Solucionari

Tecnologia 2 ESO

Autors: Joan Joseph i Gual, Francesc Garfano i Montoro, Jordi Regals Barta, Jaume
Garrav i Berengu i Roger Hoyos Garcia

Editor del projecte: Irene Noguer

Editor: Carme Bols

Fotografies: Age fotostock, Quickimage, Joan Joseph

Illustraci: Lus Bogajo

1
Unitat 1
Activitats
1. A qu ens referim quan utilitzem el terme multimdia?

El terme multimdia sutilitza en informtica per referir-se al programari, maquinari o

suport informtic que combina diversos mitjans tcnics de comunicaci
dinformaci: text, grfics, imatges, vdeo, animacions, so, interactivitat...

2. Si un determinat programa pot realitzar tasques dautoedici, qu significa

aix?

Per autoedici sentn la possibilitat que un usuari, amb un equip informtic i un

programa especfic, pugui dur a terme totes les operacions necessries per a la
realitzaci dun document imprs amb una gran qualitat de presentaci.

3. Creus que un processador de text t capacitats dautoedici? Raona la

resposta.

S t capacitats dautoedici, encara que amb certes limitacions, ats que no s un

programa especfic dautoedici.

4. Anota els recursos que solen utilitzar els documents multimdia.

Text, grfics, imatges, fotografies, hipertext, vdeo, animacions, msica, so...

5. Explica de manera entenedora qu sentn per hipertext, un dels conceptes

clau dInternet.

Lhipertext s un sistema dorganitzaci de la informaci basat en la possibilitat de

moures per dins dun text i cap a textos diferents per mitj de paraules clau o
enllaos.

6. Anota algun exemple on solem trobar hipertext.

Per exemple, a les pgines web.

2
7. Assenyala algun exemple on creguis que pot ser til la collocaci
dhipervincles.

Resposta oberta.
Tanmateix, la seva utilitzaci s fonamental en la navegaci per la xarxa, per tamb
son particularment tils en textos llargs o llibres en suport informtic.

8. Completa lenunciat segent:

Anomenem hipervincle o hiperenlla (o simplement enlla) a la referncia a un

document dhipertext o a qualsevol altre recurs (pgina web, arxiu, adrea
de correu electrnic, lloc del mateix document, etc.).

9. Quin s lorigen del terme hipermdia?

Hipermdia s una extensi del terme hipertext (derivat dhipertext i multimdia), en

qu text, imatges, udio, vdeo i hipervincles s'entrellacen per formar un conjunt
dinformaci que possibilita dinteractuar amb lusuari.

10. Elabora un document multimdia amb un processador de textos sobre

qualsevol tema dinters, preferiblement relacionat amb la tecnologia,
utilitzant el mxim de recursos multimdia possible, tal com mostra
lexemple segent. Abans de comenar pensa detingudament el tema del
treball i planifica b la feina. La fitxa resum que sadjunta et pot servir
dajuda.

3
Ttol
Continguts principals
Apartats del document
Recursos grfics
Recursos sonors
Recursos de vdeo i animacions
Altres recursos
Observacions

Resposta oberta.

11. Visita dos webs, que trobis interessants, de temtiques diferents (una
delles, preferiblement, de tipus educatiu). Analitza-les b i, amb la
informaci obtinguda, omple els diferents apartats de les dues fitxes que es
mostren a continuaci:

Adrea web:

Temtica principal del web:

NOTA (de 0 a 10)

Contingut i estructura de la informaci
Facilitat ds
Recursos multimdia del web
Rapidesa de navegaci
Nota global del web

Resposta oberta.

12. Confecciona un document dhipertext de diverses pgines, amb un

processador de textos, sobre algun tema relacionat amb la tecnologia o b
sobre altra temtica del teu inters: esports, msica, etc. Insereix uns quants
marcadors (o marques de text) i diversos hipervincles o enllaos. Afegeix-ne
tamb algun que enllaci amb alguna pgina web relacionada amb el tema.
Aqu tens un exemple de document dhipertext sobre les eines de laula de
tecnologia, realitzat amb un processador de textos.

4
 Resposta oberta.

13. Quins sn els principals avantatges que proporcionen les presentacions

multimdia realitzades amb programes informtics?

Les presentacions multimdia sn molt tils i imprescindibles per comunicar

informaci i idees de forma visual i atractiva, integrant textos, imatges, animaci,
udio i vdeo.

14. Escriu alguns exemples dmbits daplicaci de les presentacions

multimdia.

Les seves aplicacions sn diverses: a lensenyament, al mn empresarial, per exposar

les conclusions duna investigaci, per compartir collectivament un determinat
material grfic o multimdia, etc.

15. Quins recursos se solen utilitzar en les presentacions electrniques per

comunicar informaci i idees de forma visual i atractiva?

Se solen incorporar elements multimdia en la creaci de diapositives per fer la

presentaci atractiva, efectiva i impactant, s a dir, inserint adequadament text,
grfics, imatges, dibuixos, fotografies, vdeos, animacions, msica, sons, transicions i
efectes danimaci en les diapositives, colors i fons de diapositives...

16. Completa lenunciat segent:

Abans de crear una presentaci multimdia cal fer una planificaci prvia i
preparar un gui per tal que tingui una estructura lgica i comuniqui de forma
clara i coherent el missatge central a transmetre.

5
17. Assenyala alguns consells o pautes per aconseguir presentacions ms
efectives.

Aquestes sn unes quantes pautes per aconseguir presentacions efectives: utilitzar

pargrafs curts, procurar que el text sigui fcil de llegir, procurar una visualitzaci
sense dificultat, usar un llenguatge adaptat al pblic al qual va destinat, simplicitat i
harmonia del conjunt, varietat en laparena de les diapositives, ser curs en lelecci
dels colors i eliminar distraccions innecessries.

18. Escriu el nom dalmenys dos programes per crear presentacions multimdia.

Microsoft PowerPoint
OpenOffice Impress
Corel Presentations
Harward Graphics
Etc.

19. Crea, individualment o en grup, una breu presentaci multimdia (amb un

mnim de cinc diapositives) sobre algun tema del teu inters. Primer de tot,
fes una planificaci prvia del que vols fer per comunicar de forma clara i
coherent el missatge central que vols transmetre. A continuaci, prepara un
senzill gui. Aquesta fitxa et pot servir dajuda:

Ttol de la presentaci
Nombre de diapositives
Missatge central que es vol
transmetre
Descripci i caracterstiques del
contingut
Estructura de les diapositives
Recursos grfics i sonors utilitzats
Efectes danimaci
Altres recursos i elements

Finalment, un cop elaborada la presentaci, imprimeix-la en format redut

(per exemple, sis diapositives per pgina) i enganxa-la en un full a part.

Resposta oberta.

6
Activitats finals davaluaci

1. El terme que sutilitza en informtica per referir-se al programari, maquinari

o suport informtic que combina diversos mitjans tcnics de comunicaci
dinformaci (text, grfics, imatges, vdeo, animacions, so, etc.), sanomena:
a) Hipertext.

b) Hipermdia.

c) Autoedici.

d) Multimdia.
2. Els documents multimdia no solen utilitzar un daquests recursos:
a) Hipertext.

b) Vdeos i animacions.

c) Multitext.
d) Imatges.

3. El sistema dorganitzaci de la informaci basat en la possibilitat de moures
per dins dun text i vers a textos diferents, per mitj de paraules clau o
enllaos, sel coneix amb el nom de:
a) Multimdia.

b) Hipertext.
c) Autoedici.

d) Teletext.

4. Una referncia a un document dhipertext o a qualsevol altre recurs (pgina
web, arxiu, adrea de correu electrnic, lloc del mateix document, etc.) rep
el nom de:
a) Hipermdia.

b) Hipervincle o hiperenlla.
c) Marcador.

d) Secci.

7
5. Assenyala quins dels exemples segents poden ser considerats documents
multimdia.
a) Una guia interactiva.
b) Una fotografia digital.

c) Una enciclopdia en DVD.
d) Un vdeo digital.

e) Una pgina web.
f ) Un correu electrnic.

g) Un programa educatiu.
h) Un tutorial en CD-ROM.
i) Una revista electrnica.
6. Completa lenunciat segent:

Els actuals programes de tractament de textos tamb posseeixen capacitats

dautoedici i multimdia (encara que amb certes limitacions) i permeten
inserir objectes multimdia de diferents tipus.

7. Actualment, per comunicar informaci i idees de forma visual i atractiva

(integrant textos, imatges, animaci, udio i vdeo) sutilitzen:
a) Documents dhipertext.

b) Presentacions personalitzades.

c) Murals explicatius.

d) Presentacions multimdia.
8. Assenyala si els consells segents sobre presentacions multimdia efectives
sn certs (C) o falsos (F).
C F
a) Utilitzar pargrafs curts.

b) Procurar que el text sigui fcil de llegir.

c) Utilitzar sempre un llenguatge tcnic i culte.

d) Procurar una visualitzaci sense dificultat.

e) Utilitzar habitualment colors molt cridaners i brillants.

8
 f) Expressar una idea en un pargraf.

g) Usar sempre el mxim de recursos multimdia.

h) Conv que cada diapositiva tingui un ttol.

i) Varietat en laparena de les diapositives.

9. Les presentacions multimdia, per mitj de programes informtics, estan
reemplaant els sistemes tradicionals defectuar presentacions, com ara:

Resposta oberta.

Alguns exemples de resposta serien:

a) A lensenyament, com a recurs de suport al professorat.
b) Al mn empresarial, per presentar nous productes.
c) Per exposar les conclusions duna investigaci.
d) Per compartir collectivament un determinat material grfic o multimdia.

10. El mtode de difusi ms utilitzat que es realitza per mitj dun programa
informtic a la pantalla dun ordinador o a travs dun projector, en una
paret o pantalla especial per a projeccions, sanomena:
a) Exposici multimdia.

b) Mrqueting.

c) Presentaci electrnica.
d) Presentaci informtica.

9
Unitat 2
Activitats
1. Al compartir una carpeta del disc dur dun ordinador en una xarxa, qualsevol
pot escriure i esborrar fitxers en la carpeta? Laccs pot ser restringit? De
quina manera? Proveu de compartir una de les carpetes del vostre
ordinador per poder respondre aquesta pregunta.

Lescriptura i esborrat de fitxers duna carpeta depn de les propietats daccs que
hagi determinat el propietari de la carpeta. Per accedir-hi pot haver-hi diferents nivells
daccs per tal dassegurar laccs a les persones autoritzades. La configuraci per
compartir una carpeta permet decidir els nivells daccs de forma genrica o b
determinar-ho per cada usuari diferent. El procediment i el grau de seguretat
depenen del sistema operatiu emprat.

