La interacci s un plus?

Una investigaci sobre les interaccions que es plantegen en els

continguts comunicatius.

Autor: Marcel Carb i Ramon

Tutor: Alfons Jimnez Cortacans

Treball de final de Grau de Publicitat i Relacions Pbliques

Universitat de Girona - 12 Juny de 2017

 2

ndex
NDEX ................................................................................................................................................................... 2
NDEX DE TAULES ............................................................................................................................................ 4
NDEX DE FOTOGRAMES ............................................................................................................................... 6
NDEX DILLUSTRACIONS ............................................................................................................................ 7
NDEX DESQUEMES ........................................................................................................................................ 8
NDEX DE GRFICS .......................................................................................................................................... 8
PARAULES CLAU ............................................................................................................................................ 11
ABREVIATURES .............................................................................................................................................. 11
1. INTRODUCCI ....................................................................................................................................... 12
2. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA DE LA INVESTIGACI ....................................................... 15
2.1. Pregunta inicial ............................................................................................................................. 22
2.2. Objectius generals ......................................................................................................................... 25
2.3. Objectius especfics ...................................................................................................................... 25
2.4. Justificaci i factibilitat de la investigaci .................................................................................... 26
2.4.1. Justificaci .................................................................................................................................... 27
2.4.2 Factibilitat ..................................................................................................................................... 39

3. MARC TERIC I REFERENCIAL ....................................................................................................... 41

3.1. Antecedents................................................................................................................................... 41
3.2. Bases teriques ............................................................................................................................. 48
3.2.1. Teories de la comunicaci pertinents a aquest estudi ................................................................... 48
3.2.2. Categories i tipus de mitjans implicats en les interaccions ........................................................... 56
3.2.3. Categories i tipus de continguts interactius ................................................................................... 62
3.2.4. Caracteritzaci dels receptors: perfils i tipus daudincies ........................................................... 73
3.2.5. Caracterstiques de les interaccions .............................................................................................. 79
3.3. Definici de termes bsics i conceptualitzaci ............................................................................. 83
3.4. Operativitzaci dels conceptes i definici de les variables ........................................................... 86
3.4.1. Operativitzaci dels conceptes ...................................................................................................... 86
3.4.2. Definici de variables ................................................................................................................... 89
3.5. Formulaci de les hiptesis ........................................................................................................... 93

4. METODOLOGIA I DISSENY DEL MODEL DANLISI.................................................................. 98

4.1. Caracteritzaci de la investigaci ................................................................................................. 98
4.2. Poblaci i mostra .......................................................................................................................... 99
4.2.1. Les interaccions ............................................................................................................................ 99
4.2.2. Els receptors................................................................................................................................ 101
4.3. Disseny de les tcniques dobservaci ........................................................................................ 102
4.3.1. Per a estudiar les interaccions ..................................................................................................... 102
4.3.2. Per a estudiar els receptors.......................................................................................................... 103
4.4. Recollecci i processament de dades ......................................................................................... 104
 3

4.4.1. Recollecci de dades (treball de camp) ..................................................................................... 104

4.4.2. Processament de dades................................................................................................................ 105
4.4.3. Elaboraci de linforme de resultats ........................................................................................... 106
4.4.4. Difusi dels resultats ................................................................................................................... 107

5. ANLISI DE RESULTATS ................................................................................................................... 108

5.1. Informe de les interaccions recollectades .................................................................................. 108
5.2. Informe dels resultats obtinguts a traves de les enquestes .......................................................... 125

6. CONCLUSIONS ..................................................................................................................................... 142

6.1. Objectius ..................................................................................................................................... 143
6.2. Hiptesis ..................................................................................................................................... 146

7. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................................... 149

8. ANNEXOS ............................................................................................................................................... 158
8.1. Annex A Fitxa de Registre dInteraccions ............................................................................... 158
Arxiu i font ................................................................................................................................................ 158
Ttols ......................................................................................................................................................... 158
Tipus mitj-contingut ................................................................................................................................ 158
Tipus de contingut-interacci .................................................................................................................... 161
8.2. Annex B - Enquesta annima a una mostra de la poblaci: perfil, consum de mitjans i opini sobre
les interaccions ............................................................................................................................................... 165
Saber ms de tu ......................................................................................................................................... 165
Saber ms dels mitjans que consumeixes .................................................................................................. 167
Saber com et relaciones amb les interaccions. .......................................................................................... 168
8.3. Annex C Informe de resultats Interaccions. Preguntes 1, 2, 3, 4 i 5. .................................... 171
 4

ndex de taules
Taula 1 Fonts primries i secundries consultades en el treball. Elaboraci prpia. ............................................ 13
Taula 2 Justificaci dels casos acceptats i rebutjats. Font: Elaboraci prpia. ..................................................... 21
Taula 3 Classificaci de les preguntes derivades. Font: Elaboraci prpia. ......................................................... 23
Taula 4 Objectius generals. Font: Elaboraci prpia ............................................................................................ 25
Taula 5 Taula resum dels objectius especfics. Font: Elaboraci prpia. ............................................................. 26
Taula 6 Matriu dinteraccions segons els factors bidireccionals, defectivitat i de contacte directe dels
participants. Font: Elaboraci Prpia .......................................................................................................... 36
Taula 7 Taula d'antecedents que incideixen en la temtica de les interaccions proposades des dels mitjans.
Font: Elaboraci prpia. .............................................................................................................................. 43
Taula 8 Elements de la comunicaci. Adaptaci de (La comunicacin humana. Las funciones del lenguaje,
2004) ........................................................................................................................................................... 48
Taula 9 Funcions de la comunicaci. Adaptaci. (La comunicacin humana. Las funciones del lenguaje, 2004)
.................................................................................................................................................................... 49
Taula 10 Possibilitats comunicatives entre el narrador i l'observador segons la focalitzaci del discurs. Extret
de (Aguado, 2004, p. 135) ........................................................................................................................... 51
Taula 11 Adaptaci de les tipologies psicosocials de la comunicaci. Adaptaci de Introduccin a las Teoras
de la Informacin y la Comunicacin (Aguado, 2004, p. 147) ................................................................... 53
Taula 12 Classificaci de mitjans de comunicaci. Font: Elaboraci prpia ....................................................... 59
Taula 13 Resum de la classificaci de continguts interactius. Elaboraci prpia................................................. 65
Taula 14 Classificaci de continguts. Elaboraci prpia. ..................................................................................... 65
Taula 15 Naturalesa de les condicions de participaci en les interaccions. ......................................................... 81
Taula 16 Tipus dhiptesis. Adaptaci. Original elaborat per Olga Del Ro, basat parcialment en Domnguez
i Sim, 2003 i en Sierra Bravo, 1992; extret de Del Rio, O. (2011). El proceso de investigacin: etapas
y planificacin de la investigacin, (2011), 6667. .................................................................................... 93
Taula 17 Preguntes inicials i hiptesis de resposta. Elaboraci prpia................................................................. 94
Taula 18 Aspectes bsics del disseny i la planificaci de la investigaci. Elaboraci prpia. ............................. 98
Taula 19Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 7. Suport. ...................................................................... 109
Taula 20 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 8. Suports audiovisuals. Recompte i percentatge.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 109
Taula 21 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 10. Suports visuals. Recompte i percentatge.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 110
Taula 22Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 13. Tipus de format televisiu. ........................................ 111
Taula 23 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 15. Gnere temtic del mitj. Recompte i percentatge.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 111
Taula 24 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 16. mbit geogrfic del mitj. Elaboraci prpia. ....... 112
Taula 25 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 16. Titularitat. Recompte i percentatges. Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 113
Taula 26 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 17. Franja horria demissi. Recompte i percentatges.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 113
 5

Taula 27 Informe de resultats - Interacci. Pregunta 19. Publicaci de freqncia regular? Percentatge i
freqncia. Elaboraci prpia. .................................................................................................................. 114
Taula 28 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 20. Canals de retroacci. Representant la mitjana i el
recompte (suma) ........................................................................................................................................ 114
Taula 29 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 21. Gnere hipermdia de la interacci. Recompte i
percentatge. Elaboraci prpia. ................................................................................................................. 115
Taula 30 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 23. Capacitats personals. Elaboraci prpia. ................ 117
Taula 31 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 24. Conseqncies. Recompte i mitjana. Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 117
Taula 32 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 25. Benefici principal vinculat a la interacci.
Recompte i percentatge de les respostes obtingudes. Elaboraci prpia. .................................................. 118
Taula 33 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 26. Direccionalitat. Mitjana i recompte. Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 119
Taula 34 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 27- Bidireccionalitat. Recompte i percentatge.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 119
Taula 35 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 28. Edat tpica del receptor. Mitjana i recompte.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 120
Taula 36 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 29. L'efectivitat del resultat de la interacci. Recompte
i percentatge. Elaboraci prpia. ............................................................................................................... 120
Taula 37 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 30. Grau defectivitat de la interacci. Probabilitat
expressada en un valor comprs entre 1 i 0 segons suport. Elaboraci prpia. ......................................... 121
Taula 38 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 31. Possibles discriminacions. Mitjana i suma. ........... 122
Taula 39Informe de resultats Interaccions. Pregunta 32. En la interacci s'hi veu imlicada alguna de les
segents xarxes socials? Mitjana, recompte exclusiu de la pregunta. ....................................................... 122
Taula 40 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 33. Hi ha preu per participar? Segons suports.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 123
Taula 41 Informe de Resultats - Enquesta. Pregunta 1. Quina edat tens? Elaboraci prpia. ............................ 125
Taula 42 Informe de Resultats - Enquesta. Pregunta 2. Quina es la teva identitat sexual o gnere? Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 126
Taula 43Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 3. En quin entorns vius? Elaboraci prpia........................ 127
Taula 44 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 4. Lloc on viu segons el nombre d'habitants. Elaboraci
prpia ........................................................................................................................................................ 128
Taula 45 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 5. Indica el teu nivell d'estudis segons aquesta escala.
Taula de contingncia (creuada) per veure els percentatges de cada opci segons el sexe Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 129
Taula 46 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 6. Indica la franja d'ingressos en la que et trobes situat.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 130
Taula 47 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 7. Posici respecte adjectius oposats. Elaboraci prpia. . 131
Taula 48 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 8. Quins dels segents bns posseeixes? Elaboraci prpia.
.................................................................................................................................................................. 132
 6

Taula 49 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 9. Utilitzes les xarxes socials? Elaboraci prpia. ............ 133
Taula 50 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 10. Quines xarxes socials utilitza? Elaboraci prpia. ...... 134
Taula 51 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 11. Marqui aquells mitjans segons si els consumeix ms
o menys freqentment. Elaboraci prpia................................................................................................. 135
Taula 52 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 12. Quants minuts passa de mitjana cada dia en cadascuna
de les segents activitats. .......................................................................................................................... 136
Taula 53 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 13. Valori les finalitats per consumir els mitjans. ............. 137
Taula 54 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 13. Mitjana de la puntuaci de les finalitats segons la
possessi de bns. Elaboraci prpia. ....................................................................................................... 138
Taula 55 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 14. Quin rol adopta respecte les empreses. Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 139
Taula 56 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 15. Puntuaci dels interessos i beneficis associats a les
interaccions. Elaboraci prpia. ................................................................................................................ 140
Taula 57 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 16. Els papers que els mitjans adjudiquen a l'audincia el
representen ms o menys? Elaboraci prpia. .......................................................................................... 141

ndex de fotogrames
Fotograma 1 Sorteig al programa de Ana Rosa de la cadena Telecinco. Font (Telecinco, 2012) i recuperat
de http://concursostelefonicos.blogspot.com.es (2012)............................................................................... 15
Fotograma 2 El debat televisiu Ms 324 que es va retransmetre per la televisi pblica de Catalunya. Aquest
fotograma en particular cont la retransmissi en directe dun tuit amb amenaces que va comportar que
tant el mitj com lespectador es disculpessin. Font: (CCMA, 2016) i (e-noticies, 2016) ......................... 15
Fotograma 3 Conferncia DEF CON 22 - Major Malfunction - Old Skewl Hacking - Porn Free! sobre com
descodificar illegalment la senyal digital dels canals de pagament del Regne Unit. Font:
(DEFCONConference, 2014) ...................................................................................................................... 19
Fotograma 4 de lanunci del Nuevo Audi Q2. #untaggable realitzat per lagncia DDB (AUDI, 2016) ............. 21
Fotograma 5 de lanunci de l'APP ElTenedor. Realitzat per lagncia dommo (ElTenedor, 2017) .................. 21
Fotograma 6 del final del programa Slvame n 2017xNaranja 06/04/2017 - Aurelio Manzano habla sobre
Paula Echevarra (Telecinco, 2017). En aquesta ocasi no es van repartir els 8000 euros de premi per
que el receptor va dir Si? al despenjar. .................................................................................................... 21
Fotograma 7 Spers que fan anys el 01 de maig de 2016. Actualment el club t vora mili i mig de subscriptors.
Font (CCMA, 2016). ................................................................................................................................... 27
Fotograma 8 del concurs televisiu n12-5-15 de La Ruleta de la Suerte a Antena 3 (Atresmedia, 2017). Es
pot observar com el guanyador Jaume Rigo cellebra el premi: un cotxe Citroen C3. Font: (ultimahora.es,
2015) ........................................................................................................................................................... 31
Fotograma 9 de la campanya de Coca-cola The Dancing Vending Machine. Es veu a un participant ballant
davant la mquina de venda de Coca Cola. Seguint els moviments de ball que apareixen a la pantalla
guanyaran una ampolla de refresc. Font: (Cocacola, 2012) ........................................................................ 32
Fotograma 10 Vdeo Reportatge sobre les granges de telfons situades a la Xina que permetrien la venda de
clics i altres interaccions en xarxa. Font: (Xataka, 2017)............................................................................ 33
 7

Fotograma 11 dun videojoc per a PlayStation3 de NBA amb publicitat (advergaming) de McDonalds i que
apareix inserida en el propi disseny de la pista de bsquet virtual. Font: ( Advertising Media Game SL,
2011) ........................................................................................................................................................... 33
Fotograma 12 de "El diario de Patricia en el que uns participants van fingir tenir una relaci i van aparixer
en directe per gastar una broma. Font: (Thous i David Villar troleando Al diario de Antena 3, 2012) i
(Antena 3 i Bloomberg TV, 2001-2011) ..................................................................................................... 36
Fotograma 13 del "Consultorio de Berto" del programa d'entreteniment i humor Late Motiv d'Andreu
Buenafuente n 198. En el moment exacte quan sindiquen les vies de contacte.Font: (Late Motiv, 2017)
.................................................................................................................................................................... 36
Fotograma 14 del Canal n25 sintonitzat en un TDT a la zona geogrfica de Girona ciutat, i que s anomenat
Data Test G. A les 00:03 del 20/4/2017. ..................................................................................................... 36
Fotograma 15 Sorteig SMS dentrades al circuit de motociclisme de Cheste a crrec de PREMIERE
MEGAPLEX, S.A.U i difs per Telecinco. Font: (Annim, 2012) ............................................................ 36
Fotograma 16 Logotip del programa Casados a primera vista ems pel grup Antena 3. Font: (Warner Bros
ITVP, 2015-2017) ....................................................................................................................................... 36
Fotograma 17 Escena del programa Casados a primera vista n 10. ................................................................ 36
Fotograma 18 Mapa de medis amb buscador al portal Ymedia Vizeum. (YMedia Vizeum, 2017) ..................... 99

ndex dillustracions
Illustraci 1 Portada de El misteri de l'alberg de l'eco de la collecci tria la teva aventura (Choose your
own adeventure) tradut al catal i publicat per leditorial TIMUN MAS. Font: (Munro Foley, 1988)
recuperat de (rosaspage.com, 2017) ............................................................................................................ 16
Illustraci 2 Logotip del programa infantil de televisi el Club Super 3 i posteriorment el Super3.
D'esquerra a dreta a l'any 1991, l'any 2006 i l'any 2009. Font: Elaboraci prpia a partir de (CCMA) ..... 27
Illustraci 3 Portada de la revista Dibus! de maig del 2000 Font: (Norma Editorial, 2000) .............................. 28
Illustraci 4 Premis dun concurs de dibuix de la revista Dibus! celebrat el Novembre del 2014. Concurs
molt similar als que contenia cada publicaci de la revista als voltants del 2002 (Norma Editorial, 2000-
2015) ........................................................................................................................................................... 28
Illustraci 5 Premi de l'Enigmrius diari el 2014. font: (Castro, 2014) ............................................................... 30
Illustraci 6 Consultoris de temtica de salut, bellesa, dret i vivncies del setmanari "Pronto" n 2346 22-4-
2017. Font: Elaboraci Prpia i (Pronto, 2017) .......................................................................................... 31
Illustraci 7Targeta de fidelitzaci de la llibreria de llibres de segona de m "Sweet Books" de la ciutat de
Girona. Font: (Sweet Books, 2013)............................................................................................................. 31
Illustraci 8 Publicaci destat en un perfil personal de Facebook on sest compartint la suposada promoci
de les ulleres Ray-Ban. Font: (Stefano, 2016)............................................................................................. 32
Illustraci 9 Cartell publicitari de la discoteca Diamonds que planteja una interacci sexista amb el pblic.
(acudir en grup de noies per ser invitades a entrar i a una consumici gratuta) per que resulta
discriminatria i sexista. Font: (DIAMONDS, 2015) ................................................................................. 35
Illustraci 10 Secci #PonleChiste de la revista El Jueves n 2.082 (El Jueves, la revista que sale los mircoles,
2017, pg. 69) ............................................................................................................................................. 36
 8

Illustraci 11 Social Media Comparison Infographic. Font (Leverage The New Age Media, 2014) ................ 100
Illustraci 12 Interacci de carrer Font: (Mobstr - The curious frontier of red, 2008) ...................................... 142

ndex desquemes
Esquema 1 Model comunicatiu Emissor-Missatge-Canal-Receptor [Sender-Message-Channel-Reciever
(SMCR)] de David Berlo. Font: (El proceso de la comunicacin. Edicin en castellano, 1984) ................ 50
Esquema 2 Classificaci de mitjans per ra d'autonomia segons Majid Theranian. Font: (Herrera Ferrer &
Gmez Ponce, 2011, p. 9) ........................................................................................................................... 56
Esquema 3 Perspectiva multidimensional de les competncies professionals. Extret de (Duarte, 2005) ............. 79
Esquema 4 Relaci entre leina per respondre i la interacci; i entre la interacci envers el programa que la
cont i el canal on semet. Elaboraci prpia. ............................................................................................. 87
Esquema 5 Operativitzaci dels conceptes tractats. Elaboraci prpia. Tots els pictogrames emprats en
lesquema provenen de Noun Project Inc. Icons for everything. Nearly a million curated icons, created
by a global community. Recollit de thenounproject.com: https://thenounproject.com/ .............................. 88
Esquema 6 Esquema sobre les caracterstiques de les interaccions tingudes en compte. Elaboraci prpia. ....... 89
Esquema 7 Diagrama de Venn. Poblaci i mostra de les interaccions. Elaboraci prpia. ................................ 101
Esquema 8Diagrama de Venn. Mostra i poblaci de receptors enquestats. Elaboraci prpia .......................... 101

ndex de grfics
Grfic 1Diagrama de barres representant el rang de centralitat de les dates en que s'han publicat les
interaccions. Elaboraci prpia. ................................................................................................................ 108
Grfic 2 Diagrama radial de sectors representant el recompte de suports registrats en percentatge. .................. 109
Grfic 3 Diagrama radial de sectors. Segons tipus de suport audiovisual representant el percentatge de mostres
audiovisuals............................................................................................................................................... 109
Grfic 4Diagrama radial de sectors expressant percentatges segons el total de les diferents categories de
mostres visuals documentades. ................................................................................................................. 110
Grfic 5 Diagrama de barres de recompte segons a quina categoria pertanyen els suports audiovisuals
documentats. Elaboraci prpia. ............................................................................................................... 110
Grfic 6 Diagrama de barres apilat i tridimensional de recompte segons el format generalista o temtic de la
cadena de TV i l'mbit. ............................................................................................................................. 111
Grfic 7 Diagrama de barres representant el recompte de cada gnere temtic segons el suport. Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 111
Grfic 8 Diagrama radial i per sectors segons el percentatge de cada mbit geogrfic. Noms daquelles
interaccions catalogades segons l'mbit (34). Elaboraci prpia. ............................................................. 112
Grfic 9 Diagrama de barres de suports apilat per color segons la titularitat. Elaboraci prpia. ...................... 113
Grfic 10 Diagrama de barres representant el recompte dinteraccions pertinents a cada suport segons lmbit
geogrfic i la franja horria en que semet. Elaboraci prpia. ................................................................. 113
Grfic 11 Diagrama de punts (estrelles) representant la concentraci d'interaccions segons la regularitat de
publicaci i el suport. Elaboraci prpia. .................................................................................................. 114
 9

Grfic 12 Diagrama de sectors expressant percentatges de la recurrncia en que s'ofereix cada mitj per
interactuar en resposta. .............................................................................................................................. 114
Grfic 13Diagrama de barres presentat en ordre descendent dels diferents gneres hipermdia documentats.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 115
Grfic 14 Diagrama de barres percentual sobre les principals capacitats requerides al receptor per les
interaccions que formen part de la mostra. Elaboraci prpia. ................................................................. 117
Grfic 15 Diagrama de punts (estrelles) segons suport i benefici. Elaboraci prpia. ....................................... 118
Grfic 16 Diagrama radial de sectors segons els beneficis expressant el percentatge de cada tipus de benefici.
Elaboraci prpia ...................................................................................................................................... 118
Grfic 17 Diagrama de barres expressant el percentatge d'interaccions segons la seva direccionalitat.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 119
Grfic 18 Diagrama de punts (estrelles). Distribuci de les interaccions segons si el receptor actua lliurement
i amb igualtat, no actua d'aquesta manera, o actua d'una manera mixta. Elaboraci prpia. .................... 119
Grfic 19 Diagrama de barres segons percentatge dels grups d'edat als que s'adrecen les interaccions.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 120
Grfic 20 Diagrama de barres expressant el recompte d'interaccions efectives indiferents, sense o amb
arbitratge. .................................................................................................................................................. 120
Grfic 21Diagrama de barres. Probabilitat dobtenir lxit esperat en la interacci. Segons mitjana, recompte
i sumatori de valors. Elaboraci prpia. .................................................................................................... 121
Grfic 22 Diagrama radial de sectors expressant percentatges dels motius pels quals la interacci era
susceptible de discriminar. ........................................................................................................................ 122
Grfic 23 Diagrama de barres combinat amb un diagrama de lnies parallel. Representant el preu daccs i el
valor del benefici obtingut per participar en algunes interaccions. Elaboraci prpia. ............................. 123
Grfic 24 de barres. Mitjanes d'edat agrupades per sexe i idioma. Elaboraci prpia. ....................................... 125
Grfic 26 Diagrama radial de percentatge de sectors per idiomes. Elaboraci prpia........................................ 125
Grfic 25 Recompte de participants segons la franja d'edat i l'idioma. Elaboraci prpia. ................................ 125
Grfic 27 Diagrama radial de sectors per sexe. Elaboraci prpia ..................................................................... 126
Grfic 28 Diagrama de barres segons la mitjana d'edat de cada sexe. ................................................................ 126
Grfic 29 histograma de recompte per franja d'edat i sexe. Elaboraci prpia. .................................................. 126
Grfic 30 Diagrama radial per sectors segons l'entorn on viu. Elaboraci prpia. ............................................. 127
Grfic 31Diagrama de barres. Recompte segons el lloc on viu, per sexes i amb la mitj d'edat a la llegenda de
color. Elaboraci prpia. ........................................................................................................................... 127
Grfic 32 Diagrama de barres de recompte de casos segons el sexe i el nombre d'habitants del lloc on es viu.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 128
Grfic 33 Mapa de calor. Indica la mitjana d'edat per sexes i segons el nombre d'habitants. Elaboraci prpia,
.................................................................................................................................................................. 128
Grfic 34 Diagrama radial de sectors representant el percentatge denquestats que hi ha en cada nivell
destudis. ................................................................................................................................................... 129
Grfic 35 Diagrama de barres de recompte dhomes i dones segons nucli urb i nivell destudis. Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 129
 10

Grfic 36 Diagrama de barres segons els ingressos, la mitjana d'edat i el nivell d'estudis. Elaboraci prpia. .. 130
Grfic 37 Diagrama radial de sectors segons la proporci percentual d'enquestats de cada franja d'ingressos
anuals. Elaboraci prpia. ......................................................................................................................... 130
Grfic 38 Diagrama de barres de les mitjanes per a cada parella d'adjectius. Segons si es viu en un entorn urb
o rural. Elaboraci prpia. ......................................................................................................................... 131
Grfic 39 Diagrama de barres de les mitjanes grupals per cada parella d'adjectius segons el sexe. Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 131
Grfic 40Diagrama de barres. Recompte de bns que posseeixen els enquestats. Elaboraci prpia. ............... 132
Grfic 41 Mapa de calor segons la mitjana d'edat, el nivell d'estudis i si utilitza o no les xarxes socials.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 133
Grfic 42 Diagrama de barres. Percentatge de dones i homes segons si utilitzen o no les xarxes socials.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 133
Grfic 43 Diagrama de barres de recompte de les xarxes socials que la mostra utilitza. Elaboraci prpia. ..... 134
Grfic 44 Diagrama de barres de les mitjanes de freqncia de consum dels diferents mitjans segons l'entorn
on viu. Elaboraci prpia. ......................................................................................................................... 135
Grfic 45 Diagrama de barres de les mitjanes de freqncia de consum dels diferents mitjans per sexes.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 135
Grfic 46 Diagrama de barres de les mitjanes de consum segons si utilitza les xarxes socials. Elaboraci prpia.
.................................................................................................................................................................. 136
Grfic 47Diagrama de barres de les mitjanes de consum per sexe. Elaboraci prpia. ...................................... 136
Grfic 48 Diagrama de barres representant la puntuaci mitjana atorgada a cada finalitat per consumir mitjans
de comunicaci. Elaboraci prpia. .......................................................................................................... 137
Grfic 49 Diagrama de barres representant les puntuacions mitjanes donades a les diferents finalitats segons
la possessi de Facebook, Twitter i Instagram. ......................................................................................... 137
Grfic 50 Diagrama de barres representant la mitjana d'edat segons el rol envers les empreses i el sexe. ......... 139
Grfic 51Diagrama de lnies representant la freqncia de cada rol segons el sexe. Elaboraci prpia. ............ 139
Grfic 52Diagrama radial de sectors representant el percentatge de la mostra corresponent a cada rol.
Elaboraci prpia. ..................................................................................................................................... 139
Grfic 53 Diagrama de lnies representant la puntuaci mitjana de cada benefici o inters segons el sexe.
Elaboraci prpia ...................................................................................................................................... 140
Grfic 54 Diagrama de lnies paralel representant la mitjana de puntuaci atorgada pel pblic Elaboraci
prpia. ....................................................................................................................................................... 141
 11

Paraules Clau
cross-media, trans-media, interacci amb el pblic, contingut comunicatiu,

mitj de comunicaci, interactivitat, feedback, internet,

dispositiu en xarxa

Abreviatures
TIC Tecnologies de la informaci i la comunicaci

MCM Mitjans de comunicaci de masses

TV Televisi

TI Telfon intelligent

SMS Servei de missatges curts propi de la telefonia mbil

XS Xarxes socials

YT - Youtube

FB - Facebook

TW - Twitter

INS Instagram

APP Aplicaci per plataformes mbils (IOS, Android)

 12

1. Introducci
Aquesta investigaci ha sigut realitzada per un estudiant de Publicitat i Relacions Pbliques a
la Universitat de Girona. Lestudiant en qesti s originari de la ciutat de Tortosa (capital de
comarca del Baix Ebre, situada al sud de la provncia de Tarragona, Catalunya).

El problema plantejat s com catalogar les interaccions meditiques amb laudincia i

viceversa, definint com i quines sn les seves caracterstiques, i explicant amb quins
mecanismes els receptors poden participar en cadascuna de les interaccions estudiades. Per tal
de saber quina impressi genera la interacci en la poblaci es proposa investigar sobre el tema
per acabar realitzant una enquesta a la poblaci.

Linters en la investigaci prov de lanhel per conixer millor les interaccions dissenyant
un mtode cientfic per fer-ho. Saber quins trets i atributs comparteixen entre elles, i quins no.
Com difereixen entre si les interaccions en funci de lobjectiu que persegueixen, del format
en el qual shan dissenyat, del suport en el qual ens arriben, de la naturalesa de lemissor, del
transmissor encarregat de difondre-les, del mitj implicat, de la finalitat de lemissor i la del
receptor, aix com de les conseqncies i condicions per participar interactuant.

La utilitat de la investigaci s principalment exploratria, encara que t una vessant

prospectiva. Es busca conixer millor i en ms profunditat les caracterstiques de les
interaccions del panorama actual. I si s possible, predir, o si ms no, identificar les relacions
entre causes i efectes que els pblics presenten envers les interaccions. Permetr poder estudiar
per grups i individualment les finalitats dels actors implicats; o si parlem de les interaccions,
classificar-les i analitzar-les en conjunt segons les caracterstiques ms bsiques i generals que
pot presentar una sola interacci.

Tamb el fet de corroborar si es compleixen les hiptesis sobre qu nopinen els receptors de
les interaccions, i de les modalitats dinteracci detectades, pot servir destudi de mercat sobre
el tema.

La presentaci de les principals fonts dinformaci primries i secundries utilitzades sha

inspirat en el model de la University of Santa Cruz de lestat de Califrnia dels Estats Units.
Aquest model no contempla fonts terciries.
 13

Taula 1 Fonts primries i secundries consultades en el treball. Elaboraci prpia.

o Les interaccions trobades en diferents medis i mitjans com poden ser revistes;
Primries canals de TV o emissores de radio, premsa, llibres, pamflets, mitjans digitals
accedits travs de lordinador i altres dispositius en xarxa, mitjans exteriors, opis,
mupis, cines, transport pblic, en els punts de venda, etctera.
o Lopini de les persones enquestades.
Fonts

o Treballs acadmics universitaris de grau i de mster. Tesis. Publicacions

Secundries

acadmiques i llibres especialitzats.

o Publicacions que recullen informaci rellevant de les interaccions estudiades.
o Estudis daudincia, de mitjans, de consum de mitjans. Estudis estadstics globals,
estatals i autonmics de ls i consum dels diferents mitjans. ndexs, qestionaris,
recopilacions i anlisis denquestes.

Els passos seguits en el desenvolupament de la investigaci han sigut els segents: A partir
de la consulta dels antecedents sha bastit el marc teric i referencial. I aquest marc teric es
pot dividir en diferents apartats.

- El primer vinculat a la comunicaci i els conceptes terics relacionats amb la

comunicaci de masses i interpersonal.
- El segon apartat s relatiu a les categories i tipus de mitjans que es tindran en compte
en la investigaci.
- El tercer categoritza i explica els tipus de continguts i principals gneres interactius.
- El quart apartat fa referncia als receptors dels mitjans i les interaccions.
- I el cinqu i ltim apartat tracta sobre les caracterstiques associades a les interaccions.

Seguidament daquests cinc apartats terics inicials shan definit alguns termes bsics que
faciliten la comprensi de la investigaci i els temes tractats. A continuaci, sha
conceptualitzat grficament la investigaci i shan explicat les variables principals. El final de
la part terica de la investigaci acaba amb la formulaci de les hiptesis que han de respondre
les preguntes inicials.

Pel que fa a la metodologia emprada en la investigaci s eminentment mixta. Aix es

degut a que la investigaci ha consistit a fer servir dos instruments danlisi de manera
parallela i independent. El primer consta duna fitxa per tal que linvestigador pugui registrar
i classificar les interaccions que circulen per lentorn meditic. I el segon duna enquesta, per
conixer el perfil psicosocial de la persona, el seu comportament en relaci al consum de
mitjans i quina es la seva postura envers aspectes dels continguts interactius.

Pel que fa a les conclusions extretes dels resultats obtinguts es pot dir que:
 14

- En tan que sha pogut documentar amb xit 40 interaccions, i sha detectar una pluralitat
de caracterstiques i gneres es pot pensar que els emissors les plantegen perqu els
receptors ho passen b quan hi responen, ergo sn un plus.
o Radiografia
- 48 persones de 16 a 58 anys han respost el sondeig.
o Opcions amb cap resultat:
No ha participat cap persona intersexual, o transgnere.
Ning cobra ms de 50.000 anuals.
Ning te cotxe amb xarxa sense fils.
Cap dona declara que destrueix la reputaci duna empresa encara que
no en sigui client si lempresa lha decebuda.
Cap home declara sentir-se retingut amb permanncies com a opci que
millor defineixi el seu rol davant les empreses.
o El 41,7% de la mostra sol manifestar la seva satisfacci envers les empreses cap
als altres. El 33,3% no interactuaria per a expressar una opini favorable sobre
una empresa encara que estiguin satisfets.
o En la mostra enquestada es compleix una srie de correlacions esperables (amb
poques o cap excepci, i alguna contradicci)
entre el nivell destudis i el nivell dingressos (poques excepcions)
entre ledat i el nivell dingressos (ms excepcions per la correlaci
encara es perceptible)
entre la puntuaci de freqncia de consum i les hores dedicades a cada
activitat de consum. (La correlaci apunta a una contradicci
generalitzada per exageraci)
 15

2. Plantejament del problema de la investigaci

Qui no t feina, el gat pentina Dita popular catalana dautoria annima.

Segons Victor Pmies, lingista especialitzat en paremiologia 1 i responsable del portal

300.dites.cat, aquest refrany es refereix a que les persones que no tenen feina o que
savorreixen, dediquen el seu temps i els seus esforos a feines accessries i prescindibles.
(Pmies, 2014).

Comprendre quin s el prototipus de subjecte que defineix la dita, ens apropa a aquelles
persones que aparentment els agrada estar fent qualsevol cosa menys treballar. Reflecteix
a aquelles persones que es dediquen a activitats que no tenen un profit clar. Sense deixar de
banda les activitats suprflues que els ocupen, sorgeix la pregunta:

Per, sn aix les persones susceptibles davenir-se a participar en les diferents propostes
dinteracci amb les que quotidianament els diferents mitjans davui en dia ens impacten?

Quin profit t enviar un missatge de text amb el mbil a un programa de TV per entrar en un
concurs, o retransmissi dels resultats dun joc datzar, en el que hi tenim nfimes possibilitats
de guanyar?

I quin allicient t per a lespectador de televisi participar en una tertlia en directe, grcies a
una plataforma com TW? Qualsevol cosa que se li acudeixi passar a la histria?

Fotograma 1 Sorteig al programa de Ana Rosa de la cadena Fotograma 2 El debat televisiu Ms 324 que es va
Telecinco. Font (Telecinco, 2012) i recuperat de retransmetre per la televisi pblica de Catalunya.
http://concursostelefonicos.blogspot.com.es (2012) Aquest fotograma en particular cont la retransmissi en
directe dun tuit amb amenaces que va comportar que tant
el mitj com lespectador es disculpessin. Font: (CCMA,
2016) i (e-noticies, 2016)

1 s la branca de la lingstica que estudia els proverbis, sobretot com a expressi de l'nima i dels costums populars. Font: Enciclopdia
Catalana, SAU. (2017). (Enciclopdia Catalana) Recollit de Diccionari.cat: http://www.diccionari.cat
 16

I si en comptes de veure la televisi estem llegint un Illustraci 1 Portada de El misteri de l'alberg de

l'eco de la collecci tria la teva aventura (Choose
llibre, en el que saltant dunes pgines a unes altres en your own adeventure) tradut al catal i publicat
per leditorial TIMUN MAS. Font: (Munro Foley,
funci de lelecci del lector en certs moments de la 1988) recuperat de (rosaspage.com, 2017)

narraci, es llegeix una aventura personalitzada2? Es

pot catalogar com a que tamb hem interactuat amb
el contingut? Veure la Illustraci 1.

Que tenen en com aquests exemples dinteraccions?

Aquest perfil, o actitud humana envers el present que

ens ocupa, i que el refrany resumeix, s en certa
mesura i sota la mirada subjectiva de linvestigador,
una actitud humana fora propagada3. Una actitud de
predisposici a fer el que sigui, sempre i quan no
sassembli a una feina. A manifestar una exagerada
obertura a lhora de participar i implicar-se, sobretot,
en all ms insubstancial.

Es preocupant que una ociositat sense propsit es

propagui sense barreres, malgrat que quan es realitza

2 Es refereix als llibres de les colleccions de literatura juvenil tria a teva prpia aventura, tradut de langls Choose your own adventure
editades en catal durant les dcades dels 80 i 90 per leditorial Timun Mas. O Rayuela, la novella de final mltiple escrita per Julio
Cortzar (1914-1984) i publicada lany 1963. O lexemple molt ms recent, el llibre La cpsula del tiempo de Miqui Otero.

Cortzar, J. (1963). Rayuela. Buenos Aires: Editorial Sudamericana.

Choose Your Own Adventure. (1979). https://www.cyoa.com. (R. A. Montgomery, Ed.) Vermont: Bantam Books.
Otero, M. (2012). La cpsula del tiempo. Espaa: Blackie Books. Recollit de https://www.amazon.es/Cpsula-Tiempo-Biblioteca-Blackie-
Books

3 . Les segents dades indiquen el triomf del contingut interactiu enfocat a loci o al lleure. Segons el diari argent digital LA NACION la
plataforma PlayStore de Google compta amb ms de 1000 milions dusuaris actius. La nacin. (7 / mar / 2017). Play Store, la tienda de
Google para Android, cumpli cinco aos. Recollit de www.lanacion.com.ar: http://www.lanacion.com.ar/1990547-la-tienda-de-google-play-
store-para-dispositivos-android-cumplio-cinco-anos

Segons el setmanari digital TICBeat el nombre de jugadors de videojocs no deixa de crixer a Espanya va arribar als 19,5 milions lany 2014.
Iglesias Fraga, A. (6 / febrer / 2016). La millonaria industria detrs del mayor entretenimiento del planeta. Recollit de www.ticbeat.com:
http://www.ticbeat.com/cyborgcultura/videojuegos-la-industria-multimillonaria-detras-del-mayor-entretenimiento-del-planeta/

Els jugadors de Pokemon Go van arribar a ser ms de 20 milions de jugadors actius cada dia, 25 milions diferents. Font: VERNE. (14 / Juliol
/ 2016). Videojuegos - Pokmon Go gana al porno y al Candy Crush. Recollit de El Pas - Verne:
http://verne.elpais.com/verne/2016/07/14/articulo/1468484582_300594.html
 17

lacci-no-laboral resulti objectivament un qu fer accessori o prescindible. De la mateixa

manera actuen tantes modes4 de consum i tamb el propi mn laboral. El treball, si s analitzat
a un nivell macroscpic, alhora que sel considera una garantia o smptoma de qualitat de vida,
sobserva que no dna aquest smptoma. Gran part de la poblaci treballadora que viu en el
mn est exposada a viure en situaci de pobresa5.

Conv advertir, que lactitud de que ens agradi fer qualsevol cosa menys treballar, dentrada
no s incompatible amb que ens agradi treballar; s un fet objectiu que el lleure sigui ms
atractiu que el treball en molts escenaris, i que tampoc no impossibilita que, en menor o major
mesura, hi hagi a qui li pugui agradar el treball igual o ms que el lleure.

Seguint amb la reflexi de latractiu del treball envers el lleure, o de la qualitat de vida que
comporta ocupar un determinat lloc de feina. I en base a lInforme de Desenvolupament Hum
elaborat per les Nacions Unides el 2015. La situaci de drets laborals de gran part de la poblaci
del mn es troba en un estat crtic.6

s previsible que la situaci de latractiu principal del treball -la qualitat de vida que comporta-
no comenci a millorar a curt termini.7 Tot i la urgent atenci que mereix la problemtica de que

I en total tots ells han recorregut gaireb 9 bilions de quilmetres. Font: Torralba, T. (20 / desembre / 2016). This Is How Much Distance
Pokmon GO Players Have Walked. Recollit de androidheadlines.com: https://www.androidheadlines.com/2016/12/much-distance-pokemon-
go-players-walked.html

4 El desig que produeixen les modes s cclic, mimtic. I les modes compleixen la paradoxa de voler-nos fer sentir b diferenciant-nos alhora
que ho vol aconseguir invitant a imitar una tendncia. Aix comporta crisis, frustraci, obsolescncia i la necessitat constant destar comprant
la novetat menys necessria sobre la teoria del desig mimtic del filsof i crtic literari Ren Girard (1923-2015 Andrade, G. (1 / gener / 2013).
Ren Girard's, Mimetic Theory. ISSN 2161-0002

Adaptat del castell. La moda aprofita que el reconeixement social que busquem provingui de que la nostra disfressa sassembli a la dels
dems. Per ser efectiva, la moda reclama que ens ajustem a un estret marge de llibertat, a canvi, facilitar lexercici dintegraci entre els
iguals. (Piuel, 1996). Adaptat del castell. Piuel, J. L. (1996). Estudios sobre las culturas contemporaneas. (Vol. poca II. Vol. II. Num. 3).
Colima: Universidad de Colima. Recollit de http://www.culturascontemporaneas.com/contenidos/moda_o_aprendizaje.pdf

5 Lany 2015 hi havia al mn 327 milions de treballadors que vivien en una situaci dextrema pobresa (1,7/dia) i 967 milions viuen en
situaci de pobresa moderada (1,7-4,7/dia); a nivell comparatiu i en termes de poder adquisitiu. Tradut del castell. (OIT, p. 28)

6 En el mn hi ha al voltant de 168 milions de nens treballant, i 21 milions de treballadors esclaus. Tradut de langls (PNUD, 2015, p. 21)
PNUD. (2015). Informe sobre el Desarrollo Humano 2015. United Nations Development Programme. New York: PBM Graphics, an RR
Donnelley Company. Recollit de www.undp.org/content/dam/undp/library/corporate/HDR/HDR%202015

7 Lany 2017 el nombre de persones a latur que ha anat dels 27 a 200 milions de persones aturades a nivell mundial, i des del 2007 aquest
nombre no deixa de crixer. Tradut del castell. (p. 30) OIT. (2015). Nota informativa: Estado del trabajo decente en el Mundo 2016. Oficina
de la OIT para Espaa. Consultat el 4 / abril / 2017, a
http://www.eapn.es/ARCHIVO/documentos/recursos/5/1475826659_estado_del_trabajo_decente_2016.pdf
 18

en molts llocs la feina per al treballador no sigui garantia de gaire, aquest estudi senfoca a
aquelles activitats que ms aviat es realitzen en el temps de lleure de les persones.

Tamb cal curar-se en salut i destacar que seria terriblement injust considerar a un humorista
que presenta una secci de consultori humorstic, o a un endevinador que tira les cartes del
tarot en una secci de consultori esotric, com unes persones que no estan treballant. Per tant,
com a mereixedors de la dita qui no t feina, el gat pentina. En cap cas lautor es vol referir
als transmissors, emissors o representants de la part precursora de la interacci que estudiarem
com a mals professionals o res semblant, si no apuntar a la circumstancia ociosa del pblic
receptor que opta a generar un feedback8 en el cas que shagi sentit interpellat.

Pel que fa al fet de la interacci en s, no s agosarat aventurar que els receptors dun particular
mitj de masses sn aquells que en un moment determinat no estan massa enfeinats, i en tals
circumstncies b que poden estar pentinant un gat. Imagini alg fent zping al sof mentre
amb la m lliure acaricia un animal domstic.

Els receptors del mitj, de la interacci, que situats davant duna pantalla, gran o petita. Davant
dun llibre, electrnic o de paper. Davant duna emissi en directe que prov duna televisi,
dun mbil, o dun ordinador. Sn interpellats pel missatge, el contingut que els invita a
participar interactuant duna forma mnimament proactiva. De sobte es veu un anunci de
menjar per a animals domstics, informa que si enviem una fotografia de la nostra mascota
per les xarxes socials, tot etiquetant la marca del pinso, ens envien gratutament una mostra
de producte a casa. O ens ofereixen un cap de setmana en un ressort especial per a anar-hi
amb mascotes.

s des daquesta visi que es comena a identificar i a delimitar el tema, lobjecte de lestudi:
Les interaccions que cerquen receptors amb prou temps i ganes perqu hi interactun.

Convindr que la delimitaci de lestudi exclogui aquells casos, anuncis, continguts o creacions,
que tot i ser ideals pel que fa a que sn comunicats i perqu tenen la palesa aspiraci destablir
una mnima relaci amb el receptor, no plantegen una interacci prou remarcable ni atorguen

8 Feedback En catal significa resposta. Segons el diccionari en lnia Lucy LT - KWIK Translator Font: Lucy LT. (25 / 5 / 2017). Traducci
gratuta - Lucy LT KWIK Translator. Recollit de www.lucysoftware.com : http://www.lucysoftware.com/catala/traduccio-automatica/

Tanmateix, lenciclopdia Britnica diu que aquesta resposta aplicada a les teories de la comunicaci sentn com a part dall que un
emissor emet i que el receptor quan ho rep, ho transforma dalguna manera, retornant-ho com un una nova entrada per a lemissor, modificant
les subsegents emissions del sistema. Font: Encyclopdia Britannica, Inc. . (2017 ). Encyclopedia Britannica. Recollit de
www.britannica.com: https://www.britannica.com/
 19

prou protagonisme al receptor. Cal que es doni loportunitat de respondre proactivament9 a

aquell contingut o interacci.

Per formar part de la mostra seleccionada caldr que la interacci compleixi com a mnim algun
dels segents requisits bsics per imprescindibles:

Significar la continutat o relaci amb linterlocutor ms enll daconseguir que

realitzi una compra.
Brindar la possibilitat dobtenir una recompensa tangible o intangible, encara que
noms sigui una experincia, per que vagi ms enll dels purs objectius del
mrqueting i permeti dir que ha passat quelcom fruit de la interacci.
Donar loportunitat perqu a partir de la interacci hi hagi un pretext per
expressar-se lliurement i fer-ho constar a traves dalgun mecanisme de difusi.
Posar a disposici qualsevol mecanisme que li aporti al pblic lopci descometre
alguna acci, per tal dinteractuar amb lemissor, amb altres receptors; o incidir
en la producci i el contingut que es comunica, etc.

Hi ha casos que la resposta del receptor a una interacci s tant proactiva que supera els lmits
previstos per lemissor. O daltres, en els que el receptor interactua de manera contraindicada.

Un exemple de la interacci per part dels receptors amb un component anti-emissor ho seria la
pirateria informtica i la vulneraci dels drets dautor, prejudici que continua sense soluci.

Els codis en els quals els programes Fotograma 3 Conferncia DEF CON 22 - Major Malfunction - Old
Skewl Hacking - Porn Free! sobre com descodificar illegalment la
confien per poder funcionar sn senyal digital dels canals de pagament del Regne Unit. Font:
susceptibles de ser modificats. I la (DEFCONConference, 2014)

sofisticaci de les interaccions arriba

a tal punt, que si es poden adaptar a
programes informtics, pot ser es
poden piratejar.

A nivell anecdtic es presenta aquest

fotograma duna conferncia sobre

9 Proactivament. Prov de la paraula proactiu. Segons lEnciclopdia Catalana proactiu, -iva significa que savana als problemes i pren
les mesures per afrontar-los de manera positiva i provocar el canvi desitjable. La seva aplicaci en un context econmic o de consum de
mitjans pot tenir la segent lectura consum que es caracteritza per la participaci activa del client en el disseny, la creaci, la millora i la
difusi dels bns, serveis o continguts dinformaci que consumeix. Enciclopdia Catalana. (2017). (Enciclopdia Catalana) Recollit de
Enciclopedia.cat: http://www.enciclopedia.cat
 20

hacking. El conferenciant explica com aconsegueix vulnerar els sistemes de seguretat previstos
en els canals demissi digital terrestre dalgunes cadenes de TV del Regne Unit.

Tornant a les interaccions en general, es podria dir que hi ha un llindar dacceptabilitat perqu
una interacci entri a formar part de lestudi. Es important parlar daquest llindar perqu
dinteraccions nhi ha moltes, i de moltes classes (p.ex. La menci dun autor per part dun
altre autor es pot considerar una invitaci indirecta perqu el lector sinteressi i faci per
conixer lautor mencionat). Per les interaccions que ens interessen sn aquelles en les que
lespectador juga un paper protagonista ms ambicis.

Es per aix que es proposa analitzar tres casos hipottics per idntics a casos reals trobats als
mitjans de televisi, i que exemplifiquen com senfoca la problemtica de la investigaci.

En la taula segent hi ha exposats tres casos relacionats amb el llindar dacceptabilitat duna
manera clara.

En la primera posici de la taula es presenta un exemple publicitari dinteracci que es

desestimar, sexplica el perqu i sexemplifica com podria haver sigut acceptat per a formar
part de la mostra.

En el segon lloc sexplica un cas molt semblant al primer, per que s que sadmetria a lestudi
que es pretn realitzar.

En lltim lloc es presenta un altre tipus dinteracci ben diferent a les anteriors ja que no t un
component publicitari sin de fidelitzaci de laudincia. El protagonisme atorgat al receptor
est condicionat pel preu daccs i per la dinmica ldica del joc datzar (sorteig en aquest cas).
 21

Taula 2 Justificaci dels casos acceptats i rebutjats. Font: Elaboraci prpia.

CONTINGUTS CANDIDATS A FORMAR PART DE LA MOSTRA FOTOGRAMES

El primer10 tracta dun anunci de cotxes recent. s una pea

on noms veiem el cotxe i etiquetes o hashtags (#)
sobreimpreses a la gravaci que resen missatges associats a un
REBUTJAT

determinat estil de vida, per sense manifestar cap intenci

aparent de suscitar una interacci especfica amb nosaltres ms
enll de lemoci i predisposici envers una compra. El fet que Fotograma 4 de lanunci del Nuevo Audi
Q2. #untaggable realitzat per lagncia
incorpori Descubre ms en [...] no ser suficient. Per molt que DDB (AUDI, 2016)
sutilitzi un codi propi de les xarxes socials, es desestimar ja que
no s possible identificar una mostra prou clara, slida i
classificable dinteracci.

Ara b, si lanunci11 esments explcitament dacudir a les

xarxes socials i participar en una experincia que es planteja per a
interactuar amb nosaltres, ja sigui perqu hi una un descompte, un
regal, o quelcom a obtenir, o per incidir mitjanant la interacci,
Fotograma 5 de lanunci de l'APP
llavors s que sadmetria. ElTenedor. Realitzat per lagncia
dommo (ElTenedor, 2017)

El segon exemple 12 es tracta dun programa

ACCEPTAT

dentreteniment, i sobretot, dactualitat de la premsa del cor. Al

principi del programa es dna una contrasenya i al final del
programa, premien a una persona escollida a latzar. Dentre tots
els que han trucat guanya qui hagi estat aleatriament seleccionat,
i llavors hagi superat una prova. Quina s aquesta prova? La
persona escollida noms obt el premi si, quan es trucada en
directe i agafa la trucada, al despenjar el telfon, diu Fotograma 6 del final del programa
Slvame n 2017xNaranja 06/04/2017 -
immediatament la frase que fa guanyar sense preguntar per error Aurelio Manzano habla sobre Paula
Qui s? o dir qualsevol altra cosa. Per guanyar es tracta destar Echevarra (Telecinco, 2017). En aquesta
ocasi no es van repartir els 8000 euros de
atents i no despistar-se, a ms de tenir molta sort. premi per que el receptor va dir Si? al
despenjar.

Encara que no sempre es complir aquesta norma, lestudi senfoca cap a un tipus dinteracci
caracteritzat per atorgar protagonisme al receptor i loportunitat dinteractuar proactivament
duna manera significativa.

10 Anunci per a lAudi Q2: #Untaggable creat per lagncia DDB. AUDI. (21 / Setembre / 2016). #untaggable. The new Audi Q2: Defining
#untaggable. Barcelona, Espanya: DDB. Consultat el 5 / abril / 2017, a https://www.youtube.com/watch?v=Pd5zxL-khkw

11 Lanunci de laplicaci Eltenedor creat per lagncia Dommo informa que pots encarregar menjar per emportar amb un descompte de fins
el 50% (cosa que no es gaudeix en carta) si ho fas des del seu portal. ElTenedor. (2017). Per followers del bon menjar... Followers del buen
comer. Spain: dommo. Recollit de https://www.youtube.com/watch?v=1ZNBcfAoNgg

12 El programa televisiu de la premsa del cor Slvame ja fa anys que celebra el concurs Hola slvame! amb el seu pblic a travs de
trucades i missatges curts enviats amb el mbil. Telecinco. (18 / setembre / 2015). Concursos tv. Sorteamos 1000 diarios. Hola Slvame.
Recollit de telecinco.es: http://www.telecinco.es/concursos-tv/Sorteamos-diarios-Hola-Salvame_0_2053800076.html
 22

2.1.Pregunta inicial

Per conixer el panorama de les interaccions, cal respondre no noms una, sin, moltes
preguntes. El ttol de la investigaci La interacci s un plus? Una investigaci sobre la
interacci que es planteja en continguts comunicatius deixa clar que es busca corroborar
si la interacci amb el receptor present en diferents continguts, i que arriba a travs de diferents
canals, representa un plus o un valor afegit. Es podria formular duna altra manera ms
exhaustiva:

Com shan dinvestigar les interaccions comunicatives plantejades en continguts que

sens ofereixen des de diferents canals, per afirmar o refutar si una interacci s un plus
degut al valor que li atorguen les caracterstiques i finalitats prpies de la interacci, i
segons lopini de la poblaci destinatria de les interaccions?

