ERRORS ADVERTITS

Cap. 1 pg. linia diu hauria de dir

12 6 Marx, 1894, p. 150 . ...p. 750

12 24 Marx, 1894, pp.153-54 ... pp. 753-54

23 9n. lobb, 1973, P-41, n. Dobb, ...

41 a la Fig. 1.2.5. hi manca "E" a la intersecci d'AP i MP amb l'eix

vertical

54 18 cap a usos agrcoles ... no agrcoles

68 15 Sraffa, I960, 86) ... I960, $86)

74 2n, la comprada en determinades la conposada ...

proporcions

85 13 "rendes" a curt termini rendes ...

90 1 "excedents" o "rendes" excedents o rendes

91 3 The Econmic Organizativ ... Organization

92 2 impost sobre la renda ... sobre "la renda"

92 22 guany-excedent de benestar guany en l'excedent .

98 9 quantitats d'equilibri son

petites ms ... son ms petites

Cap. 2 104 5ri com hem assenyalat abans

(p.52) ... abans (p. 57)

106 10 costs dels imputs a la renda ... i la renda

108 17 avantatge diferencial (normat ... (mesurat

114 1 1T havien determinat l'haviem ...

pg linia diu hauria de dir

121 17 "renda econmica" renda econmica

129 11 definici convencional de

"renda" ... de renda

139 darrera usos ms modestos ... ms molestos

140 22/23 determinants de l'equilibri **

(renda, poblaci ("renda", poblaci

149 12 o b costos negatius o t costos ...

152 15 (tt) la pendent (Vt ) i la pendent

A A
173 Fig. 2.2.8: hi manca una recta perpendicular a l'eix horitzontal i
tangent a VML: A es el punt d'intersecci entre la recta i n ' oix "
(veure p. 174 Unia 5)

187 "5
188 13 corbes E. i D. corbes C. i D.
J J J J
188 16 DM n T D jnF

199 3.1.2 marx Marx

200 3 renda diferencial al ... com producte

producte

202 1 Crec molt vlida ... ms vlida

227 16 (o de situaci, o diferencials ... o difernecial)

228 13 Ara, els costos totals Ara, si els costos totals

Caps. 3 i 4 pg. Unia diu hauria de dir

2?6 21 l'elasticitat-ingrs de l'elasticitat-ingrs de

l'elasticitat la demanda

280 15 15-20$ en el mxim 15-20^ en el mnim

283 15 semblen gaudir drelasticitats

negatives ... d'elasticitats <1

288 2 dades del districte V ... del districte Ve)

288 8/9 MargetsrQuerol-Perez, 1975 Margets-Pre z-Salillas,

1975

289 2 Margets-Prez-Salillas, 1977 Margets-Querol-Prez, 1(

303 10 6$ del 1951 al 1958 6% del 1951 al 1978

347 4 Als tipus impositius vigents Els tipus ...

356 3 Margets-Querol-Prez, 1975 Margets-Prez-Salinas, 'o: <

371 17 preus en el sub-centre ... en els sub-centres

377 8 distncia mitjana es de

33,9 Km ... 3,39 Km.
l
410 22 l'existncia d'aquesta
poltica territorial la inexistncia ... ,

423 3 coloracions alternatives col. locacions alternativ

427 8/9 altrament s'inclourien ... s'induirien

I

437 12 per a un propi per a s propi

437 15 valors fiscals bsics del

procs del s61 privat, del ... bsics del sl priyaj
qual procs del qual
ELS P R E U S DEL SOL

(El cas d Barcelona)

PASQUAL MARAGALL

UNIVERSITAT AUTNOMA. DE BARCELONA

1978
 ii

Dedico aquest treball a Tere Muoz,

a la seva intransigncia, a la in -
transigncia de la nostra gent, do
la qual hem d'esperar tants fruita
com del nostre pactiame, i alguns
ms.
 iii

I N D E X

INTRODUCCI . yi i i

CAPTOL 1 - LA. RENDA DE LA TERRA 1

1.1. Renda diferencial i renda absoltxta 1

Evoluci de la teoria de la renda fins Ricardo . . 1
La teoria clssica de la renda: Ricardo 6
Renda absoluta i productivitat especial de la ter
ra: Smith, Ricardo, Marx 10
Una re-interpretaci de la teoria fisiocrtica . . 20
Resum i perspectives 25

1.2. Renda, benestar i comer

Les rendes i el benestar nacional en els clssics . 28
La part de les rendes en el producte . . . . . . . 36
Rendes i comer 44

1.3. Rendes econmiques i quasi rendes 47

Discussi dels supsits de Ricardo: monocultiu ver-
sus cost d'oportunitat del sl 47
La trajectria des de la renda de la terra fins la
renda econmica 56
Models neo-ricardians (Sraffa, Quadrio) ...... 67
Resum i perspectives . . . .* 78

1.4. Impostos sobre la renda de la terra 82

Els clssics . 82
Crtiques i reserves a la imposici sobre la renda-
del sl 86
Impostos i demanda: la incidncia de l'impost . . . 95
 iv

CAPITOL 2 - ELS PREUS DEL SOL URB ........ 100

2.1. Do larenda de la terra al preu del sl urb . . 100

La validesa dels supsits clssics. Von T'Minen . 100
A. Marshall: els valors de situaci i les econo
mies externes 108
Cap a la concepci del sl com actiu financer . . 125

-2.2. Teoria general dels preus del sl urb 136

Fins el I960 136
W. Alonso j la teoria clssica reformulada amb de-
mandes de sl elstiques 142
La distribuci del sl entre els residents segons
nivell d'ingressos i valor del temps 166
Variacions en les elasticitats de la demanda d'es
pai i de temps 179
Efectes del creixement i dels canvis tecnolgics 184

2.3. El retorn de les "teories clssiques . . . . . , , 198

Esquemes neomarxistes: demandes d'habitatge r -
gides i oferta de treball elstica 199
Esquemes neo-ricardians amb costos publie de . .
producci de sl urb 208
Esquemes sraffians aplicats al sl urb ..... 21?
Esquemes neo-marshallians: economies externes . . 227
Esquemes radicals anglo-saxons 232

2.4. Els impostos sobre el sl urb j la planificaci 239

Alfred Marshall 2/|0
Les velles questions de nou 246
Impostos en el model neo-ricardi ........ 250
La fiscalitat local sobre el sl: el cas dels USA 252
Els impostos en la teoria general dels preus del
sl urb ..'... 257
Efectes de la zonificacid 259
CAPITOL 3 - ELS PREUS BEL SOL A BARCELONA 266

3.1. Introducci; de la teoria a la prctica 26?

Valors i preus 268
. Ciutat i rea . 273
Densitats i elasticitats 275

3.2. Diferents medicions dels preus a Barcelona .... 278

Introducci 278
Medicions privades 285
Valoracions oficials ... 293
3.3- Explotaci de les sries municipals de valors del
sl 322
Mtode de recollida i tractament 322
Explicaci de les taules i grfics . . . . . . . . 325
Els resultats 328
La ratio "valor/preu" i els efectes dels canvis de
mtode en la valoraci . . . . . . . . . . . . 336
El rendiment potencial i efectiu dels impostos so-
bre el sl 347

3.4. Intents d*explicaci i contrastaci de la teoria -

dels preus urbans 356
Explicacions inter-temporals 357
Explicacions intra-regionals 368
Explicacions intra-urbanes . .. ..... 376
Explicaci intra-urbana a partir dels valors muni-
cipals 386

CAPTOL 4 - POLTICA BE SOL: UNA PROPOSTA PER BARCELONA 398.

Els criteris d'una poltica de sl urb ..... 399
Els efectes de la planificaci 408
Una proposta do poltica de sl urb a Barcelona . 413
L'augment de la fiscalitat del sl 419
La reversi pblica del sl en propietats lucra
tives 428
Mesures complementries i calendari de la proposta 440
La valoraci continuada del sl 444
 vi

APNDIXS

Captol l

Apndix 1 - La part de les rendes i l'elasticitat 449

A) Discussi de les conclusions de Blaug- 450
B) La soluci de Hicks 453
Apndix 2 - La desaparici de la terra com a factor
especfic 459
A) Generalitzaci de l'exemple de Blaug -
d'igualtat entre renda residual i pro-
ductivitat marginal de la terra . . . 460
B) Un exemple d'eliminaci de la terra en
la teoria de la producci (Malinvaud,
1962-63) 465
Apndix 3 - Efectes de la crisi internacional sobre -
el nivell de rendes de la terra 469

Captol 2

Apndix 1 El marge extensiu i intensiu en el sl -

urb 478
Apndix 2 Sendes diferencials i absolutes en sl -
urb; el tractament de L. Wingo ..... 4^5

Apndix 3 - Inclusi del marge intensiu en un model

sraffi aplicat al sl urb 489
Apndix 4 - L'especulaci en sl urb 502

Captol 3

Apndix. 1 - Clcul del rendiment potencial de l'arbi-

tri sobre l'increment de valors del ter
renys 514
Apndix 2 - Bibliografia d'explicacions estadstiques
dels preus 526
 vu

ANEXES (veure volum II)

Anexe l - Valors del sl a Barcelona 1931-1978 . . .~

Anexe 2 - Regressionsvalors/distncia 1951-1978 i va -

lors amb dist&ncia i polgons (1972 i 1978)

Anexe 3 - Estimaci ratio valor/preu (1972-1973) . .

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia bsica , 530

Bibliografia complementria ......... 537

 viii

INT.RODUCCIO

El meu inters inicial pel tema dels preus del sl prov de -

la constataci del seu augment formidable a Barcelona. Aquest
augment semblava la contrapartida del decreixement de la quali -
tat urbanstica de la ciutat-, es podia dubtar dhuc de l'encert
de les teories, tan compartides durant els anys 6o, que la causa
de la inflaci espanyola, i de tots els nostres mals, inclosa la
balana de pagaments deficitria, era la rigidesa de l'oferta
agrria. Ms rgid encara semblava el sl urbanitzat, correcta -
ment urbanitzat. Potser les ciutats, a ms de deteriorar-se,
exportaven inflaci.

Un factor addicional d'inters era el fet que tant com pujaven -

els preus, els impostos restaven minsos. Els propietaris locals
semblaven doncs els beneficiaris a curt termini del deteriora
ment urb i la inflaci.

Com no cercar doncs una re-utilitaaci de la vella teoria cls -

sica de la renda i l'impost sobre la rpnda?
N

En aix no he estat ni molt menys sol. Hi ha tot una colla d'in-

tents en el mateix sentit, sobretot en els pasos del Sud d'Eu
ropa, per tamb ms matisadament a Anglaterra i als Estats
Units. ^

El que anomeno teoria general dels preus del sl urb (la lnia
inaugurada per William Alonso i Loivdon Wingo al 1960) representa
en certa manera la creaci de les condicions teriques per tirar
endavant aquest intent en un context modern. Per la prolongaci
d'aquesta lnia ha estat massa lligada als requeriments iirane
diats B la planificaci urbanstica (models d'aosignacic d'usas)
per, a daar compte ds la totalitat del tema. Malts conomistes
 ix

viuen de la planificaci com ha estat tamb el meu cas de tant

en tant - i aix explica que pocs hagin utilitzat la teoria jus-
tament per criticar coherentment la planificaci, i el que s
ms important, per entrar en d'altres camps, com el de la fisca-
litat sobre el sl. En el nostre pas aquesta llacuna s real
ment sorprenent. (Un clssic com Alonso no ha estat tradut).
Els economistes hem estat limitats a comentar expost els plans
d'urbanisme, tractant de justificar-ne una viabilitat financera
sovint quimrica, mentre els juristes feien i desfeien lleis del
sl, els arquitectes feien plans... i els participants ms espa-
vilats en el mercat s'enriquien sense mesura comuna amb cap al -
tre sector de l'economia.

Avui tota una colla de circumstncies estan variant: poltiques

i tamb econmiques. Els preus semblen moderar el seu creixement
i molts compradors/venedors de sl traslladen activitats al Ca -
!
ribe, Brasil i Florida.

La urgncia de les pressions municipalitzadores - descendents

per lnia directa de la vella teoria d,e la renda - pot anar min-
vant, per tamb, afortunadament, les resistncies a un cert
grau de municipalitzaci dels guanys dels propietaris.

Creo que s el moment oport" perqu els economistes diguem la

nostra en aquest camp. El meu treball pretn ser til en aquest
sentit, obrint una via d'atac ms ampla que la usual, a la dis
cussi dels problemes de les nostres ciutats - i molt concreta -
ment als problemes de Barcelona.

No es tracta solament de fer teoria, i menys teoria clssica,

pel gust de la teoria. He de confessar que en el curs del tre
"ball he anat apreciant les enormes possibilitats d'un enfocament
neoclssic radical, operatiu. Les possibilitats de l'econometria
en l'estimaci dels parmetres de la valoraci del sl i la
substituci parcial del mercat estan llargament per explotar.

Haig d'agrair a molta gent els ajuts rebuts i ho faig en el

curs de les pgines que segueixen. Jacint Eos, Jaume Soler i Jo-
sep Garcia-Durn han estat els companys dels quals he aprs a
interessar-me i a entendre els problemes econmics de les ciu-
tats. A Garcia-Durn es deuen el 50^ de les idees originals que
hi ha en aquest treball. Aix no vol dir que ell estigui d'acord
amb tot el que s'hi diu. Em consta que hi ha punts importants d
discrepncia. El creixement de les rendes residencials en llocs
pacfics, tranquils i bells-,- que Garcia-Durn subratllaria, no -
s fcilment integrable, al meu entendre, en els esquemes glo
bals, actualment.

Els meus ox-companys de l'Ajuntament (Gabinet Tcnic, Servei de

Valoracions, Centre de Procs de Dades) m'han ajudat continuada-
ment en el treball. Vull citar especialment Mario Gimnez Yuste,
un dels economistes avui amb un coneixement ms complet dels
problemes de Barcelona i de la literatura al respecte. Els amics
avui responsables de la Delegaci d'Urbanisme de l'Ajuntament
sn tamb destinataris obligats de les coses tils que pugui ha-
J
ver en aquest treball.

Josep Garcia-Durn i Josep M Vegara han llegit i millorat parts

del manuscrit.

Nria Guxons ha tingut la pacincia de dedicar un caluros estiu

a mecanografiar, corregir i inillorar el catal d'aquest patracol
 xi

inacabable. Li estic molt agrat.

Es varen . programar i operar les dades en el centre de

clcul de la Facultat de Cincies Econmiques de la U.A.B. Ya
grafiar els plnols i figures del text Diana Garrigosa.

A ms de tots aquests ajuts, el treball no hagus estat possible

sense l'inters del Departament de Teoria Econmica de la matei-
xa Facultat.per la promoci de la investigaci.

Un agrament en certa manera similar el dec a Jos Ignacio liron-

da i a altres companys que han perms la meva retirada intermi
tent del treball diari per canviar aquesta ciutat i aquest pas
cap a formes socials ms justes i igualitries.'

M'agradaria poder dir que he complert amb tots.

El treball comena (captol l) amb una revisi de la teoria cls_

sica de la renda de la terra i les seves implicacions en la dis- '
tribuci, el benestar i la fiscalitat. El segon captol tracta -
de la teoria moderna- dels preus del sl urb i la compara arab
"-els rebrots de teories clssiques i no-classiques. En el tercer
captol es recullen les medicions existents dels preus de Barce-
lona i se n'afegeix una d'original, ms sistemtica, a partir de
les valoracions municipals -{1951-73;},: el' que permet estudiar..el
biaix de de's valoracions ssbre els-preus^ -. ' ' - i Tamb es -
recensen i s'amplien els models explicatius d'aquests preus. Fi-
nalment (captol 4) s'avana una proposta de poltica de sl a -
Barcelona en tres etapes, basada crucialment en la utilitzaci -
do models com els anteriors en la millora del sistema de valora-
cions amb finalitats fiscals.
i/
I el rendiment potencial dels impastos sobre el sM suposant
dasviacicno inferiors.
 xii

Una advertncia final: en les pgines que segueixen, la renda s

la renda de la terra i "la renda" s l'ingrs creat i percebut
pels ciutadans i les ciutadanes; sempre que he pogut he parlat -
estrictament d'ingrs.

Rupi. Agost 1978

 CAPITOL 1

L'A RENDA DE LA TERRA

1.1. RENDA DIFERENCIAL I RENDA ABSOLUTA

. Evoluci de la teoria de la renda fins Ricardo.

La primera teoria econmica va ser una teoria de la renda del sl

agrcola. En ella la renda era el mateix que el producte net;
tota la resta de la producci eren despeses necessries per a sobrj3
viure i produir el producte net o excedent. Aquest estava determi -
nat per les condicions tecnolgiques prevalents a la producci de
l'nica mercaderia, o mercaderia per excellncia - el blat-,-_que
hi representava de fet tots els aliments bsics.

El possedor del factor crucial per la producci de la mercaderia -

bsica, el propietari de terres do conreu, es quedava tot el pro
ducte net en forma de renda, grcies a la competncia mtua dels
qui posaven les terres en valor per a obtenir aquelles de millor
qualitat, o senzillament per tal de tenir accs a terres que no po
s ei'en.

En el millor dels mns. - deia la teoria - els camperols obtindrien

aix un producte suficient per a restituir llurs avenos anyals en
BOUS i llavor, aix com per anar recuperant les despeses inicials -
en.bestiar i ormeigs, i encara els restaria un excedent que aniria
a cobrir el pagament dels serveis del sl, s a dir, la renda del -
propietari. L'Estat taxaria aleshores aquesta renda per fer la gue-
rra i defensar la naci, sense perjudicar greument el funcionament
dol sistema econmic. L'nic efecte fra una disminuci del consum
dels propietaris per aix no tindria repercussions sobre l'escala
de producci nacional en tant que les despeses productives dels
camperols no serien afectades, i aquestes despeses sn les que de -
terminen l'escala del sistema, el volum de producci.

Aquest s el model fisioortio. Es relativament poc complicat, tot

i les dificultats que presenta la'comprensi del Tableau Eoonomi -
que (Quesnay, 1758.) que en fou l'exposici formalitzada. En aquest
model apareixen en germen les caracterstiques fonamentals de la -
teoria de la renda i dhuc, formalment parlant, de la teoria de
l'explotaci.

L'economia poltica anglesa part d'aquest punt. En Adam Smith

(Riquesa de les Nacions, 1776) hi ha dues concepcions diferents de
la renda. Una provo indirectament dels fisicrates, per tal com
Smith va adquirir d'ells la idea de la necessitat d'un esquema de
distribuci - entre altres idees - i el va afegir a la seva teoria
dels preus (Cannan, citat per Dobb, 1973, p. 56 n.). Potser la fa-
mosa equaci del valor amb la suma de rendes, beneficis i salaris
t aquest origen. En tot cas aqu la renda forma part del preu,
n's un dels components.

En canvi en un altre indret de la Riquesa de les Nacions, (p. 144

ed. Cannan) Smith enuncia un principi que esdevindr central fins
a l'arribada de l'economia neoclssica: "salaris i beneficis alts
o baixos - diu - sn causa de preus alts o baixos j rendes altes o
baixes en sn l'efecte". Ricardo explicar ms tard que no sn els
salaris i beneficis els causants de les diferncies de' preus sin
prpiament les quantitats de treball i capital incorporades en les
mercaderies. Per acceptar, i amb ell tota l'economia clssica i
en un cert sentit que ja estudiarem, tamb la neoclssica, la idea
que les rendes no formen part del preu; ms ben dit, quo no deter-
minen el preu, com els oostos, sin que sn determinades per ell.
La renda, segueix Smith, no s proporcional al que el propietari
de la terra hagi pogut gastar en millorar-la ni tampoc s propor-
cional a lea seves prpies necessitats ("what he can afford to
take") sin a all que el pags pot donar-li ("what the farmer
can afford to give"). .Aix es desf una possible confusi provi -
nent dels-fisiorates o d'alguns dels escrits dels fisicrates, -
en virtut dels quals els propietaris tindrien renda a canvi de
les despeses d'acondicionament del sl que haguessin pogut fer
(camins, tancats, recs).

El fet que la renda no sigui proporcional a una despesa producti-

va no noms t inters distribueional, en oi sentit de basar una
poltica o altra amb efectes correctors, sin que s important
des del punt de vista de la.teoria del valor o dels preus. Si
aquest fet fos cert, aleshores no hi hauria cap ra per a suposar
que el volum de producci i la contribuci dels factors produc
tius a la producci haguessin de ser afectats per un canvi en les
rendes. El preu del treball i del capital s en els clssics, per
hiptesi, just el que cal perqu aquella quantitat de treball i -
aquella quantitat de capital que en efecte veiem operant en 1'ec
nomia, estigui operant, donada la poblaci i la tecnologia: si no
fos suficient, els propietaris de fora de treball i de capitals
retirarien d'operaci llurs factors. Per tant salaris i beneficis
han de ser relacionats d'alguna forma amb la dificultat, cost o -
desutilitat que la utiliteaci productiva de treball'i capital
representa per a treballadors i capitalistes.

No succeeix igual amb la terra i les rendes de la terra. Cap preu

no s necessari perqu l'oferta de terra sigui la que s. La seva
quantitat s fixa i no-augmentable. El preu d'oferta de la torra
- i aquest preu s el que compta pele clssics - s igual a zero.
Si la renda s ms gran que zero s perqu els propietaris tenen
un monopoli d'aquest recurs existent en quantitats fixes i lind -
tades, per la mateixa definici de propietat. Aquesta s la idea
de Smith. Els propietaris sn monopolistes que poden calcular
quant pot -arribar a donar el pags per tal de treballar llur ter-
ra i que absorbeixen aquest tant en forma de renda a l'hora en -
qu clou l'arrendament existent.

L'assumpte queda en aquests termes fins que Ricardo hi incorpora

la teoria de la poblaci de Malthus. Ricardo formalitza i desen
rotlla la teoria clssica de la renda amb aquest nou element i
amb una finalitat lateral, com s la d'eliminar definitivament la
renda de l'escenari del valor.

L'augment de la riquesa d'una naci, l'acumulaci de capital, com

porta un augment de poblaci a travs de la demanda de fora de -
treball que ha de realitzar aquesta acumulaci. Aix estn els l^
raits del conreu a escala nacional cap a aquelles terres fins
aquest moment no posades en valor.

Si suposem que el sl agrcola, a ms de ser limitat per l'exten-

si del territori nacional, no s homogeni sin que t fertili
tats i situacions ms i menys favorables, podem admetre provisio-
nalment que les terres darrerament cultivades sn aquelles de
v

pitjor qualitat. Per aquestes terres, el marge extensiu del con-

reu, no seran conreuades fins que el preu del blat - que continua
valent aqu per aliments en general - no sigui suficient per o -
brir les despeses de treball i capital pertinents, s a dir, les
despesen d'aquells factors que tenen una elasticitat d'oferta no
nul.la, un preu d'oferta ms gran que zero (i determinat per les
necessitats mnimes dels treballadors i la productivat del siste-
ma en el marge).

Ara b, els capitalistes o arrendataris de les terres millors,

com que el mercat estableix un sol preu, estaran aleshores en con
dioions d'obtenir beneficis superiors als normals. Les rendes de
la propietat absorbiran aquests beneficis a l'escaure's la fi de
l'arrendament, per la competncia entre capitalistes per tal d'o_b
tenir les terres millors.

Aquestes rendes sn rendes diferencials degudes a l'existncia

d'un marge extensiu de terres de qualitat no tan bona com les
conreusd.es d'antic i en general a causa de l'existncia de terres
de diferent qualitat conreuades simultniament.

El raonament es repeteix per l'anomenat marge intensiu del con

reu, s a dir, l'aplicaci de noves dosis de treball i capital en
les terres ja conreuades. Si el rendiment de les darreres dosis -
de capital i treball, tant a nivell nacional en el marge extensiu
de terres no tan bones, com per cada capitalista en el marge in
tensiu de la seva explotaci, s decreixent^, queda resolt el mis-
, teri que les rendes es cobrin i tanmateix no formin part dol prou
o no el determinin. El preu s establert en el marge, on s igual
al cost, inclusiu dol benefici normal, mentre que les finques ms
j

productives o intra-marginals treballen amb costos inferiors; la

diferncia entre uns i altres costos s la renda.
 . La teoria clssica de la rendaj Ricardo

Per tal d'arribar rpidament fins aqu, al nucli de la teoria

clssica de la renda, hem hagut de saltar per sobre d'una colla de
simplificacions necessries.

D'una banda hem donat per bona la teoria del valor trebt.ll per la
nostra situaci zero, aquella en qu no hi ha encara apropiaci de
terres - i en la qual, tenint en compte els supsits addicionals -
que assenyalarem, ningi no s'atreveix encara avui a negar-li una
Virtualitt. (L'argument sencer de Ricardo est destinat aparent -
ment a negar que la introducci de la propietat de terres en la
teoria la modifiqui substancialment). En la situaci inicial,
doncs, suposem que els preus sn proporcionals al treball incorpo-
rat en les mercaderies, o ms ben dit, a les dois d'un sol factor
"capital ms treball" incorporat en totes les mercaderies, tot
guardant sempre una determinada proporci interna, o b admetent -
que la variaci d'aquesta proporci capital/treball entre uns sec-
tors i uns altres no afecta greument la valoraci del blat en
termes d'or o en termes de la resta de les mercaderies on conjunt.
*
Aix vol dir tamb que estem parlant d'una economia en la que el -
diner s una mercaderia ms.
*

Per es tracta d'una economia capitalista, amb mercats i movilitat

de capitals i "obrers lliures", en la qual es formen per
w
tant un -
salari i un benefici nics - condici aquesta darrera no clarament
aplicable al model dels fisicrates per s als posteriors.

Hem eetat suposant tamb que aquesta economia capitalista s una -

economia tancada, sense contactes amb l'exterior, d'on potser s'ha
gus pogut aconseguir blat en ms bones condicions de preu i eence
necessitat per tant d'estendre el marge de conreu.

Una gran part de la rellevncia o no rellevncia de la teoria cls-

sica ricardiana de la renda t a veure amb les definicions. Ricardo
va donar una gran estabilitat i pervivncia a aquesta teoria en de-
finir estrictament, i restrictivaraent, els elements de la teoria.

La renda de la terra s all que es paga per l's de les qualitats

originries i indestructibles de la terra. No s per tant, en Rica-
do, all que de fet es paga al propietari - pagament que pot inclou_
re compensacions per elements afegits a aquelles qualitats origin-
ries i que per tant pot reunir i reuneix en la majoria dels casos,
el carcter de renda de la terra "renda pura" i benefici o in
teres del capital invertit pel propietari o pels capitalistes ante-
riors (camins, edificis, etc.).

No s renda pura de la terra oi pagament que un capitalista fa al -

propietari d'un bosc per la facultat de tallar, recollir i vendre -
la fusta dels arbres que hi existeixen - com equivocadament supos
Adam Smith (Ricardo, I8l5). S que ho seria el pagament al mateix
propietari per obtenir el dret de plantar arbres en la seva finca i
desprs tallar-los i vendre 'Is j en aquest cas el tracte s de capi-
talista a propietari de terra on el sentit estricte; en el cas an -
terior el tracte s de capitalista a capitalista, o a propietari en
tant que capitalista, car els arbres sn capital posat en el bosc.

