LA CONSCINCIA FONOLGICA EN EL NEN

UN PROGRAMA DE CLASSE

QUADRES RESUM

Quadres resum elaborats per Merc Peroliu a partir del dossier La conscincia
fonolgica en els infants. Un programa de classe, treball realitzat per
Enriqueta Garriga Ferriol.

1
INDEX pgina

Aspectes a tenir en compte 4

3. JOCS DESCOLTAR: . 3A Escoltant sorolls 5

. 3B Escoltant seqncies de sorolls 5
. 3C Patufet, on ets? 5
. 3D Amagant el despertador . 5
. 3E Qui diu qu? . 6
. 3F Xiuxiuejar el nom . 6
. 3G El joc dels disbarats (sense sentit) .. 6
. 3H El joc del telfon (el joc del xiuxiueig) . 7
. 3I Recordes? (Seqncia dordres) ... 7

4. RIMES: . 4A Poesies, canons i cantarelles. 8

. 4B Contes / Histries amb rimes 8
. 4C Emfasitzant rimes a travs del moviment. . 8
. 4D Paraules rimades. ... 8
. 4E Fem rimes! 9
. 4G Rimes amb accions 9
. 4H El llibre de les rimes. .. 9

5. PARAULES I FRASES: . 5A Introduint la idea de frase o oraci 10

. 5B Introduint la idea de paraula 10
. 5C Escoltant paraules en frases ... 10
. 5D Exercicis amb paraules curtes i llargues 11
. 5E Paraules en i fora de context. .. 11

6. CONSCINCIA DE SLLABES: . 6A Picant noms .. 12

. 6B Traient una cosa de la capsa 12
. 6C Es successor del rei o la reina .. 12
. 6D Escoltar primer, mirar desprs . 12
. 6E El follet parlant I: sllabes . 12

2
 7. SONS INICIAL I FINAL: . 7A Endevina qui s 13
. 7B Paraules diferents, mateix fonema inicial . 13
. 7C Trobant coses: Fonemes inicials . 13
. 7D En qu estic pensant? 13
. 7E Parelles de paraules I: Treure un so (anlisi) . 14
. 7F Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi) . 14
. 7G Diferents paraules, el mateix fonema inicial .. 14
. 7H Trobant coses: Fonemes finals . 14
. 7I La teranyina 14 / 15

8. FONEMES: . 8A Paraules de dos sons .. 16

. 8B Paraules de tres sons . 17
. 8C Grups consonntics: Afegint i traient sons inicials . 17
. 8D Grups consonntics: Afegint i traient sons medials 18
. 8E Construint paraules de quatre sons .. 18
. 8F Endevinant la paraula .. 18
. 8G El follet parlant II: Fonemes . . 18

9. INTRODUCCI DE LES
LLETRES I LLETREJAR . 9A Endevina qui: introduint sons i lletres 19
. 9B Noms de dibuixos: Sons inicials i lletres .. 19
. 9C Estic pensant en una cosa: Sons inicials i lletres .. 20
. 9D Noms de dibuixos: Sons finals i lletres . 20
. 9E Buscant el dibuix: Consonants inicials o finals .. . 20 / 21
. 9F Introducci a com es lletregen les paraules: afegir una lletra .. 22
. 9G Canviar la lletra ... 22
. 9H Pronunciant paraules . 22 / 23

3
LA CONSCINCIA FONOLGICA EN EL NEN: UN PROGRAMA DE CLASSE

Activitats pensades per ser utilitzades a lEtapa Infantil -P3, P4 i P5- a primer de Cicle Inicial i amb alumnes dEducaci
Especial, trastorns de llenguatge

Aspectes a tenir en compte

Fer els jocs de forma regular i freqent, uns 15 o 20 minuts diaris.

Els jocs estan seqenciats per ordre de dificultat. Cal mantenir la seqncia dels objectius.

Veure el nivell dels alumnes abans de comenar les activitats. Picar paraules s una activitat que molts nens de 4 anys
poden dominar en un any.

En el treball de sllabes o fonemes, incloure activitats danlisi i de sntesi. Anlisi fa referncia a segmentar les paraules del
llenguatge parlat en sllabes o fonemes. Sntesi fa referncia a combinar sllabes o fonemes per formar paraules del
llenguatge parlat. Habilitats fonamentals per aprendre a llegir i escriure.

Cal que els nens es trobin a gust jugant per tamb aprenent. No esperar que de seguida tots els nens realitzin amb xit totes
les activitats.

Evitar que cap nen se senti fracassat i/o neguits, per aix cal tenir preparades moltes activitats, graduades de les ms
senzilles a les ms complexes.

