4 VEGETACI DE CATALUNYA 1

INTRODUCCI 2

4.1 Caracterstiques generals de la vegetaci 2

4.2 Vegetaci boreoalpina 3
4.3 Vegetaci eurosiberiana 4
4.4 Vegetaci mediterrnia 6
4.5 Arbres singulars 9
Resum 9

1
INTRODUCCI

Els Pasos Catalans presenten una vegetaci molt variada, fruit de la seva diversitat
dambients. Lexistncia en un territori relativament petit de muntanyes amb alades
importants, de muntanyes mitjanes amb orientacions geogrfiques diverses i la influncia
marina del mar Mediterrani, asseguren una gran varietat de condicions que permeten un
extraordinari desenvolupament de la vida vegetal. Per accedir a lestudi daquesta enorme
varietat la vegetaci sestructura en tres blocs atenent, principalment, a les caracterstiques
climtiques. Cadascun dels ambients presenta uns subambients particulars definits per tipus
especials de vegetaci. Lajut de nombrosos dibuixos dels vegetals i dels ambients
collabora per tenir una completa comprensi de la unitat.

La vegetaci dels Pasos Catalans es pot dividir en tres regions determinades pel
clima:

Regi Boreoalpina, que agrupa la vegetaci situada per sobre del 660N i la situada
a alta muntanya. A casa nostra s, evidentment, daquest ltim tipus.

Regi Eurosiberiana, que agrupa la vegetaci situada per damunt dels 400N o la
situada en zones amb un clima similar al que hi ha en aquestes latituds.

Regi Mediterrnia, que agrupa la vegetaci que envolta el Mediterrani entre els
300N i els 400N.

A ms, poden influir sobre la vegetaci:

Laltitud. Es produeix una zonaci altitudinal de la vegetaci, provocada per la

diferncia de temperatura, la diferncia del grau de radiaci solar i la diferent acci dels
agents atmosfrics.

Lexposici solar. Les diferncies dexposici solar entre lobaga i el soleil, determinen
unes diferncies molt evidents de distribuci de vegetaci. En el soleil, o sigui en els
vessants orientats al sud, es situen els vegetals, necessitats de llum i que presenten
major adaptaci a leixutesa del sl. En lobaga, o sigui els vessants orientats al nord, la
humitat s ms gran, la temperatura s ms baixa i hi ha menys hores de llum diries, fet
que determina lestabliment duna vegetaci adaptada a aquests requeriments.

El relleu. El relleu provoca diferncies entre la vegetaci despadats i vessants de poc o

molt pendent. Tamb pot donar lloc a fenmens com la inversi trmica, on les terres
baixes tenen temperatures ms altes que les situades per sobre, fet que produeix
distribucions de vegetaci invertides, que trobarem segons la distribuci altitudinal del
lloc.

El tipus de sl. La natura del sl pot ser, en general, calcria o silcia. El sl calcari s
ms ric en sals i permet una major abundncia i varietat de vida vegetal, per tamb
permet una major prdua daigua i per tant una major eixutesa del terreny. En els llocs on
hi ha aigua la representaci vegetal s esponerosa, per en els llocs amb dficit daigua,
les condicions de sequedat poden arribar a ser molt extremes i permetre tan sols
lestabliment despcies vegetals adaptades a aquesta situaci. El sl silici s pobre en
sals i limita el creixement vegetal, per pot permetre una major acumulaci daigua.

En la distribuci vegetal podem distingir tamb:

Els ambients zonals, que coincideixen amb les regions determinades pel clima: lalta
muntanya alpina i subalpina o regi boreoalpina, la muntanya mitja mediterrnia i
atlntica o regi eurosiberiana, i la terra baixa mediterrnia, submediterrnia i
mediterrnia culminal o regi mediterrnia.

2
 Els ambients azonals, que presenten unes caracterstiques generals independents del
clima i provoquen distribucions de vegetaci caracterstiques. Aix podem distingir:
ambients rupestres, litorals, aigualosos, agrcoles i ruderals.

1.1 Vegetaci boreoalpina

La vegetaci boreoalpina correspon a les terres enlairades per damunt dels
1600-1700m. Representa noms el 4% del territori i shi poden distingir lestatge
subalp, situat des dels 1600m fins als 2300m, lestatge alp situat entre 2300 i
3000m i lestatge nival, per damunt dels 3000m.

El fred s lelement determinant per a la distribuci de la vegetaci en aquests

estatges. Altres factors que influeixen sobre la distribuci sn: la intensa radiaci
solar pel poc filtratge atmosfric; l'oscillaci trmica diria que a lestiu pot
passar dels 300C de diferncia; i els problemes mecnics derivats del pendent i
lacumulaci de neu.

1.1.1 Estatge nival

Lestatge nival s una zona de molt poca extensi als Pasos Catalans on la neu cobreix el
terra tot lany. Es tracta duna rea desrtica per als vegetals, davant de la impossibilitat
dobtenir aigua lquida.

1.1.2 Estatge alp

Lestatge alp s el domini dels prats. La presncia de neu durant 6 o 8 mesos noms
permet un perode vegetatiu curt i els vegetals han d'afrontar seriosos problemes mecnics
provocats per la innivaci. Laigua s abundant amb valors de 1800 a 2000mm de
precipitacions anuals, per moltes sn en forma de neu i, a ms, el fred glaa laigua i
dificulta a les plantes la seva absorci. Les plantes, per tant, presenten adaptacions al fred,
al pes de la neu (absncia darbres i arbusts), a lelevada lluminositat i a l'absncia de
protecci a causa dels raigs solars dalta energia (llum ultraviolada)

s de destacar la presncia de les anomenades espcies vernals, o sigui les que

apareixen quan la neu encara sest fonent, com la soldanel.la i els safrans i clquics.

A ms d'aquestes hi podem destacar les gencianes, la regalssia de muntanya, la flor de

neu, el gesp, la viola daigua, els crexs, les saxfragues, els matafocs, el julivert disard, la
linria alpina, la drade

1.1.3 Estatge subalp

Lestatge subalp s la zona del bosc de conferes, que al nostre pas est format pel pi
negre i avet. Aquests arbres tenen una forma cnica i les branques relativament flexibles,
que permeten aguantar el pes de la neu i afavorir el seu lliscament. Estan adaptats a
sobreviure en condicions de baixes temperatures, amb les renes que produeixen baixen el
punt de congelaci. Les seves fulles aciculars transpiren molt poc i poden mantenir-se a
lhivern sense fer la fotosntesi (que no es pot realitzar per sota del zero graus, quan laigua
es glaa), per estan disponibles tan bon punt les condicions climtiques ho permeten. A
ms, la simbiosi de les conferes amb fongs micorzics els permet un major aprofitament de
les substncies minerals del sl que, en alta muntanya, sovint, sn insuficients per a les
plantes.

3
El pi negre s capa de sobreviure per sobre dels 2000m i sovint adopta formes tortuoses
que fan pensar en la lluita continua amb els elements atmosfrics per poder desenvolupar-
se normalment.

Amb les conferes o formant boscos allats tamb es troba el faig i el bedoll.

Les avetoses cerquen les obagues obertes, mantenint el cap sec i els peus humits (al
contrari que el faig que cerca tenir el cap humit, amb les boires, i els peus secs). s de
destacar lavetosa del Montseny, la ms meridional dels Pasos Catalans, que es presenta
associada al faig.

En aquests boscos es troben arbusts com el boix, el ginebr, nabiu i el neret i herbcies com
lel.lbor verd, lherba fetgera, etc.

Les landes, matolls i bardisses es presenten en els llocs on el bosc ha sofert una degradaci
important o on hi ha grans dificultat ecolgiques per a la seva implantaci. Hi podem trobar
el neret, el nabiu, el roser alp, el ginebr. s de destacar la presncia del matollar de
ginebr al cim del Tur de lHome, en el masss del Montseny

Els prats es troben en rees generalment modificades per lhome o en indrets particulars on
no shan desenvolupat els boscos o matollars. Acompanyen al pl can, diferents crexs, el
ranuncle pirinenc, la regalssia de muntanya, l'ussona, la prmula gran, etc.

Els prats de dall sn generalment comunitats altimontanes, per alguns es poden trobar en
lestatge subalp. Es tracta de prats modificats per lhome que els sotmet a una intensa
activitat productiva per alimentar el bestiar. Es troben en aquest prats: la milfulles, el rovell
d'ou, etc.

Les formacions megafrbiques estan formades per plantes herbcies de ms dun metre
dalada, amb fulles grans i flors vistents. Viuen en llocs amb sls profunds i dinnivaci
abundant. En aquesta comunitat hi destaquen: ladenostil, la valeriana pirinenca, el
salsufragi, el veladre, el mrcolic pirinenc, etc. Moltes daquestes espcies sn txiques i,
per tant, sn respectades pel bestiar.

1.2 Vegetaci eurosiberiana

La vegetaci eurosiberiana correspon a la muntanya mitjana plujosa, de clima

medioeuropeu o atlntic i s el domini dels boscos caducifolis. Ocupa un 4% del
territori i prcticament est limitada als Pirineus i Prepirineus. Situada entre els
900 i els 1600m pot baixar fins a 500m a les zones ms humides o situar el seu
lmit inferior cap als 1200-1500 al Pas Valenci (serra dAitana, Penyagolosa,
etc.)

El clima daquesta zona s temperat i humit i marca leixut perode estival i el glacial perode
hivernal. Les precipitacions oscillen entre 700 i 1000mm anuals. A lestiu la temperatura no
sol pujar per sobre dels 20-250C i a lhivern es mant entre 00 i 50C.

La vegetaci s essencialment forestal, encara que per lacci de lhome es troben prats i
landes. El bosc dominant s el bosc caducifoli, amb un elevat contingut hdric i lexistncia
dun perode de reps. Durant la primavera i lestiu la fotosntesi s intensa i el color verd
ofereix totes les seves tonalitats. A la tardor, les fulles van quedant afuncionals i
despossedes dels seus pigments progressivament, don resulten totes les vistents varietats
cromtiques grogues, marrons i vermelles. A lhivern, els arbres i arbusts perden les fulles
aix com les herbes la seva part aria. Esperaran larribada de la primavera.

4
1.2.1 Rouredes humides i fagedes.

La zona de les rouredes humides i de les fagedes s la ms representativa de la vegetaci

caduciflia medioeuropea. Es situa entre els 1300 i 1700m, encara que en alguns punts
(com la plana dOlot) baixa fins a 500m, a causa de la inversi trmica i de les boires. La vall
dAran i zones del Pallars Juss i lAlta Ribagora tenen les fagedes ms riques. El Vallespir,
Ripolls, la Garrotxa, les Guilleries i el Montseny presenten les fagedes ms pobres on els
faigs disposen les seves arrels a flor de terra dificultant considerablement el
desenvolupament de lestrat herbaci. Un petit reducte de faigs arriba als ports de Beseit,
assenyalant seu el lmit meridional.

En degradar-se les rouredes o les fagedes apareix una comunitat de landes

Sn caracterstics arbres com els roures, el freixe, el faig, el tell, l'om, l'avellaner, el pi roig, el
trmol, l'alzina i arbusts i herbcies com lligabosc atlntic, lheura, la roja, falguera comuna,
el sanguinyol, la gdua, el bixol, la gatassa, l'el.lebor verd,

1.2.2 Rouredes i pinedes seques

La zona de les rouredes i pinedes seques correspon a una zona de transici entre la
vegetaci mediterrnia i la medioeuropea. En aquesta zona les fulles dels roures es
marceixen a lhivern per no arriben a caure i pengen seques de larbre durant la tardor i part
de lhivern.

Es poden trobar boscos de roures amb blada de fulla gran, pi roig i amb arbusts i herbes
com el boix, el corner, el marxvol, la viola, lherba fetgera, la prmula vera, etc.

Tamb sn caracterstiques d'aquesta zona les teixedes, les pinedes i els castanyars. Quan
lhome ha alterat profundament lestructura de les rouredes pot aparixer el bosc de pinassa.
La pineda de pi roig no sembla, en canvi, necessitar cap ajut per part de lhome per
predominar en algunes zones.

El teix s un arbre robust, que s objecte duna expoliaci del brancatge per motius festius
(Nadal) i decoratius. Tot ell txic, a excepci del fruit vermell.

Les castanyedes sn formacions forestals on domina el castanyer. El castanyer s una arbre

importat de lorient mediterrani per la seva fusta i el seu inters alimentari. Prospera b en
sls silicis i es poden trobar exemplars grans aprofitats per obtenir castanyes o perxades,
formades per rebrots joves de 8-10 anys obtinguts desprs de tallar la soca, per obtenir
fusta.

A ms dels boscos de roures, pins i teix, hom pot trobar, dins del domini de les rouredes
seques, la boixeda. s tracta duna formaci arbustiva, que si no s expoliada (la seva fusta
s molt dura i s molt apreciada per fer mnecs, pipes, poms, etc.) pot formar boscos amb
arbres de 3-4m. T una marcada preferncia pels sls calcaris.

En les parts altes de la muntanya plujosa es desenvolupen els esplndids prats de dall
(tamb es troben, com sha comentat, en les parts baixes de lestatge subalp) Sn prats
objecte dexplotaci ramadera i es fan un parell o tres dallades anuals. El sl profund i
laigua abundant produeixen una herba tendre delevada productivitat. Als prats de dall, hom
pot trobar el fromental, el dent de lle, la milfulles, la pastanaga borda, la grandalla,
langlica de prat, etc. Hi destaca el prat de grandalla per lespectacularitat de la seva
floraci que omple els vessants duna densa catifa blanca pigallada de groc (fondalades i
algun vessant de la vall dAran)

1.2.3 Zona de lavellanosa i el pi roig

Entre els 1300 i els 1700m de la cara sud dels Pirineus, des de la vall de Ribes fins a lAlta
Ribagora s'estn el domini de lavellanosa i el pi roig.

5
A la pineda de pi roig de la zona eurosiberiana humida es poden trobar el pi negre, el boix,
lavellaner, la boixerola, la maduixera i un estrat de molses molt desenvolupat.

A les fondalades i rees humides del domini del pi roig es desenvolupa lavellanosa,
dominada per l'avellaner.

1.2.4 Vegetaci de ribera

Els boscos de ribera poden estar formats per la salzeda de sarga, les omedes i les
vernedes. Formen boscos en galeria, on els verns ocupen la franja ms propera a laigua,
amb les arrels semisubmergides en les torrenteres i rierols.

Les salzedes de sarga actuen com a dics vivents i canviants que esmorteeixen els efectes
de les riades, amb latapet brancam que atenua lempenta de laigua i ret els materials
arrossegats per la fora de la revinguda daigua.

Moltes omedes del pas, per efecte de la grafiosi, una plaga combinada dun fong i un
colepter, han desaparegut. A poc a poc, els joves oms van recuperant lespai de les
antigues omedes.

A les vernedes hi podem trobar lavellaner, el sac, el sanguinyol, el lliri de neu, la

maduixera, etc.

1.2.5 Vegetaci rupcola

La vegetaci rupcola t un carcter ms discret per les seves caracterstiques dadaptaci a

un medi difcil i pel fet duna menor abundncia dels penyals en el domini medioeuropeu
respecte a els altres estatges. Hi destaquen lorella ds, lherba de Sant Segimn
(endemisme del Montseny), diferents crespinells, etc.

1.2.6 Vegetaci ruderal

La vegetaci ruderal i nitrfila es presenta, generalment, lligada a la presncia humana i

als ramats. Es poden trobar la cardigassa, lortiga gran, diferents geranis silvestres, etc.

En les clarianes produdes per causes naturals ( allau, incendi, etc.) o per actuacions
humanes no controlades ( tales, incendis...), sacceleren els processos de descomposici,
enriquint-se el sl amb nitrogen i augmentant la quantitat de llum respecte al bosc proper. En
aquest ambient podem trobar la belladona, la slvia de flor groga, lepilobi angustifoli, la
gerdera, el sac racems, lortiga gran, etc.

1.3 Vegetaci mediterrnia

La vegetaci mediterrnia comprn un 90% del territori i ocupa totes les zones de la
terra baixa mediterrnia des del litoral fins als 800-1000m. Les pluges no sn gaire
abundants i es concentren a la primavera i a la tardor. Lestiu s prolongat i sec i
lhivern no arriba a ser intensament fred. El bosc mediterrani s perennifoli i roman
verd totes les poques de lany. Lestiu s lpoca ms difcil i la majoria
dadaptacions que presenten els vegetals sn per fer front a leixutesa estival.

En alguns casos les fulles es transformen en espines de manera que disminueix la

transpiraci i proporciona defensa enfront dels herbvors, sempre presents en un medi molt
humanitzat. Algunes altres espcies presenten fulles suculentes, que acumulen aigua a les
fulles. La reducci de les fulles, la lluentor pel recobriment de ceres, el borrissol dels revers
de les fulles (per disminuir la prdua daigua pels estomes), el caragolament de les fulles
sobre si mateixes, per tal de crear una cambra on queden tancats els estomes, la
semimarcescnsia que fa pansir moltes fulles o part delles, amb la disminuci notable de la
transpiraci, l'atapement de les fulles, el predomini de la vegetaci llenyosa per sobre de la
6
herbcia, sn altres adaptacions dels vegetals per fer front a lestiu. La presncia de renes,
ltexs i essncies, tan abundants en les plantes aromtiques mediterrnies responen
sobretot a una adaptaci defensiva davant dels herbvors.

1.3.1 L'alzinar

El bosc esclerofil.le ms caracterstic del mediterrani s lalzinar litoral o alzinar amb marfull.

Lalzina s prcticament lnic arbre representat, encara que segons el lloc podem trobar
diferents espcies de roures, arbusts com laladern, laladern fals, larbo, el llentiscle, el
bruc boal, el matabou, el boix, el galzeran, lesparreguera i la rogeta. Diferents plantes
enfiladisses com el lligabosc, la ridorta, lartjol, lheura etc., cerquen la llum pujant pels
arbustos i alzines. Lestat herbaci est representat per la falzia negra, la viola boscana,
lheura, etc.

En indrets silicis de sl pobre, la surera desplaa a lalzina. No s un bosc tan dens i permet
una major entrada de llum, fet que afavoreix a les plantes de lalzinar ms tolerants de la
llum i la calor.

A les terres mediterrnies continentals, amb condicions climtiques ms extremes (hiverns

freds, menys pluges i estius calorosos), es presenta el carrascar, amb la carrasca dominant
lestrat arbori.

La garriga procedeix de la degradaci de lalzinar litoral o del carrascar. Es tracta duna

comunitat arbustiva dominada pel garric. Hi trobem, a ms, el llentiscle, la roja, lartjol, la
lleteresa, el llist, etc.

Una altra comunitat que ocupa territoris resultants de la degradaci de lalzinar sn les
brolles. La brolla de roman i bruc dhivern s la ms abundant.

Sobre el substrat silici de les Serralades Costaneres les brolles dominants sn les brolles
destepes i brucs.

1.3.2 Les pinedes

Laltre gran bosc de la terra baixa mediterrnia s la pineda. De fet semblen molt ms
abundants que no pas lalzinar. Els pins mediterranis sn espcies molt tolerants, capaos
de viure en indrets amb poc sl i zones molt eixutes, de manera que si entren en
competncia amb daltres espcies, com lalzina, ms sensible per ms efica, es veuen
obligats a ocupar els pitjors llocs del terreny. Per si una acci natural o produda per lhome
disminueix la competncia i elimina les alzines, els pins sestenen amb molta rapidesa pertot
arreu. Per acci dels incendis i/o per lacci de lhome les pinedes sestenen a tot el pas.

Podem diferenciar: la pineda de pi blanc, la ms corrent de la terra baixa, la pineda de pi

pinyer, ms corrent als sls de saul i la pineda de pi roig (ms tpics de lestatge
eurosiberi), que es fa en determinades rees obagues de zones altes.

1.3.3 La bardissa

A les zones dhumitat i mitja ombra, com les que es donen als lmits del bosc i en boscos de
ribera esclarissats, s'installa la bardissa. La majoria de les plantes que la formen presenten
espines, sn de carcter arbustiu o lianoide i formen una inexpugnable muralla vegetal que
pot ser difcil o impossible de travessar. Abans de lacci de lhome, les bardisses
epiniscents marcaven el lmit entre el bosc i les zones obertes herboses i protegien el bosc
de lacci de les grans herbvors. Actualment, les vores dels camins de fondalades i zones
humides i els boscos sotmesos a rgim dexplotaci intensiva sn els llocs on prolifera la
bardissa.

