You are on page 1of 42

Simposi Decleg del CECV

343 Propostes dacci


Simposio Declogo del CECV
343 Propuestas de accin
La llarga marxa cap al consens

El present document de recomanacions de millora suposa una nova fase dun llarg
procs, el procs del consens que va comenar a loctubre de 2011, quan els grups
parlamentaris dEsquerra Unida, Comproms i el Socialista per aquell temps en
loposici van realitzar la proposta de crear una comissi no permanent per a
estudiar les tcniques i actuacions per a millorar el rendiment escolar i les possibilitats
docupaci dels joves; proposta a la qual va donar suport el grup parlamentari
Popular. La comissi que es va constituir finalment el 16 de desembre daqueix mateix
any aprovaria amb posterioritat, per unanimitat, el seu pla de treball i calendari de
compareixences.

En aquesta comissi, van comparixer durant quasi tres anys 26 persones de diversos
perfils i procedncies, tots ells compartien una preocupaci comuna, la millora del
sistema educatiu de la Comunitat Valenciana; a aquesta comissi van ser convocats
experts de reconegut prestigi, representants dorganitzacions sindicals, representants
de lalumnat i de famlies, agents socials, membres de ladministraci i un llarg etctera
de personalitats representatives de leducaci a la Comunitat. Finalment, el 26 de mar
de 2015 les Corts van aprovar la resoluci 566/VIII tamb per unanimitat, i assent un
precedent que marcaria el cam reprs per aquest Consell Escolar amb posterioritat.

La resoluci va marcar una important fita ja que per primera vegada es va aconseguir
en el si de les Corts un consens essencial entre tots els grups poltics tant en el
diagnstic, en considerar els alts ndexs de fracs i aband escolar com un problema
de primera magnitud que condicionava el desenvolupament futur de la nostra
societat, com en la necessitat darticular un conjunt de mesures encaminades a posar
fi a aquest problema.

Aquesta experincia positiva va posar de manifest la necessitat del consens com a


objectiu bsic a aconseguir en el desenvolupament i configuraci duna qesti tan
transcendent per al nostre desenvolupament present i futur com s el nostre sistema
educatiu. Un consens que ha danar ms enll del plnol poltic i ha de traslladar-se
tamb al plnol social, s a dir, a la Comunitat Educativa. Els nous reptes als quals
hem de fer front i la realitat social sempre canviant van propiciar lapertura del debat
en aquest Consell Escolar, que va prendre la decisi, igual que ho van fer els nostres
poltics, de bandejar tant com fra possible el conflicte del debat educatiu i de tractar
daconseguir acords en all fonamental. Un consens per a dotar destabilitat el nostre
sistema, reprenent el precedent tan positiu que van assentar les Corts i continuar aix
el treball daquesta comissi i que don lloc al que coneixerem com el procs de El
Teularet.

Aquest procs de treball que sha gestat al llarg de lltim any t com a nica finalitat
sistematitzar, mitjanant un decleg deixos estructurats entorn de la seua temtica
que marquen objectius estratgics, una srie de propostes dacci concretes
encaminades a la millora del sistema educatiu valenci. Mesures, extretes des
dun procs de deliberaci i participaci conjunta sense precedents en la histria
del nostre Consell Escolar, en el qual van estar representats tots els sectors de la
Comunitat Educativa, que cerquen, mitjanant el consens, oferir una visi de futur de
cap a on han dencaminar-se les poltiques educatives de la nostra administraci.
Amb posterioritat i per a millorar el document, la participaci en aquest va ser
ampliada i complementada mitjanant la metodologia Delphi per a fer extensible
a tots els consellers la capacitat daportar les seues opinions i consideracions,
aix com deliminar all que suscitara conflicte; doncs com sha esmentat amb
anterioritat el consens s el valor fonamental daquest treball.

Si larticle 4.3 del Reglament del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana estableix
la capacitat daquest informe dincloure recomanacions a ladministraci educativa,
la intenci darrere de tot aquest ingent treball va molt ms enll del carcter
formal de qu el revesteix la norma, ats que aquest document est creat per la
Comunitat Educativa i est dirigit a ella mateixa a ms de ladministraci. Doncs els
apartats i recomanacions ac recollides serviran per a articular el debat tamb de
les organitzacions representatives de la societat valenciana, de manera que suposa
un pas ms en el procs encara no concls cap al consens que ens ha de portar a
assentar les bases del futur de la nostra educaci.
1. Alumnat ciutad i protagonista d) Considerar lalumnat com un ens
actiu del seu aprenentatge pels i per les
a) Revisar i reflexionar sobre el professionals de leducaci
paper que t hui lalumnat en el seu
aprenentatge  Formaci del professorat dacord
amb una redefinici dels rols tant del
 Revisi i reformulaci del concepte de docent com de lalumnat
participaci perqu no quede redut
al seu significat de representaci e) Facilitar condicions que facen
 Canvi del terme delegat de classe possible la participaci de lalumnat en
per representant de grup-classe el propi aprenentatge
 Arreplega dun cens de lalumnat
representant de grup-classe o de  Reducci de les rtios dalumnat en
centre les aules
 Creaci dun banc de bones  Facilitaci de lescolaritzaci de
prctiques que facilite al professorat la lalumnat en els seus propis municipis
tasca de reproduir experincies dxit  Creaci de beques per compensar
sobre el paper de lalumnat en el seu les desigualtats econmiques
procs daprenentatge familiars amb lajuda de lAMPA per a
la seua implementaci
b) Crear mecanismes que ajuden a  Creaci de beques i ajudes
superar les situacions que puguen destinades a assegurar la mobilitat i
derivar en abandonament escolar el transport de lalumnat
 Redacci dun estatut dinclusi de
 Atenci a lalumnat amb barreres per lalumnat que incorpore leducaci
a laprenentatge i la participaci en no formal i que contemple els
letapa postobligatria en els centres canals de participaci institucionals,
finanats amb fons pblics les mesures de promoci de la
 Coordinaci amb els serveis socials participaci i els incentius a la
municipals per garantir els serveis participaci de lalumnat
complementaris mnims dirigits a  Modificaci del currculum articulant-
lalumnat amb caracterstiques socials lo per mitj de les competncies
singulars bsiques

