escoltar les peticions de Carles. Gramaticalment, s ms
habitual i preferible la concordana formal. No obstant aix, hi ha factors
que intervenen en el tipus de construcci resultant:
a) Si el collectiu est constitut per individus iguals, es tendix a
considerar-los com una sola entitat i es fa la concordana formal: El
professorat accepta els nous horaris.
b) Si el collectiu est constitut per individus diversos, es tendix a
considerar ms els individus que el conjunt que formen i es pot fer la
concordana pel sentit: Aquell grup toquen molt b.
c) Si el nom collectiu va seguit de la preposici de i de la menci als
individus que formen el collectiu, es tendix a fer la concordana formal:
Una colla de castellers ha participat en la festa. Passa el mateix amb els
collectius numerals: La mitat dels alumnes ha protestat.
d) Si el collectiu apareix acompanyat i determinat per altres paraules, es
refora la concordana formal: Lexrcit, amb el suport governamental, va
decidir ordenar lofensiva.
e) Si loraci s atributiva i un dels dos elements s un collectiu i laltre
un nom en plural, no es fa la concordana formal sin pel sentit: Aquella
multitud sn treballadors del port.
f) Si el nom collectiu est prop del verb, safavorix la concordana
formal: El venat ha votat a favor de pintar la faana; El venat, desprs
descoltar ladministrador de la finca, han votat a favor de pintar la faana.
La concordana de persona presenta menys especificitats. No obstant
aix, cal fer esment de certs casos en qu la concordana sestablix
83
a partir del sentit: Els estudiants som/sou/sn molt responsables. En

lexemple anterior, el subjecte s formalment una tercera persona, per
en la mesura que s plural pot incloure tamb el parlant (i concordar
en primera persona del plural) o loient o oients (i concordar en segona
persona del plural). Tamb admeten variaci en la concordana les
oracions amb subjectes partitius del tipus cap de vosaltres, alguns de
nosaltres, etc.: Cap de vosaltres no anir/anireu a lexcursi. En lexemple
anterior la concordana pot dependre tant del quantificador com del
pronom personal: en el primer cas el verb concorda en tercera persona;
en el segon, en primera o en segona, segons el pronom.
8.5.3. Les oracions simples i les compostes

Ms amunt sha caracteritzat loraci a partir de criteris estructurals,
i ms concretament a partir de la uni dun subjecte i un predicat.
Partint de la definici anterior, cal tindre en compte que una oraci pot
estar continguda dins duna altra oraci, com es pot comprovar si es
comparen els dos fragments en negreta dels exemples segents:
Ha vingut per indicaci meua.
Ha vingut perqu jo li ho vaig dir.
Els dos fragments en negreta realitzen una funci equivalent en
les oracions en qu apareixen (la funci de complement de causa),
per pertanyen a categories diferents: en el primer cas la funci de
complement de causa la realitza un sintagma preposicional; en el segon
cas, en canvi, esta mateixa funci la realitza una oraci introduda per
la conjunci perqu. Dacord amb les diferncies existents entre els dos
exemples anteriors, es diu que en el primer cas loraci s simple, ja que
cont un nic subjecte i predicat, mentres que en el segon s composta,
ja que cont dos subjectes i els seus respectius predicats.
La relaci que mantenen les oracions contingudes en una oraci
composta pot ser de coordinaci o de subordinaci. La relaci s de
coordinaci, i les oracions sn coordinades, quan sn equivalents des
dun punt de vista funcional i jerrquic:
Arribaren a les 10 i se nanaren a les 11.
Llogarem una pellcula del videoclub o anirem al cine.
La relaci, per contra, s de subordinaci quan una oraci, la
subordinada, sintegra en lestructura duna altra oraci, la principal, i
assumix una determinada funci sintctica dins desta darrera:
Mar diu que li ha agradat molt el viatge a Mxic.
Va telefonar quan va arribar a laeroport.
Sempre ha viscut com ha volgut.
En el primer cas, loraci subordinada funciona com a complement
directe de la principal; en el segon, com a circumstancial de temps, i en
el tercer, com a circumstancial de manera.
observaci: A ms de coordinaci i de subordinaci, en la tradici gramatical
tamb es parla de juxtaposici en aquells casos en qu les oracions mantenen
una vinculaci semntica que no apareix explicitada per cap conjunci:
Estaven molt cansats; se nanaren de seguida. (juxtaposici)
Estaven molt cansats i se nanaren de seguida. (coordinaci)
Se nanaren de seguida perqu estaven molt cansats. (subordinaci)
84
8.5.4. Les oracions finites i no finites

La uni dun subjecte amb un predicat es realitza, com sha indicat, per
mitj dels morfemes de concordana del verb. Hi ha casos, tanmateix,
en qu una oraci, sobretot una oraci subordinada, t el verb en forma
no personal o no finita (infinitiu o gerundi), com es pot comprovar si es
compara els fragments en negreta dels exemples segents:
Maria vol que el seu fill estudie una enginyeria.
Maria vol estudiar una enginyeria.
En el primer exemple, loraci subordinada en negreta t el verb en
forma personal i el subjecte de la subordinada (el seu fill) s diferent del
subjecte de la principal (Maria); en el segon exemple, en canvi, el verb t
forma no personal i el subjecte tcit de la subordinada coincidix amb el
de la principal (Maria).
observaci: El subjecte pot explicitar-se en determinats casos en qu loraci
no finita apareix encapalada per una preposici, com ocorre en lexemple
segent, on Pere s el subjecte de comprovar: En comprovar Pere el seu error,
va demanar disculpes.
Centrant-nos en linfinitiu, ls de les formes no personals en les
oracions subordinades es pot deure a tres factors diferents:
a) El fet que el subjecte tcit de la subordinada coincidix amb el subjecte o,
en menor mesura, amb el complement directe o lindirecte de la principal:
Maria lamenta haver tret este tema. (coincidix amb el subjecte)
Va obligar el meu germ a repetir lexamen. (coincidix amb el compl.
directe)
A Pere no li agrada viatjar. (coincidix amb el compl.
indirecte)
b) El fet que el subjecte tcit de la subordinada t un carcter genric o
indeterminat:
Conv fer una miqueta dexercici tots els dies.
s molt perjudicial fumar durant lembars.
c) El fet que loraci composta ha experimentat una reestructuraci i
el subjecte de la subordinada sha convertit en complement directe o
indirecte de la principal:
He sentit que el meu germ cantava He sentit el meu germ cantar o
He sentit cantar el meu germ (el subjecte de cantar sha convertit en
complement directe de sentir).
No deixa que ning explique el seu punt de vista No deixa a ning
explicar el seu punt de vista (el subjecte de explicar el seu punt de vista
sha convertit en complement indirecte de deixar).
observaci: Com es pot comprovar en els exemples anteriors, el subjecte de la

subordinada es convertix en el complement directe de la principal si aquella
no t ja un complement directe i en complement indirecte en cas contrari.
Amb el verb semblar tamb s possible que el subjecte de la subordinada es
convertisca en subjecte de semblar: Sembla que les televisions privades han perdut
audincia Les televisions privades semblen haver perdut audincia (el subjecte de
perdre audincia sha convertit en el subjecte de semblar). Esta reestructuraci,
tericament possible, s tanmateix poc habitual en la llengua general. La
conversi en complement, en canvi, s que resulta habitual i es dna amb els
verbs causatius, com fer o deixar, i amb els verbs de percepci com veure o sentir.
85
8.6. La modalitat oracional

Amb el terme modalitat oracional, es fa referncia a lactitud amb qu el
parlant enuncia loraci i al tipus dacte de parla que realitza. Un mateix
contingut oracional, de fet, es pot utilitzar per a realitzar diferents actes
de parla: per a declarar una cosa, per a preguntar sobre una cosa, per
a ordenar que es faa una cosa, etc. Tenint en compte la modalitat, les
oracions es poden classificar en declaratives, interrogatives, imperatives
(o exhortatives) i desideratives; en tots els casos, a ms, loraci pot ser
afirmativa o negativa.
Taula 8.2:
Modalitat oracional
classes doracions valor exemple
Pere ha preparat el sopar.
declarativa es dna una determinada informaci
Pere no ha preparat el sopar.
es demana una determinada Ha preparat el sopar Pere?
interrogativa
informaci No ha preparat el sopar Pere?
Pere, prepara el sopar!
imperativa sordena una determinada cosa
Pere, no prepares el sopar!
sexpressa el desig que ocrrega una Tant de bo Pere prepare el sopar!
desiderativa
determinada cosa Tant de bo Pere no prepare el sopar!
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, la modalitat oracional

sexpressa per mitj de factors ben diferents, entre els quals es pot
destacar lordenaci dels constituents oracionals, lentonaci, el mode
verbal (lindicatiu, subjuntiu o imperatiu) o ls de determinats adverbis o
locucions adverbials (ladverbi no en les oracions negatives, expressions
del tipus tant de bo en les desideratives, etc.).
8.7. Lestructura informativa
8.7.1. Lorde dels constituents oracionals est condicionat en bona

mesura per lestructura informativa de loraci, i ms concretament pels
conceptes de tema, rema i focus. El tema sidentifica amb all de qu es
parla, i en les oracions declaratives ocupa la primera posici de loraci.
El rema, en canvi, fa referncia a la informaci nova que saporta sobre
el tema, i en les oracions declaratives se situa desprs del tema. Dins
del rema, el focus s lelement ms rellevant des dun punt de vista
informatiu i el que es pronuncia amb ms intensitat i tendix a ocupar la
darrera posici oracional:
El president del Govern parlar en el programa desta nit.
tema ______________________________
focus

rema
En molts casos, el subjecte sidentifica amb el tema i el predicat amb

el rema, i per aix lorde no marcat dels constituents oracionals s el
de subjecte / verb / complement. Amb tot i aix, lorde no marcat
es pot veure alterat en casos en qu el subjecte sidentifique amb el
focus informatiu o en qu un complement tinga un carcter temtic. En
estos casos, es produx, respectivament, la posposici del subjecte i la
dislocaci a lesquerra del complement:
86
En el programa desta nit parlar el president del Govern .

compl. dislocat subj. posposat
Notem que els complements dislocats apareixen duplicats si admeten la

pronominalitzaci per mitj dun pronom feble (v. captol 23):
El caf, el pren sempre sense sucre. (el = el caf)
Al teu germ, no li digues que he vingut. (li = al teu germ)
Darrs, no men poses ms. (n = darrs)
observaci: Junt amb la dislocaci a lesquerra, tamb existix la dislocaci a la

dreta: El pren sempre sense sucre, el caf. La dislocaci a la dreta es dna en
aquells casos en qu el parlant reprn un element ja conegut.
8.7.2. A ms de la dislocaci, els complements tamb poden anteposar-

se al verb per mitj de la rematitzaci o focalitzaci, procediment
que consistix a emfatitzar tonalment un constituent. En les oracions
declaratives, la rematitzaci es dna fonamentalment en situacions de
rplica com en els casos segents:
De Pere parlaven, no de Juli.
Amb el meu germ van parlar, no amb el teu.
A diferncia del que ocorre en les dislocacions, en les rematitzacions no
es produx el doblament pronominal.
observaci: Una altra manera de focalitzar un constituent s per mitj de
les anomenades construccions clivellades, en qu el constituent focalitzat
sidentifica amb un atribut seguit duna oraci relativa: s de Pere de qui
parlaven, s amb el meu germ amb qui van parlar.
Les estructures amb rematitzaci, a ms, sn les caracterstiques de les
interrogatives parcials, en les quals lelement focalitzat sidentifica amb
linterrogatiu o el sintagma amb linterrogatiu:
De qui parlaven?
Amb qui van parlar?
8.7.3. A ms de lorde dels constituents, lestructura informativa de

loraci est estretament relacionada amb fenmens com lelisi del
subjecte o la pronominalitzaci dels complements. De fet, tant un
fenomen com laltre es donen en aquells casos en qu el subjecte o el
complement fa referncia a una entitat coneguda i recuperable a partir
del discurs previ o de la situaci comunicativa, com es pot comprovar
en els exemples segents, en qu un element aparegut en la primera
oraci selidix o es pronominalitza en la segona:
Qu far el president del Govern? Parlar en el programa desta nit.
(elisi del subjecte)
Va anar a casa de Pere i el va trobar molt desmillorat.
(pronominalitzaci del c. directe)
A ms de lelisi del subjecte i la pronominalitzaci dels complements,
tamb s possible elidir altres constituents oracionals recuperables
a partir del discurs previ. Lelisi s molt productiva en construccions
parallelstiques com les oracions coordinades o les oracions
comparatives, com es pot comprovar en els exemples segents, on shan
posat entre parntesis els elements elidits:
87
Miquel toca el saxo i Laia (toca) la flauta dola.

A Enriqueta li agrada molt viatjar per al seu marit no (li agrada molt
viatjar).
Magradaria acompanyar-te per no puc (acompanyar-te).
Llus fa moltes ms hores que nosaltres (fem hores).
Les elisions, igual com la pronominalitzaci, sn recursos que permeten
alleugerir el discurs i evitar la repetici delements innecessaris.
88
9. ELS SUBSTANTIUS I ELS SINTAGMES NOMINALS
9.1. Conceptes bsics

Els substantius (tamb anomenats noms substantius o simplement
noms) formen una classe de paraules obertes, que flexionen en
gnere i nombre (v. captols 10 i 11, respectivament) i que tpicament
denoten entitats. Des dun punt de vista sintctic, els substantius
susen generalment acompanyats dun o de diversos modificadors que
completen el seu significat o delimiten la seua referncia. El substantius
i els seus modificadors formen un sintagma (o grup) nominal que es
comporta com una unitat sintctica. En loraci Encara no he sentit el
programa de rdio que em vas recomanar, el substantiu programa funciona
com a nucli del sintagma nominal el programa de rdio que em vas
recomanar. Dins del sintagma nominal, el substantiu rep la modificaci
de larticle el, del sintagma preposicional de rdio i de loraci de relatiu
que em vas recomanar.
Pel fet de funcionar com una unitat sintctica, lesmentat sintagma
nominal es pot substituir per un pronom o traslladar-se com un tot dins
de loraci:
Encara no lhe sentit.
El programa de rdio que em vas recomanar, encara no lhe sentit.
Notem que, en el primer exemple, el pronom el (l davant de verb
comenat per vocal) equival a tot el sintagma nominal i que, en el segon
exemple, tot el sintagma nominal apareix dislocat a lesquerra de loraci.
Els modificadors del nom tenen funcions diferents i ocupen posicions
distintes dins del sintagma nominal. Atenent les diferncies esmentades,
els modificadors nominals es classifiquen en especificadors i en
complements. Continuant amb lexemple anterior, larticle el funciona
com a especificador, i el sintagma preposicional i loraci de relatiu, com
a complements.
9.1.1. Els especificadors

Els especificadors santeposen al substantiu que modifiquen, amb el
qual concorden en gnere i nombre. Tradicionalment, es considera que
els elements que funcionen com a especificadors pertanyen a la classe
dels adjectius determinatius. En lactualitat, se solen diferenciar els
determinants, duna banda, i els quantificadors nominals, de laltra.
9.1.1.1. Els determinants permeten identificar la referncia del sintagma
nominal, com ocorre en les oracions segents:
La impressora no funciona.
Aquell marge ha fet solsida.
Ton pare cuina molt b.
En els exemples anteriors, larticle la, el demostratiu aquell i el
possessiu ton sn determinants dels substantius que apareixen tot seguit
i permeten identificar lentitat a qu es referix el sintagma nominal: en
el primer cas, larticle la indica que es tracta duna impressora concreta i
89
coneguda pels parlants; en el segon cas, el demostratiu aquell assenyala

que es tracta dun marge allunyat del parlant i de loient, i en el tercer
cas, el possessiu ton fa referncia al fet que es tracta del pare de loient.
9.1.1.2. Els quantificadors, per la seua banda, delimiten lextensi del
sintagma nominal:
Ja han arribat cinquanta persones.
Ja han arribat moltes persones.
Ja ha arribat molta gent.
En els exemples anteriors, el numeral cinquanta i els quantitatius moltes
i molta sn quantificadors: el primer delimita lextensi de manera
precisa i els altres dos ho fan de manera imprecisa.
Cal remarcar, finalment, que tant els determinants com els
quantificadors es poden usar sense el substantiu explcit, com mostren
els exemples segents, on shan posat entre parntesis els substantius
que shan elidit perqu eren informativament innecessaris:
Este taronger i aquell (taronger) ja han florit.
Els meus pares i els teus (pares) encara no han arribat.
Tenim quatre ordinadors per dos (ordinadors) no funcionen.
observaci: A causa del carcter ton de larticle definit, lelisi del substantiu
sols s possible quan hi ha coordinaci de sintagmes nominals i larticle
apareix seguit de certs complements com un sintagma amb la preposici de
o una oraci de relatiu: els meus pares i els de Joan, els tarongers grans i els
menuts, els llibres vells i els que vam comprar ahir. Els possessius tons no
admeten lelisi, contrriament als tnics: Mon pare i el teu.
9.1.2. Els complements

A diferncia dels especificadors, els complements es posposen al
substantiu que modifiquen i restringixen el seu significat o aporten
alguna explicaci concreta. Des dun punt de vista sintctic, la funci de
complements pot ser assumida per elements diferents, tal com veiem a
continuaci:
adjectiu Les comarques valencianes.
sintagma preposicional Una jaqueta sense butxaques.
oraci de relatiu La pellcula que acaben de fer en Canal 9.
nom propi El riu Xquer.
sintagma nominal Llus, president de lassociaci de vens.
Tenint en compte el significat que aporten al sintagma nominal, els
complements poden ser especificatius i explicatius. Els especificatius
restringixen el significat del substantiu que modifiquen, com ocorre en
tots els exemples anteriors excepte en lltim. Els explicatius, en canvi,
no restringixen el significat sin que es limiten a aportar una explicaci
concreta, com passa en lltim dels exemples anteriors, en qu sindica
que la persona a qu ens referim s president de lassociaci de vens.
9.2. Els tipus de substantius

Els modificadors que admet un sintagma nominal estan condicionats, en
part, pel tipus de substantiu que funciona com a nucli. Tenint en compte
el significat i les propietats sintctiques, els substantius es classifiquen
90
en dos grans grups: el dels noms comuns i el dels noms propis.

a) Els noms comuns tenen un significat especfic i designen classes
delements. El substantiu arbre, per exemple, t el significat de planta
de tronc elevat i llenys, i servix per a referir-se a qualsevol membre
deixa mateixa classe. A diferncia dels noms propis, els comuns
generalment susen acompanyats dun o de diversos modificadors: aquell
arbre, un arbre de fulla caduca, etc.
b) Els noms propis designen una persona o un lloc concret sense aportar
cap significat especfic: Vicent, Joana, Atzeneta, Benirredr, Guardamar.
Pel fet de designar entitats concretes, generalment no duen cap
modificador, encara que nadmeten o en duguen en certs casos
(v. 15.2.2.2 i 15.4).
Tenint en compte el tipus dentitats que designen, els noms comuns
es poden subclassificar en concrets i abstractes; en comptables i no
comptables, i en individuals i collectius.
a) Els noms concrets designen entitats del mn real o que es conceben
com a tals (arbre, boira, terra), mentres que els abstractes designen
conceptes no materials obtinguts per processos cognitius (llibertat, idea,
pensament, incertesa, etc.).
b) Els noms comptables fan referncia a entitats allables i independents:
arbre, taula, poma, llibre, etc. Pel fet de referir-se a entitats independents,
els noms comptables poden ser modificats per un numeral cardinal (dos
arbres, tres pomes), i per aix mateix tamb es consideren comptables
els noms abstractes que admeten un numeral cardinal, com ara idea o
problema (tres idees diferents). Els noms no comptables, en canvi, fan
referncia a entitats que tenen uns lmits difusos o que distribuxen la
massa per lespai, de manera que qualsevol porci de la massa continua
sent una mostra de lentitat: aigua, arena, herba, por, vent, etc. Els noms
no comptables no admeten cardinals per s quantitatius (molta aigua,
molt de vent, etc.).
OBSERVACI: En certs casos, s possible usar un nom comptable com a no
comptable, i al revs, amb un canvi clar de significat. El nom comptable ou, per
exemple, susa com a no comptable en lexpressi: una taca dou. El no comptable
ferro, en canvi, susa com a comptable en loraci Mira quin ferro he trobat!
c) Quan susen en singular, els noms individuals designen una nica
entitat (ovella, soldat, persona, arbre, professor), i els collectius, un
conjunt dentitats (ramat, exrcit, gent, bosc, professorat).
OBSERVACI: Pel fet de designar un conjunt dentitats, molts noms collectius
en singular poden ser modificats per ladjectiu nombrs (un exrcit nombrs),
usar-se en la mateixa oraci amb unnimement o per unanimitat (el professorat
accept la proposta per unanimitat) o ser complements de verbs com reunir (el
pastor va reunir el ramat). No tots els noms collectius, tanmateix, accepten
proves com les anteriors.
9.3. Les funcions sintctiques

Els substantius, generalment integrats en un sintagma nominal, poden
realitzar funcions sintctiques diferents. La ms bsica s la de subjecte,
per tamb poden realitzar altres funcions oracionals precedits o no
duna preposici.
91
Taula 9.1:
Funcions oracionals dels sintagmes nominals
funci exemple
subjecte El representant sindical present la proposta.
complement directe He comprat cebes tendres.
complement indirecte Encara no he pogut enviar la postal a la mare.
atribut s la persona ms amable que conec.
complement de rgim Parlaven del nou polgon industrial.
Sempre me lhe imaginada alcaldessa.
complement predicatiu
Treballa com a assistenta social.
La prxima setmana comencen les festes.
Dinarem en la platja.
circumstancial
Ens veurem a la nit.
Va contestar amb tota la tranquillitat del mn.
A banda de les funcions anteriors, els substantius (o els sintagmes

nominals) poden funcionar com a complements dun altre substantiu
(v. 9.1.2), per tamb com a complements dun adjectiu o dun adverbi,
introduts per una preposici:
Content del treball realitzat.
Desafortunadament per als nostres interessos.
Cal assenyalar, finalment, que un pronom pot exercir la funci sintctica
dun substantiu o de tot un sintagma nominal, com es pot comprovar en
els exemples segents, parallels a alguns dels anteriors:
Ning present la proposta.
He comprat aix.
Ho s.
Desafortunadament per a nosaltres.
92
10. EL GNERE DELS SUBSTANTIUS
10.1. Conceptes generals

El gnere s una categoria gramatical on apareixen implicats aspectes
estrictament morfolgics, per tamb aspectes sintctics i semntics.
10.1.1. Aspectes morfolgics

El gnere est relacionat amb la morfologia pel fet que s una categoria
que sexpressa per mitj de marques flexives i que permet establir
classes formals de substantius i dadjectius. Pel que fa concretament als
substantius, el gnere s un tret inherent desta classe de paraules, en
el sentit que s una propietat de cada substantiu i que, a diferncia del
que passa amb altres classes de paraules, no est condicionat per un
altre element concurrent en una determinada estructura sintctica. Per
tradici, es distingix entre gnere mascul i gnere femen, segons que el
substantiu siga susceptible dintroduir-se amb un article mascul (el/un)
o femen (la/una). Substantius com (el) pare, (el) dia, (el) sol, (el) carro o
(el) pentagrama sn masculins; en canvi, uns altres com (la) mare, (la)
dona, (la) sal, (la) rdio o (la) pelvis sn femenins.
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, les terminacions que
presenten els substantius masculins i els femenins no sn homognies i,
fins i tot, les mateixes terminacions que apareixen en un cas es retroben
en laltre. Amb tot i aix, s que s possible establir unes pautes generals
pel que fa a les terminacions que ajuden a determinar el gnere dels
substantius. Aix, solen ser de gnere mascul:
a) La majoria dels substantius acabats en consonant: foc, fred, captol,
colp, embut.
b) La majoria dels substantius acabats en vocal tnica: alacr, caf, pat,
cami, tab.
c) La majoria dels substantius acabats en -e: arbre, colze, llinatge, marbre.
d) La majoria dels substantius acabats en altres terminacions, de
freqncia molt menor, com ara -o, -s, -is o -us: ferro, lloro; curs, dilluns;
absis, llapis; focus, tipus.
Daltra banda, solen ser de gnere femen:
a) La majoria dels substantius acabats en -a tona: bossa, tnia, finestra,
porta.
b) Els substantius formats amb el sufix -ci: addici, organitzaci,
revoluci, tradici.
c) La majoria dels substantius acabats en -edat, -etat, -itat, -etud o -itud:
claredat, pietat, felicitat, inquietud, actitud.
10.1.2. Aspectes sintctics: la concordana

El gnere tamb est relacionat amb la sintaxi i, ms concretament, amb
la regla sintctica de concordana, dacord amb la qual els modificadors
directes dels substantius (determinants, adjectius i quantificadors)
concorden en gnere i nombre amb el substantiu que modifiquen. En
93
un sintagma com ara la cermica valenciana, larticle i ladjectiu adopten

formes femenines (la i valenciana, respectivament) perqu modifiquen
un substantiu femen (cermica). De manera parallela, en el sintagma
el moble valenci, larticle i ladjectiu adopten formes masculines (el
i valenci, respectivament) perqu modifiquen un substantiu mascul
(moble).
La concordana es dna igualment en els processos de
pronominalitzaci, ja que els sintagmes nominals amb un substantiu
mascul poden ser pronominalitzats per mitj dun pronom feble mascul
(el/lo), i els sintagmes amb un substantiu femen, per un pronom feble
femen (la):
La van elogiar molt, la cermica valenciana. (la = la cermica
valenciana)
Es va parlar del moble valenci i de com donar-lo a conixer ms en
lestranger. (lo = el moble valenci)
10.1.3. Aspectes semntics

El gnere, finalment, tamb est relacionat amb la semntica, ja que
en determinades classes conceptuals de substantius les diferncies de
gnere es relacionen amb diferncies semntiques. La distinci ms
important t a veure amb els substantius referits a persones. En esta
classe semntica, el gnere t generalment una correlaci directa amb
el sexe que correspon al substantiu referenciat. Aix, quan es parla dun
actor, un venedor o un mestre, el gnere gramatical mascul designa una
persona de sexe mascul, i quan es parla duna actriu, una venedora o una
mestra, el gnere femen fa referncia a una persona de sexe femen.
OBSERVACI: Notem, amb tot, que substantius com infant, criatura, vctima,
persona, etc., sn masculins o femenins, per poden designar ssers humans
dels dos sexes.
La distinci tamb s prou general en el cas dels animals domstics, ja
que gos, gat, gall o bou sn substantius masculins i designen el mascle
de lespcie, enfront de gossa, gata, gallina o vaca, que sn femenins i
en designen les femelles. En la majoria de casos, amb tot, el gnere
gramatical mascul o femen del substantiu no guarda una relaci directa
amb la condici de mascle o femella de lanimal referenciat. Aix, es diu
un mosquit, un gorilla o un caragol, sense que el gnere mascul designe
realment un animal mascle; de la mateixa manera que, quan es diu
una mosca, una rabosa o una formiga, el gnere femen no designa una
femella.
En el cas dels substantius que designen referents no animats, el gnere
ve determinat per raons etimolgiques, i el fet que un substantiu siga
mascul o femen no t cap relaci amb el seu significat.
OBSERVACI: Hi ha, no obstant aix, alguns substantius allats on la diferncia de
gnere s que t repercussions semntiques. Es tracta, per exemple, de parells
com ara anell i anella, mel i melona, gerro i gerra, sac i saca, etc., on la distinci
de gnere t a veure amb distincions de grandria, ja que el mascul designa un
objecte ms menut que el femen. La distinci, tanmateix, no s sistemtica, i
afecta tamb substantius no mesurables com crit i crida o pas i passa.
94
10.2. Les oposicions morfolgiques de gnere

En aquells casos en qu hi ha alternana entre un substantiu mascul
i un de femen, lun i laltre poden presentar radicals diferents, com
ocorre en home/dona, marit/muller, cavall/egua, bou/vaca. Amb tot i
aix, majoritriament les variacions entre els substantius es limiten a
les marques flexives que pren el substantiu mascul i el femen, i a les
alteracions fniques que estes marques puguen provocar en la part final
del radical. Per exemple, en el cas del parell cos/cosina, el femen t la
marca a precedida de la n final del radical, enfront del mascul, que no
t cap marca i presenta un radical sense la n, que apareix en el femen,
per tamb en el mascul plural (cosins) o en altres paraules derivades,
com per exemple en el diminutiu (cosinet).
En molts casos, el mascul no t cap marca flexiva, enfront del femen,
que t una a. Per aix, tradicionalment es parla de la formaci del
femen, en la mesura que la forma femenina es pot obtindre afegint la
marca a a la forma del mascul o b canviant la marca del mascul per a.
Partint del que sha assenyalat, sanalitzen tot seguit les oposicions
morfolgiques, tenint en compte si el substantiu mascul acaba en
consonant o en vocal. Tamb sapunten els casos en qu la diferncia
sestablix a partir de sufixos derivatius o a partir de radicals diferents.
10.2.1. La formaci del femen a partir de masculins acabats en

consonant
Com a norma general, els substantius acabats en consonant formen el
femen afegint una -a al mascul corresponent:
Taula 10.1:
Marca de gnere en els substantius
mascul femen
acadmic acadmica
proms promesa
botiguer botiguera
company companya
Aix no obstant, en certs casos ladopci de la marca de femen provoca

unes alteracions ortogrfiques, i en general tamb fniques, que conv
tindre en compte:
a) Els substantius acabats en -t, -c, -p i -f, formen el femen canviant
estes consonants pel seu correlat sonor (-d, -g, -b i -v, respectivament), i
afegint una -a a la forma de mascul:
Taula 10.2:
Sonoritzaci del fonema sord
mascul femen
nebot neboda
amic amiga
llop lloba
serf serva
95
OBSERVACI: Alguns substantius, tanmateix, mantenen la consonant sorda en la

forma de femen: beat / beata, gat / gata; canadenc / canadenca, suec / sueca;
filantrop / filantropa, misantrop / misantropa; filsof / filsofa, fotgraf / fotgrafa.
b) Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i afigen una -a
a la forma de mascul per a fer el femen:
Taula 10.3:
Duplicaci de la s
mascul femen
capats capatassa
mests mestissa
gos gossa
rus russa
c) Uns pocs substantius acabats en -l dupliquen esta consonant i afigen
una -a a la forma de mascul per a formar el femen:
Taula 10.4:
Duplicaci de la l
mascul femen
camil camilla
gal galla
pupil pupilla
d) Els substantius acabats en -leg fan el femen substituint esta

terminaci per la variant allomrfica -loga:
Taula 10.5:
Femenins acabats en -loga
mascul femen
antropleg antroploga
arqueleg arqueloga
bileg biloga
filleg filloga
e) A ms dels casos tractats anteriorment, hi ha tamb els substantius

acabats en -u consonntica, com ara escandinau, europeu, administratiu,
etc., que en realitat sn adjectius habilitats com a substantius, i per aix
seran tractats en el captol 13, que aborda especficament la flexi de
gnere dels adjectius (v. 13.2.1.e i f).
10.2.2. La formaci del femen a partir de masculins acabats en vocal

a) Els substantius que acaben en vocal tnica afigen a la forma de
mascul la terminaci -na per a fer el femen:
Taula 10.6:
Femenins acabats en -na
mascul femen
campi campiona
cos cosina
guardi guardiana
xil xilena
96
OBSERVACI: Alguns substantius acabats en -u es mantenen invariables: hind,

manx, pap.
b) Els substantius acabats en -i o -u tones precedides de consonant

formen el femen afegint una -a a la forma de mascul:
Taula 10.7:
Canvis en laccentuaci grfica
mascul femen
funcionari funcionria
patrici patrcia
rebesavi rebesvia
individu indivdua
c) Els substantius que en mascul acaben en -e o -o tones formen el

femen canviant estes vocals per una -a:
Taula 10.8:
Alternana -e / -a
mascul femen
alumne alumna
pediatre pediatra
viudo viuda
moro mora
Els substantius que tenen el sufix -ista per a designar tant el mascul
com el femen (un artista / una artista) poden adoptar la terminaci -iste /
-ista per a distingir el mascul del femen (un artiste / una artista).
OBSERVACI: A partir del segle xv, per a designar el mascul, el sufix culte -ista
comena a alternar en la llengua escrita amb la variant dorigen popular -iste.
10.2.3. Altres casos

A banda dels casos analitzats, en qu loposici es basa en diferncies
flexives, hi ha altres substantius que presenten altres tipus doposicions:
a) Certs substantius formen el femen amb sufixos poc habituals, com
ara -essa, -ina o -iu:
Taula 10.9:
Femenins amb sufixos especfics
mascul femen
alcalde alcaldessa
comte comtessa
sastre sastressa
tigre tigressa
gall gallina
heroi herona
tsar tsarina
actor actriu
ambaixador ambaixadriu
emperador emperadriu
institutor institutriu
97
b) Un grup de substantius masculins shan format a partir de les formes

de femen, substituint la -a final per les terminacions -ot:
Taula 10.10:
Sufixos masculinitzadors
femen mascul
abella abellot
bruixa bruixot
dida didot
rabosa rabosot
c) Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent

al del mascul corresponent:
Taula 10.11:
Femenins amb radical diferent
mascul femen
ase somera
gendre nora
home dona
marit muller
d) Els substantius epicens (aquells que designen indistintament els

mascles i les femelles duna mateixa espcie) marquen la distinci de
sexe afegint els especificadors mascle o femella:
Taula 10.12:
Substantius epicens
mascul femen
el rossinyol mascle el rossinyol femella
el fardatxo mascle el fardatxo femella
la mosca mascle la mosca femella
la formiga mascle la formiga femella
10.3. Substantius de doble gnere

Hi ha alguns substantius que admeten tant el gnere mascul com el
femen, com ara el mar o la mar, el vessant o la vessant, el vodka o la
vodka. Aix no obstant, el gnere tendix a fixar-se de manera estable
amb el transcurs del temps (com ha passat, per exemple, en alguns
substantius acabats en -or, com ara amor i honor, que de ser inicialment
femenins han passat a consolidar-se definitivament com a masculins),
o b a distribuir-se geogrficament amb un gnere distint (com ara la
fel o el fel), o b a especialitzar-se semnticament (un editorial, per una
editorial).
10.3.1. El gnere com a marca semntica

En alguns casos, el gnere actua diferenciant el significat de les
paraules, siga perqu sha produt un procs despecialitzaci semntica
o siga perqu es tracta de paraules dorgens etimolgics diferents:
98
Taula 10.13:
Substantius amb doble gnere
mascul femen
el canal (via daigua) la canal (conducte, canonada, estria, etc.)
el clau (per a clavar, dent incisiva) la clau (per a obrir i tancar)
el clera (epidmia) la clera (irritaci)
el coma (estat patolgic) la coma (signe de puntuaci)
el delta (accident geogrfic) la delta (lletra grega)
un editorial (article de fons) una editorial (empresa editora)
el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament, final)
un orde (disposici regular, grup de
una orde (manament)
persones sotmeses a unes regles)
el part (acci de parir) la part (porci)
el planeta (astre) la planeta (dest)
el pols (batec) la pols (partcules diminutes)
el post (lloc ocupat per les tropes) la post (taula de fusta)
el pudor (vergonya) la pudor (mala olor)
la salut (estat de lorganisme lliure de
el salut (salutaci)
malalties)
el son (acte de dormir) la son (ganes de dormir)
el vall (excavaci) la vall (terreny pla entre muntanyes)
10.3.2. Observacions sobre el gnere dalguns substantius

Normativament, sn masculines en valenci les paraules segents,
encara que a vegades susen imprpiament en femen:
Taula 10.14:
Substantius masculins
masculins
un avantatge un estratagema
un cataplasma un estru
el compte un interrogant
el costum el llegum
el deute el marge
el dot un orde (religis, militar)
el dubte el senyal
un escafandre el trmit
els espinacs un titella
99
I, per contra, sn de gnere femen els substantius segents:

Taula 10.15:
Substantius femenins
femenins
les alicates una icona
una anlisi una marat
la calor la marjal
una dita una olor
la dent la remor
la disfressa la sndrome
una estrena la suor
10.3.3. La marca de gnere en les professions

Laccs de les dones al mn laboral ha fet que els substantius dalgunes
professions exercides habitualment per hmens, i que per tant
tradicionalment eren invariables, hagen passat a adoptar una forma
especfica per al femen: un arquitecte / una arquitecta, el banquer / la
banquera, el carter / la cartera, el fotgraf / la fotgrafa, el fuster / la
fustera, el missatger / la missatgera, el rector / la rectora.
100
11. EL NOMBRE DELS SUBSTANTIUS

La noci de nombre gramatical est constituda per loposici entre dos
accidents: el singular i el plural. Aix, un nom sutilitza en singular quan
designa un sol sser animat o una sola cosa, mentres que susa en plural
quan denota ms dun sser animat o ms duna cosa de la mateixa
classe. La forma de plural dels noms soposa generalment a la del
singular pel fet que el singular no t cap marca i el plural presenta una
desinncia especfica, la marca -s, al final de la paraula. La presncia
o labsncia de marca, a ms, provoca en certs casos altres canvis en
la forma del mascul i el femen. Per exemple, en el cas del parell cos/
cosins, el plural t la marca s precedida de la n del radical; en canvi, el
singular no t cap marca i acaba sense la n, que, a ms daparixer en
el plural, es retroba en el femen (cosina) o en altres paraules derivades,
per exemple en el diminutiu (cosinet).
A ms de la terminaci -s, alguns substantius masculins adopten la
terminaci -os, i en altres casos, el singular i el plural sn invariables
(tenen la mateixa forma en singular i en plural) o defectius (manquen
de forma singular o plural). Tot seguit, sanalitzen cadascuna de les
diferents possibilitats esmentades.
11.2. La formaci del plural

El plural es forma a partir del substantiu en singular dacord amb les
regles segents:
a) Els substantius acabats en consonant formen el plural, en general,
afegint una -s a la forma corresponent del singular:
Taula 11.1:
Marca de nombre dels substantius
singular plural
matalaf matalafs
abdomen abdmens
serp serps
company companys
b) Els substantius acabats en vocal tona, excepte a, tamb formen el plural

dacord amb la norma general, afegint una -s a la forma del singular:
Taula 11.2:
Substantius acabats en vocal tona
singular plural
pare pares
llavi llavis
carro carros
tribu tribus
101
Per alguns substantius acabats en e tona fan el plural afegint la

terminaci -ns o b, per analogia amb la norma general, afegint una sola -s:
Taula 11.3:
Substantius amb doble forma de plural
singular plural en -ns plural en -s
home hmens homes
jove jvens joves
marge mrgens marges
orfe rfens orfes
rave rvens raves
terme trmens termes
Observaci: Els plurals en -ns sn les formes clssiques i etimolgiques. En

alguns substantius la forma de plural en -ns s general en el llenguatge
espontani, motiu pel qual resulta preferible el seu s: hmens, jvens. En
altres casos, en canvi, sn prou habituals els plurals en -s.
c) Els substantius acabats en -a tona formen el plural canviant esta
vocal per e i afegint una -s:
Taula 11.4:
Substantius acabats en a tona
singular plural
casa cases
dia dies
problema problemes
rata rates
Observaci: El canvi de a a e provoca, en certs casos, alteracions ortogrfiques

per a mantindre la mateixa pronunciaci de la consonant anterior. Aix, les
paraules acabades en -ca, -a, -ga, -gua, -qua i -ja, dacord amb les normes
ortogrfiques generals, fan el plural en -ques, -ces, -gues, -ges, -qes i ges,
respectivament: vaca vaques, plaa places, crrega crregues, llengua
llenges, pasqua pasqes, monja monges.
d) Els substantius acabats en vocal tnica formen el plural afegint la
terminaci -ns:
Taula 11.5:
Substantius acabats en vocal tnica
singular plural
hurac huracans
b bns
cos cosins
ra raons
OBSERVACI: Hi ha, aix i tot, molts substantius acabats en vocal tnica,

generalment procedents daltres llenges, que fan el plural afegint una -s:
sof sofs, caf cafs, bistur bisturs, ju jus, plat plats,
xamp xamps.
Tamb fan el plural afegint una -s els substantius pap i mam, el nom de
les lletres i de les notes musicals, aix com les partcules gramaticals o les
formes verbals substantivades: pe pes, te tes; do dos, fa fas;
perqu perqus, s ss; pagar pagars.
102
e) Els substantius masculins acabats en -s formen el plural afegint la

terminaci -os a la forma de singular:
Taula 11.6:
Substantius acabats en s
singular plural
gas gasos
avs avisos
concurs concursos
descans descansos
Observaci: Els substantius acabats en -s dupliquen esta consonant quan,

a lafegir el morfema de plural, es pronuncia amb esse sorda [s] i va entre
vocals: fracs fracassos, inters interessos, ans anissos,
tros trossos, barns barnussos.
f) Els substantius masculins acabats en - formen el plural afegint la
Taula 11.7:
Substantius acabats en
singular plural
balan balanos
bra braos
llu lluos
refor reforos
En canvi, els substantius de gnere femen acabats en - formen el

plural afegint una -s (encara que es tracta duna marca purament
ortogrfica, sense cap efecte en la pronunciaci de la paraula):
Taula 11.8:
Substantius femenins acabats en
singular plural
fa fas
fal fals
g) Els substantius masculins acabats en -x (pronunciats amb [ks])

formen el plural afegint la terminaci -os a la forma de singular:
Taula 11.9:
Substantius acabats en x
singular plural
annex annexos
crucifix crucifixos
reflex reflexos
sufix sufixos
Amb tot, els monosllabs acabats en -x (excepte fax, que fa faxos), aix
com les paraules planes acabades en -x precedides de vocal o les agudes
precedides de consonant, fan el plural afegint una -s:
103
Taula 11.10:
Monosllabs o paraules planes acabades en x
singular plural
box boxs
dux duxs
ndex ndexs
esfinx esfinxs
h) Els substantius masculins acabats en -ix formen el plural afegint la

Taula 11.11:
Substantius acabats en ix
singular plural
baix baixos
dibuix dibuixos
greix greixos
peix peixos
i) Els substantius masculins acabats en -tx formen el plural afegint la

Taula 11.12:
Substantius acabats en tx
singular plural
cartutx cartutxos
despatx despatxos
empatx empatxos
escabetx escabetxos
Observaci: Amb tot, algunes paraules acabades en -tx fan el plural afegint una -s
a la forma de singular. s el cas de matx que, per a evitar ambigitats, fa matxs;
o de les paraules planes sndwitx o crritx, que en plural fan sndwitxs o crritxs;
o de paraules com despatx, que, a ms del plural despatxos, tamb admet la
forma despatxs, per analogia amb altres paraules acabades en el so [tS].
j) Els substantius masculins acabats en -sc, -st, -xt i -ig fan el plural o b
afegint la terminaci -s o b la terminaci -os:
Taula 11.13:
Substantius acabats en sc, st, xt i ig
singular plural en s plural en -os
bosc boscs boscos
gust gusts gustos
text texts textos
desig desigs desitjos
104
Els substantius femenins acabats en -st noms admeten el morfema -s

per a formar el plural:
Taula 11.14:
Substantius acabats en st
singular plural
host hosts
post posts
11.3. Substantius invariables

Alguns substantius presenten la mateixa forma en singular i en plural;
per la qual cosa, la distinci de nombre noms es manifesta a travs
dalgun altre element de la seqncia contextual en qu apareixen
inserits. Estos substantius, anomenats invariables, sn els segents:
a) Els substantius de gnere femen acabats en -s:
Taula 11.15:
Femenins acabats en s
singular plural
lacrpolis les acrpolis
la cries les cries
la pelvis les pelvis
lurbs les urbs
b) Els substantius de gnere mascul plans o esdrixols acabats en -s:

Taula 11.16:
Masculins plans i esdrixols acabats en s
singular plural
latles els atles
el llapis els llapis
el pncrees els pncrees
el virus els virus
Observaci: En algun cas, colloquialment, shan creat formes de plural

analgiques, no acceptades normativament: el llapis els llpissos.
c) Alguns substantius aguts de gnere mascul acabats en -s:
Taula 11.17:
Masculins aguts acabats en s
singular plural
el fons els fons
el plus els plus
el temps els temps
Observaci: En algun cas, colloquialment, shan creat formes de plural

analgiques, no acceptades normativament: el plus els plusos.
105
d) Els noms dels dies de la setmana acabats en -s:

Taula 11.18:
Els dies de la setmana
singular plural
el dilluns els dilluns
el dimarts els dimarts
el dimecres els dimecres
el dijous els dijous
el divendres els divendres
Observaci: En alguns casos, aix no obstant, quan laccent tnic recau sobre
lltima sllaba, colloquialment, shan creat formes de plural analgiques, no
acceptades normativament: els dillunsos, els dimartsos i els dijousos.
e) Els noms composts el segon constituent dels quals s una forma de
plural:
Taula 11.19:
Els noms composts
singular plural
un comptagotes uns comptagotes
un torcamans uns torcamans
un llepafils uns llepafils
un posagots uns posagots
11.4. Substantius defectius

Reben el nom de defectius els substantius que no tenen variaci de
nombre, b perqu sutilitzen exclusivament en plural (coneguts amb la
locuci llatina pluralia tantum, que literalment significa noms plurals)
o b perqu noms susen en singular (coneguts, en este cas, amb la
locuci singularia tantum).
Formen part del grup de substantius pluralia tantum:
a) Algunes paraules que sovint designen peces de vestir o instruments
que consten de dos parts o ms unides indivisiblement: els calotets, els
sostenidors, les alicates, les tisores, les ulleres, els prismtics, etc.
b) Certes malalties: les angines, les paperes, etc.
c) Alguns jocs: les birles, els escacs, etc.
d) I, en general, aquelles paraules que representen un concepte que
cont implcitament una vaga idea de multiplicitat: els annals, els
antpodes, les exquies, els honoraris, etc.
En canvi, formen part del grup de paraules conegudes com a singularia
tantum:
a) La major part dels noms abstractes: el caos, el coratge, la pacincia, la
salut, etc.
b) Alguns noms collectius que alludixen a un conjunt indeterminat de
persones: la plebs, la prole, la gentola, la xusma, etc.
c) Els noms de certes malalties: la malria, la pallola, la pigota, el tifus, etc.
106
d) El nom dels elements qumics o dels metalls: lhidrogen, loxigen,

lalumini, el plom, etc.
e) Alguns productes alimentaris: lavena, el blat, la llet, la mel, etc.
Observaci: Alguns destos noms poden admetre en algun cas el formant
de plural, per esta marca no t un valor quantificador en sentit estricte
(indicadora de ms dun element enfront de la unitat designada pel singular),
sin que ms ana s indicativa duna diversitat de classes. Aix, les mels
valencianes, per exemple, designen les diverses classes de mel: de romer, de
taronger, de timonet, despgol, etc.
11.5. Substantius lexicalitzats

En alguns casos, certs substantius apareixen usats en plural formant
part de locucions i frases fetes, en qu la marca de plural s un recurs
merament estilstic, sense que tinga cap valor informatiu:
Taula 11.20:
Substantius lexicalitzats
locucions i frases fetes
actuar a les bones
anar a cegues
estar a fosques
estar en bones mans
anar a palpes
anar amb peus de plom
fer tots els possibles
perdre els sentits
11.6. La flexi de nombre en els noms propis

Amb els noms propis de persona, la formaci del plural presenta
uns perfils difusos, en tant que bsicament depn del seu grau de
lexicalitzaci. Aix, quan un nom propi sha recategoritzat com a nom
com, adopta evidentment la marca de plural que correspon a la seua
estructura fonolgica:
Taula 11.21:
Noms propis recategoritzats
singular plural
un adam uns adams
un apollo uns apollos
un cicer uns cicerons
un einstein uns einsteins
Ara b, quan es tracta de verdaders noms propis, el grau de lexicalitzaci

pot resultar en alguns casos prou dubts. En el cas de malnoms, la
tendncia ms generalitzada s, sens dubte, indicar el plural afegint la
marca corresponent:
107
Taula 11.22:
Els malnoms
singular plural
la Conilla les Conilles
el Morrut els Morruts
el Parreta els Parretes
la Paua les Paues
En el cas de cognoms que designen dinasties, ls s vacillant. Si b en

alguns casos predomina la tendncia a afegir la marca especfica de
plural:
Taula 11.23:
Cognoms que designen dinasties
plural flectiu plural invariable
els ustries els ustria
els Borbons els Borb
els Habsburgs els Habsburg
els Trastmares els Trastmara
En altres casos, aix no obstant, predomina clarament ls invariable del

cognom, precedit de larticle en plural:
els Borja millor que els Borges
els Estuard millor que els Estuards
els Romanov millor que els Romanovs
els Tudor millor que els Tudors
I, finalment, en el cas que el cognom sutilitze per a designar diverses
persones duna mateixa famlia, la prctica ms habitual s mantindre
invariable la forma originria del cognom, sense afegir cap morfema
pluralitzador:
els Cerd i no els Cerdans
els March i no els Marchs
els Querol i no els Querols
els Trnor i no els Trnors
11.7. La flexi de nombre en les paraules compostes

Per paraules compostes sentn la combinaci de dos o ms mots que,
independentment de la seua escriptura (poden fusionar-se, escriures
amb guionet o separats), passen a tindre una unitat significativa. Pel que
fa a la formaci del plural, cal considerar els criteris segents:
a) Si els dos constituents lxics duna paraula composta se solden
o sunixen amb un guionet, el plural es forma afegint el morfema
corresponent al segon dels elements:
108
Taula 11.24:
Composts soldats
singular plural
altaveu altaveus
curtcircuit curtcircuits
cama-roja cama-roges
gira-sol gira-sols
Observaci: Cal remarcar, per la seua excepcionalitat, la paraula qualsevol, que

forma el plural afegint una -s al primer element del compost: un qualsevol
uns qualssevol.
b) Si els dos constituents duna paraula composta sescriuen separats i
els dos sn substantius, noms adopta la marca de plural el primer dels
substantius i el segon queda invariable:
Taula 11.25:
Composts separats
singular plural
cami cisterna camions cisterna
decret llei decrets llei
hora punta hores punta
vag restaurant vagons restaurant
c) Si els dos constituents duna paraula composta sescriuen separats i

un dells s un substantiu i laltre un adjectiu, els dos elements adopten
la marca de plural que els corresponga:
Taula 11.26:
Altres composts
singular plural
baix relleu baixos relleus
caa bombarder caces bombarders
gurdia civil gurdies civils
policia local policies locals
11.8. La flexi de nombre en els prstecs

Les paraules provinents daltres llenges, cada vegada ms
generalitzades com a conseqncia de la creixent interacci de totes
les cultures modernes, presenten una problemtica especfica quant a
la formaci del plural, en la mesura que conviu la tendncia espontnia
a aplicar els morfemes propis del valenci a les paraules manllevades
daltres llenges amb la tendncia a preservar les marques de nombre
prpies de les llenges originries de les quals procedixen els prstecs.
En el cas que es tracte de prstecs plenament naturalitzats en valenci,
en qu sha produt fins i tot una adaptaci de lortografia, cal aplicar
tamb els morfemes de plural propis del valenci que corresponguen a
lestructura fonolgica de la paraula, dacord amb els criteris descrits en
els apartats anteriors. Aix, per exemple:
109
Taula 11.27:
Prstecs
singular plural llengua originria
aquelarre aquelarres basc
brioix brioixos francs
cromlec cromlecs galic
currculum currculums llat
datxa datxes rus
esllom eslloms noruec
espagueti espaguetis itali
mting mtings angls
periquito periquitos castell
xeic xeics rab
En canvi, en el cas que els estrangerismes no estiguen adaptats

ortogrficament, la disjuntiva entre aplicar-los el morfema de plural propi
de la llengua originria o el que els correspondria en valenci depn, entre
altres factors, de la major o menor proximitat de la llengua de partida
respecte al valenci i de la major o menor estranyesa que, consegent
ment, pot provocar la marca de plural de la llengua originria. En tot
cas, sn acceptables tant una soluci com laltra, sempre que saplique
coherentment el mateix criteri al llarg de tot el text:
Taula 11.28:
Estrangerismes no adaptats
plural llengua
singular plural adaptat
originari originria
ikastola ikastoles ikastolak basc
land lands lnder alemany
leu leus lei romans
lev levs leva blgar
whisky whiskys whiskies angls
11.9. El nombre com a marca semntica

En alguns casos, la marca de nombre, ms que expressar una pluralitat
delements de la mateixa espcie, actua com a recurs diferenciador des
del punt de vista semntic, introduint matisos diferencials o fins i tot un
sentit completament diferent:
Taula 11.29:
La marca semntica
singular plural
He visitat lexposici de lantiguitat grecoromana. Es dedica a la compravenda dantiguitats.
s una autoritat en la matria. Ha convidat les autoritats.
Cuba era una colnia espanyola. A lestiu els xiquets sen van de colnies.
Han elegit les representants de la cort dhonor. Organitzarem una visita a les Corts Valencianes.
La porta s de ferro. Porta els ferros per a fer la paella.
s un record de son pare. Dna records a la teua germana.
110
12. ELS ADJECTIUS I ELS SINTAGMES ADJECTIVALS

Els adjectius formen una classe de paraules oberta, que flexionen
en gnere i nombre (v. captols 13 i 14, respectivament) i que,
semnticament, assenyalen propietats o indiquen la classe a qu
pertany lentitat designada per un substantiu o per un sintagma nominal.
Des dun punt de vista funcional, els adjectius poden actuar com a
complements nominals i com a predicats.
En el primer cas, els adjectius modifiquen un substantiu i sintegren
dins dun sintagma nominal. Com es pot observar en els exemples que
es reproduxen a continuaci, els adjectius poden aparixer, segons el
cas, a lesquerra o a la dreta del substantiu, i un sintagma nominal pot
contindre ms dun adjectiu:
els problemes irresolubles
una bona resposta
aquell jove estudiant alcoi
un resoluci ministerial auda
En el segon cas, sintegren dins del predicat i funcionen com a atributs o
com a complements predicatius:
Francesca s jove. (atribut)
Entra la roba que ja est eixuta. (atribut)
Va eixir contenta de la reuni. (predicatiu referit al subjecte)
Porta les ulleres brutes. (predicatiu referit al complement
directe)
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, els atributs assenyalen
propietats del subjecte de loraci per mitj dun verb copulatiu,
generalment ser o estar (v. 33.2.1). Els predicatius, al seu torn,
tamb assenyalen una propietat b del subjecte, com contenta, b del
complement directe, com brutes en els exemples anteriors (v. 33.2.2).
Amb independncia de la funci que realitzen, els adjectius poden
aparixer a soles o b acompanyats daltres modificadors formant
un sintagma adjectival. Un adjectiu, concretament, pot anar precedit
dun adverbi que faa referncia al grau que presenta la propietat
designada per ladjectiu (molt, poc, ben, massa, etc.) o que aporte un
mats de carcter temporal (constantment, normalment, sempre, etc.),
modal (necessriament, presumiblement, etc.), avaluatiu (feliment,
estranyament, etc.), etc.
Com a companya s molt encantadora.
T un comportament normalment conciliador.
Va eixir ben contenta de la reuni.
Una situaci possiblement compromesa.
Una nit estranyament tranquilla.
Alguns adjectius, a ms, admeten complements que delimiten el seu
significat i que apareixen encapalats per una preposici:
111
Estos pastissos sn aptes per a diabtics.

Estava molt disgustat per les declaracions fetes a la premsa.
Qui estiga lliure de culpa
s fidel als seus principis.
No sc gens hbil en els treballs manuals.
Estava roig dira i fart daquella manera dactuar.
12.2. Les classes dadjectius

Els adjectius es poden classificar en tres grups diferents tenint en
compte el significat que aporten i les propietats sintctiques que
els caracteritzen; concretament, es poden diferenciar els adjectius
qualificatius, els adjectius de relaci i els adjectius adverbials.
12.2.1. Els adjectius qualificatius

12.2.1.1. Els adjectius qualificatius assenyalen propietats dels substantius
que modifiquen o del sintagma nominal sobre el qual prediquen. Les
propietats assenyalades poden ser de diferent classe i fer referncia a la
dimensi, el color i la forma, ledat, la velocitat i la posici, etc.
Taula 12.1:
Classes semntiques dadjectius qualificatius
classe exemples
anyil, beix, blanc, blau, daurat, groc, lila, malva,
adjectius de color
marr, morat, negre, porpra, roig, verd
circular, corbat, ovalat, quadrat, red, recte, sinus,
adjectius de forma
tortus, triangular
antic, etern, juvenil, novell, passat, primerenc, recent,
adjectius dedat
senil, sexagenari, veter
avorrit, cabut, cordial, divertit, franc, geners, hostil,
adjectius de carcter
jovial, orgulls, rude, sensat, tossut
ample, curt, estret, fondo, immens, llarg, pla, prim,
adjectius de dimensi
profund, superficial
aspre, clid, dol, esponjs, ferm, flexible, lleuger,
adjectius de propietat fsica
pestilent, suau, transparent
accelerat, breu, fuga, immediat, instantani, lent,
adjectius de velocitat
rpid, velo
allunyat, dret, ests, inclinat, inferior, oblic, posterior,
adjectius de posici
proper, prxim, recolzat
admirable, delicis, excessiu, imponent, meravells,
adjectius davaluaci
minucis, perfecte, sinistre
La majoria dels adjectius qualificatius fan referncia a propietats

graduables i, dacord amb este significat, admeten com a modificador un
quantificador de grau (v. 20.2) o un sufix superlatiu (v. 37.6.b) i poden
aparixer en construccions comparatives (v. 20.4):
Em va regalar un llibre molt bonic.
Desprs de la caminada estvem tots cansadssims.
Marieta s ms alta que la seua germana.
112
Els adjectius bo i gran, a ms, admeten una forma sinttica per a

lexpressi del comparatiu; es tracta, concretament, de les formes millor
(ms bo) i pitjor (menys bo), major (ms gran) i menor (menys gran).
observaci: No solen admetre cap de les possibilitats esmentades els adjectius
de forma, ja que no designen propietats graduables o amb diferncies
dintensitat. Duna taula, per exemple, s diu que s quadrada, per no molt
quadrada. Noms en el cas que adopten un significat metafric s possible la
gradaci, com ocorre quan es diu que alg t el cap molt quadrat.
12.2.1.2. Els adjectius qualificatius poden anteposar-se o posposar-se

al substantiu que modifiquen, tot i que la posici ms habitual s la
posposada. Com a norma, els adjectius posposats restringixen el significat
del substantiu que modifiquen i assenyalen una propietat objectiva,
mentres que els adjectius anteposats no restringixen el significat i tenen
un valor afectiu o emftic: els edificis alts i els alts edificis.
El valor expressiu i no restrictiu dels adjectius anteposats s
especialment notori en els anomenats adjectius eptets, que susen per a
remarcar una propietat associada al significat del substantiu o fcilment
deduble del context: la blanca neu, la negra nit, els llargs cabells de la
princesa.
A causa de les diferncies esmentades, hi ha casos en qu ladjectiu
assumix un significat diferent segons que santepose o es pospose com
en els exemples segents:
un pobre home (que fa llstima) un home pobre (sense diners)
una gran persona (que
una persona gran (que t unes
sobrepassa el nivell ordinari de
mesures considerables)
dignitat)
un trist funcionari (humil) un funcionari trist (afligit)
una certa notcia (una notcia una notcia certa (que s

determinada) verdadera)
12.2.2. Els adjectius de relaci

Els adjectius de relaci no indiquen qualitats sin entitats a partir de
les quals es poden classificar els substantius que modifiquen. Si diem
que unes declaracions sn bones o encertades, els adjectius assenyalen
qualitats; si diem, en canvi, que sn reials o ministerials, els adjectius
no fan referncia a la qualitat sin a la relaci que sestablix amb unes
altres entitats i, concretament, al fet que es tracta de declaracions
realitzades pel rei o per un ministre.
Els adjectius de relaci permeten delimitar la classe a qu pertany
lentitat designada pel substantiu que modifiquen i per aix tamb
reben el nom dadjectius classificadors, com es pot comprovar en
els exemples segents: un dia laborable/festiu, una publicaci diria/
setmanal/mensual, un animal de raa bovina/ovina/equina, els vins
valencians/xilens, el pes molecular/atmic, el gtic civil/religis, etc.
A ms destablir classificacions, molts adjectius de relaci assenyalen
funcions semntiques tpicament referides al subjecte i als complements
verbals, com es pot observar en els exemples segents:
113
el discurs reial (el discurs del rei, agent)

la producci citrcola (la producci de ctrics, tema o pacient)
el palau ducal de Gandia (el palau del duc de Gandia, possedor)
revista setmanal (revista que es publica cada setmana,
temporal)
cavitat bucal (cavitat de la boca, locatiu)
taronges valencianes (taronges de Valncia, origen)
transport fluvial (el transport per riu, ruta)
crema facial (crema per a la cara, destinaci)
treball manual (treball fet amb les mans, instrumental)
coma etlic (coma provocat per lexcs dalcohol en
la sang, causa)
A causa del seu significat objectiu, els adjectius de relaci no admeten

lanteposici, que, com sha assenyalat, t un carcter expressiu o
subjectiu. Pel fet dindicar classes i no qualitats, no poden tampoc
ser quantificats per mitj dun adverbi de grau ni poden aparixer en
construccions comparatives. No s possible, per exemple, dir que un
discurs s molt o poc papal, o que el discurs de lany passat era ms
papal que el denguany.
observaci: Cal tindre en compte que, en la mesura que un adjectiu de relaci
adopte valors associats a qualitats, passa a comportar-se com un adjectiu
qualificatiu i a admetre la quantificaci, com ocorre en expressions del tipus
un comportament molt valenci.
12.2.3. Els adjectius adverbials

Hi ha, finalment, un redut grup dadjectius que presenten un significat
semblant al que caracteritza els adverbis, i que, per aix mateix, reben
el nom dadjectius adverbials. Tenen un valor modal adjectius com ara
possible o necessari:
la necessria reforma institucional
les possibles declaracions del president
Tenen un valor aspectual adjectius com ara assidu, freqent, ocasional,
habitual:
Hem fet algunes visites ocasionals a lhospital.
T atacs freqents dasma.
Finalment, tenen un valor circumstancial adjectius com ara rpid, prxim
o proper:
una visita rpida
el prxim dissabte
Com es pot comprovar en els exemples adduts, els adjectius adverbials
admeten lanteposici, com ocorre amb els adjectius qualificatius. Tamb
com els qualificatius, poden ser quantificats: T atacs molt freqents
dasma, Fa visites de metge: sempre sn massa rpides.
114
12.3. La concordana de ladjectiu

Els adjectius concorden en gnere i nombre amb el substantiu que
modifiquen: ledifici alt, la casa alta, els edificis alts, les cases altes. En els
captols 13 i 14 sanalitzaran, respectivament, les marques de gnere i de
nombre dels adjectius que fan referncia a esta relaci de concordana.
Respecte a la concordana prpiament dita, conv parar esment en certs
casos particulars.
a) Els noms que shabiliten com a adjectius mantenen el gnere originari
i, en general, no presenten variaci de nombre:
les bruses taronja
les ciutats dormitori
les hores punta
Tot i amb aix, en la mesura que es convertixen en verdaders adjectius
admeten tamb la concordana de nombre:
les paraules clau o b les paraules claus
les formes estndard o b les formes estndards
els vestits rosa o b els vestits roses
b) En aquells casos en qu un adjectiu modifica dos o ms noms en
singular, aquell pren la forma plural, ja que els substantius designen
ms duna entitat: una llei i una orde ministerials.
Pel que fa al gnere, ladjectiu adopta la forma masculina o femenina si
els substantius sn masculins o femenins, respectivament. En cas que
nhi haja de masculins i de femenins, adopta la forma masculina, ja que
el mascul s la forma no marcada de loposici de gnere:
labric i el suter blaus = labric i el suter sn blaus
la jaqueta i la faldeta blaves = la jaqueta i la faldeta sn blaves
el suter i la camisa blaus = el suter i la camisa sn blaus
c) Dos o ms adjectius poden adoptar la forma singular quan modifiquen
un nom plural, si cada adjectiu fa referncia a una de les entitats
designades amb el substantiu plural: les varietats catalana, valenciana i
balerica de la llengua.
115
13. EL GNERE DELS ADJECTIUS
13.1.Conceptes generals
Al parlar de la flexi de gnere dels substantius es va apuntar que el
gnere s un tret intrnsec en els substantius i que, des dun punt de
vista morfolgic, cal diferenciar la classe dels substantius masculins i
la dels substantius femenins. El gnere, en canvi, no s intrnsec en les
altres classes de paraules nominals, i concretament en els adjectius.
Els adjectius no sn masculins o femenins, sin que susen com a
masculins o com a femenins dacord amb la regla de concordana amb
el substantiu (v. 10.1.2). Hi ha adjectius que, a causa del seu significat,
susen amb substantius molt concrets i presenten un nic gnere. Este
s el cas, per exemple, de bixest, que, pel fet de referir-se a lany de cada
quatre que t un dia ms, susa en mascul: un any bixest. Aix no vol dir,
tanmateix, que bixest siga un adjectiu mascul, ja que es pot forar un
context en qu ladjectiu modifique un substantiu femen i suse, per tant,
com a femen, com ocorre en loraci No hi ha setmanes bixestes.
Des dun punt de vista morfolgic, els adjectius sn variables o
invariables. Els adjectius variables sn aquells que presenten una
terminaci per al mascul i una altra per al femen: content/contenta,
ric/rica, pobre/pobra. Els adjectius invariables, en canvi, sn aquells
que tenen una nica terminaci i adopten la mateixa forma tant quan
modifiquen un substantiu mascul com quan modifiquen un substantiu
femen: alegre, amable, cordial.
13.2. Els adjectius variables

En els adjectius variables, loposici entre el mascul i el femen
sestablix a partir doposicions flexives semblants a les que ja shan
analitzat per als substantius. Seguint el mateix esquema que sha
adoptat amb els substantius, es parlar de la formaci del femen
a partir de la forma masculina, i es diferenciaran els casos en qu
ladjectiu mascul acaba en consonant dels casos en qu acaba en vocal.
13.2.1. La formaci del femen a partir de masculins acabats en

consonant
Com a norma general, els adjectius acabats en consonant fan el femen
afegint una -a a la forma de mascul corresponent:
Taula 13.1:
Marca de gnere en els adjectius
mascul femen
fosc fosca
prim prima
dens densa
fort forta
baix baixa
116
Aix no obstant, en certs casos ladopci de la marca de femen provoca

unes alteracions ortogrfiques, i a vegades de pronunciaci, que cal
tindre en compte:
a) Alguns adjectius acabats en -t o -c precedides de vocal formen
el femen canviant estes consonants pel seu correlat sonor (-d i -g,
respectivament), i afegint una -a a la forma de mascul:
Taula 13.2:
Sonoritzaci del fonema originari
mascul femen
buit buida
mut muda
amic amiga
groc groga
b) Els adjectius acabats en vocal seguida de -s dupliquen esta consonant

en formar el femen, en cas que la consonant es pronuncie com a sorda:
Taula 13.3:
Duplicaci de la s
mascul femen
escs escassa
esps espessa
ros rossa
posts postissa
OBSERVACI: Dacord amb la norma general, no es duplica en aquells casos

en qu es pronuncia com a sonora: francs, francesa; gris, grisa; poders,
poderosa.
c) Alguns adjectius acabats en -l geminen esta consonant en formar el
femen:
Taula 13.4:
Geminaci de la l
mascul femen
tranquil tranquilla
nul nulla
d) Els adjectius acabats en -ig fan el femen canviant este dgraf per j o
per tj:
Taula 13.5:
Canvi de ig per j o tj
mascul femen
roig roja
lleig lletja
117
e) Entre els adjectius acabats en -u consonntica, els que presenten els

diftongs -au, iu i ou, formen el femen afegint una -a i canviant la u per v:
Taula 13.6:
Alternana u/v
mascul femen
blau blava
nociu nociva
nou nova
OBSERVACI: En alguns casos, tanmateix, safig simplement la terminaci -a a la

forma de mascul: geliu, geliua; joliu, joliua; nadiu, nadiua.
f) Els adjectius acabats en -eu, en canvi, formen el femen canviant la u
per a:
Taula 13.7:
Alternana eu/ea
mascul femen
ateu atea
egeu egea
plebeu plebea
EXCEPCIONS: En alguns casos, safig simplement la terminaci -a (que en certs

parlars alterna amb la terminaci -va, segons el model dels adjectius del
13.2.1.e): hereu, hereua (o hereva); jueu, jueua (o jueva).
13.2.2. La formaci del femen a partir de masculins acabats en vocal

a) Els adjectius acabats en vocal tnica afigen a la forma de mascul la
terminaci -na per a formar el femen:
Taula 13.8:
Femenins acabats en -na
mascul femen
sa sana
ple plena
fi fina
red redona
oport oportuna
OBSERVACI: La consonant n forma part del radical i, per tant, reapareix en les
formes de plural (sans, plens, fins, etc.) i en les paraules derivades (sanitat,
plenitud, finor, etc.). No safig, per tant, la terminaci -na, sin simplement
-a, en aquells casos en qu la n no reapareix en el plural o en altres paraules
derivades: cru, crua (com crus, cruesa); nu, nua (com nus, nuet, nuesa).
b) Els adjectius acabats en -i o -u tones precedides de consonant
formen el femen afegint una -a, i passen generalment de plans a
esdrixols, cosa que t repercussions en laccent grfic:
118
Taula 13.9:
Canvis en laccentuaci grfica
mascul femen
aeri aria
espontani espontnia
ingenu ingnua
superflu suprflua
OBSERVACI: Els acabats en -gu es mantenen plans quan formen el femen, i

per tant no veuen alterada laccentuaci: ambigu/ambigua, contigu/contigua,
exigu/exigua.
c) Els adjectius acabats en -o tona formen el femen canviant esta vocal
per -a:
Taula 13.10:
Alternana o/a
mascul femen
cego cega
fofo fofa
fondo fonda
guapo guapa
13.3. Els adjectius invariables respecte al gnere

Molts adjectius no presenten cap tipus doposici formal que permeta
diferenciar entre les formes de mascul i les de femen. Aix, sn
invariables:
a) Els adjectius acabats en -a tona:
Taula 13.11:
Adjectius amb la terminaci -a per als dos gneres
mascul femen
poble agrcola ciutat agrcola
pare hipcrita mare hipcrita
ambient cosmopolita societat cosmopolita
grup nmada tribu nmada
b) La majoria dadjectius acabats en -e tona:

Taula 13.12:
Altres adjectius amb la terminaci -e
mascul femen
comer lliure ensenyana lliure
arbust perenne fulla perenne
animal salvatge bstia salvatge
problema simple soluci simple
peu enorme m enorme
119
OBSERVACI: Aix no obstant, hi ha nombrosos adjectius qualificatius acabats

en -e tona que fan el femen canviant la -e final per -a: ample, ampla; aspre,
aspra; neutre, neutra; pobre, pobra; aix com tots els adjectius acabats en els
sufixos -cte, -pte i -gne: directe, directa; exacte, exacta; apte, apta; corrupte,
corrupta; digne, digna; maligne, maligna.
c) Les paraules que acaben en els sufixos -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar o
-erior:
Taula 13.13:
Terminacions dels radicals dels adjectius invariables respecte al gnere
exemples
terminaci
mascul femen
-al parc natural histria natural
-el home fidel dona fidel
-il esperit juvenil alegria juvenil
-ant material allant cinta allant
-ent resultat excellent qualificaci excellent
-ar consell escolar edat escolar
-erior nivell inferior habitaci inferior
OBSERVACI: Encara que hi ha molts adjectius acabats en alguna de les

terminacions indicades en la taula anterior que presenten variaci de gnere:
comboiant, comboianta; gegant, geganta; calent, calenta; valent, valenta; coent,
coenta; lluent, lluenta.
d) Molts altres adjectius com ara af, breu, gran, greu, hind, lleu, mrtir,
mat, miop, nvol, partcip, pber, suau, sublim, etc.
120
14. EL NOMBRE DELS ADJECTIUS

La flexi de nombre dels adjectius funciona de manera semblant a la
de gnere, s a dir, depn tamb de la interacci amb el substantiu
que modifica i amb el qual concorda. La forma de plural dels adjectius
soposa generalment a la de singular per la presncia duna marca
caracterstica, normalment -s, que no presenten les formes de singular.
14.2. La formaci del plural

El plural dels adjectius sempre acaba en s i es forma a partir de
ladjectiu en singular dacord amb les regles segents:
a) Com a norma general, els adjectius formen el plural afegint una -s al
singular:
Taula 14.1:
Marca de nombre en els adjectius
singular plural
blanc blancs
amarg amargs
suau suaus
noble nobles
b) Els adjectius acabats en -a tona canvien esta vocal per -e i afigen una -s:
Taula 14.2:
Adjectius acabats en -a tona
singular plural
aptrida aptrides
verda verdes
elitista elitistes
grossa grosses
OBSERVACI: En alguns casos, el canvi de singular a plural dna lloc a certes

alteracions ortogrfiques: ambigua, ambiges; iniqua, iniqes; amarga,
amargues; roja, roges; lletja, lletges; dola, dolces.
121
c) Els adjectius masculins que acaben en vocal tnica fan el plural

afegint la terminaci -ns:
Taula 14.3:
Adjectius acabats en vocal tnica
singular plural
artes artesans
ple plens
div divins
bess bessons
com comuns
OBSERVACI: La consonant n forma part del radical i, per tant, reapareix en les
formes de femenines (artesana, plena, divina, etc.) i en les paraules derivades
(artesanal, plenitud, divinitat, etc.). No safig, per tant, la terminaci -ns, sin
simplement -s, en aquells casos en qu la n no reapareix en el femen o en altres
paraules derivades: cru, crus (com crua, cruesa); nu, nus (com nua, nuet, nuesa).
d) Els adjectius masculins acabats en -s o -x (tant si es pronuncia [ks]
com si es pronuncia [S]) fan el plural afegint la terminaci -os:
Taula 14.4:
Adjectius acabats en -s
singular plural
advers adversos
gris grisos
fals falsos
annex annexos
fix fixos
baix baixos
OBSERVACI: Els adjectius masculins que en formar el femen doblen la -s final

tamb la doblen en fer el plural: escs, escassos; esps, espessos; masss,
massissos; gros, grossos; malalts, malaltussos.
e) Els adjectius acabats en -ig, -sc, -st i -xt presenten doble forma en el
plural mascul, una en -s i una altra en -os:
Taula 14.5:
Adjectius amb doble plural mascul
singular plural mascul en -s plural mascul en -os
lleig lleigs lletjos
fosc foscs foscos
trist trists tristos
mixt mixts mixtos
122
f) Els adjectius acabats en - presenten una nica forma per als dos
gneres en el singular, i dos en el plural, una en -os i una altra en -es:
Taula 14.6:
Adjectius acabats en -
singular plural mascul plural femen
auda audaos audaces
feli felios felices
fero feroos feroces
viva vivaos vivaces
14.3. Els adjectius invariables respecte al nombre

Els adjectius invariables pel que fa al nombre sn molt escassos. Es
limiten a casos com ara issceles (triangle issceles / triangles issceles)
o a composts del tipus llepafils (xiquet llepafils / xiquets llepafils) o
llevataques (producte llevataques / productes llevataques).
123
15. LARTICLE
15.1. Classsificaci i caracteritzaci

Segons el tipus despecificaci que introduxen i el tipus de substantiu
que modifiquen, els articles es classifiquen en definit, indefinit i personal.
Larticle definit modifica un substantiu que designa una entitat coneguda
per linterlocutor (deixa-ho en la taula), una entitat nica (que bonica que
s la lluna) o totes les duna mateixa espcie (lhome s un sser racional).
Per la seua banda, larticle indefinit modifica un substantiu que designa
una entitat que no s coneguda pel receptor o que no pot ser delimitada
de manera unvoca i que possex la qualitat de numerable (he conegut
una estudiant holandesa). Finalment, larticle personal introdux un nom
propi (en Jaume, na Jordana).
15.2. Larticle definit

Larticle definit s una partcula tona. Requerix, en conseqncia, la
presncia daltres mots, dels quals no es pot separar, ja que shi recolza
fnicament. Actua com a especificador del substantiu del qual depn i
amb el qual concorda en gnere i nombre, i sempre el precedix, si b,
entre larticle i el nom, es poden intercalar altres modificadors: el pare,
la crella, la millor amiga, el sempre atent cavaller. Larticle pot precedir
tamb altres classes de paraules, a ms dels substantius; concretament,
pot aparixer amb verbs en infinitiu, amb adverbis, amb conjuncions,
amb preposicions, etc.; per, en tal cas, atorga un carcter substantiu
a les dites paraules: el saber, el pagar, el perqu, el dem, el no-res, els
pros i els contres.
Larticle definit presenta la segent variaci de gnere i nombre: en
singular, hi ha les formes el i l per al mascul, i la i l per al femen, i en
plural, els per al mascul i les per al femen, com es pot observar en la
taula 15.1.
Taula 15.1:
Morfologia de larticle definit
nombre
singular
gnere plural
sillbiques asillbiques
mascul el l els
femen la l les
Larticle mascul singular presenta la forma sillbica (el) davant de

paraules comenades per consonant: el cotxe, el mecnic. I adopta la
forma asillbica (l) davant de paraules que comencen per vocal (o vocal
precedida de h muda): lart, lestmul, lhivern, lobra, lhumor. Tamb
adopta la forma asillbica darrere de les preposicions a, de i per, amb les
quals es contrau: al carrer, del fons, pel cam.
La forma sillbica de larticle femen singular (la) sutilitza davant de
paraules que comencen per consonant o per i o u tones (precedides o
124
no de h muda): la carretera, la rdio; la invitaci, la histria; la universitat,

la humitat. La forma asillbica (l), per la seua banda, susa davant
de paraules comenades per les vocals a, e i o, i davant de paraules
comenades per i o u tniques (precedides o no de h muda): lncora,
lherba, locasi, lilla, lungla.
En plural, larticle definit presenta les formes els per al mascul i les per
al femen, tant si precedixen una paraula que comena per vocal com
si comena per consonant: els estudiants, els cavalls; les infermeres, les
cireres. Larticle mascul plural adopta la forma asillbica ls darrere de
les preposicions a, de i per, amb les quals es contrau: als carrers, als
hotels; dels racons, dels instruments, pels camins, pels assagadors.
Pel que fa a altres usos ms especfics de la forma asillbica l, v. 5.4.
15.2.1. Variants de larticle definit

En la llengua medieval, larticle definit presenta habitualment la forma
lo (alternant amb forma asillbica l i, espordicament, amb el) per al
mascul singular, i la forma los (alternant amb la forma asillbica ls i
amb la forma els) per al mascul plural.
Actualment, les formes de mascul lo i los es mantenen plenament vives en
algunes comarques valencianes, i encara se senten pertot arreu de forma
habitual en certes expressions lexicalitzades, com ara tot lo mn, tot lo dia,
per lo carrer, per lo senyal, damunt lo llit, en lo cotxe, etc., i estan plenament
reconegudes en topnims com ara Canet lo Roig o serra de lo Minyana.
A ms de les formes de larticle definit analitzades fins ara, existix tamb
lanomenat article salat, usat colloquialment en els parlars balears, la
franja litoral de Girona i, pel que fa al valenci, en el municipi de Trbena
(com a conseqncia de la repoblaci mallorquina del segle xvii). En este
darrer cas, es mant tant en ls espontani com en els topnims, com
ara es Coll de sa Creu o sUll de sa Font. Aix mateix, larticle salat sha
conservat en antropnims, com Satorre, Solivella o Despuig. En singular,
presenta les formes es per al mascul i sa per al femen (que alternen
amb la forma asillbica s quan precedix una paraula comenada per
vocal), i en plural, es per al mascul i ses per al femen: es corral, sa
figuera, es xicons, ses oliveres.
15.2.2. Observacions sobre ls de larticle definit

15.2.2.1. En les enumeracions de diversos substantius que presenten
una estreta relaci semntica, un nic article davant del primer
substantiu actua com a determinant global del conjunt: Els metges,
infermeres i auxiliars shan reunit en assemblea. Les exigncies i abusos del
director han causat un gran malestar.
15.2.2.2. Ls de larticle davant dels topnims ve determinat per la
tradici. Encara que no s possible establir unes normes precises per a
regular els casos en qu sutilitza larticle, s que es poden indicar unes
pautes generals que ajuden a orientar-ne ls.
Els noms de les poblacions van majoritriament sense article, per en
certs casos susen precedits de larticle: lAlcora, lAlcdia, lAlcdia de
Crespins, lAlfs del Pi, lAlqueria dAsnar, lAlqueria de la Comtessa, el
Camp de Mirra, el Campello, les Coves de Vinrom, lEliana, lnova, la Font
125
de la Figuera, la Font den Carrs, la Granja de la Costera, la Jana, la Llosa,

la Llosa de Ranes, la Mata, la Nucia, lOlleria, lOrxa, el Palomar, la Pobla
de Benifass, la Pobla de Farnals, la Pobla de Vallbona, la Pobla del Duc,
la Pobla Llarga, la Pobla Tornesa, el Poble Nou de Benitatxell, els Poblets,
el Rfol dAlmnia, el Verger, la Romana, la Salzadella, la Torre de les
Maanes, la Torre den Besora, les Useres, la Vall dAlcal, la Vall de Laguar,
la Vall dUix, la Vila Joiosa, la Vilavella.
Tamb susa espordicament larticle davant dels noms de certes ciutats
estrangeres: el Caire, lHaia, la Meca, etc.
Els noms de les comarques, els rius i les muntanyes susen
majoritriament precedits de larticle: lAlacant, lAlcalatn, el Comtat,
lHorta, els Ports, la Safor, la Costera; el Millars, el Segura, el Serpis, el
Tria, el Xquer; el Caroig, el Montg, el Mondber, el Penyagolosa, el
Puigcampana, el Rebalsador, etc.
Quant al nom destats, pasos i regions, encara que majoritriament
susen sense article, nhi ha alguns que el requerixen obligatriament:
lEquador, lndia, el Marroc, etc.; en general, els noms composts exigixen
ls de larticle: lAlt Volta, lArbia Saudita, la Costa dIvori, els Estats Units
dAmrica, el Regne Unit, etc. En canvi, uns altres poden dur-lo o no
potestativament: lAfganistan, lArgentina, el Brasil, el Canad, el Iemen,
lIran, lIraq, el Jap, el Pakistan, el Paraguai, el Per, el Txad, lUruguai, la
Xina, etc. (v. 6.1.3.j).
15.2.2.3. Davant dels dies de la setmana, per a indicar immediatesa
(prxima o passada), es pot ometre larticle: Dijous que ve anirem al cine.
Va vindre dilluns passat (v. 32.5.2).
Per, quan es fa referncia a un dia concret, en qu el dia de la setmana
sutilitza com a substantiu, es fa necessari determinar-lo amb larticle
definit: La reuni va quedar fixada per al dijous 29 de maig.
15.2.2.4. Amb sentit de freqncia, indicant que una acci t lloc un dia
determinat de la setmana al llarg dun perode de temps, susa larticle,
b en singular o b en plural, anteposat al dia de la setmana: El dilluns (o
els dilluns) va a classe de piano.
15.2.2.5. Els anys poden anar precedits o no de larticle. Per, amb
ladveniment de lany 2000, hi ha una tendncia creixent a usar larticle
davant dels anys:
29 de maig del 2003 o 29 de maig de 2003.
Les retribucions satisfetes en el 2002 o Les retribucions satisfetes
en 2002.
Les previsions per al 1999 o Les previsions per a 1999.
El termini arribava fins al 1997 o El termini arribava fins a
1997.
15.2.2.6. Davant dinfinitius no lexicalitzats o doracions subordinades

substantives, es tendix a ometre larticle o a anteposar frmules buides
com ara el fet:
Saber aix malegra molt.
Menjar massa s perjudicial per a la salut.
Que vages a visitar-lo li far b.
El fet que li ho haja dit no mha agradat gens.
126
15.3. Larticle indefinit