Un exemple similar de renda noms aparent, que tamb cita Ricardo -

(1815) i que porta ms problemes d'interpretaci que no pas l'ante-
rior, s el del pagament per l'extracci de mineral d'una mina o
pedres d'una cantera. Una cosa fra comprar el mineral, les padres
o l'argila per fer cermica i una altra l'arrendament de la mina, -
 8

la cantera o la terrera per tal d'obtenir-ne el producte mitjan -

cant una inversi. Noms en el eegon cas hi ha renda.

Tanmateix, com Marshall assenyalava (1890, pp. 138-139) l'expli-

caci de Hicardo no s-convincent. Una mina no t els mateixos
rendiments decreixents que una granja. "L'oferta de produccions -
agrries o de peix s un fluxe perenne5 les mines sn, per dir-ho
aix, una reserva de la natura... El camperol contracta el retorn
de la terra en el mateix estat que la pren; una companyia minera
no pot fer el mateix... La renda minera consisteix bsicament en
royalties imposats en proporci al mineral llevat..." Deixant de
banda l'optimisme de Marshall sobre l'oferta inesgotable de peix
- optimisme que els habitants prop del Mediterrani no comparti
riem, per Ricardo s - les-observacions sn prou pertinents. En
el nostre context no tenen altre inters que el de matissar les -
reflexions que farem al final del captol cobre la relaci exis -
tent entre preus del sl agrcola, preus del sl urb i cost de -
l'energia.

La renda del sl original s sempre (Ricardo, I8l5) la diferncia

*

entre el producte obtingut i el que obtenen les darreres dosis in_

vertidos de capital, s a dir, les darreres dosis de treball i
mitjans de producci. "La diferncia entre el capital ms produc-
tiu i el menys productiu constitueix la renda" (Ricardo, 1817,
p. 82). I aquesta diferncia s deguda a l'existncia de terres -
de diferent qualitat (productiva, locacional),

Ms precisament, hi ha rendes perqu hi ha l)-escassetat de sl i

2) terres de diferent qualitat. Sense aquests dos" motius noms
obtindrien rendes els terrenys amb avantatges de situaci (Ricar-
do, 1817, p. 70). En un pafs amb terres de diferent qualitat per
amb abundncia de terres homognies de qualitat superior, no hi -
hauria rendes. Es clar que Ricardo es refereix doncs sempre aqu
a rendes diferenoials amb diferncies de fertilitat o situaci
i amb la clusula addicional de l'escassetat per tal que les di -
ferncies entrin en joc.

En un pafs nou, no colonitzat encara, no hi ha al principi rendes

estrictes. El sl t el mateix status, en aquestes condicions,
que l'aire o l'aigua: s inexhaurible (Ricardo, 1817, p. 69). I ~
aix s cert inclis si es paga una compensaci, a l'Estat per
.exemple, per l's de la terra. Quan, passat un temps, es conreuen
terres ms allunyades dels primers nuclis de poblament, o igual -
ment properes per de pitjor"qualitat, apareixen les rendes. El -
preu s fixat per aquestes terres pitjors o ms allunyades. La
renda, doncs, s un efecte i no una causa de la riquesa i del
progrs.

Per, per admetre que la darrera inversi agrcola s la que fixa

el preu, compost exclusivament pel cost i benefici normal, i que
aquest depn de la posici del marge de conreu, hem de suposar
que el benefici fora de l'agricultura segueix sempre al benefici
agrcola, perqu noms hi ha nn tipus de retorn al capital en to-
ta l'economia. Aix s el que Eicardo afirmava en la seva primera
i ms simple formulaci del problema (Ricardo, I8l5, pp. 161-162).
No havent-hi rendiments decreixents en la producci de manufactu-
res, qualsevol augment dels beneficis en aquest sector s provi -
sional, fins a l'afluncia de capitals suficient per a igualar
los al tipus normal. Aix no passa a l'agricultura, on hi ha un -
Ifmit a l'obtenci d'aliments a un cert cost i per aix l'agricul
tura fixa el tipus de benefici.
 10

. Renda absoluta i productivitat "especial" de la trra.

(Smith, Ricardo, Marx).

Es pot pensar que cap propietari - ni el propietari marginal -

acceptar posar en valor les seves terres sense una retribuci, -
com Smith i clarament Marx van pensar. En aquest cas hi haur una
renda absoluta, no diferencial.

Una altra qesti iDigada a aquesta, per que es planteja tamb de -

forma independent, s la segent: si l'agricultura produeix, a ms
de beneficis normals per sobre del cost en salaris, una renda addi^
cional, vol dir aix que l'agricultura s ms productiva?

Ricardo va eliminar aquestes dues qestions amb la seva categorit

f
aaci de la renda pura com a diferencial. L'existncia de terres -
sense renda no planteja problemes al nivell d'abstracci en qu es
mou el seu model. En el marge intensiu no s un problema de no'pa-
gar res al terratinent el que es planteja. En els pasos nous amb
abundncia de terres s obvi que la majoria del sl s sl sense -
renda.

Quant a la productivitat especial de la terra, s una preocupaci

heretada pels clssics de la fisiocracia, com solen dir tots els -
comentaristes (Dobb, 1973; Napoleoni, 1973? Blaug, 1962) i que de
fet va inquietar o est present no noms en Smith sin, desprs do
i

Ricardo, en Marx. Ricardo va combatre-la sumriament, afirmant que

la torra no donava renda per la seva productivitat sin justament
per la seva migradesa, per la seva escassetat. All on hi havia -
abundncia de terres bones, no hi havia rendaj all on es conreua-
va sl de menys qualitat apareixien les rendes. El treball de la -
natura s pagat no perqu la natura faci molt sin perqu fa massa
 11

poo (Ricardo, 1817, p. 76). I encara: si importssim tot el blat

menys oi de les millors terres, les rendes foren nulles i els
beneficis ms alts: cap capital agrcola retornaria ms quo el
capital manufacturer (Ricardo, 1815).

Per Smith la renda s efecte del monopoli de la propietat de la

terra. Es un excedent sobre cost i benefici. Per altra banda hi
ha rendes en tots els sls, apart de la fertilitat i la distan -
eia; s a dir, hi ha renda absoluta a ms de diferencial. Per
ltim, en la jerarquia dels sectors quant a la seva productivi -
tat, l'agricultura ve primer, justament en la mesura en qu s -
v'

capa de produir aquest excedent addicional.

Ja hem comentat la duplicitat de la visi" smithiana de la renda.

Per Napoleoni (1973 PP 56-57) Ia recaiguda fisiocrtioa d'Adam
Smith s forada per la seva acceptaci de la renda absoluta. Hi
ha dues possibilitats i les dues contra aquesta connexi: si la
terra marginal existeix en quantitats il.limitades (hiptesi de
Ricardo) evidentment no pot haver-hi rendes positives, i en
aquest cas no cal una .teoria de la productivitat "especial" de -
l'agriculturaj si la terra marginal existeix en quantitats li - .
mitades (primera hiptesi de Smith), hi ha un monopoli d'escs -
setat i tampoc no cal una productivitat especial per a explicar
les rendes.
i
En qualsevol cas no es pot comptabilitzar - segueix Napoleoni
una interpretaci de la renda de la terrp, com a producte d'un
monopoli, s a dir, de "l'insuficient funcionament del mecanisme
competitiu", amb una interpretaci que faci referncia a la for-
a productiva particular de la terra.
 12

Per el problema potser no s tan senzill. Marx"li va dedicar un

captol oenoer en el volum III del Capital (Marx, 1894).

Que el capitalista arrendatari pugui realitzar el "benefici o

rrent sobre el seu capital si no ha de pagar cap renda - diu
Marx - no s pas ra perqu el terratinent li deixi la seva ter-
ra gratis (Marx, 1894, p. 150).

Hi ha tres casos en qu, en efecte, no s impensable una expio -

taci del sl sense retribuci (Marx, 1894> PP 751-52)t quan el
propietari s al mateix temps capitalista; quan una certa part -
de la finca arrendada no est de fet produint rea per sobre del
cost, per les altres parts sj i quan el camperol paga renda
sobre una part del seu capital per no sobre l'altra. Per cap
d'aquests casos s representatiu del problema, afirma Marx.

Es atractiu pensar que una correcta utilitzaci dels lmits i de

l'anlisi marginal - oosa que Marx estava lluny de fer - li hau-
ria estalviat problemes. Per no s fcil sostreure's a l'apa
rent legitimitat de la. segent pregunta: assumint que el capital
invertit en les noves terres pogus retornar el preu de produo -
ci, s a dir, restituir el capital i donar el benefici mitj so
bre aquest capital, fins a quin punt s aix suficient perqu
aquest capital pugui ser realment invertit? No ser necessari
que el preu pugi fins aquell punt en qu dhuo el pitjor sl
produeix renda? No s veritat que el monopoli del propietari po-
sa lmits a la inversi de capital? (Marx, 1894, Pp. 153-54).

Com veurem, la pregunta t a veure amb els dubtes que tenia Marx
sobre les implicacions del supsit de no augrr.entabilitat de l'o-
ferta de terra - dubtes prou "moderns" en aquell moment. En tot
 13

cas, Marx insisteix en rebatre l'argument de Ricardo basat en la

no producci de rendes per les darreres dosis de capital apli

cat.

"Si capitals addicionals sn invertits en els antics arren-

daments, rendint el benefici mitj al preu existent en el
mercat per sense renda, aquest fet no contesta de cap ma-
nera la qesti de si ara es podia invertir capital en el
sl pitjor, que tamb retorna el benefici mitj per cap -
' renda. I aquesta s justament la qesti que hem de con
testar" (ibidem).

Si acceptem que noms pagant una renda es podr conreuar ms

terra, dues possibilitats queden obertes: o la renda s tamb
> O en les inversions addicionals fetes en el marge intensiu
dels vells arrendaments, en el qual cas tamb aquests capitals -
obtenen una renda absoluta; o b la renda s en efecte igual a -
zero en aquestes inversions, en el qual cas la renda obtinguda -
en el pitjor sl fra renda diferencial respecte a les in
versions ultimes en els vells arrendaments. Per aquesta renda -
diferencial es formaria en el pitjor sl com a conseqncia del
fet que aquest no pot ser posat en valor a menys de produir ren-
da. No ser doncs deguda a diferencies de fertilitat ni a un aug
ment del preu sin que justament el causaria, aquest augment.

. V

No hi ha possibilitat doncs d'escapar de les rendes absolutes

- conclou Marx. No cal dir que si ois beneficis o els salaris es
mantenen establement per sota del nivell normal, els pagaments -
al propietari poden ser ^0 incla en terres marginals, per la
renda pura segueix sent aero. Aquests casos es donen (en les
 14

parceries, per exemple) per constitueixen exemples de capitalis-

me arnb empelts encara de feudalisme.

En tot cas l'existncia de rendes absolutes no afecta la llei de

la renda diferencial - de la mateixa manera que per Ricardo la
imposici d'una taxa sobre el blat, com veurem, no afecta les di-
ferncies de productivitat entre terres millors i pitjors ni per
tant el volum i la distribuci de les rendes, almenys abans d'un
termini considerable de temps: tota l'escala de costos monetaris
es desplaa cap amunt, mantenint la seva estructura diferencial.
Igual passa aqu.

La renda diferencial s una mera intercepci pel propietari de

beneficis excedents o extraordinaris que altrament s'embutxacaria
l'arrendatari (i que efectivament s'embutxaca mentre no es con
clou el contracte). La propietat de terres no crea aquesta renda
ni modifica el preu de producci.

La renda absoluta, en canvi, s quelcom afegit al preu de produc-

ci. Aquest augment de preus s creat per la propietat de terres.

Marx analitza a partir d'aquest punt el paper de la propietat de

terres com a lmit a la inversi de capitals i critica el proce -
diment de Ricardo en analitzar la influncia de l'apropiaci do -
terres sobre la teoria del valor, emprant justament un escenari -
(les colnies abundants en sl) on aquesta propietat encara no
est estesa, no existeix categricament (Marx, 1894, pp.756-57).

Es remarcable fins a quin punt Marx va desenrotllant aix fins

al lmit l'aparent incoherncia de los dues tesis de Smith sobre
 15

la renda, tot i no anar a parar tan lluny cap enrera com la teo -
ria de la productivitat especial do la terra - i encara segons com

tamb hi va, com veurem ms endavant.

La prolongaci marxiana de la fundada incoherncia de Smith s la

segent! la terra no crea la renda per dna al propietari el po -
der de retirar el sl del conreu - aix ja ho havia dit la Riquesa
de les Nacions, llibre I, Captol 9

El propietari no pot incrementar o minvar la magnitud total de la

terra conreuable, per pot canviar la quantitat de terra posada en
el mercat. No ser doncs la renda absoluta una taxa imposada no ~
per l'estat sin pel propietari, grcies a aquest poder monopolis-
tic? (Marx, 1894, PP- 757-58).

"La qesti s la de si la renda pagada en la terra pitjor -

entra en el preu dels productes d'aquest sl de la mateixa
manera que una taxa posada sobre una mercaderia entra en el
seu preu, s a dir, com un element que s independent dol -
valor de la mercaderia" (Marx, 1894, PP. 757-58).

No s casual que Marx empri l'analogia de l'impost. Perqu aquest

s el tema en qu Ricardo, normalment ms desinteressat que Smith
o Marx pel que realment passa, normalment molt ms segur del ren -
diment d'un alt nivell d'abstracci, toca les coses molt ms d'a -

Quelcom semblant es pot dir tamb de l'anlisi de Marx sobre

les omissions de Smith respecte dels fis3ocrtes en la qesti de
la reproducci (cf. Marx, Theories of Surplus Value). Marx vol man
tenir les negicions successives de la teoria, com un progrs i a ~
1'ensems Ien afirmacions negades.
 16

prop. I concretament parla do la possibilitat de retirar capitals

del sector taxat com a condici per a poder desplaar la crrega
de 1'impost als compradors; Marx probablement devia fixars'hi.

En general l'anlisi de Marx, tot i no sortir dels lmits do

l'esquema ri cardia de la renda, els escorcolla amb un esperit
realista i a voltes innovador.

En Marx hi ha un exemple de cost d'oportunitat de la terra, tret

d'A. Smith (1776, Llibre 1, Cap. l): la renda del terra dedicat
a pinoo hauria de ser igual com a mnim a la de la terra de la
mateixa qualitat destinada al conreu del blat. Val a dir que
Mill (1848, Llibre III, capo. 4 i 5) havia posat temps enrera
les bases de la generalitzaci de la teoria de la renda i de la
seva inclusi en el cost quan el factor "rentista" s suscepti -
ble d'usos alternatius (citat per Blaug, 1962, p. 198).

Els lmits de la renda absoluta sn quatre (Marx, 1894, p. 758)s

1) el rendiment de les inversions addicionals en conreus antics f
2) la competncia estrangeraj 3) la competncia entre els pro
pietaris; i 4) les necessitats dels consumidors i llur capacitat
de pagament.

Es ms? quan tota la terra s ja arrendada, no hi ha ms renda -

que la renda diferencial. El propietari no pot posar un lmit
absolut a la inversi capitalista. '

Per arribar a aquest punt Marx fa una excursi per la teoria de

la plusvlua que val la pena de seguir perqu clarifica algunes
connexions en la lnia de desenrotllament del pensament clssic.

s sabut com Marx reconcilia la teoria simple del valor - tre

 17

ball (proporcionalitat dols preus relatius amb el treball apli

cat) amb .la necessitat competitiva d'un benefici proporcional al
capital, tant variable com constant, distingint dos mns dife
rents - el dels valors i el dels preus - entre els quals s pos -
sible de posar un pont, la transformaci de valor en preus. I
aquesta transformaci ha estat demostrat que no s determinada
sin que t un grau de llibertat i pot realitzar-ae de vries ma-
neres, no sempre legtimes. En els captols sobre la renda Marx -
implcitament elimina el grau de llibertat, igualant massa de
plus-vlua (proporcional al treball directe) amb massa de benefi-"
cis (proporcional al capital total). Tots els sectors amb una re-
laci baixa entre capital constant i capital emprat en moure tre-
ball produeixen ms plus-vlua, proporcionalment, que benefici
per obtenen el benefici normal o mitj, s a dir, no reben com
a benefici tota la plus-vlua produda en ells. Aquest s el cas
de l'agricultura, ex hiptesi. Els valors, doncs, hi sn supe
riors als preus.

La renda absoluta s aleshores una retenci de plus-vlua en el -

c
sector que la produeix, retenci que s possible grcies al mono-
\ /-
poli de la terra. La renda ser igual a tota la diferncia entre
valor i preu, o noms a una part de la diferncia, segons quin
sigui el joc dels lmits esmentats abans

Aix duu a dues consideracions. Primera, la renda absoluta des
apareix si l'acumulaci i el progrs tcnic porten a l'agricultu-
ra a una composici orgnica del capital (relaci capital cons
tant/capital variable) igual o superior a la mitjana de l'econo -
rala. Aquesta s una qesti, diu Marx, a decidir estadstica
ment. Segona, l'agricultura, si acceptem en ella una baixa reia -

c
 18

ci capital/treball, s ms productiva; la vella can de Smith

-i els fisicrates.

En efecte, per a Marx, la definici de treball productiu est en

relaci rab la productivitat de plus-vlua. Es productiu el tre-
ball quo produeix plus-vlua, diu Marx en un altre indret, per -
qu aquest s el punt de vista del sistema capitalista; els ca -
pitalistes compte!, els capitalistes en conjunt, com a cas
5
se no n'accepten d'altre.

Smith, segons com, no havia dit pas coses molt diferents en de "
fensar la productivitat "especial" de l'agricultura. Aquesta
diu - s ms productiva que la manufactura perqu mou ms tre-
ball. Blaug (1962, p. 58) interpreta aquesta argumentaci en
termes de l'exigncia que un sistema amb escassetat de capital -
imposa sobre la utilitzaci d'aquest s'ha de minimitzar la re -
lacio capital/treball. Blaug (1962, pp. 56-58) relaciona la de -
finici de treball productiu de Smith ("el preu del producte pot
desprs posar en moviment una quantitat de treball igual o ms -
gran que la quantitat que l'havia produt inicialment", A.Smith,
1776 "i-, Llibre II, cap. 3) amb la jerarquitzaci dels sectors
segons la productivitat (dem, Llibre I, cap. 11). El que vol
dir Smith s que l'agricultura posa en moviment el mxim de tre-
ball per unitat de capital, una preocupaci lgica en el context
de l'escassetat de capital del capitalisme naixent. Aix equival
a dir quo la taxa d'acumulaci s'ha de maximitzar, conclou
Blaug.

Els capitalistes individuals no accepten ms termes que els -

del benefici.
 19

Com s natural Blaug desautoritza els termes propis de Smith en

la justificaci de la productivitat especial de l'agricultura -
(producci de rendes_a ms de salaris i beneficis). Aix s
fals - diu Blaug - si adoptem la noci ricardiana de la renda -
cora a excedent diferencial. Per no ho s tant, podrem afegir,
si pensem en la renda absoluta en els termes en qu Smith i
Marx l'admetien, com a determinant del preu i no determinada
pel preu.

Naturalment que en Marx la xerrameca productivista respecte de

l'agricultura ja ha desaparegut. Per a ell si la renda absoluta
existeix s a causa del lmit que la propietat pot posar a la
inversi de capital; s com un impost, que entra en el preu
com per a Smith - d'una manera diferent que els salaris i ois
beneficis. (La seva manera de dirho s: entra en el preu por
no en el valor).

Tanmateix l'exercici d'aquest poder taxatiu no fra possible si

el valor no fos ms alt que el preu. Aix renda absoluta i pro-
ductivitat forta (de plus-vlua) van units tamb en Marx. De
fet aqu mor una relaci comenada pels fisiorates. Ning, que
jo spiga, la va continuar molt ms enll. Les rendes van ser -
ricardianea i diferencials per sempre ms. Qualsevol renda car-
regada en el preu s producte del monopoli o de l'escaysotat i
no pas permesa per cap fora productiva especial. El sl urb -
far aix molt ms pals.
 20

k. Una re-interpretaci de.la teoria fisiocrtica

En aquest punt potser es podria trencar una llana en favor de

Quesnay i els fisicrates, vista la tossudesa amb qu els histo-
riadors del pensament econmic han cregut necessari esborrar to-
ta traa de relaci de paternitat entre ells i l'economia pol -
tica clssica (vegeu com a il.lustraci M. Dobb, 1973 PP 54 -

60, 63). .

En canvi els mateixos neo-clssics han estat en ocasions prou

ms bondadosos que els historiadors. Dos exemples

"Si les simpaties humanistes dels Fioicrates haguessin es-

tat suficients per a superar la frivolitat i duresa de les
classes privilegiades de Frana, probablement el segle
XVIII no hagus acabat en un bany de sang tumultus i el -
progrs de la llibertat no hagus estat deturat a Anglate_r
ra" (Marshall, 1890, pp. 145-46, posant els fisicrates
com a primer exemple de la conscincia dels rendiments de-
creixents involcrate a la poltica
*
de foment de la pobla-
ci dels mercantilistes i els militars 5 Marshall dna per
una ra clara pel fracs dels fisicratess "El transport
dol blat del centre de Nord Amrica fins a Liverpool per
menys del que havia estat el cost de transport dins d'An-
J
glaterra").

"Si el Nuevo Mundo no hubiera sido abierto cuando lo fue,

los alimentos hubieran sido el factor limitativo de la
acumulacin, y los terratenientes progresistas hubieran
sido los empresarios por excelencia" (Joan Robinson,1956,
 21

pp. 338-39) Es pot considerar aquesta observaci, eense

menci expressa dels fisicratas, com una formulaci de les
condicions en qu llur doctrina hagus estat en el centre -
de l'Economia poltica.

No oblidem que Turgot va ser'el primer a establir una formulaci

dels rendiments decreixents al 1767 (vegeu R. Meek, Turgot,1973

PP. 3 i 9).

Si els beneficis del capital sn iguals a sero en el llarg termi-

ni, el Tableau Economique no s totalment mancat de lgica en
oblidar-los i igualar renda de la terra i excedent, perqu preci-
sament el Tableau es un model d'equilibri prospectiu, quan totes
les terres sn en conreu i-amb la millor tecnologia, i la pobla
S
ci est estabilitzada en el seu
ci seu irnxim. L'inters ja est des
comptat com a despesa necessria.

* Evidentment en 1'anu.lacio dels beneficis de la manufactura -

'pels fisicrates hi juga un altre factor, relacionat amb la par -
ticular histria de Frana. Les manufactures franceses de luxe
havien imposat amb Colbert un baix preu del blat per tal d'obt -
nir una balana positiva en el comer internacional. Aix .ernpo
bria el pas, creien els fisicrates. Era precs que la competen
eia estrangera redus el tipus de benefici de la manufactura per
tal que els capitals anessin al camp. Hi ha en Queanay una confu-
si entre els requeriments gentics del model d'equilibri i els -
requeriments de la seva estabilitat. L'anul.lacio deis beneficie
manufacturers s un dels primers (Cf. P. Maragall, 1976).
 22

Poro no quedvem que la renda absoluta - per hiptesi la que ms

s'escau a les regles de joc fisicrates abans de Turgot era
nulla quan totes les terres sn conreuades? Por Marx la trans
formaci de valors en preus i d'altes plus-ylues en beneficis
noms normals s realitza a travs de la movilitat del capital.
En la mesura en qu la propietat de la terra posa lmits abso
luts a aquesta movilitat, la igualaci del benefici no es rea
litza del tot correctament: resta un sperbenefici que ser ab-
sorbit finalment pels rentistes. Per quan totes les terres sn
conreuades, els propietaris no poden impedir als arrendataris
invertir-hi ms o menys capital - resta noms el lmit relatiu -
do les prdues degudes a la incorporaci del capital a la terra
a l'escaure's el final de l'arrendament. Per tant no hi ha renda
absolutaj la igualaci de beneficis es realitza "correctament" i
el preu queda fixat pel pitjor capital com volia Ricardo, sense
incloure rendes. !

Quesnay pot ser ara re~interpretat com proposant un model en qu

el monopoli de la terra es mant tanmateix institucionalment.
Els propietaris estaran d'acord en no arrendar terres per rendes
inferiore a la totalitat de l'excedent, la qual cosa els s ga -
rantida per l'Estat i exigida al mateix temps, a travs de l'im-
pt unique sobre la renda.

En efecte, els fisicrates no disposaven d'una teoria del valor

(Dobb, 1973) ni potser ~ aix s ms discutible i noms es pot -
interpretar com un cas particular de l'anterior - d'una teoria -
del preu de la terra (Meek, The Econmica of Physiocraoy, ed.
 23

esp. Ariel, 1974). Per fer una teoria del valor B'han de ser dost
no hi ha preu de res si no s en termes d'una altra cosa. I els
fisiorates norns pensaven en una mercaderia, el blat. Les manu
factures, grcies a l'eliminaci dols beneficis dels industrials,
no eren mec que "blat transformat via salaris i matries primeres.
L'nic que cal mirar s que aquesta transformaci no enriqueixi
els manufacturers a expenses del volum do producci de blat i del
benestar genera]. Aix s el que es vol dir en parlar d'un preu
alt del blat en termes de manufactures.

Per tampoc A. Smith "en cert 0entit" disposava d'una teoria del -
valor (Blaug, 19&2, p. 42). Per el preu igual a la suma de sala
ris, beneficis i rendes ora tant com explicar uns pretis per uns
altres preua.

En un altre sentit, el model inicia] de Ricc-rdo (l8l5) s un mn -

d'una sola mercaderia, cora el de Quesnay - en el que per, s'hi ha

afegit la complicaci d'tin tipus de benefici explcit, diferent

dels salaris dol capitaliste, en ele dos sectors, agrcola i ma
nufacturer, i en el que la ronda no depon de les condicions de
-producci on el terme mitj sin de la diferncia entre les mi
llora i les marginals.

B A IP B
' Reflections de Turgot (1770) s* que hi ha establiment dels
lmits del preu de la terra. L'ordre dsla retornr, - parant compte
de les diferencien de rifo i pena - ha de orr R ^ '*- ^ f\, r, rc
(essent E la renda de "a torra, i_ oi tipus d'inters i _r oi tipus
de benefici del capital cycola, manufacturer .i comercial); oi no
fos T l no hi hauria inversi al camp. Si no fos R r^ els manu-
facturers comprarien terrs (H. Meek, TurgcU, 1973, pp. 22-23).
Sobre la manca d'una teric, del valor fisicrata vegeu ohunipeter,
1954< P- 238; 1,'bb, 1?73, p. 41, n.
 24

I en el lmit, cada cop que el mn s'acosta a una situaci d'es -

cassetat d'un input bsic - com avui amb l'energia - una certa
reducci dels problemes econmics a la qesti de la imposici
d'una renda o taxa per part dels propietaris institucionals d'a-
quest input torna a ser factible. La lnia que comena en Quesnay
no queda pas tan lluny.

