ESPAI AERI, NAVEGACI I INFRAESTRUCTURES:

Sessi 1

Els inicis de la navegaci:

Lhistria de laviaci es remonta a la prehistria, on lhome ja va parar-se a observar el vol

de les aus i daltres animals voladors i va voler imitar-los.
Durant segles es va intentar alar el vol, fracassant la major part de les vegades. Tot i aix,
des del segle XVIII, lsser hum ha comenat a experimentar amb globus aeroesttics que
aconseguien elevar-se en laire per no podien ser controlats. Aquest problema es va
superar al segle XIX amb la construcci dels primers dirigibles, els quals si que permetien el
seu control. A principis del mateix segle, es va investigar molt el vol amb planejadors i es
van comenar a construir els primers aeroplans equipats amb motor. Tot i aix, seguien
sense poder elevar-se ni mantenir vols llargs.
No va ser fins a principis del segle XX quan es van produir els primers vols amb xit. Lany
1903 els germans Wright es van convertir en els primers en fer un vol davi controlat.

A dia davui, podem classificar els segents tipus de navegaci:

1. Visual
2. de Reconeixement
3. Instrumental
4. ?

*** The Conquest of the Air!!!

Exemple: Estem volant i el pitot em marca 100 nusos, per tant, tenim una GS de 100 i una
indicada de 100 nusos. Si de sobte entra un vent de 70 nusos, la GS redueix a 30 nusos, per
la indicada augmenta a 170, que s superior a la velocitat mxima (velocitat never exceed).
Estem excedint i, per tant, frenem i traiem potncia per reduir la velocitat indicada. Si
redum 40, la indicada passa a 60 nusos.

Meteorologia:

1. Latmosfera:

Latmosfera s la capa gasos que envolta el nostre planeta i a la qual se li assigna el nom
daire. Laire est composat per una mescla de gasos. Quan est completament sec, cont al
voltant dun 78 % de nitrogen, un 21 % doxigen i un 1 % daltres gasos tals com larg,
hidrogen, heli, etctera. Laire tamb cont una proporci variable de vapor daigua (de 0 %
a 5 %).
Latmosfera es classifica en capes o esferes. Ens centrarem en la troposfera i lestratosfera,
ja que la majoria de fenmens meteorolgics tenen lloc en aquestes capes i els vols es fan
dins aquests rangs daltures.

La troposfera s la capa que sextn des de la superfcie fins uns 11 km daltura. Est
caracteritzada pel descens de la temperatura a mesura que augmenta laltura i perqu s la
capa on soriginen gran part dels nvols. En la part alta daquesta capa hi trobem la
tropopausa, una capa molt prima que marca el lmit entre la troposfera i lestratosfera.

2. Calor i temperatura:

Les dues escales termomtriques ms emprades sn la Celsius (centgrads) i la Fahrenheit.

Lescala Celsius s emprada exclusivament per la temperatura de laire a grans altures.
3. Pressi atmosfrica:

La pressi atmosfrica s la fora per unitat de superfcie que exerceix latmosfera en virtut
al seu propi pes. Les unitats principals sn els millibars, que equivalen als hectopascals. El
principal instrument que mesura la pressi s elarmetre, un instrument inventat per
Torricelli. En el mn de laviaci sempra el barmetre mercurial i laneroide (altmetre).

Hi ha un fenomen important anomenat la marea baromtrica. Aquest fenomen s el canvi

de pressi degut a la variaci de la temperatura durant el dia i la nit. Quan al migdia la
superfcie rep ms calor, laire es torna ms lleuger i, per tant, ascendeix originant una
baixa pressi. Al contrari, per la nit es refreda la superfcie i origina una capa daire fred i
dens que descendeix i origina una pressi alta.

4. Altimetria:

Laltimetria s la tcnica que sencarrega de mesurar distncies verticals.

Laltmetre s un dispositiu mecnic o elctric que sempra en les aeronaus per mesurar
laltura a la que es troba respecte la superfcie de la terra o el nivell del mar. s un
barmetre aneroide amb diferncies en lescala. Pot mostrar diferents altures:

Altitud vertadera: Degut a que les condicions existents en latmosfera real no sn

casi mai iguals a les estndards, les indicacions daltitud en laltmetre no sn casi
mai les vertaderes. Aix doncs, laltitud vertadera s la real o exacta sobre el nivell
mig del mar.
Altitud indicada: Aquesta s laltitud sobre el nivell mig del mar en un altmetre
quan es calibra amb els parmetres locals.

Cal distingir b els conceptes delevaci, altitud i altura:

Elevaci: Distncia vertical entre un punt o nivell en la superfcie de la terra i el

nivell del mar.
Altitud: Distncia vertical entre un nivell, punt o objecte i el nivell mig del mar.
Altura: Distncia vertical entre un punt o objecte i un punt de referncia en la
superfcie terrestre.
5. Correccions altimtriques:

Donat que lescala daltitud en un altmetre s ajustable, podem reglar-lo per a llegir altitud
vertaderes a altures especfiques. Lenlairament i laterratge sn les fases ms crtiques
dun vol i, per tant, lelevaci de laeroport s laltitud ms convenient per a tenir una bona
lectura de laltmetre. Aix doncs, el reglatge altimtric s lescala correcta sobre la qual
laltmetre indicalaltitud vertadera sobre lelevaci del terreny.

Reglatge en
QNH : El QNH permet comparar inmediatament i amb precisi laltitud de
laeronau amb la dels obstacles que t al voltant. Ens permet saber amb exactitud lelevaci
de laeroport local per tal daterrar amb total seguretat.

