Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Bruixes Al Berguedà I Al Lluçanès, de Jordi Ardanuy

    Uploaded by

    Josep Fígols
    43 views36 pages
    Catalunya és terra de bruixes. Així ho diu la tradició i així ho diuen les reunions secretes que les bruixes celebren arreu del país en nits com la de Sant Joan, la de Cap d’Any o la de Tots Sants. En parlar de bruixes, generalment la fantasia i la llegenda es barregen amb la realitat històrica. Al Lluçanès, ens ha sobreviscut una tradició oral amb multituds d’històries fantàstiques, de casos de por, de fenòmens gens normals, de punts misteriosos on es feien les trobades amb el diable, de com la població es protegia contra els mals conjurs, i com protegia les seves cases i els seus animals... però també hi ha documents que expliquen els interrogatoris infernals a les bruixes del Lluçanès. La màgia d’aquestes dones ha sobreviscut a segles de persecució i encara avui es manté viva.

    Original Title

    Bruixes al Berguedà i al Lluçanès, de Jordi Ardanuy

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document
    Catalunya és terra de bruixes. Així ho diu la tradició i així ho diuen les reunions secretes que les bruixes celebren arreu del país en nits com la de Sant Joan, la de Cap d’Any o la de Tots Sants. En parlar de bruixes, generalment la fantasia i la llegenda es barregen amb la realitat històrica. Al Lluçanès, ens ha sobreviscut una tradició oral amb multituds d’històries fantàstiques, de casos de por, de fenòmens gens normals, de punts misteriosos on es feien les trobades amb el diable, de com la població es protegia contra els mals conjurs, i com protegia les seves cases i els seus animals... però també hi ha documents que expliquen els interrogatoris infernals a les bruixes del Lluçanès. La màgia d’aquestes dones ha sobreviscut a segles de persecució i encara avui es manté viva.

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    43 views36 pages

    Bruixes Al Berguedà I Al Lluçanès, de Jordi Ardanuy

    Uploaded by

    Josep Fígols
    Catalunya és terra de bruixes. Així ho diu la tradició i així ho diuen les reunions secretes que les bruixes celebren arreu del país en nits com la de Sant Joan, la de Cap d’Any o la de Tots Sants. En parlar de bruixes, generalment la fantasia i la llegenda es barregen amb la realitat històrica. Al Lluçanès, ens ha sobreviscut una tradició oral amb multituds d’històries fantàstiques, de casos de por, de fenòmens gens normals, de punts misteriosos on es feien les trobades amb el diable, de com la població es protegia contra els mals conjurs, i com protegia les seves cases i els seus animals... però també hi ha documents que expliquen els interrogatoris infernals a les bruixes del Lluçanès. La màgia d’aquestes dones ha sobreviscut a segles de persecució i encara avui es manté viva.

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 36
    Bruixes al Bergueda i al Llucanés (31 de desembre 2011 - 3 de gener 2012) Edicié per a la Nuri, la Lluisa i el Junra Sumari - El turisme cultural a l’entorn de la bruixeria al Lluganés - Recursos del Lluganés vinculats a la Bruixeria - Espais naturals - Arquitectura civil - Ruta de les Bruixes del Lluganés - La Fira de les Bruixes - Centre d’Interpretacié de la Bruixeria - Llocs d’interés ordenats per municipis - Article: Bruixes, més que bruixes les bergadanes! - Article: Un procés de bruixes a Gironella i Olvan Muntatge: JordiArdanuy Basat en una idea de Lluisa Romero Rubi i Palamés, 2011 jordi.ardanuy@gmail.com COU nA w 12 14 16 20 32 El turisme cultural a entorn de la bruixeria al Lluganés Catalunya és terra de bruixes. Aixi ho diu la tradicié i aixi ho diuen les reunions secretes que les bruixes celebren arreu del pais en nits com la de Sant Joan, la de Cap d’Any o la de Tots Sants. En parlar de bruixes, generalment la fantasia i la Megenda es barregen amb Ja realitat histdrica. Al Lluganés, ens ha sobreviscut una tradicié oral amb multituds d“histories fantastiques, de casos de por, de fendmens gens normals, de punts misteriosos on es feien les trobades amb el diable, de com la poblacié ¢s protegia contra els mals conjurs, i com protegia les seves cases i els seus animals... perd també hi ha documents que expliquen cls interrogators infernals a les bruixes del Lluganés. La magia d’aquestes dones ha sobreviscut a segles de persecucié i encara avui es manté viva. La persecucié de bruixes era una practica que s’havia estés des de principis del segle XVII practicament per tot Catalunya on moltes dones van ser acusades de ser bruixes. Van ser interrogades i finalment, moltes, van ser penjades o cremades. La Bruixeria no només és poder ocult, pocions, conjurs, malsaveranys, morts... També és una manera d’entendre una época, uns costums i una manera de fer i estar. Bs la por d’una poblacié que viva un temps obscur, pobre, famélic, un temps on la religié tenia un paper molt important, i on tothom volia explicacions per les malalties de l’¢poca, explicacions pels fendmens meteorolagics, etc. EI perfil de la dona que era titllada de bruixa era el d’una dona pobra, d’edat avangada, malgirbada, bruta i escabellada i una mica excéntrica a qui se li atribuien una série de practiques com tenir contactes amb el dimoni, fer caure pedra i neular els fruits, matar criatures i bestiar, emmetzinar persones i bestiar © qualsevol altra calamitat. Coneretament al Lluganés se les acusava també de tirar metzines a les piques @aigua beneida de les esglésies. De les acusacions a la realitat hi deuria haver perd una Ilarga distancia. No obstant al Lluganés existi també un altre prototipus de bruixa que res tenia a veure amb aquesta figura repulsiva, sind que apareixien també sota una forma atractiva, benvolent, com és el cas de les donzelles formoses i seductores d’Olost, les quals oferien llaminadures i fruita per encisar els joves a lanit de Sant Joan. També hi ha bruixes bones, conegudes com a remeicres, que endevinaven malalties i en procuraven els remeis. Al Llucanés no va ser lesglésia ni la inquisicié qui va perseguir les bruixes al segle XVIL, siné que qui s’interessa per aquest fet foren els Jurats i Consell del terme, Aixi, en ’assemblea que tingué Iloc el novembre de 1618 s’explica que a Sant Feliu Sasserra s“havien trobat tres dones bruixes i, atesos els precedents, es determina perseguir totes les bruixes del terme. Cal referenciar aquesta ordre de persecucié dins un mare més general. Fs entre els anys 1617 i 1627 van proliferar una série d’individus que s”havien guanyat la fama de reconeixedors de bruixes i que es passejaven arreu del territori amb la finalitat de descobrir-les. Un d’aquests personatges era Cosme Soler, anomenat “el Tarrag6” a qui es troba actuant com a descobridor de bruixes en diversos municipis del Bages, Osona i del Solsonés. El mateix individu va actuar en la cagaria de bruixes del Lluganés, si més no pel que fa a les tres dones de Sant Feliu. La resposta del Consell va ser rapida si ¢s té en compte que inicien els tramits amb Tarrago el novembre de 1618 un mes després que les bruixes de Sant Feliu —Na Gallifa, Marquesa Vila i Na Montserrat Fabregas- fossin preses. Aquesta ultima anomenada la Graciana havia estat majordoma del rector de Gaia i quan fou detinguda exercia el mateix carrec en el casal dels Sala de Sant Feliu. Les tres bruixes esmentades s’havien relacionat amb gent del Lluganés i van ser empresonades. Més endavant la vila de Sant Feliu va posseir la Sotsvegueria del Llucanés i, per aquest motiu, shi jutjaren seguint cls métodes de l’época, els responsables de delictes aixi com les bruixes. No cal dir dones, que aquests judicis no foren ni molt menys justos. Sovint eren acusades de bruixeria per satisfer els interessos d’algun poderés i moriren per tant injustament a la forca. Les conseqiiéncies de la intromissié de Tarragé per aquestes terres no es van fer esperar gaire. El procés que s*inicia a Olost (marg del 1619) acusant Angela Vilafreser, “La vigatana” n’és un bon exemple. Les acusacions eren variades, perd la majoria es relacionaven amb practiques de curandera efectuades des de feia anys per terres de Lluga, Salselles, la Quar, Perafita, Santa Maria de Merlés, Prats i altres indrets on li demanaven els serveis. Els turments que devien patir aquestes dones determinaven que s’autoinculpessin de les accions més inversemblants, i que sovint l’episodi acabés amb les dones penjades la forca de la plaga del poble. Es té constancia que el 18 de novembre de 1620 el tribunal condemna a mort una altra bruixa, Maria Violeta. Entrat ja el segle XVII encara es tenen dues noticies més del fenomen al Lluganés. Una té per protagonista la famosa bruixa Napa, de Prats. Segons 4 explica el Mossén Josep Valls i Bofarull, Maria Pujol, anomenada la Napa, va ser executada el 8 de gener de 1766 havent matat la nena Maria Anna Riambau, de quatre anys, que n*havia amagat el cos mutilat en un femer i o’havia guardat a casa el brag esquerre i el fetge que havia cuit amb sang. Valtra noticia que fa referéncia a fendmens relacionats amb la bruixeria del Lluganés és una mica més tardana. Es tracta d’una noia de 19 anys que el dia 6 de juny de 1777 va comparéixer voluntariament davant el rector de Sant Feliu Sasserra i li relata una enrevessada histdria de dimonis, bruixes, ungiients, sortides de nit, sang i rosaris. Aquest és l’Ultim testimoni documental conegut sobre bruixeria en terres Iluganeses (GRHM-UAB 2006: 29-31). Recursos del Llucanés vinculats a la Bruixeria Espais naturals Un dels Ilocs més emblematics que arrenca dels segles XVI i XVII és el Serrat de les Forques de Sant Feliu Sasserra, lloc on penjaven les bruixes del Lluganés. Es troba a la banda de tramuntana del poble de Sant Feliu on hi ha una petita carena de 650 m d’altitud, i ocupada actualment per una construccié de caire modernista la utilitat de la qual es desconeix. Al Serrat de les Forques hi veiem una caracteristica que recorda el Iloc i destaca Dindret des de tot el poble. Es diu que durant la década dels anys 40 del segle XX mentre el seu propietari intentava fer la terra conrreable traient-ne els rocs que hi havia, va descobrir-hi un forat cavat a la mateixa roca d’uns 25-30 cm de diametre, com el dels forats que es feien per plantar les perxeres de pallers, senyal que en aquell loc en tun temps passat les autoritats varen col-locar la forca on penjaven les bruixes. Tambeé s’hi trobaren restes d’un esquelet huma. També es diu que l’any 1988 es troba a 35 m d’aquest punt un esquelet sencer dins una tomba. Aquests indicis no obstant no es poden verificar i menys afirmar amb tota certesa. En aquest indret s’ajusticiaven dones les bruixes, perd aquestes no eren cremades siné penjades. Aqui hi fou penjada I’ultima de les bruixes catalanes: Na Maria Pujol, dita “ la Napa ”, natural de Prats de Lluganés. Aquest loc s"havia proposat com a punt on ubicar un possible centre d’interpretacié de la bruixeria al Lluganés. Un dels altres indrets del Lluganés relacionat amb la bruixeria és el conegut amb el nom de Roca de Pena, a Alpens. Aquest Iloc té un gran interés natural icultural. Es tracta d°’un mur de caracteristiques peculiars fruit de la geologia 5 i ’erosid, on diu la tradicid que a la mitjanit de Sant Joan es poden sentir persones que riven a una banda de la pedrai persones que ploren de pena a Valtra banda. Roca de Pena Trobem també el Hoc conegut com el Roc Foradat a Prats de Lluganés, Es tracta d’un roc de 3 metres d’altitud que té un forat. Ens diu la llegenda que la Bruixa Napa de Prats hi cremava herbes i hi preparava els seus encanteris. El recurs esta ben conservat i el seu voltant també. Per aquest indret hi passa el PR C-44. L’accés en cotxe és dificil, perd s*hi pot accedir amb 4x4. Roc Foradat Un altre loc relacionat també amb 1a practica de la bruixeria es trobaala Riera del Sorreigs que travessa el terme de Sant Boi del Lluganés i es trenca a Sant Marti de Sobremunt. Al larg del seu recorregut es formen un seguit de gorgs forca feréstecs que donen pen a moltes Ilegendes. Aixi per exemple, s’explica que a l’anomenat Gorg Negre un pastor va tirar una pedra a l’aigua per tal de saber-ne la fondaria i una veu li respongué que per molt que furgués no podria saber-la mai. Diu també la Hegenda que, al costat del gorg, al Pla de les Bruixes, s’hi reunien les dones fetilleres per provocar tempestes al bisbat de Vic. Un altre indret molt conegut al Liuganés relacionat amb la practica de la bruixeria és la Gola de les Heures, que forma pari de la riera de Merlés. Actualment constitueix un dels punts de la Ruta de les Bruixes. Altres punts @’interés documentais de legenda oral tenim el Gorg de la Llana oales Goles de Fumanya Al Harg i ample de tot el Lluganés es poden trobar també altres indrets relacionats amb la bruixeria, la magia ila supersticid. Es din que al Lluganés hi ha diferents locs on s‘iniciaven les bruixes amb la preséncia del dimoni. Els més emblemiatics eren la Font del Bou a Lluca i Ja Plaga Balladora al cim de la carena de Serrallops (al terme de Sant Bartomeu del Grau). A dalt: Riera de Sorreigs. Ala dreta: Gola de les Heures. Ala dreta: Font de Bou. & Adialt: Plaga de la Balladora Arquitectura civil També es parla d*algunes cases on habitaven briixes com és el cas de Badia, gran casa pairal del terme de Sant Feliu Sasserra, actualment en ruines, perd es diu que fa molts anys hi vivia una dona que segons la gent era bruixa. (GRHM-UAB 2006: 36). De dalt a baix: Cal Badia; Cal Perot 0 Pla de la Serra al municipi de! Lluga; Cal Llangardaix Ruta de les Bruixes del Llucganés La “Ruta de les Bruixes del Lluganés” consta de 5 plafons, els quals estan situats en indrets vinculats amb el fenomen de la bruixeria al Lluganés. La Ruta de la Bruixeria és una proposta turistica cultural que ha dissenyat el Consorci del Lluganés, amb I’ objectiu de posar en valor una part molt important del patrimoni material i immaterial del Lluganés. En parlar de bruixes, generalment la fantasia i la Ilegenda es barregen amb la realitat historica; la bruixeria no és només poder ocult, pocions, conjurs, mals averanys, morts..., també és una manera d’entendre el segle XVII. una época, uns costums i una manera de fer i estar. Es la por d’una poblacié que vivia un temps obscur, pobre, famélic, un temps on la religié tenia un paper molt important, i on tothom volia explicacions per a les malalties de I’época, explicacions dels fendmens meteoroldgies, etc. La Ruta de la Bruixeria pretén, en primer Iloc, enllacar els indrets que havien estat vinculats amb el fenomen de les bruixes i, en segon Iloc, recuperar i reviure les histories i Ilegendes més amagades en cadascun d’aquests indrets. Aquesta proposta permetra al visitant fer un viatge en la historia i gaudir d’una bona estada al Lluganés. Plafons: 1- El comunidor (Sant Feliu Sasserra) Un comunidor era una petita edificacié en forma de porxo situat a prop de Lesglésia. Es on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades; és a dir, conjurava el mal temps amb oracions i exorcismes. 