Ortografia

EDUCACI DE
PERSONES ADULTES
Bona ortografia
sense esfor
QUADERN PER DOMINAR
L'ESTRATGIA ORTOGRFICA
Daniel Gabarr
Quadern per dominar lestratgia ortogrfica
EDUCACI DE PERSONES ADULTES
ndex
Entendre el que passa i per qu passa ............................................................................................3
Com es poden obtenir resultats amb aquest llibre? ..........................................................................................................4

Quin preu ha pagat per les seves faltes ortogrfiques? ....................................................................................................4
s prou intelligent per a tenir bona ortografia?..................................................................................................................4
LI proposarem la feina de sempre? ..................................................................................................................................4
Condicions prvies per escriure sense faltes ....................................................................................................................4
Com ho fan les persones que escriuen sense faltes? ........................................................................................................4
SOS! Una cura d'urgncia ............................................................................................................................6

I per on comenar? ..........................................................................................................................................................7
I si es desanima? ..............................................................................................................................................................7
Quines seran les fases del pla de treball? ..........................................................................................................................7
I com sabr que progressa?..............................................................................................................................................7
Primera fase: comprovar que ja usa la memria visual ......................................................................................................8
Segona fase: millorar la memria visual ............................................................................................................................8
Tercera fase: aplicar la memria visual a l'ortografia ........................................................................................................13
Tcniques per recordar la imatge de les paraules............................................................................................................13
Quarta fase: deures, lectura, vocabularis i exercicis de prctica ......................................................................................18
Treball ortogrfic sobre textos..........................................................................................................................................22
Primer text: Presentaci dels textos ................................................................................................................................22
Segon text: Quin sentit t anar a l'escola? ......................................................................................................................24
Tercer text: fer el que em dna la gana. ..........................................................................................................................26
Quart text: Sobre el dret al vel, la llibertat i altres consideracions ....................................................................................27
Cinqu text: Una qesti de justcia ................................................................................................................................29
Normes imprescindibles ..............................................................................................................................31
Normativa d'accentuaci ................................................................................................................................................32

Els pronoms febles ..........................................................................................................................................................34
L'apstrof ........................................................................................................................................................................35
13 normes tils................................................................................................................................................................35
Parells de mots que ofereixen dificultats especials ..........................................................................................................36
Informaci per a l'educador o educadora ........................................................................................37
2 www.ortografia.cat
PRIMERA PART
Entendre el que passa

i per qu passa
3
Quadern per dominar l'estratgia ortogrfica
Com es poden obtenir resultats LI proposarem la feina de sempre?

amb aquest llibre?
Si el que fins ara ha fet no funciona, no cal insistir. La
Amb aquest llibre aprendr i practicar l'estratgia que uti- insistncia no aconseguir que funcioni millor: cal canviar de
litzen intutivament les persones que tenen bona ortografia. sistema.
Acabar, igual que elles, escrivint b i ho far prcticament
sense esfor. Quan un cotxe no t benzina, s absurd continuar insistint a
revisar la bateria. Noms necessita gasolina!
Per obtenir tot el profit possible que aquest llibre ofereix li
recomanem que primer l'examini per sobre per tal de tenir Amb aquest llibre ensenyem una forma nova d'aprendre
una idea general per fora clara de les activitats que li pro- ortografia. Esperem que li resulti til.
posem i de les raons que ens porten a proposar-se-les.
Desprs, torni a llegir el llibre amb atenci i faci tots els exer-
cicis que se li proposen. Aix integrar una bona estratgia
ortogrfica i comenar a resoldre aquest tema duna
manera fora definitiva.
Condicions prvies per escriure
sense faltes
Llegir el llibre sense fer els exercicis no produeix cap canvi
substancial en lortografia del lector o lectora. Per poder escriure sense faltes cal que compleixi unes con-
dicions prvies que sn prcticament imprescindibles:
a) Ser capa de llegir i escriure de forma gil. Si t

problemes de lectura, no podr treure tot el profit desit-
Quin preu ha pagat per les seves jable a aquest llibre. Si s el seu cas, demani a la seva
faltes ortogrfiques? professora o al seu professor que li indiqui algun exer-
cici concret per millorar la seva velocitat lectora.
Un preu massa alt. s clar que s: lortografia susa com a
filtre social en moltes feines. Per tant, s un obstacle que cal b) Adonar-se de l'arbitrarietat de l'escriptura, s a
superar si es vol entrar en el mn laboral sense limitacions dir, saber que les paraules no s'escriuen com sonen,
importants. sin de la forma com tradicionalment sempre s'han
escrit.
Tenir bona ortografia no significa ser millor contable, ensen-
yant o personal administratiu... per dificilment aconseguir c) Voler millorar l'ortografia.
segons quines feines sense un domini ortogrfic mnima-
ment acceptable. d) Discriminar correctament tots els sons, s a dir,
no tenir problemes auditius que li facin confondre els
Aquest llibre lajuda a aconseguir-ho. sons de les paraules. Si t dificultats auditives, encara
que siguin lleus, consulti un especialista: podria ser que
aquest fos un obstacle per discriminar adequadament
els sons i aix el pot dur a tenir una ortografia deficient.
e) Fer els exercicis que proposem en aquest llibre. Si

s prou intelligent per a tenir bona volgus aprendre a tocar la guitarra, li caldria prctica;
ortografia? si volgus fer msculs, hauria de fer peses... Doncs b,
si vol millorar l'ortografia ha de fer els exercicis que li
Els educadors i les educadores coneixem centenars de proposem en aquest llibre. La prctica el far millorar.
casos de nenes i nens molt joves, fins i tot menors de nou
anys, que tenen una ortografia quasi perfecta. Recordo un
nen de cinc anys que accentuava correctament la prctica
totalitat de les paraules quan encara era al parvulari.
Com ho fan les persones que
Tanmateix, aix no vol dir que siguin persones superdota- escriuen sense faltes?
des. De fet, la gran majoria tenen una intelligncia absolu-
tament normal per a la seva edat. Simplement sn especial- Els que dominen l'ortografia tenen en com una estratgia,
ment hbils en les capacitats ortogrfiques. Igual que les un patr. Si l'aprn i l'automatitza vost tamb podr ser un
persones que tenen bona punteria, aix no vol dir que siguin expert o una experta en ortografia.
superdotades: noms que han dominat aquesta habilitat.
La veritat s que qualsevol persona amb una intelligncia El procs que segueixen les persones amb bona ortografia
normal pot arribar a tenir una bona ortografia. En aquest lli- s el segent:
bre aprendr com.
1) Quan escolten o diuen en veu alta una paraula que
volen escriure, busquen la imatge mental d'aquella
paraula. L'escriptura es converteix en una "cpia" de la
paraula que, prviament, han emmagatzemat.
Moltes persones que tenen mala ortografia, quan volen

escriure un mot com per exemple avi s'imaginen un
avi o repeteixen el mot tot escoltant-ne els sons: aix
s un desastre.
En canvi, les persones amb bona ortografia veuen les

lletres de la paraula al seu cap: ni la diuen en veu alta
per sentir-ne els sons ni veuen l'objecte en si. Ni els
sons ni l'objecte poden donar-li pistes sobre si va amb
B o amb V, si s'escriu amb C o amb S, etc. Aix noms
ho pot saber veient les lletres de la paraula al teu cap.
2) Les persones amb bona ortografia noten si la imatge

que tenen de la paraula no s prou fiable per escriure-
la. Ho notaran perqu tindran dubtes si veuen la imat-
ge de la paraula fosca, borrosa, massa petita, insegu-
ra... Quan aix els passa actuen en conseqncia:
miren el diccionari, en busquen un sinnim, pensen en
una norma que els serveixi, pregunten alg...
3) Finalment, escriuen la paraula.
Com pot imaginar-se, aquest procs t lloc en millsimes

de segon i s completament inconscient.
Aquesta estratgia es pot transcriure com si fos una frmu-

la matemtica:
Audici correcta
+
record visual
+
sensaci de correcci
=
ESCRIPTURA
CORRECTA
SEGONA PART
SOS!
Una cura d'urgncia
6
I per on comenar? I com sabr que progressa?

