Essersfantastics PDF

SSERS
FANTSTICS
Influncies clssiques en alguns ssers fantstics de les
Guilleries
TREBALL DE RECERCA
Alumna: Laia Dans Sanz
Tutora del treball: Dolors Clota
Curs: 2009- 2010
Nivell: 2n Batxillerat
SSERS FANTSTICS Laia Dans Sanz
NDEX DEL TREBALL DE RECERCA
1. Introducci al tema ................................................................. Pgina 3

2. Les Guilleries .......................................................................... Pgina 5
2.1 Els follets ............................................................................... Pgina 6

- Explicaci i caracterstiques ........................................................ Pgina 6
- Llegendes relacionades ...............................................................Pgina 8
- Referent clssic: els lares ......................................................... Pgina 11
2.2 Les dones daigua ............................................................... Pgina 12

- Explicaci i caracterstiques ......................................................Pgina 12
- llegendes relacionades ............................................................. Pgina 14
- Referent clssic: les nimfes....................................................... Pgina 17
2.3 El dimoni .............................................................................. Pgina 18

- Explicaci i caracterstiques ......................................................Pgina 18
- Llegendes relacionades ............................................................ Pgina 21
- Referents clssics: Pan i l Hades ............................................. Pgina 23
2.4 Les bruixes .......................................................................... Pgina 29

- Explicaci i caracterstiques ...................................................... Pgina 29
- Llegendes relacionades ............................................................ Pgina 30
- Referent clssic: les magues .................................................... Pgina 36
- Entrevista a Merc Pags Mas ............................................... Pgina 37
3. Impressions desprs de parlar amb la gent gran............... Pgina 39

4. Conclusions........................................................................... Pgina 42
5. Valoraci personal ................................................................ Pgina 44
6. Bibliografia............................................................................. Pgina 46
7. Webgrafia ............................................................................... Pgina 46
2
1. INTRODUCCI AL
TEMA
Quan em van proposar que escolls un tema per al meu treball de recerca,
no em va costar gaire decidir. Tenia molt clar, ja des del principi, que el
tema central del meu projecte havia danar encarat a una de les meves
aficions personals: la lectura i tot all que lenvolta. Sempre mha agradat
submergir-me en el tranquil i plaent mn que proporciona el bon gust
duna lectura. Des de ben petita, he mostrat admiraci per la cultura
popular del meu poble i, en general, de la meva terra. En sn moltes les
histries que persisteixen amagades en les denses contrades de les
Guilleries!!! Aix, i les ganes que tenia de conixer ms intensament la
cultura hilarienca, despertaren el meu inters per investigar els contes,
mites i llegendes locals.
No fa ms dun any, quan vaig comenar el primer curs de batxillerat, la

meva admiraci envers al mn clssic va augmentar considerablement,
car lelecci de la matria de grec mintrodu en un mn prcticament
desconegut que mencuriosia dall ms. La mitologia hellnica era
meravellosa, realment impressionant. Recorria als recursos literaris per
explicar all que la humanitat no entenia: els mites, protagonitzats per
divinitats antropomrfiques, representaven de manera fidel la condici
humana i les seves conseqncies socials. Com podia ser que una
literatura tan excellent shagus esborrat de la societat actual? Per aviat
vaig poder observar, a mesura que avanava el curs, que la cultura grega
continuava present en molts dels aspectes de la nostra vida, entre ells la
literatura. Amb aix, mencurios saber si, igual que la gran part de la
literatura universal, la tradici oral hilarienca mantenia, encara, rastres
dels nostres avantpassats clssics.
3
Aix doncs, lobjectiu que persegueix aquest treball de recerca s, en certa

manera, descobrir si actualment encara perdura lessncia dels mites
clssics a la cultura popular de Sant Hilari Sacalm i rodalies. Daquesta
manera, el contingut del treball se centrar en alguns dels ssers
fantstics de les Guilleries que la imaginaci popular ha creat utilitzant
com a referent, en major o en menor grau, la cultura clssica.
Els contes, mites i llegendes que configuren el meu estudi shan distribut
de la forma ms acurada possible per afavorir la comprensi lectora
daquells qui el llegeixin. Aix doncs, els elements analitzats sordenen
duna forma lgica en relaci lobjectiu del treball: conixer la literatura de
les Guilleries i els referents clssics que shi amaguen. Daquesta manera,
en primer lloc es presenten els ssers fantstics dins del context catal,
amb totes les seves caracterstiques i explicacions que afavoreixen la
comprensi lectora a lhora de contextualitzar la situaci narrativa. En
segon lloc, sesmenten els referents clssics que inspiraren a la
imaginaci popular a la creaci de la literatura fantstica local, a ms
dillustrar el contingut clssic amb alguna de les llegendes ms
representatives del mn hellnic. Aix permet, a nivell mental, elaborar
una anlisis comparativa entre ambds apartats i establir una relaci,
encara que el treball ja ho faci de forma implcita, entre la tradici de les
Guilleries i la del mn grecorom. Finalment, sexpliquen les llegendes
corresponents a cada apartat, amb les seves respectives anotacions, tant
de nivell lxic com extralingstic.
4
2. LES GUILLERIES
Vista de la poblaci dAngls des del cim de Sant Miquel de les Formigues.
Els immensos boscos que vesteixen les muntanyes fan de les Guilleries
una zona idllica pels protagonistes de les segents histries, els quals els
nhi sobrava, de llocs, on amagar-se!!!
El masss de les Guilleries est situat al nord-est de Catalunya. El seu

encant es caracteritza per la magnitud de les seves contrades, les quals
amaguen els indrets ms estranys i mgics de tota la comarca. La major
part de les histries que captiven latenci de loient tenen lloc als indrets
ms curiosos i de difcil accs daquesta regi: bruixes amagades sota
grans roques, bandolers que fugen de lautoritat a travs dels boscos ms
inaccessibles, follets que fan malifetes, divinitats aqutiques capaces de
captivar al ms fidel dels homes, en fi, una mar dhistries que, de ben
segur, no us deixaran indiferents. Cal destacar, que totes les histries que
seran esmentades a continuaci han sigut verificades a travs de
testimonis reals que, grcies a la seva ajuda, han contribut a recollir
aquells contes, mites i llegendes que formen part de la nostra histria, de
la nostra terra. Ara b, tamb cal advertir que el problema de la tradici
oral s la deformaci de les histries amb el pas dels anys. Per tant, no s
difcil trobar ms duna versi dins de la mateixa llegenda o conte. Aix
implica una selecci de les histries, de les quals no tenim la mxima
verificaci que aquella en sigui loriginria, per s la ms utilitzada. No
5
obstant, encara que lanlisi comparativa del treball se centri en una sola
versi, no sexclour cap histria i sempre se citaran les ms
representatives a cada explicaci. Per fer ms fcil la seva identificaci
dins del text, sexpressaran a partir d asteriscs i amb lletra cursiva.
2.1 ELS FOLLETS
Explicaci i caracterstiques
caracterstiques
Dins de la mitologia catalana, els follets sn ssers molt petits, gaireb
minsculs, que socupen de les tasques ms malicioses de les llegendes
populars. Hi ha qui diu que poden arribar a tenir la mida dun nap, o fins i
tot, dun cigr!!! A cada regi sels anomena de diferents maneres:
farruguets, barrufets, menairons, gombutzins, nytols, cucales... o b amb
noms ms comuns com ara fums, homenets, nans o dimoniets. Si
busqussim els seus orgens, segurament les seves arrels ens duria a
emparentar-los amb els penats i els lars del culte domstic rom, els dus
menuts, els dimonis familiars, que procuraven per la famlia i per la llar.
Amb el pas del temps, els dus del culte rom shan anat adaptant a les
caracterstiques locals de cada territori modificant el seu aspecte i
personalitat. A Catalunya, igual que a la resta de la Pennsula Ibrica, els
follets han conservat el seu caire ms casol i familiar: viuen amb la gent,
sn dun tarann trapasser i murri, i no acostumen a ser ni cruels ni
venjatius. La tradici nha arribat a donar unes referncies molt precises:
invisible, incolor, impalpable..., per cap que ens permeti reconstruir la
seva imatge a travs de la llegenda. Accedeix a les cases a travs de les
xemeneies, les portes, les finestres, els forats del pany, per les escletxes
de la porta... Tafaner nat, es caracteritza per xafardejar tot el que hi ha a
les cases produint, a vegades, prou enrenou per despertar o terroritzar els
habitants de la casa.
6
Entre altres tasques, socupaven de donar gra a les bsties, netejar-les i

