You are on page 1of 81

PROGRAMACIDIDCTICAQUARTCURS

EDUCACISECUNDRIAOBLIGATRIA
PROGRAMACIDIDCTICAPERTEMES
GEOGRAFIAIHISTRIA4
COMUNITATVALENCIANA
UNITAT 1: EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE LANTIC RGIM

Objectius Didctics
Conixer les caracterstiques econmiques, socials i poltiques de l'Antic Rgim.
Entendre la formaci, el desenvolupament i la importncia de la Illustraci.
Conixer la importncia histrica de la limitaci del poder reial per a la divisi de poders i la declaraci de drets en
l'Anglaterra del segle XVII.
Saber com es va produir la independncia dels Estats Units i valorar la importncia histrica de la Constituci americana.
Conixer els fets que van desencadenar la Guerra de Successi al tron espanyol.
Reconixer els principals aspectes del despotisme illustrat europeu.
Comprendre el procs de centralitzaci del poder poltic de la monarquia absoluta de Felip V i analitzar les conseqncies
dels decrets de Nova Planta.
Conixer els principals aspectes de la Illustraci a Espanya, i concretament a Valncia, els seus mxims representants i les
seves principals aportacions.
Explicar les principals caracterstiques de lart del segle XVIII: el Rococ i el Neoclassicisme.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC2
Continguts Crit.d'Avaluaci Estnd.d'Apren.iComp.Clau
La crisi de lAntic Rgim al segle 1. Explicar les 1.1 Descriu les
XVIII. caracterstiques de lAntic caracterstiques de lAntic Rgim
Leconomia de lAntic Rgim: rural i Rgim en els seus sentits i identifica les causes de la seva
senyorial. poltic, social i econmic. crisi a causa dels canvis que hi va
haver durant el segle XVIII.
La societat estamental.
Comunicaci lingstica -
La monarquia absoluta de dret div. Aprendre a aprendre.
Els factors del canvi: la Illustraci, el 2. Exposar els principals 2.1 Exposa el desenvolupament
creixement econmic i el Tercer Estat. canvis que va introduir la dactivitats econmiques que es
El creixement econmic i el Illustraci en la mentalitat de va produir al segle XVIII i el
desenvolupament burgs. lpoca i la seva repercussi en paper que hi va tenir la burgesia.
tots els camps. Aprendre a aprendre - Socials i
El comer colonial: lintercanvi de
cviques.
productes manufacturats per matries
primeres. 2.2 Explica en qu va consistir
la Illustraci i com les seves
El comer triangular, el trnsit
idees van promoure un canvi de
desclaus i les grans rutes comercials.
mentalitat en lpoca. Aprendre a
El pensament de la Illustraci com aprendre - Comunicaci
a oposici a lAntic Rgim. lingstica - Conscincia i
El Despotisme Illustrat. expressions culturals - C. digital.
Les noves idees dels illustrats en 2.3 Desenvolupa la influncia
lmbit social, econmic i poltic. de les idees illustrades en
Linici de la cincia moderna, el lEspanya del segle XVIII, i
desenvolupament de la tcnica i els seus concretament a Valncia, en
representants. lmbit poltic, social i cultural.
Aprendre a aprendre - Com.
La difusi del saber i la creaci de
lingstica - Sent. de la iniciativa
lEnciclopdia per Diderot i DAlembert.
i esp. emprenedor.
La monarquia borbnica a Espanya
desprs de la Guerra de Successi.
La unificaci dArag i Castella: els
Decrets de Nova Planta.
La reorganitzaci administrativa per
implantar labsolutisme.

2
La Illustraci a Espanya: la qesti
agrria, el reformisme i el creixement del
segle XVIII.
El regne de Valncia al segle XVIII:
poltica, economia, demografia, societat i
cultura.
BLOC3
Continguts Crit.d'Avaluaci Estnd.d'Apren.iComp.Clau
La monarquia parlamentria a 1. 1.1 Descriu els processos de
Anglaterra: les revolucions del segle XVII Identificar els principals canvi en lmbit poltic que hi va
i la monarquia amb drets limitats. fets de les revolucions que van haver tant a Anglaterra com als
La repblica americana: la tenir lloc a Anglaterra i els EUA i que van servir de
independncia dels EUA. Estats Units. precedent a la Revoluci
Francesa. Aprendre a aprendre -
La Constituci americana.
Comunicaci lingstica - C.
Observaci de mapes, esquemes, digital.
taules i eixos cronolgics per aprofundir
en el tema en qesti.
BLOC4
Continguts Crit.d'Avaluaci Estnd.d'Apren.iComp.Clau
Anlisi i comentari dobres artstiques de 1. Analitzar i comentar 1.1 Explica les caracterstiques
lpoca per-tanyents als estils rococ i diverses obres artstiques dels del Rococ i del Neoclassicis-me
neoclssic. se-gles XVII i XVIII i i les compara. C. dig. - Apr. a
reconixer lestil al qual apr. - Cons. i exp. cult.
pertanyen.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC2
Estndardsd'Aprenentatge Descriptors
1.1 Descriu les caracterstiques de Exposa les caracterstiques de lAntic Rgim i
lAntic Rgim i identifica les causes de la seva les causes de la seva crisi. P. 07, Act. 1, 3.
crisi a causa dels canvis que hi va haver durant el Descriu, a partir dun mapa, el sistema poltic que pre-
segle XVIII. Comunicaci lingstica - Aprendre a dominava a Europa al segle XVIII. P. 07, Act. 2.
aprendre.
2.1 Exposa el desenvolupament dactivitats Comenta un text de Voltaire sobre el paper
econmiques que es va produir al segle XVIII i el social de la noblesa i la burgesia. P. 08, Act. 2.
paper que hi va tenir la burgesia. Aprendre a Explica a quins grups socials van beneficiar i van
aprendre - Socials i cviques. perjudicar les activitats econmiques del s. XVIII. P. 09, Act.
4.
Observa un mapa i en descriu lactivitat comercial:
rutes, productes, tipus de comer, etc. P. 09, Act. 5, 6.
Descriu el comer desclaus i el relaciona amb el
consum a Europa de certs productes. P. 09, Act. 7.

3
2.2 Explica en qu va consistir la Illustraci i Explica qu va ser la Illustraci, els seus
com les seves idees van promoure un canvi de objectius i nesmenta alguns representants principals. P. 13,
mentalitat en lpoca. Aprendre a aprendre - Act. 2.
Comunicaci lingstica - Conscincia i Defineix en qu va consistir el Despotisme Illustrat i les
expressions culturals - C. digital. actuacions que van fer els seus monarques. P. 13, Act. 4.
Descriu els aspectes de lAntic Rgim ms criticats per
filsofs illustrats del segle XVIII i les alternatives que
proposaven. P. 13, Act. 5.
Desenvolupa, a partir dun esquema, el sistema poltic
liberal i en defineix els conceptes clau. P. 13, Act. 6.
Explica com va contribuir lesperit de la Illustraci a
difondre els sabers de lpoca i el paper que hi va tenir
lelaboraci de lEnciclopdia. P. 15, Act. 2, 3, 5.
2.3 Desenvolupa la influncia de les idees Defineix la Guerra de Successi: causes, contendents,
illustrades en lEspanya del segle XVIII, i desenvolupament i conseqncies. P. 17, Act. 2.
concretament a Valncia, en lmbit poltic, social i Coneix la rellevncia de la promulgaci dels Decrets de
cultural. Aprendre a aprendre - Com. lingstica - Nova Planta i el Tractat dUtrecht. P. 17, Act. 3, 5.
Sent. de la iniciativa i esp. emprenedor.
Diu la influncia de la Illustraci a Espanya en el camp
poltic, econmic, social i cultural. P. 19, Act. 1, 2, 3, 4.
Exposa la situaci de Valncia al segle XVIII en
diferents mbits: econmic, social i cultural. P. 21, Act. 1, 4, 5,
6.
BLOC3
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu els processos de canvi en lmbit Exposa com va aconseguir el Parlament angls limitar el
poltic que hi va haver tant a Anglaterra com als poder del monarca al segle XVII i la seva relaci amb el Bill
EUA i que van servir de precedent a la Revoluci of Rights i lHabeas Corpus. P. 11, Act. 1.
Francesa. Aprendre a aprendre - Comunicaci Explica les caracterstiques del sistema poltic dels EUA
lingstica - C. digital. i les diferncies amb la monarquia absoluta. P. 11, Act. 3.
Comenta un document sobre la Declaraci
dIndependncia dels Estats Units. P. 11, Act. 4.
Consulta a Internet quan va ser abolida lesclavitud als
EUA i quan van aconseguir les dones, els negres i els indis el
dret al sufragi. P. 11, Act, 5.
BLOC4
Estndardsd'Aprenentatge Descriptors
1.1 Explica les caracterstiques del Rococ i del Analitza obres del Neoclassicisme i Rococ i
Neoclassicisme i les compara. C. dig. - Apr. a apr. nidentifica les caracterstiques distintives. P. 23, Act. 2, 3, 4,
- Cons. i exp. cult. FitxaArt.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


Caracteritzarem l'Antic Rgim en el seu vessant poltic, social i econmic i ens centrarem en les causes de la seva crisi
durant el segle XVIII i la influncia del pensament de la Illustraci en aquesta evoluci. Exposarem les caracterstiques i
comentarem obres artstiques dels estils rococ i neoclssic com a reflex de la societat del moment. Per fer-ho, ens
servirem de textos d'alguns autors de lpoca, i d'esquemes i imatges que permetran una millor comprensi del perode
tractat.
Coneixerem els canvis que es van desenvolupar a diferents nivells i aprofundirem en diversos factors com el
desenvolupament de la burgesia, la influncia de les revolucions anglesa i americana, la creaci de l'enciclopdia i altres
fets rellevants. Finalment, ens centrarem en el cas d'Espanya, i pararem atenci en la monarquia i el conflicte que es va
desencadenar arran de l'enfrontament entre els dos candidats al tron: la Guerra de Successi.

Guia Didctica i altres recursos didctics

4
Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

5
La influncia El
La crisi de Els sistemes El pensament
de la revoluci neoclassicisme i
lAntic Rgim parlamentaris illustrat
a Espanya el rococ

Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

6
UNITAT 2: L'POCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS (1789-1871)

Objectius Didctics
Conixer i descriure els principals esdeveniments de la Revoluci Francesa i les causes que la van impulsar.
Exposar el desenvolupament de la Revoluci Francesa i caracteritzar cadascuna de les seves fases.
Reconixer la participaci de les dones en la Revoluci Francesa i adoptar una actitud crtica respecte de la seva
discriminaci.
Descriure la importncia de la figura de Napole i lpoca del Consolat com a consolidaci dels principis moderats de la
Revoluci.
Conixer lexpansi de l'Imperi napolenic i les causes de la seva derrota.
Explicar l'herncia que ens ha llegat la Revoluci Francesa.
Diferenciar les caracterstiques de les diferents revolucions liberals i identificar el contingut ideolgic i poltic del
liberalisme i el nacionalisme.
Entendre els processos d'unificaci poltica d'Alemanya i Itlia, i la independncia de Grcia i Blgica.
Reconixerlescaracterstiquesdelscorrentsartsticsquevannixercomaconseqnciadelanovasocietatburgesa.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC3
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
Les causes de la Revoluci francesa. 1. Explicar les condicions 1.1 Exposa el context en qu es
Limpacte de la Illustraci i la poltiques, socials, va produir la Revoluci francesa:
Revoluci americana. econmiques i culturals que influncies, situaci social,
van afavorir lesclat de la econmica i cultural, causes i
La crisi social, econmica i
Revoluci a Frana. conseqncies. Digital -
financera.
Aprendre a aprendre - Socials i
El paper fonamental del Tercer cviques - Sent. iniciativa i esp.
Estat. emprenedor.
El descontentament de la burgesia.
El naixement de lAssemblea
Nacional.
Les etapes de la Revoluci: monarquia 2. Exposar els fets que es 2.1 Diferencia les etapes en qu
constitucional, repblica social i repblica van desencadenar durant la es va dividir la Revoluci i
conservadora. Revoluci francesa i situar-los descriu les caracterstiques de
La convenci girondina i la en letapa que els correspon. cada una. C. digital - Aprendre a
convenci jacobina. aprendre - Comunicaci
lingstica - Socials i cviques.
La Repblica social: la figura de
Robespierre i la poltica del terror.
La Repblica conservadora: el
Directori.

7
Limpuls de les dones en la Revoluci: 3. Conixer alguns dels 3.1 Desenvolupa la figura de la
Olmpia de Gouges i la declaraci de drets personatges ms destacats en dona en lpoca revolucionria i
de la dona. lpoca de la Revoluci i la la influncia que va exercir
Lpoca del Consolat. segent, i explicar-ne la im- Olmpia de Gouges a la societat
portncia i influncia. del moment. Comunicaci
La figura de Napole Bonaparte.
lingstica - Aprendre a aprendre
LImperi napolenic: coronaci, - C. socials i cviques - C. digital.
auge i declivi.
3.2 Explica la figura de Napole
Causes de la derrota de Napole: i el seu govern com a culminaci
abdicaci i desterrament a Santa Elena. dels ideals moderats que van
inspirar en un moment
determinat la Revoluci francesa.
Aprendre a aprendre -
Comunicaci lingstica - C.
digital.
Lherncia de la Revoluci francesa: les 4. Desenvolupar els 4.1 Comenta els conflictes constants
bases de la democrcia, la vida poltica i la esdeveniments posteriors a la que van tenir lloc en el segle XIX
premsa, la liberalitzaci de leconomia, i Revoluci francesa, lorigen entre labsolutisme i el
lensenyament i cultura pbliques. dels quals es troba en els ideals liberalisme: el Congrs de Viena i
Els conflictes entre absolutisme i que va promoure. les revolucions del 1830 i el
liberalisme. 1848. Socials i cviques -
Aprendre a aprendre Sentit de
El Congrs de Viena com a intent de
la iniciativa i esp. emprenedor.
restauraci de labsolutisme.
4.2 Exposa els nous estats que
La creaci de la Santa Aliana.
es van crear a Europa a causa de
El liberalisme i el nacionalisme com lexpansi del nacionalisme: la
les grans forces doposici a labsolutisme. independncia i la unificaci.
Les revolucions liberals del segle Comunicaci lingstica -
XIX: 1830 i 1848. Aprendre a aprendre - Socials i
La independncia de Grcia i cviques.
Blgica.
Les unificacions dItlia i Alemanya.
Aproximaci a lpoca a travs de
lobservaci dimatges i dibuixos.
Anlisi i comentari de textos que fan
referncia a lpoca en qesti.
Elaboraci de taules i esquemes amb
informaci referida al perode histric
treballat.
BLOC4
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
El reflex del afi de lAntic Rgim en lart: 1. Analitzar i comentar 1.1 Descriu les principals
el Romanticisme, el Realisme i el diverses obres artstiques dels caracterstiques del
Modernisme. segles XVII i XVIII i Romanticisme, el Realisme i el
reconixer lestil al qual Modernisme i nanalitza algunes
pertanyen. de les obres. Cons. i exp. cult. -
Aprendre a aprendre.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC3
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Exposa el context en qu es va produir la Explica la influncia de la Illustraci i la Revoluci
Revoluci francesa: influncies, situaci social, ame-ricana quan va esclatar la Revoluci francesa. P. 31, Act.
econmica i cultural, causes i conseqncies. 1
Digital - Aprendre a aprendre - Socials i cviques - Desenvolupa les causes i el detonant de la Revoluci a
8
Sent. iniciativa i esp. emprenedor. Frana. P. 31, Act. 2, 3, 5, 6. P. 42, Act. 8
Desenvolupa els canvis que va suposar la Revoluci
respecte al perode anterior i per qu se la considera com
linici de lEdat Contempornia. P. 39, Act. 1, 2, 3, 4, 5. P. 49,
Act. 7
2.1 Diferencia les etapes en qu es va dividir la Completa una taula amb la informaci relativa a les
Revoluci i descriu les caracterstiques de cada fases de la Revoluci: perode, grup dirigent, tasca de govern,
una. C. digital - Aprendre a aprendre - problemes, etc. P. 31, Act. 4. P. 33, Act. 6.
Comunicaci lingstica - Socials i cviques. Descriu el paper dels sans-culottes en la Revoluci. P.
33, Act. 5.
Comenta dos textos referents a la tasca de lAssemblea
Nacional i a la igualtat social, respectivament. P. 32, Act. 1. P.
33, Act. 2.
3.1 Desenvolupa la figura de la dona en lpoca Explica la participaci de les dones en els
revolucionria i la influncia que va exercir esdeveniments de la Revoluci francesa. P. 35, Act. 1, 2.
Olmpia de Gouges a la societat del moment. Exposa la importncia de la figura dOlmpia de Gouges
Comunicaci lingstica - Aprendre a aprendre - i les causes que va defensar. P. 35, Act. 2, 4.
C. socials i cviques - C. digital.
3.2 Explica la figura de Napole i el seu govern Descriu laccs al poder de Napole i els
com a culminaci dels ideals moderats que van objectius que va pretendre assolir. P. 37, Act. 1.
inspirar en un moment determinat la Revoluci Enumera les reformes que va introduir Napole a Frana
francesa. Aprendre a aprendre - Comunicaci i justifica per qu es considera com la culminaci de la
lingstica - C. digital. Revoluci. P. 37, Act. 2.
Analitza, a partir dun mapa, lextensi de lImperi
napo-lenic. P. 37, Act. 3.
4.1 Comenta els conflictes constants que van tenir lloc Explica, a partir dun mapa, les conseqncies del
en el segle XIX entre labsolutisme i el Congrs de Viena i els grans beneficiats i perjudicats. P. 40,
liberalisme: el Congrs de Viena i les revolucions Act. 1, 2, 3.
del 1830 i el 1848. Socials i cviques - Aprendre a Exposa els canvis que van suposar per a Frana les
aprendre Sentit de la iniciativa i esp. revolucions del 1830 i el 1848. P. 41, Act. 5.
emprenedor.
Estableix les diferncies entre liberalisme i democrcia,
i entre sobirania nacional i popular. P. 41, Act. 8.
4.2 Exposa els nous estats que es van crear a Observa un mapa de lImperi turc a Europa i explica la
Europa a causa de lexpansi del nacionalisme: la situaci de Grcia i Blgica i com van aconseguir la in-
independncia i la unificaci. Comunicaci dependncia. P. 43, Act. 1. P. 46, Act. 6.
lingstica - Aprendre a aprendre - Socials i Completa un requadre amb la informaci relativa a les
cviques. unificacions alemanya i italiana: estat dirigent, monarca,
primer ministre, dates i fases. P. 43, Act. 3.
Comenta una conferncia pronunciada per Ernest Renan
que fa referncia als elements que constitueixen una naci. P.
48, Act. 02.
BLOC4
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu les principals caracterstiques del Sintetitza els elements que caracteritzen el Romanticis-
Romanticisme, el Realisme i el Modernisme i me, el Realisme i el Modernisme i analitza alguna de les seves
nanalitza algunes de les obres. Cons. i exp. cult. - obres. P. 45, Act. 1, 2, 3, 4, FitxaArt.
Aprendre a aprendre.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


