831025 _ 0001-0005.

qxd 21/3/07 09:18 Pgina 1

Llengua catalana
i literatura 3 ESO
El llibre Llengua catalana i literatura per a 3r dESO
s una obra collectiva concebuda, dissenyada i creada
al departament dEdicions Educatives de Grup Promotor /
Santillana, dirigit per Enric Juan Redal
i M. ngels Andrs Casamiquela.

En la realitzaci han intervingut:

Antoni Brosa Sdaba

Joan Bustos Prados
Montserrat Corrius Coll
Teresa Guiluz Vidal
Eduard Juanmart Geners
Ramon Martnez Bargall
Carme Vil Comajoan
ASSESSORAMENT
Llus Payrat Gimnez
EDICI
Montse Santos Gmez
DIRECCI DEL PROJECTE
Pere Maci Arqu

Grup Promotor
Santillana
831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Pgina 2

En el CD que acompanya el
llibre, tajudar a descobrir
lassass del rei.

BENVINGUTS al llibre de Llengua catalana i literatura de

Grup Promotor. He dit llibre? Perd, no ho he dit b... Volia dir
portal, una mena de lloc web. Si noms es tracts dun llibre,
no seria un material del segle XXI i per al segle XXI, s a dir,
un lloc, com els webs, interactiu i obert a tot el coneixement.
Els temps canvien, i els llibres de text tamb.

Qu t de diferent, doncs, aquest llibre?

Hi trobars tots els recursos i la informaci
necessria per saber comunicar-te millor.
Si tagraden els blogs, o tagrada escriure histries, poemes... en el llibre trobars
oportunitats per fer-ho i tcniques per saber-ne.
Fins i tot, si tagraden els jocs dordinador, tamb en trobars per practicar,
jugant, el que ests aprenent (en el CD que acompanya el llibre).
Tot aix i ms forma part daquest material que hem fet per a tu. Per, com sestructura
i qu hi ha a cada unitat?
El llibre cont 10 unitats, de la 0 a la 9. Cada unitat est dividida en dos blocs, mentre
que el tercer bloc noms apareix en algunes unitats:

Dimensi social i cultu

: ral:
Dimensi comunicativa Dimensi esttica i literria:
Reflexionem sobre
es relatius
Inclou tots els aspect Treballem el llenguatge
les varietats de la lle
ts en sentit ngua
a ls de la llengua en literari a partir dels textos
i diversos aspectes
xi sobre
ampli, i tamb la refle i dels gneres.
sociolingstics.
de la llengua.
aspectes ms formals

Al final de la unitat hi ha un text amb activitats perqu avalus tu mateix si has assimilat els
principals contingus del tema, i podrs practicar una mica ms amb activitats complementries. I al
final farem un reps dels conceptes clau i un joc dentreteniment per acabar la unitat amb bon peu.

En el llibre tamb shi fan servir unes icones:

Indica que has de fer lactivitat Indica que en Indica que en aquesta
oralment, moltes vegades per aquesta activitat activitat practicars ls
parelles o en grup. treballars el verb. dels pronoms.

Indica que haurs dutilitzar Indica que en aquesta

lordinador, especialment per activitat savaluen les
fer alguna cerca a Internet. competncies bsiques.

2
831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Pgina 3

ESQUEMA DE LA UNITAT
DIMENSI COMUNICATIVA
Llegir i comprendre Llengua i comunicaci Expressi oral i escrita Camp semntic
DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC
DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

4
11
3
9

El vocabulari dels edificis

i les construccions
La notcia Interpretem correctament
5
13

En evoluci
25. Relaciona cada part de ledifici amb el seu nom:
En el llenguatge colloquial, una notcia s la coneixena que tenim dun fet que ha passat re- el que ens diuen teulada escala
8
centment, b perqu lhem presenciat personalment o b per algun altre mitj. En el terreny dels
mitjans de comunicaci, la notcia s un genre periodstic informatiu que relata un fet dactuali- golfes claraboia 14

constant La tutora vol contactar amb els pares

tat que es considera dinters per al pblic atesa la seva importncia o curiositat, segons els casos. faana soterrani 12
7
DIMENSI COMUN Les notcies tenen dues caracterstiques: passam gra
ICATIVA COMPRENDRE
OBTENIR INFOR balc barana 6 1
MACI
1 Lenfocament objectiu, s a dir, neutral. Per tant, s in-
xemeneia celobert
2
10
1. Explica el compatible amb ls de la primera persona del singular

L
significat de
les paraules
segents: (jo) o del plural (nosaltres) i amb lexpressi de lopini rampa columna 4
reverberar
calitja per part del periodista.

La ciutat
batibull
bis 26. Copia les oracions segents i completa-les amb una daquestes paraules:
grans pispa erm
t el dia ribot astorat
2 Han de respondre unes preguntes bsiques:
Totes les ciutats constru retrunyir

c i
quan pel tramtde via frria
desvaga
menar enclusa Qu ha passat? On ha passat? claustre penell grgola volta
han estat petites ar lenginyer res. La prader
ia rever-
ament nt!, va exclam guerxo
eines i queviu decandir-se
de esvanir-se capir A qui ha passat? Com ha passat? La .......... de la faana principal t forma de drac.
abans, i segur Anem endava ple de gent, carb, muntanya coberta
tamb van el segon tren salava lalta
esbucar
n purrialla Quan ha passat? Per qu ha passat? El .......... girava amb la fora del vent.
molt abans abans va arribar 2. Substitueix bisons de la prada mirave
del sol, a lhoritz
i encara a la llum groga es i els les expressionsnaixien
ser poblets, la Aquells pilars conformen una .......... cilndrica, tamb anomenada de mig punt.

m
berava en silenci Els gossos salvatg destacaades La majoria de notcies podrien quedar una mica coixes sen-
van ser calitja blava. mig de lerm, com per lopci que
molt abans
boscos enmig
duna Es bell
va
l al aixecar de bell nou, ribot xerrica - et sembli ms correcta se aquestes dades, per tamb s cert que, segons quina si- Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir.
ts... treball i el batibul llauna. El primeri tot el enclusa :
boscos, o deser sengegava el i dealtra
una que era de fusta
gui la notcia, alguna de les preguntes pot quedar sense res-
astorats com cendra i de paper vegada primera va esdevenir de

t s
I potser en
el futur de carb i de ambeta retronava, la pedra. 27. Copia les oracions segents i completa les amb una paraula derivada
grans terra verda taques tret descop molta bellesa llauna, i lendem posta. En canvi, en altres notcies tamb es poden contestar
algunes ciutats da, el primer casa feta de Estic una mica neguitosa. La Maria, la Qu vols dir ara, amb contactar amb els de la que tens entre parntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.
terra espanta unanou
xiams de pedra. Els les preguntes quant o per a qu.
ser pobles va en aquella martell. Aparei encara
tornaran a rpids cops de de i ben aviat tamb tutora, ha comentat, com qui no vol la meus pares? he deixat anar, ara mado- No pot pintar les parets perqu encara no les han .......... (guix).
s dringava sota dia nhi havia
La noves,
ciutat mateixa samansia i es-
si b va aexperim cosa, que vol contactar amb els meus pa-
petits, i algun i altres, i cada allunyats, la
, contrad
entarnts, no que un pl seriosa. Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina.
poblets es conve
rtiran una de fusta, n mantenintsempre que de conreus verdeja
carnisseries i horrors
Estructura de la notcia res. Ostres, no! Si el curs acaba de co- La Maria mha mirat amb posat de no
es i els bisons sanave cies
superf que plenes de de tota mena...
El carrer que porta a la catedral est .......... (pedra).
gossos salvatg era onejaven encara a travs
en ciutats sobrien pas menar! Pots comptar: La seva filla tal i entendre-ho massa i desprs ha somri-
devenia frtil,
ja a la primav , les carreteres Per facilitar la comprensi de la notcia i, sobretot, per captar latenci del receptor, la informaci No poden avanar la feina perqu sha espatllat la .......... (formig).
o es despoblaran de pags, estable
s i cobertspotser tal Si ja me les conec jo, aquestes no- gut.
i la vegetaci shi alaven cases a la rodalia se sol disposar en un ordre dimportncia descendent, com si les notcies formessin una pirmi- Encara han de .......... (quitr) els carrers.
El nostre 3. Busca en el i de govern, i el banc; de invertida. Les notcies, especialment si sn llargues, contenen: tes! Doncs ni ms ni menys que aix, S-
les envair... lerm. rada, i ledific
primer pargra
f del joves. Van venir
al llarg enllestida i inaugu de les segent feines mesos
ms text tres paraules Ja no he pogut estar pendent de lexpli- nia. He de comenar a entrevistar-me 28. Aparella cada element arquitectnic amb la seva definici:

entorn canvia Lestaci va quedar es, amb prou s: ts, pre- que pertanyin al camp El titular, que encapala el text de la notcia i expressa el ms important. Com ms curt sigui,
Com era s ciutats german iants i advoca semntic caci. Per aix, quan sha acabat la clas- amb els pares de tothom i ets la primera
del temps... van venir comerc A
van crixer diverse s i ciutadans, natura itats religiossoroll es, dos diaris. ms impacte sol tenir la notcia. El titular pot anar seguit dun o diversos subttols, en qu es
se, mhe aixecat i he anat a demanar-li de la llista. Tens lagenda a m?
capitell absis cpula cornisa rosassa
el lloc on vivim
cent tot el mn, pageso comun
treballa dors de
una escola, tres jove ciutat. Un eina destaqui algun aspecte interessant de la notcia.
anys enrere
? Com s, es va fundar 4. Localitz a unelgran benestar a la industrialitzaci directament. Aix no passa res? Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la faana dalgunes esglsies.
a cent dicadors i mestre de petroli va arribaren
,Despr primer pargra associaci antial-
una f algunes Lentrada, que amplia la informaci del titu-
ser daqu trobar pous s escriu magatz ems,
aquests mots paraule
ciutats s relacionades amb Element arquitectnic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una faana.
loest es van lladres, uns grans o express
tncia de les la vista i loda. lar amb aspectes essencials de la notcia. Apa-
anys? tard, ja hi havia pispes,5. ria bavare sa. La compe ions i explica
a la vaga, quina sensaci Element arquitectnic que corona generalment la part superior duna columna.
any ms cervese cronolgicame electoral fins
c, unaOrdena et produeixen. reix en les notcies llargues, com a primer
costurer parisen res, des del discursnt aquestes vinyete , Estructura semiesfrica que cobreix una part de la nau dalgunes esglsies.
cohlica, un Ja no mancava guir vi francs
s, que mostre pargraf del text i, en els mitjans escrits, so-
ava el ritme. es podia aconse n com van succeir Part duna esglsia que sobre normalment al fons de la nau central.
venes acceler sta. A la ciutat ballarins i
aci espiriti Els cantants, els fets: vint va destacada grficament.
fins a lassoci A s, caviar rus.
des del cinema , teixits angleso 24. 29. Escriu el nom de cada una daquestes construccions:
s, embotits italians les seves gires. El cos, que cont tots els detalls de la informa- Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situaci descrita s
arengs noruec a la ciutat durant en la fundaci B
categoria ja venien havien pres part ci. De vegades, inclou els antecedents de la habitual i responeu aquestes preguntes:
msics de segona . Els homes que ci que ja con- 1 2 7
va arribar la cultura ritat. Creixia una nova genera notcia prpiament dita per poder-la compren- Com reacciona, la Snia, davant de la sollicitud dentrevista de la tutora? Per qu? 3
I lentam ent tamb it el primer
i popula hi havia retruny
n de respecte El temps que celebrat
dre millor. En el cas de notcies escrites, hi pot Creieu que hi ha hagut un malents?
de la ciutat gaudie
5
com una ptria antiga. assassin at, shi havia haver titolets per dividir el text. Creieu que la situaci de comunicaci hauria pogut ser duna altra manera,
siderava la ciutat primer
esdevingut el quedava molt
enll
, que shi havia el primer diari, Aquests elements es diferencien molt clarament perqu tot estigus ms clar des del primer moment?
cop de martell havia imprs
religis, shi
6
el primer ofici . venes i en capital
en les notcies escrites, com pots apreciar en
25. Imaginat que la tutora i els pares de la Snia coincideixen a la reuni de 4
ja era histria adora de les ciutats lexemple que tens a la pgina segent. En els
en el passat, s i hono- presentaci del curs. Estan tots dacord per concertar entrevistes entre pares
convertit en domin i alegres, salaven serioso
La ciutat shavia amples coberta mitjans orals, la distribuci de la informaci i tutor. Explica qu podrien dir en aquesta hipottica conversa.
i.CEn carrers a praderia era
dun gran territor i esglsies. Lantig es pot fer notar amb una alternana de locutor.
oficials i bancs, teatres lnies frries. D
rables edificis ada per vint
es, pobles, i travess
de camps, fbriqu 105 27
83

100

103

Gramtica Ortografia Lxic

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

dexemple per a les afirmacions

segents: Alternana de vocals en certs verbs La composici
35. Escriu oracions que serveixin
amb ni tamb Com a norma general, larrel de totes les formes dun mateix verb t la mateixa vocal. El verb
coordinades copulatives enllaades La composici s el procediment de creaci de paraules a partir de la uni de dos mots amb sig-

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La primera de dues proposicions
o algun mot de sentit negatiu. dormir, per exemple, sescriu sempre amb la vocal o al lexema: dorm- apareix a dormo, dorms,
ha danar encapalada per ni, no nificat propi.
la primera de dues proposicions coordinades dormies, dormireu, dormint... En alguns casos, aquesta norma permet als parlants del bloc orien-
La conjunci o que encapala curt + circuit = curtcircuit trencar + closques = trencaclosques
disjuntives, normalment pot ser eliminada. amb sin
tal de la llengua catalana saber com han descriure certs verbs que els podrien fer dubtar. Per
(paraula simple + paraula simple = paraula composta) (paraula simple + paraula simple = paraula composta)
coordinades adversatives enllaades exemple, han descriure nedem amb una e a la primera sllaba perqu troben aquesta vocal en
La primera de dues proposicions
mot de sentit negatiu, com ara no. Fixat que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova pa-
que ha danar encapalada per un formes que, com nedo, tenen laccent a larrel i es pronuncien clarament amb e.
raula t un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen.
coordinar altres Tanmateix, certs verbs alguns ds fora freqent presenten una alternana en la vocal de
ms de proposicions, tamb poden
36. Les conjuncions i i o, a dos cosir: cus Es poden fer mltiples combinacions de paraules simples. Les formes ms usuals sn la uni en-
aquestes conjuncions coordinin larrel:
CATIVA GRAMTICA elements. Escriu exemples en qu DIMENSI COMUNI
DIMENSI COMUNI adjectivals, dos sintagmes adverbials, CATIVA
tre si de noms, verbs i adjectius, excepte la uni de dos verbs, que no s possible. Les paraules
sintagmes nominals, dos sintagmes Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u: ORTOGRAFIA
dos sintagmes verbals.
i la coordinaci
compostes resultants, sigui quina sigui la combinaci, sempre seran noms, adjectius o verbs.
dos sintagmes preposicionals o 1. En sllaba tnica, la pronunciaci indica clarament qu cal escriure (puc, pots...)
La juxtaposici

50. Observan alguns exemples: DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
adversativa sin es pot confondre,
tipus Elaboracom
2. En sllaba tona, cal escriure un quadre
a normacom
o (podia, podr, pogus, pogurem, pogut...) excep-
Act. 29 i 30 37. La conjunci . Es tracta de dos
coordinant aquest
nom + adjectiu celobert adjectiu + nom bonaventura
el model: a la llibreta
grans tipus doraci composta amb si no, s a dir, amb la conjunci subordinant te en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del presenti completa l seguint
veurem dos dels tres ortogrficament parlant,nivell sintctic. de subjuntiu com de
En aquesta unitat al mateix de negaci no. Fixat en les verb + nom portaavions adjectiu + verb migpartir
loraci
condicional si quan va seguida de ladverbi
es troben limperatiu. Totes les formes daquests
ahir temps sescriuen amb u:
proposicions que integren amb sin o si no:
doraci en qu les oracions segents i omple els buits defensar
pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin
defensava
ara
dem
tren. defensa
Afanyat .......... vols perdre lltim jeure
vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin defensar
s la situaci.
La juxtaposici .......... que va mirar de suavitzar treure
Act. 31 i 32 No shi va encarar, consisteix a enllaar-le sortir: surt * Aquestes formes apareixen noms en el present de subjuntiu, no pas en limperatiu.
formen una oraci composta .......... a latur. dos desfer
les proposicions que No est jubilat, el punt i coma i els
La juxtaposici de o els signes de puntuaci (la coma, et coneixerem. Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs,
recaure 48. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte que
t lentonaci, en loral, .......... et talles els cabells, aviat no sescriuen amb u nixer
les arrels amb vocal tnica i amb o les arrels amb vocal tona. Exemples: tots els noms sn mots compostos: DIMENSI ESTTIC
mitjanan A I LITERRIA
Exemples: les oracions segents:
punts), en lescrit. 38. Explica qu indica la coma destacada en
es collapsen. cullo, culls, cull, cullen... per: collim, colliu, collien... 4
vehicles , les carreteres
cusi,51.
cusis,cusin...
3
Cada dia circulen ms enlla
2 tarda; els dels barris , dimarts i divendres.
El mercat central obre cada
proposici
Torna a escriure per: cosim, cosiu, cosireu...
les oracions segents 57. Explica
proposici 1 en futur: per qu el fragme
de tecnologia i la Slvia , un excellent. La Meritxell no
surt, surtin... per: sortim, sortiu, sortissin... 2 nt que has llegit
En Pau ha tret un notable
la teva felicitaci. tasta res que sigui
dol. 1 un text narratiu
i en qu sapreci de la Can de
Truca a la tieta Carme : espera 2 En quins dels tipus doracions que has estudiat es produeix
aquest fenomen? LAgns
Fer, jeure, nixer, treurefai les derivats (desfer, ajeures, renixer, sostreure...). En aquests verbs, ses-
prctiques a que pertany Roland s
proposici I al mat. 58. Analitz al gnere pic.
proposici 1 enlla un canvi dins duna Tot
a una pausa breu o
criuen amb a les arrels
el diaamb jeuvocals al softones,
sense fer independentment que en les formes tniques pu- a la mtrica del
equivalen les oracions amb el temps verbal
punts i seguit, Son
res. rima). primer text (tirades
aquests signes de puntuaci i completa
linfinitiu correcteper escopir: escup guem trobar una a o pare
una eli retreu
segonselles formes i les varietats geogrfiques. Exemples:
En la llengua oral, 39. Escullpuntuaci destacats seu , recompte sillbic
els signes de . comportament. dels versos,
Fixat que, si canvissim indicat entre parntesis: i diferent per a cadascuna far,
52.faria... faig, fas, fem, feia, facis... Els amants 59. Destaca
corba entonativa. amb un perode dentonac Escriu el present algun elemen
simples independents de la dindicatiu incluir/incloure).
des (present
i mitja pensi jaiem, jaieu, jaurs... de subjuntiu jeure/jaure, jeu/jau, jeia... t del text de
tindrem oracions des
Aquest preuexpressar.......... lallotjament
matisos diversos, daquests La carn vol carn. exagerat. la Can de Roland
naixem,naixeu, naixia, naixer...
poden cosir verbs:
ons juxtaposa olmpic causa i emetre/emitir).
de(gerundi
de Pars nixer/nixer, neix/naix... 5 que et sembli
les proposici Estem .......... des de lestadi
una relaci deductiva voler 6 Ausis March
60. Respon
Pel que fa al sentit, fan el pont) fins a de subjuntiu ocurrir/ocrrer). traient,traurem, tragussiu...
poder sortir 7
(Avui s festiu, dem No se t.......... pas de destapar aquest pot! (present treure/traure, treus/traus, tret...
collir 9 les preguntes
simple suma de significats aviat). (futur debatre/debatir). tossir Feroment ens amvem des del mat a la nit. segents:
deixat la porta ajustada:
tornar
Els candidats .......... sobre el tema
dels impostos 53. Com es diu, lespasa
conseqncia (Ha Copia aquestes
oracions i completa 8 Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. de Roland?
sindica: -les amb la forma Per qu creus que
de les oracions segents verbal que Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. lespasa de lheroi
40. Identifica el complement directe Creus que devia ser t un nom propi?
adient: Cada vegada que sacaba De sobte encara em pren aquell vent o lamor
i substitueix-lo pel pronom feble una classe ............ al passads. Coneixes alguna altra
freqent, en aquella
poca?
dindicatiu, verb sortir). (1a, plural, present 49. Classifica les paraules segents en compostes i derivades: i rodolem per terra entre abraos i besos.
espasa que tingus
Sospito que ha tornat damagat. 48. Espero Copia que aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Desprs,
61. Com
nom? Com es
deia? De qui era?
escriu-ne
............ acceptar
una altra en qu aquesta el meuvocal ajut. aparegui
(2a, plural,en posici tnica: carnisser terratrmol hispanoameric foragitar No comprenem lamor com un costum amable,
interpretes els
Engega la rdio, Manel. Quan rem petits anvem present de subjuntiu, verb versos segen
a lhort amb lavi voler). plugim fotocpia olivar autopista com un costum pacfic de compliment i teles ts?
Busca feina des de fa tres mesos. pr__niadindicatiu, verb collir).
af__itava i ............ cireres.
comb__tia
(1a, plural, imperfet milhomes pocavergonya contradicci serenitat (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic).
Qui pogus veurel
llenar un mort
Quan ............, porteu-me cr__ixia sobre laltre,
Enganxa cartells dactuacions musicals. perm__tran un comps. (2a, plural, for__deu ferrocarril terrissaire telenotcies rentaplats Es desperta, de sobte, com un vell hurac,
i la sang clara
regalar per la prada!
Acosteu-me all, si us plau. Es va posar un xal que present de subjuntiu,
li ............ les espatlles. verb poder). i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. 62. Busca
49. cobrir). un detall del
Mhan tallat el pollastre a quarts. Fes el mateix que en lactivitat anterior, (3a,per singular, ara omplint
imperfet els buits
dindicatiu , verb
50. Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una
Jo desitjava, a voltes, un amor educat imprudent de text que mostri
el carcter impulsi
amb o o u: Roland.
G
Exemple Busquem la cabana. 1 La busquem. 54. Escriu linfinitiu de les combinacions segents. Consulta, si et cal, un diccionari.
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
u i, fins i tot,
1 Ho penso.
que correspon a
r__bat les definicions segents 63.
Penso que caldria doblar la pensi. xi__lem
Treure la pols. resp__nia
: comptar + (nom) tallar + (nom) ara un muscle i desprs el pe duna orella. Informat sobre
el fet histric
lany de compos
Act. 33 i 34 La coordinaci Vaig enviar sis postals.
composta
1 En a
consisteix
vaig enviar sis.
enllaar-les trem__leu
Deixar alg o alguna cosa
t__pava
Pujar dalt x__claria
dun cavall.
girar + (nom) picar + (nom) El nostre amor s un amor brusc i salvatge, els fets i lelabor
ici de la Can de la batalla
de
de Roland. Quant Roncesvalls i sobre
formen una oraci moll daigua.
les proposicions que
aci literria? de temps hi ha
t). Exemples: Aguantar alguna cosa Fer sortir els colors a alg. i tenim lenyorana amarga de la terra,
La coordinaci de conjunci coordinan perqu no caigui. 64.
entre
s (generalment, una danar a rebolcons entre besos i arraps. Centrant-te ara
mitjanant connector colnies a lestiu. 195 55. Llegeix el text en el segon text,
trimestre i van de que hi ha a continua Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. haver-hi entre quina distnci
Fan una excursi cada 34 ci. Desprs en la conquesta a temporal pot
enlla proposici 2 fars un dictat. 116 informaci en de Valncia i
el relat que en
proposici 1 Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. llibres dhistr fa Jaume I? Busca
ia, enciclopdies
o buscaran un restaurant
Es prepararan uns entrepansenlla proposici 2
econmic.
N o he pogut aclucar
llit, i arrossegar els
lull en tota la nit.
peus fins al bany.
La vena del tercer
no ha parat de tossir
Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer.
Desprs, tombats en terra de qualsevol manera,
I Compara aqueste
pel que fa a la
s dades amb les
o Internet.
de lactivitat anterior
proposici 1 les dues proposi- menat a escopir. I all, a continuar i llevar-se del diferncia dintenc i extreu-ne una
sol mot situat entre Noms de sentir-la tossint i, per si aix i entre un i altre conclusi
el connector s un endurem els la famlia en dansa. sem removia lestmac. era poc, ha co- comprenem que som brbars, i que aix no deu ser,
65. En el text.
acabem de veure, amb altres mots (Ens La mare sha posat Aix s que, vulguis
En els exemples que
text del Llibre
la conjunci es refora ons (Ni dormen ni
li treia importnc a fer mitja i se nha
fet un tip, de collir
no vulguis, tota que no estem en ledat, i tot aix i all. dels fets busca
Ara b, en certs casos totes dues proposici
ia, s lnic que ha
continuat jaient. punts! El pare, que aquests aspecte
s: citacions que
cions que enllaa. es dobla i encapala
que si tot era culpa
de viure en un pis, La meva germana No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres,
et permetin justifica
en llogarem uns) o ha aprofitat per atacar: La valentia de Jaume r
nostres esqus o b
no sen sortiria, ha que en una casa estarem
optat per posar-se ms tranquils... Per, car damants com nosaltres en sn parits ben pocs. I com a militar.
Cada sig- fet efecte i la pobra a llegir. Quan feia veient que La visi estratgica
deixen dormir). es poden expressar sentits diversos. dona sha adormit. cinc hores que tossia,
el xarop deu haver que t de la batalla
les proposicions coordinad de coordinaci.
Llstima que aleshores
el pare ha comenat VICENT ANDRS ESTELLS capacitat que mostra
La a partir de la prpia experin
Pel que fa al significat, i comporta una classe a roncar. de conixer i actuar cia.
en relaci amb uns connectors concrets tropes. sobre la psicolog
ia de les seves
nificat est
cast: qui sabst de plaers sexuals considerats illcits 66. Explica
un fet provide
negligentment: sense parar-hi gaire atenci que has llegit. ncial que Jaume
I narra en el
arrap: esgarrapada segon fragme
nt
192 67. Quina
35 semblana de
fons trobes entre
els dos textos
68. Explica que has llegit?
les diferncies 147
a la forma. que observes
entre els dos
textos pel que
fa
69. Quin
valor t la sang
en un i altre
text?

69

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL Avaluaci

Activitats
complementries
DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

a-les amb els

el text, i complet
El conflicte lingstic
64. Copia aqueste
s oracions,
:
inspirades en
ls forts adients
Un conflicte lingstic s una situaci en qu dues llenges es troben en situaci desigual en pronoms persona
.......... passis.
una mateixa societat. Una delles, la llengua dominant, sutilitza cada cop en ms situacions co- .......... diu que rebre.
La noquals que .......... em voldr
municatives en perjudici de laltra, la llengua subordinada. Les raons per les rmuna alitza llengua .......... estic segura es.
queda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: Si la una dominaci polti- ci de ..........hem tingut problem nt segent i indica
a
societat la lleng DIMENS
I SOC febles del fragme
ca (com va passar amb els pobles conquerits pels romans), una pressi econmica
i el valo afectada
i cultural ua IAL I CUL els pronoms
r de la lleng per un proc
TURAL Identifica tots
65.

Activitats complementries
s de subs
(com passa ara amb langls), uns moviments migratoris intensos (com vadapassar
ritza
i doniamb la imposi-
ua prp tituci cia cadascun: per aix no
ia, es pot qui fa refern
ci del castell i el portugus a lAmrica dita llatina), etc. un altre iniciar un lingstica pren x diversos sensors;
El procs rumb al procs que conscin la porta distingei agafant-la pel
bra.
de normal conflicte Quan travessa
ment ls itzaci lingsti freni la cia de la La Mriam entra. per lhome latura,
lingst c. reculada import Avana amb decisi,
Llenges majoritries, minoritries i minoritzades minoritz
gents:
normal
ada vari
de la lleng
en sego
ua ame
ns els caso
ica s un
naada.
Les
proc s de canv
i pel qua
de la lleng
ua
ncia
mino-
lhan escorcollat.

I Classifica els
pronoms que has
trobat segons si presenten una
Avaluaci
forma plena o
elidida.

relatius, indica GRAMTICA

Segons la situaci que tenen en la societat, es distingeixen tres menes de llenges: s. Algunes actuacions que l sintenta i els pronoms
77.
Establir recupera text, troba-h Escriu les formes verbals compostes
de les que cal fer per r plena- s oracions del
Les llenges majoritries. Sn llenges amb molts milions de parlants i que normat
unasexpandeixen en solen ser recupera
66. Copia aqueste i subratllan el
nucli:
73. Torna a escriure aquestes oracions corresponents a aquestes formes verbals
Reco iva ling ms dete r una lleng a substitueixen dna accs a
sn el xinsstica que la vidre glaat que
quin sintagm simples, seguint el model:
territoris on inicialment no es parlaven. Les llenges ms parlades en elnix mn er actual
loficial rminants ua
de la porta de substituint el pronom feble per lelement
Donar pres itat de faci apta sn les de les dues fulles
Sha obert una
se-
mandar (870 milions de parlants), lhindi (366), langls (341), lespanyol
lalemany,
tigiela bengal
(322),
la lleng
la lleng
(207) ua prp
ia del pas
per a tots
els usos
que sindica entre parntesis: Model G caminrem hagurem caminat
i lrab (202). Altres llenges majoritries sn el portugus, el rus, Intro uaetc. ledifici. a.
duir ls
litali,
de el francs, prpia,
com a eina . , inclosos
els form descale s que neix a lesquerr la porta oberta. En compro (SN). bellugussim trucvem
la lleng
Ha pujat un
tram sescapa de
Les llenges minoritries. Sn llenges amb un nombre de parlants
cola, mitj
redut
ans depercomque
ua en els
sutilit- mbits
de prom
oci pers
als.
A dalt lespera
un home retallat
per la llum que
ts: Sempre amb pat El Joan ho s (SA). compraves menjareu
zen normalment en tots els usos socials dins del seu territori. Aquest s el cas del suec, amb
uns 8 milions de parlants, o del fins, amb uns 5 milions.
unicaci
, etc.). ocup ats per
la lleng
onal
ua dom
i de cohe
inant (adm
si soci
al. de quin tipus
sn els pronom
s destacats de
les oracions segen

adequades.
ins Vs-hi! (SAdv)
Hi penso tot el dia (SP).
I Qu observes des del punt de vista de
inistraci 67. Indica les frases ms La Mriam, una
laccentuaci?
Les llenges minoritzades. Sn llenges amb un nombre de parlants redut i que, a ms, no , es- amb qu formar patinadora urbana Ho crec sincerament (proposici subordinada).
Busca les paraules anys, es troba embolica de disset escletxes; s com

78. Observa aquestes quatre paraules i
gaudeixen dun s normal en tots els mbits socials dins del seu territori. Aix s degut a la ? da en uns negocis
66. Qu insinues , provinents del
text. rillosos. molt pe- confiar en un batiscaf 74. Copia aquestes oracions, subratlla els explica per qu les que estan en singular no
presncia duna altra llengua, dita dominant, que pressiona i prenusos En aquin
la llengua del pas. formes verbals per immergir-se llogat
daquest iu daquestes en un abisme
a la recerca d- pronoms que contenen i classificals en forts, porten accent grfic i, en canvi, les que
de de
llen Escriu linfinit Aix que ha pitjat hipottits tresors.
Aquesta s la situaci de la llengua catalana que, amb uns 10 milions parlants,
ges s est afectada
s casos 68. plans o aguts: febles, interrogatius i relatius:
un con pod infinitius sn sc el bot exterior Un impuls, entre estan en plural s que en porten.
per la pressi poltica i social de les llenges castellana i francesa. Quan flicte de em dir que una Indica si aquests una de les dues sha obert desesperat, lanima irreflexiu
hi ha llen situaci intueix fulles de la porta com cent mil espectad i Nosaltres ens hem installat un programa nou.
Quan les enfrontaments entr
ges? de con decoren glaat de vidre cridant el seu nom ors examen - exmens - fenomen - fenmens
dues
tacte neix
apareix
que dna accs a ledifici. en un estadi. Pregunteu al primer policia local que trobeu en
e lat Ha travessat Porto all deixa
Els processos de substituci lingstica Quan en una lleng
llenges
es trob
els parla
en en
nts dun
a i altra han escorcol
verbs girar, rebre i cedir:
un vestbul ampli
i bastant fosc i
ha pujat un serva el que lenvolta
anar la Mriam
mentre
quina direcci es troba lestaci de tren.
i a la inve ua es fan situaci llengua. segents dels del plural
tram descales
que neix a lesquer
ob-
Vost mateix, tri la llibreta que li agradi ms: LXIC
dominant en unafaltes dortogr desigual en una
El procs de substituci lingstica s un procs de canvi pel qual la llenguarsa. Escriu les formes 3a persona . Sn en una
sala molt
67. 69. del plural u gira a la dreta per ra, senfila i gran, proporcional per pensi que nhi ha de ms barates.
situaci de conflicte lingstic acaba fent desaparixer la llengua subordinada.
afia per
influnci
societat.
del plural 2a persona imperfet de subjunti morir davant duna al pis. Lespai
est ple de
Argume iu mental porta amb monu- gerros, quadres
Em demano qui sha deixat encs el llum. 79. Descompon les paraules segents, com
nta quin a de laltr
a,
1a persona imperfet dindicat relleus vegetals , escultures i mobles;
a de les en lexemple.
s un procs gradual que comena quan una comunitat es converteix Totesenlesbilinge i adopta, perdues afirm passat simple i el futur del pera un home . A dalt les- ma part duna barreja tot for-
llenges del passat simple retallat per la llum destils, de clssic
formes del plural 75. Escriu una oraci en qu apareguin les
acions
mino
fora o de grat, una altra llengua. La llengua prpia, aleshores, susa enritza
menys minoiritr
ocasions va per- segents Escriu totes les
de la porta oberta. que sescapa modern, de car
i de molt car. i de escridassar ensamada escanyolit
Totes les
des sn ies sn s cert 70. tes segents: combinacions segents de verbs i pronoms.
dent parlants. s un procs llarg que dura almenys tres generacions. minoritr minoritza a: respon les pregun formes planes? Digues-li qui Fantstic! Molt cervatell fullaraca aferrissada
verb obrir, desprs b, molt b...
lleng ies. des, sc, estic segura
es mino per no futur, presenta Per no hau- Fes servir la forma adequada de cada
minoritr ritza totes les passat simple o rebre. que em voldr ries dhaver trucat,
ies sn
minoritza des sn mino llenges temps verbals, primer? Presenta pronom feble.
68. des. ritries, Quin dels dos Lhome tanca sense aquestes hores r-te a prefix lexema infix sufix
Imagina per no formes agudes? i fer soroll i deixa del mat...
es- prim -atx- -at
t que, totes les Quin presenta in- que expressfora. Un llum la Mriam Hem tingut problem ens + deixar portar + les demanar + li
que no dins dun llenges ts t un prefix groguenc situat es.
s
segents la del conjunt estat, de les paraules segen de la porta, que damunt el marc Quina
hi ha un Indica si alguna mena de problem en + agafar enviar + els
afavorir daq
ien la sub uell estat. pas amb 71. n la variaci
ortogrfica: la illumina com
si fos un Aix s cosa nostra. es?
1a generaci 2a generaci a la normalitz 3a generaci Digu una llen negaci i explica illumina quadre exposat
, s lnic testimon Ja t el que volia
aci: stituci es quin 80. Escriu la paraula que resulta de relacionar
(els pares) La lleng lingst s
gua prp irreflexiu espera. I un degoteig i de la seva vull el que vam i ara jo
(els avis) (els nts) ica i quin dels factors ia
immergir-se ts: pactar. els prefixos de lesquerra amb els mots de la
ua prp s cada un daques
lluny, que arriba Per jo, ara i ORTOGRAFIA
amb prefix de all on s ella.
con
La lleng ia senseny tribuirie Un minut i mig fins aqu, no tinc tants dreta:
Parlen la seva llengua (B) Simposa el bilingisme, per uade
Susa
lestnoms laallengua
a lescola. n un mot derivat diners, ho
Busca en el text
esperat la porta i apareix desprs obren has dentendre...
Les at s lni 72. el mateix home. 76. Torna a escriure aquest text canviant post- estructura
entre ells. predomina ls de la llenguaclasses bene dominant. ca ofici cerca No mho crec.
Es crea stants i al. filar La senyora diu les formes del passat perifrstic per formes
Alguns sn bilinges i par- dominant (A). un cana desaparegut ms culte
s fan servi fiar centrada
que passis.
Qu insinues pre- duc
Els func Hal de televisi laltra r habitualm posat
La Mriam entra.
Quan travessa ? del passat simple:
circum- formaci
ionaris
len la llengua dominant (A) Ja no hi ha parlants monolin-
Ladmini llengua
sexpresse (B). que emet en la ent la lleng tingeix diversos la porta dis- Ja hi som amb
les rebaixes, oi?
straci n noms lleng ua prp ua de lest sensors; per97aix infra- mar
amb la generaci segent. Hi(B).
ges en laltra llengua
ha una
Els joves
situaci
estimula
de digl
ls de
ssia en
en la lleng
la lleng
ua prp
ua esta
tal.
ia en la
ia del pas
.
at. corcollat. Avana
latura, agafant-
amb decisi,
la pel bra.
no lhan es-
per lhome
LLORT, Trenta-d
os morts i un home
cansat Q uan la quilla de la barca va tocar la gra-
va, els seus dos tripulants van desembar-
car rpidament per ajudar-nos amb lequi-
arxi-
trans-


operatori
locuci
fan serv (Adaptaci)
No hi ha ir cada qu la
llengua retolaci No pensars entrar
una norm cop ms
la lleng de lest pblica.
La Mriam sespols
amb aix als peus? patge. [...] Vam pujar a la barca mirant de no sub- natal
122 de la lleng ativa orto ua del at s la mullar-nos els peus i, desprs dinsistir una
ua prp
ia. grfica
acceptad
pas. dominan
t. tra patinant, marcant
a la pressi de
lhome i en- ultra- urb
a per tots mica, vam aconseguir que els mariners ens
el seu pas amb
els usua goma i pols damunt ratlles de deixessin rems. I aix, vigorosament impulsa- 81. Copia les paraules segents i subratllan
ris el parquet gruixut.
deix a la primera Si ce- da per tots nosaltres, lembarcaci va tallar els infixos:
, no en traur laigua negra en direcci a la goleta.
treure molt. La res, i nha de
patinadora ni tan PAU JOAN HERNNDEZ, La tripulaci del Pnic ensangonar caganer geperut
els molts quadres sols intueix
que decoren les empatollar manotejar ventol
passads perqu parets del
est concentrada,
i triar les paraule no a buscar
s amb qu formar
ms adequades, les frases
sin a tancar-s
123 en una actitud e amb fermesa 98
resolutiva que
no pot permetr
e
96

3
831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Pgina 4

NDEX
DIMENSI COMUNICATIVA

UNITAT REFLEX
Llegir Llengua Expressi oral
i comprendre i comunicaci i escrita
Camp semntic G

0 Obrim Petites reflexions

la porta

Pg. 6

1 Histries LHedera helix Lexpressi Interpretem correctament El vocabulari de les

intemporals dactituds el que ens diuen plantes
Pg. 20 emocionals (I)

2 I si fos... La m dissecada Lexpressi Llegir en pblic. El vocabulari de

dactituds Pistes per llegir en pblic lsser hum: actituds
Pg. 48 emocionals (II) i sentiments

3 Fonaments Com es construa Mitjans de Diem el mateix, per El vocabulari dels

slids una pirmide comunicaci i no de la mateixa manera. edificis i les
Pg. 74 gneres periodstics Els registres de la llengua construccions

4 En evoluci La La notcia Explicar una El vocabulari dels

constant ciutat notcia. nuclis de poblaci
Els titulars
Pg. 100

5 Bona sort Retorn al passat La crnica Expliquem una ancdota. El vocabulari dels
o mala sort Per explicar una ancdota... arbres

Pg. 128

6 Models Les Noies de El reportatge Expliquem alguna cosa en El vocabulari de la

a seguir? Filferro pblic. Fem esquemes abans bellesa i la moda
de parlar en pblic
Pg. 154

7 Plou i fa sol El prncep de Lentrevista Comprenem, comptem, El vocabulari

Vilamaniscle analitzem i expliquem dels fenmens
meteorolgics
Pg. 182

8 Progressos Cal posar fi a la Els gneres Fem preguntes El vocabulari dels

evidents idea que ajudar s periodstics amb sentit. remeis i les medecines
oferir caritat dopini Per fer una
Pg. 210 entrevista impossible

9 Punt i seguit Consell Lexpressi de Presentem un informatiu a la El vocabulari dels

extraordinari a la lopini personal televisi. Fem el nostre butllet accidens geogrfics
Pg. 236 vila de Pimburg de notcies

Annexos Llegir un llibre, pg. 262. Resum de gramtica, pg. 268 C

4
 831025 _ 0001-0005.qxd 21/3/07 09:18 Pgina 5

A
DIMENSI
DIMENSI ESTTICA
REFLEXI SOBRE LA LLENGUA SOCIAL
I LITERRIA
I CULTURAL
tic Gramtica Ortografia Lxic

Morfologia i Les faltes Els diccionaris Gneres literaris i context histric

sintaxi dortografia especfics Crtiques a la moda femenina, de
Francesc Eiximenis; Grans
magatzems, de Narcs Comadira

Les categories Alternana de Locucions i frases Narracions bbliques i clssiques Contacte

lxiques vocals en certs fetes La torre de Babel de llenges
verbs Ulisses i els Cclops, dHomer

Els verbs Laccentuaci de La derivaci (I). Narracions piques i histriques

les formes verbals Sufixos Roland, heroi de la batalla de
agudes Roncesvalls; El rei En Jaume s ferit

Els pronoms Laccentuaci de La derivaci (II). Novella romntica i realista

les formes verbals Prefixos i infixos Julita, de Mart Gens i Aguilar
planes LEscanyapobres, de Narcs Oller

Classes doracions Laccentuaci de La composici La narrativa fantstica i el realisme El conflicte

les formes verbals mgic lingstic
esdrixoles El hbbit, de J. R. R. Tolkien;
Larbre domstic, de Pere Calders

Loraci simple Les dues funcions La composici La poesia amorosa

de la diresi culta Oreneta, ton cant em fa sofrir, de
Guillem de Bergued; Els amants,
de Vicent Andrs Estells

Loraci composta Ls de la diresi Lhabilitaci La poesia compromesa

en les formes i la metonmia Corrandes dexili, de Pere Quart;
verbals Amb totes dues mans, de Maria Merc
Maral

La juxtaposici Laccent grfic de Les abreviacions: La poesia sobre la vida i la mort Normalitzaci i
i la coordinaci la o i la e abreviatures Tot lenyor de dem, de Joan Salvat- normativitzaci
i smbols Papasseit; Si mhaguessis fet nixer gra de la llengua
de blat, de Mrius Torres catalana

La subordinaci Ls de lapstrof Les abreviacions: El drama

sigles i acrnims Romeu i Julieta, de William
Shakespeare;
Mar i cel, dngel Guimer

Els connectors Lapstrof i el La correcci lxica El teatre de text actual

guionet en els El mtode Grnholm, de Jordi
pronoms febles Galceran

Conjugaci verbal, pg. 272

5
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 6

0
Josep-Maria
Terricabras s filsof,
Obrim la porta

escriptor i catedrtic
de filosofia a la
Universitat de Girona.
Ha escrit diversos
llibres i collabora
amb mitjans de
comunicaci, amb un
pensament sempre
crtic i fent reflexions
sobre el mn actual.
Petites reflexions
Amic lector
Aqu tens una colla de textos breus, textos de proximitat, una selecci feta amb la in-
tenci expressa de parlar poc i a cau dorella.
Magradaria que et fossin tils. Si vols, els pots llegir de pressa, tot i que jo sempre
aconsello que es llegeixi a poc a poc. I encara ms quan es tracta de textos breus, que
conviden molt a tornar-los a llegir una vegada i una altra. s precisament la proxi-
mitat dels textos la que fa que, quan hi tornes, no hi trobis mai ben b el mateix.
Certament, en la distncia curta ja no s el text que et porta, sin tu que et fas acom-
panyar. Ets tu que thi gronxes.
Mestranyaria molt que tots els textos et semblessin igualment estimulants. No sc
pas tan pretensis de pensar que aqu trobars la soluci dels teus problemes. Sim-
plement pretenc aix: acompanyar-te en les teves prpies reflexions.
Amb els millors desitjos,
JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Girona, juny del 2004

Ensenyar, ensinistrar o educar

Alg encara pensa que els alumnes noms han destudiar all que faran
servir. Potser no ens hem adonat que la Primria i la Secundria per al
que realment serveixen s per educar i per estimular? Ho confonem ben
b tot: les humanitats amb les lletres, leducaci amb lensinistrament.
Quan noms ensenyem coses que es puguin aplicar, estem ensinistrant.
Educar s una altra cosa: s ensenyar a mirar la realitat complexa, en-
senyar a interpretar-la, dominar-la, crear-la i admirar-la, tot alhora.

ines cincies? ha anat

Cincies... qu rale sa i c i n cies de lesperit
tre cincies d
e la natu s eren pre-
La distinci en a p en sa r qu e les cincies dure
ent, eren
n t, ga ireb imperceptiblem rt es, m en tre que les altres
por ta objectives, ce sat a la
sa m en t aix , dures, fredes, i d in ce rtes a. Daqu hem pas
ci bjectivita t que diu
, de vida, de su ogia estrafolria
plenes desperit es i lletr es , i a la m itol
e les lletres
ida entre cinci anes, mentre qu
distinci estp tils , p er in h u m
sn racionals i
que les cincies umanes.
i intils, per h
sn poc slides

6
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 7

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Preu, v
alor i m
s cert ercader
que ten ia
tamb dim a c
s cert q onfond
ue pose re el va
dir que m molt m lor amb
la crisi alament el preu.
profund de valo e ls Per
lors rs no s s preus. I
Societat de va es ca-
a. Quan
el merc im plemen a ix vol
ep ta r qu e la nostra societat mercan
tils i la at mana t passat
Hem dacc la in- v id a huma co m ge ra sin
za p er u n a gr an capacitat en poc cot
itzada. na, una mana, e
ls valor
racterit dir dues co- simple s sn
i d e va lo rs . Amb aix vull mercad
eria, m
vers sap collocar olt
qu e s un a societat que
se s: e els
ap fe r in ve rsions, per qu
diners s e ninver- Una mica dhumor, si us plau
a en un or d re capgirat, qu
colloc que hi hagi Lhumor no s pas, s clar, lacudit fcil o la gracie-
ix els va lo rs . Aix sexplica a la ta poca-solta, sin que consisteix en un equilibri
te i tan pocs per
s p er al fu tbol
tants diner emple. de carcter que permet desdramatitzar moltes
cultura, per ex
investigaci i la qestions o mirar amb ironia coses aparentment
serioses i tibades. Lhumor facilita la distncia cr-
tica i el somriure autocrtic. La manca dhumor en
poltica t, doncs, conseqncies greus, la ms
destacada de les quals s que alguns poltics saca-
ben creient ms importants que els ciutadans. Ne-
cessitem poltics amb bon humor. No per riure
ms, sin per no fer riure tant.

Pensament n
ic?
Es pretn que
tots pensem ig
que tots tinguem ual igual de m
els mateixos se alament,
baixets i pobre ntiments en ge
ts, que tots an neral,
i anem callant. em comprant,
Heus aqu el an em fent
Que aix vol se fams pensam
r nic, vlid p en t n ic.
dubte. Que aix er a tots, no en
sigui pensamen tin c ca p
ts. Els camins t, s francamen
de direcci n t dub-
dels cavalls qu ica obligada i
e volten la snia le s u lleres i?
no sn bons m e sin formac not-
a la conducta h
umana. odels per
o r ma ci o d
olt em i veiem
Inf
ris o es
c o-
g im d ia el qu e passa. N
e ntem d
Quan ll s assabe e sapigue
m, i
n o en n q u
Illusi cies, ja s vole s da-
b em e l que ell te m in defenso
-
ms s a s
No ens estranyi que molts ciutadans no busquin metes ni objec- s h o volen. E o s una dicta
ell i aix n
tius. Disposen de tcniques i instruments que ja els satisfan. No tal com m anen. S
q u i
vant els s?
demanen res a la vida. Potser podrem dir que la vida els agrada,
m u n d ial, qu
per que no els fa illusi. I s que noms els qui sn una mica dura
illusos es poden illusionar. Els desenganyats, no.

7
831025 _ 0006-0019.qxd 29/3/07 17:44 Pgina 8

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Un misteri... Ltica
El misteri dels Fa temps que sha oblidat una cosa b-
humans consist
ment a adonar-s eix precisa- sica: ltica no es refereix als fins, sin
e que cadasc
per a si mateix. s un misteri sobretot als mitjans. Ja ho sabem, que
La gentica en
tendre una colla s ajuda a en- tothom vol la felicitat, la democrcia, el
delements que
el misteri, per configuren b i la llibertat. Noms faltaria. El pro-
no lelimina.
com ms avana La cincia, blema s com shi vol arribar.
, ms aviat ens
entendre que so va aju dant a
m de deb un
misteri.

Combatre
El control i la informaci ho-
nesta sn el millor mtode per
combatre la ignorncia i, s
clar, lautoritarisme.

Aforismes
La naci 1. Els valors shan de concretar: shan de
els altres.
h u m an s d ep enem els uns d convertir en bns.
Els l
p re ci sa m en t aix: lespai vita 2. Els qui contnuament diuen sempre
La naci s z en
en s id en tifiquem, lhorit o mai, acostumen a equivocar-se.
amb qu la llen-
co n ei xe m la nostra histria, 3. Tamb a la taula de les idees, dieta va-
qu re stitucions i
a i la cu lt u ra, les nostres in riada.
gu , els
es co st u m s, la nostra taula 4. No pensis que s insensat all que tu
els nostr de la
d el n os tr e cel i el tarann no entens.
colors enyorem
tr a ge n t. La n aci s all que 5. s profund qui sap portar les idees a
nos sovint ens
casa i all que
quan no som a uda a la superfcie.
qu an h i so m . La naci ens aj 6. Sospita de tu mateix i et vacunars
fa patir e, all on
r qu i so m . I s ben clar qu contra larrogncia.
sabe hi anem
im d a rr ib ar els catalans, o b 7. La mesura s sempre molt recomana-
hg .
i arribarem mai
junts o b no h ble, tant en el disgust com en la satis-
facci.
8. Hi ha coses que noms te les dna le-
dat. I et sap molt greu.
9. No s pas qui riu sempre qui t ms
humor.
10. El mn no sacaba avui. Ni comena
dem.

JOSEP-MARIA TERRICABRAS, Pensem-hi un minut

8
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 9

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
ensinistrar poca-solta estrafolria

i
imperceptiblement tibat tarann
2. Defineix els mots segents amb paraules teves. Desprs, compara les definicions
que has escrit amb les del diccionari.
c
reflexi consell aforisme refrany
3. Ordena les sllabes segents per formar paraules que sn sinnims comuns m
t s
daforisme i refrany. Accentua-les, si cal.

BI VER PRO XI MA MA

4. Tria lopci que pugui substituir cada una de les expressions indicades:
...una selecci feta amb la intenci expressa de parlar poc i a cau dorella.
dir poques coses de manera fluda
dir poques coses en veu baixa
dir poques coses de manera lenta
Ja no s el text que et porta, sin tu que et fas acompanyar. Ets tu qui thi gronxes.
el text et guia
el text tajuda
comparteixes les reflexions del text

5. Llegeix la informaci que et proporcionem sobre Josep-Maria

Terricabras, i completa-la amb la que trobars al seu portal dInternet:
http://www.terricabras-filosofia.cat

Llegeix algun dels seus articles dactualitat i comenteu-los a classe.

INTERPRETAR EL TEXT
6. Justifica la importncia de ladjectiu petites davant del mot reflexions.

7. Torna a llegir la reflexi Ensenyar, ensinistrar o educar i escriu aparellades les dues
opcions que mostren, tant si es diu com si es dedueix, les opinions de lautor.
Ensenyar coses tils i prctiques.
Educar s... Ensenyar a interpretar la realitat.
Ensinistrar s... Ensenyar a tenir una visi crtica de la realitat.
Ensenyar el que es necessita fer servir.
8. Indica si s cert (C) o fals (F) que les afirmacions segents coincideixen amb les
opinions de lautor:
La naci s un referent en qu ens identifiquem les persones, individualment i collectiva.
El valor i el preu de les coses sn conceptes exactament iguals.
La majoria de poltics tenen un gran sentit de lhumor.
No s bo per a la humanitat que hi hagi un pensament nic.
Tot el que no entenem s una insensatesa.

9
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 10

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

9. Relaciona cada idea amb el ttol de la reflexi en la qual sexposa:

Actualment, hi ha una profunda crisi de valors.

Els mitjans de comunicaci poden manipular el nostre pensament.
La informaci ens ajuda a combatre idees totalitries.
Les possessions materials no fan necessriament ms felices les persones.
Lhumor i la ironia fomenten lesperit crtic .
La cincia no pot interpretar totalment el misteri de lexistncia humana.
Informaci o desinformaci? Combatre Preu, valor i mercaderia

Un misteri... Una mica dhumor, si us plau Illusi

10. Explica els dos significats que pot tenir el concepte inversi de valors en el context
de la reflexi Societat de valors.

11. Relaciona aquests consells amb laforisme del qual es poden desprendre:

No hem de fer afirmacions extremes perqu no hi ha veritats absolutes. Aforisme 6

Hem de ser receptius i oberts a moltes formes de pensar. Aforisme 10
Hem de buscar lequilibri en totes les nostres actuacions. Aforisme 2
Hem de ser humils i no ens hem de creure que som el centre del mn. Aforisme 7
Hem de rumiar els nostres actes i no actuar amb precipitaci. Aforisme 3

REFLEXIONAR I AVALUAR
12. Observa el format i el lxic amb qu lautor sadrea al lector a linici de la lectura
i explica quins objectius creus que el mouen a fer-ho daquesta manera.

13. Tria dues petites reflexions i explica la relaci que tenen amb algun consell que
thagin donat a casa o a lescola.

14. Explica la importncia que tenen per a lautor aquests tres conceptes: leducaci,
els valors i els diners.

15. En grup, feu una interpretaci de la frase El fi justifica els mitjans

i relacioneu-la amb la reflexi Ltica.

EXPRESSAR-NOS
16. Tria una daquestes dues
imatges i escriu un aforisme
o refrany a partir de les idees
que et suggereixin. Desprs
exposals a la classe.

17. En grup, penseu i proposeu un tema que reflecteixi algun valor relacionat
amb la convivncia en la societat actual. Desprs escriviu una breu reflexi i,
quan en tingueu un petit recull, expliqueu-les a la resta de companys i companyes,
i discutiu-les. Tots hi esteu dacord?

10
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 11

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Morfologia i sintaxi
Thas fixat que hi ha temes de gramtica que surten als llibres de text de cada curs? Segur que
any rere any notes que es van reprenent qestions com el gnere, el nombre, les classes de pa-
raules, les parts de loraci, etc. Sn nocions abstractes que costen dassimilar per que calen per
comprendre el funcionament intern i lestructura de la llengua. En aquesta unitat introductria
delimitarem labast de la morfologia i la sintaxi dins de la gramtica.

La morfologia Act. 18 - 20

La morfologia s lapartat de la gramtica que analitza les paraules i la forma que tenen. La mor-
fologia estudia les categories lxiques i la variaci formal de les paraules.
Les categories lxiques. Cada paraula t una categoria lxica. Saber-la reconixer o, almenys,
saber-la consultar al diccionari en cas de dubte, permet veure algunes caracterstiques formals
de la paraula (si pot canviar de forma gens, poc o molt) i les funcions que pot fer dins de lora-
ci. Per exemple, si identifiques crrer com a verb sabrs que pot aparixer amb ms dun cen-
tenar de formes diferents i que far de nucli del predicat.
La variaci formal. Cada categoria lxica s diferent des del punt de vista de la flexi, s a dir,
de lexistncia de diverses formes de la mateixa paraula. Per exemple, conixer la flexi dels
adjectius en gnere i nombre, et permetr identificar curta i curts com la mateixa paraula i sa-
ber que la primera forma concorda amb un nom com caminada i la segona amb un nom com
pantalons. La flexi dels verbs sanomena conjugaci i s un tema important que es reprn ca-
da curs.

La sintaxi Act. 21 - 23

La sintaxi s el nivell danlisi gramatical centrat en la combinaci de les paraules entre si per
formar unitats ms grans amb sentit. Les dues unitats sintctiques sn el sintagma i loraci.
En el marc de loraci, la sintaxi estudia tamb les funcions sintctiques.
Un sintagma s un grup de mots organitzat al voltant dun nucli i amb una funci con-
creta dins de loraci. De sintagmes nhi ha de verbals, nominals, preposicionals, ad-
jectivals i adverbials. El sintagma preposicional de Reus, posem per cas, pot actuar
com a complement dun nom o dun verb, per tot sol no pot ser mai ni subjecte ni
predicat.
Una oraci s una srie de paraules organitzada en sintagmes. Cadascun da-
quests sintagmes t una funci precisa; almenys un s verbal i t com a nucli
una forma personal del verb. Per exemple, en loraci En Jordi deixa el patinet
al seu amic, cada sintagma t una funci sintctica concreta:
En Jordi: subjecte de loraci.
deixa el patinet al seu amic: predicat de loraci.
el patinet: complement directe del verb deixa.
al seu amic: complement indirecte del verb deixa.

11
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 12

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

18. Escriu la categoria lxica que correspon a cadascuna de les abreviacions
segents i posan un exemple:

V N A Det Pron Adv Prep Conj Interj

19. Classifica les paraules segents segons el grau de variaci formal i escriu
la categoria lxica a qu pertanyen:
ngel trencar per
sempre casual entre Ms de 100 formes
uf! ros hi Entre 2 i 4 formes ngel (N)
ferotge ho ell Una sola forma
riure saviesa sorts
aqu o rellotgeria
pintura ecs! martell

20. Demostra, amb exemples, cadascuna de les afirmacions segents:
El subjecte i el predicat duna oraci concorden en persona i nombre.
El determinant, el nom i ladjectiu que formen un sintagma nominal concorden
en gnere i nombre.
El subjecte i latribut duna oraci amb verb copulatiu concorden en gnere i
nombre.

21. De les segents parelles de categories lxiques, indica quina actua com
a nucli del sintagma en cada cas i com sanomena el sintagma resultant:
Model Nom - Adjectiu Nucli: nom; sintagma nominal

Adjectiu - Adverbi Verb - Adverbi

Determinant - Nom - Adjectiu Verb - Adjectiu

22. Relaciona cadascun dels sintagmes en cursiva daquestes oracions amb
una de les funcions sintctiques segents:
compl. directe El creuer inclou diverses escales a la costa italiana i grega.
predicat Els avions portaven un retard de dues hores de mitjana.
subjecte Visitarem els principals monuments i museus de la ciutat.
compl. circumstancial Ens han tocat seients de lautocar al costat de la finestra.
compl. de nom El grup de turistes alemanys sen torna dem.

23. Assenyala, amb requadres i amb les abreviatures SN, SA i SP, els
sintagmes inclosos dins daquest sintagma verbal (SV). Tingues en compte
que algun dels sintagmes en pot incloure daltres a linterior.

Passegem el gos dels nous vens del tercer pis.

SV

24. Fes lanlisi morfolgica i sintctica completa de loraci segent:

La msica daquest grup agrada als joves de tot el mn.

12
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 13

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Les faltes dortografia

Segur que no hi ha cap professor o professora dels que than ensenyat llengua catalana que no
thagi insistit en la importncia descriure sense faltes dortografia. Tanmateix, s probable
que, tot i repassar curs rere curs les regles ortogrfiques i les seves excepcions, continus fent al-
gunes faltes. En aquests ltims cursos de lensenyament obligatori has daconseguir eliminar
aquests errors i, per fer-ho, has daprendre a:
1 Ser conscient dels casos en qu dubtes.

2 Fer servir diferents estratgies per resoldre els teus dubtes ortogrfics sense fer faltes.

Vegem-ho amb un exemple: s prcticament segur que no tens cap dubte a lhora descriure cor-
rectament la paraula institut, especialment si el teu centre educatiu t aquesta qualificaci. En
canvi, s possible que el mot quietud lescriguis de manera incorrecta, amb una te al final. Indi-
quem amb un asterisc la forma incorrecta: *quietut.
Doncs b: daquest exemple has de tenir clar que:
1 En certs casos, el so de te al final de paraula ens fa dubtar, perqu es pot representar amb t

o amb d.
2 Pots recrrer a un diccionari, un corrector ortogrfic o una regla ortogrfica

(amb les possibles excepcions) per trobar la soluci correcta.
La regla ortogrfica, en aquest cas, tinformaria que el so de te al final de
paraula precedit de vocal tnica sescriu amb t (i per aix escrivim insti-
tut). Lexcepci, en canvi, tinformaria que els mots acabats en els sufixos
-itud i -etud sescriuen amb d (i per aix escrivim quietud).
Desprs de resoldre aquest dubte, et convindria memoritzar el cas, aix
com la regla i lexcepci que el solucionen. Tamb s prctic, per, me-
moritzar la paraula quietud i una altra amb el sufix -itud (per exemple,
solitud) com a exemples dels casos excepcionals en qu cal escriure -d.
En lapartat dortografia de cada unitat anirem presentant els dubtes ms
freqents i les solucions correctes.

25. Explica quan hem descriure s i quan hem descriure es.

Valoreu, per grups, si heu fet servir una explicaci fontica, una explicaci
gramatical, la traducci a una altra llengua coneguda, uns exemples...
Acordeu quina s la manera ms clara de memoritzar aquesta distinci.
s vlida per a tots vosaltres o hi ha diferents possibilitats segons les persones?

26. Explica per qu la forma magradat s incorrecta i la forma mha agradat
s correcta. Explica qu ens pot fer confondre i quina estratgia podem
fer servir per corregir aquesta falta.

13
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 14

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

27. Torna a escriure aquest temps verbal accentuant les formes verbals
que calgui:

Imperfet dindicatiu
(verb haver)
Jo havia
Tu havies
Ell/ella havia
Nosaltres haviem
Vosaltres havieu
Ells/elles havien

Fixeu-vos, per grups, com heu resolt la dificultat.

Valoreu si les estratgies segents sn prctiques:
Provar sort.
Tenir memoritzat el temps verbal.
Consultar el diccionari.
Consultar el llibre de conjugaci verbal.
Comparar amb el castell.
Aplicar les normes daccentuaci de paraules planes.
Quina s lestratgia i la soluci que haureu de memoritzar a partir dara?

28. Classifica els casos segents de dubtes ortogrfics segons la manera
com es poden resoldre:

que / qu
per qu / perqu
cavall (amb v)
mes / ms Analitzant el cas des del punt de vista gramatical
haver (amb h) Memoritzant la paraula
haver (amb v) Com a cas de contrast amb el castell
sin / si no
Aplicant una regla ortogrfica
endogmia
Consultant el diccionari
encaramellar
em / hem
salut (amb -t)
convidar (amb n)

29. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars
un dictat que et servir per avaluar el teu nivell dortografia a lhora
de comenar aquest curs.

Q ue qu em passa? I tu mho preguntes? Que no thas assabentat que ha

comenat el curs? Sha acabat el temps lliure, el llevar-se a qualsevol hora,
les festes majors, la platja... I a sobre la directiva ha decidit que la de mates
continu amb nosaltres. Per qu no la deixaven amb els de segon? Perqu ens
tenen mania, ja tho dir. Lany passat em va aprovar pels pls. Buf! No s si ho
resistir. Per cert, qui s aquella de la tercera fila? Una de nova? B, potser el
curs no ser tan terrible com semblava...

14
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 15

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Els diccionaris especfics

Per conixer el significat duna paraula utilitzem habitualment el diccionari de la llengua o
diccionari de definici de paraules. Hi ha, per, altres tipus de diccionaris, els anomenats
diccionaris especfics, els quals tofereixen una informaci concreta i especialitzada sobre el
lxic o conceptes que necessitis saber. Fixat en els ds ms habitual:
El diccionari de sinnims i antnims et mostra paraules que signifiquen el mateix i altres
que signifiquen el contrari.
El diccionari ortogrfic i de pronncia et dna informaci sobre aspectes bsics dortogra-
fia, gramtica i pronncia.
El diccionari de locucions i frases fetes texplica el significat daquestes expressions.
El diccionari etimolgic tindica la procedncia de les paraules.
El diccionari invers tordena les paraules per les lletres finals.
El diccionari bilinge tindica la traducci duna paraula catalana en una altra llengua.
El diccionari de neologismes et facilita informaci, organitzada temticament, sobre els ter-
mes i expressions nous que shan normalitzat darrerament.

30. Escriu la definici daquestes paraules, desprs busca-les al diccionari
i compara la definici que has escrit tu amb la que hi trobars:

ldic rebutjar afecte cordill

31. Digues si les paraules segents estan ben escrites i indica el tipus
de diccionari que has utilitzat per comprovar-ho:

diabetes ilustrar malenconia devantal

32. Aparella cada pregunta amb el diccionari on trobars la resposta:

Don ve la paraula conill? diccionari de sinnims i antnims

Qu significa remenar les cireres? diccionari bilinge
Quin s lantnim de perspica? diccionari de la llengua
Com es diu finestra en francs? diccionari invers
Quines paraules acaben en -ius? diccionari de neologismes
Qu significa conspicu? diccionari de locucions i frases fetes
s correcta en catal la paraula online? diccionari etimolgic

33. Busca en un diccionari ortogrfic la informaci segent i copia-la:

La separaci sillbica de la paraula esttua.

El plural de globus.
Limperatiu del verb moure.
El gnere i el nombre de frentica.
La categoria lxica de maternal.

15
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 16

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

34. Escriu dos antnims de cada paraula en negreta:
Tenia molta facilitat per a laprenentatge didiomes.
Avui laigua de lestany sembla molt neta.
Aquella mesura va generar molta acceptaci.
He conegut un noi molt interessant.

35. Fes servir el diccionari que convingui i afegeix tres sinnims a cada una
de les sries segents:
delicadesa, finor, subtilesa... error, equivocaci, desencert...
emoci, alegria, torbament... embolicat, catic, confs

36. Aparella cada frase feta amb el seu significat:
Llepar-sen els dits Suportar les conseqncies dun fet desagradable
Mantenir a ratlla Escarmentar
Pagar els plats trencats Limitar lactuaci inconvenient dalg
Quedar escaldat Escoltar vidament
Fer un pam dorelles Trobar bona alguna cosa

37. Busca la traducci al catal de les paraules segents:
Castell: marchitar, oscuridad, carcoma, ventaja
Francs: aller, moelle, reclure, sige
Angls: hairdryer, asleep, guideline, guzzle

38. Classifica les paraules segents segons la llengua de procedncia.
Consulta, si et cal, un diccionari etimolgic.
blsam trptic guerra albercoc
espia governar alfals fang
difan hort barns periple
del llat del grec de lrab del germnic

Fes el mateix amb aquestes altres paraules:

dlar camerino empleat quincalla
boicot pera quars alarit
trust entrecot sarau cpula
del francs de langls del castell de litali

39. Ordena els grups de mots seguint lordre del diccionari invers. Fes-ne,
posteriorment, la comprovaci.
pintoresc, trobadoresc, grotesc burxada, porxada, punxada

40. Consulta un diccionari de neologismes (ordinari o en lnia) i explica el
significat dels mots golbol, zping i rapelar.

16
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 17
Gneres literaris i context histric
Crtiques a la moda femenina
Per augmentar la seva bellesa porten vestits
de la matria ms cara que poden, de tal ma-
nera que nhi ha de millor ornades que els al-
tars en qu es diu missa, s a dir, amb teixits
dor, de vellut, descarlata, de duai, de porpra,
de taurs, de seda arbiga i daltres luxoses
vestidures. A ms, corretges, bosses i anells en
gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense
cap necessitat, sin solament per la illusi de
la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alco-
follats i pintats duna forma ms gran i ms
llarga de la que tenen els ulls que Du els ha
donat.
Per qu direm de les dones dara que es fan
dir dames del temps, dames a la moda, dames
de la verdor i dames de la cort; que van amb
nous talls de vestits, amb gestos enamorats;
que giren els ulls aqu i all, van juntes de
bracet i mostren totes les seves joies, encara
que no sigui dia de mercat; que han posat el
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
nom de carrosses a les antiquades i a aquelles
a qui no agraden els seus jocs; que, quan sur-
ten, van amb el coll tibat i mouen el cap ms
sovint que una serp; que tornen estpids els
marits, sobretot si sn savis; que porten les
celles arquejades, pinades i pintades de ca-
torze colors; que, del cap als peus, sn to-
cades i posades, i no els falta ni un sol bot;
que totes van molt alegres i tothora canten
canons franceses, completament almesca-
des i amb perfums de Tunis.
FRANCESC EIXEMENIS,
Lo Cresti (Adaptaci)
duai: tela provinent de Douai (Flandes)
taurs: tela dorigen persa o musulm
alcofollats: ennegrits amb cosmtics
almescades: perfumades amb substncies dori-
gen animal
Grans magatzems
Veig uns grans magatzems. Tagraden. Matordeixen.
Vols que anem a mirar? s noms un moment.
Te men vas cap a dins i em deixes, indolent,
entre un exrcit foll. I dones moprimeixen.
The perdut. Lhe trobada. Perfums i maquillatges.
Vinc cap a tu. No hi s. Peces interiors?
Lenfolleix remenar munts de sostenidors.
Sha pintat a la m colors, com els salvatges.
I et crido des de lluny vencent la timidesa
i altre cop te men vas. Adust, jo em faig lofs.
I segueixo tossut en la meva escomesa.
Ja est b, jo que em dic, talment una fantica...
Tenlluernen estands i llums i no veus res.
I escales automtiques se tenduen esttica.
NARCS COMADIRA,
Les ciutats
17
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 18

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Els gneres literaris

Una de les perspectives ms interessants a lhora destudiar un text literari consisteix a enfocar-lo
des del punt de vista de les caracterstiques del gnere literari al qual pertany, sigui narratiu
(rondalla, conte, novella...), potic (lric, pic, satric...), teatral (tragdia, comdia, drama...) o
assagstic (pensaments, cartes, dietaris...).
El text de Francesc Eiximenis que has llegit, per exemple, exposa els pensaments de lautor amb
una finalitat didctica. T com a intenci presentar de manera crtica certs costums femenins
que ha observat lautor. Pel que fa a la forma, s un text en prosa, majoritriament descriptiu
per que inclou algunes valoracions subjectives.
El text de Narcs Comadira, en canvi, s un poema, concretament un sonet. En aquest cas, la in-
tenci s expressar lestat dnim del poeta davant duna situaci concreta que lha afectat perso-
nalment. Pel que fa a la forma, consta de catorze versos que la mtrica anomena alexandrins, s
a dir, formats per dos blocs de sis sllabes separats per una pausa o cesura. Lesquema de rimes
s: ABBA CDDC EFE GFG. En una lectura atenta podem descobrir-hi comparacions, metfores i
altres recursos retrics que, en el gnere potic, sn abundants.

El context histric
Una altra ptica rellevant en lanlisi dels textos literaris s la perspectiva histrica i, concreta-
ment, saber-los situar i entendre en el context social i cultural en qu shan creat. Per exemple,
contextualitzar el text dEiximenis, que s del segle XIV, vol dir saber entendrel en el marc hist-
ric de la moral medieval, que tendia a blasmar la dona, els seus costums i la seva relaci amb els
homes perqu era vista com a font de pecat. En canvi, el text de Comadira, escrit al segle XX,
tracta un tema semblant per des de lptica individual dels sentiments del poeta i defugint una
generalitzaci que actualment seria considerada injusta.

41. Fes un resum del text de Francesc Eiximenis destacant les afirmacions
que constitueixen una valoraci subjectiva per part de lautor.

42. Copia els versos del primer quartet separant-ne les sllabes amb una
barra (/) i la cesura o pausa central amb una doble barra (//).

43. En el sonet de Narcs Comadira, busca exemples de:

metfora
comparaci
algun altre recurs expressiu que et cridi latenci

44. Quins punts de contacte veus entre els gustos de la dona al segle XIV i els
de la del segle XX, segons els textos que has llegit?

Compara les reaccions de Francesc Eiximenis i Narcs Comadira davant daquestes

actituds femenines.

18
831025 _ 0006-0019.qxd 20/3/07 19:08 Pgina 19

Conceptes clau de la unitat

Morfologia. Part de la gramtica que analitza les parau-
les i la forma que tenen.
Oraci. Srie de paraules organitzada en sintagmes que
t com a mnim un verb en forma personal.
Ortografia. Branca de la gramtica normativa que esta-
bleix lescriptura correcta dels mots i daltres signes
de la llengua.
Sintagma. Grup de mots organitzat al voltant dun nu-
cli i amb una funci concreta dins de loraci.
Sintaxi. Part de la gramtica que se centra en la combi-
naci de les paraules entre si per formar unitats ms
grans amb sentit.

ENTRETENIMENTS

Quina jugada de Scrabble dna ms punts?

De les set peces del faristol, tria la combinaci que, traslladada al tauler, doni ms punts. Les dues peces en blanc
poden equivaler a qualsevol lletra, per no donen punts. Si pots collocar totes les peces, obtindrs 50 punts
extra.

LL X E E E
10 10 1 1 1

A B C D E F G H I J L M N O P
X3 X2 X3 X2 X3
1 mot lletra mot lletra mot
X2 X3 X3 X2
2 mot lletra lletra mot
X2 X2
3 mot I 1 D2 E 1 A1 mot
X2 X2 X2 X2
4 lletra mot S1 mot lletra
X2 X2
5 mot C2 mot
X3 X3 X3 X3
6 lletra lletra L1 lletra T1 lletra
X2 X2 X2
7 lletra lletra O1 lletra R1
8 X3
mot
X2
lletra P 3 L 1 A 1 N 1 conceptes
T 1 A1 R 1 X3
mot
conceptes
de geometria de llengua
X2 X2 X2
9 lletra lletra lletra 1
X3 X3
10 lletra lletra M1 I 1 R 1 A1 N1 T 1
X2 X2
11 mot mot R1
X2 X2 X2 X2 X2
12 lletra mot lletra mot I 1 lletra
X2 X2 X2
13 mot lletra lletra E1
X2 X3 X3 X2
14 mot lletra lletra U1 mot
X3 X2 X3 X2 X3
15 mot lletra mot lletra mot

19
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11
1
Quina illusi que ens
facin un regal! Per...
aix vol dir que hem
de correspondre amb
un altre regal? De
vegades, potser s...
I qu podem regalar?
Una planta s un
possible recurs,
per... ha de ser una
planta ben especial...
una planta
extraordinria... una
planta fantstica
inventada per Pere
Calders...
20
Pgina 20
Histries
intemporals
LHedera helix
No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo s,
i me nhe hagut de penedir sempre.
Triant un exemple qualsevol, a latzar, se macudeix el que em va passar amb una ami-
ga. En una ocasi, per donar-me una sorpresa, em va preparar un dels plats que ma-
gradaven ms, i al final de lpat va allargar-me un paquet que contenia una corbata
arrogant. S, ja s que el qualificatiu causa estupor, per em vaig passar setmanes cer-
cant-ne daltres, i desprs de tot aquest s el que em va semblar bo.
El que succe fou que no era el meu sant, ni feia anys ni celebrava cap festa meva, i,
per molt que em dolgui confessar-ho, la delicadesa della mentendr. I aix a despit
del color de la corbata i de laprenentatge que exerceixo, de fa anys, per tal daconse-
guir una ideal solidesa de carcter.
Lendem (com que ja tenia el propsit fet) men vaig anar al mercat de flors. La nit
abans havia dedicat hores de les de dormir a triar obsequis que anessin b, i, per molt
que costi de creure, la resoluci darrera fou en el sentit de comprar una planta grim-
padora, perqu la meva amiga tenia un jard interior, amb un dels quatre vents limitat
per una paret que em desplaa. Recnditament, la idea era mostrar sollicitud i al ma-
teix temps conspirar contra el mur, que moriria ofegat per lheura.
Els meus coneguts ja saben que sc pacient en les coses que mereixen pacincia, per
que en els altres casos acostumo a portar pressa. En el cas de la planta em va semblar
des del principi que no hi podia perdre temps, i ho vaig dir aix al venedor, que em va
ensenyar la seva mercaderia.
Aqu en teniu una que creix en tants dies.
Ui, no! La que desitjo ha de ser ms rpida.
Aquella de lextrem triga la meitat.
Encara s massa.
El florista em va mirar durant una estona, i desprs afirm que all consti-
tua una demanda especial (rara, em deman que li permets de dir).
Maconsell que veis una parada de plantes difcils, prop dall i, seguint la
recomanaci, al cap dun moment provava de fer-me entendre en un altre
lloc.
Tinc el que voleu digu el comerciant. Per la llei em priva de vendre aques-
ta mena de plantes sense que el client accepti la plena responsabilitat de la com-
pra. Si esteu disposat a signar uns papers...
Jo ho estava, s clar, i vaig omplir uns formularis oficials.
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 21

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Desprs, el venedor sembr llavors en un test i em va demanar que em fixs en la su-

perfcie de la terra, la qual comen a inflar-se en dos o tres llocs i sobr en esclats mi-
nsculs per donar sortida a un zumzeig perceptible a uns quants brots de color verd.
Aix s el que vull. Quin nom t?
Oh, s una variant poc coneguda de lHedera helix.
Convingurem el preu i, abans danar-men, aquell home em digu que, si vivia lluny,
seria bo que no mentretingus pel cam.
Agafava el test amb les dues mans i mel premia contra el pit, mentre aprofitava el re-
torn per imaginar-me lalegria de lamiga.
Fora del mercat, hi havia un home que ballava damunt de vidres trencats, i aix no
mho deixo perdre mai. Me lestava mirant, quan vaig sentir que lheura marribava al
rostre, i creixia fent una bonior de vol dabelles que em produ alarma. Les fulles sar-
rapaven a la cara i molestaven, fins al punt que, en enfilar-se pel pavell de lorella,
em privaven duna audici normal.
Aleshores em vingueren ganes de contractar un taxi, per els taxistes amb linstint
sinistre que s tan seu sadonaven del que mocorria i fixaven tarifes elevades. Irritat,
vaig canviar didea, optant per emprendre una carrera amb totes les meves forces.
Recordo que, en passar per davant duna catedral, la planta em va impossibilitar els
braos. Jo no aguantava el test amb les mans, sin que el sostenien les fulles que se
manaven adherint al cos. De totes maneres era igual, perqu el test va resistir menys
que no pas jo: sesquerd de sota i sortiren les arrels, que comenaren a resseguir-me
les cames per buscar la terra amb avidesa.
Poc abans darribar a la casa (ja la podia veure), els rebrots em van privar de tant de
moviment, que havia davanar fent salts amb els peus junts. Bellugava els msculs

21
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 22

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

de la cara amb desesperaci, per desviar el curs de la creixena i evitar que la seva no-
sa em taps els ulls.
Quan ja era gaireb a la porta, les arrels arribaren a terra i shi van clavar, convertint-
me en una mata dherba. Un manyoc de tiges es va dividir sota la meva barba, puj la
meitat per cada galta i en arribar al cap sun novament i va trenar-se, de manera que
em va serrar de dents i no podia emetre cap so.
A travs de les clarianes que deixaven les fulles, esbatanava la mirada, que era lnica
cosa que podia fer. Imagineu-vos el meu estat desperit en descobrir la meva amiga
que tornava a casa, desprs de la seva hora de compres.
Ella va veure la inusitada capa de verd, i midentific per la corbata (que sobresortia
de la planta). Va acostar-sem, em va amenaar amorosament amb una m i servint-se
daquella veu dola que menamorava tant, digu:
Baixa de larbre, grandols! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?
PERE CALDERS, Crniques de la veritat oculta

Nom: heura
Nom cientfic: Hedera helix
Classe: magnoliates.
Subclasse: rsides.
Famlia: aralicies.
Fulles: color verd fosc, palmades, lluents.
Flors: groguenques, agrupades en umbelles.
poca de floraci: setembre, octubre.
Fruit: baies esfriques, petites i negres, no comestibles.
Distribuci geogrfica: contrades mediterrnies i mitja muntanya.
Hbitat: boscos, racons ombrvols al peu de penyals de muntanya, torrents
i alzinars.
Caracterstiques: Lheura s una liana que puja a sobre daltres plantes (per exemple, les palmeres dels jardins) o, ms sovint,
sobre parets rocoses. Tamb es pot trobar estesa pel terra a sota dels alzinars. Forma petites arrels a les branques que li
serveixen per aferrar-se al seu suport. Les fulles properes a les branques frtils sn rombodals, mentre que les de la resta de la
planta presenten uns caracterstics lbuls en forma palmada. Floreix al final de lestiu i a la tardor. Hi ha varietats domstiques,
donat el seu ampli s en jardineria.

22
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 23

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

penedir-se llavor bonior nosa

grimpadora
desplaure
recnditament
esclat
zumzeig
brot
arrapar-se
esquerdar
rebrot
manyoc
tija
esbatanar
c i
2. Substitueix lexpressi destacada per lopci que et sembli ms correcta:

I aix a despit del color de la corbata []. m

t s
a ms
malgrat
contrriament

3. Explica quins matisos aporten linfix -ol- i el sufix -s al mot gran.

Baixa de larbre, grandols! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?
enuig i malestar
regany i afecte
alegria i felicitat

4. Llegeix la fitxa que descriu les caracterstiques de lheura i respon aquestes preguntes
relacionades amb el conte:

Per qu creus que lheura senfila per damunt del protagonista?

Per qu noms li sobresurt la corbata?
En quina poca de lany situaries els fets?

5. Explica qu creus que entn el protagonista quan fa servir aquestes expressions:

Diu que una amiga li ha regalat una corbata arrogant.

Dedica hores de les de dormir a pensar amb qu li pot correspondre.

6. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.

A B

C
D

23
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 24

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
7. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes segents:

No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? Jo s,
i me nhe hagut de penedir sempre.

A qui sadrea el protagonista amb la pregunta inicial?

Qu desperta en el lector la seva resposta?
Com valores les seves paraules desprs dhaver llegit el conte?

8. Quin s el tret principal del carcter del protagonista? Per qu creus que justifica
la seva manera de ser?

9. Creus que s una escena habitual per al protagonista, veure un home ballant
damunt de vidres trencats? Raona la teva resposta.

10. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

El protagonista considera que la seva amiga s molt detallista.

El regal que ofereix a la seva amiga el fa pensant noms en ella.
Lautntic inters per regalar la planta s embellir el mur.
Al mercat de les flors venen plantes perilloses per a la integritat de les persones.
El protagonista t molta pressa per arribar a casa de lamiga.
Lamiga, quan veu lheura, entn de seguida qu li passa al seu amic.

11. Calcula el temps que passa des que el protagonista compra la planta fins que
la regala a la seva amiga.

REFLEXIONAR I AVALUAR
12. Explica la relaci que hi ha entre els dos personatges principals i justifica-ho amb

a algun detall que illustri la teva opini.

13. Creus que la histria que narra el protagonista s versemblant? Es trenca en algun
moment la versemblana? Posan un exemple, si s el cas.

M
14. Comparteixes alguna de les opinions del protagonista com, per exemple,
la datribuir als taxistes un instint sinistre?