7
A la bardissa hi trobem lesbarzer, el roldor, lar blanc, la vidalba, la ridorta, el sanguinyol,
diferents rosers, la roja, lheura, la lleteresa de bosc, la falguera comuna, el fens de bosc,
laranyoner, lolivereta, lespinavessa, etc.

1.3.4 Els prats mediterranis

A les zones on lacci de lhome ha estat molt destructiva (on sha donat leliminaci del bosc
i de les comunitats arbustives) o en llocs amb poc sl o sl molt pobre s'installen els prats
mediterranis. Aquests prats no arriben a semblar-se als prats de les zones montanes o
alpines i formen comunitats esclarissades. A lestiu, les plantes dels prats mediterranis
sacrifiquen les seves parts aries o b queden esgroguedes o moren desprs de deixar les
llavors.

Es poden trobar el llist, la corretjola rogenca, l' albellatge, el fonoll, la ruda, la ginesta, el
fens de marge, etc.

1.3.5 Mquies i espinars

A la zona de les mquies i dels espinars els rigors climtics (la manca daigua) no permeten
la instauraci del bosc i, en el millor dels casos, s'installa una bosquina.

La mquia litoral s la zona arbustiva litoral, generalment situada en terrenys calcaris, que
afavoreixen leixutesa. Les terres al sud del Llobregat marquen linici de la mquia (sinicien
les terres calcries: Garraf, etc.) La mquia de garric i margall s la ms extensa. El
margall, lnica palmera europea autctona , arriba als seus lmits septentrionals. Trobem
tamb en clara abundncia el llentiscle i el garrofer (redut a un arbust) .

1.3.6 Vegetaci de ribera

Vernedes, gatelledes, omedes, alberedes, salzedes serien els representants dels boscos i
bosquines de ribera, segons lespcie dominant fos el vern, el gatell, lom, llber i els salzes.
Cadascuna delles t els seus requeriments i preferncies particulars, per sempre
apareixen lligades als cursos daigua o ambients humits. Dins de la vegetaci acompanyant
podem trobar: el pollancre, lar blanc, lesbarzer, etc.

Els canyissars i les jonqueres serien algunes de les comunitats representatives dels
ambients lacustres i dulceaqcoles. Lestructura daquestes comunitats s molt acusada i
els vegetals es disposen ordenadament segons les seves necessitats daigua.

1.3.7 Vegetaci rupcola

La terra baixa proporciona una enorme quantitat de afloraments rocallosos, cingles,

crestalls, espadats costaners, congosts construts pels rius, etc., que permeten la installaci
de la vegetaci rupcola.

Aqu hi creixen el te de roca, la linria de cingle, lorella ds, el te de soqueta, el xuclamel de

roca, el salze de cingle, la lluqueta de roca, etc.

1.3.8 Comunitat arvense, ruderal i nitrfila

Lactivitat agrcola ha transformat profundament el paisatge mediterrani. Les comunitats

arvenses agrupen les espcies espontnies que competeixen amb les plantes de cultiu. Hi
destaquen la rosella, la rabosa, la corretjola, etc.

Lacci de lhome i del bestiar ha provocat en determinades rees lenriquiment amb nitrogen
del sl. En aquestes zones prospera la vegetaci ruderal i nitrfila.

A les parets de carrers i carreteres s'installen la morella roquera, la picardia, la taperera, etc.

A la vora dels camins apareixen herbassars amb margalls, ceboll, boixac de camp, malva
de runa, ortiga gran, etc. i cardassars amb al card mari, el cardot, el card, la borratja, etc.
8
En les zones nitrificades ms accidentalment o a conseqncia de la pastura apareixen
lolivarda, el ripoll, la calcida blanca, la figuera de moro, la cardigassa, la xicoira, etc.

1.4 Arbres singulars

Un arbre monumental s aquell que t unes caracterstiques que el fan excepcional, com la
mida, l'edat, els fets histrics associats o algun aspecte de carcter simblic.

El decret 214/1987 fixa les condicions per declarar arbres monumentals per part de la
Direcci General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. A ms, seguint les pautes
del decret 47/1988, els ajuntaments o els consells comarcals poden declarar arbres de
carcter local o comarcal, respectivament.

A Catalunya hi ha ms dun centenar darbres declarats monumentals. La llista la podeu

trobar a: http://www.gencat.net/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm amb els seus trets ms
rellevants.

Resum

La vegetaci dels Pasos Catalans es pot dividir en tres regions determinades pel
clima:Regi Boreoalpina, la Regi Eurosiberiana i la Regi Mediterrnia.

La vegetaci, a ms, pot ser influda per: laltitud, lexposici solar, el relleu i el tipus de sl.
En la distribuci vegetal podem distingir tamb: els ambients i els ambients azonals.

La vegetaci boreoalpina correspon a les terres enlairades per damunt dels 1600-1700m.
Representa noms el 4% del territori i shi poden distingir lestatge subalp, lestatge alp i
lestatge nival.

La vegetaci eurosiberiana correspon a la muntanya mitjana plujosa, de clima medioeuropeu

o atlntic i s el domini dels boscos caducifolis. Ocupa un 4% del territori i prcticament est
limitada als Pirineus i Prepirineus.

La vegetaci mediterrnia comprn un 90% del territori i ocupa totes les zones de la terra
baixa mediterrnia des del litoral fins als 800-1000m. Les pluges no sn gaire abundants i es
concentren a la primavera i a la tardor. Lestiu s prolongat i sec, i lhivern no arriba a ser
intensament fred. El bosc mediterrani s perennifoli.

Dins de les espcies protegides destaquen els arbres monumentals que per les seves
caracterstiques, els fets histrics associats o algun aspecte de carcter simblic han adquirit
una singularitat prpia.

9
5 FAUNA DE CATALUNYA 10
INTRODUCCI 11
5.1 Els Artrpodes 11
5.2 Els amfibis 15
5.3 Rptils 16
5.4 Ocells 19
5.5 Mamfers 21
5.6 Espcies protegides 26
Resum 27

10
INTRODUCCI

Dins dels diferents elements que configuren el medi, la fauna s el que atrau ms la mirada i
desperta la curiositat. El seu coneixement est dificultat per la mobilitat de les espcies i pel
seu impuls damargar-se de lhome, fruit dun llarg contacte en el transcurs de millenis.

Encara que la major part del territori dels Pasos Catalans presenta unes caracterstiques
climtiques mediterrnies, lorografia, el tipus de sl, la distribuci de les aiges etc.,
proporcionen una gran quantitat dambients diferents. La fauna actual s el resultat dun llarg
procs evolutiu, amb formes modelades per les interaccions amb el medi, amb les altres
espcies i amb lhome.

Les espcies dels ecosistemes mediterranis sn, en general, diferents de les espcies
animals dels ecosistemes subalpins i alpins, encara que la mobilitat dels diferents grups
tendeix a uniformar la distribuci. Determinades situacions climtiques (fred, manca daigua,
disponibilitat daliment, etc.) limiten totalment la distribuci dalgunes espcies (amfibis,
rptils, etc.), mentre que per a daltres espcies no tan exigents, la limitaci s menys rgida i
la distribuci s ms general (mamfers, aus, etc.)

Cal considerar tamb la diferent mobilitat dels animals: els ocells presenten una mobilitat
molt ms gran que els vertebrats terrestres i per tant la distribuci daquests ltims s ms
localitzada.

Un altre factor a tenir en compte s el fenomen migratori, sobretot en referncia a les aus.
La pennsula ibrica s un lloc clau en les rutes migratries de diferents espcies i aix fa
variar la seva presncia en determinades rees segons lpoca de lany.

Tamb cal prendre en consideraci la important influncia de lhome en la distribuci i

lexistncia actual de les diferents espcies, amb les profundes modificacions que introdueix
en el medi, la fragmentaci de les poblacions produda per les comunicacions i el creixent
urbanisme i lactuaci directa o indirecta sobre la supervivncia dels individus.

En aquesta unitat es presenta un ventall general dels principals grups faunstics del pas i de
les seves caracterstiques. El conjunt dels vertebrats terrestres i el grup invertebrat dels
artrpodes sn lobjectiu de coneixement daquesta unitat. Tamb es desenvolupa la relaci
despcies protegides i la seva legislaci. La utilitzaci de nombrosos dibuixos de les
espcies i dels seus rastres complementen laprenentatge de la unitat.

1.1 Els Artrpodes

Els artrpodes sn animals invertebrats petits, amb el cos segmentat i recobert

duna cutcula dura de quitina. Els apndixs sn articulats, fet que dna nom al
grup. s el grup danimals que t ms capacitat adaptativa i per aix presenta
ms espcies i ms individus que qualsevol altre grup danimals.

Dins dels artrpodes es diferencien els insectes, els arcnids, els crustacis i els miripodes.

1.1.1 Insectes.

Els insectes pertanyen al grup ms nombrs i diversificat. Sn els nics invertebrats

capaos de volar (encara que existeixen algunes formes dinsectes sense ales) Es poden
trobar en tots els ambients imaginables i poden aprofitar com a aliment tot tipus de materials
mentre els puguin proporcionar lenergia i matria suficient (sang, pell, pl, fusta, petroli,
excrements, etc.)

11
 Presenten el cos dividit en tres regions: cap, trax i abdomen. Al cap hi ha un
parell dulls compostos, un parell dantenes i els apndixs bucals. El trax
presenta tres metmers (segments en qu es divideix lorganitzaci del cos) i
cadascun dells porta un parell de potes, o sigui, que el nombre de potes dels
insectes s de 6. Al trax tamb sarticulen les ales (si en tenen)

Labdomen t onze metmers (poden ser menys en els adults) i no porta potes (en algunes
espcies com les papallones, les larves tenen potes falses a labdomen, a ms de les 6 del
trax). A labdomen es localitzen els apndixs relacionats amb la reproducci. La respiraci
s traqueal (sistema de tubs finssims que es ramifiquen a linterior i fan arribar laire a tot el
cos i sobren a lexterior per unes obertures, els estigmes respiratoris, situades a labdomen).
El desenvolupament s complex, amb formes larvries ms o menys diferents dels adults
que pateixen metamorfosi. Els insectes tenen una gran importncia ecolgica: descomponen
la matria orgnica, (cadvers, excrements, etc.), sn presa de multitud de vertebrats
(rptils, amfibis, ocells, etc.), sn grans agents pol.linitzadors i tamb competeixen amb
lhome pels conreus o els aliments i algunes espcies li poden perjudicar directament perqu
li poden transmetre o provocar malalties. Alguns grups sn solitaris i en canvi altres
sorganitzen en societats amb les funcions dels individus molt rgides i estructurades.

Tractarem noms alguns dels grups dinsectes de manera que el ventall exposat sigui
representatiu del grup i destacarem les espcies ms conegudes i comunes al pas.

Dins dels insectes sense ales podem trobar els peixets de plata (zigentomes) s un insecte
molt corrent a les cases que presenta tres cercs a la cua.

Les libllules i espiadimonis (odonats) tenen quatre ales grans i cacen altres insectes al vol.
Les seves larves sn aqutiques i tamb sn formidables caadores, en aquest cas
danimalons aqutics.

Els pregadus (dictipter) sn insectes predadors que tenen el primer parell de potes
transformades en unes potes prensores caracterstiques que, en reps, recorden lactitud de
pregar fet que dna nom al grup.

Durant la cpula s freqent que la femella ataqui el mascle i li devori el cap mentre la
resta del cos continua laparellament (sembla ser que laparellament saccelera al ser
eliminats sectors del sistema nervis inhibidor del mascle) La femella posa els ous dins
una ooteca caracterstica: el pa de moro o dormidora.

Les tisoretes (dermpters) presenten dos cercs grossos i molt evidents al final de
labdomen. Encara que tenen ales, volen molt rarament.

Els fasms o insectes bast (fsmids) sn insectes allargassats que imiten perfectament amb
la forma, el color i la immobilitat els branquillons o tiges dels vegetals sobre els quals es
situen

Els grills, saltamartins i llagosts (ortpers) sn animals herbvors, amb les potes posteriors
molt desenvolupades i adaptades al salt. Tenen dos parells dales, les anteriors estan
endurides i cobreixen les posteriors membranoses (que sn les utilitzades per al vol)

Les cigales i els pugons (hompters) s'alimenten xuclant la saba dels vegetals. A ms del
perjudici provocat per la reducci de la saba, es provoquen diverses reaccions (formaci de
galles, etc.) a la planta i sobretot es produeixen infeccions, principalment vriques. Els
mascles de les cigales produeixen el conegut cant amb la intenci datreure les femelles.

Els pugons fan uns excrements molt rics en sucres, la melassa, que altres insectes
aprofiten. Les formigues donen petits cops amb les antenes als pugons, que defequen

12
 la melassa que s devorada per la formiga. Algunes formigues traslladen nimfes de
pugons a plantes no colonitzades per establir aix una nova colnia. Hi ha espcies de
formigues que, prcticament, noms salimenten de la melassa.

Les xinxes (heterpters) sn tamb insectes picadors-xucladors. Si sels agafa deixen

escapar un lquid pudent. Les ales anteriors (hemilitres) tenen una part endurida i una part
membranosa. La majoria sn vegetarians per algunes espcies sn caadores.

Els escarabats (colepters) sn el grup ms nombrs i amb ms varietat despcies. El

primer parell dales (litres) est totalment endurit i protegeix totalment el segon parell dales
membrans.

Les vespes, formigues i abelles (himenpters) tenen un aparell bucal mastegador, dos
parells dales membranoses i a labdomen presenten un oviscapte o un agull. Moltes de
les espcies dhimenpters, com les citades, tenen un comportament social: una reina que
posa els ous i s lnica responsable del creixement de la colnia, unes obreres que
protegeixen, alimenten i ajuden a la reina i que tenen cura del lloc on viuen (formiguer, rusc,
etc.) i uns mascles, generalment de vida curta, que viuen per fecundar a les reines
fundadores de colnies noves.

Les vespes piquen amb ms facilitat que les abelles i no moren al picar, perqu no
tenen ganxos a lagull. Les abelles desprs de picar no poden treure lagull i
normalment es produeixen trencaments dalguns rgans interns que queden penjant
de lagull clavat.

Les papallones (lepidpters) tenen quatre ales grans plenes de petites escates que formen
dibuixos variats. Presenten una espiritrompa plegada, que desenrotllen quan volen aspirar el
nctar de les flors. Dels ous surten unes larves allargades amb aspecte de cuc (per amb
potes), sn les erugues. Quan ha crescut suficientment leruga fabrica una crislide, dins de
la qual es transforma en insecte adult.

Les mosques i mosquits (dpters) tenen un parell dales membranoses grans i un segon
parell molt redudes (balancins) Les larves de les mosques sn una mena de cucs blancs
que viuen en qualsevol lloc on hi hagi substncia orgnica (escombraries, cadvers,
excrements...) Les larves dels mosquits sn aqutiques. Alguns dels representants daquest
grup poden ser vectors de malalties. s ben coneguda lalimentaci hematfaga de
determinades espcies de mosquits. Noms sn les femelles que amb l'aparell picador-
xuclador aspiren la sang.

1.1.2 Arcnids

Els arcnids sn artrpodes sense antenes i amb un parell dapndixs en forma

de pina o ganxo anomenats quelcers, que es situen a la boca. El cos est
dividit en dos regions: un cefalotrax (prosoma) que porta els ulls simples (en
nombre variable segons el grup considerat), els quelcers, un parell de pedipalps
(de funci generalment sensorial i petits, per que en algun grup com el dels
escorpins poden desenvolupar-se considerablement), i quatre parells de potes
caminadores. Les femelles envolten la posta dous de seda o altres estructures i
solen vigilar el naixement de les cries. Sn animals predadors.

Podem diferenciar els escorpins, les aranyes, els opilions i els cars.

Els escorpins tenen els pedipalps molt desenvolupats i acabats en una pina. La part
posterior del cos (opistoma) s allargada i prima i acaba en un agull amb ver. A les nostres
terres lescorp groc s l'nica espcie perillosa, encara que la seva picada no s mortal,
com en altres espcies descorpins africans o americans. Lescorp negre, que es pot trobar
en linterior de les cases, s inofensiu.

13
 La cpula dels escorpins va precedida dun ritual on la parella executa una mena de
ball agafats pels pedipalps. Desprs de la fecundaci, la femella devora, generalment,
el mascle.

Les aranyes tenen labdomen (opistoma) globs, els pedipalps sn petits i no tenen agull al
final de labdomen. Els quelcers estan associats a una glndula de ver. Presenten, a
labdomen, unes glndules productores de seda. s freqent que la femella capturi i devori
el mascle desprs de la cpula. Les aranyes del nostre pas sn, en general, inofensives per
a lhome (algunes espcies extiques que poden arribar a produir la mort). Noms les
anomenades tarntules (gnere Lycosa), que fan nius tubulars de seda a les parets i racons,
poden produir ferides doloroses de curaci lenta i difcil. Algunes altres aranyes produeixen
en picar un dolor similar al de la picada duna abella.

Els opilions (anomenats tamb segadors o frares) tenen una estructura similar a la duna
aranya per no tenen el cos dividit en dos regions. Noms tenen un parell dulls simples i la
majoria de les espcies tenen les potes desmesuradament llargues.

1.1.3 Crustacis.

Els crustacis sn el grup ms nombrs dartrpodes desprs dels insectes. Noms algunes
espcies shan adaptat plenament a la vida terrestre, la immensa majoria tenen una
dependncia total o parcial amb el medi aqutic.

Els crustacis estan recoberts duna cutcula endurida i presenten un nombre

elevat de segments, amb els apndixs distributs per parelles en les diferents
regions del cos. Tenen dos parells dantenes: un parell de llargues (antenes) i un
parell de curtes (antnul.les)

Les anomenades cuques o porquets de Sant Antoni sn algunes de les espcies que es
poden trobar al medi terrestre.

1.1.4 Miripodes.

Els miripodes sn artrpodes que presenten el cos format pel cap amb un parell
dantenes i un tros dividit en un elevat nombre de segments. Cada segment
porta, almenys, un parell de potes. Els anomenats milpeus tenen dos parells de
potes per segment i els centpeus i escolopendres porten un parell de potes per
segment.

Els milpeus sn herbvors i els centpeus i les escolopendres sn caadors. Aquests ltims
presenten un parell dapndixs bucals, les forcpules, portadores duna glndula de ver. La
mossegada duna escolopendra provoca un dolor intens i una inflamaci de la zona afectada
i de les properes, amb edema i necrosi superficial. Els efectes, en general, desapareixen
desprs duns dies.

14
1.2 Els amfibis

Els amfibis sn animals que presenten una fase aqutica i una terrestre. Els ms
independents de laigua la necessiten, com a mnim, per reproduir-se. Els ous no
tenen coberta protectora per evitar la dessecaci i les primeres etapes de
desenvolupament sn sempre aqutiques. Dels ous surt una larva amb aspecte
de peix (el cap-gros de les granotes) que viu a laigua i experimenta una
espectacular metamorfosi que la transformar en adult.

La desaparici de la cua, laparici de les 4 extremitats. laparici de parpelles als ulls, la

desaparici de les brnquies, laparici dels pulmons sn algunes de les profundes
transformacions que tenen lloc en aquesta metamorfosi.

La pell s nua i s mant constantment humida. Aquesta pell s utilitzada com a rgan
respiratori i ajuda en aquesta funci als rudimentaris pulmons. De fet la dessecaci de la pell
significa la mort per a lamfibi.

Actualment senregistra una notria regressi dels nombre damfibis en diverses zones
del mn per causes que encara no estan del tot clares. Diverses observacions i
experiments apunten com a possibles causes la contaminaci, lafebliment de la capa
doz i altres impactes humans sobre el medi.

Es diferencien dos grups: els urodels o amfibis amb cua i 4 potes durant tota la seva vida i
els anurs, que perden la cua en els adults i no presenten extremitats en les formes larvries.