pentinar-les amb trenes que desprs ning no sabia desfer. Tamb
sencarregaven dendrear-ho tot: descombrar, de treure la pols, de rentar
els plats, de fer els llits, daplegar la roba... Ara b, un cop feien la feina,
entremaliats com eren, sentretenien a despertar a les minyones i a la gent
de la casa amb bromes de molt mal gust. A vegades, per, si ho trobaven
tot endreat, socupaven de desendrear-ho tot durant la nit fent tota mena
de sorolls. Ara b, lendem al mat no hi havia cap plat trencat, ni cap
moble fora de lloc, ni cap cadira per terra, perqu aix s, tot all que
desendreaven ho havien de tornar a endrear. Amics de la canalla,
tenien pinta d homenet, com de frare barbut, amb una barretina vermella i
una ganyota a la cara. Tot sovint, les seves entremaliadures tenien un
carcter dadvertncia, de premonici o descarment quan la famlia no
administrava la casa com calia. Malgrat la seva tasca dordenar tot all
que troben, cal destacar que molt sovint no feien la feina que els hi havia
estat encomanada. En alguns casos, hi havia famlies que per fer fora el
follet, embrutien la casa escampant-thi granes, plats i tota mena destris
per tal de fatigar-lo i obligar-ho a abandonar el domicili. Per a vegades
era molt difcil fer-los marxar... o impossible!
Dels follets se nha arribat a dir moltes coses dolentes, i per aix la majoria
de la gent els hi ha agafat angnia i temor. En aix, com en altres
ocasions, hi ha tingut molt a veure la religi cristiana. La transformaci
dels dus familiars, protectors i responsables, en follets entremaliats i
murris, es remunta al segle V desprs de Crist, amb la caiguda de lImperi
Rom dOccident ( 476 aC.). La persecuci de la religi mitolgica i la
voluntat dinstaurar el cristianisme com a religi oficial de lImperi va fer
transformar molts dels antics herois i divinitats en ssers malvats i
ferotges.
7
Llegendes relacionades
LA FOSSA DE LA MINYONA
[Versi segons Ignasi Obiols Serrallonga, de Sant Hilari Sacalm]
La protagonista de la llegenda que sexplica a continuaci residia a la

casa de pags anomenada Les Clotas. A la fotografia, panormica de
la casa des de la carretera que condueix al lloc on es creia, durant
lEdat Mitjana, que hi havia bruixes, dimonis i follets, avui dia conegut
com la Fossa de la Minyona.
Explica la llegenda, que a la casa de Les Clotas, situada a una mitja hora
del poble de Sant Hilari, en plena Edat Mitjana, hi vivia una noia molt
bonica i eixerida, ornada amb totes les grcies que acompanyen la
primavera de la vida. La seva discreci era tan gran com la seva bellesa i
el seu talent la distingia per sobre les altres noies de la contrada. Durant
aquella poca, caracterstica tant per la tenebrositat com pel predomini
didees supersticioses de tota mena, es creia que la casa de Les Clotas
estava envoltada de bruixes, dimonis i follets. Els seus residents estaven
tan preocupats que a mitja tarda ja barraven les portes i es posaven
pregar per cercar la misericrdia del Senyor. Per la noia, que a part de
les belles qualitats personals possea un gran atreviment i valor, es
mofava de la por que tenia terroritzats a la resta de la gent de la casa. Per
8
tal de demostrar-los que tota aquella por tan sols era fruit de la seva
imaginaci, va decidir que sortiria tota sola i, a les dotze en punt de la nit,
es dirigiria cap al lloc on es deia que apareixien els follets i les bruixes,
terror de casa seva i de tota la regi. Tot era fosc, noms se sentia la
remor de trons llunyans amenaant tempesta. La noia va sortir tota
decidida, per quan ja era a prop del lloc on shavia proposat anar, se lhi
van enredar les faldilles amb uns aros. Espantada, la pobra prou que
volia fugir, per amb la foscor de la nit no va poder observar que all que
la subjectava no eren ni ms ni menys que les punxes dels aros.
Desesperada, la noia va deixar-se endur per la superstici i la por,
pensant-se aix que era un follet qui lhavia empresonat i va morir all
mateix de lespant.
L indret on es creu que va morir la pobra donzella, situat entre Les Clotas i
Can Calabrs, s conegut popularment amb el nom de la Fossa de la
minyona. Antigament, quan shi passava era costum tirar-hi una pedra, la
qual tenia el valor duna oraci.
* Existeix una altra versi daquesta histria bastant utilitzada per la gent gran, la
qual no comparteix cap similitud amb l explicada anteriorment. Hi ha qui diu que
la noia, dotada duna gran bellesa, era minyona de limportant torre de
Villavecchia. Un dia, quan ja es feia fosc, tornant de Sant Hilari, va haver de fer
cam tota sola fins a la casa. Diu la llegenda que, un home que tenia lull posat a
9
la criada, va aprofitar locasi per cercar-la i matar-la. A partir de llavors, aquell

indret va ser anomenat la fossa de la Minyona.
EL FOLLET DE SANT ANDREU DE

BALCELLS
[ Versi segons Manel Anglada, de Sant Hilari Sacalm ]
Fa temps, a lantic terme de Sant Andreu de Balcells, avui conegut com a

Vilanova de Sau, hi vivia una famlia de masovers que tenien ficat un follet
a casa i sel volien treure de sobre. A causa de les entremaliadures del
follet, les dones de la casa no podien dormir i les nenes tenien por: si
algun vespre es deixaven els plats bruts o sense endrear, el malaurat
comenava a fer molta fressa, a picar les cassoles, a desfer els llits on
dormien... Com que aix no podien continuar, van decidir en secret, sense
que el follet pogus sentir-ho, que canviarien de casa. Quan va arribar el
dia acordat, van carregar tots els estris al carro i van marxar cames
ajudeu-me cap a la seva nova estncia. Quan ja pensaven que shavien
pogut desempallegar del follet i simaginaven la cara de sorpresa que
posaria quan trobs la casa buida, la mare va adonar-se que shavien
deixat lescombra a la cuina i va decidir que laniria a buscar. Per quan la
dona es va girar per tornar cap a la casa va observar que lescombra
venia tota sola, que anava seguint la comitiva. De sobte, va sentir una
veu molt fina que li deia: -Ja la porto jo, lescombra! Ja la porto jo,
lescombra! Era el follet que seguia tota la famlia cap a la nova llar. No es
volia quedar sol a casa.
Nota: La poblaci de Sant Andreu de Balcells forma part, actualment, del terme
de Vilanova de Sau (Osona). El pant de Sau i les Guilleries ocupen gran part del
seu paisatge. Lesglsia romnica de Sant Andreu celebra cada any el seu aplec,
la qual en t cura la parrquia de Sant Hilari Sacalm.
10
EL FOLLET DARBCIES
[ Versi segons Maria Mas, de Sant Hilari Sacalm ]
Diu la llegenda, que fa temps, al petit poblet dArbcies, hi corria un follet

que sembrava el pnic all on anava. A l hivern, sentretenia a picar les
mules i amagar el farratge dels pobres animals. Tamb es distreia a
empipar als mossos que socupaven de la quadra, fent-los treballar fins a
altes hores de la nit o de la matinada!
Com si no nhi hagus prou, obria les btes de vi ms bones i amagava la
roba que les pobres minyones havien rentat. Marededu, quin desgavell!!!
Explica la tradici, que totes aquestes enriolades malifetes eren
observades des de laplec anual del pla de Mirambell, on es tremaven
autntiques maquinacions contra les mestresses que no es portaven b i
no complien amb la seva feina.
Referent clssic: els lares

Com tants altres aspectes, lmbit fonamental on es desenvolupava la
religi romana era la casa familiar, la vida quotidiana, la qual era
caracteritzada per un profund sentiment religis. Cada famlia disposava
dun culte propi anomenat sacra privata, el qual era oficiat pel
paterfamilias. Aquest, era lascendent bar de major grau viu duna famlia
(pare, avi o besavi), de la qual nera el cap. A ms, no estava sotms a
lautoritat de cap altre i actuava com un veritable rei daquest petit estat
domstic: tenia el poder absolut sobre el grup, un dret que li venia per
herncia a la mort del seu pare.
Daltra banda, totes les famlies duna mateixa gens (collectiu de famlies
els caps de les quals eren ascendents per lnia masculina dun
avantpassat com) compartien un culte com entre elles, anomenat sacra
gentilicia. Aquests cultes privats es caracteritzaven per la seva
inalterabilitat amb el pas del temps, generaci rere generaci es
mantenien intactes, en estricta observana de la tradici transmesa.
11
Per a cada famlia, el ms sagrat de la casa es concentrava a la llar de foc

(focus patrius), on es retia culte, a travs de petites ofrenes contnues, als
dus domstics, que eren sota el patronatge de Vesta, deessa de la llar-
el genius, els lares, els penates i els manes.
A continuaci, per, ens centrarem nicament amb els lares, els dus
domstics que van donar pas a la creaci dels entremaliats follets.
Els lares, fills del du Mercuri i de la niade Lara, eren bons esperits, dus
indeterminats protectors de la casa, que tutelaven lhabitatge familiar i
vetllaven per la salut i la prosperitat dels seus habitants. El seu culte era el
ms sentit i el ms antic de tots, i els mateixos romans situaven el seu
origen en el mn agrari, tal com ho demostra el fet que consideressin els
lars esperits tutelars de les crulles i dels camins (lares compitales).
Els romans els representaven com a esperits vagues, indefinits, com uns
joves alegres, amb signes dabundncia a les mans, i ho realitzaven
mitjanant pintures a la paret, amb esttues de dimensions redudes en
una forncula o amb un edicle en forma de temple petit. Aquest espai era
anomenat lararium, i s on es retien culte especial, amb ofrenes, els dies
especials del mes i els dies daniversari, tot i que eren tamb venerats
cada dia en comenar la jornada i al principi dels pats.
2.3 LES DONES DAIGUA
Als inicis del mn, sobre la fa de la Terra, no noms hi havien ssers
tenebrosos i diablics capaos de destruir la tranquillitat de la mare
Naturalesa, sin que tamb existien unes criatures aqutiques
extremadament belles i enigmtiques capaces dencisar a qualsevol home
que passs per davant seu. Les dones daigua, tamb anomenades
goges, encantades, paitides al Montseny, llufes s a dir, dones de vent,
de fum- a certs llocs dalta muntanya, genricament fades... i serenes o
12
sirenes les marines, de cant encisador, sn les divinitats aqutiques de la