Aquesta pregunta es fa difcil de respondre sense aprofundir una mica ms en cada element de
la pregunta. Per abordar-la amb el mxim dexactitud possible, i seguint les mximes Divide
et impera (Divideix i guanyars) emprada per Juli Csar i Napole; i Lets go by parts(Anem
per parts) proferida pel criminal londinenc Jack lesbudellador, s convenient fragmentar la
pregunta inicial en altres preguntes.

En la ment de linvestigador, quan es tracta de respondre tan llarga pregunta, es desencadena

un seguit dinterrogacions intutives, obvies i naturals que apellen a cada element de la
pregunta, per tamb daltres ms rebuscades i insospitades que tracten de resoldre quina s la
resposta correcta que samaga al darrere de tot el conjunt.

Per realitzar una primera aproximaci envers les interaccions i que gradualment vagi escurant
el marge que tenen les interaccions per ser unes desconegudes, es far servir una bateria de
preguntes sobre els elements remarcables que manifesten. Aquests elements sagrupen per
temes generals, i subtemes especfics. Cada subtema cont diferents tems en forma de
preguntes enfocades a recopilar tanta informaci de valor com sigui possible sobre lelement o
aspecte descriptiu de la interacci. Aquestes preguntes es refinaran i formularan de nou al llarg
de la investigaci per tal de poder ser contestades dacord amb mtode cientfic i linstrument
danlisi creats.

Els temes principals proposats sn set:

1. Beneficis de la interacci
2. xit i fracs de les interaccions
3. Procediment general que regeix la interacci
4. Funcionament de les interaccions a documentar
 23

5. Conseqncies
6. Cicles de la interacci
7. Caracterstiques i atributs

A continuaci sexposa la taula de temes i subtemes amb les seves preguntes.

Taula 3 Classificaci de les preguntes derivades. Font: Elaboraci prpia.

TEMA DE LA TEMA DE LA
CODI CODI CODI SUBPREGUNTA
PREGUNTA SUBPREGUNTA
Beneficis de la En cas que interactuar comporti un benefici, en qui
P.1 SP.1.1 Beneficiaris 1.1.1
interacci repercutir?
SP.1.2 Tipus de benefici 1.2.1 Quin tipus de benefici es dna?
Sistema de Les interaccions sempre comporten un benefici, o
SP.1.3 1.3.1
gratificaci poden no donar el benefici esperat?
Si poden no donar el benefici, quina s la probabilitat
1.3.2
de donar-lo?
Hi ha previst algun tipus dobsequi per haver
1.3.3
participat si no es guanya el premi?
xit i fracs de Assoliment de Com es pot considerar i detectar els casos
P.2 SP.2.1 2.1.1
les interaccions lxit dinteraccions exitoses?
Com es pot considerar i detectar les interaccions que
SP.2.2 Recurrncia 2.2.1
sn menys recurrents?
Com es pot considerar i detectar les interaccions que
2.2.2
sn ms recurrents?
No assoliment de Com es pot considerar i detectar els casos
SP.2.3 2.3.1
lxit. dinteraccions que fracassen en el seu propsit?
Procediment
general que Per arribar al Quin procs segueix una interacci per tal que el
P.3 SP.3.1 3.1.1
regeix la receptor receptor dun mitj la descobreixi?
interacci
Funcionament
Respecte les
de les Com funcionen les interaccions que es volen
P.4 SP.4.1 interaccions en 4.1.1
interaccions a documentar respecte les interaccions en general?
general
documentar
4.1.2 Funcionen totes de la mateixa manera?
Com sn les circumstncies del receptor quan
SP.4.2 Circumstancia 4.2.1
interactua amb la interacci?
I les circumstncies de lemissor de la interacci quan
4.2.2
el receptor pot decidir actuar?
SP.4.3 Feedback 4.3.1 Qui rep el feedback generat per la interacci?
4.3.2 s esperable un contra-feedback?
El receptor interactua amb lemissor, amb el
SP.4.4 Actors implicats 4.4.1
contingut, amb tots dos, o amb altres receptors?
4.4.2 Quants actors (parts) diferenciats intervenen?
La interacci comporta establir entre els actors un
Tipus de contacte contacte directe o indirecte, s un contacte ms aviat
SP.4.5 4.5.1
establert fluid, bidireccional i imprevisible o menys fluid,
menys bidireccional, i ms previsible?
Quins efectes o resultats es poden obtenir segons la
P.5 Conseqncies SP.5.1 Efectes i resultats 5.1.1
interacci que es plantegi?
Finalitat de
SP.5.2 5.2.1 Quina s la finalitat de lemissor?
lemissor
 24
TEMA DE LA TEMA DE LA
CODI CODI CODI SUBPREGUNTA
PREGUNTA SUBPREGUNTA
Finalitat del
SP.5.3 5.3.1 Quina s la finalitat del receptor al que sapella?
receptor
Com es defineix la relaci que sestableix entre els
Relaci que
SP.5.4 5.4.1 diferents actors que intervenen a causa de la
sestableix
interacci?
Bandes en la s una interacci unidireccional, bidireccional,
SP.5.5 5.5.1
interacci multidireccional, massiva?
Cicle de la Immediatesa e Es pot completar el cicle dinteracci de manera
P.6 SP.6.1 6.1.1
interacci instantanetat immediata?
Podem saber lefecte del nostre feedback
6.1.2
immediatament?
Podem saber lefecte del nostre feedback en
6.1.3
qualsevol moment?
Podem saber lefecte del nostre feedback entre uns
6.1.4
certs moments?
Podem saber lefecte del nostre feedback a partir dun
6.1.5
cert moment?
Oportunitat dinici
SP.6.2 6.2.1 La interacci ens arriba en qualsevol moment?
del cicle
Durada de la
SP.6.3 6.3.1 Podem respondre-la en qualsevol moment?
oportunitat
Fase del cicle que En quina fase del cicle dinteracci es contacta al
SP.6.4 6.4.1
es percep primer receptor?
Propis de la
Caracterstiques
P.7
i atributs
SP.7.1 interacci i segons Quin protagonisme i dependncia sestableix entre la
del mitj 7.1.1
interacci i els continguts?

Aquesta interacci ha de complir alguna normativa

7.1.2 especial o comporta implicacions legals dalgun
tipus?
Hi ha atributs i caracterstiques que es transfereixen
SP.7.2 Transferncia 7.2.1
entre mitjans, continguts i interaccions?
Propis dels Com sn els continguts que presenten interaccions
SP.7.3 7.3.1
continguts amb el receptor?
Requisits per Quins requisits comporta participar daquella
SP.7.4 7.4.1
interactuar interacci?
Els requisits que comporta interactuar sn requisits
econmics, temporals, dhabilitat com per resoldre
7.4.2
algun puzle o superar alguna prova, tenir sort, ser
escollit discrecionalment, altres?
Quina proporci i distribuci dels atributs interactius
Propis de la
SP.7.5 7.5.1 presenta la mostra de les interaccions recopilades i
mostra analitzada
estudiades?
Els creadors i responsables de les interaccions han
SP.7.6 Innovaci 7.6.1 innovat les estratgies que shan dut a terme al llarg
de lltima dcada?
De quina manera sha innovat en el camp de la
7.6.2
interacci?
7.6.3 La innovaci ha perms tenir ms xit?
7.6.4 La innovaci dna rdits de tipus quantificable?
Quina relaci es dna entre diferents informes,
Vincles amb altres
SP.7.7 7.7.1 estudis, fonts secundaries i les interaccions
fonts de dades
documentades?
 25

2.2.Objectius generals

Dacord amb el que sha proposat en el plantejament del problema de la investigaci per tal
destudiar les interaccions, i amb les preguntes formulades inicialment per aproximar-se al
tema, els principals objectius generals daquesta investigaci sn quatre:

Taula 4 Objectius generals. Font: Elaboraci prpia

Recopilar informaci (recerca exploratria) sobre com i qu sn les

1 interaccions transmeses en diferents canals de comunicaci perqu els
receptors hi puguin participar.

Definir com i quina informaci extreta de fonts primries sutilitzar; i com

2 ser recollida per poder-la consultar amb diferents propsits i duna manera
cientfica.

Utilitzar aquesta informaci sobre les interaccions ja classificades per elaborar

3 un qestionari i conixer que opina una mostra de la poblaci sobre els diferents
aspectes i caracterstiques de la interacci.

Avaluar tots els resultats obtinguts per tal de donar respostes a les preguntes
4 inicials i constatar les conclusions a favor i en contra de ratificar i/o refutar la
premissa la interacci s un plus.

2.3.Objectius especfics

Els objectius especfics provenen dels objectius generals. Com cada objectiu general s diferent,
els objectius especfics es pot pensar que tamb seran diferents per a cadascun. Tanmateix no
s aix. Dentre els objectius especfics pertinents a cada objectiu general nhi ha un que es
repetir en tots els objectius generals i que sesmenta ara per obviar-ne la redundncia. Es tracta
de lobjectiu que consisteix a Respondre tantes preguntes inicials com sigui possible.

Si b s cert que aquesta tasca ja forma part ineludible de lobjectiu quart, algunes de les
respostes ja shauran pogut respondre molt abans davaluar els resultats obtinguts, i de fet,
algunes daquestes respostes ser molt important de conixer-les el ms aviat possible.

Els objectius especfics que s deriven dels objectius generals es troben recollits en la segent
taula:
 26

Taula 5 Taula resum dels objectius especfics. Font: Elaboraci prpia.

OBJECTIUS
OBJECTIUS ESPECFICS
GENERALS
Conixer els fets ms importants de la histria, levoluci i la situaci actual de la interacci
amb els receptors que es planteja des dels diferents mitjans i canals de comunicaci.
Buscar i consultar documentaci sobre la matria per establir lencaix teric de la
investigaci, per conixer els mtodes de recollida habituals, classificar, i organitzar dades
que es poden emprar per prosseguir en la investigaci a un nivell cientfic.
RECOPILACI

Establir el criteri de selecci per a recopilar exemples que sutilitzen per interactuar amb el
pblic i aconseguir participaci del destinatari.
Investigar, definir i delimitar totes les caracterstiques pertinents a les interaccions que es
poden fer constar quan es registren els casos dinteracci.
Crear hiptesis per a les preguntes formulades inicialment a fi que les respostes que es donin
per a cada tem siguin mesurables en el seu conjunt duna manera quantitativa i orientin en
el disseny del mtode danlisi.
Identificar clarament el que comporta dir que una interacci ho s, per tal de justificar-ne les
raons dinclusi.
Configurar la classificaci que semprar per catalogar per grups de mitjans, formats, i
canals que actuen de transmissors amb els receptors dacord amb els estudis que ja han
investigat sobre el tema i que es poden aprofitar.
Proposar la classificaci general i especfica de tipologies de mitj, grans grups de gnere
CLASSIFICACI

de mitj i contingut, formats, horaris, data de publicaci, secci, i all descriptiu del
contingut transms portador de la interacci.
Ordenar les caracterstiques principals del procs dinteracci que en major o menor mesura
s comparteixen per totes les interaccions.
Dissenyar la matriu necessria per tal defectuar lentrada de dades dels delements
definitoris de les interaccions que resoldran les hiptesis.
Recopilar casos per a la base de dades a partir dexemples reals dinteracci i participaci
amb el destinatari documentats dels continguts a labast i dacord amb els parmetres
definits.
En coherncia amb tot lobservat i consultat sha de crear una enquesta. Shan de formular
DOPINI
SONDEIG

preguntes que permetin obtenir lopini del pblic sobre temes clau de les interaccions que
shagin detectat.
Determinar quin s el mtode de participaci ms adequat perqu el pblic participi segons
AVALUACI DE

les expectatives dels diferents actors que intervenen. Quines han sigut les caracterstiques
RESULTATS

ms rellevants de les interaccions recollectades. Qu sobserva i que es pot concloure

dels resultats obtinguts a travs de lanlisi de la mostra dinteraccions recopilades i del
sondeig de lopini del pblic expressada en el qestionari.
Identificar els arguments que shagin trobat a favor i en contra de la premissa la interacci
es un plus.

2.4.Justificaci i factibilitat de la investigaci

En aquest apartat sexpliquen els motius que impulsen a lautor a realitzar la investigaci i els
que li fan percebre com una investigaci factible de realitzar.
 27

2.4.1. Justificaci

Hi ha motius que justifiquen la tria de lobjecte destudi que sn dorigen indubtablement

personal; per hi ha consideracions socials, tiques i acadmiques que tamb determinen el
perqu de la tria. Per ltim es planteja un possible potencial econmic que poden tenir els fruits
de lestudi.

2.4.1.1.Raons i motius personals.

En aquest apartat sexposen diferents interaccions que lautor ha experimentat o conegut, i que
considera prou rellevants per compartir-les i per tal de justificar la tria de la investigaci.

Els inicis com a receptor dels mitjans. Illustraci 2 Logotip del programa infantil de
televisi el Club Super 3 i posteriorment el
Super3. D'esquerra a dreta a l'any 1991, l'any
Ja una mica abans del 2000, a les 07:00 hores de cada 2006 i l'any 2009. Font: Elaboraci prpia a
partir de (CCMA)
mat, al Canal 33 de la Televisi Pblica de Catalunya
lautor de la investigaci tenia cita amb el Club Super 3.
El programa infantil que per costum iniciava la seva
retransmissi amb la msica de anys i anys, per molts anys (El Club Super 3, 1999) per a
felicitar tots els supers o subscriptors que celebraven laniversari aquell dia. Actualment
aquesta secci es mant13 i tamb es pot consultar en Fotograma 7 Spers que fan anys el 01 de maig
de 2016. Actualment el club t vora mili i mig
un apartat del web . 14
de subscriptors. Font (CCMA, 2016).

Lautor, entusiasmat pels episodis de Doraemon que

comenarien a continuaci, passava els seus ulls amb
fruci per la llarga llista de noms que desfilava durant
minuts per la pantalla. I ho feia convenut, amb
lobjectiu de detectar alg amb el mateix nom que ell,
o algun amic de classe, o conegut que fes anys aquell
dia per dir-li the vist per la tele!.

Un 26 dOctubre, dia de laniversari de lautor, aquest va viure com mai abans aquells
aniversaris representats per una llarga llista de noms que transcorria per la pantalla. Al arribar
a la c de Carb va forar la vista per si es veia a si mateix. Quin desengany, les felicitacions

13 Veure lexemple de com semet la felicitaci als supers que fan anys en directe als arxius del Super3 de la televisi a la carta de la
Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals. Font: CCMA. (1 / maig / 2016). Spers que fan anys el 01 de maig. Super3. Barcelona,
Catalunya, Espanya. Recollit de http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/supers-que-fan-anys-el-01-de-maig/supers-que-fan-anys-el-01-de-
maig/video/5598483/

14 Veure lapartat Supers que fan anys de la secci del Club Super 3 a la web de Tv3. Font: CCMA. (21 / abril / 2017). Supers que fan anys.
Recollit de Super3: http://www.ccma.cat/tv3/super3/supers-que-fan-anys/
 28

daniversari del Club Super 3 no eren un servei pblic per alegrar el dia a tots els nens ms
matiners de Catalunya, com ingnuament creia. Noms es felicitava als subscriptors.

Si eres nen i volies aparixer uns segons en antena el dia del teu aniversari, havies de donar un
primer pas previ i fer-ten soci (i algun adult thi havia dajudar).

La segona impressi amb una interacci

Illustraci 3 Portada de la revista Dibus! de
maig del 2000 Font: (Norma Editorial, 2000)
El 2002, durant lestiu que va sortir Pokmon al mercat
Espanyol, lautor va dibuixar una mitjana de vint
Pokmons mida A4 (entre altres creacions) per setmana.
Tot per guanyar algun premi en concursos de dibuix de la
revista Dibus! de Norma Editorial.

El premi consistia en rebre la plataforma de jocs porttil

de Nintendo, la Gameboy Advance, ms un joc de
Pokmon (o altres), i ms marxandatge del joc en qesti.
Veure la Illustraci 4, que cont les imatges de premi de
la revista Dibus durant lany 2014, uns mesos abans de
publicar el seu ltim nmero.

Era una estratgia necessria ja que era menor, i per tant,

no apte per treballar; mancava una font dingressos prou
elevada que permets afrontar el preu de laparell i el joc
desitjats. El paper, cartes i segells; aix com colors i estris
Illustraci 4 Premis dun concurs de dibuix
de la revista Dibus! celebrat el Novembre
del 2014. Concurs molt similar als que
contenia cada publicaci de la revista als
voltants del 2002 (Norma Editorial, 2000-
2015)

per dibuixar eren molt assequibles. La tasca pictrica es

va tornar a realitzar de nou lestiu segent, de manera
menys entusiasta i encara per un autor que no aplegava els
tretze anys. Cap dels dos estius es va guanyar cap premi.

La deriva de les interaccions.

Al llarg dels anys lautor ha llegit, ha premut botons, fet clics de ratol, ha visionat, jugat,
participat, escrit, editat, confeccionat continguts; ha fet clic a magrada o una altra opci, ha
compartit, ha retuitejat, o ha pujat contingut a Instagram i a Youtube. En definitiva, ha
interactuat en moltes ocasions participant de la interacci que es plantejava des del medi que
fos. I no noms ha participat telemticament de milers dinteraccions (si ms no com a
 29

espectador15) . Tamb ha participat de moltes interaccions presents en el medi que visitava, en

diferents llocs ms o menys quotidians: a peu de carrer, en un esplai, en un museu, un club
social, un institut, una biblioteca, un restaurant, un parc temtic o una peixateria. All ha tingut
loportunitat de ser interpellat per interaccions emeses per individuals, grups, o organitzacions
que anaven ms enll dutilitzar la comunicaci habitual i esperable atorgant al receptor un
mnim de protagonisme.

No s destranyar que davant lallau de publicitat i informaci, i per leminent naturalesa

interactiva dels mitjans en xarxa en particular, el pblic cada cop presti menys atenci i deixi
passar de llarg ms dades (o potencials interaccions). Fins i tot la prpia publicitat ja ha tractat
dexplotar aquest tema de diferents maneres16. s raonable pensar que el cervell sadapta a
funcionar com un bloquejador de publicitat i tot all que se li assembli?

Seguint aquest punt de vista es pot errar fent la presumpci prematura de pensar que esperar
de nosaltres que interactuarem ser una futilitat, i per tant, hi haur una menor presncia
dinteraccions en el medi, degut a una presuposada menor penetraci daquestes en el pblic.
La realitat s que els emissors no deixen dintentar-ho, busquen la manera de transmetre perqu
nosaltres hi participem amb facilitat tot retornant un feedback i establint qui sap quina relaci.
Segurament una relaci que ens pot interessar, beneficiar, repercutir dalguna manera positiva
o desitjable; o almenys aix s el que intentaran aconseguir, i sobretot, donar a entendre.

Cada cop la interactivitat s torna ms gil, present i possible en el mn; davant una creixent
interconnectivitat tecnolgica s lgic que hi hagi una creixent capacitat humana dinteractuar
amb immediatesa. Segons el filsof i crtic cultural, professor a lEuropean Graduate School,
director internacional del Birkbeck Institute of the Humanities (Universitat de Londres) i

15 Un conegut programador informtic (Hunter Scott) dna una conferncia sobre com va crear un programa capa de guanyar premis als
sortejos que es realitzaven a Twitter. Va guanyar una mitjana de 4 cops al dia durant 9 mesos. Va participar en un total de 165.000 sortejos. El
premi ms valus vas ser un viatge a la Fashion Week de Nova York valorat en 4.000$ (3 728). Font: Conferncia de Hunter Scott a la DEF
CON 24; RT to Win: 50 lines of Python made me the luckiest guy on Twitter disponible a Youtube Scott, H. (13 / novembre / 2016). RT to
Win: 50 lines of Python made me the luckiest guy on Twitter. DEF CON 24 - Hunter Scott. Las Vegas. Recollit de
https://www.youtube.com/watch?v=iAOOdYsK7MM

16 Infoxicaci. Definici: La infoxicaci s lexcs dinformaci. s estar sempre on, rebre centenars dinformacions cada dia, a les que
no pots dedicar temps. Es no poder profunditzar en res, i saltar duna cosa a una altra. Es el working interruptus. El resultat dun mn on es
premia la exhaustivitat, el tot sobre envers la rellevncia dall ms important sobre. Font de la definici: Cornella, A. (octubre / 2013).
Infoxicacin. Recollit de http://alfonscornella.com: http://alfonscornella.com/thought/infoxicacion/

El terme va ser el tema de la campanya publicitria i de l'anunci per al cotxe Clase E Dynamic Edition Mercedes Benz a crrec de (El
Laboratorio, 2011); tamb va ser el tema de la campanya Infoxicacin de la ONG Intermn Oxfam que buscaba firmants per a la campanya
dels drets de les persones desplaades. Oxfam Intermn. (5 / setembre / 2016). Infoxicacin: Sabemos que tienes poco tiempo para procesar
lo que ves cada da, por eso te damos unos segundos para procesar lo que acabas de ver. Infoxicacin. Recollit de
https://www.youtube.com/watch?v=re_qMWWcXHg
 30

investigador snior de lInstitut de Sociologia de la Universitat de Liubliana, Slavoj Zizek; i

com diu en un article publicat al diari El Mundo sobre corrupci i els papers de panam el fet
que podem fer quelcom, es all que millor explica el motiu pel qu ho fem. (Por qu el perro
se lame los testculos?, 2016)

Des de la Publicitat i les Relacions Pbliques

Des de la perspectiva en la que sha format lautor es pot dir que existeixen interaccions que
tenen finalitats clarament publicitries per que al mateix temps estan combinades amb altres
finalitats no publicitries que les fan ms atractives. En alguns casos no es pot afirmar qu va
ser primer, si la voluntat de la interacci o la de fer publicitat. En definitiva, a ms a ms de
que comprem un producte o servei, es busca aportar un valor afegit provinent dun altre mbit;
o viceversa. Es habitual trobar que en un contingut vinculat a lentreteniment (com un concurs
amb laudincia) sadmet o sinclou patrocinadors per fer ms atractiu el resultat del premi, la
experincia del pblic, etctera.

Sest fent referncia als patrocinis17, per tamb el Illustraci 5 Premi de l'Enigmrius diari el 2014.
font: (Castro, 2014)
branded content18, o el product placement19 aplicats
a les interaccions per fer publicitat. Un exemple real
es troba en el concurs-sorteig de la secci
lEnigmrius (Serra, 2017), del programa radiofnic
Matins de Catalunya Rdio (CCMA, 1995-2017), en
aquest cas all atorgat al guanyador s cortesia dun
negoci patrocinador. El patrocinador que collabora
amb els organitzadors aportant el premi daquest
concurs en concepte de publicitat no sempre s el mateix. I al llarg de la temporada s'informa
dels premis als qu podran optar els primers classificats. Per exemple els supermercats Bon

17 Patrocini: Defensar, sostenir, emparar, subvencionar, (una empresa, una causa, etc.) Font: Enciclopdia Catalana, SAU. (2017).
(Enciclopdia Catalana) Recollit de Diccionari.cat: http://www.diccionari.cat

18 El Branded Content, o tamb anomenat contingut de marca, permet apropar la marca al consumidor, amb una experincia que, si la teoria
ha estat ben executada, sol ser exclusiva, seductora i inimitable. Es creu que pot ser un nou cam que faciliti la via necessria per aconseguir
aquell engagement amb el pblic que tant es desitja, ja que doten els missatges dun dinamisme que aconsegueixen la interacci desitjada
amb els clients. Font: (pg. 7) Oliv Gallego, T. (1 / Maig / 2014). Branded Content, la nova frmula publicitria pel pblic del segle XXI.
Girona, Catalunya, Espanya: Universitat de Girona.

19 Les marques o productes sintrodueixen com actors en un altre mbit. s una tcnica que unint dos mons diferents en un nic discurs
aconsegueix augmentar les vendes.[...] Esta pellcula (E.T.) va iniciar tcniques de mercat i promoci en la producci de la pellcula. Va ser
la primera que feia famosos uns caramels grcies a que van ser visibles en escenes de la pellcula. Font: Snchez Galn, M. (12 / desembre
/ 2013). Los cameos de la publicidad en las pelculas. Una historia de product placement. Conferencia a la UDG. Girona, Catalunya, Espanya.
Consultat el 19 / abril / 2017, a http://diobma.udg.edu//handle/10256.1/2301
 31

preu-Esclat han participat oferint un lot de
productes del supermercat com a premi de
lEnigmrius en algunes de les temporades de a
secci i en lactualitat.
Fotograma 8 del concurs televisiu n12-5-15 de La
Ruleta de la Suerte a Antena 3 (Atresmedia, 2017).
Es pot observar com el guanyador Jaume Rigo
cellebra el premi: un cotxe Citroen C3. Font:
(ultimahora.es, 2015)

Un altre exemple pot ser el concurs televisiu del

migdia que semet al canal Antena 3 anomenat La
ruleta de la suerte (Atresmedia, 2017) en el qual
alguns dels premis i les normes de les partides a
la ruleta estan patrocinades i es fan en concepte de
publicitat.

I un exemple que passi en un mitj de paper escrit pot ser el duna revista com El Pronto,
que ofereix un consultori amb experts per assessorar el pblic en qestions de salut, dret,
famlia, vivncies, bellesa, o en lamor, de manera que el pblic hi pugui adrear els seus dubtes
en busca del savi consell. En cada consultori, i a les pgines dabans i de desprs, es situa la
publicitat de professionals, especialistes, Illustraci 6 Consultoris de temtica de salut, bellesa, dret i
vivncies del setmanari "Pronto" n 2346 22-4-2017. Font:
empreses i productes relatius a la temtica Elaboraci Prpia i (Pronto, 2017)

del consultori. En cada consultori sindica

com i on shan dadrear els dubtes daquella
temtica.

En el terreny presencial, un exemple

dinteracci en clau publicitria prou
habitual el trobem quan un establiment ens Illustraci 7Targeta de fidelitzaci de la llibreria de llibres
de segona de m "Sweet Books" de la ciutat de Girona. Font:
ofereix un val o targeta de fidelitzaci que (Sweet Books, 2013)

comporta un benefici segur si complim uns

requisits. Si interactuem com esperen ens
donaran una recompensa garantida. Si hi fem
un cert nombre de compres, per un mnim
valor, o all que calgui. El contacte directe
entre persones s el canal ms vlid perqu hi
tinguin lloc interaccions per caldria
omnipresncia per conixer-les i documentar-
les totes.
 32

Hi ha documentades experincies que tenen lloc
en un espai fsic, fora dels MCM convencionals,
en un indret on shi troben els receptors. Les
Fotograma 9 de la campanya de Coca-cola The Dancing
Vending Machine. Es veu a un participant ballant davant la
mquina de venda de Coca Cola. Seguint els moviments de ball
que apareixen a la pantalla guanyaran una ampolla de refresc.
Font: (Cocacola, 2012)

accions que es fan busquen que els receptors

interactuen i que lexperincia resulti molt
satisfactria per a ells. Algunes estan emmarcades
en el mrqueting de guerrilla o street marketing,
que aprofitant la tecnologia i altres elements que
els permetin oferir originalitat i creativitat, fan s
el contacte directe i la sorpresa per crear campanyes virals. En aquest tipus de campanyes
sexploren maneres innovadores de fer participar el pblic de lexperincia plantejada per un
anunciant que vol fer-se publicitat.

Les interaccions que no eren el que semblaven

Per com aconsegueixen les interaccions els seus Illustraci 8 Publicaci destat en un perfil
personal de Facebook on sest compartint la
objectius? Pot ser veritat que aquell compartir incessant suposada promoci de les ulleres Ray-Ban.
Font: (Stefano, 2016)
duna promoci les ulleres Ray Ban (veure la Illustraci
8) que va inundar la XS FB, en comptes de buscar
vendre ulleres el que buscava s que tots i cadascun de
nosaltres en tingues unes quasi regalades? La interacci
tenia una finalitat promocional o en veritat no hi havia
promoci ni descompte, i tot plegat era una campanya
spam molt agressiva, que camuflada de campanya de
promoci amb regal duna marca coneguda ens animava
interactuar compartint-la, per tal dadquirir les nostres
dades?20

No s or tot all que llueix. Hi ha molta interacci

publicitria que el que busca en exclusiva es que comprem sense cap contrapartida real, i que
no passa danunci o reclam un cop examinada. El nostre rol no gaudeix de molta llibertat
dacci en aquests casos. Hi ha interaccions en les quals s busca oferir una contrapartida prou

20 Webs situades a Xina suplanten botigues virtuals i tempten els usuaris redirigits des de les xarxes socials amb increbles descomptes. Un
cop decideixen comprar, sels demanen les dades de la targeta de crdit que en teoria servirien per fer la compra. Per la compra no arriba a
realitzar-se mai i la informaci de la targeta de crdit senvia als destinacions desconegudes per ser utilitzades fraudulentament en el futur.
Font: Stefano, L. (6 / abril / 2016). Buying Ray-Bans? Dont fall for this Facebook scam. Recollit de www.welivesecurity.com:
https://www.welivesecurity.com/2016/04/06/buying-ray-bans-dont-fall-for-this-facebook-scam/
 33

atractiva per tal dassolir els objectius de lemissor. Entrar en una rifa aleatria es un ganxo
molt utilitzat per tal didentificar psicogrfica i demogrficament el pblic.
Fotograma 10 Vdeo Reportatge sobre les granges de
Tamb hi ha casos en els quals una interacci es telfons situades a la Xina que permetrien la venda de
clics i altres interaccions en xarxa. Font: (Xataka, 2017)
fingida, falsejada, o realitzada per un ordinador
que es fa passar per un hum. Aix es degut a que
cada cop ms hi ha beneficis econmics en
concepte de publicitat directament proporcionals
a la fama i popularitat que es t a les xarxes.

Els ms habituals sn casos dinteraccions on

lobjectiu de lemissor sn les nostres dades.
Prenen la forma de concursos, sortejos, obsequis, demostracions de producte, subscripcions a
newsletters, altes de servei, creaci dusuaris virtuals. s part habitual del procediment haver
de complimentar un formulari o respondre una enquesta personal que dna accs a que ens
contactin de nou. Es un pas necessari per tal defectuar la subscripci a algun servei
correctament, o accedir a participar en certes interaccions, o fins i tot per disposar dun perfil
en una xarxa social. El fet s que les intervencions poden requerir que deixem de ser annims
per tal doptar a la contrapartida que ofereixen, i aix s quelcom que afecta la privacitat i
lesfera personal del pblic participant.

Hi ha casos que un contingut genunament Fotograma 11 dun videojoc per a PlayStation3 de

NBA amb publicitat (advergaming) de McDonalds i
interactiu es veu afectat per les demandes del que apareix inserida en el propi disseny de la pista de
bsquet virtual. Font: ( Advertising Media Game SL,
mercat, convertint la interacci no-publicitria en 2011)

una llanadora de missatges publicitaris que

sadjudicar al servei de lanunciant que pagui el
millor preu. Aix acaba condicionant visiblement
laspecte de la interacci final. Els videojocs en sn
un clar exemple. Veure el Fotograma 11.

Un altre exemple dinteracci, en molts casos

mercantilitzada, s la que ofereix una persona influent a les xarxes socials, que en alguns dels
seus vdeos actua com a patrocinadora duna empresa, i ho creant un relat sobre el producte. El
seu paper s basa en fer bona publicitat (o no, en funci de lexigncia en la que hagi avaluat
una empresa i els resultats daquesta), i fer que la seva reputaci i la de lempresa esdevingui
un tema prominent de la conversa virtual del moment. A poder ser convertint el vdeo en viral,
es a dir, en un generador dinteracci amb el pblic que deixa lempremta de la marca a tot
arreu.
 34

No obstant, una interacci que resulta ser publicitat pot perseguir uns objectius de mercat no
onerosos. s significatiu el cas de les organitzacions no governamentals, que tamb sn uns
emissors arxiconeguts pels seus missatges emocionals amb finalitat altruista en les que ms
que apellar a la compra dun producte, la interacci que fan busca fer creure i sentir que si no
actues i no ajudes, calamitats evitables continuaran passant irremeiablement a persones
vulnerables e indefenses.

2.4.1.2. Raons i motius socials i tics

La investigaci de les interaccions que comporten experincies i moments inesperats, brillants,

emocionants que passen a la histria de les societats t confluncies amb mbits dinters social
i tic. Els millors moments sn recordats i formen part de la vida de les persones, per els
dolents poden arribar a resultar fatals21. Sn motius de pes per considerar que les interaccions
poden representar un b, per tamb desembocar en un perjudici, s un risc que duna manera
o altra mereix atenci.

A continuaci sexposa com els factors socials i tics poden estar relacionats amb algunes de
les interaccions que lautor ha pogut trobar:

Interaccions que tenen una missi, una voluntat de prestar servei, que desenvolupen
una funci socialitzadora, democrtica, dentretenir, o deducar. Que ajuden a
quelcom, o representen un atractiu social valus, un fet positiu per a lindividu i per
al collectiu. Que tenen finalitats altruistes, nobles, cooperatives, voluntries i
transparents.
Interaccions que concentren una gran atenci de la societat, esdevenen
multitudinries, massives, internacionals i que en la seva difusi es transcendeixen
idiomes, mitjans, formats i costums. I tamb interaccions igualment importants,
per que no es poden comparar en aquests termes.
Interaccions que independentment del que proposin, comporten al participant
assumir costos, riscos i acomplir requisits per tal de participar, comportant un
impacte en ells i la societat
Interaccions que incorren en justificar els mitjans emprats, per les finalitats dels
emissors en detriment dels receptors, i poden acabar comportant problemes. O que
no sn transparents sobre les conseqncies que sen deriven.

21 Una noticia de la Cadena Ser de 2007 recull el nom de sis dones assassinades a mans de les seves ex-parelles desprs dacudir o rebre
latenci dun programa com El diario de Patricia, Ana Rosa Quinana o Lo que necesitas es amor. Font: Cadena Ser. (11 / novembre /
2007). 'El diario de Patricia' registr un caso similiar al de Svetlana en 2004. Recollit de cadenaser.com - Sociedad:
http://cadenaser.com/ser/2007/11/22/sociedad/1195701205_850215.html
 35

Apart daquestes circumstncies, sn moltes les Illustraci 9 Cartell publicitari de la discoteca

Diamonds que planteja una interacci sexista amb el
situacions en les que una interacci, degut a la pblic. (acudir en grup de noies per ser invitades a
entrar i a una consumici gratuta) per que resulta
seva naturalesa, esdev un fenomen social, i per discriminatria i sexista. Font: (DIAMONDS, 2015)

tant, haur sigut ms o menys tic segons com

shan tingut en compte diferents parmetres en el
desenvolupament de la interacci. Hi pot haver
casos en els que amb la interacci que es planteja
sarriba a menystenir la dignitat de la persona en
qesti dorientaci sexual, gnere22, estat civil.
O per temes de procedncia 23 , dorientaci
religiosa, ideolgica o per qestions que formen
part de lmbit privat, personal i ntim de les
persones.

Pel que fa a la tica de les interaccions en relaci

a limpacte social que generen, hi ha casos on la
manca de respecte envers els pblics s flagrant.
Per tamb hi ha altres factors que no necessriament condicionem a la dignitat de les persones
i que queden a discreci dels creadors dinteraccions, com la bidireccionalitat, si la nostra
participaci t per objecte un objectiu factible i per tant resultar efectiva, o si es posa
fsicament en contacte als participants. Aquest factors es poden tenir en compte ja que sn
presents duna manera o altra en moltes interaccions. Hi ha interaccions eminentment
bidireccionals, i nhi ha que no ho sn. Nhi ha que sn interaccions molt efectives, nhi ha que
no tant. Nhi ha que posen en contacte directe a les persones implicades en la interacci i nhi
ha que no. Veure taula segent amb exemples.

22 La discoteca DIAMONDS (Sevilla) durant el 2015 feia promocions discriminant als homes respecte les dones, i mercantilitzant el cos de
la dona, ja que a les seves discoteques el gnere femen tenia molts ms privilegis. Aix sutilitzava freqentment com a reclam publicitari.
Si acudeixes amb un grup damigues (noms noies) entrar s gratis i us inviten a una ampolla de xampany. Font: DIAMONDS. (2 / maig /
2015). Sbados de Royo en DIAMONDS Sevilla. Eventos de Vctor Len. Sevilla, Andalusia, Espanya: http://www.discospain.net. Consultat
el 19 / abril / 2017, a http://www.discospain.net/discotecas.php?provincia=sevilla&poblacion=sevilla&discoteca=V%C3%ADctor-
Le%C3%B3n-DIAMONDS-Sevilla&seccion=eventos

23 La publicitat dun repartiment daliments i el repartiment mateix, una interacci que t lloc en lespai fsic pblic i que per criteris de la
organitzaci que la du a terme es busca segregar a les persones que hi poden optar, incorrent en conductes xenfobes. s el que va passar, obra
duna presumpta ONG vinculada al partit poltic ultradret Espanya 2000, al barri dOrriols (Valencia) el dissabte 29 de mar de 2014. Font
eldiario.es. (29 / mar / 2014). Reparto de alimentos gratis slo a espaoles en un barrio de inmigrantes. eldiario.es. Consultat el 19 / abril /
2017, a http://www.eldiario.es/cv/Reparto-alimentos-espanoles-barrio-inmigrantes_0_243925641.html

Taula 6 Matriu dinteraccions segons els factors bidireccionals, defectivitat i de contacte directe dels participants. Font:
Elaboraci Prpia
MS
Consultori en directe on les persones acudeixen en viu i
TIPUS
participen segons les indicacions de la presentadora
El programa de les tardes
dAntena 3 El diario era
BIDIRECCIONALITAT
conegut per les seves sessions
conjuntes amb els espectadors
que volien acudir al plat
perqu els ajudessin amb les
seves diverses problemtiques.
DESCRIPCI
Com donaven tant de
protagonisme al pblic, el
programa va arribar a ser
utilitzat per impostors que van
contar la seva historia
(inventada) en el directe i
desprs ho van desvelar a YT.
Font: (Y se nos fue de las
manos! , 2016)
US
Xat ertic en directe via trucades i missatges SMS
TI
P
Es tracta dun programa de
conversa pblica per SMS i
conversa privada de veu per
trucada. Enviant AD i el text del
EFECTIVITAT
missatge al n de telfon 27900
(1,2/SMS) o trucant al
DESCRIPCI
806499652(2,2/min) o al
FACTOR
803403408 (0,64/min) o al
803456944(0,64/min) tenim
garantit que la interacci ser
efectiva. El nostre missatge ser
retransms amb molta
probabilitat.
Font dels preus (Movistar,
2017) i (Movistar, 2016)
Concurs televisiu per participar durant una srie depisodis
TIPUS
davant la cmera i optar a algun premi
Es tracta dun programa
televisiu de cites, que va una
mica ms enll. El Programa
Casados a primera vista
CONTACTE DIRECTE
sadrea a participants disposats
a casar-se noms a partir dun
test de compatibilitat que els
emparella per afinitats
DESCRIPCI
coincidents. Encara que poden
fer-se enrere, desprs de donar-
se el si vull a laltar, passen
un ms junts, i van de viatge
noces, i les cmeres enregistren
tot el procs. Finalment
decideixen si continuen casats o
si es divorcien. Ems en
exclusiva per la cadena Antena
3 del grup ATRESMEDIA.
36
INTERACCI
MENYS
Consultori en directe on els presentadors interactuen a
partir de missatges transmesos prviament per
laudincia i que previament han seleccionat.
Fotograma 12 de "El diario de
Patricia en el que uns participants Fotograma 13 del "Consultorio de
van fingir tenir una relaci i van Al consultori de Berto
Berto" del programa d'entreteniment
aparixer en directe per gastar una del programa televisiu i humor Late Motiv d'Andreu
broma. Font: (Thous i David Villar dhorari nocturn Buenafuente n 198. En el moment
troleando Al diario de Antena 3, dAndreu Buenafuente exacte quan sindiquen les vies de
2012) i (Antena 3 i Bloomberg TV, Late Motiv fan contacte.Font: (Late Motiv, 2017)
2001-2011) humor de les
interaccions que els
espectadors han tingut
amb el programa a
travs del Whatsapp,
el correu electrnic, el
telfon, el fax o el
correu postal.
Sorteig de bns per enviament de missatges SMS
Sorteig del casc de Fotograma 15 Sorteig SMS
Fotograma 14 del Canal n25 dentrades al circuit de
Valentino Rossi i
sintonitzat en un TDT a la zona
dentrades per al circuit motociclisme de Cheste a crrec de
geogrfica de Girona ciutat, i que s
de Cheste que sha dut a PREMIERE MEGAPLEX, S.A.U i
anomenat Data Test G. A les 00:03
terme per part del grup difs per Telecinco. Font: (Annim,
del 20/4/2017. 2012)
de mitjans Mediaset. Les
probabilitats de que la
interacci doni resultat
sn molt baixes. s
encara ms difcil de
guanyar quan s fa una
forta campanya de
promoci del sorteig en
un mitj de masses.
Preu SMS: 1,2
Font: (Telecinco, 2014)
Concurs duna revista per les xarxes socials per
decidir i votar la frase duna vinyeta de cmic
Fotograma 16 Logotip del programa Illustraci 10 Secci #PonleChiste
Casados a primera vista ems pel A la revista satrica de de la revista El Jueves n 2.082 (El
grup Antena 3. Font: (Warner Bros publicaci setmanal Jueves, la revista que sale los
ITVP, 2015-2017) El Jueves dediquen mircoles, 2017, pg. 69)
una secci a
interactuar amb els
usuaris via xarxes
socials. Aquella frase
que proposin en una
vinyeta muda que
publiquen i que ms
Fotograma 17 Escena del programa vots reculli, ser
Casados a primera vista n 10. publicada la setmana
vinent. Tant a
Facebook com a
Twitter, tothom pot
proposar i repartir vots
per tal descollir els
texts ms aclamats.
 37

2.4.1.3. Raons i motius acadmics

Apart dels continguts comunicatius que obliguen a interactuar llegint-los, passant de pgina o
fent clic en una altra notcia, tamb es troben continguts que senfoquen en potenciar un tipus
dinteracci ms proactiva.

Com es pot percebre a travs dels exemples, els continguts interactius i les interaccions sn un
mn molt extens i variat. I tamb molt investigat des de flancs especfics, perqu hi ha una gran
diversitat i dispersi de formats en els diferents mitjans.

Hi ha una gran abundncia de termes publicitaris (o propis del mn de les TIC) per abordar el
conjunt de les comunicacions contempornies que sn ms o menys interactives amb lusuari:
Advergaming 24 , gamificaci 25 , branded content, patrocini, product placement, prosumer
content26, cross-media27, trans-media28, presncia web 2.029, o els continguts a la carta. Els
canals samplien i es diversifiquen per tal dapropar la relaci amb els pblics cap a una
experincia bidireccional el ms autntica possible. Les temptatives perqu laprofitament de

24 Advergaming format de les paraules advertisement (publicitat) i gaming (jugar) explica o defineix aquells jocs que, o b sn creats per
tal danunciar i fer publicitat, o b el disseny del joc incorpora anuncis, en la trama, els escenaris, els objectius i en tot all que no li resti
capacitat dentretenir. Ladvergaming no s un anunci amb el que es pot jugar, si no quelcom que sens anuncia mentre juguem. Font: Jenkins,
H. (22 / juny / 2006). Brain Dump: Games as Branded Entertainment. Recollit de http://henryjenkins.org:
http://henryjenkins.org/2006/06/brain_dump_games_as_branded_en.html

25 Gamificaci: Aquesta paraula prov del terme angls game(joc) i tracta dexplicar el procs pel qual sintenten aplicar els jocs i les
dinmiques de joc en altres continguts com poden ser els empresarials, els educatius o els publicitaris. Un concurs televisiu de cant amb un
jurat que decideix s una cosa. Si innova repartint comandaments per votar al pblic assistent, i habilitat un servei de vot per SMS per a
laudincia, est convertint el procediment de nominaci dels concursants en un joc. Font: Gamificacin S.L. (2016). Qu es la gamificacin?
Recollit de http://www.gamificacion.com/: http://www.gamificacion.com/que-es-la-gamificacion

26 Prosumer s una paraula anglesa formada per producer (productor) i consumer (consumidor) que defineix aquelles persones que
adopten el rol de creadores de continguts nous a partir dels continguts duna marca que consumeixen. Els jugadors de Pokemon Go que
relataven amb fotos i vdeos les seves jornades atrapant Pokmons estaven creant contingut a partir del contingut duna marca , per tant,
esdevenen prosumers. Font: Diccionario LID. (2012). Diccionario LID Marketing directo e interactivo. Recollit de
https://www.marketingdirecto.com/diccionario-marketing-publicidad-comunicacion-nuevas-tecnologias/prosumer

27 Cross-media. El terme es refereix a la manera de comunicar continguts emprant diferents mitjans, i aprofitant aquesta multiplicitat de vies
daccs per adaptar loferta comunicativa per tal que estigui interconnectada, potenciant la intertextualitat i la hipertextualitat. En el cas de TV
fa referncia al tipus de producte audiovisual que cont vincles comuns amb altres que semeten per vries plataformes. Font: Villa Montoya,
M. (2011). Produccin cross-media: El caso de Televisi de Catalunya. Barcelona: Universitat Autnoma de Barcelona.

28 Transmedia. Significa a traves de diferents mitjans i segons Henry Jenkins es tracta de formes narratives emergents que aprofiten el
flux de contingut a traves dels mitjans (cross-media) i les xarxes de reacci dels fans. Fa referncia als continguts, els discursos, les narratives
que es desenvolupen adaptant la producci al consum dels continguts que el pblic manifesta. El relat o contingut que sescampa per ms dun
mitj i es pot accedir des de diferents maneres, tamb sadapta i canvia amb les interaccions del pblic . Font: Jenkins, H. (4 / setembre / 2014).
Transmedia 202: Reflexiones adicionales (transmedia-entertainment). Recollit de http://henryjenkins.org:
http://henryjenkins.org/category/transmedia-entertainment

29 Web 2.0 significa entorns dinmics, arquitectures de participaci, usuaris que creen contingut i lobjectiu de basar-se en les persones i la
seva interacci. Proliferen aplicacions web gestionades comunitriament, wikis, microsites. Gil Garcia, E. (2008). La Web 2.0. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya. Recollit de http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/17821/3/XX08_93006_01331-1.pdf
 38

les particularitats daquests canals es tradueixin en compra (o assoliment dun objectiu com
tenir ms audincia) sn inacabables.

Un altre aspecte dels continguts s la unicitat de les unitats interactives estudiades i la saturaci
de lentorn. No sn dues caracterstiques que faciliten realitzar una investigaci exhaustiva
duna mostra nombrosa. Tanmateix, degut a aquesta saturaci i a les empremtes que deixen
moltes daquestes interaccions, hi ha un mnim avantatge, si ms no, a lhora descollir per on
comenar a registrar casos. Amb una aproximaci inicial que detalli les diferents
caracterstiques de cada interacci estudiada, tindrem un fantstic univers perqu en properes
investigacions hi hagus una base prvia de consulta. Facilitaria el cam per estudiar ms
profundament i amb ms rigor cada tipologia dinteracci.

2.4.1.4. Raons i motius econmics

Hi ha motius per investigar que donen esperana per pensar que ser possible obtenir un
rendiment econmic, generar de beneficis, o recuperar part de la inversi a travs dels resultats
daquesta investigaci. Cal parlar sobre lobjecte destudi i a qui li interessa all que sestudia,
per explicar el valor que t. Per extreure el valor de la investigaci tamb comportar costos
que no es poden menystenir.

Si una unitat comunicativa de lestudi sanalitza mitjanant una bateria de moltes preguntes. I
per cada unitat comunicativa, linvestigador ha dintroduir necessriament un gran nombre
dtems a mode de resposta (alguns que poden consistir en redactar, o aconseguir un fotograma
o enregistrament de la interacci del propi mitj). s lgic pensar que caldr dedicar moltes
hores i molt sovint per documentar tota la realitat de manera exhaustiva i actualitzada.

Es en aquest punt, davant el volum de treball que es perfila, on entren en joc els motius que hi
pot haver per recompensar-lo, cosa que voldria dir que els resultats no noms sn atractius per
a linvestigador. s plausible pensar que degut al lucre que obtenen dels diferents mitjans els
mateixos mitjans, anunciants, les empreses involucrades en tot el cicle de producci-
distribuci-retransmissi, i tamb a la repercussi en la societat que tenen els mitjans, i a ls
que en fan els espectadors; tota informaci independent a les seves fonts habituals pot tenir
valor per als implicats. Sempre i quan aquesta informaci sigui vera, comprovable, i reculli
no noms all que implicats per ells mateixos ja poden saber fcilment, si no que tamb mostri
informaci nova relacionada amb elements del context, o sobre lopini i el que pensa una
mostra de la poblaci.

Un altre cas de possible finanament es dna quan una persona que resulta molt fan dun tipus
dinteracci, un mitj, dun programa, o dun tipus dinteracci en particular, voldria un
buscador especial per trobar altres interaccions relacionades. O si es tracta duna persona que
 39

necessita una eina que li permeti saber quines interaccions hi ha hagut, i quines hi ha
disponibles en diferents mitjans, i com sn els detalls de cadascuna delles sense haver de
consultar directament el mitj.

El capital hum que representen aquells interessats en el potencial de lestudi es pot traduir en
beneficis si es comercialitzen les dades, per tamb hi ha alternatives per tal de guanyar-hi
quelcom sense haver de privar al pblic daccedir gratutament a les dades. Si es comparteix la
informaci sense cap crrec amb tothom, es pot arribar a aconseguir que la congregaci duna
comunitat virtual dinteressats vagi en augment, i que duna banda es generin continguts de
valor per part del pblic al utilitzar, enriquir i revisar la base de dades; i que de laltra permeti
obtenir un rendiment econmic de la comercialitzaci despais publicitaris en lentorn on
sallotgin els informes de les dades recollides.

Aquest motiu cobrar ms sentit si les conclusions resulten vlides, sorprenents, esclaridores.
I tamb resultar una opci real de guanys a mesura que la plataforma on s publiquin els
continguts guanyi audincia.

2.4.2 Factibilitat

Qu fa pensar que una investigaci daquestes caracterstiques es pot du a terme amb xit?
Quins recursos fan falta, de quins es pot disposar i com shaur de recrrer a ells?

Per respondre aquestes preguntes shan consultat les propostes dinvestigaci del llibre La
investigacin en comunicacin. Mtodos y tcnicas en la era digital (Vilches, del Ro, Simelio,
Soler, & Velzquez, 2011), que serveix de guia acadmica a lautor per tal de resoldre la
tipologia dinvestigaci, el model de recollida de dades i quin instrument danlisi conv
utilitzar. La investigadora i professora a la facultat de Publicitat i Relacions Pbliques de la
Universitat de Girona Olga del Ro, i coautora del llibre, diu que en lestructura dun projecte
dinvestigaci hi ha aspectes clau a tenir en compte pel que fa la factibilitat com sn la
naturalesa del tema a investigar, lamplitud del tema, i tamb daltres aspectes ms tcnics com
els recursos humans, econmics i temporals disponibles per a la investigaci. (p. 75)

Duna banda lobjecte destudi ents com les interaccions amb les que els receptors de
diferents mitjans interactuen s un tema fronterer amb altres, perqu t diverses
interpretacions que fan de mal delimitar. Tanmateix aquestes accepcions shan de delimitar a
partir dels elements i caracterstiques que conformen cada interacci en particular, la seva
amplitud es pot vincular al mitj on es difon, a partir de lefecte de la interacci i del mitj que
vehicular la resposta del pblic.

Daltra banda, per saber lopini que t la poblaci respecte les interaccions es realitzar
una enquesta a la poblaci per saber com sn, quin consum de mitjans duen a terme, com s
 40

comporten envers les empreses a lhora de comunicar-se amb elles, i perqu valorin quina s
la seva actitud personal o posicionament respecte aspectes relatius a les interaccions.

Pel que fa als recursos materials, humans, tcnics i econmics necessaris per realitzar la
investigaci sn: lordinador, la connexi a internet, el programari especfic, linvestigador,
laccs a persones voluntries, laccs als continguts de diferents mitjans, laccs a biblioteques
i a recursos acadmics. Tots els recursos esmentats estan a labast de linvestigador i
sexpliquen ms detalladament al captol de la metodologia.

I pel que respecta als recursos temporals, aquests defineixen la investigaci duna manera
delimitant i shan tenir en compte. Tant pel temps que requereix la investigaci al investigador
com per la vida de les dades. El moment que sinicia la recollecci dinteraccions determina
quan temps far des que s va finalitzar una determinada interacci a estudiar. Si ja fa molt
temps que es va produir una interacci s ms complicat recuperar la informaci completa i
oficial.
 41

3. Marc teric i referencial

Per establir el marc teric i referencial de la investigaci es parla daltres estudis o
investigacions similars ja sigui degut a lmbit, lobjecte destudi, les fonts dinformaci o la
metodologia emprada. Tamb es menciona les teories que sapliquen a la investigaci per tal
dampliar i reforar el seu sentit. Saclareix el significat de diferents conceptes. Es defineixen
les variables de la investigaci. I per ltim es formulen hiptesis per respondre a les preguntes.

3.1.Antecedents

Qu es pot considerar com un antecedent daquesta investigaci? Sense arribar a subordinar-

se a un escrupols debat terminolgic o disciplinar es pot comenar dient que les interaccions
sn paregudes a un intercanvi, o quelcom que implica una acci per part dalg i que generar
una reacci. No s un tema massa inslit, i per tant, sha estudiat.