Aquest tema gira al voltant de les revolucions liberals dels segles XVIII i XIX. En primer lloc, explicarem la Revoluci
Francesa, i farem referncia a les seves causes, el seu desenvolupament en diferents etapes i les seves conseqncies. Ens
detindrem en la figura de Napole que, alhora que va posar fi a la revoluci, va consolidar els principis de la Frana
revolucionria. Descriurem el seu govern i lexpansi de limperi francs per tot Europa fins a la seva derrota. Per fer-ho,
recorrerem a la lectura de diferents textos i a lobservaci de mapes i dibuixos en els quals es reflecteix tot el que sha
esmentat anteriorment.
9
Farem referncia al paper que va jugar la dona en la Revoluci Francesa, i destacarem les accions d'Olympe de Gouges per
fer possible una Declaraci de Drets de la Dona. A continuaci, exposarem les causes i les caracterstiques de les
revolucions del 1830 i de 1848; analitzarem la creaci de nous estats a Europa com a fruit del fervor nacionalista que va
tenir el seu origen durant la revoluci i, finalment, comentarem les caracterstiques del nou art de la burgesia per mitj
dimatges dobres de diversos estils amb els quals sidentificava aquest grup social.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

10
Les causes Olympe de El llegat de Conflicte entre
La figura
de la Gouges i els la absolutisme,
de
Revoluci drets de les Revoluci liberalisme i
Napole
Francesa dones Francesa nacionalisme
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

11
UNITAT 3: L'ORIGEN DE LA INDUSTRIALITZACI

Objectius Didctics
Entendre la industrialitzaci com un procs de transformacions econmiques i socials del segle XIX europeu, el bressol de
la qual va ser la Gran Bretanya.
Conixer els canvis que va experimentar el sector agrari com a conseqncia de les transformacions dels sistemes de cultiu
i l'estructura de propietat.
Identificar els avenos tcnics de la revoluci industrial i els sectors industrials pioners, i reconixer les causes de la
conflictivitat laboral del moviment obrer.
Entendre la revoluci dels transports i la seva influncia en el desenvolupament comercial.
Identificar les noves fonts denergia i els sectors de la segona revoluci industrial.
Exposar els pilars sobre els que se sustenta el capitalisme i les causes del seu triomf.
Descriure el canvi que es va donar a la societat arran de la revoluci industrial i el pas d'una divisi estamental de la
societat a una divisi per classes.
Conixer els corrents de pensament liberal, marxista, socialista i anarquista.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC1
Continguts Crit.DAvaluaci Estnd.DApren.IComp.Clau
Anlisi de grfics, esquemes, taules i 1. Interpretar les 1.1 Analitza dades relacionades
mapes que recullen informaci sobre el dades, evidncies i informaci amb lrea, fa servir imatges,
tema al qual va referncia. mitjanant la seva taules i grfics i fa treballs que
representaci en diferents suposen recerca dinformaci. C.
recursos i elaborar treballs digital Aprendre a aprendre.
sobre aquest tema.
BLOC3
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
Els factors que van impulsar la 1. Explicar els 1.1 Analitza els factors que van
industrialitzaci. esdeveniments i possibilitar que hi hagus la
Les revolucions paralleles a la transformacions ms relle- Primera Revoluci Industrial.
Revoluci Industrial. vants que van tenir lloc durant Comunicaci lingstica -
la Revoluci Industrial i el seu Aprendre a aprendre.
El sistema fabril de producci.
encadenament causal. 1.2 Enumera les innovacions
Les transformacions de lagricultura
que va suposar la Revoluci
i la nova estructura de la propietat.
Industrial i els avantatges que va
Els canvis en el sistema de cultiu i la comportar. Comunicaci
introducci de noves mquines. Lingstica - Aprendre a
Laugment de la producci com a aprendre - Sentit de la iniciativa
causa de la supervivncia duna part ms i esp. emprenedor.
gran de poblaci.
James Watt, la mquina de vapor i la
seva aplicaci en la indstria.
La locomotora, el ferrocarril i els
seus avantatges.
El desenvolupament de la indstria:
la indstria txtil, la siderrgia i la
mineria del carb i el ferro.
Leconomia de mercat i lexpansi 2. Analitzar la influncia 2.1 Analitza diverses
comercial. que va exercir la Revoluci fonts, en les quals es mostra la
La revoluci demogrfica i Industrial i la seva repercussi manera de vida que es va derivar
lexpansi de les ciutats. en lmbit personal, econmic, de la industrialitzaci de les
demogrfic i social. ciutats de lpoca. Socials i

12
El desenvolupament del capitalisme cviques - Comunicaci
i la importncia dAdam Smith. lingstica.
El capitalisme industrial i el 2.2 Explica els canvis
creixement de les finances. que hi va haver en lmbit
Loposici entre lliurecanvisme i demogrfic, econmic i social a
proteccionisme. partir de la Revoluci Industrial i
les seves conseqncies. Socials i
Lexpansi desigual del procs
cviques - Aprendre a aprendre -
industrialitzador.
Comunicaci lingstica.
La nova organitzaci social de
classes: burgesia i proletariat.
Les caracterstiques de la burgesia i
del proletariat.
Els nous moviments socials nascuts
de les dures condicions de treball i la
misria.
El luddisme i les associacions
obreres.
Els pensadors contra les injustcies del 3. Exposar el canvi de 3.1 Descriu les
capitalisme: socialisme utpic, marxisme, mentalitat que va suposar la diferents ideologies que van
anarquisme i catolicisme. Revoluci Industrial i la nixer arran dels canvis que es
Les diferncies entre marxisme i consegent aparici de diverses van produir a la societat.
anarquisme. ideolo-gies. Conscincia i ex-pressions
culturals - Comunicaci
Les internacionals obreres.
lingstica.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC1
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Analitza dades relacionades amb lrea, fa Porta a terme una investigaci sobre el Dia
servir imatges, taules i grfics i fa treballs que Internacional dels Treballadors i explica qu se celebra i per
suposen recerca dinformaci. C. digital quin motiu. P. 71, Act. 6.
Aprendre a aprendre.
BLOC3
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Analitza els factors que van possibilitar que hi Enumera els avantatges que tenia la Gran Bretanya
hagus la Primera Revoluci Industrial. sobre la resta de pasos per convertirse en la pionera de la
Comunicaci lingstica - Aprendre a aprendre. industrialitzaci. P. 53, Act. 1.
Exposa els canvis que van possibilitar la Revoluci
Industrial. P. 53, Act. 2.
1.2 Enumera les innovacions que va suposar la Raona per qu es considera que la Revoluci Industrial
Revoluci Industrial i els avantatges que va va ser el canvi ms important de la histria des de la revoluci
comportar. Comunicaci Lingstica - Aprendre a neoltica. P. 53, Act. 5.
aprendre - Sentit de la iniciativa i esp. Explica les transformacions que es van produir en
emprenedor. lagricultura i els avantatges que tenien respecte a les
tcniques i mquines anteriors. P. 55, Act. 1, 2, 3, 4.
Desenvolupa com va afectar la revoluci agrcola en els
diferents sectors de la poblaci. P. 55, Act. 6.
Descriu les innovacions que van permetre la creaci del
ferrocarril a vapor i comenta un text sobre els seus avantatges
i conseqncies. P. 57, Act. 1, 3.
Explica quin va ser el primer sector productiu que va
encapalar la industrialitzaci. P. 59, Act. 1.
2.1 Analitza diverses fonts, en les quals Descriu, a partir dun text de Dickens, la ciutat

13
es mostra la manera de vida que es va derivar de la industrial. P. 59, Act. 2.
industrialitzaci de les ciutats de lpoca. Socials i Comenta una litografia en qu apareix la vida en una
cviques - Comunicaci lingstica. mina de carb. P. 59, Act. 8.
2.2 Explica els canvis que hi va haver en Descriu, a partir dun grfic, en qu va consistir
lmbit demogrfic, econmic i social a partir de la levoluci demogrfica a Anglaterra. P. 61, Act. 1.
Revoluci Industrial i les seves conseqncies. Explica les conseqncies que es van derivar del
Socials i cviques - Aprendre a aprendre - creixement demogrfic i de la industrialitzaci i la seva
Comunicaci lingstica. repercussi en lactualitat. P. 61, Act. 5, 6.
Llegeix un text referent al lliurecanvisme i el comenta.
P. 63, Act. 1, 2.
Explica les caracterstiques del capitalisme i les causes
per les quals es produeixen crisis econmiques peridiques. P.
63, Act. 3.
Localitza en un mapa les zones ms industrials
dEuropa a mitjan s. XIX, les seves indstries predominants i
les fases cronolgiques de la seva expansi. P. 63, Act. 5.
Descriu els canvis socials que va comportar la industria-
litzaci i les diferncies amb la vella societat estamental. P. 65,
Act. 1.
Explica les dues classes socials que es van imposar amb
la industrialitzaci i les compara. P. 65, Act. 2, 3, 4.
3.1 Descriu les diferents ideologies que Exposa les ideologies que van sorgir al segle XIX que
van nixer arran dels canvis que es van produir a denunciaven les desigualtats del capitalisme, quines propostes
la societat. Conscincia i ex-pressions culturals - feien i qu tenien de diferent. P. 67, Act. 5, 6.
Comunicaci lingstica. Analitza dos textos i identifica a quina ideologia fan re-
ferncia. P. 71, Act. 4.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


Treballarem la transformaci de la societat i leconomia tradicionals desprs de l'adveniment de la revoluci industrial. Per
fer-ho, exposarem les causes i les conseqncies de la industrialitzaci a tots els nivells: econmic, poltic, social i cultural.
Realitzarem diverses activitats que reflectiran que els alumnes i les alumnes han adquirit els coneixements adequats i els
remetrem a la recerca d'informaci complementria relativa al tema tractat.
Descriurem la importncia de la invenci de la mquina de vapor i els avantatges que va comportar pel que fa al
desenvolupament de la indstria i l'augment del comer. Ens centrarem en el triomf del capitalisme industrial i la seva
influncia en el canvi de concepci de la societat, i en el naixement de nous moviments socials i ideologies fruit de les
injustcies derivades de la desigualtat social. Per aprofundir-hi, ens servirem de textos, imatges, esquemes i taules.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

14
Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

15
Revoluci La mquina El desenvolu- La societat de
industrial: de vapor i pament El sistema classes i els
causes i els seus econmic i capitalista moviments
conseqncies avantatges industrial socials
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

16
UNITAT 4: L'ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCI DEL RGIM LIBERAL

Objectius Didctics
Analitzar la Guerra de la Independncia i les Corts de Cadis com l'inici del liberalisme espanyol i exposar les
caracterstiques de la Constituci de 1812.
Descriure les diferents etapes en les quals es divideix la trajectria artstica de Goya i analitzar les seves obres amb relaci
al seu context histric.
Explicar els fets ms representatius del regnat de Ferran VII fent referncia a les seves diferents etapes: el Sexenni
Absolutista, el Trienni Liberal i la Dcada Ominosa.
Comprendre les causes i les conseqncies de la independncia de les colnies americanes.
Conixer els principals aspectes de l'ideari carl i descriure cadascun dels conflictes que es van desenvolupar entre carlins i
liberals.
Descriure la configuraci de l'Estat liberal durant el regnat d'Isabel II tot fent menci de la regncia de Maria Cristina i del
general Espartero.
Exposar les caracterstiques de la Dcada Moderada i del Bienni Progressista i la posterior descomposici del sistema.
Entendre el Sexenni Democrtic com el primer intent democratitzador.
Comprendre la situaci poltica i econmica d'Espanya a finals del segle XIX i analitzar-ne les causes i les conseqncies a
travs de la crisi del 98.
Exposar levoluci de Valncia dins de la poltica espanyola durant el segle XIX.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC3
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
La implantaci del liberalisme a 1. Explicar les relacions 1.1 Desenvolupa el procs
Espanya. que es van establir entre dimplantaci del liberalisme a
La Guerra de la Independncia i Espanya i Frana des de la Espanya i el canvi que va suposar
lintent dinstaurar un rgim Revoluci Francesa, destacant respecte al sistema poltic
constitucional. la Guerra de la Independncia. anterior. Comunicaci lingstica
- Aprendre a aprendre.
Lalteraci del lliure joc poltic entre
moderats i progressistes. 1.2 Descriu la Guerra de la
Independncia: les causes, el
La crisi de la monarquia de Carles
desenvolupament i les
IV i la invasi napolenica.
conseqncies. Comunicaci lin-
Laixecament del 2 de maig del 1808 gstica - Aprendre a aprendre -
i linici de la Guer-ra de la Independncia: socials i cviques.
fases i desenvolupament.
Les Corts de Cadis i la Constituci
del 1812.
El retorn de Ferran VII: el Sexenni 2. Descriure els fets ms 2.1 Detalla les fases del
Absolutista. rellevants dels regnats de conflicte entre liberals i
El Trienni Liberal, del 1820 al 1823. Ferran VII i Isabel II i explicar absolutistes durant el regnat de
els principals conflictes als Ferran VII i explica les causes del
Lltima dcada del regnat de Ferran
quals van haver denfrontar-se. procs dindependncia de les
VII: la Dcada Ominosa.
colnies americanes. Aprendre a
El moviment dindependncia de les aprendre - Socials i cviques.
colnies a Amrica i la caiguda dEspanya
2.2 Exposa lideari carlista i
com a potncia colonial.
identifica els conflictes que van
El sorgiment del carlisme a la mort tenir lloc per loposici entre
de Ferran VII: lelecci entre Carles Maria absolutisme i liberalisme.
Isidre o Isabel. Comunicaci lingstica -
Les guerres carlistes i la Revolta dels Aprendre a aprendre.
Matiners. 2.3 Resumeix les etapes de
La construcci de lEstat liberal a levoluci poltica del regnat
17
mans dIsabel II. dIsabel II, descriu el Sexenni
La regncia de Maria Cristina i Democrtic i en relata els
dEspartero. esdeveniments ms rellevants.
Comunicaci lingstica -
La Dcada Moderada sota el
Aprendre a aprendre - Socials i
comandament de Narvez.
cviques.
El Bienni Progressista a mans del
general ODonnell.
La degradaci del rgim isabel.
El Sexenni Democrtic: la Gloriosa
Revoluci i el Govern provisional.
La monarquia dAmadeu de Saboia i
la Primera Repblica.
Valncia en la poltica
espanyola del segle XIX.
La Restauraci borbnica: el regnat 3. Explicar el sistema 3.1 Defineix a grans trets en
dAlfons XII. poltic de la Restauraci com a qu va consistir la Restauraci,
El sistema dAntonio Cnovas del intent destablir una els seus objectius i les seves
Castillo: lalternana en el poder dels monarquia constitucional, caracterstiques. C. lingstica -
partits conservador i liberal. garant de lordre social. Aprendre a aprendre - Socials i
cviques.
El caciquisme i el falsejament
electoral.
Els nacionalismes a Catalunya, el
Pas Basc i Galcia.
La crisi del 1898: la independncia
de Cuba, les Filipines i Puerto Rico.
BLOC4
Continguts Crit.DAvaluaci Estnd.DApren.IComp.Clau
El precursor de lart 1. Analitzar i 1.1 Descriu les principals
contemporani: Francisco de Goya. Pintor comentar diverses obres caracterstiques de la pintura de
de Cort i pintor costumista. artstiques dels segles XVII i Goya: etapes i obres principals.
El cronista de la crisi de lAntic XIX i reconixer lestil al qual Conscincia i expressions
Rgim. pertanyen. culturals - C. digital.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC3
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Desenvolupa el procs dimplantaci del Descriu les diferncies entre les monarquies
liberalisme a Espanya i el canvi que va suposar constitucional i absoluta i explica quan es va implantar el
respecte al sistema poltic anterior. Comunicaci liberalisme a Espanya. P. 75, Act. 1.
lingstica - Aprendre a aprendre. Exposa les dues opcions que formaven el liberalisme i
les conseqncies de les prctiques que van obstaculitzar el
lliure joc electoral. P. 75, Act. 2.
Sintetitza les caracterstiques que va tenir a Espanya la
implantaci del liberalisme poltic i justifica si va contribuir a
donar estabilitat al sistema. P. 75, Act. 5.
1.2 Descriu la Guerra de la Independncia: les Explica el canvi, proposat per Godoy, que hi va haver en
causes, el desenvolupament i les conseqncies. les relacions entre Espanya i Frana. P. 77, Act. 1.
Comunicaci lingstica - Aprendre a aprendre - Desenvolupa la invasi napolenica i descriu en qu van
socials i cviques. consistir les abdicacions de Baiona. P. 77, Act. 2.
Exposa la Guerra de la Independncia i situa en un
mapa els llocs de les principals batalles en qu es va
desenvolupar. P. 77, Act. 4.

