Tema

AROMES I SABORS
DELS ALIMENTS

1
 TEMA 8. AROMES I SABORS DELS ALIMENTS

Quan es consumeix un aliment, la interacci de les sensacions del sabor, olor i textura
produeixen una sensaci global (Figura 1) que com millor s'expressa es amb la paraula
FLAVOR

Figura 1. Percepci del flavor

2
Aroma: trets. L'aroma d'un aliment est constitut bsicament per una gran varietat de
substncies voltils en el seu conjunt. L'aroma es percebut pels receptors olfactius que
estan situats a la part superior de la cavitat retronasal. Consisteixen en alguns milions de
cellules llargues i estretes situades a l'epiteli nasal.

Durant la ingesti d'aliments, les substancies voltils alliberades a la boca arriben a la

mucosa olfactiva passant per la cavitat bucal.

L'adsorci temporal d'algunes substncies voltils sobre els receptors de l'olfacte motiva
la formaci d'una transmissi sinptica nerviosa que arriva a determinades neurones
cerebrals, que reben les senyals de milers de receptors que posteriorment son
processades.

- No hi ha receptors especfics d'olors pero es poden diferenciar i reconixer milers

d'olors diferents.

- Hi ha la hiptesi de que hi ha un petit nombre d'olors primaris que corresponen a

receptors relativament especfics.

OLORS PRIMARIS

- Eteri
- Moscat
- Floral
- Mentolat
- Picant (acri)
- Ptrit

- Hi ha , per, nomenclatures prpies de cada aliment: olor afruitat, a fusta, un toc

- de...

- Hi ha un fenomen de fatiga pel qual els receptors olfactius que estan sotmesos
durant temps relativament llargs a una determinada olor van perdent sensibilitat cap
a aquest olor .

- La concentraci mes baixa d'un compost que pot ser reconeguda pel olor i sabor es
diu concentraci llindar.

3
Taula 1. Llindar de percepci de lolfacte d'algunes substancies aromatiques en aigua
(a 20C)

Molcules Llindar de percepci de

aromatiques lolfacte (mg/L)
Pirazina 300
Etanol 100
Maltol 35
Hexanol 0,7
Acid butric 0,2
Vanillina 0,02
Llimon 0,01
Linalol 0,006
Hexanal 0,0045
2-feniletanal 0,004
-ionona 0,004
2-metilpropanal 0,001
Butirat d'etil 0,001
(+) Nootkatona 0,001
(-) Nootkatona 0,1
4-hidroxi-2,5 dimetil-3(2H)furanona 0,00004
Metilmercapt 0,00002
damascona 0,000009
ionona 0,000007
2-isobutil-3-metilpirazina 0,000002
1-p menten-8-tiol 0,0000002

Teories sobre la recepci olfactiva

S'han proposat dues teories per explicar l'acci de diversos tipus de molcules voltils
oloroses sobre els receptors olfactius. La:

- Teora estereoqumica
- Teora qumico-fsica

Teoria estereoqumica

Es una teoria molt desenvolupada i en la qual es considera que l'olor esta molt
relacionada amb:

- La grandria de les molcules

- La forma de les molcules
- El moment dipolar de les molcules

i poc relacionada amb els grups funcionals qumics.

4
Si en una molcula substitum un tom o un grup molecular per un altre, per la
molcula conserva un radi d Van der Waals similar, la molcula nova conserva l'aroma
de la molcula original.

Es necessari mantenir el moment dipolar de la molcula en aquestes substitucions ja que

aquest es responsable de la necessria orientaci de la molcula al quimiorreceptor
olfactori.

OLOR
OLOR APAGADA
INTENSA

OLOR
APAGADA

CIS TRANS

IGUAL
OLOR

Figura 2. Moment dipolar i aroma

Si hi ha un increment del tamany molecular hi haur un augment de la influncia en la

orientaci molecular sobre la percepci de la qualitat olorosa debut al seu moment
dipolar.

Teora Qumico-Fsica

Es basa en la energia lliure de desorci de substncies voltils adsorbides sobre la

interfase lpid-aigua de la mucosa de l'olfacte tal com es mostra lesquema de la figura
3.

