05/11/13 public space: L'impossible projecte de l'espai pblic

CCCB CCCB EDUCACI CCCB LAB KOSMOPOLIS PUBLIC SPACE XCNTRIC BLOG

English Castellano Catal

home prize archive library Search ...

The Urban Library offers reference texts on city and public space, the result of conferences,
debates and exhibitions organized by the CCCB.

BACK

[Catalan] [English]
AUTHOR
L'impossible projecte de l'espai pblic
Manuel de Sol-Morales
Manuel de Sol-Morales, 2010

Una reflexi com aquesta senfronta a un problema terminolgic: la degradaci semntica del terme espai pblic,
utilitzat indiscriminadament per qualsevulla ocasi de reompliment, transformaci o maquillatge despais no
edificats. Massa sovint la categoria despai pblic s emprada oblidant lexigncia dautntica urbanitat que aquest
terme implica. Urbanitat s la qualitat daquells llocs significants de continguts collectius i poltics en la seva
mateixa forma material. La urbanitat material, la capacitat de la prpia matria urbana dexpressar significats
cvics, esttics, funcionals i socials, s concepte bsic per la definici despai pblic, i per tant, intrnsec a la intenci
daquest Premi.

Altrament, latiborrament de formes i geometries planimtriques, el neguit de frustrades arquitectures a cota zero,
larbitrari joc compositiu de superfcies ocupa els terrenys pblics amb llibertat aparentment infinita. El manierisme
campa, i el vocabulari dalineacions, fanals, paviments, desnivells, prgoles, rampes i verdures es multiplica ad
nauseam.

La magnitud extensiva daquesta prctica, els cada cop ms nombroses exemples dactuacions (sigui en places i
carrers, parcs, installacions de servei o equipament o altres) sembla obligar a reproposar una estricta noci
despai pblic com a condici (lloc) material de lespai poltic.

Lespai civil s molt difcil. Algunes actuacions simplement reformen espais antiquats, a vegades de gran
significaci urbana, per donar-hi formes innovadores o inslites, subjectivament afirmatives. Altres afronten nous
mbits del creixement urb per procurar-hi lexpressi de la dignitat pblica. Altres entenen el seu lloc sols com a
rea buida, disponible, i en fan locasi dinventar nous artificis, installacions duna nova simbologia urbana.

Per per damunt daquestes limitacions, en tot cas, apareix el fet indiscutible de lalta qualitat mitjana que sha
adquirit en les poblacions, lesfor metodolgic i el perfeccionament tcnic dels professionals, latenci creixent
dels responsables pblics i lalta satisfacci de la majoria dels ciutadans per aquestes intervencions. Un procs
extraordinari dinvenci, en vint anys, duna quasi disciplina socialment i cultural reconeguda.

Parlar despai pblic pot ser una convenci retrica que amagui la confusi que campa sobre els valors de la ciutat
com a lloc poltic, lloc de la interacci subjectiva, lloc de la polis. Si acceptssim la hiptesi (ja avanada des de
lany 1992) de que s la condici collectiva la que defineix la urbanitat, i que, per tant, la collectivitzaci despais i
cases, persones i institucions, moviments i activitats econmiques s lefecte transcendental que la urbanitat
comporta, haurem de pensar que tots els llocs de la ciutat, privats o pblics, individuals o corporatius, sn en part
espais pblics ja que en comparteixen el modus com sn apropiats pels ciutadans. Els edificis i els carrers duna
ciutat, les places i els monuments, les fbriques i les escoles, sn en bona part sentits com a propis pels vens, i
en tant que afectats per les seves caracterstiques funcionals i esttiques, sn objecte de reivindicaci i dopini
ciutadana. Una construcci o un conreu rural, en canvi, no t aquesta dependncia collectiva: s un fet autnom,
isolat en la seva lgica interna, sense entrar a formar part duna collectivitat formal integrada sin la simplement
referida a les relacions de venatge (o a la noci sobreestructural de paisatge com a valor ambiental, sense
contingut poltic exprs).

