jm.

m
TO.RONTO
LlBRARV
 ^?3I I ^^W^Wi
4>ii i^( III f >>-<>* i- v^^>^.r>^ag<->

^ ^-s^.

%#
LARQUn EC'I UR A ROMNICA
A CA rALUNYA
 1

Queden reservats tots

els drets de proprietat

Tipografa La Acadmica, de Serra germans y Russeil, Ronda Universitat, n." 6 ; Barcelona. Telefon 86
 institu D'ESTUDIS catalans
L' arquitecLupa pomnica Catalunya - vol. I. J. Puig y Cadafalch.
A de Falguera, J. Goday.

BaBTISTERI de SaNT MipUEL DE TaRRASSA AB LES ESCAVACIONS PERA

LA PISCINA.
 v,/

L'ARQUITECTURA
ROMNICA
A CATALUNYA
PER

J.^'PUIG V CADAI-ALCH
AXTOXI DE FALGUERA
I. GODAV V CASALS

VOLUM I

THECEOLN TS : LriRiJlITECTCRA Ti<)MA.\A

Li^RQUITECTVRA CRISTIANA VRERROMANCA

OriRA I'H KMI AI'A Al CONCURS M A R f I ) 1< K I I liKI A\Y l<>l'7

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

PALAU DE LA DIPUTACI : BARCELONA, MCMIX
 /

I'ROIJTCIl
 PR(>LECH

AN escrites, al comeiK^ar aquestos latllcs, unes quaiites

niiis papelotes ai-rcplegant datos iiicoereiits, v alguiiscon-

K& tenars de fulles volent esvaliir ol ulor prosaicli de ciencia

giisa fi'ta mocnicamont, que, com el regust de la Hnridu-

la (li'l \i. iHi acaba nia\ (i'aiiarson do les planos deis llil)res d"investigaoi

cientilica. Portm lets, al arribar a((ui, innombi'al)los lotografios, y cro-

quis, y plans, y dibuixos de monunients, alguns casi per nosaltres dosco-

l(>rts ; licm recorregut y estudiat porsonalnient els edilicis mes sorlints

de la nostra trra, y pacientmenl liom acompanyal, seguint llurs descrip-

cions, ais excursionistes -jue han i-esseguil val por val! tota Catalunya.
Fa anys que aquest treball va comencar; algunos planes foren escrites
al aula, tot no escoltant les lectures ensopides d'Hisloria del Art estantissa

y mitolgica que's donaven a rEscola; algunes planes y elidios foren fets

en les excursions en que uns quants noys ens agrupavem pera seguir
mon a pmi, t>t rient alegronicnt; expedicions pintoresques mig de deport,
inig de rudimentari estudi. Son aquolls tcmps ben lluny, y'ls que llavors
marxavem por un matoix \iarany, soguim ara camins ben diversos.
*assaron anys, y les fotografes han anat acumulantse, els caixons

han anat omplintse de notes, y les crteres de documents extractis; y'ls

11 L' Arquitectura romnica a Catalunya

deixebles d'un da, formats en el talle- d'aiTjuitecte, en el seminari cas-

la extrauniversitari, lian esdevingut colaboradors y companys, y aqueixa
obra ha sigut tinalment elaborada pels que la fu iiicii.

Treball de resseguir obres publicades, d'extractar els Coi-pus d'ins-

cripcions y cartes, de fer plans, y perspectives, y estrurtuies; treball de

fotgraf; esforc de paciencia, esforc intelectual, esfon; de carnes y de re-

sistencia fsica corrent montanyes, son transformats en Ilibre, y ara, al

vurel casi a punt de relligar sobre la nostra taula, pensm en els anys
esmersats, els auxilis rebuts y'ls obstcles vensuts pera passar deis datos

incoerents al organisme que representa tota obra cientfica.

No sab ning deis que escriuen en els grans centres europeas, lo que
es el treball d'investigaci cientfica en els llochs apartis, ab biblioteques

velles, sense l'usual utillatge; sovint, coni en l'Edat mija, els estudiosos
desterris havent de peregrinar y passar les fronteres pera llegir el Ilibre

vulgar.

Podriera dir cm tal Ilibre usual ha vingut per primera vegada a Bar-

celona, y cm no possehim encara un mapa geogrfich, ni un catlech

monumental, ni cap deis Corpus de coses ab que Tesforc oficial ajuda en

altres terres aquets estudis. Les infurniacions fetes per les Escoles ofi-
ciis, les coleccions de fotografes de les excursions pagades ab fondos
pblichs, romanen secretes, sobre tot pels estudiosos, a qui'l cancerver

guardador del tresor considera com a competidors en la seva obra, no com

uns aliats o uns auxiliars en la generosa empresa de l'obra cientfica.

L'esforc local ha suplert devegades l'esforc del Estat; a ell se deuen

les institucions que mes directament presten la colaboraci a aqueixa

mena d'estudis. Aixs el patriotisme deis tarragonins ha creat el primer

Museu d'antigetats romanes d'Espanya en la vella Tarragona; l'esforc

local ha fet les coleccions emporitanes deis Museus episcopal y provin-

cial de Girona, y'ls d'antigetats mig-evals de Lleyda y de Solsona, y'l de

 Prlech ///

^'lanova y'Is municipals de Manresa y de Matar >, y sobre tot el gran

Museu d'Ait cristi de Vich, honor de son fundador el bisbe Morgades.

Barcelona, la urbs segona en poblaci, devegades la primera, segons

longiny de qui confecciona l'estadstica, no t casi Museu de l'Estat. En
una esglesia, la antigua capella real, hi t agambolats hetcrogenis objec-
tes, molts intcrcsantssims, sovint de difcil estudi per sa colocado. El

Museu d'Arles, de Provenca, es un model dordenaci<j, y l'esglesia narbo-

ncsa que hostatjava'l museu Lamourgiei', avuy en part arruinada, era un
model d'instalaci al costal dol nostrc Museu nacional ospanyol de Barce-
liiiia. El Municipi y la Diputado provincial han suplort, d'uns quants anys
ens, aqudxa falta. Un Musou vacsscr iinpri)\isat ni el Parch municipal,
y contiiuiatdesprs ab la creado de la .Junta de Museus, mena de comit
autiioiii c'Miii os iriisirrs dol "Britisli .Mii^i'Uiii". \'eus'aqui un piimor
auxili i-obut on les fotografes y gravats de les coleccions deis diversos

Museus catalans.

Vingu desprs la creado deis Estudis Tniversitaris, el comencament

de rUniversitat Iliure catalana, y ais autors d'aqucst llibreels hi fon on-

carregada la ctcdia dllistoria do r.\r>|iiitortiiiM. I'.ii o\\.\ piongucos tot

lo que comprii el prcsent volum. Dos anys enlers un nombre considera-

ble d'oioiits ompli lasala d'actes del Circo! Artstich de Sant Lluch: una
multitu lioterognea d'estudiosos; dei.xeblesde les escoles d'Arquitectura

y Belles Arts; gent de tota mena y estament; treballadors qui interossa

sabor- l'historia de IWrt, maro do tota ornameptalitat; industriis y co-

morciants que de IWrqueologa on fan un sport ennoblidor de liur vida

d'afers ordinaris; gent de llotrosa qui iitoressen totes les manifestficions

de la vida ospiitual; \ oiitro oiis damos y senyoretes que's complauen on

seguii' aqucixes disciplines on que s'hi estudia'l procs ab que s'han creat
les formes actuis de l'arquitectura. Al costal de la sala de conferendes
s'hi impnnis un roduit Semina ri qu'oxtract dooumonts y fon diluiixos.
IV U Arquitectura romnica a Catalunya

Cada lliss setnian;il tVm un captol ; cada setmana ana ordenant les fulles

disperses de notes y apuntacions, y al cap del any aquest volum estava a

punt de ser escrit ab mquina y tenia una estructura semblant a la d'ara-

Y vingu allavors un esforc suprem. Un home, ilustre arquelech,

D. Manuel Mai-torell y Penya, t'eu tVi algn temps un llegat a la ciutat de

Barcelona pera la creaci (Tun premi cada quatre anys a un treball d'ar-
queologa, y aquesta obia du una de les honrades ab aquest premi. Poch

desprs, la Diputaci i)ro\ incial d(3 Barcelona ab la cooperaci del (".Ducell

municipal^ fundava l'-dnstitut d'Estudis Catalans, que benc\olament

acordavii la publirac(> d'aquost Ilibre y l'ajudava ab sos medis poderosos,
y'l Uibrc ha anat completantse, y refentse, y retocantse, flus que sos fuUs

han sortit impresos de la mquina tipogrfica. Cal aqu expressar el sen-

t mentd 'agr mental fundador benemrit de premis cuantiosos ais

i
treballs

d'arqueologa hispnica y les honorables Institucions que han acullit sota

llur patronat el nostre llibre. Y desprs, ais generosos colaboradora que ab

fotografes y datos han vingut sovint al nostre auxili ais que'ns han acullit
;

benvolamont en nostres romialges pe pas; ais que'ns han aclarat els

dubtes y iluminat en els erros; que aqueixes obres son sempre colectives,

y cal a totlumi que lii h portat sa pedreta, dedicarli aqu nostre recoi-t.

j'iit llibre t aqucll periode catich deis datos incoerents, y es, tins un

cert punt, cnn una mena de creaci ab el moment esplndit de pendre la

forma definitiva d'obra artstica per nosaltrcs ardentment desitjada, en-

cara que no assolida.

Al lector que's cansi entre l'arid;! piosa d'aqueixes planes, cal dirli,

pei-a que'l lIcgiMxi ab mes indulgencia, la penosa tasca, les suades com

d'un trebdl foi-i-at que p;iss;i qui s'cm[)enya en fer a,queixos cossos de co-

ses, fonament de l'Historia del Art tal c(jm actualment s'(Miten.

Al lector iju' bi tiubi ra|iit<iis arrocegats pesadamcnt, lal cxplicai'li

cm es diffil convci-tii' un invi'utai'i de tomes decoi-atius o de l'iirnics ar*-

 Prlech V]

quitoctniques en literatura, > en l'esforc ctisi acrobtich de fer avenir

l'extcnsi de la lletra ais lilanchs deis gravats, pera cuidar lins un cert

jiunt la bellesa de les planes... pera qui no les llegeixi.

Hem trobat, lector amich, totes les aspereses del cam no t'ressat, y lo

que hi hem aplegat temem que tingui l'agror del tVuit no prou madur y

l'aspror del llevam de les plantes selvtiques.

Tota l'Historia ha degut sser modernament reteta, sobre tot l'His-

toria de TArquitectura mig-eval.

Molt aviatj massa depressa, els primers investigadors ficsaren una

cronologa y entrevejeren uns origens, y enunciaren una lley a que obelen

les formes y llur evoluci. Aplicaven a les formes mig-evals uns deixos
de l'Historia del Art clssich, \ aqueixes formes Iliures no teen ni la

simplicitat ni la generalitat del poderos art grecli, ni la forra com d'un

precepte legal del omnipotent art roma. Hi h en elles una varietat que

obeeix a la real existencia de diversos pobles y nacions, auna multiplici-

tat de rasses, a estats diferents colectius d'esperit, quals frouteres ctni-

ques no son les deis Estats actuis ni coincideixen exactament ab les

fronteres politiques histriques. La varietat d'escoles mig-evals ab geo-

grafa y cronologa diferentes, relacionades, encare que no coincidents,

ab la geografa y ab la cronologa deis aconteixements politichs, hasigut

la primera conseqi^iencia de Tactual revisi de l'Historia artstica.

Y fer aqueixa Historia mltiple, ab evolucions locis diferentes, es la

penosa tasca moderna deis nous pacients investigadors. Al Nort, la cro-

nologa y les formes spn diferentes del Sur; a tal pas hi arriben prime-

renques renaixenses que tarden segles a Horir en altres terres menys

sortoses. Tal forma permaneix en una rea determinada, extingida y
mrii'ta en tota Europa.
Aix ha suposat una doble tasca; d'una part, rexamcn de les ruines y
VI L' Arquitectura romnica a Catalunya

s'natoma, element per element, tins arribar a les minucies deis proce-

diments materials de construcci y a la mecnica de l'estructura y'ls de-

talls de rorganisaci del treball y la condici social deis que'ls erigien, y

els medis econmichs ab que's teyen; y d'altre, la critica deis documents

literaris : actes y diplomes, contractes notarais y solemnials preceptos

deis Emperadors, inscripcions lapidarles y llegendes que decoren les

pintares mui-als, y tot lo que pot servir pera datai- les obres inventa-

riadas.

En l'arqueologa arquitectnica mig-eval, aqueix es el problema difcil

que la diferencia en general de l'arqueologa clssica : la poca de la

construcci la dona'] document esci'it, que un t una conexi directa ab

l'edifici. Una inscripcii'i lapidaria, ella mateixa porta sovint la data en que
fou feta; l'edifici casi may va acompanyat d'insci-ipci, y's present^ri pro-

blema de relacionar les obres ab els documents. Y aquest es el treball

mes complicat d'escuUir entre les diverses dates que l'arqueologa litera-

ria senyala a cada edifici, la a que realmcnt pertanyen les ruines aii'l)a-

des a nosaltres.

Dues son les fonts d'estudi: os niMimnii'iits y'ls documents literai-is.

Es molt el treball fet sobic'ls iniincis, \ d.ihi I comcM.'ament de l'in-

vestigaci de llarch temps, casi desde que s'iia tingut conciencia de que

exista una ciencin iiir|uoi ilgica. Aqucixa es la diferencia entre l'antich

amor a la raresa y \\\\^ ;> licllosa do los coses, y'l mtodo mndern d'ostudi
de les mateixes.

Ja d'anticli, els nosti'os princeps de tant en tants^nton I'amor ales co-

ses velles. Es conegut aqut;ll documonf dosonterrat per en Prsper Rofn-

rull, <' en que'l rey Joan, l'aymador ili; la geiililesa, parla del temple

(l'i .o.s f'<,ii//i'si/r linri-fldiiii rini/icwlois, liariM'li mim ,

\X'.Vi. til, |iaj. HJty sc^CIlt*.
 Prlech VJl

roma de Barcelona y encomana saconservaci, considerantlo obra de sos

passats. No f molt^ D. Antoni Rubio y Lluch dona a la llum la carta ab
que el rey Mart s'interessa pels vasos anticbs casualment descoberts prop

l'esglesia de Sant Bassili, sobre Roses^ la vila grega vehina d'Empuries,

avuy perduda. *' Son mes sabudes encare aquelles paraules de lloanca
del Partenn, la pus ricta joyn (ni al nioi/t sia, del nostre rev Pere III,

desenterradas tamb pe estimat amich president de l'Iustitut d'Estudis

Catalans . <^-'

A aqueixos textes deis diplomes reals, cal afegir les bi-eus indicacions

deis cronistes del segle xv, desde en Tomicli, en Geroni Pau, en Beter
y
en Carbonell, flns a la Crnica d'eii Pujades, a la d'en Felu de la Penya
y en Mayans, y'ls erudits deis segles xvii \ xviii.

Mes aix no era l'estudi ni l'investigaci. Comenc aqueixa ja f

molt temps, y es agradable en aqueix moment pels que seguim aqueix

cam, rememorar ais que'ns precediren, ais que han tractat el mateix
tema, y ais qu'han portat Ilur esforc a temes anlechs, que aqueixa cien-
cia de la arqueologa arquitectnica catalana ha tingut de llarch tenips
sos treballadors; desde'ls treballs deis acadmichs desconats v de les

bones lletres, tins a les exeavacions tetes en el temple roma de Barcelona

pe' la Junta de Comerc, la momoi-abl^ Junta, ipie veyent ntegra la vida,

s'ocupa de tots els aspeles de la cultura pati'ia.

Les investigacions histriques se Tan en aqueix perode desde un punt

de vista de crtica artstica; no s'investiga Fhistoria de les obres arquitec-
tniques, sino son valor esttich, millor dit, sa conformitat ab el Vignola
o el Vitrubi inflexibles. Ab aqueix criteri fon fet el Viaje de Espaa, en que

se da noticia de las cosas ms apfcciables y dignas de saberse que hay en

(1) Documenis per I' Historia de la Cu/tura Catalana Miy-eoal. Barcelona, 1908,
pg. 443.
(2) Obra citada, pg. 286.
VIII L' Arquitectura romnica a Catalunya

ella, ('* en que D. AntoniP<ins, enviat de I'Academia de Sant Fernando,

hi escrigu una somariadescripci de la riquesa artstica del pas, y aque-

lles entarfegades erudicions de Hozarte. *^> A un ci-iteri anlech obeeix la

Noticia <le los rquirctO< j (ii'iuiti'(tii ni ilf h's/jan, de Llaiuno \ Anii-

rola, ampliada per Cen Bermdez. <^*

Es aquest primer niomont el clssicl que ha guardat coses prottoses,

que ha descrit ceutenars de coses desaparescudes, mes ab un sentit d'es-

ttica aprDristica o d'exanuMi <1(> ciinns complerts que en el sentit d'ob-

servaci, de cni rcteete estticii s'ha realisat y ab quins ihdis; mes

d'esttica tixa, tancada, casi dogmtica, que d'estudi do! feinion Iiist-

lich d'aparici de formes.

Koiit contrast ab aquoix tre!)all d'ostudiar secainent ab la mida a la ma

y sois ab la mida, os nmnunKMits antichs. s'inicia'l ni(i\iiin'iit idniu-

tich, aun la mida es sustituida |hM ull iiiiilliplii'Mibii- y la fantasa del di-

buixant; aon la desci-ipci metdica, excesivament subjecte a cnons, es

sustituida pe" la desriipcin pintoresca alo Montalembert, Sclilegcl y Vc-

tor Hugii. 1",! iiqiresentant a Catalunya d'aqueixa escola do dibuixants es

en Parccrissa ; en ses mans les coses petites, les capelles humiis, els

claustres baixos, s'engrandeixen com catedrals colossals o com ampies

llotges; els castells esdevenon ms ruinosos, mes coboi-ts d'eura ; os una
ciencia rudimentaria com un mito predecossor, com una alquimia fants-

tica que aplega pera'l salxi' de desprs, visions de coses pei-dudos, dibui-

xos a reduir a sa escala veritable.

Els representants literaris d'aqueix periodo pcjtioh lic rHistoria de

l'Arquitectura, (bren en Piferrcr ab sos virolades descripciuns, successor

(1) Madrid, 1772-1704.

(2) iJisertacin nohre tos nioniunentus antiiiuus pertenecientes las nobles artes de
la pintura, escultura y arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona. Ma-
drid, 178(i.

Vi) Madrid, 1829.

 Prlech X

d'en Campmaiiy en snn amor a Catalunya y en Oiiadrado al) sa erudita ^ i-

si deis monuments de Mallorca, successor d'en Jovellanos que s'adelant

a son temps en la visio carinyosa deis monuments mig-cvals de Mallorea

y desprs en Llrente poeta y histoi-iadnr de Valeneia y en Pi y Margall

que barreja sa \ ida poltica ab el scutiment de les obres d'art.

Aquesta arqueologa de visi potica, romntica de tant en tant, auxi-

liada per l'estudi deis dipl(imes, mes sense un siMit coneixement cien-
tHch de nostres monuments, tingu sa trascendencia. Per primera vega-
da els castells nostres eren castells com els del Rhin o com els de Xor-
manda ; els nostres claustres eren claustres com els de Lauguedoc o de

Provenca^ y les nostres catedrals eren catedrals com les del Nort de

Franca, a teir en compte: l'Historia del Art tamb s'liavia i-ealisat a casa,

entre nosaltres, a Catalunya. Era aixn un gran pas, mes encara en Pifer-

rer y en Quadrado n'havien donat un"altre: l'art UDstre ei'a, ft per nosal-

tres y pera nosaltres: era un art ctala, obeint a les corrents tjue's \ ulguin,

ti-ansforniat j)er a((uestes (lafpicUcs inlluencies, mes ctala, (Mnincntment

ctala. Per primera vegada's tenia idea de que'ls t'ets artisticbs s"lia\ en

realisat pe- nosaltres y entre nosalti-es. Y per pi-imcra vegada tand)

s'entrava en Texamen deis documents literai-is (pu^ ais edilicis teyen re-

ferencia.

Aqueixes afi-niacions, fetes per visi('i de poeta y ciencia de literat, tiii-

gueren son metodisadi:)r, sim Imiue de ciencia. A l''i'an(;a les \isions fan-

tasioses havien tingut per successor a De (launmut, a Lassus y a en Vij-

llet-le-DC. A Catalunya, dan-era en Piferrer y en Qaadradi) lii vingu

en Rogent.
Era en Rogent un homo de tatxa venerable; el cap y la barba blancbs,
la barba mes aviat descuidada, llarga deis costats, qu'aixaniplava yarro-
donava sa cara, una mica gros, el coll ampie, la testa tirada enrera, fet

a mirar enlayre; parlava ab una irni^a bouliomia y un sentit i-ealista

X L' Arquitectura romnica a Catalunya

eniinentmcnt catal.'i. Fnu deis priniors i-evolneionaris contra la tirana neo-

clssica. Eli y sos companys cremaren el Vitrubi, el gran Ililire roma pie

d'inters com a document histrich, digne del aute de fe per l'opressi

que durant segles havia exercit snhre'ls ai-ptectes d'nna part d'Kumpa.
En Rogent investigava, sobre tnt, l'art romnich ctala ab un gran
sentit histrich, mes tamb com a forma destinada a tornai- a (lurir nova-

ment, fent ab ell a Catalunya lo que b^s ciutats italianes havien lct;ib l'ai't

clssich, que tot copiantlo y rejjroduintlo liava infantat el Renaixenient;

V com tots els revolucionaris innovadors baM'a fet una mena d'alianca en-

tre l'art neoclssich y les formes roniniques. Els patis de l'Univi^i-sitat

de Barcelona semblen els patis del Alczar de Toledo, veslits ab oriia-

ments derivats del claustre de Sant Cugat o de Ripoll.
Era interessant sentirlo en la seva ct(vli-n, parlant de les nostres liu-

mils esglesies de les valls del Tei', o ilc les del Ciirduner, o do les del I,lo-

bregat; de la Cerdanya, del \'allespir y del (lontlent, ib^spi-sde desciiure

els palaus florentins y les monumentals escalinates (bds |jiitis genovesos.

Son avuy encare un doianncnt curii'issa Nbannrin soln-c Tubi'a d(> lpnll, O
quals IVuits ana a cercar en les terres catalanes deis dos costats di'l l'iri-

neu y sa expedido a Sant Jannie di' bVimtiny, cercant cu els r(>cuiis d'ini:i

val alucnt dd Mubregat, l'amagada esglesia piedcc'ssdi'adc la furnia

del temple ressucitat del antirb ri'iiobi i'cal de Catalunya.

El seu esforg no arriba a foi-niar un lliljrc que (>n sntessis brevssima

aparesqu esboQat en la Monografa de Sant (".ugat del Valles, <-' que lleg

Solcmncment SOta'l lloi-er drl rlausll'e, una de les obres nial-a\e||iises de

l'escultura romnica, devant la Associaci d'Ai quiectes de (lataluiiva.

Es fora del nostre recort Pntn solemne d'aqueixa lectuia; mi's si que Inan

(1) nl'firme sohro Irix ohrnx vcalitadas en la liasUicti. y lanfacnleK de In restau-

racin. Harcelona, 18H7.
(2) Sant Curjal del Valles. Apuntis kialrico-crilicos. Barcelona, liSSl.
 Prlech XI

escoltatj y flus tenim aiiotades, algunes de ses Uirons, y recordem l'ohra

arqueolgica malmesa en els darrers anys de la vida d'aquell home ve-
nerable. Regirant ses crteres intentarem feria reviure ab son till l'ar-

quitecte D. Francescli, desgraciadament perdut pera l'arqueologa de

Catalunya, [/na p;irt ben petita ha cstat recullida per sos deixebles: en
Bassegoda recull sa Monografa sol)re St. Llorens del Munt; '" nosaltres

en aquest Ilibre, gracics a ramaliilitat do son altre fill D. Joseph, podrm

aprotitar una paH deis plans que aixec y de les fotografes que tragu,

de gran valor anjueolgich.

Eli consegu \euro molts editicis abans de sa transformaci; es inte-
ressant sentir explicar ais que racompanyaven, la visii') de laSu urgellesa
ab ses golfes plenes de tresors avuy mnl venuts: aqu y all verdaderos

joyes recobertes ab bi pols antigua entro les pi(;arres y lloses ari'encades

de la coberta del segle xii ; all tro(;os de teixits y de tapeos, embolicant

restes de venerables pintures que engroixiren colcccions avuy per des-
gracia emigrados.

A en Rogent va unit el troball arqueolgicli do la Associaci d'Ar-

quitoctcs)), desprs d'ell esvabit lontamenf, avuy x^i-dut en visites d'edili-

cis nioderns, mes per alabai-los que pei-a estudiarlos. Durant anys les

monografies se calquen en la seva; s'en copi'l )la,n y'l t de l'alocuci y

lins el nioment de la descri[)C pintoresca del oditici, iluniinat j>or la llum
del sol, conternplat desde tal o (jual punt de vista, coni si bagues donat la

pauta doinitiva. Ben poques d'aix s'escapen, y cal que arrilji'l moment
(Tuna altre goneraci com en les monografies deis germans Bassegoda.
Ni uns ni altres haven estat aislats, que es impossiblo un home sense
un estol d'homes que'l rodeji. A en Viollet l'haven rodejat un conjunt
d'homes ilustres, que constituiren com un ])artit contra l'Academia cls-

(l) Monasterio de Sant Llorens del Mu. Barcelona, 1000.

.\7/ L'Arquitccliirn romnica a Ctildliinya

sica de Bolles Ai-ts, que intorromp'' nis (runa voi-ada la ti-aii(|uiltat se-

rena d'aquell palau do la laie Bouaparto y l'ru osc-iuixir la ( iipula solonine

de riiistitut. A en Rogent el rodej tauh una colla de cdlahoraddi's, doi-

xebles admii-adors.
Recordeui els plansd'esglesies romniques aixecats por ra[ilor]i de sos

deixebles: sos filis, en Galliss,en Font y (ium,on Bassegodajai Chauli

Duran; i-ccordeni les oxcui-sions de l'Escola d'Aiquitoctura, aquolla n\a-

si d'una jovontu a i'nlilot, (juo dona por rosultat ol plan dolinitiu did uio-

nastir; les aades a \'labortr;in, a 'i'ai-i-agona, quo donai-Mi por rosullat,

en el tercer oui's de l'Escola, a reflxes de les restauracions a lo Mollot-

le-Duc.

Un altre esforc es el de les Associacions d'cxcursions ci(^iitMiipios.

Teen els actes deis passos atrassats un }iaralelismc al) (ds nis i;rans y

poderosos. En De Caurnont lun ia oncarnat la seva acci cionUlic;i (mi

obra social : c\\ la Socict francaise d'Arclioologic, ipic ha recorregut

tota la Fransa y ha exts piM- olla un c.xcrcit d'issociats ipi'o~;tudion y

apleguen tots els monuments artsticlis. Les nostres associacions excur-

sionistes se formaren a sa imitaci, encare quo pronont altro carcter.

S'iniciavcn llavors les societas alpinistes, geogriquos y i\e \alges, asso-

ciacions ab barreja de deport y d'estudi do cioncios natuials. ^ li^s nosti-os

societats d'cxcursions vingueren a ser quelconi aixis: associacions urquoo-

lgiqucs, associacions alpinistes, associacions de viatgcs, y ab ((uolcni

d'associaci de propagand.i politln, ali quolcm d'associacio pera la

fecunda acci social del nio\inicnt conipl.xc catalanista. Es inlorossaiit

el fullejar sos antichs volunis de JMemories. Uns quaiits o\os, prosidits

per D. Josepl Fiter y Ingls, s'cmprenen la tasca do seguir l.i icw-.i. Sos

primeros sortides amaguen l'entussiasme jove sota unos aparicncios par-

lamentarios : .sentats al vag, el pi-esident olnn la scssio \'s llcgoix

un acta; la scssi se sospn poi-a diar y contina dosprs d(;\aut d mo-

 Prteeh XIII

numciit ([ual istil y cfonulogia's discuteixeii y's vuten. Bromejuit o en

serio, les associacions d'excursions lian recorregut avuy casi tota la trra

catalana; a excepci de tal o qual val pirenaica, de tal o qual rec apar-

tat de la ratlla d'Arag y de la zona del Ebre, tota la trra es mes o menys
ben descrita. S'ha fet un eomplet estudi geogrflcli d'algunes comarques
que teen plans y guies perfectas (val d'Arn, comarca de Campi'odn,

valls de Ribes, Garrotxa, Vallespir, Conent, valls altes del Segre y Ripo-
lls, Alt Llobregat y vessants del Fluvi, Llussans, valls del Flamisell),

s'ha donat noticia de numerosos monuments y s'lian fet uns nombrosos

arreplechs de fotografes. Han suplort al Estat en molts serveys, y ses

obi-es son interessantssimes pera l'arqueolech.

Al costat de l'Associaci d'Excursions han existit, desde molts anys la

Associaciartistich-arqueolgica barcelonesa, rAssociaci arqueolgica

do Tarragona y l'Associaci Literaria de Girona, d'accii') urbana local,

mes aviat d'examen y metodisaci, atresorant objcctes, recullint datos,

formant muscas interessants, alguns ab catlcch dommontat.

En el restant d'Esjian^a s'inicia la ti'aiisfnrmacii de rarqueologa ar-

quitectnica. En \'I-j/saijn lilsi('iric(i s<ihr(: ln (U'i/i'ifri'ii/rii rspialn, de

Caveda, es dedica algniM(U(' alti-e capitnl a la nostra arquitectura y en

Lns nioiininentos ar/iuirrO/iicos de Espaa, hi son descrits tan sois els

monastirs de Sant Pau del < lamp y Camprodn. En aqueixos estudis lii

apareixen com una variant (Tun art uniforme o com una en utjosa excep-

ci poch explicada. Mes ab tot cal agraliii- aqu la colaboraci i-ebuda

deis estudiosos madrilenys. Poi'h a poch la personalitat artstica catalana

ha anat essent reconeguda, y sobre ella han estat escrits captols apart en
les investigacions d'alguns erndits, entre'ls que cal citar en Lamprez, y

a sos monuments han estat dedicats articles y monografes en Botlletins

acadmichs y en els de les Associacions d'excui-sions castellanes, y en les

conferencies publiques; podi a poch ha deixat de ser considerada nostra

XIV L' A ni I i lectura nmu'mica a Ciitnluiiija

arqueologa coiii un apinlix a la ^xMioral, tal coui encare 's t'a en molts

tractats d'Historia.

Cal, al costal d'acjuoixa colaboraci, pai-lar un mitment do la i'cbuda

del exteiinr. Ha estat aquesta impoitantissinia Ja desde temps, y fa dcve-

gades tristesa'l considenirlid. c(ini els sa\ s exti-angers s'liaii aiiiicipal ai

pas en l'estudi de Id que lia\in de ser materia propia deis nostres centres

cientifics. Les escoles y la ctedra universitaria, seguiut un eiiteri exlre-

madament generalisadrii-, han oblidat l'art local eonisi aquest estes fora

del ai-t universal o com si tos un element era tiesar la niarxa de les cor-

rents d'ai'l y rcNuluci de l'uhra ai-tistica, \'s dona encare'l cas que men-
tres en algunes de nostres ctedres s'e\|ilea l'ait del Tibet segons tais o

quals relacions de Marco Polo o tal oqnal temple u anli encaiitat miste-

rios egipci, seguiut la ridaci de Ilerudoi d de I )i)i1mi- de Sicilia, no s'lii

descriu l'art rduianicli ni l'art gtiel ile ('.ataiun\a.

Les missions extraugeres venen sii\iit amalilement ab el t jirotector

de les missions que s'iMivien a rArmenia i< a ( Irela, ab un tn ben\(_il d'ex-

ploraci geogrliea a t(M-i-es iguotes. 1'im- rnlui napuleuica de Labordc,

coneixcm una part deis nostres nionumenis mmaus ;

per la missi Car-

tailhac, coneixm els talayols y uaveies de Malloica; pels Siret, tcnim

noticia de les viles neol tiques de les ten-es del Mig-da ;

pe Street, vin-

gu la primera metodisaci de l'arquitectura inig-eval espainula, y per

en Brutails, el primer ti-actat d'arquitectura catalana al estudiar l'art

rossellons.

Passm per alt aqu los obres massa lapitli's de Malignan \ de Tii-

lard, tot agraliiiitlos que per ells (d nom de la nostia arquitectura ro-

mnica circuli en els estudis d'Historia un\eisal.

Dosprs de la serie grfica, cal esludi^u- (ds dMiuments, y aix es una

dificultad pci-a l'arquitecte, a qui li es imposii)le ler iinestigacioiis on els

arxius V s'ia de valdr de les coicccions publicades. Aqueixes dilicul-

 Prlech XV

tats aumenten perque'ls arquitectos no som llatinistes ni erudits en coses

de diplomes, ni posseliim el saber educadoi- de les liumanitats.

Son aqueixes fonts literaries principalment pera rai'queologa catalana:

el Coi'jnis, d'inscripcions de rHlinei-; "' la Man-a Hispnici. '-^ el yi<^ij<' /'-

trrario las iglesias di' Estf(/1((. do A'illanueva,; '^' la, Espaa Saxirmla, del

P. Flores; <** les Noticias liistricas publicades per Monsalvat;e;'^^ els (Jrirjc-

nes histricos r/e Cala/uila. de Balari; <'> la Cnicction (ijiloiiia(iijni> d'Alart; *''^

y la colossal publicaci alemana els Mniniuicitta (icrmaiiid' Ilisiorica.

Un afany de saber ha impulsat ais nosti'es estudiosos a resseguir els

arxius, y el mimbre de monografes locis publirat es inmens ; l'arsenal

de fotografes es nutridssim, yes arribat el momont (rintontar un esforc

de treball siutticli, que'ls nous descobriments aclai'arii y mddiliciH'an.

Un problema iuteressant que deuen iilantejarse'Js que estudien l'Uis-

toria de rArquitectura, es el del rea geogrfica a abarcar. Es usu;il el

guiarse pels limits deis Estats actuis, com si la divisi pdlitica d'a\u\

fos la en que s'lian desarrollat els aconteixements liistrichs, o com si la

divisi poltica fos la causa determinant nica de l'nbra ai-tstica.

Se parla d'Historia de rAi-(|Utectui-a espanyola n d'Ai'quitectui'a fran-

cesa, y tlns lii h estudiosos que al comenc-ai- la seva olira cientfica pro-

clamen l'unitat artstica a Espaa, aon tantes escoles y civilisacions dife-

(1) Iiificriptionci Ili'tipania' Laliiuc. Hcrliii, ISi;!). [nscrijiiioiuuri //is/iania' Jjiiiiia-

rum Supplemenliun, Berln, 1S)2. Inscriptiones Hispanice Christiaiue. Berln. ISTI.
Inscriptionum Hispanice Christianarum Supplemenuin, Berln, l!)O.
(2) Pars, 1G88.
(:i) Tomos V. a XX. Madrid, 1806-1S.'-)1.

(i) Tomos XLII a XLVII. Madrid, IS.^lS.G.

(5) Olot, 188i)-li)S.

(()) Barcelona, 18)'.i.

(7) Carlulaire-Rcjissilloniniifi. Privi/i/es et liirrs concernind l'liislui'c da Roussi-

l/on. Perpignn. 1878-1880.
A'V/ V Arquitectura romnica a Citnliiniiii

rentes lii iiaii viseut a la vegada; adii l'ait miisuliiia lin rupxistit ab les

escoles cristianes, y aon on un mateiximnuoiit s'lii han t'onstruit Icsulires

romniqnos d'Asturies y Lle, y los esglesies |ireii;ii|ues de ( "..it.iliiiiya.

Se confuu la vcritat cientfica ah raspirac(i ijolitica; \n cxistiMil :iitii;il-

ment o l'aspiraci futura, ab Idcjuc's impossil)Ic avuy do variar : i'Historia.

L'rea geogrfica del nostre estudi no es un pas consiituit on Estat

actual. Catalunya esci-i\ im aix pera rpii do torres llunyjinos luUegi

aqueixes planes es un tro(; de torra que limita cap a Poiiont o! ('.inca y

cap a Mig-da rEbro, (po s'oxtn a l'altra b;in(l;i del l'iriuru pcl Kos-
sell, la Catalunya de Erau^a quo ha aixauplat la seva acci, on certs

moments, cap a les Baloars y Valencia, y entrat liiis a torra de Murcia.

Terra partida en dos estats, pai-t a l'lsp.'iiiya par a Fi-aiira, t una histo-

ria artstica orgnica, t on la niajur jtart i]^ sos perodos una liistoria

artstica, una reflexe d'una unitat iiacionaK d'iiiia ai-iiparic'i natui'al

d'homes alj ponsament colootiii. I'',n corts moincnts l'art arqiiitoctinrh

que's descnri'otila on la nosti-a tiMTa, portonoix a un i-jcle mes oxtons y os

d'oll tant sois luia \ariaiit ; nn's \a ponctraiilhi la i-i\ isaoii'i y sa [loi'so-

nalitat colectiva va precisants(\ No souipro los tVoiiiiM(^s de Toscohi arts-

tica que'u ella's t'oi'uion coimidi'ixon al) sos IVoiitoros pobtiqncs ; do\e-

gades es feudataria d'alti-(^s nis cxtonsos, nicntrcs qui'"ii altros iiioun'iits

invadida [)0r dominacious o\ti-aiiyos, sols oiupcn h's oi)i-os \)0V olios pro-

dudes una pai't del pas. Xo'iis subjci-ti'aii iiosalti'i's ais liniitsipiola

geografa senyala a Catalunya, os traspassm |ii'ra cercar os cdilicis

anleciis.

l'ai r[j()ca romana, un ai-t mi''s o nn'iiys pro\inci s'oxtn pe' i;rau

part d'ella; intens en la gi'an capital Tarrai-o, brbro, rstci-ji cu Icssalls

arreconades del Pi'im'-n, in'im-ipalmi'nt les qnc donen al (lai'ona; on o

comencamcnt de Tlvlat mija, uicutrcs cu IcslJalcars, com en la jiart haixa

do Valencia, |j brillen ds lluiiyans osplendors de !"im|ieii de .hislinia, la

 1

Pntlech XV 1

part Nort est Iliguda al domini vissigtich. Al conlencal' el segle vtn,

aqueix domini penliira en la jiart NO., mentres Faltra part de la trra es re-

corregLida per les invasions musulmanes. El renaixement carlovingi atra-

vessa'l Pirinu, y va baixant lentamont, pnch a poch, fitant les Ierres con-

queridos ab esglesies i-omniques que pertanyen a un sol tipo, a una sola

escola. Aquest conjunt de pas que t per centre la torra catalana, es l'rea

del nostrc estudi, extenentse, are per tot el Conccntus tat'racoiie/i.sis roma
us a lea ierres d'Klx, are atraVessant el Pirinea, no sois cap al Rossell,

trra catalana, sino cap al Coserants, o cap al Corainges, o cap al pas de

Foix, o peiitraiit per l'Arag actual cercnt els lmits de lesela artsti-

ca, distints en cada poca. Voldriin que la geografa artstica marqus

en cada moment els IfmitS geogrfichs de nostre estudi, senyalant un ti-oc

de trra ab unitat espiritual, deixantque l'art marqus lesseves fronteres,

traspassant les valles actuis deis Estats o creuant les antiges. El centre

de nostre estudi ha estt la trra catalana, mes sovint hem sortit de sos
lmits [loliticlis, aplicant les terres vehines nostra investigacin ab menys
conixments, llAentls recorregut menys vegades, ab menor intensitat
d'estudi.

L'art que ant>m a estudiar t sos precedents en els temps, en l'art i'om,

y i'esuniint In qc d'ell coneixm, hem comencat la nostra invstigaci,

seguint desprs en els escassos restes de l'arquitectura cristiana preri-o-

mnica: art cristi roma, primores bassiliques que'ls bizantins ixquen

en les Balears o en les Ierres d mig-da de Valencia; sglsis vissig-
tiques de Tai'rassa, escola d(^ coiistrucci al) ai-chs de ferradura que bas-
teix modestos oratoris en la tei-ra catalana.

A aqueixos precedents segueix un perodo d'art que aixeca esglesies

devegades sumptuoses, ab mtodos lombarsde decorado, ab mtodos cons-
tructius de tradici probablement romana ; aon poch a poch l'esculptura
lii ta s'aparici, aon i)iich a poch os capitells Horeixen, y entre sos flors
.W/// L'Aniitfctii romnica u Catalunya

estilisades, y entre'ls entrellacts complicadssims baixats de los boires

septentrionals, hi iii:i una fauna fantstica, els vells soniiiis do los anti-

ges generacions.
Mes tart noves con-ents univevsals portados per les ordres religioses,
den nous sistemes de constiuii- les voltes y austeritats avansdeseonegu-
des, desterren la ornamentaci zoolgica de I'esculptura, sustituida per

entrellacts de pobre cistellera o per reproduccions de les plantes mes

modestes de l'liort deis monestirs, mentres que l'art anticli romnich,
desterrat deis grans cenobis, fa'ls esclats mes bi-illants en la Catalunya
d'Occident, al juntarse el saber for deis esculptors que fugen de les guerres
religioses del Languedoc, ab la maestra deis treballadors mudjars.
Tal es, en sintessis, el cicle de l'art a Catalunya que anm adesenrrot-
llar. Voldi'om, on la nostra obi-a, fer a la vegada l'esbc d'un catlech

monumental y'l Manual que guies ais nostres estudiosos pera futuros in-

vostigacions; voldriem fer el resum de l'estat actual de coneixements en

el pas y intentar la re\ isi do coses donades massa a la lleugera com a

constitudes, en els grans centres aon la ciencia arqueolgica's forma.

No sense recansa acabm aqueixes ratUes y llencni el Ilibro en mans

deis que estudien. Presentim, tot desitjantho, la curta vida de les obres

de coiijunt dedicados a la ciencia arqueolgica. Voldroni (uo los investi-

gacions noves, numeroses, elsfessin avial envcllir; voldriem que los ve-
ritats, novament acumulados, portessin nova llum a les coses que resten
eii les tenebres, y (pio'ls |)roblemes qno s'lii plantojon y los liiptessis

que's sentn, troliossin aviat solncions clares, \ que h^s noves generacions,
freturoses do sahoi', tmbcssin por afany <\o los actuis, resolts els pi-oblc-

mes del jtassat pera Henearse a linvestigaci deis mms piidilemes de la

\ ida que somouen els pobles.
 LLIBRK I

L "
ARQ U TECT URA
I ROMANA
 Fi<r. 1. Piii^i-Castplhir (Barcelona)

ESTAT DEL PAS CTALA

EN EL MOMENT DE LA INVASI ROMANA

^ 7/?J^^^ T ' li'' '"11 lt pi'ii'llici'ii) (le les (il)r(^s (r;ii-<|iit('ctill-:i liisti'i|-c;i,

uii:i Hoy do ev(iluci(i i|iu' Higa estretauciit les unes ab les

iilti'os, com si liriidualiiiciit s'anessin traiislnnuaiit. Fins
en les terres aoiit camhis a influen-
l'ai't iia dcgut els sciis

cies exteriors un |i('i-iiid(> isolat

no es inissihlc cstudiai-ne

J-} deis altres la actuaci d'aqulles ha estat lenta, pausada

;

y casi niay ha substituit enterament l'obra anterior. Unes vegadcs el niedi

fsich ha iniposat els earcters propis delart del pas; altres, els treballa-
dors s'lian liagut de reclutar en la trra; ara en el detall, ara (Mi el vw-
junt, han sobreviseut a rinfluencia nova, els earcters del ai't vell local.
Per aix tothom que's proposi estudiar l'arquitectui'a i-omnica catalana,
cal que's planteji primer, al menys com antecedent, el problema de l'ar-
quitectura romana a Catalunya; y encara cal afcgir, que tant l'art ro-
mnich com l'art roma, obeiren en sa historia, principalment en la nostra
trra, a una causa ben natural originaia l'estat barbre del nosti-e pas,
:

sense intenses colonisacions anteri(U-s a la romana, que al moment d'arri-

varhi les primores formes artstiques, passa do cop y volta de rincultura
10 LWrqiiitrrtiira romnica a Calnlinvia

'^m-'^'^'- poch mes que neo-

ltica al temple co-

rintiaugusteo, o al
dorich eti'usch del
tiMiips de la Rep-
l)lica. Aquest ori-
pen t una eonse-
A i|i"HMicia que cal n-

ilirai' : en primer
llucli, l'art roma
adquirir en la nos-
Ira trra un aspee-
Fia .MiumIIi.-s iliiriiiiifs (li'l Pnig-Castelliu- te de i-usticitat, y

en segon lloch al
desapai'cixcr hi r\ ilisncjii i-iiiii;ina, la barharic i\r li>s (ihres iir(|uitecti'aii-
ques ser seva caracterstica Hns a arriviir les ikacs iniportacions deis
la :i

consti'uctoi-s trashumans extrangers. Tot aix ha caractcrisat primer a la

nostra v:iriaiil r(>gional i-omana y desprs se reficxar en la Historia de
r:iri|Ut('rtur;i rnlii;in ica .

siTUAci DE catai.l.nya EX- Es rc a t

I i \ a ui c 1 1 1 iiKiilcru el roncepte de les Escoles
TRE LES oRANs cmusAcoNs M
,., .. , , , , | ^ ,|,. | '
, |-, | u i t( 't u ra i'oinaua, de les que |i;irla
primer que iiing renginycr liistoi-iador de ra.rquitectura August llioisy '*' (

y que pMpulai-is en ses conferencies al

Louvre Lluis (Icau'ajot. <-' Auin
:i Iri- n\i'nt;n' de les obres d'arquitectura priidiiides per rin\asi('i mnia-

u.'i a les tiMi-cs catalanes y acercar lo que tinguin de tipid, \ a cncaixarles

dintre una d'aiueixes escoles. Son les mes antiges en el nostre pas, de
cai'ctei- arquitectniel, ari'Mides lins a nusaltres, si deixm de lianda els
restiis (le niur.illes rlliel ipie (pledi (le les ci
(
ill S;ieii ilis lll es SdU )l( | il'i il i \ ),

per lo tant, el preceden! de tota rn-(piitectura catal.iii.i. l'era eonqtcndre

el (Carcter del art roma en ;ii|uest(!s terres extremes del Meditei-rani, cal

notar priinerament (|ue l'iiivasor trobava aqu les obres bastidos pe- una
civilisaci() i-ii(liiiieni:iiia eiviiisaci fenicia, y ]Mit sei- la
: la grega primi-
tiva, liava cohi'i-l al) intensa eivilisac() una gran part del Migdia y de
la costa oriental d'Espaii\a: la e\ ilisaeiii gr(>ga ei'a extesa perla I'roNcnsa
V Marsella, sa caiiital, eslalili la se\a llun\ana \ aislada colDiiia (ri'',nqill-

(1) L'Ar dri batir che: Irs Romains. Pars, 187:!, pg. ls:.
(2) Lfonna /iro/i?ssw l'KcoLe <lu Lonrre (1887- I8)()i. i. C)ri<jiifs ilf l'art ro-
raain et ijolliijw, Pars. 18!)!).
 J. Piiiij y Cddiifdlrh - A de Fali/ucni - ,1. Godiiij //

ries; la nostra tr-

ra, situada entre
el les, conservava
sa primitiva y ru-
dimentaria cultura
entre aqestes dos
grans extensions
de trra civilisad.i.
Es curios estudiar
aqueix fet en les
reduides ciutats
murades catalanes
primitives: lacera-
Fig. 3. Muralles ibfeHques del Puig-Castellar
mica grega y la de
fabricaci etrusea y liiis nim.-iiiii, imi los nostres antiguos viles |ii-ci-i-uiini-
nos,setrovenbarrejadcsal) ()I>('ctes de Iesdarreres})(;Kiuos prchistnriiiuos.

LES VILES iBRiQUEs Sou aquclxcs rccintos, en que la eermic;i i-nninna se

sobreposa a la prehistrica o s'hi barr(\ja, cls iiu-
clis indgenas d'aquest pas catal. mes o menys barbres y es l'estructu-
('igs- 1. ^,
ra de sos murs, la antigua y projiia del pas. El Puig-Castellar
3y 1) es un d'aquests recintes murats do ixihlacions primitives que consegui-
ren veure l'arribada deis marxantsgrechs y potser de les logions i-omanes.
Sos murs son de un metre de gruix (' de paret seca sense cap material que
ab cert art y ben disposada, procurant que les cares planes
la Iligui, teta
vinguen al exterior y ataiiaits els espais (|Uo resten entro podra y pedra, ab
pedretes y trossos de licorella colocats a modo do tascous. Aquest mur,
fins a trobar el terror ferm, t una alsada de dos metros... Els fragments
de terrissa que's troben oscampats por la montanya, iiidnou a oreure
que's tractava tan sois de restes romans; mes eixa primei'a impresi s'an
esvaint al descubrirse objectes portanyents a una civilisaci marcada-
ment prerromana y, comprobarse que, fins aquella terrissa que
sobre tot, al

de primer entuvi semblava ri)ni;iM;i, (W.nninada detingudamont, tenamos

apariencia de grega o, qurnit monys, de italo-grega . Els i)l)octes mes
abundants trol)ats en aquesta ostici son clarament de tradiciiS neoltica ;

cermica mal cuita y teta barruera, decorada ab unglades y ditades, per

(I)
Ferran de Secarra. Desriihriments afqueolijichs de Pniii-Caslcllar. terme
de Santa Colnma de Crrninanet.
Boletn de la Real Academia de Buenas Leti'as de
Barcelona, t. III, Barcflona, 100.5-1900, )g. Shi y segents.


12 L'An/uitcctura romnica a Catalunya

entre inii- de ferro, armes de totes menes, frag-

hi aliuiuloii cls objectes
ments de ceriniea negra, etrusch y de cermica campaniana (ab
d'aii-e

verns negre). El rccinte de Carmany, a! Ampurd, tamb de pedrs petites

sense morter, de l'oO a 3 metres de gruix, "> es un altre exemple d'aquei-
xa permaneacia d^ un estat de cultura piiniitiva al oostat de les tribus que
comerciaren ab els mar-
xants grechs o que llui-
taven ab els legionaris
i'omans. En el Puig-Cas-
tellai-, altre turd'aqucst

nom, situat al NO. de

Caldetes ((]aldes d'Es-
trach) y al cim del qual
s'alsa la Torre deis En-
cantis, a \'i!anova, a
Espolia, al tur d'en Pu-
jol a Subirats, s'hi han
trobat objectes del i)e-
riode neolitich, junt ab
altres de mes aprop y
Fiy. i. Plauta del puhlat ibricli del Piiig-C'astellar (Barc-eliina) tins roma. En vares ne-
crpolis catalanes s'ob-
serva meteixa coexistencia de cermica helnica, pateres y craters
la
italii-gi'cchs, (2j ab cermica anloga a la de les coves neoltiques del Pi-
riiicu lleydat, entre la confluencia del Segre y'l Noguera Pallaresa\ '1 punt
situat \uit horcs ainuiit del IIdcIi aliont el Noguera Ribagorzana dcsaigua
en matcix Scuri'. E ri'i-aiiiica de la necrpolis d( Sant Felu de Gu-
(,'1 i

xols s'asseiiilila ab la Inibada rii el tniulus de Roma,n\ \' a. la de les

coves de la \'all de Serves, Pa d'Aiicni-a (Santa (loloma de nu(>i-alt), ex-
plorada i>erMoss(''n ,Joaii l'ii-. tran i-om a pcrtiMieixents a a,(juest tipo els
(

restes del Castell d'Ai-aiiipiiui\a ipn' s'aixtica dominant la costa de Ponent,

los de Casserres y altres poi-li explorats encare.
Los races ibriques liabitaven en aqueixos petits vdiiiiats; i^' aixs s'ex-
pliquen les numci'oscs ])oblaeions vensudes que suposen les r(>ssen\e.s
d(!ls generis romans. Pliiiieonta que en el ti'olen aixecat en el eoll pire-

\\) l'KLLA V l'V)nf;,\s. llisUiria 'Irl Anipurdn. Barcelona, ISS.pij:. 08 y scirnts.

(2) Eduardo (if)NZ.\i,i:z Hiitiwisi:. San Fcli.ii tic Gidxols ilnrante la F.tlatl an-
ti/jua, Gerona, 190.").

(:{) (>)STA. I'lisiidios iliri<Ms. Madriil, l.S'.)l-l,S'.).'>, iian. LV.

 ./ Pin'n 11 ('.(1(1(1 l'dlrli - A (le Fabjucra - J. Godaij 13

iiaich, ol Siiiiiiniini Pijrciiciiiii . ptN- PmiiixMUs, s'lii fcu ((instiii' i|Uc li;i\ia
''
vensut STr. iinhlcs desde'ls Alus al F.sti'Ot.

SAOUNTE.LA-MOLADECHERTA, A Sa.iiU 1 1 1 1
1
, ii's iiiiiralj^s, soyoiis Ttu Lvi, <"'
ei'.Mi lio
NU.MANCIA, ETC.
j.^^^^.j^ ^. ^^^,^\y.^ d'aquest tipo primitiu... tum AmiHxil,
ocrasinnein ratuff, quingentosf'cj-iiic Afros c-nin dolabris cu/ sii/n-i'fi/dinii (t/>
imn muruin mittit: ncc ci-at (HffirUc (jjnts, vori npineiita non cdlcc d/irnffc
erniU. sed intcrlita luto, srnictiiro- tij/!i<jiia' //c/ierc Auihal, api-nfitaut
l'ocasi, envi uns cinch-
cents africans ab picots,
per socavar el mur. Aix
no era difcil, donchs la
pedra no estaba lligada ab
cals, sino ab fanch, segons
l'usdels antichs.(Fig 5) Les
investigacions arqueolgi-
ques han tendit a estudiar
a Sagunte, principalment
el recinte roma, pero en

sa basse alguns creuen

trobarhi construccions de
aqueixa mena de rebla pri- Fig. 5. Mur itifcrich de Sagunte

mitiva, sentada sense mor-

ter. El Dr. Chabret (^' pensa que aquesta muralla antiquissima so tri)ba al

exterioi-, en alguns lloclis que senyala, uns fora la lnea deis murs del Cas-
tell y altres en la basse d'aquests com si liaguessin aprotat al construirlos

les pedrs deis antichs. Fierre Pars '" creu que la part que apareix al S. O.
del Castell, devant la Batera del 2 de maig es l;t que presenta mes cla-
rament aqueix aspecte primitiu. Auihrs Sans y Landeror '"" han sciivalat
un recinte brtiflcat al Maestrazgo, a la Mola de Cherta, a 734 metres d'al-
tura. Els murs son de pedra seca formant un recinte en qual interior s'hi
venen formes ovis de 2 a 6 metres de dimetre, tantost agrupados, tan-

(1) Plisi. ffhst. Xa.. Llili. III, Cap. IV. Edici Didot. Pars, 1800.
(2) Hist. Rom. Llil). XXI. XI. Edici Didot, Pars, 1860.
(3) Smjunto. Su historia // sus monumentos. Barcelona, 1888, t. 11, pg. 1(1 y
segents.
(4) Essai sur l'art et I' industrie de l'Espa'jne primitive, Pars. 10(i:l, i. 1, pa-
gina 16.
(5) Ctats per C.\rt.ailh.\c. Z,fts .\(jes irhistoriques de l'Espajne et du J'ortiiijrit.
Pars, 1886, pg. 68 y per La Sature, any IX, 1881, 1" semestre, pg. 250.


14 L" Arquitectura romnica u ('.atalnnua

tost aislades. S'hi han tro-

bat armes mal determina-
dos. Kls murs de Numan-
cia oren tamb de grans
l)odres y palets de riu
aguantis ab fanch; aixis
ho demostraren les exca-
Nacions empreses per don
Kduai-d Saavedra en 1853 y
los que modernamcnt han
voriticat, casi a la vegada,
una comissi de la Univer-
sitat de Gottinguen y una
Fig. 6. Muralla de Girona del Estat espanyol. "' Els
germansSiret^-'han descrit
nuiiernsds jiohlats entre Curtagena \ Alrncriii en ipio lii abunden les paris

de podra seca de pedra y faiicli. En al,ynns(r oUs s'lii han trobat irossos de
y
terracnita al) nipi'esions de canyes pro\inent; > deis sostres feis com els ac-
tuals de canyes sostingudes per vigues, sobre les que s'hi coloca una capa
d'argilajCndui-ida desprs per l'incendi. A ells se refereix l'annim autor del
Bclliiin hispnniciisc (cap. VIH), quan fa notar que a Espanya sicut in Afri-
ca, j'ik/ci'c, ii'iti ii'f/ilis tc-
fjKutur. Les (ines trobades
en aqueixes petites viles in-
diquen la transici de laci-
vilisaci neoltica al cuni^i-
xeinent del nielall.

LEs coLONiEs Eutrc aqucstcs

cuitats do murs
de fanch y podra, s'hi iroben
de vegades antiges acr-
polis murados de grosses
pedrs excepcionals, com
indicant un nu<'li de i-nlo-
nisaci. Son (;entres de b- Fi Muralla de Girona

(1) MiLMjA. Las e-ccaDaciones fie Xiuiancia, Culluru /'spnoa, Madrid, l'.ioii

pg. 1117.
(2) Las primeras edades del laelnl en el sudeste de Ks/ma, Btirceloiui, 189.
 .7. Pniq 11 Cachi faich - A. de Falgitcra - ./. Goday 15

rasters que's defensen deis barbres liabi-

tants, que lii mercadegen, pero no arri\eii a
exteiidrehi d'un modo dooissiu sa cultura.
Perteiieixen a diferentes poques, son vin-
guts sos constructors d(> lliiinaiis p;issos,
e implanten son modo de construir no mes
en el tros de trra que 'apropien.
Al voltant seu continen les primitives
barraques y flns les coves ab sos babitants
casi salvatges y ab sas eines primitives de
cermica mal treballada y pedra pulida.
Aaqueix tipo pertanyen les numeroses cin-
balears de.scrites per M. Cartailbac, tbr-
tats
mades d'extranys monuments en pedra que
sugereixen ja la idea del tmulus ptreo, ja
Fin Miir T:iir;ti;oliu (li-
la del Mastaba. '' Tnl fnu la ciutat que tan-
caren les muralles ciclopies de Girona, (Figs. y7) fVinn:ides de carreus
de 1 tins aSMJOmetres de llarcb per una altura de 0'.')(l l'SO, pusades sense ,i

ordre, juntades per altres mes petites, de les que (juedcii un tram curtque
arriva a una altura de 5 metres. '-' Tal turen els murs de Tarragona de pe-
drs colossals, extraordinaria-
ment grosses, comparables ais
murs de les ciutats micniques.
L'altura de la muralla de l'ib-
rica Cose en en que es
els llochs
mes sencera, es de7'14 metres,
I'amplede 5'74; bi han pedrs
de 4 metres de llarcb per2d'alt;
el permetre es de 1140 metres;
i'u la part baixa, en el earrcr de
la Mercera, hi.bava cinch pni'-
tesj estretes^ solsperdosbomes,
Fig. y Porta de les muralles de Tarragona y baixes, rectangulars, ab llin-

(1)
Cartaiuac Monuiicnts p?-iinit/ /y des ites Baleares. Toulouse, 1892. S'lia
publicat postin-iorment al tenips en que s'escriguereii aqueixHs ratUes fobra Los :

Nombres Importancia Ar/jueot<jica de tas Islas Pijliiusas. per D. J. Rom.n y Cal-

VET. Barcelijiia, lOOi. En aqueixaobra's descriueii vares iiecrpolis en quals en-
terrauents s'hi han troliat numerosos oijjectes de procedencia oriental fenicia.
^2) Martorell y Pea.
Apuntes anjueolgicos. Barcelona, 1879, pag. 117.
Fierre Pars.
Obra citada, \yA\. 13.
16 L' Arquitectura romnica a Catalunya

des colossals, suHcioiits per

passar un borne dret; les por-
tes de cara a montanya, teuen
torre de defensa (fs- . 9. ", n.
.

iL'. 13 y 11) Snii ;ii|uei\os murs

retlexe deis (pie l)ast la e\ili-

saciii niicnica a'J'irinte y pei'-

tanyen al niatiMx cii-le deis t-

mulusdel Migdia de Espanya
derivaci colonial de les lom-
bes ab capules micniques,
tais ((ini les de Antequera, de
los Millares y de Carniona. <*^

Aixis era la de Olrdola,

edificada dalt d'uii tui-ii. 1mi el
costat, de tacil accs,bi b un
mur avuydeSmetres d'altura,
de pedrs de magnitut irregu-
\:\\\ (le 1 a 3 nietres de llarcb

\ de U'50 a 1 m. d'altura, en-

tilades sense guai'dar la liori-
/.niilalitat. Els pai'aiiieiits deis

carreus son paralelgranis y

Fifj. 10. Port.'i <lo les inuv.illcs do Tarr.a^nna trapezoides de tutes dimen-
sions. Sovint lii li un gran
carreu en una lilada y la si>\a irrcgidaritat es cdiTeigida \\r\- un altre rarreu
nis petit. Tul i'l paramentes vertical \ les p(>dres son ben ajnstadcs ab
l'enipleu d'un niurtei- grosser, casi un forniig. Rn alguns llocbs s'bi
veuen grossos cilindres sortint cnn: indicant nn inedi d'elevaciri. '-' Sc-
nyala una colonisaci mes avcnsada y nn jierode de constrnccjii ins
prxim al que usaren els de la Gi-ccia arcaica. Concorda son aparcll ab el
deis mur-s de les ciutats etrusques de Pyrgi, Cosa y Musella; ab Ins diH
vell temple de T* liaiiininite '*>
y el del mni- de snsteninn'iit ib'l l)p\liiii

(1) Vfigis un rsum il'aiimnxos estudis en MirjUA : Ihoria arqticjU'aiicft ante-

romana. Discin-s (l'ontrada a l'Academia do rHstr)iMa. Madriil. l'.KHi.

MautoiKi.l Y l'KA. Obra citada, lg. 102 y sfifiiits.
(2; Mii.A
y I'ontanals.
Apantes li iislricoH sobre (Jlrdola. Muinoria di; la Acadiunia de Hui'iias Letras de
Barcelona. Toni. II, lg. r>l)5 y segeiits.
(3) Basilf. y[i>w.<.T()\ . Intnil nclion a /'ist. Ilom., Pars, 1!)II7, l'.irt. II, Cap. 11.
Perhot i'.t Ciiiimiz. - Ilisl. de l'Arlduns l'uHtiiuit<:, Pars, 1898, t. Vil, lig. \').\, pg. :!:tl.
 ./. Piiig 11 C.ndiifdlrh - .1 de Pah/iiera - ./ (nlai/ 17

Fig. 11 Fi.u. 12
Torre de les tuiralles de Tarragona Porta, (le les Tiiiiralles de Tai i:ii;iiiia

d'Atenes. C' ('.Imxsi '-'

cxpliiM l;i ((istiiin ili'ls aiitii-hs ((Misti-iicldfs urcclis
de deixnr al illiy del pai-.niii'iit de cada cari-cu un daii n iMi-nia ciliiidi-ica,

sortiiit que sei'\ei\ ja per lliiai' les cm-di^s jjei' alsarln, ja |iri- ti\ai- la justa
retribuci al picapedrer. (!''* i'),i'j. i7.vi.s)

coxcEPTE DE LES poBLAcioxs Quaiitols gcografs O historiadoi'S aiitirhs l'aii i-efe-

IBRIOUES SEGONS ELS HISTO-
I '1 * -j.-
''"^'^'^^^^ '' ^^'^ uostres vilps pniiiitnes, en [.arlen r,,ni dr
i. I t

R,ADORsvoEoKAEs.T.cs
petits lloehs poldatsde gcnt aspre^ dura \ l'ci-ds, ape-
gada encare a les caverues, euntrapusantlos a certes ciutats, aoiit el i-o-
merc exterior lii ha portat un estatdeeultura. Rufus Festus Avien us,seg()ns
uns ctruseh, ll de Vulsiuiuiu, s:\iions altres liisp, qui eserigu un pneuia
geogrlich Orcr nuiritiiiuf. en els derrei's anys del segle iv de Tl'lra (li-is-

tiaila, \aleiltse d'uu \ atjc del segle \ l alialis de J. C, desprs de fundada

Marsdla, deserin les eustes ipie \eu desde la iiau veniit d(d niigda \ i-e-

cala a Barcelona riea ) amena pie exten els lirassosde son pnrl si\^ur \

s(in pl, siilcat de rierols, de xcrdi's \in\cs... ;

pen') nis ainunl truha ais
actuis ampurdauesos aspros, gent dui-a y fers^ apegada a la cai-a \ a

llurs coves. <3' El mateix Tito Li\i, que parla per refcreucics do Cato

(1) Pf.rrot f.t CiiiPiF.z. OldM eilail.i. I. VII, fig. Ii9, pi;. 328.

(2) Obra citada, pg. 111.

(3) R. Festus Avu-:nus. r^/v/- mufiliuui'. EWc'i l\uiclvuucke, Paris, LSt,
vv. 524-52G.
18 V Arquitectura romnica a Catahini/a

y^'m

J^-L-^SiCl^-

y^ "V^-s.,

Fif. 13. Murallcs de Tarragona al) marques ibin-iqucs ilcls pieapoilrers

(any 195 abans de Jesuci'ist), explica les preeaucions que devieu poiKlrc
cls grechs y roinans d'Empui-ies, eonti-a'ls liis|iaiis naci barbi-c \ beli-
cosa.''* Diodoi- de Sicilia descriu ais jKibladm-s de les Balears que li;ibi-
tcii cu les ciives: Les dos isles suu lunlt l'rtils yalimenteu pi-niide Ireiita

uiil liabitauts. Hi creix |ioch la vn\n, \ aqueixa raresa del vi es causa de

que'ls lii agi-ad lunlt. I/aiuor y l'estiiua que t(>ueu per les dones es taut,que
si'ls corsai'is cls bi preen uun diiUii, mi s'lii pi'usen en dMii;ir ib is Imines

peni'l rcscat. Habiten cu \ uu-

lesc(i\es y cu els esj)adats, entlii forats
meroscs grates. KIs cerquen
qin' biab cnmptc
\iueu rb:d)itaci('i y la

seo'uretat.'-' Aqueixa |h ilihieiii iidii;('U:i perdiUM en l;i dumiiiiciri i-dUiuia.

De les IT'.l pnbhieidus de l;i Tai-rac( incuse l;i"j eren estipeudinries, ba- ,

bit;ides pe- licut ile la Ierra; les uicuns, ."i, (-rcn colonics uiIIMs n inu-
njciiiis de ciutadaus rouians n llatiiis \ liiis en .iquestes la ni,i<ii-;i ei-cu

i lid ""enes.
i
**'
I-;i mnji ir par deis nuclis de <-iinipisl;i(liirs s'csl;ibie\en t']

(1) (Jl.mcitiKla, Mil). XXXIV, 1\.

(2) Ciliit per Cahtaujiac, ohra riieiunoiaila. lla^. :!.

(3) Plini. Oltmcitaila, Llih. III, Cap. IV.

 J. Puij ij (Atdd/'dlcli - .1 (le I'dl/iicri - ./. Cnhtij I'. I

Fig. 15
Poi-ta lie les muralles ile Tariij^oiiii Oli'rdcilu. Turre de defensa do la porta

nriuoixcs ciutats de colonisaci exterior, convertides en nucli de la civi-

lisac() i-omaiia y sobi-c'ls mursmcgalticlis posen sos carreus treballats u
la i-oniaiia,executats sovint pergent del pas ymarcats ab lleti-es ibcriques.
A(|ueix tet apareix d'uii mudo clarssim a Tarragona.

LES MURALLES DE TARRAGONA Es aipu^st fct, 11 teressaiit cii la nostra historia. Sobre
:::;:::::^X= ^- arquitectura, de les mes antiges civisacions me-
diterrnecs, aiiava a sobreposarshi un art, al igual
que sobre muralles de grans pedrs que coronaren el tur de l'iljrica
les
Cose, el constructoi- i-om li axecava la seva obra que devia tbrmar les
defenses de la romana Tarraco. Aix es un indici ciar de l'estat de civili-
saci de les poblacions indigenes al arrivar per primera vegada la civilisa-
ci romana ab l'expedici de Cneo Scipi, que desembarca a Empuries
l'any 218 abans de J. C. L'arquitectura ri unana anava a implantarse, donchs,
entre un pobl rstech, y aixs ella fou casi sempre rstega y pobre, com
un art d'exportaci a colonies lluin ancs, com un art sobrevingut, art d'imi-
taci de la metrpoli, les condicions especiis del
que du sa vai-ietat
111 )U medi en que du aclimatarse y a la poca habilitat deis barbres artfices.

Els indgenas eren en l'obra auxiliars: manobres, picapedrers, per exem-

20 L'Ar(iiitcctiu-a romnica a Catalanija

|)le. ^'' Aixis lio indiquen les

in:ii-quos deis picapedrers
nue's troven en els carreus ro-
niansdelesmiu'allcsdoTai'ra-
.nuna, en els trams de Migdia
y ( )ccideid, en la ]iart interior
d(d reointe. (!'' 13)
Estn co-
locades aqestes pedrs so-
Fig. II). Jliii'iilles do Olt'rdola hre'l \ell niui- megaltich y
sota riirreus ronians, que
Hiihner judi del tenq)s del Imperi. '^' Ali;unes d'aiueixes Uetres estn
,1

{ojocades a rn\ersa o d(> cap per a\ all, lo que indica ida-

ranieut (|ue' tracta <le marques de piriqedrer, tetes idians de

Fi.s. 17. Plant do Ioh iiiurallo.'i de Olrdoln

(1) Rra conn'i Tus ilcls l('i;oiiars. d^ls lU'csoma's y (li>ls iiaisnns en lesoljres ro-
luaiis. Eraainicixa iimstaci xirsonal una mena do coiitribuci en especie, regulada
per les lleys. Veais sobre aipiesta qiiestii) el eapilol: L'art de Ijatii" et rorganisation
des classes ouvriros, en l'oljra citada de CiioiSY L'art de batir che: les fomains.
(2) A Tarragona, din HiinNER, en pedrs de la vella muralla que tanca la ciutat
cap a Migdia y )ccld(!nt. en la part interior, colocados sobre anti(|\ussinis niurs y
(

sostiMiiiitnr de mes moderas, que creu dit autor de l'poca deis empi'radors, se tro-
ben les adjuntes inscr]icions. La part ab Uitres ibriquis. Judica son obra dids
Scipions. Les lletres son molt grossos y colocades, sngons les jiedres. ja a la dnUa,
ja a l'esquerra tamb ni ha d'invertiilcs.
;

Les mes l'reqents di' totes son /*, '^ : , t , r>J> ^i % ; smi Treqents: ><,
menys l"rei|iients: -" *- , T. T,tU. 4", Tl; p.u'i's: H, Ll X, ^;rarssima: A ;

I5F.Rl..\N(;.\,que'lsvi'g,'Mds dibnix.i aixis: H. ^X. M . /*. I-. t-. M. tM /*

.

IX. \/*b. I. t^y- t^. h. H".

Son signes de picapedrers, (sls (|ue solian antigament senyalar les pedrs de les
fortilicacions y altres ediieis imbliclis, deis (|ue se n'lian trobat sovint a Roma, en
els vells murs de Stirvius y en moltes muralles d'altres ciutats antigius. Foren co-
leccioiats per Otto RicirrF.n, lier antil^e Steinmet:;eic/ien. 46 Wiiickelmmuis jiro-
(jrniani. Hurlin, 1885. ([ui cita tamb Tarragona (p. 1, 2(5).
'i-. Els que estudien
aqueixos signes, judiipun d'uiia manera certa ipie son efectivament signes deis pi-
cai)eilrers ibriclis de trobarsen d'i^sculpits (ui pedrs no acabados d'esqna-
lel fet

drar era lOsarse en les nuu'alles, en una pflrera no lluny de Tarragona, lls
signes le Tarragona son tots lletrffs ibriques duna manera certa, no si'Ut possible
que siguin falses.
MainniirtUt Uiijunc iliericnc lierln, 18!):!. pg. Mli, XI.
 J l'iiii/ I
C.ddiif lilil - A de Falguera - J. ((hIij 2/

ciiliicil- l(^s |i(vli-('s a la (ihi'a, al) el l'i de (lstiii;ii- el

tn-hall lio calla njuTai-i. l'',i-a ai|iii'\a rostumdcniai--

Ccir al) grosses les podres do los muralles,
llrti-es

general en ol Meditcrrain; s'oii seiiyalon a Jerusa-

lm en lo bassament do les luui-allos del Temple, a
Knosos a Creta, a Erix en la Sicilia. *" L'obradels
Scipioiis fon realniont iniportantissima y trascend
Fin. !>* Olviiiiihi
sa fama a Roma, Hns al |>nnt de ser cregnda Tar-
Cuiitoiada runa torre
raco fnndaci del CDnipiistador. Es possible qne
l'exrcit roma trobs les antigncs mnrallcs arrninades; tal idoa sn,:;('iex
la poca altura de la construcci megalitica. Plini, ponderaiit aipieixa i-o-
constrncci deis generis romans, en sa Histofin Natural din a 'l'ari'agii-

na, roli)nia, olira del Scipions, rniii < lartago es l'obra deis Fenicis, ('nJunia
'-'
Tarraro, Scipioiaia o/uis, sicat Carlliai/o Plicei/orant .

No sim origen mes antioli. Ausoni, i-otni-irli,

s'hava oblidat, ab tot,

professor de Burdeos, que Nisipi desdo ."Uo (O a od <\r ). (I., en sa eps-

tola Paulinus diu Pero la tova residencia al present, es mes enll
:

deis Alps, mes eidl del Pirinons de marbre, dintre'ls murs de Cssar
Augusta^ no Uuny de la Tyrrlienica Tarraco y de Barcelona, sentada
sobre '1 mar ostrfor. (" El ma-
teix Ausoni, en altre Uoch, alaba
la fortalesade Tarragona, al com-
parar aquesta ciutat ab Mrida:
Jo dech cantarte desprs d'aques-
II

tes viles,Mrida ilustre, ciutat deis

bei'S,que rega un riu tot corrent
al mar y dovant de la que tota l'Es-

panya s'humila. Cia-dnba no't pot

disj)utar la primaca, ni Tarraco
ab sa poderosa fortalesa, ni Brca-
ra (Braga) orgullosa deis tresors
que ella tragu del si del Occe.
V////////////, Cnriluha non, non ari-a potenn tihi

Fig. 19. Empuries. Porta ilc la muralla Tarrai'O rei'fat. '^' AqUOixOS SCUZi-

(1) Discurs citat de Mlid.v. llu/rin (iv<uei>li')iica anterroinana. I'ickkdt el Cm-

piEz. Obm citada, t. III, flgs. :i- v :ir>.

(2) Llib. III, Cap. IV, edriij iiiont:),la.

(3) AusoNius Paulino. Kplst'ilii-, XXlll. .V, 87-89. Edicio Uidot, Pars, 1887.
(,i) Ordo nobiliiiin iirhiiiiu . IX. imIco elada.
 L' Arquitcctiini lomnica a C.aldlunijti

lies pedrs, iiiareades ali

lleti'cs ilii'i((ues, son ln

monumeut arquitcctiiicli
roma ctala mes antieh. A
tbrticaeions se redu la
|ii-mera aeci romana. Ti-
to Livi, en sa Historia lio-
1 11(1 na, parla de les nin-
ralles d'Empuries y din
que quant cu son port lii
desembarca Cat (195
abaus de J. G.) laciutates-
ta\"a fortiflcuda. "' Es pro-

bable que aquesta fortiti-

caci sigui la trobuda sota

lamuralla de formigj de
carreus treballats anlechs
a la de Tarragona, per la
Y\g. 20. Carreu ab decoraci gre- Comissi alemanyade Got- Fig. 21. Cara late-
ca luienica trovada a Empui-ies, ral dol earreu de
MuKeu do (rirona. tingue en rexcavaci ve- la flg. 20.
riticada l'any 1005. (Fs-Im
y are tornada no^ament la llum del dia per les excavacions ipic
desde fa algn temps lii practica la Junta de Museus de Barceloi la.

(1) Jam tune F.nqxiriir diin <iii'nu cf'int muro diiv'sa. Union (inuci Itahcliaiil. a
I'hocam, icnde ft Mftstii/ienses, nriumli : alleriuii Hiapani. Sed Grevcum ojipidum in.
mare fi.rpotsitiiin, iolum oi-Ueni niuri mitius r/uadrinyenton passus paentein hdlx'hut:
IIusjMiiis relt-actior a rnafi. trium millaun jiansuum in circuiluniurm eral. Trrus
LiviLS, Llilj. XXXIV, IX, obra y edici citada.

r-^(^

Antetxa trovailii u Tirraxoim

 Fii. 22. Fris tmliat cu la iiiur;tlla roinuna tlf 15arcolun:i, iict t\v A\ invi
(Musen do Sta. gueda, u," 720)

CONCEPTE GENERAL DE L'ARQUITECTURA ROMANA

A CATALUNYA

'arquitectui'a romana a Catalunya fou no mes que un art

oticiaL l'ait deis funcionaris extra iifiers, deis colonisa-
loi's y emigrats, no un
propiament ciutad.
ai't i)o)ulai' ni

Aqu, mes a la Galia romana,

i[\u' que no lia\ia pnt dirse
.y. peneti'at en eis poblets ni en e\s paui, y mes que a la Galia
_/ aplieaci la caliticaci de Courajod: d'arl de superficie,
ti''

art de Jumannai-is \ IJatinisaiits. <" Heni de eomeni-ar dient que anem a

estudiar l'arquitoctura d'un pas de viles mitjanes. Ausoni en sa obra ci-
tada Onlo nubiliinn ui'hirini, les enumera les grans ciutats en l'orde se-
gent: Roma, Constantinopla y (]ai-t:igo, Antioqua y Alexandria, Treves,
Miln, Capua, Aquilea, Avlrs jn-ria Huma ilf les (ialirs. Mrrida, Atenes,
Catania, y Syraeusa, Tolosa miirndd de inaons. Narigona y Hurdeus la se\a
patria. Cap ciutat catalana es citada entre ellas.
El nostre centre, Tarraco, era una \ila vella foi'titicad:i, ala que sola-
ment se li poda dir rica en comjini'acii') a les pobres viles indgenos com

(1) Vi3g-is en \n])VA citaila d'aqnest autor I captol: L'lmcnt /a/lo-roiiiain.

o^ L'Arijinteclura romunira a Cataliinyc

ho la Pomponi Mela.
^'^ Era una vila sens port, segoiis Estrab, (^' pero
Cartagu per la gent que'ls
que tena tot lo uecessari, tVoqontada coni
afers de goveru hi portaren.

catalv.vva comparada abCataluuNa estava entre dos grans luielis de civili-

g^ci autga, el del Migdia, d'urigen micnicli y
LA BTicA V LA Galia

fenici, y el del Nort, la Galla ab los

esplendors de la cultura grega.
el carc-
Aqueixa situaei determina tota la nostra historia artstica:
romana y cls centres d'aontvindrn
ter de nostra ar([uitectnra local
les influencies artstiques mes poderoses, durant tota la Edat mija.
tres que's parteixen la civilisaci mig-
Aqueixos se poden resumir en
eval; d'una part l'Italia, succesora de
R..ma, d'^iltre aqueixos dos vells
metrpoli de la cul-
nuclisde la antiga cultura: la Franca del migdia,
arquitectui'a i'Espanya
tura romnica, font de reuo\aci pera la nostra >

meridional, centre de la cultura musulmana, per aont

TEuropa reb els
reflexes de les velles civilisacions assitiques.
La una s'hava concretat en aqueixa era Mrida, la
una ciutat y

COLONIA AUGUSTA EMRITA, la mes unportant de la Hispaua,

l'iiui '^' l'altrc, tenia
citada repetides vegades per Ptolomeu, Estrab y
Thrluir, aquella
son centre a Arles de Provenca, VArelate, la antigua
que les inscripcions anomenen COLONIA JVLIA
:
PATERNA AHl'.-
una coloma
LATE SEXTANORUM, '*' ciutat comercial aont s'hi establ

romana en temps de Csar; a Tolosa, citada ab alabauca per Estrab,

Ptolomeu, Plini v Mela y linalment a Narboua del
Languedoch, ala-
bada i.erHecateu de Milelus, de la que Polybi, alians de la conquista

del nostre
(1) Pomponi Mr.LA, de.l pi-iiners anys .le la lira cristiana, tliu iiarlant
Blanda. Elnro. Ba-ulo, Havcnio, Su-
litoral Inclc ad Tarrnconem paroa miil opijida.
Bcctidojuxta Joois montem, Rubricutiun tu tuvvinonis
biir Toiohi: parva Ilumina,
litM;'., intevSalmr et Tololnn, maius. Tarraco
uvha est n hit, o/-s maritnnarum rjjn-
lentisnima: Talis aam mdicas am.nis. saper ingens
Iberas Dertosam aUuigit.....
alias qaidem. sed nolissiinas Valentiam. et Saguntum Ulam Jide
urbes coinplctms, el
situ orbis-, Llib. 2, Cap. VI. ediciO l)i<lot, Pars, 18(,.3.
et a-ramnis imlilam IJ.!

(>) lsTHAii (iiis parla de coui a (iiitat la mes importaiit lU^ la Cata-
T:U-i-af;<)iia
sunt Pompen tropham.^
lunya romana. nter Iberi o.stiael Pf/renes extrema, nbiposita
alus satis vis
prima urbs est Tarraco. porta iuidem carens. sed in sinn condita. et (om-
homindms
Irada rebas, et nunc non paacioribas quam Carthago freqaentata
metrpolis
mode enim. sita est ad pra-ectoram in Hispania perejjrinationes. estque
Hispania: sed mai/mr parts e/us quce extra est.....
non tantum intra Iberum silrc et

StraljonisGeographiconim, Llib. III, Cap. IV, 7, eduno Didot. ^f^^^- '':*'''*v.,

HiJu.NEK, Corpus In.'icriptionum Latinaram. vol. II.

Berln, li..), Y-y^. >-
(:))

(4) FusTEL DE CouLANOES. -

Ilistoire des Institations poliliques de I anaenne
France. La Gante romaine. l>ars ISDl, yivA. 07, nota, Z.
 ./. /'// y Ctltl'i l'iili-li - \. lie Vdijiicfii - ,/, (tiiihni 2o

riiiii;ill;i (Icchii'i (|ii(' es iiim de li'S tres ciiitats m(''S iiiijiollnits do \\y (i:ili;i,

anomenada en les iiis(ii|Huns COLONIA .IVLIA PATKHNA NARBO

MARTIVS DECVMAX )Ul'.M. '>
Ajucx coiicepto's roflexa claramcnt en
li deseripcir que fa Ausoni de Narlxina, Tolisa, Arles y Mrida en coni-
pai'aeii'i de la i[Ual y p(MM realsarla, cita a 'Jal-raen
<->
y cu la ile Pli- ,

ni, *''
de la R(''t<-a \ di^ la dalia.

lllFUSTEL DE COULANGES, OljPa V llocll citatS.

Descripci de Narliona, Tolosa, Arl^s y Mriila per Ausoni <iJo no callar
K^l) :

pas ta gloria, Narbo Martius. Baix ton nom, una provincia extesa al lluny en un
inniens reyalml^ niposa les lleys ilo s'autoritat a numerosos poMi's. Y la encontra-
ila aon los Allobniges se liarrejen alj els Sequanes, y aquelli's d'ariu les neus
deis Pyrineus titen la Iljeria, aun id Li'nian dona uaixeiisa al curs inipotuc'is del
Rdanj, aon les Cevennes enclouen y tanquen els canips de la Aquitania, llus ais
Tectsagos que p(jrti>n laiuicli noni de Volees: tot aix tbu Xarljona. T arljorares,
la prinera en les Galies, el noni roma, y el d'un pr(jensul del Latium. Qui recor-
dar tos ports, tes montaiiyes. tos Uachs, tos poliles diversos tan dil'erents de cos-
tums y d llenguatjn:' y iquest temple antich de marbre de Paros, il'una tan ini-
posant magniliciMicia, y que no hauren menysiiri'uat altri' temps, ni Tarqui. ni
Catulus, ni tinalment aquell Csar que aixec'ls sostres daurats del Capitoli;' Es a
t que'ls mars del (Jrient y l'Dcce deis Ibers vesseu ses mercaderies y sos tresors;
es per t que remen els estols en les aigues de la Libia y de la Sicilia: y tnts los
vaixells carregats que recorren en tots sentits els rius y els mars, tot lo qui' navega
en rUnivers ve a abordar en tes platjes. Ordo nobiUnm urbium, XIll.
Jo no deixar may en Toblit, Tolosa, la (|ue m'lia alletat. Una muralla ili' ma-
ons Tenvolta en sos vastos contorns: a sos coslats circula el liell riu (larona; ]io-
bles sens nombre donen vida a n'aquesta ciutat, veina dids I^irineus carmgats de
neu y deis (.i'vennes coberts de pins, sentada entre les ciutats de l'Aquitania y les
nacijns de lllii'ria. Ella ha inl'antat a quatre ciutats, sens i)erdre un sol de sos lia-
bitants; les colonies (lue'ella ha cre.at, les abraca totes en sou pit. dem. XII.
Obra, doble Arles, obra tos ports, amaljli hospitalaria Arles, petita Roma de les
Galies, veina de Narlio Martius y de Vienna que du sa potencia ais colons deis
Alps. El curs rpit del Rdano te divideix en dos parts tan iguals, qu'el pont de bar-
quesque uneix les dues riberos forma unaplassaal mig de ton recinto. Peraquest riu,
t rebs el comersdel mon roma y t'l trasmets ais altres, y t enriqueixes elspoljles
y les ciutats que la Galia y l'Aquitauia contenen en son ampie si . dem. VIII.
Jo dech cantarte, desprs il'aquestes ciutats, Mrida, ilustre ciutat deis Ibers,
que un riu rega corrent al mar, y devant de la que tota l'Espanya s'humilia. Cr-
doba no't pot disputar sa primaca, ni Tarragona ali sa poderosa Ibrtalesa, ni Braga
orguUosa deis trescirs que ella tragu del si del i)cce. dem. IX.
(3) Se donad nom diu Pi.ini
de Narbonesa, a la porcic) de la Galia banyada
per lo Mediterrani; sanom'mava abans Braccata; t per lmits, del costat de ITta-
lia. lo Vary los Aljis, montanyes qual barrera ha sigut tan til al imiieri rinn; \A
costal del reste de la Galia, al Xort, els Cevennes y el Jura. Per sa cultura orei-
xent, per ses costums y lo mrit de sos haldtants, per sa opulencia, no cedeix a cap
altre ]iais sotnis a limperi; en una [laraula, es mes b ITtalia que una provincia.
Hist. Nat. Llib. III, Cap. V, edici citada.
La Htica, aixis anomenada del riu iiue l'atravessapel mig, solirepuja a totes les
altres provincies/^e/- /7 rVye.sa r/e sa cuitara y per un cert osclat de fertilitat que
li es particular dem. Llib. III. t'.a]i. III.
I).

I.NSTITL'T d'ESTUDIS CaTALA.NS 3

26 LWrqitectiira ronuinica a Calaliiniia

Per ;i\M l'('s|il(''n<liilii cullura de l;i Nclhi 1'|'m\ iin-i.i de l;i (l.ilia X;il--

bonesa, acini's tm-iia imlin" \ hai-hro; s'acaba la sci-ii' de iiMHniiiicnts

suitusos, deis teatros y circlis y aniHteatrcs y deis arrhs de ti'inml'. Per
aix a la iKstra trra im s'hi ti'nlia la obra acallada ah per'leecii) helnica
deis monunieiits ]:ir(neii(;als \ laiiguedocians y rari|iiteciur,-i anana preii i-i

Taspecte riel arl a|iartat del i;i-ans centres de cnltnra, (pie no repren sos
esiilendors, deixant la cintat de Tari-ag-onn caintal d'uiia .yran part d'Rs-
panya, lins a trobar els de la Btica romana.

Aiitffixa trohada a Tarrajona

 '^'.Slk^'^^^"'
^S^''-^ '^'

Fig. 23. Fi'is trubat en la muralla ile Barcelona, c-arrer il'Aviu.y

(Musen de Sta. gueda, u." 722)

KLS QUE ERIGEIXEN ELS MONUMENTS ROMANS

'

ESPR'.s (le (/oiH'ixci' l'cstat (le cix ilis;ii-ii> de l;i tciTn cnhil.iiia
'en \n iiKiiiKMit lie |(('ii('tiMi'lii hi i-iiltura rdiiiaiia, <'al Im-
iiiai-sc (Ira deis liouics ((UC la iilipoiItU Cll. No ci HH'ixf'in ni

un sdl lidia d'urquitccte a Catalunya; peix) eii caiiihi pus-

scini iiinneros(is noms de d^nadors d'edicis, de pci-so-
Uatycs lidlKirals ah la pllhlica (( UHllcilKiraci), r(>i-(i|-t deis
((ile^U'i^ > l(-'yioiis (jue iiiterxciiicii cu les nln-cs \ dds curadors y cdils (|iie

les administraAeu y yuanLncii.

Les lapides romanes lian let \iiireliiis a\ii\ la gent cpie ai\eca,\a'ls
.yi'audios(3S monuments clssichs cu la iiostra trra. La polilacin notaMe,
la (pie es conmemorada en iiis(a-|M-iins ) estates, la que exereia els izraiis
carreclis pblichs o la rpie ddiiaxa jes grans obres ciutadanes, era una
pdlilacii) trasumallt ((Ui.^ Sd\iit venia de les prd\iucies mes llunxalics del
Asia y del frica y s'en aiia\a, despix's a l'altre costat d'Espanya d a falirc
banda del moa; que exereia els diversos oficis que'l servey militar o la
adiiiinistraci('j ci\il exilien; en una pranla: la mateixamena de pdblacij
de les ocupacions coldiiials actuis. E.s una pdblacii'i militar d hiirdcralica;
28 L'njiiilccluru romnicti a Catalunya

ki majoria d'ells oxoireixe'U cn-oclis de trihuns inilitars en les regions

que coloniseu de la Hispania o l'lia exercit en les diverses jiriiviiieies;
molts snii gent romana, altres proeedeixen de lloehs apartis del Imperi;
altres son hispans que han adoptat noms romans al adquirir el dret de
ciutadana, '" escassssinis porten noms ibriehs. Es aixo l'indiei segur
d'nii art d'iinpiirtaciii adniinstrat\a, reflexe cxaete de la situaci i\c la

niistra ten-a a la civiiisai-iri iMiiiaua.

ELs DONADORs DEi.s Elsgraus (liinaddi-s que editijuen y doten a les nos-
MONUMESTs
|^j,gg cutats, sou extraugers, empleats, grausniilitars
II homes lolitiehs poderosos de la ciutat de Roma. En eoncixm pochs
d'aqueixns t'undadoi's d'editicis connKMiioi-ats ih epgrafs honoraris y tots
son d(iiiadiii-s de termes \ haiixs \' a(p"ie(lnctes o d'dli pera'ls concurrents
ais tepidaris \ fundadors de representa-
cions al eircli n al amtiteatre, els dos grans
M./^..v.NCENTio.v-r. Pi'-''-
colecti US de la poea.
1 uxes
TARRACONENSis AC sv,,.r

Uu epgrafe lionoi-i cli, >2)
erigit per la rc-
OMNES-REL.oyo, pRAES.DES-ivs conmemora
j,^b|i,,-, tarraconesa, a, M. Aii-
TissiMO RESTiTVTORi ^.^,^.^^^. ^ 7,,,,,,,^,-,,,_ perf(vtissm
,,,,, presi-
THERMARVM
intK.i/Mv MONTANARVM 1.11
(lentde
......
pnivmcia hispnica, que restaura
la
,

termes de montan va de T
MESs'VS MARIANVS , ,
, ,
1

les 1 arragona, i'cs-

CVR RP TARRACONENSIS

, ,;
'
,
n W
Jiistissiiiio 11 din la l[iida; el inrsit/i\s regia
tota una prmincia en mini de Roma. l*'l ipu^ dedica la lapida es Mi'ssias
Mai'ifiniis, qui exerceix lo crrech de ctiralor a TaiTit<-(i.

Luc Cecili (.^)ptato, feu una testa, ile

un llegat de 7,500 denaris pe-
Uuitadors, que devia teir Uocli anualment a Rai-eelnna, \ pi-dM'i d'dli
per aquel! da les termes pbli(pies pera us del pnlile, de sa familia y de
sos libei'ts, y en son ih-fecte a Tarragona. La, lapida especifica la cuan-
ta del llegat, set mil ciuccenls d(>naris <^> (unes i),'MTy pessetes) que de-

(1) Els /l'eijfiii, (is no clutinlans i'ijiiuui, no iio(li(?n poi'tar uu mnii roma.
Pere/rinoj condilionis lioinincs veit usarjiarc romana nomina, duntaxat ijenliUtia.
(Slkto.ni. Claudius, 25). Cita de Kustkl de Coulanges, oljra mentula, pg. 80.
Aquoix (li'et s'adquiria imlivicliialmunt per convens especiis o pago de servis;
rns tart se compra va. Caracalla dticlara que tots els ciutadans Iliures eren romans.
Una gran parr, la nn'is rica y instruida dd imperi, reniuici a lhu"s noms anticlis,
pera posarsen de Uatins o llatinis;Us al adquirir los ilrets de ciutad.
(2) C. I. L., II, n.4112.
(3) Un denari equival aproximaihnnenl aO'8.^ pessetes.
Antmo.ny Ricii. Didion-
naire fle.s antir/uits lomaincK ct tir(;<yiies. traduit de i'angls p(!r Cmkkui'.i.. l'aris,
ISrd. Mot iJannrinn.


./ I'iiii/ 11 C.adiifalch - A. de Fdlijiicra - ./. Goday 29

L .
C A E C 1 L I V 1/ SEvKaTVS -C'ITIGE ven redituar 450
PP -^PTATVS RIT AB Owbvs- MV denaris ( unes
7
LEG ^I G FEL
hERbVS SEn/rSVS EX 382'50pessetes)al
ET
r LEG XV APOLlN CVSATISk-QVOTSlQ^S 6 per 100 (usuris
MISSVS HO^ESTA o EORVM AT MV^ERA semhsihus). De
MISSIO^E AB l M- VOCITVS-FVERIT- aqucixos 450 de-
A'R ANToNINO ET AVR TWEA X Vil B AT
naris, 250 eren
VERO AVC ATLECTVS ABAic rm pvb tarrac destinis a la tes-
nter immvnes ConsecT" transferri ivbho
ta deis Iluitadors
InHONORJS A3DIICIOS svb;ad;m -forma
\ 200 pera oli de
I VIR
in FLAM ROMAE SPfiCTACVL'RVrt-QVOT
les termes. Luci
DIVORVM ET A'GVSTCR'J/ S S -EST- EDE^DOR.VM
Cecili ei'a till de
QVl tA kG DO LFGO-
R P BAR' SRRACONE
Luci de la tribu
D M. O X VlF- E X
I Q_V E VO L

Papiria, ce/ituriO
Q_V ORVM-VSVllS-SEMISSbV.V
edI VOL qvodanJs SPECr.4f;

de la Llegi Sr[)tinia Gemina Flix y

PVGILVM DIE Il IdVVW IV.V do la XV Apolinaris, edil, tres vegades

VSQVE- AT -X-CCL-ET- EADEM DIE duumvir flamen de y Roma deis Deus
y deis Augustus.
*'*
EX X CC-OLEVM-k-T13lMS- PVoLs
POPVLO PRAEB31I E lECTA PRAIS
/,. Mi/iiciiis X'ttalis. <^' pare y till, de
TARI EA CoroiGOt roLo vt hi triliu Galera, que pagaren en terre-
LbERTMEl tM LbsiTCTlVW IVtmVrt nos propis uns l>anys y prtichs ab son
L bE R T /SkVrt Q_V E L bE R T I Q_V O S aqeduete, probablement a Barcelona,
HONOR tenen tamb aquest carartcn- de foras-
L D
D
D ters trashumans. L. Mii/icins, pare,
havla estat procnsul (107 de .1. C.) y go-
vernat l'Africa proconsular, llegat imperial, proprctor de la Panonia inte-

i'ior, curator del Hit del Tibcr y de les clavegueres y ribes de Roma, crrech
del ciirsiis /l/Kinnii senatni'ial. Fou llegat imperial de ilos leginus, pi-en-
gu part a la expediiio de la Dacia, se'l premia ab la corona mui'al y la
corona vallarla d'or, tres llances i)ures (sense ferro) y ti'cs senyeres d'ho-
nor, fou propretor y llegat a la ProA incia d'Africa y un deis quatre que
cuidaven de les vies y camiiis. Son lili di^seuqx'ny, ademes de vai'is
crreehs sacerdotals, el de tribuni de la plebs, curator y propretor junt
ab son pare a l'Africa, fou tribuni militar, prefecte de la mai'inay triunvir
de la Casa de moneda. Son rimatge deis homes afurtunats en ses cam-
panyes y deis liomes sense patria dds gran imp(M-is <lc tots (>ls tem)S.

(1) G. 1. L., 11, n.".i514.

(2) C. I. L., II, Supp. 11." 6145.
30 L' Arquitectura romnica a Catalnni/a

L M I Ni i c i u s 1. f i 1. gal . n TALIS eos PROCOS

PRO VINC a / r c a 6 o d a '
i . s i s . a u g u TLIS LC AVC PR PR dIvI TRAl
NI PAR thici e rnp I 1 t r a a n i ha DRInI AVG PROVINC PAN
N O N A in/ei'ioris
I u r r. . c a t o r LVEI TIBERIS ET rIpRVM ET

CLOACAR utn,urbis,leg . d v i , t r a InI PARTHICI LEG i AVG LEG dI

VI traa ni . p ar thici . le g . . . . don DONTVS EXPEdItINE DClCn
PRIMA a Ia e o d e m imperatore CORONA VLlXrI MVRLI AVREa
HA S' s . p u }'is . I V e X l I : s . iii - i G PR PR PROVINC FRICA PR
TRIB PL- Q_-P[i-O . ,
l i [ V (
j R V:R.VM CVRANDRVM ET

L MINICIVS L F n ala I i s . q u a d r o^lVS VRVS F AVGVR TRIB

PLEBIS
DESIG Q,- AVG ET eodem . Umpore . leg . pJR-PR- PATRIS PROVINC AFRICAE TR
MIL- LEG ! ADIVT- P-F- U,eg . xi.d . p J . . leg . xiiii . mojRT VIC lIVlR
MONETALIS- A A- A- F- F-

B ALI N EV M~^ u por ICIBVS SOLO , .

SVO
ET
DVjcus ojracJFCERVNT

Una iuscrijicio (ruu iris l'u iiiai-lii-e del jirticli d'iiii cililici, ImiIkkUi cu
les ruines d'Empuries y guanlada al Musen de (liiviiia, coinnemora a
('on/c/iainifi qui dona 0,0()0 sextercis en diner [era la (iinstrucci de
una obra avuy desconeguda; la lpida ti-oncada ha con-
servat la memoria del diner ;astat pcr ild robjecte. Un o CORNLIA
sexterci \al aproxirnadanicnt '2i) i-rntiins; la caiititat
ISI XL * E TAD
gastada que's conmemoi'a graljadu en marlire es relati-
ccc xcv
vament modesta unes <S,000 pcssetes. :
<''
La poi-tada
d'aigcs a un mniiiripi ora eoin are una, (ibra extranr- CONSV
dinaria, y'ls colonisadorsla pagaven. A Ibissa una l-

pida -' conmemorava a varis individuus de la //'v/.s Uui-iiidia ipK- ab els

seus diners pagaren aipieix element de vida.

i.os HOMKs CO.NMK.MORATS AB Lurj Ucm Sni'a, a Ipil, piM' iiianaiiiiMit si'ii Icsta-
ARCHS TRIOMFALS Y ESTATES
i 1 .
' 1'

nicnlari, se
.

li ci-i^;'! I ard de I 1

li-ininl nirs I

ln'ii cuiiser-
vat y ins iiionnnu'nlal ipii> (picila al imsti-c pas, Tan-I i de liara, \'i>\[ rimiiK,
poderos, protector a linnia d'ai|ucst tros de tcri-a, clcgit potscr pci- la ro-
lonia barcelonesa patr de la colonia Patrn/ais coldii'uc La inscripci <lcl .

fris de son andi trionilal, <'' desdara qu'ell s'cl fa constiniir costcjaiitse aixis

la inmortalitat. "A Lma i ,ii-iiii Snra, ilc la tribu Sci-gia, coiisagi-at per nia-

(1) Sobre lo sextoroi vcgis a(|ii(',t luot cii lo citat iHrcimi.iri i\r icii.
(2) C. I. L.. II. n."3fi(i:}.

(3) C. I. L., II, ii."4282.

 P i

J Pili;/ !/ Cinliifalch - A. de Falf/ucra - ./. Goda;/ 31

L coRNELivs
LONCvs ET uamoii t tcstaincnta ri . I.iiri r,riii S,,,-;, iii

M CORNELIVS AVITVS F ET fon llcii'at (Id eiiijici-ailnr Traja, Inii ciiisiil

L . CORNELIVS . LONGvs ET tiTs vof;-a,lrs n, tnn|,s ,1,' Xorva v Traa v
c . coRNELivs . SERviNvs ET
, ,1 ,t iii,!, r'ls l ,( ,rs . IH trni u f, , n I,., prul,a
M CORNELIVS AVITVS ET ,
,., ,.
Ias('\a. inscni)C](i\
di
I i i

estatua del Fo/'o ti'd-

P-CORNELIVS-CORNELIANVS-NEP-EX-L ;.
j(i p,,,^,
a Uom;i.
,, , ,;,
'-' A
,v
liarcoloiia os iKissihlo i

ET-M-FAQVAM-IN-MVNICIPIVM'FLAVIVM .,,1 . ,.
'

sol C()iiiiiciii(ir(,'s en loriiia siiiitiinsa. Al

EBVSV.M-S- P- Ar 1 . . X \
Musou (lo hini-A guedas couserxa un
fragmeiit (^n marlire: ex tstame NTO de earArt(M's igiils a les d'nn
lti-e fra-iiieiit que din: L LICINIVS I-es d(,s lapides f(,riiia\en pr.ilia-
bleinent part d'iui iris d'uii uiatcix edillci (|iic fni ciiiistruir laici l.icini
Segriii, |H>r tostiuiieut
de Lnci Lieiiii Sura, el sni patiV,.
I/lriine que alcaue mes vegados riionnr di' la (^staliia a CataliniNa Imii
Luei IJa'ni Se-iai, llilicrl d'aiiuet persoiiatge iiifliixciit, a qiii son paUVi el
Suniroulioni(Mli'i;r;uiiii-estif>LaRoiiiM. Plim'I .lo\v, cu un;i carta qur l diri-
(1)
geixfKpisMm-mn. LIj. IV. XXX. Edici Xisai-,1, Pars, 1805), li descriu una Ibut iutcr-
initent y acalia ilmntli: Vos diVui descubrir les veritables
causes d'aquest prodi-'i
Qui podr ferho inillor? Per la nieva part estich content si vos he esposat
h el fet"
Martial (Kpijramatnm. Llil.. VII, 47), en parla com d'un sabi, politich orador
y
eloquent. Vos, lo mes ilustre del nostres savis, Sura, vos, qual
eloqencia'recorda
el parlar deis nostres avis; quin fat vos ha retornat
a nosaltres despr's d'havn- tastat
laygua del Letha? Ja havem deixat d'esperar y de temer, ja, plens de tristesa
y se-
gurs de nostra desgracia, ploravem per lo quehavia siu,ut de vos. Mese!
r(!y ilel silen-
cios Avern tem nostra ira y torna els lusos <\w. havia'pres a les
Panpies Vos sabeu
quins geniechs havia fet naixer el tais rumor d(^ vostra mort,
y gosi'u are vivent de
la vostra posteritat. Visquen com si arrebatessen vostra
existencia; (ailliu di'pri'ssa
elsplaers y de la vida que recobren no nliaureu i)erdut ni un dia.
En altre epigrama (Llib. I, 50), parla d'ell com del hoine (ractiialitat a
Hi.ma v
lo compara ab Licmianus, qui cerca la vida felissa
del camp anaiit cap a Esi)anva'-
Vos, qual nom no callarn los pobles de la Celtiberia, vos veureu,
donchs Liciiiia-
nus, la alta Hibilis, clebre per ses ayges y ses vinyes, lo vell Caunus
cobert de neu
lo sagrat \adaveron aislat en mig de les altres montanyes
.... Mes quan vindrn les
gebres de desembre y les tempestats del liivern barrejarn sos ronds
ais del A(|uil
vos retornaren ales platjes de Tarraco y a vostres finques de la
Laletania. Alli Tisart
presen les vostres trampes, caur ais vostres cops; alli sobre un caball
vigors reu-
direu a Hebra espavilada y lo sanglar del pais; deixareu los cervos
al masover La
lusta del bosch veh baixar a vostra llar aont se escallar la
quitxalla El cassador
vindra convidat per vos a vostra taula. A casa vostra, senzill calsat,
no pas toques
' no pas ropatges que faren olor de porpra; que no hi sigui lo urosser
Siburnius v'i
Client importu, ni la viuda exigenta. El plit rostre del
aeusat no torliar vostre
sonydormireu tota la matinada. Que un altre eompri el tonto y v aplauso-
vos
compadeixeu ais mes lelissosy Iruiu sens orgull de la felicitat veritable
mentves cnie
nostre Sura oh lotes les lloanses. Se pot justainent reposar
lo que resta de vida
quan s ha adijuirit la gloria.
(2) Di(..\ Casi, diu del! que era tan rich v desiti<)S de gloria que edifica
un n-im-
nasi pera el pobl roma: Aden dioes fnevat, et ,, loria- cupidus. ul
in/mnaduma'diticn-
vevit t . linnttno. Flohi:s. '.spai'iu Saip-ada. t. XXIV. pg. 2:!.5.
3 L'Arqiiitcctun raniinica a Catalunya

feu son Acrciisu^ eii los tres coiisulats quo desempony (Mi 92, 102 y lT
de .1. C. <"En lo i-ecinte de Barcelona s'liaii trobat us \(\ ep^i-afs en lapides
niunds n cu iiedestals d'esttues dedicades a aici [Jciiii Sc^mi. D'aqnestes, 1

quatre tbren eostejades |)ei' cls fondos plilidis di' la Cnldiiia liai-ciiiniK^sa,
EX D D RARC
; nn:i pe- els d(>cin-(ais aiisctaus; iltrc per el niiun-
cipi l'lavi laHKintaui de l;i Isla nienni' ; ;ilti'e sexvics aniaistals do
pe- els

Barcinii ; alti-e pei- els iiid\ iduiis de la Societat Axsnldia \ iiit pe' altres
;

tants amit'lis, nns sex\ irs aui;'ustals de Barcino o de Tan^aeo, les restants
per pei"sones sonso cap crrech tins ler nii t'oraster r/r/.s co/irma y lo
\'

i[iie (^s nis, la ltima, per nii llil>ei't.

'-'
Hi lia ipie tenii- en cumple i|ue'ls
alndits setze epgrafs son pocli posteriurs i'ii data al 1(17 de .1. (]. en que Li-
i-iiii Sura exM'c son tei'cei' consulat qiian just eya niif;- siglo qu'el gegraf

l*(aiipMii Mola lialia caliticat a Harciiin de poblaci(') potita y de sogon or-

ve,njipi(iini piiiTiiiii. ni sahentse iiis una rentui'ia mes tart per el juris-
I

consult Paidus que liagns ohtingut la inmunitat t.orritiri;d. ^'^'

Al costal de a((UOxiis persdnatjes extraugers y infUnonts In tmliom los

en les prestacidiis
liuuiils mar([U(^s deis pcap(Mli-crs ihi'riclis ipie trcliallcu
personis obligatorios muralles de Tarragona. Aixis s'lia
})er aixeear les
forniat scmprc un art oxtich, inqni-tnt a una rolonia llunyana.

(1) Fita. Ldiiilas romanas vc.ciii Imlladas en Bfifcelonn. Jferistu /lislricri.

Barcelona. 187G, t. III. p. l:m.
(2) C. I. (a. h.) a 'wS, Supi). nins. (IIW (c. d.) y (ili'.l.
L., II, niiis. 4530
(St Berlanga. de la Asociaciii Artislico-Arfjueolgica Barcelonesa.
liccistn
Vol. IV. (1903-1005) pgs. 10 y 11.

Fri rom:"i consorvat pu la porta ilc Santa Mara CTarrassa)

 y^p

^j^jcm
Fi<;. 24. Fris en niarliri' ilcl Musen do TarrniiDiia, n.'* 209 a 211

IV

ORGANISACI DEL TREI^ALL ROMA

A CATALl'NYA

DMA OS i-('[ini(liiia en los oi:>liniios 'ii:i1 a si matoixa.

(lliiisy, en sa \n-n ja citada L'Ari ilc hailr i-/ir- les ra-
hiKiins,^^^ so )i'ei;'nnta : <(;,(Jnina era oii la oonstrnociii la

]iait (li'l troball lliinv \ la del esolavatgo'^ Por (juin luedi

\ en i|nnos rogidiis del jhiIjIo's i'oclutaAon els inilers de
manobres que aixeeavon os moimnieiits de Ronia'^ Quina
podra ser tilment donada a llurs estbreos? Per oonsegent qnns
dirocoiii
lirocediments prctichs devien emplearse de preferencia Totes aquestos '

qestions estn Iligados entro s; la cdudicici do les (dasses obreros se junta

en l'esti-actura deis mateix modo que los costnins romanos
editicis, del
se rooxen en la disposici'i deis plans antiehs se trouria al estudi de la ;

construeci son principal inters separant el quadro de sos mtodos del

de les institucions que les expliquen . Y desprcs, ab gran coueixement,
rcspon ell mateix a les preguntes, analisant l'organisaei deis treballa-
dors romans, la part que en ses obres se do\ ia a les corporaeions, el que
es devia a la direcci eenti-aiisadora del Impi'ri oxercida jier modi del
ruralor, el(>git soviiit per decret imperial, el papoi- del ti-oball deis legio-
naris, deis presoners oondemnats
y esclaus pbliclis, y ttnalinent el de la
prestaci personal obligatoria. Tots aquests recursos inmensos eren ne-
cessaris per aixecar los obres colossals romanes.

(1) Caii. II, L'Ar di- btilir ct l'dnjanisittion des clnssfs oiirpives.

Institut d'Estuiiis Gatalans

^4 L Arquitectura romnica a Calatunija

LOS colegs ex el eure de quina manera se reflexa en el nos-

Anni a \
coNVENTus TARRAcoNENsis
epigrafui, aquexa poderosa organisaci.
j^.^ ^^.^j^^ ^^^ j,_^

Pe nostre estudi anra a escullir 1 rea de les actuis Valencia, Catalunya

y Isles Balears, que corresponen poch mes o menys al Cuiivci/us Tari-u-
concnsis, un deis quatre en que's divida la gran provincia Tarraconense.
L'organisaci del trel)all roma era per colegs: a cada ofici li cori-es-
ponia una colegiaci o agremiaci(j \ i-(ilegi;it (lc\ia prestar detcriniiats
'1

servis al com, veritica- les (ibi-os lbliques per preus estipulats per
l'Estat y residir forcosament cu un llocli lixo^ rebent en cambi la exenci
de certes cargues publiques y rexplotaci de tais o quals tori'es (j alguna
qiiantitat casi sMuprc on especi(\ La. (Ii\ isiii del trcball a lniia (Mm exti-c-
mada, cori-espoiient a tal ulici una }ia,i-t (le la ol.)ra, y a tal altre iidopendent
un altra. D'aipieixos colegis, deis mes CDmuns en les eiutats de ])r()\ incia,
Tepigrafia n'ha consor\at recurts en la nostra trra. Un deis mes dificiis

d'estudiar y mes diseutit pels epigratistes es el ('ol/rf/iinn i'fiiiiiiKd-iiiin.

qu'cns revela una ljiida ben malmesa de Tarragona. '''

Qu eren aquests centonaris? Es aix dupts y diseutit una mena :

de sastres de rolics rsteguos, uns euNcladors (pie t'(ii-nia\en i-dbuslds eii-

velats sobre les m(piines de guerra o geni (pie e\en cubci-tes de pissarra
y de plom.
'-*

(1) C, I. L., II, n.4318.

(2) Choisy, [larlant d(j 1(3S corpurfu-ions (|ui' iiilcrveinCn cu la (()n>;ti'iicci('i deis

f^iUlicis roiiians, (lili : n V( (lesseguida un gi'iiiHj d(3 coh^gis que nosaltres reunini,
li(i-(|iu!'ls invariablement os assoeieu y sun els f'abri fervavU. tujnavii.
textjs casi
f.cntonarii, dendvophori n, y parlant As centoiuwii, contiua Sobre les fuicioiis :

deis centonara, s'liaii sostingut dos opiiions uns vcueii en ells urtusans (|ue leyen
:

de trossos de tela, ja vostits grollers (vestiarius ccntonarina, Orell. 29Q), ja espesses

cobortes, que diu Vjgecius (Llib. IV, Cap. XVII), se empleaven pera presservar de
la (:oniljusti(J les maquines de guerra; altres, pe contrari, reculant devant de l'idea
d'associar ab els ferrers, l'ustei's, etc., una corporaci(') d(^ sastres, han eregiit (piiVls
centonara podien s(!r senzillament teulersde pizarra o iloin, iiualstreballs de ((uiles
o d(! posts juxtaiiosadcs jiresenton nis o menys baspecte d'aquests centones, qual
nom ha servil pera l'onnai' el de la corporacij. (Vegis sobre aqu(stes dos intcr-
pr(!tacions, Rabanis, lierhcrches niir ten dendropkui^es : Serikiny, D/'oi /m/i/ic ctad-
minit. romain, t. II, pg. .iili; Wai.lon, llistoire de l'esclavaije, etc.)
Tal vegada (d nom que ((irr(!si)Oiiia en la Uengua grega al centonarius d(ds Lla-
tins ajudaria a resol(lr(! la (pi(',sti('); se trolia, en efocte, en el inanuscrit deis ?pjir|VjaTa
deJ. PoLi.ux, descobertper M. Bouciierm;, y qual coneixement eldech diu l'autor
a una coniunicaci: KyTji(i)voo-j.o; centronarios (sic). Aquesta traduccij semilla
:

concluyent en favor de la primera liipHesis.

Sigui lo (jue's vulgui, se ven la rao que deterininava ais romans a agrupar
juntes les quatre pro'essions principis que acabin de citar. Els autors parlen d'un
colegi constituit pora evitar el perill deis incendis, nientres que les inscri|)cioiis no
fan,segonsnostresconeixein(mts, cap menci explcita d'aqu^st coleg. Pi.i.vi (d Jove,
 i

./. /'(;/(/ // Cinliifdlcli - A. de Fnli/iicra - ./. Godtiij .35

l-'.ls olicis del IivIkiII (Ir hilhir cussiis (liii's com hi piedra, la fusta v els
mct.-ills, a lioiiia. coiistitiiini mi rosds colcuis : d deis f'a/iri f'rrrnr, o
ilcls iii,iii\,iiis; rl (Ic'ls //;/-/ //7//0/7/, liistcrs <lo ciilici-ti's \ ,i;i-ans ohi-ns;
c/nrai-ii i/infr/-iai;ini. o din ctiiii'cs ; els sectoj-cs jiiatr/u'an/ni , (j sci-imlors ;

ch/ahri iiilrsiiinirH, ,, lusicrs (lo portes y tiiiestres (els iiicnuiisirrs fran-

cesos), etc.
V.w les capitals (le pr(i\ incies lliiii\;nies se
'
i-(>(lui(Mi a un sol - eolef>i - el
=^
deis Fahrl. ">

El cole-i (|(ds Fdhrl so tl'dh.i |-epeti(lissiiii en epi-Tafia

l;i i-(iiii,'iiia del
CnnrrniKs T(trr(ir(,i,,;iss pe- divei-ses causes. Kii unes nseni)ei(.)ns se
li eiicdiiiaiia cuidar d'un pedestal dcdica.t ais Deus
d'uu.i la|)d,-i c(iiiinemorati\;i pcr.i la se\a conservaci
10 MI N E R V A E
perpetii.i. Aixis,cu una lapida dedicada a Minerva aii-
avg
yusta pe- Aiifustius H<jniii/ir'n>. sexvir augustal, se fa
n avfvstivs
constar (jue en feu donael'. al Colegi deis Fabri. <2> Al-
homvncio
ti-es vegades els donadors li encomena- liml vir avg

\('ii unsei-\c\ piililicli. JMi una liiidade collegio

fabr
Q_- MVRkVS '1' , ,j, ,
'

lai iag()na,''"en
.
la cjue s
I

conimemoru a donoposvit
^' ^^'"''''"^ Thah's. donador, es eneo-
H or LEO
'"''H'-'t ''I '-"'''.i^i <l''l Ivibros uii Hoi I nj II ni
coL-FABR-D-D \:ilarilriiliini .

sembla ser uu apai-ell de sensalar les lioi'es: una campa-

na pei-a toearh^s, una r/rjisii/iyi n ndlotge d'aigua o un su-
laniini ,, rrih>\'^o de sdl. A(|U(-sta inscripeii est
gravada en'un pedestal
de inar)re, eonservat en el Mus(^o de Tarragona ab
Uetres elegants del

(R/ii.s.. Lhlj. X, (.p. t2 y3), pi.,,,,sa a Traja civar per a.|icst ol.jecte un Collcjinm
l'ihroruin. bcgons aixo, aoii seria niillor rtciutat aqucst colcgi (|ue entris lerrers
ust(^rs, peons, en fi, entre'ls cenionnri.i, ja fossin aipa'sts ltinis pizarrers
o plom-
liers(3constructors(la(|uests centones que resftuanlaven les m(|uines
de -iierra
(;antral loch ? Sena aquest roi-ig(!ii del
agrupament de tots aquests artesans y
Icxpicaciodelsseuspnvilegis? Alguna vi^gada se reuniren ab els centonara
els
ilnlol,rnvii y Is ncalarii; aquest agrupament
S(anl)la al'egir un nou argument a favor
(le a nostraopinio;
peraltrapart, hi lialautnritat (le Heineccius ()e Oria et jure
cult. el corp.), Choisv, obra citada,
pg. 202, nota.
(1) La lley en el temps del baix Iniperi, reeomenava pera donar nu'S brsa
a les
tr(3s corporacions deis
,//.r/, centonarii yden,lro,hon qui^ n.rmessin un
sol oolegi
co(l.e(jnnn o coUeijia Jabroriun centennriorinn
et dendrophororum ((.:(idicli Teliodo-
sia, XU, 8, 1. Ilcyde :Ur)).-DAHKMBEH(i
y SAia.io. Dictionnaire des antiuus nrecauea
et romanies, i. X, Pars, 189(i, mot
Fabri. Vegis tamb les prevs de la classificaci
(|u hem donat deis colegs eii
lobra citada de Choisv
(2) C. I, L., II, n.-iins.
(3) C. I. L., II, n." 1(5.
36 L'Arqiiitcctun romaniai a Cilalunya

pREFECTEs DELs FABR Al costiit clcls coloyis lii liiva cuiisttti tille ut 1 l'urga-
iiisaci militar. Les logions i'omanes estaven prepa-
rarles no sois pera'l treball de brtiHeaci y atacli, sino pora fer soles o
junt ab los coi'poraoions cls monunients mimicipals,
V la lle\" jiernieta onipl(>ai"los a les ordres deis ciira-

tor njicnii}! dols temples, deis edificis plilii-lis y di

c-aeMlio-c-f
les ciutats, en tota mena d'obres civils. Teit men- GAL
FRAIrN
PRAEF FABR //
ciona els amfiteatres de Bolonia y Cremona fots pels

TRIB MIL LEG/0

legionaris '*' y la epigrafa ha eonservat el recort de
NIS V ALAVD^r
temples y prtichs eonstruits pels soldats. <-' Per aix
FLAMIN P H C
les legions tenen sos cossos de eonstructors manats
HIC CENSVM

per prefectos (Prrfcrtus fabvum), que a la vegada ECIT IN PROVINC

eren sos tribiuiis niilitars. Aquoix fot se revela en la GALLlAAQVlTAhlC
nostra epigrafa, on varios pro- P H C
fectes deis Fahri, tribunis mi-
M-PORCIO-MF- litars que exerceixon son nlici,
AtJlNS APRO are aqu, are en els llnchs mes apai'lats del iiqiori.
PRAEFEC'
flVlR
A Tarragona sois s'han posat tres lapides, que
FABR TRIB mIlIT

conmemoren a profocti^s dols Fahri y trii)unis mi-

LEG VI FERRT

litars a la vegada, (^ayo Emil Fratorn, de la tribu

PrC AVGVST

Alauda. Hava exer-

Galera, ho era di^ la Logi() \'
AB,- alimentIs

cit un crrocli administratiu el de fer el cens de la :

flmini-p-h-c-
? H C
Aquitania

\ di' ia lispania Citorioi' y tona'l c-
rrecli religiiis do llamn
d'aqueixa pro^ incia '" .

Marco J'(ircii) Ajiro, Ao la tribu Anionso, pi-o- M VALER M F

CAL propin q_v o

fecte deis F(tl>r, dunnivir, ora tandt ti-ilmni

CRATTIO
militar <\i' la I,ogi('i W l-'c-rrata y proiurfitar <ui-
EDETANO FLAM P H C
CEREAL

I

f/i(s/i al) a/iiiiciiis. un dols crr^clis d(^l Ciirsns

CVI HONORES CIVtATIS
luiiioiuiiii del (ii-dro o(|iostro \ llamn '\^' la
SVAE RES P AC GENIO
Pi'ii\iica Hispana ('.itorioi'. **' Marco Valerio
LVSIT ADLECTO IN
Propiujao (iranio Crrcali, de la tribu Galera
EQVITE A T Imp PRAEF

cdet (\'alencia), llamen \q la Pi-ovincia his-

fabr-bis-praef- cohor
pnica Citerioi', tinguo'''ls crroclisdo prefecto di'
secvnd astvr in
la (yihort sofiona Astm-ioense a Germauia, fnu GERM-TRIB LEG V-MaC

IN MOESIA -PRAEF - ALAE

(1) Hi8l., Llili. II, Cap. I.WII. Ivlii Nisiu-a FRHYGVM TEM
PRAEF
(2) CiioiSY. Ohra citada, pg. 20(.

C. I. L., II, n." 4188.

ALAET-HRACVM IN SYR.ii
(3)
(4) C. I. L., II, n.4238. P H C
 J. Puig y Cadafalch - X. de Falf/iiera - J. Goday 37

C IVLIO C F

L A E M I L I O
ANl SE^ECAE M A E M L O
I 1

L FIL GAL
N A N O L-FIL-CAL
L 1

FLAM-P
C I 1

H-C- fraterno
PATERNO-PP
PRAEF FABR D LEG V G

AED n VIR. FLM. praef fabrvw

3 -LEG i M D LEGj^- C:.
PRAEF FABR. trib militvm
^ LEG- Xl-G- J-COfrVv^u r h.

TRIB MIL
LEG vT fratrI o
3 COH nn PR CCC LEG-II-AVj^
VIC -P F -Tr MIL A E M I L I V S o
ET-P P- TER DONIS-DONAT'
LEG XV APOLLA PATERNVS AB ImP TORQVI TRAiANO

D
D P B P o
PHALERI,
BVS ARMILLIS-

CORONA -VALLARl -BIS

tribuui de la Legi A" Macednica en la In DACIA SEMEL IN - PAR
Mesia, prefecte del ala de cavalleria deis THI A
Frigis y prefecte del ala tercera deis Tra- ATILIA- L FIL VERA BE
is a la Siria ; desprs d'exercir tots els NE DE SE MRITO o

crrechs municipals, fou promogut per

TEmperador al Ordre Eqestre y t'iMi dos vegades prefecte deis Fahn. '*>

A Barcelona's conmemora a C. .luli, de la tribu aniense, amen, edil,

duumvir y tribuni militar de la Lcgi W Mcfrix y de X^' Apollinaria
\n

y pi-efecte deis Fahri de lesdos legions. En la vila

<-'
d'Isona, avuy redui-
dssima, s'han trobat conmemorats dos germans M. y L. Emili, tots dos
prefectes deis Fahrl. Un d'ells, March, '^'
liaba estat tribuni militar y l'al-

tre.Euci,'*)
centuride
L- ANTONIO -L-Z-/ AL L-ANTONIO-L-F-GAL laLegiVII
NVMIDAE PRAe/ecfO NVMIDAE -PRAEFECT Gennna,de
FABRVM TR,6Kn.j m i i i t FABRVM TRIBVn MI LIT

la prmiera
LEG PRIMAe i(nica
LEG PRIMAE ITALICAE

M i ncr\a
M'SERGIVS-T L RVBRIVS POLYBIVS AlCO
de la spti-
,

ET SERGi
ma Clau-
. . .

SERC.io?
dia, de la tret/.e Gemina, de la colioil (juin-
ta urbana y de la cohort quarta y ha\ ia ob-
tingut lescondecoracions, el torques, Vaniu/la, dos vegades la corona valla-
rla en la Parthia y una en la Dacia. Dues lapides saguntines <^) conmemoren
aL. Antoni, do la tribu Galeria, de sobrenom Nmida, prefecte delsFa6/v
(1) C. I. L. II, 11." t.-)!.

(2) C. I. L. II. Supp.. 81.50.

(3) C. I. L. II, n."4i61.
(4) C. I. L. II, n,4460.
(5) C. I. L. II, nms. 3845 y 3850.
38 L' Arquitectura roiiiiinica a Catulnnia

CCLVDIORECTi tihuni do Logi

l clodio
m f > lii pri-

vel . Ingenvo F AN RECTo PROC mora itlicii.

PA/MENSI MON ETAE PRAF Dues lpidos, Uuit
OMNrBVS- HONORIBVS FABR FLAMINl sois per excepci, con-
INREPVBLICA-SVA-PERFVNe PROVINCIAE HIS memoren prefectes deis
pKAe/. FABRVM PANIAE CITER lihri que no han exer-
FLAMINl ROMAE P H C eit altres en-cehs mili-
DIVOR-ET-AVGVST tars, pero perteneixon
P- H C tamb a una do les diverses gerarques de
P H C IVidministraci i-omana. L'una <*' dedicada a

('(lilis C/iii/iiis. do la ti-iliu iwwense, jiroriira-

(or maneta} y flamen |)i ovinciid do la Hispania Citei-ior; l'altra*-' es dedi-
cada Liicitis ('IoIIvs. (pie ohtingii tots els houors iii Rrpublicn stia.
Fon tlameii do Roma, els Deus y'ls Augustes vu l.i llisp;uiia Citerior.

cosME.MORAci d'operaris Al costat d'aqueixos dues orga- Q;AT-Tlv-MESSOR

nisaoions poderoses, els colegs EXHEDRA CVM
y les legions, alguna vegada apareix el nom do! Iinme FRONX TEMPLl
d'ofici, que sohressurt y s'individualisa y's fa posar MINER- VAE-AVG
cu sa l;ii)ida funeraria l'oHci que exerc o'l colegi a VETVS-TATE
que pertenesqu. Aixs en una lpida de Tarraco, (3) CORRVPTO-PER-
per acord deis decurions^ se conmemora a un coloca- FECTOR-ET-PICTOR
dor de cobertes y pintor que refu ab els seus diners, DESVOREF
segons l'inscripci, la exedi-a y'l ET C D
CL SATVRNI fn mt/t dol Tonqilo do Minor\a, fot
NO-CL- fel; iiialb poi- 1,1 \ oUesa, cetustate <-ofi'iij)tn. En altre inscripci
CISSIMVS AFER dol Museu do Tarragona, procedcnt d'un sepulcro dosoo-
SAXO TAB Itert al arrabal de dita ciutat, se conmemora C.hiudi <'''
;i

M B M F S.'ituniini I, pirM|M'droi'. Cldinlin ^iilnrinnn ('Ihid/iis f'/'/i-

cissiiiuis .\/'rr Sa.fo Fah... iiio/iiiiiir/i-
D M
tinii hriio iiiri-ciiii t'i'<'it. '^' Existoix CU el mcteix Musen .

AEM ASSARACT
uu;i l])id:i l'uuornr;i d'un ilnnilxiri n plnmoi', :i qui
PLVMBARIO
piadosauKMit cnumemora s;i iiuillor CJodiii (];niiilla. ^'''

CLOD CAmlLLA-
Es notable un'nltre inscrihci descobei'lii en iiu co-
MARIT B M F
(1) C. 1. L., II, II." 4205.
(2) C. I. L., II, n." i2<l(;.

(3) C. I. L., II, n." 408,-,.

(4) Her.nndkz Sanaium a. ( ihra cilaJa, tmn. I, 2. paiM. ii;-. lOi.

(5) C. I. L., II, Supp., n." (i()75,
(6) C. I. L., II, Supp., n." 108.
 J. Piiig ij Cada f ale h - A. de Falf/iicrn J. Godaij 39

luiiil);ii-i a T:)ri-ni;(iiia taiuln'' i'aiiy ISSC *'>

dcilicuda a lia juvo de diuou
aii\s, i|U(' tMiia riiliri de da 11 raddi','-' natural de
\'ieiiiie (Fransa), ranti^iia r/7///, ;iun Id Im a c a n o c v l e s ..

un temple eorinti, que taiialu-ia abel de Bar- ^"^ ' vienesis ani|.
"^^^ ''^"" ^ a v r ,,
celona: un trel.aliad..r emi-rat desde la Co- " '

1
1 r-' 1- 1- OR CORNEE CRVSEIdL
na alpina de la Lialia iiarhoiiesa
1 1

tiiis al
I

cap \

1
tle la
I TI- -itari'acdiicnse.
Hspanla )L
*"
SER H S E

cuRATOR nr'F-Ris Despr(''s deis nlieis, piM' snhre d'ells, lii lia\ a el ciini-

tor iicris. <-arrecli del Cursiis iKiininnn si.'uatnrial,

qiii tena superior deis trel)alls y de\a respuiidreii
la dr(N-ei('i lius a esser
rel)Uts ajifi'c probatu dmaiit rAdniinistraeii plili-
ca; >*'
un etirrecli senil)laiit en la moderna oriiani-
saei d'Ubres publiques ais enginyers y anpiiter-
priscvs
tes del Estat. Aqueixos ni nitores eren o lia\ieii
""via- v.arvm-cvran
estat tamb en el iiostrc pas tribunis militars o
darvm.trib.m,l.leg-
alts empleats.
OiP-^ovincae-achaiae
Mn una lapida d,^ Tarra-ona, (S)M. Fadius Pris-
caronjo
cus, un deis (piatre curators de les ^'ies, triiiuiii
vndo f
militar de la Legi primera, questor de la provin-

cia de Acaya, dedica una memoria a Caroiii Segoii.

V.\ earrecb de (juatorvirat de les A'es, el P. Flo-
C
CALPVRhlo 11^^- ^'''
t-rcu possible fos exereit a Roma ; exista en
p F Qvk FLACCC i'isMunicipis yes possible se ret'ereixi a'l'arragona.
FLAM p H
c l'.ii altra lapida, tamb
Tarragrma, *^' se coii-
d(^

cvRATORi TEMPL iiiiMina-a a ('(lilis lili de Publi de la

Ciiljniriiiiis.

PRAEF MVRORVM iriliu nuiriiia, aiiomenat F/urnis; era amen de

COL TARR EX D D l.i |ir( i\ iiicia ( '.iti'rii ii', riirator del Temple \ prel'ec-
c-CALPVRhlvs-FLACCvs te di'ls.Mui's alaColouia Tarraconense; i>er de-
HONOREM ACCEPiT rvft <lels decurious, se aixec una estatua y ell,
ii

iMPENSAM REMisiT n co 11 tcuta utse al) riionra, sufrag'ls gastos.

(1) Hernndez Sanaiiu.ia. (X'a v I1ih-Ii citats.

(2) Supp. n.'CKIT.
C. I. L., II,
(3) La epigrafa ile Viemie no ns ha trasias el coleg deis danrailers, trehantse
sois en les lapides censcrvades el ccjlugi Deiidruijlionis, y el deis Fabros. Vegis
C. I, L., XII, niims. 1917 y 1191.
(i) CiKiisY. Oln-a citada, pg. 203.
(5) C. I. L.. II, n."4117.
(G) Espaa Saiji-ada. toni. XXIV, pag. 219.
(.7) C. 1. L., II, 11." -202.
40 L' Arquitectura romnica a Catalunya

EDiLs Y cRRECHs El iiiatcix carcter militar y burocrtich t tot el

ADM.MSTR.Tas DE LES OBRES
j, ,^^ers persoiial que exereeix crreehs rclaeinnats
al) les (ibi'cs, els edils, els encarregats de fer elscamins, les obri's iiuiiiici-
lals, temples, etc., etc.

Vu nmeros personal, adaptat a la civilisaci rumana, (pie hava ad-

(piirit el dret de eiutadana y transformat son anticli \\(\\\ ibrich (jue so-

nava malament ais i-etnats de l'poca, organisava en la ciutat un grivern

anlecli al de la antiga Repblica de Roma. El mot Cinat no tena un
signiticat com
de nueli editicat, siim (pu^ se extena
Tactual de iirbi^,

agafant una gran extensi de trra y coniprenent varios /'",'/' y rici petits
presidida per una urbs principal. Al caj) de la magistratuin de hi ciutat
lii liavia els f/iiumrirs, que exercien un poder superior executiu \ judicial
cu piiit V adniinistratiu. Cada einch anys afegien al ttul ordinai'i el
dr jniH/iiciHi/is y exerccn un crrcch seniblant ,il del cfiisor a Roma :

leven el cens y el catastre, tixaven la categora deis ciutadans y la llista

de decurions y senadoi-s. A sota d'olls hi hava els edils, que feyen la po-
liea deis niercats y deis cni-rcrs \ un ijursijr cncai'rcgat deis fondos pi'i

blichs.
Hem eilat a Lc//.s Ceciliits 0/////.s (pg. 2S), el donador (^splcndit il'oli

pei'u les termes, fundador de fcsti^s j)bli(pies, ti-ibuiii militar (pi liav;i
conseguit tots els honors edilicis y a. ('. .Juliiis I.ic'uiidiiiis (pg. 37), 1i-bnui
militar prefecte deis Fabros y edil.
Una inscri]jci('i funeraria, ti'obada
L-MARCIVS-OiF-GaL-OPTaTVS j^i^j,,,,^ o, conunanora a L. Mar-
AedIl TaRRACONE

n VIR ILVRONE
c//N, edil <\c 'l'irragona, que hava
ET n VIR QylNQVENNALlS PrImVS
cstnt duuunir d'Iluro y |iriniei-
PraeFecTvs- asTvriae-TribvnmIlit
dmun\ir quinpiciiid, prcfcctc d'As-
Lecionis SECVNDAE avcvsTae
1nr(^s, tiabiuii niilitai- de la legi
annor. xxxvi inphrYgia decessiT

segona. augustci \ \a morir a la

l"'i'igia a la etat de ti-enla y sis an\s.

Sera nonibi-os;i i:i serie deis cds (pic'ns li,-i Ilegal la epigrafa catalana,
tots a.b ("arcter aiialecli, rcllcxaiit lo (|iii' era el uimm (pie iiter\ diia en
los olires yquines ha,\ien d''sscr les scm's idees.
Totes a(|ueixes categores pei- sobi'c'ls (Miraldi-s (liriyien \' (irdciia\en
les obres de les urbs, feitles a iis \ semblanca (le la ui'bs per excelencia,
la Mare Roma.

(1) C. I. L., II, II." iilii.

 Fig. 25. Fris del templo le Jpiter, :i Tarraoua. Mn^eu provincial, ii."' 112 y 113

TEMPLES ROMN S A CATALUNYA

KSPRs do conixer la mona do gent que a la nnstra trra

ooiistrueix les obres romanos, anin a estudiar os edificis
([uo exocuta, deixant pora mes tart l'ostudi deis maierials
que emplea, os meds que t de eondjinarlos y os ele-
monts d'art do que disposa. Y onti'o aquests odlHols toca'l
primer lloeh ais temples, que sempre Tarquiteetura dedi-
oada a ladi\ iuitat ha ereat les obres capdalsde la composici arquitectnica.
Dintre la regi compresa en el nostrc estudi, tonim noticia de la existen-
cia de temples a Barcebina, Tai-i-agonn, iMiqmries, Roses, \'icli, Sagunte,
Valencia y Mah. De pochs d'ells es possiblo refer la planta o l'alcat y de
poqussims es pot xar ab certcsa l'poca de sa construcci y la divini-
tat a que fijren dedicis.

TEMPLE rom DE BARCELONA El s Barcclona es el mes estudiat y del que's teen

datos grfichs mes complerts. Se conserven actual-
ment tres columnes en el loral del ('ctilro E/musiniiistd, apai't d'una altre
que's guai'da en el Musen arqueril'jgiel proAincial.
Antoni Cellos practica, en LS3(3, a expenses de la Junta
L'arfjuitocte D.
de (lomer; de Barcelona, varios excavacions, logrant alsar una planta
y
escriure una Memoria plena de coneixements del Ililire de Vitrubi, Me-

Institut n'EsTUDis Catalans

4-2 L' Arquitectura romnica a Catalunya

moria y plans que

sois en part se publi-
caren. "> En l'Arxiu
de rEscoIa d'Ai'qui-
tectura de Barceluna
hi h una planta tras-
sada per en Celles, y
una restaurado exe-
cutada baix la direc-
ci dol ;i |-i| uitM'tc
EliasRoiicnt; pero 'Is

' datos griehs com-

5ii plerts de les excava-
cions se guarden en
l'arxiu de la Junta de
Conier;-, avuy a laDi-
putacii'i [iriix iicial.

El temple est si-

tiiat en la part mes
1 L Q alta de la Ciutat. Vi-
'$.
trubi, *^> tractantde la
situaci deis temples,
o determina la cpie cnl
al de cada (li\ init.it.

9 O O O Els temples delsdeus

tutclars de la ciutat,
diu, y'ls de Jpiter,
Juno y Minervii, s';ii-
Xec;il-;'lll en (d lnrli

il I l'iri'.rmiai \ l'i v
Mahiiai.l. Kspai : sus

o o m m monumentos
naturaleza
artes, su
ij

historia ;

Catalua, con notas y
liliciOMS (l( n. Alllllllid
Aulestii y Pijoaii. H;ir-
ci'loiia. lAsj.. L I, .-iiirnil.
11." Z.