Introduir nous jocs a mesura que els nens es van familiaritzant amb uns o que les seves modificacions ja shagin treballat.
Barrejar jocs coneguts amb nous per mantenir la motivaci.

No oblidar que lobjectiu principal daquest programa s permetre als nens prestar atenci als aspectes fonolgics de la parla
i, finalment ajudar-los a escoltar i sentir els fonemes en les paraules. Cal pronunciar les paraules i els sons de forma clara i a
poc a poc i desprs demanar als nens que ho repeteixin en veu alta per assegurar que ho han ents.
4
 3 . JOCS DESCOLTAR

Objectiu general: Entrenar les habilitats descolta selectiva dels sons

Objectiu Activitats
3A Sorolls produts pel propi cos.
Escoltant Sorolls produts per lentorn
Introduir-los en lhbit descoltar amb atenci Sorolls produts per instruments musicals
sorolls

3B Treballar amb els sorolls que es fan dins de laula, amb el cos,
Escoltant Desenvolupar les habilitats de memria objectes, materials
Identificar els sons de manera allada.
seqncies de auditiva a partir de seqncies de soroll i sons

del llenguatge. Identificar seqncies de sons; dos, tres

sorolls Exercitar ls de: primer, segon, tercer

3C Els nens en cercle asseguts a terra, al mig un que fa com si dorms.

Estimular una bona predisposici del nen a Un nen fa de Patufet i es posa a qualsevol lloc de la classe, fa el
soroll dun animal. El nen que s al mig ha dassenyalar cap on s
Patufet, on ets? escoltar de forma atenta i sensible.
en Patufet i dir a quina part de la sala est situat.

3D Localitzar un soroll que es barreja amb els Un nen es tapa els ulls. Samaga un despertador. El nen es destapa
Amagant el sorolls de lambient, per localitzar-lo cal que els ulls i ha dintentar trobar el despertador guiant-se pel tic-tac.
els nens desenvolupin i incrementin les seves Els nens han destar callats i no donar cap pista.
despertador
habilitats per mantenir una escolta atenta en
el temps.

5
3E Els sorolls sn sons danimals i les fonts sonores son els mateixos
animals.
Distribuu les joguines danimals i pregunteu: - quin soroll fa aquest
Escoltar un soroll determinat i aparellar-lo animal? I fer les diferents onomatopeies.
Qui diu qu ? Ms endavant es far amb fonemes i lletres.
amb la seva font sonora.
Buscar llibres de contes on surtin animals que corresponguin als de
joguina o als dibuixos que shan distribut entre els nens de la
classe. Cada vegada que surt un animal dir el soroll que fa.

3F El nen que escolta, lacompanyem a laltra punta de la classe i se li

diu, en secret, el nom dun dels companys de la classe.
Que els nens puguin captar un so especfic Li tapem els ulls.
dentre varis sons similars que ja ha escoltat Ela altres nens asseguts en cercle, xiuxiuegen els seus propis noms.
Xiuxiuejar el Ladult guia el nen que escolta al voltant del cercle, perqu escolti el
anteriorment.
nom nom seleccionat.
Quan el reconeix, abraa al nen.

3G Els nens asseguts i amb els ulls tancats.

El joc dels Desenvolupar lhabilitat dels nens perqu
disbarats notin les diferncies entre el que esperen
escoltar i el que realment escolten.
Reciteu o llegiu un conte o poema ben conegut per a ells, canvieu
paraules de manera que canvi el sentit i no tingui sentit.
Els nens han de detectar els canvis, quan es donin.
Que expliquin perqu est malament.
El joc es pot repetir amb variacions al llarg de lany per millorar la
conscincia fonolgica de les paraules, la sintaxi, i la semntica del
llenguatge dels nens.
Es pot modificar qualsevol text en diferent grau i nivell , incloent-hi
fonemes, paraules, estructures gramaticals i significat. Al principi, cal
que els canvis siguin ben perceptibles pels nens.

Utilitzar paraules que signifiquin el contrari ( molt gran per molt

petit)
Substituir paraules (porquets per gatets)
Canviar lordre de les paraules
Invertir lordre dels esdeveniments
6
 Substituir parts de les paraules (rateta per raqueta, caador per
cuudur)

3H Els nens asseguts en cercle en grups de 5 nens.

Exercitar lhabilitat dels nens a superar Xiuxiuejar alguna cosa al nen de lesquerra, aquest ha de xiuxiuejar
El joc del distraccions, formes de pronunciaci diferents el que ha sentit al seu company de lesquerra i aix progressivament.
i aspectes similars, mentre escolten el que es Comenar amb paraules, desprs frases ms senzilles i frases ms
telfon
diu complexes. ((a mesura que els nens van desenvolupant lhabilitat).
No fer-lo si a laula hi ha varis nens amb dificultats de parla i/o
llenguatge

3I Es poden utilitzar imatges.