mitologia catalana.
Laigua, des de temps immemorials, ha esdevingut smbol de fertilitat i de
vida. Aquesta preuada substncia, que pot sorgir de dalt del cel o del
ventre de la mare Terra, expressa la metfora de la vida: borbolla quan
neix, saltironeja, esquitxa, remoreja, sarremolina... Laigua s la font de la
vida, s lorigen de totes les coses. Per tant, no s estrany que aquestes
precioses criatures residents a laigua simbolitzin, entre altres coses, la
fertilitat.
Conegudes bsicament en els ambients rurals, es caracteritzen, sobretot,
per la seva extremada bellesa. Solen tenir els ulls blaus o de color verd
maragda, acompanyats dunes llargussimes cabelleres rosses o amb tons
daram que els poden arribar fins als peus... o a la cua de peix. Hi ha qui
afirma dhaver-ne vistes dalades, com papallones o espiadimonis.
Mancades dindumentria, solen aparixer nues en la majoria de
llegendes. Ara b, tamb podien vestir teles transparents voltils o
arrapades a les belles formes del seu cos, o tniques blanques com la
neu. Similars a les dones humanes, es diferencien daquestes per la seva
perfecta conservaci fsica amb el pas del temps; per elles la vellesa no
existeix. Malgrat sembli contradictori, cal destacar que aquestes mgiques
criatures no eren immortals, encara que sestima que podien arribar a
viure uns mil anys. Acostumaven a viure en zones fresques i humides,
com ara estanys, torrents i saltants daigua, fonts boscanes, gorgues,
deus daigua...
Es creu que un dels costums daquestes detats aqutiques era fer la
bugada de les seves suaus teles durant la nit . Explica la tradici, que qui
pogus agafar una de les seves peces, sense que elles se nadonessin,
veuria acomplerts tots els seus desitjos i la felicitat lacompanyaria durant
tota la vida. Ara b, en cas de ser descobert, el cstig podia ser molt
sever: alguns podien ser convertits en pedra, daltres encantats o, fins i
tot, podien caure bojament enamorats duna daquestes divinitats
eternament.
Eren desconfiades, es malfiaven dels humans, i tamb eren
extremadament geloses.
13
Noms una nica nit a lany, la mgica nit de Sant Joan, podien ser
contemplades generosament a travs de lull hum, sense cap mena de
perill dencantament.
LA PUBILLA DE CAN PRAT

[ Versi segons Carmen Manel, dArbcies]
Fa molt i molt de temps, quan els ocells tenien dents, lhereu de Can Prat,
al terme dArbcies, descansava sota lombra duna alzina quan, de sobte,
es despert, atret per una dola can. Va apropar-se al gorg d on
provenia la veu i, admirat, va poder observar una noia duna bellesa
increble asseguda vora laigua. Encisat per la bella silueta de la jove, el
noi va crrer a proposar-li matrimoni, encegat per la passi del moment.
La noia, prudent, hi va accedir amb una condici: sota cap concepte li
podia demanar la seva procedncia ni anomenar-la dona daigua, perqu
sin succeiria una gran desgrcia. A canvi, ella aportaria felicitat i
prosperitat al mas de la famlia.
La parella va viure feli al mas durant uns anys, criant els seus dos fills i
ocupant-se de les collites, les quals eren cada any ms abundoses.
Dissortadament, un dia, quan la parella es trobava ficada enmig duna
discussi, va succeir una cosa terrible: lhome, endut per la fria, va deixar
anar les paraules fatals:
-Maleda dona daigua!!! Ms mhagus valgut no conixer-te! - va renegar
maliciosament.
La dona, ofesa, va fugir corrent en direcci al gorg Negre i va
desaparixer. A partir de llavors, el mas va anar de mal en pitjor: les
collites escassejaven i la felicitat semblava haver-se esfumat.
Curiosament, succea una cosa estranya que inquietava al marit: cada
14
mat la casa apareixia neta i endreada i, els nens, vestits i pentinats. Els
infants li van explicar que la mare venia cada dia abans de fer-se clar i se
nanava quan encara tothom dormia. Un mat, lhome va trobar entre els
cabells de la seva filla dues perles: eren les llgrimes de la dona daigua...
de la seva esposa!!!
A partir daquell moment, dia rere dia, apareixien dues perles entre els
cabells de la canalla. Grcies a elles, la casa va aconseguir retrobar la
seva riquesa, per no pas la dona daigua. Diu la llegenda, que a partir de
llavors, l indret on el jove va conixer la seva esposa sanomena el
saltant de la dona daigua, car hom pensa que la dona es va transformar
en la cabellera del salt i que s possible veure-la certes nits!
* Existeixen altres versions que anomenen la masia Can Blanch, enlloc de Can
Prat.
LES ENCANTADES DE LA NIT DE SANT

JOAN
[ versi segons el llibre Llegendes del Montseny, de Mart Boada]
Prop de Viladrau, en el cant de les aiges vessants de Sant Segimon, hi

travessa una torrentera on moltes vegades hi baixen a abeurar els ramats
que pasturen en aquest bell indret.
Diuen que moltes vegades, en les fredes nits dhivern quan els cims de
lalt Montseny estan coberts de neu i les aiges del torrent sn fortes i
rpides, surten dels afraus i gorgs, les encantades i ballen i canten per la
superfcie. Ning les entn, barrejats llurs ecos amb els xiulets del vent i el
brmul de les famolenques feres que baixen al pla a capturar les seves
preses.
Quan ve lestiu i amb ell la nit de Sant Joan, llavors ja canvia la cosa i
surten les encantades en aquesta nit, a cantar belles canons com ning
les ha sentit mai.
15
Afortunat el mortal que aquell dia pot veure-les, es pot dir que ja ha fet la
seva fortuna. Aix va succeir a tres xicots, fills de Can Bosc lun; de la
Sala, laltre; i de Can Gat, el tercer; tots tres del poble de Viladrau.
Plens de coratge, malgrat la por i les prediccions que els vens i parents
els hi feien per la seva temeritat, emprengueren el cam de la torrentera,
era la bella nit de Sant Joan i al punt de les dotze hores i estant-se all
ben amagats, veieren sortir del fons duna balma a les Encantades que
anaven estenent roba pels marges del torrent.
Tot duna ells sortiren i prengueren a corre cuita una pea de la roba
estesa. Les Encantades al veures descobertes desaparegueren com per
art de mgia.
Era un tovall que aix que lagafaren an allargant-se, allargant-se sense
parar. Per fi quan ja no sestir ms, els tres nois sel partiren i tan bon
punt ho fou, va quedar cada tros convertit en peces dor, i esdevingueren
rics com ning altre.
Per els hi entr lambici, i volgueren fer-se rics; i aix, decidiren cadasc
per la seva banda, sense dir res als seus companys, de tornar, lany
segent, al mateix indret.
Quan fou mitja nit aparegueren les Encantades, i els tres minyons, tots
duna i sobtadament es tiraren damunt dun tovall de la roba que tenien
aquelles estesa, al mateix temps que desaparegueren roba i Encantades.
I els tres xicots estira que estira del tovall, aquest en lloc dallargar-se es
fu a trossos; caient dell, en lloc de monedes com lany abans, moltes
pedres.
16
Referent clssic:
les nimfes
En la mitologia hellnica, les nimfes -del grec, - sn divinitats de
la natura venerades com a genis femenins. Segons el lloc on habiten, sn
anomenades de diferents maneres, tot i que la seva semblana s molt
marcada, sobretot, a nivell caracterstic. Les que viuen als rius i als llacs
sanomenen niades, les que habiten els boscos, drades, i les de les
muntanyes, orades. Representaven la personificaci de les activitats
creatives i generadores de la natura, molt sovint identificades amb laigua
donadora de vida dels brolladors i fonts. Sn benignes als humans, dels
quals no en deprecien lamor. El seu culte, com tants d altres, es
realitzava a laire lliure. A vegades, tamb podien ser celebrats en uns
petits santuaris anomenats nimfeus, uns monuments dedicats a les
nimfes, especialment a les niades. Originriament es tractaven de
brolladors situats en coves naturals, lloc on es creia que residien aquestes
divinitats. Solien acompanyar a varis dus, com Apollo, Dions, Hermes o
Pan o deesses, com Artemisa i ,sovint, eren lobjectiu de stirs luxuriosos.
A la mitologia romana van ser identificades amb les camenes.
- Les niades
Les niades, tanmateix, sn les que comparteixen un major nombre de

similituds amb les dones daigua.
Tot i ser unes divinitats menors dins de la mitologia grecoromana, la seva

importncia s bastant considerable. Eren nimfes que personificaven
laigua dels brolladors, llacs o fonts, la qual era smbol de vida i fertilitat.
Dones duna gran bellesa, solien seduir als homes sense ni tant sols
adonar-sen. Podien ser filles de Zeus, Posid o del du del riu que
aporten les seves aiges. Daltra banda, sels atribuen propietats
curatives bevent o banyant-se en les seves aiges, encara que en alguns
17
casos el bany o el simple fet de veure-les comportava un gran perill:

