EL MN GEGANTER

REVISTA DE GEGANTS I IMATGERIA FESTIVA DARREU

N75 SETEMBRE-OCTUBRE 2011

EL MN GEGANTER
B 43784 2004
Index
Editorial ........................................................................................... 3
Els Amics dels Gegants porten la cultura catalana fins a la
ciutat de Zamora ........................................................................... 4
Els geganters de Prades al Rossell ....................................... 5
Senyor rector, volem el can! ................................................. 6
La solemne Process de la Cinta a Tortosa ........................... 7
Barcelona s una festa ................................................................ 8
Relat de la Trobada de gegants al Poblenou .......................... 10
Elisabeth-Christine i les figures de Wolfsburg ...................... 11
Festes de Tardor a Lleida, per Sant Miquel ............................ 12
El barri olot de La Caixa ja t nova gegantessa ................... 14
1985, linici de la nova aventura gegantera a la Catalunya
Nord .................................................................................................. 16
Breus ressenyes ........................................................................... 18
Passatemps..................................................................................... 20
Fitxa n79: els gegants i gegantons del Casc Antic
(Barcelona - El Barcelons)
Fitxa n80: els gegants de lArt Cristi (Olot - La Garrotxa)
pgina 2
Pg. Us recomanem
GIGANTES EN TUDELA
Es un libro que recoge la historia de los gigantes tudelanos
des de su origen en el siglo XVII hasta el 25 aniversario de
la comparsa municipal.
La Comparsa Municipal de Gigantes de Tudela celebra sus bodas
de plata. 25 aos no es mucho tiempo, pero si sumamos los
miles de giros que han realizado en sus coreografas, los cien-
tos de miradas de asombro y admiracin que se han reflejado
en los ojos de los ms pequeos, los numerosos padres que
cada da de fiestas empujan silletas detrs de estas figuras, los
millones de notas que los gaiteros han tenido que soplar para
envolver de msica las salidas de estos reyes, los kilos de peso
que las espaldas de los miembros de la comparsa han tenido
que levantar si sumamos todo ello, entonces, esos 25 aos se
convierten en toda una vida plena y llena de magia. Pero Sancho
el Fuerte, Doa Sancha, Juan de Labrit y Catalina de Foix son
slo algunos de los protagonistas que representan la tradicin
gigantera de Tudela y que tiene sus orgenes en el siglo XVII.
En estas pginas desfilan, como en un pasacalles de la
comparsa, las primeras figuras que all por 1614 participaban en
la procesin del Corpus, las que se alquilaban, los gigantes
negros de 1900, Cleopatra y Marco Antonio, la Perrinche Todo
un repaso a la historia de estos personajes que tan unidos han
ido siempre a la capital ribera. No hay duda, Tudela es tierra de
gigantes.
Edita: EGN Comunicacin
Colaboran: Ayuntamiento de Tudela y Eroski
Pginas: 96 + 4
PVP: 10 euros.
Lengua: Castellano
Autores: Virginia Jimnez Nevot, Unai Lako y Aitor Calleja
Depsito legal: NA-2101/2011
La Brgida dAmer a Girona el 2003.
ISBN: 978-84-938986-5-6
Informa: Editorial EGN
EL MN GEGANTER N 75
Editorial Qui som?
ADU Direcci i redacci: Nicols Alonso Crozet
B, a principis dany vaig tenir una idea rondant-me pel cap, que Gesti informtica i distribuci: Carlos Alonso Tascn
no s altra que deixar de fer aquesta publicaci.
Edici: Emmanuelle Crozet Caulier
Us explicar els motius. El primer s que estudiar Enginyeria
Industrial no em deixa massa temps lliure i, de fet, el temps a
Fotografies: Arxiu El Mn Geganter
dedicar als gegants ja queda sobresaturat formant part de Distribuci: 2400 enviaments aprox.
lAssociaci dAmics dels Gegants del Pi i sent membre de les Collaboradors en aquest nmero:
juntes de la Coordinadora de Geganters de Barcelona i de la
Amics dels Gegants de Montblanc
Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella.
Lany 2004, quan comenava a escriure aquest petit rac que s
Joves reporteres dels Geganters de Prades
la revista, tenia una visi de la vida que, set anys desprs, ha Geganters de la Barceloneta
canviat i molt (per sort). De fet, aquesta era locasi perfecta, el Els Gegants de Lleida
nmero 75 de la revista, i els seus set anys de vida, un gran
Colla de Gegants i Cabuts del Poblenou
moment per deixar les coses quan encara funcionen i no quan ja
estan mortes. Per no tot s tan negre. Geganters de Moja Editorial EGN
Grcies als companys de sempre, als qui els vaig comentar la Cdrik Blanch Vicente Michel Coupeau
situaci, i als 2400 subscriptors que no paren daugmentar, tot Matilde Romagosa de Pruss Patrick Daviau
plegat em va fer replantejar-mho. Ja fa uns mesos vaig decidir
Joseba Ruiz Roser Batall
no aturar-me, i seguir aportant el meu granet de sorra a la
promoci i lestudi daquest fascinant mn. I aix ser mentre Adrin Soriano D. Juvanteny
rebem les collaboracions inestimables de tots vosaltres. Un cop Santi Plana Joaquim Monturiol i Sans
ms, faig una crida perqu ens envieu les vostres ancdotes,
Josep Llus Badal Dani Mosquera
histries, fitxes, reportatges, fotos,... sobre els vostres gegants, El Mn Geganter fa constar que els articles i imatges tan sols demostren el punt de vista dels
o la colla, o parlant dels llocs que visiteu. El que de deb importa seus autors, i en cap cas es fa responsable del seu contingut. No s permesa la distribuci
s deixar constncia del que fem, de la fora que tenim i del que total o parcial daquesta revista sense autoritzaci. Tots els drets reservats.

ens mou, que no ha de ser altra cosa que les ganes de perpe-
tuar una tradici que s ben actual, per tamb ens ha de
moure lamistat que ens uneix i el bon rotllo que es respira, ja
que, al cap i a la fi, estem aqu per disfrutar del nostre temps
lliure.
Un cop ms, comptem amb vosaltres per seguir endavant.

Portada: Els gegants de la Paeria de Lleida.

Foto dEls Gegants de Lleida
La geganta Merc de Vilanova de Bellpuig ssent muntada.

SI VOLEU COLLABORAR AMB

NOSALTRES, ENVIEU-NOS EL
TEXT / FOTOS A
elmongeganter@yahoo.es
Envieu-nos informaci dels
actes que fareu, reportatges
dels actes que heu fet, fitxes
de les vostres figures, breus
ressenyes,...