18
Explica el paper de les Juntes, les Corts de Cadis i els
trets de la Constituci del 1812. P. 77, Act. 5, 6, 7.
2.1 Detalla les fases del conflicte entre liberals i Elabora una taula en qu sintetitza les tres etapes del
absolutistes durant el regnat de Ferran VII i regnat de Ferran VII. P. 81, Act. 1.
explica les causes del procs dindependncia de Explica les causes del procs dindependncia de les
les colnies americanes. Aprendre a aprendre - colnies i en situa les fases. P. 81, Act. 2, 3.
Socials i cviques.
2.2 Exposa lideari carlista i identifica els Exposa les causes del conflicte carlista i situa en un
conflictes que van tenir lloc per loposici entre mapa lavan de la primera guerra. P. 83, Act. 1, 3.
absolutisme i liberalisme. Comunicaci lingstica Indica el significat dels quatre elements que componen
- Aprendre a aprendre. el lema de la ideologia carlista. P. 83, Act. 2.
Exposa els conflictes que van tenir lloc en el territori
valenci durant el segle XIX. P. 91, Act. 1.
2.3 Resumeix les etapes de levoluci poltica del Esmenta les diferents etapes del regnat dIsabel II,
regnat dIsabel II, descriu el Sexenni Democrtic i enumera els partits poltics vigents en aquell perode i descriu
en relata els esdeveniments ms rellevants. les diferncies entre aquests. P. 85, Act. 1, 2.
Comunicaci lingstica - Aprendre a aprendre - Explica qu va ser la Revoluci del 1868, les seves
Socials i cviques. causes i els objectius que tenia. P. 87, Act. 1.
Descriu com es va proclamar la Primera Repblica i la
seva nova forma dorganitzaci de lEstat. P. 87, Act. 4, 5.
Elabora un eix cronolgic amb les diferents etapes del
Sexenni Democrtic i explica per qu no es va aconseguir
estabilitzar un rgim democrtic. P. 87, Act. 6, 7.
3.1 Defineix a grans trets en qu va consistir la Explica els objectius de la Restauraci i les seves carac-
Restauraci, els seus objectius i les seves terstiques. P. 89, Act. 1.
caracterstiques. C. lingstica - Aprendre a Enumera les causes del sorgiment dels nacionalismes. P.
aprendre - Socials i cviques. 89, Act. 3.
BLOC4
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu les principals caracterstiques de la Defineix les diferents etapes de la pintura de Goya, les
pintura de Goya: etapes i obres principals. exemplifica a travs de diferents obres i se centra en lanlisi
Conscincia i expressions culturals - C. digital. de les Pintures Negres. P. 79, Act. 1, 3.
Explica com va reflectir Goya la crisi de lAntic Rgim.
P. 79, Act. 4.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


En aquest tema treballarem el procs de construcci del rgim liberal a Espanya. Exposarem cadascuna de les fases en les
quals es va desenvolupar i insistirem en els recurrents conflictes que es van donar entre els corrents liberals i els partidaris
de l'absolutisme. Analitzarem el govern de Carles IV, les causes de la Guerra de la Independncia, el regnat de Ferran VII,
la convocatria de les Corts de Cadis i l'elaboraci de la Constituci de 1812, el procs d'independncia de les colnies
americanes i el conflicte carl. Per verificar que l'alumne ha adquirit els coneixements necessaris durem a terme diverses
activitats en les quals s'avaluaran aquests continguts.
Explicarem la construcci de l'Estat liberal. Per fer-ho, ens referirem al govern d'Isabel II i a les regncies de Maria
Cristina i del general Espartero. Nexplicarem les etapes i la crisi que va desembocar en la revoluci de 1868 i que va
donar pas al Sexenni Democrtic. Ens referirem a la Restauraci Borbnica i als fets que sen van derivar. Analitzarem
l'obra artstica de Goya, en la qual es reflecteix la crisi de l'Antic Rgim, i ens servirem de diverses imatges en les quals
podrem observar les seves caracterstiques i idiosincrsia. Per aprofundir en el perode recorrerem tamb a lobservaci de
mapes, taules, esquemes i grfics.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.

19
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

20
La Guerra de la El conflicte
Lart de La
Independncia Ferran VII i entre
Francisco Restauraci
i les seves Isabel II absolutistes
de Goya borbnica
conseqncies i liberals
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat

No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

21
30

22
UNITAT 5: INDUSTRIALITZACI I CANVI SOCIAL A L'ESPANYA DEL SEGLE XIX

Objectius Didctics
Justificar si la revoluci industrial va ser un xit o un fracs a Espanya.
Conixer levoluci demogrfica espanyola del segle XIX.
Identificar els conceptes bsics relacionats amb la propietat de la terra a Espanya i amb la reforma agrria liberal.
Conixer el procs dindustrialitzaci a Espanya i valorar els motius de la seva lentitud.
Entendre les repercussions de lexplotaci minera i de la construcci del ferrocarril.
Analitzar els canvis econmics, socials i educatius que es van donar a Espanya durant el segle XIX, aix com els seus
lmits.
Descriure laparici i actuaci dels moviments obrers a Espanya.
Exposar les caracterstiques de les ideologies sorgides de les injustcies socials i saber relacionar i comparar aquestes
ideologies entre si.
Assenyalar les caracterstiques de leconomia i societat valencianes del segle XIX..

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC1
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
El limitat avan de 1. Realitzar de forma efica 1.1 Desenvolupa la percepci de
leducaci: la reforma educativa de feines o projectes, tenint la repercussi dels coneixements
Moyano i la comparaci amb leducaci iniciativa per emprendre. adquirits i els relaciona entre si.
actual. Sentit de la iniciativa i esperit
Observaci de mapes, esquemes, emprenedor.
grfics i dibuixos.
BLOC3
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
Els problemes que va haver 1. Desenvolupar el procs 1.1 Explica les dificultats amb
dafrontar la Revoluci Industrial a dindustrialitzaci dEspanya, qu es va trobar la Revoluci
Espanya: el component agrari, la difcil els canvis que va suposar per a Industrial a Espanya i valora el
arti-culaci del mercat i el proteccionisme, la societat i les limitacions amb seu carcter d'xit o fracs.
el dficit de la hi-senda i lescassetat de qu va topar. Aprendre a aprendre - Sentit de
capital. la iniciativa i es-perit
La idea dendarreriment relatiu. emprenedor.
El creixement demogrfic i 1.2 Exposa el procs de canvi
lemigraci. que hi va haver a Espanya arran
de la seva industrialitzaci
La transformaci agrcola.
parcial i el compara amb el de la
La reforma agrria liberal i les resta de pasos. Aprendre a
desamortitzacions. aprendre - Socials i cviques.
Els inicis de la industrialitzaci 1.3 Descriu els canvis socials
espanyola. que hi va haver a Espanya, i
La indstria txtil cotonera a concretament a Valncia, durant
Catalunya i la indstria siderrgica al Pas el segle XIX i les seves
Basc. limitacions. Aprendre a aprendre
Lexplotaci minera espanyola. Sentit de la iniciativa i esperit
emprenedor - Socials i cviques.
El procs de substituci a la banca i
les finances.
Els efectes de la construcci del
ferrocarril: avantatges i inconvenients.
El canvi social: duna societat
estamental a una societat de classes.

23
El predomini de les classes populars
i el naixement del proletariat industrial.
La Instituci Lliure dEnsenyament.
Leconomia i la societat valencianes
al segle XIX.
Anlisi dun eixamplament urb a
travs dun pla de Valncia del segle XIX.
Les primeres associacions obreres en 2. Exposar el naixement de 2.1 Analitza els orgens del
contra de les dures condicions de vida. la conscincia collectiva arran moviment obrer a Espanya a
Les revoltes camperoles com a duna srie dinjustcies que causa de les dures condicions de
conseqncia de la reforma agrria liberal. feien referncia a les condi- treball a qu estaven exposats.
cions laborals. Sentit de la iniciativa i esperit
La creaci de la Federaci Espanyola
emprenedor - Socials i cviques.
de la Primera Internacional: marxisme i
anarquisme.
BLOC4
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
Lart del segle XIX 1. Analitzar i comentar 1.1 Descriu les principals
a Espanya: lintent de recuperar la tradici diverses obres artstiques dels caracterstiques del Neoclassicis-
clssica grecoromana i les noves segles XIX i reconixer lestil me, el Barroc, el Realisme i el
tendncies de la societat liberal. al qual pertanyen. Modernisme espanyols. Aprendre
Larquitectura modernista: Antoni a aprendre - Conscincia i exp.
Gaud. culturals sentit de la iIniciativa
i esperit emprenedor.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC1
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Desenvolupa la percepci de la repercussi Explica les aportacions de la Llei Moyano a
dels coneixements adquirits i els relaciona entre si. l'ensenyament i les compara amb l'educaci actual. P. 107,
Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor. Act. 6.
BLOC3
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica les dificultats amb qu es va trobar la Exposa els problemes que van dificultar la
Revoluci Industrial a Espanya i valora el seu modernitzaci de l'agricultura a Espanya i situa en un mapa
carcter d'xit o fracs. Aprendre a aprendre - com es distribua la propietat. P. 99, Act. 1.
Sentit de la iniciativa i es-perit emprenedor. Explica per qu la indstria espanyola va haver de
recrrer al proteccionisme i comenta un poema relatiu a
aquest tema. P. 99, Act. 2, 3.
Argumenta si la Revoluci Industrial va ser un xit o un
fracs a Espanya. P. 99, Act. 6.
1.2 Exposa el procs de canvi que hi va haver a Compara, a travs d'un grfic, el creixement d'Espanya
Espanya arran de la seva industrialitzaci parcial i amb el d'altres pasos i el justifica. P. 101, Act. 1.
el compara amb el de la resta de pasos. Aprendre Descriu la reforma agrria liberal i tots els processos que
a aprendre - Socials i cviques. es van endur a terme en aquest sentit. P. 101, Act. 4.
Exposa la importncia de les indstries txtil i
siderrgica a Espanya i la seva evoluci. P. 103, Act. 1, 2, 3, 4,
5.
Descriu la importncia de l'explotaci minera i comenta
un text sobre el carb. P. 105, Act. 1, 2.
Explica per qu era important la creaci d'una nova
banca i d'una borsa. P. 105, Act. 3.
Identifica en un mapa les diferents fases de construcci

24
del ferrocarril. P. 105, Act. 4.
Fa una taula comparativa del sector miner i el ferroviari
amb la informaci ms rellevant. P. 105, Act. 5.
1.3 Descriu els canvis socials que hi va haver a Descriu les caracterstiques de les classes dirigents a
Espanya, i concretament a Valncia, durant el l'Espanya del segle XIX. P. 107, Act. 1.
segle XIX i les seves limitacions. Aprendre a Explica, a travs d'un grfic, la distribuci dels diferents
aprendre Sentit de la iniciativa i esperit grups socials. P. 107, Act. 2.
emprenedor - Socials i cviques.
Exposa les causes d'un desenvolupament ms baix de la
burgesia i el proletariat a Espanya. P. 107, Act. 4.
Coneix la importncia de Francisco Giner de los Ros i
la seva aportaci a l'educaci espanyola. P. 107, Act. 7.
Explica l'evoluci de la poblaci i la societat valencianes
durant el segle XIX. P. 111, Act. 3.
2.1 Analitza els orgens del moviment obrer a Descriu les formes que van adoptar les primeres accions
Espanya a causa de les dures condicions de treball del moviment obrer i les seves reivindicacions principals. P.
a qu estaven exposats. Sentit de la iniciativa i 109, Act. 1.
esperit emprenedor - Socials i cviques. Exposa la difusi de les idees socialistes i anarquistes a
Espanya i les zones de ms influncia. P.109, Act. 3.
BLOC4
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu les principals caracterstiques del Descriu les caracterstiques dels corrents artstics del
Neoclassicisme, el Barroc, el Realisme i el segle XIX i els temes que van predominar en l'escultura. P.
Modernisme espanyols. Aprendre a aprendre - 113, Act. 1, 2.
Conscincia i exp. culturals Sentit de la Completa una taula en qu es recullen les
iniciativa i esperit emprenedor. caracterstiques de la pintura dels diferents estils. P. 113, Act.
3.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


El present tema tracta de l'arribada de la revoluci industrial a Espanya. Plantejarem com a disjuntiva si la
industrialitzaci va ser un xit o un fracs i analitzarem les seves implicacions a tots els nivells: demogrfic, econmic,
social i poltic. Per fer-ho, recorrerem a la realitzaci de diverses activitats i a la cerca d'informaci a la xarxa relativa al
perode treballat.
Aprofundirem en el canvi social i econmic que es va donar a Espanya i a Valncia durant el segle XIX i analitzarem els
diferents moviments socials que van nixer com a conseqncia de les desigualtats i les injustcies que es patien a lpoca.
Ens centrarem en les ideologies que van sorgir i les compararem entre si, tot destacant els seus punts en com i les seves
divergncies. Finalment, exposarem les caracterstiques dels corrents artstics espanyols del segle XIX i comentarem
algunes de les seves obres ms representatives. Amb aquesta finalitat, elaborarem taules, observarem imatges i dibuixos i
analitzarem mapes i grfics, entre altres recursos.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
25
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

26
La revoluci La revoluci Lart
Pilars de la El canvi
industrial a industrial a espanyo
industrialitzaci social i
Espanya: Espanya: l al segle
espanyola econmic
caracterstiques conseqncies XIX
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

27
30

28
UNITAT 6: L'POCA DE L'IMPERIALISME

Objectius Didctics
Analitzar les causes de lexpansi imperialista i la justificaci d'aquest fenomen per part de les potncies implicades.
Descriure la segona revoluci industrial, els canvis que va introduir i les repercussions econmiques que va tenir tant a
Europa Occidental com als Estats Units.
Explicar el creixement demogrfic que es va donar a Europa arran de la segona revoluci industrial i el procs migratori al
qual va donar lloc.
Explicar les expedicions d'Europa a diferents indrets del mn per tal de conquerir nous territoris i els enfrontaments que
aquesta poltica va provocar.
Desenvolupar les formes dorganitzaci i dexplotaci de les colnies i valorar les seves repercussions en la situaci
econmica i social dels pasos implicats.
Rebutjar les justificacions del colonialisme i la segregaci racial.
Identificar lextensi i possessions dels imperis colonials formats pels pasos europeus i lexpansi territorial dels Estats
Units i el Jap.
Comentar la revoluci artstica que es va donar en el canvi de segle i les influncies que va rebre l'art occidental de lart
asitic i l'art afric.
Descriure el progrs que es va donar en la cincia i la tecnologia durant el canvi de segle i la revoluci que aix va suposar
en la vida quotidiana.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC3
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
La Segona Revoluci 1. Exposar la rellevncia de 1.1 Explica els canvis que va
Industrial. la Segona Revoluci Industrial produir la Segona Revoluci
Frederick Taylor i lorganitzaci i els beneficis que va Industrial en els diferents pasos.
cientfica del treball. comportar per a la societat del Socials i cviques - Aprendre a
moment. aprendre - C. matemtica,
La fbrica dautombils Ford i el
cincies i tecnolo-gia.
fordisme.
1.2 Exposa les conseqncies
La banca i la concentraci
que va tenir la Segona Revoluci
empresarial.
Industrial en lmbit demogrfic i
El domini del comer i les finances els avenos que va comportar pel
internacionals. que fa a la qualitat de vida dels
Lexplosi demogrfica europea. individus. Aprendre a aprendre
Els viatges transocenics. C. lingstica - C. digital.
La diversitat entre lemigraci
europea: emigrants pobres i elits colonials.
Lexploraci i la conquesta dEuropa
pel mn.
BLOC4
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
Les causes de lexpansi 1. Descriure en qu va 1.1 Enumera les causes de
imperialista: els interessos econmics, consistir limperialisme, les limperialisme i reconeix la
laugment de la poblaci europea, el desig seves causes i les raons que es voluntat dexpansi en les
dampliar les zones dinfluncia i les van servir per justificar-lo. diferents potncies a travs de di-
concepcions racis-tes i nacionalistes. verses fonts. Comunicaci
Els enfrontaments entre les potncies lingstica - Aprendre a
colonials: limperialisme. aprendre.
Lorganitzaci, lexplotaci de les
colnies i els seus diferents tipus.

29
Els avenos en la
investigaci cientfica i tecnolgica: la
medicina, la informaci i la comunicaci,
els mitjans de transport i les
transformacions de la vida quotidiana.
Els imperis colonials: el Regne Unit, 2. Identificar les potncies 2.1 Identifica les potncies
Frana, els Estats Units i el Jap. imperialistes i el repartiment imperialistes i les seves lnies
Observaci de mapes, dibuixos i esquemes, de poder econmic i poltic en dexpansi en la recerca de nous
i anlisi de textos per aprofundir en el mn. territoris. Aprendre a aprendre -
lpoca estudiada. C. digital.
Les conseqncies de limperialisme per 3. Explicar en qu consistia 3.1 Descriu les conseqncies
als pobles colonitzats: modificaci del el colonialisme i les seves que va tenir la colonitzaci tant
territori, impacte demogrfic i econmic, conseqncies. per a les potncies colonitzadores
colonitzaci cultural i desarticulaci de les com per als territoris colonitzats.
societats tradicionals. Aprendre a aprendre - Com.
lingstica - C. digital.
La revoluci artstica de principi del segle 4. Analitzar i comentar 4.1 Exposa les principals
XX. diverses obres artstiques dels caracterstiques, artistes i obres
LImpressionisme, el segles XIX i XX i reconixer de lImpressionisme i el
Postimpressionisme i els seus mxims lestil al qual pertanyen. Postimpressionisme, i el tomb
representants. que hi va haver en larquitectura
amb la introducci de nous ma-
Larquitectura del ferro i lacer.
terials constructius. Conscincia
La influncia de lart asitic i afric i exp. culturals - Com. lingstica
en lart occidental. - C. digital.
Les pintures japoneses i la seva 4.2 Compara moviments
influncia en artistes de lavantguarda artstics asitics i africans i
europea: el japonisme. reconeix la seva influncia en les
Lesttica africana i la seva avantguardes artstiques. Cons-
repercussi en els artistes europeus. cincia i exp. cult. - Aprendre a
Comentari dobres artstiques prpies dels apr. - C. lingstica.
corrents de final del segle XIX i principi
del segle XX.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC3
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica els canvis que va produir la Segona Exposa les noves fonts denergia que van aparixer en
Revoluci Industrial en els diferents pasos. Socials lpoca i les seves principals aplicacions. P. 123, Act. 2.
i cviques - Aprendre a aprendre - C. matemtica, Descriu en qu va consistir el taylorisme i els seus
cincies i tecnologia. objectius principals. P. 123, Act. 4.
Explica la posici dels pasos industrialitzats en el
conjunt de la producci mundial i valora la seva capacitat per
controlar leconomia mundial. P. 123, Act. 6.
1.2 Exposa les conseqncies que va tenir la Descriu les causes del creixement demogrfic europeu.
Segona Revoluci Industrial en lmbit demogrfic P. 125, Act. 1.
i els avenos que va comportar pel que fa a la Coneix els pasos amb ms nombre demigrants i situa
qualitat de vida dels individus. Aprendre a en un mapa les destinacions principals. P. 125, Act. 2.
aprendre C. lingstica - C. digital.
Descriu com es portaven a terme els viatges i la
revoluci que va suposar el vaixell a vapor. P. 125, Act. 3.
BLOC4
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Enumera les causes de limperialisme i Descriu el pes dEuropa en leconomia mundial i el seu
reconeix la voluntat dexpansi en les diferents inters a ocupar colnies. P. 121, Act. 1.