5
Figura 3. Esquema del procs d'adsorci i dessorci d'una molcula aromtica pel
receptor de l'olfacte

Perfil de laroma

La quantitat de compostos voltils que es troben als aliments es molt petita pero te molts
components. Els constituents de l'aroma particularment importants que son responsables
de l'aroma caracterstic de l'aliment s'anomenen COMPOSTOS IMPACTE (CI).
Dacord amb la presncia d'aquests compostos clau es poden dividir en 4 grups:

Grup 1
L'aroma es deu a un sol compost impacte. La presncia d'altres compostos aromtics
matitza laroma del CI.

Grup 2.
Uns quants compostos impacte, un dels quals juga un paper important determina l'aroma
tipic de laliment.

Grup 3.
L'aroma noms es pot reproduir amb fidelitat grcies a un gran nombre de compostos
impacte.

Grup 4.
L'aroma d'un aliment no es pot reproduir fidelment, inclusivament usant molts
compostos voltils.

Olors anormals

Les olors anormals apareixen:

- Per prdua d'un compost impacte

- Per canvi de concentraci de l'aroma
- Per modificaci de la composici dels components de l'aroma

A la taula 2 s'exposen alguns canvis moleculars que es donen a als aliments causant
olors anormals.

6
Taula 2. Olors anormals als aliments

Aliment Sabor anormal Causa

Llet en pols Sabor de llum solar Fotooxidaci de metionina
cap a metional (la riboflavina
actua com a sensibilitzador

Llet en pols Sabor de llavors de llegums Ozonlisis de l'acid 8,15 i

9,15 isolinoleic cap a 6-trans-
nonenal.

Greix de llet Metlic Autoxidaci dels cids

grassos pentanoic i hexanoic
cap a octa-1,cis-5 dien-3-ona

Productes lactis Malta Fermentaci defectuosa pel

Streptocuccus lacis
var.maltigenes, formaci de
fenilacetaldehid i 2-fenietanol
a partir de la fenilalanina

Carn de xai Agredola Formaci de 4-metilocanoic i

4-metilnonanoic

Psols congelats A fem Formaci d'aldehids saturats i

insaturats, octa-3,5-dien-2-
ona, 3 alquil-2-
metoxipirazina, hexanol

Suc de taronja Aranja Fotooxidaci de valenc a

nootkatona

Suc de taronja A terp Oxidaci del D-Llimon a

carvona i carveol

Suc de fruit de la passi Prdua d'aroma al Formaci de 1,1,6-trimetil-

pasteuritzar-lo 1,2 dihidronaftal

Cervesa Sabor de llum solar Fotolisis de la humulona

Cervesa Nota fenlica Descarboxilaci de l'acid

hidroxinmic per Hafnia
protea en fermentaci
defectuosa

7
Anlisi de laroma

Generalment es fan les etapes seguents:

1.- Avaluaci organolptica

Destillaci fraccionada
2.- Separaci dels components de l'aroma per
Per cromatografia de gasos

Espectrometria infrarroja
3.-Identificaci de components Ressonncia magntica nuclear
Espectrometra de masses

La tcnica separativa mes eficient dels components aromtics es la cromatografa de

gasos. A la figura 4 es pot veure un exemple d'un cromatograma. La espectrometria
infrarroja dona informaci sobre els grups orgnics dels components. La ressonncia
magntica nuclear dona informaci sobre els H o els C de la molcula (primaris,
secundaris) i la espectrometra de masses facilita informaci relacionada amb el pes
molecular de cada molcula. A la figura 5 es pot veure el resultat d'aquestes dues
darreres tcniques. Amb totes aquestes quatre tcniques combinades es poden
identificar i quantificar els components aromtics de qualsevol mostra.

Un parmetre en l'anlisi de l'aroma que es determina en la etapa 2 es el Valor Aromtic

Ax que es defineix com a:

cx
Ax = --- essent:
ax

cx : la concentraci de la substancia x a l'aliment

ax: la concentraci llindar olfactoria de x

Figura 4 Cromatograma d'un extracte de mirtil

8
 Figura 5. Espectres de massa i de ressonncia magntica nuclear

Formaci daromes als aliments

Els aromes als aliments es formen a partir de diferents tipus de reaccions. Aquests tipus
son:

1. BIOSINTESI ENZIMATICA DIRECTA

Les molcules aromtiques es formen per reaccions consecutives catalitzades per

enzims. Aquestes reaccions parteixen de:

a) La degradaci oxidativa dels cids grassos (Figura 6)

b) Biosintesi de terpenoides

c) Biosintesis a partir de l'acid shikimic

COOH

HO OH
OH

Acid shikimic

d) A partir de fermentacions

e) A partir d'aminocids de cadena ramificada

9
Figura 6. Formaci de l'aroma de cogombre a partir de la oxidaci de cids grassos

2. BIOSINTESIS ENZIMATICA AMB ACTIVACIO DE LA DISPONIBILITAT DE

L'ENZIM.