c) Ensenyar lalumnat a aprendre a f) Buscar espais i canals per vehicular


participar en la dinmica escolar la participaci de lalumnat en la seua
leducaci
 Potenciaci de la participaci com a
competncia en el currculum  Informaci a lalumnat dels canals de
 Elaboraci de campanyes de participaci existents en els centres
sensibilitzaci per a promoure la  Resposta a les demandes o
participaci suggeriments que arriben a la bstia
 Creaci en els centres dun pla del centre efectuades per lalumnat
de participaci dimplementaci  Modificaci de la normativa que
obligatria que derive del consens de regula el consell escolar a fi de
tots els sectors educatius fomentar la participaci de lalumnat
 Integraci i foment de la participaci  Creaci duna mesa de lalumnat per
en el pla tutorial tant en la potenciar la figura del Consell de
seua elaboraci com en el seu representants del grup-classe
desplegament
 Impuls dels mitjans socials com a  Motivaci de la participaci real de
canals de participaci a labast de tota les famlies en el centre
la comunitat educativa  Creaci de clima de convivncia
 Realitzaci denquestes peridiques i eradicaci de sentiments de
en qu lalumnat valore el procs marginalitat entre les famlies
daprenentatge en el centre  Abordatge dactivitats formatives
destinades a les famlies en els centres
g) Promoure la participaci activa, crtica  Ensenyament des de la formaci
i responsable de lalumnat, dins i fora del universitria de la importncia
centre educatiu dincloure les famlies en laula
 Plasmaci en projectes i documents
 Participaci de lalumnat en altres del concepte de famlia com una
organitzacions i institucions i realitat diversa
promoci de vincles de collaboraci  Revisi de la normativa existent i
entre el teixit associatiu del barri o actualitzaci del concepte de famlia
poble i els centres educatius
 Creaci dun rgan defensor de b) Millorar les condicions estructurals de
lalumnat que atenga totes les les famlies perqu puguen oferir uns
qestions que li afecten entorns favorables de socialitzaci
 Promoci dassociacions dalumnat
que tinguen incidncia fora dels  Individualitzaci de les ajudes
centres econmiques
 Creaci duna oficina de lalumnat  Potenciaci de leducaci infantil per
amb persones interlocutores en els promoure la conciliaci laboral
municipis, que vehiculen les seues  Reconeixement de la importncia
demandes i propostes vital de letapa deducaci infantil com
a primer tram del sistema educatiu
envers el qual sha de potenciar una
2. Els entorns familiars i socials actitud positiva
 Comproms des de lAdministraci
a) Plantejar estratgies en els centres perqu els xiquets i les xiquetes
que propicien la proximitat i la puguen donar resposta a les seues
participaci de les famlies en la vida necessitats en tot tipus de centres i
escolar dotaci de recursos a lalumnat amb
barreres per a laprenentatge i la
 Implicaci de les famlies en letapa participaci
dinfantil  Poltica destinada a garantir el dret de
 Participaci de les famlies en la gaudir del temps de cura a les famlies
redacci del Projecte Educatiu de  Facilitaci de laccs i la participaci
Centre als centres pblics als centres de lalumnat amb barreres
 Disseny dobjectius educatius comuns per a laprenentatge
entre professorat i famlies que  Ampliaci de la xarxa descoles
marquen la coresponsabilitat en infantils per afavorir leducaci pblica
leducaci de lalumnat i gratuta en les primeres etapes de
 Intervenci del professorat en lentorn la vida
social de lalumnat per observar-lo en
el seu context de referncia
 Promoci dels vincles emocionals,
de collaboraci i respecte entre
professorat i famlies
c) Reformular i promoure els consells  Recopilaci de documentaci i
escolars com a canals de participaci informaci que faa referncia a
lentorn social i familiar de lalumnat de
 Redefinici de la composici del fcil accs al conjunt del professorat
consell escolar de centre i cerca de  Creaci duna guia de formaci i
la paritat entre totes les figures actuaci sobre pautes a seguir perqu
 Anlisi de les possibilitats per a fer les famlies sintegren i contribusquen
compatibles els temps escolars i a millorar lentorn
laborals  Disseny daccions extracurriculars
 Potenciaci del consell escolar fonamentades en la implicaci de
municipal com a eina de participaci lentorn en el centre educatiu com a
de les famlies compensador de desigualtats
 Campanyes destinades a fomentar la  Establiment dun protocol davant dels
participaci en el consell escolar casos dalumnat amb barreres per a
 Resposta de lAdministraci a les laprenentatge i la participaci que
propostes que es fan des dels involucre tots els estaments implicats
consells escolars, fins i tot quan la  Potenciaci del paper de les
demanda estiga en procs danlisi associacions de mares i pares de
i estudi lalumnat com a element de vincle
 Potenciaci dels consells escolars amb lentorn prxim
des de lAdministraci  Distribuci de la diversitat entre els
 Nova regulaci del Consell Escolar centres, sense descurar els contextos
de la Comunitat Valenciana que de referncia de lalumnat, per evitar
contemple mesures destinades a la centres de diverses categories
participaci de lalumnat  Treball de superaci destereotips
 Regulaci de lexistncia dun i expectatives del professorat en
Reglament Orgnic i Funcional i de relaci amb les famlies i lalumnat
consells escolars en els centres 0-3  Universalitzaci de lescolaritzaci de
0-3 anys i promoci de laccs gratut
d) Constituir els centres com a entorns  Potenciaci de les relacions entre els
de suport a les famlies i instruments centres educatius i el sistema sanitari
compensadors de les desigualtats socials per a donar resposta a les necessitats
de lalumnat i de les famlies
 Oferta de formaci a les famlies  Coordinaci dels centres amb altres
des de lescola de pares i mares, estaments i serveis sociosanitaris
extensible als representants de classe i  Potenciaci dels menjadors escolars
orientada a la formaci de formadors com a espais dhbits de vida
 Plantejament de mesures de suport a saludable
famlies amb dificultat en la gesti de  Universalitzaci del recurs del
la socialitzaci primria menjador amb la finalitat de palliar
 Formaci i professionalitzaci del desigualtats socials
tutor i la tutora en la identificaci de  Manteniment del servei de menjador
famlies amb alguna dificultat en la en els centres independentment de la
gesti de leducaci dels seus fills i jornada escolar
filles, aix com dotaci de recursos  Projecci del servei de menjador en
materials i humans necessaris per a els instituts de nova construcci
dur-ho a terme  Conversi del menjador en espai
educatiu, de respecte i convivncia
 Coordinaci de programes entre 3. El centre educatiu com a espai de
diferents estaments oficials i convivncia
associacions, destinats a lalumnat
expulsat a) Assumir prioritriament des del centre
latenci a la diversitat a favor de la
e) Crear vincles estrets entre els centres i convivncia i el respecte
els seus entorns
 Treball dels currculums des duna
 Prioritzaci de les propostes que perspectiva dintelligncies mltiples i
ofereix lentorn proper pel que fa a les des de diferents tipus daprenentatges
eixides extraescolars  Presa en consideraci de la
 Identificaci, des del centre, de talents diversitat funcional i de les barreres
actius del barri o de lentorn perqu arquitectniques en el disseny i
participen en activitats escolars i adequaci del centre
extraescolars  Modificaci de lordre que regula
 Dotaci de recursos especfics i de lEducaci Especial perqu aquesta
nous perfils professionals (treball sorganitze per etapes i cada etapa
social, personal animador, infermeria) adopte la gesti de la diversitat i la
que simpliquen en la dinmica de convivncia amb el fi que lalumnat
centre amb barreres per a laprenentatge i la
 Regulaci normativa i creaci duna participaci puga conviure amb els
borsa de voluntariat que participe en seus iguals
la dinmica del centre  Elaboraci o actualitzaci del Pla de
 Acreditaci del voluntariat i altres Convivncia i el Pla dIgualtat i del seu
agents sobre la base dunes compliment de manera consensuada
competncies per part de la per la comunitat educativa
Conselleria, amb la finalitat que  Prevenci dels moments en qu
puguen participar en el centre la convivncia falla i revisi dels
 Formulaci de propostes des dels protocols de detecci i actuaci
consells escolars municipals per en qestions com lassetjament i la
a implicar en leducaci totes les violncia de gnere, o qualsevol altre
persones que visquen en els barris o tipus de violncia a fi de dotar-los de
en els municipis ms recursos humans i formatius si
 Integraci dels diferents agents fra el cas
educatius dun entorn en els objectius  Creaci dinstruments que permeten
dels centres la detecci i mediaci dels conflictes
 Propostes dacci de la comunitat que es puguen donar en els centres
educativa per mitj del consell escolar  Desenvolupament de leducaci entre
pertinent iguals i aprofitament dels recursos i
 Potenciaci de poltiques educatives els espais informals de lalumnat per a
en els mitjans de comunicaci en millorar la convivncia mitjanant, per
qu es fomenten els bons hbits exemple, les assemblees de classe
i reivindicaci del control dels  Formaci incentivada en mediaci,
continguts de televisi adscrita als membres de la comunitat
 Creaci dun Consell Audiovisual on educativa
puguen intervenir famlies i alumnat
que revisen i controlen els continguts
b) Apropiar-se del centre com a espai  Obertura de laula a la participaci
significatiu per part de tots els agents daltres agents educatius i creaci de
educatius en la interioritzaci daquesta reagrupaments diversos
cultura de convivncia  Habilitaci despais de convivncia
en els centres, dels quals puguen fer
 Refor del vincle de lalumnat amb el s tant lalumnat com les famlies i el
seu centre de referncia tot mostrant professorat
aquest com un espai propi i de totes
les persones que hi conviuen e) Tenir el context molt present
 Assumpci de responsabilitats per per convertir el centre en espai de
part dels diferents actors educatius convivncia
aix com implicaci en els objectius
educatius i la identificaci amb lespai  Adaptaci del centre a la realitat del
 Concepci del centre com un seu entorn, fugint de reglamentacions
equipament de lentorn per tal de excessivament tancades, marcant
promoure que la comunitat, el barri uns mnims al Reglament Orgnic
o el municipi senta com a prpies i Funcional dels centres pblics i
les installacions educatives, sempre deixant marges dobertura perqu
respectant la propietat privada el centre es puga adaptar a la seua
realitat
c) Dinamitzar les eines de participaci  Disseny i promoci de la interacci
existents al centre i crear-ne de noves del centre amb el barri, el poble,
la comarca, en coordinaci amb
 Cessi despais de gesti propis a lAdministraci local i altres agents
lalumnat socials amb la finalitat de construir un
 Replantejament de la participaci i barri educatiu o municipi educatiu
del paper de les famlies i lalumnat als  Transformaci del centre en espai
consells escolars de centre integral per a poder ser utilitzat per
 Adequaci del funcionament i la altres associacions o entitats fora de
regulaci normativa dels centres que lhorari lectiu
imparteixen el primer cicle deducaci  Subscripci de convenis entre els
infantil centres i els municipis per a ampliar
 Potenciaci de les associacions dantic ls de les installacions i fer de lescola
alumnat del centre per promoure la un espai viu, obert i de trobada
seua implicaci com a voluntariat  s de les competncies dels consells
escolars de centre com a instrument
d) Redefinir els espais educatius per a la de rendibilitzaci de recursos
cultura de la convivncia  Divulgaci dels recursos que faciliten
la mediaci amb qu compta
 Disseny arquitectnic renovat dels lAdministraci pblica i el tercer
centres que conceba els diferents sector
espais com a espais multiusos per  Recopilaci dinformaci sobre els
trencar el concepte daula com a equips de mediaci existents en el
espai central de laprenentatge sistema educatiu valenci de cara a
 Diversificaci dels usos donats perfilar un diagnstic de la situaci
als espais existents al centre  Redisseny del model organitzatiu dels
per reconvertir-los en llocs centres que responga a les necessitats
daprenentatge i de classe dels Centres Rurals Agrupats
f) Detectar els centres de lentorn que  Promoci dun canvi de cultura entre
actuen com a vertaders espais de el professorat per aconseguir una
convivncia actitud positiva cap a laprenentatge
en i des daltres entorns
 Difusi de bones prctiques de
convivncia c) Fer s en la dinmica daula o
 Facilitaci de la interconnexi i el de centre de materials, recursos i
treball en xarxa dels serveis de metodologies provinents dentorns
mediaci dels centres diferents al formal

 s de productes culturals per a


4. Entorns daprenentatge no formals i reforar els aprenentatges didiomes
informals  Participaci social en les televisions i
promoci de la televisi educativa per
a) Identificar i promoure els espais i els a la formaci duna ciutadania crtica
entorns del centre on es dna leducaci  s de les Tecnologies de la
informal entre lalumnat Informaci i la Comunicaci amb
lobjectiu dampliar els espais
 Concepci del menjador com a espai formatius des duna perspectiva
daprenentatge important daprenentatge ubic, sense perdre de
 Refor del temps desbarjo de qualitat vista les desigualtats originades per
en els patis de les escoles la bretxa digital i social en laccs a
 Redisseny dels espais de pati perqu aquestes tecnologies
lalumnat shi puga apropiar i es  s didctic de les tecnologies de la
puguen promoure activitats ldiques i informaci i la comunicaci a laula
educatives tot cercant la forma daprofitar-les
 Reconeixement de la importncia en laprenentatge formal, i inclusi
que t el joc i de les interaccions que de les xarxes socials pensant tamb
afavoreix tenint en compte tamb la en laprofitament laboral futur
influncia daquest factor en la salut de lalumnat, i en leducaci en
fsica ciberconvivncia
 Dotaci de les biblioteques dels
b) Identificar actius provinents dels centres i les biblioteques municipals
entorns de referncia i promoure la seua de materials que siguen atractius per
participaci activa en els centres a lalumnat