Els estudis sobre la casustica30 de les interaccions, la causalitat31 i les relacions de causa i
efecte32, ja provinguin de la filosofia, la sociologia, la psicologia, la lingstica o lantropologia
poden resultar tils per comprendre la naturalesa i els per qu de les interaccions humanes.

Les relacions de causa i efecte sn tan inabastables, com irracionals, sobretot quan pertanyen
a la dimensi humana. No es ambici de la investigaci postular cap llei universal que justifiqui
la preeminncia duna relaci vinculada entre un tipus dinteracci i lxit o el fracs que pugui
tenir. Tanmateix, si que s vol tractar destablir uns criteris de categoritzaci i contextualitzaci
de les interaccions tal i com es fa amb tot all que esdev objecte de les cincies.

Altres disciplines com la comunicaci i producci audiovisual, la publicitat, les relacions

pbliques o el mrqueting tamb plantegen gran inters per la interacci humana a travs duns
canals, finalitats i rols ms especfics i particulars. Segons aquestes disciplines, les interaccions
que tendeixen a regir-se per finalitats comercials, culturals o funcionals especfiques, ja siguin

30 Casustica. 3.1 Consideraci dels casos particulars que es poden preveure en una determinada matria. 3..2
Conjunt daquests casos. Font: Enciclopdia Catalana, SAU. (2017). (Enciclopdia Catalana) Recollit de Diccionari.cat:
http://www.diccionari.cat

31 Sobre la causalitat i el principi que sen deriva es pot dir: el que ha succet una vegada en unes determinades circumstncies tornar a
succeir si es tornen a donar unes circumstncies suficientment semblants. Font: Vilaseca i Baeras, X. (sense data) Filosofia per a joves
estudiants. Recollit de
http://www.xtec.cat/~fvilasec/CONTINGUTS%20PRIMER%20BAT/EL%20SABER%20FILOSOFIC/principi%20causalitat.htm

32 El filsof David Hume (1711-1776) diu sobre la relaci de causa i efecte que sha de distingir si parlem de quelcom concebible i possible,
i per tant probable i subjecte a la inducci enlloc de regir-se per la demostraci (i per tant separat de lexperincia). Aix significa que les
prediccions daquestes relacions provenen de lexperincia, dhbits i costums. Font: Villar, M. (23 / desembre / 2009). David Hume i la
causalitat. Recollit de SlideShare: https://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-causalitat
 42

publicitries o per linters de lemissor per comunicar quelcom envers els receptors duna
manera i amb un mtode determinat.

Disciplines ms cientfiques o tcniques com la enginyeria industrial, lelectrnica, la

informtica, i totes aquelles que tenen un paper clau en la programaci, el disseny de
programaris, la producci de plataformes, canals i eines tils per a la comunicaci, tamb
determinen amb els seus avenos i descobriments com es desenvolupen gran part de les
interaccions que es volen estudiar.

Les disciplines poc a poc li atorguen a lemissor molta importncia, tanmateix no totes les
interaccions ofereixen el mateix grau de protagonisme i llibertat dacci al receptor que
decideix interactuar-hi.

A continuaci sexplica la tipologia dels antecedents consultats per bastir el marc teric i dur a
terme la investigaci que clarificar les capacitats de les interaccions, els seus usos publicitaris,
i els tipus de mitjans i formats, entre altres conceptes.

Per fer-ho es dna una relaci dels principals documents i fonts que shan seleccionat en la
recerca, quin ttol tenen, quan shan publicat, lautoria, aix com un breu resum de cadascun
per a entendre el motiu que fa que shagin tingut en compte.

s poden resumir de la segent manera:

Fonts secundaries
Acadmiques Informes
Treballs de final de Grau o Carrera Daudincies de mitjans
Treballs de final de Mster Dinstitucions vinculades a al comunicaci i
Tesis Doctorals corporacions de mitjans
Altres publicacions acadmiques Destudis demogrfics estadstics
 43
Taula 7 Taula d'antecedents que incideixen en la temtica de les interaccions proposades des dels mitjans. Font: Elaboraci prpia.
Tipus Ttol Any Autor Resum
Factores que influyen en la
Una investigaci des de la perspectiva de la publicitat i les relacions pbliques sobre el concepte storytelling33 transmedia adaptat
participacin activa del usuario
i aplicat a lmbit de la comunicaci publicitria. Es fa una revisi bibliogrfica definint atributs de les campanyes

2015
en campaas publicitarias Maite Loizate
publicitries amb clau storytelling, aix com els factors que promouen la participaci activa de lusuari. Sidentifiquen
basadas en estrategias de
factors que generen correlaci entre la participaci activa de lusuari i els dispositius mbils.
storytelling transmedia
Les XS shan popularitzat notablement fins al punt que el 81% dels internautes espanyols tenen algun compte en alguna delles.
El fenmeno de la interactividad:
Aquesta investigaci periodstica t la finalitat principal destudiar la interacci sorgida entre deu MCM i els usuaris de la
anlisis del dilogo entre los
Juani Segarra XS TW. Conclou que la rdio destaca en lexplotaci del mitja. Predomina el backlinking: redirecci del pblic a un lloc web

2016
medios de comunicacin
Gallego propi del mitja on hi ha allotjat els continguts. Aporta que els usuaris ms interactius es concentren en major mesura en mitjans
espaoles y los usuarios en
dels quals la titularitat esdev privada. I palesa que hi ha una total absncia de contestaci o efecte per parts dels mitjans envers
Twitter
les aportacions del pblic.
3.1.1.Treballs de Fi de Grau

Aquest treball analitza exemples de campanyes de promoci i producci publicitries i cinematogrfiques que fan s del branded
content. Extracte literal daquest treball provinent de lmbit de la publicitat i les relacions pbliques:
Fonts Secundries

El Branded Content, la nova

Tania Oliv [...] la publicitat ha hagut de fer un replantejament, oferir una interacci permanent i utilitzar noves tcniques per
2014
Acadmiques

frmula publicitria pel pblic

Gallego convertir-se en la millor marca i en la que ms persisteix en la ment del consumidor. Quina atenci real tenen les
del segle XXI
marques i quins usos li donen a aquesta informaci? Aqu s on radica la clau de lxit i aqu s on sha hagut de
recrrer al Branded Content. (Oliv Gallego, pg. 9)
El fenmeno fan y sus
Juan Francisco Aquesta investigaci de final del Grau de Publicitat i Relacions Pbliques estudia el fenomen fan i la afectaci dels subjectes
2014

repercusiones en la vida
Enseat Guerra implicats per descobrir els factors dincidncia que porten a fanatitzar-se i lefecte que t la militncia en la vida quotidiana.
cotidiana
Aquest projecte denginyeria informtica descriu com sha elaborat un sistema que automatitza la recollecci, classificaci i
Indexaci de continguts Jordi Hernndez realitzaci dinformes sobre els continguts audiovisuals que corresponen als informatius de diferents cadenes. Alguns dels
2007

televisius: Anlisis de Vdeo Puigdellvol tems o caracterstiques que sanalitzen sn la grandria, posici i durada de les aparicions dels presentadors; aix com els canvis
descena i les particularitats de contrast, intensitat i color de cadascuna.
Seleccin automtica de Ivan Alcoceba Aquest projecte informtic estudia com generar un resum duna collecci de fotografies que lusuari puja a una plataforma
2012

imgenes. Photo-storytelling. Hornos web duna manera automtica i dacord amb diferents criteris que el sistema mesurar en les fotografies.

Estereotips i prejudicis sobre Lobjectiu daquesta investigaci feta per una estudiant del grau de Psicologia ha estat identificar i descriure els estereotips i
2014

laspecte fsic: com veiem a les Anna Gil Farrs prejudicis sobre les persones fsicament atractives, a ms de conixer si hi ha diferncies entre la visi dels adolescents i la
persones atractives? visi dels adults en relaci a aquest tema.

33 Storytelling i storytelling transmedia. La traducci literal seria conta contes i conta contes a travs de diferents canals fa referencia a la tcnica que presenta uns continguts en format dhistria. Amb un principi, nus i desenlla,
personatges i vivncies que fan que el missatge prengui la forma de relat, de narraci. Aquesta tcnica atenua lefecte allrgic i ftil que ocasiona un anunci, qu apart de deixar clar que vol vendre quelcom, no aconsegueix oferir un pretext
prou atractiu o trepidant amb el que ens hi puguem identificar. Pel que fa a lstorytelling transmedia es pot dir que la narraci de la historia s en part de qui la conta, i en part de qui lescolta. Aquesta relaci fluctua entre diferents canals i
esdev ms ntima i prxima, ja que no noms saborda amb retrica publicitria, promocions i eslgans si no que el pblic participa proactivament a travs dels canals on esdev possible.
 44
Lobjectiu daquest projecte denginyeria de telecomunicacions s explotar les diferents opcions de comunicacions a curta
Solucin de marketing interactivo George Alexis distncia per habilitar nous mecanismes de publicitat interactiva i propera a lusuari. Es crea un post intelligent que dna

2014
en proximidad basado en
tecnologas de campo cercano
Fans turned prosumers: a case
Romero accs WIFI i informaci de la lnia dautobusos. Emprant tecnologies com els codis QR o NFC, i hardware de control de baix
Monserrate cost sintentar millorar els paradigmes del mrqueting de proximitat. Es comprova si s possible una major implicaci de
lusuari i si la publicitat pot esdevenir ms personal.
Aquesta investigaci vol entendre els motius que hi ha darrere el comportament del consumidor que recorre a la pirateria
de subttols fets i distributs illegalment per altres fans. Investiga els mtodes dels prosumers per protegir-se de la llei, i com
Penn

2012
study of an online fansubbing afecta la relaci entre fans que produeixen subttols illegals i els fans que els consumeixen. A causa de la naturalesa dinternet s
Pantumsinchai
difcil aplicar la justcia, per tant es fa balan davant del fet dhaver-se docultar i respecte els beneficis socials que troba un
3.1.2.Treballs de Final de Mster

community
prosumer per satisfer les demandes duna comunitat marginada.

Sanalitza el text creat per usuaris pertinents a comunitats en lnia de fans de telenovelles emeses per la TV del Brasil. Tracta de
The co-viewing experience in the Fernanda Pires

2014
reconixer les motivacions daquests membres i identificant les estratgies utilitzades en el procs en el qual els membres
age of transmedia storytelling de S
interactuen, creen i interpreten aquests texts.

L'audincia dels serveis pblics

Aquest treball t lobjectiu general dexaminar les audincies dels serveis pblics de radiodifusi a la Uni Europea amb
de radiodifusi a la Uni
lestudi de cas de la CCMA i la BBC. Ho fa entorn de tres eixos: lestat actual, el comportament i els reptes de futur. Lobjecte
Europea. Proposta metodolgica
Pablo Gmez destudi abasta tot el procs comunicatiu: el mitj, els professionals, el contingut i laudincia; examinant en tots quatre
2016

i estudi comparatiu a la
Domguez la influncia dels nous mitjans en la producci i el consum. Els resultats obtinguts tenen una intenci prospectiva (estudiar i
Corporaci Catalana de Mitjans
identificar les causes) i la finalitat doferir estratgies per mantenir i millorar les audincies a mig i a llarg termini en lentorn
Audiovisuals (CCMA) i la British
digital. Adaptat de labstracte del treball. (Gmez Domnguez, 2016)
Broadcasting Corporation (BBC)
El propsit daquesta tesi s conixer el desenvolupament de les prctiques productives cross-media televisives, determinar
Produccin cross-media: El caso Mara Isabel
2011

les seves implicacions organitzatives i avaluar limpacte de les eines per a la producci digital i multi-plataforma. Sanalitzen
de Televisi de Catalunya Villa Montoya
diversos productes interactius produts per Corporaci Catalana de mitjans audiovisuals.
La interactividad de la
comunicacin digital en la
Aquesta tesi doctoral estudia un nou paradigma de mrqueting que tracta dimposar-se a travs del dileg electrnic a temps
competitividad de las
real. Mesura limpacte que han tingut les XS en les estratgies de mrqueting que duen a terme les empreses. Estudia casos reals
organizaciones y en la
3.1.3.Tesis Doctorals

Pedro lvaro dempreses que utilitzen la XS FB i les pgines de FB i tamb fa servir lenquesta. T en comptes els interessos de les
2012

maximizacin de las necesidades

Pereira Correia empreses, i dels usuaris, els usos que es donen a les XS per uns i altres, i la funci socialitzadora que tenen. Sanalitza si la
y deseos de los individuos cuando
continutat que les empreses emprenen en forma destratgies de mrqueting a les XS sn efectives, i quines sn aquestes
asumen el papel de consumidores
estratgies. Tamb tracta descobrir que en pensen aquells que no sn usuaris de FB de ls que les empreses donen a aquesta XS.
a travs de las redes sociales en
Portugal
Aquesta tesi estudia limpacte que el mtode de recollecci de dades emprat en enquestes t sobre la qualitat de les
Impact of the mode of data
Melanie Audrey respostes, entenent la qualitat com a producte de la fiabilitat i la validesa. Sutilitzen mtodes diversos per fer lestudi de
2012

collection on the quality of survey

Revilla qualitat. Sanalitzen temes com la utilitzaci dels MCM, la confiana social i poltica, satisfacci, orientacions poltiques, auto-
questions in social sciences
ubicaci en escala dreta-esquerra o actituds envers la immigraci.
Interactividad en la oferta de
Aquesta investigaci estudia la interactivitat dels programes infantils de televisi. Ho fa a partir de lestudi de casos reals
contenidos infantiles cross-media Andrea Lafaurie
2012

amb el canal infantil Super3. El compara amb el canal infantil Clan TV de Televisin Espaola. Fa una anlisis qualitatiu dels
para TDT e Internet: el caso del Molina
continguts, i tamb proposa una classificaci segons la tasca que sespera que realitzi lusuari, el mitj emprat, les conseqncies
Super3
 45
i finalitats de les principals interaccions que es proposen a laudincia. Sestudien els diferents continguts interactius i com aquests
sadapten a lacci de laudincia.

Introduccin a las Teoras de la Juan Miguel Anlisi introductria a conceptes i teories comunicacionals. Recull de teories i esquemes de diferents autors comparats. Un

2004
Informacin y la Comunicacin Aguado exhaustiu llegat de teories sobre la informaci i la comunicaci aplicables a les TIC i als MCM.

D'on venim? De la revoluci

3.1.4.Altres publicacions i investigacions acadmiques

Raquel Herrera Una perspectiva panormica (tecnolgica, econmica i social) dels mitjans de comunicaci que han protagonitzat la nostra

2011
industrial a la revoluci
Ferrer poca contempornia, posant un mfasi final en el desenvolupament informtic com a eix vertebrador del model informacional
informacional

Raquel Herrera Mitjans, corporacions, poltica i ciutadania. Els papers que juga i jugar la comunicaci per a cadascun daquests grups en

2011
Cap a on anem? El nou model de
Ferrer i Mariela el present ms immediat. Models comunicatius. Es classifiquen els models comunicatius interpersonals (un a un), grupals (un a
comunicaci sinttica en xarxa.
Gmez Ponce molts) i de masses.

Aquesta investigaci publicada en una revista acadmica tracta sobre la publicitat street marketing a Espanya. Parafrasejant
lautor: Resulta necessari sorprendre, involucrar i fer sentir part activa als pblics dexperincies inoblidables. Sanalitzen les
Valoracin de las acciones de Mnica
2016

impressions que causen diferents accions de Street Mrqueting escomeses per diferents marques de renom en medis below the
street marketing en Espaa Matellanes Lazo 34
line . Sutilitzen aparells de mesura de linters i lemoci electrnics que mesuren la dermis i tamb mitjanant el sondeig
dopinions.

Cartografiar Internetilandia Una

Santiago Lpez Mapa cartogrfic dinternet, usos i magnituds de les operacions globals. Es fa una especial classificaci de serveis dinternet i
2007

herramienta para el trabajo de

Pavillard apartats que lintegren en base a la mida que ocupen els diferents serveis, i tamb el tipus dinteracci que impliquen.
campo virtual en Internet

Estrella Martnez
La comunicacin en las redes Rodrigo i En aquesta publicaci acadmica sanalitzen les estratgies comunicatives de Movistar a la XS Tuenti per tal de connectar amb
2014

sociales. Movistar y los Mara Jos el pblic objectiu amb la finalitat dinfluir en les seves decisions de compra i aconseguir una afiliaci dels adolescents a la
adolescentes Palacios marca.
Trassierra

34 Below the line: Significa per sota de la lnia i fa referncia als canals i mitjans emprats amb finalitats publicitries (o les que siguin) per que no formen part del grup de mitjans tradicionals. Tenen lloc a peu de carrer, en el punt de venda
o en una estaci de metro, en definitiva, a lespai fsic. Sn accions que quan passen no tenen una transcendncia fora de lentorn local, per que donen lloc a continguts amb potencial per esdevenir viral. Above the line: Significa per sobre
de la lnia i es refereix als MCM com la TV, la rdio, la premsa o internet. La particularitat comuna s que sadrecen a grans masses de persones. Font: Kiran, M. (22 / agost / 2011). Difference between above the line and below the line
advertising. Recollit de http://www.theadvertisingclub.net/index.php/features/editorial/3256-difference-between-above-the-line-and-below-the-line-advertising

Del xito en televisin a la
participacin en las redes
2015
sociales: el Prncipe y Galeras
Velvet en Facebook
Comunicacin y discurso de un
programa televisivo: interaccin
2014
en los mensajes de mviles a un
debate nocturno
Anlisis de los factores
determinantes del uso de
2010
mensajes SMS para participar en
programas de televisin
3.1.5.Consum de Mitjans i Audincies
La participacin de la audiencia
en la televisin: de la audiencia 2015
activa a la social
Estudio General de Medios
2016
(EGM)
Informes
2017
Audiencia de Internet en elEGM
Estadstiques de lInstitut
3.1.6.Estadstiques
2016
d'Estadstica de Catalunya
(Idescat)
Estadsticas del Instituto Nacional
2016
de Estadstica (INE)
46
Leire Gmez
Rubio i Es fa una anlisi de lestratgia televisiva i lactivitat participativa del pblic que registren els perfils oficials de FB de les
Nereida Lpez dues sries de ficci nacional amb major ndex daudincia durant el primer semestre del 2014.
Vidales
Investigaci de la interacci que fan els usuaris amb el programa nocturn de tertlia poltica El Gato al Agua de la
Mercedes Roman
cadena Intereconoma a travs de missatges SMS i que apareixen impresos en directe. Shan registrat 14 hores del programa,
Portas Daniel
909 SMS i 30 intervencions de tertulians per tal davaluar lafinitat i divergncia del pblic respecte el que es diu. Tamb
Mart Pelln.
sanalitza la interacci amb diferents seccions interactives del programa com el gatmetro o el pdium de tertulians favorits.
Aquest estudi determina alguns factors clau a lhora dinteractuar amb els mitjans. Aprofita diferents teories sobre la
Carla Ruiz i
interactivitat en la comunicaci dels mitjans per definir els parmetres terics dun model danlisi de la intenci de participaci.
Silvia Sanz Blas
Els parmetres sn: Entreteniment percebut, compatibilitat, actitud i intenci de la utilitzaci de missatges SMS.
La AIMC ha collaborat amb Facultad de Ciencias de la Comunicacin de la Universidad de A Corua. Han elaborat conjuntament
un informe a partir de lestudi de les audincies publicitries televisives i en xarxa, el consum de TV als TI a travs de APPS
i plataformes de pagament, de la interacci o audincia social de programes com la Voz o la Gala de los Goya al TW, la
incidncia de les XS perqu els receptors vegin ms TV i els rols dels receptors.
AIMC -
Aquest estudi es fa a un univers de poblaci de 14 anys o ms. Un total de 39.783.000 individus. La mostra anual de les ltimes
Asociacin para
tres onades consta de 31.578 entrevistes multimdia, 47.587 de rdio, 43.450, de premsa, 22.478 de revistes, 11.407 sobre TV.
la Investigacin
El mtode ha sigut lentrevista presencial i aprofundit amb lentrevista telefnica. La informaci recull la distribuci de les
de Medios de
audincies al llarg dels diferents mitjans i canals, emissores, cadenes o portals.
Comunicacin
Aquest s lestudi estatal daccs pblic ms interessant per a la investigaci que es du a terme, ja que degut a la naturalesa de la
interacci i la dinternet. La xarxa est intrnsecament implicada en moltes, encara que no totes, les interaccions. Lestudi detalla
perfils per edats, indicadors socioeconmics, de consum de serveis i pgines web, de llocs i dispositius daccs, entre molts
altres criteris. Aquest informe recull tots aquests apartats oferint una informaci estadstica actualitzada de les audincies
Espanyoles a internet.
Institut
La Web de l'estadstica oficial de Catalunya ofereix un ampli ventall destudis estadstics sobre multitud de temes que tenen
d'Estadstica de
incidncia amb lobjecte del treball. El temps que ocupen diferents tasques en lactivitat diria. La possessi de bns de
Catalunya
consum. Equipaments TIC a la llar. s dinternet i diferents serveis dinternet.
(Idescat)
La web del Instituto Nacional de Estadstica ofereix resultats relacionats amb la penetraci de les TIC a les llars, cosa que est
Instituto
relativament relacionat amb el tema de lestudi. Tamb cobreix la facturaci dels sectors audiovisuals i informtics vinculats a
Nacional de
la comunicaci, i sobre el temps que les persones prodiguen en diferents activitats laborals, no laborals i de lleure amb una
Estadstica (INE)
indexaci per edat, gnere i altres indicadors demogrfics.
 47
Corporaci
Norma reguladora del Aquesta norma reguladora informa de les condicions contractuals i la postura de la corporaci a lhora dadquirir nous continguts.
Catalana de
procediment de selecci i Tal com es recull a lapartat especfic de Mitjans Digitals hi ha un inters palpable en desenvolupar continguts dndole interactiva.
Mitjans
La temtica i format de les propostes per a nous continguts digitals s lliure. Es valoraran les idees indites i les que

2016
contractaci de continguts Audiovisuals
audiovisuals per als mitjans de continguin elements originals i innovadors, especialment els configurats per propostes que fomentin la interactivitat
(CCMA),
comunicaci de la Corporaci dels usuaris. Els projectes poden estar pensats per a ser emesos a qualsevol plataforma de difusi. (CCMA, 2016, p.
Generalitat de
Catalana de Mitjans Audiovisuals 27)
Catalunya
3.1.7.Informes dels propis mitjans o actors implicats en la interacci

Aquestes disposicions tracten dinstruir com sha de garantir laccessibilitat per a persones sordes als continguts televisius.
Disposicions del Consell de
Sestableix la normativa per la qual sha de complir amb ladaptaci dels continguts per a una transcripci en directe,
lAudiovisual de Catalunya. Diari

2013
audiodescripci dels continguts, interpretaci en llengua dels signes i la subtitulaci ja sigui en catal com a altres idiomes.
Oficial de la Generalitat de
Sindiquen quins continguts i en quines proporcions shan dadaptar. Aquestes funcions es senyalitzaran en pantalla i es podran
Catalunya. Num 6334. 13.3.2013
activar mitjanant els botons pertinents del comandament a distncia.

Aquest informe analitza tant els impactes que ha tingut la migraci al sistema de TDT per al catal en rdio i televisi, com
ladaptaci i principals temes amb els quals shan trobat els diferents canals i grups que conformen loferta meditica. Es parla

2015
Consell de
Laudiovisual a Catalunya
lAudiovisual de de la legislaci entorn diferents tipus de continguts audiovisuals i es repassa loferta de continguts a Catalunya. Per ltim
Catalunya sanalitza el consum que es fa daquesta oferta.
35
Dels objectius del Llibre Blanc sextreu la seva ra de ser i utilitat per a la investigaci:
El Consell de lAudiovisual de Catalunya ha impulsat lelaboraci del Llibre blanc de laudiovisual, com a resposta
a lencrrec fet pel Parlament de Catalunya. El Llibre blanc, a ms de fer una radiografia del sector audiovisual,
2017

Llibre blanc de laudiovisual

analitza i tracta els reptes del sector, com ara garantir la qualitat del servei i la sostenibilitat econmica dels
mitjans pblics, consolidar i fer competitius els prestadors privats, plantejar escenaris de futur per als mitjans
locals o enfortir les indstries culturals catalanes. Font: (CAC, 2017, p. 5)
Aquest mapa localitza les emissores de rdio i els canals de televisi en emissi existents a Catalunya. Sofereix informaci
ms concreta sobre aquest mitj com ara: nom comercial, la titularitat, l'adrea del mitj, freqncia/canal, zona de servei,
Consell de
Mapa de mitjans audiovisuals de nom del prestador i grup de comunicaci si s'escau. Hi ha dades de tots els mitjans de comunicaci audiovisual de la Generalitat
2016

lAudiovisual de
Catalunya de Catalunya i dels ens locals i els mitjans oferts per prestadors de serveis de comunicaci audiovisual a l'empara d'una llicncia
Catalunya
que utilitzen l'espectre radioelctric. No contempla els mitjans de rdio digital (DAB) i els mitjans d'abast nacional es localitzen
una nica vegada.

Anlisis de los informativos de Barlovento Aquest informe analitza el text dels subttols que acompanya lemissi de les cadenes de TV Antena 3, La 1, T5, Cuatro i La
2017

Antena3, La1, Telecinco, Cuatro y Comunicacin Sexta. Es cerca el nom de protagonistes, llocs i organitzacions; tamb sempra un buscador detiquetes que permet fer un
La Sexta BLV Analytics seguiment de la freqncia i moment en que apareixen les mencions. Des de 06/03/2017 al 12/03/2017

35 El llibre blanc s un recull exhaustiu dinformaci relativa a una matria dmbit general, publicat per una instituci o un govern. (P. ex. Llibre blanc de lenergia. Llibre blanc de lensenyament). Font: Enciclopdia Catalana, SAU.
(2017). (Enciclopdia Catalana) Recollit de Diccionari.cat: http://www.diccionari.cat
 48

3.2. Bases teriques

A quines teories existents es pot recrrer per a fonamentar la investigaci? Dacord amb els
diferents estudis, treballs acadmics i professionals exposats als antecedents, hi ha tot un seguit
de teories i coneixements que serveixen per ampliar el significat de lobjecte de la investigaci
que es vol dur a terme, reforar-lo, i criticar-lo amb les aportacions daltres investigacions.

A continuaci sexposen i es detallen algunes de les aportacions ms rellevants:

3.2.1. Teories de la comunicaci pertinents a aquest estudi

Les interaccions, siguin les que siguin, s poden entendre com un tipus de comunicaci, s
lgic que molts aspectes que volem investigar de les interaccions els puguem tractar tal com si
foren aspectes de la comunicaci. A continuaci es fa un reps de les diferents teories
susceptibles de servir a la investigaci: els factors i funcions del llenguatge, les relacions
narrador-espectador pel que fa a la focalitzaci del discurs, els processos de comunicaci,
recepci de la comunicaci i interpretaci dels missatges, les particularitats de la comunicaci
humana, els models comunicatius passats i actuals, o les tipologies de comunicaci
identificades per altres autors

3.2.1.1.Factors de la comunicaci

Per determinar els factors de la interacci conv saber tamb quins sn els factors de la
comunicaci que t lloc al voltant de la interacci. Per comenar a explicar-los es far servir
material docent amb el qual sexplica aquesta temtica als estudiants de leducaci primria i
secundria. Segons s recull al material teric docent de (Santos Posada, 2004) els elements
la comunicaci sn els segents:

Taula 8 Elements de la comunicaci. Adaptaci de (La comunicacin humana. Las funciones del lenguaje, 2004)

Context
Conjunt de termes que faciliten la comprensi del missatge
Emissor Missatge Canal Receptor
Informaci que s Aquell qui rep el
Aquell qui elabora i Suport o material pel
transmesa del receptor missatge mitjanant el
transmet el missatge que circula el missatge
a lemissor canal i linterpreta
Codi
El conjunt de signes i regles compartides per lemissor i el receptor (sistema que sha emprat per
codificar els missatges). Permet elaborar el missatge. Emissor i receptor han de compartir el mateix
codi per poder-se entendre.
Situaci
Fa referncia a la situaci extralingstica en la qual poden ocrrer les comunicacions. Per exemple:
paraules polismiques, homnimes, homgrafes, homfones poden portar a errors.
 49

3.2.1.2.Funcions de la comunicaci

Pel que fa a les intencions que ens comuniquem, la teoria docent consultada proposa
denominar-les funcions del llenguatge (o de la comunicaci). A continuaci sexposa una
taula per explicar quines funcions hi ha, quina intenci poden tenir i quins recursos solen
emprar-se quan sutilitza el llenguatge amb aquesta intenci:
Taula 9 Funcions de la comunicaci. Adaptaci. (La comunicacin humana. Las funciones del lenguaje, 2004)

Funci Intenci Recursos Exemple

- Oh! Du meu! Senyor! Si
Entonaci exclamativa o
Expressar els sentiments tanco els ulls davant d aquesta
Emotiva / interrogativa, s de pronoms i
i les emocions de muni daprofitats que noms
Expressiva lemissor
formes verbals en primera
ens volen fotre el pl, en qui
persona.
mhaur convertit?
El coltan s el nom genric que
Lxic clar, apropiat i senzill.
Representativa Informar o transmetre el reben els minerals de les
Sense adornaments o frases
/ Referencial contingut del missatge
recarregades, sense emotivitat.
famlies de la columbita i la
tantalita.
Influir, aconsellar, Us de pronoms i formes - Ei! Ens poses dues canyes?
Conativa / cridar latenci perqu verbals en mode imperatiu, - Ep! Tu, para quiet, asseu-te i
Apellativa el receptor actu duna entonaci exclamativa o pren-te el berenar.
determinada manera interrogativa. - Jo que tu el deixava.
Els propis de la llengua
Expressar un missatge Noia de porcellana buscava una
literria. Vocabulari selecte,
Potica / de forma bella tenint en nima dintre teu i aix era com
llenguatge cuidat i evocaci de
Esttica compte el codi i els
la bellesa a travs dels recursos
buscar papallones blanques
recursos emprats. damunt la neu. (Riba, 1968)
emprats.
Assegurar que el canal a Expressions senzilles, - Tu tests escoltant?
Ftica / de travs del que preguntes curtes per a
- A part descoltar-te, a mi
contacte sestableix el contacte comprovar si el receptor
funciona correctament escolta i comprn. mescoltes?

Explicar i aclarir Frases senzilles, clares, poc

Les frases poden tenir una o
Metalingstica aspectes referents al complexes, termes precisos i
vries paraules.
codi concisos sense ambigitat.

Aquests grans grups de funcions serveixen per analitzar el significat dels missatges que
semeten, ampliant la informaci que sobt noms identificant els elements generals de tot el
procs comunicatiu. Els elements (emissor, receptor, missatge, codi, canal, context, situaci) i
fins i tot les funcions del llenguatge, sn com peces de LEGO36, o dun puzle. Hi ha una relaci
dencaix i coparticipaci entrelligada per part dels factors que sha de respectar per garantir

36 LEGO leg godt o juga b s una marca de joguets danesa. Fabriquen blocs per muntar i desmuntar creacions. A partir de les peces de
plstic de mides i formes diferents es pot construir sempre quelcom nou. Les peces tenen sortints i obertures per encaixar-se entre elles. Es
pot construir des de meravelles del mn en miniatura, fins a cotxes teledirigits, robots plenament funcionals o una autocaravana a escala
real. Font: (Guiness World Records, 2015)
 50

una comunicaci efectiva, tanmateix es pot construir una comunicaci efectiva de moltes
maneres i propsits diferents.

3.2.1.3.Model comunicatiu de David Berlo

s el model de comunicaci centrat en lemissor, el missatge, el canal i el receptor proposat

per David Berlo (El proceso de la comunicacin. Edicin en castellano, 1984), es similar al
plantejat als materials de (Santos Posada, 2004) i sestructura de la segent manera:

Esquema 1 Model comunicatiu Emissor-Missatge-Canal-Receptor [Sender-Message-Channel-Reciever (SMCR)] de David

Berlo. Font: (El proceso de la comunicacin. Edicin en castellano, 1984)

Codifica Es transmet per un Arriba a un

Emissor Missatge Canal Receptor

Habilitats Contingut Oda Habilitats

comunicatives Elements Vista comunicatives
Actituds Tractament Tacte Actituds
Coneixements Estructura Olfacte Coneixements
Sistema social Codi Gust Sistema social
Cultura Cultura

El significat dels termes que formen part de cada apartat s el segent:

Emissor i receptor quelcom inapropiat o ofensiu Canal

Habilitats comunicatives:
Capacitat del comunicador
per comunicar-se
efectivament, fer-se entendre
i entendre. Parlar, transmetre
les prpies idees, llegir,
escriure, escoltar, pensar...
Actituds: Lactitud de lemissor
afecta la recepci del
missatge per part del receptor,
aix com lentorn que tamb
pot canviar el significat o
efecte del missatge.
Coneixements: All que
prviament ja es pot conixer
sobre el tema que es tracta per
tal de crear i interpretar
efectivament els missatges.
Sistema social: Valors, creences,
lleis i normes que afecten la
manera com lemissor
sexpressa amb el receptor. El
lloc i la situaci en la qual es
genera el missatge.
Cultura: Persones de cultures
diferents poden trobar
i altres no.
Missatge
Contingut: Tot all que cont el
missatge, des del principi fins
al final del contingut.
Elements: Aquells elements no
verbals com els gestos, els
signes, les expressions facials,
el to de veu, la postura
corporal, etctera.
Tractament: En el missatge,
com s concebut el receptor a
efectes de la comunicaci que
Olfacte: Obtenim informaci del
es realitza.
Estructura: Com sha organitzat
el missatge, aix afecta la
seva efectivitat.
Codi: Forma en la qual senvia el
missatge (so, text, vdeo,
etctera).
s el medi per on circula el
missatge i nhi ha un per
cadascun dels cinc sentits.
Oda: Rebem el missatge a travs
del que escoltem.
Vista: rebem el missatge a travs
del que veuen els ulls, tamb
aquells que no sn verbals.
Tacte: La nostra pell i el nostre
cos s capa de transmetre
informaci i aportar
informaci per ser transmesa.
sentit de lolfacte. Aquesta
informaci tamb la podem
transmetre.
Gust: A travs de les nostres
papilles gustatives tamb
obtenim informaci.
 51

Conv mencionar algunes de les crtiques que shan fet envers aquest model:
No preveu el missatge de retorn per part de receptor, ni els passos intermedis de codificaci,
selecci de mitja per part de lemissor, descodificaci per part del receptor; i no diferncia
entre receptor i dest del missatge. Tampoc menciona les barreres comunicatives, sorolls,
distorsions i complicacions que poden afectar la recepci del missatge. Finalment, pressuposa
que s necessari per part del receptor i emissor posseir una gran quantitat de coneixements i
habilitats en com per entendres ms enll de tenir accs al canal i el coneixement sobre el
codi a emprar. Font: (Communication Theory, 2010)

3.2.1.4.Narrador i observador en el temps: focalitzaci interior i exterior de lemissor

del discurs

Dacord amb laportaci que fa Juan Miguel Aguado a (Introduccin a las Teoras de la
Informacin y la Comunicacin, 2004, p. 131-137) de la visi de Genette (Font: Lozano,
Pea Marn y Abril, 1979) sobre els usos de la veu i la mirada en la comunicaci, les
possibilitats comunicatives entre el narrador del discurs i lobservador es poden classificar de
la segent manera:

Taula 10 Possibilitats comunicatives entre el narrador i l'observador segons la focalitzaci del discurs. Extret de (Aguado,
2004, p. 135)

Focalitzaci
Esdeveniments analitzats Esdeveniments analitzats
des de linterior des de lexterior
Narrador personatge de El protagonista conta la seva Un testimoni conta la historia
lacci prpia histria del protagonista
Veu

Narrador no personatge de Un narrador conta la historia sense ser-ne el personatge

la acci (anunciador)
No hi ha narrador
(noms coneixedor)
Enunciaci objectivada en
1) Anunciador omniscient
tercera persona i des de
2) Monleg interior
lexterior

Aquesta classificaci proposa un limitat nombre o tipus de relacions entre el contingut i el

narrador del contingut, a partir de com s situa el narrador respecte all que narra. Les
interaccions tamb ens arriben perqu alg ens les proposa (o narra), ja sigui una persona,
organitzaci, o collectiu; i tamb es probable que la interacci sigui narrada o proposada per
una persona diferent al responsable o creador de la prpia interacci.

3.2.1.5.Especificitat de les comunicacions humanes

En contraposici als animals o als insectes, la comunicaci entre humans compleix una srie
de particularitats prou estables. A continuaci sexplica quines sn tal Juan Miguel Aguado
com proposa a (Introduccin a las Teoras de la Informacin y la Comunicacin, 2004, p. 52).
 52

La comunicaci humana sarticula sobre el significat (el sentit) de sistemes lingstics que
formen part dels sistemes culturals i es caracteritza per:

1) El carcter de conducta simblica apresa:

a) El llenguatge ents com a conducta no heretada genticament i especialitzada en la
coordinaci de conductes.
b) El smbol permet ampliar lunivers rellevant per a lindividu i el grup ms enll dels
lmits perceptius.
c) El smbol permet instrumentalitzar lentorn.
d) El smbol permet instrumentalitzar les mateixes conductes i transmetre-les a travs del
temps i lespai.
2) El carcter intencional:
a) La comunicaci humana sempre s sobre quelcom. T una naturalesa implicada als
participants i del seu univers cultural. En tant que generada per algun motiu o sentit,
la comunicaci humana implica quelcom per a alg
b) s intencional en la mesura que pressuposa que alg tindr la voluntat interpretativa
de reconixer-la, ja que lacte comunicatiu requereix interpretaci per culminar.
c) Posa de manifest la relaci entre lindividu i la societat. Els subjectes socials sn
lingstics i intencionals. La resta sn objectes socials.
3) El carcter recursiu:
a) Tota comunicaci humana s recursiva fins a lmits noms definibles en la situaci
comunicativa
b) Tota comunicaci exigeix interpretaci i tota interpretaci recorre a una altra
comunicaci anterior.

Les asseveracions daquesta teoria indiquen tres carcters de la comunicaci que es poden
extrapolar a la interacci.

Llenguatge: Com el llenguatge o smbols emprats constitueixen el que es pot entendre de

la interacci, i instrumentalitzen lentorn o la conducta.

Intencionalitat: A quin perqu obeeix lexistncia duna determinada interacci.

Recursivitat: A quina o quins elements es remet i ens remet una determinada interacci.

3.2.1.6.Tipologies psico-socials de la comunicaci

Resulta difcil dissociar els elements racionals i emocionals de la comunicaci, dels significats
socials que comporta. Hi ha una srie de classificacions elaborades per diferents autors que
atenen el procs comunicatiu desglossant-lo per factors de situaci com: formalitat/informalitat
 53

de la comunicaci; freqncia; nombre dimplicats; grau de retroacci; naturalesa dels canals

(natural/artificial); configuraci de laudincia (reunida/dispersa); nombre de canals, o
distncia fsica entre els interlocutors (Aguado, 2004, p. 144-148). Lautor en configura un
resum que a continuaci sadapta per tal de poder-lo aprofitar en la investigaci.

Taula 11 Adaptaci de les tipologies psicosocials de la comunicaci. Adaptaci de Introduccin a las Teoras de la
Informacin y la Comunicacin (Aguado, 2004, p. 147)
Formes
Privada Social Massiva
Internet: Es
Tradicionalment aquestes
Sn objecte destudi de la caracteritzen per Altres (no en xarxa):
comunicacions sn
Psicologia Social i de la lanonimat i la Es caracteritzen per
objecte destudi de la
Sociologia glocalitat dels la unidireccionalitat
Psicologia
interlocutors
Pocs: Intrapersonal (1) Bastants o molts:
N Interpersonal (mnim 2) Intergrupal,
El nombre de participants s massiu
comunicadors Intragrupal (nombre Institucional,
redut) Pblica
Poca o molta (segons el
Distncia canal)
Distncia fsica relativa. Molta

N de canals Molts Pocs Pocs

Naturalesa dels
Naturals i tecnolgics Tecnolgics Necessriament Tecnolgics
canals
Vista, oda, tacte, olfacte i
Variables

gust (cara a cara) Vista i oda: Vista, i oda:

Vista i oda: (tot i que tamb hi ha
Canals Text i imatges.
(audiovisuals, situacions socials on les
sensorials videotrucada)
Sons.
persones es troben
implicats Oda: (telfon) fsicament propers i llavors
Audiovisuals.
Vista: (text escrit o interactuen tots els sentits)
grfic)
Grau de Immediat i indirecte. Lent i indirecte, o
Immediat o prcticament
retroacci Lent i indirecte. Dialgics 37 , multi- absncia de
immediat. Directe.
(feedback) direccionals. retroacci.
Configuraci de
Reunida Reunida o dispersa. Reunida o dispersa Dispersa
laudincia
Grau de Un cert grau de formalitat o
Informalitat Relativa Alta formalitat
formalitat alta formalitat
3.2.1.7.Un model comunicaci sinttica en Xarxa

Per contextualitzar aquesta teoria, Raquel Herrera Ferrer i Mariela Gomez Ponce, les autores
de lestudi Cap a on anem. El nou model de comunicaci sinttica en xarxa ens diuen:

[...] Considerant la interacci entre individus participatius en una societat

informacional 38 i models d'organitzaci democrtics capitalistes, el model

37 s important matisar que la naturalesa dialgica de les xarxes, en cap cas implica la igualtat de poder entre els interlocutors que dialoguen.

38 Societat informacional designa el sistema socioeconmic estructurat en forma de xarxa i basat en laplicaci general de la telemtica que
permet la generaci, el processament i la transmissi de la informaci a gran escala. La societat informacional s un concepte introdut pel
socileg M. Castells en The Information Age (1996). Font: Enciclopdia Catalana, SAU. (2017). (Enciclopdia Catalana) Recollit de
Diccionari.cat: http://www.diccionari.cat
 54

comunicatiu resultant es pot anunciar com de comunicaci sinttica en

xarxa. (Cap a on anem. El nou model de comunicaci sinttica en xarxa.
Material Docent, 2011, p. 12)

Afegeixen que, tal com diu P. Ortoleva (2004, Cardoso, pg. 151-155), aquest model es pot
combinar amb tres models histrics anteriors:

o Model de comunicaci interpersonal: aquell que es dna a travs de lintercanvi

de missatges entre dos o ms integrants dun grup. Per exemple un grup damics a
FB, o de conversa de WhatsApp.
o Model de comunicaci dun a molts: aquell en el qual un nic individu dirigeix
un nic missatge a un grup delimitat de persones. Els discursos, lensenyament
tradicional o quan veiem i sentim YT el missatge nadalenc del monarca o del
president de la Generalitat sn casos de comunicaci sinttica dun a molts.
o Model de comunicaci de masses: en aquest cas, grcies a un mitj, un nic
missatge arriba a una gran massa de persones. La viralitat, o difusi accelerada dels
continguts en xarxa estableix el vincle entre la comunicaci sinttica i la
comunicaci en massa.

Daquests models comunicatius sobserva la naturalesa contradictria que comporta la

capacitat de sntesi. Daquesta naturalesa destaca que:

1. Com ms connectats estem al mbil, ms allats estem de lentorn immediat.

2. Es produeix una contracci i elasticitat temporal, o generaci de temps propis
segons ls dels mitjans.
3. Hi t lloc la confluncia simultnia delements propis de lindividualisme i de la
pertinena collectiva.

Peppino Ortoleva (Citat a Cardoso 2010, Pg. 147) tamb divideix les comunicacions en dos
grans grups:

o Model comercial: la comunicaci com a marxandatge

o Model democrtic: pretn garantir la mxima llibertat de creaci i circulaci de
missatges

Finalment, en la mesura que la comunicaci sinttica t lloc a la xarxa tothom s comunica

simultniament, les comunicacions del passat i les ms recents coexisteixen i sinterrelacionen;
les comunicacions interpersonals conviuen amb les de masses i es transformen.
 55

3.2.1.8.Teoria de la recepci

Aquesta teoria fou desenvolupada a partir del treball de Hans Robert Gauss (1921-1997) i
Wolfgang Iser (1926-2007) i daquesta teoria va sorgir lEscola de Constanza. La teoria va
suposar un canvi en la manera de concebre el receptor com a punt de referncia histrica per a
lestudi duna obra. En detriment de les obres dart en s o dels autors de les obres, aquesta
teoria considera al receptor com un element constitutiu de la obra i no com a simple
consumidor dun producte. Durant el procs de lectura (si parlem dun llibre), el lector
t la llibertat i la autoritat dinterpretar el text. Esdev lecto-autor. La teoria considera que
en les obres s reflecteixen la mediatitzaci de la producci, el moment en el qual shan creat,
i la informaci referent a qui interpreta la recepci. Font: (Bedmar Estrada, 2003)

Laportaci principal daquesta teoria (el receptor com a eix de lestudi de les creacions, i
tamb com a factor reflectit en les creacions) refora la idea que les creacions (interaccions)
sn creades perqu el pblic adquireixi protagonisme esdevenint-ne una part activa. I que
a ms a ms, s quelcom estudiat i aplicat en diferents disciplines (musical, literria...).

Quan la comunicaci de continguts sacompanya i es potencia amb mecanismes pensats per a

possibilitar la interacci del receptor, en un primer moment s plausible situar el receptor dintre
de la ment dels creadors i responsables de la interacci. Quan la conceben abans de
materialitzar-la.

Els emissors conceben al futur receptor de la susdita interacci. Esdev gaireb una necessitat
en la interacci prevista en els continguts, que el receptor sigui tingut en compte com un
element primordial per assolir els objectius de disseny, i transmissi o difusi de la interacci.
I s lgic que aix sigui comprovable en la creaci resultant.

Dit duna altra manera i aplicada a les interaccions que plantegen els continguts comunicatius:

Si al canal Super3 de la Corporaci Catalana de Mitjans de Catalunya, per a relacionar-se amb

el pblic fan concursos mensuals on obsequien marxandatge de les sries de dibuixos del canal
als guanyadors de sortejos accessibles des de la web. (CCMA, 2017);

I a la cadena Antena 3 per promocionar la srie La casa de Papel rifen 10.000 euros amb
laudincia que participi en lesdeveniment virtual (Series Atresmedia, 2017);

s degut a que lacci del pblic i la gratificaci obtinguda per tal acci sn coherents,
tanmateix la participaci i les accions no s compensen de la mateixa manera.

El pblic presenta caracterstiques psicogrfiques i demogrfiques molt diferents, malgrat la

semblana dels mecanismes utilitzats en la interacci -el sorteig-; s cert que hi ha diferncies
 56

significatives vinculades als receptors, al context (o programa en el qual sengloba la

interacci) i als propis detalls de la interacci (lacci plantejada i el benefici obtingut).

Que la ndole del contingut que inclou la interacci sigui diferent entre les dues interaccions,
no significa necessriament que el mecanisme o funcionament dinteracci no sigui idntic o
molt semblant: una rifa s una rifa, ja es rifin 10.000 euros o es rifi el peluix del protagonista
duna srie danimaci per al pblic infantil. Tanmateix, les conseqncies i implicacions de
cadascuna de les interaccions necessriament han de ser diferents en tan que els pblics que les
rebran i percebran sn dedats tant diferents.

En els casos mencionats difereix lobjecte rifat. Per, a ms a ms, la ra daquesta diferncia
no depn exclusivament de lobjecte o del contingut obsequiat, tan es poden rifar milers deuros
en el llanament duna srie policaca, com en lemissi diria duna tertlia (com s pot veure
al Fotograma 1); i tan es pot decidir promocionar un canal infantil amb una rifa, que una nova
srie per a un pblic major de divuit anys.

3.2.2. Categories i tipus de mitjans implicats en les interaccions

A continuaci sexposen diferents teories, categories i classificacions de mitjans implicats en

la comunicaci de les interaccions.

3.2.2.1.Mitjans segons nivell dautonomia poltica i comunicativa que concedeixen per

Majid Theranian.

Aquesta classificaci fou proposada per Theranian (1999, citat a Cardoso, 2010, pg. 132) i
adaptada per (Herrera Ferrer & Gmez Ponce, Cap a on anem. El nou model de comunicaci
sinttica en xarxa. Material Docent, 2011). s una categoritzaci dels mitjans de comunicaci,
dels dispositius, de la titularitat dels mitjans i la funci social de les interaccions segons el
nivell Esquema 2 Classificaci de mitjans per ra d'autonomia segons
Majid Theranian. Font: (Herrera Ferrer & Gmez Ponce, 2011, p. 9)

Els satllits de televisi i internet, les xarxes, les transfrencies de

Macromitjans dades, el correu electrnic.
Actuen com agents de la globalitzaci de mercats i cultures.

Premsa (diaris d'opini, revistes cientfiques i professionals), cinema,

rdio i televisi entesos com a ens controlats pels governs o grups de
Messomitjans pressi comercials.
Funcionen com a agents d'integraci nacional i mobilitzaci social.

Dispositius de l'estil del tlefon, la fotocopiadora, la gravadora, el

CD, el DVD, el PC, etctera.
Micromitjans Esdevenen instruments de poder per a les forces d'oposici i
resistncia perifriques als governs i grups de pressi.
 57

dautonomia que permeten. Aporta tres termes nous: macromitjans, messomitjans, i

micromitjans.

Les autores expliquen que aquest model de comunicaci genera un canvi de paradigma. Cada
persona depn ms que mai de les interaccions amb la resta, mai shavia sabut gaireb
simultniament de fets esdevinguts arreu. Ja siguin obra de ciutadans, organitzacions, governs,
empreses: la propagaci de la informaci cada cop s ms extensa i inesperada. (Herrera Ferrer
& Gmez Ponce, 2011, p. 9)

Com que dentrada ens poden arribar interaccions a travs de cada tipus de mitj dels que
conformen els tres grups, la classificaci no ens serveix per a excloure algun grup de
mitjans de lunivers de mitjans implicats en les interaccions. Per s que ens aporta
informaci per aplicar una possible categoritzaci general dels principals grups de mitjans
que empra la societat, i explica les caracterstiques dalguns mitjans que shan pogut utilitzar
en la difusi, transmissi, o pas intermedi per participar en una interacci.

3.2.2.2.Els mitjans segons McLuhan

A la investigaci (Herrera Ferrer, D'on venim? De la revoluci industrial a la revoluci

informacional (Material Docent), 2011, pgs. 14-15) es menciona una classificaci dels mitjans
promulgada per Marshall McLuhan 39 (1911-1980) molt adequada per aprofundir en les
tendncies compartides pels diferents mitjans:

Mitjans calents
Tendeixen a produir una implicaci total sense estmul considerable.
Tendeixen a ser seqencials, lineals i lgics, emfatitzen un sentit, sn menys
participatius.
Cinema, rdio, conferncia, fotografia.
Mitjans freds
Tendeixen a produir escassa implicaci amb estmuls substancials.
Participaci ms activa, percepci d'esquemes abstractes i comprensi global.
Televisi, seminaris, dibuixos animats, telfon.

39 Marshall McLuhan fou un clebre teric de la comunicaci canadenc molt valorat per les seves aportacions en lestudi dels mitjans de
comunicaci contemporanis. La seva hiptesi gira al voltant de la idea daldea o tribu a escala planetria, interconnectada. Se li reconeixen
frases com els mitjans sn el missatge i els anuncis sn la part que ms magrada de la premsa escrita, lnic dolent que tenen sn sempre
bones noticies. Mc Luhan proposa la comprensi pblica dels efectes dels mitjans de comunicaci com a mesura per controlar-los. Informaci
consultada a El Pas. (2 / Gener / 1981). Falleci el autor, de "el medio es el mensaje". Marshall McLuhan, fue uno de los grandes tericos de
la comunicacin. El Pas. Consultat el 18 / 5 / 2017, a http://elpais.com/diario/1981/01/02/cultura/347238003_850215.html
 58

Lautora empra aquesta teoria per explicar levoluci dels mitjans en el segle XX. Amplia el
contingut de la teoria fent menci daltres conceptes com laudincia del mitj en qesti, el
grau dinteracci que permet amb els receptors, i com els mitjans de comunicaci afecten la
massa social modificant el comportament de les persones quan sn en grup, arribant a fer que
el seu comportament resulti predictible o irracional.

3.2.2.3.Una classificaci de mitjans segons les aportacions dinvestigacions

acadmiques recents, dels estudis daudincies i dels informes dels propis
mitjans

A partir de les diverses fonts consultades sha elaborat una classificaci i categoritzaci dels
diferents i principals tipus de mitjans que sutilitzen en la transmissi dinteraccions en
lactualitat.

Tamb cal dir que segons El Observatorio de la Comunicacin Local40 (Cens dels mitjans
digitals de proximitat a Catalunya, 2010), la majoria dempreses que gestionen mitjans de
comunicaci tradicionals actualment ja es troben presents a les xarxes. Encara que no totes hi
sn presents per igual. Quan parlem de mitjans de comunicaci en xarxa, parlem de mitjans
digitals i sels pot agrupar en tres categories.

Mitjans de comunicaci natius digitals. Plenament adaptats a les capacitats de la

xarxa. No hi ha versi tradicional.
Versions digitals exactes de la versi del mitj de comunicaci tradicional. Una
cpia exacta del contingut transms per la via tradicional, noms que accessible des
daltres plataformes.
Mitjans de comunicaci mixtes que es troben en transici. Sn mitjans inicialment
tradicionals que encara tenen versi tradicional i que tamb shan adaptat a les
innovacions que permet la xarxa. (sels considerar mitjans digitals).

