Els darrers anys, les platges de Barcelona han esdevingut un dels principals espais pblics

de la nostra ciutat, amb unes caracterstiques singulars que el fan especialment atractiu.
Les platges constitueixen un gran espai a laire lliure on podem prendre contacte amb
laigua del mar, amb el sol i amb la sorra, i on a ms ens podem iniciar en el coneixement
de la fauna marina. Tot aix s possible a Barcelona, en unes platges que tenim molt a prop
de casa i de les quals podem gaudir tot lany.
Actualment, a les nostres platges shi desenvolupen tota mena dactivitats de lleure, fet
que les converteix en un medi privilegiat per al gaudi de la convivncia.
La relaci de Barcelona amb el mar, per, ha anat canviant al llarg de la histria. El mar
ha ajudat molt a fer de la nostra ciutat un lloc obert, en el qual shan barrejat pobles i
cultures des de lantiguitat. La ciutat medieval i moderna va establir mplies relacions
comercials a travs del mar i, amb el temps, van anar apareixent les necessitats dacos-
tar-shi, ms enll de les activitats mercantils al port i de les tasques de pesca. Els barce-
lonins es van anar afeccionant cada cop ms als banys de mar, a les curses de nataci,
a les competicions nutiques... La recuperaci del Front Martim de la ciutat, iniciada als
anys vuitanta del segle passat, ha significat un canvi histric i ha contribut a integrar les
platges a la nostra vida quotidiana.
Aquesta guia vol ajudar a conixer ms en profunditat el nostre litoral com a espai natural,
i tamb la seva histria, que tots puguem gaudir-ne i tenir-ne cura. Les platges sn un
recurs per al nostre lleure, per tamb hem de conixer els seus valors paisatgstics, his-
trics i naturals per saber com les hem de millorar i conservar per als futurs ciutadans.
Molts dels objectius de lAgenda 21 de Barcelona tenen relaci amb un comproms ferm
amb la qualitat de les platges. s una tasca de tots implicar-nos en lassoliment daquests
objectius i possibilitar, aix, que ara i sempre puguin continuar essent un espai natural
per a tothom.

Joan Clos Imma Mayol

Alcalde de Barcelona Tercera Tinent dAlcalde
 Les platges: molt ms que un paisatge
LA PLATJA
Lorigen de les platges
Caminant per la platja
La vida a la platja
BARCELONA I EL MAR
Barcelona, entre el mar i la terra
Montjuc: una illa, o una muntanya?
Retalls dhistria dun mar i dunes platges
Malgrat tot, sempre, el mar
EL PORT
El port de Barcelona
LES NOSTRES PLATGES, AVUI
La transformaci urbanstica del litoral de llevant
La recuperaci del front litoral del Bess
Les platges de Barcelona
A poc a poc, torna la vida
Com es malmeten el mar i les platges:
algunes causes i algunes consideracions
Reflexions vora mar
Qu podem fer?
LES PLATGES: MOLT MS QUE UN PAISATGE Des de Portbou, al nord, fins a Alcanar,
Del litoral catal, 280 km sn de platges; platges de palets, de cdols, de sorra, platges al migdia, 72 municipis sarrengleren
en els aproximadament 600 Km de la
fondals i platges seques, platges obertes, arrecerades, artificials, platjoles, arenals... se
costa catalana. En aquesta franja litoral,
succeeixen en una gran diversitat despais litorals que davallen suaument cap a mar i
que significa tan sols un 7% del territori,
modelen una gran varietat de paisatges. hi resideix prcticament la meitat de la
Aquestes escenografies variades, com tots els paisatges, no sn tan sols un camp visual, poblaci (ms de tres milions dhabitants),
ms o menys bonic, uns indrets determinats, susceptibles de ser valorats subjectivament concentrats, en bona part, a lrea de
segons qui els interpreta o segons ls que sels atorga; geogrficament sn una porci Barcelona. s per tant una zona
del territori caracteritzada i definida per una interrelaci dinmica, i per tant mutable, densament poblada uns cinc habitants
delements geogrfics diferenciats. En el disseny i en la prpia vida de les platges hi han per metre lineal de costa i urbanitzada,
intervingut i hi intervenen un seguit de factors naturals i daltres com a conseqncia que a ms acull bona part dels milions de
de lacci humana que es relacionen entre si en una complexa i inestable dinmica. turistes que anualment visiten Catalunya.
A la platja, hi anem per prendre el sol, per banyar-nos, per jugar, per pescar... Hi ha qui les Per el litoral, ambientalment, s tamb
la zona dinfluncies i intercanvis entre
prefereix de sorra fina i poca fondria, hi ha qui tria llocs ferstecs encerclats de rocam i
el medi mar i el terrestre; una zona de
penya-segats, hi ha tamb persones que fan la selecci segons la facilitat daccs i la
transici i delicat equilibri entre un
disponibilitat de serveis... En tot cas, en els mesos de calor les platges es converteixen en medi natural com s el mar i un medi
uns espais ds massiu on es realitzen mltiples i diverses activitats. Gaudim de les platges. fortament humanitzat com s aqu la
Per aquesta utilitzaci i aquest gaudi sovint sn aliens a una coneixena daquests terra. Un espai dinteractivitat entre
particulars i delicats paisatges. natura i cultura del qual en destaquen
Les platges de Barcelona sn un valus patrimoni collectiu de la ciutat, herncia duna uns paisatges que simbolitzen molt b
llarga histria. Conixer aquesta histria i saber interpretar la platja, la seva dinmica, aquesta interacci: les platges.
la seva condici despai litoral, de frontera entre el mar i la terra, ens pot oferir, com a
ciutadans, la possibilitat destablir un nou lligam amb les nostres platges que anir molt
ms enll de la seva simple utilitzaci com a espai temporal per al lleure i lesbarjo;
una nova relaci que ens pot ajudar a establir renovades formes de participaci i com-
proms amb el futur i millora ambiental no tan sols de la ciutat, sin tamb del medi
natural que lacull i lenvolta.
5 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
LA PLATJA
provarem dalar en la sorra
el palau perills dels nostres somnis

Salvador Espriu

LORIGEN DE LES PLATGES ...

UNA LLARGA HISTRIA En determinades zones litorals, a poca
Identifiquem el nostre concepte de platja amb un espai riberenc format per lacumulaci de fondria i disposades parallelament a
sorra que davalla mansament fins a laigua. Per no sempre aquesta sorra s de la mateixa la lnia de la costa, trobem barres de
grandria i fins i tot, a vegades s substituda per cdols o palets de riera. Ens hem pre- sorra submergida tamb anomenades
barreres-. Aquestes barres, a ms de
guntat mai don provenen aquests materials? Per qu sn diferents, segons els indrets?
mitigar lefecte de les ones, sn tamb
Les platges estan formades per materials detrtics, s a dir per materials resultants, per
una reserva de sorra que possibilita el
causa de lerosi, de lesmicolament de pedres i roques. procs de regeneraci natural de la
Per entendre lorigen de les platges hem de fer un esfor per anar molt ms enll de la platja. Lextracci de sorra daquestes
nostra escala temporal. De fet, sovint ens haurem de remuntar milers i milers danys enrere. barres, per a la regeneraci artificial
Els rius, i tots els corrents daigua en general (torrents, rieres...) en el seu decurs des de de platges, interfereix negativament
les muntanyes fins al mar, en els trams del seu curs alt, amb la seva fora, erosionen el en aquest procs natural.
terreny, el desgasten. En arribar a la plana, quan el pendent se suavitza, segueixen erosionant,
per principalment transporten els materials erosionats. Finalment, en el seu cam cap al
mar i en la mateixa lnia de mar, on el desnivell s mnim, com si estiguessin cansats
daquesta feixuga feina, dipositen aquests materials sedimentaris i es van formant les
platges. s per aix que hi ha platges de sorres tan diferents. Depn del terreny, de la
roca que ha erosionat, que ha desgastat, que ha esmicolat cada riu. I tot aquest procs
s una qesti de temps, de molt de temps. En les rees dinfluncia de la Tordera, de les
rieres del Maresme i del Bess, per exemple, les sorres de les platges sn de grans gruixuts,
formats per quars, feldespats i mica. Aix sexplica per la composici fonamentalment
grantica dels relleus del rerepas en aquesta zona. En canvi, a les platges del Llobregat,
com a conseqncia de les caracterstiques geolgiques de la seva conca, els grans de
sorra sn ms fins, el seu color s ms fosc elements ferruginosos i orgnics i sn ms
rics en carbonats.

UNS PAISATGES CANVIANTS

Vora mar, aquests materials dipositats es veuen sotmesos a un altre procs igualment intens:
la fora del mar que, de la mateixa manera que els rius per amb diferents armes, remou,
erosiona i transforma el paisatge.
El mar recull lenergia del vent i la trasllada a travs de les ones fins a la costa. All, sovint
desferma tot el seu descomunal poder envestint la terra i la platja que protegeix aquesta
terra. I com a conseqncia daquest embat, a voltes continuat i constant, i a voltes puntual
i ms embravit, la terra serosiona, la platja saprima. Per si una platja samagreix, una
altra, tard o dhora, sengreixa alimentada per la sorra que el mar, en poques de calma va
aportant de forma continuada. Aquesta aportaci s possible perqu lenergia de lona, quan
toca fons, en arribar a la platja, s superior al reflux de laigua en el seu retorn cap a mar.
Perqu les platges no sn sin uns sistemes en equilibri dinmic, on concorren agents que
les alimenten (aportaci directa de sediments del continent, i indirectes a travs de
lacci marina) i agents que les afebleixen o les remodelen (les ones, els corrents, els canvis

7 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA


de nivell...). Uns sistemes capaos demmotllar-se, amb extraordinria facilitat, a les pressions
ambientals a qu es veuen sotmesos. A cada modificaci, la platja respon i varia les seves
caracterstiques (pendent, amplada...)
Daquesta manera, fruit duna dinmica natural, en el transcurs del temps les platges shan
format i transformat: uns paisatges canviants que recobreixen la roca mare i que, grcies
a la seva capacitat dadaptaci als canvis, sn els millors protectors de la costa.
Aquestes transformacions en el paisatge poden esdevenir-se en breus perodes de temps.
A les costes del litoral de Barcelona, per exemple, una forta llevantada pot fer variar
espectacularment, en qesti dhores, la superfcie, el volum, el pendent o els mateixos
trams duna platja, fins i tot fer-la desaparixer.
MENYS SORRA, MS FORMIG...
Hi ha altres factors per que poden modificar aquests paisatges. Factors que actuen a
ms llarg termini i que sovint estan relacionats, directament o indirectament, amb inter-
vencions humanes. Qualsevol acci que faci incrementar o disminuir laportaci de sedi-
ments per part del riu, o qualsevol actuaci que alteri o impedeixi els moviments naturals
de sorra ocasionats pel mar, incideixen en la dinmica de formaci i transformaci de les
platges. Dues problemtiques concretes i actuals, prou generalitzades, associades a aquests
tipus dincidncies fan referncia a la disminuci de la quantitat de sediments dorigen
fluvial que arriben al mar (ocupaci de la franja litoral, explotaci dels recursos detrtics
i la seva retenci en els embassaments...) i la construcci de les barreres artificials de
terra cap a mar que impossibiliten els moviments naturals de la sorra (espigons, ports,
esculleres...). Aquests dos fets disminuci de laportaci de sediments i alteraci de la
dinmica dels moviments de la sorra fan que, en general, a moltes zones litorals, el volum i
la superfcie de les platges disminueixi de forma progressiva, sense que es produeixi la
seva regeneraci natural i cclica.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 8
CAMINANT PER LA PLATJA
Una platja, a primer cop dull, pot aparixer com un paisatge ms o menys homogeni.
No obstant aix, no s aix. La grandria dels materials sedimentaris que la formen, per
exemple. Els ms grans acostumen a trobar-se en la part alta de la platja i a mesura que
ens acostem a mar es van fent ms petits o fins. La humitat tamb varia. En la seva
superfcie la sorra presenta un nivell nul dhumitat. Per les capes inferiors, progressiva-
ment, sn ms molles, i aix que ens apropem al rompent, trobarem mostres daquesta
humitat a menys fondria. Per lelement definitiu que trenca aquesta aparent uniformi-
tat el trobem quan arribem al mar. Ms enll del trencant, sota laigua, la platja sallarga
configurant un mn nou, absolutament diferent.
En realitat podrem parlar de dues grans parts de la platja: la platja emergida i la platja
submergida.
LA PLATJA EMERGIDA
Avui dia la franja costanera est gaireb totalment urbanitzada. Edificacions i infraes-
tructures de tota mena limiten o envaeixen la prpia platja. Tan sols petits reductes,
ms o menys alterats, poden ajudar a imaginar com serien les platges, si rere seu o en la
mateixa platja no shagus intervingut com sha fet. Un dels espais que ms ha patit les
conseqncies de lintens procs durbanitzaci de la franja litoral s el rereplatja i en
concret lecosistema dunar.
Les dunes sn acumulacions de sorra formades pel vent. A Catalunya, a diferncia daltres
latituds, les dunes sn exclusivament costaneres. Amb el vent i laportaci de materials,
si no estan fixades per la vegetaci o amb contradunes, aquests monticles de sorra s
poden desplaar: sn les anomenades dunes vives. Una funci ambientalment destacable
de lecosistema dunar, en relaci a la platja, s la seva capacitat dactuar com a reserva
de sorra.
Els ecosistemes dunars i, en general, els espais naturals que ocupen el rereplatja, a ms
del seu valor paisatgstic tenen una especial importncia ecolgica pel fet de ser una zona
de transici entre la platja i els ecosistemes aqutics maresmes o terrestres, que la
comuniquen, per la banda de terra, amb daltres espais naturals.
Si caminem, en una platja natural ben conservada, des del rereplatja fins al mar, en primer
lloc, freqentment observarem que la platja s gaireb plana i est constituda per mate-
rials de sedimentaci ms gruixuts: s la berma o platja alta. Desprs dun suau pendent,
ens situem en una franja tamb prcticament plana, on els materials sn ja ms fins; s
lespai que generalment utilitzem per prendre els banys de sol i que anomenem platja.
Finalment, un pendent ms pronunciat ens porta fins al rompent. Aqu la sorra ja s humida
i ms fina encara; s la platja frontal o baixa. Aquesta estructuraci en zones i desnivells,
per altra banda fora mutables, respon a les lnies dinfluncia dels temporals i lonatge.
9 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
 LA PLATJA SUBMERGIDA
Sovint associem el concepte platja exclusivament a la seva part emergida. No obstant aix,
la platja segueix sota laigua; s la platja submergida. Un espai que inclou tamb aquells
elements, naturals o no, que en formen part; esculls, illots, esculleres, espigons, sorra...
Aquesta part de la platja s una prolongaci de la platja emergida i per tant, el seu fons
tindr les mateixes caracterstiques fsiques; composici, qualitat dels materials de sedi-
mentaci... La fondria daquestes platges, tan diferent en unes i altres, depn de loro-
grafia general de lindret on es troben. La seva localitzaci (proximitat a la desembocadura
dun curs fluvial...), la seva orientaci (ms obertes o ms tancades a la influncia dels
temporals dominants, dels corrents...) sn altres factors que, combinats entre si, determinen
la fondria duna platja en la seva part ms propera a terra. Una fondria que en tot cas,
en termes relatius, sempre ser escassa.

LA VIDA A LA PLATJA
A diferncia de les platges de la zona del Llobregat o del Delta de lEbre, per exemple, on
cal caminar una certa distncia dins laigua per deixar de fer peu a la sorra, a les platges
de Barcelona, aix succeeix molt ms a prop del rompent.

ELS ANIMALS El vell mar i la tortuga babaua

A la zona seca de la platja, la ms superficial, la vida animal s difcil. La inestabilitat i la Dues espcies danimals marins relacio-
petitesa dels elements que composen el substrat, la forta insolaci i especialment labsncia nades amb les platges que han patit les
dhumitat la fan habitable tan sols per a una fauna intersticial, sovint microscpica, que conseqncies de la humanitzaci de la
franja litoral catalana, sn la tortuga
t per la important funci deliminar matria orgnica, bacteris i fongs. A les franges humi-
babaua i el vell mar. La tortuga babaua,
des, sota la sorra o properes al rompent, hi trobem alguns organismes sedimentvors
que pot arribar a mesurar 140 cm de
-anllids (cucs) i lamellibranquis (molluscs)...- que salimenten del substrat don longitud de closca, pon els ous a la
extreuen petits organismes vius, o tota mena de detritus assimilables. platja. Una de les menges preferides de

LES PLANTES
les tortugues sn les meduses, a les quals
sovint confonen amb slids flotants,
Alguns vegetals, per, s que shan adaptat a aquest substrat sec, inestable, sal i amb uns especialment plstics. El vell mar, una
nivells baixos de nutrients retinguts. A aquestes dures condicions, la resposta ha estat el foca de fins a 3 m de llargria, anome-
desenvolupament destratgies com la de disposar de llargues arrels per aferrar-se millor nada tamb llop mar, i bou mar a

UNA PETITA PART DEL TOT

i arribar a la poca aigua de qu poden disposar, tiges subterrnies que ofereixen una lEmpord, t els seus llocs de cria en
A la conca oriental de la Mediterrnia indrets recollits i solitaris propers a la
la part ms profunda de la zona abissal menor exposici a la dessecaci, o b fulles carnoses que retenen millor laigua, o petites
La platja submergida no s sin una molt petita part del que anomenem plataforma costa. Ambdues circumstncies, junta-
arriba als 5.000 m. De tot el mn, la per tal de, amb poques estomes, evitar-ne levaporaci.
continental, lextensi de la qual representa aproximadament, tan sols, una dcima part ment amb altres factors la persecuci
fossa ms profunda es troba a loce A mesura que ens allunyem del mar i avancem cap al rereplatja, les condicions de vida per
de la superfcie de la Mediterrnia. La plataforma continental s la zona marginal dels directa en el cas del vell mar i les xarxes
Pacfic i supera els 11.000 m de fondria. als animals i les plantes milloren (granulometria de la sorra, contingut de matria orgni- de pesca on queden atrapades, en el cas
continents coberta pel mar que sestn fins a uns 200 metres de fondria. A partir daqu,
ca, caracterstiques hdriques, trmiques, trfiques...). En aquests indrets, podem trobar-hi de les tortugues han fet que aquestes
a la mar catalana, el pendent saccentua, fins a uns 1.700 metres; aquesta zona s la que
comunitats vegetals, ms o menys estructurades, daquestes plantes que amb la seva dues espcies hagin desaparegut de les
coneixem com a tals continental. Ms a baix, les grans fondries; la zona abissal, que en
floraci acoloreixen els lmits de la platja. nostres platges. La presncia del vell
aquesta part occidental de la Mediterrnia es concreta en la Plana Abissal Balear que arriba
El borr, per exemple, tan important en la fixaci de dunes, o el melg mar, que floreix de mar, en alguns indrets de la retallada
fins a uns 2.700 metres de profunditat.
groc ja a finals dabril. I a partir de maig i juny, i durant tot lestiu, larrossegadissa costa empordanesa, sallarg fins a ben
A Catalunya, lextensi de la plataforma continental s molt variable. A lalada de Portbou, entrat el segle XX. Lltima crnica que
corretjola marina i les seves flors rosades i de ratlletes blanques, el lliri de mar amb el seu
per exemple, aquesta planria submergida sestn fins a uns 36 km de la costa; enfront parla dun exemplar vist a les platges de
gran bulb i oloroses flors blanques, el blanc i punxs panical mar de flors blaves, o el
del Delta de lEbre ho fa fins a uns 50 km, i davant de Barcelona s molt ms estreta (poc Barcelona data de lany 1610. Les tortu-
carns rave de mar amb les seves flors liles o blanques. La presncia daquesta vege-
ms de 7 km a laltura del delta del Llobregat). El tals que voreja la plataforma continen- gues, si b es poden veure ocasionalment
taci halfila autctona malauradament, avui dia tan escassa- s un clar indicador
tal barcelonina especialment enfront la desembocadura del Bess es caracteritza a mar obert, ja no poden fer la posta en
duna platja en bon estat de conservaci: a ms de fixar la sorra, s vital per a lexistncia
per lexistncia de nombrosos, i sovint profunds, esvorancs o barrancades. la nostra franja litoral.
daltres organismes que en depenen trficament (insectes, arcnids, molluscs... els
quals serveixen daliment a daltres espcies animals com els rptils, ocells o mamfers).