Ara li proposarem un pla de treball per ensenyar-li les habili- Comprovar que s'est aprenent s bsic. Si s'adona que
tats que tenen les persones amb bona ortografia. millora, la seva motivaci cada cop ser ms gran i entrar
en una espiral positiva: com que s'hi fixa, millora, i com que
Quan hagi fet les activitats que el pla li proposa, notar que veu que millora, li ser ms fcil fixar-s'hi. Un peix que es
tot el temps que dediqui a la lectura tamb ser beneficis mossega la cua i que porta cap a l'xit.
ortogrficament. D'aquesta manera, gran part de les parau-
les que llegir s'aniran incorporant gradualment al seu Per per comprovar que aprn cal buscar un sistema per
coneixement ortogrfic i anir millorant de mica en mica i avaluar que sigui objectiu i que vagi b a tothom. Aqu fem
sense esfor. una proposta ben senzilla.
Desprs de fer el pla, tamb li seran tils els quaderns tra- Es tracta d'agafar qualsevol text escrit lliurement (redacci,
dicionals dortografia i altres activitats que, fins ara, li servien exercici, diari personal...) i que alg se'l corregeixi. Llavors
de molt poc. s qesti de comptar quantes paraules escriu malament
per cada cent mots: aquest ser el seu nivell ortogrfic de
sortida.
s un sistema objectiu, perqu aporta una mesura matem-

I si es desanima? tica que s una mitjana del seu nombre de faltes. No diu si
fa poques faltes o moltes, sin el tant per cent concret. Un
Aquest s un dels perills amb qu es pot trobar enmig del nombre s un punt de partida molt clar. Per tal que la xifra
procs: que es desanimi i ho vulgui deixar estar. O que pensi sigui al ms ajustada possible al seu nivell cal que, en
"ja far dem la feina d'avui" i aix s'ho digui dies i dies fer l'avaluaci, es parteixi d'un text o un conjunt de textos
seguits fins que el curs s'hagi acabat i, finalment, no hagi que, en global, incloguin un mnim de tres-centes paraules.
avanat gens.
En acabar aquest llibre haur d'haver millorat de forma sig-
Si se sent desanimat o desanimada, si creu que li falta nificativa el seu tant per cent de faltes ortogrfiques.
temps o que voldria deixar-ho per a dem utilitzi el truc Probablement encara far alguna falta, per estar en el
segent: imaginis en un futur proper escrivint sense cap cam adequat i ho sabr amb plena objectivitat: el seu tant
falta, escoltant les coses positives que es dir a vost per cent de faltes haur baixat notriament.
mateix/a, o que li diran el professorat o la seva famlia, sen-
tint orgull i seguretat que sentir quan aix passi. Ha de Per avaluar el seu nivell ortogrfic pot fer ara una redacci o
procurar fer aquesta visualitzaci el ms realista i rica possi- b agafar qualsevol text escrit que hagi escrit lliurement i
ble: notar que el seu poder motivador s enorme. Aquesta partir de l'avaluaci d'aquell text. Si s massa curt, pot aga-
tcnica l'ajudar a continuar quan necessiti una mica ms far-ne ms d'un.
d'nim (evidentment, pot fer servir aquest sistema de moti-
vaci per a moltes altres coses que vulgui aconseguir). Per calcular el tant per cent d'errors ortogrfics faci el
segent:
Quines seran les fases del pla de (nombre derrors x 100)

_____% DERRORS
treball? = ORTOGRFICS
nombre de paraules
Tal com ha llegit, les persones que tenen bona ortografia
escrites
sn capaces de veure la imatge de les paraules. Per aix els
resulta tan fcil no equivocar-se: estan copiant!
Quan spiga el tant per cent de faltes que fa ara, pot omplir
Per aprendre aquesta estratgia i aconseguir dominar-la de el quadre segent:
forma automtica quan escrigui, li proposarem que treballi
en cinc fases.
Nom: __________________________________________
Primera fase: comprovar que ja usa la memria visual. El dia __________________________________________
Segona fase: millorar la seva memria visual. faig un ___________ % de faltes dortografia
Tercera fase: aplicar la memria visual a l'ortografia. en escriure lliurement.
Quarta fase: treballar vocabularis, textos i recursos
diversos per tal d'incrementar el nmero de paraules que
vost domina ortogrficament.
Cinquena fase: estudiar les normes ortogrfiques que
inclouen ms mots i menys excepcions.
Primera fase: comprovar que ja usa la Segona fase: millorar la memria

memria visual visual
Per comprovar que ja utilitza la memria visual, contesti Ara li proposarem una parell d'exercicis per tal que millori la
mentalment les preguntes segents i se n'adonar. memria visual. No tenen relaci amb l'ortografia, per se'ls
proposem perqu ha de tenir prou memria visual per
1) Quantes finestres t casa seva? poder-la aplicar a l'ortografia quan sigui el cas.
Per contestar la pregunta, imagini's que entra per la Aquests exercicis milloren la seva capacitat de memria
porta d'entrada i va recorrent la casa i comptant totes visual.
les finestres que veu a la seva imaginaci.
2) Quina s la botiga que es troba en tercer lloc quan surt

Exercici 1.
de casa seva i camina cap a la dreta?
Retalli els dibuixos danimals que trobar a la pgina 9.
Si simagina mentalment el recorregut podr veure la Colloqui'ls als quadrats.
resposta.
Per parelles, juguin a veure qui VISUALITZA al seu cap les
3) De quins colors s la roba que usa en Superman? imatges en el mateix ordre que les que hi hagi aqu. Faci 4
preguntes a la seva parella i canvin els papers. Comencin
Si recorda la imatge de Superman a la seva imaginaci, posant noms 3 animals a la graella. Quants animals sn
podr saber el color de la capa, de les malles, de la capaos de recordar en l'ordre exposat?
samarreta...
4) Si gira el mapa d'Espanya, quines autonomies queden Exemple de preguntes:

a la dreta?
En quin lloc hi ha l'elefant?
Per contestar, ha d'utilitzar una imatge mental d'un Quin animal hi ha en segon lloc?
mapa d'Espanya. Tamb ho pot fer amb el mapa de Qu hi ha davant l'elefant?
Catalunya, d'Europa o un mapa que conegui b, per Qu hi ha darrere l'elefant?
el resultat s el mateix: cal recordar la imatge del mapa,
girar-lo mentalment i mirar qu hi ha ara a la dreta. Etc.
Si ha contestat qualsevol d'aquestes preguntes, haur fet

servir la memria visual. Aquest tipus de memria s la que
es fa servir per saber ortografia.
Ara ja sap qu significa veure una paraula al seu cap, oi?

Igual que ha recuperat el record de casa seva, del seu carrer
o d'en Superman pot recuperar la imatge d'una paraula.
Amb aquest llibre l'ajudarem a fer-ho i a aplicar-ho a l'orto-
grafia.
Exercici 2. Exercici 3
Retalli les formes que trobar a la pgina 11. Colloqui-les Faci el mateix amb les formes que trobar a la pgina 12.
aqu i ensenyi-les a la seva parella. Quan les recordi, posi el
quadern de forma que la seva companya o el seu company
no pugui veure-les i faci-li preguntes sobre la forma i el color
de la figura o del lloc que ocupa.
Cada 4 preguntes canivn els papers.
Practiquin diversos dies fins que els surti b amb un mnim

de 3 figures. Qui aconseguir recordar ms figures contes-
tant b?
Recordi que per contestar ha de VEURE les figures al SEU

CAP.
Exemples de preguntes:
De forma:
La figura vermella, quina figura s?
La segona figura, quina figura s?
La figura que hi ha desprs del cor, quina figura s?
Abans de la figura rodona, quina figura hi ha?
...
De color:
La tercera figura, de quin color s?
El cor, de quin color s?
Entre la primera i la tercera figura, quin color hi ha?
La figura verda, quina forma t?
...
De lloc:
Quina figura s la primera?
Quina forma t la primera figura?
El cor, en quin lloc es troba?
Quina s l'ltima forma?
...
Tercera fase: aplicar la memria visual Tcniques per recordar la imatge de

a l'ortografia les paraules
Hi ha persones que tenen una gran capacitat visual i una Aquesta srie de tcniques d'estudi li seran molt tils per
ortografia pssima. Qu els passa, doncs? Senzillament, treballar el vocabulari i els exercicis d'aquest llibre.
que no l'apliquen a l'escriptura.
Totes les tcniques tenen l'objectiu d'oferir-li eines diferents
Per evitar que aix passi, pot practicar amb aquest exercici per visualitzar les paraules.
per parelles segent.
Hauria de provar-les totes i descobrir aquelles que a vost li
Tri una paraula, com per exemple AVIAT i memoritzi com funcionen millor per tal de recordar la imatge de les parau-
s'escriu tot guardant la imatge de la paraula com si en fes les. Quan hagi descobert les que ms l'ajuden, utilitzi-les
una fotografia. tant com calgui per recordar mots. Arribar un moment que
no li caldran: la majoria de mots els retindr al cap simple-
Llavors, la seva parella li ha de fer cinc preguntes sobre el ment quan els hagi vist un parell de cops tot llegint, anant
mot i vost ha de contestar-les b. Les preguntes han de pel carrer... i s que la prctica fa miracles!
ser les segents:
1) Miri la paraula sense dir-ne les lletres. Tanqui els ulls i
Primera pregunta: continu veient el mot escrit en un color que destaqui
lletregi el mot comenant pel final. (En el cas del mot aviat sobre el fons (com negre sobre blanc).
seria: T, A, I, V baixa, A).
En mirar el mot sense dir-ne les lletres est obligant el
Segona pregunta: seu cervell a guardar nicament la informaci visual:
lletregi el mot comenant pel principi. (En el cas del mot just la que necessita. Tamb podria imaginar la paraula
aviat seria: A, V baixa, I, A, T). en el seu color preferit; seria una manera de treballar
dins de l'mbit visual sense lliscar cap a l'auditiu. Per
Tercera, quarta i cinquena pregunta: cal vigilar que el color sigui prou fort i la paraula desta-
sn preguntes lliures, semblants a les segents: Quina qui fora: seria molt difcil veure una paraula groga
lletra s la tercera comenant pel final?, I la segona sobre un fons taronja!!
comenant pel principi?, S'escriu amb be alta o baixa?,
Porta algun accent?, etc.
Poden apuntar els errors i encerts a la graella de la plana