15. Contrasta les caracterstiques que t lHedera helix segons el conte

amb les que t en realitat, que es mostren a la fitxa.

e EXPRESSAR-NOS

m 16. Tria un arbre o una planta que vegis habitualment i elabora una fitxa,
similar a la de lHedera helix, que reculli les seves caracterstiques
principals. Informat sobre el nom cientfic, lhbitat, el fruit, etc.

f g 17. En grup, feu un recull dhiptesis sobre com devia retornar

a la normalitat el protagonista. Desprs expliqueu-les
a la resta de la classe.

24
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 25

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Lexpressi dactituds emocionals (I)

El llenguatge serveix, entre altres coses, per expressar actituds emocionals de les persones. En
aquesta unitat i la propera veurem algunes frmules que permeten expressar sentiments. Aques-
tes expressions van acompanyades, en el llenguatge oral, de recursos com ara la postura, els ges-
tos, la mirada, etc. En la llengua escrita, en canvi, les expressions es fan ms artificioses.

Els sentiments
Lexpressi verbal dels sentiments sol fer-se amb verbs copulatius o semblants (ser, estar, sem-
blar, sentir-se, trobar-se...) seguits dalgun adjectiu o adverbi adequat a lestat anmic de qui parla.
Exemples: Em sento feli. / En aquella cita em trobava incmoda. / Estem molt b!
Aquestes expressions solen ser ms aviat informals i pressuposen una certa familiaritat entre els
interlocutors. En canvi, hi ha situacions en qu lexpressi dels sentiments ha de ser ms formal.
Aleshores, les frmules solen ser ms llargues i refinades, i hi sol aparixer de manera explcita la
paraula sentiment seguida del nom ms idoni per al sentiment que es t. Exemples:
Volem expressar el nostre sentiment de solidaritat envers els damnificats.
Deixeu-me felicitar el guardonat, a qui muneix el sentiment duna llarga amistat.

La satisfacci
Les expressions de satisfacci poden ser molt variades. En general, es pot transmetre amb sim-
ples exclamacions com Que b!, Quina sort! o Aix s fantstic!, o amb verbs com agradar o ale-
grar. Es pot fer explcit all que produeix la satisfacci de diverses maneres:
Amb una oraci independent: Que b! Hem trobat el cam a la primera.
Amb una proposici subordinada amb que: Quina sort que us hgiu posat dacord.
Amb una proposici subordinada amb infinitiu: Malegra haver trobat la Rosa tan feli!
En contextos ms formals, es poden fer servir expressions com ara les segents: s un gran
plaer acollir-vos en aquestes installacions. Ens satisf enormement la seva visita. Em complau salu-
dar lexcellentssim senyor alcalde...

La insatisfacci
Les expressions dinsatisfacci sn les mateixes per de sentit contrari. Hi ha simples exclama-
cions com Que malament!, Que terrible!, Quina murga! i verbs com agradar utilitzats negativa-
ment. Es pot dir clarament all que produeix la insatisfacci de diverses maneres:
Amb una oraci independent: Que malament! No ens queda gota de benzina.
Amb una proposici subordinada amb que: Quina murga que plogui el cap de setmana.
Amb una proposici subordinada amb infinitiu: No magrada pagar per endavant.
En situacions en qu no hi ha prou confiana es pot recrrer a frmules ms atenuades, com No
ens acaba de fer el pes. Per les expressions ms formals solen fer s de verbs que signifiquen in-
satisfacci seguits del motiu que la provoca. Exemples:
Ens desagrada lactitud que mant davant dels nostres advertiments.
Mha desplagut lesment daquell fet que ja considervem oblidat.

25
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 26

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

18. Explica quins gestos acompanyarien lexpressi daquests sentiments:
fstic sorpresa menyspreu impotncia

19. Escriu amb una subordinada amb que i amb una subordinada amb
infinitiu aquestes expressions construdes amb una oraci independent:
Fantstic! Jugo de titular al partit de diumenge!
Que malament! Mhe quedat sense diners!

20. Busca en aquest text expressions informals de satisfacci i dinsatisfacci.
Desprs, tornal a escriure canviant-les per expressions formals.

M he trencat la cama i haur destar un mes sense posar el peu a terra. Quin pal! No podr
sortir amb les amigues i, en canvi, haur de suportar que tothom em pregunti: Com tho
has fet?, que en tens per gaires dies?, etc. Vaja, un rotllo. Ara, el que s que molar seran les
visites dels avis, que segur que em portaran regals... Que guai, que et malcrin de tant en tant!

21. Classifica en formals (F) i informals (I) les expressions daquestes sries:
Em desplau la gent hipcrita. Allucino amb els documentals danimals.
No magrada la gent hipcrita. Mencanten els documentals danimals.
Em cau fatal la gent hipcrita. s un plaer veure documentals danimals.
No suporto la gent hipcrita. Em complau que semetin documentals
Em desagrada la gent hipcrita. danimals.

22. Relaciona cada expressi amb el personatge que la pot dir:
Aquestes mongetes no macaben de fer el pes.
Un altre cop mongetes... Nestic tip!
Les mongetes no sn el meu menjar favorit...
Em desagraden les mongetes precuinades.
1. Una senyora que compra al mercat. 3. Un convidat a qui ofereixen mongetes.
2. Un cuiner de fama reconeguda. 4. Un nen petit davant del plat de mongetes.

23. Llegeix aquests dos textos potics. Explica quins sentiments expressa
cadascun i quines expressions shi fan servir.

Mala Pasqua us do Du, monja corcada, Quina petita ptria

Bresca sens mel, trepada celosia, encercla el cementiri!
Formatge ullat, cruel fisonomia, Aquesta mar, Sinera,
Ab ms puntes i grops que t larada; turons de pins i vinya,
De alguna fossa us han desenterrada pols de rials. No estimo
Per no sofrir los morts tal companyia, res ms, excepte lombra
Quan eixa mala cara se us podria, viatgera dun nvol.
i estava ja de cucs mig rosegada; El lent record dels dies
que sn passats per sempre.
FRANCESC VICEN GARCIA
SALVADOR ESPRIU

26
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 27

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Interpretem correctament
el que ens diuen

La tutora vol contactar amb els pares

Estic una mica neguitosa. La Maria, la
tutora, ha comentat, com qui no vol la
cosa, que vol contactar amb els meus pa-
res. Ostres, no! Si el curs acaba de co-
menar! Pots comptar: La seva filla tal i
tal Si ja me les conec jo, aquestes no-
tes!
Ja no he pogut estar pendent de lexpli-
caci. Per aix, quan sha acabat la clas-
se, mhe aixecat i he anat a demanar-li
directament.
Qu vols dir ara, amb contactar amb els
meus pares? he deixat anar, ara mado-
no que un pl seriosa.
La Maria mha mirat amb posat de no
entendre-ho massa i desprs ha somri-
gut.
Doncs ni ms ni menys que aix, S-
nia. He de comenar a entrevistar-me
amb els pares de tothom i ets la primera
de la llista. Tens lagenda a m?
Aix no passa res?

24. Llegiu el text anterior per parelles, comenteu si la situaci descrita s
habitual i responeu aquestes preguntes:
Com reacciona, la Snia, davant de la sollicitud dentrevista de la tutora? Per qu?
Creieu que hi ha hagut un malents?
Creieu que la situaci de comunicaci hauria pogut ser duna altra manera,
perqu tot estigus ms clar des del primer moment?

25. Imaginat que la tutora i els pares de la Snia coincideixen a la reuni de
presentaci del curs. Estan tots dacord per concertar entrevistes entre pares
i tutor. Explica qu podrien dir en aquesta hipottica conversa.

27
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 28

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

26. Redacta la possible nota que la tutora acaba escrivint a lagenda de la
Snia. Hi ha diferncies entre concertar lentrevista oralment o per escrit?

Codi oral Codi escrit

s espontani. Sha de planificar mnimament.
s lhabitual en les situacions quotidianes. Implica un esfor ms gran de correcci
Acostuma a haver-hi frases inacabades, i formalitat.
repeticions s ms precs i t unes regles ms estrictes.
El context ajuda a interpretar Es pot repassar el missatge abans de
els missatges. transmetrel, i el receptor tamb el pot
llegir diverses vegades per entendrel millor.

Creus que la interpretaci de la Snia hauria estat diferent si el missatge de la

tutora hagus estat escrit? Per qu?

27. Llegeix aquests textos i decideix si sn propis del codi oral (CO) o del codi
escrit (CE), justifica-ho amb algun argument.

I tu, va el tio i, paf, tu ja mentens i b, s que ni tho imagines per flipar, vaja i desprs,
doncs ja saps.

Cal prmer el bot un segon cop per activar la vlvula. Posteriorment, el dispositiu sengega de
manera automtica.

Una barra de quart s, de quart i a ms dall, dnam una dallonses dacord? Com la
dahir eh?

Explica en quin context es poden haver produt aquests missatges i en quina

situaci es poden haver trobat les persones que els han generat.

28. Descriu tres situacions quotidianes concretes
en qu sigui preferible fer servir el codi escrit
i explican els motius.

Posa-les en com amb la resta de la classe.

29. Quan escrius un SMS o quan xateges, fas servir
el codi oral o el codi escrit? Raona la teva resposta.

30. En grups de tres o quatre, prepareu oralment una conversa
imaginria entre alguns dels vostres professors i representeu-la davant
de la classe. Trieu un daquests temes:
El rendiment de la classe El que faran el cap de setmana
La lliga de futbol La propera sortida cultural de la classe
Com sexpressarien? Intenteu adaptar-vos-hi.
Desprs descoltar les intervencions de diversos grups, decidiu quina s la ms
real. Esteu tots dacord pel que fa aquesta qesti? Coincideix amb el criteri del
professor o la professora de llengua?

28
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 29

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

El vocabulari de les plantes

31. Aparella cada flor amb el seu nom:

lliri - rosella - tulipa - gerani - clavell - gira-sol - hortnsia

7
1 5 6
2 3 4

32. Copia aquestes oracions i completa-les amb la paraula adequada:

manat pom rastellera feix

Ahir la Glria va fer quinze anys i li van regalar un ...... de flors.

Pengeu, si us plau, aquesta ...... dalls a la paret del rebost.
Ha arrencat un ...... dherba del jard.
Tallar unes quantes tiges i en far un ......

33. Classifica aquests productes segons si sn cereals, llegums o hortalisses.
Si et cal, busca informaci.
arrs avena mongeta xirivia blat
soja blat de moro remolatxa cigr civada
mill fava ordi rave sgol
nap vea pastanaga fesol carabassa

34. Aparella cada paraula amb la seva definici:
arrel Barreta llarga i prima que aguanta les fulles i les flors duna planta.
llavor Flor abans dobrir-se.
saba Part de la planta enfonsada sota terra, per on pren aliment.
tija Part del fruit de la qual pot nixer una altra planta.
bulb rgan subterrani de forma rodona que tenen algunes plantes.
poncella Lquid que circula per linterior de les plantes i les nodreix.

35. Indica el mot que no pertany a cada srie:
planta, planter, plantable, planteig, replantar, plantaci, plantatge
fulla, fullam, fullejar, fullatge, fullaraca, fullac, fulls
flor, floraci, floral, floreig, floret, florada, florejar

36. Escriu la paraula que correspon a cada definici:
Pols de color groc que produeixen les flors quan sobren.
Conjunt de grans que hi ha a la part final de la tija dels cereals.
Element reproductor dalguns vegetals, com ara els fongs.
Cadascuna de les fulles de colors duna flor.

37. Escriu aparellades les paraules sinnimes:

esponers - assaonat - florit - pansit - verd - madur - marcit - tendre

29
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 30

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Les categories lxiques

Act. 38 i 39 Les classes de paraules
Les categories lxiques sn classes de paraules que sestableixen tenint en compte tres nivells
danlisi o criteris: la morfologia, la sintaxi i la semntica.
Criteri morfolgic. No totes les paraules presenten la mateixa variaci formal. Els verbs, per
exemple, tenen ms de cent formes (repasso, repasses, repassaries, havent repassat, repassssiu...).
A laltre extrem hi ha categories, com ara els adverbis, que tenen una nica forma (aleshores).
Criteri sintctic. Hi ha categories lxiques capaces de generar al seu voltant un sintagma i
nhi ha daltres que sempre tenen un paper secundari dins del sintagma de qu formen part.
Aix, el verb actua com a nucli del sintagma verbal (per exemple, obre la finestra) i el determi-
nant noms introdueix el nom nucli dun sintagma nominal (per exemple, aquesta nit).
Exemples: Obre la finestra: el verb obre s el nucli daquest SV.
Aquesta nit: el determinant aquesta introdueix el nucli del SN, que s el nom nit.
Criteri semntic. Des del punt de vista del significat, hi ha paraules que tenen sentit per si
mateixes i nhi ha que no tenen un significat lxic ben especfic, ms enll de connectar altres
mots i marcar el tipus de relaci que sestableix entre ells. El nom sopa, per exemple, t un sig-
nificat ple, expressa un aliment lquid que sol servir-se en comenar un pat. La preposici de,
per contra, no t un significat tan especfic, sin que posa en relaci altres mots: president de
lescala.

Act. 40 i 41 Les categories lxiques

des del punt de vista morfolgic
Si tenim en compte la variaci formal, classifiquem les categories lxiques en quatre grups:
Els verbs. Sn la categoria lxica amb ms formes, ja que varien segons la persona (1a, 2a o
3a), el nombre (singular o plural), el temps (passat, present i futur), el mode (indicatiu, sub-
juntiu, imperatiu) i encara daltres elements com laspecte o la veu. Els verbs tenen un cente-
nar llarg de formes, excepte els impersonals, que en tenen una vintena, i alguns verbs dits
defectius, que justament sanomenen aix perqu no presenten tota la variaci possible.
Els noms, els adjectius i els determinants. Aquestes tres categories varien de forma segons
el nombre (singular o plural) i, en el cas dadjectius, determinants i alguns noms, en gnere
(mascul o femen). Per tant, poden tenir quatre formes com a mxim (cos, cosina, cosins, cosi-
nes), tot i que segons els casos en tenen tres (velo, veloos, veloces), dues (taula, taules) o fins i
tot nhi ha dinvariables (dilluns).
Els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les interjeccions. Aquestes quatre catego-
ries sn invariables, s a dir, tenen una sola forma (aqu, per, quan, ah!). Els casos dapostrofaci
(d) es consideren variacions ortogrfiques, no pas morfolgiques.

30
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 31

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els pronoms. Aquesta categoria lxica s molt diversa des del punt de vista morfolgic,
perqu nhi ha de tres menes:
Invariables. Exemple: vosaltres.
Variables en nombre. Exemple: li (singular), els (plural).
Variables en gnere i nombre. Exemple: el (mascul singular), la (femen singular), els (mas-
cul plural), les (femen plural).
A ms, alguns pronoms febles varien de forma segons la posici que ocupen respecte al verb (us
i vos, per exemple, sn formes del mateix pronom que trobem en combinacions com us vaig dir o
vaig dir-vos).

Act. 42 - 44
Les categories lxiques
des del punt de vista sintctic
Si mirem com es combinen les paraules entre si per formar sintagmes, distingim quatre menes
de categories lxiques:
Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les preposicions. Aquestes cinc categories
donen nom, respectivament, al sintagma verbal (SV), al sintagma nominal (SN), al sintagma
adjectival (SA), al sintagma adverbial (SAdv) i al sintagma preposicional (SP). Exemples:
anem a la muntanya: SV
el concert de rock: SN
boig per tu: SA
molt lentament: SAdv
a lErnest: SP
En els quatre primers casos, el nucli s tamb la paraula amb ms significat. Les preposicions,
en canvi, sn el nucli del SP per tenen un significat redut.
Els pronoms. Les paraules daquesta categoria equivalen a sintagmes nominals, adjectivals,
adverbials o preposicionals, i eviten haver-los dexpressar explcitament quan la situaci o un
esment anterior ho fan innecessari.
Ella est de vacances. 1 Ella equival a un SN, com ara La mare.
Ho sembla. 1 Ho equival a un SA, com ara preocupat.
Mhi he trobat la Carla. 1 hi equival a un SAdv, com ara all.
Ara en tornen. 1 en equival a un SP, com ara del mercat.
Els determinants. Les paraules daquesta categoria actuen com a elements introductoris dels
noms que constitueixen el nucli dels sintagmes nominals. Exemple:
aquesta faldilla
Det nucli SN

Les interjeccions i les conjuncions. Sn dues categories que queden fora dels sintagmes
prpiament dits. En el cas de les primeres, actuen com una oraci, ja que sn sintcticament
independents. En el cas de les segones, poden relacionar mots dins dun sintagma o b propo-
sicions dins de loraci composta. Exemples:
Ep! Que no em sents?
interjecci

llapis i paper Vaig sortir de dubtes quan els vaig veure agafats.
conjunci proposici conjunci proposici

31
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 32

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Act. 45 i 46 Les categories lxiques

des del punt de vista semntic
Des del punt de vista del significat, hi ha quatre tipus de categories lxiques:
Els verbs, els noms, els adjectius, els adverbis i les interjeccions. Aquestes cinc categories
tenen un significat ple i autnom (riure, platja, ambicis, desprs, oh!).
Els determinants. Les paraules daquesta categoria afegeixen una noci de pertinena, proxi-
mitat, quantitat, etc., al nom que introdueixen (el meu calaix, el teu calaix).
Les preposicions i les conjuncions. Les paraules daquestes categories no tenen un significat
lxic, sin que relacionen dos sintagmes o proposicions. Per exemple, en loraci Va telefonar a
lajuntament perqu volia saber lhorari de la deixalleria, la conjunci perqu relaciona lacci
principal (Va telefonar a lajuntament) amb la causa que la motiva (volia saber lhorari de la dei-
xalleria).
Els pronoms. Les paraules daquesta categoria tampoc no tenen un significat propi o constant,
sin que adopten el de lelement a qu es refereixen en cada oraci o text. El pronom la, posem
per cas, en loraci Agafa la torradora i connecta-la en aquest endoll, es refereix a la torradora.

38. Indica quin criteri danlisi segueixen les afirmacions segents:

La preposici de no t un significat especfic.

La conjunci i relaciona mots o sintagmes.
El nom s el nucli del sintagma nominal.
Els noms acostumen a tenir entre dues i quatre formes.
El nom ganivet t un significat propi.
Els adverbis sn invariables.

39. Busca en cada srie la paraula que no t la mateixa categoria lxica que
la resta. Indica la categoria del conjunt i de la paraula que no hi pertany.

ser - animat - entenedor - caminar

sense - per - i - ni
li - ho - no - en
rpidament - pensament - senzillament - pausadament
dem - desprs - dilluns - aleshores

40. Indica la categoria lxica de cada paraula i el nombre de formes que pot
tenir:

edifici contra aixafar vermell

aquest o germ escriure
globus lentament bastant forta

41. Copia loraci segent i indica la categoria lxica de cada paraula:
Ahir el metge de capalera va anullar les visites ja que ledifici estava sense llum.

32
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 33

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

42. Detecta els sintagmes que sindiquen a continuaci en aquesta oraci:

Les orenetes volen molt lleugeres pel cel.

SV SN SA SP

43. Escriu els sintagmes segents:

Un sintagma verbal. Un sintagma nominal.

Un sintagma adjectival. Un sintagma preposicional.

44. Indica quina categoria lxica expressa aquestes nocions:
Una acci o un estat.
Una persona, un animal o una cosa concreta o abstracta.
Una noci de pertinena, proximitat, quantitat, etc.
Una sensaci o estat anmic com ara cansament, sorpresa, etc.
Una qualitat de color, mida, forma, procedncia, etc.
Una noci de lloc, temps, manera, quantitat, afirmaci, negaci o dubte.
Posa exemples que illustrin les diferents possibilitats de cada enunciat.
Exemple saltar (acci), sser (estat).

45. Tria la paraula que sadiu amb cada afirmaci:
Expressa una noci de pertinena. 1 aquell/meu/aquesta
Relaciona sintagmes o proposicions. 1 groc/ni/ahir
T un significat ple i autnom. 1 ho/amb/pa
Expressa una noci de proximitat. 1 nostre/els/aquests

46. Explica quin significat adopten els pronoms daquestes oracions:
En Sergi sha deixat la carpeta al bar i ara no el puc avisar.
Guardeu els mbils i no els tragueu dins del centre.
He baixat una pellcula nova dInternet i aquesta nit la mirarem.
La festa comena a les nou per ja vaig avisar que hi arribaria ms tard.

47. Fes a la llibreta un quadre com aquest i posa-hi les creus que corresponguin:

Equival a
Pot ser nucli Obre Introdueix Queda fora
un sintagma
de sintagma el sintagma un nom del sintagma
no expressat
Verb
Nom
Adjectiu
Determinant
Pronom
Adverbi
Preposici
Conjunci
Interjecci

33
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 34

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Alternana de vocals en certs verbs

Com a norma general, larrel de totes les formes dun mateix verb t la mateixa vocal. El verb
dormir, per exemple, sescriu sempre amb la vocal o al lexema: dorm- apareix a dormo, dorms,
dormies, dormireu, dormint... En alguns casos, aquesta norma permet als parlants del bloc orien-
tal de la llengua catalana saber com han descriure certs verbs que els podrien fer dubtar. Per
exemple, han descriure nedem amb una e a la primera sllaba perqu troben aquesta vocal en
formes que, com nedo, tenen laccent a larrel i es pronuncien clarament amb e.
Tanmateix, certs verbs alguns ds fora freqent presenten una alternana en la vocal de
cosir: cus
larrel:
Poder i voler. En aquests verbs alternen les arrels amb o i u:
1. En sllaba tnica, la pronunciaci indica clarament qu cal escriure (puc, pots...)
2. En sllaba tona, cal escriure com a norma o (podia, podr, pogus, pogurem, pogut...) excep-
te en les formes puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant del present de subjuntiu com de
limperatiu. Totes les formes daquests temps sescriuen amb u:
pugui*, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin
vulgui*, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
sortir: surt * Aquestes formes apareixen noms en el present de subjuntiu, no pas en limperatiu.
Collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats (recollir, descosir, sobresortir...). En aquests verbs,
sescriuen amb u les arrels amb vocal tnica i amb o les arrels amb vocal tona. Exemples:
cullo, culls, cull, cullen... per: collim, colliu, collien...
cusi, cusis, cusin... per: cosim, cosiu, cosireu...
surt, surtin... per: sortim, sortiu, sortissin...
Fer, jeure, nixer, treure i derivats (desfer, ajeures, renixer, sostreure...). En aquests verbs, ses-
criuen amb a les arrels amb vocals tones, independentment que en les formes tniques pu-
escopir: escup guem trobar una a o una e segons les formes i les varietats geogrfiques. Exemples:
far, faria... faig, fas, fem, feia, facis...
jaiem, jaieu, jaurs... jeure/jaure, jeu/jau, jeia...
naixem, naixeu, naixia, naixer... nixer/nixer, neix/naix...
traient, traurem, tragussiu... treure/traure, treus/traus, tret...

48. Copia aquestes formes verbals i completa-les amb a o e. Desprs,
escriu-ne una altra en qu aquesta vocal aparegui en posici tnica:

pr__nia af__itava comb__tia

perm__tran cr__ixia for__deu

49. Fes el mateix que en lactivitat anterior, per ara omplint els buits
amb o o u:

xi__lem r__bat resp__nia

trem__leu t__pava x__claria

34
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 35

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

50. Elabora un quadre com aquest a la llibreta i completal seguint
el model:

ahir ara dem

defensar defensava defensa defensar
jeure
treure
desfer
recaure
nixer

51. Torna a escriure les oracions segents en futur:
La Meritxell no tasta res que sigui dol.
LAgns fa les prctiques al mat.
Tot el dia jeu al sof sense fer res.
Son pare li retreu el seu comportament.

52. Escriu el present de subjuntiu daquests verbs:
cosir voler sortir
poder collir tossir

53. Copia aquestes oracions i completa-les amb la forma verbal que
sindica:
Cada vegada que sacaba una classe ............ al passads. (1a, plural, present
dindicatiu, verb sortir).
Espero que ............ acceptar el meu ajut. (2a, plural, present de subjuntiu, verb voler).
Quan rem petits anvem a lhort amb lavi i ............ cireres. (1a, plural, imperfet
dindicatiu, verb collir).
Quan ............, porteu-me un comps. (2a, plural, present de subjuntiu, verb poder).
Es va posar un xal que li ............ les espatlles. (3a, singular, imperfet dindicatiu, verb
cobrir).

54. Escriu linfinitiu que correspon a les definicions segents:
Treure la pols. Pujar dalt dun cavall.
Deixar alg o alguna cosa moll daigua. Fer sortir els colors a alg.
Aguantar alguna cosa perqu no caigui.
55. Llegeix el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

N o he pogut aclucar lull en tota la nit. La vena del tercer no ha parat de tossir i llevar-se del
llit, i arrossegar els peus fins al bany. I all, a continuar tossint i, per si aix era poc, ha co-
menat a escopir. Noms de sentir-la sem removia lestmac. Aix s que, vulguis no vulguis, tota
la famlia en dansa. La mare sha posat a fer mitja i se nha fet un tip, de collir punts! El pare, que
li treia importncia, s lnic que ha continuat jaient. La meva germana ha aprofitat per atacar:
que si tot era culpa de viure en un pis, que en una casa estarem ms tranquils... Per, veient que
no sen sortiria, ha optat per posar-se a llegir. Quan feia cinc hores que tossia, el xarop deu haver
fet efecte i la pobra dona sha adormit. Llstima que aleshores el pare ha comenat a roncar.

35
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 36

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Locucions i frases fetes

Les locucions i les frases fetes sn grups de mots fixats i estereotipats que funcionen com una so-
la paraula. Les locucions estan formades per un sintagma. Les frases fetes, en canvi, estan forma-
des per tota una oraci.

Locuci Frase feta

a prova de bomba 1 molt resistent Fer patxoca 1 Tenir aspecte vists
de dia en dia 1 progresivament Estar curat despants 1 Tenir experincia

El significat daquestes expressions es pot trobar en dos tipus de diccionari: en el diccionari de la

llengua, o de definicions, i en un despecfic, el diccionari de locucions i frases fetes, el qual tam-
b proporciona formes equivalents o sinnimes i exemples ds.
En un diccionari especfic el significat sha de buscar per la primera paraula de la locuci o frase
feta, mentre que en el diccionari de la llengua la informaci sobt per lentrada del nom o lad-
jectiu i mai pel verb o la preposici que encapala el grup de mots. Observa lexemple:

Locuci o frase feta diccionari de la llengua diccionari especfic

De dia en dia dia de
Estar curat despants espant estar

56. Indica si les expressions segents sn locucions o frases fetes:
el conte de la vella buscar una agulla en un paller
engegar a rodar tenir el cap ple de pardals
a ulls clucs lluna de mel

57. Escriu una oraci amb cada una de les locucions segents:
Un be negre! No val a badar!

58. Copia aquestes oracions i completa-les amb alguna de les locucions
segents:

de pla en pla de gota en gota de bat a bat de gom a gom

Les finestres eren obertes... Es va deixar enganyar...

Venen els pisos... El local era ple...

59. Escriu aparellades les locucions sinnimes:
de bona tinta tard o dhora
bra a bra de bona font
a punt pel mateix preu
mal per mal a lunson
a la curta o a la llarga ben amanit

36
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 37

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

60. Busca el significat daquestes expressions en un diccionari de la llengua
i en un de locucions i frases fetes, i explica el mot que tha servit dentrada:

a la quinta forca lany de la picor

lluir el pl estirar-se els cabells

61. Relaciona cada frase feta amb el seu significat:

buidar el pap moderar lambici

ser carn i ungla estar inactiu
estar amb les mans a la butxaca no deixar passar
barrar el pas dir tot el que cal
menjar poc i pair b avenir-se molt

62. Hi ha moltes frases fetes que contenen la paraula cor. Escriu la frase feta
que et suggereix cada dibuix i explican el significat.

1 3

2
4
5

63. Completa aquestes frases fetes amb el nom del que representa el dibuix:

Bufar i fer ........ 1 2 4

Defensar a ........ i ........ 5

Cosir-se la ........
Anar sobre ........
Remenar la ........ 6
Tocar el ........
3

64. Escriu una oraci amb cada una daquestes frases fetes:

anar a tres quarts de quinze no venir dun pam lligar caps

65. Copia aquestes oracions i substitueix les expressions en cursiva
per la frase feta ms adient:

tenir els dies comptats perdre els estreps

glaar la sang a les venes estar que bufa remoure cel i terra

La gent del poble sha enutjat amb la decisi de lajuntament.

Aquell edifici senderrocar aviat.
Quan li van explicar els fets es va irritar moltssim.
Abans de perdre-ho tot utilitzar tots els mitjans possibles.
Aquells crits el van horroritzar.

37
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 38

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Narracions bbliques i clssiques

La torre de Babel
Desprs de les narracions dAdam i Eva, de Can i Abel i de No, el primer llibre de la Bblia, el G-
nesi, explica la histria de la torre de Babel. El nmero inicial (11) indica el captol, mentre que els
numerets sobreindexats indiquen els versicles (1 a 9). Aquest sistema permet fer citacions de tots els
llibres que formen la Bblia.
11 1En tota la Terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2Els homes
van emigrar des de lorient, trobaren una plana al pas de Xinar i la van poblar. 3Llavors parlaren
entre ells de fer maons i courels al forn. Aix comenaren a fer servir maons en lloc de pedra, i
asfalt en lloc de morter.
4
Desprs van dir:
Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; aix ens farem un nom i no ens
dispersarem per tota la terra.
5
El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construen els homes, 6i es digu: Tots for-
men un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta s la primera obra que emprenen, des da-
ra cap dels seus projectes no estar fora del seu abast. 7Baixem a posar confusi en el seu llen-
guatge perqu no sentenguin entre ells.
8
Aix el Senyor els va dispersar des daquella regi per tota la terra, i van abandonar la construcci
de la ciutat. 9Per aix aquella ciutat porta el nom de Babel, perqu all el Senyor va posar la con-
fusi en el llenguatge de tota la terra, i des dall el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra.
Gnesi (traducci interconfessional)

Ulisses i els Cclops

Ulisses, heroi grec que desprs de la guerra de Troia torna cap a la seva terra, taca, arriba a la terra dels Cclops, ssers
orgullosos que menen una vida silvestre, en coves allades i sense lleis. s fet presoner pel cclop Polifem, que comena a
devorar els companys de lheroi. Ulisses sempesca un estratagema per sortir de la cova on Polifem els t retinguts. Des-
prs de dir al monstre que el seu nom s Ning, lemborratxa i li ataca lnic ull
que t al mig del front, amb una gran estaca que ha preparat prviament.
S, i, tombant-se, men cau all de sobines i es queda
ben ajagut, reganyant el coll masss; i lagafa
el son que tot ho doma; i de dins la gola gitava
vi, amb mossos humans; i com rotava el beverri!
Jo aleshores enfonso lestaca sota la rima
de cendres, fins que sescalfa; i en tant abrivo amb paraules
tots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi.
Quan el pal doliver ja anava a abrandar-se i a treure
flama, bo i verd com era, i llua que feia basarda,
jo que el trec del foc i el porto corrents, i els meus homes,
drets, em volten; i un du ens insufla una gran valentia.
Ells aixequen el pal doliver, que dun cap era en punta,
i lhi enfonsen dins lull; i jo per dalt, recalcant-mhi,
el faig giravoltar, igual com un quan forada

38
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 39

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

amb la barrina una taula de nau, i els altres per sota

van donant limpuls, amb una corretja que estiren
ara un cap ara laltre; i la broca fa via, all sempre:
dintre el seu ull aix tenem lestaca inflamada,
fent-la girar; i la sang bullia entorn, per lardncia;
i una vegada encesa la nina, aquell baf va cremar-li
en rod les parpelles i aix mateix les pestanyes,
i les arrels de lull petaven del foc que hi prenia.
Com llavors que el ferrer una grossa destral o b una aixa
dins un bany daigua freda immergeix, amb la gran estridncia,
per trempar-la, car ve daix la fora del ferro:
tal xiulava el seu ull entorn de la nostra olivera.
Va f un plany horrors, que el penyal tot va retrunyir-ne,
i nosaltres, de por, reculem; ell lestaca sarrenca
de dins lull, tota bruta de sang, i la llena aleshores
lluny, rebatent-la, brandant les mans en un ram de deliri.
Crida amb uns grans bramuls els Cclops que tenen lestatge
pel venat en esplugues, al llarg de les crestes ventoses.
Els quals, sentint aquell clam, de pertot arreu acudeixen
i, drets entorn del coval, li pregunten qu s que lacora:
Doncs, Polifem, qu et passa que tant taclapara, que crides
aix en la nit immortal i ens poses que no dormirem?
s el teu bestiar, que ha vingut un hum i se lemmena?
O s que et maten a tu amb ardit o b per la fora!
I el puixant Polifem de dintre lespluga cridava:
Que si em maten? Ning! I qu ha de ser per la fora!
I ells, responent, digueren aquestes paraules alades:
Doncs si ning no et fa violncia, sol com habites,
el que s un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que sesquivi.
Tota vegada tu invoca el senyor Posid, que ts pare.
Tal havent dit, sen van, i el meu cor que mestimo va riure
que aix els hagus enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara.
HOMER, Odissea (Traducci de Carles Riba)

de sobines: ajagut cara amunt emmenar: emportar

mos: boc de menjar ardit: artifici, estratagema
beverri: bevedor espluga: cova
recalcar-se: recolzar-se crestes ventoses: serralada
broca: barra, ms o menys esmolada, que puixant: potent
serveix per foradar barrinant el meu lluc sense tara: el meu enginy
acorar: afligir, provocar dolor infallible

39
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 40

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Les narracions bbliques

La Bblia s un conjunt de llibres considerats sagrats pel judaisme i el cristianisme. A ms de te-
nir aquest valor per als creients daquestes religions, t un inters literari i cultural que es fa evi-
dent en nombroses manifestacions pictriques, escultriques, musicals... Dels diferents gneres
literaris que es troben a la Bblia (poemes, lleis, proverbis, reflexions, cartes...), tenen una im-
portncia especial en la histria de la literatura i lart les narracions mtiques de certs personat-
ges, entre els quals destaquen els segents:
Adam i Eva, que sn els pares de la humanitat i els primers que volen
ser com Du i conixer el b i el mal.
Els seus fills, Can i Abel, que simbolizen les rivalitats, lenveja i el
crim entre germans.
No, una persona justa que sobreviu al cstig de Du, que pren forma
de diluvi.
Abraham, que s el smbol de la confiana en Du.
Moiss, que representa lalliberament del poble jueu de lescalvatge
dEgipte.
Sovint el protagonista de les narracions bbliques s el conjunt del poble
dIsrael o la humanitat sencera, com en el cas del relat de la torre de Ba-
bel que has llegit.

Les narracions clssiques

Al costat de la tradici judeocristiana, els clssics grecs i llatins sn laltra font bsica de la litera-
tura occidental. Dintre de la literatura grega i llatina, destaquen els poemes pics dHomer (segle
VIII aC), autor a qui satribueixen, no sense reserves, la Ilada i lOdissea.

Largument de la Ilada se situa de ple en la guerra que els grecs fan contra la ciutat de Troia per
rescatar Helena. Lacci parteix de la ira que sent lheroi grec Aquilles quan el cabdill Agamm-
non li pren lesclava Briseida i abandona la lluita, fet que ocasiona greus desastres als grecs. No-
ms reprn les armes quan Hctor, cap dels troians, mata el seu amic Ptrocle. Aquilles occeix
Hctor i el poema acaba amb lenterrament daquest i de Ptrocle.
Largument de lOdissea se situa en la postguerra troiana, quan Ulisses, rei de lilla dtaca, co-
mena el retorn per mar a la seva ptria. La travessia s plena de peripcies, amb episodis cle-
bres com la trobada amb el cclop Polifem, que has llegit, el cant de les sirenes o el descens a lin-
fern. Cap daquests entrebancs no aconsegueix deturar Ulisses que, finalment, arriba a la seva
ptria. Penlope, la seva esposa fidel, lha esperat malgrat les pressions que ha rebut per casar-se
amb una colla dambiciosos pretendents. El poema acaba amb la restauraci dUlisses com a rei
dtaca, ajudat pel seu fill Telmac.
Aquests dos poemes pics comparteixen caracterstiques com la mtrica,
laprofitament de mites i llegendes de la tradici grega, la intervenci de-
cisiva de les divinitats, lheroisme dels homes compatible amb la pro-
funda humanitat dels seus sentiments i el to elevat que correspon al g-
nere pic. Ara b, mentre que el tema de la Ilada s prpiament bllic,
el de lOdissea s un encadenament daventures on es fa mfasi en la in-
telligncia i lastcia del protagonista.

40
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 41

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

66. Respon aquestes preguntes sobre lepisodi bblic de la torre de Babel:
Quins sn els protagonistes del relat?
Qu creus que representa construir amb maons en comptes de fer-ho amb
pedres, i ajuntar-los amb asfalt en comptes de fer-ho amb morter?
Quins objectius persegueixen els homes que construeixen la ciutat i la torre?
Per qu el Senyor desbarata aquest objectiu?
Quin paper es reserva al llenguatge en aquesta histria?

67. Argumenta quina o quines de les afirmacions segents resumeixen millor
per a tu el sentit daquest episodi:
El narrador s contrari a la construcci de torres i manifesta que el Senyor tamb
shi oposa.
La humanitat, tot i estar unida, fracassa si fa projectes en com massa ambiciosos.
Les discrdies entre les persones vnen duna falta de comunicaci entre elles.
Lexistncia de llenges diferents i la dispersi de la humanitat per la terra sn
malediccions divines.
Lorgull de la humanitat consisteix a voler arribar al cel amb mitjans humans.

68. Informat, a Internet, en enciclopdies o directament a la Bblia, sobre
la histria dalguns personatges bblics, com ara Rut, Ester, Judit o Daniel.

69. Resumeix en poques lnies lacci que duen a terme Ulisses i els seus
companys en el passatge de lOdissea que has llegit.

70. Explica qu volen dir els passatges segents de lOdissea:
Jo aleshores enfonso lestaca sota la rima
de cendres, fins que sescalfa; i en tant abrivo amb paraules
tots els companys, no sigui que algun, espantat, em reculi.
I el puixant Polifem de dintre lespluga cridava:
Que si em maten? Ning! I qu ha de ser per la fora!
I ells, responent, digueren aquestes paraules alades:
Doncs si ning no et fa violncia, sol com habites,
el que s un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que sesquivi.
[...] el meu cor que mestimo va riure
que aix els hagus enganyats el meu nom i el meu lluc sense tara.

71. Explica, amb exemples extrets del text, en quines tres caracterstiques
dUlisses es fonamenta la seva victria sobre un rival tan fort com Polifem.

72. Informat sobre la manera com, un cop cec Polifem, Ulisses acaba
daconseguir que ell i els seus companys encara no engolits pel monstre
puguin escapar-se de la cova on els t retinguts.

73. Busca exemples daltres obres narratives compostes en vers.

74. Informat sobre la figura i lobra de Carles Riba, traductor
de lOdissea al catal. Fes una ressenya que expliqui la seva aportaci
a la difusi de la literatura grega als pasos de llengua catalana.

41
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 42

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

Contacte de llenges
Comunitats lingstiques, llenges i pasos
La vida humana en societat est determinada per ls de la llengua. Per als grups humans, la
llengua s un element important de cohesi i dunitat social, i identifica les comunitats lingsti-
ques. Una comunitat lingstica s un conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixa
llengua, i comparteixen una histria, una cultura i una certa manera de veure la vida i el mn.
Ara b, les fronteres de les comunitats lingstiques no solen coincidir amb les fronteres polti-
ques dels estats. Al mn hi ha unes 6.000 llenges i noms uns 180 estats independents. La situa-
ci ms habitual s, per tant, que en un estat, i sovint en una mateixa societat, convisquin dues
llenges o ms. El monolingisme s molt rar i es dna en els estats amb una sola llengua, com
ara Islndia o Cuba. El plurilingisme o multilingisme, en canvi, es produeix en els estats on
coexisteixen diverses llenges; els exemples sn molt abundants: Espanya, Frana, ndia, Brasil...

Bilingisme
El bilingisme s ls regular i alternat de dues llenges. Els parlants o els grups socials bilin-
ges fan servir indistintament una o altra llengua.
El bilingisme individual es basa en la capacitat que t un parlant dusar dues llenges amb un
domini semblant. Lequilibri es produeix clarament en el cas de les persones que han aprs totes
dues llenges al mateix temps (per exemple, del pare i de la mare). La majoria dindividus bilin-
ges, per, tenen un cert desequilibri a favor de la llengua que han aprs primer. Exemples:
En Llus s fill de mare catalanoparlant i pare castellanoparlant i cada progenitor li parla en la
seva llengua. Podem dir que en Llus s bilinge. LIvn, en canvi, s fill de pares castellanopar-
lants i des de P-3 ha rebut leducaci en catal. Podem dir que lIvn t un domini semblant de
les dues llenges, si b s molt probable que se senti ms segur en ls de la llengua castellana.
El bilingisme social s ls de dues llenges en una mateixa societat. Ara b, sovint hi ha una
llengua que s coneguda per tota la societat i una altra que noms domina una part de la socie-
tat. I, tamb sovint, nhi ha una que s originria del territori en qesti i una altra que shi ha
installat a travs dun grup social concret o per una pressi poltica. Exemple:
A la societat catalana coexisteixen, sobretot, dues llenges (catal i castell), en una situaci
dequilibri molt variable segons les comarques i els grups sociolingstics. Molts catalanopar-
lants, per exemple, tenen lhbit de parlar en castell a interlocutors que dominen el catal. En
canvi, sn menys els castellanoparlants que van optant per parlar habitualment en catal.

Diglssia
La diglssia s una situaci lingstica en qu dues llenges susen per a funcions diferents en
una societat: una, la llengua A (alta) s la llengua de prestigi i es fa servir per als usos formals,
sobretot escrits (ladministraci, lescola, els mitjans de comunicaci...); laltra, la llengua B (bai-
xa), queda relegada als usos orals i informals (famlia i conversa quotidiana). Exemple:
A les comarques de la Catalunya Nord, que polticament pertanyen a Frana, la llengua de la
repblica s el francs (llengua A) i es considera que el catal s una llengua regional (llengua
B), apta noms per als usos familiars i locals.

42
831025 _ 0020-0047.qxd 21/3/07 09:11 Pgina 43

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

75. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F) :
El bilingisme individual s el coneixement de dues llenges per part duna
mateixa persona, si b amb molt ms domini de luna que de laltra.
El bilingisme social s ls de dues llenges en una
mateixa societat.
La diglssia s una situaci en qu sescull lliurement
la llengua que es fa servir en cada cas.
La llengua A noms sutilitza en mbits familiars
i informals.
En els pasos plurilinges tots els parlants sn bilinges.

76. Informat sobre la realitat lingstica de Blgica
i respon aquestes preguntes:
Quines llenges es parlen, a Blgica?
En quin territori se situen?
Quina s la situaci legal de Brusselles, la capital?

77. Llegeix cadascuna daquestes situacions i respon la pregunta
corresponent:

L a Carmina sha fet visitar per en Mario, el metge del seu poble. Han mantingut
la conversa en gallec, la seva llengua materna. En Mario ha cregut que lha
denviar a un especialista i ha redactat una nota en castell per al seu collega, no
tant perqu no domini el gallec com perqu pensa que en els papers seriosos cal
fer servir el castell.

Com qualificaries lactitud lingstica den Mario? Per qu?

L Anna viu a Montgat i s catalanoparlant. La seva millor amiga, la Neus, tam-

b ho s. Aquest any ha arribat la Sandra, una noia nova de Reus, a linstitut.
La Sandra s de famlia castellanoparlant i usa aquesta llengua habitualment, tot i
que sap parlar en catal perqu ha fet lescolaritzaci en aquesta llengua. LAnna,
la Neus i la Sandra de seguida savenen. LAnna li parla en catal, per la Neus
shi adrea en castell.

Sn bilinges, totes tres noies? En quina situaci lingstica es troba cadascuna?

Quins motius pot tenir lAnna per parlar-hi en catal i la Neus en castell?

E n Patrice s un noi francs que se nha anat tot lestiu a Liverpool per practicar
langls. Ara s una llengua que coneix molt millor que abans danar-hi per-
qu lha feta servir en la seva vida quotidiana.

s bilinge, en Patrice? Per qu?

78. Coneixes alguna persona totalment monolinge? Qui s? On viu?
Explica la seva situaci.
I trilinge, que coneixes alg? Explica-ho.

43
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 44
Avaluaci
Desaparegut!
Vaig mirar el rellotge: era un quart de nou.
Daqu a una horeta, doncs, ja hauria arribat.
Encara tenia el diari a les mans i el vaig girar.
Els ulls se men van anar a un SUCIDI. Aix,
en negreta. De moment vaig pensar que podia
ser el de Montecarlo, i vaig apressar-me a lle-
gir. Per vaig aturar-me sorprs a la primera
lnia, impresa en cursiva: Ens telegrafien de
Miragno Miragno? Qui es pot haver sucidat
al meu poble?
Vaig llegir: Ahir, dissabte 28, va ser descobert a
la presa dun mol un cadver en estat davana- meus ulls, dormissin amb aquella certesa,
da putrefacci... De cop va ennuvolar-sem la
vista, em semblava entreveure a la ratlla se-
gent el nom de la meva finca; i com que era
fatigosa de llegir, aquella lletra minscula,
vaig alar-me per ser ms a prop de la llum.
...putrefacci. El mol es troba situat en una fin-
ca anomenada la Sta, a uns dos quilmetres de
la nostra ciutat. Havent comparegut al lloc lau-
toritat judicial amb daltres persones, el cadver
fou extret de la presa per a la constataci legal i
custdia. Ms tard va ser reconegut com el del
nostre... El cor em va fer un salt, i vaig mirar,
esbalat, els meus companys de viatge que
dormien, tots.
Comparegut al lloc... extret de la presa... i
custdia... va ser reconegut com el del nostre bi-
bliotecari... Jo? Comparegut al lloc... ms els braos damunt el pit i amb les mans em
tard... com el del nostre bibliotecari Mattia Pas-
cal, desaparegut fa pocs dies. Causa del sucidi:
dificultats econmiques.
44
Jo?... Desaparegut... reconegut... Mattia Pas-
cal... Vaig rellegir, amb un ferotge arrufament
de celles i amb el cor en tumult, no s quantes
vegades aquelles poques ratlles. De primer to-
tes les meves energies vitals van revoltar-se
violentament per protestar, com si aquella no-
tcia, tan irritant en el seu laconisme impassi-
ble pogus ser veritable per a mi i tot. Per si
no ho era per a mi, s que ho era per als altres.
Vaig tornar a mirar els meus companys de
viatge i, com si ells tamb, all davant del
vaig tenir la temptaci de sacsejar-los, de des-
pertar-los per dir-los a crits que no era veritat.
No podia continuar sense fer res. Hauria vol-
gut que el tren saturs, que hagus corregut
cap a un precipici: aquell caminar monton
dautmat dur, sord i pesant, augmentava per
moments la meva excitaci. Obria i tancava
les mans contnuament, enfonsant-me les un-
gles als palmells; arrugava el diari, el tornava
a ordenar per rellegir la notcia que ja sabia de
memria, paraula per paraula.
Reconegut! Per s possible que mhagin re-
conegut?... En estat davanada putrefacci...
ecs! Vaig veurem per un moment dins lai-
gua verdosa de la presa, podrit, inflat, horri-
ble, flotant... Dhorror instintiva vaig creuar
vaig palpar, em vaig estrnyer...
LUIGI PIRANDELLO, El difunt Mattia Pascal
(Adaptaci)
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 45

79. Canvia el gnere i el nombre dels grups de paraules segents:
totes les meves aquelles poques
Explica de quina categoria lxica s cada paraula. Quines altres categories
lxiques poden variar de forma segons el gnere i el nombre?

80. Classifica aquestes paraules segons que siguin adverbis, preposicions,
conjuncions o interjeccions:
doncs encara a de en
amb i violentament davant ecs
Quina caracterstica comuna tenen aquestes quatre categories lxiques?

81. Localitza en el text, i copia, tres sintagmes verbals i tres sintagmes
nominals. Subratlla el nucli de cada un.

82. Localitza en el text tres sintagmes preposicionals, introduts cadascun per
una preposici diferent.

83. Fixat en el fragment segent del text:

Vaig tornar a mirar els meus companys de viat- la temptaci de sacsejar-los, de despertar-los
ge i, com si ells tamb, all davant dels meus per dir-los a crits que no era veritat.
ulls, dormissin amb aquella certesa, vaig tenir

Identifica els pronoms que hi trobis. Quin gnere, nombre i persona tenen?
Nhi ha algun dinvariable?
Indica a qui es refereixen.

84. Indica la categoria lxica de cada paraula daquest fragment:

El cor em va fer un salt, i vaig mirar, esbalat, els meus companys de viatge que dormien, tots.

85. Localitza en el text tres formes diferents del verb poder. Explica
lalternana voclica que presenta aquest verb. Afecta alguna de les tres
formes que has trobat?

86. Copia les oracions segents i completa-les amb una forma del
verb treure:
El dentista em ......... un queixal dem passat.
Quan rem petits, lvia ens ......... les sabates en tornar el parc.
Si jo fos jutge, no us ......... mai de la pres.

87. Completa cada oraci amb la frase feta ms adequada:
En llegir la notcia del seu suposat sucidi, en Mattia Pascal...
va quedar escurat va quedar glaat va quedar pelat
Poc desprs, a causa del nerviosisme, estava a punt de...
perdre el temps perdre el plor perdre el tim

45
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 46

Activitats complementries
GRAMTICA LXIC

88. Identifica el nucli dels sintagmes segents 94. Escriu completes les locucions segents
i indica de quin tipus s cadascun: amb un daquests mots:

gelat de menta lluitem per la justcia treballs - senyals - ets i uts - sentits - feines - paraules
molt amable entre nosaltres
cinc setmanes lluny de la platja amb pls i ......... amb penes i .........
amb bones ......... amb tots els .........

89. La paraula en pot pertnyer a ms duna amb tots els ......... amb prou .........
categoria lxica. Digues a quines i escriu una

oraci per a cada possibilitat. 95. Escriu aparellades les frases fetes
equivalents:

90. Escriu la categoria lxica de cada paraula
Sentir ploure Tocar el crost
de les sries segents:
Sortir amb Parar els peus
alegre - alegria - alegrar - alegrement les mans buides Fer lorni
jo - em - meu Dir-ne de totes Ser com cal
a - ha - o - ho - eh - i - hi - he Cridar lalto Engegar-les sense
Tenir conscincia engaltar

ORTOGRAFIA Marcar els cinc dits Perdre-hi lestona

91. Copia les formes verbals segents i 96. Completa aquestes frases fetes i aparella-
completa-les amb a o e segons que calgui: les amb el significat corresponent:

f_r tr_ient Costar un .........

f_reu tr_ieu Caure pel seu propi .........
f_ig tr_urem Ser una olla de .........
f_ia tr_t Comenar la casa per la .........
Quin criteri has aplicat amb aquests dos Nedar entre dues .........
verbs? Tocar la .........

92. Copia les formes verbals segents i Molestar.
Ser evident.
completa-les amb o o u segons que calgui:
Ser un enrenou i una confusi.
Mantenir-se entre dues tendncies.
p_guem v_lia Pagar un preu excessiu.
p_dria v_lguessis Emprar un procediment equivocat.
p_gus v_ldr
p_guis v_lgueu
Quins criteris has aplicat amb aquests dos
verbs?

93. Escriu el present dindicatiu, el
present de subjuntiu i limperatiu del verb
sortir i marca amb un color les formes planes
i amb un altre de diferent les agudes i
monosillbiques. Desprs, explica
lalternana voclica que es produeix.

46
831025 _ 0020-0047.qxd 29/3/07 17:51 Pgina 47

Conceptes clau de la unitat

Categories lxiques. Classes de paraules que sesta- Locuci. Sintagma fixat i estereotipat que funciona
bleixen tenint en compte tres nivells danlisi o cri- com una sola paraula i que t un significat diferent
teris: la morfologia, la sintaxi i la semntica. Les del de les paraules que el formen.
categories lxiques sn verb, nom, adjectiu, deter-
minant, adverbi, preposici, conjunci, interjecci i
pronom.
Frase feta. Oraci fixada i estereotipada que funciona
com un verb, per t un significat propi, diferent de
la simple suma dels significats de les paraules que la
formen.

ENTRETENIMENTS

Si resols el joc de lescaquer, apareixeran tres frases fetes que contenen ull.

1 1 2 3 4 5 6 7 8 U L L 9 10 11 12 13 14 15 16

2 U L L
17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

32 33 34 35 36 37 38 39 25 40 41 42

3 - U L L
43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57

Definicions

16 23 30 46 8 28 12 45 54 17
Desprenien una cosa dall on s plantada o adherida.

13 7 25 27 15 47 11 38
Pasta de galeta en forma de paperina cnica per a un gelat.

24 36 44 48 6 35 40 14 9 56
En femen, amb una massa semblant a la dun torr.

4 32 43 37 31 26 10 50
Alicates, especialment les grosses.

1 18 51 49 3 52 20 33 39 53 5
Unida estretament formant cohesi.

` Oligopptid que t la molcula amb vuit enllaos peptdics.

2 55 42 29 19 22 57 34 41 21

47
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12
2
Un objecte misteris,
que t un origen
incert, que pot influir
molt en la vida dels
que lenvolten... la
possessi del qual pot
tenir conseqncies...
potser negatives per
al propietari...
Aquesta s la histria
daquest conte... un
conte de misteri... o
de terror?
48
Pgina 48
I si fos...
La m dissecada
Ara fa uns vuit mesos, un amic meu, Louis R..., va reunir un vespre alguns camara-
des. Bevem ponx tot parlant de literatura, pintura i explicant-nos alguns acudits. De
sobte, la porta es va obrir i un dels meus amics dinfantesa va entrar com un hurac.
Endevineu don vinc! exclam immediatament.
Aposto que de Mabille va respondre un.
Ni thi acostes, vinc de P..., a Normandia, on he passat vuit dies i don porto un gran
criminal amic meu, que us demano perms per presentar-vos.
Dient aix, es va treure de la butxaca una m dissecada; una m horrible, negra, seca,
molt llarga i crispada; els msculs, de fora extraordinria, estaven limitats per una ti-
ra de pell a la punta dels dits; tot plegat pudia a malvat.
Figureu-vos digu el meu amic que laltre dia venien les pertinences dun vell
bruixot de renom a tota la comarca; es passejava sobre un mnec descombra, practi-
cava la mgia blanca i negra, i feia que les vaques tinguessin la llet blava. El vell ber-
gant sempre tingu un gran afecte per aquesta m que, segons deia, era la dun cle-
bre criminal ajusticiat el 1736, per haver llanat de cap la seva dona a un pou, i per
haver penjat del campanar de lesglsia el capell que els havia casat. Desprs da-
questa doble proesa, el paio an a crrer mn i en la seva carrera tan curta com inten-
sa va assaltar dotze viatgers i una vintena de monjos dun monestir.
Per qu vols fer-ne, daquest horror? vam exclamar.
I doncs!, en far el meu bot de timbre per espantar els creditors.
Amic meu digu Henri Smith, un angls molt flegmtic, crec que aquesta m s
carn ndia conservada mitjanant un procs nou, i taconsello que en facis brou.
No feu broma, senyors va reprendre amb sang freda un estudiant de medicina. I
tu, Pierre, si the de donar algun consell, et dir que facis enterrar aquesta deixalla hu-
mana, per si de cas el seu propietari la vingus a reclamar; a ms, potser aquesta m
ha aprs mals costums, ja coneixes la dita: Qui ha matat, matar.
I qui ha begut, beur reprengu lamfitri. I pass a lestudiant un gran got de rom.
En Pierre va alar el seu got i, adreant-se a la m, digu:
Brindo per la propera visita del teu amo.
Desprs es parl daltres coses i cadasc torn a casa seva.
Lendem, vaig anar a casa den Pierre.
Qu, com va? vaig preguntar-li.
Molt b em respongu.
I la teva m?
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 49

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Lhas hagut de veure a la campana de la porta, on vaig posar-la ahir a la nit, per figurat que al-
g, per fer-me una broma, ha trucat a mitjanit; he preguntat qui era, per com que ning no res-
ponia, he tornat al llit i mhe adormit.
En aquell moment van trucar a la porta: era el propietari, un personatge groller i fora imperti-
nent. Entr sense saludar:
Senyor va dir al meu amic, us prego que tragueu immediatament la carronya que heu penjat
a la corda de la campana; si no ho feu, em veur obligat a fer-vos fora.
Senyor va respondre en Pierre amb molta gravetat, insulteu una m que no sho mereix, sapi-
gueu que ha pertangut a un home molt cultivat.
El propietari es gir i va sortir per on havia entrat. En Pierre el va se-
guir, despenj la m i la llig a la campana de la seva alcova.
Ms val aix va dir. Aquesta m em donar pensaments seriosos
cada nit.
Al cap duna hora el vaig deixar i vaig tornar a casa.
La nit segent vaig dormir malament, estava agitat, nervis; diverses
vegades em vaig despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del mat, un
cop violent a la porta de casa em va fer saltar del llit: era el criat del
meu amic, a penes vestit, pllid i tremols.
Ah, senyor! exclam, sanglotejant, han assassinat el meu pobre amo.
Em vaig vestir i vaig crrer cap a cal Pierre. La casa estava plena de
gent; hi havia un moviment incessant, tothom comentava lesdeveni-
ment. Vaig arribar amb grans esforos a lhabitaci. Quatre agents de
policia estaven dempeus a linterior, bloc en m, examinant, parlant
baix i escrivint; dos doctors xerraven prop del llit sobre el qual estava
estirat en Pierre sense coneixement. No era mort, per tenia un aspecte
espants. Tenia els ulls oberts desmesuradament, les nines dilatades
semblaven mirar fixament amb un terror inexpressable una cosa horri-
ble i desconeguda. Tenia els dits crispats i, al coll, les marques de cinc
dits que shavien enfonsat profundament en la carn. Llavors una cosa
em colp, quan vaig mirar el timbre de lalcova: la m dissecada no hi
era. Els metges, sens dubte, la devien haver tret per no impressionar la
gent que entrs a lhabitaci. No vaig preguntar qu se nhavia fet.
Retallo ara dun diari de lendem el relat del succs:
Un atemptat horrible es va cometre ahir en la persona dun jove, el
senyor Pierre B..., estudiant de dret, de Normandia. El jove havia en-
trat a casa cap a les deu del vespre; va dir al seu criat, el senyor Bon-
vin, que ja es podia retirar, i se nan a dormir. Cap a mitjanit, aquest
home va ser despertat per la campana del seu amo, que sonava amb
fria. Va tenir por, encengu una espelma i esper; la campana satur
durant un minut, i desprs va reprendre amb tal fora que el criat,
boig de terror, an a despertar el porter; avisaren la policia, que arrib
al cap dun quart dhora, aproximadament, i tiraren la porta avall.
Un espectacle horrible sofer als seus ulls. Els mobles tirats per terra indicaven que hi havia ha-
gut una lluita terrible. Enmig de la cambra, estirat, amb els membres erts i la cara lvida, amb els
ulls esgarrifosament dilatats, hi havia el jove Pierre B... sense moviment; tenia al coll les em-
premtes profundes de cinc dits. Linforme del doctor Bourdeau, cridat immediatament, diu que

49
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 50

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

lagressor devia tenir una fora prodigiosa i una m extraordinriament prima i nerviosa. Res no
fa sospitar el mbil del delicte, ni qui pot ser-ne lautor.
Lendem es llegia, en el mateix diari:
El senyor Pierre B..., la vctima de lespants atemptat, va recuperar el coneixement desprs de
dues hores de cures intensives a crrec del doctor Bourdeau. La seva vida no corre perill, per es
tem pel seu judici. No hi ha rastre del culpable.
En efecte, el meu pobre amic estava boig; durant set mesos, vaig anar-lo a veure cada dia a
lhospici, per no recuper ni un bri de ra. En el seu deliri, se li escapaven paraules estranyes i
tenia una idea fixa: es creia perseguit per un espectre. Un dia em van venir a buscar urgentment
perqu estava pitjor, i el vaig trobar agonitzant. Durant dues hores va romandre calmat, desprs,
de cop i volta, sal del llit, crid agitant els braos i pres dun espants terror:
Agafa-la! Agafa-la! Mescanya, socors, socors!
Va donar dues voltes a lhabitaci cridant, desprs caigu mort, de cara a terra.
Em vaig haver dencarregar de portar el seu cos al poblet de P..., a Normandia. Era daquest ma-
teix poble que havia vingut el vespre que ens va presentar la m dissecada. El seu cos va ser tan-
cat en un fretre de plom, i quatre dies ms tard em passejava amb el vell capell del poble pel
petit cementiri on havien cavat la seva tomba. Feia un temps magnfic, el cel era blau i ple de
llum. Se sentia el soroll de pales dels enterradors que cavaven la tomba. De sobte ens van cridar
i vam anar a veure qu volien. Havien trobat un tat. Dun cop de pic van fer saltar la tapa i vam
veure un esquelet desmesuradament llarg que, des dels seus ulls buits, semblava desafiar-nos;
vaig tenir un malestar, no s per qu em vaig espantar.
Mireu! exclam un dels homes. El bergant t un mony tallat, heus aqu la seva m.
I agaf del costat del cos una gran m dissecada, que ens present.
Fixat va fer laltre, rient, et mira i et saltar a la gola perqu li tornis la m.
Vinga digu el capell, deixeu els morts en pau i tanqueu el tat, cavarem en una altra part la
tomba del pobre senyor Pierre.
Lendem tot havia acabat i vaig reprendre la ruta cap a Pars, desprs dhaver
deixat cinquanta francs al vell capell perqu fes misses per al reps de lnima
daquell de qui havem pertorbat la sepultura.
GUY DE MAUPASSANT, La tomba i altres contes dhorror
(Adaptaci)

50
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 51

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

ponx creditor colpir

pertinena
bergant
paio



flegmtic
sanglotejar
dempeus



ert
bri
mony
c i
2. Digues en quin registre se solen utilitzar les paraules segents:

colloquial m
t s
paio
tcnic
dempeus
literari
cientfic

3. Substitueix les expressions destacades per la forma ms ajustada de les segents:

Un dels meus amics dinfantesa va entrar com un hurac.

com un cicl
com una tempesta
com un vendaval
I doncs!, en far el meu bot de timbre per espantar els creditors.
I tant!
I ara!
En resum

4. Explica qu sn la mgia blanca i la mgia negra i quins tipus de persones les

practicaven.

5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets.

A B

D
C

51
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 52

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

a INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica com timagines lambient en qu viu en Pierre i la relaci que mant amb
la seva colla damics.

M
7. Creus que algun dels amics den Pierre t algun pressentiment sobre all que passar
desprs? Si s el cas, dnan alguna mostra.

8. Com interpretes les paraules den Pierre Brindo per la propera visita del teu amo
adreades a la m?

e 9. Per qu creus que la m persegueix en Pierre i no ho va fer amb el bruixot, que la va

tenir molt ms temps?

m 10. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

En Pierre, per fer-se limportant, t la necessitat dexhibir la m dissecada.

f g Lexhibici de la m causa diversi entre una part dels seus amics.

La m dissecada es comporta com una persona.
En Pierre sha trastocat perqu ha vist com la m dissecada lha volgut matar.
La policia sospita de seguida com han intentat assassinar en Pierre.
El cadver del criminal vol recuperar la seva m.
s una casualitat que es cavi la tomba den Pierre damunt de la del criminal .
Lesquelet, finalment, descansa en pau.

REFLEXIONAR I AVALUAR
11. Localitza els adjectius que apareixen en aquest fragment i explica quina importncia
tenen en la descripci dels personatges i en la narraci dels fets.

La nit segent vaig dormir malament, estava agitat, nervis; diverses vegades em vaig
despertar sobresaltat. En fi, cap a les sis del mat, un cop violent a la porta de casa em va
fer saltar del llit: era el criat del meu amic, a penes vestit, pllid i tremols.

12. Consideres que la dita Qui ha matat, matar t relaci amb la moralitat o la
religiositat de lpoca? Explica per qu.

13. Quina importncia t el pensament mgic en la societat que retrata lautor? Creus
que actualment encara es mant aquest tipus de pensament?

14. Creus que les histries de terror agraden, normalment, a les persones? Per qu?

EXPRESSAR-NOS
15. En grups, escolliu un personatge, real o fictici, que inspiri (o hagi inspirat) terror.
Desprs, expliqueu a la resta dels companys i companyes algun fet terrorfic en qu
hagi intervingut.

16. Redacta una notcia de diari, imitant les dues que apareixen en el conte, que
expliquin els esdeveniments finals: des de la mort den Pierre fins al seu
enterrament.

52
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 53

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Lexpressi dactituds emocionals (II)

En la unitat anterior has estudiat lexpressi dels sentiments i dels estats de satisfacci i dinsatis-
facci. Unes altres actituds emocionals sn linters i el desinters per algun element, o lexpres-
si de la intenci de linterlocutor.

Linters
El recurs ms neutre per expressar inters s el verb interessar. Exemple: Minteressen els esports
daventura. Ara b, hi ha diverses frmules per a diferents graus dinters. Exemples (de menys a
ms inters):
No descarto demanar un favor al teu cos.
Ens cridava latenci la idea de fer un viatge a un pas extic.
Matreuen les situacions de risc.
Ens apassiona el cinema dacci.
En els contextos ms formals se sol utilitzar un verb que introdueix les paraules que fan refern-
cia a linters. Exemples:
Sento una certa curiositat per saber com li ha anat lentrevista.
Trobem interessant la proposta dels delegats de curs.

El desinters
El desinters s expressat, en general, amb el verb interessar precedit de ladverbi de negaci no.
Exemple: No minteressen les rifes ni les apostes. Tamb hi ha altres formes ms colloquials de ma-
nifestar indiferncia, com les expressions no em diu res, ms ben igual, tant me fa... El llenguatge
juvenil ha introdut tamb el modisme passar de...
En els contextos ms formals sn habituals frmules ms llargues. El mot o els mots que expres-
sen inters no encapalen aquestes maneres de dir, sin que apareixen ms endavant. Exemples:
No tenim un inters especial en aquest documental.
No forma part de les meves prioritats comprar-me roba de mudar.

La intenci
Lemissor dun missatge pot expressar clarament la intenci que t fent servir el verb voler. Tamb
es poden fer servir, amb el mateix to colloquial, el temps futur o una perfrasi verbal. Exemples:
Vull provar de fer-ho tot sol. Dem mateix far neteja de les golfes.
Vaig a trucar a la Marga per donar-li lenhorabona.
Per a usos ms formals disposem daltres frmules, com ara Em disposo a..., Em proposo..., Tenim
la intenci de..., etc. I tamb es pot fer servir el verb voler, per en condicional: Voldria ser ms
amable amb els clients.
De vegades, en les relacions socials, no queda b manifestar directament la intenci. Aleshores es
recorre a preguntes que suggereixen la intenci, per donen la possibilitat dintervenir a linter-
locutor. Exemples:
Et fa res que ajusti la porta?
Us sap greu que vagi comenant a desparar taula?

53
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 54

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

17. Omple els espais buits daquestes oracions amb algun dels segents
sinnims dinters:

atractiu - atenci - inclinaci - expectaci

La demolici de ledifici de vint plantes ha creat una gran ...........

El conferenciant va captivar des del primer moment l........... del seu pblic.
Tal com en Josep la presenta, la sortida t un gran ...........
Manifesta una ........... especial per la seva filla petita.

18. Busca en aquest text expressions que denotin desinters:

L hora de tutoria va ser mogudeta. Es tractava de decidir on volem fer el viatge de final de curs.
La proposta del centre danar a Madrid no havia despertat gaire entusiasme. Fins i tot en
Miquel, que sempre sho tira tot a lesquena, es va pronunciar sobre aquest punt dient que si
sortia aquesta opci, ell sen desentenia totalment. Unes quantes noies van dir que limportant
era anar junts a algun lloc i que, per tant, elles sabstindrien. La tutora sesforava a posar ordre
i pau, per quan va sonar el timbre, el viatge va deixar de formar part de les prioritats de tots
nosaltres, amb la qual cosa la decisi don anar va quedar ajornada fins a la propera tutoria.

19. Classifica aquestes oracions segons que expressin inters o desinters:

Mostra una gran apatia en totes les assignatures.

Lestudi de les papallones el t captivat.
El seu relat mha deixat impressionat.
Vam notar una certa fredor en les seves paraules.
Personalment, el caviar no em diu res.
Mapassionen els llibres de cincia-ficci.

20. Escriu una oraci que comenci per cada una de les expressions segents,
que manifesten intenci:

Em disposo a... Em proposo...

Tenim la intenci de... Voldria...
Vaig a... Far...

21. Torna a escriure aquestes expressions dintenci, de manera que siguin
ms formals:
Model Vull obrir la finestra. Et fa res que obri la finestra?
Jo baixar primer.
Vaig a collir unes quantes roses del jard.
Vull que em deixis la teva bicicleta.
Posar la msica de ball.

22. Per parelles, escriviu un dileg de manera que hi apareguin els
sentiments treballats en aquesta unitat i en lanterior. Desprs, feu-ne la
representaci a classe.

54
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 55
Llegir en pblic
Discurs de Seattle,
cap de la tribu Duwamish
Jo no sc sin un salvatge i no comprenc.
He vist milers de bfals morir al prat, aban-
donats per lhome blanc que els havia batut
dun tren estant que rodolava. No sc ms
que un salvatge i no comprenc com s que
les vostres cavalcadures dacer que escupen
fumera sn ms importants que els bfals
que nosaltres no matem sin per sobreviure.
Qu esdevindr a lhome sense els animals?
Quan ja no hi haur animals, lhome morir
amb un gran sentiment de solitud. El que
ocorre als animals ben aviat succeeix a lho-
me. Totes les coses tenen relaci. All que
sescau a la terra, arriba als fills que poblen
aquesta terra. Heu densenyar als vostres in-
fants que el terreny que ells trepitjaran s
compost per les cendres dels nostres avant-
23. Imaginat que sha de llegir aquest discurs a linstitut durant la Setmana
de lEcologia. Respon aquest qestionari sobre el fet de llegir en pblic:
Tha tocat a tu fer aquesta lectura
en pblic. El primer que penses s:
Fantstic! Mencanta participar!
Ho far, per malament, segur.
No, no puc i no vull llegir en
pblic.
El teu principal problema a lhora
de llegir en pblic s:
No magraden els micros.
Mentrebanco pels nervis.
Em bloquejo.
Compareu les respostes de tots els companys i companyes de la classe.
DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA
passats. Ensenyeu-los a respectar aquest ter-
reny, i digueu-los que si lhome escup a la
terra, s damunt dell mateix que escup.
Aix ho sabem: tot es correspon, com la
sang que lliga una famlia. Tot pertany a tot.
Lhome no ha teixit la trama de la vida, no
ns sin un fil.
DR. HENRY A. SMITH, 1887
(Discurs atribut al cabdill indi Seattle, 1855)
Les altres vegades que ho has fet,
en acabar than dit:
Anaves massa rpid i no sentenia
res.
Molt b, per no se sentia massa!
No than dit res per no desanimar-te.
Per a tu, llegir en veu alta...
s un cstig, una tortura...
Tagradaria poder-ho fer, per no
ten surts.
s una manera de participar...
Nhi mho plantejo. Quina vergonya!
55
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 56

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Pistes per llegir en pblic

Aqu tens uns quants trucs, recursos o consells que tajudaran quan thagis denfrontar a la situa-
ci de llegir en pblic:
Intenta llegir com tagradaria que et llegissin.
Mira dentendre el text, ja que com ms lentenguis, millor el fars entendre.
Procura mantenir una postura dreta, per no rgida.
Posa-hi moltes ganes: aix segur que surt b.
Preparat el text prviament.
Fes les pauses que convingui, perqu la gent sagafi el seu temps per entendret.
Tingues el micro a la distncia adequada.
Evita quedar-te amb la gola seca: beu aigua quan ho necessitis.
Assaja: fes que alg tescolti abans, i et corregeixi els errors.
Tingues en compte que el pblic no estar pendent de tu, sin del que dius.
Si pots, gravat en udio o en vdeo i escoltat.

Ho sabies?
Si tens el vici de llegir massa rpid, quan preparis el text prova de llegir-ne noms les vocals.
s impossible crrer! Aix s, procura que ning no et senti fer-ho.
Quan sentim la nostra veu enregistrada no la reconeixem i ens desagrada. Per s aix com la
senten els altres, sempre.

24. Feu entre tots una llista dels recursos que us semblen ms importants
a lhora de llegir en pblic. Comenteu tamb els que us costa ms de tenir
en compte i els que valoreu ms en els altres.

25. Llegiu tots, per torns, el fragment del discurs del cap indi Seattle
que teniu a la pgina anterior. Conv que cadasc prepari individualment
la lectura.

Valoreu conjuntament com ho ha fet cada

company i companya, feu una llista dels
aspectes que cal millorar de cara a futures
lectures en pblic i, si cal, repetiu la lectura per
valorar si heu millorat en algun aspecte.

56
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 57

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

El vocabulari de lsser hum:

actituds i sentiments

26. Identifica la paraula que no pertany a cada srie de sinnims:
educat, corts, atent, perspica, considerat, respectus
assenyat, reflexiu, cautels, distret, considerat
afectus, cordial, gentil, afable, incrdul, acollidor
treballador, laboris, dropo, feiner, trafegut, trescador

27. Escriu mots compostos que defineixen maneres de ser de les persones:
busca solta
llepa mirat
poca fils
prim content
panxa pobres
escanya raons

28. Escriu aquestes paraules per parelles dun adjectiu i el seu antnim:

vergonys - perplex - agressiu - hostil - hipcrita - antiptic - amists

agradable - poruc - valent - pacfic - atrevit - sincer - segur

29. Relaciona els dos termes de les comparacions segents i escriu
expressions que defineixin maneres de ser duna persona:
eixerit com un psol
ferm com una sageta
llest com un picarol
velo com una roca
delicat com un lliri
alegre com una sargantana

30. Indica si aquests adjectius que defineixen estats dnim els associes
a molta o poca tristesa, i busca situacions a les quals es puguin aplicar:

ser - abatut - afligit - moix - aclaparat - deprimit - malenconis - trist

31. Escriu junts cada adjectiu amb la seva definici:

ablic cnic

Subtil a descobrir les coses.

saga insolent sociable

Que manca al respecte degut a altres persones.

Privat de voluntat.
Inclinat a viure amb altres persones.
Que presumeix de no creure en la rectitud i la sinceritat.

32. Explica el significat daquestes frases fetes:
Sentir ploure Deixar de pedra
Ficar cullerada Mullar-se el cul

57
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 58

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els verbs
Act. 33 i 34 La conjugaci verbal
La conjugaci verbal s el conjunt de totes les formes dun verb, ordenades segons la persona, el
temps i el mode. La taula segent pren com a exemple el verb model de la primera conjugaci,
ballar:

Infinitiu ballar

NO PERSONALS
FORMES Gerundi ballant
Participi ballat, ballada, ballats, ballades
Infinitiu perfet haver ballat
Gerundi perfet havent ballat
Present dindicatiu ballo...
Perfet dindicatiu he ballat...
Imperfet dindicatiu ballava...
Plusquamperfet dindicatiu havia ballat...
MODE INDICATIU

Passat simple ball...

Passat perifrstic dindicatiu vaig ballar...
Passat anterior hagu ballat...
FORMES PERSONALS

Passat anterior perifrstic dindicatiu vaig haver ballat...

Futur ballar...
Futur perfet haur ballat...
Condicional ballaria...
Condicional perfet hauria ballat...
Present de subjuntiu balli...
MODE SUBJUNTIU

Perfet de subjuntiu hagi ballat...

Imperfet de subjuntiu balls...
Plusquamperfet de subjuntiu hagus ballat...
Passat perifrstic de subjuntiu vagi ballar...
Passat anterior perifrstic de subjuntiu vagi haver ballat...
MODE IMPERATIU balla...

Act. 35 - 37 El verb, nucli del sintagma verbal

La primera funci sintctica del verb s la de nucli dun sintagma verbal que, al seu torn, fa de
predicat de loraci. Exemple:
SV (predicat de loraci)
_______________________
El cami de la brossa passa a primera hora de la nit.
V (nucli del SV)

58
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 59

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

La funci de nucli, per, no sempre la desenvolupa una sola paraula. Es donen diferents casos
en qu el nucli del sintagma verbal est format per ms dun mot:
Temps compostos. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal del verb
auxiliar haver i pel participi del verb que aporta el significat ms important. Exemple:
Els trens de rodalies han incrementat els serveis durant lestiu.
V (nucli del SV)

Temps perifrstics. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal del verb
auxiliar anar (vaig, vas, va...) i per linfinitiu o linfinitiu perfet del verb que aporta el significat
ms important. Exemple:
Va trucar al mbil de la seva germana.
V (nucli del SV)
Quan va haver acabat lexplicaci, va demanar si hi havia algun dubte.
V (nucli del SV)

Veu passiva. El nucli del sintagma verbal est format per una forma personal
del verb auxiliar ser i pel participi del verb que aporta el significat ms important.
Exemple:
Aquestes vinyes seran veremades a finals dagost o principis de setembre.
V (nucli)
Lassemblea de socis
En aquest tipus de construccions del Club Esportiu Esfor
ha escollit lAntnia Serra
el subjecte no protagonitza lacci com a presidenta.
expressada pel verb, sin que la rep.
En loraci anterior, les vinyes reben
lacci de ser veremades, que
protagonitzen els pagesos.

Perfrasis verbals. El nucli del sintagma verbal est format per un verb auxiliar, a vegades
tamb per una preposici o locuci, i per una forma no personal del verb, generalment linfi-
nitiu, que aporta el significat ms important. Exemple:
Els motoristes han de portar sempre el casc.
V (nucli)

Classes de perfrasis verbals Act. 38 - 40

Les perfrasis verbals sn expressions complexes amb un significat nic. El sentit unitari da-
questes expressions concreta una noci que no es pot precisar amb cap dels altres temps verbals
existents. Exemple:
Hem de treballar. 1 Perfrasi verbal que expressa obligaci i que est formada pel verb
auxiliar haver, la preposici de i linfinitiu treballar.
Acabem de
veure una pellcula
fabulosa. Vaig a comprar
una entrada.

59
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 60

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Les perfrasis verbals es poden classificar segons la noci que expressa cadascuna:
Expressen obligaci: lacci s necessria o convenient.
haver + de + infinitiu: Heu de revisar la pressi dels pneumtics.
caldre + infinitiu: Cal rentar els llenols.
Expressen probabilitat: lacci s versemblant, per no segura.
deure + infinitiu: Deuen plegar a dos quarts duna.
Expressen imminncia: lacci es produir immediatament o, si ms no, sen mostra la intenci.
anar + a + infinitiu: Anvem a sortir al carrer.
estar + a punt de + infinitiu: Est a punt de ploure.
Expressen inici: lacci comena a produir-se.
comenar + a + infinitiu: Van comenar a saltar dalegria.
posar-se + a + infinitiu: Em posar a treballar de bon mat.
Expressen anterioritat: lacci s immediatament anterior.
acabar + de + infinitiu: Macaben de regalar un llibre de fotografia artstica.
Expressen duraci: lacci sest produint. En aquest cas, la forma no personal s el gerundi.
estar + gerundi: Estic planxant pantalons i camises.
anar + gerundi: Van asfaltant la carretera del poble per trams.
continuar + gerundi: Nosaltres continuarem lluitant per les nostres idees.

33. Copia els verbs daquestes oracions i indican el temps i el mode:
Mhe pres un suc de prssec i ara no em trobo gaire b.
Ja tho dic: no sortir fins que no hagi acabat la feina.
Ahir men vaig anar al llit molt tard.
Aixecat i fes alguna cosa.
El seu pare vol que estudi medicina com ell.
Si en Marc no mhagus dut amb cotxe no hauria arribat a lhora.
Ens ensenyaran les fotos de les vacances.

34. Copia les formes no personals que cont aquest text i indica quines sn:

Q uan cap all les dotze de la nit vaig arribar al lo-

cal, la festa pintava fora b. Tota la penya ba-
llant, xerrant tot prenent un refresc, alguns petone-
jant-se asseguts en un sof vell i atrotinat. Per
desprs dhaver ballat unes quantes canons, la co-
sa es va embolicar. Una vena, cansada de no dor-
mir, va trucar a la pasma. Presentar-se al local, regi-
rar-ho tot i interrogar lngel va ser tot un. Els altres
vam fugir cames ajudeu-me maleint la senyora que
ens havia aixafat la guitarra.

35. Classifica aquestes formes verbals en simples, compostes o perifrstiques:
vam haver perdut havies entrat puja
hagurem aprs vas agafar hauran arribat
hagi estat sollicitar va suposar

60
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 61

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

36. Transforma en veu passiva les oracions segents:

El dentista va examinar el pacient.

El nostre ve va cantar aquell tango tan fams.
Obren la porta a les vuit menys cinc.
Anuncien el resultat del partit per megafonia.
Aquesta tarda, lalcalde presentar el nou llibre dscar Albiol.

37. Escriu aquestes oracions en veu activa:

Tots els assistents seran obsequiats amb un refrigeri.

Lequip guanyador va ser rebut amb gran entusiasme pels seus seguidors.
Les noves installacions culturals seran inaugurades pel president de la Generalitat.
Ledifici havia estat concebut com a centre dinnovaci tecnolgica pel seu
dissenyador.
El paquet ha estat enviat aquest mat per la secretria de direcci.

38. Identifica les perfrasis verbals daquestes oracions i indica quina noci
expressa cadascuna:

Deuen ser tres quarts de nou.

Va comenar a ploure quan sortem de casa.
Els nens van recollint pinyes per cremar a la llar de foc.
Estic a punt dentrar al metro i no tindr cobertura.
Ens acaben de donar la notcia.
Cadasc ha de responsabilitzar-se de les seves accions.
Estic llegint un llibre de cincia-ficci molt emocionant.
Cal respectar les opinions de tothom.

39. Escriu un text breu que narri aquesta historieta. Fes servir totes les
perfrasis verbals que puguis.

40. Corregeix aquestes perfrasis verbals dobligaci mal construdes per una
frmula correcta en catal:

Tenim que portar lautoritzaci abans de divendres.

A lAndrea no hi ha que fer-li gaire cas; s molt exagerada.
El metge li ha dit que t que prendres una pastilla cada vuit hores.
Nhi ha que presentar el treball de naturals enquadernat.

41. Escriu, en tres columnes, el present dindicatiu, el present de
subjuntiu i limperatiu dels verbs comenar, regar i penjar. Explica les
alternances consonntiques que hi detectis.