EL MN GEGANTER N 75 pgina 3
ACTES FESTIUS
ELS AMICS DELS GEGANTS PORTEN LA CULTURA CATALANA
FINS A LA CIUTAT DE ZAMORA
Els Amics dels Gegants de Montblanc han gaudit
del 9 al 12 de setembre dun inoblidable viatge que els
ha portat fins a la ciutat de Zamora, en motiu de la
segona part de lintercanvi cultural amb el grup de
Gegants Capitonis Durii daquella ciutat, i que ja van
ser presents a Montblanc el passat mes de maig
durant les Festes de Sant Maties.
El divendres dia 9, a mitja tarda es disposaven a
iniciar el viatge cap a terres castellanes, un total de 45
components de lentitat montblanquina. Desprs de
passar part de la nit en ruta, de mantinada arribaven a
Zamora, on ja els esperaven per allotjar-los.
El dissabte al mat, la jornada va comenar amb
una rebuda per part del grup de Zamora, que val a dir
fou del tot emotiva tot fent-se sentir lhimne de
Montblanc, Ciutat Gegantera. Seguidament, el Sal de
Plens de lAjuntament de la ciutat va ser el punt de
benvinguda oficial de lAlcaldessa als montblanquins. I
des daquest indret, es va iniciar una interessant visita
guiada pel casc histric de Zamora. Ja per la tarda, els
carrers sompliren per presenciar la desfilada dels
gegants, encapalada per una banda de tambors de la
Setmana Santa zamorana, i seguida pels
montblanquins amb els Veguers, el grup de grallers i
tamb per la nova formaci musical de la m dels
Ministrers del Merlet, tancant els Gegants i grups
musicals de Capitonis Durii de Zamora. Durant la
tarda, els Veguers de Montblanc van estrenar un nou
ball, adaptat a la msica de la Marcha de la Virgen de
la Concha, que fou molt aplaudida pels de Zamora.
Ja per la nit, les dues colles saplegaven en lpat
protocollari de lintercanvi, amb la presncia de les
autoritats i amb moltes sorpreses que van fer que fos
una vetllada molt especial i emotiva. I que es va
allargar fins ben entrada la matinada.
L'endem diumenge, coincidint a la vegada amb la
Diada Nacional de Catalunya, els Amics dels Gegants
van participar en una Alborada a la patronada de
Zamora, la Verge de la Concha. Per tal ocasi, els
montblanquins van participar-hi amb una elegant
pgina 4
Text i fotografies dels Amics dels Gegants de Montblanc
representaci encapalada per l'estendard i la
senyera, els dos grups de msica, i extraordinriament
amb una parella de la colla amb la vestimenta
tradicional de l'hereu i la pubilla. El moment ms lgid
fou l'entrada a la baslica, on la Patrona de la
ciutat presidia l'altar major, ja que en motiu de la visita
dels montblanquins varen baixar-la del seu cambril, un
fet que va honorar als montblanquins ja que la patrona
noms surt un cop l'any per la seva festivitat. La
jornada va continuar amb la visita al Museu de la
Setmana Santa i que va coincidir amb la sortida d'un
dels misteris i tota la seva confraria, en motiu de la
celebraci del dia de la veneraci de la Creu.
El darrer dels actes previstos, arribava a la nit,
quan va tenir lloc a les majestuoses muralles de
Zamora, la representaci El Cerco de Zamora a vista
de gigante. Sens dubte, un espectacle de msica, so i
llums, protagonitzat pels gegants locals i amb la
presncia especial dels Veguers de Montblanc, que va
recrear la histria d'aquella ciutat, davant un
nombrosssim pblic.
Dilluns al mat, havent esmorzat, l'expedici
catalana iniciava el viatge de retorn a casa, tot
aprofitant per gaudir d'una parada a la poblaci dEl
Burgo de Osma, on varen poder visitar aquesta ciutat
medieval. I ja per la nit, arribant a Montblanc es
posava el punt final daquest gran i inoblidable viatge
dels Amics dels Gegants.
EL MN GEGANTER N 75
 ACTES FESTIUS
Text i fotografies de les Joves reporteres de lAssociaci Gegants de Prades

ELS GEGANTERS DE PRADES AL ROSSELL

Aquest cap de setmana l'Associaci Gegants de Prades ha
assistit a la VIII Trobada gegantera d'Argelers de la Marenda,
al Rossell (Frana).
Dissabte 1 d'octubre, a les sis vam sortir del portal de
Prades. Van ser cinc llargues hores de viatge fent vries parades a
Montblanc i a la Porta de Barcelona per recollir companys, aix com
tamb a la poblaci de Cotlliure, on vam visitar un poble que ens va
encisar amb les seves precioses cases marineres i el paisatge
costaner.
Havent dinat vam visitar La Maternitat Sussa d'Elna on ens van
explicar la tasca humanitria que va dur a terme la mestra Sussa
Elisabeth Eidenbenz amb les dones refugiades que havien de parir.
Tot seguit cap a l'alberg d'Elna, on desprs de sopar en un
restaurant del poble, ens hi vam allotjar.
Diumenge, 2 d'octubre, vam anar a Argelers. Just a larribar ja
vam poder muntar els gegants, anaven ben protegits al maleter de
l'autobs que ens hi va dur.
A les 12 ja estvem preparats per dinar, juntament amb la resta
de colles participants. En acabar vam iniciar la gran cercavila pels
carrers de la poblaci, plens de gent, fent molta gresca amb la
resta de colles. En arribar a la plaa, ballada de cada colla i
desprs tots junts al so d'un sardana, amb obsequi d'una ampolla
de vi de la terra, i una banderola record de la trobada.
Hi van participar les colles de Perpiny, Les Angles, Canet,
Elna, Thuir, Tautavel, el Rodal de Sabadell, Sant Vicen de
Montalt, Lli d'Amunt, Navarcles, Collegi Teresa Altet de Rub,
Sant Fruits de Bages, Ponts, Societat Cultural i Recreativa de La
Bisbal del Peneds, Terrassa, La Llagosta, Sant Cugat del Valls i
els sants metges Cosme i Dami, els amfitrions dArgelers.
Per acabar, puntualitzar que tot va estar molt ben organitzat
pels responsables de la colla. El viatge va ser una mica pesat per
va tenir una bona recompensa.

EL MN GEGANTER N 75 pgina 5
ACTES FESTIUS
Text dels Geganters de la Barceloneta i fotografia de lArxiu El Mn Geganter

SENYOR RECTOR, VOLEM EL CAN!

