EL DIA DEL MES.

SISTEMES DE CALENDACI
Les Kalendes.

El sistema rom consisteix en indicar els dies que manquen per arribar als tres moments
determinants del mes. Kalendas sempre s el primer dia del mes; les nonas i idus varien segons
dues categories.

Nonas Idus
Mar, maig, juliol i octubre 7 15
Resta de mesos 5 13

Frmules:

Kalendas: N dies mes anterior + 2 - data donada = mes anterior

Nonas i Idus: dia que comencen +1 - data donada = mes donat

La Consuetudo bononiensis (Costum de Bolonya)

Ideada per Rolandino Passagieri, fou ds bastant freqent dels segles XII al XIV. Fins a
meitat del mes indica els dies transcorreguts (fins al 15 si s mes de 30 dies, i fins al 16 si ho s
de 31), i a partir daqu els dies que falten per acabar el mes. En aquest segon cas sha de tenir
present que tamb sha de comptabilitzar el dia en el qual sest.

Exemples: Primo die intrante januarii (1 de gener); XII diebus transactis mensis madii
(12 de maig); X dias andados del mes de febrero (10 de febrer); VII dies per exir del mes de
deembre (25 de desembre); decimaquinta exeunte junii (16 de juny), etc.

Al cas del Pas Valenci tenim la utilitzaci del sistema de les kalendes romanes fins al
1358 (juntament amb lAny de lEncarnaci), i ja el sistema modern a partir daquesta data.

EL CMPUT DELS ANYS. LES ERES

Era Bizantina (5.508, comenant lany l1 de setembre)

Dita tamb era grega, o de Constantinoble, o Era del Mn o anno a constitutionis

mundi. En realitat s la ms absoluta. Comptabilitza els anys des de lorigen del mn, obitngut
pels telegs bizantins comptabilitzant els anys de vida dels avantpassats de Jesucrist (creaci del
mn el 5508 abans de Crist).
Per a la conversi a la nostra era no caldr sin restar-li 5.508 a la data donada. Per
com lany bizant comena l1 de setembre en lloc de l1 de gener, per a les dates compreses
entre l1 de setembre i el 31 de desembre shaur de restar 5.509 (el sistema grec ja ha fet el
canvi dany i nosaltres encara no).
(Tots els cmputs bizantins tenen linici de lany l1 de setembre perqu commemoren
la (re)fundaci de Constantinoble l1 de setembre del 312).
Aquest sistema comena a utilitzar-se durant el segle VIII i fou emprat en tot el mn
bizant i fins i tot ms enll (cronistes rabs i de la cristiandat llatina) com a prpia de les lits
culturals (per exemple als regnes hispnics sols la trobem com a data erudita). Aix el seu s en
cdex est molt ms ests, per per a datar documents sols s'utilitza en l'rea cultural bizantina i
en pocs casos. Recordem que aquesta rea cultural bizantina inclou no sols tot el mn ortodox
(en Rssia s'utilitza fins al 1700, quan laboleix Pere el Gran) sin tamb el sud d'Itlia i Siclia.

1
Era Hispnica (38 a.C.)

No s clar el seu origen ni significat. Comena lany 38 abans de Crist. Com que lany
comena tamb l1 de gener no cal sin restar 38 a lany donat.
Molt documentat perqu seria el sistema utilitzat durant tot el perode visigtic (encara
que els reis gots solien datar els seus diplomes pels anys del regnat) i desprs en els regnes
cristians que van surgint al nord, on s el sistema quasi exclusiu exceptats els comtats catalans,
on s minoritari front al sistema carolingi.

Abolici: a Catalunya el 1180; als regnes dArag i Valncia pel rei Pere el Cerimonis
en 1348 i 1358 respectivament. A Castella i Lle prohibit el seu s per Juan I a les Corts de
Segovia, i suprimit definitivament en 1385 a les corts de Valladolid (pas al anno a Nativitatis
Domini). Finalment en Portugal i Navarra deixa dutilitzar-se al llarg del segle XV.

Era de Diocleci o dels Mrtirs

Comena el 29 dagost de lany 284.

Per a converir a anys de la nostra era cal sumar 284 a lany donat si es troba entre l1 de
gener i el 28 dagost, o 283 per al perode entre el 29 dagost i el 31 de desembre. (sols per al
calendari juli, abans de 1583).
Sistema inventat pels computistes dAlexandria i difs primer per Egipte i ms tard per
altres pasos dOrient i Occident. A partir del segle VII fou anomenada tamb Era dels Mrtirs
en commemoraci de la darrera gran persecuci contra els cristians ordenada per Diocleci.
Sistema bastant utilitzat durant el perode de transici als temps medievals. Avui sols
continuen utilitzant-lo els coptes.

Era de la Passio o Trabeatonis

Utilitzada quasi exclusivament a Frana. Inicia lera amb la pressumpta data de la

Crucifixi de Jesucrist (31-34 de la nostra era). Per tant no cal sin sumar 33 a lany donat.

Era del naixement de Jesucrist

Inventada per Dions el Menor, dit tamb lExigu (532), el qual va proposar iniciar
lera amb el naixement de Jesucrist, ja que pensava que comptar els avantpassats (sistema
bizant) no era molt exacte i que Diocleci perseguidor de cristians no mereixia una era.

