ESCAC.

ESCOLA SUPERIOR DE CINEMA I AUDIOVISUALS DE CATALUNYA. CENTRE ADSCRIT A LA UB.

PLA DOCENT

Nom de lassignatura Fonaments dAnlisi Flmica

Codi
Curs acadmic 2013-14
Impartici Semestral
Semestre acadmic Tercer
Docent(s) Cristian Checa
Tipus Obligatria
Crdits ECTS 6
Hores estimades 150

Tipus Hores Crdits ECTS

Teoria 45 1,8
Treball tutelat 35 1,4
Treball autnom 70 2,8
Total 150 6

COMPETNCIES

1. Capacitat comunicativa: capacitat de comprendre i dexpressar-se oralment i per escrit en

catal, castell i en una tercera llengua, dominant el llenguatge especialitzat; capacitat de
buscar, usa i integrar la informaci.
2. Comunicaci de conclusions, i tamb dels coneixements i del marc conceptual de partida des
dels quals les primeres hagin pogut ser extretes, tant davant audincies expertes com
daquelles altres que no ho siguin, duna manera clara i sense ambigitats.
3. Autoaprenentatge que permeti continuar la formaci duna manera mpliament autnoma.
4. Maduresa i rigor analtic en el desenvolupament del procs autoavaluador del treball
desenvolupat tant a nivell personal com per al conjunt de lequip.
5. Originalitat en el desenvolupament i laplicaci didees, en un context prctic dinvestigaci,
partint del grau de coneixement i comprensi adquirits.

OBJECTIUS

1. Presentar a l'alumne les principals teories cinematogrfiques, no com un conjunt de normes i

regles immutables que demarquen compartiments estancs dins d'alguna cosa general
anomenat cinema, sin com a plataformes des d'on interpretar les pellcules concretes i que
sn afectades i relativitzades per aquestes.
2. Demostrar que les teories noms tenen data de caducitat si s que les considerem merament
un a priori esttic. Les teories es fan i refan amb el cinema, aix doncs caldr posar-les en joc
dins de la contemporanetat, per molt antigues que siguin.
3. Despertar en l'alumne l'esperit teric. Mostrar-li que la teoria t utilitat prctica, posant
sempre en relaci els textos i les qestions en ells propostes amb les seves solucions parcials en
els exemples flmics. Aix mateix, animar-li a emprendre els seus propis projectes terics, a
aplicar conceptes i estructures amb les quals construir una teoria.
4. Situar el fenomen cinema dins d'un marc cultural ms general. Les teories no sn noms
postures esttiques sin tamb, ms generalment, posicions tiques dins d'un entramat social.
 5. Fomentar que els alumnes acudeixin a les sales i es mantinguin al dia de les ltimes estrenes
des d'una perspectiva que transcendeixi la cineflia.

BLOCS DE CONTINGUTS

1. Introducci: El component dogmtic de tota teoria: la necessitat de la crtica. Teories

descriptives i teories performatives. Teories de la creaci, del mitj i de la recepci. Primeres
teories. El cas del text manifest al cinema. Ricciotto Canudo i la fortuna del Set Art. El
futurisme i la seva petjada que no passa. Pensaments sobre la fotognia.
2. Teories del muntatge i formalismes, des dels sovitics fins al nostre temps. Formalismes que
sn realismes.
3. Els realismes clssics i el seu pes en els contemporanis. La qesti del digital.
4. Teoria de l'autor i la posada en escena: auge, estandarditzaci i collapse. El cas de Godard.
5. Estructuralisme i Semitica. Saussure i el signe: significant i significat. La narratologia. Christian
Metz a la recerca d'un llenguatge. El paper del gnere. El cinema estructural.
6. Cinema, psicologia i psicoanlisi. Hugo Munsterberg i la primera psicologia del cinema. De
Freud a Zizek (passant per la filmologia, Lacan i Morin). Lvy, Jameson i l'inconscient collectiu.
7. Teories de lAlteritat. Teoria feminista i teoria queer. Teoria post colonial o del Tercer
Cinema. Bollywood i Nollywood. Teories tniques.
8. Teories del cinema (des de l'art). L'avantguarda i la seva petjada al cinema. El underground.
Videoart i art digital. Bourriaud, l'exposici com a seqncia i la cineificaci de l'experincia
esttica.
9. Teories del cinema (des de la filosofia). Noli me tangere i la imatge com a distncia; Rancire i
el cinema com un joc de distncies. Deleuze i les imatges(-): el cinema com a part d'un projecte
filosfic. Aumont, Daney i Lvinas: el rostre al cinema i el cinema com a rostre. La imatge-no-
temps?
10. Teoria digital. La hiperinflaci i el model Bay. Passar de la vista al cos. Cossos alliberats.
Trastorns de la identitat. Memria de l'oblit: els nvols de tags i la decadncia dels arxius. La
maduresa del cinema pornogrfic.