Aquesta classificaci tindr en compte la tecnologia i el suport material del mitj, els formats
comunicatius ms utilitzats en cada grup mitjans, les caracterstiques daquests formats, la
temtica dels continguts que ofereixen, la freqncia de publicaci, o la titularitat dels mitjans
entre daltres aspectes.

40 LObservatori de la Comunicaci Local OCL (InCom-UAB) neix lany 1999 per promoure, analitzar i defensar el desenvolupament dels
mitjans de proximitat, amb una atenci prioritria per Catalunya i l'espai cultural catal. Font IN COM - UAB. (2009). Observatori de la
Comunicaci Local (OCL). Recollit de portalcomunicacion.com: www.portalcomunicacion.com/ocl/cat/links_ocl.asp?id_seccio=5
 59

Taula 12 Classificaci de mitjans de comunicaci. Font: Elaboraci prpia

Tecnologia Mitj Format de mitj i caracterstiques del format Tipologia de mitjans segons el contingut
Pbliques Contingut de lmbit geogrfic: Local, Autonmic, Estatal
Generalistes
Franja horria demissi: Mat; Tarde; Nit; Prime time.
TV Privades
Privades de Pagament Temtiques Notcies, esports, infantil/adolescent, cine, series, viatges, msica, cuina, naturalesa.
Por, animaci, esportiva, documental, drama, comdia,
Gnere de la pellcula fantasia, acci, aventura, policac, bllic, romntic, cincia
Audiovisuals

ficci, etctera.
Advertncies del contingut de la Violncia, Sexe, Drogues, Escenes que poden ferir la
pellcula sensibilitat.
Finanament Privat Curtmetratge Lmit: Totes les edats, A partir de 3,7, 12, 16 i 18 anys.
Cinema Finanament Pblic Migmetratge Altres grans grups dedat:
Infantil/Familiar (Pares i fills)
Finanament Mixte Llargmetratge Adolescent/Juvenil (12-24 anys)
Edat del pblic Jove/Adult (25-40 anys)
Alternatiu/Cinfil (Major de 40 anys)
Adult clssic(Major de 40 anys)
Adult mainstream (Major de 40 anys)
Major (Major de 60 anys)
Local
mbit Autonmic
Estatal
Pblica
Titularitat Privada
Mixta
Sonors

FM
Rdio Freqncia demissi
AM
Generalista
Esport
Informativa
Radiofrmula Trnsit
Temtica Rock, Pop, Clssica, Electrnica, Llat, Jazz, Hip-
Musical Hop/Funk, Heavy/Hard Rock, xits comercials, xits no
comercials.
Local Comarcal Provincial
Informaci General
Autonmic
Diaris Econmics
Estatal
Esportius
Internacional
Visuals

Suplements
Premsa Setmanals
Quinzenals
Mensuals Cuina, Salut, Moda, Salut i benestar, Vida de famosos, Adolescent, Motociclisme,
Revistes
Bimensuals Automobilisme, Informtica, Stira poltica, Periodisme,
Semestrals
Anuals
 60

Tecnologia Mitj Format de mitj i caracterstiques del format Tipologia de mitjans segons el contingut
(romntic, fantasia, terror...) Ficci / No ficci (Biografies )
Gnere (llibres de text) Acadmic / No acadmic
Publicacions de llibres i textos en paper
poesia / teatre / assaig / prosa / cmics i manga
Edat del lector recomanada Infantil / Juvenil / Adult
Mupis/opis
Quioscos
Cabines telefniques
Lluminosos sobre edificis
Lones publicitries en edificis
Mobiliari Urb
Pals de bandera
Rellotges
Altres suports exteriors

M. Urb de grans dimensions

Contenidors
Columnes
Parades autobs Espai obert
Publicitari
Autobusos Espai tancat
Institucional
Metro Espai tant obert com tancat
Transport Tv de metro
Pblic
Tren
Bicicletes
Aeroports
Tanques y cartelleres
Gran Format
Monopostes
Vehicles amb megafonia
Resta de Tv en loteries i apostes
Suports Centres comercials
Bluetooth/Wifi/NearFieldCommunication
Temps
Estat de la massa de la informaci Protocol informtic Activitat o Servei Relaci Receptor / Emissor
dinteracci
Ordinadors Cerca dinformaci
Telfons Protocols emprats pertinents a la massa Xarxes Socials
En xarxa

Intelligents slida dinformaci. Aquesta massa est Lectura informaci dactualitat

Tabletes constituda per tots aquells arxius que sn s daplicatius (apps)
HTTP: Protocol que gestiona 1 a molts
susceptibles de ser copiats i
TV continguts hipertextuals com els llocs Operacions de banca Navegaci 1a1
emmagatzemats en altres ordinadors. La
Intelligents web. Compra productes/serveis Molts a molts
naturalesa de la informaci continguda en
Llibres els arxius pot ser de qualsevol tipus: vdeo, s de codis BIDI/QR/AR
electrnics so, text, grfic, programari, etctera. Apostes en lnia
Videoconsoles Jugar en Xarxa (...)
 61

Tecnologia Mitj Format de mitj i caracterstiques del format Tipologia de mitjans segons el contingut
Altres
POP / IMAP / SMTP: Protocols que
dispositius amb 1 a molts
gestionen el correu electrnic. Aqu
accs a la xarxa Correu electrnic Seqencial rpid 1a1
sinclouen el missatges generats per
Molts a molts
llistes de distribuci tipus Listserv.

NNTP (Network News Transfer 1 a molts

Protocol): Protocol que gestiona els Participar en bitcoles o frums Seqencial lent 1a1
frums de debat. Molts a molts
P2P (peer-to-peer): Protocol que 1 a molts
permet lintercanvi darxius entre els Intercanvi arxius P2P 1 clic obre el canal 1a1
ordinadors personals dels usuaris. Molts a molts
FTP (File Transfer Protocol): Protocol
Descarregar arxius
que permet lintercanvi darxius entre 1 clic obre el canal 1 a molts
servidors i ordinadors personals.
1 a molts
Voice over Internet Protocol (VOIP): Trucades telefniques per
Simultani 1a1
telefonia per Internet. Internet.
Molts a molts
Internet Group TV/pellcules
Protocols emprats pertinents a la massa Management Protocol (IGMP)-
lquida de la informaci. La informaci Visionat de series 1 clic obre el canal 1 a molts
Videostreaming: IPTV, VoD, WebTV,
s'emmagatzema en ordinadors o s videoconferncia, etc. Visionat de vdeos
digitalitzada a temps real i transmesa a la
Internet Group Management Protocol
xarxa dinternet. Els seus arxius no estan
(IGMP)-Audiostreaming: Informaci Escoltar msica per Internet
dissenyats per ser copiats i emmagatzemats
procedent demissions de Rdio per Escoltar Podcasts 1 clic obre el canal 1 a molts
en ordinadors diferents del de procedncia.
Internet, audici de fitxers de so en
Es tracta de fitxers tipus streaming que
format streaming.
permeten reproduir el seu contingut per no
emmagatzemar-lo. Missatgeria instantnia i altres
aplicacions que utilitzen IRC (Internet 1a1
Relay Chat), aix com les comunitats Missatgeria instantnia Simultani 1 a molts
virtuals que utilitzen aplicacions client Molts a molts
IRC sota el protocol IP.

Informaci dels mitjans en xarxa extreta de: Internetilandia (Lpez Pavillard, 2014) i Audincia dinternet a EGM (AIMC, 2016-2017)

Informaci dels mitjans de TV, rdio i altres suports extreta de: Audiencias Generales del EGM (AIMC, 2017-2017), Marco EGM 17 (AIMC, 2017).

Informaci de gneres de literatura i de cinema extreta del lloc web de crtica cinematogrfica (Filmaffinity - Movieaffinity, 2002-2017) i del catleg de
compra de llibres en xarxa dAmazon. (Amazon, 1996-2017).
 62

3.2.3. Categories i tipus de continguts interactius

Els programes, seccions, captols que les cadenes de TV, emissores de rdio, empreses de
premsa escrita i espais web publiquen sn alguns dels continguts que poden aportar
protagonisme als receptors.

Encara que molts es limiten a ser quelcom que per si mateix noms constitueix una informaci
de valor per a lusuari, alguns van ms enll i aporten vies dintercomunicaci, estan
acompanyats delements o contenen en el seu disseny el valor afegit de la interactivitat.

En aquest apartat es vol detectar quins continguts sn i sobretot quines caracterstiques o

particularitats presenta aquell contingut que s portador duna interacci que converteix al
receptor en part activa.

Primerament es parlar duna definici dels gneres del contingut interactiu i dels nivells
dinteractivitat que presenten.

Tot seguit i per catalogar els diferents tipus de contingut que es pot trobar en els diferents
mitjans malgrat el gnere, i sobretot aquells que sn susceptibles de ser portadors
dinteraccions.

3.2.3.1.Gneres hipermdia i nivells dinteractivitat.

Isidro Moreno, a la Tesi (La convergencia interactiva de medios: hacia la narracin hipermedia,
2012, pg. 88) diu que dintre la realitat interactiva o hipermdia41 es poden definir uns grans
temes o gneres de continguts:

Informatius Entreteniment Mixtes

Aquests grups principals es poden diversificar en altres gneres ms especfics.

1. Educatius o formatius 9. Debat

2. Culturals 10. Magazine
3. Informatius o documentals 11. Musical
4. Dentreteniment 12. Concurs
5. Infoentreteniment 13. Infantil
6. Ldics o jocs 14. Esports
7. De ficci o narratius 15. Humorstic/parodia
8. Propagandstics 16. Publicitaris

41 Sistema pel qual saccedeix a informaci multimdia, generalment dhipertext. Definici extreta de Enciclopdia Catalana, SAU. (2017).
(Enciclopdia Catalana) Recollit de Diccionari.cat: http://www.diccionari.cat
 63

Dacord amb els continguts comunicatius que formen part del gnere publicitari hi podem
establir encara ms subgneres publicitaris interactius especfics de TV

o Patrocini de programes. Lanunciant no noms inclou el seu anunci durant

lemissi, sin que dalguna manera subvenciona lemissi.
o Esponsoritzaci. Lanunciant apadrina la realitzaci dun esdeveniment o
participant de lesdeveniment que ser retransms per diferents cadenes.
o Telepromoci. s la inclusi dins dels programes o microespais dedicats a
promocionar la marca o un producte concret.
o Sobreimpressi. Consisteix en superposar per sobre del contingut el missatge
publicitari, banner, logotip, o informaci dall anunciat.
o Product placement. Consisteix a minar, farcir, adornar i relacionar amb el
pretext que ho permeti a les marques o productes amb aquell contingut
comunicatiu (generalment sries) on es vulgui promocionar.
o Televenda. Una modalitat de venda a distncia que configura una varietat
publicitria molt variada i extensa.
o Blocs publicitaris convencionals
o Inserci de publicitat en mens de TDT i Teletext
o Esotric. Es venen prediccions i consultoris esotrics.
o Pornogrfic. Xats de caire ertic per SMS i trucada.

Tamb es pot agrupar els continguts dacord amb el grup o grups dedat als que sadrecen

major/menor de ledat legal; >18 anys

si est dintre de ledat de treballar; entre 16-72 anys
si ja es pot jubilar; > 68 anys
letapa educativa/formativa; 0-3; 3-6, 6-12, 13-16, 16-18,+18

Tal com ho faria el cinema preadolescncia (9-13)

adolescncia (14-17)
Infantil/Familiar (Pares i fills) jove (18-30)
Adolescent/Juvenil (12-24 anys) adult (30-40)
Jove/Adult (25-40 anys) o Mitjana edat (40-60)
Alternatiu/Cinfil (Major de 40 o Tercera edat +60
anys)
Adult clssic (Major de 40 anys) Tal com ho fan les obres televisives:
Adult mainstream (Major de 40 infantil, 0-10
anys) adolescent, 10-20
Major (Major de 60 anys) jove, 20-30
Tal com fan les obres literries: adult, 40 - 60
gran, 60
preescolar (0-3) tots
infantil (3-9)
 64

Moreno tamb proposa una taxonomia per clarificar les diferncies que hi ha en la
interactivitat en relaci a la dependncia tecnolgica que requereixen. Les classifica
segons el nivell dinteractivitat que sassoleix i les caracterstiques de lequip emprat.

Nivell 0. Aquest s el lmit ms baix de la interactivitat, correspon a la que es

desenvolupa amb equips lineals que, per a contemplar-los, cal acudir al lloc i
adaptar-se als horaris dexhibici. (Sales de cinema tradicionals)

Nivell 1. Els equips ja permeten a lusuari exercir un cert control sobre el programa
lineal, com connectar i desconnectar, avanar, parar, retrocedir o canviar a
un altre programa. (Sintonitzadors de TDT amb gravadora, els antics
reproductors VHS, la majoria de reproductors digitals fsics com els reproductors
MP3 o programaris informtics de reproducci darxius audiovisuals com el
VideoLan Media Player)

Nivell 2. Aquest nivell sassoleix quan els equips permeten laccs aleatori a un redut
nombre dopcions sense ramificacions ulteriors. (Reproducci dun DVD o
CD programat per captols o canons)

Nivell 3. Els equips permeten que la interactivitat grcies a un programa dordinador que
serveix continguts amb estructures i ramificacions illimitades.

Nivell 4. Aquest nivell sassoleix integrant arquitectures de nivell 3 amb perifrics o

altres sistemes i subsistemes interconnectats en xarxa.

Nivell 5. Aquest nivell pertany a les arquitectures de hardware i software de realitat

virtual.

Nivell 6. Aquest nivell ltim dinteractivitat pot obtenir-se amb arquitectures de realitat
virtual nivell 5 incorporades a les xarxes.
 65

3.2.3.2.Una classificaci de continguts interactius segons el mitj i les caracterstiques del

format.

Aquesta classificaci pretn categoritzar els grans grups de continguts interactius de cada mitj
que poden incloure diferents tipus dinteraccions. Es tracta duna classificaci que mant
lestructura de la Taula 12: Classificaci de Mitjans (pg. 59) i lamplia per explicar els trets
caracterstics de cada subgrup de continguts interactius, tot i que molts dells sn compartits.
Taula 13 Resum de la classificaci de continguts interactius. Elaboraci prpia

Tipus Mitj Format

TDT/Satllit
Teletext
TV
Audiovisuals Transcripci/Subttols

Descripci dels continguts

Programes i blocs publicitaris
Cinema Produccions interactives
Sonors Rdio Programes i blocs publicitaris

interactius
Premsa
Visuals
Altres
Altres suports Opis, TV, Transport Pblic, Sense molta mediaci tecnolgica
exteriors Cartellisme, Lones... Amb molta mediaci tecnolgica
Xarxes Socials
Dispositius mbils, ordinadors, Portals Web
En xarxa
tabletes, videoconsoles... Jocs
Correu electrnic

Taula 14 Classificaci de continguts. Elaboraci prpia.

Tipus Mitj Format Descripci dels continguts interactius
SIA: Serveis Interactius Autnoms:
Jocs que pots jugar a la TV amb el comandament,
Consulta de la guia o programaci TV o Electronic Program Guide (EPG): horaris i
descripcions dels programes, informaci que tamb apareix al teletext
Audiovisuals

Accs a altres serveis de comunicaci per SMS i de consulta dinformaci dactualitat,

Satllit horscops, economia, esports, meteorologia, etctera)
TV

TDT
42 Accs a informaci ampliada i visualment atractiva del programa que semet.
Accs des de la TV a continguts web dels programes i a vdeos a la carta.
SIAP: Serveis Interactius Associats a Programes
Sn productes que semeten en sincronia, enriqueixen els continguts audiovisuals ampliant
la informaci sense alterar el flux del programa i no incorporen un canal de retorn.
Informaci meteorolgica, del trnsit, dades estadstiques o contribucions de laudincia.

42 Malgrat que la tecnologia de la Televisi Digital Terrestre ja funciona, i que fins i tot els aspectes ms interactius del TDT ja shan posat a prova
a la Televisi de Catalunya (entre altres) per exemple amb la interfcie per a TDT TV3i, el potencial real dels sistemes TDT encara no sest
desenvolupant plenament en els processos productius dels programes degut a que tampoc hi ha prou implantaci daquest tipus de receptors TDT o
televisors adaptats per combinar la recepci TDT amb lemissi per Internet. (Produccin cross-media: El caso de Televisi de Catalunya, 2011, pg.
114)
 66

Tipus Mitj Format Descripci dels continguts interactius

PAI: Programes Audiovisuals Interactius: les accions dels telespectadors tenen un efecte
sobre el resultat del producte final.
Poden ser:
PAIF: Programes Audiovisuals Interactius de Flux (en directe o diferit perqu les
accions dels telespectadors siguin sincrniques).
PAIS: Programes Audiovisuals Interactius en Stock (sempre estan disponibles perqu
lespectador interactu quan vulgui).
Consisteixen en:
Participar en votacions.
Enviar missatges.
Participaci en enquestes.
Determinar el transcurs del programa mitjanant les decisions de laudincia.
Navegaci a travs de mens interactius mitjanant el comandament de laparell de
televisi
Consultar quines participacions hi ha hagut en xats a les pgines del Teletext a travs de
lenviament de missatges SMS (invitaci a participar enviant missatges SMS).
Teletext Consultar i anunciar (pagament via SMS) serveis professionals a les pgines del Teletext.
Consultar i anunciar la compra/venda de productes.
Consultar la guia o programaci del canal.
Consultar informaci ampliada dels programes, meteorolgica, de les loteries,
econmica, de lhorscop.

Subttols / Activar subttols en lidioma de lemissi o en altres idiomes.

Transcripci Activar transcripcions sonores del contingut adaptades per a sords.
So en altres
Activar el so de la retransmissi en un idioma estranger.
idiomes
Invitacions a participar dels continguts en directe a travs del servei de missatgeria mbil
(SMS)
Xat en directe.
Participar en un programa.
Entrar en un sorteig o concurs.
Donaci (altruisme, causes solidries, ONGs, maratons).
Serveis SMS (alertes informatives; altres).
Invitacions a participar dels continguts a travs de trucades de cost addicional
Participaci directa (intervenci).
Participaci indirecta (votaci).
Referencia a Internet:
Invitaci a visitar la pgina web prpia del programa.
Programes i Invitaci a visitar la pgina web del canal o corporaci.
blocs Invitaci a visitar contingut en xarxa relacionat amb el tema del programa (continutat).
publicitaris. Invitaci a veure el contingut a la carta.
Invitaci a seguir els Perfils a les XS dels presentadors, convidats, protagonistes duna
notcia o dels que intervenen en el directe.
Promoci de ls de hashtags (#) associats al programa, secci o captol per emetre
missatges a les XS sota un paraigua com.
s de reculls de continguts extrets de les xarxes i les XS, que esdevenen font de notcies
i informaci.
Invitaci a participar de continguts extres:
o Sales de xat o frums.
o Responent enquestes.
o Valorant els continguts (fent comentaris a les notcies, donant magrada o similar).
o Jugant a jocs.
o Sortejos o concursos.
o Subscrivint-se a enviament de notcies per correu.
o Estrenes anticipades de continguts.
 67

Tipus Mitj Format Descripci dels continguts interactius

Invitaci a enviar recursos perqu siguin inclosos en la producci
Perqu laudincia participi opinant sobre un tema per escrit o oralment, enviant
fotografies, textos, sons, vdeos, etc.
Invitaci a establir contacte per incidir en la producci
Perqu els espectadors puguin participar personalment en el programa fent una trucada
o mitjanant el mitj que es proposi.
Perqu els espectadors puguin acudir al programa com a espectadors o concursants.
Perqu laudincia pugui adrear-se al programa per resoldre dubtes, fer queixes i
suggeriments.
La interactivitat pot provenir de
La pellcula o del sistema que projecta la pellcula.
Del fil musical de les sales, la illuminaci, els seients.
Dun equip hum que du a terme una acci relacionada amb la projecci de la pellcula.
La seva interacci es sol captar mitjanant de sistemes perifrics integrats al sistema
de projecci:
Comandaments.
Aplicacions per a telfons intelligents.
Micrfons.
Detectors de moviment.
Cmeres.
Aquests perifrics poden detectar les interaccions del pblic i grcies a sistemes
informtics, produir canvis en diferents continguts audiovisuals. Aix permet identificar,
definir i emprar els canvis detectats en laudincia perqu un sistema gestioni la
producci dacord amb el que fan. Al final, lestructura del programa i les accions que
Produccions sha previst que sexecutin depenen del contingut i de com el pblic hi interactua.
interactives
Cinema

La interacci t lloc al llarg de la creaci del contingut a travs dactuacions i

(participaci
esdeveniments que expecten la lliure interacci dels espectadors per alterar la producci,
creativa del
aquesta intervenci determinar qu acaba apareixent a lobra que perceben tots els
relat)
receptors. Els metratges finanats collectivament tenen tendncia a implicar un alt grau
dinteracci amb la comunitat enfocat a plasmar-ho en lobra.
El pblic pot determinar lobra collectivament i en el moment de projecci, amb una
acci efectuada individualment que es computa a travs de mitjans tecnolgics, afectant el
desencadenament duna trama lineal en la que hi ha un limitat nombre delements variables
que poden alterar (segons la norma i programaci prevista). Tots els receptors percebran el
canvi per igual.
Grcies a la utilitzaci de dispositius individuals de realitat virtual connectats en xarxa.
El pblic espectador pot interactuar a nivell
Grupal.
Individual.
amb lobra determinant la seva execuci o resultat final
Afectant.
Sense afectar.
el contingut que ser percebut pels altres
Que fan referncies a Internet
Es mantenen gran part de les referncies que es faria a la TV: invitacions a concursos,
sortejos, a visitar webs, frums, xats, deixar comentaris, menci de les XS dels
interlocutors, etctera. Tot i que en aquest cas les referncies sn comunicades oralment o
Programes i exhibides a travs de formats de marcat carcter sonor.
Sonors

Rdio

blocs Invitaci a escoltar lemissi per altres plataformes a part de la rdio, com la TV, la
publicitaris. web del programa, o la rdio-TV per internet.
Invitaci a descarregar i compartir continguts.
Invitaci a escoltar els podcasts.
Invitaci a escoltar diferents canals temtics en lnia.
Invitaci a utilitzar APPS prpies de la rdio amb extres i funcionalitats interactives.
 68

Tipus Mitj Format Descripci dels continguts interactius

Invitaci a enviar recursos per implementar a la producci
o Sistema postal, telefnic, en xarxa o altres infraestructures que lorganitzaci disposa
perqu el pblic pugui participar en la producci de programa. Per exemple:
Bstia de veu o text per deixar missatges i continguts que seran seleccionats i
utilitzats, retransmesos, comentats o llegits en un programa o secci.
Espai web on allotjar i publicar producci feta per laudincia.
Invitaci a establir contacte per incidir en la producci
o Directes amb intervencions de laudincia
o Dedicatries musicals en directe
o Bromes radiofniques per telfon
o Fono-xats
o Jocs interactius
Invitaci a participar:
Opini del lector
Cartes al director o a la redacci
Bstia de suggeriments o queixes
Anuncis classificats
Jocs, mots encreuats, diferncies, sopa de lletres, sudokus, enigmes, horscops, etctera
Seccions de temtica proposada pel lector
Seccions creades conjuntament amb laudincia
Colleccionables
Cupons / Vals
Concursos i sortejos
Referncies a internet (Crossmedia)
Diaris
Similar a lestratgia dels programes de TV o de rdio, els diaris (i la majoria de revistes)
tamb presenten referncies cross-media (principalment a internet) que amplien el
contingut de la publicaci: ls de hashtags, i el predomini de codis QR per a utilitzar el
mbil al llarg de la lectura, tamb s freqent el recull dintercomunicacions tingudes a les
XS, mencions a referents, a la web prpia del mitj, a lapartat web de la secci, als perfils
Visuals

Premsa

de lequip redactor a les XS, o a webs relatives als protagonistes de les notcies, productes,
serveis, organitzacions, institucions, etc.
Principals canals que laudincia utilitza per respondre
Xarxes Socials (FB, TW, YT, Instagram)
Correu electrnic
Trucada per telfon
Lloc web del mitj
Serveixen continguts interactius equivalents als que ofereixen els diaris amb un predomini
de:
Consultoris i seccions dedicades a que laudincia es comuniqui.
Enquestes
Concursos
Revistes
Sortejos, rifes
Suplements
Horscops
Reculls de les XS
Mots encreuats, sudokus, sopes de lletres, etctera.
Mostres de producte
Cupons o vals (colleccionables)
 69

Tipus Mitj Format Descripci dels continguts interactius

Categories i relacions transtextuals dels textos segons Grard Genette (Palimpsestos: la
literatura en segundo grado , 1982). Aquestes relacions entre textos representen una
interacci indirecta o invitaci subtil a interactuar, ja que el receptor hi pot participar
buscant o corroborant la relaci.
Intertextualitat: Referncies i presncia delements daltres obres: allusi, cita o plagi.
Intratextualitat: Referncia a obres del mateix autor.
Hipertextualitat Si la obra (hipertext) fa referncia a una altra obra anterior (hipotext).
Metatextualitat Si la relaci amb lobra sestableix per una altra obra que parla della, la
comenta o lanalitza.
Extratextualitat Si hi ha una relaci entre les obres escrites per un autor, i les obres que ha
escrit un altre autor.
Paratextualitat Es refereix a la relaci que lobra mant amb altres textos i continguts
perifrics o que lacompanyen. Com serien ttols, subttols, informaci de ledici, el color
i material de portada, etctera.
Publicacions de llibres i textos en paper

Contextualitat: Depenent de les circumstncies quan sescriu o es llegeix lobra i depenent

de les interpretacions que fan els lectors.
Sha de dir que aquestes relacions que el seu descobridor inicialment formula com una
teoria aplicada a les obres literries de text, actualment es poden detectar en continguts,
sonors, audiovisuals o grfics.
Obres
Altres aspectes interactius de les publicacions en paper que no pertanyen a la categoria de
premsa
Rol: manuals de jocs de rol, fitxes de caracterstiques de personatges, jugades datzar i
habilitat amb daus, aven de lobra dacord amb mapes, escenificaci i interpretaci
descenes teatrals que determinen la trama, normes del game master o director de la
partida.
Complements de la lectura: que permeten desxifrar codis emprats en tota lobra
(visors/ulleres per veure missatges ocults, cartolina perforada per desxifrar missatges,
daus per prendre decisions)
Desplegables: Obres (sobretot infantils) que estan dissenyades per el lector interactu
amb elements mbils i dinmics situats a cada pgina (botons, tecles, pestanyes,
finestretes, palanques, cordells, rodes, engranatges, estructures auto-desplegables,
etctera.)
Referncies crossmedia: a canons, pellcules, altres autors o obres, codis de barres,
codis QR, codis de realitat augmentada, direccions web, correus electrnics, perfils a
les xarxes socials i altres continguts que directa o indirectament inviten al lector a
interactuar.
Exercicis acadmics o formatius
Finals alternatius: mitjanant la presa de decisions el lector decideix el decurs i el final
del relat. (Narrativa Arborescent)
Sense massa
Referncies directes i invitacions participar a travs dinternet o altres vies. Butlletes
Mobiliari urb, transport pblic, gran

mediaci
per a votacions, codis QR, hashtags (#), Correus electrnics (@), codis de realitat
tecnolgica.
Altres suports exteriors

augmentada, codis SnapChat, direccions web (www), perfils a les Xarxes socials, etc.
format, resta de suports

Lones, tanques,
Invitaci a participar en persona duna interacci que es du a terme en les immediacions
cartells,
on sha entrat en contacte amb el contingut: mapes, adreces, fletxes....
banderes
Campanyes i formes de publicitat interactiva possibles grcies a una infraestructura
Molta
altament tecnolgica. Aprofiten elements perifrics i les connexions en xarxa de
mediaci
sistemes per garantir la interacci com:
tecnolgica.
o Cmeres, micrfons, detectors de moviment, bscules, botons, pantalles tctils,
TVs, i altres
altres perifrics tpics dordinador com ratol o teclat.
dispositius
o Sistemes de contacte basats en un telfon intelligent i intercomunicacions sense fils
digitals
com NFC, Bluetooth o Wifi.
 70

Tipus Mitj Format Descripci dels continguts interactius

Accions principals que es poden dur a terme en aquesta XS (i en la majoria)
Crear Perfil / Donar-se dalta al servei.
Crear o unir-te a grups dusuaris i pgines.
Donar o manifestar valoracions als continguts.
Compartir contingut daltres.
Mencionar altres persones, pgines, etctera.
Oferir i rebre amistat amb altres persones, grups, pgines, etc.
Ordinadors, telfons intelligents, ordinadors porttils, tabletes, tv intelligents, llibres electrnics, videoconsoles, altres dispositius amb accs a la xarxa

Seguir altres persones o pgines i ser seguit.

Enviar missatges privats
Publicar (enlla, imatge, vdeo, text)
Crear i publicar comentaris en altres continguts per fer observacions o
discutir
Establir criteris de privacitat en els continguts que publiques i
laudincia que pot interactuar-hi.
Fer cerques de persones, organitzacions, grups, esdeveniments,
continguts, publicacions, etctera
Obtenir analtiques duna pgina que administres
Raons per les quals el pblic utilitza la Xarxa Social
Famlia i amics
o Buscar i mantenir antics amics
o Contacte amb famlia
Facebook
Professionals
o Buscar feina
o Fer contactes
Productes i serveis
o Llegir comentaris de consumidors
o Obtenir informaci sobre marques i organitzacions
En xarxa

o Obtenir promocions
Xarxes Socials o Donar feedbacks positius i negatius
Entreteniment/Estil de vida
o Jocs
o Tutorials, receptes, how-tos (com fer)
o Videos i altres continguts enfocats a entretenir
o Actualitat de la vida de personatges coneguts
o Concertar cites, quedar
Acadmics o escolars
Altres grups dactivitat (informaci, esdeveniments, notcies,
indefinibles)
Informaci extreta de la Tesi Doctoral en Comunicaci Digital La
interactividad de la comunicacin digital en la competitividad de las
organizaciones y en la maximizacin de las necesidades y deseos de los
individuos cuando asumen el papel de consumidores a travs de las redes
sociales en Portugal de (Pereira Correia, 2012, pgs. 128-129)
Enfocat a publicar una cronologia de missatges dun mxim de 140
carcters (que es poden acompanyar amb continguts), seguiment sobre els
Twitter
temes de discussi que esdevenen tendncia. Permet fer cerques
personalitzades.
Enfocat a crear canals i publicar continguts audiovisuals, a veure contingut
i deixar comentaris, a valorar positivament o negativament comentaris i
Youtube
continguts. En comptes dunir-se a grups es poden crear llistes de
reproducci. Permet fer cerques personalitzades.
Enfocat a crear un mosaic personal de fotografies i vdeos. El temps dels
Instagram vdeos s limitat. Es pot utilitzar hashtags i aplicar filtres fotogrfics a les
fotografies.
Tuenti Similar al twitter per utilitzat majoritriament per un pblic adolescent.
Google+ s una XS equiparable a FB pel que fa a les funcions bsiques que ofereix.
 71

Tipus Mitj Format Descripci dels continguts interactius

Aquesta XS t la particularitat que per fer amistat cal escanejar un codi Qr
SnapChat nic per a cada perfil de la XS. El disseny del xat permet programar el
temps de vida dun missatge abans no sautodestrueixi.
Una XS que es centra en la informaci professional, laboral i acadmica
dels usuaris. El nostre perfil es mostra com un currculum vitae digital.
Linked IN
Inclou funcions de cerca personalitzades dissenyades per posar en contacte
empreses i aspirants a llocs de treball.
Similar a un frum, el disseny plantejat s de pregunta-resposta. Els usuaris
Quora
valoren les aportacions perqu augmenti o disminueixi la seva visibilitat.
Similar a Youtube, la comunitat crea uns continguts ms cinematogrfics,
Vimeo
ms adults.
Wikis Enciclopdies produdes collectivament per comunitats virtuals.
Existeixen una multitud de cercadors temtics i diversos parmetres de
cerca per a cada tipus darxiu, temtica, pas, idioma, poca i gaireb tot
Buscadors all que ens puguem imaginar. Alguns com Google, tamb ofereixen una
gran gamma de serveis gratuts i de pagament per extreuren el mxim
43
profit a un nivell BigData

Els frums sn ms lents en la freqncia de participaci, ms profunds i

ntims pel que fa al contingut. Les sales de frum solen ser molt
Frums especfiques. Les interaccions solen ser ms llargues, espaiades en el
temps, plurals i fonamentades. Solen combinar-se amb lavs de noves
intervencions mitjanant el correu electrnic.
Des de grans plataformes on els usuaris i empreses poden realitzar
subhastes en xarxa, la compravenda de productes i servies, aix com
dEmpreses
comandes i encrrecs laborals. A webs merament dinformaci comercial
o de les grans corporacions, o petites i mitjanes empreses.

Portals web Jocs dhabilitat, datzar, jocs de rol, estratgia, puzles, de disparar, de
superar pantalles en una aventura grfica, simuladors, tradicionals, per
aprendre. Individuals, multi-jugadors, multi-jugador massiu. Sincrnics,
Jocs Web en diferit, mixtes. Molts solen anar acompanyats duna infraestructura
social que permet el contacte entre una comunitat a travs del xat, la
participaci en frums, competint en rnquings de puntuaci, compartint
resultats i invitant amics a travs de XS o correu electrnic.
Apps/Serveis Especialment dissenyats al nvol, la majoria integren al mxim les
Web possibilitats socials que ofereix la xarxa
Aquest apartat correspon a les webs que tenen un alt component enfocat a
Blogs la participaci del pblic, ja siguin administrades per organitzacions o
individuals.
Es impossible catalogar totes les variants de portal web existents i que contemplen la
interacci amb el visitant. Per norma, les webs que volen complir amb les lleis han de
facilitar informaci de contacte amb els responsables del lloc i alerta de les galetes (cookies)
que sutilitzen. Parafrasejant (Pantumsinchai, 2012), els portals web emprats per a
prctiques de pirateria informtica incompleixen la norma.
Correu
Newsletters, Llistats de correu, Correu personal, Professional, Institucional, Comercial.
Electrnic
APPS i Treball cooperatiu simultani, integraci amb les XS, facilitats per a la compartici en xarxa,
programari treball al nvol.
En xarxa, multijugador, en equip, individual, segons la plataforma de joc
Jocs
(ordinador/mbil/videoconsola) i la temtica.

43 Conjunt de dades que, pel seu enorme volum, han de ser processades per mitj de les modernes tecnologies de la informaci i la comunicaci, ja
que ultrapassen la capacitat dels sistemes informtics habituals. Font: Enciclopdia Catalana, SAU. (2017). (Enciclopdia Catalana) Recollit de
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-21837001.xml
 72

Tipus Mitj Format Descripci dels continguts interactius

Clients de missatgeria instantnia que permeten enviar i rebre missatges a temps real (entre
Missatgeria
moltes altres funcionalitats) Whatsapp, Skype, Line, IRC o lantic Messenger.

Informaci de la TV extreta de L'audincia dels serveis pblics de radiodifusi a la Uni

Europea. Proposta metodolgica i estudi comparatiu a la Corporaci Catalana de Mitjans
Audiovisuals (CCMA) i la British Broadcasting Corporation (BBC) (Gmez Domnguez,
2016) i Interactividad en la oferta de contenidos infantiles cross-media para TDT e
Internet: el caso del Super3 (Lafaurie Molina, 2012).

Informaci del cinema extreta de La convergencia interactiva de medios: hacia la

narracin hipermedia (Moreno Snchez, 2012) i Visin Artificial como herramientas de
expresin audiovisual en el campo del cine interactivo (Sanz Kirbis, 2013).

Informaci de la rdio extreta de Radio 3.0 en el entorno municipal: valores, herramientas

y recursos. El caso de la emisora municipal Llosa FM (Terol Bolinches, 2016).

Informaci de la premsa extreta de: La interactividad en el peridico digital. Tesi Doctoral.

(Rost, 2006).

Informaci dels continguts en xarxa extreta de La interactividad de la comunicacin digital en

la competitividad de las organizaciones y en la maximizacin de las necesidades y deseos de los
individuos cuando asumen el papel de consumidores a travs de las redes sociales en Portugal.
Tesi doctoral. (Pereira Correia, 2012).
 73
3.2.4. Caracteritzaci dels receptors: perfils i tipus daudincies

Els destinataris dels diferents mitjans i de les interaccions es poden estudiar segons les
caracterstiques ideolgiques, psicolgiques, demogrfiques, econmiques i actitudinals que
manifesten. Aquests camps de saber que corresponen a lestudi de la persona des de diferents
disciplines es poden aplicar per crear perfils i grups de receptors. En aquest apartat es proposa
fer una categoritzaci de receptors dacord amb les seves actituds, caracterstiques
demogrfiques i punts de vista psicolgics. Tamb sexplicar una proposta de taxonomia dels
tipus daudincia que es conformen al voltant dels mitjans amb aportacions de diversos autors.

3.2.4.1.Perfil dels receptors

Seria interessant descobrir els perfils44 tpics dels grups de persones que interactuen. Tant per a
lestudi dinteraccions, com per comprendre com sn les persones que les reben i que voldrem
sondejar. s important que el perfil del receptor es construeixi dacord amb les caracterstiques
principals dels conceptes segents:

La personalitat i actitud envers la vida que els adjudiquen els mitjans.

Lauto-concepci del pblic respecte diversos valors i la relaci que mantenen envers les
empreses.
Altres caracterstiques que defineixen la persona prpies dels estudis estadstics.

A continuaci es presenten algunes variables prou conegudes i ms especifiques relacionades

amb aquests tres mbits. Sn aquelles, a travs de les quals es podr detectar les particularitats
del receptor, per tal de classificar-los i estudiar-los per conjunts.

44 Perfil ents com a conjunt de trets que caracteritzen una persona o una cosa. En disciplines com la psicologia i la publicitat fa referncia a
lestudi i descripci del perfil psicolgic dels diferents tipus de consumidors a fi de determinar quines estratgies de mrqueting i de comunicaci
sajusten ms a les seves caracterstiques. Font: Enciclopdia Catalana, SAU. (2017). (Enciclopdia Catalana) Recollit de
http://www.enciclopedia.cat/
 74

1. Tipus de receptor segons el pblic objectiu de referncia al que i. Progressista/Conservador

sadrecen els mitjans de comunicaci i els continguts que insereixen les ii. Jove/Adult
interaccions iii. Tradicional/Avantguardista
a. Segons el perfil del pblic objectiu al qual sajusta lagenda dels iv. Seris/Colloquial
mitjans v. Masculinitat/Feminitat
i. Sajusta per criteris socials i econmics vi. Atltic/Sedentari
1. Homes/Dones/Ambds 2. Tipus de receptor segons els models de mrqueting que tracten de
2. Classe social classificar els consumidors i els estils de vida que manifesten
a. Alta o molt alta a. Respecte a la relaci amb lempresa. Adaptaci de la tesi doctoral:
b. Alta-Mitja La evolucin de las estrategias de marketing en el entorno digital:
c. Mitja implicaciones jurdicas (Rivera Sanclemente, 2015, pg. 332)
d. Mitja-Baixa i. Backuppers: sn clients satisfets que no manifesten la seva
e. Baixa o molt baixa satisfacci.
3. Grups dedat ii. Bluetooths: sn clients que estan prou satisfets per
ii. Criteris religiosos manifestar-ho
1. Religis iii. Buscadors: no estan satisfets, per no ho manifesten ni
a. Practicant destrueixen la reputaci que lempresa pugui tenir.
b. No practicant iv. Troians: sn clients perqu sels ret amb permanncies,
2. No religis etctera. (font de supervivncia a curt termini per part de les
iii. Criteris culturals empreses)
1. En funci dels costums i tradicions culturals de la v. Hackers: no noms no estan satisfets, sin que tampoc sn
societat a la que es dirigeix clients, i sempre que poden destrueixen la reputaci de
iv. Criteris ideolgics lempresa.
1. Les directives poltiques a les quals sha subscrit el vi. Virals: sinformen exhaustivament i es fien de lopini dels
mitj. altres.
a. Pblics: Legalitat i govern del pas. 3. Grups segons la seva situaci individual dacord amb les qestions que
b. Privades: Decidides per la directiva del contemplen els models destudi demogrfic de les poblacions
mitj. a. Dades personals:
2. Posicionament del mitj al donar notcies i i. Segons la identitat sexual que el defineix
informacions 1. Dona
a. Dreta / Esquerra / Centre-Neutre 2. Home
b. Segons el perfil social del receptor al qual sadrecen anuncis en 3. Dona transsexual
funci del to, el contingut o el llenguatge emprat 4. Home transsexual
 75
5. Intersexual b. 1
6. Altres c. 2
Cal dir que lortodxia sobre el mascul/femen que es sol aplicar pot no ser suficient d. + de 2
en aquest cas. Les identitats possibles que es pot trobar sn diverses i cal contemplar 2. Cotxes en propietat
aquesta realitat. a. 0
b. 1
ii. Edat
c. + de 1
iii. Lloc de residncia
viii. Coneixement didiomes
1. Urb
1. Quins
2. Rural
ix. Estat civil
iv. Habitants del nucli on t la residncia
1. Casat
1. <10.000
2. Solter
2. Fins a 20.000
3. Separat
3. Fins a 50.000
4. Vidu
4. Fins a 100.000
5. Divorciat
5. Fins a 250.000
6. Parella de fet
6. Fins a 500.000
b. Personalitat i qualitat de vida.
7. >1.000.000
i. Tipus de llar.
v. Nivell destudis
1. Propietat
1. Obligatoris
a. Lloguer
2. Batxillerat
b. Compra
3. Formaci Professional
2. Composici
4. Grau Universitari
a. Familiar
5. Post Grau Universitari
b. Compartida
6. Doctorat
c. Individual
vi. Ingressos anuals
d. Comunitria
1. <5000
ii. Hbits en el temps no laboral.
2. 10.000
1. Temps total no laboral (el que queda desprs de
3. 15.000
restar el temps de treball i descans)
4. 20.000
2. Principals activitats (en temps)
5. 25.000
a. Lleure
6. 35.000
b. Tasques que no sn laborals ni de lleure
7. >50.000
(responsabilitats domstiques, etctera)
vii. Possessi de bns i patrimoni
iii. Estat de salut.
1. Residncies en propietat
1. Bona salut / Sense problemes afegits
a. 0
 76
2. Salut delicada / Sense problemes afegits e. Videoconsola
3. Algun problema de salut lleu f. Altres (smartwatch, tv interactiva...)
4. Algun problema greu 2. Mitjans de comunicaci de masses als que t accs
iv. Personalitat. a. TV
1. Extravertit/introvertit b. Premsa
2. Confiat/desconfiat c. Cinema
3. Social/Solitari d. Rdio
4. Individualista/Gregari e. Internet
5. Viatger/Resident 3. Temps al dia dedicat a la intercomunicaci
6. Actiu/Sedentri 4. Temps al dia dedicat al consum de mitjans
7. Impulsiu/Reflexiu a. TV
v. Ideologia. b. Rdio
1. Progressista/Conservadora c. Internet
2. Militant/Indiferent d. Premsa
vi. Possessi de bns tecnolgics e. Altres
1. Potencia a internet contractada. 5. Objectius i raons per les quals mant
2. Potencia llum contractada. intercomunicacions
3. Dispositius amb accs a la xarxa que t (n). a. Laborals
4. Dels quals ordinadors. b. Familiars
5. Dels quals telfons o tabletes. c. Amistats
6. (n) Televisors. d. Compra de productes i contractaci de
vii. ndex que relacionen les dades personals per determinar la serveis
qualitat de vida de la persona. e. Altres
1. Cmput conjunt dels ingressos, estudis, patrimoni i 6. Objectius i raons perqu els consumeix
hbits a. Entretenir-se/Divertir-se
viii. Segons ls general que fa dels mitjans dintercomunicaci b. Informar-se
i del consum dels mitjans de comunicaci. c. Aprendre
1. Dispositius utilitzats per a la intercomunicaci. d. Obtenir companyia
a. Telfon e. Passar el temps
i. Fixe f. Allar-se
ii. Mbil g. Culturitzar-se
iii. Mbil Intelligent h. Participar
b. Ordinador 7. Dispositius utilitzats per al consum (viii 2: a, b, c,
c. Tableta d, e,)
d. Porttil
 77

3.2.4.2.Tipus daudincia

Pablo Gmez, autor del treball de final de mster sobre la relaci de la TV amb laudincia
L'audincia dels serveis pblics de radiodifusi a la Uni Europea. Proposta metodolgica i
estudi comparatiu a la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la British
Broadcasting Corporation (BBC) fa un recull dels diferents tipus daudincia (principalment
televisiva) definits per la interacci que els caracteritza i que tamb han estat estudiats per
diversos autors. La taxonoma es resumeix en deu grans grups de receptors i a continuaci sen
proposa una adaptaci sintetitzada:

1. Consumidors: Siapera (2004) i Syvertsen (2004)

Sn uns pblics disposats al consum de productes o experincies que els continguts
comunicatius ofereixen. Una relaci basada a animar a laudincia a participar mitjanant
la transacci comercial. Ja sigui una compra clssica com contribuir a una secci cedint
fotografies, vdeos, dibuixos. (Gmez Domnguez, 2016, pg. 68)

2. Jugadors: Siapera (2004) i Syvertsen (2004)

Utilitzen les opcions de joc que els diferents continguts comunicatius posen a disposici. Es fa
mfasi en ls del vot perqu permet a laudincia establir una relaci directa amb all que
es decideix (p.e. lexpulsi dun concursant), lextensi als espais web potencia el sentir-se
part daquest joc. (Gmez Domnguez, 2016, pg. 68)

3. Fans: Garca Avils (2012)

El pblic com a individu o collectiu seguidor de determinats continguts o presentadors,
actors, collaboradors, etctera. Els operadors tracten de potenciar aquest tipus daudincia,
ja que el pblic genera la visibilitat del contignut que sadmira. Les xarxes socials i les
invitacions a accedir a continguts extres sn algunes de les maneres daglutinar comunitats de
fans. (Gmez Domnguez, 2016, pg. 68)

4. Comentadors: Garca Avils (2012)

Els comentadors empren les xarxes socials, o altres eines i plataformes que els emissors
posen a disposici de laudincia com a mitj intermediari. Comenten, critiquen,
suggereixen o comparteixen els seus punts de vista, continguts autogenerats o
qualificacions. Part del contingut que es crea es pot arribar a inserir de forma directa (secci)
o indirecta (rtols). El pblic genera informaci valuosa sobre el clima dopini o lacceptaci
de determinats continguts, cerca loportunitat de tenir veu i tamb conixer lopini dels seus
homlegs. (Gmez Domnguez, 2016, pg. 68)

5. Ciutadans: Siapera (2004) ,Syvertsen (2004) i Meijer (2005)

 78

Tenen a veure amb la participaci en continguts comunicatius relacionats amb assumptes

pblics. Una relaci ms prxima a la informaci que a lentreteniment. Engloba la
participaci directa en qu lespectador s part fonamental del desenvolupament del contingut
i de forma externa o indirecta, quan hi participa mitjanant plataformes o eines. Figures com
el defensor de laudincia que respon a les queixes i suggeriments dels espectadors vistos com
a ciutadans adquireixen rellevncia en aquest perfil. (Gmez Domnguez, 2016, pgs. 68-69)

6. Collaboradors: Garca Avils (2012)

El pblic es veu com a provedor de contingut de tota mena de format. En aquest perfil, el
contingut enviat s utilitzat en seccions claus (p.e. com ara les fotografies a les seccions del
temps o els clips dels videoaficionats). Aix s possible grcies a la creaci de mltiples canals
de comunicaci on enviar (per part de laudincia) i rebre (par part de lemissor) el contingut.
(Gmez Domnguez, 2016, pg. 69)

7. Benefactors: Garca Avils (2012)

Sinvita a laudincia a participar en causes solidries. Aix fomenta una relaci de
responsabilitat social entre els espectadors que collaboren i el mitj que posa de manifest la
necessitat. (Gmez Domnguez, 2016, pg. 69)

8. Activistes: Garca Avils (2012)

El creixent augment dels usuaris de xarxes socials ha convertit els pblics en grups de pressi
que poden actuar a favor o en contra de determinats continguts. Aquesta agrupaci
despectadors en collectius de defensa i protecci de continguts que no respectin
estndards de qualitat, pluralisme o diversitat que marca el seu sistema de valors. El
concepte clau per definir aquest rol s la capacitat de mobilitzaci. (Gmez Domnguez,
2016, pg. 70)

9. Audincies educatives: Siapera (2004)

La missi deducar les audincies respon a la lnia educativa i cultural que marca lagenda del
mitj i saplica a lhora de produir els continguts. Mitjanant les plataformes web, laudincia
pot accedir a gran quantitat de material didctic relacionat o no amb el contingut dels canals i
programes dels operadors. Aquest tipus daudincia encaixa ms amb la dun servei pblic i
sol estar associada a segments de pblic infantil o jove. (Gmez Domnguez, 2016, pg. 70)

10. Cibernautes: Siapera (2004)

Les prctiques que fomenten les plataformes web i els nous usos que laudincia entesa com a
cibernauta fa delles. Activitats com la descrrega de complements, eines de recerca o
compartir continguts formen part daquest tipus daudincia. (Gmez Domnguez, 2016, pg.
70)
 79

3.2.5. Caracterstiques de les interaccions

En aquest apartat es tracten les caracterstiques que condicionen les interaccions i tamb
aquelles que tenen una incidncia en la recepci, comprensi i procediment per generar una
resposta a la interacci.

En primer lloc s presenta una adaptaci de la teoria de les principals capacitats professionals
dun equip mdic adaptada a aquelles competncies que les interaccions poden implicar a
lhora dinteractuar. En segon lloc es proposa una classificaci dels recursos materials i
immaterials que la interacci pot requerir al receptor.

Seguidament es recuperen les caracterstiques interactives que a les preguntes inicials es va

considerar importants i saprofundeix en el seu significat.

3.2.5.1.Les capacitats que una interacci pot requerir al receptor

La teoria de les capacitats professionals que a continuaci sexplica fica el focus en les
capacitats del receptor. Tot i que sha extret dels models davaluaci de capacitats personals i
professionals del personal mdic de
Esquema 3 Perspectiva multidimensional de les competncies
diferents institucions sanitries (model professionals. Extret de (Duarte, 2005)

clnic modificat de Carlos Brailovsky,

2001), es tracta duna perspectiva Habilitats
psicomotores
multidimensional de mesura de la
Habilitats
Comunicaci
competncia, que resulta til per definir i d'organitzaci

diferenciar els requisits relatius a les

capacitats personals que una interacci pot
Competncia
exigir al receptor que vulgui interactuar-hi. Habilitats
Actituds
interpersonals
Per tant, es proposa que les competncies
mencionades sn susceptibles de resultar
indicades per descriure all que estar Resoluci de
Coneixements problemes
reptat de demostrar el receptor que es
decideix a interactuar.

Al plantejament del problema daquesta investigaci es parla del receptor de les interaccions
com alg que probablement est desenfeinat en el moment que la rep, s a dir, que gaudeix de
tenir temps per estar consumint un mitj de comunicaci; i a ms a ms, en cas de participar
interactuant-hi, aquesta hiptesi tamb implicaria que es tracta dalg que posseeix unes
competncies necessries per esdevenir part activa de la interacci plantejada.
 80

3.2.5.2.Una classificaci dels recursos materials i immaterials que pot requerir una
interacci

Accions previstes per lemissor i que possibiliten la intervenci per part dels receptors
(mecanismes i elements del funcionament de la interacci). Estan dividits en tres grans grups:
dispositius necessaris per a emetre el feedback, dispositius necessaris per possibilitar la
recepci de la interacci, i les condicions (materials i immaterials) per tal de participar
satisfactriament amb la interacci.

Dispositius i mitjans per comunicar el feedback o actuar amb la interacci

Tipus
o Telefnics
SMS
Trucada
o En xarxa
o Correu Postal
o Prevists en el lloc de recepci de la interacci
Digitals/No digitals;
Propis/Provets; (entenem per propis els dispositius com lordinador, la
TV o dispositiu mbil, i per provets la versi en paper un diari, un tiquet
de rasca-i-guanya, etctera)
o altres
Dispositius i medis per possibilitar la recepci de les interaccions

Aparells de recepci
de TV
de rdio
de connexi a la xarxa
o Sistemes operatius
mbils
escriptori o porttil
Suports fsics individuals
o llibres
o premsa
diaris
revistes
suplements
Suports fsics fixes: la prpia persona en el lloc i el moment indicat (all on tindr
loportunitat dinteractuar)
o cinema
o suports exteriors
 81

Condicions per esdevenir elegible o per optar a participar satisfactriament de la

interacci

Es tracta de condicions que hi pot haver per tal de completar satisfactriament una interacci.
Taula 15 Naturalesa de les condicions de participaci en les interaccions.

Descripci de la condici
1. Poder i estar disposat a pagar un determinat preu.
2. Tenir ms o menys duna certa edat.
3. Disposar del consentiment dun adult.
4. Poder conformar un grup dun determinat nombre de gent disposada a
participar.
5. Ser membre, client, comprador o consumidor dun determinat servei,
empresa o producte.
6. Viure en una determinada zona.
7. Assistir a un determinat lloc.
8. Interactuar dintre duns lmits de temps.
9. Poder cedir els drets dimatge i exposar-nos pblicament.
10. Poder cedir contingut implicat en la interacci del qual disposem dels
drets dautor.
11. Comunicar-se en un determinat idioma.
12. Poder establir contacte per les xarxes socials.
13. Estar disposats a donar dades personals certes i verificables.
14. Estar disposats a interactuar amb la comunitat de receptors als qui
sadrea lemissor.
15. Estar disposats a expressar la nostra opini o idees.