(2) De Architcftura.
IvciiiNisanl, Pars, ISliO
Pig. 2H. Planta ih;l tPin)>lc roin ilc, Kairolona l.lil. I, Cap. \'ll.
P1:mi lili arquitectii Cellos. existciit.irArxiu ilcla Uiputaiirt (lo Barcclmia
 J. Puig ij C.adafalch - A. de Falguera - J. Goday n

h '
l-
'
+nl{

Fig. 27. Restes del temple ronii de Barcelona en l'auy 1836

segonsplans de Calles, existente a l'Arxiude la Dipvitaeii') de Barcelona

mes alt d'aon se vegi la major part de les muralles. El de Mercuri ser
en e\forum o tamb, com os d'Isis y Serapis, en el mercat; els d'Apolo y
Bac, prnp del teatro; el d'HM'cules, aon mi hi ha.i ginins ni amtitea-
tre, se situar prop del (arel; el de Mars ais afores, aixs com el de Venus

que du estar prop les portes. La rao de totes aqestes coses es troba en
els escrits deis arspices etruschs...
L'orientaci, prximament, es NE.-SO.; es sabut que aqueixa's deter-
minava, en general, pe sol ixent d(d dia de fundaci d(d temple, y que
era el del simbnlirh liixement dd ileu y son gmii d;i de testa. En el
iiostre boriz, el m;'ixim .iziinut dd sol es d'uns 122", que correspii ;d
solstici d'estiu y la orientado del temple de Barcelona, no's diferencia gaire
del sol ixent de ltims de juny. Correspondra, aixs, el da de fundaci
en pi estiu. Vitrubi tracta d'aqueixa qesti en el Llib. IV, Cap. V, de-
dicat a resoldre de quin costat deuen orientarse 'Is temples Els tem- :

ples deis deas inmortals, diu, deuen orientarse de tal modo que, si res ho
impideix, l'imatge qu'cs dins el temple miri a Ponent, a ti de que aquells
que anirn a sacrilicar se girin cap al Orient y cap a la imatge, y fent
44 L' Arquitectura romnia a Catalunya

Fin. 2S. Reconstmcci del templo romi de Barcelona

lliii-s |ir('i;;ir('S \"(\u'ii a la, veg-ada el tciiiiile

y la part ck'l crl (|uVs a Llcxaiit, \ i|UO les

estates seiiililiii aixecarsi.' ai) el sol per
contemplar cls (pio'ls hi supliquen en el

sacritici; en ti, ral (pie scnipre els altars

inirin a Llcvant . Al) tot, rarquiteete roma
atedia ipK^ altres \ega(les s'<ir('nta\('ii cap
al ean'i'ri|U(' lii dunava, ca}i al marn ca]) a
un IImcIi important ilc la \la.Per aixo's
(i-iil)i'ii ti'Mi|iles i'onians ali la major \arietat
(l'i irii'iilaciiiiis. S'ha iniliral si'l nusl.re tcMii-
plc i'ra (Icilicat a, Augnsl : el da de les ,i;|-alis

lestes aii^ustals i'ra ln S de es ealend^s

d'octubre, iiataliri del emperador; enaquei-
Fig. 211. IJasi- ilf i'Dliiiiinav inotlluios
dQ\podiu.im\(^\ temple roniii do. liarec- xa data, por exemple, se eolebraven els sa-
lona, segons els dibiiixos do Collcs. eritieis a Narbona qnc lian ronmemorat
una lpida, '" pero rorientaei del nostre temple iDirespim al solstici
d'estiu aproximadament. Les testes de les seixaiita eiutats de les tres Ga-

(1) C. I. L., XII, pg. 5:{0. V(!gis KusTKi, nio Coui.ancis. oliru (atada, pg. 180.
 ./. Pin'n !/ C.addfulch - .1 de Fabjucra - J. Goda;/ 45

lies, dodiciides a Au^ust, so ccIcbriiNcii ;i

les calendes d'agost. Comindhiii;

jue'l temple de Barcelona eni, com aig
ha indicat, dedictit a August, cu-. testa 's
colebraria en la mateixa diada iiae a les
vores del Rdano f
liOS excavaidons de ("eiles, sen\alades
en la planta, foren i)Ci-tectanient dirii;ides
pera determinar, gniat per \'itrul), tots
lilis a poderlo di-
els elenionts del teniplc,
hnixar eomplert. La planta conserva son
carcter anticli a la f;repi; es perptero,
oxstil, t en les ales laterals mi/.e cdluiii-
nes, NspiH'nint a \atrnbi, dos (M:)lunincs "*

entre les antes. Segnint tamhc'l prccep-

te trasms pe mateix autor, la celia t

de llarch lo doble del ampie, y, de vu\t

parts, tres estn destinados a pronaos y
cinch al naos. Ladescripci del arquitec-
te d'Augiist en el Llib. III, (l^ip. II, se li

adapta perfectanient: VA perptero t sis

columnes en el t'ront y en el posticuiti \
en els costats oiize coiitant les angulars;
aqueixes columnes son colocados de t:d
forma, (|Uo l'espay que existoix entro els
iiuu's \ i-^ngle de (_^olnmnes quo'l \olta
'1

es igual a un iiitoi-eoiiiniui, loniiant com

un passoig al voltmit del tiMiqilo, ooiii
se ven en el pi'tieh ipio Motollus fon
construir per Hermodorus al voltaut dol
temple de Jpiter Stator, y en o\ que Mu- Fig. 30. Columna del temple rinnh de
Barcelona (|uo iiue<la eu peu .i la pliifa
tius ha at'egit al origit })or Marius al Ho- del Rey. Musen proviueial.
nor y la^'irtut, que son sonso nstiruiny>.
El poilitiiii del tMuplo tenia un tor(; de l'altura <lo la columna com els tom

(1) Llib. IV, Cap. IV. De In distribucide (lintre'ls temples Si'l templete mes
de vint peiis il'ainple, cal que entre les dos antes si posiu dos coliiinnes pera que
inquin l'espay y'l separi del /)e/'o//rt'to.y. y entre aqucixos tres intercolunmis terhi
tanques de marlir( o de fusta. .Si U'. mes de quaranla piais lian de posarse colum-
nes ilinli'e
46 U Arquitectura romnica a Calalumja

I
los \clls de Roma, de Vesta
;i 'l'ivoli y elde la Fortuna Viril
de Roma. L'arquitecte Celles
d^luia del examen de les vi-
sl)l(\s en .son temps y de tots el.s
detalls del temple, que era ante-
i-iii-;il Roma; en aix el
Impel
,iiia\ ason euiieixement de Vi-
trulii, mes s'errava al suposar-

lo cartagins. Aquesta mateixa

coiiclusi ens])0i1ai' l'examen
de les coluinnes. Tot aix son
cai'cters que indi(|U(Mi pera'l
Ilustretemple uw cicle d'art
deis temps de la Repblica o
cumenrament del Imperi, pot-
ser de msdui-aila en lanustra
ten-a alluiiNada de Roma.

TEMPLES DE TARRAGONA -^ 1 arragO-

na, la Ro-
ma de Catalunya, es el llocli

aon trobm mes profussi de

temples, testificada p(M' si^s rui-

nes fragmentarics guardades

en el Musen y piM- les mone-
des V lapides (pie s'lii referei-

xeii. De cap d'ells s'en coneix la

planta; pero es til pera formar-
se idea (le la nostra ciutat, capi-
t;d de la, Hispania Tarraroncn-

se, el coiKMXer els datos que'iis

(MIhan cons('r\at la nuMnoria,.
IcmpIcdiMpie posseimiiKJs
I'',l

elcmcnts es el ((ue'ls lari'ag(J-

nins aixecaren a, Angiist: aFAs
espan\ols, diu 'l'cit, <'' ol)tn-

t'ig. 31. Kt;sl.csii(;l ttrlllpl I'iiliiil, til*. liurcclulHJxistulltK (1) Ann'i/r\s. l'lili(Mi') Nisai'il, Pa-
al Centre Excursionista de Catalunya, carrer Parads rs, 18(54, Llilj. I, Cap. LXXVIll.
 J. Piiig y Cadafalch - A. de Falguera - J. Goday 47

Fig. 32. Monedes de Tarraiiona ali la reiiresentacid del temple d'August

gueren el perms d'aixccur nu toniplo a August. en la colonia de Tarrago-

na aviat aqucst exemplc fou soguit por totes les provincies. Fou en
;

temps de Tiberi, l'any XV de Jesucrist. En un decret conservat en una

Pig. 33. Kestaiirai'ii del tciiiide d'Augurit i-epresentat eu loa monedes

48 L' Arquitectura romnica a Catalunya

inscripci gi'ega de Metileue en de Lesbos, se menciona aquest tem-

l'isla

ple dedicat a la di\ ina Roma Augustes. '" La crecci del temple de
y'ls

Tarragona es el reHexe d'un scMitiment general de tot l'Imperi: l'Empera-

dor era ooni la sntesis del Estat \ a la di\ initat de Roma lii roi'respona la

Fi^. 34. Iinati;)' t'lijjn'iiht ili- .liipiicr Amimri. .Miiscii ilr Tjiri';i^iii;i. ii." lis
(il;imeti-e 1-20)

divinitat augusta del Impi'i'atdi-; Ihhik^s \ ciutats s'hi consagraxMi ; els

sexvirs augustals i-iiida\iMi de les ares nio<lestes (pieMs lii aixeca\en les

viles reduid(^s; '-'les urans ciutats, les federaeions de ciutats, nnuienaxMi

els llanicns i|U<' cuidcsscn deis teniplcs nininnnciitals ipic'ls lii ei-iyieii.
La dalia ent(>i-a, mes de seixaiita ciutats de la Aipiitania, la Lungduriesa
y la Blgica li inxecai'en un
en un tcM-cr cnun'i a la conllneucia
;dtai-

del Rdano y del Saona, prn|i de la (InlDiiia de ^nngdninni (L\ii). F,ls

Narhonesos aixecaren un tcni|ili' a linnia y a Angust. Ninics, \ lainc n'lii

HiJBNiR. La Arrjuco/ot/a de Espaa. Barcelona, 1888, p^. 2W.

(1)
S'lian tpoiat iiiscripcions qu(! denten la (xistencia d sxvirs augustals a
(2)
Tarraco, Bceido. Dcrtoaa. Vicaa Ausonre, Barcino, lluro, Er/ara, etc.
 ./. Puig y ('inlfi/'iilch - A. dr Filgucra - J Godaii 49

;1\0(^IV(MI (l';ilti'(^s ; tot el Mi'(lli'ri';i s'(iiu|ili (|";ii'('s \ triii|il('s aili'listals ;

os cDiilins del iiii|ii'ri (Micciii^iici'cii il(^\aiit Tcsttia di'i (li\ omperadnr el

fdcli saiii-at : l'Asia, la (alacia, la Bitlniia, rAtVica, la ( Ircria, la, i'uii

/
^

^&-

r
^i1^

Pig. 35. Iinatge eli/Huta <le Jpiltr Alimn. in-ili;iii.ixriit il tciiiiilc iIp .Tiiiter

Miiseu lie Tarrasoiui, u." 117

Bi'ctanya, la Paiinoiiia y la Ti-acia ;

<''
la Hisjiania ii'lii i'r,L;a a la Lusitaiiia

y a la Botica, a, ms de la, Tariviciiiiriis;'. '-'

Trovm represontat dit toniplc en les iniuu^dcs (Figs-^ii) nidi daln

grtich cpi't que del mateix pusseiiii. Sei;ons elles, era, eorinti, octstil;
son t'ront esta\a deeoraf en el ceir ah un rli/iims y ses aeroteres eren

(1) FousTF.L riE Gnur,.\NGF.s. Oljra citada, pg. 108 y segBiits.

(2) \'egis per l'Hispania el Cor/in.s Inscriitionurii Lntinai'um. II, n.os 473^ 2,221,
2.224, 3,329, 3,395, 4.191,4,199,4,292, etc., y en Rfineral els prefacis y les taules de
tots els volineris del Corjjns.

Institut n'EsTUDis Catalans

oO V Arquitectura romnica a Cataliiiuja

en forma de palmetos. A Tarragona s'liau trobat ruines que semblen mli-

car son omplacament y elements complerts del seu entaulament. '" El fet
de ser octstil indica que'l temple er.i dptero eom els mes sumptuosos.
Vitrubi (-> clarament ho declara. El di|)tei'oes octstil tan a la cara d'(Mi-
trada com la oposada y t a tot el voltant dos rengles de columnes; aixs

Fig. 3B. Fragment (i'una imatgc rli//irnta

n." 131, 145 j 147 (lol Musen dn Tiiii:iK"iia

es com son construits (;ls temples de Oni-inus, (Tunlr^ di'n-ii-li \ d do

Diana a l'lpiesso d'ordre Jnicli, obi-a de Chei-siplnnii >.
I,'IIi'i-niid(V, S;innlin;i '^' lia s(Miy;dnt si>s propurriuiis ;il) r.'ijiKhi ilels

fragnients existents, servints(! rincipidmciit d'un ti'osde c:iiiy;i (l'nn:i co-

lunuia, qual circunifei-encia est;i d\ iilidi i'W 2 rimis; rad;i ciii.ii ti' casi
un pamd'obertiU'a y"l (liinetrc de bi (mii\;mii('(1('\ 1'."),")
iiietrrs, In (|iic lia de
donar pi-xiniaiiii'iit niia altura di' liO uietrcs scnse el basaiiirnt II 'I IViiiili).

(1) Hf.rnndkz Sanamu.ia. ohni citaila, t. I, ssgoiia [laii. a]iiMjilix, pg. 28 y so-
gents.
(2) Obra citada, I.lii.. 111. Cip. 11.

{3} Obra y ilocli (larri'rann'Mt cilats.

 J. Piiig y Cadafalcli - A. de Falgucra - J. Godaij 51

L'ostiidi (le IVis, (|ii(^ s('iiil>l:i [i{'i1('n('si|U(' a ;m|11(MX tciniilc, mlica (liiiioii-
s imis iiiciiiirs poi'a l'ali-aila de mis oii/.c mctres
ci iliiiniia \ cntaiilaiiKMit :

soixaiita ccutiniotreSj si que marca \'itrul)i. El

so;uis los propdirioiis
tema circular del contro dol ront/i pnt rostaurarse en tbrma de uu clipcus
com los que ab lo l)ust de Jiiitci- Alimn (F>gs 3ty35) ^e conserven en el
Musen de Tarragona y poden ser restes d'ell el fragments de la fig. 36.
El tiam central es mes ampie en les monedes seguint el concell vitrubi.
D'aqueix temple coneixm a mes ladisposici de la csttuad'August que
iii xcuerava la aCoIoiiia V'irtr'i.r T/'iiuiJ'nlis Tai-raro. Imi una moneda de

Tarragona '" se representa en una de les cares el temple octstil ab la ins-

cripciC. V. T. T. AKrERNITATIS AUGUSTAE y qual traducci acaba d'in-
dicarse (-> y en l'altiM rara una estatua sentada en un soliifiii tcninten una
m una rii-torla y (MI raltrc una
llaiisa ab l'iuscripci Aujjasto
J)eo. (^'s- 3") Devia ser aquesta
olira mpiirtaiitissiina quaii la

iii('tr|iiili d(>signava uu ciu'atlor

di'l tomplepererigirlo: hem citat
una li)ida(pg.39yn.''4202del
C. I. L., II) dedicada a C. Calpiw-
nio.curatoi'i teninH])i'Cpfec(o mu- ^. , ,
Moueue.sde Tineri ab la ropreseotaei de la
,, ,
,
Fig. 37.
rorUIU, Colonia TaiVaCO. Per les estatua del temple d-August a Tarragona

testes augustos anuals del tem-

ple deTarraco s'hi reunien els representants de les cinta ts de laTarraconen-
se (coiicilium T'arrnconcnsis proriiicice': com era eostum en tot l'Imperi. <^'

Al practicar en 1884 la val per fer els fonaments del rimtispici del
nou Seminari Conciliar, se descobr, entre altres fragments, un capitell
d'ordi-e compost, mutilat en sa part superior. Les proporcions del capi-
tell, din el Sr. Hernndez, ens dongueren el mdul del edifici, seguint
''''

les pruporcions del una al(;ada de 10'29, sens

Ilibre de^'itrubi, resultaut
contar el front ni D'aquest temple se trobaren taml) frag-
l'cstiljolat.

ments de marbrc ab escultures en alt rellu, que segurament forma-

ren part del fris. Consisteixen en guirnaldes sostingudes per elegants
cintes ab un signe-a4 centre de cada una com Vapc.r o miti'a sacerdotal y

(1) Dr.i.GADO. Nuevo mtodo da c-lasiflcacin de las medallaa niinonias de Espaa.

Sevilla, 1871, t. III, ISTO, pg. ilii-, pl. CLXXVII. 7:i.

(2) Altreshan llegit en llouli de Triunfalis. Tocata Tyvrenica.

(3) FusTEL DE CouLANGES. Oitpa citada, pg. 220.
(4) Obra citada, t. I, segona part, apiulix pg. 27.
52 L'Arjuitcctiira romnica a Catalunya

Vaspri-fjili o hisoi),ol)jcctes de la liturgia deis sacriticis. (^'s- -S) S'lii trubareii

tamb els modallons reproduits (F'gs- 34y 35) ab la representaei de Jpiter
Ainiii'iii ai) ses liaiiyes caracterstiques. I.a situaci del editici en la part

alta de la uriis, c>ra apnipiadn pera un ti>ni])le dedicat a Jpitei-, segons el

text eitat de \'iti-ub.

Les lapides eus han fet conixei- ;dti-es temples de Tarragona. Una
lpida ja citada en aquest Ilibre (pg. 38 yn." 4085 del vol. II del C. I. L.)
conmemora a Q. Atfins Mrssn (cctor et pidor qui restaura el frontis \ l'ex-
hedra del temple xcll en ruines de Mint'rva Angustea. Una ara ipic's
y
descobri (MI lM)."!, de pedra del pais al) sMlzill corn isaniciil, alta de O'.")."
nielres \ de O'^o nietres d'aniplada,ab lleti-es d(d
BABA L N\MISI jM'imer segle ab tulles y sii;nes esp^'cials de pun-
STICI TVTELAE \- S L M tuaci('), dona noticia d'nn abre temple; la ins-
QVOD AEDIFICIVM D\'A (i'ii>ci din: II l'lwiit \ iilnntin'iament eomplcrl
R V M M
O F F I C 1 N A R \' a la deesa'I'utela per part de Baba, esclau de Iaic
SALVOS RECTE PEREGrr Xiiii/i.si Sn'ci, jicr (juant, sense desgi'acies, bast

ET AEDEM
y acaba b l'ediHci sagrat ab les dncs ulicini's del
mateix.Se refereix aquesta insci-ipciii a un tem-
ple dedicat a la Tutela de Tarragona entre quals ruines se trobai'Mi nunuM-o-
ses inscripeions votives dedicadas a la deesa protectora de la vdla cintat. '">
Pons de Icart <-> fa nuMici d'al-

IS IDI AVG .uns temples de la cintat sub- MRTI CAMPESTRI

SAC
SACRVM urbana de Tarragona, un d'ells PRO SAL

1 N HONOR- en el llocli aniimcnat Sasala- Mp M -AVR COMMOb

ET MEMORIAM das, alirmant ({u'eu son teuqis AVG-ET-EQyiT-SINC

ClllllUfL SABINAL snbsistien encara, ti'i^s eolimi- T AVREL DECIMVS
CLOD Or6ANA
ncs ji'iniqncs. Sota les ruines > LECVTI-G-FEL-
MATER se tru\a una lpid;i dedicada a PRAEP SIMVL ET

SEUFRONIA L rcNSlS la di'csa Isis, qn'existeix a\n\ CAMP DEDIC K -MAR

AVIA al Musen de dia cintat. '" A un MAMERT- ET- RVFO SS

kilnietre de Tarranna, prop

de la carretera de Uens, hi veg Pons Icart, din rilern;inde/, Sanabiija, '*'

les ruinesd'un altr(Meniple que alribueix al den Marc (Campestre, per

rao del ara de marbre trobada all iifoj, qii'es una dedic:ic() ipu^ leu

(1) Axdi'.L DEL Aaco. Kni^oas kqiidns roiiKuius de Tarraf/oiia : Boletn de la Iti'al
Academia de la Hinloria. Madriil, 1!)0:}, 1. XLIII, pg. :\ ti 455.
(2) Libro de las i/rande:ats de Tarirn/ona. Lridu. 1572. Cap. XXW'I.
3) C. I. L., II, 11. W80.
(i) Obra citarla, t. I, 2.' ]i:n-l. ain-iulix. ii;;. .5!).
 J. Pnij ij Cadnftiich - .1 de Falguera - J. Godaij 53

Tito Aureli Dcim, en |iriiiRT de iiuii-c del aiiy 18:2 ilc ,]. (]., al du Maiv
campestre per la salu del emperador (lomodo. Dita I|)ida''' la recull l'ar-
Agustn, trobaiitse, din, actualment empotrada en la paret
i|iii'l)isheAiitoni
del claustre del palau arpiebishal. Es possible que siguin sois inscrip-
cions votives dedicades al du Man; y a Isis que no suposen un temple.

TEMPLE DE vicii L<^ teuiplc de Mch es l'exemple d'una construcci

rural senzilla y econmica, el temple de la antigua
Ausa, lo reduit \'ii-us. ^-' Sa celia era teta d'una olira mixta de pedi-a de til
en grans cari'cus y oy;,s cinjilci-fo// o mam[iostera revestida de carreus
reduits. Tal son construides les galoi'es intiM'iors de ser\ey de Teatres \'
Amtiteatres provensals; tal les del Circh de Tarragona. Ei'a aqueixa f-
brica destinada a esser re^"estida d'estuch exterior y
interiorment. En l'interior, en els reconsse n'hi guar-
den troeos simulant un encoixinat regular y sump-
tus. Es possible que sois el pai-ament del podiitm,
de grans carreus, y la \):\v\. baixa deis mui-s quedes
visible sense estucar. S'ha pognt refer pertectanient
tota la planta; de la celia s'en guarden els murs tins
sobre l'arquitrau; del prtid, els fonauents. La celia
Fi^. H8. Moui'da de
te, midada interiorment, 9X 10'90ms.; exteriorment Tarragoua ab Tara
t lO'lUX 12'10ms.; la llargada calculada segons d'Aiigust.

lo canon vitruvi fora de 12'52 ms. sos murs s'apar- ;

tcu uus ITgraus cap el E. de la linea E( El teiiiplc dcMcli es exastil, l'iu- .

tcrcokunni resulta l'2()ms. osigui prop de dos dimetres, (ju'es lo que cal
al sixtil, segons Si's fes el clcul com a temple tetrstil tindriem
^'trubi. '^'

per intercolumni ms. qu'es mes gros qu'el senyalat pe temple distil.
2' iC)

L'altura de la columna esdeG'3.5 ms.,el dimetre inferiores O'GS ms. o siga

(1) C. I. L., II. n." 083.
(2) Del temple roma de
^'cll ii ha lariat Didki.ot Sotes archoloji<ues sur la Ca-
:

a/oijne. uljlicadesen el Bnctin monumental franrais, ser. IV, vol. IV, 1888. pg. 44
y segeiits, y derrerament Mossa .losepii ("tuiUoI en sa monoirafia L'Ausn romana
!j el seu temple. Vich, 1907.

(3) Edici citada, Llili. III, (;ap. III. Eu el pigiistil, iliu Mtrulji, l'iuteroluinni ha
d'esser d'un dimetre y mig com sha practicat pe temple de JuliCssary pe de Venus,
que's en el oroiu'ell ha fet construir, y per altres edificisconstruitsab aquesta regla.
En el sixtil, l'intercolumni t dos dimetres y'ls puntes de ses Ijases son iguals a l'es-
pay que hi ha entre'ls plintes, com en el de la Fortuna Eqestre prop del teatre de pe-
dra y en molis altres. .\queixes dui3S maneras tenien molts inconvenients: primera
ment, quan les mares de familia pujen les grades, per les pregarles, no poden jassar
per l'intercolumni donantse les mans, sino una darrera laltre; desprs tapen la vista
de les portes impediut veuri' les imatges ilels dus y priven el pas al voltant del tem-
54 U Arquitectura romnica a Catalunya

Fig. 39 Restauraci del temple de Vicli

lii-i'ixrn;ini(Mil 10 dimetres qu'es

1,1 del temple iii.uiii'istil. Era, doiichs,
L'ltein])le de^'i(dl mi temido |ii-stil

cxstil sixlil iierr('e1;imeiit i-nmn,

ipartailtse i|U(de(im del eaiKUl de
\'itrid)i, iiei-('i i]r |iiii-t\ii i-(diili\a-

iiieiit petit. l'',i'a d'urdi'e (-(iriiiti, v

eiiiislava d(> ei)liimiies seiiso aea-

iiahir.

|il(\ 1) En ol distil rinto.rcoluiniii ti' ili'

i'sser de tres dimeti-es riiiconveuieii!

;

do aqu(3st ordre os qu(! os ar(|uitraus

s( ]i()den rompro. K\ aerstil oxigoix vi-

giK^s do Insta y os l'rontisi)lcis hi tan

iiial ol"eot(\ L'eustil, qu'os el gonreiiis
a|ii'(iljat, i'iiti>rcoluiniil dii ossor do
Ti- 10. l''r;i;lii('litH

del lioiit/i del temple de V'ieh. Musen laiiiibiri diis diuii'lres V un i|uarl.
 J. Piiiij 11 Cndafalch - .1. de l-algucra - J. Godaij O)

Son capitell iiuilecli al del Aich

de Bar fa pensar que data del
segle II de J. C. L'eiitaulanient
y el frontis han pogut determi-
narse per Iragments trobats en
les lililes. (Fig.40) Al interior se
conserven clarament les caixes
d'empotrament de les encabella-
des de la coberta (colmnharia)
que teen ()'32 ms. d'ait \n^v oV.o
ms. ampie, dimensions realment
extraordiiiaries comparades a i'il. il. Tcjii[ile ruma de Vit-h
les de un edifici moderii. Gal,
per exphcarho, teir en eompte la
disposici de les c.bertes antiges
trubi resumeix aixs les seves
W-
disposicions tradicionals 'i> Pc^-a soste- :

nir la eoborta s'hi posar, si'ls

trams son molt grans, tirants ^ranstnO
y
les \\gnQ(r(tpreol); si els
tiMiiis siin regulars, un ca-
rener colmiici \ les vi-
gues sortides en els ex-
trems tbrmaiit barbacana;
sobre les vigues lates ti'a- 1

vesseres (tcmpJci Despi-s .

sota les te ules

posts ,rt.s.sc-
/v'.s prou sortides sobre les
Ijarets pera i)ri>tegirles ab
sa volada. El primer es
el grech y etrusch d
tipo ;

segn es el roma de la Ba-

slica de Fano, fet per W-
trubi. El primer tipo, pidpi

p e 1- a ( o b r r i t e m j) 1 es de
gran ampiada, qu'eseld'en-
caballades sostenint un en-
vigat, es l'aplicat a ^'ich.

a) Llib. IV, Cap. II.

Choisy. Obra citada. Cap. III.
Les constrnciions en c/iar-
Fig 42. Planta <IcI teuiplf de Vich pente.
56 L' Arquitectura romnica a Catalunya

F]s possible que sa disposici sigui

anloga a la quo's conserva encara
('11 los l)asli(iU(^s cristianes pi-iiniti-
\cs (le Roma; d'a(]ueixos sistemes
(l'encabailades de fusta, d(> ti'adici()

romana, ns a
lian j)Ogut arribar
iiostres des vcUa baslica : la do la
de Sant Pere, fundada per Cons-
taiit, trasmesi per l'obra titulada
// Tfiiijiid \'iiticii/o y |)(M' una, pin-
tura (|Ue's guard.-i en Siiiif Mnrti
deis Monts, a Roma ; la de S;uit
Fig. l'A. l'hmtH <lcl
Pau, (( instruida per Hoiiori, que
temple lo \ u-
ab vi tiincat lpotticli ha durat tiiis ais nostres teinps; la
de Sant Joan de Letru repi-(>sen-
tada taiiib'' (Mi h^s piitun^s de sant Miirt deis Monts. Sont a(pieixes,
dues encab;dlades acoplados ali un peiidubi cim, ab doble ncli de ti-
rants. Aqueix fet explica les grans dimensions de lacaixa d'empdtrameiit
del temple auset. En alguns editicis eixes arniadures s'amagayen per
medi d'artesonats; Eusebi din ((iie un artesonat amagava les de sant Pau
extramurs; aqueix fet sembla liaxerse repetit a \"ii-li.
En la part posterior de la celia, a la banda baixa's nota qu'el mur se
allargava rodejant el temple d'un tancat, coni un modi^st |i(M'il)ol, tal
com cd tcmidc de Merenri a Piimpe\a. A l'imipexa algiins temples ei-cn
rodcjats per les construc(dt)ns, pern una tanca els isulaba, eiaii en el de
Esculapi. El temple de Mch donava a un carrer per sa lalxada posterior
y estava probablement rodejat de cases per ses fatxadcs laterals y sepa-
rat d'elles iier una tanca. <F'^'. -t^j

te.mpi.es A EMi't'Riiis V MAii I''" '''^ dem(''s ciiitats (IcI (

'.( 1 1 1 \ (' 1 1 1 1 1 s 'rarraeiiiiensis
son escasissims els r(\stes anpliteeli'illiclis de tem-
ples. [,a (q)igrafa lia consorvat el i'ecort d'alguns d'ells. ,\ Enipuries, el

temple de Sei'api, manat ter p(>r (llimeiii, ab sos sitiis p('irtcbs, eiis lia \'

arribat a coneixemcnt per una lapida tro Nada en els iinirs de la ciiitat ro-
<^' Com se vcUj eren so\ iit els temples de menos im|iorlanca pagats
mana.
per un ^ai-ticular. El mc sr/Ulin ha sigiit tradnit per '//v//s pe p. I<"ita,; '^^

(1) C. I. L., II. Sui.p. (11.S.-).

(2) Templo de Scrapix en Aiijnirit/s : lio/eliii di; /n {eal Academiit de tu Ilislu-

via, t. III, Madrid, 1883, pg. 124 y segiieiits.
 ,/. Paiij y C.nddfdlcli - .1. dr Filf/ncra - ./. Godaij tt7

sigiiilic;! ls [)i-<>|ii<iuieiit uii;i fihi de siti.ils t;il coin se trbou eu

els t,p;ili-('s. '*'
Al luntoix tomplc's i'cfci'cix, si'gons ol P. Fita, una alti'a
'-'
insci-ipcii), i-ocull-

(la tanili'' cdiii l'antc-

M BADIVS HONOrUu
i-iMi-, i'iiti-i'
, 'I
uriiix do
-1 .... strnF I AEDtM
....
I

ET-CORNELIVS-SILVanuj ,,',,,, sci, A

PORTICVS
_ la iimralla d hmpu-
TEWLVM MA Id MA jnii f .
'
(M E N I F

ATTHIN
^
DE
o
S
A
Pj ,
/.
|-|('S, ('II a (Illa
I
se
IVS
parla d'iiiia dona f|U('
'

fa !('('( msti-n ir com-

I
lleta lien I I lina r(']n\i;ral'
i i|ii(' m
Porcia Si 'n era, lilla
ihra i s'am aiiciia. 1 )iii :

Aq Marcli, natural do ii'ona, lo roconstru dosde'ls Ibnanioiits .

A Mahii uns particular^, Cirin'llns SHraz/ns y M. Baclius HoiKjrutiis.
de sos oandals tan construir el tiaiiplc a la Mai;na.. Maro \ a Ahtis. '"

ARF.s I^<^s aros (|uo ostn i-oprosentades a les nKjnedes com

la del grabat,C^'s- '^^^ son per sos dimensions la, repre-

sentaciii (le Tara colocada, do'N'ant la colla a les uraiis del templo d'Aui'Ust a,

Tarra,gona. Lo a,breviat do! dibiiix nnniisnitich deixa enti'n(lre,ab tot,sas

disposici('i sobro un bassanient, dos pilaslres decoren sos ngul
: s'ai.xeca
sostoniit \\n ontaulnmont simple; en el centre de la cara los adornen un
lema cir(ailar. V.n al-iinos inonoles apai-eix ornada d'nna liarlaiida deis \

IntcntKs (po soiulilon sor un oriianiont accidental a (pie no apai'oixon on

a Uros non ('(los ana logues. Di^lgado snposa (pie i-oprosenla una ara aislada.
1

I>a forma arboi'oseont, (pie's \eii i'opresentada en les medalles, el pro[)i

Delgado i'o.xplica coin seguoi.x V.n temps d'Aiignst os de 'rarragoiia :

li origiron una ara. Al cap d'algn tennis na,s(pi(' una palma sobro l'ara,
lo rpio fon (Mi\iar omliaixadors a August diontli, pi'i- adularlo, (pie la pal-

ma aluda mra(aiiosament a les \ictories inijierials. Aiiiiust els reb''

agradabloinont por('> i^ls digiii' en to d;' biirl.i ipie l'^ra no dexia ser\ ir
gairo ja que'l foch no lia\ia impedit la (a-eixensa d'iiiia planta. ''"
Moltps de les inscripcions (pie citi'ii ds aiitors coin ('(irrospononts a
aros, son inscripcions de pi^lostals d'estatiK's; .iltres xciiadi's se eontVin

(1) Di<-liitiiiiii'i' (IcK tiiiliiiiiitrx rainaiiics )'t tii'cciiifx. \):\v Antiionx liicii. l'aris,
1883, pi'. .573.
i-l) C. I. L., II, n." iii2(i.
|3) C. I.L., II, n."37lj.
() DF.Ui,\no. Obra citada,
t. III, pg. RIO. DelgadT aliidoix al text il(j giiiuiilia :

Auf/iiaus nnnfiantibua Tavraconenftibus, palmara in ara cjus enatam : apparel, iii-

qiut, qnam srepe nccfndatis. [iistitutionis Oratoria'. IJili. \\, Cap. III. Edici .Xisard
Pars. 186.5.

INSTITLT n'rSTlDIS CAT.\I.ANS , S

58 V Arquitectura romnica a Catalunya

les ares de temple ab ares domestiques o ab mouuments funeraris que

teen dita forma. L'objecte del altar pot explicarse, sense sortir de Cata-
lunya, per niedi del mosaich empurit que representa el sacrifici d'Ifige-
nia. (F'g- **) S'alea en el centre un altar rstech de pedrs; junt a cll una
antorxa cap per avall, un hula-aiiiaii y un exvot en el qual s'hi descobreix

<SSI%,:i>-.

Fig. 43. Sacrilieador

(Musen ilfi Tainii;i)na ii." 3Sf))

una dn cnldr xei'iu 'I! el Mdcb csiM bosrb irArt^inisa;

Iicrini' it/iij/ilialinrifi ;

en la part alta, a la, s'hi \eu la deessa ab trajn de r;ii-.\ ah dr)bl(

ilreta
fletxa; en el r'\ti-em npr)sat y tand) en la |);irt alia, si ncucii dns lii^iircs
de fleUS, los lilis de ^i'tu: Api ili ilcsuri, Si ils ab rl cali ccibiTl ab Id ni (id i lis,
i

portant en la m;i dreta la riaia, \ Ailciuisa, \(^stida ab cdrona radiant y

en la m dret;i estenent lanli. l.cs liain'es centris j)rinci|)als son : a

m dreta IHgeina eondiiida per itihssi'iis, qiii ason costal t('' un Imhik^
barbut ab mantell, cobert son cap ab Vnpcj-, la gorra liti'iri;ica del sacrili-
ci, empunyant ab la ni dreta el coltell re sacrilicailor, simis diqte (>s el
 ,/. Puij u C.adaflch - .1. de Fabjucra - ./. (ludaij 59

saccrilut Calchas (no t al cdstat al i-cx (n'^siiai-ta. A la drcta un ((iinil-

liis [)ortant, c\\ una jilafa (I'hi-, una lii\ ,illi ii;i ,il) una capsa (rinccns \ la,
niii/ii salsa (lalua ili' ,i;i'ans iTcsiiclla liari-i'jaila ali sal, llct y niel), (>tc.

IHgenia era ilhi do AganicuMiiin \ ili' ( il\ tcnuu'Sti'O, scgons uns, \ de

Thcseu y d'Helciia, seguns la ti-adcii de rArglida. Lo roy de Micciias,

Fig. U. Mosaicli d'Empuries

ab la repi-psentaci del sacrifici d'Ifigenia

avaiis de nixer sa filia, promete ais dus de sacrificar a Artemisa lo que

TaiiNada ]ii-nduira de mes verge maravellosa, lo Iruit
hell . IHgenia, la

uii's Ix'll del auy, bu coiidiMHuada, a mort. Lo div Calchas recorda a

Aganii'uuKn la iiecessitat del sacrifici de sa filia piM- la salut deis grechs.

Lo pare s'lii resisteix; per vncel s'eiiva a Ulises y a Dimedes a Mico-

nas per ati-aure a IHgenia al camp, donant a Glytemnestre el pretext que

AganienuHiu ha resolt casai' sa filia al) Aquiles. Conduida Itigenia al altai-
en presencia del exrcit grech, Agamemnn plora, gira el cap y's tapa ab
son mantell. El ser\id()r del cuite agafa la verge, la coloca sobre Faltar
del sacrifici, si^ consuma aquest y la saiig corre abundant. INIes no es
la sang de la verge en son \\m:\i h ha una bestia palpitaiit. Calchas
:
60 L' Arquitectura romnica a Catalunya

declara al |uefo deis ^reclis, (|lu' IHi;eiia no es murta, que la deessa lia

\olgUt salvui'la. Aijuesta suhstitiiriri's trolia en totes les versions de hi lle-

gendu; varen sois en la mena d'aninia, i|iie es un eei'\(i o una cei'xa en
la tradiei mes aiitiga y mes general.
L'eseeua del saerifiei va esser pintada per 'riniantlie de (aiIuius en un
clelire ipiadro molt senyalat [lels criticlis de l'antigetat; s'hi representa
a Calelias, Ulysses, Aja\ \ Menelau. ''' Apiesta escena sagnaut devant
d'una ara rstega, se repeta so\ int sobre les ares de marl)i'(\ eolocfides
di.nant dids temples descrits, tal cun la representa (d niosaii-li (^^urita,
(ju'es pi'iilialilenient inipoi'tat deis tallers de niosaiel de (irecia o Italia.

(1) Vegis en el citat Dictionnairc dct antiqnits /rec(juet< e romaincx, de iJarein-

berg, l'article de P. Diiciiarnu-: correspnient al mol Ip/ii/eni(i. iim- ^>T<ly seguent;^.

orgiii d'uuii ur;i

iAIii>LMi ilr Sta. gueda, n." l^lMij
 1

Fl. l. Fris cii-1 Musen di- TarraiiiKi, n. lii:i, lili v 1 1

MONUMENTS FUNERARIS

i'sprs (le l(_'s laiiiK's di'ls tciLipIcs ajiai'cixoii (_'ii cls iiostn's
camps y a los voros deis aiiticlis cainins os sepulcros. La
pi'ctica fiinorarin romana fon simultnoainent l'inciiiera-
r\n \ rilllillliiai-iii; cll li'S prl[LC|-0S ('pciilUOS \ 011 les lllti-

uios, prodoiiiiiia aquesta, \ soiiipi'o's nota la toiideiicia a

considerar la torra covn reloniont que deu eobrirel eos tins
quant so'l rodueix a eondros. Mis iiiiuiuinciits fnnorai'is so raraotorison
segons cada una <lo los practiques. Elsnnssun destinis a i;nardar el cus
en sarcfeehs do pedi-a, do niarbro, do [iloni o lic \rr\-.\ cuita, o soii/.illa-
mcut el cadavro amoj-tallat soliro un Hit fuiiorai-; os altrcs han do taiicai-
les unios que c(ntciicn les i-cndi-os \'ls nssos cai-ln injsats, ni'nos d^^ |iotitos

dimonsions^ ja en cermica ja en \idre, en niarliro, en podra, en ploni

,

\ us en plata o en or. l^is \ altros so ,i:narden en llnel sutoi-rani n en rin-

torior d'un monument (-oi/i/irori/ni/ .

Les tombos, per disiiosicii i\c la llo\ de les di)tze laldes, l-opotiila en
los coustituciniis de fundaciii deis niunicipis, oren tora ciutat, a les \ores
de les graiis \ es, adoniaiit d'a(pioix modo els subnrliis \" con\ortint en
suutuoses y iniiiinnientals h's \ ios do cnnniMicaciri, \ sul/anient per espe-
cialissini pl-\ilc,i; se eiiiieedieii les sepnllnres dinn-e cinlal.
63 L'Arquitecltira romnica a Catalunya

Fig. Ifi. Sepulcro de Fabara

Els monunicnts fiinoraiMS construits jiols roniiiiis (];it:ilimy;i, obcei- ;i

xen a dos tipos; un que roprodueix la forma del temple \ r:ilti-e Ion-e \;\

aislada com sntesis de la casa. Son dos tipos coniuns en tut rimjieii.

SEPL1.CRES EN FORMA DE El sepulcfe CU fomia de temple es dei*i\at d'una tradi-

TEMPi-E
^.j^ gre^-a, esdevinguda romana, y oheeix ni l'et de

(Ion: ir un xci-itnlilc rultt^ -.iimnnfs deis di'unts; aixis les formes (|Ui' les ti-: i-

diciiiMS lici'ali|U('s i|('slin:i\ en ais teni|ili's deis '/// .s//z/v/. Inren iiiiilades
principalnienl en teuips del Im|iei'i, en els sepnicres, Aerdaders temples
eonsagrats ais ilii iifefi. VA ti|io m(''s cniniili'i't en la nosti'a trra es el sepnl-
cre de Fabara (baix Aragiprnp ikl rin MalarriMi\a; es (mi fiirni.-i dr temple
'''
/// tnills. y t en son IVi int('i nii;i di'de:il(ii-;i njs /////'.s de I,. Mnii 1 ,npns.

(1) Era iiiolt coiini el iniin de Luciiis (1 Hiinlius a Tlspanya. El cofimiii I.U]ius es
tamb freqent, ins aoii ' aljuiidantissiin es a ll'^sjianya Tarraconense. Vegis
HFiNFi. Ai Ar(ifnln(ia rlr> Es/ifin. ji^j;. 55; pol consnitarsi! tamb l'obra ja citada
C. I. L., vol. II, did niateix autor.
 J. Piiig ij Cadafalch - A. de Falgucra - J. Goday 63

La planta /;/ antis, al ailaptarse al niouuiiiciit t'iuierari, sofreix dugues

mones do modiMcacinns Tuna pera apropiarla a les necessitats del se-
;

pulci'e \ l'altrc |ii'r ri'vi>stirla ab el liixo posts a que tan aficioiat era
aquell pobl; la planta, seguint la tradici etrusca, passa de rectangular a
quadrada, el prnnans s'estreny y casi di^sapareix y'l tVontispici's decora
simulaut el prticli d'un temple //vys///, lo que realment no es mes que
una planta /// antis, obeint aix al esperit de luxo, siinulant cstrui-tin-es
caracterstiques de rarquitectura romana. Sota
redcul est el conditoriuin subterrani, col)ert ab
viilta sciizilla, reduit a ses Ifnies de construcci,

]>ractical)le per medi de rudimentaria escida. En

quant a l'oi'ientaci se serva en ell la costum mes
aiitiua deis temples que colocava el prtich vers
()rient ^'' posterioi-nicnt invertida posant cap a
Llevant \o posticum Laxolta arrenca deis murs,
.

seuyalant son origen per medi de rudimentai-i

cavet en el soterrani y s'nneix ali dls scnsc quc'I
senyali capmotllura, en el eos superior del cdilici.
(Fi^^. li)
u,^;^ escala comunica la celia ab lo t-jia/ito-
Fig. 17. Planta
riiiiii. El frontispici principal t un prtich de co- del sepulcro de Fabara
lumnes driques, de canya llisa, aguantant un
entaulament jnidi; els frontispicis laterals y posteriors estn decoris per
pilastres acanalades del mateix ordre. (Fss. 46 y -ts) gns murs estn formats
de grans carreus (opxis qiia<lr(ttnm), algn di'ls qiials passa de dos metres
de llarcli per xeixantad'ample, sentis sense morter y units sois per pesses
de ferro (ancnn), com les que Mtrubi descriu^ abracant tota l'amplai'ia del
mur y extenense ab filades horizontals de diversa alsada y divididos per
juntes dicontnues verticals, sens guardar igualtat d'amplades. En el tris
de la fatxada principal hi hava una inscripci ab lletres de bronzo ,i\ uy
arrcncailes y qu(^ no h;m sigut interpretados encare.
Mes senzill quc'I de Eabara, decoi-at ^d) pilastres tamb on forma de
tomjile es l(i columbari de A'ilarrodona, (*'''' =" ^i y "'2) poblet de les vorcs
del (ia\, ([ue ha conser\at potser el nom d'una antiga villa rotunda.
Sobre un estilobat decorat d'arcuacions s'aixeca el eos de la petita colla;
por dintre, a un extrem, hi ha un abis y en els murs, els ninxos pera les
ollce fnebre destinados a guardar les cendres. La construccii'i es do potit

earru ab gi'osses juntes de morter; los arcuacions del estilobat son sos-

(1) JosEPii I'cii; V (Jahafai.c.h y Casimii Bhugus y Escuder. Estiidi d'avqueolo-

(jU{ orquitcrt'mica soljre't efm/ci'p roma de Falmra, Barcelona, 1802, pl. 2.5.
C,l V Arquitectura romnica a Catalunya

Fi.i. I>. Sijiiili re lie FmIkii'm

liuiudes i.l US r<un;'i siihi-c iiiki lilnd;! de niaous posiils de plii, \ sus cMi-i'riis

si)ii iiiciH'is 1)011 ti'(d);ill:its (|ih' is drl i-os sii|i(^rii ir; tot cll, iili'i-iiir \ cxlc-
l'iol'liK.'Ut, cl'ii |-('ciili('|-t d'llll;i i:Mli\l|i|.i ciilKi (le i;l';ili:it llHUli'l' ili'l i|ll(' s'cli

i-onser\'en gr.-nis tnicns; :il) di se ii:(iilliir;irii'ii li's roniiscs \ r:i|)il('lls

dl'ii-lis (|iii> siiii |-rist('i;-.iiii('iil dcsli.ist.ils \'s diiiiiri,i siiiitiii isl;it ;il cdici.
I ''.I iiiMiiiiiiii'iil riiiici-.ii'i di' ( liii-liiiis ( I.lc(hi) ''"'.-'* "'I y T).-.,
|,^ |,||.| ,-i.||;i i||.s-

li-iiid:i, ;d) rcsti's di' cmIiiiiiiki i|iii' I'.i riil ri'\ i'Iii-i' un rilind liiiii'rnri pulsri' ///

milis, coiii i'l (\i' I 'itiii.s Jiiliiis Liircr. .iriiiiili'i-li' di'l |iiiiit di' Alr;iiihiiM ; l;i

jilalltii di'l li'lii|ilr, i-niu Cll i'l di^ l'':ilial',i, passa i'ii ai|lli'sl i'diclil dr rcrtalli^ll-

lal' a (piad rada \ la (/lii'< lailil'rix ali Xnlla cilTlllal' de rain i. I ,'i iririllaciri a I

Est es i'iiiiiri ais dns iiK Jiiinnciils. I )i'l [inrlirli ni rcslrii en |m'Ii dos truciis
fie oolllllllics, di' la i-clii 1111 ims drl lilil' i|lli' mira al Xiill \ |iart deis
altres. Ar|iiest t T'oO nu'trrs i\t- ilan-li |iri- i'';!7 d"all \ (l".i() dr miIx ; rs di'

l'i'hla y t a distancies l'egnla|-s mis Turis i|iir aira vcsscn lula sa ,i;iii Xai'ia.

Imi la |>ai't snpci'irji' s'ol)Sci-\a'i ras;imriii \ im ims Ai' la \nlt.i ipic riiliria'l
 J. Piiig y Cadafalch - A. de Falgnera - ,/. Goday 65

Fig. 49. Estructura del sepulcro de Fabara (perspectiva isonometrica)

niniminciit, tiunlj de rebla, culucada en foi-ma radial o de claus. La pliuita

inidcix iitcriorment o'50 metres de llnrcli por 4'30 d'ample. La part
sdtcri-ada est di\idida, iMi quatre rdiiiliioi-iiniis niials eiitri^ si y se]iarat.s

menor de la planta, de iV'.i'l metres

per iimrs paralis ais eixos major y
de gmix. Les dimensions d'aqiiestes eambres son: 2'52 metres llarcli
ler l'l) aiii|il(- de prifiiiiditat desdi^'l centre de la cambra tins l'in-
\- l'*,)()

trad(')S de Ses parets son de menuda rebla, coin nn conglome-

les voltes.
ral; les voltes de ma en foi-ma i'adial y rcdda son de cano semicii-
cular. ])(M examen del iimnnnicnt no resnita cei1 que bagues estat
recobert interior ) exteriurnienl de inarbres \ jaspis, coni din la mono-

INSTITUT D ESTUDIS CATAI.ANS

66 L' Arquitectura romnica a Catalunya

grafi (Icl soiiyoi' ^'ill)J)l:llul ;

*" oii cls imii-s s'hi vouoii (l.ii'.iiiicut inai-cu-
des les pots de t'ust;i de nuitllos, mona de tajiieres ab (|ue's ((nisti'uircn.
Es tnta clhi uiiii (il)|-n ])(il)rissiiiia \ i-iind |Hitsi'i' d'uiia ri/lii /siii-ii. I,

ToiTO del Breiiy(''''s-''-^)es un altre niiiunient l'nnci-ari i-innn (riii|nest tipo.

Sobre lui gran bassament s'aixecaAn l'^dirici en furnia ile temple sense

Fi^I. 50. Colimihari do Vilarrodoiia

prtieb, |-('(liit, a la ei^lja ; media \(y<\~) incti-es d'('le\ aciii per S".)0 d'am-
plada ; la planta, casi i|na(lraila; es cnnslrnit de carreiis raii^ ben tre-
i)allats, tan grnixiits eiini la pan'l, ipic l(' mi metrc; al i'Mci-inr les I n es de
juntes son fines \ les liladcs ,i;llals. I'',l bassaliienl meda U'O mis. d"am-
])lada per '2'li) d'alsada, sense emitar id si'ieid inrerinr. ( '.(irmiava'l nioim-
rnent una em-nisa d'uns 0''il) nis. de \olada ali iiii Iris de ndiiMis, tenia \

una motllnra de scol en sa par baixa; (rigiial iikmIii id bassament, tenia

en la part siiperinr nnaenMiisa nnniliirada ab deiitlons de O'.'!.") melri^s
de volada ven la paii iileriDr mi srd; el (-(ibi-ja lina \(dta, im Icaiint pri-

(1) DcsciiJ/rimicnlo le un s(;niAcr<i roin'Uio en Curliins \Lcri<la). {crisla di- la

Asociacin-Arstico-Arqucoltiicn-Bdi-celoneaa, vol. III, 1!)01-1!)(I2. Harccloiia, 1!)02,
pgs. 42 y segents.
 J Piiiij y Cadafalch - A. de Falgiiera - J. Godaij 67

Fig. .jl. EstriK'tnra del foluiiiliivi de Vilarrodona (perspectiva isonomfetriea)

mitivamcnt ca]) nhci-tui'a al extorioi- y's veyeii cii

el |iai-amont ntorim- les pedrs resaltanl les unes
sobre les altres com a Uocli que no dii ser visitat
deis vivents. Avuy es casi destruit. El gravat de la
tig. 53 representa el eostat de ponent y Migda. <'

(1) S'(icu[ieii ili'l iiiiiiiuuii'iil L.WjDRDk. Voi/'/;/e //it-

:

toresque et ldsloi'i(vc di: l'KsJmne. Pars, 180(i. Mas y

Casas. Enaaijos histricon s(jhrc Manrcua, Maiiresa, 1882,
pg. 35lj. PiKEUREE y Pi Y Margall. Obra oitatla, t. II,
pg. 269, nota. '1'orres y 'IVjrue.nts. Memorias a/tun-
tes sobre la torra del Brenij // castillo de B'tlsireni/. Me-
morias de la Academia de Buenas Letras de Barcelona.
t. III, pg. 21 y segiients, Ce.v.n'-Ber.mdez. Sumario de
las anti<i\edades romanas que haij en Espaa, Madrid, Fig. ."i2. Flauta
1832, pg. 18. del sepulcie de Vilarrodoua
68 VArquileclara romnica a Catalunya

Fig. 53. Torre del lireiiv (oluM eitad, le lialiorile)

A Saguntc, en 1526, se ciiiisci'vaxn el sej)ulci-( (le la familia Se ;ia, .le I -i.

qual queden avuy solzament uns ern(|us (f's- s") c'11 nn i'dcx iiilai (lat en
la l)liloteca Auilimsiana re Miau (((' idex , 125 I .\ (

inf. r. .>.")!) citat per dun

Anlnii ( lli.ihrci. Din ai-
\is el l('\t (iiMiiin.il i|n('

\;\ Vi'U-Vt'\\i-\:\ ;il (lil)nix

inlrriiil- <lr la li. ')^')
:

l)(iric(i' <riliciilir jiiir.s

llri- liirriilidiKiHs. (lite-

(Kjlic scjilcnlriniHllis,
silsliU
"'
siifciciii niiiTs lu-
' '
Fig. ni .

Scimlerc (le Corliiii (I'Iiin) hciil. ( 'ol II hi Inf slflilliC (Seeeirt)

 J. Ptiig ij Cadaftilch - A. de Falgucra - J. Godaij 69

capitula et spinr (liiil(li<c ruluin-

scj-,

iiavum cfassiludiiic. Plliithos antrn

li/il's. spi'ris tiiiuiilins Aiihii-

ciciiilus. i(/)'o crassijr.

iii plus

nimio //arilior vidcrctnr. In

si/ir/ulispo/'i'o rc//otaj)/iiisfos-
siilic (Incr statuas siipi<riiii pa-
sitas J'iiiisc indiraiit: uc(uc
ininisf'orainina, quihus riiyn
frrea inipacta snstentavit eos
li'vo humero. El dibuix de

daltdc la mateixa gum porta

Ja segent explicaci : uPars
oceidcntalis, altior ct Inlior
(juam meridionalis. Xee pro-
eul hiue Circi cestirjia, prorsus
e recjione et ita affinia, ut eius-
dem cum ccdieula operisfuisse
eredamus, forteque ubi lud
Sepulcre de Sagunte segons lo cdex
Fig. 56. eelebrareiitur fnebres. t')
de la Ambrosiana de Miliin frontispicis (Chal>ict)
:

Dos de sos tVoiitispieis,

segons se dedueix, eren adornats de sis pilars driehs acanalis, en els
quals s'apoyaven arcades semieircnlars. En els intercolumnis hi hava
inscripiM(iiis que menciona Hbner*-'
y
tal volta estates; el frontispici occiden.
tal estava decorat ali quatre pilasti-(^s.

SEPULCRES EN FOR.MA DE El tipo del inciuii-

TORRE
ment, en forma de
torre, es CDm a tots els pobles del Me-
diterrani: cal recordar el tipo fenici,
del qual son exemple antich los dos M-
ghazil de Amrith <^' y scs reproduccions
africanas com el Mausoleu de Tliugga,

(1) Chabret. Obra cita.Ia, t. II, -nk. ii(i

y 97.
(2) C. I. L., II, n."3-r,2.
Ren.\. Mission de Plinicic. Pars,
(3)
1804, pg. .50 y segents. Pl. XI. Fig. .57. n Pilone d'Albenga
70 L' Arquitectura romnica a Catalunya

en el qual li existia
una inscripci bilin-
xi'io ypnica que
lbica
iWiy (>s a Londres; ''
el nninunient conegut

pe- KauKia ei-Humul,

(lesci'it jioi- M. Lo-

isi'uy '-' el mausoleu

;

(le S:i uipsieeramus,

priip (TLiueso, (|ue es
del Anto-
teinps deis
deCayusCs-
nins;''^' el

sai- en el Liliauo; un

d'Antioqufa; les tom-

Ix^s de Pahnira, y pas-
s.nit desprs a Italia,
;iiint ])(.iden eitarse'n do
n ni nerosssimes, entre
.dti-es, laclebre tomba
de Theron a
siciliana,
Agrigeuto, ladelsPlan-
tii al'ivoli; un de la va
A|]|ii:i, pi'dp d'Albanc),
eneiinq)l(M-tai'Una,que
( Imuiusi'estau'abuna
Fig. 5S. ' Torre deis .Sciititus (Tarra^oua) sn|>erposici de eossos
(Allmm pintorosch moininiontnl ile ('.itahiiiya) de diei'Mit ordre ; el

d'Alheni^a, (Fis- ^') etc.

A Catalunya poden citai'se'n \:ii'i()s ins o menys Inxosos, eoniensant per

la toire del Seipions. Iss de planta (pi^diTidn ,
(Fg- -''iOson aleat est foi'-
Ui;it pe' tres eossos sn|>ei']iosats ;
(Pis- (>u una ile les
"''<)

cares del eos centr.ii li li;i en ;dt r(dl(''n dues estates,

vestides ;di ni;uito niilitiir >sii/jinii), y eoberta la, testa

al) el i-iiciilliis cai'aetersticli. '^'
En el Musen pi-ovincial

(1) G\\:c.K\,Efi. L'Arc/icoloi/ie de In Timinie, l'ai-is, 1807.

(2) Vgis I^KNAN, obra citada, pg. 117.
(3) dem, dem, pg. 119.
Fig ,9. Planta ("^^Hernndi'.z San.vnuj.v. Olji'a cit., t. I, segoua part, ap.
de la torre deis pg.6()y segeiits. Alian pintufeschmoitumenal de Caalunija,
Scipious. segona coleccij. Bai'cclnn.i, 1X7!). Labohdi;. Obra citada.
 J. Puig y Cadaflch - A. de Falguera - J. Goday 71

I
I I

Fis. fio. SeimU.iv d,- Vilal.Iareix. _ Plans, fatxada y seccions (Girbal;

do ^-alenfin's ,rrnni-d;, una ostutua al) lui trajo oxactamout oual. M..lt
discutida ha sigiit lintcrpretaci cpioi-tica, del tVaUKMit do
rinsci'in-
ci dedicatoria -l,'l ninimmont. ") Hl.uoi- doduoix deis rostes
niuti-

''"" '"'"''''"'''"' ""'^^ - ^'-^ perpetuo . rema^u^^iut

CI.'ll''n.'^428r
 V Arquitectura romnica a Catalunya

Fi;,^ 111. SciiuU-re do Tjloret Fi,i. fili. Scpulcrr de Llorct

latSjqu's referent a un personatje de nom CorneliuS;, tan com en el

Conven tui Tarraronensis.
El inonument de ^"lablareix (F's- "o) (a lestremitat accidental del pa
de Girona), est format per dos cossos de tigura prismtica recta, de basse

Fig. fi3. Plantes del sepulere de Lloret

rcctans'iilin', soi-xint un d'iMIs de liassaiiienl al nitro \ dnnant llocli ar|uell

en son interior al cnni/iforinni . I'lst colici-t ;ii|iiest por una \ult;i de cam')
seguit, fota ab maons. Ld i'cstant del monument est constrnit ab lui-mi-
g.La inscripci dedicatoria colocada en la part sn|)erioi' del liassnment lia

desaparescut. No sembla presentar oricninciri dctci-uiiinidi, donclis l;i f;it-

xada principal jni-in.i un imiii! de :'ll" .'50' .il) (^1 Xort niagmMich, envers
 J. Puitj y Cadafalch - A. de Falguera - J. Godaij 73

rOest. Servcixcn d'assiento a les parets del eos superior tres filades de ra-
jles posades sobre'l basament en
que deva haverse colocat una lpida
el

de la qual no's troba cap vestigi. En la fatxada del eos superior s'obra un
arch deniig puut iju'es la testa d'uiia volta de ca seguit ti'ansversal a

Fig. 64. Seimlure ile Vila,oyi>sa (Jlcmoriiis dr la l. A. ilo la Hist., t. 8)

la fatxada pi-incipal y construila ab el inateix fnnnig de que estn for-

mades les parets. Per la secci vertical es pot xciu'i' (jue dessobre de dita
volta de formig que coiircix el ms siipcrinr del monument, h ha una
mena de terrat, circuit per un anipit o barana. En les cares interiors de
dit ampit \euen uns forats que per la seva forma, aixs com per la
s'lii

disposici de llurs cares, semblen los caixes deis cairats q vigues que sos-
tingueren el sostre, quedant, d'aquest modo, entre aquell y la volta de br-

INSTITUT D ESTUDIS CATALANS 10

74 V Arquitectura romnica a Catalunya

Fij. ()5, Moiuinn'ut fiiiici-ari <rKnipiiries (Fot. Esquirol, trEseala)

mig, uii ospay. *" Scmhhiiit al K'abat d'estiKliai', i^s el si^pulcn' i-ouia de
Ayguavi va (tamb en el pa do Giroiia). Se r^pruduoix aqiK^st tipn ni o\

sepulcre de prop de
LloretdeMai-.^Fiss'ii.
62y63) Est di\dt (MI
tros cossos basa- :

iiicnt, fiirre propia-

ini'iit dita y ten-at,\ es
de llanta ipiadrada.
l''.l iiasanii'iit (^s nia-
ris : subi-c d'ajiiest
i-niTc una taixa for-
mada ali l.idi's do
rajles cpie \an ab
deii'radaci'i progi-es-
s\aineiit. I'',l rus ccw-
tnd Inniia nn macis
teniiiiiat ab una seii-

Alt
/iila cornisa, forma-
l''i;i. iUi. .> liiiTaries
(Museu de Sta. gueda, n.- 1275, 1276 y 1278) da per tres lilad(>s de

(1) Vegis l'estuili d'iiriuiMx inoruiment, fet per I'Enricii Claudi GmnAL, en el
Anuari de l'Associaci d' lj;cursiQns Catalana. Barcelona, 1883, \>iv^. Vvll y sfigents.
 J Puitj y Cadafalch - A. de Falgnern - J. Goday 75

maons.EltercerGosotprrat
est sol/.amont oljprt poi' la

cara mira a M,i;(la.

i|iio I''.l

basaiueiit macis es pixi-

mament quadrat \ uumo.x
2'80 metres de costal. L'al-
turasobn'"! nixclldcl terre-
no es de (l'OO metres. VA
terrat o platal'oniia ol^eila
sol/.aiiii'iit perol costal (pie
mira a Migdia est taneada
per una paret de O' 44 me-
tres de gruix per 0'94 d'al-
tura; l'spay Uiure interior
tenia 145 metres d'ample
per 1'55 de llarcli; la part

exterior medeix 2'()(') me-

tres. Tot l'editici est cons-
truit ab pedra del pas ca-
rejada, disposada ab fila-
des irregulars y unida ab
morter; Texterior toa en- Fig. 67. Ares lunerarie.". Museu de Tarragona, n." 1564

lluit. ''^ En el centre de la

torre lii lia una petita cambra semioMdada que sembla estava destinada a
guardar una o dugues urnes. Un basament destruit pels anys^, d'un monu-
ment funei-ari turriforme s'ovira dalt d'un tur prop de les ruines d'Em-
puries; (ps- ) lo sen plan es un quadrat de quatre metres noranta centi-
metres de costat; queda d'ell sois el iiucli intei'iur de i-ebla menuda, teta
a filades, enrasant ab les deis carreus que'l revestan cxteriorment, quals
entrades y sortides han restat com impreses en la obra. T les cares orien-
tades ais quatre vents y estava rodejat d'una paret revestida de carreu petit.
En el pnble aprop de Villajoyosa (Alacant), existeix un monument
funerari roma incluit dintre'ls d'aquest tipo. Sobre una galera de planta
rectangular s'alca un eos de la mateixa planta, cobert ab voltes, ab sos
nguls decoris per pilastres. *-^

(1') BoTET Y Ss. Boletin de In Real Acndemia de la Historia. Madrid, 1892. t. XX,
pg. 218 y segeiits.
(2j Valc.\rcel Po di-; Saboya. Inscripciones y antitjiiedades del reino de Valencia.
Memorias de la Real Academia de la Historia. Madrid, 1852, t. VIII, pg. 100 y segents.
76 L' Arquitectura romnica a Catalunya

CIPPUS, ESTELES V ElS Cip-

ARES FUNERARIES
y,spre-
iien la tbrma com.
En Cliabi-et '*' ens des-
criu els deSagunte en
els que l'epitafi est
voltat de senzilla mot-
il forma romana
ura,
usual. A Barcelona y
Tarragona les pedrs
scpulcrals presenten
sovint un front com
reduit edcul (Fig- 69)

o la forma d'ara fu-

neraria. (Figs- 67 y 68) a
Palma de Mallorca
els cijipus presenten
la forma de portes
Fig. 68. Ares fiincraries. Musen de Santa gueda
N.- 8;6, 111:, 1-J71 y 1525 tancades, ab ses
claus, tema que'ls ro-
maiis haven aprs dols etrusclis. '-' En les ^al s del nort del Pirineu, en
el ("ominges y en el Coserans, en la vnil ( e I urhn V en la UDsti'a \\\

d'Arn, el cipptis pren una forma pri-

mitiva y barbre en sa escultura. El Jl^a,^SaBESm!S3Sa^.
termina un front en qual centre s'lii
ha gravat grollerament una o dugues
estrelles sota d'ell
; aparoix el eos
,

d'uii homo y una dnim, smint diiiti-c

una arcada sostinguda per rudinieiita-
ries columnes. Es la seiiyal deis llorlis
aon la civilisaci romana no hi pot
)ortar l'art ciutad.

(1) Chabret. Obra citada, t. II, pg. 103

y segents.
(2) HBNER. La Arr/neoloijia dn Esjina.
pg. 255.
Ri!i\ Groussi;t. tiule sur l'llis-
toire des sarcniharjues chrtiens. Pars, 181S5, i-'i; G'J K(ii';ra rurn-iai'i
pgs. :i y 4. Museu de Santa gueda, n." 818
 Fig. 70. Sare.lech de Tarragona al. In, reprcsentapi del rapte de Proserpina
Museu proviucial, n." 365

VII

ELS SARCFECHS Y URNES CINERARIES

'us deis sarcfechs s'extn a Roma cap al segle ii y es

freqent al segle iii. Son obra industrial, de
marmolista
que'ls vn fets, decorats ab relleus que repeteixen
models
comuns, deixant nicamont lloch a l'inscripci funeraria
o al bust que s'hi esculpoix, mes o menys semblant
al di-
funt. Per aix.Vls temes se repeteixen en Ilochs
distants y
en un mateix pas, guardant una mateixa composiei.
Se posaven en els
camps, dintre els monuments, fins dintre els tancats
particulars funera-
ris d vora'ls camins.

Fig. 71. Sarefech de Sant FeUu de Giroua ab la represeutaoi del rapte de Proserpina
78 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Fig. 72. Sarcbfech del Musen (le Sta gueda ab la representacii del rapte de Proserpina, n. 869

SARCOFECHS IISTORIATS Es curios el fet de repetirse la representaci del

rapte de Proserpina en els sarcfechs catalans, a
Tarragona, Barcelona y Girona. El de Tarragona, el mes groller, "fig- ^o)
el publica y estudia el P. Floroz en la Espaa Saf/rada. " Les dimen-
sions son 1'<S7 ms. de llarcli, OMiS ms. de alt y 0'59 ms. d'ainple. El sar-
cfech, guardat avuy en el Museu de Santa gueda, (^'s- '^2) mcdeix
2*^70 ms. de longitut per 0'49 ms. d'altura y 0'69 ms. d'ample. L'alt relien

empotrat en el presbiteri de l'esglesia de Sant Felu de Girona, '^''g "i) tallnt

en marbre blanch, t 2'lcS ms. de llarch per 0'54 ms. d'alt.
Per la sevu descripci se poden considerar dividits en tres parts. En
la primera, Proserpina cullint tlors en els camps de Nyssa ab els filis del

Occe; tot d'un cop la trra produeix devant d'ella una flor maravellosa :

un Iliri; la filia de Ceres, s'apressa a cullirla, mes de sopte se li obra la

per sos cavalls inmortals, y arrebata so-
trra, sortint d'ella Plut, portat
bre son carro d'or a cu va clama a son pare Jpiter. Sois
la donzella, qui
Hecate y Helios lu) c'jntemplen. Els dos moments d'aqucixa escena estn
representats al centre y a Tesqueri-a deis tres sarcfeclis; Proserpina est
ajupida en el moment
qu('l vell Plut l'agafa er la m. Hi ha al costat, a

trra, els cistells de flors que nill;i coni i-(^fereix Ovidi. '2* L'amor, causa
del fet, s'hi representa en Ibririii de iioys alats. Mercuri y Diana hi assis-
teixen en actitut protectora, ln va la doii/.cUa invoca a Jpiter son pare,
el sobii-a |i' rfiliinpi'; ni'ls hmiics iii'ls dus scMiten sa veu Plut se l'eni- ;

porta \ ioleiitiiioiit en son carm tirat \n^r quiitre chahIIs, quals iioms, que'ns

(1) Madrid, 17(3!), t. XXIV, pag. 22 y sfig(>.iit.

(2) ... Quo f/urn Proserpina luco lu/lit, et nut rio/as. ant candida tilia carp t. Met.
Edici Nisard, Pars, 1864, Llib. V, 391 y 392.
 J. Pili;/ y Cidafalch - A. de Falguera - J. Goday 79

liii i'ouscrxat Chmdi, >''

ei'oii : (J/'ji/ii/cpi(f<. ^Ethoii, Xyi-rus \ Ala-sttr v que
guii) M(Mciii-, al oxti'iMii del relien pi-iiir|ial deis sarcfechs de Girona v
Barcelona. Els sai'cfechs acostumen a reunir aqueixes dues escenes ab
elcomencament d'altre moment de la llegenda. Els crits de Proserpina
arriven a ferse sentir de sa mare Ceres, que desesperada^, habillada de
fosch mantell, munta a sdu carro tirat per cavalls (sarcfechs de Girona
y Barcelona) per serpents (coni en el de Tarragona) en busca de sa filia;
segons altre versi de la llegenda grega, corre la desesperada dui'ant nou
des la trra sense que ning deis dus ni deis homes vulgui dir a la
mare apeserada per aon ha passat Pint, ns que trista, ab l'apariencia
d'una vella cansada, s'assu a la sombra d'una olivera, vora'l cami d'Ate-
nes a Eleusis, prop el fams pon Callichoron, aon es piadosament recu-
llida; all's dona a conixer y's fa aixecar un temple, aon mare dolo-
rosa, airada, resideix inflexible, sens Henear sa benedicci tecundant
sobre la trra, negantse ais prechs de Jove fins que sa filia li sigui retor-
nada. Jpiter enva llavors a Mercuri a cercarla ais inferns, y deis bras-
sos de Plut la porta ais brassos de la deessa al temple d'Eleusis; aqueixa
escena est representada en un deis caps del sarcfech de Barcelona.

Fig. 7S. Co.stats del sarc'ecli de la o

(1) De rapta P ro.se rpi rice. Edici Nisard, Pars. 1802. Llib. I.
80 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Fi^. 7i. Sarcofec'a del Musen do Santa gueda ab la representaei de la ca(,-a del lle. n." 8(i9

Llavors la trra i-efloreix, y Geres abandona la soletat de! temple pora

tornar a fecundarla cada any. Els misteris d'Eleusis eren com represen-
taci de la peregrinaci de Ceros y de son dolor fins a retrobar sa filia
Prosserpina. <' Els himnos que's cantaven en les eleusinies eren la rela-
ci del tema deis nostres sarcfechs y contemplaci de Ceros, la mare
dolorosa de la mitologa clssica.
Es aqueix sarcfech un oxcmplo do la representaci d'escenos suc-
cesives en un relleu, compostes de modo que entre alies s'estableix
unitat de forma com si realment hi exists una sola y nica escena repre-
sentada.
El sarcfecli del Museu de Santa gueda y el de Sant Felu do Gi-
rona, son anleclis, pero mes perfectes d'esculptura que'l de Tarragona.
Aix demostra un mateix origen que pot sser sigui un centre d'exj)or-
taci de la metrpoli o de la Provcnca, aon sembla haverhi liagut fabri-
caci de sarcfechs y l'existencia de tipos deterniinats iconogrfichs que
corran tot el moii roma. <->
Un altre sarcfech digne d'sser notat, es el que representa una esce-
na de caca que's guai-da cu ol Museu de Santa gueda, '^'n^- y La '^''' ^''' ''')

(1) Vegis en l Dictioanni-e des anliiuils //ec/jue.s el roniaincs iln l)Aui;.\if!i:[(i y

Sagi.io, el mot Cer.iS, X., pg. 1052, aliont hi Ii una extensa bihllograria sbreles
numerosRS reprosontacions iconogrfiques d'afiueixa aiituiussinia iliigiMula grega.
(2) Buenaventura Hernndez Sanaiiuja y ngel dei. Arco y Molinero. Ca-
lorjo del Museo arr/ueolfiico de Tnrra;/ONn. Tarragona, 18!)i, jn'ig. ;2, n." Elas :i(i.'').

DE Mol, INS. Cat/ui/o del Museo l'rooincinl de anti(/iiedndes de Barcelona. Barcelo-

na, 1888, n. 8!(.
 J Pnifi u Caddfaich - A de. Falgiient - J Gnda/ Hl

escena |)riiic|):il es la lla\ ta de dns

ciixallei's aiixiliats de 'ossns nui-
ti-a un lli'i'i. l'iia niati-iiiia, Diana,
deessa de la eaea, coberta d'un ca-
pell, pi'otegeix al eavaller; peons
annats d'escuts ajndcn alsfi'enets.
En nii deis caps li ha un ca\allci'
sahidant una estatua que s'aixeca
sobre una columna, un deis caca-
doi's invncaiit a Diana avans de
comensar la cassera; en l'altre un
servent que transpoila la caca so-
bre una niula. ">

Aquesta composicii') t una re-

petido en el sarcfeeh deSautFeliu
de (lirona teta ab mes o menys lli-
bertat; '^^'s ''i)
al centre, en forma Y\n 75. Testa del sarcbteeh de la Hg. 74
menys artstica indicant un art de
baixa poca, se repeteix laniateixa escena del sarcfccli de Santa i^ueda ;

elca\alier, montat sobre un cavali que s'encabrita atacat pe Ih-, protei-it

per la deessa, cobcrt son cap per
un cacadors a pcu \ a ca-
ciqiell;
vali ab dugues lones;
Iluiten
una d'elles defensa vigorosameiit
sos cadells. Son aquests sare-
fcclis reproduccij de temes co-
muns entre marmolistes escul-
els
tiii-s. Al Musen lapidari de Reinis,
guarda un sarefech conee;ut
s'lii

per Tumbean de Jovin; es de fac-

tura cuidada que representa la
escena d'una ca(;a \ qiial .i^i-upu
principal es igual al del .Mus(Hi
de Santa gueda. Un tema an-
lecli se ti-dba en un sarcfecli del

Musen del LnUM'(> pi-ocedent de

(1) Vegis el citat CatcUo<io del Muaeo

Provincial de antigedades de Barce-
Fi^. 7ii. Testa del san-hfecli de la fijj. 74 lona, n.cS70.

INSTITT n ESTUDIS CATALANS

'S'? U Ariiuitfclura roniitica a Cjiluliiiiiiii

Fig. 77. Sariiirccli de S;iiit Fi-liu de fiimiiM ali l;i rciircsciitiici d'mia cacorn o llfoiis

la Vila Boghesej de Roma. El sarcfeeh de Saiit Feliu de Girona t son

igual en el sarcfech de l'esglesia de Sainte Aphrodise a Bziers. (^^s- 78) d)

La factura es anloga; potser el de Bziers representa un estat de major

perfecci en I'esculptura, que's basta y enterca en el de Girona pero les
igures son les mateixes, en poses sembiants, cambiant sois los dimen-
sions d'algunes d'ollos.
A Tarragona s'hi guarda\a lins ta poeh un rellu quo soim1iI;i"1 dmanter
d'un sarcfech. ('ig ''OHbner'-' hi veya uns c;ivallcrs, peons coiiihitiiit a

ab trajos caracterstichs, que semblen indicar guerrers ibcridis atacaspor

cavallers ronians; es fi-il, din, i|ii(" liagiii portenescut a algn hk^uu-
ment, tal vegada a un ai-ch triomfai erigit a August en conmcnidi-aci de
la scva victoria sobrc'ls cntabros. Aquesta ha estal cnistantuiont l'opini
deis ai'quclcclis di' ia ir.ilat. '" [Tu oxainon atciil del i-clb'u \ sa ci nnp.i-
li

Fig. 78. Sarcifech de la EsRlcBia de S. Aplirodise. Bziers

(Gographie gDralo dii drpai'tcincnt di- rUi'rinilt)

(1) Gcoijrap/iif.' (jnralc iln flri<irlfiiiciil da t'Hrautt. t. III; Hisioire ijvnrni-,

II Kasciculij, AnU<ita e Monumento (tu (I(:iarternciit.
Miiil|ifllii'i', V.\^)7i.

(2) La Avfjueoloijla le Espaa, ji-s. (ii y :()5.

(3) Vegis les obres citaiUis (Ir riIi;i!NNDF./ Sanaiiu.ia.
 J. Pili;/ tj C.adiifalch - A dr Falr/iirn - ./. Goda;) 8.1

Fig. 7!t. KelliUi de Tarragona ab la batalla de les Amazoiies

raci ab els numerosos sarcteclis que representiMi un (lols combats de

les Amazones ab els grechs, *' tan pensar en quc'l tenia de la eseulptura
de Tarrayona es les amazones a cavall y a peu combateiit contra'ls hroes
grechs, nusos, retuts en primer terme.
Aqueix avuy desaparescut de Tarragona y a punt de vendres, fou
relleu,
deserit per Pons de Icart <-> essent perdut desprs y retrol)at a principis del
segle XIX en la casa Montoliu del cai-rer del Abad, en la qiie's conserva.
Les dimensions son 2 ms. de longitud per ir.ilf \ O'i,") ins. de
tt'Tl nis.

gruix, lo que fa verosmil se tracti de la devantera d'un sarcfech.

])art
En un sarcfech guardat actualment en l'Iglesia parroquial, procedent
de l'antigua Colegiata de Ager (^is- so) ^'lii veucn representats tritons, nerei-
des y remers, rodejant un cercle ab lo l>ust del difunt, la rt/ica rinacji-
naria, tema com en els sarcf'echs romaiis. Les nereides preen part en
la apoteosis d'Aquiles desprs de sa mort en son viatge triomfal a. la isla

Fig. su. Sarcfech d'Agi-

(1) Vegis Cahi. R()Hi:rt. Dia untikeii Narkoiihac-velieJ's, t. II, B(?Hiii. ISOd, y cspe-
ialment lo du Saida, avuy en lo British Museum, lin. XLV del mateix tomo.
(2) bi-a citada, pg. 180.
S4 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Fig. 81. Sarcfccli ilcl Miiscii ilc Sta. gueda, u. 87:i

de Leuk aou regna inmortal. Es un tema com en cls sarcFcclis romans

recordant que elles guen a lesilles bcnaurades.

sARcFECHs AB DEcoRAci Uu dels tipos do sarcnfecli lomunnKMit i-o|)ri iduit |iols

GEOMTRICA - a -. - 1 ^ 1 1 ' X* T 1 i ' "ll 1
artinces del segle iii, es lo sarcoiech ah sti-igilies, ab
lo bust del difunt al centro d'un espay rectangular reservat ; la part eom-
{)resa entre'l medall cin-ular, el clipcits y la partbaixa del sarcfech, est
omplerta per i-epresent.icions d\erses: mascaras escni<|U(>s, galls lln\-
tant, els corns de l'abundancia. Ab aquiMxa representaci() lii ha un sar-
C(i)tech *') procedent del Monastir de Sant Cugat del Valles, a\ U) en el
(*i-

Museu provincial de Barcelona; ''> altres, en el centre del camp strigillat

hi ha un quadre aon s'hi grava rinscripci com en el aiK^pgrat'de Santa
Mara del Mai-, de Barcelona, (^F's- *2) jo-n;,] d.-issich cristi, ab l'ins- ,.,1

Fiu. .s-.'. S;irc.,IV(li ili- Sia. ,\huia ilcl Mar, lari-cliiiia

(1) Vegis el n." 72 iU citat Catalecli ilol Musuu.

 .7 /'"/(/ 7 Ciliifalch - . de Falguera - ./. Goday ,9o

Fig. 83. .Sareoi'ech del Musen de Tarnigoua, u." 3tilS

cripci gravada de Livia primitiva (segle iii), trobat al Comontiri apost-

lich del Vatic^ actualment, al Museu del Louvre. '"

El museu de Tarragona guarda el sarcAfech de (laudin Sanirnino,

picapedrer, qual epgraf hem, reprodiiit (pg. 38), decorat ab formes
*->

geomtriques, casi totes obra del ofici de qui estava destinat: pilastres de
canya espiralades en els anguls, estres en els c(istats, y al centre un
clipcus ornat de roses, aon hi ha l'inscripci gravada, (fs-s-*)

Sovint l'austeritat arribava mes enll, y l'epigraf es destacava sobre la

pedra llisa, tot just perfilada d'una motilara, com el de Firmic/ius Cecilia-
nns, Lerjatus de la legi VII gemina; (^'s- ^^^x) altres vegades la senzillesa

Fig. 84. Sarcifech del Museu de Tarragona. ii. 36fi

(1) BoTET Y .Sis. Sarco /a;/os romano-cristianos escnlturados que se conservan en

Catalua. Barcelona, 189.5, pg. liO y segents.

(2) Nm. 36 del Cat/ogo citat.

(3) Nin. 3(58 del Cat/oi/o citat.
86 L' Arquitectura romnica a Catalunya

era majoi-, y sois l'opiiriif <irna\n les cai-es IVcdes del sarcfoch, i'om el

de Liir'nts Xiuiiisiiis Mniitamis, flamen, i|uc obtinp'u tols els lidiinrs imi la

seva teri-a (in RepiihHm simcK que's guarda en el Museu de Tarraguiia, '" y
altres, pii ti,un sairntech aiiepigrafscnse esculptura, '^' guardava iiiiniiim
el ead\ re d'uii eiutad oblidat, que devegades ornara la cubera de pedi'a,
de seeeii'i triangular, fb^i-orada en y en els nguls ab midinien-
el (-(Mitre

taries ac/rtd'res recordant la cubcrta d'uu temple clssieii. (^'s- s

Desprc^^s d'aquests sarcfechs suntuosos, cal fer esmeut deis modestos
destinis a la pob lacio pobre.

SARCFECHS DE LA POBLACIO Poden distingirse tres ti|ios, que's pot dir son tols els
POBRE
(on(\iiuts a Catalunya. El primer, aquells (jual caixa
est formada p(M- trijulir, y hi cubei'ta
per grans pesses de tanel cuit vermcll
o lloses de pedi-a; (^g- s-i
el segn, els
construits ab cals y maons, ab cuber-
a plana de teules y el tercer els for-
mis de dues files de teules inclina-

des en sentit conlraposat apoynntse Fi;;.85. Tipo de Siucofech trobat a Empuries

ab olijectes de ceiriniica grega (d'iin croquis
unes ab les altres per sa pai-t siqierior, de IJ. Manuel Cazurro)
resguardada en algunes l'unio ares-
laper //h6/vcc.s semicirculars. (F>g. 87)(3) Qf^} encara d'egirbi el sarcfech
formal per una nfora repetit a Empuries y a Cabrera de Matar. **'
Se (onservcn aqueixes formes en els cementiris de baixa poca aducb
en els cristians.
Aqestes formes se repeteixen per tot a Enqaii'ies, a Tarraco, ; iv

Girona, a Caldes de Malavella, a lluro, etc. ^)

URNES CINERARIES Les urnes reprodueixen la forma de gerra , d'n-

fora o recorden les d'oi'igen oti-uscb, en forma de
temple, o ab la tapa cilindrica, etc.; n'hi lia de ploni afi foi-ma de caixa
prismtica o cilindi'ica. El P. I'ita les lu (.\slndi;id(^s en la Pexista liis-

(1) Nijiii. :ifi7 ilcl ('aUilijjd citat.

(2) Niii. :i(i!) d(jl Callo(jo citat.
(3) BoTiCT Y Sis(j. ScjmUuras (intijiuis <:;i liasciiicfLus en, el Mcn-ailal de.

(jcrona. lGoisa de Ciernun, t. XIV, |ii;. :()G.

(i) UiJiilo 1)1-; LA Si:rn.\. La Seci-polia de V.ahrera. Mciuoimhs iI(^ la li. A. ilc la II.,

Madrid, 18.S8. pl. 081.

() Pellicku y Paks. Etsludios arijucolijico.'i sobre lluro. Matan'), 1887, pg. 5:j

y segents.
 J Piiig y Cadafaich
.
- A. de Falguera - J. Godaij .S7

ti'ii-(M llatiiiii ''' \ s'cii |>iit Nciirc iiiKi ciilcccifi iiiilaMc on i'ls Miisciis de (ji-

i-iiiia, 'l'iii-|'.-ii;(iiwi \ liaiTcluiia.

Fig. 8H. SoiMiltiii-os tnivMilos ;1 Gin>iiii y i tildes dr Muliivflhi. Musen ilc (roiKi

Eli (d ^'all (rAi-nii, i-iiiii i'ii el lie [,iicli(iii v cii ;-(Mi('i-al (MI los de la vcs-
Srtiit Nort del Pi'iiKMi, s'lii ii-mIh'ii ini i^i-aii iiniulii-c d'iinii's docorades en

Fi. K7. Sepiliere de teguhi/ j inihricfs

Musen (le Tarragona, n." 3()7

forma anloga que hem descrites. Presenten com a deco-

ais cipus y esteles
raci(i (^11 la pnrt haixa una
formes circulars y dintre d'ella, reeor-
serie de
daiit d'uii modo rstech elsrelleus deis dptichs coiisulars, un lime y una

(1) Barcelona, 187(;, t. III, pg. 29 y segunts.

Sft LWniiiitfchira romnica a Catalunya

nuc si.ixiiit en Imsl, dex l';:i(1('S de \\\\\ cns, riiuiue purlaut a la lu coui
un rnliiiiic/i o un mocador recort de la iii<tji)(i consular, dew'gades una
eina de trevall agTcol; la dona porta un gerro. Les IVn-uii^s humanes tot
just se coneixen, la barba caracterisa al honic; ini circad seuyala rudi-
nientariament els pits femenins. Kn alguns la cia (destral, mag-all),
est dibuixada abaix. S'on tr(jl)en a (lausach, \'ilams, Bausen ilc la, \'all
d'Arn, '*' a Sant Pore de Sant Ti-iton y a Sant Avcntin deis valls de Lar-
bouste; de la esgiesia reduida de Saut Pere'spot dir que n'era construida
enterament. Se duptaria de si's tracta d'obres romanes si no fos la inscrip-
ci marcadament pagana que devegades els aconq)anya.

(1) SoLiR. La Val iJ'Arn, Barcelorui, 191)13, pg. 55. Ves'is el captol d"aquex
volum que tracta del ai't roma rstecli.

Fragmeiit <lo frK

lluseii ilf Sitntu Ai;iiP(la. n. 718

 Fij;. 88. Pris esculptiirat del Musou de Santa gueda, n."" 721 y 723

VIII

MONUMENTS CONMEMORATIUS

r, pobl i'om mira va constautniciit a la iici-potuitat de les

seves obres y de la. scva gent; ell es, si no'l creador, el
)ropagador del moiiument conmemoratiu, prineipalment
deis arelis triomfals que s'aixequen en els carains y en les
proximitats de les ciutats, en les planes y en els carrers^
decoris de relleus y iiiscrijx-idiis, (i)ri:>nats d'esttues en
marbre y en bronzo. Sa composici es constantment la rnateixa : un
pi'irtich arquitravat superposat a una porta arquejada, senzilla o triple.
Aqueixa barraja arquitectnica arriva a uini sumptuositat y riquesa extra-
ordinaria eminentment romana, sense la severa unitat de la obra grega.

ARCHs TRIOMFALS El mC's impiirtiit deis arcbs triomfals que's coiiei-

Tarraconense est en la antigua, va impe-
xen en la
rial paralela a la costa (oa Ait(j usa'' en el Uocli conogut per Bar, prxim

a Tarragona y devant lo riu Gaya (Fluinen Mujus de Pomponi Alela), ''>

el qual marcava'ls lmits de la Cosetniaconi encara marca els de la di-

cesis de Barcelona y Tarragona.

(1) HBNER. La Arqueologa de Espaa, p. 08. Fita. Boleiin de la Real Aca-

demia de la Historia, t. III, Madrid, 18S3, pg. 5i y Reoista Hisirica, t. III, pg. 130.

INSTITUT D ESTUDIS CATALANS

yo V Arquitectura romnica a Catalunya

Fi^;. 8!(. Ai'cli (io I,. T<<mii Sura en el plw do liara

(Fotografa del AUnun piiloresch-mouumitul de Catalunya )
 J. Piiiij if Cadiifahh - A. de Falgucra - J. Godaij 91

Sa forma es seu-
zilla, (Fig-89) os la
deis ai-clis aixecats
en les ciutats pro-
\ ncials per connie-

inorai' algn triomf,

per delimitar algn
pnnt notable, o por
tinalitats de menor
valor y importancia:
qnatre pilastres co-
rnties sosteniMi un
entaulament enqual
fris se llego X la i

inscripci dedicato-
ria sogons la qual
fou erigit a la me-
moria de Luc Lici-
ni Sura, de la Tri-
bu Sergia, general
de Traja, cnsul
tres vegades, a con-
seqencia d'una se-
va disposici testa-
mentaria. '" En l'in-
tereolumni central
s'obre Tnica arca-
da del senzill monu-
mento quals dimen-
Fig. 90. Ai'ch de Maitorell
sions son: altura to-
tal 12'2Sms., ampie
12 ms., altura de la arcada lO'l- ms. y son ampie i'ST essent l'espessor
de la construcci 2'3i ms.; *-' falta, a la partsuperii.ir un ticb que degu

(1) I. L., II, y la pg. 30 del present llibre.

Vi^gis riiiscripci n." tS2 del C.
SiCRRALLACn. Moiiiunenlos romanos de Tarrnijona. Barcelona, 1886, pg. 35 y
(2)
segents.
Labordf. )lii-a citada, t. I, pgs. 2 y .55 y planxas XXXIX y XL.
( Flo-
HEz. Espaa Salivada, t. XIV, 1.' part, pg. 2:il y segents. Aureliano FiRN.\n'dez-
Gur.RRA. La Ilustracin Espaola j Americana. 1870, nms. 20, 21 y 22. Hern..\dez
Sanaiiu.ia. Hist. de Tarragona, t. I, segona part, apndix, pg. 72 y segents.
lbum pintor esch monumental de Catalunya, segona colecci, Barcelona, 1879.
.92 U Arquitectura romnica a Catalunya

Fig. 91. Ai'chs trioinfils en el pont ilc Saint Cliaruas (Provensa)

torminarlo. Aquet monument ha

sigut rostaurat algunos ^"egades.
A Martoivll (Fi-s.90y93) so con-
serva un arcli triomf'al a rentmda
(lol i)ont, reduit actualment casi
li sois a l'arcada. Aqucst aroli
os d'iina, fiUTna oncai'O nis
soii/.la (jiio'l (lo Bai' : una pi-
lastra, tan sois a cada costal de
l"ari-a(la SOSt rriit.iiihiiiicilt; ol

tipo del sou niotlluratgo y doco-

SIL', l'uiil dr ^J^ll (I ]a.-< i'ci os dol niatoix perodo que'l
 J. Piiig tj Cada f ale h - \. de Falgiicra - J. Godatj 93

Fig. 93. RcstauraciiJ deis archs triomfals del pont de Martorell segons els datoa de Labordo

del arch esmentat; ^" a l'altre costal del pont queda '1 basament d'un altre
igual, tal com en lo pont de Saint Chamas de la Provensa. (Figa. 9iy92)

(1) L'espay que ocupa aro'l sol arch apuntat per aon passa el riu, segons
observaren Molinier y Ligeral aixecar el plan, tndria probablement dos archs en
son principi, de punt rod, els dos ab la mitat del dimetre. Tamb es probable
que a Taltre costal del pont hi hagus hagut un altre arch triomfal semblant al que
aras veu, de lo que's exemple el pont de la Soulubre entre Aix y Arles, prop de
Saint Chamas. Cap a la part del Migdia's venen alguns trogos de base tica y
alguns restes de pilastres estriades, que manifesten haver pertenescut a un arcii
d U Arquitectura romnica a Catalunya

En el Miestra/.ii) existcix r:ii cli di" trioiiir (le ('.;il);iiios, (*''.^- !") snhre
la via de Dertosa a Sai;'Uiito > ijue ha dat iidiii a la plaiiui-ia ; l'la del
Arcli Ni d'aquest ni dol de Martorell se coucix 1' oriiicn.
.

Una lpida, trobada entre Tortosa y Sagunte, f referencia a una eons-

trucci que s'aixcc en dit territori, piMp de la via roni:ina, eonsistent en
un arcli i-uninenioi-atiu
al) estates; diu l'ins-
ciipci : Quinta Pnibu
aixec un airli y esta-
tes, pera ell, Porci
r^^r^ ->^-- Rufo Porci Rulino,
y
gastant (Mi dita dln'a
(piarauta mil sextersis.

QVINTA PROBA
SIBl
ET
PORC'O
RVFO t PORGO
rvfino arcw
fecitet-statvas
svperIwos-hsnxl-e...

Qiii//l(( l'ralxi silii el

Fi". 91, ArcU de CabaiiPs I'ari'id Hiifo ct l'di'rin
Riijiio (ircinii l'ccil el

stntuas, si'fii'/'inijios (iiit) IIS (scsti-rtiiim^ ininiiiiiinii) XL jui/i/ms-' ct *''

d'oi'dro corinti. VA cni-nisaiinMit ha d(!saparoscut, pero per lo que ha quedat en el

macis did edifici, se ve en coneixenient de lo <[ue era (!n son principi y hi han ras-
ures per poder refer casi ab certesa lo que era raniuitrau, el iris y la cornissa.
I''ou re.novat en 17()8 pir por de que s'arruiu's did tot, pin- (larles III, coloeantslii
una inscripci que atribueix l'oJjra a Aniilcar (!) (Laiordl-:. (.)ljra citada, pg. 58).
Lo pont de Saint Chamas pe que la via Aurelia passaba solire la Souiubre l la
diita fixaila per una inscripci que, segons rHirschleld, es del comensauent did
sigle I. La inscripci se repeteix en les dos cares casi igual y diu :

L-DONNIVS C I-LAVOS
FLAMEN RO.MAE
1-

ET A\G\ST[ TESTAMENTO ITEREI IVSSrf

ARBrrUATV C DONNEI VENAE ET C ATTEl

KVl-EI

C I. L., XII. n."<l.7. Dttci IIiKsciM'i-.i.h. nscriplidnrs dalliri' Xart/onerisifi Lnli-

nrn. Herliii, l^^ss.
(Ij C. I. L., II, n. ":!!)!:.
 J. Ptiig y Cadafalch - .1. de Falguera - J. Goday 95

ESTTiEs V epgrafs CON- L'osttui , ob soii iiodostal, V os '

or)io-rafs aparedats
MEMORATtrS 1 1 !
(MI os iiuu's dols edinois y oii Uiii-s jk'uIcIis, consti-
ticii os niniuunouts coumonioratius tipichs do rai-iiiiitortin-n i-oniana.
Do los osttuos lio tonin oiiiioixiMinMit, insquo por los q no han arribat tins
a nnsaltros ms o inoiiys mutilados, por les insei-i)cii)iis (po s'lian ouiiservat
yqueaollos faii i-ol'oroiioia,

.ffravados ncnoi-alinoiit en
L VAL TEMPESTlVO- L N V M I S I O o hassaiiioiit sobro que
PATrI VAL CALLI L
F 1 L
P A L
dosoaiisavcii. I/urdro de
VALERIA SILVANA MONTANO rinipnrtaiioia nuinrica
M F AED
Q_- n VIR- do dits iiKiiiiiiuouts (Niu-
Q_VINTIVS FIACCVS TEM
Q_- Q_- I VIR miMiiratiiis es oorrolatiu
AVONCVLVS EQVO P VBL DONaT aldo riiipiirlani-a ilo les
VALERIA- VERANA AB-IMP-H ADRIANO- AVC'
oiutats rumanos de la
SOCRVS- HEREDES IVDICI DECVR i

Tarrac^onens^; aixs ve-

REDEMPTA PORTIONE N V M I S I A
ym qiio tiyu-a oii jirimor
VALERI AVITI VICTORINA SROR

Tarragona, que a
lliioli
CVtVS PRETIVM TESTAMENTO-IN FORO
judioar pols datos epigr-
VALEKIA- SILVANA- INTVLt PON IVSSIT
tiolis (po han arrivat us
IN DOMO REPERTAM
a nosaltros, degu(> teir-
IN FORO POSVERViT
los al) pr()fussi(j; segueix dosj)r(''s Barcelona,

y les domos en ordre a llur importancia mo-

nurnoutal. \\\ Udoh proferont por la oolocaci'i d'esttuos y'ls epgrafs era
Foro; y on els pedestals yon les lapides los
la pla(;a, el Iioimuis lio fan cons-
tar solemne: tcstaiiiriitn in foro jiniii jiissit: u foro j)nssiirriiii/ pr(M'l
judici y'l decret deis

decurions. "
Una lpida <-* ens
indica l'agrupanKMit
d'esttues dols Fla-
meos en llochs dotor-
minats a larragoiia ;

aixs ho fa constar la
inscripciiidol pedestal
dedioat a Caxo \'aiori

(1)C. I, L., II, n-

mero 4275, 4278, ote.
(2) C. I. L., II, n-
mero 4248. Fig. ).'). Epgrafs c Mu.seu de Santa gueda de Baiueloiia
96 L' Arquitectura romnica a Catalunya

L PEDANIO L

l'B

C VAL ARABINO evphronI

FLAVIANI F BERGbo F CN NVMISIO
OMNIB

HON

IN RE

lilil V R AVG
I

P CN FIL SERG PRlMVS

ET

SVA FVNC SACERDOTI

MODESTO AGATHOPVS LlB

ROMAE ET AVG P H C
CARTHAG

OMNIB L PEdniVS
CLM3MS
OB CVRAM
TABVLARI HONORtB- INAE SVA INMEMORiAM
P L
PEDi4
CENSVALIS FIDELITER FVNCTO ELECTO A EVPHRONIS CVIVS
BASIS
ADIWINISTR STATVAM CONCILIO PROVINC LAP1DEA-AERECLVSA-VTVST-E
nter FLAMINALES ADSTATVAS-A'R ANDAS ERAT-CORRVPTA STAT\AM-EIVS
VIROS POSITAM EX DIV! HADRIANI MARMOREAE SVPERPOSVIT
ORNANDVM VNIVERS F L A M P H
C permittnt; rdi>e
CENSVER P H C BARC N oNE NS VM I I

ArabinOj que obtiiigu tots els crrechs honorfichs en sa Repblica, sa-

cerdot de Roma
Augustos en la provincia Hispana Citerior, de qui
y deis
per la fidelitat y cuydado ab que atingu al arxiu censual, se judica se
mereixa erigirli una estatua ciit/'c les deis ra/'o/is Fhniii/ui/s.
Les estates eren de diversos materials: de pcdra, marbre, bronzo ])la-
tejat y daurat. De marbre era, sfauain marinoream, la a que's retereix
l'inscripci adjunta trobada entre Tortosa y Sagunte, en la que's fa *>

constar que per testament se manava aixecar el mausolcu y posarhi la

estatua del testador. La segent inscripci, (2> trobada a Barcelona, fa re-
ferencia a una estatua de marbre, a la que cambia el pedestal Pedan Cle- i

mente, en memoria de Luc Pedan i, ab perniis del Magistrat de Barcelona,

per haverse gastat l'antich, que era de pedra incrustat de bron/o, proba-
blement ab la llegenda en metall /.. Pedni L. Ub^erto) Euphroni, scxcir(o) .

Aug(ustali), Prinuis rt Agatlin/ms, lh(rrti), (tal era la inscripci del antich

pedestal, observa Hbner). L. ]'r<hinits Clrini-iis n incinnrifiiii L. Pedni
Euphrunis, cuius basis lapdea aei-e elusa. (THCibuer crou que l'incrustaci
eren cantoneres de bronzo) velustate eral roiTiipta,sfa/i(ain clits inarmoreae
aiipt'i'posd/, i/T/in/tide rdliie n<ii-cliiiiiirnxlniii

M C Q_- AVITO Luc Miiiici Aprniiiano, duiunvirquiujuenal, or-

SVPERFLVENTI PECVNIA dena en son testament
CJVAM IN MAVSOLEVM. CENIO-COL-IV-T-TARRAC que s'erigs al Geni o
SIBI FACIENDVM ET L MINICIVS
APROhfANVS Deututelar de la Colo-
STATVAM MARMOREAM n VIR
Q_. Q_. TESTAMElTo nia Julia ^'en^pdora
PONENDAM-T ESTAMENTO EX ARO LIBRIS
XV r
(,1) C.I.L.,II,n."i()2i).
IMPEND -IVSSIT PON IVSSIT
(2) C.I.L.,II,n."i550.
 J. Piiig y (.adafilch - .1. de Falgiicra - J. Goday 97

Tarraconense, una estatua, valorada on quinze Iliures de plata. Era'l ('->

personatge, a que's rciei-eix la lpida, natural do Tarragona, com se de-

-a-i
jf.
L'ArqnitcctLira romainca a Calulinuja

sobre d'ell si,an<^ prrrnr th>rrs sn/u'a

prega al caminant que lleusi flors
'"
mea busto, viatnr.
ciutats romanes, les ].hires
Cal imaginar ns en les nnstres modestes
clients, ja pe prop
ornades d'e^sttues, tetes ja pi-is admiradors amiehs y
per testament; estatu(>s sovmt
diuer desprs de simular una suseripci, ja
costat seu, com a\ u\ en-
orollercs, altr(^s voltes liellament eseulpides y
al
epigrafs conmemorant ais em-
care en les viles it,dian(>s, els nombrosos
pleis pblichs, ais que exer.-iren autoitat,
o ais amiehs o a qui no tmgne

altre mrit qu'sser estimat deis seus o

contar ab diner pera pagarse la
lo deeret deis decurions.
hq.ida conmemorativa y ab poder pera obtenir

(1) C. I. L., II. 11." Wli. Vegis la pg. 122.

ym

W V i '

] V M I 1
li

MI, ^,,vr
'.

,\i

S.Al V!,ISJ,lNi 'i;!

Ai-n-iviitkA

IVdLUil il'i-l.itii \l 11^. u lio Giroua

 Fig. 9.S. Pris ab mascares teatrals. Musen do Santa gueda, u." 117:3 y 1173

TEATRES

TT F.s grans riutats roninnos so raracterisen pels edificis des-

liiiats ais pS|)(^ctai'I{'S pTihdis: x (l('s])r(''s del Micrcat, (lili

\'itrul) '" cal oscullii- lili iiidrct iikiIi sa pera h^s re|)i-(>sMi-

lacions osc(''ii(Hii's i|ii(''s ddinai cu liomii' deis dinis iii-

y. imirtals : iriii li prnii ;di rcroi-dar cls uraiidiitsus restos

I do les ciutats (1(3 la I'roNciKja, (ds i;i-aiis teatros d'Arls
\ < ii-aii,i;('. A(|ii els restes son m(?s pohiv^s y rodiiits; tan pobres, que
(a|) os sulicioiit pera formar idea del (-(111111111 (hd edilici. Pera flxar los
idees y donar (d xcrdadcr \al(ir a les nostros mines, cal scr\rse d'iiii
teatro lo mi^'S soucer possiMc \ ln iii(''s propor a, la luistra, torra: el d'(Jran,i;i\
porexeinple, el ti)i(di teatro i-diiia Av la, Pi-ovenca. (Figs. nii y loo) y_\ fonneu
dos parts (d lldcli dostinat ai pblich os una gradera sciiii(drcular, com
:

la meitat (Tiiiia plassa de toi-os espanxola, aiiornonada entris romans la,

((iri'a: ol lldcli d( les representacions, es una plataforma elevada,, el ml-

liiiini, (pie ti' por fons el frontispici deeoral (re.\(^dres y eolumnos el /'/'oz/.s

scence y una c()nstruc(d(S do planta rcctaiigiil.ir post(M'(ir aoii so prcpai'a

la representacii.') teatral; tal es cu sntesis el teatro roma.
Fds toatr^s catalans, seguint la tradi(d('i grega, teen oxca\ad(>s l(\s gra-
dos parcialiiiont 011 la roca, aprotitaiit la c((iiliguraci(j d(d toi'r. Aixis

vl,i l,lili. V, (::i|i. III, eili(,'() citada.

I DI) V Arquitectura romnica a Catalunya

passa a Tarraco, Sagunto y

PoUensa. En les terres pla-
nes, a Pompeya, a Roma y
Pi'ovenca, el tcatrc es eate-
lament construit; en la trra
niniitnosa, com la catalana,
sois e X c e p c o n a i 1 men I les
grades deixen d'aiioyarse di-
rectament en la roca y ho
tan sobre substrnccions de
mnrs y voltes.

TEATRE DE Escassssms son

Fisr. 'M. Teatro d'Orauge TARRAGONA 1 .
1 1 i i
c'l restes del teatre
de Tarraco: fragments de
les grades ah nscripcions,
senyalant els noms de les
]iersones o Corporacions ab
di'et d'ocn|)arles en els es-
pi^ctaclcs, "' nn tros de lliii-
il ab iiiscri])c(') d'una de
'2)
ses Kirtcs, restes intbi'mcs
de les voltes que sostenen
les graus y fotografes y re-
corts tant sois d'aquestes.
Pons de lc:ii-t, el conegut
bistoriograf di^ Tai-ragona,
en el seglc; x\i, dcscrigu
F^. 100. Teatre (VOrauge, exterior del escenari
(1) II han (scriis tiltils al) lie-
fres grans y elegants en la cara anteriora les grailes, (|iie en opn<) de rihilmer
son del teatre.
Rn una grada li lin arpK'sta inseiMpeici : EX H C

Vr
(VE

iMi unaltre grada :

C
X M
P XVIII S L
En la grada sngent : X H C '^
M-
C. I. L., II, n." tSi).
(2)Es fifinosta IHnda de peiii-a del pas, lie Tlt nii'lres de llarch per O'O d'ample
y de grulx, ah un IVagnu'tU dinseripeii) ah earaeters elegants ([\w. senihlen del
0'.5
segle II i|ue din IMl'. CAES; els-punts de linseripci son triangulars.'
: ANiaa, hkl
Arco. Nueva inscripeiiui del Tea>o romano de, Tarragona*, lioleliri de la Real
Academia (le Id ll^^trin. t. XWII. Madrid. l.SKS, pg, Klii.'
 J. Piiig y Cadafalch - A. de Falguera - J. Godaij 101

uns restes del amtiteatre, *'> preiicntlos com a restes del teatro. Els veri-
tables restes d'un teatre tarragon foren descoberts en 1885. En les exca-
vacions llavors practicades sois se descobr la mitad de la caven ab restes
tants sois de les r/rar/ationes o rjradi fentse visibles flns tretze d'aquestes;
iiidubtablement n'existien mes pero estn enterrados en ol siUisol, fentse
impossible determinar ol total plan del oditiri. I,;i (liinciisifi del teatro,
presa la mida desde'l pirrcintio superior (coi-rodur lini-izontal), somlila
resultar de 39 metros de di-
metre y la cavca, a lo que pot
deduirse deis restes, no pro-
sentava mes que dos grans
i-unei (agrupaoions cunei-
formes de les rjirif/fniones),
di\ idinlla una sola smln.
L'ol)ra era de rebla me-
nuda, sentada una part so-
bro los roques; les grades
cstavon formados ab grans
oiu'rous, alguns do '1 metros
do longitud, de podra del
|ias. Cada grada modoix
0':58 motres d'alsada y O'TO
Fig. 101. Teatre de Tiirraona
d'ample l'escala comprona
;

dos graons \)Qv grada. Por ol sostoniment deis carreus, que ronstitufon
los grados \- escala, en part del teatre, se eonstruiren unes voltes do -i'.")!! me-
tros d'aniplada y de d'alsada al descobrirse les mines. '-)
2M')()

L'opigrafa ens ha trasms el nnm d'un autor en un

D E O T V T E deis geiH'es que aplauda el pobl i'omanisat en el teatre de
LaE
AEMILIVS Tarragona; un autor do pantomimos. Es un epgraf a la
SEVERIANVS deesa Tutela posat per ^EmUius Sercriaiuis, mimgra-
MIMO&RAPH\S fo. El mimo flava Fofocte en la oxprossiii dds fots es-
(*'

P05VIT cuichs per medi do gesticulacions y do la msica; oi'a

Este tlieatpo de Tarragona est heclio a manera do niodia luna, ol circuito

(1)
del son cccxxxv baras e media y en una parte si muestran xvj, escalones liazia
la parte de la marina los lugares donde estavan, porque las piedras imitronlas
euando liizieron la yglesia de nuestra seora del milagro que all esta edificada...
l'oNS DI- IcART, Libro de las Grandezas de Tnrrajnna,LvidA. 1572. pgs. Ki
y 217.
(2) Hernmiez S.waiilma. Historia de Tarragona, t. I, segona jiart. .\pndi\.
pg. 42 V sesents.
,3) C. I. L.. II. n." 0n2.
102 U Arquitectura romnica a Catalunya

sa representaciii com la

pantomima moderna, co-

munment una parodia
grollera de fets y personat-
ges coneguts, y per lograr
l'impresi cmica acom-
panyaven al mimo
ani-
mis ensinistrats, repug-
nants deshonestitats, etc.
En cls primers temps fon
nii gonre indcpendent; des-

piM's, ciiin l.i pi'ssfi deis tea-

forma repre-
tres actuis,
sentado accesorM, que
acompanyava a la repre-
sentaci prinrip (1)

TEATRE El teatre de Sa-

DE SAGl'.NTE
gunte est situat
en la pendent del tur que
sostena el recinte mura-

(1) Joaqun Costa. La Poe-

sa jiopulnr espaola // Mito-
loi/ia 1/ Litefatura. celto-his-

.Saguntc panas. Madriii. IHSl, pg. W).

Fi^ 102. Tc;itrc ilc

Teiitie (le Sajiinto. JIodcl

cxistcnt en ol Miisni ar-
iluo()l)f,'icli cli; M;iilricl.
 J. Piiig ij Cada fale h - .\. de Falgiiera - J. Goday 103

Ihitilc l:i :iiiti;u;t luToici cinUit ibrica, (fs. lO-') Es el msgrandisd'aque.sta

lait (lel'Hispania y ab tot est molt lluny de la suntuositat dols de Roma
y de la Provenca. La gradera est excavada en part en la r()ca aprofitant la
disposici de la montanya; l'escena est consti-uda a e\enipl(^ deis teatres

Fig. 104. Teatre de Sagimte. Plan segous Chabret

le Imperi, pero totsels paraments exteriors se presenten llisos, de cari-eu

jetitj
1' sense la suntuosa deeoraci de columnes, pilastres y entaulaments
del teatre d'Orange. Chabret publit'a en sa obra citada'*)
la planta (Fig-iot)
y complert estudi bibliogrlicli y deseriptiu del monument estudia les y
diticultats que'l Arquitecte roma va resaldr pera adoptar el tipo del teatre
roma a les condicions topogrflques del emplaeament. Ais Museus arqueo-
lgichs de Madrid y Valencia s'hi -naiden unes rniinses
reproduccions
en fusta y suro executades per Miquel Ai-nao,
que donen una clara idea
de lobra en 179. ms- los) L'obra de la substrucci
es de rebla menuda,

(1) Hiistoria de Sagunte, l. II, pg. 33 y segents.

104 U Arquitectura romnica a Catalunya

revestida de petits carrous de calisa blavosa, nis llairlis que ampies y

designis rejuntis ab morter que fa al exterior una decoraci de betas
rudimentaries; les voltes son fetes de trocos de llosa prima y llarga.
La escena era formada en sa part baixa per dos murs A, B, G^ y K, Q,
L, (^'g- 1"*) paralis, lligats per altres transversals taneant uns espays
regulars (nms. 1 al 17) (-(jberts al) voltes seniieii-culars, alguus encai'e
en peu. Kl mur de l'eseena (f'/r>/is sceiia') lia desapai'escut ;
jicr

Fi;;;, 105
Teatre de Pollensa. Plau segons Martorcll y Pea

sa planta pot n-constniirsc ab les exedres ipic'l decoraven. (Jucdcn

fragments de les raices portes del mur de l'eseena, especial rnent la
de la esquerra A, (hosjjiUtliaK Les valvas, centris B ralrcr i-i'ii<v) y
ladretad, lian desaparescut, quodanttan sois part del jiasiuiciil de la pri-
mera y el macis que formava un deis seus montants, separan ta de la A.
El prtich, que den establii-se, segons Vitrubi "' detrs de la escena, a ii
de recullir al pblich quant la pinja intM'rumpeixi respectacle y de qn'els
rliij/'ci/as <.{' yi'\\\r\\\\\ pera pri'|iai'ar la i'('pi'(>sentaci, im existcix en el

nostre teatre. Ais extrtMns de Tescena y formant dos cussos avaiisats, lii
havia dos compartiments dividits en altres dos (18, ID, 20 y 21) (pie fornia
ven les sales deis chors (c/iurdijit). De aquasts se passava al u-osi-r/ii jier
les versufes 22 \ 23 \'\ jjoi^tceiii (del al 17). I'll nmi' K, (J, L, limitaba'l
1

jjosrcni pfv darr(M-a. Rl es|)ay ((iiiipi-i''s entre les llctres i\, 15, ('., \ J, 1,

formaba'l proscciii.

(1) Llib. V, Cap. IX, edioi uitoda.

 ./. Piiifi !i Cddafiilch - .1 </< Fili/iicru - J. Coilaij 16

Ln i'firra cstiiliM divididi en tres (U'di-os do grados (iiia'iana na, mci/ia

y siiiiun/i y v^rticMlmiMit en mu escales (srahe) una en el centre de la gra-
dera y (juatre a cada costat. Les tros prinieres grades eren ms ampies v
baixes; tonen 1'2G ms. d'aniple, eren de carreas do podra blavosa, ab un
bord en l'extremitat 11 uro; soguen sis grades do 0'G3 ms. d'amplo que, jun-
tes ab los tres antoi-i( irs, formaven la inia cavea;:x c()ntinuaci(') dui^s grados d(>
doblo ampiada quo les sis restants, pe pas deis espectadors (prcecinct'io}.
Les portes 29 y 31) donaren pas ais do la pi-iniora cavea; seguien desprs
sct grades iguals a les sis dla jii-imora (a\oa, sobre aquellos un altre
piri'ri/iiiio d'iguals proporcions quo los antu-inrs fnnnant la nn'f/ia carca.

Sobre aquesta s'aixecaven altres du grados de seti, que ab altros qua-

tre que hi bava a sobro'! prtich constituion lasamnia carca. Ms amunt
Iii bava ol pTirticb cobort ab \ulta soniicii'ciijar, sobro'l
que bi bava quatro
grados. En el centi-e d'aqueixos (il), bi b una intorrupci aon se venen
restes d'un bassmuent que sostindi'ia una estatua. Dai-rora losltimes gra-
des s'alcava la i)arot, eom aconsolla ^'itlubi al ti-adar de los cMiidiciinis
acstiques. Segons antiebs oscrijitors, vegoron encara part d'olla, ab os
permdols que coronaven rediici pora fixar os mstils que sosten ion los
veles (rc/arium); aqueixos permdols se veuen reproduits en el model del
Musou ai-queolgicb de Madrid.
El prticli superior tenia cincb purtos fn,nitnriaj (nms. 31 al 35)
sense simetra do posici. Los entrados principis dol oditici estn ais
costats deis nguls dol boniiciclo (nnis. y .50), dos passos coboi'ts do
."j,")

volta soniicirculai', anavoii lins a la tjrc/icstra.

TEATREs DALctniA V .MA A Al( U( a (_I3a oa rs j s'lia u trdbat restos do la caAoad'un

' 1 i I

teatro, (F'g' lO) Jeg grades del qual son excavados en

la roca. Est dividida en dos incenianas per un pircci/icfio de 1'27 ms. d'am-
formada de dues grades, es continua; VulUu fir-
plo; la iiup/iiai/a baixa,
mada de vuit grade.s, est dividida en quatrc cunciiwv tres escalos; nu li,i
liogut ser estudiat cap element de la sccme por estar plena de torra
y runa ;

la corda del arcli que forma la grada mes baixa, es de 18

metros; es nota
distintaniont en les grades, el passads que corre enti-e'l seti del espec-
tador y grada inmediata; l'amplada del passads es de 0'95 ms.
ol d(^ la

y la del seti es de 0'46 ms. Les grades, contra el proccpte do A'itiubi,

estn de cara al Sur; la situaci del llocli no porim^ta altre cosa, por
quan tota la costa est oborta al Migda. <"
(1) Mahtorell y Pea. Apantes an/ueolaicos. Barcelona, 1870. iitr. v
101 j
i n
sesents.

INSTITUT n ESTUDIS CATAI.ANS

U
lOG L' Arquitectura romnica a Ca'aliinija

Del estudi deis documents epigrfichs se'n deduoix l'existencia (riiii

altre tcatre a ^lah; se refereix a ol una lpida incumplota,'*' cpgrnf lio
norifich que conmemora a un iicrso- ^^^,
'

,
. ,,
^. (ALIA QV0PORTU ,

nato que liavia let erans scvvms al rr^ -p^ , .,]

pas, restaurant portes v contrilmuit a n^^Tt c-T,T-,,,Tf.ii

S 1 1 VI 1 M ncUum ?, ?or.
.-,

.. ;.^ .,,
. /rumlEN I
. I
i , ,
laconstrucciode variscdincis publR'lis: V, ^
,

G S nP vf r-
,
.
,
'

les carnicei-es o el mercat ab sos por-

IBA
^
,
Ywicns theu

trV^>

'-'
tichs, el tcati'e y altres. j,-
j

(1) I. L., II, Supp. n.fi001.

C.
(2)Hlb.nek. Monumentos p|igrricos de las Islas Baleares, Boletn de la
Real Academia de la Historia. Mmlrid. 1NS8. t. XIII. pg. 4(i5 v segents.

Acritcra represeiitant una mtscnra trgica

Musca <le Santa Agufida, n." IITI
 Fig. 106. Amfiteatre de Marida. (Fotograa Laurent)

AMFITEATRES

^ 7 y^^^x^:^r^ ^ Provenca est plena de ruines d'amfiteatres Vaison, :

Ximes, (Fig. 107) Arles, i^'s- los) Frjus grans construc-:

lions aislades com les pla<;es de toros espanyoles, sino

de pl elptichj com dos teatres ajuntats. Plini explica
aixis l'origen d'aquesta forma en dos teatres giratoris,
:

_/ aon lo pobl roma embarcat, per dirho aixis, sobre dos

<(

naus, es portat sobre dos pivots y assisteix al espectacle del seu propi pe-
rd, prompte a morir si'l mecanisme's malmet. La mquina, que feya
escruixir a Plini, esdevingu obra prctica, com dos cctcecc de teatre ajun-
tades pera contemplar un espectacle com.
108 J. Puig ij Cadnfulch - A. de b'itjurra - J. Godiiy

A.MFiTEATRE L'umt teutre de

DE TARRAGONA T>
laiTapoiuino es
;nshitciini(Msj)rii\'(Mu;alssino
u istil del de Mrida, (^'- i06)

excavat eii la vcssant del tur

(jue mira aOrient sobre'l que
s'aixeca la capital de la Tar-
raconense y ab el costat me-
i-idioiial asscntat sobre la ro-
ca batuda per les ones del
mar^ en el lloch actualment
Fie: 107 Aiiilituatrc de Is'inios
ocupat pe presiri. Una part
posterior era aixs obert en la
roca, 1< 1 ii'n\ s possible construit sobre voltes. Es una adaptado al amflteatre
del sisti'iua de cmstrucci deis teatres en torres de topografa montanyosa.
El Sr. Hernndez Sana-
huja lia cstuilial ai|U('st iiio-
nunient en sa J/lsiorln ilc

Tnii-a<i<)ii(i, \aries \(>f;a(les

citada, '" y en Laborde '-'

en pnblii- 1,1 planta. C^s- 'H)
La i;rail(M'a media metres .")()

d'ample desde'l nun- exterior

de fatxada lins al kiiHiiih

i|uc i'odcjaxa ]'iirr//(i. b]sta\a,

ai|uesla di\ id ida en tr(^s sec-
i'iiiiis ; la inlcriiir fjiriina
luinuij j)er les aninritats,
mauistrats y iicrsones tic ca-
tei;(ii-ia, s'apoya,\a contra'l
Fi". IOS. ..\intili'iitic (r.Ail<
mu' del iiidiiuii \ ciMitena
sois tres o (juati-e grades. Un
nuu' d'un metre y mig d'altui-a (/jalteua), scpai-ava rantiM'ini- de la nwdia
caven, que contena du grades y que un altre mnrs('para\a de la s/uh/ik

(1) L ex major ilc ICiirt' drl aiiilti';iti'i de. Tai'ra.n'ona, sugonsa<|ii('i\ain(U', com-
prinnt diiitre la paret exterior, in-n de uns l:() uietres y el menor nioilia 102 niel res.
La direccii') del oix major es d'Orient a Occidimt. La e\(;nsi(') sujiei'llcial era un ]ioch
menor qu'id de Ninies, nolantse (|ue la relaci(') eiitre'ls dos eixos de l'elipse exterior,
eraaproximadament la mateixa re la delColisen.osigui'l menorles.'JGjiartsdel major.
(2) Obra citada, t. I, pg. :t:i y planxa L\'L
 7 I'inii ij C.d(iilrli - .1. (Ir luilr/iicni - .1 . (iiHlitij 109

Fig. 109
Grades y restes le
les voltea del amfitcatre
lie Tarragona

ch per el

jiol:)le, ; ib II) grades. La

situaoi del amfiteatre
sota'] tiinS de Tarraco, cx-
(a\at (MI part en la roca, aprotitaiit un
rcplccli d";iiiuosta y extenentse fins a to-
car el m:ir, exiga que les portes de
(Mitrada s'obrissin en lo alt del edilici,
verdicimt aixis un descens els especta-
dors, \(Miiit de la ciutat, al ,niar (icu- ;i

pai- les priuKM'cs grades. Una galera

(i()ii;i\;i lii \( lita al amfiteatre. La siiiii/)in

ciircit esta\a.dividida en ("piaraiita, parts,

ciinci. per ni('(] d'.dU'cs taiites escales
(pi(> ((iri-esponien a ea(l;i uii de les
(piaranta portes oliertes cu la galci-ja
cn\ii|\eut. La incdid i-iii'ca esta\a d\i-
(iidii i'w \iit parts per altres tantes es-
c;dcs; lii liMva incomuiiicaci entre la
Fi;; no. \'oltes pera sostenir les grades
sniiiiiKi y la na'dia carca y entre aques-
del costat del mar
del amfiteatre de Tarrasouii ta y la inferior. Aquestesconstrucc(nis,
lio U Arquitectura romnica a Catalunya

com totes les de sa classc, torminarien prbablemont ab una galena por-

ticada, lo qual est confinnat per la relacii de Pons d'Icart manites-
tant qu'en son tenips (segle xvi), existen^ escanipades per trra, unes
quantes columnes d'ordre driel: y es principalmeat digne de notarse
que la situaci del edici era tal, que tots aquells que habitaven el Palau
d'August y'ls que circulaven per la muralla podien presenciar a la ve-
gada els joclis del amfiteatre y del circli.
Era aquesta disposici realment extraordinaria a dait la eiutat esea-
:

lant el tur, que coronaven els temples, y extenentsc en successius plans

rodojada de l'alta mui-alla de fama universal; al pea (b^ la grandiosa
construcci, que la tradici popular anomena desde tcnqis inmemorable
Palau d'August, el cireh, continuant la disposici escalonada; mes
ensota, l'amfiteatre arrencant de trra per la part alta, suplerta per niedi
de construccions per la banda de mar, en el qual llocli les grades s'apoya-
ven sobre voltes inclinadcs(.i*''oS. loiy iio) y ;^| tnus d'aquost, conjunt sobre-
manera grandis d'edilicis, la bla\i)i- del mar do Tarragona y la. vista, do
l'imnensa plana.
Aquoixa obra grandiosa avuy es casi porduda: resten en l'anlicii prc-
siri, utilisades per baixes coses del servey penitenciari, les subconstruc-

cions de \oltes inclinades; en tal o qn;il llncb de la ruca apai-cixon

indecisos els restes de les grades cavados en olla com en els teati-os de la
Grecia; un cami modern atravessa de part a part l'arena aon lluita\en
els gladiadors.
lian quedat sols del gegant amliteatre ruines aillades del plan que
La borde aixec, en el comensament del seglc passat, oboint al afans iin[ie-
i-ial de cultura napolenica.

I, a [larl d'apioixos odilicis, construida soliro Ierra, i'i-a ro\ostida oxle-

i'ioi'inent dc prticbs aun s'aplegava oi'dinai-ia.mont gent estraina, an-
la,

loga a la queon l'actualitat los

r(.)deja nosli'os plai;os de toros os ;

vencdors auibulants, elsfiraires, els adi\ inadors dd porvindi-c y lina I moni

lesbruixes que's dedicaven a recitar, a la manera ipi'are, una clssicu
bona-ventura ; les siriaqucs y gaditanos li ballaven, ab estranyes con-
torsions de eos, antiges daiu-es del ventre, dances que avuy son encare
cpnservades; les jiaradcs do menjai-s i[ue cscampa\en una iia-uanlabl(!
fortoi- d'oli.

A dintro, os onqjrossaris do moda, lioinrs qno no oren ni mms, ni

caps de naci, ni notables per sa inlluoncia ", puig no oxon-icn alts
crrcchs oficiis, influycnts sobro'l pobb; o les anlm-ilals do la cinlal, lii
aplegaven, com din Plini, al pobl \encodor- do la torra, e(]|i(pierdor
 J Pili;/ 1/ Cmld/iilrli - .1. (/(' Falf/urn - ./. Goclan III

<lel uiiivcrs cnter, que regoix les naeions y'ls rcyalmes, que enva liis
ais de tora, lins a cert punt part humana deis dus amortis .

?;*%
r^

/^ ~ /'

f j{ti*

Fi. 111. l'Iau del LuifitcMti-ti (le TaiTaj;on:i segoiis Lahorde

L'Hbner < estableix com a probable que,

tant aquesta consti-ucci,
com Circh y el Teatre, foren exerutats en l'poca del major
el
desenrotllo
del luxd (MI aquesta regi i. sigui en els segles
ii y iii.
Les testes de Uuytes que's verificaven en els amtiteatres eren
tundades
sovnit per llegats tcstamentaris, com les instituides
a Barcelona v en sa

(1) La Arrjiwi,l(i<ji(i d" '.sjitnia. pao-. ).:,{).

;/; L' Arquitectura romnica a Catalunya

sustitucii'i ;i Tiin"ayi.)n-i por L. Ca'cH'nis (JpiaiKs. '' Aijuostcs llu\ti's les

feyen gent educada exprotcSj soviiit associada^ que rccunia (>ls amtoa-
tres de mes anomenada. Desdc'l segle ii se fundaren cor-
poracions d'atletes, el du tutelar de les quals ora Hrcul, M SALLVSTIO
qu'anaven de ciutat en ciutat llogats pera los festivitats. Una KELICI-PEREG
associaci de aqueixa mena Sodaics Ilcnuilmi, (^xista a RE- DEFVNOO
Tortosa, segons demostra una lpida dedicada a M. Salhi^- SODALES r jl

tio Felici, niort lluny de sa tevva pciVfjfc defiincto. *-' HERCVLANI

(1) Vginsales pagines 28 v 21) del [ircseiit llilii'e.

(2) C. I. L., XII, n."40i.

Kseciia de la cava del KfUf;lar. .Musen pviiviiicial di; ari'ulciiKi. ii." IIMII
 Fig. 112. Ciri-li (lo Bovillai

XI

CIRCHS

pom vcure lo que foirn os circlis romnns, referirse a

AL,
un de conegutj sencer. Era una obra pera pi-esenei;ii' grans
(arrores un espay llar<'h aon aqueixes poguessin des-
:

enrotllarsc voltat de gradories. El circh d'una ciutat

del Laci, l'antigua Bovilho, al peu del moiit Albano, prop
la va Appia, ser\ii-;i pera donar idea de lo que es aqueixa
construcci. Se distingeixen en ell principalment les graderies nurniana; :

la porta de sortida en l'extrem circular: /)o/-fe triuinphalis; Vnppi/inn

en
Textrem rectilini ab sa pniin pniniiv al centre, (oroiiada de la lint ja, del
president, y ab ses carrerea pei-a colocar en condicions aiilogues ais
iluytadors y \-Aspina. construcci longitudinal que divideix en dos
i;ai-ros

pera .yuiar un'll.ir les curses, decorada de estates

\'iir,'iHi
y oljelischs,
tenint eu sos extrems les inetce o fites pera senyalar el tci'nie ai ai ti'o-
bava'l premi'l vencedor en la dcrrera volta.

CIRCn DE TARRAGONA Es curi(js remplacament del Cii'ch de Tarragona,

situat en la Acrpolis y adlierit pe major de sos
costats al mur \- tenint en un de sos extrems l'anomenat Palau d'August,
probalilemcnt rantich l'neorium. Pcjt compararse per aquest darrei-
aci.-ident sa disposicii'i ab la del CV/rv/.s iiuixdus, de Roma, situat sota

INSTITt'T D ESTliniS CATAT.ANS

114 L' Arquitectura romnica a Catalunya

els palaus imporials ilol Palati. La planta y seccions les publica el

P. Florezi'>yel Sr. Hernndez Sanahuja completa aquest ti-chall ali nvitiu

d'ex^tvacions y estudis posteriors.

Ocupa un espay perllongat de terreno en direcci de NO. a SO. cdliert

enterament per les ediflcacions niodernes. Aneni a desci'iiu'el roiiieiu-ant

per la situaci de les poi-tes.

sti 't^tffrrtrtsftt'rrrr;Frrt'M

'
m-W?ferF . ^ V 1 .' IP' > ^ J' l ji ^-^jrtpM

LLLQ

^-n niTniTfTrriirrriM
Mti

Fig. 113. Circli (le Tarragona. (Plan y sccfi loiijiludiiial. sci;oiis I 1". Florpz)

l.n Poi'/n lri(iniiliiills, per adii p-^a\eu els xcncedors, no poda, es-
tar al extren I c re
i i dar ileiiiil a la siln.iciii t(ipni;r;'ili';i, (pie fcNa <pii' aipicst

fos obert en ])art en la roca sota el l'alaii (r.\iii;iist. MI Sr. I IcrniHide/

suposa que's destinaA'a an aqueix ohjecte la rpie s'oliria imi i'I iniii' de
Migda, corr('S|)on(Mit a, la, nicit.il de r:iclnal aiiilila, adii .\\n\ ('(iiiicnca,

el carrer <li'l /'uj-inlii. \/,i /'nrf/i Os/iti. situada, en In que s'aiiniii(>na\a

(1) Din ai|U!MK iiiifor, [larlant del rdi de Tari'ag-oiia ...(i'iie ile lariid in;is do
( :

mil y quiniMitos pies, (j rjiiinintas varas, cita cd ancdio iIc ins de trescientos pies:
poi'nie aunquoliay casashibraclas, ii-rseveran en la mayor part' losarc-osii IxWedas,
cuales estaban labricadns los subselios asientos para el concurso. K-spci-
sola-e, los
a Safraila. t. XXIV. p. :{y sugont. Vogis taniln' lolira eiail.i Lmioidi:. I. I, p. :!:!. :
 J. Pnig y Cadafalch - A. de Falgucra - J. Godaij Ho

\'f)pii(/iiiii, per la que pMictraven os cari-os ab els aurigues per esser sor-
tt\jats y distribuits eii les corresponents frirreri's. ostava en el cap occi-
(leiUal iloiiaut exactaiiieiit al e.xterioi' de la niuralla aoii ajiareix una torre
quadi-aiigular relativanient moderna, (Mitre les ])(irtes de Saut Franeesch
V del Rosari. Tancuva Voppiduut, la lin(>a
de les cnrceres situades en el lloch ocu-
pa! a\ u) pe rrontisjiici del Pulan Consisto-
rial. En el cap oriental del Circh^ de for-
Fig. 114. Circb le Tarragona. Sccci
ma semicircular, aon en els dems circhs transversal segi)U.s lo P. Florez (Es-
lii liava la Porta triuiiiiltals, en el de Tar- cala de la fig 113).
ragona lii liava la Libitineiisis, per aou
sortien les victimes. Se conserva una porta de comunicaci entre Tano-
menat Palau d'August y les substruccions del Cii-ch. ^"
L'esfructura interioi- de la gradera meridional formava una serie de
voltes de ca en nmero de quaranta sis. '-^ Cada una se snbdix idia lon-
gitudinalmentcn tres cossos: el primer, prop de V arena, tena una lleugera
inclinaci y descansava sobre un inur (podhun) format ab grossos carreus,
d'uns dos metros d'altura El .segn eos de la volta tena una inclinaci de31
.

y sobre el mateix descansava la

gradera construida ab marbre
del )ais (pie contena dot/.e files
de grades. El tercer eos era lioii-
zontal apoyantse contra'l mur de
la ciutat, corrent sobre'l mateix
la plataforma (visovium), sobre'l
que s'alcava una galera o pr-
tich cobert format ab columnes
de granet, de les que s'en con-
serva alguna en el Musen. Les
voltes del costat septentrional di-
feren de les anteriors a causa de

(1) Hernndez S.a.n.\huj.\. Obra ci-

tatla, t. I, segona part, Apend., pg. 5
y si?gtients.
(2) Medien aqestes voltes d'un sol
canij, metresdelongitud per 5'lOme-
51)

tres dauple y '25 metres d'altura (ve-

gis l'oljra Tarragona antigua ij moder-
na d'EMiLi JMoRER.v. Tarragona, 1894
Fig. 11.5. Volta del Circli de Tarragona pg. 26 y segents).
I ir, L'Arqaitccluru romnica ti Calahinya

l.i situici del terreno y s'eii couser-

...; iji j:l.!Jii,.! ,Jf -. \rii ti-es, casi iiitaotps.
"
"
' .... ,; Al ;ii\('c,ii- el Se. II('i-ii;iii(li'/. Sa-
iialiuja'l |i1mii iIcI (ri-li, rectilic los
(liiiuMisimis i|iii' (l(iiiii\a i'l P. l'Moroz,
rcsullaiit 1
1 ur desdi' l;i piii'ln Osia a la
M<fni<in<( Icii.i ai|iii'll mi.i llarii'adade
:!() iiis., siuiiciit, son de T; cx-
aiinile
tcriiiniii'iit, l.'i Uai'p-ada era de :}()(> ms.
desdi''! ()/iii'/inii di'l tcster uriciilal al
occ<leiital, vilo desde'l niur uici'i-
dioiial al del Palau d'August. *''

^^S?:P
CIRCH DE SAGLNTE Kl Circh de Sag n te os-
Fig. llt. Estructmii <1p les "railes ilel C'ircU
tava al peu del tun'i,
de Tarragona y rceoiistrueei <ic\ wdium
segons rHernndez SanaUija. ipi.d Icstii ciii-iiuaNcii les niuralli's del
(j/ipi/iiiii nmi, i'iiti'i' hi ini iiit,iii\ a \"l

riu. .\\ii\ ids tarongers y les li<;)rtes al) llurs ceniiies y iiuniliniscs cases
oiupleii l'areiia y 'aii dcsaparixer les ruines de la vella eonstiaieci sota
un fruitorar y en v les cercara'l viatger. Dcgut a les excavacions ietes pe
Sr. Clial)ret, liistoriadoi- de Sagunte, podni rnrninrnns diM di ninnuniciit. 'I

(Figs. ii7yiis) L'eix niajor del Cirel

inedeix y (lod'.iiiiiilr (iO lus. de llai-gada
sense contar les graderies era menor que'l de Tarragona eoni eali.i
: hi ,i

menor importancia dr l;i riut;it. L hasse del luiir i|iir'i riri-ni.i es de pedra
de fil, de calisa blava del ais, d'a|i;ii-ell niija, ah gi-ans ilils ije iiiiiitei-;
el restan t es un foiaing o pinyolenel de fVaginents del desli.isl de les pe-
2~
dri'res, barrejats :ili niurle- lins u !",illiir;i de lus. N'nha tnt el nmi- ex-

terior del Cirel uuii lihida de earrns, y snhre d'eil enraiM s':ii\ee:i el m-
ronament, tamb de foruiig), de P4() ins. d'dtui-a. L'idtiira total del nuil-
es de 5"17 ms. y son gi-uix de 0'83 ms. jum en sa li^rininaci sois t ()'G3 ;

motr(!S \' id apoyarshi solil'i' la liiada de pedrs (a la aliara de .'!'77 nis.)

deixa un cspa\' de O'liO ms. cap al inlerior del edici. La poi-ta l/-iimiji/iii/is,
cjlocada al extreni circidar, era decorada ab graiis llos(?s de cali.-a bla-
vosa. L'aniple did jiortal es de 2'X mis., segons cls forats de pol higuera
quo conserven les pedrs deis dos eostats aon giraven les fustes lai sos
fVontises; el marxa|)n conserNa ciar- el seiiyal re les indei'cs ali una
separatai) (le l'Tii ms. eiiiie elies cap al extc'i'iui' del edici smi encara
;

(1) Hernndkz Sanaicia. <)\,vi\ ciliulii. I. I, sigona iiari, A|ii'ii(l. p.if. li. noi;) 1.
 .

J. Piij y Cudajalch - .1. de Ualgucia - ./. Godaij m

ni(>s iTissos. I''l mu- iiitri'ioi' ora do fuinn'), al) una bassc (l'aparoll niij
i'ori'out pe- tdt ol Cvrh a una distancia do ms. dol oxtoricir. litre'ls
."iHiO

dos existoixoii mus' transvorsals, por Iligarlos y donar nis solides a

ri)l)ra, y siil)ro d'oils, din imi (llialirol, doi;ii apoNai'so la gradera de fusta,

Fi.i;. 117. Circh de Sagunte, segons CUabret

donclis no's veuon rastres de voltos ni escaliiiatos (pie'ns fassin sospitar

i[ue la gradera tos d'ostrui-tura pornianont. En el centro do l'arena del
Circh feu ter Chabret una
excavaei, trovant el niur
de la s/JVi' i'uterrat a l'^d
metros del nivell actual dol
torroiKi. T la spina l'.")

metros d'altura \ (l'T)!) mo-

tros d'ample, tbrmant un
estilobat de durssim pi-
nyolench f'ormig y pedrs
irregulars. L'any 1887, se
trob un tros do canal do
forniig hi<lrulch que rv-
corro bona inircii) dol (>di-

tici, en seutit longitndinid,

Fig. 118 Porta del Circh de Sagiiute
d'Occident arient. Potser Uctra B de la Fi^-. 117
condua, diu l'autor citat,
l'aigua del riu per inundar ol Circh \ tci- simulacros n:)\:i\s f'///miiiii(jififij,
o ora son7.illain(Mit, y os nis pr(ii)abio, una clavoguora de desaigo. I''cnt
oxcavacions, va trobar ol inatoix autor un conducto de pedra do lil <iuc
rec(iri-o tut Tosp^iy cdnipri's por la .radoi-ia lins a desembocar al riu.
Tenia (l'4S ms. daniple por ()'()5 ms. d'altura. Por aquost, crou ol, tenia
Ildch ol dosaige al acabarse'ls ochs (|C IKtlI IIIKIIHI

(.1) Cn.\BKET. Obra cituila, t. 11, pgs. SO y si'gents.

