Ruta

Prudenci
i Aurora
Bertrana
1
Edita: Ajuntament de Girona
Origen dels textos:
Bertrana, Prudenci Josafat, Palafrugell, Planola i Ribas,1906
Bertrana, Prudenci, El vagabund, Barcelona, Llibreria Catalonia, 1933
Bertrana, Aurora, Aurora Bertrana: memries fins al 1935, Barcelona, Ed. Prtic,1973
Casacuberta, Margarida, Els Jocs Florals de Girona, Girona, Fundaci Valvi, 2010
Origen de les imatges: Ajuntament de Girona. CRDI
Foto portada: Plaa dels Apstols (1920-1925). Ajuntament de Girona. CRDI (Autor desconegut)
Dipsit legal: DL Gi 955-2017
LEscola Municipal dHumanitats i el Museu dHistria de Girona reben lestiu
amb una ruta literria, una activitat fresca que ajunta literatura i territori.
Passegem per Girona i observem la ciutat tot escoltant la descripci que
en fan grans escriptors. Aix permet descobrir fonts literries noves i
redescobrir el nostre paisatge quotidi amb la seva mirada.
Amb motiu de lAny Bertrana enguany hem creat una ruta literria a partir
de les descripcions i records que han deixat Prudenci i Aurora Bertrana
de la nostra ciutat en la seva obra. Ens endinsarem en la Girona de fa
ms dun segle grcies a les seves paraules i veurem el territori amb els
seus ulls. Les rutes incorporen un historiador que emmarca els textos en
el context histric i una actriu que posa veu a la paraula literria. A ms,
per, hem editat el present llibret com una eina que permet a tothom fer el
recorregut de litinerari literari de forma individual i en qualsevol moment.
En aquest any ple dactivitats sobre Prudenci i Aurora Bertrana, desitgem
que aquesta ruta sigui una bona manera de conixer encara ms aquests
dos escriptors i la seva forta vinculaci amb la nostra ciutat.

Carles Ribas Girons

Regidor de Cultura de lAjuntament de Girona

3
 ITINERARI
1 Pujada de Sant Mart
2 Catedral
3 Jardins de la Francesa
4 Torre Gironella
5 Passeig Arqueolgic
6 Pujada del Rei Mart
7 Pont de Sant Feliu
8 Plaa de la Independncia
9 Carrer de Santa Clara

4
 u
ms Pa
Pala nt C.
C. d
e Sa de
la
Pont de Pedret . de Ro a
C sa ss
rra

C.

ll
To

te
d

as
a la

eS
a.

C
a Pd

al
an
rc

a.
B a C.

ta

Pd
la de

Ll
de lB
el l

cia
C. air
e

C od

C. de Sacsimort
.d
el uR
Po Po
el
rta .d
ld C
e
la

Rei Mart
PONT DE Ba
rc
a Pl. d
e ls Ju
SANT FELIU rats C. de
Sant

Pda. del
Danie
l
7 PUJADA DEL PASSEIG
derers

6 REI MART 5 ARQUEOLGIC

Pg
C. dels Cal

.d
Pl. de la Catedral

e la
Pda. de Sant Feliu Re
ina
Joa
na
3
CATEDRAL JARDINS DE C. de Sant C
Pg.

ristfo
r
2 LA FRANCESA
de
ra

Jos
tcla

C. de la Claveria
on

Can
eF

Pl. dels Lledoners

ld

aleja
a

4
Re

C. d
s
i
on
r

e les
Je

s
TORRE
C. de Be

any
de

lem
ls A
C.

Balle

C. de Sant

Jdins.
Lloren e
C. d GIRONELLA
steri

llmirall

PLAA DE LA

de Joan
es
Pl. de

INDEPENDNCIA
C. de la Fo
la Ind

Fuster
8
epen

ec

i Ortells
n
om
d

ra

Pon tD
ncia

t de an
S an e S
t Ag .d
ust a
Pd
C. de la Co
C. de Santa Clara
C. d

a
teri
el
Nord

rgen

rt Reial
e l'A

PUJADA DE
Pl. de Josep Ferra
C. d

C. del Sac
all

tes
les Hor
ur

C. de SANT MART
aM

C. d
e Bes
el

ad
Trv. del Portal Nou

1 Pda. de S
C.

C. dels Me

ant M
ter i Mora

art
Fellini
lles

C.
de
rlets
Ve

C. d la
e Lle
les O bre
Pl. de Federico
ies

lles
s

rer
der

l'Obra
Nou

C. de
F er
rca
tat

les

C. del Portal
Me

s
la Lliber

an

Pg. de
de
dels

l Gen
ad

eral P
C.