3.2.5.3.Caracterstiques generals.

A continuaci sexpliquen les caracterstiques de les interaccions que es vol estudiar i es detalla
que s all que sestudiar de cadascuna.

Beneficis per al receptor

Utilitat que troba el receptor, inters que t, profit o rendiment que nextrau, motivaci que
limpulsa a participar, resultat desitjable fruit de participar en la interacci.

Material
o Econmic: diners.
o En espcie: promocions especials, obsequis.
Immaterial
o Ampliaci dinformaci (obtenir accs a continguts extres).
o Personalitzaci de la informaci (incidncia en la producci).
 82

o Reconeixement: fama, menci, agrament.

o Altres.

Efectivitat de la interacci

Si el fet dinteractuar produir lefecte desitjat o si el resultat obtingut podr no ser tot el que
sesperava.

Freqncia que les interaccions tendeixen a completar-se satisfactriament per al

receptor.
o Entre 0 i 1 per interacci segons quina sigui la proporci entre el nombre total
dinteraccions que shan efectuat i les que han resultat exitoses
Tendeix al 0.
Tendeix al 1.
Tendeix al 50%.
Tendncia imprevisible
Aleatria.
Discrecional o arbitrria.

Beneficis per a lemissor que proposa la interacci.

Obtenir continguts per a la producci.

Obtenir dades dels receptors.
Promocionar-se o fer publicitat.
Guanyar diners.
Aplicar maneres de fidelitzar a laudincia
o Entretenir / divertir.
o Ampliar informaci / informar.
o Deixar opinar / consultar opini.

Bidireccionalitat

Divergncia o adscripci a una interacci prefixada pels emissors a lhora dinteractuar

o Receptor divergent o lliure.
o Receptor condut.
Igualtat o desigualtat de poder entre els interlocutors
o Hi ha un intercanvi real dels rols entre lemissor i receptor en algun punt de la
interacci.
o No hi ha un intercanvi real dels rols entre lemissor i el receptor en cap punt de
la interacci.
 83

Direccionalitat de lacci que executa el receptor per interactuar

Envers lemissor
Envers el contingut
Envers altres receptors

Previsi de conseqncies

Compromisos adquirits pel receptor

o en consonncia amb els recursos materials, immaterials i les condicions
o en consonncia a les caracterstiques interactives
Aspectes legals derivats, filtres i censura, barreres, impediments, imprevistos associats
a lacci dinteractuar, consideracions tiques.

3.3.Definici de termes bsics i conceptualitzaci

Aquest apartat es divideix en dues parts. Primerament la definici de termes relatius a les
interaccions que encara que ja han aparegut conv explicar ms detalladament. Seguidament
de cada definici sen fa una conceptualitzaci respecte a altres elements que ha tractat la
investigaci per tal de clarificar quina relaci es dna.

A continuaci sexposen les definicions terminolgiques acompanyades de la justificaci o

importncia que tenen per als mbits terics, contextuals i propis de la investigaci de les
interaccions que hem fet fins ara.

Mitj: 1. Eina, utensili, element necessari per aconseguir un fi, 2. Empresa dedicada a la
comunicaci. (Enciclopdia Catalana, 2017)

En aquesta investigaci normalment es parla de mitj de comunicaci ents com a empresa

dedicada a la comunicaci dinformaci, si es parla de mitjans en plural es fa referncia al grup
dempreses que actuen amb la mateixa infraestructura tecnolgica com seria el paraigua
televisiu, el radiofnic, el de publicacions de text i premsa, o els que actuen a les xarxes.

Convergncia meditica: Fa referncia a la multiplicitat i diversitat de mitjans que els pblics

utilitzen, i com aquests mitjans i pblics convergeixen. A lhora de posar en contacte els
destinataris amb els continguts hi ha un gran nombre de vies possibles.

Lnim de classificar els diferents mitjans, continguts, audincies i eines de participaci respon
a aquest panorama de convergncia meditica, on sha vist que hi ha tantes maneres de
comunicar.

Lectoautor: Aquest terme emprat per Isidro Moreno (entre altres autors) fa referncia a al fet
que sespera que el lector (receptor) de textos (continguts) es converteixi en autor (interactor
-actor que interactua-) prenent decisions i escollint senderes, o si el contingut ho permet,
 84

modificar-lo o transformar-lo de com estava originalment. No noms interactuaria

selectivament, sin que podria conformar el contingut parcial o totalment. La seva participaci
incidiria en el temps, els personatges, lacci, la construcci o transformaci del relat, la seva
manifestaci, expressi o representaci. (Moreno Snchez, 2012, pg. 408)

Retroacci: Representa lacci en reacci a una primera acci que ha tingut lloc. La retroacci
duna interacci s aquella acci que el receptor dur a terme per interactuar amb lemissor o
el contingut.

Per exemplificar un possible escenari on el receptor retro actu agafant el telfon i trucant, es
pot parlar sobre els programes de recerca de persones desaparegudes en els quals savisa perqu
el pblic es posi en contacte, si es que es t o es coneix informaci don podria estar la persona
desapareguda.

Mainstream: Adjectiu en angls que descriu o aporta la informaci del fet que quelcom s
corrent, o una tendncia principal, prpia de la massa o el pblic general. Sinnim de
tradicional o prevalent. (bab.la)

Quan es planteja si una interacci s exitosa en funci de si assoleix el volum de participaci

expectat o necessari, es pot considerar que sest avaluant que la interacci s prou
mainstream.

Teletext (TTX). Procedent de langls. Sistema teleinformtic en qu la informaci, en imatges

fixes, sobretot texts i grfics, s transmesa juntament amb els programes televisius ordinaris,
mitjanant senyals codificats. (Enciclopdia Catalana, 2017)

Probablement, s la manera dinteractuar amb la televisi des del comandament duna manera
mnimament interactiva ms consolidada a la majoria de pasos.

Televisi Digital Terrestre (TDT): s un nou sistema de televisi, un gran canvi tecnolgic
en el sector. Implica ms canals gratuts, millora de la qualitat dimatge i so, la possibilitat
daprofitar laccs a internet per a serveis dinfoentreteniment o interactius com telecompra,
jocs, participaci en programes, sorteigs, concursos, etctera. Millors formats (imatge
panormica, so digital, subttols, diversos idiomes). Substitueix la televisi analgica
convencional a Catalunya el 2010, (Generalitat de Catalunya, 2011).

Tota la TV emesa en directe analitzada durant la investigaci correspon a lemissi TDT.

Video on Demand (VOD): La traducci literal seria vdeo per demanda, i tan pot referir-se
a plataformes dels propis mitjans on ofereixen continguts que el pblic pot triar a la carta, com
a plataformes com Netflix o Filmin, que a canvi duna subscripci de pagament ofereixen triar
continguts dun ampli catleg conformat per diverses fonts. La plataforma Youtube, a ms de
 85

ser una XS eminentment audiovisual, tamb es podria considerar una plataforma de vdeos a
la carta.

Codi QR: Sigla provinent de l'angls Quick Response o resposta rpida. s un sistema de
codificaci bidimensional (motiu pel qual tamb se li diu codi BIDI) i serveix per
emmagatzemar informaci en una matriu quadrada de punts dissenyada per ser llegida amb la
cmera d'un telfon intelligent o tauleta tctil. (Royo Valls, 2014)

Es habitual trobar aquests codis per qestions publicitries o informatives en les publicacions
de paper i sobretot en els suports exteriors. Aquests codis permeten fer un seguiment de quin
s se nha fet.

La comunicaci de camp proper o NFC: Prov de l'angls Near Field Communication. s

una tecnologia que facilita la interconnexi de dispositius i l'intercanvi de dades en un entorn
proper fsicament. Neix a partir de la identificaci per radiofreqncia (RFID), tecnologia que
utilitza ones de rdio per transferir dades des d'una etiqueta o targeta cap a un lector que la
pugui identificar o rastrejar sense fils.

Aquesta tecnologia es veu implicada en el pagament de bns i serveis a travs de les APPS per
a mbils intelligents. El mbil actua com a lector/transmissor de la informaci NFC. Algunes
targetes de crdit o carnets didentitat tamb inclouen informaci NFC.

Realitat Augmentada: Hi ha moltes variants de com saplica aquesta tecnologia que consisteix
en un APP per fer aparixer informaci a la pantalla del terminal, ha de ser sobreposada sobre
el paisatge, i mitjanant la cmera del telfon reconeixer el lloc per seleccionar la informaci
que sha de mostrar.

Realitat Virtual: La realitat virtual s un mn virtual generat per ordinador. Aquest mn es

veu a travs duna pantalla, un visor, un projector o unes ulleres. I per connectar i actuar en
aquest mn es pot fer de moltes maneres: amb un comandament, un guant, un detector de
moviment, un giroscopi, una cmera, un micrfon o el teclat i ratol tradicionals. Es consideren
continguts de Realitat Virtual des dels vdeos en 360 graus en el qual es pot veure en la direcci
que vulguem, als videojocs en lnia on juguen comunitats massives simultniament.

Multi-tasca o Multitasking: Fer dues o ms activitats simultniament. El consum simultani

de mitjans no s del tot infreqent, escoltar la rdio mentre es navega per internet. Seguir un
debat per la televisi i tamb a les XS. Escriure un correu electrnic, mentre es parla per telfon.
Sn molts els casos que es realitzen dues o ms tasques alhora.
 86

Segona pantalla: s quan sest utilitzant un mitj (normalment un mitj que es percep a travs
duna pantalla) i sutilitza simultniament o de manera alternada un altre dispositiu
(normalment una tableta o telfon intelligent)

Phablets: s un dispositiu amb pantalla tctil amb connexi a internet mitjanant xarxes sense
fils domstiques. Permet connectar-se a internet i utilitzar els serveis que es podria utilitzar des
dun mbil (trucades, accs a internet, SMS...). La diferncia principal entre una phablet i un
telfon intelligent s la mida. I la diferncia entre una tableta i una phablet sol ser mnima
apart del preu i les prestacions dintercomunicaci prpies dels mbils .

Dieta meditica. s lanalogia de la dieta nutricional que seguim pel que fa a lalimentaci,
per aplicada als continguts i mitjans de comunicaci que consumim. En el cas de la TV, quan
consultem la guia de la programaci de les diferents cadenes seria com si estigurem consultant
la carta del men dun restaurant. Els programes que finalment veiem, sn els plats que
mengem. I cada hora demissi no pot superar un mxim de minuts publicitaris marcat per la
llei.

Etiquetes o hashtags: Normalment representat pel smbol coixinet # davant duna paraula.
Consisteix a escriure-ho com una etiqueta que ho defineix, paraula clau, o categoria que
acompanya el missatge que es publica en una XS. Aix aconsegueix donar-li ms visibilitat,
resulta ms fcil detectar les tendncies sobre un tema i consultar per ordre cronolgic tots els
continguts que shan publicat amb aquella etiqueta.

3.4.Operativitzaci dels conceptes i definici de les variables

La manera per donar a entendre i clarificar com els conceptes generals introduts fins ara es
traduiran en variables de la investigaci es far a travs desquemes.

La definici de les variables que sanalitzar en la investigaci parteix de les bases teriques
esmentades anteriorment. Les variables es poden dividir en dos grans grups: variables relatives
a la interacci i variables relatives al comportament de la poblaci.

3.4.1. Operativitzaci dels conceptes

Per entendre el punt de vista aplicat en lestudi de les interaccions i les eines de retorn previstes
es pot fer una analogia amb les nines russes (matrioshkes). s aix, perqu amb unes eines (que
depenen de com sha previst respondre a la interacci per part de lemissor) interactuem amb
una interacci (que forma) part dun contingut que sha retransms per un mitj de comunicaci
(una empresa dedicada a la comunicaci que fa servir una tecnologia o mitj per comunicar-se
amb laudincia).
 87

Les relacions que sha detectat entre les interaccions i tots els altres elements del context sn
dinterdependncia i pertinena. En lesquema segent els elements shan disposat en ordre
descendent des de leina de retorn per interactuar amb el contingut (a sobre de tot) fins al mitj
emprat (a la base de tot).
Esquema 4 Relaci entre leina per respondre i la interacci; i entre la interacci
envers el programa que la cont i el canal on semet. Elaboraci prpia.

Eina de
retorn

Interacci

Contingut, Secci o programa

Canal, emissora, publicaci o lloc web.

A continuaci samplia aquest esquema que resumeix la relaci entre els MCM, els continguts
interactius, i les eines per emetre feedback. Tamb safegeixen les audincies i es situen en el
conjunt. Com prviament ja shan explicat i classificat els principals elements de cada grup, i
per facilitar una comprensi global en poc espai, els conceptes de lesquema shan combinat
amb pictogrames45.

45 Degut a la complexitat i extensi dels elements que configuren el panorama interactiu, la representaci pictrica aporta una visi sintetitzada
i fcil de comprendre. Pictograma. Dibuix o jeroglfic que representa o expressa una idea. Font: Enciclopdia Catalana, SAU. (2017).
(Enciclopdia Catalana) Recollit de http://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00103874.xml
 88

Esquema 5 Operativitzaci dels conceptes tractats. Elaboraci prpia. Tots els pictogrames emprats en lesquema provenen
de Noun Project Inc. Icons for everything. Nearly a million curated icons, created by a global community. Recollit de
thenounproject.com: https://thenounproject.com/

Mitjans de comunicaci

Generen i transmeten

Continguts interactius i interaccions

dirigits a
a

Laudincia

Que interactua mitjanant

Eines i mitjans per a interactuar

 89

Pel que fa al funcionament de les interaccions, s difcil definir amb un sol esquema o diagrama
el procediment vlid per a avaluar totes les caracterstiques de cada interacci en profunditat,
ja que segons quina sigui la interacci variar lacci que hem de dur a terme per interactuar.
Per tant, laportaci es limita a la representaci de les caracterstiques que es tindran en compte
per definir les interaccions s el segent:
Esquema 6 Esquema sobre les caracterstiques de les interaccions tingudes en compte. Elaboraci prpia.

Capacitats dels
receptors

Previsi de
conseqncies Mitjans per
Interacci comunicar-se

Direccionalitat

Caracterstiques Recursos materials

i immaterials
Bidireccionalitat

Benefici
Mitjans de recepci
Interessos de la comunicaci
Condicions de
Efectivitat participaci

3.4.2. Definici de variables

Shan definit diverses variables: les que serveixen als estudis de les interaccions i les que
serveixen per analitzar la poblaci.

Per tal de facilitar la lectura de totes les variables que es podria tenir en compte dacord amb
les bases teriques, i com ja shan introdut els conceptes a les bases teriques, algunes shan
resumit. I tamb per raons daprofitament de lespai shan creat referncies a les taules
emprades per dissenyar les fitxes de registre corresponents a cada variable.
Ms endavant del text, en el Disseny de les tcniques dobservaci (Secci 4.3, pg. 102) es
concretar linstrument danlisi. I als Annexos (Secci 8, pg. 158) es poden consultar com
shan instrumentalitzat les variables fins a lltim detall.
 90

3.4.2.1.Variables relatives a la interacci

Variables del mecanisme de la interacci

Aspectes formals
Identificar
o La interacci, el ttol que t o pel qual el pblic la coneix.
o El contingut, el programa, lapartat, el captol o de la secci pertinents.
o Qui transmet o comunica, ledici de premsa duna revista o diari, la cadena
de TV, el titular de la pgina, lusuari o equivalent.
o La corporaci o grup propietari del mitj emprat en la comunicaci de la
interacci.
Descripci de la Interacci
o Verb de lacci que empra el receptor per a interactuar .
o Instruccions o descripci del funcionament de la interacci .
o Finalitat i objectiu de la interacci
Per a lemissor.
Per al receptor.
Aspectes funcionals
Determinades per la naturalesa de la interacci
o Gnere hipermdia i nivell dinteractivitat. Fitxa a partir dels Gneres
hipermdia i nivells dinteractivitat. (Secci 3.2.3.1, Pg. 62).
o Caracterstiques de la interacci. Fitxa a partir de les Caracterstiques de les
interaccions. (Secci 3.2.5, Pg. 79).
Determinades pel tipus daudincia de la interacci
o Perfil receptor a partir de Perfil dels receptors (Secci 3.2.4.1, Pg. 73)
o Perfil general de laudincia. Fitxa a partir de Tipus daudincia. (Secci
3.2.4.2, Pg. 77)
Determinades pel context de la interacci:
o Fitxa a partir de les caracterstiques dels mitjans o canals de recepci de la
interacci proposats a la Taula 12 Classificaci de mitjans de comunicaci.
Font: Elaboraci prpia. (Secci 3.2.2, Pg. 59)
o Fitxa de caracterstiques dels continguts que contenen la interacci. Taula 14
Classificaci de continguts. Elaboraci prpia. (Secci 3.2.3, Pg. 65)
Variables de benefici
En relaci al benefici
o Material.
 91

Econmic.
En especies.
o Immaterial
Informaci.
Interacci.
Repercussi.
Variables de conseqncies
Guanyar quelcom de valor material o en espcie.
Entrar en contacte amb altres persones.
Que la nostra interacci aparegui en el mitj.
Determinar la producci del contingut en qual sha inserit la interacci.
Que alg es pugui veure discriminat per raons tiques (discriminacions, denigracions
o agressions)
o Gnere.
o tnia Procedncia.
o Religi.
o Orientaci sexual.
o Aspecte.
o Idioma.
o Classe social.
o Crrec o entorn laboral.
o Altres.
Variables de recurrncia, presncia i freqncia de la interacci (si escau)
Demissi
o Data demissi de la interacci documentada.
o Lhorari i si hi ha freqncia demissi.
Variables de bidireccionalitat
Conduts / lliures.
Iguals / desiguals.
Variables de direccionalitat
Sinteractua amb el contingut.
Sinteractua amb lemissor.
Sinteractua amb altres receptors.
Variables de contacte
Fsic/telemtic.
 92

Variables de mesura de lefectivitat

Gens-Total
Parcial-Completa
Imprevisible-Previsible
Variables de condicions (restriccions, lmits, filtres i exigncies que es deriven dhaver
de completar la interacci tal i com lhan previst els creadors)
Poc condicionat / Molt condicionat

3.4.2.2.Relatives al comportament de la poblaci

Perfil del receptor.

Edat, sexe, estudis, bns tecnolgics, posicionament, ingressos, tipus de ciutat de residncia,
entorn on viu.

Consum de mitjans:

Dispositius que utilitza normalment per connectar-se (porttil, ordinador de sobre taula,
smartphone, tablet, smartwatch, tv, altres).
MCM que freqenta (valoraci subjectiva).
Consum de MCM que fa (n hores al dia de mitjana per a cada mitj).
Profit que extreu als MCM o motiu pel qual els consumeix.

Perspectiva personal sobre les interaccions.

Interessos que es t per interactuar i beneficis de les interaccions ms habituals.

Quin rol de client identifica al receptor segons si coincideix amb els rols de client
proposats.

Preguntes de control: dissuadir de lengany, supervisar que no som enganyats, corroborar que
les valoracions que ens donen sn mnimament coherents entre elles.

Que puguin afegir altres opcions de resposta.

Que es posicionen en una escala de valor respecte diferents adjectius sinnims i
antnims contraposats.
Que donin mltiples informacions sobre un mateix tema i que aquestes informacions
mantinguin certa lgica interna, de manera que es pugui corroborar si manifesten les
correlacions i coherncia esperables, o no.
 93

3.5.Formulaci de les hiptesis

A partir de les preguntes de linici, i amb consonncia amb tot el que sha constatat fins a aquest
punt de la investigaci, es formularan les hiptesis que servirien per respondre les preguntes
inicials. Per elaborar les hiptesis sha seguit el model proposat al manual dinvestigaci de
referncia (La investigacin en comunicacin. Mtodos y tcnicas en la era digital, 2011) i que
sadjunta a continuaci per facilitar la comprensi del tipus dhiptesis plantejades.
Malauradament cal advertir que les preguntes inicials eren massa ambicioses o amplies, i
moltes de les hiptesis quedaran fora de labast de la investigaci.

Taula 16 Tipus dhiptesis. Adaptaci. Original elaborat per Olga Del Ro, basat parcialment en Domnguez i Sim, 2003 i
en Sierra Bravo, 1992; extret de Del Rio, O. (2011). El proceso de investigacin: etapas y planificacin de la investigacin,
(2011), 6667.
Tipus dhiptesis Exemples
Simple Ls de les XS s un fet freqent a Europa.
De temps Ls de les XS ha augmentat en els ltims 5 anys.
Hiptesi (moment)
Descriptiva
Comparativa Ls de les XS ha augmentat ms en els entorns
Despai (lloc)
urbans que en els rurals.

De grups Ls de les XS ha augmentat ms entre els joves.

Simple (hi ha relaci entre les variables per no Quan ls de les XS s satisfactori, tamb hi ha
dependncia) una motivaci relacional.

Si X, llavors Y, Ls de les XS (causa) augmenta el cercle social

Reversible per si Y, tamb (efecte); per laugment del cercle social (causa),
X genera a la vegada un major s de les XS.
Si X, llavors Y, Ledat influeix en lexperincia.
Irreversible
per no viceversa
La participaci en interaccions de pagament
Determinista Si X, sempre Y afavoreix la supervivncia econmica de
lempresa que les comercialitza.
La prctica dinteractuar habitualment afavoreix
Si X, la comprensi dels processos que segueixen
Estocstica
probablement Y
aquestes interaccions.
Causal (hi ha
Hiptesis
Analtica relacions de Com ms augmenta el grau de dependncia envers
Relacional dependncia la satisfacci que produeix un determinat tipus
(explicativa) entre les Seqencial Si X, ms tard Y. dinteracci, abans es renunciar a dedicar el
variables) temps en altres tipus dinteraccions que no
produeixin aquest nivell de satisfacci.

Si X, llavors Y La motivaci es el factor determinant per a

Contingent per noms si participar en un sorteig, per sempre que es
tamb Z. disposi dels recursos necessaris per fer-ho.
Saber que es t una probabilitat total dobtenir el
Si X, i noms si resultat esperat influeix en el factor sorpresa
Necessria
X, llavors Y
associat lobtenci del resultat.

Si X, llavors Y, La participaci habitual en diverses interaccions

Substituble encara que si Z est relacionada amb un carcter proactiu, per
tamb Y tamb hi ha altres factors.
Les campanyes comunicatives sobre els mtodes
Programtica decisria: predir el futur i prendre una decisi. anticonceptius disminueixen els embarassos no
desitjats.

A continuaci es recuperen les preguntes especfiques de la investigaci i es plantejaran
algunes de les possibles hiptesis que les responen. No totes les hiptesis seran aplicables a
una mateixa interacci, i tampoc totes les preguntes es poden traduir a hiptesis vlides per
respondre a partir de la mostra escollida i de les dades obtingudes. Per aix caldr dissenyar
un model danlisi selectiu i ms redut respecte la totalitat de les variables i hiptesis
proposades.
Taula 17 Preguntes inicials i hiptesis de resposta. Elaboraci prpia.
Pregunta especfica
1. En cas que interactuar
comporti un benefici, en
qui repercutir?
2. Quin tipus de benefici es
dna?
3. Les interaccions sempre
comporten un benefici, o
poden no donar el
benefici esperat?
4. Si poden no donar el
benefici, quina es la
probabilitat de donar-lo?
5. Hi ha previst algun tipus
dobsequi per haver
participat si no es guanya
el premi?
6. Com es pot considerar i
detectar els casos
dinteraccions exitoses?
7. Com es pot considerar i
detectar els casos
dinteraccions que
fracassen en el seu
propsit?
8. Com es pot considerar i
detectar les interaccions
que sn menys recurrents?
9. Com es pot considerar i
detectar les interaccions
que sn ms recurrents?
10. Quin procs segueix una
interacci per tal que el
receptor dun mitj la
descobreixi?
94
Hiptesis Tipus dhiptesi Sutilitza
Si participar en la interacci plantejada fa Hiptesis relacional
que al participant li passi quelcom bo o analtica causal No
que l passi a una altra persona. substituble
Si el que resulta positiu duna interacci
Hiptesis relacional
s un premi econmic, un premi en
analtica causal S
espcie amb valor econmic conegut, o de
substituble
valor desconegut.
Si cada cop que realitzem la interacci
Hiptesis relacional
obtenim el resultat esperat, o si hi ha la
analtica causal S
possibilitat que no sigui aix.
irreversible
Segons la proporci de casos en els quals Hiptesis relacional
participar en una mateixa interacci analtica causal S
resultar en obtenci del benefici. necessria
Si en cas que lefectivitat de la interacci
Hiptesis relacional
sigui parcial o nulla, hi ha o no previst
analtica causal No
algun resultat alternatiu al resultat no
irreversible
desitjat.
En cas que depengui de la valoraci de Hiptesis relacional
resultats: si les finalitats dels emissors i analtica causal No
receptors es veuen satisfetes. contingent
En cas que depengui del nombre de
participants: si la quantitat de participants Hiptesis relacional
que hi ha tingut la interacci era suficient. analtica causal No
estocstica
Segons si la freqncia amb que la
Hiptesis descriptiva
interacci en qesti es repeteix s S
comparativa de temps
elevada o baixa.
Segons si comparteix moltes o poques
Hiptesis descriptiva
caracterstiques amb altres interaccions. S
simple
Segons el suport del mitj, el mitj de
Hiptesis relacional
recepci, el mitja per emetre la resposta, i
analtica causal S
el tipus de contingut interactiu en qesti.
substituble

11. Com funcionen les
interaccions que es volen
documentar respecte les
interaccions en general?
12. Funcionen totes de la
mateixa manera?
13. Com sn les
circumstncies del
receptor quan interactua
amb la interacci?
14. I les circumstncies de
lemissor de la interacci
quan el receptor pot
decidir actuar?
15. Qui rep el feedback que
sha generat per la
interacci?
16. Es esperable un contra-
feedback?
17. El receptor interactua amb
lemissor, amb el
contingut, amb tots dos, o
amb altres receptors?
18. Quants actors (parts)
diferenciats intervenen?
19. La interacci comporta
establir entre els actors un
contacte directe o interactuen. No el hi ha si el receptor
indirecte, s un contacte
ms aviat fluid,
bidireccional i dileg.
imprevisible o menys
fluid, menys
bidireccional, i ms
previsible?
20. Quins efectes o resultats
es poden obtenir segons la
interacci que es plantegi?
21. Quina s la finalitat de
lemissor?
95
Si el receptor t un paper actiu
protagonista i la seva acci t una Hiptesis relacional
repercussi que permet verificar que ha analtica causal S
interactuat es podr dir que la interacci contingent
funciona tal com interessa a aquest estudi.
No si les interaccions, atorguin
protagonisme al receptor o no, presenten Hiptesis relacional
diferncies envers el mitj de recepci, el analtica causal S
mitj de retroacci o en lacci que ha de substituble
realitzar el receptor.
Pot estar fsicament en el lloc on lemissor
Hiptesis relacional
emet la interacci o interactuar
analtica causal No
telemticament.
substituble
Si estableix un contacte directe amb el
Hiptesis relacional
receptor, o el contacte ser en diferit.
analtica causal No
irreversible
Lemissor, lemissor i els receptors, altres Hiptesis relacional
receptors. analtica causal No
substituble
S, si la retroacci comporta una nova Hiptesis relacional
interacci. analtica causal No
irreversible
Si el receptor interactua amb lemissor,
Hiptesis relacional
amb el contingut, amb tots dos, amb altres
analtica causal S
receptors o amb tots tres.
substituble
Grup dactors emissors o grup dactors Hiptesis relacional
receptors analtica causal No
substituble
Hi ha un contacte directe si el receptor i
Hiptesis relacional
lemissor (o el receptor de la retroacci)
analtica causal No
irreversible
noms interactua amb els continguts.
Hi ha fludesa si la interacci imita el Hiptesis relacional
analtica causal S
estocstica
Hi ha bidireccionalitat si el receptor no s Hiptesis relacional
condut, si s lliure o si gaudeix digualtat analtica causal S
respecte lemissor. estocstica
Hi ha predicibilitat si hi ha la certesa que Hiptesis relacional
pel fet dinteractuar passar quelcom analtica causal No
esperat. estocstica
Depn de la mediaci tecnolgica
emprada per crear la interacci, el
Hiptesis relacional
funcionament previst pels creadors de la No
analtica simple
emissi, i els resultats que volen obtenir-
se per part de lemissor i del receptor.
Segons el benefici que lemissor obt de Hiptesis relacional
que el receptor interactu i el gnere del analtica causal S
contingut que inclou la interacci. substituble
 96

22. Quina s la finalitat del Segons el benefici que obt el receptor i el Hiptesis relacional
receptor al que sapella? gnere del contingut que inclou la analtica causal S
interacci. substituble
23. Com s defineix la relaci En tant que es pot explicar amb factors i
que sestableix entre els parmetres emprats per explicar els
Hiptesis descriptiva
diferents actors que processos comunicatius es pot definir com S
simple
intervenen a causa de la una relaci comunicativa.
interacci?
24. Es una interacci Segons si es una relaci dun a un, un a
unidireccional, molts, o molts a molts. Hiptesis relacional
bidireccional, analtica causal No
multidireccional, irreversible
massiva?
25. Es pot completar el cicle Segons si lobtenci del benefici de la Hiptesis relacional
dinteracci de manera retroacci t lloc immediatament desprs analtica causal No
immediata? de lacci. determinista
26. Podem saber lefecte del Si podem saber immediatament el resultat Hiptesis relacional
nostre feedback de la nostra interacci, si ha sigut exitosa analtica causal No
immediatament? o no. determinista
27. Podem saber lefecte del Si posteriorment podrem consultar, i sense Hiptesis relacional
nostre feedback en lmits, quin s el desenlla de la nostra analtica causal No
qualsevol moment? interacci. determinista
28. Podem saber lefecte del Si noms es pot saber lefecte de la nostra Hiptesis relacional
nostre feedback entre uns retroacci o participaci en la interacci analtica causal No
certs moments? durant un lapse de temps. determinista
29. Podem saber lefecte del Si hi ha previst una espera fins a un Hiptesis relacional
nostre feedback a partir moment determinat perqu es doni a analtica causal No
dun cert moment? conixer el resultat de la interacci. determinista
30. La interacci ens arriba en Si la interacci amb el pblic t alguna Hiptesis relacional
qualsevol moment? limitaci temporal de funcionament o analtica causal No
publicaci per raons de simultanetat. determinista
31. Podem respondre-la en Si podrem interactuar en qualsevol Hiptesis relacional
qualsevol moment? moment posterior a la publicaci o analtica causal No
emissi de la interacci. determinista
32. En quina fase del cicle Si es dna a conixer lexistncia de la
Hiptesis relacional
dinteracci es contacta al interacci pels resultats que ha donat, per
analtica causal No
receptor? la promesa dels beneficis que comporta, o
substituble
ambdues.
33. Quin protagonisme i Els continguts poden funcionar igualment
dependncia sestableix sense la interacci (complementarietat o Hiptesis relacional
entre la interacci i els independncia) o els continguts sense la analtica causal No
continguts? interacci no poden funcionar determinista
(dependncia)
34. Aquesta interacci ha de Protecci de dades de participants i drets
complir alguna normativa del consumidor.
especial o comporta Declarar activitats econmiques en
implicacions legals concepte de publicitat. Hiptesis relacional
dalgun tipus? Compliment dels codis deontolgics de analtica causal No
mitjans i lleis implicades. determinista
Informaci del producte o servei, com ara
el preu, iva, instruccions ds, empresa
responsable, etctera.
 97

35. Hi ha atributs i Segons les infraestructures que lemissor

caracterstiques que es habilita com a mitj de recepci per
Hiptesis relacional
transfereixen entre consumir aquells continguts, la tipologia S
analtica simple
mitjans, continguts i del mitj i el gnere dels continguts.
interaccions?
36. Com sn els continguts Segons el nivell dinteractivitat.
que presenten Segons el mitj on apareixen. Hiptesis relacional
S
interaccions amb el Segons els gneres principals dels analtica simple
receptor? continguts hipermdia.
37. Quins requisits comporta Condicions que pot requerir la interacci
Hiptesis relacional
participar daquella a qui vulgui interactuar-hi. S
analtica simple
interacci?
38. Els requisits que comporta Segons si lefectivitat depn dun atzar
interactuar sn requisits aleatori o hi ha selecci discrecional.
econmics, temporals, Segons com sigui la previsi de
dhabilitat com per conseqncies, les condicions, el preu, el Hiptesis relacional
S
resoldre algun puzle o moment i freqncia demissi, el analtica simple
superar alguna prova, moment apte per a la participaci i les
tenir sort, ser escollit capacitats que la interacci demana al
discrecionalment, altres? receptor.
39. Els creadors i Si ha augmentat la presncia cross-media
responsables de les dels mitjans. Si sha produt una migraci
Hiptesis descriptiva
interaccions han innovat dels mitjans tradicionals a les xarxes.
comparativa de temps No
les estratgies que shan Si sha aprofitat la innovaci de les
dut a terme al llarg de tecnologies i programaris informtics.
lltima dcada?
40. De quina manera sha Segons si han augmentat els medis de
innovat en el camp de la recepci i per permetre la interacci.
interacci? Segons si ha millorat larquitectura i la
funcionalitat dels sistemes que permeten
Hiptesis descriptiva
les interaccions. No
comparativa de temps
Segons si sha donat la integraci
progressiva de les capacitats en xarxa i en
realitat virtual pels diferents mitjans
tradicionals.
41. La innovaci ha perms S, en tant que lavaluaci dels resultats
tenir ms xit? que el contingut interactiu t entre les
audincies permet verificar que un Hiptesis descriptiva
No
augment de la qualitat ha comportat una comparativa de temps
major consecuci dels objectius que els
emissors i els pblics demanden.
42. La innovaci dna rdits S, en tant que es poden quantificar i
de tipus quantificable? correlacionar les dades de participaci Hiptesis relacional
dels interactors amb els beneficis generats analtica causal No
directament per la participaci en aquella contingent
interacci.
43. Quina relaci es dna Si es tracta dinteraccions en les que sha
entre diferents informes, entrat en contacte durant el procs Hiptesis relacional
estudis, fonts secundaries dobservaci han sigut localitzades en la analtica causal No
i les interaccions majoria de mitjans analitzats en els necessria
documentades? informes i estudis principals.
 98

4. Metodologia i disseny del model danlisi

En aquest apartat sexplicar la metodologia emprada en la investigaci i es dissenyar el
model danlisi.

4.1.eCaracteritzaci de la investigaci

Dacord amb la proposta de classificaci dels diferents tipus dinvestigaci socials existents
que es pot trobar a La investigacin en comunicacin. Mtodos y tcnicas en la era digital
(Vilches, del Ro, Simelio, Soler, & Velzquez, 2011, p. 86) la caracteritzaci daquesta
investigaci s la segent:
Taula 18 Aspectes bsics del disseny i la planificaci de la investigaci. Elaboraci prpia.

La seva finalitat s bsica perqu en primer lloc busca un

Bsica
millor coneixement i comprensi de les interaccions
presents en els continguts comunicatius.
Finalitat Aplicada La seva finalitat tamb s aplicada perqu busca detectar
quin s el comportament ms com de la poblaci i quina
s lopini que manifesten envers les principals
interaccions.
Seccional Les enquestes sorienten a conixer el posicionament del
pblic en un lapse de temps determinat. Les interaccions
Temporalitat que es documenten sn aquelles a les que sha pogut tenir
accs en un lapse de temps determinat.
Exploratria El bastiment teric, aix com les aportacions personals no
responen a cap hiptesi per pretenen explorar aspectes
destacables de les interaccions.
Descriptiva El fet de recopilar una mostra dinteraccions segons les
Profunditat seves caracterstiques, i realitzar una enquesta a una
mostra de poblaci permetr descriure el comportament
de diferents variables en les mostres de poblaci
dinteraccions i de poblaci de persones seleccionades.
Primries Observaci directa de les interaccions.
Enquesta.
Fonts
Secundries Altres treballs acadmics, publicacions i notcies,
informes, estudis estadstics o investigacions.
Qualitatiu Tant en lenquesta, com en la fitxa per registrar
interaccions hi ha preguntes obertes o de carcter
etnogrfic i semiolgic.
Quantitatiu Malgrat les dades qualitatives, lobjectiu de la
Carcter investigaci es poder traduir el mxim nombre delements
descriptius a variables numriques quantificables que
facilitin lobservaci de correlacions i lextracci de
conclusions.
Documental La recopilaci dinteraccions es far observant
directament les fonts documentals, en aquest cas, els
Naturalesa diferents mitjans de comunicaci.
Enquesta Les dades que sutilitzaran provenen de la manifestaci
verbal i escrita dels subjectes enquestats.
 99

4.2.Poblaci i mostra

En aquest apartat es justifica quines unitats conformen les mostres danlisi. De quin univers
provenen i com es conformaran aquestes mostres. Es parla per tant de les interaccions que es
vol observar i de les persones que es vol enquestar.

4.2.1. Les interaccions

Com els casos que es volen analitzar i classificar sn text escrit, per tamb sonors, grfics i
audiovisuals; i com que per tal denriquir la mostra no es limitar a un sol mitj en particular,
ni tampoc a un estricte lapse temporal, lunivers resultant dinteraccions que circulen pels
mitjans s molt extens. Si ens basem en lunivers dels mitjans espanyols es pot dir que:

Segons el mapa de mitjans de lagncia Ymedia Vizeum (YMedia Vizeum, 2017) hi ha

un total de 384 grans empreses de comunicaci (incloent els propis grups o
conglomerats dempreses) operant al territori espanyol.
Fotograma 18 Mapa de medis amb buscador al portal Ymedia Vizeum. (YMedia Vizeum, 2017)

Dacord amb un article publicat al portal pressreference.com (Chabran, 2007) hi ha un

total de 224 cadenes de TV i 924 emissores de rdio.

Segons la Asociacin Espaola de Editoriales de Publicaciones Peridicas (AEEPP)

asseguren que com a mnim hi ha 763 publicacions digitals associades, i estimen
que nhi podria haver unes 3.000 en total. (Daz, 2014)
 100

Per exemplificar i comparar el nombre dusuaris i volums dinteraccions que tenen lloc als
mitjans en xarxa globals sadjunta la infografia comparativa del trfic de les principals XS,
datada al 2014 i elaborada per lagncia de publicitat Leverage dels Estats Units.
Illustraci 11 Social Media Comparison Infographic. Font (Leverage The New Age Media, 2014)

Per fer-nos una idea de les dades que exposa la infografia es pot dir que els usuaris actius
daquestes xarxes al 2014 es comptaven, com a mnim, per desenes de milions i si sumssim
tot els usuaris de les XS analitzades a la infografia hi hauria ms de 2 bilions dusuaris actius
(probablement molts sn la mateixa persona). La producci de continguts arriba als ritmes de
5.700 tweets per segon al TW, i per al FB sassoleix 1 mili de links compartits cada 20 minuts.
 101

El fet de no voler excloure o filtrar la producci de Esquema 7 Diagrama de Venn. Poblaci i

mostra de les interaccions. Elaboraci prpia.
continguts que circula pels diferents mitjans de Univers
d'interaccions que
comunicaci obliga a seleccionar-ne una mostra. circulen per tots els
mitjans del panorama
La mostra escollida s del tipus no probabilstica (no espanyol (N)

es representativa estadsticament) i de convenincia

Mostra per
(les unitats que shan registrat sn aquelles que es tenia convenincia
d'interaccions
a labast). En consonncia amb el tipus de mostra (n)

seleccionada, la mida daquesta no respondr a una

proporci real de lunivers estudiat.

4.2.2. Els receptors

Com les interaccions que sha estudiat formen part del panorama meditic de lEstat Espanyol
i com la poblaci que es vol enquestar respon al criteri que la persona consumeixi mitjans de
comunicaci de dintre de lmbit geogrfic dEspanya. Lunivers de poblaci correspon al cens
dhabitants de tot lEstat, uns quaranta sis milions dhabitants (46.468.102).46

Com ja sha dit en la caracteritzaci, lenquesta que es vol realitzar consta de preguntes de tipus
qualitatiu, per tamb daltres de tipus quantitatiu; i com que per tal de realitzar una enquesta
representativa a nivell estadstic shan de tenir en compte consideracions mostrals que queden
fora de labast de linvestigador, es seleccionar una mostra discrecional o per convenincia.
Esquema 8Diagrama de Venn. Mostra i poblaci de
El tipus de mostra que ms sajusta al que es receptors enquestats. Elaboraci prpia
pretn fer s una mostra no probabilstica (el
resultat no ser estadsticament representatiu de Poblaci Espanyola
46 milions habs. (N)
lunivers de la mostra) i de convenincia (perqu
permet escollir els participants a lenquesta sense
un procediment de filtrat previ massa excloent). Mostra de
poblaci per
La mostra seleccionada no t un lmit prefixat pel convenincia (n)

que fa a la seva mida. De manera que es tractar

daconseguir el mxim nombre de participants
sense importar quants siguin.

El fet destablir uns criteris de selecci mostral ms aviat laxes permet garantir que es
maximitzar la quantitat, que en cap cas vol entendres com a qualitat. Per mantenir una

46 Informaci sobre el nombre dhabitants de lEstat Espanyol consultada a Expansin. Datos Macro La poblacin en Espaa (2016)
Recollit de http://www.datosmacro.com/demografia/poblacion/espana
 102

coherncia interna entre els dos instruments danlisi emprats sha volgut acotar lunivers
poblacional a lestat espanyol de manera parallela al univers meditic proposat.

4.3.Disseny de les tcniques dobservaci

A partir de les variables proposades i les hiptesis formulades shan creat dos instruments
danlisi. Aquests instruments permeten lobtenci de les dades necessries per extreure
conclusions de les interaccions trobades en el panorama meditic i dels perfils, els gustos i
lopini de la mostra de poblaci enquestada.

Daltra banda conv considerar alguns aspectes relatius a les preguntes emprades en relaci als
resultats que se nespera obtenir:

Les preguntes multi-opci de resposta s o no senfoquen a respondre

interrogacions de manera diametral per a cada pregunta o apartat.
Les preguntes dentrada numrica constitueixen una escala de valor finita o infinita,
que en alguns casos fa referncia al temps, en altres es refereix als diners, i en altres
correspon a la probabilitat que passi un esdeveniment.
Les preguntes obertes amplien la informaci que sobt en base a la voluntat del
lenquestat, atorgant-li llibertat. Aquesta informaci t un carcter etnogrfic47 ja que
el participant ens dna a conixer per escrit aquells elements que ell personalment
afegiria en una llista on manca lopci que el representi. Exemples daquest tipus de
pregunta en serien els noms de xarxes socials. O els ttols de la interacci, del
contenidor (programa o secci) on est inserida, del mitj (cadena o publicaci) que ho
retransmet, de la corporaci propietria del mitj o la descripci del funcionament per
participar de la interacci i la font on sha trobat.
Les escales de valor de 1 a 10 punts i de 1 a 5 punts shan utilitzat per mesurar el grau
en el qual sest dacord o en contra sobre una afirmaci, linters, la percepci que es
t sobre el posicionament personal entre actituds, o conceptes contraposats.

4.3.1. Per a estudiar les interaccions

Sha volgut traduir les diferents taules, classificacions, taxonomies i categoritzacions creades
per descriure les interaccions, a variables que descrivissin informaci susceptible de ser
quantificable i til per respondre les hiptesis.

47 Etnogrfic prov detnografia, i el seu objecte s el de fornir a l'etnologia les dades necessries per a conixer la cultura dun grup hum
especfic. Per la seva banda, letnologia s la cincia que estudia les tnies, els pobles i llurs cultures. Enciclopdia Catalana. (2017). Gran
enciclopdia catalana. (Enciclopdia Catalana) Recollit de enciclopedia.cat: http://www.enciclopedia.cat/
 103

Malgrat la voluntat de tenir en compte el mxim nombre de variables prviament identificades,

resulta difcil dimplementar-les totes en una nica taula, sense renunciar a que aquesta resulti
prctica en la mesura de la majoria de les interaccions que es pot trobar.

A lAnnex A Fitxa de Registre dInteraccions (pg. 158) es poden consultar els continguts
dels que consta linstrument i samplien les condicions i relacions entre els apartats de la fitxa.

4.3.2. Per a estudiar els receptors

Sha dissenyat una enquesta que permet obtenir el perfil dels receptors dacord amb algunes
dades personals, hbits de consum i la seva actitud envers els beneficis o interessos que
normalment sassocien a les interaccions.
Malauradament, no s possible preguntar tot el que es voldria en noms una tanda denquestes.
Daltra banda, les persones perdem la capacitat de prestar atenci a partir de la quinquagsima
pregunta o els 30 minuts48.
Per maximitzar el nombre de participants, sha tradut lenquesta al castell. Aix tamb
permetr saber quantes persones tenien preferncia per respondre en cadascun dels idiomes.
Aquesta enquesta serveix per saber ms del receptor, identificar quin s el seu consum habitual
de mitjans, conixer una mica ms les finalitats per les que acudeix als mitjans, i saber com
interactua o li agrada interactuar.

Les preguntes daquesta enquesta sn tancades, altres acotades i algunes obertes. Les respostes
que es donen a les preguntes sn de tipus nominal, ordinal o empren una escala de mesura.
Lenquesta s'adrea a persones que resideixin i/o consumeixin mitjans dins de l'estat espanyol.
Per motius de seguretat i qualitat de les respostes rebudes es prendr les segents mesures:

Les respostes tindran registre de data.

Les adreces IP es guardaran en un registre per tal de verificar si alguna IP es repeteix
anmalament, o si noms es repeteix un nombre raonable de vegades.
Cap enquesta incompleta sadmetr a lestudi.
Es revisar les respostes individualment per detectar si hi ha cap indici de que es
tracta duna participaci fraudulenta.

48 El lapse de 30 minuts t la durada ptima que els experts determinen que ha de tenir una activitat si no es vol perdre la capacitat de
concentraci. Aquest tipus datenci fa referncia a la atenci sostinguda, la que implica estar alerta i vigilant. Es el tipus datenci que
requereix una lectura atenta, escoltar una classe, redactar un text o donar una conferncia. Font Barcat, J. A. (2013). Locuacidad y prdida de
la atencin. Medicina, 73(4). Recollit de http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0025-76802013000400019
 104

S'utilitzen cookies49 per al control d'accs i facilitar la navegaci pel qestionari.

s pot consultar el contingut de lenquesta en ms detall a lAnnex B - Enquesta annima a

una mostra de la poblaci: perfil, consum de mitjans i opini sobre les interaccions (Secci
8.2, Pg. 165)

4.4.Recollecci i processament de dades

En aquest apartat sexplica tot el que fa referncia al procediment de recollectar i processar

les dades de les interaccions presents en els continguts, i les enquestes realitzades a laudincia.

4.4.1. Recollecci de dades (treball de camp)

El treball de camp o de recollecci de dades es pot explicar en tres apartats: Sistema emprat
en la recollecci de dades, passos seguits per recopilar les interaccions i passos seguits per a
la recollectar les respostes de lenquesta.

El sistema emprat per a gestionar les dades de les interaccions i obtenir les dades dels
participants enquestats s el programari lliure denquestes Lime Survey50.

El motiu pel qual sha utilitzat aquest sistema de gesti s per la facilitat per crear i dissenyar
un instrument danlisi, i tamb la compatibilitat a lhora dexportar les dades en un format
adequat per al programa de processat estadstic de dades SPSS51.

4.4.1.1.Passos per recollectar les dades de les enquestes

Com la mostra sha seleccionat per criteris de convenincia amb lnim de garantir el mxim
nombre de participants possible, shan escollit diverses vies de comunicaci per demanar la
participaci del pblic. La compartici de lenlla web daccs a la enquesta sha fet entre els

49 Cookies o galetes sn seqncies de carcters contingudes en fitxers amb informaci sobre els hbits, les preferncies i les pautes de
navegaci d'un internauta que visita una pgina web, que el servidor allotja el web envia al disc dur de l'ordinador de l'internauta mitjanant
el navegador. Font: Termcat. (2017). Termcat - Centre de terminologia. Recollit de termcat.cat: http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/Cerca

50 Lime Survey (abans PHP Surveyor) s un programari de codi obert que permet la creaci i gesti denquestes per internet des del navegador
web. Inclou funcionalitats estadstiques i de control daccs. El model denquestes que es pot crear cont fins a 27 tipus de pregunta diferents.
Mitjanant condicions i establint filtres per a les preguntes es poden crear ramificacions que sajusten a les respostes dels participants.
LimeSurvey GmbH;. (1 / abril / 2017). LimeSurvey - Professional Online Surveys. Consultat el 12 / juny / 2017, a limesurvey.org:
https://www.limesurvey.org/

51 Statistical Package for Social Science (SPSS) es un programari danaltica estadstica predictiva propietat dIBM. Aquest programari permet
extreure conclusions significatives de grans quantitats de dades, representar-les grficament, estudiar correlacions, entre moltes altres funcions.
IBM. (1 / abril / 2017). Acerca de IBM. Consultat el 4 / maig / 2017, a ibm.com (International Business Machines):
https://www.ibm.com/ibm/es/es/?lnk=fab_eses
 105

cercles socials de linvestigador grcies a laplicaci de missatgeria WhatsApp; per la XS

Twitter; i per la XS Facebook; i finalment als contactes del correu electrnic.

4.4.1.2.Passos per recollectar les dades de les interaccions

Com la mostra dinteracci no es limita a un sol mitj sin que sha consultat diferents mitjans,
sha optat per veure canals gratuts a la TV TDT que es poden sintonitzar des de la zona
metropolitana de Girona. Tamb sha escoltat la rdio. Sha fet cerques de llibres interactius i
premsa a les biblioteques. Sha consultat diferents cercadors virtuals especialitzats per saber
quines obres de cinema interactives es podien trobar. En definitiva sha entrat en contacte amb
diferents canals de comunicaci i un cop detectada la interacci, sha enregistrat segons
linstrument destudi.

En la mesura de possible, les interaccions que shan introdut shan acompanyat dimatges i
enregistraments que shan dut a terme grcies als segents programaris, sintonitzadors,
adaptadors i eines segents:

Ordinadors porttils darquitectura de 64-bits amb S.O. Windows Vista i Linux Ubuntu
17.04.
Programari sintonitzador de rdio digital per internet. Tapin Radio.
Navegador dinternet Mozilla FireFox.
Programari per realitzar i editar captures de pantalla ShareX.
Adaptador de senyal deuroconnector a USB dordinador: Conceptronic CHVideoCR.
Sintonitzador TDT amb sortida deuroconnector: Sunstech DTB4660HD.
Programari de visualitzaci audiovisual de la senyal dun euroconnector adaptat per al
port USB dordinador D-Scaler.
Cmera fotogrfica.

4.4.2. Processament de dades

En aquest apartat sexpliquen els procediments que sha seguit per a interpretar els resultats,
elaborar-ne informes i difondrels.

4.4.2.1.Tcniques, eines o aplicacions emprades en el processat

Per tal dinterpretar els resultats sha utilitzat el programari Statistical Package for Social
Science (SPSS). Grcies a aquesta eina s possible generar representacions grfiques o taules
dels resultats de cada pregunta. Entre un gran nombre de tasques i clculs, tamb s possible
creuar els resultats duna pregunta amb els duna altra o vries.
 106

4.4.2.2.Interpretaci de resultats

El tractament de les dades obtingudes t diverses parts i no per a totes les preguntes valdran les
mateixes mesures o clculs. Els clculs que s sn comuns per a la majoria dels elements dels
qestionaris sn els segents: font de les definicions (Termcat, 2017)

- Recompte (o freqncia): s el nombre de vegades que sha donat un fet, una mateixa
resposta, un grup de respostes o que sha participat en la pregunta.
- Moda: Es la resposta que sha repetit ms. En cas que hi hagi un empat i per facilitar
la presentaci de les dades s mostrar la moda amb el valor ms baix.
- Valor mnim, mxim i rang: El valor mnim s el ms petit que sha registrat per
aquella pregunta. El valor mxim s el ms gran. El rang representa la distncia o valors
que separen el valor mnim del valor mxim.
- Percentatge: Normalment sexpressa acompanyant del smbol % encara en les
preguntes diametrals semprar la mitjana com una expressi del percentatge.
- Mitjana (aritmtica): Mesura de tendncia central d'un conjunt de valors d'una
variable que resulta de la suma d'aquests valors dividida pel seu nombre.
- Mediana: En un conjunt de dades o d'observacions estadstiques, ordenades de menor
a major, s la dada situada en el centre, s a dir, que t el mateix nombre de dades tant
per sobre com per sota.
- Desviaci mitjana: Mesura de dispersi que s igual a la mitjana de les desviacions en
valor absolut respecte a la mitjana aritmtica.
- Desviaci tpica: Mesura de dispersi que s igual a l'arrel quadrada positiva del valor
de la varincia. Mesura el grau de dispersi de les dades respecte la mitjana aritmtica.
- Varincia: Mesura de dispersi d'una variable respecte a la seva mitjana aritmtica.
- Correlaci: Relaci lineal, recproca o mtua entre dues o ms variables, de manera
que un canvi en una d'elles est associat amb un canvi en l'altra (o les altres) o el provoca.

