prova

grau mitj
9.00 h
primera fase

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
 Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les vostres dades identificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.

En aquest quadern dexamen es presenten:

Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures
lingstiques, i els textos corresponents a lrea de comprensi lectora.
Lenunciat de la pregunta dexpressi escrita i lespai per a lesborrany daquesta rea. Lescrit
definitiu ser el que escriga en la plantilla de correcci.

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDEU: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.

En la plantilla de respostes escriviu amb bolgraf blau o negre, i no useu lquid correctiu o dun altre tipus.

s molt important que no cometeu errors quan traslladeu les respostes a la plantilla.

Assegureu-vos que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.

Indiqueu la resposta correcta omplint completament la casella corresponent.

Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.

A B C

A B C

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

A B
C

Si us equivoqueu i voleu anullar una resposta ja marcada, marqueu amb una lnia transversal que
sobresca del requadre i marqueu a continuaci lopci que desitgeu com a correcta.

A B
C

IMPORTANT
El sistema no reconeix com a vlida una resposta correcta si el requadre no est completament ple
amb bolgraf negre o blau.
No hi ha la possibilitat de recuperar una resposta anullada ni anullar dos respostes.
rea de comprensi
Llegiu el text segent i marqueu la resposta ms adequada per a cada enunciat.

Pervivncies de lhort valenci

El paisatge dAlzira, Carcaixent i altres poblacions limtrofes de la Ribera es troba a hores dara
quasi exclusivament plantat dhorts de tarongers, per en molts encara podem trobar pervivncies
del cultiu de la morera que els va precedir, les fulles de la qual servien daliment als cucs de seda
que es criaven a les andanes de les cases. Tot i que la morera es plantava a les hortes, la
necessitat de guanyar terres de conreu va provocar que a partir del segle XVIII es cultivaren formant
horts. Tant lhort de tarongers com lhort de moreres parteixen del model de lhort jard valenci i
tenen lorigen en el context de la Illustraci. Tanmateix, en un primer moment, en el procs
dexpansi del regadiu la morera va ocupar bona part de la superfcie guanyada al sec. En
traspassar la primera meitat del segle XIX, el taronger comen a expandir-se sobre les noves terres
transformades i substitu la morera als horts, fet que don lloc al paisatge que ens ha arribat en
lactualitat.

Lhort valenci es form a partir dunes quantes hectrees de terra que habitualment es reunien
mitjanant la compra de les parcelles adjacents. Per a construir-lo, se nanivellava la superfcie a
lefecte de poder regar-la a manta i sen tancava amb una paret tot el permetre; posteriorment, shi
perforaven diversos pous, el nombre dels quals depenia de lextensi de lexplotaci. Amb un pou
es podia regar fins a una hectrea ms o menys. Per a elevar laigua, shi installava una snia de
fusta, que labocava a una bassa de regulaci. Des dall, per diverses canalitzacions de maoneria,
el cabal es distribua per tota la superfcie de cultiu. Tamb shi construen una o diverses cases, en
relaci amb el rgim dexplotaci que es donara a la terra: en arrendament, mitgeria o explotaci
directa. Tot i que no en disposem de referncies escrites, lalria de les palmeres de molts horts
que adornen els caminals interiors ens indica que aquest element vegetal ja formava part dels horts
de moreres.

Mossn Cavanilles, quan recorre el cam que uneix Carcaixent amb Alzira al final del segle XVIII,
ens dna notcia de la plantaci del primer hort de tarongers, realitzada pel rector Monz. Fa
referncia a un hort amb una paret de tanca, plantat de tarongers, magraners i altres fruiters, que
estava regat per diverses snies que elevaven laigua del subsl, captada mitjanant lexcavaci de
pous. Aquesta descripci coincideix bastant amb les caracterstiques de lhort de moreres, tot i que
ac el cultiu predominant s el taronger, tal com es desprn de la quantitat dingressos que aporta. A
ms, explica que la qualitat arenosa daquestes terres, no massa apropiada per als cultius
hortcoles, s excellent per al taronger, que hi adquireix un extraordinari desenvolupament
vegetatiu, molt superior al que es produa a les terres de regadiu, ms argiloses i compactes. Els
historiadors han pres aquesta referncia com a inici del cultiu comercial de la taronja.

