DISSENY DUN PROGRAMA DE

MODIFICACI DE CONDUCTA

Francina Cuevas Binimelis

Promoci de lautonomia personal i social
1r Curs dIntegraci Social
 NDEX

1. Introducci..................................................................................................................................3

2. Descripci de la persona..............................................................................................................3

3. Conductes a modificar.................................................................................................................3

4. Tcniques utilitzades...................................................................................................................4

5. Pautes daplicaci.......................................................................................................................4

6. Conclusi....................................................................................................................................7

2
1. Introducci
En aquest treball anem a dissenyar un Programa per a la modificaci de conducta en un cas
concret. De fet, aquest tipus de programes, com ms personalitzats siguin, millors expectatives
dxit ja que, els usuaris solen tenir les seves prpies caracterstiques i preferncies.

Aix, ens trobem amb un adolescent de 14 anys amb diverses conductes-problema que caldr
eliminar, algunes conductes que voldrem potenciar i millorar i algunes que voldrem que
adquireixi. Per a aconseguir aquestes modificacions utilitzarem diverses tcniques de modificaci
de conducta i utilitzarem per a cada objectiu una o altra tcnica depenent del que volem
aconseguir.

A ms de triar la tcnica haurem de preparar un pla dacci concret, s a dir, les pautes segons les
quals aplicarem cada tcnica: quina durada tindran, quines variables intervindran, etc.

Amb aquest Programa, pretenem modificar la conducta den Lluc, el noi sobre el qual fem la
intervenci.

2. Descripci de la persona.

En Lluc s un allot de 14 anys amb discapacitat intellectual lleu que no mostra cap inters per
les activitats que es plantegen en el centre. De fet, s un alumne amb bones capacitats, per es
distreu fcilment, a ell i als companys de classe. El temps de classe, en Lluc fa renous amb els
bolgrafs, quadern o simplement xiula. Amb els seus amics, fan bromes enmig de la classe i aix
distreu els altres. A vegades no porta els deures acabats o es nota que estan fets sense parar-hi
atenci. No obstant, a lassignatura de Dibuix mostra molt bones habilitats i, tot i que, sol optar
per no treballar o si ho fa, aviat es distreu; les obres o les feines que realitza sn dexcellent i de
fet, el professor veu en Lluc un potencial important si aquest, en un futur es volgus dedicar a
alguna activitat relacionada amb lart o el disseny grfic.

Cal dir, que a nen Lluc li encanten els cmics, sortir dexcursi a la muntanya i sentir-se una mica
el lder del grup.

3. Conductes a modificar

Eliminar la conducta de fer sorolls a classe. Aquesta conducta s inadequada, complexa i, en certa
manera s agressiva ja que suposa una reacci activa no assertiva vers les classes i lexplicaci
dels docents.

Eliminar la conducta de fer bromes enmig de classe. Aquesta conducta s inadequada, complexa
i, en certa manera s agressiva ja que suposa una reacci activa no assertiva vers les classes i
lexplicaci dels docents.

3
Tamb ajudar-lo a adquirir altres conductes que tamb lajudaran a ser el lder del grup com per
exemple fer les tasques del delegat (controlar lassistncia, anar a cercar guixos, vetllar el grup
quan estan sols). Aquestes conductes seran adequades, assertives i apreses.

Millorar la conducta de fer els deures (que es faci ms sovint i que shi esforci ms). Aquesta
conducta s adequada, apresa i assertiva. Per aix noms cal millorar la freqncia i la forma de
dur-la a terme.

Millorar la conducta de realitzar obres artstiques. Aquesta conducta s adequada, apresa i

assertiva. Per aix noms cal millorar la freqncia i la forma de dur-la a terme.

4. Tcniques utilitzades

Les tcniques que utilitzar sn les segents: refor positiu, el refor negatiu i lemmotllament,
temps fora, cstig negatiu i el contracte de conducta.

El refor positiu i el refor negatiu negatiu seran les dues tcniques utilitzades per a les conductes
que vull millorar augmentant la freqncia daquestes i possibilitant el seu perfeccionament.
Aquestes dues conductes sn les de fer els deures i la de realitzar obres artstiques.

Les tcniques de temps fora i de cstig negatiu les aplicar a les conductes que vull eliminar, s a
dir, per tal que en Lluc deixi de fer sorolls a classe i per a que deixi de fer bromes i gracietes o
almenys per a disminuir molt la freqncia si aquestes conductes no es poden extingir del tot.

Finalment per a la conducta que vull implantar o que esper que Lluc adquireixi, que s la de fer
les tasques de delegat, utilitzar la tcnica de lemmotllament.