1.2.1 Urodels

La salamandra s un urodel robust, de cos i cua cilndrics en ladult i el cap aplanat. La

coloraci es variable per dominen les formes de fons negre i taques o lnies grogues. Per
darrera dels ulls presenta unes glndules partides molt desenvolupades. Els adults viuen
al bosc i noms van a laigua per reproduir-se. Les larves necessiten aiges oxigenades i no
gaire fondes. Es troba en qualsevol zona amb ladequada humitat i arriba fins als 2000m.

Els altres representants dels urodels sn els tritons. Els tritons estan ms lligats a laigua
que la salamandra i alguns dells passen tot el seu cicle vital sense abandonar-la.

1.2.2 Anurs

Els anurs presenten les potes posteriors molt desenvolupades i adaptades al salt (moltes
formes per salten rarament i es traslladen caminant) Les diferents espcies danurs emeten
sons especfics que atrauen les femelles cap a les zones de reproducci. Hi trobem dues
formes: la granota i el gripau. La granota t la pell ms llisa, s mes esvelta, est ben
adaptada al salt i t ms requeriments aqutics que el gripau.

Dins dels gripaus hi trobem entre altres: el ttil, espcie on el mascle transporta els ous a
sobre fins a la desclosa; el ferreret, endmic de les illes Balears, que va ser descobert a la
dcada dels vuitanta en els torrents de Mallorca; el gripau desperons, amb uns tubercles
durs a les potes del darrera que el permeten excavar els sls tous on viu i presenta unes
destacades taques marrons o verdes al dors; el gripau com, animal gros (15cm) i masss,
de colors marronosos o grisencs, amb els ulls ataronjats, la pell plena de berrugues i amb
unes glndules partides grans; el gripau verd, gran per ms petit que el gripau com, s
semblant al gripau corredor per es diferencia per la coloraci formada per abundants
taques verdoses molt contrastades.

Dins de les granotes trobem:

15
les reinetes, granotes petites, de pupilla horitzontal, potes molt llargues i dits acabats en una
mena de ventoses arrodonides;

la granota roja, una granota gran (9-10cm) de potes curtes i coloraci variable (color marr,
rogenc, gris, fosc, etc. i que presenta una taca negre darrera de lull que cobreix el timp.
Est poc lligada a laigua, viu al bosc o als prats i normalment noms se la troba als estanys
o rierols en el moment de la reproducci. s de destacar la poblaci de granota roja del
Montseny, una poblaci allada i de futur incert que presenta en aquest lloc el lmit
meridional de lespcie;

i la granota comuna o verda, de potes llargues i molt saltadora mostra una gran varietat de
coloracions, encara que la verdosa s la ms tpica. Est molt lligada a laigua i rarament es
separa uns metres de la vora de rius, estanys o basses.

1.3 Rptils

Els rptils presenten el cos cobert descates crnies, que muden peridicament,
aquesta pell amb escates s impermeable. Els ous dels rptils estan coberts per
una closca per evitar la dessecaci, i lembri t un sac vitel.l amb reserves per
nodrir-se durant les primeres etapes del seu desenvolupament. No presenten
formes larvries. Els rptils sn totalment independents de laigua. Encara que hi
ha formes que viuen a laigua o lligades a les zones humides, la reproducci
sempre s terrestre.

Dins dels rptils podem distingir: els quelonis o tortugues, els saures i els ofidis o serps.

1.3.1 Quelonis

Les tortugues sn rptils provets duna closca revestida de plaques que recobreix lesquena
i el ventre i deixa un espai per on surten el cap, les potes i la cua. Les tortugues sn animals
en regressi per causa sobretot de lacci humana, directament (captura, mort, etc.) o
indirecta (alteraci de lhbitat, incendis, etc.)

Dins dels Pasos Catalans podem trobar les tortugues de terra i les tortugues daigua
(deixem de banda les tortugues marines que viuen al Mediterrani amb poblacions no gaire
grans)

Les tortugues terrestres del pas tenen les potes cilndriques, la closca arrodonida i
combinen els colors groc i negre. Sn animals herbvors en greu perill dextinci i actualment
existeixen diferents programes de reintroducci. Hi ha dues espcies: la tortuga mediterrnia
i la tortuga mora. La tortuga mediterrnia es troba limitada a zones de les Alberes, en algun
petit nucli al Montsi i en una petita poblaci en reintroducci al Garraf. Tamb es troba a les
illes Balears. De la tortuga mora noms queden alguns representants salvatges a les illes
Balears.

Les tortugues daigua tenen la closca i les potes ms aixafades Presenten una membrana
interdigital i viuen lligades al medi aqutic on troben laliment consistent en invertebrats,
amfibis i peixos. Les seves poblacions han disminut molt com a conseqncia de les
alteracions i contaminaci del medi aqutic.

Sembla ser que tortugues extiques (lanomenada tortuga de Florida), escapades o

alliberades, shan adaptat relativament b a les condicions mediterrnies i presenten
una forta competncia amb les nostres tortugues.

16
1.3.2 Saures

Els saures sn rptils amb cua i 4 potes. Hi ha, per, algunes formes podes o amb les
extremitats molt redudes. A ligual que els ofidis presenten una llengua bfida que treuen per
portar a un quimioreceptor olfactiu, l'rgan de Jacobson, de manera que situen a la boca la
informaci qumica del seu entorn.

Molts dells trenquen la cua amb facilitat per fugir dels predadors. La cua perduda es
regenerada per generalment amb diferncies i imperfeccions respecte a loriginal

En podem distingir els dragons, els lacrtids, els nguids i les bvies.

Els dragons presenten dits adhesius que els permeten moures per parets i sostres. Sn
animals antropfils que emeten sons quan se senten en perill o en lpoca de la reproducci.
En molts llocs sels anomena menja robes, pel fet de trobar-los en els armaris, quan en
realitat el que fan es alimentar-se de les arnes que es mengen la roba.

El drag com i el drag rosat sn els dos representants en el nostre territori. El drag
com s ms gran, presenta les escates dorsals ms prominents i desenvolupades i la
part adhesiva dels dits s ms evident que en el drag rosat. Aquest ltim s
generalment, de formes ms clares i es distribueix pel litoral sense arribar a les zones
de muntanya.

Dins dels lacrtids es troben els llangardaixos i les sargantanes. Sn caadors actius i gils.
No hi ha cap forma verinosa per en ser manipulats sn agressius i poden mossegar.

El llangardaix ocel.lat i el llangardaix verd sn els dos llangardaixos de la nostra fauna. El

llangardaix ocel.lat pot arribar als 80cm, amb la cua inclosa. De color verd (hi ha formes
grises o marrons) i amb un reticulat fosc, t el cap gros i es troba mpliament distribut pel
territori a excepci de les terres altes dels Pirineus. El llangardaix verd s ms petit i est
restringit a la part septentrional del pas. Els mascles sn verds amb taques negres i les
femelles sn verdes o marrons amb taques o ratlles.

Les sargantanes estan representades per diferents espcies que es distribueixen

diferentment pel territori.

Els nguids sn uns rptils que presenten atrfia de les extremitats. El vidriol, o serp de
vidre, s un saure pode i per tant sel confon amb una serp amb facilitat. A diferncia de les
serps t les parpelles mbils, moltes files descates ventrals i la cua es pot trencar. s
dhbits crepusculars o nocturns i es mou per entre la fullaraca. No es troba als Pirineus ni a
la Catalunya ms seca, ni ms al sud del delta de lEbre.

Les bvies sn animals excavadors que presenten una gran reducci de les potes.

1.3.3 Ofidis

Els ofidis o serps sn rptils podes, amb les parpelles fixes i transparents, que es
desplacen per reptaci. La mandbula inferior resta unida al crani noms per
lligaments i les dues hemimandbules no estan soldades. Tot aix permet que la
serp pugui engolir preses molt ms grans que el seu cos. A causa de lallargament
del cos, molts rgans parells es redueixen a un de sol. Presenten un rgan de
Jacobson molt efica i algunes serps tenen detectors trmics per captar la calor
que desprenen els animals homeoterms (que tenen una temperatura constant). Sn
animals caadors i ms dirns que nocturns. Algunes serps tenen glndules
verinoses i algunes tenen dents especialitzats en injectar el ver.

Als Pasos Catalans es diferencien les colobres i els escurons.

17
Els escurons sn serps molt verinoses. Tenen el cos gruixut, la cua evident i curta, el cap
triangular, la pupilla vertical i les escates del cap petites. Les glndules verinoses estan
connectades amb uns ullals que es repleguen al sostre de la boca. Quan mosseguen, uns
msculs comprimeixen la glndula i el ver s injectat pel canal de lullal i penetra a la ferida.
El ver s hemotxic i parcialment neurotxic. La mossegada s molt perillosa per als
infants i per als ancians. Els dos escurons que es troben als Pasos Catalans sn molt
semblants. La coloraci s variable, gris, bruna o fosca amb un dibuix ms fosc que pot
formar una ziga-zaga.

Lescur europeu t el musell prcticament pla i lescur ibric t la punta del musell
marcadament aixecada. Noms ataquen lhome quan es veuen atacades o molestades
insospitadament. Lescur ibric s ms agressiu i mossega amb ms facilitat. Quan
ataquen ho fan amb molta rapidesa. Lescur europeu es troba des dels Pirineus fins al
Montseny i lescur ibric es troba a tot el pas en poblacions disperses i redudes, no puja
ms enll dels 1300m i tampoc es troba a la plana.

Les colobres presenten unes escates cefliques grans i la pupilla s rodona. La cua es va
aprimant de manera progressiva. Moltes espcies mosseguen si se les captura, i algunes ho
fan de forma molt agressiva. La mossegada, per, s inofensiva. Es poden destacar:

La serp verda i groga, que pot arribar a mesurar 1.5m i presenta una coloraci verda-
fosca amb nombrosos punts grocs alineats.

La serp de ferradura, que tamb pot arribar al metre i mig i presenta un dibuix en forma
dU o de V al cap (amb lobertura de la lletra cap enrera) i forma la ferradura que li dna
nom. Al llarg del cos presenta unes taques molt visibles.

La serp d'Escolapi, que pot arribar als 2m i s de colors foscos.

La serp blanca, que arriba a 1.5m i presenta un dibuix, que recorda a una escala en els
individus joves, i dues lnies longitudinals fosques en els adults.

La serp verda pot passar dels 2m i s de color verds o marrons. El cap est deprimit al
centre i t una cresta per sobre dels ulls que li proporciona una mirada caracterstica.
Aquesta serp t ver, per les dents verinoses estan en posici molt endarrerida i quan
mossega el ver no arriba a la ferida. No mossega normalment quan se la captura, a
diferncia daltres colobres.

La colobra de collar pot arribar a 1.20m, per normalment s menor. Els joves presenten
un collar clar que desapareix en els adults, de colors verds foscos. Es troba en llocs
propers a laigua. Si s molestada ataca per no mossega. Pot fingir que s morta quan
es tomba i deixa la llengua penjant.

La serp daigua, o colobra viperina, normalment no arriba a 1m, i es troba sempre a prop
de laigua. Pot presentar un dibuix en ziga-zaga similar al dels escurons. Imita lescur
quan se sent amenaada: dilata les mandbules i el cap adopta una forma triangular,
xiula com un escur i ataca com lescur, per no mossega. s una nedadora molt
bona que salimenta preferentment a laigua.

18
1.4 Ocells

Els ocells sn animals de temperatura constant (homeoterms), tenen bec, el cos

est recobert de plomes i els membres anteriors estan transformats en ales. La
reducci dalguns rgans, les cambres daire a linterior dalguns ossos,
l'estrnum desenvolupat (ms desenvolupat com ms voladora sigui lespcie),
els msculs pectorals poderosos, la presncia de bosses amb aire, els sacs
aeris que tenen per diferents parts del cos, sn algunes de les adaptacions
daquests vertebrats al vol. Ponen ous recoberts duna closca protectora que sn
incubats durant un perode variable segons lespcie.

Generalment quan ms gran s locell ms llarg s el temps dincubaci. Molts ocells

efectuen migracions anuals des de les zones dhivernada fins a les zones de reproducci i a
linrevs. Les plomes sn unes estructures que es desgasten i trenquen i els ocells les
renoven peridicament en el procs de la muda.

Presenten una gran uniformitat estructural per hi ha notables diferencies relacionades amb
el vol i lalimentaci. La forma de les ales i les plomes donen idea del tipus de vol de
lespcie i la forma del bec i de les potes donen idea de la seva alimentaci.

Els ocells sn el grup vertebrat ms nombrs desprs dels peixos. En els Pasos Catalans hi
ha 21 ordres diferents docells amb ms de 380 espcies observades. Tractarem noms les
espcies ms abundants o ms visibles, o alguna espcie peculiar o en perill dextinci. Amb
la selecci realitzada pot donar-se el cas que moltes espcies abundants en alguns llocs
determinats no siguin tractades i que es tractin altres espcies no tan abundants en llocs
concrets, per amb un rea de dispersi ms extensa. En tot cas, s tracta duna selecci
incompleta per que dna idea del ventall despcies del pas.

Els agrons i les cigonyes (ciconiformes) sn ocells grans, esvelts i amb les cames i el bec
llarg. Es troben lligats a la presncia daigua, encara que les cigonyes sestableixen lluny
dels aiguamolls. Destaquem el bernat pescaire, lagr roig i la cigonya.

Els necs i les oques (anseriformes) sn ocells tamb lligats al medi aqutic.
Impermeabilitzen les seves plomes i tenen un bec caracterstic en forma de cullera. En
podem destacar lnec collverd, lnec blanc, etc.

Els voltors, les guiles, els esparvers etc.(accipitriformes) sn ocells rapinyaires i presenten
el bec corbat i adaptat a menjar carn. Els voltors sn ocells grans i carronyaires i volen
planant i ascendint amb les corrents trmiques. El trencals s una espcie molt particular
que ha sofert una greu davallada poblacional encara que hi ha indicis duna lleugera
recuperaci. Semblant a un voltor en vol per amb la cua ms arrodonida, menja ossos,
cartlags i pells, materials que no aprofiten ni els voltors. Les guiles sn potents caadors i
tenen les urpes i el bec molt desenvolupades. Els esparvers sn ms esvelts i tenen la cua
allargada. Els milans presenten la cua forcada i algunes espcies com el mil negre
mantenen b o incrementen les seves poblacions en aprofitar les escombraries dels
abocadors.

Els falcons (falconiformes) sn de mida mitjana o petita i presenten les ales fines i acabades
en punxa. Sn formidables voladors i cacen els ocells en vol. Els picats del falc pelegr
quan caa arriben als 200-250Km/h, encara que shan mesurat velocitats de ms de
350Km/h.

El gall fer i les perdius (galliformes) sn ocells poc voladors. Quan sn descobertes, inicien
la fugida batent les ales amb molt soroll . El gall fer s un habitant dels boscos pirinencs molt
sensible a les alteracions del seu medi. Les redudes poblacions que es mantenien estables
sembla ser que darrerament han iniciat una davallada.

19
El tud (columbiformes) s un colom salvatge de mida ms gran que els coloms roquers, de
costums antropfiles.

Lliba i el mussol (strigiformes) sn dos representants dels rapinyaires nocturns. Lliba viu
en medis humanitzats i salimenta dels ratolins que viuen a expenses de lactivitat humana.
Els ulls frontals, les plomes lliures i suaus, que els permet un vol silencis i un sentit de la
oda molt perfeccionat, permeten a aquests ocells capturar els rosegadors en plena foscor.

Els enganyapastors (caprimulgiformes) cacen insectes al vol durant les hores crepusculars i
nocturnes mitjanant lenorme boca que mantenen oberta mentre volen. Sn animals molt
crptics (es confonen amb el medi que els envolta) i per tant difcils de veure. Sn fcil
vctima dels vehicles pel costum de posar-se damunt de lasfalt o de les pistes.

Els falciots (apodiformes) tamb sn insectvors que cacen al vol amb la boca oberta, per
sn ocells dirns. Sn excellents voladors i no poden reemprendre el vol des de terra per
culpa de la poca llargria de les seves potes. Per enlairar-se ho han de fer des duna certa
alada. Alguna de les espcies nidifica als edificis urbans, de vegades en colnies molt
nombroses.

Els abellerols i puputs (coraciformes) sn ocells insectvors de colors molt vistents que
recorden els ocells tropicals.

Els picots (piciformes) sn ocells forestals que salimenten dels insectes barrinadors que es
troben sota de lescora dels arbres. Tenen el crani, el bec i la llengua adaptats per picar
amb fora, foradar la fusta i cerca els insectes en els ms petits racons. El picot negre s un
dels representants del grup que viu i nidifica als Pirineus i que sembla que est iniciant una
recuperaci, fruit de les repoblacions darbres i dalgunes reintroduccions recents.

Els passeriformes agrupen un enorme conjunt despcies generalment menudes (encara

que alguns representants dels crvids poden assolir mides considerables), amb la siringe
desenvolupada que els permet cantar i les potes amb tres dits endavant i un enrere (que els
permet agafar-se a les branques amb facilitat).

Podem destacar:

Les orenetes cacen els insectes al vol com fan els falciots, per sn ms petites.

El cargolet s un ocell molt petit que quan est parat ala la cua verticalment.

El pit-roig s un ocell caracteritzat per la taca taronja al pit. s molt territorial i bastant confiat
i es fcil que acompanyi lexcursionista durant una bona estona en el seu caminar (sobretot
els individus migratoris que arriben a lhivern procedents de pasos ms septentrionals)

El rossinyol s un ocell de plomatge marrons vermells amb uns ulls negres destacats que
t un cant fort i melodis.

La merla s un ocell bastant com, una mica ms gran que els precedents. El mascle s de
color negre i les femelles i joves sn ms marronosos. El seu crit dalarma fa posar en
gurdia els habitants del bosc de la presncia de lhome o dalgun predador.

Les mallerengues sn un variat grup de moixons insectvors que adopten postures

dequilibrista mentre cerquen els insectes per entre les fulles i els troncs dels arbres.

El pela-roques es troba als penya-segats per on senfila caminant i movent les seves ales,
dun vists color vermell.

Els estornells sn un grup docells en expansi que aprofiten els conreus i les edificacions
humanes per alimentar-se i nidificar.

20
Els pardals sn ocells granvors amb representants com el pardal com que viu ntimament
associat a lhome.

Els crvids sn ocells de mida mitjana que fan gala duna intelligncia notable; el gaig, la
gara, el corb i les gralles sn els seus representants.

Els fringl.lids sn un grup de moixons granvors de colors variats i brillants i de cant

apreciat. Per tot aix, molts dels seus representants han estat capturats des de molt antic
per destinar-los a animals de gbia. El pins com, la cadernera, el gafarr, el verdum, el
lluer, el pins borroner, el trencapinyes etc., sn alguns dels representants del grup.

1.5 Mamfers

Si considerem les formes vivents, podem definir un mamfer com un animal que
presenta pl en alguns dels seus estadis de desenvolupament. Els petits sn
alimentats per la llet segregada per les glndules mamries de la mare.

En els Pasos Catalans hi ha una gran diversitat despcies de mamfers. Aquesta diversitat
s representativa del ventall de mamfers de la pennsula ibrica.

La distribuci s variable segons lespcie considerada:

hi ha espcies que sn de distribuci estrictament pirinenca com lisard, lalmesquera, la

musaranya pirinenca daigua, lermini, el talp de tartera i el talp alp.

hi ha daltres espcies que viuen als Pirineus per que tamb es troben en altres indrets
que presenten condicions dhumitat i/o temperatura similars com el talp, la musaranya
menuda, la musaranya quadrada, el lir, el talp roig i el talp muntanyenc.

hi ha espcies tpicament mediterrnies com leri, la musaranya nana, la musaranya

vulgar, el gat mesquer, el conill de bosc, el ratol de camp, la rata daigua i el talp vulgar.

altres espcies sn molt adaptables i es poden trobar, en general, en qualsevol zona del
pas com la guineu, la fagina, el tur, la llebre, leri vulgar, la musaranya mediterrnia
daigua, el teix i el porc senglar.

finalment altres espcies estan lligades a la presncia humana com la rata traginera i el
ratol domstic.

Aquesta distribuci no s estricta i a causa de la variabilitat dambients i circumstncies

ambientals del pas, moltes de les espcies es podrien incloure en algun dels altres grups.

