El relleu s el conjunt de formes que t la superfcie de la terra.

Podem 1
parlar de dos tipus de relleu:

1. Relleu d'interior : Est format per

1.1 Muntanyes : Sn grans elevacions del terreny.

Tenim :

Serra : Un conjunt de muntanyes alineades.

Serralada o sistema muntanys : s un conjunt de
serres.

1.2 Planes: Sn grans extensions de terreny pla i horitzontal.

Altiplans: Planes elevades.

Depressions : Planes enfonsades a menys altitud que les
terres del voltant.

2. Relleu de costa: Est format pels terrenys que estan en contacte

amb el mar. Aix tenim :

2.1 Cap: s un entrant del terra al mar.

2.2 Badia: s una entrada de mar a la terra, Si s petita

s'anomena cala i si s gran, golf.

2.3 Pennsula: s un tros de terra que entra cap al

mar,envoltat d'aigua per tots costats menys per un, l'istme.
Espanya s una pennsula.

3. LES GRANS UNITATS DE RELLEU CATAL:

Catalunya est al nord de la pennsula ibrica. Limita :

Al nord : amb Frana i Andorra.
Al sud : amb la Comunitat Valenciana.
A l'est: amb el mar Mediterrani.
A l'oest : amb Arag.
El relleu catal est dividit en quatre parts:
 3. 1 EL PIRINEU : Est dividit en dos unitats : 2

3.1.1 PIRINEU AXIAL : Est format per muntanyes grans i

escarpades,amb cims de ms de 3.000 metres d'altura: Pica
d'Estats (3.143 m.), Besiberri Nord (3.015 m)i Besiberri
Sud(3.024 m.).

3.1.2 PREPIRINEU s un conjunt de serres paral.leles que no

arriben als 3.000 m d'altura: Pedraforca(2.497 m), Boumort
(2.077 m), Serra del Cad, Serra del Montsec.

3.2. LA SERRALADA TRANSVERSAL : Enllaa el Pirineu amb la

Serralada Prelitoral i separa el Pla de l'Empord de la Depressi
Central. La muntanya ms alta s el : Puigsacalm (1.525 m).

3.3 LA DEPRESSI CENTRAL: Est situada entre el Prepirineu,la

Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral. El seu relleu s molt
variat. T turons, valls, planes i altiplans. T tres grans superfcies
planes on es concentren la majoria dels conreus de Catalunya:

1- Pla de Lleida i pla d'Urgell, a l'oest.

2- Altipl de la Segarra i el del Solsons, al centre.
3- Plana de Vic i el pla de Bages, a l'est.

4 . EL SISTEMA MEDITERRANI : Est format per:

La serralada Prelitoral . Des de Les Guilleries fins als ports de

Besseit. Hi ha la Serra de Prades, la del Montsant, la de Montserrat i
el Montseny, am bel Tur de l'Home (1.706 m).
La serralada Litoral: Des de les Gavarres fins a la serra del
Montsi. Est molt a prop del mar. Hi ha el Masss del Garraf, la
serra de Collserola i el Montnegre.
La depressi prelitoral:s una plana allargada que separa les
serralades Prelitoral i Litoral..
Les planes litorals : Sn molt aprop de la costa. Tenim : el delta de
l'Ebre, el Camp de Tarragona,el Maresme i el pla de l'Empord.

LES COSTES .

La costa catalana t uns 550 km de llarg. El seu relleu t costa alta i costa
baixa. A la part nord hi ha la costa alta,amb penya-segats, on tenim el cap
de Creus, cap de Begur, golf de Roses i Illes Medes.
A la part sud, hi ha la costa baixa, amb sorra fina. Tenim el cap de Salou i el 3
golf de Sant Jordi.
Hi ha trams de costa que els ocupen els deltes dels rius com : el Ter, la
Tordera, el Llobregat, el Bess i l'Ebre.

ELS RIUS DE CATALUNYA:

Un riu s un corrent continu d'aigua, que neix a les muntnayes per

acumulaci de l'aigua de pluja o del desgla de la neu a la primavera.
El riu discorre per un llit ,fa un recorregut / curs , porta una quantitat
d'aigua / cabal que varia al llarg de l'any, s el rgim.
Els rius catalans sn molt desiguals en el curs, cabal i rgim, per la
influncia del relleu i el clima.

LA XARXA FLUVIAL CATALANA

Una xarxa s un conjunt de rius,els seus afluents i els corrents d'aigua que
recullen l'aigua d'una regi fins que desemboca al mar. A Catalunya tenim
tres xarxes :

1. XARXA DE L'EBRE. Formada per l'Ebre i els seus afluents catalans.

L'Ebre : s el ms llarg i cabals de Catalunya.Neix a la serralada

Cantbrica i desemboca al mar Mediterrani, formant un delta . El seu
afluent s :

- El Segre : Neix al Pririneu i recull l'aigua dels seus afluents :

Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorana i Valira.

2. XARXA PIRINEU - MEDITERRANI : Neixen al Pirineu i

desemboquen al Mediterrani.Sn :

El Ter.
El Llobregat.
El Fluvi.
La Muga.

3 . XARXA MEDITERRNIA : Sn rius curts,perqu neixen a la

serralada Prelitoral i desemboquen al mar Mediterrani.

Tordera.
Bess.
Foix.
 Gai. 4
Francol.
Snia.

LLACS, EMBASSAMENTS I CANALS.

Les aiges superficials estan formades per l'aigua dels rius, del mar, dels
llacs i dels embassaments.
Les aiges subterrnies discorren per sota terra, procedents de l'aigua de
la pluja que s'hi filtra i s'acumulen en forma d'aqfers.
Els llacs sn acumulacions naturals d'aigua en una depressi del terreny. Al
Pirineu tenim llacs glacials que procedeixen de la neu de les glaceres,com
l'estany Trt de Rius.Al pla de l'Estany , tenim l'estany de Banyoles, el
llac ms gran de Catalunya.
En algunes zones planes a prop de la costa hi ha maresmes o aiguamolls, com
els de l'Empord, que sn terrenys inundats a causa de l'aigua del mar d'una
manera permanent.
Els embassaments o pantans sn llacs artificials fets per l'home,per
aprofitar l'aigua del curs d'un riu.Es construeix una paret o presa per
retenir l'aigua i aix poder-ne controlar el seu aprofitament.
Els embassaments els trobem al curs alt i mitj dels rius.
Els embassaments amb ms capacitat sn :

El de Canelles ,al riu Noguera Ribagorana.

El de Rialb,al riu Segre.
El de Tremp -Talarn, al riu Noguera Pallaresa.
El de Susqueda, al riu Ter.

L'aigua dels embassaments s'utilitza :

- Pel consum hum.
- Per regar.
- Per produir energia elctrica.
- Per activitats esportives.
Tamb podem desviar l'aigua d'un riu construint canals, per portar aigua
fins als camps de conreu. Els canals d'Urgell, aprofiten l'aigua del riu Segre
per regar les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell,la Noguera ,el Segri i
les Garrigues.