Tema 4: LGEBRA DE BOOLE

4.1. lgebra de Boole

4.2. Elements de llgebra de Boole
4.3. Postulats
4.4. Teoremes
4.5. Representaci de funcions booleanes
1. Definicions
2. Forma cannica de funcions booleanes
3. Forma cannica de suma de productes
4. Forma cannica de producte de sumes
5. Forma normal de funcions booleanes

4.1. lgebra de Boole

En 1854 George Boole va introduir una notaci simblica per al tractament de variables el valor de la
qual podria ser verdader o fals (variables binries) Aix llgebra de Boole ens permet manipular
relacions proposicionals i quantitats binries. Aplicada a les tcniques digitals sutilitza per a la
descripci i disseny de circuits mes econmics. Les expressions booleanes seran una representaci de
la funci que realitza un circuit digital. En estes expressions booleanes sutilitzaran les tres operacions
bsiques (AND, OR NOT) per a construir expressions matemtiques en les quals estos operadors
manegen variables booleanes (el que vol dir variables binries).

4.2. Elements de llgebra de Boole

No s objecte deste curs una anlisi profunda i formal dels postulats i teoremes de llgebra de Boole.

Els smbols elementals sn:

0: representatiu de FALS

1: representatiu de VERDADER

Les operacions fonamentals sn:

Conjunci o operaci AND (es representa amb )

Disjunci o operaci OR (es representa amb + )

Complementaci, Negaci o operaci NOT ( es representa amb una barra sobre la variable, )

Les variables sn les proposicions, que es representen o simbolitzen per lletres

1/8
4.3. Postulats
Els postulats per a les tres operacions bsiques, AND, OR I NOT, sn suficients per a deduir qualsevol
relaci booleana.

OR AND NOT
0+0=0 0 0=0
0+1=1 0 1=0
1+0=1 1 0=0
1+1=1 1 1=1

4.4. Teoremes
1. Regla del zero i la unitat
a) X + 0 = X b) X + 1 = 1
c) X 1 = X d) X 0 = 0

2. Idempotncia o potncies iguals

a) X + X = X
b) X X = X

3. Complementaci
a) X + =1
b) X =0
4. Involuci

5. Commutativa
a) Commutativa del + : X + Y = Y + X
b) Commutativa del : X Y = Y X
6. Associativa
a) Associativa del + : X + (Y + Z) = (X + Y) + Z
b) Associativa del : X (Y Z) = (X Y) Z

7. Distributiva
a) distributivitat del + : X + (Y Z) = (X + Y) (X + Z)
b) distributivitat del : X (Y + Z) = (X Y) + (X Z)

8. Lleis dabsorci
a) X (X + Y)= X b) X ( + Y)= XY X (X + Y ) = X Y
c) (X + Y)= Y X (X + Y ) = X Y d) (X + Y) (X + )= X (X + Y ) (X + Y ) = X
e) X + XY = X f) X + Y = X + Y X + X Y = X + Y
g) + XY = + Y X + X Y = X + Y h) XY + X = X X Y + X Y = X

2/8
9. Teoremes de DeMorgan
a) X Y = X + Y b) X Y = X + Y

c) X + Y = X Y d) X + Y = X Y

10. Teoremes generalitzats de DeMorgan

a)

b)

11. Dualitat

Els postulats i teoremes presentats anteriorment estan representats a parells. La ra s que cada
teorema posseeix el que diguem un dual. El dual duna expressi sobt intercanviant les idees OR per
AND, 0 per 1 i a linrevs. Si un teorema s vlid, tamb ho ser el seu dual, En efecte seguint el dual de
la demostraci del teorema, sobt la demostraci del dual del teorema.

Per exemple donat el postulat 0 + 0 = 0 sobt el dual fent 1 1 = 1

Exercicis
1. Demostra les 8 lleis dabsorci utilitzant lgebra de Boole
2. Demostra els 4 Teoremes de DeMorgan utilitzant taules de veritat

En classe sutilitzaren els postulats i teoremes de llgebra de Boole per a minimitzar funcions
booleanes. La simplificaci destes funcions amb ls dlgebra de Boole s un "art". No hi ha un
algoritme que hom puga seguir per a garantir que el resultat arribe a donar la forma ms simple
dexpressi mnima. Com en el joc dels escacs, amb la prctica es va aprenent a reconixer patrons que
ens guien cap a la soluci.

Una pregunta important que hem de fer-nos s la de que s la simplificaci? Una expressi amb menys
literals? una expressi amb menys operacions? La resposta depn del que desitgem optimitzar,
velocitat? nombre dinterconnexions entre portes? nombre de components?

Abans de procedir a detallar la forma de minimitzar expressions estudiarem les diferents

representacions de les funcions booleanes.

4.5. Representaci de funcions booleanes

Hi ha infinites maneres de representar una funci booleana. Aix per exemple la funci G = X + YZ pot
tamb representar-se com G = X + X + YZ.