podies caure sota els seus maleficis, entre ells la bogeria!
Tot i no ser immortals, podien arribar a viure molts anys. Una de les
caracterstiques imprescindibles de les niades era la seva extensi
aqutica: si la seva bassa, gorg o font sassecava, ella moria. Sels
atribua el do de la inspiraci i la profecia, car bevent de les seves aiges
hom augmentava les seves capacitats dinspiraci i adquiria el do de la
poesia. Cal destacar que les muses de la mitologia clssica tenen el seu
origen en aquestes divinitats aqutiques. Els seus poders curatius
variaven en funci de la font que presidien. Tamb eren venerades,
juntament amb Dions i Dmeter, com a divinitats donadores de la vida i la
fertilitat. Entre els costums de lantiga Grcia, era tradici llenar un floc
de cabells a la font local, quan sassolia la majoria dedat, com a ofrena a
la niade de la polis. Originriament, quan un rei mtic fundava una ciutat
justificava lelecci de l indret prenent com a esposa a la niade de la font
local.
Font: http://www.xevicat.net/fonts/docmitesclassics.php
2.3 EL DIMONI
Des dels temps ms remots, hom ha intentat cercar un remei que curi un
dels misteris ms enigmtics i incerts de la vida: la mort. La condici
humana, igual que la resta dssers vius de la Terra, es veu sotmesa als
contrastos de la natura: el fred i la calor, la bellesa i lesferedor, lamor i
lodi, el B i el Mal, la vida i la mort...
18
El ms enll, misteris i desconegut per lhome, ha esdevingut un dels

temes predilectes de la imaginaci popular. La mitologia catalana,
fortament influenciada per la religi cristiana, sol ubicar la Mort en dos
indrets ben diferenciats: el Cel o l Infern. Ara b, no sempre ha estat aix.
Abans de la instauraci religiosa del Cristianisme, el ms enll no sel
representava dividit de tal forma, sin que era caracteritzat per labundant
presncia delements aqutics. Malgrat sembli incompatible, el mineral
que simbolitza la vida laigua- era una de les caracterstiques ms
representatives de laltre mn. En limaginari catal, existia un indret ms
enll de la mort, envoltat de misteri: el pas d Irs-i-no-en-Tornars.
Aquest estava format per dos nics reialmes, el dels vius i el dels morts,
separats per un riu, per una vall molt fonda, o b per un blanc mur
definitiu. Noms el record dels vius podia rescatar els difunts de la fosca
boira de loblit, que esdevindria la mort definitiva. L acci dencendre una
llntia o una candela, en memria dun familiar difunt, era tenir-lo present
de forma misteriosa, car la tradici diu que la flama s lesperit.
Actualment, shan mantingut bon nombre de rituals envers els morts, que
es concentren especialment en un Dia que els s dedicat, una
commemoraci anyal, molt antiga. La tardor encara s, als nostres dies,
lpoca de lany que sidentifica amb el culte als difunts, car la tradici
assimilava la prdua de les fulles dels arbres i larribada del fred i la
foscor amb la presncia de les nimes dels morts. LEsglsia no va
aconseguir desarrelar les antigues creences animalistes, titllades de
superstici, el culte a les nimes dels morts, els presagis i langnia de la
seva presncia torbadora. Aix fou com, assumint el fons religis pag, va
establir la festa de Tots Sants i, un segle ms tard, la commemoraci dels
Fidels Difunts. No obstant aix, la religi cristiana va anar agafant forma
en moltes de les tradicionals populars, formant una mena damalgama
entre la tradici pagana i el culte religis. Daquesta manera, la figura del
Diable va anar agafant protagonisme en moltes de les histries populars.
El repte constant entre aquest i Du va lligar, sovint, la creena dambds.
Aquests simbolitzaven dos universos enfrontats, un dualisme de forces i
poders que representen el B i el Mal, la Veritat i la Mentida, el Cel i l
19
Infern, la Llum i les Tenebres, la Creaci i el Caos, s a dir, lordre i la

bellesa en trgic contrast amb el desordre i la lletjor.
El Diable s lesperit maligne, enganyador destructiu, una fora natural
personificada que desplega tot all que s instint, irracionalitat i desig
passional, el mn estrany i misteris del subconscient, que ni Du mateix
pot controlar, la perversi, els afanys innobles, els impulsos maliciosos
expressats en set pecats capitals, que poden arrossegar els mortals fins al
ms terrible dest. Els atributs del Diable estan relacionats amb el foc
infernal subterrani, el fum, la pudor de sofre, les flames i les ombres
fantasmals. La foscor daquest regne tenebrs completa el tpic escenari.
Sel simbolitza amb indumentria de coloracions vermelloses i negres i,
fins i tot, verdoses com la pell de rptil. A les llegendes, apareix com un
monstre terrorfic, envoltat de flames i contornejat de fum negre; t els ulls
vermells, ales de foc i cabellera roja, encesa, on despunta un enorme
banyam. Juntament amb els corns recargolats, destaquen altres elements
propis del boc, com ara les potes de cabr, la cua llarga i peluda... Altres
vegades tamb es mostra amb urpes daguilot; o b amb el cos recobert
descates verdes; o amb ales membranoses i llefiscoses de ratapinyada,
etc. El Diable, sempre rodejat de flames i traient foc pels queixals, ha
heretat aspectes daquest esperit foguer fins a lactualitat.
La imaginaci popular ha
fet derivar la lluita eterna
entre ngels i dimonis en
les diverses celebracions
folklriques, com ara les
colles de diables en les
cercaviles de les festes
majors, amb esclat de foc i
retruny de petards.
A la fotografia, imatge dels
Guillables, la colla de
diables de Sant Hilari
Sacalm.
20
LA PEDRA LLARGA
[ Versi segons Montserrat Bays, de Sant Hilari Sacalm]
Es diu que fa molt temps, al poble de Sant Hilari Sacalm, hi vivia un vellet
que necessitava travessar la riera del poble. Trasbalsat, i observant que el
cabal de laigua augmentava cada vegada ms, va decidir oferir la seva
nima al diable si aquest lajudava a creuar-lo. El diable, encantat, va
acceptar el tracte daquell desnerit anci comprometent-se a construir un
pont abans de mitjanit. Afortunadament, la filla daquell home,
assabentada del terrible pacte que havia realitzat el seu pare, va decidir
impedir-ho. Els galls, normalment, solen cantar a la mitjanit, va pensar
agudament, aix doncs, aprofitant que a casa en tenim tres (un de blanc
que canta a les deu; un altre de ros que ho fa a les onze, i un tercer,
negre, que assenyala la mitjanit), podria enredar el diable fent cantar el
gall negre abans de lhora acordada!!! Entusiasmada per la seva idea, va
crrer al galliner i, amb el davantal, es pos a fer vent a lanimal perqu es
desperts. I que en tingu, de sort!!! El gall, endormiscat, desenton el
seu xiscle escandals. Aix fou com, les legions infernals que
21
transportaven les pedres per bastir la passera, deixaren estimbar lltima

que duien, la qual an a parar a l indret on resta actualment i, enfurismats
com escorpins, retornaren cap a les fosses infernals.
LA PETJADA DEL DIMONI

[Versi segons Teresa Collbatall, de Sant Hilari Sacalm]
Fa molt i molt de temps, es creia que al cim de Sant Miquel de les

Formigues situat a no gaire distncia del poble de Sant Hilari- hi
convivien un diable i Sant Antoni Abat. Diu la llegenda que, de tant en tant,
sengrescaven a jugar a cartes damunt duna de les pedres de la
muntanya. El Sant, a cada jugada, mostrava la seva destresa pel que fa al
joc, mentre que el diable, avorrit a causa de la monotonia constant de
lactivitat, no feia ms que mosquejar-se. Cansat de perdre, va llenar una
carta amb fria, la qual qued clavada a la pedra. Ho va fer amb tanta
fora que esquerd la roca, al mateix temps que salt i marc la seva
petja al mineral, avui coneguda com la petjada del dimoni.
22
Referents clssics:
el du Pan i l Hades
- PAN
La figura de la temible divinitat dels inferns apareix a les nostres ments
amb tonalitats fosques i vermelloses, smbols diablics i atributs
relacionats amb el Mal. El Diable s considerat la reencarnaci dels
sentiments passionals de la condici humana, all que, segons la fe
cristiana, s anomenat pecat. s evident, doncs, que la divinitat del Mal no
pugui ser relacionada amb cap altre element que no sigui infernal. Ara b,
si retrocedim uns quants segles fins arribar a lpoca hellnica, veure
que aix no hauria de aix...
Pan, du selvtic, s considerat, en certa manera, lantecessor del Diable.
Com ja hem esmentat anteriorment, la persecuci de les tradicions
paganes per part de lEsglsia, transform les divinitats clssiques en
monstres i ssers diablics amb lobjectiu de desacreditar la seva autoritat.
Aix doncs, no s tan difcil dimaginar com, una divinitat bondadosa i
protectora dels boscos, es convert en un sser infernal.
Pan fou, juntament amb Dions, un dels dus selvtics de la cultura
clssica. De pare desconegut, podria ser que aquesta divinitat fos
menyspreada pel seu progenitor a causa del seu peculiar aspecte: grosser
i pelut, tenia les banyes, la barba, la cua i les potes dun boc. Humiliat pel
altres dus pel seu aspecte fsic, fou excls de la comunitat divina tot i
que, per naixement, probablement ho era i, pel que alguns opinaven, es
tractava dun du ms antic que els mateixos Titans.
A Pan aix no semblava importar-li gaire, car era un sser totalment
senzill i gens ambicis. No aspirava a les elevades altures de l Olimp,
sin que sacontentava de viure amb els mortals a lArcdia, al centre de
la Grcia meridional. All, vivia com a pastor o ramader, pasturant les
seves ovelles i cabres i curant de les arnes. A la nit, prenia part volenters
23
en les festes de nimfes dels boscos i muntanyes. En aquestes ocasions,

