EL NOUCENTISME

1.DEFINICI
2.CARACTERSTIQUES
3.CRONOLOGIA
4.GNERES
5.EUGENI D'ORS
6.GUERAU DE LIOST
7.JOSEP CARNER

1.DEFINICI
Moviment cultural i poltic al servei de la burgesia catalana nacionalista i
conservadora (s un moviment eminentment burgs). Ms que d'un moviment cultural es
tracta d'una autntica estratgia poltica per fer funcionar un aparell d'Estat.
El nom de Noucentisme va aparixer per primera vegada en les gloses dEugeni
dOrs. Ell ns el creador i el principal ideleg. DOrs justifica el nom amb diversos
motius: per una banda Noucentisme ve de 1900 i s'assimila a l's del Renaixement itali
(quatrocento i cinquecento). DOrs diu que noucentista s un adjectiu cronolgic. Per
altra banda, nou s el contrari de vell. Sinicia un segle nou, amb propostes de canvi
noves que trenquen amb el que era vell.

2.CARACTERSTIQUES
El Noucentisme s un moviment d'mplies implicacions culturals, poltiques i
socials, que t l'origen en la Renaixena; es caracteritza principalment per la conjunci
de cultura i ideologia poltica.
Pel que fa a la cultura, dos conceptes ajuden a constituir lideari dels
noucentismes: el classicisme i el mediterranisme. En aquest sentit, es renuncia a la
imprevisi, a l'atzar, a les passions i a la fatalitat, tant natural com social.
Quant a la ideologia poltica, va ser decisiva la creaci el 1914 de la
Mancomunitat de Catalunya i l'empenta d'Enric Prat de la Riba1.
La Mancomunitat va permetre crear una infraestructura normalitzadora de la
llengua i la cultura catalanes, de la qual destaquen:
lInstitut dEstudis Catalans (1907)
lEscola Catalana dArt Dramtic (1913)

1 Enric Prat de la Riba (1870-1917) s el mxim dirigent de la Lliga Regionalista. La seva teoria poltica es
resumeix en l'obra La Nacionalitat Catalana, editada el 1906. Com a poltic i estadista es caracteritza per
una hbil combinaci de pragmatisme i idealisme. Des de la Diputaci de Barcelona i la Mancomunitat de
Catalunya endega una poltica de modernitzaci que es caracteritza per l'obra pblica i les
infraestructures. Prat sap envoltar-se d'homes de totes les tendncies, honests i ben preparats. Amb ell, la
Lliga Regionalista esdev la fora hegemnica.
 la Biblioteca de Catalunya (1914)
lEscola de Bibliotecries (1915)
la Xarxa de Biblioteques Populars
Tamb va ser important la celebraci del primer Congrs de la Llengua Catalana
(1906) i la creaci de la secci Filolgica de l'IEC (1912). Aquesta va ser crucial en
lelaboraci de la nova normativa del catal, sobretot amb la creaci de la ctedra de
Pompeu Fabra2 (1912), perqu aix va afavorir la promulgaci de les Normes
ortogrfiques (1913), la publicaci del Diccionari ortogrfic (1917) i la Gramtica (1918)
i ms endavant el Diccionari general de la llengua catalana (1932).
En definitiva, ens trobam amb una nova esttica, hereva en part dels
plantejaments modernistes, amb possibilitats d'organitzar-se polticament i cultural. El
quadre segent reflecteix les principals diferncies i coincidncies entre els dos
moviments:
MODERNISME NOUCENTISME
Diferncies
Literatura d'ambientaci rural Es propicia el tema urb
Espontanetat (teoria de la paraula Lluita contra aquesta
viva, Joan Maragall) espontanetat
[Influncia del Romanticisme] [Retorn al classicisme]
Caos Ordre
Natura cultura
Ruralisme ciutadania3
Mstica Ra
Indefinici claredat
Coincidncies
Impuls d'intervenci de la poltica en cultura
(regeneracionisme) (Prat de la Riba)
Esperit d'europetzaci
Afany per la fixaci ortogrfica (possible durant el Noucentisme grcies al
poder poltic de qu dispos)

Hem de tenir en compte que molts d'autors noucentistes s'inicien en el Modernisme, com
Eugeni d'Ors, per tant les diferncies no sn abismals. Els noucentistes volen aconseguir
la perfecci, l'obra ben feta, dominada per la ra per damunt de qualsevol altre
principi. Consideren l'estil ms important que l'espontanetat. Son el moviment del seny
i de la mesura.