Lobservaci directa dels mamfers, sobretot dels petits mamfers, s difcil per ra dels
seus costums, generalment nocturns, a les seves mides i a la por que tenen de lhome.
Per conixer la seva existncia, la seva densitat, les seves habituds etc. s freqent
recrrer a mtodes indirectes dobservaci com lobservaci de petjades o senyals,
excrements, egagrpiles (una mena de boles regurgitades pels rapinyaires que
salimenten de micromamfers)

Dins dels mamfers dels Pasos Catalans podem distingir: els insectvors, els quirpters, els
lagomorfs, els rosegadors, els artiodctils i els carnvors.

21
1.5.1 Insectvors

Els insectvors sn animals de talla petita, amb un musell llarg amb vibrisses i
amb ulls i orelles petits. Presenten generalment 5 dits amb ungles i les dents sn
diferenciades (incisives, canines, premolars i molars) i adaptades a una dieta de
petits invertebrats (encara que alguns presenten ommivorisme)

Podem distingir els erions, els tlpids i les musaranyes.

Els erions es diferencien de la resta de grups per presentar el cos cobert de pues.

Senrotllen formant una bola despines davant lamenaa de qualsevol perill. Aquest fet
provoca que, actualment, la circulaci rodada sigui la causa de lalta mortalitat.

Dins dels tlpids podem trobar el talp i lalmesquera.

El talp, amb una forma totalment adaptada a la vida subterrnia: cos cilndric, cap cnic,
potes excavadores, estructura ssia adaptada a lexcavaci, ulls petitssims i enfonsats,
absncia de pavell auditiu, ungles fortes etc. Es troba als Pirineus, Prepirineus, Montseny i
Montnegre i hi ha petites poblacions que arriben a la costa de la Catalunya Nord-oriental.

Lalmesquera es similar al talp, per s de costums aqutics. El cos allargat, cua llarga,
ungles llargues per subjectar-se a les pedres, ampli recorregut de lextremitat anterior per
facilitar la nataci, membrana interdigital, ulls reduts, sentit del tacte i olfacte molt
desenvolupats, combinaci de pls curts i llargs per revestir i protegir de laigua i del fred,
etc. sn algunes de les adaptacions a aquest medi aqutic. Es troba nicament als Pirineus
(i alguns rius de la pennsula ibrica)

Les musaranyes sn insectvors petits amb un musell llarg acabat en trompa amb vibrisses.
Sn animals molt actius i necessiten ingerir gran quantitat daliment diriament (igual o dues
o tres vegades el seu propi pes) Hi ha diferents espcies amb diferents requeriments
climtics i ambientals diferents. Hi ha espcies limitades als Pirineus, altres sestenen pels
Pirineus i Prepirineus, altres queden limitades a la proximitat daiges corrents o ambients
molt humits, daltres no tenen requeriments tan estrictes i es troben arreu del pas, etc.

La musaranya nana s el mamfer ms petit, amb un pes d1-1,5g i unes mides de 3-

5cm de llargada del cos i 2-3cm de cua.

1.5.2 Quirpters

Els quirpters sn lnic grup de mamfers totalment adaptat al medi aeri.

Presenten molt desenvolupat lavantbra i els dits de la m, que es mostren units
per una fina membrana, el patagi, que forma les ales.

Lexistncia daquestes membranes els obliga a una vida nocturna per tal devitar la
deshidrataci.

Els ulls sn petits i es mouen i cacen insectes voladors fent servir un sistema de sonar.
Emeten ultrasons per la cavitat nasal o per la boca i per les orelles recullen els ultrasons que
es reflecteixen en els insectes o obstacles. Loda i lequilibri estan molt desenvolupats i
algunes espcies presenten les orelles molt desenvolupades. Els membres dun dels grups
de quirpters mostren una estructura nasal formada per lmines en forma de ferradura.
Lestructura ssia est adaptada a la vida aria, amb els ossos que participen com a suport
dels msculs del vol. Els representants del nostre pas sn insectvors, encara que en altres
llocs del mn el grup tingui representants frugvors i hematfags.

22
 La majoria dels seus membres dormen penjats cap avall sense realitzar cap esfor: pel
mateix pes del cos, els tendons dels dits queden bloquejats i no es poden obrir.

1.5.3 Lagomorfs

Els lagomorfs del nostre pas estan representats pels conills i les llebres. Les
orelles llargues, un camp de visi ampli proporcionat per lelevada posici dels
ulls, dents de creixement continu i 2 parelles dincisius superiors en els adults
sn algunes de les caracterstiques del grup.

Sn la base alimentria dun gran nombre de predadors, fet que compensen amb una
elevada taxa reproductora: un conill pot arribar a la maduresa sexual als tres mesos i t una
gestaci de noms un mes.

Per tal daprofitar les vitamines que fabriquen les bactries del seu tub digestiu,
aquests animals es mengen els seus excrements. Primer defequen uns excrements
tous i llefiscosos que barrejats amb herba sn reutilitzats. Posteriorment fan uns altres
tipus dexcrements, secs i durs.

La llebre s de mida ms gran que el conill i presenta les orelles ms llargues i les potes
posteriors ms desenvolupades (fet que li pot proporcionar una velocitat de ms de 60Km/h)
Als Pasos Catalans habita des de la terra baixa fins als prats alpins.

El conill s ms petit que la llebre, excava galeries i es troba arreu, per no arriba a zones
tan elevades com la llebre. Generalment no ultrapassa els 1000m.

1.5.4 Rosegadors

Els rosegadors dels pas sn animals petits, amb dents de creixement continu i
una sola parella dincisius a la mandbula superior. Entre els incisives i les
molars hi ha un espai lliure, el diastema.

Tenen una gran capacitat reproductora i sn presa dun gran nombre de predadors.

Podem distingir el grup de lesquirol i la marmota (escirids), el grup dels lirons, els grup dels
ratolins i el grup dels talpons.

Lesquirol presenta la cua llarga coberta de pl i viu a qualsevol tipus de bosc mentre tingui
disponibilitat de llavors.

La marmota s un rosegador gran. s hivernant i recentment ha estat introduda als

Pirineus, on les seves poblacions estan experimentant una expansi notable.

Els lirons sn animals de llargada mitjana (de 12 a 20cm sense la cua), amb una llarga cua
coberta de pls. Sn hivernants.

Les rates i ratolins sn el grup de rosegadors ms nombrs.

Les diferents espcies de ratolins ocupen tots els hbitats disponibles (bosc, prats alpins,
zones humides, zones humanitzades, habitacles humans, etc.), de manera que es poden
trobar arreu.

La rata negra est ms lligada a la presncia de lhome, encara que la rata comuna tamb
viu en els nuclis habitats. En un mateix edifici la rata negra viu a les parts elevades, ms
seques i calentes, i la rata comuna en les zones ms baixes i humides.

23
Els talpons sn una animalets amb forma de ratol, per daspecte ms arrodonit i amb les
orelles ms petites (en moltes formes queden amagades per pl del cap) La major part de
les espcies presenten una distribuci septentrional i resten limitades als Pirineus,
Prepirineus o zones de la Serralada Transversal i de les Serralades Costaneres.

La rata daigua s del mateix grup que els talpons, per s molt ms gran (15-18cm sense la
cua) Est lligada a la presncia daigua (torrents, estanys, deltes, etc.) i es troba arreu del
pas.

1.5.5 Artiodctils

Els artiodctils sn mamfers amb pelles (ungles) Les extremitats acaben en un

nombre parell de dits. Podem diferenciar el grup dels senglars (sids), el grup
dels bvids i el grup dels crvids.

1.5.5.1 Sids

El senglar s un animal que conserva molts carcters primitius ( que han variat molt poc
durant els ltims milions danys) La poca especialitzaci que presenta li permet aprofitar
diferents ambients i aliments, fet que juntament amb la gran capacitat reproductora fa que
sestengui per totes les zones del pas. Els ullals sn de creixement continu, els surten de la
boca, i arriben a destacar en els mascles.

1.5.5.2 Bvids

Dins dels bvids es distingeixen lisard, la cabra salvatge i el mufl.

Lisard presenta unes banyes en forma de ganxo, que s ms tancat en els mascles. El pl
senfosqueix a lhivern i presenta una membrana que uneix els dos dits de la pota.

Si la neu s tova obre els dits i la membrana li ajuda a no enfonsar-se; si la neu s

dura, tanca els dits i utilitza la punta de les pelles per avanar.

Es troben als Pirineus i alguns punts dels Prepirineus.

La cabra salvatge es troba restringida a la zona dels Ports de Beseit, serres de Pndols i
Cavalls, i altres serres properes. Al Pas Valenci hi ha un altre nucli a la serra Marts.
Recentment shan realitzat algunes introduccions en altres llocs de la geografia (Montserrat)
Els mascles presenten unes banyes molt ms grans que les de les femelles i no tenen
membrana interdigital entre els dits.

El mufl s una espcie introduda recentment en diferents llocs (ports de Beseit, Alta
Cerdanya, mola de Corts, vall de Ribes, etc.) Els mascles tenen unes banyes grans i
recorbades i les femelles no presenten banyes.

1.5.5.3 Crvids

Els crvids es diferencien dels bvids pel fet que les banyes sn ramificades i
temporals, cauen cada any, i noms els mascles les tenen.

Podem distingir el crvol, la daina i el cabirol.

El crvol t les banyes ramificades al llarg dun eix, el cabirol t les banyes curtes amb 2 o 3
puntes i la daina t les banyes en forma de pala.

El crvol i la daina que podem actualment han estat reintroduts amb diferent xit. El crvol
ha prosperat millor que la daina i sel pot veure a la serra de Boumort i al sud de la serra del
Cad. El cabirol s ms menut i s molt esquvol fet que dificulta la seva observaci. Es troba

24
a les Alberes, a la vall dAran i al Cad. Shan realitzat algunes reintroduccions recents
(Montnegre)

1.5.6 Carnvors

Els carnvors presenten unes mandbules fortes amb uns ullals desenvolupats,
cnics i corbats. Sn animals predadors dactivitat generalment nocturna.

Hi podem distingir els cnids, els rsids, els mustlids, els vivrrids i els flids.

1.5.6.1 Cnids

Els cnids presenten les extremitats llargues, adaptades a crrer per espais oberts. La
guineu s lnic representant del grup als Pasos Catalans. El llop va ser exterminat lany
1929 (Horta de Sant Joan)

La guineu presenta un pl llarg i llustrs que tamb recobreix abundantment la cua. Encara
que s d'hbits nocturns no s estrany trobar-la durant el dia. Pot viure en qualsevol indret i
la seva dieta s molt variada. Actualment s lhome qui genera la major part de seu aliment
(abocadors, deixalles diverses...)

1.5.6.2 rsids

Els ssos sn animals grans i forts que caminen amb tota la planta del peu (plantgrads) Sn
animals omnvors i hivernants. Els petits viuen amb la mare durant uns dos anys i, per tant,
es reprodueixen en anys alterns. Al nostre pas es troba ls bru, noms als Pirineus, on
resten molts pocs exemplars. Actualment sest desenvolupant un programa de
reintroducci.

1.5.6.3 Mustlids

Els mustlids sn un grup de carnvors digitgrads o semiplantgrads molt variat. La mustela i

lermini sn els representants ms petits i el teix i la lluiria els ms grans.

La mustela (15-25cm sense la cua) s allargada i amb les potes curtes. Per sobre s
marronosa i per sota s blanca. Es pot trobar en qualsevol ambient.

Lermini s semblant a la mostela per una mica ms gran. Viu als Pirineus a la zona dels
prats alpins i subalpins on salimenta dels rosegadors de muntanya (talp de tartera i rata
talpera) Canvia de color durant lany i presenta un pelatge marrons a lestiu i blanc a
lhivern. Lextremitat de la cua s de color negre durant tot lany.

El vis americ s ms gran que els anteriors (30-45cm sense la cua) i presenta colors
foscos, marrons o negres. Presenta una membrana interdigital com a adaptaci a la seva
activitat natatria.

Aquest vis s dorigen americ i els exemplars salvatges del pas provenen danimals
escapats o alliberats de les granges on els crien per la seva pell. s una espcie en
expansi que entra en competncia amb els predadors autctons i que preda sobre els
animals lligats a laigua (rosegadors, insectvors, etc.)

Osona, el Montseny, la Selva i el Moians sn alguns dels llocs on sha detectat la seva
presncia.

La fura o tur s semblant al vis, de color marrons al dors i enfosquit al ventre. Al rostre
presenta una zona de color ms clar. Es troba a prop dels cursos daigua o en zones on
abundi el conill. Tamb presenta, com el vis, membrana interdigital. Es pot trobar en molts
llocs dels pasos Catalans, encara que en altres sembla ser inexistent (Montseny,
Montnegre, Ribagora, etc.)
25
La marta pot ser ms gran que els anteriors (39-58cm sense la cua) i mostra una cua llarga i
molt poblada de pls (16-25cm) De colors marrons vermellosos presenta un taca ataronjada
groguenca a la part ventral del coll. Puja hbilment pels arbres, encara que la major part de
lactivitat la realitza per terra. Es troba als Pirineus i alguna zona dels Prepirineus.

La fagina s semblant a la marta per s dun to marrons ms bru i la taca al pit s blanca.
Sembla que entra en competncia per lhabitat amb la marta i en ells llocs on conviuen les
dues espcies, la fagina es veu desplaada de les zones boscoses a les zones rocoses o
habitades. Grimpa tamb pels arbres per no tan hbilment com la marta. Es troba
mpliament distribuda al pas, a excepci de les zones humides (deltes, albuferes, etc.)

La lldria s un mustlid ms gran que els anteriors (53.86cm sense la cua), t la cua llarga,
molt ampla a la base i una mica aplanada (30-46cm) i presenta membranes interdigitals. Les
orelles sn petites i a ligual que el nas i els ulls es situen a la part alta del cap. Aquestes
adaptacions mostren els seus hbits aqutics. Es troba als rius de la meitat occidental del
pas i en alguns torrents i zones humides de la resta. Actualment s'estan realitzant
campanyes de reintroducci.

El teix s d'aspecte diferent als mustlids anteriors. El cos s gran i aplastat. Les potes i la
cua sn curtes i presenta dues bandes negres al cap. s un animal gran (57-79cm sense la
cua) que pot viure en boscos i en zones obertes. La seva dieta s omnvora i s nocturn. Es
troba mpliament distribut als Pasos Catalans.

1.5.6.4 Vivrrids

Lnic representant dels vivrrids s el gat mesquer. s semblant a un gat per amb les
potes ms curtes, el musell ms allargat i la cua ms llarga. El cos est ple de taques
negres alineades i la cua presenta anells negres parallels.

Sembla ser que es tracta duna espcie introduda des dfrica pels romans i els rabs.

s un animal nocturn que diposita els excrements en llocs elevats, les latrines, per indicar
olfactivament la seva presncia. Es troba arreu dels Pasos Catalans a excepci de les
zones humides (deltes, estanys, etc.)

1.5.6.5 Flids

Els flids presenten les ungles retrctils i tenen el musell una mica aplastat.

El gat salvatge s similar al gat domstic per ms gran. Sobre dun fons gris presenta lnies
fosques i a la cua un seguit danells i una banda final, tamb negres. s una espcie
forestal. En poca de zel els mascles es poden acostar a llocs habitats per lhome atrets per
les femelles de gat domstic. Es coneixen molts casos dhibridacions. Es troba als Pirineus,
Prepirineus, Ripolls, Garrotxa, Montsant, Prades, ports de Beseit etc. En rees de les
Serralades Costaneres i de molts altres indrets ha desaparegut (Montseny, Montnegre, Sant
Lloren del Munt, Montserrat, Montsi, serra dAitana, etc.)

Els linxs sn flids ms grossos i tenen un pinzell de pls a les orelles i la cua curta. Dues
espcies existien al nostre pas: el linx nrdic i el linx ibric. Actualment hi ha dades que
apunten a la seva existncia en alguna zona del Pirineu Oriental. Tamb se lha citat a la vall
de Cofrents.

1.6 Espcies protegides

Lincrement de la poblaci, laugment del nivell de vida, la destrucci dels habitats naturals,
la caa, els canvis a les tcniques agrcoles, la utilitzaci massiva dinsecticides, la
introducci despcies extiques i altres accions directes o indirectes de lhome han provocat
i estan provocant una davallada en la diversitat biolgica i en la quantitat dssers vius dels

26
ecosistemes naturals. Aquesta davallada ha situat a algunes espcies al caire de la
supervivncia. Per tot aix, sha fet necessari regular legalment la protecci de les espcies i
dels hbitats on viuen aquestes espcies.

Algunes espcies prcticament han desaparegut dels Pasos Catalans com el vell mar, ls,
el linx, el llop, etc.

1.6.1 Fauna i flora

La llei 3/88, 22/2003 i 12/2006 de la Generalitat de Catalunya estableixen el marc legal

de protecci danimals a Catalunya.

Pel que fa a la flora, diverses ordres de la Generalitat de Catalunya i reials decrets de

lestat estableixen la protecci despcies vegetals. De totes maneres la legislaci va
canvian i la podeu consultar i la podeu consultar actualitzada a:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura
/inici.jsp

Per la legislaci catalana o

http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/

Per la legislaci estatal

Resum

La gran diversitat del territori, la mobilitat de la fauna, lactuaci de lhome i els factors
histrico-geolgics permeten una gran riquesa faunstica en els pasos Catalans.

Com a grups ms representatius des del punt de vista de necessari coneixement

excursionista es tracten els mamfers, les aus, els rptils, els amfibis i els artrpodes. Els
artrpodes sn invertebrats amb els apndixs articulats. Els amfibis representen el grup ms
primitiu que es va independitzar parcialment del medi aqutic. Presenten la pell nua i dels
seus ous sense protecci contra la dessecaci surten unes larves dobligada vida aqutica.
Els rptils presenten el cos recobert descates i posen ous protegits per una closca. Les aus
presenten plomes i dominen el medi aeri i ponen ous similars als dels rptils. Els mamfers
presenten pl i alimenten les seves cries amb llet.

Moltes de les espcies danimals i plantes dels Pasos Catalans sn objecte de diferents
mesures de protecci, segons lestat de les seves poblacions en tot el territori o en rees
concretes.

27
6 ECOLOGIA 28
INTRODUCCI 29

6.1 Estructuraci dels ecosistemes 29

6.2 Ecosistemes de muntanya 36
6.3 Impacte de l'home en el medi 38
Resum 43

28
INTRODUCCI

Lecologia estudia les relacions dels ssers vius amb el medi fsic que els envolta i les
relacions dels ssers vius entre si. El seu objecte destudi sn els ecosistemes.

Un ecosistema s una unitat funcional definida per unes determinades variables

ambientals i uns determinats ssers que mantenen unes relacions determinades
amb el medi i entre ells.

Un ecosistema pot ser tan ampli com la biosfera, que ocupa tota la terra, o tan petit com una
bassa daigua.

2
2.1 Estructuraci dels ecosistemes
Un ecosistema s el conjunt de factors fsics (variables ambientals) de la zona, els ssers
vius d'aquesta zona i les relacions dels ssers vius amb el medi i dels ssers vius entre si.

2.1.1 Factors fsics.

Les caracterstiques dun ecosistema venen determinades en bona part pel conjunt de
variables ambientals o factors fsics que caracteritzen el lloc on se situa.

Els principals factors fsics sn els que defineixen el clima del lloc, com la temperatura, les
precipitacions (humitat) etc., per hi ha daltres factors com la llum, la concentraci de gasos
(oxigen, dixid de carboni, etc.), el tipus de substrat (calcari o silici), la quantitat i qualitat del
sl, la pressi, etc., que tamb influeixen sobre lecosistema i el defineixen.

Cada organisme t un marge de tolerncia per a cada factor fsic. Ultrapassat aquest marge
lorganisme no pot sobreviure. Aquests valors lmits de supervivncia limiten la seva
distribuci. Aix, no trobem rptils a partir duna determinada latitud o duna determinada
altitud, per les baixes temperatures que senregistren en aquests llocs i que no fan possible
la seva supervivncia. A ms del marge de tolerncia, tamb hem de considerar el marge
ptim de lespcie, s a dir els valors de la variable ambiental considerada on lespcie es
pot desenvolupar en tota la seva plenitud (crixer, reproduir-se, etc.)