per, el prenia una certa salvatgia. Res no li agradava tant com amagar-se
entre els arbres quan un foraster passava, i terroritzar-lo amb un sobtat crit
inhum.
DU PAN DIMONI
Banyes
Potes de de boc.
boc.
Cua
Pan pretenia moltes de les nimfes, entre elles Sirinx, la qual, horroritzada,
fug a les ribes del riu Ladon i es convert en una canya per escapar dell.
Incapa dendevinar qui era entre tantes que nhi havia, Pan tall un
grapat de canyes i sen fu les flautes per les quals s conegut fins avui.
Noms fou quan la seva habilitat com a flautista fou divulgada que els
dus portaren Pan a lOlimp perqu els ensenys la seva art. Per aviat
sadon per les mirades mofetes que no el volien per ell mateix, i sen
torn a lArcdia.
- L HADES
El nom dHades pot induir a confusi, car era emprat pels antics grecs tant per
al du que regnava al mn subterrani com per al regne mateix. Tot i que era el
mn dels morts, l Hades grec no correspon a la idea posterior de l infern, lloc
on els condemnats sofreixen turment etern. Era un indret on tots els morts
24
bons o dolents- viatjaven, guiats pel du missatger Hermes. Noms arribar, el

seu dest ja estava decidit: alguns, particularment els qui havien ofs els dus,
eren condemnats al turment etern, per els qui havien estat bons, prudents i
amables, i els qui havien assolit coratjoses gestes, podien menar una altra vida
de gran felicitat. Sobre tots aquests afers regnava el du Hades, caracteritzat
per la seva severitat i, alhora, justcia.
El reialme d Hades t un paper altament important en les llegendes
clssiques. Molts herois grecs, juntament amb altres dus, el visitaven per
una o altra ra mentre vivien.
En els temps ms primitius, hom creia que l Hades se situava a loest,
ms enll de lhoritz on el riu Oce, que rodejava la Terra, comenava.
Ms endavant, algunes histries contenien descripcions que situaven el
lloc daccs al mn subterrani a districtes de Grcia continental. Malgrat
aix, els antics no van tenir mai una idea fixa d on subicava lentrada al
ms enll.
En el mn antic, quan una persona era enterrada, era costum collocar

una petita moneda anomenada bol entre els llavis del difunt. Desgranant
paraules de consol si creia que el mort nera mereixedor- Hermes
condua lombra del mort a les immensitats subterrnies. All era
convenient aturar-se, car els inferns estaven rodejats de rius per totes
bandes. Eren corrents lents, calmosos, que passaven per ombrvols tnels
que, de tant en tant, sobrien a cavernes. L Estgia era el riu que rodejava
la part de l Hades anomenada Trtar pel cant oest, i els seus afluents
l Aqueront i quatre ms- encerclaven la resta. Per arribar a l Hades era
imprescindible travessar l Estgia.
25
Un barquer, anomenat Caront, sencarregava de conduir els difunts a

laltra banda del riu. Caracteritzat per la seva aspror i tossuderia, noms
oferia el seu servei a aquells qui li podien pagar, fent cas oms de les
desgraciades nimes que no podien reemborsar-lo. Quan lbol havia
estat pagat, sense deixar de remugar, passava lombra a laltra riba.
All, hi havia el monstrus gos de tres caps Crber, el qual, malgrat la

seva terrorfica aparena, era inofensiu pels morts que baixaven de la
barca de Caront. La seva tasca era barrar el pas als qui, ms tard,
provaven de tornar a creuar lEstgia per escapar del mn subterrani.
26
El ms enll dels antics era dividit per tres zones ben diferenciades. En
primer lloc, se situava lAsfdel, un indret gris i boirs on, aquells que no
tenien res especial per allegar a lhora de ser jutjats, passaven leternitat
vagant desemparats. Ms enll, subicaven els verds parts d Erebus i la
llacuna de Leteu, la qual proporcionava una aigua que feia oblidar els
morts de la seva vida anterior. Darrere es dreaven les torres de
lesplndid palau d Hades, per cap dels difunts tenia el privilegi de
traspassar les amples portes clavetejades de metall. Noms els dus de
lOlimp, en cas de visita, i els dus menors dels inferns, podien accedir-hi.
Abans que arribessin a la frontera dels terrenys del palau, les ombres
saturaven per esperar el judici sobre llur vida passada. Una vegada
jutjades, emprenien un de tres camins. El primer menava a la plana
dAsfdel, el qual era molt sollicitat perqu pocs podien convncer els
jutges a travs de les seves proeses personals. Al capdavall del segon
terminal els esperaven els Camps Elisis, on hi llua el sol eternament. Els
ocells cantaven entre les branques dels arbres, les clarianes estaven
sempre plenes del so de la msica feli que tocaven les flautes i lires, i les
danses no shi acabaven. La nit no existia, car les ombres no necessitaven
27
descansar. A ms, els afortunats que gaudien de leterna vida als Camps
Elisis tenien un privilegi molt valus: si volien, podien retornar a la Terra.
Tanmateix, com que la seva nova vida era immillorable, eren molt pocs els
que saventuraven a tornar-hi, ni tan sols per un curt perode de temps. El
prudent Radamant governava els Camps Elisis, o l Elisi, com de vegades
era anomenat.
El tercer cam on els jutges podien enviar les ombres menava al Trtar, el
qual, en algunes ocasions, s emprat pel conjunt de l Hades. La seva
entrada era una gran porta de bronze, sempre tancada per la part de dins,
que noms sobria per admetre nous morts. El Trtar era similar a l infern
dels cristians, lloc de cstig etern i condemnaci, reservat per als malvats i
per als qui havien desafiat o enutjat els dus.
Aquests, doncs, eren els tres camins que lombra podia seguir. Hades
mateix no intervenia en les decisions dels jutges si no era que sorgs una
disputa seriosa. En aquest cas, ell deia lltima paraula.
Noms ocasionalment Persfone -la seva muller- hi intervenia ,

normalment quan les allegacions dambdues parts eren equilibrades i es
feia difcil triar-ne una. Aquesta generalment suplicava el judici ms
clement i, a vegades, Hades sen persuadia ( per ning ms no podia
influir-lo).
28
2.4 LES BRUIXES
En la mitologia catalana, les bruixes han anat adquirint un paper molt
representatiu en moltes de les histries populars. Caracteritzades per la
seva lletjor i vellesa, sovint es presenten escabellades i vestides de negre.
A travs dels beuratges i pocions que elles mateixes elaboren, es
converteixen en corbs, ratpenats o gats negres. Sels atribueix la malvola
capacitat de conjurar tempestats i pedregades, descampar plagues
damunt les collites i malures al bestiar, de malmirar i portar malastrugana
a les persones...
La bruixeria va quallar a l Edat Mitjana, resultat de la persecuci que
l Esglsia va desencadenar contra els cultes drudics de tradici cltica, i
alhora de condemnar les devocions rurals envers les detats de la natura.
Empeses a les tenebres i al pecat, excloses de la salvaci, sels van
comenar a enterbolir les conscincies i van tendir a recloures en el
secret culpable, en la clandestinitat.
Les fetilleres es reunien entre elles en nits de lluna plena per celebrar els
seus sbats, litrgies titllades de demonaques, de misses negres i
dorgies satniques. Solien habitar indrets on hi haguessin dlmens o
menhirs, o b rondaven les runes dels castells. Tamb podien residir en
els cims ms alts, als llocs on la terra gaireb toca al cel. Espiar-les no
era cosa fcil, car linsensat que goss fer-ho podria ser vctima de
terribles maleficis.
De totes les nits de bruixes, nhi ha dassenyalades: la de Tots Sants, la
de Divendres Sant o la del Dia Maig... Per nhi ha dues per damunt de
qualsevol altra: la nit de Sant Joan, de fogueres fantstiques i
embruixaments damor, i la de Sant Silvestre, lltim dia de lany.
Actualment, encara resta confs si Silvestre s el sant protector contra la
29
bruixeria o si, ben al contrari, s el patr de les fetilleres, que presideix els
seus sbats solemnes.
La Inquisici es va aferrissar contra la bruixeria, perseguint impecablement
tot all relacionat amb la mgia negra. Va castigar les suposades bruixes
amb afrosos turments i condemnant-les a cremar a la foguera.
A Catalunya hi ha una colla de poblacions amb forta tradici de bruixes,
com ara Llers, a lEmpord, d on es diu que totes les dones, per naixena,
ja en sn, i Vallgorguina, on es conserva la tradici de celebrar aplecs de
bruixes i bruixots, entre molts altres pobles.
de Sant Hilari a Arbcies, dotze cases, tretze bruixes
(refrany popular catal)
LA ROCA DE N PLA
[ Versi segons Ramon Torns, de Sant Hilari Sacalm]
30
Explica la llegenda que en aquell temps, a la Roca den Pla, situada a

pocs metres de lermita del Nen Jess de Praga, a mitja horeta del poble
de Sant Hilari Sacalm, hi vivien unes bruixes. Una vegada a lany, durant
la mgica nit de Sant Joan, les bruixes de tota la comarca es reunien en
aquell indret per fer maldats i malifetes, donant una volta fins al Matagalls.
Aquestes, per tal de celebrar el banquet anual, collocaren unes grans
tovalles sobre de la Roca. En aquell precs moment, pass lhereu de Can
Rovira, i les bruixes, espantades, varen amagar-se a lescletxa del
mineral. Aquest, traient profit de la situaci, va endur-se-les a casa seva.
Les tovalles, a causa dels sortilegis de les fetilleres, tenien la virtut de
conjurar i fer desaparixer les tempestes, a ms de garantir la prosperitat
aquell qui la possea.
Aix va ser com Can Rovira va esdevenir la casa pairal ms important del
poble.
* Existeix una altra versi que substitueix les bruixes per uns ssers anomenats
Encantats, els quals vivien en un palau subterrani situat a la Roca de n Pla.
EN VATUA XUDES
[Versi segons Maria Roure, de Sant Hilari Sacalm]
Fa temps, a la masia de Can Formiga, situada a la vora de lermita del