2. Explica dos sistemes perqu una impressora estigui disponible per a tots els
ordinadors duna xarxa local.

Un dels sistemes s que la impressora connectada a un ordinador en xarxa sigui

compartida per aquest amb la resta dordinadors. Si lordinador que comparteix la
xarxa est apagat la impressora no podr ser emprada per la resta dordinadors. Laltra
sistema possible, per evitar justament el problema esmentat, s que la impressora es
connecti directament a la xarxa Ethernet o b per WiFi.

3. Qu vol dir que en una xarxa dos ordinadors estableixen una relaci P2P?

Dos ordinadors duna xarxa estableixen una relaci P2P quan es connecten en una
comunicaci de carcter privat bidireccional i fan tant de servidor com de client.

4. Relaciona amb fletxes cada acrnim amb el seu significat:

URL Internet Party

DNS Uniform Router Left
IP Dynamic Number Size
LAN Uniform Resource Locator
Line Aerial Network
Internet Protocol
Local Area Network
Domain Name Server

10
5. Uneix amb lnies totes les possibilitats de connexi que pot haver-hi entre
els cinc ordinadors del dibuix, com si formessin part dInternet.
FE DERRADES: aquesta activitat al quadern est mal plantejada ja que el dibuix no es
correspon amb el que es demana a la resposta. Indiquem aqu el dibuix correcte i la seva
soluci.

a) Quantes lnies de connexi surten de cada ordinador? 4

b) I en total? 10
c) Si es trenca la lnia directa de connexi entre els ordinadors A i B, ser
possible la comunicaci entre ells? S.

Per saber quina adrea IP t un ordinador hi ha diversos sistemes. Un de

molt rpid consisteix en obrir laplicaci Smbol del sistema, que s al men
Accessoris. En aquesta finestra sescriu la comanda ipconfig i es prem la
tecla Intro. Ens retorna diversa informaci relacionada amb la xarxa, entre
la qual hi ha la IP. De la mateixa manera es pot saber amb quin nom es
reconeix el nostre ordinador a la xarxa, per amb la comanda hostname.

Busca ladrea IP i el nom del teu ordenador i anota-ho.

IP
Hostname

Resposta oberta.

6. Les adreces IP segents pot ser que tinguin algun error. Localitzal i explica
quin s el problema.

Adrea IP Error
94.179.1.100 Cap. s correcta.
127.66.3.1.4 T cinc blocs numrics en lloc de quatre.
127.999.6.1 El segon bloc passa de 255.
1255.255.255.1 El primer bloc passa de 255.

11
7. Amb la comanda de xarxa ping, es pot saber quin nmero IP t un web. Per
aix cal obrir la finestra del sistema i escriure ping adrea_web, per
exemple: ping www.uoc.edu, i el sistema retornar diferents informacions
entre les quals hi la IP. Localitza lIP de les webs segents i anota-ho.
Anota tamb el tipus genric i territorial de cada una.

URL IP Tipus de domini Activitat

genric / territorial
http://www.icatfm.cat 195.57.152.67 Genric Llengua i cultura
catalana.

http://www.pangea.org 77.246.179.81 Genric Organitzaci

sense nim de
lucre.
http://www.google.co.uk 209.85.147.147 Territorial Regne Unit.
http://www.nintendo.co.jp 202.32.224.24 Territorial Jap.
http://www.uoc.edu 213.73.40.217 Genric Entitat del mn
educatiu.
http://www.nasa.gov 194.224.66.34 Genric/territorial Entitat
governamental
del Estats Units.
http://www.meteo.cat 194.224.66.10 Genric Llengua i cultura
catalana.
http://www.paris.fr 195.57.152.168 Territorial Frana.

8. Saps com i quan va nixer Google? Se sap quin s el secret de la seva

eficcia? Busca informaci sobre els seus creadors i explica com van fer
evolucionar el seu cercador.

Google va nixer lany 1998 a Estats Units com a resultat del treball de doctorat
dels seus creadors, els aleshores estudiants universitaris de la Universitat
dStanford, Larry Page i Sergey Brin. El cercador Google va superar rpidament la
popularitat del buscador Altavista, el referent daquell moment.

Els centres de dades que exploren i emmagatzemen les dades de la informaci es

basen en ordinadors que funcionen amb Linux. El seu xit es fonamenta amb la
rapidesa i precisi de resposta a la demanda dinformaci dels usuaris.

El secret daquestes caracterstiques est en lalgorisme de cerca que est

curosament guardat. El coneixement dels criteris dordenaci de resultats duna
cerca poden ser emprats per intervenir en les caracterstiques dun web i aix
poder aparixer en els primers llocs, cosa que garanteix que els internautes hi
accedeixin amb ms seguretat.

12
9. Quina informaci, genrica, retornaria un cercador si introdussim com a
text de recerca: engranatges rectes? I en el cas dintroduir engranatges
rectes, donaria el mateix nombre de resultats? Per qu?

A lintroduir en el cercador les paraules engranatges rectes retorna tots els

documents i pgines que ha trobat que contenen les dues paraules.
Si les dues paraules es tanquen entre cometes (engranatges rectes), el cercador
retornar noms les pgines que contenen les dues paraules en lordre en que
estan escrites, per tant donar un nombre inferior que en el cas anterior.

10. Explora les opcions de cerca avanada dun cercador i fes una llista amb
les tres opcions que ms thagin sorprs per la seva utilitat.

Resposta oberta.

11. En un cerca avanada, com podrem excloure de la llista de resultats els

que estiguin en un fitxer pdf?

Per excloure determinades opcions de cerca o incorporar-ne daltres ms

complexes cal emprar les opcions avanades de cerca del cercador. Per eliminar de
la cerca els resultats que retornin una informaci en un fitxer pdf cal escollir aquesta
opci avanada:

la qual es transforma en un afegit a la finestra de cerca amb:

13
12. On et sembla que una informaci determinada trobada amb un buscador
ser ms fiable: a) en una pgina personal, b) a la Viquipdia, c) a la Gran
Enciclopdia Catalana? Justifica la teva resposta.

La Gran Enciclopdia Catalana est elaborada per persones qualificades i per tant
els articles que cont lEnciclopdia tenen tot el rigor cientfic. En canvi en les
pgines personals i a la Viquipdia no est garantida la fiabilitat i precisi de la
informaci, tot i que pot ser totalment vlida.

13. Visita la pgina de les llicncies Creative Commons

(http://cat.creativecommons.org/llicencia/), i dels diferents tipus que hi
ha, indica la que posa ms restriccions en el seu s i la que dna ms
llibertat:

Llicncia CC Restricci Caracterstiques

Menys restrictiva Es permet qualsevol explotaci de
l'obra, incloent-hi una finalitat
comercial, aix com la creaci
Reconeixement (by) d'obres derivades, la distribuci de
les quals tamb est permesa sense
cap restricci.
Ms restrictiva No es permet un s comercial de
l'obra original ni la generaci d'obres
derivades.
Reconeixement -
NoComercial
SenseObraDerivada
(by-nc-nd)

14. Indica el tipus de llicncia dels webs segents en funci de si t drets de

propietat reservats (Copyright) o drets alliberats amb llicncia Creative
Commons.
URL Tipus de llicncia
http://ca.wikipedia.org/ Llicncia de Creative
Commons Reconeixement i
Compartir-Igual
http://www.enciclopedia.cat/ Copyright
http://linkat.xtec.cat/ Projecte de programari lliure
que permet als centres
educatius, per tamb a tota
la societat, tenir accs de
forma legal, gratuta
http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/ Creative Commons
Attribution-NonCommercial-
ShareAlike
http://www.tv3.cat/ Copyright

14
15. Ves a Google, a lenlla de mapes i a la finestra de cerca, entra ladrea que
es proposa i completa les taules segents:
Lloc a cercar Qu hi ha?
Plaa del rei, 5, Tarragona Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona
Camp, 22-24, Esterri dneu Ecomuseu de les Valls dneu

Lloc a cercar Adrea exacta Quatre carrers que lenvolten

Camp Nou Barcelona
museu suro Palafrugell
Carrer d'Arstides Maillol, Travessera de les Corts
12 Avda. de Joan XXIII
Carrer de la Maternitat
Carrer d'Arstides Maillol
Carrer Tarongeta, 31. Carrer Tarongeta
Palafrugell Carrer de la Garriga
Carrer de Pi i Margall
Carrer de Begur

16. Saps que pots cercar i descarregar imatges a Google amb llicncia Creative
Commons? Obre Google per cercar imatges i ves a lenlla Cerca avanada
dimatges. Escull una de les opcions de Drets dutilitzaci, que estigui
etiquetada per reutilitzar. Localitzeu les imatges proposades i verifiqueu
en el web don procedeix la imatge que, efectivament, sofereix amb
llicncia CC. Baixeu-les.
Imatge a cercar Imatge escollida. Nom Tipus de llicncia
del fitxer. Web. Nom de
lautor
Telfon
Torre Collserola
Torre Eiffel
Viaducte Millau
Eurotnel (Canal de la
Mnega)

Resposta oberta.

17. Per evitar lentrada de virus o altres codis maliciosos al nostre ordinador
en les descrregues dInternet indica dues mesures preventives bsiques
que hem de tenir presents. Quines sn?

En primer lloc, abans de descarregar fitxers hem de procurar saber si el lloc des don
farem la descrrega est clarament identificat i explica detalladament qui sn i
quines sn les condicions legals.

15
 A ms cal:
 Tenir installat un antivirus amb escut, s a dir, que detecti i eviti la installaci de
virus.
 Tenir activat el tallafocs del sistema operatiu o de lantivirus.

18. Molts msics i grups enregistren les seves obres i les ofereixen a la xarxa
amb llicncia Creative Commons. Els usuaris poden descarregar-les i
utilitzar-les segons les condicions de la llicncia escollida. Per trobar
portals que sacullen a aquesta modalitat noms cal posar els mots
msica Creative Commons a un cecador. Exploreu el portal Jamendo:
http://www.jamendo.com/es/. Com a exercici localitzeu, escolteu i baixeu
les obres indicades a la taula.

Ttol / Autor Estil musical Tipus de llicncia Nom del fitxer

Jazz
Pop
Rock

Resposta oberta.

19. Completa la conversa dun xat posant les emoticones clssiques

construdes amb smbols del teclat als espais marcats. La Ftima s a quart
dESO i el Miki a segon de batxillerat.

Ftima_22: Hola Miki! :-) Com ests?