2- el Serrat de les forques (Sant Feliu Sasserra) Aquest és un Iloc on s*acostumava a torturar i executar els condemnats per la justicia de la zona. La bruixa Napa va ser ajusticiada aqui pels nombrosos fets esgarrifosos que se I’hi atribuien. A Sant Feliu Sasserra se celebra una popular Fira de les Bruixes per Tots Sants. 3+ Roc Foradat (Prats de Lluganés) Lloc on, segons la llegenda, la bruixa Napa amagava les gallines que criava 0 que robava perqué I’hi posessin ous i, sembla ser, que és on preparava els seus beuratges. La bruixa Napa és un personatge que va existir realment, entom 10 el segle XVII, i va despertar moltes pors entre els seus veins; va ser acusada assassinar una nena petita. 4- Gorg de les heures (Riera de Merlés) Lloc de reunié de les bruixes. Els gorgs i rieres, per la preséncia d’aigua, eren sovint els llocs predilectes pels seus rituals. Sén paratges de gran bellesa paisatgistica i de cert ambient misteriés. 5- Goles de Fumanya (Sant Marti d’Albars) Les goles dels rius 0 els cims de les muntanyes eren els Hocs preferits de les bruixes per fer-hi els sabats, aquelarres o aplecs. que al Lluganés es deien samaniats. A més de a les Goles de Fumanya, les bruixes es trobaven també en Ilocs similars del Lluganés, envoltats d’aigua, amb afloraments de roca 0 bé enmig del bose (Consorei del Lluganés, 2006). Informacié técnica sobre la ruta Iniciativa de I’ Associacié de Guies del Lluganés ( Treneada. “Bruixes i la magica del Lluganés” barreja entre realitat i ficcié apropen el visitant a alguns dels racons (Baumes, Goles, Ponts, Serrats, Indrets Magics i Fonts) on es fou presenta la bruixeria al Lluganés, apropant també el paisatge i el patrimoni arquitectonic al visitant. La ruta té diferents variants. La primera és la ruta que es fa caminant i que té una durada de 3 a 4 hores. Aquesta passa per diferents Ilocs alguns d’ells relacionats amb la bruixeria i altres que tenen un gran interés paisatgistic (Prats, Santa Llicia, Font del Clotet o Galobardes). Al larg de la visita s’introdueix al visitant als diferents pobles del Lluganés, se Ji fa una introduccié de la bruixeria, aixi com dels scus rituals. La visita té una combinacié de part historica i part de tradicié oral o Negenda. Una altra variant de la ruta és la que combina una part a peu (1/4-30 minuts) iuna altra amb cotxes particulars (4 0 5 km). La ruta sol comengar a Lluga. Finalment, una darrera variant és la que es porta a terme per grups, sobretot gent gran, que realitzen la ruta amb autocar. Aquesta ruta es fa amb una freqiiéncia de 25 visites l’any aproximadament iel tipus de client predominant sén les parelles d’entre 30 i 50 anys. Fins al moment la ruta no s’ha potenciat de cara a un public escolar. També hi ha hagut alguna proposta, sobretot a l’estiu, d’una ruta de les bruixes noctuma fent parada a la Roca de Pena d’Alpens i la Gola de les Heures de Lluga, tot i que han estat casos aillats i puntuals com va el cas del motiu de la celebracié de l’exposicié El Liucanés, entre la tradicié i l'avantguarda que, del 24 de juliol al 2 de setembre de 2001 va tenir Iloc al Palau Robert de Barcelona (GRHM-UAB 2006: 37-38). La Fira de les Bruixes Durant els dies 31 d’octubre i 1°1 de novembre, Sant Feliu organitza diferents actes lidics i festius que recuperen part de la historia local, sobretot la part que fa referéncia als processos de bruixeria que va viure el poble i tota la contrada durant el segle XVII i que ofereixen la possibilitat de visitar el poble i conéixer la seva historia. A Sant Feliu aquesta fira sempre s*havia celebrat el dia de Tots Sants, pero al llarg dels anys anava perdent importancia, fins quel’any 2000 va sorgir una iniciativa per donar a conéixer la historia local. Amb aquesta es pretenia que la gent que visités Sant Feliu aquest dia conegués un boei del passat del poble: les bruixes. El projecte es tira endavant gricies a la col-laboracié de gran part dels veins, del grup Q-FOIS i de I’ Ajuntament de Sant Feliu, i ha arribat a ser una de les fires imprescindibles de la comarca. Aquesta fira fou una iniciativa de 1’Ajuntament de Sant Feliu per renovar la que existia des de temps immemorials al poble: la Fira de Tots Sants, que s*havia convertit, amb el pas dels anys, en una espécie de mercat que va acabar caient en dests. Fou per aquest motiu que, gracies a l’existéncia al poble d’uns fets contrastats historicament com s6n els processos de bruixeria, es va decidir enfocar la fira cap a aquesta vessant, aconseguint un éxit sense precedents al poble i, podriem dir, a tota la contrada. En la preparacié de les activitats de la fira sha intentat seguir la documentacié histérica fent més reals tots els esdeveniments que transcorren els dos dies dauge de la fira. Per a la realitzacié d’aquesta shi han integrat personatge que van existir histéricament com el perseguidor Tarragé i algunes de les bruixes que van existir per la contrada. A més, la fira acaba amb el judici i la condemna al Serrat de les Forques, Iloc documentat historicament on van ser-hi penjades algunes de les bruixes. 12 La fira consta de dues parts: la Festa bruixa, organitzada pel Grup Q-fois, que se celebra el dia 31 d’octubre a la nit i va destinada al public més jove ila Fira de Bruixes, organitzada per I’ Ajuntament de Sant Feliu Sasserra, que té loc pels carrers del poble durant tot ¢l dia 1 de novembre. Els dos moments més destacats de la Fira son els Samaniats, recreacions dels rituals d’adoracié al mascle cabré (Satanas) que executaven les bruixes antigament, i les accions teatrals que pretenen reviure el que succeia durant les caceres de bruixes: detencié, judici i suplici, escarni mitjangant process6 publica i finalment execucié de la bruixa a emblematic serrat de les Forques. Les activitats que es duen a terme s’inicien la nit del 31 d’octubre a la Plaga de I’Església quan una bruixa baixa pel campanar i déna la benvinguda. Es la Invocacié de la Festa, i va a carrec del grup Alea Teatre. Seguidament comenga una Cercavila Esotérica que recorre els racons més tenebrosos del poble. En aquesta cercavila s’intenten recrear algunes de les Ilegendes que han perdurat. Es el cas de les Dones d’Aigua o La Creu Vermella. Després de la cercavila i fins altes hores de la matinada comenga el ball anomenat Festa Bruixa ambientat en temes de bruixeria, l’organitzacié del qual corre a carree del grup Q- FOIS. L’endema s’inicia la Fira propiament dita. Al case antic tenen Iloc al larg del dia diferents representacions teatrals d’escenes