16 per saber quines paraules encara ignora.
Ventilador
Desprs els papers es canvien: ara ha de contestar la per-
sona que preguntava.
Poden comenar amb aquestes paraules.
A lapartat segent trobar moltes ms tcniques que el

poden ajudar a integrar els mots sense gaire esfor . Miri'ls
abans de comenar.
Trobar la graella per fer lexercici a la pgina 16.
avi, tamb, jo, per,

vegada, hivern, estiu,
primavera, tardor
2) Imagini escrita a l'aire la paraula que acaba de veure 4) Imagini el mot escrit a l'aire i resseguexil com si el seu
escrita. Llavors lletregi-la del final al principi i desprs dit fos de guix i l'estigus escrivint tot escrivint-hi a
del principi al final. sobre.
3) Miri el mot, imagini que els seus dits sn de guix i escriu

el mot a l'aire com si fos una pissarra.
lletrejant des del

final: I-U-V baixa-A;
lletrejant des del principi:
Ovella
A-V baixa-U-I
AVUI
5) Miri el mot i visualitzi'l per posant en gran la lletra dif-

cil.
4) Miri el mot, imagini que els teus dits sn de guix i escriu
el mot a laire com si fos una pissarra.
aviat H ora
6) Faci el mateix per posant la lletra difcil en un altre color 9) Escrigui un mot al palmell de la m amb el teu dit com
ben llampant, i desprs visualitzi'l. si fos de guix.
ahir
valent
7) Si el mot s molt llarg, dividexil i visualitzi la part on 10) Converteixi la lletra difcil del mot en un dibuix que tin-
troba la dificultat. gui relaci amb el significat.
PRIMA VERA
8) Visualitzi el mot i, alhora, digui el nom de la lletra difcil.
"Avi
s'escriu amb v baixa
i amb accent tancat a la
lletra o
AVI
11) Pot confeccionar unes targetes amb els mots que vol
aprendre. En una cara hi escriu el mot complet i a l'al-
tra hi escriu el mot sense la lletra o les lletres difcils.
Quan miri el revers de la fitxa ha de recordar les lletres
que hi falten; en girar la fitxa pot comprovar que ho ha
fet b. Quan una fitxa l'ha feta b tres dies seguits pot
eliminar-la: ja la domina. Aquesta tcnica va molt b per
estudiar els mots que ha escrit malament a les redac-
cions o els exercicis escrits: d'aquesta manera cada
cop far menys faltes perqu dominar plenament el
vocabulari que acostuma a fer servir.
Exemple: Graella de control per lexercici de la

bicicleta
-icicleta pgina 13
b? v?
Posi una B al quadre

12) A vegades hi ha mots que no hi ha manera de recor- si ho fa b i una creu
dar i sempre els confon. Per a aquests casos, uneixi la Mots si sequivoca
seva imatge a una altra paraula que no li costi; aix sem-
pre que en spiga una sabr l'altra. Per exemple, si Avi
mai no recorda com s'escriu tros i t dubtes si va amb Tamb
essa o amb ce trencada, pot unir-la a la paraula tres.
Quan en recordi una tamb recordar l'altra. Jo
Per
Tr e s
Tr o s Vegada
Hivern
13) Lligar la paraula a d'altres de la mateixa famlia tamb Estiu
s una bona forma de recordar-ne l'ortografia.
Primavera
Cavall Meva Tardor

Cavaller Seva
Cavalleria Te v a
Cavallot
14) Tot sovint, la imatge de la paraula que recorda no s

prou bona, potser ha de provar de fer-se'n una imatge
una mica ms gran i imaginar-se que li toca el sol per-
qu estigui ben illuminada. Sovint tamb hi ajuda
posar-hi un fons ben clar i unes lletres fosques o negres
que hi contrastin b. Miri d'imaginar-se-la una mica
ms a prop o una mica ms lluny: deixi-la all on la vegi
millor. Provi-ho amb la paraula VAIG.
Ha millorat la teva imatge quan l'ha visualitzada:
ms gran S No
ms illuminada S No
amb un fons clar S No
amb lletres fosques S No
Si ha trobat una millora amb aquests canvis, procura apli-

car-los sempre a a partir d'ara.
Graella de control en blanc per

fotocopiar i fer servir per a qualsevol
paraula
Posi una B al quadre si ho fa b i una creu

si sequivoca. Primer lletrejar enrera, desprs
endavant, desprs preguntes lliures i acabar
Mots escrivint el mot.

Quarta fase: deures, lectura, Ha de fer aquest exercici 7 cops cada dia durant 7 dies.
Recordi-ho: set cops. Desprs deixi passar tres dies sense
vocabularis i exercicis de prctica. fer-ho i torni a fer-ho 7 dies ms. Torni a descansar tres dies
i faci una ltima fase de 7 dies.
Faci-ho i veur com la seva ortografia millorar molt rpid.

Deures
Vivim envoltats de paraules, les trobem pertot arreu: cartells

del carrer, revistes, senyals, publicitat, envoltoris... Aix s
Lectura
una sort, perqu pot aprofitar-ho per millorar la seva orto-
grafia. Quan estigui llegint faci el mateix: aturis de tant en tant en
TRES paraules per plana, visualitzi-les i lletregi-les des del
Durant 7 dies hauria de fer el segent: agafi qualsevol final i desprs des del principi. Desprs segueixi llegint.
paraula que se li planti davant, per exemple una paraula que Aquesta prctica pot fer-se servir amb qualsevol escrit: dia-
surti en un anunci del carrer, a la caixa de cereals de l'esmor- ris, revistes, llibres... i l'ajudar enormement a potenciar la
zar o que surti en un programa de televisi que estigui seva ortografia.
mirant... Faci una fotografia mental i retingui la paraula al seu
cap. Lletregi-la comenant pel final i, desprs, comenant
pel principi.
"lletrejant Vocabulari bsic

des del final: ERRA-I- A continuaci trobar els mots que s'escriuen malament
HAC-A; lletrejant des del ms sovint. Li proposem que els memoritzis. Si escriu b
aquestes paraules haur eliminat el 35% de les faltes que
principi: A - HAC-I- normalment es fan, ja que aquestes paraules s'escriuen
ERRA" molt sovint i gaireb sempre malament.
Retalli i porti aquestes targetes a sobre. Pot fer fotocpies

d'aquest full i aix no espatllar l'original i el podr fer servir
AHIR ms cops (si transparenta, fotocopi'l en cartolina).
Igual que si es prengus una medecina, ha de mirar tres

cops al dia aquestes targetes i demanar a un collaborador
o collaboradora que li dicti els mots. Si no pot aconseguir
que ning lajudi, pot usar un MP3 o similar i fer-se vost
mateix/a el dictat.
Quan un mot lha escrit b tres dies seguits sense tenir cap
dubte sobre la seva ortografia, pot eliminar-lo del feix. Si
quan va a escriure una paraula no la recorda amb certesa
absoluta no lescrigui, torni-la al feix i segueix estudiant-la.
Per acabar, escrigui-la amb el dit sobre el palmell de la m. Els termes que ms faltes generen sn els que surten a la
pgina segent.
ahir
FULL RETALLABLE
A dalt abric ahir aigua aixecar all
amb amunt aquest aqu arbre via
avi ball banyar barca blanc blau
bo bufanda bufar camp can canviar
casa cavall cavaller collegi collir covard
comenar crrer crixer constipar-se dissabte desprs
distracci ell ella endavant s/es escola
estava estiu estmac exigir existir explicar
flor futbol gent gronxador globus guerra
herba hi havia histria i injecci inventar
joguina jugar lnia marr metge metgessa
monstre moto muntanya ocrrer on potser
prssec primavera qu/que ram rpid recollir
salut salvar samarreta servir setmana succeir
televisi temps tovallons vaixell vaig anar vaja!
valdre vell venir verd viatge viatger
viatjar voleu volia zoo zoolgic perqu /per qu
Targetes de vocabulari: estudi