Miki_10: Ei! Hola guapa! Quina sorpresa! ! :-O
Ftima_22: Tenia ganes de xerrar amb tu i the vist ... ;-)
Miki_10: Estic estudiant Mates per a la selectivitat.
Miki_10: hi ha molta matria, uff! :-C
Ftima_22: I com ho portes?
Miki_10: Molt b, especialment Tecnologia industrial i Electrotcnia :-D
Ftima_22: Carai que b! No vull distreuret, ja parlarem en un altre
moment.
Ftima_22: A10 guapo! Jo segueixo amb el projecte de recerca. :-I
Miki_10: Grcies Fati, necessito concentrar-me.
Miki_10: Fins aviat! ;-)

20. Explica qu t despecfic un bloc al costat dun lloc web.

Un bloc s un tipus especial de lloc web normalment associat a una persona

individual, en qu la unitat dinformaci s larticle dopini redactat, i que
semmagatzema automticament de forma cronolgica, encara que tamb admet,
a ms, la classificaci per temes.

16
21. Obriu el lloc http://blocs.xtec.cat/ visiteu alguns blocs i seleccioneu el que
ms us agradi. Analitzeu-lo i feu un petit resum de com est organitzat. A
continuaci, expliqueu per qu lheu escollit.

Resposta oberta.

22. Un bloc pot ser pblic o privat. En aquest segon cas imaginat que els teus
treballs de classe els penges al teu bloc perqu el professorat pugui
valorar-tels. Com organitzaries un bloc com si fos el teu espai personal de
treball a classe?

Resposta oberta.

23. Sabries explicar qu s un campus virtual? Quines institucions els fan

servir?

Un campus virtual s un lloc web al qual cal accedir identificat i t funcionalitats

formatives, especialment per a la formaci a distncia, per tamb com a suport a
la formaci presencial. Va nixer dins lmbit universitari per actualment tamb
est present en daltres mbits no universitaris.

24. Marca les accions que es poden fer amb un gestor de correu electrnic:
Adjuntar una fotografia.
Enviar simultniament el mateix missatge a un grup de destinataris.
Enviar un missatge a un telfon mbil.

Derivar automticament el correu escombraria a una carpeta especfica.
Rebre un document en paper.

Respondre un missatge sense haver descriure ladrea del destinatari.
Enviar el missatge a un fax.

Organitzar els missatges rebuts en carpetes diferents.
Corregir lortografia del text del missatge.
25. Descriu les caracterstiques generals dels virus informtics. Qu s un cuc?
I un troi? Busca informaci a la xarxa de com es propaguen i quins poden
ser els seus efectes.

Un virus informtic s un programa que sinstalla en el disc dur o en un llapis de

memria de manera oculta per a qu no sigui evident per a lusuari. Aquest
programa est programat per a realitzar accions indesitjables en el nostre

17
 ordinador podent afectar la seguretat de les dades de lordinador. Un cuc no es
considera prpiament un virus perqu es propaga directament a travs dInternet i
pot arribar a capturar informacions de lordinador, com contrasenyes, i enviar-les a
un ordinador remot. Lobjectiu dun troi, que no s considerat un virus, s
installar un programa a lordinador que pugui capturar informaci confidencial,
esborrar fitxers, etc.

26. Cerca informaci sobre el phishing i de com es pot protegir de la seva

acci.

El terme phishing es deriva de langls, fishing (pescar), per amb ham. De fet, s
una contracci de password harvesting fishing, s a dir collita i pesca de
contrasenyes. El phishing s una tcnica delictiva que suplanta la identitat dun
organisme o una empresa bancria, per obtenir dades daccs a serveis bancaris
per poder efectuar retirada i transferncia de fons de forma fraudulenta. El cam
emprat per obtenir aquestes dades amb engany s el correu electrnic.

Per no caure en lengany, cal saber que les entitats bancries o els organismes
oficials no demanen mai cap dada confidencial a travs daquell mitj. A ms
darrera de qualsevol enlla per introduir les dades, les adreces reals no
corresponen amb les mostrades. Un altre indicador per sospitar dun missatge
phishing s la gran quantitat de faltes ortogrfiques i expressions inadequades del
missatge.

27. Per cloure les activitats del quadern organitzeu una estadstica a nivell
daula per saber el grau dutilitzaci dInternet. Compteu en cada cas
quantes respostes positives hi ha i desprs calculeu el percentatge
respecte el total dalumnes. Els aspectes a preguntar sn:

a) Tens compte de correu electrnic?

b) Uses el Messenger o similar?
c) Tens pgina web prpia?
d) Tens un bloc propi?
e) Tens perfil en alguna xarxa social?
f) Has demanat perms als pares per donar-thi dalta?
g) Et connectes des de casa?
h) Tens un antivirus installat i actualitzat al teu ordinador?

Resposta oberta.

Es tracta que lalumnat faci una estadstica a partir de les respostes de laula.

18
Activitats finals davaluaci
Escull la resposta correcta per a cada una de les preguntes segents:

1. Un ordinador que forma part duna xarxa sidentifica i es diferencia dels

altres perqu t:
a) Una marca i model diferent. 
b) Una URL nica. 
c) Una adrea IP nica.
d) Una placa de xarxa diferent. 
2. Els ordinadors duna xarxa local de tipus Ethernet es connecten a un
element anomenat:
a) Connectador. 
b) Concentrador o hub.
c) Router o encaminador. 
d) Distribudor. 
3. La xarxa Internet t una estructura en forma de:
a) Lnia oberta. 
b) Cercle. 
c) Teranyina.
d) Estrella. 
4. Per a qu un ordinador pugui estar connectat a Internet ha de ser capa
demprar i tenir ben configurat el protocol de comunicaci:
a) TMB 
b) FFGC 
c) USB/COM1 
d) TCP/IP

19
5. Un tallafocs o firewall t per funci:
a) Evitar lentrada de cucs i troians a travs dInternet.
b) Evitar que lordinador sescalfi i deixi de funcionar. 
c) Activar una alarma quan li queda poca memria. 
d) Procurar la seguretat perqu ning vegi la informaci. 
6. s una adrea IP vlida:
a) 193.116.05.01
b) 118.10.05.2.01 
c) 224.12.331.15 
d) 193.116.256.01 
7. En un frum, la participaci requereix:
a) Saber el codi HTML. 
b) Tenir un nmero IP. 
c) Tenir un codi identificador i una contrasenya.
d) Ladrea de la persona moderadora. 
8. Un bloc s:
a) Un lloc web en forma de llibreta digital. 
b) Un paquet o tros de pgina web. 
c) Un lloc web personal que sorganitza per articles personals.
d) Un dispositiu de connexi dels cables de xarxa local. 
9. El dispositiu que connecta una xarxa local a la lnia telefnica ADSL rep el
nom de:
a) Connector Ethernet. 
b) Router o encaminador.
c) Distribudor RJ45. 
d) Hub o concentrador. 

20
10. Quina de les opcions de cerca que sindiquen a continuaci filtrar ms i,
per tant, generar un nombre de resultats ms petit en un cercador
dInternet?
a) Engranatges.

b) Rectes.

c) Engranatges rectes.
d) Engranatges rectes. 

Exercici final

Explica la principal diferncia entre un sistema de correu amb un programa

client i un sistema de correu web. Fes una relaci davantatges i inconvenients
de cada un dells.

La lectura del correu amb un programa client, cal configurar-lo a lordinador des don
es fa la consulta i es baixa els missatges que queden desats en lordinador de consulta.
En canvi en un sistema de correu web, els missatges es poden gestionar remotament i
estaran sempre accessibles des de qualsevol ordinador.

21
Unitat 3
Activitats
1. Quines sn les dues maneres dobtenir metalls que sutilitzen actualment?

A partir dels minerals i a partir del reciclatge de ferralla.

2. Quina de les respostes de lactivitat anterior produeix un menor impacte

en el medi natural? Justifica la teva resposta.

Lobtenci de metalls a partir del reciclatge de ferralla produeix un menor impacte

en el medi natural perqu no cal extreure recursos naturals, es consumeix menys
aigua i energia i es redueix la quantitat de residus que es diposita a la natura.

3. Escriu el nom de lactivitat tecnolgica que correspon a cadascuna de les

definicions segents:

Acci Activitat
Obt metalls a partir dels seus Metallrgia
minerals.
Extreu els minerals de lescora Mineria
terrestre.
Transforma els metalls en productes Indstries del metall
metllics tils.

4. Qu s un aliatge? Quins avantatges aporten respecte els metalls purs?

Un aliatge s un material metllic format per la barreja dun metall base amb altres
metalls o elements qumics. Els aliatges tenen lavantatge de millorar algunes
propietats dels metalls purs com, per exemple, la duresa i la resistncia.

5. Escriu el nom de tres objectes que hagin estat fabricats amb metalls.
Assenyala, per a cadascun dells, quin creus que ha estat el metall utilitzat
i quina creus que s la propietat ms important que ha de tenir.

Resposta oberta, es mostra un possible exemple.

Objecte Metall Propietat

ganivet acer inoxidable duresa

22
6. Descriu quin s el procs complet per obtenir acer a partir de mineral de
ferro.

El procs a seguir s: extracci del mineral de ferro de les mines, concentraci del
mineral, introducci a lalt forn per obtenir ferro colat de primera fusi, tractament
del ferro colat en un forn convertidor per obtenir lacer.

7. Quina s la diferncia entre la fosa i lacer des del punt de vista de la seva
composici?

La fosa cont ms proporci de carboni que lacer. Si aquesta proporci supera

l1,7% deixa de ser acer i es tracta de fosa.

8. Escriu quin s el nom del metall o aliatge que pot tenir la caracterstica
indicada.

Caracterstica Metall/aliatge
Sutilitza per fer instruments musicals com les Llaut
trompetes.
s lleuger i resistent alhora. Aliatge lleuger
T un color ataronjat fosc. Bronze
s de color vermells i sutilitza per a canonades de Coure
gas.
s lleuger i presenta un color platejat. Alumini

9. Escriu quin s el nom de la tcnica utilitzada en cadascun dels casos

segents:

Acci Tcnica
Fan falta unes grans premses hidruliques Forja industrial
per deformar el material.
Utilitza un motlle dins el qual sintrodueix Emmotllament
el metall fos.
Amb unes eines de tall que giren, van Fresat
donant la forma desitjada al metall.
Treballa el ferro de forma artesanal. Forja manual

Utilitza un motlle per donar forma al Embotici

metall en fred.
Amb una mquina-eina, va arrencant Tornejat
ferritja del metall mentre aquest gira.

23
10. Quins tipus dunions metlliques requereixen fer uns forats a les peces a
unir?

Les unions reblades i les cargolades.

11. Fes uns dibuixos que mostrin el procs per realitzar una uni reblada.

Resposta oberta.

12. Quina s la principal diferncia de comportament entre un plstic

termoplstic i un altre de termostable?

El termoplstic pot canviar de forma reiteradament aplicant calor. El termostable no

permet canviar de forma ja que no sestova quan sescalfa i, si saugmenta molt la
temperatura, es degrada.

13. Quina caracterstica hauria de tenir un polmer per poder ser considerat
un plstic?

Que hagi estat obtingut a partir dun procs industrial.