No obstant aix, el taronger no es va difondre tan rpidament com es podia esperar, ja que una
srie de factors en limitaven el desenvolupament. Per aix, com ha estudiat Francesc Torres a
Carcaixent i en altres poblacions limtrofes, durant el segle XVIII i la primera meitat del XIX les
transformacions de sec a regadiu es realitzaren fonamentalment per a ampliar el cultiu de la
morera, i no tant per a plantar tarongers. A partir del 1850 van comenar a confluir una srie de
factors que possibilitaren lembranzida del taronger. Lexpansi de la malaltia del cuc de seda
(pebrina) del 1854 en va ser una de les causes, en confluncia amb daltres de carcter
socioeconmic, ja que la caiguda de la rendibilitat de la criana del cuc va provocar que aquesta
activitat desapareguera quasi per complet en tan sols unes dcades i que es talaren les moreres
que li servien daliment.

La construcci de la xarxa de ferrocarrils a partir del 1852, juntament amb la generalitzaci de la

navegaci de vapor, van crear les condicions per a respondre als estmuls llunyans de demanda de
fruita fresca per part dels pasos europeus ms desenvolupats. La introducci de snies de ferro
colat i de les bombes de vapor a partir del 1880 va possibilitar la superaci dels lmits que oferien
les velles snies de fusta, amb lobtenci dun cabal quasi illimitat per al reg. Daquesta manera, la
gran demanda i els bons preus que assolia la taronja van estimular lexpansi del cultiu, que en un
primer moment va partir de la substituci de les moreres que es trobaven plantades als horts i
continu amb la transformaci dels secans.
1 V F El cultiu de la morera es va expandir perqu la gent havia comenat a
criar cucs de seda als cellers de les cases.

2 V F La Illustraci s el moviment en qu es pot emmarcar el naixement

tant de lhort de tarongers com del de moreres.

3 V F En el cultiu dels tarongers i les moreres hi ha un procs de

substituci dels uns pels altres que va conformar el paisatge actual.

4 Segons el text...
a) la morera es va plantar formant horts des des temps immemorials.
b) les hortes i els horts fan referncia a un concepte diferent.
c) a partir de la segona meitat del segle XIX, el cultiu del taronger sexpandeix a les hortes.

5 Segons el text, lhort valenci...

a) si tenia una extensi gran, hauria de tindre ms dun pou.
b) normalment lintegraven propietats disperses per no contiges.
c) presentava sempre el mateix nombre de cases, el qual depenia del rgim dexplotaci de la
terra.

6 Segons el text...
a) el regadiu del primer hort de tarongers sadeia ben poc amb el del tpic hort valenci.
b) el primer hort de tarongers, a banda daquest tipus darbre, tamb tenia plantats magraners i
moreres.
c) el primer hort de tarongers el va plantar un personatge eclesistic abans de comenar el segle
XIX.

7 Segons el text...
a) les terres sorrenques sn molt bones per al cultiu del taronger.
b) la qualitat de les terres de regadiu fa que el cultiu del taronger prospere ms adequadament.
c) les terres argiloses i compactes sn les millors per al creixement vegetatiu del taronger.

8 Segons el text...
a) la difusi del taronger no va trobar en el seu cam traves que li dificultaren lexpansi.
b) el canvi dels cultius de sec a regadiu respon a un inters de plantar horts de tarongers.
c) desprs de lexpansi del cultiu de la morera durant els segles XVIII i XIX, aquest va deixar de
ser rendible en poc de temps.