Cada 29 de setembre, diada
de Sant Miquel, patr de la
Barceloneta, surt pels carrers del
barri un can que condueix un
general napolenic. s el can de
la Barceloneta que, obeint al crit
de foc del general, fa explotar la
metxa.
Tots el qui l'acompanyen en el
recorregut cauen a terra ferits o
morts, per noms per uns
instants, ja que les dolces bales
que dispara fan ressuscitar petits i
grans, que s'apressen a recollir
caramels.
Aquesta tradici no s'ha perdut
des de 1944, tot i que es remunta
a principis de segle (1912), quan
Pancrs Farell, un matricer que
treballava a La Maquinista i gran
animador de les festes populars,
va importar la idea de Frana.
En una poca de baralles
entre els partits poltics del
moment, el senyor Pancrs va
decidir que el can no tornaria a
sortir pel barri, i el va lliurar a la
Rectoria. Per en arribar el dia de
Sant Miquel els joves del barri van
crrer a buscar-lo a la Rectoria tot
cridant: "Senyor rector, volem el
can.
Aquest s un petit resum de
lorigen de la tradici del can de
la Barceloneta, tot i que en
circulen daltres.
Els Gegants de La Barceloneta
van ser presentats el 29 de
setembre de 1991, conjuntament
amb les figures den Ganxut (un
estibador del Port), en Ramonet
(un cuiner en representaci dels
mols restaurants del barri) i la
Torre del Rellotge (lantic far situat
al Moll de Pescadors). Tots ells
enguany han celebrat el seu vint
aniversari.
pgina 6
Els geganters de la
Barceloneta ens vrem proposar
fer una festa cada cinc anys, aix el
primer lustre (cinqu aniversari)
vrem fer una mostra de Cultura
Popular en la que van participar
lEsbart Catal de Dansaires, els
Bastoners de Grcia, el Selectiu
de Cantaires de la Barceloneta, els
Gegants de lAgrupaci de Colles
de Geganters de Catalunya, els
Gegants de la Ciutat i lliga de
Barcelona. En aquesta celebraci
els Gegants de la Barceloneta van
presentar el seu ball propi Un cant
als Gegants de la Barceloneta,
una havanera creada per
locasi per lAntnia Vils, acompanya al can de la
poetessa, compositora
dhavaneres i vena del barri.
En el des aniversari els
Gegants de la Barceloneta van
celebrar el seu casament amb una
festa que va durar tot un cap de
setmana i que va ser compartida
per gegants darreu de Catalunya i
de ses Illes.
Ofici la cerimnia Mossn
Filomeno i els regidors de
lAjuntament de Barcelona -Katy
Carreras i Xavier Casas i Masjoan-
sent-ne els padrins els Gegants
del Pi i els Gegants de la Ciutat.
En el quinz aniversari, la colla
es va plantejar crear una nova
figura que, a ligual que les
anteriors represents una activitat
tradicional del barri. Daquesta
manera va nixer en Miquelet, un
gegant dedicat als ms joves i
que representa un jove corista,
commemorant la famosa festa dels
coros de la Barceloneta, activitat
que se celebra per la Pasqua
Granada.
Enguany ens vam decidir per
crear una de les figures ms
tradicionals de la nostra jove
histria (la Barceloneta va nixer
lany 1753), la del general que
Barceloneta, el General Lagarto,
tal i com s conegut al barri.
El General Lagarto es un nan
dedicat als ms petits doncs les
nenes i nens a partir de 5 anys ja
el poden portar. T la imatge dun
General francs, pesa 12 quilos i
est fet de fibra de vidre
alimentria. Ha estat apadrinat pel
nan Cu-cut i el Manolito. El seu
constructor ha estat en Xavier
Jansana, que s lescultor que ha
fet totes les figures gestionades
per la colla de Geganters de la
Barceloneta.
EL MN GEGANTER N 75

Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter
LA SOLEMNE PROCESS DE LA CINTA A TORTOSA
La capital de les Terres de
l'Ebre s una de les ciutats del pas
amb una major tradici quant a
imatgeria festiva i popular. L'any
1453 se'n troben les primeres
dades fefaents de la presncia de
gegants a les festes i el 1556
apareix l'liga de la Ciutat,
construda per Mossn Boteller amb
laminat d'or. Per sens dubte
l'element festiu ms singular de les
festes tortosines s l'entrems de la
Cuca fera, anomenada tamb
Tortuga o Farraixa, conegut des de
l'any 1623 i que s l'nica del pas
que s'ha mantingut
ininterrompudament fins
nostres dies. De fet, segons ja
explica Amades a "Gegants, nans i
altres entremesos", nhi ha tres; una
de gran que el poble t com a mare,
i dues de ms menudes que sn
bessones, i que, diuen els tortosins,
n'hi ha una de cada sexe.
Els actuals gegants de Tortosa
sn quatre parelles. Els ms antics
sn els moros Nabil i Zoraida, que
sn centenaris i originriament van
ser presentats com a reis cristians.
Els ms grossos sn en Rufo i na
Rub, que representen la tpica
histria d'amor entre un cavaller i
una princesa cristiana. Cloent
la representaci de les
cultures que van tenir cabuda a la
ciutat de l'Ebre fa quasi nou-cents
anys neixen en Bonjuh i la Caxixa,
els jueus. I representant l'altra gran
festa ciutadana tortosina, la ciutat
compta amb els gegants
renaixentistes; en Cristfor Despuig i
la Mariana Curto, personatges
refinats que van viure al s.XVI. Els
acompanya la dolaina i el tambor,
caracterstics de la vora de lEbre.
I el moment lgid per veure
desfilar aquests elements,
l'esdeveniment ms important de la
EL MN GEGANTER N 75
ACTES FESTIUS
Festa Major, la Solemne Process
en honor de la Mare de Du de la
Cinta, patrona de la ciutat, i que
enguany va tenir lloc el diumenge 4
de setembre.
A les 19h, va sonar el Pasdoble
de Tortosa a la plaa de
l'Ajuntament. La Lira Ampostina
interpret l'himne de la ciutat en
presncia de les autoritats. Dos
quarts dhora ms tard, sinici la
Solemne Process en honor de la
Mare de Du de la Cinta, presidida
pel Reverendssim senyor Bisbe de
Tortosa. Es va fer el recorregut
viva tradicional amb l'acompanyament
als del Seguici Festiu de la Cinta,
integrat per la Cort de Bsties i
Gegants, en la qual hi prenen part
els segents elements festius
histrics de tradici centenria:
l'liga de la Ciutat, el Bou, els
Cavallets, les Cuca feres, els
capgrossos i els gegants de Tortosa.
Un fet inusual i histric, s que hi
varen participar els gegants del Pi i
la Mulassa de Barcelona. De fet, s
el primer cop que shi veien
elements festius convidats de fora
de la ciutat. Tamb hi eren presents
la Lira Ampostina i la Banda
Municipal de Msica de Tortosa,
presidides per les autoritats
tres poltiques, civils, militars i
eclesistiques de la ciutat, la reina i
la reina infantil i les pubilles i les
pubilletes. Tancava la imatge de la
Verge, en un acte ple de
simbolismes, estima i emoci. Cal
destacar que enguany lestendard
principal de la Reial Arxiconfraria va
ser dut pel Molt Hble. Sr. Artur Mas i
Gavarr, President de la Generalitat
de Catalunya.
La diada finalitz amb lentrada
de la Verge a la Catedral, amb
s acatament dels elements festius i
focs dartifici.
pgina 7
ACTES FESTIUS Text de Nicols Alonso i fotografies de Roser Batall, Joseba Ruiz i lArxiu El Mn Geganter
BARCELONA S UNA FESTA
Un any ms, i des del 1871
ja en van cent quaranta,
Barcelona ha celebrat les
Festes de la Merc, Festa
Major de la ciutat, que sn el
darrer al destiu que respira la
gran urb, donant la benvinguda
a la tardor tot homenatjant a la
seva patrona ms coneguda, la
Mare de Du de la Merc.
Una Festa Major s cultura,
i la cultura, millor si s popular,
si s viscuda al carrer i la viuen
els ciutadans. Per uns dies, la
gran ciutat deixa de banda el
crrer amunt i avall, les
presses, els turistes,... Aix, la
Merc fa despertar la
Barcelona ms ntima,
convertint-la per uns dies en un
petit poblet on els barcelonins
viuen al carrer, i on tots, vens i
foranis, con-viuen per fer-se
seva la festa.
I a Barcelona no hi ha festa
sense gegants, de fet, per la
Merc ells sn la festa (ho
demostra el cartell denguany
obra de Catalina Estrada) i el
fet que tan sols ells siguin
capaos de mobilitzar a mig
mili de persones en la desena
dactes que se celebren al
voltant del entremesos ms alts
de casa nostra i on els
protagonistes indiscutibles sn
els gegants barcelonins i,
sobretot, els gegants de la
Ciutat, Jaume i Violant que,
com les autoritats de carn i
ossos, tenen unes jornades
ben atapedes dactes oficials.
Els gegants sn els
protagonistes de la festa, i ho
demostra el fet que sn els
primers en aparixer. Enguany,
i des del diumenge onze de
setembre, Diada Nacional de
pgina 8 Catalunya, els gegants ja eren
al Pati Manning, per encetar el
prtic de la Merc, que obre el
compte enrere interminable fins
que soni el Toc dInici.
La Mostra de gegants
sinaugur la tarda de la Diada
amb lactuaci del grup de
msica Safolk, que des de Sant
Andreu de Palomar,
interpretaren msica per moure
lesquelet. Seguia la
presentaci dels actes de
cultura popular de les Festes i
tancava lactuaci dels
Castellers de Barcelona
(convidats per locasi) i el
tradicional ball den Jaume I i
na Violant, interpretat per
Safolk. I ja dissabte 17, el
Seguici Popular es presentava
al Palau de la Virreina, la
imaginaci de Iakar ocupava
La Casa dels Entremesos i les
bsties envaen lAjuntament
per habitar-lo fins acabades les
Festes. I s que la Merc ja es
respirava a laire.
Dijous 22, a les set
tocades, els trabucs
anunciaven a la multitud que es
congregava davant el Palau de
la Virreina, ocupant La Rambla,
que el Seguici Inaugural sortia
per anunciar larribada de la
festa. Els capgrossos Macers,
acompanyant a en Jaume i na
Violant, esperaven darrera les
portes del Palau fins que, a la
seva sortida, i al so de la
melodia del Toc dInici,
Barcelona esclatava democi,
la Merc ja s aqu! Els salts
dels elements, les danses, i els
seus lluments a la plaa de
Sant Jaume acabat el Preg
den Puyal van assegurar-nos
que s, que lespera havia
valgut la pena i la festa ja era a
la ciutat. EL MN GEGANTER N 75