C. del Perill eralta

iut
C.

ls C
Rbla. de

de
C.

CARRER DE
9 SANTA CLARA
i
del V
Pl.

C. de Talarn

C. C. d
C. de Sant

Pont de Pedra N ou els

C. Nou C apu
alla

de txin
ur

l Te
da

s
d
ur

atr
rra
lbere

aM

e
Fe
C. del Pir
or

la
e l'A

Josep

eF

d e

Trv
.d

C.
C. d

.d
Pg

e l'
ineu

Au
rig
a

C. de Pere III
el Cerimonis
C. de la Bellavista
C. del Ca

C. dels Gin
esta
nig

C. dels Ve
rn

5
 1
PUJADA DE SANT MART
La pujada de Sant Mart era - i encara ho s - un carrer estret i gris,
dhoritzons migrats i claror escassa.
Lesglsia del Carme, davant per davant de casa, deixava sentir tothora
el so solemne i trist de les seves campanes. Tocaven a missa, a rosari, a
morts, a oraci...
Des de casa, hom sentia el fregads de les sabates de les beates entrant
a lesglsia, i sortint-ne, per anar a missa, a les Quaranta Hores o a rosari;
el trepig fort i ressonant dalgunes botes militars que pujaven al Govern
Civil, i leco de les tristes absoltes dels enterraments.
Lescola del senyor Dalmau estava installada al carrer dels Ciutadans, no
gaire lluny de casa. Abans, ho havia estat al carrer de la Neu i, en temps
de la seva fundaci, a la plaa de Sant Domnec, en lAntic i venerable
edifici anomenat Les ligues, on havia residit la primitiva Universitat de
Girona (...). Jo tenia com a mestres la Caterina i en Josep Maria Dalmau,
fills del director. I de lectura i redacci, el mateix senyor Dalmau.
(...)
El final de la classe era un despertar, per no un decaure. Perqu jo
esperava viatjar un dia i conixer aquelles terres llunyanes que jo somiava.

Aurora Bertrana, Memries fins al 1935

6
Vista del carrer de Ciutadans (1905-1911). Ajuntament de Girona. CRDI (A.T.V., ed.)

7
 2
CATEDRAL
Lesglsia de Santa Maria era una massa enorme, sense esveltesa,
edificada en la part ms alta de la ciutat. Sa construcci havia durat
segles. Gtica en son interior, tenia la fatxada barroca la qual, amb ses
capelles buides, amb els balustres dels miradors romputs i les columnes
de pedra nummultica desgastades pel temps i la intemprie, oferia cert
aspecte de desolaci i abandono.
El campanar octogonal era del mateix ordre arquitectnic que la fatxada:
una ampla cornisa que corria en son entorn senyalava el segon dels
tres estatges en qu fou dividit i, ms amunt, sobrien vuit finestres
aixoplugant altres tantes campanes. La cpula en sostenia una altra de
minscula que servia de base al penell: un ngel de bronzo simbolitzant
la Fe, amb les ales mig esteses i la vestidura voleianta. Al costat del
temple, aguantant lempenta de la pesadssima volta, les adjuves amb
llurs grgoles embalumaven el grandis edifici.
Prudenci Bertrana, Josafat.