MIRANT EL TERRA
Una prctica agrada i allionadora que es pot dur a terme sense massa esfor a les platges
s la dentretenir-se cercant a la sorra restes danimals i plantes marines arrossegats pel
mar, sobretot desprs dun fort onatge. Amb aquest senzill exercici, es poden trobar infi-
nitat dindicis que ens mostren quin tipus de vida podem trobar, all, sota laigua: algues,
closques, recobriments calcaris de cucs, cargols, mudes de cranc, postes dous... Sovint a
la sorra de la platja trobem restes de posidnies, una planta superior que com a tal t flors
i fruits. Aquesta planta viu submergida i lonatge porta fins a la platja les restes esmicolades

GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 10 11 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
 del seu fullatge, aix com unes pilotetes allargades, fibroses i fosques (fragments dels seus FAUNA ACTUAL AL LITORAL DE BARCELONA
rizomes). La presncia de restes de posidnies s un bon senyal per a la platja: aquestes
plantes la protegeixen de lerosi, produeixen una bona quantitat de matria orgnica i, a
ms a ms, constitueixen un excellent hbitat de moltes espcies de peixos i invertebrats. PEIXOS ALTRES ANIMALS AQUTICS OCELLS

PRADERIES SOTA AIGUA Anfs blanc Llu Ascidi roig Colom

Epinephelus guaza Merluccius merluccius Halocynthia papilosa Columba libia
Les posidnies formen autntiques praderies submarines de gran importncia ecolgica.
Viuen sobre fons ben illuminats, normalment entre 0 i 25 metres de fondria. Es calcula Anxova Moll de fang Bernat ermit Corb mar gros
que a Catalunya aquests prats submarins, sovint anomenats alguers, ocupen tan sols un Engraulis encrasicholus Mullus barbatus Diogenes pugilator Phalacrocorax carbo
10% del fons potencialment colonitzable i constitueixen un valus patrimoni natural que Boga Palometa Borm blau Cotorra de pit gris
cal conservar. La terbolesa de les aiges i els processos intensos de sedimentaci impe- Boops boops Trachinotus ovatus Rhizostoma pulmo Myopsitta monachus
deixen la vida daquestes plantes, fet que explica que en les zones properes a la desem- Bot Rap Borm groc Gavi argentat
bocadura dels rius o en el litoral barcelon, per exemple, no puguin desenvolupar-se. Mola mola Lophius piscatorius Cotylorhiza tubarculata Larus michahellis

LES MEDUSES: UNES GRANS DESCONEGUDES

Cap dase Reig Ceriantari Gavi fosc
Etrigla gurnardus Umbrina cirrosa Cerianthus membranaceus Larus fuscus
Prop del rompent, avarada a la sorra, podem trobar tamb restes dalguna medusa. Nhi Cap-roig Salpa Corn blanc Gavina capnegra
ha moltes varietats, per totes elles formen part del zooplncton i juguen un important Scorpaena scrofa Sarpa salpa Hexaplex trunculus Larus melanocephalus
paper en lecosistema mar. Les meduses sn una de les menges preferides de les tortugues Castanyola Serr Cornet Gavina vulgar
de mar. Segons alguns experts, la disminuci de tortugues a la Mediterrnia pot ser una Cromis cromis Serranus cabrilla Murex trunculus Larus ridibundus
de les causes dun augment de meduses en aquest mar. Malgrat la seva interessant biologia
Congre Tonyina Dtil de mar Gavina corsa
i les seves singulars formes transparents i acolorides, les meduses sn per nicament Conger conger Thunnus thynnus Lithophaga lithophaga Larus audouinii
conegudes per les seves picades que poden produir inflor, eritemes i dolor. Aquestes
Corball Verat Dof com Pardal
picades constitueixen el seu mecanisme datac i defensa quan detecten un canvi de pressi
Sciaena umbra Scomber scombrus Delphinus delphis Passer domesticus
externa. De fet, la presncia de meduses en una platja no fa sin recordar-nos que, quan
entrem en el mar ens endinsem en un mn natural i ferstec, al qual no pertanyem i que, Escrpora Eri de mar(garota) Xatrac becllarg
Scorpaena porcus Paracentrotus lividus Sterna sandvicensis
com a visitants ocasionals, haurem de respectar i conixer.
En el cas de picada, qualsevol acci de neteja sha de fer amb aigua de mar, evitant Esparrall Escopinya
rascar-se i ls damonac, aix com el de fregar la zona afectada amb tovalloles o sorra. Diplodus annularis Venerupis aurea
Sempre que sigui possible, el millor que es pot fer es dirigir-se als punts datenci Gbit de fang Espirgraf
sanitria de les platges. Gobius paganellus Spirographis spallanzani

MIRANT EL CEL
Juliola Flabellina
Coris julis Flabellina affinis
De la mateixa manera que alguns vegetals shan adaptat a les dures condicions de la platja, Llenguado Gla de mar
tamb alguns ocells ho han fet per viure del mar. Alguna de les caracterstiques ms Solea vulgaris Balanus perforatus
comunes entre aquests tipus docells s la de tenir els dits dels peus units per una mem- Llisa vera Gorgonia
brana, fet que els permet nedar millor, i disposar dun bec, sovint recte i punxegut, Chelon labrosus Eunicella singulari
perfectament adaptat per a la pesca. Entre els ocells marins, a grans trets, podem distingir Llobarro Holotria
els ocells planadors, que mengen a la superfcie, com les gavines, i els ocells, com el corb Dicentrarchus labrax Holothuria polii
mar, que es cabussen per pescar. Alguns daquests ocells sn estacionals i per tant noms
Llagosta
els podrem veure en determinades poques de lany, mentre que daltres shi estan tot Palinurus elephas
lany. Per tant, cada estaci de lany ofereix variacions pel que fa a les seves possibilitats
Medusa luminescent
dobservaci. A lhivern, per exemple, algunes de les espcies que podem veure en el nostre
Pelagia noctiluca
litoral sn: el gavot, el cabuss emplomallat, el gavi fosc, la gavina vulgar, la baldriga
Musclo
balear, la baldriga mediterrnia, el gavi argentat, la gavina capnegra, el xatrac becllarg,
Mytilus galloprovincialis
el corb mar gros o el mascarell.
Ncora
Macropipus depurator
Ostra
Ostrea edulis
Pop roquer
Octopus vulgaris
Spia
Sepia officinalis
Tortuga babaua
Caretta caretta

GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 12 13 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
 SOTA LAIGUA
En el gran ecosistema del medi mar, es poden distingir dos grans dominis ecolgics:
el bentnic (del grec benthos, fons), amb un substrat slid, i el pelgic, el qual t com
a suport laigua.
La platja submergida, constituda com a fons mar, s per tant una part de lecosistema
bentnic i les comunitats que li sn prpies depenen duna gran diversitat de factors: la
llum i la temperatura (que disminueixen amb la fondria), la pressi (que augmenta amb
la fondria), en la zona ms litoral la disponibilitat daigua, i lhidrodinamisme, o sigui el
grau de moviment de laigua. Nhi ha daltres com la variaci despectre de la llum o la
direcci predominant de lonatge i els corrents. Tamb cal considerar els canvis ambientals
que no estan relacionats amb la fondria com el tipus de substrat (sorra, fang, pedres,
roca...) o la disponibilitat de nutrients condicionats pels corrents, la proximitat de rius o
nuclis urbans...
UN UNIVERS DE MNS DIFERENCIATS
Els organismes bentnics els que viuen en relaci al fons-, com succeeix amb els terrestres,
escullen el seu lloc per viure segons unes preferncies ecolgiques. De fet, el bentos s
tot un univers de mns diferenciats; des del fons fins a les zones emergides esquitxades
pels ruixims de lonatge, hi trobem ssers vius adaptats a les diferents condicions de
vida. Nhi ha que viuen fixos al substrat (esponges), nhi ha que shi desplacen (garotes),
daltres tamb shi desplacen, per tenen la capacitat de viure dins el mateix substrat
excavant-thi galeries, enterrant-shi o b perforant la roca o el sediment (navalles,
closses, dtils de mar, cucs...). Altres neden prop del fons i sovint el tenen com a punt
de referncia per cercar aliment, encauar-se o descansar (molls, escrpores, llenguados),
nhi ha fins i tot que viuen entre els grans de sorra del fons, i daltres que ho fan prcti-
cament fora de laigua com s el cas dalgunes espcies dcars i lquens. Aquesta hete- LA MEDITERRNIA: UN MAR PETIT I TANCAT
rogenetat s probablement una de les particularitats ms notables del bentos i un dels
grans atractius que justifiquen posar-se unes ulleres i un tub per dedicar-se a observar
sota laigua.
UN FASCINANT ESCENARI
Si hem decidit viure aquesta experincia i no cal ser un excellent nedador per fer-ho-,
un detall que rpidament ens cridar latenci quan examinem, per exemple, qualsevol
paret dun escull s la convivncia de moltes comunitats diferents en espais relativament
reduts, i els canvis ambientals que es produeixen en distncies relativament curtes, sobretot
si el nostre camp dobservaci abasta diferents nivells de fondria. En aquest fascinant
escenari que sens obre sota nostre, shi representen alhora infinitat de funcions inter-
pretades per multitud dactors de tota mena, pertanyents a grans companyies com sn
les tres grans categories ecolgiques: la dels productors (vegetals), la dels consumidors,
tant herbvors com carnvors (animals), i la dels descomponedors (bacteris i fongs).
Totes les representacions per tenen un factor com: la lluita per la supervivncia, i en el
seu conjunt escenifiquen una eterna sessi contnua i cclica on tothom t el seu paper:
els vegetals (algunes algues i fanergames marines amb les seves flors i fruits visibles),
-productors primaris recullen lenergia del sol necessria per a reduir el dixid de carboni
i daltres compostos oxidats, sintetitzant matria orgnica. A diferncia dels ecosistemes
terrestres, per, en el bentos mar, els vegetals no sn els nics agents fotosintetitzadors.
Aqu, sota laigua, lenergia i la matria es transformen i sintegren en el sistema a travs,
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 14
tamb, duna ingent muni de microorganismes que viuen en suspensi: el plncton.
Vegetals i plncton serveixen daliment a nombroses espcies herbvores (pagellides o
barretets, cargolins de roca, algunes garotes, salpes, llsseres...) en el cas dels vegetals, i
dorganismes suspensivors o filtradors, pel que fa al plncton (esponges, musclos, closses...).
Uns i altres sn presa dels carnvors (pops, estrelles de mar...) que a la vegada sn objecte
de predaci per part daltres carnvors (serrans, gbids, escrpores,...). A tot aquest grup
de consumidors cal afegir-hi els organismes detritvors, sovint pobladors de substrats
sorrencs i fangosos, que salimenten de les despulles dels altres (holotries, cucs, cargols...).
Finalment, per tancar el cicle, en un darrer nivell, microscpics organismes descomponedors
(bacteris i fongs) sn els responsables de transformar les restes de la matria orgnica
no utilitzada, en matria mineral perqu de bell nou els vegetals laprofitin per a construir
nova biomassa a travs de la fotosntesi.
DE LA PLATJA AL MN
Ms enll de la platja emergida, el bentos, i ms enll de la platja submergida, la fondria
saccentua i les condicions de vida canvien. Per malgrat aquestes diferncies, en passar
de la platja al mar, ens endinsem en el medi mar, un fluid universal, ms o menys homogeni,
que no t cap altra frontera que les franges litorals de continents i illes. Quan passem de
les nostres platges al nostre mar entrem en un mar relativament petit, la Mediterrnia.
Un mar, per, que forma part de la regi atlanticomediterrnia, que comprn les costes
atlntiques dEuropa i del nord dfrica, aix com el mar Caspi i la mar Negra. Una regi,
no obstant aix, que no t cap lmit real i que es fusiona amb daltres per constituir un
nic i immens oce que recobreix el 70% del nostre planeta.
La histria geolgica de la Mediterrnia s llarga i complexa. Es comen a formar fa uns
180 milions danys (lantic mar Tetis) i en el curs del temps ha anat canviant de forma,
extensi i fondria. Fa 6.000 danys, per exemple, sembla ser que la Mediterrnia no era
sin un immens desert.
Actualment, la Mediterrnia s un mar relativament petit (35 vegades ms petit que loce
Atlntic), que sallarga longitudinalment (3.800 km de llarg i 700 km en la seva part ms
ampla), encaixonat entre muntanyes. Un mar petit i tamb tancat. Lelevat procs deva-
poraci daquest mar no es veu compensat amb laportaci de les aiges continentals i la
renovaci de les seves aiges prov fonamentalment de lAtlntic. En efecte, el principal
punt de comunicaci de la Mediterrnia amb altres masses daigua sn els 14 km dample
i els 350 metres de fondria de lestret de Gibraltar. All, les aiges mediterrnies relativa-
ment riques en nutrients flueixen per sota cap a loce ve, mentre que les aiges oce-
niques relativament pobres en nutrients entren a la Mediterrnia per la part ms
superficial. Aquest desigual intercanvi, conjuntament amb la tamb desigual quantitat
daigua aportada pels rius respecte a laigua evaporada, provoca un empobriment crnic
de nutrients daquest mar (oligotrfia), fet que li atorga, per altra banda, la tan lloada
transparncia de les aiges. Lelevat grau de salinitat (38 grams per litre el del mar
Bltic per exemple s de 21 grams per litre-), i lalta temperatura mitjana de les seves
aiges sn altres de les caracterstiques daquest mar que per les seves relatives redudes
dimensions i allament s enormement vulnerable.
15 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
BARCELONA I EL MAR
...i de les riques Barcelones, lamena seu,
car all estn un port els braos segurs,
i la terra es rega amb aiges dolces.