61
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 62

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Laccentuaci de les formes verbals (I)

En laccentuaci dels verbs es cometen errors fora sovint. En aquesta unitat repassars si cal o
no accentuar les formes verbals agudes. La norma s la mateixa que per al conjunt de paraules
agudes:

Saccentuen paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in

No saccentuen resta de paraules (incloses les acabades en diftong)

Apliquem aquesta norma, per exemple, al futur, temps verbal que t sis formes agudes (presen-
tem en vermell les que saccentuen i en blau, les que no saccentuen):
cantar: forma aguda acabada en -e, saccentua
cantars: forma aguda acabada en -as, saccentua
cantar: forma aguda acabada en -a, saccentua
cantarem: forma aguda acabada en -em, no saccentua
cantareu: forma aguda acabada en diftong, no saccentua
cantaran: forma aguda acabada en -an, no saccentua
Altres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. En el cas del passat simple,
per exemple, les dues formes agudes saccentuen:
cant: forma aguda acabada en -i, saccentua
cant: forma aguda acabada en -a, saccentua
En canvi, en altres temps verbals les formes agudes no saccentuen, tamb a causa de la termina-
ci que presenten. s el cas del present dindicatiu:
cantem: forma aguda acabada en -em, no saccentua
canteu: forma aguda acabada en diftong, no saccentua
En el cas dels participis, tot i que la majoria acaben en -t (cantat, temut, dormit...) i, per tant, no
saccentuen, conv tenir presents els que acaben en -s, que s que saccentuen. Alguns dels casos
ms freqents sn els segents:

Participi Verb (infinitiu) Exemple

roms romandre Han roms tres hores esperant.
ofs ofendre El teu comentari mha ofs.
reprs reprendre Quan hauran reprs les negociacions, ja en parlarem.
desprs desprendre Sha desprs un tros de la faana.
encs encendre Haurem encs els llums, per no hi havia corrent.
ats atendre A recepci mhan ats extraordinriament b.
emprs emprendre Tant de bo que no haguessin emprs la caminada.
emps empnyer Va caure perqu el defensor lhavia emps.
adms admetre Han adms el seu error dentrada.
ests estendre Quan hagis ests la roba, vine a ajudar-me a la cuina.
prets pretendre No he prets dir aix, disculpim.
difs difondre Les autoritats han difs una alerta de rierades.
incls incloure No crec que hagin incls aquesta partida al pressupost.
recls recloure Va ser recls durant dos anys en un camp de presoners.

62
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 63

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

42. Llegeix aquestes formes verbals i copia les que siguin agudes:
ballava sortiu talles caminem
penso cantessis dorms celebrar
ballarem talls guanyar dormis
Explica per qu algunes daquestes formes porten accent i altres no en porten.

43. Quin s el temps verbal en qu totes les formes sn agudes?
Observa aquestes formes i explica per qu les tres persones del singular porten
accent i, en canvi, les tres persones del plural no en porten.

44. Torna a escriure aquest text de Quim Monz canviant les formes del
passat perifrstic per formes del passat simple:

V a agafar lamericana, va sortir al carrer, va cami-

nar fins a un basar que hi havia tres carrers ms
enll, va comprar un televisor (de pantalla rectangu-
lar, enorme), va tornar a casa acompanyat de linstalla-
dor, el va connectar (el televisor) i va buscar el canal
on feien la pellcula amb Jean-Louis Trintignant.

45. Copia aquesta taula i completa-la:

Present dindicatiu Imperfet dindicatiu Futur

ballar
servir serveixo
perdre perdia
tmer
caminar caminar

46. Copia aquestes oracions i completa-les amb limperfet
de subjuntiu o amb el participi del verb indicat entre parntesis:
No li han ........... (admetre) la sollicitud perqu estava fora de termini.
Mentre mesperava perqu la doctora m........... (atendre), he estat xerrant
amb la infermera.
Tots dos pasos han ........... (reprendre) les converses de pau.
Tothom li va demanar que ........... (parlar) sense cridar tant.
Quan hgiu ........... (encendre) les espelmes apagarem el llum.

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

N estava fart! Quan per fi sassegu a lavi,

respir profundament i intent dormir per
oblidar el calvari que havia passat. La noia que lha-
via ats no tingu cap mena de delicadesa amb el
seu equipatge. Havia roms ms de dues hores es-
perant en una sala petita. Hagu de passar per un
grapat de controls ordinaris i extraordinaris. El van
escorcollar de dalt a baix. I mentrestant, recordava
les paraules de lagent de viatges: No tindr cap
problema, li ho garantim. Quan haur arribat, fa-
r una carta de reclamaci a lagncia i als respon-
sables de laeroport per discriminaci, pensava per
a ell mateix. Se sentia ofs i enganyat. Al capdavall,
si hagus portat un gosset no hauria passat res.
Per tu porta un cadell de pantera negra i veurs
quants problemes...

63
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 64

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La derivaci (I)
Els afixos
La derivaci s el procediment mitjanant el qual formem paraules noves o en modifiquen el
significat. Fixa-thi:
bolet 1 bolet-aire feli 1 in-feli verns 1 en-vernis-sar
(lexema) (afix) (afix) (lexema) (afix) (lexema) (afix)

El lexema aporta el significat bsic de la paraula i els afixos sn els elements que en matisen el
significat. Segons el lloc que ocupen respecte al lexema, hi ha tres tipus dafixos:
Prefixos: si van davant del lexema, com a desfer
Sufixos: si van darrere del lexema, com a foscor
Infixos: si van entre el lexema i el sufix, com a fredolic

Els sufixos
Sn els afixos que afegim darrere del lexema per formar mots derivats. Formen una srie molt
extensa i sn els ms utilitzats en la formaci de paraules. De vegades, quan afegim un sufix a un
lexema podem canviar la categoria lxica de la paraula.
ample (adjectiu) 1 amplitud (nom)
raig (nom) 1 rajar (verb)
Observa, tamb, que en aquest procs de derivaci la paraula derivada pot sofrir canvis ortogr-
fics (nou-novetat, llop-llobat, taronja-taronger, ros-rossos, ric-riquesa) o fontics com, per
exemple, addici o supressi de sons (pa-panarra, bstia-bestiola) o canvis en laccent (petit-pe-
tit, diner-dineral).

48. Segmenta les paraules segents i escriu separadament el lexema
i els afixos que les formen:
passejada prehistria encaparrar-se
verdor entossudir-se enfeinat
reorganitzar fugisser immobilitzar

49. Relaciona els mots de lesquerra amb els sufixos de la dreta i escriu
la paraula resultant. Desprs, comprova si hi ha canvis ortogrfics.
protestant -or
avar -esa
pur -itzar
tranquil -sar
arrs -eda
faig -cia
blau -isme

64
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 65

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

50. Escriu noms abstractes a partir dels sufixos segents. Subratlla el sufix
perqu es vegi clarament de quina paraula prov.

-edat -tat -ncia -ncia

-or -esa -eria -etat
Exemple -edat falsedat

51. Explica quin significat aporten al lexema els sufixos destacats
en negreta de les paraules segents:

costellam petitona sabatot

veuarra carssim greixs

52. Escriu una paraula derivada dels verbs segents que descrigui o designi
una persona, un objecte o un lloc:

mirar penjar voltar

escalfar topar acompanyar
caminar estudiar menjar

53. Aplica els sufixos -ds, -dissa, -aire, -er, -era, que indiquen propensi
o aptitud, a aquests verbs, i escriu totes les opcions possibles:

trencar plegar manar

plorar bellugar trigar
cridar cantar rondinar

54. Els sufixos -able, -ible, -vol i -vola, expressen possibilitat. Escriu la
paraula que equival a les definicions segents i, si hi ha ms duna opci,
escriu-les totes:

Es deixa influir. Es pot menjar.

Es pot dividir. Es pot llegir.
Es pot subornar. Es pot admetre.
Es pot trcer. Es pot negociar.

55. Utilitza els sufixos -ada, -atge, -eda, -eria, -at, que indiquen un collectiu,
per escriure derivats de les paraules segents:

branca tona can ve

teula cristall arbre quilmetre

56. Copia les oracions segents i completa-les amb una forma derivada
del mot entre parntesis:

Ja han encs la ......... (foc) a la plaa.

Em comprar una ......... (paper) de xurros.
Al mercat noms hi havia una ......... (bacall).
Quan va nixer tenia uns ......... (peu) minsculs.
Van planificar un ......... (robar) espectacular.
No li van poder llegir la carta ......... (astre).

65
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 66

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Narracions piques i histriques

Roland, heroi de la batalla de Roncesvalls

Roland, nebot de lemperador franc Carlemany, lluita contra els sarrans a la batalla de Roncesvalls,
al Pirineu. Lheroi mor en aquesta clebre emboscada tradora. Abans, per, combat els infidels amb
el valor propi dun gran cavaller i aconsegueix repellir-los. Posteriorment, Carlemany acudir a
derrotar-los definitivament.
s la batalla terrible i comuna. romp lespinada sens cercar cap juntura
Roland, el comte, no pren cap cobertura; i labat mort damunt lherba tofuda.
lluita amb lascona tant com lasta li dura. Desprs li diu: Brivall, fas mala ruta!
Al quinz cop lha trencada i perduda Ja de Mahoma no rebrs cap ajuda.
i amb Durandall, la seva espasa, nua, Tens, gran glot, la batalla perduda.
broca el cavall per atacar Xernubles. Roland, el comte, pel mig del camp cavalca;
Li trenca lelm, on els carboncles lluen, t Durandall, que malfereix i talla.
li bada tota la testa cabelluda Als sarrans, els causa un gran carnatge.
i li parteix els ulls i la figura Qui pogus veurel llenar un mort sobre laltre,
i el blanc ausberg, que s de malla menuda, i la sang clara regalar per la prada!
i tot el cos fins a lenforcadura. T sang pels braos i la cota de malles;
Passant la sella, que dor era batuda, i el seu cavall, pel coll i les espatlles.
en el cavall lespasa se li atura:
La can de Roland (Traducci de Joan Jubany)

com: generalitzat testa: cap

ascona: arma que es fa servir llanant-la ausberg: tnica de malles per protegir el cos
asta: pal a lextrem del qual hi ha larma enforcadura: punt del cos don surten les ca-
brocar: esperonar el cavall mes
carboncle: rob (pedra preciosa) tofut: esps
badar: obrir carnatge: carnisseria

66
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 67

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

El rei En Jaume s ferit

Jaume I s conegut com el Conqueridor pel fet
dhaver integrat als dominis dels comtes de
Barcelona i reis dArag els regnes de Mallor-
ca i de Valncia. Precisament durant el setge
de la capital valenciana, que va tenir lloc lany
1238, el rei va ser ferit. El fragment segent
posa de relleu la seva valentia com a militar
per tamb la seva visi psicolgica i la capa-
citat que va tenir de liderar les seves tropes.
Una altra vegada la gent de larquebisbe de
Narbona feren torneig amb els de dins i no
sadonaven de la manera de lluitar dels sar-
rans, que feien veure que fugien dells per tal
datraurels cap a la vila. I Ns veirem que la
gent de peu salegraven perqu fugien i els en-
virem un missatge que no els encalcessin,
que si no els sarrans els farien molt de mal.
I ells no sen volgueren estar malgrat el nostre
missatge, i Ns patem per ells (que nhi mo-
ririen de trenta per amunt quan els sarrans
els ataquessin), ens acostrem a ells en un ca-
vall que muntvem i els retingurem. I Ns,
quan ens en tornvem amb els homes, ens
girrem cap a la vila per contemplar els sar-
rans, ja que havia sortit a fora el gruix de la
gent, i un ballester ens dispar, i travessant el
capell de sol i el batut, ens toc al cap amb el
cairell, prop del front. I Du volgu que no
traspasss el crani!
I la punta de la sageta clavada sortia del bell
mig de la testa, i Ns, amb la ira que aix
ens provoc, donrem tal cop amb la m a la
sageta que la trencrem; i la sang ens rajava
cara avall, i amb el mantell de sendal que
Ns diem ens eixugvem la sang, i anvem pogurem veure durant quatre o cinc dies. I
rient perqu la host no defalls! I entrrem quan sens desinfl la cara cavalcrem per
en un reial on Ns tenem posada i sens tot el campament perqu la gent no es des-
infl tota la cara i els ulls, de tal manera que conhorts.
amb lull de la part on ens havien ferit no hi JAUME I, Llibre dels feits (Adaptaci)

Ns: tractament de respecte que saplica el rei en Jaume a ell mateix

encalar: intentar atrapar
sendal: tela de seda molt fina
desconhortar-se: desanimar-se

67
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 68

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Narracions de tema bllic

A lpoca medieval, la guerra era un fet quotidi. Les pugnes entre cristians i sarrans, o b entre
senyors feudals, formaven part de la vida de la gent, que estava acostumada a viure amb el perill
constant datacs, assalts i robatoris. En la seva lluita pel poder, els reis i els nobles havien de pro-
tagonitzar campanyes dexpansi i mantenir la fidelitat i lesperit combatiu de la seva gent. Per
aix van recrrer a la literatura: en un primer moment, a la poesia pica i, en un segon moment,
al gnere historiogrfic o de les crniques.

La poesia pica
La poesia pica s un gnere literari narratiu en vers. Durant ledat mitjana, els joglars portaven
arreu dEuropa unes canons de gesta que explicaven les proeses dels cavallers cristians en la
seva lluita contra els sarrans. Eren tirades, ms o menys llargues, de versos dart major
(decasllabs, alexandrins) amb rima assonant. Aquests textos es transmetien oralment per tam-
b es van recollir per escrit, motiu pel qual ens han pervingut.
Dues de les canons de gesta ms clebres sn el Cantar de Mo Cid, que pertany a la literatura
castellana, i la Can de Roland, poema pic francs del qual has llegit un passatge. Aquesta obra
narra la victria de lemperador Carlemany damunt del rei rab Marsili i la conquesta de la ciutat
de Saragossa, desprs de lemboscada tradora de Roncesvalls, al Pirineu, on lluiten coratjosa-
ment i perden la vida Roland i els cavallers ms valents de Frana. Els fets histrics que sn a la
base duna can de gesta sn objecte dun tractament exagerat o fantstic, amb la intenci de-
xaltar les proeses dels protagonistes.

Les crniques
Les crniques sn extenses narracions en prosa i amb pretensi dautenticitat histrica. En el
cas dels comtes de Barcelona, les primeres crniques sobre les seves gestes estan escrites en llat,
per posteriorment ja es redacten en catal. Les crniques medievals eren escrites a instncies de
la monarquia i tenien una clara intenci propagandstica i de justi-
ficaci de la poltica reial. Les quatre grans crniques catalanes van
ser escrites entre els segles XIII i XIV per Jaume I, Bernat Desclot,
Ramon Muntaner i Pere el Cerimonis; i eren escoltades collecti-
vament o b llegides individualment. Aquests textos comparteixen
unes caracterstiques comunes:
Narren fets contemporanis o immediatament anteriors a
lautor. Aix saconsegueix donar una sensaci de veracitat i de
rigor.
La figura central s el monarca o la dinastia regnant. Com has
pogut comprovar en el segon text que has llegit, el rei concentra
tots els valors cavallerescos.
Presenten els millors reis que pugui desitjar cap pas del mn.
Aix, doncs, esdevenen tamb model per a futurs reis i prnceps.
Mostren una visi dels fets basada en la providncia dun Du
que ajuda els reis dArag perqu defensen la seva causa.
Exalten el patriotisme i lesperit nacional lligats a la dinastia.

68
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 69

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

57. Explica per qu el fragment que has llegit de la Can de Roland s
un text narratiu i en qu saprecia que pertany al gnere pic.

58. Analitza la mtrica del primer text (tirades, recompte sillbic dels versos,
rima).

59. Destaca algun element del text de la Can de Roland que et sembli
exagerat.

60. Respon les preguntes segents:
Com es diu, lespasa de Roland?
Per qu creus que lespasa de lheroi t un nom propi?
Creus que devia ser freqent, en aquella poca?
Coneixes alguna altra espasa que tingus nom? Com es deia? De qui era?

61. Com interpretes els versos segents?
Qui pogus veurel llenar un mort sobre laltre,
i la sang clara regalar per la prada!

62. Busca un detall del text que mostri el carcter impulsiu i, fins i tot,
imprudent de Roland.

63. Informat sobre el fet histric de la batalla de Roncesvalls i sobre
lany de composici de la Can de Roland. Quant de temps hi ha entre
els fets i lelaboraci literria?

64. Centrant-te ara en el segon text, quina distncia temporal pot
haver-hi entre la conquesta de Valncia i el relat que en fa Jaume I? Busca
informaci en llibres dhistria, enciclopdies o Internet.

Compara aquestes dades amb les de lactivitat anterior i extreu-ne una conclusi
pel que fa a la diferncia dintenci entre un i altre text.

65. En el text del Llibre dels feits busca citacions que et permetin justificar
aquests aspectes:
La valentia de Jaume I com a militar.
La visi estratgica que t de la batalla a partir de la prpia experincia.
La capacitat que mostra de conixer i actuar sobre la psicologia de les seves
tropes.

66. Explica un fet providencial que Jaume I narra en el segon fragment
que has llegit.

67. Quina semblana de fons trobes entre els dos textos que has llegit?

68. Explica les diferncies que observes entre els dos textos pel que fa
a la forma.

69. Quin valor t la sang en un i altre text?

69
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 70
Avaluaci
Relacions en societat
Amb motiu de la celebraci de la posada de
llarg de la seva filla, el banquer Toms Poch
concentra, en una festa a casa seva, la societat
ms granada duna petita poblaci de mercat,
Fontclara. Entre els convidats, es troba el doc-
tor Torrent.
En el cam de retorn de la terrassa a la sala,
fent ara un pas, ara un altre, passaren davant
la llibreria. La senyoreta Lagresa shavia ador-
mit plcidament i definitivament a la seva
poltrona, amb les mans encreuades sobre el
ventre, pacfic i escanyolit. Anna Maria Roma-
n de Gratacs continuava embrancada en la
lectura dun llibre de comptabilitat. Habitua-
da a llegir novelles truculentes i mengvoles,
la jove senyora estava descobrint potser la cal-
ma que produeixen els llibres avorrits, gene-
ralment inintelligibles i insignificants. Les
dues senyores, assegudes en dues poltrones
cmodes separades per una taula baixa,
formaven un conjunt caracteritzat per la ms
absoluta tranquillitat. El banquer i el doctor
passaren prop delles amb el propsit delibe-
rat de no despertar-les. Si hagus calgut cami-
nar de puntetes, hi haurien caminat. Dels ele-
ments presents, fins en aquell moment, en la
festeta, eren potser les persones ms ben
entretingudes i ben encaixades.
Feren quatre passes ms i es toparen amb el
matrimoni Perdig, els coneguts ferreters de la
localitat. Encara bufaven una mica, dels gra-
ons que havien hagut de pujar. Era un matri-
moni duna inqestionable edat. La brillant
resplendor que difonien les aranyes els feia
parpellejar. Al doctor Torrent li sembl que
Ramonet havia parlat amb els Perdig, tot pu-
jant lescala, a judicar per la brusquedat amb
qu el criat, a la porta de la sala, shavia sepa-
70
rat del matrimoni, en constatar (Ramonet) que
el banquer safanyava a rebrels amb una not-
ria cordialitat. Lamistat dels Perdig, lhavia
heretada del seu pare, el qual havia personal-
ment viscut la rpida ascensi daquells boti-
guers enriquits en el negoci de la ferralla. El
senyor Poch els respectava i els honorava, en-
tre altres raons perqu els considerava la flor,
lessncia, lextracte de les ms aspres virtuts
del petit comer local i general. La senyora
Laura Gassol de Perdig digu al banquer, en
respondre a la seva salutaci:
T el meu marit molt empipat...
S, senyor Poch, estic realment empipat! di-
gu el senyor Oriol Perdig, abans que el ban-
quer li allargus la m.
Davant aquesta entrada tan curiosa, el senyor
Toms cregu que Perdig li volia fer una bro-
ma, per de seguida record que lesmentat
senyor tenia una absoluta incapacitat per a
una qualsevol forma daquesta activitat i es
pos a riure sorollosament per donar-li, sens
dubte, a entendre que no lhavia pas invitat
aquell vespre per parlar de negocis. Bon punt
hagueren encaixat, per, el senyor Oriol pos
els peus plans sobre lestora i es dispos a ex-
plicar al banquer la causa i el procs del seu
empipament.
JOSEP PLA, Nocturn de primavera
(Adaptaci)
831025 _ 0048-0073.qxd 20/3/07 19:12 Pgina 71

70. Classifica aquestes formes verbals segons si pertanyen a limperfet
dindicatiu, limperfet de subjuntiu o el passat simple:

continuava bufaven honorava

feia difonien tenia
passaren digu cregu
record dispos feren
Classifica aquestes mateixes formes verbals en agudes i planes. Explica per quin
motiu unes saccentuen i les altres no saccentuen.

71. Les formes verbals shavia adormit, havia parlat i hagueren encaixat
sn formes compostes o perifrstiques? Raona la teva resposta.

72. Fixat en aquestes quatre perfrasis verbals, que es troben en el text:

estava descobrint es pos a riure

hagus calgut caminar havien hagut de pujar
Indica qu expressa cadascuna:
obligaci probabilitat imminncia
inici anterioritat duraci

73. Transforma en veu passiva les oracions segents:

El senyor Poch respectava els ferreters.

La senyoreta Roman llegia el llibre de comptabilitat.

74. Busca en el text una paraula derivada de creu, una paraula derivada
de branca i una paraula derivada de parpella. Indica els canvis de categoria
lxica que shan produt en el procs de derivaci.

75. Indica el lexema i el sufix de cadascuna daquestes paraules derivades:

terrassa llibreria mengvol ferralla festeta

Sha produt algun canvi ortogrfic en el procs de derivaci daquestes paraules?

76. Indica quin sufix tenen en com aquestes parelles de paraules:

botiguer - banquer
cordialitat - tranquillitat
Quin significat aporta cada sufix?
Sha produt algun canvi ortogrfic
en el procs de derivaci?
I algun canvi fontic (addici
o supressi de sons)?

71
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 72

Activitats complementries

GRAMTICA 80. Escriu una paraula aguda, que no sigui un
verb, i que acabi amb aquestes terminacions:

77. Expressa amb una perfrasi verbal
dobligaci i amb limperatiu les accions que s s
dirien les persones que trobem en aquestes s s s s s n n n
oracions:
Fes el mateix per ara escrivint formes verbals
Model La professora diu a lalumne que sempre que puguis.
tanqui la porta.

Has de tancar la porta. (perfrasi 81. Escriu les formes verbals compostes
verbal dobligaci) corresponents a aquestes formes verbals
Tanca la porta! (imperatiu) simples, dacord amb el model:

Una mare diu al seu fill que es renti les mans. Model hauran actuat
Un policia local diu a un motorista que saturi. torns es dirig
Un entrenador diu als jugadors que corrin al trucars direm
voltant de la pista.
Qu observes pel que fa a laccentuaci?
El conserge indica als alumnes que ara entrin
per laltra porta.

LXIC
78. Escriu el nom dels set temps verbals
dindicatiu que expressen temps passat,
82. Escriu adjectius combinant cada una
desprs conjuga la primera persona del daquestes paraules amb un dels sufixos:
plural de cada temps, del verb trobar.
ngel -oide
Marca els temps verbals que signifiquin pres -ut
el mateix. ala -iu
Fes el mateix amb els cinc temps que terra -enc
expressen passat en subjuntiu. trapezi -er
cabell -at
repressi -s
ORTOGRAFIA guila -ic

79. Tradueix aquest text al catal i comenta
83. Escriu un nom derivat de cada verb:
les coincidncies i les diferncies
daccentuaci que trobes en les formes presidir cosir observar
verbals en catal i castell: passar venjar enganxar
conixer lliscar comprendre

L os monitores nos han dicho donde dormi-

remos esta noche. T, Miguel, dormirs en
el primer piso con los dems chicos de tu

84. Copia aquestes paraules i aparella-les
amb el significat que els aporta el sufix -ada:
edad, mientras que tus hermanos ms peque- amplada ventada pedrada setmanada cremada
os dormirn cerca de la habitacin de los
monitores, en el segundo piso. Yo dormir Fenomen meteorolgic.
tambin en el primer piso, pero con las chicas. Idea de dimensi.
Vaya! Luis y Javier, dnde dormiris voso-
Salari.
tros? En la habitacin 12? Pero no s all
dnde dormir Carlos? Efecte del foc.
Cop.

72
831025 _ 0048-0073.qxd 29/3/07 17:50 Pgina 73

Conceptes clau de la unitat

Afix. Element que safegeix al morfema lxic o lexema i Temps compost. Temps verbal integrat per una forma
en modifica el significat. personal del verb haver i el participi dun verb que
Conjugaci verbal. Conjunt de totes les formes dun aporta el significat ms important.
verb, ordenades segons la persona, el temps i el Temps perifrstic. Temps verbal format per una forma
mode. personal del verb auxiliar anar (vaig, vas, va...) i per
Derivaci. Procediment per formar paraules noves que linfinitiu o linfinitiu perfet dun verb que aporta el
consisteix a afegir afixos al morfema lxic o lexema. significat ms important.
Perfrasi verbal. Forma verbal constituda per un verb Veu passiva. Forma verbal formada per una forma per-
auxiliar, de vegades tamb amb una preposici o sonal del verb auxiliar ser i pel participi dun verb
locuci, i per una forma no personal del verb, gene- que aporta el significat ms important.
ralment linfinitiu, que aporta el significat ms im-
portant. Pot ser dobligaci, de probabilitat, dim-
minncia, dinici, danterioritat o de duraci.
Poesia pica. Gnere literari narratiu en vers que expli-
ca les gestes dun cavaller. La seva manifestaci ms
destacada sn les canons de gesta.
Sufix. Afix que es posa darrere del morfema lxic o le-
xema.

ENTRETENIMENTS

Resol aquest logogrif. Hi apareixeran dues frases fetes que signifiquen aparentar que es fa molta feina, sense
cap resultat. Tens sis lletres ja resoltes:

F E R F R E C E R E
1 2 3 4 5 6 7 8 1 3 2 9 9 8 10 11 5 12 8 2 13 14 3 2 15 8

F E R R E E
1 2 3 4 5 6 7 9 5 3 5 6 6 14 2 16 5 10 17 2 7 9

U E U E
10 11 5 18 19 2 9 11 19 13 7 2 9

1=F 8= 15 =
2=E 9= 16 =
3=R 10 = 17 =
4= 11 = 18 =
5= 12 = C 19 = U
6= 13 =
7= 14 =

73
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 74

3
Molts fets de la
histria ens sorprenen
Fonaments
slids
Com es construa
i ens impressionen.
Les pirmides
dEgipte sn edificis
una pirmide
espectaculars, et pots Khufu, el segon fara de la dinastia IV, ms conegut amb el nom grec
imaginar com es van de Kheops, va fer prevaler la seva autoritat per damunt de la de
construir? Devia ser
qualsevol altre des del comenament del regnat. No volia que ning
una feina molt dura,
li fes ombra, ni en aquesta vida ni en laltra. Per aix va posar
per alhora molt ben
calculada... en marxa la construcci del complex funerari ms important
i planificat de la histria de lantic Egipte.

Lemplaament perfecte aguantar-ne el pes, i una posici eleva-

Som prop de lany 2551 abans de la nos-
tra era. Just fa tres segles que les coro-
nes blanca i vermella de lAlt i el Baix
Egipte reposen sobre la mateixa testa i
cent anys que les terres del Nil, els qua-
si mil quilmetres que discorren entre
Aswan i el delta mediterrani, es gover-
nen des de la ciutat de Memfis, a la fron-
tera entre les dues rees daquest reg-
ne. El fara Snefr, constructor de les
modernes pirmides de Dahshur i Mei-
dum, acaba de morir. El seu fill Khnum-
khuf, Khufu, el segon rei de la dinastia
IV, comena a pensar en la vida ms
enll daquest mn que, millennis des- tites anomenades de les reines, una pir-
prs, el coneixer amb el nom grec de
Kheops.
Prop de Memfis, per on es pon el sol,
que s la direcci dels morts, hi ha un al-
tipl lleugerament inclinat. Aquest lloc
s perfecte per edificar el complex fu-
nerari que servir al fara per conservar
la grandesa en el ms enll, reuneix les
condicions prctiques i espirituals ne-
cessries per fer possible una obra co-
lossal: un substrat de roca que pot
da respecte al nivell del riu, que nimpe-
deix la inundaci. Al mateix temps, no
s gaire lluny del riu, i el Nil ha de servir
dartria de transport dels materials per
a la construcci i ser per on el fara arri-
bar al seu darrer estatge.
Deliris de grandesa
No es tracta duna tasca senzilla i menys
quan cal netejar una rea que ha din-
cloure la gran pirmide del fara, la
calada que condueix a la riba del Nil,
dos temples un enganxat a la gran tom-
ba, i laltre al riu, tres pirmides ms pe-
mide auxiliar i les mastabes (estances),
que serviran de darrera llar als funciona-
ris de la cort.
Mai abans no shavia pensat un projec-
te que expresss tan fidelment la con-
vicci segons la qual el fara difunt se-
guia en la vida futura envoltat dels seus
fidels i successors. Tampoc abans de
Khufu no shavia prets evidenciar tant
la distncia entre els reis divins i els seus
sbdits mortals.

74
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 75

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

El terreny ja esbrollat s rugs i amb acci-

dents. Les quadrilles, feixugament, sencarre-
guen danivellar-lo i lallisen. Part del material
queda dipositat no gaire lluny i ser utilitzat
posteriorment.
Per els arquitectes no han fet allisar homog-
niament tot el terreny: al bell mig hi han dei-
xat un tur rocs que els estalviar temps, fei-
na i material quan avanci la construcci.
Els savis del regne han escrutat els astres. Han
observat els estels i han determinat lorienta-
ci perfecta de les quatre cares de la gran
tomba del fara, cada una de les quals s
oberta a un dels quatre punts cardinals. Lo-
rientaci de ledifici s tan important com la
forma. La pirmide compleix moltes ms fun-
cions que la de simple continent del cos del
fara: s el lloc on continuar vivint i li ha de
permetre transitar entre el cel i la terra. Per-
qu el rei div, un cop mort, satisfar els seus
desitjos tant al cel com a la terra. Els picapedrers perforen canals a les pedre-
res per extreuren grans blocs. Utilitzen eines
Un procs delicat de fusta, pedra i coure, palanques i tascons.
Abans de comenar a aixecar les parets, que- Fan servir fulles de coure per guiar el tall, que
da encara un altre clcul delicat per fer: el es produeix per abrasi. Tot i la dificultat da-
que asseguri que la base de la pirmide for- questes operacions, el gran repte s el trans-
mar un quadrat ideal, amb els quatre cos- port del material. Hi ha blocs de pedra de
tats iguals i els quatre angles rectes. Tot i que quinze tones i blocs de granit de quaranta.
el pujol central que han deixat no els per- A llarga distncia, el transport es fa amb bar-
met mesurar les diagonals per comprovar- casses pel Nil, aprofitant lestaci de la inun-
ne la perfecci, els arquitectes delimiten daci, entre juliol i octubre, quan hi ha ms
amb fils un quadrat amb els quatre costats m dobra disponible perqu queden nega-
quasi exactes. La construcci duna pirmi- des les terres de conreu. Les operacions de
de s sempre una feina urgent que mobi- crrega i descrrega sn crtiques. Ms dun
litza gran quantitat de recursos i dhomes. cop, en moure el pes, sha desequilibrat una
Permanentment, en torns de dos mesos o embarcaci. Per evitar-ho, es fan estrets ca-
tres, entre dos mil i tres mil obrers es troben nals artificials.
atrapats en el projecte que ha de perpetuar Un cop dipositats els blocs a terra, la tracci
la memria del fara, a ms duns quants mi- humana i animal els ha de moure. Els opera-
lers ms que subministren materials als tre- ris safanyen per disposar dun pis ferm, un
balladors. cam, per fer-hi lliscar els blocs. Sajuden de
Ben aviat sinicien les obres de la calada cap cordes, palanques i taulons mullats i untats
al riu. Al costat mateix, sextreu pedra, com amb material lubricant, com largila. Tamb
tamb a Maasara, a Tura i a les muntanyes del utilitzen trineus de fusta. Aix, vint homes po-
Muqattan. Els blocs calcaris daquests dos dar- den moure amb certa rapidesa un pes de ms
rers emplaaments sutilitzaran per al reves- duna tona.
timent. Ms al nord, a Aswan, sextreuen blocs
de granit que es convertiran en columnes, ar- Treball de sol a sol
quitraus, llindes i brancals de portes, o que El treball obligat no admet descans ni mise-
revestiran una cambra interior. ricrdia. La gent mor en accidents, se senten

75
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 76
DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR
els crits dels capatassos;
la tralla i les xurriaques
fan avanar la feina de sol
a sol perqu no hi ha
massa temps per acabar
lencrrec del fara. El
quadrat perfecte que ha
dacollir la pirmide est
delimitat per dues lnies
destaques i cordills. La
interna indica el perme-
tre exacte de la construc-
ci i lexterna servir de
lnia de referncia.
Abans de comenar a
collocar filades de pedra, els arquitectes op-
ten per construir una plataforma damunt la
roca allisada. Sutilitza pedra de Tura i de Gi-
zeh. Els picapedrers acaben de retocar els
blocs al peu mateix de la pirmide. Els pale-
tes disposen les filades luna sobre laltra, en
capes horitzontals; recobreixen amb morter
de guix els espais morts.
La preocupaci fonamental s assegurar una
inclinaci exacta i continuada dels quatre cos-
tats de la pirmide, que possibilitar que es
produeixi la calculada confluncia al vrtex.
A cada filada, lesquadra i la plomada servei-
xen per mesurar-ne el grau dinclinaci. Si es
detecten imprecisions, es corregeixen en
collocar la filada segent. Els clculs se sim-
plifiquen una vegada la construcci supera
lalada del pujol de roca que els arquitectes
han aprofitat com a nucli de la pirmide.
Ledifici es construeix simultniament per fo-
ra i per dins. A linterior, sexcaven o es plan-
tegen els passadissos, els pous, les galeries i
les cambres que acolliran el fara. La pirmi-
de guanya alada. Els arquitectes veuen com
creixen les dificultats. Alar-la resulta una tas-
ca complicada, ms enutjosa com ms amunt
cal traslladar la pedra, i no nicament per
lalada, sin tamb perqu hi ha menys es-
pai per maniobrar. Calades artificials, terra-
plens i rampes sn les vies utilitzades per ele-
var els blocs de pedra. La imatge final noms
sintueix, resulta difcil fer-sen una idea a sim-
ple vista. Sovintegen accidents alguns mor-
tals i lesfor s descomunal, per qualsevol
sacrifici s poc per a la glria del fara.
76
Al darrer ter de la pirmide noms cal pujar-
hi el 4 % de la pedra, per presenta la dificul-
tat de les darreres filades i el piramid, el bloc
en forma piramidal que ha de coronar tota
lestructura. s una fita complicada i que, un
cop aconseguida, se celebra amb cntics i fes-
tes. Ha calgut percia, destresa, fora i palan-
ques per aconseguir-ho. Tamb els impres-
cindibles dots dimprovisaci per resoldre les
dificultats no previstes que shan plantejat a
darrera hora. Els paletes safanyen per elimi-
nar els sortints dels blocs i les restes de terra-
plens, tobogans i calades. La pedra calcria
i blanca de Tura, tallada en perfectes blocs re-
gulars i polida, revesteix ledifici.
El reflex de la llum del sol hi confereix una
resplendor insuperable. Irradia tota la majes-
tat del du sol. Han calgut una trentena danys
per collocar pacientment i intelligentment
prop de dos milions tres-cents mil blocs de
pedra i arribar a una alada mai vista per a cap
edifici: poc ms de cent quaranta-sis metres.
Akhet Khufu (lhoritz de Khufu, de Kheops),
que s el nom que rep la pirmide, sala, im-
pertorbable i acabada, a la plana de Gizeh.
Tot el regne ladmira, com ha dadmirar el seu
futur estadant.
Ara, Khufu pot morir i transformar-se perqu
ja t el lloc on perpetuar el seu regne. Un
complex ordenat i ampli de tombes i temples,
que ocupa dos milions set-cents mil metres
cbics, lespera. A ell i als seus seguidors. Mai
ms el mn tornar a conixer res de semblant.
ANTONI SELLA, Spiens, nm. 28
(Adaptaci)
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 77

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

prevaler escrutar tasc plomada

altipl
substrat
esbrollar



perpetuar
brancal
pedrera



abrasi
tralla
xurriaca



fita
percia
estadant
c i
2. Relaciona cada imatge amb la paraula corresponent:

1 2 3 4 5 m
esfinx
arquitrau
piramid
t s
columna
barcassa

3. Escriu dos sinnims de les paraules destacades de les oracions segents:

Les corones blanca i vermella de lAlt i el Baix Egipte reposen sobre la mateixa testa.
El lloc reuneix les condicions prctiques i espirituals necessries per fer possible una obra
colossal.
Entre juliol i octubre hi ha ms m dobra disponible perqu queden negades les terres
de conreu.

4. Substitueix les expressions destacades per lopci que et sembli ms correcta:

No volia que ning li fes ombra, ni en aquesta vida ni en laltra.

li enfosqus els mrits
li taps el sol
collabors amb ell
Al bell mig del terreny, hi ha deixat un tur rocs.
en un lloc bonic
just al mig
enmig del tur

5. Localitza en aquest mapa totes mar Mediterrani

les referncies geogrfiques que
tinguin relaci amb la construcci Gizeh Maasara

de la pirmide i, desprs, explica Memfis

la importncia de la ubicaci BAIX EGIPTE

i els materials.
ri

m
u

a
r
N
il

R
o

Aswan
ig

ALT EGIPTE

77
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 78

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica la funci que fa lentrada del reportatge.

7. Llegeix els titolets que encapalen els quatre apartats i justifica si resumeixen b
la informaci que contenen.

8. Situa aquests fragments en la part del reportatge corresponent:

La construcci duna pirmide s sempre una feina urgent que mobilitza gran quantitat
de recursos i dhomes.
La pirmide compleix moltes ms funcions que la de simple continent del cos del fara:
s el lloc on continuar vivint i li ha de permetre transitar entre el cel i la terra.
Els paletes disposen les filades luna sobre laltra, en capes horitzontals; recobreixen amb
morter de guix els espais morts.
Prop de Memfis, per on es pon el sol, que s la direcci dels morts, hi ha un altipl
lleugerament inclinat.

9. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

Memfis s la ciutat on resideixen el faraons.

La tomba de Khufu s coneguda com la pirmide de Kheops.
Els arquitectes projecten la pirmide en un terreny absolutament pla.
s ms important lorientaci de la pirmide que la forma.
Els materials de construcci es transporten pel riu Nil.
Els capatassos pressionen els treballadors perqu vagin ms de pressa.
La pirmide ha trigat a construir-se cinquanta anys.

REFLEXIONAR I AVALUAR
10. Expressa la teva opini sobre el que podia representar una construcci com aquesta
amb els mitjans tecnolgics de qu disposaven a lpoca.

a 11. Quin sentit t lexpressi s una obra faranica en el llenguatge quotidi, fora del
context de lantic Egipte?

M
12. Com simaginava Khufu la seva vida desprs de la mort? Per qu creus que pensava
tamb en la mort dels funcionaris de la cort?

13. Creus que totes les religions conceben la mort de la mateixa manera? Busca
informaci, si et cal, i aportan algun exemple.

e EXPRESSAR-NOS

m 14. En grup, busqueu informaci sobre diferents tipus de monuments funeraris

presents en altres civilitzacions, antigues o actuals. Desprs, feu-ne una tria i
expliqueu-ho a la resta de companys.

f g 15. En grup, elaboreu un text que descrigui la tasca de construcci de la pirmide, que
sexplica a la part final de la lectura. Podeu afegir-hi illustracions elaborades per
vosaltres, o b extretes dalguna font dinformaci.

78
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 79

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Mitjans de comunicaci
i gneres periodstics
Informaci i mitjans de comunicaci
Els mitjans de comunicaci de masses pretenen difondre missatges a un gran pblic. Lobjectiu
s oferir informaci, especialment de lactualitat, per tamb interpretar-la i, per tant, crear una
determinada opini, que varia segons la ideologia de cada mitj.
A linici del segle XX van aparixer els diaris de gran tiratge i es van difondre mpliament la rdio
i el cinema; ms tard, es va implantar la televisi. I, recentment, la contnua expansi dInternet
ha intensificat la circulaci dinformaci i ha afavorit la participaci dels receptors. La societat re-
sultant daquests canvis sanomena societat de la informaci.
Els mitjans de comunicaci sn fora variats. Poden ser audiovisuals o escrits; locals, nacionals o
internacionals; de temtica general o especialitzats en determinades matries (esports, histria,
viatges...). La majoria de mitjans de comunicaci, a ms, es poden consultar per Internet, i la
versi a la xarxa t uns recursos diferents de la versi impresa o televisiva. Malgrat aquesta diver-
sitat, tots els mitjans comparteixen un estil que busca la claredat i la comprensi fcil dels mis-
satges. Per aix, el registre utilitzat s lestndard, amb un vocabulari entenedor i una sintaxi ms
aviat simple.
Els periodistes sn els professionals que elaboren la informaci. Forma part de la seva feina dis-
tingir en tot moment la informaci (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valo-
racions subjectives o opini (la crtica o lelogi de determinades actituds, les idees personals o de
grups socials o poltics...).

Els gneres periodstics

Els diferents tipus de text (orals o escrits) que tro-
bem als mitjans de comunicaci sanomenen gne-
res periodstics i varien segons lextensi, la pro-
funditat amb qu saborda el tema, els recursos
utilitzats o la intenci. La classificaci daquests g-
neres es fa, sobretot, dacord amb la proporci din-
formaci i dopinions que contenen.

gneres trets comuns

Notcia Noms presenten informaci
Informatius Reportatge informatiu contrastada i objectiva.
Entrevista objectiva
Informatius i Crnica Combinen la informaci, que
interpretatius Reportatge interpretatiu s fonamental, amb valoracions
Entrevista de personalitat de qui signa el text.
Article dopini Expressen, de manera
Dopini Editorial argumentada, les opinions
Carta al director subjectives de lautor.

79
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 80

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

16. Busca un exemple de cada tipus de mitj de comunicaci en catal:
Un mitj de comunicaci oral dabast nacional i un dabast local.
Un mitj de comunicaci audiovisual dabast nacional i un dabast local.
Un mitj de comunicaci escrit dabast nacional i un dabast local.

17. Busca a Internet el nom dalguna revista escrita en catal
especialitzada en els temes segents:
cmic arts decoratives esports
gastronomia motor viatges

18. Llegeix aquests fragments i indica quin est extret dun gnere purament
informatiu, quin combina la informaci amb la interpretaci i quin pertany
a un gnere dopini. Justifica les teves respostes.

E n aquest any que en fa cinc-cents de la mort de

Colom, cal recordar que un dels aspectes ms cab-
dals i revolucionaris del Descobriment (si s que
lhem danomenar aix) va ser el viatge dels aliments.
Alg pot imaginar un moment, per posar un exem-
ple, que hgim de renunciar a la xocolata? O a les pa-
tates, les mongetes o els tomquets. Alguns dels trets
ms identitaris de la cuina catalana, del pa amb
tomquet a la samfaina, de les mongetes amb
botifarra a lescudella, se nanirien en doina. I els ci-
nemes es quedarien sense crispetes o roses de dacsa!
A vegades es fan afirmacions lleugeres entorn de la
cuina. Es diu, per exemple, que la dieta o alimentaci
mediterrnia t milers danys, cosa ben discutible, si
pensem que productes dimportncia cabdal en
aquesta cuina, com el tomquet, el pebrot, el fesol i
la patata, sn un regal dAmrica.
JAUME FBREGA, Serra dOr, setembre del 2006

L a setena festa del Comer Just va arrencar ahir en

una seixantena de municipis del pas amb la vo-
luntat, un any ms, de promoure el consum de pro-
ductes amb garanties socials. Sota el lema I avui,
qu comprars? Explotaci o comer just, Barcelo-
na t programades ms duna vintena dactivitats l-
diques i divulgatives a la plaa de Catalunya, que ser-
viran per explicar als ciutadans les propostes que
samaguen darrere del consum solidari. Les ONG que
han participat en lorganitzaci daquesta edici Se-
tem, Alternativa 3, Cooperaci, Intermon-Oxfam, So-
depau, Consum Xarxa Solidari i Ajuda en Acci dis-
posen dun expositor on presenten les seves
propostes per eradicar les injustcies en el camp del
comer.
H. CAPERA, El Punt, 28 de maig del 2006

L avi sha convertit en un mitj de transport ds

collectiu. Ha perdut la seva exclusivitat. Res a
dir; cal felicitar-nos per tot all que suposi posar les
coses a labast de la major part de la gent.
Aix, per, no hauria danar en contra del bon tracte
i lamabilitat del personal que atn els viatgers.
Quan arribes en un aeroport pots perdre amb molta
facilitat la teva condici humana per adquirir la du-
na maleta o un paquet ms. Desprs de fer cua per
treure la tarja dembarcament o de portar-la de casa
per haver estat destre amb Internet compte, val la
pena confirmar que la impresa al propi ordinador s
correcta, fet que no testalvia passar per facturaci
cal passar el control de seguretat que sha tornat ri-
dculament rigors desprs dels atemptats de l11 de
setembre. Ho vam poder veure per televisi quan els
guardians de laeroport de Pars van fer passar per la
cinta de control la Copa dEuropa: a qui se li acut
que shi pot amagar un artefacte explosiu?
JOAN CORBELLA, Avui, 17 de setembre del 2006

19. Feu un recull de diaris, revistes, etc. i, per grups, busqueu-hi un
exemple de cada gnere periodstic. Desprs poseu en com amb tota la
classe el que heu trobat i comenteu-ho.

80
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 81

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Diem el mateix, per

no de la mateixa manera

99 maneres de viatjar
amb autobs
Anotacions
Al 6, en una hora punta. Un noi duns
vint anys, gorra de beisbol de costat, coll
massa llarg com si lhi haguessin estirat. Al cap de dues hores el trobo a la Riera,
La gent va pujant. El noi senrabia amb davant del frnkfurt. s amb un amic
un ve. Es queixa que li faci empentes que li diu:
cada cop que passa alg. Fa veure que Thauries de fer un altre prcing.
est molt afectat, per s mentida. Quan RAYMOND QUENEAU, Exercicis destil
veu un seient lliure, shi tira de cap. (Adaptaci lliure)

A B
I allavrens vai pujar
anel numbro sis. Goi-
ta, que aquell trasto
nava ple com un ou,
mecasumlou! I alla-
vonses, hi puja un vai-
let ja granadet. I sats
qu duia el paio?
Un noi recomana al
seu amic que es faci
un altre prcing. Tots
dos sn a la Riera, al
davant del frnkfurt.
Dues hores abans
mhavia trobat el del
prcing a lautobs.
C
Al six, a una punta time.
Un boy duns twenty ye-
ars old, gorra de baseball
de costat, neck massa
llarg com si li haguessin
estirat. La people va pu-
jant. The noi es posa
angry with a ve.

20. Llegiu els quatre textos en veu alta. Qu trobeu que tenen en com?

21. Relaciona els textos A, B i C amb les expressions segents:
a lestil pags catanglish al revs
Explica per qu has associat cada ttol a un text determinat.

22. Expliqueu oralment lancdota com ho farien aquests personatges:
Alg extremadament culte.
Un policia que fa un informe dun fet delictiu.
Un avi o una via que es queixa de la mala educaci de la joventut.
Escolteu com ho fan els companys i companyes. Quines diferncies hi trobeu?
Escull una de les versions i allarga-la per escrit. Desprs, compara-la amb la
de la resta de la classe. Quin text s el ms original?

81
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 82

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Els registres de la llengua

Els parlants adaptem la nostra manera dexpressar-nos a la situaci en qu ens trobem, per
exemple, no fem servir el mateix vocabulari quan parlem amb els amics que quan parlem amb
els avis.
Per garantir una comunicaci fluida entre els interlocutors, cal que escollim el registre adequat
per a ca da cas, tenint en compte a qui ens adrecem, en quina situaci, de quin tema parlem, etc.
Els registres es poden dividir en dos grans blocs: els formals i els informals. Els registres for-
mals acostumen a ser poc espontanis, normalment tenen un lxic ric i, de vegades, especialitzat,
i una sintaxi elaborada. Els registres informals sn propis del tracte familiar i amb amics i com-
panys, sn molt espontanis i sovint inclouen repeticions, frases fetes, vocabulari poc precs i,
fins i tot, expressions que no sn correctes des del punt de vista de la normativa.
A ms, lestndard s una varietat que pretn ser neutra i que intenta ser un pont entre totes les
altres varietats (de registre, dialectals, etc.).

23. Aqu teniu diverses maneres dexpressar el missatge que en registre
estndard seria Tinc mal de cap. Relaciona cada oraci amb un dels
personatges segents:
Tinc el cap com un timbal. Tinc mooolta, moooolta pupa aqu.
Tio, no mola, em fa mal lolla. Puix que em roda la testa,
Pateixo de cefallgia. no puc lliurar-me a la festa.

Aix parlen Els nens petits Com exageren, El metge parla I les persones
els collegues. ho diuen aix. algunes persones! a lestil sanitari. ms potiques...

24. Pensa cinc maneres diferents de dir Tinc gana.
En quines situacions faries servir cadascuna?

82
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 83

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

11
3
9

El vocabulari dels edificis

i les construccions
5
13

25. Relaciona cada part de ledifici amb el seu nom:
8
teulada escala
golfes claraboia 14

faana soterrani 12
7
passam gra
balc barana 6 1
2
xemeneia celobert 10

rampa columna 4

26. Copia les oracions segents i completa-les amb una daquestes paraules:

claustre penell grgola volta

La .......... de la faana principal t forma de drac.

El .......... girava amb la fora del vent.
Aquells pilars conformen una .......... cilndrica, tamb anomenada de mig punt.
Els monjos buscaven la pau al .......... del monestir.

27. Copia les oracions segents i completa-les amb una paraula derivada
de la que tens entre parntesis. Fes-hi tots els canvis que calgui.

No pot pintar les parets perqu encara no les han .......... (guix).
Avui acabaran de .......... (rajola) la cuina.
El carrer que porta a la catedral est .......... (pedra).
No poden avanar la feina perqu sha espatllat la .......... (formig).
Encara han de .......... (quitr) els carrers.

28. Aparella cada element arquitectnic amb la seva definici:

capitell absis cpula cornisa rosassa

Obertura circular, sovint amb vitralls, que es troba a la faana dalgunes esglsies.
Element arquitectnic sortint, horitzontal i motllurat, que corona una faana.
Element arquitectnic que corona generalment la part superior duna columna.
Estructura semiesfrica que cobreix una part de la nau dalgunes esglsies.
Part duna esglsia que sobre normalment al fons de la nau central.

29. Escriu el nom de cada una daquestes construccions:

1 2 7
3

6
4

83
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 84

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els pronoms
Act. 30 i 31 Significat i funci dels pronoms
Els pronoms no tenen un significat fix o constant, sin que adopten en cada oraci el significat
de lelement al qual fan referncia. Normalment substitueixen un sintagma nominal (pronom vol
dir en lloc del nom), per tamb poden ocupar el lloc de sintagmes adjectivals, adverbials, pre-
posicionals, o tamb el de tota una proposici subordinada. Vegem-ne alguns exemples:
Aprecio la teva germana. 1 Laprecio.
SN pronom
Em sento trist. 1 Mhi sento.
SA pronom
Dem arribarem all. 1 Dem hi arribarem.
SAdv pronom
Vinc de Roma. 1 En vinc.
SP pronom
Penso que la situaci actual s preocupant. 1 Ho penso.
proposici subordinada pronom

La funci sintctica de cada pronom en loraci en qu es troba s la que faria el sintagma subs-
titut. Per exemple, en loraci Ell ha portat la carta a la bstia, el pronom Ell fa de subjecte com
ho faria el sintagma nominal LEnric.
Hi ha quatre tipus de pronoms: els personals forts, els febles, els interrogatius i els relatius.

Act. 32 i 33 Els pronoms personals forts

Els pronoms personals forts sanomenen personals perqu es refereixen a una de les tres persones
gramaticals i forts perqu porten accent des del punt de vista de la pronunciaci. Tenen diverses
formes segons el nombre i el gnere. Fixa-thi:

Primera persona Segona persona Tercera persona

Mascul ell / si
Singular jo / mi tu
Femen ella / si
Mascul ells / si
Plural nosaltres vosaltres
Femen elles / si

A ms daquestes formes bsiques, a les quals sels pot afegir mateix, -a, -os, -es segons el cas (tu
mateix, nosaltres mateixes, si mateix...), tamb existeixen pronoms de respecte com ara vost,
vosts o vs. La majoria daquests pronoms poden arribar a formar, ells sols, un enunciat. Per
exemple, responent a la pregunta Qui hi ha?, podem dir Nosaltres.
Els pronoms personals forts funcionen com a subjecte (excepte mi i si) o, precedits de preposi-
ci, com a qualsevol complement. Exemples:
subjecte
____
Elles preparaven la festa de comiat.
complement circumstancial
________
Preparvem la festa de comiat amb elles.

84
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 85

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els pronoms febles Act. 34 - 36

Els pronoms febles poden referir-se a persones, coses, qualitats o circumstncies, segons el tipus
de sintagma que substitueixen. A diferncia dels pronoms personals forts, no apareixen mai a-
llats, sin que depenen dun verb al qual sadjunten. Alguns tenen diverses formes, segons el
nombre i el gnere (el, la, els, les), o b segons la posici respecte al verb (mestima, estimar-me,
estimam, em vas estimar). Daltres, en canvi, tenen una nica forma (ho).
La taula segent recull totes les formes dels pronoms febles:

Darrere del verb Davant del verb

(amb imperatiu, gerundi i infinitiu) (amb la resta de temps verbals)
forma plena forma reduda forma reforada forma elidida
(quan el verb acaba (quan el verb acaba (quan el verb (quan el verb
amb consonant, en vocal) comena amb comena amb
-eu o -iu) consonant) vocal o h)
digueu-me avisam em truca macostar
fes-te bellugat et sentim thas adonat
deixar-se treures es cansa sadorm
comprant-ne dnan en pren nescolteu
robar-lo enganxil el maregeu lajudava
porteu-nos buscans ens destorba ens impression
estudiant-los memoritzals els va trobar els obligaria
bellugueu-vos creure-us us convida us empenyia
No sapostrofa
calqueu-la estima-la la copis lolora davant i, u, hi, hu
tones.
tancar-les obre-les les conservvem les admira
dient-li demana-li li telefonar li agradaria
valoreu-ho provi-ho ho consultarem ho inclourem
aneu-hi vs-hi hi vaig ser hi insisteixo

Fixat que en alguns casos no existeix alguna de les quatre formes possibles. En aquests casos es
fa servir una altra forma tal com queda indicat, en la taula, amb un tramat groc.

Els pronoms interrogatius Act. 37

Es tracta de pronoms que serveixen per preguntar, ja sigui directament o b indirectament, tot i
que tamb sempren en oracions exclamatives. Vegem els tres pronoms interrogatius.
El pronom qui t valor personal i equival a quina persona. Pot aparixer en oracions interro-
gatives directes (Qui ho diu?) i indirectes (Em demano qui ha estat el culpable daquest robatori) i
en oracions exclamatives (Qui sho podia imaginar!).
El pronom qu es refereix a un objecte i significa quina cosa. Tamb el trobem en oracions in-
terrogatives directes (Qu en penses?) i indirectes (Planteja clarament qu pensa fer) i exclamati-
ves (Qu ms voldries!).
Els pronoms quin, quina, quins, quines, que conv distingir pel que fa a les funcions dels de-
terminants corresponents. Per exemple, en loraci Quin cam trio?, trobem el determinant in-
terrogatiu quin que acompanya cam. En canvi, en loraci Daquestes bruses, quina tries?, linter-
rogatiu quina t valor pronominal i es refereix a brusa.

85
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 86

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Act. 38 Els pronoms relatius

Els pronoms relatius sn que, qui, qu, el qual, la qual, els quals, les quals. Acompleixen
dues funcions: substituir un sintagma i introduir una proposici subordinada en loraci com-
posta. Exemple:
Hem muntat un armari que t molts prestatges.
Observa que el pronom relatiu substitueix el sintagma un armari alhora que introdueix la propo-
sici que t molts prestatges.

30. Copia el text segent i subratlla tots els pronoms que hi trobis:

N o mho puc creure! Em dius que la fava de la

Isabel surt amb el Carles? Per ell qu li ha
vist? Caram, caram! Nosaltres que criem que era
tanta vergonya que tenia. Portava un serrell llarg
amb el qual es tapava mitja cara i sassegu al final
de la classe. Jo li vaig dirigir un somriure i ella enca-
tan poca cosa... Fixat, deixa-la crrer... El dia que ra es va encongir ms.
va arribar a linstitut semblava un cuc arronsat, de

Classificals en personals forts, febles, interrogatius i relatius.

31. Indica a quin element de loraci fan referncia els pronoms subratllats:

H e anat al mercat i hi he comprat rovellons. Jo

els prefereixo grans, perqu fets a la brasa fan
ms torna. Nhem trobat un parell de cucats, per
amb un remenat dalls i gambes. s un plat deli-
cis. No lhas tastat mai? Ja ho he decidit: diumen-
ge convidar en Sergi a dinar. Ell s que no lha tas-
la resta estaven perfectes i els hem trobat bons- tat mai. Vaig a telefonar-li ara mateix.
sims. Dem podria anar a buscar grgoles i fer-les

32. Copia aquest dileg i completal amb pronoms personals forts:

A ......... magraden els nois alts.

......... prefereixo que siguin intelligents.
Ah, s? Doncs, el que ......... has triat no s que ho sigui gaire...
No et fiquis amb ......... que acabarem malament ......... i .........
No, dona, no. No veus que ......... sempre serem amigues?
Els nois no ens separaran, oi?
No. ......... van a la seva i tampoc no ens tenen gaire consideraci.
I tant! Mira la Neus: no es creia el que ......... li diem del Pep, fins que al final va
haver de ser ......... ......... qui li descobrs el doble joc.
Ai, s! Pobra!

33. Torna a escriure aquestes oracions canviant el tractament:
Exemple I tu, qu voldrs? I vost, qu voldr? / I vs, qu voldreu?

Tu pots asseuret all davant. Tu mamagues alguna cosa.

Demana la tanda i espera que et toqui. No s qu dir-te per consolar-te.

86
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 87

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

34. Copia aquestes oracions i completa-les amb el pronom la en forma
reforada o en forma elidida:

La Maria diu que tothom .......... ignora.

El superior de lAnna .......... insta a presentar els informes a temps.
.......... obligaran a passar pel carril contrari a causa dunes obres.
La situaci fou molt violenta perqu son pare .......... humili davant de tothom.
Quan vingui la Karen, .......... invitarem a dinar.
Sempre segueix el mateix ritual: agafa la torrada, .......... unta amb mantega
i la parteix en quatre trossos.

35. Torna a escriure aquestes oracions i transforma les perfrasis dobligaci
en verbs en imperatiu. Vigila amb els canvis en els pronoms febles.
Exemple Has davisar-lo. Avisal.

Cal que es prengui aquest medicament tres cops al dia.

Per veure el creixement de la mongetera heu de plantar-la en un pot transparent.
Cal que mexpliquis tot el que va passar.
Primerament heu de fer un quadrat de paper. Aleshores, heu de doblegar-lo
per la meitat formant un triangle.

36. Copia les oracions segents substituint lelement subratllat per un
pronom feble:

He buscat la tutora pertot arreu.

Direm a lAnna i a la Carla que portin banyador.
Avui ens pots acompanyar a linstitut amb cotxe?
Deixa les bosses del supermercat damunt de la taula de la cuina.
Hem de decidir qu fem aquest cap de setmana abans no ens truqui lngels.
Vaig telefonar a la Slvia, per no hi era.

37. Assenyala en quina oraci de cada parella els mots quin, quins, quina
i quines actuen com a pronom interrogatiu:

Quin invent ms fntstic! / Quin ha estat linvent guanyador?

Daquestes sabates, quines tagraden ms? / Quines sabates ms boniques!
Quina son que tinc! / De totes les lectures del llibre, quina s la teva preferida?

38. Identifica els pronoms relatius daquestes oracions i indica el sintagma
a qu es refereix cadascun:

Lavi procedent de Frankfurt que tenia prevista larribada a les 15.30 porta
un retard de dues hores.
Vam adrear la nostra reclamaci al regidor desports, el qual va rebrens al cap
de quinze dies.
El noi a qui van donar la paraula sasseia a primera fila.
El cotxe amb qu va tenir laccident va quedar destrossat.

39. Escriu el present de subjuntiu i limperatiu dels verbs menysprear,
estudiar, lloar i actuar i explica quina dificultat ortogrfica comparteixen.

87
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 88

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Laccentuaci de les formes verbals (II)

En aquesta unitat repassarem laccentuaci de les formes verbals planes. La norma s la matei-
xa que per al conjunt de paraules planes:

No saccentuen paraules acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in

Saccentuen resta de paraules (incloses les acabades en diftong)

Apliquem aquesta norma, per exemple, a limperfet dindicatiu, temps verbal que t sis formes
planes (presentem en vermell les que saccentuen i en blau, les que no saccentuen):
cantava: forma plana acabada en -a, no saccentua
cantaves: forma plana acabada en -es, no saccentua
cantava: forma plana acabada en -a, no saccentua
cantvem: forma plana acabada en -em, saccentua
cantveu: forma plana acabada en diftong, saccentua
cantaven: forma plana acabada en -en, no saccentua
Daltres temps verbals, en canvi, tenen formes planes i formes agudes. Limperfet de subjuntiu,
per exemple, cont dues formes planes que saccentuen i dues que no:
cantessis: forma plana acabada en -is, no saccentua
cantssim: forma plana acabada en -im, saccentua
cantssiu: forma plana acabada en diftong, saccentua
cantessin: forma plana acabada en -in, no saccentua
Si un mateix temps verbal cont formes agudes i formes planes, saccentuen o no segons la nor-
ma corresponent. Observem el passat simple, que consta de sis formes:
cant: s una forma aguda i saccentua perqu acaba en -i
cantares: s una forma plana i no saccentua perqu acaba en -es
cant: s una forma aguda i saccentua perqu acaba en -a
cantrem: s una forma plana i saccentua perqu acaba en -em
cantreu: s una forma plana i saccentua perqu acaba en diftong
cantaren: s una forma plana i no saccentua perqu acaba en -en
Tamb hi ha infinitius que, com que sn plans i acaben en -r, saccentuen, com ara els segents:

Infinitiu Exemple
sser Hem dsser ms tolerants amb els qui pensen duna altra manera.
tmer En veurel ests a terra, vaig tmer el pitjor.
nixer Vaig nixer al barri de Grcia.
crixer Vas crixer enmig de llibres i instruments musicals.
prmer Heu de prmer el bot del pis a qu vulgueu anar.
conixer Ens vam conixer a la Granada del Peneds.
merixer Abans que tho doni, tho has de merixer.
vncer Per vncer, cal lluitar i no defallir.
crrer Li agrada crrer la cursa popular de la Merc.
trcer Aquestes tomaqueres es poden trcer fcilment.
fmer Em va fmer quan em va dir que ja havia pagat ell els cafs.

88
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 89

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

40. Observa aquestes formes verbals i copia les que siguin planes:

temrem sortirem baixarem crixer

portar cantaren volem semblava
recrrer sabem ballssiu trencat
Explica per qu cada forma plana porta accent o no en porta.

41. Llegeix en veu alta aquestes formes verbals tenint en compte que
sn planes:

renuncia - copia - radio - denuncia - asfixia - pronuncia

De quina categoria lxica serien si les pronuncissim com a esdrixoles?

Escriu alguna forma verbal esdrixola. Saccentuen, aquestes formes?

42. Escriu aquestes oracions escollint la forma verbal adient en cada cas:

El pblic aplaud quan els nens ms petits cantaren/cantaran en la festa de Nadal.

Per celebrar laniversari encetaren/encetaran lampolla de cava que els vam regalar.
Durant la dictadura franquista es prohibiren/prohibiran totes les manifestacions
de catalanisme.
Quan els cambrers serviren/serviran els cafs, els msics van comenar a tocar.
Encara hi fan obres, per mhan dit que obriren/obriran divendres vinent.

43. Copia aquesta taula i completa-la:

Passat simple Imperfet dindicatiu Imperfet de subjuntiu

tmer
dormir dormrem
passar passveu
crrer
entrar entressin

44. Escriu linfinitiu de cadascuna daquestes formes verbals:

conec creixen som recorrien

empenyen mereixem convencia torci

45. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

Q uan ens assabentrem de la mort de la senyora Montserrat, tots restrem una bona estona sense dir
res. Suposo que cadasc recordava, a tall de petit homenatge, les prpies vivncies al costat de qui ha-
via estat per a tots una segona mare. En sortir de lescola, tot era crrer cap a ca la senyora Montserrat.
Sense empnyer, ens deia ella des del balc, on ja ens estava esperant. I s que casa seva sempre era ober-
ta, fssim els que fssim. s cert que li fiem companyia i lajudvem a portar els paquets pesants del super-
mercat, per el que nosaltres en triem era molt ms. Ens haureu dhaver vist... Berenvem, escoltvem les
seves histries interminables, donvem menjar als peixos, ens ajudava a estudiar quan tenem exmens...
En aquell moment rem molt conscients que el seu record no lesborraria el pas del temps.

89
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 90

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La derivaci (II). Prefixos i infixos

Els prefixos
Els prefixos sn els afixos que safegeixen davant del lexema per formar mots derivats. La llista
de prefixos s mplia, per tancada, i estan recollits en el diccionari de la llengua.
Sempre safegeixen davant de noms, adjectius o verbs i la paraula derivada que en resulta sem-
pre conserva la categoria gramatical del mot primitiu. Sovint, aquestes paraules derivades tamb
porten un sufix:
higinic (adjectiu) antihiginic (adjectiu)
aprovaci (nom) desaprovaci (nom)

Els infixos
Els infixos sn els afixos que sadjunten a una paraula entremig del lexema i el sufix.
La llista dinfixos s reduda. No tenen un significat lxic, per introdueixen molts matisos als
mots duna llengua. La majoria de paraules que en contenen formen part del lxic popular:
enrojolar-se menjucar ploric

46. Els prefixos a-, contra- i anti- signifiquen oposat a. Escriu un derivat de
cada una de les paraules segents, fent servir el prefix ms adequat en cada
cas:

indicaci llum coagulant

simtric normal sptic
constitucional conceptiu clerical
moral ofensiva espionatge

47. El prefix in- expressa negaci. Escriu la forma prefixada de les paraules
segents, amb les transformacions que calgui, i desprs completa la norma:

batut racional previsible

moral mortal legal
lcit possible recuperable
Davant de m, b, p, escrivim __; davant de r, escrivim __, i davant de l, escrivim __

48. Forma verbs derivats dels verbs segents amb els prefixos re-, en-, con-
i des-. Quan hi hagi ms duna possibilitat, escriu-les totes.

picar raonar
partir cobrir
dir conixer
centrar venir

90
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 91

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

49. Els prefixos mal-, ben-, menys- afegeixen al verb una idea de manera. Fes
diverses combinacions daquests prefixos amb els verbs segents, i escriu les
paraules que en resultin.

aconsellar

mal- estar
voler

ben- tenir
viure

menys- gastar
prear

50. Afegeix a les paraules segents un prefix que signifiqui al mig de,
dintre o fora i escriu les paraules que en resultin:

vens sl uter
acte territorial parlamentari

51. Copia les oracions segents i completa-les amb un derivat amb prefix
de la paraula que tens entre parntesis:

La seva salut va .......... (pitjor) per moments.

Va .......... (mut) davant daquella sorpresa.
No sabia ni .......... (farina) el peix.
Van .......... (barca) a primera hora del mat.
Li van .......... (bena) el turmell.
No van poder .......... (magatzem) tot el material.

52. Copia les paraules segents i completa-les amb linfix corresponent:

gran__uda emblanqu__ar pobr__ llob__ bony__ut

53. Segmenta les paraules segents, com en lexemple:

plovisquejar aler joganer

ceballut calcinar polseguera

lexema infix sufix

pic -oss- -ada

54. Escriu una paraula derivada de cada una de les segents que contingui
linfix indicat, com en els exemples:

-ar- tombarella baf ball

-ol- herbolari casa raig
-ell- granells gota sol
-ot- parlotejar picar xerrar

91
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 92

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Novella romntica i realista

Julita
I ella, aixecant-se amb una revolada, corregu
a abraar a la Rosalia i a petonejar-la i llgri-
mes abundants, com de llarg temps contingu-
des, li regalaren de sos ulls. Aquesta expansi
va animar a la seva germana, i retenint-la
compassiva en sos braos:
No, no va dir-li: tu no ests malalta; tu... fent fins tremolar a la Rosalia, com si shagus
ests trista!... Qu tens?
No puc enganyar-te, Rosalia: tinc tristesa, s;
mes jo no s conixer lo per qu la sento. s lo seu desafinat concert, rabenta es desgaf de
una pena fonda que sem nua a voltes en lo
pit, ennuvolant-me la vista i enfosquint-me
tots los pensaments. Potser s una flaquesa
del meu esperit aprensiu que sense adonar-
men magafa de vegades. Saps qu em sem-
bla?, com que enyors alguna cosa; com si
shagus mort alguna amiga carinyosa; com si
em penss un dia que tu no mestimes! I lla-
vors sento un fred, i una soletat, i un dolor
que crida sospirs a mon cor i llgrimes a mos
ulls, i em sembla que tot al meu entorn geme-
ga... fins que a poc a poc torno el respir i les
forces; i aqueixa boira espessa del meu front
saixeca, i em plau que faci sol, per a respirar
gojosa la llum alegre que inflama tota la terra,
i em plau ser al teu costat per a disfrutar jun-
tes aqueix goig suau, que com un aire fresc
nos retorna de lafadic passat. [...]
I seguien totes dues enllaades per les flexi-
bles cintures, mentres la Julita, com si lespe-
rit se li hagus evaporat pel cel, entre pensati-
va i distreta, mirava com shi estenien llestes
unes bromes fosques i trencades, empengu-
des per una ventarulla rabenta que rebatia
als balcons contnues espirals de pols, i gron-
xava, amb soroll ttric, los pltans del jard,
que ja no es veien de fosc que era. Tot plegat
foren sobtades per una furiosa granissada de
calamars, que espeteg en los vidres per on
sho miraven. Ja el mar no haguera sigut
mar si no hagus fet alguna francesilla des-
prs de tants dies de mantenir-se el temps en
una pau octaviana. La Julita tota es va esverar,
sostret de sobte a son esttic embadaliment. I
com si volgus acompanyar a la naturalesa en
la seva germana, com un follet va travessar la
sala i una brusca ondulaci de notes melodio-
ses va aixecar-se del piano, trencant lo silenci
daquelles habitacions.
Hi havia alguna cosa de fantstic en sos mo-
viments, de sublimitat en aquella msica, de
misteri en la foscor casual daquella sala,
destranya relaci entre la tempesta del cel i
el cor de la Julita, que va sobresaltar a la Ro-
salia i la deix dreta, immbil, casib tenint-
se dagafar amb lo sill per a sostenir-se. Al-
guna fora invisible devia donar a sos dits la
llestesa inverossmil amb qu els feia recrrer
les tecles, fent tremolar laire amb un doll
dharmonies que semblava que donessen vi-
da a una volior dnimes, desperits i de fan-
tasmes que com llumenetes shi bellugaven,
llanant una barreja trista, esglaiadora, de
plors i doracions, de gemecs dangnia,
planys de dolor i veus de desconsol, que li
migpartien el cor. Era com lo tremolor duna
llntia voltada de fosca; com la darrera vibra-
ci dun pensament que sapaga; com una
preguera delirant; com lo darrer desvari du-
na vida que fina.
MART GENS I AGUILAR, Julita

afadic: cansament rabenta: amb un moviment rpid

broma: boira poc espessa francesilla: cosa que es fa fora del que s costum
empengudes: empeses preguera: pregria
ventarulla: vent ms aviat fort finar: morir

92
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 93

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

LEscanyapobres
El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de
campanes i terrabastall de msiques, el 15 de
juny del 65 sinaugur a Pratbell, acab arreu
amb els antics mercats. Les feixugues galeres
de lUrgell i dArag no hi comparegueren
ms; el bestiar de Verd tampoc; els bladers
hagueren de tancar els magatzems; els ram-
blers emigraren; aquell brogit dinvasions fo-
rasteres no trenc ja peridicament el reps
dels carrers de Pratbell. Un somni etern
sembl apoderar-se de la vila, el somni que pe-
sa damunt les poblacions pageses. Enmig da-
quella quietud, ressonava amb certa tristesa
lespinguet potent de la locomotora, crit daler-
ta duna nova civilitzaci sorollosa i atrafegada.
Llavors lestaci sanimava un xic; els vens
del raval guaitaven per les finestres; els pocs
pagesos escampats per la plana com figuretes
perdudes, es redreaven i restaven embada-
lits, les mans plegades damunt leina de tre-
ball. De sota terra, del tnel de Malgual, apa-
reixia, embolcallat en fum, el tren, indecs,
negre, empetitit com joguina de fira per la
distncia i la magnitud de les muntanyes que
li servien de fons. Ell corria, corria, i solament
imposant-li fites coneixia lespectador que
guanyava cam. Per, aix i tot, duia en si cer-
ta majestat, tot duna atractvola i imponent,
que obligava a mirar-lo.
Els pratbellins, de les finestres estant, sentien
quelcom dimponent i trist alhora, fins quan
el tren era de passatgers. Veure tot aquell ei-
xam de desconeguts que sabocava a les fines-
tres indiferent, dames amb vestits rebuscats,
quintos que cantaven canons estranyes, jo-
vent desvergonyit que saludava en so de bur-
la, senyors que corrien del tren a lestaci i de
lestaci al tren, empenyent-se, atropellant-se;
contemplar com tot aquell mn tornava a en-
trar en caixa als cops sords de les portelles, i
amb quin desdeny partia tot jois sense veure
Pratbell sin desquitllbit, era fantasmagoria
antiptica que ofenia el patriotisme i amarga-
va el sentiment de germanor. Don venia, on
anava, aquell tros dhumanitat tan indiferent
per a laltre tros? Shauria dit que era un pe-
sombre que es repetia cada tres hores per in-
terrompre la pau dels pratbellins, passant-los
pels ulls races i ms races dun mn nou i es-
bojarrat que vivia viatjant eternament.
Aqu ho tenen: ja ho veieu, Oleguer deia
una tarda, el notari Xirinac, pel cam de lesta-
ci, quan encara brunzia en lespai lesgarip
del tren de crrega que sallunyava via
amunt. I tan criticats com vrem ser per no
contribuir a les festes!
Sempre me nhe rigut.
El notari atur el pas, i, apuntant amb la man-
gala vers la via, afeg sentenciosament:
Sempre el peix gros es menja el xic. Aix s
pesta per als pobles. Teniu-ho per mxima:
sempre el peix gros es menja el xic... A on va,
aquest tren? A atipar les ciutats grans!... Qu
creix, avui? Les ciutats grans. ... Veieu crixer
cap vila, cap llogaret? No: sempre el peix gros
es menja el xic. Ben aviat aix ser un mas ro-
bat. La tendncia de la civilitzaci nova s de
concentraci. Ja ho heu vist: dels vostres
companys, qui no se nha anat al cel se nha
anat a Barcelona.
NARCS OLLER, LEscanyapobres

carril: ferrocarril, tren desquitllbit: de gairell

blader: comerciant de blat pesombre: malson
rambler: firaire de bestiar mangala: bast
quinto: soldat de lleva mas robat: mas abandonat que, sovint, era saquejat

93
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 94

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La novella al segle XIX

Durant el segle XIX la societat europea, i occidental en general, va experimentar un procs de
canvi profund en tots els ordres de la vida. Un exemple evident daquesta situaci s el desenvo-
lupament de mitjans de transport martims (el vapor) i terrestres (el ferrocarril) que recorrien
grans distncies en relativament poc temps. Tamb va produir-se la revoluci industrial, el crei-
xement de les ciutats i la consolidaci de dues classes socials complementries i antagniques: la
burgesia i el proletariat. El desenvolupament cientfic va ser tamb molt important, amb teories
com levoluci de les espcies o enfocaments com el positivisme.
En el terreny cultural, artstic i literari, es van desenvolupar diversos corrents, uns de basats en la
llibertat individual (el liberalisme i el romanticisme) i uns altres ms centrats en lorganitzaci
social (el socialisme i el realisme). La novella va esdevenir el gnere literari ms apte per a ex-
pressar aquestes noves realitats, perqu, a causa de la seva extensi i la seva estructura, permet
fer plantejaments complexos.

La novella romntica
En termes generals, la novella romntica va predominar a la primera meitat del segle XIX. Nhi
havia de temtica histrica i de temtica psicolgica. La novella histrica va recrear certs episo-
dis de la histria nacional, sovint amb una intenci reivindicativa a favor de la llibertat dun po-
ble determinat.
Per altra banda, la novella psicolgica proposava protagonistes malenconiosos, espirituals, hi-
persensibles, de fsic evanescent, com saprecia en el fragment que has llegit de Julita; o b perso-
natges heroics, inadaptats, revolucionaris... Els ambients preferits pels novellistes romntics so-
len ser nocturns, boirosos, tempestuosos, runosos o b extics, perqu els autors busquen
evadir-se de la realitat. Pel que fa als arguments i, particularment, al moment del desenlla, es
magnifica la mort com a forma suprema devasi o dalliberament. Julita, per exemple, acaba su-
cidant-se.

La novella realista
A la segona meitat de segle, la novella va fer un gir cap al realisme i va
pretendre donar una imatge fidel i detallada de la societat contempornia.
La novella realista reflecteix les transformacions ms importants del pe-
rode, com ara laparici del proletariat, lascens de la burgesia, el creixe-
ment de les ciutats o els grans canvis econmics. En el segon text que has
llegit, per exemple, es proposa una reflexi sobre els canvis que comporta
larribada del ferrocarril en una vila pagesa.
Dues de les caracterstiques ms importants de la novella realista sn la
utilitzaci del punt de vista omniscient, per aconseguir objectivitat i neu-
tralitat, i la versemblana de la histria que es relata. A ms, les novelles
realistes contenen moltes descripcions amb un gran nombre de detalls
que configuren un retrat minucis dels personatges i els ambients. Els
personatges sn analitzats des del punt de vista psicolgic per tamb des
de lptica del seu estatus social i econmic. Alguns dels temes ms habi-
tuals de la novella realista sn la ciutat, la burgesia i els diners.

94
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 95

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

55. Resumeix lacci que es desenvolupa en el fragment de Julita que has llegit.

56. Interpreta els passatges segents del mateix fragment:
I llavors sento un fred, i una soletat, i un dolor que crida sospirs a mon cor i
llgrimes a mos ulls, i em sembla que tot al meu entorn gemega... fins que a poc
a poc torno el respir i les forces.
La Julita, com si lesperit se li hagus evaporat pel cel, entre pensativa i distreta,
mirava com shi estenien llestes unes bromes fosques i trencades, empengudes per
una ventarulla rabenta que rebatia als balcons contnues espirals de pols, i
gronxava, amb soroll ttric, los pltans del jard, que ja no es veien de fosc que era.
Era com lo tremolor duna llntia voltada de fosca; com la darrera vibraci dun
pensament que sapaga; com una preguera delirant; com lo darrer desvari duna
vida que fina.

57. Explica la relaci que sestableix entre la tempesta, Julita i el piano.
Com qualificaries latmosfera que es crea, en conjunt?
Relaciona aquesta escena amb el que saps de la novella romntica.

58. Centrat ara en el fragment de LEscanyapobres de Narcs Oller. Llegeix-lo
atentament i respon les preguntes segents:
Quin fet histric concret, molt important en la Catalunya del segle XIX, shi narra?
Quines conseqncies immediates t en la vida de Pratbell?
Quins efectes es poden preveure a ms llarg termini?

59. Per qu creus que el notari Xirinac no va contribuir a les festes
dinauguraci del ferrocarril? Per qu creus que va ser criticat? Per qu
no es penedeix de la seva actitud?

60. Qu creus que vol dir la tendncia de la civilitzaci nova
s de concentraci?
Busca informaci sobre els moviments de poblaci del camp a la ciutat que van
tenir lloc a Catalunya en el segle XIX i relacionals amb el que diu el notari Xirinac.

61. Valora el fragment que has llegit com a mostra de la novella realista.
Analitza ordenadament els punts segents:
punt de vista narratiu psicologia i estatus dels personatges
versemblana temtica socioeconmica

62. Escriu una breu exposici en qu contrastis els dos fragments dacord
amb les caracterstiques de la novella romntica i la novella realista.

63. Busca informaci sobre els escriptors segents i digues a quina
literatura europea pertanyen i si van escriure obres romntiques o realistes:
Victor Hugo Honor de Balzac Walter Scott
J. Wolgang Goethe Sthendal Charles Dickens
Nicolai Ggol Fedor Dostoievski Gustave Flaubert
Alexandre Dumas mile Zola Benito Prez Galds

95
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 96

Avaluaci

Sempre amb patins

La Mriam, una patinadora urbana de disset escletxes; s com confiar en un batiscaf llogat
anys, es troba embolicada en uns negocis molt pe- per immergir-se en un abisme a la recerca
rillosos. dhipottics tresors. Un impuls, entre irreflexiu
i desesperat, lanima com cent mil espectadors
Aix que ha pitjat el bot exterior sha obert
cridant el seu nom en un estadi.
una de les dues fulles de la porta de vidre
Porto all deixa anar la Mriam mentre ob-
glaat que dna accs a ledifici. Ha travessat
serva el que lenvolta. Sn en una sala molt
un vestbul ampli i bastant fosc i ha pujat un
gran, proporcional al pis. Lespai est ple de
tram descales que neix a lesquerra, senfila i
gerros, quadres, escultures i mobles; tot for-
gira a la dreta per morir davant duna monu-
ma part duna barreja destils, de clssic i de
mental porta amb relleus vegetals. A dalt les-
modern, de car i de molt car.
pera un home retallat per la llum que sescapa
Fantstic! Molt b, molt b... Per no hau-
de la porta oberta.
ries dhaver trucat, primer? Presentar-te a
Digues-li qui sc, estic segura que em voldr
aquestes hores del mat...
rebre.
Hem tingut problemes.
Lhome tanca sense fer soroll i deixa la Mriam
Quina mena de problemes?
fora. Un llum groguenc situat damunt el marc
Aix s cosa nostra. Ja t el que volia i ara jo
de la porta, que la illumina com si fos un
vull el que vam pactar.
quadre exposat, s lnic testimoni de la seva
Per jo, ara i aqu, no tinc tants diners, ho
espera. I un degoteig lluny, que arriba fins
has dentendre...
all on s ella. Un minut i mig desprs obren
No mho crec.
la porta i apareix el mateix home.
Qu insinues?
La senyora diu que passis.
Ja hi som amb les rebaixes, oi?
La Mriam entra. Quan travessa la porta dis-
tingeix diversos sensors; per aix no lhan es- LLORT, Trenta-dos morts i un home cansat
corcollat. Avana amb decisi, per lhome (Adaptaci)
latura, agafant-la pel bra.
No pensars entrar amb aix als peus?
La Mriam sespolsa la pressi de lhome i en-
tra patinant, marcant el seu pas amb ratlles de
goma i pols damunt el parquet gruixut. Si ce-
deix a la primera, no en traur res, i nha de
treure molt. La patinadora ni tan sols intueix
els molts quadres que decoren les parets del
passads perqu est concentrada, no a buscar
i triar les paraules amb qu formar les frases
ms adequades, sin a tancar-se amb fermesa
en una actitud resolutiva que no pot permetre

96
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 97

64. Copia aquestes oracions, inspirades en el text, i completa-les amb els
pronoms personals forts adients:
.......... diu que .......... passis.
.......... estic segura que .......... em voldr rebre.
.......... hem tingut problemes.

65. Identifica tots els pronoms febles del fragment segent i indica a
qui fa referncia cadascun:

La Mriam entra. Quan travessa la porta distingeix diversos sensors; per aix no
lhan escorcollat. Avana amb decisi, per lhome latura, agafant-la pel bra.