30
potncies a travs de diverses fonts. Comunicaci Comenta un text de Jules Ferry i un altre de
lingstica - Aprendre a aprendre. Chamberlain, on es reflecteix la voluntat dexpansi
imperialista de Frana i Anglaterra, respectivament. P. 121,
Act. 3, 4.
Explica les causes de limperialisme i les justificacions
que es van donar per legitimar-lo. P. 121, Act. 5.
2.1 Identifica les potncies imperialistes i les Enumera les potncies que van impulsar les expedicions
seves lnies dexpansi en la recerca de nous i en descriu les grans rutes. P. 126, Act. 1.
territoris. Aprendre a aprendre - C. digital. Desenvolupa el procs de colonitzaci del territori,
tenint en compte les condicions prvies i els conflictes que
sen van derivar. P. 127, Act. 2, 3.
Comenta un text de Tagore relatiu a la visi dels colonit-
zadors pels colonitzats. P. 127, Act. 4.
Enumera els imperis colonials ms importants i coneix
les zones que van ocupar. P. 129, Act. 1.
Completa un quadre sobre la colonitzaci on apareixen
els pasos amb les seves colnies. P. 129, Act. 3.
3.1 Descriu les conseqncies que va tenir la Diu les conseqncies econmiques de la colonitzaci
colonitzaci tant per a les potncies colonitzadores per als pobles indgenes. P. 131, Act. 2. P. 141, Act. 5.
com per als territoris colonitzats. Aprendre a Comenta un text on Sartre acusa els colonitzadors de la
aprendre - Com. lingstica - C. digital. destrucci de la cultura nativa. P. 131, Act. 3.
Descriu el problema que va provocar el colonialisme a
Ruanda i les seves conseqncies. P. 131, Act. 5.
4.1 Exposa les principals caracterstiques, artistes Explica la principal preocupaci dels pintors
i obres de lImpressionisme i el impressionistes i com van assolir el seu objectiu. P. 133, Act.
Postimpressionisme, i el tomb que hi va haver en 1.
larquitectura amb la introducci de nous ma- Exposa la innovaci que va introduir el
terials constructius. Conscincia i exp. culturals - Postimpressionisme i els seus mxims representants. P. 133,
Com. lingstica - C. digital. Act. 2.
Descriu els nous materials i necessitats que van
possibilitar el desenvolupament de larquitectura. P. 133, Act.
4.
4.2 Compara moviments artstics asitics i Valora la influncia de lart asitic i afric en lart
africans i reconeix la seva influncia en les occidental i les seves principals caracterstiques. P. 135, Act.
avantguardes artstiques. Con-cincia i exp. cult. - 1, 2, 3, 4, FitxaArt.
Aprendre a apr. - C. lingstica.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


Exposarem les causes de lexpansi imperialista i la seva estreta vinculaci amb la segona revoluci industrial, i els
avantatges que ambdues implicaven. Enumerarem les potncies colonials, descriurem els conflictes que van tenir lloc entre
aquestes i el seu consegent repartiment del mn. Finalment, explicarem les conseqncies del colonialisme a nivell
econmic, territorial, demogrfic i social, tant per als territoris colonitzats com per als pasos colonitzadors. Per fer-ho,
usarem mapes, imatges i taules, i recorrerem a la lectura de diversos textos que aportin informaci rellevant sobre l'poca.
Descriurem les conseqncies culturals que es van derivar tant de limperialisme com de la segona revoluci industrial en
l'mbit artstic, cientfic i tecnolgic, i realitzarem diverses activitats i cercarem informaci sobre el tema per tal dampliar
coneixements.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.

31
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

32
La revoluci
Causes de El Conseqncies
Els imperis cultural del
lexpansi capitalisme del
colonials canvi de
imperialista industrial colonialisme
segle
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

33
30

34
UNITAT 7: LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LA REVOLUCI RUSSA

Objectius Didctics
Exposar els conflictes que tenien lloc entre les potncies participants en lexpansi imperialista abans de 1914 i el sistema
d'aliances militars que es van establir entre aquestes.
Identificar les causes profundes i locals que van desencadenar la Primera Guerra Mundial.
Analitzar les fases de la Gran Guerra i les seves repercussions econmiques, socials, poltiques i territorials.
Conixer la situaci dels soldats al front i ser conscient del sofriment que aix va ocasionar.
Definir el concepte de guerra total i explicar per qu es pot considerar que la Primera Guerra Mundial ho va ser.
Exposar les causes de la Revoluci Russa i la seva relaci amb la Primera Guerra Mundial.
Explicar la caiguda del tsarisme i descriure la presa del poder en la jornada revolucionria d'octubre i la construcci del
primer estat socialista.
Comprendre les conseqncies de la guerra civil russa i el procs de formaci de l'URSS.
Descriure la situaci d'Europa en finalitzar la Gran Guerra i identificar el seu reflex en l'art.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC4
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
Les causes de la Primera Guerra 1. Conixer les causes que 1.1 Explica el context que va
Mundial: els enfron-taments colonials, el van provocar la Primera afavorir que tingus lloc la
nacionalisme, els conflictes balcnics, les Guerra Mundial, les Primera Guerra Mundial. Socials
aliances militars i la cursa armamentstica. caracterstiques principals i els i cviques - Aprendre a aprendre -
Lesclat de la guerra i el seu grans esde-veniments que hi va Com. lingstica.
desenvolupament: guerra de moviments i haver durant el seu 1.2 Exposa les fases i els
guerra de trinxeres. desenvolupa-ment. esdeveniments ms significatius
La definitiva mundialitzaci del en el desenvolupament de la
conflicte amb lentrada dels EUA en la Gran Guerra. Socials i cviques -
guerra i el seu final. Aprendre a aprendre - Com.
lingstica.
La realitat de la guerra: el sofriment
hum i la vida diria en la trinxera. 1.3 Descriu les caracterstiques
de la Primera Guerra Mundial i
El nou concepte de guerra: una
defineix per qu se li atribueix el
guerra total.
concepte de guerra total. Socials i
La implicaci de la poblaci civil, la cviques - Aprendre a aprendre -
propaganda i el control de lopini. Com. lingstica.
Leconomia al servei de la guerra.
El paper de les dones en la Primera
Guerra Mundial.
Compleci dun mapa conceptual
com a resum de la informaci del tema.
La situaci dEuropa en acabar la 2. Exposar les 2.1 Enumera les conseqncies de la
guerra: el desastre demogrfic i econmic. conseqncies de la Primera guerra en diferents mbits:
Lorganitzaci de la pau: el Tractat Guerra Mundial. demogrfic, econmic, social i
de Versalles i la Societat de Nacions. poltic. Socials i cviques -
Aprendre a aprendre
El nou mapa europeu format desprs
Conscincia i exp. Cult.
dels tractats de pau.
La Revoluci russa: context, causes i 3. Esquematitzar lorigen, 3.1 Exposa la situaci en qu es
conseqncies. el desenvolupament i les trobava Rssia perqu es
La caiguda del tsarisme en la conse-qncies de la Revoluci desencadens una revoluci i com
revoluci de febrer del 1917. La pujada al Russa, i establir les relacions va influir en el desen-volupament
poder dels bolxevics en la revoluci pertinents amb la Gran Guerra. de la guerra. C. digital - Socials i
doctubre. cviques - Aprendre a aprendre -

35
La guerra civil i la formaci de Com. lingstica..
lURSS.
Comentari dun cartell de propaganda
poltica.
El naixement de les avantguardes 4. Analitzar i comentar 4.1 Analitza les primeres
artstiques com a estionament de lart del diverses obres artstiques del avantguardes, que qestionen
passat. segle XX i reconixer lestil al lart del passat i rebutgen la
El fauvisme i els seus mxims qual pertanyen. imitaci de la realitat. Conscin-
representants: Matisse, Derain i Vlaminck. cia i expressions culturals - C.
lingstica.
Lexpressionisme i els seus grups
principals: Die Brcke i Der Blaue Reiter.
El cubisme i les seves etapes: la fase
analtica i la fase sinttica.
El futurisme i la pintura metafsica.
Anlisi i comentari de textos i obres dart
relatius a lpoca tractada.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC4
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica el context que va afavorir que tingus Explica les causes del conflicte entre els pasos europeus
lloc la Primera Guerra Mundial. Socials i cviques a les colnies. P. 145, Act. 1, 2.
- Aprendre a aprendre - Com. lingstica. Descriu lpoca de la pau armada i com va
desembocar en la Primera Guerra Mundial. P. 145, Act. 3.
Exposa les causes profundes i el fet concret pel qual va
esclatar la Primera Guerra Mundial. P. 145, Act. 4. P. 147,
Act. 1.
1.2 Exposa les fases i els esdeveniments ms Descriu el joc daliances que va produir que
significatius en el desenvolupament de la Gran lenfrontament entre ustria i Srbia es converts en un
Guerra. Socials i cviques - Aprendre a aprendre - conflicte mundial. P. 147, Act. 3.
Com. lingstica. Explica les fases de la guerra i els esdeveniments i ca-
racterstiques de cada una. P. 147, Act. 4.
Enumera els fets que van provocar la mundialitzaci del
conflicte. P. 147, Act. 5.
1.3 Descriu les caracterstiques de la Primera Explica, a partir dun dibuix, el sistema de trinxeres de
Guerra Mundial i defineix per qu se li atribueix el la Primera Guerra Mundial. P. 149, Act. 2.
concepte de guerra total. Socials i cviques - Escriu la descripci dun dia a les trinxeres. P. 149, Act.
Aprendre a aprendre - Com. lingstica. 3.
Descriu les caracterstiques de la Primera Guerra
Mundial, en relaci amb el tipus dexrcit, implicaci de la
poblaci, paper de la propaganda, etc. P. 151, Act. 1, 3.
Explica les conseqncies que va tenir la guerra per a la
poblaci civil. P. 151, Act. 1.
Digues el paper de les dones en la guerra. P. 151, Act. 4.
Defineix per qu es qualifica la Primera Guerra Mundial
com a guerra total. P. 151, Act. 5.
2.1 Enumera les conseqncies de la guerra en Exposa les conseqncies que va tenir la Guerra
diferents mbits: demogrfic, econmic, social i Mundial en diferents mbits. P. 157, Act. 1, 2, 3.
poltic. Socials i cviques - Aprendre a aprendre Identifica els problemes pendents que van portar a una
Conscincia i exp. Cult. nova guerra mundial anys ms tard. P. 157, Act. 4.
Selecciona diverses imatges que mostren el dolor de la
guerra. P. 163, Act. 7.

36
3.1 Exposa la situaci en qu es trobava Rssia Exposa el context en qu es va desencadenar una
perqu es desencadens una revoluci i com va revoluci a Rssia. P. 153, Act. 1.
influir en el desenvolupament de la guerra. C. Enumera les causes de la Revoluci russa a partir de
digital - Socials i cviques - Aprendre a aprendre - lobservaci dun esquema. P. 153, Act. 3.
Com. lingstica..
Elabora una redacci sobre lorigen del Partit Obrer So-
cialdemcrata Rus. P. 153, Act. 4.
Descriu els fets ms importants durant el
desenvolupament de la Revoluci russa. P. 155, Act. 1, 2,3.
Explica per qu va tenir lloc una guerra civil a Rssia i
la seva relaci amb els atacs exteriors i la pujada al poder dels
bolxevics. P. 155, Act. 5.
4.1 Analitza les primeres avantguardes, que Descriu les caracterstiques de les primeres avantguardes
qestionen lart del passat i rebutgen la imitaci de artstiques i nanalitza una obra: Fauvisme, Expressionisme,
la realitat. Conscin-cia i expressions culturals - Cubisme o Futurisme. P. 159, Act 1, FitxaArt.
C. lingstica. Analitza una obra dOtto Dix, en qu es reflecteixen els
horrors de la guerra i la contextualitza. P. 162, Act. 2.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


En el tema present explicarem les causes de la Primera Guerra Mundial, el seu desenvolupament i les seves conseqncies.
Ens endinsarem en la quotidianitat dels soldats al front per comprendre que va ser una realitat carregada de sofriment que
va marcar tota una generaci. Definirem el concepte de guerra total i justificarem per qu la Primera Guerra Mundial es
caracteritza com a tal. Per fer-ho, recorrerem a diverses imatges, esquemes, taules, grfics i textos que facilitaran la
comprensi de lpoca tractada.
Estudiarem la Revoluci Russa, nanalitzarem les causes i la seva estreta vinculaci amb la Gran Guerra. A continuaci,
exposarem la situaci d'Europa en finalitzar la guerra, ens centrarem en els tractats de pau i el nou mapa poltic al qual va
donar lloc el conflicte. Finalment, veurem com tot plegat va tenir el seu reflex en l'art a travs de les primeres
avantguardes i analitzarem algunes de les obres dels seus artistes ms representatius.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

37
Avaluaci dels continguts mnims del tema
Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

38
La I Guerra El La Revoluci La El naixement
Mundial: concepte Russa: postguerra de les
causes i de guerra causes i mundial a avantguardes
evoluci total evoluci Europa artstiques
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

39
UNITAT 8: EL PERODE D'ENTREGUERRES

Objectius Didctics
Enumerar els problemes que van desembocar en una nova guerra mundial vint anys desprs del fi de la Gran Guerra.
Exposar els factors que van transformar els Estats Units en la primera potncia mundial i descriure l'american way of life.
Analitzar les causes que van provocar el crac borsari de 1929 i la posterior depressi econmica generalitzada.
Descriure els factors que expliquen l'ascens dels rgims totalitaris a Alemanya i a Itlia.
Identificar les ideologies del feixisme itali i del nazisme alemany i els motius pels quals sn rebutjables.
Conixer els pilars del nazisme alemany i les seves lnees dactuaci.
Explicar l'arribada al poder de Stalin a l'URSS i justificar per qu es considera la seva dictadura com un rgim totalitari.
Analitzar les caracterstiques de l'art del perode d'entreguerres i conixer els principals corrents que van sorgir en aquell
moment, els seus mxims exponents i les seves obres ms representatives.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC4
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
Els problemes que van desembocar 1. Exposar les 1.1 Descriu la situaci de
en una nova guerra mundial. conseqncies que va tenir la postguerra a Europa i a la resta
Els desequilibris econmics Primera Guerra Mundial en les de les potncies participants en la
mundials. diferents potncies que hi van Primera Guerra Mundial. Socials
partici-par, aprofundint en el i cviques - C. lingstica.
Els efectes de la Revoluci russa.
cas dels EUA. 1.2 Explica el procs de
La crisi de les democrcies.
creixement que hi va haver als
Estats Units i els seus felios anys EUA desprs de la guerra i les
vint. causes del declivi posterior.
Les contradiccions de la prosperitat i Aprendre a aprendre - Socials i
la crisi posterior. cviques - C. lingstica.
Roosevelt i el New Deal.
Lart del perode dentreguerres. 2. Analitzar els corrents 2.1 Descriu les caracterstiques
Els corrents de protesta: el artstics de protesta que van del Dadaisme, els corrents de
Dadaisme, els corrents de lAbstracci, el nixer durant el perode lAbstracci, el Surrealisme i la
Surrealisme i la nova objectivitat. dentreguerres i comentar nova objectivitat. Conscincia i
alguna de les seves obres. Exp. Culturals - C. Digital.
BLOC5
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
El crac del 29 com a exemple de crisi 1. Descriure les causes i labast 1.1 Analitza labast de la crisi
de leconomia capitalista: cicle de de la crisi financera del 1929. financera del 1929 i la seva
prosperitat, bombolla especulativa, crisi vinculaci amb el tipus de
borsria i crisi econmica. sistema econmic capitalista. C.
La mundialitzaci de la crisi. digital - Aprendre a aprendre -
Socials i cviques.
Observaci de mapes, dibuixos,
fotografies, grfics i esquemes per
comprendre millor el perode en qesti.
El feixisme itali com a conseqncia de la 2. Explicar els 2.1 Exposa les causes per les
Gran Guerra. diversos factors pels quals es quals hi va haver lauge del
La situaci dItlia en la postguerra. va fer possible lauge els feixisme a Itlia i els seus principis
totalitarismes a Europa i ideolgics. Socials i cviques -
Benito Mussolini i lascens al poder.
descriure tres casos concrets: Sentit de la iniciativa i Esp.
Les caracterstiques i els principis els feixismes dItlia i emprenedor - Conscincia i
ideolgics del feixisme. Alemanya, i el govern expressions culturals.
LAlemanya de la postguerra. estalinista a Rssia. 2.2 Explica com i per qu es va

40
Adolf Hitler i laparici del Partit produir lascens del nazisme a
Nazi. Alemanya i les seves principals
Larribada de Hitler al poder. caracterstiques. Comunicaci
lingstica - Socials i cviques -
El rgim nazi com a sistema
Conscincia i expressions
totalitari.
culturals - C. digital.
Els principis ideolgics del nazisme.
2.3 Descriu larribada al poder
La Uni Sovitica i la dictadura de Stalin a la Uni Sovitica i el
estalinista. carcter de la seva dictadura, i
Larribada al poder de Stalin desprs argumenta per qu es considera
de la Revoluci russa. un rgim totalitari. Socials i
Les directrius de la poltica cviques - Com. lingstica.
estalinista.
La imposici del poder absolut de
Stalin a lURSS.
Anlisi i comentari de textos sobre lpoca
treballada.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC4
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu la situaci de postguerra a Europa i a Enumera les potncies industrials en la dcada del 1920
la resta de les potncies participants en la Primera i la situaci dels EUA com a primera potncia econmica en
Guerra Mundial. Socials i cviques - C. acabar la Primera Guerra Mundial. P. 167, Act. 1.
lingstica. Explica la situaci econmica dEuropa desprs de la
guerra. P. 167, Act. 2.
Descriu les causes que van contribuir a la crisi i la
inestabilitat en lEuropa de la postguerra. P. 167, Act. 4.
1.2 Explica el procs de creixement que hi va Explica el creixement econmic nord-americ durant els
haver als EUA desprs de la guerra i les causes del anomenats felios anys vint. P. 169, Act. 1, 2.
declivi posterior. Aprendre a aprendre - Socials i Exposa les debilitats que presentava leconomia dels
cviques - C. lingstica. EUA, com es va desencadenar el crac borsari del 1929 i les
seves conseqncies. P. 169, Act. 3, 4.
Explica en qu va consistir el New Deal. P. 169, Act. 5.
2.1 Descriu les caracterstiques del Dadaisme, els Explica en qu consisteix el Dadaisme, lArt Abstracte i
corrents de lAbstracci, el Surrealisme i la nova el Surrealisme. P. 181, Act. 1, 2, 3.
objectivitat. Conscincia i Exp. Culturals - C. Analitza una obra de Dal. P. 181, Act. FitxaArt.
Digital.
BLOC5
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Analitza labast de la crisi financera del 1929 Descriu el sistema econmic capitalista i el carcter
i la seva vinculaci amb el tipus de sistema inevitable de les seves crisis. P. 171, Act. 1.
econmic capitalista. C. digital - Aprendre a Exposa el pas de la crisi borsria a la crisi econmica. P.
aprendre - Socials i cviques. 171, Act. 2.
Defineix les causes que van provocar la mundialitzaci
de la crisi i les seves repercussions. P. 171, Act. 3.
2.1 Exposa les causes per les quals hi va haver Relaciona laparici dels totalitarismes amb lesclat
lauge del feixisme a Itlia i els seus principis duna nova guerra mundial el 1939. P. 167, Act. 5.
ideolgics. Socials i cviques - Sentit de la Descriu la situaci de la postguerra italiana i els
iniciativa i Esp. emprenedor - Conscincia i elements que van provocar lauge del feixisme. P. 173, Act. 1.
expressions culturals.
Exposa els principis ideolgics del Partit Nacional
Feixista, les seves principals caracterstiques, qui nera el lder
i com va arribar al poder. P. 173, Act. 2, 3, 4.