Comenar amb dues accions i augmentar la dificultat:

Exercitar lhabilitat dels nens en recordar i 1. Vs cap a la taula / Agafa el llapis

executar accions en passos seqenciats, i en 2. Gateja sota la taula, aixecat, agafa un llibre, somriu
general, per desenvolupar lescolta atenta que 3. Aguantat sobre el teu peu dret. Dna quatre salts cap a la taula.
Recordes ? es necessita per entendre i seguir instruccions Agafa dos llapis blaus mentre somrius a la Carme
verbals (dues habilitats importants).
Un nen fa lacci, els altres escolten i es fixen si el company fa les
accions en lordre adequat.
Un nen dna instruccions a un altre.
Jugar a Qu mana el rei?

7
 4 . RIMES

Objectiu general: Escoltar i jugar amb les rimes

Objectiu Activitats
4A Introduir una o dues rimes i els nens les han daprendre.
Poesies, Utilitzar poemes i canons de cara a Recitar en veu baixa, les paraules que rimen en veu alta.
augmentar la conscincia dels nens als Recitar els versos dels poemes per torns
canons,
patrons sonors de la parla.
cantarelles
4B Llegir en veu alta, exagerant la mtrica i la rima perqu els nens
Contes / escoltin activament i anticipin
Ensenyar als nens el sentit i la mtrica per Assegurar que comprenen qu vol dir rimar
Histries
adonar-sen i predir les paraules que rimen Ex.- de contes: . La rateta presumida
rimades . En Patufet
. Els tres porquets

4C Nens asseguts en cercle amb les cames estirades. Endavant.

Els nens canten la cantarella i un al mig, va tocant les cames seguint la
Emfasitzant cantarella.
El nen que li toquen la cama coincidint amb lltima paraula rimada ha
rimes a travs darronsar la cama. Quan un nen perd les dues cames queda eliminat
Centrar latenci dels nens en la rima
del moviment Ex.- La gallina ponicana ( ponicana, setmana, deu, Seu, peu)
Jugar amb altres rimes

4D Es diu una paraules i una altra que rimi amb aquesta.

Dir uns quants exemples.
Adonar-se de que quasi totes les paraules Buscar paraules que rimin amb la que es proposa.
Paraules
poden ser rimades (no noms les de les (Els nens diran algunes paraules sense sentit, s igual ja que lobjectiu
rimades poesies) s exercitar rimes)
Buscar paraules que rimin amb el nom de cada nen.

8
4E Llegir vries frases que rimin en veu alta posant mfasi en les
paraules rimades.
Ensenyar als nens a adaptar-se ms a les Animar als nens a completar cada rima en veu alta.
Fem rimes !
claus fonolgiques per generar rimes. Ex.- corre, corre , cavall, corre muntanya (avall)

4F Nens asseguts en cercle, llencem una pilota a un nen dient:

Un vaixell carregat de pots el nen ha de dir una paraula que rimi
Ensenyar el nen a respondre rpid sense un gots i retornar la pilota. Aix amb tots els nens.
Un vaixell
model de rima determinat. Quan sacaben les rimes, introduir una rima nova.
carregat de
Cada nen llena la pilota a un company.
(cal que el ritme del joc sigui rpid)

4G Necessitem dibuixos amb accions de diferents terminacions de

gerundi.
Fer progressar els nens cap a un nou nivell de Petits grups. Implica atenci a la rima i a la construcci de frases.
Rimes amb
la conscincia fonolgica, fixant-se en larrel Repartir els dibuixos.
accions de les paraules. Sensenya el dibuix i diem la frase corresponent: el gos est
saltant Es diu als nens que busquin qui t un dibuix que lacci rimi
amb saltant

4H Cada nen sinventar una rima , el mestre lescriur i el nen far el

El llibre dels Celebrar i exhibir el domini que cada nen ha dibuix en un full.
assolit amb les rimes Quan tots hagin acabat, es far un llibre i es fotocopiar perqu
rimes
cada nen tingui un exemplar.