A part de totes aquestes tcniques, aplicar una tcnica que s la del contracte de conducta per a
aconseguir un comproms per part de Lluc amb la intervenci i que ell sigui part activa i ho faci
voluntriament.

5. Pautes daplicaci

El refor positiu s la tcnica que utilitzar per a potenciar i millorar la conducta de realitzar obres
artstiques. Aquesta tcnica implica rebre una conseqncia agradable desprs de la realitzaci de
la conducta desitjada. La utilitzar per augmentar la freqncia en que Lluc realitza obres
artstiques i per a perfeccionar aquesta conducta

Com que aquesta conducta no costa molt a en Lluc, rebr refor positiu de manera intermitent. El
refor positiu ser el fet de poder dibuixar una tira de cmic per a la revista de lescola. Quan faci
la conducta adequada i aix com hem pactat (que segueixi les pautes del professor de dibuix, que
sesforci per fer-ho el millor possible i que ho entregui quan toca); podr fer la tira cmica per
no sempre sin de manera intermitent, evitant el sadollament. Saniran retirant els reforos un cop

4
la conducta shagi apresa. No obstant, algun cop podr seguir collaborant amb la revista o
apuntar-se a concursos amb lajuda del professor de dibuix. Els reforos positius sn el fet de fer
una tira de cmic per a la revista, per tant s un refor que es basa en una activitat que li agrada i
a ms tamb t part de refor social ja que, els seus amics veuran la seva tira i rebr feedback
positiu. Aquesta tcnica saplicar durant dos trimestres.

El refor negatiu s la tcnica que utilitzar per a potenciar i millorar la conducta de fer els deures.
Aquesta tcnica implica que ser retirada una situaci molesta o desagradable quan faci la
conducta que se li demana (fer els deures). La utilitzar per augmentar la freqncia en que Lluc
fa els deures i per a perfeccionar aquesta conducta

Aquesta conducta resulta un esfor extra per a en Lluc, ja que, a vegades no entn els deures i li
costen o tamb li fan mandra. Per tant, rebr un refor negatiu de manera continuada al principi
(un trimestre) i desprs de manera intermitent. El refor negatiu ser el fet devitar la renyada per
part dels professors i a ms, evitar haver de sortir a la pissarra a fer els exercicis sense tenir-los
fets. Per tant, evita passar vergonya davant els companys de classe. Aquesta tcnica saplicar
durant, dos trimestres i esperem que al tercer trimestre ja hagi quedat la conducta adquirida del
tot. La conducta que desitgem s que en Lluc faci els deures cada dia, que els faci b esforant-se
i demanant ajuda a casa si no els entn i que faci tots els deures sense deixar-los a mitges. Quan
faci aquesta conducta apart del refor negatiu pot rebre en algunes ocasions tamb el refor social
positiu consistent en feedback positiu dels professors.

La tcnica de temps fora laplicar quan en Lluc faci bromes i gracietes a classe per tal deliminar
la conducta. Aquesta tcnica consisteix en retirar un refor o impedir laccs en resposta a una
conducta inadequada. En aquest cas s un temps fora de lloc i dactivitat ja que, suposar que en
Lluc surti de la classe durant 10 minuts i vagi a veure el cap destudis, quan faci la conducta que
volem evitar. En cas que la conducta es repets en una mateixa sessi augmentarem el temps fora
i/o aplicarem un cstig positiu (renyada del cap destudis). Aquesta tcnica saplicar durant un
trimestre i esperem poder veure resultats. A cada sessi que no se li hagi daplicar el temps fora,
en Lluc rebr tamb un refor social positiu consistent en feedback positiu dels professors.

El cstig negatiu laplicar quan en Lluc faci sorolls a classe per tal deliminar la conducta.
Aquesta tcnica consisteix en retirar un refor positiu desprs de lexecuci de la conducta
inadequada. En aquest cas el refor positiu que es retirar sn dos: els elogis i gestos daprovaci
i temps de pati. s a dir, cada vegada que en Lluc faci renous a classe, suposar que en Lluc no
rebi ms elogis per part dels professors i que tingui 5 minuts menys de pati que saniran repetint
si la conducta es repeteix en una mateixa sessi. Aquesta tcnica saplicar durant un trimestre i
esperem poder veure resultats. A cada sessi que no se li hagi daplicar el cstig negatiu, en Lluc
rebr tamb un refor social positiu consistent en feedback positiu dels professors.

5
La tcnica de lemmotllament s la que utilitzar per a aconseguir que en Lluc dugui a terme les
tasques prpies del delegat que sn: controlar lassistncia, anar a cercar guixos i vetllar el grup
quan estan sols. Aquesta tcnica o estratgia refora, de manera selectiva, les conductes ms
aproximades a la que es vol instaurar per tal que la persona pugui arribar a realitzar la conducta
desitjada per aproximacions successives.