4.4.3. Elaboraci de linforme de resultats

Per elaborar linforme de resultats s presentar cada pregunta amb la lectura de les respostes
obtingudes en una taula dels resultats i grfics de representaci de dades. Sampliar aquesta
informaci relacionant i comparant els resultats de diferents preguntes. Si s pertinent,
sanalitza la presncia de possibles correlacions estadstiques.

Apart daquest anlisi quantitatiu o estadstic inicial, es fa un breu resum de quina ha sigut la
realitat observada en les dades obtingudes ms destacades, i quines deduccions es pot aventurar
dacord amb aquesta realitat.
 107

4.4.4. Difusi dels resultats

En un futur es podria crear una infraestructura web per poder realitzar la cerca dinteraccions
ja documentades en la investigaci des de la xarxa. De fet, el propi programari Lime Survey es
gestiona plenament des del navegador web, i a lhora de publicar els resultats es podria fer
servir de plataforma de difusi tot inserint la pgina de resultats pertinent en el lloc web desitjat,
fins i tot podent-hi fer consultes personalitzades dels resultats.

Per tal de facilitar que els enquestats puguin seguir la pista a la publicaci de linforme, al final
de lenquesta sha incls un enlla al repositori digital de documents de la Universitat de Girona
Dugi-docs52

52 Dugi-docs.udg.edu s el lloc web on sallotja el Repositori Digital de Documents de la Universitat de Girona. All shi troben
emmagatzemats i classificats tots els TFG, entre molts altres documents acadmics. Com s possible que des dall s pugui trobar el treball
publicat en un futur, i molt probable que la direcci del lloc no canviar, sha optat per deixar-la de contacte al finalitzar lenquesta.
 108

5. Anlisi de resultats
5.1.Informe de les interaccions recollectades

Apartat 1. Noms 1.1.*La naturalesa qualitativa

1. Nom de la interacci * daquestes preguntes fa que les
2. Descripci de la interacci * respostes siguin tant llargues que

3. Contenidor * per facilitar la consulta dels resultats

shan situat en una taula conjunta a
4. Empresa propietria del mitj *
l
5. Ttol de la corporaci ltima propietria dels mitjans*
1.2.Annex C (Secci 1.1, pg. 171)
6. La data fa referencia al moment que es va emetre aquesta interacci en particular
Grfic 1Diagrama de barres representant el rang de
centralitat de les dates en que s'han publicat les
En aquest diagrama sobserva que la primera
interaccions. Elaboraci prpia.
interacci que sha documentat va ser publicada el ms
de juny de lany 2017 i que el major nombre
dinteraccions es situa entre labril i el juny.

El requadre verd representa letapa quan shan publicat

ms del 50% de les interaccions, i el rang representat
per una lnia negra fins al 75% de la mostra.

La resta dinteraccions documentades estan

representades per smbols o no apareixen.

Es pot dir que la interacci ms antiga documentada a

la mostra data del 1988 (el llibre de Julio Cortzar,
Rayuela).
 109

Apartat 2. Tipus de mitj i contingut (relatiu al mitj)

7. Suport
Grfic 2 Diagrama radial de sectors
Taula 19Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 7. Suport. representant el recompte de suports
registrats en percentatge.
Percentatge Percentatge
Freqncia Percentatge
vlid acumulat
Suports en
4 10.0 10.0 10.0
Xarxa
Sonor 3 7.5 7.5 17.5
Vlids
Visual 17 42.5 42.5 60.0
Audiovisual 16 40.0 40.0 100.0
Total 40 100.0 100.0

La mostra dinteraccions no ha comptat amb cap exemplar localitzat en suports exteriors. Els suports
majoritaris han sigut els visuals amb un 42% (revistes i un llibre) i audiovisuals (principalment
TV) amb un 40%. Tamb shan registrat interaccions en xarxa (10%) i sonores (7,5%).

8. Audiovisuals
La proporci entre els diferents mitjans audiovisuals ha resultat gaireb equitativa entre canals
de TV generalistes i temtics. Pel que fa al cinema noms sha registrat una mostra de projecci
interactiva.
Grfic 3 Diagrama radial de sectors.
Taula 20 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 8. Suports audiovisuals. Segons tipus de suport audiovisual
Recompte i percentatge. Elaboraci prpia. representant el percentatge de mostres
audiovisuals.

Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge

vlid acumulat

24 60.0 60.0 60.0

TV
7 17.5 17.5 77.5
generalista

Vlids TV
8 20.0 20.0 97.5
temtica

Cinema 1 2.5 2.5 100.0

Total 40 100.0 100.0

9. Sonors
Noms shan documentat tres casos de radiofrmules temtiques que representen el 7,5% del
total de la mostra.
 110

10. Visuals

Taula 21 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 10. Suports visuals.

Recompte i percentatge. Elaboraci prpia. Grfic 4Diagrama radial de sectors expressant
percentatges segons el total de les diferents
Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge categories de mostres visuals documentades.
vlid acumulat
23 57.5 57.5 57.5
Revistes o
Suplements 3 7.5 7.5 65.0
Anuals
Altres
publicacions
1 2.5 2.5 67.5
en paper
Vlid
(llibres, etc)
s
Revistes o
Suplements 5 12.5 12.5 80.0 La principal categoria
Setmanals
dinteraccions segons els
Revistes o
Suplements 8 20.0 20.0 100.0 suports audiovisual ha sigut la
Mensuals de les revistes i suplements
Total 40 100.0 100.0
mensuals, seguida de les revistes
setmanals i anuals.
11. Suports Exteriors
No sha documentat cap mostra de suports exteriors.

12. Tipus en Xarxa

Els sis suports en xarxa que shan documentat pertanyen a portals o xarxes socials i estan
distributs de la segent manera.

Grfic 5 Diagrama de barres de recompte segons a quina categoria pertanyen els suports audiovisuals documentats.
Elaboraci prpia.
 111

13. Tipus de TV
Totes les mostres de TV documentades corresponen a programes o blocs publicitaris.

Al Grfic 6 es pot apreciar al detall la distribuci entre televisi pblica Grfic 6 Diagrama de barres apilat i
tridimensional de recompte segons el
i privada segons si es tracta de televisi estatal o autonmica. format generalista o temtic de la cadena
de TV i l'mbit.
Taula 22Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 13. Tipus de format televisiu.
Recompte i percentatge. Elaboraci prpia

Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge

vlid acumulat

Programes i
Vlids blocs 15 37.5 100.0 100.0
publicitaris
Perduts Sistema 25 62.5
Total 40 100.0

14. Tipus de rdio

Noms shan documentat tres mostres pertinents a rdios temtiques del gnere musical, el seu
mbit s estatal i la titularitat privada.

15. Gnere temtic del mitj

Taula 23 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 15. Gnere temtic Grfic 7 Diagrama de barres representant el
del mitj. Recompte i percentatge. Elaboraci prpia. recompte de cada gnere temtic segons el suport.
Elaboraci prpia.
Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge
vlid acumulat
6 15.0 15.0 15.0
Reality shows 1 2.5 2.5 17.5
Moda 7 17.5 17.5 35.0
Salut i benestar 1 2.5 2.5 37.5
Vida de famosos 6 15.0 15.0 52.5
Informtica 1 2.5 2.5 55.0
Notcies 2 5.0 5.0 60.0
Vlids Publicitari 6 15.0 15.0 75.0
Humor 1 2.5 2.5 77.5
Esports 2 5.0 5.0 82.5
Cultural 3 7.5 7.5 90.0
Poltica 1 2.5 2.5 92.5
Infantil/adolescent 1 2.5 2.5 95.0
Msica 2 5.0 5.0 100.0
Total 40 100.0 100.0

Pel que fa al gnere o temtica del mitj es pot dir que shan documentat les 40 interaccions
dacord amb les etiquetes proposades inicialment, encara que no shan arribat a emprar totes.
 112

La temtica de la moda; el gnere publicitari i el de lactualitat sobre la vida de famosos han

sigut els ms recurrents, seguits del gnere cultural, el musical, el de notcies o el dels esports..

16. mbit geogrfic del mitj

Taula 24 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 16. mbit geogrfic del mitj.
Elaboraci prpia. Grfic 8 Diagrama radial i per sectors
segons el percentatge de cada mbit
Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge geogrfic. Noms daquelles
vlid acumulat interaccions catalogades segons l'mbit
(34). Elaboraci prpia.
6 15.0 15.0 15.0
Local 3 7.5 7.5 22.5
Autonm
Vlids 9 22.5 22.5 45.0
ic
Estatal 22 55.0 55.0 100.0
Total 40 100.0 100.0

La majoria dinteraccions documentades circulaven per mitjans

dabast estatal (64,7%) seguides per les dels mitjans autonmics
(22,5%) i les locals (7,5). Un 15% dinteraccions no shan classificat dacord amb lmbit
geogrfic.
 113

17. Titularitat
Grfic 9 Diagrama de barres de suports
Taula 25 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 16. Titularitat. apilat per color segons la titularitat.
Recompte i percentatges. Elaboraci prpia. Elaboraci prpia.

Percentatg Percentatge Percentatge

Freqncia
e vlid acumulat
Pblic 6 15.0 15.0 15.0
Privat 30 75.0 75.0 90.0
Vlids
Mixt 4 10.0 10.0 100.0
Total 40 100.0 100.0

La titularitat dels mitjans que shan consultat en busca

dinteraccions ha sigut majoritriament privada (75%).
Seguidament pels mitjans de titularitat pblica (15%) i finalment
aquells patrocinats o finanats o promoguts per les
administracions i en part per una empresa privada (10%).

18. Franja horria d'emissi

Un total de 22 enquestes han estat catalogades segons la franja horria en que shan retransms.
Cap delles ha sigut emesa durant el prime time ni immediatament abans o desprs.

Taula 26 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 17. Franja horria Grfic 10 Diagrama de barres representant el
demissi. Recompte i percentatges. Elaboraci prpia. recompte dinteraccions pertinents a cada suport
segons lmbit geogrfic i la franja horria en que
Percentatge Percentatge semet. Elaboraci prpia.
Freqncia Percentatge
vlid Acumulat
22 55.0 55.0 55.0
Qualsevol 4 10.0 10.0 65.0
Mat 3 7.5 7.5 72.5

Vlids Tarde 2 5.0 5.0 77.5

Nit 6 15.0 15.0 92.5
Matinada 3 7.5 7.5 100.0

Total 40 100.0 100.0

Les franges horries en les que shan enregistrat les

interaccions amb una major presncia de casos sn a la nit (15%) seguides per
qualsevol hora del dia (10%), i el mat i la matinada (7,5% i 7,5%).
Tanmateix les interaccions documentades vinculades a la rdio es concentren per la
franja dels matins.
 114

Apartat 3. Tipus de contingut (relatiu a la interacci) i caracterstiques de la interacci

19. El contingut que inclou la interacci i la interacci es publiquen en una freqncia regular
i coneguda?
Grfic 11 Diagrama de punts
Taula 27 Informe de resultats - Interacci. Pregunta 19. Publicaci de freqncia regular? (estrelles) representant la
Percentatge i freqncia. Elaboraci prpia. concentraci d'interaccions segons la
regularitat de publicaci i el suport.
Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge Elaboraci prpia.

vlid acumulat

1 S 33 82.5 82.5 82.5

Vlids 2 No 7 17.5 17.5 100.0

Total 40 100.0 100.0

Les dades obtingudes per a aquesta pregunta indiquen una
preponderncia significativa de les interaccions que s que es repeteixen
amb una certa freqncia i regularitat (82,5%).
Dacord amb aquestes observacions es podria dir que les interaccions
documentades a la xarxa tenen una major tendncia a no estar
programades perqu es repeteixin seguint una rutina coneguda.

20. Canals de retroacci

El canal de retroacci ms trobat en les interaccions registrades ha sigut aquell que ho fa
mitjanant la connexi a la xarxa (34,47%) seguit per les trucades (19,67%), i els SMS (11,4%)

Mitjan Suma N Taula 28 Informe de

a resultats Interaccions.
Pregunta 20. Canals de
02 [Canal de retroacci - Telefnic -
.18 7 40 retroacci. Representant la
SMS] Canals de retroacci mitjana i el recompte (suma)
03 [Canal de retroacci - Telefnic -
.30 12 40
Trucada] Canals de retroacci

04 [Canal de retroacci - En xarxa - Grfic 12 Diagrama de

.10 4 40 sectors expressant
Correu electrnic] Canals de retroacci
percentatges de la
05 [Canal de retroacci - En xarxa - recurrncia en que s'ofereix
.53 21 40
altres] Canals de retroacci cada mitj per interactuar
06 [Canal de retroacci - Correu postal] en resposta.
.13 5 40
Canals de retroacci
07 [Canal de retroacci - Propi - TV]
.00 0 40
Canals de retroacci
08 [Canal de retroacci - Propi - Altres]
.00 0 40
Canals de retroacci
09 [Canal de retroacci - Provet - La
prpia premsa o publicacions escrites] .13 5 40
Canals de retroacci
10 [Canal de retroacci - Provet - Altres]
.02 1 40
Canals de retroacci
11 [Canal de retroacci - Altres
.15 6 40
(presencials, etc)] Canals de retroacci
 115

21. Gnere hipermdia

Els principals gneres hipermdia registrats corresponen a interaccions vinculades a la
prestaci de serveis comercials i concursos (12,5% cadascun), promocions i regals, debats
(10% respectiu), sortejos, blocs publicitaris convencionals i interaccions enfocades a informar
i entretenir (7,5% cadascun). Taula 29 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 21. Gnere
hipermdia de la interacci. Recompte i percentatge. Elaboraci prpia.
Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge
vlid acumulat
1. Serveis comercials o activitat
5 12.5 12.5 12.5
econmica
2. Concurs 5 12.5 12.5 25.0
3. Regal, obsequi o mostra 4 10.0 10.0 35.0
4. Debat 4 10.0 10.0 45.0
5. Sorteig 3 7.5 7.5 52.5
6. Publicitari Blocs publicitaris
3 7.5 7.5 60.0
convencionals
7. Infoentreteniment 3 7.5 7.5 67.5
8. Referencies i invitacions a cercar
2 5.0 5.0 72.5
a Internet

Vlids 9. Dentreteniment 2 5.0 5.0 77.5

10. Referencies a les xarxes socials 1 2.5 2.5 80.0
11. Entrevistes 1 2.5 2.5 82.5
12. Xats 1 2.5 2.5 85.0
13. Finals alternatius 1 2.5 2.5 87.5
14. Enquesta 1 2.5 2.5 90.0
15. Publicitari Patrocini de
1 2.5 2.5 92.5
programes.
16. Publicitari Product placement. 1 2.5 2.5 95.0
17. Informatius o documentals 1 2.5 2.5 97.5
18. De ficci o narratius 1 2.5 2.5 100.0
Total 40 100.0 100.0

Grfic 13Diagrama de barres presentat en ordre descendent dels diferents gneres hipermdia documentats.
Elaboraci prpia.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 12 13 14 15 16 17 18
1
 116

22. Condicions implicades en la participaci del receptor en la interacci

La condici ms destacada s ser comprador, consumidor o client (85%). Prossegueix la
condici destar disposats a expressar la nostra opini (48%). Cedir contingut o interactuar
dintre duns lmits de temps s freqent en el 45% dels casos. El fet destar disposats a pagar
un preu s una condici present en el 35% de les interaccions documentades. El segent grup
de condicions el conformen els condicionants de comunicar-se en un determinat idioma, poder
establir contacte per les XS i estar disposats a interactuar amb la comunitat (30%). Tanquen les
condicions que impliquen assistir a un determinat lloc (23%), tenir ms o menys duna certa
edat (22), poder cedir els nostres drets dimatge (20%), viure en una determinada zona (13%),
i disposar del consentiment dun adult (8%). No sha documentat cap interacci que requereixi
poder conformar un grup de persones.

Desv.
N Mnim Mxim Mitjan
T.
1 [Poder i estar disposat a pagar un determinat preu] 40 0 1 .35 .483
2 [Tenir ms o menys duna certa edat] 40 0 1 .22 .423
3 [Disposar del consentiment dun adult] 40 0 1 .08 .267
4 [Poder conformar un grup dun determinat nombre de gent disposada a
40 0 0 .00 .000
participar]
5 [Ser membre, client, comprador o consumidor dun determinat servei,
40 0 1 .85 .362
empresa o producte]
6 [Viure en una determinada zona] 40 0 1 .13 .335
7 [Assistir a un determinat lloc] 40 0 1 .23 .423
8 [Interactuar dintre duns lmits de temps] 40 0 1 .45 .504
9 [Poder cedir els drets dimatge i exposar-nos pblicament] 40 0 1 .20 .405
10 [Poder cedir contingut implicat en la interacci del qual disposem dels
40 0 1 .45 .504
drets dautor]
11 [Comunicar en un determinat idioma] 40 0 1 .30 .464
12 [Poder establir contacte per les xarxes socials] 40 0 1 .30 .464
13 [Estar disposats a donar dades personals certes i verificables] 40 0 1 .30 .464
14 [Estar disposats a interactuar amb la comunitat de receptors als que
40 0 1 .25 .439
sadrea lemissor]
15 [Estar disposats a expressar la nostra opini o idees] 40 0 1 .48 .506
N vlid (segons llista) 40
 117

23. Capacitats del receptor

Taula 30 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 23. Per ordre descendent les capacitats ms
Capacitats personals. Elaboraci prpia.

Mitjana Suma
remarcables han sigut els coneixements,
2 [Capacitats - Habilitats Psicomotores] .13 5 seguits de les habilitats comunicatives, les
3 [Capacitats - Coneixements] .65 26
4 [Capacitats - Resoluci de Problemes] .33 13 habilitats enfocades a la resoluci de
5 [Capacitats - Actituds] 1.00 40
6 [Capacitats - Habilitats d'Organitzaci] .18 7 problemes i les habilitats interpersonals.
7 [Capacitats - Habilitats Interpersonals] .23 9
8 [Capacitats - Habilitats comunicatives] .47 19
Donat que les actituds han resultat
marcades en tots els casos shaurien hagut
Grfic 14 Diagrama de barres percentual sobre les principals
capacitats requerides al receptor per les interaccions que formen despecificar ms per evitar redundncies
part de la mostra. Elaboraci prpia.

24. Quines conseqncies comporta aquesta interacci?

Les conseqncies que les interaccions han comportat ms freqentment han sigut: determinar
la producci dels continguts (50%), que la nostra intervenci aparegui en el mitj o que el
receptor es diverteixi (40%), ampliar informaci (37%), opinar o establir un contacte directe
amb el mitj (35%).

Taula 31 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 24. Conseqncies. Recompte i mitjana. Elaboraci prpia.

Mitjana Suma N

2 [Entrar en contacte amb altres persones] .30 12 40

3 [Que la nostra interacci aparegui en el mitj] .40 16 40

4 [Determinar la producci del contingut] .50 20 40

5 [El receptor ha d'establir contacte en directe amb el mitj] .35 14 40

14 [El receptor es pot veure discriminat per raons tiques (discriminacions, denigracions
.08 3 40
o agressions)]
6 [El receptor ha de posseir alguna xarxa social] .22 9 40

9 [El receptor ha de Jugar] .15 6 40

10 [El receptor s'entret o es diverteix] .40 16 40

11 [El receptor pot Ampliar informaci] .37 15 40

12 [El receptor pot Informar / opinar / suggerir / queixar-se] .35 14 40

[Altres] 40
 118

25. Benefici principal vinculat a la interacci

Taula 32 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 25. Benefici principal vinculat a la interacci. Recompte i percentatge
de les respostes obtingudes. Elaboraci prpia.

Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge

vlid acumulat

Material En espcie: Promocions

9 22.5 22.5 22.5
especials, obsequis...

Immaterial altres 9 22.5 22.5 45.0

Immaterial Ampliaci dinformaci

7 17.5 17.5 62.5
(obtenir accs a continguts extres),

Vlids Immaterial Personalitzaci de la

7 17.5 17.5 80.0
informaci (incidncia en la producci)

Material Econmic: diners 5 12.5 12.5 92.5

Immaterial Reconeixement: Fama,

3 7.5 7.5 100.0
menci, agrament.

Total 40 100.0 100.0

Els beneficis ms rellevants que presenten aquestes interaccions han quedat prou distributs
entre les opcions disponibles. Els beneficis ms freqents han sigut aquells inclassificables (no
econmics) i tamb aquells vinculats a promocions i obsequis (22,5%).

Daltra banda les freqncies mitjanes les ocupen els beneficis dampliar informaci i
determinar la producci (17,5%). Finalment sha identificat els beneficis merament econmics
com un 5% dels casos i aquells que impliquen el reconeixement i la fama representen el 7,5%.

Grfic 15 Diagrama de punts (estrelles) segons suport i Grfic 16 Diagrama radial de sectors segons els
benefici. Elaboraci prpia. beneficis expressant el percentatge de cada tipus de
benefici. Elaboraci prpia
 119

26. Direccionalitat
Taula 33 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 26. Grfic 17 Diagrama de barres expressant el
Direccionalitat. Mitjana i recompte. Elaboraci prpia. percentatge d'interaccions segons la seva
direccionalitat. Elaboraci prpia.
[Contingut] [Emissor] [Altres receptors]

Mitjana .80 .60 .40

Suma 32 24 16
N 40 40 40
Les interaccions ms abundants han sigut aquelles
que la participaci es fa envers el contingut.

La segent direccionalitat ms tpica ha sigut la

interacci que buscava una actuaci del receptor
envers lemissor de la susdita interacci.

Per ltim, les interaccions menys freqents han sigut

aquelles que implicaven que el receptor es relacions
amb altres receptors.

27. Bidireccionalitat
Pel que fa a la bidireccionalitat de les interaccions es pot dir que hi ha el mateix nombre
dinteraccions on el receptor actua lliurement o actua amb igualtat (25%). Ara b, hi ha ms
situacions en que no hi ha llibertat ni igualtat, o mixtes pel que fa a la llibertat davant lacci
que sha de dur a terme per interactuar (45% respecte 40%).
Taula 34 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 27- Grfic 18 Diagrama de punts (estrelles).
Bidireccionalitat. Recompte i percentatge. Elaboraci prpia. Distribuci de les interaccions segons si el
receptor actua lliurement i amb igualtat, no
[Hi ha igualtat entre els interlocutors] actua d'aquesta manera, o actua d'una
manera mixta. Elaboraci prpia.
Percentatge Percentatge
Freqncia Percentatge
vlid acumulat
No 18 45.0 45.0 45.0

Mixt 11 27.5 27.5 72.5

Vlids S 10 25.0 25.0 97.5

1 2.5 2.5 100.0

Total 40 100.0 100.0

[El participant protagonista es lliure (contrari: se'l condueix

totalment)]
Mixt 16 40.0 40.0 40.0

No 13 32.5 32.5 72.5

Vlids S 10 25.0 25.0 97.5

1 2.5 2.5 100.0

Total 40 100.0 100.0

 120

28. Edat tpica del receptor

Ledat predominant dels receptors als que sadrecen les interaccions documentades s de ms
de 20 anys 48%. Noms un 5% de les interaccions Grfic 19 Diagrama de barres segons
percentatge dels grups d'edat als que s'adrecen
documentades es dirigeix a un pblic infantil. les interaccions. Elaboraci prpia.

s pot considerar que el grup de totes les edats comporta

la inclusi i pertinena dels pblics infantils com a
receptors idonis daquelles interaccions o continguts.

Taula 35 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 28. Edat tpica del

receptor. Mitjana i recompte. Elaboraci prpia.

Mitjana Suma N

[infantil, 0-10] .05 2 40

[adolescent, 10-20] .32 13 40
[jove, 20-30] .45 18 40
[adult, 40 - 60] .48 19 40
[gran, 60] .48 19 40
[tots] .48 19 40

29. L'efectivitat del resultat es arbitrria?

Grfic 20 Diagrama de barres expressant el
Un 87% de les interaccions shan pogut catalogar dacord amb recompte d'interaccions efectives indiferents,
sense o amb arbitratge.
aquest criteri. El 70% ha resultat no arbitrari o no subjecte a la
discreci duna persona. El 17,5% restant reflecteix aquelles
interaccions que sn filtrades per una persona i per tant, no es
pot saber exactament quina probabilitat dxit tindran.
Taula 36 Informe de resultats - Interaccions. Pregunta 29. L'efectivitat del
resultat de la interacci. Recompte i percentatge. Elaboraci prpia.

Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge

vlid acumulat

2 No 28 70.0 80.0 80.0

Vlids 1 S 7 17.5 20.0 100.0

Total 35 87.5 100.0

Perduts Sistema 5 12.5
Total 40 100.0
 121

30. En quin grau la participaci en aquesta interacci resulta efectiva tal com el receptor
expecta?
Per respondre aquesta pregunta resulta convenient creuar les dades obtingudes del valor de la
probabilitat (situat entre 1 i 0) amb cada conjunt dinteraccions segons el seu suport.

Taula 37 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 30. Grau defectivitat de la interacci. Probabilitat expressada en un
valor comprs entre 1 i 0 segons suport. Elaboraci prpia.

Suport Total

Audiovisual Visual Sonor Suports en

Xarxa

.0001000 1 0 0 0 1

En quin grau la .0005000 0 1 0 0 1

participaci en aquesta .0009000 0 1 0 0 1

interacci resulta efectiva .001 5 1 1 0 7

tal com el receptor .005 1 0 0 0 1
expecta? .010 0 0 2 0 2

1.000 9 14 0 4 27
Total 16 17 3 4 40

En el grfic es pot observar que tot i que el nombre dinteraccions audiovisuals es molt
semblant al dinteraccions visuals, la suma acumulada de les probabilitats s molt inferior.
Al grup de les mitjanes es pot comprovar com la mitjana audiovisual es inferior a la dels mitjans
visuals. Aix podria ser un indici de que les interaccions a travs de la premsa en paper
tendeixen a oferir ms expectatives dxit en al consecuci del resultat que desitja el receptor.
Si la mostra fos ms extensa, i ms exhaustiva envers les interaccions en xarxa, seria destacable
el fet que de les quatre interaccions en xarxa documentades cap tingui una probabilitat dxit
inferior a 1.

Grfic 21Diagrama de barres. Probabilitat dobtenir lxit esperat en la interacci. Segons mitjana, recompte i
sumatori de valors. Elaboraci prpia.
 122

31. Possibles discriminacions

Malgrat que el recompte total de possibles discriminacions ascendeix a 7 noms shan detectat
5 casos on hi podia haver una discriminaci envers algun actor implicat. Les interaccions que
shan repetit sn les que fan referncia al crrec laboral o la ideologia i corresponen a dos
Grfic 22 Diagrama radial de sectors expressant
missatges intercanviats per Twitter. percentatges dels motius pels quals la interacci era
Taula 38 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 31. Possibles susceptible de discriminar.
discriminacions. Mitjana i suma.

Mitjana Suma N

1 [Gnere ] .00 0 5
2 [tnia o Procedncia] .00 0 5
3 [Religi] .00 0 5
4 [Orientaci sexual] .00 0 5
5 [Aspecte fsic o vestimenta] .20 1 5
6 [Idioma] .00 0 5
7 [Classe social o poder adquisitiu] .20 1 5
8 [Crrec o entorn laboral] .40 2 5
10 [Ideologia o afiliaci poltica] .40 2 5
9 [Altres] .20 1 5

32. En la interacci s'hi veu implicada alguna de les segents xarxes socials?
Pel que fa a aquesta pregunta es pot dir que de les 40 interaccions
documentades, noms 10 (25%) proposaven la utilitzaci dalguna xarxa social.

Facebook i Twitter han resultat les XS ms presents en ms interaccions (un 50% del total de
les interaccions relacionades amb les XS hi tenen relaci). Seguides Instagram, pgines de
Facebook, i Youtube (20%, 20% i 10% respectivament)

Taula 39Informe de resultats Interaccions. Pregunta 32. En la interacci s'hi veu imlicada alguna de les segents xarxes
socials? Mitjana, recompte exclusiu de la pregunta.

Mitjana N
02 [Perfil a Facebook ] .50 10
03 [Pgina de Facebook (administres o collabores activament)] .20 10
04 [Perfil a Twitter] .50 10
05 [Perfil a Tuenti] .00 10
06 [Perfil a Google+] .00 10
07 [Canal a Youtube] .10 10
08 [Perfil a Linked IN] .00 10
09 [Compte d'Instagram] .20 10
10 [Compte de Snapchat] .00 10
11 [Compte a Pinterest] .00 10
12 [Compte a TripAdvisor] .00 10
 123

33. Valor econmic del benefici que el receptor obt per participar en aquesta interacci
Taula 40 Informe de resultats Interaccions. Pregunta 33. Hi ha preu per
participar? Segons suports. Elaboraci prpia.

Casos Un 35% de les mostres

Inclosos Exclosos Total documentades presenten

N Percentatge N Percentatge N Percentatge costos al receptor, ja sigui

per accedir a la interacci o
Preu que s'ha de
pagar per per a interactuar.
14 35.0% 26 65.0% 40 100.0%
participar. *
Les interaccions que es
Suport
presenten a travs dels
Suport Preu que s'ha de pagar per participar.
mitjans audiovisuals
Audiovisual 9
Visual 5
tendeixen en major mesura
Total 14 a suposar un cost.

34. Preu que s'ha de pagar per participar.

Per respondre aquestes dues ltimes preguntes i explicar el seu valor es proposa el segent
grfic que relaciona el ttol dalgunes interaccions amb el seu preu daccs i amb el valor
econmic del benefici que sobt interactuant.
Grfic 23 Diagrama de barres combinat amb un diagrama de lnies parallel. Representant el preu
daccs i el valor del benefici obtingut per participar en algunes interaccions. Elaboraci prpia.

Els sortejos de premis econmics tendeixen a tenir uns preus daccs baixos i uns premis molts
elevats (amb la contrapartida de que la resposta per part de les grans audincies a les que
sadrecen fan baixar rpidament la probabilitat de guanyar).
 124

Els obsequis, descomptes, regals i promocions dalta probabilitat de resultar efectius si

interactuem i que duen associats una despesa del receptor tendeixen a tenir preus daccs ms
baixos que el valor dall premiat per uns preus daccs ms alts que els sortejos.

Les subscripcions, experincies, compra o adquisici de productes i serveis de lmbit de

lentreteniment i loci tendeixen a tenir un preu elevat, per acompanyar-se dun benefici en
espcie. El valor de mercat daquest obsequi sol igualar o aproximar-se molt (ja sigui per sobre
o per baix) al preu de la subscripci.
 125
5.2. Informe dels resultats obtinguts a traves de les enquestes

Apartat 1: Saber ms de tu

1. Quina edat tens? Grfic 24 de barres. Mitjanes d'edat agrupades per sexe i
Taula 41 Informe de Resultats - Enquesta. Pregunta idioma. Elaboraci prpia.
1. Quina edat tens? Elaboraci prpia. La lectura de la taula i els grfics permet asseverar una srie
dinformacions sobre la pregunta i lenquesta en general:
Vlids 48
N
Perduts 0 En lenquesta han participat un total de 48 persones.
Mitjana 32.479
La mitjana dedat dels participants ha sigut de 32,479 anys.
Moda 28
Desv. tp. 11.873 Tanmateix, si agrupem els participants segons lidioma i el
Rang 42
sexe les mitjanes dedat sn ms elevades entre els homes que
Mnim 16
Mxim 58
entre les dones, i tamb ms elevades entre els participants de
llengua castellana que catalana. Un 29,17% dels participants
ha escollit fer lenquesta en castell.
Grfic 26 Recompte de participants segons la franja d'edat i l'idioma. Elaboraci prpia.
La edat ms baixa ha sigut de 16 anys, aix indica que la
Grfic 25 Diagrama mostra no cont integrants dels grups despectadors de
radial de percentatge
de sectors per contingut infantil.
idiomes. Elaboraci
prpia.
La edat ms alta registrada ha sigut 58 anys, aix indica que
la mostra est mancada de representants dels grups dedat ms
avanada. Aix es significatiu tenint en compte que lndex
desperana de vida de lestat espanyol est situat en 80,1 i
85,6 anys per a homes i dones respectivament. Font: (Instituto
Nacional de Estadstica, 2017)
 126
2. Quina s la teva identitat sexual o gnere?
Taula 42 Informe de Resultats - Enquesta. Pregunta 2. Quina es la teva identitat Grfic 27 Diagrama radial de sectors per No hi ha hagut persones intersexuals o
sexual o gnere? Elaboraci prpia. sexe. Elaboraci prpia
Identitat sexual Freqnci Percentatg Percentatg Percentatge
transsexuals que participessin en el
a e e vlid acumulat
qestionari i per aix no shan incls en les
Dona 29 60.4 60.4 60.4
Vlids Home 19 39.6 39.6 100.0 llegendes.
Total 48 100.0 100.0
La identitat sexual majoritria del grup s
femenina, les dones representen el 60,4% del
Grfic 29 histograma de recompte per franja d'edat i sexe. Elaboraci prpia. grup.

La mitjana dedat de les dones s inferior a

Grfic 28 Diagrama de barres
segons la mitjana d'edat de
cada sexe.
la dels homes (31,07 respecte 34,63 anys).
Malgrat la desproporci entre homes i dones,
la distribuci en les diferents franges dedat
s prou equitativa, excepte perqu no hi ha
cap home situat en la franja dels 29 i els 34
anys. Ni tampoc cap dona en la franja
inferior als 19 anys.
 127
3. En quin entorn vius?
Taula 43Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 3. En quin entorns vius? Elaboraci prpia. Grfic 30 Diagrama radial per sectors
segons l'entorn on viu. Elaboraci El 79,2 % de les persones enquestades
Entorn on viu Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge prpia.
vlid acumulat viu en un entorn urb. El 20,8% restant
A2 En un
38 79.2 79.2 79.2 en entorns rurals.
entorn urb
Vlids A3 En un
10 20.8 20.8 100.0 Els homes i les dones que viuen en un
entorn rural
Total 48 100.0 100.0
entorn urb solen tenir una mitja dedat
inferior. I per tant, ledat mitjana dels
habitants dentorns rurals s ms elevada.
Grfic 31Diagrama de barres. Recompte segons el lloc on viu, per sexes i amb la mitj d'edat Les dones que viuen en una ciutat tenen
a la llegenda de color. Elaboraci prpia.
una mitj dedat inferior als homes que
viuen en un entorn urb.

I els homes que viuen en un entorn rural

tenen una mitj dedat superior a les
dones que tamb viuen en un entorn rural.
 128
4. Marqui l'opci que representi millor la ciutat on viu pel que fa al nombre d'habitants:
Taula 44 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 4. Lloc on viu segons el nombre d'habitants.
Elaboraci prpia
La majoria de la mostra enquestada (el 25% de la mostra) viu
Habitants del nucli on viu Freqncia Percentat Percentatge Percentatge
ge vlid acumulat en ciutats de 10.000 habitants fins a 50.000 habitants.
A1 Menys de 10.000
11 22.9 22.9 22.9
habitants Seguidament i de ben a prop, dos grups de la mateixa mida (el
A2 Fins a 50.000
habitants
12 25.0 25.0 47.9 22,9% de la mostra) viuen en nuclis de menys de 10.000
A3 Fins a 100.000
habitants
6 12.5 12.5 60.4 habitants o de 500.000 habitants fins a un mili dhabitants.
A4 Fins a 250.000
3 6.3 6.3 66.7
habitants Els indrets on viuen menys enquestats sn aquells que tenen
Vlids
A5 Fins a 500.000
habitants
2 4.2 4.2 70.8 entre 100.000 i 500.000 habitants o que tenen ms dun mili
A6 Fins a 1.000.000
d'habitants
11 22.9 22.9 93.8 dhabitants
A7 Ms de 1.000.000
3 6.3 6.3 100.0
d'habitants
Total 48 100.0 100.0

Grfic 33 Mapa de calor. Indica la mitjana d'edat per sexes i segons el Grfic 32 Diagrama de barres de recompte de casos segons el sexe i el
nombre d'habitants. Elaboraci prpia, nombre d'habitants del lloc on es viu. Elaboraci prpia.
 129
5. Indica quin es el teu nivell d'estudis segons aquesta escala:

Taula 45 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 5. Indica el teu nivell d'estudis segons aquesta escala. Taula de Cap participant ha manifestat haver completat un
contingncia (creuada) per veure els percentatges de cada opci segons el sexe Elaboraci prpia.
doctorat.
Nivell destudis Sexe Quina s la teva Total
identitat sexual o gnere? El 43,8% dels participants t un nivell destudis de grau
A1 Dona A2 Home
Recompte 0 1 1
universitari. El 29,2% dels integrants de la mostra tenen
A1 Primria
% del total 0.0% 2.1% 2.1% el nivell de mster universitari. Els segents grups
Recompte 3 3 6
A3 Batxillerat
% del total 6.2% 6.2% 12.5% estudiats els conformen els participants que han fet un
Indica quin es el teu nivell Recompte 3 3 6
A4 Formaci
d'estudis segons aquesta
Professional % del total 6.2% 6.2% 12.5% batxillerat (el 6,2%), o alguna formaci professional
escala:
A5 Grau Recompte 14 7 21 (6,2%).
Universitari % del total 29.2% 14.6% 43.8%
A6 Post Grau Recompte 9 5 14
Universitari
Noms el 2,1% no manifesta tenir alguna altra titulaci
% del total 18.8% 10.4% 29.2%
Total
Recompte 29 19 48 tret de la primria.
% del total 60.4% 39.6% 100.0%

Grfic 35 Diagrama de barres de recompte dhomes i dones segons nucli urb i nivell destudis. Elaboraci prpia. Grfic 34 Diagrama radial de sectors representant el
percentatge denquestats que hi ha en cada nivell destudis.
 130
6. Indica en quina franja d'ingressos anuals et trobes situat.
Taula 46 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 6. Indica la franja d'ingressos en la que et trobes situat. Cap participant ha manifestat ingressar ms de 50.000
Elaboraci prpia.
Franja dingressos Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge
anuals.
vlid acumulat
El 45,8% dels participants t un nivell dingressos inferior
45.8
A1 Menys de 5.000/any 22 45.8 45.8 als 5.000 anuals, i a mesura que sincrementa el nivell
A2 Fins a 15.000/any 9 18.8 18.8 64.6
dels ingressos disminueix el nombre denquestats que
A3 Fins a 25.000/any 8 16.7 16.7 81.3
Vlids shagin declarat pertinents a aquests grups.
A4 Fins a 35.000/any 6 12.5 12.5 93.8

A5 Fins a 50.000/any 3 6.3 6.3 100.0 La mitjana dedat t una lleugera tendncia a incrementar-
Total 48 100.0 100.0 se a mesura que tamb sincrementa el nivell dingressos
Grfic 36 Diagrama de barres segons els ingressos, la mitjana d'edat i el nivell d'estudis.
Elaboraci prpia. anuals i els estudis assolits.

A excepci dalguns estudiants de batxillerat i mster on

la mitjana dedat del grup que percep ms ingressos
esdev inferior.

Grfic 37 Diagrama radial de sectors

segons la proporci percentual
d'enquestats de cada franja d'ingressos
anuals. Elaboraci prpia.
 131
7. Respecte els segents adjectius oposats marqui la posici que descriu millor la seva visi del mn.
Taula 47 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 7. Posici respecte adjectius oposats. Elaboraci prpia. Aquesta pregunta s molt complexa per es poden
* Adjectius contraposats N Rang Mnim Mxim Suma Mitjana Desv. t Varincia destacar tres tendncies ms marcades que la resta.
1. [(1) Extravertit (10) introvertit] 48 9 1 10 254 5.29 2.492 6.211
Lautoconcepte que el pblic manifesta s
2. [(1) Desconfiat (10) Confiat] 48 8 1 9 271 5.65 2.264 5.127
3. [(1) Social (10) Solitari] 48 9 1 10 222 4.63 2.189 4.793
marcadament progressista, viatger i apoltic.
4. [(1) Individualista (10) Gregari] 48 8 1 9 261 5.44 2.072 4.294
Un cop analitzades les mitjanes ms extremes tamb
5. [(1) Viatger(10) Resident] 48 9 1 10 213 4.44 2.422 5.868
es pot dir que s una mostra ms introvertida que
6. [(1) Sedentari(10) Actiu] 48 9 1 10 302 6.29 2.278 5.190
7. [(1) Poltic (10) Apoltic] 48 9 1 10 213 4.44 2.782 7.741 extravertida, ms confiada que desconfiada, ms
8. [(1) Conservador (10)
48 9 1 10 373 7.77 2.234 4.989
social que solitria, ms gregria que individualista,
Progressista]
ms activa que sedentria, ms indiferent que
9. [(1) Militant (10) Indiferent] 48 9 1 10 288 6.00 2.658 7.064
10. [(1) Atltic (10) No atltic] 48 9 1 10 282 5.88 2.209 4.878 militant, i entre ms i menys atltica, s consideraria
N 48 menys atltica.

Grfic 39 Diagrama de barres de les mitjanes grupals per cada parella d'adjectius Grfic 38 Diagrama de barres de les mitjanes per a cada parella d'adjectius. Segons
segons el sexe. Elaboraci prpia. si es viu en un entorn urb o rural. Elaboraci prpia.

*1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 *1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
 132

8. Indica quines opcions representen la teva situaci pel que fa a la possessi de bns tecnolgics. Marca totes les opcions correctes.

Taula 48 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 8. Quins dels segents bns posseeixes? Elaboraci prpia.

Bns Suma Mitjana N

Pel que respecta a la possessi de bns tecnolgics
01 [Televisi normal; recepci de TDT] 21 .44 48
02 [Televisi amb connexi a la xarxa d'internet] 22 .46 48 per part de la mostra es pot dir que el 90% t telfon
03 [Receptor de televisi de pagament] 8 .17 48
04 [Videoconsola que necessita TV] 12 .25 48 intelligent, el 83% tenen ordinador porttil, lnia de
05 [Sintonitzador de rdio] 24 .50 48
06 [Lnia de telfon fixe contractada] 29 .60 48 telfon mbil i accs domstic a internet.
07 [Accs a internet domstic contractat] 40 .83 48
08 [Lnia de telfon mbil] 40 .83 48
09 [Telfon mbil intelligent (smartphone)] 43 .90 48 El 60% t lnia de telfon fixe contractada i fins al
10 [Tableta] 25 .52 48
11 [Ordinador porttil] 40 .83 48 40% tenen tableta, sintonitzador de rdio, televisi
12 [Ordinador de sobretaula] 20 .42 48
13 [Videoconsola porttil] 8 .17 48 amb o sense connexi a internet i ordinador de
14 [Cotxe amb wifi] 0 .00 48
15 [Rellotges intelligents (smartwatches)] 1 .02 48 sobretaula.
16 [Ebooks, Raspberrys, Arduinos, Llars domtiques, altres dispositius connectats en
13 .27 48
xarxa.]
Els bns menys comuns sn el conjunt daltres
Grfic 40Diagrama de barres. Recompte de bns que posseeixen els enquestats. Elaboraci prpia.
aparells com llibres electrnics i llars domtiques,
40 40 43 40
40 les videoconsoles de TV, la recepci de TV de
35
30
29 pagament i les videoconsoles porttils (del 40% fins
24 25
22
25 21 20 al 0%)
20
15 12 13
8 8 Finalment noms una persona (2,1%) declara tenir
10
5 0 1 rellotge intelligent i ning diu tenir cotxe amb
0
connexi a internet.
 133
Apartat 2: Saber ms dels mitjans que consumeixes

9. Utilitzes les xarxes socials?

Taula 49 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 9. Utilitzes les xarxes socials?

Elaboraci prpia. El 93,8% de les persones participants en lenquesta ha adms utilitzar les xarxes
Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge socials.
vlid acumulat
1 S 45 93.8 93.8 93.8 Del 6,3% restant que no les utilitza un 4,17% correspon a les dones i un 2,08% als
Vlids 2 No 3 6.3 6.3 100.0
Total 48 100.0 100.0 homes.

Grfic 42 Diagrama de barres. Percentatge de dones i homes Resulta un fet destacable que aquest 6,3% que declara no utilitzar les xarxes socials
segons si utilitzen o no les xarxes socials. Elaboraci prpia.
tamb es concentri en el nivell destudis universitaris o post universitaris, i que la
seva mitjana dedat rondi els 40 anys .

Grfic 41 Mapa de calor segons la mitjana d'edat, el nivell d'estudis i si utilitza o no les xarxes socials. Elaboraci prpia.
 134
10. Quines de les segents xarxes socials utilitzes?
Taula 50 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 10. Quines xarxes socials utilitza? Elaboraci prpia.
Del 93,8% de la mostra que ha adms utilitzar les xarxes socials un 96%
Suma Mitjana N
01 [Perfil a Facebook ] 43 .96 45 (o un 89,5% del total) t Facebook. I un 44% gestiona alguna pgina de
02 [Pgina de Facebook (administres o colabores
activament)]
20 .44 45 FB.
03 [Perfil a Twitter] 22 .49 45
04 [Perfil a Tuenti] 0 .00 45 Ms de la meitat tamb tenen Instagram (62%) i Youtube (53%).
05 [Perfil a Google+ ] 17 .38 45
06 [Usuari a Youtube] 24 .53 45
07 [Canal a Youtube] 13 .29 45 Les segents XS ms utilitzades sn Twitter (49%), Linked In (42%) i
08 [Perfil a Linked IN] 19 .42 45
09 [Compte d'Instagram] 28 .62 45 Google (38%).
10 [Compte de Snapchat] 5 .11 45
11 [Compte a Pinterest] 9 .20 45
12 [Perfil a CouchSurfing] 9 .20 45
Un 29% t canal a Youtube, i el 20% declara tenir perfil a Pinterest, a
13 [Usuari actiu en frums] 4 .09 45
14 [Webblog (wordpress, blogspot, blogger, wix...)] 9 .20 45
Couchsurfing o un Weblog.
Altres Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge
vlid acumulat La resta t compte de Snapchat (11%) i visita els frums (9%) per ning
44 91.7 91.7 91.7
Perfil a Citas,
de la mostra enquestada diu tenir Tuenti.
1 2.1 2.1 93.8
4chan
Vlidos Pokemon Go 1 2.1 2.1 95.8 El 9% (4 participants) ha aportat altres xarxes socials que no shavien
Steam, 1 2.1 2.1 97.9
Watsapp 1 2.1 2.1 100.0
ofert com a opci de resposta per a aquesta pregunta. Aquestes sn:
Total 48 100.0 100.0
- 4chan: Similar a un frum o taul de notcies.
Grfic 43 Diagrama de barres de recompte de les xarxes socials que la mostra utilitza. Elaboraci prpia. - Citas: Per lligar i trobar parella.
43
40 - Pokemon Go: Joc amb funcionalitats de XS.
35 28
30
22 24 - Steam: Portal de videojocs amb funcionalitats de XS.
25 20 19
17
20 13 - Whatsapp: APP de missatgeria instantnia per a mbil.
15 9 9 9
10 5 4
5 0
0
 135
11. Marqui aquells mitjans que no consumeix mai (1) i aquells que consumeix ms freqentment (10).
Els mitjans que ms freqentment utilitzen les
Taula 51 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 11. Marqui aquells mitjans segons si els consumeix ms o menys freqentment.
Elaboraci prpia persones integrants de la mostra enquestada sn el

Media Desv. tp. Varincia

correu electrnic (8,1 sobre 10), els vdeos o msica en
01 [Canals de televisi normals (siguin amb una TV connectada a internet o no)] 4.12 3.036 9.218 xarxa (7,79 sobre 10) i les xarxes socials (7,15 sobre
02 [Canals de televisi de pagament (siguin amb una TV connectada a internet o 10)
2.83 2.793 7.801
no)]
03 [Pellcules en sales de cinema] 3.33 2.046 4.184 Els menys utilitzats sn les revistes en paper (2,67
04 [Emissores de rdio] 4.81 2.878 8.283 sobre 10) la televisi de pagament (2,83 sobre 10), les
05 [Diaris o premsa escrita ] 4.42 3.208 10.291
pellcules al cinema (3,33 sobre 10) i la televisi
06 [Revistes o suplements en paper] 2.67 1.961 3.844
07 [Llibres i altres publicacions en paper] 5.87 2.742 7.516
normal (4,12 sobre 10)
08 [Continguts en xarxa: Xarxes socials] 7.15 2.961 8.766
Es destacable la uniformitat de la freqncia de
09 [Continguts en xarxa: Correu electrnic] 8.10 2.214 4.904
10 [Continguts en xarxa: Vdeos o msica] 7.79 2.673 7.147
consum de revistes que manifesta la mostra, i que
11 [Continguts en xarxa: Premsa digital] 6.92 3.065 9.397 contrasta amb una major dispersi de les respostes
12 [Continguts en xarxa: Altres] 6.21 2.953 8.722 donades al consum de premsa escrita.

Grfic 45 Diagrama de barres de les mitjanes de freqncia de consum dels diferents mitjans Grfic 44 Diagrama de barres de les mitjanes de freqncia de consum dels diferents mitjans
per sexes. Elaboraci prpia. segons l'entorn on viu. Elaboraci prpia.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
 136
12. Indiqui en minuts quanta estona passa de mitjana al dia en cadascuna de les segents activitats
Taula 52 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 12. Quants minuts passa de mitjana cada dia en
cadascuna de les segents activitats. Lactivitat que ms temps ocupa al dia s ls de lordinador amb
Mitjana Desv. tp. Varincia connexi a internet amb una mitjana de 217 minuts (3 hores i 37 minuts).
01 [Veure la TV] 53.167 57.616 3319.631 La segent activitat ms concorreguda s utilitzar el mbil o tableta al
02 [Escoltar la Rdio] 41.938 49.106 2411.379 mateix temps que sutilitza internet durant 85 minuts.
03 [Utilitzar l'ordinador i internet al mateix temps] 217.625 183.185 33556.580
Malgrat que en la pregunta anterior la mitjana de consum de premsa
04 [Utilitzar el fixe o el mbil per trucar] 14.875 15.155 229.686
05 [Utilitzar el mbil o tableta al mateix temps que
escrita (4,42 sobre 10) era superior al de TV gratuta (4,12) o de
85.917 103.265 10663.738
s'utilitza internet] pagament (2,83), en aquesta pregunta es revela que la mitjana del temps
06 [Llegir premsa en paper] 13.375 29.578 874.835 dedicat a veure la TV (53 minuts) quadruplica el dedicat a la premsa
07 [Llegir revistes en paper] 6.083 9.976 99.525 escrita (13 minuts).
08 [Llegir llibres o altres publicacions en paper
41.938 50.472 2547.422
que no sn premsa] Els integrants de la mostra van al cine una mitjana dun cop al ms i
09 [Pellicules vistes al cine (quantitat de
.982 1.018 1.036
dediquen la mateixa quantitat de temps a escoltar la rdio que a llegir
pellcules vistes al ms)]
llibres i altres publicacions de premsa (42 minuts).
Grfic 47Diagrama de barres de les mitjanes de consum per sexe. Elaboraci prpia.
Grfic 46 Diagrama de barres de les mitjanes de consum segons si utilitza les xarxes
socials. Elaboraci prpia.

1 2 3 4 5 6 7 8 9
1 2 3 4 5 6 7 8 9
 137

13. Valori les segents finalitats per consumir mitjans segons si el representen bastant (5) o no el representen gens (1).

Taula 53 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 13. Valori les finalitats per consumir Grfic 48 Diagrama de barres representant la puntuaci mitjana atorgada a cada finalitat
els mitjans. per consumir mitjans de comunicaci. Elaboraci prpia.

Suma Mitjana Desv. tp. Varincia

1 [Entretenir-se/Divertir-se ] 190 3.96 1.166 1.360

2 [Informar-se ] 200 4.17 .975 .950
3 [Aprendre ] 186 3.88 1.142 1.303
4 [Obtenir companyia ] 119 2.48 1.487 2.212
5 [Passar el temps ] 162 3.38 1.282 1.644
6 [Allar-se ] 106 2.21 1.320 1.743
7 [Culturitzar-se ] 179 3.73 1.106 1.223
8 [Participar] 135 2.81 1.232 1.517 1 2 3 4 5 6 7 8

Les finalitats ms representatives per les quals consumeixen mitjans sn per informar-se (4,17) i entretenir-se (3,96). Les respostes de la mostra han
sigut ms uniformes sobre la finalitat dentretenir-se i ms disperses sobre la finalitat dobtenir companyia.

La mitjana dels homes puntua ms alt allar-se i culturitzar-se que les dones i puntua ms baix la finalitat dentretenir-se o dobtenir companyia.

Grfic 49 Diagrama de barres representant les puntuacions mitjanes donades a les diferents finalitats segons la possessi de Facebook, Twitter i Instagram.

No hi ha persones que no
tinguin FB per tinguin
INS o TW.

