La mirada dels pares: la construcci del fill

Cristina Cristbal Mech

Psicloga, Psicoterapeuta, Logopeda
La Comunicaci que a continuaci sexposa es va presentar en la XIV Jornada de
lACAP: Autisme i Atenci Preco a Catalunya, celebrada a Barcelona lany 2012.
Resum
Voldria compartir el fet de com la Mirada dels pares ajuda a lorganitzaci
mental del fill, i encara pren ms importncia quan parlem dinfants amb
trastorns de lespectre autista i les seves famlies. El tracte que sofereix des
de la parentalitat s la manifestaci daquesta mirada. La Mirada entesa com
la manera de com es viu el fill en la parella, i en cadasc dels membres que la
formen.
Aquest plantejament podria no ser cap novetat, tanmateix davant la com-
plexitat que suposa latenci als infants i les seves famlies, voldria emfasitzar
que el treball amb els pares s lessncia de la transformaci dels infants, duna forma
colloquial dir que el treball amb els pares s el pal de paller del desenvolupa-
ment, i com no podria ser duna altra forma tamb el dels infants amb TEA.
Latenci als infants necessita una atenci als pares que ajudi a modificar
la seva manera de sentir-lo i en conseqncia la manera de com interpretar
les seves interrelacions. Aquesta modificaci permet a linfant obtenir una mi-
llora en el desenvolupament mental que esdev en una millora cognitiva, de
llenguatge, de relaci... Sense els pares els infants no resolen limpacte emoci-
onal del contacte que suposa el viure.
Paraules clau
Parentalitat, desenvolupament mental, subjectivitat.
Abstract
Would like to share the fact that parents look to help the childs mental orga-
nization , and is even more important when we talk about children with autism
spectrum disorders and their families. The treatment offered by parenting is
the manifestation of this view . The View understood how to live as the son of
the couple , and each of the members that form .
This approach might not be anything new , however with the complexity
of care for children and their families , I would like to emphasize that working
with parents is the essence of the transformation of children, in a colloquial
words that working with parents is the cornerstone of development, and how
could it be otherwise also children with ASD .
The childcare needs attention to parents to help change the way you feel
and consequently the way how to interpret their interrelations . This modifi-
cation allows the child to get a better mental development becomes an impro-
vement in cognitive , language , relationships ... Children without parents do
not resolve the emotional contact that involves live.
Key words
Parentality, mental development, subjectivity.
La mirada dels pares: la construcci del fill Cristina Cristbal Mech 2
Introducci
...Res s veritat, res s mentida
tot depn del color del cristall
amb el qual s mira...
Aquesta dita popular em serveix dentrada per proposar que el cristall de la
mirada dirigida als fills, s la manera de com es viu, i com es representa la pa-
rentalitat en cada pare i mare, com a subjectes independents, i com a parella.
Quan estem immersos en el tracte a les famlies, ens trobem amb aquesta
Mirada parental que ens obre la porta al tipus de tracte que configura la din-
mica familiar. El tracte dels pares est immers dins les fantasies que tenen de
com exercir la paternitat i la maternitat, de quin espai fsic i mental es dna als
membres del grup inclosos ells, de quines sn les capacitats que satorguen a
cadasc dels membres, parlem de com la Mirada s el color del cristall de com
sn sentits, pensats els fills.
La famlia juga un paper molt important dins la construcci del si mateix,
perqu s el grup bsic on els individus adquireixen la subjectivitat grcies al
circuit de mirades que establim. La Mirada que rebem dels altres, la que ens
fem a nosaltres mateixos, i la del retorn que fem als altres com a conseqncia
de les anteriors.
Tot infant, per optimitzar el seu desenvolupament, necessita les nostres
Mirades. s un requisit indispensable que hi hagi una interrelaci, una cocre-
aci en la qual la mirada de laltre ens significa, ens fa nics, i amb la nostra
amb la qual tamb signifiquem a qui ens mira. Laltre necessita sentir una
mirada resposta per mantenir aquesta cocreaci de vida.
Qu suposa Mirar? com ja es desprn del relat anterior, no em refereixo
solament a la funci duns ulls i dun cervell, que daltra banda no menys-
preu la seva importncia, sin que Mirar s tot un procs de significar, on les
emocions juguen un paper cabdal. Mirar seria la capacitat de donar significat
all que es presenta desorganitzat, de contenir, de demostrar empatia. De fer
servir la benevolncia com a eina de comprensi i de respecte a laltre. Mirar
com procs que dna temps i espai per construir i per tolerar all que no es
comprn.
La Mirada s un art que es desenvolupa entre dos individus quan es pre-
disposen a voler ESTAR AMB alg que no s un mateix. La Mirada ajuda a
diferenciar all que ens correspon, dall que havem dipositat en laltre per
aix poder fer-sen crrec dall que ens pertany.
Dins de lentorn de les famlies parlarem de tot el que la parella conjun-
tament o per separat projecta en els fills. Aquesta projecci enterboleix i fa
inaccessible el reconeixement dall que pertany als adults, del que s propi
dels fills, dificulta sens dubte el reconeixement de les capacitats dels membres
del grup. Guillem Salvador ens proposa una mirada sobre la famlia com un
entorn on es poden resoldre problemes. Ens permet veure que els integrants
daquest grup poden donar cabuda a la seva particular situaci de vida, ofe-
rint-se una oportunitat de construcci on anar donant sentit i coherncia a la
relaci del dia a dia, utilitzant la criana com a medi on dipositar la Mirada
del desenvolupament.
Aquesta mirada cap a nosaltres permet als pares connectar i iniciar un
desenvolupament de les capacitats adormides sent ms capaos de percebre la
llum calidoscpica que tot individu t.
Desenvolupament
Per que succeeix quan uns experts colloquen un diagnstic en un fill? s
fcil suposar que la Mirada dels pares cap el fill es quedi miop, el que es veu
ara queda enterbolit i es percep lentorn amb distorsi. Larribada en el si
familiar dun infant amb trastorn de lespectre autista, augmenta la vulnerabi-
litat de tot el grup familiar, i la incapacitat per pensar pren cos. El que shavia
somiat i viscut fins aquell moment com a parentalitat es trenca.
Bion lany 1962 ens va proposar que el beb internalitza la relaci dell
amb la seva mare, una mare que cont les seves angoixes i sensacions del
lactant, i aconsegueix transformar-les i calmar al beb. Aquesta relaci con-
tinent-contingut s la que ajudar posteriorment a donar-li significat a les ex-
perincies que es visquin.
La mirada dels pares: la construcci del fill Cristina Cristbal Mech 3
 Per en una parella que viu sota lexperincia dhaver patit un moviment
ssmic emocional que els ha fet surar un sentiment de confusi, dincertesa on
la seva capacitat continent sesmicola, s previsible que tinguin dificultats per
poder exercir all que Bion ens proposa sobre les relacions materno-filials.
Els pares se senten desbordats perqu alguna cosa els ha commogut, el
sl de la parentalitat ja no s ferm, les funcions maternes i paternes es descol
loquen, i amb facilitat els mals entesos dominen les relacions. Per si la pare-
lla no pot contenir dins les seves creences de parentalitat aquest nou fill que
tenen al davant, ni confien en els seus propis recursos, no podran mentalitzar
all que linfant els ofereix i que ell per si sol no pot fer-ho, veurem com es
ressenten i augmenten les dificultats en el desenvolupament mental del fill.
Els pares lacullen de la millor manera que poden, per amb freqncia
se senten sobrepassats per totes les accions que han de desenvolupar i per
lajustament que han de fer tots els membres del grup. Se senten incapaos de
pensar, dassolir la incertesa i dipositen la capacitat de pensar en els professi-
onals que els envolten.
Carlos Tabbia ens aporta la idea que ...la incapacitat per pensar s diferent
de latac al pensament o a la ment. Per atacar sacudeix a les mentides, al llen-