Larticle indefinit s una partcula tnica, i susa amb substantius que
introduxen elements nous en el context discursiu: Ha vingut una vena
preguntant per tu. Presenta la segent variaci morfolgica: en singular,
un per al mascul i una per al femen, i en plural, uns per al mascul i
unes per al femen: un jupet, una camisa, uns pantalons, unes calces.
Taula 15.2:
Morfologia de larticle indefinit
nombre
gnere singular plural
mascul un uns
femen una unes
15.4. Larticle personal

En la tradici clssica, els noms propis de persona sovint anaven
precedits de lanomenat article personal, que ha perdut la seua vigncia
en ls colloquial del valenci, per que es mant en altres parlars de
la llengua i es troba ben present en molts topnims valencians i en les
referncies a molts personatges histrics. Larticle personal presenta
les formes segents: en davant de noms masculins comenats per
consonant, na davant de noms femenins comenats per consonant o per i
o u tones, i la forma asillbica n en la resta de casos: el rei en Jaume, la
Font den Carrs, el carrer de Na Jordana, Castellar de nHug.
OBSERVACI: Amb el mateix origen que larticle personal (el llat dominus) hi
ha les formes de tractament personal don i dona (forma, esta ltima, que
ha evolucionat per influncia del castell a donya). Es tracta de formes que
antigament tenien un valor honorfic restringit a alts dignataris i, per extensi,
als nobles de nom aragons o castell. Per, en lactualitat, colloquialment
sha generalitzat el seu s davant de qualsevol nom (en substituci de
les formes ms genunes senyor i senyora), i fins i tot mantenen una certa
presncia en lexpressi literria:
Venjadors daquella sang daquell benaventurat cavaller don Hctor lo troi,
Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
[] cap al castell de don Frederic, Enric Valor, Rondalles Valencianes.
don Amanci paladejava amb llepolia la grcia immanent de les paraules,
Manuel Sanchis Guarner, Obra completa I.
Larticle personal es mant amb plena vitalitat en els parlars balears;
en nord-occidental i central s habitual ls de larticle definit en lloc del
personal sobretot en el cas del femen; en valenci, finalment, els noms
propis susen generalment sense article (Vicenta arribar tard, Parlar
amb Jordi).
127
15.5. Larticle neutre

En lexpressi oral espontnia, la forma lo sutilitza actualment de
manera general amb valor neutre, amb una distribuci dusos semblant
a la que es fa en castell. Per en la llengua medieval larticle lo susava
indistintament amb un valor mascul i amb un valor neutre, i en els
dos casos podia presentar la forma lo, apostrofar-se amb la paraula
segent si comenava per vocal o amb la paraula anterior si acabava
en vocal, i contraures amb les preposicions a, de i per. Amb un valor
neutre, concretament, sutilitzava en construccions en qu tenia un valor
abstracte o en construccions comparatives amb un valor intensiu:
Taula 15.3:
Construccions clssiques amb larticle mascul usat amb un valor neutre
construcci forma exemple
[...] e prestament fu fer tot lo que lermit havia ordenat,
lo
deu mitigar si mateix recordant lo que diu lo mateix propheta,
Isabel de Villena, Vita Christi.
article + relatiu que
aprs menjar tornareu y dar-vos he resposta del que demanau,
Isabel de Villena, Vita Christi.
l
Quant al que mossn Cams demana, fer-s com vostra
senyoria mana, Estefania de Requesens, Epistolari.
ultra lo de lo cavaller qui vens se nhavia a portar lo seu e lo
lo
de laltre, car ax era ordenat, Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
article + de
Quant al de son fill, as no resta ningun secretari sin Juan
l
Vasques, Estefania de Requesens, Epistolari.
mas no havent boca per dir lo contrari de o que vostra molt alta
senyoria mana, Curial.
lo
[...] aquesta li far creure fermament tot lo contengut en la ley e
article + {adjectiu o participi} prophetes, Sor Isabel de Villena, Vita Christi.
dant-li del dol i de lagre, Epistolari dels Borja.
l Hi practicant del bo y millor, prest savingueren, Somni de Joan
Joan.
E no li devia fer enveja lo nostre, Llibre dels Fets.
lo fent-li parences / e prometences / que tot lo meu / seria seu,
Jaume Roig, Espill.
article + possessiu
ni perdats re del vostre, Llibre dels Fets.
l volia veure si avia res del seu en la caxa de la dita Nicolaua,
Llibre de cort de Justcia de Valncia.
E moguts de gran ira, caminaren lo ms prest que pogueren,
lo
Per lo mat ells se abillaren lo millor que pogueren, Joanot
article + quantificador Martorell, Tirant lo Blanch.
comparatiu
E en lo temps que yols combatr, vosaltres, al ms prest que
l poreu, lo socors nom sia denegat, Joanot Martorell, Tirant lo
Blanch.
OBSERVACI: Amb anterioritat al segle xiv, el demostratiu neutre o susava

davant del relatiu que i la preposici de (o que has dit, o del cavaller). A partir
del xiv, el demostratiu o entr en decadncia i, com sindica en la taula, estes
dos funcions foren exercides pel lo.
128
En la llengua actual, a ms, no sn estranys els exemples en qu larticle

mascul el assumix un valor abstracte. Aix, sn vives en el valenci
general, o en certs parlars valencians, construccions amb larticle el amb
valor abstracte com les segents:
No magrada gens el dol. (les coses dolces)
El mal s que no creu mai. (la cosa mala)
Hem arreplegat laigua del plogut. (la pluja)
Treballa ms del que cal. (del que s la seua obligaci)
Si lleves el podrit, tho pots menjar tot. (la part podrida)
Ahir van treballar al de mon pare. (el camp propietat de mon pare)
No gastes ms del que guanyes. (els guanys)
Calla, calla, que ara ve el millor. (la millor cosa)
No tarrisques i vs pel segur. (la cosa segura, la part segura)
No vages pel banyat. (la part banyada)
Les cabres han entrat al regat. (la part regada)
Vist que en la llengua clssica no existia un article neutre diferent del

mascul i que en la llengua actual ms genuna no sn estranys els
casos de el amb valor abstracte, la major part dels gramtics i escriptors
contemporanis han rebutjat ls dun article neutre diferent formalment
del mascul i han mantingut larticle mascul tant amb els usos propis del
mascul com amb certs usos abstractes i intensius.
Cal tindre en compte, amb tot, que no tots els usos colloquials del lo
neutre sn reemplaables per larticle mascul ni per cap altra partcula
de forma sistemtica. s necessari, per tant, distingir els diversos
valors que pot tindre en cada cas larticle lo per a determinar el grau
dacceptabilitat i les possibles alternatives de substituci.
a) Aix, en primer lloc, quan precedix un adjectiu qualificatiu o una oraci
de relatiu, un possessiu o un sintagma preposicional amb de, larticle lo
introdux una marca dabstracci. Amb este valor, i sempre que es tracte
de construccions genunes amb larticle mascul (v. taula 15.3) i no de
calcs sintctics del castell, s acceptable en aquells contexts orals o
escrits en qu es fa o es representa un s espontani del llenguatge. En
els registres formals, en canvi, cal recrrer, segons els casos, a larticle
mascul o als altres recursos de qu disposem en la nostra llengua per a
expressar el dit valor:
129
Taula 15.4:
Usos de larticle lo amb valor abstracte
construcci exemples amb lo exemples sense lo
s lo ms absurd que he sentit mai. s el ms absurd que he sentit mai
Lo lleig i lo bell sn qualitats subjectives. La lletjor i la bellesa sn qualitats subjectives.
Espera que ara ve lo bo. Espera que ara ve la ms bona.
s una expressi de lo modern. s una expressi de la modernitat.
Lo millor no ho saps encara. El millor del cas no ho saps encara.
lo + adjectiu Lo cert s que ho va fer ell. La veritat s que ho va fer ell.
El cert s que ho va fer ell.
s lo ms sensat que ha dit. s la cosa ms sensata que ha dit.
s el ms sensat que ha dit.
El gol de fora de lrea va ser lo ms El gol de fora de lrea va ser el fet ms
destacat del partit. destacat del partit.
Segons lo establit en els estatuts. Segons el que establixen els estatuts.
A s precisament lo que anava buscant. A s precisament el que anava buscant.
Lo que em dius em sorprn molt. Aix que em dius em sorprn molt.
El que em dius em sorprn molt.
lo + que
T prou diners, per lo que passa s que no T prou diners, per el cas s que no sels sap
sels sap administrar. administrar.
No s lo que vols dir. No s qu vols dir.
lo + possessiu Sempre defn lo seu. Sempre defn les seues coses.
lo + de Va arreplegar lo de Vicent. Va arreplegar les coses de Vicent.
lo + de s lo de sempre: riure per no plorar. s la de sempre: riure per no plorar.
OBSERVACI: Molts dels usos colloquials del lo sn calcs sintctics del castell,
llengua que, contrriament a la nostra, tendix a utilitzar larticle neutre lo
all on el valenci recorre a frmules com les que sadduxen en la segona
columna. Altres reflectixen usos tradicionals de larticle mascul clssic,
amb la forma lo o l (v. taula 15.3), que, ajudats pel castell, es fan servir en
concurrncia amb el o amb altres frmules com les que apareixen en la
segona columna, que sn les recomanades normativament. La construcci
relativa el que presenta com a frmules alternatives a que, aix que
(especialment idnies per a remarcar un sentit dctic: A que em dnes no
magrada; Aix que dius no ho he sentit mai) i all que (de carcter ms neutre:
Fes all que cregues ms oport). Esta construcci pot expressar-se, en
registres molt formals, amb o que i, en registres poc formals, amb lo que.
b) Larticle lo tamb susa amb una funci intensiva, precedint un adjectiu
o un adverbi. Amb esta funci, la llengua general disposa daltres
construccions, sobretot amb quantificadors, que sn les que cal usar en
tots els registres.
130
Taula 15.5:
Usos de larticle lo amb valor intensiu
construcci amb lo construcci sense lo
No et pots ni imaginar lo b que ens ho hem passat. No et pots ni imaginar que b que ens ho hem passat.
Em sorprn lo b que toca el piano. Em sorprn com toca de b el piano.
Ho far lo ms rpid possible. Ho far tan rpid com puga.
Vine lo ms prompte possible. Vine com ms prompte millor.
Encara no est lo suficientment madur. Encara no est prou madur.
c) Finalment, larticle lo tamb susa colloquialment formant part de

determinats modismes que ben sovint no sn sin calcs destructures
sintctiques foranes que cal evitar:
Taula 15.6:
s de larticle lo en modismes
construcci amb lo construcci sense lo
Viu regaladament.
Viu a lo gran.
Viu a cor qu vols.
Tal vegada vindr en el tren de les deu.
A lo millor ve en el tren de les deu.
Potser vindr en el tren de les deu.
Si no, no ho hauria fet.
De lo contrari, no ho hauria fet. Duna altra manera, no ho hauria fet.
Altrament, no ho hauria fet.
Respecte a les seues declaracions.
En lo referent a les seues declaracions. Pel que fa a les seues declaracions.
Quant a les seues declaracions.
En lo successiu, no vull ms excuses. Dara en avant, no vull ms excuses.
Eixa faena no li agrada lo ms mnim. Eixa faena no li agrada gens ni miqueta.
Em t igual: no tinc manies.
Lo mateix em dna: no tinc manies.
Tant me fa: no tinc manies.
Daltra banda, s un xicon molt agradable.
Per lo dems, s un xicon molt agradable.
Aix a banda, s un xicon molt agradable.
Per lo general, sol ser molt puntual. Generalment, sol ser molt puntual.
Per lo menos, ha donat un descrrec. Almenys, ha donat un descrrec.
Per lo prompte, encara no ha arribat. De moment, encara no ha arribat.
Per lo regular, t un bon comportament. Ordinriament, t un bon comportament.
Per lo tant, et toca substituir-lo a tu. Per tant, et toca substituir-lo a tu.
Per lo vist, s un fora de srie. Pel que sembla, s un fora de srie.
s tot lo ms que puc dir-te ara. s el mxim que puc dir-te ara.
131
16. ELS DEMOSTRATIUS
16.1. El concepte de dixi

Els demostratius, com els possessius i els pronoms personals, sn
una classe de paraules que tenen una funci dctica. Amb el terme
dixi (o funci dctica) es designa la funci lingstica que permet
relacionar lenunciat amb algun dels participants o amb alguna de les
circumstncies de lacte de parla. Aix, segons el tipus de relaci, es
poden distingir els segents tipus de dixi:
a) Dixi personal, si la relaci sestablix amb els participants (lemissor i el
receptor de lacte de parla).
b) Dixi espacial, si la relaci sestablix amb el lloc que ocupen els
participants.
c) Dixi temporal, si la relaci sestablix amb el moment en qu es produx
lacte de parla (amb lara de lacte de parla).
Els demostratius establixen distincions relacionades sobretot amb la dixi
espacial, i els pronoms personals i els possessius, amb la dixi personal;
la dixi temporal, finalment, correspon als adverbis i expressions
temporals i als temps verbals.
16.2. Les classes de demostratius

Amb letiqueta de demostratius, tradicionalment sinclouen tres tipus
de paraules que pertanyen a classes diferents: els determinants
demostratius (per exemple, este o aquest), els demostratius que
funcionen com a pronoms neutres (per exemple, a) i els adverbis
demostratius (per exemple, ac).
Les tres classes tenen en com el fet de ser dctics espacials i,
concretament, el fet dassenyalar relacions de proximitat o llunyania
respecte als participants de lacte de parla. El valenci diferencia tres
graus de proximitat: immediata, mediata i llunyania:
a) Primer grau: proximitat respecte a lemissor.
b) Segon grau: proximitat respecte al receptor o distncia intermdia
respecte a lemissor.
c) Tercer grau: llunyania respecte a lemissor i el receptor.
16.3. Els determinants demostratius
16.3.1. Caracteritzaci general

Els demostratius de primer i segon grau presenten formes simples o
formes reforades amb el constituent aqu-; els de tercer grau, en canvi,
noms tenen formes reforades. Tot seguit es reproduxen les diferents
formes flexives corresponents als tres graus:
132
Taula 16.1:
Els determinants demostratius
demostratius
singular plural
graus de dixi
mascul femen mascul femen
primer este/aquest esta/aquesta estos/aquests estes/aquestes
segon eixe/aqueix eixa/aqueixa eixos/aqueixos eixes/aqueixes
tercer aquell aquella aquells aquelles
Tant les formes simples com les reforades sn prpies del valenci,
i resulten igualment vlides. En lactualitat, les formes simples sn
generals en la llengua oral, i sn majoritries tamb en la rdio, en
la televisi i en els texts dalgunes institucions pbliques valencianes.
Les formes reforades susen de manera preferent en registres escrits
dmbits com ara el literari o luniversitari.
OBSERVACI: En la llengua antiga es documenten tant les simples com les
reforades, per amb un clar predomini de les reforades, que alternen
estilsticament amb les simples en certs casos:
E aquesta fon la primera suprbia, e per o los hmens que sn aguts, soptils
a procrear-se honors e baxar los altres e dir lagoteries en cort: vet esta
saviesa folla e enrabiada e dyabolical, Sant Vicent Ferrer, Sermons.
Guillem de Varoych, qui era comte de aquesta terra, forn sta ciutat e lo
castell ax darmes com de bombardes, Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
Estos, per ennoblir a si matexos, per posar en fama que los seus foren en tots
llochs, escrigueren ms falsies que veritats, segons scrihuen Marco Varr
y lo Cath in De originibus; especialment ho dihuen per aquest cas, Pere
Antoni Beuter, Histria de Valncia.
En la llengua antiga els demostratius susaven amb la triple distinci
que mant el valenci. Els tres graus, aix no obstant, shan redut a dos
graus en la major part de parlars no valencians: un per a la proximitat
a lemissor i el receptor (aquest i les variants flexives) i un altre per a la
llunyania (aquell i les variants flexives).
Pel fet de ser determinants, els demostratius que sestan analitzant
santeposen al substantiu i ocupen la mateixa posici que correspondria
a larticle definit: la/aquella casa. En alguns casos, amb tot, tamb s
possible que apareguen desprs del substantiu, si el substantiu ja
apareix determinat per larticle definit: la casa aquella.
16.3.2. Aspectes formals

Des dun punt de vista formal, cal fer les precisions segents:
a) Els demostratius simples este i eixe es pronuncien sense la e final
seguits duna paraula comenada per vocal, especialment tnica: este
home [st me], este hivern [st ivRn], eixe amic teu [jS amk tw]
eixe espai [jS espj] (v. 1.4.1).
OBSERVACI: En la llengua antiga, els demostratius simples no presentaven la
e final, i tenien, per tant, les formes est i eix, que han mantingut una certa
tradici escrita fins a lactualitat. La e final de les formes modernes es va
inserir a partir del s. xvi com a vocal de suport per a facilitar la pronunciaci
en aquells casos en qu el demostratiu anava seguit duna paraula
comenada per consonant; per exemple est carro > este carro.
133
b) El demostratiu aquests presenta la variant formal aquestos.
16.3.3. Usos dctics i anafrics

Els demostratius indiquen bsicament distincions relacionades amb
la dixi espacial, per tamb presenten usos de carcter anafric (o
catafric) i, en certs casos, usos de carcter temporal.
16.3.3.1. En els usos anafrics, els demostratius no assenyalen
diferncies de proximitat o llunyania en lespai sin dins del discurs. Els
demostratius, concretament, fan referncia a un element aparegut en
el discurs previ, anomenat antecedent (s anafric), o a lelement que
sintrodux tot seguit, anomenat consegent (s catafric):
a) Els demostratius de primer grau susen per a referir-se a lantecedent
ms prxim dins del discurs, sobretot per oposici als de tercer grau:
Vaig llegir el diari i la revista, per noms esta arreplegava la informaci.
Espervem la resposta de Pere i Empar, per noms aquesta va
contestar.
Tamb susen, amb una funci catafrica, per a referir-se a un
consegent:
Este s el motiu que explica la seua manera dactuar: est obsessionat
per lorde.
Aquest s el motiu del seu cansament: li han diagnosticat una anmia
ferropnica.
b) Els demostratius de segon grau susen, en alternana amb els de
primer grau, per a referir-se a un antecedent immediat en el discurs
quan no hi ha oposici amb un altre element:
Est obsessionat per lorde: eixe s el motiu que explica la seua manera
dactuar.
Li han diagnosticat una anmia ferropnica: aqueix s el motiu del seu
cansament.
OBSERVACI: En la llengua escrita, tamb susen sovint expressions amb

participis com ara esmentat, citat, referit, dit o adjectius com present amb una
funci anafrica anloga a la dels demostratius: En certes paraules sestablix
una doble oposici morfolgica. Eixa oposici (o lesmentada oposici) no sempre
t un reflex formal.
c) Els demostratius de tercer grau susen, en oposici als de primer
grau, per a designar lantecedent ms lluny dins del discurs:
Vaig llegir la revista i diversos diaris, per noms aquella arreplegava la
informaci.
16.3.3.2. A ms dels usos discursius esmentats, els demostratius

tamb admeten una interpretaci temporal quan es combinen amb un
substantiu que designa un perode de temps:
a) Amb els demostratius de primer grau es fa referncia a un perode
que inclou lacte de parla, o que s prxim. Amb lexpressi esta (o
aquesta) setmana, per exemple, ens referim a la setmana que inclou el
moment de lacte de parla; este (o aquest) estiu s lestiu que inclou el
moment de lacte de parla o lestiu denguany, siga el passat o el que ha
darribar:
134
Este estiu fa molta calor. (lestiu actual)

Este estiu hem anat a Agres. (lestiu passat)
Este estiu anirem a Agres. (el prxim estiu)
OBSERVACI: En el cas del substantiu any susa generalment ladverbi enguany i

no la combinaci amb el demostratiu: Enguany anirem a Agres.
b) Amb els demostratius de segon i tercer grau es fa referncia a
perodes llunyans o que no inclouen lacte de parla:
Mho va confessar eixa mateixa setmana.
Aquell estiu vam anar a Agres.
16.4. Els pronoms neutres demostratius
16.4.1. Els pronoms neutres demostratius compartixen la funci dctica

amb els determinants demostratius i tamb mantenen una triple
distinci de proximitat:
Taula 16.2:
Els pronoms neutres demostratius
graus de dixi pronoms neutres
primer a
segon aix
tercer all
OBSERVACI: En alguns parlars valencians meridionals tamb susa la forma

ast, amb el valor de a, que no s prpia de la varietat estndard.
16.4.2. Els pronoms neutres demostratius susen per a referir-se a entitats

individuals o collectives de carcter indeterminat, a esdeveniments i
estats de coses, o en aquells casos en qu lantecedent s una oraci:
Taula 16.3:
El referent dels pronoms neutres demostratius
referent exemples
Vine, mira a que macabe de trobar.
entitat indeterminada Emportat tot aix i deixa-ho en la pica.
Portam all que hi ha damunt de la taula.
esdeveniment o estat de coses Para ja de fer aix, que se sent per tota la casa.
oraci A que ara et dir, no ho contes a ning.
16.4.3. Des dun punt de vista sintctic, els pronoms neutres

demostratius poden ser modificats pel quantificador tot i admeten
complements tpicament nominals, com ara adjectius, sintagmes
preposicionals o oracions de relatiu:
Qu s tot a?
Qu s aix blau?
Qu s all de fusta?
Qu s aix que dus en les mans?
135
16.5. Els adverbis demostratius

La triple distinci de proximitat apareix tamb en alguns adverbis de lloc.
En la llengua antiga, ac indicava primer grau; aqu, segon grau, i all o
all, tercer grau, i estes distincions shan mantingut fins a lactualitat en
els registres formals. A pesar daix, en valenci, aqu va deixar dusar-
se amb el valor de segon grau i va ser reemplaat per la forma ah.
Taula 16.4:
Els adverbis demostratius
graus de dixi adverbis demostratius
primer ac
segon ah
tercer all, all
OBSERVACI: La distinci antiga entre els dos primers graus es pot observar
en el fragment de la carta que es transcriu a continuaci, on ac es referix a
Valncia (la ciutat des don senvia la carta) i aqu a Conca (la ciutat on senvia):
Ents havem que vosaltres, a instncia de un christi novell daqu, havets fet
pendre e tenits en vostre poder En Guillem Pastor, perayre daquesta
ciutat, qui era anat aqu per fer sos fets. La ra aqus sab; mas, segons
acs compta, s per gran barateria del dit christi novell, Carta del jurats
de Valncia del 1402.
Amb el valor de segon grau, la forma ah comena a generalitzar-se a

partir del segle xvii.
16.5.2. Aspectes formals

a) La forma ac s la majoritria en valenci, per amb el valor de primer
grau tamb susa aqu en parlars septentrionals i meridionals.
b) La forma ah, encara que no s clssica, resulta difcilment
substituble per la forma aqu, ja que en els parlars on esta forma s viva
adopta el valor de primer grau.
136
17. ELS POSSESSIUS
17.1. Caracteritzaci general

Els possessius assenyalen relacions de possessi, de pertinena o de
dependncia entre una persona del discurs i lentitat a qu es referix el
sintagma nominal:
Ma mare i el meu cos.
La teua proposta.
La nostra empresa.
Com ocorre amb els pronoms personals, els possessius designen
lxicament la persona a qui es referixen, aix s, presenten formes
lxiques diferents segons la persona del discurs que sidentifica amb
el possedor: nostre de nosaltres, seu dell, della, dells, delles, etc.
A ms, pel fet de ser modificadors nominals, concorden en gnere i
nombre amb el substantiu que modifiquen: el nostre cotxe, la nostra casa.
Des dun punt de vista formal, els possessius poden ser tnics o tons.
Els primers tenen accent de paraula i sn, amb molta diferncia, els ms
usuals en lactualitat. Els tons no tenen accent i susen en contexts molt
especfics.
17.2. Els possessius tnics

17.2.1. La forma dels possessius tnics
Els possessius tnics presenten les formes segents:
Taula 17.1:
Els possessius tnics
singular plural
persona mascul femen mascul femen
primera meu meua meus meues
un sol
segona teu teua teus teues
possedor
tercera seu seua seus seues
primera nostre nostra nostres nostres
diversos
segona vostre vostra vostres vostres
possedors
tercera seu seua seus seues
OBSERVACI: En la llengua antiga, els possessius femenins referits a un

possedor tenien les formes mia, tua i sua (mies, tues i sues en plural). Des del
final de ledat mitjana, les formes anteriors foren substitudes per meua, teua
i seua (meues, teues i seues en plural), per imitaci a les formes paralleles de
mascul. Estes formes es mantenen amb total vigncia en valenci i en alguns
parlars catalans i balerics. En altres parlars, en canvi, han sigut substitudes
per meva, teva i seva (meves, teves i seves en plural) per analogia amb la
variaci que es produx en adjectius del tipus blau/blava.
El possessiu de tercera persona t la mateixa forma si es referix a un nic
possedor que si es referix a diversos possedors: la seua filla, per exemple,
pot tindre el valor de la filla dell o della o el valor de la filla dells.
137
OBSERVACI: En la llengua antiga, en canvi, hi havia una forma especfica per a la

tercera persona referida a diversos possedors. Es tracta del possessiu sense
variaci de gnere llur (llurs en plural):
fos donat, atorgat e asignat a la abadessa del dit monestir e a les sors
daquell e alscunes altres persones [] que aguesen e reebesen a regar
llurs orts per dos dies en cascuna setmana, Manual de Consells.
Laltre s quels ngels, qui foren de primer bons e per llur peccat tornaren
dyables, no caygueren tots en infern, Sant Vicent Ferrer, Sermons.
ells ab llurs naus van molt sovint en Alexandria e en Barut, Joanot
Martorell, Tirant lo Blanch.
En lactualitat el possessiu llur (o llurs) se sent com a arcaic i t un s
restringit a registres molt formals i especialitzats, on pot ser til una major
precisi en la delimitaci de la relaci possessiva.
17.2.2. Aspectes sintctics

Des dun punt de vista sintctic, cal fer les precisions segents:
a) Els possessius tnics generalment santeposen al substantiu que
modifiquen. En esta posici susen precedits de larticle definit, amb el
qual formen una unitat sintctica. Amb larticle definit, els possessius
tnics tamb poden anar posposats al substantiu, i la posposici s
general si el substantiu no t article o quan, en lloc de larticle definit,
susa larticle indefinit, un demostratiu o un quantificador.
Taula 17.2:
Posici dels possessius tnics dins del sintagma nominal
anteposici posposici
Els amics meus
Aquells amics meus
Els meus amics Uns amics meus
Alguns amics meus
Amics meus
A ms de modificar un substantiu, els possessius tnics tamb susen

com a atributs doracions copulatives amb el verb ser: Deixa el paquet,
que s meu.
b) La relaci de possessi caracterstica dels possessius sindica en certs
contexts per mitj nicament de larticle definit:
Vindr amb la dona i els fills.
Els pares no li donaven perms per a casar-se.
Si no queda satisfet li tornem els diners.
He portat el cotxe al taller.
Rentat les mans.
Preneu el tiquet.
OBSERVACI: En tots els exemples anteriors, el subjecte o el complement

indirecte designen el possedor, i un altre complement, generalment el
directe, lentitat posseda. En exemples com els anteriors, el possessiu sols
seria normal en casos de possible ambigitat com el segent: Empar va agafar
el seu abric, i no el meu.
c) En certes locucions adverbials o prepositives, el possessiu pot alternar
amb un pronom personal tnic (mi, tu, ell...) precedit de la preposici de:
Anava darrere dell. o Anava darrere seu.
Caminava al costat della. o Caminava al seu costat.
138
Viu prop de nosaltres. o Viu prop nostre.

Estaven en contra de vosaltres. o Estaven en contra vostra.
OBSERVACI: Com es pot observar, el possessiu es posposa en construccions

sense article definit (darrere seu, prop nostre, en contra vostra), per pot
anteposar-se si la construcci s definida (al seu costat). El possessiu, a ms,
apareix generalment en mascul singular, encara que tamb susa el femen si
la locuci est integrada per un substantiu femen (a la nostra dreta, per culpa
seua, a costa vostra). En el cas de la preposici contra, susa habitualment la
forma femenina del possessiu, segurament perqu lacabament en a de la
preposici sassocia al femen (en contra vostra).
d) Lalternana del possessiu amb un pronom personal precedit de de
tamb s possible quan modifiquen un substantiu o quan funcionen com
a atribut del verb ser. Lalternana s habitual en el cas del possessiu
seu, segurament perqu, a diferncia del possessiu, el pronom indica si
es tracta dun o de diversos possedors:
El seu cotxe o El cotxe dell / della / dells / delles /
de vost / de vosts.
s seu o s dell / della / dells / delles / de
vost / de vosts.
Encara que molt menys habitual, lalternana tamb s possible en el
cas de nostre i vostre:
El nostre / vostre cotxe o El cotxe de nosaltres / de vosaltres.
s nostre / vostre o s de nosaltres / de vosaltres.
Lalternana, en canvi, no s possible en el cas de meu i teu: el meu cotxe,
s meu; el teu cotxe, s teu.
17.3. Els possessius tons

Els possessius tons santeposen sempre al substantiu que modifiquen
i no poden aparixer amb cap altre determinant: mon pare, sa mare, etc.
Amb els matisos que es faran ms avall, els possessius tons sols tenen
formes referides a un nic possedor:
Taula 17.3:
Els possessius tons
singular plural
persona mascul femen mascul femen
primera mon ma mos mes
segona ton ta tos tes
tercera son sa sos ses
Els possessius tons eren molt usats en la llengua antiga, per en

lactualitat han quedat reduts a contexts molt especfics i a expressions
fossilitzades. Concretament, susen:
a) Amb alguns noms de parentiu, sobretot si fan referncia a ascendents
(mon pare, sa mare, sa tia).
b) Amb el substantiu casa (ma casa, ta casa).
139
c) En algunes frmules de tractament (sa illustrssima, ses majestats, ses

senyories).
d) En la locuci negativa en ma vida (o en ta vida, en sa vida).
Encara que no hi ha possessius tons especfics referits a diversos
possedors, els possessius nostre i vostre susen de manera parallela
als tons en alguns casos, com ara certes formes de tractament (vostra
excellncia, Du Nostre Senyor). En alguns parlars, a ms, tamb poden
usar-se en contexts com ara vostre pare, nostra casa, en vostra vida.
OBSERVACI: A ms dels contexts delimitats fins ara, els possessius tons susen
a vegades en lloc dels tnics en el llenguatge potic:
arrelat al silenci en sa muda i millor forma damor; amarrant els meus
passos amb fora a ta drecera, Maria Beneyto, Valncia.
140
18. ELS QUANTIFICADORS: ELS NUMERALS

Els quantificadors indiquen de forma ms o menys precisa la quantitat
de lelement que modifiquen, o assenyalen alguna especificaci de
carcter numric. Des dun punt de vista sintctic, els quantificadors
formen una classe heterognia integrada per quantificadors nominals
(els adjectius determinatius de la tradici gramatical), pronoms, adverbis
i substantius:
Taula 18.1:
Les classes sintctiques de quantificadors
quantificadors
classe de paraules exemples
alguna persona
quantificador nominal moltes persones
(o adjectiu determinatiu) tres persones
cada persona
alg
ning
pronom
res
cadasc
treballa poc
gens bonic
adverbi
tan agradable
molt lluny
una dotzena dous
un grup de persones
substantiu
un grapat darrs
una miqueta de pa
Tenint en compte les diverses possibilitats de quantificaci i el grau de

precisi que hi aporten, els quantificadors es classifiquen en numerals,
indefinits i quantitatius:
numeral Enguany hem vist tres obres de teatre.
indefinit Enguany hem vist algunes obres de teatre.
quantitatiu Enguany hem vist moltes obres de teatre.
En el present captol sanalitzen els quantificadors numerals, i en els dos
segents, els quantificadors indefinits i els quantitatius.
18.2. Classes de numerals

Els numerals indiquen quantitat o orde de manera precisa i es
classifiquen segons el tipus de referncia numrica que expressen:
141
Taula 18.2:
Les classes de numerals
numerals
classe referncia numrica exemples
numeral cardinal quantitat exacta dos, trenta-cinc, mil, etc.
numeral ordinal orde dins duna srie segon, quart, nov, etc.
numeral partitiu fracci mig, ter, dcim, etc.
numeral multiplicatiu multiplicitat doble, triple, qudruple, etc.
numeral collectiu pluralitat parell, dotzena, quinzena, etc.
18.3. Els numerals cardinals

Els numerals cardinals indiquen el nombre exacte dunitats en qu es
presenta una entitat:
Dos edificis
Tres piscines
Vint-i-set euros
Els cardinals poden anar precedits de larticle definit en aquells casos en

qu el sintagma nominal es referix a una entitat coneguda, com es pot
observar en el contrast de les oracions segents:
sintagma nominal indefinit Dnam tres pomes.
sintagma nominal definit Dnam les tres pomes que queden.
Amb un carcter igualment definit, els numerals poden anar precedits
del quantificador indefinit tot en aquells casos en qu el sintagma
nominal fa referncia a una entitat ja presentada en el discurs. La
presncia del quantificador indefinit sol comportar leliminaci de
larticle definit, per en la llengua antiga i en alguns parlars valencians
es mant ls de larticle.
Tots tres coincidiren en la resposta. o Tots els tres coincidiren en la
(Les tres persones ja conegudes) resposta.
Tamb poden anar precedits de larticle indefinit en casos en qu es fa
referncia a una quantitat aproximada:
Hem repartit unes tres-centes entrades.
18.3.2. La forma dels numerals cardinals

Els numerals cardinals tenen les formes segents:
142
Taula 18.3:
Els numerals cardinals
cardinals
0 zero 17 dsset (o disset) 50 cinquanta
1 u, un 18 dhuit (o divuit) 60 seixanta
2 dos 19 dnou (o dinou) 70 setanta
3 tres 20 vint 80 huitanta (o vuitanta)
4 quatre 21 vint-i-u, vint-i-un 90 noranta
5 cinc 22 vint-i-dos 100 cent
6 sis 23 vint-i-tres 101 cent u, cent un
7 set 24 vint-i-quatre 110 cent deu
8 huit (o vuit) 25 vint-i-cinc 200 dos-cents
9 nou 26 vint-i-sis 300 tres-cents
10 deu 27 vint-i-set 1.000 mil
11 onze 28 vint-i-huit (o vint-i-vuit) 1.001 mil u, mil un
12 dotze 29 vint-i-nou 1.010 mil deu
13 tretze 30 trenta 1.100 mil cent
14 catorze 31 trenta-u, trenta-un 2.000 dos mil
15 quinze 40 quaranta 1.000.000 un mili
16 setze 41 quaranta-u, quaranta-un 1.000.000.000.000 un bili
a) El cardinal que designa la unitat pot adoptar la forma u o un. De

manera parallela a larticle indefinit, susa un quan el numeral modifica
un substantiu explcit o implcit:
Dnam un mel daquells.
Dna-men un daquells.
Dna-men un.
De manera parallela al pronom indefinit u (v. 19.3.b), susa la forma u
- El numeral funciona com un ordinal (v. 18.4.2.d): la pgina u, els
captols u i el dos, lu de gener.
- Fa referncia al nom del nmero: el nmero u; u, dos, tres...; lu, el dos,
el tres...
- En general, sempre que no funciona prpiament com a modificador
dun substantiu:
Ja han marcat algun gol? S, van dos a u.
Entreu en silenci, i u a u.
OBSERVACI: En alguns parlars la forma un sols susa amb un substantiu explcit;
en altres, en canvi, la forma un es tendix a generalitzar en tots els contexts.
b) Els cardinals no presenten variaci de gnere, amb lexcepci de
un, que t la forma femenina una, i cent, que en plural adopta la forma
masculina cents i la femenina centes:
un llibre i una llibreta
tres cents llibres i tres centes llibretes
06-A-MORFOLOGIA.indd 142 16/9/08 12:04:16

143
OBSERVACI: Usats com a ordinals, els cardinals que admeten variaci de gnere
adopten exclusivament la forma prpia del mascul (v.18.3.2.a i 18.4.2.d):
La pgina tres-cents, la pregunta vint-i-dos.
El cardinal dos tamb admet variaci de gnere en els registres formals:
dos llibres i dos llibretes o dos llibres i dues llibretes
OBSERVACI: La variaci era normal en la llengua antiga, encara que en alguns

casos tamb es documenta la forma dos amb valor femen, com es pot
observar en els exemples segents, els dos primers amb dues i els dos ltims
amb dos:
Mas dich que oraci devota s coltell tallant de dues parts, Sant Vicent
Ferrer, Sermons.
E pres dues palles, una largua e laltra curta, Joanot Martorell, Tirant lo
Blanch.
Tal voler naix en part per ignorana, / e compost s de nostres dos natures,
Ausis March, Poesies.
Yo t demanat ab les darreres letres ia dos vegades, Joan Esteve, Liber
Elegantiorum.
La prdua de la variaci, produda en valenci i en altres parlars,
segurament es deu a la imitaci dels altres cardinals sense variaci.
c) Els cardinals mili, bili, trili, etc., sn substantius, i tenen, per
tant, formes de plural: Shan gastat molts milions per a posar en marxa
lempresa. Per aix susen en plural quan van precedits dun numeral que
designa ms duna unitat: dos milions, tres bilions, etc. Tamb t forma
de plural el cardinal cent: dos-cents convidats, tres-centes persones.
OBSERVACI: El cardinal un s singular per definici, per adopta el plural amb
substantius que tenen el valor de pluralia tantum, com per exemple ulleres,
tisores: Noms t unes ulleres, no tres. Els altres cardinals, en canvi, sols
admeten el plural quan susen com a substantius: Els dosos i els tresos. Ha tret
dos sisos i quatre sets. En aquells casos en qu susen com a adjectius solen
mantindres invariables: els difcils anys quaranta; la dcada dels setanta (o dels
anys setanta); sn les set (aix s, les set hores).
d) En els cardinals composts, el guionet susa per a separar desenes i
unitats, duna banda, i unitats de centena i centenes, de laltra:
trenta-tres, quaranta-cinc
dos-cents, quatre-centes
Cal assenyalar que, en el cas de la vintena, entre els dos components
sintercala la conjunci i: vint-i-dos, vint-i-tres, etc.
e) Els cardinals seguixen les normes generals dapostrofaci, tant si
sescriuen amb lletra com si sescriuen amb xifra (v. 5.4.2.d):
lu de maig o l1 de maig
l11 de gener o lonze de gener
f) Dacord amb una tradici tipogrfica prou estesa, dins del text, els
cardinals se solen escriure amb lletra del zero al nou i amb xifres a
partir del 10:
La pgina dos i la 34 estan ratllades.
Noms caben nou taules en laula 205.
144
18.4. Els numerals ordinals

Els numerals ordinals indiquen el lloc que ocupa una entitat dins duna
srie. Els ordinals presenten variaci de gnere i de nombre. Els quatre
primers ordinals tenen formes no relacionades directament amb els
cardinals corresponents:
Taula 18.4:
Els quatre primers ordinals
singular plural
1r, I primer primera primers primeres
2n, II segon segona segons segones
3r, III tercer tercera tercers terceres
4t, IV quart quarta quarts quartes
Hi ha tamb altres ordinals que presenten formes de base llatina:

Taula 18.5:
Els ordinals de forma culta
singular plural
5t, V quint quinta quints quintes
6t, VI sext sexta sexts sextes
7m, VII sptim sptima sptims sptimes
8u, VIII octau octava octaus octaves
10m, X dcim dcima dcims dcimes
20m, XX vigsim vigsima vigsims vigsimes
30m, XXX trigsim trigsima trigsims trigsimes
40m, XL quadragsim quadragsima quadragsims quadragsimes
50m, L quinquagsim quinquagsima quinquagsims quinquagsimes
60m, LX sexagsim sexagsima sexagsims sexagsimes
70m, LXX septuagsim septuagsima septuagsims septuagsimes
80m, LXXX octagsim octagsima octagsims octagsimes
90m, XC nonagsim nonagsima nonagsims nonagsimes
Per, de manera general, els ordinals es formen afegint el sufix -/-ena

al cardinal parallel:
145
Taula 18.6:
Els altres ordinals
singular plural
5, V cinqu cinquena cinquens cinquenes
6, VI sis sisena sisens sisenes
7, VII set setena setens setenes
8, VIII huit (o vuit) huitena (o vuitena) huitens (o vuitens) huitenes (o vuitenes)
9, IX nov novena novens novenes
10, X des desena desens desenes
11, XI onz onzena onzens onzenes
12, XII dotz dotzena dotzens dotzenes
20, XX vint vintena vintens vintenes
21, XXI vint-i-un vint-i-unena vint-i-unens vint-i-unenes
100, C cent centena centens centenes
1000, M mil milena milens milenes
18.4.2. Aspectes formals i sintctics

a) Tant les formes cultes com les patrimonials amb el sufix -/-ena sn
acceptables.
OBSERVACI: No obstant aix, cal tindre en compte que les formes cultes
susen com a substantius en alguns casos; per exemple, per a referir-se a
determinades estrofes (una octava, una dcima), a intervals musicals (una
quinta, una sexta) o a altres elements (una novena).
b) A partir de lordinal 4t, en la llengua colloquial es recorre
habitualment a la construcci el que fa tant, on tant val pel cardinal
corresponent: el que fa cinc, el que fa sis, etc.
c) Els ordinals primer i segon presenten sempre variaci de gnere i de
nombre: la primera volta, la segona porta, les segones proves, ha arribat la
segona.
OBSERVACI: En alguns parlars valencians, lordinal primer es mant invariable
quan precedix un femen singular (la primer volta) i lordinal segon no presenta
flexi de gnere (la segon porta, les segons proves, ha arribat la segon). Les
formes sense variaci no sn acceptables en els registres formals.
d) Els cardinals susen amb el valor dels ordinals quan es posposen a un
nom propi i sn superiors a deu: Joan III (tercer), per Joan XXIII (vint-i-
tres). Tamb susen els cardinals en aquells casos en qu es posposen
a un substantiu i es pot pressuposar el nom nmero: la pgina tres (o la
pgina nmero tres), el captol vint-i-u (o el captol nmero vint-i-u).
e) Per a expressar el primer dia dun mes es pot usar lordinal primer,
per s ms habitual el cardinal u: lu de mar. Per a la resta de dies,
susen nicament els cardinals: el vint-i-cinc dabril, el nou doctubre.
f) En els ordinals composts, susa el guionet en els mateixos casos que
en els numerals cardinals (v. 18.3.2.d):
vint-i-dos
quaranta-cinquena
146
g) Els numerals ordinals poden representar-se amb lltima lletra

del nom al costat de la xifra o b amb lltima lletra volada, amb punt
abreviatiu o sense (v. 6.3.1.f):
1r, 1r., 1.r o 1r primer
4a, 4a., 4. o 4 quarta
h) Dacord amb una tradici tipogrfica prou estesa, les abreviatures dels
ordinals en xifres romanes se solen escriure en versaleta minscula
quan acompanyen una paraula que sescriu en minscula (v. 6.2.3.a):
El segle xvii
El volum ii de les obres completes
18.5. Els numerals partitius

Els partitius expressen parts de la unitat i tenen la mateixa forma que els
ordinals, excepte en els casos segents:
Taula 18.7:
Els numerals partitius
singular plural
1
/2 mig mitja mitjos mitges
1
/3 ter tera teros terces
Els partitius es reforcen sovint amb el substantiu part: una quarta part
dels ingressos. Amb este valor tamb susa lordinal tercera: una tercera
part dels ingressos. En el cas de , susa mitat (o meitat): La mitat dels
ingressos.
18.6. Els numerals multiplicatius

Els numerals multiplicatius expressen el nombre de vegades que
saugmenta una entitat:
Taula 18.8:
Els numerals multiplicatius
multiplicatius
2 voltes ms doble
3 voltes ms triple
4 voltes ms qudruple
5 voltes ms quntuple
6 voltes ms sxtuple
Aspectes formals sobre els numerals multiplicatius:

a) Els multiplicatius tamb admeten, amb lexcepci de doble, variaci
de gnere quan tenen el valor de tantes voltes una xifra: una quantitat
quntuple (o quntupla) que una altra. Per sn invariables si designen
el nombre delements que componen una entitat: la triple aliana, la
qudruple confrontaci.
147
b) En la llengua parlada, es recorre sovint a la construcci tantes vegades

(o voltes) ms, sobretot a partir de qudruple: quatre voltes ms alt, sis
vegades ms car.
18.7. Els numerals collectius

Els numerals collectius expressen conjunts formats per un nombre
concret dentitats. Els collectius pertanyen a la classe dels substantius
i, normalment, tenen la mateixa forma que els ordinals femenins
reproduts en la taula 18.6, com en el cas de dotzena (12), vintena (20),
trentena (30), centena (100):
Una dotzena dous
Una vintena de participants
Una trentena de persones
En canvi, tenen una forma especfica, generalment masculina, els
collectius parell (2), tern i terna (3), qern (4), quintern (5), centenar (100),
milenar i miler o miller (1.000).
A ms dels collectius citats, nhi ha que susen amb un valor especfic i
sense un valor prpiament quantitatiu:
Taula 18.9:
Els numerals collectius amb valor especfic
collectius
peces i conjunts musicals duo, duet (2), trio, tercet (3), quartet (4), quintet (5), etc.
nombre de sllabes monosllab (1), bisllab (2) , trisllab (3), etc.
nombre de versos dstic (2), tercet (3), quartet i quarteta (4), octava (8), etc.
nombre dangles triangle (3), tetrgon (4), pentgon (5), hexgon (6), etc.
nombre de cares dun poliedre tetraedre (4), pentaedre (5), hexaedre (6), heptaedre (7), etc.
perodes de mesos bimestre (2), trimestre (3), quadrimestre (4), semestre (6).
perodes danys bienni (2), trienni (3), quadrienni (4), quinquenni (5), etc.
efemrides cinquantenari (50), centenari (100), millenari (1.000), etc.
franges dedat quinquagenari (50), octogenari (80), nonagenari (90), etc.
148
19. ELS QUANTIFICADORS: ELS INDEFINITS

Els quantificadors indefinits indiquen quantitat de manera imprecisa o
aproximada, de tot a res, per sense especificar ni individualment ni en
conjunt les entitats que es designen:
Tots els assistents
Alguns assistents
Diversos assistents
Cap assistent
Cal advertir que, segons lespecificaci que aporten, els indefinits poden
tindre un valor universal o no universal. Els primers fan referncia a la
totalitat del conjunt que quantifiquen, i els segons, a una part del conjunt
si sn afirmatius (o existencials), o a cap element si sn negatius (o no
existencials):
Taula 19.1:
Els tipus de quantificadors indefinits
tipus de quantificador exemples
Tots els assistents
Cada assistent
universal
Cadascun dels assistents
Sengles assistents
Alguns assistents
afirmatius (o existencials)
Diversos assistents
no universal
Ning
negatius (o no existencials)
Cap assistent
Des dun punt de vista sintctic, els indefinits poden funcionar com
a especificadors dun substantiu (els quantificadors nominals) o com
a pronoms. Els primers, a ms, no tenen un comportament sintctic
homogeni, ja que, segons el cas, poden precedir o seguir un determinant,
ocupar la mateixa posici que els determinants o encapalar una
construcci partitiva (en la qual el quantificador designa una part del
conjunt a qu es referix el sintagma nominal precedit per de). En alguns
casos, com es veur ms avant, tamb poden posposar-se al substantiu.
149
Taula 19.2:
Les classes sintctiques dels indefinits
classe de paraules posici exemples
Tots els assistents
precedint un determinant
Totes aquelles assistents
Alguns assistents
en la mateixa posici que un
Qualsevol assistent
determinant
Cada assistent
quantificador nominal Alguns dels assistents
en la mateixa posici que un
(o adjectiu determinatiu) Qualsevol dels assistents
determinant en una construcci
Uns quants dels assistents
partitiva
Cap dels assistents
Uns altres assistents
seguint un determinant o un altre Els diferents assistents
quantificador Els mateixos assistents
Molts altres assistents
Han assistit tots
pronom No ha assistit ning
Treballa per a altri
19.2. Els quantificadors nominals

Els quantificadors nominals (anomenats adjectius determinatius per la
gramtica tradicional) modifiquen un substantiu explcit o implcit:
He llegit totes les seues novelles; algunes (novelles) mhan agradat
molt, per les altres (novelles), gens.
En lexemple anterior, lindefinit tots modifica el substantiu explcit
novelles, per els indefinits alguns i altres modifiquen un substantiu
(novelles), que pot aparixer explcit, per que normalment tendix
a elidir-se pel fet que ja ha aparegut en el discurs previ i s
informativament innecessari.
Pel fet de funcionar com a modificadors, concorden en gnere i nombre
amb el substantiu que modifiquen, encara que hi ha indefinits que
sn invariables pel que fa al gnere, i altres que, dacord amb el seu
significat, noms tenen forma de singular o de plural:
150
Taula 19.3:
Els quantificadors nominals
singular plural
un una uns unes
algun alguna alguns algunes
ningun ninguna ninguns ningunes
cert certa certs certes
altre altra altres altres
mateix mateixa mateixos mateixes
tot tota tots totes
qualsevol qualssevol
tal tals
cada un cada una
cadascun cadascuna
uns quants unes quantes
diversos diverses
nombrosos nombroses
ambds ambds (o ambdues)
diferents
sengles
cada
cap
Els indefinits presenten propietats sintctiques i semntiques ben

diferenciades. Per a presentar-los duna manera mnimament conjunta,
els agruparem segons que tinguen un valor universal, existencial o
negatiu.
19.2.1. Els indefinits universals
Els indefinits universals fan referncia a la totalitat del conjunt que
quantifiquen. Tenen un valor universal tot, cada, cadasc, cadascun, etc.
a) Lindefinit universal tot t usos i accepcions diferents. En primer lloc,
pot funcionar com a predeterminant i encapalar un sintagma nominal
definit (amb determinant definit), i designar la globalitat dentitats dun
conjunt o el fet que lentitat es pren tota sencera:
Tots aquells geranis
Totes les meues amigues
Tota la vesprada del dissabte
OBSERVACI: A causa del seu carcter perifric dins del sintagma nominal
definit, lindefinit pot aparixer en posici postverbal, encara que es referisca
a un sintagma nominal en funci de subjecte que designa una pluralitat. Pot
comparar-se, per exemple, el parallelisme de les oracions segents: Tots els
representants sindicals assistiren a lacte i Els representants sindicals assistiren
tots a lacte. En els dos casos, el quantificador tots es referix al sintagma
nominal els representants sindicals, per en el segon rep una interpretaci
destacada a causa de la seua posici postverbal.
En aquells casos en qu el sintagma nominal definit cont un numeral
cardinal, lindefinit pot reemplaar larticle definit, com ja sha indicat
ms amunt (v. 18.3.1): Tots tres (o tots els tres) coincidiren en la resposta.
Amb una funci definida, tamb pot modificar un pronom personal (tota
tu, tots nosaltres) o un topnim, igual com el partitiu mig (Es va recrrer
151
tota Valncia en quatre hores, Mig Castell acud a lacte dhomenatge).

En segon lloc, pot aparixer sense cap altre especificador en sintagmes
nominals indefinits:
Tot participant en la carrera ja hauria de conixer les normes.
Finalment, no funciona prpiament com a indefinit sin com a quantitatiu
de grau (equivalent a molt) quan es combina amb un adjectiu:
Quan va sentir el seu nom es fu tot roig. (molt roig)
Va arribar tota acalorada. (molt acalorada)
Les dones tenien els ulls tots plorosos. (molt plorosos)
Els xiquets tenien les mans totes brutes. (molt brutes)
OBSERVACI: Lindefinit tot tamb funciona com a quantitatiu de grau equivalent

a molt quan es combina amb un adverbi: Parlava tot lentament (molt
lentament). A ms, pot usar-se introduint una oraci de gerundi per a
emfatitzar el valor de simultanetat: Els xiquets baixaven lescala tot cridant.
b) Lindefinit cada designa, com tot, un conjunt, per individualitzant-
ne els elements, de manera que t un significant equivalent a tots i
cada un: Cada opositor va disposar dun mxim dhora i mitja, aix s,
tots i cada un dels opositors. Ls de cada s general en expressions
temporals modificant substantius com ara dia, setmana, any, etc.
Cada dia que el veig li ho recorde.
Cada dimarts fem festa.
Cada hivern et queixes que fa molt de fred.
Cada any ens reunim per a passar uns dies junts.
En construccions partitives en qu es designa una entitat del conjunt,
susa lindefinit cada acompanyat de les formes un o una o b lindefinit
cadascun o cadascuna:
He donat un caramel a cada un dels teus nebots.
Cadascuna de les persones que intervingueren express una opini
diferent.
OBSERVACI: En la llengua antiga, eren molt habituals les formes cascun i

cascuna, que en lactualitat han quedat redudes a certs parlars i a certes
expressions. En lactualitat mant una certa vitalitat la forma pronominal
casc (v. 19.3.b).
c) Lindefinit sengles t un significat distributiu i equival a un per a
cadascuna de les entitats esmentades. En lactualitat t un s restringit,
ja que se sent com a arcaic i molt formal, i amb el mateix valor susen els
indefinits cadascun o cada un:
Els dos amics portaven sengles carpetes. (una carpeta cadascun)
A les bessones els van regalar sengles nines. (una nina a cada una)
d) Lindefinit ambds t el valor de les dos persones o coses
esmentades. Com en el cas de sengles, t un carcter formal i restringit,
i en el seu lloc solen usar-se les construccions els dos i tots dos:
Ambds professors tenen una opini pareguda. (els dos professors)
OBSERVACI: Com ocorre amb el numeral dos (v. 18.3.2.b), lindefinit ambds pot
usar-se com a invariable o com a variable, i per tant la forma ambds alterna
amb la distinci ambds/ambdues: ambds professors i ambds (o ambdues)
professores.
152
e) Lindefinit qualsevol designa una entitat dun conjunt sense importar

quina:
Aix tho podria contestar qualsevol estudiant de Secundria.
Qualsevol dia et dir que ja no vol viure amb tu.
A diferncia daltres indefinits, qualsevol es pot posposar tamb al
substantiu, context en qu funciona com a adjectiu amb un valor
dindistinci, i concorda en nombre amb el substantiu que modifica:
Vindran un dia qualsevol.
Deixam tres bolgrafs qualssevol.
OBSERVACI: Cal remarcar que el plural qualssevol s purament grfic, ja

que oralment no es diferencia del singular qualsevol. En la llengua antiga,
qualsevol tamb admetia les formes femenines qualsevulla i qualssevulla,
que en lactualitat se senten com a arcaiques i molt formals: Busca una flor
qualsevulla i dibuixa-la. Busca unes flors qualssevulla i dibuixa-les.
19.2.2. Els indefinits existencials

Els indefinits existencials fan referncia a una part del conjunt que
quantifiquen i no a la totalitat. Tenen un valor existencial un, algun, cert, etc.
a) Lindefinit un coincidix formalment amb larticle indefinit un i amb el
numeral cardinal un. Encara que alguns autors consideren que lindefinit
i larticle sn la mateixa paraula, generalment saccepta que es tracta
de lindefinit quan un especifica vagament un substantiu sense el menor
mats indicatiu de quantitat:
Aix sha destudiar a partir dun bon text.
Necessitem una persona que spia alemany.
b) Lindefinit algun assenyala lexistncia dalmenys una entitat. Dacord amb
este valor, designa un nombre redut indeterminat de persones o coses:
Segur que podr ajudar-te algun amic teu.
Shan malvat alguns tarongers.
Deu haver-hi alguna persona dins de lascensor.
Tamb indica una certa quantitat, ni poc ni massa:
Encara tenim alguna esperana de guanyar.
c) Lindefinit cert t un significat prxim a algun, i designa una entitat
per sense especificar de quina es tracta. En singular sol anar precedit
de larticle indefinit:
Hi ha un cert malestar entre ells.
La seua declaraci va causar un cert escndol.
OBSERVACI: Tamb susa larticle en aquells casos en qu equival a tal i modifica

un nom propi: Ha preguntat per tu una certa Empar.
Amb tot, larticle somet en algunes expressions en qu va precedit duna
preposici i en plural:
De certa persona, val ms no parlar-ne.
En certa manera, cal reconixer que t ra.
Fins a cert punt, s preferible que no spia res.
Hi ha certs temes que no puc tractar amb ella.
No et refies de certes persones que consideres amigues.
En certs casos, val la pena callar.
153
OBSERVACI: Tot i la proximitat a algun, lindefinit cert t un major grau

despecificitat i no pot usar-se quan es dubta o es qestiona lexistncia de
lentitat designada. Per aix, no podria reemplaar a algun en una oraci
com ara: Han arribat ja alguns estudiants? Per contra, lindefinit cert resulta
ms adequat que algun en casos en qu, tot i la indeterminaci de lentitat
designada, s clara la seua existncia: Hi ha certes coses que no li diria mai.
d) Lindefinit altre susa generalment precedit de larticle o dun altre indefinit:
Vam parlar de lencontre de laltre dia.
He vist una altra pellcula alemanya.
Veges si trobes alguna altra soluci.
Demana informaci en qualsevol altra oficina.
Les altres persones consultades opinaven igual.
En singular, ls sense cap altre especificador s poc habitual i es limita
a casos molt concrets com els que sexemplifiquen tot seguit (i que sovint
admeten tamb lespecificador un):
Taula 19.4:
Usos de la forma singular de lindefinit altre com a nic especificador
context exemples
En expressions iteratives amb vegada o volta Altra volta tu per ac! (o Una altra volta tu per ac!)
Daltra banda, the de dir que ltimament el trobe
molt envellit.
En certes locucions conjuntives
s segur que vindr; daltra manera, ja ens hauria
avisat.
Un dia o altre li ho haurs de dir.
En certes construccions disjuntives
Una cosa o altra haurem de fer.
En oracions negatives amb el valor de cap altre No hi ha altre remei.
Conec altra gent que pensa igual (o Conec una altra
En combinaci amb el substantiu collectiu gent
gent que pensa igual).
En plural, ls sense cap altre especificador s ms habitual, sobretot en

posici de complement:
Busca altres persones que et puguen ajudar.
Hi ha altres faenes que encara shan de fer.
Altres especialistes opinen de manera diferent.
OBSERVACI: En la construcci coordinada amb un, els dos quantificadors poden

anar precedits de larticle o usar-se sense larticle (depenent del carcter
definit o indefinit de la construcci): Uns i altres pensaven igual. Els uns i els
altres pensaven igual.
e) Els indefinits diferents i diversos tenen un valor intrnsecament plural i
designen un conjunt no determinat dentitats:
Aix mateix ja mho han dit diverses persones.
He pensat telefonar-te diferents vegades, per no mhe atrevit mai.
OBSERVACI: En la llengua antiga tamb susava lindefinit mant (i les formes

flexives manta, mant i mantes), que tenia un valor collectiu equivalent a
nombrosos, nombroses. Encara que ha mantingut un cert s, sobretot en la
llengua escrita, en lactualitat se sent com a arcaic, i amb el seu valor susen
altres recursos, com ara lindefinit nombrs (o nombroses) o el quantitatiu molts
(o moltes): El soroll es repet mantes vegades durant la nit (moltes vegades).
154
f) Lindefinit mateix pot anteposar-se o posposar-se a lelement que

modifica, i assumix un valor diferent en cada cas. Anteposat al substantiu
apareix precedit dun determinant, i establix una relaci didentitat o de
semblana amb una entitat coneguda o apareguda en el discurs previ:
Vindran els mateixos professors que lany passat.
Complim anys el mateix dia.
s clar que tenim les mateixes idees poltiques.
OBSERVACI: Colloquialment, susa la forma femenina mateixa invariablement

darrere dels pronoms personals, amb valor didentitat: Ho faran ells mateixa.
Posposat, en canvi, es comporta com a element emfatitzador, i assenyala
que es tracta precisament de lentitat designada i no duna altra, o
que el que es diu s exactament aix i no duna altra manera. Amb el
valor emftic, pot combinar-se amb pronoms personals, amb certs
adverbis o amb substantius, i es mant com a invariable en la forma
masculina singular. Segons el context equival a fins i tot, per exemple,
exactament o en persona:
Dem mateix comprar els plantons dolivera.
Ella mateix podria encarregar-sen.
Son pare mateix ha treballat en un magatzem de taronja.
El van agafar en la frontera mateix.
OBSERVACI: Amb el valor didentitat o de semblana no s possible elidir el

substantiu i atorgar a lindefinit un valor pronominal. En una oraci com ara
Vam anar a veure Vicent i ell els don la carta, el pronom ell admetria lindefinit
com a quantificador emftic (i ell mateix els don la carta), per no amb un
valor anafric didentitat (i, per tant, no seria possible i el mateix els don
la carta). Amb un valor anafric, susaria el pronom personal ell, com en
lexemple comentat, o el demostratiu (i aquest els don la carta).
Lindefinit mateix tamb susa amb el valor didentitat com a refor dels
pronoms reflexius, amb els quals s que concorda en gnere i nombre:
Carme sempre parla de si mateixa.
Ens vam enviar la carta a nosaltres mateixos.
g) Lindefinit tal susa per a referir-se a una entitat ja coneguda o
apareguda en el discurs previ, per que es preferix no explicitar de
manera ms precisa. Pot aparixer com a nic especificador o estar
precedit per un:
Tal dia com hui el van batejar en la parrquia de Sant Vicent.
No mho crec, que Empar thaja contestat amb tals paraules.
Jo no he usat mai un tal vocabulari.
OBSERVACI: Lindefinit tamb susa amb un valor pronominal en alguns proverbis

o frases fetes (Tal fars, tal trobars; Tal dirs, que ning no et creur) i com a
substitut dun nom propi (Firmat: en tal), en correlaci amb tal altre si es designa
un segon nom (Em va confessar que ho havien fet en tal i en tal altre).
19.2.3. Els indefinits negatius

Els indefinits negatius tenen un valor no existencial, i en oracions
negatives o equivalents indiquen que no existix cap entitat que responga
a les caracterstiques designades:
No tinc cap bolgraf blau. Et servix el negre?
155
Em pense que no vindr cap dels meus amics.

Com ocorre amb altres paraules negatives, lindefinit cap tamb es pot
usar en oracions interrogatives o en la prtasi de les condicionals amb
un valor no negatiu (v. 27.7.2.3.c):
Saps si mhan deixat cap encrrec? (algun encrrec)
Si tens cap dubte, no patisques i tira avant. (algun dubte)
Lindefinit cap t com a variant lindefinit ningun (i les formes flexives
ninguna, ninguns i ningunes). En lactualitat cap s ds majoritari en els
registres formals, per ningun encara es mant amb una certa vitalitat:
Ac no hi ha cap (o ninguna) persona que et puga respondre.
No tenen cap (o ningun) amic en aquella ciutat.
OBSERVACI: En alguns parlars, lindefinit cap susa seguit de la preposici de i

un substantiu en singular: No tinc cap de diccionari de rus. No hi havia cap de
xiquet. Per, en general, no s habitual ls de la preposici en els registres
formals: No tinc cap diccionari de rus. No hi havia cap xiquet.
Lindefinit cap noms susa amb substantius comptables. Amb els
substantius no comptables noms s possible ls del quantitatiu gens
(v. 20.3.e).
No tinc cap bicicleta.
No ha arribat cap autobs.
No ens queda gens darrs.
No t gens de fam.
Ho fan sense gens dinters.
Aix no t gens dimportncia.
19.3. Els pronoms indefinits

Els indefinits que funcionen com a especificadors nominals tenen
en diferents casos un correlat pronominal formalment prxim, com
es pot observar en la taula 19.5, on es reproduxen els pronoms i
els quantificadors nominals amb funci despecificador (en la forma
masculina singular, en el cas que siguen variables):
Taula 19.5:
Pronoms i quantificadors nominals
pronom quantificador nominal
u un
alg algun
cada u cada un
cadasc cadascun
ning cap
altre
altre
altri
tots (o tothom) tot
hom
qualsevol qualsevol
res
156
a) Amb lexcepci daltre i de res, els altres pronoms tenen un carcter

hum i es referixen a persones:
Aix no ho pot fer qualsevol. (qualsevol persona)
Aix no ho pot fer ning. (cap persona)
Aix ho deu poder fer alg altre. (qualsevol altra persona)
b) En els quatre primers casos arreplegats en la taula 19.5, els pronoms
acaben en u tnica, i els quantificadors nominal parallels, en u seguida
de n. Ja sha apuntat que els quantificadors nominals poden usar-
se sense el substantiu explcit, cosa que, en algun cas, pot provocar
vacillacions entre ls dels quantificadors nominals (amb nasal) i els
pronoms (sense nasal). Cal tindre en compte que els pronoms tenen
un valor genric i no presenten cap antecedent discursiu; en canvi, els
quantificadors nominals han de tindre un antecedent discursiu (que
s el que justifica lelisi del substantiu), i per aix mateix poden ser
acompanyats de la construcci anafrica dells o delles:
Taula 19.6:
s de pronoms i quantificadors nominals
pronom quantificador nominal
Els meus amics no sabien qu regalar-te, per un (dells)
U sempre ha de ser coherent amb les seues idees.
record que tagraden molt les estilogrfiques.
Segur que alg majudar. Tinc molts amics i segur que algun (dells) majudar.
Parlaren els tres candidats i cada un (dells) digu la seua
Cada u digu la seua opini.
opini.
Parlaren els tres candidats i cadascun (dells) digu la seua
Cadasc digu la seua opini.
opini.
OBSERVACI: En la llengua escrita tamb susa el pronom un com a variant de u:

Un sempre ha de ser coherent amb les seues idees. Amb el valor de cadasc o
cada u, en la llengua antiga susava sobretot la forma casc, que ha mantingut
una certa vitalitat fins a lactualitat en expressions com ara Casc en sa casa i
Du en la de tots o Casc s casc.
c) El pronom altri en lactualitat susa exclusivament en construccions
preposicionals i en contexts molt concrets:
Ja no treballa per a altri.
Mals daltri, rialles sn.
Amb lexcepci dexpressions com les citades, susa un altre (alg altre,
ning altre o cap altre, segons el context): Un altre ni thaguera contestat!
Aix que ho faa alg altre. Cap altre ho far millor.
Lindefinit altre tamb susa com a pronom neutre amb el valor de una
altra cosa: No es parla daltre. Aix s altre.
d) Amb un valor universal referit a persones, susa la forma de plural tots
o el pronom tothom:
Ac tots pensen igual. o Ac tothom pensa igual.
OBSERVACI: Amb el mateix valor, tamb sutilitza lexpressi tot lo mn, on sha
fixat lantiga forma de mascul lo, o la variant, amb la forma moderna de
larticle, tot el mn: Ac tot lo mn pensa igual. A la festa, ha vingut tot el mn.
157
e) El pronom hom susa com a subjecte de construccions impersonals:

Abans, hom pensava que la terra era plana.
Hom opina que el president introduir canvis en el Gabinet.
En lactualitat se sent com a arcaic i molt formal, i en el seu lloc susen
enunciats de carcter impersonal:
Abans es pensava que la terra era
passiva pronominal
plana.
construcci presentacional Hi ha qui opina que el president

amb haver-hi introduir canvis en el Gabinet.
Diuen que el president far canvis
s impersonal de dir
desprs de les eleccions.
OBSERVACI: En alguns parlars tamb sutilitza amb un valor impersonal
lexpressi diu que al final de loraci: Apujaran el preu de la gasolina, diu que.
f) El pronom res t un carcter negatiu i designa labsncia duna entitat
no animada:
No he pogut sentir res.
No vol res ms.
Com ocorre amb altres paraules negatives, tamb pot usar-se en
oracions interrogatives amb un valor no negatiu (v. 27.7.2.3.c):
Has dit res? (alguna cosa)
Si vols res ms, dis-mho. (alguna cosa ms)
El pronom res susa seguit de la preposici de davant dadjectius:
No han fet res de bo.
No han trobat res dimportant.
g) En la llengua antiga, el pronom res tenia com a correlat afirmatiu el
pronom quelcom, que en lactualitat se sent com a arcaic i t un s molt
redut. Amb el mateix valor, susa lexpressi genrica alguna cosa:
Hi ha alguna cosa (quelcom) que vullgues comentar-me?
158
20. ELS QUANTIFICADORS: ELS QUANTITATIUS

Els quantitatius expressen una quantitat com a conjunt, sense precisar-
la. Sintcticament, els quantitatius poden funcionar com a quantificadors
nominals (i modificar un substantiu) o com a adverbis (i modificar un
verb, un adjectiu o un altre adverbi):
Taula 20.1:
Les classes sintctiques dels quantitatius
classe de paraules funci exemples
Moltes alumnes
quantificador nominal modificador dun nom
Pocs comensals
Estudia molt
modificador dun verb
Menja poc
Molt estudis
adverbi modificador dun adjectiu
Poc menjadora
Molt lluny
modificador dun adverbi
Un poc lluny
Com es pot observar en els exemples, nicament els quantificadors

nominals establixen relacions de concordana: concretament,
concordana de gnere i de nombre amb el substantiu que modifiquen.
Amb tot i aix, cal tindre en compte que no tots els quantitatius sn
variables.
20.2. Aspectes formals i sintctics

Des dun punt de vista morfolgic, els quantitatius poden ser variables,
invariables pel que fa al gnere o invariables pel que fa al gnere i al nombre:
Taula 20.2:
Els quantitatius
singular plural
molt molta molts moltes
poc poca pocs poques
tant tanta tants tantes
quant quanta quants quantes
bastant bastants
gaire gaires
massa
fora
prou
ms
menys (o manco)
gens
que
159
OBSERVACI: La forma manco, que es documenta des de final de ledat mitjana,

encara es mant amb una certa vitalitat en algunes comarques valencianes,
sobretot en les expressions ms o manco i ni menys ni manco, i en ladverbi
almanco.
Amb la funci despecificadors dun substantiu, alguns quantitatius
susen amb la preposici partitiva de. Tenint en compte ls ms general
en valenci, es poden diferenciar tres grups de quantitatius: els que
adopten sistemticament la preposici de, els que ladopten segons els
casos, i els que no ladopten en cap cas:
Taula 20.3:
s de la preposici partitiva de
s quantitatiu exemples
amb de gens gens de pa, gens de farina, gens de diners
molt molt de pa; molta farina, molts diners, moltes coses
poc poc de pa; poca farina, pocs diners, poques coses
amb de bastant bastant de pa; bastant farina, bastants diners, bastants coses
segons el cas prou prou de pa; prou farina, prou diners, prou coses
quant quant de pa; quanta farina, quants diners, quantes coses
tant tant de pa; tanta farina, tants diners, tantes coses
massa massa pa, massa farina, massa diners, massa coses
gaire gaire pa, gaire farina, gaire diners, gaire coses
sense de
ms ms pa, ms farina, ms diners, ms coses
menys menys pa, menys farina, menys diners, menys coses
OBSERVACI: En alguns parlars valencians, els quantitatius amb de opcional

tamb prenen la preposici quan el substantiu s mascul plural (prou de
diners). En altres, en canvi, els mateixos quantitatius solen usar-se sense
preposici (poc pa). Finalment, cal afegir que en aquells parlars valencians
en qu s viu fora, el quantitatiu susa seguit de la preposici de en tots els
casos (fora de diners).
Com es pot observar en la taula anterior, els quantitatius amb de
opcional, susen amb la preposici quan modifiquen un nom mascul
singular (pa), per no en els altres casos (farina, dies, coses).
A ms dels quantitatius, hi ha tota una srie de locucions quantitatives,
generalment formades a partir dun substantiu, algunes de les quals
tenen un s important i altres es limiten a contexts concrets:
160
Taula 20.4:
Locucions quantitatives
valor locuci exemples
bona cosa de Va comprar bona cosa de regals.
un cabs de Ens va dur un cabs de cireres.
un fum de Fa un fum danys que el conec.
molt un grapat de Feia un grapat danys que no el veia.
un munt de Va portar un munt de taronges.
un munt de Tenia un munt de llibres damunt de la taula.
una muntonada de Tinc una muntonada de faena.
un pessic de Afig un pessic de sal al caldo.
poc un raig de Et pose un raig doli al bollit?
una miqueta (o mica) de Posam una miqueta de vi.
gens ni miqueta (o mica) No tinc gens ni miqueta de fam.
gens
(ni) gota de No t ni gota de fred.
A banda de les locucions quantitatives indicades en la taula anterior, nhi

ha daltres amb funci adverbial (v. 27.6).
Els quantitatius sn quantificadors de grau i assenyalen la posici duna
entitat, duna propietat o dun esdeveniment en una escala gradual: una
escala que va des del grau mxim (molt) al nul (gens) passant pel mnim
(poc). Cal assenyalar, a ms, que la gradaci es pot expressar de tres
maneres diferents:
a) De manera absoluta, aix s, sense mats avaluatiu sobre la posici en
lescala: Treballa molt.
b) De manera relativa, aix s, amb un mats avaluatiu: Treballa massa.
c) De manera comparativa, aix s, per relaci a una altra entitat,
propietat o esdeveniment: Treballa ms que ning.
En la taula 20.5, es classifiquen els quantitatius segons la gradaci que
expressen i tenint en compte el grau en lescala (de major a menor):
Taula 20.5:
Tipus de gradaci
gradaci
absoluta relativa comparativa
molt
que
quant massa ms
fora prou tant
poc bastant menys
gaire
gens
20.3. Els quantitatius no comparatius

a) El quantitatiu bastant t el significat de en una quantitat relativament
gran; en canvi, prou t el significat de suficient:
Tenen bastants diners, per no prou per al ritme de vida que porten.
Han arreplegat bastants firmes contra el projecte, per no saben si nhi
ha prou per a parar-lo.
161
La distinci entre els quantitatius bastant i prou s til en casos com els
anteriors; per, en general, s igualment acceptable ls de prou amb els
dos valors, dacord amb ls majoritari en valenci. De fet, les distincions
anteriors poden expressar-se a travs daltres recursos:
Tenen diners, per no prou per al ritme de vida que porten.
Han arreplegat moltes / un nombre important de firmes contra el
projecte, per no saben si nhi ha prou per a parar-lo.
b) El quantitatiu gaire t el valor de molt en contexts negatius, en les
oracions interrogatives o en la prtasi de les oracions condicionals. En
valenci, sha generalitzat la forma molt en els contexts esmentats:
No fa molt de fred. (gaire fred)
Em van dir que s, per sense molta illusi. (gaire illusi)
Hi havia molta gent en lacte? (gaire gent)
Si hem desperar molt de temps, s preferible que busquem un lloc on
descansar. (gaire temps)
c) Amb el valor de molt o de bona cosa, tamb susa el quantitatiu fora,
viu en algunes comarques valencianes, per purament literari en la resta
de parlars valencians:
T fora (de) diners. (molts diners o bona cosa de diners)
d) El quantitatiu poc susa precedit de un en aquells casos en qu es vol
indicar que se sobrepassa lleugerament la quantitat desitjable o habitual:
Tots estem un poc cansats.
s un poc ms alt que tu.
e) Com es pot observar en la taula 20.3, la majoria dels quantitatius
poden modificar un substantiu no comptable o un substantiu comptable:
molt de pa, molta farina, molts diners, moltes coses. El quantitatiu negatiu
gens, en canvi, sols pot modificar substantius no comptables: gens de pa,
gens de farina, gens de diners.
f) El quantitatiu que t el valor de molt en contexts exclamatius.
Normalment susa amb un valor adverbial com a modificador dadjectius
o dadverbis:
Que bonic que tha eixit el dibuix!
Que b que hages pogut tornar tan rpid!
20.4. Els quantitatius comparatius

Els quantitatius comparatius establixen una relaci entre dos elements,
encara que no sempre apareguen explcits en loraci:
Per sort, ara el xiquet menja ms.
Per sort, ara el xiquet menja ms que abans.
En els dos exemples anteriors, sestablix una comparaci entre el que
menja el xiquet ara i el que menjava abans, encara que nicament
en el segon cas sexpliciten els dos termes de la comparaci. En les
estructures comparatives amb els dos termes explcits, el quantitatiu
sidentifica amb el cap de la construcci comparativa, i el segon terme,
introdut per la conjunci que en lexemple anterior, amb la coda (per a
les oracions comparatives, v. 34.5.8).
162
Tenint en compte la relaci establida entre els elements comparats, es

parla de comparaci digualtat, dinferioritat i de superioritat:
Taula 20.6:
Tipus de comparaci
comparaci exemples
igualtat El xiquet menja com abans.
inferioritat El xiquet menja menys que abans.
superioritat El xiquet menja ms que abans.
Els quantitatius comparatius poden coaparixer amb un altre quantitatiu

no comparatiu, que permet matisar la relaci existent entre els termes
comparats:
Ara guanya un poc ms que abans.
s molt ms estudiosa que tu.
Viu prou ms lluny que nosaltres.
OBSERVACI: Amb un valor dinferioritat, tamb susa la combinaci de

quantitatius ms poc: Ara menja ms poc.
Des dun punt de vista formal, conv tindre en compte que el quantitatiu
tant adopta la forma reduda tan quan modifica un adjectiu o un adverbi:
El teu fill sha fet tan alt com tu. Parla tan de pressa que no lentenc.
163
21. ELS PRONOMS PERSONALS: ELS PRONOMS

FORTS
21.1. Caracteritzaci general: els pronoms forts i els

febles
Sanomena pronom la classe de paraules que equival funcionalment a tot
un sintagma nominal i, en alguns casos, a un sintagma nominal precedit
per una preposici. En general, els pronoms no admeten especificadors
ni complements i formen una classe tancada, en la mesura que est
constituda per un nombre relativament redut delements i no s
possible crear-ne de nous.
Dins de la categoria dels pronoms, sinclouen els pronom personals, els
relatius, els interrogatius i exclamatius, els demostratius neutres i alguns
quantificadors. Els pronoms demostratius i els quantificadors ja han
sigut analitzats en els captols 16 i 18-19. Als relatius i als interrogatius
i exclamatius ens referirem en els captols 24 i 25. Ara, per tant, ens
centrarem en els pronoms personals.
Els pronoms personals designen les persones del discurs, i es
classifiquen en forts (o tnics) i febles (o tons):
Taula 21.1:
Els pronoms forts i febles
pronoms forts pronoms febles
Per mi no patiu. No em pareix malament.
A tu, qui tha demanat lopini? A tu, qui tha demanat lopini?
Caminava davant della. Encara no lha vista ning.
Tinc un encrrec per a vost. Volia comentar-li una cosa.
Nosaltres preferirem no tornar dem. No pots obligar-nos.
A ms de les diferncies de tonicitat, els pronoms forts i els febles

presenten tamb diferncies sintctiques. Els pronoms forts,
concretament, ocupen les mateixes posicions sintctiques que un
sintagma nominal, i per tant poden aparixer en la posici prpia del
subjecte, dels complements directe i indirecte (precedits per a i duplicats
per un pronom feble) o del complement duna preposici:
subjecte Ells tenen ra.
complement directe Isabel em va avisar a mi.
complement indirecte No ens han dit res a nosaltres.
complement duna preposici Hem lluitat molt per vosaltres.
Els febles, en canvi, no poden ocupar cap de les posicions sintctiques
anteriors, i necessriament santeposen o es posposen al verb amb el
qual formen una unitat prosdica:
Ens va avisar.
Va avisar-nos.
No li hem dit res.
Els pronoms forts i els febles tamb presenten en determinats casos
164
diferncies informatives. En funci de complement directe i indirecte,

concretament, s possible usar o b un pronom feble o b un pronom
feble duplicat amb un pronom fort precedit per la preposici a:
Mhan avisat. o Mhan avisat a mi.
Tha preguntat alguna cosa? o Than preguntat a tu alguna cosa?
No els hem dit res. o No els hem dit res a ells.
Ls del pronom feble s lopci no marcada, enfront de ls del pronom
fort i la duplicaci pronominal, que aporten un valor contrastiu i emftic:
un valor que, per al primer dels exemples citats, equivaldria a mhan
avisat a mi i no a cap altra persona.
En funci de subjecte sestablix una oposici semblant entre ls
del subjecte ellptic (que equivaldria a ls dels pronoms febles de
complement directe i indirecte) i ls del pronom fort:
No he parlat amb ning. o Jo no he parlat amb ning.
Mhavies dit que et casaves. o Tu mhavies dit que et casaves.
Arriben dem. o Ells arriben dem.
El subjecte ellptic s lopci no marcada, i el pronom fort, lopci
marcada i contrastiva.
21.2. La forma dels pronoms personals forts