14. Observa diferents objectes de plstic que tinguis a labast, especialment

recipients, i localitza el seu smbol i les inicials que permeten identificar-
lo. Escriu a la taula els resultats de la teva recerca.

Resposta oberta, es mostra un possible exemple.

Objecte Tipus de plstic Smbol Inicials

amb qu ha estat fet
ampolla daigua polister PET
mineral

15. Qu saconsegueix amb el procediment de la polimeritzaci?

Saconsegueixen polmers, s a dir, plstics que poden ser utilitzats per a fer
objectes.

16. Quina diferncia destacaries entre la indstria qumica i la indstria del

plstic?

La indstria qumica fa polmers (matries primeres plstiques) i la indstria del

plstic utilitza els polmers per a fer objectes de plstic tils.

24
17. Assenyala quina s la tcnica ms adequada per a la fabricaci de
cadascun dels objectes segents:

Injecci Insuflaci daire Emmotllament al buit Injecci

a pressi

18. Quines sn les alternatives al reciclatge de residus plstics? Quins

beneficis se nobtenen?

Les alternatives al reciclatge de residus plstics sn la pirlisi i la incineraci. La

pirlisi permet obtenir els productes qumics bsics utilitzats en lelaboraci del
plstic i la incineraci permet recuperar energia en forma delectricitat.

Activitats finals davaluaci

1. Quina de les propietats segents no pertany als metalls?
a) Resistents als esforos mecnics.

b) Tenaos.

c) Allants.
d) Plstics.

Els metalls no sn allants, sn conductors.

2. L acer s un dels metalls ms utilitzats. Creus que es tracta dun metall pur
o dun aliatge? Justifica la teva resposta.

Lacer s un aliatge de ferro i carboni amb una proporci inferior al 1,7%.

3. Si diem que un metall s platejat, lluent, que condueix molt b la calor, que
no soxida, i que s lleuger, de quin metall o aliatge estem parlant?

Alumini.

25
4. Si un polmer es pot canviar de forma aplicant-li calor i aquest procs es
pot realitzar molts cops, de quin tipus de polmer es tracta?

Termoplstic.

5. Quina de les propietats segents no pertany als plstics?

a) Densos.
b) Tenaos.

c) Allants.

d) Resistents a molts productes qumics.

Els plstics sn lleugers.

6. Indica quins materials shan utilitzat per a la fabricaci dels objectes

segents:

Material
___________
Coure (cable), Material
llaut i crom ___________
(part interior del Acer
connector) i inoxidable
polietil (coberta
exterior de cable
i connector).

Material
Material ___________
___________
Ferro colat
Acer (tapa de
claveguera)

26
 Material
Material
___________
___________
Fosa
Acer
inoxidable

Material
___________ Material
___________
Fosa (o alumini) i
baquelita al Llaut
mnec.

Material Material
___________ ___________

Acer Coure

Material
___________
Material Acer (a
___________ linterior) amb
un bany de
Alumini coure (a
lexterior)

27
Unitat 4
Activitats
1. Calcula el treball que haur de fer una persona per elevar una caixa de 200
N de pes a una alada de 15 m. Quina energia haur consumit aquesta
persona per fer aquest treball?

W= Fs = 200 N 15 m= 3 000 J

W = E = 3 000 J

2. Una mquina de pastar massa de pa desenvolupa un treball de 4 500 joules

a cada operaci. Quina energia consumeix en deu operacions?

W = E = 10 4 500 J = 45 000 J

3. Una grua remunta una biga de formig de 3 000 N de pes a una alada de
25 m en un temps de 50 segons. Quina s la potncia desenvolupada pel
motor expressada en kW i en CV?

P=W/ t = Fs/ t = (3 000 N 25 m)/ 50 s= 1 500 W

1 500 W = 1,5 kW = 2,04 CV

4. Calcula el valor del pes R de la caixa que podr aixecar el noi de la figura si
fa una fora F = 45 N segons es mostra en el dibuix. Quin ser lavantatge
mecnic de la palanca en aquest cas?

R= 450 N

i= 10

28
5. Emplena el requadres buits amb els valors corresponents per tal que en
cada cas es compleixi la llei de la palanca que expressen. Indica
lavantatge mecnic en cada cas.
a) R= F= b) R = 20 N c) R=

F= 400 N
i= i= i=
F = 60 N

Avantatge mecnic: R= 800 N; i= 2

Avantatge mecnic: F= 60 N; i= 1/3
Avantatge mecnic: R= 45 N; i=

6. Relaciona els objectes o aparells amb el tipus de palanca emprada en el seu

funcionament.

Primer gnere

Segon gnere

Tercer gnere

7. Quin s el tipus de palanca que no pot tenir un avantatge mecnic superior

a la unitat? Raona la resposta.

s la palanca de tercer gnere, perqu el bra de la fora al punt de suport o

fulcre sempre ser igual o inferior al bra de la resistncia.

29
8. Fixat en la grapadora de la fotografia, indica quantes palanques hi veus i
de quin gnere sn.

Hi ha dues palanques: una de segon gnere (color vermell) i una de tercer (color
blau), en verd reaccions.

9. Si traiem aigua dun pou amb una corriola i la galleda ms laigua tenen un
pes de 120 N, amb quina fora haurem destirar la corda? Raona la teva
resposta.

La fora que haurem de fer s tamb de 120N, ja que una corriola s com una
palanca de primer gnere amb els braos iguals.

10. Calcula quina fora (F) cal fer per aixecar la crrega (R) del polispast
representat en la figura, si no es t en compte el pes de la politja mbil.

La fora que haurem de fer s de F=500/2 = 250 N ja

que no es t en compte el pes de la politja mbil.

11. Fixat en el polispast representat en lactivitat anterior; raona qu caldria

fer per reduir la fora per pujar la crrega a la meitat.

Caldria posar dues politges mbils. Llavors F= 500/4 = 125 N

12. De quines dimensions faries un pla inclinat per tal de remuntar una
crrega de 30 000 N a un pla situat a 2,5 m dalada, considerant que
noms podem empnyer la crrega amb una fora de 375 N?

Com que F= Rh/L; llavors L = Rh/F don L= 30 0002,5/375 = 200 m. El pla inclinat
tindria 200 m de longitud i 2,5 m dalada.

30
13. Per aixecar un cotxe de 1 200 kg (1 kg 10 N) per canviar-li una roda
rebentada, sutilitza un cric amb una rosca de 4 mm de pas que sacciona
amb una maneta de 400 mm de longitud. Si considerem que la meitat de
cotxe es recolza a terra amb dues rodes, quina fora haurem de fer amb la
maneta del cric per aixecar laltra meitat? Quin s lavantatge mecnic del
cric en aquest cas?

Aplicant les expressions corresponents tenim que: F= 9,55 N i= 628.

14. Quan i a on es va generalitzar ls dels molins de vent i quines eren les

seves principals aplicacions?

A lEuropa de lEdat Mitjana, per moldre blat i altres cereals, per moure fargues i
sobretot a Holanda per bombejar aigua del mar i guanyar terrenys.

15. En qu sassemblen i en qu es diferencien un aeromotor i un

aerogenerador?

Semblances Diferncies
Totes dues mquines utilitzen lenergia Els aeromotors sutilitzen bsicament per
elica o del vent. extreure aigua dels pous i els
aerogeneradors per produir electricitat.

16. Relaciona els diferents tipus de roda amb les afirmacions que els hi
correspon.

No la mou el corrent de laigua, sin el

pes de laigua.

Necessita una preparaci del terreny on

sha dinstallar.

Roda de corrent baix Necessita corrents daigua petits per

amb molta fora.
Roda de corrent mitj
s fcil dinstallar.
Roda de corrent alt
Necessita corrents grans, malgrat que
tinguin poca fora.

s la ms eficient.

No t paletes, sin caixons o catfols.

31
17. En qu es distingeixen les rodes hidruliques de les turbines?

Les rodes hidruliques duen una estructura oberta amb la roda a lexterior i agafen
laigua i la desguassen en rius o canals exteriors. En canvi les turbines duen una
estructura tancada dins la qual shi colloca el rotor, i laigua es conduda i
desguassada en canonades o canals tancats. Les turbines tenen un rendiment molt
ms elevat que les rodes hidruliques.

18. De quins factors depn la potncia duna turbina?

Del valors del salt i del cabal. Quan ms alt sigui el salt i ms gran el cabal daigua
ms potncia.

19. Quina s la funci dels deflectors a les turbines Francis i Kaplan?

Dirigir adequadament laigua de la canonada forada dentrada cap als leps del
rotor, a ms de regular-ne el cabal.

20. Escriu el nom de cada una de les tres turbines que hi ha en la columna de
lesquerra i relaciona-les, amb fletxes, amb les afirmacions que els hi
correspon.

Necessita grans cabals i salts petits.

El rotor t form dhlix, com la dels

vaixells.
Turbina Francis
El seu rotor du els leps corbats.
Turbina Pelton
s apropiada per a grans cabals i
salts petits.
Turbina Kaplan
Es regula el cabal que incideix als
leps amb una agulla que va dins una
tovera.

s apropiada per salts i cabals

mitjans.

Per optimitzar la direcci de laigua

incident al rotor, sutilitzen
deflectors.

El rotor t forma de doble cullera.

32
Activitats finals davaluaci
1. Una persona va amb bicicleta i recorre un trajecte de 40 km. Si la fora que
ha hagut de vncer durant el desplaament ha estat de 100 N, quin s el
treball realitzat?
a) 4 000 J

b) 400 000 J

c) 100 000 J

d) 4 000 000 J
2. Una mquina aixeca un pes de 7 500 N a 20 m dalada en un temps de 10
segons. Quina potncia ha desenvolupat en CV i en kW?
a) 75 kW i 102 CV

b) 1,5 kW i 2,04 CV

c) 15 kW i 20,38 CV
d) 750 W i 1,02 CV

3. Quin s el valor de la distncia assenyalada amb el signe dinterrogaci a la
romana, per a qu hi hagi equilibri?

a) 1,20 m

b) 12 cm

c) 2,40 cm

d) 12 mm
4. Si el valor dF s suficient i es dirigeix en el sentit indicat a la figura, la
crrega anir cap amunt o cap avall? Quin valor ha de tenir la fora F per
contrarestar la crrega de 600 N? Quin s lavantatge mecnic del
sistema?
a) Avall; 37,5 N; 16

b) Amunt; 75 N; 8

c) Avall; 150 N; 4

d) Amunt; 37,5 N; 16

33
5. En la representaci de la figura, quin s el valor de la crrega Q que es
podr elevar a partir de la fora F = 80 N, si les politges mbils pesen 30 N
cadascuna. Quants metres de corda caldr estirar per elevar la crrega 5
m?

a) 380 N; 20 m
b) 38 N; 2 m

c) 380 N; 10 m

d) 320 N; 20 m

6. Per construir un aparell elevador sha fet servir una rosca de 5 mm de pas.
Quina fora caldr fer per aixecar un pes de 60 000 N si utilitzem una clau
de 400 mm de llargada? Quin ser lavantatge mecnic de laparell?

a) 11,93 N; 50,2

b) 238,6 N; 100,4

c) 119,36 N; 502
d) 23,86 N; 25,1

7. Quin ser el valor de la fora F per tal que sigui suficient a la fi de poder
remuntar la caixa del pla inclinat situat a la dreta?

a) 31,25 N

b) 625 N

c) 250 N

d) 312,5 N

34
8. Dels tres tipus de roda hidrulica estudiats, quina s la ms eficient?
a) La de corrent alt.

b) La de corrent baix.

c) La de corrent mitj.
d) Totes tenen la mateixa eficincia.

