COM COMENTAR UN TEXT FILOSOFIC

INTRODUCCI

Fer un comentari de text no s mes que aix: Comentar un text. De manera pareguda
a com es comenta un partit de futbol, una festa a la qual hem assistit una pellcula que acabam
de veure.
Si normalment la gent no comenta textos es perqu els textos (i molt menys els
filosfics) no solen ser una cosa que motivi en excs al la majoria de mortals. I a ms a ms els
temes de que tracten solen semblar allunyats de les nostres vides. El curs de filosofia t la intenci
de demostrar-nos que les paraules de Plat o de Descartes tenen moltssim a veure amb cada un
de nosaltres. Molt ms que els resultats dels partits de futbol del diumenge passat, els finalistes
d"Operacin Triunfo" o del darrer programa de televisi de moda.
Comentar el futbol, el cinema, una festa o un programa de televisi requereix saber
alguna cosa sobre futbol, pellcules o convidats i tamb sobre com podem comentar-ho.
Malgrat que la frase "el futbol es aix" sigui molt comuna, no s la millor manera de fer-ne un
comentari. Hem de dir alguna cosa ms, alguna cosa interessant.
La guia de comentari de text que us proposem no es una mquina de tortura (encara
que ho sembli) sin, noms una ajuda perqu amb ella pugueu interrogar el pargraf que teniu
davant fins a treure-li tota la seva substncia. De la mateixa manera que un metge davant el seu
pacient li ha de fer un interrogatori tcnic que el dugui al diagnstic. Seria poc de fiar un metge
que davant la febre alta i una erupci cutnia noms fos capa de preguntar: Estudies o
Treballes?
En lacte de comentar un text hi hem de distingir dos moments: el primer de lectura i
comprensi, i el segon de redacci. L'esquema que us proposem pot aplicar-se a ambds
moments, per bviament en la redacci no requereix ser seguit al peu de la lletra, perqu tota
creaci literria (i els vostres comentaris ho seran) ha d'aspirar a una bellesa que no es pot
entendre si est mancada de llibertat.
Primera Fase: La lectura
Abans de tot conv una lectura atenta i interessada. En els exmens es fcil
aconseguir aquest inters per normalment ens presentem davant un text desmotivats. Podeu
imaginar que all que hi ha escrit sn les idees del vostre pitjor enemic al qual vos agradaria
molt deixar en ridcul amb la vostra rplica. O pensar que si sou capaos de comprendre i
criticar Aristtil aconseguireu tenir-hi la m trencada de tal manera que llavors convncer els
vostres pares per arribar tard a casa a qualsevol hora ser bufar i fer ampolles.
Es pot comenar amb una lectura rpida per veure de qu va el text. Desprs ser
necessaria una segona lectura detinguda, llapis en m, analitzant cada una de les frases,
conceptes, arguments estructura, conclusions etc.