41
Explica les conseqncies de larribada del feixisme per
a la democrcia. P. 173, Act. 5.
2.2 Explica com i per qu es va produir lascens Descriu la situaci econmica i poltica a la qual es va
del nazisme a Alemanya i les seves principals haver denfrontar la Repblica de Weimar. P. 175, Act. 1.
caracterstiques. Comunicaci lingstica - Socials Coneix les principals caracterstiques de lNSDAP, qui
i cviques - Conscincia i expressions culturals - nera el lder i com va arribar al poder. P. 175, Act. 2, 4, 5.
C. digital.
Explica les principals caracterstiques del rgim nazi i
per qu es considera totalitari. P. 177, Act. 1.
Descriu la persecuci que va promoure el nazisme a
loposici i, concretament, als jueus. P. 177, Act. 3, 5.
2.3 Descriu larribada al poder de Stalin a la Exposa les divergncies entre les propostes de Trotski i
Uni Sovitica i el carcter de la seva dictadura, i Stalin i qui va aconseguir el poder. P. 179, Act. 1.
argumenta per qu es considera un rgim totalitari. Sintetitza les mesures adoptades per Stalin per
Socials i cviques - Com. lingstica. transformar lURSS en una potncia industrial. P. 179, Act. 2.
Explica per qu es considera lEstat sovitic com un
rgim totalitari i estableix les diferncies respecte a Alemanya
i Itlia. P. 179, Act. 3.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


Estudiarem el perode transcorregut entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. Per fer-ho, analitzarem la situaci de
postguerra de les diferents potncies. En primer lloc, ens centrarem en el cas dels EUA i en el procs que es va donar des
de la prosperitat a la crisi. Ens detindrem en la caracteritzaci el crac de 1929 com un exemple de crisi de leconomia
capitalista. Seguirem amb els casos d'Itlia i Alemanya, la inestabilitat econmica i poltica en la qual es veien immersos
ambds pasos i les causes que van provocar el triomf del feixisme i el nazisme, respectivament. Exposarem els principis
de cadascuna daquestes ideologies i les mesures que van prendre els seus lders, Mussolini i Hitler. Per acabar,
comentarem el cas de Rssia, la seva situaci desprs de la Revoluci de 1917 i l'arribada al poder de Stalin, que impos
una dictadura. Amb aquesta finalitat, recorrerem a lobservaci de mapes, taules, dibuixos i grfics i durem a terme
diverses activitats.
Comentarem el reflex de tota aquesta situaci en l'art a travs dels corrents de protesta que van sorgir com a conseqncia
del sofriment causat per la guerra. Analitzarem el dadaisme, els corrents de labstracci, el surrealisme i la nova
objectivitat, i nesmentarem les caracterstiques i els artistes principals, dels quals comentarem les obres ms
representatives.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
42
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

43
El feixisme La
El mn en el Prosperitat i Lart en el
itali i el dictadura
perode crisi dels perode
nazisme estalinista
dentreguerres EUA dentreguerres
alemany a lURSS
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

44
30

45
UNITAT 9: ESPANYA DURANT EL PRIMER TER DEL SEGLE XX (1902-1939)

Objectius Didctics
Exposar les causes de la crisi del sistema de la Restauraci i els seus protagonistes socials i poltics.
Analitzar la situaci socioeconmica i poltica d'Espanya en el primer ter del segle XX.
Explicar les caracterstiques de la dictadura de Primo de Rivera i valorar crticament la repressi exercida per aquest
govern.
Analitzar el context en el qual es va produir la proclamaci de la Segona Repblica i les reformes que es van realitzar per
modernitzar i democratitzar la societat espanyola.
Conixer les causes que van desencadenar la Guerra Civil espanyola i saber explicar, amb l'ajuda de mapes, levoluci del
conflicte.
Rebutjar les formes de terror i repressi imposades sobre la poblaci durant el conflicte i valorar l'impacte de la guerra
sobre la poblaci civil.
Comprendre la situaci poltica i econmica d'Espanya en finalitzar el conflicte.
Analitzar el context social i poltic de Valncia entre 1898 i 1939.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC5
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
Les causes de la crisi del sistema de 1. Explicar el declivi de la 1.1 Exposa els factors que van
la Restauraci: la insuficincia de les Restauraci i la imposici provocar la crisi del sistema de la
reformes, lenfortiment de loposici, la posterior de la dictadura a Restauraci. Aprendre a aprendre
setmana trgica i la crisi del 1917. mans de Primo de Rivera. - C. lingstica.
El problema del Marroc desprs de 1.2 Explica les causes per les
locupaci del Rif, la crisi social i les seves quals es va imposar la dictadura
causes. de Primo de Rivera i la seva crisi
El cop dEstat militar dirigit per posterior. C. digital - Socials i
Primo de Rivera i la instauraci de la cviques.
dictadura.
La crisi econmica i lenfonsament
de la dictadura.
La proclamaci de la Segona Repblica 2. Exposar les 2.1 Descriu el procs que es va
espanyola. caracterstiques de la Segona dur a terme fins a la proclamaci
El govern provisional, les Corts Repblica i les seves reformes de la Segona Repblica espanyola
Constituents i la Constituci republicana principals. desprs de les eleccions del 1931.
del 1931. Aprendre a aprendre - C.
lingstica.
El reconeixement del dret al sufragi
femen a Espanya. 2.2 Enumera les reformes que
va emprendre la Repblica en
Les reformes que va emprendre la
diferents mbits com el militar, el
Repblica: del territori, de lexrcit i la
religis, el territorial, lagrari i
separaci Esglsia-Estat.
leducatiu, i defineix les
La importncia de la reforma reaccions que va provocar. C.
agrria. digital - Socials i cviques -
Loposici al govern republic i Aprendre a aprendre - C.
socialista: els afectats per les reformes i els lingstica - Sentit de la
sectors desquerra. iniciativa i esp. emprenedor.
La igualtat entre homes i dones com
un dels objectius de la Segona Repblica.
Lescola republicana i la Instituci
Lliure dEnsenyament.
La reforma de les escoles de

46
magisteri: una educaci pblica i laica.
La incorporaci al projecte cultural
de la Repblica.
La dimissi de Manuel Azaa, la
convocatria deleccions a crrec dAlcal
Zamora i el Bienni Conser-vador.
El Front Popular i el govern dels
republicans dAzaa.
Loposici al Front Popular i 3. Descriure les causes i el 3.1 Explica la situaci poltica
lenfrontament entre dretes i esquerres. desenvolupament de la Guerra desprs de laixecament de Casas
Linici de la Guerra Civil i el seu Civil espanyola. Viejas i identifica lambient de
context internacional. tensi previ a lesclat de la
Guerra Civil. Socials i cviques.
La guerra en la Repblica i la
revoluci social. 3.2 Desenvolupa les causes de la
Guerra Civil espanyola i esmenta
La creaci duna dictadura amb
els fets principals que van tenir
Francisco Franco com a lder.
lloc fins a arribar a la seva fi. C.
Les fases militars de la Guerra Civil. Lingstica - Socials i Cviques -
Els suports internacionals als dos Aprendre a Aprendre.
bndols.
Valncia entre els anys 1898 i 1939.
Observaci de mapes, esquemes i
imatges que permeten comprendre millor
el tema estudiat.
BLOC7
Continguts Crit.DAvaluaci Estnd.DApren.IComp.Clau
Els desastres de la guerra: sofriment, 1. Exposar la situaci de 1.1 Descriu els desastres de la
persecuci i repressi, i conseqncies. postguerra espanyola. guerra i les conseqncies en
diferents camps. C. Digital - Soc.
i cviques - C. Ling.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards

BLOC5
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Exposa els factors que van provocar la crisi Explica en qu van consistir el reformisme conservador i
del sistema de la Restauraci. Aprendre a aprendre liberal. P. 189, Act. 1.
- C. lingstica. Descriu les principals forces doposici i valora si
compartien els mateixos objectius. P. 189, Act. 2.
Exposa per qu va entrar en crisi el sistema de la
Restauraci. P 189, Act. 4.
1.2 Explica les causes per les quals es va imposar Explica els interessos dEspanya al Marroc i els proble-
la dictadura de Primo de Rivera i la seva crisi mes que plantejava locupaci del Rif. P. 191, Act. 1.
posterior. C. digital - Socials i cviques. Exposa la situaci que va conduir al cop dEstat el 1923,
larribada al poder de Primo de Rivera i el final de la seva
dictadura. P. 191, Act. 2, 3.
2.1 Descriu el procs que es va dur a terme fins a Enumera les principals mesures del govern provisional i
la proclamaci de la Segona Repblica espanyola els grups socials ms beneficiats. P. 193, Act. 2.
desprs de les eleccions del 1931. Aprendre a Explica la ideologia de cada partit poltic, els seus lders
aprendre - C. lingstica. i la seva posici sobre el rgim republic. P. 193, Act. 3.
Elabora una taula on apareixen les caracterstiques de la
Constituci del 1931. P. 193, Act. 4.

47
2.2 Enumera les reformes que va emprendre la Fa un quadre on apareixen les reformes del Bienni Re-
Repblica en diferents mbits com el militar, el formista: causes i conseqncies. P. 195, Act. 1.
religis, el territorial, lagrari i leducatiu, i Explica les mesures que es van prendre durant la
defineix les reaccions que va provocar. C. digital - reforma agrria per palliar el latifundisme. P. 195, Act. 3.
Socials i cviques - Aprendre a aprendre - C.
Exposa laixecament de Casas Viejas. P. 195, Act. 4.
lingstica - Sentit de la iniciativa i esp.
emprenedor. Descriu els objectius de la Repblica en leducaci i la
cultura i el nou paper de les dones. P. 197, Act. 1.
Esmenta les causes dels canvis de tendncia a les
eleccions durant la Segona Repblica. P. 207, Act. 5.
3.1 Explica la situaci poltica desprs de Parla del canvi poltic de les eleccions del 1934 i explica
laixecament de Casas Viejas i identifica lambient per qu es van tornar a convocar. P. 199, Act. 1, 2.
de tensi previ a lesclat de la Guerra Civil. Descriu per qu es va produir un cop dEstat el 1936 i
Socials i cviques. els suports que va rebre. P. 199, Act. 4.
3.2 Desenvolupa les causes de la Guerra Civil Exposa les causes de linici de la Guerra Civil i el seu
espanyola i esmenta els fets principals que van desenvolupament posterior. P. 199, Act. 5. P. 210, Act. 1.
tenir lloc fins a arribar a la seva fi. C. Lingstica - Esmenta els problemes interns als quals es va enfrontar la
Socials i Cviques - Aprendre a Aprendre. Repblica durant la guerra. P. 201, Act. 1.
Explica les accions dels sectors ms revolucionaris de la
Repblica.P. 201, Act. 4.
Situa en lespai i el temps els esdeveniments ms rellevants de
la Guerra Civil i els descriu. P. 203, Act. 1, 2, 3.
Coneix els suports que va tenir cada bndol durant la guerra.
P. 203, Act. 4, 5, 6.
Exposa la importncia que va tenir la C. Valenciana durant el
desenvolupament de la Guerra Civil. P. 207, Act. 1.
Compara la repressi franquista i republicana en un mapa de
Valncia i nextreu conclusions. P. 207, Act. 2.
BLOC7
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu els desastres de la guerra i les Explica les nefastes conseqncies de la guerra. P. 205,
conseqncies en diferents camps. C. Digital - Act. 1, 2, 3, 4.
Soc. i cviques - C. Ling.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


En el present tema treballarem la situaci d'Espanya durant el primer ter del segle XX. En primer lloc, exposarem les
causes de la crisi de la Restauraci i la instauraci de la dictadura de Primo de Rivera. Descriurem la seva poltica i els
motius de la seva dimissi. En segon lloc, explicarem la proclamaci de la Segona Repblica i les reformes que aquesta va
portar a terme a nivell poltic, social, econmic, cultural i educatiu. En tercer lloc, descriurem l'poca compresa durant el
Bienni Conservador i observarem que es respirava un ambient de tensi que anunciava l'esclat imminent de la Guerra
Civil. Per a tot aix utilitzarem textos, imatges, grfics i mapes que facilitin la comprensi del perode estudiat.
Exposarem l'enfrontament entre les dretes i les esquerres que va desencadenar la victria del Front Popular i les causes,
levoluci i les conseqncies de la Guerra Civil. Finalment, analitzarem com es va desenvolupar a Valncia tota la
situaci exposada anteriorment: des de la crisi de la Restauraci fins al final de la Guerra Civil. Amb la finalitat de veure
si l'alumne ha adquirit els coneixements corresponents al tema en qesti durem a terme diferents activitats.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.

48
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

49
La Guerra
Les causes La
La Segona El context Civil: causes,
de la crisi de dictadura
Repblica previ a la evoluci i
la de Primo de
espanyola guerra conseqncie
Restauraci Rivera
s
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

50
30

UNITAT 10: LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Objectius Didctics
Conixer les causes que van desencadenar la Segona Guerra Mundial.
Exposar el desenvolupament de la guerra i identificar les seves ofensives ms importants.
Definir el concepte de guerra total i explicar per qu la Segona Guerra Mundial s considerada com a tal.
Descriure les caracterstiques de la Segona Guerra Mundial pel que fa a locupaci de territoris i la violncia exercida
sobre els seus habitants.
Explicar l'holocaust jueu, un esdeveniment que ha marcat la histria de la humanitat.
Descriure les conseqncies demogrfiques, econmiques i poltiques del conflicte.
Exposar la fundaci de lOrganitzaci de les Nacions Unides, els seus rgans de govern i la seva feina.
Conixer el paper que juga l'ONU en l'actualitat..

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC5
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau

51
Les causes de la Segona Guerra 1. Conixer les causes, les 1.1 Contextualitza lesclat de la
Mundial: la poltica expansionista dels caracterstiques i els principals Segona Guerra Mundial i
totalitarismes, les agressions blliques a esdeveniments que van passar estableix una de les seves causes
altres pasos, la debilitat de les durant la Segona Guerra en el que havia passat durant la
democrcies i la formaci de les aliances. Mundial. Primera Guerra Mundial.
El desenvolupament de la guerra: les Aprendre a aprendre - C.
victries de lEix i les ofensives aliades. lingstica.
El final de la guerra al Pacfic amb 1.2 Descriu el desenvolupament
lesclat de la bomba atmica a Hiroshima i de la guerra, fent referncia a les
Nagasaki. diferents aliances que es van
formar. Aprendre a aprendre - C.
Labast mundial de la Segona Guerra
digital.
Mundial: una guerra total.
1.3 Exposa les caracterstiques
La poblaci i leconomia al servei de
de la guerra pel que fa al seu
la guerra.
abast i els mtodes de propagaci.
La mobilitzaci de les conscincies Socials i cviques - Aprendre a
per mitj dels mitjans de comunicaci de aprendre - C. digital.
masses.
1.4 Coneix la situaci de
La implicaci de les dones en la repressi que hi va haver durant
guerra. la Segona Guerra Mundial, les
El domini poltic dAlemanya sobre causes i els principals afectats.
els pasos europeus ocupats. Aprendre a aprendre - C. digital.
Lexplotaci econmica com a
objectiu de locupaci dels pasos sotmesos
per Alemanya.
La violncia contra la poblaci civil.
Els governs collaboracionistes i els
resistents.
LHolocaust jueu com a evidncia del
racisme, lautoritarisme i la xenofbia del
rgim nazi.
La deportaci als camps de
concentraci: lextermini com a soluci
final.
Anlisi i comentari de textos relatius
al context en qu es va desencadenar la
Segona Guerra Mundial.
Les conseqncies de la guerra: les 2. Desenvolupar els efectes 2.1 Relata les conseqncies
prdues humanes i econmiques, i que va comportar la Segona que va tenir la Segona Guerra
limpacte moral. Guerra Mundial en diferents Mundial en les potncies
Els judicis de Nuremberg com a mbits. participants. Socials i cviques -
tribunal en defensa de la condemna dels Aprendre a aprendre.
crims contra la humanitat.
Les conferncies de Pau i el
repartiment dEuropa.
Observaci dimatges, mapes,
esquemes i taules referits al perode
estudiat.
Recerca dinformaci a Internet sobre
alguna qesti relacionada amb el tema
tractat.
BLOC6
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau

52
La fundaci de lONU en substituci 1. Interpretar la construcci 1.1 Explica lorigen de lONU i
de la Societat de Nacions. de la Uni Europa com un valora com una Europa en guerra
Laprovaci de la Declaraci procs gradual i destacar el fet durant el segle XX pot arribar
Universal dels Drets Humans. dhaver creat un marc com de posteriorment a una uni
convivncia entre pasos que econmica i poltica. Comp.
Els rgans de govern de lONU:
shavien enfrontat en guerres. digital - Comunicaci
lAssemblea General, el Consell de
lingstica.
Seguretat i la Secretaria General.
La feina de lONU i el seu paper en
lactualitat.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC5
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Contextualitza lesclat de la Segona Guerra Explica els plans bellicistes del nazisme. P. 215, Act. 1.
Mundial i estableix una de les seves causes en el Descriu els canvis territorials que hi va haver a les
que havia passat durant la Primera Guerra fronteres dAlemanya a partir dun mapa. P. 215, Act. 2.
Mundial. Aprendre a aprendre - C. lingstica.
Exposa la invasi de Polnia com a causa de lesclat de
la Segona Guerra Mundial. P. 215, Act. 4.
Justifica per qu la Segona Guerra Mundial va ser un
conflicte preparat i buscat. P. 215, Act. 5.
1.2 Descriu el desenvolupament de la guerra, fent Explica les ofensives que van dur a terme les potncies
referncia a les diferents aliances que es van de lEix i el canvi en les aliances blliques. P. 217, Act. 1.
formar. Aprendre a aprendre - C. digital. Defineix quin va ser el detonant de lentrada dels EUA
en la guerra i la importncia daquest fet. P. 217, Act. 3.
Exposa les fases de les ofensives dels aliats. P. 217, Act.
4.
Descriu les causes i les conseqncies del llanament de
la bomba atmica. P. 217, Act. 5.
Identifica els territoris que van ocupar les potncies de
lEix i com es van organitzar. P. 221, Act. 1.
1.3 Exposa les caracterstiques de la guerra pel Coneix per qu es parla de la guerra en termes de guerra
que fa al seu abast i els mtodes de propagaci. mundial. P. 219, Act. 1.
Socials i cviques - Aprendre a aprendre - C. Explica en qu va consistir la batalla ideolgica i com
digital. sexpressava mitjanant els cartells. P. 219, Act. 5.
1.4 Coneix la situaci de repressi que hi va Exposa levoluci dels treballadors estrangers a
haver durant la Segona Guerra Mundial, les causes Alemanya durant la guerra. P. 221, Act. 3.
i els principals afectats. Aprendre a aprendre - C. Descriu com van sotmetre els alemanys la poblaci i els
digital. moviments de resistncia que van sorgir. P. 221, Act. 5, 6. P.
231, Act. 5.
2.1 Relata les conseqncies que va tenir la Defineix els principis ideolgics que van motivar la
Segona Guerra Mundial en les potncies violncia, opressi i persecuci dels opositors i les minories. P.
participants. Socials i cviques - Aprendre a 223, Act. 1.
aprendre. Explica, a partir dun mapa, els principis ideolgics als
quals responien els camps de concentraci i dextermini. P.
230, Act. 1.
Exposa les conseqncies de la guerra en els diferents
pasos. P. 225, Act. 1, 2.
Explica qu van ser els judicis de Nuremberg i la seva
importncia per a la justcia internacional. P. 225, Act. 3.
Descriu qu va passar a Europa al final de la guerra i
identifica les rees que van quedar sota influncia de lURSS i
dels EUA. P. 225, Act. 5.