9. De quins factors depn la potncia duna turbina?
a) Del tipus de turbina emprada en cada cas.

b) De la quantitat daigua que hi hagi a lembassament.

c) Del salt i del cabal daigua.
d) Del cabal daigua del desgus.

10. La turbina Francis s ms efectiva en:
a) Cabals mitjans i salts mitjans.
b) Grans cabals i salts petits.

c) Cabals i salts alts.

d) Petits cabals i grans salts.

35
Unitat 5
Activitats
1. Completa el quadre segent corresponent a les principals magnituds
elctriques.

Magnitud Smbol Unitat Smbol

Intensitat I amper A
Tensi V volt V
Resistncia R ohm
Potncia P watt W

2. Calcula la potncia i la resistncia duna planxa elctrica que connectada a

un circuit de 230V consumeix 4,35A.

P = V I = 230 4,35 = 1 000,5 W

V 230
R= = = 52,87
I 4,35

3. Per qu s tant important la llei dOhm per al clcul dels circuits elctrics?
Perqu facilita el clcul dels circuits elctrics, al relacionar tres magnituds
elctriques fonamentals: intensitat, voltatge i resistncia.

4. La installaci elctrica duna estana disposa dun punt de llum amb una
lmpada de 60W que ens proporciona poca llum per poder-hi llegir amb
comoditat. Qu creus que hauries de fer per solucionar el problema sense
modificar la installaci? Per qu?

Substituir la lmpada de 60W per una de ms potncia, que ens donar ms llum.

5. Quina potncia desenvolupa una lmpada de 230V/100W quan per error

es connecta a un circuit de 125V?
V2 V 2 230 2
P= ; R= = = 529
R P 100

Connectada a 125V
V 2 1252
P= = = 29,53W
R 529

36
6. Dibuixa lesquema elctric dun circuit en qu el generador alimenta 4
lmpades d1,5V, connectades: a) en srie b) en derivaci c) en connexi
mixta, amb dues branques de dues lmpades cadascuna.

7. De lexercici anterior, indican la tensi del generador en cada cas per a

qu les lmpades funcionin en condicions normals.

a) Vg = 4 1,5 = 6V
b) Vg = 1,5V
c) Vg = 2 1,5 = 3V

8. Disposem de 8 piles d1,5V, totes de les mateixes caracterstiques, dibuixa

lesquema de connexi si han dalimentar:

a) 1 lmpada d1,5V / 0,75W b) 1 lmpada de 6V / 3W c) 1 lmpada de

12V / 6W

9. De lexercici anterior, indican quina s la lmpada que consumeix ms

intensitat, i quina estar ms temps encesa abans no sesgotin les piles.

Les tres lmpades consumeixen la mateixa intensitat ja que:

P 0, 75 3 6
P =V I I = = = = = 0,5 A
V 1, 5 6 12
La lmpada d1,5V/0,75W al estar alimentada per vuit piles en parallel, estar encesa
quatre vegades ms temps que la de 6V/3W, i vuit vegades ms que la de 12V/6W .

37
10. Explica per qu la majoria de les lmpades de casa teva estan connectades
en parallel.

Perqu si una lmpada es fon, les altres continuen funcionant.

11. Explica els errors que hi ha en aquest esquema.

+ -

V
A

Lampermetre est connectat en parallel i el voltmetre en srie, quan el correcte

seria a linrevs, lampermetre en srie i el voltmetre en parallel.

12. En lesquema segent dibuixa-hi la connexi dels ampermetres

necessaris per mesurar la intensitat que subministra la pila i la que
consumeix cada lmpada.

A1 IT = IL1
A2 IL2 = IL3
A3 IL4

13. En lesquema segent dibuixa-hi la connexi dels voltmetres necessaris

per mesurar la tensi que subministra la pila i a la que funciona cada
lmpada.

V1 VT
V2 VL1
V3 VL2 = VL3

38
 V1
L2

L1
V3

V2
L3

14. Quina precauci bsica hem de tenir en compte al mesurar la resistncia

dun receptor amb un ohmmetre?

Que el receptor ha destar desconnectat de la xarxa, s a dir, sense tensi.

15. Quina s la principal diferncia qu hi ha entre un ampermetre i un

polmetre?

Lampermetre s un aparell de mesura destinat a mesurar intensitats, en canvi el

polmetre, amb les connexions adequades, pot mesurar moltes magnituds
elctriques: intensitats, tensions, resistncies, potncies...

16. En els circuits elctrics, quina relaci hi ha entre els curtcircuits i els
fusibles?
Els fusibles tenen la funci de protegir els circuits elctrics dels efectes nocius dels
curtcircuits, ja que eviten el pas del corrent quan detecten un curtcircuit.

17. En qu consisteix lefecte Joule? Quines aplicacions t en els circuits

elctrics?

s el fenomen per al qual al passar el corrent elctric per un circuit es desprn calor.
Hi ha molts aparells, estufes, torradores, forns, etc., que aprofiten lefecte Joule per
transformar lenergia elctrica en energia calorfica.

18. En un daquests esquemes el fusible no protegeix el circuit del curtcircuit.

Quin? Per qu?
a) + - b) + - c) + -

s el de lapartat b), doncs el corrent elctric tanca el circuit sense passar per al
fusible.

39
19. Quina diferncia hi ha entre una bobina i un electroimant?

Un electroimant est format per una bobina amb un nucli de ferro en el seu
interior.

20. En molts imants el pol N est pintat de color vermell i el pol S de color
blau. Si en tenim un en qu els pols no estan assenyalats, com ho faries
per saber quin s el pol N i quin el pol S?

Amb una brixola o amb un altra imant que tingus els pols assenyalats. Per
exemple, si apropem el pol S a un extrem del imant desconegut, si satreuen
estem davant dun pol N i si es repelleixen, davant dun pol S.

21. El rotor i lestator sn parts dun generador electromagntic de CC, quina

part s lindut i quina s linductor? Per qu?

Lestator s linductor perqu crea el camp magntic, i el rotor lindut on shi genera
el corrent elctric.

22. La dinamo, a ligual que la pila, s un generador de CC. Quina s la seva

principal diferncia?

En la dinamo lenergia elctrica sobt de lenergia mecnica, i en la pila sobt de

lenergia qumica.

23. En general, quins sn els motors elctrics ms utilitzats, els de CC o els de

CA? Per qu?

Els motors de CA perqu tant a lindstria com en els habitatges, els motors estan
destinats a transformar lenergia elctrica en energia mecnica, i la distribuci
denergia elctrica s en CA.

Activitats finals davaluaci

1. La resistncia elctrica dun circuit s:
a) La dificultat que ofereix al pas del corrent elctric.
b) La dificultat que ofereixen els diferents elements a connectar-se.

c) La facilitat que ofereix al pas del corrent elctric.

d) La facilitat que ofereixen els diferents elements a connectar-se.

40
2. Un circuit elctric que t una resistncia de 10 , quan hi circula un corrent
de 4A, est connectat a:
a) 2,5V

b) 0,4V

c) 40V
d) 2,5W

3. Un circuit elctric que t una resistncia de 10 , quan hi circula un corrent
de 4A desenvolupa una potncia elctrica de:
a) 40W

b) 160W
c) 40V

d) 2,5W

4. La connexi de lmpades en parallel, es caracteritza perqu:
a) El corrent que circula per cada lmpada s el mateix.

b) El corrent subministrat pel generador es reparteix entre totes elles.
c) Si una lmpada es fon les altres deixen de funcionar.

d) s un sistema de connexi que no t utilitat prctica.

5. Lampermetre s un aparell que sutilitza per mesurar:
a) La tensi i es connecta en parallel.

b) La intensitat i es connecta en parallel.

c) La intensitat i es connecta en srie.
d) La tensi i es connecta en srie.

6. Un curtcircuit s una anomalia que es produeix en els circuits elctrics,
quan el corrent:
a) Passa dun pol del generador a laltre, sense passar per cap receptor.
b) Passa dun pol del generador a laltre, sense passar per cap aparell de

comandament.
c) No pot passar pel circuit elctric perqu troba el cam interromput.

d) Passa pels receptors sense passar per cap generador.

41
7. Un motor universal s una mquina elctrica que funciona:
a) Noms amb CA.

b) Tant amb CA com amb CC.
c) Amb CA gira en un sentit, i en CC gira en sentit contrari.

d) Noms amb CA.

8. Assenyala amb una lnia les paraules de cada columna que estan
relacionades entre elles.

Intensitat Ohmmetre
Fusible Efecte Joule
Voltatge Llei dOhm
Incandescncia Motor elctric
Resistncia Voltmetre
Electromagnetisme Ampermetre
Potncia Wattmetre

9. A partir del circuit elctric representat en lesquema de lesquerra,

assenyala a la taula del costat quines lmpades quedaran enceses (E) i
quines sapagaran (A), en els casos indicats en qu les lmpades 1, 2, 3 ,4 o
5 es trobin foses.

+ - Lmpada Lmpada Lmpada Lmpada Lmpada

L2 L3
1 2 3 4 5
L1 L5
fosa A A A A
L4

E fosa A E E

E A fosa E E

E E E fosa E

A A A A fosa

10. Calcula la intensitat que circula per un receptor i la seva resistncia, si

dna una potncia de 60W quan est connectat a 230V.
P 60
P =V I I = = = 0, 26 A
V 230

V 230
R= = = 884, 61
I 0, 26

42
Unitat 6
Activitats
1. Per qu s tan important lenergia en la nostra societat?

Perqu res no succeeix sense energia. s la responsable de molts fenmens que

sesdevenen en la nostra vida diria, s clau per al funcionament de molts sistemes
del planeta i s essencial per al manteniment i el desenvolupament de qualsevol
societat, tant des dun punt de vista social com econmic.

2. Completa lenunciat segent:

Les fonts denergia sn els recursos, com ara laigua, el vent, el carb, el petroli
o el gas dels quals podem obtenir energia per produir calor, llum, moviment,
etc.