Reglatge en QFE: Valor de la pressi en lestaci. Si el pilot en vol ajusta el seu altmetre
sobre QFE, llegir prcticament 0 metres (peus) quan aterri. Aix doncs, aquest reglatge s
til per les maniobres daproximaci per instruments, ja que en la maniobra final sempre
es coneix laltura sobre la pista daterratge.

Reglatge de QNE: Aquest tipus de reglatge garantitza un calibratge informe i invariable dels
altmetres de totes les aeronaus en ruta, la qual cosa permet separar verticalment als que
empren un mateix espai aeri, assignant diferents nivells de vol i eliminant aix el risc de
collisions.
Aviaci:

Dins lavi, podem llegir velocitats diferents en funci don mirem:

La velocitat indicada
IAS (Indicated Airspeed) s la velocitat que llegim directament
de lanemmetre de lavi (sense cap tipus de correcci). Els enginyers es basen en
aquesta velocitat per tal de determinar velocitats denlairament, aterratge,
aproximaci, entrada en prdua, etctera.
La Ground Speed, GS
, s la velocitat horitzontal de lavi respecte del terra. Una
aeronau que va directa cap al terra tindria una GS de zero.

Aquestes dues velocitats sn diferents. Quan una aeronau est en laire, la velocitat
respecte del sl (IAS) no determina quan lavi entra en prdua i no influeix en el
rendiment de laeronau, com ara la GS.

La Calibrated Airspeed s la velocitat indicada per un indicador de velocitat

convencional desprs de la correcci derror de linstrument. Al volar al nivell del
mar en condicions estndards, la velocitat calibrada s la mateixa que la GS. Sota
altres condicions, poden ser diferents. s una de les ms importants, ja que
descriuen la pressi dinmica que actua sobre les superfcies de les aeronaus,
independentment de la densitat, l'altitud, el vent i altres condicions.

La True Airspeed,
TAS
, s la velocitat de laeronau relativa a la massa daire en que
est volant.

Tub de Pitot:

El tub de pitot sempra com a instrument de mesura de la velocitat relativa entre lavi i
laire (IAS, Indicated Air Speed). Aquesta velocitat s coneguda com a velocitat de laire
indicada, que s la que mant lavi en vol, molt diferent de la velocitat respecte del terra
(GS, Ground Speed). Els GPS donen les velocitats de lavi respecte del terra i el tub de pitot
dna la velocitat respecte de laire.
Una de les principals funcions del tub Pitot s assegurar que es compleix el segent:

Relaci amb el desastre dAirbus A330 dAir France:

La velocitat de lavi respecte de laire depn de la velocitat de lavi respecte el terra i de la

velocitat de laire. Si lavi es mou amb vent de cara sha de sumar la velocitat de lavi amb
la de laire. Daquesta manera sembla que lavi vagi ms rpid. Efectivament, lavi es mou
ms rpid respecte de laire, per ms lent respecte el terra.

Un dels principals problemes daquestes altures s la baixa temperatura i les males

condicions meteorolgiques. En condicons normals no hi ha cap problema en volar a
11.000 metres, mentre laire tingui un comportament suau. Al Pacfic, les turmentes sn
ms fortes, per aix tots els avions transocenics disposen dun radar meteorolgic en el
morro de lavi per tal de detectar turmentes i evitar-les.
Es diu que lavi dAir France no volava a velocitat adequada perqu els tubs de pitot es van
congelar i van donar senyal incorrecta de la velocitat de lavi respecte de laire al
interpretar errniament la pressi dinmica.
Flaps i slats:

Els flaps estan situats al caire de sortida de lala (veure imatge). Augmenten el coeficient de
sustentaci de lala mitjanant laugment de superfcie o laugment de coeficient de
sustentaci del perfil. Sobre en moments adequats, tals com quan lala vola a velocitats
inferiors de les que pot.

Els slats sn uns elements amb les mateixes propietats aerodinmiques que els
hipersustentadors que es diferencien pel fet que els slats estan situats al caire d'atac.

Augmenten la curvatura de lala per tal daconseguir ms estabilitat a menys velocitat.

Angle datac:

S'anomena angle d'atac a l'angle que formen la corda geomtrica d'un perfil d'ala amb la
velocitat de l'aire incident. s un parmetre que influeix decisivament sobre la capacitat de
generar sustentaci d'una ala
.

Normalment, en augmentar l'angle d'atac augmenta la sustentaci fins a un punt concret en

el qual aquesta disminueix bruscament, fenomen que es coneix amb el nom d'entrada en
prdua.

Barrena:

Prdua prolongada en la qual lavi cau en una posici amb el morro mirant cap avall fent
una trajectria helicodal.
Condicions ISA:
A nivell de mar (MSL, Mean Sea Level) hi ha uns 1013,2 Hp i 15 C.
METAR: Informaci meteorolgica actualitzada.
TAF: Predicci a x hores.
ATIS (Automated Terminal Information System): mesuren el vent, temps, nvols, QNH
Abans denlairar, el pilot ha de cofigurar lATIS del dest. El QNH va canviant al llarg del vol.
Per Qu passa si un avi surt de Barcelona a 1020 peus i un de Nova York a 990 peus?
Com sabem laltitud relativa dun respecte de laltre? Quan una aeronau passa dels 6000
peus regula el QNH a 1013 per tal de calibrar un error com per a tothom. Per tal daterrar,
la torre de control comunica el QNH al qual hem de baixar.

Orientaci de les pistes dun aeroport:

Lorientaci de les pistes de tots els aeroports estan determinades a partir de diversos
factors:ondicions meteorolgiques, com el vent o la visibilitat. La pista principal ha destar
orientada en la direcci del vent predominant, intentant evitar el vent creuat. Un avi
necessita vent a favor per enlairar-se i s per aix que la manera demprar les pistes canvia
constantment.