9 Qu significa lexpressi lembranzida del taronger en loraci: A partir del 1850 van
comenar a confluir una srie de factors que possibilitaren lembranzida del taronger.?
a) lempelt del taronger per a produir noves varietats.
b) limpuls en lexpansi del taronger.
c) la fora de la saba de larbre.
10 Quina daquestes conclusions resumeix de forma ms completa el text?

a) El canvi del cultiu de les moreres pels tarongers respon a factors econmics i dintroducci
de maquinria nova.
b) Levoluci dels cultius, en aquest cas el pas de la morera al taronger, s deguda sobretot a
factors com la sort i les preferncies personals dels agricultors.
c) A pesar de levoluci de dos cultius diferents, lhort de moreres i el de tarongers, encara
trobem pervivncies del paisatge de lhort valenci al nostre territori.
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11. A qui testament en vida faa, que li esclafen el cap amb una maa. (refrany)
a) No cal anticipar-se a les desgrcies, que ja vnen soles.
b) No conv donar els bns en vida.
c) No conv fer ostentaci dels bns que es posseeixen.

12. Qu significa l'expressi "fer peixet"?

a) Caure dins de l'aigua o d'un altre lquid.
b) Ignorar completament una matria, no saber una assignatura.
c) Vacillar o comenar a dubtar d'una creena o d'una opini.

13. El __________ general els va invitar als actes de la festa de l'ascens al __________ de la
nova reina.
a) cnsul / tro
b) cnsol / tro
c) cnsol / tron

14. Qu significa l'expressi "com un cabs de gats"?

a) Completament desordenat.
b) Completament brut.
c) Completament boig.

15. Qu significa la paraula "viarany"?

a) Vi que ha fermentat en bta ms de dos anys.
b) Cam estret.
c) Cam lateral ms curt que el cam principal.

16. En passar __________ vam continuar per una carretera amb moltes __________.
a) l'encreuament / revoltes
b) el creuament / corbes
c) la crulla / corbes

17. No li han donat perms per a construir-se la __________ perqu est prop de la __________.
a) vila / pedrera
b) vila / cantera
c) villa / pedrera

18. La germana estava __________ al menjador i hagu de pujar __________.

a) bordant / a l'andana
b) brodant / a la cambra
c) bordant / al cambr

19. Qu significa l'expressi "d'arrapa i fuig"?

a) De pressa.
b) A la brega.
c) D'amagat.
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

20. En comenar a sonar l'alarma, la gent va comenar a fugir __________.

a) estorada
b) astorada
c) esquinada

21. Qu significa l'expressi "fer el pes"?

a) Apartar, marginar.
b) Molestar, destorbar.
c) Satisfer, convncer.

22. Qu significa el substantiu "gerd"?

a) Dret i rgid.
b) Fruit silvestre, utilitzat per a fer dolos.
c) Insensible per efecte del gel.

23. Qu significa "cabdal"?

a) Principal, primordial.
b) Quantitat de lquid que travessa un recorregut.
c) Hisenda, conjunt de bns propis.

24. L'han acusat __________ les normes de __________.

a) d'infligir / trnsit
b) d'infringir / trfic
c) d'infringir / circulaci

25. El __________ i el __________ sn eines del fuster.

a) serrutx / tasc
b) rasclet / tac
c) lleg / tasc

Morfologia i sintaxi
26. __________ treballadors de la fbrica volen participar en la vaga ara __________.
a) Uns quants / mateix
b) Alguns / mateixa
c) Varis / mateix

27. Com __________ que anem arrere __________ d'anar avant?

a) pot ser / enlloc
b) potser / en lloc
c) pot ser / en lloc

28. Cal tindre __________ compte que a partir de l'any que ve s'iniciar una reforma del sistema
sanitari __________ la universalitzaci.
a) en / en ordre a
b) en / amb vista a
c) amb / amb vista a
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

29. Un pblic __________ i agrat aplaudia la plasticitat de __________.

a) entusiasta / l'acrbata
b) entusiaste / l'acrbate
c) entusiasta / l'acrbat

30. El discurs que ha fet als __________ ha sigut fals i __________.

a) nouvinguts / hipcrita
b) nous vinguts / hipcrite
c) nouvinguts / hipcrit

31. La infncia s una etapa molt important: el xiquet comena a desenvolupar-se __________.
a) psquica i fsicament
b) psquicament i fsica
c) psquica i fsica

32. Ha __________ un dels millors resultats del concurs, per aix encara __________ l'esperana
de guanyar el primer premi.
a) obtingut / mant
b) obtingut / mantn
c) obts / mant