Classifica els pronoms que has trobat segons si presenten una forma plena o elidida.

66. Copia aquestes oracions del text, troba-hi els pronoms relatius, indica
quin sintagma substitueixen i subratllan el nucli:
Sha obert una de les dues fulles de la porta de vidre glaat que dna accs a
ledifici.
Ha pujat un tram descales que neix a lesquerra.
A dalt lespera un home retallat per la llum que sescapa de la porta oberta.

67. Indica de quin tipus sn els pronoms destacats de les oracions segents:
Busca les paraules amb qu formar les frases ms adequades.
Qu insinues?

68. Escriu linfinitiu daquestes formes verbals, provinents del text.
Indica si aquests infinitius sn plans o aguts:
neix intueix sc
han escorcollat apareix decoren

69. Escriu les formes segents dels verbs girar, rebre i cedir:
1a persona del plural 2a persona del plural 3a persona del plural
passat simple imperfet dindicatiu imperfet de subjuntiu

70. Escriu totes les formes del plural del passat simple i el futur del
verb obrir, desprs respon les preguntes segents:
Quin dels dos temps verbals, passat simple o futur, presenta formes planes?
Quin presenta formes agudes?

71. Indica si alguna de les paraules segents t un prefix in- que expressi
negaci i explican la variaci ortogrfica:
immergir-se irreflexiu illumina

72. Busca en el text un mot derivat amb prefix de cada un daquests:
fiar cerca esperat
posat centrada filar

97
831025 _ 0074-0099.qxd 29/3/07 17:57 Pgina 98

Activitats complementries
GRAMTICA
77. Escriu les formes verbals compostes
corresponents a aquestes formes verbals
73. Torna a escriure aquestes oracions
substituint el pronom feble per lelement simples, seguint el model:
que sindica entre parntesis: Model caminrem hagurem caminat
En compro (SN). bellugussim trucvem
El Joan ho s (SA). compraves menjareu
Vs-hi! (SAdv)
Qu observes des del punt de vista de
Hi penso tot el dia (SP). laccentuaci?
Ho crec sincerament (proposici subordinada).

78. Observa aquestes quatre paraules i

74. Copia aquestes oracions, subratlla els explica per qu les que estan en singular no
pronoms que contenen i classificals en forts, porten accent grfic i, en canvi, les que
febles, interrogatius i relatius: estan en plural s que en porten.
Nosaltres ens hem installat un programa nou.
examen - exmens - fenomen - fenmens
Pregunteu al primer policia local que trobeu en
quina direcci es troba lestaci de tren.
Vost mateix, tri la llibreta que li agradi ms: LXIC
per pensi que nhi ha de ms barates.

Em demano qui sha deixat encs el llum. 79. Descompon les paraules segents, com
en lexemple.

75. Escriu una oraci en qu apareguin les escridassar ensamada escanyolit
combinacions segents de verbs i pronoms. cervatell fullaraca aferrissada
Fes servir la forma adequada de cada
pronom feble. prefix lexema infix sufix
ens + deixar portar + les demanar + li es- prim -atx- -at

en + agafar enviar + els

80. Escriu la paraula que resulta de relacionar
ORTOGRAFIA els prefixos de lesquerra amb els mots de la
dreta:

76. Torna a escriure aquest text canviant post- estructura
les formes del passat perifrstic per formes
pre- duc
del passat simple:
circum- formaci
infra- mar
Q uan la quilla de la barca va tocar la gra-
va, els seus dos tripulants van desembar-
car rpidament per ajudar-nos amb lequi-
arxi-
trans-


operatori
locuci
patge. [...] Vam pujar a la barca mirant de no sub- natal
mullar-nos els peus i, desprs dinsistir una ultra- urb
mica, vam aconseguir que els mariners ens

deixessin rems. I aix, vigorosament impulsa- 81. Copia les paraules segents i subratllan
da per tots nosaltres, lembarcaci va tallar els infixos:
laigua negra en direcci a la goleta.
PAU JOAN HERNNDEZ, La tripulaci del Pnic ensangonar caganer geperut
empatollar manotejar ventol

98
831025 _ 0074-0099.qxd 21/3/07 09:13 Pgina 99

Conceptes clau de la unitat

Infix. Afix que es posa entre el lexema i el sufix per for-
mar paraules derivades.
Prefix. Afix que es posa davant del lexema per formar
paraules derivades.
Pronom. Categoria lxica de paraules que no tenen un
significat constant, sin que adopten el significat de
lelement al qual fan referncia.
Pronom feble. Pronom que es refereix a persones, co-
ses, qualitats o circumstncies. Depn dun verb al
qual sadjunta i no apareix mai allat.
Pronom interrogatiu. Pronom que serveix per formu-
lar preguntes i expressar exclamacions.
Pronom personal fort. Pronom que fa referncia a una
de les tres persones gramaticals i que porta accent
fnic.
Pronom relatiu. Pronom que, a ms de referir-se a un
constituent que ja ha aparegut en loraci, intro-
dueix una proposici subordinada.

ENTRETENIMENTS

Resol aquest sudoku de tots els pronoms

ens us em en hi es
febles menys el, la, els i les, amb la forma
que prenen abans duna forma verbal ho li us en em hi
comenada en consonant.
es em ho et
hi en et li us
ho es ens em
li es em us et
hi ho us en et li
es en li
ho es em ens en

99
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18
4
Totes les ciutats grans
han estat petites
abans, i segurament
molt abans tamb van
ser poblets, i encara
molt abans van ser
boscos, o deserts...
I potser en el futur
algunes ciutats grans
tornaran a ser pobles
petits, i alguns
poblets es convertiran
en ciutats
o es despoblaran
i la vegetaci
les envair... El nostre
entorn canvia al llarg
del temps... Com era
el lloc on vivim cent
anys enrere? Com
ser daqu a cent
anys?
100
Pgina 100
En evoluci
constant
La ciutat
Anem endavant!, va exclamar lenginyer quan pel tram de via frria construt el dia
abans va arribar el segon tren ple de gent, carb, eines i queviures. La praderia rever-
berava en silenci a la llum groga del sol, a lhoritz salava lalta muntanya coberta de
boscos enmig duna calitja blava. Els gossos salvatges i els bisons de la prada miraven
astorats com sengegava el treball i el batibull al bell mig de lerm, com naixien a la
terra verda taques de carb i de cendra i de paper i de llauna. El primer ribot xerrica-
va en aquella terra espantada, el primer tret descopeta retronava, la primera enclusa
dringava sota rpids cops de martell. Apareixia una casa feta de llauna, i lendem
una de fusta, i altres, i cada dia nhi havia de noves, i ben aviat tamb de pedra. Els
gossos salvatges i els bisons sanaven mantenint allunyats, la contrada samansia i es-
devenia frtil, ja a la primavera onejaven superfcies plenes de conreus verdejants,
shi alaven cases de pags, estables i coberts, les carreteres sobrien pas a travs de
lerm.
Lestaci va quedar enllestida i inaugurada, i ledifici de govern, i el banc; a la rodalia
van crixer diverses ciutats germanes, amb prou feines mesos ms joves. Van venir
treballadors de tot el mn, pagesos i ciutadans, van venir comerciants i advocats, pre-
dicadors i mestres, es va fundar una escola, tres comunitats religioses, dos diaris. A
loest es van trobar pous de petroli, va arribar un gran benestar a la jove ciutat. Un
any ms tard, ja hi havia pispes, lladres, uns grans magatzems, una associaci antial-
cohlica, un costurer parisenc, una cerveseria bavaresa. La competncia de les ciutats
venes accelerava el ritme. Ja no mancava res, des del discurs electoral fins a la vaga,
des del cinema fins a lassociaci espiritista. A la ciutat es podia aconseguir vi francs,
arengs noruecs, embotits italians, teixits anglesos, caviar rus. Els cantants, ballarins i
msics de segona categoria ja venien a la ciutat durant les seves gires.
I lentament tamb va arribar la cultura. Els homes que havien pres part en la fundaci
de la ciutat gaudien de respecte i popularitat. Creixia una nova generaci que ja con-
siderava la ciutat com una ptria antiga. El temps que hi havia retrunyit el primer
cop de martell, que shi havia esdevingut el primer assassinat, shi havia celebrat
el primer ofici religis, shi havia imprs el primer diari, quedava molt enll
en el passat, ja era histria.
La ciutat shavia convertit en dominadora de les ciutats venes i en capital
dun gran territori. En carrers amples i alegres, salaven seriosos i hono-
rables edificis oficials i bancs, teatres i esglsies. Lantiga praderia era coberta
de camps, fbriques, pobles, i travessada per vint lnies frries.
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 101

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Cent anys desprs de la seva fundaci, un terratrmol va enderrocar la ciutat,

tret dalgunes petites parts. Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va
esdevenir de pedra, tot el que era petit es va tornar gran, tot el que era estret va
esdevenir ample. Lestaci era la ms gran del pas, arquitectes i artistes guar-
nien la ciutat rejovenida amb edificis pblics, jardins, fonts, monuments. En el
curs daquell nou segle la ciutat va adquirir la fama de ser la ms bella i rica del
pas, i digna de ser vista. Poltics i arquitectes, tcnics i alcaldes de ciutats fora-
nes hi viatjaven per estudiar els edificis, les conduccions daigua, ladministra-
ci i altres institucions. Era molt visitat i admirat un enorme museu en les cent
sales del qual es presentava la histria de la ciutat des del naixement fins a le-
voluci ms recent. La joventut de la ciutat shi passejava i contemplava el curs
de la seva histria. I all, menats i instruts pels seus mestres, hi aprenien a ca-
pir les grandioses lleis de levoluci i del progrs, com del que s rude en sor-
geix el que s refinat, de lanimal lsser hum, del salvatge el culte, de la neces-
sitat labundncia, de la natura la cultura.
El segle segent la ciutat va assolir el zenit de la seva esplendor, fins que una
revoluci sagnant de les classes baixes hi va posar fi. Es van incendiar moltes
de les grans indstries petrolieres, allunyades algunes milles de la ciutat, de
manera que una gran part del pas en part es va cremar i en part es va despo-
blar. La ciutat mateixa, si b va experimentar carnisseries i horrors de tota mena, es va
conservar i al llarg de decennis sobris es va anar recuperant lentament, per sense aconseguir
mai ms el ritme de vida i de construcci dabans. Durant els seus mals temps havia florit de
sobte una terra llunyana a laltra banda del mar. La nova terra atreia les forces desvagades, lanhel
i els desitjos del vell mn, de la nit al dia florien les ciutats com per art de mgia, i els boscos
desapareixien.
La bella ciutat va comenar a empobrir-se lentament. Ja no era el cor i el cervell dun mn, ja no
era el mercat i la borsa de molts pasos. Shavia dacontentar a continuar amb vida i no decandir-
se. Les forces sobreres, en cas que no desapareguessin en direcci al nou mn lluny, ja no

101
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 102

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

tenien res a construir, a negociar i a guanyar. En comptes daix, ara hi germina-

va un llegat espiritual, de la ciutat cada cop ms silenciosa en sortien erudits i
artistes, pintors i poetes.
Daquesta manera el nom i la fama daquesta ciutat tornaven a ressonar un cop
ms al mn. Per ms que a fora les guerres sacsegessin els pobles, era sabut que
aqu, en la solitud emmudida, hi regnava la pau i shi esvania calladament les-
plendor de temps passats.
Durant molts segles la vella ciutat somniadora va ser per al mn ms modern un
indret venerable i estimat, cantat per poetes i visitat per enamorats. Per la vida
de la humanitat empenyia cada cop amb ms fora cap a altres continents. Les
ciutats venes ms petites havien desaparegut del tot ja feia fora temps, esde-
vingudes munts de runes silencioses, a cops visitades per pintors i turistes es-
trangers, a cops habitades per gitanos i delinqents fugits de la justcia.
Desprs dun terratrmol, que daltra banda va deixar illesa la ciutat en si ma-
teixa, el curs del riu va quedar desviat; una part de la terra erma va esdevenir ai-
guamoll i una altra part es va tornar desert. Des de les muntanyes, en va anar
baixant lentament el bosc, el vell bosc. Va veure aquella extensa contrada que
jeia erma i va anar abraant a poc a poc en el seu cercle verd un tros rere laltre.
Al final a la ciutat ja no hi havia habitants estables, noms purrialla, genteta malva-
da i salvatge que es refugiava en els palaus guerxos i mig enrunats de lantigor.
Tamb aquesta darrera poblaci va anar extingint-se lentament per les malalties;
des de laparici dels aiguamolls tota la contrada era assotada per la febre i vctima
de labandonament.
En contalles de por per als nens encara apareixia fantasmagricament, desfigu-
rada i deformada, la ciutat amb el luxe ja passat. Savis de pobles llunyans feien
perilloses expedicions a les ciutats enrunades, els secrets de les quals comenta-
ven anhelants els escolars de pasos llunyans. Es deia que hi havia portals dor
pur i tombes plenes de pedres precioses, i que les tribus nmades salvatges con-
servaven restes oblidades duna mgia millenria des de fabulosos temps im-
memorials.
Per el bosc continuava baixant de les muntanyes cap a la plana, llacs i rius nai-
xien i desapareixien, i el bosc avanava i sensenyoria i recobria el pas sencer,
les restes dels vells murs dels carrers, dels palaus, temples, museus, i el mart, el
llop i ls poblaven la solitud.
Al damunt dun dels palaus esbucats, cap pedra del qual era ja a la vista, hi havia
un pi jove, un any enrere havia estat encara el primer missatger i precursor del
bosc que sexpandia. Ara, en canvi, ell mateix veia fins ben enll boscos que crei-
xien al seu entorn.
Anem endavant!, va exclamar un pigot que martellejava el tronc, i va contem-
plar satisfet el bosc que creixia i el magnfic progrs verdejant que cobria la terra.
HERMAN HESSE, Els contes ms bells
(Adaptaci)

102
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 103

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

reverberar calitja bis astorat

batibull
pispa
desvagat
guerxo
erm
retrunyir
decandir-se
esbucar
ribot
menar
esvanir-se
enclusa
capir
purrialla
c i
2. Substitueix les expressions destacades per lopci que et sembli ms correcta:
m
t s
Es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra.
una altra vegada
amb molta bellesa
ms nou encara
La ciutat mateixa, si b va experimentar carnisseries i horrors de tota mena...
sempre que
encara que
potser

3. Busca en el primer pargraf del text tres paraules que pertanyin al camp semntic
de les segents:
natura soroll eina industrialitzaci

4. Localitza en el primer pargraf algunes paraules relacionades amb la vista i loda.

Desprs escriu aquests mots o expressions i explica quina sensaci et produeixen.

5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

A B

C D

103
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 104

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. En grup, destrieu totes les referncies temporals que apareixen en el text i
situeu-les en un quadre com el segent, fins que acabeu la histria de la ciutat:

poca histrica aproximada Evoluci de la ciutat Evoluci dels habitants

segle XIX construcci de la primera ciutat establiment de treballadors
construcci del ferrocarril professionals qualificats, etc.
1a meitat del segle XX terratrmol: destrucci de la ciutat
segle XX

7. Busca els animals que apareixen al comenament i al final del relat i relacionals amb
lindret on viuen.

8. Llegeix aquest fragment del pargraf cinqu i respon les preguntes segents:

[La ciutat] es va aixecar de bell nou, i tot el que era de fusta va esdevenir de pedra, tot el
que era petit es va tornar gran, tot el que era estret va esdevenir ample.

De quina manera destaca lautor les caracterstiques de la ciutat?

Hi ha en el mateix pargraf alguna altra mostra com aquesta?

9. Indica si aquestes opinions implcites de lautor sn certes (C) o falses (F):

Els habitants de la primera ciutat eren molt cosmopolites.

El poder econmic sempre acaba conquerint i dominant territoris.
La riquesa duna ciutat aporta benestar als seus habitants, per no cultura.
Lautor considera que lhome sempre acaba dominant la natura.
Els animals sn ms depredadors que els homes.
Els artistes i les persones espirituals empobreixen les societats.
La ciutat pateix cstigs cclics per la prepotncia i lorgull dels seus habitants.

a REFLEXIONAR I AVALUAR
10. El relat comena i prcticament acaba amb els mots Anem endavant. Explica quin
sentit tenen en cada cas.

M 11. Explica la postura que mant el narrador davant levoluci de la ciutat i justifica
quina s la seva idea de progrs.

12. Creus que aquesta lectura permet fer reflexions i extreuren alguna conclusi
o ensenyana? Quina?

e EXPRESSAR-NOS

m 13. Busqueu entre tots informaci sobre diferents organitzacions ecologistes,

per exemple Greenpeace, i intercanvieu-vos informaci sobre les seves maneres

f g dactuar.

14. Tria un tema relacionat amb lecologia i redacta tres eslgans que puguin formar
part duna campanya publicitria.

104
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 105

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

La notcia
En el llenguatge colloquial, una notcia s la coneixena que tenim dun fet que ha passat re-
centment, b perqu lhem presenciat personalment o b per algun altre mitj. En el terreny dels
mitjans de comunicaci, la notcia s un genre periodstic informatiu que relata un fet dactuali-
tat que es considera dinters per al pblic atesa la seva importncia o curiositat, segons els casos.
Les notcies tenen dues caracterstiques:
1 Lenfocament objectiu, s a dir, neutral. Per tant, s in-

compatible amb ls de la primera persona del singular
(jo) o del plural (nosaltres) i amb lexpressi de lopini
per part del periodista.
2 Han de respondre unes preguntes bsiques:

Qu ha passat? On ha passat?
A qui ha passat? Com ha passat?
Quan ha passat? Per qu ha passat?
La majoria de notcies podrien quedar una mica coixes sen-
se aquestes dades, per tamb s cert que, segons quina si-
gui la notcia, alguna de les preguntes pot quedar sense res-
posta. En canvi, en altres notcies tamb es poden contestar
les preguntes quant o per a qu.

Estructura de la notcia
Per facilitar la comprensi de la notcia i, sobretot, per captar latenci del receptor, la informaci
se sol disposar en un ordre dimportncia descendent, com si les notcies formessin una pirmi-
de invertida. Les notcies, especialment si sn llargues, contenen:
El titular, que encapala el text de la notcia i expressa el ms important. Com ms curt sigui,
ms impacte sol tenir la notcia. El titular pot anar seguit dun o diversos subttols, en qu es
destaqui algun aspecte interessant de la notcia.
Lentrada, que amplia la informaci del titu-
lar amb aspectes essencials de la notcia. Apa-
reix en les notcies llargues, com a primer
pargraf del text i, en els mitjans escrits, so-
vint va destacada grficament.
El cos, que cont tots els detalls de la informa-
ci. De vegades, inclou els antecedents de la
notcia prpiament dita per poder-la compren-
dre millor. En el cas de notcies escrites, hi pot
haver titolets per dividir el text.
Aquests elements es diferencien molt clarament
en les notcies escrites, com pots apreciar en
lexemple que tens a la pgina segent. En els
mitjans orals, la distribuci de la informaci
es pot fer notar amb una alternana de locutor.
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 106

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Titular
La vaca de raa catalana, en risc de desaparici
Subttol Lamo de lltim ramat sacrificar els animals perqu no sn rendibles
Signatura SNIA TUBERT 200 sn purs. Els seus vens de Mas xador algunes vaques per pagar el
i lloc ESPOLLA Recasens (la Jonquera) fa temps van menjar de les altres, explica Cerret.
decidir de criar-les barrejades amb ra- Cerret i els ecologistes que han donat
El reivindicat ase no s lnic ani- ces ms grans i que proporcionen ms
mal catal que est en perill dex- lalarma reclamen un gest del Govern.
carn. No podem deixar desaparixer una
tinci; shi pot afegir ara la vaca de
lAlbera, lnica raa catalana autc- SOLUCIONS. Lltim resistent s Cer- raa, diu lecologista Joan Bud. La
tona. Noms en queden 210 exem- ret. El seu ramat participa en un pro- resposta dAgricultura s incloure el
Entrada grama dinvestigaci que desenvolu- cas en els plans de desenvolupament
plars purs i Marc Cerret, propieta-
ri de 200 caps de bestiar, assegura pen Agricultura i la Facultat de rural que ajuda les races en perill dex-
que, a partir del mes de novembre, Veterinria de la UAB per mantenir tinci. El director dels serveis dAgri-
haur de sacrificar-ne alguns per aquesta raa, per ara els problemes cultura de la Generalitat a Girona,
mantenir lexplotaci. econmics el poden fer desistir. Josep Guix, suggereix que si el pro-
Una de les peculiaritats de la raa ca- pietari vol vendre les vaques per man-
El departament dAgricultura est dis-
talana s que viu en llibertat i sali- tenir la raa, les portarem a un altre
posat a collaborar-hi i ha proposat
menta de la vegetaci de boscos i lloc. Cerret veu b aquest trasllat i
endur-se les vaques a un altre lloc per
camps. Per el seu propietari els ha proposa portar el ramat al Parc dels
Cos continuar amb la seva cria. Actual-
de donar 40 quilos daliments extra Aiguamolls, mitjanant un acord amb
ment, noms hi ha dues explotacions
cada dia. Hem mirat de vendre el ra- el departament de Medi Ambient.
de vaca de lAlbera a lAlt Empord.
A la finca de Baussitges (Espolla), Cer- mat, per no hi ha comprador. L- El Peridico, 24-10-2006
ret en t 300 exemplars, dels quals nica soluci s anar portant a lescor- (Adaptaci)

15. Llegeix atentament la notcia La vaca catalana, en risc de desaparici
i respon les sis preguntes bsiques daquest gnere periodstic.
Nhi ha alguna que quedi per contestar?

16. Escriu un titular per a aquesta notcia:

Centenars de peixos han aparegut morts en els ltims mesos a lrea del delta de lEbre
(Baix Ebre) a conseqncia de la vibriosi, una malaltia causada pel bacteri patogen Vibrio
anguillarum. Les principals espcies afectades sn la llssera, el llobarro i les anguiles.
Tcnics del Parc Natural del Delta de lEbre han detectat aquest fenomen durant els
treballs peridics de control de les aiges i han alertat lAgncia Catalana de lAigua
(ACA).
Les morts shan produt a la zona del Garxal, la desembocadura i les llacunes del delta.
Les anlisis realitzades per lACA i per la Facultat de Veterinria de la Universitat
Autnoma de Barcelona (UAB) han constatat que la causa directa de la mortalitat era
lesmentat bacteri i ha descartat que la mortalitat fos atribuble a agents
contaminants.
Avui, 29 doctubre de 2006

17. Redacta una notcia sobre algun fet que hagi tingut lloc en lmbit
acadmic: una sortida, un festival, lassistncia a una obra de teatre, etc.
Recorda les parts que ha de tenir i assenyala-les.
Intercanvieu-vos les notcies entre vosaltres i valoreu si totes responen a les sis
preguntes bsiques.

106
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 107

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Explicar una notcia

Una notcia sorprenent

El Tarzan no correr pel jard de casa se-
va, almenys durant una temporada. El
Tarzan s un gran dans (metre seixanta
i cinquanta-cinc quilos de pes) que viu
amb els seus amos en un xalet als afores.
Tot i ser rondinaire, els vens coincidei-
xen a afirmar que s un tros de pa. No
devia pensar el mateix el carter Ramon
M. C., que ahir al mat el va agredir de
manera brutal i injustificable. El vaig
mossegar en un rampell confessa a co-
missaria, poc desprs de la seva detenci
perqu estava fart que em bords cada
cop que macostava a la casa per fer la ciutat. Testimonis presencials afirmen
meva feina. El Tarzan es recupera favo- que el carter es va posar de quatre grapes
rablement a lhospital veterinari de la per perpetrar el seu brutal atac.

18. Llegeix aquesta notcia amb el to ms neutre que puguis, com si fos
el butllet informatiu de la televisi o de la rdio.

19. Creus que aquesta situaci podria ser real? Per qu?

20. Indica quin daquests titulars et sembla ms adequat per a la notcia
i explica per qu:

Pobre animal!
Un carter poc hum
Gos ingressat per agressi bestial
Prou agressions a gossos!

21. Redacta la notcia com si hagus passat al revs: el gos mossega lhome.
Decideix quins detalls hi sobrarien i completa la notcia amb els detalls nous
que et semblin necessaris.

Llegiu cadasc el seu text en veu alta davant de la classe, com si semets
en un butllet informatiu. Compareu oralment els textos que heu escrit tots
i la lectura que nheu fet. Qui ha aconseguit una dicci ms periodstica?

107
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 108

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Els titulars
Totes les notcies tenen un titular, un encapalament que les presenta i que les resumeix de mane-
ra molt sinttica.
Podem trobar titulars en tots els mitjans de comunicaci: als diaris impresos i a Internet, i tamb
als espais informatius de rdio i televisi.
Es caracteritzen perqu sn molt breus i concisos. Loient o lector ha de poder conixer de ma-
nera rpida i concreta el ms bsic de la notcia que sexplicar; per tant, a lhora de redactar el ti-
tular, cal tenir clar qu es vol destacar.

22. Llegeix aquestes notcies i redacta un titular per a cadascuna:

En un discurs emotiu, la filla de

Sala-Robert va agrair la inauguraci
del centre cvic que duu el nom
del conegut poeta local. Uns versos,
recitats per la besnta, van servir com
a cloenda a lacte, que va aplegar
unes cinc-centes persones.

Lequip de bsquet de la ciutat ha

aconseguit finalment conservar
la categoria. En un partit dinfart,
marcat pels nervis i les alternances en
el marcador, els nostres han acabat
imposant-se per un estret 70-68. Un
triple de Ramrez en els ltims dos
segons va sentenciar el matx.

23. Fes el procs invers: partint dun daquests titulars, redacta la notcia:
Descoberta per fi la vacuna anticaspa.
Detinguts dos perillosos traficants de cromos.
Un catal, nou rcord mundial de menjar salsitxes.
Tingues presents les preguntes que tota notcia ha de poder respondre
(qu, on, a qui, com, quan i per qu).

24. Desprs descoltar dues o tres versions duna mateixa notcia
de lactivitat anterior, i aplegant la informaci donada pels companys
i companyes de classe, improviseu-ne oralment una de nova.

Podeu fer servir una frmula de lestil Segons un comunicat que acabem
de rebre... o Hem sabut tot just ara que...
Sou capaos dexplicar la notcia amb coherncia, rigor i, sobretot, sense que se
us escapi el riure?

108
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 109

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

El vocabulari dels nuclis de poblaci

25. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:

1 2 3 4
5

26. Classifica els equipaments o serveis segents segons si sn educatius,
sanitaris, esportius, culturals o comercials:

escola forn farmcia sabateria ferreteria

clnica banc museu biblioteca pista de tenis
institut supermercat centre cvic poliesportiu universitat
auditori ambulatori gimns dispensari consultori

27. Escriu la paraula que correspon a cada definici:

Qualsevol de les parts en qu es divideix un poble gran o una ciutat: b _ _ _ _

Barri perifric duna ciutat, especialment lhabitat per gent humil: s _ _ _ _ _ _
Part duna poblaci que abans es trobava fora del nucli urb: r _ _ _ _
Ciutat o vila on resideix el govern: c _ _ _ _ _ _
Poblaci que, sense tenir el ttol de ciutat, s ms gran que un poble: v _ _ _

28. Identifica el mot intrs de cada srie i explica per qu ho s:

edifici, casa, construcci, solar, immoble, edificaci, obra

casa, domicili, habitatge, pis, apartament, local
caminada, passeig, volt, passejada, caminant, excursi

29. Escriu aparellats cada definici amb el mot corresponent:

cantonada desgus clavegueram

enllumenat aparador parqumetre

Xarxa de clavegueres duna poblaci.

Conjunt de llums que illuminen un indret.
Angle format per dues faanes a lencreuament de dues vies.
Aparell que serveix per controlar el temps que un vehicle est estacionat.
Lloc per on es dna sortida a les aiges.
Vitrina, generalment a lexterior dun establiment, on sexposen els articles que es
venen.

30. Escriu aparellades les paraules que siguin sinnimes:

crulla - localitat - clos - sl - encreuament - atall - aldea

catedral - poblaci - drecera - tanca - seu - terreny - llogaret

109
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 110

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Classes doracions
Act. 31 Loraci
Una oraci s una srie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada en
constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte).
Cada oraci t un principi i un final, i respon a una actitud comunicativa per part de lemissor. A
ms, dins dun text, les diferents oracions que el componen se separen i es relacionen mitjanant
signes de puntuaci i connectors. En aquesta unitat distingirem diferents menes doracions se-
gons dos criteris: la intenci comunicativa del parlant i el grau de complexitat sintctica.

Act. 32 - 35 Modalitats oracionals

Segons lactitud comunicativa de qui emet una oraci, parlem de diverses modalitats oracio-
nals. Aquestes modalitats es caracteritzen per:
Una determinada entonaci (declarativa, interrogativa, exclamativa).
Ls dun mode verbal concret (indicatiu, subjuntiu, imperatiu).
Lordre de les paraules (lhabitual o b amb canvis de posici de certs sintagmes que queden
destacats).
La presncia de certs mots (adverbis dafirmaci, negaci o dubte, mots interrogatius o excla-
matius, interjeccions).
La taula segent recull les modalitats oracionals, la intenci comunicativa que les explica i al-
guns exemples:

Modalitat Intenci Exemples

Oracions declaratives
Oracions interrogatives
Oracions imperatives
Oracions exclamatives
Oracions optatives
Oracions dubitatives
Presentar un fet o Els carrers estan bruts. (Afirmativa)
pensament com a real. L ordinador no funciona. (Negativa)
Plantejar una pregunta. Hi esteu dacord? (Total)
Qu voleu per esmorzar? (Parcial)
Donar una ordre o establir Llena la brossa, Manel.
una prohibici. No us tragueu la jaqueta.
Expressar una emoci Quin embs que hi ha a la carretera!
o un estat dnim.
Expressar un desig. Tant de bo que no plogui el cap
de setmana.
Presentar un fet com Potser canviarem de cotxe aquest estiu...
a hipottic.

Act. 36 - 38 Oraci simple i oraci composta

De la definici doraci que obre aquest apartat, es desprn que perqu un enunciat sigui una
oraci ha dincloure com a mnim un verb en forma personal. Ara b, des del punt de vista de la
complexitat sintctica, distingim dues menes doracions: simples i compostes.

110
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 111

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Les oracions simples. Sn ms senzilles perqu tenen un sol verb en forma personal i una so-
la estructura de constituents (generalment, un predicat i un subjecte). Exemple:
Els trens de rodalies transporten anualment centenars de milers de passatgers.
Subjecte Predicat

Les oracions compostes. Sn ms complexes perqu tenen dos o ms verbs en forma perso-
nal, i tantes estructures de constituents com verbs en forma personal. Exemple:
Lautobs sha aturat a la parada perqu lesperaven una dotzena de persones.
Subjecte 1 Predicat 1 Predicat 2 Subjecte 2

En aquest segon cas, diem que loraci composta est formada per diverses proposicions. En
loraci de lexemple, les dues proposicions sn Lautobs sha aturat a la parada i lesperaven una
dotzena de persones, i queden relacionades per la conjunci perqu.
Tamb hi ha oracions compostes amb un sol verb en forma personal per que tenen, a ms, un o
diversos verbs en forma no personal. Vegem-ne un parell de casos:
Primer cas: Est perms fer la redacci consultant el dic-
cionari.
Fixat que hi ha un sol verb en forma personal (est)
per que tamb hi trobem:
Un participi amb valor adjectiu i en funci datribut
(perms).
Dos sintagmes verbals, un format al voltant dun in-
finitiu (fer la redacci consultant el diccionari) amb
funci de subjecte de loraci, i un altre que cont
un gerundi (consultant el diccionari) en funci de
complement del verb fer.
Segon cas: En Marc havia decidit passar el cap de setma-
na en un refugi.
Observa que el sintagma verbal passar el cap de setma-
na en un refugi sarticula al voltant dun infinitiu (pas-
sar) que t el mateix subjecte que havia decidit, s a dir,
En Marc. La funci de tot el sintagma s de comple-
ment directe del verb en forma personal (havia decidit).

Verbs en forma personal i no personal Act. 39

Si tornes a llegir atentament la definici doraci, veurs que una oraci ha de tenir com a mnim
un verb en forma personal. s a dir, que el nucli del sintagma verbal que actua com a predicat
dins duna oraci ha de contenir un verb en forma personal. Aix, com hem vist en la unitat 2,
dna lloc a diverses menes de nuclis de sintagma verbal, formats per una o ms paraules. En els
segents exemples, el nucli va subratllat i les formes personals, en negreta:
Temps simples: Tocaven una pea molt romntica.
Temps compostos i perifrstics: He regirat tots els calaixos.
Veu passiva: El conseller va ser destitut pel president.
Perfrasis: Haurs de canviar els teus hbits alimentaris.

111
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 112

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

31. Copia a la llibreta els enunciats que siguin oracions:

Au, veniu! A les tres.

Una pellcula magnfica. Eren quatre gats.
No pateixis... Quin escndol!

32. Imaginat qu estan dient aquests personatges i escriu-ho:

2
3

4
1
5

Quina modalitat oracional has fet servir en cada cas?

33. Classifica aquestes oracions interrogatives en totals o parcials:

Has vist lltima pellcula de Bigas Luna?

Qu opines de les actuacions de Greenpeace?
Quines assignatures et semblen ms difcils?
Coneixes alguna persona budista?
Creus que passars de curs?
A qu et voldrs dedicar de gran?

34. Llegeix en veu alta aquestes oracions exclamatives donant-los
lentonaci adequada per al sentiment que creguis que expressen:

Quina illusi que vingueu aquest cap de setmana!

No penso aguantar ms les seves bromes pesades!
Com crema la llet!
No vull marxar del parc!

35. Escriu un dileg en qu hi hagi almenys una oraci de cada modalitat.

36. Classifica aquestes oracions en simples i compostes:

Es va interessar per la salut de la Nria.

Li dir que ha trucat en Llus.
s obligatori posar-se el barret de bany.
Hem de fer el trasllat en dos dies.
LAina passeja el gos de la vena i li porta la compra del supermercat.
Anirem a ca la Neus a peu, per tornarem amb el cotxe de la seva mare.

112
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 113

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

37. Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes
i indican els constituents:

La mare mha dit que lvia est malalta.

Anir al mercat i comprar peix.
Quan arribi a casa et trucar.
No veurem la pellcula perqu el televisor sha espatllat.

38. Quina de les afirmacions de cada bloc s la correcta? Justifica-ho amb
exemples.

A Loraci simple cont un sol verb en forma personal.

Loraci simple cont un verb.
Loraci simple cont almenys un verb en forma personal.

B Loraci composta cont diversos verbs en forma no personal.

Loraci composta cont dos verbs en forma personal.
Loraci composta cont dos verbs en forma personal o b un verb
en forma personal i un altre o ms en forma no personal.

39. Copia tots els verbs que apareixen en aquest text i indica si sn en
forma personal o impersonal:

No magrada presumir, per no es pot negar que el dia de lestrena vaig brodar el
paper. Creia que el teatre sensorrava. El pblic aplaudint enfervorit. Els actors
saludant agafats de les mans i jo al centre de tots. Sentia les mirades de la gent tot
i que no veia ning, enlluernada com estava pels focus.

40. Escriu el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu
dels verbs segents:

beure reconixer comprendre resoldre valer

Marca les formes escrites en tres colors: un per a les formes que mantenen larrel,
un altre per a les formes que afegeixen el so g i un altre per a les que afegeixen
el so k.

41. Escriu oracions en qu substitueixis el pronom subratllat per un
sintagma:

Model: Els deso al calaix de la tauleta de nit. > Deso els mocadors al calaix
de la tauleta de nit.

Les dur dexcursi. La dna als pobres.

Ho va negar totalment. Lencerta cada vegada que shi fixa.
Quina s en tots aquests casos la funci del pronom subratllat dins de loraci?
Quin dels cinc pronoms es diferencia ms de la resta? Per qu?

113
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 114

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Laccentuaci de les formes verbals (III)

Ja saps que laccent diacrtic serveix per distingir paraules que, si no el portessin, sescriurien
igual i podrien portar confusions, ja que tenen un significat diferent. Per exemple, un s s un
animal mamfer i un os s una part de lesquelet. Aquesta qesti tamb afecta un cert nombre
de formes verbals ds molt freqent.

Formes del verb ser

Hi ha tres formes del present dindicatiu del verb ser (o sser) que porten accent diacrtic:

Porten accent diacrtic les formes Perqu es distingeixin

del verb ser (present dindicatiu)
sc (1a persona del singular)
Sc el nou encarregat del manteniment
de la piscina.
s (3a persona del singular)
Aquest davanter s molt perills a la banda dreta.
sn (3a persona del plural)
Ara ja sn les dues de la matinada.
daltres paraules
soc (soca dun arbre o calat fet de fusta)
Est adormit com un soc.
Se li ha trencat el soc esquerre.
es (pronom feble)
LAntoni es creu molt atractiu...
son (ganes de dormir o determinant possessiu)
La msica em fa venir molta son.
Son pare li va comprar una moto nova.

Hi ha encara una altra forma del verb ser que porta accent: el condicional fra, equivalent a seria
(1a o 3a persona del singular), perqu es distingeixi de ladverbi de lloc fora. Exemples:
Fra millor que li expliquessis la veritat. / Treu fora aquesta planta, viur millor.

Formes daltres verbs ds freqent

Algunes formes daltres verbs tamb porten accent diacrtic. Aquestes sn les ms freqents:

Porten accent diacrtic Perqu es distingeixin

aquestes formes verbals
dna, dnes (verb donar)
Dna ms corda, que tiba massa.
fu (verb fer, passat simple)
En Gomis fu que s amb el cap.
s (verb saber)
No s com es diu el conserge.
t (verb tenir)
Aquesta opci t un greu inconvenient.
vns, vnen (verb venir)
Vnen a casa nostra dissabte.
vs (verb anar)
Vs amb compte, que rellisca!
daltres paraules
dona, dones (senyora, senyores)
Dona, no et posis daquesta manera!
feu (verb fer, present dindicatiu i imperatiu)
Qu feu, aqu aturats?
Feu el que us he dit ara mateix!
se (pronom feble)
Se sentia un soroll de fons molt molest.
te (pronom, nom de lletra o infusi)
Te nhas distret una altra vegada.
Han fet un prquing amb forma de te.
He pres un te de menta.
vens, venen (verb vendre)
Daquests enciams, en venen al mercat.
ves (verb veure)
Ves ara aquest, amb qu em surt!

114
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 115

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

42. Conjuga el present dindicatiu del verb ser.

Quantes formes duen accent diacrtic?

43. Escriu aquestes oracions escollint la forma correcta en cada cas:

Quan surtis de linstitut, ves/vs a veure lvia.

Dona/Dna, vols dir que no en fas un gra massa?
Els monitors han dit que fora/fra millor que els pares marxssim.
Ho sento, per no se/s de qu em parla.
Sen va a dormir tardssim i lendem no saguanta de son/sn.
En Llus crida molt, per no te/t gens de ra.

44. Escriu una oraci amb cada una daquestes formes verbals, que porten
accent diacrtic:

dnes sc s s vns

45. Llegeix aquesta oraci i respon les preguntes segents:

Em sembla que comprar vint quilos de caf mlt s comprar molt caf.

Quina s la categoria lxica de la paraula mlt? I la de molt?

Qu creus que passar amb la forma femenina i amb les formes de plural
daquests mateixos mots?

46. En alguns casos la forma verbal s la que no porta accent. Escriu una
oraci amb cadascuna daquestes parelles de paraules i indica quina
s el verb.

sc - sec bta - bota cc - coc su - seu

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un

dictat.

S c el tercer de quatre germans. I no et pensis que aix s gaire fcil, no. Ni

ets el gran, ni el petit, ni la nena, que s la segona. Ja s que t alguns avan-
tatges, com passar fora desapercebut, per fra millor ocupar un lloc diferent
en el podi familiar. A lhora de repartir habitacions va quedar ben clar. El gran t
habitaci per a ell tot sol, perqu ha destudiar. Com si els altres no clavssim els
colzes, ves! La nena, com que s nena, tamb dorm sola. Aquesta decisi s que
em fu rbia! Les dones sempre sacaben sortint amb la seva! I a mi em toca
compartir la llitera amb el meu germ petit. Aix, si a ms no vnen els oncles
de Tarragona, perqu aleshores el cosinet Mag em pren el llit i, apa!, vs aga-
fant el sac i dorm com bonament puguis al menjador. s injust, oi? S, per la ca-
ra que fas, ja veig que em dnes la ra. Tu almenys, encara que petita, tens una
gbia per a tu sol. Potser dem ten comprar una de ms gran...

115
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 116

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La composici
La composici s el procediment de creaci de paraules a partir de la uni de dos mots amb sig-
nificat propi.
curt + circuit = curtcircuit trencar + closques = trencaclosques
(paraula simple + paraula simple = paraula composta) (paraula simple + paraula simple = paraula composta)

Fixat que quan unim dues paraules simples formem una paraula composta. Aquesta nova pa-
raula t un significat nou i diferent del de cada una de les paraules que la formen.
Es poden fer mltiples combinacions de paraules simples. Les formes ms usuals sn la uni en-
tre si de noms, verbs i adjectius, excepte la uni de dos verbs, que no s possible. Les paraules
compostes resultants, sigui quina sigui la combinaci, sempre seran noms, adjectius o verbs.
Observan alguns exemples:
nom + adjectiu celobert adjectiu + nom bonaventura
verb + nom portaavions adjectiu + verb migpartir

48. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges, tenint en compte que
tots els noms sn mots compostos:
4
3

2
1

5
6 7
9

49. Classifica les paraules segents en compostes i derivades:
carnisser terratrmol hispanoameric foragitar
plugim fotocpia olivar autopista
milhomes pocavergonya contradicci serenitat
ferrocarril terrissaire telenotcies rentaplats

50. Escriu dues paraules compostes que estiguin formades per cada una
de les combinacions segents. Consulta, si et cal, un diccionari.

comptar + (nom) tallar + (nom)

girar + (nom) picar + (nom)

116
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 117

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

51. Uneix les paraules de les dues columnes i escriu la paraula composta
resultant:

llengua tinent
set americ
terra peus
anglo mut
agre dol
cent cincies
afro llarg
sord sax

52. Relaciona els verbs de lesquerra amb els noms de la dreta i escriu
les paraules resultants:

saltar discos
tocar foc
pintar neu
crrer mart
dragar mssils
llevar mines
llanar llavis

53. Escriu la paraula composta que correspon a cada una de les definicions
segents:

Persona que va de poble en poble, guanyant-se la vida venent o demanant.

Llicncia per escrit que es dna a alg perqu pugui entrar en un pas estranger.
Vaixell encarregat de vigilar les costes.
Crcol de ferro que serveix per posar al foc les paelles.
Instrument per traar lnies.
Part lateral duna via urbana, generalment ms alta que la calada.

54. Completa aquestes paraules compostes i aparella cadascuna
amb la definici corresponent:

......tard Barreja de pluja i neu.

......cmic Distribuci de llums i ombres.
audio...... Entreteniment, diversi que ajuda a passar el temps.
clar...... Que es lleva tard.
......neu Mig seris, mig cmic.
passa...... Relatiu a la visi i a laudici alhora.

55. Repassa el que vas aprendre el curs passat sobre el guionet i copia
aquestes paraules afegint-lo a les que nhagin de portar:

plroig capgros cinefrum

penyasegat aiguamoll buscaraons
nouvingut espantasogres mitjanit
pocasolta coliflor allioli

117
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 118

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La narrativa fantstica
i el realisme mgic
El hbbit
En un forat a terra hi vivia un hbbit. No era pas un forat lleig, brut, humit,
ple de restes de cucs i amb olor de resclosit, per tampoc no era un forat
sec, pelat, sorrenc, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era un
forat de hbbit, cosa que significava comoditat.
Tenia una porta perfectament rodona, com un ull de bou, pintada de verd,
amb una argolla brillant de llaut daurat al bell mig. La porta donava a una
mena de vestbul de forma tubular que semblava un tnel: un tnel molt
confortable, sense fum, amb les parets fetes de plafons, i el terra enrajolat
i encatifat, moblat amb cadires vernissades i nombrosos penja-robes per
a barrets i abrics perqu al hbbit li entusiasmaven les visites. El tnel pe-
netrava tur endins, seguint un curs prou recte, tot i que no acabava de ser
recte del tot, cap a un costat del tur el Tur, com lanomenava la gent en
moltes milles al voltant i tenia moltes portetes que sobrien a banda i ban-
da, primer cap a un costat i desprs cap a laltre. No li calia pas pujar esca-
les, al hbbit: dormitoris, banys, cellers, rebosts (en tenia un munt, de re-
bosts), guarda-robes (tenia habitacions senceres plenes de vestits), cuines,
menjadors, tot es trobava a la mateixa planta, i evidentment en el mateix
tnel. Les habitacions millors eren totes a la banda esquerra (en entrar-hi),
ja que eren les niques que tenien finestres, unes finestres rodones, fondes,
des de les quals es dominava el jard, i els camps de ms enll, baixant
suaument cap al riu. [...]
Suposo que, en els nostres dies, cal alguna descripci dels hbbits, ja que
han esdevingut rars i tmids de la Gent Gran, que s com ells ens anome-
nen. Sn (o eren) una genteta menuda, de la meitat de la nostra alria i
ms petits que els nans barbuts. Els hbbits no tenen barba. En ells hi ha
poc o res de mgic, a excepci daquesta mgia ordinria i quotidiana que
els ajuda a desaparixer silenciosament i rpidament quan babaus grossos i
enzes com vosaltres i jo sacosten fonyant-ho tot, i fent un soroll com dele-
fants que els hbbits poden sentir a una milla de distncia. Tenen propen-
si a ser grassonets de panxa; vesteixen amb colors llampants (sobretot
verd i groc); no calcen sabates, perqu en llurs peus creix ben naturalment
una sola de cuiro i un pl atapet i calent de color marr similar al que els
creix al cap (que s arrissat); tenen dits llargs, gils i bruns, cares de bons
jans i riuen amb rialles fondes i sucoses (en especial havent dinat, cosa que
fan un parell de cops al dia sempre que poden).
J. R. R. TOLKIEN, El hbbit

fonyar: trepitjar

118
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 119

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Larbre domstic
En aquesta vida he tingut molts secrets. Per un dels ms grossos, potser el
que estava ms en pugna amb la veritat oficial, s el que ara trobo oport
dexplicar.
Un mat, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia
nascut un arbre. Per no us penseu: es tractava dun arbre de deb, amb
arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el
sostre.
Vaig veure de seguida que all no podia sser la broma de ning i, no tenint
persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.
Em va rebre el capit, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit
lelegncia del qual no podria explicar, perqu el tapaven els galons. Vaig
dir:
Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de
deb, al marge de la meva voluntat.
Lhome, vs direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i desprs
digu:
No pot sser.
S, s clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Per larbre s all, pre-
nent llum i fent-me nosa.
Aquestes paraules meves van irritar el capit. Va donar un cop damunt la
taula amb la m plana, va alar-se i magaf una solapa. (All que fa tanta
rbia.)
No pot sser, dic repet. Si fos possible aix, seria possible qualsevol co-
sa. Enteneu? Shauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i per-
drem ms temps del que sembla a primer cop dull. Estarem ben arreglats
si en els menjadors de ciutadans qualssevol passessin coses tan extraor-
dinries! Els revolucionaris alarien el cap, tornarien a discutir-nos la divi-
nitat del rei, i qui sap si alguna potncia, encuriosida, ens declararia la
guerra. Ho compreneu?
S. Per, a despit de tot, he tocat larbre amb les meves mans.
Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, noms, aquest secret, i lEstat
pagar b el vostre silenci.
Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitz la meva conscincia. Vaig pre-
guntar:
Que s dinters nacional, aix?
I tant!
Doncs no vull ni un cntim. Jo per la ptria tot, sabeu? Podeu manar.
Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les grcies.
I qui, amb aix, no es sentiria ben pagat?
PERE CALDERS, Crniques de la veritat oculta

119
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 120

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Realitat i fantasia
Dins del gnere narratiu hi ha diverses formes de ficci. En les unitats anteriors hem vist narra-
cions mitolgiques, piques, histriques, romntiques o realistes. Altres gneres narratius sesta-
bleixen segons el tema: narrativa costumista, psicolgica, de cincia-ficci, policaca o negra,
daventures, de terror, ertica, etc.
En aquesta unitat estudiarem dos tipus de narracions que, o b se situen al marge de la realitat
(narrativa fantstica) o b parteixen de la realitat per transformar-la a partir dalgun element irre-
al (realisme mgic).

La narrativa fantstica
La narrativa fantstica crea uns mons imaginatius totalment al marge de la realitat. Els
personatges que apareixen en aquestes histries sn ssers fantstics, com ara fades,
bruixes, elfs, nans, gnoms, vampirs, fantasmes, diables... El text que has llegit s la
descripci dun daquests ssers, concretament un hbbit. Generalment, aquests per-
sonatges combinen caracterstiques humanes amb altres danimals.
Pel que fa a lambientaci, sn caracterstics espais com el bosc, els castells encantats
o tota una geografia imaginria que sol aparixer representada amb mapes en el ma-
teix llibre. Les aventures dels protagonistes inclouen diferents episodis on desafien les
lleis fsiques, amb aparicions i desaparicions, transformacions de la prpia aparena,
morts i recobraments de la vida, etc.
Lexemple ms clssic de narrativa fantstica s la histria del rei Arts i els cavallers
de la taula rodona. Recentment han tingut un gran xit, tant literari com cinema-
togrfic, obres com la trilogia El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien o els successius
volums de les aventures del jove aprenent de bruixot Harry Potter, de J.K. Rowling.

La narrativa del realisme mgic

A diferncia de la narrativa realista (basada completament en lobservaci i la descripci objecti-
va de la realitat) i la narrativa fantstica (basada totalment en la imaginaci de lautor i sense cap
contacte amb la realitat), la narrativa del realisme mgic suposa una combinaci subtil dele-
ments reals i irreals, que busca desconcertar dentrada el lector. En el text que has llegit, per
exemple, el conjunt dels fets i de les reaccions dels personatges sn absolutament versemblants
i crebles. Tot, excepte el fet inslit o meravells que un arbre broti al menjador de casa del nar-
rador.
La narrativa realista vol mostrar-nos la realitat tal com s, mentre que la narrativa fantstica ens
ofereix la possibilitat devadir-nos de la realitat endinsant-nos en un altre mn. El realisme m-
gic, en canvi, ens fa plantejar el funcionament habitual del raonament hum a partir de certes
situacions narratives, que poden resultar curioses, inquietants, irniques, custiques, parado-
xals, etc. En aquest sentit, ens demana un esfor dinterpretaci de la realitat, encara que sovint
ens acabi semblant absurda.
El realisme mgic ha tingut un gran desenvolupament en la narrativa llatinoamericana, amb au-
tors com Jorge Luis Borges o Gabriel Garca Mrquez. En la literatura catalana, destaquen Pere
Calders i narradors que, com Quim Monz o Jess Moncada, han aprofundit i modificat aquesta
lnia.

120
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 121

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

56. Quines dues parts es poden distingir en el text de El hbbit que has
llegit? Delimita-les i explica breument el contingut de cadascuna.

57. Explica quines sn les caracterstiques ms destacades de lhabitatge
del hbbit.

58. Quins trets del tarann del hbbit es desprenen de la descripci del seu
habitatge? Extreu les citacions del fragment que mostrin aquests trets.

59. Pel que fa a la descripci fsica dels hbbits, explica en qu sassemblen
i en qu es diferencien dels humans.

60. De la descripci dels hbbits, sen desprn algun element especialment
fantstic?

61. Distingeix, en el conte de Calders, el plantejament, el nus i el desenlla.

En quin moment apareix el primer element irreal? De qu es tracta?

62. Explica i raona les segents reaccions dels personatges:
La primera reacci del narrador.
La primera reacci del capit de policia.
La segona reacci del capit de policia.
La reacci final del narrador.
Explica qu tenen en com aquestes quatre reaccions.
Interpreta qu pot representar la carta dagrament del rei al narrador.

63. Comenta qu vol expressar el narrador del conte de larbre domstic quan,
al principi del text, diu que el seu secret est en pugna amb la veritat oficial.

64. Explica globalment el text de Pere Calders en relaci amb el que has aprs
sobre el realisme mgic. Pots seguir lesquema segent:
Marc narratiu global realista: elements.
Introducci duna dada irreal.
Possible interpretaci del missatge del conte dacord amb la visi que tenim del mn.

65. Dins del recull El perqu de tot plegat, Quim Monz inclou la seva
particular reelaboraci de la rondalla La bella dorment, que tanca aix:

I aleshores, mentre (sense deixar de mirar-lo als ulls, enamorada) la noia (feble
dhaver passat tant de temps estirada) es posa dreta grcies a la fora dels
braos masculins, el cavaller sadona que (cosa de vint o trenta metres ms enll,
abans que la clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida,
tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada en una llitera feta
amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors.

Comenta en quin sentit es pot dir que aquesta histria pertany a la narrativa
fantstica i en quin sentit es pot dir que pertany al realisme mgic.

121
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 122

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

El conflicte lingstic
Un conflicte lingstic s una situaci en qu dues llenges es troben en posici desigual en
una mateixa societat. Una delles, la llengua dominant, sutilitza cada cop en ms situacions co-
municatives en perjudici de laltra, la llengua subordinada. Les raons per les quals una llengua
queda subordinada a una altra en el seu propi territori poden ser diverses: una dominaci polti-
ca (com va passar amb els pobles conquerits pels romans), una pressi econmica i cultural
(com passa ara amb langls), uns moviments migratoris intensos (com va passar amb la imposi-
ci del castell i el portugus a lAmrica dita llatina), etc.

Llenges majoritries, minoritries i minoritzades

Segons la situaci que tenen en la societat, es distingeixen tres menes de llenges:
Les llenges majoritries. Sn llenges amb molts milions de parlants i que sexpandeixen en
territoris on inicialment no es parlaven. Les llenges ms parlades en el mn actual sn el xins
mandar (870 milions de parlants), lhindi (366), langls (341), lespanyol (322), el bengal (207)
i lrab (202). Altres llenges majoritries sn el portugus, el rus, lalemany, litali, el francs, etc.
Les llenges minoritries. Sn llenges amb un nombre de parlants redut per que sutilit-
zen normalment en tots els usos socials dins del seu territori. Aquest s el cas del suec, amb
uns 8 milions de parlants, o del fins, amb uns 5 milions.
Les llenges minoritzades. Sn llenges amb un nombre de parlants redut i que, a ms, no
gaudeixen dun s normal en tots els mbits socials dins del seu territori. Aix s degut a la
presncia duna altra llengua, dita dominant, que pressiona i pren usos a la llengua del pas.
Aquesta s la situaci de la llengua catalana que, amb uns 10 milions de parlants, est afectada
per la pressi poltica i social de les llenges castellana i francesa.

Els processos de substituci lingstica

El procs de substituci lingstica s un procs de canvi pel qual la llengua dominant en una
situaci de conflicte lingstic acaba fent desaparixer la llengua subordinada.
s un procs gradual que comena quan una comunitat es converteix en bilinge i adopta, per
fora o de grat, una altra llengua. La llengua prpia, aleshores, susa en menys ocasions i va per-
dent parlants. s un procs llarg que dura almenys tres generacions.

1a generaci 2a generaci 3a generaci

(els avis)
Parlen la seva llengua (B)
entre ells.
Alguns sn bilinges i par-
len la llengua dominant (A)
amb la generaci segent.
(els pares) (els nts)
Simposa el bilingisme, per Susa noms la llengua
predomina ls de la llengua dominant.
dominant (A). Ha desaparegut laltra
Ja no hi ha parlants monolin- llengua (B).
ges en laltra llengua (B).

122
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 123

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

La normalitzaci de la llengua
Si la societat afectada per un procs de substituci lingstica pren conscincia de la importncia
i el valor de la llengua prpia, es pot iniciar un procs que freni la reculada de la llengua mino-
ritzada i doni un altre rumb al conflicte lingstic.
El procs de normalitzaci lingstica s un procs de canvi pel qual sintenta recuperar plena-
ment ls normal de la llengua amenaada. Les actuacions que cal fer per recuperar una llengua
minoritzada varien segons els casos. Algunes de les que solen ser ms determinants sn les se-
gents:
Establir una normativa lingstica que la faci apta per a tots els usos, inclosos els formals.
Reconixer loficialitat de la llengua prpia del pas.
Donar prestigi a la llengua prpia, com a eina de promoci personal i de cohesi social.
Introduir ls de la llengua en els mbits ocupats per la llengua dominant (administraci, es-
cola, mitjans de comunicaci, etc.).

66. En quin daquests casos podem dir que una situaci de contacte
de llenges s un conflicte de llenges?

Quan hi ha enfrontaments entre els parlants duna i altra llengua.

Quan les dues llenges es troben en situaci desigual en una societat.
Quan en una llengua es fan faltes dortografia per influncia de laltra,
i a la inversa.

67. Argumenta quina de les dues afirmacions segents s certa:

Totes les llenges minoritries sn minoritzades, per no totes les llenges

minoritzades sn minoritries.
Totes les llenges minoritzades sn minoritries, per no totes les llenges
minoritries sn minoritzades.

68. Imaginat que, dins dun estat, hi ha un pas amb una llengua prpia
que no s la del conjunt daquell estat. Digues quins dels factors
segents afavoririen la substituci lingstica i quins contribuirien
a la normalitzaci:

La llengua prpia sensenya a lescola.

La llengua de lestat s lnica oficial.
Les classes benestants i ms cultes fan servir habitualment la llengua de lestat.
Es crea un canal de televisi que emet en la llengua prpia del pas.
Els funcionaris sexpressen noms en la llengua estatal.
Ladministraci estimula ls de la llengua prpia en la retolaci pblica.
Hi ha una situaci de diglssia en qu la llengua de lestat s la dominant.
Els joves fan servir cada cop ms la llengua del pas.
No hi ha una normativa ortogrfica acceptada per tots els usuaris
de la llengua prpia.

123
831025 _ 0100-0127.qxd 20/3/07 19:18 Pgina 124
Avaluaci
Compte amb els comptes
La protagonista de la narraci s una jove an-
glesa que lluita per equilibrar els seus comptes
i fugir de laddicci a les compres.
FRUGALITAT. SIMPLICITAT. Aquests sn els
meus nous lemes. Una nova vida, serena, en
qu no gasto gens. No gasto gens ni mica. La
veritat s que quan hi penses, et preguntes:
quants diners malgastem cada dia? s clar
que jo tinc uns quants deutes insignificants. I,
en realitat, no s pas culpa meva. El que mha
passat s que he sucumbit al materialisme oc-
cidental (i per resistir-thi, has de tenir una
fora delefant). Com a mnim, aix s el que regal.
diu el meu nou llibre.
Sabeu una cosa? Ahir, quan vaig anar amb la
mama a Waterstones per comprar el llibre que
llegir durant la setmana, jo em vaig escapolir
cap a la secci dautoajuda i vaig comprar el
llibre ms fantstic que hagi llegit mai. Franca-
ment, em canviar la vida. Ara el duc dins la
bossa. Es titula Compte amb els comptes, de
David E. Barton, i s fantstic. El que diu s
que tots podem dilapidar diners sense adonar-
nos-en, i que la majoria podrem reduir fcil-
ment les nostres despeses fins a la meitat en
noms una setmana. En una setmana!
Proposa coses tan senzilles com ara preparar-
te sandvitxos en lloc danar a dinar al restau-
rant, anar a treballar amb bicicleta en lloc da-
gafar el metro. Quan comences a donar-hi
voltes, tadones que pots estalviar diners a tot
arreu. I com diu David E. Barton, hi ha quan-
titat de plaers que sn de franc i que oblidem
perqu anem tan atrafegats gastant diners,
124
com ara parcs i museus i el simple goig dun
passeig pel camp.
Tot s la mar de fcil i senzill. I el millor de tot
s que per comenar has danar a comprar! El
llibre diu que dentrada hauries descriure en
una llibreteta cada compra que fas, per petita
que sigui, en un dia qualsevol i llavors fer-ne
un grfic. Insisteix en el punt que has de ser
sincera, i que no has de fer veure que gastes
menys ni alterar el teu model de despesa...,
cosa que s una sort, perqu aquest divendres
s laniversari de la Suze i li he de comprar un
Per tant, dilluns al mat, quan vaig cap a la
feina, maturo a Lucios i compro el caputxino
ms gran que tenen i una magdalena de xoco-
lata, com faig sempre. He dadmetre que quan
pago estic una mica trista, perqu aquest s
lltim caputxino de la meva vida i lltima
magdalena de xocolata de la meva vida. La
meva nova frugalitat comena dem, i no shi
permeten caputxinos. David E. Barton diu
que, si tens costum de prendre caf, te lhau-
ries de fer a casa i endur-tel a loficina en un
termos, i que si tagrada picar, hauries de
comprar pastes de les que venen al supermer-
cat. A les cafeteries et plomen per una cosa
que s poc ms que aigua amb poliestir,
destaca lautor, i suposo que t ra. Total, que
jo deixar crrer el meu caputxino matinal.
No passa res. Mhe proms que seguir les re-
gles del llibre, i les seguir.
SOPHIE KINSELLA, Boja per comprar
(Adaptaci)
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 125

69. Indica de quina modalitat sn les oracions segents:
Aquests sn els meus nous lemes.
El millor de tot s que per comenar has danar a comprar!

70. Indica quina oraci s interrogativa total i quina s parcial:
Quants diners malgastem cada dia?
Sabeu una cosa?

71. Indica quin verb s el nucli del predicat daquestes oracions simples:
No gasto gens ni mica. Tot s la mar de fcil i senzill.
Francament, em canviar la vida. No passa res.

72. Indica les formes verbals que hi ha en aquestes oracions, i
identifica-hi un temps simple, un temps compost, un temps perifrstic i una
perfrasi verbal:
Insisteix en el punt que has de ser sincera.
Vaig comprar el llibre ms fantstic que hagi llegit mai.

73. Destria les proposicions que formen aquestes oracions compostes:
s clar que jo tinc uns quants deutes insignificants.
La meva nova frugalitat comena dem i no shi permeten caputxinos.
Hi ha quantitat de plaers que sn de franc i que oblidem.

74. Indica la categoria lxica de les dues paraules destacades:
Es titula Compte amb els comptes i s fantstic.

75. Relaciona aquests elements per formar paraules compostes:
busca cincies
set vides
espanta dol
pinta solta
agre raons
poca llavis
salva sogres
Copia el text segent, que s una carta imaginria de la protagonista a una
amiga seva, i completal amb les paraules que has trobat:

Benvolguda X,
Aviat deixar de malgastar! He trobat un llibre que ser el meu ............ El trobo
fantstic! Per tinc un ve molt malhumorat i mha dit que lautor s un ............
i un ............ El llibre em recomana fer unes darreres compres abans de deixar-ho
del tot. Comprar un ............ per a la meva germana i un ............ per al ............ del
meu ve, com a cstig. Tindr un sentiment ............ quan no pugui comprar
ms, per ja ho superar! Molts petons!

125
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 126

Activitats complementries
GRAMTICA ......... les forces, que encara queda una bona
caminada! (refer, imperatiu)

76. Escriu les cinc formes no personals del el nus abans de treure-us les vambes
.........
verb descobrir i construeix una oraci amb (desfer, imperatiu)
cadascuna. En Gerard ......... la redacci amb lajut de sa
germana gran (refer, passat simple).
77. Explica per qu cada una daquestes
oracions s composta: Explica qu has observat pel que fa
Han denunciat la situaci al Sndic de Greuges, a laccentuaci.
que els ha contestat immediatament.
El ms interessant seria trobar una alternativa. LXIC

82. Relaciona aquests verbs amb els noms
78. Observa els dos verbs daquesta oraci
segents per escriure paraules compostes:
i contesta les preguntes que la segueixen:
parar escurar guardar
Els pescadors havien pensat calar
una altra vegada les xarxes. roba xocs fang
llamps ungles espatlles
Quin s el subjecte del verb havien pensat? dents mobles xemeneies
Qui se suposa que cala les xarxes una altra
vegada?
83. Classifica aquestes paraules compostes
segons la combinaci que presentin:
ORTOGRAFIA malnom picaporta cineclub
grecollat colltort passamuntanyes
79. Indica quines de les paraules segents
podrien ser formes verbals si els afegssim fisicoqumic cara-rod filferro
un accent diacrtic: llargmetratge tallafoc bocabadat

cau - seu - es - fa - se - sou - te - son - vol - pot nom adjectiu nom verb adjectiu
+ + + + +
nom nom adjectiu nom adjectiu
80. Copia aquestes oracions i posa accent
diacrtic on calgui:

Pel que tha costat, em sembla que than pres

el pel.
Amb un tros de pa soc molt feli.
Aquest be es el mes bo que he menjat mai.
Son les onze i encara dorm, deu tenir son
endarrerida.
Dun cop sec li va trencar la ma.
Se que tots us preocupeu per mi.
81. Completa aquestes oracions amb la forma
indicada entre parntesis:
84. Escriu completa la paraula composta que
correspon a cada definici, tenint en compte
que el que falta s el nom duna part
del cos:
Diu fcilment all que caldria callar: .........moll.
s un gandul: .........dret.
No samona per res: .........content.
Es troba abatut: .........baix.

Quan es va adonar que shavia descuidat el

paraigua, ......... el cam fins a la botiga (desfer,
passat simple).

126
831025 _ 0100-0127.qxd 29/3/07 17:55 Pgina 127

Conceptes clau de la unitat

Composici. Procediment per formar paraules que
consisteix a unir dues paraules simples que tenen
significat propi.
Conflicte lingstic. Situaci en qu dues llenges es
troben en posici desigual en una societat.
Llengua majoritria. Llengua que t molts milions de
parlants i que sexpandeix en territoris on inicial-
ment no es parlava.
Llengua minoritria. Llengua amb un nombre redut
de parlants, per que sutilitza normalment dins del
seu territori.
Llengua minoritzada. Llengua amb un nombre redut
de parlants i que, a ms, no gaudeix dun s normal
en tots els mbits socials dins del seu territori.
Normalitzaci lingstica. Procs de canvi pel qual es
pretn recuperar plenament ls normal duna llen-
gua amenaada.
Notcia. Relat dun fet dactualitat que es considera
dinters per al pblic per la importncia que t o
pel fet que resulta sorprenent, estremidor, curis o
paradoxal.
Oraci composta. Oraci que t dos o ms verbs en
forma personal, o b un verb en forma personal i un
o ms verbs en forma no personal que en depenen.
Oraci simple. Oraci que t un sol verb en forma
personal i una sola estructura de constituents (ge-
neralment, un predicat i un subjecte).
Paraula composta. Paraula resultant de la uni de
dues paraules simples, que t un significat diferent
del de les paraules que la formen.
Substituci lingstica. Procs de canvi pel qual una
llengua dominant en una situaci de conflicte lin-
gstic acaba desplaant o substituint la llengua
subordinada.

ENTRETENIMENTS

Si recompons aquest puzle, trobars el comenament dun conte de Pere Calders.

R
R U N
V E M I T
T A M E S I
D E S N T E S
V A H E D E S,
E U

D T
D I A T R - M
N R O B G
D O Q U E
N I A M I N T T A
D O E U
P A T X. L

A N T - E S P T A N
L
C O M S O R V E
L M
E D E E R
A O

127
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16
5
De vegades els
records ens poden
jugar males
passades. Els records
distorsionen els llocs,
les persones...
El passat no es pot
reviure a travs del
record, per sovint
la nostlgia ens porta
a recuperar els
moments ms felios
del passat, els llocs
on els vam viure...
Has tornat mai a un
lloc on fes molt temps
que no havies anat?
128
Pgina 128
Bona sort
o mala sort
Retorn al passat
No hauria passat res del que va passar si no hagus estat per la dria que em va venir
aquella tarda de visitar la casa del bosc. Feia deu dies que rem casats i encara est-
vem de lluna de mel, per jo havia insistit a reservar els tres ltims dies per acostar-
nos al poble on havia passat la meva infncia. No hi havia anat des de llavors i volia
ensenyar al meu marit tots aquells racons que ara recordava amb nostlgia.
Era un poble de muntanya envoltat de castanyers i alzines centenries, ple de fonts i
camins de terra. Nosaltres hi vam arribar una tarda de final dagost. Molts dels estiue-
jants ja havien marxat i vam tenir sort de trobar una habitaci a lnica fonda del po-
ble. Jo estava molt excitada perqu revivia un temps molt especial: all havia passat
les hores ms agradables de la meva vida descobrint el bosc i corrent per camins ama-
gats. El meu home sen reia una mica, del meu entusiasme, per jo noms tenia la d-
ria de deixar aviat les maletes i sortir.
Vam fer una volta pels carrers ms cntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconixer
algunes cares; ells, en canvi, no es fixaven en mi perqu aquests vint-i-cinc anys
mhavien canviat molt. Com en aquell temps, els homes es dedicaven a jugar a cartes
davant dun trist caf que es feien durar hores i hores. Observant-los em va venir al
cap una dona que sempre jugava amb ells. Llavors devia tenir uns setanta anys i vivia
sola en una casa al mig del bosc, a una mitja hora a peu del poble. Era petita i molt
prima; tenia els cabells blancs recollits en un monyo clavat a la nuca i sempre duia
uns pantalons ajustats de color negre. No parava de fumar i jugava amb els homes a
la botifarra fins ben entrada la nit. Els homes del poble la respectaven perqu els do-
nava llions de botifarra, per les dones la criticaven i els nens li tenien por.
Es deien moltes coses, della, com per exemple que havia abandonat el seu marit, car-
regat de diners. Se sabia que tenia una filla, per no lhavia vista mai ning. Vaig pre-
guntar qu se nhavia fet, della, si havia mort i a qui pertanyia ara la casa, per no
vaig aclarir gaire cosa. Un dia va deixar de venir al bar i suposem que sen va anar a
un asil, deia un. s un misteri que ning vol resoldre, perqu ja em dirs qui sa-
costa ara a casa seva a veure si la troba, deia un altre mig rient.
Per jo no em resignava a marxar del poble sense haver passat per la casa del bosc, i
vaig convncer el meu home per anar-hi. Recordava el cam: vam passar pel bosc de
castanyers i vam girar pel primer trencall; vam arribar a la font del Ferro, per el broc
de laigua estava arrencat i del banc de pedra noms en quedaven trossos escampats
per terra. Uns mosquits diminuts volaven arran del nas i produen un brunzit que po-
sava nervis el meu marit.
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 129

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

La casa tenia poc a veure amb el que era quan els nens del poble hi anvem a espiar. Alg havia
rebentat la porta i els porticons de les finestres estaven esventrats. Hi havia un forat a la teulada i
part del porxo ja era a terra. Noms els castanyers saguantaven ferms. Vaig guaitar per una de
les finestres i un nvol de tvecs va sortir disparat. Vam arrencar a crrer, per jo em resistia a
marxar i vaig fer el cor fort. El meu home em va seguir, rondinant.
Vaig voler entrar per la porta, per era impossible perqu estava entrebancada amb trossos de
fusta. Mhi vaig acostar tant com vaig poder: hi havia una taula amb una ampolla mig plena i uns
quants plats amb menjar florit. Tot estava ple de pols, per produa una sensaci estranya, com
si de sobte hagus daparixer la dona. Ja hi tenia un peu dins quan uns xiscles molt aguts em
van fer saltar enrere. Un estol de ratpenats va volar per damunt del meu cap. Al meu home se li
va acabar la pacincia i la mica de curiositat inicial es va convertir en mal humor.
Vam tornar al poble sense gaireb dir-nos res. Era com si la visita a aquella casa ens hagus sepa-
rat una mica. Vam arribar al poble quan ja enfosquia i vam anar a sopar. Quan ens vam posar al
llit em vaig adonar duna cosa terrible: havia perdut lanell de prometatge.
Aquell anell era ms que especial: havia pertangut a la meva sogra, morta feia un any, que lhavia
deixat en herncia al seu fill perqu algun dia el ports la seva nora, s a dir, jo. Es tractava du-
na pea nica: un brillant de dimensions considerables voltat daltres brillants ms petits i alat
per uns fils dor entrellaats. El cor manava a cent mentre pensava com podia arreglar-ho. El
meu home era a la dutxa i encara no shavia adonat de res. De seguida vaig decidir no explicar-
lhi perqu shauria mort del disgust.
Quan va sortir del bany es va posar a llegir al llit. Jo vaig anar al lavabo i, asseguda a la tapa del
vter, cavillava quina era la millor soluci, fins que vaig arribar a la conclusi que havia perdut
lanell a la casa del bosc i que no podia fer res ms que tornar-hi.
Jo tamb em vaig ficar al llit i vaig fingir cansament. Al cap de poc ell va deixar el llibre a terra i
va apagar el llum. Jo feia veure que dormia, per noms tenia un pensament al cap: quan ell
shagus adormit sortiria de lhostal, i marribaria a la casa.
No s quant de temps va trigar a adormir-se, per finalment, el vaig sentir roncar. Em vaig vestir
a les fosques i vaig sortir de lhostal furtivament. Vaig trobar una llanterna al cotxe; feia molt po-
ca llum, per tot i aix, vaig agafar el cam del bosc. No pensava gaire en la possibilitat que el
meu home es pogus despertar, la meva dria era trobar lanell com fos.
Feia una nit clara, una lluna quasi plena illuminava els arbres, per jo estava concentrada a en-
focar el cam amb el raig de llum cada cop ms feble. Vaig arribar a la casa que gaireb no mhi
veia. Vaig comenar a buscar sense sort. Notava la humitat als ossos i vaig decidir refer el cam
de tornada. No havia fet ni dos passos quan vaig sentir un soroll dins la casa i en el moment de
tombar el cap vaig veure una llum que es movia darrere la finestra. Estava tan excitada que al
primer moment no vaig reaccionar. Quan vaig ser capa dassimilar on era i qu passava, vaig co-

129
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 130

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

menar a tremolar, estava paralitzada davant la casa amb el mateix sentiment de curiositat i
admiraci de quan era petita. I aquest impuls em va portar a atansar-me encara ms a la fi-
nestra.
La flama duna espelma damunt la taula illuminava la seva pell pansida, talment una pruna
confitada i resseca, amb tots els ossos de la cara marcats, igual que una mmia. Estava ms
prima que abans i corbava molt ms lesquena. Duia el mateix monyo i la mateixa roba que li
coneixia, molt ms vella i ronyosa; fumava amb la mateixa avidesa asseguda davant dels plats
putrefactes que havia vist a la tarda. Vaig fer un crit dhorror, per no crec que em sents. En
aquell moment no podia pensar, per estava convenuda que veia la mateixa dona de la me-
va infantesa. Em vaig quedar all, clavada, esperant no sabia qu. Fins que va fer un gest amb
la m davant lespelma i vaig veure el meu anell.
Al cap de poc la dona va sortir de la casa amb una pala a la m i es va endinsar al bosc. Jo la
vaig seguir, no s si encantada per la seva imatge o per algun poder estrany de lanell que em
xuclava. La meva llanterna havia deixat de funcionar, i ara em guiava per la llum de la lluna.
No s el temps que vam passar caminant; quan vam sortir a un terrapl rocs, la dona es va
aturar. La llum, all, era ms intensa. Em vaig amagar rere unes mates i la vaig veure cavar.
Semblava impossible que tingus prou fora per alar la pala; anava decidida i no va descan-
sar fins que va tenir un bon sot davant seu. Es va ficar dins, pero jo no podia veure qu hi
feia i mhi vaig acostar.
El que vaig veure i el que va passar desprs podria formar part dun somni o duna allucina-
ci. Vaig arribar fins a la vora del clot. A dins hi havia la dona vinclada damunt dun cadver
que encara conservava algun parrac de roba. Vaig saber que es tractava duna dona pels cabells
recollits en un monyo que coronaven la calavera. En els pocs instants que em vaig mantenir
dreta vaig veure com la dona es treia el meu anell del dit, i el posava a lanullar de la m dre-
ta de lesquelet. Desprs daix tot sem confon. Em vaig plegar i vaig caure a terra. Per ja no
era conscient de res.
Em va despertar un ofec insuportable: tenia la boca i els forats del nas obstruts pel fang; vaig
intentar obrir els ulls per em feien molt de mal. Vaig moure els braos buscant un punt de
salvaci, per tot era un llot que em travava els moviments. Com un llampec, vaig tenir la vi-
si de la fossa amb el cadver. Hi havia caigut a dins! Vaig obrir la boca per cridar, per no
em va sortir cap so. Movia els braos en totes direccions per poder sortir dall. Tot i el meu
terror i els meus esforos, em vaig adonar clarament que aquell cadver era la dona que co-
neixia de petita; la que havia seguit no podia ser altra que la seva filla.
La lluna ja shavia amagat quan vaig sortir de la fossa. Anava plena de llot, em costava cami-
nar; feia molt de fred i em sentia dbil i malalta. No sabia on anava. Quan vaig obrir els ulls
estava embolicada amb una manta en una habitaci estranya. El meu home estava assegut als
peus del llit i una senyora amb un davantal de flors em mirava. Ja es desperta, vaig sentir
de molt lluny. Desprs vaig tornar a caure en un son que diuen va durar dos dies seguits.
Mhavia trobat el marit daquella dona al mig del cam que duu al seu tros. Estava sense sen-
tits.
Desprs daquell dia vaig visitar uns quants psiclegs, per no mhan pogut ajudar. A les nits
em desperto amb la sensaci dofec i crido fins que el meu home em calma. Ell no mha pre-
guntat mai per qu vaig marxar de lhostal a mitja nit, i jo no li penso desvelar el secret: no
em creuria i ara tampoc no val la pena lesfor de convencel; puc viure tranquilla perqu la-
nell torna a lluir en el meu dit... Alg, aquella nit, mel va tornar a posar on correspon.
GERMANES QUINTANA, Por. Histries de terror (Adaptaci)

130
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 131

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

dria brunzit tvec vinclar

trencall
broc
portic
esventrar
estol
clot

2. Informat sobre el joc de la botifarra i completa una fitxa amb les informacions
llot
travar

c i
segents:

Nombre de jugadors Valor de les cartes m

t s
Tipus de baralla Puntuaci guanyadora

3. Indica les dues opcions correctes que poden substituir els mots o les expressions
destacades:

Vam arrencar a crrer, per jo em resistia a marxar i vaig fer el cor fort.
em bategava fortament el cor
em vaig sobreposar
vaig fer el valent
Illuminava la seva pell pansida, talment una pruna confitada i resseca [...]
igual que
semblant a
exactament com

4. Ordena cronolgicament els fets que mostren aquestes vinyetes.

A B

C D

5. Busca a Internet informaci sobre les Germanes Quintana i els Germans Miranda
i explica quines similituds literries presenten.

131
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 132

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Llegeix les dues primeres lnies del conte i explica qu creus que volen aconseguir
les autores amb aquest comenament.

7. Pensa en el ttol del conte i formula una hiptesi que justifiqui per qu
la protagonista volia tornar al poble desprs de tants anys.

8. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

La protagonista i el seu marit tenen previst anar cada estiu al poble.

Al poble feia anys que es mantenien els mateixos costums.
A finals destiu el poble encara s ple de gent.
El marit comparteix la illusi de la dona per anar a la casa del bosc.
Es deia que la vella del bosc tenia una filla, per no era cert.
El caf funciona com un centre de relaci social entre les persones.
Lanell s el causant de la dissort de la protagonista.
El marit entn perfectament el que li ha passat a la seva dona.

9. Situa cada un dels fragments segents al plantejament, al nus o al desenlla, segons

en quin moment de lacci es trobin:

Aquell anell era ms que especial: havia pertangut a la meva sogra.

Vam fer una volta pels carrers ms cntrics, vam entrar al bar i encara vaig reconixer
algunes cares.
Desprs daquell dia vaig visitar uns quants psiclegs, per no mhan pogut ajudar.
Em vaig vestir a les fosques i vaig sortir de lhostal furtivament.
Es deien moltes coses, della, com per exemple que havia abandonat el seu marit.
Ell no mha preguntat mai per qu vaig marxar de lhostal a mitja nit.

REFLEXIONAR I AVALUAR

a 10. Llegeix el pargraf que comena i respon les preguntes: Em va despertar un ofec

Quines sensacions fsiques experimenta la protagonista?

Com lafecta psquicament aquesta situaci?

M
Com timagines que va poder sortir de la fossa?
Com et sentiries tu en una situaci similar?

11. Per qu creus que les dones del poble criticaven la vella que vivia al bosc? Creus que
aquesta manera de pensar ha anat canviant amb el pas del temps?

e EXPRESSAR-NOS

m 12. En grup, trieu un joc de taula i elaboreu una fitxa amb la informaci bsica que
us permeti jugar-hi. Desprs, intercanvieu oralment aquesta informaci amb els
companys i les companyes de la classe.

f g 13. Per parelles, imagineu-vos que sou la protagonista del conte i el psicleg o
psicloga que lha datendre, i prepareu un dileg en qu sexpliquin els seus
sentiments i es proposin alternatives fent servir mots relacionats amb langoixa.

132
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 133

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

La crnica
La crnica s un genre periodstic informatiu en qu el periodista relata un fet dactualitat que
ha viscut personalment i ho fa incloent-hi elements subjectius o de valoraci. Aquest gnere
comparteix amb la notcia el fet dincloure informaci objectiva (les sis preguntes bsiques: qu,
qui, quan, on, com, per qu) i sen diferencia perqu s ms extensa: inclou detalls de lambient
en qu shan produt els fets, reaccions dels protagonistes, ancdotes i curiositats.

Estructura de la crnica
Lestructura de la crnica s molt semblant a la de la notcia, si b el titular pot tenir una intenci
no tan objectiva, sin ms expressiva o suggerent, amb el propsit de captar latenci del recep-
tor. En el cos de la crnica, daltra banda, la informaci es pot organitzar ms lliurement i ha
dincloure elements subjectius aportats per la visi del periodista. Vegem-ne un exemple:

Avantttol Barcelona: El Sal Nutic arriba a la 45a edici

Titular Les mil cares del mar

Subttol El recinte firal inclou un ampli ventall dembarcacions
Signatura MARIA ORTEGA
i lloc BARCELONA

Des del costat duna piscina, en

Pere mira amb orgull com el seu
fill de nou anys s batejat en el
mn del submarinisme. Ell es de-
dica a larqueologia subaqutica i li
fa illusi veure que el nen com-
parteix les seves aficions. Un mo-
nitor guia el menut en la manera
de moures i respirar i, en alguns
moments, el nen fins i tot s prou
valent per deixar-se anar del guia i
saludar el pblic del BCN Dive.
Els membres del Grup de Rescat
de Protecci Civil sn els encarre-
gats dadoctrinar els intrpids que
es vulguin iniciar en la immersi
Cos
aqutica. El seu estand s el ms
visitat del BCN Dive, dedicat al
mn submar i emmarcat en la 45a de David Doubilet, un dels fot- 45 Sal Nutic Titolet
edici del Sal Nutic Internacio- grafs subaqutics ms reconeguts Ledici denguany daquest certa-
nal de Barcelona. LAurelio Calvo del mn i habitual collaborador men s la ms gran de la seva
s un dels organitzadors i explica de National Geographic. Les seves histria, amb ms de 110.000 me-
que els ms joves surten alluci- fotografies sexposen envoltades de tres quadrats nets de superfcie. A
nats de la piscina, el que ms els cortines metlliques que pretenen ms, cal afegir-hi els 40.000 me-
agrada s respirar amb la botella i introduir lespectador en la im- tres quadrats del Port Vell, on hi
veure sortir les bombolles. Tot i mensitat del mar. La primera edi- ha exposats 281 vaixells de gran
aix, la gran majoria dels assistents ci del BCN Dive va tancar ahir eslora. La gran novetat del sal s
prefereixen veure-ho des de fora i les portes al pavell nmero cinc una especial atenci als joves, a qui
deixar lescafandre per a la gent del recinte firal de Gran Via. Les es vol introduir en el mn de la na-
ms atrevida. altres installacions del Sal Nutic vegaci.
Un dels plats forts del BCN Dive estaran obertes fins al dia 12 de
s lexposici fotogrfica de lobra novembre. Avui, 8-11-2006 (Adaptaci)

133
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 134

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Tipus de crnica
Hi ha diferents tipus de crnica, segons diversos criteris:
Segons el lloc on es produeixen els fets distingim crniques locals, comarcals, internacionals...
Des daquest punt de vista, hi ha periodistes que un determinat mitj de comunicaci t desta-
cats de manera constant en un indret concret (els corresponsals) i nhi ha que es desplacen tem-
poralment a un indret on lactualitat genera notcies i necessitat de fer-ne la crnica (els enviats
especials).
Segons el tema de la crnica, distingim crniques poltiques (sobre lactivitat parlamentria,
les campanyes electorals...), socials (sobre fets diversos, accidents, modes...), culturals (sobre
tendncies literries, publicacions, congressos...), esportives (sobre partits, campionats...), ar-
tstiques (exposicions, festivals, concerts, estrenes teatrals o cinematogrfiques...), etc.
Segons el mitj de comunicaci, distingim crniques escrites (en les publicacions peridi-
ques, ja siguin diaris o revistes) i crniques audiovisuals (a la rdio i a la televisi).