(text grec del segle VI a. de Crist)

BARCELONA, ENTRE EL MAR I LA TERRA

Des dels seus inicis, la histria de Barcelona ha estat ntimament unida al mar. En el decurs El paisatge litoral del Pla de Barcelona
del segles, la seva lnia de costa ha anat variant com a resultat de la constant dinmica posterior a la darrera glaciaci presen-
entre el mar i la terra. En el segle VI a. de C., la muntanya de Montjuc i els seus assenta- tava un terreny amb una vegetaci
adaptada a dunes i aiguamolls. Els cursos
ments ibrics presidien el pla situat a reds de la serra de Marina, entre els rius
daigua eren ombrejats per boscos de
Rubricatus (Llobregat) i Betulnica (Bess), que en aquella poca presentava un perfil
ribera, constituts principalment per oms
litoral del tot diferent al dara. A ponent de Montjuc, llargues platges, i entre la muntanya
i verns, i les zones muntanyoses i les
i el tur ms tard anomenat Taber (avui dia carrer Parads i entorns ), una petita badia per- planes poc humides estaven cobertes
metia lentrada del mar fins a terra endins, molt ms enll de la franja costanera actual. per atapedes boscries dalzines i roures.
Encarada a mar, en el cim daquest tur, sestabl la Barcino romana. Posteriorment, el
mar san retirant, creant uns paisatges canviants dillots i llacunes. La regressi marina
continu i els nous espais de terra ferma que anaven apareixent varen ser ocupats per
horts i cases. Des de llavors fins ara, la histria de Barcelona ha estat un permanent fes-
teig entre el mar i la terra; una relaci que ha perms un constant aiguabarreig de
pobles i cultures que ha atorgat a la ciutat la seva indiscutible condici cosmopolita i
mediterrnia.
Avui dia, la faana litoral barcelonina s un paisatge construt, herncia de segles i segles
devoluci constant. Un paisatge humanitzat on destaquen les seves platges. Tamb aquestes
platges, malgrat la seva artificialitat, formen part de la histria de la ciutat. Unes platges
de fcil accs, que sintegren a la ciutat com un ms dels seus espais pblics. Uns indrets
per que, a ms doferir loportunitat de gaudir del lleure i lesport, fan possible passar del
mn urb a un medi natural, tan ric i potser no prou conegut, com s el mar. Evoluci aproximada de la costa de Barcelona
al llarg dels segles.

finals del
Plioc

s. I

Tber s. xv
Cagalell
s. XVIII

Illa de
Maians

17 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA

 MONTJUC: UNA ILLA, O UNA MUNTANYA?
Els estudis geolgics fets sobre lorigen
de Montjuc (173 m) semblen confirmar
el seu passat dilla formada per sorres
cimentades alternades amb conglomerats
delements petits, margues i saulons
poc cimentats. Entre aquests materials
es pot trobar una considerable varietat
de fssils marins. En la seva evoluci
dilla a petita pennsula, el bra de terra
que unia el tur amb el continent confi-
gur, per la seva banda de ponent, un
abrigall natural respecte els embats de
les llevantades.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 18
En el plioc -entre fa cinc i dos milions danys- les terres que avui dia formen la plana que
sestn entre els rius Llobregat i Bess estaven a uns cent metres per dessota el nivell
del mar. Lactual muntanya de Montjuc no era sin una petita illa davant de la costa. Ms
endavant, laportaci de sediments arrossegats pels torrents provinents de Collserola i els
aportats pel mar, van permetre que des de lilla sallargus un bra de terra fins al litoral.
En poques posteriors, el nivell del mar va anar baixant fins que finalment Montjuc es
constitu en un tur continental. Aquesta molt resumida histria de la que avui coneixem
com a muntanya de Montjuc pot illustrar les contundents transformacions que ha sofert
el litoral de Barcelona amb el pas del temps.
A finals del plioc, el perfil de la costa era molt retallat i dos profunds estuaris sendinsaven
per les valls del Bess i el Llobregat. Ms tard, durant les glaciacions, el nivell del mar
descendia, per tornar a pujar, en els perodes interglacials, com a resultat de la fusi del
gel. El descens del nivell de les aiges en el darrer perode glacial fou de 110 metres.
Fa uns 15.000 anys, finalitzada aquesta darrera glaciaci el nivell del mar torn a pujar i
els rius iniciaren un lent procs de sedimentaci en les seves desembocadures. Deu mil
anys ms tard, per exemple, el Bess, amb lestabilitzaci del nivell del mar per sota duns
3 metres del nivell actual, inici la construcci del delta que coneixem avui dia. El litoral
de Barcelona comenava a dibuixar les bases del seu perfil actual. El Bess, els torrents
de la serralada litoral i fins i tot la Tordera, per una banda, i el Llobregat, per laltra,
aportaven sorres que el mar distribua, segons temporals i corrents; es formaven i trans-
formaven constantment nous paisatges. Lentament, de forma natural, rius i mar, enfrontant
les seves forces, anaven dissenyant una costa cada cop menys retallada i ms rectilnia.
Per a partir del poblament hum del territori comenaren a produir-se canvis en la
franja litoral que, posteriorment, saccentuaren, i que acabaren influint en aquest disseny
del paisatge litoral.
Amb la colonitzaci romana sintensific laclarida de boscos per aconseguir terres de
conreu. La progressiva desforestaci i la rompuda de terres feren augmentar significati-
vament el nivell de sedimentaci fluvial, la terra va guanyar terreny al mar en un lent per
continuat procs i es varen crear nous paisatges: illes que sunien al continent i ms tard
es convertien en turons; barreres de sorra paralleles a la costa que a poc a poc anaven
allant nous espais convertint-los en albuferes i maresmes...
Daquesta manera, desprs dels enrenous glacials, amb lestabilitzaci del clima i tamb
com a conseqncia de lacci humana, sinicia el darrer captol de la histria del litoral
barcelon i les seves platges.
RETALLS DHISTRIA DUN MAR I DUNES PLATGES
La relaci dels primigenis pobladors del nostre litoral amb el mar devia ser escassa. Un plat molt preuat en lpoca romana
Potser algun tipus de recollecci i pesca. Per, de ser-hi, sempre de terra estant, i en tot era el garum, una espcie de pasta feta
cas, utilitzant probablement mtodes ms propis de la cacera: fletxes disparades amb arc, a partir de peix macerat amb sal.
Aquesta pasta, dorigen fenici i de sabor
llances... Desprs degu venir ja lham (espines vegetals, os...) i rudimentries xarxes
potent, sovint selaborava arran de mar
llanades des de les roques o des de la platja. No obstant aix, el mar, linfinit i misteris
en dipsits tallats a la roca. Per conservar
mar, devia procurar, a aquells antics avantpassats, dedicats a elementals economies de
el peix se lassecava o salava, feines que
subsistncia, ms pares que no pas alegries, si no era el cas de lespordica aparici
es realitzaven tamb freqentment a la
dalgun gran peix avarat a la sorra de la platja. platja. Alguns indicis assenyalen que, en
DE GARUMS I BON VI
temps dels romans, a la costa de
Barcelona, es recollectaven i es comer-
El poblament del territori continu al llarg dels temps i les formes de vida, lentament, evo- cialitzaven molluscs marins probable-
lucionaren. En el segle IV a. de C. el pla era habitat pels laietans, tribus ibriques que ment cornets apreciats per la seva
poblaven zones del Barcelons, Maresme i Valls. Troballes arqueolgiques semblen indi- matria colorant utilitzada ja pels fenicis
car que els laietans de Barcelona (la Laie ibrica) utilitzaven un petit abrigall a ponent de per a lobtenci de lanomenada porpra
de Tir.
Montjuc com a port natural, i que enriquits per laportaci daltres cultures mediterrnies
ms avesades al comer i a lart de navegar (fenicis, grecs, etruscs...), realitzaven ja algun
tipus dintercanvi comercial per mar, probablement amb Empries (lEmprion grega).
Pel que fa a la navegaci, un dels fets
Lany 218 a. de C., els romans inicien la conquesta de la pennsula ibrica i malgrat que no
ms destacat en aquests segles de
excelleixen com a gent de mar, la fusi del poblat ibric amb la Barcino romana significa- transici entre la Barcelona romana i
r els orgens del que, segles ms tard, seria un dels enclavaments ms importants del la Barcelona medieval, va ser la substi-
comer martim mediterrani. Vaixells de guerra, birrems o trirrems, lleugers i allargats, tuci de la vela quadre utilitzada pels
vaixells ms curts deslora i amples de mnega molts dells carregats amb mfores de vi, romans noms til quan bufaven
i petites embarcacions de pesca que resseguien la costa, freqentaven les aiges daque- vents portants per la molt ms
lla antiga Barcelona romana. Siniciava daquesta manera uns temps de prosperitat per a prctica vela llatina dorigen rab.
una ciutat que ja mai ms deixaria de ser marinera.
ENTRE EL PUIG DE LES FALSIES I LARENAL DE SANTA CLARA
En el segle II, Barcelona tenia entre 3.500 i 5.000 habitants. Ms de mil anys desprs, en
el segle XIII, hi vivien unes 40.000 persones; una xifra considerable per a una ciutat
daquella poca. Barcelona, comen a adquirir la seva condici de capital els segles VI i
VII, en temps dels visigots. Aquesta condici esdevingu definitiva el 1253 quan Jaume I
atorg al Consell de Cent de la ciutat el privilegi de designar els cnsols dultramar que
devien representar els interessos del Regne dArag i Catalunya.
En el segle XIII, desprs de superar llargs perodes de crisis i decadncia, Barcelona era
una gran ciutat, una important capital mediterrnia que destacava pel seu carcter
cosmopolita i emprenedor. Una de les activitats econmiques que millor recollia aquest
tarann, era el comer per mar. A Barcelona arribaven vaixells del Magrib carregats de
llana, pells, cuiro, i tamb amb productes procedents de terres transsaharianes. De Siclia
simportava blat, cot, corall... De Sardenya, figues, formatges, peix salat... Per la ruta dOrient
19 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA

Figura dun bastaix a la porta
de Santa Maria del Mar.
Les Drassanes i les platges
Ledifici de les Drassanes de Barcelona,
que actualment acull el Museu Martim
de la ciutat, t el seus orgens en el
segle XIV. Fins al segle XVIII, en qu la
regressi de la lnia de la costa va inuti-
litzar la seva funci, va ser un dels cen-
tres ms importants de construcci de
vaixells de la Mediterrnia. En les seves
grans sales es podien construir trenta
galeres al mateix temps. Els vaixells
eren directament avarats a mar des de
la seva faana principal. La construcci
de vaixells per no es feia exclusivament
en aquestes edificacions. Durant molt
de temps, com sempre shavia fet, a les
platges de Barcelona se seguiren bastint
naus de tota mena. Per exemple, aparei-
xen documentades construccions navals
en el ribatge de la mar de Barcelona
(1357-1453) i a la platja de lArenal
daquesta ciutat (1360-1454). Per a la
construcci naval a Barcelona sutilitzava,
principalment, fusta procedent del
Montnegre i del Montseny. Fins al segle XIX
i comenaments del XX, les moltes
drassanes de Barcelona -i tamb els seus
mestres daixa- eren reconegudes arreu
per la qualitat del seu treball. La progres-
siva substituci dels tradicionals velers
de fusta pels vaixells dacer, significaren
la decadncia daquesta important activi-
tat que durant tants segles caracteritz
les platges de la ciutat.
Mercaders i bastaixos.
Cantigues de Sta. Maria.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 20
arribaven espcies com el pebre, gingebre, encens, canyella... De Barcelona, els vaixells
salpaven amb productes manufacturats, teixits de llana, vidrieria, plom, estany coure, arrs,
vi... Una intensa activitat que es concentrava en un espai de platja que sestenia entre el
Puig de les Falsies (actual plaa Palau) i larenal de Santa Clara (parc de la Ciutadella).
Aquest indret oferia un cert abrigall natural per als vaixells. All, tot esperant ser embar-
cades o desembarcades, reflectint els seus bucs acolorits en les aiges, fondejaven galeres,
coques... les grans naus que no podien ser remuntades fins a la sorra. Llenys, llaguts,
grndoles i altres embarcacions ms petites, en un anar i venir constant cobrien el trajecte
entre els grans vaixells i la platja, transportant les mercaderies. I, a la mateixa platja, un
atrafegament incessant de gent socupava en una gran diversitat de feines; mercaders,
comerciants, armadors, barquers, mariners, corders, mestres daixa, calafatadors, fusters,
ballesters... Una daquestes feines eren les que duien a terme els bastaixos de capana o
macips de ribera, constituts amb gremi, que eren els qui sencarregaven de traginar i
manipular les mercaderies. Un altre treball relacionat amb la crrega i descrrega de
mercaderies era la que duien a terme els traginers de mar, ms ben situats que els anteriors
ja que comptaven amb mules de propietat per realitzar el transport. Daquesta manera, la
platja de la Barcelona medieval es convert en un lloc de gran transcendncia per a una
ciutat que havia fet del comer la seva principal activitat econmica. Platges, doncs, amb
una gran vitalitat, sobretot a lestiu que era quan ms sintensificava la navegaci.
El perfil de la costa era prou diferent a lactual. El mar de Barcelona arribava fins a on avui
dia sala lesglsia de Santa Maria del Mar. All, extramurs de la ciutat, arran daigua, formes de furt era, doncs, bsicament jurdica. En tot cas la pirateria i la prctica del cors
sestenia una humil barriada de casots i barraques anomenada Vilanova del Mar, on vivien
pescadors i daltres practicants dels molts oficis mariners de lpoca.
BASSEIES I BANYOLS
Daquesta manera anomenaven les antigues crniques (els documents ms antics sn del
segle VIII) els estanys, estanyols i basses que histricament han caracteritzat el paisatge
litoral de Barcelona fins a ben entrat el segle XIX.
La lenta reculada del mar combinada amb lacci de corrents de deriva i les aportacions
daigua dels nombroses torrents, rieres i del mateix riu Bess, van fer que, durant segles,
les platges de Barcelona fossin una zona daiguamolls i estanys.
Aquests paisatges canviants, daiges salobres i sovint estancades, foren histricament
focus de malalties. La zona de mar de Sant Mart de Provenals, per exemple, era coneguda
com Prat de les Febres. Aquelles estranyes, i sovint mortals febrades, que, peridicament,
sobretot en els mesos de calor, afectaven els pobladors dels llocs propers a les platges
de Barcelona, tenien el seu origen en el mosquit transmissor del plasmodi del paludisme.
El paludisme (malria) forma part de la histria daquest mn de maresmes i llacunes del
litoral barcelon: fins a lany 1880 no fou descobert el protozou causant de la malria.
Les darreres llacunes costaneres de Barcelona foren dessecades a mitjans del segle XIX.
DOFINS, ESTURIONS , ARENGADES...
Lactivitat de la pesca era ja important en la Barcelona medieval. Malgrat tot, per cobrir la
demanda, especialment en temps de quaresma, simportava peix daltres indrets, fins i tot
llunyans, com s el cas de larengada i el bacall. Des del 1301 es tenen referncies dun
cert nombre despcies que es podien comprar als mercats de la ciutat: esturi, palomida,
llissa, anfs, reig, tonyina, corball, congre, dof, anxova...
PIRATES, CORSARIS I BALLESTERS
A les platges de la Barcelona de ledat mitjana, entre els treballadors de la mar, tamb era
possible trobar-hi pirates, corsaris i ballesters-homes destres en el maneig de la ballesta-.
Un dels problemes ms importants que havien de superar els vaixells que tenien el seu
punt de sortida o arribada a les platges de Barcelona era el de la seguretat. No tant pels
cops de mar sin tamb per la freqncia i abundncia de pirates i corsaris. En el segle XIII,
Barcelona competia comercialment amb daltres ciutats com Pisa, Vencia o Gnova.
Aquesta competncia sovint comportava que vaixells duna o altra potncia sabordessin
a alta mar per fer-se amb les mercaderies alienes. Quan aquestes accions, que tamb es
produen entre cristians i musulmans, es feien amb la benedicci del rei o de les autoritats
locals, els qui la realitzaven eren anomenats corsaris i passaven a ser, fins i tot, herois.
Els qui ho feien illegalment, els que actuaven pel seu compte sense distingir lorigen
dels abordats, eren considerats pirates i per tant, malfactors. La diferncia entre ambdues
eren habituals arreu de la Mediterrnia. Per aquest motiu, en els vaixells mercants,
la marineria disposava darmes, i a ms a ms shi embarcaven homes especficament
preparats per a la lluita, molt concretament ballesters.
UNA UNIVERSITAT A LA PLATJA?
El conegut Llibre del Consolat del Mar ordenament jurdic especfic sobre matries
comercials i martimes del segle XIV-, la vigncia del qual sestengu per tots els consolats
mediterranis, t els seus orgens en la Carta consulatus riparie Barchinone
Universitat dels prohoms de Ribera -. Aquests textos jurdics relatius a la navegaci
foren redactats a Barcelona, originriament en llat lany 1258 i posteriorment traduts al
catal. El concepte duniversitat a la Baixa Edat Mitjana fa referncia a una corporaci, espe- Llibre del Consolat dels Fets Martims.
Edici de 1592.
cialment comunitat venal i professional duna ciutat o vila, caracteritzada per algun tipus
dorganitzaci i regim jurdic; condicions que, duna manera o altra, devia reunir la gent
de mar de la Barcelona daquella poca.
Barcelona a finals
del segle XVII.
21 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
Don Quijote a la platja de Barcelona
Els penltims captols del Quijote tenen
per escenari Barcelona, on entre altres
coses ell i Sancho veuran per primera
vegada el mar. La platja de Barcelona s
lescenari de lltim combat de don Quijote,
en aquest cas contra el Caballero de la
Blanca Luna, que amaga la figura del
batxiller Sansn Carrasco que pretn
fer-lo tornar al seu poble. Lltima batalla
de don Quijote acaba amb una derrota
que precipitar el final de les seves
aventures. Estem al 1614 i el lloc s la
platja de la Barceloneta (Para leer a
Cervantes, Martn de Riquer), molt
propera a la casa al Passeig Coln, 2- on
es pensa que va residir Cervantes en la
seva estada a Barcelona.
Y una maana, saliendo don Quijote a
pasearse por la playa armado de todas
sus armas, porque, como muchas veces
deca, ellas eran sus arreos, y su des-
canso el pelear, y no se hallaba sin ellas
un punto, vio venir hacia l un caballero,
armado asimismo de punta en blanco,
que en su escudo traa pintada una
luna resplandeciente... (Don Quijote,
captulo LXIV).
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 22
FLAMENCS I ARPELLES A BARCELONA
Costa imaginar avui dia el litoral de Barcelona com un paisatge de llacunes i maresmes
poblats per flamencs, bernats, arpelles i altres aus aqutiques. No obstant aix aquest
paisatge daiguamolls i dunes va ser una constant durant segles i segles. Aquests
espais humits sovint eren lloc de pas i de cria daus aqutiques. Un daquests indrets
situat a Sant Mart de Provenals era conegut com la Llacuna o Llantana. Segons les cr-
niques, vora aquest estany, lany 1057, el rei Mart LHum practic la cacera dnecs. A Entre 1427 i 1475 es constru la muralla de mar que comenava a lactual plaa Antonio
ms danar a caar i pescar, en aquestes llacunes costaneres, els ciutadans de la
Barcelona medieval hi anaven per fer la bugada, per amarar el cnem o cercar el lli. A
partir per del segle XVI sinici una progressiva reducci de les rees pantanoses pro-
peres a la ciutat. La necessitat daconseguir terres de conreu, la creixent urbanitzaci
de la ciutat i la millora de les tcniques de dessecaci foren, entre daltres, els motius
principals daquest procs de reducci. Lany 1802 per, encara, amb motiu de la visita
del rei Carles IV se celebr una cacera, i lany 1824 es prohib caar, pescar, tallar joncs,
balques o extreure sorra en els darrers reductes humits que encara restaven, per tal de
preservar aquests espais per a possibles futures caceres reials. Malgrat tot, pocs anys des-
prs, els ltims racons de marjals, estanys i llacunes van desaparixer definitivament de
les platges de Barcelona. Per al record de tota aquesta histria queden nombrosos vesti-
gis en la toponmia dels carrers de la ciutat, tant pel que fa a la seva antiga condici de
torrents i rieres que aportaven aiges i sediments a la conformaci de les zones humi-
des litorals, com a la seva estricta relaci amb aquests espais: torrent de lOlla, del
Carmel, de la Guineu..., les Rieres Blanca, Alta, Baixa, dHorta, de Vallcarca, de
Vallvidrera, la Riereta, el carrer Joncar, Jonquera (anteriorment havien existit els
carrers Arcs de Jonqueres, Torrent de Jonqueres i Plaa de Jonqueres), Pou de lEstany,
la Llacuna, Basea (antigament hi havia la plaa de la Basetja en un indret reconegut
per lexistncia de basses basses de Basenya-).
DE LA PLATJA MEDIEVAL A LA BARCELONETA La Barcelona del mig mili
Durant el segle XIII, la ciutat emmurallada de lpoca romana queda encerclada per unes En el segle XIX, coincidint amb el seu
noves muralles. La zona de la platja, per, era lliure de fortificacions. Entre el segle XIII i XIV, desenvolupament industrial, Barcelona
la zona compresa entre la ciutat i el mar se segu poblant. El Regomir, primer barri mariner va viure un augment demogrfic espec-
tacular. Lany 1826 la ciutat comptava
de la ciutat, format a la part de mar del portal de lantic castell episcopal, bastit a la
amb uns 100.000 habitants i a final de
muralla romana de la ciutat, seguia creixent.
segle, amb 533.000. Comparativament
doncs, Barcelona, des del segle XIII fins
Lpez i sallargava fins a les Drassanes. Ms tard vingu la que des daquest indret conti- a comenament del XIX, havia poc ms
nuava fins a les Hortes de Sant Bertran. I per ltim, la muralla entre la Torre Nova i el que duplicat la seva poblaci, mentre
monestir de Santa Clara. Durant el perode de construcci del primer daquests trams de que en el segle XIX, tan sols en 75 anys,
muralla, es va fer tamb el primer intent de construcci dun port artificial a la ciutat de lhavia quintuplicada.
Barcelona. Aquest i daltres projectes que el seguiren aniran transformant la faana mar-
tima de la ciutat i, a mesura que el gran port es va anar consolidant va absorbir bona
part daquella activitat que caracteritzava les platges de la Barcelona medieval. Pel que
fa a la dinmica litoral, la construcci del dic a partir de linici de nou de les obres de
construcci lany 1590, signific una clara acceleraci del procs del creixement natural
de les platges de Barcelona. En efecte, el nou moll es constitu com una barrera artificial
en el procs de la dinmica litoral respecte al transport longitudinal de sediments, que a
la costa de Barcelona presenta un clar component N-S. Daquesta manera aquests sediments, s. I-IV
en trobar-se amb el dic, sanaren dipositant, fent que la terra, en aquell indret, guanys
terreny al mar en un temps notablement inferior i amb una extensi clarament superior,
respecte al procs seguit fins aquells moments. Segons explica Joan Alemany en el seu
llibre El port de Barcelona, es calcula que des dels inicis de les obres lany 1447 la platja
va avanar cap al mar uns 500 metres fins al 1697 i entre 800 i 900 fins a lactualitat.
Va ser precisament en aquest terreny guanyat al mar on, en el segle XVIII, es cre el barri
de la Barceloneta.
ENTRE LA VIA DEL TREN I EL MAR
s. XVIII
Per no va ser fins al segle XIX quan tingueren lloc els grans canvis. Les reformes urbans-
tiques, la inauguraci de la lnia de ferrocarril entre Barcelona i Matar (1848), i el creixe-
ment demogrfic i industrial de la ciutat, influenciaren decisivament en un nou disseny del
litoral barcelon.
Entre 1878 i 1881 fou enderrocada la muralla de mar construda el segle XVI, fet que don
pas a la construcci del Passeig de Colom. A peu daquestes muralles, de cara a mar, hi
havia les populars pudes, unes petites tavernes anomenades aix, probablement, per la
s. XIX
mala olor que caracteritzava aquell indret proper a unes aiges brutes i estancades.
Des del segle XVIII sinici a Barcelona un procs dindustrialitzaci especialitzat, fona-
mentalment, en el ram txtil. A partir de la segona meitat del segle XIX, aquest procs
reb un impuls fort i renovador. La disponibilitat daigua i la seva condici de ciutat
porturia, entre altres motius estrictament econmics i socials, facilitaren el desenvolu-
pament i la diversificaci industrial de la ciutat, concentrant bona part daquesta indstria
en zones properes al port. Daquesta manera, progressivament, es constru un paisatge
de costa fortament humanitzat, amb lindiscutible protagonisme de les grans installacions s. XX
industrials. En el decurs del segle XIX i primera meitat del XX, entre la via del tren i el mar es
cre un espai marginal i desendreat que aviat assol uns nivells de degradaci ambiental
considerables. Ms endavant, per diversos motius, lactivitat industrial de la zona va anar
decreixent fins que la majoria daquelles grans installacions foren desocupades i la franja
litoral dels barris de Poble Nou i St. Mart de Provenals san convertint en un dabocador
indiscriminat, dest de tota mena denderrocs i desferres provinents de la gran ciutat.
Per limpacte no era tan sols visual; sota laigua, el paisatge, a poc a poc, shavia tamb
anat deteriorant. A mar, durant anys i anys, hi arribaren grans quantitats daiges residuals,
s. XXI
urbanes i industrials, fet que va provocar greus problemes de contaminaci. Gran part del
fons sorrenc daquella zona havia quedat colgat per fangs i detritus amb el conseqent
empobriment de les comunitats bentniques prpies daquell espai submar. Evoluci de Barcelona.
23 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA

MALGRAT TOT, SEMPRE, EL MAR
Les dones a un cant
i els homes a un altre
El costum de prendre banys de mar,
que es generalitz ben entrat el segle XX,
ja estava, ms o menys, arrelat entre
els ciutadans de Barcelona, mig segle
abans. Pel que sembla, a ms, alguns ho
feien atemptant contra lestricta moral
de lpoca. Aix ho demostren edictes
municipals que prohibien banyar-se
despullat prop de la muralla de mar
(1845), i banyar-se i despullar-se front
el Baluard de les Puces (1850). Per a
ls exclusiu de les dones es reservava
lindret de platja que anava des del
rocam proper al Baluard del Rei fins
als peus de Montjuc, i per als homes,
des daquest punt fins a les canteres
del Morrot.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 24
Histries de rem i vela
La primera competici de rem, ms o
menys oficial, de la qual es t referncia
s la celebrada en el port de la ciutat
el 15 de juliol de 1821. Organitzada per
lAjuntament, a la regata hi participaren
embarcacions aplegades en quatre
categories: llanxes i muletes de pesca;
barques de palangre i de bou de vuit
remers; gusis; llanxes auxiliars dels
grans vaixells i caros.
Les regates de vela vingueren ms tard.
Lany 1883, a les ja tradicionals compe-
ticions de rem, shi afegiren per primer
cop les de vela. Hi participaren sis vaixells
de pesca, tripulats pels mateixos pesca-
dors. La regata tenia sortida i arribada
a la llanterna dentrada del port, amb
Den de la desfeta ambiental del litoral barcelon, a partir, sobretot de la segona meitat permetia la coexistncia dhomes i dones. Lany 1912, a la zona de llevant, prop del barri virada a la boia del Llobregat.
del segle XIX i fins ben entrada la segona meitat del XX, sovint sha dit que la ciutat vivia del Bogatell sinauguraren els banys de la Mar Bella, que restaren oberts fins als anys Tant pel que fa al rem com a la vela, en
desquena al mar. Aquesta afirmaci per, probablement, no s correcte. Barcelona, en quaranta quan foren destruts per un temporal; aleshores era considerat lindret de platja aquestes primeres competicions, els
cap moment no va renunciar a la seva condici de ciutat litoral. Les nombroses iniciatives ms net de Barcelona. participants eren homes de mar, princi-
ciutadanes de finals del segle XIX i inicis del XX per reivindicar lespai litoral com un espai A la Marina, a les Platges de Can Tunis foren tamb reconeguts els banys Espanya, palment, mariners i pescadors. Lany 1872,
com a clausura de les festes de la Merc,
collectiu per a la prctica de lesport, loci o la cultura, el manteniment de lactivitat Cibeles, i molt especialment els Baos Zoraya anomenats popularment El Balneari.
tingueren lloc unes regates de rem en
pesquera, la inqestionable i intensa relaci de la ciutat amb el seu port, i la pervivncia
BANYS DE PILA
les quals els participants eren ja exclu-
dun barri amb personalitat prpia i tradici marinera com el de la Barceloneta, demostren, sivament esportistes amateurs.
dalguna manera, que la ciutat, malgrat que hagus vist com es malmetia el seu litoral, Anar a banyar-se a mar obert en la Barcelona daquells temps significava tota una aven-
mai no va trencar definitivament la seva histrica relaci amb el seu mar i les seves platges. tura. Accedir a les platges portava el seu temps. Fins que no sinstauraren algunes lnies
de tramvia, com les que comunicaven alguns banys de la Barceloneta amb la Ronda Sant
ELS BANYS DE LA SENYORA TONA I DALTRES
Antoni, Sants o la Plaa de Catalunya, la gent hi anava caminant. Saber nedar no era gens
Ats els nombrosos establiments de bany que sanaren obrint a les platges de Barcelona, habitual i no era estrany que sovint hi hagus algun ofegat. Aquests tipus daccidents
en la segona meitat del segle XX, cal pensar en una demanda creixent dinstallacions devien ser prou freqents ja que es dispos que, en els dies de ms afluncia de banyistes,
daquest tipus. Alguns daquests establiments, amb els anys, van desaparixer, per daltres les platges fossin vigilades per homes embarcats en bots de rem.
es mantingueren oberts fins ben entrat el segle XX. Entre els ms coneguts, tots ells situats Els establiments de bany permetien combinar els banys de mar amb els que llavors sano-
a les platges de la Barceloneta, cal citar els banys de La Senyora Tona o de Sal, Astillero, menaven banys de pila (banyeres i piscines). Alguns daquests establiments oferien ser-
Sant Miquel (originriament ubicat a Can Tunis), La Deliciosa, Junta de Damas, veis complementaris com gimns o solriums. Un esdeveniment que despert gran expecta-
Neptuno, La Sirena o El Tritn. Tamb a la Barceloneta, els banys San Sebastin ci a la ciutat, va ser la inauguraci, lany 1872, dels banys Orientales, una luxosa construc-
van ser els primers i no sense escndol dinstaurar una zona de banys a la platja que ci imitant formes rabs i que oferia unes comoditats desconegudes fins aquells moments.
Platja de la Barceloneta cap al 1928.
Fotografia annima i dibuix dOpisso.
25 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
 MS QUE UNS CLUBS
El Nausica tot un smbol
En un examen realitzat a Barcelona,
Fer esport en la Barcelona del segle XIX era considerat poc menys que una autntica extra- a comenament del segle XX, entre 116
vagncia. No obstant aix per, amb larribada del nou segle, en el context duna ciutat infants de diferents indrets de la ciutat,
ms industrial i ms densa, sanir manifestant una creixent inquietud respecte a la es detect que tan sols un 8% no mani-
necessitat dadoptar formes de vida ms sanes. Un dels espais naturals que oferia un marc festava signes de patir cap mena de
ideal per assolir aquests nous objectius era el mar i les platges de la ciutat. Adaptant malaltia. De la resta, el 52% eren pretu-
velles tradicions marineres en prctiques esportives, en el port i en el barri de la berculosos. Aquesta i altres evidncies
duna situaci realment alarmant van
Barceloneta, durant les dues primeres dcades del segle XX, es fundaren quatre entitats
motivar que la Corporaci municipal
que esdevingueren pioneres, a Espanya, en lesport del rem, de la vela i de la nataci.
es plantegs urgentment millorar les
Lany 1902, com a resultat de la fusi entre el Real Club de Regatas de Barcelona (1881) i condicions higiniques de les escoles
el Real Yacht Club (1879), es fund el Real Club de Barcelona, lactual Reial Club Martim pbliques de la ciutat (ms de noranta),
de Barcelona. Lany 1909, per discrepncies internes, fonamentades principalment per crear-ne de noves que servissin de
una eterna rivalitat entre els practicants del rem i de la vela, es produeix una escissi en model per a nous centres escolars, aix
el si de lentitat que significar el naixement dun nou club: el Club Nutico de Barcelona. com de proposar iniciatives que perme-
tessin que els nens i les nenes practi-
quessin activitats a laire lliure. LEscola
del Mar, daquesta manera, esdevingu
un projecte pensat per obrir cam a un
nou tipus descola i deducaci a la ciutat.
En els seus primers anys dexistncia, les seus socials dambdues entitats, estaven
Durant els seus anys dexistncia,
installades en dos edificis flotants propers, fondejats al Portal de la Pau. Dues altres
un dels smbols ms emblemtics de
entitats histriques relacionades amb el mar i les platges de Barcelona van ser fundades lEscola del Mar fou un petit bot, el
tamb en aquests primers anys del segle XX: el Club Nataci Barcelona i el Club Nataci Nausica, utilitzat sovint per la canalla
Barceloneta. per practicar el rem i gaudir del mar.
Del mar a la piscina

LESCOLA DEL MAR

La prctica de la nataci com a esport
a Catalunya -i a Espanya- t els seus
orgens a Barcelona, amb la fundaci Els renovadors plantejaments pedaggics que, entrat el segle XX, revolucionaren el model
lany 1907 del Club Nataci Barcelona. descola vigent fins llavors a la ciutat, recollien tamb aquest esperit de viure ms harm-
La iniciativa sorg dun grup damics nicament amb la natura i de fer de leducaci fsica i lesport, prctiques habituals en els
que freqentaven el gimns Soler, entre centres educatius. Tamb, en aquesta ocasi, el mar i les platges de Barcelona varen ser
els quals es trobava Bernat Picornell, el marc duna experincia singular, en aquest cas sorgida a partir duna iniciativa municipal.
primer president de lentitat, i fundador Lany 1922, a la Barceloneta, just al final del carrer Almirall Aixada, al costat dels banys
lany 1920 de la Federaci dEspanya de Orientales, i a la mateixa platja, sinaugur lEscola del Mar. Loriginal edifici, fet de fusta
Nataci. No va ser fins a lany 1921 que
de pi i compost de tres cossos enllaats en forma de U oberta mirant al mar, salava sobre
sinici, a la Barceloneta, la construcci
la sorra, aixecat damunt gruixudes columnes de pedra, aconseguint aix, que els dies de
de la piscina del club. Fins que la nova
temporal les ones no el malmetessin. Unes escales de fusta, que es podien baixar i recollir,
installaci no va estar a punt per acollir
competicions, les activitats es realitzaven permetien laccs a la platja on es realitzaven un gran nombre dactivitats pedaggiques,
en aiges del port o a mar obert, davant
les platges dels banys Orientales.
El Club Nataci Barceloneta fou fundat
lany 1929 tamb per un grup damics
aficionats a la nataci, treballadors, en
aquest cas de la Maquinista Terrestre y
Martima. El primer nom de lentitat va
ser el de Barcelona Amateur Club, i la
seva primera seu social va ser, fins que
les bombes llanades sobre la ciutat
durant la guerra civil el destruren, un
barrac de fusta vora dels banys de
Sant Miquel, a la Barceloneta.
Posteriorment, lany 1968, el Club va
aconseguir tenir installacions prpies,
en disposar de la piscina municipal del
passeig Martim.
Banys de mar per als alumnes
de les escoles de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona 1922.

GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 26 27 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
Un tramvia carregat de peix
Tot i que, a Barcelona, el principal barri
de pescadors ha estat sempre la
Barceloneta, hi ha hagut altres indrets
de la ciutat histricament relacionats
amb aquesta activitat. A la franja costa-
nera a ponent de Montjuc, per exemple,
subicaren humils nuclis de pescadors.
Bona prova de la relativa importncia
que degu tenir lactivitat pesquera,
fonamentalment artesanal, en aquesta
zona, s ladequaci del tramvia que
feia el trajecte de Can Tunis al centre,
per transportar caixes de peix fins al
mercat de la Boqueria.

fsiques i relacionades amb el joc i lesbarjo. Aquest centre educatiu va ser creat segon fer desaparixer definitivament ls de la tradicional vela llatina. Lany 1924 sinaugur la
lesperit de lEscola Nova, moviment pedaggic renovador que, entre els seus ideals, Llotja de pescadors. A les clssiques arts de pesca (palangre, nanses...) i als nous sistemes,
propugnava leducaci a laire lliure. Lobjectiu fonamental de lEscola del Mar era el dacollir com la substituci de les parelles de vela per a la pesca del bou per a una sola embarca-
infants (entre 150 i 180) que sense estar malalts, manifestessin algun smptoma de feblesa ci a motor, a partir dels anys 30 sintrodueixen i es generalitzen a Barcelona noves tcni-
fsica que fes aconsellable un tipus de vida ms sana, fora del carregat ambient de la ques per a la pesca a lencesa, que antigament es feia amb teies i que a partir daquell
ciutat. Ledifici fou destrut per les bombes, lany 1938, en plena guerra civil. Posteriorment moment es realitzar amb potents focus de llum.
lescola fou traslladada a Montjuc i finalment, lany 1948, al barri del Guinard.
BARRIS AMB REGUST A SAL I A HISTRIA
LA PESCA: DE LA VELA LLATINA AL GAS-OIL Fins ben entrada la segona meitat del segle XX, i molt concretament fins a la radical
En el segle XVIII els pescadors de Barcelona utilitzaven xarxes fetes a m com sn el sardinals, reforma del litoral dels anys 80, a la faana martima de Barcelona hi convivien un seguit Un poble a Barcelona
els boleros i els trasmalls. En el segle XIX, amb el creixement demogrfic de la ciutat, el de barris que, durant anys i anys, representaren el lligam duni entre la ciutat i el seu Els primers pobladors de la Barceloneta
nombre de pescadors a Barcelona augment i la seva poblaci es concentr principalment mar. Barris que, els nous temps, en algun cas han transformat, i en daltres han fet provenien del desallotjament forat del
en el barri mariner de la Barceloneta. Les indstries de filatura i la mecanitzaci dels desaparixer. En tot cas per, uns barris que formaran sempre part daquesta histria barri de la Ribera i eren considerats per
telers van permetre fabricar xarxes de cot que feren ms rendible la pesca. del mar i les platges de la ciutat. les autoritats militars com a persones
rebels. Preveient possibles aldarulls o
Progressivament, aquestes noves xarxes sutilitzaren en la prctica del rssec, com eren
DES DEL BESS FINS AL BALUARD DE SANT CARLES
revoltes, el nou emplaament fou orientat
la del bou, la vaca o lartet. A partir de la primera dcada daquest segle XX varen aparixer
en direcci a la permanent amenaa
en el port les primeres embarcacions de pesca propulsades per mquines de vapor. Des de la desembocadura del riu Bess fins a la Barceloneta, durant molts anys, existiren dels canons de la Ciutadella. Amb
Aquestes mquines de vapor i, ms tard, els motors de combusti interna a gas-oil varen un seguit de barris que van tenir com a elements comuns el seu venatge amb el mar, la el temps, els habitants de lantiga
Barceloneta sentiren que formaven part
ms dun poble mariner que no pas
dun barri de la ciutat. Els seus carrers
sovint coberts per xarxes disposades
per ser sargides o per assecar, les
nombroses indstries i activitats arte-
sanals relacionades amb la mar que la
caracteritzaven, o la seva capacitat per
crear un mon imaginari propi repl de
llegendes i tradicions, avalaven aquest
sentiment. La seva histria est estre-
tament relacionada a levoluci de les
platges de la ciutat i als seus establiments
de bany. Una histria farcida de grans
esdeveniments alguns dells de trist
record, com les epidmies de febre groga
(1821) i clera (1885) provocades per unes
deficitries condicions sanitries causa-
des, entre daltres motius, per un excessiu
amuntegament de gent a les cases.

GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 28 29 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
De la Xina a Barcelona
La majoria daquests barris, en un
moment o altre, reberen les trgiques
conseqncies de viure prop del mar.
Greus inundacions i el mateix embat de
les onades van afectar peridicament
aquestes humils barriades fins a fer-ne
desaparixer cases, i en algunes ocasions
van arribar a provocar la mort per
ofegament dalguns dels seus habitants.
Els topnims de Camp de la Bota i
Pequin tenen orgens curiosos. El primer
prov del francs, ja que all, en un
petit tur (butte) aixecat artificialment
a principis del segle XIX, lexrcit francs
feia prctiques de tir. El nom de Pequin,
segons la llegenda, ve del fet que uns
dels primers pobladors de la zona foren
els membres duna famlia xinesa proce-
dent de Filipines. Segons sembla el
fonament daquesta creena popular
s laparena oriental dels primers
habitants daquesta platja-barri que
b podria ser que procedissin realment
de Filipines.
Barri de la Farola. 1942.
DAntnez a Tunis
Sembla ser que el topnim de Can Tunis
prov de la catalanitzaci dAntnez,
nom duna famlia que sinstall en
aquell indret a finals del segle XVIII.
En el segle XX, a partir de finals dels
anys 70, fins al 2004 que fou derruda
la darrera casa, entre el port i el
cementiri de Montjuc, exist un barri
marginal poblat per habitants dtnia
gitana conegut com Can Tunis.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 30
marginalitat i unes pssimes condicions de vida.
A banda i banda don concloa la rambla de Prim es trobaven el Camp de la Bota i el barri
de Pequin. Aquests barris que van acollir, entre 1940 i 1960, part dels emigrants ms
desprotegits, varen crixer de forma absolutament desordenada, en base a humils habi-
tatges construts pels mateixos nouvinguts. El Camp de la Bota ser sempre tristament
recordat per ser lescenari de nombroses execucions, des de la immediata postguerra
fins a lany 1952.
Just al costat de la claveguera que transcorria a cel obert i que abocava directament les
aiges residuals a mar, i de la qual prenia el nom, subicava el nucli del Bogatell: una
barriada que acollia una poblaci, fonamentalment integrada per gent dedicada a la
pesca i que habitava casots petits i rnecs.
Ocupant la zona entre lHospital dels infecciosos (actual Hospital del Mar) i la ja desapa-
reguda fbrica del Gas Lebn del Poblenou, sestenia el barri del Somorrostro. Citat ja el
1882, lorigen daquest barri va ser pescador, per amb els anys esdevingu, com els seus pescadors, estibadors... i daltres oficis, sovint aplegats en gremis que tenien la seva seu
vens daquesta franja litoral, un suburbi de barraques.
En diferents moments i per diversos motius, aquests barris van anar desapareixent i els
seus habitants es desplaaren a altres barris de la ciutat, com el de la Mina, o de pobla-
cions venes (Badalona, Sant Adri, el Prat de Llobregat...).
En el seu conjunt, aquesta part del llevant de Barcelona, des dels anys 80 en, ha sofert
una espectacular transformaci urbanstica; de ser una zona fortament deprimida ha bliment dimportants empreses especialitzades en la metallrgia, en el gas i en les cons-
passat a convertir-se en un paisatge urb de mar i platges, principalment dedicat a loci i
la cultura.
Casa del anguilero, Can Tunis. Cap al 1930.
Camp de la Bota. 1942.
LA BARCELONETA
Lany 1716, com a conseqncia de la Guerra de Successi, es destruren 1.345 habitatges
del barri de la Ribera per a construir-hi la fortificaci de la Ciutadella. Part de la gent
afectada per aquesta drstica demolici sestabl, prop de mar, fora muralla. Era lanomenat
Barri de la Platja. Aquest barri va anar creixent i lany 1737 ja estava format per 215
habitatges que acollien unes mil persones. Era aquest per, un creixement desordenat;
un conglomerat de barraques que a ms de patir els desavantatges de viure ms enll de
les muralles, sovint es convertia en amagatall de malfactors. Per aturar aquest procs, es
project un barri quadrangular de quinze carrers estrets disposats parallelament al moll
del port, tres carrers tranversals i dues places. Daquesta manera, a partir de la collocaci
de la primera pedra, el 3 de febrer de 1753, el desgavellat Barri de la Platja pass a ser
la popular Barceloneta. Molt aviat, aquesta barriada es convert en un barri mariner i
portuari, amb personalitat prpia, i que anava acollint nous habitants: gent de mar;
en lesglsia de Sant Mart. Una disposici de lany 1837 va permetre ledificaci dun
segon pis damunt les cases existents, mesura que provoc una nova etapa de creixement
demogrfic. Lpoca de major esplendor comercial de la Barceloneta cal situar-la en la
segona meitat del segle XIX. Grcies a la seva proximitat amb el port i la seva facilitat
daccs als transports per ferrocarril, el procs dindustrialitzaci es concret en lesta-
truccions navals. Desprs, principalment per la manca de inversions per a una necessria
reconversi industrial, a poc a poc, van anar desapareixent del barri les drassanes i els
comeros i indstries relacionats amb el mar.
La Barceloneta a principi de segle. Dibuix de J. Renart. Barraca de mariners al Somorrostro. 1942.
La seva proximitat amb el port va provocar que, durant la guerra civil, el barri fos inten-
sament bombardejat. La seva posterior reconstrucci va comportar una marcada tendncia
a la terciaritzaci del barri i una notable alteraci de la seva fesomia original.
DE MONTJUC AL LLOBREGAT: LA MARINA
En el segle XVIII, des de Montjuc fins a la desembocadura del Llobregat, en una zona de
llargues platges poc fondes, coneguda com la Marina, sovintejaven humils cases de pescadors.
A partir de finals daquest mateix segle, un daquests nuclis, proper a la ciutat, de mica en
mica, san consolidant com un senzill barri de pescadors que, amb el temps, prengu el
nom de Can Tunis. A la mateixa desembocadura del Llobregat, sobre les restes dun petit
recinte emmurallat, lany 1852, sedific un far popularment conegut com La Farola.
Al voltant daquest far es form un altre daquests barris. En aquesta franja litoral, cap a
finals del segle XIX, shi podien trobar tamb establiments de bany i drassanes que desapa-
reixerien desprs de la guerra civil. Amb linici de les obres dampliaci del port, lany 1967,
progressivament, tots aquests barris i platges van anar desapareixent definitivament.
31 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
 EL PORT
Heus aqu: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
que s
guardar fusta al moll...

Joan SalvatPapasseit

EL PORT DE BARCELONA
La histria del port de Barcelona est ntimament vinculada a la mateixa histria de la ciutat
i al seu desenvolupament econmic i urbanstic. Per malgrat la seva eterna vocaci
comercial i marinera, durant molts segles, Barcelona no dispos dun port artificial propor-
cionat a les seves necessitats. Durant aquest dilatat perode, nombrosos naufragis en
aquesta zona litoral evidencien aquesta mancana. El llarg procs que condu finalment
al naixement dels fonaments histrics del port actual, no sinici fins al segle XV. Quatre
segles desprs s quan t lloc lorganitzaci moderna de les obres pbliques i la creaci
de la Junta dObres del Port, entitat que el 1978 es transform en el Port Autnom de
Barcelona i el 1992 en lactual Autoritat Porturia de Barcelona. Tres grans etapes, doncs,
que resumeixen una llarga histria que condicion de forma determinant lestructuraci i
funcionalitat de la faana litoral de la ciutat.

LA PREHISTRIA DUN GRAN DESIG

Lany 1928, unes obres de desviaci dels ferrocarrils catalans a la banda sud de Montjuc
posaren al descobert onze grans sitges ibriques. Aquesta troballa va donar credibilitat
a la vella llegenda que en aquell indret, en una poca anterior a larribada dels romans,
existia un zona de crrega i descrrega de vaixells. El nombre i el volum de les sitges,
fora superior a les estrictes necessitats dabastament del poblat que all habitava, indicaven
una activitat porturia i comercial relativament destacada. Dins de les sitges es trobaren
restes de terrissa ibrica i cermica grega, fet que fa pensar en un comer exterior amb
El port de Barcelona desprs de lenderrocament
els grecs, molt probablement amb la factoria de lantiga Emprion. Aquest descobriment de les muralles.
ens permet doncs parlar, possiblement, del primer port de Barcelona: un abrigall natural,
protegit al SO de la muntanya, utilitzat ja pels laietans fa ms de 2.000 anys.

LA LNIA DE LA COSTA ACTUAL.

Segons una lpida trobada en aquesta zona, sembla ser que els romans tamb, durant un
temps, feren servir aquest port, fortificant-lo amb la construcci de murs, torres i portes.
No obstant aix, la ubicaci del nucli rom a la banda de llevant de Montjuc fa creure
en lexistncia dun altre espai arrecerat entre el mont Taber i la muntanya, utilitzat
tamb com a refugi dembarcacions i per a activitats de crrega i descrrega de vaixells.
Diversos autors coincideixen que fins al segle X, ambds ports abrigalls naturals- foren
Les sitges es van localitzar en un indret
utilitzats indistintament, fins que levoluci de la lnia de la costa i dels processos naturals
situat entre la lnia del ferrocarril i la
de sedimentaci, deixaren el port de ponent definitivament impracticable. confluncia entre el carrer den Negrell
Durant lEdat Mitjana Barcelona, malgrat que no disposava dun port com els de les altres i el den Vilageliu i Gabald. Alguna
grans ciutats mediterrnies amb les quals competia comercialment, mantingu una daquestes sitges tenia una capacitat de
intensa activitat comercial concentrada en el que alguns historiadors anomenen Port Comtal 100 m3. La zona on foren trobades est
o de Jaume I: un indret daiges arrecerades situat entre el Puig de les Falsies i larenal situada a uns 1.500 m de la lnia de la
de Santa Clara (avui dia, entre la Plaa Palau i el Palau del Parlament de Catalunya). costa actual.

33 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA

Llevar ancores, que ve llevantada!
Rivals de Barcelona, Gnova, Vencia o
Marsella, per exemple, comptaven amb
uns excellents ports naturals, comple-
mentats amb obres puntuals. Fins i tot
Pisa disposava dun important port
comunicat amb el mar a travs del riu
Arno. A Barcelona lactivitat porturia
es realitzava tamb a la platja, en un
paisatge de mar daiguamolls i llacunes,
amb lamenaa constant de les barres
de sorra (tasques) que es formaven
davant de la costa. Els vaixells es
carregaven i descarregaven mitjanant
barques i, possiblement tamb, de
passarelles provisionals de fusta.
Quan arribava el mal temps, els vaixells
de calat petit eren retirats platja amunt,
i els ms grans no tenien ms remei
que salpar mar endins, allunyar-se de
la costa, o buscar refugi en algun port
proper.
Pocs metres per a dos-cents anys
En la costa de Barcelona, com gaireb
en tota la costa catalana, la dinmica
litoral sedimentria segueix un marcat
component NE-SO. El primer espig
construt, com totes les obres porturies
que posteriorment es realitzaren seguint
aquesta mateixa orientaci, retenien la
sorra a llevant amb el conseqent
creixement de la platja i provocaven
lerosi i el retrocs de la costa de
ponent. Aquest procs derosi sovint
soscav la muralla de mar de la ciutat,
aix com fortificacions i edificis cons-
truts a primera lnia de la costa.
Entre 1477 i ben entrada la segona
meitat del segle XVII, si b les obres
del port, a partir de diversos projectes,
anaren continuant, ho feren amb un
ritme molt lent de creixement (dels poc
ms de 100 metres de moll construts
entre 1477 i 1487, es pass als 177 cons-
truts entre 1590 i 1619).
Barcelona i el port a mitjan segle XIX.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 34
Com hagus evolucionat la Barcelona medieval, en el cas dhaver comptat amb un port LIMPULS DEFINITIU CAP AL PORT MODERN La lluita contra la sorra
adequat per a competir, en igualtat de condicions, amb les altres grans potncies comercials Lany 1868 es constitu la Junta dObres del Port. Amb les progressives millores quedava Lany 1743, la tasca de sorra que barrava
de lpoca? No ho sabrem mai, per, en tot cas la construcci dun gran port era un dels finalment perfilat lorigen del port modern, que en aquella poca disposava de 110 ha lentrada i la sortida dels vaixells, tenia
daiges arrecerades. entre 30 i 90 metres dample i salava
grans objectius de la ciutat, especialment de mercaders i armadors. Finalment, el rei
1 m per damunt laigua. Durant anys i
Alfons el Magnnim, lany 1438, conced als representants del Consell de Cent de Barcelona A ms de la prolongaci del dic de lEst, el projecte dampliaci i urbanitzaci del port,
anys, les operacions de dragat malgrat
el privilegi de construir aquest anhelat port. El lloc escollit va ser el mateix que ocup lantic iniciat el 1859, comport la construcci, entre daltres infraestructures, del Moll dEspanya,
que aconseguien obrir canals dentrada,
Port Comtal, per el mar seguia retirant-s uns 100 metres ms allunyat de la ciutat. la base de lescullera, els molls de Sant Beltran, Pescadors, Balear, Nou, Muralla, Barceloneta, de ms o menys fondria, no podien
El primer intent 15 dagost de 1439- de construcci dun moll que possibilits el dret Drassanes, aix com la installaci del dic flotant que entr en servei lany 1903. La nova impedir que el volum de sorra penetrant
dancoratge va consistir en lenfonsament duna crrega de pedres i argamassa, davant bocana del port qued delimitada per lextrem del dic de lEst i un nou moll que partint fos sempre superior al que sextreia.
lextrem ms oriental del Monestir de Santa Clara, que havia de servir de base del dic. del litoral arribava fins al peu de Montjuc. El 1829 per, comen a treballar la
El 18 de novembre daquell mateix any, un fort temporal de mar, per, destru tot el que Les obres dampliaci i millora continuaren per la banda de llevant amb una nova prolongaci primera draga a vapor en funcionament
shavia fet fins a aquell moment. Dificultats econmiques i ms tard la guerra civil del dic de lEst (1926). Lavan del port de NE a SO (1958) varen fer que aquest sobrepasss la a Espanya. Els resultats foren especta-
(1462-1472) retardaren la represa de les obres fins a lany 1477. No ser per fins a dos-cents muntanya de Montjuc. Lany 1966 sinici la construcci de la que era la tercera ampliaci culars: fins al 1854 sextragueren 158
anys desprs que aquestes obres tingueren una continutat i uns objectius definitius. del port, que va portar els lmits portuaris fins al Delta del Llobregat; es drag la zona i milions de peus cbics de llots i sorres.
safegiren 200 ha al recinte portuari, que amb aquesta ampliaci arribava a un total dunes Al mateix temps les obres continuaven,
El primer dic del Port de Barcelona, construt entre 1477 i 1487, malgrat les seves redudes
per no va ser fins a lany 1859 que a
dimensions, provoc ja una primera i important alteraci de la dinmica sedimentria en 335 ha daiges protegides. Amb aquestes noves installacions a ponent de Montjuc, el
partir de limportant i decisiu projecte
el litoral barcelon. port de Barcelona recuper, 2.000 anys desprs, el seu antic emplaament.
de Jos Rafo sallarg 1.600 m el dic de
Lany 1679 es reprenen les obres que havien estat aturades des de la darrera intervenci, El Port de Barcelona actual s un port polivalent estructurat en tres zones: el port ciutad lEst, amb la qual cosa es posava fi a
lany 1619. Entre linici daquestes obres fins al 1697, el moll sallarg 220 metres. Lany 1772 -el Port Vell-, el port comercial i el port logstic. Els creixements continuats de trfic experi- lentrada massiva de sediments al port.
es constru al final daquest moll una torre que ha perviscut fins a lactualitat: la Torre mentats durant els darrers 20 anys van plantejar la urgncia de realitzar una nova ampliaci,
del Rellotge. Durant el segle XVIII i primera meitat del segle XIX el gran problema del Port que va iniciar-se el 2001. L'ampliaci, que avana a bon ritme, significa el redimensionament
de Barcelona va ser la constant i massiva entrada darenes al recinte amb la conseqent del port: la superfcie terrestre es multiplicar per 2,3, passant de les 558 ha actuals a assolir Del Garraf a Barcelona
prdua de calat, i en ocasions, fins i tot, la formaci de barres de sorra que sobresortien de les 1.265.; la lnia de moll passar dels actuals 19.766 metres lineals a 29.702 m.l.; i la Zona El gran volum dobra que signific lam-
laigua, obstruint totalment la seva bocana. d'Activitats Logstiques (ZAL) creixer en 192,7 hectrees fins assolir les 260 ha de superfcie pliaci del port, aviat va fer insuficient
total. L'any 2020, quan hagin finalitzat les obres, el Port de Barcelona ser un gran port d'm- laportaci de les pedreres de Montjuc
bit europeu capa d'atendre trfics de ms de 100 milions de tones i 7 milions de contenidors. i es va recrrer a la pedra del Garraf,
on es va construir un port per facilitar-ne
el transport (1901-1902). Posteriorment
aquest port, origen de lactual port
esportiu, va ser abandonat.
De la gesti a leducaci
La gesti per millorar la qualitat de les
aiges i dels sediments del Port de
Barcelona sn dos dels objectius de la
poltica ambiental de lentitat. Altres
punts dinters que han centrat aquesta
actuaci ambiental en els darrers anys
sn: les emissions de pols i qualitat de
laire, la gesti dels residus dels vaixells,
la gesti de les aiges residuals genera-
des en el recinte portuari, la contamina-
ci dels sls i leducaci ambiental.
35 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
LES NOSTRES PLATGES, AVUI
s quan plou que ballo sol
Vestit dalgues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata...