Aquestes reaccions s'originen pel trencament de teixit vegetal que fa que substrats
siguin catalitzats enzimticament cap a productes aromtics. Quan el teixit vegetal esta
intacte, aquestes reaccions no es produeixen degut a que tant substrat com enzim estan
en organuls diferents a la cellula, no havent cap contacte entre ells. Quan es trenca la
paret daquests orgnuls per diverses causes (tall del teixit, etc.) llavors es quan substrat
i enzim es posen en contacte portant-se a terme la reacci segons es pot veure en
l'esquema seguent (figura 7). A les Figures 8 i 9 es pot veure la formaci dels olors de
all i ceba.

ENZIM Orgnul cellular

Trencament de l'orgnul
ENZIM
SUBSTRAT PRODUCTE
(molcula no aromtica) (molcula aromtica)

Figura 7. Esquema del mecanisme de la biosintesi enzimtica amb activaci de la

disponibilitat de lenzim

10
 Figura 8 Formaci de l'aroma a l'all

Figura 9. Formaci d'aroma a la ceba

3.- PER ALTERACI D'UNA MOLECULAR PER LA: -Calor

- Modificaci del pH
- Oxidaci

4 DEGUT A BARREGES D'ALIMENTS. Per interreaccions de les molcules dels

diferents components.

Molcules aromtiques caracterstiques

Les molcules aromtiques que es formen en els processos anteriors es caracteritzen

per ser molcules orgniques generalment de baix pes molecular. A continuaci

11
s'exposa un llistat de molcules, o be de grups orgnics que imparteixen l'aroma
caracterstic de molts dels aliments.

Aldehids de cadena curta R-COH (Aroma desprs en el fregit de molts aliments)

Cetones de cadena curta R-CO-R' (Aroma desprs en el fregit de molts aliments)

Esters RCOOR' (Acetat de isoamil a l'aroma del pltan)

Terpens

OH

(Geraniol a l'oli essencial de gerani)

Lactones
O

HO

(a laroma de molts fruits i de productes lactis)

Tiols R-SH ( a l'aroma del brou de carn)

Tiofens

R S H

(A l'aroma de carn cuinada)

Oxazolines
O

N
(Aroma de fusta)

Pirrols
H

R N

12
 (A l'aroma del cacahuet torrat)

Pirazines
R1 N R2

R3 N R4

(A l'aroma de xocolata)

Fenols
OH

R1
R2

(A l'aroma dels productes fumats)

Inosin monofosfat (IMP)

O
N
N

N N
Ribosa-fosfato

(A l'aroma de la carn fresca)

Oxid de trimetilamina O = N-(CH3)3

(a l'aroma del peix fresc)

Agents aromatitzants

Son els additius alimentaris que s'usen per canviar o enfortir l'aroma d'alguns dels
aliments elaborats. Entre ells hi ha:

- Espcies i herbes aromtiques

- Olis essencials
- Extractes de fruita
Gomes-molcules aromtiques
- Aromes encapsulats
Maltodextrines-molcules aromtiques

- Substncies aromatitzants sinttiques

13
El sabor: fisiologia del sabor

Els receptors del gust estan situats als botons gustatius de les papilles gustatives de la
llengua (Figura 10). La fixaci d'una molcula dotada de sabor sobre un bot gustatiu
origina un impuls elctric al nervi sensorial i les neurones a travs de processos
sinptics traslladen el senyal elctric cap al bulb raquidi i finalment a l'hipotlam
cerebral que es on es troba la zona sensorial del cervell pels sabors. Es a dir el sabor es
una sensaci cerebral.

Al contrari que els receptors de l'aroma que son inespecfics, el del sabor si que ho son.
En la figura 11 es pot veure la localitzaci dels receptors del sabor a la llengua, que
estan situats a la part mes interior i mes perifrica de la llengua. La superfcie del centre
de la llengua, per, no es sensible als sabors.