53
BLOC6
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica lorigen de lONU i valora com una Exposa quan es va fundar lONU i quins en van ser els
Europa en guerra durant el segle XX pot arribar objectius. P. 227, Act. 1.
posteriorment a una uni econmica i poltica. Explica els organismes essencials de lONU i les seves
Comp. digital - Comunicaci lingstica. funcions. P. 227, Act. 2.
Busca informaci i sintetitza la feina dels organismes de
lONU. P. 227, Act. 4.
Comenta alguns articles de la Declaraci dels Drets
Humans de lONU. P. 231, Act. 7.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


Aquest tema gira al voltant de la Segona Guerra Mundial. Exposarem les causes del conflicte i el seu desenvolupament.
Per a aix ens centrarem en les ofensives dambds bndols, les potncies de l'Eix i els aliats, i explicarem com es va posar
fi a la guerra amb el llanament de la bomba atmica a Hiroshima i a Nagasaki. Analitzarem l'abast de la guerra i la ra
per la qual se la defineix sota el concepte de guerra total. Enumerarem les conseqncies del conflicte a tots els nivells i
ens detindrem a la fundaci de l'ONU, de la qual comentarem la seva feina inicial i el seu paper en l'actualitat.
Descriurem el carcter violent de locupaci dels diferents territoris i ens detindrem en un exemple paradigmtic que ha
marcat un abans i un desprs en la histria: l'holocaust jueu. Per a aix recorrerem a la lectura de diferents textos de
lpoca i a lobservaci de grfics, mapes, esquemes i imatges que aporten informaci rellevant per a la comprensi de
lpoca objecte destudi.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

54
Causes i
El concepte Las LONU i
evoluci de la Lholocaust
de conseqncie les seves
Segona Guerra jueu
guerra total s de la guerra funcions
Mundial
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

55
UNITAT 11: UN MN DIVIDIT: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACI

Objectius Didctics
Conixer levoluci dels Estats Units i l'URSS desprs de la Segona Guerra Mundial.
Analitzar les causes que expliquen la polaritzaci del mn en dos blocs antagnics.
Exposar la situaci d'Alemanya durant la Guerra Freda i les conseqncies de la construcci del mur de Berln.
Identificar els principals conflictes de la Guerra Freda.
Explicar els motius que van conduir a la coexistncia pacfica dels anys 50 i 60.
Reconixer les causes i les principals etapes del procs de descolonitzaci i situar-lo en el seu context corresponent.
Descriure les causes del conflicte de l'Orient Prxim i les conseqncies de cadascuna de les guerres araboisraelianes.
Comprendre les motivacions del neocolonialisme i el sorgiment del Tercer Mn.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC5
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
La divisi del mn en dos blocs 1. Explicar les 1.1 Coneix la situaci de la
antagnics: lURSS i els EUA. conseqncies de la Segona postguerra mundial i descriu la
La desconfiana entre els aliats. Guerra Mundial en diferents divisi del mn en dos grans
mbits. blocs separats per lanomenat tel
La rivalitat entre dos sistemes
dacer. Aprendre a aprendre -
contraposats: socialisme i capitalisme.
Socials i cviques.
La consolidaci dels dos blocs
1.2 Exposa en qu va consistir
desprs de la Doctrina Truman.
el conflicte al Prxim Orient i
El Pla Marshall com a intent de atribueix el seu origen a una
frenar lexpansi comunista. voluntat de compensaci per
Els diferents sistemes daliana: el lHolocaust jueu. Aprendre a
pacte Atlntic i lOTAN, i el Comecon i el aprendre - C. digital - Socials i
Pacte de Varsvia. cviques.
La Declaraci Balfour, la
immigraci jueva i la creaci de lEstat
dIsrael.
Les posicions israelianes i palestines
i les guerres arabo-israelianes: causes,
desenvolupament i conseqncies.
BLOC6
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau

56
El bloqueig de Berln i la construcci 1. Comprendre el concepte 1.1 Explica la situaci
del mur. de Guerra Freda en el context dAlemanya en la postguerra com
La Guerra Freda: enfrontaments de la postguerra mundial i a centre de la Guerra Freda.
entre els EUA i lURSS. exposar les relacions entre els Aprendre a aprendre - Socials i
EUA i lURSS. cviques - C. lingstica - C.
La Guerra de Corea: causes,
digital.
desenvolupament i conseqncies.
1.2 Exposa en qu va consistir
La Guerra del Vietnam: causes,
la Guerra Freda i els diversos
desenvolupament i conseqncies.
conflictes bllics que es van
La coexistncia pacfica com a desenvolupar en el seu context.
ambient de distensi i dileg entre els dos Aprendre a aprendre - C.
blocs. lingstica.
El canvi dactitud dels dirigents: 1.3 Descriu en qu va consistir la
John F. Kennedy i Nikita Khrusxov. coexistncia pacfica i el canvi
El fre de la pugna armamentstica i que va suposar en les dues
linici de lequilibri. potncies. Aprendre a aprendre -
La crisi dels mssils a Cuba: C. lingstica.
lamenaa nuclear i el bloqueig naval.
El procs descolonitzador: context, causes, 2. Relatar els fets principals 2.1 Explica com es va
etapes i conseqncies. de la descolonitzaci de desenvolupar el procs
La dependncia econmica desprs postguerra al segle XX. descolonitzador i descriu els seus
de la descolonitzaci i la necessitat del fets ms rellevants. Aprendre a
neocolonialisme. aprendre - Socials i cviques.
La Conferncia Internacional de
Bandung: la voluntat neutralista i
lallunyament de la poltica de blocs.
El concepte de Tercer Mn i la seva
dependncia comercial, tecnolgica i
financera.
Observaci dimatges, esquemes,
taules, mapes, grfics i dibuixos que
permeten aproximar-se millor al tema
tractat.
Comentari de textos rellevants per
comprendre el perode referit

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC5
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Coneix la situaci de la postguerra mundial i Explica el deteriorament de les relacions entre els aliats
descriu la divisi del mn en dos grans blocs en acabar la Segona Guerra Mundial i la creaci dels dos blocs
separats per lanomenat tel dacer. Aprendre a i les seves diferncies. P. 235, Act. 1, 2.
aprendre - Socials i cviques. Descriu en qu va consistir el Pla Marshall i quin era el
seu objectiu. P. 235, Act. 3.
Raona per qu lURSS i els seus aliats es van negar a
acceptar lajuda americana. P. 235, Act. 4.
Defineix a qu es refereix Churchill amb lexpressi tel
dacer i per qu la fa servir per descriure la situaci de la
postguerra mundial a Europa. P. 235, Act. 6.

57
1.2 Exposa en qu va consistir el conflicte al Explica com es va crear lEstat dIsrael i la seva
Prxim Orient i atribueix el seu origen a una posterior divisi. P. 245, Act. 1.
voluntat de compensaci per lHolocaust jueu. Descriu com les diferents guerres arabo-israelianes van
Aprendre a aprendre - C. digital - Socials i modificar la partici proposada per lONU, a travs de
cviques. lobservaci dun mapa. P. 245, Act. 3.
Explica la situaci actual del conflicte a travs de la
recerca dinformaci a la xarxa. P. 245, Act. 4.
BLOC6
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica la situaci dAlemanya en la Explica, a partir dun mapa, quines potncies van
postguerra com a centre de la Guerra Freda. ocupar Alemanya desprs de la guerra i en qu va consistir el
Aprendre a aprendre - Socials i cviques - C. Bloqueig de Berln. P. 237, Act. 1.
lingstica - C. digital. Exposa per qu es va destruir el mur de Berln i com es
va justificar a travs del Pacte de Varsvia. P. 237, Act. 2.
Comenta un text de Kennedy sobre la seva visita a
Berln i reconeix la intenci del seu discurs. P. 237, Act. 4.
1.2 Exposa en qu va consistir la Guerra Freda i Defineix el concepte de Guerra Freda i coneix els
els diversos conflictes bllics que es van diferents escenaris on es va produir lenfrontament entre les
desenvolupar en el seu context. Aprendre a dues potncies. P. 239, Act. 1.
aprendre - C. lingstica. Explica per qu es va desencadenar una guerra a Corea,
els pasos implicats i el desenvolupament. P. 239, Act. 2.
Descriu els conflictes que van tenir lloc al Vietnam,
nelabora un informe i argumenta per qu els EUA van decidir
retirar-se. P. 239, Act. 3, 4, 5.
1.3 Descriu en qu va consistir la coexistncia pacfica Defineix qu va ser la coexistncia pacfica i els factors
i el canvi que va suposar en les dues potncies. que la van afavorir. P. 241, Act. 1.
Aprendre a aprendre - C. lingstica. Explica la situaci interior de les dues grans potncies i
com va canviar lorientaci de la seva poltica internacional. P.
241, Act. 2.
Comenta dos textos, de Kennedy i Khrusxov, i identifica
com argumenten la convenincia de la coexistncia pacfica. P.
241, Act. 3.
2.1 Explica com es va desenvolupar el procs Descriu el context internacional que va afavorir el
descolonitzador i descriu els seus fets ms procs descolonitzador en la postguerra. P. 243, Act. 1.
rellevants. Aprendre a aprendre - Socials i Situa el procs descolonitzador i identifica els pasos on
cviques. hi va haver guerres dalliberament. P. 243, Act. 4.
Descriu qu s el neocolonialisme i la situaci de
dependncia dels pasos que van accedir a la independncia
desprs del procs descolonitzador. P. 247, Act. 4.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


En el present tema treballarem la situaci del mn en finalitzar la Segona Guerra Mundial. Observarem la seva divisi en
dos blocs antagnics, els EUA i l'URSS, i descriurem les causes d'aquest fenomen. Exposarem els enfrontaments que van
tenir lloc entre ambds durant la Guerra Freda. Analitzarem la situaci d'Alemanya i, ms concretament, de Berln, que es
van convertir en el centre del conflicte. Explicarem els motius que van conduir a la coexistncia pacfica, en qu va
consistir aquesta coexistncia i com es va resoldre la crisi daquest model. Per fer-ho, recorrerem a la lectura de diversos
textos relatius a lpoca en qesti i a lobservaci de mapes i dibuixos tils per comprendre-la.
Explicarem el procs de descolonitzaci que es va iniciar a causa de les condicions creades desprs de la Segona Guerra
Mundial, i farem referncia a les causes i identificarem les diferents etapes de la guerra. A continuaci, exposarem el
conflicte de l'Orient Prxim que es va desencadenar com a conseqncia de la voluntat de crear l'Estat d'Israel per part de
la poblaci jueva desprs de l'Holocaust. Finalment, explicarem el sorgiment del Tercer Mn desprs de la Conferncia
Internacional de Bandung i la problemtica del neocolonialisme. Ens servirem de mapes que ens permetran situar els
processos esmentats i identificar correctament cadascuna de les seves etapes.

58
Guia Didctica i altres recursos didctics
Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

59
La divisi
La La Descolonitzaci El conflicte
mundial en dos
Guerra coexistnci i de lOrient
blocs: els EUA i
Freda a pacfica neocolonialisme Prxim
lURSS
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

60
UNITAT 12: CAPITALISME I COMUNISME: DOS SISTEMES ENFRONTATS

Objectius Didctics
Exposar les diferncies entre el bloc capitalista i el bloc comunista i identificar les potncies que es van erigir com a lders
de cadascun dels blocs.
Entendre el procs de construcci d'Europa desprs de la Segona Guerra Mundial.
Conixer els factors que, desprs de la Segona Guerra Mundial, van permetre als Estats Units convertir-se en el lder del
mn capitalista.
Explicar el procs de creixement que es va donar als EUA fins a arribar a la crisi energtica del 1973.
Descriure qu s l'Estat del benestar i els pilars sobre els quals se sustenta.
Valorar la lluita de les dones per la igualtat i identificar les dificultats amb qu topa aquesta lluita.
Reconixer les caracterstiques de l'a Uni Sovitica com una gran potncia mundial i el procs dexpansi del comunisme
al mn.
Identificar els canvis experimentats a l'URSS desprs de la mort de Stalin i conixer les causes de la crisi i l'enfonsament
del comunisme.
Analitzar les caracterstiques de dues concepcions diferents de l'art, als EUA i a l'URSS, reflex de dos sistemes
contraposats dorganitzaci social: el Pop Art i el realisme socialista.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC4
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
El reflex de loposici entre els dos blocs 1. Analitzar i comentar 1.1 Explica les caracterstiques
en lart: el Pop Art i el Realisme socialista. diverses obres artstiques del del Pop Art i del Realisme
segle XX i reconixer lestil al socialista i nanalitza unes obres.
qual pertanyen. Cons. i exp. culturals.
BLOC5
Continguts Crit.DAvaluaci Estnd.DApren.IComp.Clau
El lideratge dels EUA sobre els pasos del 1. Explicar les 1.1 Descriu la situaci poltica i
mn capitalista i de lURSS sobre els conseqncies de la Segona econmica de les grans potncies
pasos comunistes com a conseqncia de Guerra Mundial en diferents hegemniques desprs de la
la Segona Guerra Mundial. mbits. Segona Guerra Mundial i les
compara entre si. Aprendre a
aprendre - Socials i cviques.
BLOC6
Continguts Crit.DAvaluaci Estnd.DApren.IComp.Clau
La implantaci de lEstat del 1. Definir lEstat del 1.1 Explica en qu consisteix
benestar i els seus pilars. benestar i analitzar els seus lEstat del benestar i els avenos
La lluita per la igualtat i la paritat de pros i els seus contres. que ha promogut a Europa.
les dones: la situaci de la dona en les lleis Aprendre a Aprendre - C. digital
i els costums, leducaci i la feina, i en la - Socials i cviques.
poltica i la presa de decisions.
El sostre de vidre com a obstacle per
a la igualtat entre homes i dones.
La influncia del bloc comunista en les 2. Descriure la nova 2.1 Exposa levoluci del bloc
democrcies populars de lEuropa situaci de lURSS: lauge i comunista desprs de la Guerra
Oriental. lenfon-sament. Freda: lexpansi mundial i el
Limmobilisme poltic de lURSS. seu declivi posterior. Aprendre a
aprendre - Socials i cviques.
Observaci dun mapa en qu es
reflecteix lexpansi mundial del
comunisme.