Les conductes que volem aconseguir sn:

- Controlar lassistncia dels alumnes de la classe marcant, a la fulla dassistncia, una F

si falta alg al costat del nom.
- Anar a consergeria a buscar guixos quan els professors li demanin o entre les classes si
veu que no nhi ha. Ha danar i tornar aviat (per sense crrer) i no pot entretenir-se. Ha
de demanar amb educaci els guixos.
- Quan el grup es queda sense professor, en Lluc ha de vetllar que no facin massa soroll,
que no toquin res de la taula del professor i que tinguin bon comportament. Si passa
alguna cosa, acudir al professor de gurdia.

Per aprendre aquestes conductes, durant un mes, observar com ho fa el delegat actual i li ajudar
(tcnica del modelatge, seguir un model). Desprs se nencarregar ell sol. Durant els primers dos
mesos rebr diversos reforos positius si realitza les conductes desitjades: feedback positiu,
possibilitat descollir el color del guix, evitar ser lencarregat de buidar les papereres quan sigui
el seu torn. A partir dels dos mesos noms rebr reforos intermitentment.

No obstant, al llarg de tot el temps aquesta conducta cont un refor positiu en si mateixa que s
la de sentir-se lder del grup i aquest s el refor que hauria de quedar per potenciar que segueixi
amb les conductes la resta de curs.

A part de totes aquestes tcniques, aplicar la tcnica del contracte de conducta per a aconseguir
un comproms per part de Lluc amb la intervenci. Aquesta tcnica implica una negociaci entre
en Lluc i jo per a treballar amb les seves conductes. Aix far que ell sigui part activa i ho faci
voluntriament. Aix, es tracta dun contracte que escriurem entre els dos i que firmarem els dos.
EN aquest contracte ambds ens comprometem a complir all que pactem. En el contracte
apareixeran les conductes que Lluc ha deliminar, els que ha de millorar i les que ha dadquirir
aix com les conseqncies que cada conducta implica (cstigs, reforos, etc.). Tamb hi haur
especificat quines sn les conductes exactes que esperem dell i quins objectius ens marquem aix
com la durada daquest contracte que en aquest cas ser de nou mesos (un curs escolar).

En aquest cas, el pacte al que haurem arribat (hipotticament) s a aplicar el programa que ja he
explicat. Finalment, com a premi si aconseguim totes les modificacions amb xit, jo em

6
comprometo a aconseguir una plaa per a ell a les colnies de final de curs on es faran moltes
excursions per la muntanya i altres activitats divertides.

6. Conclusi

Aquest cas s un cas complex i per aix he aplicat diverses tcniques per tal de modificar diferents
conductes. N obstant, a vegades, una mateixa tcnica es pot aplicar en diverses conductes. A ms,
les tcniques ms complexes com el contracte o leconomia de fitxes permeten englobar moltes
conductes en una mateixa estratgia.

Cal tenir en compte que suposen canvis per a lusuari i per aix, en algunes ocasions s millor
anar a poc a poc i modificar primer una conducta i desprs les altres, establint prioritats i adaptant-
nos al ritme de cada persona. Tot i que el nostre programa inicial indiqui que farem el tractament
en un determinat temps o que utilitzarem una determinada tcnica, cada pacient t unes
caracterstiques prpies a les quals ens hem dadaptar.

En aquest cas, el de Lluc, s un cas en el qual hi ha conductes negatives que shan devitar, altres
que shan dadquirir i altres que shan de millorar. A la realitat tamb ens trobarem casos
complexes i cal saber fer un bon disseny del programa a seguir per a modificar les conductes
perqu sin no podrem seguir unes pautes organitzades i aix ens dificultar la tasca. A ms,
penso que hi ha una tcnica que s molt important i que a vegades oblidem perqu es dna per
bvia o es sinfravalora, aquest s el feedback positiu com a refor positiu. En aquest programa
lhe afegit com a complementari de totes les tcniques perqu realment s efica, costa poc i s
molt ben rebut pels usuaris.

Per finalitzar, voldria dir que les tcniques escollides no sn ni millors ni pitjors ja que, depn de
cada persona i tamb daquelles amb que el professional es sent cmode. Personalment, per
exemple, leconomia de fitxes em semblava molt costosa a nivell de temps i material i per aix
vaig descartar-la per en altres ocasions seria una bona opci. Tamb dir que, aquest programa
dacci hauria de tenir un perode de seguiment o una avaluaci dels resultats que no he explicat
aqu per que, pens que shauria de fer per tal de realitzar una bona intervenci i de cara a millorar
per a futures aplicacions de les tcniques.