2 Pompeu Fabra estudi enginyeria industrial, i fou autodidacte en lestudi del catal. s considerat
lordenador de la llengua catalana moderna. Form part de LAven, on promogu una campanya per a la
reforma ortogrfica. Particip en el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906). Autor de
la Gramtica de la llengua catalana (1912), impuls la promulgaci de les Normes ortogrfiques (1913).
Per encrrec de lIEC, que ladopt com a oficial, public la Gramtica catalana (1918). s lautor de les
Converses filolgiques i del Diccionari general de la llengua catalana (1932), concebut com a canems del
futur diccionari de lInstitut. El 1939 sexili, i pstumament sedit la seva nova Gramtica catalana
(1956). Fou catedrtic de la Universitat de Barcelona.
3 Eugeni d'Ors: el lloc ideal per dur a terme tots els canvis que shan plantejat s la ciutat. Construir una
ciutat s consolidar el perfil de la civilitzaci moderna. La ciutat s un espai amb canvis constants, reflex
dels camins que pren la civilitzaci. Aquesta civilitzaci ser el resultat final de la seva obra. Cal crear
una metrpoli que sigui exemple de modernitat a tot el pas. La revoluci implica allunyar-se dels
ambients rurals i centrar-se en les ciutats, sense perdre les tradicions del camp. La indstria i les
empreses burgeses sn el motor de la nova Catalunya autnoma, i Barcelona ns la capital.
3.CRONOLOGIA
Diferents teories sobre l'abast del moviment.
Inicis:
a- 1906
1r Congrs Internacional de la Llengua Catalana
Eugeni d'Ors comena a publicar Glosari a La Veu de Catalunya (diari de la
burgesia catalana nacionalista)
Josep Carner publica Els fruits saborosos
Costa i Llobera publica Horacianes
b- 1911
Eugeni d'Ors publica La ben plantada (smbol idealitzat de la dona noucentista).
Final:
a- 1923 Dictadura de Primo de Rivera
b- 1939 Inici franquisme
[per 1941 Carner, Nab i 1942, Carles Riba publica Elegies de
Bierville]

4.GNERES
Els autors del Noucentisme conreen sobretot dos gneres literaris:
l'assaig, per exposar les noves teories. Gnere que permet teoritzar i reflectir el
pensament.
la poesia, que encaixava en la seva esttica; expressi ms sublim de la literatura.
El poeta noucentista no neix, es fa (contrriament a la idea romntica). La
poesia noucentista rep influncies del parnassianisme (gust per la forma i pels clssics) i
del simbolisme (Mallarm, Verlaine, Rimbaud). La poesia noucentista sent gran atracci
per la temtica popular amb una acurada elaboraci intellectual (Josep Carner). Fa una
interpretaci idllica de la natura (Guerau de Liost). T un gran afany per construir la
societat i la ciutat ideals.
En canvi, la novella es conrea poc perqu no s considerada com a necessria per a la
nova esttica.
5.EUGENI D'ORS (BARCELONA 1881-1954)
Ideleg indiscutible del Noucentisme. Des del 1906 publica el seu Glosari4 a La
veu de Catalunya sota el pseudnim de Xnius.
Va ser secretari de l'IEC i collabor estretament amb Prat de la Riba, per el
1917, en morir el President, d'Ors no s'entengu amb el seu successor, Josep Puig i
Cadafalch, per la qual cosa dimit de tots els crrecs oficials. El 1923 se'n va anar a
Madrid i el 1938 s nomenat Jefe nacional de Bellas Artes pel bando nacional, aix
va iniciar un llarg procs de collaboraci amb el franquisme.
Figura cabdal del Noucentisme, trenc amb el Modernisme i amb tot el que
significava el vuit-cents.
Les seves glosses han quedat recollides en diversos volums. El ms fams: La Ben
Plantada (glosses de 1911); hi presenta la figura de na Teresa, representant de la ptria i
de la dona catalana, que cont els trets caracterstics de la ideologia noucentista i
Gualba la de mil veus (1915) l'obra que ms s'acosta a la novella.
catalanisme esttic i moral
mediterranisme
arbitrarisme