Els pronoms personals en general, i els forts en particular, presenten
diferncies formals relacionades amb les categories de persona, de
nombre i de gnere:
a) Atenent la categoria de persona, els pronoms poden ser de primera,
segona o tercera persona. Els de primera persona designen el parlant, o
emissor de lacte de parla (el jo); els de segona persona, loient, o receptor
de lacte de parla (el tu), i els de tercera persona, la persona, i en algun cas
lentitat no humana, que no participa de lacte de parla (ell o ella).
Observaci: Els pronoms de primera i segona persona sn dctics, ja que es
referixen als dos participants de lacte de parla: el parlant i loient. El de
tercera persona, en canvi, pot tindre un valor dctic o anafric, segons el
context en qu suse. El pronom ell, per exemple, t un valor dctic si susa per
a designar una persona que es troba present en el lloc de lacte de parla, i que
es pot assenyalar amb lndex, encara que no participe en lacte prpiament
dit, com en Mira, ell ens ajudar; en canvi, t un valor anafric si susa per a
referir-se a alg esmentat en el discurs previ, com en lexemple segent: Ahir
vaig parlar amb Carles, i ell personalment em va dir que es casava.
b) Com ocorre amb altres categories nominals, els pronoms tamb
presenten distincions de nombre, i poden ser singulars o plurals. En
la primera i la segona persona, el nombre no sexpressa per mitj de
terminacions flexives, sin per mitj de formes diferents: en la primera
persona, jo o mi per al singular i nosaltres per al plural, i en la segona
persona, tu per al singular i vosaltres per al plural. nicament en el cas
de la tercera persona, loposici de nombre s equivalent a la resta de
classes nominals i sindica per mitj de les terminacions flexives: ell i
ella, per al singular, enfront de ells i elles, per al plural.
Observaci: El diferent comportament formal est relacionat amb les
diferncies de significat que t el plural en cada persona. El plural nosaltres
165
no designa un conjunt homogeni de jos, sin jo ms alguna o algunes altres

persones (jo ms tu, jo ms ell o ella, jo ms ells, etc.). El plural de vosaltres
pot designar un conjunt de tus (un conjunt de receptors), per tamb pot
referir-se al receptor ms una o unes terceres persones (tu ms ell o ella, tu
ms ells, etc.). Noms en el cas de la tercera persona el plural s equiparable
al de les altres classes nominals, i fa referncia a ms duna entitat de la
mateixa classe (a ms duna tercera persona).
c) Pel que fa al gnere, noms els pronoms de tercera persona tenen formes
diferents segons que siguen masculins (ell i ells) o femenins (ella i elles).
Observaci: Els altres pronoms no adopten formes diferents, per de la mateixa
manera que els de tercera persona s que imposen concordana de gnere
als seus modificadors, dacord amb les diferncies sexuals de lentitat que
designen; per exemple, jo sol i jo sola, de manera parallela a ell sol i ella sola.
A ms de les oposicions anteriors, cal tindren en compte unes altres
de ms especfiques, que sanalitzaran de manera detallada ms avant.
Es tracta, concretament, de loposici entre jo i mi, relacionada amb
diferncies funcionals; de loposici entre tu i vost (o vosaltres i vosts),
relacionada amb diferncies de cortesia, i de loposici entre ell (i les
variants flexives) i si, relacionada amb el carcter necessriament
reflexiu del segon.
Tots els pronoms esmentats apareixen arreplegats en la taula segent:
Taula 21.2:
Els pronoms personals forts
singular plural
1a persona jo, mi nosaltres
2a persona tu, vost vosaltres, vosts
mascul ell ells
3a persona femen ella elles
reflexiu si
21.3. Ls dels pronoms personals forts
21.3.1. Loposici entre jo i mi

La distinci entre els pronoms jo i mi t a veure amb oposicions de
carcter funcional, i ms concretament amb diferncies de cas. Com a
norma, el pronom jo susa amb la funci de subjecte, i el pronom mi, en
aquells casos en qu va precedit duna preposici:
Jo s que voldria una explicaci ms detallada.
Ho he proposat jo.
Es va dirigir a mi.
Actuaren contra mi.
Cal remarcar, amb tot, que tamb susa jo quan la preposici regix ms
dun element coordinat:
La protesta anava dirigida contra ella i jo. (per contra ella i contra mi).
Entre tu i jo, podem acabar el treball.
Observaci: Hi ha algunes preposicions o locucions preposicionals (malgrat,

llevat de, segons, ultra) que poden seleccionar el pronom jo, per en general
166
es tracta dusos poc habituals que presenten alternatives ms naturals: Ho

tractar de fer, malgrat jo mateix (malgrat la meua opini). Van votar tots llevat
de jo (menys jo, excepte jo). Segons jo, caldria revisar el document (al meu parer,
segons el meu parer). Cal advertir, a ms, que no s una excepci a ls del
pronom jo el fet que aparega en un context com el segent: Ho van fer sense jo
dir-li res. En lexemple anterior, la preposici no regix el pronom sin loraci
dinfinitiu, i el pronom funciona com a subjecte de linfinitiu i pot ocupar una
posici no contigua a la preposici (sense dir-li jo res).
21.3.2. Les formes de cortesia

Per a referir-se al receptor o als receptors de lacte de parla, la llengua
disposa de diversos pronoms que introduxen diferncies relacionades
amb la dixi social, i ms concretament, amb el distanciament o la
cortesia. Els pronoms tu i vosaltres sn les formes ms neutres i, en
general, denoten confiana i proximitat amb linterlocutor, enfront
de vost i vosts, que sn formes de cortesia que denoten respecte i
distanciament:
Hem organitzat lacte pensant en tu / vost.
Comenarem quan vosaltres desitgeu / vosts desitgen.
Encara que els pronoms vost i vosts designen linterlocutor de lacte
de parla (i siguen per tant pronoms de segona persona), sintcticament
es comporten com els de tercera persona. s per aix que concorden en
tercera persona amb el verb (Qu desitja vost?), i poden ser lantecedent
de pronoms febles de tercera persona (A vost, qu li pareix?).
A ms dels pronoms vost i vosts, tamb existix com a forma de
tractament el pronom de segona persona singular vs, que concorda en
plural amb el verb.
El pronom sha conservat com a frmula de tractament prxim (com
ara en Vs direu, Com et trobes B, i vs?) o b com a frmula de
tractament molt respectus cap a superiors, sobretot en oracions (A vs,
Senyor, alabem).
El pronom vs t un s molt restringit en la llengua actual espontnia.
A pesar daix, el tractament amb la segona persona del plural,
generalment sense el pronom explcit, t un s important en el
llenguatge administratiu i en les comunicacions instructives en qu el
destinatari s collectiu:
Ompliu les caselles buides amb les vostres dades personals.
Distingit senyor: Vos trametem la informaci que heu sollicitat.
Tanqueu la porta.
No fumeu.
Observaci: En la llengua antiga tamb existia el pronom ns, usat amb el

valor de plural majesttic de primera persona del singular per reis, papes o
persones dalta jerarquia: Ns, CalixtIII, vos concedim la butla segent.
En la llengua escrita actual tamb susa, a vegades, el pronom nosaltres
o el verb en primera persona del plural amb un valor singular com a
recurs de modstia, quan lemissor actua com a portaveu dun collectiu
imaginari: Pel que fa a la problemtica esmentada, nosaltres considerem
que caldria introduir reformes importants (nosaltres amb el valor de la
persona que escriu).
167
21.3.3. Els pronoms reflexius

Els pronoms reflexius funcionen com a complements i denoten la
mateixa entitat que el subjecte. En loraci Carles parlava malament de
si mateix, el pronom si s reflexiu, ja que designa la mateixa persona
que el subjecte (Carles) i funciona com a complement de rgim introdut
per la preposici de. Els pronoms forts no tenen formes especficament
reflexives per a la primera i la segona persona, i segons el context poden
funcionar com a reflexius i com a no reflexius.
Taula 21.3:
Els pronoms reflexius i no reflexius de 1a i 2a persona
reflexiu no reflexiu
He fet un dibuix de mi mateix. Ha fet un dibuix per a mi.
Has parlat molt malament de tu mateix. Carles ha parlat malament de tu.
Ens hem comproms amb nosaltres mateixos. Es van comprometre amb nosaltres.
Els de tercera persona, en canvi, tenen una forma especfica de pronom

reflexiu, el pronom si, que pot ser singular o plural, encara que ell (i les
variants flexives) tamb poden usar-se amb valor reflexiu:
Ha fet un dibuix de si / della mateixa.
El director es va nomenar a si / a ell mateix coordinador de la comissi.
Noms pensaven en si mateixos / en ells mateixos .
Com es pot observar en els exemples anteriors, els pronoms reflexius
forts solen reforar-se amb lindefinit mateix, que concorda en gnere i
nombre amb el pronom (v.19.2.2.f). Amb tot, hi ha algunes expressions
ms o menys fixades en qu es prescindix del refor:
La notcia el va posar fora de si.
Es va pegar un colp al cap i va tardar mitja hora a tornar en si.
Pensava entre si que no tornaria a permetre aquella situaci.
Observaci: Els pronoms reflexius plurals presenten una interpretaci recproca

quan cadascuna de les persones designades realitza una acci que recau sobre
una altra persona: Eren germans, per es barallaven contnuament entre ells.
21.3.4. Els pronoms de tercera persona referits a coses

Els pronoms de primera i segona persona designen necessriament
persones (els interlocutors de lacte de parla). Els de tercera persona
tamb designen com a norma persones, per en certs casos es poden
referir a entitats no animades. Per a referir-se a entitats inanimades
no s possible ls dels pronoms forts amb les funcions de complement
directe i indirecte, ja que per a estes funcions la llengua ja disposa de
pronoms febles especfics:
Vaig comprar tres truites i les vaig fer al forn.
Encara no li he posat gasolina al cotxe.
168
En altres funcions tamb s habitual ls de recursos diferents als

pronoms forts; concretament, si van precedits de preposici, ls dels
pronoms en i hi, els demostratius i els relatius, o tamb la simple elisi:
Ja he vist la foto i no vull que men parles. (i no que em parles della)
Han proms noves inversions i tots hi confien per a millorar la
productivitat. (i no confien en elles...)
La ponncia va presentar un nou escrit. En este escrit (o en aquest
escrit, o en el dit escrit, per no en ell...) es plantegen noves propostes.
La directora va presentar un document, en el qual sarreplegaven les
propostes dels socis. (per no en ell...)
Cal que parlem de les condicions, perqu sn lnica base possible per
a lacord. (per no perqu elles...)
Malgrat el que sha assenyalat fins ara, ls del pronom fort de tercera no
resulta estrany en casos com els segents:
a) Quan funcionen com a reflexius, precedits sempre de preposici, i
generalment reforats amb mateix:
Ara han posat pertot portes que sobrin per elles / si mateixes.
El subjecte i el verb concorden entre ells / si .
b) Quan estan modificats per lindefinit mateix, ladjectiu sol o la locuci a
soles:
El motor pot funcionar per ell mateix (o ell sol, o ell a soles).
La naturalesa pot arribar a regenerar-se per ella mateixa (o ella sola, o
ella a soles).
Observaci: En registres formals, tamb s freqent ls del pronom en aquells

casos en qu est modificat per un quantificador: En total shan presentat
quatre projectes dinvestigaci bsica, tres dells procedents destudiants de
la Universitat Politcnica. Es van plantejar solucions, la majoria delles de fcil
execuci. En la llengua espontnia, en canvi, se sol recrrer a solucions com
les que shan esmentat ads, que resulten ms recomanables.
169
22. ELS PRONOMS FEBLES: ASPECTES FORMALS

Els pronoms febles pertanyen a la classe dels cltics, elements tons
que depenen fonolgicament dun element tnic, anomenat hoste. Els
pronoms febles, concretament, tenen com a hoste el verb, respecte al
qual santeposen o es posposen formant una unitat prosdica:
Em pareix b.
Emporteu-vos la pilota!
A ms dels pronoms personals, que, com sha apuntat en el captol
anterior, poden ser forts o febles, hi ha uns altres pronoms febles que
tenen un comportament semblant, i que es tractaran juntament amb els
personals en el present captol. Es tracta del pronom neutre (ho) i dels
anomenats pronoms adverbials (ne i hi):
Ja ho sabia.
Volia comprar-ne quatre.
No hi ha manera dacabar a.
La riquesa de pronoms febles i la variaci formal que els caracteritza
fan recomanable separar els aspectes formals i els aspectes funcionals.
En el present captol sanalitza la forma i la combinaci dels pronoms
febles, i en el prxim, la seua funci.
22.2. Les variacions morfolgiques

De manera parallela als pronoms personals forts, els pronoms
personals febles presenten diferncies formals relacionades amb les
categories de persona (primera, segona i tercera persona), de nombre
(singular i plural), de gnere (mascul, femen i neutre) i de cas (acusatiu
i datiu, s a dir, complement directe i complement indirecte). En canvi,
el pronom neutre i els pronoms adverbials no presenten variaci. Les
diferncies esmentades sesquematitzen en la taula 22.1. En aquells
casos en qu el pronom pot adoptar formes diferents, sindica la que
apareix darrere de verbs acabats en consonant.
Taula 22.1:
Els pronoms febles
singular plural
1a persona me nos
2a persona te vos
mascul lo los
personals acusatiu
femen la les
3a persona
datiu li los
reflexiu se
neutre ho
ne
adverbials
hi
170
Amb lexcepci del pronom reflexiu se, tots els pronoms personals tenen
formes diferents per al singular i el plural. En canvi, nicament els de
tercera persona presenten formes diferents per a loposici de cas, i
noms els acusatius de tercera persona establixen distincions de gnere.
22.3. La posici dels pronoms febles i la variaci

contextual
22.3.1. Pronoms procltics i encltics

Els pronoms febles poden anteposar-se o, al contrari, posposar-se al
verb. En el primer cas reben el nom de procltics (o pronoms procltics);
en el segon, el nom dencltics (o pronoms encltics). Com a norma
general, santeposen al verb, excepte si es tracta dun imperatiu, dun
infinitiu o dun gerundi. En les perfrasis dinfinitiu i de gerundi, i en el
passat perifrstic, a ms, s possible tant lanteposici, dacord amb
la norma general, com la posposici, pel fet destar integrades per un
infinitiu o un gerundi.
Taula 22.2:
Els pronoms procltics i encltics
pronom procltic pronom encltic
Li dna la m. Dna-li la m.
Li donar la m. Volia donar-li la m.
Li ha donat la m. Donant-li la m.
Li va donar la m. Va donar-li la m.
Li est donant la m. Est donant-li la m.
22.3.2. Formes plenes, reforades, redudes i elidides

A causa del seu carcter ton, molts pronoms febles adopten formes
diferents segons siguen procltics o encltics, i segons el tipus de
contacte (voclic o consonntic) que mantenen respecte al verb. Tenint
en compte la forma i la posici dels pronoms, es parla de formes plenes,
redudes, reforades i elidides. En aquells casos en qu hi ha variaci:
a) La forma plena es posposa al verb acabat en consonant (o en diftong
decreixent): donar-me, doneu-me.
b) La forma reduda es posposa a un verb acabat en vocal (que no siga la
semivocal u final dun diftong decreixent): dnam.
c) La forma reforada santeposa a un verb comenat per consonant: em
dna.
d) La forma elidida santeposa a un verb comenat per vocal o h (el
pronom la no selidix si el verb comena amb i o u tones): menvia.
Tot seguit sindiquen les diferents formes que pot adoptar cada pronom:
171
Taula 22.3:
Les formes dels pronoms febles
a b c d e f
forma plena me te se ne lo los nos vos la les li ho hi
forma reduda m t s n l ls ns us
forma
em et es en el els ens
reforada
forma elidida m t s n l l
a) Els pronoms del grup A presenten quatre formes diferents:

Taula 22.4:
Les formes dels pronoms me, te, se i ne
darrere de verb acabat en davant de verb comenat per
consonant vocal consonant vocal
mirar-me miram em mira mescolta
mirar-te mirat et mira tescolta
mirar-se perdres es perd sescolta
comprar-ne compran en compra nadquirix
OBSERVACI: Les formes plenes, amb tot, es mantenen davant de verbs

comenats per consonant en certs casos estereotipats, com ara els modismes
tant me fa, tant se val. Tamb se sol usar la forma plena se davant de verb
comenat per [s] per a evitar lassimilaci amb la s del pronom: No se sap
res encara. Lacte se celebrar dem. En alguns parlars les formes plenes es
mantenen de manera general davant de verb comenat per consonant: me
mira, te parla, se pentina, ne du. Es tracta de formes acceptables, per en els
registres formals sn preferibles les formes reforades.
b) El pronom lo s semblant als del grup A, per amb la diferncia que
presenta la vocal o en la forma plena:
Taula 22.5:
Les formes del pronom lo
mirar-lo miral el mira lescolta
c) Els pronoms del grup C tenen la mateixa alternana voclica, per a

diferncia de lo no presenten forma elidida:
Taula 22.6:
Les formes dels pronoms los i nos
mirar-los mirals els mira els escolta
mirar-nos mirans ens mira ens escolta
OBSERVACI: En la llengua parlada s molt general ls de la forma mos en tots

els contexts. La forma mos, que potser procedix de lencreuament amb la
primera persona del singular me, no s prpia dels registres formals. Com a
alternativa a mos, alguns escriptors valencians tamb han utilitzat la forma
172
nos anteposada al verb, dacord amb ls antic. A partir de la forma reforada

ens, tamb sha produt colloquialment la reducci en es i la posterior
confusi amb el pronom reflexiu se: Es pensvem que vindreu. Tots shem de
morir. Donem-se les mans. No podem entendres.
El canvi noms sha produt quan estos pronoms febles van amb verbs
pronominals, reflexius i recprocs, s a dir, quan el pronom i el verb
coincidixen en persona i nombre, i afecta tamb el pronom vos (a partir de la
reducci en es de lantiga forma eus): Es pensveu una altra cosa. Sheu volgut
com a germans. Podeu agafar-se les mans. No podeu entendres.
d) El pronom vos pot presentar lalternana entre la forma vos i us o
adoptar la forma vos en tots els contexts:
Taula 22.7:
Les formes del pronom vos
mirar-vos escriure-vos / escriure-us vos mira / us mira vos escolta / us escolta
e) El pronom la t, a ms de la forma plena, una forma elidida que susa

davant de vocal diferent de i o u tones:
Taula 22.8:
Les formes del pronom la
lescolta
mirar-la mira-la la mira la ignora
la utilitza
f) Els pronoms del darrer grup no presenten alteracions formals:

Taula 22.9:
Els pronoms febles sense variants formals
mirar-les mira-les les mira les escolta
parlar-li parla-li li parla li escriu
mirar-ho mira-ho ho mira ho escriu
mirar-hi mira-hi hi mira hi escriu
OBSERVACI: Encara que no presente variaci grfica, el pronom ho s que es

pronuncia de manera diferent segons el context en qu aparega
(v. 1.2.2.3.1.a): mirar-ho ([o]); mira-ho, ho escriu ([w]); ho mira ([ew] o [u]).
Tamb el pronom hi adopta la pronunciaci [j] precedit o seguit de vocal: Tu
tamb hi passares. No hi havia ning.
173
22.4. Les combinacions de pronoms febles
22.4.1. Lorde dels pronoms febles

Els pronoms febles poden usar-se en combinacions binries, i molt ms
espordicament, en combinacions ternries o superiors. Lorde dels
pronoms s fix i independent del fet que ocupen una posici procltica
o encltica. Tant les combinacions com lorde, que en cap cas es poden
invertir, figuren en la taula segent:
Taula 22.10:
Lorde dels pronoms febles
3a persona 3a persona adverbials
2a persona 1a persona
reflexiu DATIU acusatiu i neutre
lo
la
te me li ne hi
se los
vos nos los les
ho
OBSERVACI: Dacord amb la taula anterior sn possibles les combinacions de

pronoms pertanyents a diferents columnes, per no els que pertanyen a una
mateixa columna.
22.4.2. La forma dels pronoms febles

Els pronoms febles poden adoptar formes diferents segons la posici
que ocupen respecte al verb i la combinaci en qu apareixen. La forma i
la grafia dels pronoms seguixen les normes generals segents:
a) Els pronoms febles es colloquen junts formant un grup procltic o encltic:
Mho vol dir. o Vol dir-mho.
Li la donar. o Dna-li-la.
b) En posici procltica, els pronoms sescriuen o b separats o b
apostrofats:
Te la comprar dem.
Ja se nha anat.
No men parles.
c) En posici encltica, van lligats al verb o entre ells amb guionets o amb
apstrofs:
Compra-te-la dem.
Vs-ten ja!
No vols dir-mho?
d) En les combinacions en qu apareixen formes elidides o redudes,
lapstrof es colloca tan a la dreta com siga possible:
Ja se nha anat. i Ja sen va anar.
No li lhe portat. i Lil portar dem.
OBSERVACI: El pronom lo adopta la forma elidida l quan es combina amb el

pronom ne, ja que altrament donaria lloc a la forma grfica le, inexistent com
a pronom: Si vols, len farem partcip, de les nostres preocupacions.
174
e) Els pronoms me, te i se adopten les formes plenes quan se situen en el

primer lloc duna combinaci procltica:
Me la van regalar.
Quan te nanirs a Xtiva?
No sem va acudir preguntar per tu.
OBSERVACI: Els pronoms anteriors adopten les formes elidides seguits de ho o
hi: Quan mho dirs? No shi troba, amb un vestit tan modern.
f) En les combinacions en qu el primer pronom acaba en s, el segon
adopta la forma reforada (si en t) tant en posici encltica com
procltica:
Ens els portaran dem. o Emportem-nos-els ja!
Els els vam tornar. o Vam tornar-los-els.
No els en vull dir res. o No vull dir-los-en res.
Com a resum, sarrepleguen a continuaci les formes que presenten
els pronoms en les diferents combinacions binries possibles, i,
concretament, la forma i lorde que adopten els pronoms quan el grup
pronominal apareix davant de verb comenat per consonant, davant de
verb comenat per vocal, desprs de verb acabat en consonant i desprs
de verb acabat en vocal.
175
Taula 22.11:
Les combinacions binries de pronoms
me te lo la ho li ne hi nos vos los les
davant
mel me la mho me li men mhi mels me les
cons.
davant
me l me l/la* mho me li me n mhi mels me les
vocal
me
darrere
-mel -me-la -mho -me-li -men -mhi -mels -me-les
cons.
darrere
-mel -me-la -mho -me-li -men -mhi -mels -me-les
vocal
davant
tem tel te la tho te li ten thi tens tels te les
cons.
davant
te m te l te l/la* tho te li te n thi tens tels te les
vocal
te
darrere
-tem -tel -te-la -tho -te-li -ten -thi -tens -tels -te-les
cons.
darrere
-tem -tel -te-la -tho -te-li -ten -thi -tens -tels -te-les
vocal
davant
len lhi
cons.
davant
el n lhi
vocal
lo
darrere
-len -lhi
cons.
darrere
-len -lhi
vocal
davant
lan la hi
cons.
davant
la n la hi
vocal
la
darrere
-lan -la-hi
cons.
darrere
-lan -la-hi
vocal
davant
lil li la li ho lin li hi lils li les
cons.
davant
li l li l/la li ho li n li hi lils li les
vocal
li
darrere
-lil -li-la -li-ho -lin -li-hi -lils -li-les
cons.
darrere
-lil -li-la -li-ho -lin -li-hi -lils -li-les
vocal
davant
sem set sel se la sho se li sen shi sens se vos sels se les
cons.
davant
se m se t se l se l/la* sho se li se n shi sens se vos sels se les
vocal
se
darrere
-sem -set -sel -se-la -sho -se-li -sen -shi -sens -se-vos -sels -se-les
cons.
darrere
-sem -se t -sel -se-la -sho -se-li -sen -shi -sens -se-vos -sels -se-les
vocal
176
me te lo la ho li ne hi nos vos los les

davant
nhi
cons.
davant
nhi
vocal
ne
darrere
-nhi
cons.
darrere
-nhi
vocal
davant
ens el ens la ens ho ens li ens en ens hi ens els ens les
cons.
davant
ens l ens l/la* ens ho ens li ens n ens hi ens els ens les
vocal
nos
darrere
-nos-el -nos-la -nos-ho -nos-li -nos-en -nos hi -nos-els -nos-les
cons.
darrere
ns-el ns-la ns ho ns-li ns-en ns hi ns-els ns-les
vocal
davant
vos em vos el vos la vos ho vos li vos en vos hi vos ens vos-els vos les
cons.
davant
vos m vos l vos l/la* vos ho vos li vos n vos hi vos ens vos-els vos les
vocal
vos
darrere
-vos-em -vos-el -vos-la -vos-ho -vos-li -vos-en -vos-hi -vos-ens -vos-els -vos-les
cons.
darrere
-vos-em -vos-el -vos-la -vos-ho -vos-li -vos-en -vos-hi -vos-ens -vos-els -vos-les
vocal
davant
els el els la els ho els en els hi els els els les
cons.
davant
els l els l/la* els ho els n els hi els els els les
vocal
los
darrere
-los-el -los-la -los-ho -los-en -los-hi -los-els -los-les
cons.
darrere
ls-el ls-la ls-ho ls-en ls-hi ls-els ls-les
vocal
davant
les en les hi
cons.
davant
les n les hi
vocal
les
darrere
-les-en -les-hi
cons.
darrere
-les-en -les-hi
vocal
*El pronom la mant la forma plena davant de verb comenat per i o u tones.
Precisions sobre les combinacions de pronoms febles:
a) s habitual la posposici del pronom se als pronoms de primera i
segona persona, i al pronom de datiu li: Me sha fet tard (en lloc de Se
mha fet tard). Li sha perdut (en lloc de Se li ha perdut). El canvi dorde no
s acceptable en registres formals.
177
b) Per a evitar el contacte de consonants, en certs parlars s habitual

adoptar una e de suport en casos com Els [e] la portar dem, Vos [e]
naneu ja? La vocal s acceptable en lmbit oral dels parlars en qu
els s prpia, per no t reflex ni en els registres formals ni tampoc en
lescriptura.
c) En els parlars valencians ms septentrionals, el pronom li adopta la
forma hi en combinaci amb un pronom de tercera persona acusatiu, i es
posposa a lacusatiu: Lhi he donat (per Li lhe donat). Ja la hi donar (per
Ja li la donar), etc.
OBSERVACI: La combinaci acusatiu + datiu hi respon a lorde que tenien
els pronoms en la llengua antiga i a la dissimilaci de consonant lateral del
pronom de datiu (per exemple, la li don la hi don). En el primer dels dos
exemples segents es pot observar la combinaci originria sense el canvi de
li en hi, i en el segon, la combinaci ja dissimilada:
Mas sabeu quan la li dar, aquesta possessi?, Sant Vicent Ferrer, Sermons.
Com lo comte hermit sab la grcia que lo rey havia feta a son fill, an
davant ell, agenolls als seus peus e bes-li la m si b lo rey no la y
volia dar, Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.
178
23. ELS PRONOMS FEBLES: ASPECTES FUNCIONALS

Dins dels pronoms febles, els personals de primera i segona persona
tenen un carcter dctic, i designen, respectivament, lemissor i
el receptor de lacte de parla. En canvi, els de tercera persona, el
neutre i els adverbials tenen un carcter anafric i fan referncia a un
antecedent, aix s, a un element aparegut en el discurs previ, com es
pot observar en lexemple segent:
Has trobat ja el portamonedes? No, encara no lhe trobat.
En lexemple anterior, el pronom l t com a antecedent el sintagma
nominal el portamonedes, i reemplaa en loraci on apareix un
constituent oracional equivalent al dit sintagma nominal. La substituci
dun element oracional per un pronom rep el nom de pronominalitzaci.
Respecte a lexemple anterior, per tant, es pot dir que l pronominalitza
el sintagma nominal el portamonedes.
Observaci: En alguns casos, els pronoms no fan referncia a un antecedent
sin a un conseqent, i la referncia s, per tant, catafrica: Quan el veges,
digues al teu germ que es pose en contacte amb nosaltres.
La relaci anafrica existent entre un pronom i el seu antecedent pot
basar-se en la referncia o en el sentit. Es parla danfora de referncia
(o de coreferncia) si lantecedent i el pronom designen la mateixa
entitat, i danfora de sentit si no designen la mateixa entitat per tenen
un significat parallel. Lanfora de referncia i la de sentit es poden
constatar en els exemples segents:
anfora de referncia Vaig agafar les sabates i les vaig deixar
fora de lhabitaci.
anfora de sentit Maria es va menjar dos pomes, per
Marta noms sen va menjar una.
En el primer exemple, lantecedent (les sabates) i el pronom (les)
designen la mateixa entitat, per en el segon lantecedent (pomes) i el
pronom (n) no designen, evidentment, la mateixa entitat.
Cal assenyalar, a ms, que el constituent pronominalitzat per un pronom
apareix en certs casos dislocat a lesquerra o a la dreta de loraci, com
es pot comprovar en els exemples segents:
dislocaci a lesquerra Les sabates, les vaig deixar fora de
lhabitaci.
dislocaci a la dreta Les vaig deixar fora de lhabitaci, les
sabates.
Observaci: El constituent dislocat ocupa una posici perifrica dins de loraci.

De fet, entre el constituent dislocat i la resta de loraci es produx una inflexi
tonal que en lescriptura es marca amb una coma, que s obligatria si est
dislocat a la dreta i opcional si est dislocat a lesquerra (v. 7.3.1.1.d). A
causa del carcter perifric del constituent dislocat, loraci cont, a ms, un
pronom de represa (les en els exemples anteriors), que s coreferencial amb
el constituent dislocat.
179
23.2. Els pronoms personals febles

23.2.1. Els pronoms reflexius i no reflexius
Els pronoms personals febles poden funcionar com a complement directe
o indirecte; a ms, poden ser reflexius o no reflexius. Els pronoms reflexius
tenen com a antecedent el subjecte de loraci, i per tant el subjecte i el
complement directe o lindirecte designen la mateixa persona:
Encara no thas pentinat?
Llusa es pentina cada dia abans de gitar-se.
Ens hem comprat un reproductor de DVD.
Observaci: Els pronoms reflexius plurals tenen una interpretaci recproca

en aquells casos en qu cadascuna de les persones designades realitza una
acci que recau sobre una altra destes persones: Es pentinen luna a laltra. No
som parents, per ens fem molt.
Els no reflexius, en canvi, designen una persona, o una entitat no
humana, diferent de la designada pel subjecte de loraci:
No patisques, que jo et protegir.
El xiquet est tot despentinat; pentinal abans deixir.
Ens han regalat un reproductor de DVD.
Com ocorre amb els pronoms forts, els de primera i segona persona
poden ser reflexius o no, segons el context. En els de tercera persona,
en canvi, la funci reflexiva la realitza el pronom se, i la no reflexiva, els
altres pronoms.
Taula 23.1:
Els pronoms reflexius i no reflexius
acusatiu datiu
reflexius me, nos
1a i 2a persona
i no reflexius te, vos
reflexiu se
3a persona
no reflexius lo, la, los, les li, los
Observaci: A ms de la funci reflexiva, el pronom se tamb susa amb una

funci impersonalitzadora en les oracions passives pronominals: Enguany
shan construt molts edificis pertot arreu.
23.2.2. Els pronoms no reflexius de tercera persona

Els pronoms de tercera persona pronominalitzen sintagmes nominals
definits o noms propis, i funcionen, com sha apuntat, com a acusatius
(complement directe) i datius (complement indirecte):
Mhe deixat el llibre a lhabitaci. Fes el favor de portar-mel. (l = el llibre)
Agafa una taronja i porta-me-la. (la = la taronja que agafes)
Joan no est dacord amb aix? Doncs, si no li pareix b, que ho faa ell.
(li = a Joan)
Si veus les meues germanes, no els digues res. (els = a les meues
germanes)
180
23.2.2.1. El participi dels temps composts concorda en gnere i nombre

amb els pronoms acusatius de tercera persona lo, la, los, les:
Has vist la meua germana? No, encara no lhe vista.
No me les he menjades jo, les taronges.
La concordana tamb es dna en aquells casos en qu el temps
compost va seguit dun infinitiu i el pronom santeposa al conjunt verbal,
amb independncia que el pronom siga un complement de linfinitiu o no:
No les he sentides entrar.
No lha deguda conixer.
No les hem pogudes comentar.
23.2.2.2. En la llengua parlada, el pronom datiu de tercera persona
tendix a usar-se pleonsticament en casos en qu el complement
indirecte ja apareix en posici postverbal o anteposat al verb si es tracta
dun relatiu o dun interrogatiu:
Li hem regalat una bicicleta nova al xiquet.
Aquell s el professor a qui li vam presentar el treball.
A qui li has de dir que tajude?
Ls del pronom s una innovaci recent que no respon a cap necessitat
discursiva, i per aix sevita en els registres formals: Hem regalat una
bicicleta nova al xiquet. Aquell s el professor a qui vam presentar el treball.
A qui has de dir que tajude?
23.3. El pronom neutre

El pronom neutre ho pot pronominalitzar constituents oracionals amb
funcions diverses; concretament:
a) Pronominalitza el complement directe en aquells casos en qu
equival als pronoms demostratius neutres (a, aix i all) o a una oraci
completiva, tant si el verb es troba en forma finita com en infinitiu:
A no funciona b. Ho pots arreglar? (ho = a)
All que et vaig dir laltre dia, no ho contes a ning. (ho = all que et vaig
dir laltre dia)
No tho pots ni imaginar, les coses que li va retraure. (ho = aix, o siga,
les coses que li va retraure)
Diu que arribar a lhora, per jo no mho crec. (ho = que arribe a lhora)
Lamenta haver vingut o no ho lamenta? (ho = haver vingut)
b) Pronominalitza latribut dels verbs ser, estar, parixer i semblar, tant si
s un adjectiu com un sintagma nominal o preposicional:
s estranger per no ho sembla. (ho = estranger)
Dis-me la veritat: est malalt o no ho est? (ho = malalt)
Aquella camisa s de cot o no ho s? (ho = de cot)
s el nou metge? S, s que ho s. (ho = el nou metge)
Observaci: Com es pot comprovar en el darrer exemple, el pronom ho tamb

pronominalitza sintagmes nominals definits, encara que en registres molt
formals sha recomanat tamb a vegades ls de lo: S, s que ls.
181
23.4. Els pronoms adverbials
23.4.1. El pronom ne
El pronom ne apareix lexicalitzat en una srie de verbs pronominals que
indiquen el desplaament des dun lloc. Es tracta de verbs com ara anar-
sen, eixir-sen, pujar-sen, vindre-sen:
Men vaig anar a les tres de la nit.
Desprs de la seua resposta, tots se neixiren de la sala.
La xiqueta ja se nha pujat a casa.
Tan bon punt ho va saber, sen va vindre corrents.
El pronom ne, a ms, pronominalitza constituents oracionals amb
funcions diverses; concretament:
a) Amb una funci partitiva, pronominalitza el nucli, o el nucli i els
complements, dun sintagma nominal quantificat o sense determinant,
que funciona com a complement directe o com a subjecte de certs verbs
intransitius (v.32.2.4):
Tens tabac? No, no en tinc. (en = tabac)
Necessites ms fulls? No, ja en tinc tres. (en = fulls)
Han arribat ja els convidats? Noms nha arribat un. (n = convidat)
Hi havia molta gent? Nhi havia moltssima. (n = gent)
Larrs est molt bo, per no men poses ms. (n = arrs)
Vols t amb llima? S, posa-men una miqueta. (n = t amb llima)
Com que li agraden les novelles policaques, lin vaig regalar un parell.
(n = novelles policaques)
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, el pronom substitux
el nucli del sintagma nominal, o el nucli i els complements, per
no els quantificadors (tres, un, ms, una miqueta, un parell, en els
exemples anteriors). A ms dels quantificadors, tamb s possible no
pronominalitzar els complements, que prenen la preposici partitiva de,
en cas que no apareguen precedits ja duna preposici (v.26.3.3.1):
Has menjat pomes? Me nhe menjat tres de roges. (n = pomes)
Si no tens aigua de la font, posa-men de laixeta. (n = aigua)
Em va demanar tres barres de pa sense sal, per jo en vaig comprar una
amb sal. (en = barra de pa)
Observaci: La mateixa preposici partitiva, a ms, apareix si el constituent

pronominalitzat es troba dislocat a la dreta o a lesquerra de loraci: Ja en
tinc prou, de vi. De vi, ja en tinc prou.
b) Amb una funci partitiva, tamb pronominalitza el complement
introdut per de de sintagmes nominals amb funci de complement
directe o de subjecte posposat que fan referncia a la part dun conjunt:
Si hi ha cireres, porta-men una cistella. (n = de cireres)
Cull les roses i fes-men un bon ramell. (n = de roses)
DEl mn mariner de Penscola, noms men queda un exemplar. (n =
dEl mn mariner de Penscola)
Vam entrar al museu, per noms en vam visitar una part. (en = del museu).
Observaci: Tamb pot pronominalitzar el complement del nom en casos en qu

el valor partitiu no s tan evident: Vam anar a Sagunt i vam visitar-ne el castell.
Abans de prendre el medicament, llegiu-ne les instruccions.
182
c) Pronominalitza el complement dun adjectiu amb funci datribut dels

verbs ser i estar:
Del treball, ell nest realment satisfet. (n = del treball)
Sha comprat un ordinador i nest molt content. (n = de lordinador)
d) Pronominalitza el complement de rgim introdut per la preposici de:
Daix, ja en parlarem dem. (en = daix)
Havia darreplegar el xiquet per no men vaig recordar. (n =
darreplegar el xiquet)
Li vaig dir que em sentia malament i sen va burlar. (n = del fet que em
sentira malament)
e) Pronominalitza el complement dorigen o de procedncia que
seleccionen verbs com ara vindre (dalgun lloc), eixir (dalgun lloc), tornar
(dun lloc), traure (una cosa dun lloc), etc.:
Vas a la plaa o en vns? (en = de la plaa)
Quan jo arribava a loficina, Jaume neixia. (n = de loficina)
Han viatjat a Egipte i nhan tornat molt satisfets. (n = dEgipte)
Tots volien traure aigua del pou, per la nha treta Anna. (n = del pou).
f) Pronominalitza el complement predicatiu del verb fer (de):
De dependenta, ja fa temps que no en fa. (en = de dependenta).
g) Pronominalitza latribut del verb fer-se quan significa passar a formar part:
Encara no sha fet soci del club, per prompte sen far. (n = soci del club).
23.4.2. El pronom hi
El pronom hi apareix lexicalitzat en verbs com ara haver-hi o veure-shi, i
en algunes frases ms o menys fixades:
Hi havia molta gent pel carrer.
Sense les ulleres no mhi veig.
Amb el vestit nou no mhi trobe.
No shi val.
Tant se mhi dna.
El pronom hi, a ms, pronominalitza constituents doracions amb
funcions diverses. En general, es tracta de funcions que shan perdut
en la llengua espontnia, per que conv mantindre en els registres
formals, dacord amb ls propi dels autors clssics i de la llengua
literria; concretament:
a) Pronominalitza el complement locatiu o el complement de destinaci
que seleccionen verbs com ara viure o residir (en un lloc), trobar-se (en
un lloc), anar (a un lloc), passar (per un lloc), etc.:
Fa temps vivien a Ador, per no s si encara hi viuen. (hi = a Ador)
Tots els dies shi troben, en el mateix aparcament. (hi = en el mateix
aparcament)
Sempre anem per aquell cam. Tu tamb hi vas? (hi = per aquell cam)
Han prohibit el pas pel pont, per encara hi passa molta gent. (hi = pel pont)
Observaci: En el cas que el locatiu aparega introdut per una locuci del
tipus al front, a la dreta, a lesquerra, etc., la presncia explcita en el context
denunciaci de tals locucions no obsta perqu es pronominalitze lelement
183
elidit: Vam anar a la cova i hi vam entrar fins a dins de tot (hi = de la cova). Com
que tapava lesttua, li vaig dir que shi posara una miqueta ms a la dreta (hi =
de lesttua). A ms, cal advertir que el locatiu no es pronominalitza si t un
carcter dctic i es recupera a partir del context denunciaci: No el crides
ms, que ja ve.
Tamb es pot pronominalitzar per hi els complements locatius que no
sn seleccionats pel significat del verb, sobretot si sn el tema del qual
es parla:
Jo estudie en la biblioteca, per Carme no hi estudia mai. (hi = en la
biblioteca)
Sempre shi desdejuna, en el bar de la cantonada. (hi = en el bar de la
cantonada)
Observaci: No s possible la pronominalitzaci en aquells casos en qu

el complement encapala loraci i sinterpreta com un condicional o un
temporal, que delimita el context en qu la predicaci s verdadera: A Castell
sempre et tracten b (aix s, si et trobes a Castell, quan vas a Castell).
b) Pronominalitza el complement de rgim introdut per preposicions
diferents de de:
Has pensat en la possibilitat de dir-li-ho? Per descomptat que hi he
pensat. (hi = en la possibilitat de dir-li-ho)
No mhi acostume, a la seua absncia. (hi = a la seua absncia)
Li van oferir una compensaci, per hi va renunciar. (hi = a la
compensaci)
Magradaria participar en el concurs, per no mhi atrevisc. (hi = a
participar en el concurs)
c) Pronominalitza el complement predicatiu (v. 23.4.1.f) i latribut dels
verbs quasicopulatius (v. 33.2.1 i 23.4.1.g) en la majoria de casos:
En el moment que em va comenar a parlar com un boig, li vaig dir que
no mhi parlara mai ms. (hi = com un boig)
Em van dir que amb el temps es faria ms curt, per no shi ha tornat. (hi
= curt)
Pere sha fet com una bacona. No cal que ho digues; s que shi ha fet,
s. (hi = com una bacona)
Observaci: A ms dels predicatius, dels atributs dels verbs quasicopulatius

i dels circumstancials de lloc, el pronom hi pot pronominalitzar altres
complements circumstancials, com ara els de manera o els instrumentals
i comitatius: Sempre hi parla, tranquillament (hi = tranquillament). Em
va confessar que amb ell ja no hi podia viure (hi = amb ell). Sempre use
lestilogrfica, per mhe quedat sense tinta i no hi puc escriure (hi = amb
lestilogrfica).
184
24. ELS RELATIUS

La llengua cont elements gramaticals que coincidixen formalment, encara
que des dun punt de vista sintctic puguen funcionar de manera diferent.
Es tracta delements com ara que, quin o quant, que, segons el valor amb
qu susen, poden pertnyer a la classe dels relatius, dels interrogatius o
dels exclamatius. En el present captol sanalitzaran els relatius. El captol
segent se centrar en els interrogatius i en els exclamatius.
Per a entendre el funcionament dels relatius s necessari fer referncia
a les denominades oracions de relatiu. Esta classe de construccions
sintegren en oracions compostes i, en general, formen part de la
denominada subordinaci adjectival. En les oracions de relatiu, la
partcula que t dos funcions bsiques: la nexual i la pronominal. Actua
com a nexe perqu permet la connexi entre loraci principal i la
subordinada. Per es comporta tamb com a pronom perqu representa
una funci sintctica dins de loraci subordinada i pot realitzar una
funci anafrica, com es pot comprovar en lexemple segent:
Recorde perfectament la motxilla que duia.
En lexemple anterior, loraci de relatiu s que duia, i la forma que
no sols actua com a element de relaci entre loraci principal i la
subordinada, sin que es referix anafricament a la motxilla i realitza
la funci de complement directe del verb dur. s per aix que, per a
una oraci com lanterior es diria que el pronom relatiu que t com a
antecedent el sintagma la motxilla, i que tant lun com laltre designen el
mateix referent.
Malgrat el que sha assenyalat, conv advertir que una oraci de relatiu
no va introduda sempre per la forma que. De fet, la categoria del relatiu
presenta una gran varietat formal, que est condicionada per la classe
doraci de relatiu en qu apareix i per la funci sintctica que realitza.
Pel que fa al primer factor, es poden distingir les segents classes
doracions de relatiu: les relatives amb antecedent i sense antecedent, i
les relatives especificatives i les explicatives.
a) La primera distinci est relacionada amb la funci anafrica del
relatiu. Es parla doracions de relatiu amb antecedent quan el pronom
relatiu remet a un constituent anterior explcit:
Els vaig donar els diners que volien. (que = els diners)
He parlat amb la persona que em vas dir. (que = la persona)
Observaci: Notem que, en les relatives amb antecedent, lantecedent pot

aparixer implcit per evitar repeticions en casos de coordinaci com el
segent: Comprar els llibres que em vas dir i els que em recoman Joan (aix
s, els llibres que em recoman Joan).
Per contra, si la funci anafrica del relatiu no t una correspondncia
explcita amb un element anterior, es diu que hi ha una oraci de relatiu
sense antecedent:
185
Els vaig donar el que em van demanar.

He parlat amb qui em vas dir.
En la tradici gramatical, les oracions amb antecedent reben el nom
doracions de relatiu adjectives, i les oracions sense antecedent, el
doracions de relatiu substantives.
b) La segona diferenciaci es du a terme partint del tipus de relaci
sintctica i semntica que sestablix entre el constituent que actua com
a antecedent del relatiu i loraci de relatiu, la qual realitza una funci
adjectival. Si loraci de relatiu restringix el significat de lelement que
actua com a antecedent, llavors es tracta duna relativa especificativa:
Els xiquets que no van jugar no han dit res.
Si no el restringix, sin que afig una informaci suplementria, aleshores
estem davant duna relativa explicativa:
Els xiquets, que no van jugar, no han dit res.
Fixem-nos que lespecificativa indica concretament de quins xiquets
es tracta: els que no van jugar; en canvi, lexplicativa expressa una
informaci que afecta tots els xiquets. Notem, a ms, que les oracions
explicatives presenten una entonaci particular i se situen entre
inflexions tonals, que en lescriptura sindiquen per mitj de comes.
24.2. Formes i usos dels relatius

Les formes del relatiu poden ser ben diverses: que, qui, qu, el qual (i
variants flexives: la qual, els quals, les quals), quan, com i on. Com sha
apuntat ads, ls de les formes anteriors est sotms a tota una srie
de restriccions. La taula segent en sintetitza els usos:
186
Taula 24.1:
Els relatius
tipus forma exemple
Els que tinguen por que no vinguen.
que (per a Fes el que consideres convenient.
persones i coses) El qui ho spia que ho diga.
qui (noms per a Qui no vullga pols que no vaja a
sense antecedent persones) lera.
quan Quan ens vam decidir ja era massa
com tard.
on Ho farem com voldrem.
Tenviar on brama la tonyina.
Lhome que dius no t cotxe.
que (per a
Tocam el dia que tingues alguna
sense persones i coses)
molstia.
preposici com
Vull saber la manera com ho has fet.
on
He vist el lloc on vas nixer.
Lassumpte a qu et referixes s
interessant.
especificatives qu (per a coses i La persona de qu mhas parlat.
persones) Mhe trobat amb el xic amb qui vas
qui (noms per a vindre.
amb
persones) El motiu pel qual lhan detingut s
preposici
el qual (per a per violaci.
persones i coses) s un jugador lhabilitat del qual s
on dubtosa.
El cam per on has tornat s ms
llarg.
amb Lalcaldessa, que no sabia lhora de
antecedent que (per a la reuni, ha arribat tard.
explcit persones i coses) Mhe trobat la medalla, la qual no
sense el qual (per a veia des de feia anys.
preposici persones i coses) Entra sense fer soroll, com hem fet
com nosaltres.
on He estat a Pars, on he pogut veure
el meu germ.
Aquell home, amb qui tothom

explicatives
estava content, s un fals.
He trobat la carta, en la qual hi ha la
qui (per a
informaci que volies.
persones)
Resulta inadequat en este cas, en
amb el qual (per a
qu seria millor buscar una altra
preposici persones i coses)
alternativa.
qu (per a coses)
He anat a uns quants bancs, els
on
caixers dels quals no funcionen.
Finalment he arribat a Esccia, per
on hi ha uns llacs preciosos.
Alguns dels usos dels relatius descrits en lepgraf anterior mereixen

una anlisi un poc ms detallada o presenten usos sobre els quals conv
parar atenci, i als quals ens referirem en els epgrafs segents.
187
24.3. Remarques sobre ls dels relatius
24.3.1. Relatives explicatives amb antecedent repetit

A ms dels usos bsics descrits en la taula 24.1, les oracions relatives
explicatives poden aparixer amb lantecedent repetit al costat de la
forma del relatiu. Podem distingir-ne dos casos:
a) Lantecedent, o un sinnim, apareix repetit davant del relatiu que:
Ahir van detectar el virus, virus que costar molt diners a lAdministraci.
El concert va costar trenta mil euros, quantitat que haur dassumir la Diputaci.
Lantecedent pot no identificar-se amb un substantiu anterior. s el cas
de les denominades relatives neutres, en les quals el substantiu genric
cosa (o fet, idea, etc.) fa referncia a tota loraci anterior:
LAjuntament no est disposat a fer res, cosa que ens t a tots indignats.
b) Lantecedent, o un sinnim, apareix darrere del relatiu el qual, que
actua com un determinant:
Han localitzat un delinqent, el qual delinqent shavia escapat de la
pres feia dos dies.
Ha hagut de pagar sis-cents euros, la qual suma s insignificant per a
este empresari.
En este tipus de construccions, un substantiu genric pot aparixer
tamb darrere del relatiu i referir-se a loraci anterior:
El president no va admetre el torn de rplica, la qual cosa va ser molt
criticada pels partits de loposici.
24.3.2. Els relatius que, qui, qu i article + qual

a) Ls de la forma el que (i les variants la que, els que i les que) est
reservat exclusivament a les oracions de relatiu sense antecedent. Per
tant, no sadmeten en els registres formals construccions relatives amb
antecedent com la segent: Vam arribar a una ciutat en la que no tenia
cotxe ning. En casos com lanterior, la llengua ms genuna i formal
opta per construccions amb els relatius qu o el qual (i les variants
flexives la qual, els quals i les quals) precedits de preposici, o amb el
relatiu adverbial on en els casos en qu s possible:
Vam arribar a una ciutat en qu (o en la qual, on) no tenia cotxe ning.
b) En les relatives explicatives, que pot alternar amb el qual, per no amb qui:
Aquell poltic, que / el qual no t cap escrpol, ara diu que s que firmar.
(per no Aquell poltic, qui no...)
c) Per b que el relatiu el qual pot substituir sovint el pronom relatiu que,
no ho pot fer quan apareix en una oraci relativa especificativa:
Va gratificar el client que havia tacat. (per no el client el qual)
d) Els pronoms relatius qu i qui no admeten totes les classes de
preposicions. De fet, sols poden anar acompanyats de les preposicions
tones a, en, de o amb:
El tema de qu parles no minteressa.
Deixam el llibre amb qu et vas preparar loposici.
188
La xica a qui has escrit ara ix amb un altre xic.

Ell s la persona en qui ms confie.
Per contra, el pronom el qual i les variants flexives (la qual, els quals, les
quals) poden manifestar-se amb preposicions tones i tniques:
Lassumpte al qual et referixes no s competncia nostra.
s una malaltia contra la qual hui en dia encara no podem lluitar.
e) En les oracions relatives sense antecedent explcit, quan el relatiu
es referix a una persona pot aparixer tant amb la forma qui com amb
la forma que. La forma qui susa quan el relatiu no est precedit de cap
determinant:
Qui tho haja dit, tha amagat una part de la veritat.
Precedit dun determinant sn possibles tant la forma qui com la forma
que, encara que la primera s la ms formal i la que respon a ls ms
tradicional i encara viu en certs parlars:
De tots els jugadors que has vist, tria el qui ms tagrade.
De tots els jugadors que has vist, tria el que ms tagrade.
f) El relatiu el qual (i les variants la qual, els quals i les quals) susa tamb
amb un valor possessiu precedit de la preposici de en casos com els
segents:
s un jugador lhabilitat del qual s dubtosa.
He anat a uns quants bancs, els caixers dels quals no funcionen.
Es tracta de construccions prpies dels registres formals que presenten
unes caracterstiques ben peculiars. Notem, en primer lloc, que el
relatiu no realitza cap funci oracional (subjecte, complement directe,
etc.), sin la funci de complement del nom. Notem, en segon lloc, que el
nom modificat s tamb lantecedent del relatiu, i per tant el precedix.
24.3.3. Els relatius adverbials

Els relatius quan, on i com tenen un valor adverbial i designen,
respectivament, circumstncies de temps, lloc i manera (v.34.3.3).
a) El relatiu temporal quan susa sense antecedent:
Vine quan pugues.
Quan pujrem a la Serra Mariola estava tot nevat.
En aquells casos en qu hi ha un antecedent explcit, en lloc de quan
sempra que i, precedit de en, els relatius qu o el qual:
Vine el dia que pugues.
Aix va passar lany que / en qu / en el qual va faltar el pare.
En el moment de lany que / en qu / en el qual estem ja no conv
sembrar res.
b) El relatiu locatiu on pot usar-se amb antecedent o sense:
He deixat el cabs on mhavies dit.
Vs-ten all on vullgues.
Hem visitat la ciutat on vas nixer.
Amb un valor de pura localitzaci o de destinaci, pot usar-se amb la
preposici a o sense, per en els registres formals es preferix ls sense
preposici:
189
Esta s la carpeta (a) on guarde els documents importants.

Com es diu el poble (a) on anem?
El relatiu on pot aparixer igualment amb altres preposicions locatives:
Este s el lloc des don ha comenat la carrera.
Vs-ten cap a on preferisques.
Hem arribat fins (a) on hi ha les primeres marques.
Amb un valor locatiu tamb es pot usar el relatiu qu o el qual precedit
de preposici: El lloc on / en qu / en el qual ens vam trobar per primera
vegada. Ls de en qu o en el qual s preferible en aquells casos en qu
la localitzaci s metafrica:
Feu una descripci en la qual apareguen estes paraules.
Hi ha llenges en qu el subjecte es posa al final de loraci.
c) El relatiu de manera com pot usar-se sense antecedent o amb
antecedent, per en les relatives especificatives sols pot anar precedit
per manera o forma:
Fes-ho com millor pugues i spies.
Entreu sense fer soroll, com hem fet nosaltres.
De la manera com tha contestat, em pense que ja ho sap.
Notem que, en el darrer cas, tamb s possible usar que, en qu o en la qual:
De la manera que / en qu / en la qual tha contestat, em pense que ja ho sap.
24.3.4. Les construccions de relatiu analtiques

En la llengua colloquial podem trobar construccions relatives en qu la
funci del pronom relatiu se simplifica. Recordem que el pronom relatiu
realitza una funci nexual, per tamb desenvolupa una determinada
funci sintctica dins de loraci de relatiu (la de subjecte, complement
directe, etc.) i generalment fa referncia a un antecedent. Tot i amb
aix, hi ha usos ms propis dun registre informal en qu el relatiu,
concretament que, es limita a fer una funci nexual, i les altres dos
funcions, lanafrica i la sintctica, les realitza un pronom feble (o, en
algun cas, un possessiu o cap constituent, si no s viable la substituci
pronominal). El fet que les funcions ara sassignen a constituents
diferents ha perms parlar de construccions relatives analtiques,
enfront de les sinttiques, que sn les prpies dels registres formals:
Taula 24.2:
Construccions de relatiu sinttiques i analtiques
construccions sinttiques construccions analtiques
(formals) (no formals)
s un poble on hi ha molta gent. s un poble que hi ha molta gent.
s un home a qui no llux la faena. s un home que no li llux la faena.
Tinc un amic el pare del qual s obrer. Tinc un amic que el seu pare s obrer.
s una dona tots els fills de la qual sn educats. s una dona que tots els fills sn educats.
Observaci: Tamb hi ha casos de combinaci de les dos construccions,

igualment impropis dels registres formals. Es tracta dusos en qu, al costat
de la forma relativa corresponent, podem trobar un pronom feble redundant:
s un tema que no el domine, s un home a qui no li llux la faena.
190
25. ELS INTERROGATIUS I ELS EXCLAMATIUS
25.1. Presentaci
A diferncia dels relatius, els interrogatius i els exclamatius estan
ntimament relacionats amb la modalitat oracional (v. 8.6). Recordem
que la modalitat oracional fa referncia a lactitud amb qu el parlant
enuncia loraci i al tipus dacte de parla que realitza. Recordem
igualment que, partint de la modalitat, es poden distingir les segents
classes doracions:
Declaratives La taula t una pota trencada.
Interrogatives Com est la teua germana?
Imperatives Vine de seguida.
Desideratives Com malegraria que tot li isquera en b!
Exclamatives Quin cotxe ms bonic!
En este captol, prestarem atenci a les caracterstiques formals de les
interrogatives i les exclamatives i, ms concretament, a les paraules
interrogatives i exclamatives usades en estes oracions.
25.2. Els interrogatius i les oracions interrogatives

En contrast amb les oracions declaratives que afirmen o neguen alguna
cosa, les interrogatives pregunten alguna cosa. Esta circumstncia
fa que seguisquen un contorn meldic especfic, amb final ascendent
o descendent, que tinguen un orde de mots marcat (inversions) i que
compten sovint amb partcules especfiques (pronoms interrogatius,
quantificadors interrogatius). En lescriptura, la modalitat interrogativa
sindica a travs dun signe dinterrogaci al final (?):
On vols anar?
Amb qui has eixit?
La tradici escrita sol collocar nicament al final el signe dinterrogaci.
Per, en la prctica, s normal posar el signe dinterrogaci tamb al
principi, sobretot en casos en qu loraci interrogativa s llarga. Desta
manera, seviten errors en la lectura dun text, com els que es podrien
donar en el fragment segent: Aix s veritat. Per, un poltic, pel mer fet
de ser poltic, ha dassumir totes les responsabilitats que es deriven destes
actuacions incivilitzades? (v.7.4).
Les oracions interrogatives se solen classificar en dos grans grups: el de
les interrogatives totals i el de les interrogatives parcials.
25.2.1. Les interrogatives totals

Les interrogatives totals es caracteritzen pel fet de preguntar sobre el
contingut de tot lenunciat, de manera que la resposta noms pot ser s o no:
Tens figues hui?
Has vist la carta?
Observem tamb que no van introdudes per cap element interrogatiu i
que el subjecte, si apareix, sol posposar-se al verb, encara que tamb
pot mantindre la posici preverbal:
191
Ha entrat ja Joan a casa?

Joan ha entrat ja a casa?
Daltra banda, tamb es pot donar el cas que vagen introdudes per la
conjunci expletiva que:
Que et fa mal la panxa?
Que no teniu escola ara?
25.2.2. Les interrogatives parcials

Les interrogatives parcials pregunten sobre un constituent en particular
i no sobre el contingut de tot lenunciat. Aix significa que la resposta no
pot ser amb s o no:
Qu voleu?
Qui vindr a la festa?
Des dun punt de vista sintctic, podem destacar les caracterstiques segents:
a) Si el subjecte no s lelement interrogat, aleshores ocupa
obligatriament una posici postverbal:
Quants balons ha parat el porter del Vila-real?
Qu els ha dit lamo?
b) El primer membre de loraci s sempre el constituent interrogat, que
sidentifica amb un interrogatiu o amb un sintagma encapalat per un
interrogatiu:
Com heu quedat?
Quin premi ha obtingut?
25.2.3. Els interrogatius

Segons la funci sintctica que desenvolupen els interrogatius, es
poden distingir diferents classes de mots interrogatius: els pronoms i els
modificadors del nom.
Taula 25.1:
Els interrogatius
pronoms modificadors del nom
invariables variables
no adverbials adverbials (amb flexi de gnere i nombre)
on
qui
com quin, quina, quins, quines
qu
quan quant, quanta, quants, quantes
quant
a) Els pronominals estan constituts pels mots qui, qu, on, com, quan i
quant; i poden anar precedits de preposici o no. Des dun punt de vista
morfolgic, sn tots invariables.
Qui s el primer?
Qu li has dit?
On lhas trobat?
Com ho resoldrem aix?
Quan vindr el teu fill?
Quant val el cotxe?
192
El pronom qui fa referncia a persones, i pot realitzar dins de loraci

la funci sintctica de subjecte, si no va precedit de preposici, o de
complement verbal, segons la preposici que el precedix:
Qui ha vingut?
A qui ha vist?
A qui li agrades?
Per qui preguntes?
El pronom qu es referix a coses, i pot funcionar com a subjecte o
complement directe, si no va precedit de preposici, o com a complement
circumstancial, si el precedix una preposici:
Qu tinteressa?
Qu has demanat?
Per a qu ho vols?
Per qu mho has dit?
La resta dels pronoms interrogatius, independentment de la presncia o
no duna preposici, realitzen una funci adverbial:
Per on el podem trobar, a Joan?
Quan tornar ta mare?
A com van les peres hui?
Quant ha costat lactuaci?
Observaci: Els pronoms interrogatius poden aparixer reforats per un
substantiu interjectiu com diable, dimoni, etc. Este s, en el cas de qu, no sha
de confondre amb la combinaci del quantificador que, sense accent, amb un
adjectiu (que bonic!): Qui recordons deu ser ara?, Qu dimonis fas?, On botons ha
anat a parar?
b) El grup dels modificadors interrogatius est format pels quantificadors
quin i quant, els quals presenten variaci formal: quin, quina, quins,
quines; quant, quanta, quants, quantes. Apareixen especificant el significat
del substantiu que acompanyen:
Quina bossa has elegit?
Quines mesures prendr el Govern?
Quant de temps tha costat tornar de Castell?
Quants amics teus fumen?
25.3. Altres tipus dinterrogatives

A ms de les classes doracions interrogatives que shan descrit, cal fer
referncia a altres classes o subclasses dinterrogatives que presenten
caracterstiques sintctiques particulars. Es tracta de les denominades
interrogatives indirectes, de les retriques, de les confirmatries i de les
reiteratives (o interrogatives eco).
a) En les interrogatives indirectes, la pregunta forma part duna oraci
subordinada que actua com a complement directe del verb (v. 34.5.1.3).
Este tret les diferencia de les interrogatives directes que no depenen de
cap verb:
Qu vol? (interrogativa directa)
Pregunta-li qu vol. (interrogativa indirecta)
Les interrogatives indirectes tamb poden ser totals o parcials. Quan sn
totals, loraci subordinada va encapalada per la conjunci interrogativa
193
si: No s si podr contestar-te tantes preguntes. Per contra, quan sn

parcials van introdudes per algun dels mots interrogatius que shan
apuntat: Mhan preguntat quantes maletes duc.
b) Les interrogatives retriques es diferencien de les altres no tant en la
forma com en la intencionalitat comunicativa. Realment, no susen per a
obtindre una informaci sin per a fer assercions encobertes:
Qu tesperaves de ta tia? (interpretaci implcita: no res)
A qui puc voler ms que a tu? (interpretaci implcita: a ning)
c) En les interrogatives confirmatries es dna com a probable una
determinada resposta i es demana una confirmaci. Esta confirmaci
se sol formalitzar a travs dinterjeccions que solen aparixer en una
posici destacada dins de loraci.
Fars tu el sopar, eh?
Veritat que hui no hi ha classe?
Dem acabars tota la faena, no?
d) Finalment, les interrogatives reiteratives es referixen a una informaci
que acaba dexpressar-se en el discurs precedent. Ls desta
construcci posa de manifest una sorpresa pel fet enunciat o una simple
sollicitud de repetici de la informaci:
He perdut lanell de casat. Que has perdut qu?
Ja ha comenat el partit. (Dius que) ja ha comenat el partit?
25.4. Els exclamatius

Una altra de les modalitats oracionals apuntades s lexclamativa. La
modalitat exclamativa t una entonaci caracterstica (ascendent o
descendent) i reflectix valors actitudinals com lmfasi, la incertesa, la
sorpresa, el desencant o ladmiraci. En lescriptura, es fa notar esta
modalitat a travs dun signe exclamatiu al final (!) i optativament al
principi () (v.7.4).
Les oracions exclamatives ms prototpiques sn aquelles que comencen
amb un exclamatiu. De manera similar a les interrogatives, podem
distingir dos classes dexclamatius: els variables i els invariables.
Taula 25.2:
Els exclamatius
invariables variables
quin, quina, quins, quines
com que
quant, quanta, quants, quantes
25.4.1. Els exclamatius ms habituals sn els que funcionen com a

modificadors dun substantiu o dun adjectiu o un adverbi. Es tracta dels
exclamatius variables quin i quant, que modifiquen un substantiu, i de
linvariable que, que modifica un adjectiu o un adverbi:
Quina calor ms insuportable!
Quantes coses que em falten per consultar!
Que pesat que s el teu amic!
Que b que parla!
194
a) Lexclamatiu quin t un valor qualitatiu i indica que el substantiu

presenta una propietat en un grau molt alt. La propietat quantificada es
pot explicitar per mitj dun adjectiu precedit de ms o aparixer implcita:
Quina xica ms simptica!
Quina xica!
b) Lexclamatiu quant, per la seua banda, t un valor merament
quantitatiu i es limita a ponderar la quantitat dentitats o de matria
designada pel substantiu, com es pot observar respectivament, en els
exemples segents:
Quanta gent ha acudit a la presentaci!
Quant de sucre thas posat, animalot!
c) A diferncia dels exclamatius quin i quant, lexclamatiu que noms
pot utilitzar-se com a quantificador dun adjectiu o un adverbi. No sn,
per tant, correctes construccions com Que calor que fa, en qu susa
lexclamatiu que davant dun substantiu.
Deixant de banda les diferncies entre els exclamatius, cal apuntar que
la presncia obligatria de lexclamatiu en la posici inicial de loraci
pot provocar una alteraci de lorde dels constituents. Ens referim al cas
en qu lexclamatiu no incidix sobre el subjecte de loraci, sin sobre un
complement verbal. En esta circumstncia, es produx la posposici del
subjecte al final de loraci:
Quants llibres que t Llus!
Quina jugada ms bonica que ha fet aquell futbolista!
Que b que parla ta mare!
Un altre aspecte sintctic rellevant de les exclamatives i que el diferencia
de les interrogatives s laparici normal dun que ton desprs del
sintagma amb lexclamatiu que encapala loraci:
Quina barbaritat que acabes de dir!
Quantes coses que no podrem aprofitar!
Que sabuda que s!
Observaci: Per b que la presncia del que s la soluci ms habitual, alguns
parlants tendixen a alternar laparici amb lomissi: Quina barbaritat (que)
acabes de dir!, Quantes coses (que) no podrem aprofitar!, Que sabut (que) s!
25.4.2. A diferncia dels exclamatius analitzats fins ara, lexclamatiu

com funciona com a modificador verbal i indica que el predicat presenta
una propietat en un grau molt alt. La propietat pot aparixer implcita
o explicitar-se per mitj dun adjectiu o dun adverbi precedits de la
preposici de:
Com ha parlat, el teu fill!
Com s de verderol!
Com sha quedat de lluny, el teu amic!
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, lexclamatiu com
apareix, igual que els altres exclamatius, al principi de loraci i provoca
la posposici del subjecte en cas que aparega explcit.
25.4.3. Al costat de les oracions exclamatives introdudes per un

mot exclamatiu, hi ha altres tipus de construccions que tamb
poden expressar una modalitat exclamativa. De fet, qualsevol oraci
195
declarativa, interrogativa o imperativa pot convertir-se en exclamativa si

se li aplica lentonaci exclamativa:
He vist un ratol!
Quina msica ests escoltant!
Per qu dius!
Tanca la televisi ara mateix!
En altres ocasions, es tracta de variants de les exclamatives
prototpiques. Aix, per exemple, s possible lelisi de lexclamatiu:
(Quina) llstima que no vinga! Tamb hi ha construccions exclamatives
peculiars, com ara les introdudes per ladverbi exclamatiu si: Si est
plovent!; Si s Marieta! Finalment, cal esmentar les construccions
exclamatives que no tenen una estructura oracional. De fet, estes tenen
una freqncia molt elevada i presenten estructures sintctiques ben
diverses: exclamatives parcials, interjeccions o fragments no oracionals
en general.
Quina gentola!
Quanta gent!
Que bo!
Xe!
Mare de Du!
La cartera!
196
26. LES PREPOSICIONS

Les preposicions formen una classe de paraules que es caracteritzen,
morfolgicament, pel fet de ser invariables i, sintcticament, pel
fet destablir relacions entre el terme al qual santeposen i un altre
element sintctic. Les preposicions, a ms, formen una unitat sintctica
indissoluble amb el complement que seleccionen, tamb anomenat
terme de la preposici. La unitat sintctica formada per la preposici i
el seu complement rep el nom de sintagma (o grup) preposicional. En el
sintagma preposicional a la matinada, a s la preposici, i la matinada, el
complement (o terme) de la preposici.
El complement duna preposici generalment s un nom, un sintagma
nominal o un pronom, per tamb pot ser una oraci dinfinitiu, una
oraci finita o un adverbi i, ms espordicament, un adjectiu:
Taula 26.1:
Complements duna preposici
categoria del complement exemple
De fruita, en teniu?
nom o sintagma nominal
Va colpejar la taula amb el martell.
Sempre pensa en nosaltres.
pronom
Mho va donar barata res.
No ix de casa per no haver de parlar amb ning.
oraci dinfinitiu
Entr sense dir ni una paraula.
No s de qui et queixes.
oraci finita
Ens ajuda sempre sense que li ho demanem.
Vam caminar per all.
adverbi
Aix s un costum dara, no dabans.
Aix li passa per moixa.
adjectiu o sintagma adjectival
Presumia de valent.
Observaci: Espordicament algunes preposicions tamb susen amb gerundis

(Se naniran en acabant de sopar) i participis (A ms de dolgut, estava irritat).
A ms de la preposici i el seu complement, els sintagmes
preposicionals, com qualsevol altre sintagma, poden anar precedits
per alguns quantificadors i per adverbis focalitzadors del tipus molt,
precisament, sobretot, etc.: Est molt per damunt dels altres alumnes.
Noms amb elles ho aconseguir. Precisament de tu estvem parlant.
26.2. Les classes de preposicions

Les preposicions es classifiquen en tones (o febles) i tniques (o
fortes). Les preposicions tones no tenen accent i formen una sola unitat
prosdica amb la paraula o terme que regixen. Des dun punt de vista
semntic, a ms, es caracteritzen pel fet de tindre un significat poc
concret que, en molts casos, depn del context sintctic en qu susen.
197
26.2.1. Les preposicions tones

Sn tones les preposicions a, en, de, amb i per:
Sen va anar a Castell.
Si majudes, ho acabem en un moment.
De ms verdes nhan caigut.
Caminava amb tota la melsa del mn.
Per mi no ho faces.
Observaci: Tamb sn tones les preposicions compostes (v.26.2.3): des de,
fins a, capa, per a i com a.
A causa del seu carcter feble, algunes de les preposicions tones
presenten peculiaritats formals que conv tindre presents:
a) Les preposicions a, de i per es contrauen amb els articles definits el i els,
sempre que larticle no sapostrofe davant de la paraula segent (v. 5.4):
Qu portes al coll, una cadena de cuiro?
Sempre parla dels seus amics cubans.
Passejava pel carrer.
b) La preposici de sapostrofa quan la paraula que seguix comena per
vocal o h (v.5.4): un llibre dhistria i un altre dlgebra.
c) La preposici a presenta la variant ad davant de certes paraules
comenades per a o e, especialment els demostratius i els pronoms forts
de tercera persona: ad este, ad ell, ad aquell. Esta variant no t reflex en
els registres formals, tant escrits com orals: No li hem dit res a ell.
Observaci: En estos mateixos contexts i registres, a ms de la forma ad, la
preposici a tamb pot revestir la forma an, prpia dels parlars valencians
ms septentrionals i daltres regions de lmbit lingstic: an ell, an aquell, etc.
d) A causa del seu carcter feble, al llarg de la histria de la llengua
shan produt a vegades modificacions o confusions entre algunes
preposicions. El cas ms significatiu en valenci s el de la preposici
amb (antigament ab), que colloquialment sha substitut per en: Ahir
soprem en els meus pares amb el valor de Ahir soprem amb els meus
pares. En els registres formals, cal evitar la substituci i diferenciar les
preposicions en i amb, dacord amb ls tradicional.
Observaci: En la llengua antiga la preposici amb presentava la forma ab, que es
pronunciava amb nasal final quan estava seguida de consonant. Aix, es devia
dir ab ell, ab aix per a[m] mi, a[m] Pere, a[n] tu, a[n] Teresa, i de forma ms
relaxada e[m] mi, e[m] Pere, e[n] tu, e[n] Teresa. Per aix trobem, per exemple,
am en la inscripci dels set matrimonis de la porta de lAlmoina de la catedral
de Valncia (any 1262): Bertran am na Berenguera, Ramon am na Dola, Bernat
am na Floreta, etc. Com a producte de les diferents pronunciacions contextuals
va sorgir la forma hbrida amb ja en texts medievals: amb amorosos besars
(Curial e Gelfa). Vists els problemes articulatoris de lantiga forma ab i la
generalitzaci de amb en les obres literries i en la llengua escrita actual, esta
forma s la que sadopta en els registres formals. Pel que fa a la pronunciaci,
amb sarticula [amb] davant de vocal i [am] o [an] davant de consonant.
198
26.2.2. Les preposicions tniques

Amb lexcepci de a, en, de, amb i per sn tniques totes les altres
preposicions simples:
El cam passa entre sa casa i la meua.
El caf, el vull sense sucre.
Que conste que ho fas contra la meua voluntat.
No tinc cap opini feta sobre el tema.
A diferncia de les preposicions tones, les tniques tenen un significat
ms precs, amb independncia que, segons el context, puguen tindre un
valor espacial, temporal o un altre valor ms abstracte:
Entre els dos pobles.
Entre les quatre i les cinc de la vesprada.
Aix no es fa entre amics.
26.2.3. Les preposicions simples i les compostes

A banda de les preposicions tniques i de les tones, tradicionalment
tamb es diferencien les preposicions simples de les compostes. Les
simples sn totes aquelles que consten dun nic element, siguen
tniques o tones. Les compostes, en canvi, sn aquelles que consten de
dos elements, el segon dels quals s la preposici a o la preposici de.
Les preposicions compostes sn: des de, fins a, cap a, per a i com a:
Des de ta casa fins a la meua hi ha cinquanta metres, aproximadament.
Se nhan anat cap a la mar.
La coca amb psols s per a nosaltres i la coca amb tomaca per a tu.
No actua com a protagonista de lobra.
Notem que, a vegades, les preposicions compostes es veuen redudes al
primer element en diferents casos que sanalitzaran ms avant (v.26.3
i 26.4):
Se nhan anat cap all.
Fins ac arrib laigua.
26.2.4. Les locucions preposicionals i les preposicions habilitades

Amb una funci semblant a les preposicions susen tamb nombroses
locucions preposicionals, que en molts casos tenen la forma preposici
+ nom + preposici:
El viem a travs de la finestra.
No van dir res en contra de la nostra proposta.
Deixa la caixa al costat de la nevera.
No vam poder eixir a causa del mal oratge.
Finalment, tamb hi ha paraules que, en determinats casos, es poden
habilitar com a preposici, com ara el substantiu via, que funciona com
a preposici en lexpressi Enviam la documentaci via fax, o molts
adverbis locatius, com ara dins, en contexts del tipus dins larmari.
Observaci: Al llarg de la histria de la llengua shan habilitat moltes preposicions
a partir sobretot de noms, com en el cas de la preposici cap, provinent del
substantiu cap (el cap, substantiu, i cap all, preposici), vora, provinent del
substantiu vora (la vora dels pantalons, substantiu, vora la mar, preposici).
199
26.3. Usos i funcions de les preposicions febles

Com sha indicat, les preposicions tones presenten una gran diversitat
dusos a causa del seu significat poc restringit. Tot seguit, sanalitzaran
els principals usos i funcions de les preposicions febles i de la preposici
composta per a, que tamb t un carcter feble i cal delimitar-la per
referncia a per.
Les preposicions febles a, en, de, amb i, en menor mesura, per apareixen
introduint molts complements de rgim. Es tracta dusos en qu la
preposici s seleccionada pel verb i t un valor purament gramatical:
No sap jugar als escacs.
Pense en tu.
Sempre parla de poltica.
No hem coincidit amb ning.
Sinteressa per la poesia.
Estes preposicions no sanalitzen en el present captol, sin en lapartat
dedicat al complement de rgim (v.32.4), si b ens hi referirem a
labordar el fenomen conegut com a canvi i caiguda de preposicions
(v.26.3.5). Tampoc sanalitzar un altre s purament gramatical com
s el de la preposici a en el complement directe i lindirecte, temes que
tamb sestudien en el captol dedicat als complements (v.32.2 i 32.3).
26.3.1. Les preposicions a i en

Les preposicions a i en sn dos de les paraules ms gramaticalitzades de
la llengua. A causa del seu significat poc definit, a i en susen en contexts
semblants amb un valor equivalent o prxim.
26.3.1.1. Els complements de lloc
Ls de les preposicions a i en en els complements de lloc est
condicionat per factors semntics i formals. Els factors semntics tenen
a veure amb el carcter dinmic o esttic del complement, aix s, amb
el fet que designen la destinaci dun moviment o la simple localitzaci.
Els factors formals, a ms, tenen a veure amb lelement que seguix la
preposici.
Dacord amb ls ms general, en valenci es poden establir les
distincions segents:
a) Si el complement designa la destinaci dun moviment susa la
preposici a:
Pujrem al Mondber des de Xeresa i desprs anrem a Barx.
Torna a lhabitaci i tanca la porta.
A la taula i al llit, al primer crit.
b) Si el complement indica la pura localitzaci susa a o en:
- Davant de noms propis de lloc, susa la preposici a:
Va nixer a Morella per ara viu a Benicarl.
Ha passat lestiu a Xixona.
A Ontinyent fan un embotit bonssim.
Observaci: En la llengua antiga tant a com en podien aparixer amb els noms
propis de lloc, encara que en era ms freqent:
qui estava en lAlcdia, Llibre de Cort de Justcia de Valncia.
200
Porta aquex dinar a Daniel, propheta, que est pres en Babilnia, en hun
lach de leons, Sant Vicent ferrer, Sermons.
dix que a casa sua a Quart jagu tota la nit, Llibre de Cort de Justcia de
Valncia.
La VII manera de orar s ficar los genolls en terra, ax com feren aquests
reys, per o com veeren a Betlem, Sant Vicent ferrer, Sermons.
Amb posterioritat, ls de a sha generalitzat en la major part de lmbit
lingstic i, pel que fa al valenci, en alguns parlars septentrionals i
meridionals. En la resta del valenci, en canvi, sha mantingut ls de en,
encara que, per homogenetat i unificaci de criteris, en la llengua literria
sha adoptat majoritriament ls de a davant de noms propis de lloc.
- Davant de larticle definit, es pot usar a o en:
Esperam a la porta de casa.
Si vas rpid, encara la trobars al carrer.
Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
Mira en larmari, a veure si ho ha deixat all.
En valenci, ls de la preposici a s normal amb els noms que
designen parts del cos hum (al dit, al cap, a lesquena, etc.) i en contexts
de localitzaci molt definida com en El trobars al cant (o al carrer,
a leixida, a la porta de casa, a lentrada). En els altres casos, ls ms
habitual s el de la preposici en, encara que hi ha parlars que tamb
usen a.
Observaci: En els contexts esmentats, ls de en i a alternava en la llengua
antiga, i en els diferents parlars actuals presenta tendncies diferents, de
manera que en uns s majoritari ls de en i en altres ls de a. Tant una
preposici com laltra sn acceptables, i, de fet, en la llengua literria no s
estrany trobar-les amb una certa variaci de carcter estilstic.
- Davant de noms sense determinant susa en:
Sn parella per viuen en cases diferents.
Ens vam installar en habitacions molt grans.
- Davant dindefinits, quantitatius, demostratius i relatius susa en:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en qu viu s molt menut.
26.3.1.2. Els complements de temps
Les preposicions a i en poden introduir complements de temps. En
general, susa a amb sintagmes nominals definits, que aporten una
localitzaci puntual o que es conceben com un punt; per exemple, quan
es designa una hora, una part del dia, un mes o una estaci:
La vaig conixer un dia a les onze de la nit.
Arribarem a la vesprada.
A lagost descansars i et trobars millor.
Ac, a la primavera, ja comena a fer calor.
Observaci: La preposici per tamb susa amb un valor temporal per a referir-
se a una part del dia, per en els registres formals es preferix ls de a.
En canvi, susa en amb sintagmes indefinits i en localitzacions de
carcter duratiu:
201
Ho acabarem en un moment.
El vaig conixer en un perode molt difcil de la meua vida.
En dies de pluja i vent val ms no eixir de casa.
No ha fet res de trellat en tot lany.
26.3.1.3. La construcci en o al + infinitiu
Les construccions al + infinitiu o en + infinitiu tenen un valor
temporal equivalent a les oracions introdudes per quan, i assenyalen
simultanetat o anterioritat immediata respecte a la situaci designada
en loraci principal:
Al passar per la plaa ens va saludar. (Quan passava per la plaa)
En tindre son es gita. (Quan t son)
En eixir tanca la porta. (Una vegada isques, tanca la porta)
Observaci: s infundada la prevenci que alguns gramtics han mostrat sobre
la genunitat de la construcci al + infinitiu. Es tracta duna construcci
prpia de la llengua de totes les poques i ha estat acceptada per bons
gramtics. En els segents exemples del Tirant lo Blanch es poden comprovar
el mats de simultanetat i el valor duratiu de la construcci:
e poss en la inta un petit coltell ben esmolat per o que si havia a taillar
alguna corda que u pogus fer; e posl-se de part de tras, que al nadar
no lenujs.
Al passar apag la lum, pres al conestable per la m, ms-se primera, e
Tirant segu al conestable. E ax trobaren la porta de la cambra hon era la
princessa, la qual stava sola sperant-los.
E aplegant lo rey Scariano a una ribera, al passar perd molta gent.
Dacord amb ls ms general, en valenci es poden establir les
distincions segents:
a) La construcci amb al sol tindre un valor duratiu i sol indicar que la
situaci expressada per loraci principal es produx en algun moment
dins de linterval temporal en qu t lloc lacci expressada per loraci
dinfinitiu. Aix, en lexemple anterior Al passar per la plaa ens va saludar,
sindica que lacci de saludar es va produir mentres el subjecte passava
per la plaa. s per aix que al passar es pot parafrasejar per mentres
passava.
b) La construcci amb en, en canvi, t un valor puntual i indica que la
situaci designada per loraci dinfinitiu s immediatament anterior
a la designada per loraci principal o es repetix de manera habitual
immediatament abans de la designada en loraci principal:
En fer-se de dia anirem a lhort. (es fa de dia i tot seguit anem a lhort)
En arribar el pare, avisam. (primer ha darribar el pare i tot seguit
mhas davisar)
El mes passat, en bufar el vent plovia. (primer bufava el vent i tot seguit
plovia)
Pel fet dindicar anterioritat immediata, loraci amb en pot assolir un
cert mats causal, ja que les causes sn prvies a les conseqncies que
sen deriven:
En tindre son es gita. (perqu t sn)
En dir les veritats, es perden les amistats. (perqu es diuen les veritats).
Notem que en les oracions anteriors, la idea de causalitat sassocia a la
danterioritat. No sn genuns ni adequats els casos en qu la construcci
202
amb en o amb al susa exclusivament amb un valor causal. No s, per tant,

acceptable una frase com Al ser tan tard, se nanaren sense veure com acab
la funci, que cal expressar amb una construcci causal, com ara Com que
era tan tard, se nanaren sense veure com acab la funci.
26.3.2. La preposici amb

