Introducci Carta-prleg de Joan Mayol, capell de Bearn i possible fill putatiu de don

Toni, al seu amic Miquel Gelabert, antic company de seminari i actual

secretari del Senyor Cardenal de les Espanyes.
Justificaci necessria per a la narraci posterior.
Vol demanar consell i conformitat per dur a terme les instruccions de don
Toni, mort recentment en estranyes circumstncies.
Trobem apuntats tots els elements de la narraci:
o la personalitat de don Toni
o la fascinaci que mossn Joan sent per ell
o langoixa del capell davant les instruccions rebudes
o la seva atribolada vocaci religiosa
o el misteri de la mort den Jaumet
o el sentiment de culpa del narrador
o el misteri i la intriga que ha envoltat la vida i la mort de don Toni i de
dona MAntnia , tant sols amb una hora de diferncia
o la runa de Bearn
o la custdia dels dos mil duros entregats a don Joan per part de don
Toni.
No shi consignen les instruccions de don Toni ni tampoc el dest dels diners.
El narrador crea un clima de misteri i suspens
1 Part Exposici de don Toni
(XX cap.) Mite del Faust de Goethe
Sota el signe de Personatges simblics Faust i Mefist
Faust
Els captols d'aquesta part (captol I-XII)
graviten -tret dels dos primers- a l'entorn d'un
episodi emblemtic situat l'any 1859: la
fugida a Pars de don Toni amb una neboda
seva de divuit anys, Xima. L'estrena de
Faust de Gounot amb la qual va assistir,
esdev el leitmotiv de l'intent de recobrar la
joventut. El carcter escandals de
l'aventura, que provoc la separaci del
matrimoni durant deu anys, fou l'origen dels
interrogants que Joan Mayol, aleshores un
nen, es formula al llarg de la seva vida a
propsit del senyor (segurament el seu
pare). Don Toni a travs del dileg expressa
vivament l'intent de dominar el pensament
del seu protegit mostrant-li el mn per un
forat perqu se n'adoni que res no s el que
sembla, establint un parallel sistemtic entre
l'hedonisme i el dogma teolgic en forma de
dubte existencial. El punt on va parar sempre
l'ensenyament s Bearn, univers simblic on
regnen el misteri i l'ambigitat sota
l'aparena ptria que es a punt de clivellar-
se.
El record de ms pes de tots s el que ocupa
els captols XIII-XX: les escenes observades
d'amagat, deu anys desprs de l'aventura
parisenca. Assistim al retorn de dona Xima,
a la negativa de don Toni de tornar a Pars
per a la reposici de Faust i la tornada de
Maria Antnia, esposa de don Toni. La
reconciliaci del matrimoni s conseqncia
d'una decisi crucial: per tal de trobar
l'eternitat no cal vendre's al dimoni sin
aturar el temps. L'eternitat que ell desitja t
forma d'immortalitat, per aix les seves
Memries representen el refugi de Bearn.
2 Part Exposici de don Toni
Mite de les Metamorfosis dOvidi
(XXIII cap.) Personatges de Filem i Bauci
La pau regna a
Bearn La trama es desenvolupa entre la placidesa i la
monotonia de l'existncia quotidiana a Bearn, la nota
dominant d'aquests vint-i-tres captols s un contnuum
cronolgicament confs de records de converses i
d'escenes cada cop ms boiroses i ms allunyades de
referncies exteriors. La decadncia mental de Maria
Antnia, que "confonia dates, viatges i fets, i aix els seus
relats eren tenyits de la poesia que presenten els
somnis", la transporta sovint a un passat que viu com a
real; don Toni, vestit amb hbit francisc i perruca Llus
XV, cada cop ms absort en les Memries, ha trobat
finalment, en el que ella representa, el sentit de la seva
feina: la fidelitat. Des de la seva posici contribueix a la
creaci del mn a part on tots dos viuen, mentre Joan
Mayol contempla passivament com els personatges
malden per aturar el temps. Aquesta segona part s molt
ms novellesca, perqu els viatges a Pars i Roma
n'ocupen deu captols farcits de peripcies i petites
intrigues. La narraci tornar a aturar-se per descriure
amb exactitud la tragdia per a la qual Joan ha estat
preparant el lector: la follia de dona Xima, la seva
decadncia fsica i econmica, la mort sobtada de Maria
Antnia i la voluntria de don Toni. Destruda la precria
harmonia entre fe i ra instaurada a Bearn, l'nica
estratgia per restablir l'ordre del record ser la crema de
la sala de les nines, on es conservava part de l'arxiu de
Bearn, que significar la preservaci del dubte
permanent i el convenciment que els senyors han de
desaparixer per sempre (don Toni ha exercit un fort
domini sobre els cossos i els esperits a Bearn). Joan
Mayol finalment assumint aix de manera inevitable
necessita mitificar el passat erigint-se com a dipositari de
l'herncia moral de don Toni i convertint Bearn en un
Parads Perdut.

Epleg Clou la novella

Es recupera lenigma que ha sostingut la novella: La sala de les nines
Crema dels documents de don Toni
Simpedeix que es conegui la Veritat, la histria real
Joan Mayol custodia les Memries de don Toni, que es converteixen en lnic
document que ens permet daccedir-hi
Noms queda aquesta versi, per tant, les Memries esdevenen el Mite
Es destrueixen tamb les proves de lautenticitat bearnesa de don Toni i lestirp
que ell ha representat
Relativisme de la importncia i transcendncia histrica