Aix, si tot espai urb s ms o menys pblic (i tot espai pblic s ms o menys dels o pels privats), quina fra
lespecificitat dels que en diem convencionalment, espais pblics? De qu tractaria un Premi (europeu o no) de
Projectes sobre lespai pblic? Podem distingir quins projectes compten i quins no compten com a aitals espais?
I, un cop destriats, shaurien de valorar els projectes per la intensitat en qu sn pblics (quan ms pblic un
projecte, ms bona nota) o per si sn bons els espais (ms atractius, ms funcionals, ms impressionants), o per
quant incorporen certes qestions crtiques que la ciutat contempornia no ha sigut encara capa de collectivitzar
(el trnsit, la segregaci, la gran escala, la sostenibilitat)?

Preguntes que tenen inters no sols per qui es trobs fent de Jurat, sin que reboten sobre la mateixa definici,
interrogant la natura especfica de lespai pblic. Mxime quan la deliberaci no s tant sobre els espais pblics
reals, sin sobre els projectes despais que voldrien fer-se reals. s, aleshores, una competncia denginy, de
disseny o dinnovaci? s la sorpresa formal o la modernitat temtica el que val? s la dificultat venuda o leficcia
transformadora?

www.publicspace.org/en/text-library/cat/c006-l-impossible-projecte-de-l-espai-public 1/4
05/11/13 public space: L'impossible projecte de l'espai pblic
I, encara, qu s el que constitueix lespai pblic com a experincia real? Per sobre de les reflexions sociolgiques,
poltiques i funcionals, el que acaba de fer reconeixible lespai pblic s un fet material. Un fet on lesttica s sovint
distorsionada i distorsionant. Per on lexpressi i la comunicaci passa per una configuraci material
determinada.

La gran quantitat de treballs realitzats en els darrers anys sobre espais pblics, la multiplicaci dencrrecs i
projectes, lenergia inesgotable darquitectes i enginyers, dissenyadors i artistes, paisatgistes i botnics, aplicats
tots a millorar els retalls de sl urb no edificat, la discussi ideolgica i els esforos intellectuals intentant donar
status teric i/o entitat disciplinar a aquestes qestions, han enriquit extraordinriament les prctiques
professionals i multiplicat latenci dels administradors pblics. Linters per lespai pblic sembla autojustificatiu. I
aix, pot portar, en la seva exageraci, a resultats involutius. No sols les paraules poden perdre el seu sentit, sin
tamb les obres poden perdrel. La quantitat dactuacions, larbitrarietat dels projectes, la freqncia en el temps i
lespai, la cpia dels models i figures tpiques, les modes, el malbaratament econmic, poden desvirtuar loriginal
natura de lespai pblic com a espai collectiu per excellncia: espai no apropiat per cap moda, ni cap autor/actor, ni
cap poltic de referncia, lloc disponible a la interpretaci oberta i a la intersecci dinteressos.

Espai pblic o show room? La valiosssima collecci de projectes que el CCCB ha anat formant amb els anys
com a Arxiu Europeu de lEspai Pblic Urb pot provocar alhora sentiments contraposats dadmiraci i de recel. s
un catleg dexcellncies que permet descobrir quins han sigut els temes nous i vells que han centrat linters
de les administracions i dels projectistes, i quins els exemples que han anat creant prototips i seqncies. s una
demostraci indiscutible de lenorme onada datenci als temes pblics de la ciutat i a la rendibilitat pblica de
materialitzar-los en racons de ciutat o en peces de sl disponibles. Tamb, per, la visi conjunta de tants i tants
projectes ensenya la repetici de molta gestualitat gratuta i tanta gimnstica de formes buscant loriginalitat i la
sorpresa, com si el terra pblic fos una pgina en blanc pel llument personal del projectista. Ondulacions i
trencaments, continutats i fileres, pantalles i taques, es combinen sempre des del cel com a peces duna
composici tancada i auto referent.

Sembla com si la proliferaci dencrrecs daquest tipus porti a provocar una nova prctica professional autnoma,
que veu el precinte del terreny encarregat com una oferta lliure de traves per inventar una arquitectura a cota zero, un
exercici sense lligams per explorar formes i imatges a baix preu relativament amb una llibertat que no tindria lloc
en ledificaci sempre sotmesa a uns requeriments de programa, de cost, de funcionament, destructura i de client
molt ms estrictes.