Altres vegades es sol utilitzar la forma negada o el complement de la funci. Per a a es neguen els
literals i sintercanvien els AND i OR.

Per exemple, el complement de: A + B C

s: A ( B + C )
3/8
El complement duna funci no s la mateixa funci, s la forma negada de la funci.

En llgebra de Boole s fonamental lexistncia duna forma algebraica que proporcione explcitament
el valor duna funci per a totes les combinacions dels valors de les variables. s esta la forma cannica
de la funci.

Vegem abans alguns conceptes.

1. Definicions:

Literal: es refereix a una variable o al seu complement. (per ex. A, X, )

Terme producte: s un grup de literals que es troben relacionats entre si per un AND.

(per ex. AB, CA, YZ )

Terme suma: s un grup de literals que es troben relacionats entre si per un OR.

(per ex. A+B, C+A, +Y+Z )

Terme normal: terme producte o terme suma en qu un literal no apareix mes duna vegada.

Terme cannic: terme en el que es troba exactament un de cada un dels literals de la funci. Si el terme
cannic s un producte, es denominar minterme. Si s una suma es denominar maxterme.

Forma normal duna funci: s la que est constituda per termes normals. Pot estar en la forma suma
de termes productes o productes de termes sumes.

Forma cannica duna funci: s aquella constituda exclusivament per termes cannics que apareixen
una sola vegada.

2. Forma cannica de funcions booleanes

La importncia de la forma cannica consisteix en el fet de ser nica. Com vam veure anteriorment una
funci pot tindre infinitat de representacions, per noms una representaci en forma cannica.

Hi ha dos formes canniques duna funci: Suma De Productes o Producte de Sumes. (Tamb duna
manera mes formal Suma de mintermes o Producte de maxtermes)

Per a obtindre algebraicament la forma cannica duna funci podem utilitzar els teoremes dexpansi
cannica:

Teorema 1: Per a obtindre la forma cannica duna funci suma de productes es multiplicar per un
terme de la forma (X + ) on falte un literal perqu el terme siga cannic.

Teorema 2: Per a obtindre la forma cannica duna funci producte de sumes se sumar un terme de
la forma X on falte un literal perqu el terme siga cannic.

3. Forma cannica suma de productes

s aquella constituda exclusivament per termes cannics productes (mintermes) sumats que apareixen
una sola vegada.

4/8
 __ __ _ _
Per exemple: F(X,Y,Z) = X Y Z + X Y Z + X Y Z + X Y Z + X Y Z
Per a simplificar lescriptura en forma de suma cannica de productes, sutilitza una notaci especial. A
cada minterme se li associa un nombre binari de n bits resultant de considerar com 0 les variables
complementades i com 1 les variables no complementades. Aix per exemple el minterme Z
correspon a combinaci X=0, Y=0, Z=1 que representa el nombre binari 001, el valor decimal del qual
s 1. A este minterme ho identificarem llavors com m1.
__ __ _ _
Desta manera la funci: F(X,Y,Z) = X Y Z + X Y Z + X Y Z + X Y Z + X Y Z

es pot expressar com: F(X,YZ) = m(1, 4,5,6,7) que vol dir la sumatria dels mintermes 1, 4, 5, 6, 7.

4. Forma cannica producte de sumes

s aquella constituda exclusivament per termes cannics sumes (maxtermes) multiplicats que
apareixen una sola vegada.
_ _ _
Per exemple F(X,Y,Z) = ( X + Y + Z ) ( X + Y + Z ) ( X + Y + Z )
Anlogament al cas anterior, podem simplificar lexpressi de la funci, indicant els maxtermes. No
obstant aix, en este cas es fa al contrari dabans. A cada maxterme se li associa un nombre binari de n
bits resultant de considerar com 1 les variables complementades i com 0 les variables no
complementades. Aix per exemple el maxterme + Y + Z correspon a combinaci X=1, Y=0, Z=0 que
representa el nombre binari 100, el valor decimal del qual s 4. A este maxterme ho identificarem
llavors com M4.
_ _ _
Desta manera, la funci: F(X,Y,Z) = ( X + Y + Z ) ( X + Y + Z ) ( X + Y + Z )
es pot expressar com: F(X,YZ) = M(0, 2, 3) que vol dir el producte dels maxtermes 0, 2, 3.

En resum, cada minterme sassocia amb la combinaci dentrada per a la que la funci produiria un 1, i
cada maxtrme amb la combinaci per a la que produiria un 0.

En la segent taula es mostren els mintermes i els maxtermes associats amb cada combinaci en una
taula de veritat de 3 variables. Dacord amb esta taula per a determinar el terme producte o suma es fa
el segent: per als mintermes cada variable no complementada sassocia amb un 1 i cada variable
complementada sassocia amb 0. Per als maxtermes la regla s a la inversa.