Eugeni d'Ors defineix aquesta nova esttica:

Noucentisme: rebuig del Romanticisme. La cultura no pot estar en mans
d'intellectuals bohemis i revolucionaris.
Imperialisme: amb l'objectiu d'aconseguir la societat ideal, es tracta de marcar les
intervencions poltiques necessries per tal d'aconseguir un estat burgs modern, per
tal d'afavorir el model cultural al qual s'aspirava. La burgesia haur d'aconseguir
l'hegemonia interna de Catalunya.
Arbitrarisme: es rebutja el determinisme tant de la prpia psicologia com de les
tradicions i de la societat, amb l'objectiu d'arribar a una esttica ideal, marcada per
l'autor, que s'oposa totalment a l'espontaneisme; s una manifestaci del poder de
triar i d'aplicar les convencions artificioses que calguin. [Desrealitzaci de la realitat
mitjanant abstraccions per tal d'arribar a l'ideal].
Civiltat: neutralitzaci dels nombrosos i progressius conflictes que sorgien als nuclis
industrials. Es creu que amb l'imperialisme i l'arbitrarisme s'ha de tendir a la civiltat
com a model de vida europeu perfecte. No volen mantenir la polmica camp-ciutat.
Classicisme: la burgesia recorregu al mn clssic per a fornir-se d'uns models
d'actuaci. El model clssic els donava: ordre, ra, seny, mesura, harmonia, principis
vlids per aconseguir: estabilitat social i dinamisme cultural. Oposici a la teoria de
la Paraula viva de Maragall.
L'acompliment d'aquests preceptes tenia com a objectiu final l'assoliment de la
perfecci.

4 Glossa: article breu i concs amb to de lli, sobre les darreres novetats culturals i poltiques d'Europa
i de Catalunya. Aquest Glosari fou de gran importncia ja que marc tota una generaci; hi propugn
uns ideals cvics.
6.GUERAU DE LIOST. (PSEUDNIM LITERARI DE JAUME BOFILL I
MATES. OLOT, 1878 - BARCELONA, 1933)

Poeta, poltic i periodista. Llicenciat en dret i filosofia. Ingress a la Lliga

Regionalista i a la redacci de La Veu de Catalunya, on signava sovint Puck.
Com a poltic va ser collaborador de Prat de la Riba: va ser regidor de
l'ajuntament de Barcelona i conseller de la Mancomunitat;sel considera un dels primers
oradors de la Catalunya contempornia. La seva tasca com a periodista es concreta en
nombrosos articles sobre literatura i sobre temes poltics, des d'una perspectiva
nacionalista.
En tant que home de lletres, va participar en la vida intellectual del moment;
esdevingu un dels puntals del noucentisme, pel seu ordre, mtode i civisme. Els
primers escrits estaven influts pel Modernisme, per aviat reb la influncia de Josep
Carner. Dels seus escrits potics destacarem La muntanya d'ametistes (1908)5 que
signific la descoberta dun poeta del noucentisme pur: el culte a la muntanya del
Montseny com a escenari on es mouen els homes, les bsties i els ssers fantstics
(fades, follets) i on la natura pren un relleu hum; a ms a ms public Somnis (1913) on
el poeta empra el recurs de mesclar els plans histrics o de servir-se delements de la
literatura medieval (viatge a linfern, el bestiari) per tal de descriure, ja amb un pinzell
realista, uns certs taranns humans; La ciutat d'ivori (1918), que representa lurbs
noucentista ideal (Barcelona, Catalunya, feta flor de civiltat), sense estridncies i
mesurada; Selvatana d'amor (1920) i Ofrena rural (1926) que signifiquen una nova
exaltaci de la natura per menys fantasiosa i ms humanitzada i Stires (927) on
fustiga els vicis o exala les virtuts dels humans sempre des duna visi moralista.
PRTIC

Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or:

tes cpules s'irisen en la blavor que mor,

i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,

serpegen de les ones pel tors adolescent.