 Cooperaci perqu les associacions


amb bagatge participatiu tinguen un 5. La tasca educativa i les condicions de
rol actiu en els centres treball
 Control de les activitats promogudes
des daquestes vies, de manera que a) Atendre la complexitat de la gesti
tinguen objectius educatius clars i no dels centres i les aules actuals de
responguen a criteris arbitraris manera ms individualitzada amb unes
 Observaci de limpacte de les condicions estructurals de base
tecnologies de la informaci i la
comunicaci per dissenyar com  Reducci de la rtio alumnat-grup i
integrar-les de forma positiva en alumnat-professor o professora
lmbit educatiu
 Incorporaci en els centres i en laula b) Crear condicions laborals adequades
de nous perfils professionals, com ara perqu el professorat puga dur a terme
treballadors i treballadores socials, la seua tasca en les millors condicions
educadors i educadores socials,
mediadors i mediadores escolars i  Reducci dhores lectives
tamb professionals sanitaris  Oferta pblica docupaci suficient
 Estudi seris sobre les plantilles de per garantir lestabilitat de les plantilles
professorat actuals, revisi i millora i la consolidadi de llocs definitius
per tal de cobrir totes les necessitats  Millora de les condicions laborals
de lalumnat del professorat inter, incloent-hi la
 Aplicaci del criteri dimmediatesa reducci de la seua mobilitat
en els casos de substitucions del  Ampliaci del catleg de les
professorat malalties professionals que afecten el
 Racionalitzaci pel que fa a la professorat
quantitat i qualitat dels recursos  Establiment de protocols i
disponibles en els centres educatius planificaci de vigilncia de la salut
 Promoci de lavaluaci sobre la dels professionals docents amb la
dinmica de centre per part del promoci dun pla de salut i la creaci
professorat, de les famlies i de dun observatori de la salut
lalumnat  Augment del reconeixement social
 Promoci de la cultura davaluaci dels i les professionals de leducaci
peridica de la tasca docent, atenent fent ms visible la tasca que duen a
entre altres a objectius dinnovaci i terme
millora en la integraci amb lentorn  Adequaci de les retribucions salarials
i el grau de consecuci i no sols de a les responsabilitats i exigncies de la
parmetres quantitatius tasca docent
 Assumpci de tot el personal que  Promoci de la conciliaci entre
treballa en els centres educatius la vida familiar i la vida laboral del
pblics per la Conselleria amb professorat, de totes les persones
competncies en matria educativa treballadores dels centres aix com de
 Estudi rigors de la funci directiva les famlies de lalumnat
dels centres  Revisi de la Llei dAutoritat del
 Facilitaci de la tasca de direcci del Professorat per avanar cap a un
centre, tot dissenyant un bon pla de Estatut del Docent
formaci inicial dels equips directius,  Millora de les estratgies i els dissenys
evitant els cossos de direcci i de la funci docent per fer possibles
professionalitzant-la, a ms de dotar-la les adaptacions per motius de salut
de recursos laboral sense abandonar la funci
 Reducci de la itinerncia educativa
del professorat dels Serveis
Psicopedaggics Escolars; augment c) Revisar la formaci inicial del
de les plantilles o creaci dun professorat per adaptar-se al context
departament dorientaci en tots els actual de canvi
centres educatius
 Reducci de les tasques  Exigncia duna titulaci de grau
burocrtiques que recauen sobre els superior per als educadors i les
docents per a incrementar el temps educadores de Primria, com ara
datenci en laula Formaci en atenci sociosanitria o
Integraci social
 Conciliaci de la formaci inicial  Vinculaci de lacreditaci com a
universitria amb la realitat de laula i docent a un perode de prctiques
vinculaci a la formaci permanent retribudes
implementant la relaci dels Centres
de Formaci i Recursos Educatius amb
la Universitat 6. Poltiques educatives
 Revisi de la formaci del Mster
de Secundria adaptant-lo a una a) Revisar i reformular lobjecte dinters
vertadera capacitaci per a lexercici de les poltiques educatives actuals
de la docncia
 Reconeixement i salari als professors  Reconeixement de lalumnat en
i professores tutors dels i les alumnes lelement de referncia de totes les
de prctiques de Graus i Mster lleis i normes
 Aportacions i suggeriments al disseny  Conceptualitzaci de leducaci
del Mster de Secundria des de la incloent-hi el vessant social
Conselleria dEducaci  Conscienciaci de la societat perqu
leducaci siga entesa com un dret i
d) Promoure la formaci permanent un servei pblic
per a la professionalitzaci contnua i  Acceptaci de la importncia del
la millora en el sector de leducaci, i cicle 0-6 perqu en aquesta etapa es
eliminar les barreres que la dificulten desenvolupen tant les aptituds com
les actituds dels xiquets i les xiquetes
 Revisi de la composici i el  Incorporaci de la poltica educativa
funcionament dels Centres de digualtat de gnere i desplegament
Formaci i Recursos Educatius per a de mesures coeducatives en contra
garantir-ne la xarxa tot recuperant la de la violncia des de letapa dinfantil
comarcalitzaci daquests i latenci  Desenvolupament dun Pla contra
per barris lassetjament escolar i un Pla de
 Ampliaci dels recursos dels Centres detecci del maltractament familiar
de Formaci i Recursos Educatius,  Evitaci de les expulsions de xiquets
especialment en Tecnologies de i xiquetes dels centres promovent
la Informaci i la Comunicaci, altres vies o formes datenci
perqu puguen oferir una formaci educativa i, per als casos dexpulsi,
permanent de qualitat al professorat regulaci de programes destinats a
 Visibilitzaci de la tasca que lalumnat expulsat
compleixen els Centres de Formaci  Observaci dels entorns on tenen
i Recursos Educatius com a referents impacte les poltiques educatives per
de recursos educatius innovadors a tal davaluar-le i reformular-les si fa
disposici del professorat per aplicar- el cas
los a laula  Revisi del concepte de qualitat que
 Formaci en gesti de les emocions sutilitza en la normativa actual
per als claustres de professorat
 Formaci permanent en lhorari b) Propiciar la interrelaci del centre
laboral i preferiblement lectiu amb lentorn de referncia perqu
 Oferta de formaci no solament les poltiques educatives no solament
destinada al professorat, sin a tots els incideixen en el centre, sin en tot el
professionals que estan en contacte context
amb lalumnat
 Creaci dentorns en lmbit de  Promoci de canals de
Secundria per a promoure la retroalimentaci entre les poltiques
convivncia de lalumnat amb i els agents amb introducci
barreres per a laprenentatge i la davaluacions dimpacte participades
participaci amb els seus iguals  Coordinaci entre lmbit legislatiu,
 Planificaci de poltiques educatives lmbit cientfic i lmbit escolar,
de promoci de la salut enfocades atenent a les demandes de la
al desenvolupament integral de societat, per a dissenyar les poltiques
lalumnat i la prevenci de les educatives
conductes de risc  Avaluaci peridica de la tasca
 Obertura dun debat en el Consell professional del professorat i de tot el
Escolar de la Comunitat Valenciana sistema educatiu
sobre aquells serveis que sn  Reflexi sobre les poltiques
correctors de les desigualtats per educatives en la Comissi dInnovaci
nodrir-se dopinions dexperts i Educativa del Consell Escolar de la
expertes, i destudis fets, a fi que les Comunitat Valenciana
conclusions del Consell Escolar siguen  Establiment del carcter permanent
preses en consideraci i compten de la Comissi de Consens del
amb un pla daplicaci Consell Escolar tenint en compte la
 Recuperaci dels dinars preparats al dinmica i metodologia participativa
centre en els menjadors dels centres  Aprofitament de les xarxes socials
i promoci de menjadors arrelats per a fer processos de consulta en la
al medi, sempre que els espais i les comunitat educativa
condicions sanitries ho permeten  Publicaci en el web de Conselleria
 Anlisi de limpacte que tenen les de tota la informaci dinters per a la
decisions que es prenen en relaci comunitat educativa
amb leducaci en la salut i el benestar  Inclusi de la veu dels centres per a
per tal que les conclusions del Consell redactar els documents normatius
Escolar de la Comunitat Valenciana  Creaci dobservatoris en els quals
siguen preses en consideraci i haurien de participar ladministraci i
compten amb un pla daplicaci altres agents socials sobre els temes
 Reestructuraci i increment de dinters per a la comunitat educativa,
les ajudes a les Associacions de on sarrepleguen procediments i
Mares i Pares de lAlumnat, atenent pautes de qualitat
bsicament a objectius i a la seua  Definici sobre all que la comunitat
consecuci educativa considera xit escolar i
fracs escolar
c) Introduir la participaci i el consens  Participaci en la definici del
com a element fonamental de les programa de necessitats de la
poltiques educatives comunitat educativa i en el disseny
dels centres
 Consens de la comunitat
educativa pel que fa al disseny i la d) Els canvis constants de normativa
implementaci de les poltiques aix com la falta de recursos personals
educatives i materials constitueixen una barrera
 s duna estructura i dinmica fonamental per a implementar les
participativa del Consell Escolar de la poltiques pbliques educatives
Comunitat Valenciana que oferisca
canals dimplicaci directa i espais de
consens
 Acord de lnies generals al voltant de  Anlisi dels sistemes educatius daltres
leducaci consensuades per tots els pasos i extracci dinferncies
partits i els agents socials aplicables a la realitat valenciana
 Creaci de poltiques educatives de  Desvinculaci de la remuneraci a
consens per a forjar les bases dun lavaluaci docent i a la formaci
futur Pacte Educatiu permanent (sexennis)
 Canvi cultural que aposte per pensar  Revisi de la Formaci Professional
els pressupostos destinats a educaci per veure si sha aplicat segons que
com a inversi de futur i no com a shavia dissenyat i, si no sacompleix,
despesa replantejar-ne el model
 Equiparaci dels pressupostos  Creaci de poltiques que integren
educatius amb els daltres pasos de el voluntariat per a donar-los
lentorn reconeixement
 Reconeixement social i econmic
e) Cal revisar i reformular els elements dels i les professionals de letapa de
que defineixen la dinmica educativa 0-3 anys
actual  Avaluaci de carcter formatiu i
homologatori dels centres on savalue
 Contemplaci en el currculum el grau desfor que costa obtenir el
dels diferents temps que demana graduat en cada centre
leducaci durant tota lescolaritzaci  Ampliaci del concepte i els objectius
 Organitzaci per etapes de leducaci del procs davaluaci perqu
especial siga contnua i formativa a ms de
 Canvi profund del model diferenciada i sumativa
del currculum de lEducaci  Aplicaci del criteri del rendiment
Primria basat tradicionalment en satisfactori i no solament el del
lassignaturitzaci del coneixement rendiment suficient a lavaluaci
 Potenciaci del valenci en el sistema  Canvi en tot el sistema educatiu sobre
educatiu, apostant per un model els tipus davaluaci amb adequaci
en el qual la llengua minoritzada, el  Gratutat de 0-18 anys
valenci, siga la llengua prioritzada  Augment del marge dacci dels
 Manteniment i increment de pressupostos amb els quals compta
lensenyament de i en valenci cada centre
assegurant la possibilitat de  Dotaci de condicions als centres
matriculaci des de linici de letapa perqu es puguen desenvolupar
dEducaci Infantil, i al llarg de accions educatives fora de lhorari i
lensenyament obligatori (Primria el perode lectiu, tot comptant amb
i Secundria), i postobligatria la collaboraci i la implicaci dels
(Batxillerat, FP i Universitat), sempre ajuntaments i les mancomunitats
respectant lopci triada per les comarcals
famlies
 Convivncia dambdues llenges
oficials i langls
 Capacitaci en valenci de tot el 7. Cultura de la participaci
professorat, incls el personal de
substituci a) Atendre la veu de lalumnat sobre la
 Regulaci de ls del valenci en seua prpia educaci per convertir la
letapa 0-3 participaci en un hbit, tant dins com
fora de laula
 Educaci en la participaci, incloent-la  Creaci de comissions de treball
com a competncia en el currculum temtiques que faciliten la participaci
des del cicle dInfantil fins a les etapes de les famlies en el centre
superiors  Desplegament de campanyes
 Apoderament de lalumnat efectives, a travs de diversos canals,
perqu participe en els rgans de per a promoure la participaci de les
representaci tot transmetent-los la famlies en els centres
importncia de la tasca  Garantia de transparncia i
 Foment del vincle i el treball en xarxa dadaptaci a la norma per part de
entre els rgans de representaci de les Associacions de Mares i Pares de
lalumnat en diferents nivells territorials lAlumnat
i de les seues organitzacions
 Regulaci i facilitaci de les d) Fer entendre als centres que la
assemblees del grup-classe i dels/de participaci s un pilar fonamental de les
les representants del grup-classe seues dinmiques
 Augment del temps destinat a les
tutories en lEducaci Primria  Inclusi als Reglaments Orgnics
i Funcionals obligatriament de
b) Donar resposta a la intervenci dels mesures de participaci, amb
i de les professionals en la presa de expressi que el Consell Escolar haur
decisions que afecten el funcionament de vetlar pel seu acompliment
del centre  Devoluci informada dels resultats en
tots els processos participatius que
 Formaci del professorat en sengeguen
participaci i que aquest, al seu torn,  Informaci a lalumnat dels canvis que
forme lalumnat suposa la seua participaci directa en
 Foment despais comuns de la dinmica del centre
reflexi, de dileg i formaci per al  Introducci de mecanismes que
professorat, tot potenciant-los en els faciliten la participaci de la comunitat
centres, els municipis i les comarques, educativa en la redacci dels
amb major implicaci dels centres de documents del centre i avaluen la
formaci del professorat participaci en aquests

c) Fer participar les famlies en leducaci e) Recuperar eines de participaci de


dels seus fills i les seues filles, ats que centre desactivades i proposar-ne de
en sn un dels agents responsables noves