LA TRANSFORMACI URBANSTICA
J.V. Foix

DEL LITORAL DE LLEVANT

La designaci de Barcelona com a seu olmpica va permetre dur a terme la, tants cops Des de larrencada de lescullera fins
ajornada, reordenaci urbanstica del malms litoral llevant de la ciutat. A partir dun a la desembocadura del Bess hi deu
procs coordinat entre els diferents organismes amb competncies a la zona -tan diverses haver unes quatre milles que confesso
que no he resseguit mai vorejant les
com el ferrocarril, la costa o la mateixa ciutat- es va iniciar un ambicis projecte que,
platges. El Ramon massegura que aix
anys ms tard, amb la celebraci del Frum Universal de les Cultures, ha culminat en una
no ho ha fet mai ning per gust i que
transformaci radical daquest espai de costa.
noms els qui viuen en aquests barris
La reordenaci estrictament urbanstica, sorgida en ocasi dels Jocs Olmpics de 1992, de voramar shi entenen, en aquest
es recolz en tres importants decisions prvies: el sanejament i la consolidaci del litoral, garbuix de molls, parets de fbriques,
laixecament de les lnies ferroviries costaneres, i la construcci de la Ronda i Parc del clavegueres i plantats de barraques que
Litoral. A partir de la consolidaci daquests objectius, en prcticament deu anys, es dugu hi ha daqu fins a la que fou platja de
a terme el que feia dcades que estava pendent de fer-se. Actualment, aquells barris Badalona (Carles Barral. Catalunya
marginals, aquelles platges convertides en abocadors i aquelles fbriques obsoletes i des del mar 1982).
abandonades sn ja nicament patrimoni del record i de la histria.
Des de la construcci de la Vila Olmpica la primera gran obra emblemtica de la Barcelona
del 92 fins a les darreres intervencions amb motiu del Frum sha dissenyat un nou front
martim constitut per peces de caracterstiques prou diferents pel que fa a la seva
superfcie, als programes i usos previstos, i a lespecificitat de la seva estructura urbana
referida a les exigncies del seu entorn, per totes elles projectades segons un mateix
criteri: relacionar ntimament el litoral de llevant, el seu mar i les seves platges, amb els
barris vens, i integrar-lo a la ciutat com un ms dels seus espais dus pblic, de la manera
ms racional i sostenible possible.

UN CONTRAPL COM A REFERENT

Des de finals del segle XIX han existit diversos projectes per reestructurar urbansticament
el litoral de Barcelona. Levident importncia econmica de les infraestructures existents
(ferrocarril, installacions industrials, de subministrament...), ajornaven per, una i altra
vegada, la realitzaci daquests projectes. Lany 1970, lorganitzaci de grans propietaris
de sl de la zona elaboraren un Pla de la Ribera, aprovat inicialment per lAjuntament,
que significava una clara privatitzaci del terreny, a ms de comportar la desaparici de
bona part dels barris de la Barceloneta i el Poble Nou. Davant daquesta proposta, que
gener un intens debat ciutad, el Collegi dArquitectes endeg, lany 1972, una convocatria
de nous projectes que oferissin una millor resoluci del problema tenint present els
interessos del conjunt de la ciutadania. El treball reconegut com a guanyador-Pla alternatiu
al Pla de la Ribera- fou el presentat pel Laboratori dUrbanisme de lEscola dArquitectura
(LUB). Aquest Pla no va ser assumit pel consistori municipal, per s que aconsegu aturar
el projecte oficial. La seva proposta global signific un important punt de partida i una
valuosa referncia per als objectius generals que, pocs anys desprs, definiren la definitiva
reordenaci costanera de la ciutat.

37 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA

 de contaminaci de les aiges litorals i de les platges. Una de les mesures adoptades per Plou, per plou molt
tal de minimitzar aquesta situaci ha estat la construcci duns grans dipsits de regulaci Barcelona t una mitjana de precipitaci
daiges pluvials en diferents indrets de la ciutat que permeten controlar i millorar la anual que frega els 600 litres per metre
quadrat (depn de les zones de la ciutat),
qualitat de les aiges vessades a mar, i obtenir un ms bon rendiment de tot el procs
malgrat que pugui estar setmanes i
de depuraci.
setmanes sense veure ploure, sobretot a
lestiu. Una quantitat superior a vegades
a la dalguns punts de la plujosa
Anglaterra (el cap Flamborough per
exemple, que amb prou feines arriba
als 500 litres). La gran diferncia per

LA RECUPERACI DEL FRONT LITORAL DEL BESS

Grans piscines sota terra
La funci dels dipsits s doble. El volum
de retenci permet una laminaci del
cabal (la quantitat daigua de sortida s
fora menor que el volum dentrada),
aix la xarxa, aiges avall, pot funcionar
ms descarregada en casos davinguda.
Laltra funci s clarament ambiental:
laigua retinguda, fortament contaminada,
per una banda, es lliura lentament, un
cop passat lepisodi de pluges, cap a la
depuradora, i per laltra, disminueix el
seu grau de contaminaci grcies a un
procs natural de sedimentaci.
Aquests dipsits disposen dun sistema
de neteja automtic i de collectors
dentrada i sortida que els connecten
rau en la freqncia i la intensitat de
les pluges, tan diferents en els climes
mediterrani i atlntic. A Barcelona, a
finals destiu i a la tardor, shi poden
donar pluges de ms de 60 litres en
tan sols 30 minuts (la desena part de la
pluja que cau durant tot un any concen-
La primera intervenci en el procs de la recuperaci ambiental de la franja martima de trada en mitja hora). Per altra banda les
la ciutat, sinici a partir de 1980 amb el Pla de Sanejament Metropolit. Entre daltres obres, caracterstiques de la ciutat han fet tradi-
la construcci del collector de Llevant i de lestaci depuradora daiges residuals (EDAR) cionalment prou difcil levacuaci de
de Sant Adri del Bess van permetre que, de nou, en el litoral de Barcelona, desprs de tanta aigua caiguda en tan poc temps,
molts anys, es pogus tornar a gaudir dels banys de mar. La reordenaci urbanstica de la i aix hi ha hagut freqents inundacions
en determinats punts de la ciutat
faana martima endegada en ocasi dels Jocs Olmpics, va aconseguir obrir, definitivament,
(Casc Antic, Zona Franca, Poble Nou...).
la ciutat al mar i va crear un nou paisatge de quatre quilmetres i mig de platges utilitzables,
El seu perfil topogrfic (fort pendent en
el Port Olmpic i una nova xarxa de collectors. Anys desprs, la celebraci del Frum
la seva part alta propera a Collserola i
Universal de les Cultures va permetre introduir el concepte de sostenibilitat en totes les
suaus desnivells en les seves parts
actuacions i en tots els projectes previstos (construcci del Port Esportiu de Sant Adri
baixes) i la impermeabilitzaci del terreny
i duna nova plataforma a ponent de la riera dHorta destinada al futur zoo mar de (les antigues rieres que portaven laigua
Barcelona -7,7 ha guanyades al mar-, cobriment i remodelaci de lEDAR...). En aquest al mar sn actualment carrers asfaltats)
darrer captol dintervencions, la lnia del front litoral savana i, globalment, es posa sn dos factors que expliquen la repetici
sobre la taula una proposta ambiental que t lobjectiu, no tan sols de recuperar i regenerar i magnitud de les inundacions a la ciutat.
aquest mbit, sin tamb el de desenvolupar un nou model de litoral. Altres elements que cal tenir en compte

amb els eixos primaris de la xarxa de
clavegueram, regulats per comportes
vigilades per sistemes de control en
temps real. Actualment Barcelona
compta amb set daquests grans dipsits
(est previst construir-ne 16 ms)
NOUS COLLECTORS
per entendre les grans tempestes que,
de tant en tant, descarreguen sobre
Barcelona sn, la seva proximitat amb el
La construcci de la Vila Olmpica i del Cintur del Litoral i lobjectiu de regenerar les
mar (diferncia de temperatura entre el
platges de llevant de la ciutat van motivar, lany 1988, lelaboraci del Pla Especial de
mar i la terra) i la seva condici de gran
Clavegueram de Barcelona. Aquest Pla es concret en un seguit dobres de millora i
ciutat (formaci duna illa trmica que
noves construccions en el sistema de collectors de la ciutat (els collectors de sortida
pot fer augmentar la temperatura fins

DUNA CLAVEGUERA QUE HA DEIXAT DE SER-HO

situats estratgicament en diferents
punts de la ciutat, segons les rees
dinfluncia de les seves conques naturals.
En el seu conjunt, els dipsits actualment
operatius, tenen una capacitat aproxi-
mada duns 450.000 metres cbics
(unes 125 piscines olmpiques) i alguns
dells arriben a tenir ms de 17 metres
de profunditat com s el cas del dipsit
del carrer Bori i Fontest i el del Parc
de Joan Mir.
al port, la xarxes que desemboquen a lespig de Ginebra i al Bogatell, la xarxa que
desaigua a lespig de Bac de Roda, la remodelaci de la sortida dels collectors de Prim,
el collector interceptor de la costa...). El sistema de collectors de Barcelona composa una
complexa trama de clavegueres que recullen tant les aiges residuals de la ciutat com
laigua de pluja, per a conduir-les a les depuradores. En el cas de fortes pluges, la quantitat
daigua que ha de ser transportada a la planta depuradora s superior a la capacitat de
recepci dels collectors i s abocada directament al mar a travs duns sobreeixidors
demergncia. Aquests abocaments, si b puntuals, fins ara, eren un dels factors significatius
a 10 respecte a zones properes): amb-
dues circumstncies afavoreixen el crei-
Altres focus de contaminaci marina sobre els que calia intervenir eren lemissari de fangs xement de processos convectius de pre-
de la planta depuradora del Bess i el mateix riu. cipitaci. Tot i que sovint es relacionen les
Durant molts anys el tram final del riu Bess ha estat considerat com una claveguera a cel grans pluges a Barcelona amb el
obert que abocava les seves aiges directament al mar. Les profundes transformacions
temps de llevant (aiguats de 1962, 1971,
realitzades amb motiu de la reforma daquesta part del litoral han perms reconvertir 1982, 1984, 1994...), tamb les situacions
de sud-est (xaloc) i sud-oest (garb) poden
aquest espai des dun triple vessant: paisatgstic, ambiental i ciutad. La recuperaci dels
provocar quantitats de precipitacions
darrers 9 km del riu Bess, que ha convertit aquesta zona en un Parc Fluvial, ha estat pos-
importants. Amb temps de garb, per
sible, entre daltres factors, pel tractament terciari de lEDAR de Montcada i Reixac.
exemple, loctubre de 1987, a lrea de
La creaci daquest Parc Fluvial ha comportat una millora de la capacitat hidrulica
Montjuc sarribaren a enregistrar 400
(infraestructures) i de la qualitat de les seves aiges (implantaci de zones humides),
litres en 60 hores.
aix com la naturalitzaci de la seva desembocadura (indret estratgic en la migraci de
nombroses espcies daus aqutiques). Una de les caracterstiques daquest Parc Fluvial
s ladaptaci de determinades rees dels seus marges per a ls ciutad. En aquest sentit
cal destacar el Sistema dAlerta Hidrolgica del Riu Bess (SAHBE) el qual, a travs de
megafonia i panells lluminosos en cada un dels accessos, permet advertir als usuaris del
Parc duna possible crescuda del riu.

GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 38 39 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
De txic a adob
Lemissari de fangs va ser construt en
la dcada dels anys 70 i abocava al mar
un promig de 14.000 tones en pes humit
de fangs anuals. Aquests fangs contenien
quantitats elevades de matria orgnica,
metalls pesants, hidrocarburs petrog-
nics o de sntesi, com tamb diversos
productes inorgnics. Si b la sortida de
lemissari es trobava a uns 3 km de la
costa i a una profunditat de 56 metres,
successives ruptures en la canalitzaci,
van provocar fuites que disseminaren
part daquests fangs en diversos punts
situats a menys fondria i a menys dis-
tncia de la costa. En tot cas aquestes
deposicions, en el decurs del temps,
composaren una crosta de llot sense
vida, dun gruix variable, per en tot cas
considerable (dels 2 m a la sortida de
lemissari fins als pocs centmetres a les
zones ms allunyades daquest punt).
Lextensi daquesta gran massa en
forma de llentia, segons un estudi de
lany 1989, ocupava una extensi dapro-
ximadament 5 km (parallels a la costa)
per 2 km (perpendiculars a la costa).
Actualment, desprs dun tractament
de garbellat, deshidrataci i assecatge,
aquests fangs, abans abocats al mar
(unes 170 tones de matria seca al dia)
es converteixen en un producte estable
que es pot manipular i transportar fcil-
ment. De fet s un producte que es pot
utilitzar com adob per als camps, en
la fabricaci de compost o com a com-
bustible. Pel que fa als fangs acumulats
en el fons mar, cal esperar que la sedi-
mentaci natural (molt minsa actual-
ment) els vagi, a poc a poc, colgant de
sorra i nous materials.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 40
Per altra banda, la remodelaci de lEDAR ha comportat, entre daltres millores, la possi-
bilitat de lassecatge trmic dels fangs resultants de la depuraci de les aiges residuals
de la ciutat. Fins a lany 2000, aquests fangs eren abocats al mar a travs dun emissari,
fet que provocava un greu problema de contaminaci del fons mar. Aquest procs
dassecatge es realitza en una planta construda just al costat de la depuradora i compta
amb una installaci de cogeneraci per a loptimitzaci de lelevat consum energtic que
requereix aquest procs. Leliminaci de labocament daquesta ingent quantitat de fang
al mar ha significat un pas determinant per poder pensar en la regeneraci marina
daquesta part del litoral.
LES PLATGES DE BARCELONA
Com a resultat de la transformaci urbanstica i la recuperaci del front martim del litoral A les platges de Barcelona, ms de
de llevant, dutes a terme en els darrers anys, actualment la ciutat de Barcelona disposa 200 persones treballen diriament
de ms de 4 km de platges perfectament equipades i disponibles per al bany. des de juny a setembre, en feines da-
tenci, informaci, vigilncia, neteja i
En els ja aprovats futurs processos durbanitzaci del litoral barcelon es preveuen dues
manteniment. Cada dia, un equip
noves zones de platja: una que enllaar el final de la Mar Bella amb la plataforma del
mecnic, garbella la sorra fins a una
Zoo Mar, i la segona, de dimensions ms redudes, que unir la Barceloneta i la nova
profunditat de 30 cm, per tal delimi-
bocana del port. nar la matria orgnica i inorgnica.
Aquests trams de platja del litoral llevant de la ciutat es complementen amb el recinte del Aquest procs serveix tamb per oxi-
Frum, que a la seva banda de mar es concreta en el Parc dels Auditoris i la zona de banys. genar aquesta capa de sorra, contri-
UNES PLATGES URBANES...
buint de forma natural a la no forma-
ci dels possibles cultius de bacteris i
El principal tret caracterstic de les platges de Barcelona s la seva condici urbana: uns fongs que shi podrien originar. Al
grans espais oberts per a ls ciutad, fcilment accessibles des de qualsevol punt de la mar, de forma sistemtica es prenen
ciutat (a ms del trambess, 7 estacions de metro i 18 lnies dautobs faciliten laccs a les mostres daigua i de sorra per efec-
tuar-ne lanlisi qumica i microbiol-
platges). Platges adequadament preparades per rebre una important quantitat dusuaris,
gica. El Pelic, un vaixell especialitzat,
concentrats, bsicament en els mesos destiu: tota mena de serveis, equipaments i personal,
amb el suport de dues embarcacions
en garanteixen la qualitat, reconeguda oficialment amb diverses certificacions, entre elles
ms petites, sencarrega de la recolli-
les de carcter ambiental. da de la brossa que sura a les aiges
...OBERTES TOT LANY
litorals.
Com a espai urb, les platges de la ciutat, ofereixen un seguit de possibilitats que van
ms enll de la seva exclusiva utilitzaci, els mesos de calor, per prendre banys de sol i
mar. Durant tot lany a les platges de Barcelona shi realitzen activitats esportives, educa-
tives, culturals, ldiques o doci, com navegar, fer windsurf, jugar al vlei platja, fer volar
estels, passejar o, senzillament gaudir dun espectacle sempre canviant, com s el mar
amb letern vaiv de les onades.
SWING, ESQU I TA-KA-T A LES PLATGES
El llistat dactivitats que shan dut a terme a les platges de la ciutat, durant els seus
relatius pocs anys dexistncia, s significatiu de les moltes possibilitats que ofereixen:
des ditineraris per conixer la histria daquests indrets o marc de treball de les escoles
per estudiar la dinmica litoral o determinats aspectes de la biologia marina, fins a concursos
de castells de sorra, regates de vela llatina o exhibicions daerbic. A les prctiques
esportives de la vela, el futbol, el rugbi o els jocs de raqueta, cal afegir-nhi daltres
menys habituals per ben curioses com el golf, el tai-xi, lesqu de sorra, o el ta-ka-t, dis-
ciplina nascuda al desaparegut Club Atltic, de la Barceloneta (es va fusionar amb el Club
Nataci Barceloneta), que es juga en parelles, una bola de cautx i utilitzant les mans en
lloc de raquetes.
41 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA

1. Platja de la Nova Mar Bella:
550 m; des de lEspig de Bac de Roda
1
fins a lEscullera de Prim
2. Platja de la Mar Bella:
500 m; des de lEspig del Ferrocarril
fins al de Bac de Roda
2
3. Platja del Bogatell:
640 m; des de lEspig del Bogatell
fins al Ferrocarril
3
4. Platja de la Nova Icria:
400 m; des del Port Olmpic
fins a lEspig del Bogatell
4
5. Platja de la Barceloneta:
1.100 m; des del carrer Almirall Cervera
5
fins al Port Olmpic
6. Platja de San Sebasti:
1.100 m; des de lEscullera del Port
6
fins al carrer Almirall Cervera
EL PROBLEMA DE LA SORRA Ports entre platges
Un problema generalitzat en tot el litoral, i que lgicament afecta tamb les platges de En aquesta zona litoral, en aquest
Barcelona, s la constant prdua de sorra ocasionada pels temporals de mar. Amb la paisatge de platges, shan construt dos
dinmica sedimentria alterada per les nombroses barreres artificials construdes en tot ports esportius; el Port Olmpic (702
amarraments) i el Port de Sant Adri
el perfil de la costa, i la manca daportaci de sediments per part dels rius, la sorra sostreta
(entre 400 i 600 amarraments).
per les grans onades no es veu compensada, en moltes platges, per noves aportacions.
Ambdues construccions disposen tamb
s aix com en el litoral barcelon, per exemple, hi ha una prdua anual de sorra dun 2 a
duna gran zona de marina seca (zona
un 5%, amb un saldo acumulat del 50% des de la regeneraci efectuada lany 1992. demmagatzenament, a terra, dembar-
Aquest s un problema de soluci complexa. La regeneraci artificial amb sorra procedent cacions), i shan realitzat cercant lequili-
del fons mar t un alt cost econmic i ecolgic. Les alternatives ms raonables encaixen bri amb lentorn, respectant lesttica i
molt ms en un projecte de gesti integral de tot el litoral: afavorir laportaci de sediments les condicions ds dels elements que
per part dels rius, atenuar limpacte de les barreres existents que impedeixen la dinmica lenvolten -passeig martim, edificacions,
sedimentria i evitar de crear-ne de noves i introduir elements que, sense modificar platges, parcs...- La necessria protecci
aquesta dinmica impedeixin o disminueixin els efectes de lerosi marina com ara la davant lembat de lonatge que ha doferir
construcci despigons. un port, en aquest cas, sha aconseguit
defugint els models tradicionals, evitant,
ATENCI A LES BANDERES
daquesta manera, obres que pel seu
volum o formes impedissin integrar les
Les situacions de llevant, les temudes llevantades per la gent de mar, han estat responsables infraestructures en el context de la
de grans temporals a les platges de Barcelona. Normalment les situacions de llevant van tipologia urbana circumdant. La proposta
associades tamb a la pluja. En alguna ocasi per, segons la latitud on se situa la recull la voluntat doferir solucions vlides
borrasca causant daquesta situaci, aiges avall de Barcelona, el temps pot ser bo i fins que no estableixin, entre els ports i els
i tot lluir el sol mentre a les platges de la ciutat arriben els efectes duna mar gruixuda i seus elements de defensa, cap mena de
revoltada. Quan aix succeeix, si s poca de banys, es genera una situaci de greu perill barrera, sigui funcional o visual, que
per als qui decideixen banyar-se, una imprudncia que ms duna vegada ha provocat impedeixi una relaci harmnica entre
ensurts de fatals conseqncies. Tamb el garb com a vent dominant, les puntuals el paisatge martim i el paisatge urb
marinades estivals, el migjorn, els corrents o la mar de fons, creen sovint, en aquesta ms proper. En el Port Olmpic, entre
daltres propostes per apropar ms el
zona litoral, estats de la mar en els quals es fa recomanable no banyar-se. El color vermell
mar a la ciutat, es troba el Centre
de la bandera que oneja a les platges aix ho assenyala. Cal estar sempre atent a aques-
Municipal de Vela (el seu precedent s
tes banderes el color verd indica calma, i el groc, precauci aix com a les advertncies lantiga Escola del Port de Barcelona
que sovint es difonen per megafonia. la Plataforma-), una alternativa
popular i educativa per a la prctica
de lesport de vela..
Quan arribeu a la platja cal que us fixeu on estan ubicats els llocs de socors,
els punts dinformaci i de la Gurdia Urbana. Observeu el color de la bandera que
hi oneja. Tingueu present el seu significat:
calma precauci perill
i Punt dinformaci
Creu Roja
Gurdia Urbana
43 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA

A POC A POC, TORNA LA VIDA
Cotorres a la platja
A la mateixa platja, recordant-nos que
aquestes no sn sin un espai ms de
la ciutat, s fcil sorprendre pardals i
coloms, remenant amb el seu bec entre
els gran de sorra; fins i tot, picotejant
els dtils de les palmeres del Passeig
Martim trobem exemplars despcies
invasores com la cotorra, bona prova
dels efectes de lactivitat humana pel
que fa a la seva capacitat dafavorir
lexpansi despcies extiques.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 44
A les platges de Barcelona, com a tantes altres platges metropolitanes, les intervencions
pel que fa a la regeneraci artificial i a les feines de neteja i manteniment, aix com el seu
rereplatja urbanitzat, no fan possible que puguem trobar-hi, en la seva part emergida,
mostres de la flora i de la fauna prpies daquests espais en el seu estat natural. Per s
que les trobem en el cel de les platges, amb la presncia dels ocells marins, i especialment
sota laigua on, a poc a poc, es ref la vida vegetal i animal caracterstica daquesta costa.
EL CEL
Des de les platges de Barcelona, observant el cel del mar, de tant en tant, es poden veure
ocells marins com el fosc corb mar fent una capbussada. Ms freqent s la presncia de
la gavina capnegra que segueix les embarcacions de pesca amb els seus xisclets estridents,
la gavina vulgar, el gavi fosc, o el ja omnipresent ciutad, gavi argentat. Tamb a finals
destiu o quan el fred de lhivern minva i arriba el bon temps, des de la platja, s possible
observar el pas docells que sobrevolen la mar en el seu viatge migratori.
EL MAR: ELS FONS DE SORRA
Abans que siniciessin les obres de construcci del port de Barcelona, el fons mar proper
a la ciutat era bsicament llims. Actualment per, a causa de les nombroses estructures
de formig i pedra que salcen sobre aquest fons, bona part daquesta costa presenta una
naturalesa rocosa. A les aiges litorals de la ciutat, tant a la sorra com a les parets verticals
de formig, i a les grans pedres dels espigons i esculleres, hi viuen un seguit despcies
animals i vegetals marins, adaptades a cadascun daquests hbitats. En alguns indrets
per, les formes de vida sn ms aviat escasses, a causa dun alt nivell de contaminaci.
s el cas, per exemple, de la zona de fangs que cobreixen els fons de sorra propers a la
sortida de lemissari provinent de la depuradora del Bess. All, la macrofauna s molt
poc abundant, representada tan sols, en alguns indrets, per un tipus de cuc poliquets -,
capa de viure en un medi pobre en oxigen i que es nodreix daquests fangs contaminats.
A mesura que ens allunyem daquesta zona de fangs, les condicions de vida milloren i
apareixen ja alguns bivalves i altres espcies de cucs, indicadors dun grau menor de
polluci. No obstant aix, malgrat que el vessament de fangs shagi interromput, la
persistncia daquests i altres focus contaminants, amb les formes de vida que li sn pr-
pies, comporta que els elements txics, a travs de la cadena trfica, estiguin tamb
presents en altres espcies litorals i arribin a provocar problemes de bioacumulaci. La
pesca comercial hi s prohibida. En general, pel que fa a la macrofauna tpica dels fons
tous, en el litoral barcelon, fora de les zones de fangs contaminats, shi pot trobar un
cert nivell de biodiversitat, tot i que aquesta s sensiblement inferior a la daltres fons no
contaminats de la Mediterrnia.
PARETS I PEDRES
El substrat rocs s molt ms divers, en quantitat i varietat despcies que shi relacionen,
que no pas el sedimentari. Aquest fet sevidencia clarament en el litoral barcelon.
Tant en les parets de pedra i de formig dels dics del port, que davallen verticalment fins
al fons, com en les grans pedres que composen els espigons i atenuadors submarins de
les platges, les formes de vida sn molt ms evidents que les que puguem trobar a la
sorra. Diversos sn els factors, per, que condicionen el fet que, en aquest substrat rocs,
hi visquin uns organismes o daltres. A ms dels condicionants genrics (fondria, llum,
hidrodinamisme...) en aquesta zona prenen singular importncia els canvis ambientals
provocats per la situaci i orientaci de les estructures. Les formes de vida (quantitativa-
ment i qualitativament) no sn, per exemple, les mateixes en les parets exteriors del port
(mar obert) que en les parets interiors (aiges molt menys renovades). Tampoc lestruc-
turaci de les comunitats ser la mateixa en una cara duna escullera que, per la seva
orientaci, rebi una aportaci superior de nutrients, que en laltra. Lescullera ha esdevingut
un escull artificial de gran inters per a moltes espcies que tenien el seu hbitat a les
roques. A ms, la vida submarina en aquest espai ha millorat molt des de lobertura de la
Bocana Nord.
LA PEDRA I LA SORRA
Un seguit de dades recollides a travs duna macroobservaci, anterior i posterior a la
construcci de dos espigons, lany 1983, a la platja de la Barceloneta, fins a aquells moments
mancada de qualsevol orografia rocosa, demostren que la installaci daquestes estructures
significaren un notable increment de la biodiversitat. Dels 59 organismes observats, ms
de la meitat eren peixos (52,5%) i la resta pertanyia a altres grups zoolgics o botnics.
Respecte als percentatges relatius, dels peixos el 16% ja havien estat localitzats sobre el
substrat de sorra existent abans de la construcci de lespig, mentre que el 36% (ms
del doble) estava relacionat amb les noves estructures: prcticament succe el mateix amb
la resta dorganismes; el 10,2% tenia com habitat la sorra ja hi era i el 37,3% eren
nouvinguts motivats per laparici del substrat rocs.
ESCULLS ARTIFICIALS PER A UNA COLONITZACI NATURAL
Eliminats o atenuats els orgens dels processos contaminants ms significatius que han
provocat lempobriment de la flora i la fauna del litoral de Barcelona, i ats que el substrat
rocs s on es concentra una major diversitat biolgica, sestan potenciant nous hbitats
submarins -esculls artificials-, per afavorir el procs natural de regeneraci. Aquests
esculls artificials tenen com a objectiu, contribuir no tan sols a un augment daquesta
diversitat sin tamb de la biomassa (increment en pes de les poblacions de peixos i
invertebrats) dun medi biolgicament alterat i empobrit.
45 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA

Creaci del Parc dEsculls
a la costa de Barcelona.
Petits accidents:
grans conseqncies
Entre 1967 i 1976 els naufragis de noms
tres petroliers provocaren el vessament
de gaireb 400.000 tones de petroli al
mar: Torrey Canyon, Showa Maru i
Urquiola. Aquests van ser els naufragis
ms espectaculars de la dcada, per nhi
va haver ms. No obstant aix, segons
dades de 1989, dels 3,2 milions de tones
anuals dhidrocarburs que entraven al
medi mar, noms un 12% procedia de
naufragis o greus accidents de petroliers.
El 33% tenia el seu origen en simples
operacions rutinries dels vaixells;
petits abocaments, dunes 7 a 10 tones
de mitjana, procedents de la neteja de
tancs i sentines, eliminaci dels residus
de crrega, abocaments operacionals
accidentals... Actualment es calcula que
la quantitat anual dhidrocarburs vessats
a mar sha redut aproximadament en un
50% grcies, fonamentalment, a la limi-
taci daquests petits abocaments.
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 46
UN PARC SOTA LAIGUA
El Parc dEsculls est format per cinc rees amb un total de 361 estructures de diferents
tipus, fondejades a una fondria que oscilla entre els 18 i els 25 metres. La seva distribu-
ci cobreix una rea de 10 km2, que va aproximadament des de davant de la platja de Mar
Bella fins a la nova bocana del Port. Aquestes estructures actuen com a zona datracci i
de recer per a espcies properes i aix possibiliten el desenvolupament de larves planct-
niques que daltra manera es perdrien. A ms de facilitar la recuperaci del fons mar, el
Parc dEsculls pretn convertir-se en un eix temtic dins dun programa pedaggic i ser-
vir com a eina de treball per a la sensibilitzaci ambiental de la ciutadania sobre el seu
mar i les seves platges. En un estudi realitzat lestiu del 2004, en un conjunt daquestes
estructures, sha observat que desprs de 10 mesos de la seva installaci, la colonitzaci
per part dels organismes bentnics s ja del 100%, b adherits a la roca cobrint la totali-
tat del formig, b a linterior dels alvols, o b en moviment actiu (algues, invertebrats
bentnics adherits, esponges, ascidis, actiniaris, poliquets de tub calcari i amb forma de
palmereta, molluscs -musclos, ostres planes, pop roquer, corn blanc, nudibranquis...,
crustacis gla de mar, bernats ermitans, llagostes, ncores...). Pel que fa als peixos asso-
ciats o que colonitzen aquests esculls sha detectat la presncia de peixos bentnics amb
moviment actiu (caps dase, serrans, julioles, verades, castanyoles, caps-roigs, molls...) i
peixos pelgics que cerquen la seva proximitat (llobarros, bogues, bots...).
LA MILLORA AMBIENTAL DEL PORT DE BARCELONA
En la dcada dels anys 70, espectaculars naufragis de petroliers amb el conseqent ves-
sament de milers de tones de productes petrolfers al mar, provocaren, arreu, un estat de
gran inquietud social. Va ser llavors quan el sector martim comen a donar mostres
duna certa preocupaci ambiental. Amb el temps, determinades associacions i institu-
cions relacionades amb el mn martim i portuari, han reconvertit els objectius daquella
preocupaci inicial en un ampli programa integrador, de prevenci i mesures concretes,
per millorar la qualitat ambiental de les seves installacions i del medi mar que les acull.
Aquest s el cas del Port de Barcelona.
EVITAR, ACTUAR I CONIXER
Els inicis de la poltica ambiental del Port de Barcelona coincidiren, en el temps i en els
objectius, amb el procs dut a terme per recuperar el front litoral de la ciutat. Per ambdues
actuacions, pel que fa a la qualitat de les aiges, tingueren tamb una mateixa situaci
de partida: un fons mar i unes aiges fortament contaminades per labocament histric
de metalls pesants i contaminants orgnics. En el cas del Port, una situaci agreujada per
les condicions de confinament de les aiges porturies i la seva escassa possibilitat de
renovaci. Actualment la poltica ambiental del Port, respecte al tema de la qualitat de
laigua, se centra bsicament a evitar les causes principals dels processos responsables
daquesta mala qualitat, actuar amb laplicaci de mesures correctores de limpacte, i
aprofundir en el coneixement del que passa a laigua i establir plans de control i seguiment
per avaluar-ne levoluci en el temps. Com est succeint en tot el litoral de la ciutat,
leliminaci o esmortement de les causes que provocaven els principals focus de conta-
minaci i laplicaci de mesures ambientals concretes, fan esperar una recuperaci lenta,
per progressiva del medi mar. rieres (construcci destacions desarenadores i estructures dissipadores denergia per
COM ES MALMETEN EL MAR I LES PLATGES:
ALGUNES CAUSES I ALGUNES CONSIDERACIONS
La diversitat, la complicitat i la complexitat dels factors que intervenen en la degradaci
del litoral demanen un tractament integral daquest espai, que si b en alguns aspectes
ja sest intentant fer, exigeixen un abast i una intensitat molt ms efectives.
EL TEMA DELS PORTS
La navegaci esportiva i doci s un sector en creixement. La proliferaci de ports esportius
ha estat espectacular en els darrers anys i ha contribut a banalitzar i homogenetzar el
procs durbanitzaci del litoral. La planificaci del futur daquest sector shauria de fer
des de plantejaments integrals de gesti del litoral, tenint present les conseqncies
ambientals que provoquen aquest tipus de construccions, aix com el cost econmic que
comporta mitigar els seus efectes.
A Espanya, en els seus 8.000 km de costa hi ha 281 installacions porturies i unes
230.000 embarcacions doci (lany 2003 sincrement la venda dembarcacions en un 5%).
A Catalunya, com a mitjana, hi ha un port cada 15 km de costa, i la utilitzaci mitjana
daquest tipus dembarcacions s de molt pocs dies lany (segons alguns estudis aquesta
mitjana no arriba als 4 dies per any).
DEFENSES DE LES COSTES I DINFRAESTRUCTURES
Sovint es construeix vora mar sense tenir en compte la variaci, en el temps i la forma,
de la lnia de la costa. Peridicament els temporals de mar malmeten aquestes construccions
(passeigs martims per exemple) i cal fer-ne de noves per protegir les ja existents. La
progressiva massificaci urbanstica s una de les ms greus amenaces que planen sobre
el litoral, i aquests tipus dactuacions no fan ms que incrementar el problema.
SEDIMENTS QUE NO ARRIBEN AL SEU DEST NATURAL
Est comprovat que un dels motius ms significatius del progressiu retrocs general
de les platges, s la disminuci daportaci de sediments per part dels cursos fluvials.
Els embassaments (retenci de sediments i prdua de fora en larrossegament dels fluxos
fluvials), lextracci de sorres de les lleres dels rius, i lordenaci de torrents, rambles i
evitar inundacions i aportacions de slids als collectors) en sn algunes de les causes.
Heus aqu un altre exemple clar de la necessitat duna gesti integral del territori. Els
embassaments (regulaci dels rius i reserva daigua) sn necessaris, aix com fer tot el
que calgui per evitar les inundacions, per en tot cas aquestes actuacions no haurien de
malmetre forosament la naturalitat del riu ni del paisatge.
LAIGUA QUE VA A MAR
Laigua que utilitzem a terra (i tamb la de la pluja), duna manera o altra, va a parar al
mar. La que hi arriba directament, sovint pot aportar al medi mar molcules qumiques
47 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
 difcils de degradar, amb efectes biocides i acumulatius en la xarxa trfica, i que perduren
molt temps. Part daquesta aigua, per, s depurada abans darribar al seu darrer dest.
No obstant aix, aquesta depuraci no evita que les aiges dorigen industrial, a ms de la-
moni, aportin al mar molcules amb substncies orgniques sinttiques i metalls pesants
que igualment poden ser objecte de bioacumulaci. La depuraci de les aiges resi-
duals urbanes tampoc no aconsegueix segrestar lamoni, i a ms genera una quantitat
important de fangs, els quals contenen substncies contaminants. Aquests fangs son iner-
titzats per altres tractaments i sels dna un s.
Labundncia dions damoni a les aiges depurades impossibilita que hi hagi vida supe-
rior als rius. En el mar, els seus efectes, malgrat que quedin ms esmortets, tamb tenen

REFLEXIONS VORA MAR

conseqncies inhibidores en el conjunt de la flora i la fauna marines.
La major part de laigua que consumim a terra (un 80%) t un s agrcola. Aquesta aigua,
desprs de ser utilitzada per regar, va a parar als rius o b sinfiltra en el terreny i alimenta
els aqfers, i transporta en dissoluci, adobs, herbicides i pesticides.