La nit del 23, com tota
viglia de la Merc, s nit de
Xambanga. Nit de deixar a
banda els protocols i les
formalitats, nit de gresca,
disbauxa i de festa, quan els
gegants i geganters es
disfressen, quan s possible
veure-ho tot, des duna corrua
de pallassos ballant a ritme de
xaranga fins a uns pirates
arribats directes del Carib, uns
superherois de pellcula o
cantants dlit que ramblegen.
A larribar a la Casa Gran, i poc
abans de mitjanit, els
gegants de la Ciutat i els de la
Pedrera convidarien als seus
companys a fer festa a casa
seva, per tamb a descansar,
que lendem seria el gran dia.
Arribat ja el 24, la Diada de
la Mare de Du de la Merc,
Santa Eullia es va fer notar. I
s que no par de ploure en tot
el mat. LAnada a Ofici dels
gegants de la Ciutat i la Mostra
de Balls de gegants primer, i el
Seguici dAutoritats, la
Passejada de nans i gegants,
la Diada Castellera i el Ball de
lliga i dels gegants de la
Ciutat desprs, es van anar
suspenent. Aix, noms es va
poder celebrar la Galejada
Trabucaire, les Matinades i
lOfici de Festa Major. Els
barcelonins que omplien sota
paraiges la plaa de Sant
Jaume es van quedar sense
Mat de Festa Major,
suspenent-se (per primer cop a
la histria) la quasi totalitat dels
actes que conformen leix
vertebrador de la Merc.
Per encara quedava veure
si Santa Eullia donaria treva a
la tarda. I s que a les quatre,
EL MN GEGANTER N 75
ACTES FESTIUS
havent parat de ploure per
amb el cel ben tapat, el llarg
centenar de gegants
barcelonins varen sortir de
lAjuntament i caminaren fins a
la plaa Castella en un
cercavila tcnic, un espectacle
inslit, sense msica, sense
balls, per amb lesperana
que tot sorts millor que al mat.
I aix fou. All els
esperaven una llarga corrua
delements de la ciutat vinguts
expressament i una selecci
inacabable de gegants, nans i
bsties vingudes darreu del
pas. I perqu?, doncs per
participar a la Cavalcada de la
Merc, multitudinria com mai,
diferent com sempre, enguany
dedicada a la prpia festa, i
sota el lema Fes TA
Cavalcada!. Tres hores de
cercavila, ms de dos-cents mil
barcelonins al carrer i uns
altres molts desfilant la fan la
festa de les festes. I al
capdavant, en Jaume i na
Violant que com a smbol de la
diada, presideixen la comitiva i
sacomiaden dels convidats
amb la seva dansa. Per la
Merc per laltiva parella no
havia acabat. Continuant amb
la tradici encetada lany
passat, desfilaren pels
carrerons del Gtic en el Toc a
plegar, fins que, a les portes
del Palau de la Virreina,
sacomiadaren dels seus
seguidors ms fidels, els nens.
Com veieu, res s etern, i
menys si la grcia que t la
nostra Festa Major s ser
nica, ser curta i estar
atapeda, per disfrutar-la al
mxim i no deixar lloc al
descans. I s que ara ja tenim
tot un any per descansar... pgina 9
ACTES FESTIUS
RELAT DE LA TROBADA DE GEGANTS AL POBLENOU
Era 18 de setembre. Les
previsions atmosfriques ens
deien que tindrem un dia molt
mullat.
Era vora les 6 del mat. El
comando butifarra comenava a
fer les primeres brases... No calia
deixar la feina per darrera hora.
Mentrestant, la resta anaven fent
altres preparatius: els cartells,
lordre del cercavila, muntar i parar
taules, les setrilleres,... qu us
hem dexplicar que no sapigueu.
Sn les 8 del mati, comencen
les trucades de les altres colles
participants: com est la cosa per
aqu?, home, hi ha nvols per mans boges i tira aigua. Hi va
no sembla que vagi a ploure...,
doncs, ara venim!.
Sn quarts de deu. Apareixen
els primers geganters. Tot seguit,
el comando acollida pren la
iniciativa. A mida que va passant
lestona, en som ms. Sembla que,
malgrat els nvols, hi ha ganes de
fer ballar els gegants.
Plou una mica. Tots els
gegants a cobert! El petit tnel
dentrada sembla una rambla de la
gent que els vol veure. Mai en tant
poc espai hi ha hagut tants
gegants i tanta gent junta.
Els portadors i msics de les
colles van xuclant els cafs i
cigals, al nostre estimat Bar La
pgina 10
Text i fotografies de la Colla de Gegants i Cabuts del Poblenou
Xemeneia. La
Cristina i companyia
van bojos preparant-
ne. De cop, el cap
de colla ens ve:
vinga, nens, que
anem a comenar i
tots corrents a
enfaixar-se i sortir.
Comencem el
cercavila, la gent del
barri sens apropa.
La gran estrella del
mat s el nou gegant Bomber.
Els nens de la Colla ens diuen: El dels ms petits.
gegant s molt divertit perqu t Veiem com els membres de la
Colla Castellera Jove de Barcelona
haver una etapa que portava els i altres colles, van formant les
capgrossos... ara que nestic tip, seves peces. Cada cop som ms
hem tingut la sort de fer el els que fem cultura catalana al
Bomber diu en Guim. carrer.
Els nens de la colla dels Ens arribem a veure la nostra
gegants del Poblenou estem molt amiga Teresina, madrina del Lloro
contents. A la nostra festa major del 36, parada obligada de tot
varem estrenar un gegant: el cercavila al Poblenou. Desprs
senyor bomber, perqu encara no dun pica-pica arribem al final del
t nom. s un nou membre de la recorregut.
famlia formada per la Maria, el Acabats els balls de les colles,
Bernat i el Lloro del 36. Tenir un presentem el nostre ball. Per fi el
gegant ens fa molt felios. Per fi tenim! I acabem amb el ball final.
ens sentim ms importants i amb
Tot ha anat b, el cel ens ha
una gran responsabilitat dins la
fet una treva ja que just acabar el
colla. ens diu la Maria.
cercavila, cau una tromba
Rambla amunt, Rambla avall, daigua... per ja hem fet la festa. I
anem passejant i rebem lalegria fins lany vinent.
de la gent i la cara de sorpresos
EL MN GEGANTER N 75
 ACTES FESTIUS
Text i fotografies de Matilde Romagosa de Pruss