personal
Aquestes targetes li serviran per integrar al seu vocabulari
personal aquelles paraules que ha escrit malament. Si fa
servir aquestes targetes durant una temporada, cada cop
far menys faltes en els mots que habitualment utilitza.
Tothom s'adonar que la teva ortografia millora realment.
Com fer-les servir? Escrigui les paraules que vost hagi

escrit malament en qualsevol context: un dictat, un exercici
de mates, una cpia, un diari, una redacci... Per una banda
l'escriu correctament, i a l'altra banda en fa un dibuix repre-
sentatiu o escriu la mateixa paraula sense la lletra o les lle-
tres difcils. Per exemple:
CAVALL CA__ALL
B? V?
Faci servir les targetes de la mateixa manera que feia servir

les anteriors: miri-les tres cops al dia i vagi eliminant aque-
lles paraules que durant tres dies hagi sabut a la perfecci.
Graella pel vocabulari personal
Treball ortogrfic sobre textos. 4) Memoritzi l'escriptura d'aquests mots seguint les estrat-
gies que trobii ms tils de les que hi ha a les pgines 15,
13, 14 i 15 d'aquest quadernet.
Primer text: Presentaci dels textos 5) Quan estigui segur o segura de conixer b l'escriptura
de tots els mots que hi surten, el seu professor o pro-
A continuaci trobar tres textos (a ms d'aquest) a partir fessora li far un dictat del text. Si fa l'exercici sola o sol
dels quals podr fer una srie d'exercicis per millorar el seu demani a alg que li faci el dictat o gravi'l en un MP3 o
nivell ortogrfic. L'objectiu ser integrar les estratgies que similar i desprs autodicti-se'l.
utilitzen les persones que tenen bona ortografia. Pot fer els
mateixos exercicis amb qualsevol altre text que estiguis lle-
gint: un llibre, una revista, un diari... Vocabulari.
Li demanem que faci els exercicis amb la mxima atenci. Objectiu

Si el fa amb inters, segur que li seran molt beneficiosos.
Estratgia
Es tracta de quatre textos filosfics que desitgen aproximar
alguns temes clau de la nostra realitat. No noms busquen Benefeciosos
ajudar-la o ajudar-lo a aprendre l'estratgia ortogrfica bsi-
ca, sin tamb ser una invitaci a pensar i a estimar la filo- Filosfics
sofia com una eina imprescindible per comprendre el mn.
Imprescindibles
Exercicis sobre el text Presentaci dels

textos
1) Llegeixi el text els cops que calgui fins que l'entengui

totalment.
2) Asseguris de conixer el significat de totes les paraules

que hi surten.
3) Escrigui en el rectangle segent els mots que el poden

dur a una confusi ortogrfica a l'hora d'escriure'ls, ja
sigui perqu duguin hac, accent o presentin qualsevol
altra dificultat.
Mots que ha trobat difcils:
Dictat sobre "Presentaci dels textos"
Abans de corregir, contesti com creu que ho ha fet: Si ha escrit algunes paraules malament, estudi-les i que se
les tornin a dictar dos cops en dies diferents fins que les
Molt b B Regular Malament spiga b els dos cops. Utilitzi les tcniques que li reco-
En realitat he fet _______ faltes. manem per estudiar-se-les.
A partir de la mitjana de la classe, en realitat li ha anat:

Molt b B Regular Malament
2) Segon text Si l'educaci no inclogus donar eines per pensar i enten-

dre la realitat i millorar-la, noms seria informaci, no educa-
ci.
Prepari's per llegir i entendre el segon text. Asseguri's d'en-
tendre el significat del text. La forma millor de fer-ho s la Fonamentalment, l'escola s un espai on aprenem a relacio-
segent: nar-nos amb el coneixement; s a dir, a preguntar-nos i a
respondre'ns de forma personal sobre el mn i all que s
1) Llegeixi un tros curt: una frase, dues o un pargraf important i quin paper hi juguem, en tot aix. No hem d'o-
breu. blidar mai que el coneixement ens fa lliures.
2) Pensi la seva opini respecte al text: Hi est d'a-

cord? Creu que exagera? Opina que la informaci s
parcial? En quins punts hi estaria en desacord? En
quins d'acord?, etc. Tant si hi est d'acord com en
desacord ha de poder expressar les seves raons; en
cas contrari, noms est repetint. Estabir aquest dileg Vocabulari.
mental ajuda a comprendre el text.
Obligades:
3) Pregunti all que no entengui, ja siguin idees o parau-
les concretes. Majoria:
4) Passi a les frases o pargrafs segent i aix fins a aca- Contracor:

bar el text.
Tanmateix:
Percepci:
Segon text: Quin sentit t anar a l'escola?
Quantis:
Totes les persones del nostre pas estan obligades a anar a
l'escola des dels sis fins als setze anys, encara que la gran Coneixements:
majoria comencen a anar-hi quan tenen tres anys. Aix que
la majoria de la poblaci catalana va, com a mnim, setze Ciutadania:
anys de la seva vida a l'escola.
Maduresa:
Per, quin sentit t anar a l'escola? Ja ho sabem que mol-
tes persones hi van a contracor. Tanmateix, si l'escola exis- Informaci:
teix des de fa segles i, encara avui, l'Estat hi inverteix milers
de milions anuals, deu tenir algun sentit. Quin s, doncs, Gaudir:
aquest sentit? I per qu molts alumnes han perdut la per-
cepci d'estar gaudint d'un benefici quantis? Multiplicar:
El sentit de l'escola s dotar-nos d'eines, de coneixements Interpretar:

i d'habilitats per poder comprendre el nostre mn i poder
treballar en quelcom til per a les persones que conformen Lliures:
la societat. El sentit de l'escola s ajudar-nos a crixer
intellectualment, per tamb emocionalment i social; s
ajudar-nos a crixer globalment, ajudar-nos a conquerir la
ciutadania.
Lamentablement, a vegades confonem el paper de l'escola

i creiem que la seva funci s la de transmetre informaci.
En realitat, aix s confondre informaci amb coneixement:
ens limitem a acumular dades i informacions sense crear
una visi personal i prpia de la realitat. Aix porta a no
comprendre que la significaci i la importncia real de l'es-
cola s permetre'ns interpretar la realitat i conixer-nos a
nosaltres mateixos/es.
Aprendre les taules de multiplicar, saber ortografia, dominar

la fsica o la histria s important, per s noms un primer
element perqu cada estudiant elabori la seva visi del
mn.
Exercicis sobre el text Quin sentit t anar Espai per a cpia

a l'escola?
Sovint es copien textos del llibre, de la pissarra o similar.
Copi una part del text titulat "Quin sentit t anar a l'escola?"
als espais destinats a fer-ho. Heus aqu les instruccions per-
qu li serveixi per millorar l'ortografia.
1) Llegeixi i entengui tot el text. Si desconeix el significat

d'un mot, esbrini'l.
2) Desprs llegeixi una frase completa fixant-te en les pos-

sibles dificultats ortogrfiques: accents, apstrofs, lle-
tres difcils... fins que totes les paraules li siguin familiars
i les recordi totes i cadascuna.
3) Llavors escrigui aquella frase. Si enmig de l'escriptura se

n'oblida, esborri la frase i torni al punt dos.
4) Passi a la frase segent.
5)Segueixi aquest mateix procs fins que hagi copiat,

almenys, cinc pargrafs.
RECORDI AQUESTA FORMA DE COPIAR SEMPRE QUE

HO HAGI DE FER A L'ESCOLA DADULTS O EN QUALSE-
VOL ALTRE LLOC.
Avaluaci del procs de la cpia: Tercer text: fer el que em dna la gana.
Ha seguit les instruccions de la pgina 25 per fer la cpia? Habitualment, s'entn que la llibertat s poder fer el que es
desitja: sc lliure si faig el que vull.
S, del tot
Tanmateix, si examinem detingudament aquesta definici de
Bastant, per no del tot llibertat ens adonarem que resulta enganyosa: sembla refe-
rir-se a la llibertat i, en canvi, parla d'esclavitud.
No, ho he fet diferent
Fer el que es vol s vincular els nostres actes als nostres
S'ha equivocat en algunes paraules? __________ desitjos i els desitjos sn per naturalesa variables, volubles i
impredictibles. Un dia ens ve de gust fer una cosa o una
En quines? altra, una estona desprs ens sentim cansats i volem can-
___________________________________________________ viar i apareix un altre desig que ens impulsa a fer quelcom
___________________________________________________ contradictori.
___________________________________________________
____________________________________ Si vinculem la nostra llibertat als nostres desitjos ens estem
lligant a quelcom mancat de solidesa. La nostra llibertat, lla-
vors, depn de l'humor amb qu ens hgim llevat aquell dia,
En resum, com li ha anat? del cansament acumulat o d'altres factors que no dominem.
Per aix, analitzant la qesti detingudament, ens adonem
Molt b que la llibertat no pot ser fer, simplement, el que desitjo, ja
que aix ens portaria ser esclaus dels desitjos que sovint ni
B tan sols hem escollit conscientment.
Regular Ben al contrari, la llibertat ha de ser filla de la ra i de la