Pedr, hi vivia un homenot molt ofens, orellut, de cabells negres i amb la
pell morena (molta gent tamb lanomenava el moro perqu hom diu que
shi assemblava) que era bruixot. Tothom el coneixia pel seu bon parlar,
mai deia renecs, noms de tant en tant deixava anar un vatua xudes!* ,
el qual el batej i el popularitz a les zones properes a all on vivia. La
gent que hi havia tractat, explica que a casa seva hi tenia centenars de
llibres de mgia negra escrits en una llengua molt estranya
(suposadament en llat), els quals utilitzava per a fer mal als vens i
31
terroritzar-los amb tota mena daparicions nocturnes. Explica la llegenda,

que un cavall negre voltava sense descans per la zona que envolta
lermita de la Mare de Du del Pedr, el qual galopava i cridava com una
fera salvatge totes les nits de lany. La gent de la zona, creu que era obra
den vatua Xudes, el qual tenia per costum espantar i atemorir a tothom
qui el coneixia, car unes de les caracterstiques personals que ms b el
definien era el seu mal geni.
* vatua Xudes s una deformaci fnica de vatua Judes.
EN GRANJA
[Versi segons Nati Garriga, de Sant Hilari Sacalm]
No fa gaires anys, poc desprs de la guerra, a la casa de Juanhuix,

situada a la falda de Sant Miquel de les Formigues, hi vivia, juntament
amb la seva dona, en Granja, un bruixot molt malfregat que noms
pensava en fer mal. Quan en Franco va guanyar la guerra, els nacionals
els van fer fora de casa seva i el van desterrar de la zona. Ell prou que els
respongu amb malcia:
- Vosaltres em fareu fora daqu, per a partir dara les pedregades us
perseguiran, no en collireu pas, de vianda! Ja men cuidar, ja!
Aix va ser com, a partir de llavors, no es va poder collir cap ms verdura
daquella horta, car les pedregades descarregaven tota la seva ira, mes
rere mes, sobre la desafortunada masia. Aviat qued abandonada i ning
ms shi atrev a entrar-hi.
32
EN GRANJA I ELS VEDELLS

[Versi segons Josep Crosas, de Sant Hilari Sacalm]
Durant la postguerra, quan nosaltres vivem al Crous, vora lermita de

Santa Margarida de Vallors, un dia trobrem pel cam, morrut com
sempre, en Granja que feia rodells en una castanyeda que hi havia a
prop de la carretera. Quan vam passar just per davant seu, saixec i
acarici una de les bsties que estiraven el carro. Quina una nhagu fet,
sense nosaltres saber-ho! A partir de llavors, lanimal no torn a ser mai
ms el mateix. Orinava constantment sang i, amb cosa dun mes, qued
totalment sec, talment com un pal descombra. A ms, mai pogurem
aparellar-lo.
A mi sempre mhavia fet mala espina, aquell home. Tenia una mirada que
no inspirava confiana, ms aviat feia por acostar-shi massa. Molt sovint,
quan encara vivia a Juanhuix, sortia a lhort i comenava a moure el
volant* en direcci cap al cel fent tota mena de gestos. Llavors, si
sacostava algun temporal, aquest sallunyava daquella zona!!! Era
talment com si talls les bromes* del cel amb leina!
Quan es va morir, el vedell torn a ser el mateix dabans. Tan de bo no
hagussim passat mai per aquell cam!!!
* volant = fal
* bromes = nvols que assenyalen tempesta
33
LA VELLA XUCLANA
[Versi segons Angelina Prat, de Sant Hilari Sacalm]
Fa uns cinquanta anys, o potser ms, a la casa de Can Xucl, situada a

Joanet, hi vivia una dona carregada de males idees i noms amb ganes
de fer mal, la qual tothom sabia que era bruixa. Va haver-hi una
temporada, quan ja era massa vella per fer mal lluny de casa seva, que va
dedicar-se a fer emparanys* al jovent del poble. Quan sabia que
sacostava alguna festa important a Sant Hilari, o simplement els
diumenges per anar al ball, ja es preparava per escampar tota la seva
malcia cap als joves que ens preparvem per marxar una estona al poble
del cant. Dolenta com era, no ho volia pas que sortssim a passejar amb
altres nois i noies que no fossin de Joanet!!! Explica la llegenda, que
escampava sortilegis que provocaven mal de panxa i marejos als qui
voltaven a hores que no tocaven.
* emparanys= malifetes, dolenteries

* El nom de vella Xuclana prov del fet que resids a Can Xucl (Joanet).
EN CLOPS
[Versi segons Alfons Vernedas, de Sant Hilari Sacalm]
No fa gaire temps, no ms enll de la guerra, vivia a Sant Hilari un home molt

estrany que practicava bruixeria. Tothom el coneixia amb el nom de Clops,
segurament perqu residia o havia residit a la masia pairal que duu aquest nom.
Dacord amb la gent gran que mhan explicat aquestes histries, aquells qui
pactaven amb el Diable tenien lobligaci de fer un mal diferent cada dia. Molt
sovint, normalment quan ja eren grans i no sabien a on ms fer-ne, havien de fer-
lo a casa seva.
34
Expliquen les males llenges que, un dia que en Clops era al seu llit i es va
veure obligat a complir amb el deure que havia fet amb Satans, trenc, des de
la seva habitaci ( que era a la planta superior de la casa), tots els plats, gots,
safates i gerros que hi havia a la cuina!
A tall dancdota: explica la gent gran que tenia dotze fills, els quals no se sap
com podia alimentar-los. Molta gent especula que deman al Diable que lajuds
a criar nous adeptes i que per aix tingu tanta canalla.
LA VELLA DE SANT HILARI*

[Versi segons Merc Pags Mas, de Sant Hilari Sacalm]
Deu fer uns quaranta anys, quan el meu fill encara era molt petit, que vaig
haver de menester la curandera del poble, la qual tothom deia que era
bruixa. El meu fill, que havia danar a estudi, no podia fer res amb les
mans perqu les tenia carregades de berrugues, aix que vaig decidir
anar-li a fer una visita. Quan vaig entrar a casa seva, la qual era molt
fosca, li vaig explicar qu passava i ella em va respondre que li digus el
nom del meu fill:
- Josep -li vaig respondre jo.
- Josep!!! pronunci cuidadosament la fetillera, acompanyant les seves
paraules amb tota mena de gestos.
No el toc, ni tampoc em recept cap mena dungent, per al cap de tres
dies les berrugues havien desaparegut.
Un altre mtode casol per curar berrugues que utilitzava la bruixa de

Sant Hilari era molt practicat per la poblaci, el qual consistia a agafar
tants fils de botifarra com berrugues tenies i fer-ne un nus a cadascun
dells. Llavors, shavien de llenar a un lloc on hi hagus aigua (per
exemple un lavabo) i a mesura que els fils sanaven desintegrant les
berrugues anaven desapareixent.
35
* El nom real de la dona resta perdut en la ment daquells qui un dia van poder-hi
parlar. Ning mha sabut, o volgut, dir com es deia.
Nota: La majoria de les histries sobre bruixeria de Sant Hilari Sacalm, tal
com hem pogut observar, corresponen a la figura del bruixot, no pas de la
bruixa.
La poblaci adulta hilarienca, ja sigui per por o per manca de memria, no
mha pogut proporcionar cap mena de nom sobre les fetilleres hilarienques
Referent clssic:
les magues
Lorigen de les bruixes catalanes, igual que la resta de la pennsula,

mant, encara ara, una certa foscor i incertesa. Hi ha qui diu que
procedeixen de les nimfes -dotades duna gran capacitat de bellesa i
seducci- i que, arran de la persecuci catlica, es transformaren en
ssers bruts i repugnants. Per el que s cert, malgrat que no apareguin
amb molta freqncia als relats mitolgics, que la figura de la fetillera ja
existia a lpoca clssica. Laspecte de les magues clssiques no t res a
veure amb les bruixes actuals. Dotades duna gran bellesa i sensualitat,
les magues clssiques es caracteritzaven per la capacitat de conjurar
sortilegis diablics relacionats amb l ambici personal, car nicament
obraven per all que noms els interessava a elles.
Les magues ms representatives de la cultura clssica sn Circe i Hcate,
entre altres.
36
Representaci grfica de la maga Circe.
ENTREVISTA A...
MERC
MERC PAGS MAS,
una dona que utilitz els poders duna fetillera per