 Promoci de la participaci de  Recuperaci de les competncies


les famlies en els centres tot del Consell Escolar de Centre com
informant-los de limpacte de la seua a rgan legtim de participaci i
participaci directa ampliaci dels assumptes en qu
 Potenciaci de les escoles de mares el criteri del Consell Escolar de la
i pares existents en els centres amb Comunitat Valenciana siga decisori
adequaci dels seus horaris als horaris  Formaci dun consell de
de les famlies representants de grup-classe que
 Concepci del centre com un actue com a rgan collegiat del
espai on tamb poden participar centre
activament les famlies des de letapa
dInfantil fins als nivells superiors
 Creaci despais de dileg, frums, on  Animaci a la participaci de lalumnat
lalumnat participe des de les primeres en el Consell Escolar Municipal i
etapes educatives en qestions inclusi de la seua representaci en el
relatives a la seua educaci Consell Escolar Comarcal
 Establiment de cercles de participaci  Reequilibri de la representaci dels
en els centres on tinguen veu tots els sectors en el Consell Escolar de la
sectors Comunitat Valenciana (sobretot
 Potenciaci de la vinculaci dels dels sectors que no estan dins de
representants de grup-classe al lAdministraci)
Consell Escolar per tal de donar-hi pes
a les seues propostes i demandes h) Promoure la cultura de la participaci
 Augment del pes de la representaci des de lAdministraci
dEducaci Infantil en el consells
escolars de centre  Establiment de mecanismes de
 Creaci de mecanismes davaluaci transparncia i participaci en la
participativa sobre qestions que decisi dels indicadors de qualitat
afecten el centre, destinats a tots els educativa
sectors tot preveient la participaci en  Responsabilitzaci de lAdministraci
el disseny dels instruments davaluaci per respondre qualsevol pregunta,
 Redacci de normativa prpia per suggeriment o queixa que li arribe
a cadascun dels rgans i sectors  Revisi de taxes administratives
que puga garantir tant els drets com obligatries per a dur a terme
els deures de participar, fent que la determinats trmits, com ara
participaci siga efectiva. constituir-se en associaci i facilitaci
dels trmits de manera informtica
f) Reconixer els centres que gestionen
la participaci de la comunitat educativa
amb xit 8. La mirada oberta al mn en canvi:
models pedaggics innovadors
 Recopilaci i compartici dun
catleg de bones prctiques a) Incloure la innovaci com una nova
sobre participaci per tal de fer-lo cultura en tots els centres
accessible mitjanant el web, en
les escoles de pares i mares, i altres  Promoci de projectes de recerca en
mbits els centres educatius
 Promoci de programes europeus
g) Repensar la participaci en el Consell que impliquen treball en xarxa
Escolar i coordinaci entre centres aix
com intercanvis entre comunitats
 Revisi de la composici dels autnomes diferents
consells escolars i reequilibri de la  Potenciaci de la formaci en els
representaci tendint a la paritat dels centres en matria de models
diferents sectors pedaggics innovadors, amb
 Retorn del protagonisme de la lautonomia formativa de cadascun
comunitat educativa en el Consell dells i amb el suport hum i material
Escolar Municipal dels centres de professorat, de les
 Potenciaci dels consells escolars universitats, etc.
de centre, municipals i de lmbit  Disposici de permisos remunerats
comarcal per a projectes de recerca amb
aplicabilitat en el centre
 Desenvolupament de la cultura  Aprenentatge, per a fer un s adequat
davaluaci participativa del procs de les tecnologies de la informaci
educatiu i comunicaci, de la discriminaci
 Promoci de la creativitat docent de crtica de les fonts dinformaci de
materials propis que sadeqen a la qualitat
realitat de lalumnat i aprenentatge  Garantia de laccs universal de
de programes dautoedici que lalumnat a les tecnologies de la
permeten la creaci de materials informaci i comunicaci
 Reflexi sobre el temps daula com un  Formaci dirigida a les famlies per a
temps en el qual es practiquen els posar en valor noves metodologies i
continguts; aquest temps no hauria de laprenentatge amb tecnologies de la
ser sols dexposici informaci i comunicaci a casa
 Promoci del treball per projectes
i de laprenentatge-servei, els quals c) Entendre la innovaci com una
combinen laprenentatge formal i no competncia del professorat, tant en la
formal en totes les etapes educatives seua formaci inicial com en la formaci
 Prioritzaci de les eines permanent
daprenentatge sobre els continguts
 Destinaci de pressupostos a la  Formaci en models pedaggics
innovaci i establiment dincentius innovadors per a canviar les
o premis als que siguen ms perspectives i les metodologies del
interessants professorat
 Ampliaci de lespai educatiu, el qual  Formaci destinada al professorat
no pot quedar limitat a laula sobre metodologies participatives i
 Potenciaci de les metodologies collaboratives
reeixides, i inclusives i participatives  Aprofitament de la filosofia de
 Potenciaci de la creativitat i la laprenentatge-servei com a
imaginaci en totes les matries metodologia a utilitzar en laula
 Canvi del currculum per a donar  Inclusi en el currculum de les
flexibilitat al professorat i enfocament universitats dels nous models
cap a la consecuci dobjectius i de pedaggics
capacitats  Formaci online i semipresencial
 Promoci de lensenyament incentivada perqu arribe al mxim
multidisciplinari i per mbits del professorat
 Disseny mixt daccions de formaci
b) Incloure la innovaci com a nova presencial i online adreades a tot el
cultura que concerneix ntegrament als claustre
centres  Formaci pedaggica especfica
del professorat de Secundria, per
 Augment, millora i actualitzaci de a dinamitzar la introducci de la
les tecnologies de la informaci i innovaci i el treball cooperatiu i en
comunicaci en els centres equip
 Garantia dinfraestructures per al bon  Participaci de personal de
funcionament de les tecnologies de la lAdministraci (professorat), de
informaci i comunicaci en laula la Facultat de Pedagogia i daltres
 Acompanyament dun canvi facultats en el disseny i impartici del
metodolgic en la introducci de Mster de Secundria
nous recursos de les tecnologies de la  Allargament dels temps de prctiques
informaci i comunicaci del Mster de Secundria
 Major contacte i relaci entre el  Difusi dels projectes i premis
professorat del grau de Magisteri i la dinnovaci existents
realitat de laula  Celebraci de jornades anuals i
 Generalitzaci i millora de la bianuals sobre models innovadors
coordinaci entre Centre de Formaci  Atenci al plantejament cientfic de
i Recursos Educatius i la formaci en la innovaci, tant de lavaluaci de
les universitats propostes o mesures innovadores
 Dotaci de recursos econmics als plantejades i practicades per uns
centres concertats per a la formaci altres, com de lacostament de la
del professorat, i augment de places innovaci des del coneixement
adscrites cientfic
 Reconeixement de la carrera  Creaci duna base documental que
professional amb incentius del recupere el treball innovador del
professorat de Secundria propi context
 Recuperaci de la memria histrica,
d) Incorporar a la dinmica del centre que s patrimoni escolar, en relaci
altres perfils educatius innovadors amb la innovaci educativa en el
metodolgicament propi context

 Promoci de les accions formatives


compartides per tota la comunitat f) Revisar i reduir les barreres que
educativa dificulten la innovaci en els centres des
 Refor de les relacions amb els de lAdministraci.
entorns de referncia dels centres
 Promoci, entre el professorat, duna  Major flexibilitat del professorat per a
obertura davant la participaci la innovaci
dactors de la comunitat en laula  Dotaci duna major autonomia
 Promoci de la interconnexi i el pedaggica al professorat i als
treball en xarxa i collaboratiu entre el centres per a flexibilitzar lhorari i fer
professorat dels centres agrupaments flexibles
 Facilitaci, per part de lAdministraci,
e) Identificar i difondre experincies de la innovaci en els centres i en les
educatives innovadores de centre aules, fonamentalment en les tasques
burocrtiques
 Foment de lintercanvi dexperincies i  Revisi de la normativa perqu facilite
bones prctiques en educaci la innovaci educativa
 Revisi dels sistemes educatius i de  Revisi de les funcions dinspecci
les prctiques innovadores daltres perqu siga facilitadora de la
pasos i la seua inferncia aplicable a innovaci
la realitat valenciana
 Creaci de xarxes de centres
dInfantil, Primria i Secundria per a 9. Orientaci educativa, acadmica i
fer intercanvis de bones prctiques i professional
noves metodologies
 Creaci de premis i reconeixements  Creaci de la figura de mentor o
relacionats amb laplicaci de noves mentora de lalumnat, principalment
metodologies en laula en els cursos de finalitzaci detapa,
 Elaboraci dun repositori de bones i amb qui lalumnat establiria una
prctiques i actuacions dxit per a relaci estreta de confiana
posar-les en com
 Substituci dels serveis  Manteniment de lalumnat dels seus
psicopedaggics escolars per la grups diguals tant en el temps lectiu
incorporaci de lOrientaci en els aix com en el de temps doci
equips educatius de Primria  Recuperaci de la diagnosi
 Potenciaci de la participaci activa primerenca i la intervenci en les
de lantic alumnat dels centres en primeres etapes descolaritzaci
lOrientaci sobre itineraris formatius,  Refor de lorientaci en Cicles
especialment en Secundria Formatius
 Cerca de mecanismes que
aconseguisquen implantar models c) Eliminar les barreres que dificulten la
dorientaci ms participatius tasca dorientaci

b) Revisar i reformular la funci que  Reducci de les rtios dalumnat per a


compleixen en lactualitat els serveis poder oferir un seguiment de qualitat
dorientaci  Ampliaci de lhorari dintervenci del
professorat de Pedagogia Teraputica
 Revisi de les programacions i i dAudici i Llenguatge amb lalumnat
els continguts del Departament amb barreres per a laprenentatge i la
dOrientaci en totes les etapes participaci ja que es resten hores de
 Prioritzaci de la intervenci, amb matries curriculars
especial atenci a lorientaci,  Augment dels recursos de la xarxa
incloent lassessorament als docents i del servei psicopedaggic escolar
a les famlies i eliminaci dun model centralitzat
 Potenciaci de la participaci del datenci per tal que els recursos
servei dorientaci en la resoluci de dorientaci educativa formen part de
conflictes que es puguen donar en la plantilla de cada centre
laula o en el centre  Contemplaci, des de la legislaci
 Major implicaci del servei laboral, de la disposici horria de les
dorientaci en el seguiment dels famlies per a poder fer-se crrec de
casos les situacions dalumnat amb barreres
 Augment de la funci informativa i per a laprenentatge i la participaci
de resoluci de dubtes dels serveis  Augment dels recursos materials i
dorientaci personals dels centres per a poder
 Promoci de la funci de connexi ampliar els horaris datenci en les
entre lescola i els recursos comunitaris famlies
sociosanitaris  Generaci, des del Cefire dInclusiva,
 Refor de lorientaci professional duna xarxa de coordinaci de
amb la incorporaci dels diferents bones prctiques dels serveis
agents socials sobretot a Secundria dorientaci i facilitaci de lintercanvi
 Augment de la participaci del dexperincies
departament dorientaci en les  Simplificaci dels protocols i els
tutories, insuficient especialment a documents burocrtics que sutilitzen
Secundria per part dels serveis dorientaci
 Disseny, supervisi i vetlament del Pla
dAcci Tutorial des del departament d) Promoure la coordinaci dels
dorientaci, amb la implicaci de la recursos dorientaci amb la resta de
Comissi de Coordinaci Pedaggica professorat del centre
i la collaboraci dels equips de tutors
i tutores
 Millora de la coordinaci i la relaci  Prioritzaci de ls de metodologies
entre el tutor i la tutora amb els equips didctiques que fomenten el dileg i
dorientaci per evitar situacions en lintercanvi didees entre lalumnat
les quals les famlies han de parlar
amb cadascun dels agents i les parts b) Promoure la tasca dels centres en
 Millora de la formaci especfica el camp de la mediaci i la resoluci
de tutories i professorat en la faceta pacfica de conflictes
orientadora de leducaci
 Cerca de lorigen dactituds que
e) Donar a conixer els serveis provoquen conflictes tant dins com
dorientaci i facilitar-hi laccs entre la fora de laula i dotaci deines per a
comunitat educativa prevenir-los
 Disseny daccions educatives al
 Informaci a les famlies sobre voltant de la resoluci de conflictes i
lexistncia i naturalesa daquest servei la mediaci
i acostament a les famlies  Foment de la formaci en mediaci i
resoluci pacfica de conflictes
 Implementaci de mesures
correctores de la conducta que
10. Educaci tica, social i cvica siguen reparadores i educatives
 Elaboraci de protocols de detecci
a) Impulsar un debat profund sobre els de problemes al si de les famlies i
valors que, des del sistema educatiu, coordinaci dels centres amb els
es volen transmetre a les noves serveis socials i altres institucions
generacions i donar-los un espai en el amb competncies en prevenci de
currculum maltractaments i abs infantil
 Elaboraci dun codi deontolgic pel
 Cerca del consens en la comunitat centre
educativa sobre els valors que es  Augment de la presncia de personal
volen transmetre a lalumnat educador en el claustre per a aportar
 Incorporaci en el currculum de soluci als problemes i conflictes.
reflexions al voltant de valors tics,
socials i cvics c) Crear espais que permeten el
 Ensenyament del Decleg del bon desenvolupament de la ciutadania activa
s de les tecnologies i formaci a en els centres i fora dells
Ciberconviure
 Formaci destinada a famlies i  Creaci dun frum tic en el centre
professorat en Tecnologies de la educatiu
Informaci i la Comunicaci  Formaci conjunta en el centre de
 Creaci duna plataforma per a la pares i mares, professorat i alumnat
prevenci de la violncia de gnere sobre temtiques relacionades amb
en les escoles els valors tics, la ciutadania activa, el
 Dinamitzaci de tallers i dinmiques racisme, la xenofbia i el sexisme
sobre la prevenci de la violncia de  Refor de les relacions i interaccions
gnere dels centres amb lalumnat, les famlies
 Coordinaci amb els consells escolars i el seu entorn
municipals per llanar campanyes  Creaci i promoci de les aules de
contra la violncia de gnere i convivncia
qualsevol altre tipus de violncia en
els centres educatius
d) Vetlar pel compliment dels valors
democrtics des de lAdministraci

 Garantia des de lAdministraci pel


que fa al compliment dels valors
democrtics en els centres
 Revisi i ampliaci de les funcions de
lobservatori de la convivncia escolar
 Compliment dels concerts educatius
des de lAdministraci i retirada del
carcter de concert a les escoles que
no sadapten als criteris legals
La larga marcha hacia el consenso

El presente documento de recomendaciones de mejora supone una nueva fase


de un largo proceso, el proceso del consenso que comenz en octubre de 2011,
cuando los grupos parlamentarios de Esquerra Unida, Comproms y el Socialista
en aquel entonces en la oposicin realizaron la propuesta de crear una
comisin no permanente para estudiar las tcnicas y actuaciones para mejorar el
rendimiento escolar y las posibilidades de empleo de los jvenes; propuesta que
fue respaldada por el grupo parlamentario Popular. La comisin que se constituy
finalmente el 16 de diciembre de ese mismo ao aprobara con posterioridad, por
unanimidad, su plan de trabajo y calendario de comparecencias.