guatge tramps i a les expressions ambiges que generen confusi o a treure
el significat de les paraules. En la incapacitat per pensar es poden omplir els
forats amb fabulacions que es converteixen en futures trampes... Aquests fo-
rats han de ser el punt de partida per a lajuda dels pacients. Els forats sn la
incapacitat per observar els fets; si no es perceben els fets no es podr cons-
truir un significat a partir de pensar en lobservat; i si no sobserva ms enll
de laparent es trauran conclusions que podran ser falsejades (cf Popper), en
el qual sabona el terreny de les ambigitats i confusions...
Els/les professionals tenim una part important en la reconstrucci de les
Mirades, en contactar amb aquests forats que shan omplert de confusions,
dincerteses, ja que intercedim en la no-trobada entre pares i fills, pares i
mares. Tots els membres sn coactors de lorganitzaci mental del fill, no
solament la mare es qui cont les angoixes del beb, de linfant, el pare t
un paper essencial en el tracte de les mateixes, la relaci pare-mare ofereix
una complementarietat que ajuda a internalitzar i donar significat a les
experincies.
Maria i la seva famlia
Maria i la seva famlia van arribar al CDIAP quan tenia dos anys, perqu va
haver-hi una pediatra que va escoltar als pares plens dincerteses en relaci
al desenvolupament de la seva filla. La famlia havia observat que la seva filla
mostrava dificultats en el llenguatge i en el comportament. No havia assistit a
cap escola ni espai familiar per les dificultats de relaci que mostrava, fins i tot
el temps de sortir al parc o espais per relacionar-se amb altres infants estava
molt esmerat per la por a les rebequeries de la filla. No la veien capa de
relacionar-se amb altres nens i nenes de la seva edat sense tenir cap entrebanc.
Els pares narraven que Maria sempre havia estat una nena irritable i molt
ploranera. Quan es va fer ms gran es mostrava molt repetitiva, amb necessitat
de rutines en la seva vida diria, la descrivien com alg que anava al seu aire.
Quan ens veiem la Maria no defuig la mirada, sempre somriu..., per no
sap bellugar-se en el mn, el joc li falla, i se li fa molt difcil involucrar-se en
activitats amb laltre. El llenguatge li trontolla, noms diu algunes paraules sol-
tes, repeteix el que la mare li diu; vol conixer el mn portant-se tot a la boca.
Dorm amb la mare. No tolera els canvis. Dificultats en lalimentaci en relaci
a textures i canvis de menjar. Tot ha desdevenir de la mateixa manera. Shavia
construt una relaci entre la Maria i lentorn on cada cop que apareixia una
ansietat, la mare la calmava posant la nena al pit.
(M) ...A la meva filla li s molt difcil acceptar els lmits... sento una pena
molta gran quan la veig aix... em busca el pit all on estem, a casa, al parc... i
jo li dono, i es calma... Al vespre es dorm amb mi, li haig de donar el pit, sempre
li dono, ella mel busca sin, no es dorm, no accepta al seu pare...
La Mirada de la mare cap a la filla provocava una nena sense recurs de
pensament, lacci rpida de tapar la boca i mantenir la sensorialitat com a
La mirada dels pares: la construcci del fill Cristina Cristbal Mech 4
resposta per retrobar una homestasi, dificultaven ls de la paraula com a
vehicle duni entre les emocions i el mn que lenvoltava. El pit era com un
mur dincomunicaci que no donava espai al pare, la relaci estava marcada
per la desconfiana en els propis recursos de tot el grup familiar...
El procs de reconstrucci de la confiana dels pares en la seva prpia
capacitat per desenvolupar la criana de la seva filla, va ser en essncia la cons-
trucci duna nova Mirada cap a ells i cap a la capacitat de la filla.
(M) ...Fins ara no mhavia adonat com el pit la frenava... i donar-li sempre
sense lmit no deixava que el seu pare pogus ajudar-la a dormir o quan tenia
una rebequeria o una frustraci... quan senfada en lloc del pit ara li parlo,
al principi tenia por de treure-li, per si li feia mal, ara veig el canvi, fins i tot
comena a repetir el que li diem...
El treball setmanal amb la mare, i les sessions amb la parella parental du-
