1

Democrcia global en xarxa

Construir una estructura de governana ciutadana a escala planetria

Germ Pelayo
Forum Democrtic Mundial
Juliol 2017

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
NDEX
Introducci
1. Valors i principis per a una democrcia global en xarxa
Presentaci * Democrcia mundial * Democrcia avanada o integral * Democrcia
reticular
2. Les arquitectures decisional i institucional
Els models de governana mundial
Conceptes introductoris
Les arquitectures de decisi i institucional (DGX)
Democrcia directa sobre una agenda temtica global * Democrcia deliberativa
sobre els resultats dels referndums * Assemblea Mundial (AM) * Protocol de
primacia * Funci executiva descentralitzada * Vigilncia ciutadana i
reconstrucci retrospectiva de mandat * Consideracions complementries
Articulaci territorial: integrar i superar el sistema westfali (XCM)
Condicions i formes d'adhesi * Seqncia d'adhesi * Compromisos comuns *
Autodeterminaci, unificaci, escissi
3. Arguments fonamentals
La globalitzaci neoliberal i la construcci d'una comunitat democrtica
Les caracterstiques dels sistemes representatius contemporanis.
L'equilibri per exclusi * El funcionament dels governs representatius i els seus
lmits
Les eines de la democrcia global en xarxa
La democrcia directa (sistema regular de referndums) * La democrcia
deliberativa (Consells Ciutadans) * L'Assemblea Mundial (organisme sortejat) *
Supervisi de l'execuci descentralitzada * Mecanismes d'avaluaci i sanci.
Democrcia i radicalitat plural de la identitat mundial.
4. Implementaci.
Distribuir el poder per construir el benestar
Un full de ruta?
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Imatge: hikingartist (flickr)
 2

INTRODUCCI

El mn en qu viurem a la segona dcada del segle 21 i les segents, acull la societat que,
imperativament, haur de posar ordre al catic desordre mundial, o sotmetres a les
conseqncies catastrfiques del seu fracs.

Al nostre temps convergeixen per primera vegada diverses crisis cadascuna de les quals t
potencialment la capacitat de conduir el mn en poc de temps a una catstrofe definitiva. A
ms, la coincidncia o la successi daquestes crisis una rere laltra, multiplicaria
exponencialment el risc de collapse sistmic de la civilitzaci humana. Em refereixo en
primer lloc a l'amenaa del bot nuclear. El seu risc no ha disminut des dels anys 1960, i
persisteix amb la nova retrica del populisme. En segon lloc, el frgil i enorme castell de
cartes del deute financer que cada cop ms s extremament sensible a les inestabilitats de
qualsevol pas per petit que sigui.

En tercer lloc, el canvi climtic irreversible, que ja afecta les nostres vides, per les
conseqncies ms agudes del qual comenaran a sentir-se en poques dcades, afectant
drsticament a milers de milions de persones i a l'ordre mundial. La quarta crisi sistmica s
la crisi de les desigualtats sense precedent, que porten a l'acumulaci dels recursos i del poder
planetari en molt poques mans. Aquesta concentraci extrema ha repercutit en la regressi
dels Estats del Benestar de les ltimes dcades. A ms, aquest procs es superposa a la
persistncia de les desigualtats geogrfiques entre regions riques i pobres del mn, fruit de
cinc segles d'explotaci colonial i neocolonial amb conseqncies com ara
subdesenvolupament, migracions i conflictes armats.

Una ltima crisi que culmina les anteriors s la regressi dels sistemes representatius i
l'ascens dels populismes des del 2016 (Trump, Duterte, Yogi Adytianath, victria del Brxit,
ultradreta europea ...). Un escenari alarmant que recorda en part a l'Europa dels anys 1930.
Vivim en una societat que no s capa de frenar l "assassinat programat" de la seva poblaci,
en paraules de Jean Ziegler. Davant daquesta multicrisis la humanitat encara no disposa de
pistes o alternatives poltiques d'organitzaci del nivell global, perqu la qesti d'un
repartiment just del poder, com a premissa per a un repartiment just dels recursos i de
coexistncia amb la biosfera, que t a veure en primer lloc el problema de la gesti de la
poltica a les societats interculturals de masses, i en segon lloc amb el problema de la
naturalesa de la democrcia, no han estat mai abordades, conjuntament, en el marc
d'una comunitat humana tan gran, amb eines que responguin a l'especificitat del
desafiament que representa.

En el context d'aquesta transici poltica possible, hem demplaar-nos encara dins duna
etapa de pluja d'idees. No pas per inventar models dogmtics o doctrines inamovibles,
tampoc per quedar-nos noms amb la discussi intellectual, ni per esperar una mobilitzaci
mundial a curt termini, sin per generar debats socials amplis. Aquest article presenta una
hiptesi de treball sobre escalabilitat, profunditat democrtica, arquitectura institucional,
organitzaci de la poltica en xarxa, i altres aspectes, que m'agradaria sotmetre a la crtica de
les persones que el llegiran. L'objectiu s contribuir a obrir els imaginaris de la poltica del
futur. La intenci s multiplicar els elements de debat sobre les governances mundials
possibles.
 3
El treball es divideix en quatre parts. La primera part descriu els valors, principis o atributs
que fonamenten el nou sistema. Una segona part exposa el funcionament del model amb el
seu propi circuit de presa de decisions i el seu cicle de vida de les poltiques pbliques. Una
tercera secci amplia alguns arguments al voltant de la qesti de la naturalesa de la
democrcia i de les noves eines democrtiques, i dels problemes parallels del capitalisme i
de la identitat. Un darrer captol interroga sobre estratgies d'emancipaci ciutadana
planetria per avanar cap a una governana democrtica.

1. VALORS I PRINCIPIS PER A UNA DEMOCRCIA GLOBAL EN XARXA

Presentaci

El sistema de democrcia global en xarxa consisteix abans que res en els set mil milions de
persones que participen, deliberen i prenen decisions, mitjanant diferents combinacions
d'exercicis democrtics, sobre la funci constituent, la funci competencial de l'escala global,
les directives i agendes dels poders constituts, i en interacci amb unitats d'altres escales del
territori que s'adhereixin a la xarxa. El model s una democrcia avanada hbrida de base
directa, oberta a una participaci universal, permanent, multidimensional i vinculant.
Formalment he definit l'estructura resultant com una xarxa. Per qu una xarxa? Perqu aporta
ms seguretat democrtica, millor aprofitament com de la intelligncia collectiva i millor
repartiment del poder. A continuaci descriur alguns dels atributs, valors o principis que cal
considerar :

Democrcia mundial

La globalitzaci ens ha condut a un mn on "hi ha poltica local sense poder i poder global
sense poltica (o sigui, un poder sense limitacions poltiques)" 1. Vivim a una poca on el
nombre de problemes que necessiten una acci global augmenta i es diversifica, en contrast
amb l'absncia d'espais de decisi a escala planetria. La desorganitzaci del capitalisme
westfali s el brou de cultiu ideal per multiplicar conflictes i consolidar la crisi
multidimensional. Vivim al bell mig entre un perode passat (1945-1989) d'estabilitzaci de
l'Estat-naci i de l'Estat del Benestar dins del que es coneix com mn ric, i un eventual futur
de construcci d'un espai similar de bonana i equilibri, aquest cop a escala global. Aquesta
etapa intermdia s una poca de desordre histric a la qual una minoria arxipoderosa aprofita
l'absncia de regles de joc per acumular el poder, retenir la riquesa i saquejar el planeta
mitjanant la imposici d'una agenda que noms la beneficia a ella. Aquesta s la ra de ser
del sistema neoliberal des de 1989, que cal destituir i superar.

El poder de les elits s tal que permet la destrucci de les societats, la seva economia, la seva
educaci, la seva cultura, la seva poltica i el medi ambient, en direcci cap a un futur
distpic i imprevisible. La decadncia del sistema poltic, incrementada per la pressi
neoliberal, queda palesa amb la corrupci estructural, les poltiques sistemticament
favorables a les elits, l'absncia duna veritable deliberaci als parlaments, la poltica
espectacle, l'opressi cap a les dissidncies, l's dels mitjans per desinformar, distreure i
confondre, la imposici del relat d'absncia d'alternatives, o la ja esmentada emergncia de
rgims populistes.

1
Bauman, Zygmunt; Mltiples culturas, una sola humanidad ; Katz Editores, Buenos Aires, 2008
 4

L'alternativa a aquest estat de caos s la construcci d'un ordre que ha de partir d'una
democrcia profunda, alliberada de les reixes del neoliberalisme. La democrcia limitada
d'ahir i davui, dels Estats-naci liberals, est esgotada com a sistema poltic i agonitza. Per
construir una democrcia mundial significa afrontar el problema de la gesti collectiva d'una
societat de masses a la seva mxima expressi. Implica el doble desafiament de l'articulaci
poltica de l'escala global i de la resignificaci de la democrcia.

Democrcia avanada o integral

La democrcia, entesa com la presa de decisions collectiva que fa efectiu el govern del poble,
t el seu origen etimolgic a l'antiga Atenes, i pot sser observada tamb a les tradicions
assembleries d'altres cultures d'arreu del mn. En aquest treball utilitzar els conceptes de
"democrcia avanada" o tamb "democrcia integral" per a definir qualsevol sistema o
combinaci de sistemes i eines democrtiques que prescindeix del multipartidisme
representatiu liberal i al seu lloc organitza la presa de decisions ciutadana mitjanant
mecanismes i eines entre els quals la participaci, la deliberaci, el sorteig, la rotaci, la
democrcia lquida i daltres.

En contraposici, far servir tamb el terme "democrcia limitada" per definir als actuals
governs representatius independentment del grau de llibertats, drets ciutadans, i de
multipartidisme real, existents a les seves demarcacions. Aix, una majoria de governs actuals
sn democrcies limitades, cap dells s una democrcia avanada, i molt poques
democrcies limitades es complementen amb elements de democrcia avanada (Sussa,
Equador, Veneuela, Bolvia, Estnia). A ms, avui dia el centre del debat sobre la renovaci
democrtica l'ocupen, en molts pasos, eines reformistes necessries per indubtablement
insuficients, com la rotaci de crrecs, la limitaci de mandats, la transparncia i control
ciutadans o la democratitzaci d'institucions secundries.

He triat aquests adjectius per a aquesta idea de democrcia, de forma provisional i

qestionable: l'objectiu del treball no s un debat sobre teoria o epistemologia sin sobre la
necessitat d'anar ms enll dels moviments socials fragmentats i de dissenyar eines de poder
per transformar els continguts mitjanant processos i resultats reals.

Els objectes o funcions sobre les que s'aplicaria aquesta democrcia avanada sn:

a) Els elements constituents del nou sistema (funci constituent). s a dir, en primer lloc, els
valors que es reconeixen com a definidors de la societat, del dret i de les institucions; el
disseny de l'estructura poltica; o aspectes fonamentals de l'orientaci de l'agenda pblica.

b) Les competncies de l'escala global (funci competencial). Tota la humanitat t dret a

decidir quins sn els temes que necessiten d'una governana coordinada a nivell planetari, i
cada comunitat ciutadana (regi, pas, ciutat ...) t dret a determinar els que poden decidir-se
a nivells inferiors relacionats amb el seu mbit d'actuaci .

c) Les directives i agendes dels poders que es construiran. Aquestes recolliran el mandat de
la ciutadania i el convertiran en normatives, plans i projectes. La precisi i traabilitat del seu
compliment es verificar de forma pblica i participativa mitjanant l's de mecanismes
 5
adients. Tot aix s possible sense necessitat d'un poder executiu centralitzat (Govern
Mundial)

d) En interacci amb altres escales del territori les societats de les quals s'adhereixen a la
xarxa. L'arquitectura de decisi global tindr dues vies d'entrada, una directa utilitzant la
DGX, i l'altra territorial, mitjanant la subsidiarietat escalar generada per l'adhesi gradual de
regions, estats, autoritats locals, i ciutadania (Xarxa de la Comunitat Mundial, XCM).