118 L'Ar(]iiil(clir(t ruiiumici a CtiUilunija

Fi,^. 110
Musaicli de Girouii ali hi repiX'sciituci ik'l Ciruli. (Mciii. ilf la Cuiiiissi ilc MoiiluiiciiIs Uisliriilia)

LA spiNA nivi. ..1K..11 i''-"^ iiiusuiclis, un tl-iil)al. al ('(lilici roiu'yut jicl l'ahiii,

a Barcelona, y'l de la lim-a ilel Conitc de Bell-llnrli cu

la |]r(i\ liria de (lii-itiia, han serv t de foiit de estiidi [icra desci-iiirc la .s/////

deis Ilustres cirdis y )Osai' en rlar la, disposiciii dr les rai'rcrcs \ del
lludi fjUe snhrc la |iurta^/s7/ (M-Ujia\a /'r(/ii)r sjicflnci'/Diinn . l<i |ir('sd('iil

d( la testa cireMise. Son escassos <ds nKisaidis (|Ui' s'liaii ti-nlial en i'l

miiii roma, re|iresentanl cls nclis i]r\ Cirdi; se rita |ii-iiiia|ialiiiriil d i\f

Ly ") y-ld'Itlira. '2>

l''.l lilnsairll de lial-rrldiia ddlla lina idra n i| 1

1
1 ili^rta de la ds|i(isirir) y
ornamentaci dla sjiiiui. Ai|liesta era drmi-ada al) divri-sus cleilieills
monnmentals: cokinines, lunts, l'esttia de Cibeles f luiiicr '/mnijn j iikhi-

tada sobre un lle, obeliscdis, altars, ediruls \ esttnes de lliiyladurs ; rls

Ulis errll siils eleilii'ilts de der(irar(i, i'ls allrrs trnrii dr<liiai-i('i especial
relatixa ais (irhs n rararlrr rrlii;i(is. I'',li rl liinsairli i\r l'arrrlnia es de
notar LU edieul lui-uiat ile 4Ualrc coliiiiinrs \ d'iiii ari|iiili-aii i|iir snsli' srt

formes ovis ('ovj mvils, quc's retirasrii una pri'vnlla rnrrr.mida dnraiit
els jorlis, jirrilIctiMlt aixis rMlitarlrs ais csiicrtadi il'S. Sinirtrii-ainrnl ais

(1) en el iJiclionnaircrlvs (in[it/iii>< i/rccfjiic.s el i o/naiii';fi, de \ia miiiho

l'liljlic-iit I )

y S.vc.i.io. Mot
Circns, t. III, segona pun, I'iins. 1!)()1, y rn IoIiim i\r . Uiiman.s Lrt ( :

Vie anlirjue. Pars, 1.S85, t. II, \)ii'. M').

ijZ) Ho.MKY. Historia de Espaa. 2.' edici. Barcelona, 18IJ!), i. I, pa^s. lfl y !!);(.
 ./. Piiig ij Cadafalrli - A. de Falgucni - ./. Godaij U'J

Fig. 1211. Mosaicli al. Ui rcin-eseiitaci <le la spi'ia del Ciivli. ti-ul,t
: Plu ,le I5a.c.-l,iiLa
( Jliiseu de Saiiti gueda
)

'l'v,
vrMl,,r;,tsin-iudmontsobi-e rarquitmu .l'unnltpc
odcul, l,i I,,.,,! tivs
'lyinis, ,,uo ni el mnsaieh do Bni'celoiui llenson aigua
; es prol.al.lo ser-
Msiii pi'i- i^n:il ohjrrto qiio, I.'s
brmos ovals, pels espectadors rio l'altra
nula .Icl Cuvh, ,-,,ni h., .In,,;, ,MitnHliv una escala aplicada cu una de
:,

l|^s co unmes que n,-uanten

larquiti-au ab els dofiis quo's veu en ni. ivII.m,
H alan Barberini en ,d mosaieh de Lv hi h
1
; coni dos salrirei-s vultats
murs en el centiv de si,na. E |s uns y-js dnMns p,,d,.n tamb
1,-,

'Y consi-
derarse coni smbols deis Dinscui-es de xNept,
y divnit,-,ls prote.'toivs deis
'd.alls. 0) Casi en <ds oxtrems
hi h dos edculs de doble pis, cxa'-.nals
i-<Hciats d'estatues .le llnytadors;
en el eentre de la, s,un,r~< veu ef p,>d(>s-
tal
y pnneipMriinube|seb;d, iisn-ipei greg-a. Al
peu deis extreins dr la
-l>nm s Mixequen les nurtw : I;, nurln
prima v la imvtn sonnuln, eoro-
'M< ys al. les tormescniques,
que ., |!,,nia eren de bronz.. desde'l temps
'i-' M^mdins. En el mosaiel, bi ha'ls nonis deis r.h.lls,
^re.-bs llatiuisats
:'"'" '"~^^"'"
''!"[ ''''
" I"- '"^^es eli-ants y aristocrtiques a la D.nna
""l-n^'l. nosiMines;, p,M, preeedeixen ais
earros; sobre un dVlls me
aiitauna Ikmi.1,m-,,, se llegeix ,'1 nn,n ri.lnnns^
que es el del caball d,> IVs-
qnerrar;//'-'//N^d,.|pnn,e,-,.;MTo, es a dir, del
,-;d,all de qni dependa
sol.re tot la vi.'loria es aqiiest, s,-ns dnpt,.,
:
el .pfrs a,-l;nnat. '^)

(1) Vegis el mot Circas, en el citat diccionai-i ,le

Daiucmier

la^,uosls,uedoM.^, n^-';:;. ;r ''' '""''''"^^ ^^^ Oreca, de

.^H ^^^^^^

Antn, "" 'f._^^'-' ^^^' C'^'^- P>- '1'".

nr. Uo^.v.u:, , Hac lonx IS"
'
,'

1, ^..^oa.ip.ut, 1U-. lli)i); \y.m esdjdiiit aquest mosaich, a

20 U Arquitectura rnmnira a Calalunya

El mosaicli (jue's (loscul)r \';\n\ ISTC) en la propiotat i\o\ C.nmtc do

Bell-llocli, (MI la provincia de Girona, t ol matoix UMia (1(> riiiii|Hisi(i(i

que ranteriormont estudiat, els (icli-^ del (irli, \ jM'esenta'una disiiosici

anloga. LaComissi do Monunioiits Ilist 'n-iclis do l.i pi(i\nria de (lii-ona
va ferno un dctingut estudi, ^'^ liaventnc donat abaiis una llougoia notioia
el P. Fita ^^' que l'atribueix per son carcter epigrlioli al so^lo iii. Medoix

la i)art de mosaii-h ipio's rotercix ais jodis i\o\ cii-cli T-OS metros de longi-
tiit per 3' i2 de latitud, coniprenent en aipK^stos diuioiisiuns una senefa

que'l rodeja de O'."}'!."") nis. d'aiiiplo p(M- tei'ino mig. i-'a intoi-ossant l'ostudi
d'aquest mosaii'li l'li.i\i'i-<lii cnnsorNat la pai-i ou ipio s'lii roproscula
Voppidnin, testera did cii-rh per aou eutrcu os carros a lluvia \ la xilina

ab dccoraci menys suuiptuosa que en (d inosaidi de Rai'colona. S'lii veu

clarament el/ji/fp/rt/' que s'aixecava snbro la pnrta /iDnijiir y los ctirrcrcs.
aon els carros csperavcn la senyal per comencar la cin-sa. I'diinoii (d
pulcnnar dos columnes vermelles ab el capitell d'oi'dro coi-iuti y un outeu-
lanient ab sonzill docorat y un colariuin snta dd qual est soutat el
personatje quo prosidoix rcspectacde, Vfi/llo/' sjirc//icii/<i/'t/iii. I/osmoutat
rolar'mn, est decorat ab tixes verdosos y vei-in(dlos, y ab i-iuirs d'a(piost
ltim color. La categora del President no es fcil d(> proijsar por la llta
d'atributs: vesteix una toga feta nb teixit de prpina, ipio la pnrlaMMi els
cnsuls en solemnitats publiques, orlarla ab blaiirli; t en ses niaiis lo
mocador (nuip/ia coiiHuldr) ab que da\a la siaival d<^ comen(;ai- la l'osla
'*'

y que dospi's so perpetua coni a insignia on os dipticbs consnlars. V.u

cada una (lo les Y/vv/vs bi lia un i-diicclliiin ab sos dos lidies iiiig liber-
.

tes. Els arclis qu(; la eobi-(dxon sostonen un Tris siinulaiit una eoriiisa

ms, D. .luAN DF. Dios df. i. a Rada v DFi.r.Ano en ilos articins puhlicats on i^l Museo
Uninnrsal, aiiy 18I2, pgs. .")Sy (ilJ. (|iii tamliiVl ro|)roilui'ix, y 1' I1hni;i! en una niilalilo
monngral'ia imblicada on ol l. XXXV ilels Aiijiali dell'Ixtilido arrhi'jloiiii',, \r liiiina.
titulada Mosaico di Barcollona ralliguranto f.;iiioclii circonsi .

(1) Memoria acerca del Mosaico loinano descubierto en el presente ao en la

heredad llamada Torre de Hell-lloch situada en el llano de esta ciudad. Ge-
,

rona, 1876.
(2) Reoista Histrica. Barcelona, 1870, t. III, pg. 138, nota.
(i) A partir did iliptifji ili; Bonthius iiiclusiu, tots, salva una oxcnpcii) [i'\ de
Apion ("j), que t(; una Ixissa a la ui tcnt alusiij a sos UilTalitats) ja ropresoiitiii
i;\ cnsul df! busto o de peu, dret o ajegut, el mostren ali t map/m aixecat en laire
)er donar la senyal o espurant, apoyat sobris genolls o apretat conliM el pi. I)\-
UF.MMcne, y SAor.io. DicUonnaire, t. I, segoiia \y,xv, |g. liV) y segiients.
l'ero el iiiappa per si sol no pot bastar i)er caracterisar un ciaisul periiue ,

aque.st serva per ilonar la senyal de j)artda a tot niagistrat ipie celebra va els
joclis. dem. t. II, iriniera part, psig. 272.
 ./. Pnig y Cndafalcli - A. de 'ahjucra - ./. Godaij li'

il(^ t'ulltii'O omlulat, iiogre sobro l)lancli, liinitil [hm- (Iciniint [hm- min faixa
iii-ng^i. Suporiormont a la part (Icscritu \ a di-cla. y a L's((ii('i-ra del pulvo-
iiai- (|ue s'aixecava sobre la porta /Kimiiic, es veucn dos grii])os, ropresen-
taiit riiii a Hc'aiiulii y Remo al > l.i llupa (mi pi-cseni-i,i dr smi puro Mars,
vetllaiit per eils; l'altr gTiipo representa Silvia, sacerdulisa do Vesta,
la niare de Rrmiulo y Remo dormida y el du Mars en actitut luxuriosa
,i\;iiis di' l't'rl.i iiiai'e. ''

est t'ormai.la. d'iin llarcli estilobat de cidor de mai'i, que pot

\Aystlii(i

iiidica'Tus d'aquest material. En sa cxtremitut Xurt, un isti'a una, ober-

tura rectangular que pot representar l'entrada d"uu dipsit, del lnrt(s spi-
i/ic. Sobre la s)'iia ]\\ h Palas sigui Minerva, y Rbea Cibeles, mon-

tada sobi'e uii lle), l'ubelisel que s'aixeca sobre un scol y devant un
i|U,iilraut snl.ii- u borari (pclrrinon ) es la represeutaei del Sol; a la dr^ta,

se \eu uii'altra (^sttua sense cap atribu, segueix lui torn y

del (ibidiscli
un tniteu militar. Imi els dds extrems de ];i spiia s'ah-eu b's nirrir ri>]\i-
postes d'uua base y tres eolumnes.
El dibuix representa el moment del jindi, (Mi qm^ obtingubi la victoria
pe- un deis combatents, fineix un missiis o cari'i'ra diaiant li a uu deis
varis actes en que's divida l'espeetacle. Les inscripeious de lescuadi-
gues son gregues Uatinisades, com en el de Barcelona. *-' L'autor del
mnsiucb deix son nom escrit al peu de sa obr;i; diu aixis: ClCILIANVS
l>"K".Iir. Afpieix mmi s;' repeteix S(i\int en les lapides de Tarragona y

cu els epigrames d'cu Martial. '^'

ELS lociis DEL cmcH EX LA L'eplgrafa ens rccorda els jochs deis Iluytadors a
Barcelona y a Tarragona. Luci Cecili Optato, ciu-
tad y edil Barcidnua, servidor deis emperadors Marc Aureli Autoni
ili'

y Luci Aureli \'imm, Ui'g a la ciutat TSOD deuaris per ctdebi'ar cada
any, en el da i() di\iuny, uu espectaele de Iluytadors, en el que devien
gastarslii dosccnts cinquantii denaris, encarregant que en cas de no cum-
plirse la comanda per Barcelona, passs a Tarragona. W el llegat
Per que transcribim a continuaci coneixiu (ds nonis d'uns
les lapides
aurirjHPs Iluytadoi's del Circh de Tarragona.
La primera es dedicada a Eutique, auriga de \ intiil()S anys, per Fla-

(1) OviDi. Fastas. Llih. III, Edici Nisanl, Pars. 18'k

(2) C. I. L., II, Supp. n "(il8i).
(3) Vc^is iiiscripcons nms. i-Oli,
li'.s -l.V y il99 del C. I.L., II y de Martial,
Efjii/r. Llib. VII.
aoii se repeteix aquest
.50, nom dues ve,ga(Ies en un sol disticli.
(i) Vegis la pg. 28.

LNSTITUT n'ESTLniS CTALA NS , IG

123 L' Arquitectura romnica a Catalunya

\ i [{lili \ Scmpriiin Diiifnno,

"
_ aarhai ; i Si ll 1 si l'N (M 1 1 I H 'I ll' 1 1 K'l'i t . l''.ll

'o"". ;H|li(>st sopiilcrc (Icsi-aiisi'ii

A^RIG "'"'- ANN XX" os ossos .l-iiii i-sticli aiii-i-

FL
R'FI ^;';;2 NVS ET n,,, j>cus -nuiMut on siih-
SEVP DIOFAfJs SER/O B M F
ji'ct.-ii- cls cavalls. 1 ,an-iulcl
HOC RVDIS A'RICAE REQVIESCVK OSSA SEPVLCHRO fatalitat tilliiUl'' ('ll\l'a <!('

NEC TAMEN IGNARI FLECTERE LORA MANV

llldSalINS, fatalilata la l|U('

IaM QVI QVADRIIVGOS A/DEREM SCANDERE CVRIV< \aiy- \mI(^|- (i|iiisa|-lll(\ Nu'lil
ET TAAEN A BlIVGlS NON REMOVERER EQVIS l'dll Cdl H (! I i ll ili i|- I' a 1 1 i;li H'ia
INVIDERE JVEIS A^NIS CR/DELIA FATA
,,,, ,,| ,.|.,.|, y ,||1,' la tUrha IIO
FATA QVIBVS f^QVEAS OPPOSVISSE MANVS- [Hadnsa ll.'ITa IIK'S ll.Ti lICS I

NEC MIHI CONCESSA EST MORITVRO GLORIA CIRC niM'llli LcS IM 1 fcn 111 'la Is a 1-
DONARET LACRIMAS NE FIA TVRBA MIHI- 1

,|,,,,,^ ,M
' 1'
1 1 1 criu,- .Ic UieS
VSSERE ARDENTES INTVS AAMSCERA MORBI
...itra 1 1 N .
'S, 11,,. IriVII mnvW
VINCERE OVOS
^- ^EDICAE NON'OTVERE MAN-S i i

les (iiic no |i( i^iuTiMi (lar

SPARGE PRECOR FLORES SVPRA NEA BVSTA VIAT.R ,
'

, ,

rciii('\ les iiiaiis (liMs inct-

FAVISTI VIVO FORSITAM IPSE MIHI - .

i;i's. \ latii'iM', cs])ariix'ix icii-

(Ires llrs sobre uioii busto,

('>
ijue i|iii sa|i, essi'iil jii \ii, ln iiiati'ix liaiiria fet.

Un de Tan-igoiia <-' es dedicada al aiiri^a l'"iiseo per sos

filtre la|)(la

admii'adrs y dexel)les qu'ab earinyoscs frases d'iiii amnr c^xcessiu,

pliiyeii la seva mort priiiiereiira. Ais diis Maiu^s Al aiirii;a Fusco do :

lafacci ciii'lii, liem i-misiLirat aipiesla ara, els sciis parlidaris \ aiiuaiifs,
pera quo vegiu aquesta nieimiria \ pnaida ile uostre amor. \'as esser
tots
t'aui<')S en ton ai't, nicrcsqucres eloj;s en la earr(M"a '^' vares concorrer :

a moltes sense temor, encara que pobre, de iiinji: siiiuen^s einidiat, y

vares callar sempi-e eMn a lurt la \ila sik'' Ixina, y \as c(v|r a la inurt
:

porque eras mortal, 'assali^er qui''l buscares, qualsex iil.iia (|iie siiu-s
i :

atrat \' liogeix si os que'] coneixes y te i-ecoi'des d'(dl. 'i'iiiLia leiin'iisa tot
linm ais i-^csos di' la fortuna mes spigues miMitri^s tanl, que fiisi-o t(''"ls
:

scus titols, son sepulcro, sa lapida qiie'l enbr(>i\, y se Iroba b('. Simvs
salva, o foi'tuna. (vis .iiocont, nusaltri's te lia\('i]i baiiyat ab liurimos :

te desitjm ara la i-osada d(> \i, pia-qne (b^seansis lrani|iiilani(Mil. Nin-

(1)C. I. L., 11, 11." Wli.
C. I. L.,
(2) II, n." W15. P(ir l:i tp:i.liiiTr), MASI)l^^, lHntavin cvitica ilc F.tpaa.
Ma.lrid. 1800, t. XIX, pg. 307.
(3) KIs coin|if!ti(l()rs on aijui'sii's crpenos tciiicii (listliiliu en lis coliiPs, ijm' i-rrii

f|uatr! y corresponon a If.s [\vaI\-p, J'accions ; l'rasiia, Vi'iietii, etc. Fi.oin-.z. Espaa
Sat/rada, I. XXIV, pg. 220.
 J. Pili;/ 11 CadifdUh - A Je FaUjiicni - .1 . Codiui 123

"^
fiiu si'inilaiil ;i tu. I*!ls Umis cci't-
I ,..,..,;(.( ,1 .
i;,..., Factionis-venetae-fvsco-sacra
,., , ,, ,. VIMVS-ARAM'DE-NOSTRO-CERTl-STV
I'.ls aunn-ues croa csclaus . . I
ii
I
I k mies .

^ . . DlOSl ET BENE AMANTES VT SCI

mes
. , ,

iiiu' iiertaiivioii ais ostainnits

,' , >.T RENT CVNCTI MONIMENTVM
,
roma
.
I

imiiiils. iN(i Sdii ciL i'l (X)nc('|)t(

. ,, . .
' ET PIGNVS AMORIS INTEG/.M
lii'l'Si Mies ////o/cs iii'l'ii SI ili/in/l('sl((\
'

, ,
'

, ,1 ,
FAMA TI31 LAVDEM CVR
Cdiii ali t'is torei's actuis s lii harre-
SVS MERVISTI CERTASTI
jav.a, al, ells la -ent iinl.l.. y'ls cm- ^^^^,3 .
^^^,^ ^^^^^^ ^,,.
|H-.-a(lni-s ,iue havica Hls matiMXOS isji usvidiam pj.svs se
.-uiat en els uiivlis. JuNciial compara ^^ tortis taovisti pvl
la fortuna d'un cotxcr ah la de cent chre vixisti fato morta
advocats. <i'
F.l pohle's divida en lis obisti QvisQyis homo
J'(icfin//s o ^rupMS pai-lidai-is de les es qvaeres talem svbsiste
dit'ereutscolles d(- llii\ tadors. Al iiriii- viator perlege si memor.
cipi existia la deis rojos (n(ss<iia) y es si nosti qvis fverit vir
las deis hianchs (nlhatuj. JMi tcmps fortvnam metvant omnes
d'August s'institu la hlava (oenetaj, dices tamen vnvm fvs

a la que pcrte'neixia Fusco de Tarra- cvs habet titvlos mor

gona, desprs la corda prasi/ia y la tis habet tvmvlvm con
,iir)iircfi y aui'uiM. Mis cmperadors "^^"^'"^ o^sa lapis bene habet
eren iipassionats pera'ls joehs y per fortvna valebis fvdimvs
els partits. Calig-ula passava das en-
'nsonti lacrimas nvnc vi

tre'ls verts v es din si envenena els

^^ precamvr vt iaceas pla
cotxers deis adversaris. Viteli ..,- ^^'^^ ^^ -^v' ^'m.l.s

demn a mort ciutadans per ha ve,-

^O^c COYC ArcONAC AIWN AAAHCei
oalumniat els hlaus. Caracalla leu
in\adii- per la tropa el Circli Maxim, perque's burlaven d'un eolxer blau.
Aqueix concepte deis Iluytadors al circli se reflexa en les frases carinyo-
ses de sos epitatis de la vclla Tarraco.
En els circhs y amflteatres alternaren els joclis atltichs y carreras.
Ei'en aqestes pi-iiici)alment carreres de carros de dos, quatre, siS;,
set, vnyt y den caballs colocis en una sola fila
y guiats desde'l carro
per un sol auriga. Nern y Heliogabalus feren correr carros tirats per
camells y aquest darrcM' per elefants, cervos, lleons, tigres gossos. En y
els circhs corrien tamb caballs Iliures y s'hi feyen simulacres de
s'lii

guerra. Les afores dids circhs, com les deis amtiteatres, eren Uochs per
la gent ociosa: liaires, pai-ades de menjar ab sos fogonS; astrlechs,

(1) Stira,\\\.\YA.
124 L' Arquitectura romnica a Catalunya

P X ET C
CORNELIVS gitanes, syriaques y gaditanos ijuc daii-
SERVINVS H ET CVRATORES |-;i\cll.
opERis Eivs p Ab les carreros altornaxon los daii-
Hic R p EBvsi xc MiLiA eos v fuis fostos

piiti ii'OS(|iies 1 i toraiMes.
NVMORVM VT EX EIS
LEGAVIT
\.]u l'.hllSllS, ll)iz;i'. Ull ciutada la 1111 llo-
QVODANN-is TRiBVTVM ROMANis yai

p,"!- ci M uuMii. ii'ar s. MI natalici pora
PENDERETVR.-E-NE-CIVES-INIQVO ',,,, .,1, SUS pi', M I llrtOS SO (elol)l-ll n.'lis
TEMPORE TRIBVTA J-ENDERE
,.,|, i)uv.i\s. llalltieS, quclcom
.,1, iHltse'
COGERENTVR RELIQVA Vi MILIA
cnii cls lialls ;ili riris \ al) atxos ac-
FENERARENTVR ET EX VSVRIS tuis ldi. citiii ra.sis liiiiiiiiuin. "' Don
LVDI EDERENTVR QVODANNIS

Jiiaipiim (losta *-' refei-idx a Tarragona
CVM VAS LVM NATE EIVS V
deis
la i-i'lohracii'i coii.iiiii'iis ipiiiKpio-
iials 011 (|Uo a imitaci deis certaiuens
greclis alteniaveu les testes del ciicli \ diM amtiteatrc ab les testes del cant

y de la poesa.

(1) C. I. L., II. ii.":i('.f!i.

(2) La poesa pupu/nr espartla y Miioloijiu ij Litrvntuva celo-hlsiiinias. Madrid,

1881, pg. 398.

MilscHia teatral. Musen de Sania Acuella, ii." 2'^'A

 Fi;;. IJl. Plan ile les termes de Veleja

TERMES

Ks Termes eren l'edifici caracteristich de tota ciutat roma-

na; no's conceba nn nucli huma civilisat sense aqueix
lloch de reuiu pltlica. De les mes sumptuoses de Tarraco,
Hairinn y Saiunte en sabm mes per la epigrafa que
y |ier l'cstndi directe deis monunieiits. l\ls restes d'editicis
_/ destinis a Ijaiivs, a (laldes de Montliuv v Cnldes de M:da-
vcila (l'antigua Aqiuis Varn/iias o Ajiiis Voconis, la capital del Aqiiical-
de PHni), no son lloclis suinptuosos sino modestos banys propers a
t/('iis('s

bnts termals aprofitades desde molt antich, alguns potser per les civili-
sacions preromanes; aixs eren tambc'ls que cita un document del segle ix,
i'ls de Ainclic-h's-Bnins pnijp irArles''' deis (pic'ii in^sta, entorament reno-

vada, una piscim, y quals ruines aprnlitaren els restauradors benedictins

[n-ra fuiubu-Iii un inonastir.
Pera formarse idea d'aqueixa mciin d'cdilicis imi I;i iinstrn ti^-iM, cal
tixai'se mes qu'en les grandioses Termes de Roma, en les mod(!Stes de les
ciutats proviucials apartades com les de Pompeya, les de Timgad y les de
Veleja, l^'s- 121) Aqueixes Termes redueixen la complicaci deis grans edi-
ficis impcrials de Rr)ina :i uini lisi-iim pels b;iiiys d'aigu:i del temps 'J'ri-

(1) Francisco Monsalvatgi-,. Aoca- hiatricM-s. t. MI. Monasterio de Sania

Mara de Arles. Olot, 189G.
126 L' Arquitectura romnica a Cdlaliinija

fjii(afiuin)(~), sitUuli (Mi una san n cii un pal i |i(iiii-al, una sala |hM' Ncstirse
y despullarse (apodi/lrrimii ((i), uua sala de hauys caK-nts i-iili/(iriinii' (5)
y una sala })(M-a la transjMraciij fil(l<ii-iiiii \ Aiicui a rosuniir cls chulmxc-
uii'Uls i-('s|)i'ct(^ a (lataluuya sn-
lirc ai|Ui'i\a uiati'i'ia, scuint uu
Mi-rli-(- [luraucut i;(v>,i;ralicli.

TERMKS nE CAI.OAS lli; Kl 1 (InS lllM'jlS U

( ,al(las (le Mala-
vclla s'lian ti'nhat i'ostos do pis-
riucs : (MI el Puiii' do les Animes
y eu el 'I'ui-i de Sant ( ii-au junt
al Uialiautiai m Mis P.ullidnrs .

I''.n el l'iiiy de les Animes s'lii

ti-<ili ma piscina d'iiu /'rii/ii/a-

>n. 1:j Tfiiiict tic C'tl(l*.-s tic

(/i'eirista Ilislrica)
JltliiNclla
riiiiii i|Ual fiiiis midia 7' 'i.") x
'i'O metres; al seu vnltaut lii

liavia li-es gi'aiis de O'.'j.j metres d'all a[)n)\iiiiadameut, de ])edi-a picada;

els costatsmajors estavcn orientats a poca diferencia de Nmt a Sur; en
publica un dibuix VAnuari de la Anso-
ciaci (/'Krcumio/is CatahiiKi any pri- ,

mer, "^ en la rGSS(>n\a d'uua exciirsii')

a Caldas de Mala\i'ila |m'|- I). 'I'^mas
Lletjct.
Son mes enniplerts els resti>s trohats
junta Els Bullidors, encare (|ue a\ u\
ongran part desaparcscuts. Pera formar-
scn idea liem de recorrer a la descripci
que de lo desaparescut fcu el Sr. liotet
y Sis en la licrlsta Histrica que's pu-
'-'
bjicava a Harceloiia lui 1S7C>. f,'ar-
queolech yiruni dosci-iu lai piamci- llncli
dosgaleres para leles, cobertcsah \ ni ios
de ca, orientados de N. a S. \ situados
Fi^. 1^3. Tnnnosdo Caldcsdo Maliivclla
detrs del Hospital de |)ol)i-os traiisounts. ( UcrNhi llintiirtca )
(Fig. 124) Ui^fi muralla tlaiiquejada de to-

rres cilndriques rodeja\a en la l'',dat Mija a los \elles termes eiin\ertint

(1) 1881, puljcat a Harceloiia an 1882, pgs. 15 y segents.

(2) Toiii. III. pg. 72 y segents.
 .7. Pniij y Caddfiilcli -A. de Falguera - J. Godaij isr

l(^s (MI lldi'li l'iirtilir.-il. ])',|([ll<'\i'S ii:ili'|-ii'S, l;i IIK'S nl'iciltii I ('st;i\ .'i (I i \ id ihi
(MI (liis (iim|i;ii'tiiiii'nts d(^sii-iiiils, iii(Mitr(>s (jiu^ r.ild'c r(i|-iii,i\;i uii;i Sdhi n^i ii

de iiK's do cator/.i' luctres de

dos galorics cimiuiiicavcii ciilrc si
ll.ircli ; les
licruKvli (1(^ tr('s;d('i1iii-('si-(>ctMii,i;iilars de l'.'JO, IT);', y J'.T) incti-cs (l'aiii|ii("
((Hitadcsdc X.a S. pars iik hk ililidis sepai'ax en un de i'allrc ai|ii('i\(is |i(i|--
;

iFi;;-'-
tals; i-'-'
y 12;; ^ (.^da extiviii s'lii (ilii-icii iiiics ai-cadcs de .;'>(l iiicti-cs de
lilil. l\\ Si-. Hotot veg la ((-instnicci(i de uKidd (|ii(' les li les
iii(|( de i, alicr-
liircs i-('ctan,i;iilars ostaAcii tan sois

a un iii('ti-(' del sol ; l'(il}i-a era rc-

Ncstida d(_' cai-reus |u'tits disiKisats
(MI lilad(>s iiiMfcctanuMit liorizoiitals
aii rastres de (Miliscat,
at, (Mi el
(MI (|iie"l i

P. Fita cregiK'\ gruN-ades ins- eui-el ^.^..^ ....^,.....

i
j^. ^^.^^
cripcions tetes pels que cercaven la sumdS pCsais

se va salut en les aigues de les Ter-

mes. (') En les vdltes hi senyala'l
Sr. Botet restes de eanonades de
ten-a cuita y de pliim en tres forats
(|ue corresponen al centre de les
tr(>s obertures rectangulars > en el
sol varis reclis. La, disposicic') de les S

t:l !i h';tlt
ruines y'Is portis que s'obren en
Ein 124 Termes de Cakles de Malarella
el murmigeval diM S. iiidi(juen (pie
(Rerista Hislriea)
l'ohra's desenrotllava cap aqiiest
costataon exist l'Hospital en (|ue posteriorment tan notables
dcscobri-
iiKMits s'hi han fi't. JMi Taiiy ISTl tou descoberta,
procedent d'aquestes
i-uines, una lpida romana que sembla serv de
base o pedestal d'esttua,
exvot presentat per Porcia Festa en agraiment d'haver recobrat
la salut
gracies a les aigues medicinis d'aquell lloch. '-) L'any jSSri
foren nova-
ment dcscrites aqueixes ruines pe Sr. I.letjet <3> enllacjantles ab
els restes
(|ne serven d'H(-)sptal. baitraiit, diu senyor
el Lletjet, p(M- la jiorta de la

(1) FoNT V Sacuk. Ti-liall.^s ;u'.|uoul.i-li|H('s (1(- Caldos de Malavella

^
llmlrn-
coCatnlana, aiiy I", ii," 2., y del mateix auKa- Caldas de Malnvella
,/ su manantial.
:

l'./s Hullnlors . Descripcin cient/ico-/iistrica.

tn de la R. A. de la Historia, t. XLIV.
Barcelona. 190i Imdf.l Fit \ Bole-
lK. 8(i.
(2) Vogis rarti.dR citat de Botkt v Si.s; un altre n-.feriiit
dita lapida ].iildi,;at
l'cr l iDF.L V iTA 011 la ilustrar, ,;n Kspaoa // Americana, anv XVI, n." >
Madrid 187--
un d.jl niatoix autor p.ihUoat on Boletn de la R. A. de la Historia,
pag. 81 y segonts y
el t. XLIV cita7
ol C. I. L., 11, Supp. n." (5181.
(3) Anuari de la Associaci d-Excursions Catalana, lloch
darroramont cKat.
1S8 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Fig. 125. Termes de Caldes de Malavcllii (F.>t. Mas)

i'iisn flit;i del HnspitMl, i^s troha iiiin sala

i|UaiIiM(la, ('(lilicada |in )l)al)l(Miiriit dc-
iiiiiiit ilcls rmmiiKMils a cxistiaits ilc

l'i''|jiic.i |-(iiiiali;i ; mlnssats a l(~s |ial'('ts lii

lia mis sitiis di' |)rdra, i|ii(M'('c(ii-d('ii i'ls

liandis all iinciiats sr/mhr i\\[c sulla lia-

\rrlii en tiirii did . [iriinn de rasi tutes les
tri'iiiPS. 'I'i'' cinniiiiiiMi'iri ai|iii'sta sida,
al) mi altfi' tandil' i|iiadiMda, piT una
|H ifta iilii'fla i'ii |i 1 lii'll liiii;- di' l;i |i,in't

di' l;i ilfi't.i. 1 )r\ ;ilit |

ht di'\ a llt di' l;i |)i)l'tiX

d'rlltl-ada, ndii li:i mi alll'i' i|lli' i'Mndni''X

;i ma sah inuil ll;il'i;a, i'mIm'I'I,! jiit ma
\ulta, di" rallii si'llit \ iiIi'ITmiiii iiida a.

Fi(!. 12fi. Plantn ile una piseiiin

ni;i rsi|iii'fiM |iia una |)afi'I jinstcriiir-
(le les Termes ile Calrles di' .Malavella
flittlrfici CittfiUttnf nii'iit ciiiistruida, al costut de la qual es
 J Piiifj ij Cadafalch - A. de Falgucra - J. Godaij /i-.O

r(iiisp|-\oii ciicaiM i>ls i-nssamonts cruii ai'ch siMnicii'ciiliir ijii'os in'obahlo

fus sa priiinliva [im-ta (rciitrada. La situaci (raqucsta sala, sa loi-iiia, sos

(linuMisioiis, la (rcunstaiicia d'ostai' taiH'aila pe" tutos |iai-(s y el r(!'l)i'0

llmu pLM' l'dhtM'tura alta, tan sospitai' (jiie doguc' sso' (>1 rr/)ii/a/-iniii , ano-
iiHMiada cc/If mn/in por Pliiii, majonnout si's t e\\ comptc; que trota la

parot (po la cluii, es vcil que l'oi-ma niul roete

un di-partamont llaroli ali

(la galera descrita pe senyor Botet) y tamb cobert d'unu volta do cau'i
sog-uit, ab una sola obertui-a petita, revestida de canonada d'obra cuita,
t'n mig de la part alta de la volt i y altres tres baixes ttor de trra, a istil

(li> los linestros de sotori-ain, ipio li dduon coninnicacii') ab (d |)ati inte-

rior. L'auy IS'Ji ai[uoixos restes liavien desaparescut; los antiguos termos
liavon sorvit dui'ant anys de pedrera pera les moderues construccions
rio Caldos. '' En r.-ingul torniat por aqueixos dos cossos d'edifici des-

crits s'Ii trobou en 18St7 cini-Ji piscines ven 1902 altremajor: la gran
piscina 'un f'/-if/i(/ariaiii. Aquoixes dues descripcious indiquen dues series
de sales en ngul recte, com els cossos d'edici al voltant d'una sala prin-
cipal. Es de notar com on una de les sales s'lii senyaleu, tant pol sonyor
Botet com pol Sr. Lletjet, la iluminaci zonital per oberturos petites circu-
lars revestidos d'una pessa cermica, tal com en los sales de banys s'esti-
iava en )riont desde temps anticli y tal com la tradici conserva en els
(

banys cristimis y niusulmans en la Edat Mija. La piscina gran i^'s- i^ 127)

t la forma d'iui quadrat, de O'^GO ms. en sa part alta y do 'f^'lT) ms. de llarch

lor G'6() ms. d'ample en son fons, per motiu de les (noli grades que la

rodejen solzament per ses parts latorals y anterior, considerant com a tal
la que cont Tobcrtura per aon

bi anava l'aigua; la part poste-

rior u(i presenta cap grada y s

silzament una mija canya ab
(pie terminen les grades late-
rals. Est casi exactament orien-
tada d'Est a Oest. En sos quatro
nguls se conserven els bassa-
ments d'altres tantos pilastres y
entre ells els d'altres tamb qua-

(1) Pagks y Rueda. Exnursi a

Cakles de Malavella. Buleli del
Centre E-xcurnionista de Calulunija.
liiU'c:!loiia, IS'.l-, pg. 10!)ysf3giii!iits, Ki^,, \-i

y iroballs citis do Fo.\T y SaGUI. Termes de CaUles i\r MulavcUa, (Fot. Mus)

ISSTITIIT DESTUniS CATALASS 17.

130 U Arquitectura romnica a Catalunya

dradcs, y entre unes y altres sembla lii lia\ n nrclis i|u<' taiiruvi'ii tul ai|iu>ll
recinte quadrangular. Total scu voltaiit lii lia\a un rui'ccdni' de dus ino-
tres d'amplada, cobei't lanil) jxm- volta, y desde alii s'entruva a les alti'es
dependiMieies de les tenues, coni lio indi(|iuMi ilos arclis existeiits encara
en el corredor o galera d(d Sis. Tota l'obra de la [lisciiia ("st teta de car-
reus de granel de la localitt, iimIi Ikmi c(iiis(>r\ats eiicaiM, \ el fniis est
enlluitven bastantbou (^stat. Es digne de iiMt,ii-se i|ue en ini rinterid- de
la piscina se presenta la pedra na lias al n\ell ;i(in ai-iili;i\a l'aigua n
sia en el primer grait de d'ait; per all's Im-aia una uiija e,Mi\aabel
formig que (.-Dlu-ia tot (d pa \ parets lUd coi-nvh'i, ,ili l.-i p;iiiruiai'il.it d(^

que totes les colnumatt^s, ;i pesai- de ser tanilj de pi^lra picada, estn rc-
e(il)ertesdel matcix ibrnng('),rnisal ni\(dl de l'aigua.Mendxen citai'se tandx-
ipi:itre dipsits o piscines petites que bi ba\ia en la pioi inlei-ini- y (|n(>

deurien ser\r |)era ban\s parti(adars les unes \ pi itser perj i'eti'ednr Taigua
les altres.

TERMKs DE cALDEs DE I '; I rt d^aquclxcs depeudcncies d'unes termes que a

Mo.vTBiv
.,., ,^ |,j.u, .^i-,fjt cxaminant a Cables de .Mala\tdla,

se trnbaven casi senceri-s a Crddes de .Mnutbuy, pi-incipahneul una sala,

pi-iibablenient i'\ /'/iii'/'irii>ni. ab una gran piscina. l'"on desci-l:i :iqn(^sta

piscina qne [H-esinita ignals disjiosicidus que ki darreranicnt descrita de

Caldes d5 Malavella, en IST er 1). Iguasi fn-acdls; ") est situada
en el ceiUre ile la publacii \' es una
piscina \iill;id,i ir.irclis \ c(ibei-t;i

ab \(ilta ; ti'nia .'")7

jcnus de Ibn-i-li

|ici' .'!- de ampie y 7 de fiindii \

cincli ;^r;ins per tnts els costats.

Hava estat utilisada lins nioder-
nanient y adubada ab les ares \(i-
ii\('s a .\pii|() den lie la Snlul,
qui''s iiuarden en els nuu's de l'es-
Lilesi.i parroqnid.
b'.l p.iviliieiit del fdlis \ de la

Fig. 12S. Tcrinc <lia;al<le do Moiitlm.v n|-ader,i es de fiil-miuVi; a\u\ ca-

ReHtiiiiraci ilc U. Mariaim Sauz

(Anuari de la Assoeiaei d'Eieursions Catalana) SI

i

liaU i
i
IcSaparcSMlt Si >ta UUa i
nlil'a

(1) Descripcin de la cilla de Caldas de Monthiii/, Mem()i-;i iiidia existcnt en la

Hil.lioloca (li!la .Vcadoinia. pnistatjf! 20, rail. '.'. ii." 02, lliida pd 1>. Imhki. Imi a.
Liolcin de la Real Academia de la Historia, Miidrid. ia-, i. XLIV, pf^s. 8S a !0 y 17!)
a 1011.
 J. I'nij ij Cndafiilrh - A. de Fal(/iirni - ./. r.Hldi/ i:i

BENCHLerAi-node CKLfF
TARRACONR

Fis- 12>t. Plan de les Termes de Calafell Memorias de la R. A. de la Historia)

iinva. '" A\;iiis lie robrii-l.i y (lostrorai-la, son in-pictai-iii l'cu una i-o-
L-()iistnic<-,i, iinich (locumcnt (|ue publica D. Fi-ancisco Maspons y Labros
on VAmiari (le la Assoriaci d'E.rcursions Catalana. <-'
Forma anlog-a t
la piscina conservada a Amclie-les-Bains.

RL-.NEs cAUFicADEs Les ruinos trobades en una excavaci a Calafell han

DE TERMES DE CALAFELL ^^t i !I
estat classincades
1
com ,

a termes. Sois rpieda lo

i-. I i i

que po-
driem dir sos tonanients y restes del suisol, y (-ncara nocompl(>i-ts. (fig. i29)
En Celesti Pujol, en el Ihitllcti tic la Academia (Ir la Historia '^' al ocuparse
(1) Clemf.nte Clspi.neha. Guia-cicerone det oiajero Ijnisla en Cuidan de Mont-
buij, Barcoloiia. 1884, lg. 83.
(2) .\ny II, 1882, Barcelona, 1883, ps', 209.
(3) CELr.ST Pujol y Cami>. Boletn de la Real Academia de la Historia. Maili'id, 18S.j.
t. VI, pg. 103 y segonts.
13 L' Arquitectura romnica a Catalunya

iraqucixes termes cu ten la sogcMit ilesrripci : la sala A sembla esser

Vapoi/i/ti-riiiiii (lloch dcstinat a despullarse), la celia R conserva encara el

revestimcnt d'cstucli no os possiblc determinar si la celia seria /'/ii/ii/aria

;

o colf/aria, lo mateix que les ('. Cli, D. Les sales o F seriiM el icj>ii/a- !',

riitin, y G, H el cal'/iiriifiii persa proximitat al lorn 'nrnncida Ititlncaniiii),

colocat indubtablemcnt en el puiit K; l"i's|i,i\ rs un iilrcns. hmiy alta I :i

tempei'atura, que s'obtena \n'v '/n/pocfiasls prop de /nr/mcii/d K; \:\

la rotonda era el Incoiiiriaiin, aon se dirnndia (^1 mi]hi|'. I, y M s(Ma

.1

Yunctoviain; la disposici de les peces cunvenccn <\c que el |iiuit 1' (mm
e\ propnifjciiiii II jin'/iu/iiiiii , vcstiliiil ili' \:i /'nriniciil/t K. I, a lii/jincausti

se d(>scul)r en l'estat (pie intlica la planta, en la que's marquiMi ab pelits

quadrats cls pilans de uui, que's troben cobei-ts peraltres niaons(l(> ^ran
tamanyo, deis que's trobare cxemplars y cine sontaiitsi' de jiil a pila,
formaren paviment. L'espay O podra ha\er siiiut el rasd/'iimi y rcsp.-ix 1!
diposit de carb o llenya. Entre les reduides diqiendencies L, M. S y 'J', pul
creares que hi hAg:u.6 Vuiiroi-iam o clcotliesiinn l.'espay Vera rucepiia, .

que facilitaba el desaige pels banys. Eslava l'i'dilii-i nidcjal de jardius,

essent Y la f'ont deis mateixos. El lloch A' es un i^ran paviment de l'ort
formig ; segons les trasses dcnia sMitarsIii un mos;urli, que ha desai>a-
rescut. Z es la base d'un pcilcslal. el pci'iiicti- d'una cisternaIV, m;ii-c;i

de 3 ms. de profunditat. El plan no es cMnipIcrt, dnnclis (picd;! pm-t del

edifici soteiTat encara. En les ruines es truben nmlts ti-ocos d'enlluits Ibr-
mats ab guix, ma y marbi-e ((ms (d/tiii-iiini molts d'ells jiintats a ron- ,

custica^ ab el roi' (.'fn-iicteristich y i^ris de panipnls, iiniiible per l;i pei-

sisteucia de sa tinta vord:i.
De la descri])ci(' del Sr. l'iijnl \ (linnpsnu'n suri clnr^nnent el ilesti

del edifici ;
qued.i'l ilnbte si's traci;i de les ruines irnn.-i \ ihi mes ; .\ ny es
difcil un nou eslndi; el cnnrcMi lu enterrat nM\,inieiil les \elles rnin(;s.

'
TERMES DE TARRAGONA ' '
'
HH "p''"^''"' '1'"' l'i'blii'a cl Sr. Ilei-muide/ S;ni;i-
Imjii en r.in\ ISS, se descrinen les exciiNMcinns en
Icsruincsdel Gimnasi y de les Termes de Tin-rajiona. ''"Sendila dedni'se'n
que no eren uns sinqjles banys |inblic|is li(iliii<'if\ sino un i/i/nn/asiinn
ab totes les dependcncies tal com les descrin \'itrnbi '-' y que Mciip;i\en
una extensa aria de terrer.

(1) Historiarle Tarragona, t. I. sgoiia |iart. ap. paj. .^7 y so^iunils. Vcjis lam-
l)i' lli;i!N.\Ni)i:z Sanaimm.x y A.\(a;i. di-.i. .Viico. Calri/oijo del Museo Arfjn''(i/i)i/ico //>' ''a-
rruijDiia. T;irrai<ona, 181', |ir<)lecli, pg. XXI y segents.
(2) De Arcliil. U\\>. V, Ca.. ^-
 J l'itig y Caildftitcli - A. di- Fabjuera - J. Goday 133

L'EPir.UAllA V I.F.S TEKMES I,'(^[]r.it'ii lia i'sint :i 'l'ari-a.niin ms gpiioi-nsa quo

les ruines ari|iiit('i-li'iiii|ii('s. (](iiii'ixrMii iiii <'pgraf

quo hiMii iv|ii-(Mlnt en la [lii". 28 (ri." 112 del

C. I. L., 11) 011 i'l quc's fiiiiuiiMiKii-a a Mai-cii M FAB GAL -NEPOT
Alll'i'li \'iri'lltii, lESSONIENSI AED- ll VIR I[

nTT~tS~v E B A~TT^ i-('staui-:i(liii- ili' rLAi/i-ROYAE-ET-AVGVSTOR

An ILLO FVIT VT tib los Tcriiifs iiKjii- CVRATORI-BALINEI-NOVIOB
FMPORE ELABSA FviSSE tancs. I, a lapida CVRAM ET INNOCENTIAM.
|ere mereris qvi perteIpse plI adjunta do l'os- EX D D
isti qvibvs tv saepe placvlstl\ (piopra, (^s rol'o-

TVISTlNYMPHAS CALIDAS Q_yA ^

iH'ix a un |ioi-snnati;o (d qui, oiifi'c aitrcs
/ABVS IaM NEC CVRA adhibeba/ a<-los nioritnris, ha\a editicat uns hauys
/OD NEC DE SEMINE TVO VER G \ adiirnat
'S (d Furo ali DIIS MAN'IBUS
Vo VlTF S A CPi:pr^ FRAT ,

una, ciia- PUBLIUS CAECILIUS RUFUS

iln<2'a. U) VALERIA CONIUX SE VIVS
Conoixm tros hipidos barceloneses que's
COMPARARUNT LOCUM UTI EST
Bauys. Una d'elles es la de
ret'oreixoii ais
CONCAMERATUM
PARIETIBUS
L. Miuici Natal, ya citada (pg. 30), que
paga uns Bailas rticats y un aqeduc- BALNEIS HORTIS MONUMENTUM
te.'-'Un altre lpida tamb citada (pg. 2'.)),
CONSTRUXERUNT SIBI ET
conmemora al gneros qui llega pera os- FILIABUS DONEC AVITIS
pectacles phlicdis y per oii pe pi)l)le qm CIXERIBUS IMMISCEANTUR
les Termes jj/j/i(/i/cs. Per ti, un Ojigraf
honoi'ari tamb do Barcelona fa refoi'oucia al curatur dids Hau\s : A Marco
Fabi opos, de la triini Galoria, natui'al de Sessona (avuy Isdiia), edil y dos

(1) L'HB.NEU Cmplela la lpida en la sogeiit forma :

fovebax to[to pectore

scnaun honesi qui] in rilo fnit, nt tib {memoria patris
nnlh, luiiipiam i]ernpore elahsK fuistse [videretur,
cxlremum lioc muas liab]evc mereris, qui per te ipse pl[enos mune-
rihws ciees iuns red did'isi, quibus tu saepe placuisti {I i be ral i late,
balneas aedijicasCi. insti]luis nimp/ias calidas, cua'idrii/is
forum exornnsti d]uabus. iam nec ciiram adhibeba[s rei au</en-
dae familiar is i]uod nec de semine luo ver c\reatos habebas
el cicibus donare pulcri]us
[novum ea/jut]
Ule vero dolor] qui te saepe p[rem]cbat...

C. I. Supp., n."()l2.
L., II,
(2)Fita. Ljiiilas r(!cin halladas en Barcelona, liecisia. Histrica. Barcelo-
na, 1876, t. III, pg. \.\>.
Br;ni,ANGA. Heoista de la Asociacin Artistico-Arqueolijiea
Barcelonesa, janor-mars, 1903-1905. Barcelona, 1905, t. IV, pg. l.
131 LWrqiiitectiirt roiiu'inicu ii Catahmija

vegadcs; duum\ ir, llaiiieu de Koiua y deis Au;ustos, curador del Bninj nou.
En atenci a sa vigilancia y integritat (en els cri-echs pblichs) se l'hi posa
aquest monument per Decret dols Di^aii-ions. "> Parla d'uns haiiys una
lpida trobada al Puig do la Cebolla, [>artit do Saguntc. '-* Ks una lpida

funeraria d'uu niatriuioni (pie couipi' el llocli destiuat a bauy \ a horl y

en el (pie aixecarcn son [ii-opi sepulc-i'(\ ;ioii llurs ceudr^'s si; barregessin
ab les de llurs filis.

(1) C. I. L ,
11,11." 4610.
.\ntonio V.\i,c..\.rcel, Po ni-: Saoya. Iiiserpcionns y antigJtulus dol Heiiui
(2)
de Valencia . ilustrades per Ddgailo ( Memoria s de la Real Academia de la Historia),
t. VIII, \yi\'. SI. Vciiis tamb (>l t'.. I. I... II. n." lHi.

Frji^iuont de ('(iriUHSi

.Musen lie Siuitu Agiieda. n." 117()

 ran iIp cilios saips iruna vila a Cntrollcs. jirop ilo Tarragona. Esfala ^con

LA CASA ROMANA

A casa romana a Catalunya es fins avuy encare pocli

invcsti^uada: les r/7/rf' descobcrtcs aqu y all lian cstat
i'stii(la(los nis a\iat pe' sos niosaiclis qu(^ per sa dis-
tribuci; les ruines romanes que'ns han arrivat dintre
^ les ciutats han estat furgades pera trobarhi restes
de ce-
^ rmica, bronzes mosaiehs y no baix el punt de vista de
sa arquitectura. A Empuries se van descobrint en les excavacions restes
incomplerts de cases que lian de ser ol)jecte de especiis estudis.

LA v.LA cap d'una gran exteiisi de territori, ha sigut

I^'^ ri/Ui.

descrita fraginentariament y sovint mal classificada.

VA siMiyiir Pujol y Camp en descrigu una trobada a Calafell (Fig. 129) ^.il_
lilic-antla de termes, de qual estudi acabem de donar lleuger estractc: es la

substrucci d'una casa. Lo hipocauste ab els pilans que sostenen el sol,

deixan entre ells pas a Taire calent produit en els forns, calefacci artifi-
i-ial usada comunraent en l'Imperi roma, que dona idea l'adjunt graM^t de

unes ruines trobades a Ador en el regne de A'alcncia. (Fs. 134)

Els restes mes notables de vila's troben proj de Tarragona en el
llocli de Centcelles, nom que recorda lo cciitiiniccUtc deis voltants d'Os-
136 U Arquitectura romnica a Catalunya

tia y soml)la referirse a la aglomeraci de rclhv que la poblaci numero-

sa de la vila feya necessaries. Queden d'aqueixa obra grandiosa els restes
de dos sales tancades dintre una gran massa rectangular forrada cxtcrior-
niont do ])ctit carreu; (f"'s- 130) 'una presenta la seva planta en forma quadri-
lobada; dos deis ninxos son
mes fondos y ampies que'ls
altres, sense que's pugui veu-
re la disposici de la cobcrta;
aqueixa sala comunica ab al-
tra inmediata de planta circu-
lar en la que s'hi troben qua-
tr(^ ninxos esfrichs coborts

ab una cpula. (F'- i3-JLa vol-

ta es construida de rebla en
filades de pa, seguint els pa-
ralis de la forma esfrica.
Aqueixa ci)ula tena en snn
rassameut una cornisa y des-
m-""^!^ de ella s'hi desenrotllava una
composici(') en mos.-iirb de \ i-

Fig. 131. Uuiucs de Centcellcs

clre notabilissim. La compo-
sici no pertaiiy ser deta-
llada on aqucix lidcli, no mes [er lo ipie put servir pera tixar la data a
la Cdustrucci que denota el segle iv. Lo conjunt d'aqueixcs sales I;! pen-

saren de unes tei-mcs, pai'tde la vila sumptuosii; mes res lio

clf'i-ifjif/afiuin

confirma. L'exterioi' es sen/.ill, ab els frontispicis llisos de les cases roma-

nes que'ns ha conserv:it el mosnirli (le l;i ciipiila (l(^sci'it;i, :ioii entre les
esccncs de la caca hi est reproduida
la vila d'aon surten els ciH-idors.
Aquesta est representad.! pe- una
consti-ui-i-ii) ai) robcrlii duesaiges
;i

de tenia plana escairada romana;

(Fig. 133) pi-esenta l'ayre d'una de nos-

tres cases de pagos ab finestres rcc-

tangulars; les obertures de les (juals,
com les actuis, estn divididos en
quadros seguint la tradici meditei'r-
nea. No es aqueix aspecto de la \ ibi Fig. 132. Secci d'una de les sillos

romana, semblaiit a nostres pageses, do Coiitt'clles. Hsc.iln, '/lOO

 J. Piiig 11 Cwlafaltlt - A. dr Falgacm - J. GodatJ 37

un oas extrannliiiari ;
[ilm- at/ar (M i'l nosti-e pas do tradici llatiua. s'lii
conserva el tipo de la casa moditerriiia rcprodiida en els mosaiclis y
en les pintares.
A un altre d'aquestes viles sumptuoses poden atribuirse els fonaments
d'un edici descobert en 1777, en virtud d'uncs excavacions praeticadesa
Puig de Cebolla, proj) de ^'aleneia, '" llodi aon
ja en excavacions anteriors s'haven trobatgran
quantitat de fragments d'esttues, baixosrellus,
paviments de mosaichs y finalment la lpida del
monument sepulcral de Pi/hlius Cccilius Rufus
y sa mulle' "N'aleria, <-> en qual epgraf funerari
se parla d'un edifici cobert ab voltes, ab tanques,
Fig. 133. Casa representada
en el Mosaieh (lo Centcelles banys y jardins, (pi'ells liavicu tV't CDnstrnir',
segui'ament una vila sumi)tuosa, la planta de la
qual, en part, es la de la tg. lljj que pogu dibuixarse en virtut de les

excavacions allavors practicades. En la memoria citada del Princep Po de

Saboya, hi h una descripci de les diferents dependcncies de l'edifici y
de lo que en elles s'lii trob. Les senyalades ab els n.^ 4, 5^ 6, 7 y 17,
tenien paviments de mosaichs la 8 tc'l pis format de llosetes de marbre;
;

la 14 pavimentada ab mai-bre y l.i 2 un paviment mes groller. En els de-

partaments n.5 10, 11 y 12, hi liavien repi-esentacions de figures formades
de vares pedrs de colors y els llochs senyalats de n. 13 indicant portes;
cu la sala n. 18 hi hava sepulcres. En la sala 19 s'hi trobaren bassaments
de dos columnes, en la
2G el bassament d'un al-
tre y la 29 era una sala
pi s o s t n g u da
)rticad a i

por varies d'elles; final-

ment, les sales seuya-

(l) Viigis el treliall citat

del Princep Po de Saboya:
((Inscripciones y Antigeda-
des del Reino de Valencia,
ilusti'ades per Antonio Del-
gado. Memorias de la Real
Academia de la Historia.
Madrid 18.-32, t.VIII, pg. 101
y segents.
[i) Publicada en el
C. I. L., II, n." 39()0. Vegis
la pag. 133. Fig. 131. lliiioeauste (Vana tilla a Ador (Valencia)

INSTITUT d'eSTUDIS CAT.\LANS 1

138 L' Arquitectura romnica a Catalunya

lades ab el nmero 20 estaven destinados a banys. Scgons se despriui de

la descripci que fa l'autor, no s'ha arrivat a doscobrir totaliuont l'cdi-

FifT. 135
l'Ian iTiina ria a Pili;; ilc Ccliiilla. Memorias (7c !(( 1,'. A. (Ir lii Uisl.

fici, trobantsc api-op del poi-imcti-n r. plautn. descoboi1;i ,

p;i\ iiicnts do
mosaichs, indicant segurament iii;ijMr extensii) di'l cdilici ilc i|iii''ns

O^npem.
 )

J. Puij ij Cadafalch - A. de Falguera - J. Goday I.TJ

A
aqucixcs descripcions caldra afe-
g\vh\ els nombrosos i-estes de viles scnya-
lados K'ls liistiiiMadnrs locis; cap dmia,
:t
idea coniplorta do sdii plan ni de si ai as-
pecto exterior.

, AiiAiMTAci L'jiabitaci ciutadaiia ajiareix

ACRTAT
^.|^j..|,^^ej^t Q,;i gg excavacioiis f
(|U(> eu la actualitat se veritiquen Empu- I <-

i-ies. Les cases recorden el plan usual fo-

ni, ab i)0(|ues obertures al exterior : unes
son formades d'una dues cambi-es rectan-
gulars; altres se desenrotllen al voltant
de patis-, quals
les galeres covertes deis
s'apoyen sobre quatre columnes un carrer ;

que dona ala porta del recinte roma enijio-

i'it, que avuy est descobrintse, era porti-
cat en un deis eostats; el portal s'ol)ria al
centre de la muralla de Migda y
era la va dirigida de N. a S., la ,'

decumana. Les cases eran de ta- -

pia que s'aixecava sobre un s-

k
col de paret de pedra; la coberta a
devegades de teules, altres de
trra com les que descriu
Vitrubi de Marsella en us a
Espanya '*' el terrat carac-
:

terstich del Migda, de tra-

dici ibrica y mcditerrnia
antiqussima. Siiperpsici
1
de costums romanes a la tra-
dici local, tal se entreven i
en el lleuger estudi fet ns
avuy de la casa romana a :'-
\
Catalunya.
Cal notar com a sntesis de
aqueix estudi, la semblansa de
Pi<;. 136. Plau del carrer porticat del recinte roma
(Ij Llib. I, Ca|). II, edici citada. d'Euipuries. (Excavacions de la Junta de Museus
Vegis pg. 14. de Barcelona.
n(i L' Arquitectura romnica a Catalunya

^ ... .
iscizsiir..-.
''^ casa romana nb
de dates postcriors
la catalana
la ro-
^^^^^^^^^^^i^-^ :

mnica y la gtica, for-

ma que encare per-
sisteix avuy en
les nostres ca-
ses de camp.
No es ella una
olira peculiar
del n (I s t re
|)ais, sino la

permanencia
de la casa lai-
ral ron:ana-me-
ililerrjinia. l*era
(liMostrai-lio no
lii lia mes que
compararla ah
les cases repi'c-
Fij;. 137. Mosaicli do Tiil>iirca. (^Sciiultkn. J/A.friqic roinuitic)
sentades en els
adjunts mosaichs africans dcscoberts aTabarca, (1(> cobcrta a dos aigcs,
de poi-tals y tinestres rectangulars, ab ses torres, galci'es y iiortxades.

Fig. 138. Mosaiili ilo Tabarca. (Sciiulten. L'Afriquc romuine)

 Fig. 139. Ai|e.dut'tc de Tarragoiui. lbum ^Jtntoi-esch monuynoital de Cilahuiijt

XIV

AQUEDUCTES

LS aqoductcs, tostiinouis principis de la, yi-aiidesa dol

pobl roma, com deyaFroutinus,'"ci)iitcmporaiii dePlini'l
,
Jiive y dcTcit, demostrcii, per lo quo's rofcreixal dcTarra-
supremaca d'aquesta eiutat en l'Espanya (^iterioi-.
cOj la
com ella ab aqueixes obres gegantines, que
Cap coiita\a
ciindueii Taigua de llegues lluiiy a les iirbs imperials.
Es l'aqeducte de Tarragona un deis millor conservats y grandiosos
d'Espanya. Presenta dos ordres d'arcades, un mcnys que'l de Mrida y

(1) ...i'em enixiore cura dignam, cnm magniiidinit^ ro/nnni imperii <l pnrcipuum
sil tndicinm. Fro.nti.nus. De aquceductibus urbis Rovire commentariuts. CXIX.
Pars, 18(i(;.
142 V Arquitectura romnica a Catalunya

Fif. IIU. Anodiicto do Tarra-

Kona. (Fot. do lacxcuisirt Ga-
Uisi.do l:i Eseubi d'Arquitoe-
tui', le ISarccloiia.

iiual nmero quo.'l de

Sc^N'ia. Constu'l ))ri-
mcv onli-c (ruiizi' y'l

spg'('n (le \ nticiiich .

Es mes do Mcrida y sois uiis dos luotrcs mes bai.x i|ni''l de Scgo-
alt quo'l
via. Sobre raqcductc de Tan-agona passava un sol canal, dircionciant-
sc d'alguns de Roma (|no'n sosti'iiicii dos y fins tres suin'i-postoSj con-
duint separadament un caudal de disiinta procedencia. La pcdi'a est
 J Piiq ij C.adafalrh - A. de Falgucra - ./. Godntj i.)

Fi. 111. Aqeduete de Tai'nii;iinn. (Diitos de la Exeiirsi Gallisi

Escola d'Aniiiitectuva do UarceloHa).

sontarln scnsa mnrtoi' \' tnt (^1 (IdM'liitjc es inrlcp^ridiMit di' les IH.mIcs Im-
rzont:ils.
Eli una (1(3 les excui'sions ((Uc a, ri'lscuia (rAi'([UtC(;'tui' oi'iiaiiis el |ii-(i-
l'cssdi- Antoni Gallis, prematurameiit pi'rdiit Kjra l'ai't y la ((^iicia, se
|ii'('iii;-U(M'cn os datos C(3mplerts que pci-mctoren p(3sar a escala un deis

ti-anis del aqeductc, estudi que no s'hava t'et fins llavors, d(^ \i< (pie's
planxia l'Hbner. "> La longitut de (dan a (dan, did primer ar(di al \inli-

(1) La Anjueologia de Eapdn, jiag. 2'.

144 V Arquitectura romnica a Catalunya

tres os de IGiineti-cs.Les dems mides Miden Aeui-es en l;i liuniM l (|ue 1

tacotades les de cada element. La pedru inneedeixd'una pedrera no llnn\

del aqeducte coneguda en el pas ab el nom de Coves de la prdrrra.
Els autors arbichs, entre ells Al-makkari, el descriuen y sembla que
fu restaurat baix el reinat del califa Abd-el-Rahmn III, esscnt molt vi-
sible. en el monument la restauraci veriticada. '*> Conduia l'aigua desde
Pont d'Armentcra a Tarragona.
A Saguntc queden, al OE. de la publaei, ruines d"un aqeduete que
conduia a la mateixa les aiges del Falencia. Gomencava a dos kilme-
tres de la ciutat, aon en Ghabret <-' pegu veurehi encara trocos del mur
que'l formara, de 2 ms. d'altura per '/i metre de gruix, consti-uit de
durssim formig.
En Gean-Bermudez, ^^> parla de restes d'un
LI V aqeducte a Barcelona que veg en son temps
lO LOCO a l'entrada del carrer de Gapellans y en direcci a
VM QVl AQVAIVl TRAHI
la montanya de Gollscrola, aon se poden vcurc
M A PORTA SVCRONENS
altres restes de dit aqeducte. Sembla referirse a
EMPTVM V KAL MAIAS
un aqeducte, la lpida adjunta trobada a ^'alen-
cia,que cDpia rHl)ner. <*' Finalment una lpida d'lbissa citada (p. 31),
parla de la construcci d'un aqeducte.

(1) Nota de fautor alarb By Ahmed Ilni Moliainuioil Al-Makkari : ...Algunos

(l'aquestes construccions han sigut descritos minuoiosament per Ibnu Ghlipon son
tpoball histrich titulat Recreado de l'nima en a caiitemplaci deis records anic/is tro-
bas a Andalusla, com por exomple raqeducto do Tarragona, que segons diu. conduia
Tai^ua desde'l mar a la ciutat, per una lim-inosa danuria, d'un modo admirable,
servint pera nioure tots (ds molins de podra de la ciutat, essent en conjunl un deis
mes siits, magniliclis y niillors deis monunients jamay construits . T/ie lislorij of
tlic Mohammedan iJijnasties in Spaiii, Lomlres. IS-O, Cap. VI, );ig. 77. V\ lector pot
consultar les obres ja citados IIek.n.nde/ S.anaiuj.ia. Ili.soriadc Tai-ra/onn. Llib. I.
:

.' part, .\p., pg. 7.5. Po.NS de Icart. Libro de las Grandezas de Tarra;/ona, ( Captol
XXXIV, pg. 211 y segonts. -- SL^RRAI.LAC1I. Monumentos llonvinos de Tnrra/ona,
p;-,jr. :{s. Pii-iRRF.R y Pi Y Marai.l, de Catalua, do lObra, Espaa. Sus monu-
t. II

inenton >/ arles, pg. 48i. Cean-Bermidez.

Obra citada, pg. 7. LAnoun:. Voi/aije
J'illores'jue et Hislorique de l'Espagne, t. 1.
lbum pintoresch-raoniunentat de C.a-
lalunija, 2." colleccio, pgs. 77 y 78.
Luis del Arco. Guia Artstica i MoniuneiUal
de Turraqona. Tarragona, 190(5, pgs. 152 y segents.
(2) Obra citada, t. II, pgs. 114 y 11.5.
(3) (!)bra citada, jig. 15. Parla tamb d'aqueix aqeducte I'.Vntii.m Pons imi son
Uibre Viaje de Espaa, t. XIV, primora edici. Madrid, 178S, pg. :i.
(4) C. I. 1. , 11. n.3747.
 Fi;". 14"J, Pont (11* M;irtorell, Alhinii linlnrciiflt iininimcufitl flr Citltlini iiri

XV

PONTS

(
',;l! illlll\:i IId's tl'dlv.MI ('X;'lll|ii('S (le r.'llis pnits |-m|||;im<
ruin i'ls (le M(''i'i(i;i, ( ]( ii'ili ili;i \ .iltri's, hi'ii i-i)iis('r\ats, pero
i-,isi lio lii li;i [jMiit ir.ili;llii;i iii|](il1;illi-;i i[U(> lio consomi
i|ll('li'i lili ro|ii,-| \ (Irl i|ll.il, ;il iiii'll\s cls t'oll;imi'llls. lio s-
-llili rolii;ins coiil el (le I ,l('\ ibi . '" [ I;ill consci-vat lliajoi-s

restos encara de sa orina de Maiiresa, en aiitiiia, els poiits

els i|ii('"s M'iii'ii clai'anieiit els tbiameuts de jira.ns carreus; el de Marto-

rell ali sos arrhs ti-iojiilals. <''- ^"^' Hesteii a\U)' sois d'aqiiest^ els foua-

(1) El [loiit lie, LIhviIh i'-s ilc fauM clsica. Aiii'iii a i'i'pi'oduir dos textes que a ol
s;(refereixen deis CmnentaHs snbr' la Guerra Ciril. de Juli Cssar :

" XLIII. Entre la ciutat de Llevda yl tur vehi aon At'ranius y Preteius cstavau

acampis, lii havia una pla,na de proj iIr trescents passos y cap al centre una jictita
.litara si Cc''S3ar liagucs pugut t'ersRu amo y fortilcarslii, no dubtava qu(^ liauria tret
:

ais cncmiclis tota comunicaci ali el pont de la ciutat d'aon treyen (ds (|iiiviiu'es...
XLIX. I/annada crAfranius, al contrari, ho timia tot ali almiidancia... El pont de
Ll"(/da lili facilita va spis perills, tots aqnests transports. olc.i'intli a ralti-c banda d(d
riii. un ]iais non aon (^(''ssar no poda penetrar.

INSTITUT n F.STUnlS CATAI.ANS

ur, L'Arquiteclura romnica a Calaliinija

Ki;;. 11:. rlalita iU-1 lidlit ili- .M:irtolcll ( I, i burilo)

lurills deis ('S]i.illlr|-s \ |j;irt irilll :i|-cll l|-n|ii t':i I . I''.l cuiijliiil li;i\i;i iTcssiM-
Siiliiiilii'c. (i'"i!- ii-)
ig'Uil i|iii''l [iiiiit di' S.iiiit ( ]li,iiii,is, silln'"! y,\s ni-clis

teilPll i'Xactaini'lit hi nii'ti'\.-| rniiijinsiriri \ sitllariii i|IU'"l liiisll'c \i'll |Hiiit

r(>t(>t cu rivlnt iiiiji.

Mnlts son cls iiil,ii-is tmli^ils '' |ii'ls i|iii' i-Miisl;i (|ii(' iliii'.iiil riii|u'ri del
gOtli M:i\lllllllS (li:').") 2;S) hi lliiilli' i^rnlis |-r|i;i|-;ii-Miis de |iMiits\ \ ii'S.

'n inl:ii' t|-iili;it jinip de (iii-(iii;i i'ii ISTCi rniilii--

lii.i"! t'ct |i('l- lii (|li(''s rcTci-rix ;d Ni I. de l:i |iciiiiisid.i

Imtci; hi si'\ ,1 iisi-r|iciri, i|in' .iirdini'ix el I '. I''ii;i(-)

.d ;ili\ lioS di' .1. f 1., Ii;i siiilil t|-;idlld;i pcl di irli' iiis-
|i iriidnr :n\is : m I ,'iMll|ir|-;ii|ii|- (y'SSiil- (];i\lis .lllli

\ i'|-|is M,'i\iliiMlls ,
|iiii IV'lix iiiii;iist, i;i'riii:iiirli

m;i\iin, dnrii-li iii.'ixiiii, s,ii'iii;ilidi iii;i\iii, |iiiii-

tii'X iiinxilii, l-i'M'stit |ii'l- i|llillla \ i''.id.i di- hi ll'i-

lillllr:i |iiili'stit \ de \;i illl |

ii'|-:il |ii'l- si''|ilillia

M'iind.i, |ia|-r di' la patl'ia, i'i'uislil, |

i|-i ii-niisld ;
y
(
'.a\ lis .lllli Wiiis Maxim, uohilissiin Cssar, 'M'-

inaiiii-li iiiaxiiii, darirli iiiaxiiu, sanntirli ni-

xilil, |irilli-r|i de la nM'lllllt, lili di' lliisl|-r scllMil'
ri'aii|ii'i'aili II' (!a\iis .liili Wriis Maxim iiiiis ,
|iiii

fidix aii^iist, iiiaiiareii i-('staiii-ar les \ ics y'ls |Hiiits

i'iii'imats de tan volls, ciiidaiit di' Pulir Qniiliis

)'clls. Ili'l^at d'alidi'iS Alll^lisllls, liM iIiItIi i|-, \:i-n
Fij; 111 Fot. il'iiii iniliaii . ,
'
.

.MuMCii de Santa A.'iiiMla i'Srlanssidlssmi ".

(1) C. i. I... II, M." tCi'.i:!, W.r,, 7M. iT.'iii, 'iTisx. isiii. W2(i, is:!}. isr,:!. is.-.s. l-s:ii.

488(i, y Su])ii. II." ii2()l.

(2) RfWfsta Histrica, Barceliina. lS7<i. i, III, p.-ii;. 1:).")

y si'gi'iils. i!. I, I.., II,

Supii. II.'MW.
Fig. 145. Miir riinii del ciii'rer de la Tapiuera, destruit en 1837, sota l:i iiiut licl anticli l'alau real
Dibuix de Cells. ( Arxiu de la Juuta de Comers )

XVI

LES CIUTATS Y LES MURALLES

AL, (lesprs d'oxpliciir uii |iim- un cls i-cstes, soviiit iiisi<-

iiiliciints de l;i iiostra aiT[U('ol(),ia rKinaiia, iluiiar una dea
i'ii fniijuiit de les ciutats qiie'ls roiiteiiieii. Les aiitiiiues
riutats romanes de y ser niodes-
la iiostra trra, ab tot

tissinies, eren molt nis suntuoses que les actuis: Uavors,

una vila provinciana tenia, numeros(^s editicis de pedra
que s'aixecaven sobre riialiitaci [>articular; possea lloclis de esbarjo,
ciinstruits no de fusta y de ;ux cun cls d'are, sino il^' can-cus ben tn>-
ballats; ses plasses s'omplen de innuni(n'al>les estates y desde Icspoi-tes,
vorejant els camins, se passava pe- cntri^ tileres de monunicnts fnncraris.
Tot aix ho hem descrit y iinentai-iat, y molts d'aqueixos mimumcnts els
bcni situat en son Uncb dintrc'l conjunt d(^ B;n-cino o de Tarraco.

LOS PETITS XLCLIS Pera acallar i\f' t'nnnai- el conc(q)t(> do les nostres
DE POBI.ACI. LES TORRES
piiblaciiiiis naiiaiK-s, cal dir ipu' nni^s, les int'ci-oi's,

eren de cases isolades en niig de tinques de ^ran extensi: es

les petites,
coni avuv trnbar ses ruines en cls tbnanients de les nostres cases de
NS LrqitcctLirii ronu'inicd a Catalunya

pajis y tiiifi dr xc-

(k'Ls nioiiastirs ijuc eroii les i;i-aiis conrci-ics iuii;c\als;

gades un Af/er defensava, coiu l'AgcM- que ha consei-vatel m mi

tbrtiticat les
llat en la \all alliuMit del Nuii-ueni Pallarcsa; (^'S- !*'') alti-cs, les iirli.incs, les

niajors, s";iiii-eta\(Mi dintre'ls iimrs ni) estrets carrerous, aoii els edicis
liiil)lic]is s'enduyen el iiiillu' jidch
\ ami el |i;i|-tclll;il- liit JUSl lli ca-
liia. l.cs rrciiiNcii |ii-iiM-i|i:dnii'nt

(|(is cal'rci'S r.isi al) aiiL;lll rcric, el

1 )ci-uiii(tiiiis y el ('(inid ijiir ciicai-e
s'enti-e\(ni('ii en multes de les ciii-
tats aiitiuues d'Italia.LafoiliHcaci
iii(''s elemental de les |)etites pohla-
((ins era la tori'i' aislada, di' tl-ad-

(0 ibrica, (f'S^- n^y 148)

y ^ijxis els

' ^PWIHWP^S^^BBi^BH ('sea i-fistrllos a sini'mims de

riciis. AijUiMXcs tdi'i-es ti-vcn d'ata-

Fi<'. lili. Kcriutc romi (rA^iT laya y eoiuunieavcn les unes al) les
allres permedi de seinals. lj\i se

refei'eix a elles ; '''les rita l'ni pai-lant i\r la ci instl'Uce(') di' la|iia; '-'

v\ Itcllinii lIlsjKtiiifiisc d'antnl- dcsriilli'unt, al |ia|-|a|- di' la i^nciTa entl'e

Cssai- \ l'iimiii'ins, |iarla di' las tm-res de ^naxla. '^'

I.ES CIUTATS
|-'| pri-iiirirr (ji- li's mnralli's rimianes di' l?arcr|una,
din rl I'. I''ita, ''>(|U(' i'ii i:ran |iart se cnnsei-v a \ i's put
restanrart()talment,ci)i-i-i's|)i)nci)r:i i'l de Li'iui l.r'/in]'// >ifiiii//>i \ I .nndi-L's

(LoiH/ii/itiii), no al (|nadi-al de l'ulilii, sinii al i|nadili'iirli al) sus ;m,unls cs-

motxats V Clir\ ir< ii'ini'S i-li-iiniintis del
i|lli' |il'i'\a-
< rKiiifiico// i\t'\ ilii^inn,

lesqu durante! l.'^^''seglr dr nustra l'ii'a. Desdr la l'nrta jii-i'luriii, i'l |ii)|-tal
de la iilassa Nova (partalta di'l i)lan <F'^'- "" ipials turres si' runsei-\i'n )
'

inmutables, la via del mateix nun, sri^ninl a |iuca dili'rencia el ti-aral del

(1) ///*/. liom. I.lil). XXIl., (;.i|). XIX y l.lili. XI., Ca|i. XIAII. rdiri ritada.
(2) fin. Sat. Llili. XXXV, (:;i|i. XI. VII, i'dicii) citaihi.

(3) Ca). VIII.

(4) Reciila llistrii'a, Hurci-iona, IHT.'i, I. II. [l^. lili-, I'i v .\ia.Mi).\. JSui-rc/ona
antigua ij moderna. Barcelona, 1854. vol. I, Cjp. IX, ari. I.
 J. Pniij ij Catldfalch - .\ de Falgiu ra - ./. Godaij 119

iiiM(|i'i-ii can-ci- del lishc, l)a\,i\,i lilis ,i li-ds.ir hi i^iii / 'rii/ri/m/is. ciixciit
|"'i|ii'iiilciil;inn('iit snhrc (rdl.i \ ;in;i\,i lilis ,il cai-re- (1(> hi Giutat tocant
a la pla(;a dol Regomir. La
rid I'i-i//ripais ti-ansvcrsal,
acaba\a (Mi li^s dos portes ([uc
liin'ii annmouaili's Ciisirinn
ri'dis y Casd'itiii iiucuin du-
raiit la Edad Mija.
En l'extrem SE murs
els
formen un co; aveneant rom
una ciutadella de ltima de-
fensa y a la \ egada castell i|ue
guardava la porta. (Fig.ii:'! F,n
la part mes alta de la ciutat

Fi;. 147. Torrnssa del Moni. (PcUieer y Pajrs. temple, no

Iliiiv) s'lii aixecava'l
Ikiny d'aon se troven les dos
vcs, lloch apropsit pera'l./b/'/??, que haproiioreionatelsms interessants
t'ragments d'esttues y els mosaiclis mes suntuo.sos. Era la nostra Bar-
cino una ciutat [iro\ iiicial , un iiinlt extensa.
En el Cu/'jiiis I/isrriptin/nuu LuliiKirinn . tum II,

de l'Hhner y en el suplement, taiites \ega-

des citats, l'epigrafa de la nostra COLONIA
FAVENTI.A I\ LIA AVGUSTA PA BARCINO,
l)i-esenta prop de cent cinquanta iiiscripcions.
Casi tots, o la inmensa majora de momimeiits
llatins, aixs artstichs com epigi-liclis, pro-
cedcixen, o be del rerinte primer de Barce-
lona o be de les mwallcs que'l constitueixen.
Fins a darrers del segle xin ai|uest recin-
te amiirallat fnu la ciutat, (cirilns). y lo de- Fitr 14S. Torrassa del Moro
(Pellieer y lluro)
mos : extranuirs, arrab;ils creuats di^ rie-
Pa;;^.'^.

res y altbmbrats de jardins, prats "'

y \ernedes, viiuats \- pinedos.
Les ciutats, que com Tarragoii;i hi\ien aprofitat les vclles muralles,
es evident que a elles se subjectaveii. Estava la antiga e.qiitnl (|uo dona

(1)Els carrera de la Boquevia y de la Boria. casi locaiit a les antiges muralles,

Ibi-en lahoraria o prats per pastura de bous; el de la Boria, ab sa majada, pertaiiyi
al liurg o arrabal tbrmat al voltant ilel uinuastir de Sant Pere di les Puiilles. El do
la Bof/ucria al arrabal de Santa Mara del Pi o burcjo de ipso pina, com l'anoniena-
veu les escrii)iuros de aquella poca. Vegis un article del P. Fita .\ntiguas Mura- :

llas de Barcelona, en la Revista Histrica. Barcelona, LS76, t. III, pg. 3

y segents.
150 L' Arquitectura romnica a Catalunya

ii 10

Mrlrns

V\%. I'llt. 1'Imii ilc'l ri-iTiti- rciiii;i dr r.iiiccloiiii, Hf);"" P y Ariiiia

 ,

./. Pnii !/ Cddafalcli - .1. de Fiilgiiera - ./. Godaij lF,t

11(1111 ;i uii;i .'r.iii |.i;irt ilc l.i I [is| iiiiiin, stii;iil;i siilii-(> mi tiir('i, i[iiiia, calma
s'otei'eix en sii.-m |m'ii(1i'iiI ilr NI''., .-i S< . lins a mni-ir en li>s diics del mar.
Els Sc[)ioiiS a}ii'olitai-(Mi les

toptitiracious aiiti.iiiios \ cu- ,- ...,

iiKitlIai'cn restriictm-a ilc la

iio\a ciutat a la mes aiit,^;iia

que trobaren; aixis sun pian

esiiTe.i'ular, (fs-I"-"') ysegupix
son miir losoiidiilaiaiiiis il(^ la
roca facitant la dolcnsa seii-
se gran alsada. El [lerimctro
obeeix a la antigua csti-atc-
ga;(''s-i5) elg murs son apn >-

ximadamont rectes, el polig m

presenta sos nguls obtusos
iiinlt i-(>sstciits. Las tul-res,
ciiiitra el }ir(V'epti^ de\'triil)i \

de l-'ilo de Bizaii/.i, eren Vi'^'-

tangulars. Solsconeixm ima

porta romana, situada al llene
Xort en l'espay compres en la
Falsa Braga prop del Arce o
Ciutadella,'" (Fi.i;.!-') al) gi'OSSa
llinda seguint ladisposieiii di'

les del murantiidi. En aipiei-

xa part de la ciutat Iii lia\ ia

els editicis principis : el Pa-

lau d'August o el Pretori
tal vegada cuartel deis legio-

naris, <-' els temples de J-

pit(>r y August; fora, muralla,

\ora el mar, lii liaxia, Taiii-

Fi;;. l."0. Tdvres do Iji l'H'ta romana il** la Plassa Xovn
titeatre ; a sota' mu- y apoyat
I
NO. del i'ccTitt'

en ell al peu del Palall d'Au-

gust, s'lii \('\a el circli; nu's liuny, prop tamb del mar, el teatre y les termes.
SaguntiM-'ra una tbrtalesa (pie cdroiiava un tiinj isolat, espada! per

(1) Si;ki;alla(;ii, luonogrHl'iji citada. Monumenoa {rnanos de T/ririijona. pg. 15

y segents.
(2) HnNER. La Arqueologa de Espaa, pg. 2i3.
i52 L' Arquitectura romnica a Catalunya

tts eostiits qual accs era difcil: hn\ia ilc soiiililar ih^sde hai\' im.i foi'-
la lesa iii(\\|)Ui;nai:)io en la vessan dr l.i iiiMiit:iii\,i s'lii \e\a'l teati-i' \ \(ii-;i"l
:

riii el rii'i-h; mi |)iint de la \i;i riMnaii;i ciiiiiinMcuN:! les dus rihcs \ seiiuia

aqueixa \or.'iiit ]iel pa el tin-i'i \ dMiiiii:iiI,'i |i"i- les rnrtiliccinus. ( J"''-' !>")

Fig. 151. Planta y alvat de la Muralla romana que t'xist a riiuri ili-l jMnna^tu- tlv- la lisun^yaiisa
Oilmix il'fii l'i'Ilcs (Arxiu di- la junta (Ir Cciniers)

l'ci'M ridc;d d(.' I;i i-iiii,it iT,! |,-i 1

ii.id i'ii ni; iii.i 1% i'nin un >!'/</' mil il.ii- \

:d\i< les ti-;i(;a\eii imi i'I ihi i-miii i,i d'l'!iii|aii-('s. (i'i.^- i'i") 'l'Md I.ivi''' |;i

desci'iu scgoiis rcfei-eiieics de C.nh'i i{tu' lii li,i\i;i iii.iiiiil iiii i-os de exiTi-ii.
(( ... Ja ailavoi'S Faiipiirii-s, fliu (.-ni) 1 '.."> ,i\,iiis .1. ('..), se cDiuiiosaxa de dus
ciutats separades jiM' un miii- : Ii,iIi1:mI,i ini.i pi'i' ids ir(>clis (l|i^;ill:l^s

de I'Vjcea, coiu eis ili' M.ir--i'll.i . \ r.dtri' |i('i' cls lis|i;iiis; |h'I'i'i I.i i-iiii;it

^i'c^a que doiia\;i :il iii.ii-, i'sl.;t\ a, i'Uardnda |M'r un i-i'riiilr d"iiiis i|ii;iii'i'-

eciits passos; la eiutat liis|i:iiia, ms alluii\aihi la i-rrm;i undel mar,

mili- de tres mil passos. I''m|iiii-cs reb dcsin'rs una cnluni:! imiiima, que

(1) Llili. XWIV. Ca]). IX, (!(li!(i (ala. la.

 ./ Puij ij Cadufalch - A. de 'dgucra - ./. Godaij I.'.:)

el (1\ ("]('SS;||' i'<|-|lili i'll i'll.-l (li'S|H-('S (le \;\ (l('IM-iil;i i\\'\ lillilc PdUlpMl.
Ai|('sts ti\'s piibk's SL' ti'obeii ;i\ Liy cinit'osos cu iiii soi, 'y.\ qiic'ls liis|iuiis
pi-iuKM- y os liTOclis des[)i\''s s(> coiiviM'tiiTii oii ciiitiKlau.s roinniis. 'IViiiiit en
c:.>nii)!i' i|U ' s:i ciut-il ost:i\a lla\<ii-s ol Mii ilc lili de SOS costuts a. iiiciii-sions

Fig. 152 Planta y al<;at de Ta IMuralla roniaua de Uarcelona f|ii'esist en el carrer de Hasea.
A 15dp la planta general. Dibuix de'n Cellos (Arxiu de la Junta de Couiers)

inartimcs y il" l'alti-c ais ataclis ilcls liisjiaiis, uai-() barlu'.' \ hrlicnsa, li

li que poda viure ab soii,-iirotat. Era la salvaguardia de sa

oxti-aii\ai' ('un
debilitat la vigilancia i-cgular y continua que dona semprc la temensa
de un veii nn's fort. La part del nmi-, que donava cap a trra, era mes
fortificat y t'.Miia. una sola porta; un luagistrat guardava aquesta entrada
sens poder dcixar scm llnch uii sol instaiit. Diirant la nit una tercera part
deis ciutadans teya guardia en els baluarts, y no era pas per ceriinonia ni
per respecte a la lley que les guardies so succeien y passaven les rondes;
s'hi posava cuidado com si l'enemich hagus estat a les portes. Gap

INSTTUT D ESTUDIS CATALANS :

li'>4 V Arquitectura romnica a Catalunya

\\\s\)i\ ora rebut dintre la ciutat y os haliitants no

sortiou fora'ls mui's sino ab ])roraucin: oii canibi,
(lol (-(istat do la mal' l'Mitratla oi';i llui-(\ \o soi'-

tion iiia\ (>ls (le la riutat liroii'a i|no un losslii oii

l)Oii noiiibi'o )M'r la porta

([ue donava ciilViait la

ciutat hispana, yaquests

solien sser os que ha-
vlen ostat de iuai'dia en
cls li,illiai-ts l:i liit pl'c-

cedont. < > l)lii;abais a

n'aquosta s(a-lida el co-
iei'; <|Uo fo\aii al) els
liispans, inlibilsonrart
de navegar, que's con-
tentaven ab poder corn-
prai' l(>s iiuM-eaderes ex-
n^anjorcs que's roblen
por mar, iniportavon y
i'iitrog'aven pi'i- l.i e\-
portaci os pi-uihu-tes
desestcri'os.
En el plan 'F,^ ib") se
veu claranioMl l;i dispn-
sicii'i do la ili()(ilis d'i^s-

tr,d)ii y de la i/riiii/in de
l'liiii: nii gi-an rortngul
forma !! rcrinte liisp-
roni, qnals rostas estn
Mlal'cats ab el n." 2; el
Fi;;. 151. Ctn'iiisinni'iit de. ia
nuil- presenta a\ ii\ a tru- .Muralla do Hancdiiia. Di-
cos son coronaniont en Ifuixo do Cclle. (Ar.viu de
la Junta de Comer.)
el costiit ( . y es ontoi'a-
ment \ isilile en el costatS. En afjueix tran In lia\ ia

una poi-ta deS(;obei'ta la poch (Fig. ii) |mm-Junta I, i

de Musiuis de Barcelona; el costat X. os a\ u\ enca-

Fig. 153. CorniRniiKiit de ra dcsconcgut, mes un examen fot dnraiit l(>s exca-
laMurallttri>innnn<l(' Har-
vacions indica fpie segni'ia apro\iniadauiout el
ccloiiH.fArxiu lie la.Iunta
de Cumers.) cain (pie \a cap al aiiticb cou\ cnt deis Scr\ ilos,
J. Pitig y Cadafaich - A. de Falguera - J. Goday

Fig 155. Plan de la ciutat de Tarraguua, segoiis el P. Florez

loC, U Arquitectura romnica a Catalunya

M ; (^1 costal E. ha estat tivi-

liat en els (los oxtrcms.

MI nviiitc liTccli, cuiruMi-
rat a osca\ar pi'i- la .Iiiiita ih^

^Iiisous 011 r,iii\ l'.IOT, prc-

seiita un iiiiii- ile ,i;i-aiis pt'-
ilres gi'olloi'aiuent dosvas-
1 A
\
^:
tadi^s en <\ (>ii (lii'(>cc('i F,.().
:" '
aoii s'hi lia trnliat inia pni-
ta, riiira ijuo, segoiis Tito
Li\, al costnt de
di;iiia\a

liTi-a. Se prolonga ai|Ut'ixa

iiiiii-alla filis no llmiy tlci
mal-, i-ddcjaiit un tiir(i; fciit
supiisar ipil' la ciutat gl'cga
iioNa, la //fiijKj/is, esposada
al mal-, tindi'a son unir ( >.

paralcl piT S( ila dr Irs nii-

iH.'s d(d ciiuMMit de Si'r\ i-
Yin. l. ^^ Catell du l'ilt > a Tai-ras"'ia
tes; lla\oi-s (d did ( n." ."!
did
jilaii, Fig. 160). en qual cara de trra s'hi han trobat aiudles y seiiyals de
ainarr(>sdeharfjues, taucarael portobert entre la islela X.J'aiitigua \ ila de

laprimera colonisaei grega, la/Jc//'o/jo//.s de Strab, lilis a I, \ M del plan.

Es aix una hiptesis pro\ isinnal (pie posaran cu riar els cscaNadors de la.
Junta di' Museus do Barce-
lona Ipil' i-ada da a\eiicen.
L'estndi d'aipioix ninr,
q\w 011 (d inonii'iil d'inipri-
inir aiiuestos i-atlles (juol
do l'JDX) pot forse tant sois
iiii-oinplrtainrnl , indii-a un
aparell groller, oncari' poli-
gonal al) tcndeiida a la hori-
/.ontalitat, tal com ds doiio-
ininats \aganii'nt arcaichs
la dala deis quals os Hxa cap
os segles vii y vi avatis de
La porta prosenta\a jiri-
J.C.
mer una lauca Corrodi'ra do F. l.V?. Almallcs ili- Tarragona
 .

./. Pii/ 11 ('.(idd/dlcJi - .1. de Fdli/iiiTit - ./. Cinlaii

(l.iit aliiiix \ ili'SpITS \\\\;\

liorta de ducs ullrs ([ii.ils

poUagucres resten en son
(Figs. IfilyllU) Dospi-s
lloch.
de l:i porhi \i'ii,i un iiiiii-

de conteuciii de terres ;d
rpie's pujava per ampia es-
calinata, (f''.-- 1^'-'>
enrara m i

descobertdel int. Indieaai-

x una ciutat en terraees,
posada en lapendentdel tu-
ro cmporit de cara'l mar.
L'estat actual de les ex-
Fi. 158. Castell de Pilat^> sogons Labrele
cavacions fa pensar que'l
recinte ibrich y roma sujierior estava scparat del iut'erinr. Ilem dit que
la muralla E ha sigut descoberta en l'extrm de cap a mar A del costat S del

mur roma y ibrich; les exi'a\acons practicades pe benomrit propietai-i

en L'Escala Sr. ^'illanue\:l, lian fetvisil)l(^ un ti-os eonsideralile d(^ niuralia

Ufe
^7.'r, j^/ti^^-:^i^

M/ "-
-.

-* -- >.-.J.

i'ig. lail. l'hiii (le la (.iutat de Saguute segolis C'liabi-et

158 L' Arquitectura romnica a Catalunya

|n-\im al iigul XE; altres sondejos lian descobert t'ragments del mateix

mu-, qucdant iiicament per trobar la part central del tram aon les excava-
cions han estat intVuctUdses, mes tot f,i ciiMn' cu un nuu- roete o lleugera-

Fij:. ItO, rini dr Ipb nitios (li- I-',iiiiui-ios. Pella, y Korjas, Jlistorin del. Ampnrdati.

ment cui'Nat cap al iiterioi- de la eiutat s(\iiiit ils|jiisieri del tcrrer l.i

que pi-esenta all una lleugei'a depressi; loi-nianl una figura rectangular.
La eiutat grcga no sembla utv mes amunt del cam paralel a la costa,
que va a Sant Mart d'i'!mjiuries. Hi hauria aixis un espay despoblat en-
tre'ls murs d'una y alti-e eiutat y no tindi'ia iin:i eumprobaci liti^ial el de
estar les ducs ciutats divididos ])er un uiiii- cinn indica Tito Livi iii'l
d'Estrab insisteix sobre aqueix pun. VA primer llocli que ocuparen '

(\)~_Geogrqf.\U\\,. III.
 ./. Piiig y Cadnfdlch - .1, de. Falgiiera - J. Godag t.7j

.i3>pWS;iin L'ls cinpLirinau.s al \ciiii-

de Marsella, tbu una is-
lotaque est oiilVoiit de
Empurios, n hiriucavuy
anomeneu I'aloopolis,
aix os, la ciutat wlla;
mes avuy da liahitcu en
trra forma. Es Empu-
rios una ciutat doble,
que dividoix un mur.
Primer tbu habitadapels
indi.q'enes els que enca-
re ijue's governaven [ler
llurs in'opies liis, vul-
guoren ab tot tanca i-so
com els grochs pe" un
mur compera sa major
seguretat. Aixs h hava
dos ciutats di\idides por
unamurallaniijera;mes
temps dosprs formaren
un govern, agermanant
les liis deis barbres ab
Fig Kil. Porta romana iT'Empurios. (F(it. Gaiiila) les deis grechs . El mur
de que parla Strabo,
seml)la no baur d'entendrers mj(M', sino (b' separaci. Els enterraments
que's trcjben entro'l recinto ibci-icli roma \ '1
'(^cinte grech, venen a for vero-
smil la hiptesis de la separaci de les dues ciutats^ ms racional per la
defensa d'una contra que sembla inipossible ab un mur com mi-
l'altre,
jei-. Empuries estara formada de dos recintos fortificats.

En el recinte roma, de la porta propera al ugul SO. sorta un carrer

porticat en direcci N. S. que s'est excavant encare; (f 'g-is2) dosprs d'aix,
tant sois algunos cases aislados, de les quo'n queden els mosaichs, est
avuy al doscobort de la volla rojoiiiii inasilii)ta del NE. de ('atalunva.

LES MURALLES Mes de la ciutat lo ms important era la nuu'alla, la

salvaguarda com. En parlarm en son lloch cm
eren fetos y de sos materials parlm are de sa forma. Eren ampies pera
;

poguer marxar por sobro y s(i\nt iinHmmontals la do Bai-colona estava ;

IGi) L'Ar.iiilciliini romnica a Catalunya

Fij- 1f^'2. V'Avvcv iiortioit (riMiipiirics. (Fot. do V (i;in(h':i)

i-"':i.visi)
cui'iinaihi \irv 1111:1 iiHiilliiiM. ( i'^'K**-
I,i-s lliiiKiiii'jnxcn Idi-rcs (|ii;i(li-:iili's

y circulai's en cls llclis mes ji(>rillnsos, ((iin a liarceloiui, cu cls iiiiiils \ en

los portes. (!'' i'*0 Aqueixes eren i'orUimeiit doreiisadcs ]hm- tnrrc^s circiilai-s
(Poi-taldelaPlassaNova)/*"'g-i50)n bcoetngnnalsCPintal de la l'lassa dclAii
gel). ^'^Tal ('i-;i el precepte aiitid 1i-asiiii''s pi'rA'ti'iilii..liiiil ,ils imirs lii li;i\ i:i

laCiutadclla, la casa, f'orta, eiii|il:ic;iiii('iit actual ilc| i'iil.iii {'.jiiscup.il dejes

ciutats antiguos coni a, Barceldiin, T;n-i-aguii:i, ele, cinn si'l hislie li:igiii's

sigllt r:il-lit|-e del regiiiieiit di' la i-iiltat ;d dcsterse l'l in pe' i. A l'i ir: 1, lo iTcs ais-

lados scrvicii p('|-;i pi'c\ eiiir la ciutat, tal cun les tnn-es \ cistells ni ig-ex :ils.

Jmit a la ni lira la I lii |]a\ ia en les ciutats cMlmiials, sdn iut a nii'S del i'i'etd-

lauui, la cas:i di'l Pl-electO y (>ls (pl;n1(>ls deis legii lUafis. Aixi'i ei-a piilsel'

i'anomeiiat i'.dau d'August de 'i'ai'i-agoiia. ('"'s**- 1-''**?!**) La plautn d'iMpiest

oditici es |-('ctaiigalai- y meda :i.'')0 iiis. di^ lougitt de K. a ( >.; sa ampiada
ci'a de 24 nis. y ses ])arets, ipie i'iic;m'(> pudeii medirse, din rihM'iiiinde/. S;i-

(1) Pi Y AniMiiN, Barcelona f/ntii/n'i 1/ hioih'i-nn. Unrccieiia, IST)!-. t. II. ynv:. :!!'.)

y segents.
 .] Pili (I !/ C.adafalch - A. ele Faliiucra - .1 Cudmj ir,/

Fig. Iti.i. Miirik' cuiittiiK'iu iliina lU- lc?t teriMsses de la cintatgi'Cj;a irEinpuries: al biis so ven la jiorta
(Fot. Gauda)

nahuja, ("teen 2^50 ms. de gruix. Es construit en grans carreus eiieoi-

xinats; de sa disposici interior poca cosa's coneix. Les cases aislades y
les ri/lei- se defensaven per
medi de fnrres aislades; n'es
un exeinple la Torrassa del
Moro, en la serra que separa
la Costa de Llevant del ^\l-
llSj entre Llins y Dosrius.
(Figs. 147 y 148; Jq yj-, bassament
de grans carreus que p(itser
fou completat ab obra de trra
en la part superior, fins arri-
var a l'altura necessaria. La
mamposteria senyalada en la
figura 147sembla moderna.

(1) 01)Pa citada, t. I, 2.' part. Fig. ICii. l'Iaii lio la iioi'ta d'Empnrie.%
Apnd. ]ii\g. 15 y segents. (Exoavacions do la Junta do Miisous do 15ai-ooloiui)

I.NSTITl T D nSTL'DIS CATAf.ANS

162 L' Arquitectura romnica a Catalunya

LES ML'RALLES EN LA EPIGRAFA muralles era una obra costosa,

L'erecci de les
l'epigrafa. Una lpida de Saguii-
conmemorada per
te ^" conmemora a C. LucUius, qui cuida de refer murs y toi'res. A Barce-
lona una lpida trohada en l'any 1903 en el cementiri del S(^. y quc's con-
serva en el Musen Municipal de dita ciutat, conmemora a ('. (rlins, que
cuida de fer els murs y les torres. La iiitiM-pictaci que d'olhi dona el
P. Fita (-'es la segent Caius Coclius, Atisi Jiliiis. :

f/iiiimrir quinqueiuialis muros turres portas faciun-

-. rVLvkis-.f ' TlTlNlN
ila i-nrracit. El sentit de la qual es segons el mateix
C L vcIl /S L 1 F

autor: CayoCeli, filldeAtiso, duumvir quinque-

n viR EX D D

nal, cuida de que's fessin els panys de les mura-

TVRRIS ET M Vr/.JS
/(

lles, els torreons y les portes de la present ciutat .

R EF C co,I y. JjOT-.i ;.

Exj)ressa'l P. Fita l'idoa de que tal vegada la ciutat
que amuralla Cayo Celio no es Tactual, el centi'c de
la qual est en la plassa de Sant Jaume sobre l'alt del tur denominat Tber

pels documents de l'Edad mija, sino el castro del Port, cap al desayge
del Llobregat, en la falda de Montjuich aon radica el cementiri del SO.
L'erecci del recinte amurallat de Barcelona a quc's refereix la lpida, diu
el P. Fita, data del temps de la Replilica romana com ho testit1([uen els

carcters de les insciMpcinns.

(1) C I. L , II. .Su|ip. 11

" (i(i21. CiiAriRKT, oiii'a citmla t. II. \n\s.. 1-58 y segents.

(2) Bolein de la 11. A. de la Historia. Madrid, l'.n):',. t. XLII. pas/'w!) y s^;ihiii.

481 y segits, y t. XLIII, i)g. 3lil v segents.

fex:^

6 ,. >.

Mnll ilcl iHH-1 irKiii|iiirie.s. (Fot. Ksiiuirol)

 jiM.
Fig. 165. Carreua ab les eaixea de gripia y uumeraci per colocarlo, (Museu de Barcelona)

MATERIALS

s un estucli importantlssim elconeixement deis materials

usats en la construcci histrica. Anma tixarnos no mes
en els caracterstiehs de la nostra construceii'i rmnann;
parlar de tots, tora repetii' l'Historia natural de Plini,
el Vitrubi y el Varron, aun lii son descrits y estudiis mi-

nuciosament tots els empleats en les obres de son tenips.

LES PEDRS Y LES PEDREREs Lapedra quc s' u ti jsa es geueral uieu t
1 la de la localitat
prxima; solzmnent en monuments impoi-tants y en
mosaichs, s'emplea podra llunyana, aixis en el mosaieh de la esij;-lesia de
;

Sant Miquel a Barcelona^ ii^Liy destruida, que's guarda en el Museu Muni-

cipal, era la pedra blanca de prop de Roma, el paloinbino, raolt usat en la
vella capital del mon y la negra es un melaphir anomenat a Roma actual-
ment selrio, que prev de Frascati. Pera els mosaichs es busquen les pe-
drs escasses y de valor portados de lluny per les corrents fluvials o recu-
11 idos del mar.

El material de les grans obres se busca en les pedreros del pas, al-
gunos de les quals son antiqussimes en la seva explotado. D'aqueixes
164 L' Arqiiil(cliint roinanica ti (Ailaliinya

pedreres peques son actualinont dignes d'esludi; algunes cdui la de Mnnt-

juich, explotada ja pels Ronians, han conlinuat tins avuy donant materials
ales construccions de Barcelnn.-i de rex;|)liitaciii i-ciiii:iii.i im ii'lia (|iici|;ii
;

ni i-astr(\ iiti-e Altat'ulla \ el (iSepidei-e

deis Eseipions)) (Tarragona) exisleix una
pedrera romana deixada easi intacto
(Fig. i67)fioii ;|| ,;q) ,|e segles apareix cla-

ranient el modo em eren arraneats de

la pedrera, ohrats y tot, els ampies \ lien

lallats cai-i-eiis. Al lirll iiiig (l'unii plasse-

ta liinnada pe- Textraeciii de la pedi'a,
s'alca niia pii-nid(^ cuneguda per la
gent di' ri'Mi-iiiin'ada ali el lioiii de Aga-

lla del Mcdii|>i, iinissa d'enuegrida jie-

dra de \- ;i l.' iiietres d'allui'a, deixada,

Fig. iGfi
segiu-.iiiient pera niedi- hi ipiantitat de
Gripia iiiMlcrnaperla clevaci <U-o:irrcn nialerial (^Xtret. i'll uiateix dhjeete li- in-
duptahlement una mena de pila i'ii i'l

centre de la pedrera. Es ditagenend en cdmarca, (pu- de l.i pedi-era de la

la

guila del Mdol no tragueren el material pera la cinistruecii de la

Catedral do Tarragona Im ipie semMa eerl es(jue d'alli ni' surt la pedra
;

pera la eonstrnet del .irrr \ imiralles mmanes de Tarragmia \ de h.'s

despulles del .l/vr fon construida la Eali'dral. ''

Les pedrs, treliallades

molt sovint en la jiedrera
mateix, eran mmierailes,
yse'lsol)ria ima caixa pera
aixccarlas per medi de la
gripia bou concguda deis
constructors, actual m en t

encaraenus.(*''si*''')Lescai-
xes de gi-ipia (eyiia rpieA'i-
ti-ubi nodesci-iujs'iaii enii-

servat cu nuinerossssinis

(1) EudaltC.'vn'Iuell. Al-

gunos noticies rolerentsarox-
cursiij a Altafulla, iiilUelifle
l'Associa'.'t d' iCxcui sionis Ca- i,-j ^u?
talara. Aliy ], n." 2. BarculO- l'edreiiidil MlMl(,I,riX|iloracirt roiii.n.ii. pnip.liTiun.gona
na, 18^!). (lbum pintorcsch monumental Uc Catrilunija
 J. Piij !i
(Unld/dldi - A. de l'dlijucra - ./ (ikIihj 165

iimiimiiciits i-diu en i^ls tiuiiliiirs (le I-I liuiiiiia, (li'l |'i'iii|ili' ili' \ icli,ci iin i'iM'ls

(lol Si>|)ulti'e de Goi'bins, etc., ele. Al MiisciMirl l'.il.-m ii'\,il do Barceluiiii,

(>\isti'\('ii tros curiosos oxoiu]il;ti-s de iiuiikm-jici (l'afiui'ixa mona en uns
t'iMU'nionts (lo cornisu trohadn oii les cxciAacions dol (loniontiri do Moid-

uioli al) alti'i's oliMuiMits o|)i;raliclis iMUiaiis. ^^''n- 1'") En la, [lart supiM'ii ii- del
carrn hi ha oberta la raixa i\o

ji'ipia, y a sota d'clla os opi-

-rafs: Q. IV^ Q. V, Q. MI, i|nai
lectura deu ser : Quadnim l\':
Qitailrum. V : Qiiar/rinii 17/.

La podra trol)allada osqua-

drada, ora ol sa.ro quadruin y
al)roviadament el quadnim qual
inicial gravava el sa.rn faher
roma sobre'l carreu por co-
locarlo en obra. Aqucixes pe-
di'cs numerados tbron desco-
hortos en Cementiri del SU.,
el Fis; lti.s. Foru de Tarra^uua, plautu y ftcuci
(Hei-undez Saualiuja)
do Barcelona.

MAoxs, TELLEs V FORNs Lbs dinicusious dols maous en les obres catalanes
son variados y distintes de les que donen'ls autors
clssichs y deis trobats a Roma. Les mes comuns son les segents :

uiaons quadrats 0'."'w X f'''^^ metros; maons roctangulars ()'37 X 0'.").^

X '^'08 motres. En el sepulcro roma de Corbins (Llo\da) s'hi usaron dos
monos de maons *'> os uns do O'i.") metros de llarch por O'Ki (ram|)l(> y
:

por 0'06 de gruix y els altres, que son els mes notables per sa longitut \
[)och gruix, tenien 0'.52 motres de llarch per 0'25 d'ample per 0'; de
gruix; *-^ al columbari de Vilarrodona son visibles maons de 0'25 metres

^lL.\lL.\NA. Article citat de la lcoinlu de la Avociacin Arti-stico-Arqueoyica

(1)
Barcelonesa, t. III. 1901-902, pg. 42 y segents.

(2) Segons ViTRUBi, hi havia tres classes de tobas (laa cr). (Vitrubi denomina
simpleinent lateral ma cr, com se dedueix clarament del Llib. II, Cap. III, en que
explica sa taljricaci) una denominada didoroii, d'un peu de llarcli pe- mig dam-
;

ple (0'30 pul' O'l. metres); aUros dos clases eren el telradoron y pentadoron, qua-
drats de y .5 pams respectivanient. Els peus greclis medien aproximadamont 0'308
't

metres. Un pam es la quarta jiart del peu yl dit la quarta part del pain.
Diu CiioisY en sa obra citada L'urt de batir che: les Romains (pgs. i" a T.ji Les :

carcassas a juntes convergynts dids archs, s.; componen ordinariament de dos menes
de maons: de maons quadrats de, dos peus antichs de costat (un poidi nii'nys do
U'(iO metres) y de maons rectangulars de dos peus per mig peu aproximadament
166 L' Arquitectura romnica a Catalunya

de per 0'04 de gruix; a Em-

llarcii

pues se n'han seayalat de qua-

drats de 0'185 metres de costat per
0'07 de gruix. En
excavacions
les
praoticades ab motiu del deseubri-
ment del mosaicli del Conipte de
Ri'll-lldcli, [lia de (tirona, s'lii tro-

liai'cii minierososmaDUS eircuiars,

]ii-opis pera la construcci de co-
upr^^jpr iumnes. <*' En el Museu Municipal
de Barcelona s'en guarda un pio-
Fig. ll>9.

Fiirn de Tarragona. (Ilernudez Sanahiija) i'odeiit d'Plmpuries, en forma de

clan, i)er construir archs.

La fiii-ma d(> les teules ca talai es es la usual roiuaiia al) la ti'r/iila

plana y Viinhrcx cilindi-icli. ;oii els fragmeuts trobats en les ruines;

tal se veuen re-
presentades en
os monuments
mig-evals com
enlaPortadeRi-
|icil 1,011 el Sarc6-
fech de S. Feliu
de Girona, etc.
Cal, despi's
de dcscriure'ls
materials cer-
michsdolacons-
trucci romana,
parlardcls forns
en que's coaii.
Tai-ragima, i-cistat H ilc la planta (Fig. 16S)
Fig. 1 Forii ilu

Sa forma es la ( Ucriiiulcz .Saiialiuja)

(0'15 metres). En les voU'is ili^ mai iln il l(!s ilinn-iisiniis mes ordinaries rlels maons
eren els de la priiiKra filada iiuadrats d", dos uns roinaiis de costat (O'liO metres per
:

ia 5 ceiitiuetres lie gruixj els maons de la segoiia lilada eran mes petits, inidien
;

pels dos costats els dos tersos del peu antiel, o sigu ()'2l) metres. lii vares toinbes
de la Va Appia els maons de la primera filada midien O' metres (un piMi y nif)
i-.")

y'ls tapes-juntes sol/.ameiit()'22 nn!tres. Kn les voltes per aresta, (ds manis inie det(r-
minava ariuesta, midiiMi O' 45 metres de costat jier t)'()it y ll'tri mi'tns de f,'ruix.
(1) Vegs la M'niioria citada ile la ConissiiJ de Monuments de (rona sobre dit
mosaich.
J. Ptiig y Codifalch - . de Falguera - J. Goday r>:

_._.>^>^
J68 L' Aiitfctnr<i nunnicd <; Ciilaliiiuiti

cals, guix y picads de ma. La part inferior era aon s'enceuia'l IdcIi, pe-
qual objecte existien les obertures (prce furnia). Per la boca o abertura
s'iiitroduia el combustible en D. y tapada convenientmeut, la calor se co-
municava per la solera E., \ per la segona obertura, al soizon toi'U A.
Ai descubrirse arpiest IVagmcnt, se veyen encara en rai'( li (ra(|U(^sl,a
obertura la senyal de les flames que ponctrai-cii al scumi Inrn. Imi E. se
coen les pe<;cs de t'ancli y scgurainent (mi el si'gim lni-ii se \(liia\i'ii les
peyes ab el bernis roig sagunti.
D. Guillerm M." de Broca lia descrit no fa nmlt un taller de giM-rer
en la comarca de Reus, '" en el termo anomenat El \'illar>\ nun claia-
ment derivat de Villa y mes })rximament de Villaj'iiis; el s(ni Inru era
de disposici anloga; la t'ogainacra circular de tres metres de dimetro;
(Fig 172) mi p;;igsads de dos mi^ti-es (piaranta centinietres iudii-a rlaramenl

el /j/v/'/'/7////i; al costat d'aqueix Ibrn li lia\ia altre construcci de cincli

metres de Uarch per un d'ample y ali, ab (piatre forats pera comunica-

ci deis productos de la combusti; separat d'aquest aparegu un segon
forn cubert d'una serio d'archs fets de tobes juntados ab argila deixant
separacions pe pas del fum y de les fiamos la cambra de cocci superior;
eostat aparesqueren unos aros revestidos d'un pa impermeable
(Fig 171) n\

com fondo de safreig, projiies pera pastar el l'ancli. I, a ilisposici deis arel is
y la fogaina fon per qui aix esci'iu, obser\ada en un foi-n aon se cola
cermica ab bernis negro (campaniana) y ab bei'ns roig (saguntina), en
el terme de S.Mart Sai-roea, prop una antiga masia a Ga'l Segol .

Set arcados sostonen el sostro pa del tni n \ en els espays que ([UivlaMM:
entro ellos s'bi obren forats que comunicaven a una cambi-a su|ieiMr mm
exploi-ada y pels costats a dues cambi-es latei-als.
Les inscripcions revelen tamb algunos vegades les fln-i(|nes \ tenle-
ries militars, aixis a una niai'eamutilada rpie copia rHi)ner *-' d'una tenl I

de Tarragona hi posa el segiMit conientai'i Fui/ nc !r(/iil(i Icr/io/iis!/

:

(1) Reus: etiinologia do su iinniljru. HeciiMiios descubrimientos, lio/clin i/e ia

Real Academia de Buenas Letras de Rarcelona, Barcelona, 1K)7, ao VII, n " 25.
(2) C. I. L., II, n." V.)-.:\-:\.

CiiuuHia trolmiln n KnifmricH

( Coiccci Villamicvii
 Fig 173. AreuiK'ious de niic'i ile iil;c del Seiiiilcro v Vilniroiloiia

WIII

MENES D'OBRA USADES PELS ROMANS

i.s constructors i'oni;iiis iisiMi una ,;i-;ui vaiiotat de menes

d'ubra : la tapia do tradiciii aiil(|ussiiiia ibrica y afri-
cana; les tobes eiuniitllades d'argila seques; els maons de
lierfectissima cei'iiiica; l'olira de rebla revestida exterior-
ment casi senipre de pedrs do til pert'ertameut esqua-
dradcs; l'obra de podra picada ab totes les seves variants.
Keuueixeu les tradicioas diverses que (outlueixeu en la civilisaci romana:
les mes nobles d'origcn helnich y oriental y les nis modestes del occi-
dent meditci-|-ani.

opus FORMACEUM I-'ii (^s l'ubra de t(>rra o tapia, qual

iHcs autiga do totes
conserva dinaiil tnta l'Edad niijana y's guar-
ti-adiei's
da encai-a avuy. I^intre caixes desmontables de mides tixades d'anticli per
la costum, se pitja torra argilosa que agafa una grui consistencia. Pliiii

y Vairn s'hi refereixen clarament. Diu el natui'alista clssich Per ven- :

tura no existeixen en frica \- l'lspaina parets de trra ditas forinaceos,

porque (Mi un motilo entro dos taulons pot dirso qu(> les ornplon abans que

INSTITUT D ESTL'DIS CATALANS

170 L' Arquitectura romnica a Catalunya

les construoixon? Dui-aiii iiiolls seglcs son inatacaliios per la 'luja, pd

vent, pol foch v ms slidos que'ls morters. Se vouon i-iuMi-a a l'',-^p;ii:\;i

les tnn-t" lio torra colocados en els cinis ili^ los nion-
lesg'uavtos (rAiiilial \

tanyes. Els mnrs qno s'onipl(>on

por cercareis camps \'ls diclis (po
s'oposon a riiiipt'lunsitnt d(Ms i'ins
son tamb d'aquosta inatoria. (Jui
ignora que lii han pai'ots do fusia
omplertes d'argila y ipic lii lian
parets construidos ab niaons ciii-
sos? "'A^irron, (d mostr clssirii
d'agrouDmia, dosci'in la tapia ipa^
\ i'yaa Espanya (Mi Irmps ilc la uuo-
n'adcCssary PompcMns. " \ aig a
parlar de los tanqnos qu'os pi'ocs
ostablir per la seguretat general n
parcial do la tinca. X'lii ba de ipia-
ti-o monos la natui-al. la cauqu'-
:

nila, la militar y raiiilii-ial. dada

lina d'aipieSteS eSjM'cii'S pnlsubdi-
\diisi' ab \aries altros... La qnar-
la \ rdtima especio, la tanca ar-

lilirial, quatre (dasses

os do di' :

iiiatoi'ialsde peili-a de lil mii a

Trisculum do ma(i laiil, rn\\\ en
;

la lalia
< di' mai'i mi, n mi i'ii els
;

(laliips Sabins; i'll n, la n iliipi isla

Fif;. 171. l'iiitii ilcl Fio <lc Tuirasona de tei'ra \' do iiodriisrall niiiiotllals
(om a Espan\a y imi la plana Ta-
rentina,. <-'
'l'itn L\ pa|-la tamb de les tul-ros do tapia y S. Isid.n- des-

(1) Qii.iil > non iii frica Hixinni((>iitP c.r. Icri-a i'd-idi's. i/no.s n/>/jr//tnit /unii'ifrDs,

f/ao/iiain in J'i>rma circunvlatiis atrim'/ne dunhas lahiiUa injerciunnr ocrina. iiuun.

inslrunnUu^ n'iiix dnrant, iiirorruiili imhrihiiH. fciilis i;/ni'm.s, oiruiiqne rri'ninilujir-
laiores? Spttclat etiain niinc aiiwu.hiti Hunnihaliti Hi.spania, icrrenaaiinf iii-rrn /iiiiix
moninm iiniioailnis. Hio el rc.yiiiam nnturn, caslroriun ral/ia nccominrjil/ilii, roiili-a-
f/nejluniinuin iia/jelns atji/eri/jiiif. Iltini '/n.i/cn crali's pariftiiin inln. id Idtrrihux midis
exslrui, //ais !/noran Pi'.i.m. Iliisl. Sal.. Llil). XXXV, Cq). XI. VIH. (Kidi) ciailu).
(2) Siinc df se/iliis, fjiue iilandi causa, /'iindi, aul parlis Jianl, dicaia. Eariua lulr-
laritm qenera IV. uniim nnuratn, allrrnia aiji-enle, lerliiun militara, /narlnin J'a-
Iloraia uniim r/nodr/ue apecies huhel dures... Qaarlan fahrile scpimenlum, exl
hrilf.
nooissimurn, mnceria. llajnH ere speeie /naliior: fjuodjlune lapide, al in m/ro Tus-
 ./. Pili;/ ij Cadiifalcli - A. de falgtieru - J. Godaij 171

crin VopKS JhniKh-ciiiii (|u'li:i\ i,i vist en la sl'\:i torra. L'us d'aqucst mate-
rial os antiquissim cu Aixo explica la dcsaparici de iiil-
o\ iinstri" pas.
tissimes obres, l'eseassa altura (raltres qu'es conserven que tenicn la i)art
superior de tapia, com la 'l'urrassa, del Moro, que s'alca dalt d'un tur,
prop d(> Llins, una d'aqueixes torres de la descripci() de Tito Livi. (fj. uh)

OrUS QIADRATLM Tem'ui a<|ui exeini)li> de les

\arietats mes mitaMes de cjii:l1i1jilJ
t'aliriipies en (pie Telement prinei[)al es
la pedra picada la l'i>riea de grans
:

carreus al istil greel, (ipns i/na'/rainiii

(temples de Baireluna y Tarragona);
la l'alirJiM di> pedra [>ieada i'(>\('slint
grans niasses de reda menuda, mena,
de t'ormig no comprimit disposat a ca-
pes, Vpis einplecto/i (anli de reidrada
delpontde Martorell); (fi;. "; pedra pi-
cada ab encoixinats (muralles de Ta-
rragona). (Figs. 13.T14)

Es intiM-essant el treball de la [)edra

allisada perfectament en els junts pera
sentarla en secli si alguna cara ha de
:

quedar sense treballar ser la del exte-

Fig. \-:^

rior, la que sois sera picada una faixa Combinaci d'arch y Uiiida a Tarragona
voltant el parament (muralles de Tarra- (Heruiulez Sanaluija)

gona (Fig- 13) y Empuries, i^'s- is) bassa-

ment del arch triomfal y espatllers del pont de ^lai-torcll, (fj. 90)
gt^,^ etc.).
En sepulcro de Fabara's conserven clarament les caixes de les cues
el

d'orenolla d'uin(S deis carreus por medi de grapes de bron/.o avu\' des-
aparescudes. Altra mena d'unii pe' medi d'espigues m(d.l(pi(>s ha deixat
rasti-o en els tandjors de columna del temple do Vicli la caixa de la :

gripia t a cada eiistat un tbrat cilindrieh; dugues espigues de bronzo

.servion pera unir un tambor al altre.

ctilnno : ijuod e Interihua coctililms. al iii aijro gn/lico : i/uod e laleribiis rrudin, ni in
ai/ro Sabino, quod ex trra et lapillis compomtis in lorinia, ut in Hispania ct ai/ro Ta-
rentino.
V'ahux. De re rustica, Llib. I, Cap. XIV, edici Xisanl, Pars, 187.
Trro Livi en Y Historia romana tamlx'! fa refrriMicia a les torres de. Ierra. Maltas et
lois al lis posilas turres Hspanla habet, qulbus et speculls et propiujnaculis adversas
latrones utuntur. Llilj. XXII, Ca]). XIX.
Sa.nt Isuior descriu elformatius sioe J'or-
malium d'.\friua y dEsiiaiiya. Etlujmo logue, Llilj. XV, Cap. IX.
 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Una fbrica que en altros teri-os so troha rcvcstint inicamont os; lloclis

secundaris, la veym :h|ii :iI (>\tiM-(ii-: In iVilirii-a inixtn do cai-ivus xMIs y

graiis pedrs al exterior de temple de \'icli (i'''!;-iii os hi iii.i-
la (olla dol ;

teixa que la de les galeries interiors del cirel de Tarragona y deis amli-
teatros y teatros do la
l'|-M\ tMii;a(Arl(''s,Xinos,
I h-aiigo, t'tc.j, es la do
los iiiur;dlos do la colo-
nia i'i imana di' Tinigad
a rArgolia (1''.-- i''i o on
i'l niur d'lloiiolur Al)d-
ol-Biisset a Tunis.
l'',is maoissosdegrans
cari'Mis do podi'a colo-
cada on socli al usgi'(>cli
\ otrnscli l'oron nsals
sMiipre pels rouiaus en
s(>sol)resnismonum(>n-
lais coni os loin|ilos, \

* l'i >\\ \i I ni(''s couin l'nis al

dorror soi;i(> a\ans do la

0'^ -
l'",ra cristiana.

ARCHS V I.ONDES ^A '

'
I Ohra
do podra
os ronians (mis portn
la consti-ncoiii d'archs
tis
ab sos prcliqnos nunu-
Fig. 17(i. Ajiarcll ir:ii-cli :i Tax'raj^oua cioses ys(M-ianiont osln-
diades. I'!n ol so|inlon'

de Fabara, per exenii)le, (.^"'H ^*) es ven dai-amonl la tondoncia a disminnir

la Uum deis cindris, coloeaiit liorizontalmonl los prinioi-rs lilados: la foi-

niaci<j de voltes do cam') sognit por arclis ju\ta])osals, i|Uo roilncix |cs///'-
las.sofi costoses a una serio do cindris, os o\ idont on l'ai-i-li <lrl |ioiil de Mar-

torell. (Fij;- 90) Aqnoixa pradica i\r la i|no ai|ni on (pioda nn oxonipio, osla
seguidament usada on la rogii'i dol pon do (iai-d, ol cloliro ai|iodnclo i\o
prop de Nimes : se poden citar, din on Choisy, *" els arclis dol giaii \ia-

(1) Olii'ii mencionada, ]w^. 12!).

 ./. Piiig I Cadafaich - A. de Falgucra - J. Godaij 17 :;

tsHIj,

Fi'^ 17. Alursdi' iitn'^;Hl i |i;irrll;ti s tic- ii-ills currcus ;tb luontants tlf ii"i!is carrcus

ducte que ;iti-:i\essa a Soiniuircs l.i do la Vidourle

\;ill les voltes su- :

pcM'iors del ;iiriliteatre d'Arles; les di' h's ai'onesdeNimes; les de les p:ale-
i'es lat<"i-:ds did TiMiipli^ .iiiiaaeiiat de Diana. A Tarragona's conserva la
curiosa (;<>nd.)naci del ard \ liiiida, en la porta del aiiomeuat Pretori
d'August. ("'?- i''^) En aquesta lasuposada porta del Koro
cdin rn l'arch de
(Fiss. i74y s'lii vou uua ccrta impericia eu els obrers. Les superticics
i7(i)

rilimliiqnes, son en lo [iossil)i(> suprimidos els rassaments son resol ts ;

al) mol pxdi eonoixement do sinipliiicaci del treball se veu d'uua ma- ;

nera clara la substitucii'> d(^ plaus a les suporticies cilndriquos dols extra-
dos deis ardis, cdm en
l'aqcducte de 'J'arra-
o-oiia. (i-'i- 1*2) Ks intc-

rossant la forma que

luna de les llindes de
una porta del Circh do
Sagunte ajudada per la
clau de la Miada supe-
rior (F's 118) que ve a ter
com de tirant en el
I'i,^'. 17. Miinillr'S<le
Kinimi'ies coustrui- centre de la II inda, for-
tlcs (lo loruiig ali niantuna mena d'ar-
iiiotllo.s (le fusta.
(Fot. Ksiiuirol). madura en podra.
i:4 V Arquitectura romnica a Catalunya

i,. I,-. I, ii' (I Mi. I,:iiiri-iii;

 J. Puig f Cadafalch - A. de Falguera - J. Godaij na

OPfS EMPI.ECrON \ri>s si ni|ii(>ix sistema coiivcnia a l'i(]o;i (1(> iiiuim-

iiM'iitiilit.il i-(iin:iiia, no era apropiada \n'\-.\ la, orgaiii-
saci del ti-oball piM-a utisar gniiis uiasses de soklats o de presoners o
lesnumorosi^s jnihlncinus nlilin-.ulos ;i prest;ici~)ns porsnnnls. Pe- aix'l
sistema (oincnienl ci-n ,-iii\ili,ir l;i
olil'a ili'l pc,lpi'i||-(M' .lli 1,1 1(111' Inl-
ma rinterior de les i;i'ansconsti-Lic-
eioiis: g'ei'iiiitins iiKinolits de me-
nuda rebla, l'ni'in.i iit(Mini:i ciitM'

la rebla usii.d el t'urmig ni-

\

derns. Tal l'ou el sistema usat a ln

menys desde el segle primer, avans
de ,1. V.. (".liiiisy ex[)lica claramiMit
ciMii pniccdiiMi : les pe-
'''
( l"',iitre

di-es tnniiiiiit elsdds paraments del

macis a cnnstiMiii-, (^xteneu una
capa gruixuda (10 a 15 centime-
tres al menys) de mnrter o tren-
eadissa de cermiea t'et a Roma de
cals y puzzolana y en altres Iluds
de cals y arena gi-ossa. A sobre lii
extenien ab pala, l'ragments de pe-
dra reduits a les dimensions de la
llg. LSO
gra\a de les carreteres modernes,
Kstriictura ioterior deis ram-H (InTiuTafoiii
esa dir, menndall (|uc pugui atra-
vessar una aiiella de S a 10 centiiiicti-es poch nisomen)s. (Jiiaii la ca[ia,
de grava ai-riva\a, a una espessor igual u una, mica mes de la, del moi-lci-,
se la pitjava o apissonava, ab robjecte de l'er reuirel morter pe' tots ids
inti'rsticis. AipuMxes capes alternatives se sueceen en tota, i'altura d'nna

lilada . Al arrivar a aipicix punt s'lii posava pulsde la pedra li'i'ltallada,

y's proceda a pitjai-la mes y mes. Aquel xa flirica s'empleava en les obres
de pedra picada y en cls fonaments. Vegis Tai-ch arruinat del pontde Mar-
torell (Fig 90) y'l bassament del sepulcre, en nina de torre, empurit (fk. 65) li

en el que'ls carreas lian caigut y queda sois el nucli de pinyolencli.

Un segon sistema iM-a fet sense comjjressi una verdadera rebla mes ;

i'eduida que la moderna y aquesta ei-a la que's revesta de carreus p(tits

o de ma \ fniniaxa la iiiassa d(ds teatres v amfiteatres v tins deis tem-

(1) Obra eitaila. pu};. 14.

176 L' Arquitectura romnica a Catalunya

pies. Vegis de Sagunte, (r''si''!')ol templo do \"\-h, ol cirt-li, lonti-o

el teatre

V anifiteatre do Tarragona. Se distingeix de rantei-ior jioi- la ii-rogulaiit;it do

la disposici de les podres y per la uiibrmitat ab quo's veuon unos des-

prs de les aitros les capes de mortor y )edra. l'"ls traotndistos d'avquitee-
tuiM doiKMi ];) y;\n do la pi'otioa
d'aqueixa mampostora de IVag-
ments petits. Mtrubi diu Qual- :

scvol mena d'obra que s'emploi,

se diMi (iiii|]|i- ,il) ])0(li-a bou nuMiii-
ibi, a ti do (lU'ls murs, penetris

Ol 1nt(>s llnrs parts y oom abournts

lio iii(ii1oi' do onls \ ;iron:i, so onii-

ser\ii mes tonips. ^'^ Insistoix

encara \'itrubi al tractar deis toni-
l)les : Si lacella deu esscr d'ul)!;!,

qiio's ciiuipongui de ti-ocos de

l)odi-a tant petits com signi [ossi-
blo. '-' Aqueixa idea era prctica
aiili|uissinia. En ol cuntracto do
iibi-cs priblii|Ui's (pie f'a referencia
a lili mu-, dopoiidencia del tom])lo I
do Sc|-apis a INiU/.Zoles, escrita 011
\oll llal, ilitillilada f.c.i iiiilrii/ii//a

itirici /nriit/if/n,quc'r^'hnrnu<ry\i\i

en niia inscripci, so din : Qn^'l

Estructura de volta ilcl circli ile Tarragona cniii-actisla iiu oniploi pas oii la

podra troncada y (jue

iilira ni('S(pio

la posi lo mes seca possil ,a pDca (TapioiNa Ihn', ipio so sab pols

noms deis consuls, es l'any lO- avans do I. <',., el ^wr li,\a niia data Ikmi
.

certa a aqueixa inoia d'obros. ''

Aqiio\a ral)ri(;asc revesta de petits car-
reus: (murs del teati'o de Sagnnt(> y del toniphv de A'ich) n do oarrens pris-
mticbs de baso qnadi'ada posats (\' punta, fn/ms rcliciildintn o d(> niaiMis .

triangulars, are en tilades bnri/niilals, aro oii r<iriiia d'ospiga, (ojins s/ii-

ca(iini).
No sempre'ls nnirs s'(>iii|ilon 'w aipiosta lurnia qnan Tospossiir ora ;

molt gros, (;om en Ic^ mni-alles de les c.iutats, s'usava el sistema omploat

(1) Llilj. II, Cap. VIII.

(2) Llib. IV, Cq). IV.
3) CiioKv. filipa citada, pgs. 27 y 2S.
 I

./ Piiig y Cmldftilcli - A de Fulgiiera - .1. Gndaij 177

en (Ms iiiin-s lie Tiii-iM,!;-!)!!;!,. I,;i miii-nlhi (1(^ 'l'.ii-i'.i,u-uii:i ii''i!-'. I'"*!')
(^s un exeiuplc
not;il)li' (Tohi-a ('coiK'mnc. (liiiisl,i\,i ili' dus iniii's o rcvcstiiuiMits, un cxte-
i'iiir \ .ihi'c interior, ahcls de [x^ilia de lil. I''.ii el r(^\eslni(Mit cxterioi' cls
earreus estaven clisposats en lilades lidrizuntals, tots eren eneoixinats v
tenien igual altura y protbnditat. V,\ gru\ d'aipiesta mena de rtivestinicnt
es do 80 centmctres \ ralsaria deis rarrens (|ni'"i cnniiioniMi es, a1) |)oca
varietnt, de 57 centimetres. (iada carreu l'ni'ina un pai-alelipipede jiert'ecte

y sos Jingles y arestes, separadanient del cnroixinat, estn jierl'ectanient

esquadrats. VA www o iH'Nestinient posterior es nitdtissini uk-s rstecli \ el

formen unespedrestaniliparalelipipcdessirnpli'nici tdi's\ astados y bastant

desiiuals (MI Margada, aleada yi^rnix, sortint, per lo taiit, mies mes rpi'al-
ti-es per la part iiiti'rior. VA \nil ([nc dei\a\('ii ris dos mnrs (M'a de 3'()() m.

y estava omphM't a capes liori/.unt ils d(^ pedra apissonada, alternadlas al)
altres de nu'iindall a d;' donar major solid's y nienys empenta ais dos
li

murs de rexestinient. idcnlmciil, atesa r(^xtraordinai-ia. al(;ada ilels dos

I'',\

murs (12 m.), y la i-o|(icac('i en scdi deis (/arrens, per ronlrarrestar

l'iMiipenta, idearen els romaiis naisli-iiir pai-cls traiisNcrsals ( i'oiitraforts
ntei-iorstamb de pe Ira,
), |i rom ra ni ipic nlia-iormcnl sortssin de alidiis

murs forma nt eos ab clls \ M'iiint a ronsirnir nni'> ii^ades, de modo i pie
en conjunt, els (piati-e murs estaxiMi pei-fcrlainiMil imils, so-^icninlsc mn-
tuainent \' foi-rnant una i-ai\a ri'i-ian.idar de (r27 m. de llai-iiada prr
5'2t) m. de l'oiis, ipi'cs ram|il(' de la mni'alla : aqni'ixrs ra ivcs 1
1 jiai'ets trans-
MM'sals si> trohavi-n en tota la lon,i;iliid o cxtriisii) de la ninraila romana. <*'

piNvoLEMMt o lORMic I^' 1

lormii^ii, liari-('a t\r mortcj' \ i^raNa feta alians
de posarla rn olira, imm jicrfi'rtaiiiciit roni'i:nt di'ls
romaiis. X'ili'uhi imi [larla \ aroiisella en ipiincs olirrs den i'inplcai'se. Pero
i'l eom ei'a usarlo o per omplii- una \all olirrta rn la terr;ij ^-) o b entre
dos jiaraments di' [ledra. '" V.w r\ inislri' pas, rn li's cascas antiges, so\int
s'liitrobeii en ids fonameiits \ fondos i\o i-jsti'rncs, els pans de formigi'i
i-aracteristicli, bari-ejats iroi-ns nirnnts dr tiara mita al> la pedi'a. Mis
romans roneixien pi'rfi'clameiil id sistmia d'mmolliar ab raixes de fusta,.
\'ar)-on lio explica en el paragraf rcfi'ri'iit a les obres de tapia; pero ol cert
es (pie bcii pocli SM\int se trobcn nqncstes obi'cs. (',liois\, ipie cita niinii-

(1) I'^xtractc de la mita >\r I). hn avi;\ ii ii \ lli;iiN.\\a)i;z Sanaiuma en la nioiio-

^rat'iii eitaila Moimntentos i'oii)r/iios i/r Tn/'i-ri/on". ile I. I,i: wdiu-; Si-aat ai.i, ach. l.ii-

na V) V seg(iits.
(2)' Llib. VIII, Cap. darrnr.
(3) Llilj. II, Cap. VIII.

INSTITLT d'ESTCDIS CATAI.ANS 23

178 L' Arquitectura romnica a Catalunya

^ f- 1 ('(isamont oxcmplcs d'nltn's

iv /"
^-A ili' t(it(>s monos, no'ii ciUi ni

, (^^/ /~^ ""'' '''' l"l'l I lilil oiiiii(itll:iI. A

/y\\\\\ ]r^^ Catiilunya toiiim .r;i(|Uosta

O^\jh<^^(^CD nl-;,nnoxo,n|.lono(;,l.iliss,u

C^K^Q^"
Fig. 182.
/
Kstnictura
~"~^'^Cir\
%
(Ir voltii iIpI :iinltciitre(leTiiiTa;;niia
\
(F;-1'i

Coi'liins.

l'llllliol'l,
V 011

L";intiU:i

oiii|mi-(lanosa (logui-, dni-ant

SOllllllal'
ol soniilnv
iniii-alla

imoll alta
.lo

|)oi-;i los iiooossitats (lo la do-

fonsn, \a ])(M- lia\or piijat t>l n\cll dol lori'or ipio ,i\iiy l'ha coltiada tota,

J.a per (HlioLiltat lo (losai,i;io ^V^ los \alls \ priMi,uiii'i-on i'l p,ii-iit (raNoo;ii--

la. I /obra nova's fea constiiiini, por iiiedi de caixoiis, dus iniirs, iMiipliiitla

do pcnlra y forra, ooni la iiiuraila ^V' Tari-an-ona, y lap.iiillii i dospn's ,di una
doblo o;ip,i t\\' luniiii;ii. La pivlra y ti^ri'a dol
litorii)!-, trota poi' los agi"K>s, lia ciuin oi-lit la

antiga iniir;ill:i on una izalora.

voi.TEs Los \c lites oal'aotoristiipios dols

romanssediferencioiid'ini modo
radical do los xoltes i)i-imiti\os otriisipios y do
los voltos mniloi'iios. Sa oiiiistruocin oi-a ooiii

un niliolis liliirli (l|it|-o"l i|Uo s'liagliossill

buidat ga lories \ sales y Tidoa do la (-(jiis-

triu-oji equilibrada gtica, elstica, casi m-

vil, os era oxtranya. Per aix los \oltos no
lii

teiien concepte migeval; son iniifinnont

el

com un motilo o cindri per lograr la turma

cui'va; un co]) (wtosa sobro d'^ll.i la oolossal
massa de monud;i n:ampiisloi-i;i, d iiintlld (s
absolutamont intil odiuo a (deniont resistent.
Fig. ib:
Per aix a Roma s'invouta tot aquoix sistema Vnltn iIpI circU de. Tiiiiuxoiiii
d'arn:iacons com a refors deis cindris y mo- Urlllllrtcz .SllIllllMljll I )

lasses; totes aqestes voltos ili^ m.i.i do |il;i,

com les actuis de Catalunya, que onnslitiioixon un sistema p(M-l'ootissim <\o
rel'ors al motilo de fusta, o b ellos nial(>ixos coiistituoixen r\ nKalM onni-
plor-t. Aqueix sistema, portat a l!uiii:i i'ii li'Mips dids Aiitniiins, ni> s'oxtou-

gu gaire cap a los oipIdui's, ni s'ap;u-ia umIi di'ls miIi.imIs de liuma.

J Piiig 11 ('.(idiftcli - A. de I-'ulgucra - ./. Gudaij 179

'''
u l'',S Slllii-ii'lll |iilSS,M- (le lliilll.l .1 l'n||||)('\l, (lia pCIM ('Ilt.l'(!-
(;IliiS\,

MMii'c lili iMiiihi iiimIi iKii.ililc : r:inii.iilin-i en riirum de \nrx:i (liscdiitirmn,

es |iiicli,i |Micli r('('iii|ihii;;iil.i |iri' lliiii (M|i;i | il'i I ii.i , i^imiit.i I iiii'IiI iIc In/'s.

riilii'iiii i'U i-ihIi-^ \ sn|i(irhiiii 1,1 \()||,-i. I )ii-i;iinniis (;[[} al .Xort: Iti'oharr'iii

,1 \ i'iiiii,i, Milii's ijiial aniiadiira s'asscuihla a la de les vnltcs de Pninpeva;

mes (ds |)alets Ao rlov.i lian siilisliiiiil (ds ti-nssos de n/' eiiipleats en mi
|ia< fiiMiiat di' de~;lerres \ uli-a i ii |
lii'--. l'',ii l', desde i|lie s'iali jiassat (ds
Al|is l"idea de l'armadlira desapal'eix, n
1)(' prj- ima emausa imei'sin de papers,
aipie\a armadura de ndiles ei )ii\ ei'i;ents
alimenta (riiii|M iilaiieia lilis al piml de ser
tdla mateixa (d eiis de la \ii||,i; en ipiaiit
d&Q
al lilindi jet al) eapes linri/jinlals, no es f-^^j \p^ V" V
mes lie un i;'uaniit, iin iiindo d"(im|ili-, en
mesip (
I
/
^QCDp'^Tf^-^Acf^O
iiM mot, un ai'ecssuri : les riineii ms sdiaii
iiivertit. Aqueixa escola ipie ( Un iis\ lia, se-
li\

lii'iii
alai eoiii
a (
I

!atalun\:i.
pica de
Foren
la dalia roma lia
l'aljieades les \oi-
la ll'o-
X^^Soh-
tes d(d amliteatre i^^s- 1*2) y cii'cli de 'J'aiM'a-
li'ona (F\^8- isiy is:^) y del teatre de Sai;unte,

apoyados sobre eiudris grosseraiaciit coiis-

trults. Sobre les taules de la mulassa, qiial
marca's conserva en el niorter eiaiament,
oeDC3O
Fii;'. 184- Aparell del .sepiliere
de Lloret ele M;ir
so coloea\ ;i a manera de dovela radial la
primera Hlada do robla. Los juntos o nters-
ticis s'omploii d'un morter o millor d'nn lormig formal di' miaiiidall \
arena Lirossera y ti'ossos de yerres; sohre d'aquosta primera Miada ipii'
desearregaN a'l eindri, \eiiieii les lilades liorizontais de rebla.
En alguna \oltes es \ eiieii (ds ar(dis d(ds caps tormats de pn iloii-
(je h.'s

gats carrous irrognlarmeiit extradossats per formar Iligades, iiiiits |>er

grosses juntos de morter (rareiui grossa, barrojada ab inemidail. Imi al-
guna do lesgalores romanes (pie's conserven en ol par(di d'Artilleria do
Tari'agona y casos inmediates, es xcneii les \oltes de robla construidos
sobre (diidris y (ds murs re\cstits de earr(''iis petits. (^'S- i*3) [''(ipniaxen part
aquestos constrneidons del eir( b roma oxistont en el rccinte do la ciutat.
.\quoixa escola no es propiament la de Roma, sino que os ja (>n prin-
(i}) la romnica? Es aquesta escola local Vopcra ijllica de (pie paila\eii

() iJbra (lilaila, \i'. 18.5 y segeiits.

 16(1 L' Arquitectura romnica a Catalunya

(.Is ik'crets lombarts del sogle viii, ivfoivnt; ais mostros do! ("orno, los
Mai/isfri ('oiiiaciii ' *"

OBRA DE JIA V DE HEUl.A I,il rUPilCtO l'jst I M |l.lll't (lo ll'llhl \ I I I ; 1(1 ,1 CilpCS altCT-
Y iA.i ns l
,,.^1^,^^ ^.g t,.|j.^ ,;,,|n;- eii ol sciiulriv de \'il;d)larc\ ;

lescapes son d'uii iiruixde dospams. Elsautoi-s aiitiihs im |kiiI(mi il'aiiiu'st

sistema d'apai'eli que per altra part iio'l vovrui usat us a nllinis del
segle III. A loiiia Foxeniph^ nis aiiticli rs (d del niui- (Wlerioi- del eiridi
de Mageucius, eoiistrint en Taiix :5(l'. desjn-es de Jesiiei'ist. '-' Les V(dtos del
sepiliere citat de \'ilablare\ son de uiaii .ili els junts dMieiids anaut a
parara un punt nis baix (|uc'l eiMitre. L'na disposici anloga tenion els
del rniidiloriuiit d(? (lorbins. I, es xoltes de niai) de pl romanes, \\\\\\ d'us
general u Catalunya, nn's trnlnMi en els uionnuienls .iniiclis de l;i nostra
trra. Deguereii sei- |iniljalileiiient una iii|Hai,ie(i de] i-eiiaixenient. Sois
una oxcepei, una modestissima e\ce|icii i"s \ en en les .ireiiai-ioiis (|n(^ dV'o-
ren ol bassamenl d(d colundiari d(> ^'lal|Ml|(l|l:l, ii-'i^. n:;i im^ (|ii;iiiis m.-inns
formen una \olta, llcugereindia pera l.i emi-^ti-iieeid di'ls m-elis. i'. I nKniienl
d'arrivada en la nosti-a tei-ra d'aipidxos pi-oeediments piojiianient i'onians,
casien lo sentit de ser de la Ciutat, es dil'ie d'estaMii-, l:inl dilieil enni es
indecisa la seva ci-onologa en les propies vores del Tilier. \ndiri iio'n
parla ni perarepruvar rinnovaci y l'arquitecte tractadisi;i \\i,i,eiim nota
Choisy, ben poclis anys abans de comenearsc les Termes de (Jaracalla aon
aqueixes voltes teen (*xei>peoiial deseni'otllo; sa exolueii'i denota i|neleom
estraii)' al ;u-t i-nma ; dec-.-m ai|nest en la |iiil)res:i uh's e\l reun lins ;d pan I

de despullarse luies eonsli-necions pei-a lialiilhu- ,il) ses i'seultui'es l'areh

de Ojiistanti, menti-es s'aixequiMi les\olt(>s ,itre\des del eireh de Majen-
cias. Una influencia orieiitai, probablemenl dei\:iila d( les voltes assiries

y pcrses creada dintre el moviinent encare ignoi del peiinde lidiaisliel,

arriva a Roma en temps deis Antonins. D'ell son deMlissini ii's-^o les\n|ies
de ma de ])l;i del nosti-e j^obri eolundiari. F^a eonelns() es ipie'ns .ni'i\en
els procediinents deis eunstiiielnrs rumaiis a exee|ieii) ilels in('s pert'ets y
atl'cvits, que no es possihie eonliar ais l-'nhi-i de les leiiluns, ni ais del-~

Oolegis de l'apai-laila Hispaiua. '''

(1) Memoruloriit ili; Merceilex Comacinofiiin. \i\\\\\\rn\ \ir\ l!r\ l.ijii|ir,iiii|ii, a -IX

ili! feljPM' il(! 71:t. I'ridi' ldcnilas Mtirliux. nnno IX'CXIV. (in m iii Mi i:/\iaci.
I Maenlri Coinm-ini. V. 1. jg. 42. Miliiiiu, IS!):!.

(2)Vefis l'articli! ril'iM'ent al iiiot innrnn yev H. Cainat imi i'I I lifilduiiuirr <lrs
anliijuiliiis ijvccijnes el roinnini'x. ile I)Aiu;.\nii;nii y SAia.iu.
i'-\) V(!!^ist!n lobra uitadidiMilioisv: \'oiif'.s .sur tiriiifinrt's en /iri'/ue!Si/j/a(.\>iti.iV)
y segents y /''smi ItinDrii/iu; .s/ir t'nrl. d<' hiiUv diez leu ritinuina, pai;. 177 y sogiiiils.
 Fis. 1S5 Fris iliicli iIooi)i-;it i\r Imi r:ini> ti." IIM, di'l Musen ilc Sniita Apiicda. HaiTfIoia

NIX

ELS ORDRES ARQUITECTNICHS ROMANS A CATALUNYA

ORDRE DRICH

\ l'ai-qllilcctlira l-dinali.i lii li Ulia li(li'|i(Miil('lira nmi-

plei'ta entre la eoiistiiiicio \ la forma artstica. Una \ alti-a

no tPHon i-(^s Put desaparcixcr la forma cxtM--

(no mmu-c.
iia; |Hi(l(_'n (Icstriiii-sc li's coliimncs \' mpnstcs \ encara

snhsistcix rcdifici; a l'inNcrsa de rai'i|ntiM-tLii'a grega, en

qni' la foi-ma \ la i-niistrni-c(i son una nictcixa cusa. Pu-
dra forsu encara ins liahillar les i-iiincs d'nii cdilici roma ab luia nosa
:

fnrma, o resoldi'c artsticannait la scxa

estructura, y conser\antse la, mateixa
construccif'j, l'obra arquitec'ti'mica lora
un altre heii diferenta. Es aix d(\iut en
[irinier Ilitcli, a nn e.xtranx cunceiite (|nc
del e|s romns, \ en si\i;ihi
art t(Mi(Mi
lloch urindependenciadelscolegis eons-
tructors, deis que executaven la de(!ora-
(II d(d edifiei. PM- aixn es possible
1
estu-
Fi<;. 18G.
. .,,,,,
Capitelliliiiuli ae
-r
larnigoiia
diar inde|)endcntinent la ConstrUCCif), de (N.! del Catlogo tlcl Musen Aripifolijicoj
 18S L'Arqnileclura romnica a Catalunya

la t'iiniia ai-tistic:i, deis oi-di-cs ar-

i|iit('i'i('iiiclis i|Ui' s'a|iliqiii'ii,'i t(,)tos

les ((jiisti-uc(_'ions y cstructiu'cs

lili ciiiii i'ii rarqiiit(>ctiii'a lii'i'na, (^ii

la i|U(' siii rcxprcssiii cxtcnia \ ar-

tstica ili' la i'sti-iii'tiii'a (li'l 'i'ciiiplc.

l'lii raM|iiil('ctUl-a i-(aiiaiia roi-dn,'

le un \aliii- iidepeiidiMit pci- si sol;
es un i'ri'iiii'ut ((iiiijilci'l ali el i|U(>'s

i-('\ostii"'iii tols els cdilicis.

MI cai'cter deis m-drcs iiuiiaiis
a ( '.,italuil\a OS el giMUTal dr l'al-
i|Uti'cllll-a l-iiiualla. Snii l'iilil-a de
mi art r\('iti<-li, soase ai'i'els en el

|i;iis. (Juan se tracta del temple de

AiiLiiista 'l'ai'i-aguiia;, (F';. 2:(I)
peiTl
un i-ui-atu- especial
i|iii'"s iiiiinlii-a

pe que's possiMe \ini;iiessin

\

esculptor.s grechs, Tnlaa ari\a a

la j')Pl-feccii> (\i' fiil-nia de les inillors
Fi^. 187. Capiti-lls (liii-iclis

il'l .Musen fie T.irratoiia. ii/* Tti y 7n ((letnies; pei' cu les viles ins
reduides aoii no liire- lian els

cursos ni les riqueses de la capital^ l'escLilptura gata prinierencanient

la rigidcs decadencia romana; (F'ks- '-72221 ^^ yg^i ,.| pic;q,(.di-(>r, (|ue
de la
sab oxccutar formes geointriqucs, encarearar o\ Cullatje y cum l'idca del
capitell se transforma y es desnatural isa. Ai\ dificulta o Hi mpossilile la
cronologa per l'estudi exclussiu de les fnniies; imi r;iit impa tal 110 lii lia
l'evnlucii') lgie:i del ccuti'c d'ebil>oraci() ; ha d"apnilitai- els artisles (ue
emigren n improvisar ai'tistes inlibils

\ aiplcix.i illll;iliilitat lliarc;i siiii c;ir;'ic-

Icr L;cncr;ii Mies ilclermiiial.

I ,,i liMii'--l'Mrni:ic(i deis urdres i-diiiaus

r ti' t

jiaissi is

1."
I-es iniinicnls
apartats
inli'iidneei
al iiili-M(luirsi'

d'elements y sim-
en els

Ixils del pasentre'ls temes caractei'is-

Fij;. 188. Ca- Fig. lii'.K Cu- Fig. lMI.
pitell delpbr- pitell del ])i>i- Cnpitell ilrl tichs deis iirilrcs rcaiians.
ticb capitol. tich del 2'a6n- Temple do ln 1'."" Desiiaturalis.M-in Incal del con-
( Cnnna ). r/uwi de lo- PiotatdcKo-
liia. ^CUoi.sy). Illa (CIiokv^. ecpte i'om del elemeul ^u(|Uteetnich.
 .

J Piiiii y Cadafulch - A. de Falgiiera - J. Godag 183

'.\." Iiiliiiliilitnt iMi l;i i-C|ii-iiflni'-

i'iii (Id [iii iili'l

Di' les li-('s \;iri;nils en tn ilini-rin

(^\('iii|>li's a (lataliiiiyn.
S(^ triil)eii, 011 la ivgi quo cstu-
(liMu, oinploats els ordres romans
en tots os poriodes de la seva evo-
luci, desde'ls peristils deis tem-
ples sosteiiiiit rentaulement, tins
a les arcados sostingudes sobro
Fig. lili. Ciiiiit.-ll tii>r;i ilfl carrc- iiiirtieat
columnes deis ltims temps que's
la i'iutat d'Enii>urps. (Excavacioiis do
ilfi

venen representados en el sare- la Junta Ai: Museiis de BaiTcIona. iriOK).

fach cristi existent, aparedat, en

la fatxada de la Seu de Tarragona y cu li-s iiincs (](> la \'all d'Arii passant ;

per la forma transici de! ordre onqiiadraiii l'arcada del arch de Bar
(Fi,sR. 89 y 236) ,, ,1,^1^ ari'hs tniliats
a BarccJMii,! cu les iiiiiralles del carrer
doRegomir. (fsH) Smi toti^s los Aariaiits runanos conogudcs.
No teniii cap oxcmplc do siiporjKisicio d'urdros, poro si de msela, deis
sustontants d'un ordre ali riMitaiilaiiioiit d'iiii altre; com en el sepiliere de
Favara (Figs. 46, 4sy uiiii y'l I'alaii d'Aiigust ", a 'larragoiia, (fs^. mr y ms)
.,

en els qiials columnes y pilostres driqKis sostciion un onfaiilaincut

j'micli.

Eliuimcrcru lirciiiiicut les l'onni^s i(U(' aildjitcii els dilcriMits (jrdros que
s'han conservat on els oditicis del aiitid Convi-nns 'r<ii-rnc()ii<'iisis, co-
meni;ant por rurdiv^ drirli.

CAPITELI.S Existeixon en ol Musen do Tarragona tres exeni-

DE TIPO OREO. vETRtscH
^j^^^g ^jg capitells driclis ! iiu d'olls presenta en son
conjunt l'aspecte d'un capitell grecli ab smi eqiii; (Fk. i86i q collar est
intensament modificat, transforniat
ab una vulgar motllura onteramoiii
romana. Altres dus smi una exacta
simplificacici do la i-aio ii/scniicri

Vitrubiana; el enllari queda rediiit

a un senzill tilet. (fk- i') Dintre l'or-

dre llgich de fraiisformaciiS de les

formes del pobl i-Muia liaiira de se-
>"' Cap,cll.di.rk-h. U-ovatscnelre-
nValrseU una data dilis d tOinps

l-'-

cinto ^rech d Empues. ( hxcavacions de

de la Riqiblica, cu el ciclo d'art la .luula de Munua de liin-olona. llOS).
184 V Arquitectura romnica a Catalunya

etrusel y fji-ocli : pol ser hon prop <lols |)rmois femps <1<' la nostrn oolo-
aisaci romana. El primer pprlciii'ix al tipo diM cajiitcll ilnrid ili'l pr-
tich del Talmlnriinn de loiiia (*"'f- i"^-'
' mih" dala del aii\ 7S ,i\aiis de .1. ('..

Fi'.'. l'.i:i. Cai)i(cll (llii-iili i'iii|Miiit:i i Mii-i II lie lan

(oiistruit pcl ciisul Q. I.nf'i/ins CkIiiIiis. EIs sc^oiis s'aS(^iiilil(Mi al tipo

del Temple de la Pictal de nniiia (F'-- '"") coiisfniil seiiuiis Tihi l.i\i cu IS'J,

Ki;;. lili. C';i|iilrll ilmicli iin|hiiIi (Mummi ilc. (iiiima)

avans dr .1. ( ;. Aipiiaxi i< i-iipic!!-^ I'nri'ii ii-i ili;il< l'^iiiv |sr>ri, si ita les miiics
d'pditiis romaiisde Tarra^Diia els dos primei's eslaveii ri'\(;slits d'estuelis
:

blaiielis ab faixes eireiilars do colurs \ iiis \ lian si^iit elassilicats runi a res-
tes d'una primitiva colonisaei() lin-rniej en l;i ;icr<ipnlis ile Taiiaen. "' Aixn

(1) Hi'.UNN'nF.z SanahijMa y ANfuci. i)i;i. Ano. I'atlof/o del Musco Arqiieol6(jicn
di; Tnrraiinnu, citit, pgs. 11 ,v \Jl.
 Piiitj Cudiifalcb de Falgiicrn Godwj

1
./ i; - .1 - ./. IH-i
186 L' Arquitectura romnica a Catalunya

de l'Asia menor pels exrcils y pels parlicuhirs podei-osi^s. IV-i- :iliii'

part, eolios d'artistes grech^; omigraven a Roma aon la i'(|iu'sa"ls hi
oferia ti'cball pera t'ci- imitaciniis y ropi-iidiicridiis di' les nlui's ,i litigues.

Aix fea dir a Horaci aquoUs veisos roiu\miis : lirrcia cajirii Jcnnii rir-

toi'om cepit. Es l'art del temps do la ri^phlica, oli'uscli \ .arocli. sonso

Fi^ i:m
Pulealts decoris al> l'oriua Av lohiiiiiiii liiiira trovatis a HiiiiiiiricH
( Mn-fii flf (iiroiia)

;in-\:ii- moscla i-omaiia. I, a i-niisli'iii-rid i'ini'~c;i \ l';ii(|iiiti'iiiira

;i la

grega's yilXtaposoii \ aquesta \ u\la|inscii iiM li.i .ii-r\iil ((Hi^liliii r :i

encaro rai-(|iitoctiii-a foinaua del Coiossouiii, drl IVhiIi'mh, di! TciMiile

do Venus y Homa. M'a'l ponddo ou (juo ^'al|<l|| din i|iii' lioiim ini ;i

era tosca. Els oapitrlls del Miisou do Tarragona sianlileu ii'llexa :ii|Ui'\

els (leus prese itKi-s en s"gon Uocii lliavuralteral les fiostinus ilun pohle i|ue,, acos-
;

tumat a guerra o a la agi-iciiliiu-a, igiioraiit i^l luxo y la vuliijiUiosiiat, (sra, com

la
IFi-rcules il'Kui'ipiles Siinjile, lrosser, iiii'S let per les nn-s grans eosi's y ile
:

iiaverlo convU'tit en ocios y xerraire, pai'laiil simis parar de les arls y deis artlsles,
perilent en aipiestos enU'eleniments iru'itils la inajor )iart del clia Pi.otaucii.
Les riflfn r/f/K /lonifK iliistres, tradiicei l'raiicesa per lUcard. l'aris. ISHI. t. I. Mar-
cft/iM. WVn. (I'luiarch visque del ir, al liiit d(! J. C.)
KIs nous eilitors de la tradcelo d'Aiayot colofjuen la vida ile Muirlhis desde
l'any de Roma VMi al 5Wi, 208 anys avans de ,1. ('..

f
 ./. Piiifi 1] Cada f alel - A. de Falgucra - ./. Ciod<u 187

Kif. l)7. Dei'oracii'i i'ii l'oriiia de iiilastrcs din h|ur^ lUI -> r.ihni d'An:;uni e. raii.iyiuia

Dilmix de iiiliistrcs dnriiiucs ilcl V-A:m cl'Ausust a Tarra.u'(iiKi. I.a\)i>rilo;

Fig. llis. li'R :
(
188 L' Arquitectura romnica a Cataliuuja

niomciit do Tari i-oni .-euso'ls os|i1imh1ii|-s ([ue li viudraii ili'l ni-ieiit iirccli,

vivint tant sois di'ls iniucrs il-IIcxcs laliotes. A Tarraiioia, cun a Roma,
I'ai't era tamb etiaiscdi.

Al Musen (le Gii-ona'siUai'diMi doscaiiitelisdriclis pi'dci'diMits d'Kmpu-

i'ies, tots dos roiiians: els dos d'aspoftc grecli mes piir ijiic'ls delan-annna;
(Figs. lOSyiiM) l'',iii|iui-i's ful I culi 11 lia gi'Og'a ; lii Ii nis dea del rii//His, li'-< di-
meiisioiisdel ahacli Si MI iik's ; ralis, els a/iiiiili son sustitiiits per un ea\i'i; no
lii li el rnllari nui y Tacanaiat de la caiiya's
terniina rmn (mi les colnmncs gregales; de eaiacler
'
i
, > greel per Sun aeanalat \ |iei- sa factui-a acustmiien
a ser els eapt(dls tmliats imi i'l i-itmIc i;recli ; cu
eambi els capilelis del ran-cr puiUcal ipu^ duna al

|iii-tal dt'l recinto nmi, descnlicil per la .liiiila de

Mnsens, <^"'^' i-'i)
son mes semlihiiits al (irdre tusca
ab tot > pcrteucixer a columnes (pial liase era del t-
Fig IDSI. Fi". 2(10
C'apitelldo Ciipiteii <k-i poticli. Aaipieix tipo pcrleueix eltVagmeiit,(F'g ^^^)

rieh segons temple .Ii'i

tarnb' prucedcul de i'',uipuries ipic's iiuarda al Mu-
Vitrubi. pitcr. MtHit
Alliano. sen de (lirnlia. Seuxalelll si ij/n mei it eis /i/Ui'k/cs
(Fig. 196) ;ii-i-ciieats deis alris di lUii'sliclis del reeiule
roma empurit dooorats cu inua ipie i-ecm-da la i-Miiipusiciri de la culuuiua
l'i

d(')ricay'ls capitells derreramcut descubcrls en les esca\aciiiiis del i-eeime

"rocb d'F.miinries. (^'s- '2)

DRicii V1TIU1.I Les pilastres ipic decoren el IVoiitispici del ..p.-d.-m

d'Augnst a 'l'arraizoia, leiieiTI tipo del

)) doricli del

comencament del im])eri y roi)r(^S(>iiteii i't[ la uoslra leira uii sei^oii |ie-

riodo, el cdsiel, de rc\olucrj i-oin.iiia d'aipiesi iMpi-

el \lrniiia (Ioj;- i"!')

tell. Sostenen aquestos pilastres nn anpiitrau de nm;! jnica, ii'''--*- ^''' """' f.
>'

Pertcnoixcn al tipo del teatro do Ma/rr/lus. ipial data est ben lixada. '''
i']l del edilici do Tarragona os ins siii|ile de luoillnratgo, acostantse mes

al eapitell tosca <h' \'trnbi.

(1) Ju (-)('SS;ir V(jl(!iil seguir roxi'in|>l(! il(! l'uinimyus, (;i>iiii'ii(;a ;M'ilili(-ai' mi mIii'i'

t(!atreyliava (misional iKits: ni(''sni)ra(;alj. Aiijust dcsiiri-sracaliy lU diilir;! Ii;i\

fVit

1riom f\i: Marce//us. (i II (ruiiascva lierinaiia; axis(!Sciiiii lu cDiita UioNi: (Llili. XI.l 1, 1

Cap. XLIX). Cani.w. L Arcliitvliir'i roinunri. Roma, 18:11)- til, :!.' par. pi. 111.
El inat(;ix (aiipi'rador (.\ugusl) Iba el iin'mcr c|U( Uiix (>1 cdiismImi ile y. 'riilici-mi
y Faiji Mxini, cnsul p(r la (juarta V(^na<la (aiiy do Homa T'hii .i les iioii(>s de
(1(!

iiiaif,' (7 maif,'), ('!i)Of;a de la disdicaciii del teatro de Marcf/lus, iiiostr a Homa, (Mi (d

t(ialre, un tigre pi-esoner. dem Q. l'n/jrroiK-, Fahio Mtt.i:. conn. IV. nonas maia.s.
healri Marcelli ilfulimtifini'. i;/riii /iriinun ninniun llornif uxiendil in carca mansiie-
faclnm n. I'i.ixi. Ilisl. Sal. Mil.. \ill. Ciip. XXV. cdiciii citiidn.
 I

J. Piiig ij Cadafalch - A. de Falgucra - .1. Godaij 189

Fk. 201. Si.pnlciv (If Fabiir.i

oru[<ed6uici El scpulci'o (It' l'':i I pastros

Ki iM t(' t;i II l)('' cul uuuu's _\
*
DE DECADENCIA ROMANA 1
I

I 1
pninoros :il) cuincs sense ;ic;iiialiU', les
I

doncrts ; les
segones ab caiiyes acanalades. Sos ciijiitclls (f -ui) ivpiM^sciitMi una des- i^'-

naturalisaiM'ii del eapitcll dni-id i-niii \ una ti'i-ciM-a y dan-ciM e\(iluc(') de

190 L' Arquitectura romnica a Catalunya

aqueixes formes a Catalunya, soguiit lliistmii deis caiiiiclls cu la Motrn-

poli. Aquella columna grandiosa, cnica, ilcn.uciissiiiiauHMit iiillada, deis
temples greclisclssiciis, rcni innditicMila \ dcs-
naturalisada ali els siles \ la cxdhu-icVs idlcxa
per tiit r* >cci(I('nt. l'i-imt'r di' tul i'ordi-e i|ue \ i-

li'ul)i all uiii'ii;i \ a tnsra, nilio liiscd/itci \ el dn-

ricli i'iu|)ieal i'ii i'l si'mIi' d'Au^iist (capitells
mes anticiis di' 'l'.iiiMUMiia I. Desprrs rl)acli

s'estren\ y s'adniia .iliuii rifinninnii. \'i'(/iiiin(s

se ci ill\ i'lii i'li INI liiiri'll sens clfiialiria, sus-

tituint la t'iinna i'ii li|ii'rlHi|i' ('lei;aiit del capitell
recli, pi'r la l'i iriiia i i na i lar iiie\pressi\a pi'npia
di' Iiita di'radi'licia; i'l rnllarct i'li ll'i's lili'ts es-
iiraoiiats { Vln/iiolniclicliinn ), t'ou separat del res-
tantde la canya per un astrual, desaparescpie-
ron soviut les canals i\\- la uiaii'ixa caiiitidls del (

((Palau d'August di' Tarra-uiia (!"!; i97y 19> ).

s'aumeiita'l i-einilameiit y rallura de la columna

compres el capitell, de i diann'ni's ipic tMiia (>n

r;iiiti-li pcrplcm de ( Ini-iiiin \ .")

\ nii.i'ii el l'ar-

tenn, s'ailarga lilis a H \ 7 cu iimllcs rniislruc-

cions. Fai les de l''a\ara I 'a llura es di- d' i i- iiis.,

\ i'l diinetrc del seguintsc p(M-

ihsi-iijk, de n''.)2,

lilil la prupiiici(') den-era indicada per N'itrnlii.

I'',lcapitell mostra senvals de dccadiMicia y

dcsnaturalisaci encara inajnrs; desa])ai'ei\ la

7////.s/cMle| liael i pie -'e-^treii \ ,

perdi'lll sa n i-

liiistesa primitiva, el iiiiccll se iiresenta sur-

Fig. 202.
riltttre (le la fiitxadn lateral
ilel Sfipulcre iln Fabara
luontal de raipntich ca\et, V/ii//)n/rnclic/iiiiii se
snbdivideix per dos lilets, y en lluel d'arrcn-
lir direriaiiii'iit de la Cornisa alj que termina

restiloliat, acalla en una liasi" tica (pie li la per-

dre aquella lorlalesa ipic'l semilla ari'eiiiMi de la Ierra, del estil dricli.

Tota la robustsde]ca|.ite|| -rerli -,'es perdiida ; liiis la -en/.ille-;:, deis ca-

pitells drichs i-omans, descriis ].er X'itiiila, lia desaparesciit.

Les pi lastres ipie's mostreiien les<-ai-es lalerals\ msterii a- ('''--"-' se r\ en |

les canals del Mi'dre ilriel \ en la base \ e;ipiiell sennriMai

-ii;il iumiIIii-

d'csl lar. Seiii lila ei aii -, im

|-f,tjc
q de les cul llin lies qlie ae;i lilll
I
lid

perlil de Icrmiliaeir') d'"/''" iiayns enuendrat la lulina ili'l eapitell. SnlilM

 i-

./. Piiig y Cadaftlch - .1 dv Falgncra - .1. Goday 19

d'elles s'lli ,i|in\,i uiM'lll;illl;imi'lil j('iiii-|i. l'',MVis, \:ir;it en les i|ll;il|-(' ciii-cs,

jil-t'si'llt:i si'iixiils (le llctl'OS (l('s:i[);il'(>scU(lcs imi el IVi illlis|iir, (Fi-.L'dl) \ i.,, |,.^

iltres si osplavii rcscultiira, cispliantlu les testes de Ioim, n'cdrt dols sa-
ri-itiois, (f:.-02) los aligues, simbol de iloi's formant
la, forsa y les delicadus
artistiques volates ab tulles de carnera; primeres adornen el (fs- i) les
tVis de la cai'a de Mitjorn; la segona la de Tramontana y les terceres la de

Ponent. Les veintes formades de flors y tulles de ramera del tris posterior,
les trobm sovint emiileades adornant els editicis romans \ en \aris frag-
mentsde procedencia desconeguda del Museo de Santa .\gueda de Rai'co-
lona, (Fig8-22y23) casi igual a la (ue's troba t'ormant part deis brancals
de la porta de Santa Mara de Tan-asa fpg. ;{2). La cornisa presenta una
gola invertida \ un lilct ipie tcrniincn el IVis, segnint desprs la bai-lia-
cana formada d'estreta platabanda y dns allres taliais altci-iiats ab lets.
La jnica ci/iiirsln est substituida per una laixa ub foi-ats rectangulars.
L'entudament segueix apniximadament les regles clssiijues Taniui :

ti'u te O'.")."! 111., no seguintse ab Iota exactitut la regla de \'itrnbi, ipie'l se-

ii\ala lie -_, -- de la ci)lnmna ipiaii aipK'sta t de O a 12.") pens rn-

niaiis '') d'alsada, [lerln i|ia' lindria ir.")! ni.; el fris es '^ nis alt ipie
Tarquitrau per contenir ligun>s, y la cornisa se desenrntlla ab una aleada
igual a la tViixa del fris.
Es difcil precisar la data d'aqueix inunuincnl si rinlerpi-etacici de la

llegenda del fris del frontil, que fnu de bronzo y de la que no ipicda mes
que no dona nons datos per estudiarla; pero en conjunt s'liauria
forats,
de catalogar entre les obres poch posteriors a les darreres del segle ii.
Vegm de raonarho. Per una part les bases de les eolumnes driques
no's troben en les consti-uci-imis anlerinrs a Tcpoca de ^'espasi; mes no
s'hi venen en el monumenl de b'aliara aquelis entaulaments recoberts de
adornos en que arquitrau, fris \ cnrnisa, desapareixen baix el fullatge
que l'esculptorhi agrupa, ni aqnells frisos convexos, ni aquella desoi-
denada y confusa ornamentai-iii que aparcsqn desprs de March-Aureli.
Si'l coniparm ab els editicis ipic'ns resten de I'antiguetat romana troba-

rni (|ue'l barrejar entaulaments \ cnjumnes de diferents oi-dres, senyala

l'poca en que's bastien ramfiteatre Flavi, el Mausoleo d'Adri, elsani-
titeatres de Capua (Adriii). Nimes (Adri). A'ei-ona (Domici a Nerva),
Pola (l'raj a Adi-i) en que's reconstru la pni-ta d'August en Aosta. Els

1,1) El peu roma (pes), segons M. I.''nM '. ii'iiia n-iiiii nintres. y essent aixis les
eolumnes rlc Fahara tpnnii iins 22 pciis.
l'.)2 L'ArqiiitccIiini rainanifd a Cahilimijii

capitclls s'assoinhlon mes :il) l;i niiijni- |i;ii-t do les iniistruccidiis ([uc
acahm do citar, quo no al) el (iii(> dcsci-iii \"trulii \ 'Is i|ii(>'s tnihiMi oii id

teatre Mnrcellus: el tipo os ol doi>-(Mii'i-:ii d'i'struix.i inM|||iir,i de la li^. :>(in.

El canictcrdo los Uotros de la llo.n(Mida dodicatoria did sopidciv, la loi-iua

dol punt onlcat dospi-s do la L. Lin-iiis), en in iiisci-i|iri.) a niiMitada,

indiquen riiDiii deis Antoniis. (lap deis tipos d^ordic ilnrirli ,ii|n ci-
tats presenten rontaulamont oaracteristidi. ExistrixiMi el Musen de m
Santa Aguoda yon o! Municipal do Barcelona y (Mi el de N'alencia, IVai-
nients d'outaulanicnt dricdi rnui ah sos triiilitns. ali aspocto docadenl,
tal com coi-i-osp()id- al estat dr deuciiei-aein d'a'|iie--l nnlre ariputiTl miel
(F-s. ns y is)
Al teatro d'Arles de l'i.ixeuea s'in
i-om en el nostre pas.
conserva un ontaulamont on (\w sobrc'ls capitolls lii ha un renule de
inetopes y triglifos com os de les (Figs. nay 185) y ;, soiii-e un Tris ai) lidies
ondulants com els de ios (F'-"- -->'-' corDiial perlina enriiisa ai) elegaiits
pernii'idols.

Antofixii trovada a Kmpurics

(Musen lie Giroiia)
 /''

Fig. ln:.. Friiiin'nts (le cMpitflIs jimiclis

Musen prnviiifial ili- 'r:UT;n;i>n;i, ii."" Hil. 132 y 133

XX

ORDRE J( JNICH

TT jnicli i-Miii (>s los dcrrercs d'un tema artistich,

'oi'di'o

que esculpturs y ai-quiteetos repeteixen inconscientmcnt;

es una forma que s'executa per tradici, innoraut son
origen. Deis eapitolls ai'cirlis ^roi-hs d(^ Dlos, d(> rAcr-
,y polis d'Atenes, di' Scliiniiiti' \ d"Eplicso al) sa decoraci
"Zl lotiforme, al capitcll nim.-i, iu ha una llargussima trans-
forniaciii; les volutes s'han convertit, de petis istilisats del lotus, en e\-
traiiya tni'nia i[ue de perfil se presenta cilindrica o abalustrada ; l'cntau-

lament deri\at de l'estructui'a d'un sostre, ha convertit els caps de viga

soilints en dentillons o en una faixa II sa de l'antiga cornisa, qu'(M-a coni :

la [)art soilida sobre'l ninr iriiii.i CMlicrta, n'h.i qui'(l;it el pcriil d'nna
motllura; la l^ase s'ha transtbrniat extraordinariament. La Ixi^r jnira
que descriu Vitrul)i '' no es pas la primitiva grega mes usual^ que mes
semblava a la 6.sc tica (dos toros separats per una escocia).

(Ij Llil). III. Cap. V.

INSTITT D ESTL'I>IS CATALANS

94 L' Arquitectura romanifu a Citaliinya

No iKisscim cal) t'^^cmplai- del

ordrc jiiich (|iio md si^ui ik\i>oiii"-
rat, ja pe' raci'i dols anys quo l'a
oblidar la LTcaci hi-illaiit oriental,
ja per l'inhabilitat del artista igiio-
raiit. Dos capitolis del MuscudeTa-
iTagonaenclouentoteslosvaiiaiits.
Fig. 201. Cornisa jmioa
Un conserva la l'oi-ma clssica ro-
Musen de Taiiaaoiia, u. 32!) mana, un [locli aiiuitat en el centro
(cai)itcll iureridi-de la lig. 2().">); i'al-

trc es completament desnaturalisat (capitell superioi-de la niatcixa iii;ura);

la curva que Higa les volutcs, se romp en els dos, retornaiit per extraiiy
atavismo, a la foi-ma dols capitells
clii|ii-iul(>s del LoUN re, o ais iii-iiin-

tius capitells trohals en les isles

Jniques.l^ia jornia anloga's ti'O-
lia al Musen Ari|ueol6gich do Ma-

drid. Alidnes t'oi-mes pertanyen a

data posterior al segle ii, ('pnca de
la decadencia de la osen hura ro-
mana. Altros capitells riiu\erle-
xen en elemeiits de lullaiue el ba-
Instre, y lins en ib ir o tulles los
M'luti^s, Higa iit les una ali altra tam-
b ab iullatge. En tots aquets, sota
la \i)luta, nicli clenient caracte-
rislid del capitell juicli, s'lii \eu
una forma indjricada, coin unes
fallos iucipients. \'e a soi- coni un
i'Ocorl del capitell cumpost. Pei-te-
neixen induptablemcnt a(|Uots ca-
pitells al |)crode di^cadonl que
s'iniciadcsprs deis Antonins \ le-
Fie- 20.5. Cn|iitcll8 jfiiiicliH presenten les formes que desprs
Miixeu (le Tarragona, n." 8U y 87
se pcrpetuaiaii cu la llarga agona
del art clssich, de que son exemplo'ls capitells guardis en les bassiliipies
cristianes.
I/ontaidament jnich est represcntat por un fragmeui prncrdiMil
del Museu de Tarragona, f^is. 2nn pi.p d ,1,.| Tciupli' dr X'irh \ dil >ipul-
 J. Puig y Cadafalch - A. de Falgurra - J. Godatj 19j

Fig. 206. Capitells jbnichs de Sasuntc. fMemories de la B. A. de la Hist.)

{>. 207. Cai)itell.j(>mcli. JIuseu ilo Tan-agona, u." 13.=)

/.% LAnjiiilfcliirt ronutnitu a Catalunya

civ (le Fabara; aqucll snstiiiLiit pci- rnUiiinii's cui-intios; aquosl \h'v cn-
liimnes driques.
La forma segona descrita, la mes degenerada, se troi)a cii ds i;i|iti'||s
de Sagunte, (F's- 20) deis qii'ens ha conservat el recort un limiie estu-
dios de sanch reyal, en la Memoria citada I/iscripciones ;j audrjirdadcs del

Fig. 208. Capitel! jhnicli de Sagunte, sogoiis Cliabrct

Reino ili' Valc/iria, ri'coiji(/ns ij ordi'/Ku/tis D/r // h'irnni. Sr. 1). Aiiionio
Valrrrcl Pin rio Sa/>ni/a, y publicadcs en el tmini \ III ilc los Mnnorias di-

la Ri-'id A'-ni/riiiia dr la Historia. Son sus cnuiins tlesdilmixats, |ii'ii'i

donen idea de la foi-ma. Altres capitells d(> S.igunte han si^ut imlilicals per

En Chai)ret, els dihuixos del qual i-eprodum a falta de lotniirafics. '" La

major part d'ells modifiquen la toi-ma ahalustrada latei'al de les \ulu-
tes, en un cilindre, (fis-zos) substitueixeii la \uluta per una lumia ilui-al
de quatre petis, ven varis d'ells eonqnu-eixeii eleincnts extran\s al capi-
tell jnich, com els dolins y el tim caracteristichs de les numedes de
Sagunte.

(1) Obra citada, t. II, pg. l'k.

VA I ilni i-lil !' ilur. iiiilrli> l'f|irt'.-.t-iilitt

rli lina prilni ilf Sa<;iiiitr

(Jlemorie fie a 11. A. de uJIitt.J
 lili
m
10

ig. 209 Fig. 210 Fig. 211

Temple de Vcsta a Tivoli Tumplc de Jpiter .Stator Temple de Barcelona
(Choisy) del Foro roma. (Clioisy)

XXI

ORDRE CORINTI

A columna corintia mes complerta que posseim es la del

temple de Bavcelona. En queileu actualment quatre de
3i)
\isil)los : tres en la casa n." id del (-irrcr del Parads(Fig-
(Fig- so)
en el :\Iuseu de Santa gueda.
y l'altra El capitell
y una mica mes d'un dimetre, la columna sencera t
t
" 7 7,, dimetres; es mes robusta que la major part deis ti-
pos coneguts de c(dunines corinties. La del Templo de Vesta a Tivoli,
qu'es probable sigui deis temps de la Repblica, t 9 7, dimetres. Desde'l
comencamentdel luiperi, la altura aumenta en ])roporci(') al dimetre de la
canya : Mti-ubi haura senyalat de 9 y '/i
:i i" dimetres a la colunnia de
*'>
nostre temple sixtil; la proporci en el Temple de Viennc del Dellinat,

1,1) La inscripci del temple do Vienne, catalogada ali el n." 1845 del Corpus Iris-
cviptionum Latinarum, volum XII, redactar per iJtto Hirsclileld, era una inscripci
ab lletres de lironzn, de la (|\ie resten sois els forats en (d (>pistili del temple que's
creu dAugust y Lyvia Finterpretaci es duptosa, pero seniljlen claros les i)araules
;

dico Auijunto ptimo Mximo.

98 L' Arquitectura romnica a Cataluntja

t'ii ijLuil tris sembla llcyir-

slii una dediciiei a August
lii qiie'l fa suposar del pc-
ridde en qiic'ls pohles de
la dalia aixeearen temples
.il i-'.in|ii'i-ador, es do uiis 10
liiK'tiH's.Desdela creai-ii)
deis ordresgi'echsva ;d) els
segles la columna tornant-
si> nis esbelta. Igual lley
(riitiM inient, cada vegada
llcugeresa en la
ni.ijdi-, lie

coniposici deis ordres, se-

guei\rinterc()lumni;usant
un t(M-me de ((instructu-,
:i(|ucixa ifiidencia's reasu-
iiicix en un ]iincpi : el

de ler treballai- eada ve-

Fig. 212. C'apitell ilil r<iii|ilc de Ilitrecliiiin. Kcstniraci
gada mes el material. V.w

feta ]ierrantigna .Imita ilc Comors. Munou de rEscoln Clinisy compara l'ordrc del
d'Arqiiilcctnra Ac Uaiccloiin.
teni|ili' de ^'csta, tanl s(Mn-
iihiut en ses jii'opiii'cions
id l<'Mi|ili' di' Harrinii, -.A de
.lupiter Stati- (>";.2i) del
l'iiiiiroma: ATivoli, diu,
li's rolumnes son robustos,

aeostades, surmontdes de
un entaulament Ileugerde
pi-uporciniis, sen/.ill de for-
ma; al ti'Uipli' ili' .Iripicr

Stntnr lii li a un excs do

Flg. 313. Base de columna del Temple de Barcelona
ileugeresa en les canyes, y
en la coi-nisa una corta so-
brecarga I 'ordre t
; un aspecto en alt grau majestus, mes la mida pci--
(ccta.do Tivoli y de Pronesta es traspassada; es l'indici d'uiia tendencia
que,.sciis paral-, s'anii"i exagerant lins alsdai-rers temps de l'lmperi. '' ><

L'ofiltViulumcnt del tcmj)le barcelons es scn/.ill; r.iniuiuau era lli.s, ter-

il I
fjioisY. Husloirc de l'ArvIiiUdurc, l'aris, l'.Hj:t, 1. I, jing. .'iiS.
 J. Piiiij I C.adafaich - . de Fnlrjiorn - ,/. Godaij 99

niiiLiiit iMi siiuplicis^iiiKi iiiutllura;

el tVisons os desconegut y de la
cornisa ab els modillons corintis
y ab ses boques de desaige en
forma de cap de leo, s'en conserva
un ti-(i(; :il Musen de" Santa gue-
da (le liai-eelona; (Fig. 217) eg ro-
luist, reixuch com el del temple de
TNdli.
La forma del conjunt del capi-
tell l'agrupa tamb ab els mes an-
tichs romans, que conserven la
tradici grega. Sa prdpMi-ci es,
com en els capitells greclis y mes
antichs romans, de itoch mes d'un
dimetre d'alsada, tal com senyala
en son tractat Mtrubi. <') Com en
els capitells mes antichs^ el segn
rengle de falles s'aixeca poch so-
l)re'l [irinici-, tal i-niri en (ds dtd tem-
Fig. 214
(1) Llili. III. (_;ap. III. edici citada. Caiiitell dfl Temple da Baitelona. Estat actual

Fig. 21.T, Caintoll del Teinjilo (le Vcsta. Piff. 2U. Capitell d.-l l'ante do lonia.
Rnproducfi del Miisoii dp 1' Escola (IJ'Espouy, Arcliili:l;touise.he. Einzel-
d'Arqiiiti'iliira de linicelona. /iciteii dev Antike).
?on V Arquitectura ronmnica a Catalunya

pli's (le ^'ost!l ;t 'rivoli, (1''';- -i^) ,le

l'iiMiosta,kMni)le(lo\'estaaRoinii'''
\ i('iii|)ltMl"Assis;iiirs taiil s'allarga
rcuile do
sulirc'l |iriiiii'r el seiioii

ab os anys oum olios aiui

fullus, y
oada vegada mes allarganse'l capi-
Ii'll.C.linisy (lu:'-'u]'',ntrc'Isg-i-('clis,

l.-i iiin(llic:iri(i t'ou la niateixa; lioiu

sciix.ilat hi |ji'titosa del iiitorval oii-

li-i''ls (jus i>i-ili-('s nt'('i-oi-s do l'ullos

i-Miii una soinal d'aiiligiotat ; oiiti-o

olsroiiiaiis aixi'i os un t-arctor d'ar-

i|Ut('ctui-a aiiliM-iiir al Inipori; (Ios-

de r'J){)ca do \'tl-uli, es a dl', des-

do'ls (omon(;ann'nls d'August, os
deis rengles do tulles osdevonen
iguals; hii SMM al |iMi-tiidi do! l*aii-
217. Cornisa (U-1 'l\*iiii>U' da natccloiia
Muscu de Santa A^iictla, ii." llsl toi), (*''S--'i) (jue S(Mubla dalar do
Agripa (avuy es sahut ipio'i Panto()
Cou aixecat en tomps d'Adria, 1 17-1.'iS); lio si n i'ls do la casa ipia drada de
Ximcs, que Ibu consagrada p(d uot d'August. l,a lransturuiao(^^) data deis
durrcrs anys do la Repblica. Los fullosdels auti(dis prosonton racautluis
rissat (Tivoli, Proncsta); os del tcmps del Ini|)or, un aiantbus do cnu-
torns enddlcits . L'aHrmaci(') de (^Imisy t(j una cuniprDbai'iii dai-a en la
niajor part deis capitolls romaus de; data coneguda oxeculats vi\ (dsdiser-
s(js [)or()dos del Inipori. l'.l capitidl (|Uo dosoi'iu \'itrid)i os a'l (]i' la sogona
cvolucij. l'',l gruix di'l aba(dl, din, soi-'l S(''ptiui di' tul el capitrll; 1|-cl

iiqueix gruix, el que rosta ser dividiten tros pai-ts, do los (po una's donara
a les f'ulles de baix, Taitra a
les segjnes y la tercera ais caulicols d'on
surten altrcs tulles que s'extenen per anar a sostenir rabach. Es nocessai"i
que de les tulles deis caulicols en surtin volutesquc se c.xtenguiu caii ais
nguls deis capitolls y fpio bi liagin encara altros volutos nu'-s iictitcs sola
la rosa que es al nug do los cares d(d aba(di.

(1) El toinjili (le V(iSta a Konm, |iriiii(!riiii(!iil fuiihii \>rv Niuna (Dionis, Liil). II ;

OviDi, Dei trisli. log. I, Dei I''a.ii. Llilj. \'lj, ilcslniii (|iiiiii iiicuuli le Ncmnjii, l'oii 1

ilessifiiiila Pjedilicat incondiat altra volta l)aix l reinal ilc (jmikhIo. s(! rccDiistriii
;

iniKMliataiiKMit: TAcrr, Annat. Llilj. X\', Cap. il Ikodiano, l.liii. I). I'cnVI tipo (id;

capilell (s l'ai'ciiiicli. (Jamna, olra citada, ill par, pg. H8.

(2) <Jlra darrciMiruMit itaiia, I. I, pg. ."i47 y sfj<ii(;Mts.
 J. Puig y Cadafalch - A. de F al rutera - ./ Gndaij ol

El capitell del Temple de Barce-

lona es, aixs per sa proporci coni
por la de la columna de que forma
una forma antiga o al menys
part,
una forma anticuada provincial.
La seva execuci es seca, feta a
regates, casi geomtrica; quolcom
de l'obra barbre que fa conti-ast ab
l'elegancia de son conjunt tant :

com es beu ordenada la propoi-

ci de la massa general, es pobi-e
l'obra del detall; aix s'accenta en
la cornisa mes seca o mes barrue- Fie . 218. Capitell que's gualda
ra encare. (Fig-2i7) g} nostre capi- a Sant l'erc le Tairassa

tell catal-rom no t la icxibilitat

de formes deis romans, mes guanya en la virilitat y decisi del ((nijimt;
els caulicols y volates casi dcsaparcixcn substituits por un tercer ordrc de
fullatje, essent aquest exccutat com obra de picapcdrcr, geometrisantlo,
guanyant en valor arquitectnicli lo que pert en elegancia y naturalisme
de formes.
La base est formada per un
doble toro, poro han dosaparoscut
cu i'lla els tilcts intermitjos y totes
los delicadeses del motlluratje.
Es excesivament aplanada y les
cais de la canya semblen enfon-
sai-slii; es anloga a les del tem-

plo do Vienne, i^^s- 228) \q^ sgyfi .^i.

tura os inferior al ters del ims-

que ostablcix "\'itrul)i. Tota
irjjit,

la forma de les columnos del tem-

ible de Barcelona tendeix a ferne

un ordre deis darrers anys de la

liopltlica o deis comencaments
del Impori, del tennis en que tot
el pas, seguint Texemple de Tar-
raco, ereg'l temple d'August.
En sa execuci s'hi nota la fal-
Fig. 219. Capitell iiei Muscu (le Uoyii a ta d'uu csculptor hbil; aqucixa

I.NSTITUT D ESTL'DIS CATALANS

26
202 V Arquitectura romnica a Catahinija

falta li dona carcter. Est pei-fec-

taniont oxecutada la massa geo-
niti'ica, obra de picaiHHlivr, bmi
tra(;at lo que pot ajilaiitillarsc dos-

|irsd'un primor dosbast ilel car-

rou; pero les formes curves que
den sentir Tesculptor, estn subs-
ben simplomout
tituidos por estries
ox(M'Utados; ms que obra d'es-
culptor roma, deixeble deis grcchs,
somble iircludiar el modn (Toxocu-
tar Tosculptui-a romnica d(>ls
claustres del segle xi y la dcc. na-
ci pobre de certs iMpiti'lls g-
tichs do! nostre pais.
Al Museu de Saint Gormaiii,
en Laye, lii li un capitoll i|ii(" ihc-
sonfa analnijcs (Wtraordiii.n-ii-s do
oxocucii'>aliol d(>l templo dol caiTor
Fig. 220. Fraginont de cai)itell coriiiti del Paiailis. Procedoix do Saint
del Mitscu lie Tarni^nna, ii.*" 90 y fl
Julos, a S. Remy do Provonca. Al
Museu do Tolosa n'hi existoixon
procedents de la Cioitas Boserra (Boziers) y de la Civias Narho (Naibo-
na), semblants tamb al tipo barcelons.
Conlirma tamb la data do construcci
del temple do Barcelona, que liom deduit
del capitell, ralturadc la Uinda, que segueix
la proporci dols Temples grcchs y antichs
romans, segons la prescripci de Vitrubi. <"
Cm explicar la decoraci dol nostre
Temple? Es aqueixa decoraci seca, sense
ondulacions, sense curvaturcs, una obra de-
cadent o una obra arcaica? Nosaltrcs afir-
mm lo segon ; no s'lia d')iial iii;iy una obrn
dccadent en la que la proporci) dol conjunt

(1) Vogsels fragmonts de la Memoria de Cellos,

puldicaila en extracto en l'.Vpnilix n. 2 del I. I de Fi(!. 2:'I. V.Iilt:. clr aj.ilcll ni-
Calaluni/n ile l'obra eitada Espaa, sits luonumcntos riiiti. .MiiHCii proviiu'ial <ln Tar-
y artes, etc., do PiFEnnEn y Pi y Mahgam,. rngonu, n," Ifil.
 J. Piiig ij Cadafalch - A de Falgiiera - J. Goday 203

no hagi docaigut tamb. I/expli-

caci es senzilla : l'arquitecte del
Temple de Barcelona'! pi-oject se-
gons practiques de son temps
les :

proporci del plan, ])riipiiriMii de

la columna, del intercdlunini, del
entaulament, tot.es armnich y in-
dica una obra que obeei.x a prin-
cipis qu'eran ja vells en el comen-
cament del Imperi l'arquitecte era
:

potser un home antiquat, un cas

d'arcaisme provincial. L'obra, per
altre part, era pobre, els esculptors
pocli hbils y la decorado esculp-
trica sofreix la transformado de Fig 222
Capitell del Musen de Santa gueda, u, 897
tots temps y de totes les terres : la

substituci de les curves elegants,

de complicacions suau-s^ per plans, per formes anguloses^ duras: tal se trans-
forma avuy encare l'esculptura al passar en mans deis picapedrers rui-als.

CAPITELLS DE TARRASS.\, LLEY- En remplacament

de la reduda acrpolis d'Egara
DA Y MUSEU DE SANTA GUEDA
trob un capitell corinti tamb ab la disposici
s'hi
del fnllatje caracteristich, sc-
gons Choisy, deis capitells del
temps de la Repblica o co-
men^ament del Imperi. El segn
rengle de fulles excedeix poch
sobre"! primer. (p>s- 2i) Del ma-
teix tipo, un poch mes alt, com
els d'cpoques posteriors^ con-
servant mes clars els rinxols, es
un capitel! romque's conserva
al Museu provincial de Lleyda.
(Fig. 219) L'execuci de l'esculp-
tura es la mateixa deis de Bar-
celona, fent contrast el ben en-
tesde les masses ab l'execuci
poch hbil del detall. Contrasta
. ....picapedrer que ha
la pericia del
Fi^. 223. Cara oposada del tapitell de la ligura
anterior ab les lulles d'abaix me rissadcB
 20J L' Arquitectura romnica a Catalunya

|i!('li:ii'at la niassa dol capitMl ab la

l';illa iriialiitat del oscIiI|iIm|- i[u'ha

oxocutat o! detall. Citviii liiialincut la

|Kiit interior d'uii capitel 1 del Museu

di' r^iiiagona, (Fig.220)
que presenta
aiialogies de cxecuc() ali (d de Hai-
i-cdoiia y IJeyda y les liases aiioiiie-
iiades;'iti(|ues iH'Isai'queniH'hs, que's
^uai-dcii i'ii el iiiati'ix Musen.
Al Mii-cn
lie Saiita.Agueda de Baf-

rtliiiia, haalyunseapitells ladispo-

lii

sici de fulies deis quals cls afiriipa

il) cls di'sci'its, ali la llni- :d ceiitn' (le

al)ai-ii, ali i'l lullatje cohriiit una li'raii

par del caiiitfll; el segon rengle de

'ulles pocli siirtit respecte al jiriniei-;

ali els i-n\iils (>xagorats eunvei-lits

ab \ ulules, y ab mes impert'eeei en
laniassa y en el treball eseulptrii'li
(pids del trniplede Harcelona (eapi-
tellsde eulunina y d'aiita. (F''.22-'"227)
S)ii de pedra de la niontanya de

Fig. 224, 225 y 226. C|iitcll8 curintU FiK. 227

Hoacu <lo Santa X^iicila, ii." r2:!7, 12.3!l r 108 en|iiti'll no ucabat ilcl Aliincii (Ir Sania At;(ir(la, n." IL'KI
 J. Piiig y Cadafalcli - A. de Falgucra - J. Godaij 205

Fig. 228. Temple de Vieunc. FotOf;ral'ia de la Comissiou des Monuments Historiques de Frauda
SU6 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Fig. 22 Detall del entaulamont ilol Templo d'AgUHt a Tarragona. (Muucu le Tarragona, ii. " Ui.i .v HMj
 J. Puig y Cadafalch - A. de Falgiiera - J. Goday 207

Pig. 230. Ordrfi del Temple d'Auijiist iiTarrasoiia. Kestaurat. ^^'laf;luent9, n." 208, 259, 260, 105, 103
101 y 97 del JIuscu de Tarragona)
sos L'Arquilcctura romnica a Catalunya

.Mnntjuich, do procedoncia hairolone-

sa, curara que s'igiima ilalmins ol
Iloch aon foi'cn trobats. E\ cai)itoll de
pilastra (*"' -*) del Musen de Santa
Aiiueda, indica una tbi-nia mes a\en-
eada; ca]! d'ells t la seguretat, en la
coni}iiisic(i, d(^l fai)itell d(M Temple de

Barcelona y tnts son ohra secundaria

y poch artstica de cronologa ncei'ta,
mes a\ iat de haixa data.

oRDfiE DKLTEMM.F. Cal af|ui tci" esmcnt de

un UK mIo especial , del
cornisamiMit del temple d'Angnst a

Tarragona. A la capital di' l'llisjtania

Tarraconense, contrastaiit ab cls cxem-
ples d'art nii-al liiis aipii descrits, lii

compareixieu cls escnlptors \iiigntsdi-

rectament d'Italia a executai' obres ab
tots elsprimoi's y ab tot el saber ler de
Roma. El tema (^s Tusual del art cls-
sicli l'oi-di'c coi'inti descrit minuciosa-
;

ment pels tractadistes, cosa corrent en

els tallers deis esculptors y deis arqui-
tectes ; mes l'cxecuci pot posarse al

costat deis delicats tr(>balls augsteos

del Ani iiti'is. El fris (>s racostumal :

ti'oncbs deis que's desprcMien falles de

acaiilhas ondniant y enroscautse; la
corni.sa tena tandx'; la tpica foima usual
del ordr' eoi-jiiti y anlech ais tipos
coneguts cra'l capitell; lo extraordinari
es la elegancia de l'execuci, es la dis-
SLm.
tiiiei(i de cada detall el tema mateix:

com ma cosa cannica, qu'es babiinal

cumi)lir, s"el troba (mi (ds edilicis mes
modestos; mes el eoiitrast (>nti'e l'art
de les nostres viles pobres y'l de la
Fig. 231. I'iTfil ilol Piilntiliiiiifiit

doITompln d'AiiKiiHt Ift TarrnOiia magna Tarraco's ven comparan! nn mo-

 1

J. Piiig y Cadafalrh - A. dr l'al(/iiera - J. (iodaij JO'J

(Icsl IVis baireluncs que ii,u;u-(l;i el MusiHi de

Siiiin gueda *8) y el mafbre superb que
(J'^'g-

liiunda Muscu de Tarnigona. Del oi-dre de

i'l

iKistrc ciilossal Temple d'August de Tarraco,

en i|U('(lcii piichs iVagineuts: relenient mes eu-
tei- es rciitauhuaeut quals trix'os licni coioeat
sohre'l (lil)uix restuurantlo; (1''k. '-29 y 230) un
d(>ls IVagmeuts posat a la dreta no es possi-
?^^^i l>lc

lles
colocarlo sense suposar que'l tema de tu-
ondulants es simtrich partint d'un t'ullat-
ge central^ com
era us en aqueix tema deis
\ frisos corintis pera aqueixa restauraci com-
;

ilcl; liciii tnihat fragmeiits sencers del tVis v

I

i-asi lis els de la cornisa a excepci de les

ti

iiiiMisules tipiques del ordre corinti. Unos tulles

d'wai/i/iiis del mateix marbre semblen iiaver
Fig. 232. Fi-agmeiit liy t-oi-
rni-iiial pai-t del capitell, aixs C(ini uii tVagmeiit
guardada eu
iiisii el Musen
de Santa gueda, n." 1281. de caiiya a(;aiialada, guardat en el mateix Mu-
sen, concordant per ses dimensions, indica'l
qu'era columna del temple d'Augiist. <f"'.--
la 23H)
Un fragment giiai'dat en el

Musen de Santa gueda de Barcidniia,

sens rao classiticat com del Henaixe-
ment, aclara laformadelacornisa(^'!5-2:!2
que sois en trocos fragmentaris es con-
servada al Musen de Tari-agona.
Tcit senyala la data del Temi)l(' de
Tarragona a l'any quin/.e de .T(>sucrst,
y en ell ja s'ha veriticat el cambi de pi-u-
porci del capitell en el seiitit d'adnp-
tai' la proporci que senyala, \'ti-ul)i al ;

temple deTarragona hi arriven lestraii.--.

brmacions artstiques que no conegu
rarquitecle que aixec'l temple de Bar-
celona y ab elles hi arriv l'extraordi-
nari saber fer de l'esculptor que cise-

11
ll sos marbres ab desusada bell(^sa,
ab elegancia ciutadana no igualada Ima
de la capital de l'Hispania (aterior, cu
les viles llUmils de laCataluil\a l-omalia.
. ^^,
Fig. 233.
"

Canya del loniiilc d,.,,
lluscu de Tnn-agona.
, , ,,, ,
Augi-t
11." 1U7

INSTITUT T> ESTUDIS CATALANS

21 n V Arquitectura romnica a Catalunya

ORDBES DEL ARCH DE BArA El CpitCll t'OriUtl

V DEL TEMPLE DE V,CH
^|^,J ^,.,,,^ ,|p V,M:\

(Fis. 23(i)
es (1(> la fnnn.i usual imperial,
seg'uiut los proiiiirrions que senyala Vi-
trubi. Tenini d'ell uua data tixa es el :

testament de I.uci Licini Sura, en que

maui'i erigirlo. Sura 'ou cnsul eu temps
do Traja. La canya de la pilastra es aca-
nalada, al) les cais reomplortes per
una Idinia cilindrica en la part baixa
i-dcinnrcs : sa Ijase es de la forma
tica r|uc descriu \'itrnbi. Son entaula-
nuMit (\s senzillissini : Tarqniti-au es en-
tei'anicnt llis coni el tris, la cornisa's
redueix tanilic al mxim de
simplicitat. 1,'ordre s'aixeca
sobre un estilobat de forma
snq)le; l'obra que'l cnsul
ronuVs feya aixecar al cam
de Tarragona, no era cxtra-
iii-(linariapor son Iuxd.
Del matc^ix tipo iniporial
es el capitell del temple de
Vich, (i-'ii!.2:i-t) segons el de
una anta que s'lia guarclat; la

baso niolt deteriorada era del

tipM aiicli. (F's--35) So oinoix
i-onipiei-t rarjuitran \ la cor-
nisa de tipn ji'inicli ab don-

ticuls una part dol Toiiqilo

(MI

\ rnnii:Hit una faixa llisa en

los abres nienys niportants;
les canycs sendjla no eren

y .
acanalados. (Figs. si.y -lO)

Si. ELE.MENTS DEL OHDHE COUI.NTI is ca-

,M^:^- DELS MUSEL'S CATALANS
.
itolls
nmeros 717 y 71X(Fit!.238) ,iol
Musen de Santa .\gnoda, tro-
Capitell y base d'uim aiitn ili'l Tcniili! du Vicli
 J. Piiig y Cadafulch - A. (/( Fitlgiiera - ./. Godaij Sil

bats en la muralla del cniiM-

del Aviny, son ja di- |iIimi;i

poca nipcriMl. El segnn i'cii-

lede Tulles s'aixcca si)l)i'(>'l
primer casi tant como la Uar-
gada d'aquest lacolunnin es
;

estriada a exccpci do l;i part

interior de la canya.
Ais tipos rsteclis de ca-
pitells corintis abansdescrits,
hi corresponen els numero-
sos fragments de frisos giiar-
dats en diferents Iluds
("'g*- 22.
(Musen de Barcelona^
23 y 88) esglesia de Sant Pere de
Tarrasa, pg. 32 del present
volum, ciQ.), y repetint el
mateix temn de Hors \' falles
'acaitllmv ondulant y reple-
gantse, y partint d'un tema
central, agrupaci calicfera
de ls mateixes tulles. En la
muralla del carrer del Aviny
s'hi trob Tordre complert del
que formavenpart algunsdels
elements descrits en la mu-
;

ralla del carrer del Regomii-

s'lii descobr un exemple de

l'ordre arquitectnich corin-

ti complert, sostenint un en-
taulament, mes obrintse en
l'intei'columni, arcades en la
forma usual romana d'asso-
ciacid'aqueixos dos ele-
ments, tal com s'estilaba en
els prtichs deis amfiteatres y
teatres. D'aqueixa disposici
avuy destruida, n'ha quednt
un rniquis. (F'g- 211) No Ihuiv
Fig. 23li. Odle corinti del Aich de Huril
(lbum pintoresch monumental de Catalunya)
12 L'Ariiitclur r()ini)nicn n C.atdhimja

d'aqueixos li-;igmcnts t'oivii trobats cls frisos ah tiiglios

y metopes. Les arcades decorades ab els ordres arquitec-
(Fig-Sii)
tMiiichs y los mascares teatrals do les metopes
del tris dorieh, (^''g-ss) fan pensar en la n^producci i's-

tega d'una extranya bai-reja d'oloin(Mits de difei-onts ordres

conservada en el teatro d'Arlc-sde Proxoiica, aun est exe-
cntada ab tota la pert'ecci helnica, t'ormant l'entaulanient
que decora les arcades de! costal Septentrinnal. *" Kst
aqueix element formnt d'un fris drich en qiu-'ls triglifos
alternen ab metopes docdinilcs do i'oscees de diferents
fi'mes, anlognes a les diM fris d(- ia fig. 15S que v a scr-
\ ir com de llinda (i arquitrau d'un ontaulaniont corinti qual
fris es formal per una iirauoa iVtifiinihus ondulaul, mni
os descrits, (f't's- -2.v "^3) os fuilcsdol (|ual, rcploga<lessol)i'o
olles mateixcs, tei-minen ab un ]iotit personalgc aislal, del
qu'esrecort el f'ragmenln."TlSilrl Musen de Santa gueda
reproduit cu la p.-'igina HS dol pi-osciit lbro enrona l'en- ;

taulamenl del lealro d'Arlos una curnisa al) mnsules.

I/cutaulamenl d'Ai'les se caraclerisa per la liuuia (mi
roXOCUCl lOt lo CpU''ll ol - pllJrlMtut \ Ulinurinsitat, OS
;

on os uostres fragniouts il>i'os;i rstciza, uios la S(MU-

^ blauoa acls trocos quc'u
Fig. 237. coiura- inoments de perill servi-
na corintia tro- i,

vadacncisnuirs i'Gn pera reforjar 1 anti-

romans. Musen gua muralla barcelouesa
lioSanta Agnc- i i i i i , i

.Ia,n."7i7.v7i8. al) clsdcl toatrc provou(;al,

fan pensar en si s'agi'u-
paven d'igual modo adornan! una part
del exterior d'un teatre, qual ri'curl sugc-
reixen les mascares teatrals que'n el nos-
ti-o fris (ImiiIi iijtornon ali (>ls triglifos.

Aipu^i.xa souil)lani;a d'olonionts UTpiitoo-

tuiclis rissucita un oditioi l)iirco|iini''s di'l

que no sc'n t recnrt ; ol teatre siin.ii r;i|i

el costal mar, prop de la muralla, quo ha

conservat els restes de sos frisos.

(1) Kmilr Esi'i'.RANDiEiJ. Rccueil /riirra/-

rlesBas-rcliefs rlc /n Gnu/c roinaiiu;. Pars, 1!M)7, Fi);. 2.'iH. (Japilt'lls ciiiintin

nrnorc ao. (^[^sln If Santa KUrilii. n.*' 717y7IS)

 J Piii'j y CaddfaUh - A de l-algucra - ./. Goday lia

V.w el MusiMi lie 'r.irnigoiiii cxisteix un

(,i]iit('ll ;iii;il('rli ;ils del MusGU dc Santa
.\,mi('d:i (loscrits, ;il) l;i dirciT-ncia de ser
snhstiluits os cauliculs y la rosa cen-
ii;il, |ii'i- hi Ibrma del tambor adornada
il'iiiliiii;i(iuns y per exagerarse mes les
Miluii's latcrals. Es una formado dcca-
.loiicia do haixa poca. (Fie 23) Alti'O dol

iiiateixMusiMi pi-osonta l:i rni-iiui nrii^iiud

('S|i(valissima que s'iniria en l'art ojs-
sicli : les fullos d'Kcdiilluts so ti-ansfoi-
uKMi on tormos onroscades y o! ny
r('Mii-;il os un hnst sostingut pi'i- un
li-oiich cui-xat; (Fis- 23) sembla ooni s

oomensessin a iniciarse pi-oniaturamcnt

les formes variades y caprilxnsos (pie
lian de fer la caracterstica deis claus-
tres romnichs de capitel Is variats, aon
Fig. 23fl na una fauna pintoresca entre les bran-
Musen de Tarragona, u."' 85 y 100
ques d'uu Hora imaginaria y aon los es-
cenes religiosos y de costums oniplon la forma dol i[)itell clssicli

roma, el capitell corinti.

CAPITELLS NO ACABATS AlgUUOS VCgadOS

aqueixos capi-
teils se colocavcu sonse acabar; sol-
Ziunont desvastada la massa. Aixs
s'on trolla un a ^'lann\a (po ar-
tuahnont os guarda en ol Musou
Balagucr. En el Musou do Rai-celu-
na n'oxisteix un dol niati'ix tipo.
(F'-227) APi-es s'han oousorv;iton ol

Baptisteri de Sant Miquel do Tar-

rassa. Abunden aqueixes formes en
la baixa poca y ella es laque per-
maneix principalment del ca|)itoll
corinti ; arriva que s'lia ol)lidat la
idea de la fulla d'acante^ que s'lia
perdut el recort de rinxols y xolu- Fi". 210. Musen <le Santa Ajucda, u." 1143
11 L' Arquitectura romnica a Catalunya

tes; mes la massa del capito

se guai'da y perpeta.

LES CANYES DECORADES Les canvcs

lal cstriiidos y altres decora-

dos iriiiilii'icacions y estrelles,
priiicipaliuent en els darrers
teiiips del [)orode roin; aixs se
vcuen sovint representades en
els sarcoloelis y aixs s'lian tro-
bat a Barcelona (Museus de
Santa gueda y Municipal). Les
unes son recobertes cun d'una
mena d'imbricaci senzilla, se-
Fig. 241. Areailcsdeseo-
bertes cu laiiiiirnlladcl vei'a, Iligada prop el collari per
carrer del lf';o"'>r.
una <1<)I)I(> c.)i-(la; (T?. 213) \<^\_
(Croquis do la ipoca).
tra com d'una xarxa de ti'in-
guls, (Fig- 2") d'antich la co-
lumna y la pilastra peit l.i li^idcs de la forma acanalada, cambiantla en
formes vai-iades; la canya ilisa, la canya acanalada mnphM-ta la part baixa
i'cdentui'es), la canya ornada do tulles ondulants, l'at analada en forma
helizoidal, la que imita el troncli del ai-brc y la inibi-icada, van aparoixoiit
succesivament en la baixa poca a ella doucii icliMirsc les canyos ti-o-
;

bades pi-op les murallos y i[uc's guanloii ou ds Mus(Mis d(^ Barcelona.

BASES Les bases troba-

desaCatalunya,
que acompanyon a les
columnes corintios, son
principalment del tipo
que 'N'itrulji

tiques,
anomcna
formadesde dos
u
k
toros separis per una
escocia. \'itrubi indica
minuciosament les ]iro-
porcions de cada un IoIs
elements que Tintegi-en;
Fin. 2i2. Cornija i\r (iuihI ali riiniia iIp cap de lli'i

mes aquestos no son ( Musou da Sautn gueda, n." nt I

)
 ,

J Piiig y Cmiafalih - A. de I'algiicra - ,/. Godaij 215

scmpre obserx ades olla es reinpleadu lmi el tem[)li" de

;

Barcelona aixatada liiis fer desaparixer l'escocia inter-

mija; (fg 213) g^ el temple de ^'i(h, 011 rnica que resta
feta malb per l'acci deis aii\s, Tiscjcia es mes vissi-
ble ; se repeteix en la major paii de les bases
(t'ig-^s-)) t;ii

( Figs. H) conegudes^ taiit en les cnipbad^s (mi les c(.)-

y 48)

lumnos corintios com en les driipu^s d'aipieixa forma ;

es la quc's conserva en el carrer porticat d'Empurics

darreramentdescobert per la Junta d( Mnseus de Barce-
lona. La base de la figura 247 del Museu de Tarragona,
presenta entre les dues motUures torals, una doble
escocia tal com el temple de Jpiter Tonant a Roma; es
una variant que acomitimya so\ int ToiTlrc corinti. Totes
les variants de l'poca grega-macednica son usades
pels romans, mes a Catalunya es desconeguda la que
^'itrul)i descriu ab el nom de base jnica formada d'una

motilara toral entre dues escocies.

L'ordre corinti es l'ordre propiament roma y per aix
el que mes abunda en les nostres ruines romanes ell es ;
Muyendo
\'i. 2i:!
Santa X'u
" v a il

la creaci de la esculptui-a luxosa y exuberant de Roma. n." \i'.T>.

V\]l. 211. Mii.soii Municipal de Baiceluiia Fig. 2-5. Miuc a. .^,uil,l Ajiiuda, n." 1258
216 L'Arqiiitcctura romaica a Catalunya

Mentres els altres ordres adornen sois el portich sonzill del deciuna-
rms de la colonia eniporitana, o les construccions mus antiges deTarra-
co, o l'edicul sepulcral dedicat al culto deis clil lujrri, Toi-dre coiinti (imple

F. lii. Base tica Fig. 217. Base ali dublc c.-icutia

Museu de Tairu^oua, u. 'J8 Musoude'1'nnagoua, u "99

temples y'ls atris de les cases y ab ell se componen les

els portichs deis
obres mes sumptnoses del nostre pas. F,ll ser tamb l'nich deis ordres
romans que permaneixcr en rctatmijana, rnicii que's por|>t'tuar.i onti-o
elsesculiilni'sbarlircs, riiich
(\y\o ji lii'i'ara adaptarse, un coj
ol)lidal rentaulaiuentclssicii,
a sostenir directament les ar-
cados quant s'hagi complort
la g-ran ti'anstbrniacii'i ar(|ui-
tpcli'uiii'a a (pie ilnia llm-h
r('iii|ili'ii (Id ari'li siistiliiini la

F". 218. Bas- itica Musen de Tarrafona, ii." !lh toniii iiiiirta ari|Ulral)a(la.

lUiHv irillia diilde colilliilia liii acaliaiLl

MiiHCIi de TaiiaKKiia, ii " SS
 _<! II J(i Tl itib
> l i<rf i Ailii^-

Fis; 24!i. Fniuiiii-uts rlp IVis del Ti'iiijiir do Jniiiici- ilr TiiirMu tiM , iipurc lints ni chiiKlrc i]<- lii (iti-ill:il

XXIl

ORDRl COMPOST

J)X~F NA fornin liiliridn,

una <-oinposici
(l\'leinonts de dos
siils : l'ordre co-
riiiii \"1 iiicli, oi-a

=S' rm-dre coinpost.

Aqucixu forma, castiraraent im-
mana, es repetida a Espan) a la :

presenta iiii ciipitcll que's cdii-

serva a la Mezrpta de Crdoba,
(Fig.2.ir.) jiplcch de capitells, com
es sabut, de \aris oclis d'Es-
panya y fins de la (jali;i Xarbo-
nesa; corona en ell les fallos de
250. Cai)itcll compost del arch de SBptim
acanthus del capitell (()rnti, una FiS..

Roma. (I)'Espouy. ArchUcklonisehc. Ein-

Stver a
motilara decorada com un ri^ltinns zdheilen <ter Antike).

INSTITT n ESTUDIS CATALANS

218 V Arquitectura romnica a Catalunya

Figa. i;r>I y 25i. T(>m|)le ilc .Iipitor ilv Tmni^mia. Fragiupiits ilol fris (Clanstio de la CatiMlral)
Capitcll (Id Musen <li! Tarragona, n." II I

decorat, surmoiit;ul:i di' vululcs nugiihii-s, (uin si's miIui's snln-i'|]iis,ii- a

los fullos del capitoli corinti im capitoll i)iii(li ili'l .inuui irm |) iiiirli.

L'ordro jiiicli y l'oi-(li-(! (-oi-iiiti desdi i|Uo ii(|iii'st ujiarcix en rilistmi.i, hd

son elomoiits contraposats sino arinnuiclis, quo'ls grcclis liai-rcjin \ eme
Vitrubi tot just si separa en son ti-actat l'ni'drn ci'imi, iliii, im ililci-cix
:

en quant a les proporcioiis, del ni-flt-r Miijrli, im \\r< iju' pi'i- r.-iliiici del
ca|)itidl .
 J. Puig y Cadafahli - .\ de Falguera - J. Godaij 21'.)

Figs. 253 y 254. Temple de .Iiinter do Tarragona. Fiagments del tris n."" 31 y 113
del Museu de dita ciutat y fragment de oapitell, n. 108

A aqueixa forma pertany el capitell (Fig-ass) mjg fet mal b, executat

en marbre, catalogat al Museu de Tarragona ab el n." 11 i, proccdent del
Templo de Jpiter, que fou trobat en les obres del non Seminai-i, prop la
Catedral. Fragments de volutes d'altres capitells se conserven en el mateix
Museu y restes de una fulla y del echiims : una de les volutes porta un
troc; del bach y ab aquestos elements pot restaurarse completament aquest

elemcnt importantssim del ^luscu do Tarragona. (Fig. 233 y 25t)

30 L' Arquitectura romnica a Catalunya

I*oiteiioi.\ al inateix temple el fris rlocorat ali l)ii(iaiis eiii;aiiaiidats

de i-nure (Serta), que'sconsei-\oii apai-edals en els mus de la Catedral \ en

el Musen. ti'i^-- -'i" >' --""!)
F.u el seg-
nieut que deixen les f^uinialdes
s'hi venen i-epresentaeions d'ob-
ectes litrgichs, cnui \'As/iit-

^^^ .^^ tet de ca deeavall,

^^^LaXA '^^^'o iiillnii). y
-

'=^^^ '^l^">!J"f''''''"^- liai'ret portal

^i^^iJSi^i^^^^SH^K '- '
pi'l

^^ jKj*!2mf3r^^^^^^^^^K^ '^ . /'Iidiir/i iliiills. pcll d'una

lima lilanca sacritieada a .lpi-
ab una ]iunta 8(trtnt, de
t('i-,

Les garlandes
Insta d'nli\ei-a.
de lonre son Iligades ais caps
detoIoabentes^ T'/V/f'. Aquests
\an adiiniats de iij'nhr. que
serulileu un eulllall de iiraus y
Fig. 255. Capitell de rAljaiuii ilo ('iinliiliH de llnclis de llana llii-ada ali riu-
tcs; ornanient antirli tal eoni ,

avuy s'usa a la costa catalana di- Idevant pera adornar les ereus y taber-
nacles en la testa de Santa Creu d(^ maii-. Al claystrc de la Catedral s'lia
conservat un fragment de la llinda. lv\ecutada bi-hnt-ement imi iioca

baixa's conserva al Musen de RarceloiKi un exeinplai- ili' nqtiicll ciaupost

en el que les volutes son substituides p(M- i'oscees.

(>Il|>t(^ll COIIIIIIIHt

.MiiKC'U df Suitii A|;iic(ln. ii." r.!ll

 .^S5,::^%>*-4.3te|f^

Fig. 2515. Mosaich del Muscu de Tarragona, ii." 2i)21

MOSAICHS
"i'ililici roma era sumptiuis sobre tot pe- sos rovestiments
\ l'(l(>a de la nosti-a ai-quifectui-a resiiltaria iieomplerta,
>i iin reniiissiin aipii ln ipuMPiniiiells ens resta. Es aix
beu pocli ;
pctits fragnieiitsde pintura mural senzillsima :

y .Olidos rojits, soeolades dividides en platbns en les t'or-

_/ mes mes comuns y vnl;ars italianes, guardades princi-
palment en els Musihis de 'i'ai'ragona. (iirona, Barcelona y Lleyda, tro-
bades de tart en tart en les exeavacions d'I'aiipnries; y dcsprs, aquests
 L'Aniiiilcclun romCinica a Catalunya

iiK's ;il)Uii(l.iiits, els sdls luxosos deis

orlilicis ri\ils, priui-ipalmciit cls mo-
saichs.
Honi parlat d'algiins d'aquostos pera
=.-> L'xplic-ar rospiia dols cii-clis y les ares
deis temples, anm a completar les idees
sobre'ls mateixos desde iiostre puiit de
Fi;;, -7. Ojnts siynininti trobat ii ICiii-
Asta de decora('(') ai'r|iiitectniiea.
piirips (Pella y Forgns. Historia del
Ampurdiin). X(iinl)n)S(is smi els ox(>inplars que
ens resten d'aiiuestes dccoiarinns pnli-
croinas oliiiijiud(> |)ei- modi de marhres y de tenes cuites, mes es en-
care difcil riiiveiitai'i deis mateixos y el classilicarlos ah veritable rigor
cronolgich. El proes de la cvoluci d'aquest art cu la uostra tei-ra,
paralela sens dupte ais grans periodos qu'eu la nii'tiii|iiili loniaua lian
senyalat els historiadors, es indecs com aiiucll. A Knuia malcix els
temes se perpeten cada scgle iTaiiiirta de mus (pie's sumen ais an-
;

ticlis sense excluirlos; mes en aix iii lia una lli'\ qm- pnit.-i \,ii::iniiMit

uiii idea de successii) en son gnessis,

encare que desprs coexisteixen les for-

mes mes antiges originarles ah les
posteriors derivades.
KIs nuuans '" separaven l'arl del
luosaicli i'ii iIms ; 111 pos el trssrlntid
:

y el rr/-iiiii-iil)ilinii ci-a fct de

: el jirimcr
petits cubos y segn de
el peines pcti-
tcs irregulars de tnrmes vaiades, juste-
posades en lninia d'i'spial. Mes no
erfi sois aqueix medi d'execuci mate-
Fig. 25M. itpiH sifjhin'
rial el que separava l'un del altre ais dos
(Muscu de Tiirrugonu, n. \)':>

arts: el i)rimei- era un art subjecte sem-

prc a la forma quadriculada geomtrica, el segn, mes Iliure, aspirava a
imitar les obres pictriqucs y a perpetuarles; el primer t en IVIement ree-
liliiii y quadrangular sos temes naturals, el segn, en les formes curves; el

primer, enel concepte i-om, era un art humil de decoraci executat per

medis mecnichs ab composici subjecte a regla, el segn, era casi una

obi'a pictrira ab paleta \ariarla. ab formes Iliures. MI tcssrlnttnn y (d ri-r-

(1) Gauckler en ol Dirtionnnire den anliquits greci/ues el roinaines di; I)AnF.M-

BERG y Saglio, article Musioiim o/nts.
 J Pitig ij Cada f alel - A. de Falijiirra - J. Godaif 223

IlliclutUin s':l|llc:l\iMI .'ll tKlllli'll-

titni y oi'iiii iiliiliis I iK'iics (rdlii'.-i I lis-

tintos del iosaicli iiun-,il ;il i|ii(^'s

reservava'l iiom i\c nuisiniin \.'upiis .

n-ntiinilalinii siMiilila la ilaiTcra

t'voluri (le la iMi-iiia \ al> tul en o\

iiiouroni,dc'sil(''l l('iu|is cu i|Ui' l'ai-t

alcxandr invadoix la Houia d'Au-

ti'ust, c-oexistcix al) los lui-iiios mes
soiiziilos de tcssrlluimit.

opus siGxiNL-.M I^iv tnniia i>riiii(M-a y

mes elemental del

mosaich es Vonis sif/niniun, msela
a proporeions detinides de testos y
un rirnont i'iii;i'iicli y dur i|iu> des-
eriuen els tractadistes ronians, niolt
usat a Italia; sobi-e aqucix fondo
sovint s'hi ai-i-engleraven petits cu- '\g. 25!). Mos-aich de les '<Tres (rafies
bos de marbre turmant lnies diver- (Miiseu (le ^^;nlt;^ Aiucdn. n."7)7

ses de la decoraci geomti-ica ro-

mana; son US es antiqussim. Un deis mes antichs poi-ta una iiisci-ipcif'i
que'permet datarlo en Taiix loO avaiis de .1. (',. "' D'ai|ni'i\ |ii-mci- uio-
ment del mosaich, que pornianeix y con\ iu ab sos derivacious postcriors,
en coneixm tres exemples, un a Matan'), a\ ny desti-uit, que exista en
el centre de la ciutat vella, el forum de la lluro, la placa actual, igual a

un trobat a Empuries y alti-e en procodiMit de Tarragona, quc's guarda \'i

en aquel Musen. 1

h'opui sir/iii//in/i i'eproduoix en daus blands el tema de la

iluroni'-s '-'

greca com a tot el mon roma, rcpetit en el niosaii-li (ri'!nq)Ui-ies (F's- 257)
enquadrant un camp de lossangos format pels daus de marbre en linios
oblqos; el de Tai-ragona es :ui;iloi-h al canqi del mosaich empurit. (F's--''>8)
Sobre Vojj/s siji/i/nim les llniesde daus priniilivcs se coiiipliqnon y's con-
verteixen en t'aixcs de daus y succesivamoni cliininMi el Ibns 'opits testa-
coiiin, conservant la lorma geomtrica rectangidarprinierament, introduint

les formes rectilinies mes variados desprcs y tinalmont adoptant les formes

(1) Article citat di'l Diccionari ili' Darkmbf.ihg y SAia.io.

(2) Pf.llicf.i; v I'ac.f.s. EslndidN lustrico-avqueoliiicos sobre lluro. "SlAlfirA^^l,
pg. 227 y 2:50.
224 L'Arqiiitectun romnicu </ Calnlunija

cui-vos val) ellcs los foi-incs iiuitalives del iialiHMl (Miyciidi-aiil \'(iii(.'< icscl-

Idluin y crriiiiciilfiliiui. Soviiif so comhina oii aijucixns |ii-iutius toinps

Vojjits sii/itiiudii ab el pa\iiii('iit do poi-r-^ de inarhi'c i\o dos colors,
com el trolla t a iMiipiirics pi-up de la purla de la iiiiiralla dicrD-iMiiiaiia.

MOSAICII DEI. I'ERIODC En la classilicaci) dids nnisaiclis, os ai'r|iioi'il(>clis

AL'GUSTEO
senyaloii un piiiiu'i p/iindi' (pK^ comoiira oii rniiciit

dol Moditeri'aiii \ quos'exton pi'i- lliiipopi, ali luis os osploiidorsdol |)oiindo

licloiiistidi, lilis al (;oiiiOlH-aiiii'lil dol si>^lo ii ; el llucli d'Di-incii diiraiit aii\s

^IQOOO&OOfC
^^^^i-,-:"

^M
Stexti'-t^^

ii lii lii. hi .1.1 U.\ (Miili.). Ildliliii (le lil l. A. (ir lii llinliiiiii, 1. XIII
 ;

J Piiig y Cadafiilch - .1. de '(ilr/ucra - ./. Godaij 2,

sogueix essoiit (>1 ooiitro de falii'icaci do quadros en venniculatuin que

d'alli exporta ol coinei-;, coai tan avuy encani'ls tabricaiits venccians de
l'illa de .MuiMiio ven iivnei-al els tallers d'Italia. Igual que'ls
marmolistes
venen sarciM'erlis, els ninsaicistes venen quadros de niosaielis, els einble-

Fig. 2t!2. Mosaich de Saiit Mitxuel de Haiccloiia

iji-occdeut ile la eapella
avuy al lliiseu Munieipal. (T. I de Catalunya, de l'olua Espaa, sus monumentos y artes)

intr, i-eproduecions popular.s de obres de la jiintura alexaiidrina. L'rea

en que's troben es la de colonisaci romana anterior al Imperi, sense que

aix vulgui dir que aqueixes obres siguin anterioi-s a ell. Son cscassssims
els que's troben fora d'Italia anteriors a la poca deis Antonins, algiins,
pochs, a Sicilia, en l'frica Proconsular y en la (Cesrea de M;uiretania
y
en l'Hispania.
L'estudi d'aqueixos emblema' perteneix a l'Historia de la pintura; son
verdaders quadros; el pintor en vermiculaliim copia la realitat viventa
d'algunes d'aquestes produccions n'hem parlat aqu eoni auxiliars trobats
sobre'l terreno icra la descripci deis edifieis; rornien quadres pctits

ISSTITIT D ESTUmS CATAI.ANS 29

226 U Arquitectura romnica a Catalunya

cii g-cnei-:il ili' n-iiO n O'.so rin.

iiuii i-Diii ('II lilil iiiinintur.'i,

s"lii r('|ii'i iilui'ix iiiM !( iiii|Misi-

rii'i |ii-|i'inr.i . Sr'ls roldCi (MI

el centre deis |i:i\ liieilts, nv-

liits colil llll.i i'
<\ ii \ II^IkI.i de
llllin , \ (i|(;its d"( iniMliieiils (Mi

Irsi'l 1 1( I II III de pcliM'S llls

grosses, (ju;il ciiiiiihisc') de-

corativa obligadi |hmI.i Idiiiia
quadrada dols olciiieiits (iiin-

ponents, i-odoja la i'0])i-( id ne-

cio picti'irica pi'csoiitiiiitl.i ei un
,1 liMii.'i pi'iiiM{ lid \ l'i n'Miiiiil id

\(ill;illl SI MI emii I ni; I ((Miel;!

i|lie r(Mn|lliidni. l''.ls Irsrl/iimni

iMi(|lliidl';iiil 1 1 \]nn\sriii/)li'iiu(%

-.111 ( 1
III II II III e II t (MI .Mijlieix

|i|-illl(M- |iiMM'ii(|e (MI lil;ill(dl V

""SiMift' (MI liegre; d"ii(jn('st;i fiii-iiiM's

d(Mv(Mi os temes, l'Ccnlillis

. j.,i I. . .1,1.. ,i,.i ,..-:, 1.1, .1.- I:, M.-.i.

^MiiHOii le 'i'arragoiin, ii.''2921) casi scmpre, reeiMn.nl.irs so-

./ /'(//;/ !i Cdld/iilcli - .1. de 'alijucra - ./ Gmiiij 227

:*i^

2-J8 LArqnitcciun romaniai a Catalunya

^^^' !Mr'*^a^r^
Fig. 267. Mosaich trobat a Empurics, avii^- ili-.-.triiit. (Fot. Cnzurid)

lili cll es lili |i:is ;l la

rdin |i(Ml('l r.iciii il (' I S
(iDspruccdiiiiciits; no
Sllll (lllS olii'is (lis-

liiils, siiiii lili sdl; i'ls

t.iili'is s'o.xIciH'ii jicr

|(i| riii|i('ri, Tart se

rii|li;ills;i i'll sos to-

nU'S y \;i i|i's;i]i:il-('i-

Xi'lll VciilhlcilKI \ \\\l

i'll l;i ri,i:iil;i i-ninpo-

sici al \ii||;|||l di'ls

(|ii;i(lnils; la comiio-
Fig. 20. Mii-;mi li ili- < iisa l>i\iii Jliitiini. (l'i'lliicr. lluro) sici) (ii) liuurcs s'cx-
 :

J. Piiig 1/ Cadfahh - A. de Falgiicra - ./. Godaij 229

Fig. M'.l Fis- -70 .Mi>s;iuli

Mosaicli del Musen de Taiiagona, u. 2936 existcut eu el Musen de Uaixelona, u. lll'i

ten en grans tamanyos y fora del quadro de la composici priicii>;d y les for-

mes i-ectes y rectangulars van desapa-

rcixent; temes pictrichs y temes deeo-
ratius gradualment van foncntse en una
unitat. Els mosaichs son ja obra local
els artistes alexandrins vinguts a Italia
en rpoca d'August esparramantse per
les provincies, han format ja obrci-s
indigones el personal deis tallcrs es,
:

donchs, roma o romanisat, lo mateix

sufceeix en els models y al) els mate-
rials :les pedreros imperials deis Piri-
neus Orientis^ de la Serra Nevada \
deis Alps, ofereixen ais tallers de Pm-
venca, Tarraconense y Btica, un surtit p^,, 271 Mosaich
suficient de marbres de distints eolorSj del Jiuseu de Tarragona, u." 2032
230 UArquitectura romiinica a Catalunya

Fig 272. Mosaich de Sant Just Desvcrii. (La Iluslraci Calalana)

deis que se'n aprofiten els mosaicistes jmit .ili i^ls ili^ iiiipni-t:ic() di^ la nio-

trpoli.
Kxcmplf (riH|uestes ol vcniinil.it de S.iiiuiitr i|uc [iiihra l'Acaili'uiia

de la Historia \ 'li'l ijiial s'lia dciiiiat l'liistDi-iailn]- ( i.ihivi. (!'' Se tmli

^0)

i'iMit eX(;avaoiuiis en la cai'i'Ctcra de \'al(Micia a Hai-<-i'liina. Tenia aiiucst

32 i)alms de llarch per 22 d'amplc; repivsentava en licruKisds colurs a
Baco sentat sobre una pantera, eoronat di' paiii|in|s \ ali ini sciiiniii a
la na, portaiit en l'altra'l thii'se. Al xnltanl de la li,uura In lia una laixa

\\\\^'.'k\WmVVVVVV\\V\\AA-VlA-Vl-VVlAAA-\-^\\\V\V\V\VTTTT

1 -
', f

Fig. 273. MuRaich troliat n la linca ilcl voiiito do Uclloel, a Oiroiia

(Memoria de la Comisin de Muiiiimeiilo Jil<lricou de Gerona)
 ,/ Piiifi ;i Ciidiifiilch - A. (Ir l'algurrn - J. Godaij 231

Fig. 274 Fig. /o

Mosaich del Aliiseii deTiiTa^oiin, n." Ill lifli ll(^l Musen (le Tarragona, n." l.'ilT

1
/.
1<^"^.

Fig. ;77. Mosacli

iMosaicli ilfl Museu de Tarra^rona. n." Ils del llnsou do Tarragona, ii. 2924

foi-innda de scrmeiits ondiilants quo surten do qnatrc gciTos colocats en

els iiiiuls y deis que varis genis petits tallen t^ls rainis (|ue jienjeii. ")

(1) Muoz, Disertncin hi^lrica sobre el pariiiicnto quf se dtacuhri en Mar-

medro. Aqiiest inanuscrit es ^iiarila <\n la HiljDti'ca dt la loal Acail. do la Hstf)ria
Prest. 27. Gr. ().\ E. ii." 179; va acnin])anyat de dilniixes; Muoz cvo.w ])ogu S(!r lo pa-
vimont d'un templo dodicat a Baco. iXota deCii \niii; r ou sa obra citada, t. Il,pg. 89).
232 L' Arquitectura romnica a Catalunya

An aqueix grupo pcrteneix ol musaid vonniculat que oii raiiy 1,S88 el

General Governador do Tilla de MciiMica dc;>cobr en la slota del Rey
(port de Mah) qual dibuix einia a l'Aoademia de l'Historia. (^'g- asi) La
(<)loi'act')d'a(iiiostr('/'//C///r(///escom-

"^ biiiaci de blau, vormell \ bland. Son

i''-

dibuix representa vanes figuies d'au-

cells y altres animis, la major part
indgenes de Tfrica y otereix notable
analoga ab altre trobat a Tnez y el
dt^ l'antiiiuissima Sinagoga de liaui Ulan

Lit', pi-op de Cartago, y com ell alusin

tal vegada ais dios de la Creaei. ^'^

M- La majiir part deis tomes so i-epotei-

xen casi iguals per tot el mon i-dui; no
''^'f<$mmmm cal dir os meandros y els quadi'ats els :

mateixos dofins y hippocampos del mo-

Fig. 278. Mosaii-h trobat a Corsil
(Pella y Porgas)
saich guardat fa anys a la derruida es-
glosia do Sant Mi(|uel,avuy cu Musen el

Munieipai do Barcelona, es la i-epotici de bou cimeguts de Pompcya tra- :

f;atsen silueta, aillats entro \\\\ Inus blaurh, sonso turniar escena. (*"'8 262) (2)

Els paviments altros vogades so dividiMxeu cu ipiadrats j)er un-di de

lui-xesab un matoi.x tema decoratiu dintre deis que s'lii desarrollen cduipn-
sicions pictriqucs y temes geomtrichs. Exemple d'aqueix sistema di;
composicions, el mosaich partit en triicDS ue Musen de Tarragona, eu
que grans franges di\ deixen el paviment en quadrats,
diutiv do cada un deis que s'lii desonrutlla un tema en
rrniiiriilanilil,i^i^^ 2.56, 263 y 264) el dc Barei'lMUa ll-ohal al

l'alau per rarfiuitocte D. bllias Hogout, l^''5-"> y el do

Empuries, combinacio do quadrats y octgons. (f>!-207)

Cocxistcixcn aquei.xes formes ab altres gcomtri-

ques, unossenzilles com el que's guarda en la casa l)i-
Fig. 270. Monnk-li \ iu de Mata r, fR-Sfis) 11,1 niosaicb Icsclhilnin de dosco-

troliat a Oorsi.
loi-s, l)laneli y eolur de |i|iiui luscb, ib' i|U;i I
(( iinliiliaci(i
(Pella y Forgan)
|-esuila lUl ii|-i-ual p,i\MieUt eu qUe dcililina'l qUidl'al

diviflit per losdiagoiials en ipiatre ti-iaiguls. Se prolonga linsal inli'i-ioi- del

cdilici y cases inmediatos tormiuanl en el centre porua olegaiit estrella.

(1) Boletn de la Real Academia de la IlistoHa, t. XIII, pgs. 7 y TS.

(2) En
larticle citat de Ganckier, Diccionari de Darkmbiho, p^. i'lni; Iii lili iin^i

bibliografa interesant sobre aqueixes representai-ioiis niai'ilimns.

 J. Piiig tj Cadaftihh - A. de Falgiiera - ./. Goda/ 2:}.l

\'A\ una casa posada al ih^scdlicii en

el i'i'ciiito ilioi'-i'oiu irKin|iiiri's, piM-
pietat del Si'. Villanuova, lian ipu'd.it
visibles varis pavinKMits cu iiiusaicli

que reppoduits per la .nula de Miiscus

de Barcelnia lormarii par d'uii.i ]iu-
l)l(Meii sobre l'anpuric^s. 'J'eines itis

siMi/.ills g-eomtrielis s'haii ti'obat \)Vop

de la eidla riiiiei'ai'ia ipie liapusat ,d
descobert el servey forestal del Estat al
excavar en el recinte grech la Junta de
Muscas de Barcelona.
\'egis Hualment el dibuix dids nio-
saiidis (Figs.i'9iy292) (poPeUirer j ud lea
perlaiiyor. junt ab l'ediHci de (pu> furiiia-
\eii part, a l'poca vissigtica, jiostiM-iur
al segle vi. Nosaltres creym pocli pm-
bablo aquesta opini. <" Els liiosaidis
vissigots no teen cap deis relinaments
deis trubats a Ocata, avuy alti-c vegada
(olgats, sino que presenten temes sini-
plicissinis executats barrueranient. Un
d'ells esuna combinaci de fjrines qua-
drades y rombos decorats ab temes |ier-
fectament romans; l'altre una combina-
ci de formes circulars en les que's
destaca una branca de Ibircr; ni l.int
sois apareixeu en ella cap dids temes ca-
racteristidis de les deri'ei'ies del Imperi.

MosAiciis DELs Extcmps dcls Severs els

TEMl'S DELS SEVERS .
i'i
exagons siu)stitu(Mxenals
I I

qnadi-ats, ya la del segle iii els dcta-

gons tendeixen a pendre plassa mes im-
portant en
la composici, tornantse cada

vegada mes rgida y mes complicada.

(1) Vegis l'article Trovalles arquuolgi-

ques (lePellicer y Pags a La Ilmtraci
IJeiHintinf(, any I, n." 4, 16 (Ipscmljpc <li' llKll).
J3-1 L' Arquitectura romnirn a Catalumja

l 1 s trinos d p (' 1- a t i u ?

<loX(Mi d't'sso' fcoin-

ii-i-|is ; i'ls tii'iiats \' 11,1-

.iis lie l'iiniii's cutiii'-

iMllin'adcs, iiiii|ili'ii les
IVaiigos y os cainiis lli-
gantsealilos Inniios imi-
tativos pictrijiios: os
ti-onats, los ostrdlos, la
si-('(s!irn y dosapal-oi-XOll
los Olios olssiqucs y'ls
iiioaiidros. Exoinples de
can s'introducixon els
cntrcUacats en fonnes
m
g o o t r ([ u o s clssi-
i

(|uos,soiiol trohat aSaut

.liist DosNcni, a\ ii\ poi-
diit por(losgraoia;U''is^7-')
Vt-. U'^J. .\I..-M). I, ll,- l'lliu lll- ( -.I. .lili.

Meiiiiniffs lii: la /.'. .1. r lii J/storK, I. \'Illj

dosprs els lia(;i>s y li^s
 J. Ptiiff I ('.(iddfidcli - .1. de '(di/iirn - ./. Godaij 235

trenes van sulisliliunt h-s

linies generis de la com-
posici tnsarrivara csso'
oUs la base principal de la

mate xa.i
(fs-'-ts)

Citm finalment els pa-

viments del editici roma
d'eii Puig de Cebolla (pri ip

de Sagunte). Veuenslii re-

presentados totes les foi'-
mes geomctriques triii- :

guls, exgons, rectnuN,

formes estrelladas y circo-
lars, ab les diverses com-
biiiacionsaquedonen Uorli
aqestes formes enllacades
y bai'i'ojades ab els mes an-
tichs temes mediterranis; Fii. US. Mosiich lie Fui;; du Coliolla
eiiti-iM'lles la crea sirastlcn, (Memorias de la B. A. de la Historia, t. VIII)

Figs. -im j 1'87. Mosaichs ile I'iiig de Cebolla. (Mcmoritts de la U. A de la Historia, t. Vllij
2.3G L' Arquitectura rom-nica a Calalunija

Mosaiclis ('c1mi11;i. Meiiinriiis de a It. A. de h( llisliiiia, t. VIII )

fi"s i.-s V L'Mi fio Pili'.' il'^ ;

Irt fiviia, los esti'ollos y rnscoos do tota

mona. (Figs. 282 a 2:10)

oi'is MtsiviM Queda |ii'i- i-itai- liiialmont

!'i'\(Mii |i I a ] iiii|H ii-lanlssim
de niiisaicli di' \idli' ipH' riili|'i'\ Li \iil-

|;i di' ( '.iMilri'Ilcs ; \'ii/iiis niiisirniii , i'l i|Ui'

cls iiindoriis (MI diucii iiinsaidi vciicci.

l'',st di\idit cu tres solios: un tVis inlo-

i-ii ii- a siiliro di'l ijiriii lia ri mu un |M'a-

lii'li de <-iiiniiin('S ali caina aduniada
;ili i'slrii's liidisdiflals \ caiiili'll Miiirli

i|ni' siisti'' im i'iii;nilaiii('iil do cironls

rnrinalit lilla i inliiaoaoii \ ol l|-iii;|-os-

taiit (1\ idil por uns ai-(dis so^iuint os

moi-jdiaus. l'",l Tris iiirori(ii- i-opn^sonta

lina cassoi-a d'isarts (Mi ol trii-i-r iiiik^-

I'i);. HI. .Miwalili lie l'ilK '' Ciliull tliat a lina \ihi ; los osenos Ai' la cas-
f MfmnridK dr la H. .1 . de lii llHloriii

I. VIII>. so ra (>staii ic'|ii-rsontadossuccos\ anin t:

 ./. /'/(/,'/ 1/ ('.(Klafiilili - A (Ir l'dli/iiiTii - ./. Godaij 237

|iiii|i l;i \ ila, que scni-

lil.i iiim casa de paiis
actual ab scs liiicstiTs
roctangulai-s dividi-
dos en quadi'ats, ali
sos g-olt'es, ab scs toii-
ladcs a dos vossaiits,
hi h;'i roprosontat un
esclau iiiciiantdnsca-
valls oarrogatsab una
pesada xarxa de cor-
des segueix un es-
;

clau ab els gossos y

portan! al coll un pal;
tros esclaus jxirten
Fig. 201. Mosaioli trobat al Masnou. (La Ilustiwio lAernntina)
laxarxa niontros alti-e
aguanta per la brida els cavalls descarregats; un esclau poi-tant un troc de
xarxa y els pas pera sostenirla; un cavalle- y tros issarts; un cavalloi-
perseguint un isart; varis cavallers acorralant els isarts al oxti-oni de
la torrentera tancada per la xar-
xa. El fris es limitat per la part
alta per un trcnat y por una ai-
\a decorada ab lini(^s (Hidula-
des; a sobre comenca el prtid
do columnes jni<[Uos que seiu-
i)loii irrogularnient repartidos;
en els intercolumnis hi h va-
rios i-epresentacins: una tigiiia
ab un lleii (liijidos?); una, dona
(

\ un humo; una escena inarili-

ma; una barca ab la vola dos|ilo-
gada; una construcci de fusta
ab plafons un grupo d'homes. ;

Sobre rentaulament venen os

archs seguint els nuM-idians y
Fij; 2!I2 Mosaicli tioliat al Masnou
entre ells varios iigui-os: un bo-
(La flnttlraci TAerautina)
rne un lortant a la iiia raiiiis; un
cap mutilat d'un Jove; honies coberts de la gorra caractoristica deis l'rigis,

que'ls romans utilison pera representar els barbrcs d'ricnt en actitut de

S38 L'Arqiiitcctura romnica a CaUliinya

ufe-

Fr. 203. MoaaicU do^Contcollcs

preg;ii;i. Mossiii Gudiol hasiiposat aqueix mosaich ci-isti (ol vimII, I:i
osccn.i de cassii, cls orants ili'\;iiii la estatua, re[)rosciitaei rlols iiovs .il
f'orn rlc Nabufodonoso"). Lo ccit es qiio's tracta d'uii.i dcrcii'iicio de baixa

com claramont lio iiidioa rinduinontai'ia.

<':':fn>M--,i

Tal os ol conjiiiii ili' la decoraci oii mosaich a (lataluiiya: olselemoiits

fjssiclis |)i-f'doiiiiiiaiits, jiiiitiiiitsc podi a pofli id) os (Miti'clla(;ats, estir-
IN.'s y (;s\sti|iios i|iic ii\;nlrxi'ii la dccoi-a(-i() rumana en la haixa poca.
 Fig. '2'.H. Autflixi's ik'l Musen do Tarragona. n.'"JMIl, 25IIH y 25'J7

XXIV

L'ART ROMA RUSTECH

I I! wr ;iii\s lia sigiit una aliniiaci(') f;-iMici'al la de riiiii-

i;ii di' l'ai't roin; una ciutat poderosa, una orgauisaci

idiiiiiiislrativa fortssiuia, s'cxtcngu per una gran part
iri"'.iii-n|ia, portaul ai-i-cu les formes imposades de tota la
\ d;i social. Mes a sota d'aiiueixa organisaci existia Inr-
una pluralitat de pobles ho prova mes rpie res
(;osaincut ;

el que aixis ([uc fou romput el llai; lietici y desteta la mquina adniiuis-

trat\a romana, iq)ai-('squ('s per tots els dominis del Im|>ei' niia gran
varietat de nacions ab sa divcrsitat de llengnalj^s y al) sa [irodiginsa ninl-
titut de concepcions artstiques.
1^40 L'Arqiiilicliini roinanica a C.alalniua

Aqucixii consoi'\;i('i) tle l;i pLMSdiialitiil ii;ici>iiiI, os salnida \ i'vidi'iit

pels pobles de gran y intensa civilisaei. (li-cria hm' coniptes de \i'ui-e

morir son art y son llcngnatjc, un rup Ncin-uila, niiHjuereix al vencedor;
l'Egipte produeix un esclat d'ait ab sus caracters tipiciis on pi doniini
rou ;mes encare es de trascendencia Testudiarlio en els pohh^s de cul-
tura menys intensa, ca els ipic llnrcix, al custat de l'art classid, un ari
lii

localpersa Factura y per sos temes; un sentit artsticli local, u si's vul
una rusticitat local que cambia y transfoi-iria els cnons de l'art clssicli.
Aqueix art rstech mereix ser estudiat pd pas ctala, aun lii ha ele-
ments que cal aportar a aqueix captol encare no cmiiplert de rilisLoia
de l'Arquitectura y ell acabar aqueixos preccdcuis del art i-omanih
Tot el cicle d'art foraster deis colonisadoi-s a rUispania es, cdin ha
dit rHbiier, un sector del gl-all circu de l'ail v a: al ahl-e exlrem del

Mediterrani, en tal rragnientdel tiMuple d'llclM|iMls, s'hi ii-ulia\eii els nia-

teixos temes del tris y la coiMiisa del tenqile d"Augusl aixeeat pels de
Tarragona; en tal muralla de la (Julunia de Tiuigad, jiei-diida eiitie les
arenes del desert frica, s'hi
ti'nhava el nialeix aparell
ilejsiiiui-sdel tein|iled'.\usa;
i'is eleiaeiitsdecDraliiisrrag-
iiieiiiaiis descoberts eiiU'c
les niiuesde les iiosti'cs si-

les \ ciutats, se ti'dheii repe-

lils en els trucns ipie's des-
eiitei-i'cii en les ile la l'ru-
veii(;a o d'Italia n del .\uii
d'.VIVica.
(
'.aracterisa a la inajor
|iarl de la nosIlM deci iracji'i

nna ee|-la |-nslicilat ; es |)a-

lent en ella iple, a excepeii)
di' Tai-i-aj^ona, n( i's Iraea de
un ai-| ciulad rehnal, ele-
Uanl, cllidal en els pinic il'S

di' la exeencji I, silli i d'nna

'
iilira rri-^l(\i:a, de \ ili's iniila-
di ires di'l salicr cxlicji ; es
.
Fig.
,,.
2!!;).
,, ., ,,, ,
LupiuoH del Miihcu
ven \\'< nn ai-i i|ni''s
'
i'rea \

de Miiilriil. piiH'iMlciil lie f,fii, II.*' Iii."i(l2 y KilOO deseniiillla \ \n de si na-

 ,

J. Ptiig y Cadafalch - A. de Pulguera - ./. Gonij 241

Fig. '.'tli. Liiiiiili's istii|Uoa ilel Museu de Madriil

procedeuts <rAlniozar, Palenciii y Ca/.loiia u." lliO. Ifi5(lli y 11)539

teix, sino una obra importada seguint una moda que

altros oi-ieuten que aqu arriva en su plena bellesa
y
quan venen del centre que la crea y (jue si
els artistes
l'executen els que viuen en el pas, se desnatui-alisa,
ja per retrassarse y executar lo vell, caducat \ jiassat
de moda, ja per no saber seguir les tinesesdificils d'un
art que's copia. Els temes son els clssichs, tal coui
els descriuen els tractadistes coetanis, tal com marquen
els cnons de Vitrubi, arquitecte d'August mes l'es- ;

porit, l'execuci, es pobre, barroera. Tal passa avuy en

les copies de l'art parisin o vienes tetes en la nostra
mateixa trra.

i.ART popLiAR, REPRODLcci Tot aqucx art cs encare'l gi'an art,

DE TRAJos
punt, aristocrtich
^^^^ .^ j^jj^ ^gj,j

mes al costat sen n'hi viu un altre de rstech; no per

Texecuci, sino perqu reprodueix formes mes anti-
ges que ais artistes clssichs deven semblrloslii Kip;. '_'fl7. I.iiiidii

dol Musen de .Ma

obra barbre ib accent ingrat, rom a(|uells cants que il d proeedent
r i

udolaven les colles de joves de Galicia tlel exrcit de Palcucia.

INSTITL'T D ESTUDIS CATALANS

3-J2 .'Arquitectura ronilnica a Cataluni/a

do Italia, com aquells noms barbi-cs deis lloclis liispans

d"Aiiil)aI iiivaso-
m podia aiiomonar siMisc l'sticli y Mida hm- 1i> im|iii>iniiKdal)l('s
'[lie l'iiiii

deixava de citar. '' Sobi-('\iii iiii Ldeinent indgena, lii,ma de tant en tant
apareixer quelcom del pas, sortint per soijr<' la linada
inmensa de la civilisaci rumana (|U(^ t<it Im arrastra.
Aipieix art indgena apareix en piinnT llncli ii'|irii-
iJ
diiiiil i'ii li's aiitcHxes deis tenais les tiii|Ui's \ peni illa ts

dones ah rajinlxes y ali vids rodejant el cap

piipuhirs;

r^ ,'r - ] protnsament enjoyat, partida al eentre la ch^nxa y jien-

jant els eabolls pelscostats(pgs. 22,
teen ses anlogues en les trobades a Cabeza
del Griego y aVeles, *-' eneare rpie ditereixen
2<')
y -.'lO \ lig. 2'.iii

d'elleseii la disposiei()deleab(dl, (mi aipudles

tirat cap al iVunt \ tallat imi l'ni-ina de sari-i'll

penjant lo restant en trenes jels eoslats, tal

Fig. 2!8. L!\i)ida
del Musen <le Len eom en les testes trobades en el C.eri-o de l<is
ab represeiitaei de Santos; les niodes populars ei-eii imn ai-e, di-
arelisde ferradura.
IRedundo. Jfonit- ferentes d'nns a altres jiobles ibi-ielis. Tan
memos primititoi: de gQJg g,j ^^^^ J^.lg p.^p^ reijroduit en la fig. 2'.):!.
' '
AHliiriaii). . 11 ! 1

s'hi veu aqueixcaracterstiel sarrell ibneh

sortint de la tpica gorra, com les que cobreixen les testes ti-o-
bades en el famos tiM'i'i,taii interessaiit p(^r l'art iJiiiiiiliii ilx'iiili.

ESTELES DE LEN Y PALEdciA Mss aoo

aqucst SiVi SB prcseota elaranient Vig. 299.
tR.NEs DE LA VALL d'arn Liipida de
^^ ^^^ dccoraci dc Ics cstcles y urnes ci-
,,^
Lei'ili :il> re-

neraries deis llochs apartis de les ves, en que la comunicaci ])r('seiitiicif>

de arelis de
de idees no lograva extingir les costunis antiges; o en olsos- lerrjuluia .

taments populis que, cnm are, se nutreixeii inteleiiiial \ ailis- I

Ki'donihi.
ifninij/ini -
de les olires
ticanii'iit iriiii ait |ii'nii:ineiit, d'nrigeii dexegadi's los n'imili

antiqnissim. ros de Aslit-

riiis
A Kspanya cal (;itar principalnieiit dos grupos : en primer
.

lloch, les esteles trobades en la trra astnricenca: en l'antigua Pnlla/illn

(F^aleneia), en la Colonia de la Lef/i VII ;/i'iiii/ia (Len) y en segoii llocli

(1) Miioiiiena els noms seogrliclis ilEspanya

I'Li.vi liarlxtrir apellntioni.s. :

(Nal. Hisl., III, (^ap. IVi y rl'alires iliaiis de citarlos, l'a aiHKixa sulvetat
Llif. citra :

fantiiUii.m noiaiwntnr.
Sn.ies diseriu lajf)vetilut fall(';;a (|ue acDaipaayii .\nilial a
Italia y iliii: liarlinrn niinr lalriix ulnlrtnli::ii cnrniitia /iii;/uis(/'unieoritiii Llili. III, ;i.">:tl. .

Mf.la iliii lie, eerls iioins ciiskaros: ijuorum nomina nontro ore conri/ii nrrjiean.
(I): siluorhis, Llih. III. Cap. h.
(2> PiF.niu; Paius. Obra cilula, i. 11, ps- 1^7 y sogerits.
 J. Puig !i Ctela fdlch - A. de Falguera - J. Goday 243

c'l ui'upo 11(1 mciiys iiitoi-(>ss:iiii il'uiiios eiici"ai-(!s y es-

teles ([Ue's ti-()l)(Mi en terreas de l;i A(iiiit;nii;i, en la Ciritns
Cmirc/irifimi y eil la Cirifas ('oiistiiKii'iint ,([W ocuparen
les actuis ilicessis y de (lonsiM-aus y i[ue
de (".uuiin^cs
s'exteiieu per la uostra val d'Arii, totes <leeorados de
ttunes fi-eonitrichs, eombiiuicious de cii-eols y estrelles
(oui|iletauu>nt estrauyes al art elssieh, y que apareixeu
un a lui .ilire eleuieul estrau) tamb a l'art rouia r;iiTli :

de t'erradura sostiui;ut solji-e eoluiuiies.

Les esteles de Lei'm y Paleneia se earaeterisen priii-
eipaluient piM' Tal^el de t'erradura. S;i (>pii;rat'ia la datar-
les del segl(> II de .1. (]. Preseuteu dos \araiits: eii una
Tareh de terradurasostiu!;ut per pilastres eiHjuadrautuu a
tenia decoi-aiiu, o una nscripei(') al) careters clssichs
llatins; (Fi^s. _'i)5, 29B y 297) altres Sota la nsrripei llatina
Ki^. :'ii"i. I. Jinda
porten dos o tres archs de t'erradura, coni reproduint la ab inacrip ib-
entrada d'iui ediei en forma esquemtica. (^'S'' 2i8.v2i9) rica (BofaruII.
Historia de Cata-
Mu aquestesja no lii ha dupte de la forma del arch; no lua,)
es ella exigida per cap necessitat decorativa coni l'arch
que rodeja un tema circular, ni pot teir altre signiticat que reprodui'en
esquema l'entrada d'un editici. En les ruines arquitectniques no s'ha
conservat aquesta forma mes que en la planta (Talguna qu(> altra excdra
de la decadencia romana, en la regi mateixa. Junt ab aquest tema apareix
la estrella formada per encreuaments d'aindis de circol, o en forma Horal
poliptala o b foi-mada de raigs curvilinis (lilix) en un mateix sentit,
(|ue res teen que veure ab l'aster oriental > les faixes decorades de qua-
drcoles ab ses diagonals.
El segon grupo el formen les esteles sepulcrals y li>s urnes cn(>raries
de les valls pirenaiques ; les primeres terminen en fronto qiial
ci'iitre de-

cora una o dues estrelles; en el mig de Tstela, dintre un quadral y sota

archs lleugerament rentrants en sos rasaments, hi h esculpides dues
ligures barroeres y desprs elementis combinacions de crcols. (Fig-307)
Xo difereixen en la decoraci les esteles descrites, que guarda el ^luseu de
Tolosa, de les urnes cineraries que serviren pera bastir les esglesies de la
val de l'Arboust que desaigua al Garona, prop de Luchn, a Garin, a Sant
Pere y a Sant Aventin, a Cazaux, a Cazailh, a Sant Bertrn de Cominges, y
de les que en altre tem|)S lu hava en les esglesies de Gausach, \'ilams y
Bausen en la nostra val d'Arn; les mateixes arcades UeugeramtMit ren-
trants sobre coUinnies aixoplugant els bustes deis difuns, (Fg. soi) ;,ii-
Q44 L'Arqiiilectiini romnica a C.ulaluiiija

loclis U'im>s (Jl' circcils y d'csti-i'llcs,

anloia rusticitat on la cscui|ilui:i ;

(11 :il,::iiii:i iipai-cix iMitrc :ii|iii'i\us tc-

llR'S un ^iTId del i|U(' :i|-|-|'niM Ullll

n'ist(\'a \ ii\.i li;irli.ir:iiiii'iii i'si-ul|)(la,

rcci inlaiil la ili'i'i ii'icii kIcIs sarciilcclis

(|iii'"ls an|iii'i'il(H-lis tVa acosos (Iciioiiii-
iicii ili-l Suducst. Per cxcepci en una
d I
' \ i 1 a 11dos bastes
i()S, (^''g- 3"^^) entre'ls
de sos pares groUeraincnt gra- lii h;i

\atuii ntant: en altrcdeBausen, tres

liii'Uic>s son aixoplugades jier les arca-

des en crradura; (^'E so^'h uiiade\'i-

lains(Fi^'- 31)7) lii h reproseiitada una

sola figura, aruuit el brasdretd'un bas-

t y l'csquerreaixecat enlayrc; en ul-
trc de Sant Pero de TArboust, (Fig-30i)
sota'ls bustes lii h un aucell y una
re])i-esentaci (Tiiiia oyna clssica en
('IsiiiMiiunii'iits tiiiicraris:elmagall,la
iisfifi romana taiit coni en les repre-
siMitacioiis runerarics desdo'l s(>gle i

al iv; '" en 1 'estela di'l MusiMl de Tolo-

sa (i'''g- 306) lu lilacaixaperalesliba-
(ons fuuerarics sota'ls bustes deis
dit'unts. Aon se trnben aqueixes ur-
nes, al sen cost;il, cu cls niatcixos
murs, lii apareixcii lapides votixcs al
du indgena AIicIkiii, dedieades |>cr
gentqiie |io|-leii iiniiis est IM li\ sa I iialj:

limieei III,
(
'.isi Hiten, (
'.iss. ili( ill , ler-
iniili, |i|-(.'ccdils dc\egades de 'Og-
ii^nauans: Valerius, Aiitniiia,etc.,
(lile i|ee|;ire|l i|l|e liall eolll |ilerl el \ i it

l'et a la di\ iliital gala.

Aiineixos dos l'ets \ I aliseinaa de

Fig 3U1. Urnc riiioraricH. EHglc^xiii (Ir Siiiit totsiliili'il clal-aineiit (a-istia, lld(|iieii
Pete, ni pobl il Snnt Aventiii ii In Viill iln
TArhouHt. (Fot. <1(! Iii Miirt ilel Iiintitiit (1) Oahroi.. Diclinnnaire d'nrchdliiiiic
d'EHtudi CntnlanH n la frontcrn rArttjjrt.) chricnnccl d>; liluriip., iisoia, col. 2)W.
 J. Puig ij Cuddfhh - A. de l-'ahiiuTd - ./. Godaii 245

ijU^'s ti';ict:i ;i([U (rfli'iiii'iits |),-i;uis

((ii"t;ills di' los (il)ri's de l'.-ii-t cls-

V'i'-^^-^j^f
sirll, (l'cllMlKMlts (Mll|lM'n'|-ts , lUl

pas aiiticlis, iis;its per los .-iiTocd-

/i
iiados \alls p|-onaipirs. Sa aiili-
iotat lili os oxti'aiiriiinai'ia ral
%
:

notar ooui, on sa dccoi-atMi), los ar- i .5

cados s'apoyen sobro culunines

directa moiit ; cal fixarse en els ca-
pitolls y 011 los bases grollerament
oxai;-orados; on pontinat abolsca-
ol

Ijolls tirats cap avaiit y on os inaii-

tclls agatats oom on el soo y ah

una tibula en l'espatlla; en os lUi-

rl(wi que penjen al de\ ant d'alguns
deis personatjes, com en los pintu-
res de les catacumbes
mateix del
segle. Son el dus
sinibol deis _\ .&
les creencies vellos refugiades en
Kig. 302 Urna cineraria
les valls altes, en els pag, ol pa- priiceilout de Saut Pere, Val re l'Arlioust

ganisme propiament dit.

Mentres a la trra baixa s'aixecaren
. els temples augsteos y s'escul-
plen les fulles entortolligades del ncnnrliKs
olssich y les guirnaldes de roure ornaven
-ii>'<^
i'ls bucranis deis frisos, los altes valls arre-

permanoixion en sa rudimontai'ia
i-iiiiades

civilisaci d'eynes depedra y terrissa Teta

a ni sense torn y mal cu)ta a la foguera.
En plena decadencia de l'art clssich,
(|uan lacreixent invasi oriental ha trans-
format l'idea del ordre grech, y'ls arquitec-
tos d'Occident s'han atrevit a sentar els
ari-Iis de les bassliques sobre les colum-

iios corintios, els aranosos osculioixen

tamb en llurs tombes arcades sostingu-

des directament sobre columnes ; mes no
en sarcofechs cristians, com en lesciutats

Fij;. 303. Urna

procedentdeSantPere.vaiiderAriioust
cineraria
de prop de mar, sino en urnes cincraries
' '

consorvades, v meutres el oristianisme lia

.... ,
SJf L'Arqitilcctitra romiinica a Cataluniia

Fi};. 304 Fig. 305

Urna c-iuerjria del Muscu de Tuluba L'rua cineraria do Saiit Pero, \n\\ de TArlioust

iiividit os |);il;iiis y pIs foros y os templos do los oiutats y la costum dol

oiitoi-r;iinoiit liii sulistiluit por [o\ o ModitoriMiii riiiciiKM-jioi, os iii-aiiosos,
coni els de les valls proporos do la vessaiit riMiici's.i. ^iiai-don los romlros
de sos morts on urnes y gravon a! cnsiat poiji-os xotivos (li>dioados a di\ i-

nitats ndigenos. "'

L'aRT ROMA Rl-STECII El fCt (\i'\ al'l pUpular \\illt

V -'art IBKRICII 1 ^* *
al costal dol arl ruina, iin
1 1
i'--

pas iiou 011 os ostudis arquoolgiclis, ni dcodiio-

giit 011 altros paissos ; lii lia roaliiH'iit i<ii im il
brioli que Pierre Pars y tlosprs d'oll
lia flesorit

venen ilustraiit diversos arquelcolis y li-oballa-

dors, que coexisteix ab l'art roma en el baix fondo
del pobl, al igual que juit ah ol viu una cscrip-
tura ibrica y de tant en taiil os cognoms ibriclis
apareixoii on les iiiscripcioiis y los d\initats ib-
riques en les lapides votives. Aquost fol os la ii'-
petici'i do lilla lley histrica que a\ii\ oncai-o's

(1) A Catalunya, on ol sogle iv, sembla oonni i'immi-i'

l'us il'iflioinns (JifiM'mits ilnl llati. Saiil Paci, liislm iln liar-
culona, (lili Lntinm. Airiiplux, Atheiirr, Thracfs, ArnOrn.
:

Hinpnni. [)fum coiiJUcntur. omnes linr/uan Spintn.s Sanc- do ToliiMi iil> r obertura
Ins intfUipt. F.pisl. II I. per k'H lihiu'iium.
 ./. Piiig I ('tulii/dlili - .1 (/(' Fnh/urrd - ./. Gnddi/ 247

Fis;. :il'< rriKi ciiiriiriM lir Viliums. (Kni. SdIci-i

roalisa tni Tari upulai' y que s'lia roalisat seiiiiin^ en totes les tei'res :

en Reinach lia notat com Fai-tgeomctrich qu'ell audinena celto-scita, (|ual

rea considera, es FEuropa central y (\(A noi-t, a la quo'ls ai-qiien|(vlis

CDiieixen ab el nom d'ai-t de la Tee, unm de restacif) su(;a cU> subi-e'l
lloch de Xeuclitel, iimtina durant la dominaci romana y sohi-eviu al
art clssicli importat.
Molts d'aqueixos temes decoratius s'inti'odueixen pels deeoi-adors
romans, entre'ls temes clssichs, en les formes d'art secundarles. Sota
restratiHcaci(> del art helnich, ha dit en Venturi referintse a les arts en
general en la l'oma imperial, lii viven formes populars, pobres, vergo-
nyoses, i[\\o al acabament de la magnilicencia romana repr'esenta\en ab
evidencia el fons de la rassa y despi's cambiantsi^ \ iransformantse esde-
vingueren les formes no\ es do les difei-ciites escobas d'ltalia aixis a >ni a la :

decadencia de la cultura de n<iiiia, i'ii la ii(Migua, en llocli de les nobles,

solemnes pranles de (licero \ de Tacii, resonaren mes l'roqentnient els
mots vulgars, (jue per medi d(^ lentes tivuisformacions, forniai-cn Tidioma
del Dante. C' Aqueixes formes eren viviMitcs de temps en les ails lnnnils,
com les formes del idioma rstech eren \ iventes en el llenguatje did baix
pobl, principalment en la cermica, en el mosaicli y en la decoi-aci deis
teixits.
Ignalni'Mit en l'Hispania romanas repeteix el fet cnriosssim de que
aqneixos elements, com la lilix (estrella de radis cui'vilinis) la creu siras-
tica y l'cstrella feta de archs circulars, els trena ts caracteristichs del art

(1) Vknturi. Storia ih-IArtc Itiiliaia. Milano, VMVl. I. 1. pai:'. (ii

3fl L'Arqiiitrctiira romnica a Catalunaa

ii ma riistcch, son ni la trra ihrica

ili' la iiK's iiraii aiitiyetat. N'hi ha
|nciu ah ri^(iiiiarladecoraci("(lolos
('.taiiios }i(ii-tugiieses, coni les do
Sai)ruso y d'Ancora: all apareixni
les roses fetes de eircols, la lilix
\ 'Is li-iMiats taiit L-omuns en la di'cii-

raci d(Ms niosaichs y dids niai-tils

di'li>sderrerespques.(i'''K'*'^"''"''"'
1 .examen de l'esculptui-a i>(''r-

( a dnia llcli al concixcment d'un

iiincro de temes uns com les ro-
:

ses de cinch o sis petis, analechs

ais de les esteles ; altres propis de
Fij;. 308. Lina de (iausath. (Fiit. Sule;
rm-fehi-eria que no's troben on l'es-
riil|ituia (le p(>(li-a. pero que apa-
reixeu en li's iiaiides (Tii- ilcl li-i'sur de .lavca (|ne's iiuarda t^n i-l Miisimi
Nacional d'Arqueologa de Madiid, tal eoni (d de la tija ondulaiit, de la
que's desprcncn volutes a cada oadulaci, tema gencralmcnt adoptat en
la decoraci romana ; tal com els trenats, desde tan antich usats en la
decorado mediteri-ania. Mes lo que caracterisa aqueixa decoraci de les
estelos y urnos funerarios, os Tostla ab inscripeions ibi-iques bai-eelonesa
avuy p(M-duda, mes qual dihnix s'ha eonservat integi-aiiKMit, (Fk.l'i) a|)arei-
xent en ella una (li^ti-ilmi-in dcruratisa cdni les esteles iialcniincs y leone- 1 1

ses, els temes docoratius de

la qual son restrella, repre-
sentacisolaiy la mija lluna,
taiit ((imuiis (MI (ds trajos,
probablemeut liti'giclis, de
restaluaria ib(!'rea.

I ,a |-('laci(') es estalilcrta :

els temes do les esteles y de

les urues cinerarios a I-a ncscs
son temes d'us anlicli nacio-
nal en els pobles diversos de
rilicria antigua. ">
nuin ('srorigou d'aquests
(1) IliJiiNKn. MoniiiDfiilri //n-
Fi|. 309. rniii <li' HiiiiHCn. (Knt. Snlc) fjiuriherirn'. IIitIm.IS'.CI, p;!';.! t:!.
 J. Pui(j y Cada/dlch - A. de Fatyiicra - J. Godiuj 24'J

FifT. 310. PimIivs esiiil|itm-a(les de la Citnnia do Itritpros, Portugal (Cartailhaf)

elements decoratius? Mr. I. M,tn|iint (1(> Vasselot que firma Tarticle

.1.

Les iitluences orientales cu l'/Iisoirr drl'Ai't de Micliol, "> atii'iiia

que l'estrella de sis puntes, la i-oscca \ l'lilix (rosa ab radiacionscrvi-

lnies), son d'origen siria, demostraiitho de l'abundancia ab que's troben
en reproduecions de deeoraci de les bassliques de la Siria central,
les
fetes per Mr. de ^'ogil. <->
Es dil'icil :ifirmai-li(i per una part son ele-
;

ments aipieixos massa senzills pera que n<) pu-

gui ser atribuida sa gran rea gedgrtica a
casuals coincidencies o a aqueix fons d'idees
simplicissimes comunes a tots els pobles. L'arcli
de ferradura, Testrella de sis puntes y l'aster
millor que la roscea, son elements caracters-
tichs de la deeoraci oriental micnica y asirla
princiiialinent; pero s'est mes en lo cert diiMit
que ella junt ab els treiiats son elements comuiis
Fig. 311. Ki'lli'ua tl'una porta
a la primitiva di'i-()i-ac() mediterrania. <^*
de la ciutat d' Aiieora., Port ugal
(Cartailhaf).
Cal, al arrivar aqu, sentar unes condusidiis
d'aqueixa part d'estudi y re-
asumir en poques paraules
els elements que caracterisen
a aqueix art rsteeh roma
que son l'arch de ferradura
:
;

rseles y estrelles forrades

(1) r. I. pg. 395 y segents.

(2) M. DE Vor.;. Syrie cn-
trale. Pars. ^miL^^c-l^
(3) Cartailhac, Ages Pre-
Le,s
historiques d' Espcujne et du Portu- Fig. 312 Uellou8 deis montaiits d'iina ])orta a Saliro.so
ijal, Parisl885, pg. 272y segents. Portugal (Cartailhac)

INSTITUT D ESTUDIS CTALA NS

250 L' Arquitectura romnica a Catalunya

per archs de crcol, ol centre del qual ost en os viiixs d'un exgono
inscrit; hlix o estrella de i-adis curves; trenats y entrella(j\its. Aqueixos
elements son derivaeions d'un ai-t nis anticli que correspon a antiges
eolonisacions locis y medis d'exinvssii) decoi'ativa ooetania de l'escrip-
tura ibrica.
Se repeteix en plena poca romana la supervivencia de les arts an-
tiges esdcvingudos populars y's repetir encare un altre fennien hist-
rich, jaque aqueixos elements de la |)rimitva decoraci mcditerrania
conservis en i"art rstocii roma, pendan no\a potencia al desaparixer
ah la administraci imperial les coiles de edils y de pretnrs, do curatoi's,
de censors y prefcctes que aqu importaven els esplendors sumptuosssims
V modestos del art de la Mare Roma.

Aiitctixi (Musen de Tnrrngonn, ii." 2595)

 Fig. 3l:i. Antefixes ti'obades a Empues. (Musen ile (liiona;

XXV

CONSHQENCIA FINAL

EsiMiM are riiiipi-essi de eoiijuiit, cle;^[irs (r:H|iicsl iim'ii-

taiiUarch (ler;irquitecturaromanaaCatalmi\a, en imasola
frase no's vcu en ell la personalitat d'un art nacional. Mis
:

nostres temples teen sos anlechs a Roma, especialnient

en lesGalies; senzills y pobres quan son construits pl niriis
huiiiil ; i-iist('clis i|uaii <'ls ai.xeca la colonia niitai' i-ciliiida ;

quan son l'obra colecti\aexpressi(') del pas, ri(dis y sum[)tuiis(is, (ues con-
memoren en les monedesy sa tama ressona en els histoiaadoi's de Homa, en
els epgrafs de les lies apartades del mar .Ii'aneh. Elssepidcres ipie. vore-
jen nostres ves son repetici deis tipos comuns de tot rinq)eri, y'ls iu.xo-

sos sarcfechs en que's guarden els restes deis poderosos, son obra indus-
trial que les naus porten deis tallers d'Italia. Els teatros, amfiteatres y

circhs son en les grans ciutats, a Tairagona, a Sagunte, construits apro-

fitant el terrer en lo possible y reproduint tipos comuns do per tot. Els
ponts, teen sos iguals en la Pi-ovenCj-a, com els arclis triomtal.s, sendjlant
2o L'ArqiiitccItira romnica a Catalnnija

iiu's rolira adc^tzenada, subjccte a tipo saluii, n\u' \'n\t\-,\ ai'i[iit(M'ii'iinca

()i-!,inal. procedimonts con^tiaictius no s'apai-ton deis iisats (>ii una

L'^ls

fran zona quo comenra en la frontera de les Galles y s'exten cap al Miilia
d'Flspanya, procediments are d'origen grech, are de iiailicin ctiiisca y
romana, are propi-is d'obra rica, are modestissims, nsant pea hastii- la
celia d'un tiMiiple'l mtode empleat en la cnlonia de Timuad pea liastir
scs niuralles. V.n l'ohra artstica ah ipic l'csculptnr cuiiicilcix la cmis-
trucci de rehle o tbrmiii', l'iiri.iiiialiat li manca. Tdla l'ai'ipiitcclui-a es
purament romana, enm nqilaiiiaila |ici' furastci's. ('.atalinixa adopia t'w

el moiin le ser y'ls yuslus riniiaiis, i-cfciil sobre les

ses ciutats de la costa
ruines deis centres de colonisacions velles o sohic'ls murs pohres deis
indigenes, ciutats semblants a les del Lad, ah sos temples, ali ses \ es
plenes de seinderes, ab sos foros, al) sos teati-es, anditeaire y circlis, al)
ses termes, ab sos aqeductes. Els eamiiis, ab la eonstruci'i de per tot,
creuaven la trra y'ls pnnts, reproducc(') de mudis sabuts, unicn les ri\e-
res, y'ls forts segons els prineipis de la fortiiieaei) romana, coronaven les
montanyes. Les viles ab ses pinturcs y sos mosaichs, y les cases rste-
gues ab ses porxades, sos cellers, sos graners com centenars de celles
d'lialiitaci'), !)lanipiea\en pe- les nnstres muntanyes. Fna |)arl del pas

camilla sa Mengua, ses costums, y ses lle\s, y esdevinguc ciutada ruma.

Tul l'ai-t cataln-rom es un sector del gran ai't escampat en !'( >ccidcut del
Mci|tc|T:iiii, es cnm liiMil ilil, UU a rt cnlnlilal, al1 iuiilal desde Ull [lals

llnnxa, compuralile uh's avlat al de |(>s ciutats al'ricanes que ais ceiilres
riclis \ cuites d;.' Xarhoua, Arb's y Mi''rida. I'",s jiut beu dic, parafrassejaiU,

a Fustel de Coulanges, "> que la Iberia, ab el cuiitaeie di' Ibima se trans-

forma en i-omana; els esperits entraren en una iin\a ida. Se vcJgu llegir \

els liibres greclis y llatins. Se volgueren sentir cumedies y's fei-(Mi i-(>pre-
sentar les do Plautus. So volgu escriuie, \ s'imila la lit(M-atura llatina.
Se plcteja y's ten en llati desprs de nunirse di' (liceni y ile les llissnns
de Qnintili. Se conceb la n(.cii) d'art; (;s mii'a el ncII o al menys l'ele-
gant; els lii. plagu construir y a falta de models ibricdis s'inutareii els
models y tipos de la Grecia y Roma. La Iberia infanta e.scriptors, advu-
cats, poetes, arquitcctes y esculptors. ^' nn \\ lagu, ab ini, ni una liii'i-a-
tura, ni un art ibi-iej; arp^nxa literalnia \ aquux ai1 l'ni-en mmans.
Pero aqueixa rumanisacii) tingu dus llmits un de i^M-rilniial : un en \

sa intensitat. La densitat di' les ruines mmaiies, desapareix en rinlei-im'.

'I'mI ust se citen l|iides a (inisiiiia, Isuna, Prals i|r| |!i'\ , SM|irira \ ( haM'a.

(1) La Gau/e Jiomaine, Pars, 18!)1, pi'ig. V.i'ty sugoiits.

 .7 Puii [I C.dldfiilili - (If Fdliiiicrii - ./. Goldij 'J6'i

\ iiiiil:i i|iii^ s'i'iiira ciiiiil iiitiM-iur, los ciutats gratis desapareixen, els po-
hlats siiii p(>tts (IcsticainiMits, i-iiiliuiciitai'is rif/rr's inilitai's de (Icl'i'iisa o
castres (riicu[)a('i() armada.
Un alti'O liiiiit es el do la intciisitat de la ciNilisacii' aduplada. La iiosli'a

toiM a'sconsorva excopcionaliiu'iit rstega, foniiaiit coin una clapa entre

la \(la i-oniana dla dalia Nai'bonesa y do la Blica. Una y altre t(>nen

(\ lisaiio aiitiquissinia quo no penetfa a nostra (Catalunya en son asperte

rcMiiat \ hi'illaiit. Ai|uei\ t'ct la pi'opara di\ i>rsa.nient [xmm, la, lormacij ild
art romanicli ab els eareters d'uua escola ben piuunsa, bou delimitada,
de roscla Languedneiana, d'intonsa cultun llatiiia, y do roscla Ii-o-

vencal, hereva d'osplondni- IioIi'mii'Ii aixis cnm la separa de les torres del
;

Migdia d'Espanya que devien trobarse sota l'inueiicia musulmana, una

nova civilisaci oriental que anava a continuar els osplondors de la seva
vella colonisaci pels antichs vaixells llevantins. N'hi haur prou pera
ter.cvident la pobresa de nostre art roma, ab compararlo ab el de les ciu-
tats jiro\ encals y languedocianos, y el de les ciutats de Tolosa y Narigona ;

ab ol d'Elx y do Mrida; es el seu un art i'etinat y cuite, comparat ab el

generalment rstech aqu trobat.
N'hi h prou ab pensar ab l'art aplegat en els Museus de Tolosa, Nar-
bona y Arles, ab el nostre deis Museus de Tarragona, Barcelona, \'ich,
Lleyda y Girona. Hi h alguna excepci: la hem feta notar en el temple
d'August y el de Jpiter, de Tarragona ; igual que avu\-, en les colonies
apartados, de tant en tant la metrpoli hi enva'ls osplondors de son art.
El restant es sempre art d'imitaci lluuyana o art mercantil extich.
Frduloris d'oll, geogrfica y estticament, os aqiioll art |)iroiiaicli tro-
bat \)ev les valls del Arige y del Garon, del quo's guarden oloments en
les barbres urnes cinerarios de la val d'Aran.
Els gegrafs parlen de la gent barbre y aspre apegada a llurs coves
que habiten prop de les grans colonies murados, y junt ais temples de
podra y marbre, y a la vista de les viles decorados de sumptuosos mosaichs,
hi h les torres de tapia y els potits poblets murats de fanch y podra al
istil hispa; al costat do tota una arquitectura clssica, mes o monys pro-

vinciana, hi h una docoraci barroora, feta ab els mes antichs temes

mediterranis; es l'art popular rstech, es l'art mes anticli del pas que
sobreviu a les superposicions de rarquitectura oficial administrativa.
La conseqencia d'aix es que l'art era posts; per aix fugirn sos
oscassos refinamonts ab Tadministraci romana y roviurn sobro d'oll les
formes populars y s'hi introduirn formes noves obeint a influencies
llunyanes. Aixs, el llenguatje clssich do les lapides^ mor y desapareix
S54 L' Arquitectura romnica a Catalunya

ab els darrers legionaris que al)aniIriii;iicMi l(>s nostivs vellos ciutats eolo-
nials, empobridcs p(M- rimperi y amenacades pels harluos, \ (lUMla no
mes un llat n'istoch, una paria vulgar.
Mes, ooni el llouguatje, ar|Uoixa toi-ma ai-i|uiii"rii'iniiM nuiaia, la pri-
mera sembrada a Catalunya, li lialira ili'ixat marra pl'i mila els m-ili-cs )|( ;

clssichs sern imitats en lornia nova, pe- ni barhre; el recort de Huma \

l'afany d'assolir la civilisaci perduda y de guardar sos restes, enntimiai'
en la civilisaci romnica, y igual que'ls monastii-s guai-darn \ rcprn-
dnl-n els treSiil'S de la literatura llatiiia, \ ilcM'gailcs Mildran li-r parlar

novament la Mengua rlssica, aixis les tulles d'aram/iKs turnar;ui a re\ iu-
re en els capitells, \ de l'art mort surgir l'art nou que onipla una gran
part de la EdatMija en la nostra tena: l'art rumanieli.

Pcilrn torminal
MiiBPM (!( Siiiita AjjuimIh, ii." 1179
 LLIBRE II

L'ARQUITECTURA CRISTIANA PRERROMANICA

 1

T"

i'ig 314. Sepulcie truliat eu el iciiieutiii cristiil d'Eiupuries. (Museu de Giroua)

LES CAUSES SOCIALS DE RENOVACIO

EXEN a trencir i'l lurs do la eivilisaci romana dos fets

principis : l'iuvasiu deis pobles harbros del Nort y la
de les idees cristianes. Aqueixes
dos intluencies poderosssimes i.0{!}>

se reflexen en les obres d'art,

lentament en els darrers temps
del Inipcri roma y van prenciil iiHcnsitat tins a
convertirse en dominants duraiit el perodo del
gobern poltich deis vissigots a Esjianya, Hns
que les extingeix la pobresa del tomps dosprs
de l'iuvasi musulmana y venen a substiliiii-los
les corrents romniques que s'iniricn ra|) (ds
segles IX y x.
L'arquitectura t'ou llaxors la inci>cr(^iit barroja
d'una poca histrica no organisada, en que junt
ab la ruina do lo vcll, se reflexen a los costes Fig. 315. Sprriii do l;l lig. 31

iNSTrruT n estudis catalans 33

S58 L'ArqiiHectiii-n romitiiini a C.(tlaliintja

Uuiiyaiios del cfideiit moditorraui, eU osl'oiros uus (jue'cs ciii;rieii en

els centres del Orient.
Es un error el imaginar un cambi sobtat y momontani en l'art: tt
perdura y res s'esborra enterament ni en un instant. Els fots politichs
tampoch foren may com els cambis teatrals instantanis, ni eoni les trans-
formacions rpides modernes.
Al costal de la vida antigua y del art roma ab tots sos atrevinients y
sumptuositats, h anava aparexent gradualment, ja desde temps. una no-
va manera de concebir la vida, una altre dea del cuite y de la nioit, mis
nous temes a repi-esentai- y altpes idees ai-tstiques que ah la vaguetat
de lo que germina apareixien en el rnou. Poeh a pocb l'arquitcctura's
transt'oi'ma, s'introdueixen noves idees de coniposiei, desapareix el con-
cepte de la euritmia y de la proporci antiges y entre la deeadencia tle
les formes decoratives y eseulptriques apareix un non art. Hi ha en el
fons d'aqueixa transt'ormaci els elements reduits, cscassos, portats pcls
barbres, hi h la permanencia irressistible de les formes clssiques, hi
h desprs la decadoneia produda per la dcsaparici de rorganisaci
romana, una serie d'influencies orientis: jucucs y helenstiques, vingu-
des remotament d'aqueix fons misterios assitich, que's ti-asllueixen en
son moment riiliiiiiiant en i'ai-t bisaiili; sobretot uii rcnincii liist(irirli,
com atoles les dcHadeaeies: les foi'nies populars del ait nisteel anticli,
sobrevisquent a la ruina y imposantse enti-e les desferros del art aisto-
crtich que Miorl.

L IXRI.LEXriA BARBH
RE . L'nvas('i liailnc,no es propiament una inxasi
sobtada y tumultuosa: es una peneti-acii) lenta que
acalla per di'Stniil- ro|-gallisai-() |iii|(c;i |-mii;1i;i, mes ai\ |imc|i ;i |i(IcIi,

no cu lili moment. Es com diu Koustel de (Joulaiiges, la pri'sa de |iosessi'i

de l;iautoritat civil y del govi-ii, crcctiiada pci' les bandades de liai-bn^s
que constitueixcn casi tot rexeicit imperial. "' (^.omeiica ai|iu'i\a peiie-
traci casi ab l'imperi, y a la vigilia de la gi aii iiixasiii di'l aii\ '(()('>, el liislie
Sinesius, dirigiiuse al I'aiiiici-.Kloi- en son nisciiis s'Jtrc la iu'<ilcs<, l din ;

Els Harbres son per loi no lii lia iiii;i sola de iioslres l'aiiiilics i|iic
no tingui <;om liomc de
:i scrvey a un got En iiostres viles, els mcslres
!

de cases, l'aigaflcr, el camlicli son gots. '-> En apariencia, de momciit

res fou caminal: els barbres, com un eos roma militar, s'acanlonaren en

L'iiioasion <ieriiiaiiiriiie el la fin de I' Kmpire, pg. Ti(.

(1)
(2)C0URA.10D. LeroriH profennden 'Kco/e dii Louore (1887-1800). I. Oriijinrs Iv

l'art rorinin <;l ijiilhifinf:. Pars. 18i)!(, piii;. W'A.

 J. Pui'i y Cadufalch - A de Falgui-ni - J. Godaij ;.'.5.''

les ciutats tot reconeixent l'autoritat imperial, pera apoderarse y exorcir

desprs en sa substituci el poder civil.
F.ls fets materials passareii del segeiit modo Els \;indals, se\os :

y aiaus, desprs de devastar la Galia Xarbouesa (Ofi), iiivadeixen l'Es-

panya (411) com unes colles salvatges, deixant de banda la Tarraconense.
En 412 com a exrcit imperial, els vissigots de temps en contacte ab la
cultura romana, s'establcixen en la Galia y sense rompre la dependencia
ab rimperi, s'apoderen de la Galia Xarbouesa y de l'Arjuitania. En 414,
ab el mateix carcter passen el Pirinea y se estableixen a Barcelona, con-
tinuant radministraci romana ab son centre a Tari-agona y's forma una
mena de Estat got, ab nominal dependencia romana, que t per limit
meridional el Llobregat y s'exten cap al Migda de Frau-a, ab la capital
piiiner a Barcelona y en temps de Sigerich a Tolosa, mentres que cap al
Migjoru contina el domini roma. El domini polticli del Impcri dura en
gran part de rHispania Tarraconense, tins en temps d'Euricli en l'any 469
en (]ue"l que desde la Galia havia entrat a Espanya
exrcit del rey got,
seguint el curs del Ebre, destaca un eos que s'apoder de Tai-ragona. En
475 es reconeix Tindependencia del Estat got de la Galia y de l'Espanya,
conservantse un cert domini roma fins desprs de la desaparici del Im-
peri d'Occident, en la Btica y la Cartaginesa desde l'Ebre avall. Aqueixa
part de l'Hispania estigu desde 564 a 624 en poder de Bizanci, que
extenense per rAfrica romana dominava tota la part meridional del me-
diterrani.
Hi ha un text antich molt discutit que sembla reconixer Texistcncia
d'un art gtich, barbre. En un passatje de la vida de Sant Unen, bisbe de
Ran, escrita a Franca segons uns en la primera mitat del segle viii,
segons altres en el segle ix y x, s'hi troben lessegents paraules: Aquella
bassilica (la de Sant Pere de Ran), en que descansen sos sants membres,
fou noblement constraida, ab obra admirable, pedrs quadrades y manu
fjothica, per Lotari, rey deis franchs, cap l'any 24 de son regnat (535
de,I. C.)>). <*>
Son sabudes les guerres repetides entre gots y franchs y la

distinci y separaci entre 'Is dos pobles. Avuy es difcil desconixer la

existencia d'una serie d'obras d'art atribudes ais gots objectes d'or :

trobats Pedrosa en la Valaquia copes d'or del Museu de Viena, pu-

;

blirades per M. Ameth ; estates de Bamberg, descrites per M. Lindens-

chmith ; estates trobades Tecla, etc. Al pobl vissigot, cal atribuir els

(1) DE D. DE LA Rada y Delgado. Coronan de Guarraiar que se conservan en

J.

la Armera Real de Madrid. Museo Espaiol de Antigedades, i. 111. j-g.

112 y se-
gents. Madrid, 1874.
960 L' Arquitectura romnica a Calalunija

objectes en bronzo y en i\nr<< ijiic s'liaii tniliat al Xoit ya! Migdia d'Ru-
ropa, ab ornanientaci d'iiiHiuMicia oiiiMital, ali certes analogies ah l'ai t

sassida (la dinasta sassnida s'cntrniiisa i'ii 2('> di- .T. I'..) ycnu del
ai't Pero aqueix art era nn art d'argciitci-, un ail de rni-mies y
bianti.
fibules y copes, pero no una arquitectura. Mra una iiinanienlacin ((nniili-
cada que sembla emparentada a rornamentaci de les edals del nietall al
occidcnt d'Europa, precursora de les complicacions cltie-iilandeses y
deis entrellacos carolingis. Mes aquesta ornamentacio tan eom en les
fibules y en les obres metliques trobades al Migdia de l'iaiK a \ lins en
paisos de Uengua coni la nostra, com el de l-'nix \ en el truc de la Ierra
catalana del Rossell, *'> no arriba a constituir una aniuiteclura ni tan
sois a inHuir en la decorado arquitectnica.

L'tLEMENT RO.M Els uvasors, homes

hen purli se pi-eneu-
iid'eriors,

pen de la ci'caci d'un art y gens inilueixen en la

composici deis ediiicis; a(|uei.\ es pruihiiie de les ii(i(|ues d'iniensa
cultura y queda de monient en nians deis invadits. Los coses pcM'uia-
neixerien com avans si Tlniperi no ans nniiints^ y I'art seguint rpi-
dament la pendent vertiginosa de la decadeneia y de la mes extrema |mi-

bresa.
L'element roma, tins en foi-ma material, se eonsei'\a en reililiri. Per
una part es un tet la destrueci.] ilels ediiieis aiitidis pe- apnijitar eis ele-
ments esculptMi-irli-, nuns; reviuili deis texti's de lli'\s i-mnanes
pera'ls
expliquen les destruccions d'aqueixos nidunmiMils rn rU ilai rers temps
del Imperi d'Occident. <-' Hi ajudaren pe' altra pait, la lalta d'esculpturs
y arquitectes, principalment en el segle iv, y el comer de capitells antichs
y son transport d'un llocli al altre; reeordm la lameiitaei de (lonstanti
en l'any 334j de la que el Cdicli 'J'endosia ens ha ennservat el recort:
Arcliitectis quain /luriinus opns rst, si>f/ rjiiia non simf... dirigida al pretec-
tc del pretori que regia Tltalia y rAIViea. "'^ La majnr |iaii di'ls re\s vissi-

(1) Son vares les estacions barbres descobertes in il mhiIm de hiMusa: enii-i'
elles cal citar la d'Estagel, cant do I.a 'roin--d!-I''raiicc, un d
l((issidl<), di^scobiTla
en 180!) en el llocli dit Las Tonibas. <;. H \ii<ii;hk Ki.avy, Ktiirle xitr /en srp'i/iio'es
havharen du Miil e dn t'Ouesl de la Franrr. |,S!):i, ji^'. SS. {'_.. B.\nmi-.ni; Flavy, Les
aria industriis des peuples harbarcs dla Cante ita vi"' yin"' sicle. pg. 2713 y
segiits. Toiiloiisn- Pars, lOtJl.
A
Esjtanya est jiera esiufliar aquesla qesti, senyalanise una eslac Klx,
quals objectes se guarden al Musen Aniueulngcli dn Madrid.
(2) H. DE LA NlAiisoNNini:. Mem. ile la Socitdcs Anliijuuircsde l'Ouest, I. XXIN',
any 1857.
i3> Cabrol. Obra citada, cul. 2,7(35.
 J. Pnij ij Ciiddfdlrli - A. de Fali/ueni - ./. Godaij 261

gots,
c>
demostiMiit smi anuir -.i \i> [uina, han uteiitat la conservaci de les
arts romanes en sa decadencia."' Els barbres, al invadir! Migdiade
Fi'an(;a y Catalunya, al contrari deis Franchs al invadir el Xort, troharon
un pais i-(nnanisat en ses costums y trajos, en ses lleys, en son lliMiguatjo
y al ciinli-ari tanilM- d'clls, xcniMi di' liuny, ei'Mi i-(.>la,t\ain('nt civ ilisats,

corprcss de la mltufa n imana y cristianisats de tenijis.

L'ni-i(>nt, ([lie inilucix mnstantini'nt en el iiimi ruma,

l'orie.nt

adquireix nou esplendor al dividirse Tlmperi y al

destruirse a les derreres del any 476 l'Imperi d'Occident. Kra aix des-
prs d"una llarga elaljoraci, d'una penetraci lenta de idees, deguda al
let de ijue l'intluencia ci'istiaia fiui exei'cida primer (|ne li)t al rL'nt del I

Medit(M-rani, en la extonsi de ierres que l'Adritieh sepai'a de les llatines

occidentals. Al Orient l'esglesia suscita la niajor activitat religiosa v
artstica. A Alexandria y Antioqua surgeixen les irimeres heretjies a :

Nicea, a Eplieso y a Calcedonia se celebren els primers concilis: a Egipte

y a Siria's desenrotllen les primeres institucions monacals. L'invenci de
la Santa Creu, la construcci del Saut Sepulcre y del Mariijrinm, son en
part origen d'aqueix niuvimont oriental y li ajuda d'un modo considerable
la protecci oficial deis emperadors. La Cort viu casi tot el segle iv a An-
tioqua, verdadera metrpoli eclesistica; al segle v comenca la prepon-
derancia de Constantinopla, decayent Alexandria y Antioqua. AI segle vi
s'erigeix ja l'esglesia de Justini, Santa Sofa, obra de Anthenius de
Tralles y Isidor de Mileto. Tal es el primer pei'iode bissant que va del
segle IV al vi. El continent eui'opcu grcch segueix raes tart el moviment
en el segle v. Ais segles v y vi el moviment ari'iv a Rvena, al frica
romana, a les costes de l'Espanya cartaginesa. La cort d'occident se
instala en aqueixa ciutat del Adritich en 404 tins al 476. Teodorich y'ls
vissigots hi residiren cap el 500. Pertenesqu ais bissantins del 534 al 752,
desprs de reconquistada per Justini. Sant Apolinar Nuovo, Sant Apo-
linar in Classe, Sant Vital, son del segle vi, d'aqueix periode de domi-
naci bissantina.
Tot aqueix mon oriental, gradualment va substituint la modalitat roma-
na de la civilisaci. Es la continuado de la influencia helnica en el Me-
diterrani que ha anat evolucionant y transformantse. Aqueixa influencia
se presenta en varis fets materials; per una part lacci poderosa del

(1) Vegs sobre aqueix imiit una extensa Ijiljliogra'ia rocullida per D. J. nE D. de
LA Rada y Delgado en el treljall citat puljlicat en el Museo Espaol de Antigeda-
des, t. III, pg. 127, nota.
262 L'Arquilcctiira romnica a Citalumja

conitMv de la Grecia, Siria y Persia y ab olls el mon assilicli K-s colles ;

de tratioants que'l Foruin Jur/icum anumeiia negociaddrs ti-aiisinai-ins.

Grechs eren segons Sant Isidor els que inipuitaxcii pioductes de Grecia
y de tot rOrient assiticli de los iiaiis radies pailaM niateix Saiit, y tocIis
;

eren cIs navegants que rcmontaven ol curs del (Inadiaia lilis a Mi-ida y
sens dubte el Guadalquivir tins a Crdoba y l'Ebre fins a Saragoca. *'' La
impoi-taci d'objectes oriontals os nuiuornsa y d'ollos ([uoda ol rccort per-
manent. El viatger juu Benjanii de Tudola (sogle xii), afirma que'l pas-
sar per Tarragona trob'ls editicis antichs deis Anaseos, que segons
Caresmar eren fenicis. <-> Un historiador del seglc x, Aini'iiii, rcssenyant
el boti que Cliildebert I rocuUi en sa oxpodici a Espaiiya, dosprs del

saqueig de Tnlcdo y la desteta deis vissigots, parla deis vasos fots por
Salomn
o que pertanyeren a Salomn ;

os a\n una piova (\i- [iin-
cedeneia oriental, al nienys ideal. Segons la dcscripoi del liislnriador
se ti-acta de nu clcers, quinze patenes, vint covei-tores d'e\ angolis (coni
els de Monza, sens dubte). L'autor diu geininia oriinta opero iiiclit-
:

sorio. <*' L'historiador rabich Bayan-Almoghreb, <'> menciona el Psnitrri

(le Dcwiil, escrit sobro lminos d'oi- 'Itructea'^ ab caractors grcclis y tinta
de rub disolta en aigua, trobat on la i-ogia aula dol ltini monai-ca pit
pelsfere-steclisismaelites, sos voiicoilm-s. l)os|iis os l)issaiitiisccininiii'ii
en cert modo el doinini i-om on l,i I.iist;iii;i, Hrlica y en l.i ('.ai-taiiinesa,
desde l'any 'kA fins al 664, datos ijiu' rnii-ospiuion al oschil osplondors
de vida artstica en que's construi y consagra Santa Sofa de Constan-
tinopla. Ab aqucixes Ierres h anaven coniin-oses los Baleis (pie (li'|)oii-
i

gucren de Bissano fins a los derroros dol so::lo viii, no |)ass,iiil ;il doinini
iniisulm lins os aiiys Ht al HKi.

Aquesta influencia s'aument en l'oiilif ciiidit, pe- l.i consiaiit coiiiu-

nicaci del cloro catlich ab el del Orieiit; os saconlots van a Coiistanti-
nopla fugint de les persecucions y a estudiar. Aixs el grocli fou conegut
de tots els homes cultos d'Espanya y ab ell la literatura de l'poca. '>' VA
fams Joan Biclarense, fundador del monastir de Biclar a \allrhira y

(1) Pkrz l'LJOi.. Historia du las lii.ftiuciones sociales re la Espaa '/oda, 1. I, p-

gina 107 y Sfjgents. Valencia, IH'Mi.
(2) Torres v Bages. La Tradici CnlaUma, pg. 2117. Harci'loiia, WM.
CouRAJOD. Obra citada, t. I, ])ig. 130.
(3)
Escudero he la Pes-a. Iluminacin de Maniisevitos. Privileijio rodado Ins-
(\)
loriado del re/ D. Sancho IV, Museo Espaol de Antigedades, t. 1, jig. 01 y segents.
Maflril, 1872.
^5) Ai.tamira. Historia de Espaa j de la cicilizacin espaola, i. I, pag. 20i. Uar-
celona, V.m y V.m.
 ./ Pnifi I ('.(uliifiilcli - .1 (/( /'(ili/nrrd - .1 , findiiij 'J63

ascendit desjii'r's .1 hi (lL;i:it;it i>|hscii|i;iI d' (iii-nini pe- ISinmi-imId, m.iIiiimI

de Escalabis en I.usilaiiia, li:i\ia passiit I7aii\s a (]Miislai:tiiii|ila ilcilicat

'''
a les lletros fiTeiimes \ llatiiies. Al^iincs |)(i(|ii(>s xeg'adcs (I ^tocIi subs-
titiUMX o rtcompanya al liati (M1 els e|)ii;-|-a('s hipidai'is y aquoixos se tro-
beii 011 la Blica, en la C-arta.uiiesa o en els limits do (lataliiiiya, i-oin :i

Tortosa. El metropolita .Iikhi de Tarragona (510) deniana al Papa Hoi-

<-^

misdas com s'hava de portar al) els nombi'osos clergues greclis rpie lii
acudien iufestats de les hcrctgies tan noiidjroscs a Oi'ient (^'

LA DEcoRAci PRERROMANA Aqueixos niidples influencies se nianiteston elara-

mcnten els iiostres restes arqitectnichs; l'elcnient
arquitectnich roma, en les plantes de les bassliques y en els sarco-
fechs seguint la tradici clssica y en els capitells degeneris y empo-
brits; relement oriental en els mosaichs, en les capules rudimentarios, en
els absis triconques; y per sobre d'ells perentnement, els elements del
pas, indgenos o d'impoi'taci mes antigua conservats en les obres po-
bres, en les valls aon no arriva la intensa influencia romana, sobreviuen
y tns predominen en les obres decorativos estrelles y hlix y archs de :

ferradura, formes rudimentaries vegetis, tais com apareixen en les urnes

de les valls pirenaiques, memoria rstega d'una decorado prerromana;
tal es el que en l'art vissigot s'hi troba de supervivencia ibrica, d 'he-

rencia de les colonies mediterranies mes antiges, que en la nostra ten-a,

(1) A. DE BoFARULL. Historia critica de Cntaliuia. t. I, pg. 22:^. Juan Biclarense

Joanncs de Gerunda, firma (>l Crmcili BarciloiK'S (era DCA'X.WIIl anno XIV, c/is
Reccaredi. anno C/tristi DXCIX ). San Isidor Hispalense, parla deil en son Ilibre
DeViris il/ustribusn : Jonnnes (Tericndenais Ecc/esiae Kpiscopns, natlvitate (otthiis.

Proninciae Lasitaniae Scalahinalux. Hic, ciuii esset adotescens, Constantinoiiolim per-

renit, ibique graeca et latina ernditione ninnitus. jiost decem et reptem anuos in fis-
panifc renersus est, eodeni tetnjtore qno incitante Leooigildo Rege, Arriana ferveoat
insania.
(2) Rars o molt contis son els epigrafs grechs recullits, pertanyents a l'anti-
gua cristiandat en la Pennsula. LHnNER en son Ilibre: Inscriptiones Hisp. christ.
(Berln, 1871), ne publica tres de Mriila, dos de Cartagena y dos de Tortosa (n."s 180
y 187). El text liebraich d'una d'aquestes ultimes (n." 186), ha sigut cstudiat per en
Renn, y Tinscripci grega per Le Blant; semljla del segle vi o vii. El monogra-

ma sembla posterior o restaurat. La segona lpida ui-" 187) l'ou trobadaa N'inebre.
prop de Tortosa. Apareix trilinge com la primera. Fibei, Vnw. Sarcfago cris-
tiano de Ecija. Bol. de la Real Acad. de la Ilist., t. X, pg. 207 y segents.

A Frangason tamb escassissimos. Le Blant. IJ Kpigraphie chrtienne en Ganle
etdans r Afrique roraaine, pg. W. Pars, 1890, A Roma los inscriiieions greguesson
mes antiges que les llatines; a partir did segle iii, el scu nombre disminueix con-
tinuameiit.
Marucchi. Klments d'ar-chcotoqie chrtienne, t. I, pg. 221. Paris-Ro-
ma, l'.MK!.

(:i) Torres y Bages. Obra y llocii citis.

64 L' Arquitectura romnica a Catalunya

cuiiiOH giaii jiait del nieditoi'rani, doix.iii en ;ii|Uim\ ninmont do pcihirsa

el pobl rstofli y s'aculleii a sagrat.

La decadencia es tal i|iu' ait dol poijlc, pobre y iiiiseiablc y Tobra

1

barroera de l'esculptura que no i-ob ja la v\ ilicaci( de la sava i-oiuaiia,

passa a ser l'art aristocrtich que basteix les bassili(iues, aixis que des-
apareix la darrera dependencia del imperi d'Orient.
Anm a agrupar y ordenar os restes que d'aqueixa vaiiada y confosa
elaboraei queden en el nostre pas y que constitiieix fnii i'l ninment
catich que precedeix a l'art i-uiiiiiii'ii. Se distiiigeixen ilaiaiiieni nos
grupus u'tistichs, cronologiclis y geogiliilis miipii loiiia ii-sia lor-
: i'l

mat pels sarcl'echs y pels i-estes (reiiterraiiieiils ,il aire Iliure, desde'!
segle MI al segle vi; el grupu del domini bissanti, de X'aleucia y Balears,
segle VI y vii; y'l grupu del domini vissigot y sa prolongacin en les esgle-
sies d'arel de tei radura.

IiiHcri|)Ci<> criittiaii^i ilKiiipiiiics

(MuHOU epiocopal de Giroiia
 ,'^S^^

Fig. 316. Celia memnr'me iriCmpuries. (Fot. Mas)

EL CEMENTIRI CRISTlA Y LA CELLA MEMORL\E

D'EMPURIES

mateixa civilisaci romana, ab driiticlis temes

iNTRF. la
ornamentis, ab iguals sistemes de composici, s'lii for-
mava'l mon artsticli ci'isti, que mes que en res en les
coses d'art, se'l veu diferenciantse en les obres d'arqui-
tectura funeraria. Desapareix la pompa y sumptuositat
deis enterraments pagans substitiiides per una forma mes
modesta; port el monument la seva individualitat pei-a convertirse en
una obra colectiva com els de los societats funeraries paganes formadas
d'esclaus y gent humil. Com desapareix deis epigrafs la sumptuosa enu-
meraci deis ttols honni-itidis, sulistituits fant sois pol apelatiu de sirvent

institu d estldis catalans 34

266 LArquitectura romnica a Catalunya

-*-ta-

Fig. 317. Ccracntiri oristiii crEin])iirios. (I'lnn ilc D. M. Cazurro)

de Deu y les Ilegendes que'ls lii donoii ciirctor c |iiii|iiii.ii ii(li\<lii,il ;

tal se pertl'obra monumental tendiut a rimi;ill,il di' l;i si'|iiiIiiiim '' \ a un

cert cai'ctcr fomunal del cemontiri. Dcixoii rii iil)S(iliil cls ciistiims la

prctica de la crcmaci, en dess ja oiitre'ls idlatics dosdo'l tcnips deis

Antonins y cada un deis cossos lidcls iiccessita un 11m.Ii ,i\['f< ludiliii
reobi'ir lins pera entcrrarlii un uou cadvre. ^-* Ai.x li' pe- cousciiin'uiia
les ntorminables caleries calarmnbaries v'ls ccmciiti-is a cel ubcrt cxtc-

(1) Lr. IJi.ANT. L'Kpi^irnpliif rhnHinnnc en Gnnh'cl i/nns /'A/rit/Uf romainn. pi'ip. 7
(2) Li'.CLiaicQ. MannrI d'arcliroloiiii' (lirlicnnc (/min les oriijincx /iisi//iu Mil"
Kicle, t. I , pgs. 220 y 221. Paris lMlT.
 J. Piij !/ Caddfulcit - A de Falgucra - ./. Coilaij 267

iicntse al Miltaiit de les

bassiliqucs y deis ora-
toi'is humils.
No s'lia trohat fins are
a Catalunya l'enterra-
ment catacumbaiM. ''
Era aquesta uua prc-
tica com al Orient y
importada a Italiaper
lesnumcroses sectes y
races orientis els :
Fij;. 318. au de \: ce-
Jueus, els Fenicis, els lia mcmoriac d'Eiupu-
ries. (Fot. Esquirol).
Mitriastes^elsSabasians
de l'Arabia qu'invaden
a Roma ab sos rites extichs y ses practiques misterioses, sugestives pels
afanyosos de novetats extranyes. Aqueixa prctica adoptada desprs pels
cristians fou el sistema de sepeli caraeteristich de rOrient cristi fi ns a
^2)
ritalia.

ELS CE.ME.NTIRIS A CEL OBERT A Occident les catacumbes escassejen y en son lloch
s'usen els cementiris a cel obert que's propaguen
sobre tot desprs de la pau de l'esglesia y mes que a Roma a l'AtVica,
a la Galia y a l'Hispania. La necessitat de disimular llurs creencies fa
que'ls fidels no usin en aqueixos cementiris, abans de l'poca constan-
tiniana, smbols exteriors y que son mobiliari sigui nul y aix fa difcil
la seva clasificaci. (^'
A Catalunya s'han senyalat numerosos cementiris dubtosos, aon no
ha aparescut cap indici pera classificarlos com a pagans ni cristians,
que han pogut ser sens dubte recintes d'enterrament deis primitius fi-
dels. En ells el sistema d'enterrament es l'antich y tradicional usat ja
pels pagans: les lloses o les teules formant caixa; les teules formant dos
pendents sobre'l cadvre, (^'s- ^20) l'anfora trencada servint de caixa ais
infans y ais grans, el sarcfach senzill ab acroteres ais nguls etc.; tots els
sistemes del enterrament pobre que surten al pas al voltant de les antiges
r///ae o a les proximitats de les velles ciutats. Citm en aqueixa forma

(1) Les suposades catacumbes de Sant Just s'ha deniostrat que son galeries
sense relaci ab els enterrameiits cristians primitius.
(2) Leclercq. Obra citada, t. I, pg. 249.
(3) Leclercq. Obra citada, t. I, pg. 322 y segents.
<68 L Ai\itecliirii ronuiiticu i Culalunya

dul)tosie hi[)ijt.>tica el cementii-i descobert a Agor, oi incsiluliin-ili' (iiiMna

que hiMii descrit entre'ls enterraments romans; el que lacasualii.ii \>s;i al
descobort en el torme de TorroUos do l'dix desgrafiadanioiit d(\s|iaut ahaiis
de poder sei'ostudiat, etc., i'li-. ('.al at'oi;ii- (|ue alguiis d'aiiuoixos sistemos
d'nterrament se perpetueii iliir.nii Tivlal mija.

LA CELLA DEMPiRiEs S()\ iiit (li'iiiiiiil lilla, (los i> trcs i-a|M's (l'ai j uo i.\( iji eiitor-

ramoiits divoi-sos, por sobro dos o tro> capes do sar-

ctechs, s'lii erigoixoii los crlltu- ineaoriai', oililicis simplicissims di^stiiiats
a protegirlos, o ol potit oratori ab l'absis sonzill " nniliipl' i|ii.il subsol os

Fig. 319. Absido \aeella monorine (l'EiiipuriCK. (Ki)t. Ksipiiml;

pi de sai'ci il'oclis, (pial sol os i-ocoliciM iTallrcs mes Itixosos \ oti ipial

absis s'aixequoii os priiii-ipals. Tal l'oii hi a'lht lucnutrifr del coiiioiilii-i

que les obl'CS d'orili'liai-in df h's ilnncs, dirii^iilos piM- IViminyi- l-'d-MT,
lian posat al divsi-obi'rt vora la ciutal d'l'!iii|iiii-os,sota iiiatoix ilr la iniii- illa

del j)otl ijaiT dols inar.xaiis fi-eclis, \oi-a"l port qii(> s'olin'a oniic la sida
ocupada per la I'alepolis y'l turoiiol aoii oii siicccsiiis loplaiis s'i'Xtonia
la Neapolis emporitana. (F's ^i"^
Comencm per descriurela quera : d'olla sois la pait liaixa dols iniirs
que marquon i-larameiit la l'onna iriiiia au, un absis oiii'iital
"''k- :"''
K, ali

eap a Llevaiit tal com es us en les basslijiu's laisiiaiios, pici nlida irim
narthex taiicaiit a I'oiient. /absis ost o:icla\al diiiiii' iiiia ionna n'ciaii-
gular, lio sciiyalaiilsc cu ri'xterior ab .su Ibriua cilindrica, i'al se lioha en
 J Piiii/ ij ('.tidultilcli A lie Fdhjiicra ./ (iiiiliii/ 269

la b;issili(M di" Saiil Eslc\e (Mi la \'ia llaliiia y lal es vcu taiiil' rii la liass-

lica (ri'llx que dcspi's desci-iun'ni. Ai|iuM\a disposici es com en les

bassiliqH^s aiiiii;cs; aixis era, ab arjueixes dos dependencies de |ilaii
mixtiliiii, la liassilica particular de la doinus Flavioruiu, "> aixis imch la

major |iai-t df li's bassili(pu>s orieutals ;

^-^ j'absis (Fig.siO) ^^^^^ m, clenient
interior d'iiii oililir-i ib^ [ilaii i-ertaui'ular, i-iaii|ir('s diiilrc una rea propie-
tat particular \ els ospais (i servieu de sacrisiics ; un .'ra'i preccdeix al

absis y aiti-e es troba junt al ai'ch triomtVd.

Fi;. 320. Entevranients de teules en el eeinentiri cristi irEiii]iuries

(Excavaciuns de la Junta de Muscas de Barcelona. Fot. Ganda)

Sos inurs son de rebla mes o menys regular, estn en part aixecats
per medi de pinyolench o forniig artificial, anlech al de la part supe-
rior deis murs romans d'Empuries. El sol es de formig de cermica en
l'absis y d'un opun testareuin recobert de trencadii^a de marbi-e en el res-
tant de la rr/ln.

En un deis murs hi li si-t ninxos a modo deis loadi deis columbaris;

(Fig. 318) ei) q\\^ g'iii )i;i
trobat entre un reble groller, capas de cendra d'un
centmetre de gruix. Aix lia fet considerar aqueixa construcci com un
columbari '^' pero la disposici d'aqueixos locitli siMise Tolla acostu-
;

Leclercu. Obra citada, t. I, pg. 371-. lig. U

(1) -.

kl., id., t. I. pg. :!87 y segents.

(2)
(3) Pedro Ii.\rr.\ y Rniz. E Cristianinno en Illici. Descuhriiiiicnto de la planta
de una iglesia ri-iatiana en la loma de la Alcudia , junto Elche. Reciata dr la
Asociacin A rtistico-Ar-ijucoljica-Barcelonesa, t. IV. pg. 917 y segents, 1903-l'J5.
2TI) L Arquitectura romnica u Cutatunija

mada, ni cap altra forma d'unia cineraria, ni restos liumaiis, un indica

de cap modo un enteri-ament paga.
Formaelconjunt ungrupu deconsti'uccionsrodejadesdecarrers,(^''g-*i7)
pe costat N. y S. , com si les depondencios hagncssin anat adossantse al

voltant de la celht primera; hi ii com

pon J, sobro'! juc s'iii
elomonts, el

ha construit un mur. La basslica mateixa sembla ha estat aiiaigada pol

costat de Ponent pera formar el narthex. L'rca L y l'espay irregular cu-
tre el carrer E y'l dcpartament H, eren ospais a cel obort.

Fi. 321. Entorraraent dintre mforcs descobeit en el cementiri cTistiiV d"Eiii)iurios

( Ext-avacions de la Junta de Museus de Barcelona. Fot. Ganda)

L'rea de la bassilica est rodejada de .sarcfochs, uus situats en el sol,

altres colocats en el subsol, uns al interior de la capclla o en les sales
anexes, altres en els patis exteriors que la rodejen.
Els sepulcres son de formes varies, senzilles formes rectangulars :

obertos en lateri-a, tapados ab liosos de gr<illera arenisca; formes rectan-

gulars foi-rados de pi<;ari'a do tculcs, do lloses d'ar(Miisca altres son co- ;

bertes de teules. (f 'g 320) a.1 costat d'aquets abunden, ciitiMiats en el subsol,
els sarcfechs del tipo a dos vessants, ab (fk..122)
la cai-actcristica acrtera

ais extrms deis frntonsen la foi-ma tan com en os Aliscamps d'Arles y

extfis per tot el Mediterrani. Cal fer notar que molts d'aqueixos sarcfechs
son treballats en forma d'espina. Els cadavres estn orientats de E.aO., ab
el cap a onoiU, els bracos estirats, sonso que s'lii trobi nbj^cto de cap mo-

na. Es aquesta orientaci com alsentorraniontsdo r.Aiirii nistiana, ropc-

'*'
tintshi l'ausenciadel ni'il)li;ui rrim'bro \ la disposicii liil- ciiici i ;inients.

(1) Cabrol. Obra citada, col. 7:{0 -7U2.

 J Pitig y Cmlafalch - A. de Falgnera - ./. Gndnj 271

Entre en un pati ii-icuular prop al carrc-, llocli (rciitrii-aments po-

ells,

bres, lii irun n(Mi i[Uo t per sarctach unamfora tiviiiiida; aqucixa
li'l

disposici s'lia reti-obat en les excavacions de la Juntado Musmisdc Bar-

celona a les inmediacions de la i-cll(t: (^'i!:^-'l) es la forma com (jue s'exten
per tot rOccident meditenaiii a la Liiiuria, (mi clMigdia deFransa, espc-
oialment a Marsella, a Crcega, a Cerdenya y al Nort de l'frica. Es un
sistema d'enterrament antich anterior al cristianisme; a Catalunya se

Fig. 322. Sarcofech del cementiri d'EmiJUries. (Fot. Esqiiiri)!)

rila senyalat en la al frica se'l troba ou l'poca

necrpolis do Caijrera;
pnica en l'poca cristiana; en algunes se les aixopluga
y's repeteixen
per una coberta de teules, en altres com en el d'Empuries, se la sost
per medi d'una grollera manipostera. Trocos de pedra de trrica y
fanch y morter tapaven els forats que restaren entre'ls testos mal units
*i>
de les mfores. Aqueix sistema ora usat aliundantmont pels adults.
En el lloch principal s'lii trob en 1840, el sarcfocli que doscriurom
induptablement cristi; pe niaig de 1908 s'lii h doscobert un altre
(Fig. 314)

ab arcuacions sobre columnes, entre les que lii h figures mutilades.C^'s-^^s)

Tot f pensar ab un cementiri al aire Iliure de mes o nienys extensi, de la
mena deis d'Aliscamps d'Arles, o el de Saint Gervais de Vienne '-> y de
Marsella, oels de la Manasterina a Salona, l'antigua capital de la Dalmacia,
com el del cementiri de Sant Sixto y Sant Cecilia a Roma aoii els sarc-
fochs desprs d'omplir el sol y'l subsol del temple aon oren oiitorrats en
doble o triple capa, omplen tamb el sol y'l subsol de la sagrera de l'esgle-
siaaon els creyents cercaven la pau in loco sancto, prop deis sants nirtirs,

(1) Le Blant. L'Kpigrap/iie clirtienne en Gaule et dans Vfriquc i-omaine, -pk-

gina 31.
C.4BB0L. Obra citada, col. 7:iO-7:{:{.
(2) Leclercq. Obra citada, t. 1. pg. :W.j.
273 L'Arqtiilecliira ronu'inira a Cataliinifa

Fig. 323. SarcbfecL trubat a Eiupurics. ( Excnvacions ilcl Servoy forestal. Fut. ilc U. X. ile Fuiror)

sanctun inartyrein, com associats ab ells, inartiji'ibus sociata. ''

Tot ro-
corda els cementiris de Taparura (Stax), de Cartago, de Salakta y altres
que's troboii juit los ruines de les bassiliiiuos imnioroses a\(>(ail(>s cu
les grans ciutats de rAtVica romana.
Noes extranya aqueixarel:ic>i: los naus ipu' Tcximi d caliotaigo vmicu
no sois de la Galia, de l'Italia, sinn de r.MVica s(>^iiint les costos ^' l.i

Hspanla ab olios vingucron os |iiiiicis c\niii;-c!s,in)s ilc i|UO In tradicio

;

lia consoi-viit la nicinoi-i;i Sant Kcliii, Saiil (liii:;ii:

: ils ciistiaiis del > i

frica, coiii Tci-liilia de |i;ii;iula fogosa y escaHai |iciis;iiiiciit. oren os nos-

'-'
tres cscriptors del seglo iv, <'(iiii Sant I'ac-i.'i imiaildi- \ (IcmIiIi' simi.

(1) Lf. Bi.ant. Obra citaila, ]i';, :!'.

(2) TomtF.s Y Haiis. < )lira clapri-raiiuiit citada, pa;,'. 2ii-.

r% "
:m::: tu

IVdr rfixniln trohiulii cii I liiiHHflicii do Xhtivii

( Itol. iU la Soe. h'np. tie CrJ
 Fis. 32-t. SareiitVi-li ilcl Mils.-ii dr S;ilil;i .\;;nicl;i ilc li:iicr-I(iii;i. n " S71

til

ELS SARCFECHS CRISTI ANS

I. cicle iii(''s iuticli lie l'oi-t ci'sl;i, el i|ii"cs i'iMIcxe (le l';ii't

catai^iiinli.ii'i \ de les []i-iiiit\ es li:issl(|Ui^s, es l'ai-t deis

sepilieres roniaiis ci-istiaiis troljats en la iiostru trra en els
cenieiitiris com el avuy tora do
iriMiipuries, tots casi tofs
son aparedats cu els miii-s deis temples,
llocli priiiiitiii, a

\a guardaut reliquiesdc sants, ya semiiit de piles haptis-

nials I i \a cii els Museus.
Els sarcnfechs cristiaiis com els pagaiis, a Catalunya no son ulii-a lo-
cal, sinn iihra irnpralada ; entre'ls f|iic>'s coneixeii en ti'nharr'ni de t(Mnes
iguals o tractats casi igaalment, els luis a nn llocli, altres en altri> de Ca-
talunya ; d'aln d'ells on trobarm son pari('i en els Musmis d'Arles, de
Narliniia n de Honia o en id ceniiMitii'i ile Pisa n (Mi les hassilii|nes de lia-
vena ; trobarm ab el quadre destinat a rinscrpc(j, llis sense
altivs els
ravarhi res, com una cosa extranjera qual utilisacio no ha entrat en les
costums. Eren aqu, com per tot, obra industrial de gi-ans tallers de Roma
o d'altres li(i(dis d'Italia \ potser de Franca, ''' en (pie's re|)i'(i(liiien s(^nse

(1) dos priinors segl(3S(le l'era de Iss invasions, sn execiiten encara

Duraiit (ls

en les ofleines t'uiKrariesde la Provenida, a Beziers, a Narhoiiay a Tolosa, grans sar-

o(')fechs ab figures aon se copien d'una manera grollera los ripresentacioiis del Bon
Pastor, deis Apstols y un petit nmero d'oscenes biblifiues entre les que riiistoria de
Daniel sembla haver sigut Tolijocte de sa predilecci. Hiat. grap/iir/ne de l'ancienne
prornce re Lnn(iiierloc. fUst. i/iirn/e de I^aniiiiedoc, pgs. 2(i:i y (!'k 'roulniis(\ 1005.

INSTITLT I> KSTinlS CATAI.ANS 3

i>r/ I.'Arquilectura romnica a Calaluntia

Fig. 325. Snrcbfecli de Snnt FpIu de Giroiin. (Botet y Sisrt)

prctcnsi m-tistica, dols marlils y de los belles os;ulptiircs, formules (\o

repi-csentaci consagrados por la costum que osdevcuiMi umdi'ls de ta-
ller,formules usuals del ofici. Un d'aquests tallers s'h.i tiohit r(>|iri's(Mit;ii
en una llosa sepulcral conegudissima quo's guarda en il Mus^mi (ITi-iii-
no y que provdel cementiri de Santa Elena a la va LaMcmia es el taller :

d'un grecli, Kutropos sant servidor d(H)eu qu(> fou eseiil|iit per smi >i

lili qu'hi diljuix a son pare assentat cu uii:i einlii-.i, trehulliuii en mi sar-
cfech desbastat, troyentlo de puutsal) luia eyua pei-loradora oiieareavuy
usada, el rioli : Eutropos en f treballar dos a la vegada. Tu deis saren-
fcchs que treballa est decorat de strigiles entre'ls i\\\r'< (|i'st;ii]ih'ii d.is

testes de leo : l'altre representa una tarja rectangular oiUre quatre dulius.
Son Eutro|)os y son pare, grcebs de naci, exomple deis marniolistes .ni-
ticlis de l'ltalia, coin els dar dedicats a l'eseidptuia iidustri;il.
Sox'int os eristians en os teiii|i- pi-imers .idKptaM'u sircifeel- di' te-
mes pagans, flus els de temos pniscrits jor la uoai lo \ (pie mi couteMeu
simbolismo aplicable a la nova doctrina. Llavors l'eseulptura s'apareil.iva
de cara al mur, se la mutilava o se l'arrovoss.iv.i ali iieniei- pera liDnaila
a la vista dols lidols. Aquei.xos que representon ol luDUieiil ])i-niei- de pin-
testa, do lluvia, no poden classiticar.se ontre'ls sarenfiNdis crisiiaii- mes
rjue pe lloch aon foi-en trobats.

sARcFEciis Yo des|)rs un sogon momoiit d'adnpeio de temes

sr.,ssE.s,MBouscH,sTMs
j ,] j (,.,.,. f^, lenlauout, pocli a pocli ; rpie p,-r extra-

ordinaria y sobrenatural que sigui la translormaci d'ideos en el hkui

roma doguda al Cristianismo, un cmI lignrrsola cnin mi aeonteixenieiii
momentani y improvisa!. I/art crisli, durant ol, seuueix os mateixns
camins y adopta os matoixos tomos y es scrvcix dols iropis talliMs aon
 J. Ptiiq u C.(iil(if(i/<h - A de Filc/iicra - ./. Godaij

Fif!. 321!. Sareiifcch (le Saiit F.^lu le (iinnia. (lcitct y Sis)

s'cl;iljoi-(Mi cls objectes que'ls pagaos

aixis cls iiKii-iiuilistcs que
utiliseii ;

treballen el.s mateix al servent de Crist que al

sarcfechs, seneixen lo

adorador deis Awgustus el cristi cerca'ls que no presenten eseulpturcs

;

oaracterstiques de cuite paga, busca principaimont els ternes no religio-

sos, els asumptos indiferents, els purament decoratius o aquells qne por
llur simbolisme sonfcilment ai^licables a les noves idees; desprs els
compradors eristians aumenten y'ls tallers n'elaboren ab csculptures re-
presentant passatges biblichs y evanglichs y's creen tallers pels eristians
y una selecci de temes vells mesclada ais nous temes, representado de
les creeneies noves, eonstitueixen aqueixa pi'imera mani'estaci artstica
del cristianisme. Entre aqueixos temes, no ofensius pera'ls nous creyents,
lii havia'ls episodis de la vida rural, la brema, les cullites, els remats;
les escenes martimes ab sos vaixells y sos monstres les portes entre- ;

obertes de la tomba ; les oscenes de caca per altre part, les divinitats ;

simbjliques que presidien el curs de la vida estacions, victories, muses, :

amors, genis de la mort, els eristians les prengueren com a temes pura-
ment artsticlis, preseindint de sa relaci mes o menys directa ab la mito-
loga pagana y passaren a ornar les pintures de les catacumbes y bass-
liques y les esculptures deis sarcfechs del segle ri al iii de Jesucrist.
A Enipuries, en les obres que h executa'l Servey forestal, baix la di-
i-ecci del enginyer D. Francisco Xavier de Fcrrer, s'hi h descobert
un sarcfech perteneixent a aqueix moment del'art cristi, enteri-at en el
subsol del cementiri de que aqu s'ha parlat. Es un sarcnt'ccli icemiileat
contra les prescripcions eclessistiques o un i-ec de taller al que s'hi h
adaptat vma tapa decorada ab les acrteres de costni. La se\a decorado
es de tipd conegut encare que sigu nova a Catalunya: en la cara anterioi-
del sarcfech hi h la r-epresentaci com d'un portich d'arcades apoya-
dos sobre columnes en la del centre hi h representades les portes en-
;
j-; I.'Arqiiitcctiirii romimica a Catalunya

treoliortes de la tornba, tema ijuels r>)iiiaiis ai)ren;ucr(Mi di'ls etiusclis ;

esaquest un deis temes pagaos que no despei-tava esc pnls ais cristians
prim.itiiis. Rene Grousset, cita un exempli- (r;n|iii'i\ tema pncli tVeqent,

en les catacumbes de Priscilla y un alti-(> cu de (lalixti'. l'.u !i>s tres

l,i '

airades de la dreta lii h molt niutilades una li^uia d'li.iinc

: mi, lialii-
ilat d'una io//(i apuntada ab Hbules a les espatlles \ penjanl daiiea cdui
una capa un jove o un noy sense cap mena di> tiajo, y un honie ab una
;

toga passada per sota'l bras dret y pe- Tespatlla esquerra; a les arcades
de l'esquerra de la porta hi h una figura habillada ab una capa, to;/a o
sayus ; ve desprs la figura d'un jove ab una t/iica y una l();/a y final-
ment una figura que per son ti-ajo recorda la de roranl acostumada en
riconograiia catacumbaria, ab ampie tnica \ el m'I sobi'c'l cap. Les di-
mensions del sepulcre son 2'07 X "'"'>' X 0'65metres. Les arcades son al-
ternades semicircolars y formanl angul com di^s pedi-os tyrnapunlades, les
columnes son trencades y no poden descifrarse. La lotografia que publi-
qum es deguda a la amabilitat del enginyer Ferrer. (Pig-sas)

sarcfechsd'emplriesabte- Aqueixes re|)i'es(Mita(i(ins doiiucu pag's traustbr-

,,Es PAGANs V EL BON PASTOR
,^^jj,.p j.|, ,, p,,,.), ,>,, iMnljIcmcs matcrlals de la
nova fe y aixis les coses indiferents, persa relaci() de siniiini di' les coses
santes, se convertiren en representacions carai'tei'isticaniiMil cristianes.
Aixis succeeix ab la vinya y al) rMrmes ci-foi- convertit al) el Hoii Pas-
tor. La brema yelstreballs del i-\[\u li cnllita de les olives y cls trcballs del

trull, els simbolsde les estacions y entre elles el lioii Pastor, tais son els
temes d'un sarcofech trobat a lMiquu-ies("'K-3ii)dcs(it per vai-is autoi-s y
per major p:irt d'ells considerat coni a cristi. *-' Aquet .sarcfccli exis-
la

tent avuy al Mu.seu de Girona, fou trobat en isili en les excavacions (pie
practica la Comissi de Monuments, dins redilici classiical com colum-
bari roma y per nosaltrcs com a bassilica cristiana, rclrol)at en els tn^balis
fets en les dunes de Sant Marti d'i'.mpui-ies prximcs ,il l'Miiiclml
(P'e-si'')

entre aquest y les ruines del conveiii de Serviles. Es de marln-c lilaiicli .ili
escnlptiM-es en .son front principal, lisos cls costats, sa ta] plana -

en la disposici de la fig. 'MT). Mcdcix li'O.") ms. de llarcli pe' (l'.MT d'ali \

n'iV.iT) de toiidn. I'resentadugues faixesabassuniptos diterents: (>n el siipe-

(1) Renk Gbousset. Ktiti/c .sur I liixloire rteis tsarcop/iai/cs chrciicnn, ig i. l'a-

ris, 1885.
(2) BoTET. Xoticia hisrica y arriueolijica de la anii/ua ciudad tic jn/iorion.
|)iif:. 118. Mailriil, 187!i. I'ki.la. Ohra cilaia, ])gs. 2()7, 275y 27(i.
Botkt. Sarcfa-
iios roTiiUnti-criistifinos CHCiiltui-ndoif 'juc se coiinercaii en CataluTio. iip .32 y segents.
Barcelona, W..
 J. Pili;/ 1/ Caildfdlcli .1 (/( FiUjucra - J. Godag .'77

i-iiti-, ili\<iil (MI diu's pai'ts per un quadi'at destinat a contcnir riuscrijci
sostingut per dos genis alats, escenes agricoles, genis bremant y trepitjant
la brema; a ri^sqiuM'i'a la cullita o los olivos y la prempsa del oli ; a la

^.p''f*^':-' ^^'^"^
j,..tjt.j;i:;'irffen..'>>:-';Jit.,.i

Fi;. 3l7. Sarcolec-li roma cristt de Valencia

(Teixlor. Anlijedades de Valencia)

inferior, en el centre, la co//,c intajiariu ab el retrat del difunt entre dos

genis alats. A cada costat hi h tres figures habillades sois ab un mantell,
mostraut n'l eos una d'ellos, com lia iiotat el Si'. Botet y Sis, la tercera

Fig. 328. SarciMccli d'Eininiries. (Pella yForaas)

cointaiii do dreta a esquerra, t'ls carcters iconogrficlis del iiivcrn; porta

a la m
dos oques y t'l fragment que li queda de bras en actitut de sos-
tenir una canya, tal coni se caracterisa en els relleus clssichs en que
s'lii represi'nten les quatre estacions entre ells hi h la figura d'un jove.
;

Tnica vestida ab una tmica mniiicata, ab un b al coll es l'Erms cri- :

for clssioli, origen de la forma esculptrioa del Bou Pastor; aquesta

figura y'l tema de la brema y de les olives, son els qu han fot siiposar
cristi. aquest sepulcre.
378 L'Anjuitfchini ronmnica u Catalunijit

Aijueixa iiitroducoi del Bou Pastor entro les tiguies represeiitatives

de les estacions, sense teuihi una directa reiaci, obligant a colocar una
figura sense significat al altre costat per simetra, es una caracterstica
induptable de ser el sarcolech obi-a cristiana. En Rene Grousset '" cita
varis exemples d'aijuoixa primiti\a rcpicsentacio rristiana cntreMs genis
de les estacions, suviut im hciiji.mii d \\<f\\ cimiIi-,!]. l'ls ai|U('\a (>xti-anya
mescoiansa un carcter niarcadissini tic! seglc iii un niodol de taller :

usat pels pagans ab les nucscs de sos ligares, ei'a ciraitcrisat de cristi
ab la sola intioducci d'una imatge, la del Bou Pastor, una de les primores
de l'iconografa cristiana. Es en aquell moment en que un mateix ge-
rrer cnmotlla petites llums ab el Bon Pastor ci-isti y ab els grans dcus
del Olimpo y en que Tertulia clama cunti'a'ls ai'tistes convertits que no
abandonen el seu otici d'esculpir estates deis idols al)Mii:ii;il)les. <-'

sARcFEciis sTRioiLLATs Uu dols tjpus iHcs Ircqciits eutre'is sarctcclis quc's

AB .matoes ^'BL.QiEs
^^,Q^^.^^.Q^^ gu ols tallers del segle iii, es el docorat
'estrifjillcs n'hem descrit varis al tractar deis sar-
:

cfechs pagaiis, y ells s'ada})taven fcilment al pensament de les nnves

creencies ; n'lii liava prou ab gravar una llegenda o un simbol en el
quadro central destinat al eplgral'
in cumposici ci-a Ja
ruiicrari \

cristianisada. No'n tenm cap ab llcgiMuli cmiii conegut de Lfrld Prinii- el

lira procedent del cementiri apostlicii del \'atic, segle iii, guardat ai
Louvre, mes en cambi en poseeim varis decorats ja ab la imaginera
simblica, ja ab escenes historiques usuals entre'ls esculptors cristians.
Un deis tipos caractersticlis es el sarcfecli estrigillat ab ligures ais
cxtrems, exemple deis temes piimitius crisli;ins usats per l'esculptura;
Fig. 325) tal es el sarcfech aparetat a Sant Feiiii de Ciirniia, *'> de marbrc

bland, quals dimensions son POO metros de llaicli perO'til d'alt. I, a des-
cripci de la cara anterior de la caixa del sarcfecli es beii scn/ill.i: ais cx-
trems hi li la mateixa representaci el Bon Pastor dueiii ;il f<>l\ rniiyeil
:

de costm y a l'altre mala //(//AV/y, el vas de llet les diigues Hgures ;

estn coloi-ades simctricameiit. Al rentrc, en la niriiii/'irhi, la pctita fbi'nia

atmetllada que flcixcn els estrigilis, lii lia la ligura de VOninli-. En Garruc-

(1) Oljra citada, pg. :W.

(2) Le Bi.ant. Les sarcopliaijea r/iricii.s de la (aulr. Iiurcjiliicciuii.
Id. id. Elude Kur lea narcop/iai/e.f clirliens anlifnes de la n'lle d' Arlen
Introducllon.
(3) Fita. Uecisla histrica, t. III, pg. l:{8, nota. Barcelona, 187G, Hm i i. Sar-
cfodoit romano-crislianos, etc.. pg. <11 y segrMits.
 J. Piiifj y Cadafalrh - A. de Falgiiera - J. Gndaij 279

ci descriu un sai^cnrcM-h gii:il en i^l comentiri do Pisa. '''

I'".l f'et del
desdoblaineiit del Bou Pastor nu es cxtraordiiiari : en Grusset en cita
un en el jard reservat de la villa Borghse, el P. Garrucci n'ha senyalat

Fi. 32H. SnvcMecU Je Arles del Tcel.

iiii eii (M jialaii Sciarra <-'

a P(ima. M. Le Blant (^> lia dcsci-jt os l'rag-
iiionts d'nu ([\\c t al oontre la iinnrjo clijprnfn dol dimit y a cada costat
una rona'loi'a do ostrigillos \' ais oxtroms: oii un, rimatao dol Bmi Pastm-;

Fij. S30. Snre)feeli de Valenoi.n. (ChaMs)

en l'aitro un pastor teiiiiit ol /n-'/inn. V.n Gi'nusset senyala la disposicide

r()raiite en la maiulnrlit al centre de les estrigilles, en un sarcfecli que
resta en son llooli priniitiu, en la Basslica romana de Santa Petronila. <^'
El Bou Pastor y l'Orante son els temes mes antichs de la iconografa
esculptrica cristiana reproduits en els tallers de sarcfechs de les com-
pi)Sons paganos y de les pinturos cataoumharies degut a aix, en els ;

rollous, ol Bon Pastor pert ol llocli exclussiu d'lionor que t sempre en

(1) Olira citarla, t. VII, pg. 111, lm. 310, 2.

(2) Obra citada, pg 2-. nota (1).
(3) Les sarcophar/e.s
Le.s sarcop/iar/es chr/ens
c de a Gaale, pg- 4, n.
(4) Oljra citada, pg. l(j, nota ().
2fi0 L'ArqiiitccIiira romnica a Catalumja

t'l i-iMitiv eii de les eaUeiuiibes \ sel ven baiiojat eutie la

los fresquos
uiuititut escenes pastorils y arrivant aixis gradualment a conver-
de les
tirse en un tema decoratiu, desdoblantse y ocupant els exti-enis d'ini sar-
cofech estrigillat.

sARcFEciis siRioiLLATs AB Exlstclx uu altio mdWA dc sarcfeclis estripill.its ab

REPRESESTAcioNsiiisTRiQEs tipo,
o.,.i,pjj^ ^^^, tigui-es ls uiguls y al conti-0. (|ual

casi igual, se troba en el Musen de Santa Agneda do Hai-cc>l.iiia y a Saiii

Feliu de Girona.
El sarcfech existent en el Museu de Santa gueda a Barcelona,
(Fig. 324) es de marbre bland, de 24(1 m. de llai'cli pe- O'." d'alt y amph

No t tapa. Son front, nica cara esculiiiiiiaila. ninslia Iros gi-up .lo

separados per dos requadros adornis ab s/n)/illiis, i\r disp

IKisiriii
liiures
anloo-a de Girona. El grupo central compost <\o tros ligiu'os, presenta
al

en mi" una dona cuberta ab el vel t'olgat de roranto; t a cada eoslat

un lime, l'iui barbut y calvo y Taltro iniberlx- ab iMs |)(Mis misos y vos-
tit tamb ab tnica y pali. El
Pare Garriicci dona una intorprotaci de
aquoix i'upo din quo's :Susana entre'ls dos \clls pci-o tamb podra :

ser rEsflosia entre Sant Poro y Saiit Pan. b'.n \ rmnii ni(M|>ii'ia un i:iiipo

ii^ual del sarcfecli n." !(>:! di'l Musen de 1, airan, eom el ilifunt aeompa-
nvat deis sants al col a Denla s'lii lia irol)at un Ira.iuient de sai-efeel
;

ab anloga composici. "' Els tros ])i'rsonates (pie componen el -iniio de

la esquerra, representen, o b la pi-esii de Saui l'ere o be a Moiss perso-
1. Cairneei opina lo primei-.
guit pels Israel ites rcvoltats en el de.sert; el
El grupo que ocupa l'extrm oposat del saieoteeb, i-epresellta a Jess
aeumpanyat d'un doixoble toriiaiit la vista ii un ceg.
-''

325) os de marbre blaiich, de

E\ sarcfech de Sant Feliu de Girona (^'c
'\)T) m. de llarch per (V.Vi do alt y no te tapa. Presenta igual
ornaniontaciii

quc'l sarcfech do Barcelona y son taml) os inat(^i\os els asumptos t\o los

roprosentacions ligurades que cont en el .-entre

\'< iranle
: enire i\n< jum-

sonatjes, a sa dreta la pres de Sant Poro, a ['("Spieria la eiiraeio |)er .lesiis

'\) C\i,\n.\^. Orii/rnex ilrt rrislinnixiiif) en Valencia. I-'.I .Xrcliirn. I. \li, \>i>\i. Ty
segents. Valonria. lS!):i,

Pi V .\iiiMoN. Hurcp/ona aiitijn" '/ inotlcrna. i. II. piur. :tr,7.

(i)
mu<;s. Cn- Mw
los oltjf los filela C'imisin'le m'miimentos histricos n firtislicoxili la 'rorin-
/'/'/u (le
cin de liareeiona tiene reuniflos, etc. ii^'. H->. n." STl.
II:iini:ii. linlletino ilelllnsti-

tuo Are/ieoloi/ico, pg. 55. Roma, ISlO.

(lAnnrcci. (Hjrii cilaila, t. V, |ia^'. ll.">.
lrn. :rs. II." 1.
Elas nr: Molns. Catlo/o del Museo Prooincial de Anlii/iiedades
de Barcelona, pgs. 112 y 113 y lm. n.'STl.
Botit y Sis. Sarcfaijos romano-
cristianos, ole, pgs. 'yl y segents.


./. Pitiij u Citdafalch .1. de Falgnera - ./. Godat/ 281

del ccg'o (le ii.nM'iiicnt y cuti-c clls i-(M|ii,i(lri's h'uii'iihIs ,-iI) sirif/i/ln^, i|U;ils
curves segiicixi'u uii;i (Im'cc(i ciiiili-.iiHisada a un \ .iltri^ (-(istat ilrl ^i-iipii

CiMltl'al \" (^-^IM llllt:il Sli|]:'|-<i|- y iliriM'inlTiliMlt |M'r inr;ilil|)la llliililui'U. '"

Fiff. 331. Siircol'i>eh do Saiit Kcliu de (jirona. (liolct y Sisci)

Ai|iii'i\('s r('|iri^s(Mitac(ms ("aractoi'isi^n un |iri-i(M("; [lorli a piM-h cls

esciil|it(irs aliamliiiii'ii cls tomes jianans \ riiilliKMicia il(^ lliirs iiindcls \'

o\ simhiilismi^ S(^ fa iiis |ii-ecisys(' \"a toiit iiradiialiiiciil la li-aiisiciii cmIi'i'

Fig. 332. Sai-cifocli de Sant Feliu do Ciimia. (liotet y Si.-<ii)

el simhnlismc y l'art liistrich caracterstieh del segle iv. En (dls a la an-

tigua elegancia clssica la substitueix una certa rigids y una ce.i-la esteri-

lital propia de la decadencia artstica del temps ; tres temes reduits al

liiaxiin di' siiiiplicitat, en el centre \ els cxn-eiiis (riin ^al-cfecli est risilla I,

Ijasten pera ai|Liexa sen/illa \ mhre i'i iinpdsicii i.

sARcii-Eciis ESTRiGii.LAT.'i Uua, (>\iilnciii cuetuea (segle iv) si^gninl aipieix caini
AB EL MONOGRAMA DE CRIST i 'l'ii
i ,
I,.,;-. A -,,..'
de pobresa y esternitat
i
artstica, |ir(Hluei\ el
i '. . ,.
>arc(i-
tcch estra,llat decorat ab simbols cristians.
Fita. Lpidas romana.s recin halladas en Baixeloiia. lieoisa Itistrica. RiU'ce-
(1)
t. III, pg. 1:S. nota. Garrucci. Obra citada, t. V, pg. 114, lin.:i7T, 4.
loiiu, 187(),
BoTET Y Sis(>. Sarc('iJ'a<j(t.s voinano-crislianos. etc., pg. .5!) y sngiients. Mo.ntsal-
VATJE. Noticias histricas, t. XIV. Los Monasterios dla Dicesis Gerundense. Olot.
1904, pgs. 23." y 236.

I.NSTITUT D ESTfDIS CATALANS 36

282 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Una forma intcressant d'aquost tijio's guarda a \'aloina ab el ll)ai-

o monogi-ama constantini, signe antich que no es pas d'oi-igen exclusi-
vanient cristi, adoptat despi-s de la pau de l'Esglesia. o\ claiKirc ili- l'".ii

Elna Iii li un tVagnient adornat dVstrigilles en qual centiv, dintre d'una

corona de llorer, lii lia el mateix monograma. <'* T/esglesia de Pujols
(Aquitania) posecix un sepulcro semblant al qin' .niui's deseriii; el inniin-

grama y^ marcat en una corona y enquadrat, ocupa i'espay central cutio

dos faixesd'estrigilles; dos columnetes teiniincn la taixa decoi-ativa.

'-'>

La cronologa d'aqueix sarcfech anepigraf \u>\ lixarsc per mcdi del

monograma gravat en sos centres. M. Le Blant, autor de les obres Enulc
sur los sai'cop/uifjes c/ircdciis (tnlifjucs tic la rillc '/'.Irles '^* y de f.rs
.tarcopharjes chrtiens de la Gatile <*> y que ha pogut catalogar gran nu-
mero d'inscripcions cristianes en ses publicacions epigrliques en la
obra L'Kpif/rnjihii' chnHleniie en Gaule et ilans rA/riijuc roiuftiiie, '" lia
formal un quadre pera (ixar la cronologa deis sarcofechs y epigrafs un
datats, per medi deis smlmls ipicMs dccoi'eii y (jue en la mpossibilitat

d'estudi propi es aqu toi'fectament apiiiable. Aqncix sindinl ^^jy segons

el quadre de ]SL I^e Blant, se troba en les inscripcions y sarcofechs galos

desde l'any 347 al 493. Horace Mai-urclii "' din ipn" aqm-ix sinibul en
l'epigrafa romana's consei'v iinsa la li del seglc iv. Ls natural y cons-
tantmcnt comprobada una major permanencia en les tradicions, en els
passos mes apartis del centre de prnilucci, com la Galia y lllispania.
Del mateix tijtoera el sarcofecii d'lMupuries, (^'k-'-'8) nicament que al
centre aparcix el monograma de Crist ab Talla y l'omega ais costis. D'ells
en resta sois el fragment de la cara anterior. Un tema igual es el repinclnii
per Garucci (t. V, tav. 3X7, n." 4), segons ell procedent de Soissons, a(;-
tualment en el Musen de! l.uuvre; el diferencia nieatnent la divi-^in en
compartiments y dos enliini-; representis en la par sninaini- di' iiHuna. l.i

La A V U), segons I-e Blant, '"' aparex<Mi en i'ls sai'i-i'ifeclis \ eiHLirals

(1) Ronir.n i;t TAYLon. Voi/ni/cs fjitof/:,st/iies i/aii.s I ancieunc 'rnncc. Lait;/iirr/{ii',

t. I, piig. 2 i.
(2) Lr Ui.ant. Le.s tmi-co/i/iai/ns c/irien.s de la (aulc. pf. !)0. ii." lOli.

(3) Obra citada.

(4) Id. id.
(5) Paris, ISW.
() Olira citada, t. I. pf. I(i5.
(7) L'l'J/jitjra/i/iic clirtienne en Gaitle et dann l'Arir/ue romaine. pg. 22. (Ia-
nnoi,. Olira citada, I. I. cu!. 7 v H.
 J. Piiig y Cadafaich - A. de Falguera - J. Godatj 283

fiaa dosdo l'any 377 ')\~ on trnhen on op-

de la ;i ; la fm-iia fx;^ ^'" nii

gi'af hispiiich dol any 515 y en iiu dn la dalia did any i'.i:!.

A \'al(MUMa, 011 ol s(^ cMisorva taiiih un allro tipo

iNIusou provincial,
(pu' dil'cn'iK del anterior lema central; aipieix est f'ormat del lbar
en el

al centre d'una conma de llanrer; a sola lii lia nna crcu gannnada en quais

Fig. 333. SarcijfeeU de Saut Feliu de Girona. (Botet y Sis)

bracos s'apoyen dos coloras, inontres a sos pcus hi pastura un ccrvo y una
cerva; (f>s;-329) aqueixa disposici ab tot y la dui)licitat del tema, la creu y el
monograma de Crist, escom ab niT's a menys variants. Atjueix simbol es

Fig. 334. Sarcofech do Saut Feliu do Girona. (Botet y Sis)

friNjentcnelssarcfeclisde la Galia; en un de Soissons**' apareix el mo-

nogramade Crist dintre la corona, surmontant una creu gammada en quals
bracos s'hi peu d'aqueix simbol de la resiirrecci,
apoyen dos coloras; al

en el Uocli deis cervos del sepulcro valencia, hi ha Is guardes del sepulcro

adormits. Igual srabol se troba en un sarcnfech de Saint-Pial en el Lyons,
prop de Maintenon, '-1 en altres de la Narbonesa ^^> a Arles y a Italia. (^>
(.1) Le Bl.\.vt. SarcopIuKjes chrtiens de la Gaule, n." 15.

(2) Id., id., id., id., n. 11.

(3) Id., id., id., id., n. 135.
Le Bi,.\nt. tade aur les sarcophages chrtiens antiques de la Dille d' Arles,
(4)
nms. XVI, XXyLXIII.
5fi4 L' Arquitectura romnica a ('.alahiiiya

SARCOFECIIS LLISOS Citm dosprs el liinipo tlcls sarcfoclis lli^os. Vn

d'ellscsol (|ii(>'s ti-iili.i lint .1 la porta do Saiiln Mai-ia
d"Ai-iesdel Tech, ("'g-330)de mailni' MmihIi al) tapa |irsmtica,en ipial cara

pi-iiicipal lii lia el monograma /tC inscritcii una corona. '"'

A i'airassa,

servint de pila baptismal, se n"li lia conserva! un altre.

SARCOFECIIS AB coMPosicio.xs Lii a 1 1 rc firupo do sarclci'lis pi'osenta luia cumpu-

IIISTORIADES .... 1.11? aparienciad una sdla
1

sicio snigular; al) 1

1
cuniposiiMd
do figures, soguint la prictica deis osculptors pagans, s'a.m ii|)cii una sciic
d'escenes bil)lr|ucs y cvangliqies, e.xprcsades d"un modo osi|Uomtcli

por niodi de dos o tres persones. Son posteriors a la Ilihertat de ri'"sgle-

sia, segles iv y v, essent mes moderas cls de forma mes grossera. Kls
assumptes presos de pinturcscatacumbaries, se repeteixen en cls diversos
paissos; ah disposici semhlant s(> troben sepulcros ais Musousdc [{orna,
Arles, Xarbona, Cahors a Banyols, pro[) d'.Vviny, etc. ''->
.\ (lalalunya
n'existeixen quatrc que's guarden tots a Sant l'cliu de Giroiia.
Un per en Botet y Sis, per (larrucoi y \>v\ I*. l''iia, >''
d'ells, descrit
presenta'ls segents temes yu.xtaposats (fij:. ann pj-es de Sal l'cie, cu- :

raci del paralitich, miracle de Cana, niulli[iIicao de pans y peixos,

i-uraci del ceg de nai.xemcni. picdiccin de la negaci de Siml Pei-e, ni-
raclo de Moiss Ibnt rajai- aigua do la ruca d'Horeb. '**
D'anloga composicit) os el sarctccb rom-oristi aoii se uuaidcn
avuy les reliquies de Sant Foliu de Girona. (F'g-332)]7s^i,> ni uIhc lilaiich,
medeix 2'20 m. do llarch per 0'.-)l-< d'alt, y en son front lii lia esculpidos
vuit escenes bibliques; les demos cares .son complertamout llisos no's ;

conserva la tapa. El Sr. Guerra ixa la data en el seglc iv. l-'.ls asumi)tos
representis, comencanl per l'esquorra, son els sogcnis: piimer, miracle
d'liirob; segon, revolta deis Israelitos en el dosoi-t de Uapliidium n pros()

do Sant i'ore; tercer, curaciTi del paralilicli; ipiart, .Jess pnilolisa a Sant

(1) Cau.mont. liii.llelin monnmrnlol. l. XXIII, ji. U1-H5. 1{<)n.m;i-ov. Kjtiiiraitliii-

roussillonnnise, pf;. 20S. Lk Hi.ant. I.es narco/i/ini/cn c/irlienii f/v lu (ianir, n." I'.IT.

(2) Le Hlant. Sarfo/i/iai/cs c/irttcn.s i/e In ('tiili'. 11." 4. T), 8:5, ll.'i. Iii. Kii/r
fur les .sarco/ifiafien clin'Uiena anii/iivs fif la oille d' Arlen, 11. V - Vil.
(3) B<)Ti;t. Sarc'i/'ai/tis roiifino-criifiianos. ele, pf. (i5 y sngmiis. l-'ii\. Ile-
rHn historien, 1. III, \y,v^. 1:{S, nota. (ahuccc.i.
Din-a citada. I. \'.. |im^'. 2ii. la-
milla :{1:{, I.
.Md.ntsai.vat.ii;. obra y llocli (iai-reranicnt citats.
il( KI dlall icono^rlii-li 'I'aiiunsls siifcoCociis y sa niniiD'faria (letallada, pot
ostudiarse on roltra doii .Ioaqum Morirr y .Sisii Sarct/ut/Ds roiiuino-rrisiniiosescul-:

lrtror/os fjitc ve consercnn enCalahijirt. Harctdoiia, 18!).j,

 ./. Pnij u C.dlafiilch - A. de l'\il(/iier(t - ./. Goduij 28

Pore quo'l iiogaivi ; i|iiiit, mii-acic do (^.aiia; sis, curaci del ceg de
naixi'iiiiMit ; sot, umltiplicaci deis paiis y [)0xos, y octau, la rcsuri'cc-
ci de I,lat/(M-. ''

Fig. 335. Sarcifecli aparedat en la i'atxada de la Catedral de Tarragona

D'aqueix tipo es un altre sarcfech, existent tamb a Saiit Feliu de Gi-

roiia; '''- ^^''i t les inateixes mides a)i-oxiiiiadaineiit que raiiterioi- y eom
el! es de marbi-e blaiu-h, mostrant escuipits vuit assumptes biblichs dis-

/fH,m^i^^^f^^'frmf

Fig. 336. Sarcfech de Letriu. (Venturi)

tribuits simti-icarnoiit a una fiiura d'( )i'ant(> que ocupa el centre; els vnit
assumptes son primer, mirarle d'Horeb ; segn, curaci del paraiiticli
: ;

tercer, multiplicaci deis pans y peixos quart, curaci del ceg de nai-
;

xeinent quiit, ri'surrecions obrades per Jess o pe proteta Fkequiel;

;

(1) La Canal. KsjHta SaimrJa, t. XL\', LXXXIII, cap. IV. pgs. 70y sejciits.
Fkr.v.vxdkz Gukhra. Tres mrc/agos cristianos de los siglos III, IV g V. Moniunen-
os Ar/juitectnicos de Espaa.
Fita. Revista histrica, t. III, pg. 138, ola. IJar-
ciilona. 187(3.
Garrucci. Obra citada, t. V, pg. 3(5, lm. 318, n. 4. Botet y Sis.
Sarcfagos romano-cristianos, etc.. pgs. 7i y segents.
286 U Arquitectura romnica a Catalunya

sis, Jess profetisa a Saiit Perc que'! negar set, Jess trepitjant ol
;

lle y'l drach, y octau, sacrifioi d'Isaae. <'>

Anlechs son els n.^ I y II,
lm. 287, del Ccnientiri de Pisa, y"l n." II do la lm. 2'.is, |irnci'il(Mit de
Roma, descrits per Garrucci. *->
Al mateix tipo pertany el sarcfech rom-cristi existent com els da-
rrers descrits a Sant Felii de Girona ; (F's-334> com ells es tamb de niar-
bre blanch y niedeix 2'08 m. de llareb pe- O'oO d'alf. Les repi-esontacions
qu'adornen son front escuiptural son, i-omenrant per la dreta del espec-
tador: primer, Susagna; segn, Susagna solicitada pels dos vells; tercer,
Susagna acusada pels vells; (el P. Fita interpreta aquesta escena en els
segents termes Susagna jutjada per Daniel ; el P. Garrucci la descriu
:

aixis Susagna est devant deis dos vells, qu'estn senfats cu un lani-
:

boret, els quals la condcmnen y'l pobl escolta); quart, Siis.mna salvada
per Daniel ;
quint, cstid deis dos vells acusadors de Susagna. Vquest
sarclecli es un deis mes inten^ssaiits (ue posseix rarqueologa cristiana

y sens dupte el mes conserven a Catalunya. <*' Dos

notable ili'ls ipie's
sarctechs de disposici anloga, encare que de diferent iconogralia, se
conserven a Saragoca a la cripta de Santa Engracia. '*'
Un altre tipo de sarcfech, es el que's conserva a Tari-agona. (P'-ss.-,)
S'inicia en ell la divisi per columnes com en altrcs sarcfechs y en part
la supcrposici de temes. Es aquest sarcfech de marbrc blanch, est
empotrat en la fatxada de l'Esglesia Catedral de Tarragona, a l'esquerra
de la porta major y sobre una de les laterals. S'ignora la seva proceden-
cia. T les segents representacions iconogrflques, comenc^ant per l'es-
querra del espectador: primer, curaci deis dos cegos que seguien a Je-
ss a Cafarnaum a la sortida de la casa de Jairo de qui acabava de res-
sucitar la filia; segn, Jess al diiigii-se a lacasade Jain ima a la duna
d'un crnich fluix de sanch ; tercer, mirado de la jiiscina prni)atica ;

quai't, conv('i-si> de Zaqueo ; quint, entrada triond'al de Jess a .Icrusa-

lm. Les esculpturcs qu'adornen el rimit diMpirst hmmuiiihmiI sruililcn

(1) Fita. Jec. lsl., pg. 138, nota, Barcelona, 187(>, y Nooi.simo ao cris-
t. III,
tiano j Santoral pi'igs. XII XIV. Mailrid, l.SSl.
F.xjiaoL, Pniloj^o,
Gauuccci. Olira
citaita, t. V, jiig. 110, lm. :?7-, ii.":?.
Hnnw. Sarcj'ai/ois roniano-crinianos, etc.,
pgs. 7!) y st'g<!nts.
Mont.sai.vat.ii:. Hipa y ilocli darrerainciit citats.
i

(2) rtlira citada, t. V, pg. 2(1, lain. :l:{.

(:}) Fita. Jim. Iiist. t. III, lg. l:tH. nota. Harciloiia, 187(i.
(lAniUcr.i. Olira eiUi-
<la, t. V, )g. lli, lum. :t77, n.:i.
I5oTi:r. Surraiins rumano-rrisUanos. rtc. pi'igs. H'>
y segents.
Mo.ntsalvat.ii;. )ljra y llocli eiais.
(

(i) Fr. Lr-;N Hknmto Martn. Ori;/cn // Anti;/. etc., j)g. :i!). I''i:h.n.mji;z GuijatA.
Monumento /.araijozano del ao .'U2, 'ue representa la Asuncin de la Virtjen.
Madrid, 1870. Garrucci, t. V, tav. .{81, n." ; y i.
 y

J. Piiig y Cadafalch - A. de Falgnera - J. Godag 287

(mI(';h1(^s solifc li^s iriin sarct'ccli trol)at en el \'^at(';i i|iii' |iiilili|Ui'ii varis
aiitors yenti-o ells Ni'iituii '" y el P. Gari'ucei, '-'
donelis son els matcixos
els assumptos lii-
bliclis cu un y ni-
tro osculpits y casi
iiiuai son dibuix.'-*'
Aqucix sarcfccli
se guarda a\ uy en
el Museu de Le-
trn, nmero \2~^.
(Fig.33(i) Fig. 337. SaiTleel del claustre d'Eliia

sARcFECHs DEL TIPO DEL Eu Lp Blaut

iudica cjuB en les galeres dcl claustre
'^'

SUDOEST DE FRANrA 11171 J '

'i'l ^' x*
d Lina existeixen dos sarcoi(>clis y un en el pati,
I

(Figs. 337, 338y339) gensB tapes, ab ses cares mes ampies de dalt iiue de baix,

decorados de pilastros planes entre les que omplint els intercolumnis s'lii
desenrotllen la vinya y plantes ornamentis caracterstiques deis sc-
gles V y VI, comunes al Sudoest de Franca (Tolosa, Moisac, Bordcaux). Ses
dimensions en la part baixa son 1'90 X "'G.") ms., aleada 0*^44; 1'99 X 0'62,
:

aleada 0'48 1"J0 X 0'5G, ;

aleada '54. En la part alta

s'obren notablementyavri-
ven a 2 ms. de llarcli per
0'70 d'ample. Els caps son
tambdecorats seguint foi--
mes anlogues.
Cal ai'o aqu repetir unes
pranles de Le Blaut V\\ : <(

fot ja senyalat en Ir que pertoca a la uumisnitiiM, l'avquitectura y lias

els monuments epigrtichs, apareix no menys elarament al estudiar els

nostres baixos relleus cristians; la diferencia de los encontrados se mar-
ca per la diferencia deis estils. El tipo adoptat en los conques del
Rdano procedeix deis models romans, les rclacions Vicils y frcqiients
per la va del mar y del i-fu han borrat tota diferencia (casi no s'en troba

(1) Obra citada, t. I, fig. 180.

(2) Obra V. pg. 28, lin. :U

citada, t. ii." 5. i-,

(3) P. P. X. La Catedral de Tarntfjona. lbum monumental de Catahinna, t. II.

pgs. 57 G8. Barcelona, 1879.
Borirr. Sarcfagos romano-cristianos, etc.. pg. 94
segents.
(4) Les sareophages chrtiens de la Gaule, pg. 158.
288 L'ArqiiitccInra ronumica a Cataliimja

cap eiilrcls niarbi'os cristiaiis de Arles y de Uuma. '

l'aiitnst si s"eii

troba cap, podem repetir nosalti-es tamb ciiti-e"ls relleus eiisii.ms do Cata-
liinva v'ls romaus y proveiK-als; els tipos ti'obats en lena ealalaiia se repo-
leixeii en les torres
do la Cialia propo-
i-es :il mal' \ "s Irn-
lieii i,uuals a Italia;

f^'' una niajor rndesa,

uii;i ni('U\ s jicrlee-
ta exeeuei, indica
^
la rusticitat del
nostre pas cdnipa-
rat ali l'llidi.i \ la
Fk. 339. Snrebfecli ilcl claustro d'Elnn
Pi'n\(Mica.
ili li una snla (^xcepciii (|Ui''s ret'er(^ix ais sai-enleciis d'l''.ln,i,i|ue en

l,e Blaut seuyala ; els sarcntedis d'i''.iii.i |irrian\eii al iiriipu de sarcii-

l'odis aiiduionats del Sudoest pels ai-quei'il(>elis Vancesos; aipieixos se
ilistingoixcn poi- l'eniplou do teios antiiuissims, eoui los unsli-(>s nrn(\s
cincrarics de los valls pircnaiques, topogrica y historicanient relaiio
uades ab Sudoest de la Galia, per sa forma cap-ampie, per sa decoraci
el

caractci'istieaab la tpica vinya, recordant tamb les urnes |)ii-enai(|ues y

a la vegada'ls marliis y la cer-
mica ab bcrns roig decorada de
i-olleus que abundantnient se troba
en la Galia y en l'Hispania.
Els sar(-i')tcchs d'KIna s^n \>vn-
bablement transportis del S. O..
iueuti-os els altresson producto del
i'oniors itali o deis tallers locis
dopcudenls de Pimlustria d'lialia.
Desprs deis sarcnrecbs cal se-
nyalar els epgrafs funoraris y lpi-
dcsconmemorativesadornadessen-
zillameut del monograma de ('rist,

(Fi.3io; flols colomso del crter en

que naix la vinya sindtlica, que
cmpedraven el sol deis sanluaris.
(1) Lex sarcop/iaf/nis chrcticns ile la Fk. 310
Gniil" Ii.i-.Im.''.ii. \r\'^. XI y XII.
 ^ ;

.
i<--;-...,.v^il',.4

''
i W,D/i, .,
ogQ V Arquitectura romnica a Calalunya

sega y les Balears (34), tota la dicesis sardicensc del Impei-i atVic deis
alans. *"
somniava en una reconstituci del Imperi, en una supervi-
Justini
vencia de Roma, y aprofitant l'esprit roma, no mort encare on los ciutats
y en les viles de la Btica y de la Cartaginesa d'antigua cuitui-a. aon no
hi havien arrelat els acantonaments barbres, en 554 la costa liis|i,iii(a
y ab ella una gran faixa cap al interior, fon reconquorida pol exrcit lj-
zant triomiador al frica. <-> Aixls, a la fi del sogle vi, los ciutats groguos
de la costa ibrica ab les Balcars y l'extrm occidental dol frica, estn
reunides sota un mateix govern depenent del prefecte del frica, ab el
nom do Mauitania segona, en la Drsrrijjtio nrhis Rnnutiii do .loi-di.do Chi- (

'"
pre, formant la J/'/-/r//V( ar/iifiiifi dol Annnini (1(> Hvoiuia; y Murria

y part de Valencia finsal any 624 en

qno foroii roconiiuostados por Sisse-
but y les Balears fins al segle vni, foron politicamiMit do l'Impori itizanti.
S'estableix, per aixo, trausitoriamcnt, una mona d'unitat al) riinpori
oi'iental,ab l'Africa bizantina y les Ierres d'Rspanya sul)jectes, Justaniont
en perode
el del floreixement artisticli de Hizami; d'oll i|uodcn recorts,
rofloxo dobil, on ios Bassiliquos do Palma, V.\\ y Xativa, on els entoi-ra-
mentsde Donia, quo'is templos y Is sepulcros os Tnica cosa que d'aiiuoi-
xos moments ha arrivat tins a nosaltres.

BAssi.icA DE SASTA MARA si'iis ilii|ili', OS la Hassilica a\U\ ilos-

L msuotaijlo
PROP DE PALMA ,\r\ ca^toll d, 'Santa Mara. a unos
(r u da trobada piMp,

tres llegues al Ni >. de Palma. Ks de tres naus ab aljsis re<'tangular. La oo-

'*' V.\ pavimcnt ora do-
berta se sostena p(M- dos rengles de oincli pans.
corat ab mosa<,-li do coiorgrocli, vornioll, Man y nogi-o. on ImihIu blancli.
Les naus laterals tenien mosairlis dt> marcats tomes geonn'ni.lis,
(Fig.342)

com els que omplen el sol de les bassiliquos o H:iv(>nna coniijinaciiins :

de ci'cols formant flors, formes escamados y imbricados, ontrolla(;ats, lo-

sanges, estrelles etc.; la au central contena una composici bblica im-

(1) DiKiiL. L'/rir/ue hiiznnlinf. I^aris, 189G.

(2) id. id.' pgs. Hm y llit.
(3) id. id. pii^'. W\ y scsHiits.
(4) Manukl dr Assas. Mosaico (Icsriihicrlo en Mallorm en 18U. Miuieo I^n/iaol
de Anifiieiladeis. VIH. pf;. 2.")! y si'iiietils, Madrid. 1S77. .1. ui-; Lauiukui:. Mo-
t.

Kai'jiie clirelienne des i/en Balnres. ialletiii inonurnrnlid, 1S!)1-1S)2, scrii' vi, t^ VII
pgs. lil-l.'j.
HiJnNF.R. nucri/jiones //ix/ianif clirixlidii'r. Hci-iiii, 171, n. ".">!),

Cahiiol. rjictionnnire d'arcliolotiie chrlicnne el de /itur;/ie, HhIcU'os, co). Kil-Hi;.
.\rrrmJH Ivnoix. inpfjort sur une Sfission arehoiojifiuc en F.sjKtiine Angers, iS'.ll.
.

PKF.nRF.n V QuADHArjo. Es)ari: siix monumenios // artes, su naturalesa historia.

Islas Baleares. Barceloim. 18SS. pag. loOT y si^kkmiI.
 J Piiig I] Cadafdlcl) - .\. de Fnlgitera - ./. Goda]

Fig. 342. iMosaicli descobeit en terrae de Santa Mara (Palma de Malloria). (Museo Espaol de Antirj.)

bada incomplerta, disti-ibuda en varis registres : els dos primers repre-

sentaven el paris terrenal, a baix els animis paridissachs : el cervo, el

lle y l'isart; en el de dait, Adam y Eva al costat del ai-bre del b y del
22 L' Arquitectura ronumic.-i a Cululunija

mal ali la soi-poiit LMiroscada;

dos llci^cndes ADAM y EVA,
declaren la signiticaci de les
figures ab estranya anatoma
de maniqu artieulat. VA ter-
cer representa la xcnta do
Josopli per sos gernians els
isniaolitos que vcnion do Ga-
laad \ llurs oa-
|)uiia\oii oii
mirra y resi-
niells, periunis,
na a vendr ais mercats de
Egipto; la llegenda J{)S(r[)li)
ISM(ae)LI'rKvS rlarameiit li.i
Fi ;M3. Mosaicli lid Paiau ili' Ttoiloncli a Kaviiina
dccubert en 1870. (Kieci. Ji'arenn)
declai-a. Tn deis isniaolitos
va liahillat ai) la /mi/iilti ca-
racteristica del vianant. l-"l (juail rogistre es mes fosdi : a licnic un ]ii'r-

sonatje ab una insignia coni un iiasic; altrodovant li toca la part baixa del
vestit, i l'altre costal les extremitats inloiiors do dos lionios y una l'oi-nia

rn]]\ una mesura do graiis. 1 .i'cli'rci|.

i|nr lii-nia larlirlc ipii' liMi-l.i do la

r>;i^s|c;i (le I 'alma (MI O i )ict idll IKiirc

ili' ( lalii' li, (lili (pie (^s \oniss mil vo-

|iii'S('nl la onlri'v isla do .losopli ali

sos germans quan van a cnnqirai"

blat a I*!gpto n quan so doscdlii-oix
(d trau inqtutal a iionjami. MI quiit
y ol sis registres, son ardins deis
ipio queden sois riqirosontacions <lo

Hors y restos do ligni-os; (d sptini

y OCtUI, hall di'saparoscul. i.'ili)-
iioi-, del exanion o|)gialiili, on de-

diioix lina data iiicorla : os sogles

\ o \ I ; en 1 .i'i-loicq, di 'I carctor pa-
leogrlidi y del tros di' la /Kn/u/a
irnii dols isniaolitos, doduoix ipio
la Hassilica do l'aliiia pot renion-
ta|-s( al sogl(! \ii, pi'itaiivoiil, seiis

dubt(\ al perfMJe do doniiiiai;i() 1)-

KiR. :iU. M.i-ai. li il Kl.\ iliiilriui .nuil /alltUia.

 J. Pili;/ 1/ Cadafulch - \ de FaUjucnt - J. Oodui/ 2'J3

BAssiucA d'elx '"I' dps]ii-s ilc ;i<|ueixa descriuii^'ii iiii';ihic en el

liiiiit iiilciid- de la clapa de trra que rcspii al nos-

tre peiisament ai'tisticli : \:\ Hnssilicii, d'l''lx, avuy altrc vegada ciiternida,
oculta per lo tant ais estudiosos. Laseva planta, (*"'(! ''5^ no
fa molts auys

descoberta a Elx en la Lana ilc la Alcndin (Alacant), piii|i del lloch

aou se trob el lams busto de la Dama d'El.r avuy en el Muscu del
r^ouvre, es una senzilla forma rectangular orientada en sa nnijor dimen-
si de Llevant a Ponent y tenint a sol ixeiit l'absis y la porta niirant al
Oest. ('.;d aqu notar encare l'nbsis inscril cu un:i forma rectangulai',
deixant ais dos costats dos sacristies ab comunicaei ab ell. Fai l'absis
s'hi trolla la base d'una columna y alguns carrcus, tal vegada restes del
altar,\ en els nguls, a dreta y esquerra del hemicicle, les bases d'uns

pilans que podren haver sostingut l'arcii trinmfd (jue separaMi'l S;uituari
de la au del temple.
El que decora tot el sol de la Hasslica Inradcl absis,
le.sellaluin d'Klx,

t, com a temes, entrellacos que adornen les franjes d'anqiles enqua-

draments, meandres, estrelles, nusos, etc. Tres inscripcions nh llegenda

grega estn situades al niig, dreta y esquerra respectivament, del espay
que separa l'absis de la au o sigui el lloch
destinat ais clergues. Les inscripcions mai-
quen el lloch de colocaci que corresponia
per ordre, al clero niajor, al inferior y al po-
iile. En rinscripci(i (h^l costat del I\\angeli
sembla llegirshi Adoratori deis preberes .
En el centre, en el lloch senyalat en la fi-

gura 345, Bon viatje, y en el costat de la

epstola Adoratori <li'l pobl. <' Es aqueixa

disposici) excepcional; M. Leclercq en el Dii--

ilniiiaii-c de Cabrol*-' escriu les segents pa-

raules La categora senyalada ais clergues

:
a
en la jerarqua cristiana y mes encare fi 4
prctica deis ritos, invitaren a separarlo del
pobl y a agruparlo lo mes possible al altar;
per aix se 1 destina exclusivament una pai-t
de l'EsgJesia, que reh(' (^1 nom de iin'shijic-

(1) Pedro Ibarra Ruiz. Antiijua BasiUcn de

Elche. Boletn de la Real Academia de la Historia,
t. XLIX, pg. 119 y segiients. Fig. ."i^S. Plan de la Baseflica
(2J Afrirjuc Arc/iolo'jie de I') co\. i)~2. (l'Klx (P. Ibarra y Rui/.)
S'JJ L Arquitectura ruinaitica ti ('ntaliuiijit

- V

o o o o o o
Fig. 346 Planta de la Bassdica ilc Sant Fblix dr Xiltira

ritim. Sovinl es la part cxtroiiia drl nj<'iaii;ul t'>inii,il pcls iimi- il(> rF.spIo-
sia. En alguns ediHcisaixiss'ha fet, per exeni|ili' a llcncliii' d Aiidi s'iii

liaixecat un mur de i m. dcvant el Ibns de la faix^iia; la sala aixis ioi-

mada romuniea ab l;i part destinada al pobl, (uadratuin /mpiili, per una
ampie ovcitura de 2'M() ni. Aqueixa
disposici signilicaliva no es Tusada
iirdinarianient : el prcs/iij/i-i-limi un
i'st so|iarat jjer res de la au; es
i|iKi(li;il (>i-eetaiigular,S(i\ iiit un .ilisis

sciiiiciicdiai' insciil en un rcctngiil;

aitrcs un absisniltipledeloi-niesgeo-
mlriqucs mscomplicades. lloeh I-'.l

Fig. 347. ca[,iteiitrobate..iaitaMiicud-XA- ^ yp scnvala als prcberGS l'inscripci

l\yt. ( Bolelin de la Hocitdad Ktpui'iola de Ki- \ ",..,.. .

eiir*ion, t. XI )
de la Bassilica ilicitana es exceix-Ki-
 J Piiig y Cadafalch - A. de Falquera - J. Godaif $96

nal, cu un diMs costiits, cuuau (lo la

a
pai't do\ l'",v;uii;-t'l Alguns deis temes de- SSlJ
coi'atiusd'aqueixmosaich sim Idcnticlis
ais de los bassiliques de HviMia, (San
Apolliiiai-i iu Classe), y ais del Palau de
Teodniich. (Fig-343) Elx (Illici) desde 55
G2i, com l'Espanya cartaginesa, la Bo-
tica y la Lusitania, estigu sota'l doniini
bizant, espcaut aix l'sscr en carc-
ters grechs rinscripcidel mosaich,coni
ho probad que ns l'any ().'33 en que's
celebra el conci iv de Toledo, no lirnia
les actes el bisbe d'Illici, que fins llavors
no dopou del domini Aissijtich. <"

RESTES DE [.A BASSILICA Darreramcnt a Xti-

DE XATIVA
va s'ha descobcrt part
de la planta d'altre basslica cristiana,
emprenent excavacions ja indicados pe
P.Villanueva/'-) qui descrigu la portxa-
da quals columnes eren compostes de
trocos d'altres antiquissimes, de jaspis
de variis colors . Les columnes del

porxo son de marbre Buscarr, emploat

sempre en aquest pas especialment en
l'poca romana, quals podreres no estn
lluny de Xtiva. Sois s'ha conservat un
capitel! de l'antigua basslica: (fs-^^
r?.w,:
es del ordre compost, ab medallons cir-
colars y lorons quatrifoliars en IIimIi de lie saroifech eu niosaifli (Chiibs)

volutes; ab els ous y fuUes A'arunllius y

llorer aplanats, grollers y sense relleu, semblaats ais do Sagunto, quals di-
buixos hem reproduit. (^is- 208) Les excavacions avuy empreses lian fet apa-
rixerun rectngul de 7 ms. de Uarch per 5'8() d'ample, quals vi-tices estn
senyalats por bassaments do I m. en quadre o per grans basses y canyes

(1) Pedro Iarra y Ruiz. El cristinnismo en u Illit-i . Revista de la Asoriarin

Artistico-Ar//ueolgica Barce/nnesa. t. IV, [lss 911 y segeiits. Barcioiiu, 11>I)5
(2) Viaje literario, t. I. p;ig. ;i
F. F.-A. R. V. La catedral ciaii/tiea dla ciu-
dad de Jdtioa. Boletn de la Real Academia de la Historia, t. Lll, pg. 272.
39f VArquiteditra romnica a Catalunya

de 1 m. de dimetio, do icdra igual a les fa pochs aiiys descobertes en el

prtich; el pavimoiit es uu pa d'obra d'uns 0*15 ms. d'espessor. S'aixeca

aqueixa bassilica en una rea aon shan descobeit enteiraments cristians
priniitius. Les finestres que donaven Uuin al absis y au central eren l-
pades ab Uosestrepades que semblen tallades en el segle vii; el dibuix de
algunes d'elles s'ha pogut reconstruir a la vista deis numei-osos fragnients
trobats en les excavacions. (F'ig. 349 y pg. 72).
El P. Flrez no trob referencios do! antioli bisbat de Scta/iis mes
enll del segle vi, poca on (|Uo'l prolat Multo aparoix subscribint les ac-
tes del tercer Concili toiod colobrat en 589. No desaparesqu aquesta
Su ab l'invasio musulmana; a mijans dol sogle ix encare existia el bis-
bat Setabense. "'Era tan numerosa la pol)laci cristiana en l'Emii'at de
Denia, en la segona meytat del segle xi, que's crea en son territorj una
Dicesis, qual Prelat fou posat per rMiiir .V-Hoii-Moiliohit liaix la
<-'
jurisdicci dol Bisbe de Barcelona.

LAUDA SEPULCRAL Lu lauda so|iulci;il i'ii iiiiisaich ti'i liada a l)ouia, os-
en MOSA.CH A DEMA
j.,iji^.^ ^^^^.^ ,j^., polaci entro l'art d'aquosta costa
mediterrania y l'art cristi roma del Nort d'Africa. Un locidus sol de
Santa Agns de Roma es tancat per una tapa revestida do niosaich, algn
qu'altre epitati di la Galia es adoruat ab vidi-os ncrustats, mes a
l'frica es aon aquoixos landos, com la oxcopoiuualuiont trobada a Donia,
existeixen abundantmout. A Lampta, la antigua Loptiminus, on ol sol do la
v(>lla Tliabraca; a Sfaks, la succesora ilc 'raiiaMir.i; .amia, la Si'|iiiniius :i I

i-i>mana y a Fi^riaia, la Tliolopto antigua, han aparoscut al xnltanl do los

i'Uincs d'una bassilica, colocados cont'ossamont sonso ordre ni oriontaci,
tombes en forma de caixes tetes de fbrica, sii\ iiit lluides.^^'La tapa <!(' p-
nyolench o d'obra de i-eble, de grosera llosa o do toules, era algunos voltos
revestida de mosaichs m6s o menys grojicrs. Sobro la tapa so siipoipo-
sava uu pisy aiti-e de cadvres, devegados iiiis a nnu; os cndviis onMi
directament posats sobre les tapes de mns.iiili di'l pis iiIcimi- i|iic'is IcNon
de Hit sumptu<')S, amagant, aixs, sun luxo a tula miada humana, i/art
frica es clai'amont una obra provincial com la nosira nbi-a \alonriana,
unes y altre son barroerament cxecutades cu los piimoics hi ha cpio-
;
i

(1) FjnTCNATu I)F. Sklgas. San Flix de X'itica ;/ lax ii/lexias palenrinittiN ili-/ ni-
de la Sociedad Espaolade Krenrxiones. t. XI, [lf. 50 y ss. Madriii, lOO:!.
r/lo xiit. liol.

(2| Cuabas. Lox mosdrahex valenrinnox. Boletn de la leal Academia de la /lis-

loria, t. XVII I, [)<. y sc'fiiiits.
l'.l

(3) Le Blant. L'Kpi/rapliie chrtienne en (iaulc, ule, pg. ll). .V. Uu Cuuijrav
La Blan'Chere. Tomhes en mosaique de Thabraca. Pars, 1897.
 J. Puig I Cada f alel - .1. de Falgucra - ./. Goday 297

sontacidus tiyiuMiIcs la do \ il.'ini.i rs jiuraiucut docorada ab temos geo-

:

mtrichs. ('''g-s*) l>',ls aiiiucnicciis no estn decidits sobre la data d'aquei-

xes tombas alVicanes; mes s'inclinen a crurel(>s deis segles v al vi la ;

de \'aleu('ia el V. Fita la cfeu del segle iv y IHbner ''

(xmsidera sa epi-
grafa mes [ii-()bal>le di'l seglc v.
La tapa en nnisaicli de Deuia,
medeix '2'12 nis. per 0SS5
d'alt
d'ample. Ms al) seguretat dedicada
a una cristiana, |mm- la IVii-ninla IN
PACE y per senyalar el dia dc sa
mort, lo que equivala a lixar el
de son auiversari. l'"l clebre anti-
quari de les (Catacumbas de Roma,
Rossi considera aquesta insci-ipci
una de les mes antiges entre'ls Fr. 349. Pedrn reixada
cristians d'Espanya. '^' El sepul- tnilinda en la Basslicade Xiktiva. (Bolrtiiiciliit)

cre que cobria estava com|)()st de

murs de rebla grollera per tnts ene lis. Els ossos ocupaven una oxtensi
de 1'60 ms., el cap, al S., y'Is peus, X. Iiimediat al crani se tr<il)a una
il

olla de vidre de 0'20 m. de altura, dividit son interior pe- un pl de vidre,

de modo que plena de lquits diferents, se mesclan en iguals qantitats al
sortir. S'hi trob una moneda de coure impossible de descifrar .
'^'

La capella fnn(M-ai-ia d'Empuries y la bassilica d'Elx ab sos absis

iascrits en un rectngul, el cementiri de la antigua colonia grega, la tapa
del sepulcro en mosaich de Denia, ens han fot repetir diverses vcgades
el recort de l'arqueologa africana; a Elx y a Denia s'explica aquesta
analoga pol domini poltich bizant y per la dependencia religiosa de
la Su de Cartago; a Empuries, porque les ciutats antiges no perden son
carcter y'l barri groch degu conservar les relacions artstiques ab V( H-un
fins desprs de caigut l'Imperi roma.
Es un fet, per altre part, que l'arquitectura romana y bizantina del
frica presenta os carcters d'una escola local. Malgrat els numerosos
Iligams de l'Esglesia d'Africa ab Roma, ha dit M. (lesell: '^' elsediicis re-
ligiosos no han sigut copiats deis de la capital del mon llat aon se troben
els transceptes, y mes freqentment encare'ls atria, aon els absis no son

(1) Inserptionum Hispaniae chrisianarum Supplementum, n. ilO.

(2') Cuabas. Artiele citat de El Ai-chico, t. VII, pg. 7 y sogents.
(3) Chab.s. El Sepulcro de Secerina. El Archivo, t. I, Denia, 188(! y 1887 n.- 1, 2y .3.

(4) Monitments antirjues de l'Alijrie. Pars, 1901, t. il, pg. 1."j8.

INSTITUT D ESTUDIS CATALA.NS 3g

sus LWrqiiilectura romnica a C.atalunija

taiiciilsen els quadrats, aoii les sacristios llamiiiojaiit labsis son la es-
cepci, lo inateix que'ls vestibuls closos per miirs. Els monuments de
l'tVica del Nort, y iiosaltres lii ataj;iroin os dol modiUM-raui Ix'iicli, cii-
lla<*en mes ab els de la Siria y do l'Kgipto (juo ab os do Hiii.i.
(^al notar com encare en cap deis iiioiuimonts dol ddiniii lii/.aiiti ib-

ricli, hi arriva l'esclatde construccionsorieiit:ils (iMniin.Klcs \'y Icsgegan-

ti^sriuos c pules, de les que son ol piint sorlint Su uta Solia de (^mstantiiM-
pla (5:i2-r)G2) y Sant Vital de Hvena (."(liCi-riT), coiistruid'seii loiii|is ih^

La cpula complicada y atrevida df Siini.i Sol:

Juslini. cim ixissiblo lus
una obra primera. Son origen es a Orient, a la Assii-a; la so\a tradiciVs
conserva a la Persia, d'alli al segle iii passa a la Sii-ia, do Assia
la Siria al

menor a Constantinopla y a Havena. A la capital dol Adriticli

y d'alli
hi arriva casi'l mateix temps que a l:i dr l'Iiii|ii'ii l(/.:iiiti, inos es lo oert
que no ha arrivat a los costes ibriquos oii i-l tciiips oii que a V.\\ y a Palma
construion llurs aules episcopals pustoriors al .V)'!. Triga la (Mipula a tras-
pasar la ratlla del Adi-iati<-li que separa ol marf i/nsti-imi di-ls loin.iri-^, del

Orient; mateix fenmon

el ciipuia inxadoix ol tori-i-
succeeix al AlVica: la

tori del actual Tunis mes no traspassa FArgolia l'oxlons tonitnri de la ;

Numidia y de la Mauritania sembla no conogu la bassilicn l)i/.;iiitina

ab cpula central y cap exomple se n'ha di'sidhi'it liiis axiiydia; ol
lei-ritnri de Tunis tbrmava I' "\tVii-;i proooiisiihir imn l.i |)i'in'triicit) l)i/.:iii-

liii;i fiiu intensa oii els altre>, l'lmpoi-i nrionl;d no lii osselii nifs i|Ur un
;

dniiini criiiiiT, ini;i taixa estreta del Mi'iliti'i-i-;iiii.

Tal es el moinont artisticb dol dnniini bi/.anti (juo's ii\t;i|)i>sa :i P.-irt

vissigot quo's desarrolla entretaiit a l^^spanya.

l'utcru troliBilu ii lUici (Elx). / Kl Arcliirn, I Vil

 Sl)At^l;l^;
' '.
'!^,W\N^S!1J<W|K!^^: vli'l'v vi!-:

m!\i\

Fifi. :O
Lpidii sPimli-i-nl (i'Kin|ninrs cii (pic's coniiiriiinra lu restaur.i(ri cu el k^Ic x fin la Hassilica aDti>;ua
( Ucproducci de la Junta de Miisens de Iiareeli)na)

LES BASSILIQUES VISSIGOTIQUES DE CATALUNYA

EN ELS DOCUMENTS LITERARIS

NiHK ;i([aoi.\es tei'i-es, provincios do l'AtVica ri>in:iii;i, ciuais

rccorts ai'quitectnichs acabm d'pstudiar- ) la (raa iiar-
l)uii(>sa, hi hava dintre l'Hispania una cxtensi de tei-i-a

sLibyi'Cta al domiiii vissigot, a les penui-ies d'un doniini

S<;^^^ barbre y d'aou poch apoch els esplendors de la civilisaci
^ van extingintse retornant a sa primitiva incultm-a.
Sopalcivs y temples venen a substituir la numerosa serie d'ediHois
pblichs que necessitava la civilisaci romana les termes, els teatres, :

els amfiteatres y'ls eirelis van destruintse, desprs que les festes paganos
han desaparescut al ress de les diatribos de Sant Paci, bisbe de Bar-
celona en la segona meitat del segle iv, contra les disbauxes de les
derreres bacanals <*' que's celebraven en les Calendes de Jancr. El tem-
ple cristi es Tnica obra pblica que resta pora la rultuia, un cop per-
duda l'organisaci romana; els bisbes passen a ser l'autoritat prodomi-
nant en les ciutats, y aqueixes fan esforeos pera construir lo mollor que
poden els temples cristians. Se distingeixen dos menes d'esglesies, la
ecclesia. que indica I'esglesia ciutadana y en general la Sou episcopal,

(Ij D. Paciiini episcopi barci nonenHi opera quce extant. traduccii) de N'irmis No-
guera. Valencia. 1780.
300 L' Arquitectura romnica a Catalunya

la /jassilia, aixecada sobro la tumba duii iiuirlii- y VaraturiKn, lodilici

de la vora del cam, el petit temple luial del Ibuli .i|i;iitat. Mes sos res-
tos arquitect'miclis son escassos a Citaluiiya; se redueixen a ruiios por-
dudos 011 les noves construccions, a uiis quants capitolls y a uns quants
tVagments decoratius aprofitats en les obres noves. Ab tot, les esf^losios,
en el periodo vissigot, eren numerosos, mes rniel dato sobre elles es el
docunicnt que les cita o la lpida que los connioniora. Aquoixos son su-
lioionts pei'a robr la part uis ouhninant do la goografia arquiloctiiica,
ja estudiaiit les actes deis concilis, ja los n-tci-iMioios a esglesies nn-^ an-
tiguos on documonts dols soglos x y xi, ja oousullant
i'ls alguiis, lien

poohs por disort, dols documonts opigr;iM(;lis quo'ns rosten.

LES PROVINCIES cLEsiAsTiQUEs

ECl, Cal por aixo partir de l;i divisi adniinislratixa de
l'Hisp;uiia. Coiistanli la d\di on sis |)i-o\ incios :

Tarraconense, Cartaginense, Galiciaii;i, Lusit:ina, Hi-tica y Tingitaiia. Los

provincies eclesifistiques anaven mes o menys indocisamont acm I;ini-

so a n'aquosta divisi civil. <> Toodosi afogi ^n aqui'll niatoix soglc una
provincia mes, de la que tbrmavon pm-t li's Ili(>s Baloars, (po liiis alla-
vors depenen de la Cartaginense. Imi os pi-imers segles no oxisli iiii:i
verdadera deniarcacii) fie dicesis. Do les qiio's icI.hoih'ii :iI) Im nusiia
historia monumental, la(]ai'taginense pertonosqur, duiMiii iqncix juModc,
aldomiiii bi/anti, y la Tarracononse, al vissigot, y ,i I.'-; pmN d i'll

llengua catalana aniii a limitin- aqni el iioslro cstiidi. \',\ liislic de Hm (('-
lona Piv/^ti'./aii.s ah Ilis/inniis i/r linrrUonn, os un dols ciuoli l)isl)os liis-
pans tirmaiits del (lonoiii Sartlicoiisc colobrat on id sogii iv, any -"{'iT,

prcsidit por Osio, bisbe de Crdoba, c,c)m llog:il di'l i'.qi.i. '- l'",ls liiiiiiics

do Prudenci citen els bisbcs do Tari-aoo, (icrunda y liarciim, (pials diocos-

sis no's trobarenrepresentades en el f^oncili d"l^lvira, ni por llurs bisbos ni
por presbters. Pot assogurarse que la divisi oclosistic;i de l,i |ioniisiila
brica era ja completament teta a principis del seglo iv, y (po nunn i-o I

do bisbats era molt m(js gros que Tactual. Fins al any iS no's Inilx-n
esnKitats altros bisbats catalans fpKi'ls do Tarragona, Harooioiiii, (lirniM
y Tortosa. L'extravio deis anti(dis documonts y C('idicos xit Ikimt iniiiii-
iiiii (pie s'ignori si'ls demos episcopats existicii ja i'w seglos anlci-iurs. '^'
;i

(1) VicENTK i)K LA FuiNTi:. Ilintoria rr.lcsi ulica de Eupaa. Barc(!l(nia, 185.'i,

t. I, jig. "(i v 77.

(2i .\. iK HoFAHia.i.. Hitoria rrilica (fioil !j ecleuiislica) de Catalua, \iavc.a\ii-
\\n, I87r(, i. I, |i;ig. i;i.">.

Cl) I.I.. i.l., <1., t. I, pg. 185.

 .

J. Pitig y Culafalch - A. Je Falgiiera - ./. Godaij 301

l,a [ifi>\ iici.i l'^rraroiiiMise coiiiprMii;! ais jiriiicipis del segle \ii i'ls
'''
seiu'uts l)isltats :

Tarraco (niotro])i >ltana). Calaglllli^ Imiiiii'iii'.

Ausoiia. D(>rtosa. Ui-gellurn,

Auca (pi'op de Binnos). Egara. ( Isca.
Barcino. GfM'unda Painilnia,
Caesaraugusta. Ilci-da. Tvrassona.

ELs coxciLis Lii (-liMiHMit d'cstiuli dc la ('i'Oiiolngia do les e.sglcsics

vissigodos son les actes deis ooncilis.
En els concilis provincials celebris a Catakuna: Tan-agona, Barco-
lona, Lleyda y Egara, desdo sogle v
hi asisteixen els l)shos dc
el al viii,

les Sus de Tarragona, Tortosa, Barcelona, Vich, Egara, Lleyda, (Virona,

Empuries, Urgell, Saragoca y Calalim-ra; la casi totalitat do les Seus
que formaven la provincia eclessistica de Tarragona de principis del se-
gle VII. Hi assisteixen, encare que rarament, els bisbes de les Sus de la
vesant Nort del Pirineu, corresponent a la provincia eclessistica de Nar-
bona, d'Elna y Coll-lliui-e y tins alguna vegada hi va el roprcsentant de
de la Su del extrni meridional de la faixa Ilevantina: el bisbe de Carta-
gena asistoix dos vegades al Concili de Tai-ragona. *-' Se troben tamb
tots els nostres bisbes flrmant les actes deis Concilis tolodans ja desde el
priinor concili. Foques vegades de les actes d'aqueixes reunions ecles-
sistiques s"en tru idea del Uoch de la celebraci. En algn, com el de
Barcelona, del any 600, se diu que i tirbeni Bafcinonenscm i/i Eccdesia
Sanche Ci-uci.s fu isent conrj regad ^^' .

De la major part de les esglesies episcopals no'n queden recorts ar-

queolgichs o histrichs y d'algunes, els documents postoriors, n'liancon-
servat la memoria, fent escasses alusions a la seva arquitectura. Es
com ais restauradors d'esglesies y monastirs el cercrloslii una antigua
genealoga, y molts d'ells en les cartes de fundaci y en les actes de
consagrado se refereixen a una esglesia anterior, que degueren destruir
per fer la nova, o ja desapareguda, destruida en altre temps por els in-
fidels. Sovintes aqueixa l'esglesia vissigtica, devegades una esglesia pre-
romnica, es a dir anterior al segle ix en que's conserva encare l'antiga

(1) Vicente de la Fuente. Obra citada, t. 1. Ap. n. 14.

(2) BoFARULL. Obra citada, t. I, pg. 201 y segcnts.
(3) Aguirre. Collecio majuma Concilioram omnium Hinpanr. Roma M DCi M .1 1 1

t. III, pg. 30(j y segenls.

.WO L' Arquitectura romnica a Catalunya

forma, darroi-a ovoluci d una llarga decadencia. Aiicm icsmiiii- cls mes ;>

iiiiportants d'aquests recorts escrits de les nostres Sus vissig6tic|iics.

A
la Catcdial dc TaiTagoiia s'hi coi'l.iMivii c..n. lis
CATEDKAL DE TARRAGONA
en 510 y lT, en tomps de Teodoi-icii.
El mes vell recort de la Su de Tarragona es l'c|iii,ili dd :iic|iiiliisl)c
Sci-gi (r>iU-554 "O, qui restaura la eol)crta de la (".atcdi-.i! \ .ililia un iim-
'*'
iiasiir nii lluny de la ciutat.

Sollers maincinimus piis ingenio aito

Ilic quicscit in ttimuln Seris pontifex x\an\c[tu\s.
Qui sacri Libcntia rcslaurdiis culmiiui teinpli
llaud procul ab urbe construxil ccuobium s[an\c[i]s.

Una altre lapida la inCMioria d'uu aliar crigit cu la (latcdi-al de Tari-ago-

na per Esteve natural d'Alexandria, a qui liavia irdenat de preshiter (O
elpatriarca Jordi.'-'La lpida avuy pcniuda que llegi I. AntMui Agustn,
diu aixis :

Stcphanus Alexandriitus in lioii<i/-r /)ri ri niniiiiiin sfiz/riurinn lir \ III

id(us) Api'il{es) ail(no) tcriin 'iriUnafio/iis cius inn sais siih jniiili licalii

Gi'firfjii i'p'srop)i. Sifjll/iiiii Ilic i'si). \\\ IV l''ila i-iiiisidera i|Ui' aiplcsta
darrera frase est mal llegida.
Un sarc6fech conservat en la Catedral e< riiiiid ivcm-i ar'|ni'M|'ii;ic|i

que qu<vla deis jiriiiiers eristiaus a Tarra^iniia.

cATEDKAi, DK BAKCF.I.OXA A la Catcchal <le Ha |i ( 1 1, 1 1 a s' 1 1

(1 '
1
1
1
) pa PC h itiiicilis

en 54() y en 5)9. La Catedral \ issigtica de Barce-

lona, al) lot y'lssitis deis franclis contra'ls niusulmaiis, so conserxava mi-
care en part en la primera mitatdel segle xi al comencarse la rleri-era
catedral romnica que's dedica en 105H. En 8(11 , al eniiai- Lmlox jciis l'iiis,
troba encare la vella catedral y celehi-a la victoria rciidi'ina de I entrada. '"

(1) HriNER. lux. flixf). rlirix. .Sn/ipl.ewenum. Hi'riit . l'."ia, n "

U:i I'II'a. In.s-

rrififinnes pisifjtican // lii:/jre(iis 'le 'l'nrrniionn. Holclin <lf la I leal Arridcinii de la
lli.stnria, I. Xl^III, ki;,'. i.").") y sofatinl^- Mniiriil. l'.HCi, y ilnl iniitcix autiir l'.iiiiivafin
cfinlifiiinde Ksfiaa. Sueca obra de Ihihner, (Uc linlein de la Real Academia de la,

liHtoria. t. WXVII, pj; i!l y sogi'ionts.

(2) Fita, liolelin de la Real Academia de la Hiat.. t. XXXVII, |i:i- .MX y i. XI. III
pgina i.^i.
(3) Rrmoi.dcs Nioellu.'!. Carmina, v. .528 y segfjnts Astronomus. Vita Hlu-
dooici pii imperaiori (778-8lOi, Cap. XIII.
 J. Piiiij y Cadafalch - .1. ilr 'aliinrra - .1 (oddi 303

Derruid;) (Mip.irt pols alarlis l'.iiix sr>2, data (jui' siMi\ala radsfiiiiiKMit

al calil'al de Cordnlja de Mnlianiad-Alm-Alidala id l)sl)i> Krodoiiio es ,

ven hligat (aiiy S7S), a dciiiauai' aiixili a Ludo\ii-li jier la i-cstau-aci de

Tesjlcsia de la casa dtds (^aiioii^es. '*' l-'l i-cy ('ailcs id (lalvu, l'lii i'ina
den Iliures de |>lala mm- rMiniuiiai- h^s ni res de re])ai-aciii per im-di did Jiumi
Judas E( scintis ras, (jiiia prr /ii/rlcm Diruin. .IikIiiiii iliriii<i ad Fradoij-
:

imn Episcoj)iii)i ii/ji'as ilcrcm de iif/eiito nd sunni Ecclcsidin i-ep(ir<iri\ '-'

En el Concili de Barcelmia del aiiy DOG, se diu que's celelu ii Errli-sia
Sanctce Crucis, de Barcelona. *^' En l'acta de consagracii) de la Su de
Barcelona, any 1058. consta que Ranutn Bei-eusuer I y Almodis, veyent
que l'esglesia s'ari'uina\a pe- la vellesa de l'iiljra y en pait per la dcs-
trucci deis sarraiiis, la leu renovar y restaurar. Uns capitells co- '''

rintis que aguanten la mesa del altai- actual, Fan pensar ali la, eonsei-va(d
de la vella bassdica tins a la construcci de la Su roniui-a a la nieitat
del segle xi.

SEL' DE GIROXA A Girona s'lii mes de

celebra concili en 510 y 517,
no queda mes recort que'ls sarc-
l'esglesia antigua
fechs guardis a riuinediata esglesiade San Feliu. En el seglexi elsdoeu-
ments parlen duna catedral vella en un doeument en que la Sen ven ais
Comtes de Barcelona, Raymn Borrell y Ermesindis, l'esglesia de Sant
Daniel, pera reparar ab son producte l'esglesia catedral, anterior a la con-
sagrada en el segle xi, <mi la que les goteres no jjermitien en temps de
pluja cantarhi, a causa de la vellura de la coberta, ni celebrarhi els sagris
niisteris. Sembla, es pot deduir d'aix, que aquesta catedral era coberta ab

(1) Lwlocici Balhl. Diploma in facorem Ecclesio' B'ircinonensis. Anuo 878.

I^etil etiam ideiii cenerabiliis Frodoi/tus Epiacopan o> ainoiem Dei et rccerentiam
S. Crucis. in ciijus honnre prn'dicta Ecclesia Barc/iinoneiixia dedicata esl, et S. Eu-
laliii', ciiJiiH Corpus in ipsa Eccli^sia re(uiescit. ui Canonicam restaurare eideni Ec-

c/esif^e, //nrii/)enitus deslructa ess videtur, ei concedereiaus, et aiu'dium sioe adjuto-

riuvi prfHheri'nxus Sos mjo ob remunerationem mercedis animce nostne concedimus
eideni Episcopo licenliam, Cannicaia eju.sdem Ecclesice reslaiirandi... Espaa Satura-
da, t. XXIX, App. XIV.
(2) Espaa Satjrada, t. XXIX, pg. 18.5.
(3) Espaa Saf/rada, t. XXVIII, App. IV.
Acunnu. Obra citada, pg. :()(!.
(4)Acta dedicationis Ecclesice Barcinonensis. (.\nnu IOmS)... Unde in principali
hrono sui honoris intra moenia Barckinonensis cioitatis cum vidisset aulam episcopa-
lis sedisjam deftcere cctnstale operis et ex parte destructam a barharis, indoluit cau-
sa dicini amoris, et eain renocari et restauran' fecit et annuit a J'undaniGntis ad
honorem Ch'-isti et nomen sancta' crucis sanctae'jue Eulalire... Marca Hispnica.
App. CCXLVIII, col. 1113. A. C. B. Antiquit.. t. I. fol. V.
Bai.aui. Ori'jenes His-
tricos de Catalua, pg. -tO). Barcelona, 18)!).
jfli/ L'rqtiiteclura rmnica a Catalunya

fusU ; "' una volta vella liaiiiia lui|ii'ili d ciili^ im-s \u'v Va \\ov di^ |;i

ruina que per les goteres; ol ilocmnoiit haun'a relltwai l.i [mi-.i les i'si(U(M-

tles nis que a l'aygua i\\w ili>i\ava passar.

siuD-uRCELL L ^u dCrgcIl
es d'origeii vissigot. Sanl Jiist, gor-
ma
de Nebridius, bisbe d'Egara, firma el segon cou-
cili do Toledo; aijiioi-Xa Su es possiblo no intorrompis la serie do sos

bislios. De Tany 78:{ lii lia dooumonts quo Tan rolorcMicia al bisbe Flix <lo
rgell, tan discutit per sos doctrines liertiques. A principis del seglo i\.
l'aiiv S;i9, se fa la cotisagi-aoi> de la Son do ('rgoil y's parla d'nna volhi

esglesia restaurada en temps de Carloniany (TdX-Sli) pols |)aros deis

que la veyen consagrar *-> y aix6 es l'nicli rocort de la Srii uifivlli'sa
vissgi'>tica.

scj n-EMPUBiEs De
Su d'Empurios iio'ii qucdi t.iiiipcirh rastre
la
ccrt; no es l'esglesia episcopal, la relia funeraria dos-
coberta per Tonginyor D. Xavier Ferrer al pon deis niurs ih^ la no|iit|s
"i'Ogaj es possiblo ijiie aquesta (>sts colDcada en la palopolis, l'islota

que avuy ocupa Sant Marti d'Empurios, IImiIi del ti'mpl(> nistia ipie res-
tava en el segle x. '*'
La bassilica no torna a ser anomenada lins l'any S:{
en que hi te lloch el jurament de tostimonis en la seniom-ia a favoi' del
bisbe de Girona, Gondenarus, contra Alarich, comtc d'I'jii|iiiiii's. Ha la- I

l>ida conservada en el frontispici de l'esglesia de Sant Marii, parla ilo ijao

anys dospi-s l'aula episcopal geya oblidada \ on ruinos. Era aixn Taux
de rEncarnaci.
)2l)

Villaimeva '*' va copiar aquoixa iiisiripi-in del sogle x, quo existoix

colocada sobre la porta do l'esglesia de San Marii .ri'aii|iiiiics ipTos la

(1) ... scri/iurrtm renf/itirjnis, riostra iiecennitate conrti vunna ffdilicdiionis irre-
dictf Eec/esife. '/we nalix coiiniliini r.unciis t-at <'issf dcstracOi, rl scrricnles Dea in
endem domo, diirialis tiiini(>ri: ihi lum [ostiuil i.-mllnre, ner, non in alio lri\\>nrc. ol
ruinam lecti cetivilissimi eiusdem domii.s trir.scripla' Un non tossnnl .sacra inisteria
ler ai/ere... qiuis oos einptorcn in ipua ojiara jaux diclac nostne .\Iatris Kcclcsin li. Ma-
rire .Sedi.s(lerundre dediisti.'i, at>/nc n4si.flis, oidclicet in dictis laricliluis lacicndis.
et in ifina coo/jerlione Ecc/c.sia ani dicta... Facta ista oenditio .\III Kairnd. .Iiii.
anno.\.\. /{e</nante io/jerto lieije.
Montsalvat.ii:. Xotician llixlricaK. i \1V,
pg. :{!(>}' segiiiit. Olot, I!H)4.

(2) Ifitfinica, A[>i>. 1. Ntinse les pranlos

Marca r/iire anii/nitn.s a Jilclilms
:

ah injldclihns dcitructa. ali/m' larenlihua nostris tcni/iori/jiis domni et

constrii.cla, et
piissimi Imperatori.t Karoli .\uiinsli restarala cxsc cidrlur.
(3) HoTET V Sis. Solida Itialrica y ari/uco/<J<jica de la anti</na ciiulad de Em-
porion, pg. i:U.
(4) V7<ye literario, l. XV, pg. 2(i.
 :

J Puig I Ciiilnfiilili - A (/( l'ili/inra .1 (mlaii :U)'>

|i.in'iii|ii'il iMi ilui's tiuili's di' in;irliri' Immi i-i ui^i'i-v hIc-;, ijiii' irncl.i ilc l;i

i't'stau'aciii (r;ii|U('sla esglesin \ i|U;ii Nli'f|ii'cl,.icJii i)(i\,iiiii'iil c-IikIkIu es

la sogiKMit

Aula iact'bal hace limis iwj^lccta niiiiis

Nomine Marini duditm sacrata beati.
Circa ter trecentos bis denos ter guoqite binos
Corpore snelo Jess annos Chrislus habcrcl.
Coeperal annis ter quiis indicio }'olri
qUV ter denis Karolus re^nabat in annis.
Tune comes hanc Gau^bertus o7'ans heros renovavil
Sunnerii proles. Hrmen<a?\iis de matrc nalus.
Septembris idus pridie. Jinebat beato quicrit
Hunc Pater et Nalus pariler quoque Spiritiis Mmus
Af^niiscal delicia rcqtiicm dclquc beatain. Amen.

l'iit tiMiliiirse ni|iiiM\;i l;i|ii(l,i oii lii segoiil riM'ina,: A(_|iU'\ii has-
silica jeya y en disperses ruines, en altrc tempsaSant Marti
abandonada
consagrada, prop ItGanysde l'Encarnaci de Jesucrist, al comencar la
qiiinzena indicri, r(\uiiant, feya SO aiiys,el Hey Caries, larenovei cornte

Gauzbcrt, hroe trionifador, till de Sunyer y Ermengard, (|u lina ditxs el

12 de setenihre. A cll el Pare, el Fill y el Sant Esperit, penlitinn sa viiIa,
dr)ngiiinli felis reps. Amn. '''

sius DAisA, LLEYDA El hlsbat d'Ausa desapareix tamb a la H del se-

VTORTOSA
^jg yjj_ pii ^^j^^pg ^jg, pjg^, ,)j^ ^^^^^ gg^^^ ^^^ |j^ ^j^.^_

ci que fa a l'esglesia d'Ausona, es parla de Tesglesia orfe de pastor tins

Ilavors y dispersa. '-' L'esglesia \elia reedificada, en 880 depn de! Iiisbe
de Xarbona y t ja son bisbe Godeniar en 887.
<'"

De la de Lleyda, en la que s'hi celebra un Conciii en 7)U'), no n'lia que-

dat rastre avuy conegut.
La de Tortosa desapareix en Tinvassi musulmana, y (>n i|U(>den re-
duits y dubtosos fragments arquitectniclis.

(1)Vegis soljre aqueixa lpida a Botet y Sis, obra fiarrerainent citada, pg. 138.
La data es I'anj' 920, (jun corrospon a I'indieci XV y a l~auy :O del Rey Caries, contant
de la data de sa coroiiaci al S de janer del any 800. Hein (Pagrair a Mosseu Gudiol
la seva cooperaci en aqueix estudi.
(2) ...deprer.alwi est itt marem Sediis Ecclesice jamdicti Episcopl lontjo incursu
prajanoriim proprio pustore et ChristinniuU; friistrntam de rebus no.stris. etc. .Marca
Ilinpantca, col. 819.
(3) M(.NC.\DA. Kpiscopo/of/io (le Vich, aiiotat per Jaune Collell. t. I. pgs 57, (i8,

69, 75 y segenls. Vicli, 1891.

INSTITt'T D ESTUDIS CATALANS 39

3(>f L'rqiiitectura romnica a Calaliimja

sil 1. f.AKA 1-U ^t'U Egai'Osa os la mes dociuiu'iitada di- tutes df\

la que han quedat restes mes compUM-ts y yev aix

son estudi es importantissini en la arqueologa catalana. Cont(Mieii, ((uii
dign en Hogent, '" les tres esglesies de Tai-rassa, cls restes nis aiiiirlis
y nis sencers de la nostra arquitectura y avuy per avuy constitueixeii el
conjunt mes coniplet en el pais, d'arquitectura preroniaiiica. Amiii a
[(lantejar el jii-nhieuia d'aquestes esglesies y a discutirlo di'-
i-i->)iin|('ii:icli

lingudanient. El l)isl>e Nundiiiari de Bairelona, en l'any oOdixidi iase\a

Dicessis en dues, elegint pera'l bisbat d'Egara a Ireneu. NCIh idius, s^n
successor, snscriu les actos di'l CiMicJli de Tarragmia a de iiuxemhre i'i

de 51(>, en ltini lloch, lo que pr(i\a que era de pnch la se\a cousagraci.
Estigu ]M-esent en el de (tirona a 1(1 de juIm! de 7>[~ assisti prohable- ;

nicnt al de Hareejiiiia dr ."lit, mes iiaxi.i iiiort al ei'lebi'ai'so ol de lde\da

en () d'agiisi del auy i^l, en que lii-uia Tauais, son successor. Kou son
noni celdirat y ilustre en son tenips, y eom a tal, uientat por Sant Isidor
en smi llilirr /)r IV/v'.s jiuii ali sos germaiis Elpidius, liishe
i/liisf/i'/ms.

d'Usca, .lustiniaiHis, hislio de N'alencia, y .lustus, hisbe d'ri-gell. -

L"imporlancia do la Si'mi egan^sa es patent piM- lia\erse rourut, tlintre sos
mui"s, en l'any 01 4-, tercer de! ri'^iiat deSisi-lmi, iiiolts deis prelats que re-
glen les dicessis d'Espanya, pera firmar les actes del Concili celobrat en
Osea en l'any 598, estahlint regl^s pera la vida y riioiiestitat deis preh^-
res y clergues d'ordre iiderior.
El derrer bisbe d'Egara conegut es Joan, que l'auN linna el set/.
i','.i:!

(loneili toled. Casi a la mateixa data desapareix tot reeort deis bishos
catalans, encare que lo natural es crure quc'ls bisbats subsistiren en sa
major part fins a rinvassi musulmana. La desaparici del bisbat d'Egara
al comensament del segle viii, sembla, donohs, histricamcnt provada.
No s'ha de pensar en una desaparici violenta deis bisbats vissigotichs,
sino ms aviat per una extincii) lenta, deguda a la pobresa del tonips y a
la apata y reducci numrica deis cristians. bisbat d'l*]gara no's res-
l'.l

tableix, y la signatura de son bisbe, dosprs del (iuncili do Toledo de les

dorrerios del segle vii, no aparoix en cap de los i-euiiious tan treqents y
numerosas deis bisbes catalans durant l'lvlat mija, y ni una vegada se'l
ti-oba assistint a la consagraei d'esgbsies ya la t'undacii'i de nioiK^stirs.
(jeneralmcnt se parla del lloch de Tarrassa y d'Egara, coni de parro-
quies y esglesies subjectes que's donen Iliurement pels bisbes y comtos

\) RofiENT. Sania Marca i/e lii/)')//. /n/ormn xohrf lax ohrax rralizadns. etc. Uur-
celona, 1887, pg. 1:57 y sogftciits.
(2) Fita. Palrolorjia oisifjica. Bol. de la 11. Acad. de la list.. i. \I.IX. pf;. 137y ss.
 J. Pili;/ ij CadalaUli - A de l'aljurid - .1 Cudnij 307

romte BornMI, liishr l'civ I.aii.li'iiili l'abat

de RarctM.ma. Aixis el ol \

Vitard. en i'.iny '.(JG doiuMi a la catedral de Barcelona oimies erclcsias

df
Ti-rracia ct de K'jfirn can parrochs (Jerimis ct primiciis el oinni usu
ipsas i'crh-sius prrli/x'niKiii, *'' y los doiiacions y vMidcs de terres y cases
infra fcnii/ios /inrroi-liln Sniirri Prtri Eipirc s<n\ luunerosssimes, sense
bislie ni la catedral com existcnt.
<2' Altres
que en cap s'esmejiti pe- res el
documents ens parlen d'Egara com d'un rastrun que"ls conites donen tam-
ti-aspas-
b a sa voluntat, ab ses esglesies parroquials, y sos pi-oi.idai-is
seu dimes mans com duna reduida agi-upaci de cases
a les altres, o
stnad.>s prop la venerable Su antigua. Alguns escassos documents
d'aqueixcs dunacions, parlen concretament del clero y de la SuEgaresa,

vaixo ten sujinsar, al liisbc Torres Amat, la subsistencia dtd iiisbat d'Rga-
ra en el segli> x.

T aquesl punt un inters especial pera xar la data de les construc-

cions de Sant Pere de Tarrassa y cal, per lo taiit, estudiar d val. a- deis
documents en que's funda. Un d'ells es una donaci del 4 de janer del
niort y de
any 23 de Lo tari (977) teta per na Levogodos pera desprs de sa
Egarensis. Altre es una
son till Fruvla, al rlcrn ct Sancta' Marire sedis
venda teta per Kruyla, a 2 de janer de 991, al prebere Bonihomo y
al bisbe
trmi-
Emrigo, de varis bens situats in Cninitatu Barchinonensi infra
tercer document
nos TiTracensis in lonnu propriiim de S,>de Eijarense. Un
Deodevota, pera remey
cal encare citar en que una dona an(imenada
Ervilo
sos bns a Sant Pere de
de l'nima del monjo Ermemiro, feu donaci de
la Su d'Egara en 997. Aqueixos documents del 971,
991 y 997, anomenen
honor que
realment una cosa extingida; el nom de Su Egaresa es un
son bisbe, com avuy la Su de Roda, al P.i-
conserva Egara desaparescut
bagorza. Un document de 962 suposa indubtablement la Su extingida,

y en ell, l'abad Cessari de Santa

Cecilia de Montserrat, prega al Sant

antifjna de Catalunya. Egara. Ta-

(1) Soler Y Palet. Contrilmci a l'lii^torin

rrassa, Barcelona. VM>.

piig. 51.
eilats, consten en
(->) Les esglesies de Sant Muiuel y de Santa Mara, a mes deis
comte Borrell una donaci a les esglesies
un document del any )7;{. per lo que 1 la
solu-e Tarrassa.
deSant Llorens, Sant Miquel Arcngel y Santa Mara, situados
de Cal., pag tm.
C\Iarca Uisp.. n." lli del .\p., cita de Balari. Oricj. hist.
Un document del any 1017 parla de l'esglesia de Santa Mana de Egara2-.), tol. uu,
irai-rassa.
er/arensin. (A. C. B.. AnirjuU., Lib. I\
marie n.
intits in ecclesia snete ,

cita de Balafu. Obra nuMicionada, pg. U2). a ^ . , c- , ^

Sant Mart! .le Sorbed i\ iladecaballb)
i , i i

El cita tamb l'acta de consagraci de

Viaje Itt., t. XIX, pag. -lU) \
infra trminos Sancti Petri Eijarensis (Villanueva.
una venda de 1110 parla d'un alou in Parrochia Sancti Petri Eg(a)rensis locum m
cocitatum Properio de Eij(a)ra. (Soler y Palkt. Obra citada,
pags. 57 y 58).
JOS U Arquitectura romnica a Catalunijii

Pare la seva restauraci, que li es iiepida. '' Santa Mara tl'F.gaia o de

Tarrassa coiiservava'l titol honorari, mes no tenia en realitat mes que un
Captol de eanonges, com actualmeut M.unesa, sense ser cap de bisbat.
,i

En iloeuments posteriors contina aqneixa denomiiiaei ah tot y oonstnr

d'un modo ciar que les esgiesies de Tarr'assa snn |)aiT()i(U(^s pertanyents
a la catedral de Barcelona. Aixis se ven en dui's (lou.irii.iis, uii;i dr l'oiis
Guifre, de vares vinyes del terme de I'arrassa, \'ot;\ a Den \ a Sant l*ere
.S'f'//.s Ef/ai'onsis, al comensament del any lO'Jl; y altre d'nnes viiiyi-s ilc

Gilia y sos tills teta en 1101 a SanrUc Mnritc Sa/ls /u/ttrcusis, y d"iiiies
cases i'uades Juxta pfacfatain sedein Saiicta' M<ii'(V, '-'en que'l cmu-
cepte histrich de la vella Si>u d'Rgara no s'extingeix; l'idea del lionm-
antieh de Su episcopal perdura, y aixs al consagrar l'c^sglesia i\o Santa
Mara desprs de sa restauraci en 12, sen p.u-l.i al desrrini-e sa sitna-
1 1

ci prop l'csglesia parroquial de Sant Pere, in loro coili'in iihi (uili(/iiiiiis

Eyai'eiisis recles eral cotistfucta. '^' La conseqencia d'aqucixos datos
documentis es, en primer lloch, l'existencia de la Su Egaresa vissigtica,
y en segon la desaparicio de la Su al) el domini jssigot, continuant en \

el mateix lloch l'esglesia parroquial \'l iciii|ili' aii una coniunitat de ea-

nonges.

s.ts d'klsa Y VALENCIA Ctm cucara'Is recorts de diii"-^ Sriis, l;i inm mloca-
da a l'altre cost;it del Pi-iumi: l.i d'l-'.iiia; r.ilir;i a

l'allra li;jiid;i del l'^bre, en la vella (;;n|ii'i:iiii.i, que i-csia en iindci- deis
gots desprs de la invassi bizantin.i : l.i di' \',denc-,i.

A
Elna uns sarcf'echs recorden ranti<inissiina (;ate<lral, (pial oiI^mi
cert es en el comencament del segle vi. Donnius, bishe l'any .">71, se ti-oba
mencionat en la crnica de .Joan X Biclarense. Benedieius \ smi succe-
sorrmen lesactes deis Concilis de Toledo. En 832, se parhi altre vegada
(1) SoLiR V Palet. Obra citaila. ]ia;. 52 y sejidcnts.
Tomis .\M\r. Ki/ara
f Tarra-fuaj // .m monasterio de San fin/o. liolein de la Real Academia de la llislu-
ria, l. XXXIII, [(g. ,5 y sogents.
(2) SfiLF.R V Palit. Obra citada, pg. 5<i.
(.It L'acta ii< oonsagraci iIp i'esgifisia (le .Santa Mariii, iliu; lii l'any le l'Eri-
carnaci del Senyor 1112, era 11.51), a (|uatri' de las nones de jaiicr. pera iitililat p-
blica, Ramn, per vnluntat de eu, Idslie de Barcelona, y la riMini dr; Canonjes in-
frascrils a ell sotmesos, al) gran nombre de clergiies, f)()bles y nobles gniTrcrs, se
congregaren pera la consagraci ile la casa de Den, en honor do sa Mni-e .Santa
Mara en el cointat de Barcelona, terme d(! Tarrassa, vora lesglr-sia pai-roiiiial d<'
Sant Pere, en el mateix llocli aon antigiiametil eslava la catedral d'ICjara... ... in
termino Tnrratio' jiueta ecclesiam parrocliialem Sanci Petri, in loco eodem uhi anti-
f/uitux Et/arensis aedes era construca.
XKis.cn. Espaa Satj rada. t. XLII, Ap. XI,
pg. MI.
 s

J. Piiiij y Cadafahh - A. de Falgiiera - ./. Goday Jfj'J

de SOS bisbos. '' l'ii (l|ii(iiiia de Ijuiv (S) <-Ma coiis!:ii- ijuc i'(;sgl<!siii <rKl-
na, coin la iiiajui-ia del HosscIIi, s'ciii'iuiava y que no poda r^iiu-
(l(> l(>s

i-ai'se ah sos propis recui-sos. S'igiiora si l'^sglcsia d'l'lliia fou reparada

nnie.diatameiit desprs d'aquesta data, lo que soiubla poch probable
ptMi|ue pochs anys desprs est sense cuite y eom abandonada; din un
documcnt datat d! anyOlT, en t<Mnps del l)isbe AJnierade: nt (uin
ipsa Eccl'sia sn/itnc ltlalinc jan pfiic celusla a Innrio tempnrc incoiisc-
craa re manso rnt, nec iilluin iinliciiiiii consecrationis e/'us a (jnnqttam n-pc-
riri /iDterat. '^'
Per acab.n- aqii(>st estat de coses el iiisbi' Almerade la
consaiira el I.""' do si>t(Mni)rc de 1)17. L'csglcsia, vella ja en S'J, era pro-
'''
liablcnicnt l'esglesia \ issigtica.
A X'alencia s'hi celebra un en
y de la seva Su que-
(".onci ~)i> o ~}'i-2,

den varis recorts arqueolgichs. El primer es una inscripci que rHb-

ner '^' suposa del segle v o vi, trobada prop l'esglesia de Sant Salvadm-
en l'any 1770 \ (jue ta pensar en rexistencia d'un temple cristi.

hoc reqiiiesc[it in\ tumul[o

beatissimus ep (iscopii)
s(a){iict)e eclesie Valentinle qui vix. ann(o<i)
epi iscopiDs aiilein itnnis [/'"'

Un altre lpida (pg. 310) s'ha trobat tamb pr(i|) de la catedral de

la niateixa ciutat y diu aixs: '"'

Constnictiim r[enovatur opiis dum scula cii]irunt.

Fastigiiiin quis[tiam grandi siiper extulit au]la?
\empe iiain imlmodicos fatiscens egei'at a]?inos.
Hoc probidens [tectis est Justinianus ai']itis
Tertio antistes h-egnaniis Theiuiis in] auno.
Robore contri[bnunt arciis. tcgulisque cojrimbi
Aptanttir himi. te[mpli op ip\sius ideaiii.
Fiilbida preterea [stant acroteri\a prossiis.
Laminilla, siib lato [lu]mine aur[ata renideiis.]
[Cul]iniite ciim solid[o fulciti/r] quinqu columnis.]

(1) DucHESXE. Pastes episcopauxderancienne Gaule, 1. 1, pgs. 319y 320. Pars. 19()7.
(2) ... sedes et pene omnes Ecclesia' ejusdem loci ruince jam proxinue existebant

Marca Hispnica, App. LVII.

(3) Marca Hispnica. App. LXV.
(4) Fierre Vidal. FJne Historique et Archologique, pgs. 64 y segents. Per-
piny, 1887.
(5)HBNER. Ins. Hisp. chri.st.. n." 18k
(6)Fita. Dos lpidas visigticas. Bol. de la Real Acad. de la Hist. t. XI,\'[|| |,.|.
gina 58 y segents.
310 L' Arquitectura romnica a Catalunijti

El sentit d'aquesta lpida, (mi la que'l maroat diiiti-o'is claudats es it-

oonstrucci dol P. Fita, es que Justiiii, on l'any tercer del i-egiiat de Teu-
dis, hava restaurat la bassilica, qual coberta vella s'enrunava coroiiav a ;

redifioi una cpula foirada de ]ilauxa inetidica. Es aquesta traducci lii-

puttica y de les paraules que lii lia en els fragnients coiiservats sois se
dedueix que's tracta de la conmemoraci d'una obra.
Un altre lpida <'* que la referencia a una esclesia cristiana, es el
seijent epitati que's ret'ereix tamb al niateix bisbc de Valencia Justini
(527-548) :

Pius. praeclarus doctor alacer facundus

Justinianus caclebs pontifcx sacer\dos\.
Noba templa construens vetustaque rest[aurans\,
Ornabii festa diclis predicans in populis,

quals versos traducix aixis el 1". Fita: '-' kPu preciar docloi', gil, facun-
do, Justini clibe sacerdot y pontfice, construint temples de nova planta
y restaurant els antichs, ornat dona ai) sa ]iiraul.i a les festivitats y al)
sa predicado editc'ls pobles...
Son escassissims els <latos que d'aqueixos documents se dedueixen re-
ferents a l'arquitectura ab tot, sa lectura sugercix l'idea d'una cobci'ta
;

de la bassilica en fusta.

(1) HBiNER. Irus. Hisp. ckrisl. Suppl., Tt." M^i.

(2) Epigrafa cristiana de Espaa. Boletn de la Real Arademia de la Historia,
1. XXXVII, piig. 512, y articli cilat, del inatoix autor, tlel Boletn de la Real Academia

de la Historia, t. XI,\'III, p^'. 58 y segents.

tjikpida del s, vi i|iio iiiniiiciiiiini a .lii^lini hinhc ilc Vuluuvia.

Bol. (Ir la 11. A. dr la llml , t. XI.VIM )
 Fig. 351. Mosaichdel absis de Sant Pere de Tarraaaa

LA RASSILICA D'EGARA
K totes nombi'oses bassliques, oratoris y esglesies
les
que deixen entreveure els documents literaris, en queden
restes sencers avuy coneguts, sois a Tarrassa ; les dems
han desaparescut o resta d'elles sois un qu'altre capitell,
tal o qual tVagment deeoratiu.

Senyalen les ruines de la catedral d'Egara una evolu-

ci de l'arquitectura, quelcom desconegut en les bassliques bizantines
qu'hem descrit el absis triconqiie y la cpula cobrint un espay poligonal,
:

elements de l'art de construir d'Orient.

Anm a descriureles fent notar les diverses obres que'ls segles han
acumulat sobre d'elles deixant perdesprs l'investgar la data que se'ls hi
pugui senyalar.
313 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Fij 352. Plan d- i-unjunl Ir Ifs i'j;lf*ins t\o Tjirrwssa

Queda avuy do la bassilica d'Egara un cnujiinl de lies esglesies, colocn-

des dait restribaci aislada entre els dos solilis dd torreul del ^'all Pa-
l-adis en el barri de Tarrassa, que durant aiixs h.i constituit el municipi
de Sant Pei-e. Sa colocaci es la d(d plan adjuiit, ii-''n-x>-^' dintre una .iria
(|ii:il perimetre antich es avuy desconegut. L'ria es d'antich habitada les :

arisromanes rlels soxvirs aujustids ;ill linn estiit ilcscohertes; (>Is cai'i'iMis

romans abunden en INjbra; un Tris (|U(> Ikmu ri'prndnit (p.ir. {-), rorni'l

brancal de l'esglesia de Santa Mara. Tot la siiposai' (ju'^stni a TaciVipo-

li- d(> la romana Esara.

L'ksLESIA nfc SANT PBMR Entrrm prinuM' dr lot en rcsglcsi;! de S;iiit Pci-e; alra-

vessm la n:in do (;onstrucci posterini,, de les dnrre-

riesdel art roniaiiirli, dirigimnos a son extrni oricnlid passrn per sota ;

l';ire;id;i dr U'ji iint ipif proccdojx d santnari y obsorvni id piin de l'alsis :

 :

./. I'iiiii I Cadd/iilch - A. de Falgiicra - ./. Gndni; :ii:i

un l|-:i|ii'ri cu ll-rs <li' ijU.lls

caros s'olii-i'u iiiiixiis cslV'-

i'irlis. (Fis,;^^;)) [,, iiiiixfi os-
liTuidal (i')l)r(M\ ("I ti'npi^ci

di" la [ilaiM siisiiu^nt |ii'f

potites tr(iiii|n's cu (liis (l(ds

ii,iils. l'',s 'mIiss ti-icdu-

||UC, l":Ult(|US-^iUl,-| (lis|iii-

S<'(') liCU ciiucllil.i .1 ( l|-icut.

Mu i'l < '.Mu\cul l.iucli \ cu

el (iUM'Ul ml;, (ri\i;i[it(>,

que dati'u del s(\nic i\ , una

ci'ipuhi solii'c t!-(iuipcs dai-
i'cr.i el frti//sfcj)!inii. e(ilji'cx
ini s;intuai- ti-ieonquo an-
lecli a les cr/ln' /ric/iora' ca-
taeuud)ai-ies. Ai|uei\a ds- '

pnsiei('i s'cMeui^ue pe' UA el

luou oi-iciMa!. I'lls santuaris
ti'ieonques de l,-i Tlieliaida
foron imitats ,il VlVica, a Xo-
les, a Paren /(I \ ilesprs a
(Consta n t i nop I, i , eu I 'esglesia
constru iihi pe- 'riicophil,

pi'Op del |j;dau de Ijrios, a

S;di'inc,-i en lado S;uit Rles.
Panel SihMieii'is, en les lun-
nogi'afies potifpies de Sant.i
Sofa, desci-iu iiii nhsis coui
de Saiit Poi-c de Tarrassa
ol

A rOi-ient s'aixoca una

COnstruc(:() foi-mada de ti-cs

semicercles. Un qn.-nt d'es-

fora corona, sos murs '->

(1) G.\iiKii;i. Ma.i.i.i'. L'art

hi/ianlin ^Cap. III iU\ ['
/lisioireda
l'Art, d(! Micm;t., t. I, pi;. llj.
{2) Cauri)!,. Dictionnaire, ci-
tat. " bside, col. 185. Fig. 3."i-l. Fat.\-;iila latrial ilc Sanl l'i re ilc Tarrassn

INSIITLT d'eSTLDIS CATALAXS

:!4 L' Arquitectura romnica a Ca'alunya

Snnt l'i-ro Tiirraxiiii. Ktnl iictiiiil. KHCiiltt <'^,

Kig. 355. EglcB rlc <li-
 J Puig y Cada/altlt - A. de Fatguera - J. Godaij il

\-iOn,
c

Fig. 356. Esglesia de Sant Pcre de Tarraasa, Restauraoi hipottica

:ni; L'Arquitectura romnica a Calalanya

tul c.s la ils|osL-i qiie's ti'ulja en Ta!)-

sis de la l)asslioa d'Egara, niiiu'isciila
rcproducci, pobre reflexe del do Santa
Snfia a Constantinopla. Sant Paiili des-
<iu el temple de Sant Flix de ola y
al nialeix tenips |Kii]a d'uri al)sis tricon-
*''
ipie ade-
< nat a la ve-

ll.i lilnriiia
cl-istiaia.

.'i'oiiiliii CKli'iuii di' .sanl Viliil

a. (Kivoira. J^e Oriyhti tlcUa
ira oinbdVtUij.

i,'ns rnptc Cd-

jiii-ava un alt;ii'

a iMil.i ;il]S(li( il;

Tus l]i/;illli lli

|Mis;i\.i lili s.il

altal- cll rl ciMi-

li-al y deis ah-
sidinis latci'als,
l'iiii, i'l ili' iiiii;-

joi'il, si'|-\i;i (Ir

sacrista (el (lii-

i-iiliicnii , ;i<in

s'lli ^llardaM'ii
els llil'cs linil-
^iclis; l'altl-c, rl

ilrl Xi i|-|, s'llliM-

s pera la prepa-
I'arii de Irs cs-
prrirs iplr inia

(1 I : MIllMl.. I ll)l'il V lIcK'il cllals i|alTr|Mlll''lil,

 :

J. Piiig y Cadafakh - A. de l'algiirnt - J. Godiiij :{t7

nroL'Css) snlciiiiii' |iiiii.i\ ;i .il bil-

lar. '" Saiit Taiili di' Nnhi, cxpliiM

rutilitat iltds al)ss latiM'als cu le-
(Siili>sies d'UccidMil: \\\\\, A de la

di-pta, pora guai-dar les hasties;

'-'
l'aliic pora els sacerdots oi-ants.

Les trompes que aguaiiton la

cpula son tainlic cai-actci-istiiiues,

l:i i'csl.iiii-acii'i in<idci-na les ha <-ciii-

\ertidcs cu uua Inruia casi iuex-

plieai)lc i|ue s(^rni)la aniaii-ar la

disposicjii priuiitixa di' Saiil \'t;d

<le RjiM'ua. i'ot indica que ha ai r-

vat la coi-reut bizautiua de les euus-

ti-ui'eii)ns potrees i-adials n base
de la c|iulii, de les triiiupes \ pcl-
xinos y deis uiuxos est'riehs.
Tnt l'absis es construit d'un
oiius i'inplccton rcvcstit d'apareli
petit com en les construccius
romanes y en les esglesies pi'inii-
tives d'altres ierres; en algn lli h-Ii,
hassaueut, hi han iuterpn-
l>ru|i el

sivtsgrans cai'reus tot t'a pensai- ;

on l'aparell del temple de ^'ieh \

(1) Cap. III, (le YHiatoire de /Art..
lie MiCHEL, pg. 19.
(2) Cum
dualnts dectra Icccaque coii-
spatiosum suiambititm a/isia
chiilia intra
sitmata Inretur, una earuin iuimoanti
hostidi Juhltalionis anstili pared: alir-
ra jiosl sacerdolem capaci sinn receplat
orantes. ... In secretariis vero duchas.
qufc snpra dixi circa apsidea esse, hi Fi;;. '.i'iK Alisis (le Siit Vnc de Tarrassa
avans do la rostauraci
oersiis indicant offcia sirifjulorun
.1 de.r.tra apsidis :

lC I.OCVS KSTVENKK.VNDA PEN'VS QVA CONDrrVK ET (iVA

I'ROMrrVR ALMA SACRI POMPA MINISTERU
A sinistra ejtisdein :

SI 0\'1;M SANCTA TENET MEDrrAXDA 1\ I.IX.E \dI,\\TA,S

me POTERrr resujens sackis inii-ndeke luris
Cabuol. Dictionnaire f\i;\\. cel. 1S7
.7/.*? L' Arquitectura romnica a Calal nija

rn (uiisti'uccions antiges romanos dostruidos al aixocaisc l.i i-flIa Iri-

rhora que foima l'absis de la catedral d'l-'gara.
L'n mosaich de forma ben tpica de l'epoca, compost de quadros y circols
que teen inscrita una eren, ompla tot l'ahsis. Es un o/nis fcssrllnniin
Fig 351) (lo burroera exeeuei, posterior ais d'Klx y de Santa Maria

prop de Palma, que presentan un carcter nis roma, lll cunjun de

aquest absis se senyala en l'exterior l)en claranient ab el tripl^ lindir
del absis triconque sobre'l que s'aixeca la coberta de la ciiula.
Inmediat al absis hi b un transccpte, la seva pul liaixa semilla
coetnea seva; rapareil di' la part superior es refet posteriniiniMii. Tut la
pensaren el plan de la l)asslica, que una restau'aci ideal li douaria
la disposici de la ligura :{.")(> una au ali colunuu^s de les (pie potser
:

son restes les de l'esglesia innicdiata de S:iiii M(|U('i, rciMM-ia .ih fusta, al
tbns de la qual s'lii veura l'.dtar aislat al rcutic del .disis triruuiiuc uniat

de mosaichs y de pintures.
Aixo forauna part deis elementsd'aqueixa nnstra liassilira visslgtici.
falta veure el nartex aon se
esperaveu els catacumens,
Vfilriiiiii, iTiiiiM de Tatri de
leseases, Ilud di> reuniidcls
pi-iiiiitiuscrsti:ins; incsd'ells

^ n<i'ii

liint
qucila rastre.
Aqucixa esglcsia,
ai\i'> l'cstudi
dala, fou trausfoi-niada en
de
lacili-
la se\;i

poca postei-ioi' se li af'egi ;

IIIM SriinlM collStrUrciiill-.-ins-

\('rsal .iddsada, d'cpDca dui-
i tosa y mes tart una au cn-
borta ab volta apuntada y el
Viiutispici actual de l'esgle-
sia ((ue semi)len de les dcr-
I rli(>S del SCgle XII, n |)linri-
pis ilel Seglc Mil.

z i^jy
Mes una bassilica wd ei'a
|)as una construcci scnzilla

^ y aislada,
constrnccions:
sino uncnnjiiiil
ames del tem-
il<>

I ,^ Al. -I- 'L.' >;illt !' I' sn. (loitnMrHt) ple ab son ati-i y son nar-
 ;

J. Piiig y Cadafalch - A. de Falguera - ./. Godaij :i/'.i

te.x. Iii liavia el Ixiptistei'i, rii;ili-

taci del bisbe y deis clergues,

coni a Barcelona, *''
y tot aix se
agpupava, no pas en l'ordre si-
nit'tricli de les grans obres cls-

siques, sino en el d(^si-dre natu-

ral de les coses en cvoluci y en
forniaci. Una d'aqueixes de-
pendencies la senyala el niosaich
descobert easualment y que avuy
encare no ha pogut ser excavat
unaaltiM l'iiidica una part de l'es-
glesia inmediata de Santa Mara.

ESGLESIA DE SANTA MARtA Aqueixa esgle-

Sia (Fig 363) t

un absis quadrat al exterior y de Fig. 361. Al>ss de SMit:i .Marn de Tarrasa

planta d'arch de ferradura en l'in-

terior ab aparell igual al absis de Sant Pere. Estn unitsal absis, un ci'ener
y una au posteriors. Aqueixa au fon coberta ab volta apuntada posto-
riorment a la consti-ucci deis
creuers. Pei-a pogucr feria
^^^^iB
r^^^
^^B H ^^B tingu qu'aixecarse la tatxada
lateral sobre les arcuacions
que formaven la cornisa, obi-a
<[\\o t'ou riiunivliata a, la con-

(1) A Barcelona el Insbe Qiur-

Z(> estuljli inoiiestir en la Bassi-
lica (le Santa Eularia.

nlrr hcec admissus i/ise

Conqaiescat Qiiiricna.
Qui tui loeicm sepitlcri
Reijnlis Monastcis
Ad honorem conisecracn
Sempiierni Sumints.

Himiie a Santa Enlaria en el

Breviari Mnzrabe. Ecpaa Sa-
grada, t. XXIX, [itig. IIW. Pr.RKZ
Fig 362. Fatxada de Santa .Mara d<! Tarra.s.sa Pujol. Obra citada, t. III, j)g. 1.5(i.
32<) L'Arqiiilcctura romnica a Catalunya

' ' ' *

Fig. 303. Extlesi ''' ^'-i"'" yi>'i-' 'I'' Tm-niK:!

 J Puij y Cadafalch - A de Falguera - .1 . Godaij 321

Fig. .'i64. Perspectiri axonoim"^tiii'a do Sania Mara de Tanassa

INSTITUT n RSTl'nlS OA Af.ANS

I
32J L' Arquitectura romnica a Catalunya

sagracii) dol comciicainentdel segloxu. Kn lobra antii;ua dol cnMUM' s'hi

veuen els restes de la volta de dos absis. Aix assiniilara la se va |il;iiita
a la de Sant Pau del Camp y tantes altros; dol seglo x. Altre lloch priiici-
palissini es l'esglesia de Sant M(Hii^K el l)a]itstcri (|U0 cal estudiar a part.

JECU^fmENTlNp'^

Epraf fiiiKTari (']im-iiii;1 tlr Vuloiicia

(Hihner. /, lisp. rhrist., ii."ISl)

 Q 3G

Fs. 365. Baptisteri d'Allien;<i. (IIoUziiij;er. T>e atlchristUche Architechtr).

Fig. 36li. Baptisteri de
Santa Solio de Coustantinopla. Fij;. :if>7. Baptisteri de Saut Joidi d'Ezra. (Vogiii'. .S'i/re cntrale).
Fig. 368. Baptisteri de K.alat Sciua'u.
Fig. 369. Riveua. Baptisteri deis Arrian. (Venturi).

VII

EL BAPTISTERI DE TARRASSA

UFRESXE, en un article sobre La

des Bassili- liturgie
i|ues *>p.xtractc de lo qu'ha dit sobre la mateixa en Du-
cliesiie, el clebre autor deis Origines du cuite rhrtieri,
(lescriu la ceremonia del baptisme d'inmersi tret deis
documents mes antichs de la liturgia cristiana. Es el
que propiament parlant fa el cristi.
bajtismc, diu, el

El <iiiivLntit adms a catecmeno, teja una categora

a prepararshi com
en la .societat cristiana; rnolts no surten d'aquest grau inferior fins des-
prs de molts anys. Sobre'ls catecmenos hi li la classe deis elegits
o eompetents aquets consagren la cuaresma a instruirse mes pcrfec-
tament de les veritats de la e y de les obligacions que imposa. La vetlla
de Pasqua y'ls des que segueixen flns a Pentecosts, son reservis per
l'administraci solemne del baptisme. La cerimonia compren quatre
parts : declara renunciar a Satn, a ses
el nefit pompes y a sos ngels;
desseguit bai.xa a la piscina pera sumorgirhi al menys la part inferior
del eos, mentres que'l sacerdm l'hj tira aigua al cap, invocant el nom
del Pare, del Fill y del Esperit Saiit una untura y l'imposici de les
;

mans apellant a ell l'Esperit Sant en ti, reb el menjar eucaristicli y una
;

beguda de Ilet y niel. Allavors es ja nnjidel; com a signe de la seva nova

(1) M.\RuccHi. Obra citada, t. III, pg. :34 y segeiits.

314 U Arquitectura romnica a Catalunya

coiulici se'i revesleix de roba blanca que portar

de roc- liiis el (liunieiige
tava de Pasqua anomenada per aixo dominica iii alhis depositis. Se veueii
encare en les catacumbes alguns baptisteris que han servil per aquost
US. Era de drot que'l bisbe
presids la rerinionia asis-
tit pels sacerdots y'ls di-
ques. Est ciar que on cas
(le uocessitat tota pei-sona,
)<^ scnse distinci de po-
Fig. 370. Bnptisto- Pig. 371. Uaptis- Fig. 372. Bnptis- ques, conl'eria el baptisnie
ri de Saint Gio- tcri al nort del teri de Lotrln. particular. La liturgia
vaiio. iu Foutc. forodcPoin|ieia. 'liohaiillde Kleii-
Kikvena . ( Ven- ( Venliiri). ry. Le Letran ait cambia pocli en els temps
tiiri). m oye II (ge).
segents en lo que's rela-
ciona ab l'edilici. Hi h una
serio de rounions durant la cerimonia en una d'elles, la quarta, am limo-
;

nada de apcriio aurium, desprs de varies lectures, asisteixen els nelits

a un simbcil de lectura deis Evangclis. Aqueixos se disposeu ais (uati'e
nguls del altar y sc'n llegeix el comencament se ;

recita el simbol de la f en grech y en llat y se'ls hi

ensenya Toraci dominical. Se celebren encara al-
tros rounions fins a set, la darrora, al dissapte Sant, en
quo'l bajitismo s'administra. Els catocmons so rou-
neixen en l'esglesia; el sacerdot els exorcisa \U im-
geix y'ls l'a pregar mcntres.se dirigei.xen a la pi.scina
baptismal tot rccitant les profesies. Els clcrgues por-
ten incensers y alts ciris. Se benceix l'aigua, s'lii tia
el sant crisma y'l sacerdot els hi dirigeix varies pi-e-

guntes sobre la te y'l dosig de bat(\arse. Llavoi-s se Fig. A'iA. Tivcdi. Es-
glORn de I^Tadoiinde
veriii(-a una triiile inmcrsi y desprs se vestoix de InToHsc. ( Ventiiri ).
hbits blanchs ais novament batejats, se'ls cnurnina
y se'ls ungeix ab el crisma.
El Concili IV de Toledo ild aiiy i')'X\ Tusa en una li'- iiinoi'siDns,

perque'Is arrians no entenguossin que's t'eya distinci lii' niinialesa en

lespersones de la Santi.ssma Trinitat, mes a Catalunya se segu la prc-
ticade l'Esglesia romana, al nienys desprs del doniini vissigoicli on
que dependa de Nai'bona. Un ordinari de Tortosa ilrl any \i)'h^ lai-la
clarament de les tres inmersions. "
(1) Vn.LA.NUKVA. Viajf lit., t. V., ]iiij;s. il y 7. <ii Dioi.. Xorioit.s ilc .\ri/ueolo;jia
Saijrnda Catalana, pg. K> Vldi, l!m2.
 J. Pnij ij ('(idifdlih .1 ili- l'dijiient - ./. (UiUtij

EI.S BAPTISTERIS Desde'l temps de Coiistaiiti's ((uni'in'iMi ;i aixerai- bij)-

tisteris coni a coiistriiccirjis aisladts y \('ritallos k'iii-

ples; lio testimonien iiiiiumerablesescriptorsoclessisticlis. Aixisse vcucn

representis en forma de temples circolars, en un sar-
ctech del Vatic. Aqueix us va presei'NciMi- lins el se-

gle VI, en qual poea va comenearse a insla.ir el baptis-

teri en el nartex y desprs al interior de; les csglesies. '*

ICls baptisteris pi-itnitins, edilicis aislats, tingueren
com a modelo de son plan t'\ /'r(/ii/>iriiiiii de les termes: (-*

(Fig. 371) un ninfeo d'un palau de la familia romana deis

Fig 371. Baptiato-
Laterani/F'g- 372) gg transforma, scgonsalgnns, enelbap- ri (lo Uciz. (Isa-
bellc. Les cdifi-
tisteride Letrn; '^' un ninfeo anticli fon transformat en
ees niretilarcs).
el baptisteri de Rvena, Sant Giovanni in Fonte.(F'g- 370)

En ^^enturi, a qui segum en aqneixes ratlles, cita el deis

banys de Nern, a Pisa; el del
Bacucco, prop (le\'it('rbi); y nn
de prop de Tivoli ''''g- ''^) com a
tipos pagans predecessoi's del
baptisteri cristi. N'iii h |)i'(iu

ab posarhi al costat exemples de

baptisteris cristians de diferen-
tes poques per provar per- la
sistencia del tipil el de Santa :

Tecla, aAIiln; el deis arrans,a

Rvena; el de Sant Joan, a Flo-
rencia; de Santa Fosca, a'l'or-
el

cello; eldeSantZenon,a^'erona,

y el de Santa Mara, en Cosme-

din; aRoma, elde Aquilcia,el de
Albenga, (Fig- 383)
Nocera y el de
el de Santa Si )fad( ("oiistaiitino-

pla, (Fig- 6) el de Kalat Senia'n,

(1) M. LAnnE Mauiknv. Dic-
tionnaire dcii antir/tia clirliennes.
Pars, 1877. Pg, Sk
^2) Vf.ntitii. 01)i-a citadM. t. I,

pss. !)8 y 10(1.

(W) D. O. IIoi.ni:i{ Imicu. Liber

l'ontijicalis Ecclfsiae raocnnaliis en
los Monumenta Germaniac histori-
Fig 37.'i. i'iaii(ipiBiii,ti>teii.ifTarni.-a.i.;,i;iiai;.2oo cfl. pg. 21)2. Haiiiiover, 1878.
:i2f L'.\r(uUeiura ronimica a Calalunya

Fi({. STB Perupcotivii aiiiiniiiHlni a ilcl Haplinti'ri Ip TiinaHKa. K"tiit Biliiiil

 J. Piiig (/ Cadafahh - .\. ilr Fiilfjnera - ./. Goildi/ 3j:

el deSiit Jonli WM/ra, F'^'-Sfi") d (Icl^iiv., (Imi^-^H) ,.i ,i,. I.'i'.jhs,!'! de Maraii,
Fransa y tnnts d'alti'os. Ainlii'i')s di' Murallas \a \(Hir(' y ili^sci'iiii-c en sos
viatjes^ el haptistori do la Hassdica, de Saiit Marcin, de !'',\(Pi-a, que era
octogonal, monlat sobre coluiniios, ali pai-cts rovostidcs de inarlu-cs y pavi-
mcnt de mosaich. Noesaix
dir que sigui aipuMXa rnira
disposicii'); hi ha excniplos de
plaus rectaugulafs, circolai's,
pentagonals, exagonals, en
creu grega, en trbol ; mes
predomina la circolar y la oc-
*''
togonal.
Eu sintcssis es ci baptist(>-

r : un edilici fet pei-a cuiiti--

nir UJiapiscinadc plan radial,
sovint t'et a base octogonal,
cobcrt abuna cpula central
sostinguda per columnes y
sortint en general d'un modi)
ciar en la planta els quatrc
ninxos angulars deis ninfeos
antichsaon se deixava la roba
per banyarse. Pera la Bassi i- I

ca's segu constantment una

forma allargada, pera el bap-
tistori una forma radial que's

prestara perfectament a les

cerimonies complicados dol yg, -jr. Aads alils K' Siiui .M).|iirl ili- linas

baptismc d'inmorsii').
En \'ontur, '-'
cita'l si^nioiit opigi-ania, ali-jliuit a San! Andti-ns, [x'P

uns, y a Sant Ennodi, por altros ; que iwistiMX gi-ahat cu el baptistori do

Santa Tecla de Miln ^^^ :

Ocodiorum snelos cmpliiin surrcxil in usus

Oclajoims Fons est muere dignus eo:
Hoc numero decuil sacri Bapiismalis aulam
Surr/ere ; quo populis vera -sa/us rediil.

(1) Cadrol. Dictionnaire. n Baplistrc;, col. :i!i;}.

(2) Obra pag. 103.

citad;i, t. I.

(3) Cabrol. Dictionnaire. Baptistre , col. 394.

328 L' Arquitectura romnica a Catalunya

en ells so uanial lemplc octogonal y la font octgona com ais mes dignes
V apropiis pera l'aula santa aon el sagraniont del baptisnie, pe qual se
torna'l pobl la vera salvaci, ha d'sser administrat; en ells se preco-
nisa el iimoro vuit com a nmero sinihcMicli pera regir el ])Iaii deis
baptisteris.
La construcci d'aqueixa forma, trobara sa soluei(j en l'estnictuia ro-
mana de tantes obres, entre les quals podeni citar ranonienat temple de
Minerva Mdica, el Csale Rotondo y'l jMausoleo de Cecilia Metclla de
Huma, pei-o en trobar mes numeroses encare, en l'estrnctura bi/.antina.
Una d'aqueixes es el baptisteri de Uiez (f'g-S'i) ijual (lisiiiisicin inte-
rior es molt semblant a la d(^l baptisteri d'Aix a la Piovenra, els dos de
planta octgona y en
ells, del mateix modo
([iren Sant Miqiel de
rari-assa,lii son carac-
tiM-istiques les vnit co-
liiinnes sostcuiil la

nijiiila.

KL BAITISTERI
L'esglesia
DE SANT MI-
GUEL OETA- (le Saiit
RASSA
Miiliicl era.

sciis (lulite, nn l)a|)tis-

tcl'i; el ilall era cii

son coijniit un (pia-

drat qnc t inscrits cmi
sosquatrc angiils iiin-
XOS cii'colars, una nii-
<M tani-ats (Mi ferradu-
ia,al) la porta a la part
occidental, ab son ab-
sis llougerament tan-
cat en rcnadui-a inte-
rinniiciil, pul igiina 1

por i'i)i'a,c(istiini I "i'Ii'ii-

tal repi'oduida en al-

< Ti !"';
linis absis anticlis de
I :,iialiin\a. Una eren
Fig. 37. Siiiil .Mii|iii'l ili- Tainii-a ^rc'^'a's marca com-
 J. Piiiff tj Cadifiihli - .1 (/( Fdlijucra - ./. Gndatj 329

pletaniMit imi son iiUM'inr, nixocautse en el iiLiadrat de son centre vuit co-
liuuiK's, qualre de robustos en els uifuls y (|uatre de mes dbils en el
;("'>;
ci'iitn' (li> sos (;ostats, pera SDstenir el iMinlioi-i. (1'"k.

Miii-s de piMils earreus tunijucn el pei-iiiietr(!; que

arclis si'iiiieiirolars
s'apoyen en els niurs y en les eokunues del centre,aguanten les vultes de
quart d'esiera en els nguls y d'aresta en els hraeos de la ereu, seguint
tiunli tradicions de Tascla oriental. Demunt d'eixa construcci, descan-
sant sobre vuit arclis peraltis que es

treben sobre les columnes citades, s'ai-

xeca eleimbori, quadrat en sa base, co-

bert per la ('pula y enllacat ab elles per
ipiatre tronii>es. (^'t'- ^''") Les colunnies
proeedeixen de distintes construecions;
les canyes son de materials diferents,
les bases (Figs. S77 y 378) son de proce-
dencia diversa, brbarament tallades,
tbrmades de bocells y lcts, variados en
allui-a segons lio exiga la canya a que Fig. 379
Cripta lie .Sant Miquel de Tarrassa
debioii adaptarse ; els capitells son t:un-
b distintsari'oplegats d'obros en ruina.
Exaiiiinaiit els iiiiirs de les f'atxades se veu que aqueixes han estat
arruinados tins a certa altura y desprs reconstruidos, emploantlii podra
com la del creuer y part baixa de la au de Santa Slaria, com si les dos
obres s'haguessin fet en un mateix temps. La part alta de la obra es pos-
terior a la part baixa deis nuirs, al monys en son coiijunt. (F's-3S2)Les vol-
tes, seguiit l'idea d'uns editieis antichs, son en sa major part obra poste-

rior al perode vissigot.

El dest de resglosia de Sant Miquel ha quedat pei-fectanieut d(Miios-
trat pe descobriment de la piscina d'inmersi. Unes excavacions pi-acti-
cades del 5 al Sde juliol de l)0(j, per qui escriu aqueixes ratlles, posa-
ren tora de duptc la qesti. Entre les columnes de l'esglesia de Sant
Miquel existia una piscina a O' O ni. se ti-oli un fondo groixut de nior-
:

ttjr curvaiitso per totes ses quatre cares y oinplint el quadi-at t'outral de

Sant Miquel; oberta una val tora del quaih'at central el paviment des-
aparcixia. Aix venia, a resoldi'c dofinitivaniont i|ue, en sa part baixa, l'es-
glesia de Sant Miquel era coetnia del bisbat d'Egara. Es el bns trobat,
rstech a mes no poder es possible fos revestit mes s'lu de (om|)tar
; ;

que la piscina no era mes que una ex(;avaci senzilla, seca en temps or-
diiiai'i, en la (jue's tirava l'aigua sobre'l batejat. (fk.381)

INSTITUT D ESTUDIS CATALANS 42

330 L'.irqiiileclun romnica a ('atalnnijn

Sa foiidaiia usual era la trohada a Tarrassa; la ceriniiiia uu oxij^ia quo

l'aifiua cubrs una altura li'tiM minada del hatojat y aqueixos s'lii culocavou
endiversespos(!onssogons
el i'itnal aeostuniat a cada

osjlcsia, lantust drot, tantost

do gonolls. S'lii l)aixava por
tres o msgraons tius a sot
la fundara do la do Tarras-
sa mlica unos tres grados.
Los excavacions no dona-
iiMi senyal do existencia de

(anonades do |)li)ni ni de
goi'i'or eren el'eciivaiiii'nt
;

nii)lls(>lsl)aptstoris (|nali)s-
cinas'oniplia a iallodos. F.l

desaigi'ie ora nn redi en secli

que aboca\a oii la Ierra uia-
teixa tal coni so practica en
les piscinos aon s'aboca l'ai-
gua qtie lia servil pels usos
Fis. 380
litrgicli-;. '' Tal os el liap-
]{a|itistci'i (t .S:int Mii|iicl ili l:i |ii-iin:i rxiavaila tistoi'i deSiuit .Mi(piel do Tar-
rassa en sa pai-l snporinr.
Baixni una escala nmlci-na a
p(M' un lniinitla riipta ; cui-iN'diir li

corns curvis, dona entrada a nn ab^is triconque, foscli avuy y enterra! imi
el pa argilench d'un cenienliri. Imi altre temps, inestres i!uinina\eii Tara

aislada al centre del reduit santuari que avuy send)ia una rolla irii-o/crd
catacumbaria. Unes voltes
esfriques cobrcixen els ab-
sidiols, una volta vida el

quadrilaler central : es una

reproduci'if) sublori-nia del
absis de Sanl Pero. {Vr -i^'-

Ocupa aqueixa cripta

tota l'esglesia ? innr que
l-'.l

avuv tauca'l passadses ino-

'
. Fie, :W
dern la Inrina d(> la crqita
; SniM.i.ii' Im i.^.iki .i.- Shi mi.iucI iir r.in

lli (Carrol Dindonnair/' <iHn\iliU'M'iin, i-ii\., Mti y .VXt.

 J. Pni<l !l C.ddal'dhli - .\. tli- 'ih/iicrd - ./, (iiilaii ::i

no os la acdstumaila do los csglesios suliton-iiios. Tul sus'Oi'oix una es-

iilosia iil'oi-idr(|nc sogucix i"l plan do la supoi-ior; nios los oxcaNaoiuiis
lins iivuy practicados no han osdaril la ip'iostin. Moiilfosels niui's cui'Nats
deis Cstats sembla's pi-ulDugiiiii, un sdt U\{ cu ol coutrc de l'esglesia pro-

Fig. 3Si;. Exterior de Saiit Jlinuol de Tarrassa

senta ol fnns de la jiiscina, troncada ja per les excavacions del bishe Tor-
res Amat, no trobantse restes de la volta. Els intents d'excavaci('>, i'oinpont
els murs del estret passadis subtei'rani, lian mostrat sois tamb un macis
de trra.
Per qu serva aqueixa esglesia inferior f Es possiblo los lo baptiste-
ri de les dones. Els texts de la disciplina eclessistica refei-ent ais baptis-
teris indiquen la separaci de sexes y alguna esglesia ha tingut baptistori
especial |)er cada un d'oUs <">; lacripta's prestara adniirablenient a aquci-
xa pi'ctica.

(1) Cabkol. Dictionnaire, Baptistr, col. ;3'.)8.

339 L'ArijiiiUcliint roinica a Catalunya

Tal fonjunt de raiitigua bassiiica egaresa (|ue avuy, transfor-

titu el

mada, forma de Saiit Pere de Tarrassa

les tres tipiques esglesies una :

agrupaci de cunstruccions en la que domina el temple pi-opiament dit,

a la que acompanya un temple menor, el baptisteri y des])rs les depen-
dencies que habiten cls clergues que junt a ella fan vida cannica y a les
que i-odejaren ; lio demostren els sots que al etsar s'nliren en r.iniii;ua
trra sagrada, els eiiterramcnis, les sepulturos deis que cercaren el des-
cans de la nioit diiitre'l cereol sagrat de l'Esglesia cristiana.

Exterior <lc Sttut Miiiiicl de Turnis;i (l'wl. .Mus)

r fi.yt)iiip..0Mt

Fig. ;.s3. Coiijuiit lio les esglesies iIc Tari-as.s;i

cronologa ue la catedral D'EGARA

i:>CRiTs els restes arquitectnichs eristians que's troben

el llocli que la tradici y els epgrafs deseobcrts desig-
en
nen com a centre de la Eg,ira i-oniana y de la seu vissig-
tica,, ens cal, avans de tixar la seva cronologa, recordar

les conseqencics del estudi deis documents literaris que

a elles se refereixen, que poden resumirse en ti-es :

a) Existencia d'una basslica episcopal vissigtica desde l'any ') a

la fi del segle vii o comencaments del viii.
b) Existencia de construccions destinados al cuite com a parroquia
en la meitat del segle x.
cjConsagraci en el matcix llr)cli de l'esglesia de Santa Mara restau-
rada en L112.
En aqueixa part del nostre estudi ens intei-essa tixar [irincipalment la
part d'elements que corresponen al primer perode que'ls documents se-
nyalen y per aclarar el nostre raonament, comencm pe- anunciar la
tesis que anm a demostrar Pcrteneixen a aqucsl periodo vissg(itich les
:
334 L'Aniiiiltcliirt romnica ii C.aUtunyti

pars a[iaroll;ulos ub canvii polil do les ircs osylesics de Saiii \\-\r, S.mt
Miqiel y Santa Mai-a.

AiAKtLL MKs ASTicii ES En Ux (Ic Saiit Vcv hi li claramont tres periodos

L.S EsoLEs.Es DE TAHRAssA
j^ coiistrueoi Uii absis iiis antiel \ un tritori
I

aparellat de carreu petit ab Iligades en els nguls de grans carreus ro-

mans part d'una construeci transversal postei-ior y una au ab volta
;

apuntada ab tots els eareters de la nosti'a arquiteetura romnica de les

derreries del segle \ii. La de Sant Mique! ha estat evideniiiient restau-
rada en sa coberta; se l'hi ha eanibiat de Uoel la porta; t'l eonjunt un
carcter semblant per son apareli al absis d(> S;iiii Pero, notantse tamb
que'ls murs han estat reparis ab pedra semlil.iiii Tusada en l'obra de
:i

Santa Mara. Aquesta esglesia t Tabsis clara moni (Taciucix ipio-ell pciii,
iuflici de I'obrii mes antigua, rejiai-at en la part sui>orior. monti'os el creuor

y la part baixa de la au es indubtablement del segle \ n primera lueitat

del XI y la au t la volta apuiitada reteta en el segle xii, en que \a cs^er
consagrada, pcraqual obra s'aixecaren els murs latei-als y sa fatxada.
F!ls mtodes de la arqueologa niijcval no son encara ben detinits y cal

aqu indicar les ratiles generis d'aqucixesdomostracions croiiolngiques;

teen una certa semblansa ab els mtodes de la geologa: emplea com ella
en sa cron<)Iogia l'estudi de su|)erpiisci decapes que en la imstra cien-
cia no es tan clara ni tan ben determinada. A unes construecions s'hi so-
brcposen altres mes modernos a uns mtodes coustructius y a uns siste-
;

mes de decoraci se n'iii sobrcposen d'altres. Tal sistema t son (ele

detorminat; se demostra l'ordre succesiu de les dilerentes menos (r,ir(|ui-
tectura; mes la suceosi no os encaro la cron(jloga, y pera formarla calen
els documonts que precisen les dates de les transfbrin,ircius: a|iai-iei o
mort d'una instituci, celebra<-i') d'una testa qu'es indici d'una obi-a
nova (dcdicaci, consagraci, l'uiidaei). Aqueixes dos series paralelos,
serie d'evoluci del istil y serie cronolgica de les olires tetes en cada edi-
fici, teen sos punts de coincidencia que son els que cal determinar pora

precisar les dates fonamentals do les transformacions de rarquitectni'a.

En les csglesies de que pai-lm hi li una part d'oi)ra d'idntich apareli
un 0/JU.S 'in/)lfctoii revestit d'un petit carreu ab Iligades en els inin- de

grans pedrs do til i-omanes, api-oitades do vellos (Miistrucciiis ilel mu-

nieipi d'Egara, que all doix sos airs y sos lapides. En alguna de Sant
Miquel s'hi veu la caixa de la gripia ab fpie Imi ai\ocada pels coiisti in-
tors romans, posada avuy en ol |iaramcnl. Es a(|ueix apareli dosconegut
en les obres romniques catalanes; en cambi os I'apai-ell deis deparla-
 ./. Piiii/ u Cjuhifalrli - .\ de Fiili/iicrd - ./. Coddij 3.'}5

nii'iifs liuinils (li'ls <'rclis y iiiiirHi'.ilfcs i-i iiii;iii-;, iis.il cu cU iimii-s ili' la

rt'll.i (It'l l(Mll|)l(' l'inii;i ili' \'i-|i; i's, i'll \\l\:\ |i;il'.i lll.i , l'.-i |i;il'i'l I ilc llostpes
ol)res rniiiaiics iiKidcsti's, i-iins(M-\nt imi cIs iiiiirs (Taiiiicixcs csglosii^s ci'is-

tianes.
Aqucixa i>-uallat d'apan-ll, sonta un |iinr|i, ijui^'s l',u-nalt:it do data
o al inon\s de |ioi-in(lo ai-([UtootMncli, (Miln' l'alisis do Sant l'iM'o \ Santa
Mai-ia y l'osuiosiota dv planta quadi-ada di' Sant Miquol on sa paft info-
rii)r \ os sitna ('r(inoli'):(\-niiont ooin a postci'inrs a lpora romana y oitm
anteriofs a rai-ipiiii^rtura i-MUianica.
Tiits els arquonloolis han coiivingut, on efecto, quo Tnlira aixs apai-o-
Uada es antcrioi'a la l'oi-niacii') de la nostra ai'quitootura nananica. Aquoixa
construeri d'apai-oll potit. t uxtaposada poi' un costat la naii fomnica del
seglc xii de Sant Pcre, per aUre la nauenoara nis antigua, ab les formes
pi'imitives de la nnstra escola fomnica de Santa Mara aqueixa juxta- ;

[)osic(J d'obros de diforents istils, clarainent tixa la pi-ioritat d(^ los unes
respecte a los altros \ dona la qualitat do prorrouianica a la ronsti'Uida
ali V'ijiiis ciiiplccton de carrea petit. Els parers s'han dividit al tractar

do lixarlii una data mes precisa. Uns, com en Riao^ han cregut veurehi
un edifici deis primers anys del segle vi. " Altres no procisnnt tant,
classitiquen de vissigoda y per lo tant deis segles v, vi o vii *-' a SantMi-
quel de Tarrassa, mentres senyaleu el segle x al absis de Sant Pere.
Qui aqestes ratUes osmmu en altre temps la considera com del segle ix,
poca en qu'es probable foron aqueixes esglesies reconstrudes seguint
el renaixement bi/.antinista del monicnt, reflexe del mohiment d'art ca-

rolingi que portava a l'Europa occidental la brillant cultura ilol Orient

bi/anti. (^' Cal solament csmentai% sense refutarla, una sola opini'i (|ue
lia volgut datar aqueixes esglesies en el soglo xii, pi-obabloment sense

coiiixerles. (^>

(1) Iijlcsias <l<- San Mi(juc/. Santa Mara // San Pedro de Tarraaa. llu/etin de
la Real Academia de la Historia, t. XXXII. pg. .52:J y segiients.
(2) Lamprf.z. Historia de la Arquitectura cristiana espaola. Extracto de las
lecciones, cic.Wvisi, Arquitectura !j Construccin. Barcelona, diciemlirc ili' IDitl y
septiemiji'e de 1002.
3) JosEpn l'riii y ; adm- ai.cii. Xotes arquitcclniqirs .soljre les esqlesies de Sant
Pere de Tarrassa. W.wcAnww 1S80. .

()En Histoire de l'.Xi-t. piililicada ijaix la dirccciri d'.-VNDRKs Miciiia.,!. 1. pgi-

\'

na 12:5. M. Kni.akt, (Hu ctlot cite tour (Hi raisonconim

: uvrcdcs w" y \"" si-
cles San Micliid (!(! Linio, San Mario do Lolieno. San Picri'o. do Nav', San Miciiel
do 'larrassa. C(!tt(Ml('rni(''i'o a tons los caraoti'i'es du xu"' siclo ". Ho.duii'ni nnc;il
ri'lnlar aqnoixa aliruiacii) teta sense xanion del (mIIIc.
336 L'rqintrrliini ronmnirn n (.iildlnni/a

DATA DEL BAPTisTERi L'osglosia (lo Siiul Mii|iu'l ([ii'os ikIu 1 1 tu ilMucii
1 t un
DE SANT MiQLEL
[j.^ptij^ten, deteriiuiia la data il'aqiicixa luciia d'nl.ia
en el periode vissigotab mes precissi. V\\ haptistoii aislat es iiic aiiniit
possiblo en una bassilica episcopal y'l mijos dol
bisl)at d'Kgara, t-roal a

segle V, s'extingeix sens dubtc al ooincni.-ai" el seglo \ iii ai|iu'\a consi- ;

deraci inclou diiitre un periode de dos segles y niig, de ad a Til, la

erecci de les esglesies de Tarrassa. I,la\(iis im li havia mes iiu'mi liap-
tistoi- por dicessis o ciutat episcopal pcr(|Uo en cis primcrs scgics el
;

baptisme era administrat pols bisbes. Es Ilcgcix sovint en K's liistm-ics

eclessistiques, que les esglesies viudes de llu- pastoi- sulicitavcn el scu
retorn perqu una multitut mora sense bajitisme. Al scglc vi comcm-a a
concedirse el baptistci-i a les parroquies rurals, com se despin de les dis-
cussions del Concili d'Auxerre y de Meaiix '' mes llavoi's s'instal cu la
au o en el creuer de les esglesies.
("".omproba aqueixa tessis un fet indicatporen Lamprez: <-> les plantes
deis cilindi-cs deis qnatre nguls de Sant Miqucl de Tarrassa son en arch
de ferrad u ra ; aixis mateix lio es el |ihiM ih' Tabsis de S.nita Mana \'l cu
qu'estn inscrits els tres absis de Sant Perc dr Tarrassa, sciiiiiiil la 1ra-
ilii-i vissigoda.
L'exanien deis elenients anjnitcctiiiiirlis pcrmet prccisai- uh's cihmim
la data d'aqueixa part mes antigua de les esglesies de Tari-assa. Ili lniii
a notat, Iii ha en elles l'apai-icir) de b^s foi-mcs biznntines dcrivades de I i

i-pula siii)r(^ trom])CS, que no ba\en cutral cucara cu les csglcsi(^s rhlK
iii de l'alma. pnsti'rinrs a la mcitat del scglc \i. I'.l plan lii-(iiic|iii' de
l'absis de Sant Pere ab sa ciipnla sobre trompes el plan iriimiqui' tandic ;

de la criptade Sant Miquel, coberta ab vulta \ida, indipieii un mnmi'iit

posterior a la dati de la viuguda cap a Occident d'aqucix elciiniii .nqni-
tectuich, y aqueixa data es seus dubte postei-ior a la pi-inicra mcitat del
segle VI, cu qu'es constru Santa Sofa de Constantinopla {7>-21-7t'A7)) y Sant
\'ital <lc Hvciia (Jdi'>-7) ~ ) aixis arril)cm a inclonrc rci-ccrin de les csi;lc-
;

sics de Tarrassa, entre la mcitat del segle \ i \'l cnincncaincni ilcl scizlc \ iii,

|)crode de ['>0 anys en que la c|iida uricnl;d arriba ais innstiiniMis ,li.|

Ui.cidcut del Mcditerrani.

coxsTRiccioss posTEBioRs Cal avc csludlar, pera conq)rol)arlio, les constiuc-

Ai. PERoDK vissiooT
,.^,^1- sobrcposadcs les reformes fetes, ipic son pera
;

i'arqueoiccii cun les capes deis terrers pera'l fcolecii.

(li Mahtunv. DicUonnaire. citiil, pg. 8(i.

(2) Lloch (larrrainenl cilat.

 ./. Pul/ !i C.itdijalch - .1. (Ir I'iih/iirrn - .1 (i():liii .?,'J7

l-',s oxidiMit i|iio S.nii .Mii|uel li;i oshit i-i'sl:iiir,it ; es iiii fct i|u'(mi cII;!

s lii tntlitMi caiiitclls \ ssigots, algiis ili'ls (jiic [>i'i- s:i lj;irlKii-i' y de^oiie-
rariii, [)iM-UMU'S(|Uoreii :i los cleiTcrics il'aiiiu'ixa (''(ica, pi-()bal)lomcnt a la
ilata (K' la ronstrurri do la Sen d'P'.gara, duiriis aqiioixos capitclls estn
aiilicats a oanyes que iiri'js perteneixeii : els capitells d(> pilasti'O a caiiyes
de coluniiia, capilells i;-iMXiits csnintxats iiai-ln-ciinait, se faii a\i'iii- a

canyos de reduit dimetre els priins se adapten a canyes nis groi.xudes.

;

Xo es possible suposar aquei.xes extranycs adaptacioiis tetes per qiii fi-e-

ball'l capitcll pot aquest esdevonir barbrc y tosch y oblida- el piimiiiii
;

origen de la scva pi'iipia i)bi-a, mes es mpossible'l suposar que no sab

adaptarlo a la mida de la ean\a y que mentres desbasta, per rstegament
que sigui, la forma d'un eapitell i-om, trenqui les falles d'ncanthus d'uu
eapitell antich pera adaptarlo barbrenient a una cauya mes estreta o so-
breposi un capitel! de pilastre de pi quadrat al crcol de la canya de
columna. Aqueixa superposici barbre indica un perode de constrncci
posterior a l'obra deis capitells, en que no's treballarien columnes, ni's
senta aqueix enllc entre la columna y'l eapitell ; aix vol dir una poca
posterior a la vissigoda, en que fou prctica com aqueix aprofitament
extrany de les ruines, com lio fou en el perode Carloviugi en que ai-riben
a rOccident els resplamlnrs dol renaixemont oriental.
W
aix comprobat en una observaci de D. Mcens Lampre/. '' al
indicar com a carcter no vissigot l'apoyarse'ls archs solire grans pe-
drs y no directament sobre'ls bachs deis capitells com en les bassili-
ques llatines. Les mes antiges representacions d'arcades sobre colum-
nes les proporcionen les medalles romanes d'Assia. *-> Els exemples de
edicis conservis son nombrosssims el gran pati deSpalatro; l'ai-cada :

sobre columnes del temple de Damasch; els Monuaients del Haurn, |iubli-
cats per M. de Vog. '"' A rOccident, en els primers editicis en que's
presenta aqueixa disposici consti-uctiva, rarquitecte no sab prescindir
de l'antigua tradici arquitectnica del entaulament al) sos elements cls-
sichs, arquitrau, fris y cornisa y aqueix antich element arquitectnich,
;

maravellosa soluci artstica de la coberta del temple grech, se conver-

teix en element decoratiu que indispcnsablement segueix al eapitell, mot-
llnraiit com una mposta'l rassameut deis archs, tal com en l'esglesia
circolar romana de Santa Constanza a Roma. A l'Adritich, a Rvena, al

(1) Xoas sobre algunos Monumentos de la Arquitectura cristiana espaola,

pg. 11. Madrid, 1901.
(2) DoNAi.DsoN. Archit. numismat, figs. 20. 21. 22, 2.S, :i, :?7.
(3) Si/rie cntrale, pgs. 7, 20 y segonts.

INSTITUT D ESTUDIS CATAI.ANS 43

33S L'Arquitecttira romnica a Calalunya

final del soglo iv, lii fa sa aparici l'bnch oolossal S(il)rcpn;at a l'l)acli
roduit deis capitells chissichs. Quan airiva a Occideut aqueixa pi-u^tica *

Es ella coneguda deis arquitectcs vissigots? En Lampcrez reprodiKMX

els de Sant Pere de Nave, <' mes se propaga en poques posteriora com a
Sant Miquol d'Esoalada y Sant Cebi-i de Mazte, al interior d'Espanya, a
Fi-ansa la cripta do Jouarre, etc. Es l'bach gros un clomcnt d'oiimMi
oriental la sortida deis bachs poda cedir al pes y al scgle v a Orioiit,
:

nna jiossa intermediaria, mena de pimiilo truiKMd.i y imcriida, xc ;i

'->
|)rivar aqncll perill.
Qu esdevengneren desprs les esglesies d'Egara? Pe- uiki do los iii-
cursions nuisnlmanes, o per les guerres de reconquesta que ooasionaioii
loren en part destrnidcs. '^' Al sogle ix y x so toi-iia a i-opnl)l.ir (M IIik li

do Tarrassa y'l ncli de poblaci, necessitanl iinn osl(^si,i. .niit n les

ruines de la Sen egaresa y los roconstruoix. Es cvidont, os rl.inssiin,
com a Sant Pere's conserva l'absis aiiticli, rom a Sal Mi(|ucl s 'aiX(N-,iroii
els mnrs y"s posa sobre les canyos os capitells (pio's trubiucn csiikiIx.iuI ;

els groixuts y aprofitant com es pogue'ls rediiiis \'ls de |il,isii,i. Xu rs

aquest lloch apropiat pera estudiar aqestes i-cstauraoions, pon ellos snn
aqu com capes sobi-eposados a altros nis vellos fpio sor\(^ixoii pei;i lix.ii-
la se va data.
Ea construcci do Santa Mara, roCota al iiiiMon<;aiiMiii <lol segle xii,
data al nionys del any 973 en quo"ls docunicnts la citou y aqu(^sla la trn-
bm adlicrida a un absis nis aulicli. Aqueixa ubra, Iota do pi^lra lusca
ban-ejada ab maons, es caracterstica. Ab olla s'cilirien liiiesiies al
absis de Santa Mara y se remplo, alguna que altra vegaibi, en !HM lie 1

Sant Miquol. Aqueixa poca, soglos viii, ix y lins x, os per ;ilii-e part
la d'aproMtauout dols niatei-ials volls, deis carrous auticlis, d<' los e.iiiyes

ventureres, deis capitells transportats; els marxants de dosf'erros de cons-

truccions venen a substituir al couiei-i; dols talliM'S d"osculpti>rs anticlis ;

esculptor y insol del marMmlisla lian osfloxingut aiis dil'ic-ils, casi

l'art d(;l

desconeguts y la metdica dospidhi deis \ells oililicis y la \eiii;i de jes

desfcrres, ha vingut en lloidi d'ells. Tul ol renaixomont carulingi os pi
del transpon de c'ilnmnos y capii'lls y niarbres trcballats; a la i-apella del

I llisloria de. la A rqui lectura Crinliana ln/iao/a en la Edad Motila, t . I , Mifi. !.">!).

.Madi-iii, liOS.
Vi) Ciioisv. L'arl de lifitir clif'z Ins liiiianlin, piigs. l:t y l'f {'.iris, lSS:t. Ariicle
cital soliP L'art hi/ianlin en V llinloire dr. l'Ai-i, (ii- Mciiivi,. Uivuiiiv. Le tiri./ni
delta Arcki tritura Lombarda, l. I, paf. II y si';,'i'ieiits. Hoirui, l!)i)l.

(:<) Viigis la obra c.ituila (lo SiiLKii v I'ai.kt, pg. V.) y s<!mli!nts.
 J. Pui;j u Cadufcikh - A. de Galguera - J . Godaij J.'iJ

palaLi d'Aquisgraii (7% a 8()) se n'hi ti-anspnrtai-on desde l^-'iveiia; a Ci'>r-

doba mesquites d'Oecident aixecades pe- Al)dei-i-al)nian (7<S5) ho fu
y a les
ali roliunnes portados de tots els lloelis d F,s|)aiiya y lins do Xarl)ona,

traiisportades pesadament, per les carretcres romanes inf>- destrudes, per

coavoys de pesados carretes. La concessi de"ls marbrcs antichs era cosa
com Carlemagne conced a la abada vehina d'Anianus los columnes y
:

niarbi-es do los ruines de la Xemansus romana ( Ximes). ^'* A Catalunya

reys y conites aproten els restes d(^ marbres romnns y vissigots per
gravarhi llurs epitatis.
La restauraci de Sant Miquol de 'J'arrassa, per altre part, obeeix a un
mohiment bizantinista de l'poca, el baptisteri fou restaurat y dcstinat
al US antich del baptisme d'inmersi o a capella aislada, potser una cape-
11a de cementiri dedicada a Sant Miquel. De plan quadrat. Carlemany y'ls
Reys carolingis se preocupaven de refer les esglesies baptismals. Ses
capitulars estn plenos del afany de restauraci, d'aqueixes humils es-
glesies, manant Ibren regidos por sacerdots, segons els cnons sagrats y
no piM- laiclis, disposant Ibssin conservados y restaurados; (-' en ella tot
es bizant ; unes formes per scrho d'origen antich com el plan, quadrat
com l'absis triconque de la cripta; les altres per serho en la restauraci ; les
columnes y capitells procedeixen de diferentes construccions com en la
major part d'obres bizantinos aun les columnes antiges hi son porta-
des de tots costats del mon ; ('om en elles, imi)era la \ arit^tat de basses y
capitells y'l cambi de proporci(') en les columnes; com en elles, olsbachs
gegantints sobreposats ais capitells dssichs; com en elles, els archs mar-
quen quadrats en la planta al ^ oltant d'una cpula central; com en ellos, la
cpula dominantho tot rodejada de voltes per aresta; com en elles, l'absis
a ( >rient foradat de tres simbliques nuestros. Y'l mohiment artistich
Cariiliugi prii[)aga justameiit a ((dent Tesglesia bizantina de plan radi;d
<

conmat de la tpica ojinla Carleniagno no |iodia acudir al lloel mes

:

(1) mile BoNNET. L'iitixe abljaUale de Sainl-GuiUiein-lc-De)ci'l, Caoii, l)U8.

(2) Carlemany en ses Capitulars generis de l'any 783 disposa De : ecctcs-

fss bafjtismalihus ut nuUatenus eaa laici horninea teiiere debeant, sed per sacerdotes

ftant, sicidordo est, ijubernalas. E eque illi paijenses ner/legenian liabeant de

Itoc qiiod ibideiii facer debeant. Kt illi sacerdotes eas sic rega qnoinodo ordo cano-
nicus e-fposcat Capitulara Karoli mayni. Monuraentn (ierraanin- histrica, i. 111, p-
gina W.
El Rey Fepi d'Italia (789-790) es f(ya ress d"a<"|uesta disposici de Carlemany en
ses Capitulars Placuit nobis de ecclcsiis /japtisma/ibus ut in mnibus ita debeant
:

esse ordinatce et consercatce. quomodo domnus re: Carolas demandacii et in suo ca-
,

pitulare continet. Monumentu Gernianin; histrica, t. III, i)g. 17.

3() L' Arquitectura romnica a Catalunija

que al centre dol inoliiineiit ai-lis(icli de Tpu a : Tliiiperi d'( >i-eut y R-

vena la capital del < que haba sui)lantat a Roma decai;uda y en
)ccident
ruines. La pubre esglesia enrunada do Sant Miqucl de Tarrasca s'aixeca
novanient en planta bizantina cdui l'osglesia palatina ir.\i|uisi:iMn y
coni la Gei'iniiiiiy Cdusati-rada \>cv TIuMdult', Iiisl^ d"nile;iiis cii slCi.

Lain|inrf'tu U-l .sr;Ic v trubada a Lueeiitiini ( Alacant)

( El Archito, t. VII)
 Fig. 384. Archs y cnpitoUs d-1 ljijitisteri lo Tarrassa

ELS CAPITELLS DE LES I5ASSLIQUES VISSIGTIQUES

KUA cnustniir (MI iqitets segles do pohresa y decadencia

se compraren odicis vells y's deslruiren pera aprontar la
pedra. Sant Agusti conta que nn sacerdot de la seva di-
cessis que deba construir un hospital, conipi' una casa
i|ue pensava poda sei-li til per ses pedrs; a la cons-
trueci d'una bassilicn cMuinomoi-ada en un cip/nis con-
serva! a Henchir Zerdan, els pobles d(>l vultanl lii contribueixeu portanhi
columnes. Els Venusiasenses iniciaren ler la hassilica no\a els Mu- ;

crionenses donaren cincli cnlinnnes, els (lu/aljetenses (lonai'en sis co-

lumnes, etc. ''>

(1) Cabrol. Dictionnaire citat, .\friinii' ( Archologie de 1'), col. 6(i7 y 079.
34> L' Arquitectura romnica a Catalunya

I ii> les nostres bassiliques cap

I^^^^^^^^^^H
i^^^l^^^^^^H
-^^^^^^^^^^^^H ostudiarles on
colum-

^'^^^^^^^^^^^^ monts postoi'iors o en os Muscus.

El ordi-e corinti roma y'l compost
y sos deri\ats, son els prototipos
ijols CiipitoUs de tot aquet poi-iodo
pit'i-i'om;inL-ii. Un comcir de capi-

tells anloch ais deis sarcfechs,

dogii ostablirsc on tot el mon llati

i-apitcllsdesbastats tot just, lots do

nou y capitells trets d'edificis que
s'enrunaven, eren transportats do
un llofli al altrc por tot ol Moditoi--
rani. Aquoixos rapitolls oren, dcs-
prs, copiats en els llochs apartis
deis antichs centros <lo cultura y
modicats poi- la m iuli;'il)il di>ls

csculpti>rs barliros, (iMnaiilluslii

Fig. 385 IciitaiiiiMit un nou oarctoi'.
Capitell Tomh mutilat. Sant Mijiicl de Tnrrn.sia
l'.n les (oMsti'Ucoions do l'poca
V en les posteriors, cristiana y ninsulinaiia, s"li iinlion hari-ojats os dilo-

rcnts estats d'aqueixa ^radaci en scnlit do dciadcmia del ra|)iii'li ri>m.

CAPITEI-I^ ROMANS APROFITA

TAI Ivxouiplos nntahiiissinis d'aquoix aprolitanionl do
romans, sobreposats a canyes de difcrent
capitells
dinietre's troben en l'esglesia baptistei-i de Sant Miquel de Tarrassa.
Son romansols dos ca|itclls de pilastra qucajuanten els nguls dol cini-
bori innii'dials al alisis (1'"'k-3<5) y q\^ (\,j^ de columna que teen rompudes
Hus julios 'fim/iihiis inlei-iors pera avenirse al estret dimetre de les
canyes f|uc sobronnuiliMi. 'F't-3Sfi) Son vissigots, imitacidol capit(dl coriti-
li, os que aguantn els centres de les cai'os do Llovant y Pon(Mit y \issi-

gots derivis del antich compost, cisellats ab bai-bre Uibcrtat y nl.lidada

la forma clssica que pretenon imitar, son os colocats en els mguls pro-
pers de l'antigua onti-ada, a Ponont dol ediici.
Els del priini'r grupo, capitells de pilastra o de colinnna, son oxcnipli'
de obres del comor<; rMma oscampat per les ribes me<liicri;uiics. I'.roii
les
formes tot just dosbaslaflos, s(>nse'l detall (|no dovia conqilotar roscul])-
tor; mes ab tot el saber l'cr rl'iui picapcdrer hbil o d'un taller que con-
 ./. Piilg 7 Cadafalch - A. de Fah/iiern - ./ Cimltiii 3^3

sor\a hi trailicii'i iint,L;u.i. (lap ili-

lifultat es cstah iada (MI ai|iiest tre-

ball prepai-atori ili'l aililico; lavisi

de Tobru supreiua dol aniuitecte

esculptor rom es clarssima; les
lii'xs deis caulcols son iixs,
les inasses de les tulles Vacant/ius
pertectament vistes; es un treliall

d'olici subjecteprobablement a re-

gles; peiV) a regles bou sabudes.
L'astrgal no forma part del eapi-
tell en aqestes obres encare ro-

manes.
Hi h;i mcdi d'establir la crono-
loga d'aquests capitells'^ S'lia de
comencar per dii- (pii' cap ha cstat
conservat en son llocli, de tal modo
que no ens queda mes que la forma
aripiitectnica pera determinar les
dates y aqueixa es bcii poca cosa
tractantsi" d'nn elonicnt que era Fig. :'.S6

CMpitell (le pilastre adaptiit a una canya (lt> uolmnna

objecte de conier'; y d(> trans[)ort. Saiit Aniiucl (Ip Tarrassa
Les priipi iri-ji iiis s( m les clssiipu^s
tant temps conservadcs. Se pot establir un liriit inferioi- a la seva data: la
fi del segle v, en que i'esculptura chissica^ cada da mes decadent, des-
apareix deis sarcofecbs-, portant solamont una crcii o una inscripci. *'>

CAPITBLLS VISSIGOTS IMITACI ,-, Povii lii ii LU alti-c in<imcnt cu la evolucii') del capi-
DEL CORINTI tcll aqucix se ti-olia tamb en Sant Miqucl de Tar-
y
Y DEL COMPOST ROMAXS
mateixcs diniensidns pera (pie
rassa (;as (MI les

l'examcn y la compai'aci(') pugiiiii s(m- uk's complts y precisos. (F'-387)

Ella's troba en els capitells de la coluunia d'imitaci exacta deis roinans
descrits, ab ells fcil de confondrers, en (jue ab tot y aix('), un atent exa-
men lii ti'oba el deseoneixemciit del lons artistich <pie yol cxprcsarbi y la
falta de d(>stresa de la m del esculptor. La curva de leseares del abacli
s'endinsa sortint sos extrcMus y (mi son ciMitre's conserva la pedra en (|ue ha
de cisellarshi r(>strella cMitral, prcsMil.iiit rm-igMi d^Kpiclls ti'cs (laus co-

(ll M \i:ri:i 111. ( (IpIm rilada. I. M

.U4 L'Arqiiilecliira romnica a Catahmija

locats sota r;ilia(li(jue's venen

en els capitells roniniohs de
S.int Cniat del Valles, de la
Su de Ciinina, de (iaili;ans,
etc. La massa aun ri^sli-clla
ha de eisellarse es us |ii't-

ta, snrt sobi-c'l tanihu-, nu

ri)ni|tent, coni m els i-onians,
la lalila (|lli'"l Ici-niina; clscau-
iL-ois s'eiiiianxen en ai|Uell,
temeros el ciscU de seiiarar-
liis; iMniliicn ses |ifii|icii'ciiins

desprenentsc els rinxulsnis

aniniit i|n(^ en els i'oniansdes-
ciiis; les Ndlntesson espiris
lirabades en cares planes, im
les hlixs ri>niancs ipic's des-
taqnen atre\ iiles ; les tulles
so niiistren ari-(7di)nides, sens
(pie s'acnsili les dlli'S pars
Fig. :!s7. Ciipitcll vissigot iiuit.tci ilil coiiiiU en (pie les d\ ideix el nii'v i

Sant Mi<iucl du Tnn'ti)ia

central. Se pul dr ipie l'^pe-
rariooneix encare la iorina, ipie la segueix tins els mes petils detalls; pem
qu'es inlihil la scva tcnica. Axis a les hlixs hi snbstiluiMX una espial
plana v cunton les inasses deis caulcids. LViperari es ja inhahil, peru es
encare roma. Esaqueixcstat el de lamaju pan de capitells trasladis a la
Mezquita de C<)rdol)ii quan la seva construccij. Ajueix l'et senyala una
data, un limit inferior de data, inillur dit, a aqueixa lrniaaripiitectMiiica:
j'any de la ligira IG) (7,s.-, de .1. <:.) <"
A n'aqueix grupo perteneixen tamb els capitells de la Catedral de Har-
celona, els de Saiit l'au del (lamp y el que's eiiai-da en el Musen e|iisco-
pal de \icli.
1 L;i Crnica iti-l Muro lti.si.s lii. parlaiu ile la Mezciuitii di CPtlulja, que Alj-
iliM'r.iiiiuii la cuhri (ii uii aiiy, oii el "|Ui cuiiciilei-X., fiisa cl^rt iiuiit, ati Al-Maccari,
(|ui s'(!X|)rt;ssa i;naipiiMXOS (xprrsshis li-rinis: y la coiniilet l'aiiy 17(1 di! modo ;

i|iie lii; la s<'va murl osinva acallada casi Iota IDlini cli la Me/.i|iila.
los aiiy3 ivaiis
Tridjnn exacta CDiilirniacii aipiesle?; iioticis i'ii rautoriat (r.VItiMi-Adli.irl did Mar-
rncli, tpii din: Su ci)iiicM(; l'olira d(! la .Mjaiiia Tany K), y s'acali sa fbrica (-(Pin-
plilant les naus y colocaiil les colmnnes, en l'any 170, duriclis a tot aixn slii dona
ciiiiiplinent en un sol any. Amadok tu: i.os Rios. Inxcripciones fira/irs i/c Crtiohit.
Madri.l. 1S7'.I. iiu. 27. ola :(."
 .;. Piilf) y Cadafalrh - A dr Fahjiirrn - J n>:l,/ .U5

I'li^ l;i li;issilra ilo Sailtii

("i-(Mi (lai'crliiii;i) 11(1 iii ha

eousei'vats mes
dos capi- <|ue
un sohiv Taltrc;
tellscoriiitis,
de cap poraavall un d'ollsjt'an
de peu al altar de Tactual cs-
llesiaf-tica. (!' 38S) Estn re-
duits a la mes senzilla exjjres-
si del oi-dre corinti : les fullas
'acantlnis han pordut tots
sos detalls y d'elles en queden
tan sois la massa qu'eshossa
elpicapedrer, Fenvolvent, per
dirho aixs, de la fulla corin-
tia; els dos ordres de tulles
s'han reduit a un sol; els cau-
lcols s'han transformat en
una espiral aplanada en el
tambor, les volutes angulars
s'ai)lancn y's decoren ab una
rosa. L'bacli d'aquets ca)i-
tellsqueda reduit a una massa
informe. No presenten collar
seguint Tus del temps.
Un deis capitells de Sant
Pau del Camp <fs 389) es una Fig. 388. Ca[itclls (le la liassiliea vissigotica (le Bar-
celona que aviiy sostenen l'altar iiuijor de la Cateiii-al
degeneraci del corinti, ab un
sol ordre de fulles deformades en una extraiiva forma de palma igual ;

degeneraci presenten els caulicols; 'estrella del centre del ;ii)acli

s'es
transformada en un bot, un quart d'esfera ab estres que surten
del om-
hilicus. L'altre(Fig-390)es una derivado del capiteil compost del Museu
de Tarragona, (Fig.252)
f,u;,l forma, igual a un de la Mezquita do Crdoba,
(Fig.
255)e^ (je,^ com en !'( iccident. (Figs. 392, 393.v3fl4)
Un altre exemplar, que cal afiliar a aqueix grupo, es un capiteil cxis-
tcnt en elMuseu Episcopal de Vich, trobat en la mateixa ciutat, inipro-
piament classificat com de roma en el tractat d'Arqueologa de
Mossn Gu-
diol. (Fig.39i)(i) Es una derivaci del corinti, extraoi'dinariament simplilicat.

{D Xocions d' Arqueologa Swjrada Catalana. WqU. 19t)2, pg. M.

I.NSllTUT D'eSTUDJS CATALANS
U
346 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Estn reduits a un ordre de

fullatge cls do? ordrcs ti-
piclis (1(>I caiiitell corinti, ya
lullcs ahornados ab una for-
ma floral tots els elomcnts
supcriors del capitell corinti.
La comparaci ab els odi-
ticisdol niateix momont, dol
segle V al comon(;;inuMit del
VIH, portan una oonso(ion-
cia anloga a la qu'ons ha
pioporcionat restudi dols
sairlcolis un conioiv nio-
:

ditcrrani do capitolls y frag-

nionts arquiteotnichs, el fot

do la Mozquita de Crd<il)a
ropotintse arru.
Los formes ms especiis
:cll vissi;ot8
d'ai|iioi\(^s variaiits deis oa-
uiil; l'au iltl Ciiili liaiTcloim pitolls ali tuts SOS oarctors,
les troliarm lien lluny d(d
nnstre pais, aixis iiii ilcls la-

pitclls deSantPaii dcK laiiip.

se U'ulia rop(>tt ,1 la crilita de

l'osglosia di'.li illalli', aixoca-
.l.usrinlila. cutre 028y()85("
yaIMnsoiido rolosa.fFiK'-''^'-

wiySitii^L'n^^jilti'osdeTari'assa
(Fig8.805y396)son anloclis ais
di^ Santa Eulalia de Toledo,
(pial hnidaci s'atriliueix al
rognatd^Atlianagildoahni's
<iiiii'ii\sfiiiianionl, pci'i'Mpi'os

iiidubtablement vissigoda.*-'
(1) Mir,iii:i., Ifistoirc rlrCArl,
1. Lpf. 111.
(2) Am.mxih di; los lUos. Mo-
nnmenlim An/ni(ectijnirns dr A.'x-
Iiiil'"-"' > '"l'i""" visHiK'H iii't. 't'iili'ilii. I. I. |pii'4. :tr). Ma-
Fig. 3!H).
S.ini I'aii "I'-l faiii|i Iliirecloim lirid, dCi.
 J. Pnij [I Cdlifiilcli - .1. (/( Falgiicra - .1 . (iodiuj :!7

CAPITELLS VISSICOTS Hi ha linahni'iit a S^uil

DEL DARHKR I'CHIOnK
Mi|Ui'l lie 'l'arrassa, la
repre^oiitai'ii) (ruu tercer nioineiit de
aqucixa cvolucio cap a la decadencia.
(Figs. 395 y 396)

Res hi lux en queixos capitells que

no vulgiii SOI- imitaci romana, tots els
eloments del capitell compost s'iii tro-
bon, n'lii lia prou ah comparai'lo ab
altres capitells romans conservis a
Ciirilolia, peiM hi manca la |)ro|):)i-ci(i,
s'lii \iMi la (|i'i-,iili'Mi-ia ipU' liMilaiin'iil
Fig. oUl. CaiiiteU vissigot JIuseu de Vicli
produiala transirii) ,il ,ni il(^ sei^'les pos-
tcriors. Els dos son imitaci harhre d'aiiui'll lipid capitell que en,i-endr;i

l'art roma ascrmanant les tulles cdi-intii's ah les vnintes juniques, al)(l<

presenten maivades les \(ilutes mhrinl i'ls ous jniclis. abds porten el
gran collari de perles; mes una lincea de rudimentaries l'nlles, casi bractees
end)i'ionaries, substitneix en els dos a les delicades que mostren els capi-
tells ((iiii|iitstMs (\r raiitigna liorna, pi'r MMiir desiircs, en un l'astrgal y
en l'altre ti-es bucells (pie'ls unen a les canyes. Cal notar d'un modo espe-
cial, que en aciueixos capitells
l'asti-gal ha h-ixat d'estar iniit

a canya pera passar a unir-

la

se al carreu que cont aiiuell

(dement superior delacolumna.
queixos caiiitells son extra-
nrdinariamiMit barbres y hi h
queasignarloslii una data a li-
nal del periodc \ssig(il. MI fct

de |)ortar l'badi niiit al capi-

tell, els h scnyalaai|uei\a data
mes moderna. Teen ab tot, sos
:inal(Mhs o SOS predecessors,
en la inmensa de la
colecci
Mezquita de f.<'>rdoba,. ja entre'ls

capitells riimans,a enlre'lsvis-

sigots transportis a l'oiji-a de
Ahderramn. Poden comparar-
Fig. 3IIJ. Capitel! v.~.~i;;i>i. Ihism ili- Toliisii se ais del Cristo de la Luz de
S4fl L' A rq II i lectura romnica a Catalunya

Toledo, antigua iniv.iiuita,

construida ab elemeiits d'iuia
liassilica, (|ual fiiiidacis'atri-
l)Uoix al rcfiiiat d'Atliaiiag-
{lo,sogona niitatdol ^oglo vi.*''

Altres s'asscml)UMi ais capi-

tolls oxistoiits (MI la |>an-ii(iua
do Saiit Seliasti de Tolcild,
cMiisii-uila al) restes vissigots,

osglosia (|U0 fon reodiiicada

(MI el segle xiii ab niateiials
pi-iK-edeiits de la construcci
*'-'
antigua.
MI capitoU do la figui-alWT,
trobat a Barcelona, es un
IVagniiMit (l(> capiteii corin-
ti, podra de Montjuioli,
i\o

tractat en sku detall coni els

Fig. 393
capitells del temple del carrer
Ca]iitell de In criptn mcroviiigia de Juarrc
dcIParads.Sedirercnoa d'cll
pi'r la supresside totelenn-nt

\(ilat. ('ompai'is els oxtrcnis

ili' li'< fiilli's d'iii-iniilnis d'nn
\ alll-i'. A|ial'i'i\ en aipicix
ra|)ii'll mi i'lciiK'iit ilci'iira-

lill : la r.iMla Iligalit el rullal-

gc. I-a esculptura es aplana-
da, com una decoi-acir l'cta a
regates. Ni un ni altre teen
ciilbiri.

l'.n els (apt('lls(pn>acalii''ni

d'estudiar, s'observa Ja ipu:
rastrgal,arpicilamotllui-aes-
eeni'ialni'iil mniana, abando-
na (>n algniis la canya \'v

( 1) .\M ADOll lil l.u l(i< Ml,ra

y llocli citis.

Fig. 391 V) .Vmadoh U-: i.i>s lliis. iiliiM

jCapiti'll <1c In cri|i(n mcrnviiigin ilo .loiinrrc citn<lii, i>if^. HT.
 J. Piiij [I C.adafdhli - A. de Falgucni - ./. (loildi/ .149

iluirsi' iil (Miiitcll, [irctii-a i[UO so-

^iiinMi els i>scul[itiii's (l(>ls segles
st'jents. C.ostuin es a(|ii(!.\,i im
semprc observada pe pobl yolh,
com hem vist en els capitells de
Tarrassa descrits y en els de la por-
tada de SantPau del -aiup de Bai-
eeloiia. Ho e.splicarieiii iiosalti-es
en rcmpleu que's feu soviiit de les
caiiyes romanes que portaven cise-
lladestal motilara, lo que permita
prescindir d'elia al esculptor, mci:-
tresque, quaut eia ]irecis ti'eliallar
la canya per cstalx iar feyna y ma-
terial, la una al capitell. Fs una
senyal de pobresa y decadencia que
estalvia lo que's pot en riiabilitat
del que trcballa y en el cost del Capilfll c-dinpust a Siiiit iMiijuel ilo Tiirrassii

seu treball.
Aqueixes dues coses marquen
Tevoluci d'aqueixa forma arqui-
tectnica l'artista no inventa res,
:

no un tema decoratiu,
hi afegeix ni
cap d'ells s'atreveixen a adornar la
forma clssica consagrada pels
anys y's mantenen en les faixes, en
els frisos, en les impostes. Sempre
ha passat aixs y are encare passa
ab els elements arquitectnichs
mes reacis a la novetat, mes dificiis
ais iimovadors. En cambi la trans-
formaci es deguda a l'estalvi de
medis y a la inhabilitat: se tendeix
a poguer decorar un;i pcdiM treba-
llada per un picai)edrer en forma
geomtrica y que a(|ueixa decoi-a-
ci sigui com un Ijrodat superli-
cial ; aixs se converteixen en un
Fig. 396
grabat els caulicols y rinxols deis Capilfll ('oiiipi)st a Sant Miqucl d<' Tarrassa
330 L'rquitcclura romnica a Catalunya

ous y collareis de poilos deis caiiitellt; cumpostos.

oapitells fonntis y'ls
La doble renglera de tulles deis capitelis coi-intis y compostos se reduei-
xeii a una sola y tota forma difcil, tota la Iliure varietat de supcrticics
geomtriqucs qu'emplea l'esculptor tendeix a reduirse a unos quantes
aplanades, que's troben formant ngul, com volentlcs substituir totes per
formes planes. Tal fan els esculptorsinhbils d'avuy; tal es l'obra de pica-
pedrer actual en els llochs d'aon ha desapai-escut la fradicii") artstica.

Fig Sil7. Capitell trobat ii .Monljiic-Ii, liiirecluna (desnpnrcRciit)

cAPiTELL 1MITAC16 BIZANTINA Afogi ui a la siM'c dc (Mp 1 1

1
' 1 1 s que resten de l(\s an-
DE s. MTQfEL DE BARCELONA
bassques vissigodcs uua reproduccii l)aii()o-
tg-,gg .

ra deis capitelis cbichs bizantins trobats en l'esglesia de Saiit Miquel de

Barcelona y que avuy scrveix de pila baplismal a resglesia de la Mere.
La reproducci es barbre. El que so anomena capitell rliirh lii/anii (;s

una forma que fa'l trasps del quadrat del rassamont deis arclis al circol
de la canya do los columnos quatrc supoi'iicies engerxidos limitant una
:

forma apiramidada fan aquost pas gradual y continuo sobro los qualre ;

superficies s'lii de.senrntlla un temadecoralin, de foiiatge undiilaiil, limi-

tal per dait, liaix y arostes d'intersocci por unos faixes doeoi'ades d'ele-

mcnls vegetis. V.\ nostro capitell es una forma arrodonida, (>l)ia iliin
esculptoi- que no coneix la foi-mageomtriea di; aqueix clement lii/anti ;

la dccoraci bizantina os tamb grolleranient esti-afeta d'un dols capitelis

de Rvena que reproduim (^'k- *"') els temes de tulles oiidulaiits docora-
tives son casi un gravat, ms de dibuix clegant, de curvos llengoros;
en el capitell barcelons el fullatgc os aiigul<)s, il'uii ililmix (l'iina sim-
plicitut barbre, sonsc carcter. Mes es indubtaijic que no os una din-
cideiicia siun una co|)ia irrnllora. por un homo de ti-iiica diforont do la lii-
 J. Ptiig y Cadafaich - A de Falgucra J. Godaij 351

zantma y sogura-
miM)t una copia
t'cta (1(>S(1(> 1 1 un y
|iiM' inodi il'iiii (li-

lil \ .
1'',
II (| n 11

moinont t'oLi lela

aqucixa copia
Aqueixa forma
no es romana sino
d'origen bizant,
una iunovaci del
<)rioiit que traspas-

sa r.Vdi-itich per
priniea vegada
quanel domini os-
trogot a Rvena
enlaereceisump-
tuosa de Sant "\'i-
tal (r)2G - oT).
T pre-
(FiR. 41)0,

cedcnts mes an-

Fig. 398
tichs a Orient com Capitpll piocedciit de Sant Miquel de Barcelona aviiy a la Mcrcfi

Fij. 31)0 Fis 100

Capitell (le Oiioiiio de Paicnzo (K voia) Capitell de S. Vital de Kvena (lviiira)
35-2 LWrquilectura romnica a Catalunya

.'is (leSaiita Sofa do Salnica (iO,')'),

libres coetanies nin cls de Saiit

SiTiii y Racoo a (lonstaiitiiioblo '''

\ (>l,i-es luimorosos posteriors com

os del Duomo di Parenzo(r)33-53)
(Fig 399) (2
elsde Santa Mara di Gra-
do (571-5X0) y'ls de Sant Apolinar
in (;iass(\ Molts d'ar|UOsts son oa-
jiili'lls ti-aiisi>iii't,its d'( )i'i('nt i|iial

cMniei-; d'osouii>tui-os sustituoix o!

de la Italia.

Al Musen .Xiii'iiiii.il (le Maxoiia

s'liiguarda un capitell procedont
de SantMiquol d'AIVaciscoFi-ioi)
Fiji. 101. C'ai'''<'" "le Afrncisco que presouta niitai)losanalofiies ah
avuy al Muscu de Ki'ircua (Vcutiiri)
el de Sant Miipii'! di' Harcolona.

Es o! seglo M ol inoniont do
aquoixes tormos, mes res esclou una copia postorior ipic al) tut dit'cii-
ment podra alcanzar mes enll del comen(;ament del soglo mu.
En les esglcsies vissigtiques castellanos es conegut aquest element. '^'
L'esglesia de Sant Miquel de Barcelona fou ediicada en el centro (\o
la Acrpolis romana sohi'o unes ruines antiguos de la que's conserva ini
mosaich(^'8-26'-) ja descrit. Els datos cinnologiclis nis aiitiolis conscivats
<*'
daten del segle x.

(1) Rivonvx. Obra citada, t. II. pag. 63.

(2) M. Id. pig. 8(; y :.
(3) LampkhisZ. Historia dn la An/ ai lectura Cristiana Espaola en la Edad Media,
darroraiiienl citada, pt;. 12i.
(4) Un documcnt del !)l)3 )aria de l'esglesia de Sant Miquel sita in liarc/iinuna
y en altpe del coin a situada lora de les niuralles de la ciutat sila ini'ra inuras
Slli-i

liarcliin'mae. El testanient sacramental de Mocio del !)H7, fa referencia a l'i^sglesia

de Sant Miquel de Barcelona, Pi y .VniMoN. liarcelona aiii;/ua y niodcrni, t. I.
i

pg. .'>4ii). Uel any 095 es l'esoriptiira d'iwia donaci l'cla per 'reijuiro a l'esglesia de
Sant Mi(|uel. (.\. C. U. Antir/uit. Llil). I. niini. (i5(), fol. 2i2. HAi.ARt. Obra citarla,
[iiig. ().'>)). Un allre documcnt del any KMIi;, parla de la Ecctrsiae sancti Mic/tuctis

sitae intra muros ejusdcm cipitais. (Marca llisjinica. i)g. ilt).

V.n liiKi, HanuMi
Herenguer y sa muUer .\lmodis, donaren el tiMnphi de Sant Mi(|ucl Arcngel de
I

Harcelona, al bisbe Gusilabert. (Pi v .\iiim<i.\. llocli citat).

Se trolia novament men-
cionaila aquesta fisglcsia en un docnment rcfen-nt a la f'ateilral dr; Harcelona, del
any llOl, (pie copia en I-'i.ohks i'Es/iaa Sai/rar/a, t. XXIX. .\p.. lg. l'l.'iK
ln 8 il(!
Maig ilel lliT va caure ICsglesia. l';i mateix any comens a reedilicarse y eslalia aca-
bada ais nou mesos sigi'ins deya una tanla lintaila y posada a la paret del tem-
ple. (Pi Y Ahmijn, Mocil citat).
I'"ou ilestrni.la en IHf,!) (Mai.ahi, obra y llocli citats).
 Figs. 4U2 V i03. Creus ilcnirailis tle ^ciiiines. de Saiit Peip ile les l'uellcs. de liarcoloiiu

FRAGMENTS DECORATIUS

N les esglesies catalanes, aprofitats d'altres cnisti-uccidiis,

conserven, a mes deis capitells descrits, un nmei-o
s'hi
pescas, per
cei1, de fragments que no poden classilicarse

^y en el perode romnicli per presentar diferencies escn-

cials ab la decorado usual en els editicis deis segles \
y XI. Alguns son relativament fcils de classitica- altres :

deixL'u dubtijs sobre si s'han de considerar com una obra del [)oriode
vissigtich o com un esbs d'esculptui'a prorroninica posterior, o be
com una obra barbre, atrassada, de les qu'en tots els temps s'han pro-
duit sense seguir el progrs del art.Per altra part, son ben escassos els
que poden datarse ab l'auxili de documents.
Anm aqu a fernc un catlech o Corpus niinnscul, indicant les com-
paracions de que podcm servii'uos pera classificarlos.

El f'ragnient decoratiu del anvers de a bqiida de

FRAGME.NT DE PI.CTEUS
.A GARRIGA
Gxixixlona (pg. 358), de la capella de la Mare de
Deu del Gami, de La darriga, lornia un parnlelgi-am de 0'5(> in. piN- O'.'ii*.
INSriTLT n ESTuniS CATAI.ASS
3.J L' Arquitectura romnica a Catalunya

Cont en una do los cares rinscripci se|)ulcial do Cxixixlona, murta

en 22 de febrer de 945 del Senyor, que diu aixis :

HIC RUariESCIT BONA MEMO^

RA. CXIXIXLONA i[n] I)[k |o DICATA, IJLIA \V1-

l'KHIM C..M|[te] dimita T VA u[ Hf |s Am[i:n]

QVAH oiiiLnJ kalenda[sJ mar [tiiJ
ERA DCCCLXXXin ANNO [iNCARKATIONIs]
DCCCCXLV A\-NO VIII REGXa| \] TE
LEODOVICO FILIO KAROLO REGE.

Eli l'alli-a caralii li una curiosa docnraci. L'elemoiit primipal es una

palma posada de IVont y (pie t on son an-aiicainciit do^ \.i|iiic<. l^^' i'm lis
aquest un element rdiiii'i rw |j ilci-m-aci ilc les h.issiliipii's llaiiin's. Sc'l tni-
li:i i'ii lili IVa^riiciit e\sj)/iilci, l)araiia de iiiarlirc del
icnal lesei'val ais caiiturs do la Schoht rii/i/irinn,
de la bassilica de Santa Saliiiia. (F;;. m^) Aipirixa

tou construida en ci scylc \-. l''(iii ci miciiiMila cu

tcmps de Cicnicnt 1^ per un saecrdut d"( irisen slau
aiiMirienat Pero y acabada en temps t\o Sxti> III cap
al aiiy l''iiu restaurada eii temps de I.lcii 111,
.'}.").

a darrers del sei:li' \ iii en temps de (ireii.iri |\', \

cu el scglc IX 011 que'l pluleus se ediisinii. .\(piei\

tema decoratiu es repetit a Italia en el i-nnrrllitni di'l

Haptisteri (alixte, al ihinino de Cisidale (pie'ls ar-

ipieleclis italians creiien del se^le \iii. (Ki-.-imi) d)

l'',s una istilisacii'i dr| arl)i'e, una rurma alir(^-

Fra^iiioiit do pluteus \ iada, genmi'lriea palmirniiiiL', deediadnrs
ipii''ls

Lii Oiirrigii. (Fot. Aruiiii; ciildipien i'ada costal de la crou o al) la ipie nm-
pleii les lloses deis plii/ri o do los riiicc/lii . \\i\ el

iiostre clenient la palma s'aixeca siibre una inMua iriaii^nlai- decdi-ada

al) ratlles transverSids a modo do cordes, toma i|iie ilumina en lotes les
linios prim-ipids d'aipii'ixa primiti\a y i'udimentaiia deeoiaeiii.

cHEis AB I.A A V I.A cj A I 'csrlesia (lo Sal I l'clr i|e irs 1' Hall
DC SANT PEHE DB l.ES Pt'EI.LES
na, en o! campaiiar, lii lian dos carreus colocis si-
nitricamcnt ais dos extroms do la i-ara ipie mira a la plassa de Sant
Pere, y a una inalei.Xa altura, decoris ali creus ^'einmades en una :

les gemmcs oinplon tota la crou, (''' '"*> cu l'altro sois rextii'iii \ el ccn-
li Vi-.NTii!i. nl.fii citmla, t. II. iiiif;. i::i.
 ./ I'itif y C.(ida[tilcli - A ele l'u(jiierii - ./ Godaij X.'j

trc.(''""K- '"-' 1''.^ iili-nhiicul snn (riuui

coiistniiT(i .iiiti'i'ii ir ;il iMiiipiiiiii'

di' liliMl.l i''|iiir;i I'i iin.'lll liM ,

|im|si'I'

ili'l sculc \, ilnlii lie hi cdllsiiuiM-

i-ii \ (li> lii ri'st;ini-,irii (le l'osglc-
si.i. Di'ls lir.H'MS (!(' hi croLi poiijoii

la A \ l;i colocados (Mi

co; i-ii la lina
aquGst iii-ili-c, en Talti-c cu Tonlrc
invoi's. Aqueixrt ii\ims(i os rara en
rcpigi-afia. A Hnma lii li un cpi-
iTaf, datat de l'any 295, en quo dis-
siniuladaiuciit, iMi la Hendida, s'lii

introducix aqueix siinbol cristia,

iiivcrtit l'ordre de les lletrcs;'" en

una insci-ijiciii ele Santa .Justina de

Padua hi h simtricament coloca- Kij;. U)r>. FrUniMit del ilntvns do Santa Sabina
dcs,doscreuscnanlo,'adis|Hisci a Roma. { Vcutm-i)

de que les que desciiliini.

llctros '-'

La creu geminada ali la A \ la

(>o sospeses, reciH'da les ri-ii<-"^ slalioiin-

l''sque's i)orta\en en les prufessons, una joya anloga a la tig. 408 de tfa-
dici vissigtica que's consei-va en el Musen Arqueolgich Nacional.
Es aqueixa forma, al) les lletres

penjades, la darrera ab que la ci-eu

apareix en Tepigrafia a Irona, aon ;

les formules y smbols lapidaris

naixen y moren primer que a les
|irovincies, tingue un perodo de
\()ga cap ais anys 365-Hsr) y un ro-
viscolamentindicant la Ini'ina mato-
i'ial de penjarles lletres ab cadena,

rap a l'any 430. '3' La creu gemma-

da, de la que penjen ab cadenes la
A v la co, se la troba en un sarc-
Fis iOH '^' igual tema, encare
t\,j.lj ,ig Tours;
C'rtJiceHim ilol Bantsteri de (,'alixte al duiino , , . ,. , ,. i
de cividaie. (Ventuii) (juc H ditercuta disposicio decorati-

(1) Cabroi.. Dictionnnirc, t. I. cois. 3 'v i-

(2) Id. a/.. t. 1, col. .5.

(3) Id. Id., t. I, col. i.

(1) Lie Bla.s T. Les sarcoj/hayes chrtiens de la Gaule, n. 7.
356 L'nuiilcclura romnica a Calalnnga

\:t al I la o \ la A culucadi^s al) aqiUMX

ni'dpo, se trobu soi)re la tumba Boe-
ilo

ihiiis. bisbe de Carpentras, ''*

<nio oii

.")Si y r>sr) linna cls concilis de \'a-

Iciii-c yMaiMii. A I\s|iauya a|iari'\oii
aiiui'ixcs llctivs en la scii'uiia iiuMlat

ilel sc^lo V y's porpotoii diiraiil tnt ol

poriode vissigot, im Imm'hiIi im|i ns-

(|-i)ci datada ab l(>s llctics pcniados
d. <^'
iyt^^
*
L 1
la ..HM,.
^

pe-
i, a liiriiia d iici-llslafM di' les

drs es caracterstica di' rniri'bii'na

vissigtica. La major ]iait dr les ju-
yes ppsscs d'oi'lebreiia , din Mnli-
nicr *^> (jiie's ti-nbeii en les si'|iullures
Fig. 407. Lripilcs del Miisou de Nnrlioiin
de pe- all'ls segles v al \. presenten
una doeoraci plaera, teta ab troeos de vidre de enlu- n de peilii^s dni'es,
tallados planes, insertades o closonades i'ii lamines |irinii's d'di-, di' plata
o de bronze y es d'a("|ucxa tcnica < pie s"lia volgut for la caiaiicistiea
espociliea d'arpipst art barbi'C. Fa untar desprs ri'anili' MuliniT,
ipie

aipioixa tcnica es .nitigua y eom tamb al pobl roma.

Comparemlesab elementsanleelis. Una d'elleses la i-i-i'iii-i'pi'esi'iiiada

en una pedi-a rpie's guarda en el Musen de Xarbona, catalugada <>"';; lur;

ab el n." 539, igual a la lig.404 de Sant Pero, de Barcelona; la diferencia

est solzament en rpio arpiosta estti decorada per una sola fila de gemmos,
mentres l'altre le i's |ii'i- dui's liles. MI baix i-elln dr Xarbuna rnni,
a mes de la eren adornada, el tema cristi antiiiuissini rlr les dues ro-
loines que beuen en un \asa la part su]ieror de la ei-en. .\ sola lii lia dos
pcrsonatges (Sant l'ei-e y Sant Pan ), drls ipn' un. ai-nnipaiisai d'ini pi'lil
animal, sembla designar la creu a la adoraiio. I'.ls ai(|uele(lis IVaneesos
la caliliqucn d'obra barbre deis segles viii al ix. '*' Proccdeix de Santa
Mara la Major, de Narbona.
\\\\ una fie les nostros creus, lii li;i de eai-artei i-^lirli la ti'iniinaiii) en

(1) Lr Bi.ANT. Leu .larcop/iar/es dinitiens de la Gaulr. ii." lili).

(2) CAiiRor,, Diclionnni.re, l. I. coi. 7-12.
(3) En VHiHoirf: de l'Arl. de Micn:!., arlicii L'Arl de l'rjioijue harhnre, I. I,

pg. O-.

(i) F-ii tracti'ii: liiiU. Monumental, 18(S, piig. 121; Con;/rs Archeo/.: IHIIT, pjif. (li

lieoue Arclieol. du Midi, ISlT, pf;. SI fenitc archeolof/i'/ue, 1!)0H. til, puf;. 2'.l.''i, ar-
;

tiflr Le m'iae nhrlien dann In cha[teilc de Saint Loiiia, ii'r Sai.omd.n Ui-.i.sac.i.
 ./ I'iiii/ u C.(nltif<i!ili - .1 (Ir '(ilg'irn ^ ./. Cnlaij .157

NiMult's nls oxti^Oius; I .illri' im

la |ii-os('[it:i. 1,1's (les fiir-

mos son comunes ;i Italin,

on obres coctnics al nosti-o
|nMii(le vissigot. Una forma
ili'l |iriin(M- tit(i la n-priHlncix
Gai'ueci, ^" ab lieniincs (lu-
sonades y ab les cai-actcris-
tiques volates, qu'ost en Pai-
tar a Fcsglesia de Sant Marti
de Cividale y sembla datar del
segle VIII. Una crcu d'igual
aspecte, substituint ab la tre-

na les gemmes
decn- de la

raci central, se ti'oba un eii

fragmcnt de plnicns de Santa

Mara in Cosmedin. Aqueixa
bassilica degu erigirse en
el segle vi. Se la menciona
en Lihcr pn/i(ificalis y en
el

Vltincrari de Ei/isicrfcht. Fon

Fig. 408 Creti de trailici vissi!;6ticii quo's conserva
desprs varies vegades res- oii el Musen Ar(iue()IiLi*'li Nacional
taurada. ^-' Anloga forma's
veu en el caiiccUitin del baptisteri de ("alixte a (jsidalc ""'- ""'' '-"Aquei-
xa forma de conjunl se repeteix en el jlutcns de ^anla Sabina (^'.^"'"')
y en Tamb de Nepi, contemporani de Gregori l\. '" La segona IVirma se
troba desde la inajur antiguitat y ella es la mes c(Mii en lesjoyes vissig-
tiquescom en les cnronis votives troliades en el tri^sur di' (rnai^razar (Ar-
mera real de Madrid y Musen de Clunny a Pars).

IMPOSTES DE SANT PAU A la porta de Sant Pan d(d Caiiip de Barceluna,

DEI. CAMP
aixecada probablemenl en el si'gle x, sobris cai)i-
tiMIs vissigots (f'gs. 389 y 390) hi existeixen dos impostes decorades ab
descrits
formes d'origen vissigot; la eren anloga a la descrita de Sant Pere, l'es-
trella de sis puntes, Vnsrrr d'drigen oriental. Son aqneixns dos nltims ele-

(1) Oi)ra citada, t. I, Tav. '^>'^, li-. (i.

(2) Makucchi. (llii'a citada, t. III,pag, 27U y SL'giioiits.

(3) Vf.nturi. Obra citada, t. I, figs. lOi a 106y Rivoira. Idi'iii. i. II, figs. lT3y 17.5.

(4) Marucchi. Oljra citada, t. III, pg. 27.

35S L'.\riiiiti-ilitri io:n(mi.u ii Clahiiiija

meiits caractci-isliclis do Tpoca, se ti-obeii en los lissiliriiios ais dos cos-

do Naiijoiia, (F'g.-OT)
tis de la eren, i-eprcsentaiit el sol y la lluiia (rellou
canoell del ba])tstoi- <lo Cividalo, (F'k-<') /j/,//(7.s de Santa Saltiiia), (F'k os)

s'els veu coni a oloinouls oaraotorsticlis de decoraoi, oii os ilan-ois tonijis

del Impeii, tVeqentment en la decoraci vissigoda espanyola, (oxomiilc:
la base empleada oom a capitoll oii Tosglosia musrabo do Saiit Sol)asti, do
Toledo) '" y en elslVagmontsanticiis fraiicosos.i'imi a Sant Joan i\o Pditiors.
Son ben escassos els temes deooratius ti-oKais i-n torra catalana y cap
s'aparta deis coneguts en les altrcs terres bisiiniquos. Pudrin aixisilir (jiio
la nostra doooraoi vissigtioa est dintro'l oiolo do doooiaciii \ issiaiica
hispnica. Les ostrollos, clsastcrs, los crons, los tronos, n<i son pnipianioiit
temes de la gran decoraci romana, son prinoipalniout i\o los arts doiora-
tives, les arts menoi'S deis criticbs ncoclssichs. Mults (Tclls s'intimlni'iM'n
pels decoradors romaiisen ses obres modestes y ab nis l'i('i[i(Mica vii los
baixes poques; aixis els trenats que contornejen els pavinionts nmians o
les Hacerles que omplen elsquadrats deis mosaichs, les estrollis deis toi-
xits, son profusamcnt emploados oTi les comisos vissigotiquos y tuniades
en e\s plul''i IVirinos i-t>prosontatvos del sol y la llana al costal d^^ la cron.
Encare's pot alirmai' mes: quo tots olls snn tomes do! aii |H.|iulai-, licl ai1
nstocli roma i|no exista al lustat del art olssicli ciitr(> ds osiaucnts
liuinils o en les \alls apartados ilo Icsgrans C'irronts.
Y
aix es el caractorstich de la docoi-acid liailnc: la minvada deis
temes antichs y la roflorosconcia ilcl art i-rislccli, qu'cs a lavegada Tari
primitiu dols publcs ibriclis Iota per artisles de tiadicii) gi-eco-roniaiia.

(1) AMAhOR 1)1-; i.Ds Hirjs. Moniimcntox Arquitectnicos de KsjKuia. Tuleio, [lg. 5!(.

ijii|iiiin ili! iJxi.MxloiiJi a J'it liiitii;a

Kcpi'oiliu'ciii lie la .Imita ili' .Miihciih ili- llai'ii'liiiiu

Fig. 409, Restauraci(> ideal de l'Esjleaia de Pediet (os anlis t'ornieis existeixeu nctualnient
y Tarch triniiil';il fs Iiipoti-tioli)

ARCHS dp: fkrradura

fi^jry NA ;ilti-;i iiiii(l:ilit:it le r,ii-i|uiti>ctui-a i'egiosn |
Jrci-Miin;illi-

i:i es la de les esglcsies en que les liiiies ciirxes, j;i en el

jii, ja en el aleat, forma crai'eii de leiTadura

preen la ;

Ja aqueixa forma iraicli a Catalunya s'aixeca sobre pilas-

tres o columnas y dona forma ais archs torals, ja marca
^' les plantes deis ni)sis o soi-veix de direetrin a les voltes.
 360 L'Arqitileclura romnica a Catalunya

.\ii i'S llIl oll'lllt'llt (losi'O-

nogiit L'ii l'arquoologia : eii

tiMiips autifli, do cronoliigiii

pocli pi-ecisa, se'l troba oii la

conslrucci persa sasaiiida

dcTaki-Gliera en el Mmui Za-
gi'DS, en la gruta dHigiih a
la (^ipadifcia, inonunieiit so-
goiis Toxior aiitiM-ior a ('(His-
taiiti y vn les roi|uos do Ba-
viaii, prop do los loiits del
Jazor, i'ii un ornament sobre-
liosat (lostruiit |i;iit dc-l liaix
n'liiMi d(> Sonakorili.'
1
!((( ii-dom com aijUi'ixaroi--
ina l.i irobadaon loses-
lii'in

tolos dol paisasturab iiiscrip-

-"'
cioiis dol soglo II
i"'-'-'*-
" S")

conogudcs cadadiaeii msn-

nioro y cu los unios cinera-
rios lio los valls pircnaiques.
(Fg><.301n3lO)'PotSaqUOStsdatOS
f";; LIU. Baaslicu \ irihigtit'U tic San Jiuiii de Buo.-
( Lam|ircz ) VOUOIl a doiiiMSt|-al' i|UO Tarcll
i\t' fi'i-radura l'iu rdiicgut a
< Irii'iil \ .1 I iroidoiil diiraiit ri'|Mic;i iviinaiia.

Doixni de bamla la ipioslin dols kiI-

gcus aniiili< ipiVs una qostii pooli aola-
rada \ ipic un ]icrlauy al coiierct objocto
di' uostir cstudi, -
y lii'soiuMos en sa apa-
lioi OM les obres ciisiiau^s. Contina
aijiioixa liirma d'aroli Imhantso siniult-
nianiont al ( )riont o al < c<idoiit. Al i )iioul
en les esglesies cristianos ilo la (iapadiM'ia

(1) Vi;i\zguE/. Lecciones sohre la rrjuilec-

FiK. 411. lurn lirnhr. liolflin i/e lo ii.stiiirin lilirr ili- la
Plan lie Snn .Iiiiiii ili' liaui < (A)ii|ii-
Jisranfi. Ma.li-iil. IMIKI.
to y Kcvilln. Ucv. Arq. / Contt., WWi) (2) (ic).Mi;/ MoiiEC.Nu. Ercnrxii'in fi Iriirrs ilfi
arri) ilr hrrradarn. Cu/tura Ks/iaola. t. III, p-
gina. 785. Mailriil. l!H)i;. I)'af|ueix tr.-liall cxU-aym os latos yeiiiii-als ((lU! ciiiivi;
aijiiir com a [>r<!ci!il(!iit lora nostro estiidi.
 J. Pnig ij Cadofnldi - A. de Flgurra - ./. Godatj 361

Fig, 412. Mezquita de (.'(irdiiliii

(part construida en teiiips de Alideiialiiuan I;

on les de
entre'ls segles iv y vi;
l'Armenia del segie vir en les ;

obres musulmanes de Damasch y

es perpeta son us en obres pos-
teriora gregues.

l"arch de ferradura Al ccident, a

AL NTBR.OR I>ESrAKVA
Egp.,^^.,-^^ J,^ tfa-
dicii) de l'ai-t i'om ibrich se tras-
lada al art cristi en Tstela de
Mrtola, d'Andreu^ Princeps ca/i-
toruin sacrosancle aecUsiae Mer-
tilUanc, del any 525 y en altres de
data y Iloch inmediats. En Gmez
Moreno n'ha senyalat en les portes
de la muralla de Crdoba que ha Fig. 11... (:....;. I

classilicat com antei'ioi- al domi- Mezquita muzuliiiaiia. (Xukdo)

ISSTITUT D ESTUOrS CATAl.ASS 46

363 L' Arquitectura romnica a Catalunya

ni uiusulni '''
y soiila l'liiin'itosis

de que'l lilil- (l'i tcciiloiit ili' la Miv,-

ijuita tle (Ituiloha, construida en
un any (_785-78G) do IG'J a 170 de
THgira, es rest de l'autigua bas-
slicade Sant Vicens.
Eu
la messeta castellana abun-
den els editicis ab archs de ien-a-
ihiia, petites bassliques que'ls ar-
luenleebsmadi-ileuys classiliiiuen
i'om a vissigdes: coni la. desajia-
i'escuda de Sant Romn (l'lliuin-

a(Valladolid), fundada porChidas-

\ iidus cap a la meitat del scgle vii,

di'planta en forma de crcu y archs

de ferradura adornada de marbre
y de jaspis, o com la de San Juan
de Baos (Palcucia), erigida^ se-
gons els arquelechs castellans, en
6G1 per Rccesviudus '-' ab arelis y
Fig. 411. San Cobriii do Muxote
(Agapito y Kcvilla. Arq. j Cunslr., 1!)U2
(1) Estudi <-iat, pg. 795.
(2) La data de San .lun de Baos
liaestat discutidissima de ;

una inu't els ai'iiuelochs

casl(!llansalii'inanU|Uorac-
tual bassilica es la |iriiniti-
va de Ri'cesvindus a qui'S
ri'eriiix una lpida apare-
dada en rai-cli li'ioml'al y de
altre par M. Marignan Les
premieres glisus chrtien-
lc en Espagne , piildica
en Le moijen f/e, 19(t, H'

serie, t. VI. pg. ()9-!)7 y
altres uri|ue61eclis france-
sos que la creuen de dala
molt losteriop; en el Dic-
ionnaire, de Cabuol ( arl.
Bafios. San Juan riautistaen)
elconegular.|ue6lecli ILLe-
clercq ia pnldical un arti-
Fig. '115. San Ccbrin do Mu- cle resuinini el ])unt de
r.oto. Planta rerotiNtitiifda. vista deis ari|Ue!i'clis l'ran-
cesos y una coui[p|eia lii-
 J Piiifi 11 Cadafalch - A. de Falguera - ./. Godaij .lili

Fig. 117. Snnt Mitiucl Je Escalada. (Agapito y Ucvilla. Kev. ArqiiHecturn y Coiislni'fihi, lliOH)

Millos (le rcn-iuluiM y cnisiiIi^iMiit rnctiial csglesia la que rnnincninra la

iisci-ipci)dedicada a Saiit Juan P)a|itista lel citat rey vissigot.

lie! art vissigdt passa a(|U(>xa forma al art musulm ais espleiulors
d(^ raiT|iiitectura del ('.idilat, ([ii:d obra capdal avuy cxistent os la Mezquita

dvCiirdoha. La cronologa d'ajiuMx art est establorta "' y soscaracters

y la snni[tuostat de les se\es ohi-es son coneguts. Dintre aqneix iiei'iiuh^

Fig. 41S. Sant Cebi-in ile Mazte (Agaiiito y Kovilla. Kev. Arquiteclura ;/ Consirucein, 1903)

bliografiade la qesti. A Espanya els ediflcis classificats com vissigots son muno-
rosos en Lamprez cita entre altrns os segents Baslica de Cabeza de driego,
;
:

(Cuenca); San Juan de Baos (Paloncia); Santa Comba de Bande ( Orense); San Pe-
dro .le Nav(! (Zamora); San Miguel de Rxcelsis (Navarra); a mes deis restes orna-
mentis de Crdoba, Mrida, San Boain de Hornija, Sevilla, Granada, Toledo, etc.
En aqueixa ltima poden considerarse com a pr(djablement vissigtii|ues les esgle-
sies de Sant Sebasti y Sania Eulalia.
Vegis Historia do In Arqnilfctiira cristiana cspaFio/a, treball cilat di\ Lampkrez,
piiljlicat en la revista Arr/uitt^ctura // Construccin. Barcelona, lltl y 1902, y <l(d ina-
teix autor el compendi Historia de la Arquitectura cristiana, tamli cilat.
Pot el lector trobar un estudi coni[)lerl d'aqueixa qesti ex\\a. Historia de la
Arquitectura cristiana espaola en la Edad Media. Madrid, l)().S;r|ue escrites ja
aqestes ratlles y en prempsa, lia publicat dit aulor.
(1) Vfx.zqukz. Lecciones sobre la Arquitectura rabe, ja citades. Narciso
SENTrivACH. La Mezquita aljama de Crdoba. Madrid, 1901.
304 L' Arquitectura romnica ti Calalnnija

Aliili'ir.iliiii.iii I :ii\(^c;i\:i la M(V.c|U-

1,1 (le ( yinlnli.i i'ii i'ls aii\s7<sr)-7SS. Ab-
(lei'iahiiiaii II lu (Mi;.;|-aii(li (iS:{:5-SiS),

y coinciilint al) les iJi'imoros ohi'cs

iniiiniquos l'aixamphiva mes y nis
llakoin desde tXU y M.-Ikmii II y
II

Almanso- en lo qiir ii'sla del .se-

'^"^^H^'Stf^T VI glo X. L'arel de lerradiiia llaxors se
extcngu \'y l.i Maill-ilallia lilis a 'l'u-

iiis. ]\u la M(V,i|iiita de Kaii-naii \ ni

la d'Ilili 'rillilli s'lii i-(iiiiliiiia ali ranli
a|)iiiitat rurmaiit la lenadiiiM a|iim-
tada (ue iio's relle.xaii ri^sjiaiiya mu-
sidiiiaiia lilis al segle x, en la Mez-
quila lie (li'iidoha, en el daii-er aixam-
|ilaiiii'iit <'lat.

I/atriIjuei vissi^^i'itica del aicli

FiKi.ll!' y 420. Arcliitdc rcrriiiliirixlol cMite
(li'I lliuiH Kiiili'. ili' lii Cntcdrol do Uitona d<! leiTadura deguda |)rini|taliiieiit
 J. Puig y Cadafalch - A. de Falguera - J. Goday 365

Fie 121. L'arel ilo l'erraihirii vissigot Fig. 422. L'ardi (le IVrradura luiizftrabe
segons Gmez Moreno segons Gmcz Moreno

ais arquitectcs y arquolcclis castollaiis Madrazo, \'clzque/,, Lamprcz,

Agapito y Revilla, Gmez Moreno, etc., no ha deixat d'sser laboriosa, ni
deixa dcsscr discutida. En Lamprez ha resumit aqueixa discussi, molt
intercssant en aqueix estudi, en les segents pranles Fins la mcitat :

del ltim segle passaba per veritat indiscutible que l'arch de ferradnra ha
ba sigut importat a Espanya pels alarbs. Madrazo, en 1858, apunta que
tal forma era usada pels armcnis y bizantins anteriors a Mahoma y el

Sr. ^'eIzquez ltimament amplia aquets datos, fent \ cure que a Espanya
exista aquesta forma en lapides romanes ( Museu de Len ) del segle iii

y que's veu en cdices del Nort d'Europa. Els monuments vissigtichs

d'Espanya proben que aqueix element sigue d'us constant en aquesta
poca, y com dato literari de la major importancia aporta el Sr. Ferrei-
ro, *> la cita del captol VII, llibre XV
de les Etimologies, de Sant Isidoro,
que din aixis A/'cus dicti ([uod siiil ni'rta coitcluslone curoati ( S'en diuon
: .

archs perqu cap a sos extrems son consideralilcinent curvats). <->

Al caure el reyalme vissigot, de la scva arquitectura s'en dcsprencn
primerament dugues branques la branca cristiana, Iliurc de l'invasi
:

musulmana, y la mozrabe, subjecta al domini mahomet. La pi'imera,

(1) Historia de In Santa A. M. lyleaia de Santiaijo. Santiago. 1901).

(2) Lamprez. Historia de la Arquitectura cristiana espaola, troball citat publi-
cat en la revista Arquitectura y Construccin, l'JUl y l!lO.
366 1.' .\r(nilectitni roinanicu a Catalunya

mes iiidependeut do la Irudicio

vissigtica, desarrollaun art ori-
ginal avenrat desde'ls temps de
Ramir I. L'arquitectura deis
muzrabs, en cambi, se mantc
tradicional, de tal modo, que al
conquoi'irse Toledo on elsegle xi
y Crdoba en el xii, apareixen
les esglesics muzrabs iguals
en sadisposici com los prinii-
''
tives vissigtiques.
La forma musulmana y muz-
rabe del arch, ab son poral-
tat caracterstich, traspassa, en
les darrories del segle ix, la
frontera cristiana en temps de
Alfons III on que comenr la
emigraci de muzrabs en els
dominis deis reys castellans y
' ""^
lleonesos. VA \\\><> il'aqucixes
Fig. 423. Pcdrct. Plan del cstat actual. Escala l/jjo CSglesicS OS Salll (!('li|;i di' Mii-
ZOte; (Fig.-Hl)oil rlh, ,.|s ;iItIis

no conserven la forma deis de S;iiit .Im,ui do Baos, deis ms aniiclis do

de Crdoba, sino la
la Catodi-al mes aixecada y mes closa del Ciistd de la
Luz de Toledo, (f-gis)
Apareix llavors aqueixa forma castellana en els cdices, cmn iii hi iii-
blia de Sant Isidor de Len que s'acab en 960; com on o! do Girona obra
do Eudc nti-i.r y dol saoordot Emotori, artistes lloonosos, datat en 07.");
<-om en o cdex \'igili aoabat on Albelda \n\ OT y l'Emili o fio Saiil
.Milln do la (Mogolla escrii chIi-o ol mateix any y el 992 com rw d A' \.\ ;

Hiblinteoa Nacional esorit per un tal l-'.Miiiidn cii !iiT|ii'ia l''i'iii;Mid'i I,

qiii'l dona a .San Isidor de Len.

.\ (lastella triga a desaparoixor aquoix olomonl intoressantssim se :

conserva en les e.sglesies, en les ca.sos humils, obres deis alarifes nmris-
cos de les ah/ccs castellanos, en os miirs deis oastells, en les catcfli-als,
en pi artglioh, por la propia iiillnrii(;i;i mudi^jar que con.scrva'l prostigi
del art musulm on la Jort royal y els palaus deis nobles y deis bisbes.

(1) LA.Mi';iti;z. Historia de la Arquitectura Criatiana Espaola en la Edad Media.

Citada.
 J. Piiig ij Cadafalcli - A. de Palguera - ./. Godmj .lf7

EIs ai-qiii'i'ili^i-lis (Mslclliiiis Inii ,in-li:il iin's i'iill;i pii l'csiudi (I'hjui'X

importaiit elonuMit. I'',n ( iiniKV. Mni-cno l'cMit compaivicions del cxcs del
puiit sobre la lluiii do ditcrents archs ha licsat quc'ii os arclis vissigots,
aquest os '/a de\ radi y aixis estn construits cls de la Mezquita de Crdo-
ba. ('"''g-*i2)Sense ser absoluta y i;oueral aquoixa irgla, lo cort es que pi-e-

^ /
Fig. 42-1 Fig. 42
Pedret, Plan priraitiu restanrat Pedret. Plan desprs de lea ohrei^ del segle xn

domina fins a la moitat del segle ix en que va creixent lius a toiiii- -

', del
radi. El circo! enllaca ab la part mes volada del bacli per ukmII d'un arch
de crcol en general de diferent radi o per medi d'una curva tracada
(Fig-s. 421 y 422) (u
Iliurement.

EI.S ARciis L'roa gcogrlica de les esglesies en arelis de leri-a-

BE FERRAULRA A
CATALUNYA. PEDRET
y^j.Q^ s'extu a Cataluuya y cal aqu estudiarles jn-ra

veure cm van corresponent a les diferents evolucions de les esglesies

castellanos. Comencm a descrureles pera d^sprs tivur(>'n les conse-
qencies arqueol()giques que si.iui possible.
En primer lloch cal recordar Tabsis vissiguticii (1(> Santa Mara de
Tarrassa,de ferradura iiiterini-monl,('Xt('rinniii'nt rectangulary'l tricon(|ue

(1) GMEZ Moreno v Lampi-.rf.z. Obres citades.

368 L' Arquitectura rom&nica a Catalunya

Pcdrct. Al)si rotinirt

do Sant Pero quais al)s(lnls s'i)l)i'i^n imi un ti-;i]i('r insnii en un .-ii'ch nirs
fros quo la semiciirunrciom-ia.
Desprs d'aquestes formes anriu a (l(\s(iure resglcsia do Sant (Juiro
de Pedret, a tres quarts do Borpa, vora'l pont de Pedret aoii so l)iliina
el cam que soguint el Llobi-ejat va i-.\]> a los valls altos do! Prin(Mi y'l

que's diriga oap al Moiastir do I,;i (Ju;iit \'l l'poll(''s.

Avu\ es grollcrament iiiutihnla : uii;i ii:iu li.i si;^ul destruida; l'.iltio os

taiicada y sei'veix de magat/iii ; un do sus unns lia ostat ongrixit \ s'lii

liaobcrt una porta, ('b '-'> (^al sai)orla rotor ]ioi'a arriva- a l"i(l(>a <lo son idan
|)rirnitiu. Una au comunioava ab l'altro per modi (r.ui-.MJcs ilo lii radu-

ra, dos dclles olaramont visibb^s en la au del N'urt, oiu-aro avuy si'ni;oia.
Cada au, per un portal roduit, ostret, oonuniifava ab os absis latoralsdo
forma tincada, formant un orool oomplert (ui' inbroix una cpula i^ula :

un dclls formava aixs un llocli casi reolos ipn' uu;i torta retiida, imi
arcli de ferradura tamb, oomunioava ab les naus l^tfials, ossout casi in-
visibles llnrs altars dosdo la au contral a la <pi<! dava rani])li' al)sis
quadrat que contena l'altar major. l.c^ naus oran oobcrtes ab Insta lio :
 J. Puig y Cadafiilch - .1. ilc I'abiucra - .1. Goda;/ .ICf)

seiiyala elaramiMit la \u>-

siei de les Hnesti-es r\uo

se conserven dMnunt
deis absis, la ((Mitra!,

a\ uy auiaii'aija jm'!- unes

gi lites m(>(l(>i-ues.(f"'s '-''

y^-'^' I,
pendent del Ier-
a
re r ten (|n("'l sol de la
nan del Nort Tos mes all
que la au centi-al; l'ali-
sisho senyala clarainciit
a la part de tora. I/oliia

de sosniurs estavu cons-

truida en opiis spifft/Kiii Fig. 427. Peilret. Absis (estat actual;

visible en gran [lart de l'es-

glesia. (Fig*- " ^-* y -^25)

El lloch de Pedret es ano-

nienat per primera vegada en
un document de ;>X3 \- l'esgle-
sia en 1180. *" Beii propera
d'aiueixa data deba ser la
restauraci(j que la ha mutila-
da y aixis ho indica la tuniia,
del jKirtal llavores Cdiistruit.
F.iiaqueixa obra's destru
una au, se tapai-en les ar-
cados y's dobl'l mur que
aixs resulta proii IVirt pera
r^sistir les V(dtes noves. M('s
tart, noves adicioiis lii obriren
capelles pera'ls altars late-
rals. I.'liuniil m-atnri (1(> l*c-

(1) VlLLANlKVA.
IVf/e Lie-
tftrnrio, X. Ap. XX. " Insiitu
t.

il'RsiudisCatalans. Les Pinturcs

Muris Catalanes, lascicle I, Bar-
Yi' I2S. Tetlrct. INirta niiM;tni<:i fiel searlf xii colona, 1907.

I.SSTITL'T D ESTUDIS CATALANS 47

370 L'Arqiiilecliira rumnica a Catalunya

(li-('t [icnlia ;illM\on's sa niiti-

jiia hellesa. l-'.ls aiclis ile Icr-

i-aihii-a son ile la foiiiia \ issi-

utiea; son centre es sobro

cls rasamente casi d'un ters
Irl raili; la llnni entre'ls nion-
laiits es casi el dimetre, les
lilailes ;rollei-(^s ol)ser\cn la

Ih iri/diil.ilil.it lilis .1 l'altura

del (Onlre ilel ard. i. a res-
tauraei lixa un liniit inferior
a l'obia ab arehs de ferradu-
la a les derreries del sejijlc

XII. (Figs. 421 a 431) il)

Delsabsis laterals aiiliclis,

el i|i' l;i ill-i't.i. ll.iliililal per

s.ici-islia, se tniia eni-ii|Ui ali

piitiires muris niiiianii|Ues.

Si' |-|'|)l'l'SiM||;i i'll 1.1 i-l'lplllii l;i

\ i'l'Ui' :ili rinr.illi; iMl i'l-~ iiiui->

IVillct. Arraila ilc- l:i hall lali ral s"lii lii:ll|-;i l;i p;il;ili' il,l di' li"<

c-jiirli \cri:c< tVlllIcs \ ilr le-;

riin-li |i|Mlilrlitcs ( l'!\;ill.U('l (|c Siilil M:il( u, li.'ii. I .(> I ilicriiii'(>s \ scii-cil.nl.i

son |(i-i>l\;iimMit policroniiidcs. Les pin tures ili'l alisi> (le l'rsiplerra liall

fisi (lcs;i|i;iir.s(-ut; s'lii oiitroveuoii res les di' ri::iires \ iii-^eripcidns. *-'

(1) IIan|iarlat(ra(|ii(Mxaesf;li!Sa:F. MuNS.

Suil (yfuirri'di' l'edrrl. ('crlainen cnlfilanisludr
laJorenlnt Callici. Harcloiia, lST. l'iic-
iiAHi, Pinlurcs rnitra/.s di' l'edrel. L'Areiu;.
Barc<'loiia, IW.l.

Gu-
pm.
moi.. >ljpa cilaila.
< i.'..

A. ToRHAS. El JSeri/adfi,
Uarcilona, MC. t. Hi-
iiKHA. /-/ fin d'KslcId,
ti'V'^ii. lHlT y fl fasfMfli-
filat, I.ex l'itiliirea Mu-
raln Catalanes.
Ai|ii(!xi's |iiiitii-
xzy
(2i
l't!S han t'slat ilusrriti-s y
r"l'7'l"''l"S ,""
KK.4:W. I'.lret.Ar. ''"""-'J
c.l.. drlalmlH .,,!.,
"'". P"l'l";a.la |l('l
c. iDciiai.l.Mi..iii. " Institiit dRstUflis Ca- l'\l. 4:tl. l'nlrot

Utcrnla Kscnla </: talans . Ariaijii cli' Iv iiaiih latcralii. Knt'ala */:
 J. Piiiij y Cadafalch - A. de '(giicni - .1 Goilnij .T1

Fis- -131;. Miriuot. U<'slaur:ici tlol ibsis

L*s arfnle-; il r-tnrmnicn-i entro los nuns y In ooliorta son i}o vostaurjK-it lii|i'itrlir;t

MARylT.T [ n ilisis (1*1111:1 CSuicsi:! iMiistniidii :ili :iri-.iili's di'

rccniliii'.i's ,::ii;ii'(ln n M;i]'i|il('t, entre S:iiit \'ceiis ile

Castellet \ l'niii de \ liimaia. Ms un ahsis triple de ronna rcctaii;ul,ii- ipie

t adliei-<la una iiaii iMinniea coliorta a!) volta, refoivada d'arel-^ Imals,
de data indecisa pei'sa nisticitat. ("'S-i33) Scmpre lia sigut oostuin CMineii-
(;ar les reinmies de les esglesies por la au \ aix^ els alisis snleii sei- la

part ins antigua ou aqueixcs csgl^sies relorinades. La porta que mira a

372 L' Arquitectura romnica a Catalunya

#-+^
P

d t t

id

Fig. i;)3
^ czti
Marquct. Plan, cstut uctual. KKcnla '/sw .Mnniuft. l'liMi i\i- rcstiiuriifin liipotA^ticn

Poiioiit \r un ab junts gi'oixiKlssims, ab trooos ilc lln~;a

iiiT-li iidovelat
ntoriiosats; toiicii los fiiiosti-os. (!'' '38 y*'" La cniiisa
i<u;il siiiiplicitat

os furiiiada (runa i-udinn-ntar-ia inotlhira un xantr que aguanta unes :

lloses vidailcs. fjue af|uexa uau es |josteroi- al triple absis, se dcniostra

|ier l'dliservacif) iTiMi detall : el moi-ti'i' del paranient extciinr deis alisis
s'intci'iiosa entre sus niurs \
'1 de la au adliei'ida.
i'lls absis teen sos murs de rebla, alternades liiailcs i/'a/ms s/iiriiiiuii,

ab HIades de |iedres liorizontals; sos voltes, sos arciis luais, cls aidis
de sos portis y linestres, son en feri'adura. Alguns, coni i'arcli Irioinliil
ilel absis central, snn de. jornia vissigotica ab el ((>nli-e a iiienxs d'uii tci's

de radi de la i'atlla deis rasaments, aparellat expressann'iii ru la Imiiim

aiigular precisa jiera eufendrar I'arcli de lerradma en altres el rasaiiiciil ;

'- inia ll<p<a a prupsit pera sosteiiir i'l cindii, smIh'c'I ipn" s'lia cnnsliiiil
 J. Ptig y Cadafalch - A. de Falgiiera - J. Godaij 373

Pig. -i;!."). Maniupt. Scrcioiis ti-aiisvprsal v Ii>n<;ituilual. Escala 1/5,

un nn-li i'in-nl.ii', luncntsc lunrt aii inni-tiM' el i'orij i|Ui' i|iicila. I''s \tMi
aix clarainent en l'arcada del absis Noi-t. (F'S'IST) gg aquesta una in-c-
tica viva encaro al >riont, do tradici antiqussima.
(

nu ora aquoixa oousti'ucei?

Sons dul)ti' la part ahsidal d'iiiia
osglosia de tros naus anidoga a la

o Podrct, com
construida en
ella
o/jH.s spicatum; com ella grollera-
mout aparollada. (Figs. 434 y 4.s)

Fig. 4S6. Mar<inet. Arcli de ciiiiiuiiieaci del Fig. 437. Marqnet. Arcli tiiointal clel absis
absis prinripal ab el lateral N. Escala 1/50
374 L' Arquitectura romnica a Catalunya

ni:

*5*.
1

Fi};.-l;ts. Man[iiot. Fitxntlrt

Fif;. tS. SIai'<iiicl. Par lateral ali la na roiiiiiiica
prini'ii>I ili' l:i iiaii roiiiiii-

a. Ful. lio la Associari

Exriirsioii8ta Ir iMaim-sa Xi) Irilim lilis ;i\ll\ (M|) (l,il:i i|(iiUlll('llt:il Siilirc

ros.ylosiil do M:ili|ll('t. Ai|lli'\;i y l.i ,i\;illS (l(>Si-ll;i

semljlcii los ms antiiios, los ms iinijiorcs ;i la (lis|)nscii'i vissiVitica;

mes encare's trobu repetida la foi-ma d'ai-clis uliasninciimlai-s cu pctits

oalMiis y rsilosios (|Uo scui-
llll'll IIK'S ll|Mllc|-||i'S.

.w 1 Ji I 11- iil: itnAli \ 1 11.1 irdli's i's la

Hall li'iliiiiiissi-

llia di' Hilada, n i|ist|-UiTi'i rui'.il,

|iiilirissiiii,i \ dcsiiudadaiiiciit
liaslida.
Mil la planta (I"' i'-')
s'lii imla
una irrciiularitat do oonslnicri
i|iio la ipio lii'liixiis i\r parcMs y do
pilailS Snljic ijlli' s'a|in\c'i[ i'ls

Im-als, \ la dirorcio ili'ls para-

llli'llls Il1i'|-iil-S siiZUill il'rl-i'llls

mis (Talli-rs y lins l'rix Ai' la i's-

ii'lesia so dos\i .il aniliar .al

pri'sliitcri 011 ilii-iTciii di'l Sur.

\'r un .ili-li |i|-,il |-crMii;alit la liall

\ lili ;dtiT Ipil' luniia aidi Irimii-

l'al si'pal-alil la Hall de la lostora.
Vi-z. Mm ,\|]iri|iit-t. Ali-'i-^ al> la Hhi-'^l i u
cu urcli (le l'crrudurn
i'ii. 111) |.;| (M|,di' i'os^li'sia s'ox-
J. Puiq I Cadfulch - A. de Falgiicra - ./. Godaij jr5

Fi". 111. Saut Feliii do Boadu. luterior

376 L' Arquitectura romnica a Catalunya

'*'-^^^ tiviiy.s'abaixayamsdel des\i<i del cix i|iriicm

mliiM, |)ivsenta la particularitai de i|UO sus
'

iiiui-s cciiivoi-i'oixoii cap al foiis coiii s"s volgiics

iiiicoiiti-ai- ralonci al

^^^ llocli aon aiiava cnlocat

^^B i'allai-. Dos graiis sopa-
B reii la iiaii dolprosbitori.
^K La \(dta de resiileia

f^^B^^B
^^B
;d

luii:
ll.-irell

|iiiiil
de
;
l,i

a
ll.ill

la
es
teslei'a
di'

la Milta no eau a pjoin

\,^ dols pai-anients sino un
xiel ea|) al exterior des-
^^
M una lleugoi-a er-
eriliiiit Fij;. 413. Boada.
transversal por A B. Ka-
Scri-i

^^^^^^^^ radura. Aix ditna ]iei- rala l/^oj

^^^^^^ resulta! un ress.dt a dall
.. .... ,.,.,,. e.<i);l08i!i
r 1^.112. rlnitadr
de Buadu. Escala
1
,

'.'soo
.

...
deis nui-s lat(M-als iiue den lia\er
eoloearlli (ds eilldris de la \rilta.
>ervit

F.U eauiii la
pera
.

Han i's llisa a TaltinM d(d eniiiiMH-aiiii'iil de la

v(j|ta, no presentant cap cordii di' nmdluri's huri/niiials ni relien de cap

mona on o paranient interior.
La dit'eroneia de diniensiniis de la au \ ili' la t(^stera ipTInMn si'nxa-
lat en el plan, se tmha accenlnada en (d scnlil <le la aleada (l''iK-iil) \

|)0r ter IIIS marcada la S(>paraeiii de les dnes palls del i'diliei, el

cijtistructor aixecii id deninni la lenlada a|io\anllii

nini- de sepai'aein pe-

sobre rarcli toral que l'aroiici d'arch triomi'al, \ dunan lluel a la enns-

Fi^. til Itoada. S-cc-m loii^^itiMlinii! per f I> V., Knr. '/.^<, Fig. Il.'i. liiada Sic .i.

trniiflvcrHiil per U I.

Ksvalii. i/ioo
 J. Puig y Cadafalch - A. de Falgucra - J. Godaij :t7T

ti'UiTJi 1 (li'ls pihiiis i|U(' -.1 iii.iiu'-

IM (rcs|i:iil.Ml\il .li^lMllIlll-ii'll li'S

raiii|iaii('s (|Ui''8 tl'i>lj(Mi ii\ il\ li ii-,i

(l''i.^'.Ul!)
(lt> S..II llocll.

l,'ii-rh Inr.il \ Tarcli iriniii-

ai|ucsi (Icii-ci- es estrot y sostin-

liut piM- mis niontaiits r|UP tVii-
Uicil ciiill mis rdiitl-alolls iliti'-
riorsiMi cls paraiiHMitsdi'ls iiiuis
latcrals \ (|U(' deixeii mi passal-
gc de li'd.") uieti'es. Kl diamcii-i'
di^ la (iTmifi'i-i'iicia del arcli tn-
|-al di'l niig- de la, iiau es iiie-

imi- i|Ui' la soparaeii'! deis incui-

taiils i|iie raiiiiautcii ; mi aixis
l'andi triunifal qiial diametre
esmajor (|ue la separaein deis
eonti-atbrts que'l sosteiicii. l'.l

centre est proximament un ters

sohrc la rutila deis nisaiueiits.
Aqucts arelis estn aparellats al) Fi>;. il(i. Absis de Tes^lcsia dt Uoadu
can-eus impostes del
|ietts y les
toral de la testera t(Mi(Mi una i-udinieutaria unianientaci de deiits de serra,
iiiea mostra d'esciilptuia de tota aqueixa jidlji-a y rstega eonstnieei).
La lincstra (pie
s'iilil-a al lillU" del
foiis del presliiteri
tun arel de t'erra-

dura l'i irnial ali l-

eurella anloga a
la del ahsis de
Mai-qiH'i. Mis [la-

raiiienls exieriors
deis murs presen-
ten en alguiis
Uoclis ladsi)Osic6
de les pedrs en
jlirina de eUa de F;;. ll". Exterior de resglcsia <le lioail

INSTITLT D ESTUDIS CATAI.ASS <

373 L' Arquitectura romnica a Calalanija

Ki;;. lis. lionilii. Dctiill ili'l iii-cli toral. Esonln 'j.^o

ijci.x, \'i)/iiis spii-iiiiiii , l;i iiHMia (l'olii-.i aiitiquissima (lo trmlicii'i I'imii.hm i|Iii'

liiiV('in oljsoi-\at al trartar de los osglcsios (raqut^st t|in.

La iiorti d'ciitrada era a un (-ostat y sogons |mi| m'uii's ciiriiia. dlisci-

\aiilia |>('i- la par di' diiis, se-
ria aliardi di> Icrradiira, lia-
M'iit sigut rct'cta postcrinr-
UKMit. La niatcixa roiiovaci
s'()l)sor\a a la liiiostra doliiUli'
lati'ral del iircsliitcri , aixis
ci Mil -I' \ i'll l:i il:ii|;i II ll.i |
n il'l;i
I

iMl Mil i'Ml'i'lii ili'l lilil' ili'l cap

i|i' l.i lian.
La \nl(,i prcsi'llla i'll cls
])liiits aoii ha caigill la rapa
d'ai-rcljossat (Mi^ruixida jh'Is

Fi 4l!t. B,.aflu. V />.<(. ilcln iiiiirH ciidjIaiHiuiiiciits d'iiiia srric

 J. Puig ij Cdlifiilili - A Je i'algtuTu - ./. Godaij .170

(l'iiiix s, riin|ii't'ssii di' I i'i:r.iii\ issil ild riiid ri ijilc scia i |j('|-

coiisii-nirhi M'U'iitsc i-lai- i'l tr\i de i-,iiiyes eiRTCuaiitsc.

'I'i'i ilii'iii rta<la Tcsglcsia de nailacn nil dociniioilt
di' ll:i(i >''
\ un tostami^iit de ll:!l imi i|Ui' aiimii l',|.|Tn-

liihT III 1,1 dmia ais caiiniii^cs de (i|-iiiia |m'|- l'iihi-a di' la

SiMi; -'
liiialinciit se raiiiiiiiiMia en un dncumeiit ai) i|Ui'

-VHiiiis 1 reb en lUiipai- y pnitecci totriionoi- de Sanl

Benet Castrense y Sant \"cens /ni csi n larrochia Sai/rri
**'
J''rliciti 'le Ihi((ihi nii/rlirti /'iinla/cr.

SANT MARTI DE lO.VOLl.AR Pl-i'si'iila ali ruratul'i luiluil di'srl'il

e\tl'ai)l'diiia|-ies analngies, la capella

roselliin(>sa de SantMai-li di' l'nnullai'. FMk sitnada en
el toi lui' de Mau-eillas depuruuuont de Ccrct, al Rosellu.
Se la tn>-
lia 111 1' 11-

I- i II 11 a (I a Kij;. 45U. Plan ile

en diK-u- Sant Mart di Fo-
nollar. Kst'ala '/qq
iiu'iits del
segle i\
com un nratiiri |iim|i la ,

vad'Espanya, /// ria (mr

(llttcvi'i'it ad ipsas ('lunas ,

siiper Jlu-ciuin Fitlloiii-

cas . Cap al mig del se-

(1) Mmiir V Sans. Es nes-

comtcH de lias en la i la de
Savdeni/a. Barc(3loii;i ,
l!l(ll.

Ap. IV, pg. 134.

(2) Dimiti ad canonicarn
Gerundce Ecclesiam de Brea-
da... Cum vero per Dei fjraliara
in iisa cannica vicias more s-
lito abimdaverit, pra'fatcp Ec-
clesirede HuadaJ'rncKS omncs
sinl ad restan rationcm ipsius
Eeclesife el al taris Sancta- Ma-
ra'. Marca Hispanira. Aiicn-
iiix ccci.xxxn.
Arxiii lie la Corona lio
Ci)
Aragi'i Escripturaili'Alloiis I,
ii."10(). NotailoPi.i.i.A Y l-'iiR-
I Mjn il. I (lAs. Hist.dclAin/i'trdn.y. UW.
3S(> L' Arquilcclura romnica a Calaliiniju

g\c MI se raiiomoia Sal Marti de l'c-

nollar o Fi>iiollai-. '' Ms pctita coni la

fie Buada; una iiaii alt dus ai-t-lis torals

nil)iM-ts alj Vi lita y un ai)sis ms csInM y
mes baix, coni eii olla luniinat \'i uii.i

estrota linostra que sonihla una sajote-

ra; una poi-ta latoi-al al rostat 1 dniiaxa
tamb onliarla.
La part oriental, iliii M. Biiitaiis, -'
<

es piitsefol modol ms antirli d'afipii-

tectura ivligiosa ((tic ipioda avuy en pcii
en el Rossell li ha dncumonts del sp-
:

gle IX, de <Si4, SC! ' y HIH, ^=' que cs-

''^'

menten un santuai-i on aquost lloch, y

nn'm sorpondna goiis (po aqtioix san-
tllari tus el (OS do ((i|ist|-lli-i-ii lie ipic

parlo, (d qiial lia soi-\i di' tosteiM i iiii;i

Ki.; ir)2. Saiit Mart ilo Fiinollai'

Si-rcii) ili'I |iri'sltiti'ri. Msrnia '/;)

apolla inoiiys aiititiua ahans ipii'

s'lia.eiis tmitainoiit l'nrailal l.i |ia-

|-i't ili' \'l'.-<\ per iilii-irln iiii;i pui-I.in.

M P'.ls pai-.iuii'iils oxti'i'iiii's, coii-

im
tiiia, SKii \ortirals: s'oii.foi-

xoixou a la hasa. 1,'airli i\r la

\u|ia ili'sci-ii uii.i ri'M-,nliir,i Ira-

Imilla liTi lili -ral III '1 1 1 \ iMii, iiM a p|i Mil

dols ])araiiionts, sino un \c-li cii-

t'i ira. I )',ii|lii'sta ilit'i'ri'iiria irap.-ir-

(1) l'iiaaa; \'iii\i,. Gitide /lisarii/iir

' /liltori'Ki/Kf i/aiin /' f/r/ifir(fiii''ii r/i'x

l'i/rncs Ovientnli's. Pi'r|>itiy, ISi)!).

(2) L'arl rrliijis en el liossvl h). \n\-

giiia 21 y s 'fjfiiMit.
(lit Ilixtoirc de Laiii/ufdnr . i'difii
I'l'iviit. I. II. /'rcitrns, co\. 2i-~. .\i.\ur.
.\rjlin:s //Ktiiri'/urs sur li'x ('iiiiiutiv:is

dii Uiiussil/tiii. l'i'i'iiiiiy, 1S7S, |iif. 5li.

(i) Moren llisjiiinica, col. 7!i:.

Ki|;. 153. Sniit Mart ili- l'iiiinIlHr. Inlirim (51 Murrii llisjiiinirii . ciil. Sdll.
 a

./ 'iii'j n ('.tnlufdlvli A de l'ahjiicra - J. Goda;/ :iS

linici:! rcsiilli un ri'ssalt (dlncul ;i iLHi di'l-- iniirs l,-ilrnils (din |ii'i- iiioniu-

pI (iiili'i >'. l''.ii i'i unir lie l'iiiiciil s'lii \i'ii i'l ciii-iictcrislicli djn/s sp/i-iinnii

t;lll ((lilil ni 1{|1SS(>II(I.

l,a ll.lll [ii'tita, coiisllllida al i''., del < |-at(il', OStii cdlicila (Tlllia \dlla de
iiilI' |iI11iI smIii'i' al'clis Idl'als de la iiialcixa t'dnia \ OS
de piitures tant cu \dlla. "*
^^^^^ i-iM-dl)(M-ta eii cls iiiiii-s cdiii la

m^ ^^ Ndsalti-cs, |H>i- la coiiHKiraciJ al) la (ic IJoada (|-i'y('iii <[H

I a la mateixa jioca; les arcarles
H
I
^H
iiaiis

(l(> les
\

aiiai'i'llada.
alisis |i('i-temMxen
dds |iai-ls sdii cdiistniidi^s de robla ii'dllcraiiicnt

NOSTRA SENVOHA DF. VltlA l''.li l'l-lltails -'cita la ca pelleta (le XdS-
ti-a Seiiyora de \'i(la, en (|iic rar(di
t|-idUll'al es de fcn-adlli-a y r-fi^-lllar, SdstnL;llt |ie|- pilalis.
Fis;. 454. Siinta cdlicrta al) volta de calKi
p^_^ m,;, n.-m t;i||d)(' |-e(lllida, ali
Mni'ii de Viilii. , .

!d)sis scii 1
...
ii i'cdla f
.

sitiiada a
,

una
.

lidi'a d
hit Ai',i;iMci's
\

|n'd|i
l'laii.E.<icalnV-oo ,

d'una desapai'Ciiiida rila relia: semilla un tipo iu('s inddeni

(pie les lilis a(pii desci'iti.'s, d'aiueixos esg'lcsios de Iradjci'i anticua. Les
ai'cad's an-cii(pieii d(^ p;irtcudius (l(ds iiidiitaiils, deixaiil iiii i'csalt i'w dis-
p(.isici(j anloga a l'"dUdllai-; de la iiiateixa uiaiici-a (pTclla son apaccllats

i'sfegameiit y no es clai- rintent

de donar la forma de Miadiira a
les ai'cades.

\\) Han cstat (^lescrites per Bo.n.ve-

FOY, (Xll Bul de la Soc. A;/fic. ScientiJ'.
.

Lil. dea Pi/i-nes Orientales, pg. 41.

Brit.mls coni]il('t a([U(_sta duscpipcli.
(E.rtrnil du linlletin Avchol. dii Comit
dea Iraraax Hitilorii/nea el Scietit., ii." -,

any Freixe. Recae d'Hintoire

ISSIi). J.
el d' Archoloijie du Roussilloii, aiiy 1\'.

])ili^. 1()2. M. PYBLSlIUE, a lasussid

DF.
(Ici28(lijanei- de 1908, do rA(ad(3inia
dacpKSKs piitures.
d^Toiiloiisi!, pai'l
l)arrei"anu;nt lian esiat nproduidis per
Museus de Barc(dona y u-
la .Imita dt;
hlicades per r Insiitut d'Estudis Cata-
lans. Leu pinures muris catalanes,
ascicle II.

(2) Brut.mls. Obra (larrciMiiK'iii ci-

tada, yiii. 23.
PlF.RRi: Vidai.. (inide
hisloriqae citada, pg. 102. F^. 45.">. Sautii Mara de Viila. KxtiTior
382 L' Arquitectura romnica a Calalunija

OI.KKDOLA I\ OSIOS
(riiii alt-

sis iiiKvli os ol
.1'(Ic1(1m1;i, ti-oi;

liiniiil il'iiii ora-

titi- (lostriiit; es-

t (Mitorrat (>ii ol

t('i-|-a|ili' del ((>-

ilcja l'('slesia, \

sois se pnl estu-

iliai- la |ial-l ill-

li'i( ii-; i's ar|ues-

ta rom un absis
soinicircolai-, en
(|Ual ]).ilcl (Ir lie- Fig. 157. Aii-li triouiliil di
Fig. 156. Arch triomfal de l'oratori
de Sunta Mara de Vida l'oratori de Santa Mura
\alll (Icsci'llll'j-
"
. lie Vida. Escala '/<!.
(la,s lil iiliraliiia

arcada de forradui'a a\iiy lain-ada |>i'i- un nuii'. I-',s mcllin- a|iait'llaila i|uc
los lins ar|ui descritos y ti^iidoix iiii''s a la (1s|misi-i> iiiiisiilinaiia |instoi-ii|-

d'ar|iio.\a forma ari|Ulocl('iiioa.

li'osjlesia rniiiiiioa d'( llrrdiiia y suii aniiih mimIhi, imii'jiis do s^-

pultures (jbcrtes en la pedra, s'a\i'i|i[('ii a\ iiy sulats oil el tui-ii o-iiadal 'le

( Hri-flola f|U(' tanca la anti^-'a lliMica do iimiallos. L'es^losia lo una planta do

orou, mes os brassos soud)lon uk-s ivindoriis; est coliorta por un cindinri
y tson presbiteri on forma roctanunlar, ai.xecantse ariant di' la oin.ulora.
l\lsdatos documontals ndiipiou quoloom sobr(> in|uest templo. Cnnoi-
.\ni, ow primer llocli, una diaiaci dol any U17. <> Sunuai-i alo, ou l'auy
l)2l, .sofirc les ruines ilo lauti^a )lrdola, un castell y una e.S?lesia en Iki-
<

nor de SantMii|uel. Kou conquistada Taiitifa ciutat per Almau/nr, >pii la

rotiii^ai lins ;il )'.)l en aquost any, l'arcedi Seniofi-of, auxiliat poi- sus
;

siifra^'aiiis, determina renovar resjlosia de Sal Miqni'l \ n'pMJil.u- |,i

ciutat. '^ Aquesta degu ser proiiiptament edificada, ja qnr il matoix m

an\ liHl dedicada pi'l bisbc de I^an-rluna \'\0S.
'.''.'1 '" V.w aijlli'sta drdicaoio

(1) CariiJlari lo .San Cugai i|i-l Xails, 514, 51!.

(2) Mn. V Fdntanai.s. .\/iuntcn liixrirnx so/ivr O/fr'/o/ri. Mrinnrias de la lral

Acaflemia liuvnax Lera^t de Jiarre/ona, 1. II. .'
fie lart, yivri. .">ii5 y si'^jiuMits.
(:) .\riin Cal. liarrulnnn. Ani'iail.. Lili). IV, ii." 277. fol. IHl, ella cin Hai.ahi.
< )ljni citaila. pai.'. IX. Hokaiili.i,. Lox (nndi-x de liarcehma nini/irridos, I. 1, |p^:. jlll.
 ./ Pnij ij ('.iitlafiilcli - A. (/<' Fali/iirra - ./. Gndaif 383

4.'iS. (ilirdola. Conjunt de l'esglesia

se fu (le l'esglesia que aiiii'i-iniincnt, cap ais anys iii'.i l'nu ciuisa-
iiioii<-i('i

liTada j)er smh nitecessor Tlieudericli en tenips y ah assistoiicia do! i'iiiiit(>

Suiycr, i|U duna comenc a sa editicaci, cnm tami) edilic el castidl
diiitrc del qual estava l'esglesia de Sant Miquel. En l'aiiy los uniiIimi '^''

el Panados els almohades, protanant cls temples, despoblant hi tcriM \

destruint la eintat d'n|(''i-dMla y om|)nrtaiitse molts cantins. '-'

ARCADESDELMONASTIR A SiUlt l''l'lill <lr (lUiXols eXistlMMMI ICSll^S tV WW |inl'-

ticli sostmgut })er rolumnes, quals ai'clis son sensi-

Ijlenient en ferradiii'a. Solire les ai'eadcs li ii tres linesti-os ti-ipl(>s, soln-e
de les fpie s'aixer|UiMi h'cIis cegos del lipn del scglc .\n, que mi giiai-deii
l'cl.M'ii'i lie i-,i|i iiirii.i ,ili ia ri iiistriicciii mi''S liaixa.
i, a cciiisti-iii-ciii a\ u\ \ sIjIi' lio es conqileta ; mig arcli s'amaga cap el

(.1) La rcstauracii) ilil castcll y usglesiix (!( >l('ril()lM eonstM en un ilociimi'iit (|iii'

Ini'iiia pan(IbIioiho IV, m."27'! <1h Ibs Aiitigiietats de la Santa Esglcsia ilc Harcelu-
iia... Sotii Dci actum est ul fdi/icurctur Imxilica in honure C/iristi ct Beati Arcani/c/i
ft beati l'etri Clacitjer in ca^lnuii nnncujiatuin Olcrduke a vene rabili nro Sfniormln

Icrita cef.'rin'iuc .su/'rfif/anci.s atiia... Non tevminus ivcsentsuit Suniarinis inclitua comes,
cun Kcle.sia Sanca Dii/na, Sancli I'etri. Snncli Salcatoria, Sancti Juliani. Sancti Pelri.
Sancti Cristo/t/iori Snncli (ienesi. Snela Mnriafovis mnro.s r/ui consrucit memora tus
,

dem comes cliaslruinOlei-dnke el incoarit tvedieta Ecclesia\Sancti Mieaelissium in Iva

murox...F.ra XX-Xj/ost m
i /Irsimoannrthom i ni DCCCC nonagsimo pi'imo.ind ir lione IV.

(2) Marca Hispnica. \[>. i'A'A'.W.. Villanurv \. Via/'e Lilerai-io. t. XXIX. p. 2i8.
3fH L'rqiiitccIura romnica a Catalunya

fOSUit dret entre les constpuccions iiovi's. L'ajiaicll rsiich te iniMinisiit

liludosdomaoiis, les rlaus deis archs son alternativann'iit simhitcs \ paiti-

des en dos. SoniI)la una piirtxada d'una osijlesia, mes ud ti' lap iclaiin
ab la nan que avuy t adherida, ju'en sa part mc-s inmediata es cnlieita
ab vidta de ca roniniea. 'l'ot el restant d'i'lla es dcstiiiit \ reedilirat
en poqucs postoriors.
KIs datos doi'ument;ds sobre ai|nei\a esglosia im aidaieii la i|iesliii.

l'n aela de ruiiilai-r> falsa Imii pulilicada per Aruai/. I%s una lelaci
eserita en tenips del abat (lalrrraii, i-din Iki ha |ii-iili;ii \). l^anili (iraliil.'''

l-'.l primer dato dofumenla! ccrt es el

(le I.otari del auv '.MIS, '-'

^^
^^H
^.

^
$
ilihloiua
a la\o|-

Martima (Sini
de San! l''i'liu

l'ol ih'
\ de
Mar)
Sallt l'ol
a si'iiilica
cxiumIi
de la

de

C^ ^1^1
^B
$
W
(1)
la villa
Memorias ;/ noticias tura la liisluria
de San Feliii de (ini.rols. Asociaeiii Lite-
raria de (erona. Ccriaiiicii ilc lS7:i. Ciirdiia. ISTl,
<te

[lir. lili y si^iMUs.

(2.) Marca /lis/idiiica. .\\>. (IN'lll.

Fia. 4il Oli-riliilii. Plni. Kncnln i/joj Kiy. Iiill. olTiInlii. AitIi iln ri>i'rii<lili'n. KHCnln Vu)
 J. Puig y Cadafalch - A. de Falfiucra - ./. Godaij .9M

^==:e^

Fig. 4ill. Saiit Kiliii lie (nixiils. Plnn

ISSTITUT D ESTUDIS CATAI.ANS M

,Vfg L'Arqiiilectlira romhnica a Calahtnya

Sunyor, son ah.it, que acudoix ;il Kniporailor, aconipaiiyat il'i >iliiliiili.
arquebisbe de Reims. En aqueix document se suposen existiMits cls dos
nionastirs citats. Dit abat deniana a Lotari saconlii-niaci y la Caculluil ili'
rog\r, ademes, coni Abat, el Monastir de Sant Pul de la Martima. Aliaiis
*"
lie la niuit del Aliat Ainau, que'l P. Cano afirma sser en l'any l(l7(>,

se fcren moites ygrosses donacions al monastir.

En Villanuev <- din, pailant deis restes que quedaven en son tenips
del monastir: Aquets (els claustres) y lo rcstant ilel nmnastii' (<sla\a
tot dins de la fortalei^a, coronada de set torres, de les qunls (|iu'ili'ii iii |mu
les anomenades f/c/ Foi, clcls Re/s y rA'/ Co/v, prenentse aqiuix liiiii
nom de les _7////w y senyals de deseobei-ta que desde ella s'lii Icncip'. S(>
restaura en temps del Abat Ramn, segons privilegi del Rey 1). Pere, de!
any 1203. OA
arcades dites fi relei-emia el Conveni ri'li'luai cnlic
les
l'Abat y rUnivei-sitat de Sant Felin de Gnixids, sobre cdilifaeidns eii el niu-
nastir. '*> Un plan antich del uk mstil-, qual copia debm a 1). Agusti Ca-
sas y a D. flencral Guitart, anomena, a n'aqueixes arcades, el claustro vcll.

loKT.M. PE SANTA F.cii.iA Eu Ics csglcsics p( ist cr oi's, algunes escassssimes

nr-uss
vegades lii ap.ireix la fiii-ni.t de ferradui-a. Una deles
mes antiges es l'esglesia de S;iiiia ( icrilja d lins. did tai mis ninii.istii- de
Santa (Cecilia d'l'rgell. A\u\ es ti-aiistni-niada en casa d(> pag('s; iiii;i iiaii

lateral es la d'uns pagesus, i'altro es el graiiei' \ la |i,dli-

pobre babitaeii'i

sa; aon Ibu la au central lii ha id paii ile la masovcra y a labsis im pe-
tit liortet a qui fan de cerca els murs anticlis circolars.

I^stava aquest monastir a una llcgua de Castellbi'i, entre els veiiials de

Saulet y Pallarols, sobre'l riii que all corre lilis a juntarse ab el Scgre,
entre un llocli anomeiiai i'.iniM|iiia \ altre aiiomenat Novas. .\|)arei\i'ii

Hvny les ruines a un tret di- |)(Mlra (ra(|uell rin. ('> El jioble, a les luiies
convcrtides en liabitaci, segueix aujineiiantles El Moiaslir ".

Aquesta csglesia cnrunada es de planta bassiiieal le lies naiis y tres

(1) Kmili (liiAMiT. <>l>ra citada, |(f,'. 121.

(2) \'i(ije /iterarlo ti l'ts ii/frsio.s i/e K.s/inrin. t. XV. pg. .'j.

(H) Mutftndi i;l ite noro con.slriifit'/i ft fi'ilijiciiiuli iiKitiunterium ei rillain snncti Fo-
lidi, (!lc. Vii.LANF.VA. iljra y tomo ciat.-, p;;. 11.
<

(i) ... El 'nod ffitlea uniri-rsitiin Jurinl niinilili'r i'l teneatur seiDjirrJucfr' n/iprns

in iiiiiniliux o/ii-ri/itis i/iir fmnt sn/iru ilhts nri-iis i/ni simt ei: parle ()rii'iilis mi inonas-
nuprailictum iiu:ln cliornin .ii-ii ca/mt ccclmir inf'ru molam... Artiiin rxt luir
If.rian,
lerlio Knllen. junii Aitno incarnnioni.s C/irisi mi/lcKiino sr/ituai/rfisiimt .srpiniu. \h'^
Manuncril ili 1'. A. (Ja.no. Fol. !KI. a '.t. traiiscrit ]i(!r Kmii.i (lit \im-, olini <aiiiila.
A/ii-ndice di- dorumenlH, pf?. 220 y si-jciil.
(.")! \'i:jMii:s. Crnica l'nirnrsal dt:/ /'rinri/tnrlo dr Cala/ua. I, lili. \lll.i',:i|i. I.
 .7 Pili;/ Cinldfiilili - (Ir l'dlijuird
11 .1 - ./. ChIiii, 387

ahsis, l'i't;! (le |KMlr,-i iniiihi ,ili Imih-Ii.

Xii's \I'U IM|I IMSnIlll'Ml lll' \il|l;|, ;i ('\-

(('|ic('i (Il'I al)ss. I'lls ;iic|is luniii'i's

siui (Ii's_;-ii:iIs; (^Is arclis tiii'als sim-
vicii jirnlialiK'iiiciit una |)('i- .iii-uantar
cobcrtii de fusta. No li ii caii mena
(l'adornii. F,s curiosa rcsti-uctiiia de
"''')
la jiii-ta d'eiiti-ada. (''"'s- L'arel es
de ferradura, ah les dd-
seusiltleiueiit
velos mes altos en la clan iiuo'ii os
rasaiiieiits, al stil loinhai-d, no con-
vcrgint cap al eoiiti-e les untes.

V.u X'illanueva "' dona lessegents

,,, ,....., ,,.. ,, ,.,,, Fig. 462. Monastir. Sant F.Iiu .1,' (aiixiilH
(1) \iuj.LU.,\. \ll.p .:i:!yss.. ap.MH. Archs de tV-rn.,!,.

1
s

Fig. 463. Monastir de Saut Fcliu ilc (iuxola. Arclis de Cerradura. (licstauraii)
( Hutlleti del Centre Kxcursionista de C'atalini/u J
38S L'Arquitectiira rominica a Catalunya

noticies rctorciits a
ft?v iraqueix monastir.
l'',ii hi Miiri-ii I/isiii-
'''
i/ic<( SI' |iulilic;t el

di'crotdol ".ai'K'inanx ,

lie l'aiiN SSil, i-diilii--

in.int la dotaci de
a(|Ui'sta casa. Una
os(M-iptura parla del
I )isl)cBtM'nat d'Urgell
(lOTC) a l(i;)2), que
i-onsai;r;i l'esirlesia
del iiiuuaslir: (liulinii
thv'nni ]i i'n ri lien fia
(.rfitri-((l Ktlcrct iro-
lU'ilInl'. (le iimiiKfjn-
f(ir. el (I liniihinicn-
lis iinniiiiin licf/ificio-

Fijj. l''l. Esglesia d'Ix a la Ccrdanya rinii ihiiiiu- iil (irdiia

teda s/ii)//l(nii'iis cnns-
tni-tor. En \'illaiiueva copia aquesta csc iptura del Arxiu de la (lolopia-
ta de Castellb. La data es de l'any XX de I Rey Fclip. I/olirade ios dcrrc-
res del segle xi era deisfonaments a la coberta ; la p'irtadc ferradura
es de Tpoca del bisbe Bernat d'Urgell.

OSSEJA EN LA CEHHANl A Desprs d'aqueixes t'nnni^s. la niajn- pai-t, ndulita-

liIoHK'Ht i-()in|)ost('s iiiii'inadiiadaini'nt i'w arrli iillra-
semicircolar, cal lixarnus cu algunos (lul)titscs.

M. Brutails, tractant del arcli de i'erradura en cls niuiiunicnls niscllo-

nesos, diu que la rudesa de tais archs deixa'l dubte de si aquella os de-
guda a deformaci, o error d'aparell, encaro i|n'i'n altrcs s'c\pl(|iii p. i-

laconveniencia d'oferir apoyo ais cindris. *''

Afiuoixa upini en Hrulails l'aplica a les csglesioles de l*'iiiiiiliai' \ de la

Maro de Deu de Vida de cpriiern parlal \ mes encaro a les d'( )ssqja \ ile \\.

La d'aqueixes dos darivi-es esgli'siolos presenta la volta una mica

|)i'mci-a
cni-ada en son rasanicni. Ks aquesta una esglesia d'origon antiiiuissini.

(1) Ap. XLII.

r) Larclicoloijic 'lu moijen-aije el nfn in'Jl/ioi/i;s. Piiris, 1!)IV). pg. 30 y segents.
 J. Puij 11 Cadufulch - .1. de liliinrrn - J. Gwlaij :8'.)

En l'acUi de
consagraci de
l'osglcsia d'Ur-
gell de l'any
8;39, a^'aquei-
\a\ lasolact;i
per primera
voltaab el noni
d'O/rcr/m.OF.l
monunientfou
probablcment
fonsagrat per
scgona vega-
da, en l'anv
1219^ <2)
La
restauraci
del segle xiv
se basa en son
carcter ar-
quitectnich :

pilars, archs
torals, clau de
volta blasona-
da, tot d'es-
til ogival y en
pedra de gra-
net bland. F;.'465. Plan de Santa Cecilia (rElius. Escala'!/-)
Durant els se-
gles XVII y xviii, sofri noves modicacions. La forma primitiva era un
paralelogram ab un petit absis com l'esglesia de la Mare de Deu de Vida.

IX DE CERDANVA La secci de la volta de l'esglesia d'lx, diu en Rru-

es de forma peraltada y passa do mig punt,
tails, *^'

formaiit do fiMiadura. Confesso, segucix dient, que no dono una

i'arcli

gran importancia a n'aqueixa forma d'arch los voltes del pas son cons- ;

(1) Marca
His)anica. Ap. I.
S guarden en l'Arxiu deis Piriiieus Orientis, G. 963, y Arxiu de la Isolda
(2)
de Lillet. dos copies manuscrite. luna datada en 1219, citades per SAinr/n:. Revue
d'Hisoire et d' Arclioloijie du Roussillon. any IV, nm. 3, pg. 77 y segeiits.
(,:!; L'art reliijits en el Rossell, pg. 29.
390 L' Arquitectura romnica a Catalunya

truides (aiit irollLM'aiuciit, <jue"s la liricil ilii' en iimlis i-aso?, si ai|U('st

tracal es intencionat o no, si in-uv iriiii rM-m-, n Ix' ili" (IflMniiacin ild
c'indri o de la volta mateixa, o si iio es el resultat d'aiiiiiia recomiKisiein;
de lo ijual so pot veuro un exemplc oii una arcada de l'osglesia de Saiit
Domiiiicli de l'er|iiny;'i. \'eiis aqu en i|Uf ((iiisistcix aqiieixa recomposi-
ci rarcli, qualsevol que siga, ([ue cohivix una nau n una obertuiM,
:

reposa ordinai'ianient sobre una sortida una cniMiisa, un ahai'li o un sen- ;

zill ressait, que lia de servir pe- cslnlirlii'l imlii des|iivs de tret el ;

fustm, aqueixa sortida qm'da intil \ ali^uns i-unstnirtnrs riiaii l'ct dcs-
aparixer omplint el naixenient deis aidis duna niass.i ilc ninrtci- que
reposa en la sortida.
L'esglesia d'Ix t antijua liistoria: es mencionada en l.irt;! de con-
sagraci de l'esglcsia de la Seu (ITri^dl, de s;!".i, (iini una di- les parro-
quics de la dioeessis dTrgell. ''^ Se Tam ancna \ lar en HT 1 \ \ ila lai '.is:>. <-)

Apareix desprs eitada en les actos de l'any 11():5, liaix el patniialdc Sant
Marti, bisbe de Tours. *^' Alfons I traslada en 1177 aipiesta esglesia de
Santa Mai'a d'Ix, al llocli annnKMial Mo/if<-iTi/'i I'uiiiccrd). ''' I/exer- (

citde Roger, comte de Foix, que invad y devasta la llerdanya cap al 12'.IS,
destru en part l'esglesia. *'''
RI monument deura restaurarse inmediata-
nieiit. L'esglcsia actual es del tipn dr les dd sepile xii \ la vulta apuntada
denota les seves dorreros.

'orc de Roda y la
Cltcni linaluiont algu apili dc S; 1
ARcns DE SANT PERE DE RODA 1 1 1 1
V PORTALDE PORQUEREs
de l\ >npieres que data del i |S2"''
^^^^^.^.^,^.^ ^j^ l'esglcsia
lleugeramcnt rcntrants en son rasameut y tindrrm el ipiadre coniplet de
les obres que coneixem avuy ab arch de tcriadnia en tci'ra catalana.

Aneni ara a ivsumir \ a ti'curc les consoqencies.

conseqOencies
Doixant de banda os ex(Mn|ilos dubtosns, l(>s esirhv
sies que acabem de dcsciiin-c se caractri-iscn IVii-ilnicni les mies sdii :

bassiliqucs de tres uaus cobertes ab fusteria a excepcin drls alisis, les al-

(1) Marca Hispnica. \\>. I. Ai.art. Ohra citad.i, 2.''

serie, \y,v^. IH.
(2) Ji;a.n Sai<iu;ti:. La Puroiase d' Hi.r. ('crdaiinclranraisc. linl. de la Soc. aijri-
cole, etc.. l!M)r).

(3) Marca Hispnica. .\p. CCCCXWIX.

V) ViLLA.NLF.VA. Viaje literario, t. I\. Ap. XWl. Hai.ahi. t)lira citaila, ilu-
mina 21.5.
(Ti) Haudon dk Mo.w. Helalioii.s po/itir/nc.s den comes de Foix acec la Cata/o(/i>r.
Pari3. l!Hi, t. I, pg. 11!, y l. II, jiiin. Hit.
((i) Vizco.NiJic 1)1-; Pai.a/.cklds. .Santa Marta de Porr/ueren. Asociacin I.iiiTaria
(l( Gerona, (Certamen ilc 18!)1. Gerona, 1802.
 ./. Pllig II C.iuldfdlrh - .\ (le Fnlqucrt - .1 . Cnddij :<)1

tros SMii niDitostiis iHMtoi'is de iiiin sm|;i ciilicii;! ^ili \Mt:i. Mu unes y iilti-i's

I'ahsis se [iiM'sciitn ruin un cus ;ill,il, fi|iic;iiM('Ml dircrciil ilcl i|ii(' ruMiiii

les UilUS l)ol sistiMll.i (le cdiistnirri) (le l,i i-(il)cil,i \ |m'C I.i ;iIi;i.I;i. Uiiu
liiiesfiM s'aixeca sobre l'iilisis iluiiiiiiiuit les iiaiis, esseiil la, coliM'tu
(rMi|uei\,i lus elevada que aquells. L'extei-ior es llis, p()i)re, sense uu
riruauent, seuse luia ari-ua<-ici u luia cnruisa ; l'iuteriur l(''
I,
UUir.'i

nriiainent els arelis de ferradura , seni|irc

deuuint pilaus, ja que'n cap d'elles hi han
aparegut restes de columnes.
Poden establirse notables iclacions ab les
esglesiescastelIniiesiMi que
ue hi
lii ddinuia, aqueix
elenicnt geomo-trid Is alisis tancats circo-
lars de Pedret reeord(Mi els Basslica de <le la

Segbriga; els absis reetaugulars de Mar-

quet semblen reexo deis de San Juan de
Baos, Wamba y San Pedro de Nave. Ab les
esglesies muzrabes, que guarden tidelment
la tradici vissigtica, les analoges se repe-
teixeii : l'absis rectangular per fora y en arch
tancat per dintre de Santa Maiia de Tarrassa
Fig. 46i;
es coni els de Sant ^liquel de Escalada y
Porta (le Santa Cecilia rKiis
mes encare com el de Santiago de Pealba.
Els absis tancats casi com una capella circolai' de Pedret se repeteixen
a Sant Toms de les Olles. Els absis reetaugulars de Marquet son coui
els de Sant Cebri de Mazte y semblen un tVagment de la de M'auba
(Valladolid). ">
Tot sembla indicar que les dos escoles castellana y catalana se mouen
|ier idntiques iulluencies en aqueix i)ei'ode, qu(^'s tracta d'un inedi ar-
tisticli aulcdi o d'unes causes niques o paraleb-s.
Tenini aipi com a Castella l'origen aulich de la l'orma en la dccoraci(i
de les uiiics pirenaiques; tenm aqu l'indici en els absis de Tarrassa, de
son US en la arquitectura vissigtica, y teiiim desprs son desenrotllo en
varies esglesies totes de data de difcil precisar.
Son vissigti(|ues les nostres esglcsiesf No pot contestarse aqueixa pre-
gunta ab decissi mes que'n lo que's i-efereix a l(>s csgb^sies de Tarrassa.
L'uich dato crouolgich es la superposicic) de construccious poste-
riors : aixs l'absis d(> Marquet es anterior a l'esglesia a (pie \a unida,

(1) Pera aqueixes coniparacioiis cus lunn v;ili;ut (1(! Vllisloria de Id Ar</niti'<:tnra
Crisinnd Espaola en la Edad Media, ilc I). Vici;\s I.\Mi'i;iar/ ! 1!i>mi:\, j.i ritaila.
392 L' Arquitectura romiinica a Catalunya

essem cliticil dt- ilatai- poi- sa soii/.illt'sa, mos scnilihi ild |m'i-ih|i' rs-
tech de la nostra arcjuitectura romnica r|U(> toi-mina caj a la mcitat dd
segle XI Tosglesia do Podret Im es al solo \ii a inio |nMtaiiy
;
la [ini'ta \

el mur en que s'obra

gi'oixiit la d'oli'doia lio es a resglesia roaiiiii-a
;

a que est adosada, que no es fcil alirmar si es la consagrada en >2'.i o

en 991 pe Bisbe Vives, de Barcelona, sino (juc semilla tainlir del sc-
glc xi; els ari'hs del (Vontisjiici de Sant Feliu de Guxols son posteriors a
les arcuacions lombardos que'ls coronen, qu;d data cal lixai'la oii ol so-
gle XII. No diu res mes l'examen de Tobia (po a(pio\a nioiital a!
segle XI deis archs de ferradura, liou escassa contribuei(i a la cronologa
d'aqueix element ai'quitoctiiicii. ("al apuntar a aixo un dato nogatiii :

I'edret que sembla la nis antigua, no es aiioinonada on l'acta do la Sen

d'Urgell de 839 al) tot y citarse'ls pobles dol voltaiit.
La forma deis andis y son aparoll donara una data ms antigua a la
major j)a!'t d'aqueixesesglesies. En I^ampi'iv. \ on ('k'hiio/. Moreno lian tixat
que en general, sense ser una regla alisoluta, (ds archs do ferradui-a mes
aiiticlis romans y vissigots teen el centre sobre la lnia deis rasamonts

un ter(; del radi \ a mida que avencen els segles entre'ls mahometaus,
el centre va aixecantse fins cap al scglc ix en quc'l peralte es eom o sigui
una meitat del radi. Aixs seveu en un deis loclis riagnionts di' l'aii niii-
sulm do Catalunya, la finostreta guardada en ol claustro do la Catedral
de Tarragona que foii dosonborta quan s'eiidorrocava una do los ]iai-ets
existentS en el llueb en qu'ost omplai-ada Paula ea|)lnlai-. '"' i'jiti-e
les exccpcions que'n Lampero/, cit;i bi lia la did arcli de Sant Joan do la
Pea '-' bou proper a la nosti'a toi-i-a. I'.ls ai-clisdo Marquet, Boada y Sant
Feliu de ( iiixols teen de PcdiH't y ()li-dola
la pi iipnreiii jii-init\a ; els
s'acosten a la forma musulmana. En el segle x aqucixa forma es com
en los miniatures que docoron os manuscrits, com en la Biblia do Sant
Pere do Boda, rpio siMiibla ilol sogb^ \i y qiio'ii Saii|i(M-o y Miqiel
''*
calica
de jtrimor liiMiiiiini'iit de la niiniallll'a i-alalana, i^llardada en la liiliHii-

(1) Ha trailiiit la lefioiidi ijin; poriH i-seiilpila v f|iii' si'i-veix |m'1m ilatarla. el (irion-
talisla D. Pascual Gayaigos. L)iii aixis ; En nom de Deu : i.a BKNKuirci ue Dku soiire
ABIiALA, ABDERRAHMEN, I'RINCEI' DES riDKI.S, I'ROl.ONGUl V>V.V SA PERMANENCIA, l.ilIE MAN A<,>CESTA
OBRA SE FES PIR MANS DE ClAFAR, SA 1-AMII,I A Y I.I.IIll.RT ; ANY TRKSCENTS i.iUARANTA NOU > (,96o DE
i.A Era CRISTIANA;, lis iiiiliil)Ial)lo (pie riiiscri|icii'> csl (Icdi'ada al lanos calila de Or-
dolta .\li(lf!rraliiiicii 111, y sa cxisticia a 'rarrajoiia reciirda d ikhi eslajlinienl
(l(ds alarlis en la ciiitat duraiit ul ret^nat del ((lelirc calila. 1''.mii.i Mokiiha. Mtinn-
ria dexcripcin hintrico-aristica de la Santa Iijlcsia Catedral de 'l'/irrai/unn. Tar-
ragona, pg. l:W.
ltOi,

(2) Lami'ihkz. Obra ltinianient citada, pg. 12!.

'.'.i, La l'inlura inhi-coal Catalana. 1. I.'.A/' liarhre. larceluiia, 1!)0H, ])ag. Wl.
 ./. Piiiij ij ('(ulii/'alli - .1 (/( '(ihjiiert - J. Godatj :m
l/ivijiif X'.tt'KiiKlc (1(> l'an's y ciiiii'niula ciun :i Jli/i/ia ild lutiriscii/ ilc

Xoclli's, iVM\ aliuiiila .Hiiii'ix ti'iiia ai'i|iiil('cii'iiic|i ; rom i'ii h's lloiiiclies
do Boda do Salll l''i'lll do (l-mia, Odiii en ol .i/irr l-'rinloi-itiii del si'icli' XII
consei'vat oii l'Ai-rhiu do la Conuia d'Ai-a;;-!).

l'lls ti'(il.)iii 011 la iiiii-ta Ai' Santa (Morilla d'l'',liis, i>SL;l(>sa i-cih i\ aila i'ii-

toraniont a los daiTorios did so^lo \i (lOTlia Id'.i;^) \ hh's larl indooisa-

Fig Um. l'DlIiil (le, l'o i'iiueres

ment cu do I\)i'iiueros, ijiud dala pul precisarse

la 11S2 oii i|iio Imii >.^\\

l'esglesiaconsagrada. Tots ells son situats en terres que restai-ou Immi

pochs anys en poder deis invasors musulmans; el Rosell, ll'anpMida,
Manresa y Berga son torres roonuqucrides abans del pi-nior ipiart dol
segle IX, y cap s'cn troha on Irs t(M'i'os catalanes con(pnstad(-s cu els
segles segcuts. Aix sianMa indirai- una antigetat niajni- d'ai|ucixes
esglesies.
Passat son tcnips, iuvadit
ol pas por les formes riinianii|Uos, os pussi-

blc que forma vissigotica permanesqus en os lluolis apartis

la vella

com una cosa rural y que devegades a aqueixa permanencia s'hi mus
l'influencia liuuyaua deis vinguts do la Espanva moresca.

INSTITUT n ESTL'OIS CATAI.ANS 50

394 L' Arquitectura romnica a Catalaiuja

F.< possiljlo (|110 siii'Ui i'll:i l.i t'ii|-ina ni-a deis ii|-:it(i|-is ilrls si'i^lt's \lll

y IX ((ue pi'eoedeixen u les formes i|Ut' Dcixcm

aiicuin'iii'iii iiiiii;uii|iii'-^.

aqueixeS afirmaeions eom hipntpssis a que dona aluuiia eertitut la ci'oiio-

logia de los esglesies anlogues castellaiies: les ((iiis(>(|n'nr('s d'aiiiuMX
estiuli son ratirniaei de que l'arcli ulti-aseMiieii-ecilai- lic la iK'Cdrario ib-
rica rural se perpeta a Catalunya en i'ls jiLnis vissigots, en les esgiesies
prerriiiuniques y en alguna qu'allre obra de pie pen'ode roninidi. La
i'i'onoliigia eerta y precisa d'aqueixa loi'nia es en la nostra teri-a eneare

un |irol)lema a resoldre y (mi aqucsi Ilibre a inisaltres imiis cal i-es nis
que plantejai-lo [ler primera xcgada, di'ixant qm' mius desrubrimiMits ens
portiu la soluei.

<=^^^^^i^^^^

Miniatura del arih ile fcrradura. Hililia ilf Saiit l'i'ic de Rnila
(BibliotPfa Xaeiiinal di- Pars)
 Fig. isa. Fragmente d'ar((uitecturit TiiusulinaLii tioliuts a Tarragona, n." ''J5, 'M2S, 'ii'7 y ',i\2H

del Musen Ar(|iieolbgieli

XII

LIXVASK) .MISILMAXA V 1,'ARQllTECTl'RA

EN EL SEGl.l Mil

l.s cirlcs ;il-lstc|is im sc'IK'MMI i'I-^ cji-li-s |m ilitid-^. iuil;il

i|Ili' |i'-< .-ll-iM's L:('iii;i';i(ii|l|r< iri|M.-| \ .llll-i' lil;illirr^I:ii-ii |||>>||

>'i\llll ll<i i'i i||cii|c\c|l. ,\i\^ i'l i-ii-lc (Ir r:iri|l| Irrl II IM
i'l'i>l i:i ll.i i|'i'|-r.j|ii;i II H'.i ci lili III ||;i ;iti;i \ rs>,ilil el L;r.ill ^irr iil-
I

t('\i'ini'iii lie rii\;isii iniisiiliHHna, que \(' ;i ;ice('iitii:ir les

causes (le deeadeiieia, del art arquiteetuicli roui, del (|ue

es lilil uii.i dni-rei-a pei-llougaci. Aqueixa csllaiigida supervivcueia del
art clssirh jniieti:i lilis ,il movimont de restaunici que segueix a la re-,
couqucsta cai-lo\ Hiia, qu'es, a la \i\.adaque restauraeiri |iiiliti-a \ social,
eomencanient del L;rau nuiviuicnt artistiel romuieli.
336 L'Arquiteclura romnica a Catalunya

L-ixvAsi MisiLMANA Als prmcrs anys del seglo viii, h ha aijuoix l'ct ox-
traordinai'i ele !'invasi(i niiisulniaia. Al home moderii
li tig'iu-ai'se el modo de coniiuela \i'll. Coinencm per dir, a ti
es difcil
de donarne una idea, que l'imperi musiiim no era una unitat poltica.
Les tribus arbigues ei-en en cll la pnit iiieudr: s'els lii juntavcn els
habitants de l'Asia menor, de rEgipte \ del mirt de rAIVica, conquistats al
impori bizant. L'invasi d'a(|uestos exrciis de dit'(>renta i-assa y naci,
liiu mes aviat una correra, iiiic una cuniniesta iiu'tklica coni les deis
exi'cits niiid(M-iis. ]~)exen aijui y all coinnies inilitars; capitulen y reco-
neixcn rindepeiidencia di' tal ii rpial tiM'i-tni-, ami un comtc anticli oposa
forta resistencia y sab lialiihiii'iil trariar, cdm la di'l comtc Teodoniir en

les Ierres d'Oriola y Alacant, Lorca, etc.; establcixen ciintrihucions mes

o mcnys irregulars; ai-a [ii-nci'deixen paciicanienl, a iiictMidien y saque-
jen ab esperit religis^ ja piiraueni cmih un aler il'imposici de domini
material.
Al nort se foi-men centres de resistencies; els nobles y bisbes vissigots
de laCort que poden, fugen a Asturies y alli's constitueix com una agru-
paci continuadora de la monarqua vissigntica. A Navarra, en tena aon
nii liin arribat els excrcits nuisulmans ni encare cap exrcit conquista-

dor' y al No. d'Osca, a .\usa, s'lii furma el m'ir de Sobarbi-e, que s'ex-
tn per la trra de Holianya.
Cap al aiiy 7l:i, d^ nmsnlnians
((iiu|iiistr'n a P)ai'ci'l(ina hk^s una ;

part del pas ctala pirenaid queda casi independent, snbjecte sul/.ament
a incursions dds exci-cits, que destrueixcn esglesics y monastirs t'nr-
mant com nii ti-angul al cnstat XO. de Catalunya que compren el N. del
Ribagorza, el Pallai-s, l'LIi-gell alt y la part mes montanyosa del lergad.
Les expedicions musulmanes traspassen el Pi-incn cap els anys 721
y 721. En la pi-iniera embestida s'apodei-en de Xailmna mes tart entren ;

a Cai'cassona. I'',n 7-''>2 \aii hh'^ cnjla deis juiils de la Sr|itiiiaiiia \ ii\a-
deixen les Ierres aquilanes, apiderants(! de I5ui-deus, que han d'abandonar
desprs de la desleta de Poitiers. ^ls tart e.xtenen les seves correrles cap
a la Provenca y la Borgonya. En temps de Carlemany v la reculada deis
alarbs que traspassen ailn' \egada'ls I'irincus cni|iaitats pels exrcits
deis tVanclis \encedni-s.

Lcs U va.ss
Lr.s EsiioKAcio.Ns s H usu a u cs i'di 11
i
1
Xi u un pauich
1 1 1 I 1 1 1 1
1
1
1
(
' i '

A LA StPTIMAMA i , 1 I, . .
*
I

en certs indrets catalaiis, ipu' la qui'unilts passni la

1

serr'a pirenaica y s'estabicixin en la Scpilniauia. 1,'i|miim cu qnc'ls emi-

grantsespanyols passarcn el Piriucu csi;i licv^nla ji.'l .||,lMuia del 2d'ahi-il


J. Piiig \ Cadafalrh - A. de F al gera - J. Godaij 397

do S12 ; (lili amu'st (iMcuiiii'iit ((uc'ls liispans ci)iuriic:i\(,Mi a posseir v culti-

\ai- ti'i'r(^s a ira(|UOsta pnix ucii di'spn's de tiM^iita aiiys y es jilaiiyn i|i' i|U(

se'ls hi arrebati les Icri'cs \ el M'stit: ijninn icr /f/i//iri ta/i/ns srn mn/i/iiis

vestid J'uinns... ijuod jirr irijinln anuos a/jiicri/it...^^' El coiijuut dcdocu-

ments recullits teiideix a demostrar que'Is espanyols so i'pi'Li^iarcii al
Rossell, la Narboesa, la Bitcrrense y la Carcasonense, y i|ui' iioanaren
mes onll. Aqiioixa g-ont retorna desprsason pas, y.juiit ab cils, amida
rjue les IVonteres van retraiitse,els monjos ostableixen nciis d(> civilisaei
y de conrcii d(> les tiM-ros. Es un treball pcnosissim; cal partir de l'ideade
que ab ell s'cstabieix la primera civilisaci a comarques sencei'es ermes
moi-al y materiahiK^nt, que lins llavoi's s'haven conservat barbres, sense
havcr iiagut esment de la civijisaci romana. Per altra part, el terrer
frontersera incult pe perill de les successives invassinns d'uns n altros.
Son repetits aquets concopti^s do devastaci, dos|ioblai-i() y oi-ins, en os
-'
docuTuents catalans.

Hi h ou 111
ELS MONJOS V EL FEUDALSME d'aqueix ostat tristissim d'anarquia,
fi"

dos miiiius d'agregaci social pera aqueixa poblaci,

ja colonisadora, ja indigena roi-ganisaci feudal y la monacal de Sant
;

Benet. La primera dividcix el pas en tonitdiis subjectes a un sol sonyor

local, successors do l'oi-ganisaci rstega romana la segona crea nclis ;

Iligats a una institucir universal. Al costat del castell y del monastir

s'hi estableix el temple y al sen voltaiit s'lii acobla un ncli poblat.
En aqueixos nclis de poI)laci s'bi implantan encare'ls darrers ter-
mes d'una arquitectura decadent y pobre, la mes miserable de totes la :

casa improvisada pels pobres monjos agricultors, l'aprotament de les

ruines antiges, l'obra barbre fcta ab el sistema mes rudimentari. Totes
ellos son obres pobrissimes com los actuis esglesiotos deis poblcts, (jue
en l'acta de consagraci de la Sii d'Urgoll s'anomenen, de plan i-octan-
gular, de paret seca o tota ab laiicli j)or iiiorter, cobertes pobremont ab
fusta, torra y liosos o riidiinontaries voites.
Aquoix perodo ltim de l'arquitectura cristiana prorroinanica's se-
nyala per poquissimes construccions y encare aqueixes desaparescudes.
De moltes d'clles el dato es incert, pocli documentat. La major part ban
do suposarse por i-oforoncies indecisos de docnmonts del seglo ix y x, que

(1) Hittijirc de Laiii/iicdoc. odici Privat. t. II, Preuves, pg. 73 y segents.

E. Cauvet. tnde hi.st. nur l'tahtisscmcnt des spa;/nols dans la Scptimanic aux VIII
e IX sicle, Xarbonne, 1877, pg. 82.
(2) B.\r,Ani. Obra citaila, pg. 27:{ y segents.
398 L' Arquitectura romnica a Catalunya

parlen del'obra que dosli-iicixfii al n^rv la ili' ipu' iraricii. ^ ili'l- holialls
penosos ab que, ab suor del tVont y el treball d(> ios propies mans conreua-
el

rcn les le-res ermes y editicai-en l;i pobra crlluhi y la iniserablo esglesioja.
Els iiKHijos fuiidadoi-s fra(|U(M\Ms moiiasti-s, |iiiiiiiliis ceiifr^s ih^ i-olo-

nisaci, van extenent pm-h a pm-h sos ilurniiis, \ i|uaii Iciumi un's icn-rr, iii

posen rom a cap una miva coila, qu'os nis ((Uo liucii sa.rat, casa do pa.us;
y mes tai't, en toinps millors, domaiion ol rt^cinicixcinonl i\v sa pni[)olat
ais preceples imperials, alsjudicis dc\aiii els hislios \ os i'dnios. n's tan
fer eartesde donaci. Tais son els documents pera conixer l'oxistencia
d'aquoixes antiiros y pohi-^s osirlesios, d'ai|Uo\iis ni'iiastii-s rinals. '''

riNDAcioNs DELs sEGi-Es VIH La tradci dols lili II I a si rs \ ssigots so c'iiisor\ason-

Y IX AL NO. DE CATALl'NV.V .

1"^
se intorrompi'os en una par! dol no
i 1 1
[ais piM-
iiixadit
manenment pols nuisulniaiis. Aqnoixa idea, nioll vorossiniil ton sostiugu-
da, no hi ha molt, per D. I'ianoisoo Codera. *-'

Alguna vegada he apunta!, din, l'ideadeque la part montanyosa desde

Jaca al Conitat de Pallars raay ton di'ls alarbs d'un modo pormanont, indi-
cant l'rriiitoi'os com fitos dol torritori iio sotiiis. sino traiisitoi-iaiiuMit oii

temps basta ni posto riors a la r(iiii|iii'sta iMUTal. li's |iolilacoiis d'Ali|iio/ar

alSobrarbo, ll<jfla al Ril)agor/a y Agor al Coi nial do l'allars; \ iio piiiciiili

que la no dominaci dols alarbs se liinila a n'aiiiioslos n^gions... la paii o
zona mes alta delsPirinus no fon di un nada pcls inii-iiliiiaiis. Cncai-a i|iio
i

l'existeiicia do monastirs on la pai-l nioniaiiyosa a linals dol soglc \iii \

priiicijiis d(d l\, din nis a\all, im [iroba la no dominaci dols alarbs oii ol

teri'itori, pot servir do pniba de la no ooni|iiosta. *"

VA P. \'illaniio\a "'

;1) l'arlant de la carencia tli' (lociinii'iiisiui' ii'stil|iiiii oxistencia il'osilesiesy I

iiionastirs itai|iiest segle viii. iliu Mokaiuli, on sa Hiatovia critica de Vnt'ilinin. I. II.
j)g. fj! '
: tent un iletin^riit ostiuli, com correspn, <lec[iiantes col(?coiuns lian ilo-
nat a lliniivai-ons savis y aiitorisats, ens liem convensut dn la no existencia de do-
cuinenls perlanyents al ltim ters del segle i[ue'ns ocu[ia No obstant, no podni
dulttar (le l'exisiencia deis monastirs ni de rexistencia de titols. poclis o ninlts, en
altres temps remots. com se diidueix ]ier les conlirniacions y per rol'ereneies iiici-
denlals d'altres documents posteriors. y a n'aquets dalos ens aii'iiiiii "

KIs continuiis incendis y saquetjos ipii- ocasionaren les incnrsidiis deis alarlis
en els segles ix y x. son cansa, en ;ran jiari, d'ar|nesla carencia ele dociiinenis.
(2) Limilas fii'ohaljies ilr la cow/iiisla valje en la contillcru lircnaica. liol.ilrln
Real Acail. ile la I/in. t. XIA'III, ])af,'. 2.S! y segenls.
(3) l',l territori, no oljstant, de Tactual Catalunya, era una de les ciiicli provin-
cies en la (pie l'ou dividida l';spanya, anomenada (Mi els C(j(iiclis Sarknsla. TinuiK'
Uocli a(|U(!Sta divisi(') al fer rem[iadronamcnt leiieral al sfU" noincnat id ]irimer (Muir
indcpcnd(-nt del Calat de l>amascli. iillinis del any Ti-iio ])rincipis de T'i-T. Mai.ahi. i

Ori'icnex hiitricos fie Catalua, |)iig. 25.)

ti Viaje tili-rarirj, t. X.
 1

J l'iiii! ij (AHliifdhh - .1 Ir l'ah/iirrd - ./. Goddij 399

(t:i i'iiin (>\-^lc'iils en \'i\t\\ Ts."), i'l lili iii:i-<ii- ili' Tn's|ii iiil-^ II ( ii'iili'llas

situat .\ Ii'i's lli'm'u's il'l 'i;i;i'll ; i'ii si*:',, d ih' C.uiliiii'l

<
'niinrlld . |hh-|i

nis il'uiia lli'iiiia al ini;-(lia, irri-,i;-i'|| ; lai SJ.",, rl ilc Santa ( Irata, snhi'e

(>l riu liii-^ia (MI i'l (imiilat de Pallai-s; mi t^m|>'^ de ( lai-lriiiaii) , seiis lirsai-
aii\ , i'l ili' Saiil ( iiMiis i|i" Iti'llt'iM, 1
'1 1 II'" I
< i'iiis Klaiiiiscll y Hosin ; en Tsl,
ol do (iiM'fi, \" i'll Snii i'l di' Saiil Sinliiriii 1
1 di' Talii'nii ili's a liiija lli'iiiia

iioi-oo;t dUruidl. "

l'lls uioiiastii's citats piT iMi Cndi'i'a. i'ls mis |m'|-|i'iii'\('ii a la cuiiiaiTa

del l'allai-(>sa. situada i'iitfi' los dus Ni ii^iicri's \ 'Is alti'cs a ITi-.i^idl, a
la i'inica (le! Seii'i'O o sus alliKMits. MI |iiiiiit'i' iaiinri rnnin'ii ol iiiniiastii-

de (imt, \ni-a'| Xoii'iuM'a I'allafosa; el di' Santa (ifala, a|ii-ii|i di'l h'laini-
sell, i'n i'l |iniil inati'ix aun lii dmia si's alii^s id laii Ai' San-ura, el IJn-
soja o Bosia de li's antiges escia|itiii'i's ; d di' Saiit ( icnis de idlcra, a
les vores (raqiicsl alhu^nf, ais |iii' ral al'i'izii' i'l di' Si'ntis, al i-ap d'aiiiunt
d'lHl uducnt seeuildari di'l linscja, \ i'l df i.aliaix, a la \ula di'l XuglKM'a
Hitjogor/.a. V,\ S(\n-(iii gi-n|iii cstiV rnnual |h'Is mniiastifs de Ti-i'spons \

de (liidini'l, a les \()|-i's del Seg|-i', y el de Talna-ili iles, |irii|i del rin \'ali-
i-a, lili gayi-e lluiiy de la Su d'Ui'geil, en el llucli que a\ uy s'aiiDiiieiia
Alise rail.
Poelis datos |irM|icireiiiiia l'estndi deis di iriiineiits i|iie's i'cl'ereixen a

af|lieixi)S nionastii-s, i|iie snn en general earles dr rniidaeiii n di' e<iiilii'-

iiiaoi(') (1(^ hns en la l'nnna iisiial aenstninada deis iinlaris rarnlingis \

iiien\s rexanieii di' ses laiiiies si es eunegiit el lluej nnn s'aixeca la. \e||a
esglesiola \' la mhre einil-ei-ia, en ai|liei\ segle r(isi|llssiiii per raM|iieii|ii-
ga arquite'eiriiiica.

r.r.niu l'.l iin iiiast i r de deri-i, situat uiit al Xguei'a de Pa-

llars, contenia en son aiAJii edpi's fi'ti's en els se-

gles x y \i d'esei'i|itiires del segle viii. Una d'elles es una di uiai-iii datada
en els XI I Lnllrtnlux jiiHi /ri/nij/fr I)iiiiiii(i I ni juTi lai'f ikisIiui Karulii, kI
Lon<i<iliiiril(innii Ri'/ji' ninin Wlll i-i'(jii rins. ( )|iina en \ illaniie\a, den
nd'erirse al TSl. "'

Marea. '-' sn|iiisa aqueiv iimnaslir res|;inr;il . dcsprr's de deslniil jh'Is

serrallins, |ie|- el e(ini|ile l'VedMlns rn l'aiis STl). Se l-e|'i'|-('i\('n a ai|ll('ix

iimnastii- nninei-nsus diHainieiiIs del segle i\. mes .-inuv un ipieda in(''s

ijifuna esglesia del segle \ii ipie en smi llnel deseiinrem.

(D Viri/f Htrrrtrin. X. XII, \k\>j.. lil y \\k XX.

() Marca llix[ian'u:a, col. :{(i.
400 L' Arquitectura romnica a Calaliinya

SASTA GRATA L'ii deis inouastirs de iiu's aiioiiu'inula cu c\ (oiiieu-

t;ament del segle ix, es el de Santa Grata, en el lloch
avuv anouioiiat de Senterada do la dirossis Urgollosa. Es citat per nn
precepte do Liuis o! Piados do 823, (|uo du <|Uo'i hisbe Posidonius do la
Su d'Urgoll, riiabia reedilicat sobre'l riu Boseja y li donava os orms y
trros incnitos que anos plaiitaiit. L'anomoia l'acta de oonsagraci do
''

la Su d'Urgoll de l'any 83'.) -' y'l diploma de Caries el Calvo, do l'any S't-i,
conlirmantUii sos bns y privilegis. El diploma de Lluis el Piados se
<'*'

refereix clarament a un monastir reconstruit pe bisbe Posidonius. El

comte Manfret aont al rey domanantli on nom do Posidonius la oonoossi
de llooliserms y despoblis pora odiicai-hi monastirs y TEmpoi-ador oon-
lirma'l monastir de Santa (Irata d'Urgi'll ab la celia de Sant l''rii\iris les \

torres propio> y los que troguessin dol crn y do la incultura.

Els diversos preceptos coiifirmant (ds privilegis do l'esglesia d'L'rgcIl,
mav deixen de citarlo ooni lui llnch piincipal deis dominis de la Su
Urgelitana. Un document de l'any 1042 tiesa la situado tbd monastir cu
el comtat del Pallars, entre dos aiges (Tramasnijtias, inirr nni/jiis
(ujias ontre'ls dos rius Hosoja y Flamisoll.
''"
En X'illanuova no \a \ sitar
l'antigua al)adia dcsapercguda cu snii liMiip-^ \ a\ii\ iio es IVnal (robai-
rastre de ses ruines. <^'

SAST r.F.Nis DF. Estsiluatcl iiioiiaslir de Sant (iouis de la l!ellei-a,

1.A hku.f.ra

rn la \all fio Hidlera, entre'ls rius Flamisoll y Bosia;

no j)arlon, din cu N'illauuova, tres documonts copiats en un anticli (lar-
toral del monastir de Labaix; exprosson la data ab os anys do Carlos An-
gUSt que correspoiidrieii, si's rolbrcixcii cun es lo pi-.ibable i la cni'o-
""
naci dol Emperador, ab els anys 807, 808 y 8l.'idc Crist.
En \'illanueva cita varios altres cscriptures dols soglos i\ \ x quo cil
e.xamina. En son temps restaba tan sois del antioli esplendor del monas-

(1) Marca Hispnica. \\>. W

(2) Marca Hispnica. .\p. I.

(3) Histoire (jncrale dn Lunijacfic. l. II, l'reuoes, col. 2U.

(4) Marca I/ispanica. Ap. t;(^XXI\'.
(5) D. Cfifri Uiifafort riu'ia ivcorrcgiu la rofil fiiU-e'is ilos Nofunros (Vegis Del
\oijuera Pallaresa al Xo;jiiera Hihaijorzatia. linji del h'larnisM. Barcelona, 1907), no
lia sapigut troltar rasU'i- del moiaslir. El Sr. Hroc, inunhrn dol Instiliil il l^studis
Catalaiis, iiin runii part de la niissia los tiUTi's front('rissfis d'.\ra^;i) laiiy liOT, ali
encrrecli diiivostigar soltre aipieixa qestii), va rei'rrer el cjuni de l'dtit de Siicri
a Poljja de Sigiir, no trobant tanipocli datns del nmnaslir i'ii el polile do Sintei'aila,
ni en la regi del Boseja.
(O ViLLANUEVA. Viaje literario, t. XII, \y,v. ! y segents.
 ./. Pllitl !l ('.ildilfillill - .1 ;/( l'illiiucrii - ./. (Dthli/ 401

til', una rajioll:!. I''.n 1!mi',i-

l'ill-t (MI sos eXpi'ilicidlIS

v:<*:*>>>S:-:-:-
jior la ivii'i (1(^1 l'Miunisi'll,
/
jji-o|i (lo SaiTit^a de Bolle-
ra, ospadat sohre'l f[uc s(^

aixecrtva rantieh castcll

deis BoUeres al alti-e cos-
tat del barranch, lii recn-
negu les i-uiu^s del aii-
tich monastir,prematiira-
ment empobrit y reduit ja
en el segle xi a l'riirat de
la abada poderosa de I,a-
baix; ^" alguna que alna
tinca "rstega s'anduieua
do Sant Genis eon: a ic-
cort de la anticua pr(ipi(--
tat monacal.
i 'A
sents Trasiba-
L'abat s
'
dus del monastir
de Labaix de que paileii
els documents del segle .- /V :

VIH, iustitui la vida nm-

nstica en Tesglosia de
Sant Julia, prop fld liu
.^.i'
Bocega siibtus rllln Siwtii-

C'fo,*-*qucavuyes(>l v^lii-
Fi;. 4*i!t. Fiiu'str;i (l'ima constniroi nmsuliiiiiTiM :i Tnrrmonn
natde Sentis situat cu uu
deis atlu(Mits del Pxiscja o rinde resglesia,al]ueutala\euadadelFlamsell.'f:>

LABAIX I'"l MKiuastii- de I. al. ai\ (^s situat a les xoi'os del No-
Bibagorzana cu la diScosis d'l'igcll, qual
guci'a
existencia consta ici- una (l(iiiaci(i datada l'auy 771 (111 i]c (larlciuanx ),
a la celia de Sant Marti cu el Ihicb (pie s'(Mi diu Labaix, (pie Mllanueva
Ucgi en un cartuhu-i de raiiticb ccunbi. Sdu lunnorosos els documents

(1) RocAFORT. (HiiM citaila,, iigs. 15 y :ii-.

(2) Vn.l.ANUKVA, Viri/r literario, t. XII, \rig. t y I. Wil. ]i;ii;. 111 y si'.iicut.
(3) RocAFORT. (_)iira citada, iig. :?().

INSTITUT n F.sxrnis catai.ans

402 L' Arquitectura romnica a Calalumja

que's refereixeii a aqueix monastir del ijiie resti-ii sois luiies mhm'I piihle
de Pont de Suer. Foreii aqestes reconegudes iici- la inissi del Institu
d'Estudis Catalans en 1907 que aixeoaren el plan de Tesglcsia, que co-
ri-espon a les que estilaven els cistercienscs, qual ordi-o, en \.'1-1', lii lou
implantada.

SANT ANDREL DETRESPONS JJ^'l 1 1 1 M | ) ; | St I' d (' Sa.Ut Alllll'eU (Ic IV('S[](]US U iK.' (llMl-

telles quedaveii, en temps d'cn \'llanueva, les i'Ui-

nes que s'anomenaven el Miiastii\ a la distancia de 3 llegues d'Urgell, Se-

greavall^ en la confluencia d'un toii-ent que baixa de Lavansa. <" V V. W-
llanueva alirnia ab tota certesa lia\ei- vist una escriptura dc\ an\ TS.") '-'
que iicsa sa existencia. Dncunients del any s."]",), del 850 '*> y di'l sdH se (=1)

refereixen a ell. *"> Avuy en resten ruines indc^srVahles a l'eiitrada de la

gorja del Priorat de Trespons, a uns iO niinuts d'i-ganya, a les voresdd
rieral que baixa del Lavansa prop de- sa conflueneja ab el Segre una :

casa de pags de pobre aspecte y groixudcs pai-ets enderrocades, que re-

conegu en scs corrcrios per Catalunva l'Ai-tur Osnua. *'''

sANTCLi.MEXTDEcoDi.NET El niouastir de Saiit Cliinciit de Cndiiu-t est siluat

de Cot'uicto, a una llegua cap al Migdia de
en la vila

la Su d'Urgell, a les vores del Segre; existia ja en el segle viii segoiis

consta per la donaci d'una vinya a son abat Wintilano, a \ 1 1 Lnl dr- . .

ceinbfis, anuo III. regnantc Karulo Mai/iio, Iinpcratoiv, <~> qui lareferei.x
a l'any 803. Un altra escriptura de 82', dona t de rexistcncia d'aqueix
cenobi. <**'
En 839 el bisbc Siscbut II d'Urgell li leu llegat del mauus-
<;rit : cxpsinnn hcali T((io/iis. Al i-dinciicauent del segle xi
Sr//ii'//riiinmt

Andreu de Trespons. Imi \illanue\a diu ipie en una

es incoi-porat a Sant
reconada d'agradable \ista, aon liidja reposat en scs e.xcursions, \()ra del
Segre, haba vist l'esglesiola arruinada y vestigis d'cdiiicis de raiiiii li

monastir.

(1) ViLLA.NUKVA, Via/c literario, t. XII.. lat;. 1(1.

(2) Id., M., pa^'. 17.

(3) Id., /'/.. 1(1.

(4) Id., /(/., I. X,piis. (i2y Ap, XI.

(5) Id.. /'/., I. XII, pg. 17y .\p. IV.
(6) Cruia itineraria di-l L/it.ssanf'.s ilrl Can/oiirr tj del
ili; tan conques dfl IJahrciin.

Segre, liarcclniu lSi, pug. l:(T y sigmits.

(7) II<! vist, (lili 011 ViLLANUKVA, lUscrl ptiiPix oi'iiinal i'ii larxiii d ai|Ui'sla i'si;li'-
sia ilUrgoll. Viaje lilerario, t. XII, pg. 1(( y segcnls aios li'pitit Magno apiical ;

al rey Caries, la fa iluptosa.

(8) ViLLANUF.VA, Viu/e literario, t. \ll, pag. 12 y .\\<. II.
 J. I'iiifi y ('.(ultifalcli ' A de Falgucra - .1 . Godaij 403

SANTSADURNinETABKRNOLES ''I lUnUilslil- lIc S.llli Sinllinii (|l- 'I'; I 1 1(' l'l K 1 1
1
'S il I 'l',2Cll,

(>\isU;i ;i cu r.iii) son cu iiuc'l liislic, ilTr^;!'!! I.ri-

''
i/cru'/iis 1:1 (Imii.h'ii N sini .ili.'H \ iiKiiijds (le l'esglesiola de Siiil S.iiliiMi,

i{U;il eos rc_>l)(is;i ,l 'l'iiliis;!, ((lU' l'nU ;i \CC.:i(l:i, (MI lil solctni d'ArdoAni CM l;i

(;LM<laiiy:i, y (|ii(" cll iiialeix lialiia cdilicat. Els docuinents sobro Sal S;i-
diu-iii d'l rui'll sciii iiiimomsos, mes de les obres avuy resta sois, ales vores
del Vara [rop de la Sii d'Urgell, l'absis d'uiKi esglesia de tres iiaus,
obra gi-aiidiosa del scgle xi que stdistitiii a l;i vclla de! scglc viii.

ACTA DE coNSAGRAci Db A 1
1 1 ii ' i \ I 's Icri'i's liiniiiMi ol iiurli di' hi iiitslra rccnii
la5udVrge,,ldeS3.
,,n,.sbi,-ai, al NO. de Catalunya, en les moiitanyes
que teen com a centre el Mcts d'Urgell, aon iiu lian |ienetrat, si pe* cas
no mes que temporalnuMit, els excrcits musuliii.ins, aun s'lii coiistrueix
la Seu restaurada, enriquida ali la donaci d'extenses comarques.
Es un document d'una gr.m i'nsenyanca l'acta de consagraci d(^ la
esglesia urgellense de l'any de rcconstitucir) del So'.i, ipic explica l'estat

pais occidental de la mistra lo pei-p(Muu Nostre trra,. *-' n Regnant en.

Senyor Jcsuci'ist y en el tcnips el piadosssim y serenissim Senyor Lluis

Empei-ador August, per la divina protecci coronat, governant del Roma
Imperi, y per la misericordia de Deu Rey deis Franchs y deis Longobards,
se reuniren gran multitut de pobl y de clergues en el lloch qui dicitur Vi-
rus, en el que hi h Santa Maria d'Urgell, el cap pontifical de les esglesies
d'Urgell, Cerdanya, Bergad, Pallars y Ribagorza, l'esglcsia restaur;ida
en temps de Garlemany, successora de l'altra vissigtica, antiguament
construida pels fidels y destruida pels infidels y que pels pares deis ])re-
sents Ibu restaurada en temps de l'Emperador Garles ".
En l'acta s'enumeren 123 pobles del Urgell, Val d'Amlorra, s de la
Cerdanya, 31 del Bergad, 38 del Pallars y 2 del Ribagorza, llavors cxis-
tents ab noms com els actuis, y's segueix val per val, dient que's conce-
deixen a la mare esglesia de Santa Mara de la Seu d'Urgell, les esglesies
construides o que s'liaii de ci msti-uir ab llurs cementiris, ab les viles, cases
v casetes, ab llurs delmes y priiiiicies de pl y niontanya, ja en les valls, ^'

(1) ViLLANUUVA. Viaje literario, i. X. Ap. IV.

(2) L'acta de consagraci tbu publicada on l(i88 en la Marca HisfMtnca, col, 7(il-
76G. Salses. Reciied'hist. ct d'arrhp.ol. de Roiiasillon. any tercer, ii." 7. pg. 218. Baluzi
l'haviadatat per error, del any 81!). El P. Vii.i.anueva ha persistiten aquesta opinij en
son Viaje literario las f/lexias de Hapaa, t. IV, .\p. n." 27. Per la verialile data,
vegis en VHistoire i/nral (l<: Lani/nedoc. una nota degutla Mr. .1. Hlad (t. I\', !'.

nota lli7,
i.g.
'.)<M)).'

(3) Vegis d\i Caiige, niot comrallia.

4t)J L'Arquilccliiru roim'ini-a a Calalunija

ja d'aprisi. ja de restauraci. Y pera dir i-ii hkIis niots, i|uc \i>\ ln iiiu'

la ten-a coiitonia era donat a la Su d'Urgell, ol iiotari cuntiiia dicni i|iii" li

dona do prop
la roiidainiia Thort de Santa Mai-ia, '" ab tots os sous alous
sous cdificis y viles, esglesios, pari'oqiucs, cases, vinyes,terres,
y ai) tots els
canips, prats, pastures, selves, sal/.eredes, pomers, arbres fruitors i\f di-
versa mena, pnus, fonts, niolins, pesqucros, aijes ab sos Hits, oastclls,
montanyos, valls ab sos adjaconts; lo conronat y \n inconrouat; os doinios
del ferro ydelspeixos y la tercera part do l"ui|iMst iiTiinni puricni ifido-
ne) de tots els meroats. Venen dcs|)i-slos nialodircions oontra'Js nsurpa-
dors, a qui s'excomunioa ab rautoritat do Don, do Saut Pero Apstol y dols
alti-es Apostols y de trescents divuit saiits xtrc^y y se'ls conmina a que

siguin trets de la santa Esglesia y del rogno de Dou y tirats al hIim ii .

I/acta doscriu l'Urgoll, la Cordanya, ol Borgad, ol l'allars \ la Hiliagor-
za, anomoiant les parroquios y los oslosios ali liurs ooniontii-is, ab llurs
celules, vinyos y cases, describint rnnian-a |ii'r cdniarra \ \all |m'1- \all ;

la val d'Andorra, los valls alluonts al Ti'i-, la Oiilaina \ la \all de ju-

bas, el Horgad, ol Pallars, les valls dol l'laniisoll al) Sania (iiala; les

vores del Noguera Ribagorzana ab Santa Mara do Alao, la \all alia del
Essera ab Sant Pere de Taboina y la |ironaiia \all dd (lisiain {Gcsla-
hifims' aHucnt dol Cinoa. El notari qno rodada l'aota do la oorimonia de
consagraoii) concixia el pas os noms os anota ab un cort oi-dro topo-
;

grHch com si tingues al devant una carta o vtm\ si ]ia\riii i-ocdi-i-i'.iil ol

pas anos recoi-dant la seva topogralia.
La major part deis pobles citats cxisteixon i-noai-o oonsorvats on vib-s
y poblcts actuis, en noms de masies o senzillamcnt en noms de partidos
de terreno.
Pera trobar les equivalenoios ons lioni sor\it do los galos dotalladissi-
mes del Pirineu ctala'-' y del Borgaila ''* iiubiicados por D. (".osar A u-
gustTorras, dla ressenya geogrlica dd l'allars puMirada |)i'i- M."'(:(i\,
Sorl II ('oiiKivra XnrjUfra-Pallnrcsa'^^^ a mes do datos qui' Inni dcinanal a
persones eruditos coneixedores de la localitat.
Les ruines que en alguns deis llochs resten avuy dia son sense canlc-
toi-. I''l pobl senyala ab el nom de la esglesia \olla els restes d'una es-

glesia que lia dcixat de servir-, sovint Iota o i-ostaurada on pnca jiostorioi-
a la (|Ui's rct'oroix ol dii<-ninont ()uo ostudiom.

\i) Hai.aki. < iri'iitni.'H liixlitririjn ile Cdlnluia. |ia;r. .VIS.

(2) l'irincu Caala (Ccrlaniia). Harcijotia. VMVl.

(:) (Benjad). Barcelona. l!"iri.
(i) Barcelona, IflOC.
 .1 l'iii/ !/ ('.(iildfnlcli 1 lie '(il;/iicru - ./ Godaij 40.'>

\',\\ la llista ((Ui :i:u'ui a ti-aiisri-iui-i', scgiiim rmilii' iiiali'ix del acta (lo
consagraci y fai-Mu imtai' (mi ella los comarques y valls en c|iic les agru-
p'l uotai'i o las <(ue n>aliueul t'ormoii ouearo (|ii('l iiotai-i iin'ii faci esim^nl.

(liimeiira l'acta to cuusagracic) (losci-iliiiit les pai-roijiues ilel l'igell

Tniilinuis atquc condotainus parrocliias l'ric//r/isriii piiijns y cu primor
llocli la parroquia do la Su y despi's la segeiit llista ijUfds equi\aleiits
anotm.
Sa/ictl Sti'pltaiii (Sal Kstoha), rd ( (djiili/ii'tiKj ((',al\ in\;i ), .iiizirt

(Llirt), Sardina ( Partida de Ierra exislent cu Su, aon la el terme de la

tradioi(') populai- hi rocorda una autiiua jiarniquia), Sa/tcta Coluniba (Sau-

ta Colouui), purrochian de Arrhaccl (Are;djoll), Fcfrcra (Forrera), Par-

rochiam de Ares (Ars), cel Cioi^ (Civis), atque Asinti- (Asuuri-i), Sanrri
lo/iaiuiia (Saut Joau Fumal), sice Orr/ollcl (Argollel), atque Oooss (Ovez).
A
continuaci euumora les pai-roquies de Valle Arulorrensi les mato-
xes actuis do la ^'all d'Audnrra ipsu purrochia de Lauredin (Saut Julia
:

de Lni'ia), afijiir Ai/dnr/'n (Aiirli)n-a la \'ella), cH/yi Sa/icta Co/iuii/xt (Santa

Coloma), sire illa Mallaaa (La Massaua), atqiie Ordiiiari ((inliud), re
Eneap (Eucamps), -s/rc Caiiillaus (Canilid).
Contina desprs l'acta deserihiut la conca del Segre^ aiges amunt
citant la parroquia de .S'r</r/77 (Estamariu), tiire Bescharan (Besquc-
:

ru), at(ue Coreobite (Carcolso),

Villatiova (Vilanova), cel Bnrtathi
(Banut), atque Lotone (Llet), cun Eccleiia Saiicti laeobi.
Passa'l Segre y descriu lapai-roquia do Alas : illa pnrrochin de .l/,s,s,

vel ip.sa parrnrhia de Valle V/'iaa.

Rotrocedint Segre avall cita: Araren (Adraout), deindc Xabi/ier^ {"S-.i-
vins), sice Ollafracla (La Freita), atque ipsa parrochia de Tost (Tost),
plano Sancti Thi/-ici (Pa de S. Tirs), ruin Villanova, atque Assort (Arfa),
w/.-lf/r//(Adrall).
Desde aqueix pobl se dirigeix Segre amunt en direeciii a Castelllid :

sieCastellione,vel Villamediana (y'Mw''yMVA), sire Casainuni:- (Garmenin)

et Sancta cruce, cun stacione (Sta. Ci-eu ), vel /'/('/o/.s (Pallcrol ), .sv'rr efiain
curte Nararchii (), atque Aniano, Ortoiie (Ovto), cun Solanello {Sola-
nells), vel Ccrcheda, atque ('apellas (Castellsf).
Dosiircs desdo la I'arroquia de Xoce (Noves) segueix amunt en dircc-
ci a llins, el lloch del vell nionastir de Santa Cecilia atque Garamoa :

(Gramos), Helinse (Eliiis), atque Beren (Reren), sice Erpiils (Guils),

cel
seu etian Iacar::da (?), cum ConJIuent (?), cel Sancta Eulalia {>), cun
Conjuncta {'(), atque Villa rbea (Vilari-uhla vehinat del terme de Guils ,

del Cant), cum Bocona (Biscarij), vel Tiji-one (").

J06 L' Arquitectura romnica a Catalunya

Passa'l lili \ ilcstiiu la val tle Lavaiisa, \'alli' Larantia. cilaiit : Jiu-
niei'i's (Banycres), E^crred (Son-ibcsf), atque Guardia
'"'"/ '^pcluiica (),

(Ciuai-dia), siiv Fnwa (Frcixa, velii d'Aii y de Pamjia), fnniclla/in {Cx>v-

Toxen (Tuxoiil). '"
nellaiia), aljtic Laiisa (La \'aiisa), oel
Deixa desprs lesvalls del Segi-e pci-passara las pai I(H|u('s ci(M \'iillf
Lnrdi'iisis, la val de Llord que dona ses aies al Clardoiier i/isan} Pc- :

tran (La Pedra), cnm Aiyilrrs (El Mas Ari;elagucr de la IVdra ami en-
care lii ha i-uincs d'una esglesia vella), rcl Sisclicr (Sisquei), rimi l.i/iari
(Llins), ct Moii'calco (Montean), aicc illa Cui-ri^ (I. a Coiiiu). Mcsapos
o 'ljosapol que es Ubi-irapol sulVagiiea d'Asjtaa del arxipi-esfat de
S. Llorens de Morunys.
Segueix desprs: atque Trras (capclla sulVagnca de i, linas), sive
Tararil (Tai'avil), el Uto eiiieo ((lint), ret ('urreca/io ((forrea), an/iie illain
Tintillaijinein (Tentellatge), celOderan (\'all d'( li-a), sea ipsain Morain
(La Mora), sou silcam (Sta. Mara del Bosch), aquo Bisan ra n (Be-
illan
sora). Dei/tdc CeLsonatn (Solsona), cun Innilf (i\\\\). et sa Lrim (iJiMia),
si ce Ladur; (Lladurs).

Descriu desprs Valh' iii/rr/ade, ewWf lo panMi|u('s de 'riinuneda

el

y Oden, ab de: Timcneda (Timoneda), eum Terrei-oht (Tcrra-

els llochs
rola), sice f'aiiauda (Canalda), atque Oden (Oden), .s/rc h'/iimn Alcny), (

cel Vabi-ils (Cambriis), seu Perlas (Perles), atque Caimellas (('anellas),

vel Muiopulto (Montpol), atque Lezonoces (Lasanovels), sice illn Sn/sa. et
illu.s turnios (Sa\sas), vel Valle Han, atque Mi/mn ((iliaia), vel J'iiiiiiiinn

Aothes (Altes) sice Madrona (Madrona). '-'

Torna desprs Segre avall la Riera do C.aliM: J)r i //</, jises jiiirrochins de
Caput-Ei:;o (Cah), Orfjaiina (Orgn\i\:\), rrl Pana (a\u\ un mas de la
pan-oquia de Cabo), atque Capul Ki.r.
Desprs desde Coll de Nai-g segueix anmnl rallueni del Scgre sire :

Narf/o (Coll de Narg), vel Cucilar (Vil), cun Montanione (Montan iscll),
Dcl Salent (Sellent), ab sa subaflucnt la N'all d'Ai-qucs sen Arelies, atque :

jnidez (Las Aliles), vel ( urtizda (Cortnda ), sire l'nlerols (Pallei'ols de

Hialp), atque Rialh eum alio Rialh (Rialp).
Desprs desde la Clusa vel ipsa Clusa per la riba esquerra s'cnila jkm-
la val que va a Tori"asola : sire eliain i/isas jiarnu-liins dr Valle Tnrnralln.
eum Ti-rrarliila ('rci'rassola).

(1) Hcm i'(;l)iiipera la iiil(M'[>retaci (raqiKMxns iioms, liiiiprtiiiit auxili (id Ca-
nonge l'aiau, arxivor fio la Sii d Urii^ll y ilfl iiotari ilc, la antiiua ciiilat catalana
Sr. Deo.
(2) Debin l'interpretaci d'algutis il aiiuiists noins a Mossi'mi Sf^rra y Vilaro.
 J Piiifi 11 ('.(uldfdlcli - </( l'(il<)iicr(i - ./. (lo'lii!) 07

Salta (lcs|ii'i's Sc^im' aiiuinl li'iit la (Ii'scim|ici) de la (IcnlaiiNa : nirro-

chits roiiiifdii <'iT(l(iiii'iisciii , ci ini('iii;a iit |)i'i' \n /in/'/'ni'/iian/ sa/iriic Murid'
Toloiiciisis : cun capul rii'i ['l'n\iiv\\\ ). Driiidr NcriliaiK), rcl MoiilcHaiio
(Montoll), sirr c,ra(jc, ciiin ijisos lurrcuts (Beixacli), atquc Jiuyitia, sirc
Batiriaisc (Bastanist), aUjuc Arcci/al (Ai'seguell), vcl N^ossnccll. Doindc
Arislot (Aristot), cun Cazaned (Caixans), .s/w Muiicar (Musa?), cun
Araiififir (Aransa), rcl Trarcsscrcs (Travcssercs), akjuc Aro/do {Aja ),
sicc Les (Lls), Kirrocliiaiii de /'rulai/s (PvwWans), sirc Aunes fAiis).
Segueix el Riii de la l''ai'i;-a vella y d liu ih \'all, aiininciiaiit 7'(iiir//i/rc
(TallttMidre), rcl Orden (Uvdcn), al</iic Cnrudh {C.nvi-As}, sai 'dlar (Mllarl,
rclut eliaia Mci'ukjch (Maranges), al(juc Gcrul (GiiullJ, sirc nainquc
Olorbde (Olopte), vel Alt' (Alp, a l'altra costat de la coiica), atriue Garc-
uar (Gve'ixa), scu All (AW), rcl (cri H'un-), Saga (Saga), lUinc J:'iiids
(Guils de Cerdanya), sirc Krciicija (Saiieja a la vora del Oucrdl), rcl Isa-
ralsorcji (Isa\als), tiaiii(uc lur {Vv), rcl Anfjustrii/a (Aiigustriini. elsdos
en el Riu d'Ur), sii-c Tari/usoi/u (Targassona), arque Efjad (Egut), cum
dcllo (Odell), sirc Arisa (\'ia).
Deixa'ls afluents y torna'l Segre aiiuiuonaiit Liria rcro (Lli\ia), sirc :

Baianiimite {'i), cum Estarar (Estava- vora'l riu Angost), atquc Sallai/o-
sa (Sallagossa), rcl Alione (Lio).
De Lio salta a la vessant del aHuent a que dona nom ol ixjble d'Ir,
anomenaten Victa Ezeir y d'alli aiges avall auomena Dariiucollccta (|ue
potser sigui ^'allsabolle^a y desprs Anaujiu (Nahuja). (Jlcci/ia auicm
(Osseja), re/ ^//('//('.s (("aldegas), d'aon seguint Segre avall tniha ////
(Hix), seu Vlulubeni (Vilallobent), Palcrols rcro (Palau ), r<'l Ansi
(Aja), atquc C/iexans (Caixans), sea Estoll (Astall), sioe etiain Mh (Alp),
cum Msoll (Mossoll), rcl cum Sncra mor-
.S'a/c/ya/ (Saltcgat), seu Orclla,
tua (Ovella Morta). /'/ rem Sanaraster (Sanabastrc), cum lunciindas,
d'aon s'cnla cap aniiiiit citant Zo/v (Hor), cum Oruz (Urs), rcl Tar-
tera (Tartera), uc Jiiicrris (La Balii-a), d'aon traspassaiit la carona
cita tres pobles de la part alta do la val de Ribas : Dunrria (Durrcs), rcl
Tosas (Tossa), ct Xccano (Nava) y traspassa a aiges del Llobrcgat jtora
citar Castelar (Castellar d'en Hucli), retornant cap a Qucralps s'we ciiam :

Cheros albos, et Fustiiiiann (Fustan\), rcl Pardinas (Pardines), aon

s'hi h;i trobat una insci-ipci romana y li rosten rastres de vellos (dns-
truccions romni(|ues ; ((uc rftv/A/v/, (Cavallcra qu'es el noni do la

comarca).
De la val de Riias saba a aigos dol Llobregat y anomona a Li-
Ilet : sire etiam Lilcd. ri'l Hoitu (Hroo), cun Gararred (Gavarrs a
4(18 L' Arquitectura romnicA a Catalunya

les vores del Riutort), y va seguint les valls altes \ mIIuchIs iI [,l.iliii'i;a(:
atcjitr Ba;/a;aiio (Baga), .s^ MoUncUo (Mulnell, situat a mis 500 metres

del pont del riu Bastareny), i-cl Turhiass (Turbias). Slicos rcro (Saldes),
rol GoNrts (GsdI que dona aiges al CardoiKM-).
Passa a continuaci a desciiiue les iiaiioquies del Bergad, niiuios
pavrochiai Boi'i/ilaiioiisiiun jin/jiis, soilioo! oidoin sodoin saiida'Mario' por-
tiiicntoa, idcst, ipsas pari'oo/iias do Baloobro (XcWcGhve), rol i/o Maoianors
(Massans), mv Fir/ols (Figols), atque Cas/ollar (Castellai- del l\iii), son
ctiain Foccocurco (?), et Spiialho/o (Es|iii;ill>i't rd rilln Osi/I (N'ildsiii ),
).

alqtio Agilagors (Argilagers).

Passa al alti-e e^stat de la ronca y dcsc riu l:i piUi' ii|ua de l''i-onlin\a,
Froiidniano, cii la i|ue'l piilil(> senyala l'esglesia veii.-i (mi unes ruiues sense
cai'cter eu la carena que'l siq)ai'a de la vessant del Llnhi-cgat otirn Corru- :

bio (Querrubi, veliiuat entre el Bergadat y'l Ilipollsj, rol manto iiiiro, sir
Palomera, rol Palomerola (Palmerola, que dalt d'uu turu presenta les
ruines d'una esglesia).
Deixa aqu el notari les ribes del Mai'is y salta a les de la P.iea de
\'lada sir otinm Vilhtldta, qual esghsia vella's trobava cu el pa de l,a
:

Maso SOta'l -astcll <\o l'.nsct, i-inn (itrdililiir ( lUardinlain ), rl Jnsrd. iilijiio

Casro Adasaliiiilo (VA (rastell de Hoset).

Aqu tira Llubregat amunt caj) a La Nou sico illa Xo~. volu Mu/uno:
(Malanyeu), ^/* Cc/r/flHo/a (Sant .luli de Cerdanyola), son lia ('lusn
(Sant Roma de la Clusa), cun Corchos (Sant Andreu de Serchs), o Gloan-
no (Olvan?), rol Gorundolln (Gironella). n((uo illa Corro (Cori-ca). )oiii-
do Sa;jasso (?>npi\vs), sir Boiioriroro (Sant Marti de Bur(^), icl Morios
(Santa Maria de Marlcsj, <il(iio olinm J 'n/nrri/is, Puuccl; de (|Ual \('ll
castell ne queden sois restes esquai'terals rmn Momia (l^sglesia \clla
:

de Merola).
IJel Bei-gad el ibiruiicill paa al Pallars Eoolosinin S. Miii-iiO, oujlis
:

lociiin rocitatuin dioimus SaiioUi' Conoord(r (O-

Dcscriu desprs, ipsas parrnohias do Vrdlo slnoiano que siMiibla
sorel Val de Assua o Assoa al) els pobles linn-iiiiii, sir sinr/i (\'all
:

de Siart, ajuntament de Soi-iguera), cimi .(ii/ttiir<'s (I.c>s I,lai:inics a

l'csquer'ra del Noguera), ol Sorbaos^ oi Ml/nf'iir'iris, o/ ips/is mrr'K'/uds
do lio (J/jatjo, rol do Boronii (Bernuy), ot Saponii, iil(/iir iiioiifnio ()rn-

no? (Montanartro), vel Rininatri<-o (\{'m madrisi, miserable publcl dessota

Sant Joan del Herm).
Segueix dcs|)rs la val de 'i'ii'bia que unta ab la \all P'^icra si'ii :

ctaini isas larrooliias dr \'<dlo l'irhionso, Baion (Baliciil), <7 icndiO

 {

J Pili;/ ij Cinltiftlcli - A de Fiilgtiera - J Gudaij .{09

(Aluiuli'>0' ''"'" /''vvvi (l'\'i-i-i'i-;g, c JJi(rj [[hiv^i'))y / \'iros \"wi<.)^

Tirhia iuoiui> (V\\\ u\ ), el 'farascan (Tiivascant), rt'l As/tci ( Aiiicl (l(> Ho-
san), sico Eliiis (\\\\\s ;i les vni-es del Hiii l''rii-('r,i ), re/ Itinn^d { \v\\\\ns).
Doscriu (K'S|H-i's la \all ('art/csr/isis (\';ill de (^iitIusj, Sii/if/tr Mdria-

(jiKV (liniiit iii A'/A('/- (Santa Mara de Hihera), rrl liits/ls (Boldis), rd ji
bros (Labros), aUjuc Vallud, slrr Vullnirlld (\';dl;ilii) y la val! A/iti/iirnsis

(\"all (rAiieo), (iKxjUt' snela' Mnr'ur, tjiuvotiin racdocniil locussanriir I )ci)-

iluttr (Santa .Mara), cun ejis jurroc/as. il est Borroso (Berrsj, lum loro
(Jou), et Assor (Sorpef), sice Sonne (Son), c( sil (Isil), et Alos (Alos), alqur

Sdrri (Sterri d'Aneo), scu Burt/i Bui-,i;), /</ Cei-vo (Gom-o), el Spoin Espi ii). (

Passa desprs a las ribes del FlaniisoU \ continua: Deinde loi-us sn/idce
Marice qua' difuiit saiirto Gi'iittv (Scntorada), \ No,2;uci'a avall I/if/i' ve- :

ro Ecclesian saiictir Mariie jior diciinr mi Ti'iinil<> IV('ni[)). (

Del Ribajiorza en cita sois stiniie Mariir (ikc roeitnt Aluoiie (Ala)''' v
snela' Mar'ne ,-i sanen' l'etri Aposloli qua; dieuiit Tuverna (Sant Perc do
Taverna).
Molts deis llochs que en la llista llarguisima de l'acta que venim cstu-
diaiitse citen, no tenen esglesia; els riuc'n tenen, el document sembla fjue
ooncretanient les anomena, ja citaatlo idm a cap de la parroquia, a <lo-
uaiitli i'l nmii d'esglesia. L'rea de trra a que's refereix Faca baestaten

i;ran par recorreguda y'ls excui-sionistes citen sois parcts sense carcter
com a restes d'aqueixes velles i-nnstruccions o b esglesies posteriorment
construdes en substituci de la pobre esglesia antisua.

LA REcoxQUESTA FRAN..V Al ci ista >. t d'aquest ceutrc e\ X<

AL NE. DE CATALL'NVA
de (Catalunya se'n *
. 1^ 1 1 T-
forma un
i
, i-
a base de la cuiiqiirsta tranca. Els
aitre
i 1

vissigots s'bavien i-elaijdnat ditereiites vegades ab el pobl francli, ipie,

mes i'stecli, al) nien\s contacte ab el ni()n roma y oriental, lia\a cous(>r-
vat son vell temperament nacional una de les mes sabudes tbu en aque- :

lla gran topada de races deis Gamps Gataluniclis y desteta d'Atila y deis
Huns (451); haven estat fronter(;os ll.in-b temps, desprs d'liaver els gots
conquistat tot el Migdia de Franca, liiis al )cce;i y'l Loire; lluitaren des- (

prs, en temps de Glodoveo, ipii \a denotarlos a Poiticrs (ollT), y'ls bi

deix la Sepliniaiiia, '-' ab Taiitiii-ua capital Narbona.
"U Di'VL'in agi'ainniit pura iiuei'pretucii) ilels iionis do puljlats dol Pallui'sa
I

D. J.Miroi y Saiis, membi'c del nlnsiitut d'lisuidis Catalansw y a IJ. Cul'ori Hocal'ort.
(2) Les possessions deis vissigots al S. del Loire, que'ns lan conixer les subs-
cripcions deis Hisbes en el Conciii d'Agda, en 50(1, coniprenen :{i circunscripcions
eclesistiques, que eren en lAquiania I Hoiiges. rAuvergne. Rodez, Albi, Caliors,
: :

Limoges, vaiidan. En rAqiiiaiiia II Burdeos, Perigneiix. Eii la Noveiiipopala-

:

LNSTITUT d'eSTIDIS CATALA.NS h'l

 4i) L'Arqiiilrcliira romnica a Calaliinya

Invadit pels alarbs ol domini vissigot del Migdia. (^Is tVainlis cnitiiitMi
son cam de conquesta una vegada s'inica aquesta pe costat de Navarra,
:

en tenips de CarliMnany (777) y do son fil!, ai-rivant lins a Pamplona y Osea

essent linalniont don-ota ts y expulsis (S2V) pels vasi-lis, iiidmils y liai-l)i-es
encara, ajudatsper alguns deis HMiit'asi, vissiguts renegis, casi ndepiMi-
dents del F.mii- de (Crdoba, que doniinavon a Saragoea, Osea y Tudela.
Conieneen en lemps do (^arieniany les nvasious dols IVanclis a la
nostra trra cap al 771; ca) ''
~~^ an\a, seniMa, lins a Saragoea, un
exrcit franch ; en 785 s'extn la conquesta ns a Clirona, Ausona y Ur-
gell els alarbs sembla que tornen a eonquerii' jiart de la torra perdiida,
;

y que'n 798 reconquesta Llnis ol Piadiis, CiiiMiia. Ausona, ('aserres, Car-

dona, a les que segueixen Solsona \ Herga, liiudantse aixis la Marea
bispniea y aeabant les aveneades y re ulailes (PaLiilis y ile IVanclis en
sol, ab la conquesta de Barcelona. "'
La Marca, trra de defensa fronterisa d'b'spaina, \a il\ iiliiitse en ecnn-
tats desprsdels de I'allars y Hibagorza (792); en 79.") apai-ei\ en cls docu-
monts ol eonitatd'Ausona; en NUl olsde Girona y Barcelona; el d'baii|)nries
en S12, os d'L'rgeliy (lordaiiya, os trobon eifats en doeunients do I, luis
elPiados '^^ pero existen scgnraniout ow temps i\o C.arhMnany.
Al comon(;anii'iit di'l s(\L;le ix, la linia iin'indica i^n luclc a se |ir(i- (

longa desde Solsona, segnint el Cardoner \ .lol)i-(\i;-,it, lins al mar

I I en \

aqueixa aria cal cercar les vellos iundaoions ili'l se^le \ iii(|ne son hcii
poques situades en aqneixa pait |ii-.ipei-a al mar, ipial rer(in<|uesta es de
les derrorios del seglo.
En el Bosolli') (^|s bisbos (TMIna no i'oapai'eixen en els documenls lins
al 781 ; un primiiin nionastir d'Arles (mi teinjis de i, luis el
tol nst si's rii;i

Piados y el moiastir il'l'Aalada, trgieamont desiruit pe- un aiguat, pre-

decesor del de (^ux. J)els Pirinus cns; son tamb bou loebs els mo-
nastirs y esglesies fundats en el segle VIII qual existencia eonsli elai-a-
ment (>ii doiuments.

na: Aucli, Bazas, Fanzo, Loctoure, Comminges, Cousorans, OIiumii. Hi'an, l)ax,
Aire, Uigorre, Labourd. o Hayonne. En la NarlionnaisiO Tonldus'. Narlinnne,
:

Agde, Ueziers, Niinns, Lmleve. En la Lvonnalse II 'I'ours. Mi's cnihi di-l Hdaiio
I : :

Avignon, Arles, iJigne, Sne/., Frejiis, Atitibes.

C. K. A. Locgnon. Heoiirii/i/iir i/e
la Gaide an ai.ciamc sii'xl'-, \w^. 41! a 47.
M. <^. lURRir.Hr:- Elavy. Lea arls iininn-
riels fien /mii/j/es harbareii 'If la ('nnlc. t. I. pg. 28.").
Hist. (iraiiliif/iif dr /'/inrien-
nc [trocinrr ile Laniiiu:d<)c. t. W'I di' la Ilixt. ijiuiralc iln Luiiijucihic. 'roiilousc, l!)ll,").
pag. 262.
(1> AcLMSTiA. Ililoria (l<: ('aidliiiii/ii. Barcelona, 1887, \k\. W't y si-ginaiis.
(2) Ki)i;.\ni)0 dk IIinojosa. /,'/ rri/inifn seorial t/ la cncxtin a;/rariH en ('alalu-
a durante la Edail Media. Ma<ll-id, 1!HI."), pg. 2li.
 J. Pili;/ y ('.adaflch - X. de Fabjaera - .1 (hxlaij 411

I,':inv SlT rciiiinM-iidiii' I. lilis, iMi el CMpilul (rA(|iisi;iMii, fi'ii ft inii.ii- i>l

CIMIS (li'ls lllnll;isli|-s ijUC (li'liicil |Kli:;il- SUhsidis a r(Mll|M'r:iilii!' II ;ll|(|;il'|(i

al) liumcs (l'anncs y (ra(|uells ([ue Iliufos d'aiiuMXOs servcys terrciials

iiavicii d'ajudarlo ^^w sos cniprosos \\n- nicdi de progaries son tuts os ;

monastirs del (liuiiiiii iiii|ii'i-:il (Imirlis en aqueix curiosissini doriiiiiont

;

no s'anomcna cap monastii- oii la Marca, tan sois un inoimstorinni rnl/i-

asperii ol monastir d(>l \'allospii- ([uc deba sscr el d'Arles del Tccli. l"".ls
del N( ). c Catalunya (hnieu restai- oncare independents, els de Niv iio
eroii piuii poderosos [)era necessitai' la pi-otocei iiii|iiMal ipio'ls lorono-
gus la [u-opietat de liurs trros. (')
A pai-t de les Sus vissigtiques, mes o uionys ariuininlos, si^ Imi-hkmi
els priniers nuclis monacals y d'ells tot just si's pot citai- el iimiMstii' (h;

Banvoles que en 822 te ja siilicient organisaci pera aouiUr al eni})(M-ad()r

Lluis el Piados pi-egantli la cuntirmaci de les trros adquiridos. '-> Dols
demos sois tenim rocorts de vagues reconstruccions de ruines citados ou
els documents.
L'acta de consagraci de Saiit Quirse de Culera, (any):55), parla
de reediticaci d'una esglcsia antigua, '^' de les coses intils dcsti-uides,
deis ornaments reparats, deis rechs y cais reformats.
El monastir de Sant Joan di^ los Abadeses es tamb una reodiiicaci
d'una obra mes antigua. D.' Kinon, tilla de Wifret I, reconeix en una acta
tirniada ab els velins de Sant Joan, )gassa, Surroca y Gastellet, que el
(

Conqueridor va sois reedicar ol mmiastir de Sant Joan de les Abadeses,

cxistint all una obra ms antigua (jiiod t/noiiflain r/lofio.sissinnis W'if'rc-
(hi.s cojiii's hniiic iiicmoriir j-cc/ificaril ul (licarr niissit. *^' Mes cal descomp-
tar en aqucts dociiiuoiits rataiiy dols nionastirs de donar gran antigetat
V volla liistnriaa los luiiilaoii ms.

(1) CapiLuuria Jic;/uiii Fr incoriiin. F.il. A. lio-

Moiiiuii'Jiita ('eriH'fii Hislurica.
relis, t. I, Haniiover, 188:i.
pg. 34!).

(2) Baluzio. Capitalaria rejum F'raacorum. Pars, KiTT. Ap. XLl.

(3) l.legiin en l'acta de consagraci de l'esglesia de Sant Quirse de Culera
Qiiiifirnptcr auno inonrnalionis Domini nostri Jenachristi DCCCXXXV i ndictione VIH
nrrid/c adccnlus f/iitscupi /ii-u/tii .scd/s (criiif/ensiii eclfsie domini Wirjoni oidelicct cura
plerisrjue sujdicatioiiilms imprii altlxitis Manuel ectefiiarum scincti Cirici, sancli An-
drea, el nanli Renedicli rccdijlcalione snmptiil exordinm. SuOnerjnen.s profeca ahhati-
(lus iriorihua ini eisdein epe Jnmiliarilale actisunt qui funditus ab ecclesiis inutilia
.v.

dejecil el repiiriili<ini>i copie ornamenta reparacii, caucihus el petris utililas reforma-

it, lucri (uilius im[ieraril, tiijnorm, palliorum el universorum oiilinx pront'iuiril
laborihui propriia Itonentacil. Ksjiana Saijrada, t. XLV, .\p. XXIXi.
(i) Pei.lic.er y PAia'.s. Discurro presidencial de la Asociacin literaria de Gero-
na. Gerona, LS!)3, pgs. 1!) y 2i).
412 LWrqiiitcctira romnica a Ciilaliinija

L-ARQIITECTIRA ES EL SEGLE ClTl CVOW iqUCiXeS OSglCSiCS? DC Ciip cl'cUOS 011

T... sEooNs ELs DocuMENTs
^|p,-|.j ,.,,sti-e; ttos Iiuii sjut rcfctos y \wva toiiii- una
dea d'elles, cal acudir a docuuicnts postoriors, deis segles ix, x y xi, cu els
que sovint se fa referencia a esglesies petites antiges que s'lian de des-
truir per feries noves; a esglesies, probal)liMiii'nt cobertes de fust.i. quc'ls
pag.uis han cremat y destruit; oa pnhi-i^s ((Histrurcions de tniicli y pivli-.i,

de la niateixa fbrica de les muralles piinit\os ilx'M-iquos.

l'lls en les actos posen una especial cura en ilun.ii- una aiiiii^na
iKitaris
ascendencia a les esglesies noves a ipial ciinsagraci assisleixen; senipr(^
hi li una esglosia anterior, casi nia\ se liacta iruiM olii-a nova sino d'una
reediticaci, fent notar com cls constiiiclius de la ni iva csglesia destrui-
ren l'obra vella intil lins ais fonanients. I'na \ci;aila aquesta nbra nm-
desta hii fou d"un antepassat gloris (pii rai\i'i-,i \ la diHr y hi jiavia
conlinuat la devoci deis tidels hns esdeM'nii- inniil pa- ses diiuensions;
altres vegades l'esglesia construida |i"i- cximis vaimis en tenips an-
tich hava sigut malmesa y cala una repai-acio a la \eneral)l(> bassica;
ja'ls sarrahins o'ls nefandos pagans Tliavien destiniida \ el llocli liaxia
estat despoblat y a la malvestat deis bornes s'hi liavia afcgit la sequedal
y les feres y a la despoblaci l'havia aconipauxaila i'esterilital dla teira
esdevinguda erma. Es una obi^a penosa la de l.i ivstani-aiaii teta pels bis-
bes V os abats v pels nionjos; pels eomtes \ pe pubic, qu'es ;V la vegada
libra di' n'i-iiiistrucci d'esglesies > nratnris, celles y nionaslirs \ de i'cpn-
blaci de la torra y rostauraci deis ernis y niuntaiiyes schatiques. I,es
esglesies fetos son petites, reduides y pobi-c^s; aixis les troba la obi-a do
restauraci posterior.
Ja s'erigeix l'esglesia y el monastir en unes inines antiges romanos
que'ls colonisadors aprofiten. Un cmigrat (pie s'lia i-(>l'ugata l'altra banda
del Pirinu, un ospanyi)l del interior, (d \aiip viMUM-able Castell, ab sos
germans , un rimii esU-et, y tmba en el llnrli
es fica pe Valli^spir. poi'

descrt, en una gorja rocosa |iirenaira, nn edici :nitich, iins ban\s m-

mans que'ls docunicuts del seglc ix anunn'ni'n adniirabl(>s, y mnstrueix
sobre d'cUs un monastir, y rotura os hoscos, y conra els ovms, y des-
prs domaiia el reconexemcnl iinpi'rial del niali'ix deles rlnles ipn- \

han construit. Afpioixus l)an\< -lanliLin ser rls d'Anielii'-li's-liains, aun en-
cara's mostr-a al |iiililieli ini.i pi-eiiia i-nni.nia mes n nuans resiinn-ada.

Labal I5;diil;inns eoniparejx ;i l;i pl;is-;i iri'',lna a plvsene;i del emule Hi>-
rCngUiM- di; l'j'pOU Salunirm, bisbe, \ neilN allres, \ ;illl pl-nelania que lii
tenia una celia que dopcnia del monastir ediiMt pe dit'nnl ( !aslel!;nins,

en el lloch que'n dien deis banys y que era auMnieninl;! Aiuhis \|i,i\ia
 ./ l'nij 1/ Cadifiilrli - .1 de liliiiicra - .1 (iintut/ ll.'j

si^iil i'(lruM(Li IuiiIh' |h'|- suii .iiitCL-cssur (laslclhiiiiis, de lu (juc despi-s

(Inniiii l'c \ai-iis tcsliiiiiinis. ''

La pobi-esa del temps es cau, tot es i-iiiiia ininla,

exti'adiiliii.iiia, tot
siltMici(i;a que cal eiitroveun' en eis documenta en (jiie's ti-ada de sidivc-
ni' a tanta miseria. Ln l'iin\ S'.tS, id i/ishc KieultVi (lieni eitat ja a(|Uest tet)
expiisa al re\ ( darles sa esglcsia v Casi totes les de la scva
el Sini pie i|iie

dicesis, aiueiUK.'aveu eninniai'se y (pie no poda restaurai-les. \ni aiiys

desprs aqueixa esglesia vella, en la que devien fer obres, restava scnse
consagrar y no's trobavcn les pro\es de sa dedicaci. ^^'
Les obres noves son cum ai|iiella csglcsia d'Ui-gell constiuida aiiti-
guament pels tidels, destruida despi's pols intidels y restaurada, segous
l'acta de (Minsagraeiii de s;!'.i, en tiMiqis de ("-U'leniaiiy, ''' obra niodes-

(1) Pra'f'eptiiiii Liuturia lii liniierdluriti tro monasterio Arii/cnsi in dioeccsi

Helenenni. (Ex archiro monaserii Avnleasis. Anuo DCCCXXIj. venernhilis Cas-
leltaiis Abba monntsterii Sanclce Mavirv veniann ad nos innotuit eo qiind i/tse cum
J'ratribus siiis in Valle, quce dicitu Asperia monasterium in cediflcia anliqna rons-
tru-cerit, in rjiio niinc, )co npitulanle. ciun turba monachoru/n sub sancta rci/u.la mi-
lital obaecrans ut iirredictum monasterium ct ccllula.s qiias ipsi ab ereino construxe-
runt, P nano ibidem aspiciunt, id est. Krrtesiam sancti Petri in ralas, el Kcrlesiam
sanrti loliannis in Itiardo, et Erelesiam sanrti Iidiani super Bariarum rirolum
Data A'T'. Kal. Ovobris, auno Clirislo iropicio Vil domni Hliulonrici liisiini Auijusti,
.

Indiclione Xllll. (Marca Hispnica, Ap. III).

<( Xotitia recestitoria qualiter et quibusqiie /j/'/i'sentibus ibiquc reniens liabilanns
in trirsentia Bereiu/ario (omite scu. et in jira'sentia Erjtoni Salomoni episcopi.
et alios plures qui cum ipsis erani; ibique in eorum prcesentia in rilla Elena sin se
proclamarit qualiter tenebat celia in suburbio Elenense, in territorio calle Aspirancn
in subditione monasterii qu.ae nuncujiatur ad ipws baf/niles, quem cediftcacit Cas-
tellanus Abba condam qui fuit. Et est ipsa celia jam prcefata in locurn quem oocant
Arlas, quem similiter Castellanus Abba nidificaml, qui fuit suus antecessor
( Any 832. Marca Hispnica. Ap. V).

En la carta (lirigida per l'abad Hilpericus a Caries el Calvo ilruiauaiiili socors

per refer el monestir destruit, se din de Castellanus "qui ingressus ler au<j{islam se-
mitam. incenitin eremo mirabilia balnea, ubi n'dijlcaril snela cceiiobia. Mo.ntsai.- (

VAT.ii:. Xoticias Histricas t. VII. .\p. \X).

Hermabesslre, que compra les termes en l'any LS1;{ a la Hevolnci. estudia
la conservaoi) de lo (jue restava de l'antigetat. .\questa part consisteix en la gran
sala del estahliment actual de les T/icrmt's romanes. I'^s all aon se trob el lavato-
riy la piscina lera la nataci. n la proximitat del establiment s'lii han trobat al-
tres substruccions, tais com els nnu's ile la antigua esglesia. els quals han de per-
tanyer a les termes antigi>s, els restes d'un aqiieducte tallat en part en la roca viva
de la montanya y que sembla conduien al establiment les aiges do Monldoni, aon
se veu el mur do contenci que retendra aqestes aiges al nivell del canal. Es en
aquest mur, que's dona'l nom extrany de ('asala d'Annibal . Piirre Vm.xi.. Gui- (

de hist. el pittoresque dans le djiartement des P/jrnes Orientales. Perpiny, 189it,

pg. 171 y segiients).
(2) Marca Hispnica. .\p. X\".
(3) Acta de consagraci de la Sau. \egis Marca Hispnica. .\p. I.
414 L' Arquitectura ronumica a Catalunya

tissima ala que's substitueix desseguida la antigua caliMlial nunaiiia uv-

gellesa.
I/arta do dodicaci do Tosglesia de Sant Estovo, do Raiiyolos, en el
auy SS'.l, oxplica oom a son primor ahat Bonot y a sos nioiijos so dou la
colonisaci de les terres ermcs do Baiiyojos; ab sos piupi-s maiis lii cons-
truoixon l'osglosia. *'> l'n aota de ooiisagraijii ili' la matoixa osglesia de
Sant Estovo, de mijos del seglo x, oiis parla d'apioixa osglosia antorioi-
que antiguament haba estat cromada lols nofandssirns pagans coberta
de segur ab fustes, a la que s'en substitua un aitroquc l'aljat HactVodusfoya
construir dol pavimont lins a la coboi-ta, do oals \ podros troballados. *->
Un altro dncumont ons din ipio aquoix oston; priniitiu oi-a pora (dires
petiteS. L'alial de lpiill, '.uiilisclc, drilira Tosglosia drl alltirh IllDiiaslir
(

bencdicti l'any '.177, y avans d'onip(Mi(lro l'ubra dostruoix l'osglosia cons-

truida per Guifro, una esglesia petita y n'aixcca una molt niajor y mes
bella y cuborta ab voltes, com nota mossn Gudiol *^> y ab tot, aqueixa
segona esglesia os calificada l'any 1032 encaro do potita, caindcn l-<-lrsinm
at nmi/uin Kircfiiii (Irstruciis, niajori suii/itu ct npci'c (n/iflcfiri/. ")
Una l.")8 cus revela cdni eieii aqucixcs
acta do Sant Miquol do C.ux do
construccions rstegues, en les pie' n llmli de uinrler s'usa laucli.una uhra
i

de podra y laiich, a la que'l document eontraposa l'dbra ben troballada de

pedra y cals, ab coberta de fustes polidos,quc ab solomnitat se consagra. *^

(1) Acta dedicalionis Ecclesire sancti Slephani Balneolensis. (An. 88'.)) iji nn-

pratn.nnlum cfi'nohiiimcon.struvevunl. mfini/jn.s /ropriisi/e ereiui ra.stilae ertrarfinutt,

l'fihrili oonstru linios arte, snelas ncilicet a'cU'shs iwo, sant dintt'i', inta in /lonore
sanctn' iJi'i /rniiriria Marirr; esl'/nt; .si la in ca/iitc xtwjni prnic iidjncenliiss rji'nohiii
miliarif) ilisnnl'', uno. allrra anU-m in /lonore srincti Mnrtini irrrsulis, iiiir snhiarri
in cuII; Miliarias i Marca
Hisjianira. A]). \I.IX).
L'n Ijijiiedicli aiioiniMiat Hi'iii'i, ali coiisi'iitimiMit dl cdUUi' ().liliiii. luiiila i'l ino-
nastir de SantEsteve. sugiis consta per un .liplinia de luiiilaci otoriat pe" Lliiis el
Piados en lany 82. (Espaa Saijrmla. t. XlJll. |)a;4. :!2.S y .\p. I
1'i;hi; .Vr.sies.
.

Ensaiij histricli sohm de liant/olas, Uarcelona, 1872, pj;. :{'().

la vila
(2) Acia dedicalionis Ecclesif laonaslerii sancli Slephani Balnifutcnsis. .\n '.l.')7
ad eon.secrandam Ecelesiam cccnohlum sancli Slephani (jiiem iradihalns Ahha mi-
rijlee conslrui:il a pacimenliun iis'jue ad leijinen ex calce el lapidihiis dedolalis, quia
olim comljuntnm fueral a nefandissimis paijanis, el non dimiserunl in prtediclum
ccenohiiiia eque liii/nrinm in umhrafulo (Marca Hispnica. Ap. XCIII).

V.i) (Jhra citada. \>iv. 20!).

(4) MarcaIli-<panica. .\p. CCV'III.

(5) t .\fla fledicalionis novfe Erclesi'i' monaslerii Cn-eaiiensis. .\n. '.I.'i.'l el in-
venil ihi Eeclesiitlaia pnrcaluia e.r tuto el apilihus i-onjeclatn in lionnre sii/ira noini-
nali S. (ieriiinni eonjessoris, f/nnd esl caiuX E.rrlesi'e i/isiits. fdeinr/iie ta'iiis dotare in-
trinseen.1, taciti; coiiilarit iiuatUrr opas perjleere pnluisse, iinaliter ad (eretestis) reijni
fasli'jia per centre caleal. Propl^r hoc non in;/enio humano, nee arle hominun, seil
 J. Piiif) II CtuliifaUli - .1. de Fuir/iierct - J. Goda;; 4t.'>

Allalll JH'I l'il-ill(''U sii\ iiit se ll-ciliiMl \ ivi'llti's, ;ictllals, ;ii|ll(^ixes petites

esglesietcs totes d(> iniicli \ in'ili.i <(iiii h.niaiM rstega (1(> linstm- : mus
gi'oixuts do podra (jiio's trou del iiialoix llocli, untada \wv nioi-tci- al)
ai'gila do la propora vidl, taiicaii un i-octanglo roduit; a sobro, sostiiiguda
per soques d'al)(>t n pi'i- ludiunMitaria \ulta, una cohortadc pedrs o de t-
rra. Tal fbu l'estat tlai'ror a qu(> torna l'art ar((Utoctnic do la nustra trra
desprs de voui-o erigiris templos do niarhre do Tarraoo.
Mor la civilisacii i-i>niana, y os templos humiis deis soglos viii y i\
fan tornar (d ponsanuMit a aquclls niui-s iriclis que segons Titn l.i\i nn
tenion pe' m<)rt(>r cals (Midui'ida, sino tancli soguint la moda antigua y
que sogons rannini dol Jicllimi /lisija/iii'/isc. oobron los cascvs fl(> torra y
no ab teules, al istil do r.\tira.
Montres la nostra torra queya fins al Ibns d'aquoixa pobrosa y doca-
doiieia, l'art auava lont son cami. Aquella esplndida arquitectura bizan-
tinadols soglos \ y \ i, oiii-a ilf la suiiptuositat dol ImpcM'i Oriental ipTIiava
iuNadit ritalii lins a l!\(^na y a linma, rpi'liava ri'n(|U('i'it rAIVica \ una
part do los costos d'l'lspanya, liava aiiat roduint cls sous limits torrito-
rials; os musulmans li liaxiou succossivamont ])i-os el nurt d'At'rioa, los
possessions d'Espanya, los do l'llalia y la ruptura ali l' ccd(^nt lia\ ia ostat
consagrada el da en (pi'ol S;uit Pare eoi-iui emperador succossor deis
emperadors romans a ("arlomagno.
Ve per l'art de Bizanci com una nit tVisoa, una espantosa decaden-
cia; els iconoclastea amos del gobern destrueixen les obres y'ls esculpti irs y
mosaioisfos emigren a treballar en cls centres nous, al Nort, a los voros
del Rliin y a Aquisgrn, aon s'aixeoa la nova capital dol Imperi car-
lovingi. Sant March do \'onoca, Santa Mara d'Aquisgrn les esglesies
del Palau de Ximega senyabMi cmu fites aquoixa invasi bizantina al
Occident. A mijos dol sogle ix y durant el segle x y part del xi, l'art i-onoix
a Bizanci. A Occident, la ponetraci antiga bizautina fa son cami, y en
aqucixa renaixensa hi t son rcflxe l'art rou)nic]i. Kl pas occidental
tenia tradicions; els medis de construii- oren diforonts d'< trient els tre- ;

balladors que s'lii formai-on ei-an d'altros condicinus tniquos; aix sol
liaui-ia bastat pera engendrar un aii unu, una unMlatat direronta. Santa

Mara d'Aquisgrn, mitaci<) do Sant March de \'enccia construida ab

maons, reproducci dol plan de l'esglcsia desapai-eguda deis Sants Aps-

dioino .y/iriu sancto i/iusrante dasiru.eit pvcefalam Ecclesiolam S. Germanl con-

/easoriif, cndUicarit cain inirijicf f.i; eiitce el lapidUms et fijnis dedolatii.s mirifice prop-
er speni (Marca Ilis/j'i/iica. Ap. XC).
ir, L'Arquitectura romnica a Catalunya

tols, era de pedra el material einpleat en sa cDiistrucciii era siillrient

:

pera donarli altre carcter. Y a(|ueixa arquitectura uoxaeraia roiiianica.

Tot aqueix moliiment europeu, se reflxa en la Ierra catalana.
Y l'arquitectui-a romnica ari'il)a\a a la nostra trra troban ta cdui cls
romans incrulta y barbre, ab els mateixos sistemes de construir de la livi-
lisaci ibrica ;l'obra de rostau'aci mmoni-ava do ca]i y de non ^'w la
civilisaci prlniitix.i.

.*J^-

Capitftll ruiiKi il<; l:i Mezquita *le Crtriloba

reprodiiit en els capitelU vissif;ols de Tarrussa
 iL.

Fig. 17U. Coustriicci ;iLi aiclis de IV'rrailuia. (Dfl Lber fciidoruiii. Arxiii de la Coruiui d'AragiiJ

CONCLUSIO

TT 'exiuncii de les arquilcclLircs cristianes prcrrunuiiiiques

(leixa cntrevure cm la trra catalana's prepara pera r-
Iire i'art romiiich y colaborar en la seva formaci.
(lomen tot el mediterrani, van inti'oduintse les formes

^ d'ait i-i'istianes, assimilantse mes aviat a les usades pe'

^ Fesglesia ;ilVican;i y ^ida i|U(' im a les IVii-mules de la ma-
teixa Roma; aixs no ajiarMX (Mi la nostra trra el cimentiri S(jterria

catacumbari y si els enteri-aments coberts de lloses o de teules y'js d'm-

tbres caracterstichs del Ocrideiit y Migdia mcditeri'niii. i'',iis ,iriib:i d
confierede sarcfachs portats jiel c;diotatgc maritim, anlcdis ais d'Italia,
scmblants ais proveneals y sois per excepci a Elna s'lii han trobat sar-
cfachs del ti)o del Sudest de Franca, potser transportats a la antigua
catedral en plena cdat mi a na.
Una jjart d'Espanya, ln srt/ni/a Mauritania, se troba subjeete al do-
mini bizant, tenint per capital la fortaleca de Septrn (Ceuta) y all lii

INSTITUT D ESTUDIS CATALANS 53

4lfi L\\r(uitccliiiii romnica u ('(tlalunija

ti-olini los bassiliques ciMii li>s de IViIum \ \-'.\\ ,ili hkis.icIis (|Ui''s re-
peteixen eii tot rimpei'i do .lustiiii, cobertes ah tustei-ia seguiit os pio-
ceptes iintichs, sense qiio lii ai-rihiii la cohorta do cpula de l'nriMit y

pi'op los i-uincs a Denia, lii i'aii s'apaiiciii os sopuloros do mosaichs i|Uo
recorden els tipus quo'ls ai-(|uoMloclis iVaiir(>siis Inii doscubort oii los cos-

tes de l'AfVica bizantina.

Un'alti'a part y ms tari casi tota la ton-a ilo lloim-\ia catalana, |tiM-tany
al domini vissigot y all hi floreix un ail nicnys i-clinat, un ai'l nn's harbi'O.
Aqiieixes esglesies Aissigtiquos formen dos grupus : l'un se mostra
clarament en les esglesies de Tan-assa, Taltre, al nionys com a ti-adici
artistica, estroba aPedret, al Mai-quet, oto.
Les primeres representen una importacii'i oiiontal, jadel absis tricon-
que cobort ab cpula, jado los disposicions y plantos qnadrados o radiis,
vinguda ab ostM-ioritat a Tpoca on r(uo s'cM'igiron h^s osgh^sios d'F,l\ y
Palma, coincidintab ra\"onc artlsticli Inzanti cap a iccidont, cap a l!\(Mia, (

y del Adritich cap al Mure iinsti'um. Son les (.res d'aqueix grupu execu-
tades ab mamposteria revestida extcriormcnt ab l'aparoll roma bon cone-
gut de menuts carreas reforcats en les arcstes ab grans podres quadrades.
L'altre grupu es ol do Ii's esglesies en arcb de fcrradura d(d tipu liis-
pnich, construidos mes rstegament, de i-(!)ia on o/ms s)if(tnnii. scnsc
cap decoi-aci exterior.
Son dos corrents bon diforontos luna mes aviat ti'nbar;i ses anlo-
:

gues en l'escola de qu'es reste el Baiitistori de Rio/, y son aparell exte-

rior en el de Sant Joan de Potiers; Taltrc es una escola bispana del grupu
de les esglesietos escampades per as y all oi: ol dnniini vissigot, d'nri-
gen antich, d'una ])i-imti\a n pots^r on corts mo-
iuqioi-tacici orimital,

ments de rinfluencia deis (>migi-ats nni/.rabi^s.

En unes y altres l'ornamentaci deis eleinents prnc[)als son de dege-
neraci romana o de tradici ibrica mes antigua; >\i' la nimera pcrma-
neix sobre tot el capitell corinti y'l compost; sois per exeepci, encare
d'cpoca incerta, el cbich corinti iji/.ant fa sa aparici a Barcelona. Te-
en aquestos elements son igual o son semblanf en les bassqucs de
Roma o d'Italia, de la lalia
\ di> l'.M'rica. Sois en dotalls lotits, en i'rag-

monts d'm]iostes, aparoixcn com a novotat d(H'oiati\a les estrelles y

hi
ti-enats del art roma rstecli en que lii perniano\- la decornci de les obres
primitives ibriques, com si fosdegudaa un inMliimentatvich que restau-
res la decoraci de l'Europa primitiva. Els demos elements caractersticbs,
son signes religiosos ci'istians, son smbols do la nova fe dccoi-ats ab ele-
ments propis d'un altre art, el mes tpicb del pnlilc \ issigot, la orfobi-eria
 ,

J. Pnig y (Aiihifalch - .1. de Falgiiera - J Godag 4'J

do |n'(li-('s i'iicastiHli's (MI \:\ pl,iii\;i iiict,ilic;i Ij.itiida, les geniiiii's l|ii(|Uos
d'ai|iUM\,i (l('cui;n-ii d'intcliic deis ti(>s(ii's vissigots trovats oii dilereiits
paissos.
Es en rdiijuiit, o ii()sti'(> ai't eristi in-ei-romnidi, un ai't pobi-issim
com era de tuta la peiiiiisuhi, i|UO dosa))ai'c.\er do la vida dovaiit d(!
l'art

rai'quitectura romiiicay sois com a (doments aprofltats (mi icdiiides crl/n-,

s'hi oonsorvai-'iii os n'istoohs ahsis aiiticdis, ah sos arcdis toixuciis y sos \oi-
tes inij)rosos dol oiiraiiyissat dols rindris. Morta radmiiiistiaciii i-ninaiia,
perdvits os rostos d'organisaci p<iltiM \issigtica, h ha coiu im i-e-
toni a la pn'initiva barbarie, ooni uiia]iarada en la marxa de la eivilisaci,
una regrossi ais temes ibriclis, a les formules de consti-ucci ibriques,
y'l recort que han conservat els documonts de les cellos primitives v deis

oratoris boscatans es qu'eren tets com

de les ciutats ibriques
os iiiiiis
com obra de fancli v podra. Ha
los fortiicacions deis castres piimitius :

mort una civilisaci tbrtissima y renaixeu les volles coses de la tei-i-a es-
devingudos luituralesa.

Miniatura ab archs ile tcrrailiira - Hnmelips de Beii

(Saut Fpu (1p Giioua)
TAULES


INDEX BTBLIOGRAFICH

A. H. \'., La cati^dral visigtica di^ la ciuilaii de .lativa ( Hoj. R. A. i\e. la Historia,

t. Lin.
Agapito y Revilla, (Arquitectura y Ctinstruccin). Madrid. 1'.mi2-19(33.

Agurre, Collcctio mxima coticiliorum oinnium Hispanice. Roma, 17.53.

Alapt, Notices historiquos sur les Comiiuines du Roussillon. Perpiny, 1875.

lbum pintoresch monumental de Catalunya.
Barcelona, 1879.
Alius. Ensaig histrich sobre la vila de Banyoles. Barcelona. 1872.
Altamira. Historia de F,s)aay de la civilizacin espaola.
Barcelona, r.i(i(i-l!)Oi).
.\M \nnu ni; l.os Ros (R.V MonuMicntos arquitectnicos de l'lspaa II. Toleilo. ;

Madrid, l)()."i.
Ama'ior de i.os Ros. Inscripciones rabes de Crdoba. .Madrid, 187!i.
Arco (.\ dei.I, Nuevas lpidas romanas de Tarragona (Bol. R. X. dla H., XLllIj.
Nueva inscripcin del teatro romano de Tarragona (Bol. R. A. de
.WXII.^
la H.,
monumental de Tarragona. Tarragona, r.HKi.
tiuia artstica y
.Vssas, Mosaico descubierto en Mallorca en LSi. (Museo espaol de antigedades,
VIH.)
AsTRONOMs, Vita Hludwici Pii imptratoris.
Ali.estia, Historia de Catalunya. Barcelona, 1887.
AusoMus, Ordo noljilium urijium y Fpistolae.
Avenos (Rfus Festus), Ora martima.

Bai.ari, Orgenes histricos de Catalua. Barcelona, 1899.

Bai.i zio. Capitulara Regum Francoruin. Pars, 1677.
/l L' Arquitectura romnica a Catalunya

sur li's si'pulmri's b;irljan>s ilii Miili <'t ilf liMifsi li" la
H.\iuif:iii-.-KLAVY. i:iuili's
Frunce.
Paris, 18!t:i.
Les apts imlustriflles des peuples liarliares Je la Gaule ilu au W
VIH* sicle.
Toulouse, Pars, 1901.
Il.vuDON DE Mo.NY. Rfilations politiques des comtes de Foix avee la Catalogue.
Paris, lSi.
Beli.u.m Hispanik.nse.
Berla.nge, Estudios epigrficos. De las pequeas inscripciones jurdicas Romano-
Hispanas. ( Revista de la Asociacin .Xrtstico-Arqueolgica Rarce-
lonesa, IV.)
RoFAni"i-i. (A. di:). Historia crtica, civil y eclesistica de Catalua. Rarcelona.
l.ST.

BoFARLi.i, (P. Di'.i. Los condes de Rarcelona vindicados.

Rarcelona, 18:?(>.
Ro.N.vicFOY, pigrapliie roussillonnaise. (Rull. de la Soc. agricole, scienlifiqui' et
littraire des Pjrenes Orientales, t. X. XIV.)
BoNXF.T, L glise aldiatiale de Saint-Gulliem-Le-Desert. Caen, 1008.
BoTF.T Y Sis, Monumento romano de Lloret de Mar, villa de la provincia de Ge-
rona. (Rol. R. A. d( la H., XX, 218.)
Noticia histrica y arqueolgicM ili' la antigua ciudad do Emporion.
Madrid, 1871.
Sarcfagos romano-cristianos esculturados ([ue se conservan en Ca-
talua.
Rarcelona, 1895.
Sf'imlturas antiguas recic'n desculiierias i'l m
Mci'iailal di' (icroiia.
(Revista lie Gerona, XIV.)
Broca, Reus: etimologa de su nombre. Recientes desculiriiiiii'iiins. iltul 1; A.
de R. L. de Rarcelona, lHJT.)
BRUTAII.S, Notes sobre l'art relgi<Js en el Rosseilu. TimiIuiimi) di'.l. Massi) y Turrens.
Barcelona, VMl.
Lglise de Saint Martin de Fenoiullar. liuilriin Arrlii'iiliii:ii|iii' ilu (Co-
i

mit des travaux liistoriques et sceniifii|ues.)

LWrchologie du moyen age et ses mtliodes.
l'aris, I'.IOO.

Cabuoi., Dictionnaire irarcliologio cliriHiennc et ele liturgie. Pars.

Ca.ni.na, L'.Vrcliiietiura romana. Roma, 18:t(t-l81(.

Canibei.l, Algunes noticies referentes a rexcursii) a .Mta'ulla. iliuilli'ii de l'Asso-

ciaci d'excursions catalanes, Rarcelona, 1879. i

Cartailiiac, Les ages prhistoriques de l'Espagne ot de Portugal. Pars. l8Sii.

Monuments firimitifs des lies Ralearos. Toulnus', 1892.
CAt.MONT, Rulleiin MonunuMital. Pars.
Cai;vet, Elude liistorique sur r<'tal)!ssemeiit des sjuignols dans la Septimanie aux
VIII* et IX* sicle. Narbona, 1787.
Cen EiMVDEy., Sumario de las antigedades romanas que hay en Espaa. Ma-
drid, 18:t2.

CiiAiis,Los mozrabes valencianos (Bol. R. .\. de la II.. Wlll.i

Origen del cristianismo en Valencia. (El .Vrchivo. ValeiKMa, I89:t, Vil.)
CiiABHET. Sat'unto. su historia y sus monumentos. Rarcelona, 1888.
 J. Puig y Cuhifalcli - A. de I'alguera - J. Godag 4'

CiiiPRK (Jordi de), Descriptio opijis romaiii.

Chisy, L'Art de halir chuz les Romains. Pars, 187:i.
Choisy, L'Art de lialir eliez les byzantins. Pars, 1883.
Cokha, Liiuites jirdljaljles di! la conquista rabe en la eordill'ra pirenaica. (Bol.
R. A. de la H., XLVUl.)
CosT.\, La poesa popular espaola y niiiolcii;ica y literatura cidtd-liispana. Ma-
drid, 1881.
CUKAJOT, Lei^ons profeses ri'lcole du Louvre. l'aris, 1887-189(). I. tirii^ines
de l'art romaine et gothique, 1899.
Coy, Sort y comarca Xoiiuera-l'allaresa. Barceluiia, llMx;.
CSPiNiRA, Guia-cicerone del viajero o baista en Caldas de Mmiilniv. Barce-
lona, 188i.

Dahimui-.kg y .Saiii.ih, I )ctioiuiai i'e iles antiquits grecques et roinaines. Pars,

l'.Hil-r.KMl.

Decheletti, Les vases ceramiques ornes de la Gaule Romaine. Pars, 19i.

DiiLUADo, Nuevo mtodo do clasilicacin de las medallas autnomas de Espaa.
Sevilla, 1871.
D'EspoNY, Arcliitectonisclie Einzelheiten der Antike. Bi'rlin, 1897.
DiDi'.LOT, Notes arclii'ologiques sur la Catalogue. (Bul!, nionuinental trancis, serie
IV. vol. IV.)
Du.iiL, L'Afrique byzantino. Pars, 189().

DoNALDSOx, Archit. numismat.

Du Cane, Glossarium ad scrptoros med;e et nfim;n latiiiitatis.
Du CouDRAY La BLANCin.ni.. Tomltes en mosaique tie Tliabraca. Pars. 1897.
DucHES.Ni;, (Jrgines du cuite chriUien. Pars, 1879.
Pastes piscopaux de l'ancenne Gaule. Pars, l!)U7.
DuFRESNE, La liturgia des bassiliques. (lements darchologie clirtieiinc. \\\\\
Pars, 1902.)

Elas ni: Moi.iNs, Catlogo del Museo Provincial de antigedades de Barce!on:i.

Barc(don;i, 18S.S.

ExGEL, Rapport sur une mission arclicologi(iue en l^spagne. .\ngi'rs. 181)1.

Ermoldus Nigf.llus, Carmina.
Escudero de la Pi:.\a, Iluminaci()n de manuscritos. Prvileio rodado liistorado i'

del rey 1). .Sandio IV. (Museo Espa(d de .mtgedades,

I, 2(i2.) Madrid, 1872.
Espi'-.HANDiRU, Reeueil general des Bas-reliefs de la Gaule romaine. Pars. 1'.m)7.
Fern.\di;z Guerra, El arco de Bar, los pueblos ilergetas y los cosesaiios en la
provincia tarraconense. (La Ilustracin Is)aola y .ameri-
cana Madrid, 187(t, IV.)
;

Tres sarcfagos cristianos de los siglos iii, )v y v. Moidiiiumi-

tos arquitectnicos de Espaa: Madrid.)
Monumento Zaragozano del ao 312. que representa la .\siin-
ciciii d(> hi N'iPeii. Mailriil, 1S7().

I.NSTITUT d'estldis catalans 54

iX L' Arquitectura romnica a Catalunya

Fr.iiRKiito. Historia i' la Santa A. M. liilosia do Santiago. Santiago. 19(M.

Fir.v. Antiguas niiifailas ile Bafci'lona. (Revista liistpica; Hai-ei'lona. 111.')

Antigeilailes romanas
Valencia. t,Bol. H. A. de la H., III.
ile i

Estatua marnirea de estilo griego recin hallada en Barcelona. vRevisia his-

trica latina Barcelona, 1875. II.)
:

Kiiigrafia cristiana :!e Rspi^ia. Nueva olii-a de Hiilmei'. liid. B. A. de l.i i

II.. XXXVll.i
Inscripciones ibricas y visigticas de Tarragona. (Bol. H. A. de la II.. XI. 111.)
Inscripcin romana, indita, encontrada en Aquis Voconis i) Calilas do Mala-
vella. (Ilustracin Espailola y Americana; Madrid. 1872, XVI. 1

Lpidas romanas recin halladas <mi Barcelnua. Hevisia his((')rica laliu.i ( .

Barcelona, 187(j. III, l:!(l.^

Novsimo aio cristiano y santoral ospafiol. Madrid. 18S1.
Nuevas inscri)ciones romanas en f.^ldas <li' Malavella, Herramelluri y .Vs-
torga. (Bol. R. A. dla H.. XI. 1\
Miliario romano inscripciones heljre.is de (iei'nna. (Revista histi'trii-u la-
tina. III, Barcelona, 187(;.)
Patrologa visigtica. (Bol. R. A. <le la H.. XLIX.)
Sarclago cristiano de lcija. (Bol. R. .\. de II.. X.') l.-i

Templo de Serapis en Ainpurias. (Bol. R. A. de l.i 11. 111.

Fi.rtF:z, etc., Espaa Sagrada. Madrid.
Fo.NT Y S.Mii/, Caldas de Malavella y su manantial F,ls Bullidors. Descri|iei<in
cientlico-histrica. Barcelona, l'.iDi-.
Troballes arqueolgii|ues ile Caldes ele Malavella. ^llustraci Cata-
lana, I, n.24.)
Frontinus, De miua-ductibus uriji Rumm- nmi'titarins.
Fiii'.tXF.. (Revue dhistoire et d'archologie du Roussllon, PiTpiiya. I\' i

FiJsTKi, m: CouLANCiKS, Histoire des institiitions polilinues de ancienne I !'ranee. I,a

Gaiile romainf!, linvasion gerinaniciue et la lin de iliipi-
re. Pars, 1891.
Oaulcci, Storia dellarte cristiano.
l'rato, 187:{-1881.
liAiJCKia,, L'.\r<-lii'ologie de la Tunisii". Pars, 1S)7.
Gograpliie g(''ni''rale du diparieinent de l'Hi'fault Miiiii|ii'llicr. l'.ior).

Gi:si;i.i Moniiments anti|U(>s le lAlgi-rii". Pars, lilil.

ftinriAi,. Sopulcre roma en los eiicontorus de tiirona. (,.\nuar de lAssociaci! d'Ex-

cursions Catalana, Barcelona, 1883.)
(ii)Mi:z MoHi'.Nr, Excursin travs del arco di' hi'ri'aduiM. (Cultura csiiaida, Ma-
drid, l'.MIi;.)

tioNZAi.KZ Hi i(Ti;nisi;, San

de (uixols durante la ldad .Anligua. Gerona, Hl.'i.
Feliii
Gil M'.l.l.s, Ueserificiidi de Caldas ile Monthliy, (me.mori.i itii'dila.^
de la villa
Ghaiiit, Memorias y noticias para la historia de la villa de San l'rliti i\r GuiMds.
Gerona, 187i.
GiioijssKT, lude sur l'histoire des sarcoidiagiies crtiens. Pars, 18S5.
'li iiini,, L'Aiisa romana y rd sen templ-. Vii-li, 1!MI7.
Gi iiiKi. Noeions di- .\ri|Ui'oliii.'ia sairi'aila i-alalana. X'icli. lllj.
 J. Pili;/ y C.tiihi/'iilcli - .1. (/( l'ilgiicrc - ./. Goda;/ l'J',

lIi^iNr.ixics, DeOriii, i'i jiiri' i-nll. ct ciu'p.

11 i:i;n \Mii:/ Swmma .y Ul.l. Aurn. ( ;,iIU);() di'l .Miisi'o Ariiuoolgico duTarrai^niia.
l'arrigoiia, W.l't.
11 1 :iiN NDiz SwAiir.iA y Di-.i, Aiic.o, ilistoriu iln Tarragona.
liiNii.iiiSA. El rgiincMi si'nrial y la (iH'stiHi agrai-ia en (^aialiia (liiivuiti' la Ivlail
Media. Madrid, l'.lir).

lln;--i:iii'i:i.n. Corpus Iiiscriptioiiuin latiiiai'uin. N'ol. \il. Iiiscripliunu.s (iallin' Nar-

Ijoiiensis Latinro. Berln, LSSS.
llisloirc general <l(! Lungiidoc. Toulous!, ed. l'rivat.
lloLDl'.n f^'.GKR, Lilier |)ontlcalis ecclRsia; ravennalis. (Monuuicnta (icruiaiii.r his-
torii',1. Hannovor. ISTS.)
Iloi.rzNdKR, Die Altrliristiichii Architoctiir.
HB\i%R, Corpus Inscriptionum Latinaruui. Borliii. LSii.").

Inscripliones Ilispanio christiane.

La Arqueologa en Espaa. Barodmia. ISS8.
Monuuienta lingiue iherica. Berln, ISU.'.

Monumentos epigrficos de las islas Baleares. (Bol. B. .\. de la II., \1 11. i

Mosaico Barcellona raft'iguranie giinielii crconsi. (Bolleiino ilidl Isti-

di
tuto Areheologico. Boma, ISiiO )

Ibarra, El Cristianismo en lllici. ( Bevista de la Asociacin Artistico-Arqueohi-

gica Barcelonesa Barcelona, l!):i-]9l).5, IV.) ;

.\ntigua Baslica de Elche. (Bol. B. A. de la H.)
iNsiiruT dEstldis C.vtalan's, Les pintnres muris catalanes. Fase. I, Pedret.
Barcelona, 1907.

.Irr.i Cessar, Comentaris.

,1 1 \'f..\.\L, Satires.

T, ABORDi, Voyage pittoresque et historique de l'Espagne Pars. LSOli.

1.\fci-:nti;, Historia eclesistica de Espaa. Barcelona, 1S5.5.
I, wii'i-.iiKz, Historia dla Arquitectura cristiana espaola. Extracto di' las leccio-
nes, etc. (Arquitectura y Construccin; Barcelona, lIOl y l'.)ii2.)
Historia de la Arquitectura cristiana espaola en la Edad Media. Ma-
drid, 1908.

Xotas sobre algunos monuineni'is ile la .Vi-quilectnra cristiana es]ia-
ola. Madrid. 1901.
Laurire, Mosaiques clirtienues des les Baleares. (.Bulletin M(MHiuienial. Vll.i
Li-; Bla.nt, Lepigrapliie chrtienne en Gaule etdans rAf'riqueromaine. Pars, l.S9(i.

l'Uude sur los sarcophages chrtieiis antii|ues de la ville d'.Vrles Pars.

Los sarcopiages chrtiens de la Gaule. Pars.
Leclercq, Manuel d'.Vrchologie chrtii'une il(q)uis les origines jusquan vine si-
cle. Pars, 1907.
l.i.Ki.ii.T, Excursi a Caldas de Malavella ( .\nnari de la .Vssociacio d l'.xcnrsions
catalana; Barcelona, ISSl.)
A L'Aniuileclura romnica a Calaluiiya

LoLG.NON, Gographie de la Gaule au sixime sit>cle.

Manjaiiks, Catlogo de los objeios que la comisin de inomimeiilos histricos y ar-

tsticos lie la [irovincia de Barcelnna tiene reunidos.
Marca, Marca Hispiinica. I'aris. IstiS.

Marh.nan. Les premieres jlises chrtiennes en Kspaiine muyen age, lHt, 11 se-
rie, I. VI.
Marcial, E|>if?niminatum.
M\ssoNMKRt;. Mmoiresde la socit des antiquaires de rorieiii. Vul. .\.\1\ .
l'HtT.

M vHTir.NY. Dictionnaire des antiquits chrtiennes. Pars, 1877.

MmiT'ihki.l y Pi:a, .Vpuntes arc|ueolficos. Barcelona. IS7'.).
Maiu 1.1. III, Klemi-nts ir.Vrclioloie clireliemn'. Pars, Roma. liHK.
Mas. Ensayos histijricos sobre Manresa. Manresa. 1S.S2.
M \st>KU, Historia critica de Espaa. Madrid, 1S(K).
M v^i'oNs Y Labros, .\nuari le la .\ssociaci(j d'Excursions Catalana. Barce-
lona, 1SS:{.

Mki.ida, Iberia arqueolgica ante-romana. Madriii. llHMi.

I^s excavaciones de Numancia. Cultura lspaoia Madrid. lHKl ( : ).

Memoria acerca del Mosaico Romano ilescubierto en el presente ao en la heredad

llamada Torre de Bell-llocli , situada en el H.-uio de esta ciudad. Ciero-
na. 1H7(!.

Memorias ile la Real Academia di' l.i llistnri.i. M.i.lrid.

Mi ii/\iii<i, 1 inaestri coinaciiii. Mlaim, IH'.Ki.

Mii;iii;i., Histoire de lArt

Mii..\ Y Fo.NTA.NAUs. .Vpiintes liistricos sobre Oli-rdola. ( MiMucrias .li' la H. A.
de B. L. do Barcelona, II.)
.Mil. I. ir, I.'.Vrt de Mchel.t
By/jinlin. (Histoire de l'.Vrt,

Mllii r. Kls vescointes de Sar<lenya.

ele Has en Barcelona. 1!M)1.
la Illa
Miii.iMiin, L'.Vri de l'i'-|i(ji|ue barbare, (llisioire de IWrl, de Michel.)
Moscada, Episcopologio de Vich. Vich, 1891.
Monumenia Oermania histrica.
Mdntsai.vatck., Noticias liistri<-as. (Jiot. ISM-lMlt.
Monr.iiv, Tarragona antigua y moilcrna. Tarragona, IS'.ii.
Memoria II ilescripcin histiUMcn-ariisiica de la Santa Iglesia Catedral di'

Tarragona.
Tarragona, l!Kti.
M' N^, Sant yuirce de Pedret. (Certamen catalanista de la.luvenlu (iatdica, Bar-
celona, 1887V
Mb.oz, f)isertaciii histijrica sobre el pavimentoquc se descubri en Miicia. (ins.)

.Sooi r>. L'.\ge lie la pi-rre polie en Espagne. Un camp foriifi prhistoriiju'. ( La
\'ntiiii' H.'viii- di'H Siii'iii-iw. Pari-.^ ISSl IX 1

(HiiNv, iiiiia itiiii.Taria ili'l l.liissani's, de ji's riiiii|iii's ilil l.lMiri'Lial, di'l Cardrmi-r y
did Segr'. Barcelona, \H'M).

<viri, De ra|>tii Proserpinae.

Fll"*tl|H
 1

J. Piiig ;i Ciidafalch - A. de Falgucra - J. Godnij 129

Ovini. Tristimii.

1". 1. X., La Cati'ilrrtl (lo Tcirragona. (All)iiiii uKUMiiiii'iital ih^ ("atalunya ;

Barce-
lona, 1870.)
D. Paciani episcopi oi)Hra t|Uf cxlaiit. 'Irad ilu Viroiis \n<U('ra. Valen-
cia, 178(t.
P\r.i':s Y RuF.DA, Excursiii a Calili's do Malavolla. (ButUeti del Centre Excursionis-
ta de Catalunya.
Barcelona, 18i)5-.)
l'.\i,.vzui;u)8 (Vrzc.o.vDK di;), Santa Mara de Poniueres. (Asociacin Literaria de
Gerona; Girona, 1892.)
P.\Ris, Essai sur lart et limliistrie de lEspagne primitive. Pars. l'.Hi:!.
PEM..A Y FoROAS, Historia del .Vnipurdn. Barcelona. lSS:i.
Pi;i.i.ir,i;R, Discurso presidi'ncial le la .Vsociacin literaria de Gerona. Giro-
na, 18;:{.

Estudios histrico-arqueolgicos sobre lluro. Matarii. 1887.

Troballes arqueoliigiques. (La Ilustraci Llevantiiia, 1. n." Li
PREZ Pu.ioL. Historia de las nstitucones sociales de la Espaa goda. Valen-
cia, 18'.Hi.

Pi'.RROT i;t Ciiipii;z, Histoire de 1 Art dans 1 Antiquit. Pars, 18'.I8.

Pi Y Arimn, Parcelona antigua y Moderna. Barcelona, 1854.

PiFr.RRF.R y P Y Margai.i.. Espaa: sus inoiuimentos y artes. Barcelona, 1884'
Pi.t.N'i, Historia Xaturalis.
Pli.ni el Jove, Epistolarum.
Plutarch, De viris illustribus.
PoMPONt Mela, De situ orbis terrae. Pars, 186:.

PONs Libro de las grandezas de Tarragona.

I(;art, Lrida, 1572.
PoNZ, Viaje de Espaa. Madrid, 1788.
Plig y Cadafalch y BRt;c.s y Esclder, Estud d'arqueologia arquitectnica sobre
el sepulcro roma de F"abara. Barce-
lona, 1892.
Notes arquitectniques sobre les esgle-
sies de Sant Pere de Tarrasa. Barce-
lona, 1889.
Pt:[GGAR, Pintures Muris de l'oilret. Barcelona, 1889.
Pi ixnrs, Crnica Universal del Principado de Catalua.
Pi .mi. Y Camp, La costa Ilergtica y las thernias de Calatell. (Bol. R. A. de la H., VI.)

Rada y Delgado, Museo Universal. Madrid, 1862.

Coronas de Guarrazar que so conservan en la Armera real de
Madrid. (Museo espaol de antigedades; Madrid. 185i-, III.)

Redondo, Monumentos primitivos de Asturias.

Relvach, Le museo chrtienno dans la chapoUe de Saint Louis. (Rovue Archologi-
quo, 190:}.

Renn, Mission de Plienico. Pars, 1864.

Rla.o, Iglesias de San Miguel, Santa Mara y San Pedro de Tarrasa. (Bol. R. .V. de
la H-, XXXII).
V.f> L'Arijuiteclura roinicu a Catalunya

l: lin'ili'saniiiiuit's rKiii.iiru'sft ;i-i'ci|Ufs. irad. de Cliepuel.-Paris, 18(51.

1, . iintikn St(.>iiuiii'tzzi'i(litii . tr> NViiickelmamis |(rom'aiiiin. BiU'-
iii. 1S85.
RiKMvNN. Lii Vio aiiti|iie. Pars. ISS.".

RivoiRA. Lo origiiii >l(?lla arc-liiteitura Lombarda. Roma, lill.

I!..i!i iir. Dk aniikfii rirkoidiac-roets.
erlin, l.SiH.
It... ah'Ui, Del Nogin-ra I'allarcsa al Nosm-ra Riljagorraiia, Regi del Flaraisell.

Hareeliia, 1!H:.

RooiER KT T.wi.on, Voj'iife pittoresqiu* ilaiis laiuieiim^ Kraiice. Laiiguedoc.

RiM-.K.NT, Sania Mara de Ripoll: iiilorine sobre las oljras realizadas. Rarcclo-
na. 1887.
Riiii Aii.T DK Fi.KiHY, Le Lati-aii au inoyen age, 1877.
RtiMAN. Los nombres imporianeia lie las islas Pitliiusas. Rarceloiia. l!)l)7.

Rii.Mi.v, Historia de Kspaa.

Marceloiia. l.S:{ii.
Rumo DE LA Serna, La NecriVpols de Cabrera. (Memorias de la I!. .\. ilc hi II. i

Madrid. 1888.

I. Antonim Savoya, Inscripciones y antigiiedades del reino de

VAi.r.inc.KL Po DI".

NaliMieia. (^Memoi-ias de la H. .\. de la II.

Madri.l. VIH.
Sacaiira, iJeseubrinents arqueolgclis de i'iiig-CaslcUar. ^Bol. li. .\. de 15. 1.. de
Barcelona. Xtt. V.i
Saines, Conscration de l'glise de Saillagouse en 913. (Revue d'histoire el d'arciH'O.
loge dii l^oussillon, HI.)
Sanpere V MiQUEL, La pintura inig-eval catalana. I.arl liarbrc. 1. Harcidmi.-i. I'.KIS.

Sant Isidor, Kthymologiir'.

Sarri-.ti;, L'aneitiine i'glise d'< )sseja (en Cerdagne). (Reviie d'liistnire lU d'archeo-
logie ilu Roussillon, IN'.)
\m Paroissr- d'Hix. Cerdagne l'ranc^-ase. ^Hull. de la Socit .\gr. Scimii. ri

Litl. de Perpignan, 1!)05.)

.x.Hi i.riiN, L'Arrii(iie romaine.
Ski-oas, San Flix de y las iglesias valencianas del siglo xiii. (Huleim de
.liiva l.i

Socieilad espaola de excursiones. Madrid, l'.lIKi. \I.i

Se.ntenac.ii, La mezipiita .Mjama de C<)rdoba. Madrid, l'.inl.
Serhallacii, Monumentos romanos de Tarragona. Bareelonn, iss.'i.
SiMi;s lTAt.if.i:s, Punicorum.
SiRET, Las primeras edades del metal en (d sudeste d(! Fspaa. Harei-lDiia. isiio.

Soi.in V PAi.i.r, La val dArn.

Barcelona, liilMi.
SriiAU, (ieograplicorum.

TvciT, Annales.
I .Ilion, .Vntgedades de Valencia.

romana.
Iir'i Livi, HsirM'ia
Torras. Pirineu Caala. Barcelona. I'.Ml.'i.
F,I Bergada, Barc<dona. 1!KI5.

Torras y Bmi h. La trudii-ici ralalalia. Bari-idona. \H'.)2.

 J. Puij y Cadajalch .1. de Valguera - J. Goday 43

ToKUKS A\i\i, l'^iiaiM y su nidiiasli'i'in ili' S. liiilb. (liol. R. A. de I;i, II. M;i-
ill'ia.WXIII.)
riiiKi:s V 'rouiiiN 1 s. Memorias apiiiiirs sobrt". la torre ilnl Hrciiy y (jisiilln ilc

Halsari-uy. ^^hul. ,1,. la R. A. de R. L. de Rareidoiia, 111.)

Vaiiu), De re rustica.
Vi;l.-\zqui;z. Lecciones sobro la .Vri|iiiieetura rabe. ^Roletiu de la Iiistituciiii libn;
de enseanza. Madri.l. l)()0.)
Vi^NTRi. Storia dellarte italiano.
Vidal, Guide iiistorique et iiittiiresiine d;ins le dparteineiit des l'yrenes Orienta-
les.
Perpiny, ISDli.
ViiJAL. Elne historiquo et ai'clii'olii^iiue.
fi-rpiiya, 1887.
ViLAPLAN.v, Descubrimiento de un sepulcro romano en Corbins (Lrida). (Re-
vista de la .\soeiaciiJn .\rtistico-.\rqueoli)gica Rarcelonesa. III .)
ViLLA.\ui;v.\, Viaje literario las iglesias de Espaa.
ViTRUBi, De Architectura.
Vo;. Svrie cntrale.
l'aris, lS(J3-77.
 INDEX ANALTTICH

Abiidi'ses (Sant Joan de les). \'. Sant Agathopus, liliert. 90.

Joan de les Abadoses. Agda, 409.

Abdala Abderrahman. V. Aaiji.nRAii- Agei- ( colegiata d'), 83, 2(58, 398-, nrir-
MAN III. c/ech, 83; tofve voinana, 1 48.

Abderrahma.n i, califa de Ci'irclol)a, Agi'igento, 70.

:{33, Ui, :?i7. :!(;i, mi. Agilagers. V. Argilagers.
Abderram.via.n i i, califa de (Jm'doba. .iiii. Agrigento lomba de Theran.
: 7il.

.Vbdf.rrahman III, califa di' (;cirdi)l)a. Agrippa, 200.

144, 392. Ahtis (temple d). V. Mali.
Abellion, 244. AiMoiN, historiador, 202.
Aben-Adhari, escriptor del Marrocli, Ainet de Bosan, 409.
344. Aire, 410.
Adasalindo. V. Castro Adasalindo. Aix, 93, 328; baptistevi. 328.
Ador; vi/la, 13.5, 137. Aja, i07.
Adraent, 405. Ajax, 00.
Adrall, 405. Alacant, 75, 293, 340, 390.
Adri, 200. Ala. V. Santa Maria d"Ala().
Adritich, 261. 298, 337, 351, 418. Alarich, comte d'Empuries, 3(11-.

Aemilius Severianus, inini'im'af, lOl. Ai.astor, 79.

Aetho.v, 79. Alb. V. Alp.
Afracisco. V. Sant Miquel dAlVacisco. Alljano, 70, 113, 188; Icinplc <k- Jjii-
Afranius, 145. piier, 188.
frica, 14, 25, 27, 29, M. 1(9, 171, 225, 232, AlL)elda, 360.
240, 2.59-261, 207, 270, 272, 289. 290. Al benga, 09, 70, 323, 325 ; sepiliere, 69,
290-299, 313, 390, 415, 418. 70; bapistevi, 323, 325.
Agamenn, 59. Albi, 409.

INSTITLT D ESTUOIS CATALANS 55

134 L' Arquitectura romnica a Catiluiiya

Alcntara poiit il). V. Merida.

i
.\ngiistrina, W7.
Alcudia: teatre, 116. Aaiano, 405.
Alciidu. V. Atond. Annes. V. .\ns.
Al.Miy. Ur,. Annihal, 13. 170, 242, 413.
Al.'xandria, it. 2(il. :J02. Ans, 407.
Alf. V. Al|.. Anserall, 311!).
Ai.FKNs I nAnA, :{7!), 3!*). .\nsi. V. Aja.
.\lfo.ns III d'.Vsturies, 3G6. .\nte(iuera; ombes prerromanes, 10.

.\i.i-BKN-Mor.MF.niT. emir. 2!m;. .\ntiii-;nius di- Trai.i.f.s, aniuitecte, 2(l

Aliiis. 4IHI. .\ntiljes, 41.

All. KC. .\nlioiiuia, 23, 70, 201.

Alli. V. All. Antonmn.s, 70, 17H, 180, 225, 227, 2()i;.

Ai.-Maccahi. V. By .\liined llm Moliaiu- .\osta, lili.

med .\1-Makkari. Aothes V. Altes.

Alma.szor. M. :tX2. Apion, 120.
Ai.MKRADE, bislji' il'Klna. :tf>!. Apo.o, 43, 5S, 130.
.\lmodis. cointosa ile Barcelona. :iii:t, .\ppia. V. Via .\[i[)a.
.Vquis \'acoiiias. V. Caldes de Mala-
.Vlinozar; estela, 2U. vella.
Alond. 40!. Aqeducles. V. Barcelona, llura, Mri-
Alus. i<l!i. rida, Nimes, Roma, Sai;iiiili', Se^o-
Alp. U)-. via, Tarragona, Valencia.
Alps. l:t. 21. 2.">, 17!l. 22!l. .V(|Uicald(Misos. V. Caldes deMalavella.
Aliuezar, :t!S. .\(iuilea, 23, 325 ;
baplisleri, 325.
Altafiilla, Kii. .\QiJiLi;s, .59.

Altes, Vm;. Ai|uis Vocniis. V. Caldes di' M.ilavi-lla.

Aliono. V. Lio. Aquisgraii, 3311, 3l(i, i-11. H5 ;

f(itiliil.

.\ma/o.nf:s (batalla deles); re//e<. V.Tar- 411 Sania Marca, 415,

ragona. .Viiuitania, 25, 30, 4K, 2i3, 25!), 2,S2. iM).

.-Vinelie-les-Bains; termes, 125, l:tl; .\rabia, 207.

[liscinu romana, 412. .\ragent. V. Adraeiii.
Amjllimtrus. V. Alies, Capua, Mrida. Arag, 2ti, 4(K).
Ninies. Pola, Hoina. 'I'arraiina, Ve- Aran, V. \;i\\ d Ai';iii.

rona. -Vralis, -40!).

.\milcar, !>4. .\ransa. 407.

.\mpnrdii, 12, :t!:t. .\ransar. V. .\ransa.
An, VW,. .Viiiousl I val! de 1'); uriim ciucrarirs,
.\nal)iensis. V. Val d'Anco. 8S, 2V3-2H.

.\naiigia, V. Nauja. Arcavell, 40.5.

Ancora, 2W. 249. .\rcegal. ^'. -Vrseguell.

Ancora pl d'), 12. .\rchavell. V. .\rcavidl.
Amlorra, Wi:i, 4<lV, 4<t."i; .\ndorra l.i .\rclies. V. Val d'Ar(|U(''S.
Vella, Wft. Arc/is trioiii filia roniaits. \. liai'.i, (Gaba-
.V.NORKU, ^nlor, :l. nes, Marloridl, Boina, Saint Cianuis.
.\nglaterra, Hi7. Archs de ferraduru. \. Boaila, V.nr-
Ani."-^' io- doba, Elins, Konollar, Girona, llor-
 .

J I'uig j CaddfalcJi - A. de Fah/ucra - ./. Godatj 435

liija, Ix, Marqui't. Miisnlc, ( li'i'(lnl;i, Assia, 27, 49, 298. 337.
(^si'ja, P(>di'tt, Foi'i|Ui'res, Sant Koliu .\ssia Menor. 18l, 390.
lioGuixols, San Juan de Baos, San Assiria, 298.
Mipiiel de Escalada, Toledo Biblia ; Assis (temple d'), 200.
de Roda. Biblia de S. Isidor de Len. .\ssoa. V. Arta.
Cdice Emilia, Cdice Vit/ild. Cdice Assor. V. Sorpe.
de la Biblioteca Xacioiwl. Iloiiiilirs de Assua. V. Val d'Assua.
Reda. Liber Jeadoriun. Astall, 407.
Ardevol, 403. Asturias, 40, 3911.

Arlate. V. Arles. Atenes, 7, 23, 79, 185, 193 ;

Acrpolis.
.\res. V. Ars. 190, 193 ;
murs, 16 ;
temple de J-
Ares fuera ries. V. Barcelona, Tarra- piter Olimpicli. 185.
jona. .\th..\na(:;ildo, 340, 3i-8.
.Vra, 411."). Atii.,\. 409.

.-Vrgelagtier di la Pcdra, 4i|ii. Atiso, l(i2.

.\rgelers. .'iSl. Auca, 301.

Argelia, 172, 2IS. Auch, 410.
.\rgilers. V. .\rgelaguer de la l't'dra. AUGUSTINUS HOMUNCIO. 35.
.\rg61ida. .'SO. AucusT, 4-48, 51, 53, .57, 82, 110, 113.
Argollel, 40.5. 182, 188, 190, 191, 197, 198, 200, 207-209.
Arige (val d"), 253. 223, 229, 240, 241, 253, 275; /vA
Aristtil, 407. triomjal y palau ; v. Tarragona;
Arles. 23, 25, 93, 99. 1(17. luS, 172, 173. temples; v. Barcelona. Tarragona.
192, 212, 2.52, 2.53, 270, 271, 273, 283, 2.S, Vienne.
288; Aliscamps, 270, 271 amfdea-
; Aurelia. V. Via Aurelia.
tre, 107, 108, 172, 173 ; museu, 253, Ausa, Ausona. V. Vich.
273, 284 ; teatre, 99, 172, 192, 212. -VusoNT, gramtich, 21, 23, 25.
.Vrles del Tech, ( moiu^stir de Santa .Vuvergne, 409
Mara), 121, 410, 411, 413 ;
- Sant Pere. Auxerre (conoili d"), 33().

413; sarcfechu, 284, 279; termes, Aviny, 284, 410.

125, 413. Avisa. V. Via
Armenia, 361. Avoldo. V. Aja.
.\rn.\u, abat de San Feliu de Gui- Ave, 202.
xols, 38(; .\.yguaviva; sepulcre roma. ~,\.

Arlas, 412, 413. V. Arles del Tech.

Ars, 405. B.ARA, esclau, 52.
Arseguell, 407. Babila.nus, abat, 412.
-ARTEMISA, .58, .59. Baco, 43, 231 temple. ;
\. Murvcdr'.
.\rulas. V. Arles del Tech. Bacucco ; ninjeo. 325.
.\rulense (monestiri. V. Aries. Badalona, 24, 48.
.\rxius. V. Barcelona, Castellb, Ma- Bsetulo. V. Badalona.
drid, Perpiny, La Polila de Lillet. Bagazano. ^^ Bag.
Asnet. V. Ainet de Bosan. Bahent, 408.
Asnur. V Asnurri. Baiaminite, 407.
Asnurri, 405. Baient. V. Bahent.
Aspa, 40(). Baix Arai, 02.
 L'AriitiUectura romnica a Catalunya

M ili-.'bre. V. Vallcebre. 350; Moni Tabrr. 102. 104: mo-

la-i, 2r,. 2(U. 290. 300. sairhs vomans. 118-121, 103. 223. 225,
H ais. 18. 3i.
il

lUill.'to. 4<i!>. 227. 229, 232 : muralla romana, 23,

27. 147-1.50. 1.52-154, 1.59. 183. 212. 214:
Italneoloiisis V. Hanyoles.
HuinliorK. "O.
Mseu ariueolijich irocinrial de
Sla Af/ueda, 23, 27. 31, 41.45,00.74,
liuiiat. i<K>.
70, 78,' 80, 81, 84, 87-89, 95, 97. 99. loi;.
Haiatlii. V. Banat.
ItiiiiU". V. Santa Comba de Bando.
112, 119, 134, 140, 181, 191, 192. 197. 199.

Banyeres. 200. 203, 204. 20S-215,220,221. 223, 229,

Miiiiiures. V.
Banyeres. lOlj. 253. 25i. 273. 280 : Ar.viii // Muxeit de

Banyoles (inonestir de Sant Esteva de), r Escola irArijuiectura, 42. 142, U3.
198. W.)\Mii!seu Municipal delParcli.
tu. ili.
102, 103, 105. 100. 192, 214, 215, 225,
Hanyols. 2Si.
Hnni/x. V. Trrmes. 232 ; Xoslra Seni/ora de la Merc,
350,351; porten romanen, 148, 151.
MafiMS. V. San Juan de Baos.
HaptiMeriis. V. .\ix, Albenga, .\qiiili';i. 1(10; Sant .fn.st ( catarumhett de).
i:ividale, Constantinoble, Evora, Ezra 207; Sanl Mifjuel. 225. 232. 350-3.52 ;

Florencia, Frjus. Kalat Semaii. Sant Pan del Camp. 322. 344-340, .349,

Mai^n, Miln. Nficera. Pompoya. Ra- 357 ;

Sanl Pere de les IHielles, 149.

vifina. Ricz. Roma. Tarrassa. Tor- 353, 354, 350, 357 ; Santa Mara del

follo. Vftrf)na. Mar. 84 ;

- Srintn Marn del Pi. 149 ;

Hai^ (arcli de), :10, '.5, 89. 90. 92. ls;i. 2Ui. xnrclcclis, 7S-,S1. Si; Su. 302,

Barcelona. 9. 17,21-24. 27, 28, 31. :i2.:7, m.\, 307, 3V4, 345, 3.52 ;
temple roma,
W, 70, 78. 79, S7, 89, 9.5, 91!. 111, dWwjitst r?J; 41-40. 171, 197-201, 20H.
U-i.">,
118-121. 120. 133. lit. 147. 147-1.50, ir.3. 209, 215, 348 ;
urneis cineraria. S7.

l.'.t. K)'".. 1.59. KiO. 102. mi -loe. 171. H.-ircliinonii. V. Barcelona.

181. 18:J. 191, 192, 197-204. 20S. 209. Haiviiio. ^. Barcelona.

211, 213-21,5, 220, 221. 227. 229, 230. 232. Harguia, 407.
2r3. 2i<;. 2.53. 2.54, 2.59, 2(i3. 273, 280, Bastanist. 407.
288. 29(i. 29t-303, 306-308. 319. 325. Bastareny, 408.
327. 328. :U4-34<i, 348-354. 3.5(!-3.58. 382, Batiriense V. Bastanist.
392, 410, ilH;af/efliirP roma. 141: Baiisen urna cineraria,
;
8S, 2 1 i, 248,

aren fiinernries, 74, 70 ; Arria dn 249.

la Corona (VArnii. 379, 393: Id.: /,/- Bavian (ro(|ucs del. 300.
her /pivIoritm.'Mn. 41 : Id : Cnrlnlari BAYAN-Ai.MooiiRr.n, historiador. 202.
d>; S. fiujnl drl Vftl/i^s, 382; Ar.rin Bayoiinc. 410.
de la fiipnUiri, 42, 147. 152-151, Bazas, 410.
hani/H o lermi'K, l:i3; hnsillrii drSnnln B.arn, 410.
CrKit, 345; l>nnilira dr Sanln F.iUnrin. Bi;|)a; llomilirs. \. (iiroiia.
:\V.) ; Centre F.rc.nritioniala de Caln- Beixach, 407.
Inn'/n. 41. V\: epiirafs funeraris. Bcli^ica. 48
70, 288; Inxtittn 'rKnlnlin Calnlnnu. BiMSARi, 289.
244. 3r,9. 370. 4<NI. Kt2. OH ; Junta do Mi-llf-ra. V. Sant ftcnls di' Bi'lli'i'a.

MiLteiiJi. 22, I3!t, 154. \m, ]HH, 215.

1.5(1, Bcjlrri's, W)l.
2::. 2I9, 35M ;
moneHir de la Ense- Bi;Ni:iJir.Tlis. bislie d'l'llna, 30S.

na/anco. 152; .\/o/i//H/Wi, 102, 208. 34S. Bi;ni-:t, aOai di? Banvoles, 414.


J. I'nii/ ij Cadiifaldt - de l'dlr/nerd - ./. (iodtii/ 437

lii'ni'vivi'i'c. \'. San Marti ilc Biure. Borgonya, .396.

Benjam dk TrDKi.A. 2(>2. BoiREi.L II, comt! de Barcelona, 307.

Beocia, 185. Borroso. V. Bers.
Bepn. W"). Boseja, 399, 400.
Br.RKNGuini, oomte, il2, 41:. Bosia. \ Boseja.
.

Beremii. ^. Bi'rnuy. Bonges, 409.

Berga, -.iS, :!9:i, 410. Bovillre ; C'/'c/, 113.
Bergad, aOR, -403, 404, 408. Bracara. V. Braga.
Bergitanensium. V. Bergad. Braccata. V. rialia Narbonesa.
Bernf.t. hislic d'Urgell, :!88. Braga, 21.
Berros, 40!). Brios; palaii, 313.
Bescharan. \'. Besqueraii. British museuin. V. Londres.
Beserra. V. Bziers. Broca, 407.
Besqueraii, to.'. Brullans, 407.
Blica, 24-2(i, 4l, 220, 2."):i, 2.')0, 2(12. 2():!, Bnrdeus, 23, 287, 3911, K)9.

291), 29., :OO. Burg. V. Bnrgi.

Bexabe. V. Beixacli. Bargi, 409.
Bziers, 82, 202, 27:!. :i07, 410; - Str. Burgos, 31.
Aphrodiae (aar'cfech de), 82. Buscarr, 295.
Bililies: di'Sant Isidor de Len; v.LfMHi; Busiis. V. Bolilis.
del mariscal Xoailles; v. Saiit I'eri' Hv.\HMED IHN MOHAMMKD Al M AKKARI.
de Roda. i^scriptor arbicli, 144, 344.
Biblioteques. V.Madrid, Miln.
Biclara. (monestir'i, 2(i2. Gabanes; areh, 94.
BlCLARA. y. .loan d<' Bichu'a. Cabeza del Griego, 2-2. 303; Imsilica
Bigorre, 410. visii/ica, 363.
Binebre, 2I3. Cabo, 406.
Bizanci, 259, 262. 289. 290. 41.=). Cabrera de Matar ; sarctedi. 80:
Biscarb, i05. necrpolis. 271.
Biterrense. V. Bziers Cabriis. V. Cambrils.
Biterris. V. La Balira. Cafarnaurn, 286.
Bitreiros, 249. Cahors, 28., 409.
Bithynia, 49. Caius Calpurnius, 39, 51.
Blanda, 24. Caius Cesar (monumenl a), en id Lba-
Boada (S.Feliu de); nrrh dp ferrad iira, no, 70.
374-381, 392. Caius C.vv>\vs, proRfeclut; J'alirinn :iS. .

Bocega. V. Boseja. Caius Ccelius, duumvir. 162.

Bocona. V. Biscarl). Caius Emili Fratern, pra'f'ectua J'a-
BOETHILS, 120. hrum, 36.
BoETHius, bisbe de CiU-p-ntras. :i.5'i. Caius Jui.i V. Caius Julius Liciniams.
Boldis, 409. Caius .Iulius Lacer, arquitecte, 64.
Bolonia, 36. Caius Jni.ius Liciniani.s. prcefectua a-
Boltanya, 396. hriim, 37. U.

BoNEC.v, 244. Caius .luLi Vehus .Mam.vi, cssar, 146

BoNiHOMO, prebere, 307. Caius .Juli Verus Maximinus empera-
Bor. 407. dor. IWl.
438 LWrquiccttira romnica a Catalunya

Cardonep,40<i. WS. 0.
Caiis Lucims, H.
Caius Valeri Abahino, 95. Carksmar. 2(i2.
Caixans, 4i)7. Carlemany. 304. 305. 330, 354, 388, 396.

Calaftll: termes o n'lla 131. l.l.'). 3!)9, WO-OS. K)9, 413, 415.

Calasurris. V. CalahoiTa. Carlemagne. Garles August. V. Cah-

Calahorra. :)1 I.EMANY.
Calcedonia. 2ijl. Carli-.s III. '.i'k

Calchas, sacerdot, 59, W). Carles El. Calvo, 303, 400. 413.

Cahlesiis, W7. Garles el Simple, 413.

Cuides d'fstracli, Torre del encantis. Carman.v, 12.

12. Garmenin, 405.

Caldos do Malavella, 8(i, S7, 12.V1:<0; Carmona tomhes

; /irerromonen, l(i.

nnrcf/rechi. Sd, S7; termes, 125-130. Caroni II. 39.

Cjtldes de Montliuy, termes, 125, 130. Carpuntras, 35(1.

Caldotes. V. Caldes d'Eslracli. Carpetania, .308.

Cai.gui.a, 12;. Cart.nrnna. 203. 3(11.

Calixte; haptisleri. V. ('.vidale. Gartaiin'^sa. 259. 202. 2ii3. 29ii. 29.">, 3iMl.

Cai.ixti".; calnrumhes. V. Roma. Captaio. 21, 23, 24, 232, 271. 297.
Calleges. V. (2aldeg'is. Casa Romana. V. Ador. Galat'i'll. GimiI-
Callichoron. 7). celles, Empuries, Marse.lla, Pul? de
Calpitinjuno. V. Caiviiiy. Ceholln, Taliarra (;/o.v<7/V7( ilc'i.
Calvinva. K5. Csale Hotijiida. V. Roma.
Carnhrils. Wfi. Carlulari de S. Ci'i/nt drl Valles. V. Bar-
Camiis, W. celona.
Camps Cataln niclis, i^K). Casamuniz. V. CarmiMiiii.
Camps Sabins, 170. Cscala d'Aiinilia!. l:.

Canal. la, WXi. Casserres, 12. ilo.

Canaula. V. Canalda. Castelar. V. (;;astillar den lliifli.

Camlaus. V. Camillo. Castell d'.Vrampriiny. 12.

f:ariellas, KMi. CaSTELL i, ahal il'.Xrli's lid Ti'i'li.

Canillo, 40.5. 412, 413.

Cannnllas. V. Candas. Gastolla, 3((i, :i!il.

Capadocia, 3(>0. Casteli.a.nts. V. Gastell.

Capillas. V. Castillas. Castidlar del riu. tos.
Capitoli. V. Roma. Castellar d'en Hiicji. i-07.

Capua, Zi, l)l : ainlitealra, l'.ll. Castells, 405.

Caput Eix, WKi. Castellb. 38fi, 388, 405 ; ar.riii dr In
Caput-Kizo. V. Cali'. Colefiaa. 388.
Cai>ut rivi. V. Tolorin. Gasteliet (Sant Vicens de). 371 . U\.
C.wwr.KlA.s. 28, 123, ISO; termi^s. V. (^aslellifme. V. Castellli.
Rrima. (lastro Adasalindo. V. Roset.
Capcassona, 396. Caanumbea. V. Barcelona, Roma.
(Jarraasonenso, 307. Catalnn.ya,9, 10, 23, 27,31, 33, 31-, H, M,
CapfoUc. W>5. 58, 02. 70, 80, 12(1, 135, 139, 145, 1,59,

C:; ^. V. Val de Capil. 17H-1s:, 1!K1, 209. 215, 238, 24(1, 251-25 i-,
. .111. 201, 203. 2(17. 273, 275. 2H4. 2H(1, 28S, 29!)-
 .

J. l'uuj y Cadufalch - A. de Falguea - J. Guday 439

:)!, :i, 328, 35!), :!i;t. :!i)2. :ilii. :if)ii, :i)S, (.inca, 404.
m-1, iO:J, 409. Cincto. V. Cnt.
Cataici, 23. Cippus. V. Coserans, llcncbi/. Zi'i'ilan,

Cat, 17, 152. Luclin.

Catulus, 25. Civclis. \' . Barcelona {inosaichs), Bovi-
Caumis, 31. Uae, Girona (mosaic/tsj, Itlica (mo-
Cavallera, 4U7. sichj, Ly (mosaieh) Roma, Sagunto,
Cayo V. Caius. Tarragona.
Cazaned. V. Caixaiis. ClSONTEN, 244.
Cazlowa; estela. -IM. CiSSOBON, 244.
Cecilia Mtela, numsolen. \ Ruma. . Cividale ;
baptisteri de Calixie, 3.54,

Cecilianus, 121. 355, 357, 3,58 Duomo, 354,

; 3.55 ;

Celtiberia, 31. Sant Marti de, 3.57.

Cementiris. V. Arles, Bapcelona (cata- Civis, 405.

ciimbes de Sant Jasi), Cartago, Rmim- Civitas Consonarum. V. (;ouserans.
ries. Pisa, Roma, Salakt.i, Taparui-a, Civitas Convenaruni. \'. Couiinges.
Vienne. Civiz. V, Civis.
Ceiitcelles, 135-137, 23(i, 23S mimtich ; Claudi, emperador, 119.
13(;. 137, 23li,238; tv7/ 135-137. Claudi, escriptor, 79.
Centelles. V. Sant Andreu deTrespons. Claudi Saturnino, picapedrcr, 38, 85.
Centre Excursionista de Catuluni/a. \ Claudius. V. Claudi.
Barcelona. Clement i, papa, 354.
Cercheda, 405. Climeni, 56.
Cerchos. V. Sant Andreu de Serchs. Clyte.vinestre, 59.
Cerdaniola. V. Cerdanyola. Clodia Camilla, 38.
Cerdanya, 388-300, i03, 40i, iil7. HO. Clodoveo, 409.
Cerdanyola (S. Julia de), i08. Clunny (musen de). V. Paris.
Ceres, 78-80. Clusa. V. Sant Roma de La Clusa.
Ceret, 37'J. Cne Scipio, 19. V. EsciPioN.
Cerro de los Santos, 242. Codinet (S. Climent de), 399, 402.
Cerrubio. V. Querrulji. Colonia Tarraconense, 39.
Cervo, 409. Colosseun o Amjlteatre Flaoi V. Honia. .

Cesrea, 225. Columbaris.y. Tarragona, \'ilarroilona.

Cessar. V. Juli Cessar. Coll de Narg, 406.
Cessari, abat de Sta. Cecilia de Mont- Colliure, 301.
serrat, 307. Collserola, 144.
Cesaraugusta. V. Saragoc;a. Comminges, 243, 410 ;
estetes y urnes
Ceuta, 289, 417. cineraries, 243.
Cevennes, 25. Como, 180.
Cheros albos, V. Queralbs. CMODO, 53, 200.
Chersipiiron, .50. Confluent, 405.
Chexans. V. Caixans. Conj ueta, 405.
Chisdasvindus, 362. Constant, 56, 180, 200, 300, 325, 3110;
Ciiildebert i, 262. arch. V. Roma.
Cibeles, 118, 121, 237. Constantinoble, 23, 261-263, 298, 313, 323,
Cicero, 247, 2.52. 325, 336, 352; baptisteri de Sta. Sofia
4M L Arquitectura romnica a Catatunya

S>
:t3. ;

Saut Sen/i y Bacco. 352; -- Cux monaslir de Sant Miguel, HO.
; -1 1;

Santa Sofa, Ail. 2<;2. 2t8. :tl:j. 323. ecclesid Sancti (crmani. Ui. il.'i.

SSti. Cuxanensis. V. Cux;i.

Coiiwiil Ulanch trK<i|>te. 313. CxiMXLO.NA, fllla de W ilVct I ; i lupidii)
Coiiv.'Ml Roif .1 Eiipte. 313. 3.53. 3.>i. 358.

Coiivt'tilus TarrafotuMisis, *'i, 72. 183

Corijins, muitument funerari. <U. <'kS' Dacia, 29, 37.
ItS, 178. 180. Duinucia, 271.
Crcega, 289. Daiuascli, 337. 3(il, 398 ;
teuiple ronui.
Corcol>ito. V. Carcolse. 337.

Cur.Ioha, 21. lir>. 217. 220. 2ii2. :iiHi. .wi. Danikl. 273. 280.
:C. 3t-V-3i7. :1-3(1.3(M;, 3(;7. 3!I2, (l. A.NT. 2i7.
i\*\: baslica di; Sunl Vici-ns. 3t>2 ;
Darmaoollecta. \'. Valls.ilinlli'ra.

Menjuila Catedral) 217.

I
22tJ. 34-t-3i7. Uax, ill).
:!1-:U, Mi, :W)7. \W. belflnat, 197.
Coriiite, l'J). Dlos, 193.
COR.NKLII, 71, 72. Uenia, 280,290, 29G, 2'.7, nx liipida :

COK.SELIA, 3(1. sepulcral en mosaic/i, 29ii, 297.
Coriieliaia. V. Curnellaiia. Uertosu. Dertusa. V. 'rorlosa.
COHNELIANUS, 3U. iANA. .">n. :s. SI. \':',. temples, v. Kl'eso,

COU.NF.LILS SlI.VA.Nl S. ,". Roma.

Conii'llana. WKi. Digne, 410.
(Jorri-. V. La (Juart. DroDOH \w. Sicilia, 18.
CorriHi, M)*i. Di(jMi;i)i:s, 59.

Corsi'i ; monaie/i 322. . DiON Casi, 31.

Cortalle. V. Cortas. DlOSCURKS, 119.
Coruis, VM. DoMici, 191.
CortuJa, W>. Do.M.M s, bislje .rKlii.i. :!0.S.

Cose, l.', l'J. Durivs, i07.

Cos'Tans, 7li, 2i3, ilD; c/jjju, edteles Iiiisrius, Kl.
urnen cinerarias, 7(i, 2i3. iMiarria. V. Dorres.
Cosetania, 89.
Cosa il Lliivaiit, Kil. 220. Ebre, 2i, 2.59, 2(J2, 308.
CosuTius, aiNiuittfctc, !.'>.
EIjusus. V. llji<;a.

Cotiiieto. V. Coiliiii't. El'eso, .50, 185, 19:, 2(11 :

temple de
Couscruns. V. Coseratis. Diana, .50.

Cooes. V. Pl JAncora, Val de Serves. ligad. \'. Egat.

Creniona, Ui. ligara. \. 'I'arrassa.
Creta, 21. lgal, 107.
Cristo de la tm (El). V. Toledo. Egipte, 2iO, 2(;l, 292, 298, 313, 39(J,
Cuenca, :V'i\. Eguils. V. Guils de (ierdanya.
Culera (Sant C^uirze de), ill. Li.NECCius, 35.
Curr<!zano V. Correa. El Vilar, Uorn). 1C.7, KiH.
C.urriz. V'. La Corriu. Elena. V. Elna.
Curti7.<la V. Cortuila. Elkna. 59.
Cuvilar. V. Vil. Eleijsis. 79. HO.
 ;

,/. /'('/(/ ij (ahIii/'uIcIi - A. df Faljuera - ,/. Cudaij MI

Eliniia. V. Aleny. Ermemiro, moiijo, .307,

Eliiis. \'. Alins. EnMF..\r.ARn, comtesa dliipiiries, 305.
Elins( Santa Cecilia (le), :{.S(, :!S<.), .il, Rrmf.s Criofor, 270, 277.
393,405; Arch de fevvadnra, :iS(;. Khmfsinuis, comtesailij Harci'liin:i. 3ii:i.

387, 391. Ero[)ian(j, 200.

Ellar, t()7. Erpon Salomn, bisbe, 112, 'i-13.

Elna, 3l, 3()S, :iii'.), iln, U:i, H3, ilT; Ervilo Deodevota, 307.
Su, .308, 309 ;
sarcfechs. -'.S2. 2S7, Escalabis, 203.
288, 308. Escalada. V. Sant Miqiel d'Escalada.
Elpidius, bishe d'O.sca. 300. Escipi Barratus, 185 ;
to;*//c, v.
Els BulUaors, 120. Roma.
Elvira, 300. Escipi yCuxx y Publi), 20. 21, 70, 151,
Eluro. V. Matar 185; tomba deis Escipions. \ Tarra- .

Elx, 253, 200, 200, 289-291. 295, 297, 298. gona.

318, 330, K, il8: 6SV?ea 290,293, Escola d'Ar//nitectura de Barcelona.
297, 33(i, il7, US; mo.sdic/i cvisti. V. Barcelona.
289, 292. Esculapi temple. V. Pompeya.
;

Emerigo, bisbi?, 307. Espanya, 10, 10, 21, 24-28, 31, 30, :!S. Il),

Emeso, 70. 90, 103, 141, 151, 109-171, 180, 209, 217,
E.METERI, 300. 225, 2i0, 242, 247, 248, 2.52, 2.53. 257,
Emilia (cdice). \'. Saiit Mill.ui il(> hi 2.59-202, 207, 272, 282, 288,290, 297-300,
Cogolla. 300. 339, 350, 301, 3(13 -3(15, 379, 393,
Emon, fllla de Wifret I. l. 398, 410, 415, i-17.

Empuries, 10, 12, 18, 21, 22, 30, 41, 50- Esparta, .59.

59, 74, 80, 139, 152, 1.58-162, 160, KW, Espelunca, 400.
173, 178, 1H3. 1,S5, ISli, 18S, i;i2. 215,221- I'.spinalljet. i-08.
223, 227, 22.S, 232, 233, 2.51, 2.57, 2()i-2(;.S, Espolia, 12.
270-273, 275, 270, 282, 297, 299, 301, 304, Espot, 409.
410 ;
casa romana, cemenUri 139; Essera, 404.
cristi, 257 convert deis Seroiles,
; Estagel, 200.
154; enterraments. 208-270 mol ; Estamariu, 405,
del pon, 102 moniimen fiinei-avi.
; Estavar, 407.
74, 171 mosichs romans, 58, 59,
; Esteles. V. Almozar, Bausen, Cazlona,
222-224, 227, 228, 232, 233 mosich ; Commnges, Coserans, Len, Madrid,
del sacrijici d'Iflijenia, 58, 59, 227 ;
Mrtola, Falencia, Palma, Tolosa,
muralles romanes, 21, 22, 57, 1.50, 173; EsTEVE, presbier, 302.
porta romana. 15}, 1.50, 157, 101 ;
Estoll. V. Astall.
portichol, 270 Sant Marti, 270, 304
; Estrab, 24, 154, 150, 15X. 1.59.

sarco fechs, 86, 271, 272. 276, 277, Estrassbourg, 107.

282; Su, 304; temple de Serapis, 5(!. Etruria, 17, 185.
Eiicamps, 405. EvDES, pintrix. 30i, 300.
Encap. V. Encamps. EUFRONI, 96.
Epamino.xdas, 185. EuRiCH, 259.
Ephesso. V. Efeso. Eurpides, 186.
Ep, 407. Europa, 24, 239, 2't7, 200. 335, 305, H8.
Erix, 21. EusEB, 56.

INSTITUT D ESTUDIS CA7 ALANS 5G

tl L' Arquitectura romnica a Caialumj.t

EuTiciiES. auriga. T. 121. Francfort sur li' M.^iu. Iii7.

EUTBOPOS, 271. Frascati, 1G3.

Evopa baptisteri y baslica de Sant
;
Fredolus, 395.
Marcio. '.M',. Fr.'ixa, iO().

Exuladu ^iiionestir d'). tlO. Frejus. 107, 327. \W\ ha,tlsleri. 327
Excelcis. V. Siiiit Miquel d'Excelcis. Frigia, W.
Ezeir. V. Er. Fnonoi.No, Ijslji' de liarccloiia. 3ii;i.
Ezeiiega. V. Saneja. Frontiniano. V. Frontiny.
E/KOLii:!.. 2>C(. Fro.ntinus, historiador roma. IH.
K/.erri<l. V. Sorribes. Frontiny, VOS.
Ezra ; baplisleri de Sant Jordi, 32:5, ;{2T. Fkiyl.x. 307.
FuUonica. \'. Fiuiollar.
Fahara; sepiliere, 62-(i.5. 171. 172. Fusco, auriga. 122. 123.
Iftl. ISO-l'll, lK. Fustany, i07.
Fauius .Maximus. cnsul, 185. 188. Fusliniano. V. Fiislany.
l-'ACUNrio. :ii>i>.

Kano; hasilica. V. Roma. Gabarros, 407.

Fanze, ilO. Galaat. 2!)1.

Fava. W>. alaeia, U).

Fii.ip I .1.3 Francia. 388. Galci:r.\n, aba .li MiT.lola. 3S-.

Fi;i.ix I) TrtiF.LL, 30t. Galia, Les Galios, 23-25, ii-, iS, 17(1, 171.

Fi'iinllai-. V. FonoUai". 108, 2.M, 2,52, 2.5!), 2(17, 272. 282, 283,
Fepiana. 2fKi. 288, 20!), 418,
Ff.hra.n de Castilla,
1 .'{(iil. Galia Narjonesa, 25, 20. 30, 217. 2.53.
FeriNra. W5, *>S, 40!). 259, 283.
F. -Id castor .J'orn roma, lfl7. Galicia. 2-11, 301).

Fi.jls, W8 Galiciana. \'. Galicia.

Fll.(J UV. BIZANCi, l.'jl. Galliians, 344.
Fln.MIDIfS (^KCILIANI S, 8.5. (jramos. V. Gramos.
Flainisell. 3!!-ll, tOl, W.). Gard (pont de). V. Ni mes.
Fi.AV : (amflteare. V. Roma. Garexar. V. Greixa.
Fi.AV Hlh, 122. Gariri urnas cineraries. 243.
;

Flavis, 20!. Gardilane. V. Guarilinin.

Florencia; Oaptiisteri i/f Snni Ju/in. AIT,. Garona, 25, 243.
Foccocurvo, KtS. Gausach, 88.
Focea. 152. Gai:zF.RTUS, comlc, 305.
Foix, m), 3!NI. Gavarred. V. Gaviirrs.
Fonollar (Sin Mart .le). 37!>, 380.381. tlausacli ;
nnifs ciin'rarics, 248.
3:-'JS;
firr/i de /irrraUura, 380. Gaya, 03, 89.
J-'orns romans \'. El Vilar de Reus. Ger, 407.
Fi.d.l-Jaslor, Francfort sur le M.'in. Gcri. V. Ger.
liiMli^eiibei-. Gcrmi^ny, 340.
FoiiTU.NA E.ji'.sTHi:: (lemplej. V Roma. Gcrul. V. Girult.
F.)UIXNA viitiL: (temple). V. Rotna. Gerunila. V. (iii'ona.
Friini;a. 2i, 250-201. 273, 287. 327, 33S, Gcrunilella \'. Giriiiiflla.
WJi. VU. Gerunilensis. V. Giruna.
 J. Piiiij y (jnldfiilch - A. de Falr/ueni - .1 (ihIhij 443

Germania, :ifi Guils del Cant, 405

Geri'i i^monostir de), :{!)'.i Guispna, 2-"i2.

Gestabiensis. V. Gistain Guislabert, bisiie de Barcelona, 352.

Gvandan. 409.
GAFAR. 392 HAC.rR::Dus. ahat di' Banyoles, ilk
Gilia, ;{()8. H \KE.M II, califa de dirdoba, :i6i,
Giroiia, \'t. 15, 22, Hd, 57, 72. 7S, 7'.), 82, Haniinan Lif; Sinmjoija, 2:2.

86, 87, 98, 118, 120, Uii. KKi. 1^5, 186, Haravo. V. .Vraluis.
188, 192, 221, 2:10, 251, 25:i, 2.57, 263, Haurn, 3:i7.
264, 268, 27 'k 27(;. 2S(), 2S1, 28:5-286, Hecate, 78.
300, 301, 30:, 304, :il)i;, 3t'K 379, :{93, Hecateu di-; Milictis, 2i-.

410, 411, 419; Homilies de Beda, :}93, Heiligenbern; J'orn, 1()7.

iV.)
mosich roma, 118, 120, 2:{0;
:
Helenensi. V. Elna
mura/les prerromanes, 14, 15 mu- ;
Helinse. V. Elins.
sem. 22, :O, 87, 98, 185, 186, 188, 192, Heliogabai.I's, 123.
221. 251 , 253, 257, 26 i-, 276 : Sanl Da- Heliopolis; Icmjile, 240.
niel. mA\-Sant Feliu 77,78, 80-82, Helios, 78.

166, 274, 275, 278, 280, 283-28(i, 30:$, Hencbir Abd-el-Basset, 172.
:593, 419 ;
sarcfechs, 77, 78, 80-82, Hencliir-el-Atech, 294.
86, 87, 166, 274, 275, 278, 280, 283-286, Henchir Zerdan; cippus. 341.
:03 ;.%, 30:f, 3H, 36-; urnes ci~ HRCULES, 43, 112, 186.
ner avies, 87. Her.mabessire, 413.
Gifonella, 4il8. Hermio.v, 2i4.
Ginilt. 407. Hermodoris, 45.
Gistain, 405-. HiGiNO, 148.
Gloane. V. olvaii. HiLPERicrs, abat d'Arles del Tech, 413.
GoDEM.^R, bisbe de Xarbona, 305. Hspanla V. Espaa.
GoNDENARUS, bisbe de Girona, 30}. Hspanla Tarraconense. V. Tarraco-
Gosas. V. Gosol. nense.
Gosol, 408. Hix, 407.
Gottinguen. 14. 22. HixEM II, califa de Crdoba. :}6i.
Grado. V. Santa Mara de Grado. Hludolvici. V. Lluis el Piados.
Gramos, 405. Homilies de Beda. V. Girona.
Granada, :i63. Honor v Virtlt; temple. V. Boma.
Gran Bretanya, 49. Ho.NORi, .56.

Grecia. 16, 49, 60, lio, 2KI. 2.52. 262. HORACI, 18().

Grrgori IV, :35i, :!57. Horel), 284. 285.

G re i xa, 407. HoRMiSDAS, |iapa, 263.
Guadalquivir, 262. Hornija. V. .Sunt Rmnan dHornija.
iluadiana, 262. Hur V. Ur.
Guardia. 406.
Guardiola, iOS. Iliera. \'. I'.spanya.
Guarrazar. :357. lijerus. V. Ebre.
GuiniscLE, al)alde Rinoli, \\\. Ibiya, :$0, 12-, \'*'t; nfjiiducli\ :iii. l.
GuiFRE el Pilos. V. Wit'ret. Ibn Tulun (mezquita de), 3()'i-.
Guils de Cerdanya, i07. luNU Gii.xLip, escriptor arljch. 144.
4J4 L' Arquitectura romnica a Catalunya

IFKIIMA. 5.S. 5!t, MI, (1 ; mosic/i fiel JiNO. 42.

sacrijlcide. V. Rmpuries. Junta de Comert; de Barcelona. V. Bar-
lluro. V. Matai'. celona, arxiu de la Diputado y de
(

Ilk>ta ilel R?y ; niosicli. V. Mali. r Escota d' Arquitectura ).

Illici. V. Klx. Junta de Miaseiis de Barcelona. \ Bar- .

lm/)eri Uoni'i. V. Roma. celona.

Iiiipurias. V. Empui'ii'S. Ji prriCH, JPiTKit .Vmno.s', .Ii'i'ITEU M.m-
InsliliU iFEstudis Catalana. ^'. Barce- picii, JprrER Statoi!, .ITimti; 'l'n-
lona. NANT, 41, 45, -48, W, 51, 78, 7!J, 185, 188,
Ire.nel", bisije tle Barcelona, HO(J. 108, 215, 217-210, 253; - temples. Vegis
IsAA-.H, 2S(;. Mont .\lliiuio. Roma, Tarragona.
Isjivals, K)7. .liira, 25
Isavalsevefi. V. Isavals. .ILSTINIA. 2(il, 2S!), 2!HI, 208, 417.

IsiDoR DR Mii.ETO. arquitecte, 21)1. JusTi.M, bisbi'di- Valencia, 30(!. 300, 310.

Isil. K. JusTUS, bisbe d'L'rgell, 300.

Isis, W. .-.2. Xl. JUVENAL, 123.

Isona. :C. I:t3. 252.

Ilalia. 2i. MI. 70. It8, 18:.. 2t)8. 2-2.^, 2H1. Kairoaii ; rnesquita, 304.
2t2, 2.51, 2(i<). 2(iT, 273,2S:l. 2SK. :i:!!l. :t.'.2. Kaiat Suman ;
hapliseri, 323,32.5.
H.5, 417, 418. Karolus. V. Cari.emany.
Itlica: monich, 118. IvARUi.o Maono. \'. Carli'iiiaiiy.

Ix (Sjinia Maria .11, 388-:i0<. Knosos. 21.

Jaca, 308. La Balira, i07.

Jairo, 28(). La r.orriu, 400.
Jrtvarzda, 405. La Kscala, 157.
Jiivea, 2t8. La l'"reita, 405.
JfTUsalpm, 21, 248, 28( ; murallos. La Oarriga, 3.53, 351, 3.58 rapella de ;

temple, 21. la Marcde Den del Cami. :\~).\, lpida

Joan, hisbi! l'F.gara, 3<K>. re Cxir.ixlona, 353. 354. 358.
Joan de Bici.ara. 2i2. 2(;3. 308. La Manaserina (cementeri ib". V'. Sa-
Joan, metr9polit de Tarragona, 203. lona.
Ji'inich (iiian, 251. La Massana, 405.
Jimii|iics (illcs, r.4. La Masso, WlS.
JoRDi, patriarca fl'Alexandria, 302. La Mola de CbiTl ; murs. 13.

Jou. UKi. La Moi-a, 4(Hi.

Jouarr*' (usglesia de). :.38, 3i<>, 348. La Nou, 408.

Jovai. un;. La Pedra, 40f!.
Jiivalc. V. Joval. La Pobla de Lill.'t nr.rin, .380. ;

JdVE. V. Jl'ITEM. La Pidda.b' Segur, MH1.
I'ivii. V. Jou. La Quart (moneslir de), 308, 408.
-. jueu.Sl. La Tee, 247.
II I CiRSAR. 2^4, 25, .53, U5. 1.53, 17(1. La Tour-de-France, 200.
IHS ; temple re, V. Roma, La Vansa, 402, UMl.
riio. V. Siarli. I.abaix (moneslir de), 300-401 rnrto- ;
nulas, 407. rnl. \m. 401.


J. I'iiiij ij Cadafulcli - . de Falguera - J. Godaij II.;

Ldbicana. V. Vin Lnhicnna. Linio. V. Sant Mii|Ui'l de Linio.

Labourd, 410. Linzirt. V. Llirt.
Labros, iO). Livia. V. Llivia.
Laci (El). 25, IIH. I.iviA Primitiva; sarcfech. \. I'mi-s.

Ladurs. V. Llailurs. Lladurs, U)(i.

Ligunves. V. Les Llaiiities. Llena. V. Lena.
Laletaiiia, ;L Lle IIL 354.

Lampta. SOfi. Lies. 407.

Langueiloch. 24. Llet, 405.
Lasanovels. iiHj. Lleyda, G4, 145, 165, 20l. 2ii3, 2I)'k 221. 2.53.

Latiuni. V. Laci. 301, 305, 306; museu, 203. 221. 2.53;

Las Tombas, 260. .Se, 305 ;
pont roma, 145.
Laudez. V. Les Anoles. Llins, 161,171,406.
Laiiredia. V. Sant .liili de Lnri.i. Llirt. 405.
Laurta, 20r>. Llivia, 407.
Lausa. V. La Vansa. LI, 407.
Lavansa. V. La Vansa. Llobregat, 24, 162, 250, .368, Hi7, los, lid.
Laye. V. .Saint Germain en Laye. Lloret de Mar; sepulcre, 72, 74, 170.
Lebene (Santa Mara de), 335. Lluis El. Piados, 302. .303, .35'p, IO. 103
Lectoure, 4-10. 410, ill, H3. 41i.
Leideradus, bisbe d'l'rjell, {-03. Lluis Emperador .Xigist. V. Li.ns el.
Leman, 25. Piados.
Lena, 40(). Lodeve, 410.
Len. l'hS, 240, 242, 243. 36fi /r/s re ;
Loire (riu). 400.
ferradura. 242
esteles, 240, 242,
: Londres; Britisb Museu.m. 70. 83.

243 :

museu. 3ri5;
Sant Isidor. 3i>() Lorca. 306.
Leovigildus. 263. Loria. V. Sant Julia de Loria.
Leptiiiinus. V. Lampta. Lotari, 250, 307, 384, 386.
Les. V. Lies. Lotone. V. Llet.
Les Anoles, 406. Louvre, museu, V. Pars.
Les Llagunes, 408. Lucentum. V. Alacant.
Les OUes. V. Sant Toms les t )lles. Luc Antoni Numida /irr'fectns ffi- ;

Lesbos, 408. brum, 37.

Letha, 3L Luc AuBEL Vero, 121.
Leto, 58 Luc Cecili Optato edil, , 28, 20, O,

Lotrn. V. Roma. 112, 121.

Levocodos, 307. Luc Clodi, pcer/ectas fnhrum. 38.

Lezonoves. V. Lasanovels. Luc Emili Lupus, 62.

Libano, 70. Luc LiCLM SEGON, accetisuus, 31, 32.
Libor feidorum. V. Barcelona. Luc LiciNi SuRA, cnsul, 30, 31. 00.
LlCINIANUS, 3L 01, 210.
Libia, V. frica. Luc Marcius, edil., 40.
Liled. V. Lillet. Luc Mln'ici AproxVia.no, duumvir, 00.

Lillet, 407. Luc Minici Natal, 29, 133.

Limoges, 409. Luc NuMisius MoNTANUS, flamen, 86.

Linarii. N'. Llins. Luc NuMici Stici, .52.

446 L' Arquitectura romnica a Calaluiuja

Luc Pedani Clemf.nt. %. MaBCH AlREI.I .V.NTONI, 121. l!ll.

Llci Pfdani El piiRONis. Ilibert. !M. Marcii Alhel \'i.\ci:.nci, rcstau-ador

I.uchon. TG. 87, 2i3; cipfiis. 7(J ar- .
de les termes de Tarragmia, 2S, 133.
ns cinemries. 87. Mahcm Baoiis Honorat. .57.
LiD'tviCLS, Li Doviots Pius. V. Lli:is Maucii Kmii.i, 37.
El PiMii'is. M \i<i:ii I'adi Nepos. i'tlil, 133.
Lungduiicsa, i8. Maucii Fai Priscii, curator ciarum.'.V.).
Lungdunum. V. Ly. March Pohci .\pre, proefectus a-
Lusitania, V!, 2H2. 2(.1. 2!ir>. :!(M1. tirum. 3().

Li:tii:s. V. l.ur.i. Marcii Salisii 1''i;i.u , 112.

Ly. W, 118, llil; moisaicit roma, Marcii Vai.eiu V\\iiv\\ii\ n ,

pnr/ectus
118, 119. labrum, 3(),
Lyons, 283. ilO. Marcos, Marcus V. Marcii.
Maro de Deu ilfl canii. V. I.n (larritia.

Macianers. V. Massanes. Mai-l('S (Sania Maria d(3i, 4ilS,

Macn ;
concili, :1.t( Mai-iiuel, 371-374. 377. 3SI1, 392, US ;

Mailoim ili' la Fosse liclesia ili'i. V. Ti- archs de fi'frnditrn. 371-374, 377.
voli. Marrocli, 344.
Madrid 102. hn, 105, lili, 2H>, 2U, 2W, Mai-s.lla, 10, 17, 139. 1.52. 1.59, 271 ,

2(iO, :{.57 : armera real. 3.57 Bi- ;
casa romana, 139.
litiotrvn rio la Acarlemia de ritisnria. Marti ai.. 31, 121.
2;U. rselen de! inuneu, 2H\. 2H ; nis. Maritinia. \'. Mai'csma.
de la Hihtiotpca Nacional ab archs de Mauils, 45.
J'erradura. Mi ; musen arqaeolijich M\ns, Mars CAMPi;!-^rRE, 43, .52, 53.

nacional. 102. 103. 105, 104, 240, 2il. 121. 1S5.

2W. 2C>0. 355, 3.57. Martori>l I : '?/''/( '/ mn. 91-9'k 115.
Madrona, WX.. 171. 175.
Mafstrazgo. 13, !t. Masnou. 233, 237 ;
mosairtis romnns.
MAr.ENcius. circA V Honia. 233, 237.
Maona Mark. temple. V. Mah. Massanes, 408.
Main., U, .5;. .57, 105, KKl. 224. 232 ;
Matar. 24, 48, 48, S(i, 223, 228, 232; -
mosaifli d' lleta del re/, 224. 232; mo.saiclis romans, 223. 22S, 232 ;

teaire roma. 105. 1(k; ;
templr dedi- sarrnfech, 86.
ral a la Ma'jnn Mnrr n II Aliiis .57 :
Matarranya, 02.
Maiioma, .m5. Mailana. V. I.a Massana.
Maintunon, 283. Mauritania, 225, 290. 298, 304. 'fl7.
Malnnt'z. V. MalanyiMi. M wiM. V. Caiis .iiw.i Veiuis M \\i\i.
Malariymi, iOH. Maximi.nts. V. CAiits .li i.i \'i.iti s Mam-
Manfret, coinK?, 400. MINTS.
Maiiresa, 145, :J0H, 393. Mazte (Sanl ('.('Kri de), 338, .302, 3(>fi,
Manuel, aliat de Culera, 411. 391.
Maran ; bnptisteri. 327. Miaux (concili d(!). 330.
Marra liH|iaiiica. 410, 411. Mi-diliM-rani. 10. 21. 25. 49. 09. 2Hl. 2t(i
Marcellis, 185, 18(1, 1S8, Y.yi. tratrn. 201. 20'>. 270. 29S. 330. 342. H7.
V. Roma. M.-dol, 104.
.Marcii, .57. Medusa ; moa/c/, v. Tarragona.
 J. Piiig y Cinldfalcli - A. de Falguera - ./. Godatj 447

MeLA. V. PoMPONl Mf.i.a. Monijuicli \'. Barcelona.

Menelau, 60. Montpol, t06.

Menorca, 232. Montserrat (Santa Cecilia de), 307.

Meranges, 407. Monza, 262.
Mercuri, 43, 5(1, 7S, 7!) ;
lemii;. Mora. V. La Mora.
\. l^ompeya. Mosaichs. V. Barcelona, (^ontc(dl(!s,
MtM-ida, 21, "23-25. ll)7, IOS, 1 U , 1 m, 2.")2, Corsa, Denia, llx, Empuries, Girona.
253, 262, 2m; am/Heati'e, 107, 108; Itlica, Ly. Mah, Masnou, Matar,
ar/ueducte, 141 : pont d' Alci'intarn. Palma de Mallorca, P^igde la Cebo-
6 i. 14."). bolla, Rvena, Sagunte, Sant Just
Mei'les. V. Marls. DesviM'n, Tabarca, Tarragona, Tar-
MiTola, 408. rasa, Tun(;, Valencia.
Mertilliane. V. Mrtula. Mossoll. 407.
Mrtola
entela de, 361.
; Mmhamad-Abu-Abdal.\, calila di' Ci')r-

Mesapos. V. Uliirapol. doba, 303.

Mesia, 37. Muiopulto. V. Montpol.
Mssius Marianus, 28. Mulnell, 408.
Metellus, 45. Muncar. V. Musa.
Metilene, 48. Murs, Muralles prer romanes. \ Atenes, .

Micenas, 50. Girona, Jerusaiem, La Mola de Clieri,

Miln. 23. 68. 69. 325. 327 ;
hapllsleri Numancia, Puig Castellar, Sagunte,
de Sania Tecla. 325, 327 ;
liibtioteca Tarragona
romanes. V. Barcelo-
;

ambrosiana, 68, 69. na, Empuries, Perusa, Sagunte, T;ir-

Millares; tambes prerr-onianea, 16. ragona, Tinigad.
Milliarias (valle) 414. Murano, 225.
Mi.nerva, M[nerva Auustf.a, Miner- Murcia, 14,290.
va MDICA, Pala.s, 42, ,52. 121, 328: .\Iurvedre
temple de Baco, 231.
;

temple de Minerva Aufjuaea, v. 'l'ar- Murviedro. V. Murvedre.

ragona ; temple de Minevoa Mdi- Miisens. V. Arles, Barcedona, Girotia,
ca, V. Roma. Len, Londres. Lleyda, Madrid, Nar-
Mocio, 352. bona, Pars, Rvena, Reims, Roma,
Moisac, 287. Saint Germain en Laye, Tarraguna,
Mmss, 280. Tolosa, Urbino, Valencia, Vicli, Vila-
Molinello. V. Miilncll. nova y Geltr.
Monedes romanes. V .Sagaut, Tarra- Mussa, 407.
gona. MuTius, 45.
Montanai'ti'o. 08. MuTTO, bisbe, 296.
Moiitanioiip. V. Montanisi'U.
Montanisell, i06. Nabiners. V. Xavins
Montano Ortone. \. Monianariri), Narbo Martius. V. Narbona.
Montean, 406. Narbona, 23-25, 44, 202, 2.52,253, 273, 284,
Montcerd. V. Puigceril. 301, 305, 324, 339. 356, 3.58, 396, i09,
Montloni, l3. 'W: museu, 2,53. 273, 284, 356;
Montecalvo. ^. Montcau. Santa Mara la Major, 356 ;
temple
Monteliano. V. Montell. de Roma y d'August, 48.
Montoll. 407. Narbonesa, 397, 410.
^4is L' Arquitectura romnica a Catalunya

Narbonni'. V. Narbona. Occea. 409.

Nargo. V. Coll de Narg. Odell. 407.
Nauja, 40T. Oden, 406.
Nava, WT. Oderan. V. Val d'Ora.
Navarqui. K>5. Odiln. comte. 414.
Navarra. :i:{. :;, HO. Odolrich, arquebisbe de Heiins, 38(1.

Nave. V. Sant Pere >le Nave. Odyseus V. Ulises.

Navins, if. Ogassa, 411.

Nebridius, bi^e de Barcelona. :iiH. M>. Olcegia. V. Osseja.

Nemausus. V. Nimes. Olrdola, IG, 19-21, 382-384, 392; a/-c/i

Nepi, :t>7. deferrudura. 384; Sant Mitjuel. 382,

NEKTr. U'.l. 383; toiiibf's prer-romanen. Ki.

Neriliano, W~- Oliana, 4(i.

Nern, l^, '2H0. 32.">; ninjeo. V. Pisa. Ollafracta. \ . La Kreila.

Nebva, 31. 191. (Jlopte, 407.

Neuclmtel,24T. Olorbde. V. (Ilopte.

Nevaiio. V. Nava. Oloron, 410.
Nicea, 201. Olvn. 408.
Nimega (paiau carloviiigi de), U5. Urange; eatre ronui. '.)!i, liiii, l(i:i, 172.

Nirnes. 48, 107, KW, 172, 17:{, ltl, :m, Orden, 407.
410; am//earc. 1(17. HIH. 172.173, Ordinavi. V. (trdinn.
191 ;
_ wjeducte, 172 Orense, 3()3.
Niniews. V. Bacucco, Pisa, Rveiia, Organna. V. (rgaiiy. (

Roma, Tvoli. organy, 402. 400.

Nocera; baptisteri. 325. Orgollel. V. .VrgoUel.

Noguera Pallar.-sa, 12, U8, 309. WS. Wl ( >riola, 39(1.

Noguera Ribagon.aiiii, 12, 3il!). Ol, Mi. I )rleans. 34(.

ola. V. Saill Pauli de ola. Orph.n.eus, 79.

Noles, 313. Orto. 40,.
Norihamptonsliire, U17. Ortone. V. Orl.
Nossovell, t<)7. (Jruz. V. Urus.
Novas. 3H(i. Osea, 148, 301, 3(11 ;. :t'.iii, no.
Novf. V. Novis. OSIO, bisbe lie Crdoba, 300.
Noveinpopulaiia, KI9. Osseja. 388. 38!). K 7 arc/i ; <li- /erra-
Nove, 4(fi. dura, 388.
Noz. V. La Nou. Ostia, 13,5.

NU.MA, 2<)(>. Osyl. V. Vilosiu.

Numancia. 13. M-. rnnrx prerro- Or (lui)Es), coiiiii- lie l'iU'is. Mt,.

man, 14. ovarra. 2.52.

Nuinidia, 29. OvelU, (Jvella morta, 4<)7.

NUNDINAR.S. bisb de Harcelulia. :!(Mi. (Jvez, 405.

Nyctel's. 79. O VI DI, 78, 200.

Nys8a. 78. Ovoss. V. Ove/,.

Obugo, 408. I'adua (Santa Justina de), 355.

-/,.s , ,iiiL.-< \ MasiiuU. Palas. V. Mini;rva.
 :

J. Puig y CadiifUh - A de Falguera - J. Goday 44'J

Palati. V. Roma. Pedret, 359, .300, 367-370, 373, 391, 392,

Falau de Ci'niaiiya, OT. 418 ;
dbsis. 391 arclis de ferradu- ;

Palau Barbevini. V. Roma. ra, 350, 370 ; pont. 3(8.

Palau de Ximei/a. W Ni mega. Peilrosa, 2.59.

Palau Sciarra. V. Raina. Penal va (Santiago del; absis. 391.

Palencia, 241-2i:. :i(i2. :i(:i ;
- cse/es, Pepi, rey dltalia, 339.
241, 24:i. Pere I dArag, 380.
Palencia, rin. 1H-. Pere, sacerdot, 354.
Palerols. V. Pallerol irUrpel). Palau ile Pere Lauderich, hislie. 307.
Cenlanya, Pallerols de Rialp. Perigueux, 4(I9.
Pallaiitia. V. Palencia. Perles, 40(i.

Pallerols de Rialp, 4(i. Perpiny 390 : /u'/m deis Pirineas

Pallars, 396. 308-400, 403, 404, 408-410. Orientis, 380 ; ir/lesia de Sant Do-
Pallerol dUpgell, 380, 40.5. mi nich. 390.
Palma de Mallorca, 7(), 290-292, 318, 417, Persia, 2(12.

418 ;
Baslica de Sta. Mara, 290, Perusa ;

murallcs romanes. 185.
292, 318, 417, 418: cippm, 70; Petram. V. La Pedra.
mosaich de Sta. Mara. 291. Pietat (temple de la). V. Roma.
Palmerola. 408. PiLAT (castell de). V. Tarragona.
Palmira, 70. Pilo d'Albenga. Y. .Vllienga.
Palomera. 4()8. PlNDAR, 185.
Palomerola. V. Palmm'ola. Pirinea, 12. 13, 21, 70. 87, 229,2.59,
Pampa, 40<;. 301, 308, 368. 306, 404, Uo, 412, 415,
Pmpano, 40fi. Pisa, 273, 278, 286, i2 -.
cementeri, 286;
Pamplona. V. Pamplona. ninfeo deis baii/s de Xeron. 325,
Pamplona, .301, 410. Pl de Sant Tirs, 405.
Panads, 383. Plactus, 2.52.

Panonia, 29, 49. Plini el Vell, 12, 13. 18. 21. 24. 25. 107.
Pantaler. V. Boada. 110, 125, 129, 148, 154, 103. Hi. 17ii, 242.
Pardines, 407. Pllvi el Jove, 31, .34, 141.
Pardinas. V. Pardines. Plut, 78, 79.
Parenzo, 313, 3.51, :^yl:duomo, 351, 352. Poitiers, 3.58, 30(i, t()9, l :
.Sant Juan
Pars, 357, 393. 394
Biblioteca Nacio-
; de Poitiers, 358, 418.
nal : Biblia de Sant Pere deloda.'AW.i. Pola ;

amfiteatrc. 101.
394 ;

Musen d Clunt/. 357 Musen ;
PoUensa : teati-e. KH). 104.
del Loucre. 1(1, 81, 85. 194. 278. 282, PoLYBi. 24, 148.
293;
sarcj'eclis del Lourre. 81, 85. PoMPE;. 13,24, 1.5:i, 17(1, 188.
278, 282 sarcfech de Liria Primi-
: Pompeya, 56, 100, 125, 175, 232, 324;
tiva, 278. bapisteri. 324 temple d'Esculapi' ;

Paros, 25, 56 ;

temple de Mercuri. .56.
Partenon. V. Atenes. PoMPEYUS. V. PoMPE:.
Partliia. 37. PoMPO.M Mela, 24, 32, 80, 242.
Parroquia, 38(;. PONS GUIFRE, 308.
Pau el Silf.ncis, 313, Pont d'Armentora, 144,
Paulinus, 21. Pont de Suert, 400. 482.
Paulus. jurisconsult, 32. Pon di' \'iliim;ir;i, :{71.

I.NSTIIUT D ESTUDIS CATALANS

J5 Urquitcctura romnica a Catalunya

l'onts ronians. V. nanl. Llevila. Mai'tn- uiNTA Proba, OS-.

rell. MiTtla. Saiiil Cliaiiias. Ol'i.'^'tili.v, 57, 252.

Punc Rufino, !i. Qui.v'Tus Attius Messo, tt'cior el [lic-

PiiKCi Hlfo, !i. tor, 52.

Porcia Ff.sta. 127. tui.\Ti:s DFCit'S, iiropriMor. 1 Vii.

Porcia Senfra. r>7. Ql'INTL'.S LUTF.CHS Catl'i.us. fnnsul.

Pt>r<|U('rosoglsatl(M; arclis de ferva- 18 i.
dura, :1H). :$93. CINTLS MUURIUS TllALKS, 35.
Portes romanis. V. Barcelona, l'lnipu- yci.s'Ts Tubero, cnsul, 188.
ries. Sagiinto. Tarragona. (JiiRiNL-s (temple de). V. l\onia.
Portugal, 2l. Olirzf., bisbede Barcelona, :!l!).

PosiDo.siu-s, bisije dlrgell. too.

Piizzoles ;
temple de Serapin. 17(1. A.MiK 1 dWsuiries, :i(ii;.
Praetorittm de Tarraijona. \. Tarra- liA.MiN. abat do S. Feliu Je Giiixols, 38(>.

gona. Ha.\!()N, bisl)e do Barcelona, 308.

l'rats.l.'! \W\. ZWl. Hamii.n BF.RF.Nnili? I, 303, 3.52.
Pivni'sta (l.'hii.li' .k). 1!8. 2(HJ. Ham().n Hi:rfnc.ii;r 111. 379.

Preteius, li. Ramn UoRitiu.i., 3(13.

pRlMi:3, llihert, !Hi. Hapiidiuui, 28t.
Priscilla (catacurabes de). V. Hnina. Rasi.s, 344.
Proserimna. 77-8(1. Rvona, 2(il, 273, 323-325, 330,337, 339,
i'RosKiti'i.NA (rapti ilf). V. Sarefeclis 3'tl), 3.511-3.52, 15. 418; hapinleri deis
il<-' Tarragona. Harci'lona. (roiia. Arrians, .323, 325 ; haptincri ilr Sanl

Provenida. I(t, 8(l,'.t.!);t. !)!!. IDO, lo:J, 172, Gioranni in J'onte, .324, 325; basili-
192, 202, 229. 240, 251, 273, 288, :{28, :W(i. ijues, 273 palau de Teodor ich, 292,
;

Pri i>i..N.,i. :10II. 295 ;

miLseu. niufeu. 325
.3.52 ; ;

l'riilans. \. Prullans. .Sant .\/jo/inrir in ctanse, 201, 29t, 3,52;

Proi.oMFU, gegral'. 21. .Sant .\poliiinr imoro. 201 ; Soiil 17-

PiiM. :$!). rt/, 201,298, 31(i. :!17. 33(, 351.
pLRLii.'s Cecilils Rufu.s, 137. Rf.carf.do, 202,
PuiiLi Kscipi. V. Rscipi. Ri:cisviNi)Us, 3()2.

Puig ilt l(;s .Vninii's, 12(1. Roinis, 81. 380; musen lapidnri. SI;
Puig Ca-steliar. (Harci-loiiai, 9-12. narcfech (ombeau de .Jovinj, 81.
Piiig(Ji.st(rllar ((^alili'sd'Kstracli). Vugis Romo, 121.
Caldtjs d'Estracli. Rous, .52, 107, l(i8.

Puig <ln Cebolla. 13t. 137, 138, 23-23(i; Rliamnunto ; temple, 10.
moHair/m. :M-2'Mi:oilla romana. 13i, RriiOA. \. Cii!Fi,i:s.
137, 138. lihin, 415.
Piligc<;rdii, 3!H). Itialb. V. Rialp.
Puigr<!ig. i08. Rialp, 400.
Piijols ; narcfj/'cc/i , 282. Ribagorra, 3ii7. 39(, :t9,S, Ki;!, Vdl, \m.
Pujoregis. V. Puigreig. 410.
Ribos (vall doi, Wt. 407.
Qu<ral|)S. 407. Ricui.Fo. bisbe, 413.
Ju.M'ol HI7. Ri<!/,; /irt/j^.s^'/7, 325, 327. 32S. Un.
(tii,.|'j'iii. tos Riomalrico. \'. Itiii madrisi.
 ,

J Piiiij ij (aiI(iIiIi .1 de Faljucra - ./ Godiii/ i:,i

UipoU, Idi'i. U ; - porUi del iiiniicstir. 337; Santa Marta in. Cosmedin, 325.
llii;. 357; Santa Petronilla, 279; Santa
lpulli^s, :i(58, -W)8. Sabina, 354, 3.55, 357, 358 ;
sarc-
liiu ilr l;i Farga vclla, ilIT. Jeclis. 77, 279, 285, 287, 325 Tabu- ;

Iviii UKiilrisi, ios. lar iam, 182. 184 teatre de Marcel-

;

Hiu ,1(1 Val. iOT. Ins, 188. 192; temjile de Diana,

HiiUoi-t. ios. I7;i ; temple de la Fortuna er/es-
Koi!i:i:i' II. ri'v lie l'"ran(,'a, %)'t. tre, 53: temple de la Ftirtiuin viril,

Roda (l,'l Uiliagoi-ra, :0:, 398. 46 ;

temple a U Honor la Virtut, //

Roila iSaiit Pere (le). V. Sant I'crn de i5 ;

temple de Juli Cesar, 53; tem-
Roda. ple de Jitpiter Stator. 45, 197, 198;
Rdano, 5. 'i"), W. ilO. temple de Jpiter Tonant, 215; tem-
Rodez, 409. jile de Mineroa. mdica, 328 temple ;

I?nr,FH, conite de l'oix. :9(I. de la Pietat, 182, im-, temple de Qui-
Roma. 20, 1, 23-2:., 2S, MI, ;{:!-:!'., :9. o. rinus, .50; temple de Venus, 53 ;

i(i, .".1, 5(!. (i2, 77, S2. 9(1, 100. 10:i. ll:, temple de Venas ij Uoma, 180 tem- ;

119, 12.5, ]:ii-, l:!.5,l-2 ](J0, l(i:!,l(i.-), 175, ple de Vesta, 200 termes de Cara- ;

178-180. 182, 184-180, 188, 197, 199, 200. calla. 180 ;

lomba de Escipin Bar-
208, 215, 222-225. 239, 2i7, 250-2.52. 255-, batus, 185 ;

villa Borghese, 82, 279.

267, 271, 273, 284, 280, 288-290. 29C.-298. Romany, 12,

337, 340, 347, 355, 358, 415, 417, 418 ;
RnMi:L, 121.
aintileatreFlavi. Co/o-sseum, 185.191; Rosas, 'fl.
aqeductes. \\. arch de Constanti, Rosed, Roset, 40S.
180 :
arch
de Septimi Seoer. 217 ;
Rosi'll. 200, 309, 379-381, 392, 397. lO.
baptisteri de Letrn, 324, 325 hap- ;
Rouori ;
baslica de Sant Pere, 2.59.

tisieri de Santa Mara in Coamedin. Rubricafurn. V. Llobregat.

325; ^hasilica de Fano. .55; CapioU RUFUS Fl'.STCS AVIF.NUS, 17.
25
csale rotonda, 328
; catacum- ; Sabroso. 2W. 2't9.
bes de Calixte ij Priscilla, 270, 297 ;
Saga, 407.
cementeri apostlich del Vatic, 85 ;
Sagasse. V. Sagars.
cementiri de Sant Si.ete g Santa Ceci- Sagunte. 13, 24, 41, 08. 09, 9i 9(i, 100,
lia, 271; cementiri de Santa Elena 102, 103, 110, 117. 134, 144, 157, 102,173,
en lavia Labicana. 27 ; circli de Ma- 174, 170, 179, 195. 190, 22 'k 230, 2.51.

(jencius, 180 circh Mn.rim, 113, ;

295; aqeducte,
cijipus. 70; 14 1;
123; ./oro roma, 197, 198; ,o;-o circh, 110, 117, 173. VA): monedes,
Traja. 31 ; inausoleu de Cecilia M- 19() mosaich roma, 22 230; mur
; -,

tela, 328 ;
mn.seii Vatic, 185, 325; ibrich. 13; porta del circh, 117,
musen de Letrn, 280, 285, 287; nin- 17.3 sepulcre de la familia Sergia,
;

feo deis Laterani, 325; Palati, 14'i.; 08, m, teatre, 100, 102,103, 174, 170,
palau Barberini, 119; alan Scia- 179.
rra, 27d : pante,
200; 180, 199, Saida, 83.
Sant Esteoe en la Via Llatina. 209 ;
Saint Aphrodise de Besiers. \ . HiviiTs
Sant Joan de Letrn, .50, 280, 285, 287, (sarciM'ocli).
324-, 325; Sant Pau, 50; Sant Pcre. Saint Cliamas ;
arch ij jiont, 92-9-,
50 ;
Sant Marti deis Monts, .50 ; 140.
Santa Aunes, 29(:- Santa Constanra. .Saiiil Gcpinaiii en Lave; - musca. 202.
 L Arquitectura romnica a Catalunija

Saint CiiTPais Uc Vienue. \' . Vii-imiMce- Sancii Sti'iiiaiii. \'. San ICsii've.
ini-iilirii. Sancti Mariin. U 1.
Saint Jales. V. Saint Remy df l'rn- Sancti Mir/iaclis. \'. tlci-ilola. <

vern,-a. Sancti Pelri, 383.

Saint Piat : sarcfech, 283. Sancti Petri in Amias. V. Arlos.
Sainl Rpuiy Provenga; Saint Ja-
iIh Sancti Salvatoris. .383.
/<, KL. Sancti Sif'/iliaiii lialneo/enxix. \'. Raiiyo-
Salakta; cementiri, 272. les.

Sal.les. kW. Sancti Tliii'iii. \' I 'la ilc Saiii 'l'ir.s.

Salont. V. Sallent. Saneja, 407.

Slicas. V. Saliles S.VNT .\r,usT, 3U.
Sallajssji. W. Sant .\Mmii)s. 327.
Salom, 2<>2. Sant .\ndrtMi de Sepels, M)8.
vilona ; /'/ Monasterina (cementiri), Sant .\ndreu de 'rpes])Oiis o di- Cente-
271. lles, W2.

Sjilni<;r. Siint Llies. 31."?: Santa So- Sant .\venti de .Vrlioiisl; 1itrnax cine-
fia, :r>2. r arles, 88. 2W, 2U.
Salsi. V. .Salsas. Sa.NT Rl-NKT, 3i7.

Salsas, un;. Saiil Heiiet Cnsli-eiise. :17!.

Saitcral. V. Stiltegal. Sant Cai.ixtu; calacumbes, v. Roma.

Saitcgat, i<)7. Sant Cebri de Ma/oie. V. Mazte.
Sampsiceramus, "D. Sant Climenl. V. Codinet.
San Apolinar in clase. V. Ravena. Sant (".igat, 272.
San Apolinar nuono. V. Ravena. Sant Ciijrtt d(d Valles. 83, .\'i\.sar-
San fiioranni infonte. V. Ravona. V. Rarcelona (sarcol'eclis
cfecli, 8 i.
Sanabastre, KI7. de .Santa gueda.
Sanavaster. V. Sanaljastre. Sant Dominick. \. l'erpinya.
Sancta Coluinlta. \. Santa Coioma. Sant Eliax. V. Salniica.
Sanctn (;^uc<^ V. .Santa Oeu. Sant Knnod. 327.
Sancta Di^na, :W:l. Sant Estove, 4(15
Sancta Genosi, 38:!. San Estece. \ Haiiyoles. .

ancia Grata. V. Senterada. .Sant Estece. V. Roma.

ancta Mara, :W3. Sant Fr.r.ir, 272
Sancta Mara Tolonensis, Kt7. Sant Feliu de Hoad.i. V. Hoada.
Snele Marie. V. Aries del Tech. Sant Feliu. V. Giroiia.
.Sancti Andree. ill. Sant Feliu de Guixols, 12, 383-387, 3!I2;
Sanet Benedicti, til. archs de jerradura, 383-387 ne- ;

Sancti Cirici. Hl. crpolis, 12.
.Sancti Oistofihor, 3S3. .Sant Flix d(! \ola, 31(;.

Sanr-ti (icrinan ("ecclesia). V. Cux. Sant Fruits crlla. ; KM).

Sancti Jacoiii, 405. SanKienis de Bellera, 3'.l'.)-i(il.

Sancti Joliannis. V. Sant Joan Fuma!. Sant Isidoh, 170, 171, 2()2, 2(53, 3(ii;, ;ii;.-i.

Sancti Jolianis in Riardn, il:<. Sant Joan de les .\l)adeses. 411.

.Sancti .Iiilian, :iH3. .Sant Joan df- Bafios, 3(i(l, 3(i2, 3(i3, 3(!f>

Sancti Juliani siiper Buciacuin rivo- 3!)1.

lum, 413. .Van ^oan (ljaptist(!ri de). \. Fliireiii;ia.



./. I'iii(/ J
Cadufalch - A de l'alijucru - J. Godaij i:,:

Saiii .lii.iii l''mii;il, '105. Sant Pol de Maresma, 38'f, 380.

Saiu .loan do rili'i'iii, -JOS. .Satit Unirse de Culera. \'. Cuhra.

Sanl Joan de Levn. \. lioiua. Sant Roma de Clusa, 208.

Sant Joan dn lii Penya, :i!)2. Sant Roma d'Hornija, 302, 303.
Saiit Joan. \ Poitiers. . Sant Sadurni de Tabrnoles. V. 'l'aber-
SanJordi. V. Ezra. noles.
Sant Julia de Loria, 'i-(l5. Snn Sebdsli. \ Toledo..

Sant Just, aOi. Sant Sertji j Baco. V. Constantinobb!.

Sant Just ni'svciMi ;
mnanicli rnm. SantSixte II y Santa Cecilia cenienteri (

2:i(). 2:!. de ) V. Roma.

Sant Llorons de M(ji"unys, 'Mi. Sant Sixte III. 354.
Sant Llorens del Munt, :i((7. Sanl Toms Les OUes, 301.
SantMarcli. V. Venecia. Sant Vicens, 370.
Sant Murcio (lia]itister de). V. Evora. Sant Vicens deCastellet. \'. Castellet.
Sant Mahi, liishe de Toui's, :U)(). Sanl Vicens. V. Crdolia.
Sant Marti;
ael/n. \. Laliaix. Sanl Vital. V. Rvena.
Sant Mai'ti di" Hiure. \'. Hiure. Sanl Zenon, baplialrri. V. Verona.
Sant Marti. \'. l'Jnpnries. Santa Agnes. V. Roma.
Sant Marti d(! Fonidlar. V. Fonollar. Santa gueda, museu. V. Barcelona.
.Sant Marti deis Monis. \ Horna. .
Santa Cecilia. V. Montserrat.
Sant Mari Sarroea, KiS.
i
Santa Cecilia, cemenleri. V. Roma.
Sant Marti d(^ Sorbet. V. Viladecaballs, Santa Cecilia d'Urgell, 380.
Sant Miquel d'Afracisco, 352. Santa Coloma, 405.
Sant Miqiel. V. Barcelona. -Santa Coloma de Queralt
coce,-<. 12.
;

Sant Miguel de ("ux. V. Cux. Santa Comba de Bande, 303.

Sant Mi.|U(d d Escalada, :m, :W2. :)1. Santa Constanza. V. Roma.
Sant Mii|uel d'I']x.celsis, :-!G3. Santa Creu, 405.
Sant Miquel de Linio, 33.5. Santa Creu (baslica de). V. Barcelona.
Sant MiUn de la Cocola; cdice Emi- Santa Elena. V. Roma.
lia, 3(;(;. Santa Engracia, sarcjcch. \. Sara-
Sant Ouen, bisbe de l^uan, 25!). goca.
Sant Paca, bisbe ile Barcelona, 2ii), Santa Eularia, 205.
272, 2iili. Santa Eularia. V. Barcelona.
Sant Pal, 280, 3.5r Santa Eularia. V. Toledo.
Sant Pau del Caiv/). \' Barcelona. . Santa Tosca, baptisteri. V. ToruUo.
Sant Pau. V. Roma. Santa Grata (monestir), 399, 4(iO, lOi-,

Sant Paul de Noi.a, 31(1, 317. Santa Julia, 401.

Sant Pere, 280, 350, 404. Santa Justina. ^'. Pilua.
.Sant Pere de lea Puelles. V. Barcelona. Santa Maria, 409.
Sant Pare do Nava, 335, 338, 3IJ3, 39L Santa Maria d'Ala. V. Ala.
Sant Pere de ioila nrc/i de ferra- ;
.Santa Marn. V. .\quisgran.
diira. 300, :ii)2, 3il2 ; l<il)lia. 302, 302. Santa Maria del Mar. \. Barcelona.
Sant Pere (esglesiesde). V. Roma, Unan, Santa Mara del Pi. V. Barcelona.
Tarrassa, Taijerna. Santa Maria del Bosch, 400.
.Sant Pere de Sant TrilTan; urnes cine- Santa Maria de Grado, 352.
raries, 88, 2l3-2'rli. Santa Maria de Lebone, 335.
/". / LWrqiiileclura romnica a Catalunya

Saiitii Miiria Marlcs. V. Mark-s.

<Il' Scpulcres. V. .^Viiiaviva. Faliara. I.l>>-

Sant'i Mara ln Mujur. \. Narliona. ret de Mar.Sagunte, Vilalilart>ix, \ i-

Santa iai-ia. V. I'alina lo Mallorca. lajoyosa.

Sji:itu Maria ili< Ril"'ra. W). Sr.HAi'i. i3, SCi, lT(i; temple, v. lni-

Santa Maria in CiKsnifdin. V. Roma. piiries, Pouzzoles.

Sjinla Maria do Vi.la, 381, 382, 388, 38!). SiM-ljaos, i08.

Santa Sabina. V. Roma Serchs. V. Sant Aiulrcii <W Scrclis.

Santa Sofia. V. Constantinoble. Sbrgi, bisbe de Tarragona, 302.
Santa Sofia. V. Salnica. Skiic.ia. sepiliere, v. Sajiunti'.

.Santa Terta i\iii\>l\U'v\). V. Miln. Serra Xcvada, 22!).

San(iai;o de IValva V. Pi'alva. SiM'vcs (vall de) ; cooes. 12.

Saragora, 2fi2. 28(!, 301, i\() isarc- : Servius, 20.
/ec/m de .Santa Engracia, 286. Sessona. V. Isona.
Sarrfpchs. V. .Vfjpr, Arles del Tech. Setaljis. V. Xtiva.
IJaroelona, Hziers, Calirera de Ma- Sen d"Urgell. V. Urgell.
lar, luniuirii's, Girona. Paris, Pii- S.villa. 3(i3.

jols. Roma. Ueims. Saint Piat, Sant Sfax. V. TapariiiM.

Cugat del Valles, Saragoga, Soissons, Siarb. V. Val ib' Siart.
Tarragona Tarrassa Tours Va-
. , , Sicilia. 21. 2.^. isr,, 22.-..

lencia. SicKRicil, 2.V.).

Sardenya. 28! Sii,ii;s iTALicus. 2V2.

Sardina, i5. Silvia, sacerdotisa. 121.
Saona (riu. W. Sint, toii.

Sarkosta. V. Catalunya. Siria, r.:. 2), 2(;i. 2112, 2'.iS.

Sarroea (rin). 3!!!. Sischer. V. Sisqui'i-.

Sarroca de Rellera. i)l. Sisi-nrT. 2!MI. 30ii.

Sasjiladas. 52. Sisi-.Htr II. bislii'.rirrgell. 02.

Saulet. m\. sisinicr. Vih;.

Seg<'lrifj;a; ahsis de la /nisilica, 3!)1. SiXTK 111. V. SamSixti: 111.

Sesovia; aqeducte, li2. Sobrarbe, 391), 398.
Sesre, 12. 38(i, 3!!). i02. Ul.5-W)7. Socra Morlua. V. )vella Mora.

Selinoilte. 1!I3. S()i)Ai.i:s Ili:Rcri.AM. aleles. 112.

Sell.'nl, iOi;, Soissons; sarrferhs. 282, 2S3.
.SRM'RO.M lilKA.NO, 122. Solanello. V. Siilaiiells.
Sknakkuib ; relien. 3(i(>. Solanells, KCi.
Sonez. ilO. Solsona. Uo.
Skmofukt, arcedi dOlrdoln, 382, 383. Sommieres, 173.
Sentenliaram exponitum heali Tainnis, Son. iO!.

1<I2. Soniie. V. Son.

Senterada, WKI, KHt. .Sopivi'a, 2.-i2.

Senliceto. V. S^ntis. Sn|.f)niu, i08.

Sentis. Wll Scirbi'l (Sant Marti dei. \ . \ iLnlr, a-
MI. V. ('.(Miia. balls.
.iiiia, 3!Ni, ion. Soriguei-a, 408.
11 Sf.vkh; arcli, v. Roma. Soi'[)e, iOl.

, ..iiinus. V. Launa. Sorribes. OC.

 ,

J. Pili;/ y Cadit/tlch - A de Falgucra - J. Godaij 45

Souliivrc, i-, li-i. 121-125. 132,133, 135. lil-l}!-. I't7,149,

Spalali'o, :!:!7. 155, 1.50. 100, 10i-l(;.S, 170-172, 17.5-179,
Spinall)t!to. V. Esiiiiiiiliict. 181-18'k 18(i-188, 190, 193-19.5, 201,202,
Spotu. Espot.
\'. 204, 200-210, 213, 215-219, 221-223, 22(),

Stamai'it. V. Estain:iriii. 227, 229, 231-233, 239. 240, 2.50, 251, 253,
Stin-ri (rAiH'o. 40!). 259, 202, 2S5, 2.S(i, 300-302, 300, 345, 392,
Stii-ri. V. StiU'ri (lAuoo. 395. 401, H5; ai/u/Jn del Mcdol . KM;
Subirats, 12. ariijiteare. lOS-111 , 17(i, 17S;
Subur, 2i. aqeduce, lil-144; arca Jiiiiera-
SF.TONI, 28. ries, ~'^; r-ircli , .53. 97. 110. 111.
SNNERH. V. Smiyci', conUe (rEuiim- 113-110, 121, 172, 17(i, 178, 179; CO-
ries. liunbari. 39 Jineslra cwbitja del
;

SuN.\Ri. \'. Sunyui", comt do Bar- clanslre de la Sea. 392, 401 ,/bi-n ;
celona. roma, 105, 100 ;
Joro, 133, 170, 173 ;

Su.vYER, abat de Sant Feliu ib' ('iiiixols. (jimnasi, 132 ;

monedes de Tiberi,
380. 47, 51,
i9, m.iisniclts romans, 221-
.53;

S.\Yi:ii. iMuiii' d'Aiii|>urii's, :!0r). 223, 22(), 227, 229, 231-233 ; iimrallcs
Slnyer, comte de Barcelona, :J82. :5.S3. prerromanes, \'i~\; maralle)i roma-
Surroca, 411. nes. 20, 32, 149, 1.50, 104, 171, 175, 177,
SusAGNA, 280, 28f5. 178; miiseu proDncial, 33, 35, 38, 41,
Syraeusa, 23, 185. 48, 49, 51, .52, .58, 01, 75, 77, 85, 87, 97,
115, 182, 183, 180, 193-195, 202, 20i, 200,
Tabarca: iito>>aicfis'. 14i), Dii. 207, 209, 213, 215, 210, 218-223, 220, 227,
Taljascan, 401). 229, 231-233, 239, 250, 2.53, 3 i-5, 395;
Taber. V. Barcelona. Nostra Senijora del Minele, 101:
Taberna (Sant Pere de), 464, 409. portes romanes, 17, 151, 170, 171, 173;
Tabrnoles (Sant Sadurni de). 39i), 402, Praeloriiun. paiau d'Awjus o cas-
403. tell de Pilai. lio, 11.3-110, 1.51,1.50,1.57,

Tabul'triiim \. limna. 100, 171, 173, 183, 187, 188, 190; relien
TciT, i-ii. 141. 200. 20!). 2'i7. de la batalla de les Amaeones, 83 ;

Ta.)(), 402. sarcfecks, 77, 78, 80, 82, 83, 85-87, 285.
Taki-Gliiu-a. 300. 280;
sepidereo torre deis Escipions
Tatendre, 407. 70 Kit; .V, Kii-, 1X3, 217-220, 280,
Taparura ;
cemeniri. 272. 2'.)(;. 302; teatre. 100, 101, 111, 170;
TaraQona, 301. temple d'August, 4(), 47, 51, 151, 182,
Taravil, iOC. 200-209, 20, 253; te/nple de Jpiter,
Tarentina, 170. 41, 49, .52, 151, 217-219, 253; teinple
Trenlo, 1<S."). de Minerva Awjnstca, .52; temple de
Targasona, i-07. la Tutela, termes, 125, 132. 133
.52; ;

Tarqui, 2.5. termes montas. 133; times cine-

Tarraco. V. Tarragona. raries, 87.
Tarraconense, 18, 34, .39, 40, 49, 51, 02, Tarrassa, basilica . 32. 48. 191, 201,
89, 95, 97, 108, 208, 229, 2.59, 300, 301. 203, 211. 213, 28'f, 301, .301, 300-308, 312-
Tarragona, 1.5-2(i, 28, 31-30, 38- il, 40- 323. 320-3 ir 't, 3-0. 347, 319,307, 391,410,
53, 57, .58, lil, 70. 75-78, 80, 82, 83, 418; baptisteri, v. .Sant Mi'nel ;

1^5-87, 89, 95, 97. 100. 101, lOX-UO, mosaich de Sant Pere, 311 ; San
456 V Arquitectura romnica a Catalunya

L/orens. 307 : Sant Miquel. 213, 307, TiiF.oDin.F. bisbe dOrleans. 310.

3. 323. 32(i-332. 331-3^4, 347. 3W ; TniiiiD.N:lomba. \. .\grigenti). 27U.

Sanl Pere. 201. 211. 307. 308. 311-319. Thiopuil. 313.
:{:Wl. 332. .{34-3.;. 3:tS. 3(i7. 3liS San- :
TiiESF.iJ, 59.

ta Murta. 32. tS. l'.tl. 307. 308. 312. 319- ToEroFRicn. bisbe ilc liarcebina. 3S3.
31. 3211. 330. 333-3.J(i. 338. 367. 3!)1
: Tiber, 29. ISO.
sarco/ec/i (pila bautismal ) . 284: TiniRi,47. 51 monedes.; \ . Tarra-
Su. 30(i. 337. 338. gona.
Tartera. 107. TlMANTIIE DE CyTMNOS. fiO.
Tattiiiilrt. V. Tallteiulre. Timeneda. V. Timoneda.
Talrus. Barcelona,
Ijisbp lie 3tH;. Timgad. 125. 172. 173, 240. 252 ;
mu-
Tavascani. V. Tavascant. ral lea romanes, 172, 173.
Teatres roman.s. V. Alcudia , Arles Timoneda. Wk;.
Mallo. Orange, PoUensa. Roma, Sa- Tingitania, 289, 31)0.

gunte, Tarragona. Tintillaginem. V. Tenlellaige.

Tebaida. 313. Tirbia. V. Tirvia.
Tech. 411. Tirinte, 10.
Tecla. 259. Tirvia, 408, 409.
Tf.oiili.fo, 3.")2. Tito Aureli Drc.im. .53.
Temple i/rec/i de Diana. V. Efeso. Tito Livi. 13. 17, 22, 1 IX. 1.52, 1.5(i. 1.58.

Templen romana. V. Alljano, .\ssis. .\te- 170, 171. 184. 415.

nes. Barcelona. Daniascli, Enipuries. Tivoli, 4(1, 70, 197-200. 32i. 325; Ma-
Murvedre, Pompe-
Helipolis, Mallo. dona de la Tosse (ninfeo), 32 K .325:

ya. Pouzzoles. Prenesta. Roma, Tar- temple de Vesa, 4(>. 197-200.

ragona. Tivoli, Vich. Viennc. Ttjledo. 2(12. 295, 304. 308. 32i, -W,. 3iS.
Teni. 247. 358, 301, 303, 3(i(i :
/:/ Cristo de la
Tenlellatge. 4(Hi. Luz, 347, 301, 3111!; Snut Scliasli.
Teodomir, comle, 396. 348,3,58, ,303; .SV/// Eulnri<i. 3'ili, 3G3.
Teodoricii, 2(jl. 302. Tolobi, 24.
Tf-odorich (palau de). V. Rvena. Toloriu, 407.
Tf.oosi, 300. Tolosa. 23-25. 202, 2't3-2ii;, 253, 259, 273.
Ter. 40. 287, 340, 3 i7, 'i-0:. '\): esteles. 24'k
Termen i/ hani/it. V. .\melie-les-Bains. mmeu. 202. 2'i3-2'm;, 2.53, 3 ir,, V.
.Vrles di'l Tecli. Barcelona. Calal'ell. Torcello, 325.
(tildes de Malavella. Galdes de Mont- Torrassadel .lloro. i!). lr,l. 171. 1

liiiy. Pisa, Piiig de Cebolla, Roma. TorrcUas c, Koix, 20S.

Tarragiiiia. Vel(ja. Torres romanes. \ .\gi'i'. li.u'i rluna .

Terraciola. V. Terrassola. (portes romanes). Torrasa del Moro.

Terrassola, 400. Tortosa, 24, 48, 94. 9li. 112, 203. 300, 301,
Terrecola. V. Terracola. 305, 324;
5?. ,305.
Terrers, Wm;. Tosa, V. Tossa.
Tkrti i.iA. 272, 278. Tossa. 407.
Tf.li.is. :M)9. 310. Tos, 405.
TliairacJi. V. Tabarka. Toulouse. \'. Tcdosa.
Tlielepte. V. Teriana. Toiirs. 355, 390. HO ; sarc/'ech, 355,
Theline. V. Arles. Toxcn. \'. TuxiMit.
 7. Puig y Cadafalch - A. de Fcdguera - J. Goday 457

Tpacia, 49. 2H^:sarffec/i.s. 277, 278, 282; .San

Tra.i, 31, :55, ll. 11)1. 210; foro. Salailor. 309 ;
Suu, 308.
V. Roma. Valeria, 137.
Trasib.'^dus, abat de Labaix, iUl. Valira, 399, 403.
Travesseres, 407. Val dAneu, 409.
Tremp. 409. Val d" Andorra. V. Andorra.
Trespons. V. Sant Aiidi'eii de 'l'respons. Val d'Aran, 70,87, 88, 183, 242, 243,245,
'rinijilo. V. Tremp. 2.53
cippus. 70
; urnes cineraries, ;
Tuiii(;, 17, 2;i2, 2!)8, 34 ; mosaich ro- 87, 88, 183.
ma, 232. Val d'Arqus, 400.
Treves, 23. Val d'Assua, 408.
Tudela, 410. Val de Cardos, 409.
Turbias. 408. Vil 11 del Garona, 2.53.

Tur de Sant Grau. 12U. Val del Llord, 400.

Tsculo, 170. Val d'Ora, 400.
Tutela, 52, 101 ; temple. V. Tarra- Val de Siart, 408.
gona. Val de Tirbia. V. Tirbia.
Tuxent, 400. Valladolid, 303, 391; iglesia de Wam-
Tyrassona. V. Taragona. ba, 391.
Tysoiie, 405. Vallatello. V. Vallato.
Validara. V. Biclara.
Ubesapol. V. Ubirapol. Val Asperia. V. Vallespir.
Ubirapo], 40G. Val Han, 400.
Ulises, 58-00. \'alle inernale, 400.
Ur, 407. Valle Lavantia. V. Lavansa, iOO.
Urbino
museu, llosa sepulcral, 274.
; Valle Lordensis. V. Val del Llord.
Urgell, 301, 304, 380, 388-390, 392, 390, Valle Miniaras, 414.
397, 399-405, 410, il3 .S. 304, 403, : ^alle Stacione. V. Val d'Assua.
404. Valle Taraballo, 400.
Urgellum. V. Urgell. Valle Tirbiense. V. Val de Tirbia.
Urnes cineraries. V. Barcelona, Casailh, Valles, K.
Cazaux, Garin, Gausach, Giroiia, Lu- Vallespir, 111-413.
clion, S. Bertrn de Cominges, Sant Val se b re,
1 408.
Pare de Sant TritTon, Sant Aventi de Vallsebullera, 407.
lArboust, Tarragona, Val dArn, Var, 25,
Vilams. Varr, 103, 109-171, 177, 180.
Urus, 407. Vatic. V. Roma.
Vegecl 31.
Vadaveron, 31. Veleja ;
termes, 125.
Vaison, 107. Veles, 242.
Valaquia, 259. Venecia
Sant March, 415.
;

Valence ;
coneil , 3.50. Venus, 53, 180 temples, v. Roma.
;

Valencia. 24, 34, 30, 4-1, 71, 135, 137, \U. Verona, 179, 191, 325; am_flteatre, 191.
192, 230, 2(ii, 277, 279, 282, 283, 290, 297, Vespasi.v, 191
300, 308-310, 322 aqeducte, 144 ; ; Vesta, 46, 121, 197-200 ; temples, v.
mosichs, 295, 297 museu, 70, 192, ; Roma, Tivoli.

institu d'sstudis catalans 58

M L' Arquitectura romnica a Catalunya

Villafuroris. 408.
Via. 4<7.

Via Appia, 70. 11:<. HiC. VillaUbcnl. 407.

\'illaiiiediana. N". N'ilamiljaiia.
Via Aurelia. 14.
Via Labricana. 274 Mllaiiova. 405.
Villaniliea. V. Mlarubla.
Via Llatina. 2t?Vi.

H. r):{-.5t;. ll!5. 171, 172. ITC, Villalta. V. Vilada.

ViiMi. 4.S.

210, 215, 24, 2.>. :{01, :{05, :U7, :5. ,

Vilosiu. 40.S.
li4.

:-i-i, *45, 347, 39(), nite 54.

410; . \'iT.\RT, abat, 307.

i.i. :VW, :-. 347 ;

305 iem-
Sii, ;
VlTELt. 123.
pie roma, .5:i-.")(>, l(i5, 171, 172, 17(i, 194. Vi ros, 'Ki'.).

210. 2ir>. 2W. 317. 335. ViTKUBi, 41-43, 45, .50-.-)5, 105, 13t, 151,
ICO, I(i3-l(i5, 170, 177, 180, 18S, 190-103,
\ii-us. Vicus Ausonae. V. Vicli.
107, 200-202, 209, 210. 21 215. 218,
Vida. V. Santa Maria de Vida. l), \.

VidourU', 173. 241.

Viena ;
musen, 25!l. Viure; Sant Marti de. W'.
Vierina. V. Viennc. VivKS. bisb- de. Barcelona, 3.S2, 392.
Vieiine, 25, 3!, \H. I'.t7. 201. 271-.- - ce- \'laiia. V. Oliana.

meniri de Saint Gervais. 271 .

tem- Volsiiiiiini, 17.

pie d'Aujmt // Lioia, 48, 197, 201, 205.

Vil, 40f). Wamba; iglesia. V. Vailaduliii.
Vila Borghese. V. Roma WiFRF.DUs. V. WiFni.r 1.

Vilalilareix;
sepulcre. 71. 72. ISO. Wii-hktI, 354, Ul.
Vilada. VW. WiuNi, bisbe (1(3 riiroiia. Hl.
Viladecaballs, 307. WiNTlLANo, aljat de Codiiii'l. -02.
Vilajoyosa;
sepulcre, 73, 75.
Vilainiljana. 405. Xtiva, 290, 29i;; busilica,

Vilams; mes cinerarias, 88, 244, 247. 290, 294, 295.

Vilaiiova y (leltr, 12, IV.', . musen Xf.nokont. 1H5.

Balai/uer, 213.
Vilarrubla. 4<)5. Zagros. 3().

Vilarrodoiia; co//<//"r. ()3, (>0, 67, 105. Zamora, 303.

180. Zaquko, 280.
 TAULA DE MATERIES

Llibre i

L' ARQUITECTURA R( )MAXA

P,ge.

Prlech

I. Estat del pais ctala en el muineiit de l;i iuvasi romana . . 9

Situado de Cataliini/a entre les grans cioilisacons.

Les viles iijriques: Puig-Castellar (Santa Coloma ile Gramaiitti. Car-

inany, Puig-Castellai' (Caldes d'Rstrach).

Sa;/iinte, la Mola de Chertn. Xumancia, etc. : Murs de fancli y pedra.

Les colonies prerromanes : Murs de grans pedrs : Girona, Tarragona,
Olrdola.

Concepte de les poblacions iltrii/iies seijons els historindnrs // (pijrafs

nntir.hs: F"BStus Avienus, Tito Livi, Diodor de Sicilia.

Le mnralles de Tarragona ah marques de picapedrer ibriqnes g

i les de
Empuries.

II. ('.(.ncepte general de rai-quitectura i-oinana a Catalunya . . 23

Cainlunga comparada ah la Blica y /(/ dalia Mrida, Arles y Xarliona.
:

comparades ab Tarraco, segons Plini y Ausoni.

in. Els que erigeixen els monuments ronian.s 27

Els dimadors deis monuments : son carcter d'extrangers. Marcas Au-
relius Vincentius, fundador de Termes. Luci Cecili i )]itato, fun
/gO L' Arquitcdnra romnica a Catalunya

dador de jochs al Circ y donador d'oli a les termes pe pobl. Luci

Minicius Natalis. pare y lili, que paijaren uiis lianys y son aqi'ieduc-
te.
Cornelianus, fundador d"uri eililici a Kmpuries. Els Cornelii.
que porten aigua a Ibissa.
Els homes ronmemorats ah arc/is tnnm/als ij esttnes : l.uci I.ucini Sura.
senador roma. Luei Lm-ini Sejion, son lliliert y Arronsiis.

IV. lrganisa<-i Hol Ireliitll roma H Cataluiva 33

El coleijis en el Conrenlis Tnrrncnnensis : el Co/leginm crntomirinm y

el deis Fabri a Tarragona.

Pre/ecteg delx Fahri : Els prefoctes inilitars deis Fahri a Tarragona, Bar-
celona, Isona y Sij^unte.

Conmemorado (i Ofiernris un teuli-r y pintor, un pi<-ape(lrer y un plo-

:

rnt>r a Tarriifona : un daurailor. de Vienne. niort a Tarrajionn.

Cnrrtor o/ieri.t : Epigrafs de Tarragona d'un curador de les vies de
Roma ; d curador del temple y'ls murs de Tarragona.
Edi/s y errei'hs administrnitus do les obres:

\' . Temples i'mans a Catalunya 41

Temple roma de Barcelona : Exeavaeions de la .junta re (Joiner; ; situa-

ci, plan y orientaci ; distribuci de ses columnes; son earctor
arcaicli.

Temples de Tarrarjona: Temple d'.Vugus de Tarragona datos propor- ;

cionis p'r les monedes y lapides; el clijpeiut que docorava sos fron-
tons. Temple de .Fpiler a Tarragona. Daiosepigrfichsdeis temples
de Tarragona.

Temple de Vir/i : F'lan . nmero de columnes del prticli, coberla. pe-

ribola.

Temple a Einpnrie ij Mnh : Datos deguts a l'epigrafia.

Ares: Ara d'August a Tarragona ; ari'S votives. Sacrificis.

VI. Moiiumonts funernris ni

Sepulrreg en forma de temple: Sepulcre de Lucius Emilius Lupus, de

Kabara Columbari de Vilarrodona Torre del Hreny Scpulcres de
; ; .

Corbins y de Sagunte.
Sepilieres en forma de Torre : Hnrrp. i\c\% Scipions ; .Sepulcres de Vila-
lilareix, Lloret. Vilajoyosay Kmpuries.
CippiiK. eslnlrn 1/ nr's fiinmirirs- I'jii'.'r.il'-i fuiiT.iri"'.
 .

J. I'iiiij ij Caddfdlih - .1. (/i l'idijttcra - .!. (ioiluij 161

P*g.

\'I. Els sai'ci'it'i'clis y unies ciiicin-ios 77

S'arcfechs historiis : Sa.Fcfchs ali rl rapte ile l'rosL'rpina del Musuu

de SaiiUi gueda a Barcelona, de Sant Felu de Girona y del Museu de

Tarragona.
Sarcfoclis al) la representado d'una escena de caga
al MusBU de Santa gueda a Barcelona y a Sant Feliu de Gii'oiia.
Rellu (le Tarragona ali la iialalla de les Amazones. Sarcfech de
Ager alj la cotvft imnifinnriii rodejada de nereides y tritons.
.

Sarcfechs iili decoi-ncin /t'tuntrica : SarciM'ecli strigillat ai) la eoncn

imnriinarin y'ls corns de rai)nndancia procedent de Sant (liigat del
Valles en el Museu de Santa gueda. ^arcol'ecli strigillat anepi-
graf de Santa Mara del Mar. Sarcfech de Claudio Saturnino,
del Museu de Tarragona.
SarciMeel de Firiiiiilius Ceciliaiius, do-
corat de triglifos.

.. Sarcfechs de la poldaci pahre.

Urnes cineraries.

\\\\. Mniiuments conmomoratius Wt

Archs triomfri/.s : Areh de Bar dedicat a Luc Licini Sura. Arch del
pont de Martorell.
Arch de Gabanes. Arch decorat d'esttues de
lue i)arla una inscripcii') trobada en la va de Tortosa a Sagunte.
Estws 1/ epiirafs C'mmc'Hioratius : Llch de les estates. Material.
IX. Teatres '.)'.)

Teatre de Tarrayona : .Eiiiilius Siverianus, uiinigral'o tarragon.

Teatre de Sari unte.

Teatres d^ Alcudia ij Mah .-

Datos epigrflchs.

X. Amtiteatres 107

Amftteatre de Tarra'jona : I.'s lluytes en els auititeatres en epigrafa I

catalana.
EUlegat de L. CeeciliusOptatus, pera festes de Iluytadors
a Barcelona y Tarragona.
La societat Sodales Hereiilani a Tortosa.

XI. Circhs 1 1:3

Circh de Tarragona

Circh de Sagunte.

La .^pina deis Circhs : Mosaich de Barcelona (Museu de Santa gueda i.

representan! VAspina del Circh.

Mosaicl) de Girona representant
la spina, el pulccnar, y li's carceres.
4ff L'Arquilccluia romnica a Catalunya

Pftgs.

FMJochs del Circh en l'ei>iiirf(fia: Kl:< iiiirisues il<' Tii-ragoriii. Els

joclis ab Uanties, ludi, cum casis Ittminum (U^ Tarragona.

\ll. Termos 125

Termei de Caldas de Malaoella : Piscina .Id l'uig do les Animes. Pis-
cina y altres restes di; prop del manantial Els BuUidors.

Termes de Caldes de Monthiuj.

Ruines cali/leales de termes de Cala I vil
Termes de Tarraijona.
L'Epiarafia j les termes.

Xlll. La casa romana 135

La cita : Contcelles, vila de Puig de Ceholla.

La hahitaci a ciutai: Les cases d'Empuries. 1'' rhiaiii'iiii:i ilc la casa
rural romana a Catalunya.

\I\-. _ Aqcductes 141

.\flQnducte de Tarragona. .\i|k'iIuiii's ili- Sairunii' v Han-i'lnna.

KIs ai|Qe(lu<'tes y les inscripcions.

W. l'Mlll-

Kl d Marlorell. Les pi'dres miliries deis cainiis. Lns vies (in

l'epigrafia.

\\l. l.os cintats y los muralles 1

~

Els iii'lils nuclis dr [lohlfiri : If's lorrfs: El r 'cinli' dWi^i-r. La larris y

el rnsti'llnm. La Torrassa del Moni, pmp di' Llinas.

Les riutnls: Harcelona, Tarragona. Sagunte y Empuries.

Les mnrallrx: Murall.s de Barcelona.

.r.i murnltes en l'epiirfijin.

Wll. M:.lor:ils 1i.:

I.pi pedrs 1/ les ledrrres.

Maons, teules // fnriis.

X\'III. Monos (rubra usades pcls roinaiis l(V.)

 J. Pili;/ y Cadiftilcli - A. de FaUjucra - J. (oilaij 463

O/J.v /hriiificciuii : 1 li'si-i'i|ii'iins di' l'liiii, \'.-iitiiii, 'l'ilus Liviiisy S. IsiIdI".

U/Jiis (jitriih-ttnni : Ci'ii's iI'I'imh'II;! d uiii(') deis ciU'i'i'us al sepiliere de Vti-

(>ax.es pera espiues rnetliqHis U\s coluinnes del temple
ijira. ile

de Vich. Obra mixta de grans y peiiis cai're.us al tcmiple, de Vicli.

Ainfileati'os y teatres de Tarragona y sis annlogies ai) les obres ro-
manes de Prov(ni(;a y ab Tiipandl d(ds iniirs de 'l'iingad a l'Alger
y d'Hendiir Abd-el-Basset a 'l'anis.

.l/v7,v y //iiii/i'.s : Ai:iridl di' la volta del si'puliT" di' h'aliara y dids arclis

iriomlals del lont di.' Marlorell. Arel y llindes del palaii d Aiigiisl
de Tarragona y llinda iTarcli de la porta que"s suposa del Furo de
Tarragona.
Arrli y llindes del Careb de Sagunte.

Opus eiiiplecton Obra del arel trioml'al ilel pont de Martorell.

: Bassa
ment d(d sepulcre en forma de torre, dTmimries. Obra del tem-
ple de Vich. Teatre, amfiteatre
y eircli de Tarragona, y teatre de
Sagunte. Obra de les muralles de Tarragona.
Pinijolencli ofnvmijn : (Ibra de la muralla romana d'Mnipnrii's. obra
del sepulcre di' Corbins.

Voltes: Grupo a que jiertanyen les nostres voltes romanes. Voltes

del amtiteatre y circh de Tarragona y del teatre de Sagunte.

(Jbvu de de vdila ij de lau de pl

iiKu'i ;i >lira del sepulcre di' Vilabla- : (

reix. Voltes del mateix monument. Voltes del cunditoriiun del

monument l'unerari de (llorbins. Arcuacions de ma de pl del
columbari de Vilarrod uia.

XIX. Els ordre.'^ Mi'quitectniiclis rninaiis a Cataluny:i : unlro

(lrich IM
Carcter deis ordres romans a Catalunya. 'l'ranslbrmacions que su-
freixen.
Forma en que son empleis. Barreja deis ordres.
Capitells drichs de tipo jrech ij eiruscli : Capitdls del Musen de Tarra-
gona. Capitells emporitns del Mnsi'u de (tirona. CajtcUs der-
rerament tpobats a Empuries.
Ordre drich vitriihi: Pilastres del Palau dAngust a Tarragona.
Ordre drich de deeiidene.ia romana : i )rdre del sepulcre de Fabara.

XX. (Jrdro jiiicli l'J3

Capitells y cornisa del Museu de Tarragona. Ciq.iitells de Sagunte.

XXI. ( ti'di-e coi-iuti rj7

Ordre corinti del temple de Barcelona.

j^ L'Arqtiitectitr romnica a Catalunya

Pgs

Capitell de Tarruissa, Lleijda y Mitseii df Sania Ayueda: Ab ilispusici

Je ftilliUje anloga al tipo corinti aiitich.

Ordre del temple d'Aujiist a Tarraijona.

Ordren del arch de Bard 1/ del Temple de Vic/i

Elements del ordre corinti deis Miuseus catalana: Ca|iiti'lls diversos ilel
Museu de Sania Agella.
Frisos corintis de Santa Mara de Tar-
mssa y Museu de Sania Auiueda.
Resli's dordr' corinti dcsco-
lifTls MI la Miuralla de Uarcflona.
Kntaulanient mixli' <le corinti y
diirirh analt'ch al del ti'atrc d'Arlfs. Capiti'lls donlri' coi-inli

transforinai. del Museo ile Tarragona.

Capitellsno acabis: Capitells del MusiHi Balagii r li' Nilannv.i, .1(^1

Musi'u ele Sinta .\.gueda de Barcelona, di'l H;ipiisii'i'i .li' Sari Mi(|ucl
de Tarrassa.
/,ecanyes decorades : l)i'l Musen ili- .Santa Aiueda y ili'l l'ilau real de
Barcelona.

Ha.sis: l)el ti'in|ili' cli- Barcelona, N'icli, Priiel illinipuries. Museu de

Barc'dona y Tarragona.
Base no acallada del Musi'U de Tarragona.

XXII. Ji'di-e compost 217

(Jrdre cumpoxt: ilel tein]ile di' J^iti'r a Tarraiiiiia. (Japilidl did .Museu
de Barcelona.

Wlll. Musaichs 221

Opun nif/ninum : de Matar. Empuries, Tarragona.

Moaaichs del periode Auijuxleo : Emhlenu' del sacriliii irKpliiiri'iiia a

Rinpuries y de les Tres Gracies a Barcelona.
Sljaaiclm del periode Antonia : Mosiichs de Sagunti'. de la Islda del Rey
H Mallo, df Sanl Mi<(U(d de Barcelona, di la Medusa al Museu de
Tarragona, eas.i Uiviu de Matarij, de la casa del Sr. \'illatiui?va a
Knipuries y ilel .Masnou a Barcelona.
Mwaichn del temps delH Seoers MosaiclisdeSan : Jus Di-svern y de Puig
de Cebolla (Sagunte).
Opim muxicuin : De (dentedles (Tarraiona).

WIV. I/;ii-l nmi listcrh l'.V.I

L'arl [utpitlar. Heprrjducci de raju : Ainilogia leles anlclixes imliades

u Tarragona y la de Cabc^za del Griego y VeUis.
tntele de Len 1/ l'nleneia. L'mea de la Val d'Arn: Irin's di' la 10-


J. Puiij y Cadafalch - A. de Falguera - J. Godag 465

marca Ac la val de Arboust y 1 Saiit licinraii di; Comiiigs. Iiiscrip-

cions que les acoinpaiiyen.
L'art roma rslec/i // Vari iOrir/i : Aiialoi;ia d(> temns doeoratius.

XX^^ Consoqcncia na\ 251

Llibre II

LARUriTE.JTURA CRISTIANA PRERR( )MANICA

I. Les Ciiuses suci^ils do i'eno\;ii-(J 257

L'influencia barbre: Carcter de l'iiivasi. Fets luaterials. L'art
barbre.

L'element roma : Permanencia del art roma.

L'Or'en^.- Esplendor cristi a Orient en els segles v y vi. \\\ coiner;
Uevanti. L'inrtuiMicia intelectual.
La decorado prevvuinana: Peruianencia di'ls temes decoratiiis iTorigen
ibrich conservats per l'art rsteeli.

II. El cemeiitiri ei-isti y la d-lJa incuKirid' (ri'lmpui-ies . . . 265

Els cementiris a cel obert : Son us a Oecidi'nt. Els ceuientiris a cel
obert a Catalunya.

La 'ICelia d'Empuries Son plan. (_)lii'a de sos niurs.

: Els loculi
en un deis niurs.
La situaci entre carrers. Els sarcfechs y
enterrami'nis.
Sa relaci ab les formes afrieanes.

III. Els sai-eot'erhs ei'istiaiis 273

SarcJ'echs sense simbols critsiuns : Carcter dids tallers ile sarcnrcclis.
Sarcot'eeh descobcrt per D. Francisco ile Ferrer a la celia d'Empu-

ries. Analoga.
Surcfechs d' Empurie.'; ah temes paijans if I Bon Pastor: Uescripci icono-
grfica. Oxrcter cristi deis sarcufi^clis. .Vnalogia.
Sarcfechs striijil/ats nh imatges siiiduj/ii/ites cristianes : Sarcfecli de
Sant Feliu d(i Girona. Descripci.
l'A lioii Pastor y'l Orante: ana-
loga.

INSTITUT d'estudis catalans 59

j6 L' Arquitectura romnica a Calulunya

l'Ags.

Sai-cO/eftis striyillats ab vepresentacions hislritjues : Sai'Ciprccli .[I Mn-

stu tie Sjiiita gueda a SarcriM-li Saiii
Burci^lona. ile l'iliu ilc

Giruiia. tsci'ipci icoiiogrlica. Sarel'eclis anleclis.

Stirv/ec/m slriijillats ab el monoijramu de Vrisl: Sapclecli de Valencia ab

p. /"pX
el iiiotiOgraiiiH y^ .Sarcfi-ch d Kmpiiri'sal<l inonogranm. hft)

Sarcfecli de Valencia ab el uiKiiugi'aua sobi'i' iiiiari-f ii gciiiniaila alj

coloms en els bracos y un corvo a sos peus.
Sarc/erhx llisos: Sarcrecli dAi'lfsdel Tecli al) el signe NC, . Sarc-
fecli de Tarrasa.

Sorcfecli ab composicions hisloriades : Sapcfeclis de San l'iMiii ilc (i-

rona.
Sil iconografa. Analogies. Sarculecli ile la Catmli-al de
Tari"agona.

Sure/ecliH del tipo del Sudoeat de Franra : SarclVcli <li'l clausiiN' d IMiia.
Origens deis sarcfeclis catalans. F)igi'afs iniicraris.

\\. Les i'sglesies lmi el (luiiiiiii lii/.aiili de l:i eosUi in'ieiital d'lvs-
paiiya y de les Baleis 289
Baslica de Santa Marta, prop de Palma : IMaiiia. iinisaicli.

Hanilica d'Elx : Planta, mosaicli. inscripcions. L)aia iii'dIiuIiIc.

liosten de la Baailica de Xa tira.

Lauda xeptilcral en mosaic/i a Denla: Relacioiis di Tar; lii/.anii de l'i'|iiica.

\' !,< liiissil<|ucs vissigtiques de (lataiuiiya en els docunicnts

literaiis 299
Les prooincies ecleKu.sif/ueis.

Kts roncilis.

Catedral de 'J'ai-niijona : L(ides coiiiiii'iMni'atives.

Catedral de Barcelona : IJocuments carlovingis i|iii! slii rel'ei'eixuii.

Scu de airona : ocuinents posteriors quo'n jiarlcu.

Su d'Urijell

Su d' Empuen .-
Lapida del segle x i|iii' lii la rcri-rencia.

Sewt d'Ausa, Llei/da // Torlosa.

Su itE'jara: Doeunionts posteriors pieii parlen.

SeM (tElna j Valencia : ucuineiits lilemris i[iie les .'sinenieii.

 .

J. Puig y C.adufalch - A. de Falgucra - J. Goday 467

VI. La Baslica d'Egai-H 311

L es'ile.sia de Saiil Pene : I,"alisis tn'con(|iie, les trompes y la oimla; 1 oljra
(te sos rnurs.

Esrjlesin de Santa Maria.

MI. MI BaptiskM-i v Tai-rassa 323

E/s Baplisteris ; Carclep daiiueixos edificis.

El Raplisteri de Snnt Mijnr/ df Tarraann : VA temple su|ienoi'; la ]isciia,

la cripta.

\'i!l. Cronologa de la Catcfli-ai d'Egara 333

Apnrelt mes antirh en les esijlesies de Tarrasca.

Data del haptisteri de Sanl Miqiel

Constriiceions poseriors al periode cissii/ot: La i-estauraci de San t Mii|ii(d

y Santa Maria y sa cronologa.

IX. Els capitellf^ de les l)a;slr|ues vissigotiques 341

Capitells romans aprqlUals : (;apitells de Sant Mlquel de Tarrassa.
Capltelh vissifjots, imitado del corinti j del compost ronians : Capilells
daqueix tipo existents a Sant Miquel de Tarrassa, a Sant Pan del
Camp, a la Catedral de Barcelona y al Musen de Vich. Comparacions.
Capitells cissigots del darrer periode : Capitells de Sant Miguel de Tar-
rassa. Capitell trobat a Barcelona. Vastragal del capitell unit a
la canya de la columna. Evoluci del capitell.

Capitell imitado hizantina de Sant Miquel de Barcelona : (".oinjiaracions.

X. F'ragments decoi'atius 353

Fraijment de pluteus de La Garriga Uescripci. Kpigrat' funerari do :

Cxixixlona filia de Wifred I, grabada al envers. Comparacions.

Creis al) la A ij la w de Sant Pere de les Puetles: Cronologa d'aquull
simbol cristi. Les cr.nis gemmades cu lUrlel^reria vissigtica.
Comparacions.
Impostes de Sant Pan del Camp: Permanencia ilels temes de lart roma
riistecli.

XI. Archs de fciiaduia 359

//;."f L'rquilectura romnica a Catalunya

l'iKS.

L'arc/i lie /erraditra at interior d'Kispani/a: Les esteles ile Mci-iola ; les
|)ortes preinusulmanes de Crdoba; les esglesies vissigiiiiues.
L'arch ilt> fiTP-adura eii rarquilecliira iniisiihiiana. Atribuci vissi-
de rarcli lie ferradura.
;,'ii(ica
L'ar<-li ile Icrraihira en rarquilectura

muzrabe.
Diferencies eiure'ls arclis de les esglesies imi/.rabes
y vissigotiques.
L'arch de ferradura en els cdices castellans deis
segles X y XI.
La conservado pels alarifes mudejars.
Elg arrhs re ferradura en Catalnm/a. Pedret: Descripci v restauraci
ideal d'aqiieixa esglesia. Datos eronolgiclis.

Marr/uet: Descripci y restauraci.

Sant Feliu de fioada : Plans y datos cronolgiclis.

Sanl Marli de FnnoUar en el Rosell. Plan y cronologa.
Xostra Seni/ora /le Vida en el Roselli'i. Plan.

nirdola : Plans y datos cronolgichs.

Arcades del \fonastir de Sanl Feliu de Guixols : Plans y datos crono-
lgichs.

Portal de Sania i cci/ia d'Elms : l'lans y dalos cronolgichs.

Osseja en la Cerdani/a : Datos cronolgichs.

l-r en la Cerdamja ; Datos cronolgichs.
Archa de Sant Pe re de Roda // portal de Porq aeres.
Conseqencies : Carcter d'aqueix grupo d'esglesies. Cronologa. Proce-
dencia.

XII. I/in\;ts niusulriiiiia y l':ii-.|uitciiiii;i en o seglo viii . . 395

IJinrani musulmana.

Les emiiirar.innn a la Septimania.

KIh Mnnjos y rl Feudalinme.

Fundarions deis ner/les vm / is al SO. de <ntnlin\iiri.

derri.

Santa Grata.
Sant Oeni de la Bellera.
Sents.

Laljaix.

Sant .\nrlreu de Trespons.

Sanl Climenl de Codinet.

 J Piiifj ij (Uidafalili - A. de l'algucra - J. Goday 469

Sant Sadurn <k: Tarno/en.

Pobles ciats en l'acta de con.sa<jrnoi<t de La Su d'Urgell de 839.

La reconqiiesla franca al XE. de Cataluni/a : Datos cronologichs soIjivi

les fundacrons al Rosell y Catalunya.

L'avriiitertnra del fiegle viir ner/ons e/s dnrnrnentu.

XIII. Cnichisi 417

Iiide.v bibliograticli 421

Index aii.ilitirh 433

 -rV

ERRADES Y CORRECCIONS

Plana
HATE.