3. Classifica les fonts denergia segents, segons la seva naturalesa.

Sol, vent, gas but, gasoil, aigua, electricitat, carb, petroli, fusta, gas
natural, gasolina

Primries Secundries

Sol Gas but

Vent Gasoil
Aigua Electricitat
Carb Gasolina
Petroli
Fusta
Gas natural

4. Quines sn les formes i manifestacions denergia ms importants que

lsser hum ha aconseguit obtenir a partir de les fonts denergia?

Mecnica, trmica, elctrica, nuclear, qumica, sonora i radiant.

43
5. Indica, en la taula segent, les transformacions denergia principals que es
produeixen en cada aparell.
Aparell Transformaci denergies
Energia consumida Energia obtinguda
Motor ciclomotor Energia qumica  Energia mecnica
energia trmica
Planxa del cabell Energia elctrica Energia trmica
iPod Energia elctrica Energia sonora
Caldera Energia qumica Energia trmica
Dinamo bicicleta Energia mecnica Energia elctrica
Llum de sobretaula Energia elctrica Energia radiant lluminosa

6. Assenyala amb una creu si les energies segents sn energies renovables o

no renovables.

Tipus denergia Renovable No renovable

Solar trmica X
Petroli X
Plutoni X
Solar fotovoltaica X
Gas natural X
Elica X
Carb X
Hidrulica X
Geotrmica X
Urani X
Biomassa X
Mareomotriu X

7. Per a cada forma o manifestaci denergia que es mostra a continuaci,

posan algun exemple representatiu daparell o dispositiu on hi sigui
present i se nutilitzi.

a) Energia mecnica: motor, motocicleta, cotxe, tren, bicicleta...

b) Energia elctrica: televisor, ordinador, enllumenat...
c) Energia trmica: torradora del pa, estufa
d) Energia sonora: altaveus, reproductor MP3, equip de msica...
e) Energia radiant: llum visible, ones de radio, raigs ultraviolats, raigs infrarojos...
f) Energia qumica: combusti del petroli, gas natural, carb, llenya...
g) Energia nuclear: aparell de raigs X, central nuclear...

44
8. Quins consideres que sn els principals avantatges dutilitzar les energies
renovables en comptes de les no renovables?

 Les energies renovables no produeixen emissions de CO2 i altres gasos

contaminants.
 Les energies renovables no generen residus de difcil tractament.
 Les energies renovables sn inesgotables.
 Les energies renovables sn autctones.
 Les energies renovables eviten la dependncia exterior de subministrament
denergia.

9. Anomena, segons el teu parer, els principals inconvenients de les energies

no renovables respecte de les renovables.

 Les energies no renovables produdes a partir de combustibles fssils (petroli,

gas i carb) produeixen emissions de CO2 i altres gasos contaminants.
 Lenergia nuclear i els combustibles fssils generen residus que suposen
durant generacions una greu amenaa per al medi ambient.
 Els combustibles fssils sn finits, s a dir, sesgoten.
 Es combustibles fssils augmenten les importacions energtiques en els pasos
de la Uni Europea.

10. Per qu creus que les fonts denergia no renovables sn ms utilitzades

que les renovables malgrat els inconvenients que presenten?

 Facilitat en lextracci i obtenci.

 Gran disponibilitat.
 Gran continutat en el subministrament.
 Sn ms econmiques.

11. Com definiries qu s, essencialment, una central elctrica?

Una central elctrica s essencialment una installaci capa de produir energia

elctrica en grans quantitats a partir duna font denergia primria.

12. Per qu cal produir electricitat en grans quantitats en les centrals

elctriques?

Perqu s una energia secundria o final que no es troba disponible directament

en la natura, la qual necessitem disposar en grans quantitats per al funcionament
dun gran nombre daparells, mquines i installacions.

45
13. Per qu creus que lelectricitat s una energia molt utilitzada en les
societats desenvolupades?
Perqu es una energia relativament fcil de produir, de transportar a grans
distncies i de transformar en altres energies (lluminosa, mecnica, sonora, trmica,
magntica, etc.).

14. Quin s el principal inconvenient de lenergia elctrica?

Que noms es pot emmagatzemar en petites quantitats (piles i bateries).

15. Com sanomena la central elctrica que genera electricitat a partir de

lenergia de laigua associada al seu moviment en els rius o en circular
foradament a travs de canonades des de les preses?

Central hidroelctrica.

16. Esmenta els components ms caracterstics duna central hidroelctrica.

La presa o embassament, els conductes daigua o canonada forada, la turbina

hidrulica, lalternador o generador elctric, els transformadors i el parc de
distribuci.

17. Dibuixa un senzill diagrama de blocs que mostri les diferents conversions
denergies en una central hidroelctrica.

18. Quina s la funci de la turbina hidrulica?

s una mquina destinada a transformar lenergia de laigua en energia mecnica,

s a dir, en moviment de rotaci que es transmet a lalternador o generador elctric.

19. Com sanomena la mquina que rep lenergia mecnica de la turbina i la

transforma en energia elctrica?

Alternador o generador elctric.

46
20. Completa lesquema de la central hidrulica de la figura posant-hi els
noms dels components caracterstics que hi falten.

21. Comenta els principals avantatges de les centrals hidroelctriques des del
punt de vista mediambiental i menciona, tamb, els impactes negatius
que generen.

Principals avantatges
 No emeten partcules contaminants a latmosfera ni generen residus directes.
 La regulaci del cabal del riu que fa la presa pot evitar inundacions en cas de
crescudes importants sobtades causades per sobtenen de la natura
directament pluges intenses.
 Sassegura un cabal mnim daigua del riu en cas de sequera.

Impactes negatius
 Modificaci de lecosistema (vegetaci, fauna i clima) per la construcci de les
preses.
 Prdua de terrenys frtils i de poblacions, ja que queden coberts per les aiges
dels embassaments.
 Alteraci del cabal dels rius i problemes derosi.

22. Completa lenunciat segent:

Les centrals trmiques convencionals generen electricitat a partir de

lenergia trmica produda per una combusti.

47
23. Confecciona un diagrama de blocs que visualitzi les transformacions
energtiques que es produeixen en una central trmica.

24. Explica de forma resumida com funciona una central trmica

convencional.
El combustible que es crema subministra lescalfor o energia trmica a la caldera
per obtenir vapor daigua; el qual acciona una turbina de vapor (energia mecnica),
la qual fa girar lalternador per produir energia elctrica. Al parc de transformaci i
distribuci, lenergia elctrica es transporta fins a les estacions transformadores
properes a les poblacions per posteriorment distribuir-la.

25. Escriu en el quadre els noms dels elements indicats en lesquema duna
central trmica.

1: Xemeneia
2: Caldera
3: Turbina
4: Alternador
5: Condensador
6: Torre de refrigeraci

26. Explica breument en qu consisteix la pluja cida.

La pluja cida provoca un augment de lacidesa dels llacs, dels rius i dels torrents
daigua, la qual cosa afecta greument la vegetaci de les zones on la pluja cida cau
amb regularitat. s conseqncia de lemissi a latmosfera de contaminants
perillosos (xids de sofre i nitrogen, principalment) que, en reaccionar qumicament
amb el vapor daigua de latmosfera, generen cid sulfric i cid ntric, els quals
acidifiquen laigua de la pluja.

48
27. Per qu lefecte hivernacle causa un fort impacte ambiental negatiu en el
planeta?

El CO2 i altres gasos que salliberen a lespai creen una capa que actua com un vidre,
i que fa que la radiaci solar que reflecteix la superfcie terrestre no pugui sortir de
latmosfera, la qual cosa provoca una elevaci de temperatura del planeta que pot
tenir greus efectes climtics.

28. Descriu de manera concisa el funcionament duna central nuclear.

Una central nuclear s una central termoelctrica en qu la font denergia trmica

sobt duna reacci nuclear provinent dun material radioactiu, com ara lurani o el
plutoni. Aquesta reacci es produeix en el nucli del reactor de la central, i serveix
per escalfar un lquid que circula per uns conductes que actuen com una caldera
on es genera el vapor per accionar la turbina. Finalment, lalternador acoblat
mecnicament a la turbina genera lelectricitat.

29. Quin s el principal inconvenient de les centrals nuclears?

Les centrals nuclears presenten un risc potencial de contaminaci radioactiva

provocada per les emissions i la gesti de residus.

30. A qu anomenem energies renovables?

A les energies que provenen de fonts naturals que es renoven de manera

continuada i que no sesgoten. A ms tenen la qualitat de no ser contaminants.

31. Indica amb una creu si les afirmacions segents sobre energies renovables
sn certes o falses.
V F
a) Asseguren la protecci de lentorn natural.

b) Ls de les energies renovables augmenta les emissions de CO2
a latmosfera.

c) Permeten una major dependncia de recursos energtics limitats i
esgotables.

d) Requereixen inversions elevades en relaci amb els resultats energtics
obtinguts.

e) Les energies renovables tenen el seu origen en el Sol.

f) Sutilitzen ms que els combustibles fssils.

g) Tenen la qualitat de no ser contaminants.

h) El gas natural s una font denergia renovable.

49
32. Explica la diferncia entre lenergia solar trmica i lenergia solar
fotovoltaica.

Energia solar trmica: amb aquest sistema sobt aigua calenta per a usos
domstics i industrials
Energia solar fotovoltaica: amb aquest sistema sobt directament energia
elctrica.

33. Amb quin altre nom es coneix el captador solar duna installaci solar
trmica?

Panell solar.

34. Enumera els dos tipus ms destacats de mquines eliques.

a) Aeromotors.
b) Aerogeneradors.

35. Qu sn els aerogeneradors i per a qu es fan servir?

Els aerogeneradors sn mquines eliques rpides deix horitzontal,

normalment amb tres pales, que sutilitzen per produir electricitat.

36. Quines sn les parts ms caracterstiques dels aerogeneradors?

Les pales, la gndola, el rotor, la torre i el generador.

37. Les installacions eliques allades, no connectades a la xarxa elctrica,

quines aplicacions poden tenir?

Electrificacions rurals, aplicacions agrcoles, senyalitzaci, repetidors de

comunicacions, bombejament daigua, etc.

38. Quins sn els criteris principals, segons la teva opini, que hauria de
reunir un lloc per installar-hi un parc elic?

Les condicions que hauria de reunir serien: una determinada velocitat del vent
(superior a 6 m/s), continutat de laire que bufa i estabilitat del vent.

39. Comenta els principals inconvenients de les installacions

mareomotrius.

Els grans inconvenients de les installacions mareomotrius, a banda de

limpacte que puguin tenir en la flora i la fauna marines, sn que la seva
installaci representa una gran despesa econmica, que el funcionament de la

50
 font denergia utilitzada s discontinu i que la mxima producci delectricitat
es genera durant la nit, que s quan el consum energtic s mnim.