L'ivori t la grcia d'un marbre constellat

d'aurfiques polsines, com una carn d'albat.

Bella ciutat de marbre del mn exterior,

esdevinguda aurfica dins un esguard d'amor!

Ets tota laborada amb ordenat esment.

Et purifica el viure magnnim i cruent.

I, per damunt la frvola grandesa terrenal,

empunyars la palma del seny - que s immortal.

Guerau de Liost, La ciutat d'ivori

5 Al prleg de La muntanya d'ametistes, Xnius comenta: El poeta empresona la natura i, ja a la ciutat,

la sotmet a la nova esttica noucentista.
7.JOSEP CARNER (BARCELONA 1884 - BRUSSELLES 1970)
VIDA
Als dotze anys comen a collaborar en diverses publicacions literries, als
divuit es llicenci en Dret i als vint en Filosofia i Lletres.
Collaborador de l'IEC.
Collaborador de La Veu de Catalunya.
El 1921 ingress en la carrera diplomtica i com a vicecnsol va viure a Gnova,
Costa Rica, Le Havre, Beirut, Pars, Mxic i Brusselles. Tot i aix segu sempre de prop la
trajectria poltica i intellectual de Catalunya.
Amic de Guerau de Liost.
S'install a Brusselles els darrers anys de la seva vida. (exili a causa de la
guerra civil)
OBRA
Autor de poesia, prosa i teatre, tot i que destaca per sobre de les altres la seva
producci potica. En tota la seva poesia, per tamb en la prosa trobam: ironia,
tendresa, joc i reflexi. Sovint els poemes de Carner comencen essent un pretext
proposat a la consideraci del lector; s el pas del pretext al poema.
Podem diferenciar diverses etapes en la seva producci potica:
A- L'aprenentatge: el Modernisme 1896-1905
Carner prov tots els gneres: narraci, conte, poesia i teatre. Pass des
d'actituds antimodernistes fins a arribar a connectar amb la ideologia modernista: el
poeta en conflicte amb la societat. D'aquest perode destaquem El llibre dels poetes
(1904).
B- Professionalitzaci: el Noucentisme 1906-1921
Durant aquests anys escrigu molta poesia segons els esquemes noucentistes. El
llibre ms representatiu s Els fruits saborosos (1906), una meditaci sobre la vida que
flueix constantment: infantesa, amor, maternitat, vellesa; cadascun dels fruits s un
motiu per a parlar de l'home/la dona ja sigui mitjanant la comparaci, l'allegoria o el
contrast. L'actitud del personatge s sempre relacionada amb el color, el perfum, el
gust, la bellesa o la forma de la fruita: maduixes, cireres, albercocs, nous...
corresponen a la infantesa: sn essencialment petites, de colors vius o sorolloses. Peres,
prunes, prssecs, llimones, sndries... equivalen a la plenitud i la bellesa de la dona;
es tracta de poesies amb connotacions de carcter sensual. Taronges, figues,
magranes... es relacionen amb la dona que s'ha quedat sola desprs d'una vida de
sacrificis. Pomes, castanyes, ametlles, codonys... representen la vellesa i la
permanncia en el record: sn fruites de tardor i d'hivern: se'n faran confitures que
conservaran l'olor i el gust, l'essncia de quan eren fresques.
No s un llibre fcil encara que s de lectura agradable; sota unes formes cultes
i de regust hellnic (vg. El nom dels personatges) ens presenta una faceta de la
burgesia -de la vida quotidiana- amb tots els seus problemes, illusions i frustracions.
Ms endavant (1914) public La paraula en el vent [obra carregada d'emoci i de
subjectivisme] i Auques i ventalls [visi irnica dels barris menestrals de les viletes
d'estiueig.
C- Descoberta del simbolisme 1921-1939
Des de l'estranger -com a vicecnsol- mantingu una intensa activitat literria
concentrada en:
molts articles contra la dictadura
la descoberta del Postsimbolisme (iniciat a Frana i a Anglaterra)
la traducci de poesia xinesa
El seu model esttic, doncs, evoluciona i descobreix una poesia ms realista. El
cor quiet (1933) s el llibre de poesia que millor recull aquest canvi.