14. Rellegeix atentament la crnica sobre el 45 Sal Nutic de Barcelona,
valora si el text respon les sis preguntes bsiques que ha de respondre una
notcia i explica-les una per una.

Qu afegeix aquesta crnica al que explicaria una notcia?

15. Indica quin daquests dos textos correspon al comenament duna crnica
i quin al duna notcia. Justifica la teva resposta.

A proximadament un miler de persones es van

aplegar ahir al vespre a laeroport del Prat per
rebre la selecci catalana de corfbol, que shavia
proclamat campiona del mn en vncer el dia
abans la selecci danesa a la final que va tenir lloc
a Estocolm.

L a porta de les arribades internacionals es va te-

nyir ahir del vermell i el groc de les banderes ca-
talanes i de les estelades. Campions, campions,
va ser el crit ms corejat pels aficionats, majorit-
riament familiars dels jugadors de la selecci cata-
lana de corfbol, que feien pinya al voltant de la se-
lecci daquest esport.

16. Transforma en una crnica la notcia que has redactat en la unitat 4, en
lactivitat 17 de la pgina 106.

134
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 135

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Expliquem una ancdota

Batalletes, boles i sopars de duro

Sabies que vaig fer el servei militar en
un polvor? Un polvor s un lloc peri-
lls, perqu hi ha molts dipsits de mu-
nici i dexplosius i cal ser-hi dall ms
prudent. Un dia vam passar els meus
companys i jo molta por. Un recluta va
entrar fumant (ves, quina inconscincia!)
en un dipsit. Quan estava a punt de
deixar caure la cendra calenta a terra, em
vaig adonar que hi havia un reguerol de
plvora. Si sencenia, ja havem begut
oli! Sense pensar-mhi gens, mhi vaig ti-
rar, com un jugador de rugbi, i vaig em-
pnyer el soldadet cap enfora. Tot aix
va passar en res, a penes uns segons.
Per el capit, que hi era, mho va agrair
amb un perms extraordinari i un pernil.
Avi, perdona, per loncle Quim em va
dir que et vas lliurar de la mili per mio-
pia vaig interrompre.
The explicat mai, Laia, que noms
mhi vaig estar dos mesos? Veurs

17. En ocasions, pares, oncles o avis expliquen ancdotes de quan eren
al servei militar. En recordes cap? Explica-la a la classe en primera persona,
de la mateixa manera que lexplica el teu familiar.

18. Recordes alguna ancdota que thagi passat a tu i que sigui
sorprenent, divertida o enrevessada? Explica-la oralment de manera breu,
per amena.

Feu entre tots un recull de totes les ancdotes explicades i voteu quina s la que
us ha agradat ms, de totes les que heu sentit.
Valoreu tamb quines altres us han agradat per la manera dexplicar-les. Quins
recursos heu fet servir per fer ms atractiva lexplicaci?

19. Creieu que s possible que quan expliquem alguna cosa que ens ha
passat, hi acabem afegint detalls de fantasia? Poseu-ne algun exemple.

135
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 136

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Per explicar una ancdota...

No cal deixar-ne anar a tort i a dret, noms quan locasi ho permeti. A ms, s fcil avorrir a qui
ens escolta: el que per a vosaltres t molta importncia, potser no en t tanta per als altres. Con-
v ser breus.
Cal recordar que, com a textos narratius que sn, les ancdotes tenen una presentaci, un nus i
un desenlla.
Una pausa en el moment adequat pot resultar dall ms intrigant.

20. Penseu individualment en situacions en qu us hauria agradat fer-vos
invisibles de cop (per no passar la vergonya que en va resultar), per
exemple:

Una vegada que vau fer una pfia enorme.

Una vegada que vau tenir un oblit imperdonable.
Una vegada que vau cometre una equivocaci que ara fa riure, per que en el seu
moment no feia cap grcia.
Una vegada que vau fer un comentari fora de lloc davant de la persona menys
indicada.
Planifiqueu com explicareu oralment una o dues daquestes ancdotes viscudes.
Feu-vos un esquema, si us sembla til, ordeneu els detalls que voleu explicar, etc.
Inventeu-vos alguna ancdota que no hgiu viscut, per que sigui versemblant i
planifiqueu tamb com lexplicareu.
Expliqueu les ancdotes reals i falses a la classe i escolteu les que expliquen els
companys i les companyes.
Intenteu, entre tots, distingir les ancdotes reals de les falses:
Comenteu quins elements de lexplicaci us han fet pensar que cada ancdota
era real o falsa.
Valoreu les tcniques que ha fet servir cadasc per fer creble una ancdota
falsa.

136
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 137

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

El vocabulari dels arbres

21. Relaciona cada part de larbre amb el seu nom:
2
arrel 3
escora
6 1
branca
branquill 4
soca 5
tija
fulla 7

22. Aparella cada arbre amb el fruit que proporciona:
gla olivera
nou roure
piny nesprer
nespra pi
codony noguera
oliva codonyer

23. Copia aquesta taula i completa-la amb les formes adequades:

fruit arbre plantaci

pera
poma
taronger
pruna
castanyar
llimona

24. Busca informaci sobre aquestes plantes i classifica-les segons si sn
arbres o arbustos:
freixe esparreguera cedre ginesta ginebr
om arbo garrofer grvol tiller

25. Relaciona els noms de lesquerra amb els fruits als quals es poden aplicar:
gra pltan
grana prssec
grill taronja
pinyol ametlla
pela ram
clofolla sndria

26. Classifica aquests arbres segons si sn de fulla perenne o caduca. Si et cal,
busca informaci.
pollancre vern roure desmai pi
llorer morera alzina plataner boix

137
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 138

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Loraci simple
Act. 27 - 29 Els constituents: el predicat i el subjecte
Una oraci simple s una oraci que t un sol verb en forma personal i, per tant, una sola es-
tructura de constituents. Els constituents bsics de loraci sn, en la gran majoria de casos, dos:
El predicat, que s el grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa lacci, lestat
o el procs de loraci.
El subjecte, que expressa la persona, lanimal o la cosa concreta
o abstracta que protagonitza el que diu el verb. Normalment, fan
la funci de subjecte un grup de mots al voltant dun nom o b
un pronom personal.
El venedor ambulant anuncia la mercaderia amb grans crits.
subjecte predicat
4 4
Expressa qui fa lacci Expressa lacci

Ara b, mentre que el predicat apareix en totes les oracions, el subjecte, en canvi, pot aparixer o
no explcitament, i fins i tot pot ser que no nhi hagi. Daltra banda, en el cas doracions amb pre-
dicat i subjecte explcits, el subjecte pot anar anteposat al predicat, posposat o enmig de loraci.
Vegem amb deteniment aquestes diferents possibilitats estructurals:
Oracions amb un sol constituent: el predicat. Es donen amb verbs impersonals que no ad-
meten subjecte, com ara els que expressen fenmens meteorolgics i algun altre, com haver-hi.
Aquest cap de setmana ha nevat molt. Hi havia un munt de brossa acumulada.
predicat predicat
Oracions amb subjecte ellptic o implcit. El subjecte es dna per sobreents. Sn molt fre-
qents, perqu la persona del verb i el context permeten entendre de qui es parla.
Heu apagat el llum del rebedor? (El subjecte s vosaltres.)
predicat
Oracions amb dos constituents explcits: subjecte i predicat. Tots dos constituents estan
expressats, amb tres posicions possibles del subjecte:
Anteposat al predicat. 1 El cotxe de la Maria no estava ben aparcat.
subjecte predicat
Posposat al predicat. 1 Ha arribat el tren de Tarragona.
predicat subjecte
Enmig de loraci. 1 En aquella reuni els directius van parlar molt clar.
subjecte
predicat

Act. 30 i 31 La concordana entre el predicat i el subjecte

El verb en forma personal del predicat de loraci t una persona gramatical (primera, segona o
tercera) i un nombre (singular o plural) que coincideixen amb el nombre i la persona del nom o
del pronom que fa de subjecte. Aquesta relaci entre els dos nuclis dels constituents sanomena
concordana i s obligatria perqu loraci estigui ben construda. Exemples:
Lexplorador va descobrir una nova espcie. Obro la porta. (jo)
3a persona del singular 1a persona del singular

138
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 139

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

La segona oraci (Obro la porta) est ben construda, perqu hi ha concordana en primera per-
sona del singular del verb obro amb el pronom jo, ellptic.

Predicat nominal i predicat verbal Act. 32

Segons el verb que fa de nucli del sintagma verbal, distingim dos tipus de predicat:
El predicat nominal. Expressa una qualitat o un estat del subjecte. Est format pels verbs ser,
estar o semblar i porta obligatriament un complement anomenat atribut.
atribut
_______________________
En Ramon s molt amable amb tots els vens.
predicat (nominal)
El predicat verbal. Expressa una acci del subjecte o b
un procs. s el que es forma amb la resta de verbs. Pel que
fa als complements, segons el verb nha de portar o en pot
portar de diverses menes: complement directe, comple-
ment indirecte, complement de rgim, complement predi-
catiu i complement circumstancial.
complement circumstancial
______________
Lautobs sha aturat enmig de la crulla.
predicat (verbal)

Els complements del verb Act. 33 - 36

Distingim diferents tipus de complements del verb segons tres criteris:

El grau dobligatorietat del complement. Cada verb pot determinar un o dos complements
que sn necessaris perqu loraci estigui ben construda. Altres complements, en canvi, sn
optatius: hi sn o no segons la informaci que lemissor vol transmetre en loraci.
Aix, per exemple, latribut s un complement imprescindible per construir correctament una
oraci amb el verb ser: loraci La sala est no s correcta, mentre que s que ho s loraci La
sala est bruta. En aquesta mateixa oraci, per, podem afegir-hi un complement optatiu, com
ara avui: Avui la sala est bruta.
Lentitat que designa el complement. El complement directe (CD), per exemple, fa referncia
a lentitat sobre qui recau lacci expressada pel verb, mentre que lindirecte designa el destina-
tari de lacci.
Ofereixen globus a la canalla.
CD CI
4 4
objecte ofert destinatari de loferta
El tipus de sintagma que forma el complement. El complement de
rgim (CR), per exemple, va introdut per una preposici; i el com-
plement predicatiu (CP) sol ser un sintagma adjectival o, a vegades,
nominal. Exemples:
CR (SP)
_________________
Em referia als fets dabans-dahir.
CP (SA)
________ CP (SN)
______
Veig la Maria amonada. Van designar alcalde en Vives.

139
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 140

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Daltra banda, els diferents complements (atribut, directe, indirecte, de rgim, circumstancial i
predicatiu) poden ser substituts per diferents pronoms febles segons els casos. Per exemple, els
sintagmes preposicionals que fan de complement indirecte sn sovint reemplaats pels pronoms
em, et, es, li, ens, us o els:
Els plats massa sofisticats no agraden als clients ms tradicionals.
CI
Els plats massa sofisticats no els agraden.
CI

27. Classifica les formes verbals segents en personals i no personals.
En el cas de les personals, indica de quina persona gramatical sn i escriu
una oraci simple amb cadascuna:

heu comprat - cremats - dinarem - haver explicat - servint - llegissis

28. Aparella cada una daquestes oracions amb un dels tipus de predicat
segents:
Ha llampegat tota la tarda.
Ha obert la porta de darrere al jard.
Hi ha tres possibles excursions.
Els maquinistes faran vaga aquest cap de setmana.
El predicat s una part de loraci.
El predicat coincideix amb tota loraci perqu el subjecte s ellptic.
El predicat coincideix amb tota loraci perqu el verb no admet subjecte.

29. Copia el subjecte daquestes oracions i indica quina posici ocupa en
loraci respecte del predicat:
Al centre del camp els jugadors han de ser resolutius.
Lavi escolta les notcies a la rdio.
Magraden les fruites en almvar.

30. Per qu loraci La gent sortia esverada de la discoteca s correcta
i La gent sortien esverats de la discoteca no ho s?

31. Combina els pronoms personals de lesquerra, que faran de subjecte,
amb els predicats de la dreta i escriu les oracions resultants:
Jo estenen la roba al terrat.
Tu est desesperada amb els sorolls del carrer.
Ell fa de psicleg en un centre educatiu.
Ella estudio tres hores cada dia.
Nosaltres us netegeu les ulleres amb un drap humit.
Vosaltres pugem a Montserrat amb el cremallera.
Ells et penses que tot s molt fcil!
s possible alguna altra combinaci? Com has decidit les diferents relacions?

140
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 141

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

32. Escriu el final daquestes oracions i indica si el predicat
s verbal o nominal:

El jardiner poda...
En Mart va ser...
Aquesta tarda arriben...
Dos de cada tres europeus consumeixen...
Aquesta can sembla...
Explica de qu depn que el predicat sigui verbal o nominal.

33. En cadascuna de les oracions segents hi ha un complement obligatori
i un complement optatiu. Distingeix-los i explica qu expressa cadascun.

En Pere estudia matemtiques a la seva habitaci.

Detenen un presumpte narcotraficant a laeroport del Prat.
Vaig fer el llit duna revolada.
Han obert una farmcia davant de casa.
Per ara macontento amb una feina a mitja jornada.

34. Copia les oracions segents, separa els diferents complements del verb
que contenen i digues quin tipus de sintagma sn:

En Juli atansa la seva filla a lescola cada mat.

Vacuneu els gossos segons la normativa vigent.
Aviat estars curat de la grip.

35. Escriu una oraci amb cadascuna de les estructures segents:

Verb donar + 2 complements obligatoris

Verb escriure + 1 complement obligatori + 1 complement optatiu
Verb ser + 1 complement obligatori + 1 complement optatiu

36. Substitueix els complements destacats per un pronom feble:

Des de fa una setmana el riu baixa brut.

Vnen de la piscina amb el cap mullat.
Compren pa dilluns i dijous.
Treu-te la camisa, Toni!
Crec que les coses shaurien pogut fer millor.

37. Escriu les quatre formes de participi daquests verbs de la segona
conjugaci:

vendre - aparixer - resoldre - nixer - moldre - crixer - creure - seure - merixer - cabre

38. Corregeix els pronoms febles destacats en les oracions segents:

No sho diguis encara, esperat a dem.

No heu de donar-lis tantes facilitats.
El que penses has de dir-lo sense ferir els teus companys.

141
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 142

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Les dues funcions de la diresi

Lortografia catalana atorga dues funcions a la diresi:
1 Indicar que es pronuncia la u dels grups ge, qe, gi, qu.

aigera, conseqncia, lingista, obliqitat...
2 Indicar que una i o una u formen hiat amb una altra vocal, s a dir, indicar que formen part

de sllabes separades i que, per tant, no hi ha diftong. Exemples:
La paraula vena porta diresi perqu les vocals e-i es pronuncien en hiat, mentre que
feina no en porta perqu les mateixes vocals ei es pronuncien en diftong.
El nom Ral porta diresi perqu les vocals a-u es pronuncien en hiat, mentre que Pau
no en porta perqu les mateixes vocals au es pronuncien en diftong.
Per tal de reduir el nombre de diresis, lortografia preveu certs casos dhiat que no sindiquen
amb aquest signe.

NORMA
No escrivim diresi en aquelles vocals en hiat que duguin accent segons les normes
daccentuaci.

Bo i Tall sn dos pobles on

hi ha esglsies romniques.
Tots dos contenen un hiat:
Bo- / Ta-ll. El primer sin-
dica amb accent grfic per-
qu s una paraula aguda
acabada en -i. El segon, en
canvi, sindica amb diresi
perqu la u no porta cap ac-
cent segons les normes.
Tampoc no escrivim diresi en tres casos ms:
1 Les paraules que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-, re- i semi-. Exemples: antiim-

perialista, coincidncia, contraindicat, reunificaci, semiindiferent.
2 Les paraules que acabin amb els sufixos -isme i -ista. Exemples: altruisme, egoista.

3 Algunes formes verbals, que estudiarem en la unitat segent.

39. Busca en un diccionari paraules que deriven del nom aigua i classifica-les
segons que portin o no diresi.

Completa les dues llistes amb altres paraules que, encara que no figurin
al diccionari, tamb es puguin formar a partir del terme aigua.
Indica quina regla ortogrfica segueixen tots aquests mots pel que fa a la diresi.

40. Busca una paraula relacionada amb els noms Llusa, Lluset i Llusos que
no porti diresi perqu porta accent grfic.

142
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 143

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

41. Associa prefixos i lexemes de manera que es formin paraules amb hiat
i sense diresi:

anti- utilitzar
co- inconscient
contra- inflamatori
re- incident
semi- indicaci

42. Escriu noms abstractes derivats dels adjectius segents:

idoni - espontani - ingenu - homogeni - continu - heroic

43. Identifica lnica paraula correcta de les segents:

antigetat - antigitat - antiguetat - antiguitat - antiqitat - antiqetat

44. Escriu una paraula emparentada o derivada de cadascun daquests mots
que porti diresi:

ve pas peu illa dia caf

45. Les paraules segents porten un accent i una diresi. Explica

per a qu serveix cadascun daquests signes en cada paraula:

dirtic qesti conseqncia

allarem runs traci

46. Explica la diferncia de significat i ortogrfica que hi ha entre les parelles
de paraules segents:

reina - rena fruit - frut beneit - benet

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un

dictat.

L a vaig conixer quan feia els estudis de dret en horari dirn. Ada Fbregas i
Montoliu; sem va presentar amb una espontanetat que havia de resultar fin-
gida. No coneixia ning ms i, amb la ingenutat que em caracteritza, em vaig
creure possedor duna gran sort en veure que una de les poques noies de la fa-
cultat shavia fixat en mi.
El meu agrament era sincer, per ben aviat vaig comenar a notar mostres de
desconfiana: sovint em mirava de rell, les seves respostes eren ambiges, la
freqncia de les nostres trobades era menor... Una coincidncia fortuta em va
fer parar loda i em va obrir els ulls. Em vaig quedar a laguait escoltant les con-
fidncies que sobre mi explicava a una amiga i es va mostrar tal com era real-
ment: egoista, calculadora, maquiavllica i tradora. Em vaig allar en mi mateix i
em vaig tornar cada cop ms genit i insociable.

143
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 144

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La composici culta
La composici culta s la creaci de paraules a partir darrels o radicals grecs i llatins, que sols no
formen mots independents en catal.
Les paraules creades amb prefixos i sufixos darrel grega o llatina se solen utilitzar per designar
conceptes relacionats amb la cincia i la tecnologia. Fixat en els exemples segents:
Del llat loco- (lloc) locomoci: acte de moures dun lloc a un altre.
Del grec hidro- (aigua) hidroavi: avi apte per envolar-se sobre laigua.
Del llat socio- (societat) i del grec -logia (cincia) sociologia: cincia que tracta de la
constituci i el desenvolupament de les societats humanes.

48. Escriu una paraula amb cada un dels prefixos segents i explican
el significat. Si et cal, consulta el diccionari.

hipno- mito- crom-

49. El prefix piro- significa foc. Completa aquestes dues paraules
que el contenen i explican el significat:
piro __ __ n __ __ piro __ __ c __ __ __

50. El sufix -teca significa dipsit. Escriu el nom que correspon al lloc
on hi ha dipositats aquests objectes:
llibres videos discos
quadres pellcules diaris i revistes

51. El sufix -gon significa angle. Completa aquestes dues paraules
que el contenen i explican el significat:
p __ __ __ gon p __ __ t __ gon

52. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de dotze especialitats mdiques
que tractin les malalties relacionades amb els aspectes segents:
els ronyons
les dents H E M A T O L O G I A G O F R O A
els ulls P O I A E D S D A O H N F D P A I
P N E U M O L O G I A D T E O O G
els pulmons S S O O H N D R O T F O A R D P O
el cor I D P J Q T R E H O A P L M O O L
la pell Q N E U R O L O G I A E M A L E O
els ossos U F R I T L H L A O M G O T O A T
I L U S Y O J N E F R O L O G I A
el sistema nervis A R E P T G N A A K I S O L I D M
la sang T P A B O I I H F G A E G O A S U
la ment R P E D I A T R I A T N I G X O A
els infants I S F A R D E M P R U C A I L Q R
A C A R D I O L O G I A S A I M T
els peus

144
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 145

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

53. Relaciona cada paraula amb la seva definici i escriu-les aparellades:

autodidacta Aparell per observar objectes situats fora del camp de visi directa.
ortopdia Forma de govern en qu el sobir t un poder absolut.
clorofilla Art de dissecar els animals morts donant-los aparena de vius.
periscopi Malaltia ssia.
osteopatia Pigment verd propi de les plantes i altres organismes.
autocrcia Persona que sha instrut sense lajut dun mestre.
taxidrmia Correcci o prevenci de les deformitats del cos per mitj
daparells.

54. Explica el significat del prefix crono- i escriu dues oracions on aparegui
un mot que el contingui.

55. Copia el quadre segent i completal, tal com hem fet en lexemple.
Consulta, si et cal, el diccionari.

prefix significat paraula definici

clepto- robar cleptomania propensi patolgica a robar
somn-
logo-
psico-
antropo-
necro-
agri-

56. Fes el mateix que en lactivitat anterior, per ara amb sufixos:

sufix significat paraula definici

-rrgia ruptura hemorrgia fluix de sang de qualsevol part del cos
-gmia
-nim
-fon
-grafia
-metre
-flia

57. Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula adequada:

s un m e g __ __ __ __ __ n; noms vol fer grans coses.

Va anar a lh __ p __ __ __ __ m a veure les curses de
cavalls.
Va consultar tota la informaci en una
e __ c __ __ __ __ __ __ __ __ a.
Va matar els fongs dels arbres amb un bon
f __ __ g __ __ __ __ a.
Aquell o __ e __ __ __ __ __ e porta el petroli fins a la ciutat.
Le __ o __ __ __ __ a s la tcnica de la preparaci
i conservaci dels vins.

145
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 146

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia amorosa
Oreneta, ton cant em fa sofrir
En aquesta composici, Guillem de Bergued crea
un dileg entre ell mateix i una oreneta que li
porta notcies de la seva dama. El trobador sen-
camina amb el seu rei cap a Tolosa de Llengua-
doc, en una expedici militar que lallunya della.
Oreneta, ton cant em fa sofrir:
qu tens, qu vols, que no em deixes dormir?
No s qu dir-te, tant denuig em dna;
des de Gironda ma salut no s bona.
Ja que no em duus records ni cap missatge
de Bon Esper, no entenc el teu llenguatge.
Senyor i amic, corrents em fu venir
la vostra dama, folla de glatir;
si fos com jo oreneta, pobrissona,
dos mesos ha que fra a vostra espona;
com que no sap on sou ni en quin paratge,
menvia per saber vostre coratge.
Oreneta, thauria dacollir
millor, i honrar-te ms, i amar i servir.
Que us salvi Du que tot el mn corona mes sapigueu, si alg se nesborrona,
i crea terra i cel i mar pregona; que enmig del prat, a prop del riu Garona,
i si se mha escapat algun ultratge, a Mon Jordan, lestessar a lherbatge
us prego que no es torni en mon damnatge. davant tothom, sens nim de carnatge.
Senyor i amic, la qui mha fet venir, Senyor i amic, us deixi Du complir
la vostra dama, ara us fa esment per mi vostre desig, que jo en sortir daqu
daquell fermall que us va donar en persona puc ser caada per qualsevol fona.
i lanell dor que heu damagar a larcona, ..............................
i de quan vs, amb bona fe per gatge, I quan fareu, en regne estrany, estatge,
li freu un pet amb avantatge. son cor nhaur un dolor greu i salvatge.
Oreneta, del rei no puc partir, GUILLEM DE BERGUED
fins a Tolosa b lhe de seguir; (versi catalana de Climent Forner)

Bon Esper: nom potic que encobreix fermall: joia que subjecta dues vores dun vestit i
el nom real de la dama que fa dornament
glatir: desitjar amb tota intensitat gatge: penyora
espona: capal del llit Mon Jordan: nom que encobreix el nom real dun
coratge: estat anmic cavaller a qui Guillem de Bergued ha denfrontar-se
pregona: profunda estessar: deixar ests
que no es torni en mon damnatge:
que no em faci mal a mi

146
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 147

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Els amants
La carn vol carn.
Ausis March
Feroment ens amvem des del mat a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o lamor
i rodolem per terra entre abraos i besos.
No comprenem lamor com un costum amable,
com un costum pacfic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic).
Es desperta, de sobte, com un vell hurac,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i desprs el pe duna orella.
El nostre amor s un amor brusc i salvatge,
i tenim lenyorana amarga de la terra,
danar a rebolcons entre besos i arraps.
Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer.
Desprs, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som brbars, i que aix no deu ser,
que no estem en ledat, i tot aix i all.
No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres,
car damants com nosaltres en sn parits ben pocs.
VICENT ANDRS ESTELLS

cast: qui sabst de plaers sexuals considerats illcits

negligentment: sense parar-hi gaire atenci
arrap: esgarrapada

147
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 148

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia amorosa
El tema de lamor s un dels ms constants al llarg de la histria de la literatura, especialment en
la poesia. Rellegint els textos de Guillem de Bergued i de Vicent Andrs Estells podrs contras-
tar dues maneres molt diferents de tractar aquest tema.

Una visi idealista de lamor

La primera gran manifestaci literria en una llengua romnica s la poesia dels trobadors, una
lrica en llengua occitana que t la seva poca clssica en els segles XII i XIII. DOccitnia es va es-
tendre per Itlia i per Catalunya. La temtica fonamental dels trobadors s lamor corts, que
constitueix un ideal de relaci amorosa.
Les canons tracten del sentiment amors que expressa el trobador (hom) envers la dama, dona
casada, anomenada senyora (midons) i amagada darrere dun mot en clau (senhal), sempre sota la
mirada atenta dels altres cortesans llagoters (lausengiers) que alerten el seu marit (gils). El tro-
bador intenta acostar-se a la dama i, malgrat les dificultats de la seva empresa, mant sempre ac-
tituds corteses, s a dir, educades i fins i tot refinades.
La composici de Guillem de Bergued s una mostra daquest model de poesia amorosa regulat
amb tanta precisi i on cada personatge juga un paper predeterminat. Dins daquesta visi idea-
litzada de la relaci amorosa, cada trobador crea un estil personal.

Una visi realista de lamor

La poesia contempornia no parteix dun model nic de relaci amorosa, sin que es basa en la
llibertat creativa de cada autor per expressar la seva prpia experincia. Per aix s impossible
de fer una descripci detallada del tractament de lamor en la poesia contempornia. Ens hem de
limitar a observar algunes tendncies compartides per la majoria dautors del segle XX:
La visi que es t de lamor s ms realista. Per aix el component sensual o ertic de lamor
esdev ms important: els poemes solen centrar-se en la relaci amorosa, tant en el pla dels
sentiments com en el pla de lafectivitat en sentit ampli.
La dona i lhome assoleixen la igualtat en el llenguatge potic. Lesquema tradicional dun
poeta cantant lamor que sent envers una dama es transforma en un plantejament nou: un poe-
ta o una poetessa expressen els seus sentiments amorosos sense condicionaments de gnere.
El poema de Vicent Andrs Estells s una bona mostra daquests dos aspectes.

58. Respon les preguntes segents sobre el poema de Guillem de Bergued:
Qui representa que parla en cada estrofa?
Amb quina estrofa relacionaries cadascuna de les expressions segents?
Loreneta anuncia al trobador que s la dama qui lenvia.
El trobador exposa a loreneta les seves obligacions com a cavaller.
El trobador expressa el seu respecte per loreneta, pel que representa.
Loreneta recorda al trobador que t unes penyores de la dama.

148
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 149

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

59. Comenta les caracterstiques mtriques de la can de Guillem de
Bergued: ritme (repetici regular de diversos elements), rima (consonant
o assonant, femenina o masculina), versos (art major, art menor) i estrofes.

60. Fes una llista amb els sentiments i els trets de lestat general del trobador
i una altra amb els que loreneta diu que t la dama.

A partir daquests elements, com creus que s lamor entre tots dos?

61. Com interpretes la figura de loreneta i el fet que Guillem de Bergued
la faci parlar?

62. Centrat ara en Els amants de Vicent Andrs Estells. Explica com entn
lamor el poeta, amb citacions del poema que has llegit.

63. Indica quins adjectius et sembla que es podrien aplicar al llenguatge
potic dEstells en aquesta composici.

64. Busca en aquest mateix poema tres figures retriques i explica-les, una
per una, en relaci amb el sentit general del poema.

65. Una de les caracterstiques de la poesia contempornia s el recurs
freqent de fer referncia explcita a altres autors i obres. Detecta les que
hi ha en Els amants i explica-les en relaci amb el sentit general del poema.

66. Digues quin daquests dos valors del pet correspon a cadascun dels dos
poemes que has llegit:
Signe extern que compromet els amants en un determinat grau de confiana.
Expressi del plaer amors que t valor en ella mateixa.
A quin dels dos valors
sassembla ms el bes I el seu esguard
que apareix en aquest i el seu esguard damunt el meu esguard
poema de Joan sc presoner
Salvat-Papasseit? que la vull presonera:
Explica per qu. aquest mat que una flor mha posat
li deia aix
baix baixet
a lorella:
sota els teus ulls, s un bes el que em plau

67. Una altra de les caracterstiques de la poesia contempornia s la
presncia creixent de veus femenines. Analitza el sentiment amors que hi
ha en aquests versos de Rosa Leveroni i comentals segons el que has aprs
en aquesta unitat.

No vull el mirall del mar, Vull la dolor del teu bra Vull sentir-me com arrel
ni lestelada florida; abraant la meva vida; dins la foscor beneda
ni clarors de cels novells, vull la claror dels teus ulls daquesta terra vivent
ni encetar cap nova via. i la teva veu amiga. de nostra amor compartida.

149
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 150
Avaluaci
Cam de la Muntanya Glaada
Ada i el seu pare havien arribat a les munta-
nyes feia sis anys, amb lesperana de palliar
la tisi que havia anat consumint els pulmons
den Monroe de mica en mica. El seu metge
de Charleston li havia recomanat un conegut
balneari de les terres altes, amb un bon men-
jador i fonts termals minerals amb virtuts te-
raputiques. Per a en Monroe no li feia gens
de grcia la idea danar a un lloc tranquil i re-
tirat, ple de gent adinerada i carregada de xa-
cres. Aleshores havia trobat una esglsia de
muntanya de la seva confessi, que no tenia
pastor, i havia considerat que resultaria ms
teraputic fer una feina til que no pas empu-
degar-se amb aigua sulfurosa.
Shavien posat en cam immediatament, i ha-
vien viatjat amb tren fins a Spartanburg, el
cap de la lnia del nord de lEstat. Shi havien
estat uns quants dies, fins que en Monroe va
poder arranjar-ho tot perqu uns mulers els
transportessin les pertinences embalades fins
al poble de la Muntanya Glaada. En lende-
mig, en Monroe va comprar un carruatge i un
cavall, i, com sempre, va tenir sort a lhora de
comprar. Va trobar un home que treia llustre a
lltima capa de laca dun nou i precis ca-
briol. A ms, lhome tenia un fort cavall que
sadeia amb el carruatge. En Monroe els va
comprar tots dos sense regatejar ni un instant,
comptant els diners que treia de la seva carte-
ra i dipositant-los a lesgrogueda i callosa m
del carreter. Quan ho va haver enllestit, en
Monroe condua un enganx dall ms espor-
tiu per a un pastor rural. Equipats aix, van
seguir cam; primer van viatjar cap a la petita
ciutat de Brevard, on no hi havia cap hostal,
sin una dispesa. Van marxar dall a la claror
blava dabans de lalba.
150
El cavall semblava content danar dexcursi.
Avanava a pas viu, tirant el lleuger carruatge
en alegre trot, i els brillants raigs de les dues
altes rodes brunzien amb la velocitat. Van
pujar durant tot el radiant mat. El cam de
carro es replegava sobre si mateix en una in-
terminable successi de revolts molt tancats
mentre senfilava per una estreta vall. El cel
blau va esdevenir a penes una escletxa entre
els foscos vessants. Van travessar un ramal
superior del French Board, i van passar tan a
prop duna cascada, que el fred ruixim els va
mullar la cara.
Ada no estava segura de qu podia pensar
daquella estranya i frondosa topografia, de
totes aquelles escletxes i penyes. Les grans
copes dels roures, els castanyers i els tuli-
pers de Virgnia convergien i formaven un
dosser que no deixava passar la llum del sol.
Ran de terra, les azalees i els rododndrons
satofaven i formaven un sotabosc atapet
com un mur de pedra. Tampoc no trobava
tranquillitzadors aquells espantosos camins
irregulars. Aquells viaranys plens de sots
semblaven ms obra del bestiar errant que
no pas de lhome. Lamplada del cam es re-
dua a cada revolt, de manera que Ada va
arribar a la ingnua conclusi que aviat des-
apareixeria del tot i els deixaria perduts en
aquella jungla tan inexplorada i espessa. En
canvi, en Monroe estava dall ms content,
per ser un home que feia tan poc que havia
patit hemorrgies. Mirava al voltant com si,
sota pena de mort, li haguessin ordenat me-
moritzar cada replec del terreny i cada mats
del verd.
CHARLES FRAZIER, La Muntanya Glaada
(Adaptaci)
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 151

68. Separa els dos constituents (subjecte i predicat) daquestes oracions:
El seu metge de Charleston li havia recomanat un conegut balneari.
Els brillants raigs de les dues altes rodes brunzien amb la velocitat.

69. En les segents oracions noms apareix un constituent, el predicat.
Indica, en cada una, si es tracta dun verb impersonal o b el subjecte s
ellptic:
No hi havia cap hostal a Brevard.
Havien viatjat amb tren fins a Spartanburg.

70. Indica si el predicat daquestes oracions s nominal o verbal:
Aquells viaranys no semblaven pas obra de lhome.
Les grans copes dels arbres formaven un dosser impenetrable.
Van pujar durant tot el radiant mat.
En Monroe estava dall ms content.

71. Distingeix, en les oracions segents, els complements que sn
obligatoris i els que sn optatius. Explica qu expressa cadascun:
Aleshores havia trobat una esglsia de muntanya.
En lendemig, en Monroe va comprar un carruatge i un cavall.

72. Separa els complements del verb que hi ha en aquestes oracions i indica
quin tipus de sintagma sn:
Els deixaria perduts.
Van marxar dall a la claror blava dabans de lalba.

73. Explica quina funci fa la diresi en les paraules destacades de les
expressions segents:
lesgrogueda i callosa m del carreter
un sotabosc atapet, com un mur de pedra

74. Escriu alguna paraula de la famlia de les segents que porti diresi
i explica per qu:
dia aigua ingnua

75. Copia lexplicaci segent i completa-la:

La paraula hemorrgia est creada a partir de dos radicals clssics: hemo- , que
significa ............. i -rrgia, que significa .............. El significat de la paraula hemorrgia
s .............

76. En el text trobem la paraula topografia, formada a partir de dos radicals,
topo- i -grafia. Escriu tres paraules ms que continguin el radical topo- i tres
ms que continguin -grafia.

151
831025 _ 0128-0153.qxd 29/3/07 18:04 Pgina 152

Activitats complementries

GRAMTICA 82. Classifica aquestes paraules segons la
utilitat que t la diresi i afegeix-ne tres ms

77. Classifica aquestes oracions segons que el de cada cas:
predicat sigui nominal o verbal:
aigera - ram - seqncia - genit - rell - qesti
La Marta est molt alta.
Les furgonetes sortien carregades de paquets. La diresi indica que cal pronunciar la u dels
Els animals del parc zoolgic consumeixen grups ge, gi, qe, qi.
tones diries de menjar. La diresi indica que no hi ha diftong.
Aquesta carretera sembla segura.
La camisa groga s la ms bonica que tinc.
LXIC
Hem descartat la compra duna casa a la costa.

83. El sufix -fbia significa aversi.

78. Demostra que les afirmacions segents Relaciona cada paraula amb la seva
sn falses. Aporta exemples que recolzin la definici:
teva argumentaci.
claustrofbia Aversi als estrangers.
Totes les oracions simples estan formades per hidrofbia Aversi a laigua.
un subjecte i un predicat.
agorafbia Aversi a la claror.
Lordre dels constituents s sempre el mateix:
fotofbia Aversi als espais oberts.
primer, el subjecte; desprs, el predicat.
xenofbia Aversi als llocs tancats.

79. Digues quins dos verbs de la llista segent
no produeixen estructures oracionals 84. Relaciona aquests nombres amb el radical
equivalents a les que produeix el verb donar: corresponent i escriu les paraules resultants.
Si hi ha dues opcions, escriu-les totes dues.
Alg dna alguna cosa a alg.
subjecte CD CI 1 ..........linge 4 ..........mestral 7 ..........metre

2 ..........plaa 5 ..........nal 8 ..........sllab

rebre - llogar - comprar - vendre - deixar 3 ..........color 6 ..........edre 10 ..........litre
robar - regalar - lliurar - entregar
concedir - atorgar - prestar - sentir

85. El prefix tele- significa lluny. Escriu
els mots que el contenen i que corresponen
a les definicions segents:
ORTOGRAFIA
Percepci dun fenomen que t lloc fora de
80. Copia aquestes paraules afegint-hi diresi labast dels sentits: tele __ __ __ __ __
quan calgui:
Programa televisiu destinat a relatar notcies:
aqueducte cloissa proisme tele __ __ __ __ __ __ __ __
cafeina bilingue aguait Remuntador que consta de seients individuals
antiinflamatori paura oida o mltiples: tele __ __ __ __ __ __
ruines egoista antiguitat Aparell que serveix per comunicar-se oralment
a distncia: tele __ __ __

81. Escriu dues paraules de la mateixa famlia
Control efectuat a distncia: tele __ __ __ __
de les segents, una que porti accent grfic i __ __ __
laltra que porti diresi.
Objectiu duna cmera fotogrfica que permet
venat Sussa fotografiar objectes situats a gran distncia:
rondat Lluset tele __ __ __ __ __ __ __ __

152
831025 _ 0128-0153.qxd 21/3/07 09:16 Pgina 153

Conceptes clau de la unitat

Complement del verb. Sintagma que completa el sen-
tit del verb en loraci. Pot ser obligatori perqu el
predicat estigui ben construt, o b optatiu i aportar
informaci addicional.
Composici culta. Procediment per formar paraules a
partir darrels o radicals grecs i llatins, que sols no
formen mots independents en catal.
Concordana. Relaci entre el nucli del sintagma ver-
bal i el subjecte que fa que coincideixin obligatria-
ment en persona gramatical i en nombre.
Crnica. Gnere periodstic informatiu en qu el pe-
riodista relata un fet dactualitat que ha viscut per-
sonalment i ho fa incloent-hi elements subjectius i
de valoraci.
Oraci simple. Oraci que t un sol verb en forma
personal i, per tant, una sola estructura de consti-
tuents.
Predicat. Grup de mots organitzat al voltant del verb i
que expressa lacci, lestat o el procs de loraci.
Predicat nominal. Predicat que expressa una qualitat o
un estat del subjecte. El nucli s un dels verbs se-
gents: ser, estar o semblar.
Predicat verbal. Predicat que expressa una acci del
subjecte o b un procs. Es forma amb qualsevol
verb que no sigui ser, estar o semblar.
Subjecte. Grup de mots que expressa la persona, lani-
mal o la cosa concreta o abstracta que protagonitza
el que diu el verb.

ENTRETENIMENTS

Omple lencreuat segent, amb el nom de vuit metges i de vuit metgesses especialistes:
Horitzontals: metges o metgesses especialistes en malalties relacionades amb lalimentaci o amb les hormones,
els ossos, la laringe, les dents, la pell, laparell urinari, laparell genital de lhome, el cor, la sang i el fetge.
Verticals: metges o metgesses especialistes en aspectes relacionats amb la gestaci i el part, la boca, els ulls, el
cncer, els ronyons i laparell genital de la dona.
Com a pista, aqu tens els noms de les especialitats: andrologia, cardiologia, dermatologia, endocrinologia,
estomatologia, ginecologia, hematologia, hepatologia, laringologia, nefrologia, odontologia, oftalmologia,
oncologia, tocologia, traumatologia i urologia.

153
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22
6
Has pensat mai com
s la vida duna
model? Qu fan les
persones famoses
quan no les veu el
pblic? Potser sembla
que viuen en un mn
ple de bellesa, per...
potser no tot s tan
bonic com sembla...
o potser s... Qu en
penses, tu?
154
Pgina 154
Models a seguir?
Les Noies de Filferro
La Vnia, la Jess i la Cyrille eren tres top models conegudes amb el sobrenom de Noies de
Filferro, perqu estaven extremadament primes. Van ser un smbol de la bellesa, per
van acabar molt malament: la Cyrille es va sucidar quan va saber que tenia la sida, la
Jess va morir a causa duna sobredosi de drogues, i la Vnia va desaparixer, desprs
dhaver estat ingressada en una clnica per recuperar-se de lanorxia.
Tot aix va passar fa deu anys, i ara el periodista Jon Boix nha de fer un reportatge, el
principal objectiu del qual s esbrinar si la Vnia encara s viva.
La Pleyel s una de les agncies de models ms importants del mn. En formen part
algunes de les dones ms boniques del mn i alguns dels homes ms sexys. Al seu
voltant, sempre hi ha un exrcit dadlters i daclits, estilistes, fotgrafs, perruquers,
maquilladors, amants, periodistes o simples devots.
Em vaig plantar davant del mostrador de recepci; la mateixa recepcionista hauria
pogut ser Miss El Que Volgus. Les parets del seu voltant estaven cobertes de fotogra-
fies de les tops i dels tops ms destacats dels ms de vint anys de vida de lagncia. La
Vnia, la Cyrille i la Jess tamb hi eren.
La recepcionista miss em va fer passar i em va conduir per un passads majesttic, co-
bert amb portades de revistes famoses, des de Vogue fins a Cosmopolitan, cap al des-
patx de la Trisha Bonmarchais.
Havia estat una notable model de passarella, influent i amb personalitat. Encara con-
servava molts trets de top model, i havia augmentat aquesta personalitat amb els anys
i amb el seu nou estatus de poder, especialment des que shavia casat amb el propie-
tari de lagncia. Tenia ledat perfecta entre la joventut i la maduresa; era alta, esvelta,
prima, angulosa i sofisticada. Cent per cent parisenca.
Em va allargar la m. Jo no sabia res de la seva vida, per segur que no es tractava en
absolut duna vdua passiva i desesperada. Em va indicar que segus en una cadira,
davant de la seva taula, i ella va seure a laltra banda, al seu tron.
Mencanten les entrevistes. s una manera de fer publicitat va reconixer. Quin s
el tema?
La Vnia.
Oh li va canviar la cara. Segurament esperava preguntes sobre lagncia o sobre ella
mateixa. Per va estar a lalada: Aviat far deu anys, esclar. Qu vols saber?
Vull parlar de la desaparici de la Vnia i les morts de la Jess i la Cyrille, per tamb
de les models, del que sn i del que senten. Crec que ning millor que vost...
Sc la seva mare, evidentment va assentir. Des que arriben aqu i les contractem,
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 155

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

em converteixo en tot per a elles. Ha de ser aix, si no... Sempre els dic el mateix, que s un mn
molt dur, que no nhi ha prou de ser boniques, que cal treballar, treballar i treballar. I mescolten,
per... Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys? Senlluernen,
se senten fortes i segures, per a vegades, tamb frgils. En el cinema, una dona arriba a la seva
esplendor als trenta. En el mn de les models, als trenta ja ets vella. En el fons ho tens tot en
contra. Si tenamores, ests perduda. Si ests sola, ests perduda. Avions, aeroports, ni somiar a
tenir fills, homes que et van al darrere pensant que et poden comprar. Tot en contra, per nhi ha
prou amb la satisfacci que et donen els pocs minuts que ets dalt de la passarella. I una model
que ven la seva cara a una marca de perfums sap que ser vista i admirada arreu del mn. Aix,
amic meu, s poder. I el poder s plaer.
Es diu que una model madura de pressa.
s cert. Sn adultes als tretze o catorze anys, dones als quinze i deesses als vint. Aix no es pot
assimilar. O madures rpidament o...
Parlava amb passi del seu mn, la Trisha Bonmarchais era una magnfica relacions pbliques
del seu univers, perqu creia el que deia.
Qu s pitjor per a una model jove?
La famlia i els nvios va dir rpidament. Ser model exigeix una disciplina total, una entrega
total, una vida total... i sentir-se model les 24 hores del dia. Una model no pot ser poc discipli-
nada o impuntual, no pot tenir mandra i no pot escoltar massa la famlia i el malet xicot o els
malets amics. En aquesta feina no hi pot haver nvios, i la famlia no shi ha de ficar. Ja the dit
abans que sc jo la seva mare.
I el seu marit, era el pare?
Per descomptat.
No sabia com abordar el tema de les drogues. Tot i que shavia dit que Jean Claude Pleyel submi-
nistrava cocana i herona a les seves noies, jo vaig pensar que seria millor no preguntar-li res.
Per ella mateixa va dir:
Tot all que es va escriure quan va morir el Jean Claude va ser pura porqueria. Com els podia
fer mal? s absurd! No totes les models prenen drogues, ni totes suporten la pressi amb amfeta-
mines. Nhi ha moltes que sn normals, amb vides normals. Per noms cal que en caiguin una
o dues perqu tothom pensi que totes sn iguals.
Mestava venent el producte, i ho feia b. De tota manera, el tema no era ben b aquest, tot i
que ja estvem dins del terreny que a mi minteressava.
Qui va matar el seu marit? li vaig preguntar de cop.
No ho s va dir sense rendir-se. De deb. Per descomptat no va ser aquell idiota, el nvio de
la Jess Hunt... no, no. s absurd. Era un boig estpid, res ms.
Sel va jutjar per aix.
Perqu no tenien ning ms per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar
un cap de turc. En Nick Harvey era la persona perfecta. No tenia coartada, tenia el motiu..., b,
el motiu que van dir que tenia, esclar. Com havia de voler venjar la seva xicota matant lhome
que suposadament lhavia ficat en el mn de la droga, si la mateixa Jess lhi havia ficat a ell? No
era ms que un pobre drogoaddicte espantat, un nen de casa bona fins aqu de porqueria va
posar la m dreta en horitzontal a lalada del nas.
Desprs del judici, vost va fer alguna cosa perqu es continus investigant?
S, per la policia no em va fer cas. Em van dir que el cas estava tancat.
La Vnia, per qu va desaparixer?
No ho s.

155
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 156

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Quan va ser lltima vegada que la va veure?

Abans que ans a la clnica per tractar-se lanorxia. Tamb hi vaig parlar una vegada mentre es
recuperava. I desprs, quan vaig saber que havia sortit de la clnica, li vaig trucar per saber com
estava i per donar-li feina. Tenia una pila de peticions per a ella.
Va notar alguna cosa per telfon?
La vaig sentir cansada, res ms. Ja no li vaig tornar a trucar perqu vaig pensar que necessitava
descansar, desconnectar del mn.
Desconnectar. De sobte vaig tenir una idea.
On era la Vnia, quan van morir la Jess i el seu marit?
Quan va morir la Jess, la Vnia era a Nova York. Ho recordo perqu ens va trucar des dall. No
tenia bitllet per tornar i ho volia fer com ms aviat millor. Quan va morir el meu marit era aqu,
amb els pares de la Jess, si no mequivoco.
Vost recorda la criada de la Vnia?
Qui?
La seva criada, lajudant de cambra, la secretria, qu s jo?, feia una pila de coses.
No, no. Secretria? No vaig parlar mai amb cap secretria de la Vnia.
Li vaig ensenyar una fotografia del diari. Va mirar aquella dona negra sense immutar-se.
Recordo haver-la vist amb la Vnia, s, per ni tan sols sabia que fos la seva criada... es va
arronsar despatlles. Desprs va mirar el rellotge i em va dir: Em sembla que...
S, s, ho sento...
Per qu no vns a la desfilada del Michel de Pontignac? Et pot ser til per al reportatge. Et puc
fer entrar a lstaff perqu estiguis entre les noies mentre les pentinen, i desprs al back stage. En
Michel s un geni emergent de la moda. La majoria de les noies que utilitza sn meves.
Grcies.
Es va posar dreta i em va acompanyar fins a la porta. No s com sho va fer, per abans darribar-
hi ja havia aparegut el seu secretari, disposat a satisfer les seves exigncies.
JORDI SIERRA I FABRA, Les Noies de Filferro
(Adaptaci)

156
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 157

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Digues qu signifiquen les paraules segents:

filferro devot anguls amfetamina

adlter
aclit
majesttic
estatus
enlluernar
assimilar

2. Substitueix les expressions destacades per lopci que et sembli ms correcta:

coartada
emergent

c i
Segurament sesperava preguntes sobre lagncia o sobre ella mateixa. Per va estar a lalada.
es va alar de la cadira m
va afectar-se molt
es va saber comportar

No tenien ning ms per acusar... i el meu marit era massa important. Havien de buscar
t s
un cap de turc.
una persona a qui culpar
una persona sense escrpols
una persona pacfica

3. Relaciona el ttol del llibre amb la complexi fsica que solen tenir les noies que fan
de model.

4. Explica el tipus dinformaci que proporcionen algunes revistes, com ara Vogue
i Cosmopolitan.

5. El periodista opina que la Trisha s cent per cent parisenca. Busca informaci, si cal,
i explica quina influncia ha tingut Pars en el mn de la moda.

6. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

A B C D

INTERPRETAR EL TEXT
7. Observa el tractament personal que es dispensen mtuament el periodista i la Trisha.
Per qu creus que es tracten de manera diferent?

157
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 158

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

8. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes segents:

Em va allargar la m. Jo no sabia res de la seva vida, per segur que no es tractava en ab-
solut duna vdua passiva i desesperada. Em va indicar que segus en una cadira, davant de
la seva taula, i ella va seure a laltra banda, al seu tron.

Quina imatge t el periodista de la Trisha?

De quina manera es refereix a la seva cadira i per qu ho fa aix?

9. Llegeix linici de lentrevista i respon les preguntes segents:

Quin paper personal assumeix la Trisha envers les seves models?

Quin efecte saconsegueix amb les frases inacabades, els punts suspensius, la repetici
doracions introdudes per la conjunci que, etc.?
La pregunta Qui accepta les regles al cent per cent quan es tenen quinze o disset anys?,
s una pregunta retrica?
Com veu la feina de les models, la Trisha?
Quina conclusi final nextreu?

10. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

Les tres models van acabar la seva carrera de la mateixa manera.

Jon Boix vol trobar una model que es diu Vnia.
El mn de la moda senvolta de professionals molt especialitzats.
Les models tenen una vida professional similar a la de les actrius.
El senyor Pleyel tenia un passat trbol.
La senyora Pleyel no defensa la memria del seu marit.
Les tres models no van saber pair la seva fama.
La Vnia ha desaparegut perqu les seves amigues han mort.

REFLEXIONAR I AVALUAR

a 11. Pensa en el tipus de vida que, segons la Trisha, porten les models. Opines que s una
forma de vida gratificant? Per qu?

12. Consideres que s igual que la fama arribi a les persones quan sn joves que quan

M
sn grans? Per qu?

13. Creus que les models, desprs de retirar-se, poden continuar professionalment en
aquest mn?

e EXPRESSAR-NOS
14. Redacta un petit text sobre lauge que experimenten els productes alimentaris

m qualificats com a menjar sa i justifica si darrere daix la publicitat estimula la

necessitat destar en bones condicions fsiques o crea lobsessi per estar prim.

f g 15. Feu un debat sobre el mn de la moda. Procureu parlar daspectes relacionats

amb la pressi de la fama que han de suportar els nois i les noies que fan de models,
la importncia de la bellesa fsica, lobsessi per tenir una talla petita, els viatges
constants, etc.

158
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 159

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

El reportatge
El reportatge s un gnere periodstic que explica de manera mplia, amb dades i documents
diversos, com shan produt fets o situacions dinters pblic, encara que no siguin notcia des-
tricta actualitat.

Estructura del reportatge

El reportatge s un gnere periodstic extens i amb una estructura ms complexa que la notcia o
la crnica, tot i que algunes de les parts que formen aquests tipus de text coincideixen:
El titular sol ser una expressi que impacti i atregui latenci del lector. Pot anar acompanyat
dun avantttol i dun o diversos subttols, que completen les dades essencials per centrar el tema.
Lentrada s un pargraf que ha dacabar de captar linters del pblic. Com que habitualment
no hi ha la notcia prpiament dita, es pot recrrer a una ancdota, a una pregunta, a un
exemple... per ha destar ben lligada al cos.
El cos exposa el contingut principal del reportatge. Les diferents parts del tema se solen indi-
car amb titolets repartits al llarg dun text que, en els mitjans escrits, pot ocupar dues o ms
pgines. Conv que el pargraf final enllaci amb la idea central del reportatge.
Els elements complementaris del cos sn les illustracions, amb un peu que aporta ms dades
al tema tractat, i els destacats, que presenten informaci grfica (mapes, diagrames, esque-
mes, etc.), entrevistes amb especialistes, curiositats relacionades amb el tema central, etc.
Aquests elements es diferencien molt clarament en els reportatges escrits. En els mitjans orals,
salterna sovint la veu del periodista amb intervencions de persones entrevistades que aporten el
seu punt de vista. A ms, els efectes sonors acaben de perfilar les parts del document.

Tipus de reportatge
Segons el tema que tracten, distingim diferents tipus de reportatges. De fet, qualsevol tema que tingui
un inters per al pblic pot ser motiu per fer un reportatge. Es poden centrar en una persona o en
un collectiu, en els serveis de la societat, en temes culturals, en una determinada rea geogrfica... O
poden ser de carcter didctic o divulgatiu, com el que trobars a les pgines segents a propsit del
tema histric de la Pesta Negra: aleshores tracten dun assumpte, tema o situaci que es coneix cien-
tficament i que es vol donar a conixer entre el pblic no especialitzat.
Segons el grau de connexi amb lactualitat, tamb es diferencien diversos tipus de reportatges.
Aix, hi ha el reportatge durgncia, que pretn aprofundir en una notcia del dia; el reportatge
dactualitat, que aborda un tema que entronca amb les notcies dels darrers dies, i el reportatge
intemporal, que se centra en qestions que no estan estrictament lligades a lactualitat.
Finalment, segons la intenci i lactitud dels periodistes, els reportatges poden ser:
Informatius. Es concentren en dades objectives i sn els que acostumen a recollir els mitjans
de comunicaci diaris (escrits o audiovisuals). El periodista hi aporta un to personal noms en
la manera dorganitzar el text o de destacar certes dades.
Interpretatius. A ms doferir informaci objectiva, el periodista en fa una valoraci, en busca
els antecedents, les causes i les conseqncies... i pot aventurar previsions raonables de futur.
Aquests reportatges sn ms propis de revistes o programes de rdio o de televisi setmanals.

159
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 160

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Titular
La Pesta Negra
Subttol La pitjor epidmia de la histria dEuropa
gava un nou tipus de rata fosca bles. All va superar-ho tot: nin-
Signatura
BERLN PIERO / com el carb: duia la pesta. Al g no es va escapar del desconcert
JOS ENRIQUE RUIZ-DOMNEC
cap de poc, tota la ciutat sha- i lhorror de lepidmia.
via infectat. Dos anys ms tard, Tot va comenar a Itlia, lany
Lany 1347 va arribar, un vaixell angls amb un carre- 1347. Dos anys abans havien arri-
procedent dOrient, gament de llana embarrancava bat rumors duna forta epidmia
prop de Bergen, a Noruega. Era sorgida a la Xina que shavia ests
la Pesta Negra, una
un vaixell fantasma: la tripula- per tota lsia central i lOrient
malaltia que va fer ci era morta. Entre una data i Mitj per la ruta de les carava-
estralls: en poc ms de laltra, no havia passat gaire nes. Per tot aix quedava molt
quatre anys, a Europa temps, el suficient perqu tot lluny, o aix ho semblava. Ning
Entrada van morir uns vint Europa emmalalts. Tot un con- no es podia imaginar que la pes-
tinent en noms dos anys. ta arribaria tan rpidament. Per
milions de persones,
Aquesta s la crnica de la pes- les rates eren bones passatgeres
un ter de la seva ta bubnica, la plaga ms temible per als vaixells que circulaven
poblaci. Desprs que ha afectat mai Europa. pels rius i les costes. Les seves pu-
del pas de lepidmia, ces les passaven als humans.
Una plaga que creix
el continent ja no Lany 1351 tot Europa shavia in-
Al camp i a les ciutats, la gent ac- fectat. Els efectes demogrfics
va ser el mateix. ceptava que moltes coses no te- van ser impressionants. En con-
nien explicaci, com el mal, que junt: un ter de la poblaci? La
Negra. Aix va ser lepidmia sassociava al cstig i al pecat. La meitat? Ms? No hi ha xifres ab-
que va arribar a Europa a la mei- medicina encara desconeixia els solutes, el que s indubtable s
tat del segle XIV. Loctubre del microbis i els mecanismes de con- que Europa va viure la pitjor
Cos
1347, arribava al port de Gno- tagi. En aquest context, el segle epidmia de la seva histria.
va una galera que venia dO- XIV va ser un temps marcat per la Unes nafres (els bubons) als
rient. A les bodegues shi ama- pesta i els seus efectes irreversi- engonals i a sota els braos. Crei-
xien del mat a la tarda i acaba-
ven sent unes taques negres als
braos i les cames. La mort arri-
bava de pressa, a vegades en un
parell de dies. La pesta o la gran
mortaldat aviat va canviar de
nom: es va anomenar la pesta
negra o la mort negra. Com
Illustraci
tamb aviat es va saber que,
quan en una casa hi havia un
afectat, nhi hauria un altre, i un
altre, i un altre. I tamb que de
cases sense malalts, no nhi ha-
via. Aquell mal incomprensible
afectava tothom. Atacava els po-
bres especialment, per tamb
els nobles. Atacava dones i ho-
Gravat del segle XVI que recrea lepidmia de pesta mes, espais oberts i comunitats
Peu illustraci
del segle XIV. tancades, com les religioses.

160
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 161

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Por i desnim
Laigua estancada? Els gasos de
linterior de la Terra? El dimoni?
Lapocalipsi? Un cstig div? El
que quedava clar s que es pro-
pagava tocant les robes, els cad-
vers o les cases dels infectats. No
es podia anar gaire ms lluny: els
microbis encara no es coneixien.
Les niques armes mdiques eren
palliatives: tallar o cauteritzar
els bubons, sagnies, purgues i la-
vatives. Hi havia qui satrevia
amb beuratges despcies exti-
ques i pols de pedres precioses...
La superstici, la por dels poders
sobrenaturals, la confusi espiri-
tual i les lluites teolgiques... es
van anar sumant en un psit
que, al segle segent, va emergir
en forma de processos inquisito-
rials, una altra epidmia, aques-
ta s, de responsabilitat humana.
Es va voler resoldre el dolor bus-
cant culpables: el primer cap de
turc van ser els jueus. Sels treia
de les cases i sels cremava. El
call de Barcelona va ser assaltat
el maig del 1348.
Una Europa esquinada
Lepidmia va acabar al final del
segle, desprs de successius re-
brots que lhavien allargat du-
rant quasi seixanta anys. Tot i
aix, de forma absoluta, no va
desaparixer fins al segle XVIII,
quan un altre tipus de rata, gri-
sa, va arribar a Europa des de les
planures asitiques i va eliminar
la rata negra. Era molt ms ferot-
ge, per, sortosament, no com-
partia els seus parsits amb els
humans.
La Pesta va deixar una profun-
da petja en la demografia i leco-
nomia, per tamb en limagina-
ri collectiu. Lart i la literatura
en sn testimoni: es van omplir
Titolet
de figures de la mort. Infectats,
cadvers i calaveres. El cntic f-
nebre Dies irae es va fer molt co-
negut. Les danses de la mort es
van incorporar a les manifesta-
cions populars. En algunes hi
perviuen fins avui.
Spiens, nm. 39 (Adaptaci)
Destacat

Els smptomes duna malaltia mortal

La pesta s una malaltia infecciosa causada per un bacteri que es troba als rosegadors salvat-
ges i a les puces. La malaltia es pot transmetre als humans de tres maneres:
A travs del contacte amb animals infectats o amb els seus excrements.
Mitjanant les picades de pua.
De persona a persona, a travs de la tos.
Els infectats requereixen tractament immediat: antibitics i mesures de suport (oxigen, s-
rums...). Uns tractaments que, bviament, no existien a mitjan segle XIV. A la gran epidmia
que va comenar el 1348 es van donar els tres tipus de pesta que coneixem, que sn els se-
gents:
1. Pesta bubnica. Els smptomes apareixen entre tres
i cinc dies desprs de lexposici al bacteri. Produeix 6

febre alta, calfreds, malestar general, dolor mus-

cular, mal de cap i convulsions. El signe clssic sn 3
les inflamacions vermelloses i doloroses dels gan-
Diagrama
glis limftics, principalment a nivell de lengonal (1); 2 4
5
tamb es poden trobar a les aixelles (2) o al coll (3).
2. Pesta pneumnica. Els smptomes apareixen dos o
tres dies desprs del contacte amb el bacteri. s 7
una infecci que afecta els pulmons (4). Produeix
tos, esputs sanguinolents i greus dificultats respi- 1
ratries.
3. Pesta septicmica. s la variant ms greu de totes.
Els smptomes apareixen molt poc desprs de lex-
posici al bacteri. s una infecci de la sang. Pro-
dueix hipertensi (5), febre (6), dolor abdominal
(7), problemes de coagulaci i tamb insuficincia
dalguns o tots els rgans. Laparici dhemorr-
gies cutnies de color negre blavs s el que ha
donat nom a la pesta negra o mort negra.

161
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 162

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI


16.  Indica amb quin gnere periodstic relacionaries cadascuna daquestes
afirmacions:

Aporta les informacions bsiques dun fet dactualitat.

Utilitza recursos grfics com ara un mapa amb la distribuci territorial
dun fenomen o un diagrama de sectors amb percentatges.
Relata uns fets des dun punt de vista subjectiu.
Ocupa dues pgines dun mitj de comunicaci escrit.
Inclou entrevistes amb persones que aporten un punt de vista interessant sobre
el tema que es tracta.


17.  Rellegeix el reportatge sobre la Pesta Negra i analitza si el cos del
reportatge respon a les diferents idees apuntades a lentrada. Explica en
quin punt es desenvolupa cadascuna daquestes idees.


18.  Explica la funci que fa en aquest reportatge cadascuna de les
illustracions i el destacat.

Proposa altres illustracions i destacats que podrien complementar el cos daquest

reportatge.


19.  Busqueu reportatges en els mitjans de comunicaci escrits, porteu-los
a classe i busqueu-hi les caracterstiques que heu estudiat. Valoreu qu
tenen en com.


20.  Mireu un reportatge televisiu, per exemple del programa Trenta
minuts de Televisi de Catalunya o algun altre de similar. Expliqueu quines
caracterstiques del reportatge que heu estudiat en aquesta unitat tamb es
poden aplicar a mitjans audiovisuals.


21.  Fixant-te en els models que has treballat, prepara un reportatge sobre un
daquests temes:

Els esports daventura.

Una tendncia o un grup musical.
La influncia de la moda en ladolescncia.

162
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 163

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Expliquem alguna cosa en pblic

Jo hi he estat!
Loncle Llus i la seva companya, la Mari- diapositives. Desenes, centenars, jo
na, sn dall ms inquiets. Viatgen sem- qu s!
pre que tenen ocasi, i diuen que no fan Sha de reconixer, per, que mirant les
de turistes, sin de viatgers. A mi no me imatges i sentint les explicacions que fan,
nhan explicat la diferncia. tagafen ganes danar-hi!
Cada cop que tornen duna de les seves Sempre els comento que els acompanyar
escapades ens conviden a sopar. I a la en la prxima sortida. Aix tamb podr
sobretaula no hi pot faltar el passi de dir-hi la meva.


22.  Us ha passat mai que alg us expliqui amb pls i senyals un viatge? Com
us heu sentit? Qu creieu que es pot fer perqu resulti ms entretinguda
lexplicaci?


23.  Quins elements materials, a ms de les fotos, poden ajudar a explicar el
que sha fet en un viatge?


24.  A la pissarra, anoteu les ltimes destinacions (turstiques o viatgeres,
tant se val) dels companys i companyes de la classe:

Pars 3 Catalunya 9
Londres 4 Madrid 2
Roma 1 Xina 2
Galcia 1 Canries 3

Expliqueu oralment els resultats daquesta petita enquesta. Feu servir determi-
nants quantitatius.

Exemple Per anar de vacances, la majoria de famlies de la classe opten per

quedar-se a prop. Tot i aix, sn gaireb la meitat els qui surten a
lestranger. Londres i Pars sn les destinacions ms habituals. Hi ha
alg, per, que sestima ms destinacions extiques.

163
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 164

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Fem esquemes abans

de parlar en pblic
Quan es tracta de presentar oralment un tema sha devitar llegir, ja que no resulta atractiu per a
qui ens escolta.
Com ho hem de fer per no quedar-nos en blanc, no descuidar-nos informaci o no parlar desor-
denadament? Conv tenir a la vista un paper amb les idees bsiques, de manera que amb un cop
dull puguem recordar les idees i les paraules que les expliquen.


25.  Individualment o en grups reduts, seguiu els passos segents per
exposar davant de la classe un viatge real o fictici:
Penseu sobre quin lloc voleu fer lexposici: un lloc que hagi visitat algun de
vosaltres o b un lloc on us agradaria anar.
Busqueu informaci sobre aquest lloc (a Internet, en una guia, en fullets
dagncies de viatges, etc.):
Com shi va? Quin temps hi fa?
Qu cal visitar? Qu shi pot comprar?

Busqueu fotografies que puguin illustrar aquest viatge, poden ser les que hgiu
fet vosaltres o b les que trobeu a Internet, en llibres, en guies, etc.
Seleccioneu la informaci que us sembla convenient que aparegui a lexposici.
Tingueu en compte que noms ha de durar uns deu minuts.
Ordeneu els esdeveniments seguint un itinerari lgic.
Feu un gui per a lexposici oral que ocupi un full com a mxim, noms amb les
paraules clau.
Si feu lactivitat en grup, decidiu quina part de lexposici far cada persona.
Finalment, feu lexposici davant de la classe durant uns minuts.
Si s possible, graveu totes les exposicions en vdeo, reviseu-les i aconselleu-vos
els uns als altres per millorar.

164
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 165

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

El vocabulari
de la bellesa i la moda

26.  Classifica aquests productes segons si sn dhigiene personal o de cosmtica:
1
5 6
2
3 4 8
7


27.  Escriu aparellades cada paraula amb la seva definici:

cursi estrafolari elegant malgirbat

Dit de la persona que es distingeix pel bon gust en el vestir i les formes.
sofisticat

Dit de la persona que es vesteix fora de certs lmits.

Dit de la persona que actua i vesteix refinadament i sense naturalitat.
Dit de la persona que duu roba que no li cau b o que est mal feta.
Dit de la persona que vol aparentar elegncia i finor, per no en t.

28.  Escriu agrupades les paraules que siguin sinnimes:

despentinat - petit - delicat - esbullat - agraciat - buf

menut - bell - escabellat - xic - bonic - grenys - baix - neulit - desbullat


29.  Escriu aparellats els termes antnims:
esvelt descurat
ben plantat colrat
polit barbut
pllid rabassut
imberbe cepat
esprimatxat escanyolit

30.  Escriu cada verb juntament amb el seu significat:

abillar Esdevenir bell o ms bell encara.

endiumenjar-se Vestir-se amb roba elegant, que faci goig.
empolainar-se Vestir-se amb la roba de les festes.
embellir-se Adornar alg amb vestits luxosos i altres ornaments.

31.  Escriu la paraula que correspon a aquestes definicions:
Collecci de peces de roba que ofereix un comerciant.
Cabellera postissa.
Acci de passar ordenadament davant daltres persones per mostrar indumentria.
Empostissat per on desfilen les persones que exhibeixen models dalta costura.
Figura que representa una persona i que serveix per exhibir-hi vestits.
Model de paper o cartr, segons el qual hom talla certes peces de vestir.

32.  Ordena aquestes lletres per formar paraules que designen oficis
relacionats amb la bellesa i la moda:

IMADOTS REPQRERUU SSATER LMDOE ATEESISTCTI

165
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 166

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Loraci composta
Act. 33 - 35 Oraci composta i proposicions
Una oraci composta s una oraci que t dos o ms verbs en forma personal i tantes estructu-
res de constituents com verbs en forma personal. Les diferents estructures oracionals que for-
men loraci composta sanomenen proposicions. Exemple:
Connectat a Internet i busca informaci sobre la Conca de Barber.
proposici 1 proposici 2
____________________________________________________
oraci composta

Cal observar que les dues proposicions comparteixen una mateixa entonaci, amb principi i
final, que sintegren en una mateixa oraci grcies a la conjunci i, i que tenen sentit conjun-
tament.

Act. 36 - 38 Les relacions entre proposicions

Hem vist que una oraci composta s una estructura complexa basada en la combinaci de
dues o ms proposicions. Doncs b, aquestes proposicions senllacen i sencaixen de diferents
maneres.

Lenlla de les proposicions

Les dues maneres com les proposicions duna oraci composta es poden enllaar i, per tant,
compartir una mateixa entonaci, sn mitjanant un signe de puntuaci o b un connector:
Un signe de puntuaci. Normalment s la coma, el punt i coma o b els dos punts. Exemple:
Posa el Canal 33: fan un documental molt interessant.
proposici 1 proposici 2

Un connector. Pot ser una conjunci o un pronom relatiu. Exemple:

Els vens han denunciat que lajuntament estava al corrent de lavaria.
proposici 1 proposici 2

Lencaix de les proposicions

Les proposicions que conformen una oraci composta sencaixen entre si de dues maneres:
Lencaix al mateix nivell. En aquest cas, les diferents proposicions tenen la seva prpia es-
tructura de constituents i podrien funcionar com oracions simples independents. Exemple:

La reuni era a les vuit per els convocats van arribar vora les nou.
proposici 1 proposici 2

Fixat que tant la primera proposici com la segona tenen una estructura de constituents com-
pleta i que podrien funcionar com a oracions simples separades per un punt:

La reuni era a les vuit. Els convocats van arribar vora les nou.
subjecte predicat subjecte predicat

166
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 167

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Lencaix per inclusi. En aquest cas, en canvi, una de les proposicions forma part dalgun
dels constituents de laltra, tant el predicat com el subjecte; per tant, en depn sintcticament.
Exemple:

El capit es va estranyar que la tripulaci no hagus arribat.

proposici 1 proposici 2

La proposici que la tripulaci no hagus arribat forma part del predicat (es va estranyar [duna
cosa]) i, concretament, hi fa de complement de rgim del verb estranyar-se.
subjecte predicat
_________ ________________________________________________
El capit es va estranyar que la tripulaci no hagus arribat.
CR

Observa que la dependncia sintctica de la proposici inclosa saprecia tamb en el temps

verbal, que apareix en mode subjuntiu (hagus arribat) i no pas en indicatiu, com apareixeria
si fos una oraci simple independent (La tripulaci no havia arribat).

Tipus doracions compostes Act. 39 - 41

Precisament, segons com senllacen i com sencaixen les diferents proposicions, distingim les di-
verses classes doracions compostes.
La taula segent resumeix les possibilitats que hi ha:

Tipus denlla
Amb signe de puntuaci Amb connector
Al mateix nivell Juxtaposici Coordinaci
Tipus dencaix
Per inclusi Subordinaci

Una oraci composta t una estructura de juxtaposici si les proposicions que la formen es-
tan enllaades amb un signe de puntuaci i es troben al mateix nivell sintctic. Exemple:
El cel s ple de nvols, la temperatura ha baixat, amenaa pluja.
proposici proposici proposici

Una oraci composta t una estructura de coordinaci si les proposicions que la formen estan
enllaades amb un connector i es troben al mateix nivell sintctic. Exemple:
La rdio s ms dinmica per la premsa aprofundeix ms la informaci.
proposici proposici

Una oraci composta t una estructura de subordinaci si les proposicions que la formen es-
tan enllaades amb un connector i mantenen una relaci dinclusi entre elles. Exemple:
Passa per casa dels avis quan et vagi b.
proposici proposici

Conv tenir present que en una mateixa oraci composta formada per tres proposicions o ms es
poden trobar simultniament estructures juxtaposades, coordinades o subordinades. Vegem-ho
amb un exemple que cont les tres possibilitats:
LArnau diu que passejar el gos, la Maria li ho agraeix i la Marta senfada.
_______________
_________________________ _________________
_________________ _______________

167
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 168

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA


33.  Separa les oracions daquest text i classifica-les en simples i compostes:

L atletisme s un esport olmpic que comprn un

conjunt dexercicis. Les proves atltiques es clas-
sifiquen en salts, llanaments i curses. Els salts sn el
dalada, el de llargada, el triple salt i el salt de perxa.
Els llanaments sn de pes, de disc, de martell i de ja-
velina. Les curses es classifiquen en curses de re-
sistncia i curses de velocitat. Les curses de resistn-
cia sn de fons, quan van dels 5.000 als 10.000 me-
tres (o b la marat, de 42,192 km); de mig fons,
quan van dels 800 als 3.000 metres, i de marxa, que
es caracteritza per la manera de crrer, amb el con-
tacte constant dun peu amb el terra. La majoria de
proves atltiques es practiquen dins dun estadi allar-
gat, en el qual una volta completa fa 400 metres.

Explica com has separat les oracions i com has determinat si eren simples o
compostes.


34.  Escriu juntes aquestes parelles doracions simples de manera que en
formis de compostes:
El cotxe no sengegava. / Va avisar la grua.
Connectat a Internet. / Baixat el programa per fer la declaraci de renda.
Pujaven lentament pel carrer de casa. / Va comenar a tronar.
Lavi ens explica histries de la seva joventut. / Lvia sendormisca.
Posat lanorac. / Avui fa molt de fred.

35.  Separa les proposicions de les oracions compostes segents:
Ha arribat per correu el paquet que estvem esperant.
Quan ve la calor tothom comena a pensar en les vacances.
La meva opini s que el blau i el verd no combinen gens b.
Compra fruita i verdura i jo mencarregar del peix.
Indica quines proposicions estan al mateix nivell i quines no.


36.  Copia aquestes oracions escollint les opcions correctes en cada cas:
No millorem les vendes : / per tant hem de canviar destratgia comercial.
Se nha anat la llum , / per / i ens hem quedat a les fosques.
Farem un joc de nit si / ; / abans que porteu lots.
Prendrem el sol a la sorra o / ; / ja que no es pot entrar a laigua.
Explica de qu depn que sigui correcta una opci o una altra.
Valora si saprecia ms clarament la relaci de significat entre les proposicions
amb un signe de puntuaci o b amb un mot denlla.


37.  Quina daquestes dues representacions grfiques reflecteix millor
lestructura de loraci analitzada? Per qu?
En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca destudis al Canad.
proposici 1 proposici 2

proposici subordinada

En Jaume desitja que la seva germana guanyi la beca destudis al Canad.

oraci composta

168
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 169

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA


38.  Escriu oracions compostes a partir de loraci simple segent,
i acumulant els requisits que sindiquen a continuaci:

He retallat la butlleta

Afegir una proposici coordinada amb el connector i.

Afegir una proposici subordinada amb el connector que darrere de butlleta.
Afegir una proposici subordinada amb el connector quan al final de loraci.
Explica com shan enllaat i com shan encaixat les proposicions que formen
loraci composta.


39.  Classifica les oracions compostes segents segons si tenen una estructura
de juxtaposici, coordinaci o subordinaci:
Havem guanyat tres partits i nhavem empatat dos.
Els joves no estan satisfets amb els seus sous per pensen que poden millorar els
propers anys.
Entra per la porta principal quan hagin acabat de sortir els assistents a lacte.
Sha comprat una impressora nova; ha hagut de revendre els cartutxos de la vella.
Com que he enllestit la feina, men vaig al cinema.
Fixat en aquesta jaqueta: est molt b de preu!


40.  Quina de les afirmacions segents s certa? Argumenta-ho amb
exemples.
Una coma entre proposicions implica sempre juxtaposici.
Una coma entre proposicions pot implicar juxtaposici.

41.  Escriu oracions compostes amb els connectors segents i explica si les
proposicions estan coordinades o luna subordinada a laltra:

i - que - o - com que - per - ni - quan - sin que - tot i que


42.  Conjuga els verbs venir, tenir, dir i dur i escriu el nom i la primera
forma dels temps verbals simples que continguin gu.
En quins daquests verbs els temps compostos tenen tots gu? Per qu?

43. Latribut s un complement verbal que es pot substituir per diferents

pronoms febles segons els casos. Tenint en compte els exemples, respon
les preguntes segents canviant latribut en cursiva pel pronom feble
adient:

Exemples La Marta s la seva germana.  La Marta ls.

La Marta s una bona amiga.  La Marta ho s.

Aquell senyor que passa, s el soci del teu pare?

Ests cansada, Jlia?
Aquesta oferta sembla interessant, oi?
Els Prez sn els vens del segon primera?
Els Prez sn vens teus?

169
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 170

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Ls de la diresi en les formes verbals

En els verbs es donen molts casos de contacte de dues vocals que formen un hiat, s a dir, que es
pronuncien en dues sllabes diferents (per exemple, en-va-s-sis). Sovint, per no sempre, aques-
tes formes verbals porten una diresi. I, com que sn molt semblants, s habitual que dubtem a
lhora descriure-les amb aquest signe o sense. Per exemple, trair i traint no porten diresi, men-
tre que trat s que en porta. Les normes segents ens aclareixen aquests casos:
1 En els verbs acabats en -air (agrair), -eir (obeir) i -uir (reduir), la primera vocal i la i es tro-

ben sempre en hiat. Ara b, aquest hiat no sempre es reflecteix amb una diresi. La taula se-
gent recull els casos en qu no cal posar-ne i aquells en qu s que cal:

No es posa diresi Es posa diresi

Quan la i ja porta un accent grfic
segons les normes daccentuaci.
Exemples: agraeu, benes, condussiu...
En linfinitiu, el gerundi, el futur
i el condicional.
Exemples: envair; envaint; envair,
envairs...; envairia, envairies...
En la resta de casos
Exemples: malem, construa, posseren...
Entre aquests casos, destaca el participi,
perqu interv en la formaci de tots els
temps compostos.
Exemples: agrat, agrada, agrats,
agrades.

2 En els verbs acabats en -ear (crear), -iar (canviar), -oar (lloar) i -uar (actuar), hi ha moltes

menys diresis que en els anteriors: noms en les terminacions -i, -is i -in del present de sub-
juntiu i de limperatiu. Exemples: cre, cres, cren. Ara b, conv que et fixis en dos detalls:
En aquests casos, la diresi es colloca sobre la vocal tona. Exemple:
ac - tu - s
tnica tona

En el cas de dues i seguides, la diresi sescriu

sobre la segona. Exemple: Si per mi fos, em
posaria damunt de
estudi cada i que forms
hiat, per no depn
Recorda que, com en la resta de categories lxi- de mi... Em tenen
ques, tamb porten diresi aquells verbs en qu prohibit de posar-me
en linfinitiu, el
sona la u dels grups ge, qe, gi i qi. Exem- gerundi, el futur i el
ples: qestionar, adeqs, adeqi, desaigi, desai- condicional. Sort que
em queden... tots els
gssiu... (i, sense diresi, adequo, desaiguava...). participis amb hiat!


44.  Escriu limperfet dindicatiu del verb deduir sense cap accent ni diresi,
i desprs:

Afegeix-hi els accents que calgui segons les normes daccentuaci i explica per
qu els has posat.
Finalment, posa-hi les diresis que calgui i explica en quines formes no nhas posat
i per qu.

170
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 171

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA


45.  Relaciona cada forma del passat simple del verb posseir amb una
explicaci:

posse posseres posse posserem possereu posseren

A. La e i la i formen un hiat que sindica amb una diresi.

B. La e i la i formen un hiat que no cal indicar amb una diresi perqu la i ja porta
un accent dacord amb les normes daccentuaci de les paraules planes.
C. La e i la i formen un hiat que no cal indicar amb una diresi perqu la i ja porta
un accent dacord amb les normes daccentuaci de les paraules agudes.


46.  Copia la taula segent i completa-la amb les formes del verb produir;
desprs explica qu hi observes des del punt de vista de la diresi.

Present dindicatiu Present de subjuntiu Imperatiu

1a sing.
2a sing.
3a sing.
1a pl.
2a pl.
3a pl.


47.  Escriu totes les formes del verb copiar que portin dues i seguides
i analitza-les des del punt de vista de la conjugaci verbal.
Model copi  1a o 3a persona del singular del present de subjuntiu
3a persona del singular de limperatiu
Fes el mateix amb el verb canviar.


48.  En aquesta srie de paraules nhi ha una que es diferencia de les altres
des del punt de vista ortogrfic. Explica en qu consisteix la diferncia i
quina relaci t amb el que has estudiat en aquest apartat dortografia.

ve - vena - vens - venal - venatge


49.  Escriu el present dindicatiu del verb adequar i explica quines formes
duen diresi i per qu.

Busca altres formes daquest verb que continguin el grup qi.

50. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

L a Llusa era tinguda per una veritable herona

de cap a cap del venat. Tots els seus actes
obeen a unes causes determinades, encara que
segurament el com dels mortals ho atribuiria tot
a la casualitat. Possea una fludesa de paraula tan
gran que havia condut ms dun a contribuir a la
seva causa amb quantitats elevades, fins al punt
de quedar completament arrunats. La qesti s
que, a sobre, tots li agraem el seu lliurament en
cos i nima a tan noble causa i ning no samona-
va per la destinaci final dels seus estalvis. Noms
al cap dels anys, les investigacions dun jove advo-
cat conegut meu influren en els vens perqu atri-
bussin aquella precipitada marxa sense rastre a
lobertura dun compte corrent, uns mesos enrere,
a Sussa.