40. A qu es considera biomassa?

Es considera biomassa a la matria orgnica dorigen vegetal o animal,

obtinguda de manera natural o procedent de les seves transformacions
artificials, de la qual sen pot extreure energia til.

41. Don podem obtenir biomassa?

De residus agrcoles (purins, restes dels conreus i de neteges del camp), de

residus forestals (podes darbres, neteges del bosc, etc.), de cultius energtics
(conreus de plantes de creixement rpid destinades exclusivament a lobtenci
denergia) i de residus slids urbans o RSU (deixalles domstiques).

42. Completa la taula segent:

Energia renovable Font denergia Exemple daplicaci

Biomassa Residus forestals Produir calor
Energia mareomotriu Mars i oceans Produir electricitat
Energia elica Vent Produir electricitat
Biomassa Cultius energtics Combustible automoci
Energia solar trmica Sol Escalfar aigua
Energia elica Vent Bombejament aigua pous

Energia geotrmica Interior de la Terra Produir electricitat

Energia solar fotovoltaica Sol Produir electricitat

43. Explica la importncia de lestalvi energtic.

Lestalvi energtic s molt important i necessari per afavorir un creixement

sostenible que satisfaci la demanda energtica de la societat occidental, per
minimitzar limpacte ambiental i per evitar lexhauriment de les reserves
denergia, com el petroli.

44. Enumera alguns consells prctics per estalviar energia en calefacci i

climatitzaci. Pots cercar informaci en alguns Webs interessants sobre
energia, com per exemple, en el de lInstitut Catal dEnergia, del
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, o b en
el Web de Instituto para la diversificacin y ahorro de energa.

 Reforar els allaments trmics o collocar-ne de nous per disminuir les

prdues de calor.

51
  Fer un bon manteniment dels aparells calefactors i ajustar el nivell de calor
subministrada per no consumir en excs.
 Triar installacions i aparells dalt rendiment.
 Aprofitar la calor del sol aixecant les persianes durant les hores
dassolellada. A la nit, en canvi, abaixar-les i crrer les cortines per ajudar a
mantenir la temperatura.
 Abans dadquirir un aparell daire condicionat s recomanable estudiar les
possibilitats de refrigeraci natural de lhabitatge.
 Considerar la possibilitat dinstallar captadors solars a casa vostra. Sn una
bona soluci per obtenir aigua calenta i calefacci.

45. Assenyala si aquests consells prctics per estalviar energia en

illuminaci et semblen adequats o no:
a) Sempre que sigui possible, aprofitar la llum natural. s millor
per a la vista i sestalvia energia. S.
b) Utilitzar lmpades dincandescncia en comptes de les
electrniques de baix consum. Consumeixen menys i duren molt
ms. No.
c) No deixar llums encesos en habitacions buides. S.

Activitats finals davaluaci

1. Quina de les energies segents es tracta denergia no renovable?
a) Solar trmica.

b) Nuclear.
c) Geotrmica.

d) Elica.

2. Lenergia renovable que prov de la crema de llenya i de residus
sanomena:
a) Trmica.

b) Combusti forestal.

c) Geotrmica.

d) Biomassa.
3. Una installaci capa de produir energia elctrica en grans quantitats a
partir duna font denergia primria rep el nom de:

52
 a) Central energtica primria.

b) Xarxa elctrica.

c) Energia renovable.

d) Central elctrica.
4. La modificaci de lecosistema (vegetaci, fauna i clima) per la construcci
de les preses s un inconvenient propi de les:
a) Centrals hidroelctriques.
b) Centrals trmiques.

c) Centrals nuclears.

d) Centrals mareomotrius.

5. La caldera s un element caracterstic duna central:
a) Nuclear.

b) Solar trmica.

c) Geotrmica.

d) Trmica.
6. Limpacte ambiental negatiu, provocat pel CO2 i altres gasos que
salliberen a lespai per ls de diferents combustibles, es coneix amb el
nom de:
a) Pluja cida.

b) Capa doz.

c) Efecte hivernacle.
d) Combusti contaminant.

7. Quin nom rep el fenomen que provoca un augment de lacidesa dels llacs,
dels rius i dels torrents daigua, i en alguns casos, fins i tot, dels sls, la
qual cosa afecta greument la vegetaci?
a) Efecte hivernacle.

b) Contaminaci cida.

c) Acidificaci ambiental.

d) Pluja cida.

53
8. Quin tipus de central presenta un major risc potencial de contaminaci i de
gesti de residus?

a) Central trmica.

b) Central nuclear.
c) Central mareomotriu.

d) Central geotrmica.

9. Quina de les centrals segents t com a inconvenients que la seva
installaci representa una gran despesa econmica, que el funcionament
de la font denergia utilitzada s discontinu i que la mxima producci
delectricitat es genera durant la nit?

a) Central elica.

b) Central mareomotriu.
c) Central geotrmica.

d) Central nuclear.

10. Els aerogeneradors sn mquines tpiques duna central...

a) Solar.

b) Nuclear.

c) Elica.
d) Mareomotriu.

11. Quina de les respostes segents no representa una finalitat de lestalvi
energtic?

a) Creixement sostenible.

b) Minimitzar limpacte ambiental.

c) Exhauriment de les reserves denergia.
d) Reduir el consum denergia.

54
12. Assenyala el consell prctic que no representi un estalvi denergia.

a) Reforar els allaments trmics.

b) Utilitzar lmpades electrniques de baix consum.

c) Escollir electrodomstics de classe A.

d) Ajustar la temperatura de la calefacci a 24 C per no consumir en excs.

55
Unitat 7
Activitats
1. Quins sn els objectius de la indstria txtil?

Realitzar tots els processos de transformaci destinats a lobtenci de fils, de teixits i

de confecci per tal dobtenir productes acabats.

2. Fes una relaci de productes txtils que, a part de la roba de vestir, utilitzis
habitualment.

Resposta oberta.

3. Explica les diferncies entre una fibra i un filament.

Una fibra s una substncia molt prima i llarga. El seu gruix oscilla entre 0,01 i 0,4
mm i la seva llargria entre 10 i 400 mm. Els filaments sn com les fibres, per la
seva llargria s illimitada, ja que sobtenen artificialment.

4. Classifica les fibres segents segons el seu origen.

viscosa, seda, espart, jute, licra, amiant, cot, llana, tergal, lli, fibra de vidre,
fibrana, nil, acetat

Origen natural Origen artificial Origen sinttic

espart viscosa tergal
cot fibrana licra
jute acetat nil
lli
seda
llana
amiant
fibra de vidre

56
5. Busca al diccionari el significat de les paraules higroscpic-a i
antiallergnic-a. Quines fibres tenen aquestes propietats?

a) Higroscpic-a: que absorbeix la humitat.

b) Antiallergnic-a: que no irrita o no produeix allrgies.

Les fibres naturals com el cot, la llana o la seda tenen aquestes propietats.

6. Hi ha fibres vegetals que no sn aptes per fer fils destinats a roba de

vestir, degut a qu no sn suaus i poden irritar la pell. Sabries dir quines
sn aquestes fibres i quines aplicacions tenen?

El jute, lespart i el cnem. Sutilitzen per a fer cordes i cordills, estores, espardenyes,
cistells....

7. Indica quines sn les aplicacions que tenen les fibres que es relacionen en
la taula:

Fibres Pea de vestir o producte txtil

Llana Roba interior, pantalons,
camises, vestits, ...
Cot Jerseis, mantes, samarretes,
estores, ...
Espart Estores, espardenyes, cordes,
cistells, ...
Lli Vestits destiu, camises, ...
Viscosa Corbates, faldilles, vestits, ...
Polister Anoracs, motxilles, cortines,
entapissats, ...
Tergal Pantalons, camises, vestits, ...
Licra Mitges, pantis,
Amiant Revestiments industrials

57
8. A partir de les fibres, com es forma un fil? I a partir dels filaments?

Primer cal netejar i pentinar les fibres per tal que quedin netes i paralleles. Desprs
cal estirar-les i cargolar-les (torar-les) per tal que es vagi formant el fil. Amb els
filaments es forma el fil noms ajuntant-ne els necessaris segons el gruix del fil que
es vulgui obtenir i torant-los.

9. Omple els requadres indicant en cada un dells les operacions de filatura,

la mquina que sutilitza i el producte que se nobt durant el procs de
filatura.

Operaci: Operaci: Operaci: Operaci:

neteja pentinat estiratge torat

Mquina: Mquina: Mquina:

Mquina: carda manuar i metxera Filadora danells,
bat obridor Open end
Producte: Producte:
Producte: cinta de carda vetes i metxes Producte:
napa fil

10. El tren destiratge s un element com al manuar, la metxera i la filadora.

Fes una descripci daquest component i explica breument com funciona.

El tren destiratge serveix per estirar, s a dir, allargar i aprimar el gruix de fibres
(cinta de carda) un cop han estat netejades i disposades parallelament, abans de
procedir a cargolar-les per formar el fil. Lestiratge saconsegueix fent passar les
fibres per quatre parelles de corrons que giren a diferents velocitats, cada parella
ms rpida que lanterior.

11. Visita la pgina Web http://www.mnactec.cat/expo/homofifaber.html on

podrs veure el clip de vdeo Lobrador txtil. Un vegada lhagis vist,
fes-ne una breu descripci.

Resposta lliure.

12. Als teixits plans que es fan als telers es poden identificar dos tipus de fils:
uns que es posen parallels i uns altres que es van encreuant amb els
altres. Com es diu cadascun daquests dos tipus de fils?

La trama i lordit.

58
13. Quina s la funci de lordidor?

Disposar parallelament sobre un plegador el fils de lordit extraient-los un a un

duna fileta que cont les bobines dels diferents fils.

14. Indica quina s la funci daquests elements en el teler de teixit pla o de

calada.

Element Funci
Malles dels llios Aixecar alternativament el fils parells i els
senars de lordit per obrir un espai, la calada ,
per on ha de passar la trama.
Llanadora Transportar el fil de la trama a travs de la
calada duna banda a laltre de lordit.
Pua o pinta de teixir Abatre cada trama contra lanterior per anar
formant el teixit.

15. Completa els enunciats segents:

a) Les tricotoses poden ser circulars o rectilnies i serveixen per fer teixits de
punt utilitzant un element caracterstic que es diu agulles de llengeta.

b) Les peces de vestir que sadapten molt b al cos i, per tant, sn molt
cmodes de portar, estan fabricades amb teixits de punt, i les que sn
molt resistents per no gaire elstiques i, per tant, no tan cmodes
estan fabricades amb teixits plans o de calada.

16. Dibuixa un teixit pla i un teixit de punt.

Teixit pla Teixit de punt

17. Comenta les diferncies entre les operacions de tintura i estampaci.

A la tintura es tenyeixen els fils de color. A lestampaci es graven dibuixos sobre

les teles que poden ser acolorits.