D- Poesia metafsica (1939-1970)

Durant aquesta etapa publica Nab (significa profeta en hebreu). La temtica
religiosa s sempre present en la poesia de Carner. Carner hi utilitza procediments
postsimbolistes, hi aprofundeix algunes meditacions anteriors (enyorament de la ptria,
paper de l'sser hum en el mn...). Estructural en 10 cants s un poema narratiu sobre
la histria bblica de Jons, enviat per Du a anunciar als habitants de Nnive la
destrucci de la ciutat si no es penedeixen dels pecats individuals i collectius que s'hi
cometien. Jons refusa l'ordre divina allegant que ja se sent vell i que est cansat que
la gent no se l'escolti. Decideix oblidar la Veu i el manament, per de seguida se li
presenten dubtes de conscincia. Jons marxa, fuig de Du, dels altres, d'ell mateix i es
refugia en un vaixell. Per els mariners que intenten de salvar l'embarcaci durant una
tempesta, el llancen a l'aigua; un gran peix se l'empassa i viu tres dies i tres nits dins el
seu ventre. I Jons recupera la fe. Escopit a la platja i feli es disposa a complir el
manament. Davant Nnive ja penedida, Du remet la seva ira i Jons, que ja ha
acomplert la seva missi, desitja morir.
Nab s un poema difcil -per la simbologia moral que cont (por, pecat, ira,
venjana...)
-per la complexitat lingstica (lxic, sintaxi, ritme)
La poesia Carner s una poesia lcida i conseqent (evoluciona segons la histria
i les modes literries).

Carner assumeix tota la tradici catalana (culta i popular) i tots els moviments europeus.
Aconsegueix aix omplir el buit dels segles que van des del Renaixement fins al Romanticisme.
Tant amb la seva obra potica, com amb la prosa o amb el teatre, Carner ha enriquit la
llengua amb una aportaci de neologismes que oscilla al voltant d'uns 3000 mots, entre arcaismes,
estrangerismes i dialectalismes seguint els procediments propis de la llengua (composici, prefixaci
i parasntesi).
Aglae i les taronges

Aglae, sota un bell taronger deturada,

al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encal per l'herba i la rosada,
I t la cara pllida d'un gran defalliment.

Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, 5

altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
I encara es fa ms blanca, perduda entre el perfum.

I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;

la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. 10
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.

I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperana;

amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogus besar l'infant que ja s'atansa, 15
batec tan avinent i tan inconegut.

I veu la piadosa taronja que fou bella,

i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill. 20
Les prunes d'or

En un incomparable triomf, Migdia mor.

Passada pel flameig, la terra s'aclivella.
Aglaia seu a l'ombra de la prunera vella.
Relluen delitoses, endins, les prunes d'or.

Oh cos d'Aglaia, bru com saonada fruita,

cimat de cabellera com d'una nit mortal!
Els llavis se li baden per a la dola lluita
i t en els ulls un caire brillant com de punyal.

Les prunes d'or a Aglaia rellen temptadores.

Sn en una illa verda, cenyida de claror;L
en el reds, a penen hi ha fesses torbadores:
un fregads de mates, l'insecte en bonior.

Aglaia sent un mot. s ella o el brancam?

I l'aire es tor, ardent d'una flama frisosa,
i la calitja parla d'una terrible fosa.
L'agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!

Aglaia t una set que eixuga el seny, la parla...

Superbament s'aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
i enlaira tot el rostre, com si volgus besar-la.

I l'arbre, que amb un lleu serpejament de branques

sembla oferir-nos l'or, la mel d'algun pecat,
s'estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impdic i de les dents tan blanques.