171
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 172

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Lhabilitaci i la metonmia
Lhabilitaci
Lhabilitaci s la modificaci del significat duna paraula a causa dun canvi de categoria lxica.
Observa el procediment:

Ahir vaig dinar amb lAnna El dinar va ser massa abundant

dinar (verb): fer lpat dinar (nom): pat principal del dia, que es fa
principal del dia al migdia o a primeres hores de la tarda

De les paraules que han sofert aquest procs en diem paraules habilitades. Les habilitacions es
poden fer en categories gramaticals diferents; les ms usuals sn les segents:
De nom a adjectiu: Aquesta camisa rosa no magrada.
Dadjectiu a nom: s una xerraire i no li faig cas.
De verb a nom: El votant ha de dipositar la papereta a lurna.
Dadverbi a nom: No vull un no per resposta.
Dadjectiu a adverbi: Ella sempre parla clar.

La metonmia
La metonnima consisteix a designar una cosa amb el nom duna altra perqu hi t una relaci.
El canvi metonmic es pot produir de maneres diferents. Observan uns exemples:
El continent pel contingut: Van anar a prendre unes copes.
La tcnica pel producte: Ha comprat tres aquarelles.
La part pel tot: La pilota no va entrar a la xarxa.
Lautor per lobra: Va heretar un Mir del seu avi.
Lobjecte per la persona: s un dels millors bisturs de lequip mdic.
El lloc per lorigen del producte: Vam beure un porto excellent.
Joan Mir El nom de lobjecte per la proximitat: El coll de la camisa em molesta.

Un Mir


51.  Identifica els mots habilitats de les oracions segents:

Se li ha cremat el rostit.
Hem de pensar amb illusi en el desprs.
Sempre em porta la contra.
Han canviat els baixants de la faana.
Va assistir a un sopar de gala.
Faran una passejada havent dinat.
Els anglesos condueixen per lesquerra.

172
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 173

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC


52.  Indica si els noms daquests aparells sn mots habilitats o no:

5
4
2 3


53.  Escriu una oraci amb cada un daquests adjectius habilitats com a noms:


un jove el dolent un vell el bo

54.  Explica, com en lexemple, el procs dhabilitaci que han sofert

les paraules en negreta daquestes oracions:
Era un savi que no estava prou reconegut. Agafa el quaranta-tres.
El ponent va arribar tard a lassemblea. No ten sabria dir el perqu.
Va contestar-li amb un s apassionat. A tot hi trobava un per.
Exemple No li va voler donar cap rebut.  Participi habilitat com a nom


55.  Classifica aquests noms segons el que designin:
un roquefort un donut un priorat un Picasso
un honda una impressora un comerciant un hav
un participant un comprovant un rus un Tpies
un Dal un alella un refrigerador un golf

56.  Localitza en cada vinyeta una paraula que t un s metonmic:

Bec cada T les

millors mans Has de
dia dues
de la respectar
ampolles
pastisseria. les seves
daigua.
arrugues.

s un
enamorat de Mhe comprat
s una de les
la pantalla un jersei de
llenges ms
gran. caixmir.
esmolades de
la rdio.


57.  Aparella cada oraci amb ls metonmic corresponent:
Els plats daquell restaurant sn excellents. la part pel tot
Han demanat el millor peneds. el continent pel contingut
s una veu molt destacada en el mn operstic. la matria per lobjecte
T tots els papers en regla. lobjecte per la proximitat
Tenia el puny de lamericana trencat. el lloc dorigen pel producte
Al museu hi ha un Picasso. lobjecte per la persona
s una de les plomes ms prometedores. lautor per lobra

173
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 174

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia compromesa
Lhivern de 1939 lexrcit franquista va entrar a Barcelona i va anar empenyent les tropes republicanes
fins a la frontera francesa. Per a molts catalans, entre els quals Joan Oliver, que signava les seves poesies
amb el pseudnim de Pere Quart, comenava una etapa dexili forat del seu pas. El poema que llegirs
se situa just en el moment de passar els Pirineus.

Corrandes dexili
Una nit de lluna plena Avui en terres de Frana
tramuntrem la carena, i dem ms lluny potser,
lentament, sense dir re... no em morir denyorana
Si la lluna feia el ple ans denyorana viur.
tamb el fu la nostra pena. En ma terra del Valls
Lestimada macompanya tres turons fan una serra,
de pell bruna i aire greu quatre pins un bosc esps,
(com una Mare de Du cinc quarteres massa terra.
que han trobat a la muntanya). Com el Valls no hi ha res.
Perqu ens perdoni la guerra, Que els pins cenyeixin la cala,
que lensagna, que lesguerra, lermita dalt del pujol;
abans de passar la ratlla, i a la platja un tenderol
majec i beso la terra que bategui com una ala.
i lacarono amb lespatlla. Una esperana desfeta,
A Catalunya deix una recana infinita.
el dia de ma partida I una ptria tan petita
mitja vida condormida; que la somio completa.
laltra meitat vingu amb mi PERE QUART
per no deixar-me sens vida. Sal de tardor

tramuntar: passar a laltre costat duna serra ans: sin que

ensagnar: tacar de sang quartera: mesura de superfcie agrria
condormit: endormiscat tenderol: tendal petit

174
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 175

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Amb totes dues mans

Amb totes dues mans
alades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb lestrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sab i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sab.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per lor ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixar
linici de la histria
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plour i far sol
i dansarem a laire
de les noves canons
que la terra rebr. estrall: gran dany, destrucci, mor-
taldat
Vindicarem la nit
blauet: substncia blava que servia
i la paraula DONA.
per emblanquir la roba que es rentava
Llavors creixer larbre
ceptre: vareta que simbolitza el poder
de lalliberament. reial
MARIA MERC MARAL, vindicar: fer valer el dret que alg t
Bruixa de dol sobre alguna cosa

175
831025 _ 0154-0181.qxd 29/3/07 18:03 Pgina 176

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia compromesa
Tradicionalment la poesia ha estat un gnere literari que ha servit per expressar sentiments lli-
gats a la intimitat del poeta. Un bon exemple daquesta tendncia s la poesia amorosa, que has
estudiat en la unitat anterior. Sovint, per, els poetes han posat els seus poemes al servei dalgu-
na causa que els ha semblat digna de fer-ho. En aquests casos, parlem de poesia compromesa.

La poesia patritica
Un dels temes ms presents en la histria de la literatura, i especialment en la poesia, s lexalta-
ci o la reivindicaci de la ptria. En el cas de la literatura catalana, les vicissituds histriques
que ha viscut Catalunya han fet que el tema patritic hagi estat recurrent. Els poetes catalans han
escrit poesia patritica, especialment en dos moments molt significatius de la histria contem-
pornia del nostre pas:
Al segle XIX, durant la Renaixena, poetes com Bonaventura Carles Aribau, Ja-
cint Verdaguer, ngel Guimer o Vctor Balaguer van escriure poemes que rei-
vindicaven la histria de la naci catalana, tant medieval com moderna: els seus
herois, els moments crtics en la defensa de les llibertats del poble catal, etc.
Al segle XX, durant la Guerra Civil i la postguerra, poetes com Pere Quart o
Salvador Espriu es van comprometre en la denncia de lintent franquista deli-
minar la llengua i la cultura catalanes. El primer poema que has llegit s una
mostra del comproms de Pere Quart amb el pas del qual es veu obligat a exi-
liar-se.

La poesia social
En altres casos, el poeta sha comproms amb algun grup social que ha cregut que estava espe-
cialment desafavorit. Dos exemples clars daquest segon tipus de poesia compromesa se situen al
segle XX:
Als anys seixanta, els poetes del realisme histric, com Fran-
cesc Vallverd o Xavier Amors, van dedicar les seves composi-
cions a les classes populars i van mostrar les seves condicions
de vida, entre la descripci objectiva i la denncia oberta.
Aquesta tendncia va coincidir amb un major acostament a la
realitat per part daltres poetes, com Pere Quart i Espriu, ja es-
mentats, o Vicent Andrs Estells i Miquel Mart i Pol.
A partir dels anys setanta, la reivindicaci feminista arrela amb
fora en la poesia catalana, de la m de Maria Merc Maral. El
segon poema que has llegit s un exemple daquest comproms
amb la defensa del dret de les dones a assolir la plena igualtat
respecte als homes.
Tot i que els poetes esmentats no shan limitat a la poesia patriti-
ca o a la poesia compromesa amb la societat, sovint els seus poe-
mes daquesta temtica sn els que shan fet ms clebres, perqu
shan divulgat a travs de la msica o de reculls potics fets amb
una intenci poltica.

176
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 177

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA


58.  Llegeix les Corrandes dexili i explica el sentit dels versos segents:
Si la lluna feia el ple / tamb el fu la nostra pena.
Perqu ens perdoni la guerra, [...] / majec i beso la terra / i lacarono amb
lespatlla.
Avui en terres de Frana / i dem ms lluny potser.

59.  Fes una llista dels sentiments que expressa el poeta i indica en quins
versos es troba cadascun.

60.  Analitza la mtrica del poema (quantitat sillbica, rima, estrofes) i explica
quina relaci t amb el ttol.

61.  Analitza la segona estrofa i digues quina relaci pot tenir amb el fet que
els exiliats cantaven el Virolai, entre altres himnes, en passar la frontera.

62.  Explica a qu es refereix el poeta en cada vers de lltima estrofa.

63.  Investiga quins cantautors de la Nova Can han cantat aquestes
corrandes. Mira daconseguir-ne una gravaci i feu-ne una audici a classe.

64.  Centrat ara en el poema de Maria Merc Maral i analitzan la mtrica, la
quantitat sillbica i la rima.

65.  Fes una llista de les expressions que facin referncia al mn de les bruixes
i explica quina relaci tenen amb la dona.

66.  Explica qu simbolitzen dins del poema els elements segents:
lluna finestra oberta estris domstics metalls i armes

67.  Explica el sentit general del poema en relaci amb el comproms feminista
que linspira.

68.  Llegeix aquests tres fragments de poemes, indica quin relacionaries amb
la Renaixena, quin amb el realisme histric i quin no pertany a la poesia
compromesa. Argumenta la teva resposta.

Laigua magnficament Amb poca llum veuen vermut annim

dringa, degota i regala;
la pluja dna entenent
que cau amb el cor content;
dementre el meu cor la sent
no t por de cosa mala.
JOSEP CARNER
Al Fossar de les Moreres
no shi enterra cap trador;
fins perdent nostres banderes,
ser lurna de lhonor.
FREDERIC SOLER Pitarra
a un pas de la vorera i parlen de futbol.
Ms tard, sobre el taulell, ompliran quinieles
a caprici, o desprs
dhaver llegir amb cura el que porta el diari.
Potser guanyar el Bara
a brams des del cor verd de lembut de ciment
on el tabac fumeja. I tot ja no s tan trist
ni es pensa tant
en justcies i enveges.
JORDI SARSANEDAS

177
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 178
Avaluaci
Contraatac
En Ferran va arribar aquella tarda a casa dun
humor excellent. Tenia curiositat per veure si
lEdgar havia llegit el seu missatge de correu
electrnic, perqu estava convenut que el
seu amic compliria la promesa i aprofitaria
qualsevol oportunitat per connectar-se. La nit
anterior havia descobert diversos llocs on po-
dia trobar informaci sobre la Societat Clair-
bone. En general, eren bases de dades empre-
sarials daccs restringit i ds exclusiu per a
professionals abonats, per estava segur que
no li costaria gaire saltar-se els controls dac-
cs i fer-hi un cop dull sense que ning no se
nadons.
Va entrar a lhabitaci, va deixar els llibres al
seu lloc i la jaqueta penjada a larmari i va
seure davant lordinador. Desprs duna rpi-
da ullada rutinria per comprovar que tot era
al seu lloc, va pitjar linterruptor de la unitat
central, esperant la resposta immediata de
tots els perifrics que anunciaria lengegada
del sistema. No hi va haver res de tot aix.
Noms el monitor va fer una breu pampalluga
abans de quedar-se negre i mostrar un lacnic
missatge que en Ferran sempre havia estat
convenut que mai no hauria de veure: Erra-
da general del sistema. Premi una tecla per
continuar. En Ferran va sentir com una suor
freda li perlejava el front. Va mirar de reini-
ciar, per el resultat va ser el mateix. Va tecle-
jar desprs, frenticament, algunes ordres al
teclat, noms per comprovar que el sistema
no trobava cap dels discos durs, ni dels lec-
tors externs. Desprs, fins i tot el teclat va dei-
xar de respondre. No era que el sistema tin-
gus una errada. Era que no hi havia sistema.
178
Metdicament, lluitant per no perdre els ner-
vis, en Ferran va anar provant tots els siste-
mes de recuperaci de dades, tot i que ja si-
maginava que no hi hauria res a fer.
Mhan enredat com a una gallina va remu-
gar, i a la seva boca all era com el pitjor dels
renecs.
Per primera vegada en la seva carrera de pira-
ta havia caigut en el pitjor dels errors: menys-
prear la capacitat de defensa de les seves vcti-
mes. I mentre ell tafanejava els sistemes
informtics de la Societat Clairbone, ingnua-
ment convenut que noms senfrontava a
uns sistemes de seguretat rudimentaris, que
podia entrar i sortir per on volgus, lautntic
sistema, el que samagava al darrere daquella
faana tan fcilment hackejable, havia contraa-
tacat. I quan ell ms convenut estava que al
costat daquell servidor de Nova Orleans no
hi havia ning amb prou coneixements in-
formtics per suposar-li cap problema, alg
de la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobar-
lo, infiltrar-se al seu ordinador esquivant totes
les barreres de seguretat, plantar-li a dins un
virus o un cavall de Troia, retirar-se sense ser
detectat... senzillament perqu ell es creia
completament invulnerable.
Latac havia estat devastador, i en Ferran no va
trigar a comprovar que el seu sistema sacaba-
va de destruir completament. Tot i que tenia
cpies de seguretat de tot el contingut dels
discos durs, probablement trigaria dies a re-
construir-ho tot tal com havia estat abans i a
protegir-se amb mesures de seguretat ms efi-
caces.
PAU JOAN HERNNDEZ, La tripulaci del Pnic
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 179


69.  Classifica aquestes oracions en simples i compostes:
En Ferran va arribar aquella tarda a casa dun humor excellent.
En Ferran va sentir com una suor freda li perlejava el front.
No hi va haver res de tot aix.
El problema era que no hi havia sistema.

70.  Explica quin s lelement denlla daquestes oracions compostes:
Per primera vegada en la seva carrera de pirata havia caigut en el pitjor dels errors:
menysprear la capacitat de defensa de les seves vctimes.
Va mirar de reiniciar, per el resultat va ser el mateix.

71.  Identifica els connectors que enllacen aquestes oracions compostes.
Indica si les proposicions encaixen al mateix nivell o una depn
sintcticament de laltra:
La nit anterior havia descobert diversos llocs on podia trobar informaci sobre la
Societat Clairbone.
No era que el sistema tingus una errada.
Latac havia estat devastador, i en Ferran va comprovar que el seu sistema
sacabava de destruir completament.

72.  Llegeix atentament aquest fragment del text:

Alg de la Societat havia pogut rastrejar-lo, trobar-lo, infiltrar-se al seu ordinador,

plantar-li a dins un virus o un cavall de Troia, retirar-se sense ser detectat...

Copia el text segent i escull lopci correcta en cada cas:

Aquest fragment s una oraci (SIMPLE/COMPOSTA), en la qual podem trobar un
verb, havia pogut, en forma (PERSONAL / NO PERSONAL) i diversos verbs en (FORMA
PERIFRSTICA / PERFRASIS VERBALS / FORMA NO PERSONAL). Aquests darrers formen
oracions que, entre elles, tenen una estructura de (JUXTAPOSICI/COORDINACI/
SUBORDINACI) i, en relaci amb loraci del verb havia pogut formen una
estructura de (JUXTAPOSICI/COORDINACI/SUBODINACI).

73.  Separa les proposicions que formen aquesta oraci composta:
En general eren bases de dades empresarials daccs restringit i ds exclusiu per a
professionals abonats, per estava segur que no li costaria gaire saltar-se els controls.
Explica les relacions dencaix o dependncia. Indican els connectors, si s el cas.

74.  Explica el canvi de categoria lxica que sha produt en el procs
dhabilitaci de les paraules destacades de les expressions segents:
Tots els perifrics. Quedar-se en negre. Va pitjar linterruptor.

75.  Transforma aquestes oracions fent servir una altra forma del mateix
verb, que porti diresi:
Premi una tecla per continuar.  Premi una tecla i .........
Mira de reiniciar el sistema.  Mira que el sistema .........
El seu sistema sacabava de destruir.  El seu sistema havia estat .........

179
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 180

Activitats complementries

GRAMTICA 80.  Totes les formes del verb allar i del verb
amonar porten diresi. Per qu? s algun

76.  En quines daquestes oracions s dels casos que has estudiat en aquesta unitat?
necessria la coma? Per qu? Per qu no ho

s en els altres casos? 81.  Explica la diferncia de significat i de
categoria lxica entre les paraules de les
El Carles s un gran esportista, sa germana no
mouria el cul de la cadira. parelles segents:

No anirem a Amsterdam amb el nostre cotxe, beneit / benet

sin que en llogarem un all.
LAina vol entrar a lequip de bsquet, per s
ms bona en lhandbol.
Fes una plantilla, desprs retalla-la.

77.  Fes servir aquestes parelles de verbs per
construir en cada cas una oraci composta
per juxtaposici, una de composta per
coordinaci i una de composta per
subordinaci.
anar - prendre
recomanar - llegir
dir - tallar

78.  Canvia el signe de puntuaci que uneix
aquestes parelles de proposicions
juxtaposades per un connector, de manera
que en resultin els tipus doracions segents:
Lempresa ha marxat a un altre pas:
shan quedat sense feina.
Una oraci composta per dues proposicions
coordinades.
Una oraci composta amb una proposici
subordinada.
fruit / frut
fluid / flut
LXIC

82.  Escriu una oraci amb les paraules
segents:
abraada (nom i verb)
anomenada (verb i nom)

83.  Indica la categoria lxica de les paraules
en negreta i explica si han patit o no el
fenomen de lhabilitaci:
He batut la meva prpia marca.
Sha pres un batut de maduixa.
Li va presentar un escrit per firmar.
Noms ha escrit un llibre i sha fet dor.
La descoberta del tresor lha condut a la fama.
Lhan descoberta copiant a lexamen.
Ha fet una migdiada de tres hores.
El fet va passar a les tres de la matinada.

84.  Identifica les metonmies que contenen
aquestes oracions i explica-les:

ORTOGRAFIA A la subhasta va adquirir un Van Gogh.


Respecta profundament els colors del club.
79.  Indica quina de les dues formes es
No magrada el frankfurt sense mostassa.
correcta en cada cas i explica per qu:
Havent sopat va fumar una pipa.
Imperfet de subjuntiu Durant el concert el baix destacava per la seva
influs influs gravetat.
influssis influssis Han fet una exposici de porcellanes.
influs influs
influssim influssim
influssiu influssiu
influssin influssin

180
831025 _ 0154-0181.qxd 20/3/07 19:22 Pgina 181

Conceptes clau de la unitat

Coordinaci. Estructura doraci composta amb les
proposicions al mateix nivell sintctic i enllaades
amb un connector.
Habilitaci. Canvi de significat duna paraula a causa
dun canvi de categoria lxica.
Juxtaposici. Estructura doraci composta amb les
proposicions al mateix nivell sintctic i enllaades
amb un signe de puntuaci.
Metonmia. Designaci duna cosa amb el nom duna
altra que hi t una relaci.
Oraci composta. Oraci que t dos o ms verbs en
forma personal i tantes estructures de constituents
com verbs en forma personal.
Proposici. Cadascuna de les estructures oracionals
que formen una oraci composta.
Reportatge. Text periodstic que explica de manera
mplia, amb dades i documentaci diversa, com
shan produt determinats fets o situacions dinters
pblic.
Subordinaci. Estructura doraci composta formada
per proposicions que mantenen una relaci dinclu-
si entre elles i van enllaades amb un connector.

ENTRETENIMENTS

Busca en la sopa de lletres el nom de set llenges que es parlen al nostre pas (si una llengua t ms dun
nom, aqu apareix el nom, catalanitzat, ms usual internacionalment) i, desprs, copia-les en el lloc
corresponent del text. Amb les lletres sobrants de la sopa completa el text:

Al nostre pas es parlen moltes llenges (__ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __ __,

__ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __ __ __, __ __ __ __ __,
__ __ __ __ __ __ __, etc.). Per __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __
(__ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __), __ __ __ __ __ ____ __ __ __ __ __ __:
el catal.

L D E L L E C N G Q
O U S A P E R O U P
Y I E A L A O I T E
N R N L R I T T O R
A I A A A X I N E S
P G M T U L N O M E
S S O A N H I H A U
E N R C I Z A M A A

181
831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09
7
El temps fa canviar
molt les coses.
Timagines com devia
ser el lloc on vius fa
cinc-cents anys?
Com ser daqu
a tres-cents anys?
Qu passaria si fssim
un salt en el temps
sense adonar-nos-en?
182
Pgina 182
Plou i fa sol
El prncep de Vilamaniscle
Estic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, per no s si estic en un somni, en un
mn irreal o qu s el que est passant. De fet ha passat aquesta tarda, per aquestes
coses no passen, no poden passar, s impossible que passin.
Comencem pel comenament. Anit, vaig quedar-me al sof del menjador a llegir un
llibre que el meu pare va escriure per a mi i el va fer enquadernar; s, doncs, un
exemplar nic al mn. Es titula El prncep de Vilamaniscle i explica una aventura me-
dieval, on el protagonista s lEstanislau de Cantallops, un noi que va a buscar una
flor mgica per salvar la seva promesa dun encanteri que li ha fet una bruixa.
Ahir vaig llegir fins a la pgina vuitanta-quatre i, quan vaig anar a dormir, vaig deixar-
lo obert sobre la tauleta del menjador.
Avui ha estat un dia normal, si no fos que a la tarda hi ha hagut una tempesta de
llamps i trons, que ha estat la ms forta que recordo. Quan he tornat de linstitut, tan
bon punt he obert la porta de casa, he sentit una pudor estranya, que no havia sentit
mai, una pudor molt forta. Una pudor... desconeguda!
He pujat lescala, he entrat al menjador i mhe quedat glaada. Quan he reaccionat he
sortit disparada i he baixat corrent les escales. Per en arribar a baix mhe quedat atu-
rada, sense saber prou b per qu.
Al menjador de casa hi havia un home, un home desconegut, un home molt estrany. Es-
tava assegut a terra, en un rac. Devia tenir uns vint-i-cinc anys, duia els cabells llargs
dun color castany clar, per molt i molt bruts. Tamb duia una barba deixada i bruta.
Tot ell anava molt brut i la roba tamb feia fstic. Portava una espcie de malles de color
marr, velles i foradades, les cames embolicades amb pell lligada amb cordills a unes
sandlies de cuir, i un vestit amb mnigues que li arribava a mitja cuixa, amb un cintur.
Mha fet llstima, veurel all a terra, amb aquella cara despant. He tornat a pujar, i
all, en un rac del menjador, continuava lhome amb la mateixa cara despantat.
Qui ets? Qu fas aqu? he dit intentant cridar i fer veu de mal geni.
Lhome sha mogut inquiet, aterrit i tremols, i ha contestat amb una veu fluixa:
Poc ho s.
Ara pla! No saps qui ets?
s clar... que ho s, mas emper no s qu fa jo ac. No s com hi som entrat, no s on
som, ne... sha aturat dubtant.
En veurel tan espantat jo he agafat confiana i mhi he acostat. Parlava mig catal,
mig no s qu, tenia un accent molt estrany i deia paraules que jo no entenia.
Si no texpliques millor no tentenc.
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 183

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Ara som dins un palau. No s ver? Tot s tan bell, tan lluent que a s, certes, un palau.
Ests molt de romanos! Sn els mobles i el sof que he vist tota la vida!
Dius paraules que no entenc gens.
Menys ho entenc jo. Don has vingut?
Visc en un poble apellat Bitinga...
...Bitinga he repetit, lentament: aix em sona. I com et dius?
Jo som nEstanislau de Cantallops e servesc lo meu senyor, lo comte dEmpries, que Du guard, en
Pon Hug IV.
Mira! Aqu tenim el prncep de Vilamaniscle! he dit jo burlant-men.
Com saps que hom mapella aix? ha preguntat ell, mentre els ulls li sortien de la cara.
A veure. A veure... Jo em dic Laura, i tu?
Estanislau. Estanislau de Cantallops. E hom mapella lo prncep de Vilamaniscle per o com som lnic
miny de la mia edat a Vilamaniscle, e les minyones del poble, e de Garriguella e de Peralada, co-
menaren a dar-me aqueix nom...
Era increble! Estava mort de por i insistia que es deia com el protagonista del llibre que jo havia
estat llegint la nit abans i que encara era obert sobre la tauleta.
Escolta... Estanislau, has llegit aquest llibre, veritat? he dit mentre lagafava.
No. Poc ne s, jo, de lletra ha dit com si fos la cosa ms normal del mn.
Que no saps llegir?
Jo? No en s gens. Solament ne saben los monjos, los prnceps, los trobadors e hmens de gran paratge.
s increble, he pensat, mentre rumiava alguna cosa que pogus explicar el misteri del personat-
ge que tenia a casa.
Vejam, dius que no saps com has entrat a casa meva, que tot de sobte thas trobat aqu, no?
Doncs fes un esfor a veure si recordes on eres just abans.

183
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 184

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

Era als afores del vilatge, era sortit del mas de mon amic Arnau e anava vers lo castell a parlar ab lo ve-
guer. Quan era prop lalzina que ha al costat del cam han comenat a caure unes gotes molt grosses e mhe
soplujat sota lalzina. E encontinent s caigut un llamp aitant prop de mi que som roms uns moments sens
veure-mhi, he sentit una calor terrible e mhe trobat caent entre aqueixa taula e aquest setial.
Mho ha explicat com si encara ho estigus vivint. Em sembla que llavors he comenat a
pensar que ell no estava malament del cap, sin que realment estava passant alguna cosa
molt estranya...
A veure, Estanislau, aquest poble... Bitinga, cap on cau?
A una llegua e mitja a migjorn dEmpries e prop la muntanya del Montgr, on lo rei en
Jaume II basteix lo castell.
Bitinga era un dels noms del meu poble, Bellcaire dEmpord, a ledat mitjana.
El castell! he exclamat, en pensar que des duna de les finestres del menjador de ca-
sa es veu el castell del Montgr. Estanislau, vine a mirar per la finestra. Mira, mira all
dalt li he dit, assenyalant-li la muntanya del Montgr.
Ha mirat per la finestra i ha obert molt la boca, sha recolzat a la paret i ha rossolat,
fins que ha estat assegut a terra.
No pot sser! No pot sser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne a mitjan, e
ara... ara... lacab de veure acabat! Qu ss esdevingut? On som?
Des don es pot veure la muntanya del Montgr com lacabes de veure?
Des de... Bitinga? No, no pot sser, a Bitinga no ha negun palau com aqueix, ab aqueixes
taules ne ab aquests setials ha dit mentre anava fent que no amb el cap.
Vols veure el castell del comte dEmpries?
A poc a poc sha aixecat. Ha arribat a la finestra i en veure el castell li ha quedat la bo-
ca ms oberta que he vist mai. Desprs ha mirat la part del poble que es veu entre ca-
sa meva i el castell, tremolant tot ell.
Lo poblet, de sobte, ss tornat vila! Lo castell s diferent: aquella torre s mig enrunada, les
finestres sn canviades... Les cases sn de colors... dunes colors fort estranyes! s cosa de
bruixeria! Qu ss esdevingut? Em som tornat boig? ha preguntat, suplicant.
Ha estat llavors quan, tement la resposta, li he fet la pregunta que feia estona que em
rondava pel cap.
Estanislau, a quin any som?
A lany del Senyor de 1295 ha contestat amb naturalitat. Per qual ra mho demanes?
Desprs he estat jo la que ha quedat bocabadada, sorpresa, pensativa. Aquell noi havia
fet un salt en el temps. I quin salt: set-cents anys! Semblava que no podia haver-hi cap
altra explicaci, per aix noms passa als llibres de cincia-ficci i a les pellcules.
He comenat a pensar com li explicaria, a ell, all que jo no entenia, per el que ha
succet a continuaci mha estalviat lexplicaci.
Mhe aixecat i he agafat el llibre, encara obert per la pgina vuitanta-quatre. Mhe acos-
tat a lEstanislau; he segut al seu costat i he comenat a tancar el llibre, al mateix temps
que ell hi acostava la m. En el precs moment en qu el llibre sanava a tancar, ell to-
cava les pgines, de manera que li ha enganxat els dits.
En aquell mateix moment ha desaparegut, com si el llibre lhagus xuclat.
He estat una estona pensativa i, sense saber per qu, mha vingut una frase al cap: Ha vingut
amb la tempesta....
JOSEP TORRENT, L estranya desaparici de la Laura
(Adaptaci)

184
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 185

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

trasbalsar deixada roman vejam

encanteri aterrit rumiar

2. Substitueix les expressions destacades per les dues opcions que sn correctes:

Ara pla! No saps qui ets?

rossolar

c i
Caram!
Renoi! m
Som-hi!
Ests molt de romanos! Sn els mobles i el sof que he vist tota la vida.
Ests molt de contemplacions!
Ests molt de canons!
t s
Ests molt de falrnies!

3. Escriu en catal actual aquests dos fragments:

s clar... que ho s, mas emper no s qu fa jo ac. No s com hi som entrat, no s

on som, ne...

No pot sser! No pot sser! Suara les parets e les torres del castell no eren ne
a mitjan, e ara... ara... lacab de veure acabat! Qu ss esdevingut? On som?

4. Aparella cada mot o expressi utilitzada per Estanislau de Cantallops amb el seu
equivalent actual:

veguer noble
setial seient
vilatge poblaci petita
home de gran paratge governador

5. Ordena cronolgicament els fets que mostren aquestes vinyetes:

A B

C D

185
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 186

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Llegeix el fragment inicial de la lectura i respon les preguntes segents:

Estic trasbalsada. De veritat. Estic escrivint, per no s si estic en un somni, en un mn

irreal o qu s el que est passant. De fet ha passat aquesta tarda, per aquestes coses
no passen, no poden passar, s impossible que passin.

De quina manera la Laura comunica els seus sentiments?

Com reafirma la seva incredulitat sobre el que est vivint?
Com arriba al lector aquesta sensaci?

7. Qu significa lexpressi saber de lletra que fa servir lEstanislau?

8. Indica si aquestes afirmacions sn certes (C) o falses (F):

El protagonista del llibre ha sofert lencanteri duna bruixa.
Estanislau de Cantallops s cos del comte dEmpries.
La tempesta ha portat lEstanislau al present.
LEstanislau s una persona sociable i comunicativa.
Davant la nova situaci, el protagonista reacciona rpidament.
LEstanislau atribueix a la bruixeria els canvis que observa al seu voltant.
A ledat mitjana molt poca gent sabia llegir.

9. Quina mena de relaci creus que hi ha entre la Laura i el seu pare? s habitual fer-se
regals daquesta mena?

10. Et sembla que la manera com la Laura li vol demostrar la nova realitat a lEstanislau
s adequada? Creus que ho hauria hagut de fer duna altra manera?

REFLEXIONAR I AVALUAR

a 11. Formula una hiptesi que relacioni les dues tempestes amb laparici i la desaparici
de lEstanislau.

12. Creus que la idea dels salts en el temps s un tema recurrent en la literatura

M
o en el cinema? Per qu?

13. Com timagines que es pot sentir una persona quan el seu mn desapareix de sobte?
Et sembla que s lgica, la reacci de lEstanislau?

EXPRESSAR-NOS

e 14. Tria una poca, passada o futura, i un indret i un espai concrets on tagradaria

m
traslladar-te. Desprs, explica als teus companys com seria aquesta experincia.

15. Per parelles, escriviu un dileg breu en qu lEstanislau, un cop retornat a Bitinga,

f g
expliqui al comte dEmpries lexperincia que ha viscut. Procureu fer-ho utilitzant
la seva manera de parlar.

Representeu a classe el dileg, i compareu-lo amb el que han redactat els companys
i companyes.

186
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 187

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Lentrevista
Lentrevista s un gnere periodstic amb forma de conversa entre dos interlocutors: el periodis-
ta, que planteja una srie preparada de preguntes, i lentrevistat, que les respon. En els mitjans
de comunicaci orals, lentrevista s transmesa tal com es produeix. En canvi, en els mitjans es-
crits es fa una transcripci de les paraules de lentrevistat, i aix comporta resumir o fer un ex-
tracte de les idees expressades i, en general, perdre els matisos que aporta lexpressivitat en la
llengua oral.

Estructura de lentrevista
Les entrevistes solen tenir una estructura com la segent:
Titular. Com a titular sacostuma a recollir una afirmaci de lentrevistat que el periodista con-
sidera important o, si ms no, atractiva. El titular pot anar complementat per un avantttol o
per un subttol que informen que es tracta duna entrevista o que afegeixen alguna dada sobre
la personalitat o lactivitat actual de la persona entrevistada.
Entrada. En les entrevistes, lentrada sol recollir la presentaci de lentrevistat: nom, edat, de-
dicaci, circumstncies actuals...
Cos de lentrevista. s la srie de preguntes i respostes. Les preguntes se solen destacar en
negreta.

Tipus dentrevistes
Els dos principals tipus dentrevista sn:
Entrevista informativa (o de declaracions). s una entrevista objectiva en qu el periodista
es limita a exposar el dileg amb lentrevistat, sense comentaris ni descripcions interpretatives.
Recull idees i opinions de la persona entrevistada a propsit de la seva activitat professional,
social, poltica, artstica, etc., relacionades amb lactualitat. La intenci s informar el pblic
del que pensa lentrevistat.
Entrevista de personalitat. Aborda en profunditat la biografia, les activitats, les opinions i el
tarann de la persona entrevistada. Tot el text se centra en aquest personatge, encara que, so-
vint, shi incorporen els comentaris del periodista, les seves valoracions subjectives de la ma-
nera de ser i de fer del seu interlocutor. Lentrevista de personalitat tendeix a ser ms extensa
que lentrevista informativa.

187
831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Pgina 188

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

ENTREVISTA A CARLES PUYOL

Titular Encara tenim fam de ttols
Subttol El capit blaugrana celebra els xits del 2006 i es dol de la mort del seu pare
Del record de la copa dEuropa
guanyada pel Bara a Pars a la
derrota en el Mundial de Clubs
celebrat al Jap. Dun gran 2006
en lmbit professional al dolors
Entrada acomiadament del seu pare,
traspassat en un accident laboral.
Carles Puyol, capit daquest
Bara triomfant, repassa lany que
tot just acaba per al 9 Esportiu i
es marca nous objectius i reptes
per al 2007.
BIBIAN WEGGELAAR /
Firma
Barcelona
Llstima que un any tan bo per al
Bara acabi amb la decepci del Ja-
p...
S, va ser una llstima perqu era una
oportunitat molt bonica, histrica. I
estvem tots molt illusionats, no no-
ms els jugadors, tamb lafici. Tot
Cos
el barcelonisme en general esperava
el ttol i en certa manera podrem dir
que vam fallar els jugadors. Per
aquestes sn les coses del futbol i nos-
altres sabem que aquest equip encara
t corda. Ens hem proposat tornar al
Jap passant per Atenes.
Faci un balan del 2006 en lm-
bit professional.
Sens dubte, el millor de la meva car-
rera. Hem guanyat la lliga, la Lliga de
Campions i la Supercopa estatal. Ara,
perqu tot just acabem de perdre el
Mundial de Clubs potser costa una
mica ms recordar aquells triomfs,
per si et pares a analitzar el conjunt,
ha estat un dels millors anys, no no-
ms per a nosaltres com a grup, sin
per al Barcelona com a club.
Amb tantes emocions que va viure
a Pars, recorda exactament qu va
passar durant i desprs del partit?
I tant que men recordo, i no ho obli-
dar mai. s un dels dies ms impor-
tants de la meva carrera esportiva. Em
quedo potser amb la cara de felicitat
de lequip, dels tcnics i, sobretot, de S. Crec que havia baixat a Barce-
la gent. En el moment que vaig aixe-
car la copa dEuropa sabia que hav-
em guanyat la Champions, per no
nera del tot conscient. No s fins des-
prs, quan tornes a casa, que tadones
que has aconseguit una cosa molt
complicada i alhora molt especial.
En laspecte personal, el 2006 aca-
ba per a vost amb el dolor per la
mort del seu pare...
S, crec que el que va passar va ser
el pitjor moment de la meva vida, s
clar. Dit aix, crec que no hi ha ms
que mirar endavant. Hi ha moments
difcils, i em sembla que per molt que
ho intenti explicar, noms aquell a
qui li passa ho entn. Amics meus han
passat per experincies similars i b-
viament ests al seu costat, per un
cop ets a casa fas la teva vida. En can-
vi, quan et passa a tu hi dnes voltes
les 24 hores del dia. Hi ha moments
que et distreus i ests b, per de cop
et ve una baixada i s molt difcil. La
sort s que he tingut la fortuna des-
tar envoltat de gent que majuda.
Un dels pocs partits que el seu pa-
re va veure en directe en un estadi,
va ser precisament la final de Pars...
lona un cop a veurem jugar un par-
tit amb el Bara B, per un cop vaig
ser al primer equip, el primer partit
que va veure en directe al camp va ser
la final de Pars. Aix encara fa tot
aquell record ms especial, perqu en
vam gaudir tots plegats.
El 9 Esportiu, 29-12-2006
(Adaptaci)


16.  Llegeix atentament lentrevista a Carles Puyol i explica la funci de
cadascuna de les parts segents:

titular subttol entrada

les tres primeres preguntes les dues ltimes preguntes
Creus que s una entrevista informativa o de personalitat? Justifica-ho.


17.  Feu grups de treball a laula. Els uns hauran de preparar una
entrevista objectiva i els altres una entrevista de personalitat a un
personatge que tots conegueu, per exemple un professor del vostre centre
educatiu. Desprs de llegir-la a classe, comenteu quines diferncies hi ha
entre el contingut de luna i de laltra.


18.  Realitzeu i editeu una entrevista a partir del que heu preparat en
lactivitat anterior. Hi podeu combinar preguntes dactualitat amb altres
de ms profunditat.

188
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 189

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Comprenem, comptem,
analitzem i expliquem

Temps lliure, temps de lleure

1. Al migdia, entre les classes del mat 5. Si en fas, de quina mena sn?
i les de la tarda, qu fas? Si en fas ms duna, marca-les totes.
a. Miro la tele. a. Activitat esportiva.
b. Xerro amb la famlia. b. Curs didiomes.
c. Escolto msica. c. Informtica.
d. Preparo algun treball escolar endarrerit. d. Msica.
e. Amb prou feines tinc temps per dinar. e. Refor.
f. Artstica.
2. Quanta estona passa des que
plegues a la tarda fins que tornes 6. Quina activitat que no fas tagradaria
a casa? fer?
a. Entre cinc i vint minuts. a. Arts marcials o esports daventura.
b. Una mitja hora, aproximadament. b. Dibuix o manualitats.
c. Una hora, si fa no fa. c. Teatre o cant.
d. Ms duna hora. d. Nataci.
e. Informtica avanada.
3. Amb quina freqncia fas activitats f. Altres (quina?).
extraescolars?
a. No en faig. 7. Amb quina freqncia llegeixes durant
b. 1 o 2 cops per setmana. la setmana?
c. 3 o 4 cops per setmana. a. Mai.
d. 5 o ms cops per setmana. b. Gaireb mai.
c. De tant en tant.
4. Si no en fas, a qu dediques el temps d. Sovint.
des que arribes a casa fins que ten vas e. Cada dia.
a dormir?
a. Sobretot miro la tele o escolto msica. 8. Et sents estressat/ada?
b. Sobretot faig deures. a. No, mai.
c. Sobretot connecto lordinador o jugo a b. Una mica.
la consola. c. Depn del moment: si hi ha exmens,
d. De tot una mica: estudio, escolto competicions
msica, xerro amb els de casa d. Sempre: tinc ganes de fer vacances!

189
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 190

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA


19.  Un grup de 50 estudiants de 3r dESO han contestat lenquesta de la
pgina anterior. Observa alguns dels resultats que shan obtingut i respon
les preguntes:

1. Al migdia, entre les 3. Amb quina freqncia 5. Si en fas, de quina mena sn? Si
classes del mat i les fas activitats en fas ms duna, marca-les totes.
de la tarda, qu fas? extraescolars?
25 50%
a
12%
20 40%
d
14% c
15 30%
46%
b
10
28% 20%

5 10%

0 0%

a b c d e a b c d e f

Qu fan la majoria dalumnes al migdia? Quin grfic tho indica?

Quants alumnes, dels 50 que han contestat lenquesta, no fan cap activitat
extraescolar? Quants en fan cinc o ms? Com ho has sabut?
Quantes respostes hi ha a la pregunta 1? I a la pregunta 5? Com pot ser, aix?
Explica-ho.
Pots extreure alguna conclusi, de les dades daquests grfics?


20.  Ara respon lenquesta, individualment i amb sinceritat.

Feu entre tots un recompte de les respostes de tots els companys

i companyes de la classe.
Elaboreu un grfic estadstic per a cada pregunta, o per a les que us semblin
ms significatives. Escolliu el tipus de grfic ms adequat per a cada cas.
Expliqueu oralment els resultats de cadascuna de les preguntes.
Per exemple:
Exemple La majoria de companys amb prou feines t temps per dinar.
Sn pocs/molts els qui miren la tele o escolten msica.
Ning no t temps per fer feines de classe.
Analitza els resultats en una breu redacci. Formula alguna hiptesi pel que fa
a les possibles causes.


21.  En grups de tres o quatre persones, elaboreu una enquesta sobre
les activitats del cap de setmana. Passeu-la a deu companys i companyes
daltres classes perqu responguin.
Feu el recompte de respostes i elaboreu els grfics estadstics que us semblin
necessaris. Desprs, poseu els resultats en com amb la classe i analitzeu-los
conjuntament.
Pots arribar en alguna conclusi, desprs danalitzar el resultat de totes dues
enquestes? Formula-les per escrit i compara-les amb les de la resta de la classe.

190
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 191

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

El vocabulari dels
fenmens meteorolgics

22.  Escriu aparellades cada paraula i la seva definici:

gebre boira calamarsa rosada gla borrall

Condensaci de la humitat ambiental que a la nit es diposita en forma de gotes.

Grans petits de gla que cauen com si fossin pluja.
Aigua que sha tornat slida a causa del fred.
Barreja de gotes daigua amb aire que disminueix la visibilitat.
Petita porci de neu.
Rosada gelada.

23.  Escriu els noms dels vents representats en aquesta rosa dels vents:

t __ __ __ __ __ __ __ __ __
m __ __ __ __ __ __ g __ __ __ __ l
p __ __ __ __ __ l __ __ v __ __ __
g __ __ __ __ x __ __ __ __

m __ __ j __ __ __


24.  Classifica els noms segents segons si fan referncia a un vent suau,
a un vent intens i sobtat o a un vent molt fort:
ventada rfega ratxa oratge ventijol
tif brisa cicl vendaval hurac

25.  Copia aquestes oracions i completa-les amb el verb adequat:
Ha ............ tota la nit i han caigut molts llamps.
bufar
tronar
El vent ............ entre els arbres.
plovisquejar No mhe endut el paraigua: sort que noms ............
nevisquejar Avui fa un dia espants: plou, neva i ............
ventejar Fa tant fred que aquesta nit ............
gelar Ara ............ per si qualla la neu no podrem sortir.

26.  Escriu cada frase feta aparellada amb el seu significat:
Cridar el mal temps Passejar per distreures
Fer ms mal que una pedregada Fer mals pronstics
Escampar la boira Ser danys

27.  Classifica aquests adjectius segons si fan referncia al fred o a la calor:
trrid bullent glid xafogs
gelat calent glacial canicular
congelat ardent glaat fresc

28.  Escriu el fenomen que mesura cadascun daquests aparells:

termmetre - penell - anemmetre - barmetre - higrmetre

191
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 192

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Act. 29 i 30
La juxtaposici i la coordinaci
En aquesta unitat veurem dos dels tres grans tipus doraci composta. Es tracta de dos tipus
doraci en qu les proposicions que integren loraci es troben al mateix nivell sintctic.

Act. 31 i 32 La juxtaposici
La juxtaposici de les proposicions que formen una oraci composta consisteix a enllaar-les
mitjanant lentonaci, en loral, o els signes de puntuaci (la coma, el punt i coma i els dos
punts), en lescrit. Exemples:
Cada dia circulen ms vehicles , les carreteres es collapsen.
proposici 1 enlla proposici 2

Truca a la tieta Carme : espera la teva felicitaci.

proposici 1 enlla proposici 2

En la llengua oral, aquests signes de puntuaci equivalen a una pausa breu o un canvi dins duna
corba entonativa. Fixat que, si canvissim els signes de puntuaci destacats per punts i seguit,
tindrem oracions simples independents amb un perode dentonaci diferent per a cadascuna.
Pel que fa al sentit, les proposicions juxtaposades poden expressar matisos diversos, des de la
simple suma de significats (Avui s festiu, dem fan el pont) fins a una relaci deductiva de causa i
conseqncia (Ha deixat la porta ajustada: tornar aviat).

Act. 33 i 34 La coordinaci
La coordinaci de les proposicions que formen una oraci composta consisteix a enllaar-les
mitjanant connectors (generalment, una conjunci coordinant). Exemples:
Fan una excursi cada trimestre i van de colnies a lestiu.
proposici 1 enlla proposici 2

Es prepararan uns entrepans o buscaran un restaurant econmic.

proposici 1 enlla proposici 2

En els exemples que acabem de veure, el connector s un sol mot situat entre les dues proposi-
cions que enllaa. Ara b, en certs casos la conjunci es refora amb altres mots (Ens endurem els
nostres esqus o b en llogarem uns) o es dobla i encapala totes dues proposicions (Ni dormen ni
deixen dormir).
Pel que fa al significat, les proposicions coordinades poden expressar sentits diversos. Cada sig-
nificat est en relaci amb uns connectors concrets i comporta una classe de coordinaci.

192
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 193

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Classes de coordinaci Act. 35 - 38

Els tres grans tipus de coordinaci segons el significat sn la coordinaci copulativa, la disjunti-
va i ladversativa.

La coordinaci copulativa
La coordinaci copulativa expressa la suma dels significats de les proposicions coordinades. Si
safirmen les proposicions, es fa servir la conjunci i entre les dues proposicions.
Buida els prestatges i treu-ne la pols.
En canvi, si es neguen, sutilitza la conjunci ni en totes dues proposicions.
Ni assaja amb el piano ni va a les classes de solfeig.

La coordinaci disjuntiva
La coordinaci disjuntiva expressa lalternativa entre els significats de les proposicions coordina-
des. La conjunci ms habitual s o, que es pot reforar amb b (o b) o tamb apareixent en to-
tes dues proposicions. Exemples:
Entres o surts?
Parla amb el conserge o b deixa-li una nota.
O tiren llarg o es queden curts...
En altres casos, lalternativa es pot indicar amb adverbis com ara o verbs com sigui encapalant
totes dues proposicions:
Ara sembla que sen surt, ara sembla que empitjora.
Sigui ara, sigui ms endavant.

La coordinaci adversativa
La coordinaci adversativa expressa la contraposici entre els significats de les proposicions co-
ordinades. Les conjuncions ms habituals sn per, sin i sin que, i se situen entre les dues pro-
posicions:
Avui ha fet ms fred per no ha plogut.
No es va refiar del seu ajudant sin que va demanar consell a un amic.

193
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 194

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA


29.  Copia les oracions compostes segents i separa les proposicions que les
formen. Indica en quin cas les proposicions estan al mateix nivell sintctic i
en quin tenen una relaci dinclusi:

Hauria de regar la planta que em va regalar lEngrcia.

El primer plat era acceptable, el segon em va semblar exquisit.
En el cas de les proposicions que estan al mateix nivell, quin tipus denlla les uneix?
En el cas de la proposici inclosa dins duna altra, quina funci fa dins de la
principal?


30.  Fes una llista amb els casos de juxtaposici, de coordinaci i de
subordinaci que trobis en loraci segent:

LErnest, que s molt robust, far de camlic; lOriol, que s ms finet, far el paper de galant, i en Pau
podr fer davi si el caracteritzem amb cura.


31.  Transforma aquestes parelles doracions simples en oracions compostes
per juxtaposici de proposicions:

Dissabte tenim esplai. Diumenge anem dexcursi amb la famlia.

Sha davisar el tcnic del rentaplats. Fa massa dies que la vaixella no queda eixuta.
Anar amb moto s ms rpid. Anar amb cotxe s ms segur.
Lobesitat s una epidmia. Afecta un percentatge important de la poblaci dels
pasos desenvolupats.


32.  Transforma aquestes oracions compostes per coordinaci i subordinaci
en compostes per juxtaposici. Explica quina relaci de significat hi ha entre
les proposicions enllaades amb un signe de puntuaci.

Primer posa a bullir larrs i seguidament prepara laperitiu.

Shan cansat danar a esquiar, perqu es passaven moltes hores a la carretera.
El transport pblic ha millorat molt, per encara tendim a agafar molt el transport
privat.


33.  Escriu oracions coordinades amb un element de cada columna:

Proposici 1 Connector Proposici 2

Vs-hi amb els teus pares
Les peres sn verdes
No sadona del que fa
Dorm vuit hores a la nit
daqu a un parell de
ni
dies hauran madurat.
o b fa una breu migdiada.
per que tacompanyi una amiga.
i accepta consells de ning.


34.  Indica si loraci segent est composta per dues proposicions
juxtaposades o coordinades i explica per qu:

No sha apuntat a judo, sin que escollir un esport de pilota.

194
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 195

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA


35.  Escriu oracions que serveixin dexemple per a les afirmacions segents:

La primera de dues proposicions coordinades copulatives enllaades amb ni tamb

ha danar encapalada per ni, no o algun mot de sentit negatiu.
La conjunci o que encapala la primera de dues proposicions coordinades
disjuntives, normalment pot ser eliminada.
La primera de dues proposicions coordinades adversatives enllaades amb sin
que ha danar encapalada per un mot de sentit negatiu, com ara no.


36.  Les conjuncions i i o, a ms de proposicions, tamb poden coordinar altres
elements. Escriu exemples en qu aquestes conjuncions coordinin dos
sintagmes nominals, dos sintagmes adjectivals, dos sintagmes adverbials,
dos sintagmes preposicionals o dos sintagmes verbals.


37.  La conjunci coordinant adversativa sin es pot confondre,
ortogrficament parlant, amb si no, s a dir, amb la conjunci subordinant
condicional si quan va seguida de ladverbi de negaci no. Fixat en les
oracions segents i omple els buits amb sin o si no:
Afanyat .......... vols perdre lltim tren.
No shi va encarar, .......... que va mirar de suavitzar la situaci.
No est jubilat, .......... a latur.
.......... et talles els cabells, aviat no et coneixerem.

38.  Explica qu indica la coma destacada en les oracions segents:
El mercat central obre cada tarda; els dels barris , dimarts i divendres.
En Pau ha tret un notable de tecnologia i la Slvia , un excellent.
En quins dels tipus doracions que has estudiat es produeix aquest fenomen?


39.  Escull linfinitiu correcte i completa les oracions amb el temps verbal
indicat entre parntesis:

Aquest preu .......... lallotjament i mitja pensi (present dindicatiu incluir/incloure).

Estem .......... des de lestadi olmpic de Pars (gerundi emetre/emitir).
No se t.......... pas de destapar aquest pot! (present de subjuntiu ocurrir/ocrrer).
Els candidats .......... sobre el tema dels impostos (futur debatre/debatir).

40.  Identifica el complement directe de les oracions segents
i substitueix-lo pel pronom feble adient:

Sospito que ha tornat damagat.

Engega la rdio, Manel.
Busca feina des de fa tres mesos.
Enganxa cartells dactuacions musicals.
Acosteu-me all, si us plau.
Mhan tallat el pollastre a quarts.
Exemple Busquem la cabana. 1 La busquem.
Penso que caldria doblar la pensi. 1 Ho penso.
Vaig enviar sis postals. 1 En vaig enviar sis.

195
831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Pgina 196

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Laccent grfic de la o i la e
Aix com la a, sempre que porta accent grfic, el porta greu o obert () i la i i la u el porten agut
o tancat (, ), en el cas de la e i la o, laccent grfic pot ser de les dues maneres: obert (, ) o
tancat (, ).
L s dun o altre depn de la pronunciaci: laccent greu o obert s per a la e i la o obertes i lac-
cent agut o tancat, per a la e i la o tancades. Com que no sempre et podrs refiar de la pronun-
ciaci, per raons personals o de variaci geogrfica, en aquesta unitat estudiars la tendncia ma-
joritria daccentuaci de la o i la e i tamb els casos menys freqents o minoritaris.

Accentuaci grfica de la O
Tendncia general
La majoria de paraules agudes que porten accent a la o el porten tancat: .
La majoria de paraules planes i esdrixoles que porten accent a la o el porten obert: .
Exemples de la tendncia general
Agudes: avi, instituci, indicaci, estaci, blavs, fams...
Planes: afnic, tnic, atmic, antnim, supersnic...
Esdrixoles: lgica, tnica, cmica, rnega, histrica...
Casos minoritaris
No segueixen aquesta tendncia general algunes paraules, que cal recordar:
Agudes: arrs, esps, reps, de deb, ress... i tres ds molt freqent: aix, all i per.
Planes: estmac, furncol, Gsol, Sller...; linfinitiu crrer i compostos (recrrer, transcrrer,
discrrer...); algunes formes del verb ser (fssim, fssiu, frem, freu).
Esdrixoles: frmula, gndola, tmbola, trtora...

Accentuaci grfica de la E
Tendncia general
La majoria de mots que porten accent a la e el porten obert: .
Per, en el cas dels mots aguts, els casos daccent tancat sn fora abundants.
Exemples de la tendncia general
Aguts: els numerals ordinals (sis, set, vuit...), els gentilicis (japons, senegals, angls...), els
noms de comarques (Peneds, Valls, Tarragons...), alguns participis (adms, encs, aprs,
proms...) i alguns mots ds freqent com ara pags, burgs, perqu, vost, caf, esps...
Plans: glid, esttic, ttric, esplndid, Flix...; alguns infinitius (convncer, reconixer, merixer...) i
la 1a i la 2a persona del plural de limperfet dindicatiu dalguns verbs: diem, fieu, quiem...
Esdrixols: ancdota, independncia, anestsia, dcima, histrica...
Casos minoritaris
No segueixen aquesta tendncia general algunes paraules, especialment formes verbals:
Agudes: la majoria de formes verbals (per tant: far, digu, mostrs...; compostos de b i ms
(malb, molt reb, gaireb, tamb, noms...) i mots com ximpanz, abec, excs, congrs, revs...
Planes: alguns mots (prssec, prstec, crvol, ferstec...), alguns infinitius (crixer, nixer, sser,
tmer...) i algunes formes verbals: rem, reu, digurem, fssiu...
Esdrixoles: esglsia, crvola, ferstega, Dnia...

196
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 197

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA


41.  Classifica les cinc vocals en tres grups segons el nivell de dificultat de
laccentuaci:
Grup A  s molt fcil saber quin accent porten.
Grup B  s relativament fcil saber quin accent porta.
Grup C  s ms difcil determinar si laccent que porta s obert o tancat.

42.  Quines sn les tres paraules ms utilitzades amb un accent a la o que no
segueixen la tendncia general pel que fa a ls de laccent obert o tancat?


43.  Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrixoles. Desprs,
accentua-les i assenyala les sis que porten laccent contrari a la tendncia
general:
camio topic neguitos conica indomita
associacio formula fiblo napoleonic resso
intencio semito baco incorrer Monica
optica llobrega escorpora socorrer blanquinos
atonit histrionica cendros penos raco

44.  Fes el mateix amb aquestes paraules que porten accent a la e:
cafe medic Girones etcetera celebre
portugues nomes transgenic cinque xines
tambe dese prestec Xenia tecnica
llepola esglesia pressec neerlandes analgesic
perfida perque Moianes merit fertil

45.  Busca, en les pgines dortografia de les unitats 2 i 3, exemples de participis
i infinitius amb una e o una o accentuada. Quin tipus daccent porten?


46.  Busca, en les pgines dortografia de la unitat 4, com solen ser els accents
diacrtics (oberts o tancats), especialment en les formes verbals. Escriu-ne
alguns exemples.

47. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

E l poble on va nixer i crixer la meva via ha quedat prcticament excls dels mapes. I aix
que jo el vaig conixer en una poca de mxima activitat comercial que es concentrava en
el mercat setmanal. De la plaa de lesglsia sortia un carrer estret i llbrec, conegut popu-
larment com el carrer de lagutzil. De deb, per, es deia carrer de Napole ja que, segons la
tradici, amb ms o menys veracitat histrica, el gran militar francs va passar una nit a la ca-
sa que avui duu el nmero deu. Al capdavall, el carrer seixamplava una mica i desembocava
a la plaa de la verdura. Un pags de cara colrada oferia la seva mercaderia sota els tmids ra-
jos matiners que es filtraven entre les cases. Els prssecs de la contrada eren clebres per la
seva dolor. La poblaci no hauria tingut cap inters si no hagus estat per aquella fruita es-
tiuenca que espervem dany en any.

197
831025 _ 0182-0209.qxd 29/3/07 18:09 Pgina 198

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Les abreviacions:
abreviatures i smbols
Una abreviaci s la representaci dun concepte o duna o ms paraules de manera escurada o
simplificada. Els tipus ms habituals dabreviacions sn les abreviatures, els smbols, les sigles i
els acrnims.

Les abreviatures
Una abreviatura s una abreviaci formada mantenint les lletres inicials de la paraula o paraules
representades, i suprimint-ne algunes de les lletres centrals o finals. Poden ser simples o com-
postes, segons si representen una paraula o ms duna. Normalment, al final de labreviatura es
posa un punt i, en alguns casos, una barra. Exemples:
carrer  c/, c. pgina  pg.
sense nmero  s/n per ordre  p.o.

Els smbols
Un smbol s una abreviaci establerta per convenci i no subjecta a cap regularitat concreta.
Sovint sn internacionals i estan fixats per organismes oficials.
Els smbols solen estar relacionats amb la cincia i la tecnologia. Alguns sn signes no alfabtics,
i altres sn lletres que en alguns casos sescriuen amb majscula o amb minscula. Sn invaria-
bles i sempre shan descriure sense punt final. Exemples:
hidrogen H minut '
caloria  cal byte b


48.  Relaciona cada paraula amb la seva abreviatura:

senyor cert.
certificat sr.
abril abr.
doctora a/c
a compte dra.

49.  Copia les oracions segents i substitueix els mots en cursiva per
labreviatura o el smbol corresponent:
El captol V tracta sobre leconomia del Tercer Mn.
Durant el segle XX es van produir grans avenos tecnolgics.
Ingressam els diners, si us plau, al compte corrent 0708000045.
Lentrevista amb lescriptor apareix en el butllet 34.
La temperatura actual s de 24 graus centgrads.

198
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 199

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC


50.  Escriu les abreviatures que corresponen a les adreces segents:
Carretera de Vic, 3, baixos dreta
Passeig de Barcelona, 2, segon primera
Avinguda de Palams, 23, tercer quarta

51.  Busca en aquesta sopa de lletres els mots que corresponen a les
abreviatures segents:

D S A T R R E M I T E N T R M
etc.
T L O O L A E R T A D O A D I
nre.
E J A R T I C L E D E M R I E
rnt.
L R S A M P O T R S D B A O T
tel.
E D E S C O M P T E A R H P C
set.
F E T F N L P I O S O E A A E
mpal.
O R E A A M A O Y P U A X R T
cia.
N T M P M U N I C I P A L S E
art.
I N B G D T Y D N I R M C A R
apt.
P O R C E C I E S N E O V D A
dte.
L F E I R E A P A R T A T E T


52.  Escriu, en la forma masculina i femenina, les abreviatures dels ordinals
que corresponen als nombres segents:
1 4 7 10
2 5 8 18
3 6 9 21

53.  Escriu aparellats cada smbol amb el seu significat:
O grau centgrad
% watt (unitat de potncia)
C dlar
W euro
$ lliura esterlina
oxigen
tant per cent

54.  Busca informaci sobre les diferents maneres de representar els smbols
de les hores, els minuts i els segons i escriu totes les possibilitats que trobis
per a les indicacions horries segents:

17:48:02
09:45:15
12:07:25

199
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 200

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia sobre la vida i la mort

Tot lenyor de dem

A Mari Manent

Ara que estic al llit I les dones del barri

malalt, matineres
estic fora content. qui travessen de pressa en direcci al mercat
Dem maixecar potser, amb sengles cistells grocs,
i heus aqu el que mespera: i retornen
que sobrexen les cols,
Unes places lluentes de claror, i a vegades la carn,
i unes tanques amb flors i dun altre cireres vermelles.
sota el sol,
sota la lluna al vespre; I desprs ladroguer,
i la noia que porta la llet que treu la torradora del caf
que t un capet lleuger i comena a rodar la maneta,
i duu un davantalet i qui crida les noies
amb unes vores fetes de puntes de coix, i els hi diu: Ja ho t tot?
i una rialla fresca. I les noies somriuen
amb un somriure clar,
I encara aquell vailet que cridar el diari, que s el baume que surt de lesfera que ell volta.
i qui puja als tramvies
i els baixa I tota la quitxalla del venat
tot corrent. qui mour tanta fressa perqu ser dijous
I el carter i no anir a lescola.
que si passa i no em deixa cap lletra mangoixa
perqu no s el secret I els cavalls assenyats
de les altres que porta. i els carreters adormits
sota la vela en punxa
I tamb laeropl que dansa en el seguit de les roderes.
que em fa aixecar el cap
el mateix que em crids una veu dun terrat. I el vi que de tants dies no he begut.

200
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 201

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

I el pa,
posat a taula.
I lescudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics, Si mhaguessis fet nixer gra de blat

perqu em vindreu a veure Si mhaguessis fet nixer gra de blat,
i ens mirarem felios. que seria senzill darribar a ser una espiga!
Llucar, crixer, florir, en laire assolellat,
Tot aix b mespera
entre olivers, en una terra antiga.
si maixeco
dem. Si mhaguessis fet nixer raig de llum,
Si no em puc aixecar daquesta llum, Du meu, que a tu no tenlluerna,
mai ms, mhauria estat donat de no triar el meu rumb:
heus aqu el que mespera: el meu dest fra una recta eterna.
Per mhas creat home, fecund, fort.
Vosaltres restareu,
Has obert un cam a la meva mesura,
per veure el bo que s tot:
i a cada instant he de buscar lestel del nord
i la Vida
en la nit nostra, viva, per obscura.
i la Mort.
Tinc por tinc confiana. Servitud
JOAN SALVAT-PAPASSEIT,
no hi hauria ms dura que la de lhome lliure
Lirradiador del port i les gavines
si, tant ms fatigat com ms shagus perdut,
pogus perdre el reps del teu somriure.
lletra: carta
MRIUS TORRES
aeropl: avi
baume: aroma intens, perfum
fressa: soroll
vela: lona, tela forta que cobreix llucar: brotar
la crrega servitud: dependncia, esclavatge

201
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 202

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

La poesia sobre la vida i la mort

Un dels temes ms presents en la poesia s la reflexi sobre la vida i la mort. Aquestes realitats
essencials de lsser hum sn abordades des de punts de vista molt diversos. En aquesta unitat,
concretament, estudiars dues mirades potiques diferents, luna basada en la vida quotidiana i
laltra en la creena religiosa.

La poesia de la vida quotidiana

La creaci potica a partir de les experincies que el poeta t en la vida quotidiana dna lloc a un
gran ventall de temes potics, entre els quals destaquen els segents:
La reflexi personal sobre la vida i la mort, i el sentit que tenen totes dues. El poema de Joan
Salvat-Papasseit que has llegit s un exemple de la visi ntima de la vida i de la mort que el
poeta va elaborar durant la seva malaltia.
La famlia i els amics. Aquests temes es tradueixen sovint en poemes dedicats o en elegies fe-
tes en ocasi de la prdua dun sser estimat.
La natura, el paisatge i els viatges. La contemplaci de la natura, del paisatge habitual del po-
eta o de les ciutats o pasos als quals ha viatjat s un altre dels motius recurrents a partir dels
quals els poetes reflexionen sobre la vida, el pas del temps, etc.

La poesia religiosa
Parlem de poesia religiosa quan un sser transcendent com s Du t un paper important en la
reflexi sobre la vida i la mort que fa el poeta. La poesia religiosa pot estar dirigida a la mateixa
divinitat o, simplement, referir-shi. Al llarg de la histria, la poesia religiosa ha consistit en una
lloana de Du i dels sants cristians, per tamb en una interpellaci de lhome a Du o, fins i
tot, en un dileg obert i sincer entre el poeta i Du. En el segon poema que has llegit, per exem-
ple, Mrius Torres reflexiona sobre la naturalesa humana i la seva relaci amb la divinitat a qui
sadrea.


55.  Quina paradoxa cont el ttol del poema de Joan Salvat-Papasseit?
Relaciona aquesta contradicci lgica amb una circumstncia de la vida
del poeta. Busca informaci sobre la seva biografia.


56.  Rellegeix el poema Tot lenyor de dem i analitza qui s el destinatari
de la reflexi: s el mateix al llarg de tota la composici? Explica-ho.


57.  Detecta i explica la funci que tenen aquestes dues figures retriques
en el poema:

enumeraci polisndeton
En quin vers sacaba la utilitzaci daquests dos recursos? Per qu?


58.  Explica el sentit dels quatre versos finals en relaci amb tot el poema.

202
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 203

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA


59.  Ara llegeix el poema de Mrius Torres i respon les preguntes segents:
A qui sadrea el poeta al llarg de la composici?
Com hauria estat la vida del poeta si hagus estat un gra de blat?
Quin seria lavantatge ms important de ser un raig de llum?
En qu consisteix, per, de fet, la natura humana?
Quins dos sentiments contradictoris expressa el poeta al comenament
de lltima estrofa?
Quin s el sentit que t Du en la vida humana?


60.  Explica el sentit de les metfores segents:

un cam lestel del nord

la nit nostra el reps del teu somriure

61.  El pas del temps s un dels temes ms freqents en les composicions
potiques. Llegeix aquest poema de Joan Vinyoli i explica com viu
el poeta el pas del temps:

Temps
Tornam, ah, tornam als anys Tornam a la furiosa
de la noiesa, passi que de mi va fer un altre.
amb els amics Ja no ser mai ms el noi
a la riera, amb el passeig que feia jocs.
i les pistes de tenis I me nalegro.
i el ping-pong.
No. No.


62.  Comenta aquests dos poemes de Vctor Catal, pseudnim de Caterina
Albert, comparant les coincidncies i les divergncies que hi ha entre tots dos:

De vell de vella Gloriola

Altre cop sols, la vida mia,
com en el jorn que ens vam casar...
Shan fos els cants i lalegria
i restem sols vora la llar.
Tots han volat els ocells joves,
tots han volat lluny de son niu;
shan espargit les vides noves;
restem tu i jo vora el caliu.
Ja ha saonat altra esperana
com en el jorn que ens vam casar:
eixuga el plor de lenyorana...
Encara som dos vora la llar!
Ja podem morir tranquils,
oh lesposa venerada!
Ja podem morir tu i jo
que en el mn no hi fem cap falta.
La sembrada de lamor
prou ha tret brotada ufana;
cada bes un espig,
cada flor una abraada.
Eixes flors en nous amors,
llavor nova han engendrada.
Primavera de mon ser,
fes feconda i sers llarga.
Ja podem morir tranquils,
oh lesposa vella i santa!
Ja pot caure el tronc ressec,
que la vida est arrelada!

203
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 204

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

Normalitzaci i normativitzaci
de la llengua catalana
La normalitzaci lingstica del catal
La llengua catalana s una llengua minoritzada que es troba en una situaci de conflicte lin-
gstic amb les llenges castellana (en els territoris de parla catalana de lEstat espanyol),
francesa (a la Catalunya del Nord, sota jurisdicci francesa) i italiana (a la ciutat de lAlguer,
a lilla de Sardenya). Tamb al principat independent dAndorra el catal experimenta la pres-
si del castell, del francs i, fins i tot, del portugus, parlat per molts immigrants dorigen
portugus.
Dins daquest conflicte hi ha elements que afavoreixen la substituci lingstica del catal per
una de les llenges majoritries esmentades, per tamb nhi ha que fomenten la normalitzaci
del catal. La normalitzaci lingstica s un procs de canvi social pel qual es pretn recuperar
plenament ls normal de la llengua amenaada. En el cas del catal, les actuacions que shan fet
i que sestan duent a terme per aconseguir aquest objectiu sn les segents:
Reconeixement de loficialitat de la llengua catalana.
Andorra: el catal ha estat sempre lnica llengua oficial.
Catalunya: oficial entre 1932 i 1939 i a partir de 1979.
Pas Valenci: oficial a partir de 1982.
Illes Balears: oficial a partir de 1983.
Franja de Ponent, el Carxe (Mrcia), Catalunya del Nord i lAlguer: no oficial.
Prestigi de la llengua prpia. El catal va tornar a ser una llengua de cultura a partir de la re-
cuperaci de la literatura culta que al segle XIX va promoure la Renaixena. Tamb s una eina
de promoci personal i de cohesi social per a les successives onades immigratries que des
de principis del segle XX han anat arribant a terres catalanes, especialment al Principat.
Foment de ls de la llengua en els mbits ocupats per la llengua dominant. A Catalunya, el
territori on la normalitzaci lingstica ha avanat ms, aquest fet sha notat a ladministraci
pblica (Generalitat i ajuntaments), als centres densenyament (escoles, instituts, universitats),
als mitjans de comunicaci (diaris, revistes, rdio, televisi, Internet), etc.

La normativitzaci del catal

L establiment duna normativa de la llengua acceptada per la
comunitat que la fa servir s una condici indispensable per-
qu sen pugui normalitzar ls pblic, s a dir, a lescola, els
mitjans de comunicaci, els organismes oficials i, en general,
en els documents formals, sobretot els escrits. La normativit-
zaci s la fixaci de lortografia, la gramtica i el diccionari
oficials de la llengua.
La primera normativitzaci del catal va tenir lloc durant
el primer ter del segle XX, amb la figura cabdal del
gramtic Pompeu Fabra.

204
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 205

DIMENSI SOCIAL I CULTURAL

L any 1907, el poltic Enric Prat de la Riba funda lInstitut dEstudis Catalans, autoritat encar-
regada de la fixaci de la normativa del catal. Treballant en el marc de la Secci Filolgica da-
quest organisme, Pompeu Fabra va publicar tres obres normatives bsiques:
1913: Normes ortogrfiques.
1918: Gramtica catalana.
1932: Diccionari general de la llengua catalana.
Aquestes obres de referncia van ser acceptades, amb alguna adaptaci, arreu de les terres de
parla catalana. Posteriorment, tot i les dificultats derivades de la persecuci de la cultura catala-
na durant el franquisme, van ser revisades, modificades i ampliades per adaptar-les a levoluci
de la llengua. Actualment la normativa oficial del catal (ortografia, gramtica, diccionari) es pot
consultar a la pgina web de lInstitut dEstudis Catalans: www.iec.cat.


63.  Explica a qu atribueixes que el catal assols loficialitat a Catalunya als
anys trenta del segle XX i que al Pas Valenci i a les Illes Balears calgus
esperar mig segle ms.

Per qu creus que no s oficial a la Franja de Ponent ni a la petita rea murciana

del Carxe?


64.  Comenta com explicaries a una persona immigrant, especialment
castellanoparlant, a qui laprenentatge del catal pot semblar-li una
dificultat afegida, que saber catal s, a la llarga, un avantatge per a ell i per
a la seva famlia.

Qu penses que pots fer tu personalment per afavorir aquest aprenentatge?


65.  Classifica aquests mbits en tres columnes, segons el nivell de
normalitzaci que creguis que hi ha assolit la llengua catalana:
escola rdio ajuntament Generalitat
jutjats cinema televisi premsa
Internet mn laboral teatre jocs dordinador

Nivells de normalitzaci
Alt Mitj Baix


66.  Connectat a la pgina de lInstitut dEstudis Catalans (www.iec.cat)
i fes una breu ressenya sobre els continguts daquesta pgina, amb una
incidncia especial en els que es refereixen a la llengua.
Consulta al diccionari normatiu que trobars en el men
principal daquesta pgina cinc de les paraules que has aprs
en lapartat de vocabulari daquesta unitat.
Guardat en la teva carpeta de pgines preferides aquest accs
al diccionari oficial de la llengua catalana i fes-lo servir quan
necessitis saber el significat dalguna paraula.

205
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 206

Avaluaci
Multa daparcament
A loficina dInfraccions dAparcament hi havia una llarga filera de finestretes, per
noms nhi havia una doberta, i Conrad es va haver de posar al final duna cua llarga
i lenta en una altra habitaci trista entre gris i beix amb llums fluorescents. Va trigar
quaranta minuts a arribar a la finestreta, on una dona demacrada, la mateixa perso-
nificaci de la Pacincia Abusada, el va informar que havia de pagar trenta dlars ad-
dicionals. Va quedar bocabadat. Trenta dlars, per qu? Per aparcar damunt la vore-
ra. All safegia als trenta dlars per aparcar en una zona vermella i tot plegat sumava
60 dlars de multa que hauria de pagar per treure el cotxe del dipsit. Al dipsit
hauria de pagar, a ms, 77 dlars en concepte de grua. Tot plegat, feia 137 dlars, i
noms en tenia 107 i 15 centaus. I no sacabava aqu. El dipsit... Tota lestona havia
suposat que el dipsit era una installaci municipal al centre de la ciutat. Ara linfor-
maven que el cotxe era al prquing particular de la companyia de grues. On era? A
lavinguda Keeler, a Oakland Est. Conrad noms sabia una cosa dOakland Est: hi
havia les barriades ms pobres. Tenia el cotxe al fons de les pitjors barriades!
Va pagar els 60 dlars i va abandonar lOficina dInfraccions dAparcament amb el
perms a la m, 47 dlars i 15 centaus a la butxaca, un cor accelerat i un problema
greu. Com podia aconseguir 29,85 dlars ms? Lnica possibilitat daconseguir els
diners era tornar a trucar a Jill, una perspectiva del tot aterridora. Suposant que els
tingus, com els hi podia enviar? Per transferncia? Havia embolicat tant la troca que
ni tan sols podia fer la trucada. Noms tenia quinze centaus en moneda. Si hagus
comprat un diari en comptes duna barra de xocolata amb ametlles naturals LAD
Schoter, ara tindria vint-i-cinc centaus.
Desma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes un
bitllet de dlar... Dues illes, tres illes, quatre illes... notava, o es pensava que notava,
com li augmentava la pressi sangunia. Al final, un petit quiosc. No va gosar dema-
nar canvi. Va comprar un exemplar de lOakland Tribune que li va costar cinquanta
centaus. Per a consternaci seva, el propietari li va tornar de canvi una moneda de
cinquanta centaus. Una moneda de cinquanta centaus... no ladmetia un telfon p-
blic! Tan sols desprs de molts precs, lhome va acceptar de canviar-la per dues mo-
nedes de vint-i-cinc.
Quan se nhavia allunyat, Conrad va llenar el diari en un contenidor de la cantona-
da. Tenia dos bitllets de vint dlars, un de cinc, un altre dun, dues monedes de vint-
i-cinc centaus, una de deu i una de cinc. Es va posar a caminar de nou. Va trobar un
telfon. Hi va dipositar una moneda de vint-i-cinc. No res, intil. Estava fora de ser-
vei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va colpejar laparell
amb la base del palmell. El va envair el pnic, i li va semblar que les extremitats se li
encongien i refredaven. El cor li anava a mil. Hi va dipositar amb cautela lltima
moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada de cobrament a destinaci a Jill... i
li va explicar tota la trista histria.
TOM WOLFE, Tot un home (Adaptaci)

206
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 207


67.  Indica si les proposicions que integren loraci composta segent
estan enllaades per juxtaposici, coordinaci o subordinaci:
Desma, es va estirar el bigoti, va arrencar amb pas apressat, canviaria en monedes
un bitllet de dlar...


68.  De quin tipus s loraci composta Notava, o es pensava que notava...?

coordinada copulativa coordinada disjuntiva coordinada adversativa


69.  Separa les proposicions que formen loraci segent, identifica els
connectors que les enllacen i indica quina relaci de coordinaci hi ha:
Tot plegat, feia 137 dlars, i noms en tenia 107 i 15 centaus.
Fes el mateix amb aquesta altra oraci composta, ms complexa:
A loficina dInfraccions dAparcament hi havia una llarga filera de finestretes, per
noms nhi havia una doberta, i Conrad es va haver de posar al final duna cua
llarga i lenta en una altra habitaci trista entre gris i beix amb llums fluorescents.


70.  Localitza els verbs de les oracions de lactivitat anterior, indica si hi ha
algun verb impersonal o alguna perfrasi verbal i, si fos el cas, qu expressa
la perfrasi verbal.


71.  Explica la relaci sintctica que hi ha entre les proposicions que
formen aquesta oraci composta:
Estava fora de servei; no va poder recuperar la moneda; va sacsejar la palanca; va
colpejar laparell amb la base del palmell.


72.  Indica quins tipus de coordinaci trobes en loraci composta segent:
Hi va dipositar amb cautela lltima moneda de vint-i-cinc... i va fer una altra trucada
de cobrament a destinaci a Jill... i li va explicar tota la trista histria.
coordinaci copulativa coordinaci disjuntiva coordinaci adversativa


73.  Separa les proposicions que formen loraci composta segent i
explican lestructura sintctica. Es troben al mateix nivell sintctic totes les
proposicions?
El va envair el pnic, i li va semblar que les extremitats se li encongien i refredaven.


74.  Escriu la norma que explica laccentuaci grfica
de cada una daquestes sries de paraules:
habitaci, personificaci, pressi, destinaci
dlars, dipsit, histria
all, per
pacincia, transferncia, telfon
noms, tingus, hagus

75.  Escriu labreviatura daquestes paraules:
avinguda municipal companyia

207
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 208

Activitats complementries

GRAMTICA 80.  Explica per qu les paraules segents
porten accent tancat o obert i escriu tres

76.  Indica quin tipus de coordinaci casos ms de cada tipus:
presenten aquestes oracions:
japons grogs
Han anunciat pluges per no ha caigut ni una des Barcelons
gota.

Ni participa a la classe ni fa els deures. 81.  Escriu les formes verbals segents i
Afronta el problema o canvia de feina. observa com sinverteix la tendncia general
Surt de lescola i passa per cals avis. de laccentuaci:

Trucar sigui avui, sigui dem. Del verb ser:
No va venir amb la colla sin que sen va anar 1a i 2a plural de limperfet dindicatiu
noms amb la Mireia. 1a i 2a plural del passat simple
 1a i 2a plural de limperfet de subjuntiu
77.  Transforma aquestes oracions compostes
per juxtaposici en oracions compostes per Dun verb model (per exemple, tmer)
coordinaci. i del verb auxiliar haver:
3a singular i 1a i 2a plural del passat simple
Escriu amb lletra ben clara: sentendr millor.
1a singular del futur
El nivell de laigua pujava rpidament;
nosaltres estvem a recer. 1a i 3a singular i 1a i 2a plural de limperfet
de subjuntiu
Semportar el premi, quedar finalista...


78.  Identifica la conjunci coordinant de cada
LXIC
oraci. Desprs, tradueix les oracions al
castell i explica quines diferncies 
82.  Escriu aparellats el dia de la setmana
ortogrfiques observes pel que fa als i labreviatura corresponent:
connectors.
dilluns dv.
Penja la jaqueta i passa al menjador. dimarts dj.
Escriviu el vostre nom complet i indiqueu la dimecres dt.
vostra professi.
dijous dl.
Recordes tots els detalls o oblides el ms
divendres ds.
important.
dissabte dg.
No anir a visitar-lo, per li trucar per
telfon. diumenge dc.
LAndreu no ve amb cotxe, sin que ve amb 
83.  Escriu les paraules que corresponen
bicicleta.
a les abreviatures segents:
am pm aprox.
ORTOGRAFIA aj. aC dept.
 (a) nm. p. ex.
79.  Copia aquestes paraules afegint-hi
laccent que hi falta: 
84.  Indica el significat dels smbols segents,
creixer interes polvori que corresponen a pesos i mesures:
diposit quilometre ximpanze A a km/h
terbol gloria raco r V CV
progres aixo merce MHz t cm3

208
831025 _ 0182-0209.qxd 21/3/07 08:56 Pgina 209

Conceptes clau de la unitat

Abreviaci. Representaci duna o ms paraules de
manera escurada o simplificada.
Abreviatura. Abreviaci formada mantenint les lletres
inicials de la paraula o paraules representades, i su-
primint-ne algunes de les lletres centrals o finals.
Coordinaci. Estructura doraci composta amb les
proposicions al mateix nivell sintctic i enllaades
amb un connector.
Coordinaci adversativa. Coordinaci que expressa la
contraposici dels significats de les proposicions
coordinades.
Coordinaci copulativa. Coordinaci que expressa la
suma dels significats de les proposicions coordina-
des.
Coordinaci disjuntiva. Coordinaci que expressa
lalternativa entre els significats de les proposicions
coordinades.
Entrevista. Gnere periodstic dialogat en qu una per-
sona (entrevistador) fa preguntes i la persona entre-
vistada les respon.
Juxtaposici. Estructura doraci composta amb les
proposicions al mateix nivell sintctic i enllaades
mitjanant canvis en lentonaci o signes de pun-
tuaci.
Normalitzaci lingstica. Procs de canvi pel qual es
pretn recuperar plenament ls normal duna llen-
gua amenaada o minoritzada.
Normativitzaci. Procs de fixaci de lortografia, la
gramtica i el diccionari oficials duna llengua.
Smbol. Abreviaci establerta per convenci i no sub-
jecta a cap regularitat concreta. Sovint sn interna-
cionals i estan fixats per organismes oficials.

ENTRETENIMENTS

Si resols el joc de lescaquer trobars el nom de dues persones i un document molt importants
per a la normativitzaci del catal.

1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

2 12 13 14 15 16 21 17 18 19 20 25 21 22 28 23 24 25 26 27 28

3 29 30 31 32 33 34 48 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47

Definicions

42 2 20 35 39 10 28 7 11 Dona que es dedica professionalment a la fotografia.

4 38 17 45 23 41 31 32 5 13 37 Duna manera popular.

9 40 46 34 44 6 12 29 Treuen una part de la mel del rusc de les abelles.

25 33 1 36 43 3 15 18 22 47 Sotmeteres (alg o alguna cosa) a repressi.

27 24 21 30 16 19 14 26 8 Faria el badoc.