quotidianes del passat de la vila amb el denominador comt de la tematica referent a les bruixes. A tot el poble s’hi poden trobar tota mena de parades de productes artesanals, aixi com molts relacionats amb |’esoterisme. El punt culminant comenga a la tarda, quans’escenifica el suplici de les Bruixes ala Placa de l’església i tot seguit la Senténcia al Serrat de les Forques. Un altre punt de trobada és la Taverna. Esta ambientada en Iloc de trobada tipic de l’edat mitja i on cs parlen d’histories i ramors que circulen pel poble sobre actes de bruixeria. Durant la fira es poden veure també representacions dels Aquelarres (reunions sacrilegues i orgiastiques que es celebraven de forma regular) a carree de 16 bruixes i 3 bocs. La nit del dia 1 de novembre el tribunal de la Santa Inquisicié jutja a Sant Feliu a dones acusades de bruixeria. La representacié segueix amb les declaracions dels testimonis i la condemna final de les bruixes. Per la fira de Sant Feliu una bruixa és condemnada a la forca. L’escenificacié de l’execucié té Iloc al vespre al Serrat de les Forques (GRHM-UAB 2006: 39-41). 13 Centre d’Interpretacié de la Bruixeria Al segle XVII Europa va viure un dels fendmens més funestos de la seva historia: la caga de bruixes, que va provocar que, pel cap baix, unes 110.000 persones fossin processades i unes 60.000 executades. A Catalunya, amb unes 400 persones executades, el noranta per cent dones, la bruixeria fou percebuda com un perill real iuna greu amenaga per a la societat: entre 1618 i 1648 a Sant Feliu Sasserra es van processar 23 dones i almenys 6 d’elles foren executades. La caga de bruixes ha estat l’atac més ferotge que mai s"hagi comés contra les dones. El Centre d’Interpretacié de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra, una iniciativa de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra que compta amb el suport del Departament d’Innovacié, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i de la Diputacié de Barcelona, proposa al visitant acostar-se, en un muntatge modem i suggerent, al fenomen ancestral de la bruixeria, present en totes les cultures i en totes les époques, i fer-ho a partir dels dramatics episodis que es van viure al segle XVII a Sant Feliu Sasserra i que avui és un referent cultural i historic del poble. La tradici6 de dones expertes en temes de salut: remeieres, guaridores, saludadores, Ilevadores, fins i tot metgesses és un fet ben present a l’edat mitjana. La salut no es pot deslligar en aquestes époques dels sortilegis, els conjurs i la magia. Al mateix temps el contacte intim amb la vida i la mort fa que a aquestes dones siguin vistes com a posseidores de poders especials © sobrenaturals. Sén les dones savies, que han acumulat un coneixement empiric, transmés de manera oral a través de les generacions. Idea general El muntatge ofereix una visié del fenomen de la bruixeria ressaltant-ne, dentrada, els aspectes més positius, com un fenomen ancestral, present d’una manera 0 altra en totes les cultures i en totes les époques, vinculat especialment a les dones i al principi femeni. En la primera part es dona una visio historica i antropoldgica, ressaltant els principals costums i creences que caracteritzen el fenomen de la bruixeria. En aquests ambits el mare temporal no esta definit, per6 abasta aspectes anteriors a les grans persecucions i altres de posteriors, tal com han perviscut en la memoria popular, en alguns casos fins ben entrat el segle XX. Basicament centrats a Catalunya i, molt en particular, al Lluganés. Per aquest primer espai es proposa un tipus de muntatge que adopta la forma 14 d'un circuit irregular i lleugerament laberintic, amb un disseny molt suggerent. Mitjangant una estructura que recorda les parets d’una casa tradicional s'anitan mareant els diferents Armbits, creant espais amb caracteristiques diferenciades. En cada ambit destacara un motiu central, també diferent Gunes imatges antigues, la recreacié de l’estanga d’una casa...) vineulat a alguns objectes representatius associats a cada tema que aportin v olumetria al muntatge. Normalment s’inclou algun objecte més modern, com un apendix que suggereixi la idea de continuitat o pervivéncia del pensament magic. Aix es complementa amb altres continguts més conceptuals, que normalment sén visuals i integrats dins el mateix rauntatge El centre es preposa explicar qué és una bruixa, destacant el seu caracter ambigu, benéfic omaléfic, perd gairebésernpre una dona marginal, a la qual se li atribueixen tradicionalment poders cor matar nens, neular o matar bestiar, donar golls, provocar tempestes i pedregades, facultat de convertirse en animals (licantropia), facultat de volar, fer enccrtaments o encordillar, donar seguicis o encisos per enamorar... Itambé les maneres de protegir-se’n També es dedica un espai a explicar els llocs on es trobaven les bruixes: coves, gotgs, muntanyes altes (l-lustrats arb exemples del Llucanés), Sén espais liminars, allunyats dels espais més quotidians, de vegades inaccessibles, o molt profunds o molt alts, sovint relacionats amb l’aigua. Llocs magics arb tradicié de cultes ancestrals, amb una forta energia tel: hurica Llocs d’interés ordenats per municipis Sant Feliu Sasserra Totem Comunidor (Ruta de les bruixes) Lany 1629 el cementiri de l’església i pasturaven ramats i el visitador va amenagar amb Vexcomunié a qui “ningu se atrevesca a fer mi aportar inmundica alguna dintre lo circut del sementiri de dita yglesia antes que el Iloch es sagrat y dedicat per lo enterro dels fidels defunts”. Serrat de les Forques Indret situat al capdamunt del poble on historicament s’hi van penjar les Ultimes bruixes catalanes. Gaudeix d’una bona vista panoramica i actualment és ocupat per una construccié de caire modernista la utilitat de la qual es desconeix. Sagas Comunidor Actualment s’ aixequen en aquella elevaciéd del terreny, la refeta Capella dita de la Troballa, un comunidor del segle XVIILi el cementiri on troben eter repos les despulles dels que viuen en els disseminats agricoles de Biure i Vallderiola. Les estacions del Via-crucis situades a l’exterior i en els limits de la planicia, doten al lloc d’una especial atmosfera de gravetat i sclemnitat. 16 Segons es conta en forma de Hegenda, laseva edificacid fou conseqtiéncia del problema que els habitants de la parroquia tenien amb les bruixes. La bruixa tenia molta facilitat a congriar tempestes, aixi com l'art d’endimoniar persones i donar malalties a les criatures de menys de 7 anys. Prats de Llucanés Roc Foradat (caminant) A Santa Maria de Merles, pero tocant a Prats de Lluganés, hi ha dues pedres que fa temps que em criden]’atencid, tot i que son forga conegudes. La primera és el roc Foradat, que hi ha qui pensa que va ser un Iloc de culte, relacionat amb el mon dels ramats. En la roca s’endevinen dues fornicules comunicades per ‘un petit forat. Pero la tradicid diu que aquest era el lloc on s’estavala Napa, 0 on guardava les gallines que robava, una bruixa que va ser acusada de matar una nena l’any 1766. A casa seva es va trobar un brag de la cniatura i el fetge cuit amb sang. Per aquest motiu va ser executada l’any segilent. 