9
 5 . PARAULES I FRASES

Objectiu general: Donar als alumnes una conscincia bsica sobre les paraules i les frases

Objectiu Activitats
5A Explicaci molt senzilla del que s una frase.(s com una histria
que ens explica alguna cosa)
Introduint la Donar exemples de frase utilitzant els noms dels nens com a
subjecte.
idea de frase
Donar algunes frases sense verb (no son una frase perqu no ens
o oraci Introduir els nens en la noci de frase diu el que fan o el que passa). Completar-les
Ensenyar que una frase necessita un subjecte.
Animar als nens a fer frases
Desenvolupar frases sobre dibuixos.
Escoltar frases i dir si ho sn o no.

5B Construir una frase de dues paraules monosllabes. En Marc beu

Explicar que la frase t dues parts, dues paraules. (amb dues
Introduir els nens en la idea de que les frases targetes)
Introduint la
estan fets per cadenes de paraules Construir una nova frase amb 3 paraules La Pepa seu b
idea de
Quina s ms llarga.
paraula (Separar els articles per que es vegin junt als noms. Explicar que sn paraules que
sempre van al costat del nom per que no hi estan enganxades)

5C Donar a cada nen 6 o 7 quadrats de cartr, cadascun dels quals

representar les paraules en una frase que construireu (cada
Escoltar paraula un bloc)
Reforar la conscincia de paraula en els Arrenglerar-los desquerra a dreta, mentre es va dient la frase, a poc
paraules en nens fent que se les representi com a blocs a poc, fent una pausa clara entre paraula i paraula.
frases separats Repetir la frase, assenyalant cadascun dels seus blocs.
Comenar amb frases curtes, augmentar la llargada a poc a poc.
Utilitzar paraules monosllabes fins que hagin fet el captol de les
sllabes.
10
5D
Reforar la conscincia de paraula de forma
Exercicis amb ms especfica, per ajudar a comprendre que
les paraules es defineixen pel seu significat i
paraules curtes poden ser llargues o curtes independentment
i llargues del seu significat o sentit
5E
Reforar el punt de que una paraula s una
Paraules en i paraula per ella mateixa o pel context de la
mateixa manera que el sentit del llenguatge
fora del context depn de les paraules especfiques i del seu
ordre.
Decidir entre dues paraules quina s fonolgicament ms llarga.
Ex.- gos papallona (Els nens es resisteixen a acceptar que la
paraula papallona s ms llarga que la paraula gos)
Pronunciar un parell de paraules cotxe ambulncia preguntar als
nens quina pensen que s ms llarga. Quan hagin contestat,
ensenyar les paraules escrites, per comprovar si la seva apreciaci
s correcta.
A cada nen se li assigna una paraula duna rima familiar.
Recitar la rima completa per veure el seu lloc a les frases, si es diu
en un altre ordre la frase no t sentit.
Escollir una rima familiar i adjudiqueu una paraula a cada nen,
posats en fila desquerra a dreta, cadascun diu la seva paraula per
ordre.
Si es canvien de lloc i repeteixen la seva paraula, canvia el sentit.
11
 6 . CONSCINCIA DE SLLABA

Objectiu general: Introduir la idea de que les paraules estan formades per cadenes dunitat ms
petites, les sllabes

Objectiu Activitats

6A Introduir els nens en la naturalesa de les Dir el primer nom, sllaba per sllaba, picant de mans en
sllabes iniciant-los en picar i cadascuna delles, abans de que els nens diguin i piquin tot el
comptar les sllabes dels seus nom.
Picant noms propis noms Picar els noms de tots els nens, tamb els cognoms. Demanar:
quantes sllabes heu sentit?

6B Reforar lhabilitat dels nens per analitzar Diferents objectes dins duna capsa, de diferent nombre de
paraules en sllabes demanant-los que sllabes.
Traient una piquin i comptin sllabes en una varietat Dibuixos dobjectes familiars, centres dinters
cosa de la de diferents paraules Un nen amb els ulls tancats agafa un objecte i diu que s. Tots els
capsa nens repeteixen el nom picant les sllabes
Preguntar quantes sllabes han sentit.

12
6C
Fer una corona pel rei o reina designat.
El successor Els nens en cercle, al voltant del rei. El rei dna una ordre (un
Fer evidents els ritmes de les paraules a partir verb dacci).
del rei o de la Els nens han dexecutar lacci al ritme de les sllabes. Ex.-
de moviments repetitius.
reina caminar fent que cada sllaba coincideixi amb un pas.
Altres accions: picar de mans, beure, cosir, girar

6D
Escoltar primer, Dibuixos o fotografies dobjectes familiars.
mirar desprs Ensenyar els nens com sintetitzar sllabes Dir els noms sllaba per sllaba, marcant les pauses; els nens
una a una en paraules conegudes han dendevinar el nom de cada dibuix.
Desprs repetir el nom normal i sllaba per sllaba.