ANALISI: El cirurgi filosfic dissecciona el text

Un cop llegit el text lanalitzarem. s una fase asptica, en la qual no hem de posar res
de la nostra prpia collita. Es tracta de disseccionar el text per aconseguir una informaci, el
ms objectiva possible, que posteriorment ens permeti seguir avanant. De la mateixa manera
que el detectiu que arriba al lloc del crim, recollim les dades, les petjades del que ha passat per
a mes tard treure'n conclusions.
L'anlisi ha de ser ordenada i escrupulosa. Si feim malb les proves, arrossegarem l
error durant tota la investigaci. Primer ens ocuparem estrictament del text, d'all que all es
diu i de com es diu. Desprs tractarem de comprendre el context: qui ho va dir, qu va dir,
 quan, a qui ho dirigia, per quines raons.
1. ANALISI DEL CONTINGUT. El nostre objectiu en aquesta fase ser construir una
frase que ens resumeixi all que hem llegit ( La idea principal). Per TOT all que hem llegit.
En realitat, si feim aix b, noms demostrarem una cosa bsica: que hem ents el text. Encara
que, hem de tenir present que bsic no vol dir fcil.
En la prctica, el millor mtode per trobar la idea principal s anar escrivint en un paper,
amb les vostres prpies paraules, les idees que aneu extraient, posant-les en ordre mitjanant
un esquema a fi de comprendre quines sn les ms importants i quines depenen de les altres.
En acabar, tindrem un cert nombre d'idees de les quals n'haurem de treure la principal, aquella
que impliqui i contingui totes les altres.
En un acudit de Woody Allen, un home presumeix del seu mtode de lectura rpida: He
llegit Guerra i pau en quinze minuts. Tracta de Rssia. Nosaltres tamb cerquem una idea
sintetitzadora del contingut. Encara que no tant!
Practicar aix de les idees principals i les secundries es pot fer en qualsevol lloc i amb
qualsevol tipus de missatge: Amb els anuncis de la tele, amb les lletres de les canons, amb una
pellcula i amb els articles de premsa, per exemple (i aquests darrers, si el peridic s bo, solen
incloure la soluci: el titular de la noticia). Atenci! la idea principal no s un ttol. En un ttol
hi entren elements potics, metafrics, la imaginaci, loriginalitat etc, nosaltres busquem un
resum del text objectiu, neutre, sense gaire poesia.
Les idees secundries les tindreu ja ordenades en aquest esquema de lectura que us
recomanvem que fssiu. Una vegada trobada lidea principal, cal resumir la resta del text, fer-ne
un resum, on sexposin totes les idees del text. Quan tingueu prctica, aquest resum ja pot posar
de manifest lestructura interna del text.

Pel que fa a l'ANALISI FORMAL, tracta sobre com est dit all que ens diu el text, i s
ms important del que sembla. No s exactament el mateix si el professor diu: comeno a estar
cansat de vosaltres, o si diu comeno a estar FART i molt menys ja em teniu fins als.... El
contingut s el mateix per la forma canvia, i fa canviar tot el missatge. Perqu la forma en la
qual es diu una cosa es part inseparable d'aquesta cosa que es diu.
Malgrat que d'entrada faci peresa fixar-se en coses tan bastes com la sintaxi (que s una
paraula lletja que deixa que li agafem mania amb facilitat) o la semntica, o l'estil, amb la prctica
els veurem la utilitat i l'inters. Aquest mateix text que ests llegint, la idea principal del qual
podria ser: normes i estmuls per a la realitzaci d'un comentari de text, pot ser analitzat des
daquests punts de vista:
Sintcticament, est format per molts pargrafs de frases que en la seva majoria
sn simples i algunes de coordinades (unides per la conjunci "i" per als qui no van gaire
b de llengua). Per qu? Les frases curtes expressen seguretat en all que s afirma i
agilitzen la lectura. La quantitat de pargrafs implica gran quantitat d'informaci car
normalment el pargraf s la unitat d'informaci: cada pargraf cont una idea.
Estilsticament estaria mal fet que ens autovaloressim, per et donarem opcions:
el text s una: descripci, refregit, narraci, historia, novella, assaig, crtica, monleg,
dileg, poesia, allegoria... Amb un estil: elegant, concs, clar, espontani, enginys, lleuger,
acolorit, eloqent, lric, obscur, vulgar, complicat, repetitiu, didctic, inintelligible...
Pel que fa a la semntica (que era all que s'ocupava del significat de les
paraules) si simplement posessis atenci, sense llegir-les , en les paraules que ms vegades
apareixen en el text, passant la vista per damunt, com el personatge de l'acudit de Woody
Allen, descobriries almenys que no s el text d'un prospecte farmacolgic, ni un assaig religis, ni
un article deconomia perqu les paraules que aqu ms apareixen es poden agrupar en les
famlies semntiques de: "text", "anlisi", "comentari", "idea". Aquestes paraules et sonen
d'alguna cosa? Crec que s. Acoten un camp molt concret de la realitat, el del comentari de text,
que s aquell al qual aquests fulls fan referncia d'una manera tan insistent.
Els conceptes sn els intruments dels filsofs per enfrontar-se a la realitat i explicar-
la. Si aquests conceptes els defineixes d'una manera precisa haurs avanat moltssim en la teva
tasca. Lanlisi semntica consisteix en construir un breu vocabulari que ens aclareixi els
conceptes fonamentals del text, de lautor, aquelles paraules que tenen una especial
significaci pel que representen, pel seu contingut filosfic en el text o dins la teoria de lautor.
El que sha de fer s explicar aquelles tres o quatre paraules que apareixen al text sense les
quals no es pot entendre qu ens est dient.