Plaa dels Lledoners i plaa dels

Apstols (1910-1920). Ajuntament de
Girona.CRDI (Autor desconegut)

8
El diumenge de Rams calia estrenar vestit, capell, sabates i altres
accessoris indumentaris. () La meva [mare], per b que nascuda a
Conca, es considerava tan gironina com la ms pintada, i per res del mn
no hauria volgut que les seves filletes desdiguessin de les altres nenes
gironines. Havien destrenar vestit, costs el que costs.
Entrvem a la catedral per la Porta dels Apstols. Semblava talment que
tots els habitants de Girona, grans i xics, hi volguessin tamb entrar.
Quines empentes! Quin garbuix de palmes i palmons! Quina cridria de
mainada! La mare ens protegia amb el cos i els braos. Aix i tot, alguna
llaada es posava de gairell, alguna figureta de sucre es desprenia de la
palma. (...)
Un cop dins, hom descobria que encara nhi cabia ms. Lampla i altssima
nau ens acollia amb la seva atmosfera fresca i flairosa saturada dencens
i de cera cremada. Laltar major resplendia. Centenars i centenars de ciris
cremaven prop del sagrari tot voltat dun nvol blau, lleuger com una
glassa. () Finalment, venia la benedicci. La rebem tamb agenollats
amb la palma enlairada.
-Que Du totpoders, Pare, Fill i Esperit Sant, us beneeixi.
Grcies a Du! Ja podem sortir. Ho fiem per la mateixa Porta dels
Apstols, encara ms premsats i rebregats que en entrar. Tothom se
sentia apressat de ser fora, no per anar en un lloc determinat i menys
a una hora determinada, sin per aturar-se a saludar els coneguts,
comentar la cerimnia i examinar els menuts, per veure si els dels altres
anaven ms ben vestits que els propis.
Aurora Bertrana, Memries fins al 1935

9
 3
JARDINS DE
LA FRANCESA
Seus eren tots els espais dissimulats en la gruixria de la slida muralla;
seves eren les amples golfes de la nau, les de labsis, les de la mitja volta
dels claustres romnics; seu linterior duna torre de la mateixa poca
encastada en la massissa paret de lesglsia gtica; seu el llarg trifori;
seus eren, tamb, els tres compartiments del campanar, fosques presons
plenes destores, gresols per a les lluminries i altres objectes inservibles,
i, per fi, seva era, igualment, lhlix de graons admirable que, des de sota
la cpula, baixava al fons daquell llargussim prisma octavat sense una
obertura, sense altre aire per a respirar que el que passava per la caixa de
lescala, plena de fetor de tomba.
(...)
El sac, esllanguit per tanta brega, fluixos els lligams i retingut per un
espasme dels dits de Josafat, va buidar-se. Les robes de la bagassa
voleiaren com ocells de nit, bategant contra els carreus, i el cos fou
engolit pel negre espai.
Un sotrac mat, de cosa tova, que no rebot ni vibra, marc el terme
daquella furient davallada.
Amagat entre escardots i ortigues, deforme, contorsionat, infecte, rest
el cadver de Fineta. I laigua que gitava la grgola quimrica caigu com
baptisme purificador sobre la seva nuesa.
Prudenci Bertrana, Josafat.

10
 4
TORRE
GIRONELLA
Innocenci pujava pel carrer dels Alemanys, carrer estret i silencis, de
cases grans i daspecte senyorvol, amb portes amples, adovellades, mai
obertes. Estem gaireb segurs que, si hi truqussiu amb fora rebotent
el picador danella, sols us contestaria la ressonncia interior. I, amb tot,
jurareu que estan habitades. Per per qui? Ah!, segurament per ssers
enigmtics! Per alg que dorm de dia i surt de bella nit per la xemeneia,
com les bruixes.
(...)
Per lobjectiu dInnocenci era la Torre Gironella. La voladura ordenada
per Napole en 1814, despitat per la resistncia dels gironins, ha deixat
enormes crostons de pedra i cal endurida pels anys, encastellats i
primparats uns sobre els altres, al peu mateix duna gran margenada.
Nhi ha, daquests crostons, que semblen disposats a rossolar a la ms
petita empenta. Alguns han giravoltat fins al peu del viarany que mena a
les Creus, i els que passen per aquell indret es malfien dels que resten, en
una posici dequilibri que a par inestable. () Llarga estona esguardava
les runes. Com expressar tot aix amb els colors inerts dels seus tubs i
lindocte mecanisme dels seus pinzells? Emprenia amb calma la pujada
pedregosa al Calvari.
Prudenci Bertrana, El vagabund