Figura 10. Receptors del sabor

Figura 11. Localitzaci dels receptors de sabor a la llengua

14
Con a trets caracterstics que s'ha d'assenyalar sobre el sabor es por dir que:

- La superfcie del centre de la llengua no es sensible als sabors

- Hi ha valors llindars de concentraci de molcules responsables del sabor. En sabors

bsics els llindars estan en: Taula 3. De la taula es pot deduir que els receptors mes
sensibles son els del sabor amarg i els mes poc sensibles serien els del gust dol.

Taula 3. Molcules standard dels sabors i els seus llindars

Gust Llindar Molcula standard

(%)
Dol 0,5 Sacarosa
Salat 0,25 NaCl
Umami 2 10-2 Glutamat monosdic
Acid 7 10-3 HCl
Amarg 5 10-5 Quinina

- Totes les molcules spides han de ser hidrosolubles.

- Si es disminueix la temperatura d'un aliment hi ha una disminuci de la sensibilitat

als sabors.

- Si els receptors s'exposen bastant temps a les molcules spides, esdev el fenmen
de fatiga.

- Hi ha fenmens de compensaci quan es barregen diferentes molcules spides, de

manera que:

- El NaCl disminueix el poder edulcorant del sucres i inversament

- El NaCl disminueix l'amargor
- Els sucres disminueixen tamb l'amargor.

Al 1908 el japons Kikunae Ikeda va identificar a la sopa dalgues (molt apreciada al

Jap) devia el seu sabor a lalt contingut de glutamat monosdic, el qual es va comenar
a produir comercialment a partir dalgues (avui sobt per fermentaci microbiana) i de
seguida es va convertir en un ingredient estrella de les cuines orientals. Amb la recent
identificaci dels primers receptors especfics per al glutamat monosdic descrita per
Nelson al 2002 es pot confirmar la sospita que aquesta sal de lcid glutmic es mes que
un mer reforador del sabor, es una substncia capa devocar per si mateixa un sabor
diferent dels tradicionalment admesos.

15
Relaci entre el sabor i lestructura molecular:
Bases estructurals dels sabors dol i amarg

En totes les molcules observades de gust dol i amarg, s'ha pogut establir que tenen en
com una estructura de tipus AH/B + que s'anomena estructura tripartita del sabor, on:

- AH es un hidrgen lligat covalentment a la molcula A

- B es un orbital electronegatiu a una distancia d'uns 3 angstrms
- es un grup lipoflic

Aquest conjunt forma un triangle hipottic a l'espai (Figura 12). Els receptors del gust
tenen uns grups moleculars que tamb a l'espai formarien un hipottic triangle de tal
manera que l'acoblament del grup AH/B+ de la molcula amb els grups moleculars
anlegs del receptor haurien de ser l'adient per puguer-se originar la sinpsi al nervi
sensorial del receptor. La uni del conjunt AH/B+ de la molcula spida amb el
receptor es molt feble (ponts d'hidrgen).

Receptor del gust dol

Figura 12 Representaci esquemtica de l'acoblament de molcules dolces i amargues

amb grups AH/B+ i el receptor.

Els grups lipoflics mes habituals de les molcules son: -CH2 (metil)
- CH3 (metil)
- C6H5 (fenil)

ls grups lipoflics es creu afecten a la intensitat del sabor.

La diferncia entre la percepci de gust dol i amarg la proporciona la orientaci de

AH/B+ a l'interior de les zones especfiques del receptor situades a la porci plana del
sl de les seves cavitats. Aquesta orientaci proporciona la discriminaci entre el gust
dol i amarg.

16
Si la geometria de la molcula fos de tal natura que es pogus orientar en ambdues
direccions tindrem una resposta dol-amarg. Per exemple els aminocids:
R son dolos, mentre que,
S son amargs

La sensaci amarga no es sempre desagradable, i pot ser desitjable a molts aliments (te,
cervesa, etc.).

Hi ha diferencies gentiques entre els individus que fan que una molcula spida sigui
sols dola o amarga depenent de l'individu. Com a curiositat, la molcula de
feniltiocarbamida es percebuda com a amarga pel 60 % d'individus de raa blanca,
mentre que l'altre 40% la perceben com a no amarga .