La preposici amb susa fonamentalment per a introduir complements
circumstancials amb qu es designa linstrument i la companyia,
per tamb apareix amb complements referits al mitj, la manera, el
contingut, etc.:
Talla el paper amb aquelles tisores. (instrument)
Sempre ix amb la seua cosina. (companyia)
Fa les coses amb molta tranquillitat. (manera)
Una casa amb tres habitacions. (contingut)
Mho va tornar amb un mes de retard. (temps)
Observaci: En alguns casos, les preposicions amb i en presenten una certa
proximitat i, fins i tot, sn intercanviables, sense diferncies de significat o amb
diferncies mnimes, com en els casos segents: en ocasi de / amb ocasi de,
en relaci amb / amb relaci a. Quan es designa el mitj de transport: Vam anar
a Alacant en / amb cotxe, Sempre va a linstitut en / amb bicicleta.
26.3.3. La preposici de
En la major part dels seus usos, la preposici de no t un significat
especfic sin un valor purament gramatical. La preposici de mant el
valor etimolgic dorigen en els complements de lloc (on indica lorigen
dun moviment) i en alguns complements de temps (on indica el punt
inicial dun perode de temps):
Vam eixir dAgullent a les quatre.
La reuni va durar de quatre a cinc.
A ms del valor dorigen, la preposici de tamb susa en altres
complements amb valors diferents:
De menuts jugvem tot el dia al carrer. (espai de temps)
Qui treballa dhivern pot descansar destiu. (espai de temps)
Est obert de mat i de vesprada. (espai de temps)
Em vaig armar de pacincia. (instrument)
Treballa de valent. (manera)
Sempre parla de mala manera. (manera)
A ms dels valors esmentats, la preposici de susa amb una funci
purament gramatical en diferents casos; concretament, en les
elisions o la pronominalitzaci del nucli nominal, en les dislocacions,
en determinades construccions quantitatives i com a introductor de
determinades oracions dinfinitiu:
De pa, noms en tinc de dur. (pronominalitzaci)
No en vull, de pa. (dislocaci)
Ja tinc prou de pa. (construcci quantitativa)
Mira de dir-li-ho tranquillament. (construcci dinfinitiu)
Ls de la preposici de en construccions quantitatives ja ha sigut
analitzat en el captol dedicat als quantitatius (v.20.2). Ls de la
preposici amb infinitius sanalitzar al parlar de les construccions
203
dinfinitiu (v.34.5.1.2). Ara, per tant, sols ens centrarem en els altres
dos casos.
26.3.3.1. Les elisions i la pronominalitzaci del nucli nominal

En aquells casos en qu el substantiu que funciona com a nucli dun
sintagma nominal selidix o es pronominalitza per ne, la preposici de
pot introduir els complements no pronominalitzats, sempre que no
estiguen precedits ja per una preposici (o siga, si es tracta dun adjectiu
o sintagma adjectival, un participi o un possessiu). Si el nucli nominal es
pronominalitza per ne, la preposici apareix tant si el sintagma presenta
un quantificador com si es redux al complement (v.23.4.1.a):
Les gbies que teniu les trobe menudes. En teniu de ms grans?
Hui tinc pocs rosers, per dem en tindr ms, tant de grans com de
menuts.
No vos emporteu tots els llibres, que nhi ha de meus.
No mha anat gens b la collita de taronges. Nhi havia moltes de picades.
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, el substantiu es
pronominalitza perqu ha aparegut en el discurs previ i s conegut, enfront
del complement introdut per de, que aporta informaci nova i rellevant.
En aquells casos en qu no hi ha pronominalitzaci sin elisi del
substantiu, la preposici de noms susa si el sintagma tamb cont un
quantificador (uns quants i algunes en els exemples segents):
Em va recomanar molts llibres antics i uns quants de moderns.
La majoria de llenges romniques i algunes danglogermniques
presenten este fenomen.
A ms de la construcci amb de, tamb sn possibles altres com ara: Em
va recomanar molts llibres antics i uns quants llibres moderns; La majoria
de les llenges romniques i algunes de les anglogermniques presenten
este fenomen.
26.3.3.2. Les dislocacions

La preposici de pot encapalar determinats elements dislocats a
lesquerra o a la dreta de loraci (v. 8.7.1). La preposici susa quan
lelement dislocat s un substantiu, acompanyat o no de complement, o
un adjectiu, com es pot comprovar en els exemples segents:
De pa, no nhe comprat. No nhe comprat, de pa.
De pa de motle, no en vull. No en vull, de pa de motle.
De roges, no en busques, que no nhi ha.
No en busques, de roges, que no nhi ha.
Observaci: La preposici s obligatria en les dislocacions a la dreta. En les
dislocacions a lesquerra hi ha parlars que poden prescindir de la preposici.
En els registres formals, amb tot, s preferible ls de la preposici.
26.3.4. Les preposicions per i per a

26.3.4.1. Les preposicions per i per a poden usar-se davant de sintagmes
nominals o davant doracions dinfinitiu. Davant de sintagmes nominals
(o elements equivalents com pronoms), per a susa per a introduir el
benefactiu, la destinaci o un complement final:
204
La iaia ha fet una coca de llanda per a tu. (benefactiu)

Lavi ix per a Londres dac a vint minuts. (destinaci)
La preposici per presenta un conjunt ms gran de valors i introdux
diferents classes de complements, com ara els complements de causa,
el complement agent en les construccions passives, el complement de
lloc referit a la ruta dun moviment o el complement de temps referit a
un perode ms o menys precs o extens:
Sempre em dius que tot ho fas per mi. (causa)
La proposta va ser ratificada per tots els assistents. (agent)
La senda que puja al cim de la Safor passa per la (ruta)
Font dels Bassiets i per la Font dels lbits.
Per Sant Joan es fan fogueres (temps)
26.3.4.2. Davant doracions dinfinitiu la distinci entre complements
causals i complements finals no s tan ntida. En general, susa per amb
oracions que indiquen causa o mancana:
Em van posar una multa per haver passat
el lmit de velocitat. (causa)
Per cridar tant, thas quedat sense postres. (causa)
Encara estic per afaitar. (mancana)
Tots aquells pisos estan per vendre. (mancana)
Observaci: Les oracions causals amb per presenten fortes restriccions i
resulten forades en diferents casos. No s possible, per exemple, dir Menge
per tindre fam o Ha comprat moltes cases per ser molt ric. En contexts com els
anteriors, noms s possible ls duna oraci en forma finita: Menge perqu
tinc fam i Ha comprat moltes cases perqu s molt ric.
Susa per o per a quan loraci t un valor final:
a) La preposici per introdux els complements finals que presenten un
mats de causa no efectiva i fan referncia a la intenci del subjecte de no
realitzar una determinada cosa:
No menja per no embrutar.
No sala per no haver de netejar.
b) En la llengua literria tamb s general ls de per en tots aquells
casos en qu el subjecte t un carcter agentiu i loraci final fa
referncia a la intenci del mateix subjecte de realitzar una determinada
acci:
Treballe per guanyar-me la vida. (perqu vull guanyar-me la vida)
Estudia molt per aprovar tots els exmens. (perqu vol aprovar tots els
exmens)
Hem arribat molt prompte per poder dir-te adu. (perqu volem dir-te
adu)
Observaci: Notem que per tamb seria possible quan loraci dinfinitiu
modifica un substantiu que designa una acci realitzada voluntriament: La
vinguda de Jlia per convncer-nos va resultar un fracs. En estos casos, de
fet, el sintagma nominal amb el substantiu dacci s parallel a una oraci,
com es pot comprovar si comparem lexemple anterior amb Pere va vindre per
convncer-nos.
Amb tot, en casos com els anteriors tamb s acceptable ls de per a
quan es vol destacar la idea de finalitat per damunt de la intencionalitat.
205
c) La preposici per a introdux tots els complements finals on falta

la idea dintencionalitat, siga perqu el subjecte s inanimat, perqu
loraci no designa una acci o perqu loraci dinfinitiu modifica un
substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Esta caixa ens servir per a guardar les revistes.
El termini per a matricular-se acaba dem.
No tinc prou informaci per a decidir-me.
Menges massa per a aprimar-te.
26.3.5. Lelisi i el canvi de preposicions tones

26.3.5.1. Les preposicions i les conjuncions sn elements relacionals.
Aix explica que moltes conjuncions i locucions conjuntives estiguen
encapalades per una preposici; per exemple per en perqu, pel fet que,
per tal com, etc. El fet de desenvolupar una funci relacional parallela
explica tamb que en la llengua clssica selidien sistemticament les
preposicions tones a, de, en i amb davant de la conjunci que, igual que
ocorre en francs, occit o itali actuals. En la llengua actual, lelisi de
preposicions davant de la conjunci que es mant viva en determinats
casos:
Taula 26.2:
Elisi de preposicions
amb preposici sense preposici davant de que
Grcies a ell ho vaig saber. Grcies que mho has dit.
Estem segurs de vosaltres. Estem segurs que faran un bon paper.
Lhem convenut de fer el treball. Lhem convenut que faa ell el treball.
Fixat en aix. Fixat que se nha anat sense dir res.
Lamena amb lexpulsi. Lamena que lexpulsaria.
En altres casos, en canvi, la llengua general tendix a mantindre les

preposicions a, en, de i amb. Tot i amb aix, en els registres formals cal
aplicar la caiguda, ja que, com sha apuntat, s un fenomen que es mant
viu en certs casos i era general en la llengua clssica.
La caiguda afecta diferents contexts sintctics; concretament:
a) Els complements de rgim, on la preposici s seleccionada pel verb
(v. 32.4):
Taula 26.3:
Elisi de preposicions en complements de rgim
complement de rgim
predicat verbal
amb preposici sense preposici davant de que
Aspira a un sou just que li apugen el sou
Es referia als problemes sanitaris que hi ha molts problemes sanitaris
Insistia en les seues declaracions que era innocent
Confiava en el premi que guanyaria el premi
Dubta de tot que pugues ajudar-lo
Salegra de la teua sort que tingues tanta sort
Compte amb la teua presncia que vindrs
Lamenaava amb lexpulsi que lexpulsaria
206
b) Els complements de substantius com ara fet, idea, por, cas, cosa, etc.:
Taula 26.4:
Elisi de preposicions en complements del nom
substantiu amb preposici sense preposici davant de que
Magrada el fet dorganitzar una festa que organitzem una festa
s seua la idea danar a sa casa que anem a sa casa
Estudia per por de suspendre que el suspenguen
c) Els complements temporals introduts per abans, desprs, fins a i des de:
Taula 26.5:
Elisi de preposicions en complements temporals
adverbi amb preposici sense preposici davant de que
Avisam abans danar-ten que ten vages
Parlar amb ella desprs de les onze que tots hagen acabat de sopar
No ha obert la boca des deste mat que ha arribat
No li digues res fins a les onze que arribem nosaltres
d) Les locucions conjuntives del tipus a part de, en cas de:

Taula 26.6:
Elisi de preposicions en locucions
locuci amb preposici sense preposici davant de que
Li telefonarem, a part denviar-li una carta certificada que li enviem una carta certificada
Ja tavisarem en cas de canviar dopini que canviem dopini
Quan lelisi de la preposici tona davant de la conjunci que dna com

a resultat una construcci massa forada, s possible recrrer a altres
construccions. Els recursos ms habituals sn:
a) Usar una oraci dinfinitiu, en lloc de loraci finita amb que:
Lobligaren a declarar. en lloc de Lobligaren que declarara.
b) Usar un sintagma nominal, en lloc de loraci finita amb que:
Es va negar tot a causa en lloc de Es va negar tot a causa
de la pluja que va caure. que va caure molta pluja.
c) Intercalar entre la preposici i la conjunci que sintagmes amb valor
genric com el fet, la idea, etc.:
Encara no mhe acostumat en lloc de Encara no mhe acostumat
al fet que ja no visca amb que no visca amb nosaltres.
nosaltres.
26.3.5.2 Com a norma, les preposicions seleccionades per un verb o
predicat es mantenen tant davant dun sintagma nominal com davant
duna oraci dinfinitiu, com es pot observar en els exemples segents:
Shan acostumat a la bona vida i Shan acostumat a viure b; Shan alegrat de
la sort que han tingut i Shan alegrat de tindre tanta sort; No ha eixit per tu i
No ha eixit per esperar-te; Aprofita per a tot i Aprofita per a arreglar-ho tot.
No obstant aix, hi ha una srie de verbs que tendixen a adoptar la
preposici a o de seguits dinfinitiu per en o amb amb sintagma nominal,
com es pot comprovar en els exemples segents:
207
Taula 26.7:
Canvi de preposicions
PREDICAT en/amb + sn a/de + infinitiu
afanyar-se LONU safanya en les inspeccions Sha afanyat a presentar lltim disc
Mamenaa amb la confessi ms
amenaar Mamenaa de dir-li-ho tot
contundent
tardar Sempre tarda molt en la presa de decisions Tarden molt a acabar la faena
entretindres Sentret massa en lelaboraci dels treballs No tentretingues tant a fer aix i deixa-ho ja
esforar-se Sesfora en tot el que li manen Sesfora a fer tot el que li manen
Volia comprar la casa per es va haver de
conformar-se Es conforma amb no res
conformar a viure de lloguer
ser el primer (o el s el primer en les coses que realment li
Sempre s el primer a parlar
segon, lltim) importen
En altres casos, les preposicions en i amb solen mantindres tant

amb sintagma nominal com amb infinitiu, encara que, dacord amb la
tendncia esmentada, en els registres formals el canvi s la soluci ms
general:
Taula 26.8:
Canvi/manteniment de preposicions
predicat complement de rgim
verbal preposici seleccionada davant DORACI dinfinitiu
Confia en la nostra ajuda a / en solucionar el problema
Insistix en el mateix tema a / en elaborar el tema
Es conforma amb la soluci que proposes a / amb solucionar el conflicte
Observaci: En la llengua clssica era habitual el manteniment de les

preposicions, com mostren els exemples segents:
Taula 26.9:
Manteniment de preposicions en la llengua clssica
preposici davant de sintagma nominal davant doraci dinfinitiu
Cridau aquelles que acostumen convidar prenint Adam la virtuosa muller sua per
A
a plor, Vita Christi. la m, convid-la a dansar, Vita Christi.
alegrant-nos molt de vostra venguda, alegrant-se almenys de sser catius lo
DE
Tirant lo Blanch. restant de lur trista vida, Tirant lo Blanch.
Tirant e la princessa suplicaren a la e, perqu son germ no hagus mal,
emperadriu que volgus consentir en consent lo duch en fer tal matrimoni,
aquest matrimoni, Tirant lo Blanch. Tirant lo Blanch.
Tot lesfor de les dones s en la tot lo exercici vostre s en tractar de
EN llengua, Tirant lo Blanch. aquella, Vita Christi.
pensava en lestrema amor que ella li car sols havia pensat en fugir, Vita
portava, Tirant lo Blanch. Christi.
ha treballat contnuament en la tostemps treballa en destruir sos
redempci humana, Vita Christi. enemichs, Tirant lo Blanch.
en a era lo meu delit e reps, que yo
ab gran fatiga treballaven per venir en
PER pogus treballar per vostra clemncia,
alegria reposada, Tirant lo Blanch.
Vita Christi.
208
26.4. Les preposicions compostes cap a, des de, fins a i

com a
26.4.1. La preposici cap a

La preposici cap a t un valor bsic locatiu i assenyala destinaci per
sense arribar al punt final: Se nhan anat cap a la mar. A ms del valor
locatiu, tamb pot indicar aproximaci temporal o quantitativa: Vindran
cap a les quatre.
En els usos locatius, la preposici cap a es redux a cap davant dalgunes
paraules comenades generalment per a-. Es dna la reducci davant
dels adverbis demostratius (ac, aqu, ah, all, all), davant dels adverbis
que indiquen direccionalitat (com ara amunt, avall, avant, arrere, enll,
endins) i davant dels demostratius aquest, aqueix, aquell:
Taula 26.10:
s de cap a
s de cap s de cap a
Anem cap all / all. Anem cap al poble.
Anem cap avant /amunt. Anem cap a dins.
Han mirat cap ac? Cap a on vas?
Anem cap aquell carrer. Anem cap a eixe carrer.
26.4.2. Les preposicions des de i fins a

Les preposicions des de i fins a assenyalen respectivament el punt inicial
i el punt final dun moviment o dun perode temporal, i molt sovint
apareixen en correlaci:
Anrem des del Snia fins al Segura.
Treballarem des de les tres fins a les cinc.
La preposici fins a es redux a fins en certs casos. Amb un valor
espacial, susa fins a quan tamb s possible a, i fins en aquells casos en
qu com a alternativa no susaria cap preposici:
Anirem a casa. i Anirem fins a casa.
Anirem all / all. i Anirem fins all / all.
Hem arribat (a) on hem pogut. i Hem arribat fins (a) on hem pogut.
Amb un valor temporal, susa fins a amb substantius o sintagmes
nominals que tenen un valor dctic o expressen una data precisa, i amb
oracions dinfinitiu:
No ens reunirem fins a la setmana que ve.
Esperat o no el trobars fins a les onze de la nit.
No em va acabar el treball fins a lendem de les eleccions.
Fins a la vesprada.
No pareu fins a localitzar-los.
En canvi, susa fins amb adverbis amb valor dctic (ahir, dem, ara,
enguany), amb sintagmes preposicionals i amb oracions introdudes per
que o per fa:
Fins ara.
No comenarem lobra fins dem.
Fins dac a una setmana no es reunix el comit davaluaci.
No li digues res fins que no tho pregunte.
209
Fins fa poc no tenia notcies seues.

En els usos no prpiament temporals ni espacials es mant la forma
composta fins a:
Van necessitar fins a sis persones per a poder alar aquell moble.
No s fins a quin punt s possible que ho faa.
Lexperincia professional es valorar fins a un mxim de dos punts.
Observaci: Com a adverbi equivalent a fins i tot o incls tamb susa la forma fins:
Fins els ms desinformats ho sabien.
En aquella obra mor fins lapuntador.
Tenia tanta malcia que fins plorava.
26.4.3. La preposici com a

26.4.3.1. La preposici com a t dos valors bsics: el predicatiu i
el comparatiu. El valor prototpic de la preposici com a s el valor
predicatiu, equivalent a en qualitat de:
Tho dic com a amiga.
Actuava com a president.
Al voltant del valor predicatiu trobem una constellaci de sentits molt
prxims. Sn els segents:
a) Un sentit causal, equivalent a pel fet de ser:
La msica, com a una de les belles arts, ha docupar el lloc que mereix
en el sistema universitari.
Vost, com a major, deu ser el preferit per a ocupar el crrec.
b) Un sentit delimitador, amb un valor de pel que fa a.
Com a llaurador casts, ning com el senyor Flix.
La veritat s que, com a divertida i moguda, no tenim ac una altra
bullanga com esta.
Observaci: Amb un valor prxim, la preposici com a tamb susa en les
locucions com a mxim i com a mnim:
Com a mnim, shan de respondre la mitat de les preguntes.
Com a mxim, disposeu de tres hores per a realitzar les proves.
c) Un sentit especificatiu, equivalent a el que es diu, precisament,
exactament:
Jo, com a voler-la, no la volia molt.
Com a voler..., s clar que volem.
d) Un sentit avaluador, equivalent a amb carcter de.
Aquell parlar era considerat com a dialecte daquella llengua.
Donaven com a un fet segur laprovaci del dictamen.
Em va vendre aquell cotxe com a de segona m.
El van elegir com a president.
e) Un sentit substitutiu, equivalent a en funci de:
Usava la tapadora del poal com a escut.
Les herbes susen com a medecines.
f) Un sentit denominatiu equivalent a amb el nom de:
La malaltia coneguda com a sida.
Lactriu coneguda com a Greta Garbo.
210
g) Un sentit modal equivalent a en la forma, en la variant:

El verb rebre es documenta com a resebre en el segle xiii.
La i es conserva com a e en algunes paraules.
26.4.3.2. Com sha indicat, la preposici com a tamb susa amb valor
comparatiu equivalent a com si fra, a la manera de:
Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.
Obria uns ulls com a plats.
Els pobres vells ploraven com a xiquets.
Va caure un bac i es qued com a mort.
Corrien com a desesperats.
Tenien tanta fam que menjaven com a llops.
Neren tants en lautobs que anaven com a sardines.
Llgrimes als ulls, bocins com a punys.
Quan el sintagma comparatiu va precedit dun determinant, com larticle
definit o indefinit, la preposici com a es redux a com (v.24.3.3 i 34.5.8):
Els supervivents es partien el menjar com uns bons germans.
(El tort) obria un ull com un plat.
El pobre vell plorava com un xiquet.
Va caure un bac i es qued com un mort.
Corria com un desesperat.
Tenia tanta fam que menjava com un llop.
Hi havia tanta gent en lautobs que anava com una sardina.
Llgrima a lull, boc com el puny.
26.5. La resta de preposicions tniques
26.5.1. La preposici barata

La preposici barata s sinnima de la locuci preposicional a canvi de i
pot usar-se amb sintagmes nominals (o equivalents) i amb oracions:
El deixrem assistir a la festa barata que ell ens ajudara desprs.
26.5.2. La preposici contra

La preposici contra t un valor doposici o denfrontament que, segons el
context, pot presentar matisos diferents. Aix, quan t un significat espacial
assenyala la direcci cap a la qual es dirigix un moviment fins a establir
contacte o b la localitzaci en contacte amb una persona o cosa:
El vent batia contra els vidres. (direcci)
Lescala recolzava contra la paret. (situaci)
Amb un valor figurat assenyala loposici a una idea, acci o persona:
Vam anar a la manifestaci contra la guerra. Les meues crtiques no sn
contra el projecte.
26.5.3. La preposici entre

La preposici entre indica la relaci existent entre diferents entitats, i
consegentment susa amb sintagmes nominals que denoten ms duna
entitat, com per exemple sintagmes nominals coordinats, en sintagmes
nominals plurals o amb valor collectiu:
211
entre el dia i la nit (sintagmes coordinats)

entre els assistents a la reuni (sintagma en plural)
entre la brossa (significat collectiu)
La relaci que designa la preposici entre s diferent segons el context
en qu suse, com es pot comprovar en els exemples segents:
Passarem entre la gent. (espai que separa
determinades entitats)
Arribarem entre les tres i les quatre. (temps que separa dos
moments)
El gris es troba entre el negre i el marr. (estat intermedi)
Ho farem entre tots. (collaboraci)
Entre els integrants del grup nhi ha que (conjunt dentitats)
tenen idees estrafolries.
A diferncia de la resta de preposicions, entre pot usar-se amb sintagmes
que funcionen com a subjecte en correlaci amb la conjunci i: Entre Joan i
Empar van acabar tot el treball.
Observaci: En este cas, entre no t la funci duna verdadera preposici, com
mostra el fet que si susa el pronom de primera persona del singular adopta
la forma jo (i no la forma mi, que adopta amb les verdaderes preposicions):
Entre tu i jo ho farem tot.
26.5.4. La preposici sense

La preposici sense equival a amb, per amb un valor negatiu. T, per
tant, el significat de amb exclusi de, mancat de, privat de:
He tallat el paper sense les tisores. (instrument)
Sempre va sense amics. (companyia)
Ho va dir sense posar-se nerviosa. (manera)
Una casa sense rebost ni celler. (contingut)
La preposici sense pot usar-se tota sola quan el seu complement es
pot recuperar a partir del context previ, com ocorre en casos com els
segents:
Amb ganes o sense, hem de parlar del tema.
Vols el te amb llet? No, magrada ms sense.
Observaci: Antigament, la preposici sense tenia la forma sens, que en
lactualitat es mant fossilitzada en algunes expressions com ara sens dubte,
sens falta.
26.5.5. La preposici segons

La preposici segons indica que satn a una determinada persona o cosa
o que sobserva una determinada regla:
Segons les ltimes informacions, no shan produt danys personals.
Segons el codi penal, aix s un delicte.
Observaci: La preposici segons es pot usar amb pronoms personals (Segons
ella, estem equivocats), per s rara amb els pronoms de primera persona.
Amb este valor, de fet, susen altres recursos (al meu parer, em pense
que, etc.) Tot i amb aix, si susara amb el pronom de primera persona del
singular, el pronom adoptaria la forma jo (prpia del cas recte): Segons jo
212
26.5.6. Les preposicions sobre i sota

Les preposicions sobre i sota sn sinnimes dels adverbis locatius
damunt i davall, que sn, de fet, els que susen preferentment en valenci
(v.27.4.2.3.a i b):
Deixa les coses damunt de (o sobre) la taula.
Mira davall de (o sota) el coix.
A ms dels valors espacials, les preposicions sobre i sota tenen tamb
uns significats ms abstractes: la preposici sobre introdux el tema dun
acte de parla o de comunicaci i susa tamb amb el valor quantitatiu de
a ms, valor que tamb t damunt:
Ja parlarem dem sobre la redistribuci de lespai.
Sobre / damunt de castigar-lo, encara li va pegar. (a ms de castigar-lo)
La preposici sota, per la seua banda, susa amb un sentit figurat en
casos com Treballar sota les seues ordes.
26.5.7. La preposici ultra

La preposici ultra s una forma arcaica que presenta un cert s en
registres formals. T un significat daddici equivalent a de ms a ms,
en addici a:
Ultra loferta tradicional del restaurant, sinclou un men baix en calories.
Este fet ha provocat, ultra la dimissi de dos directius, la protesta de tots
els socis.
26.5.8. Les preposicions vers, envers i devers

Les preposicions clssiques vers i envers mantenen un cert s, sobretot
en registres literaris. La preposici clssica devers encara es mant viva
en el valenci meridional. Susen amb un valor equivalent a cap a per
a designar direcci sense arribar al punt final (Caminaven vers ponent),
a vegades en un sentit figurat (Lestima de lactor vers el teatre). Tamb
susen, com cap a, per a designar aproximaci respecte a una quantitat o
una data: Una novella publicada vers el 1968.
26.5.9. La preposici vora

La preposici vora t un valor espacial de proximitat i susa tamb per a
indicar aproximaci quantitativa:
Viu vora el barranc.
Hi havia vora tres-cents assistents.
Observaci: Amb un valor de proximitat espacial tamb susa en la locuci
preposicional a la vora de o a vora: A la vora del riu. A vora riu.
26.6. Les locucions preposicionals

Com sha indicat ms amunt, a ms de les preposicions hi ha tota una
srie de locucions que susen amb un valor equivalent a les preposicions.
En molts casos tenen la forma preposici + substantiu + preposici,
per tamb nhi ha daltres tipus. Tot seguit sindiquen algunes de les
ms usuals:
a) A causa de. Indica la ra per la qual es realitza una cosa. T com a
213
sinnims per causa de, per culpa de, per ra de, per obra de:
El concert es va suspendre a causa del mal oratge.
Hem arribat tard a classe per causa de laccident.
Augmenten els trastorns del son per culpa de la contaminaci acstica.
b) A fora de, a cpia de. Indica que es realitza una cosa usant
insistentment un mitj:
A fora de nadar ha adquirit tcnica.
A cpia de sentir-ho, sho han cregut.
Amb un significat semblant, per sense la idea dinsistncia, tamb susa
a costa de: Ha pogut acabar el treball a costa dhores de descans.
c) A mitjan, de mitjan. Indica que la situaci descrita per loraci es produx
cap a la mitat dun perode de temps (a mitjan) o sinicia cap a la mitat del
dit perode (de mitjan). Tamb hi ha les variants a mitan i de mitan:
A mitjan vesprada estava molt cansat i sen va anar.
Va estar de baixa de mitjan agost fins a Nadal.
A mitjan tamb pot usar-se amb un valor espacial sobretot en lexpressi
a mitjan cam: A mitjan cam el vaig haver dagafar al bra.
d) A travs de. Indica que es va dun extrem a laltre, dun costat a laltre,
duna cosa, per dins della. I, en sentit figurat, tamb indica linstrument,
el mitj:
Hem arribat al poble a travs del bosc.
La llum passa a travs dels vidres.
Pots seguir el curs a travs dInternet.
e) Al cap de. Indica que una acci es realitza al final dun espai de temps:
El ju sha celebrat al cap de dos anys.
Al cap duna setmana, va trobar lagenda que havia perdut.
f) Al llarg de. Significa dins de lespai de temps que dura una cosa.
Tamb pot referir-se a tota lextensi dun espai:
Ha viatjat molt al llarg de la seua vida.
Han posat cadires al llarg de tot el carrer per a lEntrada de Moros i
Cristians.
g) Arran de. Indica que una persona o cosa en toca una altra quasi al
mateix nivell. En sentit figurat significa com a conseqncia de:
Cal tallar els arbres arran de terra.
Les protestes han sorgit arran de les seues declaracions.
h) Dacord amb. Indica una relaci de conformitat:
Les obres sefectuaran dacord amb el projecte de rehabilitaci.
Ladmissi dalumnes es realitzar dacord amb el que establix la
legislaci vigent.
i) De por de. Indica que no es realitza lacci a causa de la por respecte a
alguna cosa. Esta locuci t la variant per por de:
Ha callat de por de fer el ridcul.
No pots deixar de fer una cosa per por de fracassar.
j) En compte de o per compte de. Indiquen que en lloc duna persona
o cosa en sn unes altres. Estes locucions tenen com a variants en
comptes de i per comptes de:
214
En compte darribar a les nou arribaran a les deu.

Per compte de comprar pomes ha comprat peres.
k) En contra de. Denota que es realitza lacci en sentit oposat, en
oposici a alg o alguna cosa:
Has actuat en contra de la nostra voluntat.
Milers de persones shan manifestat en contra de laband danimals.
l) En virtut de. Expressa que un fet ocorre per lacci dalguna cosa:
Han actuat en virtut dels acords de la Comissi.
El secretari t veu per no vot, en virtut del reglament.
m) En vista de. Indica que lacci es realitza considerant o atenent alguna
cosa:
En vista de lxit, s millor no insistir-hi.
En vista de les queixes presentades, sha susps la representaci de
lobra.
n) Enmig de. Indica, duna banda, situaci dins dun grup o un ajust de
persones o coses; daltra banda, coexistncia o coincidncia amb un
conjunt de coses dissemblants:
Enmig de tanta gent, no vaig poder trobar els meus amics.
Enmig del silenci, esclat una rialla.
o) Entorn de o al voltant de. El significat bsic s en un lloc, rodejant
alguna cosa, per tamb en tenen un altre de ms abstracte de sobre,
en relaci amb:
Estvem tots reunits entorn de la taula.
Volem proposar una reflexi entorn de les poltiques de joventut.
p) Per mitj de. Indica la persona o linstrument que susa per a arribar a
un fi. T com a sinnim la locuci a travs de o la preposici mitjanant:
Vaig aconseguir una entrada per mitj de la meua cosina.
Els examinands hauran dacreditar la seua identitat per mitj del DNI.
La selecci de personal es far mitjanant una entrevista.
26.7. La seqncia de preposicions

Fora dels casos de les preposicions compostes analitzades ms amunt,
la combinaci de preposicions s un fet habitual en els casos segents:
a) Amb un valor espacial, s possible combinar una preposici amb valor
de moviment (per i de) amb una preposici esttica com entre: Busca per
entre els llibres; Va eixir dentre la boira.
b) En el cas de la preposici ultra s possible la combinaci amb una
altra preposici o b lelisi desta preposici: La problemtica sexplica,
ultra pels canvis socials (o ultra els canvis socials), pel deteriorament de
leconomia.
26.7.1. En la llengua escrita tamb s documenta a vegades la

coordinaci de preposicions que seleccionen un mateix complement. Es
tracta de casos com ara:
Treballa per i per al poble.
Plantejaran la proposta amb o sense ells.
215
La coordinaci es dna sobretot en el llenguatge filosfic, jurdic i

administratiu, per raons deconomia, de precisi o de simple sofisticaci
formal. En la llengua general, de fet, les construccions anteriors
es resolen amb coordinaci de sintagmes preposicionals i no de
preposicions:
Treballa pel poble i per al poble.
Plantejaran la proposta amb ells o sense ells.
216
27. ELS ADVERBIS

Els adverbis formen una classe de paraules que tenen en com amb
les preposicions el fet de ser invariables, per que es diferencien de les
preposicions pel fet que generalment susen soles o b modificades per
un altre adverbi de carcter quantitatiu o una expressi equivalent:
Caminava tranquillament.
Parla molt b lalemany.
Treballa ben lluny.
Ha tornat a arribar una miqueta tard.
A diferncia de les preposicions, a ms, en aquells casos en qu
seleccionen un complement, este s precedit per una preposici tona:
Contrriament a tu, elles no han volgut acceptar loferta.
Desgraciadament per a nosaltres, no tenies ra.
Treballa lluny del lloc on viu.
27.2. Les classes dadverbis

Els adverbis sn una classe de paraules heterognia, tant des del punt
de vista formal com funcional.
27.2.1. Les classes formals

Des dun punt de vista formal, es poden distingir les segents classes
dadverbis:
a) La classe ms homognia est integrada pels adverbis en -ment. Es
tracta dadverbis formats a partir del sufix -ment, que safig a un adjectiu
en forma femenina, en el cas que siga variable (v. 37.5.4.):
tranquilla + ment tranquillament
comuna + ment comunament
possible + ment possiblement
Com es veur desprs, molts adverbis en -ment sn adverbis de
manera, per tamb nhi ha de modals (possiblement), de quantitatius
(terriblement en terriblement cansat), de temps (habitualment) o de
textuals (consegentment).
b) Amb el valor de manera, tamb hi ha els adverbis adjectivals (o
adverbis curts), que presenten la forma dun adjectiu fixat en la forma
de mascul singular, com per exemple clar (en parla clar), alt (en vola
alt), prim (en fila prim) o brut (en juguen brut). Als adverbis adjectivals, cal
afegir ladverbi b, que tamb pertany als anomenats adverbis curts.
c) La majoria dadverbis quantitatius tenen la mateixa forma que els
quantitatius que modifiquen un substantiu, per quan sn variables
morfolgicament apareixen fixats en la forma masculina singular
(v. 20.1); per exemple molt (menja molt) o poc (s poc hbil).
d) Un grup tamb molt homogeni dadverbis sn els adverbis
demostratius, que presenten un clar parallelisme formal i semntic amb
217
els demostratius en funci de determinants o de pronoms

(v. 16.5): ac, ah, all i all.
e) Els anomenats adverbis preposicionals tenen un valor espacial o
temporal, i es caracteritzen perqu poden assumir una funci semblant
a les preposicions i, en certs casos, habilitar-se com a verdaderes
preposicions; es tracta dadverbis com ara dins, fora, damunt, davall,
abans, desprs, etc.
f) Sense una relaci clara amb altres classes de paraules, hi ha tamb
un conjunt dadverbis que realitzen funcions diverses, com ara aix, ahir,
encara, ja, prompte (o aviat), enjorn, etc.
g) Amb unes funcions semblants a les dels adverbis susen tamb tot
un conjunt de locucions adverbials, com ara a la babal, a redolons, de
bestreta, etc.
Cal apuntar tamb que diferents adverbis i locucions adverbials admeten
el sufix diminutiu: Parla fluixet, Ha vingut a soletes, Viu propet. A ms, hi
ha diferents adverbis i locucions adverbials que presenten una s final no
etimolgica anomenada s adverbial: abans, corrents, sols, a soles, etc.
27.2.2. Les classes funcionals

Des dun punt de vista funcional, els adverbis tamb conformen una
classe heterognia, ja que poden realitzar funcions ben diferents i
modificar diversos elements de loraci. Tenint en compte el nivell en qu
incidixen, es diferencien els adverbis de predicat, els adverbis oracionals
i els adverbis textuals.
a) Els adverbis de predicat funcionen com a complements
circumstancials i, dacord amb la modificaci que aporten, es
classifiquen en adverbis de manera, de lloc, de temps i de quantitat:
Caminava lentament. Parlava clar i net. No shi veu b. (adverbis de
manera)
Deixa-ho all. Ha entrat dins. Viuen dalt. (adverbis de lloc)
Per qu no ho deies abans? El vaig conixer llavors. Ara no puc.
(adverbis de temps)
Treballa poc. Menja molt. No interv gens. (adverbis de quantitat)
Els adverbis de quantitat tamb poden modificar un adjectiu (molt alta) o
un altre adverbi (molt malament).
b) Els adverbis oracionals incidixen sobre el conjunt de loraci o sobre
la relaci establida entre el subjecte i el predicat. Funcionen com a
oracionals els adverbis modals i els adverbis dafirmaci i negaci:
Possiblement no sabien que arribvem a les quatre. (adverbi modal)
S que vam veure la pellcula de Tarantino. (adverbi dafirmaci)
Marta no ha aprovat les matemtiques. (adverbi de negaci)
Observaci: Com es veur al parlar dels adverbis de manera, tamb hi ha tot un
conjunt dadverbis en -ment que tenen un carcter oracional, i fins i tot que
ultrapassen lmbit de loraci.
c) Els adverbis textuals, per ltim, permeten ordenar la informaci
discursiva o connecten loraci amb el discurs previ:
Finalment, the de dir que no mimporta.
I, tanmateix, es va conformar i no va dir res.
218
27.3. Els adverbis de manera
27.3.1. Classes dadverbis de manera

Els adverbis prototpics sn els de manera. Estos adverbis aporten
una modificaci al verb semblant a la que els adjectius aporten als
substantius. Si dun caminar (substantiu) diem que s lent o rpid
(adjectiu), duna persona que camina (verb) diem que ho fa lentament o
rpidament (adverbis). Com sha apuntat ms amunt, la gran majoria
dadverbis de manera sn adverbis en -ment, per tamb poden assumir
la mateixa funci els adverbis adjectivals, ladverbi b, ladverbi aix i
moltes locucions adverbials:
Parla (tranquillament / alt / aix / a poc a poc)
A ms de modificar el predicat, alguns adverbis de manera en
-ment poden modificar constituents superiors al predicat. Com es
pot comprovar en la taula 27.1, hi ha adverbis que assenyalen una
qualitat del subjecte en la realitzaci de lacci (els adverbis orientats
al subjecte). Nhi ha, a ms, que indiquen el punt de vista des del qual
cal interpretar all que es diu (els adverbis de punt de vista), o que
fan referncia a la valoraci positiva o negativa que el parlant fa dall
que sindica en loraci (els adverbis avaluatius). Fins i tot nhi ha que
ultrapassen el lmit oracional, i qualifiquen lacte de parla (adverbis
orientats al codi) o indiquen lactitud de lemissor quan parla o lactitud
que es demana al receptor (adverbis orientats a lemissor o al receptor):
Taula 27.1:
Classes oracionals dadverbis en -ment
classe adverbis exemple
orientats al amablement, intelligentment, El director, intelligentment, no va contestar.
subjecte ingnuament, etc. Ingnuament, Llusa, sho va creure tot.
polticament, culturalment, Cientficament, no es pot mantindre eixa afirmaci.
de punt de vista
cientficament, etc. Polticament (parlant), aix s un error.
afortunadament, sortosament,
Afortunadament, no hem hagut danar a la boda.
avaluatius desgraciadament, dissortadament,
Desgraciadament, vam arribar tard.
malauradament, etc.
Breument, the de dir que no.
orientats al codi breument, resumidament, etc.
Resumidament, no tots pensem igual.
orientats a
honradament, francament, Honradament, the de dir que no ho sabia.
lemissor o al
honestament, sincerament, etc. Francament, tenies notcia deste tema?
receptor
27.3.2. Precisions sobre els adverbis de manera

Deixant de banda els aspectes funcionals, hi ha certes caracterstiques
dels adverbis de manera que conv tindre presents:
a) En aquells casos en qu es coordinen dos adverbis, el sufix -ment es
pot elidir del segon adverbi, encara que en lactualitat se sol preferir
mantindrel en els dos:
Caminava tranquillament o Caminava tranquillament
i lentament. i lenta.
b) Els adverbis b i malament tenen com a parallels formals ben i mal.
Els primers susen darrere del verb i els segons en posici preverbal,
219
davant duna altra classe de paraules o quan sintercalen entre lauxiliar

haver i el participi dels temps composts:
Li agrada menjar b. per T la cara ben neta.
Ha formulat malament la pregunta. per Est mal formulada.
c) Els adverbis adjectivals formen un grup redut que tendix a combinar-
se amb verbs dunes determinades classes semntiques; concretament,
amb verbs de llengua (parlar, cantar, etc.), amb verbs de moviment
(caminar, volar, llaurar, etc.) i amb diferents verbs dacci (llanar,
colpejar, etc.): Parla clar, Recita fluix, Vola alt. En diferents casos, a
ms, els adverbis formen amb el verb una verdadera locuci i tenen un
significat idiosincrtic: pixar alt (tindre moltes pretensions), jugar brut
(fer trampes), filar prim (ser molt meticuls), etc.
d) Ladverbi aix (i la variant ms colloquial aixina) equival a desta o
daquella manera i susa per a referir-se a un element aparegut en el
discurs o recuperable a partir de lenunciaci:
Va entrar cridant. No, no va entrar aix.
Mira, caminava aix.
e) Altres adverbis de manera sn: arreu de qualsevol manera, sense
preocupar-se pel resultat: Este xic tot ho fa arreu; corrents de pressa:
No aneu tan corrents; debades sense haver de pagar o en va, intilment:
El dinar li va eixir debades, Vam estar esperant-la debades.
f) La majoria de locucions adverbials estan formades per una preposici
seguida dun substantiu o dun sintagma nominal. A continuaci
sapunten algunes de les principals locucions:
220
Taula 27.2:
Locucions adverbials de manera
locuci significat exemples
a bacs precipitadament Quan es posa nervis, treballa a bacs.
duna manera precipitada,
a borbollons Es va tallar i la sang li eixia a borbollons.
tumultuosament
Conta-li-ho a lorella.
a lorella,
Mho va dir a cau dorella.
a cau dorella, acostant-se a lorella i en veu baixa
Digues-li-ho a lorelleta, que no ho senta
a lorelleta
ning.
sense veure-shi; sense cap punt de
Encn el llum i no vages a cegues.
a cegues referncia, sense coneixement ni
En els negocis no es pot anar a cegues.
reflexi
a contracor, Acceptrem el trasllat a contracor.
de mal grat, sense tindren ganes, vencent un Han vingut de mal grat.
de mala gana, sentiment de repugnncia Tot ho fan de mala gana.
a desgana Li ha fet el favor a desgana.
en direcci contrria a la inclinaci
a contrapl, Safaita a contrapl.
natural del pl; contra la prpia
a repl Fer aix em ve molt a repl.
direcci o voluntat
Han guanyat el partit a espentes i
a espentes i redolons amb dificultats i entrebancs
redolons.
Treballen a estall.
a estall a preu fet; amb excs i enveja
Menjaven a estall.
Mhe alat a fosques per no despertar-vos.
a fosques, sense llum, sense poder veure; sense
He quedat a les fosques de tota
a les fosques informaci dalguna cosa
lexplicaci.
amb els dos peus i les dos mans a
a gatameu s molt menuda i va encara a gatameu.
terra
Els penitents van a genollons fins a
a genollons, amb els genolls doblegats sobre una
lermita.
de genollons superfcie i suportant el pes de cos
Ha suplicat, de genollons, que la perdone.
a gust amb satisfacci Hem dinat molt a gust.
aix aix mitjanament Estos dies funciona tot aix aix.
No s b com ha sigut: noms mho han
en gros, explicat en gros.
en gran quantitat, sense envasar;
a orri, La llet no es pot vendre a orri.
deixant de banda els detalls
lengrs Han obert un magatzem de venda a
lengrs de material elctric.
a la fora contrriament a la voluntat Hem obet a la fora.
irreflexivament, sense posar latenci Sempre parla a la babal i desprs sen
a la babal
necessria en all que es fa o es diu penedix.
Sens ha trencat la llanterna i hem eixit de
a la palpa, ajudant-se de les mans en lloc dels
la cova a la palpa.
a les palpes, ulls per assegurar-se del cam, evitar
Vas per la vida a les palpes!
a palp topar, caure, etc.
Avanceu a palp procurant no entropessar.
a males penes, a penes A males penes pot caminar.
sense donar quarter a lenemic; Els invasors entraren a la ciutat a mata-
a mata-degolla
sense cap mena de consideraci degolla.
a mitges de manera incompleta Shan dit moltes veritats a mitges.
221

menjar sense fer s del ganivet Sha menjat la poma a mos red.
a mos red ni cap altre instrument; menjar a Fa gust veure com es menja els entrepans
mossos grans a mos red.
Lavi camina sempre a poc a poc.
a poc a poc,
lentament, fent les coses sense Fes-ho a espai si no vols equivocar-te.
a espai,
pressa El meu germ, xino-xano, ja sha llegit el
xino-xano (o xano-xano)
Tirant.
La prova consistix a alar un sac de ciment
aguantant el pes dalguna cosa sense
a pols a pols.
que recolze enlloc; amb esfor
La fama que t, se lha guanyada a pols.
duna manera expressa,
a posta Nega-ho, si vols, per ho has fet a posta!
deliberadament
a recules cap arrere Hem caminat cinc minuts a recules.
Han caigut els balons a redolons per la
a redolons redolant
costera.
La iaia ha passat el mat renegant a tort
sense mirar si s amb ra o sense;
a tort i a dret i a dret.
sense reflexi
De futbol sen parla a tort i a dret.
Valora b loferta i no lacceptes a ulls
a ulls clucs, sense tindre en compte els riscs que clucs.
amb els ulls tancats es poden crrer; amb plena confiana Si tho ha dit Ricard, tho pots creure amb
els ulls tancats.
sense comptar, pesar o mesurar; a
a ull He posat larrs a ull.
simple vista
seient cama ac cama all sobre el
A Rosa, quan era menuda, li agradava
al be coll i els muscles dun altre o sobre
molt anar al be.
els lloms
Augmenten les vendes del comer al
al detall, detall.
en xicotetes quantitats
a la menuda Augmenten les vendes a la menuda de
productes congelats.
al sa i al pla sense pretensions Sempre van vestits al sa i al pla.
No t remei, tot ho fa amb presses i
amb presses i corruixes
precipitadament, rpidament corruixes.
a corre-cuita
Va sempre a corre-cuita.
ben b molt b Hi caben ben b dos cotxes.
Les millors posicions per a dormir sn cap
cap per amunt en posici normal, no invertida
per amunt i de costat.
cap per avall en posici invertida Marc dorm cap per avall.
damagat, Fuma damagat.
a amagatons, amagant-se, ocultament Es veien a amagatons.
a amagatontes Ens ha donat el llibre damagat.
darrapafuig Ha fet els deures darrapafuig perqu
de pressa i corrents
(o darrapaifuig) lesperava Laia.
desme instintivament, maquinalment Caminava desme.
Obriu la finestra de bat a bat, per favor !
de bat a bat del tot Em dna confiana i li he obert el cor de
bat a bat.
Es vest i esmorz en un bell en sec.
en un bell en sec,
de sobte, molt de pressa Es pos a cridar i de bell en sec
de bell en sec
desaparegueren tots.
222

de bell nou novament, una altra vegada De bell nou em vull oferir.
El pagament dels llibres es far de
de bestreta, bestreta.
anticipadament
a la bestreta Els organitzadors sabien de bestreta que
lassistncia seria mnima.
de bocadents boca avall, de boca a terra Va caure de bocadents.
de bona gana amb molta voluntat Ho fa tot de bona gana.
de cap a peus, El va mirar de cap a peus.
totalment, dun extrem a laltre
de cap a cap Hem recorregut el parc de cap a cap.
de cor sense reserves Toferisc la meua ajuda de cor.
de gaid,
obliquament, de costat Adrea el quadro, que lhas posat de gaid!
de biaix
El local estava ple de gom a gom.
completament ple, cobrint, laigua, el
de gom a gom Desprs de les pluges, el riu anava de
llit dun riu de banda a banda
gom a gom.
de pressa rpidament No s saludable menjar de pressa.
Quan eixem del cine hem vist la Nria de
de raspall lateralment i de forma fuga
raspall.
La pedra el va ferir de retruc.
desprs de topar; com a
de retruc Aix va perjudicar mon pare, i, de retruc,
conseqncia
tota la famlia.
de sobines ajagut de cara amunt Ha relliscat i ha caigut de sobines.
de sobte,
Estvem dormint quan de sobte va sonar
tot duna, sobtadament, precipitadament
el telfon.
de colp i volta
El vent ha arrancat alguns arbres de soca
de soca i arrel
del tot, ntegrament i arrel.
de soca-rel
s alcoi de soca-rel.
de ts cap arrere, desquena Ha perdut lequilibri i ha caigut de ts.
de tot cor amb sinceritat, voluntariosament Fes-me cas, tho dic de tot cor!
de valent molt Laire bufa de valent!
Per a fer-te lanlisi de sang has destar
sense haver menjat res, sense saber en dej.
en dej
res Tagrasc que mho digues perqu estava
en dej.
en un al, Els bombers van controlar el foc en un al.
rpidament
en un arrap Ha fet la faena en un arrap.
en un punt en un instant En un punt arribar a ta casa.
Ha contestat totes les preguntes en un
en un sopols en un instant
sopols.
en un tres i no res en un moment, molt de pressa Han ordenat lhabitaci en un tres i no res.
Ens ha contat la pellcula fil per randa.
fil per randa,
Ho han explicat tot fil per agulla.
fil per agulla, detalladament
Ha contestat totes les preguntes amb pls
amb pls i senyals
i senyals.
(de) fit a fit fixament, amb la vista fixa El gurdia ens va mirar (de) fit a fit.
Sentia ms ana llstima que por.
ms ana,
Lorxata, magrada ms prompte
ms prompte,
amb preferncia a, ms que granissada que lquida.
ms tost,
Eixa tonalitat s ms tost verda.
ms aviat
La carn, torra-la ms aviat poc.
223

rpidament i sense reflexi, duna
pensat i fet Sen va anar a Eivissa pensat i fet.
manera imprevista
per damunt damunt de manera superficial, lleugerament He llegit la notcia per damunt damunt.
s impossible prestar-li atenci, parla
sense trellat ni forrelat, sense cap motiu raonable, sense
sempre sense trellat ni forrellat.
sense solta ni volta sentit
Discutix sempre sense solta ni volta.
27.4. Els adverbis de lloc

Partint de propietats sintctiques i formals, es poden diferenciar tres
classes dadverbis de lloc: els adverbis demostratius, els adverbis
preposicionals i els adverbis que es poden posposar a un substantiu en
determinats casos.
27.4.1. Els adverbis demostratius

Els adverbis demostratius ja han sigut analitzats en el captol dedicat als
demostratius. Recordem ara que presenten un triple grau de proximitat o
llunyania (v. 16.5):
ac: proximitat a lemissor
ah: proximitat al receptor o distncia intermdia respecte a lemissor
all o all: llunyania
Des dun punt de vista sintctic, conv afegir que els adverbis
demostratius poden funcionar com a complements de les preposicions
de, des de, per, per a, fins i cap, i poden estar modificats per un adverbi o
un sintagma preposicional de lloc:
Busca per all. Somriu i mira cap ac. Des dac no es veu res.
Ha deixat la caixa all dins. Quedat ac fora. Lhe vist ac a la plaa.
27.4.2. Els adverbis preposicionals

27.4.2.1. Hi ha una srie dadverbis de lloc que tenen una funci
parallela a les preposicions i que en certs casos poden habilitar-se com
a verdaderes preposicions. Es tracta dadverbis com ara damunt / davall,
dalt / baix, davant / darrere, dins / fora, lluny / prop. Pel fet de ser adverbis,
poden usar-se sols o b, com s ms freqent, seguits dun complement
introdut per la preposici de i, en alguns casos, sense de (v. 27.4.2.2.a):
Si busques el teu germ, el trobars (dins / dins daquella botiga).
El paquet lhe deixat (dalt / dalt de larmari).
Mira b (darrere / darrere de la porta).
Observaci: A ms dels adverbis anteriors, tamb mantenen una certa
vitalitat en alguns parlars valencians les formes antigues dintre (en parlars
meridionals) i detrs (en parlars septentrionals). Dels dos adverbis, nicament
dintre mant un s en registres formals.
A ms, poden funcionar com a complement de les preposicions de, des
de, per, per a, fins i cap a:
Va llanar lavi de paper des de dalt del terrat.
Passejava per davant de ma casa.
Mira cap a fora.
224
Sha trencat lespill de darrere de la porta.

27.4.2.2. Des dun punt de vista sintctic, conv tindre en compte, a ms,
les precisions segents:
a) Com sha apuntat, alguns dels adverbis poden usar-se com a
verdaderes preposicions i, com qualsevol altra preposici, poden aparixer
seguits directament del seu complement. Admeten ls preposicional els
adverbis damunt, davall, davant, darrere, dins (o dintre), fora, dalt i, amb les
puntualitzacions que sindiquen en el punt segent, baix:
Si busques el teu germ, el trobars dins la botiga.
Deixa-ho (damunt / davall / davant / darrere) la taula.
Observaci: Encara que majoritriament en valenci sutilitza la preposici
de darrere dels adverbis, tamb s habitual ls sense preposici davant
de larticle definit femen (damunt la taula) o el mascul apostrofat (davant
larmari).
Notem, a ms, que si el complement designa una persona del discurs,
estos adverbis poden usar-se seguits de de i un pronom personal o
seguits dun possessiu:
Es va posar davant (de mi / meu).
Anaven darrere (de nosaltres / nostre).
En valenci la construcci ms normal s la del pronom precedit de de:
davant de mi.
Observaci: Notem que, a ms del pronom i del possessiu, s possible tamb
un pronom feble datiu: Se li va posar davant (davant dell o della), Li anava
darrere (darrere dell o della).
b) Alguns adverbis preposicionals poden anar precedits, segons els
casos, de la preposici a o de la contracci al: Viu prop (o a prop). Li ha
eixit davant (o al davant).
27.4.2.3. Des dun punt de vista semntic, els adverbis preposicionals
sagrupen en parelles que mantenen oposicions espacials basades en
leix horitzontal (davant/darrere), en leix vertical (damunt/davall i dalt/
baix), en la posici interior o exterior (dins/fora) o en el grau de proximitat
(lluny/prop) respecte a un element de referncia (implcit o explcit) que
en la figura segent apareix representat per un cub:
dalt
darrere
damunt
dins fora
davant
davall
baix
225
Pel que fa a leix vertical, cal apuntar que, a ms dels adverbis damunt/
davall i dalt/baix, tamb disposem de les preposicions sobre i sota.
Lexistncia de tres parelles diferents referides a leix vertical explica que
en algun cas shagen desdibuixat les oposicions existents i que algun
dels adverbis o de les preposicions haja assumit el valor o part dels
valors dels altres. Mirem-ho amb una mica ms de detall.
a) En lmbit de la superioritat, el valenci mant clarament diferenciats
els adverbis damunt i dalt. El primer fa referncia a la posici superior i
normalment implica un contacte; el segon, en canvi, t el valor de en la
part alta i dacord amb aix la localitzaci s menys concreta i definida, i
no pressuposa contacte:
Deixa el quadro damunt del llit. (contacte)
Penja el quadro dalt del llit. (manca de contacte)
Posa la caixa damunt la taula. (contacte rellevant)
Posa la caixa dalt de larmari. (contacte en una part superior
imprecisa o indeterminada)
Igual que ladverbi damunt, la preposici sobre indica contacte fsic, per
a ms presenta una srie de significats figurats de carcter no espacial
(v. 26.5.6). Amb el valor de contacte fsic, el valenci usa preferentment
ladverbi, i amb els valors figurats, la preposici:
Deixa les coses damunt la taula.
Estvem a quatre graus sobre zero (o per damunt de zero)
La teoria esta elaborada sobre unes bases fermes.
b) En lmbit de la inferioritat, loposici existent entre davall, baix i sota
s menys ntida, entre altres raons perqu la distinci basada en el
contacte o la manca de contacte no resulta tan rellevant. Siga com siga,
davall indica localitzaci en la part inferior en direcci vertical i amb
contacte o sense:
Berenarem davall duna carrasca.
Davall del seu cos aparegu el del seu fill.
Tira-li la carta per davall la porta.
Ladverbi baix, per contra, t el valor de en la part baixa i, generalment,
susa sense cap complement: Vs-ten baix i esperam. Com a parallel
de dalt, es pot usar en aquells casos en qu pren un complement i t el
valor de en una part ms baixa:
Baix del bancal hi ha una bassa, i dalt (del bancal), un mas.
Des de dalt de lescenari les coses es veuen duna manera, i des de baix
(de lescenari), duna altra.
No li agrada gens anar per dalt de la vorera. Sestima ms caminar per
baix (de la vorera).
Des de baix del Micalet no podien llevar la pancarta que havien penjat des
de dalt (del Micalet).
Igual que davall, la preposici sota indica inferioritat en leix vertical i, a ms,
presenta una srie de significats figurats de carcter no espacial (v. 26.5.6):
Estvem a dos graus per davall de zero (o sota zero).
Han presentat el seu disc sota (o amb) el ttol Amors impossibles.
Observaci: No s acceptable ls de baix seguit de complement amb el valor de
davall o sota. Es tracta dun s que no es documenta en la llengua clssica ni
226
en la majoria de parlars actuals. En la llengua clssica, de fet, alternen davall

i sots (o sota); el primer amb un valor de localitzaci fsica, i el segon, amb un
valor fsic o figurat:
E per no sser conegut, pos lo cap davall la roba. E vu la gran congoxa que
la senyora tenia, pos-li lo bra damunt lo coll e fu-la abaxar davall
la roba e deman-li qu era la causa de la gran passi que tenia,
E davall lo lit trobar tots los vestiments del negre ortol,Joanot Martorell,
Tirant lo Blanch.
ans pensaven tots sser sots lo jou de captivitat, Joanot Martorell,
Tirant lo Blanch.
Senyor, feu-me aparellar II ginets ab hun patge que sia conegut e feu-los
posar sots aquell pi, ab hun altre quels guie a mija legua de ac, Joanot
La variant antiga sots mant encara una certa vitalitat en el llenguatge
jurdic en frases fetes com ara sots pena, sots pretext, etc.
27.4.2.4. Amb una funci semblant a la dels adverbis de lloc susen
tamb tota una srie de locucions adverbials:
Taula 27.3:
Locucions adverbials de lloc
locuci exemple
a la dreta, a lesquerra; a m
Primer gire a m dreta i quan arribe al semfor, a m esquerra.
dreta, a m esquerra
al capdamunt Al capdamunt de tot trobareu la caseta.
al capdavall Al capdavall del carrer trobareu el mercat.
al voltant, a lentorn Tota la casa t una balconada al voltant.
amunt i avall No sap qu fer, va tot el dia amunt i avall.
dac i dall Va rebre moltes felicitacions dac i dall.
de dalt a baix Ha comenat a diluviar i shan banyat de dalt a baix.
en i enll He perdut el dia anant den i enll.
per lendret, pel revs Estes fulles sn verdes per lendret i blanquinoses pel revs.
En aquell barri vam trobar grafitis pertot arreu.
pertot arreu, pertot, a tot arreu
El mes dagost hi ha turistes a tot arreu.
27.4.3. Els adverbis que admeten la posposici

Formalment relacionats amb els adverbis anteriors, hi ha un grup prou
homogeni dadverbis que assenyalen direccionalitat. Es tracta dels
adverbis amunt / avall, avant (o endavant) / arrere (o enrere o endarrere),
en / enll, endins / enfora i enlaire. Estos adverbis poden usar-se tot
sols o precedits de la preposici direccional cap a (v. 26.4.1):
Tireu avant i espereu-nos en el refugi.
Se nhan anat cap avall.
(En lascensor): Jo vaig ms amunt que vost: visc en ltic
(En lascensor): Jo eixir abans: visc ms avall que vost, en el segon.
A ms, tamb susen posposats al substantiu que modifiquen:
La barca se nha anat mar endins.
Va tirar Penyagolosa amunt fins a arribar al cim.
227
Va fugir nord enll.

Entraren cova endins sense cap llanterna.
Les llgrimes li queien galtes avall.
Estava cames enlaire.
Com es pot observar en els exemples anteriors, el substantiu que
apareix amb ladverbi posposat designa la ruta dun moviment (mar,
Penyagolosa, nord, cova) o una part del cos (galtes, cames).
Observaci: Tenen el mateix comportament els adverbis temporals abans,
desprs i en (en la construcci de en): dos anys abans, dos anys desprs,
daleshores en.
27.5. Els adverbis de temps

Dins dels adverbis de temps es poden diferenciar els adverbis de temps
prpiament dits i els adverbis aspectuals. A ms dels adverbis, la llengua
permet tamb establir referncies temporals a partir de tota una srie
de locucions adverbials.
a) Els adverbis de temps prpiament dits emmarquen la predicaci en unes
coordenades temporals i la localitzen per referncia al moment de lacte
de parla, si sn dctics, o a un altre moment, si sn anafrics. Sn dctics
els adverbis que fan referncia a un perode de temps que s simultani o
inclou lacte de parla, o b que s anterior o posterior a lacte de parla:
Taula 27.4:
Adverbis de temps dctics
anterior simultani posterior
moment abans (dara), ans ara desprs (dara)
dia o part del ahir, desps-ahir, desps- dem, desps-dem, desps-
hui (o avui), hui en dia
dia ahir no laltre, anit dem no laltre
lany passat (o enguany
any enguany lany que ve (o vinent)
passat)
Sn anafrics els adverbis que designen un perode de temps per relaci

a un moment que es pren com a referncia. Susen com a anafric llavors
o aleshores (en el moment que es pren com a referncia), abans (de
llavors), desprs (de llavors). No hi ha adverbis especfics per a designar
anafricament un dia, per s altres expressions adverbials com ara la vespra
(el dia anterior) i lendem o el sendem (el dia segent). Per a designar el
moment tamb trobem expressions com ara a trenc dalba (en el moment
que comena a clarejar el dia) o en rompre el dia (quan es fa de dia).
A ms dels adverbis anteriors, cal esmentar els adverbis sempre o mai,
que fan referncia a la totalitat del temps que es pren com a referncia,
o altres ds ms particular com ads que t el valor de immediatament
abans: Com the dit ads, no crec que haja sigut ell. Des dun punt de vista
sintctic, a ms, cal tindre en compte que abans i desprs poden prendre
un complement precedit de la preposici de i posposar-se als sintagmes
nominals que designen un perode de temps:
Abans de casar-nos, vestia molt malament.
Desprs de la festa, se nanaren a la platja.
Si hagueres vingut uns minuts abans, encara lhauries trobat.
228
Dos dies desprs, ja ho havem oblidat tot.

b) Els adverbis aspectuals, per la seua banda, fan referncia al temps
intern de la situaci que es predica; aix s, al desenvolupament, a
lacabament, a la freqncia amb qu es produxen, etc. Formen part del
grup dels aspectuals adverbis com ara ja, encara, sovint (o a sovint), quasi,
normalment, reiteradament, novament, etc.:
Encara no han arribat i ja sen volen anar.
Ho tenem quasi acabat, quan ens van interrompre.
Sha examinat novament del carnet de conduir.
Sovint es queda callada i no sap qu dir.
c) A ms dels adverbis temporals i aspectuals, disposem de tota una
srie de locucions adverbials amb valors equivalents als analitzats fins
ara. Reprodum tot seguit una mostra dels ms habituals:
229
Taula 27.5:
Locucions adverbials de temps
a poqueta nit (o a boqueta (de) nit) quan comena a fer-se de nit Nosaltres solem eixir a poqueta nit.
a cada moment amb una gran freqncia Pregunta a cada moment.
fora dhora, a una hora Menja a deshora, i per aix no t

a deshora
intempestiva gana.
a hora en el moment oport Es preocupa de fer les coses a hora.
a hora horada en lltim moment Sempre arriba a hora horada.
A hores dara ja deu haver acabat

a hores dara, a lhora dara actualment, en este moment
de dinar.
Almenys a la curta les perspectives
a la curta passat poc de temps
sn favorables.
A la llarga pagaran les
a la llarga a la fi, passat molt de temps
conseqncies.
a mitjan mat (o vesprada, nit, cap a la mitat dun perode de Mha despertat a mitjan nit un soroll
setembre, etc.) temps estrany.
El teu germ parla a tothora per
a tothora, tothora, seguit seguit sempre, contnuament
telfon.
repetici moderada no freqent A vegades ve a visitar-nos a la
a vegades, de vegades, a voltes
duna acci caseta de camp.
al mat, al migdia, a la vesprada, durant el mat, el migdia, la Han tancat 10 minuts al migdia en
a la nit vesprada, la nit senyal de dol.
En el llibre trobareu ara i ads
ara i ads (o adesiara) sovint
moltes referncies al tema.
Si volem avanar la faena, ens hem
de bon mat a les primeres hores del mat
dalar de bon mat.
En acabant de berenar anirem al
en acabant, tot seguit ms tard, immediatament desprs
cine.
27.6. Els adverbis quantitatius

Els adverbis quantitatius ja han sigut analitzats en el captol 20. Recordem
ara que els quantitatius assenyalen diferncies de grau i funcionen com a
adverbis quan modifiquen un verb, un adjectiu o un altre verb:
Estudia molt.
s poc menjadora.
No viu gens lluny.
Observaci: Amb la mateixa funci, tamb susen alguns adverbis en -ment, que
assumixen un valor intensiu quan modifiquen un adjectiu o un adverbi, com
increblement o terriblement: Estava terriblement cansat. s increblement velo.
A ms dels adverbis, disposem de tota una srie de locucions adverbials
amb una funci semblant:
230
Taula 27.6:
Locucions adverbials de quantitat
Queda beguda a bastament per al
a bastament en quantitat suficient
cap de setmana.
Este mat ha plogut a manta.
a manta, Anit va ploure a munt.
a munt Guanyava diners a cabassos.
a cabassos, en abundncia En la festa hi havia menjar a doll.
a grapats, Hivern gelat, fruita a grapats.
a bond En esta zona hi ha rovellons a
bond.
bona cosa molt Treballa bona cosa.
Juntament amb els quantitatius, hi ha altres adverbis que poden

modificar qualsevol element de loraci per a destacar-lo o contrastar-lo
respecte a uns altres. Es tracta dadverbis o locucions adverbials com
ara noms, sols, solament, a soles, fins i tot (o i tot, fins o incls), tamb,
tampoc, etc.:
Ha vingut noms Joan.
Se naniran nicament si no veniu vosaltres.
Enguany farem tamb un sopar.
Ho sabia fins i tot el pare.
27.7. Els adverbis modals, dafirmaci i de negaci

Els adverbis modals i els dafirmaci i negaci incidixen sobre el conjunt
de loraci o sobre la relaci establida entre el subjecte i el predicat.
27.7.1. Els adverbis modals

Els adverbis modals sn adverbis en -ment, amb lexcepci de potser, que
s una paraula composta. Des dun punt de vista semntic, els adverbis
modals fan referncia a la necessitat o lobligaci que es produsca
all que es designa en loraci (necessriament, obligatriament,
inevitablement, etc.) o al seu grau de veritat (potser, possiblement,
probablement, segurament, aparentment, certament, etc.):
Hem de parlar necessriament amb els pares.
Inevitablement haurem danar a la boda.
No patisques tant que potser ni sen recorden.
Segurament tindran en compte el que hem dit.
A ms dels adverbis en -ment, hi ha altres locucions que tamb poden
assumir els mateixos valors, com ara qui sap, tal vegada o tal volta:
Aquells diners vnen de qui sap on, Tal vegada tenien ra ells! Tal volta ja
ha comprat Pau la loteria.
27.7.2. Els adverbis dafirmaci i de negaci

27.7.2.1. Les partcules s i no sn, respectivament, adverbis dafirmaci
i de negaci. Les oracions afirmatives no tenen cap paraula concreta que
marque lafirmaci:
Joan ha enviat la carta.
231
Ladverbi s, de fet, sols susa en les respostes, b com a representant de

tota loraci, b precedint loraci per encapalada amb la conjunci que:
Ha enviat Joan la carta? S.
Ha enviat Joan la carta? S que lha enviada.
A diferncia de les oracions afirmatives, les negatives presenten ladverbi
no en posici preverbal (o una altra paraula negativa, com es veur tot
seguit):
Joan no ha enviat la carta.
Ladverbi no susa igualment en les respostes com a representant de tota
loraci:
Ha enviat Joan la carta? No.
Observaci: Les oracions negatives poden reforar-se amb la partcula pas. Esta
partcula, viva en la llengua antiga, sha perdut en el valenci actual. En els
parlars que la conserven susa:
a) En les oracions negatives per a reforar la negaci duna suposici implcita
del receptor: Ha plogut molt? No ha plogut pas (contrriament al que
se suposa, no ha plogut).
b) Com a refor de la negaci expletiva en les comparatives de superioritat:
Magrada ms anar al teatre que (no pas) al cine.
27.7.2.2. A ms dels usos prpiament negatius, ladverbi no pot usar-se

en determinats contexts amb un valor expletiu, sense que siga necessari
per al sentit de loraci; concretament:
a) En les oracions completives en subjuntiu dependents de verbs de
temor (v.28.5.b): Tinc por que (no) vinga dem (amb el valor de Tinc por
que vindr).
b) Les subordinades temporals introdudes per abans (que) o fins que:
Prepara el sopar abans que (no) vinga la mare. Prepara el sopar abans no
vinga la mare. No preparar el sopar fins que (no) vinga la mare.
c) En les comparatives de superioritat: Treballa ell ms en un dia que (no)
tu en una setmana. Magrada ms anar al teatre que (no) al cine.
Observaci: Els contexts en qu pot usar-se la negaci tenen en com el fet
destablir un contrast o de contindre implcit un valor negatiu. La negaci
expletiva era molt habitual en la llengua clssica i es mant en la majoria de
parlars de lmbit lingstic, per ha perdut vitalitat en valenci.
27.7.2.3. A ms de ladverbi no, disposem dun conjunt de paraules

negatives, com ara els quantificadors ning, cap, res, gens, en cap lloc
(o enlloc), mai (o els parallels en ma vida, en ta vida, en sa vida, en la
vida). Les paraules anteriors presenten una srie de particularitats
sintctiques:
a) Totes les paraules negatives exigixen ladverbi negatiu quan es
posposen al verb, per poden usar-se amb ladverbi o sense ladverbi
quan santeposen al verb:
No lha convidat ning. i Ning (no) lha convidat.
No va protestar cap assistent. i Cap assistent (no) va protestar.
No mho hauria pensat mai. i Mai (no) mho hauria pensat.
El mateix ocorre amb ladverbi tampoc o amb sintagmes coordinats amb
la conjunci negativa ni:
232
Jo no ho sabia tampoc. i Jo tampoc (no) ho sabia.

No ho sabem ni ella ni jo. i Ni ella ni jo (no) ho sabem.
En els casos danteposici, sn igualment acceptables les oracions amb
ladverbi no i les oracions sense ladverbi, encara que en lactualitat es
tendix a prescindir de ladverbi.
b) Les paraules negatives ning, cap, res, gens i mai poden usar-se en les
respostes soles o b precedides de ladverbi no:
Quan tagradaria tornar ac? Mai. / No mai.
Qu tabellix? Res. / No res.
Quant darrs et pose? Gens. / No gens.
Qui ha vingut? Ning. / No ning.
c) Les paraules ning, cap, res, gens, en cap lloc (o enlloc) i mai poden
usar-se amb un valor afirmatiu en certs contexts modals; concretament
en oracions condicionals i en contexts interrogatius i dubitatius:
Has dit res? equivalent a Has dit alguna cosa?
Si vols res, avisam. equivalent a Si vols alguna cosa,
avisam
Dubte que tho haja dit ning. equivalent a Dubte que tho haja dit
alg.
Has anat mai a les Columbretes? equivalent a Has anat alguna vegada
a les Columbretes?
Si el veus en cap lloc, ja saps equivalent a Si el veus en algun lloc,
qu has de fer. ja saps qu has de fer.
Observaci: En els contexts anteriors, el significat s negatiu si loraci cont
ladverbi no: No has dit res? No has anat mai a les Columbretes?
Les paraules anteriors tamb poden usar-se en oracions no negatives
dependents de certs elements que contenen una idea negativa o
que establixen un contrast. Concretament, poden aparixer en les
comparatives de desigualtat, en les completives dependents de verbs
com ara impedir, negar, tmer, etc., en correlaci amb les preposicions
sense o fins, ladverbi abans o quantificadors com poc o rarament:
Ara treballa ms que mai.
Dubte que thagen pogut dir res.
Sen va anar sense dir res a ning.
Abans que digues res, vull excusar-me.
Poca gent et podria dir res daquest tema.
Teresa rarament va sola a cap lloc.
233
27.8. Els adverbis textuals

Els adverbis textuals permeten ordenar la informaci discursiva o b
connecten loraci en qu apareixen amb el discurs previ. Tot seguit,
sassenyalen les principals classes i sexemplifiquen amb adverbis o amb
locucions adverbials:
Taula 27.7:
Classes dadverbis textuals
valor adverbi exemple
primerament, segonament, finalment, en Primerament ens va parlar
distribuci del discurs
primer lloc, primer, per ltim, etc. deconomia.
Generalment, les falles sn
especialment, particularment, etc.;
especificaci o generalitzaci monuments artstics, de grans
efectivament, generalment, en general
dimensions.
igualment, parallelament, aix mateix, Recordem, igualment, que no es
equiparaci
etc. pot fumar.
tanmateix, no obstant aix, altrament, en Sestimen molt i, tanmateix,
oposici
canvi, etc. sempre estan discutint.
Du una vida sana; per consegent,
conseqncia per consegent, consegentment
t bona salut.
234
28. ELS TEMPS VERBALS

Anomenem temps verbal el conjunt de formes dun verb que compartixen
propietats relacionades amb les categories gramaticals del temps,
laspecte i el mode. Limperfet dindicatiu del verb cantar, per exemple,
est format per les formes cantava, cantaves, cantava, cantvem, cantveu
i cantaven; aix s, per les formes que indiquen temps passat i aspecte
imperfectiu, i que pertanyen al mode indicatiu.
Les distincions de temps, aspecte i mode permeten situar el conjunt
de loraci en unes determinades coordenades temporals (el temps i
laspecte) i indicar el punt de vista que adopta el parlant respecte a all
que enuncia (el mode).
28.2. El temps i laspecte

El temps i laspecte fan referncia a la temporalitat de lacci o de lestat
designat pel verb, per ho fan des de perspectives diferents.
28.2.1. El temps
El temps s una categoria dctica (v. 16.1), ja que permet situar lacci
o lestat verbal per relaci directa o indirecta amb el moment de lacte
de parla. El temps, concretament, indica simultanetat, anterioritat o
posterioritat respecte al moment de lacte de parla o respecte a un altre
moment de referncia diferent del moment de lacte de parla. Els temps
que indiquen localitzaci directament respecte al moment de lacte de
parla sanomenen temps absoluts:
Taula 28.1:
Els temps absoluts
temps valor exemples
present simultanetat No crides tant, que el pare dorm.
Ahir anrem al teatre.
passat simple o perifrstic anterioritat
Ahir vam anar al teatre.
futur posterioritat Dem enviar la carta.
Els temps que indiquen localitzaci respecte a un altre moment de

referncia sanomenen relatius. En la taula 28.2, sexemplifiquen els
temps relatius traslladant els exemples anteriors a lesfera del passat
per mitj de lestil indirecte:
Taula 28.2:
Els temps relatius de passat
imperfet simultanetat en el passat Em va dir que no cridara tant, que el pare dormia.
plusquamperfet anterioritat en el passat Li vaig dir que la vespra havem anat al teatre.
condicional posterioritat en el passat Ens va assegurar que lendem enviaria la carta.
235
28.2.2. Laspecte
Laspecte s una categoria que se superposa a la del temps, i que fa
referncia a lestadi de desenvolupament de lacci o de lestat designat
pel verb. Des dun punt de vista aspectual, els temps poden ser
imperfectius o perfectius.
a) Els temps imperfectius designen situacions en curs o situacions
que es repetixen de manera habitual en el moment que es pren com
a referncia. Els dos temps imperfectius per definici sn el present i
limperfet:
Taula 28.3:
Laspecte imperfectiu
situaci en curs Ara dorm.
present
situaci habitual Entra a treballar a les set del mat.
situaci en curs en el passat En aquell moment dormia.
imperfet
situaci habitual en el passat En aquella poca entrava a treballar a les set del mat.
b) Els temps perfectius (o de perfet) fan referncia a situacions que

es visualitzen de manera global, sense tindre en compte el procs de
realitzaci. Sn perfectius el passat simple o el perifrstic i el perfet, i tots
els temps composts amb lauxiliar haver (v.28.4.1.f i 28.4.2.c sobre
els temps formats amb lauxiliar haver).
Ahir anrem al teatre. (passat simple)
Ahir vam anar al teatre. (passat perifrstic)
Hui hem anat al teatre. (perfet)
Quan els ho vam dir, ja havem anat al teatre. (plusquamperfet)
Observaci: El futur i el condicional no estan marcats aspectualment, i segons
el context poden ser imperfectius (Lany que ve entrarem a treballar cada dia a
les set del mat) o perfectius (Dem anirem al teatre).
28.3. El mode
La categoria de mode fa referncia al punt de vista que adopta el parlant
respecte a all que enuncia, i permet diferenciar lindicatiu, el subjuntiu i
limperatiu.
a) Lindicatiu s el mode no marcat. Des dun punt de vista sintctic,
apareix tant en oracions simples com en oracions subordinades. Des
dun punt de vista semntic, a ms, susa en aquells casos en qu el
parlant es limita a asseverar una informaci:
No em van avisar abans.
Arriben dem.
Vos explicar tot el que ha passat.
b) El subjuntiu, en canvi, s un mode marcat: un mode que susa
bsicament en oracions subordinades, i que sassocia a valors modals
com ara la irrealitat, el dubte, el desig o la informaci coneguda i poc
rellevant des dun punt de vista informatiu:
Si mhagueres avisat abans, thauria pogut ajudar.
236
s possible que arribe dem.