voluntat. La llibertat neix quan hem decidit, conscients dels
Malament costos i les conseqncies, el cam que volem recrrer. Per
tant, la llibertat est ntimament vinculada a la ra, perqu
ens obliga a valorar els costos. Decidir quelcom sense
saber-ne les conseqncies i els costos no seria llibertat,
sin imprudncia o ignorncia. Per la llibertat tamb neix
de la voluntat, perqu sense voluntat ens rendirem a la pri-
mera dificultat.
I precisament perqu som lliures, i aix vol dir que decidim

marcar conscientment el nostre rumb, som capaos de
mantenir la m fixa al tim a pesar de les pressions socials,
les dificultats i l'esgotament.
Per aix, la llibertat s una conquesta de l'adultesa: noms

les persones adultes podem decidir el nostre dest i treballar
per fer-lo realitat. Noms fent all que hem decidit fer cons-
cientment aconseguim ser felios.
Exercicis sobre el text "Fer el que em

dna la gana"
Llegexi el text unes quantes vegades fins que recordi fil per
randa el que diu.
Fixi's b en les paraules destacades del text. Memoritzi-les

usant les tcniques que coneix.
Per moltes persones resulta massa difcil recordar els mots

de tot el text, aix que una bona estratgia s fer lexercici
per pargrafs: fer primer un pargraf i desprs un altre i aix

successivament. Observi el terme m. Per qu porta accent? (al final del qua-
dern pot trobar la resposta)
Sobre el concepte de llibertat Quart text:

Sobre el dret al vel, la llibertat i altres
__________________, s'entn que la llibertat s poder fer el
que es desitja: sc lliure si faig el que __________.
consideracions.
Tanmateix, si examinem detingudament aquesta definici de La forma de vestir s una expressi de la llibertat personal.
____________ ens adonarem que resulta enganyosa: sem- Totes les persones tenim el dret de vestir-nos pblicament
bla referir-se a la llibertat i, en _________, parla com vulguem. Criticar i pressionar els altres per la seva
______________. forma de vestir s una manera -subtil, si es vol- de vulnerar
la seva llibertat.
Fer el que es vol s __________ els nostres actes als nos-
tres desitjos i els desitjos ______ per naturalesa variables, Aquesta afirmaci tamb hauria d'aplicar-se a les dones
volubles i impredictibles. Un dia ens ve de gust fer una cosa musulmanes i al seu dret a utilitzar o a refusar l's del vel.
o una altra, una estona desprs ens sentim cansats i Caldria fer una distinci entre el vel que es porta lliurement i
_________ canviar i apareix un altre desig que ens impulsa aquell vel que es porta per obligaci social, poltica o fami-
a fer quelcom contradictori. liar. En el primer cas, hem de defensar-lo i aix defensem la
llibertat personal. En el segon cas, hem de posicionar-nos
Si vinculem la nostra llibertat als nostres __________ ens rotundament en contra. De fet, en algunes circumstncies -
estem lligant a quelcom mancat de solidesa. La nostra lli- com en contextos on es mira malament les dones pel seu
bertat, __________, depn de l'humor amb qu ens hgim origen immigrant- dur vel pot ser un acte de rebellia poltica
llevat aquell dia, del cansament acumulat o d'altres factors tan rotund com defensar la minifaldilla en altres contextos tal
que no dominem. Per aix, analitzant la __________ detin- com defensen les autores d'El velo elegido.
gudament, ens adonem que la llibertat no pot ser fer, sim-
plement, el que ___________, ja que aix ens portaria ser Per m'agradaria ampliar la reflexi una mica ms. Voldria
esclaus dels desitjos que ___________ ni tan sols hem esco- remarcar que usar el vel est reservat noms a les dones,
llit conscientment. de la mateixa manera que moltes altres coses al nostre
mn: les faldilles noms sn per a dones, les pameles, l'om-
Ben al contrari, la llibertat ha de ser filla de la _________ i de bra d'ulls, els llapis de llavis, alguns models d'ulleres, de
la ____________. La llibertat neix quan hem decidit, cons- rellotges o de bosses i un llarg, llarg etctera. Aquesta afir-
cients dels costos i les conseqncies, el cam que volem maci s bvia. Per precisament perqu s evident ens ha
recrrer. Per tant, la llibertat est _____________ vinculada a passat de llarg les conseqncies importants que implica
la ra, perqu ens ajuda a valorar els costos. Decidir quel- que certs objectes siguin noms per a dones.
com sense saber-ne les ____________________ i els costos
no seria llibertat, sin imprudncia o ignorncia. Per la lli- Al llarg dels ltims anys hem anat veient com les dones occi-
bertat tamb neix de la voluntat, perqu sense voluntat ens dentals conquerien els espais pblics i els objectes tradicio-
rendirem a la primera dificultat. nalment masculins. Les dones poden posar-se pantalons,
per ens sembla vergonys per a la masculinitat que els
homes duguin faldilles. Les dones poden anar sense maqui-
I precisament perqu som lliures, i aix vol dir que decidim llar, per que els homes es maquillin els degrada. Fins i tot,
marcar conscientment el nostre __________, som ara s'ha posat de moda que les dones atrevides usin
__________ de mantenir la __________ fixa al tim a pesar boxers, per seria realment humiliant per un home dur cal-
de les pressions socials, les dificultats i l'esgotament. ces, de la mateixa manera que s vergonys que un home
dugui pamela, per no ho s que una dona es posi un barret
Per aix, la llibertat s una conquesta de l'adultesa: mascul... No vull posar ms exemples, noms voldria con-
__________ les persones adultes podem decidir el nostre vidar a la reflexi.
dest i treballar per ____________ realitat. Noms fent all
que hem decidit fer conscientment aconseguim ser Mentre el dret a usar el vel estigui reservat noms a les
___________. dones, sempre podrem usar aquest dret com una forma de
sotmetre-les. El vel igual com les faldilles, les ulleres de
dona, les bosses femenines i un llarg etctera formen part
del conjunt de maneres que actualment s'usen per indicar
Per aprofundir: simblicament que la dona s inferior a l'home.
Marqui els apstrofs i els pronoms febles que trobi al text. Per tant, quan parlem del vel hem de situar la discussi ms
Comprovi, tot mirant la informaci que hi ha a l'ltim captol enll del vel fsic, hem d'entendre que la veritable discussi
d'aquest quadern, per qu els mots s'escriuen aix. es produeix al voltant del dret de cada persona a tenir els
mateixos drets i a decidir per ella mateixa. Per, alhora, hem Primer mot memoritzat:______________________
de saber que la cara oculta de la discussi s la desigualtat
entre homes i dones, el problema s la pretesa superioritat Frase inventada:
masculina. Cal veure que aquesta superioritat es mant de ___________________________________________________
forma simblica a travs d'objectes com el vel, per tamb ___________________________________________________
a travs de molts altres objectes noms per a dones que els ___________________________________________________
homes no podrien portar sense sentir humiliaci, vergonya ___________________________________________________
o degradaci: el vel, els rellotges femenins, les ulleres per ______________________.
dones, les faldilles, les bosses, productes per la pell, saba-
tes de tal... Segon mot memoritzat:______________________
Per tant, i com a conclusi, la discussi sobre el vel noms Frase inventada:
s la punta d'un immens iceberg que amaga totes les ___________________________________________________
maneres diferents de delegar les dones a un paper social ___________________________________________________
inferior al dels homes. ___________________________________________________
___________________________________________________
______________________.
Tercer mot memoritzat:______________________