curar el seu fill.
La Merc, de 88 anys, s una dona que prcticament

ha passat tota la seva vida a Sant Hilari Sacalm. No s
cap aficionada a la lectura i les histries populars mai
no lhan entusiasmat. Tot i aix, conegu en persona
una de les fetilleres ms representatives de Sant Hilari
Sacalm, car utilitzava els seus poders per a fer el b,
cosa poc usual, segons la tradici local, en aquella
poca.
37
ENTREVISTA:
Hola Merc!
- Ha viscut sempre a Sant Hilari?
Gaireb podria dir que s. Jo vaig nixer a Joanet, a la casa que

sanomena les Planes, per no vaig trigar gaire a formar part de la
poblaci hilarienca. A Joanet no hi havia gaire res a fer...
- Coneix alguna histria de les Guilleries relacionada amb la

bruixeria?
S, conec una histria que va passar realment, no s pas cap llegenda,
tho puc assegurar... jo ho vaig viure en primera persona...
- Recorda el nom de la fetillera?
No, no el recordo gaire b. Potser es deia Maria, per no tho puc jurar, no
el tinc en ment... El que et puc assegurar s que era daqu. Va nixer a
Osor, per aviat va venir a viure a Sant Hilari perqu hi tenia famlia.
- Quin s el motiu que la va empnyer a fer s dels seus poders?
El meu fill petit. Quan devia tenir uns deu o onze anys, a lpoca destudi,
tenia les mans carregades de berrugues. Era horrors, i no hi havia
manera de fer-les marxar. Aix que vaig decidir anar-la a visitar. Em
pregunt com es deia la criatura i no necessit res ms... amb cosa de
pocs dies les berrugues ja havien desaparegut. Era molt bona dona...
- I no li recept cap mena dangent per fer desaparixer les

berrugues?
No, cap. Cur les berrugues del meu fill per mitj doracions.
38
- Quin aspecte tenia?
Era velleta, devia tenir uns cinquanta anys, i vestia teles fosques, gens
alegres. Aix s, era molt agradable i bondadosa.
- Com era casa seva?
Fosca i petita... vivia al carrer de lhospital. Al menjador hi havia llibres,

per no pas molts. No recordo que hi hagus res destrany en aquella
casa, potser, per no ho recordo massa b, un pl massa despelmes.
Moltes grcies per contestar les preguntes, Merc!
3. IMPRESSIONS
DESPRS DE PARLAR
AMB
AMB LA GENT GRAN
Per elaborar aquest treball he hagut de centrar el meu focus dinvestigaci

a lentrevista oral. Aix mha perms, desprs de parlar amb tots els
testimonis i analitzar profundament la situaci actual, extreure una idea
comuna que predomina entre el pensament de la poblaci adulta: la
cultura popular sest perdent.
Daltra banda, crec que s molt interessant analitzar breument algunes de

les respostes ms utilitzades pels entrevistats quan els hi he preguntat
perqu creuen que es perd la cultura popular. Vegem-ne alguns
exemples:
39
- El jovent ja no es creu aquestes histries.

Antigament era lEsglsia qui controlava leducaci i la moral de la
poblaci. No s estrany, doncs, que saber llegir fos privilegi duns pocs.
Dissortadament, la pagesia i les classes baixes de la poblaci eren
totalment analfabetes. Es creien tot all que els deien, sense rpliques,
car el raonament era inexistent. Ells tenien llibres. Nosaltres, no,
expliquen molts dels entrevistats. El cas emblemtic daquesta situaci s
la bruixeria. LEsglsia, quan observava quelcom anormal en la conducta
duna persona, utilitzava el seu poder per aniquilar tots aquells que
interferien en el seu cam a travs de raonaments sense fonament.
Actualment, prcticament tota la poblaci est alfabetitzada, la qual cosa
allunya a la poblaci jova de creure en aquestes supersticions o, en el
pitjor dels casos, de deixar-se enganyar duna forma tan descarada.
- No hi ha temps per aquestes coses.

El ritme actual de la societat contempornia, afirmen els entrevistats, no
permet al jovent de gaudir de la seva cultura ni descoltar a la gent gran.
- La gent de fora fa que es perdin els costums de la terra.

La gent gran no veu amb bons ulls el fenomen migratori produt arreu de
Catalunya durant els ltims anys, sobretot, a Sant Hilari Sacalm. La gran
part dels entrevistats acusen a la immigraci com a causant dels
problemes de la comunitat, en aquest cas, els culturals. Creuen que la
globalitzaci no portar res de bo, simplement contribuir a minvar la
tradici local.
Malgrat la percepci daquest grup poblacional, se sap del cert que la

poblaci immigrant no s la culpable de la prdua de molts dels costums
de la nostra cultura popular. El fenomen migratori ha contribut a ampliar
les perspectives en el camp de la literatura, car ha perms contrastar
creacions de diverses cultures darreu del mn.
40
- Els temps han canviat.

La societat actual ha canviat a marxes forades durant els ltims cent
anys. Aix, els costums entre una generaci i una altra sn totalment
diferents.
De la mateixa manera, el respecte envers la poblaci adulta, segons la
majoria dancians, ha desaparegut prcticament. El jovent ja no mostra, ni
per respecte, cap mena dinters per la vida dels seus avantpassats.
Lactitud aptica i despreocupada de la majoria dels joves, afavoreix la
prdua de les tradicions populars.
Les impressions que mhan causat les paraules dels ancians i ancianes
del poble han anat molt ms enll del que jo mateixa esperava. A priori,
estava completament convenuda que la prdua dels contes i llegendes
de les Guilleries amonava a aquells que les havien escoltat o viscut en
primera persona. Ara b, desprs dentrevistar una part de la poblaci
adulta hilarienca, he comprovat que aix no es ben b aix. s cert que la
gent gran prefereix la cultura tradicional i els costums convencionals de la
nostra societat, per en canvi prefereix no parlar daquestes histries,
sestima ms que es perdin. A primera vista pot semblar, fins i tot, sobtant
i contradictori, per a mesura que he anat tractant amb aquest sector de la
poblaci, mhe adonat que la por i els tabs que lEsglsia va escampar
durant lpoca de la seva hegemonia moral, van marcar profundament
molts dels aspectes de les seves vides.
Encara que la ment de la majoria dels components de la societat

contempornia no pugui qualificar aquestes histries com a terrorfiques,
sin ms aviat de cmiques, no significa que en un moment i en un
context determinat, no ho fossin. Si deixem de banda tots els
coneixements actuals i ens situem en una societat totalment agrria
sotmesa a les ordres eclesistiques, s normal que ens amonssim si ens
expliquessin aquesta mena dhistries tenyides de maldat, esperits i
dimonis.
41
4. CONCLUSIONS
Lobjectiu daquest treball era, des del punt inicial de la seva elaboraci,
descobrir si encara existia algun tipus de relaci, per mnima que fos,
entre la tradici local i la cultura grecoromana. Aix doncs, en vistes dels
coneixements que he anat adquirint a mesura que es desenvolupava el
contingut del projecte, crec que lobjectiu del meu treball de recerca sha
assolit correctament.
Desprs delaborar el meu treball, mhe adonat que la cultura popular de
les Guilleries ha mantingut alguns ssers fantstics de la mitologia
grecoromana, tot i que, en la majoria dels casos, shan transformat per
adquirir un rostre bastant diferent. Els ssers fantstics analitzats en
aquest projecte conserven caracterstiques heretades directament del mn
grecorom, en major o en menor proporci, mentre que nhi daltres que
es diferencien notablement de la constant clssica, tot i que lessncia
mitolgica perdura. El cas del follets s el ms rellevant i el ms difcil,
possiblement, de relacionar amb algun personatge o divinitat de la
civilitzaci antiga, car es diferencien totalment del seu referent clssic: els
lares. Les divinitats del culte domstic rom, protectores de la llar i dels
seus habitants, es transformaren en els entremaliats follets, ssers de la
llar que, en la majoria de les situacions, provocaven desastres i
destrosses dins lmbit domstic (plats trencats, bsties esquilades a ple
hivern, etc.). Aix doncs, podrem dir, d entre els ssers estudiats en
aquest treball, que els follets sn els ms significatius pel que fa la seva
transformaci, car amb la persecuci eclesistica dels cultes pagans,
invertiren les seves caracterstiques. Pel que fa les dones daigua, podem
establir una relaci molt estreta amb el seu referent clssic. Les niades,
divinitats aqutiques de la mitologia hellnica, conserven prcticament els
mateixos trets amb la creaci posterior de la dona daigua: una gran
capacitat de seducci, poders curatius i dinspiraci que ocultaven entre
42
les aiges de les seves fonts, gorgues o rius, extremadament belles, etc.
El cas de les dones daigua s el paradigma que illustra la presncia
encara existent de la mitologia grecoromana a la mitologia local. Daltra
banda, la figura del dimoni s una de les ms curioses pel que fa a la seva
transformaci a nivell literari. Daparena maliciosa i tenebrosa, darrere
seu amaga una de les divinitats clssiques ms humils. El du Pan, la
divinitat selvtica que fou rebutjada a formar part de lOlimp, es transform
en la terrible figura dels inferns. Tot i que a priori no es pugui establir una
relaci directa entre ambds ssers, si parem atenci en lanatomia de
tots dos personatges, podrem observar el tmid rostre del du selvtic a la
silueta infernal: les potes, la cua i les banyes de boc conserven,
modestament, la figura de Pan a la mitologia local. Daltra banda, els
inferns han canviat considerablement. A la cultura clssica l Hades era un
indret on hi anava tothom i all, en funci de les teves accions, eres
destinat a un lloc o un altre. La mitologia local, fortament influenciada per
la religi cristiana, estableix una diferenciaci entre el B i el Mal: el Cel i
l Infern. A diferncia dels inferns clssics, on laigua nera un element
predominant, l Infern cristi es caracteritza per la flama i la maldat, un
mn tenyit de vermell i negre on hom pateix els cstigs ms esgarrifosos.
El cas de la bruixeria, tant masculina com femenina, s un dels apartats
ms extensos a nivell material. La figura de la fetillera i del bruixot
tingueren un paper molt important en la mitologia local, car influenciaren
notablement les generacions anteriors. El seu referent clssic, les
magues, conserva alguns dels trets caracterstics del seu sser a la
mitologia de les Guilleries, per cal dir que tamb nha perdut molts. Els
rostres bells i sensuals de les magues clssiques es transformaren en
rostres vells, arrugats i escabellats, sense cap mena datractiu. Els seus
poders mgics, malgrat tot, persisteixen igual que a la mitologia
grecoromana, els quals sn utilitzats, en la majoria de casos, per satisfer
lambici personal i realitzar encanteris diablics o entremaliats.
43
5. VALORACI PERSONAL
El resultat de la meva recerca de caire literari a nivell local ha esdevingut
una experincia que mha enriquit a nivell personal. A mesura que anava
ampliant les meves perspectives sobre el costumari de les Guilleries, mhe
adonat que he aprs molt ms del que jo mateixa esperava. Podria dir, en
certa manera, que anava descobrint el meu treball a mesura que
avanava la meva investigaci, la qual no puc dir que hagi estat un tasca
fcil. Lobstacle principal que ha acompanyat la recerca literria, ha sigut,
principalment, la poca disposici de la gent gran per collaborar. He hagut
de combinar les meves entrevistes amb la discreci i la pacincia que
aquest sector exigeix, car la majoria de la poblaci adulta hilarienca recela
de les seves prpies paraules, tem dels judicis socials si se sap que mha
explicat certes histries. En conseqncia, podria dir que el meu treball es
caracteritza, encara que de forma implcita, per lanonimat de molts
testimonis. Tanmateix, per incrementar la versemblana i disminuir els
malentesos contextuals, he acompanyat la meva tasca de recerca amb
entrevistes que mhan semblat interessants i que ajuden, duna forma ms
amena, a la comprensi del contingut principal dalgun apartat concret.
Finalment, i en breus paraules, puc concloure, desprs dinvestigar la