ELISABETH-CHRISTINE I LES FIGURES DE WOLFSBURG

Va ser precisament a
Wolfsburg, a 50 km de
Wolfenbttel (la ciutat famosa per
la fabricaci del Volkswagen), on,
el 3 de setembre passat, va fer
ms sol a Alemanya en el que
portvem dany.
Unes persones s'alegraven
especialment: la Colla de
Wolfenbttel que visitava la ciutat
convidada pel Teatre de Figures.
A ms de les figures que
guarda i exhibeix aquest museu, hi
van participar d'altres construdes La geganta Elisabeth Christine de Wolfenbttel i el capgrs de Maria Teresa
dustria passejant per Wolfsburg.
per escoles.
A sota, un grapat de les originals figures de les escoles que tamb hi van desfilar.
Aix es feia palpable veien
tants pares i mares fotografiant les
meravelles sortides de les mans
dels seus fills durant tot lany.
Tamb hi eren la Televisi i
diversos reporters de diaris de la
regi.
Ens va sorprendre la fantasia
de la canalla, aquell xit assolit
davant d'un pblic alegre i amb
ganes d'aplaudir sense cansament
al pas de la rua.
Quin pblic ms agrat.
Els diaris van fer constar que
tot i haver tanta varietat impressionant de personatges sortits de la imaginaci dels artistes, va ser la nostra
geganta, lElisabeth-Christine, el magnet, el bomb de la jornada.
Ja comprendreu el molt que ens va afalagar, oi?
Ah! Vaig tenir el goig de veure un nt meu de geganter! Lafici continuar a la famlia.
Mark, Ren, Ingo, Heiko, Marina, Miguel, Maite, Fabio, danke fr den Tag.

EL MN GEGANTER N 75 pgina 11
ACTES FESTIUS
FESTES DE TARDOR A LLEIDA, PER SANT MIQUEL
Del 28 de setembre al 2
doctubre, van tindre lloc les
Festes de Tardor de Lleida - Sant
Miquel. Cinc dies intensos de
Cultura Popular a la Capital de
Ponent.
Tot comen el 28 de
setembre. Pels volts de les 6 de la
tarda sinici la Festa lleidatana,
sota lacte Anem de Festa!. En
aquest, neren protagonistes els
dotze gegants de Lleida Violant
dHongria, Infant Berenguer,
Donya Lionor, Jaume I, la Xinesa,
el Xins, la Mora, el Moro, la
Faraona, el Fara, i els estimats
Cleopatra i Marc Antoni aix com
tamb el nostre Marraco (s a
dir, el conjunt elemental de la
ciutat).
Van sortir de lInstitut Municipal
dAcci Cultural, on resten durant
tot lany, i comenaren una
cercavila des del Pati de les
Comdies, fins la Plaa de la
Paeria on tindria lloc el Preg de la
Festa Major a crrec de Carles
Gen, periodista, fotgraf de
premsa i productor audiovisual
barcelon, que actualment treballa
en una srie rodada a Lleida per a
TV3.
pgina 12
I ms tard, tamb hi va haver
lacte Sardanes de les Festes de
la Tardor, amb la banda de
Bellpuig.
Dijous 29, Diada de Sant
Miquel, ens esperava el Seguici
Tradicional i Popular de Lleida, un
acte que dur quatre hores, des de
prop les 11 del mat, fins les 15
hores, amb un llarg recorregut per
tot el carrer Major, lavinguda
Blondel, i la plaa de Sant Joan. Hi
participaren, com no, els Gegants
de la Ciutat, la Banda Ilerband, el
Marraco, lliga de Lleida, el Lle
de Lleida, els gegants del Patronat
del Corpus de Lleida, de Jaume I,
del barri de lEreta, de Cappont, tard comen la Tabalada
del Marge Esquerre del Riu Segre,
de Pardinyes, de lEscorxador, els
del Casc Antic, i per ltim la Colla
Infantil de Cappont i tamb el Grup
de Grallers Turrai, lEsbart
Dansaire de Lleida, els Bastoners
de Lleida, els Bastoners del Pl de
lAigua, els Diables de Lleida i els
petits dels Diables de Lleida.
Ja divendres, va tindre lloc -
entre daltres actes-, el Fem
Banda amb la Banda Municipal de
Lleida a la Plaa de la Paeria amb
el director Amadeu Urrea i Prez.
Text i fotografies dAdrin Soriano
Dissabte, primerament es va
fer a la plaa de Sant Joan el XXI
Festival de Dansa Tradicional dels
Pasos, i a continuaci tot un
seguit dactes infernals. Primer la
Plantada de Bsties de la Gran
Nit de Foc, amb la participaci
ineludible de lo Marraco i els
Marraquets de Lleida i de ms
feres darreu de Catalunya de la
Segunola de les Gunyoles
dAvinyonet, el Drac de Santa
Margarida de la Riera de Gai,
lAligot de Bonastre, el Nyctalus
dAbinyanensis dAlbinyana i la
Gralla Guspira de Granollers. Ms
Infernal i tot seguit la Gran Nit de
Foc.
I diumenge, ltim dia de Festa
Major, es van celebrar les Noces
reials i la cercavila den Ramon
Berenguer i la Peronella a la Seu
Vella de Lleida, i ja per finalitzar
del tot les Festes lleidatanes, el
gran Castells de Focs.
Amb tots aquests actes i molts
ms que ens deixem, Lleida
celebra les Festes de la Tardor de
Sant Miquel.
EL MN GEGANTER N 75
 ACTES FESTIUS

A continuaci us presentem
amb imatges alguns dels elements
que conformen el Seguici Popular
de Lleida.

I no us perdeu aquests videos:

Tanda de llument del Seguici (I):

www.youtube.com/watch?
v=mcan92zXzgM
Esquerra: la recuperada Moixiganga s ballada per lEsbart Dansaire Scoris.
Tanda de llument del Seguici (II): Dreta: els Bastoners del Pla de lAigua.

www.youtube.com/watch?
v=BPBGZnWdN-0

Passada del Seguici Popular:

www.youtube.com/watch?
v=yL17OAkMCts

I per saber ms sobre la Festa

Major de Lleida, visiteu el web
Els gegants de Lleida:
elsgegantsdelleida.wordpress.com

Superior: dues instantnies dels gegants de la Paeria desfilant.