Democrcia reticular

En el context de la DGX, la "xarxa" no s una estructura uniforme i perfecta entre unitats

absolutament iguals, sin primer que res la voluntat denxarxar, s a dir d'aliar-se amb
diferents tipus d'actors en diferents escales del territori, i de protocollitzar aquestes aliances.
La XCM s el conglomerat format per la ciutadania, la societat civil, les institucions
pbliques, cadasc complint les seves comeses diferents. Per exemple, la ciutadania adherida
a pasos no adherits tindria una funci proactiva molt important, aix com la societat civil
com a facilitadora de continguts per a l'exercici dels Consells Ciutadans, de l'Assemblea
Mundial i de les auditories de vigilncia.

Una estructura democrtica confederal (per exemple, una ONU reformada sense sistema de
vet, enfortides en les seves funcions, i amb un Parlament Mundial) no seria res ms que un
model de relacions interinstitucionals entre escales del territori amb una certa subsidiarietat
(elecci dels representants de pasos i territoris). La XCM en canvi va ms enll, amb una
estructura articulada i interconnectada, en conseqncia ms transparent del que ho seria una
suma d'Estats o regions en una federaci mundial de governs i institucions representatives,
formant una estructura arbria o jerrquica.

2. L'ARQUITECTURA DECISIONAL I INSTITUCIONAL

Els models de governana mundial

Per entendre el model exposat en aquest article, cal comparar-lo als exemples i propostes de
governana mundial ms influents de l'ltim segle. Aquests sn tres. Un d'ells s el que
existeix realment a l'actualitat, que anomenar aqu sistema post-westfali liberal. Hi ha
dues altres alternatives que s'han donat a conixer durant els segles 20 i 21: el federalisme
mundial i el cosmopolitisme.

L'arquitectura existent de la governana mundial est formada en primer lloc pel Sistema de
Nacions Unides (SNU), s a dir, el sistema constitut per l'ONU i les seves organitzacions
satllits. La SNU fonamenta la seva legitimitat a la sobirania de les nacions que en formen
part, per el seu poder real s limitat i incomplet. D'altra banda, cal emplaar les
organitzacions protagonistes de l'agenda neoliberal dominant: G8-G20, FMI, OMC, Banc
Mundial, BPI, Frum d'Estabilitat Financera, acords comercials bilaterals. Tamb les
organitzacions euroasitiques: Nou Banc de Desenvolupament (BRICS), AIIB, i els blocs
militars i de seguretat com l'OTAN i l'Organitzaci de Cooperaci de Xangai. Tot aquest
conglomerat institucional representa la cara formal o visible del poder. A la cara oculta
s'amaga un conjunt encara molt ms entrellaat i complex, de grups i aliances
armamentstiques, financeres, agroalimentries, cientfiques, meditiques, poltiques, i altres,
 6
que formen l'elit mundial. Al seu si es produeixen baralles inesgotables entre diferents
interessos grupals i particulars, els quals d'una altra banda es posen d'acord quan cal, entorn
dun mandat com i autodesignat: l'explotaci del planeta i de la humanitat.

Aquest nucli de decisi, visible i invisible al mateix temps, estn els seus tentacles sobre
l'economia, la poltica i la societat (serveis, recursos, treball, cincia, cultura, educaci,
tecnologia, etc.), domina els cossos intermedis (organitzacions internacionals, Estats), i la
traducci jurdica del seu poder, s un dret mundial neoliberal emergent des de principi del
segle 21, anomenat nou constitucionalisme2, favorable als interessos dels actors privilegiats
(grans corporacions, finances, etc.). Per sota en la pirmide de poder d'aquest sistema, cal
disposar els 195 estats amb una ms reduda capacitat d'acord, la qual cosa repercuteix en una
forta erosi de la seva sobirania, dhuc la dels Estats ms grans i poderosos. El sufragi
universal, mite de la democrcia restringida, no excedeix el nivell de l'Estat-naci3. L'ONU,
duna altra banda, ha estat criticada per abandonar la representaci dels pobles i esdevenir un
lobby dels governs davant els poders fctics de les elits globals. Un lobby la influncia del
qual decreix, alhora que el poder de les elits augmenta.

Aquest sistema post-westfali liberal s una estructura frgil i problemtica, en comparaci

amb qualsevol de les tres alternatives que s'exposen a continuaci. A ms, pel fet de ser
lagent causant ms important de la multicrisi esmentada a la presentaci, necessita
urgentment ser reemplaat per una altra cosa.

El segon model de governana planetria s el federalisme mundial. Es tracta dadaptar a

escala global el sistema de repbliques federals representatives com EE. UU. o Alemanya.
Amb institucions i mecanismes similars als de la majoria dels actuals Estats4. El Secretariat
General de l'ONU podria esdevenir un poder executiu amb capacitat de proposta sobre les
decisions mundials. Un sistema bicameral amb un Parlament Mundial (PM) i una assemblea
territorial (l'actual Assemblea General) elaboraria les directives i lleis. El PM tamb pot ser
creat com una instituci independent de l'ONU, i en una primera etapa ser un organisme
consultiu o reconegut per un primer grup d'Estats, tot consolidant-se gradualment de la
mateixa forma que ho ha fet el CPI.

El cosmopolitisme s el tercer model. Es tracta d'un corrent intellectual originat a les

acaballes del segle 20, que no ha evolucionat cap a un moviment ciutad, com el
mundialisme s va fer en el seu moment. Consisteix en un federalisme mundial banyat en una
dosi de realisme westfali i geopoltic. Accepta la collaboraci dels Estats en la transici
gradual cap a una arquitectura i un marc legal comuns. Defineix una ciutadania mltiple i un
dret compartit entre les constitucions dels estats i les institucions internacionals5. Defensa la
creaci d'un govern central amb funcions executiva i legislativa, coordinat amb governs
regionals i amb els Estats. Planteja un Consell de Seguretat sense permanncia ni dret a vet, i
un Consell de Seguretat Econmic, Social i Mediambiental al qual es subordinen FMI, Banc
Mundial i OMC. Defensa tamb el sistema bicameral (PM i AG) i un sistema jurdic
coordinat des de lescala local a la global. Tamb proposa una intervenci vinculant de la
2
Cutler, Claire A.; New Constitutionalism, Democracy and the Future of Global Governance, a Gill, Stephen
(Ed.); Critical Perspectives on the Crisis of Global Governance. Reimagining the Future. Palgrave Macmillan,
2015
3
Amb excepci del Parlament de la UE
4
Tetalman, Jerry; Belitos, Byron; One World Democracy: A Progressive Vision for Enforceable Global Law,
Origin Press, 2005
5
Archibugi, Daniele; The Global Commonwealth of Citizens: Toward a Cosmopolitan Democracy, Princeton
University Press, 2009.
 7
societat civil a assemblees i espais multiactors, un sistema fiscal global, un Fons de Cohesi
per al Desenvolupament, i una fora transnacional reduda d'intervenci rpida per a la
resoluci de crisis blliques, entre altres propostes.

Aquests dos darrers models, federalisme mundial i cosmopolitisme, poden rebre crtiques des
de diferents perspectives. Aquestes serien les quatre reprovacions ms importants: a) Un
excs de centralitzaci en la presa de decisions pot reproduir i fins i tot augmentar els
defectes dels Estats com la concentraci de poder, l'excs de burocrcia, la corrupci,
l'absncia de transparncia o la vulneraci de drets humans. b) La dimensi global comporta
tamb la dificultat de desenvolupar contrapoders que frenin la possibilitat d'una tiranitzaci
d'aquesta autoritat central arxipoderosa, seguint l'exemple de famoses distopies novellades
com ara 1984 de George Orwell. c) Igual que als Estats actuals, no es garanteix la possibilitat
de qestionar a nivell constituent els models econmic (capitalisme), ecolgic
(desenvolupisme) o poltic (representativisme). d) Samaga el perill d'imposici cultural que
representa el fet d'inspirar-se exclusivament de sistemes poltics occidentals.

Conceptes introductoris

La Comunitat Mundial (CM) s la humanitat organitzada com a subjecte poltic. La

governana mundial actual no inclou l's d'aquest concepte per definir l'ordre planetari.
Enlloc daix fa servir expressions ms restringides com la "comunitat internacional", s a dir
un conjunt indefinit de nacions poderoses i institucions internacionals. La CM s el subjecte
d'un eventual escenari histric encara no aconseguit. Estaria format pels Estats, institucions
internacionals, autoritats subplanetries i sectorials, OSC, persones, etc. tots ells organitzats
en "xarxa".

La Xarxa de la Comunitat Mundial (XCM) s una suma de connexions d'interdependncia

interescalar entre persones, comunitats, la humanitat i la natura. L'adhesi progressiva a la
xarxa comporta la construcci gradual de porcions separades per comunitats no adherides.
Pel seu carcter interescalar, articulat i multidimensional, la seva naturalesa subsidiria i
horitzontal, i el carcter explcit de les seves regles, protocols i responsabilitats, la XCM
difereix de les federacions o confederacions conegudes.

La Democrcia Global en Xarxa (DGX) s un model possible de dictyocracia global (del

grec dictyo, xarxa), s a dir un sistema de democrcia avanada planetria. No t un poder
central i articula horitzontalment un espectre de subxarxes i organismes sortejats dedicats a
recollir regularment l'expressi ciutadana directa, i traduir-la en dispositius com directives,
lleis o agendes. El seu mbit s exclusivament global encara que interactua amb regions,
Estats i autoritats locals en el marc de la XCM, per completar aquesta construcci de la veu
ciutadana.

Les arquitectures decisional i institucional (la Democrcia Global en Xarxa)

Com s'ha comentat ms amunt, la DGX s un sistema on la ciutadania mundial participa,

delibera i pren decisions regularment. Consisteix en una democrcia avanada que s'articula
amb altres democrcies daltres escales del territori, per que ms enll de la relaci que
estableix amb elles, mant una estructura de decisi prpia i nica a nivell planetari que pot
 8
definir-se a partir dels segents elements, de les funcions legislativa i executiva (vegeu el
grfic 1):

1) La ciutadania vota directament i regular sobre una agenda temtica anual (ATA) de
referndums, redactada per la mateixa ciutadania i completada per l'Assemblea Mundial
(AM).

2) Els Consells Ciutadans (CC) reprenen els resultats dels referndums i deliberen sobre els
seus continguts afegint concreci i detall a un nivell no viable o gestionable des de la
democrcia directa.

3) LAM trasllada els resultats dels referndums, desprs concretats pels CC, a directives, i
rectifica i convalida les directives elaborades pels CC, quan aquestes existeixen. Tamb
completen l'ATA tal com sha esmentat al punt 1.

4) Protocol de primacia: lAM supervisa l'aplicaci del protocol per determinar quan ha
dimposar-se el mandat de la subsidiarietat decisional i quan el mandat territorial que
correspongui, o quan cal combinar-los, o distribuir-los diferentment segons els pasos i
territoris.

5) Les regions, Estats i autoritats locals executen els programes i projectes que emanen de les
directives de l'AM, un cop han estat aprovades als seus rgans legislatius respectius. Una
autoritat Supervisora de la Implementaci Descentralitzada (ASID) realitza un primer
seguiment d'aquest poder executiu descentralitzat amb lobjectiu de redactar protocols i
recomanacions comunes.

6) Vigilncia ciutadana i reconstrucci retrospectiva del mandat: Un conjunt d'institucions

sortejades realitzen en parallel auditories sobre tot el procs. tamb organitzen els casos de
reconstrucci retrospectiva del mandat quan shagin dictaminat tergiversacions o errors
dinterpretaci dels mandats de la ciutadania, dels CC o de l'AM respecte als actors anteriors
en el procs, o respecte del protocol de primacia.