6E
Seure en cercle i explicar un conte:
El follet parlant Reforar lhabilitat dels alumnes a sintetitzar Un follet petit feia regals a les persones, els hi deia el nom del regal
paraules a partir de sllabes separades en sllabes i no els hi donava fins que endevinaven el nom
I: sllabes Un nen fa de follet i reparteix els regals, els nens han dendevinar
que s

13
 7 . SONS INICIALS I FINALS

Objectiu general: Iniciar els nens en la naturalesa i existncia dels fonemes

Objectiu Activitats
7A Els nens han descoltar atentament i discriminar els fonemes
Introduir dos conceptes claus: mentre tracten de relacionar-los amb els noms de qui formen part.
- com sonen els fonemes de forma allada Asseguts en cercle, la mestra diu: -endevineu quin nom vaig a dir
quan parlem ara; pronunciar el fonema inicial del nom dun nen.
Endevina qui s - que els fonemes formen part de les
Dir tots els noms dels nens que comencin per aquell fonema.
paraules Fer-ho els nens: - estic pensant en un nom que comena amb
(so).

7B Colleccions de tres o quatre dibuixos per a cada fonema.

Reforar el concepte de que cada fonema pot Comenar amb sons fricatius o consonant senzilla.
estar en moltes paraules diferents i invitar als Escollir una collecci i identificar el nom dels objectes.
Paraules
nens a parar atenci de com se senten els Un nen agafi un dibuix i lanomeni, repetiu el nom allargant la
diferents, fonemes quan sn articulats consonant inicial, fer que tots els nens ho repeteixin.
mateix fonema
Anar repetint el mateix amb els diferents dibuixos de la collecci.
inicial Preguntar: -comencen aquestes dues paraules amb el mateix
so ? amb quin so comencen ? S, les dues comencen amb el
so

7C Imatges de diferents paraules, el mateix fonema inicial.

Ampliar la conscincia dels nens als fonemes
Trobant coses: inicials fent que comparin, contrastin i,
eventualment, identifiquin els sons inicials de
fonemes inicials diferents paraules
7D Evocar paraules de memria basades en el
En qu estic fonema inicial i desenvolupar les habilitats de
raonament dels nens i de resoluci de
pensant?
problemes
Escampar els dibuixos enmig dun cercle, els nens han de buscar
els dibuixos que comencin amb el so que sha treballat
Quan un nen troba un dibuix diu el nom i el fonema inicial.
Dir a la classe: Ara jugarem a un joc que es diu en qu estic
pensant? Pensar en alguna cosa i vosaltres heu dendevinar
el que s. Us donar pistes
1 pista.- El fonema inicial de la paraula pensada.
14
 Desprs pistes que facin referncia al significat.

7E Asseguts en cercle, explicar que , quan traiem un so duna

Parelles de Ajudar els nens a separar els sons duna paraula, ens trobem una altra paraula diferent.
paraula prescindint del seu significat Ex.- Full ull
paraules I:
Dir-ho i fer que els nens ho repeteixin.
treure un so
Descobrir quin element sha tret.
(anlisi) Cridar els nens pel seu nom, sense el so inicial.

7F Introduir els nens en el repte de sintetitzar Asseguts en cercle, explicar que podem construir paraules noves
Parelles de paraules a partir de fonemes separats afegint un so s una altra paraula.
paraules II: Ex.- ou nou
Dir-ho i fer que els nens ho repeteixin
Afegir un so
Treballar-ho gradualment, des de les consonants inicials ms
(sntesi) senzilles a les ms difcils; els ltims els grups consonntics.
Fer frases amb les parelles que surtin

7G Colleccions o sries de tres o quatre dibuixos dobjectes diferents

Diferents Ajudar els nens a descobrir i identificar els per que el seu nom acabi amb el mateix fonema.
fonemes finals de la paraula explorant la seva Ex.- /m/ ram, ram, fum, llum
paraules, el
articulaci
mateix fonema
final
7H Es juga com Trobant coses: fonemes inicials, excepte que es
Ampliar la conscincia dels nens als fonemes centra latenci en els fonemes finals.
finals animant-los a comparar, contrastar i, Escampar els dibuixos enmig dun cercle. Els nens han de trobar
Trobant coses:
eventualment, identificar el so final amb una aquells dibuixos els noms dels quals acabin amb un fonema
fonemes finals varietat de paraules determinat.
Quan un nen troba un dibuix diu el nom i el fonema final.