Exercicis sobre el text anterior
Frase inventada:
Llegexi el text amb la mxima atenci. Miri de comprendre'n ___________________________________________________
els arguments i pensi si hi est d'acord o no i per quins ___________________________________________________
motius. ___________________________________________________
___________________________________________________
Asseguri's de conixer el significat de totes les paraules. ______________________.
Esculli 10 paraules que tinguin una ortografia difcil i que sur- Quart mot memoritzat:______________________
tin al text. Memoritzi l'escriptura utilitzant les tcniques que
ja coneix i que hem explicat a les pgines 13,14,15 i 16 d'a- Frase inventada:
quest quadern. ___________________________________________________
___________________________________________________
Escrigui un mnim de 10 frases que incloguin les paraules ___________________________________________________
que ha memoritzat. Procuri que les frases no siguin tpi- ___________________________________________________
ques, previsibles, ni excessivament curtes. ______________________.
Cinqu mot memoritzat:______________________
Frase inventada:
___________________________________________________
___________________________________________________
___________________________________________________
___________________________________________________
______________________.
Sis mot memoritzat:______________________
Frase inventada:
___________________________________________________
___________________________________________________
___________________________________________________
___________________________________________________
______________________.
Set mot memoritzat:______________________
Frase inventada:
___________________________________________________
___________________________________________________
___________________________________________________
___________________________________________________
______________________.
Cinqu text: Una qesti de justcia

Vuit mot memoritzat:______________________
Frase inventada: L'arquebisbe cristi i premi Nobel de la Pau Desmond Tutu,

___________________________________________________ va escriure uns mots molt educatius en prologar un llibre
___________________________________________________ editat per Ammistia Internacional:
___________________________________________________
___________________________________________________ "Oposar-se a l'apartheid era una qesti de justcia. Oposar-
______________________. se a la discriminaci de les dones s una qesti de justcia.
Oposar-se a la discriminaci basada en l'orientaci sexual
Nov mot memoritzat:______________________ s una qesti de justcia. s tamb una qesti d'amor. Tot
sser hum s precis. A totes i tots se'ns ha de permetre
Frase inventada: estimar l'altre amb dignitat".
___________________________________________________
___________________________________________________ He citat aquestes lnies perqu l'homofbia -l'odi contra les-
___________________________________________________ bianes, gais, bisexuals i transsexuals - i la missognia -l'odi i
___________________________________________________ la discriminaci contra les dones- s habitual a molts espais
______________________. pblics i privats. Per el fet que sigui habitual no ens ha de
dur a creure que s normal. La ra s ben senzilla: cap odi
Des mot memoritzat:______________________ pot ser considerat normal, encara que estadsticament el
mn estigui ple de mltiples odis i de diferents colors i sig-
Frase inventada: nes.
___________________________________________________
___________________________________________________ De fet, tant la misognia com l'homofbia estan catalogades
___________________________________________________ com a patologies psicolgiques i sovint apareixen com una
___________________________________________________ forma d'expressi equivocada de la masculinitat.
______________________.
Alguns nois i homes pensen que si utilitzen la violncia fsi-
ca, verbal o simblica contra les dones o contra altres
homes se'ls considerar ms adults i ms masculins.
Revisi si ha escrit b les paraules. En cas contrari, escrigu L'homofbia i la missognia es converteixen, segons molts
aqu els errors que ha fet i torni a memoritzar-les. estudiosos, en formes de remarcar la prpia virilitat. Per,
___________________________________________________ qu vol dir en realitat ser home? Quina relaci lgica hi ha
___________________________________________________ entre la violncia i l'odi amb el fet de ser realment viril?
___________________________________________________ Evidentment, cap.
___________________________________________________
________________ Per tant, cal reconstruir la identitat masculina sobre unes
noves bases, unes bases que incloguin els valors tradional-
ment femenins com el de la cura de laltri com a eix fona-
mental. Aix ens permetria viure en una societat ms lliure i
Per aprofundir: ms justa on les paraules de Desmond Tutu fossin, per fi,
innecessries.
Busqui les esses sordes i sonores del text i marqui-les amb
colors diferents. Comprovi si compleixen alguna de les nor-
mes que li donem en aquest quadern o si sn excepcions.
Exercici sobre el text Una qesti de
justcia
Al final d'aquest quadern trobar una llista d'algunes
poques normes clau en catal: faci-hi una ullada. Preparis els pargrafs primer, tercer i cinqu perqu se'ls
dictin. Recordi que la forma de fer-ho s, simplement, llegir-
los amb atenci i marcar els mots en qu li sembli que es
pots equivocar. Llavors, estudi aquests mots tot usant les
tcniques de memoritzaci que s'expliquen en aquest qua-
dern.
Quan estigui segur o segura de com s'escriuen els par-

grafs anteriors, posis amb una altra persona de la teva clas-
se que tamb el tingui preparat i es fan el dictat entre vosts:
primer una persona dicta a l'altra els tres pargrafs i, poste-
riorment, es canvien els papers.
En acabar els corregeixen tot mirant el text original.
Dictat:
Heus aqu el barem de correcci:
0 errades ............................ Excellent

1-2 errades ........................... Molt b
3 errades ........................... B
4-5 errades ........................... Regular
+ 5 errades ........................... Cal tornar-ho a intentar
Per aprofundir
El convidem a llegir i memoritzar el captol daquest quadern

que es titula "Normes imprescindibles". All noms hi tro-
bar aquelles normes que serveixen per a molts mots i que
tenen poques excepcions. Aix el seu esfor resultar ms
rendible.
Igualment, li volem remarcar que les persones amb bona

ortografia noms pensen en les normes quan tenen un
dubte, perqu generalment es limiten a VEURE la paraula al
seu cap. Per sort, aquesta estratgia ja se l'hem ensenyada
en aquest quadern. Tanmateix, pot continuar practicant-la
amb altres textos: ara ja sap com fer-ho.
TERCERA PART
Normes imprescindibles
31
Les normes imprescindibles en catal Qu significa sllaba tnica?
En catal existeixen poques normes essencials que siguin Cada paraula t una sllaba que es pronuncia ms forta que
segures. Aqu en t un resum en un llenguatge que li ser les altres. s la sllaba tnica. Exemple:
fcil d'entendre i recordar.
e-lec-tro-do-ms-tic
a-pren-dre
Normativa d'accentuaci Les sllabes que no sn tniques reben el nom d'tones o
fluixes.
Per posar correctament els accents grfics ha de saber:
1) Qu s una sllaba
2) Els diftongs
3)La sllaba tnica
Per, quan s'accentuen?
La majoria de paraules s'accentuen grficament seguint les
normes segents:
Qu s una sllaba?
1- Quan la sllaba tnica o forta s la tercera comenant
Pronunci aquesta paraula: aspirina. pel final s'hi posa accent...SEMPRE!
Torni-la a pronunciar a poc a poc. Segur que l'ha dita aix: Sn les paraules esdrixoles.
Exemple: matemtiques
As-pi-ri-na
2- Si la sllaba tnica s la segona comenant pel final,
Cada una de les parts que ha pronunciat amb un sol cop de diem que s una paraula plana. Noms hi posarem
veu s una sllaba. accent si NO ACABA en vocal, en vocal+s, -en, -in. S
En totes les sllabes hi ha, com a mnim, una vocal. Sense que s'accentuen si acaben en diftong.
vocal no hi ha sllaba. En canvi, pot haver-hi sllabes sense Exemples amb accent i sense: rtol, til, vingureu, cadi-
consonant, com a la paraula ateu (a-teu). ra, llibre...
Cal saber comptar les sllabes d'una paraula per saber on 3- Quan la sllaba tnica s la primera comenant pel final,
va l'accent. es tracta d'una paraula aguda. L'accentuarem NOMS
SI ACABA EN vocal, vocal+s, -en, -in6. Si acaba en dif-
tong no s'accentua.
I un diftong, qu s? Exemples amb accent i sense: avi, dof, fronds, depn,
Pilarn, Andreu, caminant...
De vegades dues vocals es pronuncien juntes: formen un
diftong. Exemples: aire, blau, xiular...
La gran majoria de diftongs es formen quan la vocal u, o b

la vocal i segueixen una altra vocal:
I el sentit de l'accent?
Diftong = vocal + i5 Sempre amb accent tancat // a les vocals:
Diftong = vocal + u
Sempre amb accent obert /`/ a la vocal
Tamb hi ha diftong si tres vocals estan juntes i la del mig s
la i o la u. Aix passa, per exemple, a: mo-uen, ve-uas-sa,
re-ial-me...
Darrera una q o una g, una u forma diftong amb la vocal

Com s'accentua la vocal o?
segent. Exemple: ai-gua, llen-gua, e-qua-dor...
Si la paraula s esdrixola, l'accent ser obert:
A principi de paraula, la i forma diftong amb la vocal Si la paraula s plana, l'accent tamb ser obert:
segent. Exemple: io-de, io-gur, ian-qui... Si la paraula s aguda, l'accent ser tancat:
Excepcions ms usuals:
De les esdrixoles: frmula, plvora, tmbola, trtora.
De les planes: estmac, furncol, crrer (i derivats).
De les agudes: arrs, esps, reps, tals, terrs, aix, all, Amb accent obert sobre la
per i les compostes amb monosllabs: reb, retr, recls,
capgrs, semit, ress, deb...
Mu, mus (miols de gat) i meu, meus (possessius)
Exemple: La gata feia mu, mu.