En dicha comisin, comparecieron durante casi tres aos 26 personas de diversos


perfiles y procedencias, todos ellos compartan una preocupacin comn, la
mejora del sistema educativo de la Comunitat Valenciana; a esta comisin fueron
llamados expertos de reconocido prestigio, representantes de organizaciones
sindicales, representantes de alumnado y de familias, agentes sociales, miembros
de la administracin y un largo etctera de personalidades representativas de
la educacin en la Comunitat. Finalmente, el 26 de marzo del pasado ao 2015
les Corts aprobaron la resolucin 566/VIII tambin por unanimidad, sentando
un precedente que marcara el camino retomado por este Consell Escolar con
posterioridad.

La resolucin marc un importante hito debido a que por primera vez se alcanz
en el seno de les Corts un consenso esencial entre todos los grupos polticos tanto
en el diagnstico, al considerar los altos ndices de fracaso y abandono escolar
como un problema de primera magnitud que condicionaba el desarrollo futuro
de nuestra sociedad, como en la necesidad de articular un conjunto de medidas
encaminadas a poner fin a este problema.

Esta positiva experiencia puso de manifiesto la necesidad del consenso como


objetivo bsico a alcanzar en el desarrollo y configuracin de una cuestin
tan trascendente para nuestro desarrollo presente y futuro como es nuestro
sistema educativo. Un consenso que tiene que ir ms all del plano poltico y
debe trasladarse tambin al plano social, es decir, a la Comunidad Educativa. Los
nuevos retos a los que debemos hacer frente y la siempre cambiante realidad
social propiciaron la apertura del debate en este Consell Escolar, que tom la
decisin, al igual que lo hicieron nuestros polticos, de desterrar en la medida de
lo posible el conflicto del debate educativo y de tratar de alcanzar acuerdos en lo
fundamental. Un consenso para dotar de estabilidad a nuestro sistema, retomando
el precedente tan positivo que sentaron les Corts y continuando as el trabajo
de dicha comisin, dando lugar al que conoceramos como el proceso de El
Teularet.

Este proceso de trabajo, que se ha venido gestando a lo largo del ltimo ao,
tiene como fin nico sistematizar, mediante un declogo de ejes estructurados en
torno a su temtica que marcan objetivos estratgicos, una serie de propuestas
de accin concretas encaminadas a la mejora del sistema educativo valenciano.
Medidas, extradas desde un proceso de deliberacin y participacin conjunta
sin precedentes en la historia de nuestro Consell Escolar, en el que estuvieron
representados todos los sectores de la Comunidad Educativa, que buscan,
mediante el consenso, ofrecer una visin de futuro de hacia dnde deben
encaminarse las polticas educativas de nuestra administracin.

Con posterioridad y para mejorar el documento, la participacin en el mismo fue


ampliada y complementada mediante la metodologa Delphi para hacer extensible
a todos los consejeros la capacidad de aportar sus opiniones y consideraciones,
as como de eliminar aquello que suscitase conflicto; pues como se ha
mencionado con anterioridad el consenso es el valor fundamental de este trabajo.

Si bien el artculo 4.3 del Reglamento del Consell Escolar de la Comunitat


Valenciana establece la capacidad del presente informe de incluir
recomendaciones a la administracin educativa, la intencin detrs de todo
este ingente trabajo va mucho ms all del carcter formal del que le reviste la
norma, dado que este documento est creado por la Comunidad Educativa y
est dirigido a ella misma adems de a la administracin. Pues los apartados y
recomendaciones aqu recogidas servirn para articular el debate tambin de las
organizaciones representativas de la sociedad valenciana, de manera que supone
un paso ms en el proceso an no concluido hacia el consenso que nos debe
llevar a sentar las bases del futuro de nuestra educacin.
1. Alumnado ciudadano y protagonista  Integracin y fomento de la
participacin en el plano tutorial
a) Revisar y reflexionar sobre el papel tanto en su elaboracin como en su
que tiene hoy el alumnado en su despliegue
aprendizaje
d) Considerar el alumnado como un
 Revisin y reformulacin del ente activo de su aprendizaje por los y
concepto de participacin para que por las profesionales de la educacin
no quede reducido a su significado
de representacin  Formacin del profesorado de
 Cambio del trmino delegado de acuerdo con una redefinicin de los
clase por representante de grupo- roles tanto del docente como del
clase alumnado
 Recogida de un censo del alumnado
representante de grupo-clase o de e) Facilitar condiciones que hagan
centro posible la participacin del alumnado
 Creacin de un banco de buenas en el propio aprendizaje
prcticas que facilite al profesorado
la tarea de reproducir experiencias  Reduccin de las ratios de alumnado
de xito sobre el papel del en las aulas
alumnado en su proceso de  Facilitacin de la escolarizacin del
aprendizaje alumnado en sus propios municipios
 Creacin de becas para compensar
b) Crear mecanismos que ayuden a las desigualdades econmicas
superar las situaciones que puedan familiares con la ayuda de la
derivar en abandono escolar Asociacin de Madres y Padres del
Alumnado para su implementacin
 Atencin al alumnado con barreras  Creacin de becas y ayudas
para el aprendizaje y la participacin destinadas a asegurar la movilidad y
en la etapa postobligatoria en los el transporte del alumnado
centros financiados con fondos  Redaccin de un estatuto de
pblicos inclusin del alumnado que
 Coordinacin con los servicios incorpore la educacin no formal
sociales municipales para garantizar y que contemple los canales de
los servicios complementarios participacin institucionales, las
mnimos dirigidos al alumnado con medidas de promocin de la
caractersticas sociales singulares participacin y los incentivos a la
participacin del alumnado
c) Ensear el alumnado a aprender a  Modificacin del currculum
participar en la dinmica escolar articulndolo por medio de las
competencias bsicas
 Potenciacin de la participacin
como competencia en el currculum f) Buscar espacios y canales para
 Elaboracin de campaas de vehicular la participacin del alumnado
sensibilizacin para promover la en su educacin
participacin
 Creacin en los centros de un plan  Informacin al alumnado de los
de participacin de implementacin canales de participacin existentes
obligatoria que derive del consenso en los centros
de todos los sectores educativos
 Respuesta a las demandas o  Participacin de las familias en la
sugerencias que llegan al buzn del redaccin del Proyecto Educativo de
centro efectuadas por el alumnado Centro en los centros pblicos
 Modificacin de la normativa que  Diseo de objetivos educativos
regula el consejo escolar con objeto comunes entre profesorado
de fomentar la participacin del y familias que marquen la
alumnado corresponsabilidad en la educacin
 Creacin de una mesa del alumnado del alumnado
para potenciar la figura del Consejo  Intervencin del profesorado en
de representantes del grupo-clase el entorno social del alumnado
 Impulso de los medios sociales para observarlo en su contexto de
como canales de participacin referencia
al alcance de toda la comunidad  Promocin de los vnculos
educativa emocionales, de colaboracin y
 Realizacin de encuestas peridicas respeto entre profesorado y familias
en que el alumnado valore el  Motivacin de la participacin real
proceso de aprendizaje en el centro de las familias en el centro
 Creacin de clima de convivencia
g) Promover la participacin activa, y erradicacin de sentimientos de
crtica y responsable del alumnado, marginalidad entre las familias
dentro y fuera del centro educativo  Abordaje de actividades formativas
destinadas a las familias en los
 Participacin del alumnado en centros
otras organizaciones e instituciones  Enseanza desde la formacin
y promocin de vnculos de universitaria de la importancia de
colaboracin entre el tejido incluir a las familias en el aula
asociativo del barrio o pueblo y los  Plasmacin en proyectos y
centros educativos documentos del concepto de familia
 Creacin de un rgano defensor como una realidad diversa
del alumnado que atienda todas las  Revisin de la normativa existente y
cuestiones que le afectan actualizacin del concepto de familia
 Promocin de asociaciones de
alumnado que tengan incidencia b) Mejorar las condiciones estructurales
fuera de los centros de las familias para que puedan
 Creacin de una oficina del ofrecer unos entornos favorables de
alumnado con personas socializacin
interlocutoras en los municipios,
que vehiculen sus demandas y  Individualizacin de las ayudas
propuestas econmicas
 Potenciacin de la educacin infantil
para promover la conciliacin laboral
2. Los entornos familiares y sociales  Reconocimiento de la importancia
vital de la etapa de educacin infantil
a) Plantear estrategias en los centros como primer tramo del sistema
que propicien la proximidad y la educativo hacia el cual se tiene que
participacin de las familias en la vida potenciar una actitud positiva
escolar

 Implicacin de las familias en la


etapa de infantil
 Compromiso desde la d) Constituir los centros como entornos
Administracin para que los nios y de apoyo a las familias e instrumentos
las nias puedan dar respuesta a sus compensadores de las desigualdades
necesidades en todo tipo de centros sociales
y dotacin de recursos al alumnado
con barreras para el aprendizaje y la  Oferta de formacin a las
participacin familias desde la escuela de
 Poltica destinada a garantizar el padres y madres, extensible a los
derecho de disfrutar del tiempo de representantes de clase y orientada
cuidado a las familias a la formacin de formadores
 Facilitacin del acceso y la  Planteamiento de medidas de apoyo
participacin en los centros del a familias con dificultad en la gestin
alumnado con barreras para el de la socializacin primaria
aprendizaje  Formacin y profesionalizacin del
 Ampliacin de la red de escuelas tutor y la tutora en la identificacin
infantiles para favorecer la educacin de familias con alguna dificultad
pblica y gratuita en las primeras en la gestin de la educacin de
etapas de la vida sus hijos e hijas, as como dotacin
de recursos materiales y humanos
c) Reformular y promover los necesarios para llevarlo a cabo
consejos escolares como canales de  Recopilacin de documentacin
participacin e informacin que haga referencia
al entorno social y familiar del
 Redefinicin de la composicin alumnado de fcil acceso al conjunto
del consejo escolar de centro y del profesorado
bsqueda de la paridad entre todas  Creacin de una gua de formacin
las figuras y actuacin sobre pautas a seguir
 Anlisis de las posibilidades para para que las familias se integren y
hacer compatibles los tiempos contribuyan a mejorar el entorno
escolares y laborales  Diseo de acciones extracurriculares
 Potenciacin del consejo escolar fundamentadas en la implicacin
municipal como herramienta de del entorno en el centro
participacin de las familias educativo como compensador de
 Campaas destinadas a fomentar la desigualdades
participacin en el consejo escolar  Establecimiento de un protocolo
 Respuesta de la Administracin a las ante los casos de alumnado con
propuestas que se hacen desde los barreras para el aprendizaje y la
consejos escolares, incluso cuando participacin que involucre a todos
la demanda est en proceso de los estamentos implicados
anlisis y estudio  Potenciacin del papel de las
 Potenciacin de los consejos Asociaciones de Madres y Padres
escolares desde la Administracin del Alumnado como elemento de
 Nueva regulacin del Consejo vnculo con el entorno prximo
Escolar de la Comunidad Valenciana  Distribucin de la diversidad
que contemple medidas destinadas entre los centros, sin descuidar
a la participacin del alumnado los contextos de referencia del
 Regulacin de la existencia de un alumnado, para evitar centros de
Reglamento Orgnico y Funcional y varias categoras
de consejos escolares en los centros
de 0-3 aos
 Trabajo de superacin de  Regulacin normativa y creacin
estereotipos y expectativas del de una bolsa de voluntariado que
profesorado en relacin con las participe en la dinmica del centro
familias y el alumnado  Acreditacin del voluntariado
 Universalizacin de la escolarizacin y otros agentes en base a unas
de 0-3 aos y promocin del acceso competencias por parte de la
gratuito Consellera, con el fin de que
 Potenciacin de las relaciones entre puedan participar en el centro
los centros educativos y el sistema  Formulacin de propuestas desde
sanitario para dar respuesta a las los consejos escolares municipales
necesidades del alumnado y de las para implicar en la educacin a
familias todas las personas que vivan en los
 Coordinacin de los centros con otros barrios o en los municipios
estamentos y servicios sociosanitarios  Integracin de los diferentes agentes
 Potenciacin de los comedores educativos de un entorno en los
escolares como espacios de hbitos objetivos de los centros
de vida saludable  Propuestas de accin de la
 Universalizacin del recurso del comunidad educativa por medio del
comedor con el fin de paliar consejo escolar pertinente
desigualdades sociales  Potenciacin de polticas educativas
 Mantenimiento del servicio en los medios de comunicacin en
de comedor en los centros que se fomenten los buenos hbitos
independientemente de la jornada y reivindicacin del control de los
escolar contenidos de televisin
 Proyeccin del servicio de  Creacin de un Consejo Audiovisual
comedor en los institutos de nueva donde puedan intervenir familias y
construccin alumnado que revisen y controlen
 Conversin del comedor en espacio los contenidos
educativo, de respeto y convivencia
 Coordinacin de programas entre
diferentes estamentos oficiales y 3. El centro educativo como espacio
asociaciones, destinados al alumnado de convivencia
expulsado
a) Asumir prioritariamente desde el
e) Crear vnculos estrechos entre los centro la atencin a la diversidad a
centros y sus entornos favor de la convivencia y el respeto

