1r Batxillerat Educaci Fsica Pag - 1

TEMA 2. FISIOLOGIA DE LEXERCICI

1. LES FONTS ENERGTIQUES DE LEXERCICI
1r Batxillerat Educaci Fsica Pag - 2

Daltra banda, de tot el que hem explicat anteriorment, es pot deduir la gran importncia que
t, per a la planificaci de lentrenament i, concretament, per a la millora de la resistncia
aerbica o anaerbica, el coneixament dels substrats energtics i de les vies dobtenci que
sutilitzen en la producci denergia.

Procs dobtenci denergia:

2. FISIOLOGA MUSCULAR

El sistema muscular, grcies a la contracci i relaxaci dels msculs, ens permet

moure el cos i mantenir-lo en equilibr esttic i dinmic.

Ara b, aquesta tasca es duu a terme en collaboraci amb altres estructures de

laparell locomotor, com sn: els ossos, les articulacions i els lligaments.

Lestructura porosa
dels ossos permet que
els msculs s'hi
insereixin i fa possible
el moviment de
contracci i relaxaci,
mentre que els
lligaments permeten el
moviment o
moviments necessaris
en una articulaci
determinada.

Un cop definides les

diferents funcions de les estructures que fan possible el moviment, ens centrarem
en lestudi del mscul.
1r Batxillerat Educaci Fsica Pag - 3

1. Estructura dels msculs

Des d'un punt de vista morfolgic, un mscul tipus presenta dues zones ben
diferenciades:

Tend. Els tendons es troben situats a les zones extremes del mscul. La seva
funci s inserir el mscul dins de los.

Ventre muscular. s la zona central del mscul. s lelement contrctil, s a dir, el

que duu a terme la contracci muscular. En el ventre muscular trobem: els
fascicles, les fibres i les miofibrilles lactina i miosina.

2. Tipus de msculs

Segons el tipus de teixit muscular

Podem diferenciar tres tipus de teixit muscular:

Esqueltic. La majoria dels msculs del nostre cos tenen aquest teixit. Sn els
msculs que permeten el moviment conscient.

Cardac. Aquest teixit forma la part principal de les parets del cor.

Llis. Aquest teixit es troba en els rgans interns, com els intestins i lestmac, i en
les parets dels vasos sanguinis. Sn msculs involuntaris, dels quals no es t un
control conscient.

Segons el tipus de moviment

Agonistes: actuen a favor del moviment.

Antagonistes: s'oposen al moviment.

Fixadors: permeten lactuaci correcta dels agonistes i antagonistes.

3. La contracci muscular

El fenomen de la contracci muscular varia segons el tipus de musculatura.

La contracci dels teixits musculars cardac i llis s involuntria i est controlada pel
sistema nervis vegetatiu. En canvi, el teixit muscular esqueltic fa contraccions
voluntries ordenades pel sistema nervis central.
1r Batxillerat Educaci Fsica Pag - 4

El procs de transmissi dinformaci es duu, a terme grcies a les cllules

nervioses, anomenades neurones.

La informaci, a travs dels sentits, arriba al cerebel, que decideix quina

musculatura s'ha de contreure i quina s'ha de relaxar per poder fer un moviment
determinat. El sistema nervis envia aquesta ordre mitjanant la medulla espinal i
al llarg dels nervis perifrics (formats per la uni de neurones) fins que arriba a la
fibra muscular. La zona on es produeix la uni entre nervi i mscul s'anomena placa
motora. Es en aquesta zona on limpuls nervis, mitjanjant un mecanisme
bioqumic, es transmet a la fibra muscular i, en primer lloc, hi causa lexcitaci i,
desprs, la contracci.

La contracci muscular pot ser de dos tipus:

Contracci isomtrica: el mscul no es pot escurar, ja que t els extrems fixos,

per desenvolupa una tensi.

Contracci isotnica: el mscul crea una tensi constant a causa del moviment
de les articulacions on es troba inserit. Si aquesta tensi es fa estirant el mscul,
s'anomena isotnica excntrica. En canvi, si el muscul s'escura, ser isotnica
concntrica.
1r Batxillerat Educaci Fsica Pag - 5

ACTIVITATS DEL TEMA 2:

1. Digues el nom de tres msculs fixadors, 3 agonistes i 3 antagonistas que no

siguin els de lexemple dels apunts.

2. Posa 1 exemple de contracci isomtrica, un de contracci isotnica excntrica i

un disotnica concntrica.

3. Completa el seguent quadre amb el grfic del procs dobtenci denergia.

Nom i Cogmons:
Curs: