Obs Pràctica Docent

Mster en docncia universitria per a professorat novell
Bienni 2015-2017
Observaci de la prctica docent
Lobservaci de la prctica docent s una estratgia important per a la millora. Tant lautoobservaci
com lheteroobservaci sn tcniques que shan utilitzat sovint per millorar les habilitats amb les
quals es duen a terme determinades tasques. Actrius, actors i esportistes delit, entre daltres,
acostumen a gravar-se i a observar les seves execucions per modificar-ne i millorar-ne determinats
aspectes.
Aquest mdul t com a objectiu aprendre a observar la prctica docent com a instrument de millora.
Combina lautoobservaci i lheteroobservaci a travs de dues alternatives:
a) Observaci amb vdeo

b) Observaci in situ
En el primer cas es grava en vdeo una classe i sutilitza aquesta gravaci com a estratgia
daprenentatge. En el segon cas el mentor entra a laula per valorar la prctica docent.
a) Observaci amb vdeo
La gravaci en vdeo permet, per una banda, que la persona interessada pugui fer la seva prpia
avaluaci, i, per laltra, en quedar enregistrada la sessi, possibilita que ms duna persona pugui
intervenir en el procs danlisi, sempre que la professora o el professor novells ho desitgin.
Lenregistrament sallibera tamb de la limitaci temporal que t lobservaci in situ, ats que
permet separar en el temps la impartici de la classe de la prpia observaci i possibilita analitzar la
gravaci les vegades que es consideri convenient.
Preparaci de la gravaci
- Les persones que vulguin ser gravades ho han de comunicar a la coordinaci del mster (ice-
universitat@ub.edu).
- En la sollicitud caldr especificar els dies i la franja horria de les classes.
- Les classes que es trin per ser gravades han de ser, preferentment, duna assignatura de
grau, de teoria, amb una durada dentre 1 h i 1.5 h, i al mxim de representatives de la prpia
tasca docent.
Tamb pot ser interessant gravar algun tipus de classe amb la qual no sestigui massa
cmode o es trobi alguna dificultat.
- Shaur dinformar lalumnat que es gravar alguna classe.
El alumnes poden interpretar que sels est enregistrant a ells. s important aclarir que es
tracta dun treball personal de formaci i millora de la prpia activitat docent. s possible
ICE Secci Universitat 1

Bienni 2015-2017
que aquest aclariment causi bona impressi i augmenti la seva consideraci vers el treball
docent.
s habitual que desprs dels primers minuts de novetat el dia de la filmaci soblidin de la
persona que est gravant.
- La classe que sha de gravar no sha de preparar especialment; sha de procurar que sigui
representativa duna de les sessions que es fan habitualment.
Realitzaci de la filmaci
- La persona que far la filmaci ser a laula indicada uns minuts abans, per poder comentar
la classe i preparar el material.
- La classe es gravar en la seva totalitat, i en alguns moments es faran plans generals de
laula, del professor i del material que sutilitzi. Si interessa algun pla determinat, se li pot
comentar al personal tcnic abans de comenar la filmaci.
Recepci de la gravaci
- La coordinaci del mster enviar al professorat novell un DVD amb la gravaci. Aquesta
gravaci sentregar sense cap tipus de tractament ni postedici; noms es far el trasps de
la cmera al DVD.
Ni el professorat mentor ni la Comissi de Seguiment tindran cap cpia de lenregistrament,
si no s per desig exprs del professorat novell.
b) Observaci in situ
Lobservaci in situ suposa lentrada a laula dun observador extern; en aquest cas, el professorat
mentor.
Lavantatge que t lobservaci in situ respecte a lobservaci amb gravaci s que lentrada dun
observador sense cmera es viu de forma ms natural en el grup. A ms, hi ha aspectes, com
lambient a laula, que amb la cmera sn ms difcils de recollir.