Inferior: al Seguici tamb hi prenen part la resta de gegants lleidatans.

Superior: Lo Marraco de la capital del Segri s un dels

elements ms caracterstics del seu Seguici Popular.
Inferior: Lliga de la Ciutat, tot i ser de recent creaci,
ha assumit perfectament el paper protocollari que li
pertoca. s duta pel Grup Cultural Garrigues.

Superior: El ball de Diables de Lleida. Inferior: els capgrossos

lleidatans recorden personatges reals o allegrics de la ciutat.

EL MN GEGANTER N 75 pgina 13
REPORTATGE
Text de Joaquim Monturiol i Sans

EL BARRI OLOT DE LA CAIXA JA T NOVA GEGANTESSA

Aquest estiu, durant la
celebraci de la festa del barri de
La Caixa d'Olot, va tenir lloc el
bateig de la nova gegantessa del
barri.
Aquest barri olot, seguint la
tradici de la ciutat, disposa de
gegant des del 1985. Amb tot,
per, el gegant del barri ha viscut
diverses reformes i renovacions.
Aquell primer gegant, construt pel
Grup dEsplai Gamossinos, era
molt casol i rudimentari. Amb el
temps es va anar millorant a partir
de la collaboraci entre el Grup
L'escultor, Joan Ferrs, treballant al seu taller. (Foto: Santi Plana)
dEsplai Gamossinos i lAssociaci
de Vens del Barri de La Caixa.
Aix, al barri, hi ha hagut tres va poder estrenar i batejar una lestil de la conegudssima
gegants al llarg de la histria, el nova i flamant Gegantessa molt Gegantessa de la ciutat. Lescultor
primer, del 1985; el segon, millorada. Al mateix temps que es es va posar a treballar
estrenat el 1987, que va ser una batejava la nova Gegantessa es immediatament desprs de la festa
reforma i millora del primer; i va acomiadar lanterior del 1990, la del barri del 2010 per tal de tenir-la
lactual, fet de cap i de nou lany qual ja no tornar a sortir al carrer. a punt per a la festa de lany
1991. La nova Gegantessa s obra segent.

Pel que fa a la figura de la
gegantessa, cal dir que no va
aparixer la primera fins al 1990,
per acompanyar el Gegant.
Fent un salt en el temps,
arribem a lestiu passat en qu es
de lescultor olot, resident al barri,
Joan Ferrs. A partir de loriginal
de fang, de ms de 250 kg, es va
fer el motlle per poder-la reproduir
en fibra de vidre. La voluntat era
fer una gegantessa molt bonica i
de posat senyorial, una mica a
Cal dir, per, que la
construcci dun gegant, sobretot
si es fa a partir de collaboracions i
de diversos voluntaris, no s una
tasca fcil ni rpida. Per aquest
motiu es va tardar diversos mesos,
gaireb un any, per poder-la
acabar definitivament.
El dia de la inauguraci va ser
el segon dissabte de juliol i de nit,
com marca la tradici daquests
gegants que sempre han ballat a
la nit. Es va fer el descobriment i
presentaci al pblic de la nova
figura al mateix temps que
sacomiadava la vella.

L'original de la nova Gegantessa en fang, elaborat per l'escultor Joan Ferrs.

(Foto: Santi Plana)
pgina 14 EL MN GEGANTER N 75
 REPORTATGE

Els padrins van ser els

gegants del barri olot de Sant
Miquel. La nova figura va
aparixer, de sobte, darrere una
gran cortina de fum i llums de
colors. Tot seguit, es va fer la foto
de famlia amb tota la gent que ha
collaborat amb la construcci de
la nova figura i la nova parella va
fer el ball tradicional al mig de la
plaa.
La pea fa 3,77 m dalada i
pesa 51 kg. Cal dir que la
construcci daquesta nova
Gegantessa ha estat possible
g r c i e s a l a c o l l a b o r ac i
El grup de voluntaris que van treballar en la nova Gegantessa. (Foto: D. Juvanteny)
desinteressada dun munt de
voluntaris i voluntries que volem
esmentar i als quals volem agrair Estructura alumini: Josep Maria Els gegants del barri de La
la seva collaboraci: Xutglar i Marc Homs. Caixa surten normalment dues
Corona: ngels. vegades a lany, per la festa del
Autor escultura: Joan Ferrs
barri, al mes de juliol, i per la
Motlle i original en fibra: ngel i Pintura: Llus Aylon.
cercavila dinici de les Festes del
Jordi Serrat. Complements: Txell Ribas. Tura, al mes de setembre. Cal dir
Retocs, suport emmotllatge i Reportatge fotogrfic: Santi que durant la cercavila de les
altres: Jordi Barris i Joaquim Plana passades Festes del Tura, la nova
Monturiol. figura va ser molt aplaudida i
Collaboracions: Copiolot,
aclamada pel pblic per la seva
Vestuari: Montse Caritg, Slvia Mecniques Homs i Ajuntament
bellesa.
Ruiz, Merc Casalprim, Dolors dOlot.
Ramos, Angustias Labrador, Pilar
Casacuberta i Dolors Casacuberta.

La Gegantessa del barri de La Caixa el dia de

ngel i Jordi Serrat elaborant el motlle de fibra. (Foto: Santi Plana)
la inauguraci. (Foto: D. Juvanteny)

EL MN GEGANTER N 75 pgina 15
REPORTATGE
Text i fotografies de Cdrik Blanch Vicente

1985, LINICI DE LA NOVA AVENTURA GEGANTERA

A LA CATALUNYA NORD
Per cert, la nova tradici
gegantera nord catalana arrenca
de nou lany 1985, amb la creaci
del gegant Rafel I del barri de les
Coves de Perpiny.
Aquest any, el Rafel Brire,
membre del personal comunal i
llicenciat de les Belles Arts, crea
un gegant amb barret alt i capa
blava.
Aquest gegant mesurava ms
de 4 metres i va ser confeccionat
per amenitzar les festes de Sant
Joan al barri. De la figura, que
semblava un autoretrat del seu
fabricant, sen va fer menci durant
alguns anys al diari lIndpendant.
Gegants de Perpiny. LIndpendant del 23/06/1991. (Foto: Patrick Daviau)
De fet, aquestes en sn les
niques mencions escrites.
segle XX, en Jaume I del barri de Molt rpidament, el fet
El Rafel Brire s originari del Sant Jaume de Perpiny. geganter sestn a la comarca,
Nord de Frana, per tant, es pren nova fora, i com el Fnix,
Aix doncs, naixia la nova
suposa que la tradici gegantera neix de les seves cendres.
nissaga gegantera nord catalana.
era arrelada en els seus orgens.
Quatre anys desprs, al 1989, Una associaci de Vilafranca
Amb larribada del Rafel I shaur
neixen del mateix fabricant en de Conflent projecta la creaci i la
hagut desperar uns 24 anys des
Jaume II i nEsclarmonda de Foix, fabricaci dels seus gegants
de la creaci del primer gegant del
els gegants de la ciutat. Guillem Ramon de Cerdanya i
Sancia de Barcelona, senyors
fundadors de la vila de Vilafranca
de Conflent.