11
 5
PASSEIG ARQUEOLGIC
La casa on sefectuaven aquestes tertlies gaireb familiars era la
mateixa del carrer. A lestiu es reunien en una potica terrassa que
hi havia al darrera, a lentorn duns vetlladors ben provets de begudes
fresques. Era un bell recer a cobert de mirades indiscretes, ben conegut
dels comissionistes i pintors forasters, que anaven all a matar el tedi i
les decepcions. En un costat, una gran margenada coberta daccies
gegants i de romeguerons sestimbava des de les parets exteriors dels
claustres de la Seu fins a les profunditats del Galligants. Espai tancat,
atapet de vegetaci, intransitable com un rac de jungla.
Al fons i al lluny, les primeres cases de Sant Daniel, amb el formidable
enderroc de la Torre Gironella i el cam del Calvari, coronat doliveres, a
la dreta, i amb el coster pedregs de Montjuc a laltra banda, acabaven
de completar aquella mena de clos apacible i pintoresc. Alguna tarda
escadussera tamb shi deixaven caure. Llavors elles, desfardades i
sense maquillar, planxaven i cosien, tot enraonant de mals i de remeis, de
labors i guisats, com qualsevol dona de sa casa. A penes feien cabal dels
minyons, si no era per consultar-los alguna cosa refiades en llur superior
coneixement.
Prudenci Bertrana, El vagabund

12
Inici del passeig Arqueolgic (1910-1920).
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcs Sans Prats)

13
 6
PUJADA DEL REI MART
Lesglsia de Sant Lluc, labsis de la collegiata de Sant Feliu i les dues
massisses torres que flanquegen lesvelt portal de sobreportes lmit
de la primitiva Girona- formen quatre cantons daspecte brfec, com de
ciutadella o de presidi medieval. El vent shi acanala, hi bufa, hi xiula i
shi enfredoreix i el sol a penes hi llisca, i vent i sol semblen conjurar-se
amb els murs per fer daquest lloc el ms desagradable i esquiu de la
ciutat. Innocenci hi passava amb el cap ple dhistries de cilicis i dejunis,
dintrigues negres i de martiris ocults.
---
Latri del convent de les monges Caputxines, lentretenia una estona. Res
com all, tan senzill, tan pur, no podia expressar, ms categricament, la
humilitat, el rigors asceticisme i la infrangible clausura de les religioses!
Aquella grafia tenia lausteritat necessria per salvaguardar-les del tuf dels
prostbuls que les envoltaven, prostbuls la majoria dells concorreguts
per sorges i murrialla. Era molt difcil de sostreures a laguda curiositat
que desvetllava aquest convent hermtic, estoig dunes existncies
dedicades a la mortificaci, gustoses desdevenir sordes, mudes i orbes,
de lliurar-se abans dhora a la tomba, de comenar a viure la mort. Ac els
interessava lemocionant proximitat del Convent de les Caputxines amb
la casa de plaer de ms renom i crdit entre els compradors de lascvia
a preu mdic. Les altes i misterioses parets conventuals, sense una
obertura ni un espiell ni forat, gaireb enfrontaven amb les encortinades
finestres del prostbul, per on transcendia una llum suau i un remoreig
ertic, quan no les estridncies duna bacanal desenfrenada
Prudenci Bertrana, El vagabund

14
Portal de Sobreporta (1911-1944). Ajutament de Girona.
CRDI (Valent Fargnoli Iannetta).

15
 7
PONT DE SANT FELIU
Quan minvava la llum de la claraboia del seu estudi i els objectes
sesfumaven dins una atmosfera grisa i opalina, ell sentia una rara
opressi que el feia sospirar.
(...)
Llavors obria una finestra que donava sobre lOnyar, sestintolava a
lampit, encenia la pipa i feia divagar lesguard amunt i avall del riu; per
la pintoresca i bigarrada confusi de balcons i galeries de les cases
denfront i per lespai que salbirava part dall dels teulats i xemeneies.
Lesperit, a poc a poc, esdevenia aquietat i el pensament sinteressava per
les coses foranes, i deixava en pau letern i turments furgar en lahir i en
el dem. Una melangia romntica semparava dInnocenci, i, en aquest
estat, lescometien rares i imprecises fantasies
Prudenci Bertrana, El vagabund