Hom pot descriure el conjunt daquest sistema com una "democrcia hbrida de base directa",
i al mateix temps com una democrcia avanada a escala global, organitzada en xarxa. Cal
per, aprofundir en aquestes definicions. En primer lloc, la hibridaci es constitueix dels
elements segents: una democrcia directa, una democrcia deliberativa, una
democrcia representativa sense partits poltics i una descentralitzaci dels sistemes
d'execuci, avaluaci i de sanci. Aquests quatre sn elements constituents de la
democrcia hbrida en la mesura que corresponen a esglaons diferents del circuit de vida de
les poltiques pbliques, dins del que als sistemes de governana contemporanis forma part
dels actuals poders legislatiu i executiu. En canvi, el disseny del poder judicial o altres poders
emergents no ser tractat en aquest treball.
 9

Grfic 1: Democrcia global en xarxa - organigrama de les funcions legislativa i executiva.

Llegenda: rectangle blau = institucions; rombes blancs = accions; ellipse taronja =
resultats, continguts; lnies contnues = escala global; lnies discontnues = altres escales /
relacions en construcci; rombes discontinus = accions fora de l'escala global; rectangles o
ellipses discontnues = institucions o continguts en construcci / conjunts d'institucions o
continguts descentralitzats.
 10
A continuaci es descriuran en major detall cadascuna de les etapes de la proposta:

1) Democrcia directa sobre una agenda temtica global.

La ciutadania vota directament una llista regular de temes / propostes que fan part duna
agenda temtica anual (ATA) l'elaboraci de la qual es redactada per la mateixa ciutadania i
completada per l'AM. Les dues taules segents sn un exemple possible dels passos de
preparaci i desenvolupament de l'ATA (taula 1) i de la seva concreci en un calendari (taula
2).

El perode de preparaci s'esten al llarg de tres mesos, anteriors a la celebraci dels

referndums. Inclou un procs de recollida i elaboraci de propostes que s'ajunten en temes
de treball; la compleci per part de l'AM, de propostes no formulades; i el procs de
reordenaci i fusi del conjunt de proposicions. A continuaci arrenca un perode anual de
referndums multitemtics celebrats en blocs mensuals. Aquestes matries poden ser votades
fsica o electrnicament al llarg de cada mes i els resultats es computaran immediatament al
final d'aquest perode. Una xarxa de comissions especfiques dependents de l'AM organitzaria
els referndums. Una altra xarxa d'organismes o comissions diferent de l'anterior coordina i
fa el seguiment dels CC. Aquests dos organismes o xarxes estarien formats per funcionaris
pblics sota la direcci dels propis parlamentaris.

2) Democrcia deliberativa sobre els resultats dels referndums.

El tractament dels resultats dels referndums comporta l'especificaci dels subtemes derivats
dels referndums i els seus resultats, i la preparaci del material necessari per al debat als CC.
Els primers CC arrencaran un mes desprs dacabar el perode de celebraci del referndum
sobre el tema o proposta matriu.

Un Consell Ciutad6 s un grup de treball de 20-50 persones sortejades respectant criteris de

representaci d'edat, sexe, origen geogrfic, professi i altres. El CC es reuneix durant 3-5
dies a porta tancada per determinar una opci entre vries, les quals concreten el resultat del
referndum matriu. Un equip de suport prepara el material i l'agenda de treball del CC i
coordina les sessions. A la DGX pot ser un equip administratiu pblic, ja sigui supeditat a
l'Assemblea Mundial o tot formant part d'una instituci-xarxa pblica independent.

Els membres del CC assisteixen a presentacions de parts terceres (ciutadania, societat civil,
sectors professionals, institucions pbliques, companyies ...) que representen tot el ventall
d'actors implicats al problema, i que defensen opcions dissemblants, excloents o fins i tot
oposades, per sense contradir , excedir o desbordar el marc propositiu del resultat del
referndum matriu (veure taula 3). Alternen les presentacions presencials o a distncia, les
lectures, i visionat de documentals, amb sessions de deliberacions entre ells. No poden
absentar ni comunicar amb l'exterior excepte en cas d'urgncies de tipus personal. Cada
persona sortejada entre el cens com, en aquest cas global (mbit de la XCM), pot renunciar a
participar en l'exercici i automticament es convocar una persona suplent. Els participants
rebran un estipendi diari equiparable al seu salari laboral real.

6
Coneguts tamb amb altres noms : Conferncies de Consens, Jurats Ciutadans, Nuclis dIntervenci
Participativa, etc. http://es.wikipedia.org/wiki/Conferencia_de_ciudadanos
 11

Perode Acci Actor

Preparaci Recollida de propostes i Elaboraci de propostes i Ciutadana
ATA 01 temes (2 mesos) temes en trobades fsiques
(mesos 1-3) i per internet
Compleci (3 setmanes) Completar les propostes i AM
temes absents en funci
del criteri de lAM
Fusi i posada en ordre Fusi i posada en ordre de AM o instituci
(1 setmana) continguts, transparent i especfica.
sincrnica
Desenvolupament dels referndums 3-4 temes de referndums Ciutadania
(mesos 4-15) al mes, 36-40 anuals.
(Perode anual stricto sensu de lATA)
Tractament dels resultats AM o instituci
(mesos 5-16) especfica
Celebraci Ms o menys CC per tema Consells
dels CC en funci del pressupost i Ciutadans (CC)
(mesos 6-18) temps disponible
Preparaci Repetici del cicle Ciutadania + AM o
ATA 02 instituci especfica
(mesos 13-15)
Desenvolupament dels referndums () ()
(mesos 16-27) (Perode anual de lATA 02)
()

Taula 1: Processos de democrcia directa i deliberativa

Taula 2: Processos de democrcia directa i deliberativa: perioditzaci (taula oberta que

representa la seva continuaci durant un temps subsegent no definit)

Els darrers anys shan celebrat Consells Ciutadans de moltes menes i formats molt variats.

Labast planetari dels temes i propostes fa augmentar la seva complexitat. Per aquesta ra un
mateix resultat matriu dun referndum porta a subdivisions temtiques que eventualment cal
 12
ordenar tot establint sries en qu els dictmens de una primera srie de CC (de sub-subtemes)
condueixin a la celebraci d'una segona srie, tot aix dins del subtema general referit. Per
evitar dilacions a la presa de decisions, els Consells dictaminaran mitjanant un vot entre
diverses opcions a dues voltes. Els resultats seran enviats a l'AM per ser traduts en text
normatiu (directives). Per els CC podran redactar els seus propis textos normatius que l'AM
revisar i ratificar.

La deliberaci dels CC sobre els resultats d'un referndum, s el primer pas del cicle de
concreci de les poltiques pbliques que anomenar subsidiarietat decisional. La
subsidiarietat decisional s el principi rector de funcionament intern de la DGX. La taula 3
mostra una hipottica llista d'exemples de resolucions ciutadanes que mitjanant la
subsidiarietat decisional evolucionen des del rang de resultat plebiscitari sobre un tema o
proposta genrica (referndums) passant per resolucions ms concretes fruit de deliberaci de
les CC (resolucions o dictmens d'aquests organismes) fins a la categoria de directives
(Assemblea Mundial). A continuaci seguir el cam de descens amb l'execuci
descentralitzada.

3) Assemblea Mundial (AM)

L'Assemblea Mundial de la DGX no centralitza el poder sin que dna suport a una
"democrcia real" oberta a la capacitat de presa de decisions del conjunt de la comunitat. La
seva funci s molt important, per s complementria de l'exercici de poder del veritable
actor protagonista: la ciutadania. Combina elements simblics, organitzatius i funcionals.

La missi, naturalesa, estructura i funcionament de l'AM, difereixen categricament de les

dels parlaments nacionals moderns, de l'AG onusiana, o fins i tot de la proposta d'Assemblea
Parlamentria de l'ONU7. Est formada per representants, per aquests no sn elegits ni
pertanyen a partits poltics, sin que sn designats per sorteig i representen a les diferents
regions del mn en demarcacions o divisions demogrficament proporcionals. El nombre de
representants de l'Assemblea pot ser de tres-cents a cinc-cents.

L'elecci dels representants per sorteig seguiria el procs segent:

1) Es convoca un examen de coneixement general i normatiu / constitucional, obert a tota la

ciutadania i sense lmit mxim de persones participants. Aquest ser al mateix temps un
examen vlid per a diferents places de funcionariat.

2) Tothom amb una nota superior a una puntuaci determinada, ser candidat o candidata
potencials a participar al sorteig, que ser celebrat separadament a cadascuna de les 300-500
divisions territorials mundials.

3) Entre aquesta primera selecci de persones, els candidats definitius al sorteig noms seran
els que manifestin voluntriament el seu inters per participar-hi, ja que cal recordar que
lobjectiu per a molts daltres ser exclusivament loposici a crrecs pblics.

7
UNPA Campaign http://lstu.fr/e88RWGDS Accs el 3.3.2017
 13
Acci Referndum Deliberaci (Democrcia deliberativa) Elab. directives Execuci (des-
(D. directa) (D. sorteista) centralitzada)
Actor Ciutadania Consells Ciutadans Assemblea Autoritats
mundial Mundial (AM) diverses
Tema, Renda bsica Competncia global directa (si-no- Directives (En cas de
subtemes, universal variable) corresponents, competncia
propostes mundial Comp. de supervisi (si-no-parcial) redactades / global variable
atribuible a (AM-CSE-BM-altres) ratificades per i competncia
Barems proporcionals a ingressos (si-no) + l AM de supervisi
(global-regional-nacional-ponderat) plena) = Les
Fons de solidaritat mundial per lequilibri regions i pasos
entre regions (si-no) transformen
Evoluci cap a una redistrib. dels recursos directives en
(reducci de Gini) (si-no) lleis i executen.
Educaci plena i Fons mundial de suport a la plena dem ASID
de qualitat. educaci (si-no) acompanya
Suport a la generalitzaci de les noves
educacions (gnere, ambiental, consum,
salut, ciutadana, etc.) (triar vries mesures
no excloents)
Enfortir i estendre el programa de la
societat civil Global Citizenship
Education (si-no-altres)
Etc.
Desarmament Programa de desarmament gradual dem
mundial complet darmes nuclears (triar entre
programes diferents)
Desarmament proporcional gradual dels
exrcits convencionals (triar entre
programes diferents)
Inici de reducci proporcional de la
despesa armamentstica (dem)
Exrcit internacional redut dintervenci
rpida (dem)

Taula 3: Exemples hipottics de temes per referndums i subtemes examinats en processos

deliberatius en el marc del sistema de subsidiarietat decisional de la Democrcia global en
xarxa. Entre parntesi = opcions de vot, per exemple (si-no). ** La taula no mostra
leventualitat de desenvolupar dues sries consecutives de Consells Ciutadans. A ms, els
participants de cada CC podrien tenir accs simultani a les deliberacions dels altres
Consells la resoluci dels quals tingui una incidncia significativa en el seu propi o
mtuament.

4) Els resultats de l'examen obriran al mateix temps la via a aquestes places de funcionariat
que es concediran a les persones amb millors resultats en funci del nombre de places
disponibles de cada convocatria, mitjanant criteris absolutament independents de la
puntuaci necessria que els donaria validesa per entrar a formar part del sorteig per a l'AM.
s a dir, el mateix examen ha de servir per a dos propsits diferents, buscant l'efecte de
multiplicar considerablement l'espectre de ciutadans sortejables.

5) Abans d'exercir, els nous membres rebrien un mes de formaci intensiva especfica
relacionada amb els nous llocs a cobrir.
 14
6) El mandat daquests representants duraria quatre anys i un cop acabat no podrien tornar a
participar en el sorteig de per vida. Es celebrarien sortejos cada any per a la renovaci
successiva d'una quarta part de la cmera.

La missi fonamental de lAM s de donar format legal a la veu ciutadana organitzada.

Aquestes sn les seves funcions, esmentades en part als apartats anteriors:

1) Recull els resultats dels CC i els tradueix en textos normatius.

2) Ratifica, tot havent modificat prviament quan calgui, els textos normatius que en casos
excepcionals han estat redactats pels propis Consells Ciutadans.
3) Organitza, acompanya i supervisa els dos processos anteriors de democrcia directa i
deliberativa (apartats 1 i 2). s a dir:

a) Convoca la recollida de propostes i temes de l'ATA

b) Un cop recollits, els completa omplint els buits temtics deixats per la ciutadania
segons una llista de previsibilitat elaborada per la prpia Assemblea.
c) Convoca els referndums
d) Supervisa el tractament dels resultats dels referndums, realitzats per una instituci
independent especfica, tamb escollida per sorteig.
e) Acompanya el procs de celebraci dels Consells Ciutadans.

4) Ratifica l'aplicaci del protocol de primacia quan hi tenen lloc processos democrtics
parallels sobre el mateix tema o proposta a daltres escales del territori
5) s la instituci que simblicament representa la Comunitat Mundial, i en conseqncia se
li atribueixen funcions de representaci en actes simblics i commemoratius.
6) s la instituci que rep poders representatius plens en una situaci d'emergncia on per
raons de fora major la DGX deixi de ser operativa.

En el context dun sistema mundial de democrcia avanada amb milers de milions de

participants organitzats en xarxa, l'Assemblea Mundial s un organisme que ha d'inspirar
estabilitat i unitat. Ha de simbolitzar una versi contempornia de formes populars i
histriques dassemblesme com la democrcia directa clssica d'Atenes, els arbres de
paraules de diversos pobles africans, els swaraj de l'ndia, les dumes russes, els majils de
molts pasos musulmans, o els sistemes de musyawarah-mufakat d'Indonsia, entre d'altres
tradicions. A la DGX la veritable funci de gora ha estat transferida a les xarxes
d'assemblees ciutadanes virtuals i presencials a escala planetria, amb milions de participants,
i per aix les sessions plenries de l'AM es reserven a la votaci de les decisions preses en
comissions, i a actes cerimonials, mentre que la resta del seu treball real tindria lloc a les
comissions.

Sense sistema deleccions, desapareixeria tamb la funci formal d'agregaci que els partits
poltics posseeixen als sistemes representatius, i en conseqncia s'esvairia la seva ra de ser
en tant que mquines o exrcits jerarquitzats i rivals a la conquesta de poder, alhora que
espais per canalitzar els interessos privats dels seus finanadors. Nogensmenys, com a
agrupacions generalistes de la societat civil, els partits podrien conservar voluntriament el
seu propsit de vehicular visions o narratives coherents les quals, contrastades les unes amb
les altres, dibuixarien un paisatge ideolgic plural i contribuirien a sostenir la capacitat crtica
collectiva. Fins i tot possiblement complirien millor amb aquest propsit original, ja que
shaurien alliberat de la temptaci dadaptar el seu discurs al context electoral.
 15

Fer desaparixer la classe poltica professional comportaria tamb eliminar la corrupci

estructural, encara que no la corrupci ocasional. Els representants sortejats sn persones
sorgides directament del poble que desprs de quatre anys retornen a la seva condici de
representats al llarg de la resta de les seves vides. Malgrat tot, les comissions de vigilncia
ciutadana i de seguiment del cicle de les poltiques pbliques (que no apareixen en el grfic 1)
i que es descriuran ms endavant, serien organismes independents tamb formats per
ciutadans sortejats, que completarien les feines de lAM i dels CC i observarien el conjunt de
la seva activitat.

4) Protocol de primacia

Un cop la XCM s operativa, encara que fos noms amb la participaci duna part dels
territoris i pasos del mn, cal aplicar el protocol de primacia de mandat, que estableix les
circumstncies on, a) preval el mandat de la democrcia directa quan aquest existeix, b)
preval el mandat de la subsidiarietat de l'escala o escales del territori ms petites, o c)
s'estableixen diferents formes de combinar els dos anteriors. La ra de ser d'aquest protocol
que a la prctica establiria un sistema de "sobirania lquida", s regular la coexistncia de dos
sistemes de presa de decisions relativament oposats. Aquests dos sistemes sn necessaris el
primer per la seva eficcia democrtica global i el segon com a contraps territorial i defensa
de l'autonomia dels pasos i rees geoculturals.

Lelaboraci de les regles i condicionants del protocol tindr lloc mitjanant referndums i
consells ciutadans especfics. Eventualment, alguns criteris podrien ser la qualitat de
cadascun dels sistemes democrtics en joc, la naturalesa dels diferents temes que es tractarien,
o el tipus d'adhesi a la xarxa global dels territoris o comunitats dels quals emana el mandat.
LAM no participa al disseny del protocol sin que noms laplica, s a dir que es
responsabilitza de dictaminar en quins casos prima cada mandat, interpretant uns criteris que
han estat dissenyats democrticament per la ciutadania, tot fent servir la regla de mxim
com denominador entre tots dos.

5) Funci executiva descentralitzada

L'elaboraci i implementaci dels programes i projectes que desenvolupen les directives de

l'AM, tindrien lloc de forma descentralitzada a cadascuna de les diferents autoritats pbliques
adherides a la xarxa: organitzacions regionals, Estats-naci, autoritats locals i sectorials i
altres. Es tracta de directives comuns globals elaborades i ratificades per lAM, que a
continuaci es traslladen als sistemes legislatius nacionals (o d'organitzacions regionals,
estats federats o regions amb mplia autonomia, etc.) i desprs entren a la fase executiva amb
la implementaci per part dels governs respectius.

LAutoritat Supervidora de lImplementaci Descentralitzada (ASID) s una instituci

coordinadora sense capacitat de proposar lleis ni de produir cap altre mandat a part del
dacompanyant i rbitre. LAutoritat estaria formada per crrecs rotatoris de coordinaci,
escollits tamb per sorteig. Cal que una norma fonamental bloquegi explcitament la
possibilitat d'enfortir l'ASID, s a dir que li prohibeixi adquirir noves funcions o
competncies, enfortir les existents o modificar amb vista destendre o reforar la seva
autoritat. La ra s evitar una eventual evoluci cap a la construcci dun poder executiu
 16
complet, s a dir un Govern Mundial. A partir dun reconeixement explcit de la tendncia de
les societats a acumular poder, a nivell de constataci filosfica i jurdica, es derivaria una
expressi normativa de la necessitat de redistribuir regularment aquest poder o influncia
mitjanant diversos mitjans, en tant que objectiu sociopoltic saludable, imprescindible en
democrcia, per contrarestar el risc de construir tiranies poltiques i econmiques.

LASID es constitueix amb 50 representants, recolzats per equips pblics de gestors,

consultors i funcionaris administratius.

6) Vigilncia ciutadana i reconstrucci retrospectiva del mandat.

Es recomana, per desplegar la funci de vigilncia ciutadana, establir institucions, xarxes o

espais de poder complementaris, tamb constituts amb representants sortejats, mitjanant un
sistema similar al de l'AM i lASID8. El nombre de representants (sortejats) d'aquestes
institucions seria redut, com pel que fa a lASID. Aquestes serien les seves funcions:

a) elaborar i fer implementar mecanismes de rendici de comptes i transparncia integral del

cicle de les poltiques pbliques mundials (referndums, CC, AM, ASID).

b) coordinar la vigilncia de totes les institucions de la XCM; establir els protocols,

l'animaci, l'organitzaci i la recollida de queixes ciutadanes i dels llanadors d'alertes.

c) celebrar auditories regulars sobre aquestes institucions i xarxes, i collaborar o facilitar les
auditories complementries que portin a terme les ONG.

d) facilitar els processos de reconstrucci retrospectiva de mandat.

Els crrecs poltics (representants de l'AM i de lASID) estarien sotmesos a revocaci

immediata en cas d'haver estat declarats culpables en delictes de corrupci, prevaricaci i
altres similars. S'aplicaria la suspensi temporal als crrecs imputats i s'establiria una lnia de
judicis rpids per a tots els abusos de la funci pblica. Cap representant poltic de l'escala
global gaudiria de cap tipus dimpunitat.

Al llarg de l'exercici regular de la DGX es produiran casos de reconstrucci retrospectiva del

mandat. s a dir, situacions eventuals on algunes persones o entitats consideren que la
interpretaci que l'actor posterior en el cicle de les poltiques pbliques, ha fet del mandat
previ o anterior, s inadequada, inexacta, insuficient o esbiaixada. Aleshores poden denunciar
aquest fet i un jurat ciutad independent pot dictaminar a favor de llur demanda. En aquest
cas, l'autoritat posterior est obligada a reiniciar la part corresponent del procs.

Concretament, aix afecta els escenaris segents: a) la pregunta d'un referndum est
formulada de forma que la seva interpretaci no s'ajusta o fins i tot contradiu, el mandat de la
ciutadania que inicialment va formular el tema o proposta per a ser votat; b) un CC s
recorregut per dictaminar solucions que no s'ajusten o contradiuen, el mandat del referndum
matriu; c) un CC posterior s recorregut per dictaminar solucions que no s'ajusten o
contradiuen, el resultat d'un CC anterior; d) una directiva de l'AM s recorreguda per no
ajustar-se o contradir, el mandat contingut a la resoluci del CC que l'origina; e) una

8
Aquestes institucions de vigilncia no apareixen a lorganigrama del grfic 1.
 17
resoluci de l'AM sobre la primacia de mandat s recorregut per no interpretar correctament
les regles del protocol de primacia; f) una llei o directiva d'un Estat o una altra autoritat
subplanetaria membre de la XCM, s recorreguda per no ajustar-se o contradir la directiva
matriu de l'AM.

El recurs pot ser interposat per qualsevol persona, organitzaci o instituci, incloses les
autoritats destinatries del mandat a cada etapa.

Consideracions complementries

La descripci del model de DGX en aquest article no inclou cap instituci ni mecanisme
especfic per al poder judicial ni per a altres dimensions temtiques fonamentals que a
escala mundial possiblement necessitarien un espai o una instituci prpia, amb
funcionament democrtic i no depenent dels Estats sin de la ciutadania directament, i que
caldr definir al llarg del propi procs constituent.

D'altra banda, cal afegir als sis elements de la DGX descrits a lapartat anterior, una carta
constitucional mundial que serveix per establir el disseny de la DGX i de construcci
gradual de la XCM, defineix uns objectius comuns, i serveix de fonament per a elaborar una
jerarquia de drets i obligacions aplicables a les diferents institucions internacionals, i una
llista d'objectius i mitjans per dur-los a terme.

Articulaci territorial: integrar i superar el sistema westfali (XCM)

Les entitats que formen part de la XCM, s a dir els governs nacionals, i les autoritats
internacionals, regionals i subestatals, poden ser institucions convencionals amb un
funcionament vertical i jerarquitzat, i tamb en el futur, institucions-xarxa i espais de decisi
cooperativa i oberta , com ara les que formarien part de futures democrcies territorials en
xarxa.

La XCM no t cap instituci prpia que la representi. Tant el disseny de la seva estructura de
governana, com les normes i protocols que regulen les relacions entre els seus membres, es
produeixen i decideixen mitjanant la DGX tant a la fase constituent per a la determinaci de
la seva estructura i normes essencials de funcionament, com de forma regular quan estigui
funcionant plenament, pel que fa a tota mena d'incidncies i modificacions posteriors.

Aquesta secci definir les condicions i formes d'adhesi a la xarxa, i la seqncia d'adhesi.
Tamb descriur els compromisos i responsabilitats d'Estats i altres membres. Per acabar
tamb tractar els temes de l'autodeterminaci i dels processos de subdivisi i unificaci en el
si de la xarxa.

El grfic 2 mostra la Xarxa de la Comunitat Mundial. Cadascuna de les caselles o requadres

emplaats a la part alta del triangle representa un espai de governana (govern, xarxa, etc.)
que correspon a una escala del territori. Cada espai rep l'input de decisi de la ciutadania (s a
dir, de la comunitat ciutadana que correspon al territori concernit, representades per les
caselles de la base de la figura) els quals eventualment funcionen amb sistemes de
democrcia avanada. Per a part rep tamb reben l'input de les escales del territori inferiors,
especialment, cadascuna delles, de l'escala del territori immediatament inferior.
 18

Aquest grfic mostra una hipottica estructura ideal que simplifica els llocs de procedncia
dels mandats democrtics ciutadans de cada escala del territori. Per exemple, la fletxa vertical
envoltada per un rectangle discontinu, a la part dreta, s una representaci simplificada del
grfic 1 (o ms concretament, de la fase ascendent o legislativa de la DGX). Al mateix temps
cadascun dels altres elements del grfic podrien representar processos alternatius futurs tant o
ms complexos que el de la DGX per que en qualsevol cas no interactuen formalment amb
el procs de mandat del nivell global.

Grfic 2: la Xarxa de la Comunitat

Mundial (XCM) (Llegenda: L1 = local
petit (ex .: ciutats, comarques); L2 =
local gran (ex .: regions, provncies,
estats federats); N = nacional (estats
sobirans ); R = regional o continental;
G = global; CM, CR, CN, CL =
ciutadania mundial, regional, nacional,
local; DGX = aquesta fletxa simplifica
l'organigrama ascendent del grfic 1

Condicions i formes d'adhesi a la xarxa

La qualitat democrtica ha de ser el primer i ms important factor que determinar l'adhesi i

el tipus d'adhesi. Aquesta es valorar per un conjunt de CC que produiran auditories
peridiques a partir de la data de sollicitud d'adhesi a la XCM. En elles caldr observar
parmetres com la qualitat de la deliberaci; la igualtat i universalitat dels drets poltics, el
nivell de participaci, l'arquitectura institucional, la concentraci real de poder, l'extensi de
la corrupci i el seu tractament, la transparncia, la rendici de comptes, la limitaci de
mandats, la revocaci, els drets cvics i poltics, el paper dels mitjans, l'educaci, el paper i
lactitud dels cossos de seguretat, l'estat de benestar, les desigualtats, l'economia productiva i
els compromisos amb el medi ambient.

Es consideraran com a mnim aquestes tres formes possibles d'adhesi: adhesi plena,
adhesi parcial o candidatura latent. L'adhesi plena atorga tots els drets i compromet a totes
les responsabilitats. L'adhesi parcial atorga drets limitats, perqu considera que les
responsabilitats democrtiques o socioeconmiques de la comunitat candidata tamb sn
limitades. Finalment, la candidatura latent s aquella que la comunitat candidata estableix al
principi del seu procs d'adhesi, i mant desprs d'un o diversos rebutjos.

Entre els motius que poden empnyer a qualsevol autoritat estatal o dun altre tipus, a
sollicitar l'adhesi a la XCM cal contemplar l'atractiu socioeconmic que representa.
Efectivament, les condicions de millora econmica, educativa, meditica, de relacions
interculturals... seran evidents per a les majories socials en comunitats amb sistemes de
democrcia avanada on la ciutadania es governa directament a ella mateixa.
 19
Seqncia d'adhesi a la xarxa

Una possible estructura duna XCM consolidada, seria similar a la d'una confederaci de
diverses escales. Per exemple: municipis que es federen per formar departaments o provncies;
departaments que es federen per formar Estats, Etats que es federen per formar regions o
blocs continentals, i regions que es federen per formar l'esfera global. Aquesta estructura
equival a la figura A en el grfic 3 en cercles concntrics des del nivell local al global. Per
entre les unitats poltiques de diferents escales del territori, no totes voldran adherir, i sobretot,
una majoria no voldran adherir al comenament. Per aix, s millor que els llaos
interescalars es construeixin en primer lloc noms entre les unitats poltiques disposades a
l'adhesi, i incorporar a les unitats restants progressivament9 (evoluci figures e-h)

Grfic 3: Adhesi a la xarxa: a) plantilla de les escales del territori (global, regional,
nacional, local 1 i 2) que cal imaginar superposada a les figures segents b) unitats
poltiques individuals (punts) c) estructura centralitzada d) estructura federada e) -h)
seqncia espontnia d'adhesi progressiva a la XCM a partir del desenvolupament
d'enllaos bilaterals o multilaterals entre les unitats poltiques de diferents escales del
territori que constitueixen la xarxa.

Compromisos comuns

Els membres de la XCM es sotmeten a un seguit d'obligacions que sexpliquen a continuaci.

Els Estats, concretament, formalitzen la seva interdependncia sota el signe de la
subsidiarietat, s a dir que acumulen ms obligacions, es beneficien de ms solidaritat,
enriqueixen la seva democrcia i el seu poble no perd sobirania. Heus aqu els compromisos
comuns d'obligaci per a totes les unitats poltiques:

1. Integraci al sistema de mandat subsidiari segons el qual a) si hi ha unitats inferiors

adherides a la XCM amb anterioritat a la comunitat candidata, es guarda el pes proporcional
9
Les multiassemblees i ladhesi espontnia de comunitats de diferents escales del territori, sn idees del filsof
i activista per la pau Llus Maria Xirinacs www.germanies.org
 20
de la seva veu en la presa de decisions (veure grfic 3, figures e-h) , i b) els entrants disposen
d'una veu igual (degressivament proporcional) a la dels altres territoris que pertanyen a la
mateixa escala.

2. Rang institucional igual entre les categories d'institucions i actors collectius com ara
lAM, altres institucions internacionals, blocs regionals, Estats, autoritats locals, societat civil
i les diverses institucions sectorials i professionals adherides a la xarxa. El mandat de cada
instituci obliga a la collaboraci amb altres en diferents projectes relacionats amb les
urgncies que la humanitat ha de resoldre, sense necessitat de formalitzar un
GovernMmundial o autoritat superior que ordeni "des de dalt".

3. Obligacions recproques de cooperaci, integrals i indefugibles, sobre:

Assistncia davant lagressi de tercers

Inobservana de necessitats humanes com alimentaci, seguretat, aixopluc, educaci,
salut, llibertats, drets de les minories
Bns Comuns Mundials,
Salvaguarda de la sociodiversitat
Participaci i coordinaci a/de: institucions, frums o xarxes regionals,
intercontinentals i globals.

4. Universalitzar els drets cvics i poltics i desvincular-los de l'Estat-naci o altres escales

del territori. Tothom sense excepcions t el dret individual intrnsec a formar part de la
Comunitat Mundial i de la seva vida poltica. La XCM es compromet a que cada persona
pugui exercir aquest dret des del seu lloc de residncia habitual o temporal independentment
de quin sigui el seu lloc d'origen i d'altres consideracions com ara raa, religi, sexe, situaci
econmica, etc.

5. Acceptaci i prctica de l'aprofundiment democrtic;

6. Per als Estats, renncia condicional a la sobirania exclusiva (sistema westfali) i

acceptaci de la cosobirania subsidiria de la XCM.

Dret a l'autodeterminaci i processos d'unificaci i escissi a la xarxa.

Els criteris que portin a suspendre de la xarxa a un Estat o una altra autoritat, tindran a veure
amb el no compliment repetit de les condicions d'adhesi. Per la seva banda, cada territori
conservaria indefinidament el dret de dissociar-se de la XCM, i cada territori no membre, el
dret de sollicitar la seva candidatura. A l'interior de la xarxa el principi d'autodeterminaci
est garantit per a cada unitat territorial, i est desvinculat de l'argumentari westfali relatiu a
l'existncia d'una voluntat nacional. La DGX no fa una lectura nacionalista dels drets pel que
fa a la constituci d'unitats poltiques, en el sentit d'atorgar-los o negar-los segons quin sigui
la realitat "nacional" d'una comunitat, si b d'altra banda s que fa una lectura geocultural del
dret de cada poble, de cada llengua, de cada religi, de cada identitat, a existir i ser
representada i protegida de manera efectiva (amb totes les mesures de discriminaci positiva
que es considerin necessries) en el si de la comunitat multicultural conjunta, atenent a la
salvaguarda de la sociodiversitat.
 21
3. ARGUMENTS FONAMENTALS

En aquesta secci desenvolupar alguns arguments favorables i contraris a la idea d'una

democrcia global avanada respecte a quatre temes fonamentals. En primer lloc la relaci
amb la globalitzaci neoliberal. En segon lloc, la naturalesa de la democrcia i les limitacions
de la democrcia representativa liberal. En tercer lloc la capacitat de generalitzar democrcies
avanades en societats de masses, els sistemes i eines analitzats individualment i en
combinaci. Per acabar, en relaci a l'evoluci de les sobiranies i la construcci de la identitat
mundial.

La globalitzaci neoliberal i la construcci d'una comunitat Democrtica

La histria de l'aventura neoliberal ha estat mpliament documentada en obres

destacades com La Doctrina del Shock de Naomi Klein10 mentre Noam Chomsky ha
exposat de forma brillant, al documental Requiem for the American Dream11, les estratgies
de l'elit global sobre lacumulaci de la riquesa com a instrument per a la concentraci de
poder i la destrucci de les conquestes socials i poltiques dels segles 19 i 20. El
neoliberalisme o capitalisme financer es caracteritza per una plutocrcia que s fins i tot
menor que l'1% ms ric a escala planetria; de la qual es coneix la seva estructura
interconnectada12; que reuneix ms de la meitat de la riquesa global13, i que en conseqncia
t una enorme capacitat de decisi per sobre de governs, societat civil i ciutadania.

Tot i que la democrcia representativa liberal fou efectiva durant molt de temps, ni que
noms fos parcialment, en la seva funci de servei al poble i a les seves necessitats,
recentment ha perdut una bona part d'aquesta efectivitat amb la globalitzaci. La ra cal
buscar-la al fet que la globalitzaci ens ha portat vers aquesta extrema acumulaci de la
riquesa. La conseqent concentraci de poder que implica aix, no noms ha servit per
descompondre a les classes mitjanes a escala global i regional al Nord global, sin tamb per
corrompre, devaluar i en darrera instncia destruir la prpia democrcia liberal com a sistema
poltic que ha acompanyat la existncia d'aquestes classes. Per aix, la hiptesi de reconstruir
des de zero un sistema representatiu liberal a escala regional o global, que s l'aposta dels
mundialistes (federalisme mundial) no soluciona el problema, ja que els poders fctics ja han
aprs a domesticar aquest sistema poltic. Calen nous esquemes i valors com a base d'un nou
ordre poltic adaptat a les actuals necessitats i capacitats del conjunt de la ciutadania mundial,
que a ms continguin les regles que contribueixin a reduir i si s possible disgregar aquests
poders fctics. No podem dependre de la sort o la desgrcia que significa votar
governants que excepcionalment sn bons, mentre que sovint la seva gesti s mediocre,
des de la perspectiva dels interessos de les majories socials, i de forma creixent es
converteixen en amenaces socials i internacionals, fruit de l'augment del populisme i
l'autoritarisme. Quan aix passa, com s el cas en els darrers anys, no queda ms remei que
qestionar el sistema i iniciar el cam per deixar-lo enrere i construir alternatives poltiques
globals.