7I Asseguts en cercle, fer rodar un cabdell de cordill dun nen a

15

Detectar els nens que encara presenten
dificultats amb els fonemes i per oferir un
La teranyina
entreteniment fsic divertit als nens
laltre a mesura que va responent. A mesura que el cordill rodola
de nen a nen es forma una gran teranyina.
Quan sha acabat de formar la teranyina, es pot fer aixecar els
nens mentre es canta una can sobre una aranya.
Finalment, es torna a cabdellar el cordill, rodolant el cabdell de
nen a nen, a linrevs
Parelles de paraules I
Explicar als nens que es poden crear noves paraules traient el
primer so dalguna altra paraula. Repasseu les parelles de
Parelles de paraules I
Ex.- rrrram / am. Repetir-ho. Fer rodar el cabdell cap a un nen
I preguntar : -quin so he tret. El nen ha dagafar el cabdell i dir:
- rrrram amrr
Parelles de paraules II
Es poden crear noves paraules afegint un so al comenament
duna altra paraula. Repasseu les parelles de Parelles de
paraules II.
Ex.- ssssalt. Repetir-ho. Fer rodar el cabdell cap a un nen
que ha de respondre: ssssalt salt
Diem fffoca Els nens ho repeteixen.El nen fa rodolar el cabdell
cap a un altre dient fffoca
16
 8 . FONEMES

Objectiu general: Desenvolupar un nivell de conscincia fonolgica en els joves lectors i

escriptors

Objectiu Activitats
8A Necessitem fitxes o blocs de diferents colors i targes amb
dibuixos de paraules de dos fonemes
Primer fer lanlisi.
Anlisi: Un nen agafa un dibuix i diu el que representa. Repetir-li
la paraula a poc a poc i marcant molt la pausa (m).
Tots els nens repeteixen la paraula de la mateixa manera.
El mestre colloca els dos blocs de diferent color sota el dibuix
mentre diu el so que representa cadascun dells.
Paraules de dos Introduir els nens en el repte danalitzar les Els nens repeteixen la paraula, so per so, mentre representen els
sllabes en els fonemes o de sintetitzar
sons sons amb les seves fitxes o blocs.
sllabes a partir de fonemes
Sntesi: Escollir un dibuix , posar-lo al revs que els nens no el
vegin.
El mestre diu el nom del dibuix, fonema per fonema, i posa els
blocs a sota.
Mentre assenyaleu els blocs el nen ha de repetir els fonemes una
i altra vegada, cada vegada ms de pressa, fins que captin el joc
de lanlisi.
Els nens aixequen la m quan saben quin dibuix s.
Ampliar-ho amb verbs, articles, adverbis

17
8B Tres fitxes o blocs de color
Comenceu dient una paraula de dos sons: m diferenciant
cada so.
Els nens repeteixen la paraula mostrant els dos blocs de diferent
color.

Explicar que les paraules poden tenir ms de dos sons, diem

mar. Els nens repeteixen la paraula.
Es colloca un tercer bloc, dient la paraula completa, fonema per
fonema, mentre es senyala cada bloc desquerra a dreta.
Paraules de tres Ampliar lanlisi i sntesi dels fonemes en Lactivitat es divideix en tres estadis:
paraules de consonant (C) vocal (V) 1. De lanlisi a la sntesi: els nens han de percebre que es pot crear
sons consonant ( C ) una nova paraula afegint un fonema a una paraula de dos sons.
Fer lactivitat amb els blocs. Comparar ou i bou
Utilitzar-la en una frase Avui menjarem ou ferrat
2. De la sntesi a lanlisi: demostrar que es poden construir
paraules de dos sons traient-ne un a una paraula de tres sons
(paraules amb sentit i sense sentit)
3. Anlisi i sntesi: Els nens utilitzen els seus coneixements per
determinar el nombre de sons que hi ha en paraules de dos i tres
sons.

8C Tres blocs de fitxes per nen

Lactivitat es divideix en els tres estadis anteriors.
Grups 1. Sintrodueix la idea de que els grups consonntics es creen
afegint una consonant davant de laltre.
consonntics: Ex.- La. La nena corre molt Repetir i separar en blocs la
Afegir i treure Introduir els nens en lestructura fonmica Dir una paraula nova que rimi amb la primera pla dir i afegir
sons inicials dels grups consonntics el bloc. Repetir la paraula.
2. Demostra, que ells poden, tot parlant, treure una consonant dun
grup consonntic.
3. Utilitzar aquest coneixement per determinar el nombre de sons en
paraules que poden o no comenar per grups consonntics.