La teoria del valor-energia, que redueix el treball a un compost

d'energia primria i el medeix pel mateix standard que l'energia
olar o la secundria (petroli, carb, etc...), reformulant la
teoria de l'explotaci sobre aquestes bases, t ms a veure amb -
la fisiocracia que amb qualsevol altra escola de pensament econ-
mic. Per aquesta teoria s obertament simpattica de les zones -
exportadores d'energia, explotades per les exportadores de manu -
factures en un intercanvi desigual (que t ms a veure amb la l-
nia Malthus-Enmanuel - intercanvis de ms valor per menys - que -
amb la lnia Ricardo-Harx).
 o. Resum i perspectives

En resum, pels fisicrates era obvi que la terra produa ms. -

Per Smith, l'agricultura era encara, malgrat tot, ms prolfica.
Per Marx, l'agricultura en tant que poc capitalitzada relativa
ment, produiria ms valor. Per els preus serien ms alts i les -
rendes en el marge >0 noms en la mesura en qu el monopoli so -
bre la terra fos encara vigent.

Es en Ricardo que trobem un atac frontal a la productivitat de la

terra, tot i que en el Essay (l8l5) i tamb de forma ms complexa
en els Principies (l8l?), el capital agrcola s el que fixa els
beneficis generals de l'economia. Per ho fa justament perqu no-
ms ell ensopega amb una raret irremeiable, la de sl conreua
ble.

Paradoxalment Ricardo utilitza com a exemple un en qu general

ment no hi ha renda absoluta - l'exemple de les colnies - tal
com necessita el seu model, per que pot ser criticat - com ho va
fer Marx - per la seva poca representativitat categrica de les -
condicions del capitalisme avanat, on la propietat de la terra -
ja s estesa.

Ara b: en el lmit, com Marx mateix indica, amb totes les terres
conreuades, tornem a estar en la situaci inicial: totes les ren-
des sn diferencials, com vol el model ricardi. D'altra banda, -
os pot penaar que en Ricardo hi ha una implcita assumpci de la
influncia de les colnies en la fixaci del preu en el marge me-
tropolit - cosa que Marx no constata, curiosament tenint on comp_
te la seva clara percepci del carcter internacional del c- Li-
 26

lisrao en el seu naixement. s aix el que podria explicar satis

factriament el supsit ricardia de terres no conreuades en la me-
trpoli i no, tal com suggereix 1'allusi que Marx fa a Fourier -
(1894> p. 157) el monopoli de la terra - que noms fra explica -
'tiu del mateix fet en una altra fase, aquella inicial de l'expan -
si del capitalisme en el camp.

El mateix Kautsky (1899) explica que la competncia d'ultramar fa

"baixar les rendes absolutes en el continent i no pas les diferen
eials.

El marge del conreu s de fet internacionalitzat per l'expansi

del capitalisme. Les terres ptijors d'Anglaterra ho sn en relaci
K
no a les terres bones d'Anglaterra sin a la disponibilitat de
sl als Estats Units. Mentre el capitalisme ha pogut anar obrint -
terres noves arreu del mn recercant productes bsics (blat, car -
bo, petroli o urani) les rendes diferencials han perdut fora din-
tre de les metrpolis i les rendes absolutes han desaparegut.

Per a pronunciar-se sobre l'estat actual de la qesti necessitem

per ms instruments. L'economia neoclssica ens els fornir amb -
l'estudi de la demanda i en obrir la porta a les relacions entre -
distribuci de la tenda" i situaci del marge de conreu porta que
tanmateix ning no ha traspassat_

Un interrogant final que tarapoo podr ser contestat fins molt ms

I el mateix podrem dir de la Uni Sovitica.

 27

endavant, quan estiguem endinsats en el tema del sl urb. Pot pen-

sar-se que la pressi demogrfica sobre el sl urb ha passat a
substituir la pressi malthusiana sobre el marge do conreu? L'ex
tensi sense fre aparent del marge mundial hauria perms una gran -
concentraci de.poblaci no agrria en les ciutats del continent
europeu. T aquesta concentraci un lmit intrnsec (d'economies
d'escala) o ser frenada per l'aparici de lmits mundials al con
reu i a la productivitat de l'extracci de recursos naturals?
 28

1.2. RENDA, BENESTAR I COMER.

. Les rendes i el benestar nacional en els clssics.

El model econmic desenrotllat pels fisicrates francesos a la -

meitat del segle XVIII tenia implicacions de poltica econmica
ben clares: calia permetre l'exportaci de blat i suprimir els im-
postos sobre els camperols, o sobre la terra - per diferncia amb
les taxes sobre la renda. Implicava d'altra banda una certa con
oepoi del paper de les classes socials en la naci i una certa
estratgia per a maximitzar el benestar d'aquesta. En aix era ben
particular de la situaci (en l'espai i en el temps) en qu es va
formular.

Tanmateix el mecanisme central del model s el punt de partida

d'una temtica recurrent al llarg de la histria de la cincia eco
nmica. I aix en vries direccions: la renda passa a eer sinnim
d'ingrs, de producte net per excellncia (renda" nacional); l'a-
parici d'un excedent per sobre del cost s la qesti fonamental
de les teories clssiques del valor i % de l'explotaci, i penetra -
tamb per analogia les teories neoclssiques de la utilitat i de ~
la producci (excedent del consumidor, excedent del productor i
quasi-renda)5 el creixement econmic, en mans dels classics, s
tractat en termes tais que permetin d'identificar ois destinataris
de tota aquella part de la producci que no constitueix cost - i -
que per tant no s estrictament necessria - i seguidament s'ori en
ta cap a la minimitzaci de llurs drets sobre el producte a fi i -
efecte de no minvar el ritme d'acumulaci de riquesa; d'aqu prov
l'estret lligam entx-e les qestions dol creixement i les teories -
de la distribuci, fins a l'extrem que d'alguna manera tot el que
 29

s'ha dit abans de l'aparici del progrs tcnic i de la incertesa

com a temes centrals del creixement, ha estat relacionat amb la -
possibilitat o la necessitat de taxar als rentistes - mal que li
pess aparentment a Keynes, qui, tot i condemnant l'excessiu in -
ters post-ricardi per la distribuci de la 'renda', parl de l'eu
tansia del rentista com una-de les solucions al problema de ga -
rantir un alt nivell d'ocupaci on una societat madura.

Per fi, la tendncia a trobar sortida als problemes de la distri-

buci i el creixement - potser simplificant-los - s'ha manifestat
sovint entre els economistes en forma de recomanacions poltiques
d'instituci d'un impost sobre la renda agrria (i a finals del -
XIX - amb Henry George - travessa 1'entrada de les ciutats i es -
converteix en un impost bsicament urb).

Una lectura lleugera dels clssics podria conduir a suposar que -

entre Quesnay, Smith i Malthus, d'una banda, i Eicardo i Marx,
d'una altra, hi ha la gran diferncia que mentre els primers de -
fensaven d'alguna manera els propietaris de la terra, Ricardo i -
Marx atacaren llurs interessos. En el cas de Quesnay i Smith crec
.
que s ms correcte pensar que atacaren els interessos de la pro-
pietat, en la mateixa lnia clssica de'relacionar distribuci i
creixement, si b ho feien partint d'una mixtificaci lingstica
- la terra era productiva per excellncia, els interessos dels -
propietaris eren els de la societat, car les rendes augmentaven -
amb el progrs. Els burgesos eren oposats al progrs en tant que
tendien a la protecci i al monopoli. El cas de Malthus s dife -
rent, tot i que la seva defensa de la necessitat de les despeses
improductives por part dels terratinents connecta aparentment rab
un sector del plantejament fisiocrtic.
 30

L'autentica distinci, en aquest punt, entre pre-ricardians i

post-ricardians, s'ha de fer, crec, en el sentit de valorar la -
manera diferent com consideraven el paper de l'sstati la defen-
sa de la naci. Quesnay i Smith sn anteriors a les guerres na -
poleniques que van plantejar el problema ricardi de l'encari -
ment del biat i tamb al final la seva soluci: l'establiment
d'una pau duradera sota 1'gida britnica que permetia d'intro -
duir el lliure comer del blat com a remei estable a l'escasse -
tat anglesa de terres .

En un context de rivalitats nacionals encara vives, tant Ques

nay cora Smith, tot i llur defensa del laissez faire, veien l'es-
tat de llur poca com a destinatari d'una part important del
producto net. "La defensa s~ms important que l'opulncia" deia
encara Adata Smith. I tot el model fisiocrtic est penetrat de
la identificaci entre el benestar de la comunitat nacional i la
fortalesa econmica de 1*.estat.

Per a ells la manera menys costosa com l'estat podia aconseguir

els recursos necessaris havia d'estar relacionada amb la capta -
ci dla ingressos corrents que un fort desenrotllament del ca -
pitalisme agrari generava en favor dels propietaris. Defensaven
doncs aquest desonrotllamont i prenien el creixement de la renda
com a un ndex - defensant de vegades l'ndex de riquesa en comg

Es cer+. que Quesnay argumentava en el mateix sentit des de la

posici nimtricarnent oposada d'exponent dels interseos d'un
pas exportador potencial de blat - per aix per a ell el paper
dels manufacturers francesos havia de ser minimitzat, com per
Ricardo ho hovia de ser el dols terratinents.
 31

tes de la riquesa mateixa (per exemple, en indicar Smith que 1'in

teres de .treballadors i propietaris era igual a l'inters de la -
societat, car salaris i rendes augmentaven amb la prosperitat,
mentre que el benefici de comerciants i manufacturers baixava;
(vegeu Dobb, 1973 P 54) Per indicaven tamb que noms era to-
talment correcte posar impostos sobre la renda de la terra(Smith,
1776, Llibre V, cap. 2, Vol. II, p. 325? Cannan ed., citat per -
Ricardo, I8l7, p. 204? en Quesnay el cas s prou conegut).

Ricardo, en la nova situaci post-napolenica, i havent minvat -

els costos de la guerra i la inflaci, tenia solucions al proble-
ma ms adients amb el liberalisme de tots ells. Alliberar el o -
mer exterior permetria una disminuci de les rendes sense inter-
venci de l'estat. Els beneficis es repartirien entre tota la co-
munitat nacional. En el cas d'importar blat sense restriccions, -
els capitalistes en sortirien particularment avantatjats, car no-
ms una disminuci del valor del blat, i la correlativa contrac -
ci del marge extensiu, permetrien un augment dels beneficis del
capital.
's

El que s cert, a ms, s que l'atac ricardi als interessos de -

la propietat s l'inic consistent! amb una defensa neta dels in -
teressos del capital - aix Marx ho havia de posar de relleu poc
ms tard (cf. "Sobre la qesti del lliure-canvi", Ap. a La Mise-
. -

ria de la Filosofia. Per a Quesnay, especialment, i per a -

Smith, la fortalesa de la naci encara s'identificava de forma
ms o menys conscient amb la necessitat de mantenir un canal es
tret i centralitzat - via propietaris - del producte net i de fa-
cilitar doncs la seva apropiaci per l',estat.

D'aqu la importncia de la discussi dels impostos per part do -

 32

Ricardo, demostrant - com veurem - que la difusi de l'excedent -

entre els annims capitalistes, i inclus el poble, no era un obs-
tacle a la captaci de recursos per part de l'estat - apart l'au-
tomatisme de l'absorci de les rendes per la comunitat via co
mer.

Marx no va fer molt cas de les protestes d'adhesi a l'ordre an -

tic estat i propietat de terres per damunt de tot per part
del que ell.va anomenar economia pre-cientfica del segle XVIII -
i que probablement indua els fi si ocrtes. Una certa hipocre
sia digu estava present en aquesta fase de l'economia, per
tal com de fet eo defensava el capitalisme agrari tot alabant la
propietat i l'estat (Cf. Theories of Surplus Value, citat a P.
Maragall, 1976). ___

Tant Quesnay com Ricardo maldaren per demostrar que llur lliure -
canvisme - possibilitat d'exportar blat pel primer, d'importar-lo
pel segon - enfortiria la naci en cas de guerra. Per Quesnay el
silogisrne era senzill; es guanyen ]es guerres amb blat - amb sa -
laris, deia ell - i no purament amb homes, com creien els mili
tars. Si un alt previ interior del blat, perms per l'exportaci,
en comptes d'un baix preu com 1'imposat pel mercantilisme colber
tia, porta a l'acumulaci d'excedents bladers, disponibles per
l'estat via taxaci de l'excedent monetitzat o renda, en comptes
de portar a una estril acumulaci de metall,monetari, la naci
estar en condicions d'imposar els seus termes en una guerra. En
cas de guerra el blat s ms segur que l'or.

Malthus fou sensible a aquest argument, que comparteix amb el

mercantilisme, malgrat tot, la preocupaci pel benestar nacional
relatiu. Ricardo va reaccionar contra aquesta por malthusiana
 33

dels efectes de la competici poltica internacional, i aix ho -

diu al principi mateix de 1"Essay (I8l5, p. 151, ed. Oikos):

11
(Malthus considera) formidable el perill de dependre de l'o
ferta estrangera en una mplia part de la nostra alimentaci
(i) creu oportii, en conjunt, restringir-ne la importaci. Ho
J
participant com ell d'aquests temors, etc..."

En Ricardo hi ha un optimisme, que el futur (fins a 1870 i encara

fins'al segle XX) va demostrar "bastant vlid, respecte de les re-
lacions econmiques internacionals establertes desprs de la der-
rota de Napole. Per ho hi manca l'argument subsidiari. En cas -
de guerra s millor ser importador - diu - que exportador de
blat: el nostre mercat serjtan decisiu per les potncies estran-
geres productores que no es poden permetre el luxe de deixar d 'ex_
portar sense provocar un caos econmic en el seu propi pas. I
cita el fet que en plena guerra els francesos havien hagut d'ad -
metre les exportacions a l'enemic angls (Ricardo, 1815, en apo-'
leoni, 1973, PP. 164-65).

Per el lliure canvi, en el cae d'Anglaterra, no baixa noms les

rendes sin que baixa en primer lloc els preus del blat. Aix to
per Ricardo tres efectes positius: en primer lloc estableix una -
parella baix-preu-baix salari nominal, q\\e contra el que pensaren
Quesnay o Malthus, o desprs Marx ( Cf. Ricardo, 1815., p. 169;

K
Temors que es repeteixen simptomticament en Hobson (imp 8.ria
lism. A Study, 1902) i Keynes ("On National Self-sufficiency", -
Yale Review, 1932).
 34

P. Maragal1, 1976) era ms favorable pels treballadors que la pa-

rella alts Bous-alt preu del blat} en segon lloo s cert que els
tenedors de deute en Bortir ien afavorits i els deutors perjudi
cats, per aix era correcte en la mesura en qu aquells paguen
impostos i a ms ja van patir bastant amb els preus alts durant -
la guerra. En tercer lloc, un efeote aparentment negatiu, diu Ri-
cardo, s el dany causat al terratinent; per si tan importants -
sn els seus interessos, afegeix, prohibeixi's i. introducci de
millores a l'agricultura igual com la lliure importaci de blat,
doncs totes dues tenen el mateix efecte(Ricardo,1815,PP.172-74)

Val a dir que Ricardo (l8l?, P 81 n.) va reconixer explcita -

ment en la tercera edici dels Principies que el perfeccionament
de l'agricultura i la conseqent baixa del blat afavorien el te -
rratinent a la llarga, desprs d'un "perode considerable" durant
el qual es produiriai els efectes de la renovada acumulaci sobre
el volum demogrfic. j

Perqu en augmentar els beneficis i l'acumulaci augmentaria -

tamb la demanda de fora de treball, permetent - per un temps -
la divergncia positiva dels salaris sobre la norma de subsistn-
cia. Es a dir, la tradicional, des d'aquest moment, ptica capi -
talista de les condicions del benestar i el creixement.
Marx va combatre com a fal.lacios aquest argument, afirmant
que els capitalistes no esperarien que la poblaci augments per
a fer baixar els salaris, sin que substituirien treball per ca -
pital organitzant l'exrcit industrial de reserva i pressionant -
per un rpid retorn al nivell de subsistncia.
 35

Aix Ricardo establ una distinci clara entre el llarg i el curt

termini en relaci a Quesnay i Smith, i per tant establ les ba
ses d'una dinmica i d'una poltica coherents amb un cert model
de comportament dels actors econmics. Per a llarg termini - i -
aix s el ms conegut de Ricardo, tot i que el seu inters era
poltic i que el seu pessimisme sembla fet per espantar el legis-
lador (Cf. Dobb, 1973), si no es practicava el lliure canvi, les -
rendes havien de materialitzar el poder monopolio dels possedors
de terra sobre la quasi totalitat de l'excedent, reduint els be -
neficis al mxim.
 36

. La part de les rendes en el producte

Una qesti debatuda s la de quines sn les conseqncies del

model de Ricardo sobre la participaci de les rendes en el pro -
ducte total (cost -f excedent). Ricardo mateix no va dir res dfi
nitiu sobre aix (Cf. Dobb, 1973). En augmentar la dificultat de
producci, el cost havia de pujar i l'excedent minvar proporcio-
nalment: aix es reflectiria en preus del blat ms alts, salaris
monetaris tamb ms alts, beneficis ms baixos per unitat de
treball-ms-capital emprada, i rendes ms altes. Per fins a
quin punt la suma de salarls-ms-beneficis creixeria ms o menys
que la massa de rendes en desplaar-se el marge de conreu? L'-
nica afirmaci de la qual Ricardo es va fer responsable era que
en les terres intramarginals els propietaris obtindrien una part
ms gran del producte, per en el marge les rendes eren zero per
K
definici.

La resposta a aquesta qesti, que t un possible inters pel

tema que aqu ens preocupa, depn de l'estructura de les quali -
tats diferencials del sl. En altres paraules - i amb ms gene -
ralitat - de la rapidesa amb la qual el rendiment de les dosis
addicionals de capital aniria baixant.

Veure Dobb, 1973, PP 06-87. Dobb assenyala que en la 3 edi -

ci dels Principis Ricardo va canviar "(l'augment de)la proporci
del producte total" obtinguda pel terratinent, per "la proporci
del producte obtingut per un capital donat en una determinada
finca". Ricardo es referiria doncs a terres prviament conreua -
des.
 37

Les rendes oren "una porci dels beneficis prviament obtinguts",

de la plus-vlua, en termea .marxistes, o de l'excedent sobre el
cost en treball.. Per tant una disminuci del tipus d'excedent
- la taxa de plus-vlua en termes marxistes, la taxa de reproduc-
ci en el llenguatge fisiocrtic -, obeint a una extensi del
marge de Conreu, no podria augmentar la part de les rendes en el
producte total, a menys que la contracci dels beneficis fos re -
lativament important. Si, per exemple, l'extensi del marge es
fes entre terres de qualitat igual a les terres marginals,: o amb
capitals del mateix rendiment que els darrerament emprats, no ha-
vent-hi disminuci del tipus de benefici, tampoc no hi hauria
augment del preu ni augment de les rendes creades en terres in
tra-marginals, per el pes ms gran de les terres inferiors o els
capitals menys productius sobre el total de terres i capitals fa-
ria que la part de les rendes en la producci total augmentada
minvs, augmentant la part dels salaris i mantenint-se o inclus -
augmentant la part deia beneficis.

Aix doncs, la renda pot augmentar - ha d'augmentar - la seva

participaci en el producte dels antics conreus, en desplaarse
el marge, tal com deia Ricardo, i tanmateix pot no augmentar en -
proporci al producte total, de totes les terres, velles i noves.
Tot depn do la forma de les corbes de cost. En el cas de la fi -
gura 1.2.1 (Dobb, p. 87), la renda s una part constant del pro

ducte total, mentre que representa una part proporcional ms gran
del producte de lea antigues terres OA, quan el conreu s'expan
deix fins a OB i el preu passa de OP a OP .
 38

"A. 4.1.4.

Loa terres noves contenen menys ronda i ms cost, per les velles
obtenen nis renda en una mesura que depn del grau en qu el cost
creix en el marge (Dobb, ibidem) .

En les dues figures segents, el creixement ms rpid del cost

(a) o ms lent (b) determina que les rendes (OLRP ) augmentin ms
o menys que proporcionalment quan la producci va de OA a OB: a
f ^ OLftP,. QL?< , ,,v OLRPj. . OL,
la figura (a), - > a \* (b) < -

(a) (b)

B,

Terra, B Tcr-r-o.

Perqu la participaci de la renda s'hagus mantingut constant

(igual a una meitat del producte, com en el grfic de Dobb) la
corba de cost hauria hagut de sor lineal, com la ratlla de punts
a les figures (a) i (b).

Blaug (Mcardian Economics, p. lio, i Blaug, 1962, p. lli, citat

per Dobb, ibidem) interpreta Ricardo en el sentit que les rendes
creixen ms que el cost (salarisras-beneficis) i augmenten per -
tant llur part en el producte. Aix no es dedueix del que Ricardo
diu expressament, almenys en la 3 edici dels Principis, encara
 39

que sembla correspondre als seus exemples numrics.

D'altra banda Blaug formalitza amb detall les condicions en les

quals les rendes efectivament augmenten llur participaci en el
producte total. Els rendiments decreixents sn condici necess
ria per no suficient perqu la part de la renda en el prodxicte
augmenti (Blaug, 1962 p. 108). La part de les rendes augmenta -
tan sols si els rendiments disminueixen a una taxa constant o
creixent, en el qual cas la corba de producte mitj s lineal o
cncava cap a l'origen - casos (a) i (b), per no el (c), on
x = producte, N poblaci o marge de conreu.

U
P Producte total
AP = Producte mitj
MP = Producte marginal
(El tra gruixut s
l'interval relevant)

Es a dir, no n'hi ha prou amb que /fN)>0 i /(N)<0 - condicions -

d'existncia de rendiments decreixents - sin que a ms /?w) ha
de ser 4O perqu les rendes augmentin ms que el producte. En -
cas contrari l'augment de les dificultats es tradueix en un aug-
ment ms que proporcional dels costoo totals, tot i tenint en
compto la disminuci dels beneficis: el sistema destina una part
cada cop ms important del producte a retribuir els factors pro
ductius i la renda encara que creix en valor absolut, capta una
part relativament ms petita del total produt. (A l'Apndix 1 en
donarem un parell d'exemples, un dels quals correspon a les con -
dicions de Blaug).

La renda s un excedent determinat per la diferncia entre pro

ducte mitj i producte marginal.
BVxt \
HP-. Pr-auctc.

W AP-.

H CtvpVtaA

El grfic de Blaug (19&2, p. 92) - que simplifica les coses amb -

funcions lineals de productivitat, tal com en els exemples de Ri-
cardo - mostra que les rendes (BADC), donat un salari OW en ter -
mes de blat, absorbeixen tota aquella part del producte que exce-
deix la massa de salaris i un quantum de beneficis determinat per
la diferncia entre salaris i producte marginal, en el punt M. El
producte total s igual a OMDC producte mitj per nombre d'uni-
tats de capital-ms-treball emprades - i igual a OMAD - suma de -
tots els productes marginals. La renda s per tant igual al
rectangle BADC i el triangle BAE. Si el marge de conreu es des
plaa cap a M'(Fig. 1.2.5) com que l'oferta de treball s infini-
tament elstica a la taxa salarial de subsistncia OW, la massa -
de salaris augmenta en la part ratllada, els beneficis totals
cauen fins a WK'50. i les rendes totale augmenten de BAE fins a
QSE.
 41

Amb funcions lineals ms aplanades de productivitat mitjana i mar-

ginal la re-distribuci no fra tan palesa, per es donaria igual-
ment. Aix per ra- com veurem desprs - que l'elasticitat -j-z
disminueix amb rectes marginals i mitjanes de pendent negativa, pe-
r menys fortament quan la pendent s menys negativa).

El benefici per unitat de capi tal-ms- treball s igual a AM-K.M

s a dir al producte marginal menys el salari unitari. El tipus de
benefici s igual a la ratio entre els beneficis totals i la nmi-
na de salaris.

d. . (AH-KH) ^% /AH _ \
-;.:, V KM / \ Kn /

En aquest sistema ricardi les hiptesis crucials sn la fixesa de

la proporci entre capital i treball emprat (que implica que 1'aug
ment de les eines utilitzades s proporcional a l'augment de la
fora de treball) i que tot el capital consisteix en avenos
anuals, s a dir que el perode de rotaci del capital s un any.

Tornant aleshores a la relaci entre producte i poblaci, el pro -

ducte-menys-renda s cada cop ms a prop de la nmina salarial,re-
tallant aix la part dels beneficis (Blaug, 196?, p. 94).
 42

Aqu la taxa de salari constant s igual a ^o . Si la poblaci -

s = OM, la nmina salarial s EM (abans CWKM) i els beneficis -
totals sn = PR (abans WEAK). Els beneficis sn >0 i permeten -
noves inversions, portant el salari ms amunt de RM i al capdavall
a un augment de poblaci (M > M') . Els beneficis passen a ser
P'R'Pins que a M'S s'igualen a zero. Els salaris es van ajustant -
sempre cap al mnim a travs dols augments de poblaci.

Analticament la producci total (x) s una funci de la poblaci

ooN
(N). La part relativa dels salaris -srrr , augmenta amb cada in -
crement de N. La part de les rendes, R, s
X
M P : Product.
MP
AP A P. ProAoet.

Tal com viem abans s igual a la part de salaris-ms-bene -

ficis en la producci i s igual a l'elasticitat ( 6 ) de la funci
de producci (Bjaug, 1962, p. 108).

R
Aix s't- i augmenta quan disminueix en augmentar la po -
A ,
blaci, per noms en aquest cas. "Len rendes augmenten proporcio-
nalment' al producte noms ei els rendiments disminueixen a una ta-
 43

xa constant o creixent". La funci de producci ha d'estar subjec-

ta a les condicions /N) >o , /"(N) <0 l f'"(N\ 0 ',

la corba de producte mitj ha de ser lineal o cncava cap a l'ori-

gen" (Blaug, 1962, p. HO), com en els casos (a) i (b) de la figu-
ra 1.2.3. *

En 1'Apndix 1 ("La part de les rendes, l'elasticitat i la produc-

tivitat marginal") es presenta una discussi ms detallada de les
condicions de Blaug i una defensa de les prediccions de Ricardo en
termes d'elasticitat de substituci (Hicks, 1972).

En ambdues discussions es donen elements per matisar l'afirmaci

de Blaug (i d'altres en el mateix sentit) que "la part de les ren-
des es indeterminada". Aquesta afirmaci, formalment demostrable,
no tindria massa sentit en el marc de supsits implcit en l'an -
lisi de Ricardo i.fora de circumstncies bastant excepcionals.35

Una d'aquestes circumstncies excepcionals fra la de l'existncia

de terres marginals abundants de qualitat uniforme. Per aquest
cas lmit s bviament'irrelevant per l'estudi de la part de les -
rendes agrcoles dintre d'un pas. on la finitud del territori
comporta en darrer terme el descens de la corba de producte en el
marge. En canvi, en el cas d'economies continentals (USA, URSS)
-B--F
una llei similar a la deduble de la figura 1.2.7 pot haver
tingut vigncia durant un llarg perode, deixant de banda altres -
influencies que la de la quantitat i qualitat de la terra.

Concretament el cas d'oferta abundant de terres colonials.