2.1.1.1 Temperatura

Laugment de la latitud o de laltitud provoca un descens de la temperatura. En general pujar

1000m equival a moures 1000 Km en latitud cap al nord (en lhemisferi nord)

Molts vegetals shan adaptat a la disminuci de la temperatura perdent les fulles poc abans
del perode hivernal, sn els caducifolis.

Les baixes temperatures poden provocar que laigua del sl es glaci i resti en estat
slid. Els vegetals no la poden agafar i no poden realitzar la fotosntesi. Per passar
aquest perode fred perden les fulles i entren en hivernaci.

29
 Les fulles presenten generalment acusats canvis de coloraci abans que els vegetals
caducifolis les deixin caure. La ra daix rau en el fet que el color verd, tpic i normal
de la majoria de fulles, s produeix a causa dun pigment verd, la clorofilla, que les
permet captar la llum solar. En una fulla, per, hi ha ms pigments de coloracions
vermelles, grogues i blaves que ajuden a realitzar la mateixa funci. Aquests pigments
abunden menys que la clorofilla per sn ms resistents. Quan la planta bloqueja
larribada daliments a la fulla, la clorofilla es descomposa, desapareix el color verd i
apareixen els colors dels pigments amagats.

Els animals han adoptat dues solucions davant de les baixes temperatures: emigrar o
aletargar-se (hivernaci) En els llocs on la temperatura estival arriba a ser molt alta es pot
produir tamb un aletargament (estivaci)

Cada any es produeixen importants migracions docells que o nidifiquen en pasos ms

septentrionals i hivernen al nostre pas o nidifiquen en el nostre pas i passen lhivern
en terres africanes.

2.1.1.2 Llum.

La llum arriba, generalment, amb normalitat als ecosistemes terrestres i no s un factor

limitant. La competncia per la llum en un bosc ben constitut s forta i provoca una
estratificaci dels vegetals, de manera que es poden distingir lestrat muscini (molses,
heptiques i lquens), lestrat herbaci (plantes de poca alada, tendres i no llenyoses),
lestrat arbustiu (plantes de fins a uns 2m i lignificades) i lestrat arbori (format pels arbres)
Una alta formaci vegetal tamb competeix per la llum i sinfiltra per entre els diferents
estrats, s el conjunt de plantes enfiladisses o lianes.

La diferent durada del dia segons les estacions determina cicles anuals en els vegetals
(caiguda de les fulles, reproducci, etc.) i en els animals (reproducci, migracions , etc.)

2.1.1.3 Precipitacions- Humitat

La disponibilitat hdrica del medi terrestre depn de les precipitacions i de la humitat de laire.
Si les precipitacions sn menors duns 200mm/any la zona es considera un desert. A lrea
mediterrnia les pluges sn poc abundants i es concentren durant els mesos de primavera i,
sobre tot, de tardor. Lestiu eixut i calors s la temporada crtica per a una majoria
despcies. En els ambients dalta muntanya les precipitacions sn ms abundants i s
lhivern la temporada crtica per a la majoria despcies, pel fred i per la dificultat dabsorbir
laigua glaada.

Lorientaci provoca una diferncia dhumitat entre el vessant nord, ms humit, i el vessant
sud, ms eixut. Aquesta diferent humitat es tradueix en una diferent distribuci de les
espcies segons el vessant considerat.

Molts organismes, a ms de les necessitats normals daigua que tenen, en alguna etapa de
la seva vida, que generalment s la de la reproducci, en depenen amb una major intensitat.

2.1.1.4 Substrat

s la superfcie sobre la que viuen els organismes. Es distingeixen, de manera general, els
substrats calcaris i els substrats silicis. Duna banda els substrats calcaris proporcionen ms
sals que els substrats silicis i aix afavoreix un major desenvolupament vegetal. Tanmateix,
daltra banda, el substrat calcari s ms permeable a laigua i les precipitacions es perden
amb rapidesa en el subsl de manera que provoca molta ms eixutesa que en el substrat
silici. En lambient mediterrani, amb problemes de disponibilitat daigua, els llocs calcaris
30
sn, en general, ms eixuts i pobres en poblament vegetal (i per tant faunstic) que els llocs
silicis, encara que la disponibilitat nutricional sigui ms gran.

2.1.1.5 Salinitat

La salinitat ve determinada per la quantitat de sals solobles. Algunes sals com els fosfats i
els nitrats sn necessries per al desenvolupament de les plantes i un dficit provoca una
disminuci del creixement vegetal del lloc.

En zones properes a la costa o a jaciments salins, lelevada concentraci de clorurs i altres

sals limita poderosament la vida vegetal i animal. Noms unes determinades espcies, amb
unes adaptacions molt especfiques per arraconar o eliminar lexcs de sals, hi poden viure.

2.1.1.6 pH

El pH es una mesura dacidesa del medi. Si el pH s baix (de 0 a 7) i es diu que el medi s
cid. Si el pH s elevat (de 7 a 14) i el medi s bsic. Els valors generalment ms acceptats
pels organismes sn els propers a 7 o poc ms alts. Els valors menors a 7 (cids) limiten la
vida de molts organismes i dificulten el desenvolupament vegetal. Si el pH s molt extrem
les espcies moren.

2.1.2 Els organismes i les seves relacions.

Els ecosistemes estan formats pel conjunt dels ssers vius i els factors fsics que
caracteritzen la zona on viuen aquests ssers vius. A ms de la interacci entre els ssers i
els factors fsics tamb cal considerar les relacions dels ssers vius entre si.

Una poblaci s un conjunt dorganismes de la mateixa espcie.

Una comunitat o biocenosi s un conjunt de poblacions que conviuen en una rea

determinada.

Dos individus sn duna mateixa espcie quan presenten unes caracterstiques similars, es
poden reproduir entre si i els seus descendents sn frtils.

El lloc on viu una determinada comunitat s el seu bitop. El conjunt de la biocenosi i el

bitop defineix lecosistema.

2.1.2.1 Relacions interespecfiques

Les relacions que sestableixen entre els individus de diferents espcies duna determinada
comunitat sanomenen relacions interespecfiques. Podem distingir:

1 Depredaci

s la relaci on un organisme salimenta dun altre. Es parla, aix, de predador i presa.

Mitjanant aquesta relaci es regulen les dues poblacions, de manera que els predadors
eliminen prioritriament les preses ms dbils i, per tant, les que sobreviuen sn les ms
ben adaptades a lambient.

En poblacions on les possibles preses augmenten molt en nombre i en absncia de

predadors es produeixen acumulacions de malalties infeccioses i gentiques i augmenta la
competncia intraespecfica, de manera que la poblaci pot, fins i tot, desaparixer. La
presncia de predadors estabilitza la poblaci, elimina els malalts i la competncia en reduir
el nombre de preses i daquesta manera les dues poblacions es poden mantenir
indefinidament. Si augmenta el nombre de predadors es provoca una disminuci del nombre
de preses, aix dna lloc a una disminuci del nombre de predadors i, consegentment,
aquest fet significar laugment del nombre de preses, i aix, successivament. Si la relaci s
molt estricta es produeixen alternances entre el nombre de predadors i de preses, de
manera que quan una augmenta laltra disminueix, i aix mentre no canvin les condicions.

31
La relaci de depredaci provoca, a ms, una evoluci conjunta de les dues espcies,
predador i presa, segons el model de Tom i Jerry. Les preses evolucionen, per selecci dels
millors, perfeccionen els seus rgans i les respostes per escapar del predador. I, aix mateix,
els predadors evolucionen; afinen les seves estructures i les seves estratgies per capturar
les preses.

2 Competncia

Dues espcies diferents presenten competncia quan viuen al mateix lloc i tenen els
mateixos requeriments fsics i nutricionals. Si dues espcies entren en competncia en una
rea determinada, una delles arraconar laltra i, fins i tot, pot desplaar-la totalment. Si
dues espcies conviuen en la mateixa rea sense problemes es perqu tenen preferncies
diferents pel tipus daliment, ocupen localitzacions diferents dins de lrea considerada, les
seves relacions amb les espcies venes s diferent o, en general, difereixen en algun
aspecte de la seva relaci amb lecosistema.

En un bosc la competncia dels vegetals per la llum provoca lestratificaci de les diferents
espcies.

Un dels factors que va contribuir a lextinci lany 1999 de la cabra dels Pirineus, reclusa al
Parc Nacional dOrdesa, va ser la constant competncia pel mateix habitat amb lisard.

3 Comensalisme i inquilinisme

Es tracta de relacions on una espcie en treu benefici sense perjudicar laltra. En

linquilinisme, la relaci consisteix generalment en la recerca de protecci duna espcie que
viu o es refugia en linterior de laltra o en alguna estructura feta o utilitzada per aquesta
ltima. Aix trobem algunes espcies dinsectes que viuen a linterior dels formiguers.

La relaci comensal ms freqent s laprofitament de les restes de menjar duna espcie

per part de laltra. Aix, els corbs i els voltors aprofiten les restes deixades per algun caador
(guila, llop, guineu, etc.)

4 Mutualisme i Simbiosi

En aquest cas les dues espcies que es relacionen surten beneficiades.

En el mutualisme la relaci no es imprescindible per a les dues espcies, encara que

signifiqui un benefici mutu i ajudi, poc o molt, a la seva supervivncia. Lacci dels ocells
espulgabous que salimenten dels insectes i ectoparsits dels grans herbvors, on locell
troba aliment i lherbvor es alliberat de les molsties dels parsits, s un exemple de
mutualisme.

En la simbiosi la relaci s ntima i estricta, de tal manera que s necessria per a la

supervivncia. Un liquen s un organisme que resulta de la relaci simbitica duna alga i un
fong. La simbiosi permet a lalga disposar amb ms facilitat de laigua i de les sals minerals,
proporcionades pel fong i necessries per fer la fotosntesi, i el fong agafa de lalga la
matria orgnica que necessita. Aquesta relaci permet al liquen viure en indrets on ni lalga
ni el fong hi podrien viure per separat.

Un altre exemple de simbiosi sn les micorizes, que consisteixen en lassociaci de

fongs amb les arrels dels arbres. El fong ajuda a la planta a captar sals minerals i
larbre proporciona aliment orgnic al fong. Els arbres micoritzats sn ms resistents i
arrelen i es desenvolupen molt millor que els arbres no micoritzats. Per exemple la
majoria de bolets, tfones, rovellons...

5 Parasitisme

32
En aquesta relaci una espcie causa perjudici a una altra. Lorganisme que pateix el
parasitisme sanomena lhoste. Els ectoparsits sn els parsits externs, com les puces, els
mosquits, les paparres, etc., i els endoparsits sn els interns, com les tnies i altres cucs,
alguns protozous, determinats bacteris i els virus. Els parsits poden provocar malalties o la
mort a lhoste. Si la relaci parsit-hoste fa molt de temps que existeix sarriba a un equilibri i
el parsit no provoca la mort de lhoste. En relacions recents, ni el parsit ni lhoste han
tingut temps devolucionar i adaptar-se a la nova situaci i es pot arribar a produir la mort de
lhoste i, per tant, del parsit.

El virus de la SIDA seria un exemple de parsit nou per a lespcie humana. La relaci t
poc temps i el parsit (el virus) pot provocar la mort de la persona. Un virus de la grip, en
canvi, s un parsit antic per a lhome i, generalment, no li provoca la mort.

Quan els espanyols van arribar a les Amriques van provocar una gran mortaldat entre
els indgenes per la transmissi de la grip i altres malalties, que els indis no coneixien.
Per als espanyols la grip era un vella malaltia davant de la qual tenien un sistema
defensiu ms o menys efica, per per als indgenes el virus era nou i encara no
tenien les defenses necessries per fer-li front.

El cucut s un ocell parsit. La femella vigila els nius dels ocells de lespcie parsita i,
quan queda el niu sol, substitueix un dels ous de l'hoste per un dels seus. Quan neix el
pollet de cucut elimina els ous o els pollets de la mare parasitada, empenyent-los fora
del niu. Presenta, a ms, un creixement molt rpid i estimula millor els pares, que els
fills autntics, a lhora de reclamar menjar, cosa que provoca que els altres pollets es
debilitin i morin per manca daliment.

2.1.2.2 Relacions intraespecfiques

Les relacions que sestableixen entre els membres duna determinada poblaci sn les
relacions intraespecfiques.

1 Famlia

Es tracta de les relacions entre els organismes com a resultat de la reproducci. Parelles,
clans familiars (famlies emparentades), grups matriarcals (mare i fills), grups filials (germans
duna camada) etc., sn algunes de les possibilitats de relaci familiar. Aquestes
agrupacions proporcionen defensa i seguretat. Els grups de llops, els grups matriarcals
disards i cabres salvatges, lagrupaci filial de les erugues de la processionria etc. en sn
exemples.

2 Colnia

s una relaci de diferents individus que sagrupen en una estructura comuna de la qual
obtenen una srie d'avantatges que no tindrien si visquessin separats. Les colnies ms
evolucionades presenten unes jerarquies molt estrictes que delimiten el paper i la fisiologia
de lindividu. Les societats de formigues, abelles i trmits sn exemples de colnies
complexes i profundament jerarquitzades.

Entre les abelles existeixen dos tipus de femelles, la reina que s frtil i les obreres
que no ho sn. La reina posa dos tipus dous: uns fecundats per lesperma dels
mascles, els abellots, que ella guarda en un receptacle, i dels quals en sortiran
femelles, i uns altres que pon directament sense fecundar i dels quals sortiran abellots.
Els abellots no saben alimentar-se per si mateixos i, desprs del vol nupcial, les
obreres ja no els alimenten i moren. Dels ous fecundats surten femelles que seran
reines si sn alimentades amb gelea real i obreres si sn alimentades amb mel.

3 Competncia
33
La competncia entre els organismes de la mateixa espcie es genera, principalment, per la
manca daliment o despai. Si el nombre dindividus duna espcie arriba a ser excessiu es
pot iniciar una migraci dalguns dels seus membres, que colonitzaran nous llocs. Si no hi ha
possibilitat de migraci, lexcs poblacional afavoreix laparici de malalties i la mort de molts
o de tots els individus de la poblaci.

2.1.2.3 Nnxol ecolgic

El nnxol ecolgic dun organisme s la funci que fa dins de lecosistema, s a

dir, el conjunt de relacions que estableix amb els altres organismes que
lenvolten i amb el medi on viu.

Si dos organismes ocupen el mateix nnxol ecolgic no poden viure en el mateix hbitat
(espai ocupat per un organisme en lecosistema)

Els organismes de la mateixa espcie ocupen, bviament, el mateix nnxol ecolgic, fet que
provoca la competncia intraespecfica i la regulaci de la mida de les poblacions. Sha
comentat ja el cas de les cabres salvatges i el dels isards dOrdesa, obligats a viure en un
mateix hbitat i a compartir un mateix nnxol, fet que va provocar la disminuci del nombre
de cabres i afavorir la seva desaparici.

2.1.3 El Flux denergia i el cicle de la matria.

El motor que fa funcionar la biosfera s lenergia que ve del sol. Els diferents climes i
consegentment els ecosistemes de la terra estan determinats per la radiaci solar.
Lenergia arriba, per tant, de lexterior i no retorna. s parla, en conseqncia, dun flux
denergia. El trnsit denergia en els ecosistemes s unidireccional, des del Sol fins als
organismes. La major part denergia que arriba a la Terra s reflectida per latmosfera, els
oceans o els continents, o absorbida per aquest mateixos components. Molt poca de
lenergia que arriba s captada pels ssers vius. Per al funcionament dels ssers vius i en el
trnsit de lenergia entre els diferents ssers sempre es produeix una prdua denergia, de
manera que aquesta lenergia captada no retorna enlloc.

La matria, en canvi, no ve de lexterior. Tota la matria dels ecosistemes prov de la Terra i

ha de tornar a la Terra. s parla, aix, del cicle de la matria.

El trnsit de matria s cclic. Si lecosistema considerat s molt redut, aix no es compleix

del tot perqu sempre hi haur molcules que sescapin fora de lecosistema i sempre
narribaran de noves. Quan ms ampli s lecosistema, o quan ms allat, ms sajusta al
funcionament cclic.

2.1.3.1 Nivells trfics. Cadenes i xarxes trfiques

La llum s captada per les plantes i utilitzada per fabricar molcules orgniques mitjanant
un complicat procs anomenat fotosntesi. A la fotosntesi, els vegetals es fabriquen les
molcules orgniques complexes que els formen i les que necessiten per obtenir energia per
funcionar. Utilitzen molcules inorgniques senzilles com el dixid de carboni, laigua i
diferents sals minerals. Lenergia necessria per fer aquesta transformaci prov de la llum.

La captaci de la llum s fa utilitzant tota una srie de pigments (substncies

colorejades) Els pigments ms abundants sn les clorofilles, de color verd, les
xantofil.les grogues i els carotens vermells o taronges. Aquestes molcules tenen la
capacitat de captar la llum (energia lumnica) i transferir-la a unes determinades
molcules (energia qumica)

Les molcules orgniques formades en la fotosntesi sn utilitzades per les plantes per
construir les fulles, les branques, la tija, o sigui tots els seus teixits. A aquests ssers que
fabriquen la matria orgnica els anomenem productors.

34
Els diferents teixits dels vegetals poden servir daliment a tot un conjunt danimals herbvors
que anomenem consumidors primaris. Aquests poden servir daliment als carnvors que
sn els consumidors secundaris. Els consumidors terciaris sn els que salimenten dels
secundaris. Sestableix aix una cadena trfica, de manera que lenergia passa dun nivell a
laltre, des dels productors fins als consumidors.

Cadascun dels nivells trfics (productors, consumidors primaris, consumidors secundaris ,

etc.) no capta tota lenergia del nivell inferior, tan sols un 10% passa dun esgla a laltre.
Aix significa que (suposant que tots els elements duna determinada cadena trfica tenen la
mateixa massa corporal) per mantenir un consumidor quaternari es necessiten 10
consumidors terciaris, 100 consumidors secundaris, 1000 consumidors primaris i 10.000
productors. s per aquesta ra que en els ecosistemes rarament es troben cadenes
trfiques de ms de quatre o cinc nivells.

Generalment es produeixen interrelacions entre diferents cadenes trfiques, de manera que

una mateixa espcie pot servir daliment a diferents consumidors, o que un determinat
carnvor pot alimentar-se de ms dun consumidor inferior. El resultat s la formaci de
xarxes trfiques. Com ms complexa s una xarxa trfica ms estable s lecosistema,
perqu les alteracions en el nombre o la desaparici dalguna de les espcies queda
amortida per les ramificacions de la xarxa.

La matria, a diferncia de lenergia, segueix un procs cclic. Les molcules inorgniques,

dixid de carboni, aigua i sals minerals, captades pels vegetals sn transformades, per la
fotosntesi, en molcules orgniques. Aquestes molcules sn utilitzades pels consumidors
per construir els seus propis teixits i rgans. En cadascun dels diferents nivells es
produeixen restes (branques, fulles, pl, excrements , etc.) i cadvers. La matria orgnica
de les restes la utilitzen els anomenats descomponedors, que la transformen de nou en
matria inorgnica, s a dir, dixid de carboni, aigua i sals minerals. Aquest grup
dorganismes est format per artrpodes i altres invertebrats i, sobretot, per bacteris i fongs.
Els descomponedors tanquen el cicle de la matria, en restituir les molcules inorgniques
al sl i a latmosfera. Part del retorn tamb es produeix per lactivitat metablica dels
diferents organismes (respiraci, digesti, fermentaci).

En el procs de respiraci dels organismes es trenquen les molcules orgniques

ingerides (animals) o fabricades (vegetals) i se nobt energia. Del trencament de les
molcules soriginen molcules inorgniques senzilles, com laigua i el dixid de
carboni, que retornen a latmosfera.

La circulaci de les diferents molcules al llarg dels ecosistemes conforma els anomenats
cicles biogeoqumics. Els cicles biogeoqumics ms importants sn el cicle de laigua, el del
carboni, el del nitrogen i el del fsfor.

2.1.4 Comunitat clmax.

La comunitat ms adaptada a les caracterstiques ambientals del lloc s la comunitat clmax.

Si no es produeixen nous canvis ambientals aquesta comunitat continua indefinidament.