33. Ens han regalat uns quants discos a __________ dels socis del club de msica.
a) cadasc
b) cada u
c) cada un

34. S'ha publicat una llei __________ les activitats d'espectacles pblics, per __________ que
encara no ha entrat en vigor.
a) ordenant / s'ha de recordar
b) que ordena / hi ha que recordar
c) que ordena / cal recordar

35. La casa __________ et vaig parlar ja no est en venda: __________ comprada hui, al
propietari.
a) de la qual / l'hi han
b) de qu / li l'han
c) que / se l'han

36. Diumenge __________ migdia ens presentar __________ seua parella.

a) al / la
b) a / a la
c) per / a la

37. Si el director no s capa d'exigir als seus empleats que arriben puntuals, jo __________
exigir.
a) els ho
b) s'ho
c) se'ls
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

38. Sempre __________ que __________ pressa per anar a casa.

a) digueu / tingueu
b) dieu / teniu
c) dieu / tingueu

39. Aquesta empresa s __________ a la contractaci de persones en risc d'exclusi i volem

fer-vos-en __________.
a) procliva / partcipes
b) procliu / partcips
c) proclive / partceps

40. __________ la situaci econmica i de la mancana de locals es fa molt complicat

__________ un negoci.
a) A causa de / l'obrir
b) A arrel de / que s'briga
c) Arran de / obrir

41. Aquest catleg no t __________ d'utilitat.

a) gens
b) res
c) cap

42. La trobada internacional d'atletes __________ per problemes d'organitzaci.

a) van a ajornar-la
b) la vullguem ajornar
c) l'ajornaran

43. Vs __________ i no __________ ms temps.

a) corrent / perdes
b) corrents / pergues
c) correguent / perdes

44. Per favor, __________ b aquest reglament!

a) llegiu
b) llegiu-vos
c) llegiu-se

45. __________ li podeu donar fruita i verdura, __________ no represente ms del deu per cent
de la raci diria.
a) De quan en quan / sempre i quan
b) De tant en tant / sempre que
c) De quant en quant / sempre i que

46. __________ molt presentar-se a la prova, per no __________ presentar.

a) Li interessava / hi es
b) L'interessava / se'n
c) Li interessava / s'hi
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

47. Els malalts necessiten ja els antibitics. Per favor, __________ prompte.
a) compra'ls-els
b) compra-los-los
c) compra-los-els

48. El president ha confessat que confia __________ molts anys en la presidncia.

a) amb estar
b) d'estar
c) en estar

49. s complicat eixir de la ciutat __________ les cues sn, __________ a ltima hora del dia, de
quinze quilmetres.
a) perqu / sobretot
b) perqu / sobre tot
c) per qu / sobretot

50. __________ s qui ha triat la msica de l'establiment entre __________.

a) El propi dependent / diferents estils
b) El mateix dependent / varis estils
c) El dependent mateix / diversos estils

51. Aquestes persones __________ al grup __________ sempre solen participar en les festes
religioses.
a) pertanyen / de les quals
b) pertanyen / de les que
c) perteneixen / de qui

52. Prepara la tesi final del mster i __________ constantment.

a) en pensa
b) pensa en la mateixa
c) hi pensa

53. Noms rebran una resposta totes aquelles persones que hui han presentat una sollicitud
__________ demanen la llicncia per assumptes propis.
a) en la que
b) en la qu
c) en qu

54. __________ tanta gent al carrer que tenia por __________ no trobar-te on em vas dir.
a) N'hi havia / a
b) Hi havia / de
c) Havia / a

55. El contingut del tema ja __________ explicat, a Vicent; ara ja s problema seu __________ o
no.
a) li l'he / saber-se'l
b) s'ho he / saber-s'ho
c) li'l he / saber-se'l
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

Normativa ortogrfica
56. El __________ pot reaccionar __________.
a) nitrogen / produnt amonac
b) nitrgen / produint amoniac
c) nitrogen / produint amonac

57. ltimament, el __________ sempre el celebrem en famlia.