Aquest cas s utilitzat per Ricardo, per bsicament per a lirai -
nar les rendes absolutes de l'escenari. (Vegeu supra,p.14 i infra,
p. 45.
** (Apndix 1).
 44

' o. Rondes i. comer

3
I aqu som al cor de les motivacions de l'anlisi de Ricardo. -
L'apertura del comer lliure havia de significar per Anglaterra la
seva integraci, com a regi en un mn ms ample en oi que la limi-
8f^3
taci de terres no es faria sentir, com a la figura 1.2.7 Angla-
terra explotaria l'avantatge derivat de les economies d'escala o
l'especialitacio a la indstria, canviant manufactures per blat -
sempre al mateix preu. Els beneficis no caurien mai.

Aquesta s almenys la interpretaci corrent de Ricardo. En algun -

punt-les posibles implicacions imperialistes de la seva anlisi
es fan quasi explcites: no noms el lliure comer sin tamb l'a
nexi serviria als fins descrits. Aix "si al progressar els pa -
sos la riquesa i poblaci poguessin afegir noves porcions de terra
frtil cada cop que s'augments el capital, els beneficis no cau -
rien ni augmentarien les rendes''( Ricardo, 1815, p. 158).

s
Em sembla bastant raonable l'argument que Ricardo estava inte -
ressat bsicament per la qesti de les lleis del blat - discutida
al Parlament al 1815, l'any dels pamflets de West, Torrens, Mal
thus i el mateix Ricardo sobre la renda de la terra -. En contestar
l'objecci de Malthus que un raonament de'flaire fisiocrtic basat
en una cola mercaderia, el blat, no podia demostrar res, ni el de
creixement de les rendes ni els beneficis dol comer, en un pas en
qu els pagesos consumien manufactures, Ricardo va haver de muntar
una teoria del valor (1817) que li permets do provar que los con
dicions de 1815 seguien sent vlides dhuc en aquest cas.
ErjF
Apndix 1. "
 45

En tot cas la hiptesi de 1'entrada en contacte amb pasos amb ter-

ra abundant estava en el cap de Ricardo dee del principi. El seu
supsit inicial sobre la formaci de les rendes diferencials (sense
rendes absolutes) s'entn en aquest context (Cf. Napolen!, 1973)
Perqu els beneficis no caiguessin, d'altra banda, era necessari
que l'escassetat de treball en les colnies no ports els salaris
massa amunt i que s'hi practiqus un tipus de conreu prou eficient.

Marx ("Sobre la cuestin del libre cambio",op. cit.) va insinuar

que el lliure canvi a la llarga produiria danys als capitalistes
dels pasos que exportaven blat a Anglaterra - desplaant llur mar-
ge de conreu i por tant disminuint llur tipus de benefici. Per
aquesta idea era en aquell moment noms una especulaci. Avui pot -
ser si que els capitalistes" americans ressenten en aquest sentit
les exportacions de blat a la URSS: el rnn s'acostaria poc a poc, -
en conjunt, a una situaci ricardiana, sense mns estrangers en els
que obtenir blat (o petroli) a preus constants.

Per no avancem tan de pressa. El segle XIX va ser tamb testimoni

d'un nou optimisme o noclassicisme. La tecnologia podia millorar
els rendiments tan de pressa com la poblaci i el capital - contra
el que creien de fet tant althus com Ricardo. La terra no era ni
totalment insubstituble ni - i aix no millorava les coses, evi
dentment - totalment indestructible. Els supsits ricardians, que -

"" Per treure aquesta conclusi noms calia oposar la teoria de la

renda do Ricardo (rendiments decreixents) a la teoria de l'avantat-
ge comparatiu de Ricardo (rendiments constants) que sn contradic
torit) en els supsits. Vegou Joan Robinson "The Need for a Reconsi-
deration of the Theory of international trade" a Connally i Swoboda
(ods.), International tvp.de and money, 1973, P 17. _
van marcar encara per molt temps la cincia econmica, semblaven a
finals de segle atacables. La teoria de la renda era generalitza -
ble, potser, a tots els factors perdent aleshores connexi amb -
la qesti dels terratinents. Vegem-ho.'
 47

1.3. HERDES ECONOMIQUES I QUASI-BEND ES

. Discussi dels supsits de Ricardo: monocultiu versus cost

d'oportunitat del sl.

En afirmar que les darreres dosis de capital invertit, es a dir,

aquelles dosis operant en condicions menys productives ,- fixaven -
el preu, Ricardo va preparar la via do l'atac posterior a la seva
teoria de la renda de la terra. Tot factor que exists en quanti -
tats limitades en un cert horitz temporal, que posses qualitats
diferents o que estigus fortament especialitzat, podria ser trac-
tat com la terra i obtenir rendes.

Els supsits de Ricardo sobre la terra comencen a ser discutits en

quant a caracterstiques especfiques de la terra. Aquesta, es diu,
s en Ricardo inampliable, inesgotable en les seves qualitats ori-
ginals, completament especialitzada - s a dir, no susceptible d'u
sos alternatius, i a ms diferenciada en qualitats. I aquestes sn
en efecte les condicions de l'aparici de la renda pura de la ter-
ra. Si la terra no fos limitada sin reproduble (guanyada al mar
com a Holanda, per exemple) tindria un preu proporcionat al seu
cost de producci i no pas, o no solament, al residu deixat per la
seva utilitzaci per sobre del cost normal (salaris i beneficis).
Si no fos completament especialitzada en blat sin susceptible d'u
j

sos alternatius, oi capital agrcola blader hauria de pagar comun

cost, inclus en el marge, el que aquella terra pogus donar en ren-
diment en ser emprada en aquests usos diversos: altrament el conreu
del blat no trobaria terres en el mercat per establir-se.

La revoluci tecnolgica del XIX va fer creure que la terra era me

substituible per capital del que Ricardo pensava. La utilitzaci
d'adobs era prou productiva. D'altra banda l'enorme expansi de
l'agricultura d'ultramar, tot caient dins el marc d'esdeveniments
que confirmaven de fet les previsions de Hicardo, restava viruln-
cia al problema do la limitaci de terres, tant perqu disminua -
directament les'rendes metropolitanes com perqu restava fora a -
la pressi demogrfica a Europa a travs de les emigracions.

Liebig (of. Kautsky, 1899) va advertir aleshores que la gran ex

pansi demogrfica europea del XVIII va ser possible sobre la base
solament de l'extensi de cultius de procedncia americana i la
utilitzaci d'adobs que empobrien irremeiablement a la llarga la -
productivitat de la terra. Aix destrua el supsit ricardia de
l'existncia de qualitats indestructibles en el sl agrcola. Per
a diferncia de l'optimisme que podrem anomenar ja neoclssic, no
arreglava sin .que empitjorava els termes del dilema del creixe
ment en un mn finit.

x
De vegades, com en Jevons, el pessimisme ricardi no desapareixia
aparentment sin que es transformava en pessimisme "miner" en comp_
tes d'"agrcola". Les demandes naixents de la indxstria sobre unes
disponibilitats limitades de carb substituen aqu el cicle acu -
mulaci-creixement demgrafic-preue del blat. Caractersticament,
el lliure comer deixa de ser una soluci universal en aquest cas,
ubicat temporalment en el perode d'aparici de les riyalitats im-

perialistes, 'en el darrer ter de segle. Aquella naci que posses
reserves minerals podria fundar una indstria internacionalment
competitiva. Es sobreentn, a ms, que podia fundar una indstria

The Cal question, 1885

 49

de guerra, tal cora euccefa en el modol fisiocrtic amb el blat. -

Poro el problema de 1'absorci d'una part creixent del producte -
net pel rentista'ja no es plantejava: la conquesta accelerada-de
nous territoris, rics en recursos naturals, era la soluci bvia
pels capitalistes dels pasos avanats en aquesta fase.

Una altra font de dubtes quant a la validesa de l'esquema ricar

dia provo de la forma en qu s'estava produint l'expansi de l'a-
gricultura nordamericana. Els fets no recolzen la hiptesi formal

d'un conreu ordenat temporalment de terres ms a terres menys pro

ductives. La no preexistncia d'un mode de producci amb apropia-
ci generalitzada de la terra fa que, no havent-hi tampoc un acori
dicionament previ del territori (no havent-hi les "avances fonci
res" fetes en el model fisiocrtic pel terratinent) el sl ms
frtil no s ms productiu en termes de costos mitjans, induint
els fixos : les valls ben irrigados sn, per exemple, ms costoses
en termes d'epidmies o atacs de la poblaci indgena, que no pas
d'altres sls ms protegits encara que tcnicament menys produc
tius. Aix, s'observa, la successi temporal dels conreus va so -
vint de terres menys a terres ms productives. La implantaci
d'una lnia de ferrocarril, per exemple, justifica unes despeses
d'acondicionament que serviran indirectament per a rentabilitzar
el sl ms frtil per encara no conreuatf L'accessibilitat - com
ja assenyalava Pdcardo en els seus exemples inicials - s la va -
riable-clau.

La rigidesa de la demanda de blat era un supsit necessari per a

convertir tots els increments de poblaci en causa de desplaa
ment del marge de "conreu i d'augment de les rendes, car nom una
demanda constant per habitant - al nivell de subsistncia - per -

* Aix van posar-ho aviat de relleu elc economistes nordameri

cans, corn Carey (vegeu Leben.son, 1973).
 50

metia de menysprear els efectes dele costos marginals i preus en al

a sobre les quantitats consumides. Recalquem per que la rigide
sa ve determinada no noms per la .necessitat - en forma de mnim
de subsistncia - sin'tamb per la "limitada capacitat de l'estmac
hum (A. Smith, I, Chap. 11).

Desprs veurem fins a quin punt, en un context dinmic, amb canvis

distribucionals, s lcit parlar de rigidesa de la demanda indivi -
t

dual i augment de la demanda agregada proporcionalment a la pobla -

ci.

En general, per, els dubtes i dificultats que plantejava l'abs

tracci ricardiana no van ser suficients perqu aquesta fos rebut -
jada. La crtica neoclssica ~es va orientar ms aviat cap a la ge -
neralitzaci a tots els factors de la hiptesi de Ricardo sobre la
terra. D'una banda criticant l'estretor del model de dos factors
(terra i capital-ms-treball), d'altra banda explotant a fons la
idea - ja apuntada per Smith i Marx - que els usos alternatius del
sl, inclus en un model bifactorial, comportaven una certa inclusi
de les rendes en el cost, apuntant cap 'a una nova teoria del valor.

En un model en el qual <es deixs variar la proporci capital/tre

ball els rendiments decreixents de la terra no apareixerien' tan im-
mediatament si dosis successives de capital, inclus en absncia de
progrs tcnic, podien compensar les qualitats decreixents del sl.
D'altra banda era qestionable que el progrs tcnic, com creia no
noms Ricardo sin Malthus i tots ela altres terics de 1815, no
fos capa de guanyar la cursa a l'augment de la poblaci. Aquesta -
possibilitat no restava estrictament exclosa de la teoria ricardia-
na, per juxtaposat a la teoria hi havia en Ricardo un pessimism?,
de fet en aqueot punt (Dobb, 1973).
Aqu ens interessaria ms la segona lnia crtica, la del cost
K
alternatiu de la terra. Eecolzant-se en la generalitzaci formal
esmentada en l'altra-vessant crtica, la idea del cost alternatiu
hauria de dur a una teoria general dels rendiments decreixents i
v, \_- ^ V_ v ^ ^ ~" ~"

de les rendes, vlida per a qualsevol factor en un determinat ho-

ritz temporal - aquell dins el qual no era esperable un incre
ment de l'oferta del factor en resposta a augments de retribuci.

L'eix de l'objecci neoclssica s el segent: el fet que l'elas-

ticitat de l'oferta global sigui zero no implica que el cost d'o-
portunitat del sl pel capitalista agrcola individual sigui nul.
Si el propietari podia retirar les terres dols usos poc remunera-
dors, la renda es convertia en un cost pel productor individual -
- un cost que formaria part del preu en comptes de ser determinat
per ell.

Aix ens portar per un moment a la qesti de la renda absoluta.

Eecordem quo Marx fundava justament l'existncia de rendes abso -
lutes en el fet que els propietaris, com a monopolistes del sl,
podien posar una barrera absoluta a la inversi de capitals en
llurs propietats. Per, paradoxalment, per Marx aquest fet deixa-
va de tenir influncia tan bon punt totes les terres conreuables
eren conreuades, perqu la magnitud de la inversi de capital en
ellos restava ja fora del camp d'influncia del propietari.
4

En canvi pels neoclssics, el cost d'oportunitat del sl deixa de

3t
La discussi dols efectes del progrs tcnic sobre les rendes
del sl.agrcola no s fcilment traslladable a l'escenari urb.
 52

ser zero preciearaent quan, sembla, l'extensi i profunditzaoi

del mercat del sl permeten al propietari d'actuar econmicament
i d'imposar al capitalista blader una renda mnima, igual almenys
a aquell obtenible en una altra "colocaci" del sl.

Els neoclssics (cf. Blaug, pp. 84-85) allaran doncs la hipte-

si de completa especialitzaci de la terra - operant junt amb la
hiptesi acceptable de fixesa de la seva oferta global - com a
responsable-de 1'error ricardi. Error consistent en no veure que
pel capitalista individual una part de la renda (tota la renda en
les terres marginals) no es un super-benefici absorbit a la llar-
ga pel terratinent sin un cost, un "preu de transferncia" ne
eessriament pagat per a obtenir en tot cas 1'accs a terres sus-
ceptibles d'altres usos o efectivament emprades en ells.

J. S. Mill va ser el primer en indicar que la renda que la terra

podia guanyar en un determinat s forma part del cost si la terra
s'usava en una altra activitat. Jevons va categoritzar ms tard
el principi en efirrnar que la terra tenia un preu d'oferta com
qualsevol altre input i que qualsevol input completament especia-
litzat en una producci formaria una renda diferencial. El cost -
d'un input era igual al mxim de retribuci que aquest pogus ob-
tenir en d'altres activitats. Aquest cost s el que anomenvem
"preu de transferncia". Els guanys del factor per damunt d'a
quest preu constituirien aleshores estrictament renda^(Blaug,
1962, p. 86).

La teoria aix reformulada es situa doncs en divergncia respecte

de la doctrina de Ricardo en dos sentits: Ir.) en adoptar el punt
de vista dol capitalista individual, pel qual la renda s un cost
que ha de calcular i pagar - mentre que, inclus en aquesta lnia
d'anlisi, la renda segueix sent un excedent disponible, taxable -
sense efectes sobre l'oferta i determinat pel preu, des dol punt -
de vista de la societat en conjunt -j i 2n.) en considerar el cas
ricardi com un cas particular en el que, essent rgida l'oferta
global de terra i especfica la seva utilitzaci, el preu de tranjs
ferncia s nul i tota la retribuci s renda, tant des del punt -
de vista individual com social.

Es lcit preguntar-se si el "cas particular" de Ricardo no s, o -

almenys no era en la primera meitat del segle 7X, el cas perti
nent a la realitat de les coses. Es tendeix a pensar que Ricardo -
creia que existien terres per conreuar a Europa, i que per tant el
cost d'oportunitat nul era real. Per Ricardo insist prou en la -
imtnaterialitat d'aquesta qesti i en la importncia del marge in-
tensiu com a determinant de la renda. No oal trencar-se molt el
cap per entendre que en un context de predomini important d'un
conreu bsic, o d'una colla de conreus bsics fcilment relaciona-
bles, aquests fixarien les condicions generals del mercat del sl
agrcola, tot i que en determinades regions les rendes podien ser
un xic ms altes en el marge a compte db l'existncia d'usos alte
natius. L'efecte important fra sobre le.s rendes pagades per
aquests usos en can que fossin inicialment menys productius que el
conreu bsic. Suposant una demanda ms elstica que la del produc-
te bsic,7 l'extensi del conreu alternatiu fra drsticament
j limi-
t

tada per la rentabilitat del bsic. Suposant una rigidesa similar

a la del blat, no es veu que hi poguessin haver dificultats de cap
tipus en una integraci del conreu alternatiu amb els bsics, la -
definici dels quals t a veure, ex hiptesi, justament amb aques-
ta caracterstica do la demanda. Els efectes de l'acumulaci i
dels impostos, el centre de l'economia poltica ricardiana, resta-
 54

rien intactes o quasi.

Les cosca es compliquen si la demanda de blat no es suposa rgida.

L'acumulaci no resultaria frenada per les rendes en la mesura que
l'aband del consum de blat impediria l'extensi o la intensifica-
ci del marge i el tipus de benefici del capital blader no cauria.
Tornarem sobre aquest punt perqu bona part de la crtica-genera -
litzaci neoclssica es recolza implcita o explcitament en ell.

Retinguem, pels nostres fins, que el cost d'oportunitat del sl

juga un paper evident en regions agrcoles prximes a les concen
tracions urbanes. Una part important de les rendes pagades en re -
gions molt urbanitzades als propietaris agrcoles est relacionada
no amb les qualitats diferencials del sl per a usos agrcoles, si^
no amb el fet que la proximitat dels usos urbans i industrials ha
elevat possiblement la renda marginal prou amunt. Encara que noms
os conreuessin terres homognies i de molt alta qualitat, les ren-
des foren molt significatives en funci de la competncia de les -
expectatives urbanstiques. En aquest cas si que les rendes sn
doncs en gran part costos de transferncia del abl cap a usos agri-
coles i noms en una petita proporci reflecteixen diferncies en-
tre els costos marginals i mitjans. Inversament, les rendes agr -
coles obtenibles fixen el lmit inferior dels preus del sl urb,
com veurem.
4

Aix t conseqncies sobre una teoria general de les rendes agr-

coles quan aquesta s'aplica a un territori en el que les corones -
rurals de les implantacions ciutadanes representen una porci im -
portant del sl agrcola disponible o del sl agrcola de quali
tat. No en cas contrari. Tampoc si el creixement urb no s impor-
tant. .
 55

Per la generalitzaci neoclssica de la teoria de la renda no es

recolza noms en l'esmentada discussi de les hiptesis originals
de caracteritzaci de la terra, com a factor limitat i especialit
zat. Tamb es basa en la consideraci de tots els altres factors
-com a similars a la terra. El capital fixe tamb obt quasi-ren -
des perqu en el curt termini, les mquines sn tan "no augmenta-
bles" i "no adaptables" com la terra a llarg termini. A la llar -
ga, amb la introducci de nova maquinria i l'adaptaci de la ve-
lla, aquestes quasi-rendes desapareixen (per aix sn anomenades
quasi-rendes).
 56

o. La trajectria des de la renda de la terra fins a la renda -

econmica,

En una revisi moderna de l'evoluci de la teoria de la renda -

(Keiper et alt., 196l) s'arriba a qualificar la teoria ricardiana
d'"aplicaci barroera del principi de la productivitat marginal a
la terra", en un context no esttic. Deixant de banda la inversi
histrica implicada en aquest judici - car el principi de la pro-
ductivitat marginal s una generalitzaci ex-post de la teoria
ricardiana ms que no pas el seu precedent la revisi de Keiper
et alt, s potser la ms completa exposici de l'evoluci que va
de Ricardo a Marshall i el neo-classicisme de principia de segle.

Un supsit crucial de Ricardo fra el de 1'elasticitat-preu de la

demanda d'aliments a curt termini igual a zero, o constncia del
consum d'aliments per habitant. Les millores en l'agricultura
produirien doncs caigudes en els preus agraris i les rendes. En -
canvi a llarg termini els ajustaments es farien via poblaci i
demanda agregada, elevant les rendes de nou i conduint a predio
cions pessimistes.

Antitticament, Kalthus s'oposava, a la consigna ricardiana del

lliure comer - com nica soluci a l'estancament - en la mesura
que aix produiria danys a la "seguretat nacional, complicacions
tributries i un augment excessiu de la poblaci manufacturera
("profunda visi", comenten els autors (p. 24) que tanmateix
menyspreaven poc abans, (pp. 9-H) Quesnay i els fisicrates com
un grup molt sectari").

Els crtics clssics de Ricardo insistiren aviat que l'evidncia

no suportava les seves prediccions. Jones, al 18'31 seguia mant-
 57

nint, com Malthus, i abans Smith, que l'inters dels propietaris -

coincidia amb el de la comunitat. Si Ricardo hagus encertat, la -
ocupaci
c agrria , . , . ... . * -, j
ratio " havia de pujar, i la part de les rendes
ocupaci total
augmentaria en l'ingrs total, i aix no succea.

Carey i Bastiat van desenrotllar teories de la renda com un inte -

rs, i per tant de la terra com capital. Per no pogueren integrar
les diferncies de fertilitat i els riscos comparatius en llurs
models.

La modificaci essencial del model de Ricardo l'engegaren Snior,

Mill, Fawutt, Walker i Sidg.wick. Tot preservant la noci de la ren
da del terra com a guany diferencial o excedent, ells ampliaren
l'anlisi per a incloure les rendes d'escassetat i les quasi-ren -
des a curt termini.

Tanmateix Mil aplic el cost d'oportunitat (i la renda determi

nant del preu) noms a la teoria del sl urb (ground rent), no a
la teoria de la renda del terra agrcola (land rent) i als conreus
alternatius.

La renda era per Mill l'efecte d'un monopoli natural "que pot ser
regulat... en benefici de la comunitat, per que no es pot impedir
que existeixi", defensant prcticament la nacionalitzaci.

f
L'extensi del concepte de renda diferencial la van iniciar ben
aviat els alemanys Hufeland (l807) i Mangoldt (1855). Per ells la
renda pura, provinent de fonts naturals de riquesa, tant podia
produir-la el sl o terra com el talent, la capacitat especial i -
les qualitats del temperament i el carcter. El capital fixe gua -
nyaria quelcom similar a una renda si 1'increment do la producoci
exigia un cost relatiu creixent (introducci de noves mquines) , o
una renda d'escassetat ei el capital no podia ser augmentat. Les -
rendes apareixen - deia Mangoldt sempre que les corbes d'oferta
dels factors productius no siguin perfectament elstiques (Keiper,
'pp. 62 i 55).

Dos noms trascendental s per l'evoluci de la teoria de la renda

del sl urb sn von Thunnen (1826-1863) i Henry George. De von
Thunnen en parlarem en el segon captol.

Henry George, Progress and Poverty (1879) un demcrata jefersoni

i antimonopolista,, expressava els conflictes entre propietaris i -
colons a la Califrnia de i860 i860. Acusat per Marx d'intentar un
darrer esfor per salvar el capitalisme i enemic de la nacionalit-
zaci (que engendraria favoritismes i corrupci), George va ser
recolzat pels socialistes a New York, a la campanya electoral del
1886 (Keiper, pp. 71-72). j

La seva teoria de la distribuci, basada en qu cap ocupaci podia

prescindir de l's del sl, feia totes les retribucions funci de
la posici del marge (m) del sl utilitzat. Ell mateix comparava -
la teoria clssica amb la seva prpia de la segent maneras

Proposicions clssiques Proposicions correctes

<0
Atn,

>0
w.

<o w., w , E >o

on R rendesj W * salaris} 'c c. beneficis} N o ocupaci} K = ca-
pital i trv. <0 indicava una ampliaci, "caiguda" o extensi del
marge.

El producte menys la renda era igual a la suma de salaris ms in-

teressos, que "baixaven en conjunt quan la renda pujava i a la in-
versa. George rebutjava la teoria malthusiana, pessimista sobre -
els efectes de l'incrment de la poblaci, assenyalant que pro
duiria economies externes (a la Smith: divisi del treball, ex
tensi dels mercats) cosa perfectament comprensible en l'ample
escenari americ del XIX.

En canvi les rend es d'es cas s o t at, relacionades amb l'augment de -

la poblaci, eren independents de la posici del marge, i es con-
centraven en rees densament poblades, atorgant avantatges espe -
eials a trams de el particulars.

L'especulaci , deguda a la retenci fora de mercat de terrenys

frtils, ampliava o feia caure el marge de conreu, elevava los
rendes i disminua salaris i interessos, provocant una depressi
quan aquests darrers queien sota el nivell considerat mnim i la
caiguda dols salarie contrea la demanda efectiva. Els lmits de
la depressi s'establien l) amb la fi de l'increment especulatiu
de les rendes; 2) l'increment d'eficincia del treball - por aug-
ment do poblaci i progrs tcnic; i 3) el descens dels salaris i
1'inters mnims.

Els supsits crucials de Goorgo (conclouen Keiper et alt, 1961, -

sn: l) tota activitat utilitza sl en proporcions relativament -
inflexibles; 2) el progrs tcnic estalviador de sl no respon a
1'incrment de les rendes especulatives.
 6o

Darrera la teoria de George s'amaga (oegons Keiper) una ideologia

fisiocrtica : "L'home no crea res (...) no podria fer aquest mn
un tom ms pesant o un tom menys lleuger"} "el treball... noms
transforma... matria pre-existent... amb l'ajut de forces natu
rals (...) La terra s la font de tota riquesa" (Progress and Po-
verty, p. 272).

Aquesta afecci de George al classicisme ms primerenc el conver-

teix en una' excepci on la marxa general cap a la generalitzaci
neoclssica do la teoria de la renda. George s el darrer dels
clssics. Per la seva influncia sobre la fiscalitat del sl s .
present encara avui, com veurem ms endavant.

Jevons (1871) feu la primera anlisi geomtrica precisa de la teo

ria clssica?

ont X s treball
Y producte marginal del treball
HQ salari unitari real
^
per, tot preveient la retribuci de la terra com a cost de trans
ferncia, no va desenrotllar la derivaci de la renda com a pro -
ducte marginal.

Els austracs Menger, von Wieser i Bhm-Bawerk van categoritzar -

por fi la inclusi de la renda del terra en la llei general de
 6l

retribuci dels serveis de tot factor, i per tant dins les lleis -
generals de determinaci del valor (Keiper et alt, p. 8l). "La
terra no ocupa cap lloc excepcional entre els bns".

"El terra ms frtil, el ms proper a l'esfera de la demanda,

el treballador ms hbil, la mquina ms eficient... obtenen
a compte de llur ms alta qualitat una part comparativament
ms gran en els retorns" (Von Wieser, 1889, citat per Kei
.per).

El mateix von Wieser (1909 Theorie der Stadtischen Grundrente)

formul una visi ricardiana de la renda del sl urb, mesurada a
partir del sl urb'perifric" - que no dna ms renda que la quo
obtindria en l'agricultura. "

Bhm-Bawerk (1889) afirmava que "la renda del terra no s ms que

una manifestaci especial de l'inters derivat dels bns dura
ders".

Per cap dels austracs trenc encara del tot amb la tradici
clssica segons Keiper.

Leon Walras (Elements, 1874) "t una "exposici i refutaci de la

teoria anglesa de la renda".

En primer lloo formula algebraicament la doctrina de Ricardo:

 62

on r = renda en unitats .fsiques en la terra de qualitat i_

h m producte net en unitats fsiques desprs de pagar els

salaris

x = volum de capital emprat

t = taxa d'inters en unitats fsiques

Seguidament Walras critica l'exposici ricardiana mantenint que

la renda depn en darrer terme del capital de cada pas, i que -
es determina com un cas especial de l'equilibri general (can
viant sale ris, preus i inters) quan els preus dels bns de ca -
pital i la taxa d'ingressos nets sn constants i pre-determi
nats.

Tot i atacar l'anlisi d'equilibri parcial, Walras, per, se

gueix parlant de "renda residual".

Es amb John Bates Clark (Capital and its Earnings, 1888) que una
re-formulaci radical comena a Nord-Amrica, dpassant el orit
cisme de les escoles europees (Keiper et alt, p. 84).