209
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21
8
Hi ha molts collectius
que treballen per
millorar les
condicions de vida de
persones darreu del
mn, especialment en
pasos considerats
del Tercer Mn, que
pateixen mancances
de tota mena. Una de
les mancances ms
greus s la sanitria.
Com podem conixer
les activitats que duu
a terme una ONG
com Farmacutics
sense Fronteres?
Doncs entrevistant un
dels responsables
daquesta
organitzaci.
210
Pgina 210
Progressos
evidents
ngel Hulamo, director tcnic de lorganitzaci
Farmacutics sense Fronteres
Cal posar fi a la idea que
ajudar s oferir caritat
ngel Hulamo ha tornat fa pocs dies dun periple per pasos de Sud-amrica en els
quals Farmacutics sense Fronteres (FSF) fa el seu treball. Aquesta veterana ONG t
lobjectiu de prestar ajuda sanitria a poblacions que sofreixen les conseqncies de
la pobresa en la salut. Amb seu a diferents llocs del mn, aspira a aconseguir que els
medicaments bsics deixin de ser productes de luxe, amb el convenciment que es pot
estendre una xarxa de repartiment de genrics autnoma i justa. Fa un temps FSF va
deixar de demanar medicaments donats per la poblaci perqu restava eficcia a la
seva missi i avui s la mateixa indstria farmacutica la que els proveeix de
frmacs. La seva funci consisteix a collocar les partides al lloc de destinaci i a
formar la poblaci per dotar-los dautonomia. Hulamo narra amb satisfacci els
avenos dels ltims lustres, destaca que les persones que reben lajuda queden
capacitades per continuar la tasca, per lamenta les poltiques dalguns pasos, en
qu les dificultats ms grans es troben en uns governs ms interessats a fer negoci que
a servir els seus ciutadans.
Les dades evidencien que al nostre pas
es consumeixen molts medicaments, per
el consumidor t informaci del que pren?
En general s, sobretot pel que fa als
medicaments bsics. El problema s ls
que sen fa. Primer, recorrem amb mas-
sa facilitat als frmacs, sobretot per au-
tomedicar-nos, i a ms som molt anr-
quics a lhora de seguir un tractament.
La majoria de pacients no prenen els an-
tibitics durant el nombre de dies pres-
crit. Quan sacaben els smptomes del
malestar abandonen el tractament i aix
en disminueix leficcia. Aix mateix, hi
ha una infravaloraci del farmacutic
com a professional sanitari capacitat per
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 211

DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR

exercir latenci al pacient. Soblida que el far-

macutic pot oferir un assessorament gratut
per a malalties lleus, o b derivar a una con-
sulta datenci primria un pacient que no
dna importncia a un smptoma i podria te-
nir-ne.

Aquesta infravaloraci, no pot ser deguda

al fet que a les farmcies comparteixen espai
medicaments i productes generals?
Tots els productes que shi venen, inclosos
els que no sn medicaments, tenen un per-
ms concret i sn sotmesos a un control es-
tricte perqu es puguin comercialitzar en una
farmcia. A aix safegeix que qui entra en una
farmcia no ho fa com si ho fes en un altre co-
mer, sin amb lexpectativa de rebre asses-
sorament del professional que latn.
Es destinen molts diners a la investigaci de
cremes anticellultiques, per exemple, men-
tre que la penicillina s un producte de luxe en
alguns pasos. Quin paper t en aix Farmacu-
tics sense Fronteres?
La nostra missi s aconseguir que els fr-
macs inclosos en la llista de medicaments es-
sencials confeccionada per lOrganitzaci
Mundial de la Salut (OMS), arribin a tot el
mn. Per aix comptem amb lajuda de la in-
dstria farmacutica. En els nostres inicis es
va debatre sobre la convenincia de recrrer-
hi, per vam decidir no entrar a qestionar la
seva activitat. Entenem que com a entitat em-
presarial que s la mouen interessos de mer-
cat. Encara ms, en alguns projectes sn les
nostres millors aliades mitjanant la donaci
de frmacs, i fins i tot algunes vegades fan to-
tes les gestions necessries per collocar en-
viaments a les duanes.
Precisament denuncien que s a les duanes on
troben ms problemes. Per qu?
Per la mala poltica i per la corrupci que
hi ha. De vegades es retenen contenidors a
les duanes, noms per exigir que els abonem
ms aranzels. Aix retarda lentrada al pas
duna partida de medicaments que est ad-
mesa i amb tots els papers en regla, per
aquest retard reporta beneficis abundants als
qui administren les duanes. Altres vegades
ens trobem que han canviat la llista de medi-
Enviament de medicaments a Burkina Faso.
caments que admet el pas sense donar raons
per fer-ho, amb la qual cosa sembarga deter-
minat frmac, que es perd. Encara que costi
dir-ho, les dificultats ms grans ens les impo-
sen els governs dels pasos on volem arribar.
Una vegada dins, no ensopeguen amb inte-
ressos de les mateixes indstries o amb les
farmcies del pas?
El nostre radi dacci no sn les grans ciu-
tats. En totes hi ha oficines i laboratoris. Les
nostres aspiracions sn ms modestes, volem
arribar a rees en qu la poblaci ha de recr-
rer molts quilmetres per poder aconseguir
un frmac bsic. La manera dactuar consis-
teix a recrrer zones amb el que anomenem
una farmaciola, s a dir, un petit contenidor
ben assortit i accessible a leconomia de la so-
cietat a la qual ens dirigim. Precisament, el cost
econmic dels medicaments s la seva prin-
cipal dificultat. Un dispensari social no sol te-
nir problemes dactuaci si es limita a oferir el
ms bsic de tot, i a evitar entrar en competn-
cia amb farmcies particulars de la zona.
En aquesta lnia, les ONG intenten involucrar
persones autctones en les seves activitats.
Troben la manera de fer-ho?
En alguns pasos es mantenen parmetres de
caritat. Per aix no saconsegueix el propsit
final dabastiment autnom, lnic que fa pos-
sible un repartiment real i just. La nostra forma
dactuar va encaminada a atendre la poblaci

211
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 212
DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR
Intervenci a Sri Lanka desprs del tsunami del desembre del 2004.
que ho necessita, per intentant en tot moment
dotar-los dels mitjans necessaris perqu la ges-
ti del repartiment sigui autnoma.
No s estrany que una persona que viatja a fri-
ca o a Sud-amrica es plantegi la convenincia
de portar medicaments per donar-los all. Qu
li sembla?
Si es tracta dun particular, li diria que, seguint
les instruccions de lOMS, s millor que no ho
faci. A ms dintroduir un producte sanitari sen-
se posar-ho en coneixement de les autoritats,
fet que li pot generar un problema seris, el tu-
rista rarament arriba a connectar amb els qui
aspira a ajudar. Daltra banda, quin frmac por-
ta, en quina llengua est escrit el prospecte i
per a qu s? Quan fiem recollida de medica-
ments entre particulars havem de seleccionar
els productes, perqu en trobvem alguns con-
tra el colesterol, per exemple, intils en llocs
en qu la pandmia s la fam o la desnutrici.
De tota manera, s ms habitual que un collec-
tiu tingui la iniciativa denviar medicaments.
Llavors oferim la nostra ONG com a via. s la
manera ms prctica de portar endavant el te-
ma perqu la burocrcia a qu tenfrontes s
enorme.
Si del que es tracta s de palliar una crisi fruit
duna tragdia o una catstrofe, com actuen?
212
Lexperincia ens diu que el ms efica s
treballar amb altres ONG. En el cas del tsu-
nami asitic, nosaltres ens vam posar en con-
tacte amb Missatgers de la Pau, que ja es-
taven treballant a la zona, i va ser a ells a qui
vam enviar les donacions que vam gestio-
nar.
Serveixen els mateixos medicaments en qual-
sevol lloc del mn?
En termes generals, s. Ara, als pasos desen-
volupats necessitem antibitics de tercera ge-
neraci, ms forts i, per cert, amb ms efec-
tes secundaris. Per la medicina de prevenci,
que s la ms efica, serveix igual a tot arreu.
Sn cada vegada ms els pasos en disposi-
ci de posar en marxa campanyes infantils de
vacunaci amb les quals protegeixen la seva
poblaci.
Precisament se sent dir els ltims temps que a
causa de la immigraci i del moviment de per-
sones pel mn, sestan important malalties, o
reapareixen patologies que es pensaven supe-
rades. Tenen constncia daix?
Excepte les malalties tropicals o extiques
que es pot emportar un viatger, s molt dif-
cil afirmar que simporten o sexporten ma-
lalties.
Revista Consumer (Adaptaci)
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 213

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:

periple anrquic ensopegar pandmia

genric
lustre
aranzel
embargar
autcton
parmetre

2. Completa les oracions segents amb lopci ms adequada:

palliar
patologia

c i
Els medicaments bsics sn els que...
tenen com a base un altre medicament. m
t s
es consumeixen o es recepten habitualment.
milloren, bsicament, el mal de cap.
Els medicaments genrics sn els que...
tracten malalties epidmiques
estan generalitzats entre la poblaci
es venen sense marca comercial

3. Copia aquestes definicions i completa-les amb el mot adequat:

un antibitic la penicillina un frmac

.... s qualsevol medicament.

.... s una substncia qumica o natural que combat o elimina els microorganismes.
.... s el nom gneric de determinats compostos dorigen natural o sinttic, efectius
contra els bacteris i els fongs.

4. Quina funci fa lentrada de lentrevista?

Resumeix ntegrament lentrevista posterior.

Presenta lentrevista amb el responsable de Farmacutics sense Fronteres.
Presenta la tasca de cooperaci que duu a terme aquesta ONG.
No t res a veure amb lentrevista.

5. Busca en aquesta entrevista fragments que tinguin caracterstiques dels textos

argumentatius. Seleccionals i explica-ho.

213
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 214

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Expressa la teva opini sobre el ttol que encapala lentrevista: Creus que justifica
els principis que guien Farmacutics sense Fronteres?

7. Indica si s cert (C) o fals (F) que aquestes afirmacions corresponen a la persona
entrevistada:
Farmacutics sense Fronteres desenvolupa les seves activitats a tot el mn.
FSF forma la poblaci en la gesti autnoma del repartiment de medicaments.
Ls dels medicaments que es fa al nostre pas s ladequat.
En el nostre pas no es valora prou la tasca del professional farmacutic.
Els habitants dels pasos desenvolupats sn poc resistents als antibitics.
Els pasos poc desenvolupats activen campanyes de vacunaci infantil.
LOMS vetlla perqu hi hagin uns medicaments considerats essencials.
Els laboratoris farmacutics investiguen molt per al Tercer Mn.
Els turistes no haurien de dur productes sanitaris a lfrica o Sud-amrica.
Cal la collaboraci entre les ONG per gestionar les donacions de medicaments.

8. Desenvolupa aquests raonaments, que fa el director tcninc dFSF:

La indstria farmacutica es mou per interessos de mercat, per s una bona aliada en la
tasca daquesta ONG perqu...
La corrupci i la mala poltica que imperen en determinats pasos retarden el lliurament de
partides de medicaments perqu...
FSF vol arribar a aquelles rees on no arriben els frmacs bsics i per aix la seva manera
dactuar consisteix a...

9. Consideres que lentrevistador formula les preguntes de manera que facilita

els raonaments de la persona entrevistada? Per qu?

REFLEXIONAR I AVALUAR

a 10. Creus que els problemes amb qu es troben els membres dFSF sn importants
a lhora de dur a terme la seva missi?

11. Tria les dues idees expressades per lentrevistat que thagin impressionat ms

M
i explican els motius.

12. Quin objectiu bsic creus que es pretn aconseguir amb lentrevista al responsable
daquesta ONG? Consideres que lha aconseguit?

13. Explica qu respondries a alg que afirms que larribada massiva de persones
daltres continents pot fer-nos encomanar malalties que ja estaven eradicades.

e EXPRESSAR-NOS

m 14. Elabora un eslgan que inciti la poblaci a fer un consum responsable dels
medicaments.

f g 15. Busqueu informaci sobre algunes malalties que afectin els pasos del Tercer
Mn i que estiguin eradicades en els pasos desenvolupats. Desprs, feu-ne una llista
i expliqueu-ne algunes a la resta de companys i companyes.

214
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 215

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Els gneres periodstics dopini

Els gneres periodstics dopini sn textos argumentatius publicats als mitjans de comuni-
caci en els quals els periodistes o els collaboradors daquestes empreses informatives expres-
sen la seva visi duns fets o duna realitat social determinada. Hi ha diversos gneres periods-
tics dopini:
Larticle dopini. Shi expressa lopini de qui el signa, que no necessriament ha de coin-
cidir amb el del mitj de comunicaci on es publica. Pot ser des dun breu apunt sobre lac-
tualitat fins a articles ms llargs i aprofundits. Solen aparixer a la secci dopini dels diaris
o tamb distributs en les diverses seccions de poltica, societat, economia, internacional...
destacats al costat de les notcies corresponents. Tamb en els mitjans audiovisuals aparei-
xen articles dopini. Cada cop ms, en els articles dopini figura ladrea electrnica de
lautor, cosa que permet que el lector pugui adrear-li algun comentari. Vegem un exemple
darticle dopini:

Qu trien els nens i les nenes?

Magradaria que marribs algun estudi sobre

quins regals han demanat als Reis Mags,
aquest any, els nens i les nenes. Per separat,
vull dir.
Tot i que ja fa bastants anys que hi ha veus
igualitaristes que afirmen que hi ha una dis-
criminaci per part dels pares i de la publicitat
comercial, no sembla que la denncia hagi
produt gaires efectes. Penso que si hi ha tra-
dicionalment regals per a nens i per a nenes,
aquesta distinci t un estimable percentatge
que s natural, i no forat. No vull dir que no
hi hagi casos de discriminaci, per penso
que noms ser apreciable en determinades
joguines.
Per no conec dades duna possible evoluci,
i per aix magradaria disposar duna investi-
gaci solvent. Abans, per exemple, era tpic
que els nens demanessin cotxes. Els cotxes
eren regals masculins. Socialment, la realitat
ha canviat moltssim. El percentatge de dones
que condueixen un autombil s molt elevat.
Aquesta evoluci ha fet que les nenes tamb
demanin cotxes per Reis? Ho dubto.
En lxit actual de les anomenades consoles
amb jocs, les nenes hi tenen un paper impor-
tant? Perqu avui ls daparells tecnolgics
no s pas exclusiu dels homes. Hi ha tot un
mn informatitzat que les dones shan fet
seu, i en qu demostren una aptitud excel-
lent. Qu ens dirien les enquestes sobre si les
nenes senten algun desig apreciable per
aquestes joguines?
Cal tenir en compte que en aquest cas, com
en altres, el pes de la tradici no existeix, no
hi ha cap educaci per sexe sobre aquests re-
gals. El cas de lantic mecano s diferent. En-
cara que tinguessin a labast aquell joc de pe-
ces metlliques per construir camions o
grues, a les nenes no els interessava en abso-
lut. Perqu ni els passava pel cap ser enginye-
res o arquitectes. Ara s que nhi ha. I quantes
nenes hi ha que demanen jocs de construc-
ci?
Sn preguntes que em faig des del desconei-
xement de les peticions que ells i elles han fet
en la carta als Reis. Per sospito que hi ha
moltes nenes que s que han demanat un m-
bil. Si s aix, haurem de rebaixar la importn-
cia que sha donat als pares en lelecci de les
joguines per als fills, i donar ms paper als de-
sitjos dels nens i de les nenes.
Per qu el mbil tamb s un regal femen?
Potser perqu des de petites, a les noies els
interessa molt la comunicaci.
JOSEP MARIA ESPINS,
El Peridico, 3 de gener del 2007

215
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 216

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Leditorial. Shi expressa lopini del mitj de comunicaci sobre algun tema dactualitat re-
cent. Reflecteix la ideologia de la publicaci o lemissora. Per aix, al contrari que la resta dar-
ticles dopini, no va signat. Lelabora el consell de redacci del mitj, format pels caps de les
diferents seccions, i el supervisa i, si conv, corregeix, la direcci. L editorial sol aparixer en-
capalant la secci dopini o obrint un programa de rdio, especialment en els informatius
del mat o del vespre.
La crtica. Shi valoren diferents manifestacions artstiques: musicals, teatrals, literries, cine-
matogrfiques, etc. Les crtiques sn dactualitat i les elaboren els crtics, periodistes especialit-
zats en les diferents arts.
Lacudit i la tira cmica. Shi expressa lopini del dibuixant o ninotaire que signa aquests g-
neres, que es caracteritzen per la combinaci dimatge i text i pel to humorstic. En els mitjans
audiovisuals, hi ha espais cmics centrats en la stira poltica, social i esportiva, que tamb
creen opini.


16.  Quin fet dactualitat motiva larticle dopini de Josep Maria Espins?


17.  Creus que lautor de la columna vol defensar una teoria o, ms aviat,
posar en dubte una afirmaci comunament acceptada? Argumenta-ho.


18.  Fes una llista dels diferents exemples que aporta lautor i explica
largument al qual dna suport cada un.


19.  Fes una llista de les expressions i dels recursos expressius que fa servir
Espins per evitar de ser desqualificat pels qui opinin el contrari que ell.


20.  Al marge de la qesti de la diferenciaci o discriminaci de gnere,
lautor expressa una opini personal pel que fa a la tria de joguines. Copia-la
i comenta si hi ests totalment o parcialment dacord.


21.  Escriu un article dopini sobre el tema de les diferncies de gnere en les
aficions dels adolescents.


22.  Busca, en un diari imprs o digital, exemples dels diferents
gneres dopini i presentals a la classe.

216
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 217

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Fem preguntes amb sentit

Mahatma Gandhi
Mohandas Karamchad Gandhi (1869- vagues de fam. En acabar la Segona
1948): estadista indi, una de les persona- Guerra Mundial, la colnia britnica es
litats ms importants del segle passat. Es va dividir en dos pasos: lndia, de ma-
va casar molt jove, dacord amb la tradi- joria hind, i el Pakistan, de majoria
ci religiosa del seu pas, i va estudiar musulmana. Pel fet de defensar la con-
Dret a Anglaterra. El va influenciar vivncia pacfica dels dos credos, un
molt profundament la lectura de la B- fantic hind el va assassinar.
blia i del Bhagavad-G-ta- , el llibre sagrat
de lhinduisme. Va exercir ladvocacia a
Sud-frica, on treballaven molts compa-
triotes en condicions difcils. Va lluitar
pels drets de les persones, aplicant dos
principis que el van acompanyar tota la
vida: ls de la veritat i la no-violncia.
Ms tard va renunciar a la vida cmoda
que duia i va predicar lausteritat i lespi-
ritualitat. En tornar a lndia tenia mi-
lions de seguidors, que lanomenaven
Mahatma (gran nima). Va endegar
campanyes de desobedincia civil pacfi-
ca destinades a reclamar la independn-
cia de lndia. Les autoritats britniques
el van empresonar i ell va protestar amb


23.  Llegeix la biografia de Mohandas Gandhi. En sabies res? Quins aspectes
de la seva trajectria vital et criden latenci?


24.  Ara que coneixes aspectes de la vida del personatge, pensa tres
preguntes que tagradaria fer-li.

Posa-les en com amb la resta de la classe.

De totes les de la classe, trieu entre tots les cinc que us semblin ms
interessants.


25.  Escolliu un company o companya de classe que faci veure que s Gandhi, i
feu-li les preguntes com si fos una entrevista. Desprs valoreu si les seves
respostes sn adients, dacord amb el personatge.

217
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 218

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL I ESCRITA

Per fer una entrevista impossible

En ocasions pot resultar interessant plantejar un treball biogrfic en forma dentrevista.
Noms cal informar-se a fons sobre el personatge i imaginar com respondria les nostres preguntes.
Fer aix suposa lesfor de ficar-se en la pell de la persona, per segur que el resultat s dall ms
original.


26.  Relaciona aquests noms amb el tret ms definitori de la seva personalitat.
Si et cal, buscan informaci.

Marie Curie Rosa Parks Thomas A. Edison Joan Or

cientfic cientfica activista pels dret humans inventor

catal francesa nord-americana nord-americ


27.  Per parelles, documenteu-vos sobre la vida i els actes importants dun
dels personatges de lactivitat anterior. Podeu buscar-ne informaci a
Internet o en enciclopdies.

Contrasteu la informaci almenys en dues fonts diferents.

Prepareu les preguntes que fareu durant lentrevista i les possibles respostes
del personatge. Procureu no limitar-vos als aspectes ms anecdtics, com per
exemple: Quin dia va nixer vost? Quin any va acabar la carrera? Intenteu fer
preguntes que impliquin una certa anlisi de la personalitat de lentrevistat.
Representeu lentrevista davant de la classe seguint el gui de tot el que heu
preparat. Un assumir el paper dentrevistador i laltre del personatge entrevistat.
Escolteu les entrevistes que ha preparat cada parella de companys i companyes
de classe. Un cop hagueu sentit unes quantes entrevistes, decidiu quin
personatge us sembla ms interessant i per qu.

218
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 219

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

El vocabulari
dels remeis i les medecines

28.  Escriu aparellats cada mal o molstia amb el remei corresponent:
contractura antitrmic
ferida iode
migranya laxant
debilitat reconstituent
restrenyiment analgsic
diarrea dieta astringent
febre massatge


29.  Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula adequada:

grgares antibitics un apsit cot fluix una tireta una gasa

Mhe tapat la butllofa amb ..........

Per al mal de coll li ha anat molt b fer ..........
Es neteja la rascada amb ..........
Ha tingut una infecci i ha hagut de prendre ..........
Es protegeix la cremada amb ..........
Ara li posar .......... en aquesta lcera.

30.  Escriu agrupades les paraules que signifiquin el mateix:

pndola - ungent - remei - comprimit - alcohol - medecina

untura - purgant - pastilla - laxant - esperit de vi - medicament


31.  Aparella la forma amb qu es presenta el medicament
amb la via daplicaci:
pomada via ocular
xarop via rectal
injectable via parenteral
supositori via oral
inhalador via nasal
colliri via tpica

32.  Copia juntes cada paraula amb la seva definici:

profilaxi naturisme acupuntura homeopatia placebo hipocondria

Doctrina mdica que propugna com a elements teraputics productes naturals.

Prctica teraputica oriental consistent en la inserci dagulles en punts del cos
hum.
Conjunt de mitjans que preserven els individus i les societats de les malalties.
Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat.
Neurosi caracteritzada per una preocupaci excessiva per la salut prpia.
Sistema teraputic basat en la potenciaci i la dinamitzaci dels productes
medicinals.

219
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 220

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

La subordinaci
En aquesta unitat veurem el tercer gran tipus doraci composta: loraci composta per subordi-
naci. Aquesta estructura oracional es caracteritza perqu les proposicions que integren loraci
es troben en nivells sintctics diferents. Lenlla, daltra banda, es fa mitjanant connectors.

Act. 34 i 35 Proposici principal i proposici subordinada

En el cas de loraci composta per subordinaci no parlarem de proposici 1 i de proposici 2,
com hem fet en el cas de proposicions juxtaposades o coordinades seguint lordre daparici. En
aquest cas, haurem dintroduir dos termes nous: proposici principal i proposici subordinada.
La jaqueta que em vaig emprovar em venia petita.
proposici subordinada
proposici principal

Observa que tamb hi ha casos de subordinaci a tres o ms nivells:

La jaqueta que em vaig emprovar quan feien rebaixes em venia petita.

En aquest cas, la proposici quan feien rebaixes s subordinada duna altra proposici subordina-
da, que em vaig emprovar, que alhora s subordinada respecte a la proposici principal.

Act. 36 - 42 Classes de subordinaci

Hi ha diferents classes de subordinaci segons a quin tipus de sintagma equival la proposici sub-
ordinada:
Les proposicions subordinades substantives equivalen a un sintagma nominal. Exemple:
Demanen que els ajudem. 1 Demanen una ajuda.
pr. subordinada substantiva SN

Les proposicions subordinades adjectives equivalen a un sintagma adjectival. Exemple:

He trobat un amic que em comprn. 1 He trobat un amic comprensiu.
pr. subordinada adjectiva SA

Les proposicions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial. Exemple:

Rega les plantes quan sigui fosc. 1 Rega les plantes desprs.
pr. subordinada adverbial SAdv

La subordinaci substantiva
Les proposicions substantives sn aquelles que poden actuar com un sintagma nominal. Per
tant, poden fer les funcions sintctiques tpiques que acompliria un SN: subjecte, atribut, com-
plement directe. Tamb poden assumir funcions prpies de sintagmes preposicionals, com ara la
de complement de rgim. Exemples:
La proposta dels socis s que es convoquin eleccions a la presidncia.
proposici subordinada substantiva en funci datribut
Es refien que els familiars i els amics collaboraran amb ells.
proposici subordinada substantiva en funci de complement de rgim

220
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 221

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

En el primer exemple la proposici substantiva equival a un sintagma nominal del tipus la con-
vocatria deleccions a la presidncia, mentre que en el segon equival a un sintagma preposicional
com ara de la collaboraci dels familiars i els amics.

La subordinaci adjectiva
Les proposicions adjectives sn aquelles que poden actuar com un sintagma adjectival i, per
tant, fan la funci prpia dels adjectius: complement del nom.
El cotxe que acabem destrenar s molt segur i cmode.
pr. subordinada adjectiva en funci de complement del nom

Fixat que la proposici adjectiva equival a un sintagma adjectival del tipus nou.

La subordinaci adverbial
Les proposicions adverbials sn aquelles que poden actuar com un sintagma adverbial. Nhi ha
de dos tipus:
Les que fan la funci de complement circumstancial de lloc, de temps o de manera.
Desa les eines on tindiqui lencarregat.
pr. subordinada adverbial en funci de CC de lloc

Fixat que la proposici adverbial on tindiqui lencarregat equival a un sintagma adverbial que
fa funci de complement circumstancial de lloc del verb desar, com ara all dins.
Les que fan la funci de complement adjunt de la proposici principal. Expressen causa,
conseqncia, condici, comparaci, finalitat i concessi.
Mhe queixat per escrit perqu de paraula no em feien cas.
pr. subordinada adverbial en funci de complement adjunt

Observa que, en aquest cas, la proposici perqu de paraula no em feien cas s ms difcil de
commutar per un sintagma adverbial (podria ser, per exemple, finalment) perqu fa referncia
a tota la proposici principal (no noms al verb mhe queixat) i nexpressa la causa. En aquest
segon cas, per tant, la inclusi de la proposici subordinada no es produeix dins dun consti-
tuent de la principal, sin dins de la principal en conjunt.


33.  Classifica les oracions compostes segents en compostes per juxtaposici,
per coordinaci o per subordinaci:

Aplaudeixen amb ganes lequip de casa, per no esbronquen el visitant.

O mapugen el sou o buscar una altra feina.
Quan vagis al mercat, portam mig quilo de cigrons cuits.
Trenca el teu silenci, denuncia les agressions.
Es va menjar un entrep perqu faltaven dues hores per al dinar.
Baixat aquest programa: tanir b contra els virus.
Lamanida que vaig tastar diumenge era deliciosa.

221
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 222

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA


34.   Copia les oracions compostes segents, subratlla les proposicions
subordinades que contenen i indica quina daquestes funcions fa
cadascuna:

CN CD CC Atr CI

La meva opini s que hi ha massa tolerncia amb els conductors temeraris.

Van decidir que atorgarien la medalla de la ciutat a Miquel Guanyavents.
El campanar que veieu al fons s el de Santa Maria del Mar.
Van llenar-se per la tirolina com els ho havien explicat els monitors.
Consulteu els vostres dubtes als qui ms hi entenen.

35.  Reescriu les oracions segents substituint les paraules destacades per
proposicions subordinades, de tal manera que loraci composta resultant
continu tenint sentit:

Lorador va defensar una idea.

Si pots, enviam les imatges escanejades.
Ara trucar al meu amic madrileny.
Buiden el contenidor del vidre sorollosament.
He decidit una cosa.
Donim una coca daquestes ms cuites.

36.  Copia la proposici subordinada de les oracions compostes segents,
indica a quin sintagma equival i, per tant, de quin tipus s:

En Gens ha dit que no sentn amb els seus companys.

Estudien loferta que els ha fet recentment lempresa.
Quan sacaba la festa major sen van de viatge.
Les lectures que ens han recomanat sn molt variades.

37.  Complementa els verbs segents amb una proposici subordinada
substantiva que comenci amb un dels connectors del requadre, de manera
que en resulti una oraci composta amb sentit complet:

que si qu qui quin

Li van preguntar... Saps...

Personalment, opino... Dubtava...
Digues... Explicam...

38.  Completa els verbs segents amb lestructura indicada entre parntesis:

Penseu (+ SN)
Penseu (+ SP)
Penseu (+ SV que comenci per un infinitiu)
Penseu (+ proposici subordinada que comenci per la conjunci que)
Penseu (+ proposici subordinada que comenci pel pronom interrogatiu qu)

222
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 223

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA


39.  Les proposicions subordinades daquestes dues oracions comencen amb
que. Explica la diferncia bsica que hi ha entre luna i laltra.

Em comprar la bicicleta que pesi menys.

Provoques que menfadi amb tu.


40.  Escriu oracions compostes que incloguin una proposici subordinada
adjectiva amb els connectors segents:

que la qual amb qu


41.  Escriu oracions compostes amb proposicions subordinades adverbials que
expressin lloc, temps i manera. Fes servir, respectivament, els connectors on,
quan i com.


42.  Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F). En el cas de
les falses, escriu lafirmaci correcta. En el cas de les certes, posan exemples.

Perqu es pot escriure amb accent o sense accent.

Perqu es pot escriure amb accent obert o amb accent tancat.
Perqu es pot escriure junt o separat.
Perqu pot expressar causa o finalitat.

43.  En limperatiu dalguns verbs irregulars hi ha vacillacions. Observa
aquests dos models:

dir beure

digues beu
digui begui
diguem beguem
digueu beveu
diguin beguin

Ara conjuga limperatiu dels verbs encendre, voler, venir, ser, creure, moure, viure
i estar.


44.  Torna a escriure les oracions segents substituint el complement
indirecte pels pronoms li o els. Si s possible ms duna opci, escriu-les
totes:

Model Han regalat joguines als nens malalts.  Els han regalat joquines.
Ofereixen beguda als corredors.
Dna el biber al beb.
Heu doferir confiana als clients.
Pau, reparteix els plats i els coberts als convidats.
Porta el material als operaris.
Quins sn els pronoms febles catalans equivalents als castellans le i les?
Quin calc sintctic cal evitar?

223
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 224

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Ls de lapstrof
Recorda que en catal es poden apostrofar larticle singular mascul i femen (el i la), larticle per-
sonal mascul i femen (en i na), la preposici de i certs pronoms febles.
NORMA GENERAL
Els articles el, la, en i na i la preposici de sapostrofen davant dun mot que comena
per vocal o hac.

Exemples: larqueleg, lhospital, nEudald, nAina, danimaci, dhistria.

Casos particulars dapostrofaci

Sescriu apstrof davant de xifres que, pronunciades, comencen per vocal. Exemples: l1 de
maig, l11 de setembre, lXI Congrs de Biotica.
Sescriu apstrof davant de sigles que, pronunciades, comencen per vocal: lFBI, dFM.
Sescriu apstrof en larticle davant de essa inicial seguida de consonant. Exemples: nStephen
King, lstatu quo.

Casos particulars de no apostrofaci

No sapostrofa davant de paraules que comencen per hac aspirada: el hip-hop, el hall, la hansa.
No sapostrofa davant de paraules que comencen per diftong creixent: la iaia, de iode, en Iuri.
No sapostrofa larticle femen la davant de:
Una paraula que comenci per i o u tones, precedida o no dhac: la impacincia, la uni, la
histria, la humanitat.
Tampoc no sapostrofa larticle personal na davant dun nom propi que comenci per i o u
tones. Exemple: na Immaculada.
El nom de les lletres: la ela, la ema.
Tampoc no sapostrofa la preposici de en aquest cas: de essa.
Mots que comencen per a- i que podrien provocar confusions, com ara la asimetria (per dis-
tingir-la de la simetria).
Alguns mots concrets: la ira, la una (referit a lhora), la host.


45.   Escriu les sigles corresponents als noms segents, posa-hi larticle i, si cal,
apostrofal:
LInstitut dEstudis Catalans Limpost sobre el valor afegit
La Unitat de Cures Intensives La Universitat Oberta de Catalunya
El Fons Monetari Internacional La Universitat Autnoma de Barcelona
La Uni General Limpost sobre la renda
de Treballadors de les persones fsiques

224
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 225

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA


46.   Amb quina sigla es coneix la lliga nord-americana de bsquet? Escriu-la amb
larticle davant, si cal apostrofat. Fes el mateix amb la policia internacional.
Explica per qu una sigla sapostrofa i laltra no.

47.   Afegeix un article davant dels noms segents, si cal apostrofat:
1 de maig, festa del treball 11 Aplec de colleccionistes de segells
1 de juny del 2008 XI Jornades de Mitjans Audiovisuals
11 de setembre, diada nacional 11a Marat de TV3

48.   Escriu dos exemples dapostrofaci davant duna essa i dos ms de no
apostrofaci davant duna hac, diferents dels de la pgina anterior.

49. Defineix aquestes paraules, escriu-les amb larticle el o la segons que calgui
i explica per qu no sapostrofen:



iarda iot hiena iogurt uacari

50.   Explica la diferncia entre la normalitat i la anormalitat.

Escriu una parella de paraules que contrastin de la mateixa manera que les
anteriors, formades a partir de ladjectiu moral.

51.   Escriu aquestes paraules femenines amb larticle la o l, segons que calgui:
universitat ndia indigna ltima
essa nica rsula ntima
histria histrica nfima humanitat
uni indisposici unitat erra
insistncia hpica hipermetropia ironia
ufana Irene ema instantnia

52.   Explica per qu, en loraci segent, una vegada sapostrofa larticle
davant una i laltra, no:

De les dues amigues, luna volia quedar per dinar a la una, i laltra deia que
a les dues era ms bona hora.

53. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

P er a aquesta nit es preveu un cel clar i

sense nvols, cosa que permetr contem-
plar el pas del cometa Halley a la una de la mati-
nada. El fenomen ser visible a tot Catalunya i
els recomanem que no es deixin perdre loportu-
nitat de presenciar un fet poc freqent, ja que el
Halley ens visita cada setanta anys. LOlga va
canviar demissora i deix sonar una antiga
can de Sting que recordava dels seus temps a
la universitat. El seu cervell sinund de sobte
dun devessall de records: el iogurt desnatat
abans dagafar el metro; les prctiques dinfer-
meria en aquell ambient daspsia insuportable;
lIgnasi amb els seus afanys per canviar la huma-
nitat; les hores de voluntariat a lONG; les mani-
festacions de l1 de maig i la lluita sindical a la
UGT... Quan va sortir amb el ttol dATS sota el
bra tot all va quedar enrere, com si hagus es-
tat un somni, fins al dia davui, en qu una melo-
dia ho ha fet despertar.

225
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 226

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

Les abreviacions:
les sigles i els acrnims
Les sigles
Una sigla s una abreviaci feta amb la lletra inicial de cada una de les paraules que formen el
nom duna publicaci, una entitat, un partit, una associaci, etc. Les paraules gramaticals (arti-
cles, preposicions, conjuncions...) no nacostumen a formar part.
Generalment, sescriuen amb majscules i sense punt desprs de cada lletra. Exemples:
document nacional didentitat  DNI

producte interior brut  PIB

Hi ha sigles que es poden llegir com si fossin una paraula (PIB: pib) i daltres que es llegeixen lle-
tra per lletra (DNI: de ena i). Ocasionalment, les sigles tamb admeten variacions:
Amb nombres: TV3
Escrites amb minscules si ls les ha lexicalitzades: SIDA  sida

Els acrnims
Un acrnim s una abreviaci formada per grups de lletres o sllabes de les paraules dun sintag-
ma, les quals constitueixen una paraula nova. Es diferencien de les sigles perqu es formen
duna manera ms lliure, ja que no estan constituts nicament per la lletra inicial de cada paraula.
Hi ha acrnims que sescriuen amb lletres majscules com les sigles, uns altres que sescriuen
amb minscules i daltres que es poden escriure de totes dues maneres. Exemple:
Institut Catal del Sl  Incasol, INCASOL


54.  Relaciona les sigles de lesquerra amb els sintagmes de la dreta:

TSJC British Broadcasting Corporation

ATM Institut dEstudis Catalans
BBC Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
IEC Autoritat del Transport Metropolit
BOE Tribunal Superior de Justcia de Catalunya
OTAN Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord
DOGC Butllet Oficial de lEstat

55.  Inventat el nom dun equip, organisme o entitat cultural que respongui
a les sigles segents:

BCG ATL OMF CFB

226
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 227

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC


56.  Copia aquestes sigles i escriu-ne les paraules completes:

ACB AVE PC COI EUA OMS


57.  Ordena els grups de mots i copials juntament amb la sigla corresponent:

ONG - IES - FMI - CEIP - NIF - CAP

datenci centre primria

fiscal didentificaci nmero
Internacional Monetari Fons
no organitzaci governamental
secundari densenyament institut
primari infantil densenyament centre i

58.  Copia les oracions segents i substitueix les sigles
que hi ha en cursiva pels mots o sintagmes sencers:
Estudia Biologia a la UAB.
LIPC dagost ha superat les pitjors previsions.
Per aprovar les PAAU cal que estudi molt.
Han apujat lIRPF a tots els treballadors.
La UE t previst tractar el tema del medi ambient aquest mes.

59.   Classifica les sigles segents segons com les llegim:
FBI NASA NBA ACNUR
ADSL TAV CIA ONU
FIFA UNESCO UPC ADN

lletra per lletra com si fos una paraula


60.  Aparella aquests casos especials dabreviacions amb el seu significat:
LECr Universitat de Girona
UdG petita i mitjana empresa
PIME cid ribonucleic
ARN televisi
TV llei denjudiciament criminal
Explica per qu s especial cada cas.

61.   Aparella cada acrnim amb el grup de paraules que el formen:
positr apartament + hotel
bit Belgi, Nederland, Luxembourg
aparthotel radio detecting and ranging
Benelux oficina + automtica
radar positiu + electr
ofimtica motor + hotel
motel binary + digit

227
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 228
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
El drama
Romeu i Julieta
Romeu i Julieta sn dos joves
enamorats que pertanyen a
dues famlies enemistades des
de fa temps. Julieta sha de
casar amb Paris, per, per
evitar-ho i poder-se casar amb
Romeu, es pren un beuratge que
li ha preparat fra Lloren
i que la far semblar morta.
Romeu no rep lavs de lengany
i creu que Julieta s realment
morta. Aix, desprs de matar
Paris, pren un ver i mor.
228
FRARE: Romeu!
(Avana)
Ai, Du meu, quina sang s aquesta, que taca
les pedres de lentrada del sepulcre?
Qu signifiquen aquestes espases
brutes de sang en aquest lloc de pau?
(Entra a la tomba)
Romeu! Pllid. I qui ms? Paris tamb!
I brut de sang? Quina hora monstruosa
s culpable daquesta gran desgrcia?
La dama es mou.
(JULIETA es desperta)
JULIETA: O bon frare! On s el meu senyor?
Ja men recordo on havia destar
i ara ja hi sc. On s el meu Romeu?
(Se sent soroll a fora)
FRARE: Sento soroll. Sortim, senyora, daquest niu
de mort, dinfecci, de son contra natura.
Una fora ms gran que tots nosaltres
ens ho ha capgirat tot. Vine, marxem,
el teu marit jeu mort al teu costat,
Paris tamb. Et portar a un convent,
a una comunitat de monges. I no perdis
ms temps fent-me preguntes, que ja ve la gurdia.
Vine, doncs, Julieta, no puc quedar-me ms.
JULIETA: Doncs marxeu perqu jo no vull anar-men.
(Surt el FRARE)
Qu s aix? Un flasc a la m del meu amor?
Ja ho veig, aquest ver ha estat el seu final.
Avar! No mhas deixat ni una gota propcia
que majuds a mi? Et besar
per si en queda una mica en els teus llavis
i em permet de morir reanimant-me.
(El besa)
Els teus llavis sn clids!
GUARDA I (Des de fora): Guians, noi: digues cap on hem danar.
JULIETA: Soroll? Doncs ser breu. Feli punyal!
(Agafa el punyal de ROMEU)
Jo sc la teva beina. Enfonsa-thi. Deixam morir.
(Es clava el punyal i cau sobre el cos de ROMEU)
WILLIAM SHAKESPEARE, Romeu i Julieta
(Adaptaci, a partir de la traducci de Salvador Oliva)
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 229

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Mar i cel
Desprs de patir un abordatge, Blanca, una noia cristiana destinada al convent, es troba captiva amb els
seus en un vaixell corsari. Senamora de Sad, un corsari sarra al qual en un primer moment va voler
apunyalar i ara vol ajudar a fugir.

BLANCA: Sad, fugiu! del mar, del parads o de labisme,

SAD: Fugir! jo us respondr seguint-vos, que s vostra!
BLANCA: Eixa finestra! (Se sent lleuger remor dalt de lescala. Al sentir lo soroll
dna a la vida. Esteu salvat. shan separat de pressa.)
SAD: Ah, Blanca, SAD (des de la finestra, en veu baixa):
deixeu-me aqu morir; deixeu que besi A dem!
al cloure els ulls un fil de vostra roba! BLANCA (tamb molt baix):
BLANCA: No, Sad, no: que vull la vostra vida, Adu!
que espero en vs; sentiu? Que a totes hores CARLES: On s lo vil!
viur esperant-vos. (Creu haver sentit soroll.) BLANCA (a Sad): Ja tornen! Ah! De pressa!
Oh! Fugiu! CARLES: Morir!
SAD: Vs, Blanca, (Ix la lluna, que illumina de ple a Sad, qui ha baixat
mho maneu?... fins a genolls.)
BLANCA: S. BLANCA: El pare!
(Sempre amb por que baixin los enemics). CARLES: Ah! Fuig!
Ah! Que tornen! (Carles baixa un altre gra i dispara sobre Sad al mo-
SAD: A reveure. ment en qu Blanca, coneixent la intenci de son pare,
BLANCA (rompent en plor): dun salt se posa al davant de Sad, per resguardar-lo
Aneu per caritat! amb son cos, rebent la bala i vacillant ferida.)
SAD: Vaixell que fores Jo et mato!
mon orgull de tants jorns, gbia de feres BLANCA: Ah!
on mon ser embrutit se corsecava, SAD (ha tornat a pujar i la rep en sos braos, privant-
sigues avui lo temple desta dona! la de caure a terra, no deixant-la ja fins que
BLANCA: Du meu! Me fa morir! abraats desapareixen):
SAD: Va, doncs! Lheu ferida an ella!
BLANCA: Ah! BLANCA: Pare!
SAD: Blanca... CARLES: Filla!
la vostra m... FERRAN (apareixent dalt de lescala, seguit de Joanot,
BLANCA: Sad! Guillem, Roc, mariners i soldats):
SAD (besant-la): La que volia Qu heu fet!...
matar-me i mha salvat! SAD (amb desesperaci):
BLANCA: s vostra, vostra! Labandoneu? La prenc! s meva!
SAD: Llenceu al mar aqueix punyal: mesglaia Morim plegats, ma esposa! Abraam!
tenint-lo vs. CARLES (arribant al mig de lescena seguit de tothom):
BLANCA (lo llena per la finestra): Filla!
Ja est. Fugiu! SAD: Al mar!
SAD: Marrenca BLANCA: Al cel! (Se llencen al mar abraats. Car-
la vida! les ha caigut al mig de lescena de genolls.)
BLANCA: Tornareu?... CARLES: Oh Du!
SAD: S: us ho juro! FERRAN (corrent per la finestra):
Fins vindr, si mors, lo meu cadavre! A fons!
BLANCA: Adu! (Tornant a escena.)
SAD: Ja prou! Ni rastre!
BLANCA: Crideu-me de la terra NGEL GUIMER, Mar i cel (Adaptaci)

229
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 230

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Tragdia, comdia i drama

Els dos gneres teatrals que van tenir ms xit a lantiguitat clssica (a Grcia i a Roma) van ser la
tragdia i la comdia. La tragdia s una pea teatral escrita en un estil elevat, que presenta una
acci seriosa, protagonitzada per personatges importants que es dirigeixen cap a una desgrcia
segura per culpa del dest o duna passi que els encega. La intenci dels autors trgics s fer que
lespectador sidentifiqui amb el sofriment dels personatges i que se senti moralment afectat per
la representaci. Els dilegs i els monlegs estan escrits en un llenguatge tan treballat com el de
la poesia. Els temes trgics ms corrents sn la guerra, lamor, la justcia, la venjana, lodi, lam-
bici, un dest fatal que es transmet de generaci en generaci dins duna nissaga, etc. Final-
ment, el desenlla de la tragdia s infeli i sol ser un crim, la mort o el sucidi.
La comdia, en canvi, t un llenguatge ms planer, amb predomini del to colloquial i humors-
tic. Lacci s ms quotidiana i fins i tot banal. Els personatges sn ms semblants als especta-
dors, tant socialment com psicolgicament. La caracterstica essencial de la comdia s el final
feli, el desenlla positiu de la trama. La intenci de la comdia s distreure i, sovint, fer la crti-
ca o la stira de certs vicis individuals o socials. A partir duna situaci inicial determinada, els
protagonistes topen amb un obstacle que desencadena una peripcia dominada pels malentesos
provocats, paranys posats pels uns als altres i escenes que provoquen la diversi del pblic. El fi-
nal s feli per als protagonistes: un casament fins aleshores impedit, el desemmascarament del
malvat que mou els fils duna injustcia, etc.
Tot i que tamb es va originar a Grcia, el drama no va passar, a lpoca clssica, de ser un g-
nere menor. El drama s un gnere teatral que es considera a mig cam entre la tragdia i la
comdia i que t unes caracterstiques especfiques. Pel que fa a largument, el protagonista es
troba involucrat en un conflicte de dimensi humana: lluita contra el seu propi carcter o con-
tra la societat en qu viu. Les forces a qu senfronta no sn desmesurades ni sobrenaturals, si-
n ms aviat naturals o socials i, en certa manera, es poden dominar. Per tant, si el final dun
drama s trgic, no s pas perqu estigui predestinat daquesta manera, sin perqu les rela-
cions psicolgiques entre els diferents personatges i els condicionants socials hi condueixen de
manera lgica.

Histria del drama

Al llarg de la histria, aquest gnere ha passat per diferents etapes:
A ledat mitjana, el drama va tenir, bsicament, una intenci i una temti-
ca religioses. Els misteris, els actes sacramentals i les vides i els martiris
dels sants servien a lEsglsia per divulgar les creences i els valors del cris-
tianisme.
Als segles XVI i XVII, durant el Renaixement i el barroc, el drama va agafar
una gran volada i es va consolidar com un gnere modern. s lpoca de
William Shakespeare, del qual has llegit el desenlla de Romeu i Julieta.
Durant el segle XIX, es va desenvolupar el drama romntic, generalment
centrat en la temtica histrica. Ns una bona mostra el fragment de Mar
i cel, dngel Guimer, que has llegit.
Posteriorment, durant el segle XX, es va desenvolupar el drama burgs,
que va comportar una progressiva humanitzaci dels personatges fins a
perdre els trets heroics que podien tenir.

230
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 231

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA


62.  Relaciona cadascuna daquestes definicions extretes del diccionari general
de la llengua amb un dels tres gneres teatrals que has treballat en aquesta
unitat.

Esdeveniment o srie desdeveniments que fan riure, que sn tot simulaci.

Esdeveniment funest, acomplert en circumstncies violentes, que infonen terror, etc.

Esdeveniment aflictiu de la vida real, capa dinteressar i commoure vivament.


63.  Explica, un per un, aquests fragments de lescena de
Romeu i Julieta que has llegit:

FRARE: Romeu! Pllid. I qui ms? Paris tamb!

I brut de sang? Quina hora monstruosa
s culpable daquesta gran desgrcia?
La dama es mou.

FRARE: Vine, doncs, Julieta, no puc quedar-me ms.

JULIETA: Doncs marxeu perqu jo no vull anar-men.

JULIETA: Avar! No mhas deixat ni una gota propcia

que majuds a mi? Et besar
per si en queda una mica en els teus llavis
i em permet de morir reanimant-me.


64.  Explica qu vol dir Julieta quan exclama Feli punyal!.

Com es diu i en qu consisteix aquesta figura retrica?


65.  Pensant en el conjunt de la histria de Romeu i Julieta, classifica aquests
elements en trgics o dramtics, i justifica la classificaci:
Romeu mata Paris i se sucida, com tamb fa Julieta.
Romeu i Julieta sn joves i senamoren extremadament.
Els protagonistes senfronten a la pressi familiar i social.
Quan Romeu senverina no sap que Julieta noms est adormida.

66.  Fes un resum de lescena final de Mar i cel, fixant-te tant en les
intervencions dels personatges com en les acotacions que narren lacci que
t lloc.

67.  Explica les semblances i les diferncies entre lescena de Romeu i Julieta
que has llegit i la del desenlla de Mar i cel.

68.  Com interpretes les ltimes rpliques dels protagonistes de Mar i cel i la
seva sortida descena?

69.  Busca informaci de la influncia de William Shakespeare en els autors
romntics, especialment pel que fa al teatre.

231
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 232
Avaluaci
Records dinfantesa
Noms vaig rebre veritable atenci per part de
la mare, i una nena comprn quan rep amor,
aquesta s la veritat, que no hi ha cap altra co-
sa veritable ni important. Es podria dir que
tot va b quan testimen i que quan ning no
testima res no est en el seu lloc. Aix ho
aprens a penes en un instant, nhi havia prou
que la mare senfads i et mirs fastiguejada i
amb un bri de ressentiment perqu el terror
tragus el cap, obrs un precipici a terra i un
terratrmol esberls el mn. Quan li passava,
sempre de seguida, i lamor cap a mi es torna-
va a mostrar en els seus ulls, comprenia que
tot estava b aix, que aix havia de ser el mn
sempre. La meva mare, la meva mareta, no
nhi ha cap com ella, que em va escalfar la ca-
rona amb lescalforeta de la seva, mhavia en-
senyat ella mateixa a cantar.
Jo sabia que, den de la mort de la mare, la
nostra vida no estava b, estava fora de mare,
apartada del seu centre. I per molt que inten-
ts donar un sentit a la vida de cada dia per
tal que al meu germ no li falts de res, sabia
que all era un engany, una caricatura de la
vida veritable. Escoltava amb atenci i corre-
gia la parla del meu germ per veure si es cu-
rava de la quequesa, perqu si torns a parlar
b seria un signe de normalitat, un senyal que
les coses tornaven al seu curs, per el meu
germ continuava quequejant. I aix no hi ha-
via cap signe a la meva vida que majuds a
tenir illusi o esperana per poder canviar
per millorar. Tot i que vivia en lacceptaci del
meu dest, recordo que quan vaig fer catorze
anys va comenar a nixer dins meu cada cop
ms viva la curiositat primer i lnsia desprs
cap al mn exterior.
232
Sempre havia acceptat com a natural viure
apartats dun mn que el meu pare qualifica-
va de pervers i infernal. El mn real era el nos-
tre, aquell que habitvem tots tres dins els
murs que envoltaven la finca. Tot el que sab-
em del mn exterior era el que ens volia ex-
plicar, i ell no volia parlar-ne.
Jo recordava una cosa de quan era molt petita,
segurament devia ser en els primers anys de la
reclusi de la meva famlia, quan el pare enca-
ra permetia que sorts de tant en tant, acom-
panyant-los a la mare i a ell en els viatges a
lhipermercat. Encara conservo les imatges in-
fantils de viatjar enfilada en un carret
metllic per passadissos plens de llaunes de
colors i moltes persones parlant i empenyent
carrets carregats de coses al meu voltant. Re-
cordo perfectament una noia asseguda davant
una caixa registradora a qui el meu pare do-
nava una targeta i recordo com ella em va ofe-
rir uns caramels. Tamb recordo com el meu
pare mels va prendre i com noms davant els
meus plors i les spliques de la mare va con-
sentir donar-men un. Durant molts anys vaig
conservar a la memria el gust, de llimona,
del caramel, somniant que un dia el tornaria a
sentir a la meva boca. El meu pare noms
portava de fora les coses imprescindibles, i
els caramels no eren imprescindibles. Per aix
em deleixo pels caramels de llimona, tot i que
s que em fan malb les dents.
SUSO DE TORO, Lombra caadora
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 233


70.  Llegeix les oracions compostes segents, separan la proposici
principal i la subordinada, i indica de quina classe de subordinada es tracta
en cada cas:

Jo sabia que la nostra vida no estava b.

La meva mareta, que em va escalfar la carona, s la millor mareta.
Quan li passava, jo comprenia que tot estava b aix.

71.  En loraci composta segent, separa la proposici principal de les
subordinades, desprs indica quina funci fa cada una de les subordinades:
complement directe, complement indirecte, complement circumstancial,
atribut, etc.

Una nena comprn quan rep amor que no hi ha cap altra cosa important.

72.  Separa la proposici principal i la proposici subordinada daquestes
oracions:

Jo recordava una cosa que havia passat.

Recordo que va nixer dins meu la curiositat.
Indica de quina classe de subordinada es tracta en cada cas i substitueix-la
per un sintagma equivalent.
Indica quina funci fa la subordinada.


73.  Separa totes les proposicions de loraci segent i explica quants
nivells de subordinaci hi ha:

El mn real era el mn que habitvem tots tres dins els murs que envoltaven
la finca.
Indica de quina classe s cada subordinada i quina funci fa.


74.  En loraci segent, distingeix la proposici principal de la proposici
subordinada adverbial:

Era suficient lenuig de la mare perqu un terratrmol esberls el mn.

Desprs indica si la subordinada adverbial actua com a complement
circumstancial o com a complement adjunt de la proposici principal.


75.  Escriu en singular aquest sintagma nominal:

les imatges infantils

Explica quina norma ortogrfica has hagut de tenir en compte per fer-ho b.


76.  Reescriu el fragment segent substituint les sigles pel seu significat:

En complir la majoria dedat, la protagonista va entrar a treballar en una ONG

que lluita contra la sida. Va haver de presentar-hi el DNI i el NIF, juntament amb
altra documentaci.

233
831025 _ 0210-0235.qxd 29/3/07 18:10 Pgina 234

Activitats complementries

GRAMTICA 81.  Indica quina columna cont les formes
correctes:

77.  Classifica aquestes oracions compostes
per subordinaci segons si la subordinaci A B C
s substantiva, adjectiva o adverbial: del del del
Han sentenciat que el condemnen a tres anys dels dels dels
de pres.
El calendari que t lajuntament t una errada. Com sanomenen les formes seleccionades?

He abaixat el tendal perqu no ens toqui el sol. En quin cas separem les preposicions a, de o
El dibuix que ha fet per al seu fill s precis. per de larticle el? Posan algun exemple.

La vena diu que va sentir soroll a lescala. 
82.  Fes una llista de les paraules que
Segueix els passos com indiquen les instruccions. sapostrofen en catal. Compara-la amb
 aquests casos daltres llenges:
78.  Indica qu expressa la proposici
adverbial destacada de cada oraci: Angls: were, well, cant, Peters dog.
Li va tornar la pilota, encara que no sho Francs: jaime, quelle
mereixia.
Entra la planta de la terrassa perqu el vent LXIC
no la tombi.

Est disgustat perqu va perdre lanell. 83.  Escriu les sigles que corresponen als
Si actua aix, ben aviat es trobar sol. organismes o institucions segents:

Aquesta exposici s ms interessant que no Servei dOcupaci de Catalunya
ho era lanterior. Institut de Cincies de lEducaci
 Escola Oficial dIdiomes
79.  Completa aquestes oracions amb un
sintagma i una proposici subordinada
Servei dEmergncies Mdiques
equivalents: 
84.  Copia aquestes sigles i escriu-ne els mots
Exemple Hi anir  desprs. sencers:
 quan acabi els deures.
Ens han comunicat ......... LFP ONU

No hem trobat ladrea .........

Costa Rica s un pas .........

UCI IVA

85.  Relaciona cada acrnim amb el seu

ORTOGRAFIA significat:

80.  Escriu, amb larticle corresponent al Incavi mdem Termcat
davant, el nom daquestes coses:
Confavc byte Assoc
La moneda japonesa.
Una unitat de longitud anglesa. Servei dAssessorament per a lOcupaci
La sigla de limpost sobre la renda de les Centre de terminologia catalana
persones fsiques. Confederaci dAssociacions de Vens de
Una lletra que no sona. Catalunya
Un esport que es pot practicar sobre patins, Institut Catal de la Vinya i el Vi
sobre gel o sobre herba. modulator-demodulator
El pas on es troba la ciutat de Calcuta. binary term

234
831025 _ 0210-0235.qxd 21/3/07 09:21 Pgina 235

Conceptes clau de la unitat

Acrnim. Abreviaci formada per grups de lletres (no Sigla. Abreviaci feta noms amb la lletra inicial de cada
noms la lletra inicial) o sllabes de paraules dife- paraula que forma part del nom duna entitat, una
rents, que constitueixen una paraula nova. associaci, una persona, un concepte, etc.
Article dopini. Article periodstic que expressa lopi- Subordinaci. Estructura doraci composta formada
ni de qui el signa sobre un tema determinat. per proposicions que mantenen una relaci dinclu-
Editorial. Article que expressa lopini dun mitj de co- si entre elles i enllaades amb un connector.
municaci sobre una notcia o un tema dactualitat.
Proposici principal. Proposici dins de la qual encaixa
una proposici subordinada en el marc duna oraci
composta per subordinaci.
Proposici subordinada adjectiva. Proposici subordi-
nada equivalent a un sintagma adjectival.
Proposici subordinada adverbial. Proposici subordi-
nada equivalent a un sintagma adverbial, amb funci
de complement circumstancial del verb o de comple-
ment adjunt de la proposici principal.
Proposici subordinada substantiva. Proposici su-
bordinada equivalent a un sintagma nominal o,
eventualment, a un sintagma preposicional.

ENTRETENIMENTS

Han desaparegut les consonants dunes paraules relacionades amb un tipus de fenmens. Si restitueixes les
consonants, trobars les paraules en horitzontal i el tipus de fenomen, en vertical.

Pista
Les consonants desaparegudes sn aquestes: B, C, C, C, C, C, , D, D, D, D, G, H, L, L, M, N, N, N, P, Q, R, R, R,
R, R, S, S, S, T, T, T, T, T i Z.

I
A A A
I U A I
E E A
U A
O A O
O I A
E E I A I
E U E A

235
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 236

9
Segur que has anat
al teatre moltes
Punt i seguit

vegades. Segur
que has vist obres
serioses i obres
divertides. Sovint,
les obres que ens fan
riure tamb tenen
elements de pardia
o de crtica.
Lexageraci dalguns
comportaments, per
exemple, ens els fa
percebre com
a ridculs...
Consell extraordinari
a la vila de Pimburg
HANS (davant del tel): Una vegada hi ha-
via a Alemanya una vila molt bonica,
Pimburg. Quan comena aquesta
histria, fa ms de sis-cents anys, els
pimburguesos i llur vila eren vctimes
dun terrible flagell: rates! Nhi havia
tantes i eren tan grosses que atacaven
els gossos i es menjaven els gats. Ho de-
voraven tot. Els vilatans van exigir la in-
tervenci de lAjuntament. I el Molt
Enginys Gremi de Manyans i la Doc-
tssima Corporaci dApotecaris van
proposar al burgmestre Schmid una
soluci, a un preu... i amb una comis-
si... (Sala el tel.)
(Sencenen els llums. El Consell municipal
est reunit.)
SCHMID: Sobre la sessi. Senyors regi-
dors, suposo que sabeu el motiu da-
quest Consell extraordinari. Heu vist
la plaa plena de vilatans que exigei-
xen de lAjuntament una rpida solu-
ci al problema de les rates. El barri
dels molls, mhan dit, nest infestat.
KOST: Si em permeteu, burgmestre, no
crec que aquest problema lhagi de re-
soldre lAjuntament. Aquell barri s
habitat per gent miserable i bruta.
Sempre han tingut rats, puces, polls i
tota mena de parsits.
(Els regidors riuen.)
SCHMID: Us asseguro que la cosa s greu.
Almenys, aix mhan dit.
FERRER: Per no ho heu vist vs mateix,
burgmestre?
SCHMID: No.
WEBS: Aquesta gent exagera sempre.
SCHMID: Cal considerar la viva exigncia
daquests vilatans. Perqu encara que
modestos, sn vilatans i mereixen que
sels escolti. A ms a ms, jo no voldria
portar la malastrugana, per hi ha
un perill evident: la plaga pot esten-
dres per tota la vila.
KOST: Ca, home, les rates busquen la
misria, es queden vora el riu.
SCHMID: No obstant aix, hi ha aquesta
possibilitat. La setmana que ve co-
mena el mercat anyal de Sant Roga-
ci, i si la vila est infestada de rats, no
vindr ning.
KOST: Seria una desgrcia.
RUSH: I la runa per a molts mercaders.
FERRER: Burgmestre, tot i aquest perill,
no hi ha motiu per intervenir. Noms
sn afectades unes quantes cases.
SCHMID: Cent famlies, almenys.
KOST: Per aix no afecta la vila. Qui tin-
gui rates, que les mati.
(Els regidors assenteixen.)
WEBS: Com a tresorer, he de fer constar
que el pressupost de neteja pblica
est esgotat.

236
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 237
(Entra lAGUTZIL.)
AGUTZIL: Regidor Rush, un dependent us demana.
(LAGUTZIL surt. RUSH sacosta a la porta.)
RUSH: Qu passa?
VEU DEL DEPENDENT: Una desgrcia, el magatzem est
ple de rates!
RUSH: Ai, Du meu!... Agafeu tots bastons, pales, el que
sigui, i mateu-les. Compra tamb una dotzena de ra-
teres. Vindr aix que pugui.
WEBS: Deia que no s pas don traurem els diners.
RUSH: Senyor burgmestre, senyors regidors, macaben de
donar una notcia que ens afecta a tots. El que tem-
em... La invasi de la vila ja ha comenat.
TOTS: Qu? Com?
RUSH: LAjuntament ha dintervenir amb urgncia.
WEBS: Anem a pams; el dependent, qu us ha dit?
RUSH: Que tinc el magatzem ple de rates!
FERRER: Amic, el vostre magatzem no s tota la vila.
KOST: s natural que hi hagi rates. Vaja, un magatzem de
grans i farines, no em negareu que...
RUSH: Abans hi havia ratolins petitons, blancs, inofen-
sius. Ara sn... les rates! Estem perduts!
(Consternaci general.)
BATTS: Cal reconsiderar el problema.
FERRER: El regidor Rush canvia dopini aix que t les
rates a casa, i el regidor Batts, que s ve, est a punt
de fer-ho. Senyors, una mica de decncia! Les rates en-
cara no han envat la vila. Qui tingui rates, que les ma-
ti! Ja heu sentit el tresorer: no hi ha diners.
BATTS: Un moment! El magatzem de farines del regidor
Rush, com si digussim, s el graner de la vila. Qua-
DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR
sib tots els formatges de Pimburg sn al meu ma-
gatzem. Hem de permetre que els pimburguesos es
quedin sense pa i sense formatge?
(Entra lAGUTZIL.)
AGUTZIL: Burgmestre, un dependent acaba davisar que
han vist rates al magatzem de teixits. (Surt.)
SCHMID: El Regidor Batts t ra. La situaci sest agreu-
jant per moments.
AGUTZIL: Regidor Batts, els formatges! (Surt.)
BATTS: Els formatges! (Anava a sortir.)
SCHMID: Batts, vost s regidor i no pot abandonar un
Consell daquesta importncia.
BATTS: Noms una estona.
SCHMID: Senyors regidors, hi ha perill de crear el pnic
a la vila. No perdem la calma.
(Entra lAGUTZIL.)
AGUTZIL: Regidor Kost! (Surt.)
KOST (Es precipita cap a la porta.): Rates? Rates a la fon-
da! Els viatgers han marxat, i si no ho aturem, no
vindr ning.
RUSH: El comer paralitzat!
BATTS: s catastrfic!
WEBS: Un desastre!
SCHMID: Silenci!
FERRER: Proposo de declarar lestat de guerra!
TOTS: Aprovat, aprovat!
FERRER: Cal desallotjar la plaa amb la milcia!
SCHMID: El que cal desallotjar sn els rats. Cal recupe-
rar la confiana dels vilatans, i fer carregar la milcia
no s la millor manera. Declararem lestat demergn-
cia, i grcies. I ara, anem al gra. He rebut una oferta
de rateres i ver dels Gremis de Manyans i dApoteca-
ris. Ens ofereixen un bon descompte.
FERRER: s immoral!
SCHMID: Qu?
FERRER: Docs que s immoral de negociar amb una
desgrcia com aquesta.
SCHMID: Ferrer, les coses sn com sn. No s el mo-
ment de discutir la moralitat dels negocis. Al cap i
a la fi, entre nosaltres, qui ms qui menys t un ne-
goci.
FERRER: Proposo que es voti una llei que condemni a
mort els qui especulin amb la plaga, i que obligui els
gremis a vendre rateres i raticides a preu de cost, al-
menys a lAjuntament.
237
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 238
DIMENSI COMUNICATIVA LLEGIR
SCHMID: Ferrer, els negocis han de ser lliures. Si publi-
quem aquesta llei, els gremis no fabricaran ni rateres
ni raticides.
FERRER: I una altra llei que els obligui a fabricar-ne! Si
cal amb la milcia!
SCHMID: No podem obligar-los a suportar ells sols el
pes de la plaga, Ferrer. Aix seria una injustcia.
FERRER: Tamb ho s que senriqueixin amb la plaga!
SCHMID: Si les dues solucions sn injustes, adoptem la
ms efica. s a dir, comprem rateres i mata-rates a un
preu raonable.
WEBS: Amb quins diners, senyors, amb quins diners?
SCHMID: Examinem els pressupostos. Tresorer Webs...
WEBS: Tribut a pagar a Sa Senyoria el Bar.
SCHMID: No, aix no es pot tocar.
RUSH: Potser el Bar savindr a esperar uns mesos.
SCHMID: Amic meu, Sa Senyoria el Bar tamb menja, i
ha de mantenir un exrcit, i a ms a ms, una pila de
gent que fa de borinot al seu voltant.
BATTS: De tota manera...
SCHMID: El conec, i s que no voldr ni sentir-ne parlar.
WEBS: Retribucions de Burgmestre, Regidors, Agutzils i
Escribans, etc.
SCHMID: Passem. Qu ms?
WEBS: Quota al patr de Pimburg, Sant Rogaci...
SCHMID: El Reverend Grundig ens dir que la millor
ajuda que podem rebre vindr de les relquies de Sant
Rogaci, i que ens conv estar-hi b. Webs...
WEBS: Pressupost per a les obres del sector nord de les
muralles de la vila.
238
KOST: Ja ho tenim! Daqu podem treure els diners. Al cap
i a la fi, les muralles ens han de protegir de lenemic,
i lenemic ja el tenim dintre!
FERRER: Mhi oposo! El Bar es va comprometre a defen-
sar la vila sempre i quan la vila pugui ser una plaa
forta. Una plaa forta amb les muralles a mitges no s
una plaa forta. Estic disposat a cedir la milcia per
collaborar en la campanya contra les rates, per les
muralles, no me les toqueu!
SCHMID: B, ens conformarem amb la milcia. Qu ms,
Webs?
WEBS: Sha acabat.
SCHMID: Cal trobar una soluci. Alg t una idea?
WEBS: Podrem incrementar larbitri del mercat.
KOST: Amic meu, oblideu que probablement enguany no
hi haur mercat.
SCHMID: No ens queda cap ms soluci que demanar un
emprstit.
WEBS: I com el tornarem? I els interessos? No trobarem
diners si no s amb el 30 per cent.
FERRER: Aix s usura!
BATTS: Els diners sn cars, s.
SCHMID: Si vs, ferrer, ens podeu fer un prstec de
10.000 escuts sense inters...
FERRER: Si em deixessin a mi...
SCHMID: Un cop eliminades les rates, els vilatans accep-
taran de bon grat un augment de larbitri.
WEBS: Em sembla molt b. Es podr tornar el prstec en
dos anys; desprs tothom estar acostumat a pagar un
arbitri ms alt i no caldr rebaixar-lo. Podrem crear un
fons en previsi de futures calamitats pbliques.
FERRER: Si no hi ha cap ms soluci, demanem lemprs-
tit, per amb la condici que no sigui a un jueu.
SCHMID: Jueu o cristi, ferrer, exigir un 30 per cent. De
tota manera, ho pagar la vila.
WEBS: Pitjor seria haver de pagar cadasc la desratitza-
ci del seu propi magatzem.
KOST: La lluita contra les rates ha esdevingut un proble-
ma dinters pblic. En nom daquest Consell, jo us
prego, burgmestre Schmid, que comenceu immedia-
tament la campanya, lxit de la qual queda des dara
a les vostres mans.
BATTS: I pleguem! Ai, senyor, els meus formatges!
RUSH: La meva farina!
(Tots surten corrents. Sapaguen els llums.)
JORDI TEIXIDOR, El retaule del flautista (Adaptaci)
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 239

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

L
OBTENIR INFORMACI
1. Explica el significat de les paraules segents:
llur regidor agutzil

i
flagell moll tribut
many infestar borinot


apotecari
burgmestre


parsit
malastrugana


arbitri
emprstit c
2. Observa el tractament personal amb qu sadrecen mtuament els membres del
consell: es tracten de vs. Desprs, reescriu les oracions segents de manera que es m
tractin de tu i de vost:
Senyors regidors, suposo que sabeu el motiu daquest Consell extraordinari.
Per no ho heu vist vs mateix, burgmestre?
t s
3. Escriu aparellats el nom de cada personatge amb el seu ofici o amb el crrec que
ocupa dins del consell:
Batts propietari de la fonda
Schmid tresorer
Webs comerciant de formatges
Rush propietari de magatzem de grans i farines
Kost burgmestre

4. Classifica aquestes paraules, que apareixen en el text, segons el grup al qual pertanyen:
tresorer reverend burgmestre agutzil
many regidor apotecari comerciant
milcia bar dependent escriv
crrecs pblics estament militar estament eclesial gremis aristocrcia

5. Ordena cronolgicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

A B

C D

239
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 240

DIMENSI COMUNICATIVA COMPRENDRE

INTERPRETAR EL TEXT
6. Explica de quina manera manifesten la seva hipocresia els membres del consell. Posan
exemples concrets.

7. Explica el paper que fan en aquest text teatral els elements segents:
les acotacions el tel
la illuminaci Hans, el narrador

8. Indica quina de les opcions segents reflecteix millor el significat de cada oraci:
Un cop eliminades les rates, els vilatans acceptaran de bon grat un augment de larbitri.
Els vilatans shauran daguantar amb el nou arbitri.
Els vilatans ja no recordaran que hi ha hagut un augment.
Aquell barri s habitat per gent miserable i bruta. Sempre han tingut rats, puces, polls i tota
mena de parsits.
No passa res, ja estan acostumats a les rates.
Com que el barri t parsits, procurarem desratitzar-lo.

9. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F):

El Gremi de Manyans i la Corporaci dApotecaris t interessos altruistes.
El poble acabar pagant amb escreix les despeses de la desratitzaci.
Lacci se situa a Alemanya en el segle passat.
Els vilatans shan organitzat per exigir els seus drets.
Hi ha fortes discrepncies entre el burgmestre i els regidors del consell.
Els interessos que shan de pagar pels crdits sn molt elevats.

REFLEXIONAR I AVALUAR
10. Indica un moment o situaci en qu es percebin els conflictes o interessos segents:

a La indefensi de les persones humils

Les relacions entre el poder militar, eclesial i econmic
La protesta de les classes populars

11. Per qu creus que el ferrer no vol demanar un emprstit a un jueu? Quina fama

M
tenien a ledat mitjana?

12. Quines conseqncies socials es poden derivar de la plaga de rates a Pimburg?

13. Has extret alguna conclusi de la lectura del text? Quin missatge creus que vol
transmetre lautor? Explica-ho.

e EXPRESSAR-NOS

m 14. Per torns, feu una lectura dramatitzada del text. Procureu fer-hi intervenir altres
elements que no siguin els estrictament verbals com ara el moviment o el gest.

f g 15. Escriu un article dopini que pugui ser publicat en un diari o una revista i que tracti
sobre lespeculaci o la corrupci. Pots escriure sobre un fet actual o sobre opinions
generals o personals.

240
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 241

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

Lexpressi de lopini personal

Mitjans de comunicaci convencionals
Tradicionalment els mitjans de comunicaci han reservat un espai perqu els lectors o els oients
puguin expressar la seva opini sobre els continguts de la publicaci o emissora o, en general,
sobre lactualitat informativa. En els diaris i les revistes acompleix aquesta funci la secci de
cartes al director, on sexposen peticions, denncies, agraments o opinions dels lectors. Aqu
tens un exemple de carta al director, publicada al diari Avui el 10 de setembre del 2006:

La sisena hora
escolar
He estat seguint durant aquests l-
tims dies el debat que ha generat la
incorporaci daquesta sisena hora
als centres pblics de primria.
Sembla que sest acceptant prou
b, tot i la polmica que ha portat.
Crec que el ms important s
qestionar la utilitat daquesta ho-
ra. Segons els comentaris dalguns
centres que hem sentit, es preveu
aprofitar-la majoritriament per a
ampliaci, rees de creativitat, etc.
Personalment, crec que aquesta in-
corporaci dhores hauria de rebre
una planificaci de contingut pr-
via, ja que pot comportar un mal s
de les hores quant a contingut, co-
sa que ja ha passat a lESO amb els
crdits variables. Sabem prou b
que al nostre pas els nivells de co-
neixements en algunes rees sn
realment precaris, especialment en
cincies i angls. No ens caldria en
tot cas una ampliaci de les hores
lectives dassignatures essencials i
que presenten insuficincia? Sem-
bla que ens preocupi ms la como-
ditat dels pares i la reducci de la-
tur del professorat que no pas la
garantia duna bona educaci per
als alumnes.
Gerard Marull Paretas
Cor

Els mitjans audiovisuals, sobretot la rdio, tamb estan oberts a la participaci del pblic, per
exemple a travs de seccions com el defensor de loient.

A travs dInternet
Internet ha representat un salt endavant pel que fa a la participaci dels individus en la configu-
raci de lopini pblica sobre lactualitat. Concretament, en la xarxa shan desenvolupat dos g-
neres que persegueixen aquest objectiu: els blocs i els frums.

El bloc
Un bloc s una pgina web, generalment de carcter personal i poc institucio-
nal, amb una estructura cronolgica que sactualitza regularment i que presenta
informacions o opinions sobre temes diversos. Com que s molt lliure tant pel
que fa a lestructura com al contingut, shi poden tractar tota mena de temes: hi
ha persones que els fan servir per expressar la seva opini de manera seriosa i
raonada, altres els fan servir per explicar la seva vida, com si fos un diari perso-
nal obert als lectors, altres tenen com a tema bsic lhumor, etc.

El frum
Un frum s un grup dinternautes que intercanvien opinions i informacions sobre un tema a
travs de missatges que es pengen en una pgina web o per mitj duna llista dadreces electrni-
ques. Les persones que hi participen amb aportacions personals sanomenen foristes, mentre que
els que es limiten a llegir les intervencions dels altres sn observadors. Tamb pot haver-hi un
moderador del frum, que gestiona el contingut i el to del que shi escriu mitjanant una selec-
ci dels missatges. En la pgina segent pots llegir un frum publicat al Diari dels estudiants, que
responia a la pregunta Has fet amics per Internet?

241
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 242

DIMENSI COMUNICATIVA LLENGUA I COMUNICACI

10/12/2006 Forista 3: No, ja que considero els coneixia i ma mare no em dei-

Forista 1: S, he fet bastants amics
per Internet, i est clar que no
men penedeixo, ni les meves acti-
tuds davant aquesta qesti estan
en contra. Puc dir que veritable-
ment i desgraciadament surt algun
cas daquest tipus: assetjaments per
Internet, baralles, fins i tot casos en
qu als protagonistes els han passat
coses fora de lordinador... Per aix
podem dir que no s que sigui del
tot segur, per s que ho s si anem
amb una mentalitat desconfiada i
negant sempre tota mena dinfor-
maci privada.
Forista 2: Personalment pensem
que Internet s un bon mitj per
conixer gent daltres llocs. Nosal-
tres mateixes, grcies a Internet
hem pogut conixer ms gent de la
que hagussim conegut sense.
que per aquest mitj no es poden
fer amics de deb. Crec que ning
s lleial amb els altres i per aquest
motiu no magrada fer amistats per
Internet.
Forista 4: Jo he fet moltssimes
amistats per Internet. S que s un
lloc insegur i que no ten pots refiar
mai, per jo, en el meu cas i analit-
zant la meva experincia, he pogut
trobar veritables persones que avui
en dia sn molt amics meus. I so-
bretot, quan les coneixes, encara
ms, tant xatejant com en persona.
He de dir que totes les meves ex-
perincies sn bonssimes i espero
no perdre mai la seva meravellosa
amistat!
Forista 5: No, perqu tots els
amics que tinc en el Messenger ja
xa tenir amics per Internet perqu
diu que el mn s ple de perver-
tits...
Forista 6: Nosaltres dos hem fet
alguns amics per Internet i no pas-
sa res; hi ha persones que et poden
mentir i hi ha persones que no.
Nosaltres pensem que est b
conixer amics per Internet, per-
qu coneixes gent de pobles de fora
o de pasos diferents. A part, tenim
unes amigues que han conegut les
seves parelles per Internet i ara es-
tan molt b.
Forista 7: Jo vaig fer un amic per
perqu ell em va afegir a la seva llis-
ta. No tinc el costum de posar-me
en xats i parlar amb gent de fora...
www.diaridelsestudiants.com
(Adaptaci)

16. Llegiu entre tots les cartes al director de ms dun diari i comenteu els
temes als quals fan referncia i la manera dexpressar les opinions. Si trobeu
ms duna carta sobre el mateix tema, fixeu-vos si expressen una opini
semblant o diferent i valoreu-les totes.

17. Per parelles, escriviu una carta al director sobre un tema que us interessi,
o que estigui relacionat amb el vostre centre educatiu. Envieu-la a un mitj
de comunicaci de la vostra localitat per tal que sigui publicada.

18. Rellegeix atentament les aportacions al frum sobre lamistat a travs
dInternet, que tens en aquesta pgina, i escriu:

Un avantatge daquest mitj.

Un inconvenient daquest mitj.
Algunes precaucions que cal prendre
en utilitzar-lo.
Escriu una rplica per afegir a aquest frum.

19. Busca algun frum que tinteressi del
portal Edu365 i fes-hi la teva aportaci.

T alguna caracterstica especial, la manera

dexpressar-se en aquest mitj? I tu,
texpresses igual si tadreces a un frum
que si escrius una carta al director? Per qu?

242
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 243

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL

Presentem un informatiu
a la televisi

BUTLLET DE NOTCIES
Les temperatures augmentaran
d1,8 a 4 graus centgrads al llarg del segle XXI
Els nens que neixin el 2007 viuran en
un mn molt ms calent. I s que la
temperatura podria pujar fins a 4 graus
centgrads al llarg daquest segle, i en el
mateix perode el nivell dels oceans es
podria elevar entre 28 i 43 centmetres.
Aix conclou linforme presentat a Pa-
rs pel Grup Intergovernamental sobre
lEvoluci del Clima (GIEC) desprs
de passar-se tota la setmana debatent
sobre el canvi climtic. A ms, segons
linforme, hi haur ms sequeres, plu-
ges torrencials i huracans. Finalment,
lestudi revela que hi ha una elevada
probabilitat que la responsable da-
quest canvi climtic sigui lacci hu-
mana.
Font: http://www.noticies.cat 02/02/2007

20. Llegeix la notcia anterior en veu alta. Intenta fer-ho de manera que
qui tescolta la pugui seguir encara que no tingui el text al davant.

Te nhas sortit? Comenta-ho amb els companys i companyes de classe.

21. Coneixes algun canal de televisi o de rdio dedicat exclusivament a les
notcies? Els has seguit en alguna ocasi? Per quina ra? Et semblen tils?

Coneixes altres fonts dinformaci que serveixin per estar informat constantment?

22. Feu entre tots una llista,
com ms completa millor, dels
mitjans tcnics (aparells) i
humans (persones amb tasques
diferenciades) que caldrien per
mantenir en funcionament un
canal informatiu que emets
notcies les 24 hores del dia.

243
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 244

DIMENSI COMUNICATIVA EXPRESSI ORAL

Fem el nostre butllet de notcies

23. Recordes quines tcniques dexpressi has treballat al llarg del curs?
A continuaci tindrs loportunitat de posar-les en prctica.

En grups de quatre, prepareu el vostre butllet de notcies, de 10 minuts de durada

com a mxim. Seguiu els passos segents:
1. Prepareu-ne els continguts. Penseu quines seccions creieu que hauria de tenir:
mn, Catalunya, la vostra ciutat, linstitut, actualitat esportiva...
Valoreu si hi voleu incloure alguna entrevista o fins i tot alguna trucada dels
oients (fictcies).
Elaboreu-ne un esquema que anireu emplenant de continguts progressivament.
Penseu les msiques (sintonies), que poden introduir cada secci.
2. Busqueu la informaci que incloureu en cada secci: als diaris impresos, als diaris
per Internet, als informatius de les diverses cadenes de televisi o emissores
de rdio (dabast nacional, comarcal o local), a la pgina web o a la revista de
linstitut, etc.
3. Si decidiu incloure-hi una entrevista fictcia relacionada amb una de les
informacions que transmetreu, formuleu les preguntes i respostes possibles.
4. Assageu la lectura dels textos en veu alta, de manera que sonin naturals i,
sobretot, que sentenguin. Pareu especial atenci a fer servir expressions
adequades a la situaci.
5. Decidiu si enregistreu en udio (o vdeo) el programa o si lemeteu en directe,
davant dels companys.
Penseu que una elecci o altra implica un muntatge tcnic diferent.
6. Distribuu-vos les tasques; per exemple, que cadasc llegeixi una secci,
i que alg sencarregui de la msica i el so.
Quan tots els grups tingueu preparat el butllet, representeu-lo davant de la classe
i escolteu el de tots els companys i companyes. Finalment, comenteu-los
conjuntament, valoreu qu heu fet b i qu es podria millorar, tant de la selecci
de les notcies com de la manera de redactar-les i llegir-les, i de la distribuci de les
seccions.

244
831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Pgina 245

DIMENSI COMUNICATIVA CAMP SEMNTIC

El vocabulari dels accidents geogrfics

24. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:
5
1 2

25. Copia les oracions segents i completa-les amb la paraula corresponent:

penyal penya-segat cascada

Lany passat vam visitar les ......... del Nigara.

iceberg arxiplag

El Titanic es va enfonsar perqu va xocar contra un .........

Des del ......... hi ha una vista espectacular.
Les illes Balears formen un .........
Lestiu vinent anirem al ......... de Gibraltar.

26. Escriu aparellades cada paraula amb la seva definici:

duna Lloc de sorra.

areny Mescla pastosa de terra i aigua.
llot Muntanyola generalment de sorra, amuntegada pel vent.
sorral Fang tou que es forma on hi ha aiges estancades.
fang Llit de riera format de sorra.

27. Ordena les lletres segents per formar paraules que tenen a veure amb
el mar i la costa:

AALC AD ABI LLSCUE LGOF PA C

28. Classifica aquestes paraules segons si tenen relaci amb un riu, amb el
mar o amb la muntanya:

istme puig riba altipl maror

afluent tur estuari baixamar meandre
vessant delta marejol masss llit fluvial

29. Escriu la paraula que correspon a cada una daquestes definicions:

Terreny inundat o almenys amarat daigua permanentment: a __ g __ __ __ __ l l

Llacuna litoral formada daigua de mar i daigua fluvial tancada per un cord de
platja: a l b __ __ __ __ __
Massa daigua dipositada en una depressi del terreny: e __ __ __ n y
Curs daigua intermitent que depn estretament del rgim pluvial: r __ __ r __
Cavitat formada a les regions calcries: e __ p l __ __ __
Terreny planer pantans, localitzat al llarg del litoral: m __ __ __ s m __

245
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 246

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Act. 30 i 31
Els connectors
Els connectors sn paraules o grups de paraules amb un significat nic que posen en relaci ele-
ments diversos. Distingim els connectors textuals, que relacionen les oracions dun text, i els
connectors oracionals, que relacionen les proposicions duna oraci composta.