17 No massa Iluny dalla hi ha la Cadira d’en Galceran, que podria ser que també fos un lloc de culte. El nom, perd, li ve del fet que el dirigent carli Josep Galceran i Escrigues, fill de Prats de Lluganés, hi fou ferit mentre dirigia les operacions de les seves tropes. De tota manera, en un dels costats de la roca hi ha una representacié fal-lica forga evident que podria reforgar la idea que estem davant d’un lloe de culte a la fecunditat (Roma 2009). Gaia Comunidor Comunidor de Santa Maria de Gaia. Extraordinariament ben conservat. Amb teulada de quatre vessants, finestres a quatre vents, piques d’aigua beneida i la creu de terme central per a posar-hi el libre de ritual. L’edifici queda emplagat al costat de la rectoria i per accedir a l’interior cal pujar unes quantes escales. Fou restaurat l’any 1997, Referéncies citades: - GRHM-UAB (2006). E7 Lluganés. Transhumancia / bruixes / bandolers. Elements d'interpretacié per a la creacié de producte turisticocultural. Una proposta d’idees sobre la tematitzacié de la bruixeria. Consorci del Lluganés. Manuscrits. Grup de Recerca d’Histéria Modema de la Universitat Autonoma de Barcelona. Disponible a: , consulta 2 d’octubre de 2011. - Francesc Roma Casanovas (2009). «El Roc Foradat i la Cadira d’en Galceran». Petjades. Disponible a: , consulta 4 octubre de 2011. 19 Bruixes, més que bruixes les bergadanes! Article de Rosa Serra aparegut a la revista comarcal L, Erol 46, (1994) p, 15-21, Es presenta amb les faltes i la manca de cura en les referéncies d el’original. Hom sap que de bruixes i de bruixots -avui en diriem endevins, curanderos, mags, etc.- n’hi ha hagut sempre, perd també es cert que al primer terg del s. XVII a tot Europa Occidental i també al Bergueda en van sorgir a grapats!. La bruixa -sempre hi ha hagut més bruixes que bruixots les quals representen un 75% del total deis processos documentals als primers anys del s. XVII- era una dona que tenia uns coneixements adquirits a partir del contacte amb una altra bruixa els quals oferia a baix preu per tal de resoldre alguns deis multiples problemes de les comunitats rurals de la Catalunya moderna: des d’apozemes de l’amor per aconseguir els favors de la persona desitjada, passant per filtres capagos de despertar les ires de la naturalesa fent pedregar, ploure o tronar, i acabant amb ungitents especials destinats a provocar l’avortament del fill del pecat. La imatge d’aquestes dones té un fort component de marginacid, tant social com sexual. Malgrat la tolerancia i la permissi6 total que des deis temps més immemorials van gaudir (pel fet que donaven alternatives a la medicina académica i a Vamor conjugal o aportaven «solucions» a molts problemes quotidians, etc.), es passa a comengaments del s, XVII a la persecucié i a la condemna. N’és un clar exemple el d’ Angela Vilafresser, anomenada «la Vigatana», filla dela casa Vila de Sant Climent de la Riba, que era tinguda per bruixa a Salselles ila Quar, perd també per curandera. Quan la justicia l’°empresona comengaren a sortir testimonis que explicaren les seves malifetes, tot i que abans d’iniciar- se el procés gaudia de fama i tenia molta feina. El procés esmenta que fins i tot la muller de honorable Antoni Joan Heuras, terratinent de Santa Maria de la Quar i Familiar del Sant Ofici, li havia requerit els serveis per guarir malalties de tota la familia. Durant el procés el pagés de la Quar testifica ampliament explicant tot alld que els havia succeit a familiars i amics -els del mas Cortada de Santa Maria de Merlés, p.c.- després de contactar amb la bruixa. L’acusacié que féu Antoni Joan Heuras es va complicar quan va comengar a corer la veu, per la vall de Merlés i pel Lluganés, que «los conjugues Heuras de La Quar eran enemichs y volien mal a la vilafresera altrament dita la Vigatana y algunes persones deyan que la causa perqué volien mal a la dita Vigatana y Barthomeu fill seu era perqué dits Heures se eran barallats ab Ja Vigatana acerca y sobre una aixada que los faltava y pretenian que dit 20 Barthomeu no la hagués presa y robada la qual aixada diuen que ja la han trobade. Per que aquest canvi d’actitud respecte de les bruixes? Segons els estudis fets sobre aquest tema, tal canvi és fruit de la intolerancia, el fanatisme i la forta ctisi econémica i ideoldgica d’aquest periode. Pel que fa al Bergueda, cal dir que la comarca vivia anys de desconcert i de crisi, anys dificils, caracteritzats per la miséria, les bandositats i el bandolerisme; pels conflictes que provoca ven les noves capbrevacions que imposaven els senyors laics i eclesiastics; per l’absentisme de la noblesa i les autoritats monacals locals; per les guerres endémiques i les males collites. Les grans secades i les riuades se succeeixen: el periode que va de 1600 a 1625 és molt plujés, i afecta negativament les collites (estius podrits); els hiverns que van de 1601 a 1620 van ser molt rigorosos, amb gelades molt fortes el 1615 i 1617; aiguats generals el 1611, 1612, 1617, 1621 i 1625: fortes pedregades entre 1627 i 1631... Amb la miséria es multipliquen el nombre d’infants abandonats, augmenta la mortalitat infantil i el nombre de pobres i malalts. El Bergueda era una terra L’amo de la casa de les Heures de la Quan, i del moli del mateix nom, era Familiar del Sant Ofici i tata la familia havia requerit els serveis d’Allgela Vilafresser, «la Vigatana», que fou acusada de bruixeria. RAMON VILADES. 21 plena de captaires i rodamons, de gent immigrada procedent de laltra costat deis Pirineus que trobava feina al camp i als petits nuclis urbans. Un pais més proper a la muntanya i a tots els seus conflictes que no pas al pla de Barcelona, en uns anys en que els pobres eren cada vegada més pobres i els rics més tics. La situacié era dificil per a gairebé tothom, i encara més per a les dones; us convidem a rellegir un excel-lent article que sobre la marginacié econdmica i cultural de les dones va escriure Silvia Galera en aquestes mateixes planes de L’EROL Vany 1989', En aquest article es parla dels nens i nenes que s’abandonaven pels camins berguedans, dels fills de mares solteres, de dones sense res que necessiten certificats de pobresa, de «Causes pies per donzelles pobres maridar», de les botigues dels pobres, de prostitutes i de bruixes. Una situacié de miséria que, tot i la eviscolada del s. XVIII, no sembla abandonar a nostra comarca. L’any 1789, a a pregunta feta per Francisco Zamora obre |’existéncia i el nombre de pobres a la vegueria de Berga se li respon: «Ay ell este partido hombres, mujeres, nifios, 0 mossos. Muchos de ellos por initiles para el trabajo y sumamente pobres, y pueden calcularse a quinientos, 0 seiscientos, otros ociosos voluntarios en igual numero de los necesarios»”. Les bruixes berguedanes* Les acusades de practicar la bruixeria eren, a tot arreu, dones marginades i amb una posicié econdmica molt critica: vidues, velles 0 abandonades, de families on hi havia empresonats, filies de dones acusades de practicar la bruixeria o el curanderisme, dones amb deformacions fisiques i amb malalties psiquiques, etc., sempre de classe social pobre i humil. Eren les victimes propicies, precisament a causa de la seva vulnerabilitat. Les bruixes berguedanes s6n acusades d’infanticidis, de provocar golls, de fer caure pedra, de neular els fruits i matar bestiar i de pactar amb el diable: sén els caps de ture als quals s’atribueixen totes les desgracies, tant economiques com personals. Aquest és el cas, p.e., de Caterina Molins, alias «Comay», una bruixa de Baga, que es confessa culpable d’haver «perpetrats y comesos molts y diversos crims y delictas, Com son infantisidis, morts, de bestiars, devastacio de fruyts ab pedregades y neules y altres molt detestables y atroces excessos». En el procés obert a la baronia de Pindés també foren torturades i acusades Sipriana Jovera i Magdalena Limona, alias «Guillamasa» les quals 22. confessaren haver comes «infantisidis, excesos y delictes de bruixeria», i Bemat Jover (i alerta que ja trobem un bruixot!) i Margarida Graner, alias «Taxona», germana de Caterina Molins «Comay>*. Lacusacié de bruixeria és molt sovint l’ocasié, l’excusa, per descarregar l’odi, Vafany de venjan a, el desig de trobar una culpable a tants mals i desgracies, ... itambé per acabar amb un sector marginal, improductiu i carregés, que a més és vist al s. XVII com a perillés. Jerdnima Pons, alias «Joana la Negra», juntament amb les que ella-va denunciar, fou torturada, jutjada i condemnada per bruixa en un deis processos més ben documentats que es conserven a Catalunya i adhuc a tot Europa. Aquest procés de bruixeria, que conté un gran nombre de causes incoades entre 1618 i 1620, ha estat estudiat i publicat fa molt poc per Lluis Orriols i Monset en un llibre titulat Les bruixes segrestades*, tot i que any 1977 Albert Benet i Clara ja en féu un primer estudi sobre una d’aquestes bruixes, concretament Jeronima Pons, alias «Joana la Negra». Quan una dona era acusada de bruixa la torturaven perqué confessés qui eren les seves companyes. Durant el procés de tortura, Jeronima Pons, alias «Joana laNegra» va confessar que havia actuat al Llucanés, al Bages i al Bergueda, També fou acusada de bruixeria «na Canalies que era la muller de un hermita vell que sevia la yglesia de nostra Senyora de Salselles RAMON VILADES concretament a la zona de la riera de Merlés, i que en aquest indret havia provocat golls al fill de Jaume Gascé, de Salselles, i a altra gent d’aquest loc, imés concretament als habitants del moli de Vilartimé. «Joana la Negra» va confessar, sempre sota tortura, que va ésser introduida en V’art de la bruixeria quan vivia a la parrdquia de Lluga per una dona que es deia Elias, i que la primera trobada amb el dimoni va ésser a les goles de les Heures, a la riera de Merlés. El procés explica: «... y aixi quant forem a les goles de les Eures nos isqué lo dimoni enforma de home y la dita Elias oi and a parlar primer que jo, y li digué Bersabuch assi vds aporto una vassalla y dit Bersabuch respongué: bé sis arribada y contraent se abrassé ad dita Elias y la conegué carnalment per las parts sucias, perque Jo ho viu perque nos apartassem de mi y després se agafla ab mi y també tingué part ab mi per les mateixes parts suctas, st bé Jono y trobé contento ... ». La declaracié continua esmentant les bruixes que l’acompanyaven, entre les quals cita a «na Canalias que era la muller de un hermita vell que servia la yelesia de nostra Senyora de Salselles y na Vinyes de la parroquia de Sant Marti del Bas bisbat de vich» . Jeronima Pons, alias «Joana la Negra», casada amb Joanot Fumanya, comenga a practicar la bruixeria quan vivia a Llussa, on juntament amb altres dones se’ls hi apareixia el dimoni a les goles de les Heures i quin lloc podriem trobar més adient que aquest indret de la vall de Merlés! Les primeres malifetes com a bruixes les van fer en aquest sector, a mig cami del Bergueda i del Lluganés; ja vidua es trasllada (la confessié diu literalment: «dui repatriada») a Sallent. En aquesta vila, casada en segon matrimoni amb el bracer Joan Pons, continua fent de bruixa i troba una bona colla d’amigues per continuar fent malifetes ... fins que fou condemnada a mort. Coneixem l’existéncia d’altres bruixes berguedanes gracies a la confessié, sempre sota tortura, de l’esmentada «Joana la Negra» i d’altres bruixes d’aquesta zona del Lluganes i del Bergueda, Aquest és el cas, anteriorment esmentat, d’ Angela Vilafresser, anomenada «la Vigatana», filla de la casa Vila de Sant Climent de la Riba, que era tinguda per bruixa a Salselles i la Quar, perd també per curandera. Pere Serafi Mora, pagés de Sagas, va declarar que «la Vigatana» curava amb oracions, i el mateix rector de Salselles, Joan Gelencas, afirmava saber «que molts homens y donas usan de curar molts mals y nafres ab orations y esdalmps pero ell no u ha vist... », ni sap si ho fan amb permis dels jutges superiors i si tenen Ilicencia de curanderos o saludadors. Certament que aixd es el que feia a «da Vigatana» fins que fou acusada de bruixa i, sota turment de poltre, garrot i corriola durant moltes hores, confess 24 el 28 d’abril de 1620 tota mena de malifetes, tals com que, estant a la casa de Palau de Biure se’ls hi aparegué el dimoni i fou el vell Palau qui la inicia en Vart de la bruixeria en una ceriménia, que com tantes d’altres confessades arreu, no deixa d ‘esmentar cap topic: «F dit dimoni, en Ia forma ja dita, segira de squena envés nosaltres y en Palau ab la candela en la ma lo and a adorar en los ces y dona la candela a Euldlia Palau, muller sua, y Eulalia ana a besar lo ces a dit dimoni y em dona la candela a mi y jo ani després dells també a besar lo cos a dit dimoni ab la candela en las mans. ¥ feta esta adoratis lo dimoni tingué tractes carnals per la part de darrera ab lo Palau y després las tingué ab Eulalia, sa muller, per la part de darrera y després ab mi tingué lo dimoni en la forma ja dita tractas carnals per la part de darrera, ajaentme jo per terra boca per avall, y en havent tingut dits tractes carnals, aparegué aqui davant nosaltres un gatas negre y Palau me digué.: - Veté aqui lo teu dimoni que es diu Foguet. ¥ jo pugi a cavall en dit gat negre y los dits Palaus, marit y muller, també pujaren a cavall cada hu ab un gat negre. Y los tres, de companya, ... nos ne anarem a cavall caminat per terra en una casa que dits Palaus me digueren era devés Biure ... », on va trobar-hi una dona que dormia prop del foc i, per ordres de Palau «la Vigatana» la va agafar per la cama «Y lashoras en Palau se costa a foyar dita dona y se posa damunt della ab la capa vestida» . I quants gats negres hi ha en legendes i relats de bruixes arreu de la nostra comarca! Les malifetes continuaren al cap d’uns quants dies, quan el matrimoni Palaui «la Vigatana» anaren a robar una ovella a cal Vilalta de Merlés, damunt del dimoni en forma de cabra. Aviat el dimoni s’aparegué, en forma de gat negre, directament a «la Vigatana », concretament prop del Moli de Vilartimé. La confessié continua amb les denincies d’altres bruixes i bruixots que es congregaven al moli de Salselles: Violant Mateus, alias «Xica Mateus», del mas Mateus de Sagas i muller del teixidor de Ili Francesc Mateus, que vivia a la casa del Pou de Sagas: Joana Mateus, dita «Matamoros», muller de Montserrat Mateu, pagés del mas «Matamoros» de Sagas i cunyada de Violant Mateus; Na Casals, vidua, resident a la casa del Pujol de Sagas. i una colla de dones de Borreda. La «Vigatana» fou condemnada a ser «penjada en una alta forca ab un Ilag escorredor en lo coll de tal manera que naturalment moririau y vostra anima sia del tal separada de vostro cos». Joana Mateus, alias «Matamoros» i la seva cunyada Violant Mateus, alias «Xica Mateua», de Sant Andreu de Sagas foren detingudes processades, torturades i penjades a Sant Marti de Biure. Francina Vall, alias «Barjaula», de Prats, les havia acusades de matar la minyona de Francesc Sardenya, pages de Biure, de la qual se’n va endur el fetge, d’emmetzinar un nen d’un any d’edat 25 fill d’ Antoni Desclaus, moliner de la Cortada de Merlés, i de matar el fill de Joan Escrigués de Merlés, al qual també li van treure el fetge. Moltes bruixes son acusades d’infanticidi en uns anys en que la mortalitat infantil ¢s molt alta: de cada mil nascuts, en morien de dos-cents a quatre-cents abans de Vany, i molts d’altres morien abans dels set anys; forgs més de la meitat dels nascuts no arribava a vint anys. La Rovira de Sagas -en aquesta masoveria hi vivia la «Matamoros»- fou un niu de bruixes: a més de les cunyades Mateus s’hi aplegavon Rafacla Puigeerods, alias «Roma», cruelment torturada a Sant Feliu Sasserra el 15 de setembre de 1620’, Aquest mateix any fou torturada Antonia Rosquelles, de Viladrau, per tal de fer-li confessar que era bruixa; el procés recull el testimoni de Jaume Prat, que explica que «from trobada lo dimecres de Sinquangesima prop passat en casa den Eures de Aymar -de la Quar-, bisbal de Urgell, en companyia de Mo. Camps pintor de esta ciutat y en Eures del Aymar estam dinant y parlant de bruxas nos digue que unes bruxes que havien penjades alli en lo loch de la baronis del compte de Vallfogona —baronia de la Portella- moltes bruxes y digué que era assi en Vich y la tenienassi en Vich y que ere la Badessa de totes y yo lo demani qui ere y dit Bures del Aymar digué que era una vidua grossa mare de Casals barber de assi de Vich ... »*, A la masia de la Rovira (Sagas) s‘hi arreplegaven les cunyades Mateus, Joana, alias «Matamoros» i Violant, «la Xica Mateua» amb ulla bona colla de bruixes. ROSASERRA 26 Aquesta «vidua grossa» es reunia amb les Mateus a la roca de la Pinya, on també hi anava Caterina Trenca i Rafaela Puigcercds; en aquest lloc sempre s*hi presentava el diable «en forma d’home alsat, negrot, vestit de coloretes», que les feia renegar de Deu, la Verge Maria i de tots cls Sants. Rafaela Puigcercés fou considerada una gran bruixa; tothom li atribuia una gran fama (jEI ferrer de Vilartimé assegurava que se la coneixia fins i tot a Ripoll!), i els jutges li atribuien poders especials i es van obsessionar en que confesses que havia practicat la bruixeria al Pedraforca. Jacoba Ricarda, alias «Pellissona», de Santa Maria d’Alpens, havia confessat sota tortures, que «Que lo dimoni mé digué una vegada que ands a Pedraforca... », i que gracias auns ungitents que li proporciona el dimoni i que es col-loca sota les aixelles «men ani per la xemeneia dient: -Dejits fulla! Depts fulla! Jom don al dimoni. Y men anava per los ayres a Pedraforca i un cap alli es troba el dimoni i Rafaela Puigcercés», la qual nega sempre haver-hi estat. I és que Déu n’hi dé amb el Pedraforca i les bruixes. Els processos de bruixeria Més que la Inquisicid, sén els tribunals i la justicia secular els que actuen, sempre basant-se en motius religiosos (renegar de Déu, pactar amb el dimoni, heretgia, etc.)? i escampen el fenomen de la bruixeria. Com molt bé diu Garcia La masta de Palau fou loc de trobada entre el dimont i les bntixes i bruixots, RAMON VILADES: 27 Carcel”® Pesglésia catalana es va mantenir molt més licida davant el fenomen de les bruixes que no pas a la resta d’Europa, i aquesta actitud va contra restar la popular, molt més fanatitzada. Ho veiem en els exemples coneguts al Bergueda. Entre 16191 1627 voltava per les comarques del Lluganés, Solsonés, Bergueda i Bages'', un buscador de bruixes de nom Cosme Soler conegut amb el sobrenom de «Tarragé»; «Tarragé», originari del mas Soler de Tarragona, situat a la baronia de Rialb, era un expert en descobrir bruixes i organitzar inspeccions. Alli per on passava trobava bruixes i comengaven aviat els processos i les condemnes. Es considerava que totes les bruixes tenien una marca, que només era visible un cop era fregada amb aigua beneida: el buscador de bruixes «Tarrag6» tenia un gran interés en trobar les marques de les suposades bruixes. Antoni Pladevall”? fa notar que la practica de buscar una senyal en el cos dels acusats, a part de prestar-se a tota mena d’abusos i ser una manca de respecte, era una cosa molt arbitraria, car qualsevol tara a la pell, berruga, «desig» o cicatriu, podia donar motiu a prendre-ho com una marca del dimoni. De marca diabdlica en tenien gairebé totes les bruixes -qui no en té una de marca al cos!-; aixi a Rafaela Puigcercés li van trobar sota l’aixella que «bo tenia sind un cabell sol sota la una axella y dessota de laltra ne tenia sois dos 0 tres», «Joana la Negra» accepta que el dimoni «me assenyala en la spalla y Jo conagui que entre carn y cuyro me ficava alguna cosa lo qual senyal ab las mans no mel trobi ni sabia ques conegués». Tarragé, aquest expert buscador de bruixes, fou la guspira que encenia, alli on arribava, el foc del fanatisme, la intolerancia i la violéncia. La relacié entre «Tarragé» i V’aparicié de bruixes era tan directa que fins i tot el mateix bisbe de Solsona, Joan Alvaro, va intervenir expulsant-lo del seu bisbat. De tot el que va succeir, el bisbe n’envia un memorial al govern de Felip III: «Por mi obispado pasé un homre que se llamava Tarragé y sucedié en una villa cuya jurisdiccion es de VM . que yva sefialando mujeres que eran brujas, y desnudéndolas para ver una sefial en las espaldas, y algunas me hizieron relacion las hacia desnudar por su gusto y por el de los que acompafiavan. Luego que llegé a mi noticia estando en mi catedral, la qual esta entre las montaftas, hize diligencia para tomarlo preso y embiarlo a VM ... Esta materia de brujas es dificultosisima y quantos autores escriben dellas lo hizen desta manera, particularmente un inguisidor, que haziendo experiencia en una mujer que ella misma habia confesado ser bruja, hallé ser gran parte dello falso, y que todo son embustes y embelecos del demonio para levar almas al infierno y busca para esto los sujetos mas débiles y flacos, que son 28 las mujeres, y ordinariamente viejas, y todos los Jueces seculares, queriéndolo Hevar juridicamente, se engaiian en muchas ocasiones, porque por meido de Jos tormentos confiesen y muchas mueren sin culpa ... »°. D’aquesta postura prudent de I’església se’n fan raso les visites pastorals Waquests anys, en cls quals es veu clarament el control que exercia l’església sobre la poblacié mitjangant les continuades prohibicions i consells sobre temes religiosos i socials, a més de controlar la gestid laica deis béns de Vesglésia i l’actuacié del clergat. Es controlaven aspectes relacionats amb la mortalitat, sobre l’existéncia de «Excomunicats, amistensats, viurers, blasfemos, jurados, bruxos, fatillers