18
8D Desenvolupar de forma explcita la Es divideix en tres estadis.
conscincia sobre lestructura dels grups 1. Dir una paraula de dos fonemes que comenci amb una consonant
consonntics inicials ensenyant als nens a i construu una frase per assegurar la comprensi.
Grups afegir i treure els fonemes medials Ex.- to Quan parlem, hem de fer servir un to de veu ms
consonntics: baix Repetir i posar els blocs de color
Afegint i traient Introduir una nova paraula tro . Els nens repeteixen i
sons medials modifiquen la collocaci dels blocs.
2. Al revs que el punt 1.
3. Parelles paraules que rimin de dos i tres sons com to - tro
Analitzar una de les paraules (context) i posar els blocs.
Presentar laltra paraula i analitzar-la, posar els blocs.

8E Quatre blocs per nen.

Diem una paraula de tres sons pal Repetir i representar
amb els blocs.
Recordar que si traiem un so tamb podem formar una nova
Construir Ampliar la paraula i la sntesi a paraules de paraula. pa Els nens modifiquen els blocs i tornen a representar
paraules de quatre sons pal
quatre sons Noves paraules poden ser construdes afegint un quart so a
paraules de tres sons. Presentem pala
Colloqueu el nou bloc a la dreta dels altres blocs.
Repetiu cada fonema i assenyaleu cada bloc.
Desprs es comena amb una paraula de tres sons.

8F Nens asseguts en cercle, al mig dibuixos de paraules

Endevinant la monosillbiques cara avall. Un nen escull un dels dibuixos, sense
Avaluar el progrs dels nens i la seguretat en que els altres els vegin. El nen diu el primer fonema i tots ho
paraula
relaci a lanlisi fonmic i a la segmentaci. repeteixen, diu el segon i tots ho repeteixen i aix tots.
Els nens identifiquen el dibuix secret.

8G Reforar lhabilitat dels alumnes per sintetitzar Els nens asseguts en cercle, el mestre explica el conte del follet.
El follet parlant paraules a partir de fonemes separats En aquest cas el follet descriu el s regals fonema per fonema
II: Fonemes
19
 9 . INTRODUCCI DE LES LLETRES I LLETREJAR

Objectiu general: Introduir els nens en la noci de que cada fonema est representat per una
lletra i que la seqncia de fonemes que composa una paraula est representat, desquerra a
dreta, per la seqncia de lletres que composa el seu lletrejar.

Objectiu Activitats
9A Activitat referencial: 7 A : Endevineu qui
Els nens asseguts en cercle, la mestra diu: Estic pensant en el
Endevinant qui: nom dalg que comena amb la lletraAixequeu la m si
Introduint sons i Introduir les correspondncies lletra-so sabeu qui s. Es presenta la lletra inicial mentre es produeix
lletres el fonema inicial del nom dun nen, repetir-lo fins que
lendevinin.

9B Activitat referencial: 7C: Trobant coses: Fonemes Inicials

Joc per introduir cada nova consonant. Quan el nen respon
rpid i b ampliar amb les activitats 9C i 9D.
Dues sries de targes amb dibuixos. Una srie comena amb
el fonema del dia /s/. Laltre srie amb un so contrastat.
Dir el nom dels dibuixos de la 1 srie.
Noms de Sensenya un dibuix de la 1 srie, es demana el nom i com
dibuixos: Sons Aparellar lletres amb els fonemes inicials de comena; repetiu amb la 2 tarja de la srie.
les paraules
inicials i lletres Pregunteu: Aquestes dues paraules comencen amb el mateix so?
Amb quin so comencen? Quan hagin respost presenteu la lletra /s/
i digueu: Aquesta s la lletra /s/. S es diu /ssss/. Quan nosaltres
escrivim aquestes dues paraules, les dues comencen amb la lletra
/s/.
Pensar altres paraules que comencin amb el mateix so.
(si surt cel, cistell accepteu la paraula per no escriure-la a la pissarra)
Barregeu les dues sries, els nens han de dir quines comencen
amb el so /s/.

20
9C Activitat referencial: 7D: Estic pensant en una cosa
Ara jugarem al joc que es diu Estic pensant en una cosa
Escriure el nom de la paraula duna cosa daqu en la que estic
pensant. Us donar pistes i haureu dendevinar la meva paraula
Reforar i ampliar la conscincia dels nens Sescriu la paraula i samaga fins que lendevinin.
Estic pensant sobre cada consonant inicial per requeriment Diem la lletra inicial de la paraula (de les que ja shan introdut)
en una cosa: implcit en noms propis o comprovar el so Es presenta la lletra i es pregunta els nens quin so fa: estic
Sons Inicials i inicial cada tem que es consideri durant el pensant en una cosa que comena per la lletra /s/, quin s el seu
Lletres joc. so ?sss/. Ara busqueu per la classe si veieu una cosa que
comena per la lletra /s/.
Sescriuen a la pissarra els noms correctes que surtin, insistint
en la lletra inicial.