Act. 32 - 34 Els connectors textuals

Un text s un conjunt organitzat doracions consecutives i relacionades. Les oracions se separen
amb signes de puntuaci i es relacionen mitjanant uns mots que anomenem connectors textuals.
Els connectors textuals indiquen la relaci de significat que hi ha entre les oracions dun text, es-
pecialment entre oracions consecutives. Segons el que expressen, es classifiquen en quatre grups:
Oposici. Dues oracions soposen mitjanant connectors com per, tanmateix, en canvi, per
contra. Exemple:
Amb les nevades daquesta setmana sha acumulat aigua a les muntanyes. Tanmateix, aques-
ta aigua no arribar als embassaments fins al desgla.
Conseqncia. Donades dues oracions, la segona s conseqncia de la primera. Sexpressa
amb connectors com per tant, aix doncs, en conseqncia. Exemple:
Sha acabat el temps de la visita. Aix doncs, fins la setmana que ve.
Complementarietat. Dues oracions expressen aspectes complementaris entre si. Per fer-ho
sutilitzen connectors com duna banda... de laltra. Exemple:
Duna banda, buscar informaci a Internet. De laltra, consultar els llibres de la biblioteca
sobre aquesta matria.
Enumeraci. Diferents oracions enumeren aspectes diversos: en primer lloc... a continuaci... fi-
nalment; primerament... segonament... per acabar. Exemple:
En primer lloc, llegiu les instruccions. A continuaci, comproveu que hi hagi tots els compo-
nents. Finalment, munteu laparell seguint les instruccions.

Act. 35 - 37 Els connectors oracionals

Els connectors oracionals enllacen les proposicions que formen una oraci composta. La prime-
ra classificaci dels connectors oracionals estableix dos grans grups:
Els connectors coordinants, que posen en relaci proposicions coordinades. Exemple:
Hi ha set escoles a la ciutat i sen construiran dues ms.
proposici 1 proposici 2
La conjunci i s un connector coordinant entre dues proposicions que estan al mateix nivell
sintctic.
Els connectors subordinants, que introdueixen una proposici subordinada en el marc de la
proposici principal de la qual forma part. Exemple:
El reportatge que vas elaborar va sorprendre molts lectors de la revista.
proposici subordinada
proposici principal
El pronom relatiu que s un connector subordinant que relaciona dues proposicions que no
estan al mateix nivell sintctic.

246
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 247

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

Els connectors coordinants

Segons el tipus de coordinaci, distingim diferents connectors coordinants:
La coordinaci copulativa expressa la suma dels significats de les
proposicions coordinades, amb les conjuncions i (en sentit afirmatiu)
i ni (en sentit negatiu). Exemple:
Va a classes de viol i fa un curs intensiu dangls.
La coordinaci disjuntiva expressa lalternativa entre els significats de les proposicions coor-
dinades. La conjunci ms habitual s o, que pot aparixer en totes dues proposicions i re-
forar-se amb ladverbi b (o b). Tamb actuen com a connectors amb valor disjuntiu adverbis
com ara o verbs com sigui encapalant totes dues proposicions. Exemples:
Avisem els bombers o truquem al 112 demergncies.
Ara ve amb nosaltres, ara va amb elles.
La coordinaci adversativa expressa la contraposici entre els significats de les proposicions
coordinades, amb les conjuncions per, sin i la locuci sin que. Exemple:
No vam fer cap visita guiada a la ciutat sin que vam anar pel nostre compte a descobrir-la.

Els connectors subordinants

Segons el tipus de subordinaci, distingim diferents connectors subordinants:
En la subordinaci substantiva, la proposici subordinada pot ser introduda per les conjun-
cions que o si, i pels interrogatius qu, qui, com, quan, on i quin en les seves diverses formes.
Exemples:
Pretenen que els canvin uns pantalons de rebaixes.
Em pregunto si en unes altres circumstncies hauria reaccionat aix.
El venedor exposava quines virtuts tenia la nova enciclopdia.
En la subordinaci adjectiva, la proposici subordinada s introduda per un pronom relatiu
(que, qu, qui, on i el qual en les seves diverses formes). Exemples:
La velocitat a qu condueix s temerria.
Les botigues de roba on sol comprar tenen fama delegants.
En la subordinaci adverbial, la proposici subordinada s introduda per diverses conjun-
cions i locucions conjuntives segons el significat que aporta respecte a la proposici principal.
El quadre segent recull els connectors ms habituals:

Noci Connectors
Lloc on
Temps quan, abans que, mentre, desprs que, tan bon punt
Manera com, com si, segons, segons que
Causa perqu, ja que, com que
Conseqncia de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que
Condici si, tret que, posat que, a condici que
Finalitat perqu, per tal que, a fi que
Concessi encara que, per b que, per ms que
Comparaci com, ms... que, menys... que

247
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 248

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

30. Indica si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F) i corregeix les
falses:

Els connectors sn conjuncions coordinants o subordinants.

Les conjuncions sn un tipus de connectors.
Amb el terme connectors englobem les conjuncions, les locucions conjuntives i, en
general, les expressions que posen en relaci oracions o proposicions.
Els connectors textuals poden ser coordinants i subordinants.
Els connectors oracionals ms abundants sn els coordinants.

31. En el text segent apareix dues vegades el connector per. Indica en quin
cas s un connector textual i en quin cas s un connector oracional, i explica
per qu.

E n Ramon sempre havia dit que volia ser pintor, per ni els seus pares ni els
mestres que havia tingut confiaven gaire per no dir gens en les seves capa-
citats. La sorpresa es va produir quan va guanyar el primer premi de pintura rpi-
da de Vilabella. La crtica va ser unnime: havia pintat una aquarella magnfica.
Li van comenar a ploure ofertes de feina com a illustrador, de sales dexposi-
cions, etc. Per poc es podien pensar que en Ramon ho refusaria tot perqu no
volia entrar en el circuit comercial.

32. Completa el text segent amb els connectors textuals que et semblin ms
adients:

Q uan es fa un regal a una persona determinada, solen intervenir-hi dos con-

dicionants. .........., hi ha el gust del receptor del regal, que hauria de ser el fac-
tor predominant. .........., hi ha el gust de qui fa el regal, que massa sovint pensa en
el que li agradaria a ell personalment, ms que no pas a complaure qui el rep.
.........., la societat actual ha generat estratgies per evitar que alg es pugui sentir

decebut amb un regal. .........., hi ha la possibilitat per als ms previsors de fer un

xec regal perqu la persona pugui triar. .........., tamb es pot canviar el regal rebut,
amb la sola condici de presentar el tiquet de compra. .........., hi ha el recurs ms
antic de guardar un regal poc plaent per encolomar-lo a alg altre en una altra
ocasi.

33. Qu sol haver-hi immediatament davant dun connector textual?
I darrere?

34. Escriu textos breus sobre els temes segents fent-hi servir la classe de
connectors textuals que sindiquen entre parntesis:

Avantatges i desavantatges dun producte tecnolgic actual (connectors

doposici).
Lefecte hivernacle en latmosfera (connectors de conseqncia).
Una recepta de cuina (connectors denumeraci).
Tema lliure (connectors de complementarietat).

248
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 249

DIMENSI COMUNICATIVA GRAMTICA

35. Completa les oracions segents amb un connector coordinant i indica
si s copulatiu, disjuntiu o adversatiu:

Els tatuatges shan posat de moda, .......... encara s una minoria la gent que
en porta.
No es va saltar el semfor, .......... va passar amb groc.
.......... encarem b aquest problema dentrada .......... desprs costar molt

redrear-lo.
Passarem una quinzena a la muntanya .......... farem una escapada per Europa.
No us enfileu a la tarima .......... empenyeu els de les primeres fileres.

36. Completa les oracions segents a partir del connector subordinant
destacat i digues de quin tipus s la subordinaci resultant:

Els enquestats pensen que ..........

Mhe comprat una bicicleta que ..........
Quan .........., truquim, sisplau.
Com que .........., the portat aquesta novella tan gruixuda.
Ignoro si ..........
Va entrar per la porta de darrere perqu ..........

37. Escriu una oraci composta amb cada una daquestes proposicions
subordinades:

Que comenci per com amb valor interrogatiu.

Que comenci per com amb valor adverbial de manera.
Que comenci per com amb valor comparatiu.

38. De les parelles segents, indica quina forma verbal s perfectament
regular i quina presenta algun tipus dirregularitat. Explica en qu consisteix
la irregularitat.

resisteixo/reconec pengis/robis
llogueu/trobeu pensessin/tinguessin
ballin/actun

39. Canvia els sintagmes preposicionals que comencen amb de per un
pronom feble, i la resta, per un altre pronom feble:

Em referir a una qesti dactualitat.

Anem amb bicicleta.
Es va parlar de la teva situaci.
No trobo el vestit llarg a larmari.
Vnen de Pars aquesta tarda.
Quins sn els pronoms febles
utilitzats en cada cas?

249
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 250

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

Lapstrof i el guionet
en els pronoms febles
Quan els pronoms febles es combinen amb el verb que complementen, o b quan es combinen
entre si, entren en joc dos signes ortogrfics: el guionet i lapstrof.

El guionet
Apareix noms darrere del verb per separar elements (verb o pronoms febles) dels quals no seli-
deix cap vocal. Exemples: ensenya-me-la.

Lapstrof
Sapostrofen determinats pronoms febles quan, en contacte amb un verb o altres pronoms febles,
selideix una vocal. Lapstrof pot aparixer:
Entre el verb i el pronom. Exemple: ajudal.
Entre el pronom i el verb. Exemple: lajuda.
Entre pronoms febles. Exemple: tel regalo.
Per apostrofar correctament els pronoms febles, cal recordar tres normes:
1 Els pronoms febles em, et, es, el, la i en sapostrofen quan van davant duna forma verbal que

comena per vocal o hac. Exemples: menredes, than cridat, sobriran, lestimulen, nescriuria...
Excepci: el pronom la, igual que larticle femen singular, no sapostrofa davant duna for-
ma verbal que comena per i o u tones (la incitaven, la usveu) ni davant del pronom hi (la
hi explicar).
2 Els pronoms febles em, et, es, el, ens, els i en sapostrofen quan van darrere duna forma ver-

bal que acaba en vocal, excepte si forma un diftong decreixent. Exemples: trucam, enretirat,
recordis, convidans, mirals, dnan... per truqueu-me, enretireu-vos...
3 Quan es combinen dos o ms pronoms febles, lapstrof sha de situar tan a la dreta com si-

gui possible. Exemple: tel ha ofert tel ha ofert te lha ofert

40. Substitueix els complements subratllats per un pronom feble:

Els nois han cridat a tu. La Marta ha dadvertir a ella.

Els avis han vist a vosaltres. Vosaltres, espereu a ells.
Tu, avisa a ell. LAlbert ha enganyat a nosaltres.

41. Explica per qu les dues oracions segents sn ortogrficament
correctes:

Pel que fa a la mantega, en altres pasos la utilitzen molt per cuinar.

Pel que fa a la mantega, en altres pasos lusen molt per cuinar.

250
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 251

DIMENSI COMUNICATIVA ORTOGRAFIA

42. Canvia el complement de rgim verbal subratllat per un pronom feble:

Apuntat al curset dinformtica!

Qu observes des del punt de vista del guionet i lapstrof?

43. Analitza fonticament i gramaticalment aquestes parelles i explica
la diferncia entre els dos elements que les formen:

pensat - pensat expliquis - expliquis

44. Explica per qu sescriu anant-hi i no pas ananthi.

45. Combina els cinc infinitius segents amb el pronom feble el i,
desprs, respon les preguntes:

ballar - tmer - perdre - sentir - servir

Quin s lnic infinitiu que admet un pronom feble apostrofat darrere? Per qu?
Com sescriuen els pronoms febles posposats als altres quatre infinitius?

46. Escriu totes les formes possibles dels pronoms febles segents
i construeix un exemple amb cadascuna:

ens us els la en

47. Escriu correctament loraci segent, tenint en compte aquest
context: la diu una venedora delectrodomstics fent referncia al fet que
la venda despremedors de taronja amb filtre ha tingut molt xit.

se + me + en + han endut sis en una setmana

48. Explica la diferncia gramatical i de significat entre aquestes dues
oracions:

Vaig estar dient-ho tot lany.

Vaig estar dient-tho tot lany.

49. Llegeix atentament el text que hi ha a continuaci. Desprs en fars un dictat.

E sperava amb delit les vacances de Pasqua. Vo-

lia dir anar-nos-en ben estrets en el cotxe cap a
cals padrins. Glatia per veurels, per tornar-me a
passejar per la casa, lhort i els corrals. Retrobar la
Perla, que sem tirava a sobre i remenava la cua
de tan contenta com estava de veurem. All era
tot un mn. Imaginat si nera de gran la casa que
havien arribat a dormir-hi divuit persones! La tia
Teresa, germana del padr, no hi vivia, per la invi-
taven a passar aquells dies perqu pogus estar-
se amb nosaltres. I quan arribava, quin devessall
dalegria, quines llgrimes democi, quines abra-
ades, quin menjar-sens a petons... Als vespres,
davant la llar de foc, se masseia a la falda i ens
contava les novetats que shavien produt a la co-
marca de lestiu en. I jo madormia arraulit i
sem barrejaven les seves paraules amb els meus
somnis. I lendem no sabia si creurem o no les
histries de boscos i xais i gallines i allaus de neu
que formaven aquell mn tan meu i alhora tan
distant.

251
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 252

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

La correcci lxica
De vegades, quan parlem o escrivim, cometem errors. Aquestes incorreccions es poden produir
per diverses causes, i entre els casos ms habituals trobem:
Incorreccions ortogrfiques derivades dincorreccions fontiques, quan pronunciem algu-
na sllaba o algun mot de manera incorrecta i ho transmetem a lescriptura: diseny per disseny,
ftbol per futbol...
s de manlleus innecessaris, s a dir, paraules estrangeres no acceptades per la normativa i
que sintrodueixen en la nostra parla, quan la llengua catalana ja disposa de paraules equiva-
lents. Els ms habituals sn, per proximitat o contacte, els gallicismes: affaire, charme...; els
anglicismes: discman, hot dog... i, sobretot, els castellanismes: adelantar, traje...
Derivaci incorrecta, s a dir, formaci de paraules derivades a partir duna de primitiva a
partir de prefixos o sufixos que no sn correctes en catal; per exemple, de jard, hem de for-
mar enjardinar, i no ajardinar.
Per parlar i escriure correctament cal que coneguis b les normes gramaticals i que, quan tinguis
algun dubte, ja sigui ortogrfic, gramatical o de pronncia, consultis un diccionari normatiu o
un despecialitzat, com s el cas dels diccionaris de dubtes.

50. Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:
9

2 4

7
8
1

3 6
5

51. Fixat en les lletres en negreta i llegeix correctament en veu alta les
paraules segents:
casella pijama laringe xofer suggeriment
pivot diptria comissi illusi crrega
corba estrnum esplaiar benzina xurro
folrar cavalcada flegm zoo platja

52. Tria la vocal o consonant adequades i copia complets els mots segents:
re__osteria (p/b) bi__uteria (s/j) camina__a (t/d)
impre__i (s/ss) margari__a (t/d) te__taci (mp/n)
t__rr (o/u) e__tranger (x/s) reca__ar (pt/ud)
dan__a (s/) i__fermera (m/n) e__estir (mb/nv)

53. Indica quin dels dos verbs proposats per a cada nom s correcte:
format: formatar/formatejar decepci: decepcionar/decebre
traci: tracionar/trair garantia: garantitzar/garantir

252
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 253

DIMENSI COMUNICATIVA LXIC

54. Copia aquestes oracions i completa-les amb una paraula derivada
de la que hi ha entre parntesis:
Encara no han .............. (moble) la casa nova.
Van .............. (verns) el parquet de lhabitaci.
Per ..............-lo (content) li van fer un bon regal.
La ferida li rajava tant que va .............. (sang) tota lhabitaci.
Era un governant tan dspota que .............. (temor) la poblaci.
Els seus errors el .............. (turment) profundament.

55. Llegeix les oracions segents i substitueix les paraules en cursiva, que
sn tpiques de la llengua oral, per la forma correcta en la llengua escrita:
A mig mat sempre menjo una tronja.
Per sopar he menjat una amanida dpit i poma.
La vena del quart primera est embrassada.
Si ests sempre alegre seria ms feli.
La truita dasbergnia magrada molt.
Mhe endut pa amb xocolata per brenar.

56. En aquestes oracions hi ha paraules incorrectes. Torna a escriure les oracions
canviant-les per paraules correctes, tant lxicament com ortogrficament.
Magraden els canelons sense betxamel.
Sha embossat el desaige del lavabo.
Els buitres es van menjar els animals morts.
La casa est plena de telaranyes.
Encara no han preparat lescaparate per a les rebaixes.
Tot i que el camarot del vaixell era de primera classe no era gens cmode.
Van portar-lo en camilla fins a lambulncia.

57. Aparella cada paraula amb la seva definici:
cataracta Prototip del monstre contra el qual lluiten dus i herois.
cascada Representaci sobre una superfcie plana duna ciutat, edifici...
plnol Nom que comunament reben diferents rptils saures.
planell Caiguda dun corrent daigua per un precipici.
drag Afecci ocular consistent en lopacitat, parcial o total, del cristall.
drac Indret pla i elevat.

58. Torna a copiar aquestes oracions substituint aquests manlleus
innecessaris pel mot corresponent en catal:
Anirem a passejar i, a lhora de berenar, entrarem en un burger.
Li van regalar una entrada per al back stage del concert.
El show room daquesta marca de mobles s impressionant.
Va portar-me de Rssia un souvenir precis.
El container del vidre estava totalment ple.
Han tancat aquella boutique on vaig comprar el vestit de nit.
Mhe apuntat al gimns a fer fitness.

253
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 254

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

El teatre de text actual

El mtode Grnholm
Ferran Aug ha estat sotms a una peculiar i dura entrevista de selecci de personal, seguint
un mtode anomenat Grnholm. La prova es feia simultniament amb tres suposats candidats
ms: Merc Degs, Carles Bueno i Enric Font. Desprs de diverses situacions que posen al lmit
la capacitat de resistncia de laspirant, els falsos candidats revelen a en Ferran que, en reali-
tat, sn tres psiclegs de lempresa: Neus Porta, Miquel Garcia i Esteve Ripoll, respectivament.
Malgrat lesfor que ha fet en Ferran, li comuniquen que no ser seleccionat.
MERC: Hem estat parlant i hem pensat que no paga la pena fer-lo esperar els quinze dies. De
fet, ho tenim molt clar.
FERRAN: Ah, s?
MERC: S, el crrec no s per a vost, i hi estem tots tres dacord. Miquel?
CARLES: Completament. Per mi, ni pensar-ho.
MERC: Esteve?
ENRIC: No, no. Seria un error greu contractar-lo.
MERC: B, ho sento. Crec que s millor que ho spiga ara i aix no perd espai mental conservant
alguna esperana.
CARLES: I despai mental no nhi sobra, precisament.
FERRAN: Per...
MERC: Vol que lhi expliqui? Lhi explico. Les proves que ha passat estaven dissenyades en re-
laci amb el seu perfil. (Consulta els papers de la carpeta.) Sabem que desprs de la mort de la
seva mare va estar un any sense treballar. La seva baixa per depressi va durar... deu mesos.
s exacte, no?
FERRAN: S, per...
MERC: Encara es medica?
FERRAN: No.
MERC: La baixa va costar a la seva empresa seixanta-cinc mil euros.
ENRIC: Sabem que va estar casat i la seva dona el va denunciar. Hi ha dictada una ordre dallu-
nyament. s veritat, oi?
FERRAN: B, s, per en el judici...
CARLES: Vost ha estat tota la sessi mentint-nos, literalment.
ENRIC: Ja ens ha dit que ha fet el que considerava ms adequat per guanyar les proves i aconse-
guir el crrec, i aix ho valorem, per...
FERRAN: A veure, la meva dona...
CARLES: No cal que ens expliqui histries. Hem parlat amb la seva exdona.
FERRAN: Qu?
ENRIC: Suposo que ja simagina el que ens ha explicat.
FERRAN: No s qu els deu haver explicat, per...
MERC: A la prova dels barrets, no lhem deixat triar. Li hem fet agafar el de bisbe. Sabem que de
jove va estar al seminari...
FERRAN: s que sc de Manlleu, i a la plana de Vic s molt normal...
MERC: I, finalment, tamb sabem que t un germ homosexual amb qui no t cap mena de
contacte.

254
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 255

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

FERRAN: Tamb han parlat amb ell?

MERC: s clar.
FERRAN: Si no em parlo amb el meu germ no s perqu sigui homosexual. s perqu quan va
morir la mare, ell...
MERC: B, en cap de les quatre situacions no hi ha hagut ni una ombra dempatia...
FERRAN: De qu?
MERC: Podria semblar que no es deixa influir per les motivacions personals, per... s que se li
veia tant el llaut... Ens hem hagut daguantar el riure unes quantes vegades. Quina manera
de parlar... Fotia pena.
FERRAN: Com han sabut tot aix?
CARLES: Per si no el contractem no s per motius personals. Sap qu s lefecte bumerang?
FERRAN: B... No.
MERC: Sha danar amb compte amb lagressivitat perqu es pot tornar en contra seva, i sobretot
en el seu cas. Per qu? Perqu era una agressivitat impostada. No era real. Era una actitud ex-
terna. Qu pot passar amb una persona com vost davant dun conflicte?
ENRIC: Que generi un conflicte ms greu.
FERRAN vol dir alguna cosa per no ho fa.
MERC: Ara ho ha ents? Doncs va, prou, pleguem. Per un dia que puc arribar a casa abans que
em fiquin els nens al llit, no vull perdre ms temps parlant amb aquest hipcrita.
FERRAN: Escolti...
MERC: S?
FERRAN: Jo... No res.
MERC: Qu es pensava, que ens enganyaria? La seva vida s un desastre absolut, personalment
i professionalment, i permetim que li digui que estic convenuda que continuar igual.
FERRAN sels mira en silenci.
JORDI GALCERAN, El mtode Grnholm

255
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 256

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

Loferta teatral actual

Si consultem la cartellera teatral, hi trobarem espectacles de diferents menes. Des del punt de
vista literari, distingim el teatre de text de la resta de gneres. El teatre de text inclou les obres
que es basen en el text literari que un autor ha escrit pensant que pogus ser portat a escena. En
canvi, hi ha espectacles en els quals el text comparteix protagonisme amb altres elements (musi-
cals, coreogrfics, etc.) o, fins i tot, desapareix en benefici delements escenogrfics. Actualment,
destaquen dos tipus despectacles teatrals no basats prioritriament en el text:
Els musicals. Es tracta de muntatges on, al costat del text i la histria, tenen un paper deter-
minant la msica, la dansa i el cant dels actors. Una de les companyies catalanes que ms ha
destacat en aquest terreny s Dagoll-Dagom, amb obres com El mikado, Flor de nit o Mar i cel,
aquesta darrera una adaptaci del drama dngel Guimer.
Els espectacles escnics. Sn muntatges que es basen en el treball duna companyia a partir
dun gui i duna exploraci de les possibilitats del llenguatge teatral. Dues companyies que
han excellit en aquest sentit en el teatre catal sn Comediants, amb muntatges festius en es-
pais oberts, i La Fura dels Baus, amb una constant experimentaci dramtica i tecnolgica.

El teatre de text
Dins del teatre de text, conv distingir entre les obres clssiques (des de lantiguitat grega fins als
clssics contemporanis del segle XX) i les obres dautors actuals:
Els clssics. Es tracta de peces teatrals que shan produt al llarg de la histria de la literatura
dramtica i que han esdevingut referents per a totes les poques, inclosa lactual. Es represen-
ten en muntatges ms o menys fidels al plantejament original o b en adaptacions que prete-
nen acostar-los a la realitat de lespectador. Poden ser considerats clssics Antgona, del grec
Sfocles, Hamlet, de William Shakespeare o Primera histria dEsther, de Salvador Espriu...
Els dramaturgs actuals. Sn escriptors teatrals en actiu que escriuen i estrenen peces que, so-
vint, es caracteritzen perqu incorporen problemtiques ben actuals, com ara la crisi de la pa-
rella o de la famlia, les dificultats de comunicaci entre els individus, la soledat, la marginaci
social, la violncia quotidiana, les malalties terminals i leutansia, la crisi dautenticitat en les
relacions humanes... El fragment de El mtode Grnholm que has llegit, per exemple, planteja
el tema de la competitivitat i la hipocresia en el mn de les relacions laborals del nostre temps.
Des del punt de vista del gnere, la dramatrgia ms recent oscilla entre la comdia i el drama.
Tot i que sovint, almenys aparentment, les peces adopten el to de la comdia, tenen un rerefons
dramtic. A la intenci ms evident de satiritzar determinats comportaments individuals o so-
cials, objectiu propi de la comdia, shi afegeix, de fet, la voluntat daprofundir en certs temes
psicolgics i sociolgics. Alguns dels dramaturgs ms reconeguts actualment en lescena catalana
sn Josep Maria Benet i Jornet, Rodolf Sirera, Sergi Belbel i Jordi Galceran.

59. Explica per qu El mtode Grnholm pertany al teatre de text.

60. Quina escenografia (decorats, vestuari, luminotcnia, so, msica, efectes
especials...) timagines per a lescena que has llegit?

256
831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Pgina 257

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA

61. Com qualificaries la intervenci den Carles quan diu al Ferran que
despai mental no nhi sobra, precisament?

62. Relaciona cadascuna daquestes situacions, que shan produt abans del
veredicte que has llegit, amb una circumstncia de la vida den Ferran que
li retreu la Merc:

D urant el desenvolupament de les proves, la

Merc ha fingit una trucada al seu mbil co-
municant-li la mort de la seva mare. Ella, simulant
que competia pel lloc de treball, ha optat per no
anar-sen immediatament i quedar-se fins al final
del procs de selecci.

E n Carles dna la informaci als altres pre-

sumptes candidats que est a punt de sotme-
tres a una operaci de canvi de sexe. Seguint les
instruccions que van rebent per una porteta, els al-
tres han de decidir si aquest fet linvalida per conti-
nuar endavant en el procs de selecci.

L Enric ha explicat que sha separat de la dona,

que ha tingut una relaci sentimental amb
una altra treballadora i que ha tingut un fracs im-
portant a la feina. Desprs, ha demanat als altres
que decideixin si se lhavia de despatxar o b do-
nar-li una altra oportunitat.

E ls quatre personatges han hagut de posar-se

un barret de copa alta (simulant un poltic), un
de torero, un de pallasso i un de bisbe. Representa
que van amb un avi accidentat i que noms hi ha
un paracaigudes; cadasc ha dargumentar per
qu s ell el qui mereix salvar-se.

63. Qu s lempatia? Explica com creus que ha reaccionat en Ferran davant
daquestes situacions:
La Merc ha decidit continuar lentrevista malgrat la notcia de la mort de la seva
mare.
Ha hagut de decidir si en Carles continuava endavant.
LEnric ha explicat els seus problemes.

64. Comenta qu penses que preferien els psiclegs de lempresa, alg que
fings bonhomia o alg que fings agressivitat. I, en el fons, qu creus
que preferien, alg agressiu o una bona persona?

65. Explica qu aporten les ltimes intervencions de la Merc adreades
als seus companys i al Ferran.

66. Penses que les empreses tenen dret a tenir en compte
la vida privada de les persones a lhora descollir els seus crrecs?
Argumenta-ho per escrit i feu un debat a classe sobre aquest tema.

67. Consulta la programaci teatral daquesta temporada a
Barcelona i als principals teatres de la resta de Catalunya i busca-hi
un musical, un espectacle escnic, un de clssic i una obra de text
dun autor actual.

68. Busca informaci a Internet sobre alguna de les companyies o
els autors esmentats a la pgina anterior i fes-ne una breu ressenya.

257
831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Pgina 258
Avaluaci
Senderisme: seguir la tradici
La histria de lexcursionisme i del senderisme
van estretament lligades perqu, de fet, el se-
gon terme neix a conseqncia del primer. La
diferncia bsica rau, precisament, en la se-
nyalitzaci de camins i itineraris, tasca que es
va comenar a aplicar i sistematitzar a lEuropa
central. Duna banda, el creixent fenomen de
la despoblaci rural i de labandonament del
camp va provocar la desaparici progressiva
de les prctiques habituals que durant la
histria havien ajudat a mantenir els boscos i
els camins en un bon estat de conservaci. De
laltra, laugment de la prctica de les activitats
a la muntanya per part dels habitants del mn
urb va fer veure al mn excursionista, que ja
estava plenament consolidat a Catalunya, la
necessitat de comenar a treballar no solament
per facilitar les sortides dels excursionistes i
evitar incidncies, sin per conservar un patri-
moni natural, cultural i histric: els camins o
senders. Aix doncs, les diferents entitats ex-
cursionistes de Catalunya sn en lactualitat
les encarregades del manteniment i de la ges-
ti de la xarxa de camins i senders.
Caldr que presentem els tres tipus de camins
que hi ha segons el recorregut. En primer
258
lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb
marques blanques i vermelles, que correspo-
nen a senders de gran recorregut (GR) que
creuen Europa en totes direccions. A conti-
nuaci, trobarem itineraris senyalitzats amb
marques blanques i grogues, que corresponen
a camins de petit recorregut (PR), dmbit lo-
cal o comarcal, inferiors als cinquanta quil-
metres. I, finalment, itineraris amb marques
blanques i verdes, que corresponen a senders
locals de menys de deu quilmetres.
A Catalunya, la xarxa de senders nets i senya-
litzats t una extensi de ms de set mil quil-
metres i ens permet gaudir de la gran riquesa
arqueolgica i paisatgstica del nostre territo-
ri. Tots dos factors situen aquestes infraes-
tructures naturals catalanes al nivell dels mi-
llors pasos europeus. Cal tenir en compte
que els itineraris intenten evitar, en la mesura
del possible, el pas per carreteres o camins as-
faltats i transiten pel que podrem denominar
camins tradicionals. Aix, trobem vies que
originriament es van destinar al trnsit de
carruatges, danimals de crrega, de persones
o de ramats. Totes ofereixen una oportunitat
nica per a la recuperaci de la memria
histrica dunes prctiques tradicionals que
quasi shan extingit. En sn un exemple clar
els camins ramaders, que van ser una infraes-
tructura bsica per a leconomia del nostre
pas durant molts segles i que, actualment, a
causa de la fragmentaci que han patit com
a conseqncia de la construcci de les grans
vies de transport i de la manca dexpectatives
econmiques de la transhumncia, han esde-
vingut un patrimoni en perill que demana la
nostra atenci.
EDUARD PARELLADA, Claror, nm. 54
(Adaptaci)
831025 _ 0236-0261.qxd 29/3/07 18:16 Pgina 259

69. Localitza, en el primer pargraf del text, dos connectors textuals que
expressen complementarietat i un que expressa conseqncia.

70. Localitza, al llarg de tot el text, tres connectors textuals denumeraci.

71. Localitza en aquest fragment un connector oracional coordinant:

A Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats t una extensi de ms de

set mil quilmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueolgica i pai-
satgstica del nostre territori.

De quin tipus de coordinaci es tracta?

72. Localitza en aquest pargraf tots els connectors oracionals
subordinants:

C aldr que presentem els tres tipus de camins que hi ha segons el recorregut.
En primer lloc, podem trobar itineraris senyalitzats amb marques blanques i
vermelles, que corresponen a senders de gran recorregut (GR) que creuen Europa
en totes direccions. A continuaci, trobarem itineraris senyalitzats amb marques
blanques i grogues, que corresponen a camins de petit recorregut (PR), dmbit
local o comarcal, inferiors als cinquanta quilmetres. I, finalment, itineraris amb
marques blanques i verdes, que corresponen a senders locals de menys de deu
quilmetres.

Classifica els connectors que has trobat segons que siguin conjuncions
(introdueixen subordinades substantives) o pronoms relatius (introdueixen
subordinades adjectives).

73. Localitza en aquest fragment un connector subordinant adverbial i
indica quina noci expressa:

A Catalunya, la xarxa de senders nets i senyalitzats t una extensi de ms de

set mil quilmetres i ens permet gaudir de la gran riquesa arqueolgica i pai-
satgstica del nostre territori.

74. Substitueix els complements destacats per un pronom feble:

Cal mantenir els boscos.

Cal conservar els camins.
Ofereixen una oportunitat.
Eviten el pas.

75. Transforma les oracions segents, de manera que els pronoms
se situn darrere del verb:

Algunes vies es van destinar al trnsit de carruatges.

La senyalitzaci de camins es va comenar a aplicar a lEuropa central.

259
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 260
Activitats complementries
GRAMTICA
76. Escriu una enumeraci que contingui els
connectors segents:
en primer lloc en tercer lloc
en segon lloc i, finalment
Com sanomenen els connectors que posen
en relaci les oracions dun text?
77. Classifica els connectors segents en
coordinants i subordinants:
que - o - perqu - encara que - per - quan
fins al punt que - ni - com si - sin que
Escriu una oraci amb cadascun daquests
connectors.
78. Destria en quina oraci perqu introdueix
una causa i en quina, una finalitat.
Shan trobat a dins del casino perqu fora
plovia a bots i barrals.
He matinat perqu vull arribar al tros abans
de la calor forta.
Escriu dues oracions ms amb perqu amb
aquests dos sentits.
ORTOGRAFIA
79. Substitueix els complements
subratllats per pronoms febles i torna
a escriure cada oraci situant-los primer
davant del verb i desprs darrere.
Vaig veure el Josep amb lAnna.
Va presentar-se a mi.
Esperava agrair latenci als assistents.
Anava a comunicar lincident a nosaltres.
80. Torna a escriure les oracions segents
combinant els pronoms febles que
sindiquen:
Sha posat tres mocadors a la butxaca i (se +
en) .............. ha tret sis!
Hem deixat menjar a labast del gos i (se + ens
+ ho) .............. ha menjat tot.
260
Regala (el + li) .............. el dia del seu aniversari.
Si trobem bitllets per Roma, (ens + en + hi)
.............. anirem.
Si porteu la jaqueta posada, traieu (vos + la)
............... quan entreu.
81. Escriu tres casos ms seguint el model:
Model canteu canteu-ho
Quina diferncia de pronncia hi ha entre
la forma verbal sola i la forma verbal amb
pronom?
LXIC
82. Copia les oracions segents substituint les
expressions en cursiva per la forma correcta:
Sha tallat els cabells al rape.
No hi ha dret! Sempre ho he de fer jo.
Avui he tingut molt mala pata.
En Joan i els dems van ser els responsables
de lxit.
83. Copia aquestes oracions i completa-les
amb el mot adequat:
Locell picotejava les cireres amb el (pic/bec).
Li va sortir una (ampolla/butllofa) a la planta
del peu.
Les (ganyes/agalles) del peix li fan molt fstic.
He pintat les habitacions de casa amb diversos
tons (pasts/pastel).
L(orgue/rgan) de la catedral se sentia des de
la plaa.
No li agrada conduir amb tant (trnsit/trfic).
84. Torna a escriure aquestes oracions
substituint els anglicismes indicats pel mot
corresponent en catal:
Noms li agradava la msica dance.
Quan fan un reality show apago el televisor.
El software installat s molt complet.
El seu new look li queda molt b.
Un hacker va introduir un virus a Internet.
En el seu negoci tenien un horari full time.
Shavia preparat per fer de cheer leader.
831025 _ 0236-0261.qxd 21/3/07 09:23 Pgina 261

Conceptes clau de la unitat

Connector. Paraula o grup de paraules amb un signifi-
cat nic que posa en relaci elements diversos.
Connector coordinant. Connector oracional que rela-
ciona proposicions coordinades.
Connector oracional. Connector que relaciona les
proposicions duna oraci composta. Pot ser coordi-
nant o subordinant.
Subordinaci adjectiva. Subordinaci en qu la pro-
posici subordinada s introduda per un pronom
relatiu.
Subordinaci adverbial. Subordinaci en qu la pro-
posici subordinada s introduda per diverses con-
juncions i locucions conjuntives segons el significat
que aporta respecte a la proposici principal.

Connector subordinant. Connector oracional que in- Subordinaci substantiva. Subordinaci en qu la

trodueix una proposici subordinada en el marc de proposici subordinada s introduda per les con-
la proposici principal de la qual forma part. juncions que o si o per un interrogatiu.

Connector textual. Connector que relaciona les ora-

cions dun text. Pot ser doposici, de conseqncia,
de complementarietat o denumeraci.
Coordinaci adversativa. Coordinaci que expressa la
contraposici entre els significats de les proposi-
cions coordinades.
Coordinaci copulativa. Coordinaci que expressa la
suma dels significats de les proposicions que la for-
men.
Coordinaci disjuntiva. Coordinaci que expressa
lalternana entre els significats de les proposicions
coordinades.

ENTRETENIMENTS

Colloca els connectors segents a lencreuat, tenint

en compte que en els quadrets verds hi van connectors
de causa i en els quadrets grocs hi van connectors de
conseqncia:
ats que com que
consegentment doncs
en conseqncia fins al punt que
ja que, per aix
pel fet que per tal com
per tant perqu

261
831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Pgina 262

Llegir un llibre
UROC, el guerrer

ABANS DE LLEGIR

1. Observa la illustraci de la coberta i explica qu

et suggereix. En quins ambients creus que pot succeir
lacci de la novella?

Respon aquestes preguntes, tamb relacionades amb

la coberta:
Per qu creus que noms es veu la silueta del personatge
que est en primer terme?
Qu et suggereix la imatge del fons i els colors que t?
Creus que aquesta illuminaci a contrallum t alguna
relaci amb el contingut del llibre?

2. Llegeix a la contracoberta el resum biogrfic de lautor

i respon aquestes preguntes:
Quin tret destacaries, tant de la seva experincia professional
com de la relaci dels llocs on ha viscut?
Quines sn les seves preferncies literries, com a lector?

3. Llegeix ara a la contracoberta el resum de largument

de la novella i respon:
Esperes trobar una novella...
policaca daventures i misteri romntica
histrica de cincia-ficci fantstica
Has assenyalat ms duna possibilitat? Per qu?
Creus que les preferncies com a lector de lautor influiran en el desenvolupament
daquesta novella?

4. Completa les dades de la fitxa bibliogrfica:

Ttol: .........................................................................................................................................

Autor: ......................................................................................................................................

Editorial: ................................................................................................................................

Lloc dedici: .....................................................................................................................

Data i nmero dedici: ..........................................................................................

ISBN: .........................................................................................................................................

5. Observa el mapa que trobars abans de linici de la novella i fes una llista dels llocs
concrets on previsiblement transcorrer lacci.

262
831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Pgina 263

LLEGIR UN LLIBRE

DESPRS DE LLEGIR

Contingut i organitzaci

6. Ordena els llocs ons transcorre lacci. Nhi algun de nou, que no figuri al mapa?

7. Qu sn els cigrons del record? Per qu vol aconseguir-los Uroc?

8. El llibre est dividit en tres parts:

Part I: UROC Part II: IDHIR Part III: AMATZUR

Intenta explicar els motius daquesta divisi.

9. Recorda el que has llegit i respon breument aquestes preguntes:

En quina situaci es coneixen Uroc i els Homes del Silenci?
Quina traci pateix Uroc a casa de Zumpa,el mercader de somnis?
Quins perills i dificultats ha de superar Uroc per travessar el Bosc de lOblit?
De quina manera s elegit el cabdill dels Homes Escuma?
Quins experiments realitzava Amatzur amb els seus presoners, i amb quina finalitat?
Per quin motiu gsburn s coneguda com la Ciutat dels Infants?
Per qu queden inutilitzats els primers robots que Amatzur aconsegueix enviar a les terres
dels Homes de Vidre?
Com aconsegueix fugir Idhir del castell dAmatzur?
Quina feina ha de fer Valti desprs de ser capturat per les tropes dAmatzur?
Per quin motiu sn portats Uroc, els Homes del Silenci i Ailina al Temple de lEscorp?
Quin error desencadena la destrucci del Temple?
Qu s en realitat el Temple de lEscorp?

Personatges

10. Descriu breument aquests personatges i el paper que tenen en lobra:

Brum Ailina
Valti Glek
Naruk Amatzur
Grumf Durk
Amatzuret Xana
11. Qui s Txagra? Qui sn els txarguins? Quines habilitats i quines debilitats
els diferencien dels humans?

12. Fes un resum de la vida dIdhir.

13. Respon aquestes preguntes sobre Uroc, el protagonista de la novella:

A linici de lobra, com s presentat?
Quan i com descobreix que s mig huma?
Qu amaga el seu nom?
Qu havia estat abans de ser un guerrer, segons li explica Idhir?
Quina relaci hi ha entre Xana i Uroc?
Quina decisi pren finalment Uroc sobre el seu passat? Per qu actua aix?

263
831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Pgina 264

LLEGIR UN LLIBRE

14. Qu en saps dels Senyors dgsburn?

15. Explica la relaci que hi ha entre Valti i la seva fada protectora.

16. Al llarg del llibre trobem diversos pobles que sn coneguts amb un nom collectiu.
Explica qui sn i per qu sels anomena aix:
Homes del Silenci
Homes de Vidre
Homes Escuma
Homes Grocs

Temes

17. Busca informaci (llibres, cmics, pellcules...) sobre herois similars al protagonista,
que shan denfrontar a un mn en qu la raa humana viu en condicions molt
diferents de les que corresponen a la nostra realitat. Prepara una redacci sobre
aquest tema com si lhaguessis de llegir en pblic.

18. Un dels motius de la llarga recerca que fa Uroc s recuperar la seva identitat
perduda. Quina decisi pren finalment, recuperar-la o seguir el cam que li ha traat
la seva personalitat mig humana? Explica en quin moment de la novella es produeix
la reflexi i la decisi final sobre aquesta qesti, i en qu es concreta.

19. Sovint, en les obres literries, la mort dalgun personatge amaga o insinua una lli
moral. Recorda els episodis de les morts de Txagra, Amatzur i Xana, i explica si creus
que en aquests casos tamb es pot fer una interpretaci daquest tipus.

Estil

20. El llibre cont abundants fragments escrits en cursiva. Quin valor o quina funci
tenen?

21. A la pgina 148 del llibre sexplica que el nom del protagonista correspon, en
realitat, a una sigla. En el mn real pots trobar molts exemples de sigles que
utilitzem freqentment. Fes-ne una llista.

22. En determinats moments de lobra, lautor ha de fer servir un bon nombre de

paraules del mn de la tecnologia. Fes un recull de les que empra a la pgina 139 del
llibre. Si desconeixes el significat dalgun dels mots, pots recrrer al diccionari.

ARA ESCRIU TU

23. Imaginat que ets un periodista i has sabut que hi ha un anci que t fama
dinterpretar somnis que expliquen el passat. Decideixes investigar i escrius un
reportatge sobre aquest fet. Caldr que respectis les caracterstiques daquest
gnere periodstic.

24. Ara imaginat que has dentrevistar el comandant duna expedici que ha fet un
viatge a lespai, a la recerca de planetes similars al nostre. Redacta les preguntes que
li fars i inventat les seves possibles respostes, de manera que redactis lentrevista
que publicars al diari on treballes, tot respectant les caracterstiques daquest
gnere periodstic.

264
831025 _ 0262-0267.qxd 20/3/07 19:05 Pgina 265

LLEGIR UN LLIBRE

Val ms anar sol

ABANS DE LLEGIR

1. Observa la illustraci de la coberta i digues en quin ambient creus

que es desenvolupar lacci. Justifica la teva resposta.

2. Explica qu et suggereix la representaci de les tres persones

de la coberta.

3. El ttol del llibre, Val ms anar sol, et recorda alguna cosa?

El podries completar dalguna manera?

4. Busca informaci a Internet sobre lautora i amplia les dades

que ens ofereix la contracoberta del llibre.

5. Completa aquesta fitxa amb les dades bibliogrfiques del llibre:

Ttol: .........................................................................................................................................

Autor: ......................................................................................................................................

Editorial: ................................................................................................................................

Lloc dedici: .....................................................................................................................

Data i nmero dedici: ..........................................................................................

ISBN: .........................................................................................................................................

DESPRS DE LLEGIR

Contingut i organitzaci

6. El llibre es divideix en quatre parts, indica quines sn.

7. Penses que es pot establir alguna relaci entre la primera i la quarta part? Explica-ho.

8. Tot i que lautora ens diu que no sap ben b quan comena ni quan acaba una
histria, en el llibre trobem, a linici i al final, una escena molt similar; sabries explicar
de quina escena es tracta?

9. Indica quina daquestes explicacions et sembla correcta:

El llibre segueix una sola lnia narrativa ininterrompuda des de linici fins al final.
El llibre ens explica de manera simultnia el que li passa als diferents protagonistes.
El llibre ens parla primer duns protagonistes i desprs, al final, duns altres.

10. Explica la situaci lingstica dfrica a partir del que explica en Binton.

11. Explica el que spigues de Guinea Equatorial a partir de les informacions

que ens aporta el llibre. Tamb pots buscar ms informaci.

265
831025 _ 0262-0267.qxd 29/3/07 17:41 Pgina 266

LLEGIR UN LLIBRE

12. Respon de manera breu les preguntes segents:

On ha nascut en Flix?
Per qu parla catal amb fludesa?
Quina s la primera feina que proposa als seus alumnes?
Com acaba la festa de Nadal de lescola?
Com es diu lONG que visiten la Marta i en Rafa?
A quines activitats concretes es dedica?
En quin diari publicar per primer cop les seves fotos en Rafa?
Qu s el Breakfast?
Qui s la Lucrecia Planas i quina importancia t en la novella?

Personatges
13. Indica breument la relaci que hi ha entre aquestes parelles de personatges:
Marta i Nria Marta i Sergi Nria i Pando Sergi i Pando
Marta i Rafa Marta i Binton Rafa i Binton Zetat i Flix

14. Explica la diferent situaci familiar que es viu a casa daquests personatges i els
sentiments que experimenta cadascun en relaci amb els seus pares:
Marta Nria Sergi i Pando Rafa

15. La relaci entre en Pando i la colla den Zetat evoluciona al llarg de la narraci.
Respon aquestes preguntes:
De quina manera en Pando mostra la seva identificaci amb la colla a linici de lobra?
En quins moments en Pando va descobrint diferncies amb la colla?
De quina manera es produeix la confrontaci final?

16. Com passen la festa de Nadal en Pando, en Sergi, la Nria, la Marta i en Rafa?

17. Al final de la novella, lautora ens explica com seran les vides, en el futur, dalguns
dels personatges. Resumeix-les en poques lnies.

Temes

18. Lamistat s un dels valors ms present en el llibre. Copia tres exemples que
demostrin que algun dels personatges s capa de sacrificar-se pels seus amics.
Desprs, redacta una carta al director dun diari en qu defensis el valor que t
lamistat per als joves.

19. La violncia s una de les caracterstiques ms lamentables de la nostra societat.

Busca en el text les escenes en qu la colla den Zetat actua de manera violenta
contra altres persones i fes-ne una breu relaci. Contesta aquestes preguntes:
Creus que sn casos absolutament imaginaris o que en la vida real sen produeixen
de semblants? En coneixes algun?
Qui creus que sn els principals culpables daquesta violncia social?
Escriu una mena de decleg (deu normes breus) que et sembli que poden ser tils
per lluitar contra la violncia.

266
831025 _ 0262-0267.qxd 20/3/07 19:05 Pgina 267

LLEGIR UN LLIBRE

20. La Marta i en Rafa entren en contacte amb el mn de les ONG amb motiu del treball
que han de fer per al professor dtica. En grups reduts, recolliu informaci sobre
alguna daquestes organitzacions i prepareu un gui per fer una exposici oral
davant dels companys i les companyes de classe.

21. Explica quina s lactitud davant el racisme de dos personatges tant diferents com
sn en Binton i en Zetat. Busca als diaris alguna notcia relacionada amb el racisme i
fes-ne un resum.

Estil

Lautora intercala en la narraci alguns fragments narratius diferenciats que ajuden al

desenvolupament de lacci principal: correus electrnics, cartes, redaccions dels alumnes,
programes de rdio, etc.

22. Repassa tots els correus electrnics que senvien entre Granota Verda i la Marta. Fes-
ne una llista on facis constar el nom de lemissor, el nom del destinatari i lassumpte
tractat.

23. La Marta i Granota Verda senvien dues breus narracions, un conte de fantasmes
i un conte en forma de llegenda popular africana. Narra tu una histria en qu
un dels personatges escrigui un conte i lenvi a laltre, i lopini daquest darrer
sobre el conte rebut.

24. En el conte de la granota Bul, el dimoni Ullals convoca un seguit de dimonis perqu
lajudin a resoldre el seu dubte. Fes la llista de tots els que hi sn convocats i respon
aquestes preguntes:

Quin procediment de creaci de paraules sha seguit per crear els seus noms?
Quina s la categoria lxica dels elements usats per crear aquests noms?

ARA ESCRIU TU

25. Redacta una notcia en la qual narris la detenci dun grup de violents que actuaven
en els partits de futbol dun conegut equip. Recorda que has de respondre les sis
preguntes bsiques que caracteritzen les notcies (qui, qu, quan, on, com, per qu)
i mantenir un enfocament objectiu. Igualment, cal que respectis lestructura prpia
de la notcia periodstica.

26. Imaginat que has de preparar un viatge per diversos pasos africans. Busca
informaci sobre els pasos que tinteressin ms, i redacta una guia, on comentis
els llocs que visitareu, els mitjans de transport que utilitzareu, els dies que
romandreu a cada lloc, etc. Si et cal, consulta mapes, atles, enciclopdies, fulletons
turstics, Internet...

27. Fes una redacci com la que demana en Flix, el professor dtica, als seus alumnes:
Com sc jo, en realitat?

267
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 268

APNDIX GRAMTICA

Resum de gramtica
Les categories lxiques
El verb, des del punt de vista morfolgic, s la categoria lxica amb ms formes; sintctica-
ment, dna nom al sintagma verbal i ns el nucli; semnticament, t un significat ple i aut-
nom.
El nom, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i, de vegades, el g-
nere; sintcticament, dna nom al sintagma nominal i ns el nucli; semnticament, t un sig-
nificat ple i autnom.
El pronom, des del punt de vista morfolgic, pot ser invariable (jo, tu, ho, hi) o variar de forma
segons el nombre (li, els) o el gnere i el nombre (el, la, els, les); sintcticament, no t un signi-
ficat especfic, sin que adopta el de lelement a qu es refereix en cada oraci o text.
Ladjectiu, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i el gnere;
sintcticament, dna nom al sintagma adjectival i ns el nucli; semnticament, t un significat
ple i autnom.
El determinant, des del punt de vista morfolgic, varia de forma segons el nombre i el gnere;
sintcticmaent, introdueix el nucli del sintagma nominal: el nom; semnticament, afegeix una
noci de pertinena, proximitat, quantitat, etc. al nom que introdueix.
Ladverbi, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, dna nom al sintag-
ma adverbial i ns el nucli; semnticament, t un significat ple i autnom.
La preposici, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, dna nom al
sintagma preposicional; semnticament, no t un significat gaire especfic, sin que relaciona
dos sintagmes o dues proposicions.
La conjunci, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, relaciona mots
dins dun sintagma o proposicions dins duna oraci composta; semnticament, no t un sig-
nificat gaire especfic, sin que bsicament relaciona mots dins de loraci.
La interjecci, des del punt de vista morfolgic, s invariable; sintcticament, no forma part
de cap sintagma prpiament dit, sin que es considera una expressi allable de lestructura
sintctica estricta; semnticament, t un significat ple i autnom.

Els verbs
La conjugaci verbal s el conjunt de totes les formes dun verb, ordenades segons la perso-
na, el temps i el mode.
El nucli del sintagma verbal pot estar format per un verb en temps simple (El cotxe no arren-
ca), un verb en temps compost (Lampolla sha trencat), un verb en temps perifrstic (Jo no ho
vaig fer) o un verb en veu passiva (Ledifici aviat ser restaurat).
Classes de perfrasis verbals: dobligaci, amb haver + de + infinitiu o b caldre + infinitiu (he
de dir-te una cosa, cal fer-ho); de probabilitat, amb deure + infinitiu (deu ser ell); dimminncia,
amb anar + a + infinitiu o b estar + a punt de + infinitiu (anava a dir-tho, estava a punt de fer-
ho); dinici, amb comenar + a + infinitiu o b posar-se + a + infinitiu (ha comenat a ploure, ara
es posa a ploure); danterioritat, amb acabar + de + infinitiu (acaba danar-sen); de duraci, amb
estar + gerundi o b continuar + gerundi (estic venint, hi continuem aspirant).

268
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 269

APNDIX GRAMTICA

Els pronoms
Els pronoms personals forts sn aquells que fan referncia a les tres persones gramaticals:
primera (jo, mi, nosaltres), segona (tu, vosaltres) i tercera (ell, ella, ells, elles, si).
Els pronoms personals febles sn els que poden referir-se a persones, coses, qualitats o cir-
cumstncies: em, et, es, en, el, ens, els, us, la, les, i, ho, hi. Depenen sempre dun verb al qual
sadjunten pel darrere (dna-li) o pel davant (li dna). I segons la posici que ocupen, poden
prendre formes diferents; per exemple: donar-me, dnam, em dna, mescolta.
Els pronoms interrogatius sn els que utilitzem per fer pregunes (Qu dius?) i sovint, tamb,
en oracions exclamatives (Quina bestiesa!). Sn qui, qu, quin, quina, quins, quines.
Els pronoms relatius sn categories lxiques que poden fer dues funcions dins de loraci:
substituir un sintagma i introduir una proposici subordinada en loraci composta. Sn que,
qui, qu, el qual, la qual, els quals, les quals, on.

Loraci i classes doracions

L oraci s una srie de paraules amb almenys un verb en forma personal i organitzada en
constituents, dos en la majoria de casos (predicat i subjecte). Exemple:
subjecte _______________
_______ predicat
La casa est deshabitada.

Modalitats oracionals
Oraci declarativa: presenta un fet o un pensament com a real. Exemple: Sha fos una bombeta.
Oraci interrogativa: planteja una pregunta. Exemple: Qu vol dir, aix?
Oraci imperativa: dna una ordre o estableix una prohibici. Exemple: Escolteu-me!
Oraci exclamativa: expressa una emoci o un estat dnim. Exemple: Que b que vinguis!
Oraci optativa: expressa un desig. Exemple: Tant de bo tot vagi b.
Oraci dubitativa: presenta un fet com a hipottic. Exemple: s probable que ho trobis.

Loraci simple
Una oraci simple s la que t un sol verb en forma personal i una sola estructura de consti-
tuents: predicat (grup de mots organitzat al voltant del verb i que expressa lacci, lestat o el
procs de loraci) i subjecte (mot o grup de mots que expressa la persona, lanimal o la cosa
concreta o abstracta que protagonitza el que diu el verb). Exemple:
subjecte
________________ predicat
_________________________
Un grup de vens muntar un sopar popular.
A ms doracions amb predicat i subjecte explcit, com el de lexemple anterior, hi ha les ora-
cions amb verbs impersonals, que estan formades noms per un predicat el verb del qual sol
ser haver-hi (all hi ha bolets) o b un verb que expressa un fenomen meteorolgic (plour tot el
cap de setmana); i tamb hi ha oracions amb subjecte ellptic, s a dir, que es dna per sobre-
ents (ja hem arribat).
El predicat nominal s el que expressa una qualitat o un estat del subjecte. Est format pels
verbs ser, estar o semblar i porta obligatriament un complement anomenat atribut. Exemple:
atribut
______
El pati est mullat.
predicat (nominal)

269
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 270

APNDIX GRAMTICA

El predicat verbal s el que expressa una acci del subjecte o b un procs. Es forma general-
ment amb tots els verbs excepte ser, estar i semblar. Exemple:
complement directe
___________
El pati t gronxadors.
predicat (verbal)

Els complements del predicat verbal sn:

Complement directe: fa referncia a lentitat sobre qui recau lacci expressada pel verb
(compreu pomes).
Complement indirecte: designa el destinatari de lacci (compreu pomes al fruiter).
Complement de rgim: va introdut per una preposici (parlen de nosaltres).
Complement predicatiu: sol ser un sintagma adjectival i, de vegades, tamb nominal (por-
tes descordades les sabates).
Complement circumstancial: s un complement optatiu de loraci i expressa temps, lloc o
manera (vindr dem).

Loraci composta
Les oracions compostes sn les que tenen dos o ms verbs en forma personal, i tantes estruc-
tures de constituents com verbs en forma personal. Estan formades per proposicions:
subjecte _________
______ predicat subjecte predicat
______ __________
LAina escombra i lOriol frega plats.
proposici proposici

Les proposicions sn les estructures oracionals que formen loraci composta.

Tipus doracions compostes

Les oracions compostes juxtaposades sn les proposicions de les quals senllacen per mitj
de lentonaci (en la llengua oral) o mitjanant signes de puntuaci com la coma, el punt i co-
ma o els dos punts (en la llengua escrita). Exemple:
Truca a lEnric: tindrs una sorpresa.
proposici 1 proposici 2

Les oracions compostes coordinades sn oracions les proposicions de les quals estan en-
llaades mitjanant connectors, generalment una conjunci coordinant.
Oracions coordinades copulatives: sn oracions que expressen la suma de significats de
les proposicions coordinades. Els connectors sn les conjuncions i, ni. Exemples:
Obre el calaix i treu un mocador. Ni dorm ni deixa dormir.
Oracions coordinades disjuntives: sn oracions que expressen lalternativa entre els signifi-
cats de les proposicions coordinades. El connector ms habitual s la conjunci o. Exemple:
Plour o far sol?
Oracions coordinades adversatives: sn oracions que expressen la contraposici entre els
significats de les proposicions coordinades. Els connectors ms habituals sn els conjun-
cions per, sin i la locuci sin que. Exemple:
El piano s vell, per encara funciona.

270
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 271

APNDIX ORTOGRAFIA

Les oracions compostes subordinades sn oracions les proposicions de les quals es troben a
nivells sintctics diferents. Per aix diem que estan formades per una o ms proposicions sub-
ordinades que sinclouen dins duna proposici principal.
Oracions subordinades substantives: sn oracions en les quals la proposici subordinada
equival a un sintagma nominal (SN). Exemple:
El diari publica que milers de persones shan manifestat per demanar la fi de les guerres.
proposici principal proposici subordinada

El diari publica una notcia.

SN
Oracions subordinades adjectives: sn oracions en les quals la proposici subordinada
equival a un sintagma adjectival (SA). Exemple:
Els objectes que ven lantiquari tenen molt valor.
proposici subordinada
proposici principal
Oracions subordinades adverbials: sn oracions en les quals la proposici subordinada
equival a un sintagma adverbial (SAdv). Exemple:
Tesperar on tu em diguis. Tesperar aqu.
pr principal pr subordinada SAdv

Els connectors
Els connectors textuals
Els connectors textuals poden ser doposici (per, tanmateix, en canvi, per contra), de conse-
qncia (per tant, aix doncs, en conseqncia), de complementarietat (duna banda... de laltra), i
denumeraci (en primer lloc... a continuaci... per acabar).

Els connectors oracionals

Els connectors coordinants poden ser de tres tipus: copulatius (i, ni), disjuntius (o, o b, ara,
sigui) o b adversatius (per, sin, sin que).
Els connectors subordinants poden ser, tamb, de tres tipus: substantius (que, qu, qui, com,
quan, on, quin, quina...), adjectius (que, qu, qui, on, el qual, la qual...) o b adverbials. Els adver-
bials sn diversos segons la noci que expressen:

Noci Connectors
Lloc on
Temps quan, abans que, mentre, desprs que, tan bon punt
Manera com, com si, segons, segons que
Causa perqu, ja que, com que
Conseqncia de manera que, tan... que, tant... que, fins al punt que
Condici si, tret que, a condici que
Finalitat perqu, per tal que, a fi que
Concessi encara que, per b que, per ms que
Comparaci com, ms... que, menys... que

271
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 272

APNDIX VERBS

Conjugacions verbals
Verb auxiliar: HAVER

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
he he hagut vaig haver vaig haver hagut hagi hagi hagut
has has hagut vas haver vas haver hagut hagis hagis hagut
ha ha hagut va haver va haver hagut hagi hagi hagut
hem hem hagut vam haver vam haver hagut hgim hgim hagut
heu heu hagut vau haver vau haver hagut hgiu hgiu hagut
han han hagut van haver van haver hagut hagin hagin hagut

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
havia havia hagut haur haur hagut hagus hagus hagut
havies havies hagut haurs haurs hagut haguessis haguessis hagut
havia havia hagut haur haur hagut hagus hagus hagut
havem havem hagut haurem haurem hagut hagussim hagussim hagut
haveu haveu hagut haureu haureu hagut hagussiu hagussiu hagut
havien havien hagut hauran hauran hagut haguessin haguessin hagut

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
hagu hagu hagut hauria hauria hagut infinitiu haver
hagueres hagueres hagut hauries hauries hagut gerundi havent
hagu hagu hagut hauria hauria hagut participi hagut, haguda
hagurem hagurem hagut haurem haurem hagut haguts, hagudes
hagureu hagureu hagut haureu haureu hagut infinitiu perfet haver hagut
hagueren hagueren hagut haurien haurien hagut gerundi perfet havent hagut

Model de la primera conjugaci: BALLAR

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
ballo he ballat vaig ballar vaig haver ballat balli hagi ballat
balles has ballat vas ballar vas haver ballat ballis hagis ballat
balla ha ballat va ballar va haver ballat balli hagi ballat
ballem hem ballat vam ballar vam haver ballat ballem hgim ballat
balleu heu ballat vau ballar vau haver ballat balleu hgiu ballat
ballen han ballat van ballar van haver ballat ballin hagin ballat

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
ballava havia ballat ballar haur ballat balls hagus ballat
ballaves havies ballat ballars haurs ballat ballessis haguessis ballat
ballava havia ballat ballar haur ballat balls hagus ballat
ballvem havem ballat ballarem haurem ballat ballssim hagussim ballat
ballveu haveu ballat ballareu haureu ballat ballssiu hagussiu ballat
ballaven havien ballat ballaran hauran ballat ballesin haguessin ballat

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
ball hagu ballat ballaria hauria ballat _ infinitiu ballar
ballares hagueres ballat ballaries hauries ballat balla gerundi ballant
ball hagu ballat ballaria hauria ballat balli participi ballat, ballada
ballrem hagurem ballat ballarem haurem ballat ballem ballats, ballades
ballreu hagureu ballat ballareu haureu ballat balleu infinitiu perfet haver ballat
ballaren hagueren ballat ballarien haurien ballat ballin gerundi perfet havent ballat

272
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 273

APNDIX VERBS

Model de la segona conjugaci: TMER

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
temo he temut vaig tmer vaig haver temut temi hagi temut
tems has temut vas tmer vas haver temut temis hagis temut
tem ha temut va tmer va haver temut temi hagi temut
temem hem temut vam tmer vam haver temut temem hgim temut
temeu heu temut vau tmer vau haver temut temeu hgiu temut
temen han temut van tmer van haver temut temin hagin temut

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
temia havia temut temer haur temut tems hagus temut
temies havies temut temers haurs temut temessis haguessis temut
temia havia temut temer haur temut tems hagus temut
temem havem temut temerem haurem temut temssim hagussim temut
temeu haveu temut temereu haureu temut temssiu hagussiu temut
temien havien temut temeran hauran temut temessin haguessin temut

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
tem hagu temut temeria hauria temut infinitiu tmer
temeres hagueres temut temeries hauries temut tem gerundi tement
tem hagu temut temeria hauria temut temi participi temut, temuda
temrem hagurem temut temerem haurem temut temem temuts, temudes
temreu hagureu temut temereu haureu temut temeu infinitiu perfet haver temut
temeren hagueren temut temerien haurien temut temin gerundi perfet havent temut

Model de la segona conjugaci: PERDRE

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
perdo he perdut vaig perdre vaig haver perdut perdi hagi perdut
perds has perdut vas perdre vas haver perdut perdis hagis perdut
perd ha perdut va perdre va haver perdut perdi hagi perdut
perdem hem perdut vam perdre vam haver perdut perdem hgim perdut
perdeu heu perdut vau perdre vau haver perdut perdeu hgiu perdut
perden han perdut van perdre van haver perdut perdin hagin perdut

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
perdia havia perdut perdr haur perdut perds hagus perdut
perdies havies perdut perdrs haurs perdut perdessis haguessis perdut
perdia havia perdut perdr haur perdut perds hagus perdut
perdem havem perdut perdrem haurem perdut perdssim hagussim perdut
perdeu haveu perdut perdreu haureu perdut perdssiu hagussiu perdut
perdien havien perdut perdran hauran perdut perdessin haguessin perdut

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
perd hagu perdut perdria hauria perdut _ infinitiu perdre
perderes hagueres perdut perdries hauries perdut perd gerundi perdent
perd hagu perdut perdria hauria perdut perdi participi perdut, perduda
perdrem hagurem perdut perdrem haurem perdut perdem perduts, perdudes
perdreu hagureu perdut perdreu haureu perdut perdeu infinitiu perfet haver perdut
perderen hagueren perdut perdrien haurien perdut perdin gerundi perfet havent perdut

273
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 274

APNDIX VERBS

Model de la tercera conjugaci: DORMIR

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
dormo he dormit vaig dormir vaig haver dormit dormi hagi dormit
dorms has dormit vas dormir vas haver dormit dormis hagis dormit
dorm ha dormit va dormir va haver dormit dormi hagi dormit
dormim hem dormit vam dormir vam haver dormit dormim hgim dormit
dormiu heu dormit vau dormir vau haver dormit dormiu hgiu dormit
dormen han dormit van dormir van haver dormit dormin hagin dormit

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
dormia havia dormit dormir haur dormit dorms hagus dormit
dormies havies dormit dormirs haurs dormit dormissis haguessis dormit
dormia havia dormit dormir haur dormit dorms hagus dormit
dormem havem dormit dormirem haurem dormit dormssim hagussim dormit
dormeu haveu dormit dormireu haureu dormit dormssiu hagussiu dormit
dormien havien dormit dormiran hauran dormit dormissin haguessin dormit

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
dorm hagu dormit dormiria hauria dormit infinitiu dormir
dormires hagueres dormit dormiries hauries dormit dorm gerundi dormint
dorm hagu dormit dormiria hauria dormit dormi participi dormit, dormida
dormrem hagurem dormit dormirem haurem dormit dormim dormits, dormides
dormreu hagureu dormit dormireu haureu dormit dormiu infinitiu perfet haver dormit
dormiren hagueren dormit dormirien haurien dormit dormin gerundi perfet havent dormit

Model de la tercera conjugaci: SERVIR

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
serveixo he servit vaig servir vaig haver servit serveixi hagi servit
serveixes has servit vas servir vas haver servit serveixis hagis servit
serveix ha servit va servir va haver servit serveixi hagi servit
servim hem servit vam servir vam haver servit servim hgim servit
serviu heu servit vau servir vau haver servit serviu hgiu servit
serveixen han servit van servir van haver servit serveixin hagin servit

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
servia havia servit servir haur servit servs hagus servit
servies havies servit servirs haurs servit servissis haguessis servit
servia havia servit servir haur servit servs hagus servit
servem havem servit servirem haurem servit servssim hagussim servit
serveu haveu servit servireu haureu servit servssiu hagussiu servit
servien havien servit serviran hauran servit servissin haguessin servit

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
serv hagu servit serviria hauria servit infinitiu servir
servires hagueres servit serviries hauries servit dorm gerundi servint
serv hagu servit serviria hauria servit dormi participi servit, servida
servrem hagurem servit servirem haurem servit dormim servits, servides
servreu hagureu servit servireu haureu servit dormiu infinitiu perfet haver servit
serviren hagueren servit servirien haurien servit dormin gerundi perfet havent servit

274
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 275

APNDIX VERBS

Verb auxiliar: SER

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
sc he estat vaig ser vaig haver estat sigui hagi estat
ets has estat vas ser vas haver estat siguis hagis estat
s ha estat va ser va haver estat sigui hagi estat
som hem estat vam ser vam haver estat siguem hgim estat
sou heu estat vau ser vau haver estat sigueu hgiu estat
sn han estat van ser van haver estat siguin hagin estat

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
era havia estat ser haur estat fos hagus estat
eres havies estat sers haurs estat fossis haguessis estat
era havia estat ser haur estat fos hagus estat
rem havem estat serem haurem estat fssim hagussim estat
reu haveu estat sereu haureu estat fssiu hagussiu estat
eren havien estat seran hauran estat fossin haguessin estat

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
fui hagu estat seria (fra) hauria estat infinitiu ser (sser)
fores hagueres estat series (fores) hauries estat sigues gerundi sent (essent)
fou hagu estat seria (fra) hauria estat sigui participi estat, estada
frem hagurem estat serem (frem) haurem estat siguem estats, estades
freu hagureu estat sereu (freu) haureu estat sigueu infinitiu perfet haver estat
foren hagueren estat serien (foren) haurien estat siguin gerundi perfet havent estat

Verb irregular: ESTAR

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
estic he estat vaig estar vaig haver estat estigui hagi estat
ests has estat vas estar vas haver estat estiguis hagis estat
est ha estat va estar va haver estat estigui hagi estat
estem hem estat vam estar vam haver estat estiguem hgim estat
esteu heu estat vau estar vau haver estat estigueu hgiu estat
estan han estat van estar van haver estat estiguin hagin estat

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
estava havia estat estar haur estat estigus hagus estat
estaves havies estat estars haurs estat estiguessis haguessis estat
estava havia estat estar haur estat estigus hagus estat
estvem havem estat estarem haurem estat estigussim hagussim estat
estveu haveu estat estareu haureu estat estigussiu hagussiu estat
estaven havien estat estaran hauran estat estiguessin haguessin estat

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
estigu hagu estat estaria hauria estat infinitiu estar
estigueres hagueres estat estaries hauries estat estigues gerundi estant
estigu hagu estat estaria hauria estat estigui participi estat, estada
estigurem hagurem estat estarem haurem estat estiguem estats, estades
estigureu hagureu estat estareu haureu estat estigueu infinitiu perfet haver estat
estigueren hagueren estat estarien haurien estat estiguin gerundi perfet havent estat

275
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 276

APNDIX VERBS

Verb irregular: ANAR

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
vaig he anat vaig anar vaig haver anat vagi hagi anat
vas has anat vas anar vas haver anat vagis hagis anat
va ha anat va anar va haver anat vagi hagi anat
anem hem anat vam anar vam haver anat anem hgim anat
aneu heu anat vau anar vau haver anat aneu hgiu anat
van han anat van anar van haver anat vagin hagin anat

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
anava havia anat anir haur anat ans hagus anat
anaves havies anat anirs haurs anat anessis haguessis anat
anava havia anat anir haur anat ans hagus anat
anvem havem anat anirem haurem anat anssim hagussim anat
anveu haveu anat anireu haureu anat anssiu hagussiu anat
anaven havien anat aniran hauran anat anessin haguessin anat

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
an hagu anat aniria hauria anat infinitiu anar
anares hagueres anat aniries hauries anat vs gerundi anant
an hagu anat aniria hauria anat vagi participi anat, anada
anrem hagurem anat anirem haurem anat anem anats, anades
anreu hagureu anat anireu haureu anat aneu infinitiu perfet haver anat
anaren hagueren anat anirien haurien anat vagin gerundi perfet havent anat

Verb irregular: FER

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
faig he fet vaig fer vaig haver fet faci hagi fet
fas has fet vas fer vas haver fet facis hagis fet
fa ha fet va fer va haver fet faci hagi fet
fem hem fet vam fer vam haver fet fem hgim fet
feu heu fet vau fer vau haver fet feu hgiu fet
fan han fet van fer van haver fet facin hagin fet

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
feia havia fet far haur fet fes hagus fet
feies havies fet fars haurs fet fessis haguessis fet
feia havia fet far haur fet fes hagus fet
fiem havem fet farem haurem fet fssim hagussim fet
fieu haveu fet fareu haureu fet fssiu hagussiu fet
feien havien fet faran hauran fet fessin haguessin fet

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
fiu hagu fet faria hauria fet infinitiu fer
feres hagueres fet faries hauries fet fes gerundi fent
fu hagu fet faria hauria fet faci participi fet, feta
frem hagurem fet farem haurem fet fem fets, fetes
freu hagureu fet fareu haureu fet feu infinitiu perfet haver fet
feren hagueren fet farien haurien fet facin gerundi perfet havent fet

276
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 277

APNDIX VERBS

Verb irregular: SABER

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
s he sabut vaig saber vaig haver sabut spiga hagi sabut
saps has sabut vas saber vas haver sabut spigues hagis sabut
sap ha sabut va saber va haver sabut spiga hagi sabut
sabem hem sabut vam saber vam haver sabut sapiguem hgim sabut
sabeu heu sabut vau saber vau haver sabut sapigueu hgiu sabut
saben han sabut van saber van haver sabut spiguen hagin sabut

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
sabia havia sabut sabr haur sabut sabs hagus sabut
sabies havies sabut sabrs haurs sabut sabessis haguessis sabut
sabia havia sabut sabr haur sabut sabs hagus sabut
sabem havem sabut sabrem haurem sabut sabssim hagussim sabut
sabeu haveu sabut sabreu haureu sabut sabssiu hagussiu sabut
sabien havien sabut sabran hauran sabut sabessin haguessin sabut

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
sab hagu sabut sabria hauria sabut infinitiu saber
saberes hagueres sabut sabries hauries sabut spigues gerundi sabent
sab hagu sabut sabria hauria sabut spiga participi sabut, sabuda
sabrem hagurem sabut sabrem haurem sabut sapiguem sabuts, sabudes
sabreu hagureu sabut sabreu haureu sabut sapigueu infinitiu perfet haver sabut
saberen hagueren sabut sabrien haurien sabut spiguen gerundi perfet havent sabut

Verb irregular: VEURE

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

PRESENT PERFET PASSAT PERIFRSTIC PASSAT ANTERIOR PRESENT PERFET

DINDICATIU DINDICATIU DINDICATIU PERIFRSTIC DINDICATIU DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
veig he vist vaig veure vaig haver vist vegi hagi vist
veus has vist vas veure vas haver vist vegis hagis vist
veu ha vist va veure va haver vist vegi hagi vist
veiem hem vist vam veure vam haver vist vegem hgim vist
veieu heu vist vau veure vau haver vist vegeu hgiu vist
veuen han vist van veure van haver vist vegin hagin vist

IMPERFET PLUSQUAMPERFET FUTUR IMPERFET PLUSQUAMPERFET

DINDICATIU DINDICATIU FUTUR PERFET DE SUBJUNTIU DE SUBJUNTIU
veia havia vist veur haur vist veis hagus vist
veies havies vist veurs haurs vist veiessis haguessis vist
veia havia vist veur haur vist veis hagus vist
viem havem vist veurem haurem vist veissim hagussim vist
vieu haveu vist veureu haureu vist veissiu hagussiu vist
veien havien vist veuran hauran vist veiessin haguessin vist

PASSAT PASSAT CONDICIONAL MODE FORMES

SIMPLE ANTERIOR CONDICIONAL PERFET IMPERATIU NO PERSONALS
viu hagu vist veuria hauria vist infinitiu veure
veieres hagueres vist veuries hauries vist veges gerundi veient
vei hagu vist veuria hauria vist vegi participi vist, vista
veirem hagurem vist veurem haurem vist vegem vistos, vistes
veireu hagureu vist veureu haureu vist vegeu infinitiu perfet haver vist
veieren hagueren vist veurien haurien vist vegin gerundi perfet havent vist

277
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 278

Referncies dels textos

Unitat 0
Petites reflexions TERRICABRAS, Josep-Maria. Pensem-hi un minut. Barcelona: Prtic, 2004.
Crtiques a la moda femenina EIXIMENIS, Francesc. Prosa (versi a cura de Xavier Renedo i Sergi Gascon). Barcelona: Teide, 1996
Grans magatzems COMADIRA, Narcs. Les ciutats. Barcelona: Vosgos, 1976.

Unitat 1
LHedera helix CALDERS, Pere. Crniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005.
La torre de Babel Bblia catalana: traducci interconfessional. Barcelona: Editorial Claret, 2002
Ulisses i els Cclops HOMER. LOdissea (novament traslladada en versos catalans per Carles Riba). Barcelona: Edicions
de la Magrana, 1993.
Desaparegut! PIRANDELLO, Luigi. El difunt Mattia Pascal. Barcelona: Edicions Proa, 2002

Unitat 2
La m dissecada MAUPASSANT, Guy de. La tomba i altres contes dhorror. Valncia: Brosquil Edicions, 2003.
Roland, heroi de la La can de Roland, versi catalana de Joan Jubany. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
batalla de Roncesvalls
El rei En Jaume s ferit JAUME I. Llibre dels feits. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1982.
Relacions en societat PLA, Josep. Nocturn de primavera. Barcelona: Edicions Destino, 1989.
Unitat 3
Com es construa SELLA, Antoni. Revista Spiens, nm. 28.
una pirmide
Julita GENS I AGUILAR, Mart. Julita. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1992.
LEscanyapobres OLLER, Narcs. LEscanyapobres. Barcelona: Edicions 62, 2001.
Sempre amb patins LLORT. Trenta-dos morts i un home cansat. Barcelona: Plaza & Jans Editors, 2004.
Unitat 4
La ciutat HESSE, Herman. Els contes ms bells. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2003.
El hbbit TOLKIEN, J. R. R. El hbbit. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1995.
Larbre domstic CALDERS, Pere. Crniques de la veritat oculta. Barcelona: Edicions 62, 2005.
Compte amb els comptes KINSELLA, Sophie. Boja per comprar. Barcelona: Edicions 62, 2001
Unitat 5
Retorn al passat GERMANES QUINTANA. POR. Histries de terror. Barcelona: Columna Edicions, 2000.
Oreneta, ton cant em fa sofrir GUILLEM DE BERGUED i altres trobadors. Obra potica. Berga: Edicions de lAlb, 1986.
Els amants ANDRS ESTELLS, Vicent. Llibre de meravelles. Valncia: Tres i Quatre, 2003.
Cam de la Muntanya FRAZIER, Charles. La Muntanya Glaada. Barcelona: Edicions 62, 1998.
Glaada
Unitat 6
Les Noies de Filferro SIERRA I FABRA, Jordi. Les Noies de Filferro. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2005.
Corrandes dexili QUART, Pere. Sal de tardor. Barcelona: Edicions Proa, 1985.
Amb totes dues mans MARAL, Maria Merc. Bruixa de dol. Barcelona: Edicions 62, 1998.
Contraatac HERNNDEZ, Pau Joan. La tripulaci del Pnic. Barcelona: Edeb, 2004.
Unitat 7
El prncep de Vilamaniscle TORRENT, Josep. Lestranya desaparici de la Laura. Barcelona: Alfaguara Grup Promotor, 2003.
Tot lenyor de dem SALVAT-PAPASSEIT, Joan. Lirradiador del port i les gavines. Barcelona: Edicions Proa, 2005.
Si mhaguesis fet nixer TORRES, Mrius. Poesies i altres escrits. Barcelona: Edicions 62, 1993.
gra de blat
Multa daparcament WOLFE, Tom. Tot un home. Barcelona: Columna Edicions, 1999.

278
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 279

Unitat 8
Cal posar fi a la idea que
ajudar s oferir caritat
Romeu i Julieta
Mar i cel
Records dinfantesa
Revista Consumer. http://revista.consumer.es/web/ca/20051001/entrevista/
SHAKESPEARE, William. Romeo i Julieta. Barcelona: Vicens-Vives, 2006
GUIMER, ngel. Mar i cel. Barcelona: Selecta-Catalnia, 1997.
TORO, Suso de. Lombra caadora. Barcelona: Columna Edicions, 2001.

Unitat 9
Consell extraordinari TEIXIDOR, Jordi. El retaule del flautista. Barcelona: Edicions 62, 1996.
a la vila de Pimburg
El mtode Grnholm GALCERAN, Jordi. El mtode Grnholm. Barcelona: Edicions Proa, 2005.
Senderisme: seguir la tradici PARELLADA, Eduard. Revista Claror, nm. 54.

279
831025 _ 0268-0280.qxd 21/3/07 09:25 Pgina 280

Direcci dart: Josep Crespo

Projecte grfic:
Coberta: CARRI /SNCHEZ/LACASTA
Interiors: Jos M. Snchez de Ocaa
Illustracions: lex Gallego

Cap de projecte: Rosa Marn

Coordinaci dillustraci: Carles Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Xavier Tejeda
Desenvolupament grfic: Rosa Barriga, Josep Llus Garca i Ral de Andrs

Direcci tcnica: ngel Garca

Coordinaci tcnica: J. del Prado

Confecci i muntatge: Jonas Nilsson, Jos M. Snchez de Ocaa, Llus Sanosa i Track 20
Cartografia: Adolf Vallejo

Documentaci i selecci fotogrfica: Merc Barcenilla

Fotografies: A. Toril; Algar; C. Jimnez; C. Prez; C. Roca; D. Lpez; F. Ontan; F. Po; GARCA-PELAYO/Juancho;
I. Rovira; J. C. Muoz; J. I. Medina; J. Jaime; J. Lucas; J. M. Escudero; J. V. Resino; Krauel; L. M. Iglesias;
M. Redondo; Michele di Piccione; ORONOZ; Prats i Camps; R. Arrizabalaga; R. Manent; S. Enrquez; TERRANOVA
INTERPRETACIN Y GESTION AMBIENTAL; A. G. E. FOTOSTOCK/Paolo Snchez, Javier Larrea, Aspen Stock,
Jeff Greenberg, Clara Jose, Science Photo Library, Leonard Lee Rue III, Miquel Tres Lpez, Carol&Mike Werner,
James McLoughlin; ARXIU MAS; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; CORDON PRESS/REUTERS/ William Philpott;
COVER /SYGMA/KEYSTONE; COVER /CORBIS/Historical Picture Archive, Blue Lantern Studio, Bettmann, CORBIS
SYGMA/John Van Hasselt, DIGITALVISION; EFE/Alessandro della Bella, Andreas F. Voegelin, A. Dalmau,
AP PHOTO /Tobias Rostlund, EPA/I. Pierre Verdy; EFE/SIPA-PRESS/ Tor Eigeland; FOCOLTONE; GENERALITAT
DE CATALUNYA/Departament de Salut; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; J. M. Barres;
MUSEUM ICONOGRAFA/The Bridgeman Art Library, J. Martin; PHOTOALTO; PHOTODISC; STOCK PHOTOS;
STOCKBYTE; Joan Garcia i Santiago; BIBLIOTECA CENTRAL, BARCELONA; BIBLIOTECA NACIONAL,
MADRID /Laboratorio Biblioteca Nacional; BIBLIOTECA NACIONAL, VIENA; BNF; CREATIVE LABS; European
Community; Farmacuticos sin fronteras; FUJITSU/SIEMENS; FUNDACI ANTONI TPIES, BARCELONA;
FUNDACIN COLECCIN THYSSEN-BORNEMISZA/MUSEO THYSSEN-BORNEMISZA, MADRID; MATTON-BILD;
MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFA; MUSEO NAVAL, MADRID; Nokia Corporation;
SERIDEC PHOTOIMAGENES CD /PHOTOALTO/Laurence Mouton; THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART,
NEW YORK; ARXIU SANTILLANA

Agraments: Farmacutics sense Fronteres i Federaci Catalana de Korfbal

2007 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Imprs a

ISBN: 978-84-7918-128-4
CP: 831025
Dipsit legal:

Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de reproducci, distribuci,
comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense lautoritzaci dels titulars de la pro-
pietat intellectual. La infracci dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat
intellectual (articles 270 i segents del Codi penal)