61
Lestancament econmic de lURSS i
el descontenta-ment social com a factors
rellevants en la crisi del mn sovitic.
El projecte reformista de la
perestroika i els seus camps dactuaci:
econmic, poltic, territorial i de poltica
internacional.
La creaci del Consell dEuropa, el 3. Interpretar la construcci 3.1 Relata les raons per les
Conveni Europeu de Drets Humans i la de la Uni Europea com un quals es va procurar avanar cap
Comunitat Europea del Carb i de lAcer. procs gradual i destacar el fet a una collaboraci entre estats
El Tractat de Roma i la instituci de dhaver creat un marc com de europeus i valora com shi pot
la Comunitat Econmica Europea i la convivncia entre pasos que arribar desprs dun perode de
Comunitat Europea de lEnergia Atmica. shavien enfrontat en guerres. guerra. C. digital - C. lingstica
BLOC8
Continguts Crit.DAvaluaci Estnd.DApren.IComp.Clau
La prosperitat dels pasos 1. Reconixer el nou ordre 1.1 Analitza diversos aspectes
deconomia capitalista. mundial sorgit desprs de (poltics, econmics, culturals)
Els EUA, Europa i el Jap com a lenfonsament de lURSS i dels canvis produts desprs de
lders del creixement. altres pasos sovitics i desta- lenfonsament de lURSS.
car el paper dels Estats Units i Aprendre a aprendre - Socials i
La crisi econmica desencadenada
Europa i el sorgiment de cviques.
pel petroli: context, causes i
potncies emergents a lsia.
conseqncies.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC4
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica les caracterstiques del Pop Art i del Descriu les caracterstiques del Pop Art i del Realisme
Realisme socialista i nanalitza unes obres. Cons. i socialista i els compara. P. 269, Act. 1, 2, 3.
exp. culturals.
BLOC5
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu la situaci poltica i econmica de les Exposa per qu els EUA es van imposar com a lder del
grans potncies hegemniques desprs de la mn capitalista desprs de la guerra. P. 255, Act. 1.
Segona Guerra Mundial i les compara entre si. Coneix els pilars sobre els quals es va fundar el
Aprendre a aprendre - Socials i cviques. creixement econmic de la postguerra mundial. P. 255, Act. 2.
Sintetitza les caracterstiques poltiques, econmiques i
socials del sistema sovitic. P. 255, Act. 3.
Enumera les diferncies entre el sistema capitalista i el
comunista. P. 255, Act. 4.
BLOC6
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica en qu consisteix lEstat del benestar Explica qu s lEstat del benestar i els serveis bsics
i els avenos que ha promogut a Europa. Aprendre que garanteix als ciutadans. P. 261, Act. 2, 3.
a Aprendre - C. digital - Socials i cviques. Comenta un text sobre Sucia i el seu model de benestar
social. P. 261, Act. 5.
Exposa si les dones han avanat en la igualtat amb els
homes al llarg del segle XX. P. 263, Act. 1.
Defineix a qu fa referncia lexpressi sostre de vidre,
en qu consisteix i quines en sn les conseqncies. P. 263,
Act. 4.
2.1 Exposa levoluci del bloc comunista desprs Identifica, a partir dun mapa, les zones dEuropa en
de la Guerra Freda: lexpansi mundial i el seu
62
declivi posterior. Aprendre a aprendre - Socials i qu es va estendre la influncia sovitica. P. 265, Act. 1.
cviques. Coneix el sistema econmic i poltic de les democrcies
populars i la seva relaci amb lURSS. P. 265, Act. 2.
Explica les reformes que va introduir Khrusxov a
lURSS i en qu va consistir la desestalinitzaci. P. 265, Act.
3.
Exposa les causes del collapse del sistema sovitic i els
motius de descontentament de la poblaci sovitica. P. 267,
Act. 2, 3.
Comenta, amb ajuda de textos, la situaci de lURSS
quan Gorbatxov va arribar al poder. P. 267, Act. 1, 4, 5.
3.1 Relata les raons per les quals es va procurar Exposa els aspectes que van conduir a proposar una uni
avanar cap a una collaboraci entre estats de pasos europeus. P. 257, Act. 1.
europeus i valora com shi pot arribar desprs dun Explica els passos que van portar a la constituci de la
perode de guerra. C. digital - C. lingstica. CEE i com es va anar ampliant. P. 257, Act. 2, 3.
Descriu el funcionament de la CEE i les seves
institucions principals. P. 257, Act. 4, 5.
BLOC8
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Analitza diversos aspectes (poltics, Desenvolupa levoluci de leconomia dels EUA i
econmics, culturals) dels canvis produts desprs dEuropa Occidental durant la postguerra mundial i la seva
de lenfonsament de lURSS. Aprendre a aprendre relaci amb la societat de consum. P. 259, Act. 1.
- Socials i cviques. Explica com va aconseguir el Jap convertir-se en la
segona potncia econmica mundial i els trets que
caracteritzen el seu sistema econmic. P. 259, Act. 2.
Coneix les causes que van provocar la crisi del petroli,
la seva evoluci i les seves conseqncies. P. 259, Act. 4.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


Explicarem les diferncies entre el bloc capitalista i el comunista i les causes que van portar els pasos lders de cada bloc,
els EUA i l'URSS, a esdevenir potncies hegemniques al mn. Analitzarem el creixement econmic que es va donar als
EUA i que va desembocar en una crisi energtica deguda a l'augment del preu del petroli. De la mateixa manera,
exposarem levoluci del bloc comunista, la seva expansi mundial i la crisi que es va donar a l'URSS, i que eventualment
va provocar la seva desintegraci. Finalment, veurem el reflex dels sistemes socials de les dues superpotncies en l'art, i
identificarem les caracterstiques i analitzarem les obres principals del Pop Art i del realisme socialista. Per fer-ho,
disposarem de diverses imatges, esquemes, taules, mapes i grfics.
Descriurem les causes que van portar a la construcci d'una nova Europa unida desprs de les dues guerres mundials i el
seu desenvolupament fins a la fundaci de la Comunitat Econmica Europea. Analitzarem en qu consisteix l'Estat del
benestar, el seu funcionament i els pilars sobre els quals se sustenta. Exposarem la situaci de desigualtat de la dona
davant l'home, els avenos que han tingut lloc i els lmits als quals encara cal fer front en aquest terreny. Per facilitar la
comprensi del tema objecte destudi recorrerem a l'observaci de grfics, mapes i taules, i a la recerca d'informaci a la
xarxa.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:

63
Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

64
El mn El mn
Comunisme i Orgens capitalista: LEstat del sovitic:
capitalisme de la UE prosperitat benestar evoluci i
i crisis crisis
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats
No consolidat

No consolidat

No consolidat

No consolidat
No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

65
UNITAT 13: ESPANYA: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)

Objectius Didctics
Identificar les caracterstiques bsiques del sistema poltic franquista.
Avaluar les poltiques econmiques empreses pel franquisme en la postguerra i la situaci de penria econmica a la qual
va haver de fer front la poblaci.
Comprendre la condici de la dona durant el franquisme.
Conixer les mesures econmiques introdudes pels tecncrates del rgim franquista i les seves conseqncies.
Identificar els focus emissors i receptors de les migracions de la dcada de 1960 i les seves caracterstiques principals.
Descriure els canvis de la societat espanyola a partir de la dcada de 1960.
Identificar els principals moviments doposici al franquisme i reflexionar de forma crtica sobre la repressi que va
exercir el rgim.
Analitzar les causes de la crisi de la dictadura des de principis dels anys 70.
Conixer levoluci poltica, social i econmica de Valncia durant el franquisme.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC6
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
El creixement econmic entre els 1. Exposar el creixement 1.1 Descriu com els canvis
anys 1960 i 1973. econmic que hi va haver a la produts a lEspanya dels anys
Limpacte del creixement econmic societat espanyola a partir del seixanta van afectar els costums i
a la societat espanyola: creixement 1960 i limpacte que hi va les formes de vida dels seus
demogrfic, migracions exteriors, xode tenir, fet que va provocar un habitants. Socials i cviques - C.
rural, millora de les condicions de vida i increment del benestar. digital - Aprendre a aprendre.
modernitzaci social.
BLOC7
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iComp.Clau
La dictadura militar de Francisco 1. Analitzar les 1.1 Explica les bases del rgim
Franco. caracterstiques del franquisme franquista i els seus principis
Els suports de Franco en contra de la i la seva evoluci en el temps, ideolgics. Aprendre a aprendre -
Repblica. tenint en compte les C. lingstica.
transformacions poltiques, 1.2 Exposa la situaci de
La repressi a loposici.
socials i econmiques que va postguerra a Espanya, i
El suport franquista a les potncies promoure. concretament a Valncia, i
de lEix: lenviament de la Divisin Azul.
lintent de restituci de
Els efectes de la Guerra Civil. leconomia a crrec del
La poltica econmica basada en franquisme. Comunicaci
lautarquia i la intervenci de lEstat. lingstica - Socials i cviques.
El fracs de lautarquia i el collapse 1.3 Descriu la situaci de la
econmic. dona durant el franquisme.
Les cartilles de racionament, el Aprendre a aprendre - C.
mercat negre i lestraperlo. lingstica - Socials i cviques.
El paper de la dona durant el 1.4 Desenvolupa els canvis que
franquisme. hi va haver en el rgim, el seu
creixement econmic i
La Seccin Femenina i la seva
demogrfic i les seves conse-
funci.
qncies, i la seva crisi posterior.
La desigualtat jurdica i social entre Aprendre a aprendre - C.
home i dona. lingstica.
La defensa dels drets femenins i la
incorporaci a la lluita antifranquista.
El fracs de lautarquia i la
66
reorientaci poltica i econmica.
Lestabilitzaci i els plans de
desenvolupament proposats pels
tecncrates.
La crisi final del franquisme: la crisi
internacional del 1973, la violncia
poltica i el conflicte del Shara.
El franquisme a Valncia.
Compleci dun mapa conceptual
com a resum del tema estudiat.
Contrastaci de fonts histriques
amb la finalitat de valorar la seva
fiabilitat.
Recerca dinformaci a la xarxa.
Observaci i comentari dimatges,
esquemes, textos i grfics relatius al
perode en qesti.
La situaci dels opositors al rgim: o 2. Explicar la situaci del 2.1 Explica el dest dels exiliats
lexili o la resistncia. bndol republic desprs de la a causa de lopressi franquista i
La creaci dels maquis i la seva Guerra Civil i el com van nixer i es van
clandestinitat. desenvolupament dels desenvolupar els moviments
moviments doposici al doposici. Socials i cviques - C.
Lenfortiment de loposici al rgim.
franquisme. digital - Aprendre a aprendre.
La Llei dAmnistia i la Llei de
Memria Histrica.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC6
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu com els canvis produts a lEspanya Exposa levoluci que va seguir la poblaci espanyola i
dels anys seixanta van afectar els costums i les nidentifica les causes. P. 285, Act. 1.
formes de vida dels seus habitants. Socials i Defineix els tipus dimmigraci que hi van haver el
cviques - C. digital - Aprendre a aprendre. 1960 i localitza els focus demissi i acollida. P. 285, Act. 2.
Explica levoluci en el nivell de vida dels espanyols i
els canvis socials que van comportar la urbanitzaci i el
contacte amb lestranger. P. 285, Act. 3, 4.
BLOC7
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica les bases del rgim franquista i els Explica, a partir dun esquema, els poders que
seus principis ideolgics. Aprendre a aprendre - C. satribuen a Franco. P. 277, Act. 1.
lingstica. Exposa com el rgim franquista va intentar restaurar el
vell ordre social. P. 277, Act. 2.
Descriu el paper de la repressi i si va ser un fenomen
puntual o es va mantenir. P. 277, Act. 3.
Elabora una redacci explicant les bases sobre les quals
es va assentar el rgim de Franco. P. 277, Act. 5.
1.2 Exposa la situaci de postguerra a Espanya, i Enumera els efectes demogrfics i econmics que va
concretament a Valncia, i lintent de restituci de provocar la Guerra Civil. P. 279, Act. 1.
leconomia a crrec del franquisme. Comunicaci Caracteritza la poltica econmica impulsada pel
lingstica - Socials i cviques. franquisme, les mesures i els efectes. P. 279, Act. 2.
Explica les raons per les quals es va produir un collapse
econmic durant els anys cinquanta. P. 279, Act. 3.
Descriu la situaci de postguerra a Valncia i els canvis

67
socials que hi va haver. P. 289, Act. 3, 4.
1.3 Descriu la situaci de la dona durant el Exposa el paper de la dona durant el franquisme i la
franquisme. Aprendre a aprendre - C. lingstica - seva justificaci ideolgica. P. 281, Act. 1.
Socials i cviques. Defineix la Seccin Femenina i els seus valors. P. 281,
Act. 2.
Compara els drets de les dones actuals amb els que
tenien durant el rgim de Franco. P. 281, Act. 5.
1.4 Desenvolupa els canvis que hi va haver en el Exposa la institucionalitzaci del rgim de Franco i les
rgim, el seu creixement econmic i demogrfic i noves lleis que va promulgar. P. 283, Act. 1.
les seves conseqncies, i la seva crisi posterior. Explica qui eren els tecncrates i els objectius de canvi
Aprendre a aprendre - C. lingstica. que tenien. P. 283, Act. 2.
Descriu qu van ser el Pla dEstabilitzaci i els Plans de
Desenvolupament i els seus efectes. P. 283, Act. 3.
Defineix les circumstncies econmiques i poltiques
que hi va haver els ltims anys de Franco. P. 283, Act. 4.
Descriu el conflicte del Shara a partir de lobservaci
dun mapa. P. 292, Act. 1.
2.1 Explica el dest dels exiliats a causa de Exposa les causes de la fugida a lexili dels republicans.
lopressi franquista i com van nixer i es van P. 287, Act. 1.
desenvolupar els moviments doposici. Socials i Defineix qu eren els maquis i quina va ser la seva inter-
cviques - C. digital - Aprendre a aprendre. venci ms important. P. 287, Act. 2.
Enumera els grups socials i poltics implicats en la lluita
antifranquista a partir del 1960, a Espanya i a Valncia. P.
287, Act. 4. P. 289, Act. 5.
Explica qu sentn per recuperaci de la memria
histrica i els seus objectius. P. 287, Act. 5.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


En el present tema treballarem el perode comprs entre la imposici del franquisme a Espanya desprs de la Guerra Civil i
lentrada en crisi de la dictadura franquista als anys setanta. Per endinsar-nos-hi, explicarem les bases del rgim de Franco i
identificarem els motius pels quals aquest s qualificat com a dictadura. Descriurem el context en el qual va tenir lloc: una
llarga postguerra que va sumir al pas en una profunda crisi econmica i demogrfica. Aprofundirem en la situaci de la dona
i dels opositors al govern durant el franquisme i coneixerem els moviments de resistncia a lopressi que van sorgir llavors.
Explicarem la reorientaci poltica del rgim desprs del fracs de lautarquia i les mesures que van proposar els
tecncrates del rgim i que van donar lloc al creixement econmic. Descriurem l'impacte que va tenir aquest creixement
en la societat espanyola en diferents mbits. Arribats a aquest punt, explicarem la crisi que va posar fi al franquisme i el
paper que hi va jugar el terrorisme. Per acabar, estudiarem la situaci de Valncia durant aquesta poca. Per fer-ho,
recorrerem a lobservaci dimatges i dibuixos, a lanlisi de mapes, taules i grfics i a la lectura de textos.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).

68
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

69
Bases del La El franquisme: Els opositors
El franquisme
rgim postguerra desarrollisme al
a Valncia
franquista a Espanya i crisi franquisme

Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

70
UNITAT 14: TRANSICI I DEMOCRCIA A ESPANYA

Objectius Didctics
Identificar les causes per les quals el rgim franquista no va perdurar ms enll de la mort del dictador.
Conixer el procs de transici a la democrcia i les poltiques desenvolupades pels primers governs democrtics a
Espanya.
Reconixer els trets essencials de la Constituci de 1978 i l'estructura territorial resultant del nou Estat de les autonomies.
Detallar les caracterstiques del cop d'Estat del 23-F.
Conixer els principals partits poltics espanyols i el sistema electoral vigent, i analitzar les mesures de govern impulsades
pel PSOE i el PP.
Conixer les relacions internacionals d'Espanya i el seu paper al mn.
Analitzar els canvis socials i econmics que s'han produt en la societat espanyola durant les tres ltimes dcades i
l'evoluci de l'Estat del benestar.
Descriure el desenvolupament poltic, econmic i demogrfic de Valncia en democrcia.
Analitzar els corrents artstics del segle XX a Espanya i a Valncia.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC4
Continguts Crit.DAvaluaci Estnd.DApren.ICom.Clau
Els corrents artstics del segle XX a 1. Analitzar i comentar 1.1 Explica les caracterstiques
Espanya i la seva relaci amb les diverses obres artstiques del ms destacades dels corrents
avantguardes. segle XX a Espanya i artstics del segle XX a Espanya
Lart del segle XX a Valncia. reconixer lestil al qual i, concretament, a Valncia, i
pertanyen. coneix els seus artistes ms
Anlisi dobres artstiques de
representatius. Conscincia i
lpoca.
expressions culturals.
BLOC6
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iCom.Clau
La construcci de lEstat del 1. Comprendre el concepte 1.1 Exposa les caracterstiques
benestar a Espanya i els seus pilars. de crisi econmica i reconixer de lEstat del benestar a Espanya,
Debilitat i crisi el 2008. la seva repercussi mundial en analitza com va desembocar en la
Les transformacions econmiques i un cas concret. crisi econmica del 2008 i la
demogrfiques a partir del 1985. compara amb la crisi energtica
del 1973. Aprendre a aprendre -
Socials i cviques.
BLOC7
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iCom.Clau
La mort de Franco i la voluntat de 1. Exposar les causes de la 1.1 Descriu la situaci
canvi poltic de Joan Carles I. fi del franquisme i conixer la dEspanya desprs de la mort de
La disputa entre immobilistes i situaci en qu estava Espanya Franco i el procs de canvi que es
oberturistes per aconseguir el poder. en aquell moment. va iniciar en aquell moment.
Aprendre a aprendre - Socials i
Lorganitzaci de loposici a favor
cviques.
de la democratitzaci del rgim: la Junta
Democrtica i la Plataforma Democrtica.
El final de lallament internacional
desprs de lenfonsament del franquisme.
La dimissi dArias Navarro.
La Llei de Reforma Poltica i la 2. Explicar el canvi que va 2.1 Enumera les fites principals
legalitzaci dels partits poltics. experimentar Espanya durant que van donar lloc al canvi de la
La celebraci de les primeres lpoca de la Transici en societat i la poltica espanyoles

71
eleccions democrtiques a Espanya. diferents mbits: poltic, social durant la Transici. Aprendre a
La victria de la UCD i la i econmic. aprendre - Socials i cviques.
investidura dAdolfo Surez com a 2.2. Relata com
president: govern, mesures i crisi. les mobilitzacions socials van
El nou Estat sorgit de la Constituci contribuir a lestabliment de la
del 1978: la monar-quia constitucional democrcia i el paper que va
parlamentria. desenvolupar cada un dels sectors
de la societat. Aprendre a
Els fonaments de la Constituci i la
aprendre - Socials i cviques.
creaci de lEstat de les autonomies.
Els factors que van promoure la 2.3. Explica els
consecuci de la democrcia a Espanya: la canvis que va experimentar
lluita per les llibertats poltiques, el Espanya en lpoca de la
comproms de lEsglsia, les Transici en lmbit econmic i
mobilitzacions feministes i les associacions poltic. Aprendre a aprendre -
cviques i venals. Socials i cviques - C.
lingstica.
Els governs de la democrcia a partir
del 1982: el bipartidisme PP-PSOE.
El naixement duna nova correlaci
de forces: Podem i Ciutadans.
Lingrs dEspanya a la CEE i
lOTAN.
La Comunitat Valenciana en
democrcia.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC4
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Explica les caracterstiques ms destacades Explica quins van ser els artistes ms destacats
dels corrents artstics del segle XX a Espanya i, de la meitat del segle XX. P. 313, Act. 3.
concretament, a Valncia, i coneix els seus artistes Analitza els estils dalguns pintors i escultors com
ms representatius. Conscincia i expressions Gargallo i Miquel Barcel. P. 313, Act. 2, 4.
culturals.
Descriu els moviments artstics del segle XIX que van
tenir una important presncia en la Comunitat Valenciana i els
seus artistes ms destacats. P. 315, Act. 1, 2, 3, 4.
BLOC6
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Exposa les caracterstiques de lEstat del Explica el desencadenant de la crisi econmica del 1973
benestar a Espanya, analitza com va desembocar i les seves repercussions a Espanya. P. 297, Act. 2.
en la crisi econmica del 2008 i la compara amb la Defineix qu s lEstat del benestar, qu s essencial per
crisi energtica del 1973. Aprendre a aprendre - mantenir-lo i quins en sn els pilars. P. 309, Act. 1.
Socials i cviques.
Compara la crisi energtica del 1973 amb la financera
del 2008. P. 309, Act. 3.
BLOC7
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Descriu la situaci dEspanya desprs de la Exposa la situaci dEspanya a la mort de Franco i la
mort de Franco i el procs de canvi que es va divisi del personal poltic franquista. P. 297, Act. 1.
iniciar en aquell moment. Aprendre a aprendre - Explica el final del franquisme desprs de la mort de
Socials i cviques. Franco i el canvi poltic que va comenar. P. 297, Act. 5.
Explica per qu Joan Carles I va optar pel canvi del cap
de govern i diu a qui va nomenar. P. 299, Act. 1.
Exposa la Llei de Reforma Poltica i el seu paper com a
intent de desmantellament del franquisme. P. 299, Act. 2.