El problema al tractar de lespai pblic, s que aquest pot ser lassumpte principal de la forma urbana, o pot ser-ne
una ancdota. Depn de lescala (no de la mida) a qu ens ho mirem. Lespai pblic com a estructura conjunta dels
diferents carrers i places s el substrat essencial de la convivncia, la interacci i la redundncia que fa la vida en
com. Projectar lestructura despais per la mobilitat, lesbarjo, la representaci que lliguin els espais dactivitat s
el que tradicionalment fa la planificaci urbana. En un cert sentit, pensar que la qualitat i forma dels espais comuns
s prvia i ms important que localitzar les funcions particulars, s ja una opci metodolgica que rarament se
segueix.

Per no s lescala del conjunt urb la que habitualment tenim al cap quan parlem despais pblics. A mesura
que anem circumscrivint la idea despai pblic a un lloc precs i delimitat, anem perdent latenci a lespai pblic
com estructura urbana fonamental, i prioritzant la singularitat morfolgica o ambiental de cada lloc com a
parcella urbana autnoma, com a ocasi de formalitzaci independent. s aix com els mltiples encrrecs per a
dissenyar espais pblics (petits o grans) per plantejats com a objectes especfics, es converteixen en dibuixos
sobre un solar tancat, dissenys auto referents dins un permetre sovint arbitrari. El lloc es converteix aix en una
plataforma dexperimentaci, un show room on jugar amb paviments i fanals, pendents i racons amb mxima
independncia.

Daltra banda, lextensi daquesta abundosa activitat projectual cobreix pasos i ciutat ben diversos. Linters per
insuflar modernitat en terrenys pblics sencomana per tot arreu, i cada projecte, cada exemple ciutad pot
entendres amb certa perspectiva, com a part dun extensiu procs que, al llarg dels darrers 20 anys, est produint
una extensiva renovaci de tota lepidermis urbana dEuropa. Com en la peridica substituci cellular de la pell
humana, la superfcie connectiva de les ciutats europees, el seu teixit intersticial de vials i camins, de jardins i
places, all que de lespai urb s ms com o substancial, tamb ms estructural i ms necessari, est essent
substitut, ests, manifestat. All que per la seva condici bsica era tingut com a obvi pavimentar, donar suport
fsic estable al contacte de les coses urbanes i a la mobilitat de les seves persones- s ara una qesti opcional i
simblica, una matria de disseny.

La construcci del terra pblic, fins ara resultat immediat de les necessitats i medis tcnics, s avui objecte
dofertes alternatives i de gust opinable. Una visi aria del mapa europeu on llums de colors illuminessin la
progressiva actuaci sobre el paviment europeu, ens impressionaria per la seva extensi i varietat. I la importncia
daquesta visi pot difcilment exagerar-se. s un pas histric en el concepte de ciutat, com espai com, en la idea
dEuropa com espai com, en la idea despai pblic com lloc material.

Potser noms des daquesta embranzida durbanitzaci, curosa i global, daquest procs de culturalitzaci
extensiva del pla-terra europeu, pot jutjar-se el mrit dels diferents projectes. En all que aconsegueixen establir
com a idea general despai urb, i no tan sols com a gestualitat planimtrica atractiva.

Perqu, en el fons, gaireb la totalitat dels projectes sn actes de repavimentaci, projectes ms o menys
complexes de substituci de la pell urbana, duna superfcie que en s mateixa s una estructura profunda. El
paviment, el terra com a suport i com a lligam t una condici extensiva, no singular, i proclama el protagonisme de
la interdependncia. Els espais pblics seran tals en tant construeixin el sistema com de lespai urb ms que no
pas una obra tancada. Com a definitoris dun model de ciutat sense permetres ms que no pas com arquitectura a
cota zero. Com a representaci de la mobilitat, la convivncia i el conflicte, ms que no pas com a paisatge estilitzat,
solucionat.