 Priorizacin de las propuestas que  Trabajo de los currculos desde


ofrece el entorno cercano en cuanto una perspectiva de inteligencias
a las salidas extraescolares mltiples y desde diferentes tipos de
 Identificacin, desde el centro, aprendizajes
de talentos activos del barrio o  Toma en consideracin de la
del entorno para que participen diversidad funcional y de las barreras
en actividades escolares y arquitectnicas en el diseo y
extraescolares adecuacin del centro
 Dotacin de recursos especficos  Modificacin de la orden que regula
y de nuevos perfiles profesionales la Educacin Especial para que esta
(trabajo social, personal animador, se organize por etapas y cada etapa
enfermera) que se impliquen en la adopte la gestin de la diversidad
dinmica de centro y la convivencia con el fin de que
el alumnado con barreras para el siempre respetando la propiedad
aprendizaje y la participacin pueda privada
convivir con sus iguales
 Elaboracin o actualizacin del Plan c) Dinamizar las herramientas de
de Convivencia y el Plan de Igualdad participacin existentes al centro y
y de su cumplimiento de manera crear de nuevas
consensuada por la comunidad
educativa  Cesin de espacios de gestin
 Prevencin de los momentos en que propios al alumnado
la convivencia falla y revisin de los  Replanteamiento de la participacin
protocolos de deteccin y actuacin y del papel de las familias y el
en cuestiones como el acoso y la alumnado a los consejos escolares
violencia de gnero, o cualquier de centro
otro tipo de violencia con objeto de  Adecuacin del funcionamiento y la
dotarlos de ms recursos humanos y regulacin normativa de los centros
formativos si fuera el caso que imparten el primer ciclo de
 Creacin de instrumentos que educacin infantil
permiten la deteccin y mediacin  Potenciacin de las asociaciones
de los conflictos que se puedan dar de antiguo alumnado del centro
en los centros para promover su implicacin como
 Desarrollo de la educacin entre voluntariado
iguales y aprovechamiento de los
recursos y los espacios informales d) Redefinir los espacios educativos
del alumnado para mejorar la para la cultura de la convivencia
convivencia mediante, por ejemplo,
las asambleas de clase  Diseo arquitectnico renovado
 Formacin incentivada en de los centros que conciba los
mediacin, adscrita a los miembros diferentes espacios como espacios
de la comunidad educativa multiusos para romper el concepto
de aula como espacio central del
b) Apropiarse del centro como espacio aprendizaje
significativo por parte de todos los  Diversificacin de los usos dados a
agentes educativos en la interiorizacin los espacios existentes en el centro
de esta cultura de convivencia para reconvertirlos en lugares de
aprendizaje y de clase
 Refuerzo del vnculo del alumnado  Apertura del aula a la participacin
con su centro de referencia de otros agentes educativos y
mostrando este como un espacio creacin de reagrupamientos
propio y de todas las personas que diversos
conviven  Habilitacin de espacios de
 Asuncin de responsabilidades convivencia en los centros, de los
por parte de los diferentes actores cuales puedan hacer uso tanto el
educativos as como implicacin alumnado como las familias y el
en los objetivos educativos y la profesorado
identificacin con el espacio
 Concepcin del centro como un e) Tener el contexto muy presente
equipamiento del entorno para para convertir el centro en espacio de
promover que la comunidad, el convivencia
barrio o el municipio sienta como
propias las instalaciones educativas,
 Adaptacin del centro a la realidad  Facilitacin de la interconexin y el
de su entorno, huyendo de trabajo en red de los servicios de
reglamentaciones excesivamente mediacin de los centros
cerradas, marcando unos mnimos
en el Reglamento Orgnico y 4. Entornos de aprendizaje no
Funcional de los centros pblicos y formales e informales
dejando mrgenes de apertura para
que el centro se pueda adaptar a su a) Identificar y promover los espacios y
realidad los entornos del centro donde se da la
 Diseo y promocin de la educacin informal entre el alumnado
interaccin del centro con el
barrio, el pueblo, la comarca, en  Concepcin del comedor como
coordinacin con la Administracin espacio de aprendizaje importante
local y otros agentes sociales con el  Refuerzo del tiempo de recreo de
fin de construir un barrio educativo calidad en los patios de las escuelas
o municipio educativo  Rediseo de los espacios de
 Transformacin del centro en patio para que el alumnado se
espacio integral para poder ser pueda apropiar de l y se puedan
utilizado por otras asociaciones o promover actividades ldicas y
entidades fuera del horario lectivo educativas
 Suscripcin de convenios entre los  Reconocimiento de la importancia
centros y los municipios para ampliar que tiene el juego y de las
el uso de las instalaciones y hacer de interacciones que favorece teniendo
la escuela un espacio vivo, abierto y en cuenta tambin la influencia de
de encuentro este factor en la salud fsica
 Uso de las competencias de los
consejos escolares de centro como b) Identificar activos provenientes de
instrumento de rentabilizacin de los entornos de referencia y promover
recursos su participacin activa en los centros
 Divulgacin de los recursos que
facilitan la mediacin con que cuenta  Cooperacin para que las
la Administracin pblica y el tercer asociaciones con bagaje
sector participativo tengan un papel activo
 Recopilacin de informacin sobre en los centros
los equipos de mediacin existentes  Control de las actividades
en el sistema educativo valenciano promovidas desde estas vas,
de cara a perfilar un diagnstico de de forma que tengan objetivos
la situacin educativos claros y no respondan a
 Rediseo del modelo organizativo criterios arbitrarios
de los centros que responda a las  Observacin del impacto de las
necesidades de los Centros Rurales tecnologas de la informacin y la
Agrupados comunicacin para disear cmo
integrarlas de forma positiva en el
f) Detectar los centros del entorno que mbito educativo
actan como verdaderos espacios de  Promocin de un cambio de
convivencia cultura entre el profesorado para
conseguir una actitud positiva hacia
 Difusin de buenas prcticas de el aprendizaje en y desde otros
convivencia entornos
c) Hacer uso en la dinmica de aula mediadores y mediadoras escolares
o de centro de materiales, recursos y tambin profesionales sanitarios
y metodologas provenientes de  Estudio serio sobre las plantillas
entornos diferentes al formal de profesorado actuales, revisin
y mejora para cubrir todas las
 Uso de productos culturales para necesidades del alumnado
reforzar los aprendizajes de idiomas  Aplicacin del criterio de inmediatez
 Participacin social en las en los casos de sustituciones del
televisiones y promocin de profesorado
la televisin educativa para la  Racionalizacin en cuanto a la
formacin de una ciudadana crtica cantidad y calidad de los recursos
 Uso de las Tecnologas de la disponibles en los centros
Informacin y la Comunicacin con educativos
el objeto de ampliar los espacios  Promocin de la evaluacin sobre
formativos desde una perspectiva la dinmica de centro por parte del
de aprendizaje ubicuo, sin perder de profesorado, de las familias y del
vista las desigualdades originadas alumnado
por la brecha digital y social en el  Promocin de la cultura de
acceso a estas tecnologas evaluacin peridica de la tarea
 Uso didctico de las Tecnologas de docente, atendiendo entre otros a
la Informacin y la Comunicacin objetivos de innovacin y mejora
en el aula buscando la forma de en la integracin con el entorno y el
aprovecharlas en el aprendizaje grado de consecucin y no solo de
formal, e inclusin de las redes parmetros cuantitativos
sociales pensando tambin en el  Asuncin de todo el personal que
aprovechamiento laboral futuro del trabaja en los centros educativos
alumnado, y en la educacin en pblicos por la Consellera con
ciberconvivencia competencias en materia educativa
 Dotacin de las bibliotecas de los  Estudio riguroso de la funcin
centros y las bibliotecas municipales directiva de los centros
de materiales que sean atractivos  Facilitacin de la tarea de direccin
para el alumnado del centro, diseando un buen plan
de formacin inicial de los equipos
directivos, evitando los cuerpos de
5. La tarea educativa y las condiciones direccin y profesionalizndola,
de trabajo adems de dotarla de recursos
 Reduccin de la itinerancia del
a) Atender la complejidad de la gestin profesorado de los Servicios
de los centros y las aulas actuales de Psicopedaggicos Escolares;
manera ms individualizada con unas aumento de las plantillas o creacin
condiciones estructurales de base de un departamento de orientacin
en todos los centros educativos
 Reduccin de la ratio alumnado-  Reduccin de las tareas burocrticas
grupo y alumnado-profesor o que recaen sobre los docentes para
profesora incrementar el tiempo de atencin
 Incorporacin en los centros en el aula
y en el aula de nuevos perfiles
profesionales, como por ejemplo
trabajadores y trabajadoras sociales,
educadores y educadoras sociales,
b) Crear condiciones laborales ejemplo Formacin en atencin
adecuadas para que el profesorado sociosanitaria o Integracin social
pueda llevar a cabo su tarea en las  Conciliacin de la formacin inicial
mejores condiciones universitaria con la realidad del
aula y vinculacin a la formacin
 Reduccin de horas lectivas permanente implementando
 Oferta pblica de empleo suficiente la relacin de los Centros de
para garantizar la estabilidad de Formacin y Recursos Educativos
las plantillas y la consolidacin de con la Universidad
puestos definitivos  Revisin de la formacin del Mster
 Mejora de las condiciones laborales de Secundaria adaptndolo a una
del profesorado interino, incluyendo verdadera capacitacin para el
la reduccin de su movilidad ejercicio de la docencia
 Ampliacin del catlogo de las  Reconocimiento y salario a los
enfermedades profesionales que profesores y profesoras tutores de
afectan al profesorado los y las alumnas de prcticas de
 Establecimiento de protocolos y Grados y Mster
planificacin de vigilancia de la salud  Aportaciones y sugerencias al diseo
de los profesionales docentes con del Mster de Secundaria desde la
la promocin de un plan de salud y Consellera de Educacin
la creacin de un observatorio de
la salud d) Promover la formacin permanente
 Aumento del reconocimiento social para la profesionalizacin continua y la
de los y las profesionales de la mejora en el sector de la educacin, y
educacin haciendo ms visible la eliminar las barreras que la dificultan
tarea que llevan a cabo
 Adecuacin de las retribuciones  Revisin de la composicin y el
salariales a las responsabilidades y funcionamiento de los Centros de
exigencias de la tarea docente Formacin y Recursos Educativos
 Promocin de la conciliacin entre para garantizar la red recuperando
la vida familiar y la vida laboral del la comarcalizacin de estos y la
profesorado, de todas las personas atencin por barrios
trabajadoras de los centros as como  Ampliacin de los recursos de los
de las familias del alumnado Centros de Formacin y Recursos
 Revisin de la Ley de Autoridad del Educativos, especialmente en
Profesorado para avanzar hacia un Tecnologas de la Informacin y la
Estatuto del Docente Comunicacin, para que puedan
 Mejora de las estrategias y los ofrecer una formacin permanente
diseos de la funcin docente para de calidad al profesorado
hacer posibles las adaptaciones  Visibilizacin de la tarea que
por motivos de salud laboral sin cumplen los Centros de Formacin
abandonar la funcin educativa y Recursos Educativos como