Bienni 2015-2017
Anlisi de lobservaci
Independentment de lopci que es tri per fer lavaluaci (observaci en vdeo o in situ), el
professorat novell haur de triar dos moments per fer lobservaci: un a linici del semestre i un altre
cap al final.
Per dur a terme les observacions sutilitzaran els instruments que shan posat a disposici del
professorat (vegeu lannex).
Instruments
Adjunts a aquest document es poden trobar una srie dinstruments tils per a lobservaci.
Caldr llegir-los amb atenci i triar aquells amb els quals ens sentim ms cmodes i que ens
permetin fer una millor anlisi.
Linstrument o instruments triats hauran de ser els mateixos per a les dues observacions,
per poder facilitar la comparaci i contrastar levoluci de lactuaci docent.
Pla de millora
El treball danlisi haur de concloure amb una proposta de canvis i millores. Es poden
seleccionar dos o tres punts febles dels quals no sestigui satisfet i escriure un pla de millora,
juntament amb el professorat mentor, per posar en prctica durant el semestre.
A la segona observaci caldr atendre especialment als punts de millora que shavien
proposat com a fruit de la primera anlisi. Aquest segon treball servir per constatar
levoluci dels aspectes escollits per millorar. Caldr compartir els resultats amb el
professorat mentor perqu ens ajudi a fer una reflexi ms acurada.
Aspectes a tenir en compte en lobservaci de la prctica

docent
Tant lobservaci in situ com la gravaci sn eines daprenentatge i en cap cas serviran per ser
avaluat. Lobservaci serveix per analitzar com es mostra i actua a classe la professora o el
professor; no avalua com s el professorat. No sanalitzen trets de personalitat, sin conductes,
destreses i estratgies docents que es poden aprendre i millorar.

Bienni 2015-2017
Informe del mdul
La valoraci daquest mdul es far mitjanant un document en qu es recollir un resum dels

registres de la primera observaci i de la segona (vegeu lannex), la reflexi sobre el procs
denfortiment i millora de lactuaci docent, entre la primera i segona observaci, i propostes de
millora de cara al desenvolupament de lactuaci docent per als anys segents.

Bienni 2015-2017
ANNEX: Instruments per a la valoraci de les observacions
Alguns professors i professores imparteixen classes dia rere dia i curs rere curs sense observar o ser
conscients de les seves conductes i de les condicions en qu es desenvolupa la docncia. El propsit
daquests registres s posar de manifest, de la manera ms concreta i especfica possible, algunes de
les conductes que el professorat mostra quan imparteix les classes. Introduir canvis en lestil
densenyana s difcil si un no s conscient del que vol canviar i per qu. La forma ms senzilla
destimular aquest canvi s observar i reflexionar sobre les conductes i els comportaments que es
mostren durant les classes, s a dir, sobre el que es fa quan sensenya.
En aquest annex trobareu diversos registres. Aquests instruments sn unes pautes o orientacions
que tenen per objectiu facilitar lobservaci i afavorir la reflexi sobre la forma en qu simparteixen
les classes i les estratgies que sutilitzen. No shan de considerar registres tancats i rgids, que
proporcionen una puntuaci que resumeix, de manera quantitativa, lactuaci del professorat.
Els registres que trobareu sn els segents:
Registre 1. s un registre general que pot utilitzar-se tant per a lautoobservaci sense gravaci
com per a lobservaci externa in situ, o b per a lobservaci amb gravaci.
Registre 2. Aquest registre est pensat per ser utilitzat tant per a una autoobservaci amb
gravaci com per a una observaci in situ.
Registre 3. Aquest recurs s una forma simplificada del registre 2, per aquest motiu pot ser ms
til per a lobservaci in situ.
Independentment del registre que sutilitzi i de quina modalitat (autoobservaci, observaci per
externs o gravaci), caldr llegir primer els formularis. s molt important que la persona que observi
(un mateix o un altre) estigui familiaritzada amb el registre que es far servir per recollir la
informaci.
Si sopta per lheteroobservaci (un mateix i una altra persona), ser necessari que tots els
observadors utilitzin la mateixa pauta. El mateix format permetr analitzar lacord entre
observadors i avanar en la fiabilitat de lobservaci i de linstrument.
Aix mateix, i com ja sha comentat, ats que lobservaci shaur de fer en dos moments, caldr fer
s en ambds casos de la mateixa pauta de registre.
ANNEX:
1
Instruments per a la valoraci de les observacions
Bienni 2015-2017
A part dels registres esmentats, en aquest annex tamb trobareu:
Quadre daspectes a analitzar. Es tracta duna pauta complementria als registres que semprin
en lobservaci amb vdeo. El professorat novell pot decidir utilitzar-lo per
seleccionar alguns moments de la gravaci (punts forts o febles, alguna situaci
que desperti especial inters) i treballar-los.
Impressions de la sessi. Espai per al professorat novell on es recullen les impressions de la sessi
que s observada. s imprescindible que aquest document es treballi juntament
amb lobservaci de la classe per fer una millor anlisi.
RESUM i MOSTRES. En aquest document es concretar el que es desprn de lanlisi. Aqu es

recolliran els punts forts i febles, i el pla de millora i potenciaci. Caldr adjuntar
aquesta informaci a la carpeta daprenentatge com a mostra del treball del
mdul.
ANNEX:
2
Instruments per a la valoraci de les observacions
Bienni 2015-2017
REGISTRE 1
Registre de conductes durant el desenvolupament de la classe
Aquest registre pot utilitzar-se tant com un recurs dautoobservaci com dobservaci per externs o
en vdeo.
Quant a la interpretaci dels resultats, el primer i ms important s conixer com sensenya. La

reflexi tamb s molt necessria. Es tracta dadonar-se de la bastida que sustenta un estil particular
densenyament en termes de les conductes que es mostren.
No es tracta de jutjar si unes conductes sn ms apropiades que daltres. La finalitat s merament

descriptiva: posar de manifest el que es fa i, desprs, reflexionar i valorar si sha de fer de manera
diferent, tenint en compte limpacte que poden produir les conductes en lalumnat.
En cas que es vulgui utilitzar com a recurs dautoobservaci (sense gravaci)
Si voleu utilitzar aquest registre com a recurs dautoobservaci (sense vdeo), heu de llegir amb
compte cadascun dels apartats i comprovar si podeu respondre a les preguntes. Hi ha alguns
elements que no heu observat en el vostre comportament o dels quals no sou conscients? Heu
de fixar-vos en les conductes que es descriuen; feu el possible per fixar-vos-hi durant les
properes classes que impartiu i anoteu les respostes. No us preocupeu per respondre a totes les
preguntes rpidament, s possible que necessiteu diversos dies, o setmanes, per respondre a
totes les preguntes. Limportant s que pugueu fixar-vos en el vostre comportament durant les
classes i hi pugueu reflexionar.
Registre 1:
1
Bienni 2015-2017
REGISTRE 1
1. Qu feu amb les mans? Feu algun tipus de gestos? Les moveu? Les poseu a les butxaques?
Subjecteu apunts, retoladors, guixos o comandament a distncia? Jugueu amb el que teniu a
les mans? Ho amagueu?
2. Esteu drets o asseguts? Davant de la taula? Darrere? Us asseieu a la tarima o a la taula?
3. En quin moment us moveu per laula? Mai? Amb intervals regulars? Quan canvieu didea o
de concepte? Quan necessiteu escriure alguna cosa a la pissarra o assenyalar alguna cosa
sobre la presentaci? Quan responeu a preguntes dels estudiants? Amb quina velocitat us
moveu? Parleu i us moveu al mateix temps?
4. Cap a on us moveu? Cap a la tarima? Cap a la taula? Cap a la pissarra? Cap el projector? Cap
els estudiants? Tot al llarg de laula?
5. Cap a on dirigiu la mirada amb ms freqncia? A les vostres anotacions o apunts? A la

presentaci? A la finestra? A la paret del final de laula? A lalumnat en general? A les seves
cares?
6. Qu feu quan acabeu una part del tema o de la classe i passeu al segent? Ho anuncieu?
Dieu Hi ha alguna pregunta?? Esborreu la pissarra? Canvieu la presentaci? Us moveu cap
a un altre lloc de la classe? Feu algun tipus de transici?
7. Quan parleu en veu alta o baixa? Quan el tema s molt important? Quan us sembla que el
que dieu no sentn? Quan sembla que no escolta ning?
8. Quan parleu ms rpidament o lentament? Quan una idea s important i voleu recalcar-la?
Quan us heu quedat endarrerits en el contingut de la classe i voleu avanar? Quan lalumnat
fa preguntes a les quals us costa contestar?
9. Rieu o somrieu a classe? Quan? Com? Amb quina freqncia?
10. Poseu exemples? Amb quina freqncia? Quan els poseu?
11. Com ressalteu o crideu latenci sobre els punts ms importants del tema? Els escriviu a la
pissarra o a les transparncies? Els repetiu? Pregunteu als estudiants si els han ents? Feu
suggeriments sobre com poder recordar-ho o integrar-ho amb altres aspectes anteriors o
posteriors?
Registre 1:
2
Bienni 2015-2017
12. Qu feu amb els estudiants que no estan atents? Els ignoreu? Us pareu i els pregunteu?
Intercaleu alguna ancdota? Recalqueu les conseqncies de no estar atent? Us adreceu als
que no estan atents?
13. Fomenteu la participaci de lalumnat? Com? Crideu lalumnat pel seu nom? Els puntueu o
poseu nota? Espereu i els doneu temps perqu responguin? Reconeixeu i elogieu la qualitat
de les seves aportacions? Corregiu les respostes de lalumnat? En una de les classes
habituals, quant de temps dediqueu a les preguntes i respostes dels estudiants?
14. Com comenceu la classe? Amb un resum i conclusi? Amb una introducci i una revisi?
Amb un sospir?
Modificat de Weimer, M., Parret, J, L. i Kerns, M.M. (1988). How Am I Teaching? Forms and Activities for
Acquiring Instructional Input. Madison. W.: Magna Publications.
Registre 1:
3
Bienni 2015-2017
Registre 1:
4
Bienni 2015-2017
REGISTRE 2
Observaci de la prctica docent durant la classe gravada
o in situ
Professor/a: Observaci nm.: 1 2
Data: Horari:
Assignatura:
Grau:
Instruccions
Els segents tems recullen conductes i prctiques relacionades amb la docncia. Valoreu lactuaci
docent durant la classe en cadascun dels tems utilitzant la segent escala de valoraci:
1 = Millorable 2 = Adequat 3 = Molt b 0 = No observat
A. Claredat de la presentaci
La presentaci ajuda a la comprensi dels temes exposats.
Millorable Adequat Molt b No obs.

1. Proporciona un resum escrit dels aspectes ms
importants de la classe (a la pissarra, ppt, documents, 1 2 3 0
etc.).
2. Defineix els nous termes i conceptes quan els
1 2 3 0
introdueix.
3. Explica les raons per les quals sutilitzen
1 2 3 0
determinats processos, tcniques o frmules.
4. Posa exemples per explicar els conceptes i idees
1 2 3 0
que introdueix.
5. Relaciona els nous conceptes i idees que introdueix
1 2 3 0
amb lexperincia de lalumnat.
6. Fa resums de les idees i dels conceptes importants.
1 2 3 0
7. Adapta el ritme de la classe al contingut (per
exemple, el ritme s ms lent quan el material s ms 1 2 3 0
complex).
8. Fa, o permet fer, poques digressions i segueix el
1 2 3 0
tema principal de la classe.
9. Utilitza material de suport (dibuixos, diagrames,
1 2 3 0
etc.) per reforar els punts importants.
10. Les notes que escriu a la pissarra estan
organitzades, la lletra s llegible i resumeixen 1 2 3 0
aspectes importants.
Registre 2:
1
Observaci de la prctica docent durant la classe gravada o in situ
Bienni 2015-2017
B. Estructura de la classe
Lestructura i organitzaci de la classe s clara i evident.

11. Enuncia els objectius de la classe (el que lalumnat
1 2 3 0
aprendr en aquesta sessi).
12. Relaciona el material i els continguts de la classe
actual amb els de les classes anteriors i posteriors, i 1 2 3 0
amb els continguts del curs.
13. Pregunta, sassegura que lalumnat est seguint i
1 2 3 0
comprenent lexposici o les activitats de la classe.
14. Resumeix els punts ms importants en acabar la
1 2 3 0
sessi.
C. Desperta linters de lalumnat

Lalumnat est alerta i atent durant la classe. La professora o el professor sesfora
perqu simpliquin.

15. Fa canvis cada 15 o 20 min. per augmentar
linters de lalumnat (per ex. canvia de lexplicaci a 1 2 3 0
una discussi o a fer alguna activitat).
16. Utilitza estratgies docents que requereixen que
1 2 3 0
lalumnat faci alguna cosa a classe.
17. Sadrea a lalumnat pel seu nom (si el nombre de
1 2 3 0
persones ho permet).
18. Les activitats de classe se centren en aspectes
1 2 3 0
fonamentals del tema tractat.
19. Les activitats de classe aprofiten circumstncies
que permeten relacionar-les amb experincies de 1 2 3 0
lalumnat.
20. Les activitats de classe sn estimulants i exigeixen
a lalumnat esforos per avanar des del seu nivell de 1 2 3 0
coneixements previs.
D. Les preguntes ajuden a augmentar laprenentatge de lalumnat

Les preguntes desperten linters de lalumnat, els obliguen a analitzar i sintetitzar la
informaci, a emetre opinions i a emetre judicis informats.

21. Fa preguntes retriques que desperten linters
1 2 3 0
de lalumnat.
22. Pregunta sobre els continguts del tema (per
1 2 3 0
determinar el nivell de preparaci de la classe).
23. Fa preguntes que requereixen laplicaci
1 2 3 0
dinformaci o principis estudiats o explicats.
24. Fa preguntes que requereixen que lalumnat
1 2 3 0
analitzi i emeti judicis.
25. Fa preguntes que ajudin a aclarir i interpretar els
1 2 3 0
conceptes que sestan estudiant.
Registre 2:
2
Bienni 2015-2017
26. Adrea les preguntes a diferents alumnes de la

1 2 3 0
classe.
27. Espera el temps suficient perqu lestudiant
1 2 3 0
formuli una resposta.
28. Parafraseja i repeteix les preguntes difcils.
1 2 3 0
29. Agraeix i valora les respostes dels estudiants,
1 2 3 0
sempre que s possible.
30. Respon a les respostes equivocades o confuses
sincerament, sense burlar-se de lalumnat o 1 2 3 0
ofendrel.
31. Repeteix les preguntes i respostes de lalumnat
1 2 3 0
perqu pugui sentir-les tot el grup.
32. Anima a lalumnat a fer preguntes.
1 2 3 0
33. Redirigeix algunes preguntes de lalumnat cap a
1 2 3 0
altres companys de la classe.
34. Posposa que les preguntes irrellevants o que
requereixen molt de temps es discuteixin desprs de 1 2 3 0
la classe.
E. Comunicaci verbal i no verbal

La presentaci ajuda a la comprensi dels temes exposats.

1 2 3 0
35. El to de veu s audible.
36. El to de veu es modula, s variat i accentua
1 2 3 0
37. No utilitza falques excessivament.
1 2 3 0
38. El ritme de la parla no s massa rpid ni massa
1 2 3 0
lent.
39. La veu projecta entusiasme.
1 2 3 0
40. Estableix contacte ocular amb lalumnat a linici
1 2 3 0
de la classe.
41. Mant el contacte ocular durant el transcurs de la
1 2 3 0
classe.
42. Es mou per la classe duna manera que no
1 2 3 0
provoca distracci.
43. Lexpressi facial i els gestos de les mans
1 2 3 0
acompanyen lmfasi de lexpressi verbal.
44. Escolta atentament els comentaris i preguntes de
1 2 3 0
lalumnat.
TAs and Professors as a Teaching Team. A Faculty Guide to TA & Supervision. (1992). Center for Teaching and
Learning at the University of Nort Carolina at Chapel Hill. Tradut i modificat per J. A. Amador Campos. ICE. UB.
Registre 2:
3
Bienni 2015-2017
Registre 2:
4
Bienni 2015-2017
REGISTRE 3
Observaci in situ de la prctica docent durant la classe
Professor/a: Observaci nm.: 1 2
Data: Horari:
Assignatura:
Grau:
Instruccions
Els segents tems recullen conductes i prctiques relacionades amb la docncia. Valoreu lactuaci
docent durant la classe en cadascun dels tems utilitzant la segent escala de valoraci:
1 = Millorable 2 = Adequat 3 = Molt b 0 = No observat
Organitzaci

1. Explica els objectius o finalitats de la classe. 1 2 3 0
2. Presenta els conceptes importants seguint una
1 2 3 0
seqncia lgica.
3. Relaciona el tema actual amb temes passats i/o
1 2 3 0
futurs.
4. Pregunta, sassegura que lalumnat est seguint i
1 2 3 0
comprenent lexposici o les activitats de la classe.
5. Resumeix i sintetitza els punts ms importants
1 2 3 0
tractats.
6. El ritme de la classe sadapta al contingut (per ex.
el ritme s ms lent quan el material s ms 1 2 3 0
complex).
Presentaci

7. Explica amb claredat. 1 2 3 0
8. Defineix els termes, els conceptes i els principis
1 2 3 0
nous o poc familiars.
9. Posa exemples per aclarir els conceptes o principis
1 2 3 0
explicats.
Registre 3:
1
Bienni 2015-2017
10. Mostra tots els passos de la soluci dun

1 2 3 0
problema.
11. Utilitza explicacions variades per a material
1 2 3 0
complex o difcil.
12. Destaca els punts importants i hi posa mfasi. 1 2 3 0
Interacci

1 2 3 0
13. Anima i sollicita preguntes de lalumnat.
14. Fa preguntes per conduir i augmentar la
1 2 3 0
comprensi de lalumnat.
15. Espera temps suficient perqu els estudiants
1 2 3 0
responguin les preguntes.
16. Escolta amb atenci les preguntes de lalumnat. 1 2 3 0
17. Respon adequadament les preguntes de
1 2 3 0
lalumnat.
18. Parafraseja i repeteix les preguntes i respostes
1 2 3 0
quan s necessari perqu les senti tot el grup.
19. Redirigeix algunes preguntes de lalumnat cap a
1 2 3 0
altres companys de la classe.
Contingut i rellevncia

20. El material que presenta t un nivell adequat a
1 2 3 0
lalumnat.
21. Demostra domini de la matria i els continguts de
1 2 3 0
la classe.
Comunicaci verbal i no verbal

1 2 3 0
22. El to de veu s audible.
23. El to de veu es modula, s variat i accentua
1 2 3 0
24. No utilitza falques excessivament.
1 2 3 0
25. El ritme de la parla no s ni massa rpid ni massa
1 2 3 0
lent.
26. Estableix contacte ocular amb els estudiants a
1 2 3 0
linici de la sessi.
27. Mant el contacte ocular durant el transcurs de la
1 2 3 0
classe.
28. Es mou per la classe duna manera que no
1 2 3 0
provoca distracci.
Registre 3:
2
Bienni 2015-2017
29. Lexpressi facial i els gestos de les mans

1 2 3 0
acompanyen lmfasi de lexpressi verbal.
30. Escolta atentament els comentaris i preguntes de
1 2 3 0
lalumnat.
TAs and Professors as a Teaching Team. A Faculty Guide to TA & Supervision. (1992). Center for Teaching and
Learning at the University of Nort Carolina at Chapel Hill. Tradut i modificat per J. A. Amador Campos. ICE. UB.
Registre 3:
3
Bienni 2015-2017
Registre 3:
4
Bienni 2015-2017
Aspectes per analitzar en profunditat lenregistrament en vdeo

(complementari)
Minut Aspecte que ha cridat latenci (tant positiu com negatiu)
Aspectes per analitzar 1

Bienni 2015-2017
Impressions de la sessi observada
s important que en finalitzar la sessi dobservaci la persona observada (amb gravaci o sense)
reculli les impressions que ha tingut a la classe: si ha estat un classe habitual, si lobservaci ha
afectat el desenvolupament de la sessi dalguna manera, quin ha estat el grau de satisfacci
respecte a la classe, sensacions
En primer lloc, haig de reconixer que la observaci de la prctica, el fet de tenir al meu
professor all mha incomodat un xic. En algunes ocasions hem donat alguna classe
conjunta, per no ha estat el mateix, ja que en aquesta ocasi la seva presncia era per
avaluar o supervisar. El ms provable s que la seva presncia hagi influt ne la forma com
donava la classe. De fet he posat ms atenci a alguns aspectes que fins aquell moment no
ho havia fet i que no s si hauran minvat lespontanetat. He frenat la gesticulaci i he
moderat ls dun llenguatge ms senzill i proper amb els alumnes, tot i que alguna expressi
se mha escapat. s a dir, estava ms cohibida a lhora de donar lexplicaci sobre el tema
treballat a laula.
Per altra banda, el contingut donat a la classe ha estat el que tocava segons el programa i el
cronograma i, tot i els petits detalls comentats que han pogut afectar al desenvolupament
normal de la classe, crec que han afectat mnimament al desenvolupament de la sessi i
estic satisfeta de com ha sortit. Els alumnes shan comportat com sempre, no hi ha hagut un
canvi dactitud remarcat i al contrari, la presncia de laltre professor que ja el coneixien ha
ajudat a que hi hagus un ambient dists i que ells fessin un esfor per a preguntar un xic
ms del que solen fer-ho (imagino que per demostrar que sinteressen per la matria davant
del catedrtic de lassignatura).
En termes generals la classe ha sortit b, tamb perqu me lhavia preparat a conscincia

per no fer el ridcul o quedar malament davant el meu mentor. Al principi sobretot estava
nerviosa, per a mesura que anava passant lestona i que el mentor ha fet alguna aportaci
interessant que completava les meves explicacions (ha estat una mica part activa, encara
que sha posat en un rac de laula prenent nota) i aix ha fet la sessi ms enriquidora del
normal.
Resum i evidncies:
1
Bienni 2015-2017
RESUM i RESULTATS DE LOBSERVACI DE LA PRCTICA DOCENT
Un cop omplert el registre dobservaci de la prctica docent escollit, caldr seleccionar una srie de
punts forts i febles que es vulguin treballar.
Seleccioneu tres punts forts i tres de febles, expliqueu els motius daquesta qualificaci i elaboreu un
pla per potenciar els forts i millorar els febles.
Punts FORTS de lactuaci docent: (assenyaleu-ne 3)
1. Explicaci clara i pausada del temari

Motiu: El ritme dexplicaci dels conceptes, la repetici tantes vegades com feia falta amb exemples
diversos per a aclarir els dubtes dels alumnes i la manera com es desglossaven conceptes tcnics i
difcils dentendre per alumnes del segon curs.
2. La gesticulaci, expressi corporal i la modulaci de la veu

Motiu: Potser la gesticulaci era una mica exagerada, no obstant aix, el fet dacompanyar
lexplicaci amb un moviment corporal prudent ajuda a fixar latenci sense distreure.
3. Fer preguntes tant per a qestionar la matria nova com per a repassar el temari.
Motiu: Les preguntes activen als alumnes, fan que es concentrin i reflexionin sobre el tema al ser
interpellats directament, de manera que lalumne reten millor aquella part de matria que se li ha
preguntat.
Punts FEBLES de lactuaci docent: (assenyaleu-ne 3)

1. Falta de material de suport
Motiu: La classe donada en format de classe magistral hagus requerit ls de suport tipus power
point o alguna altra eina.
2. Resumir i sintetitzar al final de la classe

Motiu: Fra bo que es fes un breu reps general del que sha vist a la classe a mode de conclusions i
reps de la sessi.
3. Domini de la matria
Motiu: Hi havia moments a la classe que mencallava o que no sabia respondre amb precisi. No
deixava anar les fulles amb els apunts de la classe.
Resum i evidncies:
2
Bienni 2015-2017
PLA DACTUACI
Algunes estratgies per potenciar els punts forts
Habilitat a potenciar:
1. Explicaci clara i pausada
Estratgies:
- La claredat de lexplicaci es podria potencia millorant a la vegada un dels punts febles com
s la falta de materials de suport. Mitjanant un power point esquemtic o ls daltres
recursos digitals es podria contribuir a millorar la coherncia del discurs i a fer-lo ms
entendor.
2. La gesticulaci, expressi corporal i la modulaci de la veu
Estratgies:
- Hi ha moments en que hauria de refrenar la gesticulaci i
3. Fer preguntes tant per a qestionar la matria nova com per a repassar el temari.
Estratgies:
- Les preguntes solen ser espontnies segons va sorgint la classe. Potser el que es podria fer
s portar vries preguntes preparades i enllaar-les amb el reps del temari al final de la
sessi.
Resum i evidncies:
3
Bienni 2015-2017
Algunes estratgies per millorar els punts febles
Aspecte a millorar:
1. Falta de material de suport
Estratgies:
- Elaborar un power point senzill
- Utilitzar de tant en tant algun recurs digital
Aspecte a millorar:
2. Resumir i sintetitzar
- Recapitular cada classe, 5 min abans de plegar, sintetitzant els aspectes ms importants de la
classe.
- Preguntes a mode de funcionament
Estratgies:
- Fra bo que una vegada acabada la classe simplement fes un reps general del que sha dit.
- Acompanyar el reps amb preguntes preparades.
- De tant en tant fer un Kahoot.
Aspecte a millorar:
3. Domini de la matria
Estratgies:
- Per a poder millorar el domini de la matria es requereix de temps i hores destudi.
- A mesura que es va aprenent, es podria profunditzar poc a poc en altres aspectes del
temari.
Resum i evidncies:
4
Bienni 2015-2017
(2a observaci)
Reflexionar sobre els canvis en els punts forts i febles entre la 1a i la 2a observaci. Quines
estratgies han estat ms tils? Quines han estat menys adequades?
A la segona observaci es van fer observacions de tots els punts del llistat, de forma general. No
obstant, essent conscient dels 3 punts febles i dbils vaig posar ms mfasi en millorar-los.
Vaig utilitzar power point per la sessi, tot i que el vaig aprofitar del meu mentor i al no haver-lo
preparat jo hi havia punts esquemtics que no acabava dubicar, per aix, de cara a cursos prxim, en
la mesura en que pugui, procurar preparar un power point, sempre que la sessi sigui adient.
Per altra banda, el fet de resumit i sintetitzar la sessi al final de la mateixa, va ser dutilitat per a
acabar darrodonir la classe. Els alumnes van marxar amb la sensaci de tenir esquematitzats els
punts de ms rellevncia. El reps es va preparar amb unes preguntes concretes, sobre el que shavia
explicat durant la classe.
Per altra banda de cara a la segona sessi vaig preparar-me ms a conscincia la matria ja que per
una part el fet dutilitzar power point, facilita no dependre dels apunts escrits, per per altra banda,
lesquematitzaci de la matria obliga a tenir un domini ms profund de la mateixa. Per altra banda,
em va permetre no esta tant esttica com quan utilitzo les fulles de paper amb els apunts.
PLA DE FUTUR
A partir daquesta experincia, quins punts es podrien seguir treballant en el futur? Quines
estratgies estan resultant profitoses?
Ls dels power points esquemtics de suport estan essent tils i majuden en part a deixar els
apunts fsics, tot i que els segueixo portant a la classe per si em despisto o tinc algun dubte sobre la
matria.
Hauria de treballar ls del Kahoot o daltres eines de caire tecnolgic.
Resum i evidncies:
5