Vol que faces tu el sopar.
Ja magradaria que pensara igual que nosaltres.
Em molesta que no em diga les coses clares.
Encara que sigues molt amiga seua, no li parles aix.
c) Limperatiu, finalment, s el mode de lapellaci, el mode amb qu
el parlant expressa una orde. A causa del seu significat, limperatiu
no establix distincions temporals i no t formes referides a la primera
persona del singular:
Aboca larrs, que es fa tard.
Parle una miqueta ms fluix, que hi ha persones malaltes.
Pensem-ho b abans dactuar.
Deixeu-me treballar, per favor.
Consulten el tema amb qui lhagen de consultar i desprs mho diuen.
Observaci: Cal remarcar que les formes de tercera i sisena persona (parle i
consulten en els exemples anteriors) sn formes prpies del tractament de
vost, i fan referncia, per tant, al receptor o receptors de lacte de parla. Per
a expressar ordes referides a una persona que no participa en lacte de parla,
susa el subjuntiu precedit de que: Que vinga/vinguen ja, que es fa tard. En
contexts negatius, tampoc susa limperatiu sin el subjuntiu: No ten vages
encara. No parles tan fort.
28.4. Els temps verbals

Les distincions introdudes en els apartats anteriors permeten delimitar
els valors bsics dels temps verbals. Malgrat aix, cal tindre en compte
que els temps verbals poden assumir altres valors en determinats
contexts discursius o en combinaci amb altres elements lingstics.
28.4.1. Els temps verbals dindicatiu
a) El present dindicatiu s un temps que assenyala, en un sentit ampli,
simultanetat a lacte de parla. Pot designar, per tant, situacions que es
realitzen en el moment de lacte de parla o que es mantenen estables o
es repetixen de manera habitual durant un perode que inclou lacte de
parla. Tamb pot tindre un valor atemporal i designar veritats o fets de
validesa general.
Taula 28.4:
Valors bsics del present
valors bsics exemples
simultanetat Mira, ara entren per la porta.
Treballa en un taller de cotxes.
simultanetat ampliada
Els meus cosins passegen cada dia pel mateix lloc.
Dos i dos fan quatre.
atemporalitat
Laigua bull a cent graus.
El present, a ms, pot assumir altres valors; concretament, pot usar-se amb
un valor de passat per a referir-se a fets que continuen sent rellevants en
el present (present histric) o per a dinamitzar el discurs narratiu (present
narratiu); amb un valor de futur, per a designar fets previsibles, i amb un
valor prxim a limperatiu, en certs usos de segona persona:
237
Taula 28.5:
Valors secundaris del present
altres valors exemples
present histric Jaume I entra en la ciutat de Valncia el 9 doctubre del 1238.
Laltre dia anava passejant per lalbereda i mel trobe festejant amb una turista
present narratiu
anglesa.
futur Dem es casen. Ho sabies?
imperatiu Ara ten vas a casa i parles amb la mare. Dacord?
b) Limperfet indica simultanetat en el passat, i t un valor imperfectiu;

consegentment, pot usar-se per a designar situacions que sn
simultnies a un moment de referncia passat o que es mantenen
estables o es repetixen de manera habitual en el passat:
Taula 28.6:
Valors bsics de limperfet
valors bsics exemples
Quan vam arribar, preparaven el sopar.
simultanetat en el passat
A les onze encara dormien.
simultanetat ampliada en De jove treballava en un taller de cotxes.
el passat Els meus cosins passejaven cada dia pel mateix lloc.
Limperfet tamb pot usar-se amb el valor del condicional, o prxim al

condicional, per a referir-se a fets posteriors a un moment de referncia
passat; per a introduir situacions presents o futures que es consideren
ja descartades, o per a expressar un desig de manera cortesa amb verbs
com ara voler, desitjar o vindre. En contexts narratius, tamb pot usar-se
amb un valor perfectiu per a incidir sobre la importncia duna data dins
de la seqncia narrativa.
Taula 28.7:
Valors secundaris de limperfet
futur de passat Em va dir que se nanaven lendem de viatge.
Volia demanar-te un favor.
cortesia
Venia a preguntar-te una cosa.
Se nanaven desps-dem de viatge, per Empar ha caigut malalta i hauran de
irrealitat present o futura
posposar leixida.
Es conegueren la nit de cap dany, i al cap duna setmana es casaven a la seu de
imperfet narratiu
Valncia.
Observaci: Amb un valor dirrealitat, limperfet tamb pot usar-se en la prtasi

de les condicionals introdudes per si (o oraci subordinada), on alterna amb
limperfet de subjuntiu: Si noms parlvem (o parlrem) de la seua obra potica,
no donarem una visi completa de lautor. Limperfet dindicatiu, amb tot, se
sent en lactualitat com a molt formal, i en la llengua estndard es preferix
ls de limperfet de subjuntiu (v. 28.4.2.b).
c) El futur indica posterioritat a lacte de parla: Acabarem la reforma de
la casa dac a dos mesos. El futur tamb pot usar-se per a referir-se
a fets passats ocorreguts amb posterioritat a un altre fet (sobretot en
texts histrics o biogrfics), per a designar sorpresa o contrarietat en el
present, o situacions presents de les quals no es t una certesa absoluta:
238
Taula 28.8:
Valors secundaris del futur
futur dels historiadors Dos anys ms tard publicar la seua obra mestra.
Ser bleda, el xic!
futur de sorpresa
Tatrevirs a negar-me levidncia!
La frontera de sa casa tindr ms de sis metres damplria.
futur de probabilitat
No les molesteu, que ja estaran dormint.
Lltim dels usos comentats, el de probabilitat, apareix bsicament amb

els verbs estatius ser, estar o tindre i en el futur perfet: Ja se nhauran
anat. Per a expressar el valor de probabilitat, la llengua disposa tamb
de la perfrasi deure + infinitiu, recurs que resulta ms habitual en els
registres formals:
Ja sen deuen haver anat.
No les molesteu, que ja deuen estar dormint.
La frontera de sa casa deu tindre ms de sis metres damplria.
Observaci: Ls del futur i del condicional de probabilitat es documenta des
dantic, per en alguns parlars ha perdut vitalitat davant de la perfrasi deure
+ infinitiu, que s el recurs ms general:
Senyor, anau cuytat a la cambra de la nvia, que lo conestable haur fet
ms mal que nos pensava, que grans crits hi he sentits. Gran duptem fa
que no haja morta a vostra cara neboda o, almenys, malnafrada., Joanot
O, com stich molt enujada de la mia gran ignorncia com no he feta molt
ms honor an aquest pobre de hermit car yo crech que ell deu sser
home de sanctssima vida com laja tengut tant de temps en la mia terra
e no li sabuda fer la honor que ell era merexedor! , Joanot Martorell,
Tirant lo Blanch.
d) El condicional s un temps de difcil caracteritzaci, i en la tradici
gramatical sha considerat que constitua un mode diferent de lindicatiu
i el subjuntiu o b que era un temps del mode indicatiu. Tenint en compte
el seu comportament sintctic, actualment es considera que pertany al
mode indicatiu, ja que apareix en els mateixos contexts que qualsevol
altre temps dindicatiu. Des dun punt de vista temporal, el condicional
indica posterioritat en el passat, com sha indicat en el 28.2.1:
Ens va assegurar que lendem enviaria la carta.
Tot i amb aix, el condicional assumix una srie de valors prxims
a la irrealitat, cosa que explica que este temps presente una forta
especificitat dins de lindicatiu. De manera parallela al futur, el
condicional pot indicar probabilitat en el passat (juntament amb la
perfrasi amb deure). El condicional, a ms, pot assumir el valor de
cortesia present, dirrealitat present o futura (en lapdosi de les
condicionals o en contexts parallels) o pot utilitzar-se, sobretot en el
llenguatge periodstic o cientfic, per a atenuar una informaci o indicar
que es tracta de dades no contrastades:
239
Taula 28.9:
Valors bsics del condicional
usos desplaats exemples
Em va dir que la frontera de sa casa tindria (o devia tindre) ms de sis metres
probabilitat
damplria.
cortesia Em podries fer un favor.
irrealitat Si guanyara ms diners, em compraria una casa.
atenuaci Segons informacions no contrastades, el nombre de morts selevaria a quinze.
e) El passat simple i el perifrstic, aix com el perfet, sn temps

perfectius, i susen amb un valor danterioritat a lacte de parla. Els dos
primers tenen el mateix valor i, des dun punt de vista funcional, sn
intercanviables en tots els contexts:
Ahir comen / va comenar la fira de juliol.
Lany passat passrem / vam passar lestiu a Castell de Rugat.
Observaci: Lnic verb que admet el passat simple per no el perifrstic s el
verb modal deure. Amb el valor de probabilitat es pot dir Li ho degu dir ell,
per no s possible substituir el passat simple degu per una forma de passat
perifrstic.
El passat simple i el perifrstic es diferencien del perfet pel grau de
proximitat o de vinculaci amb el moment de lacte de parla. El perfet
fa referncia a situacions ocorregudes en el dia de lacte de parla o en
un perode que tamb inclou lacte de parla, i a situacions que dalguna
manera incidixen sobre el present. El passat simple i el perifrstic, en
canvi, designen situacions anteriors al dia de hui o situacions no incloses
en un perode que tamb inclou lacte de parla.
Taula 28.10:
El perfet i el passat simple i perifrstic
perfet passat simple o perifrstic
A les nou hem parlat amb Carme. Ahir vam parlar amb Carme.
Ha caigut malalt esta setmana. Caigu malalt la setmana passada.
Enguany sha avanat molt en la soluci de la malaltia. Lany passat savan molt en la soluci de la malaltia.
f) A ms del perfet, tots els temps composts amb lauxiliar haver tenen,
com sha indicat, un valor perfectiu, i indiquen anterioritat respecte al
temps en qu es conjuga lauxiliar: el futur perfet, anterioritat en el
futur; el plusquamperfet, anterioritat en el passat; etc.:
Quan tu voldrs anar al teatre, nosaltres ja hi haurem anat. (futur perfet)
Ja havien anat la vespra al teatre. (plusquamperfet)
Li vaig dir que quan ell volguera anar al teatre, nosaltres ja hi haurem
anat. (condicional perfet)
Una vegada hagu anat al teatre, ja no va dir res ms. (passat anterior)
Una vegada va haver anat al teatre, ja no va dir res ms. (passat anterior
perifrstic)
Observaci: El passat anterior (perifrstic o no) indica, com el plusquamperfet,
anterioritat en el passat, per t uns usos molt restringits. Fet i fet, noms
susa amb el valor danterioritat immediata en oracions subordinades
introdudes per quan, desprs que o expressions aspectuals del tipus una
vegada, a penes. En molts casos, a ms, s possible substituir-lo pel passat
240
simple o el perifrstic, o pel plusquamperfet: Desprs que el van haver felicitat

(o van felicitar), va dirigir unes paraules dagrament. A penes hagu acabat (o
havia acabat) de sopar, ja sen volia anar.
28.4.2. Els temps verbals de subjuntiu

El subjuntiu t menys temps verbals que lindicatiu. En el subjuntiu, de
fet, prevalen els valors relacionats amb la modalitat, i les distincions
temporals i aspectuals depenen en bona mesura del context de
subordinaci en qu apareixen les oracions en subjuntiu. En la taula
28.11 sindica la correspondncia funcional existent entre els temps
dindicatiu i els de subjuntiu, que apareixen exemplificats per mitj de la
tercera persona del verb cantar:
Taula 28.11:
Els temps dindicatiu i de subjuntiu
indicatiu subjuntiu
temps exemples temps exemples
present canta
present cante
futur cantar
imperfet cantava
passat simple o
cant o va cantar imperfet cantara
perifrstic
condicional cantaria
perfet ha cantat
perfet haja cantat
futur perfet haur cantat
plusquamperfet havia cantat
passat anterior hagu cantat o va haver cantat plusquamperfet haguera cantat
condicional perfet hauria cantat
a) El present de subjuntiu assumix els valors que en lindicatiu

corresponen al present i al futur, i pot indicar, segons el context,
simultanetat o posterioritat a lacte de parla:
s possible que ara estiguen parallel a Ara estan dormint.
dormint.
Vol que dem arribem puntuals. parallel a Dem arribarem
puntuals.
b) Limperfet de subjuntiu s el temps que presenta una major diversitat
dusos, ja que assumix les funcions que en lindicatiu equivaldrien a
limperfet, al passat simple o perifrstic i al condicional. Limperfet,
concretament, pot usar-se en contexts de passat amb valors equivalents
als tres temps anteriors:
Li molestava que estigueren parallel a Estaven dormint.
dormint.
s possible que arribaren ahir. parallel a Van arribar ahir.
Volia que tornrem lendem. parallel a Va dir que tornarem
lendem.
Limperfet, a ms, tamb pot usar-se amb un valor dirrealitat present o
futura en contexts com ara la prtasi de les oracions condicionals o les
oracions desideratives:
241
Si fra veritat, no shauria excusat tant.

Ja magradaria que pensara igual que nosaltres.
c) Respecte als temps composts amb haver, el perfet de subjuntiu equival
al perfet i al futur perfet dindicatiu, i el plusquamperfet de subjuntiu, al
plusquamperfet, al passat anterior i al condicional perfet dindicatiu:
s possible que se nhagen parallel a Se nhan anat ja.
anat ja.
s possible que ja se nhagen parallel a Ja se nhauran anat quan
anat quan arribarem. arribarem.
El preocupava que no li parallel a No li havien dit res.
hagueren dit res.
Li vaig dir que quan haguera parallel a Quan hagu fet els deures
fet els deures sen vinguera a sen va vindre a jugar.
jugar.
Va dir que era probable que parallel a Va dir que ja se nhaurien
ja se nhagueren anat quan anat quan arribarem.
arribarem.
28.5. Precisions sobre ls de lindicatiu i el subjuntiu

Ls dels modes indicatiu i subjuntiu respon a les distincions que shan
fet en lapartat 28.3. Malgrat aix, hi ha certs contexts en qu s possible
lalternana dels dos modes, no sempre associada a diferncies de significat.
a) El present de subjuntiu alterna amb el futur en les oracions relatives
sense antecedent (v.24.1) o amb conjuncions temporals del tipus a
penes, tan bon punt, aix que, etc., en aquells casos en qu es designen
situacions posteriors a lacte de parla:
Els qui arribaran / arriben primer, ja sencarregaran dordenar-ho tot.
Anirem on voldrem / vullguem.
Ho faran com voldran / vullguen.
Quan acabarem / acabem la faena, ja farem un viatge.
La mateixa alternana es dna entre limperfet de subjuntiu i el
condicional, en contexts de posterioritat en el passat:
Va dir que els qui arribarien / arribaren primer, ja sencarregarien
dordenar-ho tot.
El futur i el condicional responen a ls ms tradicional, per en
lactualitat el subjuntiu s la forma ms habitual.
b) El subjuntiu tamb pot alternar amb lindicatiu en les oracions
completives dependents de verbs de temor. Amb lindicatiu semfatitza la
creena que ha ocorregut o pot ocrrer una determinada cosa, i amb el
subjuntiu el desig que no haja ocorregut o que no ocrrega:
Temien que ho perdrien tot.
Tinc por que pedregar.
Tinc por que escriguen la carta sense consultar-nos.
06-B-MORFOLOGIA.indd 241 16/9/08 12:23:14

242
Observaci: En les oracions amb subjuntiu en la llengua antiga era general ls

del no expletiu, que ha perdut vitalitat en la llengua actual. En lactualitat, de
fet, una oraci com Tenia por que no es casara resulta ambigua fora de context,
ja que el no pot ser expletiu (all que li feia por s que es casara) o plenament
negatiu (all que li feia por s que no es casara).
c) Lindicatiu s el mode tradicional en les oracions encapalades per
adverbis de dubte (possiblement, potser, tal vegada); ls del subjuntiu s
una innovaci no genuna que conv evitar en els registres formals:
Potser era lleig, per tenia un atractiu especial.
Possiblement arribaran dem.
28.6. Les formes no personals

Les formes no personals sn formes no finites, i per tant poden usar-
se, segons el context, per a referir-se a situacions presents, passades o
futures:
Em sap greu estar tan cansada. (present)
Vol tornar dem. (futur)
Abans tenia por de parlar en pblic. (passat)
La distinci entre les formes no personals t a veure amb les oposicions
aspectuals. Efectivament:
a) El gerundi s una forma imperfectiva, que fa referncia a situacions en curs,
a situacions que duren en el temps o que es repetixen de manera habitual:
Sen va anar cridant.
Preparant el sopar em vaig recordar del que thavia proms.
Estudiant com estudies, de segur que aprovars.
b) El participi s una forma perfectiva i fa referncia a situacions
anteriors i acabades respecte al moment que es pren com a referncia:
Vam anar a la manifestaci convocada pels ecologistes.
Acabada la reuni, vam eixir a sopar.
c) Linfinitiu, finalment, s una forma no marcada, que pot usar-se amb
valors diferents, com es pot constatar en els exemples segents:
Qu fas? Parlar per telfon amb la mare. (situaci en curs)
Qu has fet? Parlar per telfon amb la mare. (situaci danterioritat i
acabada)
Qu fars? Parlar per telfon amb la mare. (situaci posterior)
Les formes compostes amb haver, per la seua banda, indiquen
anterioritat respecte al valor de les formes simples corresponents.
El participi, que ja t el valor danterioritat, no t forma composta; en
canvi, el gerundi i linfinitiu s que en tenen. Luna i laltra tenen un valor
prxim, i les diferncies depenen ms de la sintaxi que de la semntica.
Linfinitiu, per exemple, no pot usar-se sense nexe que oriente el seu
valor danterioritat, per el gerundi s:
Desprs dhaver analitzat molt el tema, no hem arribat a cap soluci
definitiva.
Havent analitzat molt el tema, no hem arribat a cap soluci definitiva.
243
28.6.2. Precisions sobre ls de les formes no personals

Hi ha certs usos de linfinitiu i del gerundi que mereixen comentaris
especfics.
a) Linfinitiu es pot usar amb un valor imperatiu precedit de la preposici
a en casos com ara: A callar he dit! A dormir, que ja s tardssim
Observaci: Per a expressar ordes i prohibicions, no sha dusar linfinitiu tot sol.
Aix, direm: Tanqueu b la porta desprs deixir; Prohibit (o Es prohibix) fumar, i
no Tancar b la porta desprs deixir i No fumar.
En els discursos i exposicions orals sha introdut recentment la
innovaci no recomanable dusar linfinitiu com a verb principal amb
un valor de recapitulaci: Per a concloure, dir que estem molt satisfets
de lalta participaci ciutadana. Dacord amb ls general, en estos
contexts shan dusar els altres recursos de qu disposa la llengua:
Per a concloure, hem de dir que estem molt satisfets de lalta participaci
ciutadana (o tamb cal dir que, direm que, etc.).
b) Linfinitiu admet amb certa facilitat la substantivaci. Hi ha substantius
que histricament provenen de formes verbals en infinitiu, com ara dinar,
sopar, berenar, ser, parlar, somriure, etc. Com a verdaders substantius,
admeten la variaci de nombre (per exemple dinar i dinars) i tots els
modificadors propis dun substantiu (per exemple un dinar molt bo,
aquell dinar, etc.). Hi ha infinitius, a ms, que apareixen substantivats en
determinats usos i en certes locucions:
En un batre dulls va acabar el treball.
En un tancar i obrir dulls va fer tot el que havia de fer.
El saber no ocupa lloc.
A banda dels casos esmentats, tamb es recorre a vegades a la
substantivaci de linfinitiu per mitj de larticle el, per mantenint els
modificadors tpicament verbals (adverbis, complements verbals, etc.) en
cas que nhi haja:
El conixer b diferents llenges lha ajudat a aconseguir el treball.
Tanmateix, dacord amb la llengua ms general, conv evitar la
substantivaci amb larticle, i recrrer al simple infinitiu, al sintagma
nominal el fet de o utilitzar un substantiu:
Conixer b diferents llenges lha ajudat a aconseguir el treball.
El fet de conixer b diferents llenges lha ajudat a aconseguir el treball.
La bona coneixena de diferents llenges lha ajudat a aconseguir el treball.
c) A causa del seu valor imperfectiu, el gerundi expressa simultanetat
respecte a la situaci designada en loraci principal; consegentment,
s incorrecte usar-lo amb un valor de clara posterioritat per a referir-se
a la conseqncia que es deriva dun altre fet:
Va caure i es va trencar la cama. i no Va caure trencant-se la cama.
d) El gerundi pot usar-se amb un valor adverbial de manera amb
determinats substantius:
Les paraules del president del club encoratjant els jugadors foren molt
efectives.
Lentrada del jugador vestint la roba de lequip contrari. (com a peu de foto)
244
Observaci: En general es tracta de determinats substantius deverbals (entrada,

eixida, etc.) o substantius daltres tipus, com ara els de percepci (vista,
imatge, foto, etc.), comunicaci (carta, escrit, paraula, etc.), parts o atributs del
cos (cara, veu, aspecte, etc.)
No s adequat, en canvi, usar-lo com a modificador dun substantiu amb
el valor adjectival propi de les oracions de relatiu especificatives:
El Govern ha aprovat un El Govern ha aprovat un

decret que regula els estudis i no decret regulant els estudis
universitaris. universitaris.
Ladministrador de la finca va
Ladministrador de la finca va
enviar un escrit que resumia
i no enviar un escrit resumint els
els acords adoptats pels
acords adoptats pels vens.
vens.
245
29. ELS VERBS REGULARS

Amb el terme conjugaci es designa el conjunt de formes flexives que
adopta un verb i que permeten expressar distincions relacionades amb
la persona, el nombre, el temps, laspecte i el mode. La conjugaci dun
verb consta de ms de cinquanta formes simples i de ms de cent si es
tenen en compte tamb les formes compostes i les perifrstiques.
Lelevat nombre de formes dun verb est directament relacionat amb la
riquesa de distincions que introduxen les formes verbals conjugades.
Pensem, per exemple, en la forma verbal parlaves, que consta del radical
parl- i de la terminaci -aves. El radical parl- aporta el significat lxic, un
significat que es pot parafrasejar per expressar per mitj del llenguatge
all que es pensa. La terminaci -aves, per la seua banda, fa referncia
a distincions de carcter gramatical:
a) La vocal tnica que apareix immediatament desprs del radical
sidentifica amb la vocal temtica, i fa referncia al model de conjugaci
adoptat pel verb i, ms concretament, al fet que parlar adopta les formes
del model ms general i productiu: lanomenada primera conjugaci.
b) El constituent -ve- (o -va en parlava) indica que es tracta duna forma
de passat (temps), imperfectiva (aspecte) i dindicatiu (mode).
c) Finalment, el constituent -s indica que es tracta duna forma de
segona persona del singular: aix s, duna forma amb qu es designa
linterlocutor de lacte de parla.
29.2. Les categories gramaticals
29.2.1. La persona i el nombre

Les distincions de persona i nombre estan relacionades amb la
concordana que el verb establix amb el subjecte. Les oposicions de
nombre i persona ja han sigut delimitades a lanalitzar els pronoms
personals. Recordem que, al parlar dels pronoms, ja es va apuntar que
la persona establix una triple distinci relacionada amb els participants
en el discurs, i que el nombre se superposa a la persona i permet
diferenciar tres persones del singular i tres del plural (v. 21.2.a i b).
Per a simplificar la designaci de les formes verbals en els models de
conjugaci, i per a facilitar-ne la identificaci, parlarem de sis persones,
amb el benents que les tres primeres sn les persones del singular, i
les tres ltimes del plural. Heus ac, a efectes dexemplificaci, les sis
persones del present dindicatiu del verb cantar del valenci general:
1 cante
2 cantes
3 canta
4 cantem
5 canteu
6 canten
246
Amb lexcepci de linfinitiu, el gerundi i el participi, totes les formes

verbals sn formes personals. Respecte a les no personals, el participi
es diferencia de linfinitiu i el gerundi pel fet que, com ladjectiu, presenta
diferncies de gnere i nombre:
infinitiu: cantar
gerundi: cantant
participi: cantat, cantada, cantats, cantades
29.2.2. El temps, laspecte i el mode

Totes les formes personals sn al mateix temps formes finites, s
a dir, formes que situen lacci o lestat designat pel verb en unes
determinades coordenades temporals (present, passat i futur). Les
formes no personals, al mateix temps, sn formes no finites, ja que no
poden establir distincions temporals per elles mateixes (no poden indicar
present, passat o futur totes soles).
Com hem vist en el captol anterior, les formes finites es classifiquen en
tres modes: lindicatiu, el subjuntiu i limperatiu. Lindicatiu i el subjuntiu,
a ms, consten de diferents temps verbals; aix s, de conjunts de
formes que compartixen unes mateixes propietats temporals (present,
passat o futur) i aspectuals (formes perfectives i imperfectives).
29.3. Les conjugacions
29.3.1. Les tres conjugacions

Atenent criteris morfolgics, els verbs es classifiquen en tres grans
models de conjugaci. En la nostra tradici gramatical els verbs se
citen per mitj de la forma de linfinitiu. Quan es parla del verb cantar,
per exemple, no ens referim a la forma de linfinitiu sin al conjunt
de formes que adopta el verb, o al verb ents com a unitat lxica, fent
abstracci de les formes flexives que pot adoptar. Els verbs de la primera
conjugaci tenen linfinitiu acabat en -ar, com cantar. Els verbs de la
segona conjugaci presenten una certa variaci en linfinitiu: pertanyen a
la segona conjugaci els verbs amb linfinitiu acabat en -re, com batre, en
-er tona, com crixer, en -er tnica, com voler, o en -r, com fer, dir i dur.
Els verbs de la tercera conjugaci, finalment, tenen linfinitiu acabat en
-ir, com sentir o servir.
OBSERVACI: El factor decisiu a lhora destablir les conjugacions s la vocal
temtica: la vocal que apareix immediatament desprs del radical i abans de
les desinncies en certes formes. Els verbs de la primera conjugaci tenen les
vocals temtiques a i e; els de la segona, les vocals e, i i u, i els de la tercera,
la vocal i.
247
Taula 29.1:
La vocal temtica
conjugaci vocal formes
a cantant, cantava, cantat
i conjugaci
e cantem
e batent, batem
ii conjugaci i batia
u batut
iii conjugaci i sentint, sentim, sentia, sentit
29.3.2. Els verbs incoatius i els purs de la tercera conjugaci

Els verbs de la tercera conjugaci, a ms, poden conjugar-se dacord
amb dos models diferents: el dels verbs purs, com sentir, i el dels
verbs incoatius, com servir. Els verbs incoatius es conjuguen afegint un
increment al radical en determinades persones del present dindicatiu,
del present de subjuntiu i de limperatiu:
Taula 29.2:
Verbs amb increment incoatiu
present de
present dindicatiu imperatiu
subjuntiu
servisc servisca -
servixes/serveixes servisques servix/serveix
servix/serveix servisca servisca
servim servim servim
serviu serviu serviu
servixen/serveixen servisquen servisquen
Sobre la variaci en la forma de lincrement, v. 29.5.e.

OBSERVACI: Els verbs que prenen lincrement -isc, -ix o -eix sanomenen
incoatius perqu provenen de verbs incoatius llatins; aix s, de verbs que
prenien el sufix derivatiu -sc-, que tenia un valor incoatiu i assenyalava un
canvi destat (com es pot constatar en la diferncia entre floret est en flor
i florescit florix). El sufix incoatiu, que en llat apareixia en tot el tema de
present, sols sha conservat en les formes de present dindicatiu i subjuntiu, i
dimperatiu, que en la tercera conjugaci no tenen vocal temtica.
Els verbs que adopten el model pur, en canvi, es construxen sense
afegir cap increment:
Taula 29.3:
Verbs sense increment incoatiu
present de
present dindicatiu imperatiu
subjuntiu
sent senta -
sents sentes sent
sent senta senta
sentim sentim sentim
sentiu sentiu sentiu
senten senten senten
248
29.3.3. Els verbs regulars i els verbs irregulars

Els verbs sn regulars si es conjuguen sense alteracions en el radical o
en les terminacions; en canvi, sn irregulars si introduxen modificacions
en el radical, en les terminacions o en els dos constituents. Seguint una
tradici prou generalitzada, considerarem que sn regulars els verbs de
la primera que adopten el model de cantar, els de la segona que adopten
el model de batre, i els de la tercera que adopten el model de sentir, si
sn purs, i de servir, si sn incoatius.
En el present captol es delimitaran els verbs regulars a partir dels
quatre verbs models esmentats. En el captol segent sanalitzaran els
verbs irregulars.
249
29.4. Models de les conjugacions regulars

Seguidament oferim els paradigmes formals de les conjugacions regulars del valenci
general (per a les variants menys esteses, v. 29.5):
29.4.1. Model del verb cantar
INDICATIU
Present PERFET IMPERFET plusquamPERFET
cante he cantat cantava havia cantat
cantes has cantat cantaves havies cantat
canta ha cantat cantava havia cantat
cantem hem cantat cantvem havem cantat
canteu heu cantat cantveu haveu cantat
canten han cantat cantaven havien cantat
PASSAT SIMPLE PASSAT PERIFRSTIC passat anterior PASSAT ANT. PERIFR.

cant vaig cantar hagu cantat vaig haver cantat
cantares vas cantar hagueres cantat vas haver cantat
cant va cantar hagu cantat va haver cantat
cantrem vam cantar hagurem cantat vam haver cantat
cantreu vau cantar hagureu cantat vau haver cantat
cantaren van cantar hagueren cantat van haver cantat
FUTUR FUTUR PERFET CONDICIONAL CONDICIONAL PERFET

cantar haur cantat cantaria hauria cantat
cantars haurs cantat cantaries hauries cantat
cantar haur cantat cantaria hauria cantat
cantarem haurem cantat cantarem haurem cantat
cantareu haureu cantat cantareu haureu cantat
cantaran hauran cantat cantarien haurien cantat
SUBJUNTIU
cante haja cantat cantara haguera cantat
cantes hages cantat cantares hagueres cantat
cante haja cantat cantara haguera cantat
cantem hgem cantat cantrem hagurem cantat
canteu hgeu cantat cantreu hagureu cantat
canten hagen cantat cantaren hagueren cantat
IMPERATIU PARTICIPI INFINITIU GERUNDI

- cantat Simple Simple
canta cantada cantar cantant
cante cantats
cantem cantades Compost Compost
canteu haver cantat havent cantat
canten
250
29.4.2. Model del verb batre
INDICATIU
bat he batut batia havia batut
bats has batut baties havies batut
bat ha batut batia havia batut
batem hem batut batem havem batut
bateu heu batut bateu haveu batut
baten han batut batien havien batut

bat vaig batre hagu batut vaig haver batut
bateres vas batre hagueres batut vas haver batut
bat va batre hagu batut va haver batut
batrem vam batre hagurem batut vam haver batut
batreu vau batre hagureu batut vau haver batut
bateren van batre hagueren batut van haver batut

batr haur batut batria hauria batut
batrs haurs batut batries hauries batut
batr haur batut batria hauria batut
batrem haurem batut batrem haurem batut
batreu haureu batut batreu haureu batut
batran hauran batut batrien haurien batut
SUBJUNTIU
bata haja batut batera haguera batut
bates hages batut bateres hagueres batut
bata haja batut batera haguera batut
batem hgem batut batrem hagurem batut
bateu hgeu batut batreu hagureu batut
baten hagen batut bateren hagueren batut

- batut Simple Simple
bat batuda batre batent
bata batuts
batem batudes Compost Compost
bateu haver batut havent batut
baten
251
29.4.3. Model del verb servir
INDICATIU
servisc he servit servia havia servit
servixes/serveixes has servit servies havies servit
servix/serveix ha servit servia havia servit
servim hem servit servem havem servit
serviu heu servit serveu haveu servit
servixen/serveixen han servit servien havien servit

serv vaig servir hagu servit vaig haver servit
servires vas servir hagueres servit vas haver servit
serv va servir hagu servit va haver servit
servrem vam servir hagurem servit vam haver servit
servreu vau servir hagureu servit vau haver servit
serviren van servir hagueren servit van haver servit

servir haur servit serviria hauria servit
servirs haurs servit serviries hauries servit
servir haur servit serviria hauria servit
servirem haurem servit servirem haurem servit
servireu haureu servit servireu haureu servit
serviran hauran servit servirien haurien servit
SUBJUNTIU
servisca haja servit servira haguera servit
servisques hages servit servires hagueres servit
servisca haja servit servira haguera servit
servim hgem servit servrem hagurem servit
serviu hgeu servit servreu hagureu servit
servisquen hagen servit serviren hagueren servit

- servit Simple Simple
servix/serveix servida servir servint
servisca servits
servim servides Compost Compost
serviu haver servit havent servit
servisquen
252
29.4.4. Model del verb sentir
INDICATIU
sent he sentit sentia havia sentit
sents has sentit senties havies sentit
sent ha sentit sentia havia sentit
sentim hem sentit sentem havem sentit
sentiu heu sentit senteu haveu sentit
senten han sentit sentien havien sentit

sent vaig sentir hagu sentit vaig haver sentit
sentires vas sentir hagueres sentit vas haver sentit
sent va sentir hagu sentit va haver sentit
sentrem vam sentir hagurem sentit vam haver sentit
sentreu vau sentir hagureu sentit vau haver sentit
sentiren van sentir hagueren sentit van haver sentit

sentir haur sentit sentiria hauria sentit
sentirs haurs sentit sentiries hauries sentit
sentir haur sentit sentiria hauria sentit
sentirem haurem sentit sentirem haurem sentit
sentireu haureu sentit sentireu haureu sentit
sentiran hauran sentit sentirien haurien sentit
SUBJUNTIU
senta haja sentit sentira haguera sentit
sentes hages sentit sentires hagueres sentit
senta haja sentit sentira haguera sentit
sentim hgem sentit sentrem hagurem sentit
sentiu hgeu sentit sentreu hagureu sentit
senten hagen sentit sentiren hagueren sentit

- sentit Simple Simple
sent sentida sentir sentint
senta sentits
sentim sentides Compost Compost
sentiu haver sentit havent sentit
senten
29.5. Precisions sobre el polimorfisme verbal

Les conjugacions verbals presenten un alt grau duniformitat. Malgrat aix, hi ha casos
concrets en qu es dna una certa variaci formal:
a) En la major part del valenci, la primera persona del present dindicatiu adopta la
terminaci -e en els verbs de la primera conjugaci, per no t cap terminaci voclica
en els verbs de les altres conjugacions: cante, enfront de bat, sent i servisc. En els parlars
valencians ms septentrionals, en canvi, adopta una -o en totes les conjugacions: canto,
bato, sento i servixo (o serveixo).
253
OBSERVACI: En la llengua antiga, la primera persona del present dindicatiu

no tenia cap terminaci voclica. Tot i amb aix, els verbs de la primera
conjugaci presentaven una e de suport si el radical acabava en una seqncia
consonntica difcil de pronunciar en posici final. Aix, per exemple, es deia jo
cant, jo pens o jo mir, per jo parle, jo entre, jo capte o jo compre. Cap a final de
ledat mitjana, la e es generalitz en valenci i en els altres parlars peninsulars
en tots els verbs de la primera conjugaci, a diferncia dels parlars balerics,
que eliminen la e en els verbs en qu funcionava com a vocal de suport. A partir
del segle xvii, la e es convert en o en els parlars en qu la primera i la tercera
persona es pronunciaven igual, per exemple, en el valenci septentrional i en el
nord-occidental, on la tercera persona es pronuncia amb e final (v. 1.2.2.3.2.c).
b) Lauxiliar haver del condicional perfet pot adoptar formes acabades
en -ria (o -rie-, segons la persona) o formes acabades en -ra (o -re-),
idntiques a les del plusquamperfet de subjuntiu:
Jo tamb ho hauria (o haguera) fet, si mho hagueren dit.
Segur que ens haurien (o hagueren) acompanyat.
OBSERVACI: Amb valor condicional tamb es mantenen alguns usos fixats del
verb ser: Tamb fra cas que ara no haguera sigut ell. Fra bo que es produren
canvis en la direcci de lempresa.
c) Limperfet de subjuntiu pot adoptar, a ms de les formes en -ra (o -re-,
segons la persona), formes en -s (o -sse-). En els verbs de la primera
conjugaci, a ms, limperfet en -s pot presentar tant la vocal temtica
a (prpia de la llengua antiga i dels parlars balerics) com la vocal
temtica e (majoritria en els parlars valencians ms septentrionals i en
la resta de lmbit lingstic):
Taula 29.4:
Imperfets de subjuntiu en -s
i conjugaci ii conjugaci iii conjugaci
cants cants bats sents
cantasses cantesses batesses sentisses
cants cants bats sents
cantssem cantssem batssem sentssem
cantsseu cantsseu batsseu sentsseu
cantassen cantessen batessen sentissen
De manera parallela, en el plusquamperfet, a ms de les formes en -ra,

tamb sn possibles formes en -s: 1 hagus cantat, 2 haguesses cantat,
3 hagus cantat, 4 hagussem cantat, 5 hagusseu cantat, 6 haguessen cantat.
OBSERVACI: Les formes en -ra sn prpies de la major part del valenci, i les
formes en -s, de la resta de lmbit lingstic. En la llengua antiga les formes
en -ra tenien el valor de condicional, valor que encara es mant en alguns
usos ms o menys fixats (v. 29.5.b). A partir del segle xvi, per, assumiren el
valor dimperfet de subjuntiu en valenci, per comenaren a desaparixer en
els altres parlars.
d) Lauxiliar del passat perifrstic pot adoptar formes amb -re- o sense
-re- en les persones segents: 2 vas (o vares) cantar, 4 vam (o vrem)
cantar, 5 vau (o vreu) cantar i 6 van (o varen) cantar.
e) Els verbs incoatius presenten una certa variaci formal en lincrement
incoatiu. Lincrement, de fet, pot adoptar la vocal i o la vocal e, que poden
estar seguides de (i)x o de sc. En la llengua parlada, les formes generals
en valenci adopten la vocal i dacord amb el paradigma segent:
254
Taula 29.5:
Paradigma dels verbs incoatius en la llengua parlada
present dindicatiu present de subjuntiu
servisc servisca
servixes servisques
servix servisca
servim servim
serviu serviu
servixen servisquen
En la llengua escrita, les formes anteriors alternen amb formes en

e en les persones 2, 3 i 6 del present dindicatiu, pel fet que sn les
formes generals en la llengua antiga i en la resta dels parlars de lmbit
lingstic: 2 serveixes, 3 serveix, 6 serveixen.
OBSERVACI: En les formes amb -sc- (o -squ-) tamb s possible la vocal e:
servesc, servesca, servesques, servesquen. Per les formes amb e se senten
com a antigues i molt formals, i solen evitar-se en lestndard.
Notem, a ms, que la consonant s del grup -sc es pronuncia
habitualment com a palatal tant en els verbs incoatius com en els verbs
de la segona conjugaci que contenen lesmentat grup (v.30.2.2.b):
servixc, servixca, servixques, servixquen; naixc, creixca, ixquera, vixcut. En
lactualitat, per, shan generalitzat les formes amb s, per respecte a la
forma etimolgica (el sufix llat -sc-) i a les formes majoritries en la
llengua antiga, tant en els verbs incoatius com en aquells verbs de la
segona conjugaci on lincrement sha fusionat al radical, com en nixer
(p. ex. nasc, nasca, nascut), crixer (p. ex. cresc, cresca, crescut) o viure (p.
ex. visc, visca, viscut).
OBSERVACI: En la llengua antiga, els incoatius presentaven generalment la
forma amb e. Les formes amb i, en lloc de la e de lincrement, es documenten
en lleidat al segle xiv, i en valenci a final de ledat mitjana, moment en qu
tamb apareixen les formes palatalitzades del tipus serveixc o servixc. Les
formes amb e es troben ben documentades en valenci fins al segle xviii, i es
reintroduxen en la llengua literria junt amb les formes en i a partir de la
recuperaci cultural produda desprs de la postguerra.
f) En la llengua antiga, les persones 4 i 5 del present de subjuntiu
tenien formes acabades en -am i -au en els verbs de la segona i la
tercera conjugaci: batam i batau, sentam i sentau. Estes terminacions
es mantenen en diferents parlars valencians en els verbs velaritzats i
palatalitzats (tingam i tingau, vejam i vejau). En general, per, les formes
amb a han sigut desplaades per formes amb les mateixes terminacions
que en indicatiu, que sn les normals en el registre formal: batem i
bateu, sentim i sentiu.
OBSERVACI: En els darrers dos-cents anys sha produt en la major part dels
parlars de Catalunya i de les illes Balears una substituci per i de la a i la
e tradicionals dels presents i els imperfets de subjuntiu. Aix, en lloc de
les formes tradicionals cante, cantasses; bata, batesses; senta, sentisses o
servesca, servisses, a hores dara sn habituals en eixos parlars les variants
canti, cantessis; bati, batessis; senti, sentissis o serveixi (o servesqui), servissis.

255
30. ELS VERBS IRREGULARS

En el captol anterior shan diferenciat els verbs regulars dels irregulars
(v.29.3.3). Recordem ara que els irregulars sn aquells que introduxen
modificacions respecte als verbs considerats models. Les modificacions
poden afectar el radical, les terminacions o el radical i les terminacions.
A ms poden estar motivades per diferncies grfiques, fonolgiques o
morfolgiques.
a) Les irregularitats grfiques fan referncia als canvis de grafia que
sintroduxen en determinades formes a causa de laplicaci de les
normes ortogrfiques. El verb cantar, per exemple, mant uniforme la
consonant final del radical t en totes les formes verbals. En canvi, el verb
finanar, que tamb pertany a la primera conjugaci, presenta alternana
entre les consonants i c, segons la vocal que aparega a continuaci:
finanar, finana, etc.; per financem, financeu, etc. Unes alternances
paralleles es donen en altres verbs de la primera conjugaci, com ara
penjar, on alternen la j (penjar, penja, etc.) i la g (pengem, pengeu, etc.);
jutjar, on alternen la tj (jutjar, jutja, etc.) i la tg (jutgem, jutgeu,etc); o
trencar, on alternen la c (trencar, trenca, etc.) i la qu (trenquem, trenqueu,
etc.). Estrictament parlant, les irregularitats ortogrfiques no sn tals,
ja que les alternances de grafies responen a les regles regulars de
lortografia, i sn, consegentment, perfectament previsibles.
b) Les irregularitats fonolgiques fan referncia a laparici de
determinades vocals o consonants que faciliten la pronunciaci en certs
casos. Els verbs de la segona i la tercera conjugaci, per exemple, es
reduxen al radical en la tercera persona del present dindicatiu, com
ocorre amb les formes regulars bat, tem i dorm. Amb tot, els verbs
crrer, obrir o omplir prenen una vocal per a facilitar la pronunciaci de
les seqncies finals del radical: corre, obri i ompli. Una cosa pareguda
es pot dir pel que fa a determinades consonants. Els verbs de la segona
conjugaci que tenen un radical acabat en l o en n afigen la consonant d
en aquelles formes en qu el radical va seguit duna r, per tal devitar el
contacte de la l o la n amb la r. s per aix que verbs com ara moldre o
pondre tenen d en unes formes (moldre, moldr o moldria, per exemple),
per no en unes altres (mols, molem o molia, per exemple).
c) Les irregularitats estrictament morfolgiques, finalment, sn aquelles
que introduxen variacions en els constituents morfolgics, siga el
radical, siguen les terminacions o siguen lun i els altres. El verb cosir,
per exemple, presenta irregularitats en el radical, ja que t formes amb
radical en o (cosir, cosia, etc.) i formes amb radical en u (cus, cuses,
etc.). El participi de dir, per la seua banda, presenta irregularitats en
la terminaci, ja que no adopta les terminacions regulars (en -t o -d)
sin formes sempre amb t (dit, dita, dits i dites). El participi de permetre,
finalment, presenta irregularitats en els dos constituents, ja que elimina
la t final del radical i adopta la terminaci -s (perms).
256
30.2. Les principals irregularitats morfolgiques

La majoria de les irregularitats morfolgiques tenen a veure amb
variacions en el radical i sols en certs casos afecten les desinncies.
Sense nim dexhaustivitat, sanalitzaran tot seguit algunes de les
principals irregularitats morfolgiques.
30.2.1. Verbs amb alternances vocliques en el radical

Uns quants verbs de la tercera conjugaci pura i alguns de la segona
conjugaci presenten alternances en la vocal del radical. Els de la
tercera presenten una alternana sistemtica, ja que adopten les vocals
tancades i o u en sllaba tnica, i les vocals e i o, respectivament, en
sllaba tona. Lalternana i/e afecta la flexi pura dels verbs afegir
(afig/afegim), eixir (ix/eixim), fregir (frig/fregim), llegir (llig/llegim), tenyir
(tiny/tenyim), teixir (tix/teixim) i vestir (vist/vestim). Lalternana u/o afecta
la flexi pura dels verbs bollir (bull/bollim), collir (cull/collim), cosir
(cus/cosim), engolir (engul/engolim), escopir (escup/escopim), rostir (rust/
rostim), sortir (surt/sortim), tossir (tus/tossim).
Els verbs de la segona conjugaci tenen alternances menys
sistemtiques que varien de verb a verb. Presenten alternances
vocliques saber (s/saps) i haver (he/has), poder (puc/podem) i voler (vull/
volem), tindre (tinc/tens) i vindre (vinc/vns), a ms de ser (sc/s/siga).
30.2.2. Verbs amb alternances consonntiques al final del radical

Ms importants que les alternances vocliques sn les variacions
consonntiques que presenten certs verbs al final del radical. Tenint
en compte el tipus de consonant que safig al radical regular o que
reemplaa la consonant o consonants ms regulars, se sol parlar de
verbs velaritzats i de verbs palatalitzats; els primers, al seu torn, es
desglossen en verbs velaritzats amb g (tipus beure o moure) i en verbs
velaritzats amb sc (tipus crixer o nixer).
a) Els verbs velaritzats que adopten el model de beure presenten un radical
acabat en g (c en posici final de paraula) en les formes segents:
1 present dindicatiu : bec
present de subjuntiu: bega, begues, bega, beguem, begueu,
beguen
3, 4 i 6 imperatiu: bega, beguem, beguen
passat simple: begu, begueres, begu, begurem, begureu,
begueren
imperfet de subjuntiu: beguera, begueres, beguera, begurem,
begureu, begueren
participi: begut
En la resta de formes no presenten formes velars i, en el cas concret de
beure, presenten un radical acaba en -u consonntica o en -v. Acaben en -u:
2, 3 i 6 present dindicatiu: beus, beu, beuen
2 imperatiu: beu
infinitiu: beure
futur: beur, beurs, beur, beurem, beureu, beuran
condicional: beuria, beuries, beuria, beurem, beureu,
beurien
257
Acaben en -v:
4 i 5 present dindicatiu: bevem, beveu
5 imperatiu: beveu
imperfet dindicatiu: bevia, bevies, bevia, bevem, beveu, bevien
gerundi: bevent
En la majoria de verbs velaritzats, la distribuci de les formes amb velar
seguix el model de beure. Es tracta de verbs com ara deure, ploure,
moure, conixer, parixer, etc. Hi ha, no obstant aix, alguns verbs
velaritzats que no velaritzen el participi. Per exemple, dir, dur, riure o
pondre, que fan el participi dit, dut, rist i post (v. 30.2.4.4). A ms daltres
irregularitats puntuals, s important apuntar els casos de obrir i omplir,
que en valenci velaritzen en la primera persona del present dindicatiu
(bric, mplic) i en les persones 1, 2, 3 i 6 del present de subjuntiu (briga,
brigues, briga, briguen; mpliga, mpligues, mpliga, mpliguen).
b) La segona classe de verbs velaritzats adopten el grup consonntic sc
(o squ-), relacionat amb lincrement dels verbs incoatius (v. 29.3.2). La
distribuci de les formes velaritzades s semblant a la de beure, com es
pot observar en el cas de crixer:
1 present dindicatiu: cresc
present de subjuntiu: cresca, cresques, cresca, cresquem,
cresqueu, cresquen
3, 4 i 6 imperatiu: cresca, cresquem, cresquen
passat simple: cresqu, cresqueres, cresqu, cresqurem,
cresqureu, cresqueren
imperfet de subjuntiu: cresquera, cresqueres, cresquera,
cresqurem, cresqureu, cresqueren
participi: crescut
Adopten estes formes velaritzades en els mateixos casos que crixer els
verbs merixer, nixer, pixer i viure, i els seus derivats. Tamb seguix el
mateix model eixir pel que fa a la distribuci de les consonants, per a
diferncia dels anteriors no t forma velar en el participi (eixit).
Observaci: La consonant s del grup -sc- es pronuncia habitualment com
a palatal: creixc, creixca, creixcut; vixc, vixca, vixcut. Estes formes amb
palatal han tingut una important tradici escrita, per en lactualitat shan
generalitzat les formes amb s, que sn les prpies de la llengua clssica en
tot lmbit lingstic, per les raons apuntades ms amunt (v.29.5.e).
c) Lltima classe de verbs amb alternances consonntiques s la dels
verbs que prenen una consonant palatal (escrita com a -ig, -g- o -j-) en la
primera persona del present dindicatiu i en el present de subjuntiu, com
es pot observar en el cas de veure:
1 present dindicatiu: veig
present de subjuntiu: veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen
Pertanyen al mateix grup anar i haver. Pel que fa a anar, cal tindre en
compte que la quarta i la cinquena persones de subjuntiu sn anem i
aneu. Respecte a haver, presenta formes palatalitzades en el present
de subjuntiu (haja); en la primera persona del present dindicatiu no t
forma palatalitzada quan funciona com a auxiliar de perfet (he), per
admet la forma palatalitzada haig (junt amb he) quan funciona com a verb
modal: he (o haig) de dir-te una cosa. El verb fer presenta en la primera
258
persona del present dindicatiu la forma palatalitzada faig al costat de

letimolgica fa (per en subjuntiu noms les etimolgiques: faa, faces,
facen).
30.2.3. Tendncia a la generalitzaci de formes velaritzades

La importncia i la vitalitat dels verbs velaritzats es pot constatar en la
tendncia a generalitzar la velaritzaci a formes que no sn velaritzades
i a verbs que no formen part del grup dels velaritzats.
Pel que fa al primer tema, en la llengua parlada s freqent generalitzar
la velar en les persones quarta i cinquena del present dindicatiu, en
la cinquena de limperatiu i en el gerundi. Dacord amb la distribuci
indicada en lepgraf anterior, recordem que normativament estes
formes no tenen consonant velar:
4 i 5 del present dindicatiu: bevem, beveu (beguem i begueu sn
formes de subjuntiu)
5 de limperatiu: beveu (i no begueu)
gerundi: bevent (i no beguent)
Observaci: Excepcionalment, la cinquena persona de limperatiu pot presentar
consonant velar, si el verb tamb adopta la velar en la segona persona de
limperatiu: digues/digueu, estigues/estigueu, pugues/pugueu, sigues/sigueu,
tingues/tingueu (o tin/teniu), vullgues/vullgueu.
Respecte al segon tema, cal tindre en compte que en la llengua parlada
la velaritzaci sha ests en valenci a verbs que no tenen velar en la
llengua clssica ni en altres parlars. Es tracta, concretament, del verb
perdre i dels verbs purs de la tercera conjugaci. Pel que fa a perdre, en
la taula 30.1 sindiquen els temps que presenten colloquialment formes
velaritzades.
Observaci: s convenient recordar que no s acceptable normativament cap
gerundi amb increment velar (guent o quent). Aix, gerundis com ara diguent,
vinguent o visquent han de ser substituts pels tradicionals i vius en la major
part de parlars valencians dient, venint o vivint.
259
Taula 30.1:
Model regular i velaritzat de perdre
model regular model irregular
(no velaritzat) (velaritzat)
perd perc
perds perds
perd perd
present dindicatiu
perdem perdem
perdeu perdeu
perden perden
perda perga
perdes pergues
perda perga
present de subjuntiu
perdem perguem
perdeu pergueu
perden perguen
perdera perguera
perderes pergueres
perdera perguera
imperfet de subjuntiu
perdrem pergurem
perdreu pergureu
perderen pergueren
perd pergu
perderes pergueres
perd pergu
passat simple
perdrem pergurem
perdreu pergureu
perderen pergueren
En el cas dels verbs purs de la tercera conjugaci, la velaritzaci

presenta variaci entre parlars. El model ms general, amb tot, s el que
adopta formes velaritzades en la primera persona del present dindicatiu
i en el present de subjuntiu, excepte les persones quarta i cinquena, com
sindica en la taula 30.2 per a dormir.
Taula 30.2:
Model pur i velaritzat de dormir
model pur model irregular
(no velaritzat) (velaritzat)
dorm dorc
dorms dorms
dorm dorm
present dindicatiu
dormim dormim
dormiu dormiu
dormen dormen
dorma dorga
dormes dorgues
dorma dorga
present de subjuntiu
dormim dormim
dormiu dormiu
dormen dorguen
Observaci Si el radical del verb velaritzat acaba en consonant oclusiva, esta

consonant cau en les formes velaritzades (perd per perc, dorm per dorc). En
els altres casos, la velar safig sense alterar la consonant final del radical no
260
velaritzat (cus i cusc, bull i bullc, afig i afigc). En el cas del verb voler, que ja t
formes velaritzades, en la 1a persona tamb presenta la forma vullc. Pel que
fa als verbs velaritzats de la tercera conjugaci, conv notar que en les formes
de subjuntiu la velar s sorda si la darrera consonant del radical s sorda
(tusca, isca i tisca, de tossir, eixir i teixir), i sonora si la darrera consonant del
radical s sonora (bullga, lligga i cusga, de bollir, llegir i cosir)
Com sha indicat, el model no velaritzat, s el regular, el clssic i el que
presenta un major grau de convergncia amb els altres parlars de la
llengua. Per aix mateix, s el model que sha usat majoritriament en
els registres formals, i el que conv preservar en estos registres i en
lestndard. El model velaritzat, amb tot, pot ser til en aquells casos en
qu es pretenga reproduir un llenguatge ms directe i espontani.
30.2.4. Verbs amb formes fortes irregulars

Ladjectiu fort susa per a referir-se a les formes en qu laccent no
seguix la pauta normal i no recau en les desinncies sin en el radical.
Certs verbs irregulars presenten formes fortes en limperfet dindicatiu,
en el passat simple i limperfet de subjuntiu o en el participi.
30.2.4.1. Verbs amb imperfets forts

En limperfet dindicatiu laccent cau en la vocal temtica a si el verb s
de la primera conjugaci (cantava, cantaves, etc.) i i si s de la segona
o la tercera conjugaci (batia, baties; dormia, dormies). Hi ha, no
obstant aix, un grup de verbs de la segona conjugaci que presenten
un imperfet fort: s a dir, un imperfet amb accent en el radical i amb i
consonntica. Aix, el verb fer presenta les formes feia, feies, feia, fiem,
fieu i feien. A ms de fer, tamb adopten formes dimperfet paralleles
verbs com ara caure, creure, dir, dur, jaure, riure, seure o traure.
Observaci: En la llengua antiga els verbs anteriors tenien un imperfet amb
accent en la vocal i. Estes formes encara es mantenen en alguns parlars
valencians en verbs com caure, creure o riure; aix, caa, caes, caa, caem,
caeu, caen. En la llengua parlada sn habituals les formes dimperfet en
qu sha elidit la i (vea, fea) o la e en el cas de dir o riure (dia, ria). Cap de les
formes anteriors es pot considerar incorrecta en els parlars en qu sn vives,
per en els registres formals s convenient usar les formes fortes amb i
consonntica.
30.2.4.2. Verbs amb i consonntica en formes del present dindicatiu

Alguns dels verbs anteriors tamb presenten la i consonntica en
les persones 4 i 5 del present dindicatiu i en el gerundi. Es tracta,
concretament, dels verbs caure, creure, jaure, seure, traure i veure. Aix,
un verb com caure adopta les formes caiem, caieu i caient. Junt amb les
formes anteriors, tamb sn possibles les formes sense i: caem, caeu o
caent.
Observaci: Les formes sense i sn les clssiques i es mantenen en el valenci
meridional, en el valenci septentrional i en tortos. En el valenci central,
en canvi, en lloc de les formes amb i shan adoptat formes velaritzades o
palatalitzades del tipus caiguem, caigueu, caiguent; vegem, vegeu i vegent. Les
formes velaritzades i palatalitzades no sn acceptables. Pel que fa a les altres
variants, les formes amb i sn les ms generals en lactualitat en els registres
formals.
261
30.2.4.3. Verbs amb passat simple i imperfet de subjuntiu forts

Els verbs fer, ser i veure (o vore) tamb tenen formes fortes irregulars en
el passat simple i en limperfet de subjuntiu:
Taula 30.3:
Passat simple i imperfet de subjuntiu forts
passat simple imperfet de subjuntiu
fiu fera
feres feres
fu fera
fer
frem frem
freu freu
feren feren
fui fra
fores fores
fou/fon fra
ser
frem frem
freu freu
foren foren
viu vera
veres veres
vu veres
veure
vrem vrem
vreu vreu
veren veren
Observaci: El verb veure tamb admet les formes febles segents: passat simple
veieres, vei, veirem, veireu, veieren; imperfet de subjuntiu veiera, veieres,
veiera, veirem, veireu, veieren.
30.2.4.4. Els participis forts

El participi s la forma verbal que ms irregularitats presenta. Els
participis regulars es construxen afegint al radical la vocal temtica, la
marca t (d seguida de vocal) i les marques de gnere i nombre:
cantat, cantada, cantats, cantades
batut, batuda, batuts, batudes
sentit, sentida, sentits, sentides
Molts verbs de la segona conjugaci, i uns quants de la tercera, adopten
un participi irregular sense vocal temtica i amb accent en el radical, que
pot seguir els models segents:
Taula 30.4:
Participis forts
participi formes
en -s (o sigmtic) fondre: fos, fosa, fosos, foses
en -t dir: dit, dita, dits, dites
en -st veure (o vore): vist, vista, vists (o vistos), vistes
en -ert obrir: obert, oberta, oberts, obertes
a) El participi fort ms freqent s el sigmtic, que apareix en tots els

verbs acabats en -ndre (comprs de comprendre), excepte vendre i pondre,
i en -metre (comproms de comprometre), a ms dels verbs atnyer (ats),
empnyer (emps), espnyer (esps), imprimir (imprs) i cloure (clos).
262
Observaci: Per imitaci a verbs del tipus entendre, els derivats de tindre tamb
adopten a vegades participis amb s no acceptables. Per exemple, mants (en
lloc de mantingut) en el cas de mantindre, o dets (en lloc de detingut) en el cas
de detindre.
b) Tenen un participi fort en -t els verbs dir (dit), dur (dut), escriure
(escrit), fer (fet), traure (tret), morir (mort), els acabats en -ldre (mlt,
absolt, resolt, etc.) per oldre i doldre fan, respectivament, olgut
i dolgut i alguns dels acabats en -nyer (constret). El verb coure
admet tant el participi fort en -t (cuit) com el regular (cogut), per amb
diferncies de significat (v.30.3.11).
c) El participi en -st noms apareix en els verbs pondre (post), respondre
(respost), veure (vist) i riure (rist, que tamb admet la forma regular rigut).
d) Finalment el participi en -ert apareix en el verb obrir (obert) i cobrir
(cobert).
Observaci: En alguns parlars tamb presenten participis en -ert els verbs
complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (complert, establert, ofert).
En valenci, com en els parlars balerics, estos verbs adopten formes febles
regulars (complit, establit, oferit).
30.3. Els principals verbs irregulars

En els apartats segents es reproduir el paradigma dels principals
verbs irregulars. nicament es tindran en compte les formes simples, ja
que les irregularitats no afecten els auxiliars de les formes compostes
o perifrstiques. No es tindran en compte tampoc els verbs amb
irregularitats grfiques, ja que, com sha apuntat ms amunt, es tracta
dalternances grfiques que responen a les regles ortogrfiques, i sn
per tant perfectament previsibles i regulars.
Deixant de banda les alternances grfiques, tots els verbs de la primera
conjugaci sn regulars, si exceptuem lantic verb dar, actualment
desplaat per donar, i els verbs anar i estar, que presenten una
conjugaci mixta. Tamb sn regulars la majoria dels verbs incoatius de
la tercera conjugaci. En canvi, sn irregulars una bona part dels verbs
de la segona conjugaci i de la tercera conjugaci pura.
En els paradigmes apareixen les formes ms generals en lactualitat,
per tamb sarrepleguen en les observacions variants formals
igualment acceptables per menys habituals. Per simplificar les
observacions, no sindiquen dos casos de variaci molt general i siste
mtica. Concretament:
a) Les formes en -o de primera persona del present dindicatiu, prpies
del valenci septentrional, que apareixen en tots els verbs excepte en
els velaritzats i palatalitzats (dic, duc, vinc, faig, vaig, etc.): canto, porto,
menjo, etc. (v.29.5.a).
b) Els imperfets de subjuntiu en -s (o en -sse-), propis del valenci
septentrional i amb una important tradici escrita: afegs, afegisses,
afegs, afegssem, afegsseu, afegissen; ans, anesses, ans, anssem,
ansseu, anessen; aparegus, apareguesses, aparegus, aparegussem,
aparegusseu, apareguessen; etc. (v.29.5.c).
263
30.3.1. Model del verb anar

INDICATIU
Present IMPERFET PASSAT SIMPLE FUTUR CONDICIONAL
vaig anava an anir aniria
vas anaves anares anirs aniries
va anava an anir aniria
anem anvem anrem anirem anirem
aneu anveu anreu anireu anireu
van anaven anaren aniran anirien
SUBJUNTIU IMPERATIU FORMES NO PERSONALS
Present IMPERFET INFINITIU PARTICIPI
vaja anara - anar anat
vages anares vs anada
vaja anara vaja anats
anem anrem anem GERUNDI anades
aneu anreu aneu anant
vagen anaren vagen
30.3.2. Model del verb aparixer

INDICATIU
aparec apareixia aparegu apareixer apareixeria
apareixes apareixies aparegueres apareixers apareixeries
apareix apareixia aparegu apareixer apareixeria
apareixem apareixem aparegurem apareixerem apareixerem
apareixeu apareixeu aparegureu apareixereu apareixereu
apareixen apareixien aparegueren apareixeran apareixerien
aparega apareguera - aparixer aparegut
aparegues aparegueres apareix apareguda
aparega apareguera aparega apareguts
apareguem aparegurem apareguem GERUNDI aparegudes
aparegueu aparegureu apareixeu apareixent
apareguen aparegueren apareguen
264
30.3.3. Model del verb asseure

INDICATIU
assec asseia assegu asseur asseuria
asseus asseies assegueres asseurs asseuries
asseu asseia assegu asseur asseuria
asseiem assiem assegurem asseurem asseurem
asseieu assieu assegureu asseureu asseureu
asseuen asseien assegueren asseuran asseurien
assega asseguera - asseure assegut
assegues assegueres asseu asseguda
assega asseguera assega asseguts
asseguem assegurem asseguem GERUNDI assegudes
assegueu assegureu asseieu asseient
asseguen assegueren asseguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 asseem, 5 asseeu;
imperatiu: 5asseeu; gerundi: asseent.
30.3.4. Model del verb beure
INDICATIU
PRESENT IMPERFET PASSAT SIMPLE FUTUR CONDICIONAL
bec bevia begu beur beuria
beus bevies begueres beurs beuries
beu bevia begu beur beuria
bevem bevem begurem beurem beurem
beveu beveu begureu beureu beureu
beuen bevien begueren beuran beurien
bega beguera - beure begut
begues begueres beu beguda
bega beguera bega beguts
beguem begurem beguem GERUNDI begudes
begueu begureu beveu bevent
beguen begueren beguen
265
30.3.5. Model del verb cabre
INDICATIU
cap cabia cab cabr cabria
caps cabies caberes cabrs cabries
cap cabia cab cabr cabria
cabem cabem cabrem cabrem cabrem
cabeu cabeu cabreu cabreu cabreu
caben cabien caberen cabran cabrien
cpia cabera - cabre cabut
cpies caberes cap cabuda
cpia cabera cpia cabuts
capiem cabrem capiem GERUNDI cabudes
capieu cabreu capieu cabent
cpien caberen cpien
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present de subjuntiu: 1cpiga, 2cpigues,
3cpiga, 4capiguem, 5capigueu, 6cpiguen; imperatiu: 2cpigues, 3cpiga, 4capiguem, 5capigueu,
6cpiguen.
30.3.6. Model del verb caure
INDICATIU
caic queia caigu caur cauria
caus queies caigueres caurs cauries
cau queia caigu caur cauria
caiem quiem caigurem caurem caurem
caieu quieu caigureu caureu caureu
cauen queien caigueren cauran caurien
caiga caiguera - caure caigut
caigues caigueres cau caiguda
caiga caiguera caiga caiguts
caiguem caigurem caiguem GERUNDI caigudes
caigueu caigureu caieu caient
caiguen caigueren caiguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 caem, 5 caeu; gerundi:
caent.
266
30.3.7. Model del verb collir

INDICATIU
cull collia coll collir colliria
culls collies collires collirs colliries
cull collia coll collir colliria
collim collem collrem collirem collirem
colliu colleu collreu collireu collireu
cullen collien colliren colliran collirien
culla collira - collir collit
culles collires cull collida
culla collira culla collits
collim collrem collim GERUNDI collides
colliu collreu colliu collint
cullen colliren cullen
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1cullc. I, en registres poc formals, es
poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1cullga, 2 cullgues, 3 cullga,
6 cullguen; imperatiu: 3cullga, 6 cullguen.
30.3.8. Model del verb complaure

INDICATIU
complac complaa complagu complaur complauria
complaus complaes complagueres complaurs complauries
complau complaa complagu complaur complauria
complaem complaem complagurem complaurem complaurem
complaeu complaeu complagureu complaureu complaureu
complauen complaen complagueren complauran complaurien
complaga complaguera - complaure complagut
complagues complagueres complau complaguda
complaga complaguera complaga complaguts
complaguem complagurem complaguem GERUNDI complagudes
complagueu complagureu complaeu complaent
complaguen complagueren complaguen
267
30.3.9. Model del verb crrer

INDICATIU
crrec corria corregu correr correria
corres corries corregueres corrers correries
corre corria corregu correr correria
correm correm corregurem correrem correrem
correu correu corregureu correreu correreu
corren corrien corregueren correran correrien
crrega correguera - crrer corregut
crregues corregueres corre correguda
crrega correguera crrega correguts
correguem corregurem correguem GERUNDI corregudes
corregueu corregureu correu corrent
crreguen corregueren crreguen
30.3.10. Model del verb cosir

INDICATIU
cus cosia cos cosir cosiria
cuses cosies cosires cosirs cosiries
cus cosia cos cosir cosiria
cosim cosem cosrem cosirem cosirem
cosiu coseu cosreu cosireu cosireu
cusen cosien cosiren cosiran cosirien
cusa cosira - cosir cosit
cuses cosires cus cosida
cusa cosira cusa cosits
cosim cosrem cosim GERUNDI cosides
cosiu cosreu cosiu cosint
cusen cosiren cusen
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1cusc. I, en registres poc formals, es
poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1cusga, 2 cusgues, 3 cusga,
6 cusguen; imperatiu: 3cusga, 6cusguen.
268
30.3.11. Model del verb coure

INDICATIU
coc coa cogu cour couria
cous coes cogueres cours couries
cou coa cogu cour couria
coem coem cogurem courem courem
coeu coeu cogureu coureu coureu
couen coen cogueren couran courien
coga coguera - coure cuit
cogues cogueres cou cuita
coga coguera coga cuits
coguem cogurem coguem GERUNDI cuites
cogueu cogureu coeu coent
coguen cogueren coguen
OBSERVACI: Les formes del participi cuit, cuita, cuits, cuites sutilitzen quan signifiquen sotmetre a
lacci del foc. Quan tenen el significat de produir coentor sutilitzen les formes cogut, coguda,
coguts, cogudes.
30.3.12. Model del verb crixer

INDICATIU
cresc creixia cresqu creixer creixeria
creixes creixies cresqueres creixers creixeries
creix creixia cresqu creixer creixeria
creixem creixem cresqurem creixerem creixerem
creixeu creixeu cresqureu creixereu creixereu
creixen creixien cresqueren creixeran creixerien
cresca cresquera - crixer crescut
cresques cresqueres creix crescuda
cresca cresquera cresca crescuts
cresquem cresqurem cresquem GERUNDI crescudes
cresqueu cresqureu creixeu creixent
cresquen cresqueren cresquen
269
30.3.13. Model del verb creure

INDICATIU
crec creia cregu creur creuria
creus creies cregueres creurs creuries
creu creia cregu creur creuria
creiem criem cregurem creurem creurem
creieu crieu cregureu creureu creureu
creuen creien cregueren creuran creurien
crega creguera - creure cregut
cregues cregueres creu creguda
crega creguera crega creguts
creguem cregurem creguem GERUNDI cregudes
cregueu cregureu creieu creient
creguen cregueren creguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4creem, 5creeu; gerundi:
creent.
30.3.14. Model del verb cruixir

INDICATIU
cruix cruixia cruix cruixir cruixiria
cruixes cruixies cruixires cruixirs cruixiries
cruix cruixia cruix cruixir cruixiria
cruixim cruixem cruixrem cruixirem cruixirem
cruixiu cruixeu cruixreu cruixireu cruixireu
cruixen cruixien cruixiren cruixiran cruixirien
cruixa cruixira - cruixir cruixit
cruixes cruixires cruix cruixida
cruixa cruixira cruixa cruixits
cruixim cruixrem cruixim GERUNDI cruixides
cruixiu cruixreu cruixiu cruixint
cruixen cruixiren cruixin
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1crusc. I, en registres poc formals,
es poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1crusca, 2crusques, 3crusca,
6crusquen; imperatiu: 3crusca, 6crusquen.
270
30.3.15. Model del verb dir

INDICATIU
dic deia digu dir diria
dius deies digueres dirs diries
diu deia digu dir diria
diem diem digurem direm direm
dieu dieu digureu direu direu
diuen deien digueren diran dirien
diga diguera - dir dit
digues digueres digues dita
diga diguera diga dits
diguem digurem diguem GERUNDI dites
digueu digureu digueu dient
diguen digueren diguen
OBSERVACI: Limperatiu tamb pot adoptar la forma 2dis en contexts pronominals.
30.3.16. Model del verb dur

INDICATIU
duc duia dugu dur duria
dus duies dugueres durs duries
du duia dugu dur duria
duem diem dugurem durem durem
dueu dieu dugureu dureu dureu
duen duien dugueren duran durien
duga duguera - dur dut
dugues dugueres dus duta
duga duguera duga duts
duguem dugurem duguem GERUNDI dutes
dugueu dugureu dueu duent
duguen dugueren duguen
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar les formes segents: 2 duus, 3 duu.
271
30.3.17. Model del verb eixir

INDICATIU
isc eixia isqu eixir eixiria
ixes eixies isqueres eixirs eixiries
ix eixia isqu eixir eixiria
eixim eixem isqurem eixirem eixirem
eixiu eixeu isqureu eixireu eixireu
ixen eixien isqueren eixiran eixirien
isca isquera - eixir eixit
isques isqueres ix eixida
isca isquera isca eixits
isquem isqurem isquem GERUNDI eixides
isqueu isqureu eixiu eixint
isquen isqueren isquen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: passat simple: 1 eix, 2 eixires, 3 eix,
4 eixrem, 5 eixreu, 6 eixiren; present de subjuntiu: 4 eixim, 5 eixiu; imperfet de subjuntiu: 1 eixira,
2 eixires, 3 eixira, 4 eixrem, 5 eixreu, 6 eixiren; imperatiu: 4 eixim.
30.3.18. Model del verb engolir

INDICATIU
engul engolia engol engolir engoliria
enguls engolies engolires engolirs engoliries
engul engolia engol engolir engoliria
engolim engolem engolrem engolirem engolirem
engoliu engoleu engolreu engolireu engolireu
engulen engolien engoliren engoliran engolirien
engula engolira - engolir engolit
engules engolires engul engolida
engula engolira engula engolits
engolim engolrem engolim GERUNDI engolides
engoliu engolreu engoliu engolint
engulen engoliren engulen
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v. 29.4.3).
El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1 engulc. I, en registres poc formals, es poden
adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1 engulga, 2 engulgues, 3 engulga,
6 engulguen; imperatiu: 3 engulga, 6 engulguen.
272
30.3.19. Model del verb entendre

INDICATIU
entenc entenia entengu entendr entendria
entens entenies entengueres entendrs entendries
entn entenia entengu entendr entendria
entenem entenem entengurem entendrem entendrem
enteneu enteneu entengureu entendreu entendreu
entenen entenien entengueren entendran entendrien
entenga entenguera - entendre ents
entengues entengueres entn entesa
entenga entenguera entenga entesos
entenguem entengurem entenguem GERUNDI enteses
entengueu entengureu enteneu entenent
entenguen entengueren entenguen
30.3.20. Model del verb escopir

INDICATIU
Present IMPERFET PASSAT SIMPLE FUTUR CONDIcIONAL
escup escopia escop escopir escopiria
escups escopies escopires escopirs escopiries
escup escopia escop escopir escopiria
escopim escopem escoprem escopirem escopirem
escopiu escopeu escopreu escopireu escopireu
escupen escopien escopiren escopiran escopirien
Present IMPERFET INFINITIU PARTIcIPI
escupa escopira - escopir escopit
escupes escopires escup escopida
escupa escopira escupa escopits
escopim escoprem escopim GERUNDI escopides
escopiu escopreu escopiu escopint
escupen escopiren escupen
273
30.3.21. Model del verb escriure

INDICATIU
escric escrivia escrigu escriur escriuria
escrius escrivies escrigueres escriurs escriuries
escriu escrivia escrigu escriur escriuria
escrivim escrivem escrigurem escriurem escriurem
escriviu escriveu escrigureu escriureu escriureu
escriuen escrivien escrigueren escriuran escriurien
escriga escriguera - escriure escrit
escrigues escrigueres escriu escrita
escriga escriguera escriga escrits
escriguem escrigurem escriguem GERUNDI escrites
escrigueu escrigureu escriviu escrivint
escriguen escrigueren escriguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: passat simple: 1escriv, 2escrivires, 3escriv,
4escrivrem, 5escrivreu, 6escriviren; pretrit imperfet de subjuntiu: 1escrivira, 2escrivires, 3escrivira,
4escrivrem, 5escrivreu, 6escriviren.
30.3.22. Model del verb estar

INDICATIU
estic estava estigu estar estaria
ests estaves estigueres estars estaries
est estava estigu estar estaria
estem estvem estigurem estarem estarem
esteu estveu estigureu estareu estareu
estan estaven estigueren estaran estarien
estiga estiguera - estar estat
estigues estigueres estigues estada
estiga estiguera estiga estats
estiguem estigurem estiguem GERUNDI estades
estigueu estigureu estigueu estant
estiguen estigueren estiguen
OBSERVACI: Limperatiu tamb pot adoptar les formes segents: 2est-te, 4estem-nos i 5esteu-vos.
274
30.3.23. Model del verb excloure

INDICATIU
excloc excloa exclogu exclour exclouria
exclous excloes exclogueres exclours exclouries
exclou excloa exclogu exclour exclouria
excloem excloem exclogurem exclourem exclorem
excloeu excloeu exclogureu excloureu excloureu
exclouen excloen exclogueren exclouran exclourien
excloga excloguera - excloure excls
exclogues exclogueres exclou exclosa
excloga excloguera excloga exclosos
excloguem exclogurem excloguem GERUNDI excloses
exclogueu exclogureu excloeu excloent
excloguen exclogueren excloguen
30.3.24. Model del verb fer

INDICATIU
faig/fa feia fiu far faria
fas feies feres fars faries
fa feia fu far faria
fem fiem frem farem farem
feu fieu freu fareu fareu
fan feien feren faran farien
faa fera - fer fet
faces feres fes feta
faa fera faa fets
fem frem fem GERUNDI fetes
feu freu feu fent
facen feren facen
275
30.3.25. Model del verb fondre

INDICATIU
fonc fonia fongu fondr fondria
fons fonies fongueres fondrs fondries
fon fonia fongu fondr fondria
fonem fonem fongurem fondrem fondrem
foneu foneu fongureu fondreu fondreu
fonen fonien fongueren fondran fondrien
fonga fonguera - fondre fos
fongues fongueres fon fosa
fonga fonguera fonga fosos
fonguem fongurem fonguem GERUNDI foses
fongueu fongureu foneu fonent
fonguen fongueren fonguen
30.3.26. Model del verb fugir

INDICATIU
fuig fugia fug fugir fugiria
fuges fugies fugires fugirs fugiries
fuig fugia fug fugir fugiria
fugim fugem fugrem fugirem fugirem
fugiu fugeu fugreu fugireu fugireu
fugen fugien fugiren fugiran fugirien
fuja fugira - fugir fugit
fuges fugires fuig fugida
fuja fugira fuja fugits
fugim fugrem fugim GERUNDI fugides
fugiu fugreu fugiu fugint
fugen fugiren fugen
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1fuigc. I, en registres poc formals,
es poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1fuigga, 2fuiggues, 3fuigga,
6fuigguen; imperatiu: 3fuigga, 6fuigguen.
276
30.3.27. Model del verb haver

INDICATIU
he havia hagu haur hauria
has havies hagueres haurs hauries
ha havia hagu haur hauria
hem havem hagurem haurem haurem
heu haveu hagureu haureu haureu
han havien hagueren hauran haurien
haja haguera haver hagut
hages hagueres haguda
haja haguera haguts
hgem hagurem GERUNDI hagudes
hgeu hagureu havent
hagen hagueren
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 1haig (en perfrasis
dobligaci), 4havem i 5haveu; present de subjuntiu: 4hagem i 5hageu.
30.3.28. Model del verb imprimir

INDICATIU
imprimisc imprimia imprim imprimir imprimiria
imprimixes/-eixes imprimies imprimires imprimirs imprimiries
imprimix/-eix imprimia imprim imprimir imprimiria
imprimim imprimem imprimrem imprimirem imprimirem
imprimiu imprimeu imprimreu imprimireu imprimireu
imprimixen/-eixen imprimien imprimiren imprimiran imprimirien
imprimisca imprimira - imprimir imprs
imprimisques imprimires imprimix/-eix impresa
imprimisca imprimira imprimisca impresos
imprimim imprimrem imprimim GERUNDI impreses
imprimiu imprimreu imprimiu imprimint
imprimisquen imprimiren imprimisquen
277
30.3.29. Model del verb intervindre (o intervenir)

INDICATIU
intervinc intervenia intervingu intervindr intervindria
intervens intervenies intervingueres intervindrs intervindries
interv intervenia intervingu intervindr intervindria
intervenim intervenem intervingurem intervindrem intervindrem
interveniu interveneu intervingureu intervindreu intervindreu
intervenen intervenien intervingueren intervindran intervindrien
intervinga intervinguera - intervindre/ intervingut
intervingues intervingueres intervn/intervn intervenir intervinguda
intervinga intervinguera intervinga intervinguts
intervinguem intervingurem intervinguem GERUNDI intervingudes
intervingueu intervingureu interveniu intervenint
intervinguen intervingueren intervinguen
OBSERVACI: El verb revindre, que seguix este model de conjugaci, pren les formes del present
dindicatiu 2revns i 6 revnen.
30.3.30. Model del verb jaure

INDICATIU
jac jeia jagu jaur jauria
jaus jeies jagueres jaurs jauries
jau jeia jagu jaur jauria
jaiem jiem jagurem jaurem jaurem
jaieu jieu jagureu jaureu jaureu
jauen jeien jagueren jauran jaurien

jaga jaguera - jaure jagut
jagues jagueres jau jaguda
jaga jaguera jaga jaguts
jaguem jagurem jaguem GERUNDI jagudes
jagueu jagureu jaieu jaient
jaguen jagueren jaguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 jaem, 5 jaeu; imperatiu:
5jaeu; gerundi: jaent.
278
30.3.31. Model del verb llegir

INDICATIU
llig llegia lleg llegir llegiria
lliges llegies llegires llegirs llegiries
llig llegia lleg llegir llegiria
llegim llegem llegrem llegirem llegirem
llegiu llegeu llegreu llegireu llegireu
lligen llegien llegiren llegiran llegirien
llija llegira - llegir llegit
lliges llegires llig llegida
llija llegira llija llegits
llegim llegrem llegim GERUNDI llegides
llegiu llegreu llegiu llegint
lligen llegiren lligen
El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1lligc. I, en registres poc formals, es poden adoptar
tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1lligga, 2 lliggues, 3 lligga, 6 lligguen; imperatiu:
3lligga, 6lligguen.
30.3.32. Model del verb lluir

INDICATIU
llusc llua llu lluir lluiria
lluxes/llueixes llues llures lluirs lluiries
llux/llueix llua llu lluir lluiria
llum lluem llurem lluirem lluirem
lluu llueu llureu lluireu lluireu
lluxen/llueixen lluen lluren lluiran lluirien
llusca llura - lluir llut
llusques llures llux/llueix lluda
llusca llura llusca lluts
llum llurem llum GERUNDI lludes
lluu llureu lluu lluint
llusquen lluren llusquen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 1llu (o lluu), 2llus (o
lluus), 3llu (o lluu); present de subjuntiu: 1llua, 2llues, 3llua, 6lluen. Este verb es conjuga seguint
el model pur quan significa brillar; quan t el significat de fer goig, seguix el model anomenat
incoatiu.
279
30.3.33. Model del verb moldre

INDICATIU
molc molia molgu moldr moldria
mols molies molgueres moldrs moldries
mol molia molgu moldr moldria
molem molem molgurem moldrem moldrem
moleu moleu molgureu moldreu moldreu
molen molien molgueren moldran moldrien
molga molguera - moldre mlt
molgues molgueres mol mlta
molga molguera molga mlts
molguem molgurem molguem GERUNDI mltes
molgueu molgureu moleu molent
molguen molgueren molguen
30.3.34. Model del verb morir

INDICATIU
muir moria mor morir moriria
mors mories morires morirs moriries
mor moria mor morir moriria
morim morem morrem morirem morirem
moriu moreu morreu morireu morireu
moren morien moriren moriran moririen
muira morira - morir mort
muires morires muir morta
muira morira muira morts
morim morrem morim GERUNDI mortes
moriu morreu moriu morint
muiren moriren muiren
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1morc. I, en registres poc formals,
es poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1morga, 2morgues, 3morga,
6morguen; imperatiu: 3morga, 6morguen.
280
30.3.35. Model del verb moure

INDICATIU
moc movia mogu mour mouria
mous movies mogueres mours mouries
mou movia mogu mour mouria
movem movem mogurem mourem mourem
moveu moveu mogureu moureu moureu
mouen movien mogueren mouran mourien
moga moguera - moure mogut
mogues mogueres mou moguda
moga moguera moga moguts
moguem mogurem moguem GERUNDI mogudes
mogueu mogureu moveu movent
moguen mogueren moguen
30.3.36. Model del verb nixer

INDICATIU
nasc naxia nasqu naixer naixeria
naixes naixies nasqueres naixers naixeries
naix naixia nasqu naixer naixeria
naixem naixem nasqurem naixerem naixerem
naixeu naixeu nasqureu naixereu naixereu
naixen naixien nasqueren naixeran naixerien
nasca nasquera - nixer nascut
nasques nasqueres naix nascuda
nasca nasquera nasca nascuts
nasquem nasqurem nasquem GERUNDI nascudes
nasqueu nasqureu naixeu naixent
nasquen nasqueren nasquen
OBSERVACI: El participi de nixer tamb pot adoptar les formes segents: nat, nada, nats, nades.
281
30.3.37. Model del verb obrir

INDICATIU
bric obria obr obrir obriria
obris obries obrires obrirs obriries
obri obria obr obrir obriria
obrim obrem obrrem obrirem obrirem
obriu obreu obrreu obrireu obrireu
obrin obrien obriren obriran obririen
briga obrira - obrir obert
brigues obrires obri oberta
briga obrira briga oberts
obrim obrrem obrim GERUNDI obertes
obriu obrreu obriu obrint
briguen obriren briguen
30.3.38. Model del verb oir

INDICATIU
oig oa o oir oiria
ous oes ores oirs oiries
ou oa o oir oiria
om oem orem oirem oirem
ou oeu oreu oireu oireu
ouen oen oren oiran oirien
oja ora - oir ot
oges ores ou oda
oja ora oja ots
ogem orem ogem GERUNDI odes
ogeu oreu ou oint
ogen oren ogen
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model anomenat incoatiu (v.29.4.3).
282
30.3.39. Model del verb omplir

INDICATIU
mplic omplia ompl omplir ompliria
omplis omplies omplires omplirs ompliries
ompli omplia ompl omplir ompliria
omplim omplem omplrem omplirem omplirem
ompliu ompleu omplreu omplireu omplireu
omplin omplien ompliren ompliran omplirien
mpliga omplira - omplir omplit
mpligues omplires ompli omplida
mpliga omplira mpliga omplits
omplim omplrem omplim GERUNDI omplides
ompliu omplreu ompliu omplint
mpliguen ompliren mpliguen
30.3.40. Model del verb pertnyer

INDICATIU
pertanc pertanyia pertangu pertanyer pertanyeria
pertanys pertanyies pertangueres pertanyers pertanyeries
pertany pertanyia pertangu pertanyer pertanyeria
pertanyem pertanyem pertangurem pertanyerem pertanyerem
pertanyeu pertanyeu pertangureu pertanyereu pertanyereu
pertanyen pertanyien pertangueren pertanyeran pertanyerien
pertanga pertanguera - pertnyer pertangut
pertangues pertangueres pertany pertanguda
pertanga pertanguera pertanga pertanguts
pertanguem pertangurem pertanguem GERUNDI pertangudes
pertangueu pertangureu pertanyeu pertanyent
pertanguen pertangueren pertanguen
OBSERVACI: A ms, este verb tamb es pot conjugar segons el model regular de la segona conjugaci
(v.29.4.2).
283
30.3.41. Model del verb poder

INDICATIU
puc podia pogu podr podria
pots podies pogueres podrs podries
pot podia pogu podr podria
podem podem pogurem podrem podrem
podeu podeu pogureu podreu podreu
poden podien pogueren podran podrien
puga poguera - poder pogut
pugues pogueres pugues poguda
puga poguera puga poguts
puguem pogurem puguem GERUNDI pogudes
pugueu pogureu pugueu podent
puguen pogueren puguen
30.3.42. Model del verb rebre

INDICATIU
rep rebia reb rebr rebria
reps rebies reberes rebrs rebries
rep rebia reb rebr rebria
rebem rebem rebrem rebrem rebrem
rebeu rebeu rebreu rebreu rebreu
reben rebien reberen rebran rebrien
reba rebera - rebre rebut
rebes reberes rep rebuda
reba rebera reba rebuts
rebem rebrem rebem GERUNDI rebudes
rebeu rebreu rebeu rebent
reben reberen reben
284
30.3.43. Model del verb renyir

INDICATIU
riny renyia reny renyir renyiria
rinyes renyies renyires renyirs renyiries
riny renyia reny renyir renyiria
renyim renyem renyrem renyirem renyirem
renyiu renyeu renyreu renyireu renyireu
rinyen renyien renyiren renyiran renyirien
rinya renyira - renyir renyit
rinyes renyires riny renyida
rinya renyira rinya renyits
renyim renyrem renyim GERUNDI renyides
renyiu renyreu renyiu renyint
rinyen renyiren rinyen
El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1rinc. I, en registres poc formals, es poden adoptar
tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1ringa, 2ringues, 3ringa, 6ringuen; imperatiu:
3ringa, 6ringuen.
30.3.44. Model del verb resoldre

INDICATIU
resolc resolia resolgu resoldr resoldria
resols resolies resolgueres resoldrs resoldries
resol resolia resolgu resoldr resoldria
resolem resolem resolgurem resoldrem resoldrem
resoleu resoleu resolgureu resoldreu resoldreu
resolen resolien resolgueren resoldran resoldrien
PRESENT IMPERFET INFINITIU PARTICIPI
resolga resolguera - resoldre resolt
resolgues resolgueres resol resolta
resolga resolguera resolga resolts
resolguem resolgurem resolguem GERUNDI resoltes
resolgueu resolgureu resoleu resolent
resolguen resolgueren resolguen
285
30.3.45. Model del verb respondre

INDICATIU
responc responia respongu respondr respondria
respons responies respongueres respondrs respondries
respon responia respongu respondr respondria
responem responem respongurem respondrem respondrem
responeu responeu respongureu respondreu respondreu
responen responien respongueren respondran respondrien
responga responguera - respondre respost
respongues respongueres respon resposta
responga responguera responga resposts
responguem respongurem responguem GERUNDI respostes
respongueu respongureu responeu responent
responguen respongueren responguen
30.3.46. Model del verb riure

INDICATIU
ric reia rigu riur riuria
rius reies rigueres riurs riuries
riu reia rigu riur riuria
riem riem rigurem riurem riurem
rieu rieu rigureu riureu riureu
riuen reien rigueren riuran riurien
riga riguera - riure rist
rigues rigueres riu rista
riga riguera riga rists
riguem rigurem riguem GERUNDI ristes
rigueu rigureu rieu rient
riguen rigueren riguen
OBSERVACI: El participi tamb pot adoptar les formes segents: rigut, riguda, riguts, rigudes.
286
30.3.47. Model del verb romandre

INDICATIU
romanc romania romangu romandr romandria
romans romanies romangueres romandrs romandries
roman romania romangu romandr romandria
romanem romanem romangurem romandrem romandrem
romaneu romaneu romangureu romandreu romandreu
romanen romanien romangueren romandran romandrien
romanga romanguera - romandre roms
romangues romangueres roman romasa
romanga romanguera romanga romasos
romanguem romangurem romanguem GERUNDI romases
romangueu romangureu romaneu romanent
romanguen romangueren romanguen
30.3.48. Model del verb rostir

INDICATIU
Present IMPERFET PASSAT SIMPLE FUTUR CONDIcIONAL
rust rostia rost rostir rostiria
rusts rosties rostires rostirs rostiries
rust rostia rost rostir rostiria
rostim rostem rostrem rostirem rostirem
rostiu rosteu rostreu rostireu rostireu
rusten rostien rostiren rostiran rostirien
Present IMPERFET INFINITIU PARTIcIPI
rusta rostira - rostir rostit
rustes rostires rust rostida
rusta rostira rusta rostits
rostim rostrem rostim GERUNDI rostides
rostiu rostreu rostiu rostint
rusten rostiren rusten
287
30.3.49. Model del verb saber

INDICATIU
s sabia sab sabr sabria
saps sabies saberes sabrs sabries
sap sabia sab sabr sabria
sabem sabem sabrem sabrem sabrem
sabeu sabeu sabreu sabreu sabreu
saben saben saberen sabran sabrien
spia sabera - saber sabut
spies saberes spies sabuda
spia sabera spia sabuts
sapiem sabrem sapiem GERUNDI sabudes
sapieu sabreu sapieu sabent
spien saberen spien
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present de subjuntiu: 1spiga, 2spigues,
3spiga, 4sapiguem, 5sapigueu, 6spiguen; imperatiu: 2spigues, 3spiga, 4sapiguem, 5sapigueu,
6spiguen.
30.3.50. Model del verb ser

INDICATIU
sc era fui ser seria
eres/ets eres fores sers series
s era fou/fon ser seria
som rem frem serem serem
sou reu freu sereu sereu
sn eren foren seran serien
siga fra - ser sigut
sigues fores sigues siguda
siga fra siga siguts
siguem frem siguem GERUNDI sigudes
sigueu freu sigueu sent
siguen foren siguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: infinitu: sser; condicional: 1fra, 2fores,
3fra, 4frem, 5freu, 6foren; participi: estat, estada, estats, estades; gerundi: essent.
288
30.3.51. Model del verb teixir

INDICATIU
tix teixia teix teixir teixiria
tixes teixies teixires teixirs teixiries
tix teixia teix teixir teixiria
teixim teixem teixrem teixirem teixirem
teixiu teixeu teixreu teixireu teixireu
tixen teixien teixiren teixiran teixirien
tixa teixira - teixir teixit
tixes teixires tix teixida
tixa teixira tixa teixits
teixim teixrem teixim GERUNDI teixides
teixiu teixreu teixiu teixint
tixen teixiren tixen
El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1tisc. I, en registres poc formals, es poden adoptar
tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1tisca, 2tisques, 3tisca, 6tisquen; imperatiu: 3tisca,
6tisquen.
30.3.52. Model del verb tindre (o tenir)

INDICATIU
tinc tenia tingu tindr tindria
tens tenies tingueres tindrs tindries
t tenia tingu tindr tindria
tenim tenem tingurem tindrem tindrem
teniu teneu tingureu tindreu tindreu
tenen tenien tingueren tindran tindrien
tinga tinguera - tindre/tenir tingut
tingues tingueres tin/tingues tinguda
tinga tinguera tinga tinguts
tinguem tingurem tinguem GERUNDI tingudes
tingueu tingureu teniu/tingueu tenint
tinguen tingueren tinguen
OBSERVACI: La forma de limperatiu 5 teniu susa quan no porta un complement explcit, i 5 tingueu quan
en porta.
289
30.3.53. Model del verb tossir

INDICATIU
tus tossia toss tossir tossiria
tusses tossies tossires tossirs tossiries
tus tossia toss tossir tossiria
tossim tossem tossrem tossirem tossirem
tossiu tosseu tossreu tossireu tossireu
tussen tossien tossiren tossiran tossirien
tussa tossira - tossir tossit
tusses tossires tus tossida
tussa tossira tussa tossits
tossim tossrem tossim GERUNDI tossides
tossiu tossreu tossiu tossint
tussen tossiren tussen
OBSERVACI: El present dindicatiu tamb pot adoptar la forma 1tusc. I, en registres poc formals, es
poden adoptar tamb les formes segents: present de subjuntiu: 1tusca, 2 tusques, 3 tusca, 6 tusquen;
imperatiu: 3tusca, 6tusquen.
30.3.54. Model del verb traure

INDICATIU
trac treia tragu traur trauria
traus treies tragueres traurs trauries
trau treia tragu traur trauria
traiem triem tragurem traurem traurem
traieu trieu tragureu traureu traureu
trauen treien tragueren trauran traurien
traga traguera - traure tret
tragues tragueres trau treta
traga traguera traga trets
traguem tragurem traguem GERUNDI tretes
tragueu tragureu traieu traient
traguen tragueren traguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4traem, 5traeu;
imperatiu: 5traeu; gerundi: traent.
290
30.3.55. Model del verb valdre

INDICATIU
valc valia valgu valdr valdria
vals valies valgueres valdrs valdries
val valia valgu valdr valdria
valem valem valgurem valdrem valdrem
valeu valeu valgureu valdreu valdreu
valen valien valgueren valdran valdrien
valga valguera - valdre valgut
valgues valgueres val valguda
valga valguera valga valguts
valguem valgurem valguem GERUNDI valgudes
valgueu valgureu valeu valent
valguen valgueren valguen
OBSERVACI: Linfinitiu tamb pot adoptar la forma valer.
30.3.56. Model del verb vendre

INDICATIU
venc venia vengu vendr vendria
vens venies vengueres vendrs vendries
ven venia vengu vendr vendria
venem venem vengurem vendrem vendrem
veneu veneu vengureu vendreu vendreu
venen venien vengueren vendran vendrien
venga venguera - vendre venut
vengues vengueres ven venuda
venga venguera venga venuts
venguem vengurem venguem GERUNDI venudes
vengueu vengureu veneu venent
venguen vengueren venguen
291
30.3.57. Model del verb vestir

INDICATIU
vist vestia vest vestir vestiria
vistes vesties vestires vestirs vestiries
vist vestia vest vestir vestiria
vestim vestem vestrem vestirem vestirem
vestiu vesteu vestreu vestireu vestireu
visten vestien vestiren vestiran vestirien
vista vestira - vestir vestit
vistes vestires vist vestida
vista vestira vista vestits
vestim vestrem vestim GERUNDI vestides
vestiu vestreu vestiu vestint
visten vestiren visten
30.3.58. Model del verb veure (o vore)

INDICATIU
veig veia viu veur veuria
veus veies veres veurs veuries
veu veia vu veur veuria
veiem viem vrem veurem veurem
veieu vieu vreu veureu veureu
veuen veien veren veuran veurien
veja vera - veure/vore vist
veges veres veges vista
veja vera veja vists
vegem vrem vegem GERUNDI vistes
vegeu vreu vegeu veient
vegen veren vegen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present dindicatiu: 4 veem, 5 veeu; passat
simple: 2 veieres, 3 vei, 4 veirem, 5 veireu, 6 veieren; futur: 1 vor, 2 vors, 3 vor, 4 vorem, 5 voreu,
6 voran; condicional: 1 voria, 2 vories, 3 voria, 4 vorem, 5 voreu, 6 vorien; gerundi: veent.