referentes de recursos educativos
c) Revisar la formacin inicial del innovadores a disposicin del
profesorado para adaptarse al profesorado para aplicarlos en el
contexto actual de cambio aula
 Formacin en gestin de las
 Exigencia de una titulacin de grado emociones para los claustros de
superior para los educadores y las profesorado
educadoras de Primaria, como por
 Formacin permanente en el horario b) Propiciar la interrelacin del centro
laboral y preferiblemente lectivo con el entorno a referencia para que
 Oferta de formacin no solamente las polticas educativas no solamente
destinada al profesorado, sino a incidan en el centro, sino en todo el
todos los profesionales que estn en contexto
contacto con el alumnado
 Vinculacin de la acreditacin como  Creacin de entornos en el mbito
docente a un periodo de prcticas de Secundaria para promover la
retribuidas convivencia del alumnado con
barreras para el aprendizaje y la
participacin con sus iguales
6. Polticas educativas  Planificacin de polticas educativas
de promocin de la salud enfocadas
a) Revisar y reformular el objeto de al desarrollo integral del alumnado
inters de las polticas educativas y la prevencin de las conductas de
actuales riesgo
 Apertura de un debate en el Consejo
 Reconocimiento del alumnado en el Escolar sobre aquellos servicios que
elemento de referencia de todas las son correctores de las desigualdades
leyes y normas para nutrirse de opiniones de
 Conceptualizacin de la educacin expertos y expertas, y de estudios
incluyendo la vertiente social hechos, a fin de que las conclusiones
 Concienciacin de la sociedad para del Consejo Escolar sean tomadas en
que la educacin sea entendida consideracin y cuenten con un plan
como un derecho y un servicio de aplicacin
pblico  Recuperacin de las comidas en
 Aceptacin de la importancia del los comedores de los centros
ciclo 0-6 para que en esta etapa se y promocin de comedores
desarrollen tanto las aptitudes como arraigados al medio, siempre que los
las actitudes de los nios y las nias espacios y las condiciones sanitarias
 Incorporacin de la poltica lo permitan
educativa de igualdad de  Anlisis del impacto que tienen las
gnero y despliegue de medidas decisiones que se toman en relacin
coeducativas en contra de la con la educacin en la salud y el
violencia desde la etapa de Infantil bienestar para que las conclusiones
 Desarrollo de un Plan contra el acoso del Consejo Escolar sean tomadas en
escolar y un Plan de deteccin del consideracin y cuenten con un plan
maltrato familiar de aplicacin
 Evitacin de las expulsiones de nios  Reestructuracin e incremento de las
y nias de los centros promoviendo ayudas a las Asociaciones de Madres
otras vas o formas de atencin y Padres del Alumnado, atendiendo
educativa y, para los casos de bsicamente a objetivos y a su
expulsin, regulacin de programas consecucin
destinados al alumnado expulsado
 Observacin de los entornos
donde tienen impacte las polticas
educativas
 Revisin del concepto de calidad
que se utiliza en la normativa actual
c) Introducir la participacin y el  Definicin sobre aquello que la
consenso como elemento fundamental comunidad educativa considera
de las polticas educativas xito escolar y fracaso escolar
 Participacin en la definicin del
 Consenso de la comunidad programa de necesidades de la
educativa en cuanto al diseo y comunidad educativa y en el diseo
la implementacin de las polticas de los centros
educativas
 Uso de una estructura y dinmica d) Los cambios constantes de
participativa del Consejo Escolar de la normativa as como la falta de recursos
Comunidad Valenciana que ofrezca personales y materiales constituyen
canales de implicacin directa y una barrera fundamental para
espacios de consenso implementar las polticas pblicas
 Promocin de canales de educativas
retroalimentacin entre las polticas
y los agentes con introduccin de  Acuerdo de lneas generales
evaluaciones de impacto participadas alrededor de la educacin
 Coordinacin entre el mbito consensuadas por todos los partidos
legislativo, el mbito cientfico y el y los agentes sociales
mbito escolar, atendiendo a las  Creacin de polticas educativas de
demandas de la sociedad, para consenso para forjar las bases de un
disear las polticas educativas futuro Pacto Educativo
 Evaluacin peridica de la tarea  Cambio cultural que apueste por
profesional del profesorado y de pensar los presupuestos destinados
todo el sistema educativo a educacin como inversin de
 Reflexin sobre las polticas futuro y no como gasto
educativas en la Comisin de  Equiparacin de los presupuestos
Innovacin Educativa del Consejo educativos con los otros pases del
Escolar de la Comunidad Valenciana entorno
 Establecimiento del carcter
permanente de la Comisin de e) Hay que revisar y reformular los
Consenso del Consejo Escolar elementos que definen la dinmica
teniendo en cuenta la dinmica y educativa actual
metodologa participativa
 Aprovechamiento de las redes  Contemplacin en el currculum
sociales para hacer procesos de de los diferentes tiempos que
consulta en la comunidad educativa pide la educacin durante toda la
 Publicacin en el web de Consellera escolarizacin
de toda la informacin de inters  Organizacin por etapas de la
para la comunidad educativa educacin especial
 Inclusin de la voz de los centros  Cambio profundo del modelo del
para redactar los documentos currculum de la educacin primaria
normativos basado tradicionalmente en la
 Creacin de observatorios en los asignaturizacin del conocimiento
cuales tendran que participar la  Potenciacin del valenciano en el
administracin y otros agentes sistema educativo, apostando por
sociales sobre los temas de inters un modelo en el cual la lengua
para la comunidad educativa, donde minorizada, el valenciano, sea la
se recogen procedimientos y pautas lengua priorizada
de calidad
 Mantenimiento e incremento de  Dotacin de condiciones a los
la enseanza del y en valenciano centros para que se puedan
asegurando la posibilidad de desarrollar acciones educativas fuera
matriculacin desde el inicio de del horario y el periodo lectivo,
la etapa de Educacin Infantil, contando con la colaboracin y la
y a lo largo de la enseanza implicacin de los ayuntamientos y
obligatoria (Primaria y Secundaria), las mancomunidades comarcales
y postobligatria (Bachillerato, FP y
Universidad), siempre respetando la
opcin elegida por las familias 7. Cultura de la participacin
 Convivencia de ambas lenguas
oficiales y el ingls a) Atender a la voz del alumnado sobre
 Capacitacin en valenciano de todo su propia educacin para convertir la
el profesorado, incluido el personal participacin en un hbito, tanto dentro
de sustitucin de cmo fuera del aula
 Regulacin del uso del valenciano
en la etapa 0-3  Educacin en la participacin,
 Anlisis de los sistemas educativos incluyndola como competencia en
otros pases y extraccin de el currculum desde el ciclo de Infantil
inferencias aplicables a la realidad hasta las etapas superiores
valenciana  Empoderamiento del alumnado para
 Desvinculacin de la remuneracin que participe en los rganos de
a la evaluacin docente y a la representacin transmitindoles la
formacin permanente (sexenios) importancia de la tarea
 Creacin de polticas que integran  Fomento del vnculo y el trabajo
el voluntariado para darlos en red entre los rganos de
reconocimiento representacin del alumnado en
 Reconocimiento social y econmico diferentes niveles territoriales y de sus
de los y las profesionales de la etapa organizaciones
de 0-3 aos  Regulacin y facilitacin de las
 Evaluacin de carcter formativo y asambleas del grupo-clase y de los/
homologatorio de los centros en de las representantes del grupo-clase
que se evale el grado de esfuerzo  Aumento del tiempo destinado a las
que cuesta obtener el graduado en tutoras en la educacin Primaria
cada centro
 Ampliacin del concepto y b) Dar respuesta a la intervencin
los objetivos del proceso de de los y de las profesionales en la
evaluacin para que sea continua y toma de decisiones que afectan al
formativa adems de diferenciada funcionamiento del centro
y sumativa. Aplicacin del criterio
del rendimiento satisfactorio y  Formacin del profesorado en
no solamente el del rendimiento participacin y que este, a su vez,
suficiente a la evaluacin forme al alumnado
 Cambio en todo el sistema  Fomento de espacios comunes de
educativo sobre los tipos de reflexin, de dilogo y formacin
evaluacin con adecuacin, tambin para el profesorado, potencindolos
 Gratuidad de 0-18 aos en los centros, los municipios y las
 Aumento del margen de accin comarcas, con mayor implicacin
de los presupuestos con los cuales de los centros de formacin del
cuenta cada centro profesorado
c) Hacer participar a las familias en  Introduccin de mecanismos
la educacin de sus hijos y sus hijas, que facilitan la participacin de
dado que son uno de los agentes la comunidad educativa en la
responsables redaccin de los documentos del
centro y evalan la participacin en
 Promocin de la participacin de las estos
familias en los centros informndoles
del impacto de su participacin e) Recuperar herramientas de
directa participacin de centro desactivadas y
 Potenciacin de las escuelas de proponer nuevas
madres y padres existentes en los
centros con adecuacin de sus  Recuperacin de las competencias
horarios a los horarios de las familias del Consejo Escolar de Centro como
 Concepcin del centro como un rgano legtimo de participacin y
espacio donde tambin pueden ampliacin de los asuntos en que
participar activamente las familias el criterio del Consejo Escolar de la
desde la etapa de Infantil hasta los Comunitat Valenciana sea decisorio
niveles superiores  Formacin de un consejo de
 Creacin de comisiones de representantes de grupo-clase que
trabajo temticas que facilitan la acte como rgano colegiado del
participacin de las familias en el centro
centro  Creacin de espacios de dilogo,
 Despliegue de campaas efectivas, foros, donde el alumnado participo
a travs de varios canales, para desde las primeras etapas
promover la participacin de las educativas en cuestiones relativas a
familias en los centros su educacin
 Garanta de transparencia y de  Establecimiento de crculos de
adaptacin a la norma por parte de participacin en los centros donde
las Asociaciones de Madres y Padres tengan voz todos los sectores
del Alumnado  Potenciacin de la vinculacin de los
representantes del grupo-clase en el
d) Hacer entender en los centros que Consejo Escolar para dar peso a sus
la participacin es un pilar fundamental propuestas y demandas
de sus dinmicas  Aumento del peso de la
representacin de Educacin Infantil
 Inclusin a los Reglamentos en los consejos escolares de centro
Orgnicos y Funcionales  Creacin de mecanismos de
obligatoriamente de medidas de evaluacin participativa sobre
participacin, con expresin de que cuestiones que afectan al centro,
el Consejo Escolar tendr que velar destinados a todos los sectores
por su desempeo previendo la participacin en el
 Devolucin informada de los diseo de los instrumentos de
resultados en todos los procesos evaluacin
participativos que se ponen en  Redaccin de normativa propia
marcha para cada uno de los rganos y
 Informacin al alumnado de sectores que pueda garantizar tanto
los cambios que supone su los derechos como los deberes
participacin directa en la dinmica de participar, haciendo que la
del centro participacin sea efectiva.
f) Reconocer los centros que gestionan 8. La mirada abierta en el mundo
la participacin de la comunidad en cambio: modelos pedaggicos
educativa con xito innovadores