Molcules dolces importants als aliments

Les molcules dolces mes importants als aliments son els D-monosacrids. La dolor
daquestes molcules sexpressa com a poder edulcorant (Tema 3). La molcula
standard del sabor dol es la glucosa. La sacarina, per te un poder edulcorant 300
vegades mes elevat que el de la glucosa. A continuaci es poden veure els grups
AH/B+ a les 2 molcules (Figura 13) com tamb altres molcules de sabor dol

17
 Figura 13. Molcules de sabor dol

Molcules amargues importants als aliments

La molcula considerada standard per lamargor es la quinina. Altres molcules que

imparteixen amargor al gust dalguns aliments son la cafena (al caf), la treobomina al
cacau i la humulona a la cervesa. Les frmules moleculars daquestes substncies
sexposen a continuaci.

18
 Figura 14 Molcules amargues

Amargor dels hidrolitzats protcs

Als hidrolitzats de protena i de formatges curats es manifesta una sensaci amarga no

desitjable que es deguda a la hidrofobicitat global dels aminocids de les cadenes
peptdiques.
Tots els pptids contenen un nombre adient de grups polars del tipus AH que poden
acoblar-se amb la zona polar del receptor.

El gust amarg dels pptids es pot predir mitjanant el calcul de la hidrofobicitat mitja
(Q).
G g
Q = ---- = ------- essent:
n n

G, la energia lliure de desplegament del pptid

g,la energia lliure de transferncia de fase de cada residu d'aminocid a la cadena

(veure a la Taula 4)

n, el nombre de residus

19
Si Q > 1400, el peptid es amarg

Si Q< 1300 el peptid no es amarg

Taula 4 Valors de g calculats pels diferents aminocids

Aminocids Energia lliure de transferncia de fase

de cada residu d'aminocid
g (en cal/mol)
Glicina 0
Serina 40
Treonina 440
Histidina 500
Acid asprtic 540
Acid glutmic 550
Arginina 730
Alanina 730
Metionina 1.300
Lisina 1.500
Valina 1.690
Leucina 2.420
Prolina 2.620
Fenilalanina 2.650
Tirosina 2.870
Isoleucina 2.970
Triptfan 3.000

A continuaci (Figura 15) es mostra l'estructura d'un pptid derivat de la casena que
cont residus d'aminocids apolars. Els seus hidrolitzats tenen un gust amarg degut a la
presncia dels aminocids apolars, Phe, Tyr, Pro, Glu, Leu i Phe

Figura 15. Pptid amarg que cont residus daminocids apolars

20
Amargor o dolor dels cids grassos

Els cids grassos hidroxilats poden ser amargs o dolos depenent de si estan molt o poc
hidroxilats

CH3 - (CH2)10 - CH - CH2-CH-CH2 - COOH

OH OH

nc
Es defineix R (index d'amargor) = ----- , essent
nOH

nc, el nombre de carbonis de l'acid gras

nOH, el nombre d'hidrxils

Si R = 1,00-1,99 els cids grassos son dolos

Si R > 7,00 els cids grassos son amargs

Amargor de les sals

Tenen un mecanisme de recepci diferent al que s'ha vist fins ara i est relacionat amb
la suma dels dimetres inics dels components aninics i catinics de la sal, de manera
que:
- Com mes augmenta el dimetre inic mes amargor tindr la sal.

Veiem a la taula 5 diferents dimetres inics de sals i l'increment de l'amargor

Taula 5 Dimetres de diferents sals inorgniques i amargor

Sal Dimetre inic Amargor

(angstrms)

KCl 6,28 +
CsCl 6,96 ++
CsI 7,74 +++
MgCl 8,80 ++++

Gust salat i cid

Els sabors de les sals, per saparta amb frequncia de les sensacions tradicionals del
sabor i son difcils de descriure dels termes clssics. Termes com qumic, sabons, etc.,
resulten mes apropiats que els clssics per descriure les sensacions de les sals. Del que
es coneix fins ara es pot dir que:

21
- Els cations son responsables del sabor sal i els anions linhibeixen.

- Entre els anions, el Cl- es el menys inhibidor, no tenint cap sabor per ell mateix.