A lecosistema mediterrani la comunitat clmax s lalzinar. Larbre dominant s lalzina,

resistent i de creixement lent, amb algun pi i alguns caducifolis (roure, freixe, avellaner,
vern, etc.) situats en els indrets ms frescals i humits. Lestrat arbustiu s important,
aix com el conjunt de plantes enfiladisses. Aquests dos estrats (arbori i arbustiu)
limiten molt el pas de la llum i lestrat herbaci est limitat a unes poques espcies
adaptades a aquestes circumstncies.

Tots els ambients de la Terra, i en especial el bioma mediterrani, sn el resultat de la

interacci de lhome amb el medi. El mediterrani ha estat poblat per lhome des de fa molt de

35
temps i, des de sempre, ha actuat sobre el medi per treure profit, la qual cosa ha provocat la
modificaci de lestructura de les poblacions. Si lalteraci s continuada (incendis
successius , etc.) no hi ha temps per a la regeneraci de les comunitats i pot produir-se un
empobriment radical de lecosistema i, fins i tot, la seva desaparici.

2.2 Ecosistemes de muntanya

Els ambients de muntanya presenten una gran varietat. Lorografia, el pendent, lorientaci,
la latitud, l'alada, la proximitat al mar condicionen una varietat enorme d'ambients, que
els ssers vius exploten al mxim de les seves possibilitats.

Podem distingir els ecosistemes de praderies i zones nivals, els ecosistemes de bosc, els
ecosistemes lacustres i fontinals, els ecosistemes rupcoles i els ecosistemes amb influncia
humana directa.

2.2.1 Ecosistemes nivals i de praderies d'alada

Els ecosistemes de zones nivals i praderies d'alada correspon principalment als estatges
de vegetaci alp i nival, situat per sobre dels 2300m.

El fred, la intensa radiaci solar (pel poc filtratge atmosfric), l'oscillaci trmica diria (a
lestiu pot passar dels 300C de diferncia), i els problemes mecnics derivats del pendent i
lacumulaci de neu sn els elements climtics determinants per a la distribuci dels
organismes.

Les plantes i els animals que hi viuen han de presentar unes adaptacions molt particulars
que els permetin la supervivncia en les difcils condicions ambientals que imperen en
aquestes rees i que s'accentuen, considerablement, durant l'hivern.

Lestatge nival s una zona de molt poca extensi als Pasos Catalans on la neu cobreix el
terra tot lany. s tracta duna rea desrtica per als vegetals, davant de la impossibilitat
dobtenir aigua lquida. Noms alguns exemplars de lquens viuen sobre les roques. Els
animals no hi viuen, encara que visiten aquesta rea, alguns de manera accidental portats
pel vent i les tempestes, extraviats i altres en la recerca de frescor, d'aigua, d'aliment , o
per migracions o canvis d'habitat. Els isards i algunes espcies d'aus (carronyaires,
crvids) sn les espcies vertebrades que s'hi poden trobar.

En els prats d'alada, la presncia de neu durant 6 o 8 mesos noms permet un perode
vegetatiu curt i els vegetals han d'afrontar seriosos problemes mecnics provocats per la
innivaci. Laigua s abundant amb valors de 1800 a 2000mm de precipitacions anuals, per
moltes sn en forma de neu i, a ms, el fred glaa laigua i dificulta a les plantes la seva
absorci. Les plantes, per tant, presenten adaptacions al fred, al pes de la neu (absncia
darbres i arbusts), a lelevada lluminositat i a l'absncia de protecci dels raigs solars dalta
energia (llum ultraviolada). s el domini de les herbcies que serveixen d'aliment a un ampli
ventall animals: insectes, alguns rptils (llangardaix verd, escur), alguns amfibis
(granota roja), ocells (insectvors, crvids, rapinyaires) i diferents mamfers (isard,
marmota, rosegadors, ermini).

2.2.2 Ecosistemes de boscos

Aqu es poden agrupar un variat ventall d'ecosistemes que tenen com a com denominador
la presncia d'una important massa forestal. L'alada, l'orientaci, laltitud, les precipitacions,
el tipus de sl, sn els factors ms importants en l'establiment d'una determinat bosc.

Es podrien diferenciar:

1 Els ecosistemes forestals de la vegetaci subalpina, amb avet, pi roig, pi negre i arbres
caducifolis, on viuen una variada representaci d'espcies animals, com el crvol, el

36
 cabirol, la guineu, diferents mstl.lids, rosegadors, mamfers i ocells insectvors,
rapinyaires, rptils, amfibis i una enorme varietat d'insectes i altres invertebrats.

2 Els ecosistemes forestals de la vegetaci eurosiberiana, prcticament est limitada als

Pirineus i Prepirineus. Situada entre els 900 i els 1600m pot baixar fins a 500m a les
zones ms humides. Correspon a la muntanya mitjana plujosa, de clima medioeuropeu o
atlntic i s el domini dels boscos caducifolis. Amb un clima temperat i humit, un eixut
perode estival i un glacial perode hivernal. Les precipitacions oscillen entre 700 i
1000mm anuals. A lestiu la temperatura no sol pujar per sobre dels 20-250C i a lhivern
es mant entre 00 i 50C.

Els arbres d'aquests ecosistemes sn diferents espcies de roures, el faig, el pi roig, el

teix, el castanyer, i altres caducifolis, tots ells associats amb una important formaci
arbustiva i herbcia. La fauna que hi viu en aquests formacions arbrades es molt variada
i es troben representants de prcticament totes les classes d'animals terrestres, amb
adaptacions especialitzades a la vida en el bosc. Entre els vertebrats es troben: algunes
espcies de gripaus, la salamandra, diferents colobres, ocells insectvors, l'astor, la
marta, l'esquirol, la guineu, el gat mesquer, el gat fer, el porc senglar...

3 Els ecosistemes forestals de la vegetaci mediterrnia que ocupa les zones de la terra
baixa mediterrnia des del litoral fins als 800-1000m. Les pluges no sn gaire abundants
i es concentren a la primavera i a la tardor. Lestiu s prolongat i sec i lhivern no arriba a
ser intensament fred. Lestiu s lpoca ms difcil i la majoria dadaptacions que
presenten els vegetals sn per fer front a leixutesa estival. El bosc mediterrani s
perennifoli i roman verd totes les poques de lany.

El bosc tpicament mediterrani s l'alzinar, es troben tamb el pi blanc i diferents

caducifolis en les zones ms humides. La fauna associada s abundant per l'amable
climatologia i la quantitat de recursos alimentaris, trobant-se representants de la major
part de classes d'animals terrestres, amb adaptacions especialitzades a la vida en el
bosc (algunes espcies de gripaus, diferents colobres, ocells insectvors, l'astor, la
marta, l'esquirol, la guineu, el gat mesquer, el gat fer, el porc senglar).

2.2.3 Ecosistemes lacustres i fontinals

Es poden incloure en aquest grup els ambients lligats a la presncia d'aigua. Es presenten
en totes les rees de vegetaci i, per tant poden, trobar-se en zones de vegetaci
boreoalpina, eurosiberiana o mediterrnia. Les plantes presents dependran tipus general de
vegetaci, per les espcies sempre tenen uns requeriments hdrics ms o menys
accentuats. Els arbres dominants sn el pollancre, el vern, el freixe, el trmol, els salzes, el
gatell, l'lber, l'avellaner i molts altres caducifolis com el castanyer, l'om, diferents
espcies de roures aix com un elevat contingent d'arbusts i herbcies. Tamb sn de
destacar les espcies ms purament lacustres, que hi viuen submergides o
semisubmergides, com la boga, la canya

Aquestes zones de contacte entre els medis aqutic i terrestre sn d'una especial riquesa
faunstica aprofitant l'abundncia d'aigua i la varietat d'aliment. Multitud de larves aqutiques
de diferents insectes i altres invertebrats serveixen d'aliment a peixos (barb, truita de riu) i
amfibis (granotes, gripaus, salamandres i tritons), que sn la base alimentria de rptils
(colobres), ocells (mart pescador, merla aqutica, diferents espcies d'insectvors) i
mamfers diversos (lldria, vis, guineu).

2.2.4 Ecosistemes rupcoles

La presncia de penya-segats i zones rocoses determina uns ambients molt particulars on

els ssers vius han de presentar adaptacions molt especfiques. Els vegetals han de poder
viure amb uns requeriments de nutrients molt baixos, amb l'amenaa constant de l'acci de
la gravetat i amb l'acci ms accentuada i directa dels agents atmosfrics. Els arbres noms
es troben en les zones del penya-segat amb un bon gruix de sl i, per tant, en aquest tipus

37
d'ambients dominen els petits arbusts i les herbcies com lorella ds, lherba de Sant
Segimn, els crespinells, el te de roca, el xuclamel de roca, el salze de cingle, la lluqueta de
roca, etc. En aquests indrets la fauna, a part dels rptils del grup de les sargantanes, es
composa principalment de diferents espcies d'aus que cerquen protecci o hi nidifiquen
com el roquerol, la merla roquera, els falcons, els voltors, les guiles, el trencals Els
mamfers estan representats per la cabra salvatge i l'isard.

2.2.5 Ecosistemes d'influncia humana directa

S'inclouen aqu els ambients on la influncia humana s directa i important, i provoca una
modificaci de les comunitats existents en el lloc. La presncia de camins, horts,
edificacions augmenta la nitrificaci o provoca la variaci de components del sl, aix
implica un canvi en l'estructura de les poblacions vegetals i animals. A part dels arbres
plantats per l'home en la proximitat dels llocs on desenvolupa la seva activitat, en trobem la
cardigassa, lortiga gran, la belladona, lepilobi angustifoli, la gerdera, el sac racems, la
rosella, la corretjola, la malva de runa,, el cardot, el card, la borratja, lolivarda, el ripoll, la
calcida blanca, etc. Els animals sn variats, i aprofiten com a font d'aliment inicial de la
cadena trfica la gran quantitat de residus que genera l'activitat humana. Multitud d'insectes i
altres invertebrats, amfibis (gripau, ttil), rptils (sargantanes, diferents colobres), ocells
(pardal, oreneta, puput, gara, coloms) i mamfers (ratolins, rates, mustlids, guineu)

2.3 Impacte de l'home en el medi

Els problemes ambientals es generen per l'actuaci de l'home en diferents mbits: activitats
agrries i ramaderes, les vies de comunicaci, les activitats industrials, les activitats
extractives, els incendis i la contaminaci.

2.3.1 Les activitats agrries i ramaderes

Tot i que les activitats agrries i ramaderes poden ser creadores decosistemes i paisatges
ambientalment molt valuosos (com per exemple, las Dehesas del sud dEspanya),
lagricultura intensiva s una activitat que genera un impacte ambiental negatiu contra el
medi ambient. Les prctiques agrries han cercat normalment la maximitzaci de la
producci sense pensar en els problemes ambientals que aix pot comportar.

Les activitats agrcoles i ramaderes, com totes les activitats que es desenvolupen
en estreta connexi amb el medi ambient, repercuteixen duna manera ms o
menys important en la qualitat de laire, de les aiges, en lestat del sl, en la
vegetaci i fauna silvestre i, com a suma, en la conservaci i qualitat dels
ecosistemes i paisatges.

Les principals tcniques agrries amb repercussi (normalment negativa) sobre el medi
ambient sn ls de maquinria agrria i forestal, el reg., la fertilitzaci del sl, laplicaci de
pesticides o fitosanitaris, la utilitzaci de varietats gentiques, el maneig i tractament dels
efluents i residus que provenen de lactivitat agrria intensiva, el pasturatge i la crema de

2.3.2 Les vies de comunicaci i les activitats industrials i extractives.

2.3.2.1 Vies de comunicaci

Limpacte ambiental provocat per les vies de comunicaci es realitza en dues fases: la fase
de construcci i la d'utilitzaci.

Durant la fase de construcci s'utilitza maquinria que provoca compactaci dels sls,
emissi de gasos contaminants i pols a latmosfera, utilitzaci denergies no renovables.

Durant la fase d'utilitzaci es produeix un gran impacte pel soroll dels vehicles. En un carrer
asfaltat, horitzontal, amb trfic dens i amb un 3 % de vehicles pesants, el nivell mesurat s
38
de 88 dBa (el nivell mxim per sobre del qual el soroll fa mal s 120 dBa). Els vehicles
provoquen una elevada contaminaci (un 50 % de la contaminaci atmosfrica est causada
pels autombils) i contribueixen a lefecte hivernacle, a la disminuci de la visibilitat de
latmosfera per emissi de partcules que es queden en suspensi. Tamb s'ha de tenir en
compte que els materials utilitzats en la construcci (asfalt, formig, ciment, rids, etc.) ja
han provocat un impacte ambiental molt negatiu durant la seva extracci o fabricaci, per la
destrucci directa del medi i la destrucci de la vegetaci i fauna autctona. Per altra banda
les mateixes vies de comunicaci sn una barrera fsica pel moviment de la fauna, i
provoquen l'alteraci del paisatge (talussos amb fort pendent) i dels cicles hidrolgics.

2.3.2.2 Activitats industrials.

Un procs industrial pot assimilar-se a una caixa en la qual entren unes matries primeres,
que procedeixen de la natura, que sn transformades en productes ds directe o en
matries primeres daltres indstries. Daquest procs es desprenen subproductes o residus
que causen la contaminaci ambiental.

2.3.2.3 Activitats extractives.

Aquestes activitats agrupen un ampli ventall de sectors, com els subsectors de la mineria del
carb, els dextracci de diferents minerals i les pedreres per a l'extracci drids.

Certes activitats mineres (com els processos de rentat) presenten un elevat risc ambiental.
Les aiges de rentat contenen concentracions molt elevades de metalls pesants, altament
txics per a la fauna, la flora i als cultius agrcoles. s de vital importncia un correcte
disseny de les bases d'emmagatzematge d'aiges de rentat. Els casos de trencaments de
bases han causat desastres ecolgics molt importants, com el trencament duna bassa a
Sevilla lany 1998, que va afectar moltes hectrees de cultiu i al Parc Nacional de Doana.

Els rids de construcci sn lelement bsic en lelaboraci del formig. La seva fabricaci
es realitza en explotacions mineres a cel obert conegudes amb el nom de pedreres. Les
pedreres provoquen diferents impactes ambientals: impacte visual, deteriorament de la
vegetaci, vibracions o sorolls durant les voladures, pols (generat en la perforaci, el
moviment, la trituraci i la classificaci), soroll i contaminaci daigua en els processos de
rentat.

2.3.3 Els incendis forestals

Catalunya ha estat sempre un pas eminentment forestal. Durant segles, gran part de la
seva economia, tradicions i histria es fonamentaven en el bosc com a element natural. El
bosc mediterrani ha estat el suport de les primeres cultures occidentals i les formes
ancestrals de gesti i aprofitament cal considerar-les com a un model ds de la natura que
ha perms la seva conservaci fins als nostres dies.

Al darrer segle, el patrimoni forestal a Catalunya (aix com a la resta del mn) ha
disminut sensiblement.

Una de les principals causes daquesta disminuci sn els incendis forestals.

2.3.3.1 Els efectes del foc.

Sn molts i molt evidents els efectes que provoca el foc:

Efectes sobre el sl: erosi, destrucci de lestructura edfica i destrucci de la matria

orgnica de les capes superficials del sl.

Efectes sobre el cicle i reserves de nutrients: prdues de nitrogen per volatilitzaci

(augmentant, per, la nitrificaci); augment de la disponibilitat de la majoria de cations, i
particularment les de potassi, calci i magnesi desprs dun incendi forestal.

39
 Efectes sobre la vegetaci: prdua absoluta de les formacions herbcies i prdua
almenys de la part aria de les arbustives, afectaci quasi b irreversible de les
capades arbries, eliminaci de la comunitat vegetal present, i drstic canvi en la
complexa estructura de la comunitat (reducci de la diversitat botnica inicial i canvis en
les composicions florstiques de les comunitats en regeneraci), i augment de la
presncia relativa de pirfits, piroresistents, pirfils, oportunistes, colonitzadores i de
lleguminoses, entre altres grups.

Efectes sobre la fauna: mort directa de les espcies amb menor mobilitat (tortugues
mediterrnies), d'espcies que es refugien en caus o llodrigueres descassa profunditat
(conills, talps, etc.), d'espcies amb comportaments errtics o immobilitat davant del foc
(aus forestals), o despcies tpicament forestals com sn lesquirol o el senglar; prdua
de lhbitat forestal; prdua de la diversitat faunstica inicial i canvis en les comunitats
faunstiques anys desprs de lincendi (resultant afavorides aquelles espcies
colonitzadores, de gran adaptabilitat, ubiqustes o dampli espectre ecolgic).

Altres efectes dels incendis forestals: paisatgstics, hidrolgics (augment de lescorrentia

superficial i del risc dinundacions), econmics (desvaloritazi de la fusta, desaparici
dels fruits del bosc, les herbes remeieres o aromtiques, els bolets, les escorces, la
caa, etc. i, sobretot , prdua del valor protector, recreatiu i social del bosc), ecolgics (
prdua decosistemes, dhbitats o llocs dinters, de les espcies botniques o
faunstiques ms sensibles, de biodiversitat, etc.), socials ( prdua dun patrimoni els
beneficis del qual reverteixen a tota la societat en forma de paisatge, espai verd, oxigen,
protecci del sl, etc. i que causa uns efectes colpidors, desmoralitzants i dimpotncia al
conjunt de la societat) i fitosanitaris (latac dels arbres morts, moribunds i debilitats de
gran quantitat dinsectes barrinadors de la fusta o insectes o fongs oportunistes, capaos
destendres a masses forestals properes o al repoblat que sinstalli al sl cremat).

2.3.3.2 Les causes dels incendis forestals.

Les causes dels incendis forestals solen classificar-se en dues grans categories:

Estructurals: corresponents a les condicions permanents, ecolgiques i sociolgiques

que determinen la problemtica amb carcter general. Sn d'aquesta categoria: el clima
mediterrani, l'alta inflamabilitat de les formacions vegetals mediterrnies, lestat actual
dels boscos, la gran concentraci de poblaci urbana en zones forestals precisament a
lpoca seca, les urbanitzacions situades dins drees forestals dalt risc dincendi
forestal, ls tradicional del foc com a element auxiliar dels cultius (crema de marges, de
rostoll, etc.), lescs coneixement i inconscincia de les poblacions urbanes sobre la
fragilitat dels ecosistemes, dels temps de regeneraci i de les prdues ecolgiques i
econmiques que sen deriven, lestacionalitat del perill al llarg de lany, la variabilitat del
perill en pocs dies segons les condicions climtiques i la dispersi del risc en extensos
territoris, que exigeix una gran quantitat de recursos materials i humans de difcil
organitzaci i coordinaci.

Immediates: aquelles que originen directament i puntualment un determinat incendi

forestal. Es poden distingir els llamps, la negligncia no intencionada i la intencionalitat
quan hi ha una voluntat de cremar.

2.3.4 Contaminaci ambiental.

La contaminaci ambiental s lefecte de les activitats dels diferents sectors productius.

2.3.4.1 Contaminaci de latmosfera.

La contaminaci atmosfrica s un problema general per a totes les nacions del mn . El

rpid creixement hum ha tingut com a resultat lemissi a latmosfera de grans quantitats de
productes residuals potencialment nocius. Les nacions shan resistit a admetre, o
simplement han deixat de reconixer, el carcter limitat de les propietats purificadores de

40
latmosfera. La conseqncia ha estat que la contaminaci de laire ha afectat la salut i el
benestar de les persones, ha provocat danys generalitzats a la vegetaci, a les collites, a la
fauna, als materials i a latmosfera i ha provocat la disminuci dels escassos recursos
naturals necessaris pel desenvolupament econmic a llarg termini.

Respirem de 14 a 18 kg daire diaris, solament consumim uns 1.5 kg daigua al

dia i mengem uns 0.7 kg al dia de matria seca slida. Lespcie humana
solament pot viure uns pocs minuts sense respirar mentre que sobreviu varis
dies sense beure i algunes setmanes sense menjar. La contaminaci
atmosfrica s aix una qesti bsica per a la supervivncia dels humans.

El problema de la contaminaci de laire s ms acusat en les zones urbanes i industrials i

es manifesta en els curts perodes de contaminaci o escapades accidentals de grans
quantitats de contaminants, fet pel qual shan posat en marxa mesures de carcter local,
mitjanant plans de sanejament atmosfric, i mesures a escala nacional. Inicialment
aquestes mesures van donar poca importncia al fenomen del transport de la contaminaci
lluny del seu origen i, aix, shan produt problemes a escala global com la pluja cida, forat
doz, canvi climtic, etc. que ha decidit a la comunitat internacional a admetre la gravetat
dels problemes i a utilitzar accions reguladores efectives.