METODOLOGIA I ORGANITZACI GENERAL

1. Classes magistrals. Exposici dels continguts de lassignatura de forma oral per part del
professor sense la participaci activa de lalumnat.
2. Colloquis. Activitats dintercanvi dopinions entre lalumnat sota la direcci del professorat.
3. Projeccions i Treballs escrits individuals.
4. Recerca dinformaci activa per part de lalumnat.
5. Examen final

CRITERIS I SISTEMES DAVALUACI

1. 75% de la nota correspondr a la nota mitjana dels treballs de classe i l'examen. En els segents
termes:
- Cadascun dels tres assajos curts corresponents a les projeccions explica un 20%. Un treball
presentat fora de termini computa com a mxim amb un 5.
- L'examen final a realitzar en classe, un 40%.
2. 15% correspondr a la participaci en classe.
3. 10% al treball optatiu.

FONTS DINFORMACI BSICA

ARISTARCO, Guido, Historia de las principales teoras cinematogrficas, Barcelona, Lumen. 1968.
AUMONT, Jacques, El rostro en el cine, Barcelona, Paids, 1998.
BARTHES, Roland, La cmara lcida, Barcelona, Paids, 1994.
BAZIN, Andr, Qu es el cine?, Madrid, Rialp, 1990.
BOURRIAUD, Nicolas, La esttica relacional, Buenos Aires, Adriana Hidalgo, 2006.
CASETTI, Francesco, Teoras del cine, Madrid, Ctedra, 1994.
DELEUZE, Gilles, La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1, Barcelona, Paids, 1984.
DELEUZE, Gilles, La imagen-tiempo. Estudios sobre cine 2, Barcelona, Paids, 1987.
EISENSTEIN, Sergei M., La forma del cine, Mjico D. F., Siglo XXI, 1986.
EISENSTEIN, Sergei M., El sentido del cine, Mjico, D. F., Siglo XXI, 1990.
JAMESON, Fredric, La esttica geopoltica. Cine y espacio en el sistema mundial, Barcelona, Paids, 1995.
KRAKAUER, Sigfried, De Caligari a Hitler, Barcelona, Paids, 1985.
LVY, Pierre, Cibercultura, Barcelona, Anthropos, 2007.
LIPOVETSKY, Gilles, SERROY, Jean, La pantalla global, Barcelona, Anagrama, 2009.
METZ, Christian, El significante imaginario, Barcelona, Paids, 2001.
METZ, Christian, Ensayos sobre la significacin en el cine, Barcelona, Paids, 2002.
MORIN, Edgar, El cine o el hombre imaginario, Barcelona, Paids, 2001.
MULVEY, Laura, Placer visual y cine narrativo, Barcelona, Episteme, 1994.
ROMAGUERA, Joaquim, ALSINA, Homero (eds.), Textos y manifiestos del cine, Madrid, Ctedra, 1989.
SNCHEZ, Sergi. Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporneo. Ediciones de la
Universidad de Oviedo. Oviedo, 2013.
SNCHEZ-BIOSCA, Vicente, Cine y vanguardias artsticas: Conflictos, encuentros, fronteras, Barcelona,
Paids, 2004.
SHAVIRO, Steven, Post-cinematic affect, Winchester, Zero Books, 2010.
STAM, Robert, Teoras del Cine: una introduccin, Barcelona, Paids, 2001.
TARKOVSKI, Andrei, Esculpir en el tiempo, Madrid, Rialp, 1991.
ZIZEK, Slavo, Lacrimae rerum, Madrid, Debate, 2006.