Les persones amb FB i INS

han puntuat ms alt que les
que noms tenen FB de
mitjana.
1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8
 138
Taula 54 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 13. Mitjana de la puntuaci de les finalitats segons la possessi de bns. Elaboraci prpia.
1 [Entretenir- 2[Informar- 4[Obtenir 5 [Passar el 6[Allar-
Mitjana se/Divertir-se ] se ]
3[Aprendre ]
companyia ] temps ] se ]
7 [Culturitzar-se ] 8[Participar]

01 [Televisi normal; recepci de TDT]

0 No seleccionat 4.00 4.19 3.93 2.33 3.15 2.30 3.63 2.67
1 S 3.90 4.14 3.81 2.67 3.67 2.10 3.86 3.00
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
02 [Televisi amb connexi a la xarxa d'internet]
0 No seleccionat 3.85 4.12 3.85 2.23 3.15 2.19 3.92 2.58
1 S 4.09 4.23 3.91 2.77 3.64 2.23 3.50 3.09
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
03 [Receptor de televisi de pagament]
0 No seleccionat 3.85 4.13 3.75 2.35 3.27 2.18 3.65 2.73
1 S 4.50 4.37 4.50 3.13 3.88 2.38 4.13 3.25
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
04 [Videoconsola que necessita TV]
0 No seleccionat 3.83 4.28 3.94 2.28 3.19 2.14 3.75 2.86
1 S 4.33 3.83 3.67 3.08 3.92 2.42 3.67 2.67
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
05 [Sintonitzador de rdio]
0 No seleccionat 4.04 4.25 3.79 2.58 3.58 2.21 3.58 2.87
1 S 3.88 4.08 3.96 2.38 3.17 2.21 3.88 2.75
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
06 [Lnia de telfon fixe contractada]
0 No seleccionat 3.63 4.16 3.74 2.58 3.21 2.32 3.53 2.84
1 S 4.17 4.17 3.97 2.41 3.48 2.14 3.86 2.79
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
07 [Accs a internet domstic contractat]
0 No seleccionat 3.37 4.13 3.75 3.00 3.13 2.00 3.25 2.50
1 S 4.08 4.18 3.90 2.38 3.43 2.25 3.82 2.88
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
08 [Lnia de telfon mbil]
0 No seleccionat 3.88 4.38 3.88 1.75 3.00 2.38 3.50 3.00
1 S 3.97 4.12 3.87 2.63 3.45 2.18 3.78 2.78
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
09 [Telfon mbil intelligent (smartphone)]
0 No seleccionat 3.20 4.60 4.20 1.80 2.60 1.60 4.20 2.00
1 S 4.05 4.12 3.84 2.56 3.47 2.28 3.67 2.91
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
010 [Tableta]
0 No seleccionat 3.87 4.39 4.09 2.13 3.22 2.17 3.83 2.65
1 S 4.04 3.96 3.68 2.80 3.52 2.24 3.64 2.96
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
11 [Ordinador porttil]
0 No seleccionat 4.13 4.13 4.25 2.00 2.75 2.00 4.00 2.75
1 S 3.93 4.18 3.80 2.57 3.50 2.25 3.68 2.82
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
12 [Ordinador de sobretaula]
0 No seleccionat 3.93 4.29 3.82 2.32 3.46 2.18 3.79 2.71
1 S 4.00 4.00 3.95 2.70 3.25 2.25 3.65 2.95
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
13 [Videoconsola porttil]
0 No seleccionat 3.90 4.28 3.88 2.35 3.27 2.20 3.75 2.85
1 S 4.25 3.62 3.88 3.13 3.87 2.25 3.62 2.63
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
15 [Rellotges intelligents (smartwatches)]
0 No seleccionat 3.98 4.17 3.87 2.51 3.38 2.23 3.72 2.85
1 S 3.00 4.00 4.00 1.00 3.00 1.00 4.00 1.00
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81
16 [Ebooks, Raspberrys, Arduinos, Llars domtiques, altres dispositius connectats en xarxa.]
0 No seleccionat 3.91 4.11 3.74 2.54 3.34 2.26 3.63 2.77
1 S 4.08 4.31 4.23 2.31 3.46 2.08 4.00 2.92
Total 3.96 4.17 3.88 2.48 3.38 2.21 3.73 2.81

Les persones amb TV de pagament han donat de mitjana unes puntuacions ms altes que la resta.

Les persones sense internet domstic, ni mbil intelligent han donat de mitjana puntuacions ms baixes que
la resta excepte per a informar-se, aprendre i culturitzar-se.
 139
Apartat 3: Saber com et relaciones amb les interaccions.

14. Per norma general, quin rol de participaci adoptes com a client respecte les organitzacions i les empreses?
Taula 55 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 14. Quin rol adopta respecte les empreses. Elaboraci prpia. Grfic 50 Diagrama de barres representant la mitjana d'edat segons
el rol envers les empreses i el sexe.
Freqncia Percentatge Percentatge Percentatge
vlid acumulat
1 Ets un client satisfet que no
sol manifestar la seva 16 33.3 33.3 33.3
satisfacci.
2 Ets un client que si est prou
20 41.7 41.7 75.0
satisfet sol manifestar-ho
3 Si no ests satisfet, no ho
manifestes ni destrueixes la
6 12.5 12.5 87.5
reputaci que lempresa pugui
Vlids tenir.
4 Ets client per qu de moment
2 4.2 4.2 91.7
se't ret amb permanncies, etc.
1 2 3 4 5
5 Sempre que pots destrueixes
la reputaci de lempresa Grfic 51Diagrama de lnies representant la freqncia de cada rol segons
4 8.3 8.3 100.0
perqu ests insatisfet amb ella, el sexe. Elaboraci prpia.
i no necessriament ets client

Total 48 100.0 100.0

Grfic 52Diagrama radial de sectors representant el percentatge de la El 41,7% manifesta la

mostra corresponent a cada rol. Elaboraci prpia.
seva satisfacci, el
33,3% no ho sol fer.

El 12,5% no es
queixaria malgrat estar
insatisfet, el 8,3% s. 1 2 3 4 5

Les dones i homes manifesten tendncies similars excepte a lhora de considerar-se retinguts
amb permanncies (cosa que cap home ha manifestat) i a lhora dexpressar el descontent
envers una empresa (cosa que cap dona ha manifestat). Dacord amb la desproporci
dhomes i dones, els homes tenen ms tendncia a no queixar-se encara que no estiguin
satisfets.
 140
15. Puntua entre l1 i el 10 els segents beneficis o interessos associats a les interaccions segons si coincideixen amb els interessos o beneficis pels quals t'animaries
a participar en una interacci que t'arribi a travs d'algun mitj de comunicaci. Taula 56 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 15. Puntuaci dels interessos i beneficis associats a
les interaccions. Elaboraci prpia.

N Suma Mitjana Desv. t. Varincia

1. Benefici que comporta - Tangible - Puc guanyar diners (loteries, apostes...). 48 163 3.40 3.086 9.521
2. Benefici que comporta - Tangible - Puc guanyar quelcom de valor (sortejos, rifes, obsequis, mostres d'existncies limitades...). 48 151 3.15 2.836 8.042
3. Benefici que comporta - Tangible - Puc guanyar el dret a algun descompte o promoci. 48 180 3.75 2.694 7.255
4. Benefici que comporta - Intangible - Sc reconegut/Premiat simblicament. 48 159 3.31 2.619 6.858
5. Benefici que comporta - Intangible - M'entretinc/em diverteixo 48 283 5.90 3.211 10.308
6. Benefici que comporta - Intangible - M'informo/aprenc 48 326 6.79 2.396 5.743
7. Benefici que comporta - Intangible - Sc solidari amb alguna causa 48 281 5.85 2.601 6.766
8. Interessos que puc tenir per interactuar - Amplia la informaci d'algun contingut d'inters 48 329 6.85 2.432 5.914
9. Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet incidir en la producci del contingut (votant, nominant, escollint entre un nombre d'opcions
48 246 5.13 2.893 8.367
perqu es prengui una decisi d'acord amb els resultats dels espectadors o receptors de la interacci)
10. Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet aportar contingut a la producci (fotografies, text, so, vdeo, altres) 48 244 5.08 3.107 9.652
11. Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet jugar, resoldre enigmes o competir amb altres 48 228 4.75 3.056 9.340
12. Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet entrar en contacte i interactuar amb altres persones 48 236 4.92 2.422 5.865
13. Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet donar l'opini, valorar, queixar-me, felicitar o expressar-me 48 251 5.23 2.495 6.223
14. Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet tenir repercussi en un gran pblic, dirigir-me o contactar amb una gran audincia 48 207 4.31 2.707 7.326
15. Interessos que puc tenir per interactuar - Participar em permet romandre annim 48 232 4.83 2.890 8.355
16. Interessos que puc tenir per interactuar - La participaci no t cap cost (cost SMS, trucada de cost especial, quota o preu) 48 296 6.17 2.949 8.695
N 48
Grfic 53 Diagrama de lnies representant la puntuaci mitjana de cada benefici o inters segons el sexe. Elaboraci prpia
Les mitjanes ms altes corresponen al benefici
dentretenir-se o divertir-se i a linters dampliar
informaci o aprendre.

Les dones es senten ms predisposades a participar en

una interacci premiada amb un descompte o promoci
o si impactaran a una gran audincia; i tanmateix tamb
prefereixen les interaccions que permeten mantenir
lanonimat.

Els homes estan menys inclinats a interactuar tot i que

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 no tingui cap cost. s contradictori.
 141
16. Com a representant de l'audincia que participa dels diferents mitjans, puntua els segents papers que els mitjans assignen a l'audincia segons si creus que
et representen b (10) o si creus que no et representen com a espectador (1) Taula 57 Informe de resultats - Enquesta. Pregunta 16. Els papers que els mitjans
adjudiquen a l'audincia el representen ms o menys? Elaboraci prpia.

N Mitjana Desv. t. Varincia

1. Ets dels que estan disposats al consum de productes o experincies que els continguts comunicatius ofereixen. Ests disposat a participar a
un nivell comercial, ja sigui una compra clssica o contribuint a una secci cedint fotografies, vdeos, dibuixos a canvi d'entrar en concursos o 48 3.17 2.364 5.589
sortejos atractius.
2. Utilitzes les opcions de joc o ms ldiques que els diferents continguts comunicatius posen a disposici, jugant, resolent puzles, participant
48 2.65 2.365 5.595
dels tele concursos, emetent vot o nominant per establir una relaci directa amb all que es decideix o passar (p.e. lexpulsi dun concursant).
3. Ets seguidor incondicional de determinats continguts o presentadors, actors, collaboradors, etc. Tractes de tenir visibilitat del contingut que
admires. Les xarxes socials i les invitacions a accedir a continguts extres del mitj, formar part de comunitats de fans o acudir d'espectador a un 48 3.02 2.597 6.744
plat sn algunes de les coses que t'agrada fer.
4. T'agrada contactar amb els implicats i comentar. Contactes amb el mitj, o amb altres espectadors. Critiques, suggereixes, comparteixes
punts de vista, generes continguts i valoracions. Els continguts que crees tenen tanta relaci amb el tema que es podrien inserir en el programa. 48 3.02 2.374 5.638
Conformes, entre altres, el clima d'opini i el grup dels que manifesten tenir veu i opini sobre els temes.
5. Tens ms a veure amb la participaci en continguts comunicatius relacionats amb assumptes pblics que d'altres. Una relaci ms prxima a
48 4.23 2.684 7.202
la informaci que a lentreteniment.
6. Conformes l'audincia disposada a enviar continguts, participar creant i donant materials que el programa proposa d'enviar als espectadors. 48 2.67 2.066 4.270
7. T'agrada participar en les causes solidries fent contribucions econmiques. 48 3.19 2.120 4.496
8. El consum dels mitjans que fas es de continguts per al pblic infantil o jove i participeu de les propostes educatives, formatives, didctiques o
48 3.02 2.283 5.212
pedaggiques que ofereixen.
9. Fas pressi o actues a favor o en contra de determinats continguts. Defenses i protegeixes continguts segons respectin els estndards
48 4.79 3.038 9.232
poltics, de qualitat de vida, pluralisme o diversitat. Actues sota el paraigua d'un activisme.
10. Fas un s eminentment ciberntic dels mitjans. Encara que es tracti de mitjans tradicionalment no en xarxa n'explotes totes les possibilitats
48 4.81 3.057 9.347
en xarxa que ofereixen en l'actualitat.
Grfic 54 Diagrama de lnies paralel representant la mitjana de puntuaci atorgada pel pblic Elaboraci prpia.
Les mitjanes ms altes corresponen a una
audincia en xarxa, a una audincia que es
manifesta per defensar causes i valors, i a una
audincia interessada en rebre informaci
dinters ciutad o de lmbit pblic.

La mitjana de les puntuacions dels homes ha sigut

superior, excepte pel que fa a la concepci ldica
de laudincia o de laudincia com a fans.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
 142

6. Conclusions
Per a introduir les conclusions es proposa la segent reflexi crtica sobre lenfocament teric
que sha seguit:

El plantejament de la investigaci podria fer pensar que tota proposici dinteracci per part
dun emissor que antecedeix la participaci del receptor, ha de ser necessriament molt
interessant i prometedora. Tanmateix, lesdevenir espontani i quotidi que protagonitza el
gran pblic a travs de les xarxes i en persona, ms enll dels MCM, es troba farcit
dinteraccions que els participants no podien preveure com, perqu ni quan passarien.
Interaccions que ning no ha invitat a ning a efectuar, que tanmateix tenen lloc i donen peu a
noves interaccions.

Per exemplificar aquesta reflexi sha aportat aquest document grfic on es mostra com a partir
descometre una acci ben poc susceptible de ser una invitaci a interactuar com s repintar
una paret plena de pintades, es genera una concatenaci53 dinteraccions que es convertir en
un relat viral.
Illustraci 12 Interacci de carrer Font: (Mobstr - The curious frontier of red, 2008)

Una paret plena pintades que ja sha netejat alguns cops atrau latenci dun artista de carrer

El responsable de ledifici sencarrega de netejar-ho a la seva manera. Lartista li respon.

A travs de missatges escrits lartista fa pressi per qu es repinti tota la paret, o qui sap.

53 En aquest cas lartista ha unit el significat de les pintades a la manera en qu sha efectuat la neteja anterior.
 143

6.1.Objectius

Identificar els arguments que shagin trobat a favor i en contra de la premissa la

interacci s un plus.

La majoria de mitjans visuals, audiovisuals (concretament la TV) i tamb els sonors que shan
consultat ofereixen diverses propostes dinteracci rutinriament. Grcies a aquest fet no ha
sigut necessari remuntar-se excessivament en el passat tal com es temia anteriorment, lanlisi
de dades grfic de les dates en les que es van publicar les interaccions corrobora la frescor de
la investigaci.

El fet que hi hagi interaccions tan variades i diverses pel que respecta a la seva probabilitat
dxit, les capacitats personals que requereixen al receptor, la relaci entre el preu daccs per
participar i el valor del benefici obtingut. Es demostra que les interaccions sn un recurs vigent
per als emissors, una font dentreteniment i informaci valorada pels pblics.

Les grans audincies de consumidors i de generadors de continguts, el panorama de mitjans

que operen grcies a diferents tecnologies i el volum de continguts produt i intercanviat que
sha constatat en el moment de delimitar la mostra de les interaccions reforcen la idea que les
empreses de comunicaci i els emissors en general entenen la interacci com un valor afegit i
un qu fer indispensable per als seus propsits publicitaris i professionals. Les cadenes de TV
ja no creen un programa en directe, si no va degudament acompanyat de letiqueta o hashtag
pertinent.

Tot debat innovador aprofita les funcions en xarxa dels telfons i els ordinadors per potenciar
el rol de laudincia. Fins i tot el programa menys oport aposta per integrar la participaci de
laudincia com sigui, i com sha vist amb el concepte de segona pantalla s pot oferir un
magnfic entreteniment en parallel grcies a la combinaci de diferents tecnologies i mitjans.

A Internet, sigui per les xarxes socials o des de les mateixes webs dels mitjans, all hi t lloc
una trobada dinternautes que conversen i sinterrelacionen. Moment a moment comenten i es
comuniquen sobre el que passa en directe al programa duna emissora de rdio, el que fan els
invitats duna tertlia o el que sha produt durant les ltimes hores en un reality show.

Les interaccions a nivell estatal, i tamb local i autonmic reforcen la idea que grcies a la
combinaci de mitjans les distncies i els temps ja no sn un obstacle, grcies a la innovaci
en infraestructures sescurcen fins al grau de la immediatesa.

Determinar quin s el mtode de participaci ms adequat perqu el pblic participi

segons les expectatives dels diferents actors que intervenen.
 144

Segons les dades obtingudes en el sondeig emprar la xarxa social Facebook i possibilitar que
el canal de retroacci i recepci coincideixi amb el telfon intelligent o lordinador serien
lopci ms segura per a invitar a participar un mxim nombre de persones.

Quines han sigut les caracterstiques ms rellevants de les interaccions.

La vessant exploratria de la investigaci ha perms una aproximaci general pel que respecta
a cada subgrup de mitjans i continguts existents, aix ha servit per conixer millor el
funcionament daquests i poder proposar unes variables vinculades a les caracterstiques
interactives determinants de lexperincia que es t quan sinteractua.

Aquestes variables especfiques de les interaccions i que conv destacar per la seva importncia
a lhora de determinar com sinteractuava com cada interacci han sigut: el mitj de retroacci,
lefectivitat entesa com a probabilitat que la interacci resulti favorablement per al receptor, la
freqncia demissi, el tipus de benefici atorgat, la utilitat que t la interacci o la funci que
fa envers el pblic.

Qu es pot concloure dels resultats obtinguts a travs de lanlisi de la mostra

dinteraccions recopilades i del sondeig de lopini del pblic expressada en el qestionari.

La presncia de tot tipus dinteraccions en diferents mitjans fa pensar que la interactivitat en

els continguts representa un plus tant per al receptor com per a lemissor. A causa de la curta
durada de la investigaci la mostra dinteraccions no inclou exemplars de tots els mitjans i
formats dinteracci possibles, no obstant sha pogut detectar la tendncia de la mostra i
respondre algunes de les hiptesis.

Les opinions recollectades mitjanant lenquesta donen a entendre com es distribueix el parer
de les persones envers les raons per interactuar. Es detecta quina s la rutina de consum de
mitjans que duen a terme les persones integrants de la mostra i quins creuen que sn els seus
respectius posicionaments. Les seves respostes donen una visi acotada de com es distribueixen
els perfils personals dintre del conjunt hum que conforma la mostra. Un conjunt ms viatger
que sedentari i ms progressista que conservador.

Tot i aquestes tendncies generals, en lanlisi daquesta mostra sha pogut verificar la pluralitat
dels perfils (salvant algunes excepcions ja comentades pel que fa a ledat i el sexe) i tamb sha
detectat els casos significatius on la divergncia o la uniformitat grupal destacava.

Sha conegut millor el concepte que t el pblic de si mateix a lhora didentificar-se amb
patrons de comportament envers les organitzacions, la tinena de bns tecnolgics implicats en
la comunicaci o la presncia a les diferents xarxes socials.
 145

Arran de totes aquestes conclusions es pot dir que si el mn noms el poblessin les persones
que van respondre lenquesta, la majoria es decantarien per aquelles interaccions gratutes, que
amplien la informaci dinters ciutad, que els permeten defensar uns valors, aprendre, que
els entretenen i/o diverteixen.

6.2.Hiptesis
Pregunta especfica
1. Quin tipus de benefici es dna?
2. Les interaccions sempre comporten un
benefici o poden no donar el benefici
esperat?
3. Si poden no donar el benefici, quina s la
probabilitat de donar-ho?
4. Com es pot considerar i detectar les
interaccions que sn menys recurrents?
5. Com es pot considerar i detectar les
interaccions que sn ms recurrents?
6. Quin procs segueix una interacci per tal
que el receptor dun mitj la descobreixi?
146
Tipus Conclusions
Hiptesis
dhiptesi
. Els beneficis ms freqents han sigut aquells inclassificables (no econmics) i tamb
Si el que resulta positiu duna interacci s Hiptesi aquells vinculats a promocions i obsequis (22,5%).
un premi econmic, un premi en espcie amb relacional Daltra banda, les freqncies mitjanes les ocupen els beneficis dampliar informaci i
valor econmic conegut o de valor analtica causal determinar la producci (17,5%). Finalment sha identificat aquells que impliquen el
desconegut. substituble reconeixement i la fama, que representen el 7,5%. I els beneficis merament econmics
sn el 5% dels casos.
Un 87% de les interaccions shan pogut catalogar dacord amb aquest criteri. El 70%
Hiptesi
Si cada cop que realitzem la interacci ha resultat no arbitrari o no subjecte a la discreci duna persona. El 17,5% restant
relacional
obtenim el resultat esperat o si hi ha la reflecteix aquelles interaccions que sn filtrades per una persona i per tant, no es pot
analtica causal
possibilitat que no sigui aix. saber exactament quina probabilitat dxit tindran
irreversible
El nombre dinteraccions audiovisuals amb la probabilitat documentada s molt
semblant al dinteraccions visuals, per la suma acumulada de les probabilitats
audiovisuals s molt inferior.
Hiptesi Al grup de les mitjanes es pot comprovar com la mitjana audiovisual (principalment
Segons la proporci de casos en els quals
relacional TV) s inferior a la dels mitjans visuals (principalment revistes). Aix podria ser un
participar en una mateixa interacci resultar
analtica causal indici de qu les interaccions a travs de la premsa en paper tendeixen a oferir ms
en obtenci del benefici.
necessria expectatives dxit en la consecuci del resultat que desitja el receptor.
Si la mostra fos ms extensa i ms exhaustiva envers les interaccions en xarxa, seria
destacable el fet que de les quatre interaccions en xarxa documentades cap tingui una
probabilitat dxit inferior a 1.
Hiptesi Les dades obtingudes per a aquesta pregunta indiquen la presncia significativa duna
descriptiva poblaci dinteraccions que s que es repeteixen amb una certa freqncia i regularitat
Segons si la freqncia amb qu la interacci
comparativa de (82,5%).
en qesti es repeteix s elevada o baixa.
temps
Segons si comparteix moltes o poques
Dacord amb aquestes observacions es podria dir que les interaccions documentades a
caracterstiques amb altres interaccions. Hiptesi
la xarxa tenen una menor tendncia a estar programades perqu es publiquin seguint
descriptiva simple
una rutina coneguda.
Hiptesi
Segons el suport del mitj, el mitj de
relacional Els suports de les interaccions documentades han sigut majoritriament els visuals
recepci, el mitj per emetre la resposta i el
analtica causal (revistes i un llibre) i audiovisuals (principalment TV).
tipus de contingut interactiu en qesti.
substituble

7. Com funcionen les interaccions que es volen
documentar respecte a les interaccions en
general?
8. Funcionen totes de la mateixa manera?
9. El receptor interactua amb lemissor, amb el
contingut, amb tots dos o amb altres
receptors?
10. La interacci comporta establir entre els
actors un contacte directe o indirecte, s un
contacte ms aviat fluid, bidireccional i
imprevisible o menys fluid, menys
bidireccional i ms previsible?
11. Quina s la finalitat de lemissor?
12. Quina s la finalitat del receptor al qu
sapella?
13. Com es defineix la relaci que sestableix
entre els diferents actors que intervenen a
causa de la interacci?
Si el receptor t un paper actiu protagonista i
la seva acci t una repercussi que permet
verificar que ha interactuat es podr dir que
la interacci funciona tal com interessa per a
aquest estudi.
No si les interaccions, atorguin protagonisme
al receptor o no, presenten diferncies envers
el mitj de recepci, el mitj de retroacci o analtica causal
en lacci que ha de realitzar el receptor.
Si el receptor interactua amb lemissor, amb
el contingut, amb tots dos, amb altres
receptors o amb tots tres.
Hi ha fludesa si la interacci imita el dileg.
Hi ha bidireccionalitat si el receptor no s
condut, si s lliure o si gaudeix digualtat
respecte a lemissor.
Segons el benefici que lemissor obt de qu
el receptor interactu i el gnere del contingut
que inclou la interacci.
Segons el benefici que obt el receptor i el
gnere del contingut que inclou la interacci. analtica causal
En tan que es pot explicar amb factors i
parmetres emprats per explicar els
processos comunicatius es pot definir com
una relaci comunicativa.
147
Les principals conseqncies de les interaccions sn: determinar la producci dels
Hiptesi continguts (50%), que la nostra intervenci aparegui en el mitj o que el receptor es
relacional diverteixi (40%), ampliar informaci (37%), opinar o establir un contacte directe amb
analtica causal el mitj (35%).
contingent Tamb escau dir que la condici menys freqent ha esdevingut el risc de patir
discriminacions amb un (8%).
Hiptesi
El canal de retroacci ms trobat en les interaccions registrades ha sigut aquell que ho
relacional
fa mitjanant la connexi a la xarxa (34,47%) seguit per les trucades (19,67%), i els
SMS (11,4%).
substituble
Les interaccions ms abundants han sigut aquelles que la participaci es fa envers el
Hiptesi contingut (80%).
relacional La segent direccionalitat ms tpica ha sigut la interacci que buscava una actuaci
analtica causal del receptor envers lemissor de la susdita interacci (60%).
substituble Per ltim, les interaccions menys freqents han sigut aquelles que implicaven que el
receptor es relacions amb altres receptors (40%).
Hiptesi
La relaci amb lemissor (60%) o amb altres receptors (40%) per part del receptor de la
relacional
interacci t menys tendncia a donar-se que la relaci envers el contingut. Encara que
analtica causal
molts cops les interaccions proposen multidireccionalitat.
irreversible
Pel que fa a la bidireccionalitat de les interaccions es pot dir que hi ha el mateix
Hiptesi
nombre dinteraccions on el receptor actua lliurement o on actua amb igualtat ( el
relacional
25%). Ara b, proporcionalment a la mostra sn els grups ms petits. Hi ha ms
analtica causal
interaccions en les quals no hi ha llibertat ni igualtat (45% i 40%) i tamb nhi ha ms
estocstica
de mixtes (27,5% i 32,5%).
Hiptesi
relacional Dacord amb les interaccions documentades, el 35% delles est condicionat per algun
analtica causal preu daccs associat a loportunitat dinteractuar.
substituble
El sondeig realitzat indica que:
Les puntuacions mitjanes ms altes corresponen al benefici associat a entretenir-se o
Hiptesi
divertir-se i a linters dampliar informaci o aprendre.
relacional
Les dones es senten ms predisposades a participar en una interacci premiada amb un
descompte o promoci o si impactaran a una gran audincia; i tanmateix tamb
substituble
prefereixen les interaccions que permeten mantenir lanonimat.
Els homes estan menys inclinats a interactuar encara que no tingui cap cost.
Shan documentat les descripcions i instruccions dels casos estudiats a fi de conixer
completament els passos per interactuar i que defineixen aquesta relaci.
Hiptesi
Segons el sondeig efectuat, la majoria de les persones dedica molt de temps als
descriptiva simple
ordinadors i als mbils, s desperar que aquest mitj possibiliti les relacions amb una
certa immediatesa, per a travs de la distncia.

14. Hi ha atributs i caracterstiques que es
transfereixen entre mitjans, continguts i
interaccions?
15. Com sn els continguts que presenten
interaccions amb el receptor?
16. Quins requisits comporta participar daquella
interacci?
17. Els requisits que comporta interactuar sn
requisits econmics, temporals, dhabilitat
com per resoldre algun puzle o superar
alguna prova, tenir sort, ser escollit
discrecionalment, altres?
Segons les infraestructures que lemissor
habilita com a mitj de recepci per consumir
aquells continguts, la tipologia del mitj i el
gnere dels continguts.
Segons el nivell dinteractivitat.
Segons el mitj on apareixen.
Segons els gneres principals dels continguts
hipermdia.
Segons les condicions de recepci i
participaci que pot requerir la interacci a
qui vulgui interactuar amb ella.
Segons si lefectivitat depn dun atzar
aleatori o hi ha selecci discrecional.
Segons com siguin les conseqncies, les
condicions, el preu, el moment i freqncia
demissi, el moment apte per a la
participaci i les capacitats que la interacci
demanades al receptor.
148
Pel que fa al gnere o temtica del mitj es pot dir que shan documentat les 40
interaccions dacord amb les etiquetes proposades inicialment, encara que no shan
Hiptesi arribat a emprar totes. Els gneres de moda; publicitaris i dactualitat de la vida de
relacional famosos han sigut els ms recurrents, seguits del gnere cultural, el musical, el de
analtica simple notcies o el desports. A tall dexemple es pot dir que les interaccions de la rdio
temtica musical en alguns casos divergeixen respecte a la temtica o gnere de la
cadena (humor) i en altres convergeixen (sorteig dentrades per assistir a un concert).
Els principals gneres hipermdia registrats corresponen a interaccions vinculades a la
Hiptesi
prestaci de serveis comercials i concursos (12,5% cadascun), promocions i regals,
relacional
debats (10% respectiu), sortejos, blocs publicitaris convencionals i interaccions
analtica simple
enfocades a informar i entretenir (7,5% cadascun).
La condici ms destacada s ser comprador, consumidor o client (85%). Prossegueix
la condici destar disposats a expressar la nostra opini (48%). Cedir contingut o
interactuar dintre duns lmits de temps s freqent en el 45% dels casos. El fet destar
disposats a pagar un preu s una condici present en el 35% de les interaccions
Hiptesi documentades. El segent grup de condicions el conformen els condicionants de
relacional comunicar-se en un determinat idioma, poder establir contacte per les XS i estar
analtica simple disposats a interactuar amb la comunitat (30%). Tanquen la pregunta les condicions
que impliquen assistir a un determinat lloc (23%), tenir ms o menys duna certa edat
(22), poder cedir els nostres drets dimatge (20%), viure en una determinada zona
(13%) i disposar del consentiment dun adult (8%). No sha documentat cap interacci
que requereixi poder conformar un grup de persones.
Per ordre descendent, les capacitats ms remarcables han sigut els coneixements,
seguits de les habilitats comunicatives, les habilitats enfocades a la resoluci de
Hiptesi problemes i les habilitats interpersonals.
relacional Donat que les actituds han resultat marcades en tots els casos, shaurien hagut
analtica simple despecificar ms per evitar-ne la redundncia. Les actituds que ens impulsen a
interactuar i quines actituds adoptem envers les diferents interaccions que sens
presenten podria ser una nova lnia dinvestigaci.
 149

7. Bibliografia
Advertising Media Game SL. (23 / desembre / 2011). MCDONALDS LAUNCH A CAMPAIGN IN VIDEO GAMES TO
CELEBRATE 30TH ANNIVERSARY IN SPAIN. Recollit de mediagame.eu:
http://www.mediagame.eu/eng/noticia.php?nId=365840312

Aguado, J. M. (2004). Introduccin a las Teoras de la Informacin y la Comunicacin. Departamento de Informacin y

Documentacin de la Facultad de Comunicacin y Documentacin de la Universidad de Murcia. Consultat el 28 /
mar / 2017, a
http://www.um.es/tic/Txtguia/Introduccion%20a%20las%20Teorias%20de%20la%20Informa%20%2820%29/TIC
%20texto%20guia%20completo.pdf

AIMC. (2016-2017). Audiencia de Internet en el EGM - Resumen General. Madrid: ASOCIACIN PARA LA
INVESTIGACIN DE MEDIOS DE COMUNICACIN.

AIMC. (2017). Marco General de los medios en Espaa. Madrid: Asociacin para la Investigacin de Medios de
Comunicacin. Recollit de
http://www.aimc.es/spip.php?action=acceder_document&arg=3245&cle=7ed4b7bc76b68dede4d8125e3526b2ea0
a614af7&file=pdf%2Fmarco17.pdf

AIMC. (2017-2017). EGM: ABRIL 2016 a MARZO 2017. Madrid: ASOCIACIN PARA LA INVESTIGACIN DE
MEDIOS DE COMUNICACIN. Recollit de http://www.aimc.es/-Datos-EGM-Resumen-General-.html

Alcoceba Hornos, I. (2012). Seleccin automtica de imgenes. Photo- Storytelling. Universitat Pompeu Fabra. Consultat el
21 / abril / 2017, a https://repositori.upf.edu/handle/10230/20623

Amazon. (1996-2017). Libros - Compra por categoria. Recollit de https://www.amazon.e: https://www.amazon.es/comprar-

libros-espaol/b?ie=UTF8&node=599364031

Andrade, G. (1 / gener / 2013). Ren Girard's, Mimetic Theory. doi:ISSN 2161-0002

Annim. (1 / novembre / 2012). Las posibilidades de ganar un premio en un concurso telefnico (de mensajes sms premium
y llamadas a nmeros 905) de Telecinco. Consultat el 20 / abril / 2017, a Concursos Telefonicos:
http://concursostelefonicos.blogspot.com.es/2012/11/las-posibilidades-de-ganar-un-premio-en.html

Antena 3 i Bloomberg TV. (2001-2011). El diario. Espanya: Antena 3. Recollit de http://www.antena3.com/programas/el-

diario/

Atresmedia. (19 / abril / 2017). La Ruleta de la Suerte. Recollit de Antena3.com:

http://www.atresplayer.com/television/programas/la-ruleta-de-la-suerte/

AUDI. (21 / Setembre / 2016). #untaggable. The new Audi Q2: Defining #untaggable. Barcelona, Espanya: DDB. Consultat
el 5 / abril / 2017, a https://www.youtube.com/watch?v=Pd5zxL-khkw

Audrey Revilla, M. (2012). Impact of the mode of data collection on the quality of survey questions in social sciences. (Tesi
Doctoral). Universitat Pompeu Fabra. Consultat el 24 / abril / 2017, a
https://repositori.upf.edu/handle/10230/19815

bab.la. (2017). Diccionario Ingls-Espaol. Recollit de es.bab.la: http://es.bab.la/diccionario/ingles-espanol/mainstream

Barcat, J. A. (2013). Locuacidad y prdida de la atencin. Medicina, 73(4). Recollit de

http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0025-76802013000400019

Barlovento Comunicacin. (2017). Anlisis de la Herramienta de Big Data de Barlovento Comunication. Barlovento
Comuncacin Consultora Audiovisual. Consultat el 28 / abril / 2017, a
https://www.barloventocomunicacion.es/images/publicaciones/INFORMES_BARLOVENTO/An%E2%94%9C%
D0%B1lisis_informativos_BLV_ANALYTICS__BARLOVENTO.pdf

Bedmar Estrada, L. P. (2003). Aproximacin a la teora de la recepcin y su interrelacin con la obra musical. Revista
Musicalia. Consultat el 1 / maig / 2017, a http://www.csmcordoba.com/revista-musicalia:
 150

http://www.csmcordoba.com/revista-musicalia/musicalia-numero-2/190-aproximacion-a-la-teoria-de-la-recepcion-
y-su-interrelacion-con-la-obra-musical

Berlo, D. (1984). El proceso de la comunicacin. Edicin en castellano (14 ed.). Buenos Aires: El Ateneo Pedro Garca S.A.
Consultat el 11 / abril / 2017, a https://bibliopopulares.files.wordpress.com/2012/12/el-proceso-de-la-
comunicacion-david-k-berlo-301-1-b-514.pdf

Brailovsky, C. ( 2001). Educacin Mdica, Evaluacin de las competencias en en. OPS y. Aportes para un Cambio
Curricular.

CAC. (2015). Informe L'Audiovisual a Catalunya. Barcelona: Consell de l'Audiovisual a Catalunya. Consultat el 11 / abril /
2017, a https://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/altres/Informe_audiovisual_2015.pdf

CAC. (2016). Mapa de mitjans audiovisuals de Catalunya. Consultat el 17 / abril / 2017, a

http://mapamitjansaudiovisuals.cac.cat/: http://mapamitjansaudiovisuals.cac.cat/

CAC. (2017). Llibre Blanc de l'Audiovisual. Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Consultat el 27 / abril / 2017,
a http://www.cac.cat/pfw_files/cma/documents/Llibre_blanc_d_audiovisual.pdf

Cadena Ser. (11 / novembre / 2007). 'El diario de Patricia' registr un caso similiar al de Svetlana en 2004. Recollit de
cadenaser.com - Sociedad: http://cadenaser.com/ser/2007/11/22/sociedad/1195701205_850215.html

Cardoso, G. (2008). Los medios de comunicacin en la sociedad de la red: Red. Filtros, escaparates y noticias. Editorial
UOC.

Castro, C. (23 / maig / 2014). Premi Enigmrius amb Bonpreu-Esclat . Recollit de

http://mansanesinopomes.blogspot.com.es: http://mansanesinopomes.blogspot.com.es/2014/05/premi-enigmarius-
amb-bonpreu-esclat.html

CCMA. (1995-2017). Els matins de Catalunya Rdio. Barcelona, Catalunya, Espanya. Consultat el 19 / abril / 2017, a
http://www.ccma.cat/catradio/el-mati-de-catalunya-radio/programa/

CCMA. (7 / 11 / 2016). Ms 324. Debat amb participaci dels usuaris de twitter. Barcelona: 3/24.

CCMA. (2016). Norma reguladora del procediment de selecci i contractaci de continguts audiovisuals per als mitjans de
comunicaci de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals. Barcelona: Corporaci Catalana de Mitjans
Audiovisuals. Consultat el 29 / abril / 2017, a http://statics.ccma.cat/multimedia/pdf/3/3/1457347127133.pdf

CCMA. (1 / maig / 2016). Spers que fan anys el 01 de maig. Super3. Barcelona, Catalunya, Espanya. Recollit de
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/supers-que-fan-anys-el-01-de-maig/supers-que-fan-anys-el-01-de-
maig/video/5598483/

CCMA. (21 / abril / 2017). Supers que fan anys. Recollit de Super3: http://www.ccma.cat/tv3/super3/supers-que-fan-anys/

Chabran, R. (2007). Spain Press, Media, TV, Radio, Newspapers. Recollit de http://www.pressreference.com:
http://www.pressreference.com/Sa-Sw/Spain.html

Cocacola. (8 / octubre / 2012). Coca-Cola: The Dancing Vending Machine. Youtube. Recollit de
https://www.youtube.com/watch?v=3MnDAWlhegw

Communication Theory. (2010). Berlo's SMCR model of communication. Consultat el 28 / abril / 2017, a
http://communicationtheory.org/: http://communicationtheory.org/berlos-smcr-model-of-communication/

Cornella, A. (octubre / 2013). Infoxicacin. Recollit de http://alfonscornella.com:

http://alfonscornella.com/thought/infoxicacion/

Cortzar, J. (1963). Rayuela. Buenos Aires: Editorial Sudamericana.

CYOA. (1979). Chose Your Own Adventure. (R. A. Montgomery, Ed.) Vermont: Bantam Books. Recollit de
https://www.cyoa.com

DEFCONConference. (31 / desembre / 2014). Major Malfunction - Old Skewl Hacking - Porn Free! DEF CON 22. Las
Vegas. Recollit de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=LOta5kwOr4k
 151

Del Rio, O. (2011). El proceso de investigacin: etapas y planificacin de la investigacin. ResearchGate. Consultat el 1 /
abril / 2017, a https://www.researchgate.net/publication/254862769

DIAMONDS. (2 / maig / 2015). Sbados de Royo en DIAMONDS Sevilla. Eventos de Vctor Len. Sevilla, Andalusia,
Espanya: http://www.discospain.net. Consultat el 19 / abril / 2017, a
http://www.discospain.net/discotecas.php?provincia=sevilla&poblacion=sevilla&discoteca=V%C3%ADctor-
Le%C3%B3n-DIAMONDS-Sevilla&seccion=eventos

Daz, E. (2 / setembre / 2014). Los medios digitales superan ampliamente a los de papel en Espaa. Recollit de www.media-
tics.com: http://www.media-tics.com/noticia/3176/medios-de-comunicacion/los-medios-digitales-superan-
ampliamente-a-los-de-papel-en-espana.html

Diccionario LID. (2012). Diccionario LID Marketing directo e interactivo. Recollit de

https://www.marketingdirecto.com/diccionario-marketing-publicidad-comunicacion-nuevas-tecnologias/prosumer

Duarte, E. (2005). La evaluacion de la competencia profesional (certificacion): de lo abstracto a lo contextual. Evidencia en

la practica ambulatoria, 8:2, 34-36. Recollit de http://www.foroaps.org/hitalba-pagina-
articulo.php?cod_producto=1601

El Club Super 3 (1999). Anys i anys... per molts anys [Alta feta per ClubSuper3]. De El disc de la Festa dels Spers (Estadi
Olimpic 1999) [Disc]. Barcelona, Catalunya, Espanya: T. DISC. Recollit de
https://www.youtube.com/watch?v=VyMLSJwehyI

El Laboratorio. (18 / mar / 2011). Infoxicacin. Mercedes Clase E. Recollit de

https://www.youtube.com/watch?v=VMmtD5MyDVk

El Pas. (2 / Gener / 1981). Falleci el autor, de "el medio es el mensaje". Marshall McLuhan, fue uno de los grandes tericos
de la comunicacin. El Pas. Consultat el 18 / 5 / 2017, a
http://elpais.com/diario/1981/01/02/cultura/347238003_850215.html

eldiario.es. (29 / mar / 2014). Reparto de alimentos gratis slo a espaoles en un barrio de inmigrantes. eldiario.es.
Consultat el 19 / abril / 2017, a http://www.eldiario.es/cv/Reparto-alimentos-espanoles-barrio-
inmigrantes_0_243925641.html

ElTenedor. (2017). Per followers del bon menjar... Followers del buen comer. Spain: dommo. Recollit de
https://www.youtube.com/watch?v=1ZNBcfAoNgg

Enciclopdia Catalana. (2017). Gran Enciclopdia Catalana. (Enciclopdia Catalana) Recollit de enciclopedia.cat:
http://www.enciclopedia.cat/

Encyclopdia Britannica, Inc. . (2017 ). Encyclopedia Britannica. Recollit de www.britannica.com:

https://www.britannica.com/

e-noticies. (8 / 11 / 2016). Amenaces a Uni en un programa de TV3. Recollit de http://e-noticies.cat/: http://politica.e-

noticies.cat/amenaces-a-unio-en-un-programa-de-tv3-106226.html

Enseat Guerra, J. F. (2014). El fenmeno fan y sus repercusiones en la vida cotidiana. Girona: Universitat de Girona.
Consultat el 12 / febrer / 2017, a http://dugi-
doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/10233/EnsenatGuerraJuanFrancisco_Treball.pdf?sequence=1

Filmaffinity - Movieaffinity. (2002-2017). TOPICS: Descubre pelculas afines por temas o subgneros. Recollit de
http://www.filmaffinity.com/: http://www.filmaffinity.com/es/topics.php

Gamificacin S.L. (2016). Qu es la gamificacin? Recollit de http://www.gamificacion.com/:

http://www.gamificacion.com/que-es-la-gamificacion

Garcia Aviles, J. (sense data). Roles of audience participation in multiplatform television: From fans and consumers, to
collaborators and activists. Participations, 9(2), 429447. Recollit de
https://www.researchgate.net/publication/291112987_Roles_of_audience_participation_in_multiplatform_televisi
on_From_fans_and_consumers_to_collaborators_and_activists
 152

Generalitat de Catalunya. (2011). Gencat - Televisi Digital Terrestre (TDT) - Informaci, trmits i serveis de la Generalitat
de Catalunya. Recollit de gencat.cat: http://consum.gencat.cat/temes_de_consum/tdt/index.html

Generalitat de Catalunya. (13 / desembre / 2013). Instrucci general del Consell de lAudiovisual de Catalunya sobre
laccessibilitat als continguts. Barcelona, Catalunya, Espanya: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Consultat el 11 / abril / 2017, a https://www.cac.cat/pfw_files/cma/normativa_sa/Instruccio_accessibilitat_.pdf

Genette, G. (1982). Palimpsestos: la literatura en segundo grado . Madrid: Taurus.

Gil Farrs, A. (2014). Estereotips i prejudicis sobre l'aspecte fsic: Com veiem a les persones atractives? Vic: Universitat de
Vic. Recollit de http://repositori.uvic.cat/handle/10854/3433

Gil Garcia, E. (2008). La Web 2.0. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Recollit de
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/17821/3/XX08_93006_01331-1.pdf

Gmez Domnguez, P. (2016). L'audincia dels serveis pblics de radiodifusi a la Uni Europea. Proposta metodolgica i
estudi comparatiu a la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la British Broadcasting
Corporation (BBC). Universitat Pompeu Fabra. Consultat el 11 / abril / 2017, a
https://www.researchgate.net/publication/289534029_L%27audiencia_dels_serveis_publics_de_radiodifusio_a_la
_Unio_Europea_Proposta_metodologica_i_estudi_comparatiu_a_la_Corporacio_Catalana_de_Mitjans_Audiovisu
als_CCMA_i_la_British_Broadcasting_Corporation

Gmez Rubio, L., & Lpez Vidales, N. (2015). Del xito en televisin a la participacin en las redes sociales : el Principe y
Galeras Velvet en Facebook. Doxa Comunicacin : revista interdisciplinar de estudios de comunicacin y
ciencias sociales, 137-160. Consultat el 19 / abril / 2017, a http://hdl.handle.net/10637/7296

Gran enciclopdia catalana. (2 / maig / 2017). Definici: societat informacional. Recollit de http://www.enciclopedia.cat:
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276468.xml

Guiness World Records. (13 / octubre / 2015). Fully-functioning life-sized caravan built entirely from LEGO bricks sets new
record. Recollit de http://www.guinnessworldrecords.com:
http://www.guinnessworldrecords.com/news/2015/10/fully-functioning-life-sized-caravan-built-entirely-from-
lego-bricks-sets-new-rec-400223

Hernndez Puigdellvol, J. (2007). Indexaci de continguts televisius: Anlisi de Vdeo (Treball de fi de Grau). Universitat
Autnoma de Barcelona i Escola Tcnica Superior dEnginyeria. Consultat el 11 / abril / 2017, a
http://www.recercat.cat/handle/2072/5413

Herrera Ferrer, R. (2011). D'on venim? De la revoluci industrial a la revoluci informacional (Material Docent).
Universitat Oberta de Catalunya. Recollit de
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/54682/3/Estructura%20de%20la%20comunicaci%c3%b3
%3b%20una%20introducci%c3%b3_M%c3%b2dul2_Cap%20a%20on%20anem.%20El%20nou%20model%20de
%20comunicaci%c3%b3.pdf

Herrera Ferrer, R., & Gmez Ponce, M. (2011). Cap a on anem. El nou model de comunicaci sinttica en xarxa. Material
Docent. Universitat Oberta de Catalunya. Recollit de http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/54682

IBM. (1 / abril / 2017). Acerca de IBM. Consultat el 4 / maig / 2017, a ibm.com (International Business Machines):
https://www.ibm.com/ibm/es/es/?lnk=fab_eses

IDESCAT. (8 / 6 / 2017). Institut d'Estadstica de Catalunya. Consultat el 9 / maig / 2017, a www.idescat.cat:

https://www.idescat.cat/

Iglesias Fraga, A. (6 / febrer / 2016). La millonaria industria detrs del mayor entretenimiento del planeta. Recollit de
www.ticbeat.com: http://www.ticbeat.com/cyborgcultura/videojuegos-la-industria-multimillonaria-detras-del-
mayor-entretenimiento-del-planeta/

IN COM - UAB. (2009). l'Observatori de la Comunicaci Local InCom-UAB. Recollit de portalcomunicacion.com:

http://www.portalcomunicacion.com/ocl/cat/links_ocl.asp?id_seccio=5
 153

IN COM. (2010). Cens dels mitjans digitals de proximitat a Catalunya. Barcelona: Universitat Autnoma de Barcelona.
Observatori de la Comunicaci Local. Consultat el 17 / maig / 2017, a
http://www.portalcomunicacion.com/ocl/download/locals.pdf

Instituto Nacional de Estadstica. (20 / abril / 2017). El Instituto Nacional de Estadstica. Recollit de www.ine.es:
http://www.ine.es

jackasspain. (4 / mar / 2012). Thous i David Villar troleando Al diario de Antena 3. Youtube. Recollit de
https://www.youtube.com/watch?v=Drz9pJidBmA

Jenkins, H. (22 / juny / 2006). Brain Dump: Games as Branded Entertainment. Recollit de http://henryjenkins.org:
http://henryjenkins.org/2006/06/brain_dump_games_as_branded_en.html

Jenkins, H. (4 / setembre / 2014). Transmedia 202: Reflexiones adicionales (transmedia-entertainment). Recollit de

http://henryjenkins.org: http://henryjenkins.org/category/transmedia-entertainment

Kiran, M. (22 / agost / 2011). Difference between above the line and below the line advertising. Recollit de
http://www.theadvertisingclub.net: http://www.theadvertisingclub.net/index.php/features/editorial/3256-
difference-between-above-the-line-and-below-the-line-advertising

La nacin. (7 / mar / 2017). Play Store, la tienda de Google para Android, cumpli cinco aos. Recollit de
www.lanacion.com.ar: http://www.lanacion.com.ar/1990547-la-tienda-de-google-play-store-para-dispositivos-
android-cumplio-cinco-anos

Lafaurie Molina, A. (2012). Interactividad en la oferta de contenidos infantiles cross-media para TDT e Internet: el caso del
Super3. Universitat Autnoma de Barcelona. Consultat el 10 / maig / 2017, a
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/116208/alm1de1.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Late Motiv. (1 / mar / 2017). Consultorio de Berto Romero. "Soy como Paulo Coelho". LATE MOTIV 198. Movistar #0.
Recollit de https://youtu.be/kDOn_tRtacE?list=PLPyj6RX6qWj_KcmRbTaC-n-WnDH1TEFdb

Leverage The New Age Media. (1 / setembre / 2014). Blog - Social Media Comparison Infographic. Recollit de
https://leveragenewagemedia.com/blog: https://leveragenewagemedia.com/blog/social-media-infographic

LimeSurvey GmbH;. (1 / abril / 2017). LimeSurvey - Professional Online Surveys. Consultat el 12 / juny / 2017, a
limesurvey.org: https://www.limesurvey.org/

Loizate, M. (2015). Storytelling transmedia. Factores que influyen en la participacin activa del usuario en campaas
publicitarias basadas en estrategias de storytelling transmedia. Catalunya, Espanya: Universitat Autnoma de
Barcelona. Consultat el 20 / abril / 2015, a http://ddd.uab.cat/record/144753

Lpez Pavillard, S. (2014). Cartografiar Internetilandia Una herramienta para el trabajo de campo virtual en Internet (No
publicado). 13. Consultat el 21 / abril / 2017, a http://eprints.ucm.es/13894/

Lozano, J., Pea Marn, C., & Abril, G. (1979). Anlisis del discurso. Madrid: Ctedra.

Lucy LT. (25 / 5 / 2017). Traducci gratuta - Lucy LT KWIK Translator. Recollit de www.lucysoftware.com :
http://www.lucysoftware.com/catala/traduccio-automatica/

Martnez Rodrigo, E., & Palacios Trassierra, M. J. (Febrer / 2014). La comunicacin en las redes sociales. Movistar y los
adolescentes. Historia y Comunicacin Social, 19. N Esp. Febrero, 377-386. Consultat el 11 / abril / 2017, a
http://digibug.ugr.es/handle/10481/43751

Matellanes Lazo, M. (2016). Valoracin de las acciones de street marketing en Espaa. Doxa Comunicacin, n XXII, 31-55.
Consultat el 21 / abril / 2017, a
http://dspace.ceu.es/bitstream/10637/8108/1/Valoracion_MMatellanesLazo_Doxa_2016.pdf

Mejier, I. (sense data). Impact or Content? Ratings vs Quality in Public Broadcasting. European Journal of Communication,
20, p. 2753. Recollit de
 154

https://www.researchgate.net/publication/238432244_Impact_or_ContentRatings_vs_Quality_in_Public_Broadcas
ting

Mobstr. (2008). Mobstr - The curious frontier of red. Consultat el 30 / maig / 2017, a www.mobstr.org:
http://www.mobstr.org/red/

Moreno Snchez, I. (2012). La convergencia interactiva de medios: hacia la narracin hipermedia. Madrid: Universidad
Complutense de Madrid. Consultat el 29 / abril / 2017, a http://eprints.ucm.es/17217/1/T20881.pdf

Movistar. (15 / mar / 2016). Cmo saber el precio de los SMS y MMS de tarificacin especial y premium que enviamos.
Recollit de http://comunidad.movistar.es: http://comunidad.movistar.es/t5/Ayuda-Gestiones-Contratos-
y/C%C3%B3mo-saber-el-precio-de-los-SMS-y-MMS-de-tarificaci%C3%B3n-especial-y/td-p/2834405

Movistar. (2017). tarifas servicios 803-806-807-907. Recollit de http://www.movistar.es:

http://www.movistar.es/rpmm/estaticos/residencial/navegacion/fijo/tarifas/servicios-803-806-807-907.pdf

Munro Foley, L. (1988). (Tria la teva aventura - Timun Mas). Barcelona: Timun Mas.

Niantic, Inc. (2016). Pokmon GO. Juego para smarpthone - Aventura, Realidad aumentada, Multijugador. Niantic Labs.
Consultat el 19 / abril / 2017, a http://www.pokemongo.com/es-es/

Norma Editorial. (1 / Maig / 2000). Dibus! Dibus! la revista de los jvenes dibujantes. Madrid: Norma. Recollit de
http://thesimpsonsrp.com/galerias/portadas-de-revistas-espanolas/

Norma Editorial. (2000-2015). Revista Dibus. Dibus, la revista de los jvenes dibujantes. Barcelona: Norma. Recollit de
http://apps-biblio.diba.cat/portades/img.php?i=0252-89560&isbn=&log=0&m=g

Noun Project Inc. (sense data). Icons for everything. Nearly a million curated icons, created by a global community. Recollit
de thenounproject.com: https://thenounproject.com/

OIT. (2015). Nota informativa: Estado del trabajo decente en el Mundo 2016. Oficina de la OIT para Espaa. Consultat el 4
/ abril / 2017, a
http://www.eapn.es/ARCHIVO/documentos/recursos/5/1475826659_estado_del_trabajo_decente_2016.pdf

Oliv Gallego, T. (1 / Maig / 2014). Branded Content, la nova frmula publicitria pel pblic del segle XXI. Girona,
Catalunya, Espanya: Universitat de Girona.