o altres pecats, publichs y escandaloso»», i tot aquest control responia a la certesa que la gent actuava al marge de la norma i les formes establertes, i que aquests comportaments eren tolerats i acceptats per la mateixa gent. No cal oblidar que l’existéncia de la doble moral és tan vella com "home. Tots aquests desgavells foren tolerats, amagats i acceptats, tots menys el de la bruixeria. Amb tot, l’església es mostra sempre prudent, molt i molt prudent! La postura anteriorment esmentada del bisbe de Solsona enfront de, buscador de bruixes «Tarragé» no és un exemple aillat. L’any 1623, el visitador de Ripoll preguntava al rector de Santa Maria de Borreda sobre l’existéncia de bruixes i el rector respongué: «Hi ha una dona que li fan fama que es bruxa lo en Les cunyades Mateus i la «Barjaula» foren jusjades a St. Marti de Biure per Pere Sala i de Codol, mercader de Gironella, procurador general de les baronies de la Portella, la Quay; Biure, Sagas, Merlés i Valldoriola, RAMON VILADES 29 nom de la qual dire a Vs. a la orella». No hi ha cap més noticia sobre el tema en la resta de visites parroquials i amb aquesta breu referéncia no es pot saber si aquesta dona va ésser processada i castigada''. Probablement el rector de Borreda i el mateix visitador van optar per deixar passar el temps, per no aixecar la Ilebre, per estalviar un Ilarg i pends procés que hauria provocat molts mals a Borreda. I no podem oblidar la proximitat aquest poble, sotmés a la jurisdiccié senyorial de l’abat de Ripoll, amb la vall de Merlés i del Lluganés, una de les zones més afectades per la bruixeria . E] jesuita Pere Gil presentava l’'any 1619 un memorial al Duc d’Alburquerque recomanant que s’actués amb cautela en aquest tema, car calia reconéixer que mol tes de les acusades eren innocents i no mereixien la pena de mort. Alhora, denunciava la irregularitat dels processos oberts a partir d’acusacions improcedents, i de tortures que provoquen confessions «con espantos y amenazas les hacen dezir algunos Juezes y notarios y ministros de Justicia lo que no es verdad, ni ellas, otras an echo»'*. Foren les autoritats baronials les que van emprendre els judicis contra bruixes a la baronia de Pinos", a la baronia de Gironella’’ i també en tots els exemples citats de les bruixes berguedanes i del Lluganes. Les cunyades Mateus i la «Barjaula» foren jutjades a Sant Marti de Biure per Pere Sala i de Codol, mercader de Gironella, procurador general de les baronies de la Portella, la Quar, Biure, Sagas, Merlés i Valldoriola. La gent del s. XVII creia, en les bruixes; avui, a les acaballes del s. XX, podem no creure en la bruixeria, perd sabem que, almenys al s. XVII n*hi va haver, de bruixes! Receptes i ungiients Com la marca diabolica, les receptes d'unguents magics s‘han convertit en un altre mite al voltant d’aquest tema. Segons les deciaracions de les bruixes tornem a recordar la por i/o l’existencia de la tortura en la confessié. Els unguents magics eren l'instrument utilitzat per transportar- les cap a la cerimonia del sabat. Analitzades avui les receptes, s'ha pogut comprovar que portaven ingredients com la cicuta (en petites proporcions no és mortal), o la belladona, que provoca un efecte d'excitacié i deliri. Exemples de receptes: + julivert, aigua d'aconit, fulles d’alber i sutge. + Aigua de creixenera, calam aromat, peu de Crist, sang de rata-pinyada, dulcamara verinosa i oli + Greix diinfant, suc daigua de creixenera, acdnit, peu de Crist, dulcamara verinosa i sutge Notes 'GALERA 1 MARZA, Silvia. «La marginacié econdmica i cultural de les dones», L'EROL, num. 26, 1989, pp. 31-36. ? SERRA, Roser, FERRER, Lloreng;: «Un qiiestionari de Francisco de Zamora (1789). Estudis d’Historia Agraria, nim. 5 1985, pp. 162, * Gairebé la totalitat de les referéncies a bruixes berguedanes d’ aquest article shan extret de l’obra de Lluis Orriols i Monset, Les bruixes segrestades, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1994 (Col-leccié Cami Ral, 5). Les que no son extretes d’aquest text porten la cita bibliografica convenient. +4. SERRA i VILARO, Joan. Les Baronies de Pinds i Mataplana, vol. 3, Barcelona, 1950, pp. 331-334. °.5.- ORRIOLS i MONSET, Lluis. Les bruixes segrestades, Barcelona, Rafael Dalmau, Editor, 1994, (Col-leccié Cami Ral, 5) © 6+ BENET 1 CLARA, Albert. «Joana la Negra, una bruixa sallentina». L’Esparber. HII, nam. 15, octubre de 1977, pp. 14-15; ntim.16 novembre- desembre, pp. 18-19. BENET 1 CLARA, Albert. «Joana la Negra, una bruixa sallentina i altres episodis d’historia sallentina». Quaderns d‘Estudis Sallentins, nim. 2, Institut d’ Arqueologia, Histéria i Ciéncies Naturals, Sallent, febrer 1983. 7 Vegeu la transcripcié lateral d’aquest esgarrifés interrogatori a Les bruixes segrestades, pp. 104-112. * Arxiu Episcopal de Vic, Vegueria de Vic, Processos Criminals, 1628. ° 9. PLADEVALL, Antoni. Persecuciéd de bruixes les comarques de Vic a principis del segle XVII, Barcelona pp. 108. '10.- GARCIAi CARCEL, Ricardo, Historia de Catalufia, vol. 1, pags. "11-PLADEVALL, Antoni. Persecucié de bruixes, pp. 108 BENET, Albert. «La Bruixeria al Bages a principis del segle XVII».Dovella num. 6, Manresa Setembre-Octubre de 1982, pp. 11-14. PRAT i VILA, Jaume. «Les bruixes de Santpedor (segle XVII»). Miscel-lania d Estudis Bagens, nim. 1, Manresa 1981, pp. 165-175 2? PLADEVALL, Antoni, «Persecucié de bruixes a la comarca de Vie a principis del s.X VID». Monografies del Montseny, vol. 1 “8 REGLA, Joan. Els virreis, pp. 64 \“VV.AA. Borreda Berga, Ambit de Recerques del Bergueda 1990. (Col lecié Els Libres de l’Ambit, nam. 5), pp. 155-158. '8 GARCIA 1 CARCEL, Ricardo. Historia de Catalufta vol. 1, pp. 423-424. ‘6 SERRA 1 VILARO, Joan. Les Baronies de Pinds i Mataplana, vol. 3, Barcelona 1950, pp. 331-334 \ Vegeu l'article de Josep Busquets en aquest mateix dossier. 31 Un procés de bruixes a Gironella i Olvan Article de Josep Busquets i Castelli aparegut a la revista comarcal L’Erol 46, (1994) p. 22-23 Un simptoma de l’esperit de «l’época del Barroc és la caga de bruixes que es va dur a terme entre 1617 i 1622. Pocs anys abans n’hi havia hagut al Pais Base ia Arag6, perd entre ells no hi havia relacié, sind que tots s6n fruit d°una exacerbacié religiosa estranya, comuna a la major part d’Espanya i d’Europa. A causa d’alguns fanatics 0 descobridors de bruixes, es va desencadenar, sobretot a partir de 1618, una série de processos que van fer que, en quatre anys, es pengessin més de quatre-centes bruixes a Catalunya; d ‘elles una seixantena, com a minim, en la didcesi de Vic. «La simplicitat de la gent i de les cutoritats féu que hom carregués sobre les bruixes 1 bruixots tots els mals del pais: la mortalitat infantil, les pedregades, les pestes del bestiar, el mal de golls, les sequeres, etc. Tot aixo era obra del dimoni, per la gent de I’época, i el dimoni actuava a través de les bruixes, amb Jes quals havia pactat i amb les quals es reunia en “juntes” o “akelarres”»', Revisant el Llibre del Consell de Gironella d ‘aquells anys es pot comprovar que la caga de bruixes també va afectar Gironella i Olvan, ja que hi trobem diferents referéncies al «

    You might also like