Un examen dels projectes de lArxiu Europeu de lEspai Pblic Urb va suggerir-me distingir-los per la seva actitud

www.publicspace.org/en/text-library/cat/c006-l-impossible-projecte-de-l-espai-public 2/4
05/11/13 public space: L'impossible projecte de l'espai pblic
propositiva, per les seves pretensions metodolgiques. No s fcil, em sembla, fer-ne les habituals classificacions
tipolgiques, temtiques o escalars. La intenci projectual, que tampoc s fcil dendevinar exactament, ens pot
servir en canvi per avanar en el coneixement crtic de la prctica de lespai pblic. Podrem distingir-ne quatre:

1. Projectes que endrecen: hi ha molts projectes (els que ms) que reordenen espais sobre s mateixos, fent-los
ms tils, ms atractius, ms novedosos. Responen a voluntats poltiques dinversi visible, concretades en certs
llocs ms difcils o ms representatius. Pretenen actualitzar-los i endrear-los.

s difcil que aquests projectes transmetin ms contingut que el dun bon maquillatge.

La valoraci a fer-ne s, sobretot, funcional.

2. Projectes que augmenten lmbit previ de lespai pblic, i que tot i seguir pautes tipolgiques conegudes,
sorienten a dissenyar rees noves, diferents per la seva escala i emplaament, per dificultats topogrfiques o per
complexitat temtica. s la bsica acci urbanitzadora.

Tenen valor tcnic.

3. Projectes que collectivitzen. Sn aquells, els ms incisius, que assumeixen una intenci estratgica de fer espai
pblic amb ingredients privats, amb un enteniment de lespai col.lectiu (privat+pblic alhora) com a substncia
definitria dall urb. Els projectes que, explcitament o no, pensen que urbanitzar vol dir collectivitzar, poden tenir
molta o poca forma, perqu no sn configuradors sin accions destratgia mental.

Tenen, en el seu sentit ntim, valor poltic.

4. Projectes que inventen. Sn aquells pocs que neixen duna ocasi imprecisa, sense programa concret o sense
dest ni lmits definits. Proposen imatges inslites a partir dinventar un tipus despai pblic del que, precisament,
no existeix tipus. s invenci de forma i programa alhora i s acceptar el risc de lerror o del fracs- com a actitud
projectual.

El seu valor s artstic

Per a ms, cal distingir que no tot espai pblic, pel fet dhaver-se arranjat encertadament, comporta urbanitat. Un
projecte pot valorar caracterstiques del lloc, pot expressar qualitats paisatgstiques o utilitries, sense per aix
arribar a materialitzar una idea durbanitat. El condicionament de les platges de Gav, per exemple, s un excellent
espai pblic desbarjo, sensible i intelligent, per no expressa la urbanitat que en canvi trobem a lactuaci litoral de
La MarBella, potser menys atractiva. La intenci i el contacte amb la complexitat urbana sn tan diferents en un i
altre cas que, al marge del seu mrit intrnsec, fa que no puguem considerar el primer com un espai urb i s el
segon. Altre tant podrem dir al comparar entre s la Plaa Europa i la Plaa Lesseps. La densitat infraestructural i la
voluntat formalista de la primera s incapa datribuir urbanitat al lloc, per lefecte devastador de les caracterstiques
materials del disseny de mides, formes i elements; mentre, al contrari, les catiques solucions del projecte de
Lesseps sn en conjunt superades per la centralitat activa i heterognia del lloc i per la permissiva tolerncia a
totes les manifestacions laterals (de faanes, moviments, angles de visi, desnivells) que shi produeixen.

Tampoc les Rondes, com espai circulatori en s mateix, poden entendres com un espai urb. La no presncia
evident de les seves relacions amb la ciutat contigua, i el carcter tan homogeni del seu suport material, en
redueixen la urbanitat convertides en canals simplement mecnics. I aix malgrat els esforos durbanitzaci
meritriament pretesos. De fet s un acte de hipersimplificaci de la complexitat urbana, reduda a paisatge
monogrfic. El Metro, en canvi, s en general un espai hiper-urb: les parts que veiem i entenem (els accessos i
les estacions) estan fets de gent i de cartells, de connexions i de vagons, matries totes elles indicatives dalta
urbanitat. I el que no veiem, els tnels, sn negres i fan de la part mecnica del transport un fet absent, irrellevant.