cultura del meu poble i de les rodalies, que la influncia clssica, malgrat
pugui semblar inversemblant, continua present, i no pas de forma
anecdtica, en els contes, mites i llegendes que persisteixen vius entre els
densos boscos i contrades de les Guilleries.
En alguna ocasi, durant el transcurs dalgunes de les meves entrevistes,
quan he observat que la disposici del receptor era lencertada, mhe
atrevit a investigar, encara que a tall dancdota, quin s el coneixement
que t la poblaci adulta hilarienca sobre la cultura clssica. Com ja
mesperava, la seva percepci envers al mn grecorom s inexistent,
insignificant, segons la seves explicacions, en les seves biografies.
44
Personalment, he preferit no insistir en aquest tema, car la incomoditat

predomina constantment en les paraules dels ancians i ancianes
entrevistats. Tot i aix, encara que sigui una reflexi a nivell personal, mha
encuriosit aquesta desconeixena desprs delaborar el meu treball. Com
he pogut comprovar, la cultura clssica ha influenciat considerablement,
encara que negativament a causa de les persecucions dels cultes pagans
per part de lEsglsia, les generacions anteriors de Sant Hilari Sacalm i
rodalies. Aix doncs, sent-ne conscients o no, tots portem, en certa
manera, una part de Grcia al nostre cor.
Finalment, malgrat la citaci anterior, agraeixo de tot cor la collaboraci
de tots els ancians i ancianes del poble i de les rodalies que shan
disposat a ajudar-me quan els hi he demanat. Sense ells, lelaboraci
daquest treball no hagus estat possible. Agreixo, sobretot, la
collaboraci dels meus avis a lhora de guiar-me a trobar les persones
adequades que mexpliquessin les llegendes que jo cercava, a ms de la
meva tutora, la Dolors, que mha guiat i ajudat constantment sempre que
lhe necessitat.
45
6. BIBLIOGRAFIA
SOLER I AMIG, JOAN. Mitologia catalana. Sabadell: Editorial Barcanova.
Tercera edici, febrer del 2009.
GIBSON, MICHAEL. Traductor: VALLVERD, JOSEP. Mitologia grega.

Dus, homes i monstres. Barcelona: Editorial Barcanova. Primera edici, 1984.
IRIARTE, MIQUEL. Llat de 1r de batxillerat. Barcelona, Editorial Teide SA.

Primera edici, 2004
BOADA, MART. Llegendes del Montseny. Figueres: editor Carles Valls.

Primera edici, abril de 1992.
RODRGUEZ ADRADOS, JESS V. Dioses y hroes: mitos clsicos.

Barcelona: Salvat editores, S.A. Edici del mar del 1985.
MART ORRIOLS, X. ; BUENO MATOS, J.M. Histria de la filosofia. Barcelona:

Ediciones Vicens Vives, S.A. Primera edici, 2009. [ consultat el 10 de gener de 2010]
7. WEBGRAFIA
http://www.culturaclasica.com [ consultat el 27 de setembre de 2009 ]
http://terraxaman.blogspot.com/ [Consultat el 2 de novembre de 2009]
http://www.xevicat.net/ [Consultat el 9 de novembre de 2009]
46

Essersfantastics PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Essersfantastics PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SSERS

NDEX DEL TREBALL DE RECERCA

1. Introducci al tema ................................................................. Pgina 3

2.1 Els follets ............................................................................... Pgina 6

2.2 Les dones daigua ............................................................... Pgina 12

2.3 El dimoni .............................................................................. Pgina 18

2.4 Les bruixes .......................................................................... Pgina 29

3. Impressions desprs de parlar amb la gent gran............... Pgina 39

No fa ms dun any, quan vaig comenar el primer curs de batxillerat, la

Aix doncs, lobjectiu que persegueix aquest treball de recerca s, en certa

El masss de les Guilleries est situat al nord-est de Catalunya. El seu

2.1 ELS FOLLETS

Entre altres tasques, socupaven de donar gra a les bsties, netejar-les i

La protagonista de la llegenda que sexplica a continuaci residia a la

la criada, va aprofitar locasi per cercar-la i matar-la. A partir de llavors, aquell

EL FOLLET DE SANT ANDREU DE

Fa temps, a lantic terme de Sant Andreu de Balcells, avui conegut com a

Diu la llegenda, que fa temps, al petit poblet dArbcies, hi corria un follet

Referent clssic: els lares

Per a cada famlia, el ms sagrat de la casa es concentrava a la llar de foc

2.3 LES DONES DAIGUA

sirenes les marines, de cant encisador, sn les divinitats aqutiques de la

LA PUBILLA DE CAN PRAT

LES ENCANTADES DE LA NIT DE SANT

Prop de Viladrau, en el cant de les aiges vessants de Sant Segimon, hi

Les niades, tanmateix, sn les que comparteixen un major nombre de

Tot i ser unes divinitats menors dins de la mitologia grecoromana, la seva

casos el bany o el simple fet de veure-les comportava un gran perill:

El ms enll, misteris i desconegut per lhome, ha esdevingut un dels

Infern, la Llum i les Tenebres, la Creaci i el Caos, s a dir, lordre i la

transportaven les pedres per bastir la passera, deixaren estimbar lltima

LA PETJADA DEL DIMONI

Fa molt i molt de temps, es creia que al cim de Sant Miquel de les

en les festes de nimfes dels boscos i muntanyes. En aquestes ocasions,

bons o dolents- viatjaven, guiats pel du missatger Hermes. Noms arribar, el

En el mn antic, quan una persona era enterrada, era costum collocar

Un barquer, anomenat Caront, sencarregava de conduir els difunts a

All, hi havia el monstrus gos de tres caps Crber, el qual, malgrat la

Noms ocasionalment Persfone -la seva muller- hi intervenia ,

2.4 LES BRUIXES

(refrany popular catal)

Explica la llegenda que en aquell temps, a la Roca den Pla, situada a

Fa temps, a la masia de Can Formiga, situada a la vora de lermita del

terroritzar-los amb tota mena daparicions nocturnes. Explica la llegenda,

* vatua Xudes s una deformaci fnica de vatua Judes.

No fa gaires anys, poc desprs de la guerra, a la casa de Juanhuix,

EN GRANJA I ELS VEDELLS

Durant la postguerra, quan nosaltres vivem al Crous, vora lermita de

Fa uns cinquanta anys, o potser ms, a la casa de Can Xucl, situada a

* emparanys= malifetes, dolenteries

No fa gaire temps, no ms enll de la guerra, vivia a Sant Hilari un home molt

LA VELLA DE SANT HILARI*

Un altre mtode casol per curar berrugues que utilitzava la bruixa de

Lorigen de les bruixes catalanes, igual que la resta de la pennsula,

Representaci grfica de la maga Circe.

una dona que utilitz els poders duna fetillera per

La Merc, de 88 anys, s una dona que prcticament

- Ha viscut sempre a Sant Hilari?

Gaireb podria dir que s. Jo vaig nixer a Joanet, a la casa que

- Coneix alguna histria de les Guilleries relacionada amb la

- Recorda el nom de la fetillera?

- Quin s el motiu que la va empnyer a fer s dels seus poders?

- I no li recept cap mena dangent per fer desaparixer les