Hi ha dos conceptes de capital: els "capitals concrets" (entre -

els quals hi ha els terres) que obtenen "rendes"5 i el "capital
pur", o fons de capital, noci abstracta que s comuna a totes -
les formes concretes de capital i obt un "inters" expressat -
com a percentatge de la riquesa productiva. La tricotomia cls -
sica (terra, treball i capital) s rebutjada. La significaci
econmica de la terra no deriva de la natura, sin bsicament de
les utilitats creades en ella per homes individuals i per la
collectivitat en general, utilitats que generen "rendes" en el
sentit abano exprosuat.
 63

Les utilitats creades individualment (que tenen un valor-treball o

l'normal") sn: la fertilitat obtinguda amb canals i drenatges, la
obtinguda amb adobs i l'accessibilitat guanyada per millores en
els transports. La quarta utilitat, el valor "mercantil" d'escs -
setat, s un resultat del creixement social general i constitueix
un monopoli limitat, independent del cost i ben expressat per la
formulaci ricardiana.

La oferta de terra no s fixa sin que augmenta en estendre's la -

xarxa de transports. I encara que la proximitat de certes terres -
als mercats no es perd per aix, llur valor s deprimit por la -
gran oferta afegida al mercat de sl. "Hem manufacturat tant de
valor-terra que hem rebaixat el valor d'all que la natura ens do-
n .

Replicant George, amb qui s'enfront en un colloqui a Saratoga el

1890 (Keiper et alt, pg. 86), Clark mant que 1'aix anomenat
"augment no-guanyat del valor del terra" s part integral del
guanys realitzat amb el capital pur invertit en ella.

Estenent la "llei ricardiana de la renda" a tots els factors de

producci, Clark explica com la renda residual s al mateix temps
igual "a la capacitat de la terra d'augmentar el producte del sec-
tor". Ms endavant, per, Clark (The Distribution of Wealth,1899),
va mostrar-se molt ms caute en rejectar l'especificitat

de la
llei ricardiana pel cas de la terra.

La teoria general de la productivitat marginal va ser formulada al

1894 per Philip Henry Wicksteed. Suposant una funci de producci
homognia i lineal
 64

m P F (ma, mb, me...)

on JP r= producte, ja, , . sn quantitats de factors m>0 -

es segueix que

T, *:l+b.*
a. b
c.|L
H+
...
s a dir que el producte total era igual a la suma dels productes
dels factors per llur productivitat marginal fsica.

El teorema damunt del qual es "basa aquesta proposici va ser avaj

at per Euler al segle XVIII. La connexi entre Wicksteed i el
teorema d'Euler va ser formulada precisament per Arthur V/illiam
Plerx en un article a 1'Economic Journal l'any 1894

Wicksteed no tingu ja cap inconvenient en afirmar que tot factor

obtindria una retribuci que podia exposar-se alternativament i -
indistintament com "residu" o "producte marginal". Tamb el bene-
ficis i els salaris podien ser determinats com un excedent per
sobre de la retribuci dels altres factors en empreses marginals
en beneficis i salaris, respectivament (s a dir, amb beneficis i
salaris nuls, respectivament).

Restava aparentment clar que si el producte exhauria les retribu-

cions dels factors, desapareixia el concepte de renda com a resi-
du "no-gaanyat". '

Per les condicions eren prou restrictives, com assenyalen els ma

teixos Keiper et art, (p. 89). Tanmateix aquests autors no fan esa
ment que amb terres de diferent qualitat no hi ha possibilitat de
funcions de producci homognies j rendiments constants. MultipH
cant por in les quantitats de factors no s'obtindr un producte
multiplicat pel mateix factor si no hi ha, com a mnim, m unitats
de terra de la mateixa qualitat que la unitat emprada inicial
ment.

Por aix sembla ms oportuna una teoria que generalitzi les qua -
litats diferencials a tots els factors (i per tant la percepci -
de rendes econmiques per tots ells, en determinades condicions)
que no pas una teoria que generalitzi el principi de la producti-
vitat marginal a factors no homogenis, com s plausiblement el
cas del terra en la majoria dels contextos analtics. La primera
generalitzaci s la que realitz Marshall.

En la formulaci de Marshall totes les diferncies de cost entre

les empreses ms eficients -i-les marginals sn quasirendes o ex-
cedents dels productors. En la mesura en qu, com en el cas del
capital fixe, les condicions productives s'igualen entre totes
les empreses, les quasi-rendes desapareixen. Per aquelles dife -
rncies que sn degudes a l'adiocripci a l'empresa de factors
escassos o diferencials (treballadors especialitzats, managers
especialment eficients, ubicacions avantatjoses, etc.) es conver-
teixen en "rendes econmiques" dels factors productius un cop la
competncia entre empresaris permet a aquests factors l'absorci
de la part corresponent de l'excedent empresarial a travs d'xm -
augment de retribucions. La similitud amb la pura renda ricardia-

A l'Apndix 2 es presenta una generalitzaci d'un exemple num-

ric de Blaug mostrant la intercanviabilitat dels conceptes "pro -
ductiu" i "marginal" de la renda en la lnia Clark-Wicksteedj
%
G'hi afegeix exemple de cora la terra desapareix de 1'escenari
per a no te .-r - en una exposici moderna de la teoria de la
producci (LliJinvaud, 1962-63).
 66

na fra total si a llarg termini l'oferta d'aquests factors escas-

sos no augments sensiblement amb l'augment de retribuci. Des del

punt de vista del capitalista individual aquestes rondes sn cos -
tos. Des del punt de vista social constitueixen un excedent taxa -
ble, sempre que' es suposi que l'impost sobre aquests guanys no ha
de minvar l'oferta futura.

El gros de 1'economia neoclssica tendeix doncs a negar a la terra

el carcter de factor especial o a considerar com a "terra", en el
sentit ricardi, "l'herncia d'equipament i millores del passat
transmeses a la generaci present com a bns gratuts". La major
part dels economistes contemporanis han abandonat la idea que cal
una teoria especial per a la renda del sl. En l'equilibri estacijD
nari a llarg termini, tot el"producte es composa de salaris i in -
ters (treball capital): no hi ha tercer factor productiu(Blaug,
1962, p. 87) (vegeu Apndix 2).

Per Marshall mateix no va donar el pas de negar totalment l'espe-

cificitat de la terra. Va mantenir la validesa d'una teoria de la
renda de la terra, tot afirmant que era "inconvenient" dir que "la
renda no entra en el cost de producci" per que "s pitjor que
inconvenient" dir que s que entra en el cost (Marshall, 1890,Lli-
bre V, Cap. 10). Blaug interpreta aquesta perplexitat en termes de
dos terminis diferents i dos punts de vista diferents (Blaug, 1962,
p. 417): & curt termini les quasi-rendes marshallianes sn determi-
nades pel preu tant per l'empresari com per la societat; a llarg
termini desapareixen. Per a llarg termini una part do les rendes -
de la torra - aquella que s igual al preu de transferncia de la -
terra des d'altres usos - s un cost per a l'empresari individual i
determina el preu, tot i ser socialment un excedent determinat pel
preu.
 67

o. Models neo-ricardians (Sraffa, Quadrio)

Com s sabut, Sraffa, 1960, investiga acuradament les condicions

de soluci del problema teric posat per Hicardo, s a dir, el de
trobar una mesura invariable del valor per a estudiar les reia
cions entre les variables distribuoionals (salari, benefici) i en-
tre aquestes i els preus en un sistema de producci simple (un sol
producte per sector). A continuaci estn el seu tractament per a
incloure els mitjans de producci com a producci conjunta dels
mateixos sectors que els utilitzen i finalment fa esment dels mit-
jans de producci no reproduts, com la terra, i assenyala un cam
per a integrarlos en el model nericardi.

Quadrio (1967-1976) ha desenrotllat aquesta via en un tractament -

rigurs del tema de la renda en els models lineals.Seguint Sraffa,
el model de Ricardo es pot generalitzar al cas en qu el capital -
no t la mateixa composici en tots els sectors i el salari no s
necessriament igual al valor de les subsistncies, i investigar -
el efectes d'ima variaci de la relaci distribucional sobre els
preus. La. novetat de l'anlisi de Quadrio radica en re-plantejar -
se el procediment ricardi d'eliminaci de la renda" del panorama
del valor, en aquestes condicions. La seva conclusi, com veurem,
desprs d'una enginyosa elaboraci, suggerida en Sraffa, I960, per
tal de mantenir les equacions representatives dels processos pro -
ductius que utilitzen terra (o mitjans de producci no reproduts)
fora del sistema general, s tanmateix poc optimista respecte de
la validesa de la hiptesi ricardiana aplicada en les noves.condi-
cions t "lliurar-se de la renda (s la expressi de Ricardo) no s
ja possible on contextos ms al dia" (Quadrio, 1967, p. 211).
 68

En el model Sraffa-Quadrio, un cop conegudes ex-post les tcni

quea de producci (no la funci de producci) cal obtenir infor -
maci sobre el tipus de salari (o el tipus de benefici) per tal -
de determinar els preus relatius i el tipus de benefici (o el ti-
pus de salari). Per la determinaci "variable distribucional
exgena > preus i variable endgena" no s directa, com mostra
Quadrio, sin que actua a travs de la selecci d'aquell procs -
productiu al qual correspon una renda nul.la. Segons quin sigui -
aquest procs - o quina sigui la terra marginal, donada la varia-
ble distribucional exgena - variaran preus i variable endgena.
I un cop determinat tot aix ser possible ordenar els processos
amb terra - o la qualitat de les terres - excluint aquelles amb -
renda negativa. (No hi ha un "ordre d'eficincia" tcnic de les -
terres, independent de les variables preu i salari/benefici i per
5

tant de les rendes (Quadrio, ibidem; Sraffa, I960, 86).

35
"Com que els processos productius amb terra tindran diferents
relacions capital circulant/treball s"possible que succeeixi
que en canviar suficientment la variable distributiva exgena, -
un procs que, per exemple, a un determinat salari t un tipus -
do rerida ms ait que un altre, el tingui ms baix quan el salari
puja, sempre que aquest procs presenti una relaci treball/ca -
pital circulant ms altra que l'altra" (Quadrio, 196?, p. 20). -
Aix ho implica Sraffa, I960. Per Quadrio va ms lluny, com
veurem.
 69

Aquesta conclusi sembla correspondre prou a la protesta dels an

ti-clssics (Blaug, 1902) en el sentit que la teora de Ricardo, -
tal qua, no determinava la posici del marge de conreu ni la dis-
x
tribuci dels ingressos.

Si b aquestes crtiques no sn totalment admisibles en els seus

termes - com s'ha demostrat abans (supra, p 43 ) - s que s possi-
ble de prendre-les com una protesta contra la inadequaci del mo -
del ricardi en perodes en qu els problemes que preocupen tenen
a veure amb el nivell d'activitat del sistema econmic i la dis
tribuci de l'excedent entre tres classes: propietaris, capitalis-
tes i fora de treball. Dit d'una altra manera, en perodes en qu
la norma moral de subsistncia mostra un dinamisme continu.

Esbrinarem aqu les passes que segueix el model Sraffa-Quadrio per

a concloure la impossibilitat de solucionar el problema de la ren-
da "a la Ricardo" en el si d'una teoria de la distribuci.

Sraffa (1960), fa esment del marge extensiu de conreu ( 86) i del

( f )
marge intensiu (o 8?). La interpretaci^del primer cas s ms sen-
zilla que la del segon. Es tracta d'incloure en el sistema general
de producci simple noms aquella ecuaci (entre les n equacions

Recordem que la protesta no apuntava tant al supsit d'un sala-

ri de subsistncia com al de la rigidesa de la demanda do subsis -
tncies. Per possiblement ambdues rigideses es poden relacionar.
En un context "modern" pot ser tan arriscat suposar que tothom
consumeix un quantum de subsistncies com suposar que tothom esgo-
ta el neu salari en aquesta finalitat - simplificacions que perme-
ten de fer prediccions relativament senzilles isobre la massa de
l'excedent i la distribuci d'aquest excedent entre possoi'dors de
capital i de terra.
 70

corresponents a altres tants processos de producci de blat en n

qualitats de terra diferents) que proporciona una renda nulla.
Els diferents processos de producci amb terra no estan ordenats
en un "ordre de fertilitat" independentment de les rendes matei-
xes. Per un cop determinat el procs marginal, els restants no
tenen influncia sobre l'establiment del tipus de benefici (o de
salari) i dels preus; la terra desapareix d'entre els factors
determinants de l'equilibri, tal com l'aire o els bns lliures -
en general -contribueixen a la producci sense influir en la de
terminaci dels valors del sistema econmic.

El cas del marge intensiu s esquematitzat per Sraffa suposant -

terres iguals per limitades. Aleshores ms d'un procs de pro -
ducci s possible sobre terres iguals en el curs de l'augment -
de la producci. Per no ms de dos processos sn possibles, pe
qu noms s'introduir el segon ms intensiu i amb ms costos
per unitat de producte, per ms productiu per unitat de terra -
quan el primer s'hagi generalitzat a totes les terres, com s
lgic. Com que la renda Der Ha. ha de ser uniforme a tot arreu,
la condici de no-existncia de rendes negatives es tradueix en
la compensaci esmentada entre productivitat/Ha, i cost unitari
en termes dels salaris, beneficis i preus vigents (amb la conse-
qncia que la renda unitria - per unitat de producte - s ms
baixa en el sl ms productiu).
j
En aquest cas, diu Sraffa, les dues equacions corresponents als
dos processos entren en el sistema-tipus (aquell construt a ba-
se de modificar les escales de producci dels sectors per tal
que els medis de producci emprats ho siguin en -la mateixa pro -
porci en qu entren en el producte final). Per entraran amb
multiplicadors calculats per a fer desaparixer la terra del sis-
tema general, s a dir amb coeficients de signe oposat i valor
convenient.

La coexistncia de dos processos en el marge intensiu (en terres

d'igual qualitat) dura fins que el mtode ms car i ms productiu
s'ha generalitzat a tota la superfcie. Aleshores la renda augmen-
ta fins al punt que un tercer procs, que produeix encara ms
blat i a un preu encara ms car, pot ser introdut. L'escassetat -
crea les condicions de la renda: aquesta augmenta pel poder mono -
plic que exerceixen els possedors de terra, a travs dels pro
ductors de blat, en augmentar la demanda sobre una superfcie to -
talment cultivada amb el mtode ms productiu al preu corrent (que
ara pujar). Si no hi ha.gus limitaci de terres, noms s'utilit -
zaria un mtode - el ms barat - i no hi hauria renda. En qualse -
vol moment donat, l'nic signe visible de l'escassesa de terres s
la coexistncia de mtodes diferents sobre terres iguals.

Aquesta s l'exposici de Sraffa. El tractament de la renda en el

marge intensiu s similar al de la renda absoluta pre-ricardian,
per els resultats sn oposats: aquesta renda no desapareix en
conreuar-se tota la superfcie Bin que precisament augmenta (per -
Ha. i en total) en generalitzar-se a tota ella el mtode ms pro -
ductiu al preu corrent, fent pujar aquest fins al lmit en qu un
altre mtode entra en escena.

En la lgica del sistema de Sraffa els medis do producci no

produts tenen un rol simtric al de les mercat] ori os no bsiques:
aquestes no apareixen en el cant dlo inputs; la terra no apareis
en el cant dels outputs.
 72

Quin s el mtode ms barat, donat el tipus de benefici (o de sa~

iari? Aquesta qesti s important perqu de la- resposta que es
doni depn l'existncia o no de rendes positives dhuc amb limi
taoi de terres. Si per exemple el tipus de benefici s donat,
sembla que no hi haur rendes positives si la demanda agregada
corresponent al mxim tipus do salari compatible amb aquells be
neficis s igual a l'escala de producci de blat al preu determi-
nat per un sistema d'equacions en el que les rendes fossin malv-
es. .

Dit d'una altra manera: la proporci d'inputs observada correspon

al mtode ms barat possible si 1'tnica soluci del sistema in
clou valors nuls per la renda sempre suposant un sol mtode de
producci i terres iguals en quantitat limitada.

Ara b; sembla que la introducci per primer cop d'un segon mto-
de no tan barat, no dna lloc de moment a renda positiva, per tal
com aquestes han de ser uniformes per Ha. i no augmenten per so
bre de zero fins que el mtode ms barat hagi estat esbandit de -
la superfcie conreuable. Per tant s coherent l'afirmaci de
Sraffa que l'inic signe visible de l'escassetat de terra s la o
existncia de processos o mtodes diferents de producci en ter
res iguals? l'existncia de rendes positives fra condici sufi -
cient per no necessria per a inferir l'escassetat de terres.
j

Tamb s'hauria de veure coin queda, en la versi de Sraffa, la de-

finici de Ricardo que la renda s tota la diferncia de cost en-
tre el producte del capital ms eficient i el del menys eficient,
definici que est pensada per a tenir validesa en el marge ex
tensiu i_ intensiu. Es clar que en la formulaci de Sraffa la di -
ferncia hauria de referir-se, si totes les tex*res fossin de la
 73

mateixa qualitat, al mtode efectivament ms car i al potencial -

ment o histricament ms barat, perqu les rendes no desapareixen
en uniformitzar-se tots els processos a un nivell ms alt de cost
unitari tot i que efectivament no hi ha aleshores diferncies
de cost entre uns mtodes i uns altres. Aix no sembla molt lluny
de la posici simplificada de Ricardo que segueix pensant com si
les primeres unitats d'input en cada explo taci fossin ms efi -
oients que les darreres. Sraffa no entra en aquest joc d'hipte -
sis, per el seu mode d'expressar-se tampoc no les exclou.

Unes consideracions finals del Captol XI de Sraffa, I960, es re-

fereixen al cas de la producci mltiple. Si la terra d'una certa
qualitat fos molt bona per a un determinat producte, s'utilitza -
ria tota en la seva producci i noms aquest producte s'hi con
reuaria. En aquest cas d'especialitzaci total (similar al de la
renda en el marge intensiu) la renda corresponent fra indepen
dent de les altres rendes. Si un sl s bo per vinya i no per res
ms, la renda que s'hi pot obtenir ser funci exclusivament de -
la seva extensi (admetent que els altres terres sn prou ms do-
lents per a fer-hi vinya) i de la demanda de vi i ram: s a dir,
ho ser mentre la demanda no vagi prou enll com per forar una -
intensificaci tan costosa que un altre sl, amb menys coet, tot
i ser ms dolent, entri a produir ram.

Per aquest f.ra un cas potser excepcional. Si cada qualitat de -

terra admet ms d'un conreu, el nombre de processos productius
diferents s igual a la suma del nombre de qualitats de terra ms
el nombre de productes presents en cada sl. Ens acostem, reia
xant les restriccions de Ricardo, al ran complexe amb qu s'on
fronten les teories neoclssiques - que per aix diuen tan poc
com que els preus sn iguals als costos en el marge i les rendes
 74

iguals a la productivitat marginal de la terra, o en tt cas

iguals o ms grans que les que es podrien generar en d'altres
conreus possibles. Per Sraffa mant que la superposici obser -
vada do productes i terra ha de ser suficient per a determinar
preus i rendes en un sistema, com el seu, no marginalista. N'hi
hauria prou diu que fos possible de construir una mercade
riatipus3? de la que fossin excloses totes les terres i tots els
productes no-bsics (tal com viem abans).

Si no hi hagus ms que una classe o qualitat de terra, la mul -

tiplicitat de productes no complicaria massa el problema. Per -
noms per a un conreu foren compatibles dos mtodes; pels al
tres el nombre de mtodes o processos hauria de ser igual al de
productes (Sraffa, 1960 o 8$).(Pins que un segon procs ms car
no hagus escombrat el ms barat en un conreu determinat, no es
produiria l'augment de renda que permetria l'entrada en joc de -
"segons processos" en d'altres conreus, o ms exactament en un -
d'ells).

55
Mercader!a-tipus s la produda pel sistema-tipus, s a dir,
la comprada en determinades proporcions per totes les mercade -
ries bsiques - concretament en proporcions iguals que les que
observen entre ells els inputs necessaris per la seva produc
ci. Mercaderies bsiques sn les que entren directament o in -
directament en la producci de totes les mercaderies. Mercade
ries no-bsiques sn les que no entren en la producci de les -
altres o noms en les de mercaderies no-bsiques.
 75

Quadrio, 196?, tot desenrotllant el tractament de Sraffa arriba -

a la conclusi, com hem assenyalat, que no es pot considerar que
el model neo-ricardi permeti de menysprear coherentment els re -
cursos no produts en la determinaci de les caracterstiques
distribucional (s'alari-benefici) i del valor - que s la infe
renoia que podia obtenir-se, i que han extret els comentadors de
Sraffa, en una lectura rpida de la Produccide mercaderies per
mitj de mercaderies. Quadrio assenyala que Sraffa oblida la in -
fluencia dels canvis en la variable distribucional exgena (sala-
ri o benefici) sobre la posici del marge de conreu i per tant
sobre l'escala del sistema - que Sraffa suposa invariant. Aquesta
escala noms es pot suposar invariant, en variar la posici del -
marge i per tant el nombre de processos (o terres diferents) en -
operaci, si varien tamb el que Quadrio anomena "nivells d'acti-
vaci" dels diferents processos, i aix porta problemes si es re-
corda el principi de racionalitat econmica tants cops esmentat
segons el qual no s'activa un procs fins que 1'antera or est ac-
tivat al mxim (Quadrio, 196?, p. 2?).

Aquesta pega est relacionada amb la u&ualment observada, en elo

comentaris a l'anlisi de Sraffa (i tamb, com hem vist, en la
crtica neo-clssica a Ricardo) en el sentit que aquest no permet
"de tenir en compte..e els efectes que les variacions en la dis
tribuci poden tenir sobre la producci dele diversos bns a tra-
t

vs dels canvis generats en la demanda"(ibfdom). Per s ms greu,

afirma Quadrio, que la pega per ell formulada no es pot resoldre
introduint una hiptesi de coeficients fixes i rendiments cons
tants (Sraffa no parla mai de funci de producci ni coeficients
fixes, sin de tcniques observades en un moment donat)} caldran
restriccions addicionals imposades per la demanda o la disponibl-
 .76

litat de factors (per exemple, de treball) per a resoldre el sis-

tema preus-distribuci.

"Per tant - conclou Quadrio, 1967 P 28 - un canvi, en el tipus -

de "benefici (o de salari) pot produir... efectes sobre els preus
i sobre el tipus de salari (o de benefici) no solament a travs -
d'un mecanisme anleg al que opera en un sistema de producci
simple, en el qual cada procs produeix una mercaderia, sin tam-
b a travs del canvi en l'ordre d'eficincia dels processos que
produeixen la mateixa mercaderia i el consegent canvi en el ni
vell d'activaci i el nombre de processos operant efectivament".

Malhauradament pels nostres fins la investigaci de Quadrio es

centra en l'estudi d'aquestes connexions en el cas extensiu, dei-
xant de banda el cas intensiu - que tanmateix, diu, es pot obt -
nir sense dificultat a partir del seu procediment.

En la primera versi, i la ms completa, Quadrio (1967, p. 15)

suggereix que el seu exercici, tractant en forma ms orgnica els

"En sntesi, aquesta anlisi es preocupa per les relacions que

poden subsistir entre les variacions en la magnitud distributiva
exgena i les de l'excedent a distribuir, diferenciant-se aix
netament del's usuals models lineals o del sistema de Sraffa amb -
producci simple - per b que en el darrer poden mantenir-se re -
serves prop de la independncia de les dues entitats per altres
motius (o a dir, a causa de les relacions entro distribuci i
demanda( " *)en presncia d'una no precisada forma de les equa
cions de producci. Si aquestes es suposessin lineals les reser -
ves no tindrien fonament, com s obvi)" (Quadrio, 1967, pp.34-35).
 77

factors escassos relegats per Sraffa a. una rellevncia secundria

determinaci del tipus de renda -, "pot donar elements per a
establir si aquesta consideraci explcita dele factors escassos
no empeny la teoria de Sraffa a acostar-se... a la teoria neocls_
sica, en la que, com s notori, hi tenen un rol crucial". En la -
presentaci del problema ms recent (Quadrio, 1976, pp. 2,3) sem-
bla concloure 's que no hi ha malgrat tot aproximaci entre les
teories marginalistes i les residuals: "no creiem que posant-hi
l'escasseiefc dins la teoria nericardian, aquesta s'inclini cap
a la neoclssica".
 78

. Resum i perspectives

La crtica generalitzaci neoclssica potser no t en compte en

la prctica i en general - s en Marshall - que les rendes de la
terra tenen una "persistncia i generalitat" que les fa diferents -
de les rendes econmiques d'altres factors i ms bviament encara -
de les quasi-rendes del capital fixe.

Si no fos aix no hagus estat possible que recentment encara (Bo -

berston, 1961, p.159 ) es defenss el lleu ricardisme de Marshall
desprs d'haver-lo criticat i de considerar "terra" tot all que
l'home no pot augmentar" - defensa que es feia en termes de conv -
nincia poltica, car les rendes creixien amb el progrs econmic.
Tamb deu anar lligada aquesta^ convenincia al fet que la totalitat
de la renda delsl s ms fcilment identificable, i potser al fet
que les rendes, per exemple, de la capacitat managerial extraoi^di -
nria o el treball qualificat escs estan lligades a una qualitat -
personal o difcilment adquirible. Jo vaig suggerir a una altra t'
banda (P. Maragall, 1974 P- 16) que inclus el treball en general -
va ser vist en aquesta poca d'eclosi'neoclssica com a perceptor
de rendes per l'existncia a Nord-Amrica d'unes condicions d'escs
setat que permetien defugir la dictadura del nivell de subsistncia
d'una forma estable i permanent.

La formulaci neoclssica extrema no va consistir en mostrar que

tamb el treball obtindria rendes sin que tota renda es podria ex-
pressar com a valor de la productivitat marginal, igual com les al-
tres retribucions factorials. La idea clssica del salari fixe o
l'elasticitat infinita de l'oferta de treball era'ben prxima. Per
tal vegada no ha estat prou remarcat que l'escassetat de treball
- en el cas de Nord-Amrica a]menys - no ho era inicialment en re
 79

lacio a la dotaci de capital, o no noms en relaci al capital, -

sin en relaci a la terra. Es a dir que els salaris es van situar
establement per sobre del nivell de subsistncia europeu en un
continent en el que les rendes eren quasi inexistents. Dit d'una -
altra manera, all on tot treballador pot obtenir la seva subsis
tncia com a camperol individual, el proletariat industrial o no
apareix o apareix amb un nivell salarial inicial tan alt com la
productivitat del treball simple en terres de qualitat, tan alt
com la retribuci del camperol.

Aix, tradut a termes d'elevaci histrica del nivell mnim & ._

ms, tenia pels clssics conseqncies positives. Per a Ricardo
- que pensava on Anglaterra - 1'elevaci de la norma mnima no
feia sin apropar l'estancament a un nivell de poblaci menor, de
benestar ms alt i de poc aprofitament relatiu de les terres mar
ginals. En el lmit noms en conreuarien les terres que "dones
sin" per individu tant com aquesta norma creixent (amb beneficis i
rendes=o). Per en les condicions del nou mn aquest escenari era
irellevant.