a) dia de la Mare
b) Dia de la Mare
c) Dia de la mare

58. La __________ i la __________ d'un resultat analtic sn termes molt relacionats.

a) precisi / incertesa
b) precissi / incertea
c) presici / incertessa

59. Quina de les tres paraules est ben separada sillbicament?

a) a / ddic / te
b) de / so / ri / en / tat
c) i / o / nit / zar

60. L'obra de teatre estava interpretada per tres personatges: un __________, un capell i una
farmacutica __________.
a) sargent / titolada
b) sergent / titulada
c) sargent / titulada

61. Quina s la frase que est ben escrita?

a) Ressignadament escrivia la contrasenya amb disimulaci.
b) Resignadament escribia la contrassenya amb dissimulaci.
c) Resignadament escrivia la contrasenya amb dissimulaci.

62. Un equip professional d'alta __________ ha creat un projecte pioner que treballar per a la
dinamitzaci __________.
a) vlua / socioeconmica
b) valua / scioeconomica
c) valua / socio-econmica

63. Aquests xicotets __________ mediterranis es caracteritzen pels seus estrets carrers
__________ morisc.
a) parasos / d'orgen
b) paradissos / d'oritgen
c) paradisos / d'origen

64. Cada any s'ha incrementat un 10 per cent el valor __________.

a) catastral de l'inmoble
b) cadastral de l'immoble
c) cadastral de l'inmoble
rea d'estructures lingstiques
Marqueu en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.

65. El __________ del __________ ha solucionat el problema de calefacci que afectava l'edifici.
a) bidell / pavell
b) videll / pabell
c) bedell / pabell

66. Quins sn els plurals de "mas" i "terrs"?

a) masos / terrossos
b) masos / terrosos
c) massos / terrossos

67. T el costum de __________ tot, i aix __________ moltssim.

a) tafanetjar-ho / m'enutja
b) tafanejar-ho / m'enutja
c) tafanejar-ho / m'enuja

68. Amb aquesta derrota se __________ el partit i aix __________ l'equip entre els ltims de la
lliga.
a) sentncia / coloca
b) sentencia / colloca
c) sentncia / colloca

69. El campanar d'estil __________ de la __________ data de finals del segle IX.
a) prerromnic / Font de'n Carrs
b) pre-romnic / font d'en Carrs
c) preromnic / Font d'en Carrs

70. Amb la finalitat de no __________ el descans del venat, s'ha acordat per unanimitat
__________ una ordenana municipal.
a) pertorbar / aprovar
b) perturbar / aprobar
c) perturbar / aprovar
Consulta sobre els resultats

1. www.ceice.gva.es/jqcv

2. Telfon 012

Calendari i estructura

Primera fase rea de comprensi 10%

(28/05/2016) rea destructures lingstiques 30%

Segona fase rea dexpressi escrita 30%

(11/06/2016) rea dexpressi i interacci orals 30%

Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees
de la primera fase.

Mnim per a aprovar: 60%.

prova grau mitj

primera fase maig 2016
9.00 h
 prova
grau mitj
segona fase
mat

Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
rea dexpressi i interacci orals
Trieu una de les dues lectures segents i prepareu-vos per a realitzar:

a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que heu triat.

b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.

Lectura 1

Les llistes de lestiu

Lestiu s un estat dnim. A ms de la calor, les migdiades i els

mosquits, significa tamb un canvi dactitud davant de la vida que
portem durant tot lany i que consisteix a alar-se molt mat, anar a
treballar i preocupar-se per intentar complir all que ens marca
lagenda.
Som milions de formigues obedients i disciplinades que repetim, cada
dia, els mateixos moviments dins del formiguer gegant que s el
planeta on vivim. Per sense que ens nadonem, els dies allarguen,
pugen les temperatures i la roba ens molesta. Lestiu i les vacances
esdevenen un premi, en forma de revoluci organitzada, que
transforma els nostres hbits durant unes setmanes, en les quals, sense
voler-ho, tenim temps per a pensar sobre temes transcendents com:
qui som?, qu fem?, qu volem fer?
Ens adonem que lestiu ha arribat quan ens trobem fent llistes dels
propsits per a lany que comenar, com tots sabem, no al gener,
sin al setembre. Les coses que hem de canviar perqu s ara o mai, o
perqu s el que sempre havem somiat fer, o perqu ja nestem farts.
Tots i totes hem assistit a alguna daquestes converses al voltant
duna paella o passejant a poqueta nit. De forma solemne, afirmem
tota mena de coses extraordinries que mai durem a terme: aprimar-
nos, canviar de feina, fer esport tres dies a la setmana, deixar de
fumar o aprendre a tocar el piano.
 Lectura 2