Obs Pràctica Docent

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Obs Pràctica Docent

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mster en docncia universitria per a professorat novell

Observaci de la prctica docent

a) Observaci amb vdeo

a) Observaci amb vdeo

ICE Secci Universitat 1

ICE Secci Universitat 2

Aspectes a tenir en compte en lobservaci de la prctica

ICE Secci Universitat 3

Informe del mdul

La valoraci daquest mdul es far mitjanant un document en qu es recollir un resum dels

ICE Secci Universitat 4

ANNEX: Instruments per a la valoraci de les observacions

Els registres que trobareu sn els segents:

A part dels registres esmentats, en aquest annex tamb trobareu:

RESUM i MOSTRES. En aquest document es concretar el que es desprn de lanlisi. Aqu es

Quant a la interpretaci dels resultats, el primer i ms important s conixer com sensenya. La

No es tracta de jutjar si unes conductes sn ms apropiades que daltres. La finalitat s merament

En cas que es vulgui utilitzar com a recurs dautoobservaci (sense gravaci)

2. Esteu drets o asseguts? Davant de la taula? Darrere? Us asseieu a la tarima o a la taula?

5. Cap a on dirigiu la mirada amb ms freqncia? A les vostres anotacions o apunts? A la

9. Rieu o somrieu a classe? Quan? Com? Amb quina freqncia?

10. Poseu exemples? Amb quina freqncia? Quan els poseu?

Professor/a: Observaci nm.: 1 2

1 = Millorable 2 = Adequat 3 = Molt b 0 = No observat

Millorable Adequat Molt b No obs.

Millorable Adequat Molt b No obs.

C. Desperta linters de lalumnat

Millorable Adequat Molt b No obs.

D. Les preguntes ajuden a augmentar laprenentatge de lalumnat

Millorable Adequat Molt b No obs.

26. Adrea les preguntes a diferents alumnes de la

E. Comunicaci verbal i no verbal

Millorable Adequat Molt b No obs.

Professor/a: Observaci nm.: 1 2

1 = Millorable 2 = Adequat 3 = Molt b 0 = No observat

Millorable Adequat Molt b No obs.

Millorable Adequat Molt b No obs.

10. Mostra tots els passos de la soluci dun

Millorable Adequat Molt b No obs.

Millorable Adequat Molt b No obs.

Comunicaci verbal i no verbal

Millorable Adequat Molt b No obs.

29. Lexpressi facial i els gestos de les mans

Aspectes per analitzar en profunditat lenregistrament en vdeo

Minut Aspecte que ha cridat latenci (tant positiu com negatiu)

Aspectes per analitzar 1

Impressions de la sessi observada

En termes generals la classe ha sortit b, tamb perqu me lhavia preparat a conscincia

RESUM i RESULTATS DE LOBSERVACI DE LA PRCTICA DOCENT

Punts FORTS de lactuaci docent: (assenyaleu-ne 3)

1. Explicaci clara i pausada del temari

2. La gesticulaci, expressi corporal i la modulaci de la veu

Punts FEBLES de lactuaci docent: (assenyaleu-ne 3)

2. Resumir i sintetitzar al final de la classe

Algunes estratgies per potenciar els punts forts

- Hi ha moments en que hauria de refrenar la gesticulaci i

Algunes estratgies per millorar els punts febles

Hauria de treballar ls del Kahoot o daltres eines de caire tecnolgic.

You might also like