9D Abans haver fet lactivitat 9B
Activitat referencial: 7G: Diferents paraules el mateix fonema
inicial.
Dues sries de targes amb dibuixos. Els dibuixos de la 1
acaben en /s/. En la 2, targes que comencin amb un so ben
Noms de contrastat /m/.
dibuixos: Sons Aparellar lletres amb els fonemes finals de les Ensenyem un dibuix de la 1 srie, lanomenen i identifiquen el
Finals i Lletres paraules fonema final (ex. Gos, /ssss/) . Es presenta la segona tarja de
la srie: /autobs/ , Tenen el mateix so final ? quin so s
aquest?. Quan els nens hagin contestat sensenya la lletra /s/ i
sescriuen les paraules a la pissarra insistint en la lletra final.
Pensar altres paraules que acabin amb el mateix so.
Barrejar les sries i dir quines acaben amb /s/ i quines no.

21
9E Es fa quan els nens han treballat amb vries lletres.
Buscant el Activitats referencials: 7C; Trobant coses: Fonemes Inicials
7H: Trobant coses: Fonemes Finals
dibuix:
Centrar latenci dels nens en tots els sons Consonant inicial: Escampar els dibuixos que comencen amb
Consonants estudiats fins aquest moment diferents lletres al mig dun cercle.
inicials o finals Ensenyar una lletra, els nens busquen un dibuix que comenci
igual. Justifica la seva elecci.

Treu el dibuix i el posa sota la tarja de la lletra corresponent.

Consonant final: el mateix joc.
Repartir les targes entre els nens, que diguin la lletra inicial o final i
la posin a la pila de la lletra corresponent.

9F Introduir quan el nen conegui 5 primeres consonants.

Activitats referencials: 8B: Paraules amb tres sons
Introduir els nens en el lletrejar paraules 8C: Grups consonntics: Afegint i traient sons inicials
desquerra a dreta i en la correspondncia Diem una paraula de dos sons (ex. as), els nens els diuen
Introducci a lletra-so de les cinc vocals bsiques. separats ( /a/ - /s/ ). Repetim els sons i escrivim a la pissarra.
com es Expliquem que el so /a/ es representa per la lletra a . Els nens
lletregen les repeteixen el so voclic i desprs els dos sons escrits, assenyalant
paraules: Afegir desquerra a dreta, a poc a poc i ms de pressa.
Desprs afegim una de les lletres estudiades a linici de la paraula
una lletra (ex. p ). Els nens diuen el so de la nova lletra i simaginen la nova
paraula pronunciant i combinant els sons de les tres lletres.
Es construeixen noves paraules afegint o substituint una sola
lletra. Exercitar amb les lletres inicial i final.

Activitats referencials: 8C: Grups consonntics: Afegir i treure el so

9G
Dirigir latenci dels nens al fet que totes les
lletres duna paraula hi tenen un paper i
desenvolupar la seva percepci de les
distincions vocliques.
inicial.
8D: Grups consonntics: Inserir i treure sons medials.
Escrivim una paraula a la pissarra i fem que els nens la pronuncin,
la combinin i la identifiquin. Substitum una de les lletres de la
paraula. Els nens diuen la nova paraula. Es refora la seva

22
 Canviar la lletra resposta pronunciant els diferents sons i la combinaci de lletres.
Repetir aquest pas diverses vegades.

9H Activitats referencials: 8C: Grups consonntics: Afegint o traient

Preparar els nens per descodificar de forma
independent, afegint o canviant lletres en
qualsevol posici en una paraula.
Pronunciant
Paraules
sons inicials. 8D: Grups consonntics: Inserint o traient sons
medials. 8E: Formant paraules de quatre sons.
Sescriu una paraula a la pissarra i els nens larticulen i la
composen. Es canvia una lletra i els nens llegeixen la nova
paraula. Es pot afegir una lletra, treure una lletra o canviar
lletres en qualsevol posici duna paraula prviament
articulada.
Sestudien per primera vegada els grafemes dels grups
consonntics.
Poden utilitzar cada paraula en una frase.
Joc escrit: dictar cada paraula i que els nens les escriguin;
desprs revisar-la i lletrejar-la. Reforar els encerts. No ms de
cinc paraules el mateix dia.

23
i
Quadres resum realitzat per M. Peroliu, basats en el dossier Conscincia fonolgica en els infants. UN PROGRAMA
DE CLASSE treball realitzat per Enriqueta Garriga Ferriol.