10
Klein, Naomi; La doctrina del shock, Editorial Paids, 2007
11
Requiem for an American Dream (2016) http://lstu.fr/Edm25cWT Accs el 3.3.2017
12
Vitali S, Glattfelder JB, Battiston S. (2011) The Network of Global Corporate Control. PLoS ONE 6(10):
e25995 http://lstu.fr/Mkcd3hzo Accs el 7.3.2017
13
50% de la riquesa mundial est en mans de 7 persones, segons linforme Una economia para el 99%, Oxfam,
2017
 22
La clau del problema s l'extrema concentraci de poder. El poder ents com la influncia
que per diversos mitjans com la coerci, la fora, la persuasi, la manipulaci, la distracci o
la dissuasi, un actor exerceix sobre un altre perqu faci o deixi de fer. Aquest poder
l'exerceixen actualment els actors econmics de la plutocrcia planetria sobre les estructures
poltiques nacionals i sobre la ciutadania. Per abans de l'eclosi del capitalisme modern ho
exercien les aristocrcies dels imperis antics o dels senyorius feudals. En conseqncia, ms
que la reforma del capitalisme o la seva substituci per una altra cosa, el major desafiament
poltic al qual la humanitat s'enfronta s la redistribuci d'aquest poder, que al seu torn
facilitar una redistribuci de la riquesa i una reconstrucci democrtica del sistema
econmic . Enlloc daix, si aquesta redistribuci no t lloc i l'agenda neoliberal es ports a
terme fins a les seves darreres conseqncies, podria ser la substituci del capitalisme
financer per un sistema que respongus millor als interessos dels poderosos en la nova etapa.
Em refereixo a distopies com institucionalitzar l'apartheid entre classes socials; estendre les
zones de guerra; restablir formalment l'esclavatge; generalitzar les dictadures i la repressi; o
robotitzar tota la feina alhora que es desmunta el que encara resta de l'Estat del Benestar14.

Davant d'aquest estat de coses, l'alternativa general s transformar el paradigma que

fonamenta les nostres relacions socials cap a un que distribueixi el poder i apoderi les
persones. s una transformaci de civilitzaci a mig o llarg termini que no afecta noms a la
poltica sin a totes les dimensions de la nostra societat des de l'economia (bns comuns,
comer internacional just, cooperativisme, economia social i solidria...) a la coexistncia
amb la biosfera, l'educaci, els mitjans de comunicaci o les relacions personals, entre
d'altres. Per analitzar les caracterstiques i possibilitats d'aquest hipottic escenari de
transformaci integral aix com de les experincies que molts actors econmics i socials estan
portant a terme a petita escala per fer-lo possible, est fora de labast temtic i hum daquest
treball, a part del fet que hi ha una bibliografia nombrosa que tracta detalladament el tema de
la transici.

Sense sortir de l'esfera de les relacions entre poltica i economia, cal insistir en el punt de que
qualsevol alternativa al neoliberalisme des de la poltica, no pot ser un sistema que
tamb permeti acumular poder. No pot ser ni una repblica federal mundial liberal o
capitalista, ni un dirigisme "avantguardista" d'esquerres que s'enroca sobre si mateix per
defensar-se de les influncies externes que desvirtuarien el seu programa social. En ambds
casos, com ms estret s el cercle de poder ms capacitat hi ha de perversi. En canvi com
ms ampli s el sistema de control i deliberaci democrtica, genera ms transparncia,
produeix ms covigilancia i coeducaci ciutadana, i els elements de qualsevol agenda social
tenen ms oportunitats per imposar-se, ja que l'estructura est organitzada per monitoritzar
rigorosament als actors amb ms fora econmica, militar, etc. que sn els candidats ms ben
posicionats per acumular un poder desmesurat. Com ms gran i ms slid s el protagonisme
ciutad vinculant en les estructures poltiques, menys sn les possibilitats de corrupci i al
revs, com ms estret s el cercle dels que prenen les decisions, es produeixen ms
possibilitats de perversi del sistema, perqu els poderosos concentren millor la seva pressi
clientelista sobre un grup redut de representants que sobre el conjunt de la ciutadania. Hi ha
bviament importants excepcions histriques a aquesta tendncia, per com a ciutadanes i
ciutadans no podem emplaar tota la nostra confiana en governants que noms
circumstancialment seran exemplars, mentre que majoritriament contribuiran al
deteriorament de la governana i de la negligncia de l'inters com.

14
Per exemple, a canvi duna renda bsica limitada: Kleiner, Dmytri; Universal Basic Income Is a Neoliberal
Plot To Make You Poorer, Furtherfield, agosto 2016 http://lstu.fr/Vc35GsSB Accs el 7.3.2017
 23
La DGX ha de capacitar la ciutadania per debatre sobre el model o models econmics i
de civilitzaci que han de reemplaar al neoliberalisme, de manera que la comunitat
mundial disposi deines participatives de presa real de decisi per, tot inspirant-se de les
experincies d'alternatives econmiques existents, poder determinar per ella mateixa el futur
de l'economia; la continuaci o la defunci del capitalisme global i la transici cap a un nou
sistema econmic, cap a una coexistncia de diversos sistemes econmics o cap a altres
combinacions i escenaris possibles. En resum: supeditar efectivament l'economia a la
democrcia perqu no siguin les elits, capitalistes o poscapitalistas, qui imposi el seu model
als altres, ja sigui en el context de les democrcies limitades nacionals, o d'altres sistemes de
govern.

Les caracterstiques dels sistemes representatius contemporanis.

L'expansi histrica dels sistemes de govern representatiu ha acompanyat el

desenvolupament industrial i el creixement de les classes mitjanes, i amb ells a la
consolidaci, avui dia amenaada, dels Estats de Dret i dels Estat de Benestar. Un sinnim
del que avui en dia s'entn per democrcies s poliarquia, el "govern de molts" que difereix
del "govern del poble" i que descriu el funcionament modern de les anomenades democrcies
liberals15. Una interpretaci crtica16 presenta la poliarquia com un sistema d'acumulaci de
beneficis i poder que respecta les llibertats cviques i distribueix alguns beneficis del sistema
a les majories, al mateix temps que perpetua un engranatge d'explotaci, en comptes de
desenvolupar i satisfer l'inters com, i tot i legitimar el seu discurs a travs d'aquest.

Aix ha condut a un doble fenomen de metonmia on la part (les democrcies liberals)

ha ocupat i substitut conceptualment al mateix temps dos conjunts semntics ms
amplis. D'una banda ha ocupat el sistema de drets i llibertats esmentat, de manera que de
vegades es parla de democrcia per definir la cultura poltica d'un pas. D'altra banda la
democrcia en sentit ampli, que inclou una tipologia enorme i diversa de sistemes i eines de
decisi ciutadana. Aquesta doble metonmia ha afavorit i legitimat als representants i als seus
valedors, convertint-se possiblement en lengany poltic ms gran de la modernitat.

L'equilibri per exclusi

Anomenar equilibri per exclusi a l'enfocament que justifica l'organitzaci dels aparells
d'Estat moderns en institucions excloents que s'equilibren unes a les altres. S'aplica a aspectes
diversos com la divisi en tres poders, el sistema multipartidista, el sistema bicameral o la
divisi en ministeris. Segons aquesta perspectiva, cada organisme actua sovint com un bloc
tancat i impenetrable a la diversitat de voluntats i tendncies que pot recrrer-lo. En llur
funcionament intern, la disciplina jerrquica (incloent el cas de la disciplina de vot als
parlaments), s ms important que la circulaci democrtica.

La pluralitat i l'equilibri institucional sn necessaris per insuficients, en un sistema de

democrcia avanada. Caldria completar-los amb el que anomenar equilibri dimensional, s

15
Dahl, Robert A.; Polyarchy; participation and opposition. New Haven: Yale University Press, 1971
16
Gills, B; Rocamora, J; Willson, R; (eds), Low Intensity Democracy: Political power and the New World
Order, Boulder, Westview, 1993
 24
a dir la combinaci de diferents "dimensions"17 o eines d'expressi democrtica on cada eina
protegeix el conjunt del sistema de les mancances o defectes de les altres eines. Per exemple:
la democrcia deliberativa complementa a la directa en profunditat (decisi informada),
mentre que la democrcia directa complementa la deliberativa en extensi (universalitat).
Com a principi, l'equilibri dimensional justifica el disseny i implementaci de democrcies
avanades de tipus hbrid amb una combinaci d'eines, davant de democrcies avanades
simples basades en un sol sistema o mecanisme.

El funcionament dels governs representatius i els seus lmits18

El funcionament dels sistemes de govern representatiu es caracteritza per la magnificaci de

la cerimnia del vot i per la cooptaci privada en proporcions variables, de totes les
institucions i processos que conformen la seva arquitectura de governana, per part dels
poders fctics. A continuaci descriur com aquestes dues tendncies influeixen en cadascun
dels elements que conformen els sistemes de govern representatiu.

En primer lloc les eleccions. En els sistemes representatius els ciutadans deleguen en un sol
dia el poder formal als representants de partits de masses, i renuncien a decidir per si
mateixos durant la resta dels quatre anys. Aquest sistema delegat i vertical no correspon al
sentit etimolgic de l'expressi "govern del poble" sin al seu contrari, al govern d'uns pocs
sobre el poble. Tot i que l'activisme ciutad ha aconseguit histricament estendre la
comunitat de votants (rics i pobres, dones, minories), el sistema de vot s encara el mateix
que quan es va inventar fa ms de 200 anys.

En segon lloc els programes electorals que haurien de complir la funci de contractes socials
entre representants i representats, rarament es compleixen, mentre els mitjans actuen desviant
latenci de la ciutadania de la seva legtima i lgica preocupaci per la resoluci dels
problemes socials. En canvi, en una democrcia avanada la ciutadania construiria
regularment els programes mitjanant un mandat participatiu19 que permet una dinmica
comunicativa permanent entre ciutadans i representants per evitar lefecte dels canvis
conjunturals, la influncia excessiva de grups de pressi o les disciplines de partit. A ms,
s'implementarien fortes mesures de sanci i revocaci per incompliment.

El tercer element s justament la influncia dels poderosos. Aquesta es fa sentir en el moment

de reunir els recursos econmics per a les campanyes. Llavors un cop han passat els comicis,
els poltics rendeixen comptes als seus finanadors en primer lloc, tamb sovint tot reduint
labast de mesures socials i mediambientals que els perjudiquen. La partitocrcia dominant s
un sistema de rivalitat entre famlies que s'infiltra, perverteix, fagocita i destrueix qualsevol
expressi poltica fonamentada en interessos ciutadans. En una democrcia avanada sense
tria de representants, els partits deixen de ser elements constitutius del sistema poltic per
esdevenir noms grups de pressi que defensen visions o ideologies determinades.

17
Les dimensions identifcades per James S. Fishkin al seu trilema de la reforma democrtica sn els principis
digualtat poltica, deliberaci i participacin en massa. Fishkin, James S.; When the People Speak. Deliberative
Democracy and Public Consultation; Oxford University Press, 2009.
18
Aquesta secci sinspira de Manin, Bernard Principes du gouvernement rpresentatif Calmann-Lvy, 1995, i
de reflexions de lactivista i blocaire Etienne Chouard.
19
El mandato participativo http://lstu.fr/52FvB3TF Accs el 8.3.2017
 25
Un quart element s l'anomenada poltica espectacle. Ella garanteix la legitimaci del sistema
dominant. Emfatitza els aspectes conflictius, partidistes, personals i superficials de la classe
poltica, i no informa prou dels debats de l'agenda que t lloc als governs i als parlaments.
Amb aix lliura dos missatges subliminars: el de la separaci i la supeditaci dels
representats als representants; i de la limitaci, i fins i tot la impossibilitat o la illegitimitat
dels primers, d'influir a l'agenda poltica.

Un cinqu element s la corrupci. La corrupci del sistema poltic no s ms que la

manifestaci epidrmica de la cooptaci dels poders fctics sobre la classe poltica
professional. La seva visibilitat creixent, ha provocat des de fa uns anys una desconfiana
generalitzada que accentua la crisi del sistema. En la democrcia avanada els referndums
permanents i el mandat limitat dels representants sortejats eliminen la corrupci estructural,
al mateix temps que la corrupci ocasional es frena amb eines de prevenci, avaluaci i
sanci.