292
30.3.59. Model del verb vindre (o venir)

INDICATIU
vinc venia vingu vindr vindria
vns venies vingueres vindrs vindries
ve venia vingu vindr vindria
venim venem vingurem vindrem vindrem
veniu veneu vingureu vindreu vindreu
vnen venien vingueren vindran vindrien
vinga vinguera - vindre/venir vingut
vingues vingueres vine vinguda
vinga vinguera vinga vinguts
vinguem vingurem vinguem GERUNDI vingudes
vingueu vingureu veniu venint
vinguen vingueren vinguen
30.3.60. Model del verb viure

INDICATIU
visc vivia visqu viur viuria
vius vivies visqueres viurs viuries
viu vivia visqu viur viuria
vivim vivem visqurem viurem viurem
viviu viveu visqureu viureu viureu
viuen vivien visqueren viuran viurien
visca visquera - viure viscut
visques visqueres viu viscuda
visca visquera visca viscuts
visquem visqurem visquem GERUNDI viscudes
visqueu visqureu viviu vivint
visquen visqueren visquen

293
30.3.61. Model del verb voler

INDICATIU
vull/vullc volia volgu voldr voldria
vols volies volgueres voldrs voldries
vol volia volgu voldr voldria
volem volem volgurem voldrem voldrem
voleu voleu volgureu voldreu voldreu
volen volien volgueren voldran voldrien
vullga volguera - voler volgut
vullgues volgueres vullgues volguda
vullga volguera vullga volguts
vullguem volgurem vullguem GERUNDI volgudes
vullgueu volgureu vullgueu volent
vullguen volgueren vullguen
OBSERVACI: Tamb es poden adoptar les formes segents: present de subjuntiu: 1vulga, 2vulgues,
3vulga, 4vulguem, 5vulgueu, 6vulguen; imperatiu: 2vulgues, 3vulga, 4vulguem, 5vulgueu, 6vulguen.
294
30.3.62. Llista de verbs irregulars

A continuaci soferix una llista dels principals verbs irregulars, amb
indicaci del model de referncia pel que fa a la seua conjugaci:
absoldre resoldre comprendre entendre

abstindres tindre concebre rebre
abstraure traure concloure excloure
acollir collir concrrer crrer
acrrer crrer condoldres valdre
acrixer crixer conixer aparixer
adir dir confegir llegir
adscriure escriure confondre fondre
advindre intervindre contendre entendre
afegir llegir contindre tindre
ajaure jaure contradir dir
anar contrafer fer
aparixer contraure traure
apercebre rebre contravindre intervindre
aprehendre entendre convindre intervindre
aprendre entendre conviure viure
asseure corfondres fondre
atendre entendre corprendre entendre
atindres tindre crrer
atraure traure correspondre respondre
autoexcloure excloure cosir
avindre intervindre coure
benveure veure crixer
bestraure traure creure
beure cruixir
bollir collir decaure caure
cabre decebre rebre
captindres tindre decrrer crrer
carvendre vendre decrixer crixer
caure defendre entendre
circumscriure escriure defugir fugir
cloure excloure dependre entendre
coldre resoldre deprendre entendre
collir desacollir collir
comparixer aparixer desaparixer aparixer
complnyer pertnyer desaprendre entendre
complaure desatendre entendre
compondre respondre desavindres intervindre
295
descloure excloure endur-se dur

descomplaure complaure engolir
descompondre respondre entendre
desconixer aparixer entredir dir
descrrer crrer entrelluir lluir
descosir cosir entreobrir obrir
descreure creure entreoir oir
descriure escriure entreploure moure
desdir dir entreteixir teixir
deseixir-se eixir entretindre tindre
desencollir collir entreveure veure
desentendre entendre entrevindre intervindre
desfer fer equivaldre valdre
desimboldres resoldre escaure caure
desmerixer crixer escollir collir
desoir oir escopir
desomplir-se omplir escrrer crrer
desplaure complaure escriure
despondres respondre escruixir cruixir
desprendre entendre esdevindre intervindre
destenyir vestir estar
desvestir vestir estendre entendre
desviures viure estrafer fer
detindre tindre excloure
detraure traure expondre respondre
deure beure extraure traure
difondre fondre fendre entendre
dir fnyer pertnyer
discrrer crrer fer
dispondre respondre fondre
dissoldre resoldre fotocompondre respondre
distendre entendre fregir llegir
distraure traure fugir
doldre valdre haure haver
dur haver
eixir imprimir
embeure beure incloure excloure
emprendre entendre incrrer crrer
encendre entendre indispondre respondre
encloure excloure infondre fondre
encollir collir inscriure escriure
encrrer crrer interdir dir
296
intervindre plaure complaure

jaure ploure moure
liqefer fer poder
llegir pondre respondre
lleure beure preconcebre rebre
lluir predir dir
maldir dir predispondre respondre
malentendre entendre premorir morir
malprendre entendre prendre entendre
malvendre vendre prescriure escriure
malvestir vestir pressupondre respondre
malveure veure pretendre entendre
malviure viure prevaldre valdre
malvoler voler preveure veure
mamprendre entendre previndre intervindre
mantindre tindre promoure moure
menyscreure creure proscriure escriure
menystindre tindre provindre intervindre
merixer crixer pruir lluir
moldre radiodifondre fondre
morir rarefer fer
moure reabsoldre resoldre
nixer reaparixer aparixer
noure complaure rebeure beure
obrir rebre
obtindre tindre recaure caure
obvindre intervindre recloure excloure
ocrrer crrer recollir collir
ofendre entendre recompondre respondre
oir reconixer aparixer
oldre valdre recrrer crrer
omplir recosir cosir
pixer nixer recoure coure
parixer aparixer recrixer crixer
pellobrir-se obrir redir dir
percebre rebre reeixir eixir
perfer fer reescriure escriure
perfondre fondre refer fer
pertnyer refondre fondre
pervindre intervindre refregir llegir
perviure viure reimprimir imprimir
plnyer pertnyer rellegir llegir
297
relluir lluir sobrevindre intervindre

remoldre moldre sobreviure viure
remoure moure socrrer crrer
renixer nixer sofregir llegir
renyir soldre valdre
reobrir obrir somoure moure
reomplir omplir somriure riure
reprendre entendre sorprendre entendre
resoldre sortir rostir
respondre sostindre tindre
ressortir rostir sostraure traure
reteixir teixir sotaescriure escriure
retenyir vestir subjaure jaure
retindre tindre subscriure escriure
retondre fondre subvindre intervindre
retraure traure supondre respondre
retrotraure traure suspendre entendre
retrovendre vendre teixir
revendre vendre tenir tindre
revestir vestir tenyir > renyir
reveure veure tindre
revindre intervindre toldre resoldre
reviure viure tossir
riure transcrrer crrer
romandre transcriure escriure
rostir transfondre fondre
saber transvestir-se vestir
salprendre entendre traslluir-se lluir
satisfer fer traspondre respondre
ser traure
seure asseure valdre
sobreafegir llegir vendre
sobrecrixer crixer veure
sobreeixir eixir venir vindre
sobreentendre entendre vestir
sobreescriure escriure vindre
sobreimprimir imprimir viure
sobrenixer nixer voler
sobreprendre entendre vore veure
sobresortir rostir
sobreteixir teixir
sobrevaldre valdre
298
31. LES PERFRASIS VERBALS

Una perfrasi s una construcci sintctica formada per dos verbs,
enllaats per mitj duna preposici en certs casos, que funciona com un
nic predicat verbal per amb un determinat valor modal o aspectual. El
primer verb de la perfrasi rep el nom de verb auxiliar, i el segon, el de
verb principal. El verb auxiliar aporta el significat aspectual o modal de
la perfrasi, a ms de la informaci relacionada amb les categories de
persona, nombre, temps, aspecte i mode. El verb principal t una forma
no personal, i aporta el significat lxic del predicat, excepci feta del
mats modal o aspectual.
Tenint en compte la forma del verb principal, les perfrasis es
classifiquen en perfrasis dinfinitiu, de gerundi i de participi; segons
el significat de la perfrasi, en modals i aspectuals. Notem, a ms, que
totes les perfrasis modals sn perfrasis dinfinitiu, mentres que les
aspectuals poder ser dinfinitiu, gerundi o participi.
Taula 31.1:
Tipus de perfrasis
valor forma no personal exemples
modal infinitiu haver de + infinitiu Haurien de parlar ms.
infinitiu acabar de + infinitiu Sacaben de conixer.
aspectual gerundi anar + gerundi Anem fent.
participi deixar + participi Deixarem corregits tots els exmens.
31.2. Caracterstiques sintctiques

No totes les construccions formades per un verb en forma personal seguit
dun altre en forma no personal sn perfrasis verbals. Perqu hi haja
una perfrasi verbal, cal que els dos verbs formen una unitat sintctica,
i de manera ms especfica, cal que funcionen com un nic predicat.
Les diferncies entre una construcci perifrstica i una construcci no
perifrstica es poden constatar a partir de les oracions segents:
Puc dir-te que ja se nhan anat.
Lamente dir-te que ja se nhan anat.
En les oracions anteriors, la seqncia puc dir est integrada per un
verb auxiliar (puc) i un verb principal (dir), i forma, per tant, una perfrasi
verbal. La seqncia lamente dir, en canvi, est integrada per dos verbs
principals, i no constitux una perfrasi.
Sintcticament, les perfrasis verbals es diferencien de les seqncies no
perifrstiques en els punts segents:
a) En una perfrasi el verb en forma no personal no pot adoptar una
forma personal precedit de la conjunci que, per en una construcci no
perifrstica, s. Es pot dir, per exemple, Lamente que em digues que ja se
nhan anat, per no s possible *Puc que em digues que ja se nhan anat.
299
b) En una perfrasi no es pot substituir el verb en forma no personal

i els seus complements pel pronom ho, per en una construcci no
perifrstica, s. Per exemple, es pot dir Ho lamente, per no s possible
*Ho puc.
c) En una perfrasi els pronoms febles vinculats sintcticament a la
forma no personal poden anteposar-se, per en una construcci no
perifrstica, no. Es pot dir Puc dir-tho o Tho puc dir, per nicament
Lamente dir-tho.
OBSERVACI: Encara que la distinci siga clara en la majoria de casos, hi
ha verbs com saber i voler que poden funcionar com a auxiliars o com a
principals, o que tenen comportaments sintctics propis dels uns i dels altres.
Aix, el verb saber funciona com a auxiliar en No sap indicar-me el cam, per
en No sap que tornem dem funciona com a principal.
31.3. Les perfrasis modals

Com sha apuntat ms amunt, totes les perfrasis modals sn perfrasis
dinfinitiu. Les perfrasis modals expressen valors relacionats amb
lobligaci, la capacitat, la possibilitat o el dubte. En diferents casos, una
mateixa perfrasi pot adoptar significats diferents segons el context en
qu sutilitze:
a) La perfrasi poder + infinitiu pot indicar que el subjecte t la
capacitat o lautoritzaci de fer una cosa o b que s possible que
ocrrega una determinada cosa:
No puc convidar-te perqu mhe deixat els diners en casa. (capacitat)
No cal que em demanes perms. Pots eixir ja, si vols. (autoritzaci)
Entra la roba, que est nvol i pot ploure. (possibilitat)
b) La perfrasi deure + infinitiu t un valor de probabilitat, i susa per a
expressar una suposici o una deducci no confirmada:
Ja deuen haver arribat.
Deuen tindre la msica molt forta perqu no contesten al telfon.
No els molestes que ara deuen estar sopant.
OBSERVACI: Amb el valor de suposici tamb susa el futur, o el condicional si
es tracta dun context de passat, per la perfrasi s la frmula ms general
en els registres formals (v. 28.4.1.c i d).
A ms, la perfrasi pot tindre un valor dobligaci, sobretot en aquells
casos en qu t una clara connotaci moral:
Sempre mhavien dit que els fills devien obeir els pares, per ara que sc
pare no mobex ning.
A mi sem deu atribuir tota la culpa.
Cal remarcar que la perfrasi amb deure no susa en cap cas amb la
preposici de entre el verb auxiliar i el principal.
c) La perfrasi vindre a + infinitiu t, en general, un valor aproximatiu,
per amb el verb dir adquirix un mats de justificaci:
Aix ve a ser el mateix que em va contar ella.
Tho vinc a dir perqu magradaria saber qu en penses.
d) La perfrasi haver de + infinitiu t un valor dobligaci:
Has daprofitar ms el temps.
Haurem de pensar en altres alternatives.
300
OBSERVACI: A ms del valor dobligaci, la perfrasi pot assumir en certs casos

un valor de probabilitat o de futur emftic: Han de tindre la msica molt forta
perqu no contesten al telfon (deducci). Entra la roba, que ha de ploure (futur
emftic).
A banda de les perfrasis dobligaci esmentades, la llengua disposa
daltres construccions no perifrstiques amb qu es pot expressar tamb
la idea dobligaci. Es tracta, per exemple, de la construcci impersonal
amb el verb caldre o de la construcci amb el predicat ser necessari:
Cal que ens comuniqueu el resultat tan prompte com siga possible.
s necessari que assistisques a la reuni de la cooperativa.
No sn acceptables, en canvi, les construccions hi ha que o tindre que,
per s tindre de, que tanmateix s poc usada.
e) Tamb tenen un valor modal altres perfrasis com ara gosar +
infinitiu o saber + infinitiu:
No hem gosat dir-li res.
No mha sabut explicar qu passava.
31.4. Les perfrasis aspectuals

Les perfrasis aspectuals expressen valors relacionats amb linici,
lacabament, el desenvolupament, la repetici de lacci o lestat designat
pel verb en forma no personal. Atenent la forma del verb principal,
les perfrasis aspectuals poden ser perfrasis dinfinitiu, de gerundi o
de participi. En la taula 31.2 sexemplifiquen les principals perfrasis
aspectuals:
Taula 31.2:
Perfrasis aspectuals
verb principal en valor verb auxiliar exemples
comenar a Comence a treballar la setmana que ve.
posar-se a Conv que et poses a estudiar de seguida!
ingressiu arrancar a Si veus una serp, arranca a crrer.
rompre a Esta xica romp a plorar amb molta facilitat.
voler Sembla que vol ploure.
infinitiu culminatiu acabar de Acaba darribar ara mateix.
culminatiu i
arribar a Arrib a acusar-me del seu fracs matrimonial.
ponderatiu
habitual soler Sol crrer tots els dies pel parc.
repetitiu tornar a Estem segurs que ho tornaran a fer.
intencional anar a Anvem a eixir de casa quan hem sentit el telfon.
estar Estic llegint tot el mat.
progressiu
anar Com va tot? Mira, anem fent.
gerundi
continuar Continua vivint en el camp.
duratiu
seguir A pesar de tot, seguim negociant.
tindre Ja t redactats ms de nou captols de la novella.
participi resultatiu quedar El trnsit ha quedat interromput per laccident.
deixar La teua decisi em deixa parada!
301
Algunes de les perfrasis aspectuals requerixen comentaris especfics:

a) La perfrasi anar a + infinitiu t un valor dintenci o dimminncia,
per presenta fortes restriccions ds. La perfrasi s habitual en
imperfet dindicatiu o en imperfet de subjuntiu (on t un sentit de conatu
o dacci que no sarriba a realitzar):
Anvem a eixir de casa quan hem sentit el telfon.
Pareixia que anara a plorar.
A diferncia del que passa en altres llenges prximes, la perfrasi susa
poc en present dindicatiu, sobretot per la proximitat i les possibilitats de
confusi amb el passat perifrstic. De fet, la perfrasi no ha desenvolupat
el valor de futur, que s que t en llenges com el castell, el francs o el
portugus, i susa poc amb el valor dimminncia, valors que sexpressen
per mitj de la perfrasi estar a punt de + infinitiu, el futur, limperatiu o
altres recursos:
La comissi es reunir per a tractar de resoldre els conflictes. (i no es va
a reunir)
Ara vos dir el que em va passar ahir. (i no vos vaig a dir)
A veure, parla un poc ms clar. (i no Anem a veure)
Calleu, que est a punt de comenar lobra. (i no va a comenar)
La construcci anar a + infinitiu s correcta en aquells casos en qu
anar es comporta com a verb principal amb el valor de moviment: Espera,
que han tocat a la porta i vaig a veure qui s.
b) La perfrasi estar + gerundi t un valor prxim a laspecte
imperfectiu (cf.28.2.2.a), i concretament susa quan es vol remarcar la
idea de durada o de repetici:
Estan estudiant des de fa quatre hores.
Estaven disparant coets des de feia temps.
Dacord amb ls ms tradicional, conv evitar ls de la perfrasi en
aquells casos en qu no es vol remarcar la idea de durada o repetici:
Qu fas? Prepare el sopar.
Quan vaig arribar a casa, preparava el sopar.
c) La perfrasi anar + gerundi t, igual que la perfrasi amb estar, un
valor progressiu, per amb un mats de continutat:
Com esteu? Mira, anem fent (o anem anant).
Cada dia que passa es va fent ms vell i ms cabut.
Desprs de loperaci es va recuperant b i ja es troba molt millor.
Dacord amb ls ms tradicional i genu, conv evitar ls daltres verbs
de moviment com vindre o portar en perfrasis de gerundi amb valor
duratiu.
302
32. LA PREDICACI VERBAL I ELS COMPLEMENTS

Tradicionalment, se solen distingir dos classes doracions segons
la naturalesa del predicat: les predicatives i les atributives. En les
atributives, com veurem ms avant, la base de la predicaci no s el
verb sin latribut; s per aix que es parla de predicat nominal. En les
predicatives, el verb s el constituent sobre el qual recau el significat
principal de la predicaci.
Pere s jove. (oraci atributiva)
Mireia porta ulleres. (oraci predicativa)
En les oracions predicatives el verb s el constituent que determina
lestructura del predicat. Segons les caracterstiques semntiques i
sintctiques del verb, podem distingir dos tipus de complements: els
seleccionats pel verb i els no seleccionats. Formen part dels primers
aquells que vnen exigits pel significat del verb. Es tracta de les funcions
de complement directe (CD), complement indirecte (CI) i complement
verbal de rgim preposicional o, simplement, complement de rgim (CR).
Hem comprat un quilo de figues. (CD)
Aquell espectacle va desagradar als assistents. (CI)
Shan oblidat de tu. (CR)
Observem que els verbs comprar, desagradar i oblidar-se demanen la
presncia dun complement que delimite el contingut semntic del predicat:
comprar comporta alguna cosa, desagradar implica a alg i oblidar-se
adquirix sentit quan esmentem la cosa o persona afectada per loblit.
Pel que fa als complements verbals no seleccionats, es caracteritzen pel
fet de no veures afectats per les restriccions sintctiques i semntiques
del verb. Aix, de fet, comporta la possibilitat delisi sense que saltere
lestructura bsica de loraci. Al mateix temps, posen de manifest una
major mobilitat dins de loraci i sn compatibles tant amb els predicats
verbals com amb les estructures atributives. Esta classe de complements
reben, tradicionalment, el nom de complements circumstancials.
Anna dorm a la saleta.
A la porta de casa he vist un cotxe.
La conferncia ser en lAjuntament a les huit.
Segons la circumstncia que expressen es parla de circumstancials de
lloc, de temps, de manera, etc. (v. 32.5.1).
32.2. El complement directe i la transitivitat
32.2.1. El complement directe s un complement seleccionat del verb.

Des dun punt de vista semntic, designa el pacient o el tema de la
situaci designada pel verb: per exemple, lentitat sobre la qual recau
lacci verbal, lentitat que s objecte dun desplaament o canvi de lloc
o lentitat que es t en compte. Formalment, el complement directe pot
aparixer representat per un sintagma nominal o per un pronom feble.
303
La forma de sintagma nominal es mant tant si el CD s animat com si

s inanimat:
Els pares besen els seus fills.
The deixat els diners damunt de la taula.
Hem agafat els paquets que faltaven.
En algun context, el CD va precedit o pot anar precedit de la preposici a.
Es tracta dels casos segents:
a) Davant dun pronom personal fort:
Tha nomenat a tu.
Ens estava buscant a nosaltres.
Mirals a ells, no a mi.
Observaci: La preposici a tamb apareix, amb sintagmes nominals, en aquells
casos que estan duplicats per un pronom feble i equivalen a nosaltres o
vosaltres: Ens estaven buscant als estudiants de batxillerat (aix s, a nosaltres,
estudiants de batxillerat).
b) En casos de possible ambigitat entre el subjecte i el complement
directe, a causa de la posposici del primer:
En el partit dahir va guanyar el Vila-real al Betis.
Hem vist com perseguia un policia a un lladre.
c) En casos de dislocaci, quan el complement directe s definit, est
referit a ssers animats i s reprs per un pronom feble:
Als nous inquilins, no els entn ning.
No els entn ning, als nous inquilins.
d) Optativament, davant dels pronoms indefinits tothom, tots, alg i ning,
i amb interrogatius o relatius ambigus:
Vaig trobar (a) tothom.
Has vist (a) alg?
(A) qui ha escoltat?
He vist lhome que / a qui va intimidar Marta.
Observaci: Tamb susa la preposici en aquells casos en qu un quantitatiu
assumix una funci prxima al pronom i t un valor especfic de persona:
Segurament el meu discurs sorprendr a molts; No s si far riure a molts o a
pocs, per s un destrellat. No susa, en canvi, la preposici en els casos en
qu modifica un substantiu explcit o pronominalitzat per en: Hem vist molts
amics teus; Nhem vist molts.
e) Optativament, davant de nom propi de persona:
He vist (a) Carles.
Han convidat (a) Maria a la boda.
Per no quan va precedit de determinant:
He vist lamiga Teresa.
He vist en Joan.
Observaci: Els noms propis amb article tenen un comportament prxim a la
resta de sintagmes nominals, i admeten fcilment ls sense preposici; els
noms propis sense article, en canvi, saproximen als pronoms personals, i ls
sense preposici resulta ms marcat i artificial. Notem, a ms, que no susa
la preposici en casos com He llegit Ausis March, Estava embadalit sentint
Mozart, en qu els noms propis susen metonmicament per a referir-se a
lobra dun autor.
304
f) En casos destructures paralleles on un dels constituents ja apareix

precedit de preposici:
Than convidat a tu i al metge de Calp.
Testimars a tu mateix com als altres.
Han convidat a tots, fins i tot al meu cos.
Una altra de les formes que pot adoptar el CD s la de pronom feble. Es
poden distingir els usos segents:
a) Amb els pronoms reflexius i recprocs me, te, se, nos i vos (v. 23.2.1):
El xiquet sha tacat.
Ens hem barallat.
b) Amb els pronoms acusatius de tercera persona lo, la, los, les (v. 23.2.2):
La lliga, finalment la guanyarem.
Els porta tots, els regals.
c) Amb el pronom neutre ho (v. 23.3.a):
Has vist aix? S, ja ho he vist.
Volia agredir-me, per no ho va fer.
d) Amb el pronom ne (v. 23.4.1.a i b):
De maldecaps, ja en tenim prou.
Ja en porta tres, de prcings.
32.2.2. Els verbs que seleccionen un complement directe sanomenen

verbs transitius, i els que no seleccionen cap complement directe,
intransitius. Aix mateix, les oracions que contenen estos verbs
sanomenen, respectivament, oracions transitives i intransitives.
Tpicament, la transitivitat va associada als verbs que indiquen una
acci que passa de lentitat designada pel subjecte a la designada pel
complement directe. No tots els verbs transitius, tanmateix, presenten
estes caracterstiques, com sindica tot seguit.
a) Molts verbs transitius, de fet, poden usar-se en certs casos sense
el complement directe. Es diu aleshores que els verbs tenen un s
absolut o que es comporten com a transitius absoluts, en la mesura que
pressuposen un complement amb valor genric o inespecfic. Este s el
cas, per exemple, de menjar, que apareix amb un complement directe en
la primera oraci per sense cap complement directe en les altres.
La xiqueta sha menjat tot el peix.
Ja no menja.
Menja molt.
b) Per contra, hi ha verbs intransitius que admeten un complement
directe ntimament relacionat amb el seu significat, que rep el nom
dacusatiu intern. Es tracta de verbs com ara viure o plorar, en oracions
com les segents:
Va viure una vida molt intensa.
Plorava llgrimes amargues.
c) Deixant de banda els canvis de transitivitat esmentats, cal fer
referncia tamb a un grup de verbs amb unes caracterstiques
ben particulars respecte a la transitivitat. Es tracta dels verbs que
seleccionen un complement amb valor de mesura, com ara pesar,
cobrar, costar, valer, mesurar, durar, etc. El complement seleccionat
305
per estos verbs pot ser un complement directe, per, a diferncia dels
complements directes prototpics, no designa una entitat sin una
quantitat:
Cobra tres-cents euros per sessi.
Ha pesat quatre quilos.
Val dos quinzets.
Mesura dos metres.
d) Tamb t un comportament ben caracterstic el verb impersonal
haver-hi. El sintagma nominal que acompanya este verb es comporta
com un complement directe i, per aix, en ls ms tradicional no
sestablix concordana entre el verb i el sintagma nominal:
A ma casa hi ha ms cadires.
Tot i amb aix, el fet que el verb siga impersonal i no tinga un verdader
subjecte explica la tendncia a percebre el sintagma nominal com un
subjecte gramatical i a establir, per tant, la concordana amb el verb:
A ma casa hi han ms cadires.
s acceptable tant la falta de concordana com la concordana, per
en els registres formals es considera ms adequada la manca de
concordana, dacord amb ls tradicional.
32.2.3. En general, les oracions transitives poden convertir-se en

passives. En les oracions passives, selidix el subjecte transitiu o es
convertix en complement agent precedit de la preposici per, i el
complement directe esdev el subjecte gramatical. En loraci passiva,
a ms, el predicat verbal adopta la perfrasi ser + participi, com es pot
comprovar en lexemple segent:
Els ponents van presentar ahir el dictamen. (oraci transitiva)
El dictamen va ser presentat ahir (pels ponents). (oraci passiva)
No totes les oracions transitives, tanmateix, admeten la conversi en
passiva. No admeten, per exemple, la passiva les oracions amb verbs
estatius i, per tant, sense subjecte agent, com ara saber, patir, tindre
o els verbs de mesura. Aix, no s possible Un xiquet va ser tingut per
Vicenta, derivada de Vicenta va tindre un xiquet.
La passiva presenta fortes restriccions si el verb es conjuga en present
o en imperfet. s normal, per exemple, una oraci com ara El gratacel
ser (o va ser) construt per una empresa valenciana, per resulta anmala
si loraci apareix en present o imperfet, com en El nou museu s (o era)
construt per una empresa valenciana.
Observaci: Des dun punt de vista informatiu, la passivitzaci s una
estratgia que permet atorgar un carcter impersonal a loraci o convertir
el complement de loraci transitiva en el tema informatiu. Amb estes
funcions, la passiva t un cert s en la llengua escrita de registres com
ara el periodstic, per resulta ben poc habitual en la llengua general, on
susen altres estratgies. Amb una funci impersonalitzadora, per exemple,
es fa servir la passiva pronominal (Ahir es va presentar el dictamen), el
verb en tercera persona del plural (Ahir van presentar el dictamen) o el
pronom indefinit hom (Hom va presentar ahir el dictamen). La dislocaci del
complement directe, a ms, s el recurs normal per a atorgar-li el valor de
tema informatiu (El dictamen el van presentar ahir els ponents).
306
32.2.4. Dins dels verbs intransitius, nhi ha que presenten propietats

prximes a les dels verbs transitius. Tenint en compte estes diferncies,
els verbs intransitius es classifiquen en intransitius prpiament dits i en
inacusatius. Els inacusatius, de fet, es caracteritzen pel fet que susen
amb un constituent que presenta propietats tpiques dels subjectes i
dels complements. Com els subjectes, concorda amb el verb; per com
els complements directes, admeten molt fcilment la posposici al verb
(Han arribat uns parents meus) i poden ser pronominalitzats pel pronom
ne (v. 23.4.1.a) en les mateixes condicions que un verdader complement
directe (De parents meus, nhan arribat tres). Al grup dels verbs
inacusatius pertanyen els verbs de moviment resultatiu (arribar, eixir,
pujar, vindre, etc.), els verbs de canvi destat (nixer, morir, fermentar,
etc.), els verbs esdevenimentals (caldre, faltar, ocrrer, esdevindre, etc.),
els verbs pronominals (pentinar-se, afaitar-se, tallar-se, etc.) o el verbs
en construccions de passiva pronominal (construir-se, aprovar-se, etc.).
32.3. El complement indirecte

32.3.1. Tradicionalment, shan identificat amb la funci de CI
complementacions verbals diferents que tenien en com la possibilitat
de pronominalitzar per mitj dun pronom de datiu:
Li han donat una mala notcia.
Li ha agradat molt el regal.
Li ha dibuixat un futbolista.
El xiquet li ha agafat una bronquitis.
Li ha tocat la m.
No crec que li siga sincer.
La coincidncia de la pronominalitzaci no ens ha de fer passar per alt
que hi ha diferncies significatives entre les construccions amb datiu
exemplificades. Observem que solament les dos primeres tenen verbs que
demanen semnticament la selecci dun datiu: donar alguna cosa a alg
i agradar una cosa a alg. Per tant, en estos dos casos seria pertinent
parlar de complements indirectes en sentit estricte. En els altres, en canvi,
el datiu no forma part de la selecci verbal, ja que el verb no exigix este
complement. Aix significa que cal agrupar-los amb els complements
verbals no seleccionats. Partint dels exemples anteriors, es poden
diferenciar els segents casos de datius no seleccionats:
a) En Li ha dibuixat un futbolista, cal parlar de datiu benefactiu. El
significat de dibuixar no exigix un destinatari i la complementaci dativa
indica de manera adjunta el beneficiari de lacci verbal. Quan no t
forma pronominal, adopta la forma de sintagma preposicional (SP) i va
introdut per la preposici per a.
b) En El xiquet li ha agafat una bronquitis, hi ha un exemple de datiu tic.
Esta classe de datius no solen aparixer amb forma preposicional i
tenen ms una funci pragmtica que no sintctica. Marquen lmfasi,
linters o lafectaci que t lesdeveniment descrit per a les persones
que participen en lacte comunicatiu.
c) En Li ha tocat la m, tenim un datiu possessiu. Notem que el datiu es
referix a la m i que lestructura semntica equivalent seria Ha tocat la
m dell.
307
d) Finalment, en No crec que li siga sincer, es posa de manifest el

denominat datiu adjectival. De fet, el pronom depn de ladjectiu sincer
(sincer a alg).
32.3.2. Els complements indirectes poden adoptar la forma de sintagma
preposicional introdut per la preposici a i la de pronom feble.
Quan presenten la forma de SP, poden anar acompanyats dun CD o
aparixer a soles. El primer cas es dna sobretot amb verbs dacci i
el datiu sol mostrar-se com un destinatari de lacci. El segon s ms
tpic dels verbs destat o psicolgics i el datiu es manifesta com un
experimentador de lestat expressat pel verb.
Hem enviat una carta a la tia. (destinatari)
El tema no interessa a ning. (experimentador)
Els pronoms febles que podem trobar fent de CI sn els segents:
a) Els pronoms personals tons me, te, nos, vos (v. 23.2.1):
Mhan donat un premi.
Ja ens han dut la cuina.
b) Els pronoms datius de tercera persona li, los (v. 23.2.2):
Li he demostrat la meua teoria.
Els ha agradat molt.
32.4. El complement de rgim

Laltre complement seleccionat pel predicat verbal s el denominat
complement de rgim. El complement de rgim manifesta com a
caracterstica formal ms important el fet daparixer representat per un
sintagma preposicional, el qual t com a preposicions ms habituals a,
en, de, per i amb, i en certs casos admet ms duna preposici.
308
Taula 32.1:
Preposicions que encapalen un complement de rgim
preposici verb exemple
accedir Sorprenentment, ha accedit a la meua petici.
jugar Li agrada jugar a la loteria.
a
renunciar Roser ha renunciat al crrec.
tendir Els nvols tendiran a desaparixer al llarg del mat.
confiar s un innocent que confia en qualsevol.
insistir Els metges insistixen en la importncia de la medicina preventiva.
en
pensar Noms pensa en ella.
repercutir El preu del petroli repercutix en la inflaci.
dependre Ja nhi ha prou, no podem dependre del teu humor.
desconfiar Sempre desconfia de nosaltres.
de
previndre Ning ens havia previngut de la possibilitat de contagi.
sospitar s molt desconfiat, sospita de tot el mn.
coincidir Lhorari del conserge coincidix amb el de lalumnat.
cooperar Cooperarem amb la biblioteca en la campanya danimaci lectora.
amb
pactar No pactarem amb ning.
suplir La falta daptitud fsica la suplix amb la voluntat de superaci.
batallar No val la pena batallar per aix.
decidir-se Sha decidit pel model ms econmic.
per
desviures Es desviu per tots.
optar Hem optat per anar a la platja.
apellar Apellarem contra la sentncia.
disparar Han disparat contra la gent.
contra
lluitar Lobjectiu del programa s lluitar contra el fracs escolar.
xocar Ha xocat amb / contra un cami i ha resultat ills.
fonamentar Leducaci es fonamenta en / sobre el respecte mutu.
incidir Els hbits de la poblaci incidixen en / sobre el medi ambient.
en / sobre
recaure Leducaci dels immigrants recau en / sobre lescola pblica.
recolzar La volta recolza en / sobre els dos murs laterals.
discutir Els candidats discutiran de / sobre poltica exterior.
informar Et pots informar de / sobre les bases del concurs per Internet.
de / sobre
opinar Volen opinar de / sobre tot sense tindre idea de res.
parlar Quan parlem de / sobre futbol sempre acabem barallant-nos.
dotar Dotarem d / amb ordinadors tots els centres escolars.
omplir Han omplit de / amb terra totes les jardineres.
de / amb
revestir Vull revestir de / amb pedra una paret del menjador.
untar Has duntar de / amb greix la cadena de la bicicleta.
Observaci: Conv apuntar que les preposicions anteriors estan sotmeses a

alteracions sintctiques fruit de la combinaci amb oracions subordinades
dinfinitiu o introdudes pel nexe que. Estos usos, que sestudien en un altre
captol, provoquen que, en els registres formals, la preposici selidisca davant
de que i que les preposicions es puguen reduir a de o a davant dinfinitiu: Els
jvens es queixen dels pares per Els jvens es queixen que tot els vaja en contra.
Confia en tu per Confia a resoldre prompte el problema (v. 26.3.5).
A ms de la forma de SP, el complement de rgim pot aparixer
representat pels pronoms febles ne i hi. El primer equival a sintagmes
introduts per la preposici de (v.23.4.1.d). El segon s vlid per a la
resta de les possibilitats preposicionals (v.23.4.2.b):
Daix, no men parles.
No shi val, a fer trampes.
309
32.5. El complement circumstancial

32.5.1. La condici de complement no seleccionat fa que el complement
circumstancial no es veja sotms a les restriccions que afecten els
complements seleccionats. Com ja hem apuntat, no s un constituent
imprescindible i sol mostrar una certa mobilitat dins de loraci. Des
dun punt de vista semntic, desenvolupa una gran diversitat de valors
semntics: lloc, temps, manera, companyia, instrument, causa, finalitat:
Joan no t accions en aquell banc. (CC de lloc)
Lhem trobat a les tres. (CC de temps)
Quan t fam, menja sense esme. (CC de manera)
Prendr la comuni amb el seu germ. (CC de companyia)
Va colpejar la taula amb el martell. (CC instrumental)
Ho he fet per tu. (CC de causa)
Consol treballa per a mi. (CC final)
Des dun punt de vista sintctic, es caracteritza perqu posa de manifest
una gran varietat formal: sintagma preposicional, substantiu amb
adverbi posposat, sintagma adverbial, oraci subordinada i sintagma
nominal.
Taula 32.2:
Categoria del complement circumstancial
categoria exemple
Hem dinat en el restaurant de Vicent.
Sintagma preposicional No tornaran fins a lestiu.
Sempre escriu amb estilogrfica.
Nada molt malament.
Els trobars all.
Sintagma adverbial
Ja ho comentarem desprs.
Hem menjat massa.
Les llgrimes li queien galtes avall.
Substantiu amb adverbi posposat
Se nanaren muntanya amunt.
Ens vam conixer on no pots ni imaginar-te.
Oraci subordinada Quan estigues preparat, mho dius.
Parla com si estiguera ofs.
Tornar la setmana que ve.
Sintagma nominal
Vaig nixer lany 1962.
Observaci: El fet dexpressar una circumstncia i de formalitzar-se a travs

dun sintagma preposicional o dun adverbi no sempre s una garantia que
es tracta dun complement circumstancial: He arribat a casa / all. Ve de
Barcelona. En els exemples anteriors, el complement verbal s un constituent
seleccionat pel verb i, per tant, saproxima a la funci del complement de
rgim. s per aix que alguns tractats gramaticals denominen esta classe de
complements pseudocircumstancials.
32.5.2. La majoria de circumstancials sexpressen per mitj de

sintagmes preposicionals o dadverbis. En els captols 26 i 27 ja shan
analitzat les preposicions i els adverbis, i els valors espacials, temporals,
de manera, etc., que shi associen. Notem ara que laparici dun
sintagma nominal fent la funci de complement circumstancial queda
restringida a lexpressi del temps en determinats casos:
310
a) En primer lloc, s interessant apuntar el comportament que tenen

els dies de la setmana, ja que la presncia o no de larticle depn de
circumstncies pragmtiques. Aix, no apareix larticle quan la referncia
al dia de la setmana s prxima a lemissor, s a dir, semmarca dins
del perode setmanal de set dies. Ara b, quan el dia de la setmana est
precedit dun adjectiu que refora la idea de proximitat, la presncia de
larticle s obligatria.
(Hui s dimarts) Divendres anirem al cine.
(Hui s dimarts) Anirem al cine divendres que ve.
(Hui s dimarts) Anirem al cine el prxim divendres.
b) Una menci especial mereix tamb la referncia a les hores, que
sexpressa per mitj dun sintagma nominal precedit o no de preposici
segons els casos:
He quedat amb Carles al comenament de lesplanada a les quatre.
Ja sn les quatre.
El sistema ms general en valenci per a lexpressi de les hores s el
que es pot anomenar sistema de rellotge, que indica primer lhora i
desprs les fraccions per mitj de la conjunci i fins a la mitja hora i del
quantificador menys desprs de la mitja hora:
Les quatre
Les quatre i deu
Les quatre i quart
Les quatre i mitja
Les cinc menys vint-i-cinc
Les cinc menys quart
A ms del sistema anterior, el valenci mant tamb amb una certa
vitalitat un sistema que es pot anomenar de campanar, per a la franja
horria que va des de la mitja fins a lhora:
Un quart per a la una
Sn els tres quarts. (de lhora en curs)
Junt amb els sistemes anteriors, en lactualitat tamb susa sovint un
tercer sistema derivat duna lectura numrica de les fraccions dhora
prpia dels rellotges digitals:
Les nou trenta (9:30)
Les tretze quaranta (13:40)
Observaci: En altres parlars susa un sistema de campanar que partix dels
quarts i de lhora posterior: un quart de cinc (4:15), un quart i cinc de cinc (4:20),
dos quarts de cinc (4:30), tres quarts de cinc (4:45), tres quarts i cinc de cinc
(4:50).
c) Finalment, la referncia als anys tamb es pot expressar per mitj
dun sintagma nominal amb el nom any o simplement anteposant larticle
definit el o la preposici en a la referncia de lany:
Ens vam casar lany 1985
Ens vam casar el 1985
Ens vam casar en 1985
311
32.5.3. La pronominalitzaci tamb s possible amb els complements

circumstancials. Per cal notar que no tots els valors semntics
ladmeten. Aix, el pronom hi pot equivaldre a un circumstancial de lloc,
de manera i de companyia, per no a la resta (v. 23.4.2.c):
Hem sopat a ca la tia. Quina sort! Jo no hi he sopat mai.
Joan corre en moto hui? S que hi corre.
Si voleu, jo ballar amb Llus, per, amb Miquel, jo no hi balle.
312
33. LES PREDICACIONS NO VERBALS: ELS VERBS

SER I ESTAR

Al parlar de la predicaci verbal, diem que el verb de loraci constitua
la base semntica de la predicaci. Per contra, quan ens referim a
una predicaci no verbal, el paper de predicat el realitza un element
diferent del verb. El cas ms caracterstic s el que podem observar en
les denominades oracions copulatives, en les quals el verb es limita a
enllaar el subjecte i latribut sense aportar una crrega semntica. De
fet, s latribut el que actua com a predicat, i per aix tradicionalment es
parla de predicat nominal:
El teu mbil s molt menut.
Robert s un bon home.
Aix, en les oracions anteriors, la predicaci prpiament dita correspon
al sintagma adjectival molt menut i al sintagma nominal un bon
home, que assenyalen propietats dels subjectes: el teu mbil i Robert,
respectivament.
33.2. Tipus de predicaci no verbal

Hi ha diferents tipus de predicacions no verbals: les que tenen un
carcter primari o bsic i les que tenen un carcter secundari.
33.2.1. Predicacions no verbals primries

Les predicacions primries aporten la base semntica fonamental de la
predicaci i reben el nom datributs. Podem trobar-les amb dos tipus de
verbs: els copulatius i els quasicopulatius.
Els verbs copulatius es caracteritzen pel fet de realitzar una funci
merament denlla entre el subjecte i latribut. Tenen com a representant
essencial el verb ser i bona part dels usos atributius destar:
Slvia s intelligent.
Marc est content.
Els verbs quasicopulatius, encara que tamb estan dessemantitzats i
no constituxen la base de la predicaci, conserven un significat modal
o aspectual. Entre els que contenen trets modals, podem destacar els
verbs sinnims parixer i semblar:
El teu amic pareix un bon xic.
Esta xica sembla simptica.
El grup de verbs quasicopulatius que cont trets aspectuals s ms
nombrs. Aix, podem trobar verbs que aporten un sentit resultatiu i duratiu
(quedar-se, restar, romandre), verbs que expressen un sentit continuatiu
(continuar, seguir, mantindres, conservar-se) i verbs que indiquen un sentit
de canvi destat (fer-se, tornar-se, esdevindre, resultar, posar-se).
La mare sha quedat tranquilla.
Mon pare continua igual.
313
Quan li ho he dit, sha fet roig.

Observaci: Hi ha altres verbs que en determinats contexts poden funcionar
tamb com a quasicopulatius. Es tracta dels verbs de percepci, com trobar-
se i sentir-se; dels verbs daparena, com mostrar-se, presentar-se i revelar-
se, o de verbs de moviment, com anar, eixir, sortir, vindre i caure: Se sent
cansada. Sha mostrat molt amable. Hui van tots molt mudats.
Latribut, tant el dels verbs copulatius com el dels verbs quasicopulatius,
pot aparixer representat per diferents categories: sintagma nominal,
sintagma adjectival, sintagma preposicional, sintagma adverbial i
oracions subordinades:
Robert pareix un bon home.
La mestra ha caigut malalta.
Aquella escultura pareix de pedra.
No diu res, per no es troba molt b.
Ser curt de gambals s ser poc intelligent.
Observaci: Conv advertir que hi ha verbs que poden aplicar restriccions
a laparici dun determinat tipus datribut per raons semntiques o
sintctiques. Aix, per exemple, estar s incompatible amb atributs constituts
per un SN (*Robert est un bon home).
La forma de latribut tamb es pot manifestar a travs dun pronom
feble: els pronoms febles ho, hi i excepcionalment ne. Latribut apareix
amb la forma ho quan el verb de loraci s ser, estar, parixer i
semblar (v. 23.3.b) i amb la forma hi amb la resta de verbs apuntats
(v.23.4.2.d), excepte amb fer-se quan significa passar a formar part,
que es representa per ne (v. 23.4.1.g).
El teu germ, s ms gran que tu o no ho s?
Sa mare s magribina, per ell no shi sent.
33.2.2. Les predicacions no verbals secundries

En certs casos, un predicat no verbal pot aparixer al costat dun verb que
funciona com a predicat primari. Es tracta doracions com les segents:
Lexpedici ha arribat contenta a Valncia.
Miquel diu que ha vist tota la gent dreta.
Segons el sintagma nominal sobre el qual prediquen, els complements
predicatius poden ser de dos tipus: predicatius referits al subjecte i
predicatius referits al complement directe. En els exemples anteriors,
contenta s un predicatiu referit al subjecte, i dreta, un predicatiu referit
al complement directe.
Observaci: Els predicatius, a ms de referir-se al subjecte o al complement
directe, tamb poden afectar espordicament altres funcions, com el
complement indirecte: A Llusa, li vam posar la injecci gitada (Llusa estava
gitada quan li vam posar la injecci).
Les categories que poden assumir la funci de complement predicatiu
sn diverses; concretament:
314
Taula 33.1:
Categoria del complement predicatiu
categoria exemple
sintagma nominal Sempre me lhe imaginada alcaldessa.
sintagma adjectival Hem menjat molt tranquils.
sintagma preposicional Lhem contractat de secretari.
sintagma adverbial Hui ja t el bra b.
Com es pot comprovar en els exemples anteriors, si el predicatiu s un

adjectiu o un substantiu, precedit o no de preposici, concorda amb el
sintagma nominal sobre el qual predica. s per aix que en el primer
exemple alcaldessa apareix en femen singular, i en el segon tranquils
apareix en mascul plural.
Notem, finalment, que, independentment de quina siga la forma
gramatical a la qual fa referncia, el complement predicatiu tamb pot
aparixer representat per un pronom feble, concretament pel pronom hi
(v. 23.4.2.c):
Que han arribat cansats, els teus pares? S que hi han arribat, s.
Carme ha entrat de mestra? No, no hi ha entrat, de mestra.
33.3. Els usos dels verbs ser i estar

Entre els verbs que podem trobar en les predicacions no verbals,
cal destacar els usos de ser i estar. Poden aparixer en dos tipus de
construccions: les copulatives, tamb denominades atributives (Mon pare
s optimista), i les locatives (Estan tot el mat en la biblioteca).
33.3.1. Usos atributius

En general, poden funcionar com a atribut categories ben diferents:
sintagmes nominals, adjectivals, preposicionals i adverbials. Aix mateix,
els subjectes poden ser animats i inanimats. Per conv advertir que la
selecci dels verbs ser o estar est condicionada per les caracterstiques
sintctiques i semntiques de latribut i del subjecte. Si, com hem dit, el
subjecte pot tindre un carcter animat o inanimat, latribut, a banda de
la variaci formal, pot indicar propietats (gran, itali, intelligent, etc.) i
estats transitoris (content, malalt, fart, etc.).
Dacord amb les distincions anteriors, la selecci dels verbs ser i estar es
produx quan es donen les circumstncies segents:
a) Amb subjectes animats o inanimats i atributs que indiquen propietats.
Amb independncia de la forma que tinga latribut, el verb seleccionat s
ser.
Pau s valenci.
Maria s de Castell.
La Terra s redona.
Este caf s sense cafena.
s casat amb una filla de la fornera.
Ma tia s fadrina.
Observaci: Tradicionalment, sha percebut lexpressi de lestat civil com
una propietat. Per aix s habitual sentir Pere s casat, Ferran s jubilat; i en
315
registres formals, El jutge s mort, Lvia s viuda. Aix no obstant, actualment

hi ha una tendncia a concebre els estats civils com a transitoris, de manera
que podem trobar alguns destos usos amb estar: Pere est casat.
b) Amb subjectes animats i atributs que indiquen estats transitoris.
Ls general s amb el verb estar, que es pot combinar amb
atributs constituts per sintagmes adjectivals, participis, sintagmes
preposicionals i adverbials.
El mestre est malalt. (sintagma adjectival)
La mare est gitada. (participi)
Els xiquets estan en perill. (sintagma preposicional)
Carme ja est b. (sintagma adverbial)
c) Amb subjectes inanimats i atributs que indiquen estats transitoris.
Amb atributs adjectivals ls ms tradicional i genu s amb ser, per en
lactualitat el verb estar t cada vegada ms difusi:
La llet s (o est) calenta.
El camp s (o est) ple de brossa.
En canvi, amb atributs formats per participis, sintagmes preposicionals i
sintagmes adverbials ls ms ests s amb el verb estar.
La casa est tancada.
Este cotxe noms est a labast dels ms rics.
El pis que et vols comprar est molt b.
Observaci: Ls de ser amb atributs adjectivals respon a un s caracterstic de
la llengua antiga, i encara s ben viu en certs parlars:
E tota aquella vall era plena de bestiars, Joanot martorell, Tirant lo Blanch.
La cambra era molt scura, sens que no y havia lum ni claredat neguna,
La taula segent sintetitza els usos atributius dels verbs ser i estar:
Taula 33.2:
Usos atributius de ser i estar
tipus datribut subjecte animat subjecte inanimat
amb tota classe

propietats Pau s valenci. La Terra s redona.
de categories
SAdj El mestre est malalt. El camp s (o est) ple de brossa.

estats participis La mare est gitada. La casa est tancada.
transitoris SP Els xiquets estan en perill. Este cotxe noms est a labast dels ms rics.
SAdv Carme ja est b. El pis que et vols comprar est molt b.
316
33.3.2. Usos locatius

Com passa amb els usos atributius, la selecci dels verbs estudiats
en els usos locatius depn de les caracterstiques dels constituents
oracionals. Per ara el tret ms important s el carcter duratiu o no de
la construcci. Aix, la localitzaci tant dun subjecte animat com dun
dinanimat pot realitzar-se sense manifestar inters per la temporalitat
o b atenent la seua permanncia en un lloc. En el primer cas, es tria el
verb ser; en el segon, el verb estar, com es pot observar en els exemples
segents:
Taula 33.3:
Usos locatius de ser i estar
context no duratiu context duratiu
Quan he aplegat a casa, el teu fill era al
subjecte animat El teu fill est tot el dia al carrer.
carrer.
subjecte El llapis que busques ha estat sempre al
El llapis que busques s al calaix.
inanimat calaix.
Observaci: Els usos descrits sn els que trobem en els registres formals, en
la majoria dels dialectes i en la llengua clssica (Tirant lo Blanch: Recordam
aquella derrera nit que tu e yo rem en lo lit; Veren venir nou galeres que eren
ja molt prop). Aix no obstant, cal notar que en valenci colloquial, llevat
dalguns usos de ser en els parlants ms vells, la tendncia s substituir-lo
per estar per interferncia externa. s per aix que conv evitar ls de estar
en els contexts propis de ser.
A ms de les construccions locatives, cal fer referncia a les
construccions presentacionals, aix s, a aquelles que introduxen un
element en lunivers del discurs. En les construccions presentacionals
susa tradicionalment el verb haver-hi:
Fora hi ha lhome que vingu ahir.
Al bal hi ha una de les figures ms boniques que tinc.
En lactualitat, per, s molt general ls del verb estar, s que conv
evitar en els registres formals:
Fora est lhome que vingu ahir.
Al bal est una de les figures ms boniques que tinc.
Observaci: De ls amb haver-hi, en podem trobar mostres en la llengua
colloquial en frases i refranys com ara: (en entrar en una casa) Qui hi ha per
ac?; On hi ha el cos, hi ha la mort.
317
34. LES CONJUNCIONS

Les conjuncions formen una classe de paraules que es caracteritzen,
morfolgicament, pel fet de ser invariables, i sintcticament, pel fet
denllaar oracions o constituents duna oraci o dun sintagma:
Viu a Alcoi per treballa a Alacant. (enllaa oracions)
Compra llobarro i emperador. (enllaa constituents)
Com ocorre amb altres classes de paraules, dins de la classe de les
conjuncions sinclouen tant les conjuncions prpiament dites (i, o, que,
si, perqu, etc.) com les locucions que funcionalment equivalen a una
conjunci (o b, encara que, a fi que, per tal com, etc.).
Les conjuncions formen una classe tancada de paraules, aix s,
una classe amb un nombre relativament redut delements, que
generalment es mantenen sense alteraci al llarg del temps, encara que
ocasionalment es puguen formar algunes conjuncions o puguen caure
en dess unes altres. La locuci conjuntiva a pesar que, per exemple, no
existia en la llengua antiga, per ha assolit una relativa freqncia en
certs parlars; per contra, la conjunci car, que era molt habitual en la
llengua antiga, t en lactualitat un s molt restringit, i altres com jatsia
que (amb el valor de encara que) han desaparegut totalment.
34.2. Les classes de conjuncions

Tenint en compte el tipus denlla que establixen, tradicionalment es
diferencien les conjuncions de coordinaci i les de subordinaci. Les
conjuncions de coordinaci enllacen oracions o parts duna oraci o dun
sintagma que presenten una funci sintctica equivalent:
Arribaren a les 10 i se nanaren a les 11.
Vs-ten ara o quedat fins que acabe la conferncia.
Es va posar un vestit de ratlles verdes i blaves.
Compra llobarro o emperador, per que siga fresc.
Les conjuncions de subordinaci, en canvi, establixen una relaci de
dependncia entre loraci que introduxen i una altra oraci o un
constituent duna oraci:
No sabia que dem s festa.
Em pregunt si magradava la cervesa.
Si vols, podem anar al teatre.
La possibilitat que haja sigut ell s molt remota.
Una persona convenuda que havia fet el que calia.
En els tres primers exemples, la conjunci subordina loraci que
encapala a una altra oraci; en els dos ltims, en canvi, la conjunci
subordina loraci a un constituent (el substantiu possibilitat i el participi
convenuda, respectivament). Loraci introduda per la conjunci de
subordinaci rep el nom doraci subordinada; en canvi, loraci a qu
se subordina, o la que cont lelement al qual se subordina, sanomena
oraci principal.
318
Observaci: En algunes gramtiques, a ms de les conjuncions de coordinaci i

les de subordinaci, es diferencia un tercer tipus de conjuncions, que es troben
a mitjan cam entre les unes i les altres: les conjuncions dinterordinaci.
El terme interordinaci es reserva per a les conjuncions que introduxen
les oracions adversatives i les anomenades oracions adverbials imprpies
(causals, finals, condicionals, etc.). Des desta perspectiva, les conjuncions
de subordinaci assenyalen una relaci de dependncia de loraci principal
amb la subordinada, mentres que les dinterordinaci introduxen una
relaci dinterdependncia, o de dependncia mtua, basada en oposicions
semntiques del tipus causa i efecte, tesi i anttesi, condici i condicionat, etc.
34.3. Les conjuncions i altres classes de paraules
34.3.1. Les conjuncions estan estretament relacionades amb altres

classes de paraules que tamb estan integrades per elements
invariables que establixen relacions de subordinaci o de connexi.
34.3.2. Les conjuncions de subordinaci presenten un clar parallelisme

amb les preposicions, ja que tant les unes com les altres funcionen com
a elements de subordinaci, i assenyalen una relaci de dependncia
entre lelement que introduxen (el complement de la preposici o
loraci subordinada) i un altre element. La diferncia fonamental entre
una classe de paraules i laltra t a veure amb la categoria de lelement
que subordinen. Efectivament, les preposicions seleccionen un sintagma
(generalment nominal o adjectival) o una oraci subordinada amb el verb
en forma no finita (en infinitiu, generalment):
Ha acabat el treball sense lajuda de ning.
Li van posar una multa per anar massa rpid.
Les conjuncions, en canvi, seleccionen, una oraci en forma finita (amb
el verb en indicatiu o en subjuntiu):
Ha acabat el treball sense que ning lajudara.
Li van posar una multa perqu anava massa rpid.
34.3.3. Les conjuncions de subordinaci tamb mantenen una estreta

relaci amb els pronoms relatius, ja que tant les conjuncions com els
relatius servixen denlla entre loraci subordinada i la principal. Els
relatius, per, tamb es comporten com a pronoms i realitzen una
determinada funci sintctica (subjecte, complement directe, etc.)
dins de loraci de relatiu. Tot i que la distinci entre conjuncions i
relatius s generalment ntida, hi ha casos en qu els lmits entre una
categoria i laltra no sn precisos. El cas ms evident s el dels relatius
adverbials quan, com i on, que algunes gramtiques inclouen dins de les
conjuncions pel fet que susen sempre o quasi sempre sense antecedent
(v.24.3.3). Notem, amb tot, que com els altres relatius, estes
partcules assumixen una funci sintctica dins loraci subordinada: de
circumstancial de temps, de mode o de lloc.
Observaci: Deixant de banda les diferncies esmentades entre les conjuncions
i els adverbis relatius, cal assenyalar tamb el fet que la partcula com pot
assumir funcions diferents de les de relatiu adverbial, i comportar-se com
una preposici, seguida o no de a (v.26.4.3), o integrar-se en una locuci
conjuntiva (com que, per tal com), com es veur ms avall (v.34.5).
319
34.3.4. Juntament amb les conjuncions hi ha altres connectors que

a vegades sinclouen dins de la classe de les conjuncions. Es tracta
dels adverbis connectius del tipus tanmateix, a ms o consegentment
(v.27.8). Notem que els adverbis connectius poden assumir valors
equivalents als de les conjuncions, com ocorre amb tanmateix, que t un
valor opositiu equivalent al de la conjunci per, o amb a ms, que t un
valor additiu prxim al de la conjunci i. A diferncia de les conjuncions,
tanmateix, els adverbis connectius establixen relacions de carcter
textual (connecten tpicament oracions independents), poden ocupar
diferents posicions dins de loraci que connecten i poden combinar-se
amb una conjunci (per exemple, amb i o per):
No ha estudiat gens; tanmateix, ha aprovat totes les assignatures.
Ha aprovat, tanmateix, totes les assignatures.
No ha estudiat gens i, tanmateix, ha aprovat totes les assignatures.
34.4. Les conjuncions de coordinaci

Dacord amb el tipus de relaci que expressen, les conjuncions de
coordinaci es classifiquen en copulatives, disjuntives, distributives i
adversatives.
34.4.1. Les conjuncions copulatives

Les conjuncions copulatives expressen una relaci de mera addici entre
els elements que unixen, siguen oracions o elements duna oraci o dun
sintagma. Les conjuncions copulatives sn i i ni. La conjunci i susa en
oracions afirmatives:
Joan preparava el sopar i Carme escurava.
Llegirem un poema dAusis March i dos fragments del Tirant.
En aquells casos en qu es coordinen ms de dos elements, la conjunci
enllaa els dos ltims, encara que s possible usar-la amb un valor
emftic entre tots els elements de la srie:
Comprarem pa, beguda i companatge.
A la festa acudiren Pere i Empar i Joana i Andreu.
Observaci: La conjunci i es mant inalterable encara que la paraula segent
comence pel mateix so: Ministeri dEconomia i Hisenda, Parlarem amb Marta i Irene.
La conjunci ni, en canvi, susa en oracions negatives:
Ni neva ni plou.
Ni lun ni laltre (no) em van aclarir res.
No menja (ni) carn ni peix ni ous.
No neva ni plou.
Com es pot observar en els exemples anteriors, la conjunci pot precedir
tots els elements coordinats o no explicitar-se en el primer element si la
srie es troba desprs de la negaci.
34.4.2. Les conjuncions disjuntives

Les conjuncions disjuntives poden expressar una alternana o una
contraposici. T un valor disjuntiu la conjunci o, que pot ser reforada
amb ladverbi b:
Hi ha entrep o plat combinat.
320
No recorde si vaig parlar amb Mar o b amb Tere.

Com ocorre amb i, en aquells casos en qu es coordinen ms de dos
elements normalment sols apareix enllaant els dos ltims: Comenta-
li-ho per telfon, vs a parlar amb ell personalment o fes el que consideres
convenient.
A ms del valor dalternana, la conjunci o tamb assenyala en certs
casos lequivalncia dels elements coordinats: Es diu tim o tomello.
Observaci: La conjunci o es mant inalterable encara que la paraula segent
comence pel mateix so: Ha convidat deu o onze persones, No s si vindr Pere o
Hortnsia.
34.4.3. Les conjuncions distributives

Les conjuncions distributives indiquen alternana i apareixen
encapalant cadascun dels membres coordinats. Sn distributives
les conjuncions o o i tota una srie de paraules en construccions
parallelstiques que, sense ser prpiament conjuncions distributives,
indiquen alternana o distribuci, com ara ads ads, ara ara, ara
ads, ads ara, siga siga, siga o, ni ni, mig mig, no solament sin
(tamb), no solament sin que, qui qui, que que, quin quin, luna
laltra, entre i, entre que i que, tant com, aix com, el mateix que:
Ads parla, ads calla.
Ara plora, ara riu.
Ho hem dacabar, siga hui, siga dem.
Ni fa ni deixa fer.
Estem mig vius mig morts.
Decidix-te: o carn o peix.
No solament el va amenaar, sin que va complir lamenaa.
Ho has de fer tant si vols com si no vols.
Es van oposar a la llei aix burgesos com nobles.
34.4.4. Les conjuncions adversatives

Les conjuncions adversatives expressen un contrast entre els elements
coordinats. Tenen un valor adversatiu les conjuncions per, mentres (o
mentre) que i sin (o sin que). La primera t un valor opositiu i indica que
el segon element coordinat expressa una restricci o un valor contrari al
primer:
Joana treballa moltes hores, per jo em limite a complir lhorari.
s bona persona per una miqueta eixut.
Amb un valor igualment opositiu, susa tamb la locuci mentres (o
mentre) que:
Joana treballa moltes hores, mentres que jo em limite a complir
estrictament lhorari.
Observaci: Dacord amb ls ms generalitzat, mentres que t un valor
adversatiu i mentres un valor temporal (v.34.5.7).
En canvi, la conjunci sin (sin que si encapala una oraci) t un valor
substitutiu i afirma del segon membre all que es nega del primer:
No mho ha dit ella sin el seu germ.
No dic que calles sin que parles ms baixet.
321
Observaci: A diferncia de la resta de conjuncions de coordinaci, les

adversatives nicament poden enllaar dos elements. s per aix que alguns
autors consideren que les adversatives no sn prpiament conjuncions
coordinants, sin interordinants, com sha apuntat en lobservaci de lapartat
34.2.
Juntament amb les conjuncions per i sin, la llengua disposa dun
conjunt dadverbis connectius que susen amb un valor de contrast a
mitjan cam entre ladversativitat i la concessivitat. Es tracta dadverbis
o locucions adverbials com ara aix i tot, aix no obstant, no obstant aix,
altrament, amb tot, tanmateix:
Aixi i tot, mestranya molt que ell no haja vingut.
Este hivern ha plogut prou; no obstant aix, encara hi ha sequera.
Has de fer el treball; altrament, podries suspendre.
La pellcula dura tres hores; amb tot, no es fa llarga.
Li ho vaig contar en confiana i, tanmateix, ho ha xarrat a tot el mn.
Com sha apuntat ms amunt, no es tracta prpiament de conjuncions,
encara que vehiculen nocions prximes a les de les conjuncions (v. 34.3.4).
Observaci: Amb un valor semblant als adverbis anteriors, tamb es pot usar
per en posicions diferents de la inicial: Joan, per, no sabia res de tot aix;
Joan no sabia res de tot aix, per.
34.5. Les conjuncions de subordinaci

Tenint en compte el tipus doraci subordinada amb qu apareixen,
les conjuncions de subordinaci es poden classificar en completives,
condicionals, concessives, causals, finals, consecutives, temporals, modals
i comparatives.
La conjunci de subordinaci per excellncia s que. Fet i fet, la
conjunci que es pot considerar com una mena de conjunci de
subordinaci universal, ja que susa en les subordinades completives,
per tamb, com es veur tot seguit, en moltes altres subordinades.
A ms, que apareix en la majoria de locucions conjuntives precedida
duna preposici, dun adverbi, duna preposici seguida de substantiu o
daltres estructures menys regulars:
Taula 34.1:
Classes de locucions conjuntives segons la seua estructura
estructura exemple
preposici + que perqu, sense que, segons que, fins que, etc.
encara que, ja que, b que, aix que, abans que, desprs que,
adverbi + que
sempre que, noms que, etc.
preposici + substantiu + que de manera que, a fi que, en cas que, a pesar que, etc.
forma verbal + que posat que, vist que, ats que, etc.
altres tot i que, si b, etc.
Menys productives sn les locucions formades amb el subordinant com

precedit dun o duns altres elements: per tal com, aix com, segons com, etc.
Observaci: Atenent lestructura de les locucions, seria possible pensar que no
es tracta prpiament de conjuncions sin de preposicions, adverbis, etc., que
seleccionen una subordinada amb que. Tot i que es tracta duna possibilitat
322
adoptada per alguns gramtics, cal tindre en compte que, en molts casos, la
construcci ha assolit un alt grau de fixaci que recomana analitzar-la com
una unitat.
34.5.1. Les conjuncions completives
34.5.1.1. Sn completives les conjuncions que i, amb els matisos

que sassenyalaran ms avall, si. La conjunci que introdux oracions
subordinades completives que funcionen com a complement directe,
subjecte, complement de rgim o complement dun substantiu o adjectiu:
Diu que t molta fam. (complement directe)
s possible que shaja sentit ferit. (subjecte)
Confiava que guanyaria el premi. (complement de rgim)
La idea que tajude ell em sembla molt encertada. (complement del
substantiu idea)
Una persona contenta que lhagen tingut en compte. (complement de
ladjectiu contenta)
Observaci: En els tres ltims casos, es tracta de complements preposicionals
en qu sha produt el fenomen de la caiguda de la preposici davant de la
conjunci que (v.26.3.5.1).
A diferncia del que ocorre en altres llenges, la conjunci que no selidix
amb verbs de voluntat o de desig:
Preguem als senyors viatgers que es dirigisquen al tren.
Espere que tho hages passat molt b.
34.5.1.2. En aquells casos en qu la completiva t el verb en infinitiu no
susa la conjunci:
Lamente que thages enfadat. per Lamente haver-me enfadat.
Vol que guanyem el premi. per Vol guanyar el premi.
Notem, amb tot, que la completiva amb infinitiu pot aparixer precedida
opcionalment o obligatriament per la preposici de amb verbs que
indiquen projecte o desig:
Li van aconsellar (d)invertir en accions de lEstat.
Em va prohibir (de) dir-li res, a la seua filla.
Mira de dir-li-ho tranquillament
Em diuen danar-men.
Ls de la preposici s optatiu amb verbs com ara acordar, aconsellar,
buscar, decidir, deliberar, desdenyar, desitjar, esperar, exigir, jurar, oferir,
permetre, pretendre, procurar, prohibir, prometre, proposar, refusar,
recomanar, resoldre, ser important o suggerir; en canvi, s obligatori amb
assajar, dir (amb el valor de proposar), pregar, provar i mirar (amb el
valor de procurar).
34.5.1.3. En les interrogatives indirectes la completiva apareix introduda
per la conjunci si o per un pronom interrogatiu (v. 25.3.a):
No s si vindr.
No s on se nhan anat.
Va comprovar qu havem fet.
En aquells casos en qu la completiva no s prpiament una
interrogativa indirecta, sin la reproducci en estil indirecte duna
pregunta, linterrogatiu o la conjunci si apareixen precedits de que:
323
Els vaig preguntar que si tenien fam. (Parallela en estil directe a Els
vaig preguntar: Teniu fam)
Va dir que on havia deixat la cafetera. (Parallela en estil directe a Va dir:
On has deixat la cafetera?)
Observaci: Tradicionalment es considera que si, en estos contexts, s una
conjunci completiva. Cal tindre en compte, tanmateix, que si presenta un
comportament sintctic prxim a la resta de pronoms i adverbis interrogatius.
Ja sha apuntat que, com els altres interrogatius, si pot aparixer precedit de
que. A ms, com ocorre amb els altres interrogatius i a diferncia de que, si
pot anar seguit dun infinitiu (No s si dir-li-ho, No s quan dir-li-ho) i admet
lanteposici dun element de la subordinada (No s si et voldr parlar de tot
aix / No s de tot aix si ten voldr parlar). Dacord amb el comportament
esmentat, en lactualitat hi ha autors que preferixen considerar que si s un
interrogatiu i no una conjunci, encara que no assumisca cap funci sintctica
dins de loraci subordinada.
34.5.2. Les conjuncions condicionals

Les conjuncions condicionals introduxen una subordinada, anomenada
tradicionalment prtasi, que assenyala la condici necessria per a la
realitzaci del que sindica en loraci principal, o apdosi. La conjunci
condicional per definici s si:
Si no arribes a temps, avisam.
Tamb tenen un valor condicional les conjuncions amb que, en cas que,
posat que, a condici que, noms que, sols que, sempre que, a menys que:
Amb que Neus parle, tot saclarir.
Pots demanar un certificat en cas que el necessites.
Posat que vinga, farem festa.
Ens deixaran entrar a la sala a condici que no fem fotografies.
Noms que done una explicaci, Roser li ho perdonar
Tho contar sempre que no et rigues.
Tradicionalment les oracions condicionals es classifiquen en reals, irreals
i irreals de passat. Les reals designen situacions que poden ser reals o
realitzables i, amb la conjunci si, es construxen tpicament amb present
dindicatiu en la prtasi i futur en lapdosi. Les irreals fan referncia a
situacions marcadament hipottiques o no realitzables, i es construxen
tpicament amb imperfet de subjuntiu en la prtasi i condicional en
lapdosi (v.28.4.2.b). Les irreals de passat, finalment, fan referncia a
situacions que no shan produt en el passat, i es construxen tpicament
amb plusquamperfet de subjuntiu en la prtasi i condicional perfet en
lapdosi.
Taula 34.2:
Classes doracions condicionals
classe exemple
real Si ho aprove tot, me nanir dacampada amb els amics.
irreal Si ho aprovara tot, me naniria dacampada amb els amics.
irreal de passat Si ho haguera aprovat tot, me nhauria anat dacampada amb els amics.
324
34.5.3. Les conjuncions concessives

Les conjuncions concessives introduxen una subordinada que indica un
obstacle per al que senuncia en loraci principal, que no impedix, amb
tot, la seua realitzaci. La conjunci concessiva bsica s encara que:
Encara que li ho prometes, no et creur.
Tamb tenen un valor concessiu les conjuncions a pesar que, malgrat que,
ni que, per b que, b que, si b, tot i que, per ms que, mal que:
Ens han fet el descompte a pesar que no portvem el carnet didentitat.
Sen va anar a Sussa, malgrat que els pares no volien.
No pense dir-ho ni que em maten.
Per b que sha moderat, continua sent molt impulsiva.
Si b les normes shan de complir, hi ha una certa permissivitat.
Tot i que tenia febra, va anar a la reuni.
Per ms que mel demanes, no tel pense donar.
Mal que senfade, no li pense deixar el cotxe.
34.5.4. Les conjuncions causals

Les conjuncions causals introduxen una subordinada que assenyala el
motiu del que sindica en loraci principal. La conjunci causal bsica s
perqu:
Vam suspendre lexcursi perqu feia mal oratge.
Tamb tenen un valor causal ja que, que, vist que, per tal com, com que,
com siga que, ats que, donat que, considerant que, puix, puix que:
Ja que has vingut, tensenyar el vdeo del viatge.
Vist que no recorda res, no ser jo qui li ho diga.
Com que no li feien cas, sen va anar.
Ats que ha arribat Ferran, podem comenar.
Es preveu una gran assistncia a lacte, donat que se nha fet molta
publicitat.
Observaci: A ms de les conjuncions anteriors, tamb es pot esmentar la
conjunci car, que en lactualitat es percep com a molt formal i t un s
restringit als mbits literaris.
34.5.5. Les conjuncions finals

Les conjuncions finals introduxen una subordinada que assenyala la
finalitat o lobjectiu dall que sindica en loraci principal. La conjunci
final bsica s perqu, que en contexts poc formals tamb adopta la
forma per a que:
Anir a parlar amb ell, perqu mexplique qu ha passat. (En contexts
poc formals: per a que mexplique qu ha passat)
Es va portar b perqu no el tornaren a castigar sense eixir. (En contexts
poc formals: per a que no el tornaren a castigar)
Observaci: Cal no confondre la conjunci final amb el conjunt per a qu, format
per la preposici composta per a i linterrogatiu qu: No em va dir per a qu
servia tot all.
A diferncia del que ocorre en altres parlars, en valenci es distingix
clarament ls de per i per a davant de sintagma nominal (v. 26.3.4.1).
Segurament per aix, en valenci, junt amb la preposici final clssica perqu,
ha aparegut la forma per a que. En els registres formals, sha adoptat un
325
sistema homogeni i convergent, que diferencia clarament per i per a davant

de sintagma nominal, seguint el model del valenci, i que adopta la conjunci
perqu, seguint el model de la llengua clssica, majoritari en lactualitat.
Tamb tenen un valor final a fi que, per tal que, que, de por que, per por que:
Han analitzat laigua, a fi que els vens beguen tranquils.
Has de parpellejar per tal que el colliri es distribusca per tot lull.
Vine, que the de dir una cosa.
No ho ha fet de por que el castigaren.
34.5.6. Les conjuncions consecutives

Les conjuncions consecutives introduxen una subordinada que
assenyala la conseqncia que es deriva dall que sindica en loraci
principal. Tenen un valor consecutiu les conjuncions de (tal) manera,
tan(t) que, que:
Parla de (tal) manera que ning no entn res.
Estava tan cansat que no es podia ni alar de la cadira.
El bra li feia tant de mal que no el podia ni moure.
Canta que dna gust sentir-lo.
Junt amb les locucions anteriors, nhi ha daltres, com aix que, que tenen
un valor consecutiu, per que no introduxen oracions subordinades sin
oracions coordinades:
Ja sabem la veritat, aix que para ja de justificar-te.
Les consecutives subordinades, o consecutives prpiament dites,
formen part del predicat que assenyala la causa i tenen un carcter
ponderatiu. Per contra, les consecutives coordinades, tamb anomenades
a vegades illatives o continuatives, presenten independncia sintctica i
meldica respecte a la primera oraci amb la qual establixen la relaci
consecutiva.
A ms de aix que, tamb tenen un valor consecutiu conjuncions o
adverbis com ara aix, doncs, consegentment, per consegent:
Dius que tens calor? Doncs posa laire condicionat.
La boira ha impedit que arriben els ponents, i consegentment sajorna
lacte.
No has sigut gens amable amb ell, i per consegent no vol saber res de tu.
34.5.7. Les conjuncions temporals

Les conjuncions temporals introduxen una subordinada que funciona
com a circumstancial de temps respecte a loraci principal. Les
subordinades circumstancials de temps poden estar introdudes pel
relatiu quan (v. 24.3.3.a) i per tota una srie de conjuncions que
expressen relacions de simultanetat, anterioritat o posterioritat respecte
a all que designa loraci principal o que assenyalen la freqncia amb
qu es produx la situaci designada en la principal.
326
Taula 34.3:
Conjuncions temporals
valor conjunci exemple
mentres (o mentre) Mentres tu prepares lensalada, jo pare taula.
simultanetat
alhora que Escolta msica alhora que estudia.
abans que Abans que li ho demanara, ja ho havia fet.
anterioritat
fins que Et far companyia fins que arribe el teu fill.
desprs que La vaig trobar desprs que ho havem parlat tu i jo.
tot seguit que Tot seguit que en tinguem coneixement, convocarem els socis.
tan prompte com Cal enviar les inscripcions tan prompte com es puga.
aix que Aix que arribe Conxa, ens nanirem.
des que Des que sen va anar a Viena, no s res de Jaume.
posterioritat
den que Den que vingueres, no hem parlat.
tan bon punt Tan bon punt va arribar, vam comenar la reuni.
a penes A penes havia eixit de casa es va posar a ploure.
tot duna que Tot duna que siga possible, ho farem pblic.
tot just Tot just inici la investigaci, canviaren les coses.
sempre que Pots vindre sempre que vullgues.
freqncia cada vegada que Cada vegada que veig eixe programa, tinc malsons.
tota vegada que Emili passa pel despatx tota vegada que ve a la biblioteca.
Observaci: La conjunci adverbial mentre no presenta etimolgicament s final.