Aquest Dions, abat dun monestir rom, va situar el naixement de Crist lany 753 ab
urbe condita (concretament el 25 de desembre del 753). Aix lany 1 de lera cristiana seria el
754 de la fundaci de Roma. Estudis posteriors han demostrat que el clcul era erroni i retardat
en 6 o 7 anys (Jesucrist va nixer lany 6 a.C. i fou crucificat lany 29 o 30). No obstant aix
avui s una forma universalment acceptada.
El sistema, per, es va anar imposant molt lentament en la dataci de documents per
notaris, i sols a partir de lany 1000 es va difondre per tot Europa (exceptant els regnes
hispnics on va perviure lEra Hispnica).
Existeixen, per, diferents sistemes segons quan es situa la data de comenament de
lany, la qual cosa provoca que segons el mes i el dia puga variar en una unitat de ms o de
menys segons el moment de lany.

Any de la Nativitat (anno a Nativitate Domini)

2
 Lany comena el 25 de desembre. Per tant coincideix amb el nostre de l1 de gener al
24 de desembre. En canvi, quan les dates se situen entre el 25 i el 31 de desembre sha de restar
un any.

Any de lEncarnaci

Lany comena el 25 de mar, festa de lAnunciaci. Existeixen, per dos sistemes:

*0 Sistema florent: postposava el comenament de lany al 25 de mar segent al nostre 1

de gener. Per tant hi ha coincidncia per a les dates situades entre el 25 de mar i el 31 de
desembre, mentre que a les situades entre l1 de gener i el 24 de mar sels ha de sumar una
unitat.

*1 Sistema pis: anticipava linici de lany al 25 de mar anterior al nostre 1 de gener. Per
tant la coincidncia es produeix en les dates situades entre l1 de gener i el 24 de mar, mentre
que a les situades entre el 25 de mar i el 31 de desembre sha de restar una unitat.

Ls del sistema pis fou molt restringit, i el preponderant s el florent. Per exemple en
tots els regnes hispnics.

LA INDICCI
s un perode cronolgic de 15 anys, basat en la recaptaci dimpostos i originat al Baix
Imperi, sembla que a Egipte. Indicci era el nom que rebia el perode fiscal. Cada 15 anys calia
elaborar padrons i cadastres per a la recaptaci dels impostos. I dins de cada perode els anys es
numeraven de l1 al 15, de manera que all que indiquen els documents s el nmero danys
transcorreguts dins de cada indicci, i no el nmero de la indicci.

Dions lExigu, inventor del sistema de datar per lany del naixement de Jesucrist (s.
VI), va calcular que el naixement es produira en la quarta indicci, de manera que aquesta dada
(-3) s la base de totes les frmules (recordem tamb que el sistema es va iniciar en poca de
Constant el Gran, concretament lany 313 d.C.).

Frmules:

312 /15 permet conixer la indicci dun any donat. El quocient de la divisi ser el nmero de la
indicci (perode fiscal), i la resta lany dins el perode (si s vol dir que s lany 15, el darrer de la
indicci).
Si sols ens interessa saber el nmero de lany dins del perode indiccional s ms senzill sumar-li
3 i dividir per 15 (Any+3 / 15).

Clcul de Kraitchik: Fer les segents passes.

1. Sumar 3 a lany donat

2. Separar amb una barra la darrera xifra (les unitats)
3. Sumar els nmeros de lesquerra de la barra i restar al resultat 3 o el major mltiple possible de 3.
4. Juntar el nmero resultant al de la dreta de la barra. Si el nmero resultant s menor que 15 ja tenim el
nmero indiccional. Si s superior caldr restar-li 15 per obtenir-lo.

3
 La dificultat es troba en lexistncia de diversos estils, de manera que cal conixer quin
tipus dindicci sutilitzava en cada document. Les frmules sn sempre les mateixes, per la
diferncia radica en el moment dinici de lany.

Indicci grega (tamb dita bizantina o constantinopolitana)

Sembla ser loriginria. Lany comenava l1 de setembre anterior al nostre 1 de gener,

de manera que a les dates compreses entre l1 de setembre i el 31 de desembre els hem de restar
un any per convertir-lo a la nostra era.

Utilitzada a Bizanci i tamb molt difosa per Itlia. Sistema utilitzat preferentment a la
cancelleria pontifcia del 584 al 1147.

Indicci bedana

Creada per Beda el Venerable, i anomenada tamb constantiniana, imperial o itlica.

Comena lany el 24 de setembre de lany precedent (per tant del 25 de setembre al 31
de desembre cal restar un any).
Originalment fou utilitzada pels anglosaxons en general. Tamb per la cancelleria
imperial alemanya dels segles X al XIV, i tamb altres llocs del nord dItlia (com Florncia).
Utilitzada a la cancelleria pontifcia sols durant Urb II (1088-1099) i a partir de 1147 juntament
amb altres sistemes indiccionals (la romana o pontifcia).

Indicci romana o pontifcia

Inicia lany el 25 de desembre de lany precedent (per tant del 25 al 31 de desembre

shaur de restar una unitat) i ms tard el mateix 1 de gener.
s la ms general a Occident. Iniciat el seu s per la cancelleria pontifcia en 1088, per
sense abandonar les altres dues indiccions, encara que progressivament esdev predominant,
sobretot a partir del segle XIV. A partir del XIII comena tamb a esdevenir ds com a les
terres germniques i moltes altres zones italianes, covivint de vegades amb la bedana.

Indicci genovesa

Cas purament local. No s sin la bedana per retardant-la un any, s a dir, lany
comena el 24 de setembre per de lany en curs (per tant de l1 de gener al 23 de setembre sha
de restar una unitat).

Indicci sienesa

Inici de lany el 8 de setembre anterior (per tant restar un any a les dates compreses
entre el 8 de setembre i el 31 de desembre).
Utilitzada a Siena (per exemple documentaci notarial del XIII-XV). Cas purament
local.