2.3.4.1.1 Contaminants principals.

Es defineix la contaminaci atmosfrica com la presncia a laire de certes

substncies en concentracions el suficientment elevades, sobre el nivell
ambiental natural, com per produir un perjudici a la salut de lhome, animals,
vegetals o als materials. Aquestes substncies poden tenir un origen natural
(volcans, oceans, etc.) o poden ser introdudes per activitats humanes.

Existeix una gran varietat de substncies presents a latmosfera, tot i que algunes delles
estiguin en molt baixa concentraci (traces).

Segons l'element qumic caracterstic es poden distingir els grups:

1 Compostos de sofre.

El SO2 s el principal compost relacionat amb la pluja cida, prvia oxidaci a cid sulfric.

2 Compostos de nitrogen.

En la majoria de casos, el nitrogen atmosfric (N2) soxida a NO durant el procs de

combusti i llavors aquest soxida a NO2. Un cop format, el seu temps de residncia s de
lordre dun dia ja que es converteix en HNO3, i la major part d'aquest cid selimina per
deposici.

3 Compostos de carboni.

La seva principal font demissi sn les combustions incompletes de combustibles fssils.

2.3.4.1.2 Efectes de la contaminaci atmosfrica a escala mundial

Aquests sn els efectes ms perjudicials i injustos de la contaminaci atmosfrica en el

sentit que afecten una quantitat important de la poblaci mundial i que els seus efectes es
poden donar en llocs llunyans als focus demissi dels contaminants. Aix la majoria de les
emissions de CO2 es donen als pasos desenvolupats, mentre que lefecte descalfament de
latmosfera que provoca repercuteix a tota la terra.

41
1 Efecte hivernacle.

Existeix un gran nombre dactivitats que, mitjanant processos de combusti,

alteren la composici de latmosfera, com el consum delectricitat, el consum de
benzina, etc. En tots aquests processos es produeix CO2. Aquest gas absorbeix la
radiaci infraroja (lemesa per la terra en el seu procs de refredament) i lemet un
altre cop cap a la terra amb la qual cosa simpedeix un refredament efectiu de la
superfcie de la terra. Per tant, un augment de la concentraci de CO2 a latmosfera
produir, tericament, un augment de la temperatura de la superfcie de la terra.

Existeixen previsions que indiquen que lany 2020 la temperatura de la terra ser duns 2 C
ms que a lactualitat, la qual cosa pot provocar un augment del nivell del mar que
provocaria inundacions en zones litorals, variacions climtiques i augment de la
desertitzaci.

2 Pluja cida.

Les emissions produdes per fonts puntuals riques en contaminants tal com SO2
i NO2 poden introduir-se en gotes condensades a latmosfera a partir del vapor
daigua, oxidar-se fins a la forma cida, ser transportades pel vent lluny de les
seves fonts emissores i dipositar-se en rees remotes acidificant la zona.

Els efectes de la pluja cida en el medi sn diversos. Es pot produir acidificaci de l'aigua,
afectant les espcies aqutiques ms sensibles. Tamb sobserva una desmineralitzaci en
els boscos, comenant pels efectes sobre les fulles, seguida per la mort posterior dels
arbres. Cal tenir en compte, a ms, la incidncia directa en la salut humana (malalties
respiratries, lesions oculars, irritacions drmiques).

3 Alteraci de la capa d'oz.

La capa doz situada a lestratosfera absorbeix la radiaci dona curta (en

lultraviolada) i evita que assoleixi la superfcie de la terra. Aquesta radiaci s
dalt contingut energtic i per tant perjudicial per a la salut humana: augmenta la
freqncia del cncer de pell, cataractes i inmunodeficincies. A ms a ms, pot
fer malb collites i alterar els ecosistemes aqutics.

Duna manera global i en un estudi clnic dut a terme en Grcia, es va observar que una
disminuci de l1 % del contingut total doz a lestratosfera produeix un augment entre el 2 i
el 3 % de la radiaci UV a nivell del sl i que es genera un augment entre el 4 i el 6 % de
cncer de pell.

2.3.4.2 Contaminaci dels sls.

Un sl contaminat s el sl o subsl que, a causa dactivitats humanes, cont contaminants

en concentracions superiors a les normals i comporten un risc real o potencial per a la salut
pblica o per als sistemes naturals. El sl posseeix una capacitat limitada per suportat
limpacte creixent que lhome exerceix sobre ell.

Els sls contaminats es generen principalment per una mala gesti de residus (abocaments
incontrolats, acumulacions incorrectes, abandonament dindstries, etc.), prctiques
inadequades en installacions industrials (fuites en conduccions i tancs, emmagatzematge
incorrecte de productes i matries primeres, etc.), accidents en el transport,
lemmagatzematge i la manipulaci de productes qumics i per prctiques agrries
inadequades (s en excs de pesticides, de fertilitzants i de residus dorigen ramader o
agroalimentari).

42
Els efectes ms greus causats per un sl contaminat es produeixen generalment a llarg
termini, ja que romanen al terreny i, fins i tot, poden anar en augment, si no es prenen les
mesures adequades.

Resum

Lobjecte destudi de lecologia sn els ecosistemes. El funcionament dels ecosistemes es

basa en la interacci dels factors fsics (climtics i no climtics) i els ssers vius. Els
diferents ssers vius que viuen en un ecosistema mantenen entre si tota una srie de
relacions que defineixen la seva distribuci. Cada espcie de lecosistema viu en un
determinat nnxol ecolgic. Lenergia que mant el funcionament dels ecosistemes s
lenergia que prov del sol. El flux denergia s unidireccional. Cada sser viu perd energia
en realitzar les seves funcions. El recorregut de la matria s, en canvi, cclic. Els diferents
elements que formen la matria viva (C, N i P) es reciclen contnuament i passen del mn
viu a linanimat grcies a lacci dels descomponedors. Les diferents espcies es succeeixen
en el transcurs del temps dacord amb les variacions de les condicions. Si no saltera la
successi es pot arribar a la comunitat clmax, la ms adaptada a les caracterstiques del
lloc. La interacci de l'home amb el medi provoca la major part de les modificacions
negatives de la seva estructura i del seu funcionament.

43
Espais protegits i altres zones de prctica excursionista 44
INTRODUCCI 45

7.1 El Pla dEspais d'Inters Natural (PEIN) 45

7.2 Principals zones per a la prctica de lexcursionisme 50
Resum 52

44
INTRODUCCI

Les amenaces constants de la supervivncia dels ssers vius i de la conservaci del medi
provocades generalment per lacci de lhome obliguen a delimitar uns espais on el medi es
pugui expressar sense la seva intervenci o b siguin uns espais on resti minimitzada.
Aquestes rees protegides han de tenir una legislaci efica i els mitjans per dur a terme els
seus objectius de protecci. La principal funci de les rees naturals protegides s la
conservaci de la biodiversitat. Laprofitament sostenible dels recursos naturals, la protecci
estricta de paisatges i elements naturals, leducaci ambiental, la investigaci, etc., sn
algunes altres funcions daquestes rees. Lordenaci territorial ha de planificar-se de
manera que les rees protegides formin una xarxa que permeti el moviment dels recursos
vius i, per tant, ha de fomentar lexistncia i ha de protegir determinades zones que actun
com a passadissos entre diferents rees.

En aquesta unitat coneixereu les principals rees protegides del nostre pas i les seves
caracterstiques, aix com altres indrets amb inters per a la prctica excursionista.

3
3.1 El Pla dEspais d'Inters Natural (PEIN)
El PEIN s un pla que estableix un rgim jurdic sobre les zones que tenen valors naturals a
Catalunya.

El PEIN agrupa un conjunt de 165 espais naturals representatius dels diferents ambients de
Catalunya. La superfcie total s dun 30% del territori. Per efecte de locupaci humana del
territori hi ha un predomini dels ambients de muntanya en el PEIN. Els ambients situats a la
plana sn menys nombrosos i nocupen menys extensi, motiu pel qual sn doblement
valuosos.

El PEIN t un programa de desenvolupament revisable cada quatre anys, que permet

adaptar les seves previsions a les variacions de les necessitats de cada espai. En el
programa es preveuen ajuts tcnics i econmics per mantenir les activitats tradicionals i aix
fomentar les activitats agrcoles adequades i disminuir limpacte del Pla sobre les persones i
els seus bns. Tamb considera la possibilitat dindemnitzacions per expropiacions o
alteracions del patrimoni particular.

En tots els espais saplica un rgim preventiu bsic i en alguns daquests espais sapliquen
normes particulars. Les normes dictades des del PEIN sn dobligat compliment per a les
administracions pbliques i per als particulars en tot el territori de Catalunya.

Per als espais naturals dalt valor cientfic, ecolgic, cultural, educatiu,
paisatgstic i recreatiu, la llei despais naturals defineix quatre modalitats de
protecci especial: Parcs Nacionals, Parcs Naturals i els Espais d'Inters
Natural, subdividits en Paratges Naturals d'inters Nacional i Reserves Naturals.

Parcs nacionals: Espais naturals d'extensi relativament gran, no modificats per l'home, i
on no poden explotar-se els recursos naturals ni alterar-se el paisatge.

Parcs naturals: Espais de valors naturals qualificats. Es permeten laprofitament racional

dels recursos i les activitats humanes compatibles amb la conservaci.

Paratges naturals dinters nacional: Espais naturals d'mbit mitj o redut amb
caracterstiques singulars. Es permeten, noms, els usos tradicionals agrcoles,
ramaders i silvcoles compatibles amb la protecci de lespai.

Reserves naturals: Espais naturals d'extensi reduda i elevat inters cientfic, declarats
per preservar ntegrament els valors naturals que contenen.

45
 o Integrals: Lobjectiu s protegir un ecosistema reduit delevat inters. Noms shi
poden fer activitats d'investigaci cientfica i de divulgaci. L'accs s
rigorosament controlat.

o Parcials: Lobjectiu s protegir una part de lecosistema (una espcie, una zona
de cria...) .Es permeten les activitats que no perjudiquin els valors naturals de
protecci.

3.1.1 Parcs Nacionals. El Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici

Lnic Parc Nacional a Catalunya s el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant

Maurici.

A l'Estat espanyol hi ha 13 parcs nacionals ms: Doana i Sierra Nevada a Andalusia;

Teide, Caldera de Taburiente, Garajonay i Timanfaya a les illes Canries; Picos de
Europa a Astries; Ordesa a lArag, las Tablas de Daimiel i Cabaeros a Castella-la
Mancha, Illes Atlntiques a Galicia, Montfrage a Extremadura i Cabrera a les illes
Balears.

Va ser creat el 1955, el 1988 declarat parc nacional, el 1996 es va ampliar i actualment est
en vies de la segona ampliaci.

3.1.1.1 Situaci, extensi i clima.

Es troba situat en els Pirineus nord-occidentals i presenta els elements caracterstics de

l'alta muntanya. Geogrficament es poden distingir dues valls: la del riu de Sant Nicolau
(afluent de la Noguera Ribagorana) i la del riu Escrita (afluent de la Noguera Pallaresa) El
poble de Bo, situat a prop de lentrada de la vall de Sant Nicolau, i el poble dEspot, situat a
la vall de lEscrita, acullen les dues oficines dinformaci del parc.

T una superfcie de 40.852 repartida entre quatre comarques pirinenques: el Pallars Sobir,
l'Alta Ribagora, el Pallars Juss i la Vall d'Aran. Del total, 14.119 ha corresponen al Parc
prpiament dit, dividit en els dos sectors anomenats: Sant Maurici al Pallars Sobir,
accessible des de la vall d'Espot (vall de lEscrita), i Aigestortes a l'Alta Ribagora,
accessible per la vall de Bo (vall de Sant Nicolau) Les 26.733 ha restants formen part de la
zona perifrica de protecci, que t com a finalitat amortir els impactes de l'exterior a fi de
garantir una completa protecci.

El clima es caracteritza per labsncia del perode deixutesa estival i pel fet que la
temperatura es situa per sota dels zero graus durant molts dies a lany.

3.1.1.2 Geologia.

El parc nacional es troba dins de la zona axial pirinenca. Els materials corresponen a
masses grantiques i roques metamrfiques dedat paleozoica.

En el sector de la vall dEspot, els materials paleozoics es troben al fons de la vall i estan
formats per pissarres i calcries metamorfitzades, situades en un sinclinal. Les pissarres
estan situades a ambds costats del riu Escrita, des de ms avall dEspot fins a lestany de
Sant Maurici. Les calcries esquistoses formen els flancs de la vall i destaquen els
Encantats i la Roca de lEstany al sud, i la serra de Sant Jaume al nord. La resistncia a
lerosi de les calcries esquistoses en front de les pissarres fa que cims com els Encantats
destaquin fortament en el paisatge. Tot aquest conjunt de materials de lera primria es troba
envoltat de grans masses de granits que conformen els cims i crestes ms enlairades.

En el sector de la vall de Sant Nicolau els materials paleozoics, amb estructura anticlinal, es
troben situats al sud i ocupen lentrada de la vall de Sant Nicolau fins poc abans de lestany
46
Llebreta. Pobles com Bo i Tall sn al damunt daquest materials. Les roques grantiques
ocupen tota la resta fins a enllaar amb els granits de la vall de lEscrita.

El parc nacional constitueix una mostra magnfica de l'acci de les geleres del quaternari
sobre els granits i pissarres. Durant els perodes glacials grans geleres van erosionar
intensament el paisatge i li van donar el seu aspecte actual. Trobem valls en U, circs
glacials, valls penjades, crestes, pics darestes afilades i gaireb 200 d'estanys que
constitueixen la ms important zona lacustre dels Pirineus. Alguns dels estanys han sofert
processos de rebliment i es troben plens de sediments. En aquests indrets plans els rius i
torrents es divideixen en nombrosos canals i formen les "aigestortes", que donen nom al
parc.

3.1.1.3 Vegetaci.

La vegetaci natural es troba ms ben conservada a la vall de lEscrita que a la vall de Sant
Nicolau, on sha produt una explotaci ms intensa. Lorientaci E-W de les dues valls fa
diferenciar clarament el vessant solell, ms sec i amb ms hores de llum, del vessant obac,
ms humit, ms fresc i amb menys hores de llum.

1 Vegetaci mediterrnia.

La vegetaci esclerofil.la mediterrnia est reduda a la part baixa de la solana de la vall de

lEscrita, fins als 1200m. Les particulars condicions de lindret permeten el desenvolupament
dun carrascar amb boix. Aquest bosc es pot veure a la carretera que puja de lembassament
de la Torrasa a Espot.

2 Vegetaci eurosiberiana.

Seguidament es troba lestatge mont (correspon al domini eurosiberi) Ocupa la franja

situada entre els 900 i els 1600m. A la vall de lEscrita destaquen les pinedes de pi roig,
substitudes pels prats dalladors com a conseqncia de lacci humana. Avellaners,
freixenedes i vernedes es disposen al fons de la vall. A les parts de lobaga ms enlairades,
la pineda de pi roig amb molses deixa pas als bedolls. A la vall de Sant Nicolau, de
tendncia ms mediterrnia que la de lEscrita, trobem el bosc de roure martinenc amb boix,
limitat al vessant soleil. Les restes daquest bosc alternen amb pinedes de pi roig,
avellanedes i boixedes. A lobaga domina el pi roig amb molses i els prats dalladors a la part
baixa, mentre que a ms altitud (als voltants de lestany Llebreta) trobem una fageda amb
bedolls i trmols.

3 Vegetaci alpina.

Lestatge subalp, situat entre els 1600 i els 2300m, est representat a lobaga de la vall de
lEscrita per lavetar i el pi negre amb nabiu i neret. En el soleu de lEscrita es barregen el pi
roig i el pi negre i domina el pi negre amb ginebr i boixerola a les parts elevades del bosc.
Lobaga de la vall de Sant Nicolau presenta avets a les parts baixes, barrejats amb els faigs
de lestatge mont, i pi negre amb nabiu i neret a les parts ms elevades. Al soleil, el bosc
s ms esclarissat i domina el pi negre amb ginebr i boixerola amb abundncia de blecs
(planta rara a la vall de lEscrita)

A lestatge alp, per damunt dels 2200-2300m, els boscos de conferes sn substituts per
prats. Les diferents situacions dhumitat, de pendent, dexposici al sol i al vent i derosi del
terreny defineixen un tipus de prat o un altre, amb plantes caracterstiques en cada cas.

3.1.1.4 Fauna.

El parc nacional compta amb un component faunstic ben representatiu de la fauna dels
Pirineus, sobretot la corresponent a lestatge alp i subalp (que sn els estatges ocupats
majoritriament pel parc) La fauna tamb es distribueix, com la vegetaci, per estatges
altitudinals. Aquesta distribuci no s tan estricta com la de la vegetaci, pel fet que la
mobilitat dels animals els permet evitar els problemes creats pel clima. La distribuci zonal
47
correspon al perode clid. A lhivern els amfibis, els rptils i alguns mamfers hivernen i els
altres es desplacen a zones ms baixes.

A lestatge mont (fins a 1600-1700m) hi trobem amfibis com la salamandra i rptils com el
vidriol. Entre els ocells que no superen aquest estatge trobem el pica-soques blau, les
mallerengues carbonera i blava, el raspinell dels Pirineus i el tallarol de casquet.

Dins de lestatge subalp (fins a 2200-2300m) trobem el gall fer, el picot negre, la becada i el
trencapinyes que noms viuen en aquest estatge. Altres animals viuen tant en lestatge
mont com en estatge subalp. Dins daquest ltim grup trobem el gaig, les mallerengues
petites i emplomallada i el reiet, entre els ocells. Dels mamfers destaquen la marta i
lesquirol.

A lestatge alp podem trobar la perdiu blanca, el clit gris, el grasset de muntanya, les
gralles de bec vermell i de bec groc, el pela-roques, el voltor i altres grans rapinyaires, el
corb, com a representats dels ocells. Dels mamfers destaquen lisard, lermini i el talp de
les neus.

Algunes espcies no presenten aquesta distribuci altitudinal i es poden trobar en tots els
estatges. Podem trobar entre altres la llebre, el porc senglar, la guineu, la griva i la cotxa
fumada.

Per ltim als llacs del parc trobem peixos com la truita comuna, la truita irisada i el barb roig
(aquestes dues ltimes sn introdudes), i amfibis com el trit pirinenc i la granota roja
(aquesta generalment es troba fora de laigua, a vegades ben lluny dels estanys)

3.1.2 Parcs naturals

A lactualitat hi ha 11 parcs naturals de Catalunya.

3.1.2.1 Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa

Aquest parc natural sha constitut per protegir el ric patrimoni volcnic de la zona. Ms de
30 cons volcnics, colades basltiques i diferents materials volcnics conformen un paisatge
geolgic que no t igual en tota la geografia. El clima humit de la zona ha propiciat, a ms,
lexistncia duna esplndida vegetaci dinfluncies atlntiques. La fageda den Jord en un
dels llocs a destacar per tractar-se duna fageda situada en un lloc planer i a tan sols 500m
daltitud.

3.1.2.2 Parc natural del Cad- Moixer

s el ms gran dels parcs naturals catalans. Est situat als Prepirineus i agrupa la serra del
Cad, el Moixer, el masss del Pedraforca i gran part del masss de la Tosa dAlp i del
Puigllanada. La finalitat del parc s la de protegir la riquesa natural de lalta muntanya. Des
dels 900m fins als 2648m, agrupa multitud dambients on es troben representats lestatge
mediterrani, lestatge mont i els estatges subalp i alp. Presenta una excepcional orografia
amb grans espadats calcaris i muntanyes singulars com el Pedraforca.

3.1.2.3 Parc natural dels Aiguamolls de lEmpord

Es tracta duna excepcional zona humida, la segona en importncia desprs del delta de
lEbre. Aquesta zona humida s el que resta de les extenses maresmes que sestenien per
tot el golf de Roses i les planes del Ter. Multitud docells sedentaris i sobretot migratoris
utilitzen aquesta zona per reproduir-se o alimentar-se i reposar. Lactual reintroducci de la
lldriga afegeix un inters extra al parc.