El pont den Gmez i el pont

del Ferrocarril sobre el riu
Onyar. En segon terme, les
cases de lOnyar i al fons, el
campanar de lesglsia de
Sant Feliu (1917-1930).
Ajuntament de Girona. CRDI
(Autor desconegut).
16
 8
PLAA DE LA
INDEPENDNCIA
El 29 doctubre, festa del gloris sant Narcs, Patr de Girona, se celebraven
les fires i festes de la ciutat. Aquestes fires i festes tenien - potser encara
el tenen - un gran ress a tota la provncia. Per a nosaltres, infants, encara
en tenia ms. Shi feien moltes coses, a Girona, durant els sis dies que
duraven les fires, per el que ms cridava latenci era, com s lgic, les
barraques i les parades de la plaa de Sant Agust.
(...)
En els prestatges, i penjant de les parets de la tenda, hi havia tot el que
una camperola vinguda dAngls o de Celr pot ambicionar, i tamb
una minyona que serveix a ciutat i unes noietes com ara jo i la meva
germana: mocadors dabric i manteletes de llana, mocadors de seca per
al cap, pintes, miralls, brillantina, aigua de colnia, agulles de picar amb el
cap de colors, mantellines de tul, mitges de cot, negres i marrons, nines
de cart galtavermelles amb els braos en creu per falta darticulaci,
fireta cosida en un full de cart: olla, sopera, safata, plats, coberts...
Aurora Bertrana, Memries fins al 1935

Atraccions de les fires i festes de Sant Narcs

(1900-1914). Ajuntament de Girona. CRDI
(Antonio J. Garca Asensio, atribuda)

17
 9
CARRER DE SANTA CLARA
LAspriu netej un tros de vidre de la finestrella i atalai al defora. El
prodigis campanar de la collegiata de sant Feliu, vista contra llum de
la celstia, era ms meravells que mai. Tenia lesveltesa dun enorme
xiprer. Per a albirar-lo fins al vrtex calia aixecar el cap. Un inici dalba
travessava els finestrals i assiluetava les adormides campanes, la filigrana
de les arestes i els calats de les ogives. I part damunt, encara, es distingia
la massa ombriua i feixuga de la Seu, que dominava un escalonament
fantstic de teulades i xemeneies negres com la tinta. A baix de tot, a
labisme, la llorda i pintoresca renglera de cases velles i desiguals es
reflectia confusament en laigua espessa i calmosa del riu, amb la infinita
varietat de penjarelles i andrmines que emplenaven balcons finestres i
galeries. Aix, tan grandis i dramtic, desaparegu ben tost, i Innocenci
sadon que ho estimava ms del que creia.
Prudenci Bertrana, El Vagabund
Jo vaig sortir de Girona enduent-men Girona. A cent quilmetres lluny
jo la segueixo veient i lescalfor dels seus recers mescalfa, la flaire dels
seus camps em retorna, lalta silueta dels seus campanars em guia i la
penombra de la seva catedral menfervoreix. Les millors pgines de la
meva obra literria, la majoria dels meus escenaris, han sortit daqueixa
formidable mina de somnis, desgarrifances, de magestat i puresa que s
la vostra vella ciutat. Faci el que faci, succeeixi el que suceeixi, i si massa
em feu dir, ni que perds lenteniment, jo no aconseguiria desempellegar-
me daquella cosa misteriosa que de tant respirar laire giron, des de la
meva infantesa, es congri dintre meu. Jo mho represento a la fais dun
halo llumins, com els que envolten la testa dels escollits de Du, que
acompanya el meu esperit i lenforteix, lexalta i linspira.
Prudenci Bertrana, discurs com a
president dels Jocs Florals de Girona (1935)

18
19
 Ho organitza:

www.girona.cat/emhu
@EMHU_girona /EMHUGirona

20