Otero, M. (2012). La cpsula del tiempo. Espaa: Blackie Books. Recollit de https://www.amazon.es/Cpsula-Tiempo-
Biblioteca-Blackie-Books

Oxfam Intermn. (5 / setembre / 2016). Infoxicacin: Sabemos que tienes poco tiempo para procesar lo que ves cada da, por
eso te damos unos segundos para procesar lo que acabas de ver. Infoxicacin. Recollit de
https://www.youtube.com/watch?v=re_qMWWcXHg

Pmies, V. i. (Juliol / 2014). 180 - Qui no te feina el gat pentina. Recollit de 300 dites que faran histria:
http://300.dites.cat/2014/07/180-qui-no-te-feina-el-gat-pentina.html

Pantumsinchai, P. (2012). Fans turned prosumers: a case study of an online fansubbing community (Treball de fi de
Mster). Mnoa: University of Hawai'i. Consultat el 16 / abril / 2017, a
https://scholarspace.manoa.hawaii.edu/bitstream/10125/101271/1/Pantumsinchai_Penn_r.pdf

Pereira Correia, P. . (2012). La interactividad de la comunicacin digital en la competitividad de las organizaciones y en

la maximizacin de las necesidades y deseos de los individuos cuando asumen el papel de consumidores a travs
de las redes sociales en Portugal. Tesi doctoral. Universitat de Vic. Consultat el 7 / maig / 2017, a
http://repositori.uvic.cat/xmlui/bitstream/handle/10854/1959/tesdoc_a2012_pereira_pedro_interactividad.pdf;sequ
ence=1

Piuel, J. L. (1996). Estudios sobre las culturas contemporaneas. (Vol. poca II. Vol. II. Num. 3). Colima: Universidad de
Colima. Recollit de http://www.culturascontemporaneas.com/contenidos/moda_o_aprendizaje.pdf
 155

Pires de S, F. (2014). The co-viewing experience in the age of transmedia storytelling. Research projects of the
Postgraduate Programs of Universitat Pompeu Fabra. Consultat el 20 / abril / 2017, a
https://repositori.upf.edu/handle/10230/23041

PNUD. (2015). Informe sobre el Desarrollo Humano 2015. United Nations Development Programme. New York: PBM
Graphics, an RR Donnelley Company. Recollit de
http://www.undp.org/content/dam/undp/library/corporate/HDR/HDR%202015/HumanDevelopmentReport_EN.pd
f?download

Pronto. (22 / abril / 2017). Pronto n 2346 22-4-2017. pronto LA REVISTA MS VENDIDA DE ESPAA. Barcelona,
Catalunya, Espanya: Heres Publicaciones.

Quintas Froufe, N., & Gonzlez Neira, A. (. (2015). La participacin de la audiencia en la televisin: de la audiencia activa
a la social. MADRID: AIMC. Recollit de http://www.aimc.es/-Participacion-Audiencia-en-TV-.html

Riba, P. (1968). Noia de porcellana [Alta feta per P. Riba]. [EP, Concntc]. Consultat el 19 / abril / 2017, a
http://pauriba.com/discografia.htm

Rivera Sanclemente, M. d. (2015). La evolucin de las estrategias de marketing en el entorno digital: implicaciones
jurdicas. Madrid: Universidad Carlos III de Madrid, Departamento de Derecho Privado. Consultat el 12 / maig /
2017, a http://e-
archivo.uc3m.es/bitstream/handle/10016/22498/rosario_rivera_tesis.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Romn Portas, M., & Mart Pelln, D. (4 / febrer / 2014). Comunicacin y discurso de un programa televisivo: interaccin
en los mensajes de mviles a un debate nocturno. Doxa Comunicacin : revista interdisciplinar de estudios de
comunicacin y ciencias sociales, XIV, 141-173. Consultat el 11 / abril / 2017, a
http://dspace.ceu.es/handle/10637/5841

Romero Monserrate, G. A. (2014). Solucin de marketing interactivo en proximidad basado en tecnologas de campo
cercano. Universidad de Cantabria. Consultat el 12 / abril / 2017, a
https://repositorio.unican.es/xmlui/bitstream/handle/10902/5700/370848.pdf

rosaspage.com. (20 / abril / 2017). Tienda online > Libros infantiles y juveniles: Louise Munro Foley (Tria la teva aventura -
Timun Mas). Recollit de http://www.rosaspage.com: http://www.rosaspage.com/merca/tria.html

Rost, A. (2006). La interactividad en el peridico digital (Tesis Doctoral). Belaterra: Universitat Autnoma de Barcelona.
doi:10.1016/j.crma.2005.11.002

Royo Valls, D. (19 / febrer / 2014). Pregunta - Qu sn els codis QR? Recollit de Recercaenaccio.cat:
http://www.recercaenaccio.cat/pregunta/que-son-els-codis-qr/

Snchez Galn, M. (12 / desembre / 2013). Los cameos de la publicidad en las pelculas. Una historia de product placement.
Conferencia a la UDG. Girona, Catalunya, Espanya. Consultat el 19 / abril / 2017, a
http://diobma.udg.edu//handle/10256.1/2301

Santos Posada, M. (11 / novembre / 2004). La comunicacin humana. Las funciones del lenguaje. Recollit de
http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/: http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/1comunic.htm#m1

Sanz Kirbis, D. (2013). Visin Artificial como herramientas de expresin audiovisual en el campo del cine interactivo.
Valencia: Universitat Politcnica de Valncia. Recollit de https://riunet.upv.es/handle/10251/36531

Scott, H. (13 / novembre / 2016). RT to Win: 50 lines of Python made me the luckiest guy on Twitter. DEF CON 24 -
Hunter Scott. Las Vegas. Recollit de https://www.youtube.com/watch?v=iAOOdYsK7MM

Segarra Gallego, J. (2016). El fenmeno de la interactividad: anlisis del dilogo entre los medios de comunicacin y
usuarios de Twitter. Castell: Universitat Jaume I. Consultat el 14 / abril / 2017, a
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/163425
 156

Series Atresmedia. (2 / maig / 2017). Sorteo Promocional - La casa de Papel. Thriller - Serie de Antena 3. Madrid, Espanya:
Series Atresmedia. Recollit de http://www.antena3.com/series/casa-de-papel/noticias/has-recibido-correo-
electronico-billete-cara-profesor-entonces-formas-parte-banda_20170502590901810cf2ea95b03db2e8.html

Serra, M. (19 / abril / 2017). Enigmrius. Catalunya Rdio - El mat de Catalunya Rdio. Barcelona. Recollit de
http://www.ccma.cat/catradio/el-mati-de-catalunya-radio/enigmarius/fitxa/5348/

Siapera, E. (2004). From couch potatoes to cybernauts? The expanding notion of the audience on TV channels websites.

Stefano, L. (6 / abril / 2016). Buying Ray-Bans? Dont fall for this Facebook scam. Recollit de www.welivesecurity.com:
https://www.welivesecurity.com/2016/04/06/buying-ray-bans-dont-fall-for-this-facebook-scam/

Sweet Books. (13 / desembre / 2013). Sweet Books. Pgina de Facebook. Girona, Catalunya, Espanya. Recollit de
https://www.facebook.com/pg/sweetbooksgirona/about/?ref=page_internal

Sy versten, T. (2004). Citizens, Consumers, Customers and Players: A Conceptual Discussion of the Relationship between
the Broadcasters and their Publics. European Journal of Cultural Studies.

Telecinco. (2012). Sorteo en el programa de Ana Rosa. El programa de Ana Rosa. Recollit de
http://www.telecinco.es/elprogramadeanarosa/

Telecinco. (10 / octubre / 2014). SORTEAMOS 300 ENTRADAS DE TRIBUNA PARA CHESTE Y EL CASCO DE ROSSI!!
Recollit de www.telecinco.es: http://www.telecinco.es/concursos-tv/SORTEAMOS-ENTRADAS-TRIBUNA-
CASCO-ROSSI_0_1873725116.html

Telecinco. (18 / setembre / 2015). Concursos tv. Sorteamos 1000 diarios. Hola Slvame. Recollit de telecinco.es:
http://www.telecinco.es/concursos-tv/Sorteamos-diarios-Hola-Salvame_0_2053800076.html

Telecinco. (6 / abril / 2017). www.mitele.es/programas-tv/salvame. Recollit de telecinco.es: http://www.mitele.es/programas-

tv/salvame/58e68726cb15daa69b8b4c1e/player

Termcat. (2017). Termcat - Centre de terminologia. Recollit de termcat.cat: http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/Cerca

Terol Bolinches, R. (2016). Radio 3.0 en el entorno municipal: valores, herramientas y recursos. El caso de la emisora
municipal Llosa FM. Valncia, Espanya: Universitat Politcnica de Valncia. Consultat el 12 / maig / 2017, a
https://riunet.upv.es/handle/10251/67930

ThousProducciones. (17 / Juny / 2016). Y se nos fue de las manos! . Wattpad. Recollit de
https://www.wattpad.com/159066193-como-la-vida-misma-5-y-se-nos-fue-de-las-manos

Torralba, T. (20 / desembre / 2016). This Is How Much Distance Pokmon GO Players Have Walked. Recollit de
androidheadlines.com: https://www.androidheadlines.com/2016/12/much-distance-pokemon-go-players-
walked.html

ultimahora.es. (12 / maig / 2015). Vips Televisin - El mallorqun Jaume Rigo gana un coche en 'La ruleta de la fortuna'.
Recollit de ultimahora.es: https://ultimahora.es/vips/television/mallorquin-jaume-rigo-gana-coche-ruleta-
fortuna.html

University of Santa Cruz. (sense data). Distinguish Between Primary and Secondary Sources. Recollit de
http://guides.library.ucsc.edu: http://guides.library.ucsc.edu/primarysecondary

VERNE. (14 / Juliol / 2016). Videojuegos - Pokmon Go gana al porno y al Candy Crush. Recollit de El Pas - Verne:
http://verne.elpais.com/verne/2016/07/14/articulo/1468484582_300594.html

Vilaseca i Baeras, X. (sense data). FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS. Recollit de http://www.xtec.cat:
http://www.xtec.cat/~fvilasec/CONTINGUTS%20PRIMER%20BAT/EL%20SABER%20FILOSOFIC/principi%2
0causalitat.htm

Vilches, L., del Ro, O., Simelio, N., Soler, P., & Velzquez, T. (2011). La investigacin en comunicacin. Mtodos y
tcnicas en la era digital. Barcelona: Gedisa. Recollit de
 157

https://www.researchgate.net/publication/254862831_EL_PROCESO_DE_INVESTIGACIN_ETAPAS_Y_PLAN
IFICACION

Villa Montoya, M. (2011). Produccin cross-media: El caso de Televisi de Catalunya. Barcelona: Universitat Autnoma de
Barcelona. Recollit de http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/42305/miv1de1.pdf;sequence=1

Villar, M. (23 / desembre / 2009). David Hume i la causalitat. Recollit de SlideShare:

https://www.slideshare.net/mvillarpujol/david-hume-i-la-causalitat

Warner Bros ITVP. (2015-2017). Casados a primera vista. Programa de cites per televisi. Espanya: Antena 3 (Grupo
ATRESMEDIA). Recollit de http://www.antena3.com/programas/casados-primera-vista/

www.eljueves.es. (19-25 / abril / 2017). El Jueves, la revista que sale los mircoles. Revista. Madrid, Comunidad de Madrid,
Espanya: EDICIONES EL JUEVES, S.A.

Xataka. (14 / maig / 2017). Granja de clicks. Publicaci en pgina de Facebook de Xataka. Facebook. Recollit de
https://www.facebook.com/Xataka/videos/10154813200902636/

YMedia Vizeum. (2017). Mapa de medios. Medios de comunicacin en Espaa. Enero 2017. Recollit de www.ymedia.es:
https://www.ymedia.es/es/mapa-de-medios

Zizek, S. (14 / abril / 2016). Por qu el perro se lame los testculos? El Mundo. Recollit de
http://www.elmundo.es/opinion/2016/04/14/570e80bbca4741a8078b4619.html
 158

8. Annexos
8.1.Annex A Fitxa de Registre dInteraccions

Hi ha 36 preguntes en aquesta enquesta

Arxiu i font []La data fa referencia al moment que es

[]Arxiu va emetre aquesta interacci en

Carrega com a mxim 10 arxius particular

[]Font Introdueix una data:

Escriu la resposta aqu: Tipus mitj-contingut

[]Suport *
Ttols
[]Ttol interacci * Selecciona noms una de les segents:

Escriu la resposta aqu: Audiovisual

Visual
Sonor
[]Descripci de la interacci *
Suports Exteriors
Suports en Xarxa
Escriu la resposta aqu:
[]Audiovisuals *
Descripci de la Interacci
o Verb de lacci que empra el
receptor per a interactuar Contestar aquesta pregunta noms si es
o Instruccions o descripci del compleixen les segents condicions:
funcionament de la interacci La resposta va ser 'Audiovisual' a la pregunta
o Finalitat i objectiu de la '9 [Q00009]' (Suport)
interacci
o Per a lemissor Selecciona noms una de les segents:
o Per al receptor
TV generalista
[]Contenidor TV temtica
TV privada de pagament
Cinema
Escriu la resposta aqu:
[]Sonors *
[]Empresa propietria del mitj

Contestar aquesta pregunta noms si es

Escriu la resposta aqu: compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'Sonor' a la pregunta '9
[]Ttol de la corporaci ltima [Q00009]' (Suport)
propietria dels mitjans
Selecciona noms una de les segents:

Escriu la resposta aqu: Radiofrmula Generalista

Radiofrmula Temtica Informativa
Radiofrmula Temtica Informativa
Trnsit

Radiofrmula Temtica
[]Visuals *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'Visual' a la pregunta '9
[Q00009]' (Suport)
Selecciona noms una de les segents:
Premsa Diaris Informaci General
Premsa Diaris Econmics
Premsa Diaris Esportius
Premsa Revistes o Suplements
Setmanals
Premsa Revistes o Suplements
Quinzenals
Premsa Revistes o Suplements
Mensuals
Premsa Revistes o Suplements
Bimensuals
Premsa Revistes o Suplements
Semestrals
Premsa Revistes o Suplements
Anuals
Altres publicacions en paper
(llibres, etctera)
[]Suports Exteriors *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'Suports Exteriors' a la
pregunta '9 [Q00009]' (Suport)
Selecciona noms una de les segents:
Mobiliari Urb Mupis/opis
Mobiliari Urb Quioscos
Mobiliari Urb Cabines
telefniques
Mobiliari Urb Lluminosos sobre
edificis
Mobiliari Urb Lones publicitries
en edificis
Mobiliari Urb Pals de bandera
Mobiliari Urb Rellotges
M. Urb de grans dimensions
Mobiliari Urb Contenidors
Mobiliari Urb Columnes
Mobiliari Urb Parades autobs
Transport Pblic Autobusos
Transport Pblic Metro
159
Transport Pblic Tv de metro
Transport Pblic Tren
Transport Pblic Bicicletes
Transport Pblic Aeroports
Gran Format Tanques i cartelleres
Gran Format Monopostes
Resta de suports exteriors
[]Tipus en Xarxa *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'Suports en Xarxa' a la
pregunta '9 [Q00009]' (Suport)
Selecciona totes les que corresponguin:
Xarxes Socials
Wikis
Buscadors
Frums
Portals web
Jocs Web
Apps/Serveis Web
Blogs
Correu Electrnic
APPS i programari
Jocs
Missatgeria
[]Tipus de TV *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'TV temtica' o 'TV
generalista' o 'TV privada de pagament' a la
pregunta '10 [Q00010]' (Audiovisuals)
Selecciona noms una de les segents:
TDT/Satllit
TDT/Satllit + Wifi
Teletext
Transcripci/Subttols
Programes i blocs publicitaris
[]Tipus de rdio *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'Sonor' a la pregunta '9
[Q00009]' (Suport)

Selecciona noms una de les segents:
FM
AM
[]Gnere Temtic del Mitj *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
-------- Scenario 1 --------
La resposta va ser 'Sonor' a la pregunta '9
[Q00009]' (Suport)
-------- o Scenario 2 --------
La resposta va ser 'TV privada de pagament' o
'TV temtica' o 'TV generalista' a la pregunta
'10 [Q00010]' (Audiovisuals)
-------- o Scenario 3 --------
La resposta va ser 'Premsa Diaris Informaci
General' o 'Premsa Diaris Econmics' o
'Premsa Diaris Esportius ' o 'Premsa Revistes o
Suplements Setmanals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Quinzenals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Mensuals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Bimensuals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Semestrals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Anuals' a la pregunta '12
[Q00012]' (Visuals)
Selecciona noms una de les segents:
Notcies
Esports
Infantil/adolescent
Cine
Series
Viatges / aventura / naturalesa
Msica
Cuina
Reality shows
Moda
Religis
Salut i benestar
Vida de famosos
Vehicles
Informtica
Humor
Cultural
Publicitari
160
Poltica
Economia
[]mbit geogrfic del mitj *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
-------- Scenario 1 --------
La resposta va ser 'Sonor' a la pregunta '9
[Q00009]' (Suport)
-------- o Scenario 2 --------
La resposta va ser 'TV generalista' o 'TV
temtica' a la pregunta '10 [Q00010]'
(Audiovisuals)
-------- o Scenario 3 --------
La resposta va ser 'Premsa Diaris Informaci
General' o 'Premsa Diaris Econmics' o
'Premsa Diaris Esportius ' o 'Premsa Revistes o
Suplements Setmanals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Quinzenals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Mensuals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Bimensuals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Semestrals' o 'Premsa Revistes o
Suplements Anuals' a la pregunta '12
[Q00012]' (Visuals)
Selecciona noms una de les segents:
Local
Autonmic
Estatal
[]Titularitat *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'Audiovisual' o 'Visual' o
'Sonor' o 'Suports Exteriors' o 'Suports en
Xarxa' a la pregunta '9 [Q00009]' (Suport)
Selecciona noms una de les segents:
Pblic
Privat
Mixt

[]Franja horaria d'emissi *
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
-------- Scenario 1 --------
La resposta va ser 'Sonor' a la pregunta '9
[Q00009]' (Suport)
-------- o Scenario 2 --------
La resposta va ser 'TV generalista' o 'TV
temtica' o 'TV privada de pagament' a la
pregunta '10 [Q00010]' (Audiovisuals)
Selecciona noms una de les segents:
Qualsevol
Mat
Tarde
Nit
Matinada
Prime Time
Tipus de contingut-interacci
[]El contingut que inclou la interacci i la
interacci es publiquen en
freqncia regular i coneguda? *
Selecciona noms una de les segents:
S dun esdeveniment o participant de
No
[]Canals de retroacci *
Selecciona totes les que corresponguin:
Canal de retroacci - Telefnic -
SMS
Canal de retroacci - Telefnic -
Trucada
Canal de retroacci - En xarxa -
Correu electrnic
Canal de retroacci - En xarxa -
altres
Canal de retroacci - Correu postal
Canal de retroacci - Propi - TV
Canal de retroacci - Propi - Altres
161
Canal de retroacci - Provet - La
prpia premsa o publicacions escrites
Canal de retroacci - Provet -
Altres
Canal de retroacci - Altres
(presencials, etctera)
[]Gnere hipermedia
Selecciona noms una de les segents:
Educatius o formatius
Culturals
Informatius o documentals
Dentreteniment
Infoentreteniment
Ldics o jocs
De ficci o narratius
Propagandstics
Debat
Entrevistes
Xats
Altruisme
Serveis comercials o activitat
econmica
Serveis pblics o activitats
institucionals
Referncies a les xarxes socials
una Publicitari Patrocini de programes.
Lanunciant no noms inclou el seu
anunci durant lemissi, si no que
dalguna manera subvenciona
lemissi.
Publicitari Esponsoritzaci.
Lanunciant apadrina la realitzaci
lesdeveniment que ser retransms
per diferents cadenes.
Publicitari Telepromoci. Es la
inclusi dins dels programes o
microespais dedicats a promocionar la
marca o un producte concret.
Publicitari Sobreimpressi.
Consisteix en superposar per sobre del
contingut el missatge publicitari,
banner, logotip, o informaci dall
anunciat.
Publicitari Product placement.
Consisteix a minar, farcir, adornar i
relacionar amb el pretext que ho
permeti les marques o productes que
es vulgui promocionar.
Publicitari Televenda. Una
modalitat de venda a distncia que

configura una varietat publicitria
molt variada i extensa.
Publicitari Blocs publicitaris
convencionals
Publicitari Inserci de publicitat en
mens de TDT i Teletext
Publicitari - Comercial: Esotric. Es
venen i anuncien prediccions, i
consultoris esotrics.
Publicitari - Comercial:
Pornogrfic. Xats o altres serveis de
caire ertic de pagament.
Opini del lector
Cartes al director o a la redacci
Bstia de suggeriments o queixes
Anuncis classificats
Jocs, Mots encreuats, diferncies,
sopa de lletres, sudokus, enigmes,
horscops etctera.
Consultoris i seccions dedicades a
que laudincia es comuniqui.
Reculls de les XS
Colleccionables
Cupons / Vals
Directes amb intervencions de
laudincia
Dedicatries musicals en directe
Bromes radiofniques per telfon
Referncies i invitacions a cercar a
Internet
Us d'APPs
Rol
Complements de la lectura
Desplegables
Exercicis acadmics o formatius
Finals alternatius
Invitaci a participar en persona
elements perifrics
Enquesta
Sorteig
Concurs
Regal, obsequi o mostra
[]Condicions implicades en la
participaci del receptor en la interacci
Selecciona totes les que corresponguin:
Poder i estar disposat a pagar un
determinat preu
Tenir ms o menys duna certa edat
Disposar del consentiment dun
adult
162
Poder conformar un grup dun
determinat nombre de gent disposada
a participar
Ser membre, client, comprador o
consumidor dun determinat servei,
empresa o producte
Viure en una determinada zona
Assistir a un determinat lloc
Interactuar dintre duns lmits de
temps
Poder cedir els drets dimatge i
exposar-nos pblicament
Poder cedir contingut implicat en la
interacci del qual disposem dels drets
dautor
Comunicar en un determinat idioma
Poder establir contacte per les
xarxes socials
Estar disposats a donar dades
personals certes i verificables
Estar disposats a interactuar amb la
comunitat de receptors als que
sadrea lemissor
Estar disposats a expressar la nostra
opini o idees
[]Capacitat del Receptor
Selecciona totes les que corresponguin:
Capacitats - Habilitats Psicomotores
Capacitats - Coneixements
Capacitats - Resoluci de
Problemes
Capacitats - Actituds
Capacitats - Habilitats
d'Organitzaci
Capacitats - Habilitats
Interpersonals
Capacitats - Habilitats
comunicatives
[]Quines conseqncies comporta
aquesta interacci?
Selecciona totes les que corresponguin:
Entrar en contacte amb altres
persones
Que la nostra interacci aparegui en
el mitj
Determinar la producci del
contingut
 163

El receptor ha d'establir contacte en S Mixt No

directe amb el mitj
es lliure
El receptor es pot veure discriminat (contrari: se'l
per raons tiques (discriminacions, condueix
denigracions o agressions) totalment)
El receptor ha de posseir alguna
xarxa social []Edat tpica del receptor
El receptor ha de Jugar
El receptor s'entret o es diverteix Selecciona totes les que corresponguin:
El receptor pot Ampliar informaci
El receptor pot Informar / opinar / infantil, 0-10
suggerir / queixar-se adolescent, 10-20
Altres: jove, 20-30
adult, 40 - 60
gran, 60
tots
[]Benefici principal vinculat a la
interacci []L'efectivitat del resultat es arbitraria?

Selecciona noms una de les segents: Contestar aquesta pregunta noms si es

Material Econmic: diners
Material En espcie: Promocions
especials, obsequis...
Immaterial Ampliaci dinformaci
(obtenir accs a continguts extres),
Immaterial Personalitzaci de la
informaci (incidncia en la
producci)
Immaterial Reconeixement: Fama,
menci, agrament.
Immaterial Altres
[]Direccionalitat
Selecciona totes les que corresponguin:
Contingut
Emissor
Altres receptors
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'Material Econmic: diners'
o 'Material En espcie: Promocions especials,
obsequis...' o 'Immaterial Ampliaci
dinformaci (obtenir accs a continguts
extres), ' o 'Immaterial Personalitzaci de la
informaci (incidncia en la producci) ' o
'Immaterial Reconeixement: Fama, menci,
agrament.' o 'Immaterial Altres' a la pregunta
'27 [Q00027]' (Benefici principal vinculat a la
interacci)
Selecciona noms una de les segents:
S
No
[]En quin grau la participaci en aquesta
interacci resulta efectiva tal com el
receptor expecta?

[]Bidireccionalitat
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
Tria la resposta adient per cada entrada: La resposta va ser 'Material Econmic: diners'
o 'Material En espcie: Promocions especials,
obsequis...' o 'Immaterial Ampliaci
S Mixt No
dinformaci (obtenir accs a continguts
Hi ha igualtat extres), ' o 'Immaterial Personalitzaci de la
entre els informaci (incidncia en la producci) ' o
interlocutors 'Immaterial Reconeixement: Fama, menci,
El agrament.' o 'Immaterial Altres' a la pregunta
participant '27 [Q00027]' (Benefici principal vinculat a la
protagonista interacci)
 164

Escriu la resposta aqu: (Quines conseqncies comporta aquesta

interacci?)

Selecciona totes les que corresponguin:
Tendncia
Perfil a Facebook
Pgina de Facebook (administres o
0,0001 = Loteria estatal collabores activament)
0,01 = Rifa d'un element entre una audincia Perfil a Twitter
de 10.000-100.000 Perfil a Tuenti
0,01-0,1 = Sorteig de la baqueta entre els Perfil a Google+
assistents a un petit concert. Canal a Youtube
0,1-0,4= Probabilitat d'encertar resultat entre Perfil a Linked IN
victria i empat d'un partit entre dos equips de Compte d'Instagram
futbol. Compte de Snapchat
0,5= llenar moneda Compte a Pinterest
0,6-0,9= Probabilitats amb clara tendncia per Compte a TripAdvisor
una de les opcions (2 de cada 3 participants
Altres:
obtenen el que esperaven)
0,9-0,999=No obtenir all esperat queda dintre
del marge d'error tcnic d'execuci...

[]Possibles discriminacions* []Valor econmic del benefici que el

receptor obt per participar en aquesta
Contestar aquesta pregunta noms si es interacci
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser a la pregunta '26 [Q00026]'
(Quines conseqncies comporta aquesta Contestar aquesta pregunta noms si es
interacci?) compleixen les segents condicions:
La resposta va ser 'Material Econmic: diners'
Selecciona totes les que corresponguin: o 'Material En espcie: Promocions especials,
obsequis...' a la pregunta '27 [Q00027]'
Gnere (Benefici principal vinculat a la interacci)
tnia o Procedncia
Religi Escriu la resposta aqu:
Orientaci sexual
Aspecte
Idioma
Classe social o poder adquisitiu []Preu que s'ha de pagar per participar.
Crrec o entorn laboral
Ideologia o afiliaci poltica Contestar aquesta pregunta noms si es
Altres compleixen les segents condicions:
La resposta va ser a la pregunta '24 [Q00024]'
[]En la interacci s'hi veu implicada (Condicions implicades en la participaci del
receptor en la interacci)
alguna de les segents xarxes socials?
Escriu la resposta aqu:
Contestar aquesta pregunta noms si es
compleixen les segents condicions:
La resposta va ser a la pregunta '26 [Q00026]'
 165

8.2.Annex B - Enquesta annima a una mostra de la poblaci: perfil, consum de

mitjans i opini sobre les interaccions

Aquesta enquesta serveix per saber ms de tu, identificar quin s el teu consum de mitjans
habitual, conixer una mica ms les finalitats per les que consumeixes mitjans, i saber com
interactues o t'agrada interactuar. Una mateixa persona noms pot fer l'enquesta un cop.
S'adrea a persones que resideixin i/o consumeixin mitjans de dins de l'estat espanyol.
Per motius de seguretat i qualitat de les respostes:

Les respostes tindran registre de data.

Les adreces IP es guardaran en un registre.
Es desar la URL de referncia.
S'utilitzen cookies per al control d'accs.
Els participants poden desar enquestes completades parcialment

Benvingut, grcies per endavant, desitjo i espero que l'enquesta et sigui fcil d'entendre i de
respondre. NO et preocupis si alguna pregunta, subpregunta o opci de resposta et sembla
difcil de respondre pel fet basar-se en una interacci d'una situaci genrica inespecfica.
Aquesta investigaci en cap cas busca postular una llei universal.

Hi ha 16 preguntes en aquesta enquesta

Saber ms de tu
8.2.1.1.[]Quina edat tens? * 8.2.1.4.[]Marqui l'opci que

Noms es pot introduir un valor enter en aquest representi millor la ciutat on

camp. viu pel que fa al nombre
Escriu la resposta aqu:
d'habitants *

8.2.1.2.[]Quina s la teva identitat Escull una de les respostes segents
sexual o gnere? * Selecciona NOMS UNA de les segents:
Menys de 10.000 habitants
Escull una de les respostes segents Fins a 50.000 habitants
Selecciona NOMS UNA de les segents: Fins a 100.000 habitants
Dona Fins a 250.000 habitants
Home Fins a 500.000 habitants
Dona Trans Fins a 1.000.000 d'habitants
Home Trans Ms de 1.000.000 d'habitants
Intersexual 8.2.1.5.[]Indica quin es el teu nivell
8.2.1.3.[]En quin entorn vius? *
d'estudis segons aquesta
Escull una de les respostes segents escala: *
Selecciona NOMS UNA de les segents:
En un entorn urb Escull una de les respostes segents
En un entorn rural Selecciona NOMS UNA de les segents:
 166

Primria Selecciona NOMS UNA de les segents:

Secundria <5.000 /any
Batxillerat Fins a 15.000/any
Formaci Professional Fins a 25.000/any
Grau Universitari Fins a 35.000/any
Post Grau Universitari Fins a 50.000/any
Doctorat Ms de 50.000/any
8.2.1.6.[]Indica en quina franja
d'ingressos anuals et trobes
situat. *

Escull una de les respostes segents

8.2.1.7.[]Respecte els segents adjectius oposats marqui la posici que descriu millor
la seva visi del mn. *

Tria la resposta adient per cada entrada:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
(1) Extravertit (10) introvertit
(1) Desconfiat (10) Confiat
(1) Social (10) Solitari
(1) Individualista (10) Gregari
(1) Viatger(10) Resident
(1) Sedentari(10) Actiu
(1) Poltic (10) Apoltic
(1) Conservador (10) Progressista
(1) Militant (10) Indiferent
(1) Atltic (10) No atltic

8.2.1.8.[]Indica quines opcions Accs a internet domstic contractat

Lnia de telfon mbil
representen la teva situaci
Telfon mbil intelligent
pel que fa a la possessi de (smartphone)
bns tecnolgics. Marca totes Tableta
Ordinador porttil
les opcions correctes. *
Ordinador de sobretaula
Selecciona les que corresponguin Videoconsola porttil
Selecciona TOTES les que corresponguin: Cotxe amb wifi
Televisi normal; recepci de TDT Rellotges intelligents
Televisi amb connexi a la xarxa (smartwatches)
d'internet Ebooks, Raspberrys, Arduinos,
Receptor de televisi de pagament Llars domtiques, altres dispositius
Videoconsola que necessita TV connectats en xarxa.
Sintonitzador de rdio Vost te:
Lnia de telfon fixe contractada
 167

Saber ms dels mitjans que Perfil a Facebook

Pgina de Facebook (administres
consumeixes
o collabores activament)
8.2.1.9.[]Utilitzes les xarxes socials? * Perfil a Twitter
Perfil a Tuenti
Selecciona NOMS UNA de les segents: Perfil a Google+
S Usuari a Youtube
No Canal a Youtube
8.2.1.10. []Quines de les segents Perfil a Linked IN
Compte d'Instagram
xarxes socials utilitzes? * Compte de Snapchat
Compte a Pinterest
Contestar aquesta pregunta noms si es
Perfil a CouchSurfing
compleixen les segents condicions: Usuari actiu en frums
La resposta va ser 'S' a la pregunta '9 [Xarxes Webblog (wordpress, blogspot,
Socials]' (Utilitzes les xarxes socials?) blogger, wix...)
Selecciona les que corresponguin Altres:
Selecciona TOTES les que corresponguin:
8.2.1.11. []Puntu entre (1 i 10) els mitjans que no consumeix mai (1) i aquells que
consumeix ms freqentment (10). *

Tria la resposta adient per cada entrada:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Canals de televisi normals (siguin amb una TV connectada a
internet o no)
Canals de televisi de pagament (siguin amb una TV
connectada a internet o no)
Pellcules en sales de cinema
Emissores de rdio
Diaris o premsa escrita
Revistes o suplements en paper
Llibres i altres publicacions en paper
Continguts en xarxa: Xarxes socials
Continguts en xarxa: Correu electrnic
Continguts en xarxa: Vdeos o msica
Continguts en xarxa: Premsa digital
Continguts en xarxa: Altres

8.2.1.12. []Indiqui en minuts quanta Escoltar la Rdio

estona passa de mitjana al dia
en cadascuna de les segents
activitats *
Escriu la resposta/es aqu:
Veure la TV
Utilitzar l'ordinador i internet al mateix
temps
Utilitzar el fixe o el mbil per trucar
Utilitzar el mbil o tableta al mateix
temps que s'utilitza internet
Llegir premsa en paper
Llegir revistes en paper
 168

Llegir llibres o altres publicacions en Saber com et relaciones amb les

paper que no sn premsa interaccions.
Pellcules vistes al cine (quantitat de 8.2.1.14. []Per norma general, quin
pellcules vistes al ms)
rol de participaci com a client
Expressat en nombres que representen minuts al
dia. adoptes respecte les
8.2.1.13. []Valori les organitzacions i les empreses?
segents finalitats per *
consumir mitjans segons si el
Escull una de les respostes segents
representen bastant (5) o no el Selecciona NOMS UNA de les segents:
representen gens (1). * Ets un client satisfet que no sol
manifestar la seva satisfacci.
Tria la resposta adient per cada entrada: Ets un client que si est prou satisfet
1 2 3 4 5 sol manifestar-ho
Entretenir- Si no ests satisfet, no ho manifestes
se/Divertir-se ni destrueixes la reputaci que
lempresa pugui tenir.
Informar-se
Ets client perqu de moment se't ret
Aprendre amb permanncies, etctera.
Obtenir companyia Sempre que pots destrueixes la
Passar el temps reputaci de lempresa perqu ests
Allar-se insatisfet amb ella, i no necessriament
ets client
Culturitzar-se
Participar
8.2.1.15. []Puntua entre 1 i 10 els segents beneficis o interessos associats a les
interaccions segons si coincideixen amb els interessos o beneficis pels quals
t'animaries a participar en una interacci que t'arribi a travs d'algun mitj
de comunicaci. (TV, Cine, Premsa, Llibres, Rdio, Mitjans en xarxa, altres) *

Tria la resposta adient per cada entrada:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Benefici que comporta - Tangible - Puc guanyar diners
(Loteries, Apostes...)
Benefici que comporta - Tangible - Puc guanyar quelcom de
valor (Sortejos, rifes, obsequis, mostres d'existncies
limitades...)
Benefici que comporta - Tangible - Puc guanyar el dret a algun
descompte o promoci
Benefici que comporta - Intangible - Soc reconegut/Premiat
simblicament
Benefici que comporta - Intangible - M'entretinc/em diverteixo
Benefici que comporta - Intangible - M'informo/aprenc
Benefici que comporta - Intangible - Soc solidari amb alguna
causa
 169

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Interessos que puc tenir per interactuar - Amplia la informaci
d'algun contingut d'inters
Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet incidir en
la producci del contingut (votant, nominant, escollint entre un
nombre d'opcions perqu es prengui una decisi d'acord amb
els resultats dels espectadors o receptors de la interacci)
Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet aportar
contingut a la producci (fotografies, text, so, vdeo, altres)
Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet jugar,
resoldre enigmes, o competir amb altres
Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet entrar en
contacte i interactuar amb altres persones
Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet donar
l'opini, valorar, queixar-me, felicitar o expressar-me
Interessos que puc tenir per interactuar - Em permet tenir
repercussi en un gran pblic, dirigir-me o contactar amb una
gran audincia
Interessos que puc tenir per interactuar - Participar em permet
romandre annim
Interessos que puc tenir per interactuar - La participaci no t
cap cost (Cost SMS, trucada de pagament especial, quota o
preu)
8.2.1.16. []Com a representant de l'audincia que participa dels diferents mitjans,
puntua els segents papers que els mitjans assignen a l'audincia segons si
creus que et representen b (10) o si creus que no et representen com a
espectador (1) *

Tria la resposta adient per cada entrada:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Ets dels que estan disposats al consum de productes o
experincies que els continguts comunicatius ofereixen. Ests
disposat a participar a un nivell comercial. Ja sigui una compra
clssica com contribuir a una secci cedint fotografies, vdeos,
dibuixos a canvi d'entrar en concursos i sortejos atractius.
Utilitzes les opcions de joc o ms ldiques que els diferents
continguts comunicatius posen a disposici, jugant, resolent
puzles, participant dels tele-concursos, emetent vot o nominant
per establir una relaci directa amb all que es decideix o
passar (p.e. lexpulsi dun concursant).
Ets seguidor incondicional de determinats continguts o
presentadors, actors, collaboradors, etctera. Tractes de tenir
visibilitat del contingut que admires. Les xarxes socials i les
invitacions a accedir a continguts extres del mitj, formar part
 170

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
de comunitats de fans o acudir d'espectador a un plat sn
algunes de les coses que t'agrada fer.
T'agrada contactar amb els implicats i comentar. Contactes
amb el mitj, o amb altres espectadors. Critiques, suggereixes,
comparteixes punts de vista, generes continguts i valoracions.
Els continguts que crees tenen tanta relaci amb el tema que es
podrien inserir en el contingut. Conformes, entre altres, el
clima d'opini i el grup dels que manifesten tenir veu i opini
sobre els temes.
Tens ms a veure amb la participaci en continguts
comunicatius relacionats amb assumptes pblics que d'altres.
Una relaci ms prxima a la informaci que a lentreteniment.
Conformes l'audincia disposada a enviar continguts,
participar creant i donant materials que el programa proposa
d'enviar als espectadors.
T'agrada participar en les causes solidries fent contribucions
econmiques.
El consum dels mitjans que fas es de continguts per al pblic
infantil o jove, i participeu de les propostes educatives,
formatives, didctiques o pedaggiques que ofereixen.
Fas pressi o actues a favor o en contra de determinats
continguts. Defenses i protegeixes continguts segons respectin
els estndards poltics, de qualitat de vida, pluralisme o
diversitat. Actues sota el paraigua d'un activisme.
Fas un s eminentment ciberntic dels mitjans. Encara que es
tracti de mitjans tradicionalment no en xarxa n'explotes totes
les possibilitats en xarxa que ofereixen en l'actualitat.

Grcies per la teva contribuci en l'estudi!

No oblidis compartir l'enquesta si t'agradaria que els resultats incloguin ms persones del teu
cercle d'amistats o coneguts!
Si voleu assabentar-vos dels resultats, tard o dhora es publicaran al web http://dugi-
doc.udg.edu/handle/10256/33.
 171

8.3.Annex C Informe de resultats Interaccions. Preguntes 1, 2, 3, 4 i 5.

Ttol interacci Descripci de la interacci Contenidor o programa Empresa propietria La corporaci

del mitj

s servei de pagament de xat per SMS, tamb s'ofereix el servei

de xat per veu. S'envia el missatge que es vol que aparegui per
Chatea por voz o envia tu
pantalla a un nmero amb les lletres "AD" al principi. Les
mensaje SMS al directo TEKSTI MOI
persones inclouen el seu nmero perqu la truquin persones Sense nom Data Test G
1

para hablar con la gente SL

interessades en el missatge, i si no apareixen els ltims 4
conectada, ahora!
nmeros de telfon de l'emissor del missatge. El preu s de 1,45
EUR Imp.Inc per SMS.
s servei de pagament de xat per SMS, tamb s'ofereix el servei
de xat per veu. S'envia el missatge que es vol que aparegui per
Chatea por voz o envia tu
pantalla a un nmero amb les lletres "AD" al principi. Les
mensaje SMS al directo TEKSTI MOI
persones inclouen el seu nmero perqu la truquin persones Sense nom Data Test G
2

para hablar con la gente SL

interessades en el missatge, i si no apareixen els ltims 4
conectada, ahora!
nmeros de telfon de l'emissor del missatge. El preu s de 1,45
EUR Imp.Inc per SMS.
s servei de pagament de xat per SMS, tamb s'ofereix el servei
Audiovisual

de xat per veu. S'envia el missatge que es vol que aparegui per
Chatea por voz o envia tu
pantalla a un nmero amb les lletres "AD" al principi. Les
Suport

mensaje SMS al directo TEKSTI MOI

persones inclouen el seu nmero per que la truquin persones Sense nom Data Test G
3

para hablar con la gente SL

interessades en el missatge, i si no apareixen els ltims 4
conectada, ahora!
nmeros de telfon de l'emissor del missatge. El preu s de 1,45
EUR Imp.Inc per SMS.
Els televidents que vulguin una sessi de tarot en directe amb el
La noche de... Sandro Rey www.elfuturoentu PHONE
Teletarot con Sandro Rey presentador tarotista poden trucar a un telfon de tarificaci
4

"Buenas noches y buena suerte" mano.com INSITU S.L.

especial, o un nmero normal i pagar amb VISA.
Els usuaris de Twitter que escriguin missatges durant l'emissi
Interaccions d'usuaris de
del programa a la XS amb el hashtag #ChampionsTV3 potser
Twitter amb el Hashtag
sn escollits perqu aparegui alguna de les seves aportacions, i Zona Champions Esports 3 CCMA
5

del programa
la seva informaci d'usuari, sobreimpressos a la part inferior de
#ChampionsTV3
la pantalla.
Els usuaris que vulguin expressar la seva opini sobre el tema
Sobreimpressi del
del debat o el que han dit els invitats, o consultar l'opini que
Hashtag #Ms324 del
expressen els altres teleespectadors del programa. Alguns dels Ms 324 324 CCMA
6

programa per interactuar

missatges emesos poden ser seleccionats per aparixer en el
a travs del Twitter
directe.
 172

Ttol interacci Descripci de la interacci Contenidor o programa Empresa propietria La corporaci

del mitj
Chat en directo via SMS Els espectadors poden fer aparixer el seu missatge en el Ribamontana
OndaMexTV OndaMex.TV
7
con videoclips de fondo contingut perqu altres espectadors s'hi posin en contacte. Tv, S.L
Sorteig de diners al
Enviant un SMS entrem al sorteig diri de 5.000 . El programa de Ana Rosa (AR) Telecinco Mediaset
8

programa de Ana Rosa

ElTenedor A
Descarregate la APP de Amb aquesta aplicaci pots fer una comanda de menjar o
Anunci de TV TripAdvisor ElTenedor
9

ElTenedor reservar taula en un restaurant amb descomptes de fins al 50 %.

Company
Els espectadors poden trucar o enviar un SMS per entrar en un
sorteig. Si guanyen i sn seleccionats, rebran una trucada en
Hola Slvame Slvame Telecinco
10

Mediaset
directe. Quan responguin han de dir "Hola slvame" si volen
optar al premi.
El canal de programaci infantil felicita a tots els subscriptors que
Spers que avui fan anys fan anys. Perqu el nostre nom aparegui ens hem de donar d'alta Zona supers Club Super 3
11

CCMA
com a socis.
No hi ha interacci amb tota l'audincia si no amb els
restauradors i hostelers del mn de la cuina que vulguin
Joc de Cartes Joc de Cartes TV3
12

CCMA
participar en el programa i optar a guanyar 5.000 per reinvertir-
los en la cuina.
Hashtag del programa El receptor pot enviar el seu missatge amb el hashtag a travs
La hora de la UFC Gol TV
13

Mediapro
#LaHora de la UFC de les xarxes socials.
Hashtag per comunicar-se amb el programa a travs de les
#LN24 La noche en 24h TVE24
14

RTVE
xarxes socials.
Se ocupa la oposicin Conferencia
El teleespectador pot enviar un SMS de pagament o trucada a un
ms de chismes que de ElCascabel1J 13TV
15

Episcopal
nmero 905.
hacer poltica? (S/n) Espaola
Los intocables de Eliot Durant 5 h es pot sopar, ballar i veure la pellcula en una Spectacular Spectacular
Spectacular Entertainment
16

Ness experincia immersiva.https://spectacular.es/los-intocables/ Entertainment Entertainment

No te pierdas nuestra
L'emissor fa propaganda de les seves xarxes socials Heres
pgina web y sguenos Sumario pronto Revista Pronto
1

interactives i el lloc web. Publicaciones

Visual

en Facebook y Instagram
Si t'has quedat amb ganes de saber com va continuar la jornada
Heres
Quieres ver ms fotos? de platja, visita la web: www.pronto.es/ actualidad Tamb ho pots Exclusiva Revista Pronto
2

Publicaciones
veure enfocant amb la cmera de telfon al codi QR.
 173

Ttol interacci Descripci de la interacci Contenidor o programa Empresa propietria La corporaci

del mitj
Enviar una idea sobre consells de bellesa amb dades personals
com: direcci, telfon, fotocpia DNI i foto a Pronto o a Heres
Una idea con premio Revista Pronto
3

belleza@pronto.es, amb la fi de guanyar un Srum Atashi, Publicaciones

cosmtic d'alta qualitat valorat en 35 .
Contestant l'enquesta s'entra en el sorteig d'una targeta regal
Heres
Encuesta per gastar en compres a El Corte Ingls : CONSIGUE ESTA Encuesta Sorteo Revista Pronto
4

Publicaciones
TARJETA REGALO DE EL CORTE INGLS CON 500.
Completar la Targeta 1 per a participar al concurs. Pegar el
Participa en el gran sper penltim cup de la targeta blava que se li va concedir, enviar un Slo queda una semana para que Heres
Revista Pronto
5

concurso sobre amb les personals i esperar a saber si ets un dels sis completes la tarjeta 1 Publicaciones
guanyadors de 5.000 .
Revista oficial:
TEMPS DE
FLORS. 62a
Cal visitar els aparadors que s'han presentat al concurs,
XIII Concurs Exposici de
comprovar la implicaci el comer i l'hostaleria de Girona i Ajuntament de
d'aparadorisme i Concurs d'aparadors flors,
6

puntuar. S'hi han inscrit ms de 130 establiments darreu de la Girona

decoraci interior monuments,
ciutat de lmbit comercial, de restauraci i allotjament turstic.
patis i jardins.
Del 13 al 21 de
maig de 201
Revista oficial:
TEMPS DE
FLORS. 62a
Tota la informaci Enlla al web de temps de flors, hashtags (#), direcci el punt Exposici de
Ajuntament de
actualitzada de Temps d'informaci per al turisme i d'accs a la xarxa per tal que els flors,
7

Girona
de Flors a... visitants puguin consultar tota la informaci actualitzada. monuments,
patis i jardins.
Del 13 al 21 de
maig de 201
Revista oficial:
TEMPS DE
FLORS. 62a
Publicitat informativa per consumir els serveis de transport urb Exposici de
Ajuntament de
Trenet Turstic turstic amb un trenet per la ciutat de Girona. Parades, rutes, Mobilitat flors,
8

Girona
horaris, durada del recorregut, tarifes, mapa.... monuments,
patis i jardins.
Del 13 al 21 de
maig de 201
 174

Ttol interacci Descripci de la interacci Contenidor o programa Empresa propietria La corporaci

del mitj
A travs de la subscripci a Woman Madame Figaro; trucant al
902050445 de 9 a 14 h o enviat un correu electrnic a
Suscripciones Woman Woman Madame Grupo Zeta
suscripciones@grupozeta.es; s'aconsegueixen tres productes de
9

Madame Figaro Figaro S.A

tractament capilar delicat de la marca Krastase, valorats en
Pack PREMIUM de 47 o POCKET de 24 .
Participa y gana uno de El receptor t la possibilitat de participar i guanyar un parell de
los 10 fantsticos lotes botes i foulard de la marca VIVES SHOES. Per a informaci ms Woman Madame
T haces Woman Madame Figaro
10

Grupo Zeta
BOTAS Y FOULARD de detallada entrar a : woman.es /lectoras ; o b a la pgina oficial Figaro
la marca VIVES SHOES de la marca www.vivesshoes.es
Per a descobrir les marques de la moda, maquillatge, els millors
Woman Madame
Sguelo en woman.es moments de la sessi i per a veure el making of entrar i seguir-ho Sguelo en woman.es
11

Grupo Zeta
Figaro
a : woman.es
Regalo maxi-bolso de Llvatelos todos! Escrit al
Obsequi que rep el receptor per la compra de la revista. GLAMOUR
12

Cond Nast
verano 4 colores a elegir Packaging
Realitzant la subscripci dels 12 nmeros de la revista Glamour
SUSCRBETE por slo per noms 26 , s'inclou un ritual d'hidrataci Biotherm valorat en
26 12 Nmeros 110 . Tamb s'opta a la suscripci d'un any sense regal per
13

Cond Nast
Glamour+Ritual de noms 16,20 ; o b la versi digital gratuta per als subscriptors Suscrbete GLAMOUR
Hidratacin Biotherm (OS Y ANDROID) S'ha de trucar al 902535557 o entrar a :
http://tienda.condenast.es
Si deseas comprar ya Consisteix en un joc, on el receptor t l'opci de retallar les peces
sta prenda abre tu app de roba i enganxar-les a cadascuna d'aquestes famoses models
Rumbo al paraso GLAMOUR
14

Cond Nast
glamour spain, pulsa en representants de les noves colleccions de marques de roba del
g-live y enfoca la pgina mercat.
Lift and smell Ens regalen una petita mostra de perfum de la marca japonesa
Lift and smell GLAMOUR
15

Cond Nast
(desenganxa i olora) Issey Miyake.
Descarregar l'aplicaci gratuta, subscriure's per un any i aix
accedir a la revista digitalment, en perfil propi i amb l'opci de
Descrgate la aplicacin
beneficiar-se de grans descomptes que ofereixen. S'ha
GRATUITA, suscrbete po Gadget Dislonible en versin
d'escriure Nueva Gadget Revista al buscador de la tenda Gadget & pc
16

Grupo V
un ao y benefciate de digital
d'aplicacions. La revista es pot llegir des de ( iPad, iPhone,
grandes descuentos
tablets y mbils Android, o accedint des de magister.com per
llegir-la en PC y Ma
Tria la teva
El misteri de la font de Collecci tria la teva prpia prpia
El lector decideix com continua la histria en diferents punts Timun Mas
17

l'eco aventura. aventura

(CYOA
 175

Ttol interacci Descripci de la interacci Contenidor o programa Empresa propietria La corporaci

del mitj
Descobrir on s'emet el programa a travs de pistes que donen al
Concurso para ver a
Facebook del programa i ser el primer a arribar. Avisen per rdio Anda Ya Los40Principales Grupo Prisa
1

Bruno Mars en concierto

quan comenaran a donar pistes. Cada dia en una ciutat diferent.
Concurso: Brian Cross te
Sonor

invita al opening de la S'ha de respondre correctament les preguntes d'un formulari i ser
Concursos Europa FM Europa FM ATRESMEDIA
2

fiesta Black Out de original.

Amnesia Ibiza
Els oients poden telefonar al programa i proposar que li gastin
Broma de Sanbernardino Anda Ya Los40Principales Grupo Prisa
3

una broma a un amic o familiar.

Vols estar al dia?
Pots subscriure't a les alertes de notcia publicada a la Marfanta
Envia'ns el teu nom, Doble
travs del correu electrnic. Ho fas enviant el correu electrnic, Qualsevol article o notcia La Marfanta
1

cognom i adrea Columna

el nom i els cognoms.
electrnica
Prueba para poner a
prueba tus conocimientos s una publicaci de facebook amb un vdeo en directe. Els
sobre la trama corrupta usuaris poden comentar, compartir i donar valoracions com s
Publicaci de facebook a la
del PP - Retransmissi de habitual en les publicacions de FB. Tamb se'ls informa de Facebook Facebook
2

pgina de Podemos.
vdeo en directe dels l'enlla on poden adrear-se per jugar a la sopa de lletres sobre
Suports en Xarxa

participants en la sopa de les trames del Partit Popular.

lletres
Piulada del Partit Popular citant
Piulada en resposta: Dejar q los jueces hagan su trabajo: "Vamos les paraules de Rafael Hernando
Piulada d'un usuari sobre
a ver, Eduardo. Tenemos el Gobierno, el Ministerio de Justicia" i en el programa de TV El Objetivo
una piulada d'un partit
mencionant un artcle de ElDiario.es on s'expliquen les de la Sexta "No se puede crear
poltic que cita les @RamonGarcia
corrupteles que envolten el senyor Rafael Hernando. " un estado de presuncin de Twitter
3

paraules d'un membre 00 i @PPopular

https://t.co/czMk3QE93g " L'usuari interactua amb el Partit culpabilidad, hay que dejar que
que s entrevistat per
intentant posar-lo en entredit i fent-lo afrontar la situaci de los jueces hagan su trabajo"
televisi.
corrupci que la premsa ha revelat. @Rafa_Hernando
#objetivoHernand
AUDI #Untaggable L'espectador s apellat a visitar el lloc web corporatiu d'Audi
Bloc publicitari convencional de
Descubre ms en dedicat a aquest model per informar-se amb ms detall sobre les AUDI
4

30 segons
audi.es/q2 caracterstiques i especificacions del model que s'anuncia.
176