3.1.2.4 Parc natural del Delta de lEbre

s la zona humida ms gran de Catalunya. Es tracta dun lloc inters excepcional per la gran
quantitat docells aqutics que hivernen o crien. Ms del 95% dels ocells aqutics de

48
Catalunya es poden trobar al delta de lEbre a lhivern. La geomorfologia deltica fa
augmentar inters per aquest espai natural.

3.1.2.5 Parc natural del Cap de Creus

s la darrera zona natural incorporada a la llista dels parcs naturals. La conservaci de

lespecial constituci geolgica daquesta pennsula, on el Pirineus es troben amb el mar, i
de les seves singularitats botniques i faunstiques terrestres i submarines s el principal
objectiu de la seva existncia.

3.1.2.6 Parc natural de Montserrat

La muntanya de Montserrat presenta unes caracterstiques geomorfolgiques que li

proporcionen una bellesa i una singularitat nica. Un ric patrimoni artstic i histric, una
esplndida representaci de lalzinar mediterrani i la variada fauna mediterrnia que amaga
completen els objectius a protegir amb la constituci del parc.

3.1.2.7 Parc natural del Montseny

La diferncia altitudinal del masss del Montseny, amb zones situades a pocs centenars de
metres sobre el nivell del mar i cims de ms 1700m, possibilita lexistncia de quasi tots els
ambients de la nostra geografia. Tots els estatges de vegetaci hi sn presents i una variada
fauna omple els seus racons. Diferents espcies endmiques accentuen la necessitat
protectora daquest lloc envoltat per grans nuclis de poblaci. Ha estat declarat Reserva de
la Biosfera per la UNESCO.

3.1.2.8 Parc natural de Sant Lloren del Munt i la serra de lObac

A semblana de la muntanya de Montserrat lerosi ha propiciat formes i caracterstiques

niques en aquest masss. La vegetaci mediterrnia, les peculiaritats geolgiques i una rica
histria docupaci humana amb nombrosos restes, justifiquen lexistncia daquest espai
protegit.

3.1.2.9 Parc natural dels Ports

El parc natural dels Ports, a cavall entre la Serralada Prelitoral catalana i el Sistema Ibric
presenta una bona diversitat de valors naturals, es poden destacar les comunitats vegetals
d'inters biogeogrfic, la reserva de cabra salvatge i l'impressionant sistema de coves i
avencs. Presenta una superfcie de 35051 ha (Inclou la reserva natural de les Fagedes dels
Ports, de 867 ha) i inclou territori dels municipis : Arnes, Horta de Sant Joan, Prat de Comte
(Terra Alta), Alfara de Carles, Pals, Roquetes, Tortosa (Baix Ebre) i Mas de Barberans,la
Snia (Montsi).

3.1.2.10 Parc natural del Montsant

El Montsant forma una via d'uni entre el sistema ibric i el Prepirineu. Presenta una elevada
diversitat biolgica i un relleu format per cingleres, congostos i barrancs, que configuren
raconades on la flora i la fauna queden preservades.

3.1.2.11 Parc natural delAlt Pirineu

s el parc natural ms recent de Catalunya i tamb el ms gran, amb quasi 70.000 ha. Est
situat al Pirineu axial catal, a cavall de les comarques del Pallars Sobir i lAlt Urgell. Altes
muntanyes, refugi despcies amenaades, i uns paisatges modelats per segles dactivitat
humana. El seu sostre s la Pica d'Estats, el cim ms alt de Catalunya.

49
3.1.3 Espais d'inters natural

Dins daquest grup podem distingir els paratges naturals dinters nacional, les reserves
naturals i altres espais naturals.

3.1.3.1 Paratges naturals d'inters nacional

Sn espais naturals reduts i singulars, on es permeten, noms, els usos tradicionals

agrcoles, ramaders i silvcoles compatibles amb la seva protecci. Els podeu consultar a:
http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/

3.1.3.2 Reserves Naturals

Les reserves naturals sn espais ms concrets creats per protegir determinades

espcies o paisatges. En molts casos es troben a linterior dalgun rea protegida ms
gran.

3.1.3.3 Altres espais naturals.

A ms daquestes rees protegides nexisteixen daltres que gaudeixen duna certa protecci
grcies a lacci de municipis, ajuntaments, patronats i associacions, per exemple el parc de
Collserola o el parc comarcal dOlrdola

A la Catalunya Nord, al Pas Valenci i a les illes Balears hi ha nombroses rees protegides,
amb diferents mbits de protecci. s de remarcar el nomenament de larxiplag de Cabrera
com Parc Nacional.

3.2 Principals zones per a la prctica de lexcursionisme

Catalunya presenta una orografia molt variada i aix proporciona una gran varietat de zones
adients per a la prctica de l'excursionisme. Escollir un lloc per realitzar una sortida depn,
per, de lobjectiu de lexcursi.

Els objectius poden ser diversos:

conixer i visitar llocs amb contingut histric (ermites romniques, castells, etc. )

realitzar una sortida de caire naturalista (observar la flora i la fauna dun determinat
indret, observaci despcies determinades, etc.)

realitzar una/es etapa/es de muntanya

realitzar un recorregut amb un horari determinat

realitzar una excursi per conixer una zona en general

realitzar una sortida tranquilla i sense caminar gaire

realitzar una sortida amb moltes hores de caminada

pujar un cim

... i molts altres objectius que definiran la zona a escollir.

D'altra banda, la histria de lexcursionisme al nostre pas ha fet que determinades zones
siguin ms conegudes i preferides a lhora de realitzar les excursions.

Per organitzar les diferents zones les agruparem dacord al marc geogrfic-geolgic del pas.
Aix, podem agrupar els diferents llocs en zones:

50
 Pirineus i Prepirineus

Serralades Costaneres al nord del Llobregat

Serralades Costaneres al sud del Llobregat

Les unitats de la Depressi Central i la Depressi Prelitoral corresponen a zones ms

planeres on no hi ha tanta tradici excursionista. De tota manera, tal com hem apuntat
al principi, segons lobjectiu de la sortida es poden trobar llocs amb suficient inters per
a la prctica de lexcursionisme.

3.2.1 Zones de prctica excursionista

Dins de les unitats abans esmentades podrem agrupar els diferents llocs per serralades,
cims, municipis, recorreguts, etc. Una de les maneres de fer-ho, tan vlida com altres, s
utilitzar les llistes deditorials amb tradici excursionista.

Aix, seguint les pautes de leditorial Alpina, podem trobar:

1 Pirineus i Prepirineus

Andorra, Canig, Cerdanya, Costabona, Garrotxa, La Ribagora, Maladeta-Aran, Moixer,

Montardo, Montgarri-Mont-Valier, Montgrony, Montsec, Montseny de Pallars, Parc Nacional
d'Aigestortes i estany de Sant Maurici, Pica dEstats-Montroig, Pont de Suert-Escales, Port
del Comte- Serra del Verd, Puigmal-Nuria, Puigsacalm, Rasos de Peguera- Serra dEnsija,
Salines - Bassegoda- Alt Vallespir, Sant Joan de lErm, Serra del Cad-Pedraforca, Taga,
Vall dAran i Vall de Bo

2 Serralades costaneres al nord del Llobregat

Cingles de Bert i de Gallifa. Costa Brava (I i II). El Corredor. El Farell, Guilleries-

Collsacabra, Les Gavarres, Moians, Montnegre, Montseny, Montserrat, Sant Lloren del
Munt i la serra de lObac, Sant Mateu, Sant Salvador de les Espases, Serra de Collserola i
Vall de Sau-Collsacabra

3 Serralades costaneres al sud del Llobregat

Els Ports, Garraf i Ordal

Evidentment, el fet de seguir la pauta duna determinada editorial comporta el perill de no

esmentar determinades zones que leditorial no ha treballat, o ser massa exhaustiu en
daltres que responguin a interessos particulars.

Podem esmentar treballs cartogrfics daltres editorials i publicacions, com ara:

Atlas muntanyenc. mapa de les Muntanyes de Prades

Piolet. Serra de Boumort . mapa del Congost de Collegats
Consell comarcal del Pla de lEstany . mapa del Pla de lEstany
Centre excursionista de Terrassa. mapa de Sant Lloren del Munt

3.2.2 Els GRs.

Una altra manera s recrrer a tota la xarxa senyalitzada de GRs (camins de gran
recorregut) que creuen per diferents llocs de la nostra geografia. En el nostre pas estan
traats 10 GRs i alguns dells presenten variants i camins de petit recorregut, que permeten
visitar llocs concrets una mica separats del traat del GR.

51
Resum

El Pla dEspais d'Inters Natural (PEIN) estableix el conjunt drees protegides de

Catalunya. Segons les seves caracterstiques i marc de protecci es poden distingir els
Parcs Nacionals, els Parcs Naturals i els Espais d'Inters Natural. Cadascuna daquestes
rees presenta unes caracterstiques especfiques de protecci. A ms del conjunt d'rees
protegides cal destacar altres zones que presenten diferents motius inters per a la prctica
excursionista. La cartografia i la bibliografia que existeix al respecte sn unes bones eines
per conixer els diferents indrets.

52
9 EDUCACI AMBIENTAL 53
INTRODUCCI 54

9.1 Problemes mediambientals 54

9.2 Prevenci dels impactes sobre el medi 55
9.3 La motivaci i la intervenci en la protecci del medi
natural: recursos i possibilitat d'educaci 55
Resum 56

53
INTRODUCCI

En aquesta unitat didctica tractem de realitzar una anlisi del paper que pot jugar l'educaci
ambiental en la soluci dels problemes mediambientals, tenint en compte la prevenci, la
motivaci i la implicaci en la seva resoluci, aix com els recursos i les possibilitats de
realitzaci.

4
4.1 Problemes ambientals
L'educaci ambiental segons la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura i els
Recursos Naturals (1970) , s el procs que consisteix a reconixer valors i a aclarir
conceptes per tal de fomentar les aptituds i actituds necessries per comprendre les
interaccions entre l'sser hum, la seva cultura i el seu medi.

Per poder reconixer aquests valors i aclarir els conceptes s necessari conixer quins sn
els principals problemes ambientals. Aquests problemes sn els que es deriven de l'actuaci
de l'home en els diferents mbits i l'impacte que produeix en la natura. Els impactes produts
per l'home han estat tractats en la unitat d'Ecologia, en l'apartat Impacte de l'Home en el
Medi.

Aix els principals problemes mediambientals a nivell global sn la pluja cida, l'efecte
hivernacle, el forat de la capa d'oz, i a escala regional o local, els derivats de l'activitat
agrcola i ramadera, de les vies de comunicaci, de l'activitat industrial, de l'activitat
extractiva, dels incendis i de la contaminaci atmosfrica, hidrolgica i del sl.

A ms d'aquests ja tractats cal fer esment dels impactes generats per la prctica
excursionista.

L'excursionisme es desenvolupa en la natura i per tant l'excursionista interrelaciona amb el

medi i pot arribar a provocar modificacions que poden donar lloc a problemes
mediambientals. En general, per, s'ha de tenir present que l'excursionisme no s una
activitat que generi problemes ambientals greus.

De tota manera es poden distingir els impactes sobre el sl, sobre l'aigua, sobre la vegetaci
i sobre la fauna.

1 Impactes sobre el sl

L'activitat excursionista continuada sobre una mateixa zona provoca una degradaci del sl
que, en el millor dels casos, es tradueix en la creaci de camins on el terra es compactat i
privat de la coberta vegetal. Al llarg d'aquests camins es produeix una contaminaci per
residus slids que, a ms de l'impacte paisatgstic, poden afectar a les caracterstiques
fsiques o qumiques del sl. L'augment de l'activitat excursionista en determinades zones
produeix l'augment dels camins i de la contaminaci associada. No es pot desestimar tamb
la contaminaci acstica en determinats llocs i determinades dates de l'any.

2 Impactes sobre l'aigua

L'establiment de campaments o l'activitat excursionista continuada en determinades zones,

pot provocar un risc de contaminaci de l'aigua (de rierols, pous, fonts,) existent en les
proximitats. Els residus slids i lquids, i les aiges fecals poden contaminar l'aigua
qumicament o biolgicament amb un risc directe per a la salut humana.

3 Impactes sobre la vegetaci

A ms de la desaparici de la vegetaci en les zones de trnsit, l'excursionisme provoca que

determinades espcies ms delicades, ms vistoses o en perill d'extinci desapareguin o es
facin menys abundants. L'afany recollector de determinades espcies (esprrecs,
54
maduixes, bolets), incrementat en determinades poques de l'any pot fer desaparixer
aquestes espcies i malmetre la zona de recollecci.

4 Impacte sobre la fauna

El trnsit de persones, amb el soroll associat, provoca la fugida dels elements faunstics del
lloc, amb prdua de diversitat de l'ecosistema. La contaminaci associada a l'excursionisme
continuat en determinades rees i l'establiment de campaments pot modificar profundament
la fauna de la zona. Tampoc cal oblidar la poca informaci i educaci biolgica de la gent,
que es tradueix en molts casos en la mort d'invertebrats i petits vertebrats. S'ha de vigilar
especialment l'activitat excursionista en les proximitats d'espcies protegides. En general
una activitat excursionista ms o menys intensa pot generar en la fauna una modificaci de
l'hbitat, canvis en els moviments, separaci de les poblacions, disminuci de l'xit
reproductor, establiment d'hbits nocturns, dependncia alimentria

4.2 Prevenci dels impactes sobre el medi

La millor manera de prevenir els impactes s l'educaci ambiental.

L'educaci ambiental ha d'anar dirigida a tots els membres de la comunitat, ha de respondre

a les necessitats, interessos i motivacions dels diferents grups d'edat, i adaptar-s'hi, tant en
l'mbit social com professional (conferncia de Tbilisi). La finalitat de l'educaci ambiental s
capacitar a les persones a buscar solucions als problemes ambientals i generar actituds
positives cap el medi ambient.

A nivell de poltica ambiental hi ha una srie de instruments legislatius d'mbit europeu,

d'mbit espanyol i d'mbit catal.

La Constituci Espanyola diu (article 45): Els poders pblics vetllaran per la utilitzaci
racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i
restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat collectiva.

En el seu marc s'han elaborat diferents lleis i decrets per salvaguardar el medi ambient.

El codi penal de 1995 considera el delicte ecolgic un delicte amb carcter penal, fet que pot
provocar la pres.

Catalunya ha desenvolupat un seguit de lleis i decrets que ajuda a les administracions a

controlar la defensa del medi. De tota manera el grau d'aplicaci i implicaci real de
l'administraci est molt per sota del nivell desitjable.

Una adequada ordenaci territorial tenint en compte la singularitat i fragilitat dels espais
naturals i un estudi profund de les necessitats reals de la poblaci seria la forma d'actuar
d'una manera real i preventiva sobre els possibles impactes de l'activitat humana.

Una de les mesures que contribueix directament a minimitzar els impactes sobre el medi s
l'avaluaci d'impacte ambiental, un procediment administratiu que estudia les activitats que
puguin incidir en l'ambient i que es t en conte a l'hora de prendre decisions sobre aquestes
activitats.

4.3 La motivaci i la intervenci en la protecci del medi natural: recursos i

possibilitats d'utilitzaci.
La motivaci i la intervenci en la protecci del medi necessita de la educaci ambiental.
Aquesta ha d'efectuar-se a diferents nivells: ensenyament primari i secundari, ensenyament
superior i formaci per a la resta de persones.

55
A nivell d'ensenyament primari i secundari els programes educatius haurien de contemplar
l'educaci ambiental, i el conjunt dels currculums escolars haurien d'estar impregnats de la
filosofia de protecci ambiental. S'hauria de dotar als centres de la infrastructura (espais,
elements tecnolgics, pressupost) i del personal necessaris per possibilitar una educaci
real i consistent que assegurs una conscienciaci clara dels alumnes en el respecte al
medi.

A nivell d'ensenyament superior s'hauria de facilitar en els diferents centres la infrastructura

(espais, laboratoris, pressupost) i el personal necessaris per possibilitar una formaci
tcnica profunda i suficient per enfrontar-se als problemes mediambientals generats per
l'home i trobar-ne solucions.

A nivell de la resta de persones, les administracions i la resta dels poders pblics haurien de
facilitar la infrastructura (espais, elements materials, pressupost) i el personal necessari
per portar a terme una informaci profunda sobre els problemes mediambientals, incidint
especialment amb els ms propers al sector de la poblaci i buscant sempre la implicaci i la
generaci d'actituds de protecci i respecte envers el medi.

Els recursos per portar a terme aquest procs en tots els nivells han de facilitar-se per les
administracions a nivell d'infrastructures i personal per tal de facilitar la tasca informativa i
educativa, l'administraci educativa amb una planificaci dels currculums escolars que
tinguin en compte l'educaci ambiental, una adequada distribuci pressupostria que
permeti portar a terme els programes educatius i d'informaci projectats, una collaboraci i
sensibilitzaci dels mitjans de comunicaci respecte als temes ambientals, una bona
formaci ambiental del personal dels mitjans de comunicaci

L'exigncia individual d'un comportament cvic, raonat, lgic, amb coneixement de la

problemtica ambiental i implicat en la millora del medi que ens envolta s l'objectiu ltim de
l'educaci ambiental.

El tcnic de muntanya ha de fer seves aquestes premisses i ha d'implicar-se directament en

el procs educatiu ambiental aprofitant el marc en el que desenvolupa la seva activitat. Ha
d'utilitzar les eines legislatives presents quan en detecti infraccions o situacions ambientals
estranyes, ha de participar activament en l'educaci i en la informaci dels clients, companys
o persones en general amb les que desenvolupi la seva activitat i ha d'actuar de manera
responsable, crtica, objectiva i rigorosa en front de qualsevol agressi mediambiental.

Resum

En aquesta unitat didctica hem intentat donar una visi de la problemtica ambiental, de la
prevenci dels impactes ambientals generats per l'home i de la motivaci i recursos en la
protecci ambiental.

Hem de partir de la premissa que l'nica manera real de portar a terme una protecci
efectiva del medi s mitjanant l'educaci ambiental. Aquesta ha de realitzar-se en tots els
mbits, l'acadmic i el no acadmic.

Les administracions i, en generals, els poders pblics han de possibilitar que aquesta
educaci en els diferents ambient es pugui portar a terme d'una manera real i efectiva.

En ltim terme cal tenir en compte, per, que s l'actitud personal envers el medi, el
coneixement profund i real de la problemtica i la implicaci individual enfront dels
problemes mediambientals el que realment s efectiu i que pot ajudar a capgirar el sentit de
moltes de les actuacions privades i pbliques que cerquen un benefici a curt termini
hipotecant el futur del medi. L'educaci ambiental s la millor eina per aconseguir aquesta
actitud, aquest coneixement i aquesta implicaci.

56
BIBLIOGRAFIA

Folch, R i altres. (1976) Natura, s o abs? .Llibre blanc de la Gesti de la natura als
Pasos Catalans. Barcelona: editorial Barcino.

Folch, R. (1981) La Vegetaci del Pasos Catalans. Barcelona: Ketres editora.

Folch, R. (1990) Comprendre la Natura. Barcelona: Editorial Barcino.

Grimalt, M; Martn Vide, J; Mauri, F. (1996) Els nvols. Tarragona: Mdol.

Margalef, R. (1981),Ecologia. Barcelona: editorial Planeta.

Martn Vide, J. (1990) Mapas del tiempo: Fundamentos, interpretacin de imgenes de

satlite. Vilassar de mar (Barcelona): Oikos-tau.

Riba,O., Bols, O., Panareda, JM., Nuet, J., Goslbez, J. (1976) Geografia fsica dels
Pasos Catalans. Barcelona: Ketres editora (1979)

Seonez Calvo, M. (1996) Ingenieria del Medio Ambiente. Aplicada al medio natural
continental. La contaminacin del medio natural continental: aire, aguas, suelos
vegetacin y fauna. Tecnologas de identificacin, lucha i correccin. Madrid: Ed. Mundi-
Prensa / Anlisis yTrabajos Prospectivos, S.L.

Sol, L. i altres. (1958) Geografia de Catalunya. Barcelona; ed. Aedos, volum I.

Thillet, J.J. (1998) La meteorologa de montaa. Barcelona: Martnez Roca.

57