El sabor salat del NaCl es degut al cati sodi. Les cllules gustatives corresponents a
aquest i posseeixen en les seves membranes canals inics. Quan els cations entren en
contacte amb la membrana cellular travessen aquests canals, entrant en les cellules
gustatives. Lacumulaci daquests ions en linterior de les clules provoca una
despolaritzaci de les seves membranes i es genera limpuls nervis que es transmet cap
al cervell. Aquest mecanisme es pot veure a la figura 16

Figura 16. Receptor del gust salat

El mecanisme de percepci del sabor cid es semblant a la del sabor salat. Els receptors
del gust cid serien semblants als del sabor salat (Figura 16) pero en aquests cas els
canals serien selectius noms per H+. La intensitat del gust cid dependria del flux de
protons que entrarien en els canals.

Flavors especials

Hem definit abans com a flavor la sensaci de l'aroma i sabor alhora, que tamb es
poden afegir algunes sensacions collaterals. Entre ells es veur:

- La astrigncia
- Lefecte picant
- El flavor refrescant

22
Astringncia

Es la percepci a la boca d'una sensaci d'aspror produda pels tanins o polifenols

(figura 17) quan s'associen amb protenes salivals per formar precipitats o agregats,
produint un fort encongiment del teixit oral.

El procs es pot veure en l'esquema segent

Agregats SENSACI
Protenes salivals + Tanins (polifenols)
Precipitats DASPROR

Tan del vi negre Polifenol vegetal

Figura 17. Molcules polifenliques causants de la astringncia

Aquesta sensaci es desitjable al: caf, t i al vi negre.

Una particularitat es que quan s'afegeix llet al caf desapareix l'astringncia per fixaci
dels polifenols a les protenes de la llet.

Efecte picant

Quan s'ingereixen algunes hortalisses o algunes espcies que deriven de fruits, es pot
percebre una sensaci com d'ardor a les mucoses tant de la boca com les nasals,
poguent-se tamb activar les glndules llagrimals. Entre les principals espcies picants
hi ha:

El chile (el seu component picant es la capsaicina), el pebre negre (el seu component
picant es la piperina) i el gengibre (el seu component picant es el gingerol). Aquestes
molcules es representen a la figura 18

23
 Figura 18. Molcules picants

Tamb tenen components picants pero voltils, l'all, la ceba, els raves i la mostassa. Els
productes picants s'utilitzen com a additius alimentaris ,especialment com a condiments,
impartint als aliments:
- Un flavor caracterstic
- Fent-los mes apetitosos

Flavor refrescant

La sensaci refrescant es produeix quan certes substncies qumiques entren en contacte

amb els teixits oral i nasal i estimulen els receptors especfics i la sensaci rebuda
s'associa amb els flavors que imparteixen el mentol, de la menta i l'alcnfor. Tamb
donen sensaci refrescant els edulcorants tipus poliols cclics.

24
Avaluaci de les propietats organolptiques

L'avaluaci organolptica es important perqu freqentment es necessita posar a punt

nous productes que corresponguin als gustos del consumidor.

A les empreses hi ha equips degustadors constituts per un nombre de degustadors

entrenats que tenen com a capacitats:

- Agudesa gustativa molt alta

- Detecci de certs sabors

- Llindars bons de - Identificaci de sabors
- Detecci de diferencials de sabor i olor
- Aptitud de reconeixement de certs olors familiars

- Aptitud de descompondre les sensacions rebudes i descriure-les utilitzant un vocabu-

lari precs.

Per fer un anlisi organolptica, totes les proves han d'estar estandarditzades, des de la
vaixella, temperatura, humitat, llum, cabines, etc. Les proves es desenvolupen en sales
de tast. Durant les proves :

- Ha d'haver absncia d'olors

- Ha d'haver absncia de sorolls
- S'ha de fer neteja bucal amb aigua entre cada degustaci
- No s'ha d'haver menjat recentment
- Evitar el procs varies vegades (esdev exhauriment)

25
Tcnica descriptica del per fil organolptic

Durant les proves, generalment s'han de posar unes puntuacions a les caracterstiques
que es demanen. El conjunt d'aquestes caracterstiques constitueix el pannell
organolptic. Un exemple de pannell per a una prova pot ser el segent:

- Qualitat
-Amplitud global
-Equilibri
-OLORS

- Olors caracterstics per ordre de percepci

PUNTUACI
DEL 1 AL 5 - Amplitud

-FLAVORS
- Picor
- Flavors caracterstics - Frescor
- Astringncia

- SABOR - Dol, cid, salat, etc.

26