Com s'accentua la vocal e? Pl, pls (cabells) i pel, pels (per+el/els)
En general, tant si sn agudes, planes o esdrixoles l'accent Exemple: Et caur el pl.

s sempre obert:
Qu (sentit interrogatiu o desprs d'una preposici) i que
Excepcions ms usuals: (relatiu, conjunci)
De paraules esdrixoles: esglsia, llmena. Exemple: Qu vols? De qu vas?

De paraules planes: crvol, prssec, ferstec, sser, nixer,
crixer, prmer, esprmer, tmer, rem, reu.
De les agudes: clix, consom, jaqu, peron, ximpanz,
reb, tamb, abec, desprs, noms i les que fan el plural
Amb accent tancat sobre la :
en -essos com congrs (congressos), ingrs (ingressos),
exprs, succs... (llevat de xers, inters i esps). B, bns (correcte, propietats) i be, bens (xais)
Les terminacions verbals, com per exemple: vindr, tingus-
siu... (llevat de ret (retenir), mant (mantenir), encn (encen- Exemple: Est b tenir bns, si no s'han robat.
dre), entn (entendre), estn (estendre), i pretn (pretendre).
Du (divinitat) i deu (nmero i verb deure)
Exemple: Grcies a Du que ja no deu diners.

Accent diacrtic s (verb sser) i es (pronom)
L'accent diacrtic s l'accent grfic que utilitzem per diferen- Exemple: Diuen que s un monstre.
ciar paraules que s'escriuen igual per que tenen un signifi-
cat diferent. Aquests sn els ms usuals: Ms (quantitat) i mes (part de l'any)
Exemple: Vull ms xocolata.

Amb accent sobre la Nt, nta (parents) i net, neta (sense embrutar)
M (part del cos) i ma (meu) Exemple: El meu nt es diu Xavier.
M'he trencat la m. S (saber) i se (pronom)
Exemple: S la veritat.
Amb accent sobre la T (tenir) i te (infusi, pronom)
S (afirmatiu) i si (nota musical, pronom, conjunci, cavitat, Exemple: No t prous diners.

part del cos)
Vns, vnen (venir) i vens, venen (vendre)
Exemple: S, m'ha assegurat que vindr.
Exemple: Dem vnen els meus cosins.
Amb accent sobre la

Amb accent tancat sobre la
s (utilitzaci) i us (pronom)
Bta, btes (recipient) i bota, botes (calat)
Exemple: Fes bon s del teu material.
Exemple: Porta la bta de vi.
Dna, dnes (verb donar) i dona, dones (persones)
5: No existeix el diftong ii 6: Per recordar aquest -en, -in hi ha una frase memotcnica (truc de
memria) que s: Depn, Pilarn.)
De tercera persona: les, li, hi, ho (aquests mai no s'apos-

Exemple: No li dna la gana. trofen), el, la, els, en, es.
Fra (verb ser) i fora (adverbi, preposici) S'apostrofen davant i darrere de verb comenat o acabat
amb vocal o hac quan a la pronuncia es fa aix (quan s'eli-
Exemple: Fra bo que vinguessis. deixen vocals).
Mn (planeta) i mon (meu) Exemple:
Exemple: Vivim en aquest mn i cal millorar-lo. M'agafo M'ha agafat Agafa'm

T'agafo T'ha agafat Agafa't
Mra, mres (fruites) i mora, mores (dona rab) L'agafo L'ha agafat Agafa'l
N'agafo N'ha agafat Agafa'n
Exemple: He fet melmelada de mres. S'agafa S'ha agafat
s, ssos (animal) i os, ossos (esquelet)

Per en canvi:
Exemple: He vist un s polar.
Ens agafa Ens ha agafat
Sc (verb ser) i soc (calat de fusta) Us agafa Us ha agafat
Exemple: Ja sc aqu.
El pronom femen la no s'apostrofa davant i/u tones, enca-
Sn (verb ser) i son (ganes de dormir) ra que portin una h al davant. Tampoc s'apostrofa davant hi.
Exemples: Elles sn amigues. Exemples:
L'insulten (mascul)
La insulten (femen)
Amb accent obert sobre la L'hi donaran (mascul)
La hi donaran (femen)
Mlt, mlta (de moldre) i molt, molta (quantitat)
Exemple: He molt el caf. Si no es pronuncien juntament amb el verb i van immediata-

ment darrere seu o darrere d'un altre pronom, s'hi uneixen
Sl, sls (terra) i sol, sols (estrelles, sense companyia, amb un guionet.
adverbi)
Exemple:
Exemple: s un sl molt argils.
Mirar-ho
Dir-vos-ho
Els pronoms febles Sempre que en la pronncia desapareix alguna vocal i dos
pronoms es fonen en un so de vocal nica, cal escriure
Els pronoms sn paraules que designen persones o coses l'apstrof entre els dos pronoms. L'apstrof s'escriu tant a
sense anomenar-les. la dreta com es pugui.
Els pronoms febles no poden fer de subjecte. Generalment
acompanyen el verb, a vegades s'apostrofen, a vegades se Exemple:
separen amb un guionet i altres vegades s'escriuen sepa-
rats. Guieu-vos molt per la pronncia. me'ls
-te'ls
Sn complicats i per aix els dediquem aquest espai. -me'n
Aquesta s una sntesi que cobreix la majoria dels casos --sen
d's com (per no la totalitat).
Heus aqu la llista de pronoms febles:

L'apstrof
De primera persona: em i ens.
1- L'article el s'apostrofa sempre que s'escriu davant
De segona persona: et i us. d'una paraula comenada en vocal o h.
Exemple: l'home, l'avi, l'avi... Cal exceptuar: amazona, trapezi i topazi (hi ha ms excep-
cions, per no sn usuals).
2- L'article la s'apostrofa davant de les paraules que
comencen en vocal o h. Hem d'exceptuar les que 4) El so de la essa sonora a princici de paraula o desprs de
comencen per i, u, hi i hu tones. consonant sempre s'escriu amb z.
Exemple: l'hora, l'heura, l'eina, l'nica, l'illa... Exemple: zoolgic, alzina, zinc...
Per: la intelligncia, la universitat, la humitat... Cal exceptuar els derivats i/o compostos de: fons (com
enfonsar), dins (com endinsar) i trans (com transistor).
3- Tampoc s'apostrofen els noms de les lletres precedides
d'article. 5) Quan la erra sona forta entre vocals s sempre doble.
S'exceptuen les paraules compostes com: contrarevoluci,
Exemple: la essa, la i... autoretrat...
4- No s'apostrofen noms que podrien confondre's amb els Exemple: macarr, torr, morro...
seus contraris.
6) Davant de la p i la m, s'escriu m. Les excepcions ms fre-
Exemple: la asimetria, la anormalitat... (paraules amb el qents sn els compostos de ben (benplantada, benpar-
prefix negatiu -a) lat...) i la paraula tanmateix.
5- Tampoc s'apostrofa la una, ni la ira per no confondre-la Exemple: ample, immens, commoure, camperol...
amb lira.
7) Sempre s'escriu b si darrere hi va una consonant.
6- La preposici de s'apostrofa sempre davant de vocal o
h, excepte si es tracta de noms de lletres. Exemples: bra, obstacle, obvi, blanquins...
Exemple: d'ortografia, d'ous, d'elles, d'histria... 8) Si al final d'una paraula hi ha una u, en els derivats hi apa-
Per: de esses, de emes... reixer una v.
Exemple: neu-nevar, plou-plovia, meu-meva...
9) El so de la paraula jaqueta, davant a, o, u sempre s'es-