Gegants antics de Perpiny i vells de Vilafranca de Conflent. Rafel I a lIndpendant del 22/06/1988.
LIndpendant del 24/06/1992. (Foto: Michel Coupeau)
pgina 16 EL MN GEGANTER N 75
 REPORTATGE

Sorganitz un referndum
popular per donar nom als gegants
Guillem Ramon i Sancia.
Perpiny, antiga capital del
regne de Mallorca, no saturava en
aquest procs de recuperaci de
la tradici.
Rafel Brire don vida a tres
altres gegants que formarien una
cort dels reis de la ciutat: en
Ramon Llull, la Dida del rei i una
Negreta. Aquests tres ltims
gegants sortiren molt poc i
acabaren desapareixen, com
tamb el Rafel I. Tots els gegants
havien nascut participant a les Els gegants nous de Perpiny.
festes patronals de Sant Joan a
Perpiny.
llur sentit oficial i protocollari Pallerols els qui serviren de model
Els materials utilitzats, i la alhora. als gegantons. Vilafranca tamb
manca de finesa en les cares i les reconstru la seva parella de
La tradici continu i lEsbart
mans, tingueren com a gegants, aquest cop ms lleugera i
Dansaire perpinyanenc Joventut,
conseqncia llur desaparici. manejable, en fibra de vidre.
creat i dirigit per lEnric Balalud,
Lany 1991, es decid crear cre tamb lany 1991 una parella Guillem Ramon i Sancia vells
uns nous gegants fent una crida al de gegantons pel seu espectacle. prengueren una jubilaci
constructor Francesc Cisa que merescuda per donar pas als
Aix naixien lAna i el Joan,
confeccion la nova parella reial gegants nous que coneixem i que
vestits a l'usana medieval. Van
de Perpiny, els gegants que fan lorgull del poble en les
ser els gegants de Sant Feliu de
coneixem ara, i que prengueren tot trobades geganteres darreu.

Els gegants de lEsbart Joventut de Perpiny lany 1991 (esquerra) i el 2005 (dreta). Els nous gegants de Perpiny a Barcelo-
Observem que el primer vestuari s a lestil dels de Sant Feliu de Pallerols. na el 2005 (Foto: El Mn Geganter)
EL MN GEGANTER N 75 pgina 17
BREUS RESSENYES
Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

TROBADA DE GEGANTS I BESTIARI A FALSET

El passat 4 de setembre, la capital del Priorat va organitzar la seva
trobada amb l'allicient de fer-hi participar tamb algunes peces del
bestiari (Mulassa i Mulasseta de Tarragona, Vaca dAlmoster i Mulassa de
Barcelona), per celebrar la recent presentaci de la nova Mulassa de
Falset.
A banda, hi eren els gegants dAlmoster, la Plaa Sant Miquel de
Tarragona, dels Amics dels Gegants de Montblanc, de Camarasa, de
Castellbisbal, del Passeig de les Palmeres de Tarragona i els elements
festius del municipi; la Mulassa de Falset, els gegantons del Baix
Marqus, els gegantons, els gegants nous, els gegants vells o de la Font
Vella i la Banda Vila de Falset.
Durant el recorregut, que comen a la plaa del Castell i va estar ple
de gom a gom, els amfitrions oferiren al convidats gelats per passar la
calor, una idea molt refrescant.
En arribar a la plaa Quartera, cada element va fer el seu ball,
acabant amb el llument conjunt de totes les figures.

Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

ANIVERSARIS A SANTA COLOMA DE GRAMANET

Dissabte 3 de setembre, Santa Coloma de Gramenet acollia la seva
Trobada de gegants anual, que prengu un toc especial en celebrar-se els
cinquanta anys dels gegants vells locals (en Silvestre i la Coloma) i el trent
aniversari de la colla que els porta.
Una muni de gegants es van desplaar fins a la ciutat per acompanyar
als amfitrions en una diada tan especial. Entre daltres, hi eren els gegants de
Sant Andreu de Palomar de Barcelona, Sant Josep de lHospitalet, Terrassa,
La Llagosta, ACF de Sant Feliu de Llobregat, Cabrils, la Barceloneta de
Barcelona, Montorns del Valls, Esparreguera, Montmel, Trinitat Vella de
Barcelona, Ripollet, Mollet del Valls, Drac dOr de lHospitalet, Sant Joan
Desp, Esplugues, La Llacuna, Santpedor, Castellar del Valls o la Plaa Sant
Miquel de Tarragona. De Santa Coloma hi desfilaren els capgrossos del Raval,
els gegantons de la Casa de Aragn Virgen del Pilar i la colla local, amb els
quatre gegants, el gegant i els capgrossos de Santa Coloma.
Els gegants vells esperaven als seus convidats a la plaa de la
Vila, on van ballar junt amb els gegants nous (Gens i Margarida). Per
acabar, a la geganta Coloma se li varen regalar noves joies.

pgina 18 EL MN GEGANTER N 75
 BREUS RESSENYES
Text i fotografia dels Geganters de Moja

ELS GEGANTERS DE MOJA A LA CAVALCADA DE LA MERC

Els Geganters de Moja van ser convidats per primera vegada a la Cavalcada de la Merc 2011. Tot i que
alguns dels actes previstos pel dissabte al mat van ser suspesos a causa del mal temps, la tradicional i
multitudinria Cavalcada de la Merc va sortir amb una gran puntualitat del Carrer Pelai, passant per plaa
Catalunya, La Rambla, carrer Ferran i plaa de Sant Jaume fins a la Via Laietana, amb un total de 92 colles entre
les de Barcelona ciutat i de la
resta dels pasos catalans.
La gran quantitat de
pblic animant als balladors
va fer que els Geganters de
Moja tinguessin una
experincia nica i
inoblidable. Cal recordar que
els Geganters de Moja aquest
any tamb han estat presents
a la Festa de Corpus de
Lleida.
Gegants a la plaa Sant Jaume

Text de Nicols Alonso i fotografies de lArxiu El Mn Geganter

FESTA MAJOR DE LESQUERRA DE LEIXAMPLE 2011

Els gegants no es varen voler perdre la
Festa Major del barri de lEsquerra de
lEixample barcelon i, el passat diumenge 2
doctubre, van desfilar pels seus carrers.
El barri, un dels ms poblats de la
ciutat, curiosament s un dels que t una
menor tradici en cercaviles i desfilades, i en
elements festius.
Tot i aix, molts anys lAssociaci de
Vens ha treballat per tal que no faltessin
gegants a la festa i molts cops ha constat al
programa la cercavila, ms o menys lluda.

Per des de lany passat, amb el projecte del

Transeixample geganter endegat per la Fallera
Gegantera de la Sagrada Famlia, la festa torna a
tenir una trobada de gegants. Enguany fou presidida
pels gegants de la Pedrera i hi participaren els
de Torell, el Clot, el Poblenou, Caldes dEstrac, Sant
Josep de Calassan i Castellfollit de la Roca.
La cercavila va sortir del Parc de lEscorxador i
acab davant la seu de lAssociaci de Vens, al
carrer Arag, on hi va haver molta expectaci.