59
18. En qu consisteix la confecci. Quines operacions shi duen a terme?
Quina s la funci de cada una delles?

La confecci s el procs on es realitzen les peces de roba a partir de les teles o

teixits. Comprn tres fases: el tall de les teles amb patrons, la costura o cosit de les
diferents peces i els acabats.

19. Busca informaci en la xarxa o en qualsevol altre mitj i indica el significat

de cada un dels smbols, sobre les caracterstiques de rentat i planxat de
peces de roba, relacionats a la taula segent:

Programa suau a 60 C
Rentada i esbandida amb acci mecnica reduda.
Centrifugaci curta.
Recomanat per a bugades de mescla de cot i polister: llenols.
Prohibici de tractament amb lleixiu

Prohibici de planxada
Rentada a m
Temperatura mxima de 40 C.
Es pot utilitzar lleixiu (nicament en fred i en dissoluci diluda).
Programa normal a 95 C
Rentada i esbandida amb acci mecnica normal i centrifugaci
normal. Roba blanca, cot, lli, llenols, tovalloles.

20. Visita la pgina web http://www.mnactec.cat/expo/homofifaber.html on

podrs veure el clip de vdeo Indianes. Un vegada lhagis vist, fes-ne una
breu descripci.

Resposta lliure.

21. A qu anomenem cadena alimentria?

Al procs que va des que un producte surt del camp fins que el consumim.

22. Quina s la funci de la indstria alimentria?

La indstria alimentria s lencarregada de lelaboraci, transformaci, preparaci,

conservaci i envasat dels aliments per al consum hum i animal.

60
23. Qu entens per aliment segur?

Un aliment que t unes condicions sanitries necessries que el fan apte per al
consum hum.

24. Busca informaci i explica qu sn les propietats organolptiques dun

aliment.

Gust, aroma, textura i color.

25. Relaciona cada sector amb la fase o el procs de la cadena alimentria a la

qual pertany.

Transport
Sector primari Transformaci
Sector secundari Comercialitzaci
Sector terciari Obtenci
Agricultura
Elaboraci

26. On se solen dur a terme els processos de transformaci de matries

primeres en aliments elaborats?

En les indstries alimentries.

27. Completa els enunciats segents:

a) Les indstries que es dediquen a modificar la forma de presentaci del

producte, sanomenen indstries manipuladores.

b) Les indstries que la seva activitat consisteix a elaborar productes

alimentaris que acostumen a ser molt diferents a les matries primeres
que shan utilitzat en la seva fabricaci, sanomenen indstries
transformadores.

c) Les indstries que tracten els aliments per allargar-ne la vida i

retardar-ne el deteriorament, sanomenen indstries conserveres i
semiconserves.

61
28. Posa uns quants exemples per a cada tipus dindstria.

Indstria Exemples
escorxador, indstries envasadores de fruites i
Indstria manipuladora
verdures, etc.
indstria de congelats, indstria de
Indstria conservera i semiconservera denllaunats de peix, indstria dassecatge de
pernils, indstria de fumats, etc
panificadora, indstria vincola i dolis, fbrica
Indstria transformadora
dembotits, pastisseries industrials, etc.

29. Esmenta unes quantes regles dor, les que consideris ms importants, que
cal tenir en compte en la manipulaci i preparaci daliments sans i amb
unes condicions sanitries adequades.

1. Escollir aquells aliments dels quals tinguem garanties que sn segurs.

2. Coure b els aliments.
3. Consumir els aliments immediatament desprs de preparar-los.
4. Conservar de manera adequada els aliments cuits si no ens els mengem aviat.
5. Reescalfar b els aliments cuits.
6. Evitar qualsevol contacte entre els aliments cuits i els crus.
7. Rentar-se les mans amb la freqncia que calgui.
8. Vigilar que la cuina estigui sempre tan neta com sigui possible.
9. Protegir els aliments dels insectes, dels rosegadors i daltres animals.

30. Reflexiona sobre levoluci i lestat actual de la indstria alimentria (si

cal, busca informaci addicional) i explica els factors o motius principals
que justificarien la necessitat de produir aliments elaborats i precuinats,
que requereixin poc temps de preparaci i que es puguin conservar
durant molt de temps.

Factors que justificarien aquesta evoluci en la indstria alimentria: els canvis

socials, el ritme de la vida moderna i la incorporaci de la dna al mn laboral.

31. Quina s la funci de la conservaci?

La funci de la conservaci s allargar la vida dels aliments, evitar-ne o retardar-ne

el deteriorament, i mantenir-ne el mxim valor nutritiu.

62
32. Quines sn les condicions que ms incideixen en la conservaci dels
aliments?

Les condicions que ms incideixen sn la temperatura, la humitat i les

caracterstiques del medi fsic on s immers laliment.

33. Com sanomena el mtode de conservaci que es caracteritza perqu

sactua directament sobre els aliments sense afegir-hi cap altre element?

Conservaci per procediments fsics.

34. En qu es basa la conservaci per procediments qumics?

En laddici daltres substncies qumiques als aliments.

35. Completa la taula segent sobre tcniques de conservaci dels aliments

per procediments fsics.

Procediments fsics de conservaci dels aliments

Tcnica de conservaci Exemples daliments

la dessecaci bacall, figues seques
la deshidrataci verdures, vegetals
el fumatge salm, arengades
lenvasament al buit embotits, formatges
la liofilitzaci llet en pols, caf
laplicaci de la calor llet pasteuritzada
laplicaci del fred peix congelat
la irradiaci carn, peix, fruites, verdures

36. Relaciona amb fletxes els elements de les dues columnes: tcniques de
conservaci i caracterstiques.

Salao Reducci del contingut daigua dels aliments.

Congelaci Inserir els aliments dins una soluci cida.
Fumatge Aplicaci de fred.
Envasament al buit Creixement selectiu de certs microorganismes.
Conserves en vinagre Aplicaci de fum.
Esterilitzaci Eliminaci de laire quan senvasen els aliments.
Dessecaci Cobrir de sal els aliments.
Fermentaci Aplicaci de la calor.

63
37. Explica qu sn els additius i per a qu sutilitzen.

Els additius sn substncies dorigen natural o artificial que sutilitzen en petites

quantitats en la preparaci dels aliments per modificar-ne les caracterstiques
organolptiques o millorar-ne el procs delaboraci i conservaci.

38. Completa la taula segent sobre tcniques de conservaci dels aliments

per procediments qumics.

Procediments qumics de conservaci dels aliments

Tcnica de conservaci Exemples daliments

la sala anxoves, pernil
lensucrat o almvar fruita
la fermentaci iogurts, formatges
conserves en vinagre o oli peix
addici conservants qumics embotits i enllaunats en general

39. Com definiries qu s un envs alimentari?

s un recipient dins del qual es posa laliment per contenir-lo, conservar-lo,

protegir-lo, manipular-lo, transportar-lo o millorar-ne la presentaci.

40. Comenta els avantatges de lenvasament dels aliments.

Els protegeix, en facilita el transport i la comercialitzaci, afavoreix la conservaci i

els fa ms atractius.

41. Quins sn els materials ms utilitzats per a la fabricaci denvasos

alimentaris?

Vidre, plstic, paper i cartr, llauna i alumini.

42. Comenta per qu el plstic s un dels materials ms utilitzats en la

fabricaci denvasos alimentaris i nha desplaat la utilitzaci daltres ms
tradicionals, com el vidre o la porcellana.

Avantatges: t un preu ms baix, s molt lleuger i molt resistent als cops.

64
43. Indica per a cada aliment el material o materials ms utilitzats en el seu
envs.

Aliment Materials de lenvs

Llet Tetra brik (cartr, plstic i alumini), plstic.
Cereals Cartr, plstic i alumini
Sucs Tetra brik (cartr, plstic i alumini), vidre,
plstic.
Pastes Plstic
Refrescs Alumini, plstic i vidre
Iogurts Plstic i tapa dalumini

Activitats finals davaluaci

1. Completa el diagrama de flux anotant el procs i el producte que se nobt

en cada una de les fases del procs txtil.

2. Si una pea de vestir s fresca, suau, no acumula electricitat esttica, s

higroscpica, es pot planxar a temperatura elevada i no irrita la pell, amb
quines fibres pot estar feta?

Cot, llana o seda.

65
3. Ordena correctament les segents operacions de la indstria txtil:

1. cardatge 5. estampaci
2. estirar i torar 6. aprest
3. preparaci de lordit 7. tall amb patrons
4. tissatge 8. costura

4. Indica quina s la funci de cada una de les mquines txtils que hi ha a la

taula.
Mquina txtil Funci
Bat obridor obrir i netejar les fibres naturals
Carda pentinar les fibres
Manuar estirar les fibres
Filadora danells torar les fibres per formar el fil
Teler realitzar els teixits plans o de calada
Tricotosa realitzar els teixits de punt
Mquina de cosir cosir o fer la costura de les diferents parts
duna pea de roba o producte txtil

5. Indica si sn certes les afirmacions segents.

C F

a) Tots els teixits es fan amb telers.

b) Tots els telers tenen llios i llanadora.

c) Les tricotoses utilitzen agulles de llengeta.

d) Els gneres de punt sn ms elstics i menys resistents que els

teixits plans.
e) La fileta s un component important de les tricotoses i dels ordidors.

6. Com sanomenen les indstries que es dediquen a modificar la forma de
presentaci del producte?
a) Indstries conserveres.

b) Indstries manipuladores.
c) Indstries transformadores.

d) Indstries semiconserveres.

66
7. Quin mtode de conservaci actua directament sobre els aliments sense
afegir-hi cap altre element?
a) Procediment qumic de conservaci.

b) Conservaci natural.

c) Procediment fsic de conservaci.
d) Conservaci ecolgica.

8. Assenyala quina tcnica de conservaci correspon a un procediment
qumic.
a) Liofilitzaci.

b) Irradiaci.

c) Sala.
d) Fumatge.

9. Quina tcnica de conservaci es caracteritza per reduir el contingut
daigua dels aliments usant les condicions ambientals naturals?
a) Deshidrataci.

b) Aplicaci de la calor.

c) Irradiaci.

d) Dessecaci.
10. La liofilitzaci es caracteritza per...
a) Reducci del contingut de laigua per lacci de calor artificial.

b) Aplicaci de la calor.

c) Reducci de la humitat per acci de la sal.

d) Eliminaci de laigua per sublimaci.

67
11. La tcnica de conservaci utilitzada en els iogurts s...
a) La deshidrataci.

b) Lensucrat.

c) La fermentaci.
d) La irradiaci.

12. Quin s el material ms utilitzat en la fabricaci denvasos alimentaris?
a) El vidre.

b) El plstic.
c) Lalumini.

d) El cartr.

68