13 normes tils criu amb j. Davant e, i generalment s'escriu amb g.
Les normes segents serveixen per a moltes paraules i gai- Exemple: gerani, girafa, mgia, Jaume, rajola...
reb no tenen excepcions. Per escrivim j en els grups -jecc i -ject, com per exemple:
projecte, injecci, objecci, subjecte...
1) Les paraules que acaben en fan el plural en Tamb escrivim amb j: jeure, jeia, jeroglfic, majestat, jerar-
quia, Jerusalem, Jess, Jeremies, jesuta, Jeroni i derivats.
ca ques
a ces 10) Els verbs en passat que acaben en -ava, -aves, -vem,
gua ges -veu, -aven sempre s'escriuen amb v (s el pretrit imper-
ja ges fet d'indicatiu).
ga gues
qua qes Exemples: caminava, mirveu, ballaven...
Exemple: 11) La majoria de les paraules masculines que acaben en a

vaca-vaques, llana-llances, llengua-llenges, raja-rages, tona en algunes varietats del catal s'escriuen amb e final,
tortuga-tortugues, pasqua-pasqes... i les femenines amb a.
2) Quan escriguis xifres has de separar amb un guionet les Exemples de mots masculins: home, llibre, formatge...
desenes de les unitats i les unitats de les centenes. Per Exemples de mots femenins: dona, roca, taula...
recordar-ho, pots memoritzar: D-U-C
Les excepcions coincideixen amb el castell: febre/fiebre,
Exemple: classe/clase, egoista/egoista...
dos-cents vint-i-tres, cinc-cents quaranta-cinc...
3) El so de la essa sonora entre vocals s'escriu sempre amb
una sola essa. 12) Les paraules de l'apartat anterior sempre fan el plural
en -es.
Exemple: casa, cosa, pesa...
Exemples: llibres, formatges, dones, roques, taules, clas- Tant

ses...
13) La mai s'escriu davant la e o la i. No ser pas tant (equival a tanto en castell).
Parells de mots que ofereixen

dificultats especials
Aqu hi ha algunes parelles de paraules que poden induir a
confusi en un gran nombre d'ocasions.
Perqu
Ho faig perqu vull (resposta)

T'has d'aixecar perqu et veiem (indica finalitat)
Mai no sabrs el perqu de la decisi (motiu)
Per qu
Per qu ho dius? (sentit de pregunta)
Quan
Quan arribar? (adverbi de temps)
Quant
Quant de terreny teniu! (indica quantitat).
Qu
No s qu vols (sentit de pregunta)

En el moment en qu ens trobem (es pot substituir per el/la
qual, els/les quals, on).
Que
Vindr la setmana que ve (conjunci o relatiu feble)
Sin
No vindr avui, sin dem (conjunci adversativa)
Si no
Et castigar si no em fas cas (condici negada)
Tan
Tan simptic com s (equival a tan en castell).
Informaci
per a l'educador
o educadora
37
Quadern per dominar l'estratgia ortogrfica
ENSENYAMENT DE PERSONES ADULTES
Aquest quadern ensenya a veure les paraules per poder Introducci

escriure-les sense errades. No ensenya normes ortogrfi-
ques, sin l'estratgia que segueixen de forma intutiva les
persones amb bona ortografia. Un cop aquesta estratgia Aquest llibre est escrit per a l'alumnat d'Educaci de
s'ha automatitzat, l'ortografia s'aprn sense esfor. Aquesta Persones Adultes, especialment les que cursen estudis de
metodologia es basa en una branca aplicada de la psicolo- secundria. Les persones adultes que cursen primria
gia: la programaci neurolingstica (PNL). poden treballar tamb aquest quadern o els que estan espe-
fcicament dissenyats per a Primria, en especial els de Cicle
Aquest quadern pot baixar-se gratutament dels webs Mitj i Superior.
www.ortografia.cat i www.danielgabarro.cat.
Consulteu per saber en quina editorial sha publicat una edi-

ci en paper daquest quadern.
Objectius d'aquesta obra
Sou lliures de:
- Automatitzar les estratgies de memria visual que pos-
- Copiar, distribuir i comunicar pblicament l'obra sibiliten una escriptura correcta.
- Fer-ne obres derivades
- Dominar un vocabulari bsic exigible a secundria i a la
amb les condicions segents: vida adulta ordinria.
Reconeixement: heu de reconixer als crdits que heu

usat aquest material o us hi heu inspirat.
No comercial: no podeu fer servir aquesta obra per a

Possibilitats que ofereix aquest
finalitats comercials sense perms de l'editorial o els material
autors.
- Pot ser utilitzat de forma individual o de forma collectiva.
Compartir amb la mateixa llicncia: si altereu o Els suport d'un o una docent que segueixi les pautes
transformeu aquesta obra, o en genereu obres explicades a la guia didctica incrementa les possibili-
derivades, noms podeu distribuir l'obra generada amb tats d'xit del material.
una llicncia idntica a aquesta. Quan reutilitzeu o dis-
tribuu aquesta obra, heu de deixar ben clars els termes - Ofereix a l'alumnat i l'rea de llengua un espai de reflexi
de la llicncia de l'obra. sobre les dificultats ortogrfiques i les possibles solu-
cions.
- Podeu demanar perms als titulars dels drets d'autoria per
no aplicar alguna d'aquestes condicions. - S'hi anima a avaluar el procs de forma objectiva.
La realitzaci d'aquest material ha estat possible grcies a

una llicncia retribuda concedida pel Departament
d'Educaci i Universitats de la Generalitat de Catalunya
(DOGC nm.: 4699 de 17.8.2006).
Innovacions que presenta el material
Sagraeix el suport rebut per la doctora Maite Pr de - Es presenta l'estratgia que segueixen les persones amb
Blanquerna i, molt especialment, de la Conxita bona ortografia per tal que l'alumnat l'aprengui.
Puigarnau Gracia amb qui vaig iniciar-me en el tema de
lortografia i la PNL, sense ella aquesta obra mai no - A ms del que s'ha d'aprendre, explica com aprendre-
hauria vist la llum. ho.
- s eminentment prctic.
- S'hi adquireixen nous coneixements sense repetir el

que s'ha aprs en cursos anteriors.

Ortografia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ortografia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EDUCACI DE

Com es poden obtenir resultats amb aquest llibre? ..........................................................................................................4

SOS! Una cura d'urgncia ............................................................................................................................6

Normes imprescindibles ..............................................................................................................................31

Normativa d'accentuaci ................................................................................................................................................32

Informaci per a l'educador o educadora ........................................................................................37

Entendre el que passa

Com es poden obtenir resultats LI proposarem la feina de sempre?

a) Ser capa de llegir i escriure de forma gil. Si t

e) Fer els exercicis que proposem en aquest llibre. Si

Moltes persones que tenen mala ortografia, quan volen

En canvi, les persones amb bona ortografia veuen les

2) Les persones amb bona ortografia noten si la imatge

3) Finalment, escriuen la paraula.

Com pot imaginar-se, aquest procs t lloc en millsimes

Aquesta estratgia es pot transcriure com si fos una frmu-

I per on comenar? I com sabr que progressa?

s un sistema objectiu, perqu aporta una mesura matem-

Quines seran les fases del pla de (nombre derrors x 100)

Primera fase: comprovar que ja usa la Segona fase: millorar la memria

2) Quina s la botiga que es troba en tercer lloc quan surt

4) Si gira el mapa d'Espanya, quines autonomies queden Exemple de preguntes:

Si ha contestat qualsevol d'aquestes preguntes, haur fet

Ara ja sap qu significa veure una paraula al seu cap, oi?

Cada 4 preguntes canivn els papers.

Practiquin diversos dies fins que els surti b amb un mnim

Recordi que per contestar ha de VEURE les figures al SEU

Tercera fase: aplicar la memria visual Tcniques per recordar la imatge de

Poden apuntar els errors i encerts a la graella de la plana

Poden comenar amb aquestes paraules.

A lapartat segent trobar moltes ms tcniques que el

Trobar la graella per fer lexercici a la pgina 16.

avi, tamb, jo, per,

3) Miri el mot, imagini que els seus dits sn de guix i escriu

lletrejant des del

5) Miri el mot i visualitzi'l per posant en gran la lletra dif-

8) Visualitzi el mot i, alhora, digui el nom de la lletra difcil.

Exemple: Graella de control per lexercici de la

Posi una B al quadre

Cavall Meva Tardor

14) Tot sovint, la imatge de la paraula que recorda no s

Ha millorat la teva imatge quan l'ha visualitzada:

amb un fons clar S No

amb lletres fosques S No

Si ha trobat una millora amb aquests canvis, procura apli-

Graella de control en blanc per

Posi una B al quadre si ho fa b i una creu

Faci-ho i veur com la seva ortografia millorar molt rpid.

Vivim envoltats de paraules, les trobem pertot arreu: cartells

"lletrejant Vocabulari bsic

Retalli i porti aquestes targetes a sobre. Pot fer fotocpies

Igual que si es prengus una medecina, ha de mirar tres

A dalt abric ahir aigua aixecar all

amb amunt aquest aqu arbre via

avi ball banyar barca blanc blau

bo bufanda bufar camp can canviar

casa cavall cavaller collegi collir covard

comenar crrer crixer constipar-se dissabte desprs

distracci ell ella endavant s/es escola

estava estiu estmac exigir existir explicar

flor futbol gent gronxador globus guerra

herba hi havia histria i injecci inventar

joguina jugar lnia marr metge metgessa