EL MN GEGANTER N 75 pgina 19
PASSATEMPS Fotografies de lArxiu El Mn Geganter

QUI S QUI???
Tots els noms i imatges que us oferim a continuaci estan relacionats. Cada nom tan sols es relaciona amb una
imatge, i a linrevs. Aix si, aneu amb compte ja que hi ha ms noms que imatges. Poseu-vos a prova!
Cada mes aquest joc anir sobre un indret diferent. Aquest cop toca...

CATALUNYA NORD:
A - ELS ANGLES:
Llaret i Auda
B - ELNA:
Mir el Vell i Quxol

1 2
3 C - PERPINY:
Galdric i Hortolana del Vernet
D - PERPINY:
Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix
E - PERPINY - ESBART JOVENTUT:
Joan i Anna
F - RIVESALTES:
Galdric Trencavent i Radegonda
G - VILAFRANCA DE CONFLENT:

4 5 6
Guillem Ramon de Cerdanya i Sana de Barcelona

ENDEVINA, ENDEVINALLA

Avui us presentem dues parelles de

gegants artistes de les comarques
gironines. La primera sn un pintor
ben conegut i la seva musa real, amb
qui va compartir la vida. La segona s
un msic i la seva musa, en aquest
cas fruit de la imaginaci.
A veure si sabeu qui sn i don sn
aquests gegants tan populars.

AL NMERO VINENT
ESTRENES GEGANTERES
G - TOLOSA (1)

A MONTBAU
F - SANTURTZI (4)
E - ORDUA (3)

TROBADA DE GEGANTS A
D - IRUN (2)

SANT PERE MOLANTA

C - DONOSTI (6)
B - ARETXALABETA (Trampa)

ELS AMICS DELS GEGANTS DE

A - AORGA (5)

MONTBLANC AL NORD DE FRANA

QUI S QUI???

ANTERIOR
PREMIS NACIONALS DE
FOTOGRAFIA EL MN GEGANTER
NMERO
SOLUCI AL
pgina 20 EL MN GEGANTER N 75
FITXA N 79: Text de Dani Mosquera i fotografies den Josep Llus Badal

Els gegants i gegantons del Casc Antic

(Barcelona - El Barcelons)

Tot va comenar quan un grup de vens del Casc Antic va voler

recuperar els gegants de Sant Pere de les Puelles, per amb la
negaci del rector de la parrquia, es va haver de buscar una
soluci. Llavors, en Juli Carb i Montardit i altres membres, van voler
crear uns gegants representatius del barri. La feina va ser
encarregada a lartista cardon Antoni Mujal per recrear dos
personatges representatius dels barris de Sant Pere i la Ribera.

Lestrena fou del tot singular, ja que tots els gegants de Ciutat Vella
(del Pi, de la Plaa Nova, del Raval, de la Barceloneta i de la Casa de
Caritat) van voler ser-ne padrins. Lacte es va dur a terme el diumenge
5 de febrer del 1995 al nou espai urb dels carrers Allada i Vermell.
Els padrins de carn i ossos foren lactriu Merc Bruquetes i el
president del Districte Xavier Casas.

El gegant Peret representa un fanaler (com diu el seu sobrenom), de

finals del segle XIX. El barri del Casc Antic va ser el primer barcelon
amb fanals de gas. El seu nom fa honor al patr del barri, Sant Pere.

La Marieta de lull viu representa una persona real, la de la popular

can, que anava a la Font del Gat ben acompanyada. Es diu que vivia al barri de la Ribera i es dedicava a
planxar roba, i sempre anava amb un cistell. Per desprs que un soldat la deixs prenyada, va marxar del Casc
Antic fins que al cap del temps torn, i llavors lAjuntament li deix una paradeta de llaminadures a la plaa Sant
Agust Vell, on es feu popular.

Els gegants han tingut dos vestits. El primer els dur deu anys. Precisament pel seu des aniversari, el 2005,
estrenen els nous vestits, fets per modistes del barri. El canvi ms substancial fou que la Marieta pass a vestir
amb una roba beige i gratanosa, desprs danar amb tons blavosos i groguencs. Lnic canvi del Peret s la
capelina que se li va afegir llavors i que li dna major elegncia i volada al ballar. Els atributs sn, pel gegant, un
fanal i una torxa (que es poden encendre de nit), i la geganta un cistell amb roba, un ram de flors i un mocador.

Celebren la Festa Major pel volts de Sant Pere, quan organitzen una trobada que cada any compta amb una
quinzena llarga de colles i dues cercaviles. Els gegants han estat acompanyats al llarg dels anys per diferents
elements; quatre capgrossos (dos dels quals sn els seus fills), el gegant Tinet el graller, el gegant Hiplit (un
dels gegants barcelonins amb ms valor i histria) i la gegantona Caterina, una moderna caixera.

Peret el Fanaler; 3,26 m i 41 Kg

Marieta de lUll Viu: 3,14 m i 38 Kg
Data destrena: 5 de febrer de 1995
Tinet el Graller: 2,10 m i 14 Kg
Data destrena: 28 dabril de 1996
Caterina: 2,79 m i 25 Kg
Estrena: juny de 2006
Constructor: Toni Mujal (Cardona)

EL MN GEGANTER N 75 pgina 21
FITXA N 80: Text de Nicols Alonso i fotografies den Josep Llus Badal

Els gegants de lArt Cristi

(Olot - La Garrotxa)

Toribi Sala s el creador daquesta singular parella de

gegants que fa homenatge als que per molts sn els
gegants ms bells del pas, els gegants dOlot.
El Gegant i la Gegantessa de lArt Cristi foren creats
lany 1902 al mateix taller El Arte Cristiano i estrenats el
juliol del mateix any.
Obtingueren la Medalla de Plata com a gegants ms
artstics (desprs dels mateixos dOlot) al Concurs de
Gegants, Nans i Monstres Tpics de les Festes de la
Merc de Barcelona de lany 1902, on sn anunciats
com a Petits Gegants de lAssociaci de Sant Lluc de
lArt Cristi dOlot.
Aquesta petita parella desfil durant les Festes del Tura fins lany 1955. Cinquanta anys ms tard es recuperen
per les Festes del Tura i surten portats per la canalla
del barri fins lany 2007.
Lany 2006 van participar a les festes del centenari
dels gegants vells o de Sant Roc de la Plaa Nova
barcelonina com a convidats germans, ja que els
gegants daquest rac de lantiga Barcelona es fixaren
el 1902 en aquestes petites figures i el 1906
encarregaren uns gegants similars al mateix taller.
Actualment les figures centenries estan guardades
en unes dependncies de lArt Cristi i no participen
en cap acte ni celebraci, ni dins ni fora dOlot. Entre
daltres motius, per preservar-los de qualsevol cosa
que els pugui passar, ja que sn molt delicats.
Tot i aix, lany 2011 tornen a Barcelona per prendre part de la Ballada de gegantons de les Festes de Santa
Eullia, junt amb els gegantons ms importants i de ms anomenada del pas.

Gegant: 2,25 m i 40 Kg
Gegantessa: 2,15 m i 40 Kg
Any destrena: 1902
Constructor: Toribi Sala al Taller lArt Cristi(Olot)

Fotos: Arxiu El Mn Geganter

pgina 22 EL MN GEGANTER N 75