Valor
XYZ Minterme Maxterme
decimal

0 0 0 0 X Y Z = m0
X + Y + Z = M0

1 001
X Y Z = m1 X + Y + Z = M1

2 010
X Y Z = m2 X + Y + Z = M2

3 011
X Y Z = m3 X + Y + Z = M3

4 100
X Y Z = m4 X + Y + Z = M4

5 101
X Y Z = m5 X + Y + Z = M5

5/8
 6 110
X Y Z = m6 X + Y + Z = M6

7 1 1 1 X Y Z = m7
X + Y + Z = M7

Exemple 1. Expressa la segent funci com una suma de mintermes:

F=X+YZ
Hi ha dos formes de resoldre este problema.

Forma 1. Es pot obtindre la taula de veritat de lexpressi i llavors prendre els mintermes.

mintermes
X Y Z F=X+Y Z
0 0 0 0
0 0 1 1
XY Z
0 1 0 0
0 1 1 0
1 0 0 1
XYZ
1 0 1 1
XY Z
1 1 0 1
XY Z
1 1 1 1
XY Z
Savalua la funci per a totes les combinacions i es prenen els mintermes de la taula per als quals la
funci val 1.
__ __ _ _
La resposta s :F = X Y Z + X Y Z + X Y Z + X Y Z + X Y Z
Una altra notaci que podem utilitzar s:

F= m(1, 4, 5, 6, 7)

Que vol dir la sumatria dels mintermes 1, 4, 5, 6, 7.

Forma 2. Aplicant els teoremes dexpansi cannica per a les variables faltantes.
_
X+YZ
_ _ _ _
X ( Y+Y ) ( Z+ Z ) +Y Z ( X+X )
_ _ _ _ _
( XY+XY ) ( Z+Z ) +YZX+YZX
_ _ __ _ __
X Y Z +X Y Z+X Y Z+X Y Z + X Y Z + X Y Z
__ __ _ _
X Y Z +X Y Z+X Y Z+X Y Z + X Y Z

6/8
Exemple 2. Expressa la segent funci com un producte de maxtermes:

F=X+YZ
De nou, es pot resoldre construint una taula de veritat o amb manipulaci algebraica.

Forma 1. Sobt la taula de veritat de la funci. Prenent els maxtermes des de la taula de veritat, la
resposta s:

maxtermes
X Y Z F=X+Y Z
0 0 0 0
(X+Y +Z)
0 0 1 1
0 1 0 0
(X+Y +Z)
0 1 1 0
(X+Y +Z)
1 0 0 1
1 0 1 1
1 1 0 1
1 1 1 1

Savalua la funci per a totes les combinacions i es prenen els maxtermes de la taula per als quals la
funci val 0.
_ _ _
La resposta s: F = ( X + Y + Z ) ( X + Y + Z ) ( X + Y + Z )
Una altra notaci que podem utilitzar s:

F= M(0, 2, 3)

Que vol dir el producte dels maxtermes 0, 2, 3.

Forma 2. Aplicant el teorema dexpansi cannica.

X+YZ
_
( X + Y ) ( X+ Z )
_ _ _
( X + Y + Z Z ) (X + Z + Y Y )
_ _ _ _
( X + Y + Z ) ( X + Y + Z ) ( X + Z + Y )( X + Z + Y )
_ _ _ _
( X + Y + Z ) ( X + Y + Z ) ( X + Y + Z )( X + Y + Z )
_ _ _
( X + Y + Z ) ( X + Y + Z ) (X + Y + Z)
_ _ _
( X + Y + Z ) ( X + Y + Z ) (X + Y + Z)

7/8
Observa la simetria que existeix entre la suma de productes i el producte de sumes duna expressi. Si
mi s el minterme per a la combinaci i, i Mi s el maxterme.

mi = Mi
Per a convertir duna forma cannica a una altra sintercanvien els signes i i es reemplacen els
nombres corresponents a les combinacions no incloses en la forma original. Per exemple:

M(2, 4, 6) = m(0, 1, 3, 5, 7)

5. Forma normal de funcions booleanes

Una altra manera important dexpressar expressions booleanes s la forma normal. T la mateixa
estructura bsica suma de productes o producte de sumes, per no es requereix que els termes siguen
mintermes o maxtermes.

Per exemple: La segent s una forma normal suma de productes:

__
XY+ XYZ
La segent s una forma normal producte de sumes:
_
(Y+X)(X+Z)(Y)
Al llarg deste curs la forma que sutilitzar amb preferncia ser la de suma de productes.

Exercicis

1. Dibuixa la taula de veritat per a cada una de les funcions segents:

_ __ _ _ _
a) F = A B C + A B D + A + B + C D
_ __
b) F = X Y + X Z + X Y Z
_ _ _
c) F =(X + Y )(X + Z )(X + Z )
_ _ _ _ __
d) F = A B (C + D)+ A B C + C D
_ _
e) F = ( X + Y + Z ) ( Y + Z )

2. Obt les formes canniques suma de productes i productes de suma per a les expressions anteriors.

a) utilitzant les taules de veritat.

b) utilitzant els teoremes dexpansi cannica.

8/8