L ANLISI DEL CONTEXT. Un text t un autor concret, va ser escrit en una poca
histrica precisa, pertany a una obra en concret, i potser a una poca dins en pensament de lautor.
Tot aix influeix en el text. Es obvi que aix ho has de saber. De fet s la part de lanlisi en la
qual es refugien aquells que no entenen el text. I els alumnes "empollons" normalment es
lnica cosa que saben. No est malament. Per es ben poc.

LA INTERPRETACIO
La INTERPRETACIO s la segona part del comentari, la primera en la qual la nostra
intelligncia ha de lluitar de valent amb el text. Interpretar es relacionar all que llegim amb all
que ja sabem. Per fer aix hem de fer preguntes al full que tenim davant. I s 1'nica forma
d'aprendre.
La primera cosa es saber que fa aquest text en aquest mn. Haur vengut a fer
alguna cosa . Per, a fer qu? Que ens ho digui! El text no pogu ser escrit perqu s (i si fos
aix conv reconixer-ho prest i desprs tirar-lo al fems perqu sobra) sin que es planteja com a
soluci a una pregunta implcita que hem de conixer. Quina es la seva PROBLEMTICA?
De quin o de quins problemes vol ser la soluci? Quan ho sapiguem, sabrem una cosa ben
senzilla, per que en les discussions moltes vegades noms es pregunta al final quan alg
nest fins a la coroneta. Per de qu parlem?
Si ja sabem all que hem preguntat ms amunt, sabem moltes coses. Coneixem qui,
quan, on va escriure i per a qu. En aquest punt potser ser necessari parlar daltres
autors que van plantejar la problemtica, el problema filosfic, o que van donar respostes
alternatives a la qesti plantejada, o que potser van criticar el nostre autor.
Ara interpretaren! la SIGNIFICACI del text. En el llenguatge com utilitzem
aquesta paraula en expressions com: En Puyol s un jugador molt significatiu per el Barca.
Volem dir que expressa be all que el seu equip vol fer. El text pot ser significatiu pel que fa al
problema que es planteja i tamb en relaci a les intencions de qui el va escriure. O pot no ser
significatiu. Interpretar aix s el que hem de fer en aquesta fase.
Aix que acabam d'explicar es pot confondre amb la RELLEVNCIA i malgrat tot s
fcil distingir-ho. No es el mateix ser un gran exemple d'una cosa que haver estat molt important.
Ronaldinyo s menys significatiu per tal volta ms rellevant. La rellevncia d'un text no es mesura
en gols. s molt ms difcil. Hem de saber qu aporta al que abans d'ell es pensava sobre
aquest assumpte, si romp amb el passat, si va influir molt en els que vingueren darrera, si
es continua considerant una resposta interessant.
 La can mi carro de Manolo Escobar s molt significativa del peculiar sentit esttic
d'aquest cantant. Ara b, la historia de la musica no va trontollar amb aquesta mostra tan
determinada de Manolo Escobar. Per fortuna, ning no va seguir aquest corrent. El cas de
Yellow submarine dels Beatles s diferent. Va rompre amb el passat, influ en els que
vengueren desprs i encara es ven, per tant podem dir que s rellevant la histria de la msica.
El darrer punt de la interpretaci es centra en els elements implcits, llacunes, etc. De
moment ens anir b amb aquests dos.
Els ELEMENTS IMPLCITS d'un text fan referncia a totes aquelles coses que l'autor
ha hagut de donar per suposades per tal que aquest text sigui comprensible. No fa referncia a
obvietats com que existeixen els lectors (convicci sense la qual ning no escriuria), sin:
a- Les idees que pressuposi com a certes, que siguin per a ell tan indubtables que ni tan
sols se les planteja (com certs monjos medievals que escrivien donant per suposat que all que la
Bblia deia era indiscutiblement cert).
b- Les idees que ja ha explicat abans i que suposa que el lector coneix i que, per la
mateixa ra, no necessita tornar explicar en el text que comentam. Malgrat que nosaltres ens
adonem que necessitarem conixer-les per comprendre'l perfectament (es clar que en la majoria
dels casos no reconeixem aquests elements implcits sense un cert coneixement previ de les idees
de 1'autor).
Les LLACUNES d'un text sn com les llacunes reals: forats del terreny plens
d'alguna cosa que no es el mateix que hi ais voltants. Si seguim una argumentaci
correctament podem trobar-nos que lgicament s'hauria d'enfrontar amb una qesti que,
malgrat tot, no apareix al text, sevita. Aix s una llacuna. El millor exemple daix el tenim en les
normalment gens filosfiques discussions matrimonials. Tenen lloc quan cada un del
cnjuges tira en cara a l'altre all que no vol dir: - Altra vegada ve la teva mare a dinar? - Per
qu no dius tu que la teva germana ve tots els dimecres? Contesta la Sra Venturelli.
Qu va fer en realitat? Descobrir una llacuna del discurs del seu pobre marit. Una cosa
que la lgica del tema exigia per que bviament en aquest moment no era interessant
introduir.