Aplicacions collaboratives

Anar en tren, en autobs o compartir cotxe amb altres persones? Comprar

un producte nou o de segona m? Llogar-lo o canviar-lo per un altre?
Allotjar-se en un hotel o a casa dalg? Aquestes sn diferents opcions
que sens presenten a lhora de consumir bns i serveis. Les aplicacions
per a mbils han ampliat el ventall de possibilitats per a oferir noves
formes de consum de manera collaborativa.
La tecnologia ens facilita la vida, i el consum no ns una excepci. I s
que podem trobar una gran varietat de plataformes que ens ofereixen
noves formes de satisfer les nostres necessitats. Wallapop o BlaBlaCar
sn exemples daplicacions de consum collaboratiu que permeten posar
en contacte les persones usuries per a compartir les despeses dun
trajecte o arribar a acords de compravenda, dintercanvis d habitatges o
de roba, entre daltres.
Lavantatge ms gran ns leficincia: pots trobar rpidament molta gent
del teu barri o de la teua ciutat que busca o ven all que tu necessites. A
ms, el consum collaboratiu genera una xarxa ms densa de relacions
socials i disminueix la pressi sobre els recursos materials.
No obstant aix, no hi ha res que estiga lliure de riscos i inconvenients. I
leconomia collaborativa no sen queda al marge: a pesar dels seus
avantatges, pot acabar precaritzant el mercat de treball, ja que redueix
lactivitat econmica a lmbit individual. Leconomia collaborativa no
parla de drets laborals.
 rea dexpressi escrita

Dictat

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que traslladeu a la plantilla de respostes.
Redacci. Trieu una de les dues propostes segents:

a) Un forn de pa ha publicat una oferta de treball en qu busca personal de refor per a treballar a
temps parcial com a dependent en horari de mat o vesprada. Escriviu una carta de resposta a
loferta i expliqueu per qu us interessa aquesta feina i quines aptituds creieu que teniu per a
aconseguir-la. (200 paraules)
b) Escriviu un article dopini, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la quantitat de temps que
els adolescents passen davant lordinador i la qualitat de les relacions que estableixen mitjanant
Internet. (200 paraules)

Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que traslladeu a la plantilla de respostes.
Consulta sobre els resultats

www.ceice.gva.es/jqcv

Telfons: 96 317 52 00 (telfon audiomtic)

012 / 96 386 60 00

Calendari i estructura de la prova

rea de comprensi 10 %
Primera fase
rea destructures lingstiques 30 %

rea dexpressi escrita 30 %

Segona fase
rea dexpressi i interacci orals 30 %

Mnim per a aprovar: 60 %

prova grau mitj

segona fase juny 2016
9.00 h
 DICTAT

MAT, JUNY 2016

Lentrevistadora, un pl punxeta, fu una

pregunta compromesa al poltic municipal poc
abans que comenaren els jocs olmpics. De
ben segur que laudincia televisiva aguantava
la respiraci tot esperant-ne la resposta, perqu
la qesti girava al voltant dels problemes
dltima hora i les expectatives duns jocs
exemplars es podien veure frustrades. Per
lentrevistat es rebellava a parlar de problemes.
La vida ja s massa complicada i els
espectadors no necessiten que els la
compliquen ms encara. El noticiari s un
reguitzell de notcies tristes i imatges punyents, i
no conv afegir ms incertesa al malestar
quotidi. El poltic va deixar la gent tranquilla al
contestar que lassumpte estava controlat.