SOBREEXPLOTACI I MALBARATAMENT DELS RECURSOS

En aquest apartat cal citar lactivitat pesquera. Avui dia, en general, a tota la Mediterrnia, La platja dels laietans, dels romans, les concorregudes platges medievals, el litoral malms Lestat de la qesti: lletres i xifres
sintenta mantenir el volum de captures, amb laugment de leficcia, procs que tendeix de la Barcelona industrial, la transformaci urbanstica i la recuperaci del mar i de les Quan usem (per al lleure, per tamb
a una sobreexplotaci excessiva. Amb la potncia de les embarcacions darrossegament platges de la ciutat... Des dels primers pobladors fins ara, el paisatge ha canviat de forma amb altres finalitats) el litoral no podem
actuals, el fons mar s llaurat sistemticament, en zones cada cop ms amplies, i amb contundent. El mateix ha succet en el conjunt del litoral catal. Locupaci i la utilitzaci malmetrel (ni artificialitzar-lo) fins al
una freqncia i intensitat desproporcionades respecte a la capacitat de regeneraci natu- punt que no pugui seguir complint el
daquest espai han estat diferents segons les poques. A mesura que la capacitat antrpica
ral dalgunes espcies. A ms, amb aix saltera greument el fons mar i les formes de seu paper ecolgic. El litoral, com a
per modificar el paisatge ha anat augmentant, la transformaci sha fet ms evident.
sistema, sen ressentir, per nosaltres
vida que el poblen. Per altra banda, la legislaci referida a lactivitat pesquera (tipus de Aquesta capacitat per alterar el paisatge s, des duna perspectiva ambiental, probablement, molt ms Joandomnec Ros.
xarxa, talla mnima de les espcies capturades, delimitaci dels espais i del temps per fei- una de les grans diferncies que ens separen dels nostres avantpassats ms allunyats en
nejar... ) i el control per fer efectiu el seu seguiment, no eviten que, sovint, arribin al mercat el temps. Ells, amb les seves actuacions tamb intervingueren en el disseny de nous 13 municipis de la franja costanera
espcies que per la seva talla o procedncia no haurien de ser comercialitzades. paisatges, per en la societat actual, i ms encara en la del futur, les possibilitats de catalana tenen prcticament la totalitat
La pesca darrossegament sha defectuar a ms de 50 m de fondria. No obstant aix, transformaci de lentorn sn infinitament superiors a les seves. Hi ha per una altra gran del seu sl urbanitzat. A 30 municipis
en ocasions es pot veure treballar aquestes barques a menys fondria de la permesa, fet diferncia entre ells i nosaltres. Ara coneixem, o podem conixer, les conseqncies que el percentatge arriba al 75%. Un 50%
que malmet lherbassar de posidnia i altres fons frgils de gran importncia per a tenen, o poden tenir, les nostres actuacions amb relaci al medi. I aquest coneixement, del litoral catal est urbanitzat.
lecosistema mar. ens atorga alhora un grau de responsabilitat sobre el que fem o deixem de fer, respecte
al nostre entorn. Lhome, a ms de modificar el cicle
hidrolgic i provocar la disminuci de
Coneixem tamb quina ha estat la relaci que ha mantingut la ciutat amb la seves platges
les aportacions daigua dola i sediments
en el decurs del temps. Per, com seran les platges daqu a 50 anys? I daqu a 100 anys?
al mar, tamb afegeix a la majoria dels
Quina interpretaci es far llavors de la nostra relaci actual amb el mar i les platges? No rius una important crrega de materials
ho podem saber, per en tot cas s que podem interrogar-nos sobre si realment ens inte- que en alguns casos poden tenir efectes
ressa conservar de la millor manera possible aquests espais, i en el cas que aix sigui, ambientals molt importants en ecosis-
plantejar-nos qu podem fer, individualment i collectivament per aconseguir-ho. temes costaners Narcs Prat.

EL FUTUR DEPN DE NOSALTRES A ms a ms dels rius, els emissaris

Lesfor fet a Barcelona per recuperar les seves platges s generalitzable a molts altres submarins tamb aporten aigua al
indrets de Catalunya: nhi haur prou, per, amb aquests esforos per poder pensar en un mar. Tot i la depuraci, les aiges
futur sostenible per al conjunt de les nostres platges? El tema s complex. El constant daquests emissaris duen una gran
crrega contaminant. Laportaci
creixement demogrfic de la franja litoral (tant de la poblaci estable com de la de
daquests emissaris s similar a la de
temporada), amb els conseqents problemes de la progressiva urbanitzaci, exhauriment
tots els rius catalans (excepte lEbre)
dels recursos renovables, contaminaci, etc., no permeten albirar, ara per ara, horitzons en un any sec.
massa clars de sostenibilitat per a les nostres platges.
Ens hem especialitzat a ocupar, a humanitzar, a omplir de ciment aquells espais que ms Les mal anomenades urbanitzacions
ens plauen, precisament pels seus valors paisatgstics i naturals i daquesta manera han fet desaparixer els millors paratges
nhem destrut les qualitats originries per les quals els valorvem. del litoral mediterrani. I ha estat aix no
Les platges formen part dun litoral cada cop ms densament poblat i el seu futur depn perqu hagin construt el paisatge, sin
fonamentalment de la nostra voluntat i capacitat per aturar i invertir aquesta dinmica perqu han destrut el paisatge construint
compulsiva docupaci indiscriminada dels pocs espais naturals que encara ens resten. en ell elements de destrucci Ramon
Un futur que, de la mateixa manera, passa inevitablement per una presa de conscincia, Folch.
per part dels que poblem aquest litoral, que els nostres hbits, les nostres prctiques, no
sols quan visitem o utilitzem aquests espais, sin tamb i sobretot en la nostra quotidia-
nitat terra endins, tenen, ambientalment, una influncia directa sobre aquest litoral.

GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 48 49 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
 QU PODEM FER ?
s cert que shan fet moltes coses per
corregir situacions abandonades secu-
larment, per tamb s cert que falta
molt per fer i sobretot cal prendre cons-
cincia que no s ms net el que ms
neteja, sin el que menys embruta
Julio H. Herrero.
Unes pintures perilloses
Malgrat la restricci de ls de pintures
antiincrustants a vaixells de ms de 25 m
deslora, en alguns ports esportius
shan detectat certs nivells de concen-
traci daquestes pintures marines que
contenen agents biocides. Si b aquests
productes contaminants, dins laigua, es
degraden, amb relativa facilitat, en altres
substncies menys txiques, acumulat
en els sediments del fons mar, la
degradaci s molt ms lenta i, pel
procs de bioacumulaci, aquestes
substncies entren a formar part de
determinades cadenes trfiques.
Les garoines com exemple
La recollecci de garotes (garoines o
erions de mar), per exemple, s una
prctica que a poc a poc es va estenent
i safegeix a la tradicional collida de
musclos. La recollecci de marisc,
malgrat que estigui regulada per la llei,
no est sotmesa a cap tipus de control
fora de les rees protegides, quan es
tracta de petites quantitats. Per quina
s la suma daquestes petites quantitats
nicament en el nostre litoral? Quines
conseqncies provoca aquest tipus de
recollecci en lecosistema mar, sobretot
quan molts dels qui la practiquen,
probablement, ignoren el lloc, el moment
o la mida, adequats per dur a terme la
collita?
GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 50
USUARIS DEMBARCACIONS
Navegant, sovint es pot arribar a indrets costaners de difcil accs des de terra, fet que
facilita lalteraci despais poc freqentats, denorme valor ecolgic i que constitueixen
autntiques reserves paisatgstiques. Evitar aquestes zones en concret (i especialment
treure lembarcaci a la sorra de les platges), aix com, en general, vigilar de no fer
vessaments a mar (slids o lquids), o tenir cura que els ancoratges no malmetin les
comunitats submergides i no contribuir a la contaminaci acstica, sn algunes bones
prctiques que caldria generalitzar.
LA BARCA COMPARTIDA: UNA PROPOSTA AGOSARADA?
Aix com a terra sest estenent la prctica del cotxe compartit, seria molt agosarat
pensar en introduir alguna mena dadaptaci daquesta modalitat en el sector de la nutica?
De fet hi ha elements que fan pensar que no ho seria tant. Lelevat cost dels amarratges,
del manteniment i de la compra de les embarcacions, i sobretot els poqussims dies
dutilitzaci mitjana dels vaixells doci, sn alguns arguments de pes per potenciar
aquesta proposta.
PESCADORS, RECOLLECTORS...
Hi ha activitats que tradicionalment shan practicat a mar i que, actualment, a causa de
ls massiu de la platja, exigeixen, possiblement, nous replantejaments. Pescar amb canya
o sota laigua, recollectar marisc... qualsevol activitat que es realitzi en el mar, significa
una interacci amb el medi. El problema rau, bsicament, que aquestes activitats shan
massificat de tal manera, que la pressi ambiental, en determinats mbits, sobre deter-
minades comunitats, sn, o poden arribar a ser excessives i per tant contraproduents.
La presa de conscincia daquesta realitat ens ha de fer entendre que les nostres accions
individuals, malgrat que sempre shagin fet o per intranscendents que ens puguin semblar,
tenen o poden tenir uns efectes multiplicadors i negatius quan les practica molta ms gent.
USUARIS DE LES PLATGES
En els indrets de platja no urbanitzada els pocs que ens queden s on encara, en oca-
sions, es pot trobar un rereplatja ben constitut. Aquests espais, sovint ocupats per comuni-
tats vegetals arencoles de sorral costaner gaireb residuals-, sn utilitzats tamb com a
zona de nidificaci dalgunes espcies daus marines. La freqentaci i un s no respectus
daquest tipus de platja posa en perill aquests paratges de gran valor ecolgic i paisatgstic.
En aquestes, i en tot tipus de platja, per, s massa freqent trobar-hi mostres que aquest
s racional de la platja s un objectiu encara bastant lluny. Una daquestes mostres, per
exemple, sn les deixalles que resten a la sorra quan la gent sen va desprs de gaudir
del sol i del mar. A les platges de Barcelona, malgrat que es compta amb nombroses
papereres estratgicament distribudes, cada estiu, diriament, shi recull una gran
51 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
Tomquets i raps com cal
Una manera dinterpretar el mar des
de terra pot ser com a consumidors de
productes agraris. Optar per una agri-
cultura sostenible emmarcada en una
nova cultura de laigua que proposi
alternatives al tradicional sistema de
regar per inundaci amb el conseqent
i important estalvi daigua, s optar
tamb per la sostenibilitat del mar i de
les platges. Tamb podem actuar com
a consumidors de peix: refusar el peix
que no compleix amb les talles mnimes
establertes (la del llu, per exemple, no
pot ser inferior als 20 cm, o la del rap
als 30 cm), o evitar de comprar peix,
quantitat de brossa llanada a la sorra, on invariablement no falten els mocadors de
paper, les puntes de cigarreta, les llaunes i les ampolles de plstic i de vidre.
Durant la temporada de bany 2004 es van recollir 10,5 milions de burilles a les platges
de la ciutat.
DES DE TERRA TAMB EMBRUTEM EL MAR I LES PLATGES
El litoral s la frontera dinmica o interfcie que hi ha entre el continent i el mar i comprn
aquella rea que es veu sotmesa tant als processos marins com a la influncia continental.
Ambientalment, doncs, cal entendre que fins i tot el que fem terra endins t tamb una
influncia directa o indirecta sobre el litoral i les seves platges.
Comprendre el lligam de relaci entre el continent i el litoral pot ajudar a enfocar, sota
nous plantejaments, algunes situacions que fins ara podrien semblar tenir un mbit de
repercussi molt ms concret i local.
INFORMACI I PROPOSTES PER NO EMBRUTAR EL MAR DES DE CASA El Centre de la Platja
A les clavegueres hi van a parar enormes quantitats doli (el que hem fet servir per El Centre de la Platja s un lloc de referncia
fregir, per exemple), restes de productes de neteja, dissolvents, pintures... i molts per a les platges de la ciutat, des del qual es faci-
altres lquids amb components txics. Es calcula que una famlia de quatre persones lita informaci, es promou l's de la platja en
tots els seus aspectes ldics, socials, ambien-
genera a lany uns 30 kg de residus txics dorigen domstic. Aquests residus txics
tals i culturals, i es realitzen les activitats
es poden dipositar a les deixalleries. A Barcelona hi ha set punts verds on es poden
d'educaci ambiental sobre les platges i el
portar aquest tipus de residus. A ms a ms, quatre camions recorren els diferents mar de Barcelona, amb l'objectiu de promou-
barris de la ciutat (Punts Verds Mbils) per facilitar la recollida daquests productes re el seu bon s i la seva conservaci.
(www.bcn.es/neta). Aquest centre es troba enfront de l'Hospital
Consultar les etiquetes, a lhora de comprar els productes que hem dutilitzar a casa, del Mar arran de platja.
ens permetr escollir aquells que siguin ms respectuosos amb el medi ambient
(baixos en fosfats, biodegradables, que no continguin perborats, fenols o altres subs- Activitats educatives
tncies nocives...). Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona
Una altra manera de contribuir a no embrutar el mar des de casa pot ser minimitzar ofereix activitats educatives a les platges de la
els residus domstics i facilitar-ne la recollida selectiva (fer compostatge a casa, per ciutat adreades a Educaci Primria i a

malgrat que pugui ser ms barat, de
dubtosa procedncia (pesca furtiva,
o capturat en indrets o amb mtodes
no autoritzats), s una forma de no
contribuir a la sobreexplotaci dels
A TRAVS DE LAIGUA
Estalviar aigua i no embrutar-la amb productes contaminants sn per si mateixes unes
bones prctiques ambientals, per, a ms a ms, comporten un comproms amb el nostre
litoral i les nostres platges: malbaratar laigua comporta una major demanda dextracci
exemple, permet reduir en un 30% la brossa que generem). El tractament dels
residus urbans provoquen diverses formes de contaminaci que, per mitj de laigua
i de laire, afecten el mar. Tanmateix, la selecci daquests residus permet que una
bona part sigui reciclada.
Educaci Secundria Obligatria:
- Les platges tot l'any: tracta de les platges com
a un servei ms a la ciutat (Educaci Primria).
- L'aigua de la platja, un mn per descobrir: estu-
dia el nostre mar com a ecosistema aqutic

TAMB DES DE LAIRE

recursos marins.
Algunes de les nostres formes dactuaci
individuals i terrestres tenen molt a
veure amb la contaminaci del mar i les
platges. Sestima que entre el 75 i el 85%
de la contaminaci marina procedeix
dactivitats realitzades des de terra.
dels nostres rius (Barcelona t una mitjana de consum daigua de 128 litres per persona i
dia); tot all que tirem aiges avall per laigera o pel vter, tot all que tirem a terra de
carrers i places (la pluja sencarregar de fer-ho), depurat o no, tard o dhora, duna
manera o altra, arribar a mar. Una altra bona prctica realitzable a la mateixa platja s la
dutilitzar les dutxes installades a les zones de bany de forma racional, estalviar el mxim
possible laigua i no utilitzar cap tipus de sab o detergent quan fem s daquest servei.
(Educaci Primria).
- Aprofitem la platja per investigar l'aigua: estudia
Des de terra, a travs de laire, tamb contaminem el mar. La combusti de materials el nostre mar com a ecosistema aqutic (ESO).
orgnics, en la qual tant contribueixen les emissions dels vehicles, genera una - Ens divertim a la platja segura i A la platja
quantitat considerable dhidrocarburs gasosos que sn alliberats a latmosfera en toquem de peus a la sorra: sobre els perills i
forma de partcules que directament o indirectament van a parar a mar. Es calcula la seguretat a la platja (Educaci Primria).
que a la conca occidental de la Mediterrnia aquest procs fa caure al mar, anualment, Per inscripcions: www.bcn.es/IMEB
www.bcn.es/parcsijardins
unes 50 tones dhidrocarburs.

GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA 52 53 GUIA DE LES PLATGES I EL LITORAL DE BARCELONA
 Edita
Ajuntament de Barcelona. 2005.
Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient
Direcci dEducaci Ambiental i Participaci

Continguts i redacci: Joan Sim i Pealva

Coordinaci: Txema Castiella, Margarita Pars
Collaboraci: Antoni Alarcn i Marc Montlle
(Barcelona Regional), Montse Rivero i Alba Fransi
(Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal)
Fotografies: Dani Garca (Parcs i Jardins de
Barcelona, Institut Municipal), Salvador Punsola,
Joan Sim i Cruanyes, Miquel Villena
Correcci de catal: Isabel Bonet
Disseny grfic, maquetaci i bodegons fotogrfics:
Estudi Villuendas + Gmez
Impressi:
Imprs en paper 100% reciclat
Maig 2005
Per elaborar aquest treball hem comptat amb
illustracions i fotografies procedents de:
Arxiu dEtnografia de Catalunya,
Arxiu Estudi Villuendas + Gmez,
Barcelona Regional,
Centre de Documentaci Martima
(Museu Martim de Barcelona i Port de Barcelona),
Museu dHistria de la Ciutat,
Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal

Per a ms informaci:
Centre de Recursos Barcelona Sostenible
C/ Nil Fabra, 20 baixos
Tel. 93 237 47 43
recursos@mail.bcn.es