72
2.1 Enumera les fites principals que van donar Relata quan es van celebrar les primeres eleccions de-
lloc al canvi de la societat i la poltica espanyoles mocrtiques i els partits ms votats. P. 299, Act. 4.
durant la Transici. Aprendre a aprendre - Socials Descriu la Constituci del 1978 i com es va organitzar el
i cviques. sistema poltic espanyol a partir daqu. P. 301, Act. 1, 2.
Exposa lorganitzaci territorial dEspanya i en qu
consisteix lEstat de les autonomies. P. 301, Act. 3.
2.2. Relata com les Descriu les mobilitzacions populars i la seva contribuci
mobilitzacions socials van contri-buir a a la instauraci de la democrcia. P. 303, Act. 1, 4, 5, 6.
lestabliment de la democrcia i el paper que va Explica quin paper va tenir lEsglsia durant la
desenvolupar cada un dels sectors de la societat. Transici. P. 303, Act. 3.
Aprendre a aprendre - Socials i cviques.
2.3. Explica els canvis que va Esmenta la reordenaci de partits poltics que es va produir el
experimentar Espanya en lpoca de la Transici 1982. P. 305, Act. 1.
en lmbit econmic i poltic. Aprendre a aprendre Exposa les principals lnies dactuaci dels partits del PP i del
- Socials i cviques - C. lingstica. PSOE i com hi ha hagut una alternana en el poder. P. 305,
Act. 2, 3, 4.
Explica levoluci que hi ha hagut en leconomia espanyola
durant les ltimes dcades i les seves debilitats estructurals. P.
307, Act. 1.
Descriu els canvis socials ms rellevants en les ltimes
dcades a Espanya. P. 307, Act. 3.
Exposa les mesures econmiques i socials realitzades perqu
Espanya sadhers a la CEE. P. 305, Act. 4.
Explica levoluci poltica, econmica, demogrfica i social de
Valncia en democrcia. P. 311, Act. 2, 3, 5.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


Aquest tema gira al voltant de la recuperaci de la democrcia a Espanya desprs de la dictadura franquista. Explicarem
les raons per les quals el rgim franquista no va sobreviure a Franco. Descriurem el procs de canvi que es va iniciar
llavors, comenant pel desmantellament del franquisme fins a la celebraci de les primeres eleccions democrtiques
desprs de molt temps. Analitzarem l'Estat que va resultar de la Constituci de 1978 i el paper que van jugar les
mobilitzacions socials en la instauraci de la democrcia. Exposarem els diferents governs que van assolir el poder, les
seves aportacions i la consolidaci del model bipartidista PP-PSOE. Desenvoluparem el canvi econmic i social que es va
donar a partir de 1985, i pararem atenci a la implantaci de l'Estat del benestar i al paper que ha jugat Espanya en l'esfera
internacional grcies a la seva entrada a la UE i a l'OTAN. Per acabar, exposarem la situaci de Valncia durant lpoca
objecte destudi. Durem a terme activitats i treballs collaboratius per comprovar que l'alumne ha adquirit els
coneixements necessaris.
Analitzarem els corrents artstics del segle XX, tant a Espanya com a Valncia, i nestudiarem les caracterstiques
principals i els artistes i obres ms representatius. Per fer-ho, recorrerem a lobservaci crtica dimatges on apareixen les
pintures, escultures i obres arquitectniques en qesti.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.

73
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

74
Els corrents
Lpoca Els governs de El canvi a
La fi del artstics del
de la la democrcia Espanya a
franquisme segle XX a
Transici a Espanya partir de 1985
Espanya
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats

Amb dificultats
No consolidat

No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

75
UNITAT 15: EL MN ACTUAL

Objectius Didctics
Exposar les causes del fi de la divisi del mn en blocs.
Reconixer les caracterstiques del nou ordre internacional i les causes que han fet dels Estats Units lnica superpotncia
mundial.
Descriure levoluci europea posterior a la caiguda del mur de Berln.
Explicar levoluci de la construcci de la Uni Europea i les seves poltiques.
Detallar les causes i les caracterstiques de la crisi econmica mundial de 2008.
Identificar els principals conflictes bllics actuals a Europa, Amrica, sia i frica, aix com el paper del terrorisme en el
panorama internacional.
Exposar les caracterstiques de l'art en el mn actual.
Definir en qu consisteix la globalitzaci i quins efectes t sobre leconomia.
Explicar en qu consisteix la tercera revoluci industrial, la seva estreta vinculaci amb la globalitzaci i els canvis que ha
comportat.
Identificar els riscos mediambientals derivats d'una explotaci massiva dels recursos naturals i la necessitat d'un
desenvolupament sostenible, i elaborar un projecte relatiu a la problemtica mediambiental.

Continguts, Criteris d'Avaluaci, Estndards d'Apr. i Competncies Clau per Blocs


BLOC5
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iCom.Clau
La crisi del 2008 com a crisi del 1. Establir connexions entre 1.1 Compara la crisi del 2008
model de benestar: de lmbit financer a fets del passat i del present, amb les del 1929 i el 1973.
lmbit econmic. relacionant diverses causes i Aprendre a aprendre - Socials i
conseqncies. cviques.
BLOC6
Continguts Crit.DAvaluaci Estnd.DApren.ICom.Clau
La construcci de la Uni Europea: 1. Entendre levoluci de la 1.1 Discuteix sobre la construcci de
el Tractat de Maastricht i les construcci de la Uni Europea la Uni Europea i del seu futur.
incorporacions successives. i la implantaci de lEstat del Aprendre a aprendre - C.
Les poltiques de la Uni Europea. benestar. lingstica.
La crisi del 2008 com a crisi del 1.2 Comprn els pros i els
model de benestar: de lmbit financer a contres de lEstat de benestar i
lmbit econmic. explica les causes i les
conseqncies de la seva crisi.
Aprendre a aprendre - Socials i
cviques.
BLOC8
Continguts Crit.dAvaluaci Estnd.dApren.iCom.Clau
El canvi en la geopoltica mundial a 1. Conixer les causes i 1.1 Analitza diversos aspectes
partir del 1990. conseqncies immediates de dels canvis produts desprs de
La crisi a lEuropa Oriental: el final lenfonsament de lURSS i lenfonsament de lURSS.
dels rgims comunistes i la convocatria altres rgims sovitics. Comunicaci lingstica -
deleccions lliures. Aprendre a aprendre.
La caiguda del mur de Berln i la
reunificaci dAlemanya.
La desaparici de lURSS, la desintegraci 2. Interpretar processos a 2.1 Interpreta el renaixement i
del bloc comunista i la proclamaci dels mitj termini de canvis el declivi de les nacions en el nou
EUA com a nica superpotncia. econmics, socials i poltics en mapa poltic europeu daquesta
El cam cap a un mn multipolar: les lmbit mundial. poca. Aprendre a aprendre -

76
intervencions de la UE, lndia, el Brasil, Socials i cviques.
la Xina i la nova Rssia. El sorgiment del
nacionalisme desprs de lpoca comunista
i la creaci de nous estats i fronteres a
Europa.
La globalitzaci: definici, causes i 3. Definir en qu consisteix 3.1 Descriu el procs de
caracterstiques. La interdependncia entre la globalitzaci i identificar-ne globalitzaci i assenyala les seves
els pasos del mn i laugment de la alguns dels factors. repercussions en lmbit social i
desigualtat malgrat lhomogenetzaci. econmic. Com. lingstica -
La inestabilitat del mn actual: el Aprendre a aprendre - Socials i
fonamentalisme islmic i el problema del cviques.
terrorisme. La realitat del mn rab i de 3.2 Exposa alguns dels
lfrica. conflictes que tenen lloc avui dia
Els conflictes del segle XXI a malgrat el procs de
Amrica, Europa, el Prxim Orient, globalitzaci. Aprendre a
lsia, lfrica subsahariana i el nord de aprendre - Socials i cviques.
lfrica. El nou tipus de violncia i la
destrucci de pobles i ciutats.
La revoluci tecnolgica concebuda com 4. Identificar els canvis ms 4.1 Exposa la revoluci que va
Tercera Revoluci Industrial. La rellevants que va suposar la suposar laparici dInternet i la
tecnologia de la informaci i les inno- revoluci tecnolgica. compara amb les dues
vacions en les formes de comunicaci. revolucions tecnolgiques ante-
Lart en el mn actual: lart digital, el riors. Comunicaci lingstica -
videoart i els seus corrents. Aprendre a aprendre - Comp.
digital.
La necessitat dun desenvolupament 5. Relacionar les 5.1 Valora les conseqncies de
sostenible per prevenir els riscos manifestacions del canvi lescalfament global i planteja,
ambientals. Els esforos per protegir el climtic i de la crisi ambiental fins i tot amb les dificultats que
planeta: conferncies, protocols i cimeres. amb la nostra manera de viure hi ha, algunes mesures per
Les evidncies del canvi climtic: i reconixer els interessos prevenir el seu augment en el
lefecte hivernacle i el desgla de lrtic. enfrontats en les propostes per futur. Socials i cviques - C.
afrontar aquest problema lingstica - C. digital.

Estndards dAprenentatge i Descriptors per al seguiment dels Estndards


BLOC5
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Compara la crisi del 2008 amb les del 1929 i Analitza i compara les causes i els elements de la crisi
el 1973. Aprendre a aprendre - Socials i cviques. del 2008 amb la del 1929 i la del 1973. P. 331, Act. 3, 4.
BLOC6
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Discuteix sobre la construcci de la Uni Europea i Sintetitza el procs de construcci de la UE i els grans
del seu futur. Aprendre a aprendre - C. lingstica. eixos de les seves poltiques comunes. P. 329, Act. 1.
Descriu les fases dampliaci de la UE i esmenta quins
membres shi han anat incorporant. P. 329, Act. 2.
Valora els avantatges i inconvenients de pertnyer a la
UE. P. 329, Act. 5.
1.2 Comprn els pros i els contres de lEstat de Explica les causes, mesures i conseqncies de la crisi
benestar i explica les causes i les conseqncies de del model de benestar per a Espanya. P. 331, Act. 1.
la seva crisi. Aprendre a aprendre - Socials i Esmenta els efectes de laugment del deute i la reducci
cviques. dingressos per a lEstat de benestar. P. 331, Act. 2.
BLOC8
EstndardsdAprenentatge Descriptors
1.1 Analitza diversos aspectes dels canvis Explica com es van transformar els sistemes poltics

77
produts desprs de lenfonsament de lURSS. dEuropa de lEst i el final del comunisme. P. 323, Act. 1.
Comunicaci lingstica - Aprendre a aprendre. Exposa qu va suposar la caiguda del mur de Berln i la
importncia de la reunificaci alemanya. P. 323, Act. 2.
Descriu el procs de desintegraci de lURSS i el situa
cronolgicament. P. 323, Act. 3.
Explica com va afectar el conjunt del bloc comunista la
desaparici de lURSS. P. 325, Act. 1.
2.1 Interpreta el renaixement i el declivi de les Desenvolupa levoluci que va seguir Rssia a partir del
nacions en el nou mapa poltic europeu daquesta 1991 i els conflictes que shi van produir. P. 327, Act. 1.
poca. Aprendre a aprendre - Socials i cviques. Enumera els canvis territorials que hi va haver a Europa
en el nou context internacional. P. 327, Act. 3.
3.1 Descriu el procs de globalitzaci i assenyala Exposa per qu la globalitzaci no ha posat fi a la desigualtat
les seves repercussions en lmbit social i en el mn. P. 345, Act. 3.
econmic. Com. lingstica - Aprendre a aprendre Comenta les dades que apareixen en un mapa sobre la
- Socials i cviques. distribuci de la riquesa mundial. P. 345, Act. 4.
3.2 Exposa alguns dels conflictes que tenen lloc Exposa com sha ests lislamisme radical i qu s el Daeix. P.
avui dia malgrat el procs de globalitzaci. 333, Act. 3.
Aprendre a aprendre - Socials i cviques. Esmenta per qu la fi dels blocs no ha suposat el cessament de
les desigualtats i enfrontaments. P. 333, Act. 5.
Indica els conflictes del mn actual i les seves causes i
conseqncies. P. 334, Act. 1, 2, 3, 4, 5. P. 337, Act. 3.
4.1 Exposa la revoluci que va suposar laparici Descriu les grans revolucions tecnolgiques a partir del
dInternet i la compara amb les dues revolucions segle XIX i les seves caracterstiques i enumera els avenos de
tecnolgiques anteriors. Comunicaci lingstica - la Tercera Revoluci. P. 347, Act. 2.
Aprendre a aprendre - Comp. Digital. Exposa els canvis que ha comportat laparici i ls
dInternet. P. 347, Act. 3.
5.1 Valora les conseqncies de lescalfament Exposa les dificultats per imposar mesures que permetin un
global i planteja, fins i tot amb les dificultats que desenvolupament sostenible. P. 349, Act. 2.
hi ha, algunes mesures per prevenir el seu augment Descriu els efectes de lescalfament global sobre el medi
en el futur. Socials i cviques - C. lingstica - C. ambient i enumera les evidncies sobre el canvi climtic. P.
digital. 349, Act. 3, 4. P. 349, Act. 6.

Metodologia: Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge


El present tema tracta sobre les transformacions que s'han produt en l'actualitat i els reptes als quals ens enfrontem.
Estudiarem la fi del mn bipolar, amb la desintegraci de l'URSS i lascens dels EUA com a nica superpotncia, i
levoluci cap a un mn multipolar. Explicarem la situaci d'Europa desprs de la caiguda del mur de Berln i el
desenvolupament de la Uni Europea. Analitzarem la crisi del 2008 com a crisi del model de benestar i les seves
conseqncies. Observarem que una de les caracterstiques fonamentals del mn actual s la seva inestabilitat, que es fa
evident pel terrorisme islamista, les guerres i els conflictes oberts en diferents escenaris del mn, i el problema dels
desplaats i els refugiats, entre altres. Per facilitar l'aprenentatge de tots aquests elements ens servirem de mapes, grfics,
textos i imatges, i durem a terme recerca d'informaci i diverses activitats collaboratives. Algunes d'aquestes es basaran en
la relaci entre el passat i el present, de manera que els alumnes i les alumnes puguin establir una relaci causal entre els
diferents fets objecte destudi.
Com a temari adjunt al dossier, definirem el concepte de globalitzaci i analitzarem les seves repercussions en diferents
mbits. Explicarem la revoluci tecnolgica com a condici de la globalitzaci i identificarem les seves conseqncies,
entre altres en la concepci de l'art actual. Finalment, descriurem els riscos ambientals als quals ens enfrontem i valorarem
la necessitat d'un desenvolupament sostenible. Ms enll dutilitzar els recursos esmentats anteriorment, procedirem a
lelaboraci d'un projecte collaboratiu respecte als riscos de deteriorament mediambiental.

Guia Didctica i altres recursos didctics


Aquesta unitat ve acompanyada duna completa Guia Didctica en el qual s'ofereixen amplis recursos per reforar i ampliar
els continguts que shi tracten. Per a cada apartat de la unitat disposarem de:
Les Solucions de les activitats plantejades en cada apartat.
Les Orientacions Didctiques, en les quals s'ofereixen pautes per explicar i treballar els continguts de la unitat.
78
Els recursos disponibles a la xarxa a travs de la plataforma Tiching.
Les Activitats de Refor i Ampliaci orientades a afavorir l'atenci a la diversitat.
La identificaci i desenvolupament de les Competncies Clau treballades en cada apartat de la unitat.

A ms a ms de la Guia, tamb disposarem d'altres recursos en aquesta unitat:


Recursos assenyalats en la mateixa unitat, al llibre de text: Amplia a la Xarxa, indicadors de les competncies treballades
en les activitats, indicadors dels estndards.
Taules d'estndards amb tota la informaci per al treball i avaluaci dels estndards d'aprenentatge (referenciats als
indicadors d'estndards de la unitat).
Proposta curricular on es desgranen tots els continguts, criteris d'avaluaci i estndards d'aprenentatge treballats en cada
unitat.

Instruments d'avaluaci
Activitats d'avaluaci inicial que resultaran de gran utilitat per identificar els coneixements previs de l'alumnat.
Activitats d'avaluaci final de tema estructurades en 10 preguntes seguint el model de les avaluacions PISA i de l'avaluaci
final de l'ESO: cinc preguntes tancades (tipus a, b, c, d), tres semitancades i tres obertes.
Realitzaci de les activitats plantejades en la unitat durant l'avaluaci contnua.
Interacci de grup i intervencions orals a classe relacionades amb els continguts i competncies treballades en la unitat.

Avaluaci dels continguts mnims del tema


Rbrica d'avaluaci de l'alumnat per valorar l'adquisici dels continguts mnims exigibles per superar la matria especificats
en l'apartat 3.3 de la programaci didctica per al segon curs de Geografia i Histria Vicens Vives.
Vegeu rbrica d'avaluaci a la pgina segent:

79
80
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1

11
Alumnes

Consolidat

Amb dificultats
bipolar

No consolidat
La fi dun mn

Consolidat
La

Amb dificultats
de la UE
construcci

No consolidat

Consolidat
Amb dificultats
No consolidat
Consolidat

Amb dificultats

No consolidat

Consolidat

Amb dificultats
La crisi Els conflictes Lart en el
del 2008 del segle XXI mn actual

No consolidat
global
Valoraci
Els riscos
La La revoluci mediambientals i el
Projecte TIC
globalitzaci tecnolgica desenvolupament
sostenible
Valoraci
Alumnes global

Amb dificultats

Amb dificultats

Amb dificultats
Amb dificultats

No consolidat

No consolidat
No consolidat

No consolidat
Consolidat

Consolidat

Consolidat

Consolidat
1

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

81

You might also like