Tots els projectes despais pblics ho sn en el sentit de pblica concepci i administraci. Per no tots sn espais
durbanitat amb la significaci cvica, poltica i figurativa que correspon a la bona ciutat. Alguns sn espais pel
pblic, altres espais pblics urbans. Lespai pblic combina coses urbanes, matries fsiques que es fan
capaces de fer sensible una idea de ciutat. Deia Hegel que la bellesa s lexpressi sensible duna idea. I aquesta
s la grandesa i la dificultat dels espais pblics. La terra i el fang, les llambordes i les lloses, lasfalt i el formig, la
fusta i les fulles dels arbres, passen aqu de genrics a components per fer de la urbanitat una cosa material. Les
parets, el terra, els fanals, els portals i les rampes, els vehicles, les cantonades i els racons estableixen les
sensacions mentals que relacionen les persones.

La ciutat, macla de conflicte i de solidaritat, destabilitat i dinmica, de connexi i de distncia apareix en la condici
material de lespai pblic. Per sobre les reflexions sociolgiques, poltiques i funcionals, lespai pblic simposa
com un fet material, un substrat que lliga matria i idea, i que per fer-ho daconseguir ser bell. Benjamin, Sennet,
Virilio, Jameson, han reflexionat molt b sobre aix.

La urbanitat fsica est en la mida, en la justa comprensi del lmits dun espai. Quan el definim, el segreguem. El
bon espai pblic no en t de lmits: o els t indefinits, mltiples, oscillants. Com a lloc relatiu, les seves referncies
al conjunt urb sn ms importants que la identitat prpia, i aquesta s millor grcies a aquelles. Ull als permetres!
Sn el tema principal i la prova de foc de la qualitat urbana.

La urbanitat dels materials urbans est tamb en el tacte. Per damunt potser de la visi. A lespai pblic s bsica
lexperincia personal, el recorregut i el confort. Caminar sobre tou o dur, pedra o sorra, arrugat o lliscs, sn
contactes molt diferents entre el cos i el cervell. La idea s transmesa per la sensaci diferent de la matria. I la
proximitat de les mans amb les baranes, parets i bancs, ens fa experimentar, ms que cap altre sentit, el carcter
de lespai. Si per la visi comprenem la configuraci, la mida i lentorn, pel tacte experimentem la identitat i el tracte,
el seu carcter.

A la ciutat contempornia, ja no podem veure els espais pblics en referncia a una noci destructura urbana,

www.publicspace.org/en/text-library/cat/c006-l-impossible-projecte-de-l-espai-public 3/4
05/11/13 public space: L'impossible projecte de l'espai pblic
funcional o semntica, com en els anys de lestructuralisme, sin, com els grecs, hem de llegir lespai civilitzat com
un ordre topolgic, tctic. Hem de superar el decorativisme paisatgstic, i reconixer el teixit dels materials, la pell
que ja Gottfried Semper, proto-modern, reclam i estudi.

En la reflexi dels 70 i segents, poc es parl despai pblic. Noms, potser, la idea de centre i de centralitat com a
lloc simblic de la vida en com. Henri Lefebvre, que aleshores ja hi veia lluny, criticant la ciutat del Moviment
Modern, deia all de la ville est du trans-fonctionnel durable, buscant ja el trencament del paradigma de
lestructura com idea de ciutat. Potser avui, deixant tantes metfores enganyoses com a excusa de projecte, cal
buscar ms aviat una idea (despai pblic, de tros de ciutat, durbanitat, de lloc poltic) en labsncia, precisament,
dimatges simbliques, de nous tipismes (tots, hels!, ja globalitzats), i la possibilitat de la identitat cvica en la
dissoluci del lloc individual en el medi collectiu, en la pura ciutadania.

Lindividual safluixa quan lespai pblic s donat com habitaci ja preparada. Napole, quan arriba a la plaa de
Sant Marc al envair Vencia, diu que s el ms bell sal dEuropa, trobant-lo com un espai per usar segons
normes i costums; tot linrevs que els barcelonins disfrutant lliurement a la MarBella. Lespai pblic dessacralitzat
s la condici per existir la ciutat, i sense espai pblic tot el que hi ha s medi rural, castells.

Manuel de Sol-Morales
Laboratori dUrbanisme, gener 2010

friv Sponsored by:

email: publicspace@cccb.org - Legal notice

www.publicspace.org/en/text-library/cat/c006-l-impossible-projecte-de-l-espai-public 4/4