La colonitzaci i expansi americana facilitava doncs la decadn -

eia de la teoria forta de la renda del sl en un doble sentitt
1) les rendes de la terra a Europa queien, tal com va preveure Ri-
cardo; 2) els salaris americans se situaven aviat per damunt del -
mnim europeu'de subsistncia, apareixent com a perceptors de ren-
da o do productivitat marginal.

5
Dec a F. Targetti l'observaci que els salaris per damunt la
subsistncia no invaliden la teoria ricardiana de la distribuci,
tal com Sraffa demostra. Per Quadrio ha explicat que en aquestes
condicions la renda no es pot eliminar fcilment de la teoria del
valor (vegeu p. 67 )
 8o

Al mateix temps el problema de Jevons es resolia per la via irape

rialista - les rendes de la mineria no feien nosa, doncs.

Avui, un segle desprs, potser estem tancant un cicle obert ales

hores.

Al mateix temps que Europa continua important aliments o pagant

cara la protecci, sorgeixen monopolistes de recursos minerals i
petrolfers i l'augment de la demanda d'aliments en els pasos an-
tigament exportadors dna nova fora a l'agricultura ms producti-
va. L'augment de la densitat industrial crea un nou tipus de ren
des, derivades d'uns nous tipus d'escassetat, la de recursos natu-
rals abans lliures (aigua, aire, medis incontaminats). En fi, l'es_
pecialitaaci manufacturera dels pasos que importaven aliments
incorre en costos creixents amb l'aparici de lmits a les econo -
mies d'aglomeraci urbana, mentre que les expectatives dels ren
tistes urbans segueixen potser sent considerables.

L'escenari est prest per a una re-aparici amb fora de la teoria

de les rendes pures, les rendes dels recursos no augmentables a
llarg termini i diferencials, amb demandes rgides i tota la res -
ta. La literatura sobre els lmits del creixement s un bon primer
exemple. La' crisi relativa possible de les rendes urbanes pot ser
contrapesada pel fet que un input corrent de l'accessibilitat
i- l'energia - esdev recurs natural escs. I en tot cas l'escasse-
tat de llocs tranquils, poc densificats i no-contaminats seguir -
donant peu a rendes de posici importants.

Es possible que la re-aparici de les rendes clssiques tingui a -

 81

veure amb oi descrdit corrent de la teoria substitutiva, la de -

les productivitats marginals. Quan les demandes sn elstiques i
les substitucions fcils tamb a la producci, una teoria de li -
mits i rendes no t segurament massa sentit excepte en el curt
termini -. Quan, com avui, sembla torna a dominar l'estricta exi-
gncia de l'escassetat absoluta - i tota renda diferencial s en
v

un sentit una renda d'escassetat, com assenyalava Marshall la -

productivitat obtinguda per la darrera unitat del factor escs
sobre quantitats fixes dels abundants's un concepte buit, tan
especulatiu com podia ser per a Ricardo imaginar les rendes del
terratinent angls com a retribuci marcada per l'increment de
producci obtingut per un capitalista blader amb recursos produ
bles (capital i treball) limitats per capa d'afegir dosis suc
cessives de sl a la seva explotaci.

La interpretaci que hem anat donant aqu s que, en efecte, aix

va esdevenir imaginable i inclus real - si b a escala agregada,
a travs de l'addici de terres americanos o en tot oas ultrama
ries a l'stock boiant per comparativament limitat de capital i
treball a Europa. Per els trets fonamentals de 1'economia mun
dial dels 70 tornen a ser com els de l'Anglaterra de 1815.

(A 1'Apndix 3 es presenta una digressi sobre l'evoluci previ -

sible de les rendes de la terra en relaci a alguns dels factors
a llarg termini que actuen en l'actual perspectiva econmica in -
ternacional).
 82

1.4. IMPOSTOS SOBRE LA RENBA BE LA TERRA

o. Els classics

Ja hem vist que els fisiocrates estimaven que l'nic impost just
x
era l'impost sobre la renda de la terra. Essent la renda igual a
l'excedent sobre el cost, aquest impost era l'iinic que no afectava
l'escala del sistema o nivell de reproducci. Tot altre impost-hau-
ria d'afectar les despeses necessries (en aliments o instruments)
i danyaria per tant, a travs d'una disminuci dels avenos o in
versions, el volum de producci.

Amb Smith i sobretot amb Ricardo la teoria do l'impost sobre la

renda de la terra adquireix-una base terica ms complexa i dura
ble. Els impostos sobre la venda de terres cauran enterament sobre
el venedor (Smith, citat per Ricardo, Principles, p. 154, Sraffa
ed.) i sn indesitjables perqu distorsionen l'assignaci millor
del capital nacional, impedint transaccions a travs de les quals -
el capital cerca utilitzacions ptimes. L'avantatge de l'impost so-
bre les transferncies do propietat s la facilitat de recaudaci ~
(Ricardo, 1817, P. 154).

Els impostos sobre la possessi de terres, si sn proporcionals a -

l'extensi del conreu, tenen efectes similars als impostos sobre el
producte, elevant a curt termini el preu del blat i beneficiant
primer el camperol situat en terres millors, i en cloure's l'arrenda.

L'impost sobre la terra, o taille, font principal del finana.

ment de Versalles i de la guerra do successi amb Espanya, era una
crrega inacceptable (Blaug, 1962, p. 26).
 83

ment, al terratinent. Aix va contra la 4 mxima do Smith sobre

els impostos, diu Ricardo, perqu treu dels contribuents ms del
que dna a l'estat. El que no veia Smith - afegeix Ricardo - s
que com hi ha capital invertit en sl de renda nul.la, no pot
ser pagat tot l'impost pels terratinents. Pugen els preus i es -
mantenen les rendes. Una part del treball de la naci, abans
disponible pel contribuent, es posa a disposici de l'estat, di
minuint el producte net i el capital.

Com explica ms endavant (Ricardo, 1817, pp. 156-172) en parlar

dels impostos sobre els productes de la terra, l'efecte de l'im-
post s important pels consumidors a travs de l'augment del
preu del blat, amb disminuci de la renda en termes de blat i
manteniment de la renda monetria.

Indirectament els beneficis caurien, perqu ois salaris moneta -

ris haurien de pujar. Per tant 1'impost fra pagat per consumi -
dors i capitalistes. Es un impost desigual, no pagat pels ren
distes. I en l'interval entre el primer efecte (ala dels preus)
i el segon (ala dels salaris i caiguda dels beneficis), el po -
ble resultaria empobrit. L'efecte final sobre els beneficis re -
tardaria l'acumulaci de capital.

En canvi l'impost sobre la renda (Ricardo, 1817, pp. 173-75)

afectaria noms la renda, igual com pels fisicrates. Jo s un -
impost traslladable als consumidors, perqu el producte margi
nal, que s el que fixa el preu, no el paga (renda nulla). No-

K-
La mateixa conclusi s'obt on ela models neo-ricardians. Ve-
geu Sraffa, 1963, p. 74 (citat per E. Lluch, 1976). Per aqu la
conclusi s discutida (tant per Quadrio, 1967, 1976, com per E.
, 1976).
 84

ms pagaria el consumidor i es desanimaria la producoi en la me -

sura que la renda pagada al propietari inclogus retorns al capi -
tal invertit per aquest. Per aviat trobarien els propietaris un -
mitj per a distingir aquests retorns de la renda pura, o b el
"~ 3C
capital fra invertit pel camperol arrendatari.

El tithe, o impost sobre el producte cobrat per 1'Esglsia, fra -

pitjor que la taxa sobre els productes de la terra, perqu era un
impost sobre el valor del producte (un 10$ d'aquest) i per tant
augmentaria amb el creixement de l'economia - sempre acompanyat
d'un augment dels preus del blat. Com que el producte net de sala-
ris baixa sempre, amb el creixement, en proporci al producte brut
per al mateix temps es el destinatari darrer de la crrega fis -
cal, tot impost sobre el producte brut s injust i intolerable
(Ricardo, 181?, p.. 176-l8o).

James Mill, seguint Ricardo, va establir que tots els increments -

futurs de renda a partir d'un any-base determinat podien ser com -
pletarnent taxata sense efectes perjudicials. John Stuart Mill, que
presid la Land Te.nure Reform Association va reproduir la propos-
tas deixar exemptes les rendes actuals, taxant el futur increment
de rendes no guanyades mitjanant l'impost sobre els guanys de ca-

pital procedents d'augments del preu del sl (o "plus-vlues")
(Blaug, 1962, p. 87).

Sn d'inters les observacions de Ricardo en aquest punt per

a examinar elc efectes diferents de la imposi ei"sobre el sl o
sobre el sl i edificis.
 85

Henry George (l8?9) an ms enll. La confiscaci de tota la ren -

da, a la fisicrata, acabaria amb la misria i les crisis (causa -
des per l'especulaci). L'impost nic fra suficient per l'Estat.
Caldria deixar exemptes de l'impost les millores i limitar la ta -
xaci a la renda pura. aix es reduiria el preu del sl com a pur
espai o ubicaci a zero, deixant en peu les rendes dels edificis i
altres millores.

George estava contra tota indemnitzaci, que de fet reconduiria la

seva proposta a un impost sobre els increments futurs de renda
(Blaug, 1962, p. 88). Tampoc era partidari de la nacionalitaaci,
,car afavoria la corrupci.

Marshall objectaria que tots__els agents econmics podien obtenir

"rendes" a curt termini, per estaria d'acord amb George que cap -
quasi-renda mostrava la persistncia i la generalitat de la renda
del sl (Blaug, 1902, p. 88). No hi hauria cap objecci marshalli^a
na a l'impost sobre la renda del sl si fos administrativament pos/
Bible de distingir entre la pura re nd a d e s i tuaci i la renda de -
guda a les millores: l'elasticitat d'oferta de l'espai era real
ment quasi nulla (no totalment nul.la perqu hi ha alada).

Tant Walras com Wicksteed foren partidaris de la nacionalitzaci -

del sl amb plena indemnitzaci. Pins aqu arrib la influncia de
Ricardo (Blaug, 1962, p. 89).
 86

. Crtiques i reserves a la imposici sobre la renda del sl.

En principi res no s'oposa a la taxaci de les rendes de situa-
ci, advertint que avui no cal ferse illusions respecte del rert
diment d'aquest impost, excepte en ciutats rpidament creixents

(Blaug, 1962, p. 88).

Caldria sospesar els drets de propietat perjudicats en comparaci

a l'estmul que un impost a la George significaria per la inver -
B en millores. Per potser - afegeix Blaug - hi ha altres mane-
res de millorar finques deteriorades.

Si el que no ens agrada s 1'especulaci del sl i "l'ingrs no

guanyat", aleshores potser fra millor conclou - un tractament
diferencial dels guanys de capital dins de l'impost sobre els in-
gressos (l'anomenat impost sobre la"renda).
i

I si tot aix s molt complicat, potser fra millor nacionalitzar

el sl, malgrat les objeccions de George. Per l'especulaci t -
una funci: arbitrar entre expectatives diverses referents a ubi-
cacions particulars - joc d'arbitratge en el que les prdues s'e-
quiparen als guanys. Si nacionalitzem el sl, doncs, la comunitat
hauria de carregar amb els costos de les previsions equivocades -
(Blaug, 1962, p. 89).

La proposta de George no ha estat aplicada, excepte per alguns
governs locals (i pels pasos "socialistes"). La proposta ms mo-
derada de Mills va ser adoptada en el pressupost angls de 1909 -
"sl urb no edificat" i per la Town and Country Planning .et de
1947 (la llei del sl anglesa de la post-guerra) que taxava els -
increments futurs de renda de totes les classes de sl.
 87

Beferent a les propostes de Walras de nacionalitzaci amb indem -

nitzaci amb ttols de deute pblic, i utilitzant les rendes fu -
tures per a pagar els corresponents interessos i amortitzacions
de l'emprstit, fra un mal negoci, segons Blaug (1962, p. 89),
perqu com que el preu del sl no s sin el fluxe esperat de
rendes futures descomptat a la taxa d'inters corrent, la plena -
compensaci implicaria que les rendes obtingudes foren esgotades
en el pagament dels interessos i 1'estat no fra mai capa de re-
dimir l'emprstit.

Walras solucionava aquest problema, seguint Ricardo, suposant una

tendncia de les rendes a crixer, i proposava de pagar als pro -
pietaris un preu corresponent a 99 anys equivalent a una renda
perptua des del punt de vista del propietari individual. A par -
3g
tir d'aquest termini totes les rendes revertirien a l'estat.
D'altra banda Walras pensava que el tipus d'inters havia de cau-
re, i aix natural'ment beneficiaria l'estat nacionalitzador (Gra-
nell, 1970).

Keiper (1961, p. 105 i ss.) assenyala que hi ha qestions tiques

implicades en la taxaci de la renda. (Aquest s un punt com al
tractament del tema per la majoria dels actuals "economistes ur -
bans").Si Eicardo tingus ra que la renda era un retorn als ele-
ments gratuts i indestructibles aportats per la natura,els preus
del terra no reflectirien costos en cap sentit. Per tant els indi

Blau atribueix el poc xit de la proposta de Walras, tan aviat

com fou enunciada, a la fallida de les previsions de Eicardo.
vidus que tinguessin el control del sl tindrien ingressos amb ca-
rcter de .guanys de monopoli, per aix no implicaria necessria
ment inequitat perqu els retorns al propietari no foren ms alts,
parant compte dels riscos diferents, als que produirien inversions
equivalents en altres actius. Tanmateix el carcter no-guanyat do
la riquesa obtinguda pels propietaris inicials fra ben clar en
comparaci amb els retorns al capital com a recurs produt pels
homes amb esforos acumulats.

Avui, per, molts neguen que hi hagi cap diferncia substancial

entre terra i capital i en conseqncia la qesti de "l'ingrs no
guanyat" es transforma en una qesti tica entorn del dret a ob -
tenir ingressos derivats d'aconteixements no previstos.

La renda econmica pot definir-se de dues maneres(Keiper, 1961,

p. 106): 1) un retorn per damunt d'all que el factor que el reb -
obtindria en la segona millor utilitzaci? o b 2) un retorn ob
tingut pel factor productiu per damunt d'all que exigeix per a
mantenir-se en el sou s present. Aquestes dues definicions sn
inequvoques en el cas d'oferta perfectament inclstica per dive
geixen, o no coincideixen amb els fets observats, en els altres
casos. La segona definici falla quan el factor t possibles usos
alternatius, val a dir, quan l'oferta del factor no s completa
ment inelstica, perqu el seu propietari pot aleshores canviar la
j

quantitat oferta si una part de la renda se li treu per via fiscal

o una altra.

Per tant, segueix Keiper, la imposici de les rendes econmiques,

en casos d'oferta inelstica per no perfectament inelstica,
afectar negativament l'assignaci dels recursos econmics, I en -
 89

el cas d'oferta perfectament inelstica (com la de determinats

tipus de sl) l'assignaci no en resultaria afectada per "esto -
varia" l'incentiu proporcionat per la iniciativa privada.

Un problema compcat es deriva del fet que com ms alt sigui el

nivell d'agregaci que adoptem, menys sn els usos alternatius
dels recursos productius en qesti (terra o altres) i per tant
segons Keiper (1961, p. 107) - menor l'elasticitat de l'oferta. -
Es clar; el terra agrcola dedicat a producci d'aliments, per -
exemple, t pocs usos alternatius (llevat d'aquell situat prop de

les ciutats) per tant la seva oferta s fortament inelstica. -*

Per el terra dedicat al Maresme a la producci de clavells o el
que a Pals destinavBn fa uns anys a la producci d'arrs (nivells
ms desagregis d'anlisi) t una colla d'usos alternatius i una
oferta prou sensible al canvi dels preus relatius. Bes d'un cert
punt de vista, doncs, aquests terrenys estarien obtenint rendes -
i des d'una altra ptica estarien rebent 'retorns funcionals", ne-
cessaris per a mantenir el nivell d'oferta observat.

Per tant, conclou Keiper, si l'impost fos pensat per a absorbir -

rendes econmiques observades a un nivell d*anlisi molt agregat,
a la prctica s'absorbirien tamb retorns funcionals i l'assig
naci d'aquell particular recurs en resultaria afectada. Millor -
fra un impost general sobre tot el sl, dissenyat per a captar -
j
tots els rendiments, tant funcionals com excedents. Por exemple,
un impost proporcional al valor anual del sl en el seu millor
s, que afectaria poc o res l'assignaci de cada tram de terra en
tre diversos usos.

Ms complicacions: si b s cert que per la ja ocie t a. t en conjunt -

l'oferta de sl s inelstica (i per tant els retorns al sl sn
 90

"excedents" o "rendes"), per l'utilitzador individual dels serveis

del terra (el camperol arrendatari) el pagament d'aquest s s de
totes passades un pagament necessari, com el dels altres factors
de producci, i eri la seva comptabilitat queda reflectit com un
cost. Per la indstria o sector al qual pertany aquest productor
individual, se sol identificar la renda econmica amb aquella part
del pagament total que queda per damunt del que la terra obtindria
en usos alternatius, o en el millor dels usos alternatius, s a
dir, per la indstria s renda l'excs sobre els rendiments alter-
natius o de transferncia (Keiper, 1961, p. 110).

Aix sembla prou clar, per resta per determinar quins sn els
rendiments de transf erncia~.~ El problema s equivalent al de de
terminar la funci o corba d'oferta - i aquesta determinaci pres-
suposa de nou l'adopci d'un o altre nivell d'agregaci com a punt
de partida, depenent de l'objecte de l'anlisi. Per a explicar la -
distribuci funcional dels ingressos adoptarien una corba d'oferta
agregada i aquesta fra necessriament menys elstica que la que
es troba davant una indstria o un productor. Per de fet les re -
tribucions dels factors es determinen en mercats ms concrets i
especfics. Per tant l'agregaci de corbes d'oferta ms enll d'a
t

quests mercats pot donar la falsa impressi de l'existncia de

rendes econmiques molt importants. Perqu qualsevol corba d'ofer-
ta amb elasticitat menor que infinit donar lloc a rendes^ com ja
hem dit, l'elasticitat disminueix amb el nivell d'agregaci (Kei -
per, 1961, pp. 112-113).

D'altra banda, en canvi, els neoclseics tendeixen a esborrar la -

distinci entre capital i terra. O bd es parla de mercats molt ec-
pecfics i aleshores no hi ha classes socials (sin purament dis
 91

tribuci personal de la renda) o b, si es parla a nivell agregat,

a tant se val prescindir del terra que incorpora elements indes
triables d'esfor hum passat (Knight, The Economic Organizativ, -
1933) i considerar aleshores solament dos factors categrics: ca -
pital (incloent-hi la terra) i treball. La base per diferenciar
entre renda i inters esdev aleshores el diferent grau de risc i
incertesa entre les inversions fetes en els dos actius respectius.

Aquesta distinci entre risc i incertesa s tanmateix valida per a

distingir tamb entre rendes empresarials i beneficis purs. Hi ha
renda empresarial, com a retribuci extraordinria de la capacitat
organitzativa, a causa de l'adscripci d'aquesta capacitat a una
empresa en concret, que fa que el rendiment de l'empresari sigui -
superior als ingressos de transferncia. Aquest retorn s residual
per previsible. En canvi els beneficis purs sn rendiments ines
perats. El risc s determinable des d'un punt de vista probabils -
tic. La incertesa no s determinable. D'ella se'n deriven els bene-
ficis purs - que vnen a substituir, en els neoclssics, la pura
renda ricardiana, i que foren l'objecto desitjat d'una teoria de
l'impost que cerqus d'alterar al mnim l'assignaci de recursos i
el nivell d'oferta dels factors (Keiper, p. 117).

Hi ha ms. Totes les rendes sn excedents, per no tots els exce

dents sn rendes (Keiper, ibidem). Hi ha excedent del consumador, -
identificat per Marshall amb el triangle sota la corba de demanda i
per sobre de l'horitzontal del preu (i criticat desprs en casos
d'utilitat marginal decreixent del diner i d'efectes-renda impor
tants en canviar els preus). Admetent la versi crua de l'excedent
del consumidor, l'impacte d'un impost sobre la quantitat venuda d'xi
na mercaderia pot ser negatiu (rendiment obtingut < excedent del
 92

productor 4 excedent del consumidor). Aix no passaria amb un im -

post sobre els ingressos (impost sobre la renda) (Keiper, 1961,
p. 118, citant Musgrave, The Theory of PublicFinance, 1959).

Si admetem que l'apreciaci per part d'un treballador individual -

dels augments d'ingrs (o dels alternatius augments de lleure) de-
creixen amb la quantitat frui'da pot arribar-se a una ordenaci
dels impostos sobre els ingressos d'acord amb el seu impacte sobre
l'oferta de treball. De bo a dolent es poden classificar l'impost
lineal, el regressiu, el proporcional i el progressiu (Keiper,
1961, p. 119). ..

Qu passaria si apliqussim aquesta anlisi a la terra? Un impost

sobre la possessi de terra,s similar a un impost lineal sobre la
riquesa per cpita, i per tant impedir mnimament l'esfor econ-
mic, i encara es podria millorar, en el marc d'aquesta anlisi,
variant els tipus en forma progressiva d'acord amb l'augment de la
capacitat d'ingressos.

Estem a les antpodes de l'anlisi clssica (Quesnay, Smith, Ricar

do).

Mishan (citat per Keiper, 1961, p. 119) ha relacionat l'excedent -

del consumidor amb la renda econmica. Es demostra que la mesura -
econmica d'un guany excedent de benestar individual en termes -
4

de pas a corbes d'indiferncia ingrs/lleure superiors - no pot

ser taxada sense afectar la quantitat oferta del recurs. Si la de-
finici de renda econmica es fa en relaci a la compensaci d'in-
grs necessria per a mantenir l'oferent individual en el seu ni -
vell inicial de benestar, caldria concloure (amb Keiper e t a l t .
p. 123) gue la taxaci de la renda econmica tindria efectes sobre
els incentius a oferir serveis productius.
 93

Tornem al cas de la terra: si es poguessin determinar els va

lors-renda de totes les unitats de sl i ser taxats totalment, -
el valor del sl -cauria fins a zero. Com que cal suposar que
l'estimaci dels valors es faria eegons el millor s, qualsevol
error de clcul per part del propietari produiria guanys nega
tius, i en canvi guanys positius foren impensables. Si les taxes
no fossin del 100$ - segueix Keiper - l'estat tendiria sempre a
revisar les valoracions cap amunt quan es produssin guanys subjs
tancials pel propietari, de manera que els incentius a transfe -
rir el sl als millors usos en resultaria minvat. Des del punt -
de vista de l'eficincia, doncs, la taxaci total o quasitotal
no fra justificada.

Per com que s prcticament"impossible d'estimar correctament

els valors del sl corresponents al millor s, i mantenir-los al
dia, al sector pblic - conclou Keiper - tendir inevitablement
K
al control pblic del sl. '

Reprodum ntegrament la conclusi de Keiper et alt.(p. 125).

" En el terreny de la poltica econmica, les modernes too -

ries de la renda econmica i l'excedent no militen a favor
d'aquells que voldrien trobar en l'impost sobre una sola -
forma d'ingrs la base de finanament pblic. Aquestes
teories suggereixen que qualsevol impost sobre ingressos -

Un cop socialitzat el sl, el govern podria determinar les

rendes en el mercat subhastant el sl al millor oferent.
 94

ticament qestionables i derivats del mercat no tindr

xit si no s omnicomprensiu de tot tipus d'ingrs. Supo
sant que hi ha poltiques efectives contra les prctiques
monopolistiques, la conclusi s netament favorable a una
fiscalitat que no discrimini cap forma d'ingrs ni cap de-
ducci de cost".
 95

^ Impostos i demanda: la incidncia de l'impost.

Fins aqu no hem fet referncia ms que als efectes de l'impost S

bre l'oferta de sl.

Per no s difcil entendre que les caracterstiques de la demanda

tindran influncia sobre les quantitats i preus d'equilibri. Inclus
en el cas d'inelasticitat absoluta de l'oferta, el preu es pot veure
afectat. Knut Wicksell (1893)> desenrotllant la teoria ricardiana de
la renda, explicava que, no essent la renda del sl un "element del
preu", la seva confiscaci no modificaria, en principi, el preu ma -
teix. Tanmateix "la renda - afegeix - podria sser distribuda entre
els consumidors de pa (...) per aix no significa que el preu del -
pa baixs, al contrari, pujaria; car el consum i la demanda de pa
augmentaria sens dubte en aquestes circumstncies, mentre les possi-
bilitats de producci foren les mateixes d'abans".

Aquesta conclusi depn evidentment de l'elasticitat de la funci de

demanda.

Blaug (1962, p. 139) indica com en el mod'el ri cardia el moviment del

preu de la mercaderia taxada cap a l'equilibri t un perode d'ajus-
tament ms llarg com ms durable s la mercaderia, ms inels.tica la
seva oferta i ms elstica la seva demanda.

4
Bauml (1961, pp. 341342) descriu tamb els efectes diversos d'un -
impost sobre la transmissi d'una mercaderia en funci de l'elasti -
&
citat de les seves corbes d'oferta i demanda. El productor estar

Aquesta s una construcci standard, que pot trobar-se tamb, per

exemple, a Samuelson, Economies, 1955 (196?) p. 371, aplicat a l'im-
post sobre el blat.
 96

en condicions de traslladar 1'impost sobre el consumidor cora ms

rgida cigui la demanda i ms elstica l'oferta.

En efecte, si DD' i RR' sn les corbes de demanda i oferta de la

indistria productora de la mercaderia en qesti, preguntern-nos

quina part d'un impost unitari sobre el producte ser pagada pel
productor i quina part ser traspassada als consumidors en forma
de preus ms alts.

S'

, Q,

Com que RR' (corba d'oferta de la indstria a llarg termini) pot

ser interpretada com una corba de costos mitjans (benefici = O),-
l'addici d'un impost unitari fixe, que augmentaria igualment els
pagaments de les empreses en la mateixa quantitat (t) resultaria
en un desplaament uniforme de la corba de costos fins a S3'.

L'impost fra igual a IB. Per l'increment de preu noms fra PB.
V

Part de 1'impost (FB) fra doncs traslladat del productor al con-

sumidor. Per la incidncia de la part restant (AP) fra sobre el
productor.

Com ms petita fos la pendent de la corba de demanda., ms gran

fra la proporci do l'impost pagada pel productor (Fig. 1.4.2).
 97

Xrc\ <io.rtc\o. s/. i PA

Contrriament com ms petita fra la pendent de la corba d'oferta,

ms gran la proporci de l'impost desplaada al consumidor.

ApsBP J I*>cLinco. s/, producto- a FA

Aleshores podrem re-interpretar el cas clssic de Ricardo com un

en el qual la incidncia de l'impost sobre el blat, a causa de la
rigidesa de la demanda, s traslladada ntegrament so'bre els con-
sumidors (com a la figura 1.4.2 b).
ex

Per Ricardo insistia que els camperols havien de ser capaos

d'abandonar les explotacions en caure els beneficis (movilitat
del capital) per tal de fer recaure l'impost sobre els consumi
dors. Aix equival a la condici d'elasticitat de les corbes d'o-
 98

fer ta.