rant un any i mig van permetre reconstruir la parentalitat. Atendre la Mirada
de la mare i del pare, els va ajudar a contactar amb les fantasies que tenien
dincapacitat de la filla, diagnosticada de TEA, que tapaven les prpies dificul-
tats per diferenciar-se, i acceptar el lloc de cadasc dels membres de la famlia.
(M) ...Quan vaig pel carrer em sento ms tranquilla si els altres em miren quan
la meva filla senfada i es queda al terra perqu no vol caminar i xiscla..., i no
mimporta si mescolten el que li dic..., somriu i continua dient: ara sc jo la que
diu a les mares que parlin amb els fills, que els expliquin el que fan i el que sen-
ten... perqu veig que la meva filla ho entn... i ella comena a dir com se sent...
(P) ...Ha estat difcil per a mi poder entrar en la relaci de les dues, jo veia
que havem de trobar una altra manera de calmar la nostra filla, no trobava
un espai...
Lacceptaci de la mare de la seva baixa tolerncia a atorgar al pare el
paper que li corresponia dins el grup, perqu aix afavoria lexistncia de
relacions duals mare-filla sense deixar aparixer relacions ms triangulars, va
permetre un canvi en la mirada cap a ella i cap a lentorn. Va poder sentir que
calmar la filla amb el pit era un fre per a la capacitat de pensar daquesta.
(P) ...Ara jo li dono de menjar, desprs juguem, i anticipem quan hem danar
a dormir... desprs va la mare...
(M) ...Jo puc fer altres coses, estar a lhabitaci del costat i planxar, els escolto i
em sento feli... abans no fiem altra cosa, noms ella i jo, pensava que el pare
no podria i que ella no volia... jo no volia que canvis, em sentia cansada per
tenia por de canviar...
En aquell moment, el grup va promoure la comunicaci verbal de la filla
i es va desenvolupar una millora en el joc, en representar, en fer propostes
dinteracci, i projectes en com. El pare va poder acompanyar i va esdevenir
un agent facilitador en la transformaci de la relaci dual que shavia establert
entre la mare i la filla, una relaci que shavia encapsulat arran de la comuni-
caci del diagnstic de TEA de la seva filla.
(P i M) ...Quan veiem que la nostra filla va pel carrer i veu als altres nens que
ploren i podem pensar junts que li haur passat, o ella ens parla de si est o no
enfadada, o contenta, veig que coneix un munt de coses que abans no podia
dir-les amb paraules. I que jo no pensava que ho pogus fer... estava molt espan-
tada pensant en tot el que la meva filla no podia fer, i en la meva culpabilitat
com a mare, per si tot era culpa meva... que no donava possibilitat als recursos
que tenia i que no veia que s podia...
El tracte que es va oferir, dins el tractament, als pares, va promoure una
mirada de comprensi de les necessitats de la filla, que va anar enfortint-se a
mida que es desenvolupava una major confiana en els recursos que la prpia
filla podia desenvolupar. El canvi es va donar quan els pares es varen sentir
part dun grup on cadasc dels membres tenia un lloc, un temps i un espai.
Transformar la criana en un tipus de Tracte que possibilits les capaci-
tats, no solament de la filla sin la dels pares, va donar fora al pensament i a
la contenci del grup familiar.
Aquesta experincia reconstructiva de la Mirada de la parentalitat s una
eina bsica per a latenci de tota la petita infncia perqu s una experincia
reconstructiva del desenvolupament mental de linfant. Els fills esdevenen segons
La mirada dels pares: la construcci del fill Cristina Cristbal Mech 5
la mirada que els projectem; responen segons les expectatives adherides a la MI-
RADA parental que sels ofereix.
El canvi dels pares s una oportunitat pel desenvolupament dels fills.

La mirada dels pares: la construcci del fill Cristina Cristbal Mech 6

Bion, W.R.: Aprendiendo de la experiencia. Paids, Buenos Aires, 1980.

Salvador, G.: Familia. Experiencia grupal bsica. Paids, Barcelona, 2009.

Tabbia, C.: Observacin y descripcin en la Gnesis del Significado. Grupo

Psicoanaltico de Barcelona.

Bibliografa La mirada dels pares: la construcci del fill Cristina Cristbal Mech 7
La mirada dels pares: la construcci del fill Cristina Cristbal Mech 8