Les eines de la Democrcia Global en Xarxa

La democrcia directa (sistema regular de referndums)

En la democrcia directa s el conjunt de la ciutadania qui pren les decisions directament. En

comunitats petites s'exercia i encara s'exerceix el vot directe en assemblees populars obertes a
tots els habitants. Sussa, amb 8,5 milions d'habitants, disposa d'una democrcia semidirecta
on la ciutadania pot proposar canvis constitucionals (iniciativa popular) o peticionar
referndums sobre qualsevol llei aprovada prviament.

s possible un sistema regular de referndums a escala mundial? El 2009 es va assajar un vot

mundial amb milers de participants de 171 pasos20 i preguntes sobre diverses necessitats
humanes. Dos grans inconvenients per al desenvolupament de la democrcia directa a gran
escala han estat superats: d'una banda un 85% de la poblaci mundial ha acabat l'educaci
primria, i en segon lloc amb una formaci senzilla i breu qualsevol persona sabria com fer
funcionar mquines de vot electrniques o via internet, mentre que l'accs des de zones sense
cobertura pot cobrir-se amb connexions via satllit.

Davant de l'argument que treu legitimitat a un ndex baix de participaci, es pot raonar en
primer lloc que una participaci baixa (menys del 30%) els primers anys, seria possiblement
noms un indicador de falta de rodatge del sistema. Ms enll d'aquest perode hom pot veure
un ndex de 40-60% com altament satisfactori, similar al de Sussa els anys 2010-2016. I un
nivell inferior, entorn del 20%, seria similar a la mitjana de participaci de l'Ekklesia,
l'Assemblea de ciutadans de l'Atenes clssica.

La democrcia deliberativa (Consells Ciutadans)

Des de 1972 s'han celebrat Consells Ciutadans a molts pasos dels cinc continents, amb
metodologies i noms diferents: sondejos deliberatius, conferncies de ciutadans, jurats
ciutadans i altres. Possiblement la srie ms extensa de Consells Ciutadans celebrada fins ara
ha estat el World Wide Views on Biodiversity21 organitzat el 2012 com a preparaci de la
20
World Vote Now (Global Human Referendum) https://is.gd/GiEz4i Accs el 3.3.2017
21
Biodiversity Worldwide Views Project https://is.gd/6AkBu7 Accs el 3.3.2017
 26
Conferncia de la Convenci sobre Biodiversitat de l'ONU. En aquesta srie de CC varen
participar tres mil persones de vint pasos amb un protocol de treball similar

L'argument ms robust contra el carcter vinculant de les decisions dels Consells Ciutadans
afirma que un equip de persones triades a l'atzar no deixa de ser un grup de representants i no
el conjunt de la ciutadania. Per aix la DGX considera els CC com una eina necessria i
alhora incompleta d'una democrcia avanada. El model colloca a la democrcia deliberativa
en segona posici al circuit de presa de decisions, per darrere de la democrcia directa.
Safavoreix la universalitat per salvaguardar el principi de govern del poble i es complementa
amb la igualtat de probabilitats de ser voluntriament seleccionat (principi fonamental de la
democrcia sorteista que s vlid pels CC i per lAM) per formar part dequips de persones
que tracten temes complexos en detall i produeixen una presa de decisions raonada o
informada. Encara que els referndums estan precedits per campanyes que generen debat
pblic, els vots informats i no informats computen igual, i per aix els resultats poden perdre
efectivitat o encert.

Cal considerar un altre argument contrari als Consells Ciutadans, fruit de molts anys
dexperincies no satisfactries on sha detectat a posteriori l'actuaci com a jutge i part de
l'autoritat convocant, amb la sospita que els equips de treball poden rebre informacions
decantades cap a alguna de les opcions que han de triar. De vegades, a ms, shan usats
aquestes experincies com a propaganda poltica favorable a l'autoritat convocant sense que
hi hagi un veritable inters de sentir la veu ciutadana que, com en el cas de molts
pressupostos participatius, es demostra en casos on el tema triat per deliberar no s tan
important com daltres, o representa una part nfima del pressupost de l'autoritat convocant.

Els CC a la proposta de DGX es celebrarien regularment i cobririen tots els subjectes sense
pressi dinteressos d'una autoritat convocant que tamb s sortejada. Tot i aix l'Assemblea
Mundial, com a instituci organitzadora, condicionaria parcialment el resultat final en tres
aspectes: a) en completar l'Agenda Temtica Anual de referndums, de manera que les
temtiques d'una minoria de CC seran fruit de les decisions de l'Assemblea ; b) en establir les
llistes de subtemes per a CC que emanen dels resultats dels referndums, c) en donar format
legislatiu final al contingut de les decisions dels Consells.

L'Assemblea Mundial es converteix aleshores en l'acompanyant i gestor d'un procs

deliberatiu permanent on la ciutadania decideix i els parlamentaris observen, gestionen el
procs i condicionen parcialment els continguts. Per al seu torn no gaudeixen de la
"independncia" dels sistemes representatius que a la prctica els deixa a merc dels poders
fctics i acaba obligant-los a treballar per a ells. Enlloc daix actuen amb interdependncia
tot complint un mandat condicionat per les decisions de referndums i Consells i pels
processos de avaluaci i sanci. En definitiva, a diferncia dels contrapesos en els sistemes
representatius, s l'obligaci d'un compliment estricte d'un mandat dinmic de baix a dalt, el
que dificulta el segrest del sistema.

L'Assemblea Mundial (organisme sortejat)

Un organisme sortejat de grans dimensions (300-500 representants) pot realment funcionar?

Els exemples de la democrcia dAtenes mostren que s possible. LEkklesia o Assemblea
Popular reunia una mitjana de 6000 ciutadans assistents, entre un cens de unes 30 a 60 mil
homes (sense dones, estrangers o esclaus). La Boul o Consell, formada per 500 ciutadans
 27
sortejats de trenta anys o ms, preparava l'Assemblea i alhora executava les seves decisions.
Entre els cinc-cents, cinquanta provenien de cadascuna de les deu tribus de la ciutat en
sortejos diferenciats que es celebraven anualment. Cada grup tribal de cinquanta consellers
exercia la funci executiva al si del grup de forma rotatria. Cada ciutad dAtenes podia ser
membre de la Boul dues vegades a la seva vida, i amb la reforma de Pricles van rebre un
salari o estipendi la qual cosa va assegurar una presncia ms gran dels estrats ms baixos.

D'altra banda, en el cas de lAssemblea Mundial, tractant-se de l'nica instituci democrtica

global en el marc d'un sistema en xarxa i descentralitzat, alguns hi podrien un embri d'una
hiperburocracia omnipresent que a ms a ms podria evolucionar cap a un Govern Mundial
centralitzat. Per evitar aix cal no hi ha prou amb un disseny descentralitzat de larticulaci i
una composici dels participants adient. A ms a ms el fet de reconixer i vigilar aquesta
tendncia seria un dels valors constitutius de la nova organitzaci poltica que caldria
formalitzar jurdicament i promocionar com a fonament intrnsec de la nova cultura
democrtica. 22

Supervisi de l'execuci descentralitzada.

Possiblement l'essncia dun bon funcionament de l'execuci descentralitzada de directives

comunes, rau en el principi d'obligaci de resultat, segons el qual les autoritats executives
tenen plena autonomia d'acci i de mtode, i tericament disposen de perodes de temps
suficients per implementar adequadament les lleis i directives que reben.

Les directives internacionals (Convencions de Nacions Unides, Objectius de

Desenvolupament Sostenible, directives de l'OCDE, etc.) i regionals (d'UNASUR, ASEAN,
UA, UE i altres) constitueixen un camp experimental enorme d'indicacions de com aquest
sistema podria sser implementada. Per els problemes de gesti que troben totes aquestes
institucions no sn pocs. Un d'ells s la tendncia esmentada a l'acumulaci de poder. Els
mecanismes per frenar aquesta tendncia haurien de gaudir del nombre ms elevat possible
de requisits a l'escala de reversibilitat que els facin inapellables. Un nombre tan alt com per
exemple, la defensa de tots els drets humans bsics. Aix equival a dir que la seguretat contra
l'abs dels poderosos ha de ser un dret fonamental ms, garantit mitjanant mesures
poltiques, econmiques, jurdiques i socials de prevenci davant l'acaparament de bns i
capacitats de comandament per part de qualsevol i davant el risc de formaci, consolidaci i
extensi de oligarquies de tota mena.

Mecanismes d'avaluaci i sanci

La comunitat poltica internacional disposa d'experincies sobre mecanismes d'avaluaci i de

sanci a partir de les quals inspirar-se. Un exemple que sest portant a terme el 2017 s el
sistema de revisi voluntria nacional dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
promogut pel Frum Poltic d'Alt Nivell sobre Desenvolupament Sostenible (HLPF) i
organitzat per l'OCDE. Al febrer ja s'havien incorporat 31 pasos al sistema, els quals hauran
d'informar dels avenos i desafiaments relacionats amb l'exercici dels ODS i la
implementaci de l'agenda 203023. En el model de DGX, l'Autoritat Supervisora comuna
22
Michels, Robert; Los Partidos Polticos. Un Estudio Sociolgico de las Tendencias Oligrquicas de la
Democracia Moderna; 2 tomos, Amorrortu Editores, 2008 (1911)
23
Risse, Nathalie; 31 Countries Volunteer for HLPF 2017 Review IISD, 30.11.2016,
 28
(ASID) observa i recomana, mentre que les autoritats supervisores territorials reben tot el pes
de les decisions d'avaluaci i sanci. Qui les controla? elles mateixes es controlen les unes a
les altres mitjanant mecanismes regulars d'avaluaci per parelles, en coordinaci amb
lASID.

Democrcia i radicalitat plural de la identitat mundial

L'eventual existncia d'una comunitat poltica a escala global exigeix establir una reflexi
sobre la seva identitat. Novament, com en el cas de la sobirania, el concepte d'identitat pot
portar a confusi ja que la seva etimologia ens transporta a all que s "idntic" i en
conseqncia a una tendncia cap a lhomogenetzaci:

"(...) Construir una visi comuna o una" identitat "per al planeta s una tasca que cal fer
amb precauci. Es tracta d'una missi que comporta el risc d'engendrar una agenda
uniformadora que nega les diferncies culturals o filosfiques, portadora d'un
messianisme que anhela un ideal perfeccionista, o encara pitjor l'avantsala d'un projecte
totalitari, o d'altra banda propagadora d'un supremacisme cultural com ha estat el cas de
la cultura occidental al llarg del perode colonial i desprs mitjanant les mltiples
dimensions del neocolonialisme. Per a alguns, usar el concepte "identitat" per definir un
conjunt d'elements comuns a escala mundial pot ser contraproduent, i potser seria
millor parlar d'un "criteri mnim" de valors tics que haurien de ser consensuats
mitjanant un procs de dileg planetari entre les diferents cultures i civilitzacions. "24

A partir daqu sexplica la necessitat de prioritzar una visi que entengui la seva naturalesa
com radicalment plural. Des daquest enfocament, la identitat mundial a la DGX:

a) Afavoreix la sociodiversitat i atorga a les bases ciutadanes cosmopolites la prerrogativa de

defensar les cultures, especialment les cultures minoritries, com a complement o substituci
de la prerrogativa dels Estats.
b) No suplanta o exclou altres identitats sin que les acompanya.
c) S'esfora per definir unes regles comunes construdes a partir de principis originats en les
diferents cultures.
d) fuig de l'apologia de les institucions comunes. Enlloc daix respecta i celebra la vida, la
humanitat i el planeta.
e) Facilita la posada en marxa de processos reals i simblics de reparaci de les injustcies
actuals (Sud-Nord, pobres-rics, dones-homes, natura-humanitat).