L'advertncia t sentit noms si es suposava que les diferncies de

fertilitat no eren importants. Altrament la caiguda dels beneficis
no produiria l'aband de les terres pitjors mentre no es produs la
renovaci dels arrendaments. O b, suposant la demanda totalment
inelstica, hom podria prescindir de l'elasticitat de l'oferta:tots
els impostos caurien eobre els consumidors, fos quina fos la forma
de les corbes de cost.

Cal veure tamb (figures 1.4.2 i 1.4.3) que les variacions de los -
quantitats d'equilibri sn petites ms amb corbes de demanda i ofer
ta rgides que amb corbes elstiques.
 99

Aquesta construcci simple t un inters notable per l'anlisi, -

ms endavant, de la incidncia dels impostos sobre el sl urb en
el nostre context.
 C A P I T O L 2 100

E L S P R E U S D E L S O L U R B

2.1. DE LA RENDA DE LA TERRA AL PREU DEL SOL URB

. La validesa_dels supsits clssics. Von Thnen.

Pels clssics la renda del sl urb, i per tant el seu preu (que
s la capitalitzaci de les rendes o rendiments esperats en aquest
Bol) estaven lligats a la renda agrcola, d'una forma o d'una al -
tra. Perqu el sl agrcol als entorns d'una ciutat passs a ser -
urb, el rendiment hauria de ser igual o ms gran en usos urbans -
que en el conreu bsic.

En indicar que les rendes del sl agrcola depenien tant de la

fertilitat com de la distncia als mercats urbans, Ricardo havia -
posat de relleu una primera forma de relaci entre la ciutat i els
preus agrcoles. Aquesta proposici posava les bases d'una teoria
de les rendes urbanes, en la qual l'accessibilitat al centre subs-
tituiria la fertilitat agrria.

La comparaci entre rendiments agrcoles i rendiments urbans com -

a base del prou del sl urb, pot entendre's com una aplicaci del
cost d'oportunitat dels recursos i serveix per a establir terica-
ment els preus en el marge de la ciutat, on no serien doncs igual
a.zero per s determinats per un factor exgen, la qual cosa no
canvia massa 1'entrellat'dels arguments clssics.

Els preus intra-marginalo poden ser considerats, un cop substitu-

da la fertilitat per la distncia, com a capitalitzaci de rendes
diferencials, en aquest cas "rendes de situaci".

Les coses es compliquen si comparem la resta dols supsits ricar-

dians respecte de la terra amb els admisibles pel cas del sl ur-
b- l) Monocultiu - o una nica utilitzaci -; 2) oferta limitada
 101

i 3) rigidesa de la demanda, no sn supsits totalment adaptables

al sl urb; 4) la vessant distribueional del model en resulta mo-
dificada. Per suposem inicialment que els supsits ricardians fo-
ssin adaptables i preguntem-nos quines modificacions calen per a -
conservar la Virtualitt del model - i a quin cost, en termes d'iri
ferncies invalidades.

1) La producci d'habitacles fra assimilable a la producci de

blat i per tant el preu del sl urb esdevindria funci del preu -
de l'habitacle (i no al revs) igual com succea amb el preu del
sl agrcola i el del blat.

Do la mateixa manera, aplicant l'esquema ricardi sense ms com

plicacions als preus del sl_urb, aquests es formarien de .la pe
rifria cap al centre. En el marge l'accessibilitat seria, sin
nulla, s mnima - i inferior, si es pogus valorar en un mercat,
al valor del rendiment agrcola de les mateixes terres. En el mar-
ge de la ciutat, les "rendes urbanes", en aquest esquema sn pro
piament nulles i el preu de la terra est sostingut noms pel
rendiment agrcola.

Per, tot i la permanncia de les estructures urbanes en relaci -

rab la renovaci anual dels conreus, la freqncia dels canvis
d'xs d'aquestes estructures abans de llur total depreciaci fsica
fa pensar que en les ciutats els usos alternatius juguen un paper
ms determinant, relativament, que en el terra agrcola.

2) Sembla clar que el sl susceptible de ser utilitzat product!-

vanient per la conotrucci d'habitatges, en relaci als standards -
d'utilitzaci d'espai amb aquesta finalitat, no s limitat com el
sl agrcola prcchictiu en pasos amb densitats "modernes" com
 102

les corrents a Europa desprs de la revoluci demogrfica del

XVIII -.

Per, donada la tecnologia del transport, s que hi ha una limita

ci en cada ciutat., si b no tan dura com la limitaci anloga en
l'agricultura, en la quantitat de terra dotada d'un mnim d'accs
sibilitat mesurat en temps mxims de recorregut o en termes de
costos de transport.

En aquesta primera visi del problema, la construcci en alada,

la densificaci, podria ser comparada a la intensificaci de., ca.
pital agrcola sobre un sl determinat en l'esquema ricardi.
Perqu el parallelisme funcioni correctament s'ha de suposar
aleshores, com veurem, que els costos unitaris de construcci de
l'habitatge augmenten amb l'alada i la densitat - supsit que -
en efecte s corrent en els models d'economia urbana que sem -
bla relativament ben suportat pels fets a partir d'una certa co-
ta de construcci.

Un problema per l'adaptaci del model clssic prov aqu del fet
que aquesta cota pot haver estat mbil amb el progrs tcnic du-
rant un llarg perode, essent aquest progrs estalviador de sl,
especialment si no parvem compte de les externalitats negati
ves.
j
3) La relativa rigidesa de la demanda d'espai per a usos d'ha-
bitaci ha estat present implcitament com a supsit en els mo -
dels anteriors a Alonso, 1964. Desprs s'introdu la variaci en
l'espai consumit en funci del nivell de "renda*. -La capacitat de
valoraci de l'espai per a viure no s tan limitada com la in
elasticitat de l'estmac hum que Smith citava. Encara que, com
 103

veurem, hi ha una limitada capacitat de consum de temps lliure ob-

tingut per una millor accessibilitat. Recordem que en l'esquema
clssic de les rendes agrcoles el marge de conreu no quedava de -
terminat si la demanda no era rgida en resposta a canvis en la
renda, com assenyalava Blaug i tamb Quadrio, perqu una distribu-
ci canviant del producte entre les classes socials, en augmentar
la poblaci, alteraria la demanda i per tant la posici del marge
(i l'ordre de successi de les terres segons la seva productivi

Ms encara: l'habitatge no s una mercaderia homognia. Hi ha qua-

litats d'habitacle diferents, independentment de la posici o ac -
cessibilitat i l'espai consumit, i per tant hi ha un vector de
preus a considerar, i no un-sol preu com en el cas del blat (o en
major mesura que en aquest cas).

4) La vessant, dis tribu ei onal de la teoria clssica en restaria

aparentment exclosa o molt limitada en la mesura que

- el sl urb destinat a habitatges no s un factor productiu -

-s
en el mateix sentit que la terra i el treball,* o inclus el
capital fixe, destinats a la producci d'aliments i manufac -
tures.

- La propietat de sl urb no s, conseqentment, assimilable -

a una classe social categrica, lligada a la possessi d'una
fora productiva i possiblement mai no ha tingut, dins el
PNB, la importncia factual que les rendes de la terra agr -
cola tenien en l'poca clssica i abans.

Segons Keiper et alt. (1961) la part de la renda en el PNB dels

USA va passar del 7,7$ al 1850 a un 6,4% al 1956, desprs d'un se-
gle de forta urbanitzaci. Xifres encara ms baixes - per sola
ment por,rendes de situaci dels habitatges sn les que dna 'Co-
lin Clark (a Peter Hall, ed.1965,p.134) per Anglaterra: 1845,l,8$;
.1893, 5,1$; 1931, 3,3$.
 104

- L'assimilaci de conceptes com el de "marge" i "cost margi -

nal" es fa a escala local i no nacional - es tracta del mar-
ge de la ciutat.

Com explicar-se doncs la persistent popularitat dels enfocaments

de tipus clssic en el problema dels preus del sl urb? Bsica -
ment, crec, perqu les pegues esmentades no sn totals: afecten
sobretot l'anlisi dels efectes d'una determinada distribuci so-
bre el creixement nacional, per no priven l'enfocament clssic -
d'una utilitat en el camp purament distribucional en pasos den -
sament poblats - i tampoc, potser, en el del creixement urb i
del tamany de la ciutat. Tot aix es fa ms pals en els perodes
de forta urbanitzaci, com els que ha viscut el sud d'Europa d'en
a de la segona guerra mundial.

El que van dir els propis clssics anglesos sobre els preus del -
3C
sl urb s, lgicament, ben poca cosa. Per a J. S. ill i per a
Marx el carcter "no-guanyat" dels ingressos del propietari del -
sl urb era encara ms evident que en el cas de la propietat al
camp. Marx parla del "carcter tangible en aquest cas de la total
passivitat del propietari, l'activitat del qual es redueix a ex -
plotar els progressos del desenrotllament social" (Marx, 194,
citat per J. Rodrguez, 1974> P XXIV). En aquest context s ben
clar que "el propietari s'enriqueix mentre dorm".

J. A. Sohumpeter, 1954 p. 675, n. 76: lull .va escriure un pa-

rgraf esquemtic per suggrent sobre la renda urbana (Princi
Llibre III, cap. 5j^3) que va ser desprs desenrotllat per-
Edgevorth".
Val a dir que, com hem assenyalat abans (p. 52 ) Mill va ser el
primer en traslladar els exemples de Smith i Marx de cost d 'oport
nitat del el a l'explicaci de la renda urbana.
 105

La formalitzaci d'un model cora el clssic de .la ronda per expli-

car els preus a diferents distncies del centre urb, amb els su-
psits tradicionals, es troba ben aviat en von Thnen(1826-1863).
Es simptomtic de la vitalitat de la teoria clssica que avui els
manuals d'economia urbana comencen l'explicaci dels preus del
sl urb amb von Thnen.

Substitum fertilitat per distncia al centre i suposem una pla-

na de fertilitat uniforme entorn de la ciutat, que s alimentada
pels productes obtinguts a la plana. Suposem tamb, com en Ricar-
do, que els inputs produts (capital, treball) es combinen amb la "
terra a una ratio uniforme per hectrea. Els preus d'aquests in -
puts sn determinats competitivament (cosa que eliminaria les
quasi-rendes a llarg terminij. Els aliments sn transportats en -
lnia recta fins a la ciutat central i el cost de transport per -
Tm. i Km. s constant.

En aquestes condicions la renda de la terra creix linealment cap

al centre (la pendent de la funci renda-distncia s proporci -
nal al cost de transport per Tm/Km.) essent nul.la en el marge de
sl ms lluny i igual en tots els terrenys situats a la mateixa
distncia del centre.

j
A
Per una situaci de la teoria de von Thnen en l'evoluci del
pensament econmic, vegeu J. A. Schumpeter, 1954 (pp. 465-468) i
Eric Schneider "Johan Heinrich von Thnen" in Econometrica, ge -
ner 1934 (citat per Schumpeter). Exposicions simples del seu mo-
del en'Alonso, 1964 (pp.2-3) i E. S. Mills, 1972 (pp. 42-43).
Aqu utilitzarem aquesta darrera exposici.
 106

En efecte, si
u = distncia en Kras. al centre
R(u) a renda/Ha, a xi Kms.
p = preu/Tm. d'aliment
A = Tm. produdes per Ha. i any
w as cost inputs no-terra/Ha./any
t cost transport per Tm/Kra.

Aleshores R(u) s l'excs d'ingressos sobre els costos diferents

al del terra. Si ir (u) s el benefici del c amp er oi/Ha. /any per -
sobre del cost dels inputs a la renda, R(u) s el valor que fa -
^r
fr (u) = O a llarg termini a totes les distncies u_.

y - A - tu - - tA

Per tant

- tA.

Aqu tot l'excedent s renda (a llarg termini) com en el Tableau

do Quesnay (vegeu supra, p. 1 ). Per no canviaria el funciona-
ment del model si el tipus de benefici tingus un valor positiu
constant, pre-determinat per l'escassetat relativa de capital.
 107

que s la funci renda-dictncia reflectida a la figura 2.1.1. Si

la renda del sl a tt fos inferior a R(), aix determinat, els -
camperols competirien per aquestes ubicacions que permetien un
benefici positiu fins a eliminar-lo; si la renda del sl fos su -
perior, tindrien prdues i marxarien a d'altres ubicacions fins -
que la renda caigus per arribar al punt en qu /T = O.

Aquest model (on no hi ha escassetat de capit], igual com en els

clssics anglesos) s un model de sl quasi urb. Noms cal subs-
tituir el centre urb com a lloc de consum, pel centre com a lloc
d'exportaci de les manufactures produdes a l'entorn, per obt -
nir el prototipus de model de determinaci dels preus del sl ur-
b dins dels supsits clssics. Solament caldria afegir que en el
sl urb marginal (el ms allunyat del centre) les rendes no fo -
ren nulles sin com a mnim iguals al rendiment agrcola poten -
cial, i aquest rendiment agrcola sacrificat per la ubicaci d'ac
tivitats urbanes fra aleshores un cost - tant per l'empresari
individual com per la societat en conjunt.

Per la restrictivitat de l'anlisi clssica, denunciada a partir

- .

de 1870 pels marginalistes, la feia poc til ja a finals de se

gle per a donar compte del que succea a les grans ciutats indus-
trials que s'estaven desenrotllant. La diferent intensitat dels -
usos urbans, les variacions de la densitat, cridaven l'atenci
sobre el paper del marge intensiu - no considerat en l'esquema de
von Thtnen.
 108

o. A. Marshall: els valors de situaci i les economies externes

Alfred Marshall (1890, Llibre V, Cap. XI, pp.365-376) tracta

dels valors urbans en el marc de la teoria del cost marginal, amb
substituci de factors, i ajudat del concepte d'economies exter,,-
nes.

Desenrotlla tamb, sobre aquesta base, una anlisi de l'efecte

dels impostos sobre el sl urb (Marshall, 1890, Apndix G. pp. -
655-663) que tractarem ms endavant.

Valor de situaci

El valor del sl urb (Marshall, 1890, pp. 365-366) no s resul -

tat d'una inversi ni dels "poders originals" de la terra. Es un
"resultat indirecte del progrs general". Est lligat a les eco -
nomies externes generades per l'aglomeraci d'activitats.

Marshall utilitza un seguit de conceptes que, a partir d'ell, sn

comuns en tots els tractaments del sl urb (per exemple, a ni
vell fiscal):

- valor de sjtuaci; prov de l'avantatge diferencial (normat

en diners) sobre aquell lloc que es valora purament en fun -
ci del rendiment agrcola.

- renda especial de situaci; l'ingrs extra obtingut en aques^

ta ubicaci avantatjosa.

- valor d'un solar ("site value of the plot"): preu d'aquest -

solar en el mercat, sense edificis.
 109

"valor anual d'un solar" ("annual site valu"); rendiment que

es podria obtenir del valor del solar al tipus d'inters cor-

rent.

El valor d'un solar ("site value" s superior al valor de situaci

("situation value") car inclou el valor agrcola - per aquest s -
prcticament negligible5 Marshall dir en un altre indret que no
forma part del preu del sl urb.

"s obvi que la major part del valor de situaci s valor pxblic" -
(p. 366) llevat d'algunes excepcions (ciutats noves d'edificaci -
privada, valor del sl generat per inversions en lnies de ferrocar_
ril en ambds casos el valor del sl s la capitalitzaci d'un be-
nefici i no d'una renda).

Marshall, com el mateix Marx, classifica les rendes del sol urb
a part de les rendes en general. Per aix com Marx les considerava
encara ms deslligades de l'esfor, la desutilitat o el valor invo-
lucrat en una inversi, Marshall, com viem al principi, situa les
rendes del sl urb com una categoria intermdia entre els benefi -
#-
ci de la inversi i les rendes generades pels recursos naturals.

Per l'efecte s el mateix: "qualsevol increment en l'ingrs net

derivat dels atributs gratuts de la natura i que ni ha estat ob
tingut ni ha provocat cap despesa especial per part dels propieta -
j

ris de sl, ha d'sser considerat renda a tots els efectes".

Tant si el propietari mateix edifica, com si ven el solar, com si,

finalment, el cedeix a una renda fixa per 99 anys ("ground rent") -
obtenint la reversi en bon estat a favor del seu successor leg
tirn -, el valor capitalitzat del sl s el valor descomptat de tots
 110

els ingressos nets que aquest sol pot donar.

En propietats agrcoles s'acostumava a expressar el valor del ter-

ra per un cert nombre d'anys de renda monetria corrent o nombre -
d'anys que calia per "comprar aquella renda". Si hi havia avantat-
ges directes, no monetaris, -relacionats amb la possessi de terra
(status) aquest nombre pujava. El mateix succea si

hi havia possibilitats que la renda monetria augments per

sobre de la corrent;

s'esperava que el tipus d'inters baixs (augmentant el valor

actual dels rendiments futurs descomptats a aquesta taxa);

- es preveia una caiguda~"de la capacitat adquisitiva del diner.

Suposem que el propietari ceds el sl a 99 anys en un arrenda

ment per edificaci ("building lease", prou corrent a Anglaterra).
Quins factors regularien la renda del sl (r)?

JD = valor present o descomptat de tot.s els pagaments monetaris -

fixes;

C = valor "capital" present del sl;

d = deduccions per l) obligaci de retornar sl i edificis al fi-

^~" -

nal de l'arrendament; 2) qualsevol restricci en l's del sl

continguda on els termes del contracte; 3) impostos sobre el
sl.

Aleshores D = - d (essent d35 el valor present de les deduccions

d). Igualment < a. (essent a, el "valor anual del solar", suposat

 Ill

constant al llarg de l'arrendament), degut tamb a _. Per com _a

es pot suposar creixent al llarg del temps, a causa de 1'incre
ment de poblaci, r; > _a al principi i < a. cap al final del pe-
rode. .

El marge d'edificaci

Marshall (1890, pp. 370-371) estn el concepte de Ricardo de mar

ge intensiu al sl urb. Ja en parlar de la fertilitat del terra
(1890, Llibre IV, pp. 139, 140) anunciava que "el sl per edifi-
caci dna un rendiment decreixent als increments de capital".

En l'edificaci, com en l'agricultura,les successives dosis de ca,,

pital van mostrant rendiments creixents. Igual com un camperol
pot produir ms conreuant tan sols la meitat de la seva finca
si no t ms capital o l'ajut d'altre treball que el seu - "en
comptes d'estendre el seu treball per tota la superfcie", tamb
"una casa baixa pot ser cara, per poc que el sl tingui valor
d'escassetat en proporci als serveis que dna".

Per a partir d'una determinada proporci de "capital i treball"

aplicats per hectrea, els rendiments decreixen, igual en el sl
urb com en l'agricultura.

Al principi ms sl (donats els inputs de capital i treball) si,g

nifica menys rendiments per unitat d'input. Per finalment ms -
treball i capital signifiquen menys rendiment unitari.

Fixem-nos que la intensificaci ptima depn del valor de situa-

ci. Si el sl urb no tingus cap valor especial - i oblidssim
el rendiment agrcola - el fet d'estendre superficialment l'edi-
ficaci en comptes d'aixecsr-la en alada no implicaria cap
 -4

112

cost. Es l'existncia de valors de situaci la que obliga a inten-

sificar l'edificaci per abaratir-ne elo costos unitaris de sl
2
per rn de sostre (el que anomenem avui "repercussi"). Per aques-
,ta intensificaci t un lmit fixat per la tecnologia de la cons
trucci (dhuc sense ordenances) conjuntament amb el valor de si -
tuaci determinat per la demanda sobre un stock donat de sl.

"Quan el sl no t valor d'escassetat, el capital per pam qua -

drat que donaria rendiment mxim depn de l'objecte o s de
l'edifici. Per quan el solar t un valor d'escassetat val la
pena seguir aplicant capital ms enll d'aquest mxim ms que
l
no pas pagar el cost suplementari del terra que caldr per a -
estendre la propietat".

Com viem en la reformulaci dels clssics per Sraffa (p.70 ) -

tcniques "ms i ms cares" (ms capitalitzades) per "ms produc-
tives" (amb ms output per unitat de sl) van essent introdudes -
quan augmenta la demanda sobre un determinat stock de sl - ele
vant per tant el preu d'equilibri d'aquest.

On s'estableix doncs el marge d'edificaci? Precisament en aquella

intensitat d's (nombre de plantes, suposem) que paga la pena de -
situar en un determinat solar pel volum d'output que representa
2
(nombre d'habitacles, m de despatxos) i que no es situaria en ell
si el sl fos menys escs.

Imaginem que aquest marge ve expressat pel darrer pis de l'odifi -

caci. Donat el preu del sl (i la tecnologia de construcci) que-
da determinat quin ser el darrer pis construt pel fet que la
construcci d'un pis addicional fra ms cara que comprar moc sl
o
per a oferir el mateix nombre d'habitatges (o m" Oe despatx) amb -
 113

una planta menys.

Si., les despeses de manteniment dels ascensors corressin a crrec

del propietari, com succea als Estats Units, els lloguers dels -
pisos ms alts foren superiors.

A mesura que s'incrementa el nombre de plantes, "el propietari

s'acosta a un punt en el qual les despeses extra per ampliaci de
fonaments i parets mestres, i per l'ascensor, juntament amb una
certa depreciaci dels pisos baixos, el fan perdre ms que gua
nyar si edifica una planta ms" (p. 371, n. l). S'ha d'entendre -
que Marshall vol,dir, no que el preu de venda o lloguer agregat
resultant - net dels costos agregats - fos inferior, sin que f-
ra inferior al que es podria obtenir edificant ms extensivament
X
donada la oferta de sl.

Encara que el darrer pis "doni ms" al propietari per les raons
que fossin: cost traslladat o ms llum era estrictament el
menys productiu, el "marge de l'edificaci".

Naturalment que el marge vindria fixat institucionalment si les -

ordenances prohibien d'edificar ms d'un nombre de plantes detez*-
rainat i aquest nombre era inferior a la intensitat d'equilibri

^r
"Aixecant aquest pis (vol dir: el darrer abans del no justifi -
cat) en comptes d'estendre l'edifici sobre un solar ms gran, s'ob
t un estalvi en costos de sl que compensa exactament la despesa
addicional en edificaci i les pegues inherents".
 114

tal com l'havien determinat.

"L"acomodaci suministrada pel darrer pis (serveis d'habitatge

o espai comercial) valdria tant com el seu cost, sense deixar
res per la renda del sl; o b els costos de producci del
que es fabriqus en aquest pis marginal foren tot just o
berts pel preu de venda".

La simetria amb el marge ricardi s aqu ben clara. "La renda

del sl no entra en el conjunt de despeses en aquest marge".

Tamb en la qesti dels efectes del progrs sobre els valors del
sl la posici de Marshall s com la de Ricardo. Ja en discutir -
aquests efectes en cl capital sobre la renda de la terra (Llibre
VI, Cap. IX, p. 526) Marshall deia que "Ricardo va explicar amb -
poca cura quelcom que havia pensat amb molt compte".

En una nota sobre'els efectes de les millores agrcoles, segons -

Ricardo, aplicada al sl urb (pp. 687-689) , Marshall considera -
el progrs tcnic estalviador de capital (que permet obtenir el -

J
Marshall assenyala que les ordenances angleses prohibien d ' e -
dificar tan alt que es privs d'aire o llum als vens. Es pensa -
ble que aquesta prohibici no determins un marge diferent del
que s'establiria en un mercat lliure modificat per un impost d'ex_
ternalitats - en el que cada promotor hagus de pagar, a ms dels
costos privats (sl i construcci) els costos socials derivats de
la seva acci (menys llum i aire, ms congesti pels vens). Per
com veurem al final d'aquest pargraf, Marshall implicava que un
impost d'externalitats hauria d'anar ms lluny en la limitaci de
la construcci.
 115

mateix producto amb menys capital,, sense alterar leo diferncies -

de productivitat entre "dues aplicacions de capital") i assenyala
la paradoxa que Ricardo en dedua; l'excedent de blat ha de minvar
com a resultat de la retirada de capitals de les terres ms pobres
i dels usos ms intensius.

En el sl urb succeeix igual. Per exemple - diu Marshall - les

tcniques americanes de construcci de grans magatzems de setze
pisos amb estructures de ferro i amb ascensors, poden resultar de
cop molt eficients com a conseqncia de determinats progressos en
la construcci, la illuminaci i la producci d'ascensors. En
aquest cas la part comercial de cada ciutat ocuparia una rea me
nor que ara; una gran part de sl hauria de revertir a usos menys
remuneradors, i el resultat net fra probablement una caiguda dels
J
valors agregats de la ciutat. (Robertson, 1961, p. 159 assenya -
lava que aquesta substituci de terra per capital produir en efeo
te una disminuci de la massa de rendes a condici que les rendes
a Manhattan no pugin ms del que baixen a Long Island; a la inver-
sa el tren elctric suburb baixaria les rendes agregades si les -
rendes de Long Island - el suburbi - pugessin menys del que baixa-
ven al centre).

Marshall s'enfronta amb el problema de l'ambivalncia de la renda:

cost per l'utilitzador individual, excedent per la societat en
conjunt. Un fabricant pot marxar i deixar el sl per altres usos -
si el preu del sl puja. Per a ell aquest preu s un cost.

L'exemple sembla correspondre al progrs tcnic estalviador de -

terra i no de capital.
 116

"Per hem d'anar ms enll. Les relacions generals d'oferta i

demanda porten la producci fins a un marge en el qual les -
despeses productives (sense renda) sn tais que la gent es -
decideix a pagar un valor alt per obtenir sl addicional...
i aix estalviar-se... la despesa inherent en atapeir llur -
treball en un lloc estret".

"Aix s el que regula el valor dels solars; per tant el va

lor del sl no s prpiament regulador dels costos margi
nais".

La demanda industrial de sl s doncs similar a la demanda agr-

cola (suposant en aquesta tamb ms d'un s possible). En ambds
casos la demanda creixent de sl altera el marge fins al qual s
profits de dur la intensitat d's.

El sl residencial planteja el problema de distingir en la renda

d'una propietat immobiliria, entre all que correspon al sl i
all que correspon a l'edifici. Es tracta per Marshall d'una
re nd a o o in pes ta, quelcom de sorprenent perqu "no poden haver-hi
dos residus en un sol procs"(p. 375)- Analticament sempre s -
possible distingir les dues rendes; comercialment noms en al
guns casos.

Si una edificaci "no s apropiada al lloc" la renda total no e>:

cedir la renda del solar per tot el muntant de la renda edifi -

catria.(p. 375 n !)

Mos endavant.veurem que, essent la renda del solar igual a la ca-

pitalitzaci dels rendiments nets esperats en el millor s, (Goo-
dall, 1972 ), una afirmaci com l'anterior s'ha d'entendre en el -
 117

segent sentit: els costos de demolici de l'edificaci existent

ms els de construcci de l'edifici ptim - suposats instantanis
per a no introdui-r ms problemes -, figuren com a costos a de
duir dels rendiments (nets de manteniment i actualitzats) en ob-
"tenir el valor present del solarj en conseqncia si aquests
costos sn superiors a la diferncia actualitzada entre els ren-
diments de l'edifici ptim i l'actual, la substituci d'aquest -
per aquell no es produeix i es pot donar la situaci descrita. -
Per tant la diferncia de qu parla Marshall entre "renda total
menys renda del solar" i "renda edificatoria" (actualitzada) no
pot ser superior a la suma dels costos necessaris per a obtenir
la renda ptima. Per seguim sense tenir una mesura o definici
clara de la "renda edificatoria", perqu aquesta est essencial-
ment lligada a la renda total del solar.