 Recopilacin y comparticin de un a) Incluir la innovacin como una nueva


catlogo de buenas prcticas sobre cultura en todos los centros
participacin para hacerlo accesible
mediante la web, en las escuelas de  Promocin de proyectos de
padres y madres, y otros mbitos investigacin en los centros
educativos
g) Repensar la participacin en el  Promocin de programas europeos
Consejo Escolar que impliquen trabajo en red y
coordinacin entre centros as como
 Revisin de la composicin de los intercambios entre comunidades
consejos escolares y reequilibrio autnomas diferentes
de la representacin tendiendo a la  Potenciacin de la formacin en
paridad de los diferentes sectores los centros en materia de modelos
 Regreso del protagonismo de la pedaggicos innovadores, con la
comunidad educativa al Consejo autonoma formativa de cada uno
Escolar Municipal de ellos y con el apoyo humano
 Potenciacin del Consejo Escolar de y material de los centros de
centros municipales y del mbito profesorado, y de las universidades,
comarcal etc.
 Animacin a la participacin del  Disposicin de permisos
alumnado en el Consejo Escolar remunerados para proyectos de
Municipal e inclusin de su investigacin con aplicabilidad en
representacin en el Consejo Escolar el centro
Comarcal  Desarrollo de la cultura de
 Reequilibrio de la representacin de evaluacin participativa del proceso
los sectores en el Consejo Escolar educativo
de la Comunidad Valenciana (sobre  Promocin de la creatividad docente
todo de los sectores que no estn de materiales propios que se
dentro del Administracin) adecen a la realidad del alumnado
y aprendizaje de programas de
h) Promover la cultura de la autoedicin que permitan la
participacin desde la Administracin creacin de materiales
 Reflexin sobre el tiempo de aula
 Establecimiento de mecanismos como un tiempo en el cual se
de transparencia y participacin en practican los contenidos, este
la decisin de los indicadores de tiempo no tendra que ser solo de
calidad educativa exposicin.
 Responsabilitzaci de la Administracin  Promocin del trabajo por proyectos
para responder cualquier pregunta, y del aprendizaje-servicio, los cuales
sugerencia o queja que le llegue combinan el aprendizaje formal
 Revisin de tasas administrativas y no formal en todas las etapas
obligatorias para llevar a cabo educativas
determinados trmites, como por  Priorizacin de los instrumentos de
ejemplo constituirse en asociacin, y aprendizaje sobre los contenidos
facilitacin de los trmites de manera
informtica
 Destino de presupuestos a la  Formacin en modelos pedaggicos
innovacin y establecimiento de innovadores para cambiar las
incentivos o premios a los que sean perspectivas y las metodologas del
ms interesantes profesorado
 Ampliacin del espacio educativo, el  Formacin destinada al profesorado
cual no puede quedar limitado al aula sobre metodologas participativas y
 Potenciacin de las metodologas colaborativas
exitosas, inclusivas y participativas  Aprovechamiento de la filosofa
 Potenciacin de la creatividad y la del aprendizaje-servicio como
imaginacin en todas las materias metodologa que utilizar en el aula
 Cambio del currculum para dar  Inclusin en el currculum de
flexibilidad al profesorado y enfoque las universidades de los nuevos
hacia la consecucin de objetivos y modelos pedaggicos
de capacidades  Formacin online y semipresencial
 Promocin de la enseanza incentivada para que llegue al
multidisciplinaria y por mbitos mximo del profesorado
 Diseo mixto de acciones de
b) Incluir la innovacin como nueva formacin presencial y online
cultura que concierne ntegramente a dirigidas a todo el claustro
los centros  Formacin pedaggica especfica
del profesorado de Secundaria
 Aumento, mejora y actualizacin de para dinamizar la introduccin de la
las tecnologas de la informacin y innovacin y el trabajo cooperativo
comunicacin en los centros y en equipo
 Garanta de infraestructuras para  Participacin de personal de la
el buen funcionamiento de las Administracin (profesorado), de
tecnologas de la informacin y la Facultad de Pedagoga y otras
comunicacin en el aula facultades en el diseo e imparticin
 Acompaamiento de un cambio del Mster de Secundaria
metodolgico en la introduccin de  Alargamiento de los tiempos de
nuevos recursos con tecnologas de prcticas del Mster de Secundaria
la informacin y comunicacin  Mayor contacto y relacin entre el
 Aprendizaje, para hacer un uso profesorado del grado de Magisterio
adecuado de las tecnologas de la y la realidad del aula
informacin y comunicacin, de la  Generalizacin y mejora de la
discriminacin crtica de las fuentes coordinacin entre los Centros de
de informacin de calidad Formacin y Recursos Educativos y la
 Garanta del acceso universal del formacin en las universidades
alumnado a las tecnologas de la  Dotacin de recursos econmicos
informacin y comunicacin a los centros concertados para
 Formacin dirigida a las familias para la formacin del profesorado, y
poner en valor nuevas metodologas aumento de plazas adscritas
y el aprendizaje con tecnologas de la  Reconocimiento de la carrera
informacin y comunicacin en casa profesional con incentivos del
profesorado de Secundaria
c) Entender la innovacin como una
competencia del profesorado, tanto d) Incorporar a la dinmica del centro
en su formacin inicial como en la otros perfiles educativos innovadores
formacin permanente metodolgicamente
 Promocin de las acciones  Recuperacin de la memoria
formativas compartidas por toda la histrica, que es patrimonio escolar,
comunidad educativa en relacin con la innovacin
 Refuerzo de las relaciones con educativa en el propio contexto
los entornos de referencia de los
centros f) Revisar y reducir las barreras que
 Promocin, entre el profesorado, de dificultan la innovacin en los centros
una apertura ante la participacin de desde la Administracin.
actores de la comunidad en el aula
 Promocin de la interconexin y el  Mayor flexibilidad del profesorado
trabajo en red y colaborativo entre el para la innovacin
profesorado de los centros  Dotacin de una mayor autonoma
pedaggica al profesorado y en los
e) Identificar y difundir experiencias centros para flexibilizar el horario y
educativas innovadoras de centre hacer agrupamientos flexibles
 Facilitacin, por parte de la
 Fomento del intercambio de Administracin, de la innovacin
experiencias y buenas prcticas en en los centros y en las aulas,
educacin fundamentalmente en las tareas
 Revisin de los sistemas educativos burocrticas
y de las prcticas innovadoras otros  Revisin de la normativa para que
pases y su inferencia aplicable a la facilite la innovacin educativa
realidad valenciana  Revisin de las funciones de
 Creacin de redes de centros de inspeccin para que sea facilitadora
Infantil, Primaria y Secundaria para de la innovacin
hacer intercambios de buenas
prcticas y nuevas metodologas
 Creacin de premios y 9. Orientacin educativa, acadmica y
reconocimientos relacionados con la profesional
aplicacin de nuevas metodologas
en el aula a) Identificar agentes que llevan a cabo
 Elaboracin de un repositorio de la tarea de orientacin y crear nuevas
buenas prcticas y actuaciones de figuras en los centros
xito para ponerlas en comn
 Difusin de los proyectos y premios  Creacin de la figura de mentor
de innovacin existentes o mentora del alumnado,
 Celebracin de jornadas anuales principalmente en los cursos de fin
y bianuales sobre modelos de etapa, y con quien el alumnado
innovadores establecera una relacin estrechada
 Atencin al planteamiento de confianza
cientfico de la innovacin, tanto  Sustitucin del Servicio
de la evaluacin de propuestas o Psicopedaggico Escolar por la
medidas innovadoras planteadas incorporacin de la Orientacin en
y practicadas por otros, como del los equipos educativos de Primaria,
acercamiento de la innovacin  Potenciacin de la participacin
desde el conocimiento cientfico activa del antiguo alumnado de
 Creacin de una base documental los centros en la Orientacin sobre
que recupere el trabajo innovador itinerarios formativos, especialmente
del propio contexto en Secundaria
 Bsqueda de mecanismos que  Refuerzo de la orientacin en Ciclos
consigan implantar modelos de Formativos
orientacin ms participativos
c) Eliminar las barreras que dificultan la
b) Revisar y reformular la funcin que tarea de orientacin
cumplen en la actualidad los servicios
de orientacin  Reduccin de las ratios de alumnado
para poder ofrecer un seguimiento
 Revisin de las programaciones y de calidad
los contenidos del Departamento de  Ampliacin del horario de
Orientacin en todas las etapas intervencin del profesorado
 Priorizacin de la intervencin, con de Pedagoga Teraputica y
especial atencin a la orientacin, de Audicin y Lenguaje con el
incluyendo el asesoramiento a los alumnado con barreras para el
docentes y a las familias aprendizaje y la participacin puesto
 Potenciacin de la participacin que se restan horas de materias
del servicio de orientacin en la curriculares
resolucin de conflictos que se  Aumento de los recursos de la
puedan dar en el aula o en el centro red del Servicio Psicopedaggico
 Mayor implicacin del servicio de Escolar y eliminacin de un modelo
orientacin en el seguimiento de los centralizado de atencin para que
casos los recursos de orientacin educativa
 Aumento de la funcin informativa formen parte de la plantilla de cada
y de resolucin de dudas de los centro
servicios de orientacin  Contemplacin, desde la legislacin
 Promocin de la funcin de laboral, de la disposicin horaria de
conexin entre la escuela y los las familias para poder hacerse cargo
recursos comunitarios sociosanitarios de las situaciones de alumnado con
 Refuerzo de la orientacin barreras para el aprendizaje y la
profesional con la incorporacin participacin
de los diferentes agentes sociales  Aumento de los recursos materiales
sobretodo en Secundaria y personales de los centros para
 Aumento de la participacin del poder ampliar los horarios de
departamento de orientacin en las atencin en las familias
tutoras, insuficiente especialmente  Generacin, desde el Cefire
en Secundaria de Inclusiva, de una red de
 Diseo, supervisin y vetlament coordinacin de buenas prcticas
del Plan de Accin Tutorial desde de los servicios de orientacin
el Departamento de Orientacin, y facilitacin del intercambio de
con la implicacin de la Comisin experiencias
de Coordinacin Pedaggica y la  Simplificacin de los protocolos y
colaboracin de los equipos de los documentos burocrticos que se
tutores y tutoras utilizan por parte de los servicios de
 Mantenimiento del alumnado de orientacin
sus grupos de iguales en el tiempo
lectivo as como en el de tiempo de d) Promover la coordinacin de los
ocio recursos de orientacin con el resto de
 Recuperacin del diagnstico profesorado del centro
temprano y la intervencin en las
primeras etapas de escolarizacin
 Mejora de la coordinacin y la  Priorizacin del uso de metodologas
relacin entre el tutor y la tutora didcticas que fomenten el dilogo
con los equipos de orientacin para y el intercambio de ideas entre el
evitar situaciones en las cuales las alumnado
familias tienen que hablar con cada
uno de los agentes y las partes b) Promover la tarea de los centros
 Mejora de la formacin especfica de en el campo de la mediacin y la
tutoras y profesorado en la faceta resolucin pacfica de conflictos
orientadora de la educacin
 Bsqueda del origen de actitudes
e) Dar a conocer los servicios de que provocan conflictos tanto
orientacin y facilitar el acceso entre la dentro como fuera del aula i
comunidad educativa dotacin de herramientas para
prevenirlos
 Informacin a las familias sobre  Diseo de acciones educativas
la existencia y naturaleza de este alrededor de la resolucin de
servicio y acercamiento a las familias conflictos y la mediacin
 Fomento de formacin en
mediacin y resolucin pacfica de
10. Educacin tica, social y cvica conflictos
 Implementacin de medidas
a) Impulsar un debate profundo sobre correctoras de la conducta que sean
los valores que, desde el sistema reparadores y educativas
educativo, se quieren transmitir a  Elaboracin de protocolos de
las nuevas generaciones y darles un deteccin de problemas en el seno
espacio en el currculum de las familias y coordinacin de los
centros con los servicios sociales y
 Busca del consenso en la comunidad otras instituciones con competencias
educativa sobre los valores que se en prevencin de maltratos y abuso
quieren transmitir al alumnado infantil
 Incorporacin en el currculum de  Elaboracin de un cdigo
reflexiones alrededor de valores deontolgico por el centro
ticos, sociales y cvicos  Aumento de la presencia de
 Enseanza del Declogo del buen personal educador en el claustro
uso de las tecnologas y formacin para aportar solucin a los
para la ciberconvivencia problemas y conflictos.
 Formacin destinada a familias y
profesorado en Tecnologas de la c) Crear espacios que permiten el
Informacin y Comunicacin desarrollo de la ciudadana activa en
 Creacin de una plataforma para los centros y fuera de ellos
la prevencin de la violencia de
gnero en las escuelas  Creacin de un foro tico en el
 Dinamizacin de talleres y dinmicas centro educativo
sobre la prevencin de la violencia  Formacin conjunta en el centro
de gnero de padres y madres, profesorado
 Coordinacin con los consejos y alumnado sobre temticas
escolares municipales con el fin de relacionadas con los valores ticos,
lanzar campaas contra la violencia la ciudadana activa, el racismo, la
de gnero y cualquier otro tipo de xenofobia y el sexismo
violencia en los centros educativos
 Refuerzo de las relaciones e
interacciones de los centros con el
alumnado, las familias y su entorno
 Creacin y promocin de las aulas
de convivencia

d) Velar por el cumplimiento de


los valores democrticos desde la
Administracin

 Garanta desde la Administracin


en lo que se refiere al cumplimiento
de los valores democrticos en los
centros
 Revisin y ampliacin de las
funciones del observatorio de la
convivencia escolar
 Cumplimiento de los conciertos
educativos desde la Administracin
y retirada del carcter de concierto a
las escuelas que no se adapten a los
criterios pblicos

You might also like