La s que apareix en la variant mentres rep el nom de s adverbial pel fet que
apareix en diferents adverbis o preposicions (v. 27.2.1): ans, abans, sens (i
desprs sense), corrents, etc. En els registres formals, sha evitat ls de la
s adverbial en la conjunci adverbial, que no es pot considerar incorrecta
o castellanitzant. La s, de fet, reapareix en els composts mentrestant o
mentrimentres, i la forma mentres comena a alternar amb letimolgica
mentre des de final de ledat mitjana:
Mentres que lemperador se dinava, aquells junyien, Joanot Martorell,
Tirant lo Blanch.
Y envest una nau e, mentre ells combatien, apleg laltra nau, Joanot
34.5.8. Les conjuncions modals i comparatives

Les subordinades modals apareixen introdudes pel relatiu com, per
locucions formades amb esta partcula (aix com, tal com, segons com,
com si) o per locucions amb la conjunci que (sense que, igual que):
Arribarem com podrem.
Ho he fet aix com he pogut.
Aix com abans eren tan amics, ara no es saluden.
Digues-li-ho com si no passara res.
Ho farem sense que ens ajude ning.
Pel que fa a les oracions comparatives, com ja sha comentat ms
amunt, la subordinada es troba sovint en correlaci amb un quantitatiu
(tan(t), ms, menys), i apareix introduda, segons els casos, per que o com
(v.20.4):
No s tan fcil com mhavies dit.
Laia ha menjat tants pastissos com Anna.
El xiquet dorm menys que la xiqueta.
327
A causa de lestructura parallelstica prpia de les construccions

comparatives, en loraci subordinada es produx lellipsi del verb, o de tot
el predicat, en aquells casos en qu coincidix amb el de loraci principal:
Ell dedica ms hores a lestudi que nosaltres. (elisi de en dediquem)
Joan llig tantes novelles policaques com tu dhistriques. (elisi de en
lliges)
328
35. LES INTERJECCIONS

Les interjeccions formen una classe de paraules amb caracterstiques
ben especfiques. Les interjeccions, concretament, sn paraules
invariables mancades dun significat lxic precs, que no sintegren en
lestructura oracional i que, en certa manera, equivalen a una oraci
completa.
El significat de les interjeccions est ntimament vinculat al context
discursiu i comunicatiu en qu apareixen, i en general susen per a
transmetre significats expressius (sorpresa, dolor, rebuig, alegria, etc.) o
per a establir connexions discursives:
No digues aix, xe! (irritaci, rebuig)
Ai!, para, que em fas mal. (dolor)
Eh? Qu vols dir? (interrupci de linterlocutor per falta
de comprensi)
Has sigut tu, veritat? (petici de confirmaci)
observaci: Les especificitats de les interjeccions arriben fins i tot a la seua
estructura fnica. Hi ha interjeccions, per exemple, que presenten una h
aspirada, que no forma part prpiament del sistema de la llengua: aha!,
ehem!, he, he!, etc. En altres casos, presenten combinacions consonntiques
o allargaments voclics estranys o poc usuals, sobretot si es tracta
donomatopeies (pse!, buumm!, iee!).
35.2. Les classes dinterjeccions
35.2.1. Des dun punt de vista formal, les interjeccions poden ser
prpies o imprpies. Les interjeccions prpies sn paraules simples que
nicament funcionen com a interjeccions (xe!, oh!, ah!, uf!); les imprpies,
en canvi, sn paraules o sintagmes que presenten un valor interjectiu en
determinats contexts (Mare de Du!, veritat?).
35.2.2. Des dun punt de vista semntic, shan proposat diverses

classificacions de les interjeccions. Una de les classificacions ms
rendibles i sistemtiques s la basada en les diferents funcions del
llenguatge. Partint de la funci bsica amb qu susen, es poden distingir
fins a cinc tipus dinterjeccions: les expressives, les conatives, les ftiques,
les metalingstiques i les representatives o referencials. No cal dir que
en alguns casos les interjeccions sassocien o poden associar-se a ms
duna funci:
329
a) Les interjeccions expressives assenyalen sentiments i estats dnim

del parlant:
Taula 35.1:
Interjeccions expressives
estat dnim interjecci exemple
oh, ah, apa, ai, eu, ui, xe, ah s? Oh! Quina preciositat!
sorpresa o
(o no?), carai, vaja, ausades (o a Carai! Com ho has fet tan b?
admiraci
gosades), mira (tu) que Ausades que s intelligent!
xe, per lamor de Du, la mare que va,
contrarietat, indignaci Xe!, com dius aix?
no et/te fot
Mare de Du, quin bac que ha caigut!
ah, ai, oh, ui, uh, Du meu, Senyor,
dolor, desgrat, por Ah! Mhas espantat.
Mare de Du, fotre, cony
Senyor! Quina carretera ms estreta.
cansament uf, buf Uf! Encara no hi arribem.
fstic ecs, uix Caragols, dius? Ecs!
ai, oh (amb allargament voclic), Ai! Quin mal de panxa.
lament
llstima Llstima que hages arribat tard!
incredulitat, reticncia, ca, apa, bah, hum, no fotes, s home, Marc sha casat. No fotes!
menyspreu qu dius, i ara Acabaran hui? Ca, home.
rai, pse, mmm, tant (me) fa, se men Ja has escurat? Quin remei!
indiferncia, resignaci fot, tant se val, (m)s igual, quin Ms igual el que puga pensar Pere.
remei, b, bo Si vns o no, tant se men fot!
oh, ui, xe, visca (o vixca), bravo, b, Bravo, bravo!, cridaven sense parar.
alegria
que b Que b! Ha vingut Sergi.
b) Les interjeccions conatives tracten dincidir sobre el comportament de

loient:
Taula 35.2:
Interjeccions conatives
accions nterjecci exemple
cridar latenci, ei, ep, eh, eu, uei, xe, escolte / escolta, Xe, tu! S, tu.
interpellar disculpe / disculpa, perdone / perdona Perdona, no thavia vist.
ei, ep, eh, atenci, alerta, compte, vigila, a Compte amb els cotxes.
alertar dun perill
espai Vigila de no fer-te mal.
demanar ajuda ajuda, auxili Auxili! Mhe quedat tancat.
xit, xist, silenci, mut, mutis, mut i a la gbia, Silenci! Gravem.
demanar silenci
mut i callosa, prou Mut! Tots a estudiar.
Hala, hala! Tots al cotxe.
incitar al moviment o a apa, au, hala, uix, amunt, avant, fort, va, vinga,
Apa! Que ens nanem.
continuar una acci vs, fot-li, aire, cama, fuig
Va! Acabeu-ho ja.
aturar un moviment o Ep! Jo no volia dir aix.
ep, alto, (i) prou, (i) punt
una acci Alto! No seguiu.
fer un prec o donar una Au!, explica-mho.
au, au va (o vinga), va, vinga, per favor
orde Per favor, ordena els llibres.
reprovar, amenaar ai, ai, ai; ui, ui, ui Ui, ui, ui, pensa-tho b.
330
c) Les interjeccions ftiques assenyalen el contacte existent entre els

interlocutors de lacte de parla:
Taula 35.3:
Interjeccions ftiques
accions interjecci exemple
ei, hola, adu, bon dia, bona nit, Du vos Hola, Clara.
salutaci
guard Bona nit, Miquel.
au, apa, adu, a passar-ho b, fins ara,
Adu! Fins dem!
comiat fins desprs, fins dem, fins (a) una
Fins una altra, Vicent.
altra
agrament grcies, molt agrat Grcies per tot, Agns.
resposta a un
de res, no sho val Grcies, Laura. De res.
agrament
perd perdone, perd, disculpe Perdone! Em deixa passar?
felicitats, enhorabona, bravo, (molt) b, Felicitats! Ho has aprovat tot.
felicitaci
per molts anys Enhorabona! La coca, bonssima.
(s) clar (que s), i tant, tu dirs, veges Clar que puc deixar-te la bici!
assentiment
(tu) Has acabat els deures? Tu dirs!
ah no, de cap manera, daix res, ni A les 12 de la nit! Ah no! Daix res! Ni
negaci
pensar-ho pensar-ho!
Dacord! Agafa el meu cotxe.
acord dacord, entesos, (molt) b, home/dona
Molt b, magrada la idea.
calla; qu dius (ara); s, home; s,
esperat; Segur que sarregla! Vols dir?
desacord
s?; s, s; vols dir?; de veritat?; de Calla! Que ho deu haver dit Robert!
veres?; home/dona
eh?, dacord?, s?, entesos?, saps?, A les 10 en casa, entesos?
petici dacord
comprens?, entens?, (ho) veus? Ho veus? Qui tenia ra?
petici de Anem al cine esta nit, veritat?
eh?, no?, veritat?
confirmaci Demanem pizzes, eh?
d) Les interjeccions metalingstiques fan referncia a canvis en el

discurs:
Taula 35.4:
Interjeccions metalingstiques
actituds interjecci exemple
interrupci per
eh?, qu?, com? La leismaniosi Qu?
incomprensi
Quan lagafe no s qu li faig, mal
interrupci de torn a veure (o a vore o vegem, o vejam);
Escolta, no faces cas, que no s per a
de parla escolta (o escolte); mira (o mire)
tant.
Mira, si the de dir la veritat, no he
inici de torn de parla a veure (o a vore); mira (o mire)
pogut mirar-me res.
ah, escolta (o escolte), (molt) b, veurs Escolta, deixa-ho crrer. Parlem duna
inici o canvi de tema
(o veur) altra cosa.
A quina hora vindrs?
pausa eh, a veure (o a vore)
Eh! Qu et sembla a les tres?
Vols contar-mho?
dubte eh, mmm, hum, ehem, b
Mmm Doncs no ho s.
331
e) Les interjeccions representatives imiten sons del mn:

Taula 35.5:
Interjeccions representatives
onomatopeies interjecci exemple
Entre el bub-bub del gos i el mu del
sons danimals bub-bub, mu, piu
gat, no se sentia res.
sons de persona atxim, u, ha! ha! ha!, he! he!, hi! hi! Atxim s lonomatopeia de lesternut.
sons de coses tic-tac, rum-rum, bum No puc suportar el tic-tac del rellotge.
moviment dobjectes Li serviren un got dorxata i gloc-gloc:
zas, pam, gloc-gloc
i lquids sel va beure sense ni parar a respirar.
FORMACI DE
PARAULES
334
36. INTRODUCCI A LA FORMACI DE PARAULES

La morfologia s la disciplina lingstica que socupa de la forma de
les paraules o, duna manera ms precisa, de lestructura interna de
les paraules. Diem que les paraules tenen estructura interna perqu,
en molts casos, es poden descompondre en una srie de constituents
que reapareixen en altres paraules amb un significat o amb una funci
semblant. Un substantiu com ara antimentalisme, per exemple, es pot
descompondre en quatre constituents diferents:
a) El constituent anti-, que reapareix en antiglobalitzaci, antiimperialisme,
anticonceptiu, etc., i que t el valor doposici respecte a la resta de
la paraula a la qual sadjunta (p. ex. antiglobalitzaci contrari a la
globalitzaci).
b) El constituent ment, que forma tot sol un substantiu amb el valor de
facultat cognoscitiva, enteniment, i que tamb es retroba en paraules
com ara mental, mentalitat, mentalment, etc.
c) El constituent -al, que reapareix en adjectius del tipus normal,
personal, nacional, etc., i que t el valor de relatiu o pertanyent respecte
al substantiu al qual sadjunta (p. ex. mental relatiu o pertanyent a la
ment).
d) El constituent -isme, que apareix en substantius del tipus cristianisme,
marxisme, surrealisme, etc., i que t el valor de moviment, corrent
relacionat amb ladjectiu o el substantiu al qual sadjunta (p. ex.
antimentalisme moviment que soposa a les anlisis de tipus mental).
Anomenem morfemes cadascun dels constituents mnims de la paraula
dotats dun significat o duna funci concreta. Aix, es diu que una
paraula com ara antimentalisme consta de quatre morfemes o elements
constitutius diferents: anti-, ment-, -al i -isme. Tenint en compte
propietats distribucionals, els morfemes es poden classificar en arrels i
en afixos. Larrel s el morfema central i bsic de la paraula, i els afixos,
els morfemes que sadjunten a larrel. En la paraula antimentalisme,
ment s larrel, i anti-, -al i -isme els afixos. Tenint en compte la posici
dels afixos respecte a larrel, a ms, es parla de prefixos, si santeposen
a larrel, com en el cas de anti-, i de sufixos, si es posposen a larrel, com
en el cas de -al i -isme. Els morfemes, a ms, poden ser gramaticals o no
gramaticals. Els primers marquen les propietats flexives de les paraules
variables, com ara el gnere i el nombre, en el substantiu, ladjectiu,
els determinants i alguns quantificadors; la persona i el cas, a ms del
gnere i el nombre, en els pronoms, i la conjugaci, el temps, el mode,
laspecte, la persona i el nombre en els verbs. Els no gramaticals, en
canvi, sn els que delimiten el significat lxic de la paraula i els que
conformen el radical, o la part no flexiva duna paraula.
La morfologia es dividix en dos grans blocs, segons que socupe de la
flexi de les paraules o de la formaci de paraules. La flexi s la part
de la morfologia que se centra en els morfemes gramaticals i que est
determinada per regles sintctiques, com ara la regla de concordana de
335
gnere i nombre entre el substantiu i els seus modificadors directes o la

selecci del mode indicatiu o el subjuntiu que el verb de loraci principal
exercix sobre el verb de loraci subordinada.
La formaci de paraules, per la seua banda, socupa dels processos
morfolgics que permeten crear noves paraules. Per exemple, el
procs que permet crear mental a partir de ladjunci de -al a ment, o
mentalisme a partir de ladjunci de -isme a mental, o antimentalisme
a partir de ladjunci de anti- a mentalisme. En el present captol
sanalitzaran les caracterstiques principals de la formaci de paraules, i
en el 37 i el 38, els diferents processos de formaci de paraules.
36.2. Paraules simples i paraules complexes

Dacord amb el que sha assenyalat en lapartat anterior, el morfema
s la mnima unitat dotada dun significat o duna funci concreta o,
duna manera ms genrica, la mnima unitat de lanlisi gramatical.
Es diu que s la mnima unitat gramatical perqu s la unitat menor
on confluxen propietats de diferents nivells danlisi gramatical. El
morfema ment, per exemple, s una arrel (nivell morfolgic), dotat
dun significat concret (nivell semntic), que pot funcionar tot sol com
a substantiu (nivell sintctic) i, ms concretament, com a substantiu
femen sense marca de gnere (nivell morfosintctic) i que t la forma
/mnt/ (nivell fonolgic). El morfema -al, de manera parallela, s un
afix (nivell morfolgic), que crea adjectius (nivell sintctic) invariables
(nivell morfosintctic) amb el valor de relatiu o pertanyent respecte al
substantiu a qu sadjunta (nivell semntic) i que t la forma /l/ (nivell
fonolgic).
Des dun punt de vista morfolgic, les paraules poden ser simples o
complexes. Sn simples les paraules que consten nicament de larrel,
amb independncia de les marques flexives que puguen prendre; en
canvi, sn complexes les paraules que consten duna arrel i dun o ms
afixos o de ms duna arrel:
Taula 36.1:
Paraules simples i complexes
paraules simples paraules complexes
ment mental, mentalitat, antimentalisme
blanc blancor, blanquejar, emblanquinar
jutjar prejutjar
dins endinsar
fang parafang
El radical, com sha indicat, sidentifica amb la part no flexiva de la

paraula, aix s, aquella part que queda desprs dhaver eliminat
les desinncies flexives. En les paraules simples, per tant, el radical
sidentifica amb larrel; per, en les paraules complexes, el radical
t tamb un carcter complex i es correspon a ms dun constituent
morfolgic, com es pot comprovar en la taula 36.2, on indica labsncia
de marques flexives caracterstica de determinades formes flexionades:
336
Taula 36.2:
Radicals simples i complexos
paraules simples paraules complexes
radical (simple) flexi radical (complex) flexi
ment -, -s ment -al -itat -, -s
blanc -, -a, -s, -es blanc -or -, -s
jutj -ar pre- jutj -ar
dins endins -ar
36.3. La variaci formal dels morfemes

Els morfemes presenten, en certs casos, formes diferents. Pensem,
per exemple, en les paraules lleteria i lctic. Tant en una paraula com
en laltra, larrel fa referncia al mateix concepte, per en el primer cas
adopta la forma llet (que tamb trobem en lleteta, lletera, llets, etc.), i en
el segon, la forma lact (que tamb apareix en lacti, lactosa, lactant, etc.).
Per donar compte deste tipus de variaci formal, conv diferenciar el
morfema prpiament dit del morf: el morfema sidentifica amb cadascun
dels elements constitutius de la paraula, i el morf, amb la forma
concreta que adopta el morfema. Dacord amb la distinci esmentada, en
aquells casos en qu un morfema t ms dun morf es parla dallomorfia
i es diu que el morfema presenta diferents allomorfs.
Les allomorfies tenen un carcter idiosincrtic i no sn, per tant,
previsibles. Hi ha, a ms, altres alternances formals que s que
sn previsibles, en la mesura que depenen del context fnic i, ms
concretament, del contacte establit entre morfemes. Larrel de groc
i de grogor, per exemple, presenta lalternana c i g, que es justifica
pel fet que en el primer cas la consonant apareix en posici final (on
sensordixen les consonants sonores: groc) i en el segon cas es troba
entre vocals (on es mant la sonoritat: grogor). Notem que la mateixa
alternana tamb apareix en les formes flexionades groc i groga, o en les
formes verbals tinc i tinga. No es tracta, per tant, dallomorfies sin de
pures alternances fniques de carcter contextual.
36.4. Els processos de formaci de paraules

Els processos de formaci de paraules sn les operacions de qu
disposa la llengua per a crear paraules noves. Els dos grans processos
de formaci de paraules sn, segons els components morfolgics de
les noves unitats lxiques, la derivaci i la composici. En el cas de la
derivaci, la nova paraula creada consta duna nica arrel, mentres que
en el cas de la composici la nova unitat lxica est formada per ms
duna arrel. Tot seguit sexemplifiquen i es caracteritzen de manera
esquemtica els procediments ms destacats de formaci de paraules:
337
Taula 36.3:
Processos ms destacats de formaci de paraules
procs definici exemples
mar + mar
derivaci adjunci dun afix a una base
sub + mar submar
canvi de categoria lxica duna base sense pescar pesca
conversi
laddici dafixos adobar adob
para + llamps parallamps
composici combinaci de dos o ms bases
pit + roig pit-roig
combinaci de dos bases totalment o xiu + xiu xiu-xiu
reduplicaci
parcialment iguals tic + tac tic-tac
bicicleta bici
truncament segmentaci duna base
Manuela Nela
formaci de combinaci del segment o de segments Institut Valenci dArt Modern IVAM
sigles inicials dun conjunt de paraules Institut Valenci de la Joventut IVAJ
Com es pot comprovar en la taula, els processos partixen de bases

(generalment arrels o arrels i altres constituents) que se sotmeten a una
determinada operaci morfolgica (adjunci, segmentaci, etc.).
338
37. LA DERIVACI

La derivaci s el procs ms productiu de formaci de paraules. Com
sha apuntat en el captol anterior, consistix en ladjunci dun afix a
una base, identificada generalment amb el radical duna paraula ja
existent en la llengua. Totes les paraules que presenten la mateixa
arrel formen una famlia de paraules. Dins de la famlia, la paraula que
cont nicament larrel (o larrel i les marques flexives corresponents)
sanomena primitiva; les paraules que, a ms de larrel, contenen un o
ms afixos derivatius, sanomenen derivades. Per exemple, les paraules
mar, mar, mariner, submar, submarinista, etc., formen una famlia de
paraules, en la qual la primera s la paraula primitiva, i les altres, les
derivades.
37.2. La prefixaci i la sufixaci

Tenint en compte la posici de lafix respecte al radical, la derivaci
es classifica en prefixaci, si shi adjunta un prefix, i en sufixaci, si shi
adjunta un sufix:
prefixaci: prefix + radical im + mbil
sufixaci: radical + sufix mobil + itzar
A ms de la posici que ocupen respecte a larrel, la majoria dels
prefixos i sufixos tamb es diferencien per les propietats segents:
a) Els sufixos determinen la classe a qu pertany la paraula derivada i
els prefixos no. El sufix -ble, per exemple, sadjunta a verbs per a formar
adjectius; el prefix pre-, en canvi, sadjunta a substantius, adjectius o
verbs i no modifica la classe de la paraula derivada:
Taula 37.1:
Derivaci i categoria lxica
procs afix exemple
sufixaci -ble realitzar (V) realitzable (Adj)
histria (N) prehistria (N)
prefixaci prerom (Adj) prerom (Adj)
existir (V) preexistir (V)
b) En la mesura que els sufixos determinen la categoria lxica de la

paraula derivada tamb aporten el significat bsic propi de la categoria,
mentres que els prefixos es limiten a aportar un mats circumstancial.
Pel fet de crear noms a partir de verbs, el sufix -ci, per exemple, atorga
a la paraula derivada el valor de acci o efecte respecte al significat
del verb a qu sadjunta, i per aix normalitzaci es pot definir com a
acci o efecte de normalitzar i discriminaci, com a acci o efecte
de discriminar. Els prefixos a-, de anormal, o pre- de prerom, en
canvi, sols aporten el mats circumstancial de negaci o anterioritat,
respectivament.
339
c) Els sufixos, pel fet de determinar la categoria lxica de la paraula

derivada, tamb determinen les seues propietats flexives. El sufix
-ble, per exemple, forma adjectius invariables, i el sufix -itz(ar), verbs
de la primera conjugaci. Els prefixos, en canvi, no intervenen en les
propietats flexives de la paraula derivada, que ja estan determinades pel
radical al qual sadjunten. Aix, histria s un substantiu femen amb la
marca -a; rom, un adjectiu variable (rom / romana), i existir, un verb de
la tercera conjugaci incoativa, propietats que mantenen quan sels afig
el prefix pre- i es formen les paraules derivades prehistria, prerom i
preexistir.
d) Els sufixos poden determinar laccent de la paraula derivada, per els
prefixos no, com es pot comprovar en els exemples segents, on sha
marcat en negreta la vocal de la sllaba tnica:
Taula 37.2:
Derivaci i posici de laccent
paraula primitiva paraula prefixada paraula sufixada
til intil utilitzar
excitar sobreexcitar excitaci
OBSERVACI: Tant els prefixos com els sufixos poden ser tnics o tons. En el cas
dels sufixos, si sn tnics provoquen el canvi de laccent de la paraula, com es
pot comprovar en els exemples anteriors. Si sn tons, laccent de la paraula
ha de recaure en la sllaba anterior al sufix, cosa que provoca, en alguns
casos, desplaaments de laccent i canvis del timbre dalgunes vocals, com
es pot constatar si es compara laccent dels primitius ter i tom i els dels
derivats eteri i atmic (remarquem que la e i la o tancades dels primitius han
esdevingut obertes en els derivats). En el cas dels prefixos, no es produxen
canvis en laccent de la paraula, i els tnics es limiten a aportar un accent
secundari, com ocorre en anticicl ([ntisikl]), que cont el prefix tnic anti-.
Dins dels grups de prefixos i sufixos, nhi ha alguns que no seguixen la
norma general, sin que presenten propietats particulars. Aix, en el cas
de la sufixaci, per exemple, hi ha un grup de sufixos que no determinen
la categoria de la paraula derivada i es limiten a aportar un mats
circumstancial relacionat amb la grandria o la valoraci subjectiva.
Es tracta dels anomenats sufixos valoratius, com ara els diminutius,
augmentatius, freqentatius, etc.:
home (N) homens (N)
bona (Adj) bonassa (Adj)
allargar (V) allargassar (V)
Per la seua banda, dins de la prefixaci, hi ha alguns prefixos que,
contrriament a la norma, modifiquen la categoria de la paraula
derivada:
pam (N) apamar (V)
arrugues (N) antiarrugues (Adj)
Tenint en compte les diferncies esmentades, es pot distingir entre la
sufixaci lxica, o sufixaci prpiament dita, i la sufixaci valorativa. En
el cas de la prefixaci, en canvi, no sestabliran distincions entre els dos
tipus de prefixos, ja que els prefixos que determinen la categoria de la
paraula derivada tenen un carcter marginal.
340
37.3. Alternances formals

37.3.1. Com sha apuntat ms amunt (v. 36.3), el contacte entre
morfemes provoca, en alguns casos, canvis formals justificables a partir
del context fnic. En la sufixaci les alternances es donen en el segment
final del radical i sn paralleles a les que el radical experimenta en la
flexi:
Taula 37.3:
Alternances fniques contextuals
alternana sufixaci flexi
-p /-b- llop / llobet, llobat llop / lloba
-t / -d- prat / praderia prat / prada
-c / -g- (o -gu-) groc / grogs, groguenc groc / groga
lleig / lletgesa, lletjor lleig / lletja
-ig / -tg- o -g- (o -tj- i -j-)
roig / rogenc, rojor roig / roja
-u (semivoclica) / -v- viu / vivesa, vivssim viu / viva
home / homenet, homens home / hmens o homes
- / -n-
cami / camionet, camioner cami / camions
OBSERVACI: Notem que lalternana entre -s i -ss- que es dna, per exemple,
en el parell gros i grossor (o gros i grossa) s purament grfica, ja que en els
dos casos la consonant es pronuncia com a sorda. En altres casos, en canvi,
lortografia no dna compte de les diferncies existents en la pronncia,
com ocorre en els parells segents, amb consonant sorda en el primer
cas i sonora en el segon: mes / mesada, corb / corbar, fred / fredor, amarg /
amargs.
Sense el carcter sistemtic de les alternances esmentades fins ara,
conv tamb apuntar que en certes famlies de paraules el radical pren
una determinada consonant quan es combina amb un sufix o amb certs
sufixos. Es tracta de casos com ara -t-, -d-, -r-, -n- i -j-: cafeteria, tetera,
grandria, contrabandista, pitram, cafenet, sofanet, abreujar.
37.3.2. En la prefixaci les alternances sn menors i, si nhi ha, afecten

lacabament del prefix. Este s el cas, per exemple, del prefix negatiu in-,
que admet, segons el context fnic, les variants im- (seguit de consonant
bilabial), il- (seguit de l), ir- (seguit de r) i i- (seguit de ll): intolerant,
impossible, illegtim, irresponsable, illegible.
37.4. Els sufixos fossilitzats

La sufixaci s un procs recursiu i, consegentment, es pot aplicar ms
duna vegada. A partir del substantiu norma i el sufix -al, per exemple,
es forma ladjectiu normal, que t el significat de referit a la norma; a
partir de ladjectiu normal i el sufix -itzar es forma el verb normalitzar,
que t el significat de convertir en normal, i a partir del verb normalitzar
i el sufix -ci es crea el substantiu normalitzaci, que t el significat de
acci o efecte de normalitzar.
Tot i el carcter recursiu, hi ha alguns sufixos que han quedat fossilitzats
en determinats contexts i que no poden aparixer a final de paraula. El
sufix -ol, per exemple, t un valor diminutiu i pot aparixer en posici
final de mot, com ara en pujol (puig menut). El mateix sufix, tanmateix,
341
ha quedat fossilitzat en una altra paraula com ratol, en qu apareix

seguit dun altre sufix diminutiu (- / -ina).
OBSERVACI: En la tradici gramatical, els sufixos fossilitzats han rebut en
alguns casos el nom dinfixos, pel fet daparixer necessriament en posici
interior de paraula. Notem, per, que no es tracta de verdaders infixos sin de
sufixos que en algunes o en totes les seues ocurrncies ocupen una posici
interna.
En general, els sufixos fossilitzats no tenen cap significat, encara que en
certs casos permeten discriminar paraules, com ocorre en les parelles
segents:
carner / carnisser
ferrer / ferreter
ferreria / ferreteria
Heus ac els sufixos fossilitzats ms freqents:
Taula 37.4:
Sufixos fossilitzats
sufix fossilitzat exemple
-al- apegals, apuntalar
-all-, -ell-, -ill-, -oll- grapallada, puntell, branquill, despenjollar-se
-an-, -en-, -in-, -on- costaner, llumeneta, emblanquinar, sangonera
-arr- jugarr, panxarrut
-er- flamerada, geperut, llarguerut
-ass-, -iss-, allargassat, carnisseria, granissat
-et- pobretat, pelleter, ferreter
-eg- pedregs, fumeguera, empolsegar
-isc- plovisquejar, endormiscar-se
-ol- ratol, rajol, fredol, famolenc
37.5. La sufixaci lxica

La sufixaci lxica s el procs ms productiu de formaci de paraules.
Els sufixos lxics, i parallelament els processos de sufixaci, es poden
classificar tenint en compte la categoria lxica del radical al qual
sadjunten i la categoria lxica de la paraula que sobt. Dacord amb
el primer criteri, es parla de sufixos deadjectivals (si sadjunten a un
adjectiu), denominals (si sadjunten a un substantiu), deverbals (si
sadjunten a un verb) deadverbials (si sadjunten a un adverbi). Atenent
el segon criteri, a ms, es diferencien els sufixos dadjectivaci (creen
adjectius), de nominalitzaci (creen noms substantius), de verbalitzaci
(creen verbs) i dadverbialitzaci (creen adverbis). Els dos criteris, i els
diferents tipus de sufixos que en resulten, es poden esquematitzar de la
manera segent:
342
Taula 37.5:
Processos de sufixaci
procs categoria exemple
denominal NN smbol simbolisme
deadjectival Adj N alegre alegria
nominalitzaci
deverbal VN animar animaci
deadverbial Adv N davant davantal
denominal N Adj forma formal
deadjectival Adj Adj groc grogs
adjectivaci
deverbal V Adj utilitzar utilitzable
deadverbial Adv Adj davant davanter
denominal NV guerra guerrejar
verbalitzaci deadjectival Adj V til utilitzar
deadverbial Adv V sovint sovintejar
adverbialitzaci deadjectival Adj Adv alegre alegrement
37.5.1. Nominalitzaci
Els sufixos de nominalitzaci formen el grup ms nombrs i productiu a
lhora de crear paraules noves. Es poden crear noms a partir de noms,
dadjectius, de verbs i dadverbis.
37.5.1.1. Partint de noms es poden crear noms pertanyents a les classes
semntiques segents:
Taula 37.6:
Classes semntiques de noms denominals
significat sufix exemple
-ada gentada, teulada
collectiu -al personal, dineral
-atge plomatge, venatge
-er taronger, albercoquer
planta o arbre
-era pomera, fesolera
- / -ana escol / escolana
-er / -era fuster / fustera
-ista (o -iste / -ista) taxista (o taxiste / taxista)
ofici o activitat
-aire drapaire, guixaire
-ia secretaria, joglaria
-eria sastreria, fusteria
corrent, doctrina -isme simbolisme, marxisme
OBSERVACI: El sufix -ista, originriament invariable, va desplegar a partir del

segle xv formes diferents per al mascul i el femen en els parlars on es
diferencien les e i les a tones: -iste / -ista. No obstant aix, en la llengua
literria i en els registres formals, sha usat majoritriament sense variaci,
pel fet que es tracta duna forma culta que etimolgicament no presentava
variaci i que sha mantingut invariable en les altres llenges romniques.
343
37.5.1.2. Partint dadjectius es poden crear noms pertanyents a les

classes semntiques segents:
Taula 37.7:
Classes semntiques de noms deadjectivals
-esa (o -ea) vellesa (o vellea), pobresa (o pobrea)
-eria bogeria, tossuderia
qualitat -or gelor, aspror, dolor
-ia cortesia, valentia
-cia avarcia, brutcia, malcia
dimensions -ria fondria, grandria
corrent o doctrina -isme nacionalisme, comunisme
seguidors dun corrent o nacionalista (o nacionaliste / nacionalista),
-ista (o -iste / -ista)
doctrina comunista (o comuniste / comunista)
OBSERVACI: El sufix -esa presenta des dels orgens de la llengua la variant -ea.
Com va ocrrer en altres casos semblants (per exemple, entre els doblets
espasa i espaa, o desembre i deembre), les variants amb s es van generalitzar
en la llengua literria i van desplaar majoritriament les variants sense
s. En lactualitat, les formes amb -ea es mantenen en el valenci central i
meridional. En el valenci septentrional, en canvi, sn majoritries o generals
les formes amb -esa.
37.5.1.3. Partint de verbs es poden crear noms pertanyents a les classes

semntiques segents:
Taula 37.8:
Classes semntiques de noms deverbals
-alla contalla, rondalla
-ci publicaci, abolici
-ment nomenament, advertiment
acci o efecte
-na assegurana, naixena
-atge etiquetatge, muntatge
- esvar, marmol
agent -dor / -dora venedor / venedora
lloc -dor baixador, menjador
-all fregall, ventall
instrument -dor / -dora colador, tapadora
-et xiulet
OBSERVACI: Si el sufix comena per consonant, el radical verbal va seguit duna

vocal temtica: la a en el cas dels verbs de la primera conjugaci (publicaci,
nomenament, assegurana) i la e o la i, segons el sufix, en els altres (abolici,
advertiment, naixena, moviment). Els substantius derivats en -ment a partir de
verbs de la segona conjugaci acabats en xer presenten la doble possibilitat:
naixement (o naiximent), creixement (o creiximent).
37.5.1.4. Espordicament es poden crear noms a partir dadverbis, com

ara davantal, promptitud o llunyedat.
344
37.5.2. Adjectivaci
Ladjectivaci s tamb un procs molt productiu, encara que no t la
riquesa que sha pogut constatar en els processos de nominalitzaci. Es
poden crear adjectius a partir de noms, adjectius, verbs i adverbis.
37.5.2.1. A partir de noms es poden crear adjectius que indiquen relaci
o pertinena (i es parafrasegen per relatiu o pertanyent a) i en algun cas
possessi:
Taula 37.9:
Classes semntiques dadjectius denominals
- / -ana ciutad / ciutadana
-al venal, comarcal
-enc / -enca illenc / illenca
relaci o pertinena
-ar muscular, polar
-il infantil, febril
-stic / -stica artstic, musestic
-at / -ada alat / alada
possessi
-ut / -uda banyut / banyuda
Dins dels adjectius que indiquen relaci i pertinena, cal destacar els que
permeten la formaci de gentilicis, s a dir, els que designen la naci, la
regi, la ciutat, el poble, etc., de procedncia duna persona o duna cosa.
Els sufixos ms usuals per a la formaci de gentilicis sn els segents:
Taula 37.10:
Gentilicis
sufix exemple
- / -ana valenci / valenciana, itali / italiana
-enc / -enca castellonenc / castellonenca, canadenc / canadenca
-s / -esa aragons / aragonesa, francs / francesa
- / -ina xativ / xativina, argent / argentina
-er / -era bunyoler / bunyolera, brasiler / brasilera
-eny / -enya alzireny / alzirenya, extremeny / extremenya
37.5.2.2. A partir dadjectius es poden crear adjectius que indiquen

tendncia:
Taula 37.11:
Adjectius deadjectivals
sufix exemple
-enc / -enca rogenc / rogenca
-s / -issa malalts / malaltissa
-s / -osa blavs / blavosa
Tamb es poden considerar deadjectivals els ordinals i partitius formats

a partir del sufix - / -ena i -sim / -sima: nov / novena, centsim /
centsima.
345
37.5.2.3. A partir de verbs es poden crear adjectius pertanyents a les

classes semntiques segents:
Taula 37.12:
Classes semntiques dadjectius deverbals
-aire xarraire
propietat dun agent o pacient
-dor / -dora durador
-ble menjable, desitjable
possibilitat
-vol / -vola mengvol / mengvola
tendncia -ds / -dissa trencads / trencadissa
abundncia -s /-osa agrads / agradosa
37.5.2.4. A partir dadverbis es poden crear espordicament adjectius

amb el valor de relaci o pertinena:
Taula 37.13:
Adjectius deadverbials
sufix exemple
- / -ana lluny / llunyana
-er / -era proper / propera
37.5.3. Verbalitzaci
La verbalitzaci s un procs poc productiu. Es poden crear verbs a
partir de noms, adjectius i adverbis. Els verbs resultants expressen
accions, processos o tendncies relacionades amb el significat del
radical al qual sadjunten:
Taula 37.14:
Classes de verbs derivats
sufix classe exemple
-egar denominal pedregar, manegar
denominal martellejar, gotejar
-ejar deadjectival agrejar, groguejar
deadverbial davantejar, sovintejar
denominal classificar, dosificar
-ificar
deadjectival simplificar, justificar
-itar deadjectival facilitar, debilitar
denominal hospitalitzar,
-itzar
deadjectival humanitzar, normalitzar
37.5.4. Adverbialitzaci
Lnic sufix que permet formar adverbis s el sufix -ment, que, a ms,
noms es pot adjuntar a adjectius en forma femenina. El grup ms
nombrs dadverbis formats amb el sufix -ment sn els adverbis de
manera, per tamb es poden formar altres tipus dadverbis, com pot
observar-se en la taula 37.15.
346
Taula 37.15:
Classes dadverbis en -ment
classe exemple
adverbis de manera tranquillament, nerviosament, feliment
adverbis de punt de vista histricament, culturalment, filolgicament
adverbis temporals o aspectuals darrerament, mensualment, anualment
quantificadors quantitatius increblement, terriblement
adverbis modals possiblement, probablement, necessriament
connectors textuals primerament, finalment, consegentment
37.6. La sufixaci valorativa

A diferncia del que ocorre en la sufixaci lxica, en la valorativa el sufix
no determina la categoria de la paraula derivada i es limita a aportar un
significat de carcter valoratiu relacionat amb la grandria (diminutius o
augmentatius) o amb la valoraci subjectiva (afectius o despectius). Els
sufixos valoratius sadjunten generalment a noms i a adjectius, i ms
espordicament a adverbis i a verbs, com es pot comprovar en la taula 37.16.
Taula 37.16:
Sufixos valoratius
sufix categoria exemple
N cotxe cotxet
-et / -eta Adj bonic / bonica boniquet / boniqueta
Adv prop propet
-ejar V espentar espentejar
N m manassa
-s / -assa
Adj bo / bona bons / bonassa
-assar V allargar allargassar
-ussar V menjar menjussar
a) El sufix diminutiu per excellncia s -et / -eta, per la llengua disposa

daltres sufixos menys productius que, en diferents casos, apareixen
lexicalitzats, com ocorre en portella, mantellina o sabatilla. Tot seguit es
reproduxen els principals sufixos diminutius:
Taula 37.17:
Sufixos diminutius
-ell / -ella N taulell, portella
-et / -eta N, Adj, Adv cotxet, boniquet, propet
-ill / -illa N sabatilla, pastilla
-i / -ina N flaut, ventolina
-iu /-iua N, Adj, Adv. gotiu, menudiua, propiu
-ic / -ica N, Adj Vicentica, pobric
-im N polsim, brostim
-s / -ussa N airs, carussa, pelussa, pobrs
- /-ona N carrer, carona
347
Els sufixos diminutius susen igualment amb valor afectiu, cosa que
explica que no hi haja sufixos afectius prpiament dits.
b) Amb un valor augmentatiu es poden citar els sufixos segents:
Taula 37.18:
Sufixos augmentatius
-arro / -arra N peuarro, veuarra
-s / -assa N, Adj cotxs, vidassa, grands, bonassa
-assar V allargassar, escridassar
-ot / -ota N, Adj, Adv. animalot, rojot, herbota, grandota, tardot
-otar (o -otejar) V avalotar, manotejar, parlotejar,
Dins dels augmentatius, es pot citar tamb el sufix -ssim / -ssima amb
qu es forma el grau superlatiu dels adjectius: bonssim / bonssima,
tranquillssim / tranquillssima, etc.
c) Amb un valor despectiu, poden usar-se en determinats casos els
sufixos augmentatius. A ms dels augmentatius, la llengua tamb
disposa del sufix despectiu -astre / -astra, que saplica a noms:
politicastre / politicastra, medicastre / medicastra.
37.7. La prefixaci
37.7.1. La prefixaci s un procs important de formaci de paraules,
encara que no s tan productiu com la sufixaci. A diferncia dels
sufixos, els prefixos generalment no determinen la categoria lxica ni
les propietats flexives de les noves paraules, i es limiten a aportar un
significat de carcter circumstancial (de negaci, de temps o aspecte, de
localitzaci, etc.):
transigent intransigent
posar anteposar
fer refer
37.7.2. Encara que la majoria de prefixos no modifiquen la categoria
de la paraula primitiva, nhi ha que, en determinats contexts, s que
provoquen canvis categorials. Els ms freqents creen verbs a partir
de noms i dadjectius. Ms espordicament, nhi ha que creen adjectius
a partir de noms. Pel que fa als primers, cal remarcar que el canvi de
categoria implica un canvi de les propietats flexives, i ms concretament,
la substituci de les marques del substantiu o ladjectiu per les marques
del verb (les terminacions -ar i, en menor mesura, -ir en la forma
dinfinitiu).
348
Taula 37.19:
Prefixos recategoritzadors
categoria
prefix exemple
del derivat del primitiu
pam apamar
a-
front afrontar
fulla desfullar (o esfullar)
des- / es-
camp escampar
taula entaular
en- (o em-) sab ensabonar
bena embenar
nom vas extravasar
extra-
via extraviar
vagina invaginar
in-
tub intubar
fred refredar
re-
colze recolzar
verb
flor transflorar
trans- / tras-
paper traspaperar
lent alentir
a-
covard acovardir
trist entristir
en- (o em-) trbol enterbolir
adjectiu bell embellir
txic intoxicar
in-
fatu infatuar
fresc refrescar
re-
baix rebaixar
lluny allunyar
adverbi a-
prop apropar
bales antibales
anti-
droga antidroga
bi- bicolor, biplaa
adjectiu nom contra- contrarellotge
multi- multicanal, multiusos
post- postpart, postvenda
uni- uniflor, unicolor
37.7.3. En certes formacions de verbs, el canvi de categoria ve

determinat per laparici simultnia dun prefix i dun sufix. En estos
casos, coneguts com a parasntesi, s necessria la coaparici del prefix i
el sufix, com ocorre en la paraula empolsegar, formada a partir del prefix
en- i el sufix -eg-.
349
Taula 37.20:
Derivaci parasinttica
prefix sufix exemple
a- aporegar, assedegar
en- (o em-) -eg- empolsegar, emboiregar
es- esdentegar, esfilegar,
37.7.4. Tot seguit es reprodux una llista de prefixos amb la indicaci de

la categoria de la paraula primitiva i, si cal, del derivat:
Taula 37.21:
Prefixos
prefix categoria exemple
baixar abaixar
V pam apamar
a-
N / Adj / Adv V covard acovardir
lluny allunyar
normal anormal
a- (o an-) Adj
poltic apoltic
sala antesala
ante- N / Adj / V diluvi antediluvi
posar anteposar
cicl anticicl
N / Adj
antiaeri antiaeri
N Adj
boira antiboira
dicesi arxidicesi
arxi- N / Adj
conegut arxiconegut
bra avantbra
avant- N/V
posar avantposar
nt besnt
bes- N/V
canviar bescanviar
Adj anual bisanual
bi- (o bis-)
N Adj color bicolor
centre circumcentre
circum- N / Adj / V polar circumpolar
navegar circumnavegar
relaci correlaci
con- (o com-, col-, lateral collateral
N / Adj / V
cor-, co-) celebrar concelebrar
educar coeducar
cultura contracultura
contra- N/V
dir contradir
ajust desajust
agrat desagrat
N / Adj / V
desfer desfer
N / Adj V
os desossar
content descontentar
funci disfunci
dis- N / Adj / V harmnic disharmnic
culpar disculpar
350

caixa encaixar
en- (o em-) N / Adj / Adv V blau emblavir
dins endinsar
suor entresuor
entre- N / Adj / V fosc entrefosc
girar entregirar
pols espolsar
es- NV
biaix esbiaixar
diputat exdiputat
ex- N
president expresident
radi extraradi
N / Adj / V suau extrasuau
extra-
NV vagar extravagar
via extraviar
mercat hipermercat
hiper- N / Adj
sensible hipersensible
tensi hipotensi
hipo- N / Adj
allrgic hipoallrgic
segur insegur
material immaterial
in- (o im-, ir-, il-, i-) Adj regular irregular
lgic illgic
lletrat illetrat
estructura infraestructura
infra- N / Adj / V roig infraroig
valorar infravalorar
acci interacci
inter- N / Adj / V actiu interactiu
canviar intercanviar
vens intravens
intra- Adj
cellular intracellular
lineal juxtalineal
juxta- Adj / V
posar juxtaposar
alineament no-alineament
no- N
intervenci no-intervenci
clorat perclorat
per- N / Adj / V bric perbric
durar perdurar
guerra postguerra
N / Adj / V modern postmodern
post-
N Adj tesar posttesar
venda postvenda
avs preavs
clar preclar
pre- (o pres-) N / Adj / V
dir predir
sentir pressentir
europeu proeuropeu
pro- Adj
comunista procomunista
delicte quasidelicte
quasi- N / Adj
copulatiu quasicopulatiu
351

so ress
bo reb
b reb
N / Adj / Adv / V / Interj
re- (o res-) seguir resseguir
N / Adj V
du! redu!
colze recolzar
fred refredar
pas rerepas
rere- N
fons rerefons
cercle semicercle
semi- N / Adj
sec semisec
aliment sobrealiment
sobre- N/V
carregar sobrecarregar
vent sotavent
sota- N/V
escriure sotaescriure
delegat sotsdelegat
sots- N
arxiver sotsarxiver
ttol subttol
sub- N / Adj / V atmic subatmic
explotar subexplotar
ndex superndex
super- N / Adj / V abundant superabundant
posar superposar
renal suprarenal
supra- Adj
estatal supraestatal
acci transacci
atlntic transatlntic
N / Adj / V
trans (o tras-, tra-) formar transformar
NV
plantar trasplantar
bord transbordar
tomba ultratomba
ultra- N / Adj / V modern ultramodern
passar ultrapassar
president vicepresident
vice- N
rector vicerector
37.8. La conversi
La conversi, tamb anomenada derivaci zero, s un procs de formaci
de paraules que consistix a canviar la categoria lxica duna paraula
sense afegir cap sufix derivatiu i modificant, nicament, les seues
propietats flexives. A partir del verb pescar, per exemple, es crea el
substantiu pesca, sense afegir cap sufix al radical pesc- i modificant
nicament les marques flexives, que ja no sn les prpies del verb
(la terminaci -ar en linfinitiu) sin les dun substantiu femen (la
terminaci -a). Per mitj de la conversi es poden obtindre verbs a partir
de substantius i dadjectius, i substantius a partir de verbs:
352
Taula 37.22:
Processos de conversi
procs categoria acabament exemple
NV -ar salar
verbalitzaci
Adj V -ar alegrar, buidar
- adob, guany, pessic
-e dubte, encontre, recapte
nominalitzaci VN
-o esgarro, enterro
-a pesca, conversa
Com es pot observar, els verbs creats per conversi pertanyen a la

primera conjugaci. Pel que fa als noms, si sn masculins no presenten
cap marca o adopten la vocal de suport e i en algun cas la marca -o; si
sn femenins, adopten la marca -a.
A ms de la conversi, que s un procediment morfolgic, tamb s
possible modificar la categoria lxica duna paraula per mitj daltres
procediments no estrictament morfolgics; concretament, per mitj de:
a) Processos de lexicalitzaci, molt habituals en les formes no personals
del verb, que es convertixen amb relativa facilitat en noms o en adjectius:
Taula 37.23:
Canvi de categoria per lexicalitzaci
procs exemple
dinfinitiu (el) dinar, (el) sopar, (l) sser
nominalitzaci de participi passat (un) fet, (una) dita, (un) bollit
de participi present (un) amant, (un) cantant, (un) servent
de participi passat farcit / farcida, bollit / bollida
adjectivaci
de participi present sufocant, pudent, tibant
b) Processos delisi sintctica, que permeten que un modificador adopte

la funci sintctica del nucli elidit, un nom o un adjectiu:
Taula 37.24:
Canvi de categoria per elisi
procs categories exemple
nominalitzaci Adj N un (medicament) tranquillitzant
adjectivaci N Adj una camisa (de color) taronja
c) Processos de nominalitzaci metalingstica, aix s, s duna

paraula de qualsevol categoria com a substantiu per a poder citar-la
discursivament: el tu i el jo (pronoms); els perqus de les coses, els pers
(conjuncions); el davant i el darrere (adverbis), etc.
353
38. LA COMPOSICI I ALTRES PROCEDIMENTS DE

FORMACI DE PARAULES
38.1. Introducci
A ms de la conversi i de la derivaci, que, com hem apuntat, s el
procs ms productiu de formaci de paraules, hi ha altres processos
amb un grau de productivitat variable, com ara la composici, la
reduplicaci, el truncament i la formaci de sigles, que sanalitzen en el
present captol.
38.2. La composici
La composici s un procs bastant productiu de formaci de paraules
que es basa en la combinaci de dos o ms radicals o paraules. El
compost parallamps, per exemple, es forma a partir de la base verbal
para i de la base nominal llamps. Pel fet de combinar radicals o paraules,
la composici pot ser caracteritzada com una mena de microsintaxi;
aix s, com un procs on els constituents que es combinen presenten
relacions semblants a les que mantenen les paraules en els sintagmes o
en les oracions. En el compost parallamps, per exemple, la relaci entre
para i llamps s semblant a la que sestablix en el sintagma verbal parar
els llamps, ja que llamps s un modificador (el complement directe) de
parar.
Els composts es poden classificar atenent criteris diferents:
a) Des dun punt de vista formal, els composts es classifiquen en dos
grans grups: els composts prpiament dits i els composts sintagmtics.
Els composts propis presenten una estructura fusionada i, si tenen
variaci flexiva, esta es marca al final del compost; els composts
sintagmtics, en canvi, tenen la forma dun sintagma i, com en el cas
del sintagma, admeten la flexi del primer constituent, o dels diferents
constituents, si mantenen relaci de concordana entre ells:
Taula 38.1:
Composts propis i sintagmtics
compost propi compost sintagmtic
bocamnega / bocamnegues vag restaurant / vagons restaurant
cama-roja / cama-roges gurdia civil / gurdies civils
maldecap / maldecaps preocupaci mal de cap / mals de cap dolor fsic
menysprear / menysprea, menyspreava tancar caixa / tanca caixa, tancava caixa
OBSERVACI: Des dun punt de vista ortogrfic, els constituents dels composts
propis senllacen en algun cas per mitj dun guionet: Bell-lloc, pit-roig, Malva-
rosa, para-xocs, pl-blanc, sud-est, trenta-tres (v. 5.3).
b) Tenint en compte lestructura interna, els composts es classifiquen

en endocntrics i exocntrics. En els composts endocntrics, o amb
nucli intern, un dels constituents del compost funciona com a nucli i
354
determina la categoria lxica del compost, el seu significat bsic i les

seues propietats flexives. El compost menysprear, per exemple, s
endocntric i t com a nucli el constituent prear, que fa que el compost
siga un verb (categoria lxica) de la primera conjugaci (flexi) que
designa una acci que es veu matisada per laltre constituent (significat).
En els composts exocntrics, per contra, no hi ha cap constituent que
presente les propietats esmentades, encara que es pot pressuposar
un nucli implcit. Este s el cas de parallamps, que no funciona com
a verb que designa una acci (com ocorreria si el nucli fra la forma
verbal para) ni com a substantiu plural referit a un tipus de llamps (com
ocorreria si el nucli fra llamps). El compost, de fet, s un substantiu que
designa un instrument que para els llamps i que, consegentment, t un
nucli implcit parafrasejable per instrument.
OBSERVACI: En els composts propis endocntrics, el nucli sol ser el segon
constituent (com ocorre en menysprear), per tamb pot ser el primer
constituent (com en bocamnega) o els dos, en el cas que la relaci siga de
coordinaci (com en blaugrana o floricol). Els composts sintagmtics, per la
seua banda, sn majoritriament endocntrics.
c) Tenint en compte el tipus de relaci sintctica existent entre els

constituents, els composts poden ser subordinants o coordinants. En el
primer cas, un dels constituents funciona com a modificador de laltre,
com ocorre en mitjalluna o parallamps, on mitja i llamps sn modificadors
de lluna i para, respectivament. En el segon cas, els dos constituents
pertanyen a la mateixa categoria i no hi ha dependncia de lun
respecte a laltre, com ocorre en floricol, on els constituents apareixen
coordinats per la conjunci i, o en aiguaneu, on els constituents apareixen
simplement juxtaposats.
d) Dins dels composts propis, finalment, cal diferenciar els que estan
constituts per formes cultes, procedents del llat o del grec, com
puericultura, dels que estan constituts per formes patrimonials, que
poden funcionar com a paraules independents, com bocamnega o
parallamps.
38.2.1. La composici prpia

Com sha assenyalat en lapartat anterior, els composts propis apareixen
fusionats formalment i la flexi, si en tenen, es marca al final de la
paraula. Atenent la categoria del mot resultant, els composts poden ser
nominals, adjectivals, verbals i adverbials.
38.2.1.1. Els composts nominals responen a les classes que apareixen
esquematitzades com seguix:
355
Taula 38.2:
Composts propis nominals
classe categories exemples
NN aiguaneu, aigua-sal
endocntric
N conj N floricol, napicol
coordinant NN terra-aire
exocntric N conj N allioli, capicua
V conj V vaiv, vistiplau
NN aiguabatent, bocamnega
endocntric Adj N malhumor
N prep N maldecap
subordinant N Adj bocamoll, camallarg, pit-roig
Adj N altaveu, curtmetratge
exocntric
QN pocavergonya, poc-trellat
VN torcamans, cobrellit
En la quasi totalitat dels composts nominals una de les bases o totes

pertanyen a la categoria dels noms:
a) Lestructura ms recurrent s [N N], que apareix en tres dels quatre
tipus possibles: els coordinants endocntrics, on el significat del
compost s additiu i equival al significat dels dos noms (laigua-sal
s una mescla daigua i sal); els coordinants exocntrics, que susen
sobretot en els llenguatges despecialitat i que designen una entitat que
no correspon a cap dels dos constituents (un terra-aire s una classe de
mssil), i els subordinants endocntrics, on un dels dos noms modifica
laltre (la bocamnega s metafricament la boca de la mnega).
b) A ms de lestructura [N N], els composts coordinants tamb admeten
lestructura [N conj N], amb la conjunci copulativa i, que explicita la
relaci de coordinaci establida entre els dos constituents nominals. Els
composts amb la conjunci tamb poden ser endocntrics (com en el
cas de la floricol, que s una col en forma de flor) o exocntrics (com en
allioli, que s una salsa feta amb all i oli).
c) Molt menys productius sn els composts, tamb coordinants i
exocntrics, que consten de dos constituents verbals coordinats, com ara
vaiv o vistiplau.
d) Entre els composts subordinants, lestructura ms productiva s
[V N], on el constituent nominal es comporta com a complement directe
del constituent verbal, i on el conjunt s una mena de predicat dun
substantiu implcit: un guardabosc s una persona que guarda (que
vigila) el bosc, un parallamps s un instrument que para els llamps,
un torcamans s un drap per a torcar-se les mans. Notem que el
constituent verbal procedix en la majoria de casos de verbs de la primera
conjugaci que mantenen la vocal temtica a (guardabosc); sn escassos
els composts amb formes verbals de la segona i la tercera conjugaci,
que poden presentar la vocal e (cobrellit) o i (cobricel). Pel que fa al
constituent nominal, generalment susa en singular si s comptable
i designa una entitat nica (cobrellit) o si s incomptable (paraigua,
356
parafang); en canvi, susa en plural si s comptable i designa entitats

diverses (torcamans, parallamps).
e) Els composts amb estructura [Adj N], [Q N] o [N Adj] sn subordinants,
ja que el constituent adjectival o quantitatiu es comporta com a
modificador del constituent nominal, per poden ser endocntrics, com
baixamar (una mar baixa), o exocntrics, com llargmetratge (una pellcula
de llarg metratge), pocavergonya (una persona amb poca vergonya) o pit-
roig (un ocell amb el pit roig).
f) Finalment, sn endocntrics els composts subordinants amb
lestructura [N prep N] on el segon constituent nominal modifica el
primer per mitj de la preposici, com en maldecap.
38.2.1.2. Els composts adjectivals sn endocntrics, i per tant consten
almenys dun constituent adjectival o dun participi que funciona com a
nucli:
Taula 38.3:
Composts propis adjectivals
tipus categories exemples
coordinant Adj Adj sordmut, grecollat
N Adj camallarg
N Part palplantat
endocntric
subordinant Adj Part nouvingut
Adv Adj mals
Adv Part benvolgut
a) Els composts amb dos constituents adjectivals sn coordinants i tenen

un significat que, segons els casos, equival a la suma o a la intersecci
del significat dels dos constituents: sordmut (que s sord i mut alhora),
sud-oest (que es troba situat entre el sud i loest), grecorom (que t
aspectes de la cultura grega i de la romana).
OBSERVACI: Alguns dels composts coordinants es formen a la manera culta
(v. 38.2.2.2.c) i el primer constituent pren una vocal denlla, generalment -o
(grecorom, valencianocatal) i, espordicament, i (clarivident). Els composts
amb -o que no estan lexicalitzats sescriuen en certs casos amb guionet
(v. 5.3.i).
b) Les altres classes de composts sn subordinants i consten dun

primer constituent (nominal, adverbial o adjectival) que modifica el
constituent adjectival o el participi que funciona com a nucli: camallarg
(llarg de cama), benparlat (que parla b), noucasat (casat de fa poc).
38.2.1.3. Tots els composts verbals sn endocntrics i subordinants;
consegentment, estan integrats per un constituent verbal que funciona
com a nucli del compost i dun altre constituent anteposat que funciona
com a complement directe (si s nominal) o com a circumstancial (si s
adjectival o adverbial):
357
Taula 38.4:
Composts propis verbals
tipus categories exemples
NV pelmudar, aiguabatre
subordinant
Adj V carvendre,
i endocntric
Adv V malvendre, menysprear
38.2.1.4. A diferncia dels altres composts, els adverbials sn molt

limitats i provenen de processos de lexicalitzaci. Es tracta de composts
del tipus: aleshores, alhora, mentrestant, sobretot, tampoc, etc.
38.2.2. La composici culta

38.2.2.1. La composici culta es diferencia de la composici prpia
perqu els constituents del compost provenen de paraules gregues o
llatines. Generalment els dos constituents combinats pertanyen a la
mateixa llengua, el llat o el grec, per en alguns casos es combinen
formes de llenges diferents. En el primer cas es parla de composts
homogenis, i en el segon, de composts heterogenis:
Taula 38.5:
Composici culta
classe origen dels constituents exemples
[grec + grec] filantrop, atmosfera, hidrofbia
compost homogeni
[llat + llat] arboricultura, plurilinge
[grec + llat] electromotor, autombil
compost heterogeni
[llat + grec] decmetre, metallrgia
Notem, a ms, que en certs casos es combinen formes cultes amb

formes patrimonials, com ocorre, per exemple, en hidroavi.
38.2.2.2. Els composts cultes presenten les caracterstiques segents:
a) Pel fet de procedir de paraules gregues o llatines, els constituents
dels composts no funcionen, en general, com a paraules independents.
s per aix que el primer constituent t un comportament prxim als
prefixos, i en conseqncia rep el nom de forma prefixada, i el segon,
un comportament prxim als sufixos, i per tant rep el nom de forma
sufixada. Amb tot, en algun cas, les formes prefixades es poden convertir
en paraules independents per mitj de processos de truncament
(v. 38.4.2). Aix, per exemple, s el que sha produt en el cas de auto
o tele, que provenen del truncament dels composts autombil i televisi,
respectivament.
OBSERVACI: Notem que, a partir de la paraula truncada, tamb es poden
formar nous composts. s per aix que tele- t dos significats. Duna
banda, letimolgic, que respon al significat de la paraula grega telos a
distncia, que apareix en mots com telecontrol (control a distncia), televisi
(transmissi a distncia dimatges en moviment i so), etc. Daltra banda, a
ms del significat etimolgic, tamb t el significat de televisi, procedent del
truncament, que apareix en paraules com telenotcies (notcies retransmeses
per televisi) o teleaddicte (addicte a la televisi). Per a diferenciar els dos
significats, hi ha autors que utilitzen el terme de prefixoide per a referir-se als
358
constituents que provenen del truncament, i reserven el terme forma prefixada

per als que provenen directament del llat o el grec. La distinci, amb tot, s
poc rendible, i es pot parlar en els dos casos de formes prefixades.
b) Entre els dos constituents del compost sestablix una relaci de

complementaci i, en general, el primer es comporta com a modificador
del segon, que actua com a nucli. Aix, un barmetre s un aparell que
mesura (-metre) la pressi atmosfrica (baro-) i un bileg o biloga un
especialista (-leg o -loga) que estudia els ssers vius (bio-).
c) El primer constituent del compost pren sovint una vocal denlla.
Majoritriament es tracta de la vocal o (electromotor), per en alguns
casos tamb susa la i (homicidi, uniforme).
d) Per mitj de la composici culta es formen fonamentalment noms.
Juntament amb els noms, hi ha tamb adjectius que, sense ser
prpiament cultismes, es formen a la manera culta, com ara grecorom.
38.3. La composici sintagmtica

Els composts sintagmtics tenen, com sha indicat, la forma dun
sintagma, i la flexi, si nhi ha, recau sobre el primer constituent o sobre
tots, si concorden entre ells:
tauleta de nit / tauletes de nit
gurdia civil / gurdies civils
La diferncia entre un compost sintagmtic i un verdader sintagma es
troba en el grau de fixaci i de lexicalitzaci del primer, enfront de la
variaci lliure i la transparncia semntica del segon. Comparem, per
exemple, el sintagma taula de ferro i el compost sintagmtic tauleta de
nit. En el primer cas, els constituents no apareixen fixats i s possible
inserir entre ells altres paraules (taula cara de ferro, taula de fusta i ferro),
per en el segon cas no (no sn possibles tauleta cara de nit o tauleta de
dia i nit); en el primer cas, a ms, el significat del conjunt sobt a partir
del significat dels constituents, per en el segon cas el significat s
idiosincrtic i no equival a la suma dels significats dels constituents.
38.3.1. Els composts sintagmtics nominals responen a les classes i

estructures segents:
Taula 38.6:
Composts sintagmtics nominals
tipus estructura exemples
NN alcalde president, tinent coronel
coordinant
N conj N moros i cristians, punt i coma
NN ciutat dormitori, cami cisterna
N Adj muntanya russa, clau anglesa
Adj N baixa tensi, belles arts
subordinant
QN primera m, tercera edat
N Prep N bra de gitano, tauleta de nit, caf amb llet
N Prep Inf camisa de dormir, mquina descriure
359
a) La majoria dels composts sintagmtics nominals consten dun

substantiu que funciona com a nucli i que rep la modificaci dun adjectiu
(gurdia civil), dun quantificador (primer ministre) o dun altre substantiu
o un infinitiu precedits de preposici (ull de poll, mquina descriure). En
estos casos, la flexi recau sobre el substantiu i sobre el modificador en
aquells casos que admeten la concordana (gurdia civil / gurdies civils,
ull de poll / ulls de poll).
b) Els composts amb lestructura [N N] poden ser coordinants o
subordinants. En el primer cas, entre els dos constituents sestablix
una relaci additiva, i la flexi recau en els dos constituents: magistrat
jutge / magistrada jutgessa, magistrats jutges / magistrades jutgesses.
En el segon cas, el segon constituent es comporta com a modificador
del primer, que s el que admet la flexi: el compost hora punta, per
exemple, presenta la forma plural hores punta i fa referncia a una hora
de mxima intensitat de trnsit, de consum elctric, etc.
38.3.2. Els composts sintagmtics adjectivals sn sempre subordinants i

responen a les classes i estructures segents:
Taula 38.7:
Composts sintagmtics adjectivals
Adj Adj groc verds
endocntric Adj N blau cel
subordinant
Adj prep N / Inf curt denteniment, bo de pelar
exocntric N Adj gat vell
a) Els composts subordinants endocntrics tenen com a primer

constituent un adjectiu que rep la modificaci del segon constituent, que
pot ser un altre adjectiu (groc verds groc que tira a verd), un substantiu
(blau cel blau semblant al del cel) o un substantiu o un infinitiu precedit
de preposici (curt denteniment, bo de pelar).
b) Els composts subordinants exocntrics, finalment, tenen lestructura
[N Adj] i susen per a qualificar metafricament persones: s un gat vell.
38.3.3. Els composts sintagmtics verbals responen a les classes i

estructures segents:
Taula 38.8:
Composts sintagmtics verbals
VV deixar-se anar
VN tancar caixa
subordinant V prep N posar en escena
V Adj deixar amarg
V Adv fer tard
Lestructura i les relacions establides entre els constituents dels

composts s semblant a la dels grups verbals; concretament,
lestructura pot ser semblant a la duna perfrasi verbal (deixar-se
360
anar), a la dun verb seguit dun complement directe (tancar caixa), dun
complement preposicional (posar en escena), dun complement predicatiu
(deixar amarg) o dun complement circumstancial (fer tard).
38.4. Altres processos de formaci de mots
38.4.1. La reduplicaci
La reduplicaci s un tipus de composici en qu es combinen dos
constituents parcialment o totalment iguals que, en general, no existixen
com a paraules independents. La reduplicaci s total si els dos
constituents sn iguals i parcial si varia la vocal tnica:
Taula 38.9:
Reduplicaci total i parcial
classe exemples
reduplicaci total xiu-xiu, mull-mull, nyam-nyam
reduplicaci parcial xino-xano (o xano-xano), ziga-zaga, tic-tac
38.4.2. El truncament
El truncament s el procediment invers a la composici, ja que
consistix en la formaci duna nova paraula a partir de la segmentaci
duna paraula, mantenint la categoria lxica i el significat originari. El
truncament t una certa productivitat en dos contexts diferents: en la
formaci dhipocorstics i en lacurtament de composts cultes.
a) En la formaci dhipocorstics, el truncament es pot realitzar
mantenint la part dreta (truncament per la dreta) o lesquerra
(truncament per lesquerra), per la forma ms tradicional i genuna s
la primera:
Taula 38.10:
Classes de truncament
classe exemples
Antoni Toni
truncament per la dreta Antonica Tonica
Ernestina Tina
Montserrat Montse
truncament per lesquerra
Emlia Emi
Des dun punt de vista formal, els hipocorstics formats per truncament
per la dreta mantenen laccent del nom propi originari i solen tindre
dos sllabes. En valenci, de fet, s molt habitual que els masculins
prenguen la marca -o, sense la qual noms tindrien una sllaba: Cento
(de Vicent), Nelo (de Manuel), Voro (de Salvador) i Ximo (de Joaquim).
b) El truncament de composts es dna en paraules que tenen una certa
freqncia ds, i consistix a eliminar el segon constituent del compost.
s el cas de auto (de autombil), rdio (de radiodifusi), zoo (de zoolgic) o
tele (de televisi).
361
38.4.3. La formaci de sigles

La formaci de sigles s un cas especial de truncament, que consistix
en la formaci duna paraula nova a partir de les inicials dun conjunt de
paraules, que sutilitza per a substituir la denominaci que abreugen; per
exemple, la formaci de la sigla IVAM a partir de la denominaci Institut
Valenci dArt Modern. En aquells casos en qu la sigla cont ms duna
lletra inicial per a facilitar-ne la lectura se sol parlar dacrnims, com
ocorre en IVAJ, format a partir de Institut Valenci de la Joventut
(v. 6.3.3, per a una descripci de les principals caracterstiques de les
sigles).
OBSERVACI: En certs casos, les sigles poden arribar a lexicalitzar-se
completament, com ara en lser (Light Amplification by Stimulated Emission
of Radiation), radar (Radio Detecting and Ranging) o sida (Sndrome
dImmunodeficincia Adquirida), i fins i tot poden generar derivats: fase
presida, laserterpia, radarastronomia.
ANNEXOS
364
ABREVIATURES, SMBOLS I SIGLES
a favor de f/ al meu favor m/f

a favor meu f/m al nostre crrec n/c
a favor nostre f/n al nostre compte n/cte
a favor seu f/s al nostre favor n/f
a favor vostre f/v al seu crrec s/c
a la meua orde m/o al seu compte s/cte
a la nostra orde n/o al seu favor s/f
a la vostra orde v/o al vostre crrec v/c
a latenci de a/ al vostre compte v/cte
a lorde de o/ al vostre favor v/f
abans de Crist a. de C., aC alcalde/essa alc.
abans de la nostra era a. de la n. e. alemany al.
abreviatura abrev. lies (a)
abril abr. alimentaci alim.
acadmic/a acad. alimentari alim.
actualitzaci act. altitud alt.
actualitzat/ada act. altura alt.
adaptador/a adapt. alumne/a al.
addicionador/a addic. amb cpia a. c.
addicional add. ambulncia ambul.
adherit/ida adh. ambulatori amb.
addenda add. ampere A
addicional add. ampersand &
adjunt/a adj. amplada ampl.
administraci adm. amplria ampl.
administrador admdor. ampliat/ada ampl.
administradora admdora. amplitude modulation
administratiu admtiu. (modulaci damplitud) AM
administrativa admtiva. anagrama anagr.
advocat/ada adv. anasttic anast.
agent (m. i f.) ag. angls angl.
agost ag. annim an., ann.
agrcola agr. anotador/a anot.
agricultor/a agr. ante meridiem
agricultura agr. (abans del migdia) a. m.
agrnom agrn. anteportada antep.
agronomia agron. antic/iga ant.
agronmic agron. antigament ant.
ajudant/a ajud. antologia ant., antol.
ajuntament aj. apasat apas.
al meu crrec m/c aparcament aparc.
al meu compte m/cte apartament apmt.
365
apartat apt. barri b.

apndix ap. barriada b.
apcrif apcr. base de dades BD
aprenent apnt. batxillerat batx.
aprenenta apnta. Batxillerat Unificat Polivalent BUP
aprovat/ada apr. bibliografia bibliogr.
aproximadament aprox. biblioteca bibl.
aproximat/ada aprox. bit b
apte/a ap. blanc i negre b/n
rab r. bloc bl.
rea a Boletn Oficial del Estado BOE
arqueologia arqueol. bolvar
arqueolgic/a arqueol. (moneda de Veneuela) BOLV
arquitecte arq. butllet butll.
arquitectnic arquit. Butllet Oficial de la Provncia BOP
arquitectura arquit. byte b
arrova @
article art. cada unitat c/u
Assegurana Obligatria caixa alta c. a.
de Viatgers AOV caixa baixa c. b.
assessor/a ass. calefacci calef.
assignatura assign. cami cam.
associaci assoc. candela cd
associaci de vens AV cantonada cant.
associat/ada assoc. capit/ana cpt.
astronomia astr. captol cap.
atentament att. caporal (m. i f.) cpl.
tic t. crrega crr.
atmosfera (unitat fsica) atm carrer c., c/
atmosfera atm. carrer cr.
atmosfric/a atm. carretera ctra.
atto- a cartografia cartogr.
autgraf autgr. cartogrfic/a cartogr.
autombil autom. castell cast.
autopista autop. catal cat.
autor/a aut. catedrtic/a catedr.
autoritat autor. catolicisme catol.
autoritzada autzda. cavall de vapor CV, HP
autoritzat autzat. cementeri cem.
auxiliar (m. i f.) aux. centi- c
avinguda av. centilitre cl
centmetre cm
3
baixada bda. centmetre cbic cm , cc
2
baixos bxs. centmetre quadrat cm
balboa (moneda de Panam) B certificat/ada cert.
barranc bnc. ciclomotor ciclom.
366
cinematografia cin. coordinaci coord.

cinematogrfic cin. coordinador/a coord.
cinqu 5, 5., 5., 5 corona danesa KRD
cinquena 5a, 5a., 5.a, 5a corona islandesa KIS
cintur cint. corona noruega KRN
circa (al voltant de) c., ca. corona sueca KRS
circulaci circul. corporaci corp.
circular (document) C correcci corr.
climatologia climat. corrector/a corr.
climatolgic climat. correus corr.
citat/ada cit. Cos Consular CC
classe cl. Curs dOrientaci
clnica cln. Universitria COU
coautor/a coaut. cursiva curs., cva.
coberta cob.
codi didentificaci fiscal CIF deca- da
codi postal CP decalitre dal
coedici coed. deci- d
coeditat/ada coed. decibel dB
coeditor/a coed. decigram dg
collaborador/a coll. decilitre dl
collecci coll. decmetre dm
collegi coll. decret D
collegi pblic CP decret legislatiu DLEG
columna col. decret llei DL
comarca com. dedicatria ded.
comissaria com. delegaci del.
comentarista com. delegat/ada del.
comissi com. denominaci dorigen DO
comissi de servicis com. de serv. departament dept.
companyia cia. depsit legal dep. leg.
compilador/a comp. derogatori/ria derog.
complementari/ria compl. descrrega descrr.
compositor/a comp. descompte dte.
comptabilitat compt. desembre des.
compte corrent c/c despatx desp.
comunitat de bns CB despesa desp.
conferiu cf. desprs de Crist d. de C., dC
confronteu cf. destinaci dest.
consell cons. destinatari/ria dest.
construcci constr. desviaci desv.
continuaci cont. Diari Oficial de la
continuador/a cont. Generalitat Valenciana DOGV
contractat/ada contr. dibuix dib.
convent convt. diccionari dicc.
convocatria conv. dies data d/d
367
dies factura d/fra cannic dr. can.

dies vista d/v dret civil dr. c.
dijous dj. dret constitucional dr. const.
dilluns dl. dret laboral dr. lab.
dimarts dt. dret mercantil dr. m.
dimecres dc. dret natural dr. n.
dinar (moneda del Iemen) SA dret poltic dr. pol.
dinar algeri DA dret processal dr. proc.
dinar de Kuwait KD dreta dta.
dinar iraqui DIK duplicat/ada dupl.
dinar jord DJO
dinar tunisi DTU economia econ.
diploma dipl. edici ed.
direcci dir. edici ampliada ed. ampl.
direcci general DG edici augmentada ed. augm.
directiu/iva dir. edici corregida ed. corr.
director/a dir. edici revisada ed. rev.
director/a general dir. gral. editat ed.
dirhem (moneda del Marroc) DH editor/a ed.
disminut/da dism. editorial ed.
dispensari disp. educaci educ.
disposici disp. Educaci General Bsica EGB
dissabte ds. Educaci Secundria
distncia dist. Obligatria ESO
districte distr. efecte e/
diumenge dg. efecte a cobrar e/c
divendres dv. efecte a pagar e/p
divisi div. efectiu ef.
doctor Dr. el meu gir m/g
doctora Dra. el meu tal m/t
document doc. el meu xec m/x
document nacional didentitat DNI el nostre gir n/g
dlar australi $A el nostre tal n/t
dlar canadenc $CAN el nostre xec n/x
dlar de Barbados EC$ Eminentssim Senyor Emm. Sr.
dlar de Guyana $G Eminentssima Senyora Emma. Sra.
dlar de les Bahames B$ empresa empr.
dlar de Singapur S$ empresa de treball temporal ETT
dlar de Taiwan NT$ empresarial empr.,
dlar de Trinitat i Tobago TT$ empres.
dlar nord-americ $, $USA en funcions e. f.
dracma en m e. m.
(antiga moneda de Grcia) DR enciclopdia enc.
drecera drec. ensenyana / ensenyament ens., enseny.
dret dr. entitat ent.
dret administratiu dr. a. dret entrada entr.
368
entresl entl. fascicle fasc.

epleg ep. favor f/
epgraf febrer febr.
epstola ep. ferrocarril FC
escala esc. festiu fest.
escena esc. figura fig.
escola esc. finances fin.
escola tcnica superior ETS finca fca.
escola universitria EU fira internacional FI
escut (antiga moneda de fsica fs.
Portugal) ESC flor (antiga moneda
esglsia esgl. dels Pasos Baixos) FL
espanyol esp. foli f.
especialment esp. fonogrfic fonogr.
especficament espf. forestal for.
esquerre/a esq. forint (moneda dHongria) FOR
est E Formaci Professional FP
estaci est. fotografia fot.
estacionament estac. franc belga FB
Estats Units dAmrica EUA franc fbrica f. f.
estereoradian sr franc francs FF
est-nord-est ENE franc luxemburgus FLUX
estrofa estr. franc sus FS
est-sud-est ESE francs fr.
et alii (i altres) et al. franqueig a destinaci FD
etctera etc. free on board (franc a bord) f. o. b.
euro 2 freqncia modulada FM
exa- E full f.
Excellncia E. fundaci fund.
Excellent Senyor Exc. Sr. funicular fun.
Excellent Senyora Exc. Sra. furgoneta furg.
Excellentssim Senyor Excm. Sr.
Excellentssima Senyora Excma. Sra. gallec gall.
excepci exc. garantia gar.
excepte exc. gener gen.
exemple ex. general gral.
expedici exped. generalment gen.
expedidor/a expd. geografia geogr.
expedient exp. geometria geom.
exposici exp. giga- G
extensi ext. gigabyte Gb
exterior ext. gir postal GP
gir telegrfic GT
facsmil facs. glossari gl., gloss.
factura fra. govern gov.
facultat fac. grfic grf.
369
gram g Impost sobre Activitats

gran vitesse (alta velocitat) g. v. Econmiques IAE
grau (geometria) Impost sobre Bns Immobles IBI
grau centgrad (o Celsius) C Impost sobre el Valor Afegit IVA
grau Fahrenheit F Impost sobre la Renda
grau Kelvin K de les Persones Fsiques IRPF
grau Raumur R impremta impr.
gravat grav. imprs/esa impr.
guaran impressi impr.
(moneda del Paraguai) G incomplet inc., incompl.
Gurdia Civil GC incorporat/ada inc.
Gurdia Urbana GU incunable inc.
ndex nd.
habitaci hab. ndex de preus al consum IPC
habitant per indstria ind.
2
quilmetre quadrat h/km inferior inf.
habitants h. informaci inf.
habitualment habit. informtica inform.
hectrea ha informe inf.
hecto- h Inspecci Tcnica de Vehicles ITV
hectogram hg inspector/a insp.
hectolitre hl institut inst.
hectmetre hm institut densenyana
hertz Hz secundria IES
Honorable Senyor Hble. Sr., H. Sr. institut de batxillerat IB
Honorable Senyora Hble. Sra., H. Sra. institut de formaci
hora h professional IFP
hospital hosp. instrucci (document) I
hotel H insuficient ins.
huit 8, 8., 8., 8 intendent/a int.
huitena 8a, 8a., 8.a, 8a intendent/a major int. m.
inters int.
ibdem ib., ibd. inter/ina int.
id est (s a dir) i. e. interior int.
dem d. internacional internac.
ien (moneda del Jap) introducci intr.
illustraci ill. itali it.
illustrador/a ill. itinerari it.
illustrat/ada ill.
Illustre Senyor Illtre. Sr., I. Sr. joule J
Illustre Senyora Illtre. Sra., I. Sra. juliol jul.
Illustrssim Senyor Illm. Sr., Im. Sr. junta de govern j. de gov.
Illustrssima Senyora Illma. Sra., junta directiva j. dir.
Ima. Sra. jurdic/a jur.
import imp. jurisprudncia jurispr.
impost impt. justcia just.
370
jutjat de primera instncia j. de 1a inst. Llei dEnjudiciament