L'equaci del promotor (Apndix G. p. 656) s la segent:la ren-

da del solar que esta disposat a pagar s igual al valor addici
v
nal que el lloc donar als edificis construts en ell. El promo-
tor equilibrar la despesa edificatoria amb l'excs de valor en
*
renda de l'edifici i el .solar sobre la renda del solar. Natural-
ment el mate&c concepte de "valor addicional que el lloo confe -
reix a l'edifici" no s pensable si no hi ha lloc alternatiu o -
terme de comparaci (cas del monopoli parcial).

Observem que els costos de demolici de l'edifici existent

no figuren en la definici que Marshall dna del .valor del so
lar que suposa net d'edificis.
 118

Si l's s ptim, "el valor anual del solar" ms "el valor anual -
de l'edifici" (s a dir, el rendiment potencial de les sumes cor -
reoponents de diner al tipus d'inters corrent), deixant de banda
'l'existncia de deduccions, s igual a la renda. Per si l's apli_
cat no s el millor, res no es pot dir de la relaci entre valor
total, valor del colar i valor de l'edifici tal com viem abans.

Si l's s ptim i el diner no s'aprecia ni es deprecia, el "valor

anual total" d'una propietat en una data futura ser igual al "va-
lor anual del solar" ms els beneficis sobre el cost de construir
un edifici igualment desitjable.

Si un edifici diferent a l'existent s'ha de construir per obtenir

el mxim rendiment potencial,- el valor total de la propietat avui
pot ser inferior al valor del solar (si el cost de demolici s
ms gran que el valor dels materials). A comparar amb el que s'ha
dit abans sobre les condiciona d'existncia d'usos no ptims.

Que el problema s complexe ho demostra la menci que Marshall fa

tot seguit dels casos "de monopoli parcial (ferrocarril, gas, ai
gua, electricitat) i del cas del mol d'aigua. Com distingir entre
la renda de situaci del mol i la del salt d'aigua? Cadascuna f-
ra equivalent als respectius avantatges diferencials en relaci a
d'altres situacions o d'altres salts. Per si no hi ha llocs al
ternatius per construir el mol, (cas de monopoli), s" impossible
de separar les dues rendes. La determinaci de cada renda s ales-
hores el resultat prviament indeterminable d'un procs de "estira
i arronsa",*

K
El model d'intercanvi d'Bigeworth (vegeu, per exemple Vivian
Walsh, 1970, p.l60 ) dna els lmits dels contractes possibles en
tre dos propietaris exclusius de factors (monopoli bilateral), co-
neixent el mapa de preferncies de cadascun. -- -
 119

Implicacions sobre el benestar

En un altre indret (Llibre VI, Cap. X, pp. 547-548) Marshall ex -

plicita les implicacions sobre el benestar del desplaament del -
marge intensiu, si, com direm avui, prengussim compte dels cos-
** \ -

tos socials.

"Wakefield i els economistes americans ens han ensenyat com

cada nou immigrant enriqueix les provncies poc habitades. El
revs d'aquesta medalla s que una regi densament poblada s
empobrida cada cop que alg afegeix un nou edifici o aixeca -
un pis ms sobre un edifici vell".

"La manca d'aire i llum, de llocs de reps tranquil a l'aire -

lliure per totes les edats i d'esbarjo saludable pels nens, -
esgota les energies dels millors cossos d'Anglaterra, que ma_r
xen sense parar cap a les nostres grans ciutats. Permetent
ms i ms edificacions en espais buits estem cometent un gran
crim des d'un punt de vista econmic. Per mor d'un xic de ri-
quesa material estem esgotant aquelles energies que sn la
font de tota riquesa; estem sacrificant aquelles finalitats -
per obtenir les quals la riquesa material noms s un mitj".

Aqu no es tracta de costos marginals privats en augment sin de

costos marginals socials creixents. En la mesura que el mercat
no reconeix aquests, el marge s'estableix ms enll de l'ptim
social. Dit d'una altra manera, el preu d'equilibri del sl urb
establert pel mercat s massa alt, perqu s aquest preu determi-
nat per la demanda i la oferta de sl edificable, el que empeny
amb el seu augment el marge intensiu cap amunt "(donada la tecno -
lgia d'edificaci)-
 120

La planificaci restrictiva (zonificaci, ordenances, aprofita -

-ments mitjans) s una resposta a aquesta conscincia. Per la
vitalitat del mercat pot fer saltar les barreres si aquestes sn
febles com hem comprovat en el nostre pas.

El modern tractament d e"'la grandria ptima de la ciutat desen -

rotlla la premonici de Marshall: la grandria d'equilibri
(T : intersecci de les corbes de cost mitj i benefici mitj) -
es situa a un nivell de poblaci ms alt que el socialment p
tim (T : intersecci de les corbes del cost marginal i benefici
S

marginal - que es troben abans sempre que, a partir d'algun

punt, els costos mitjans pugin i els beneficis mitjans baixin).
Les decisions de localitzaci es prenen en funci dels costos i
beneficis mitjans. Es ms~l'ptim social definit pels ciutadans
residents s anterior (correspon a un nivell de poblaci ms
baix) que l'ptim social definit per una autoritat nacional - si-
tuant-se en el punt (T ) on qu els beneficis mitjans (nets de -
costos) sn mxims, cosa que succeeix abans de la intersecci de
x
costos i beneficis.
Coitos!

F; /1. 2..

VegeuH.W Richardson The Economies of Urban Size, 1973, p.11

 121

En el nostre pafs els ciutadans han arribat a una conscincia tan

aguda i tan generalitzada del que podrem anomenar "la premonici
de Marshall" que-en alguns casos extrems tiren a terra les parets
de les obres en zones congestionades amb el mateix instint de ~
fensiu amb qu els obrers del segle XIX cremaven les mquines. Hi
ha una diferncia, per les mquines, al capdavall van permetre
un augment de salaris'"; avui la densificaci de moltes zones
del nostre pafs no permetr un augment del benestar ni aqu ni
probablement en els llocs d'origen de les migracions.

Robertson, 196l, desenrotlla una anlisi marshalliana matisada .

de la renda del sl, generalitzant-la a usos agrcoles i urbans.
La terra no t cost, car no ha estat necessari cap preu per a in-
duir l'oferta existent, ni "cap preu s suficient per a provocar -
un augment d'aquesta oferta. Es tracta doncs aqu de la terra en-
tesa com "all que no es pot augmentar", de la terra sense addi -
cions de capital (edificis o urbanitzaci). Parallelament la
"renda econmica" estricta no coincideix amb la renda efectiva
ment pagada, que inclou una part de compensaci per aquestes ad
dicions de capital.

La llei dels rendiments decreixents, en aquesta perspectiva, es -

pot generalitzar als usos urbans. "En una quantitat determinada -

* L'Hospitalet; o/. Masnou, 1977.

Ens podrem preguntar per qu hagus passat si els capitalis-

tes del XIX haguessin hagut de finanar els costos socials de la -
mecanitzaci (i.e.: un subsidi d'atur)?
 122

de terra... cada increment successiu de producte s'obt, a partir

d"un cert punt, a un cost creixent" (Marshall, 1890, V, 10 i 11,
i VI, 9) I aix 's aplicable tant a la producci de blat com a -
la de sabates. Idealment es pot fixar un parell de botes com si
fossin produdes amb la mxima dificultat, comptant l'oferta exi
tent de terra - com si es fabriquessin al pis ms alt de la fbri_
ca i/o amb la pitjor llum. Es considera aleshores que el preu co-
breix exactament els costos d'aquestes botes. Els altres parells
de botes rendeixen un excedent sobre el cost, excedent que queda
disponible pel pagament de renda al propietari del sl (Robert
son, 1961, p. 156).

L'exemple de la construcci d'habitatges o d'oficines en alada

s potser ms clar, en la mesura que, com hem dit, es pugui pen
sar que a partir d'un determinat nombre de pisos el cost de cons-
trucci sigui major.

En tot cas el "cost marginal" vol dir tant el cost d'aquella part
del producte que s'obt en la terra que no rendeix rendes com el
cost d'aquella part del producte que s'obt amb la mxima dificul
tat en sl superior. Ko pot haver-hi dos preus (o dos costos mar-
ginals distints) perqu la seva existncia induiria una substitu-
ci entre capital i terra fins a la igualaci: si es poguessin
produir ms botes, o ms habitacles, intensificant l'alada do
les construccions, a un cost menor que el necessari per a pro
duir-les en el marge extensiu, aquest s'arronsaria, i les produc-
cions en sl marginal restarien fora de mercat - sempre suposant,
fins aqu, que no hi hagi limitacions extra-mercantiIs (zonifica-
cions, dificultats legals, etc...) a l's del sl.
 123

Per el trasllat del concepte de marge extensiu al sl urb (quan

es reconeixen intensitats diferente) planteja problemes.

"Pot ser que tota la terra (emprada en la indstria o el o

mer) o la major part d'ella produs una renda molt alta en -
ser destinada al conreu del blat. Per tant no resulta molt
esclaridor presentar la renda d'un tros de terra emprat en la
manufactura de sabates com l'excs del seu rendiment sobre el
d'un tros dterra que no proporcions cap renda. Pitjor: fra
incorrecte representar la renda d'aquest sl com l'excs de -
rendiment en la manufactura de sabates sobre el que rendiria
si fos destinat al conreu del blat. Per tant Marshall (1890,
p. 436 n. )fa b en subratllar que... la renda que produiria
la terra dedicada al blat no "forma part" del cost de produc-
ci de les sabates... El que s que s cert s que un augment
de la demanda de blat pot reduir l'oferta de terrenys dispo -
nibles per la construcci de fbriques de sabates, fent aix
que el marge intensiu en la producci de sabates fos dut ms
lluny - per exemple construint edificis ms alts o fbriques
ms aglomerades - de forma que el preu de les sabates puja
r"(Robertson, 196l, pp. 157-58).

(Una discussi de la significaci de "sl marginal" en el context

urb es troba en l'Apndix I d'aquest captol).
t

Val a dir que Robertson no combrega totalment amb el ricardianis-

me b que moderat, de Marshall, quant a la definici de la terra
com a factor especial.* Els exemples i arguments donats en contra

'* Robertnon (1961, p. 156) es declara entendrit pel fet que la -

pobre renda no pugui entrar en el temple del cost de producci
- ima.ginr.nt un home cap cot davant la porta del gran temple.
 124

dels supsits absoluts d'escassetat (o manca de resposta de l'ofer-

ta als increments en el preu) i heterogenetat, sn els ja cone
guts. En raonar que tot factor genera costos creixents si s uti
litaat intensament, Robertson (196!, pp. 86, 87) es pregunta com s
aix possible si els preus dels factors estan donats; tota indts
tria s la resposta a mesura que creix ensopega amb l'escasse
tat d'un o ms factors, tant si aquests (cas Pigou) en similars, -
o diferents per igualment diferents per a totes les indstries,
com si (cas Shove) presenten eficcies diferents en indstries di
ferents.

De tota manera, acaba dient Robertson (1961, p. 159) en defensa de

la lnia Ricardo-Marshall, el concepte clssic de renda s til per
la poltica econmica. Les rendes tendeixen a augmentar la seva
participaci en el producte quan creixen la poblaci i el capital.
Robertson (en el mateix context) justifica que no succes l'esperat
increment relatiu de les rendes assenyalant que Anglaterra es va
especialitzar internacionalment en articles que utilitzen poca ter-
ra. B'altra banda el progrs tcnic pot haver donat ms resultats -
que els que Ricardo esperava, tant al camp com a les ciutats (es
tructures d'acer, gratacels, tracci elctrica).

En alguns pasos - s la conclusi eclctica de l'autor - les ren

des totals tendeixen a crixer contnuament} en la majoria dels
paeos creixen moltes rendes particulars.
 125

o. Cap a la concepci del sl com un actiu financer.

La idea que l'especialitzaci manufacturera d'Anglaterra (for-

mulada eh termes ricardians modificats, segons la versi Heck
sher-Chlin de l'avantatge comparatiu) va frenar el creixement de
les rendes, noms es pot referir com s lgic a los rendes agr -
coles. La contrapartida d'aquesta especialitzaci s la disminu -
ci de la poblaci activa primria anglesa fins a lmits descone-
guts en qualsevol altre pas relativament gran (inclosos els Es -
tats Units de Nord-Ararica) i per tant el creixement de les ren -
des urbanes. Aquestes poden no representar un percentatge tan im-
portant del producte nacional com haguessin representat les ren
des del sl agrcola en cas_de protecci i autosuficincia d'ali-
ments? ja hem dit que la limitaci del sl urb en relaci a les
necessitats s ms relativa que la del sl agrcola en un pas
dens, i que s aparentment molt ms depenent de l'escassetat de
capital (urbanitzaci, transports).

A ms dels factors ja esmentats, poden haver contribut a no es -

tendre ms l'aplicaci dels models clssics de renda al context -
urb, tot i la seva relativa popularitat, l) el fet que la despe-
sa dels propietaris de sl urb no s tan homognia com es%supo
sava que ho era la dels terratinents agraris al XVIII i XIX; 2) -
l'establiment de poltiques de socialitzaci parcial de les ren -
des urbanes a pasos on el "problema clssic" podia ser impor
tant, com ara Anglaterra; i 3) l'existncia d'un mercat de sl
urb molt ms viu que el de terres de conreu, fet que prctica
ment fa equivaler la inversi en sl edificable'a qualsevol altra
inveral do capital en sectors amb trets monopolistics;
 126

Tot aix pot explicar que les definicions contempornies de la -

renda, del sl urb siguin molt semblants a les del rendiment
d'altres actius financers. Aquest s l'enfocament dels textos
d'economia urbana ms descriptius del funcionament real del mer-
cat, de la propietat immobiliria i dels seus agents; promotors,
A.P.I., serveis fiscals, propietaris, llogaters (Lean and Goo
dall, 19665 Goodall, 1972).

La base d'aquesta concepci de la renda de sl urb s la teoria

del cost d'oportunitat o cost de transferncia. Tot all que es
paga pel sl per damunt del que aquest sl podria obtenir en un
altre s s estrictament renda. La resta es un cost o preu de
transferncia, des del punt de vista dels utilitaadors del sl.

Si l'oferta de sl per usos urbans s SL (amb pendent positiva,

s a dir, sensible als augments de preu (r), per prendre en comp-

MEl interessos invertits en propietat immobiliria no sn

essencialment diferents (pels inversors) a les accions o partici-
pacions, excepte que sn menys lquids i que requereixen ms des-
peses d'entreteniment. El mercat, a nis, iguala uns rendiments i -
altres" (Lean i Goodall, 1966).
 127

te la competncia dels usos no urbans i/o l'escassetat de capital

pblic per a infraestructures, per exemple), l'rea a l'esquerra
de 1'ordeada a L0 i per sota de Su , no s renda estricta si-
n cost necessari per tal d'assolir l'oferta observada de produc-
tes urbans (manufactures, serveis i habitatges).

Aquest s el punt de vista dels usos urbans en conjunt. La pen

dent de la corba ser ms o menys pronunciada segons que augmen -
tem el grau-d'agregaci o el disminum (cap al punt de vista de -
la societat en conjunt davant l's total de terra - Fig.2.1.3(a)-
o cap al punt de vista del propietari individual - Fig.2.1.3(b)-)

CcO M
SL

Per la societat en conjunt la disponibilitat de terra s limita --

da, igual a L0 (cas de Ricardo): tota l'rea sota el preu de
mercat s a l'esquerra de SL i tota la retribuci dels propieta-
ris s doncs pura renda.

Per 1'utilitzador individual el preu del sl de qualitat uniforme

A9c
s una constant s la intersecci d'aquest preu amb la seva deman-

Vegeu la derivaci d'aquests grfics a E. S. Mills, 1972, pp.

43-46.
Determinada per la intersecci de la corba de demanda de l'us
o indstria en conjunt i la corba d'oferta
 128

da (oar estem admetent aqu que 1'elastic!tat-preu de la demanda

de sl no s nul.la) fixar la quantitat consumida. Tota l'rea
Bota el preu s a la dreta de Su i constitueix per tant un
cost.

Aix doncs, com viem en el primer captol (p.90 ) la renda pu -

ra existeix segon el grau d'agregaci al qual condum la nostra
anlisi. Si considerem els preus dels inputs (incloent el sl)
com quelcom-que es forma en mercats especfics i 'estrets", no -
hi ha renda (ni tampoc massa proposicions significatives a cap -
nivell agregat). Si considerem els preus dels factors com el re-
sultat de l'operaci de mercats sectorialment amples (o de tota
l'economia en conjunt) hi ha rendes i hi ha proposicions agrega-
des significatives.

Si la rendabilitat del sl urb en usos especfics s molt va

riable, ser difcil justificar una teoria molt agregada. Tanma-
teix si es dna un enriquiment general i rpid dels propietaris
en circumstncies i ciutats o pasos.ben determinats, es tendi-
r a menysprear la inexactitud involucrada en l'enfocament agre-
gat, davant la magnitud dels efectes ms generals (inflaci re
lativa dels preus del sl, densificaci i deterioraci de la
qualitat urbanstica).

Per hi ha ms. La constncia del preu d'oferta (o la renda) per

l'utilitzador individual - i per tant l'assimilaci de tota la -
renda o preu del sl a un cost - depn crucialment del supsit
que els individus no fan clculs inter-teoporals o b que l'ob -
jectc d'aquests clculs (el nivell de la taxa d'inters i les
expectatives d'augment de la poblaci i/o els ingressos) s b -
sicament estable. Altrament els individus ajusten llurs deci
 129

sions en el temps, seguint les variacions esperades d'aquests pa -

rmetres, i aix- confereix una gran inestabilitat a les corbes con
3

Bid arades ms araunt (fig. 2.1.3* (h) )

j

Dos del primer ter de segle (Daniel Buchanan, 1929) s'imposava en

aquest sentit, lluny de l'anlisi clssica per tamb de la teoria
de la productivitat marginal, el concepte del cost d'oportunitat -
del BO! i del "marge de transferncia" (aquelles terres que estan
a punt de no ser utilitzades en llur s present perqu una petita
caiguda del preu del producte que s'hi obt les faria disponibles
per a usos competitius).

La definici convencional deT"renda" ha estat fins avui, i des

d'aleshores, el pagament fet a un factor de producci per damunt -
del seu preu d'oferta, s a dir, del preu mnim que cal per a man-

Aix s'explica que Walras, el pare de la desagregaci, menystii

gus les prdues d'eficincia involucrades - segons aquesta pers -
peotiva - en una mesura de nacionalitzaci del sl, clssicament -
defensada en termes agregats.
Walras pensava - com ja hem vist que el creixement de la po -
blaci i la caiguda tendencial del tipus d'inters augmentaria el
valor-capital de les propietats, justificant ticament i finance -
rament llur nacionalitzaci indemnitzada als valors de mercat.
D'altra banda considerava les taxes perptues sobre el valor de la
propietat com una confiscaci (proporcional al tipus impositiu)
d'una quota d'aquesta propietat. Qualsevol remoci ulterior d'a
questa taxa hauria de ser considerada com un guany inesperat'("vrind
fui gain") pel nou propietari (Musgrave, 1959, P. 392) - i aix -
tampoc no tenia cap inters ni des del punt de vista de l'eficin-
cia ni des del prisma de l'equitat.
 130

tenir el factor en el seu s present. (A. A. Nevitt, 1970, p.17).

Aquest excedent varia naturalment amb els canvis de preu dels
productes competitius en l's del mateix sl, com a conseqncia
de llur demanda.

Per l'existncia d'un mercat viu de propietats immobiliries i

dels serveis derivats d'aquesta propietat fa que el clcul dels -
propietaris racionals no noms tingui en compte el rendiment al -
ternatiu del sl en usos diferents del present sin tamb el ren-
diment alternatiu del valor-capital de la propietat, indicat pel
tipus d'inters.

En el lmit, amb la generalitzaci de la possessi d'habitatges -

per lloguei', el rendiment total en el cas del sl urb, no podia
ser molt diferent de l'obtingut pel propietari en inversions de -
risc i atractius similars. De manera que les decisions rellevants
en aquest mercat es prenen en funci del rendiment alternatiu del
seu contravalor monetari.

Goodall (1972) integra el tractament del preu del sl urb i la -

propietat immobilria en la teoria del rendiment dels actius de
capi tal.

El valor del sl urb depn de l's del sl. El valor de les mi -

llores o estructures afegides al sl s diferent: representa una
j

despesa de capital i per tant t un cost de producci, i noms

Difcilment pot explicar-se aquest fenomen des de la teoria de

la productivitat marginal.
 131

ser generat i mantingut si el rendiment cobreix aquest cost.

En el mercat, tanmateix, els dos valors sn normalment indestria -

"bles. Noms existeix un preu, el de la propietat immobiliria en -
conjunt (sl i millores). El valor del sl noms es distingeix en
la prctica quan l) es promooiona sl vacant, o 2) es desenrotllen
les propietats immobiliries existents. Aleshores s que apareix
el concepte do "valor de situaci" (site value), corresponent al
valor del terreny sense edificis i altres millores.

Aquest valor del solar o valor pur del sl s igual al "valor ac -

tual del fluxe d'ingressos anuals nets que poden ser obtinguts in-
vertint en les millores necessries per a posar el sl en el seu -
s ptim" (p. 76). Com es defineix l's ptim? Com l's present i
el programa d'usos futurs d'una parcella de sl que produeixen el
mxim valor present d'aquesta parcella (Babcock, 1932).

La diferncia entre l'ingrs actualitzat obtenible amb el millor -.

s i el cost d'inversi necessari per a obtenir-lo fra igual al -
valor de situaci (i igual tamb al cost mxim admissible de com -
pra dels interessos existents en conjun't; propietat del sl i dels
habitacles o edificis, indemnitzacions a usuaris, etc...).

L'equaci bsica del promotor en desenrotllar un terreny actual

ment utilitzat s la segent:
j

s = v'-c

ont S. valor de situaci del sl amb l'edifici ptim

V valor de mercat de l'edifici ptim
C = cost de la promoci o desenrotllament
 132

Si d'altra banda fem

V valor de mercat de la propietat immobiliria actual

D = cost de demolici

Aleshores un nou edifici ser construt sempre que

S > V+fc (2.)

Per (V - S) no s el valor de l'edifici existent, ni s rellevant

en la decisi de re-desenrotllar o promoure un nou s. La compara-
ci la fa el promotor entre els ingressos ptims esperats i els
costos de llur obtenci: la diferncia s el valor del solar. Si -
aquest s ms gran que el valor de l's existent ms el cost de
demolici, la promoci t lloc.

El valor de l'edifici existent - separat del valor del sl - noms

pot imaginar-se com un residu entre el valor de mercat de la propije
tat immobiliria total existent (v) i un hipottic valor del sl
amb l's present (S ). Si S >V, i per tant el valor residual de
l'edifici actual fos < O , hi hauria nova promoci. Si el residu
fos > O , donaria la mesura de la compensaci deguda als propieta -
ris dels interessos existents (sl, habitacle, lloguer) per.tal de
treure l'edifici. Per ning no oferiria en realitat aquest tant
(Goodall, 1968, p. 77).

La definici de Goodall del valor del sl urb com a mxim valor

present del f luxe d'ingressos anuals nets obtinguts mitjanant una
inversi, es deriva del clcul del promotor i no. seria diferent del
clcul que faria el capitalista agrcola de Ricardo en avaluar la -
renda admissible.
 133

Per des del punt de vista teric de la societat en conjunt inte -

ressa a ms veure quins factors influeixen sobre els ingressos
nets esperats. Goodall (pp. 78, 79) considera el valor present
d'aquests ingressos com una funci d'una srie de factors influ
.ents sobre els ingressos bruts, els costos i la taxa de capitalit-
zaci. Els ingressos bruts esperats foren al seu torn funci de
l's del sl, les expectatives de l'inversor, l'empenta del crei -
xement de l'rea urbana, l'oferta de serveis urbans, els canvis en
la poblaci," etc. Els costos es compondrien de costos de promoci,
despeses corrents d'operaci, interessos i impostos. La taxa de
capitalitzaci fra una funci dels tipus d'inters i les perspec--
tives de guanys de capital.

En qualsevol cas Goodall (citant Bourne i Gottman 1971) considera-

ria que dins el valor conjunt de les propietats, el component "va-
lor del sl" augmenta amb el temps (perqu la demanda de sl ben -
localitzat generalment creix) mentre que el valor de l'edifici cau
(altrament no hi haurien noves promocions o re-desenrotllament). -
En la prctica, per, s'insisteix, aquesta distinci d'una propor-
ci (creixent) de pagament pel sl sobre el total del valor de me
cat d'una propietat no t massa significaci.

El valor de la propietat depn l) del carcter i grandria de l'e-

difici} i 2) de la convenincia de la seva localitzaci. Per cada
localitzaci hi hauria un s ptim i un edifici ptim..

Aquest enfocament s interessant per tal d'analitzar el preu de

demanda dol sl - tot i no admetre el seu allament. D'aqu se'n -
deriven reflexions tils sobre la decisi del demandant do propie-
tats i immobiliries entre la compra i el lloguer. Per com el de-
mandant per compra s molt sovint oferent en el mercat de llo
 134

guers, l'anlisi esbossada permet d'estudiar els dos cantons (de

manda i oferta) del mercat do propietats immobiliries desenrot
Hades o edificables. "L'aspecte d'inversi est present en cada -
decisi sobre compra o lloguer de propietats immobiliries, expl-
citament o no" ( Goodall, 1972, p. 51).

Aquesta complicaci no apareix en la teoria clssica de la renda -

agrcola. En el mercat urb s imprescindible analitzar el compor-
tament dels demandants d'habitatge per poder concloure quelcom so-
bre el preu del sl. La llei s que normalment els demandants s'in.
olinin per la compra si la comparaci entre l'inters i la renda -
s favorable al primer (s a dir que les rendes sn altes). Per -
tamb pot influir en el mateix sentit el desig d'assegurar la pos-
sessi de la propietat o la-perspectiva d'un guany de capital.

No hi hauria doncs oferta d'habitacles o oficines a lloguer si la

renda que els utilitzadors pagarien no s suficient per a induir a
alg a posseir aquella propietat com a inversi, o - el que s el
mateix - el preu obtenible en venda s tan alt que els inversors -
no-renunciarien a ell a canvi de la renda potencial (Goodall,1972,

'p. 50).

L'inversor vendr si pensa que obtindr un benefici ms gran re-in

vestint el resultat de la venda en una alternativa de risc compa -
rabie, que no pas llogant (al revs que abans, doncs s, si els tipus
d'inters corrents sn relativament alts). L'inversor llogar si -
la renda s prou alta (o els preus de venda prou baixos) per a
convncer l'inversor de mantenir-se en la possessi d'aquest actiu
en comptes d'un altre.

Evidentment, donada la ronda, el preu de venda (producte d'una ca-

 135

pitalitzaci) ser alt quan la taxa d'inters eigui relativament

baixa i baix quan la taxa 'inters sigui relativament alta. Ai-
x oxplica les equacions anteriors.