CONCLUSIO: MS ENLL DEL TEXT

Si hem anat fent aquests passos al final tendrem una idea ms que clara de
qu diu el text, com ho diu, com ho explica, qui ho diu, a qui es dirigeix, quan ho
diu, quin paper juga el text en lautor lpoca i la histria del problema que tracta,
sabrem no noms que diu sin tamb qu vol dir, i qu no vol dir, qu significa i
que va representar a la seva poca. Haurem tornat a la vida com uns professors
Frankenstein, les idees filosfiques, haurem filosofat. Ara ve la part final, la ms
difcil i la ms divertida, la ms compromesa i la ms personal.

Els comentaris de text, com els comentaris de la pellcula solen acabar amb una
conclusi. Desprs de parlar sobre de que va la peli, com est interpretada, sobre si la
fotografia o la msica estan ben triades o sobre el significat del final, solem fer una
conclusi: Mir jo que tu laniria a veure abans que la treguin de la cartellera! o s la
pitjor pellcula daquest director i provablement de tota la histria del gnere de misteri! o
Crec que s una pellcula que et pot ajudat a reflexionar sobre el significat de lamistat.
El comentari de text sol anar igual, una vegada hem ents el text podem opinar
sobre el text. No es tracta de la tpica opini personal: Oh, mha agradat molt el text i el
recomano a tota la gent interessada en filosofia.... No, aix s cursi!!! del que es tracta s
danar ms enll del text, veure fins a quin punt la idea que shi explica ha tengut rpliques
filosfiques i quines han estat, si ha influt en altres autors, com i quant de temps. Fins a
quin punt el text es pot portar a lactualitat i com. Si ens pot ajudar a entendre algun
problema de lactualitat o de la nostra vida.
Podem acabar parlant de si el considerem convincent i per qu o si per altra banda
no ens mereix cap tipus de crdit filosfic. Un sistema que no sol fallar casi mai s criticar
el text( exepte que sigui el text sigui del filsof preferit del professor!) Podem aprofitar els
arguments daltres filsofs que el criticaren abans que nosaltres i construir algun argument
de collita prpia.
Aquesta darrera part s la ms personal, on loriginalitat i el suc que es treu del text
depn de la nostra capacitat per relacionar, lligar, contraposar i extrapolar les idees. Per tant
no hi ha una sola resposta correcta. A ms tenim la satisfacci de saber que s la part on
el professor les passar ms magres per puntuar-vos s la part on us convertiu en filsofs, i
per tant heu de demostrar el profit que podeu treure al text. Si aconseguiu aix estareu
filosofant!