Un dels punts de partida per poder forjar aquesta identitat plural s la construcci
intercultural del propi sistema de valors que ha de fonamentar el sistema poltic, i que al
mateix temps influiria en altres dimensions sistmiques globals on calgus definir regles
comunes. Potser un dels conceptes nuclears ms criticables des d'una perspectiva exterior a la
cultura occidental s precisament el de democrcia. En aquest sentit, la millor aposta s
associar el concepte de democrcia a la prctica de l'assemblearisme, que s transversal a
moltes cultures, i que s un punt de partida per a una democrcia avanada, i dissociar-lo i
oposar-lo als governs representatius moderns que encara que s'han ests per molts pasos del
mn, tenen un origen cultural euroameric. En definitiva, aquesta fundaci transcultural de la

https://is.gd/7wfuOE Acceso el 3.3.2017

24
Identidad Mundial, a Blin, Arnaud; Marn, Gustavo (coord.); Diccionario del Poder Mundial, Editorial Aun
Creemos en los Sueos, Santiago de Xile, 2013
 29
idea de democrcia s contrria als autoritarismes de les diferents cultures per tamb de
l'autoritarisme dels mercats que samaga darrera dels governs representatius.

Totes les cultures del mn han desenvolupat tradicions assembleries, molt diverses entre
elles, en poques diverses de la seva histria. He nombra alguns exemples a l'apartat sobre
l'Assemblea Mundial, de la secci d'arquitectura institucional i decisional. Totes aquestes
"democrcies", que bviament no guarden cap relaci coneguda amb el sistema de govern de
la Grcia clssica del segle V AdC, es fonamenten en valors i cosmovisions aliens a la cultura
occidental antiga o moderna. Aleshores, si b des d'una perspectiva etimolgica estricta, la
"democrcia" neix a l'antiguitat grega, mediterrnia i europea, un procs de debat sobre les
visions i els valors collectius que sustenten les tradicions assembleries de cada cultura del
planeta, pot sustentar la fundaci de una democrcia mundial amb un relat intercultural en la
seva essncia.

I malgrat tot, s legtim plantejar si el sistema resultant pot ser anomenat "democrcia" tal
com sapunta en aquest article, o enlloc daix caldria utilitzar altres vocables o expressions
noves. En aquest article la "democrcia" com a part de l'expressi "Democrcia Global en
Xarxa" t un propsit purament funcional, i saccepta laparici daltres conceptes que siguin
fruit d'una aportaci multicultural al debat.

4. IMPLEMENTACI

Els set mil milions de ciutadans i ciutadanes del planeta, estem preparats per iniciar un procs
de democrcia avanada, basada en el vot i la deliberaci? Possiblement, i contra l'opini de
molts, jo crec que s, i ho he intentat demostrar al llarg d'aquest treball. Per la posta en
marxa d'un sistema d'aquesta mena no tindr lloc de la nit al dia, sin que trobar una
resistncia forta per part dels poders fctics i oficials, globals i locals, aix com de sectors
determinats de l'opini pblica internacional. Aleshores s possible que des d'un punt de vista
realista la possibilitat darrencar el debat ja sigui una victria per avanar aquesta agenda
democratista. Potser que passin cent o dos-cents anys des del primer debat fins a la
implementaci d'un nou sistema, per fou el cas igualment per les idees que van concrrer a
les revolucions americana i francesa, que van ser expressades un segle enrere durant la
Illustraci o fins i tot anteriorment. Aix vol dir que en la nostra poca cal elaborar i detallar
propostes per al mn de dem que puguin ser analitzades i contrastades per molts amb
l'objectiu de seleccionar-les, perfilar-les i consensuar-les per a construir un programa ciutad
constituent global.

Distribuir el poder per construir el benestar

Lobjectiu fonamental s redistribuir entre la ciutadania el poder, o la capacitat per decidir

sobre la prpia vida i sobre l'entorn social i ambiental, com a primer pas per garantir una
compartici i una distribuci dels bns que faciliti una vida prspera. Una gesti compartida i
sostenible dels bns comuns mundials, i una assignaci de recursos suficients per assegurar
una existncia folgadament digna als set mil milions de persones. Dissenyar una organitzaci
poltica pel planeta, que correspongui a aquesta finalitat, i facilitar tamb un funcionament
dels mercats i una coexistncia amb la biosfera, que respecti rigorosament aquests fonaments.
 30
Per poder redistribuir el poder, de forma dinmica, activa i vigilant, caldria dur a terme
aquestes tres accions (no necessriament en aquest ordre): a) revertir el poder, b) reimaginar
la seva naturalesa, c) posar-la en prctica.

Lobjectiu fonamental de les revolucions poltiques clssiques era prendre el poder". Per
aquest ha estat un tipus d'acci que histricament ha comportat la substituci d'unes classes
dirigents per unes altres. A laltre extrem, no podem imaginar una illusria societat sense
poder. No n'hi ha prou amb desconnectar-se del poder: cal desconnectar-lo a ell de
nosaltres i de s mateix; i inutilitzar-lo, ja que s ell qui oprimeix, minimitza, destrueix,
fagocita o tergiversa qualsevol iniciativa per millorar la societat. Construir alternatives
econmiques, ecolgiques, poltiques, socials... s necessari per insuficient. Cal tamb
afrontar directament el poder existent i revertir-ho. Neutralitzar-lo, bloquejar-lo i ocupar el
seu espai que s el nostre, alhora que s'alliberen les forces per construir i redistribuir el poder
popular ciutad organitzat.

Tot i que no hi ha un Govern Mundial que destituir, ja sigui per les urnes o per les armes, la
humanitat disposa d'un enorme bagatge, histric i recent, d'estratgies pacfiques i
democrtiques, de desobedincia civil, i de lluita noviolenta per assolir els seus fins, entre els
quals, concretament, donar el primer pas cap a una ruptura efectiva amb el sistema poltic
actual.

El segon pas s reinventar la naturalesa del poder. s a dir: dissenyar les normes i les
estructures de la nova governana orientada cap a una distribuci dinmica, autodidacta i
autoconscient del poder entre tota la ciutadania, tot seguint principis, regles, valors com els
que aqu s'han apuntat i molts daltres que sortiran del debat collectiu. Aix implica entre
altres coses, com ja s'ha esmentat, la necessitat d'explicitar la tendncia de les societats a
acumular autoritat i a establir lnies de divisi entre dominants i dominats. I la necessitat
d'introduir instruments intensius de correcci a curt i llarg termini d'aquesta tendncia.

El tercer pas s la construcci real d'espais de poder redistribut, explcitament orientats

a l'emancipaci global, que estenguin l'rea de prefiguraci d'una DGX i una xarxa emergents
i on es pugui constituir la democrcia real. Es tractaria despais embrionaris i emergents
d'apoderament popular amb presa de decisions compartida que coexistirien amb l'ordre
neoliberal actual durant un perode de temps indefinit. s al llarg d'aquest perode progressiu
d'acoblament de les peces del puzle, i mitjanant lassaig i lerror, com podran identificar-se
els principis, metodologies, eines, tipus d'organitzaci, de participaci i de comproms de la
ciutadania i de les institucions, que constituirien l'expressi intelligent i dinmica de les
necessitats de la Comunitat Mundial.

Construir noves estructures de poder no vol dir assajar exclusivament la via d'un apoderament
al marge dels poders oficials existents. Possiblement la millor estratgia s obrir les portes a
la pluralitat d'estratgies: partits estrictament participatius per prendre les urnes;
municipalisme transformador en xarxa amb campanyes que desborden les competncies de
les ciutats25; plataformes de la societat civil que es transformen en assemblees ciutadanes
emancipades i que al seu torn s'organitzen en xarxa26; vagues generals; accions de
desobedincia molt diverses algunes de les quals dirigides al cor del sistema, com el hackeig

25
Gutierrez, Bernardo; La ciudad de cdigo abierto como horizonte de la democracia radical transnacional,
2016 http://is.gd/MnMifZ accs el 8.3.2017
26
Bunge La Mwananchi (Nairobi) https://is.gd/upjkQH ; Parlament Ciutad (Barcelona) https://is.gd/mKN93I ,
accs el 3.3.2017.
 31
de les principals places borsries27; construcci d'una comunitat poltica ciutadana a la xarxa,
alternativa als Estats-naci, mitjanant un sistema de registre transparent, compartit i
participatiu via blockchain i moneda digital, i que funcioni com a alternativa a la fiscalitat
nacional; i moltes altres accions, idees i propostes locals i internacionals.

Un full de ruta?

Pel que fa a les idees clau, objectius o fites simbliques que poden contribuir a mobilitzar la
ciutadania cap a la transformaci poltica global, una estratgia s partir d'un nucli incipient.
Un punt de partida podria ser convidar a la construcci d'una Assemblea Mundial
provisional amb funcions consultives de tipus programtic, constituent, competencial, i
embrionria de xarxa. Les funcions i composici d'aquesta primera versi allada d'AM
evolucionarien gradualment cap a l'assemblea integrada com a part del model de DGX,
seguint la lgica d'adhesi espontnia progressiva a la xarxa exposada al grfic 3. Heus aqu
un exemple possible d'evoluci en quatre etapes :

a) En una primera etapa una AM que fos un espai transversal independent constituda
principalment de membres de la societat civil mundial, elaboraria directives voluntries
sobre programes pblics globals i grcies a la seva experincia i comproms facilitaria que
l'Assemblea construs gradualment una legitimitat com a actor mundial autnom que defensa
l'inters com mundial. En aquesta etapa es buscaria el suport d'autoritats pbliques pioneres
(Estats, regions, ciutats ...) amb els quals establir lligams regulars de confiana i ampliar els
mbits de collaboraci. Els membres serien seleccionats entre les ONG participants
respectant la diversitat regional i de gnere.

b) En una segona etapa ja hi hauria un suport consolidat d'algunes ciutats i Estats

pioners que a ms del suport poltic contribuirien a finanar la iniciativa. El treball de
l'Assemblea hauria superat el carcter voluntarista de la societat civil, i adquirit la solidesa
cientfica i la reputaci de, per exemple, les actuals convencions de les Nacions Unides.
Els seus informes i recomanacions serien altament valorats per les institucions internacionals
existents, la societat civil mundial i els planificadors nacionals. No obstant aix es
diferenciaria de les Convencions de l'ONU pel seu carcter temticament transversal i
integrador i per una voluntat explcita de frenar la pressi de les elits i lobbies implementant
des de bon comenament sistemes de transparncia efectiva amb auditories permanents i
altres mecanismes especfics, i reconixer i advertir pblicament de manera regular, del risc
d'interferncia dels poderosos.

c) Una tercera fase comenaria amb la proclamaci de la Comunitat Mundial en estat

embrionari o emergent. Les ciutats, regions i estats que ja collaboraven amb l'AM serien
convidades a adherir separadament a la DGX i la XCM. En aquesta tercera fase la
"Comunitat Mundial" est formada per pasos, territoris i persones dispersos que
representarien una minoria en el conjunt del planeta. Al grfic 3 aquesta fase estaria
representada per les figures e) o f). En aquesta fase la DGX adquiriria una certa influncia
sobre l'agenda mundial, potser semblant a la d'altres actors internacionals mitjans, per
encara no determinant a l'hora de fer desviar la humanitat de lagenda neoliberal. El sistema
de presa de decisions de la DGX (Grfic 1) comenaria a funcionar als territoris i pasos

27
Aten, Stphanie; La 3e Guerre, ditions Helne Jacob,2014
 32
membres, incloent una primera versi de Carta Constitucional Mundial elaborada de forma
participativa i redactada com a esborrany durant la fase anterior.

d) En una quarta fase la DGX integraria un conjunt de territoris i poblacions

majoritri o destacadament important a escala global. Les poltiques globals elaborades
per la ciutadania serien implementades de forma descentralitzada per les institucions
subplanetarias i eventualment, fruit d'aquest procs democrtic permanent de presa de
decisions, es desplegaria una agenda que podria aconseguir resoldre en un interval de 10-15
anys els problemes urgents de la humanitat , alhora que fer-nos transitar gradualment cap a
una civilitzaci de poder redistribut, plenament alliberada del neoliberalisme de les elits
globals.