Criminal LECr
kelvin K Llei de Rgim Jurdic de les
kilo- k Administracions Pbliques
kilobyte kb i del Procediment
kilogram kg Administratiu Com LRJPAC
kilohertz kHz Llei orgnica LO
kilojoule kJ lletra de canvi l/
kilolitre kl, kL lletra de crdit l/cr
kilmetre km lletra meua l/m
kilmetre per hora km/h lletra nostra l/n
kilmetre per segon km/s lletra seua l/s
kilmetre quadrat km2 lletra vostra l/v
kilovolt kV llicenciat/ada llic.
kilovoltampere kVA lligall llig.
kilowatt kW lliura egpcia EG
kilowatt hora kWh lliura esterlina (moneda
de la Gran Bretanya)
la meua factura m/fra lliura irlandesa IR
la meua lletra m/l lliura israeliana IS
la meua remesa m/r lliura libanesa LIB
la nostra factura n/fra lliura sria SYR
la nostra lletra n/l lliura sudanesa S
la nostra remesa n/r loco citato (lloc citat) loc. cit.
la seua factura s/fra logaritme log
la seua lletra s/l longitud long., l
la seua remesa s/r
la vostra factura v/fra Magnfic Senyor Mgfc. Sr.
la vostra lletra v/l Magnfica Senyora Mgfca. Sra.
la vostra remesa v/r majscula maj.
laborable lab. marc (antiga moneda
lmina lm. dAlemanya) DM
lek (moneda dAlbnia) LEK marc finlands (antiga
lempira (moneda dHondures) L moneda de Finlndia) MF
leu (moneda de Romania) LEI matemtiques mat.
lev (moneda de Bulgria) LVA mxim/a mx.
limitada ltda. mecanografiat mecanogr.
limitat ltat. mega- M
lnia ln. megabyte Mb
liquidaci liquid. megahertz MHz
lira (antiga moneda dItlia). LIT mercaderia merc.
lira turca TQ mercantil merc.
litografia litogr. mesos data m/d
litre l, L mesos terme m/t
llei L mesos vista m/v
Llei dEnjudiciament Civil LEC metre m
371
metre cbic m3 nostra ntra.

metre per segon m/s nostre ntre.
metre quadrat m2 nota n.
micro- nota bene (observa b) n. b., NB
mili M nota de lautor/a n. de la.
millsim/a mill. nota de la compiladora n. de la c.
milli- m nota de la redacci n. de la r.
milligram mg nota de la traductora n. de la t.
millilitre ml, mL nota de leditor/a n. de le.
millmetre mm nota del compilador n. del c.
mnim/a mn. nota del traductor n. del t.
minscula min. notable not.
minusvlid/a minusv. nov 9, 9., 9., 9
minut (geometria) ' novena 9a, 9a., 9.a, 9a
minut (temps) min novembre nov.
model mod. numerat/ada num.
modificaci mod. nmero nm., n.
modulaci damplitud AM nmero dafiliaci a la
Molt Honorable Senyor M. Hble. Sr., Seguretat Social NASS
M. H. Sr. nmero ddentificaci fiscal NIF
Molt Honorable Senyora M. Hble. Sra.,
M. H. Sra. obligatori oblig.
Molt Illustre Senyor M. Illtre. Sr., observaci obs.
M. I. Sr. octau 8u, 8u., 8.u, 8u
Molt Illustre Senyora M. Illtre. Sra., octava 8a, 8a., 8.a, 8a
M. I. Sra. octubre oct.
monestir mtir. oest O, W
monsenyor Mons. oest-nord-oest ONO, WNW
monument mon. oest-sud-oest OSO, WSW
municipal mpal. oficial of.
museu mus. ona pesquera OP
ones curtes SW
nacional nac. ones mitjanes MW
nano- n opus citatum (obra citada) op. cit.
negatiu neg. opuscle op.
negociat neg. orde (document) O
negreta negr. orde de pagament OP
nombre nre. orde ministerial OM
nominal nom. organitzaci no
nominatiu nom. governamental ONG
nord N original orig.
nord-est NE
nord-nord-est NNE pagament pag.
nord-nord-oest NNO, NNW pagament immediat p. i.
nord-oest NO, NW pagar p/
nosaltres nos. pgina p., pg.
372
paquet paq. positiu pos.

parada par. post meridiem
pargraf (desprs del migdia) p. m.
parcella parc. post scriptum
participi passat p. p. (desprs de lescrit) p. s., PS
particular part. postdata p. d., PD
partida part. potncia P
passads pds. prefaci pref.
passat pt. prefectura pref.
passatge ptge. preferncia prefer.
passeig pg. preliminars prel.
pavell pav. presentaci pres.
per absncia p. a., p. abs. president/a pres.
per autoritzaci p. a., p. aut. pressi p
per cent % preu de venda al pblic PVP
per compte de p/c prevere Pvre.
per delegaci p. d. primer 1r, 1r., 1.r, 1r
per exemple p. e., p. ex. primera 1a, 1a., 1.a, 1a
per extensi p. ext. principal pral.
per favor p. f. principalment princ.
per mil principi princ.
per orde p. o. prioritat prior.
per poder p. p. problema probl.
pergam perg. procedncia proc.
pes brut p. b., PB producte prod.
pes net p. n., PN producte interior brut PIB
peso colombi $COL producte nacional brut PNB
peso cub $CU producte nacional net PNN
peso mexic $MEX professi prof.
peso uruguai $UR professor/a prof.
peso xil $CH programa progr.
pesseta pta., PTA prohibit/ida proh.
peta- P prleg prl.
pico- p proppassada ppda.
plaa pl. proppassat ppt.
planta pl. propvinent pvt.
plural pl. protocol protoc.
poblaci pobl. protocollari protoc.
policia militar PM provncia prov.
policia naval PN prxim/a prx.
polgon pol. prximament prx.
popular pop. pseudnim pseud.
porta pta. publicaci publ.
portada port. pujada pda.
portal ptal. punt quilomtric PK, PQ
portugus port.
373
quadro quad. reglament regl.

quadruplicat quadr., reial decret RD
quadrupl. reial decret legislatiu RDLEG
qualitat qual. reial decret llei RDL
quantitat quant. reimpressi reimpr.
quart 4t, 4t., 4.t, 4t remitent rnt.
quarta 4a, 4a., 4.a, 4a reproducci reprod.
quetzal (moneda de reservada rvda.
Guatemala) Q reservat rvat.
quilo- k resoluci R
quilobyte kb respectivament resp.
quilogram kg reverend/a Rev.
quilohertz kHz Reverendssim Senyor Rvdm. Sr.
quilojoule kJ Reverendssima Senyora Rvdma. Sr.
quilolitre kl, kL revisat/ada rev.
quilmetre km revista rev.
quilmetre per hora km/h revoluci r
quilmetre per segon km/s revolucions per minut rpm
quilmetre quadrat km2 riera ra.
quilovolt kV ronda rda.
quilovoltampere kVA ruble (moneda de Rssia) RBL
quilowatt kW rupia de Maurici R
quilowatt hora kWh rupia de Nepal NR
quint 5t, 5t., 5.t, 5t rupia de Pakistan RUPP
quinta 5a, 5a., 5.a, 5a rupia de Sri Lanka Re
quintar q rupia dIndonsia Rp
quintuplicat quint. rupia ndia RUPI
radian rad Sa Santedat S. S.

rambla rbla. sagrada sgda.
rand (moneda de la sagrat sgt.
Repblica de Sud-frica) R salvat error o omissi s. e. o o.
recopilador/a rec., recop. sant St.
redacci red. santa Sta.
redactor/a red. secci secc.
redona red., rna. secretari/ria secr.
reedici reed. secretaria secr.
reeditat/ada reedit. segle s.
referncia ref. segon (geometria) "
referncia meua r/m segon (temps) s
referncia nostra r/n segon 2n, 2n., 2.n, 2n
referncia vostra r/v segona 2a, 2a., 2.a, 2a
refonedor/a ref. segons model s/m
reformat/ada reform. segons mostra s/m
regi reg. segent s., seg.
registre reg. selecci sel.
374
sense data s/d subttol subt.

sense despeses s/desp sucre
sense nmero s/n (moneda de lEquador) SUC, S/
sentncia S sud S
senyor Sr. sud-est SE
senyora Sra. sud-oest SO, SW
sptim 7m, 7m., sud-sud-est SSE
7.m, 7m sud-sud-oest SSO, SSW
sptima 7a, 7a., 7.a, 7a suficient suf.
sergent sgt. sumari sum.
sergenta sgta. superfcie S
srie sr. superintendent/a supt.
servici / servei serv. superior sup.
Servici Nacional suplement supl.
(o franqucia de correu) SN suplent (m. i f.) supl.
servici pblic SP suspensi susp.
set 7, 7., 7., 7
setembre set. tal t/
setena 7a, 7a., 7.a, 7a tant per cent %
sext 6t, 6t., 6.t, 6t tant per mil
sexta 6a, 6a., 6.a, 6a tarifa t.
signatura sign. tarifa corrent t. c.
smbol smb. tarifa especial t. e.
sine anno (any dedici tarifa general t. g.
desconegut) s. a. taxa anual equivalent TAE
sine loco (lloc de tcnic/a tcn.
publicaci desconegut) s. l. telfon tel.
sine nomine telegrama telegr.
(autor desconegut) s. n. televisi TV
singular sing. temperatura T
sis 6, 6., 6., 6 tera- T
sisena 6a, 6a., 6.a, 6a tercer 3r, 3r., 3.r, 3r
sobre vag s/v tercera 3a, 3a., 3.a, 3a
sobretic s/t terme municipal t. m., TM
societat soc. text refs t. r., TR
societat annima SA tipografia tip., tipogr.
societat civil privada SCP ttol tt.
societat cooperativa SCOOP titular (m. i f.) tit.
societat de garanties tom t.
recproques SGR tona t
societat en comandita SC tona mtrica tm
societat limitada SL total tot.
societat regular collectiva SRC traducci trad.
sol (moneda del Per) SOL traductor/a trad.
soluci sol. tradut/da trad.
sub voce (en lentrada) s. v. transcripci transcr.
375
transcriptor/a transcr. vinyeta viny.

transferncia transf. visibilitat visib.
transitori/ria trans. vist i plau v. i p.
transport transp. vocabulari vocab.
travessera trav. volt V
travessia trv. volum vol.
tribunal trib. vosaltres vos.
triplicat tripl.
turisme tur. watt W
weber Wb
Uni Europea UE
unitat u. xec x.
unitat monetria u. m. xling
universitari/ria univ. (antiga moneda dustria) SCH
universitat univ.
Universitat dAlacant UA zloty (moneda de Polnia) ZL
Universitat de Valncia UV zona z
Universitat Jaume I UJI
Universitat Miguel Hernndez UMH
Universitat Nacional
dEducaci a Distncia UNED
Universitat
Politcnica de Valncia UPV
urbanitzaci urb.
urgncia urg.
valenci val.
valor v/
vegeu v., veg.
vegeu tamb v. t.
vehicle veh.
velocitat vel.
velocitat lineal v
venciment venc.
venedor ven.
verbi gratia (per exemple) v. gr.
versaleta vers.
versicle v.
via v.
viaducte viad.
vianant vian.
viceversa vv.
vide o videte (vegeu) vid., v.
vigilant (m. i f.) vig.
vigilat/ada vig.
vinent vnt.
376
ELS GENTILICIS VALENCIANS
Tot seguit es presenten les formes dels gentilicis corresponents

als habitants de tots els municipis valencians, aix com la grafia i la
pronunciaci del nom destos municipis.
Davant de lexistncia duna gran varietat de formes per a designar els
habitants dun mateix poble, es va demanar el parer dels ajuntaments
sobre la forma fixada provisionalment per a la seua poblaci. Les
respostes obtingudes han ajudat a la fixaci de les formes que apareixen
en esta obra. Seria una satisfacci per a tots que les solucions adoptades
es consolidaren en els usos pblics.
Com a criteri general, per a evitar inseguretats en ls de la llengua, sha
procurat donar una forma nica de cada gentilici. En alguns casos, amb
tot, pel fet de tractar-se de variants molt usades, sha incls una doble
forma.
377
gentilici municipi
ademusser, ademussera Adems (el Rac dAdems)
adorer, adorera Ador [] (la Safor)
agoster, agostera Agost [] (lAlacant)
agres, agresana Agres (el Comtat)
agullent, agullentina Agullent [] (la Vall dAlbaida)
aiel, aielina Aielo de Rugat [] (la Vall dAlbaida)
aieloner, aielonera Aielo de Malferit [] (la Vall dAlbaida)
aiger, aigera Aiges (lAlacant)
anenc, anenca An (la Plana Baixa)
aiod, aiodana || aioder, aiodera Aider (lAlt Millars)
aior, aiorina Aiora [] (la Vall de Cofrents-Aiora)
alacant, alacantina Alacant (lAlacant)
alaquaser, alaquasera Alaqus (lHorta)
albaid, albaidina Albaida (la Vall dAlbaida)
albalat, albalatana Albalat dels Sorells [] (lHorta)
albalatenc, albalatenca Albalat de la Ribera [] (la Ribera Baixa)
albalatenc, albalatenca Albalat dels Tarongers [] (el Camp de Morvedre)
albalenc, albalenca Albal (lHorta)
albater, albaterana Albatera [] (el Baix Segura)
alberiquer, alberiquera
|| alberiqueny, alberiquenya Alberic (la Ribera Alta)
albocass, albocassina Albocsser (lAlt Maestrat)
alborager, alboragera Alboraig (la Foia de Bunyol)
alboraier, alboraiera Alboraia (lHorta)
albuixequer, albuixequera Albuixec [] (lHorta)
alcalal, alcalalina Alcalal (la Marina Alta)
alcalaner, alcalanera Vall dAlcal, la (la Marina Alta)
alcanter, alcanterina Alcntera de Xquer (la Ribera Alta)
alcasser, alcassera Alcsser (lHorta)
alcoi, alcoiana Alcoi [] (lAlcoi)
alcolej, alcolejana Alcoleja [] (el Comtat)
alcor, alcorina Alcora, l [] (lAlcalatn)
alcosser, alcosserina Alcosser de Planes [] (el Comtat)
alcubl, alcublana Alcubles, les (els Serrans)
alcudi, alcudiana Alcdia de Crespins, l (la Costera)
alcudi, alcudiana Alcdia de Veo, l [] (la Plana Baixa)
alcudi, alcudiana Alcdia, l (la Ribera Alta)
aldaier, aldaiera Aldaia (lHorta)
alfafarenc, alfafarenca Alfafar (lHorta)
alfafarenc, alfafarenca Alfafara (el Comtat)
alfarb, alfarbina Alfarb (la Ribera Alta)
alfarenc, alfarenca Alfara dAlgmia (el Camp de Morvedre)
alfarer, alfarera Alfara del Patriarca (lHorta)
alfarrasiner, alfarrasinera Alfarras (la Vall dAlbaida)
alfass, alfassina Alfs del Pi, l (la Marina Baixa)
378
alfauirenc, alfauirenca Alfauir (la Safor)

alfondeguiller, alfondeguillera
|| fondeguiller, fondeguillera Alfondeguilla (la Plana Baixa)
alforiner, alforinera Fontanars dels Alforins (la Vall dAlbaida)
algarenc, algarenca
|| algareny, algarenya Algar de Palncia (el Camp de Morvedre)
algemesinenc, algemesinenca Algemes (la Ribera Alta)
algimi, algimiana Algmia dAlfara (el Camp de Morvedre)
algimi, algimiana Algmia dAlmonesir (lAlt Palncia)
alginet, alginetina Alginet [] (la Ribera Alta)
algorf, algorfina Algorfa [] (el Baix Segura)
alguenyer, alguenyera Alguenya, l [] (el Vinalop Mitj)
almasser, almasserina Almssera (lHorta)
almassor, almassorina Almassora [] (la Plana Alta)
almedix, almedixana Almedxer (lAlt Palncia)
almenarenc, almenarenca Almenara (la Plana Baixa)
almiserat, almiseratina Almiser (la Safor)
almoiner, almoinera Almoines [] (la Safor)
almoradienc, almoradienca Almorad (el Baix Segura)
almudainer, almudainera Almudaina (el Comtat)
almussafenc, almussafenca
|| almussafeny, almussafenya Almussafes (la Ribera Baixa)
alpont, alpontina Alpont [] (els Serrans)
alqueri, alqueriana Alqueria de la Comtessa, l [] (la Safor)
alquerier, alqueriera Alqueria dAsnar, l (el Comtat)
alquerier, alqueriera Alqueries, les (la Plana Baixa)
alte, alteana Altea [] (la Marina Baixa)
altur, alturana Altura (lAlt Palncia)
alzirenc, alzirenca
|| alzireny, alzirenya Alzira (la Ribera Alta)
andill, andillana Andilla (els Serrans)
anner, annera Anna (la Canal de Navarrs)
antell, antellana Antella [] (la Ribera Alta)
aranyeler, aranyelera Aranyel [] (lAlt Millars)
arenc, arenca Ares del Maestrat (lAlt Maestrat)
ares, aresana Aras de los Olmos [] (els Serrans)
argelet, argeletana Argeleta [] (lAlt Millars)
artanenc, artanenca Artana (la Plana Baixa)
aspenc, aspenca Asp (el Vinalop Mitj)
assuever, assuevera Assuvar (lAlt Palncia)
atzenet, atzenetina Atzeneta dAlbaida [] (la Vall dAlbaida)
atzenet, atzenetina Atzeneta del Maestrat [] (lAlcalatn)
atzubi, atzubiana Atzbia, l (la Marina Alta)
baloner, balonera Balones [] (el Comtat)
banyer, banyerina
|| banyerut, banyeruda Banyeres de Mariola [baRez de maRila] (lAlcoi)
379
barraquer, barraquera Barraques (lAlt Palncia)

barxer, barxera Barx [bRtS] (la Safor)
barxet, barxetana Barxeta [] (la Costera)
begiss, begissana Begs (lAlt Palncia)
belgid, belgidana Blgida (la Vall dAlbaida)
belloqu, belloquina Bell-lloc [] (la Plana Alta)
bellreguard, bellreguardina Bellreguard (la Safor)
bellusser, bellussera Bells (la Vall dAlbaida)
benafer, benafera Benafer [] (lAlt Palncia)
benafiguer, benafiguera Benafigos (lAlcalatn)
benaguasiler, benaguasilera Benaguasil (el Camp de Tria)
benaixever, benaixevera Benaixeve [] (els Serrans)
benasauer, benasauera Benasau (el Comtat)
benassalenc, benassalenca Benassal (lAlt Maestrat)
benaviter, benavitera Benavites (el Camp de Morvedre)
beneixamer, beneixamera Beneixama (lAlt Vinalop)
beneixider, beneixidera Beneixida (la Ribera Alta)
benejussenc, benejussenca Benejsser (el Baix Segura)
benetuss, benetussina Benetsser (lHorta)
benferr, benferrina Benferri [] (el Baix Segura)
beniarbeg, beniarbegina Beniarbeig [] (la Marina Alta)
beniarder, beniardera Beniard (la Marina Baixa)
beniarjoter, beniarjotera Beniarj (la Safor)
beniarres, beniarresina Beniarrs (el Comtat)
beniatjar, beniatjarina Beniatjar (la Vall dAlbaida)
benicarlando, benicarlanda Benicarl (el Baix Maestrat)
benicassut, benicassuda Benicssim (la Plana Alta)
benicolet, benicoletana Benicolet [] (la Vall dAlbaida)
benicullenc, benicullenca Benicull de Xquer (la Ribera Baixa)
benidolej, benidolejana Benidoleig [] (la Marina Alta)
benidormer, benidormera Benidorm [] (la Marina Baixa)
benifaioner, benifaionera Benifai (la Ribera Alta)
benifairenc, benifairenca Benifair de les Valls (el Camp de Morvedre)
benifaironer, benifaironera Benifair de la Valldigna (la Safor)
benifallimer, benifallimera Benifallim (lAlcoi)
benifater, benifatera Benifato (la Marina Baixa)
beniflater, beniflatera Benifl (la Safor)
benigan, beniganina Benignim (la Vall dAlbaida)
benigembler, benigemblera Benigembla [] (la Marina Alta)
benijofarer, benijofarera Benijfar (el Baix Segura)
benillober, benillobera Benilloba [] (el Comtat)
benilluper, benillupera Benillup (el Comtat)
benimantellut, benimantelluda Benimantell [] (la Marina Baixa)
benimarfuller, benimarfullera Benimarfull (el Comtat)
benimassoter, benimassotera Benimassot [] (el Comtat)
benimel, benimelina Benimeli [] (la Marina Alta)
380
benimod, benimodina Benimodo [] (la Ribera Alta)

benimusler, benimuslera Benimuslem [] (la Ribera Alta)
beniparrell, beniparrellina Beniparrell [] (lHorta)
benirredr, benirredrana Benirredr (la Safor)
benissaner, benissanera Benissan (el Camp de Tria)
benisser, benissera Benissa (la Marina Alta)
benissod, benissodana Benissoda [] (la Vall dAlbaida)
benissuer, benissuerana Benissuera [] (la Vall dAlbaida)
beter, beterana Btera (el Camp de Tria)
betxinenc, betxinenca Betx (la Plana Baixa)
biarenc, biarenca || biarut, biaruda Biar (lAlt Vinalop)
bicorb, bicorbina Bicorb [] (la Canal de Navarrs)
bigastrenc, bigastrenca Bigastre (el Baix Segura)
bocairent, bocairentina Bocairent [] (la Vall dAlbaida)
bolbait, bolbaitina Bolbait (la Canal de Navarrs)
boluller, bolullera Bolulla (la Marina Baixa)
bonrepos, bonreposina Bonreps i Mirambell [] (lHorta)
borrianenc, borrianenca Borriana (la Plana Baixa)
borriolenc, borriolenca Borriol [] (la Plana Alta)
bufalit, bufalitana Bufali (la Vall dAlbaida)
bugarrenc, bugarrenca Bugarra (els Serrans)
bunyolenc, bunyolenca Bunyol [] (la Foia de Bunyol)
burjassoter, burjassotera Burjassot [] (lHorta)
busoter, busotera Busot [] (lAlacant)
cabanyut, cabanyuda Cabanes (la Plana Alta)
calij, calijona Clig (el Baix Maestrat)
calles, callesana Calles (els Serrans)
callos, callosina Callosa den Sarri [] (la Marina Baixa)
callos, callosina Callosa de Segura [] (el Baix Segura)
calp, calpina Calp (la Marina Alta)
campeller, campellera Campello, el [] (lAlacant)
camporrutenc, camporrutenca Camporrobles [] (la Plana dUtiel-Requena)
canal, canalina Canals (la Costera)
caneter, canetera Canet den Berenguer [kand dem beReNgR]
(el Camp de Morvedre)
caneter, canetera Canet lo Roig [kand lo rt] (el Baix Maestrat)
canyut, canyuda Canyada, la (lAlt Vinalop)
carcaixent, carcaixentina Carcaixent [] (la Ribera Alta)
carcer, carcerina Crcer (la Ribera Alta)
carlet, carletina Carlet [] (la Ribera Alta)
carricol, carricolina Carrcola (la Vall dAlbaida)
casabaixer, casabaixera Cases Baixes (el Rac dAdems)
casalter, casaltera Cases Altes (el Rac dAdems)
casiner, casinera Casinos (el Camp de Tria)
castallut, castalluda Castalla (lAlcoi)
castellenc, castellenca Castell de Cabres [] (el Baix Maestrat)
381
castellenc, castellenca Castell de Castells [kast de kasts] (la Marina Alta)

castellenc, castellenca Castell de Guadalest, el [el kast de waDalst]
(la Marina Baixa)
casteller, castellera Castell de Vilamalefa, el [el kast de vilamalfa]
(lAlt Millars)
castellfort, castellfortina Castellfort [] (els Ports)
castellnovenc, castellnovenca Castellnou [] (lAlt Palncia)
castellonenc, castellonenca Castell de la Plana (la Plana Alta)
castellonenc, castellonenca Castell de Rugat (la Vall dAlbaida)
castellonenc, castellonenca Vilanova de Castell [] (la Ribera Alta)
castellonet, castellonetina Castellonet de la Conquesta [kasteond de la koNksta]
(la Safor)
castieler, castielera Castielfabib (el Rac dAdems)
catadau, catadauina Catadau (la Ribera Alta)
catarrog, catarrogina Catarroja [] (lHorta)
catinenc, catinenca Cat (lAlt Maestrat)
catralenc, catralenca Catral (el Baix Segura)
caudetenc, caudetenca Caudete de las Fuentes [kawDte De las fwntes]
(la Plana dUtiel-Requena)
caudiel, caudielana Caudiel [] (lAlt Palncia)
cerda, cerdana Cerd (la Costera)
cerver, cerverina Cervera del Maestrat [] (el Baix Maestrat)
cinctorr, cinctorrana Cinctorres [] (els Ports)
cirater, ciratera Cirat (lAlt Millars)
coferer, coferera Rafelcofer [rafElkofR] (la Safor)
cofrent, cofrentina Cofrents [] (la Vall de Cofrents-Aiora)
coixenc, coixenca Coix [] (el Baix Segura)
confridenc, confridenca Confrides (la Marina Baixa)
contest, contestana
|| cocentainer, cocentainera Cocentaina (el Comtat)
corber, corberana Corbera [] (la Ribera Baixa)
cortes, cortesana Cortes dArens [] (lAlt Millars)
cortes, cortesana Cortes de Pallars [] (la Vall de Cofrents-Aiora)
costurenc, costurenca Costur (lAlcalatn)
coter, cotera Cotes [] (la Ribera Alta)
covarx, covarxina Coves de Vinrom, les [] (la Plana Alta)
crevillent, crevillentina Crevillent [] (el Baix Vinalop)
cull, cullana Culla (lAlt Maestrat)
culler, cullerana Cullera [] (la Ribera Baixa)
daianovs, daianovesa Daia Nova [] (el Baix Segura)
daiavellenc, daiavellenca Daia Vella [] (el Baix Segura)
daimuser, daimusera Daims (la Safor)
denier, deniera Dnia (la Marina Alta)
dolorenc, dolorenca Dolores [] (el Baix Segura)
domenyer, domenyera Domenyo [] (els Serrans)
dosaiger, dosaigera Dosaiges (la Foia de Bunyol)
382
ebol, ebolina Vall dEbo, la [] (la Marina Alta)

eldenc, eldenca Elda [] (el Vinalop Mitj)
elianer, elianera Eliana, l (el Camp de Tria)
enguer, enguerina nguera (la Canal de Navarrs)
enover, enovera nova, l (la Ribera Alta)
eslider, eslidera Eslida (la Plana Baixa)
espadell, espadellana Espadella [] (lAlt Millars)
estivellenc, estivellenca Estivella [] (el Camp de Morvedre)
estubenyer, estubenyera Estubeny [] (la Costera)
fagequ, fagequina Fageca [] (el Comtat)
famorqu, famorquina Famorca [] (el Comtat)
fanzar, fanzarina Fanzara (lAlt Millars)
faurer, faurera Faura (el Camp de Morvedre)
favarer, favarera Favara (la Ribera Baixa)
figuerenc, figuerenca Figueres [] (lAlt Palncia)
figuerol, figuerolana Figueroles de Domenyo [fieRlez de Domo]
(els Serrans)
figueroler, figuerolera Figueroles [] (lAlcalatn)
finestrat, finestratina Finestrat (la Marina Baixa)
foier, foiera Foios [] (lHorta)
fondoner, fondonera Fond de les Neus, el [el fond De lez nws]
(el Vinalop Mitj)
fondoner, fondonera Fond dels Frares, el [el fond Dels fRRes]
(el Vinalop Mitj)
fonter, fontera Font den Carrs, la [] (la Safor)
fonter, fontera Fonts dAider, les [] (lAlt Millars)
font, fontina Font de la Figuera, la [la fn de la fiRa] (la Costera)
forcall, forcallana Forcall, el (els Ports)
formenterer, formenterera Formentera del Segura [] (el Baix Segura)
fortalenyer, fortalenyera Fortaleny [] (la Ribera Baixa)
fuenterroblenc, fuenterroblenca Fuenterrobles [] (la Plana dUtiel-Requena)
gaianer, gaianera Gaianes (el Comtat)
gaibiel, gaibielana Gaibiel [] (lAlt Palncia)
gandienc, gandienca
|| gandi, gandiana Gandia (la Safor)
gater, gatera Gata de Gorgos [] (la Marina Alta)
gatovenc, gatovenca Gtova (el Camp de Tria)
gavard, gavardina Gavarda (la Ribera Alta)
geld, geldina Geldo [] (lAlt Palncia)
genoves, genovesina Genovs, el (la Costera)
gilet, giletana Gilet [] (el Camp de Morvedre)
godellenc, godellenca Godella [] (lHorta)
godellet, godelletana Godelleta [] (la Foia de Bunyol)
gorguer, gorguera Gorga [] (el Comtat)
granger, grangera Granja de la Costera, la [] (la Costera)
granger, grangera Granja de Rocamora, la [] (el Baix Segura)
383
guadassequi, guadassequiana Guadassquies (la Vall dAlbaida)

guadassuarenc, guadassuarenca Guadassuar (la Ribera Alta)
guardamarenc, guardamarenca Guardamar de la Safor [] (la Safor)
guardamarenc, guardamarenca Guardamar del Segura (el Baix Segura)
guarer, guarera Vall de Laguar, la (la Marina Alta)
herbessenc, herbessenca Herbers [] (els Ports)
iatovenc, iatovenca Itova (la Foia de Bunyol)
iberut, iberuda Ibi (lAlcoi)
iess, iessana Iessa, la [] (els Serrans)
illicit, illicitana || elx, elxana Elx [ltS]] (el Baix Vinalop)
janenc, janenca Jana, la (el Baix Maestrat)
llaner, llanerina Llanera de Ranes [] (la Costera)
llauriner, llaurinera Llaur (la Ribera Baixa)
lliber, lliberana Llber (la Marina Alta)
lliri, lliriana Llria (el Camp de Tria)
llocnou, llocnouina Llocnou den Fenollet [Ognw deM fenot]
(la Costera)
llocnou, llocnouina Llocnou de la Corona [Ognw de la koRna] (lHorta)
llocnou, llocnouina Llocnou de Sant Jeroni [Ognw de san dZeRni]
(la Safor)
llomba, llombana Llombai (la Ribera Alta)
lloser, llosera Llosa de Ranes, la [] (la Costera)
lloser, llosera Llosa del Bisbe, la [] (els Serrans)
lloser, llosera Llosa, la [] (la Plana Baixa)
llucener, llucenera Llucena [] (lAlcalatn)
lludient, lludientina Lludient [] (lAlt Millars)
llutxent, llutxentina Llutxent [] (la Vall dAlbaida)
loriguill, loriguillana Loriguilla (el Camp de Tria)
macastrer, macastrera Macastre (la Foia de Bunyol)
magdalener, magdalenera Santa Magdalena de Polps [] (el Baix Maestrat)
maniser, manisera Manises (lHorta)
manuel, manuelina Manuel [] (la Ribera Alta)
mariner, marinera Marines (el Camp de Tria)
massalaves, massalavesina Massalavs (la Ribera Alta)
massalfass, massalfassina Massalfassar (lHorta)
massamagrellenc, massamagrellenca Massamagrell [] (lHorta)
massanasser, massanassera Massanassa (lHorta)
mater, matera Mata, la (els Ports)
matet, matetana Matet [] (lAlt Palncia)
melianer, melianera Meliana (lHorta)
millarenc, millarenca Millars (la Canal de Navarrs)
millener, millenera Millena [] (el Comtat)
miramar, miramarina Miramar (la Safor)
mirrenc, mirrenca Camp de Mirra, el (lAlt Vinalop)
mislater, mislatera Mislata (lHorta)
moixent, moixentina Moixent [] (la Costera)
384
moncof, moncofina Moncofa [] (la Plana Baixa)

monover, monovera Monver (el Vinalop Mitj)
montaneix, montaneixina Montanejos [] (lAlt Millars)
montanter, montantera Montant (lAlt Millars)
montavern, montavernina Montaverner [] (la Vall dAlbaida)
montcad, montcadina Montcada (lHorta)
montes, montesina Montesa [] (la Costera)
montesiner, montesinera Montesinos, Los (el Baix Segura)
montfort, montfortina Montfort [] (el Vinalop Mitj)
montitxelv, montitxelvina Montitxelvo [] (la Vall dAlbaida)
montroi, montroiana Montroi [] (la Ribera Alta)
montserrater, montserratera Montserrat (la Ribera Alta)
morell, morellana Morella [] (els Ports)
murer, murera Muro dAlcoi [] (el Comtat)
murler, murlera Murla (la Marina Alta)
muserenc, muserenca Museros [] (lHorta)
mutxameler, mutxamelera Mutxamel [] (lAlacant)
naquer, naquerana Nquera (el Camp de Tria)
navaixer, navaixera Navaixes (lAlt Palncia)
navarres, navarresina Navarrs (la Canal de Navarrs)
novelder, noveldera Novelda [] (el Vinalop Mitj)
novetler, novetlerina Novetl (la Costera)
nucier, nuciera Nucia, la (la Marina Baixa)
nuler, nulera Nules (la Plana Baixa)
oliver, olivera Oliva (la Safor)
olleri, olleriana Olleria, l (la Vall dAlbaida)
olocau, olocauina Olocau (el Camp de Tria)
olocau, olocauina Olocau del Rei [] (els Ports)
ondarenc, ondarenca Ondara (la Marina Alta)
onder, ondera Onda [] (la Plana Baixa)
onilenc, onilenca Onil (lAlcoi)
ontinyent, ontinyentina Ontinyent [] (la Vall dAlbaida)
orber, orbera Orba [] (la Marina Alta)
oriol, oriolana Oriola [] (el Baix Segura)
orpes, orpesina Orpesa [] (la Plana Alta)
orx, orxana Orxa, l [] (el Comtat)
orxet, orxetana Orxeta [] (la Marina Baixa)
otos, otosina Otos [] (la Vall dAlbaida)
paiport, paiportina Paiporta [] (lHorta)
palanqu, palanquina Palanques (els Ports)
palmer, palmera Palma de Gandia (la Safor)
palmer, palmerina Palmera [] (la Safor)
palomarenc, palomarenca Palomar, el (la Vall dAlbaida)
parcent, parcentina Parcent [] (la Marina Alta)
paterner, paternera Paterna [] (lHorta)
pavieser, paviesera Pavies (lAlt Palncia)
385
pedralb, pedralbina Pedralba (els Serrans)

pedreguer, pedreguerina Pedreguer [] (la Marina Alta)
pegol, pegolina Pego [] (la Marina Alta)
penaguilenc, penaguilenca Penguila (lAlcoi)
peniscol, peniscolana Penscola (el Baix Maestrat)
petrer, petrerina Petrer [] (el Vinalop Mitj)
petres, petresana Petrs (el Camp de Morvedre)
picanyer, picanyera Picanya (lHorta)
picassent, picassentina Picassent [] (lHorta)
pilarenc, pilarenca Pilar de la Foradada, el (el Baix Segura)
piler, pilera Piles (la Safor)
pinenc, pinenca Pina (lAlt Palncia)
pinetell, pinetella Pinet [] (la Vall dAlbaida)
pinoser, pinosera Pins, el (el Vinalop Mitj)
planer, planera Planes (el Comtat)
pobl, poblana Pobla dArens, la [] (lAlt Millars)
pobl, poblana Pobla de Sant Miquel, la [la pbla De sam mikl]
(el Rac dAdems)
pobl, poblana Pobla de Vallbona, la [la pbla De vabna]
(el Camp de Tria)
pobl, poblana Pobla del Duc, la [] (la Vall dAlbaida)
pobl, poblana || creuet, creuetina Pobla de Farnals, la [] (lHorta)
poblat, poblatana Pobla de Benifass, la [] (el Baix Maestrat)
poblat, poblatana Pobla Llarga, la [] (la Ribera Alta)
poblat, poblatina Pobla Tornesa, la [la pbla toRnza] (la Plana Alta)
pobler, poblera Poble Nou de Benitatxell, el [el pble nw de benitat]
(la Marina Alta)
pobleter, pobletera Poblets, els [] (la Marina Alta)
polinyaner, polinyanera Poliny de Xquer (la Ribera Baixa)
polop, polopina Polop [] (la Marina Baixa)
portell, portellana Portell de Morella [poRt de moRa] (els Ports)
potrier, potriera Potries (la Safor)
puolenc, puolenca Puol [] (lHorta)
pugenc, pugenca Puig, el (lHorta)
quart, quartana Quart de Poblet [] (lHorta)
quarteller, quartellera Quartell [] (el Camp de Morvedre)
quarter, quartera Quart de les Valls (el Camp de Morvedre)
quatretondet, quatretondetina Quatretondeta [] (el Comtat)
quatretond, quatretondina Quatretonda [] (la Vall dAlbaida)
ques, quesina Quesa [] (la Canal de Navarrs)
rafalenc, rafalenca Rafal (el Baix Segura)
rafelbunyoler, rafelbunyolera Rafelbunyol [] (lHorta)
rafelguaraf, rafelguarafina Rafelguaraf (la Ribera Alta)
rafolenc, rafolenca Rfol dAlmnia, el (la Marina Alta)
rafol, rafolina Rfol de Salem, el [] (la Vall dAlbaida)
realer, realera Real de Gandia, el (la Safor)
386
realer, realera Real de Montroi [] (la Ribera Alta)

redovaner, redovanera Redov (el Baix Segura)
reiner, reinera Font de la Reina, la [la fn de la rjna] (lAlt Millars)
relleuer, relleuera Relleu [] (la Marina Baixa)
requenenc, requenenca Requena [] (la Plana dUtiel-Requena)
riba-roger, riba-rogera Riba-roja de Tria [] (el Camp de Tria)
ribesalber, ribesalbera Ribesalbes (la Plana Baixa)
riolenc, riolenca Riola [] (la Ribera Baixa)
rocafort, rocafortana Rocafort [] (lHorta)
roglan, roglanina Rotgl i Corber (la Costera)
rojaler, rojalera Rojals (el Baix Segura)
romaner, romanera Romana, la (el Vinalop Mitj)
rossell, rossellana Rossell [] (el Baix Maestrat)
rotov, rotovina Rtova (la Safor)
rugat, rugatina Rugat (la Vall dAlbaida)
sacanyet, sacanyetina Sacanyet [] (lAlt Palncia)
sagrat, sagratina Sagra (la Marina Alta)
sagunt, saguntina Sagunt (el Camp de Morvedre)
saixenc, saixenca Saix (lAlt Vinalop)
salemer, salemera Salem [] (la Vall dAlbaida)
saliner, salinera Salines, les (lAlt Vinalop)
salzadell, salzadellana Salzadella, la [] (el Baix Maestrat)
saneter, sanetera Sanet i els Negrals [] (la Marina Alta)
santantoni, santantoniana Sant Antoni de Benaixeve [sant antni De benajSve]
(el Camp de Tria)
santapoler, santapolera Santa Pola [] (el Baix Vinalop)
santfulgent, santfulgentina Sant Fulgenci [] (el Baix Segura)
santisidrenc, santisidrenca Sant Isidre (el Baix Segura)
santjoaner, santjoanera Sant Joan dAlacant (lAlacant)
santjoaner, santjoanera Sant Joan de lnova (la Ribera Alta)
santjoaner, santjoanera Sant Joan de Mor (la Plana Alta)
santjordienc, santjordienca Sant Jordi [] (el Baix Maestrat)
santmateu, santmateuana Sant Mateu [] (el Baix Maestrat)
santmiqueler, santmiquelera Sant Miquel de les Salines [] (el Baix Segura)
sant-rafel, sant-rafelina Sant Rafel del Riu [] (el Baix Maestrat)
santvicenter, santvicentera Sant Vicent del Raspeig [saM visn del rasptS]
(lAlacant)
sarr, sarrina Zarra (la Vall de Cofrents-Aiora)
sedavienc, sedavienca Sedav (lHorta)
segard, segardina Segart (el Camp de Morvedre)
sellard, sellarda Sella [] (la Marina Baixa)
sellent, sellentina Sellent [] (la Ribera Alta)
semperenc, semperenca Sempere [] (la Vall dAlbaida)
senijol, senijola Senija (la Marina Alta)
senyerut, senyeruda Senyera [] (la Ribera Alta)
serratell, serratellana Serratella, la [] (la Plana Alta)
387
serrat, serratina Serra [] (el Camp de Tria)

serrat, serratina Serra den Galceran, la [] (la Plana Alta)
setaiger, setaigera Setaiges (la Foia de Bunyol)
siller, sillera Silla (lHorta)
simater, simatera Simat de la Valldigna (la Safor)
sinarquenc, sinarquenca Sinarques (la Plana dUtiel-Requena)
sogorb, sogorbina Sogorb [] (lAlt Palncia)
sollaner, sollanera Sollana (la Ribera Baixa)
soneix, soneixina Soneja [] (lAlt Palncia)
sorit, soritana Sorita (els Ports)
soter, sotera Sot de Ferrer [sd de ferR] (lAlt Palncia)
soter, sotera Sot de Xera [sd de tSRa] (els Serrans)
sucainer, sucainera Sucaina (lAlt Millars)
suec, suecana Sueca [] (la Ribera Baixa)
suerenc, suerenca Suera [] (la Plana Baixa)
sumacarcer, sumacarcerina Sumacrcer (la Ribera Alta)
taler, talera Tales (la Plana Baixa)
tarbener, tarbenera Trbena (la Marina Baixa)
taverner, tavernera Tavernes Blanques [] (lHorta)
teres, teresana Teresa [] (lAlt Palncia)
teres, teresana Teresa de Cofrents [teRza De kofRnts]
(la Vall de Cofrents-Aiora)
terrateg, terrategina Terrateig [] (la Vall dAlbaida)
teulader, teuladera Teulada (la Marina Alta)
tiber, tibera Tibi (lAlcoi)
tirij, tirijana Trig [tRitS] (lAlt Maestrat)
titaigenc, titaigenca Titaiges (els Serrans)
todolell, todolellana Todolella, la [] (els Ports)
tog, togana Toga [] (lAlt Millars)
toix, toixana Toixa [] (els Serrans)
toller, tollera Tollos [] (el Comtat)
tor, torana Toro, El [] (lAlt Palncia)
toraser, torasera Tors (lAlt Palncia)
toris, torisana Tors (la Ribera Alta)
tormer, tormera Tormos [] (la Marina Alta)
torralb, torralbina Torralba (lAlt Millars)
torrebaixer, torrebaixera Torre Baixa [] (el Rac dAdems)
torreblanqu, torreblanquina Torreblanca (la Plana Alta)
torrell, torrellana Torrella [] (la Costera)
torrent, torrentina Torrent [] (lHorta)
torrestorrer, torrestorrera Torres Torres [tres tres] (el Camp de Morvedre)
torret, torretina Torre den Besora, la [la tre Dem bezRa]
(lAlt Maestrat)
torret, torretina Torre den Domnec, la [la tre Den domnek]
(la Plana Alta)
torrevellenc, torrevellenca Torrevella [] (el Baix Segura)
388
torre-xiver, torre-xivera Torre-xiva (lAlt Millars)

torrud, torrudana Torre de les Maanes, la [] (lAlacant)
touer, touera Tous [] (la Ribera Alta)
traiguer, traiguerina Traiguera [] (el Baix Maestrat)
user, userana Useres, les [] (lAlcalatn)
utiel, utielana Utiel [] (la Plana dUtiel-Requena)
valenci, valenciana Valncia [] (lHorta)
vallad, valladina Vallada (la Costera)
vallanquer, vallanquera Vallanca (el Rac dAdems)
vallat, vallatina Vallat (lAlt Millars)
valldalbenc, valldalbenca Vall dAlba, la (la Plana Alta)
valler, vallera Tavernes de la Valldigna [] (la Safor)
valler, vallera Vall dAlmonesir, la (lAlt Palncia)
valler, vallera Vall dUix, la (la Plana Baixa)
valler, vallera Vall de Gallinera, la [] (la Marina Alta)
valles, vallesina Valls (la Costera)
vallibonenc, vallibonenca Vallibona [] (els Ports)
ventamor, ventamorina Venta del Moro [] (la Plana dUtiel-Requena)
venter, ventera Emperador [] (lHorta)
verger, vergerina Verger, el [] (la Marina Alta)
vilafames, vilafamesina Vilafams (la Plana Alta)
vilafermoser, vilafermosera Vilafermosa [] (lAlt Millars)
vilafranqu, vilafranquina Vilafranca (lAlt Maestrat)
vilallonguer, vilallonguera Vilallonga [] (la Safor)
vilamalurenc, vilamalurenca Vilamalur (lAlt Millars)
vilamarxanter, vilamarxantera Vilamarxant (el Camp de Tria)
vilanovenc, vilanovenca Vilanova de la Reina [vilanva De la rjna] (lAlt Millars)
vilanov, vilanovina Vilanova dAlcolea [vilanva Dalkola] (la Plana Alta)
vila-realenc, vila-realenca Vila-real (la Plana Baixa)
vilarenc, vilarenca Vilar de Canes (lAlt Maestrat)
vilarenc, vilarenca Villar, el (els Serrans)
vilaveller, vilavellera Vilavella, la [] (la Plana Baixa)
viler, vilera Vila Joiosa, la [] (la Marina Baixa)
villagordenc, villagordenca Villargordo del Cabriel [viaRRDo Del kabRil]
(la Plana dUtiel-Requena)
villener, villenera Villena [] (lAlt Vinalop)
villor, villorina Villores [] (els Ports)
vinales, vinalesina Vinalesa [] (lHorta)
vinarossenc, vinarossenca Vinars (el Baix Maestrat)
vistabell, vistabellana Vistabella del Maestrat [] (lAlcalatn)
viverenc, viverenca Viver [] (lAlt Palncia)
xabienc, xabienca Xbia [Sbia] (la Marina Alta)
xacarellenc, xacarellenca Xacarella [SakaRa] (el Baix Segura)
xalans, xalansina Xalans [Salns] (la Vall de Cofrents-Aiora)
xaloner, xalonera Xal [Sal] (la Marina Alta)
xarafull, xarafullana Xarafull [SaRaf] (la Vall de Cofrents-Aiora)
389
xativ, xativina Xtiva [Stiva] (la Costera)

xell, xellina Xella [tSa] (la Canal de Navarrs)
xelv, xelvana Xelva [tSlva] (els Serrans)
xer, xerana Xera [tSRa] (la Plana dUtiel-Requena)
xeraquer, xeraquera Xeraco [SeRko] (la Safor)
xeres, xeresana Xeresa [SeRza] (la Safor)
xeric, xericana Xrica [SRika] (lAlt Palncia)
xertol, xertolina Xert [tSRt] (el Baix Maestrat)
xest, xestana Xest [tSst] (la Foia de Bunyol)
xestalgu, xestalguina Xestalgar [tSestlaR] (els Serrans)
xilxer, xilxera Xilxes [tSltSes] (la Plana Baixa)
xiriveller, xirivellera Xirivella [tSiRiva] (lHorta)
xiv, xivana Xiva [tSva] (la Foia de Bunyol)
xivert, xivertina Alcal de Xivert [alkal De tSvRt] (el Baix Maestrat)
xixonenc, xixonenca Xixona [SiSna] (lAlacant)
xodenc, xodenca Xodos [tSDos] (lAlcalatn)
xover, xovera Xvar [tSvaR] (lAlt Palncia)
xulill, xulillana Xulilla [tSula] (els Serrans)
NDEXS
392
NDEX DE TAULES
Ortologia
Taula 1.1: Classificaci de les consonants 027
Ortografia
Taula 5.1: Laccentuaci diacrtica 049

Taula 8.1: Estructura dels sintagmes 080
Taula 8.2: Modalitat oracional 085
Taula 9.1: Funcions oracionals dels sintagmes nominals 091
Taula 10.1: Marca de gnere en els substantius 094
Taula 10.2: Sonoritzaci del fonema sord 094
Taula 10.3: Duplicaci de la s 095
Taula 10.4: Duplicaci de la l 095
Taula 10.5: Femenins acabats en -loga 095
Taula 10.6: Femenins acabats en -na 095
Taula 10.7: Canvis en laccentuaci grfica 096
Taula 10.8: Alternana -e / -a 096
Taula 10.9: Femenins amb sufixos especfics 096
Taula 10.10: Sufixos masculinitzadors 097
Taula 10.11: Femenins amb radical diferent 097
Taula 10.12: Substantius epicens 097
Taula 10.13: Substantius amb doble gnere 098
Taula 10.14: Substantius masculins 098
Taula 10.15: Substantius femenins 099
Taula 11.1: Marca de nombre dels substantius 100
Taula 11.2: Substantius acabats en vocal tona 100
Taula 11.3: Substantius amb doble forma de plural 101
Taula 11.4: Substantius acabats en a tona 101
Taula 11.5: Substantius acabats en vocal tnica 101
Taula 11.6: Substantius acabats en s 102
Taula 11.7: Substantius acabats en 102
Taula 11.8: Substantius femenins acabats en 102
Taula 11.9: Substantius acabats en x 102
Taula 11.10: Monosllabs o paraules planes acabades en x 103
Taula 11.11: Substantius acabats en ix 103
Taula 11.12: Substantius acabats en tx 103
Taula 11.13: Substantius acabats en sc, st, xt i ig 103
Taula 11.14: Substantius acabats en st 104
Taula 11.15: Femenins acabats en s 104
Taula 11.16: Masculins plans i esdrixols acabats en s 104
393
Taula 11.17: Masculins aguts acabats en s 104

Taula 11.18: Els dies de la setmana 105
Taula 11.19: Els noms composts 105
Taula 11.20: Substantius lexicalitzats 106
Taula 11.21: Noms propis recategoritzats 106
Taula 11.22: Els malnoms 107
Taula 11.23: Cognoms que designen dinasties 107
Taula 11.24: Composts soldats 108
Taula 11.25: Composts separats 108
Taula 11.26: Altres composts 108
Taula 11.27: Prstecs 109
Taula 11.28: Estrangerismes no adaptats 109
Taula 11.29: La marca semntica 109
Taula 12.1: Classes semntiques dadjectius qualificatius 111
Taula 13.1: Marca de gnere en els adjectius 115
Taula 13.2: Sonoritzaci del fonema originari 116
Taula 13.3: Duplicaci de la s 116
Taula 13.4: Geminaci de la l 116
Taula 13.5: Canvi de ig per j o tj 116
Taula 13.6: Alternana u/v 117
Taula 13.7: Alternana eu/ea 117
Taula 13.8: Femenins acabats en -na 117
Taula 13.9: Canvis en laccentuaci grfica 118
Taula 13.10: Alternana o/a 118
Taula 13.11: Adjectius amb la terminaci -a per als dos gneres 118
Taula 13.12: Altres adjectius amb la terminaci -e 118
Taula 13.13: Terminacions dels radicals dels adjectius invariables
respecte al gnere 119
Taula 14.1: Marca de nombre en els adjectius 120
Taula 14.2: Adjectius acabats en -a tona 120
Taula 14.3: Adjectius acabats en vocal tnica 121
Taula 14.4: Adjectius acabats en -s 121
Taula 14.5: Adjectius amb doble plural mascul 121
Taula 14.6: Adjectius acabats en - 122
Taula 15.1: Morfologia de larticle definit 123
Taula 15.2: Morfologia de larticle indefinit 126
Taula 15.3: Construccions clssiques amb larticle mascul usat
amb valor neutre 127
Taula 15.4: Usos de larticle lo amb valor abstracte 129
Taula 15.5: Usos de larticle lo amb valor intensiu 130
Taula 15.6: s de larticle lo en modismes 130
Taula 16.1: Els determinants demostratius 132
Taula 16.2: Els pronoms neutres demostratius 134
Taula 16.3: El referent dels pronoms neutres demostratius 134
Taula 16.4: Els adverbis demostratius 135
Taula 17.1: Els possessius tnics 136
394
Taula 17.2: Posici dels possessius tnics dins del sintagma nominal 137
Taula 17.3: Els possessius tons 138
Taula 18.1: Les classes sintctiques de quantificadors 140
Taula 18.2: Les classes de numerals 141
Taula 18.3: Els numerals cardinals 142
Taula 18.4: Els quatre primers ordinals 144
Taula 18.5: Els ordinals de forma culta 144
Taula 18.6: Els altres ordinals 145
Taula 18.7: Els numerals partitius 146
Taula 18.8: Els numerals multiplicatius 146
Taula 18.9: Els numerals collectius amb valor especfic 147
Taula 19.1: Els tipus de quantificadors indefinits 148
Taula 19.2: Les classes sintctiques dels indefinits 149
Taula 19.3: Els quantificadors nominals 150
Taula 19.4: Usos de la forma singular de lindefinit altre
com a nic especificador 153
Taula 19.5: Pronoms i quantificadors nominals 155
Taula 19.6: s de pronoms i quantificadors nominals 156
Taula 20.1: Les classes sintctiques dels quantitatius 158
Taula 20.2: Els quantitatius 158
Taula 20.3: s de la preposici partitiva de 159
Taula 20.4: Locucions quantitatives 160
Taula 20.5: Tipus de gradaci 160
Taula 20.6: Tipus de comparaci 162
Taula 21.1: Els pronoms forts i febles 163
Taula 21.2: Els pronoms personals forts 165
Taula 21.3: Els pronoms reflexius i no reflexius de 1a i 2a persona 167
Taula 22.1: Els pronoms febles 169
Taula 22.2: Els pronoms procltics i encltics 170
Taula 22.3: Les formes dels pronoms febles 171
Taula 22.4: Les formes dels pronoms me, te, se i ne 171
Taula 22.5: Les formes del pronom lo 171
Taula 22.6: Les formes dels pronoms los i nos 171
Taula 22.7: Les formes del pronom vos 172
Taula 22.8: Les formes del pronom la 172
Taula 22.9: Els pronoms febles sense variants formals 172
Taula 22.10: Lorde dels pronoms febles 173
Taula 22.11: Les combinacions binries de pronoms 175
Taula 23.1: Els pronoms reflexius i no reflexius 179
Taula 24.1: Els relatius 186
Taula 24.2: Construccions de relatiu sinttiques i analtiques 189
Taula 25.1: Els interrogatius 191
Taula 25.2: Els exclamatius 193
Taula 26.1: Complements duna preposici 196
Taula 26.2: Elisi de preposicions 205
Taula 26.3: Elisi de preposicions en complements de rgim 205
395
Taula 26.4: Elisi de preposicions en complements del nom 206

Taula 26.5: Elisi de preposicions en complements temporals 206
Taula 26.6: Elisi de preposicions en locucions 206
Taula 26.7: Canvi de preposicions 207
Taula 26.8: Canvi/manteniment de preposicions 207
Taula 26.9: Manteniment de preposicions en la llengua clssica 207
Taula 26.10: s de cap a 208
Taula 27.1: Classes oracionals dadverbis en -ment 218
Taula 27.2: Locucions adverbials de manera 220
Taula 27.3: Locucions adverbials de lloc 226
Taula 27.4: Adverbis de temps dctics 227
Taula 27.5: Locucions adverbials de temps 229
Taula 27.6: Locucions adverbials de quantitat 230
Taula 27.7: Classes dadverbis textuals 233
Taula 28.1: Els temps absoluts 234
Taula 28.2: Els temps relatius de passat 234
Taula 28.3: Laspecte imperfectiu 235
Taula 28.4: Valors bsics del present 236
Taula 28.5: Valors secundaris del present 237
Taula 28.6: Valors bsics de limperfet 237
Taula 28.7: Valors secundaris de limperfet 237
Taula 28.8: Valors secundaris del futur 238
Taula 28.9: Valors bsics del condicional 239
Taula 28.10: El perfet i el passat simple i perifrstic 239
Taula 28.11: Els temps dindicatiu i de subjuntiu 240
Taula 29.1: La vocal temtica 247
Taula 29.2: Verbs amb increment incoatiu 247
Taula 29.3: Verbs sense increment incoatiu 247
Taula 29.4: Imperfets de subjuntiu en -s 253
Taula 29.5: Paradigma dels verbs incoatius en la llengua parlada 254
Taula 30.1: Model regular i velaritzat de perdre 259
Taula 30.2: Model pur i velaritzat de dormir 259
Taula 30.3: Passat simple i imperfet de subjuntiu forts 261
Taula 30.4: Participis forts 261
Taula 31.1: Tipus de perfrasis 298
Taula 31.2: Perfrasis aspectuals 300
Taula 32.1: Preposicions que encapalen un complement de rgim 308
Taula 32.2: Categoria del complement circumstancial 309
Taula 33.1: Categoria del complement predicatiu 314
Taula 33.2: Usos atributius de ser i estar 315
Taula 33.3: Usos locatius de ser i estar 316
Taula 34.1: Classes de locucions conjuntives segons
la seua estructura 321
Taula 34.2: Classes doracions condicionals 323
Taula 34.3: Conjuncions temporals 326
Taula 35.1: Interjeccions expressives 329
396
Taula 35.2: Interjeccions conatives 329

Taula 35.3: Interjeccions ftiques 330
Taula 35.4: Interjeccions metalingstiques 330
Taula 35.5: Interjeccions representatives 331
Formaci de paraules
Taula 36.1: Paraules simples i complexes 335
Taula 36.2: Radicals simples i complexos 336
Taula 36.3: Processos ms destacats de formaci de paraules 337
Taula 37.1: Derivaci i categoria lxica 338
Taula 37.2: Derivaci i posici de laccent 339
Taula 37.3: Alternances fniques contextuals 340
Taula 37.4: Sufixos fossilitzats 341
Taula 37.5: Processos de sufixaci 342
Taula 37.6: Classes semntiques de noms denominals 342
Taula 37.7: Classes semntiques de noms deadjectivals 343
Taula 37.8: Classes semntiques de noms deverbals 343
Taula 37.9: Classes semntiques dadjectius denominals 344
Taula 37.10: Gentilicis 344
Taula 37.11: Adjectius deadjectivals 344
Taula 37.12: Classes semntiques dadjectius deverbals 345
Taula 37.13: Adjectius deadverbials 345
Taula 37.14: Classes de verbs derivats 345
Taula 37.15: Classes dadverbis en -ment 346
Taula 37.16: Sufixos valoratius 346
Taula 37.17: Sufixos diminutius 346
Taula 37.18: Sufixos augmentatius 347
Taula 37.19: Prefixos recategoritzadors 348
Taula 37.20: Derivaci parasinttica 349
Taula 37.21: Prefixos 349
Taula 37.22: Processos de conversi 352
Taula 37.23: Canvi de categoria per lexicalitzaci 352
Taula 37.24: Canvi de categoria per elisi 352
Taula 38.1: Composts propis i sintagmtics 353
Taula 38.2: Composts propis nominals 355
Taula 38.3: Composts propis adjectivals 356
Taula 38.4: Composts propis verbals 357
Taula 38.5: Composici culta 357
Taula 38.6: Composts sintagmtics nominals 358
Taula 38.7: Composts sintagmtics adjectivals 359
Taula 38.8: Composts sintagmtics verbals 359
Taula 38.9: Reduplicaci total i parcial 360
Taula 38.10: Classes de truncament 360
397
NDEX GENERAL
Ortologia
1. La pronunciaci estndard del valenci 020
1.1. Introducci 020
1.2. Les vocals 021
1.2.1. Les vocals tniques 021
1.2.1.1. Estructura del vocalisme tnic 021
1.2.1.2. Criteris generals de pronunciaci 021
1.2.1.3. La distribuci de la e i la o obertes 021
1.2.2. Les vocals tones 024
1.2.2.1. Estructura del vocalisme ton 024
1.2.2.2. Criteris generals de pronunciaci 024
1.2.2.3. Criteris particulars de pronunciaci 024
1.2.3. Els grups voclics 025
1.3. Les consonants 026
1.3.1. Estructura del consonantisme 026
1.3.2. La pronunciaci 027
1.3.2.1. Les consonants oclusives 027
1.3.2.2. Les consonants fricatives labiodentals 028
1.3.2.3. Les consonants sibilants alveolars 028
1.3.2.4. Les consonants sibilants palatals 029
1.3.2.5. Les consonants laterals 030
1.3.2.6. Les consonants rtiques 030
1.3.2.7. Les consonants nasals 031
1.4. Fontica sintctica 032
1.4.1. Vocals en contacte 032
1.4.2. Consonants finals 032
1.4.2.1. Les consonants oclusives en posici final 032
1.4.2.2. Les consonants fricatives i africades en posici final 032
1.4.2.3. Les consonants vibrants en posici final 033
1.5. Laccentuaci 033
Ortografia
2. Lalfabet 036
2.1. Lletres simples 036
2.2. Dgrafs i lletres compostes 037
2.3. Lletres modificades 037
3. Lagrupament dels sons 038
3.1. La sllaba 038
3.1.1. Conceptes generals 038
3.1.2. Normes de separaci sillbica 038
3.2. Els diftongs 039
3.2.1. Conceptes bsics 039
398
3.2.2. Classificaci dels diftongs 039

4. Les lletres 040
4.1. La representaci dels sons [g] i [k] 040
4.2. La representaci del so [s]: les grafies s, ss, c i 041
4.2.1. La grafia s 041
4.2.2. La grafia ss 041
4.2.3. Les grafies c i 041
4.3. La representaci del so [z]: les grafies s i z 041
4.4. La grafia tz 042
4.5. La representaci del so [dZ]: les grafies g, j, tg i tj 042
4.6. La representaci del so [tS]: les grafies x, tx, ig i g 042
4.7. La representaci del so [S]: la grafia x 042
4.8. La representaci del grup fnic [ks] 043
4.9. Les grafies b i p 043
4.10. Les grafies b i v 044
4.11. Les grafies d i t 044
4.12. Les grafies m, n, mp, tm i tn 045
4.13. La grafia ny 045
4.14. Les grafies l, ll i tl 045
4.15. Les grafies ll i tll 045
4.16. Les grafies r i rr 046
4.17. La grafia h 046
4.18. La grafia w 046
4.19. La grafia y 046
5. Els signes diacrtics auxiliars 047
5.1. Laccentuaci grfica 047
5.1.1. Regles generals daccentuaci 047
5.1.2. Observacions sobre laccentuaci de les ee 047
5.1.3. Laccentuaci diacrtica 048
5.2. La diresi 050
5.3. El guionet 051
5.4. Lapstrof 052
6. Les convencions grfiques 055
6.1. Les majscules 055
6.1.1. Consideracions generals 055
6.1.2. La funci demarcativa 055
6.1.3. La funci distintiva 056
6.2. Els tipus de lletra 058
6.2.1. La redona 058
6.2.2. La cursiva 058
6.2.3. La versaleta 060
6.2.4. La negreta 061
6.3. Les abreviacions 061
6.3.1. Les abreviatures 061
6.3.2. Els smbols 062
399
6.3.3. Les sigles 063

7. Els signes de puntuaci 065
7.1. Posici dels signes de puntuaci 065
7.2. Contacte entre signes de puntuaci 065
7.3. Els signes de pausa 066
7.3.1. La coma 066
7.3.2. El punt i coma 068
7.3.3. El punt 068
7.3.4. Els dos punts 069
7.3.5. Els punts suspensius 070
7.4. Els signes dentonaci 070
7.4.1. Els signes dinterrogaci 070
7.4.2. Els signes dexclamaci 071
7.5. Els incisos 071
7.5.1. Els guions 071
7.5.2. Els parntesis 071
7.5.3. Els claudtors 072
7.5.4. Les cometes 072
7.6. Altres signes grfics 073
7.6.1. Lasterisc 073
7.6.2. La barra inclinada 073
7.6.3. El signe de pargraf 074

8. Loraci: conceptes generals 078
8.1. Introducci 078
8.2. Les classes de paraules 078
8.3. La flexi 079
8.4. Les paraules i els sintagmes 080
8.5. Loraci 081
8.5.1. El predicat i els complements 081
8.5.2. La concordana 082
8.5.3. Les oracions simples i les compostes 083
8.5.4. Les oracions finites i no finites 084
8.6. La modalitat oracional 085
8.7. Lestructura informativa 085
9. Els substantius i els sintagmes nominals 088
9.1. Conceptes bsics 088
9.1.1. Els especificadors 088
9.1.2. Els complements 089
9.2. Els tipus de substantius 089
9.3. Les funcions sintctiques 090
10. El gnere dels substantius 092
10.1. Conceptes generals 092
400
10.1.1. Aspectes morfolgics 092

10.1.2. Aspectes sintctics: la concordana 092
10.1.3. Aspectes semntics 093
10.2. Les oposicions morfolgiques de gnere 094
10.2.1. La formaci del femen a partir de masculins
acabats en consonant 094
acabats en vocal 095
10.2.3. Altres casos 096
10.3. Substantius de doble gnere 097
10.3.1. El gnere com a marca semntica 097
10.3.2. Observacions sobre el gnere dalguns substantius 098
10.3.3. La marca de gnere en les professions 099
11. El nombre dels substantius 100
11.2. La formaci del plural 100
11.3. Substantius invariables 104
11.4. Substantius defectius 105
11.5. Substantius lexicalitzats 106
11.6. La flexi de nombre en els noms propis 106
11.7. La flexi de nombre en les paraules compostes 107
11.8. La flexi de nombre en els prstecs 108
11.9. El nombre com a marca semntica 109
12. Els adjectius i els sintagmes adjectivals 110
12.2. Les classes dadjectius 111
12.2.1. Els adjectius qualificatius 111
12.2.2. Els adjectius de relaci 112
12.2.3. Els adjectius adverbials 113
12.3. La concordana de ladjectiu 114
13. El gnere dels adjectius 115
13.2. Els adjectius variables 115
acabats en consonant 115
acabats en vocal 117
13.3. Els adjectius invariables respecte als gnere 118
14. El nombre dels adjectius 120
14.2. La formaci del plural 120
14.3. Els adjectius invariables respecte al nombre 122
15. Larticle 123
15.1. Classificaci i caracteritzaci 123
401
15.2. Larticle definit 123

15.2.1. Variants de larticle definit 124
15.2.2. Observacions sobre ls de larticle definit 124
15.3. Larticle indefinit 126
15.4. Larticle personal 126
15.5. Larticle neutre 127
16. Els demostratius 131
16.1. El concepte de dixi 131
16.2. Les classes de demostratius 131
16.3. Els determinants demostratius 131
16.3.1. Caracteritzaci general 131
16.3.2. Aspectes formals 132
16.3.3. Usos dctics i anafrics 133
16.4. Els pronoms neutres demostratius 134
16.5. Els adverbis demostratius 135
16.5.2. Aspectes formals 135
17. Els possessius 136
17.1. Caracteritzaci general 136
17.2. Els possessius tnics 136
17.2.1. La forma dels possessius tnics 136
17.2.2. Aspectes sintctics 137
17.3. Els possessius tons 138
18. Els quantificadors: els numerals 140
18.2. Classes de numerals 140
18.3. Els numerals cardinals 141
18.3.2. La forma dels numerals cardinals 141
18.4. Els numerals ordinals 144
18.4.2. Aspectes formals i sintctics 145
18.5. Els numerals partitius 146
18.6. Els numerals multiplicatius 146
18.7. Els numerals collectius 147
19. Els quantificadors: els indefinits 148
19.2. Els quantificadors nominals 149
19.2.1. Els indefinits universals 150
19.2.2. Els indefinits existencials 152
19.2.3. Els indefinits negatius 154
19.3. Els pronoms indefinits 155
20. Els quantificadors: els quantitatius 158
402
20.2. Aspectes formals i sintctics 158

20.3. Els quantitatius no comparatius 160
20.4. Els quantitatius comparatius 161
21. Els pronoms personals: els pronoms forts 163
21.1. Caracteritzaci general: els pronoms forts i els febles 163
21.2. La forma dels pronoms personals forts 164
21.3. Ls dels pronoms personals forts 165
21.3.1. Loposici entre jo i mi 165
21.3.2. Les formes de cortesia 166
21.3.3. Els pronoms reflexius 167
21.3.4. Els pronoms de tercera persona referits a coses 167
22. Els pronoms febles: aspectes formals 169
22.2. Les variacions morfolgiques 169
22.3. La posici dels pronoms febles i la variaci contextual 170
22.3.1. Pronoms procltics i encltics 170
22.3.2. Formes plenes, reforades, redudes i elidides 170
22.4. Les combinacions de pronoms febles 173
22.4.1. Lorde dels pronoms febles 173
22.4.2. La forma dels pronoms febles 173
23. Els pronoms febles: aspectes funcionals 178
23.2. Els pronoms personals febles 179
23.2.1. Els pronoms reflexius i no reflexius 179
23.2.2. Els pronoms no reflexius de tercera persona 179
23.3. El pronom neutre 180
23.4. Els pronoms adverbials 181
23.4.1. El pronom ne 181
23.4.2. El pronom hi 182
24. Els relatius 184
24.2. Formes i usos dels relatius 185
24.3. Remarques sobre ls dels relatius 187
24.3.1. Relatives explicatives amb antecedent repetit 187
24.3.2. Els relatius que, qui, qu i article + qual 187
24.3.3. Els relatius adverbials 188
24.3.4. Les construccions de relatiu analtiques 189
25. Els interrogatius i els exclamatius 190
25.1. Presentaci 190
25.2. Els interrogatius i les oracions interrogatives 190
25.2.1. Les interrogatives totals 190
25.2.2. Les interrogatives parcials 191
25.2.3. Els interrogatius 191
25.3. Altres tipus dinterrogatives 192
403
25.4. Els exclamatius 193

26. Les preposicions 196
26.2. Les classes de preposicions 196
26.2.1. Les preposicions tones 197
26.2.2. Les preposicions tniques 198
26.2.3. Les preposicions simples i les compostes 198
26.2.4. Les locucions preposicionals i les preposicions habilitades 198
26.3. Usos i funcions de les preposicions febles 199
26.3.1. Les preposicions a i en 199
26.3.1.1. Els complements de lloc 199
26.3.1.2. Els complements de temps 200
26.3.1.3. La construcci en o al + infinitiu 201
26.3.2. La preposici amb 202
26.3.3. La preposici de 202
26.3.3.1. Les elisions i la pronominalitzaci
del nucli nominal 203
26.3.3.2. Les dislocacions 203
26.3.4. Les preposicions per i per a 203
26.3.5. Lelisi i el canvi de preposicions tones 205
26.4. Les preposicions compostes cap a, des de, fins a i com a 208
26.4.1. La preposici cap a 208
26.4.2. Les preposicions des de i fins a 208
26.4.3. La preposici com a 209
26.5. La resta de preposicions tniques 210
26.5.1. La preposici barata 210
26.5.2. La preposici contra 210
26.5.3. La preposici entre 210
26.5.4. La preposici sense 211
26.5.5. La preposici segons 211
26.5.6. Les preposicions sobre i sota 212
26.5.7. La preposici ultra 212
26.5.8. Les preposicions vers, envers i devers 212
26.5.9. La preposici vora 212
26.6. Les locucions preposicionals 212
26.7. La seqncia de preposicions 214
27. Els adverbis 216
27.2. Les classes dadverbis 216
27.2.1. Les classes formals 216
27.2.2. Les classes funcionals 217
27.3. Els adverbis de manera 218
27.3.1. Classes dadverbis de manera 218
27.3.2. Precisions sobre els adverbis de manera 218
27.4. Els adverbis de lloc 223
404
27.4.1. Els adverbis demostratius 223

27.4.2. Els adverbis preposicionals 223
27.4.3. Els adverbis que admeten la posposici 226
27.5. Els adverbis de temps 227
27.6. Els adverbis quantitatius 229
27.7. Els adverbis modals, dafirmaci i de negaci 230
27.7.1. Els adverbis modals 230
27.7.2. Els adverbis dafirmaci i de negaci 230
27.8. Els adverbis textuals 233
28. Els temps verbals 234
28.2. El temps i laspecte 234
28.2.1. El temps 234
28.2.2. Laspecte 235
28.3. El mode 235
28.4. Els temps verbals 236
28.4.1. Els temps verbals dindicatiu 236
28.4.2. Els temps verbals de subjuntiu 240
28.5. Precisions sobre ls de lindicatiu i el subjuntiu 241
28.6. Les formes no personals 242
28.6.2. Precisions sobre ls de les formes no personals 243
29. Els verbs regulars 245
29.2. Les categories gramaticals 245
29.2.1. La persona i el nombre 245
29.2.2. El temps, laspecte i el mode 246
29.3. Les conjugacions 246
29.3.1. Les tres conjugacions 246
29.3.2. Els verbs incoatius i els purs de la tercera conjugaci 247
29.3.3. Els verbs regulars i els verbs irregulars 248
29.4. Models de les conjugacions regulars 249
29.4.1. Model del verb cantar 249
29.4.2. Model del verb batre 250
29.4.3. Model del verb servir 251
29.4.4. Model del verb sentir 252
29.5. Precisions sobre el polimorfisme verbal 252
30. Els verbs irregulars 255
30.2. Les principals irregularitats morfolgiques 256
30.2.1. Verbs amb alternances vocliques en el radical 256
30.2.2. Verbs amb alternances consonntiques al final del radical 256
30.2.3. Tendncia a la generalitzaci de formes velaritzades 258
30.2.4. Verbs amb formes fortes irregulars 260
30.2.4.1. Verbs amb imperfets forts 260
405
30.2.4.2. Verbs amb i consonntica en formes

del present dindicatiu 260
30.2.4.3. Verbs amb passat simple i imperfet
de subjuntiu forts 261
30.2.4.4. Els participis forts 261
30.3. Els principals verbs irregulars 262
30.3.1. Model del verb anar 263
30.3.2. Model del verb aparixer 263
30.3.3. Model del verb asseure 264
30.3.4. Model del verb beure 264
30.3.5. Model del verb cabre 265
30.3.6. Model del verb caure 265
30.3.7. Model del verb collir 266
30.3.8. Model del verb complaure 266
30.3.9. Model del verb crrer 267
30.3.10. Model del verb cosir 267
30.3.11. Model del verb coure 268
30.3.12. Model del verb crixer 268
30.3.13. Model del verb creure 269
30.3.14. Model del verb cruixir 269
30.3.15. Model del verb dir 270
30.3.16. Model del verb dur 270
30.3.17. Model del verb eixir 271
30.3.18. Model del verb engolir 271
30.3.19. Model del verb entendre 272
30.3.20. Model del verb escopir 272
30.3.21. Model del verb escriure 273
30.3.22. Model del verb estar 273
30.3.23. Model del verb excloure 274
30.3.24. Model del verb fer 274
30.3.25. Model del verb fondre 275
30.3.26. Model del verb fugir 275
30.3.27. Model del verb haver 276
30.3.28. Model del verb imprimir 276
30.3.29. Model del verb intervindre (o intervenir) 277
30.3.30. Model del verb jaure 277
30.3.31. Model del verb llegir 278
30.3.32. Model del verb lluir 278
30.3.33. Model del verb moldre 279
30.3.34. Model del verb morir 279
30.3.35. Model del verb moure 280
30.3.36. Model del verb nixer 280
30.3.37. Model del verb obrir 281
30.3.38. Model del verb oir 281
30.3.39. Model del verb omplir 282
30.3.40. Model del verb pertnyer 282
406
30.3.41. Model del verb poder 283

30.3.42. Model del verb rebre 283
30.3.43. Model del verb renyir 284
30.3.44. Model del verb resoldre 284
30.3.45. Model del verb respondre 285
30.3.46. Model del verb riure 285
30.3.47. Model del verb romandre 286
30.3.48. Model del verb rostir 286
30.3.49. Model del verb saber 287
30.3.50. Model del verb ser 287
30.3.51. Model del verb teixir 288
30.3.52. Model del verb tindre (o tenir) 288
30.3.53. Model del verb tossir 289
30.3.54. Model del verb traure 289
30.3.55. Model del verb valdre 290
30.3.56. Model del verb vendre 290
30.3.57. Model del verb vestir 291
30.3.58. Model del verb veure (o vore) 291
30.3.59. Model del verb vindre (o venir) 292
30.3.60. Model del verb viure 292
30.3.61. Model del verb voler 293
30.3.62. Llista de verbs irregulars 294
31. Les perfrasis verbals 298
31.2. Caracterstiques sintctiques 298
31.3. Les perfrasis modals 299
31.4. Les perfrasis aspectuals 300
32. La predicaci verbal i els complements 302
32.2. El complement directe i la transitivitat 302
32.3. El complement indirecte 306
32.4. El complement de rgim 307
32.5. El complement circumstancial 309
33. Les predicacions no verbals: els verbs ser i estar 312
33.2. Tipus de predicaci no verbal 312
33.2.1. Predicacions no verbals primries 312
33.2.2. Les predicacions no verbals secundries 313
33.3. Els usos dels verbs ser i estar 314
33.3.1. Usos atributius 314
33.3.2. Usos locatius 316
34. Les conjuncions 317
34.2. Les classes de conjuncions 317
010-INDEXS.indd 406 16/9/08 12:28:31

407
34.3. Les conjuncions i altres classes de paraules 318

34.4. Les conjuncions de coordinaci 319
34.4.1. Les conjuncions copulatives 319
34.4.2. Les conjuncions disjuntives 319
34.4.3. Les conjuncions distributives 320
34.4.4. Les conjuncions adversatives 320
34.5. Les conjuncions de subordinaci 321
34.5.1. Les conjuncions completives 322
34.5.2. Les conjuncions condicionals 323
34.5.3. Les conjuncions concessives 324
34.5.4. Les conjuncions causals 324
34.5.5. Les conjuncions finals 324
34.5.6. Les conjuncions consecutives 325
34.5.7. Les conjuncions temporals 325
34.5.8. Les conjuncions modals i comparatives 326
35. Les interjeccions 328
35.2. Les classes dinterjeccions 328
Formaci de paraules
36. Introducci a la formaci de paraules 334
36.2. Paraules simples i paraules complexes 335
36.3. La variaci formal dels morfemes 336
36.4. Els processos de formaci de paraules 336
37. La derivaci 338
37.2. La prefixaci i la sufixaci 338
37.3. Alternances formals 340
37.4. Els sufixos fossilitzats 340
37.5. La sufixaci lxica 341
37.5.1. Nominalitzaci 342
37.5.2. Adjectivaci 344
37.5.3. Verbalitzaci 345
37.5.4. Adverbialitzaci 345
37.6. La sufixaci valorativa 346
37.7. La prefixaci 347
37.8. La conversi 351
38. La composici i altres procediments de formaci de paraules 353
38.1. Introducci 353
38.2. La composici 353
38.2.1. La composici prpia 354
38.2.2. La composici culta 357
38.3. La composici sintagmtica 358
408
38.4. Altres processos de formaci de mots 360

38.4.1. La reduplicaci 360
38.4.2. El truncament 360
38.4.3. La formaci de sigles 361
Annexos
Abreviatures, smbols i sigles 364
Els gentilicis valencians 376
ndexs
ndex de taules 392
ndex general 397

Gramatica Valenciano

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gramatica Valenciano

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GRAMTICA

Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la Llengua

Primera edici: setembre del 2006

Disseny de la collecci: Pepe Gimeno-Proyecto Grfico

01-SUMARI.indd 4 16/9/08 15:52:11

Smbols fontics 009

Morfologia flexiva i sintaxi

[a] mar, fcil, vida

qesti lingstica valenciana, sollicitat per les Corts Valencianes i aprovat

de lmbit lingstic, o perqu tenen un s literari important. Per aix,

2. CRITERIS INSPIRADORS DE LA GNV

3.2. Carcter descriptiu i prescriptiu

a) en cos normal, per a la descripci dels fets lingstics ms importants

3.3. Prioritzaci de les formes valencianes

3.4. Cohesi de les diverses varietats territorials

quantitatiu fora, viu en parlars meridionals, o la combinaci la hi de la hi

1. LA PRONUNCIACI ESTNDARD DEL VALENCI

a) Es consideren prpies del valenci estndard aquelles realitzacions

1.2. Les vocals

1.2.1. Les vocals tniques

que, si una destes vocals no porta accent grfic, lortografia no permet

1.2.1.3.2. Com a norma general, la lletra o es pronuncia oberta [O] en els

d) En la majoria dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (per

1.2.2. Les vocals tones

[najSimnt], coneixement [konejSemnt] o [konejSimnt], creixement

1.2.3. Els grups voclics

a) La diftongaci en [aw] de la vocal o tona en posici inicial: obrir

1.3. Les consonants

1.3.1. Estructura del consonantisme

SEGONS EL LLOC DARTICULACI

fricatives (B) f v (D) s z S (Z) ()

En la taula apareixen entre parntesis les consonants que es comporten

generalitzat en el valenci colloquial, fins al punt que algunes paraules

1.3.2.1.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions

1.3.2.3.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions

c) Laddici de vocals eufniques davant del so [S]: Xtiva [ajStiva],

1.3.2.6. Les consonants rtiques

[pDRe], perdr [peRDR] o [peDR], perdria [peRDRa] o [peDRa].

1.3.2.7.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions

1.4. Fontica sintctica

1.4.1. Vocals en contacte

1.4.2. Consonants finals

2.1. Lletres simples

OBSERVACI: El nom de les lletres f, l, m, n, r i s era originriament ef, el, em,

2.2. Dgrafs i lletres compostes

2.2.1. A ms de les lletres simples, hi ha una srie de combinacions

2.2.2. No es consideren dgrafs, sin lletres compostes, les combinacions

2.3. Lletres modificades

3.1.1. Conceptes generals

3.1.2. Normes de separaci sillbica

b) No shan de separar mai els dgrafs segents:

c) Shan de separar els constituents que integren una paraula composta

3.2. Els diftongs

3.2.1. Conceptes bsics

3.2.2. Classificaci dels diftongs

OBSERVACI: El grup ui tamb es realitza com a diftong creixent (v.. 1.2.3.1.b).

4.1. La representaci dels sons [g] i [k]

EXCEPCIONS: Sescriu c, a pesar de tindre derivats amb g, en algunes paraules

4.2. La representaci del so [s]: les grafies s, ss, c i

4.2.3. Les grafies c i

4.3. La representaci del so [z]: les grafies s i z

4.5. La representaci del so [dZ]: les grafies g, j, tg i tj

4.6. La representaci del so [tS]: les grafies x, tx, ig i g