Fonament: satisfacci dels interessos de les parts, de vegades per part laboral o altres per part

empresarial. La relaci laboral s bastant diferent de les relacions mercantils, civils els hi
costa ms canviar. Px: fruiteria, fem un contracte de subministre, tinc peres per sem acaben i
noms tinc pomes, es difcil. Si jo et contracto i si canvien les meves necesitats, pots pasar de
administratiu a comercial. Una de les parts ho pot fer.

Depen del subjecte que la fora, pot ser per mutu acord.

A instancia de lempresari, sanomena mecanismos de flexibilitat interna. Que el mercat

laboral sigui flexible, que sadapti a la m dobra que necessito.

Flexibilitat interna: necesito mecanismos que em permetin ajustar la ma dobra a les necesitats
que sem van plantejant en cada moment.

Mecanismes de flex intern son eficients i haur menys explusi. Flexibilitat interna
Mecanismes de flexibilitat interna son extremadament important. Sn les que lordenament
presta ms atenci i les que hem daprendre millor.

MEcanismes de modificaci

ELs que deriven de la decisi empresarial: desde el punt de vista subjectiu, hi ha dues
situacions posibles, que hi hagi un canvi de lempresari, i que hi hagi un canvi del treballador.

A larticle 44 del estatut, regula el canvi de la part empresarial.

I pel que fa a les objectives: aquelles que sn mecansimes de flexibilitat interna: hi ha tres trets
que els caracteritza: el primer es la diversitat: jo vull canviar el salari, el lloc de treball de la
persona, vull variar elements objectius del treball, dependn del cas i dels hiptesi. HI ha gran
diversitat de mecanismes

1)SI es un canvi de funcions: funcional, les regles del joc sn les que regula larticle 39 de
lestatut, que ens diu qui procediment sha de seguir. Hi ha tres situacions.

2)Mobilitat geogrfica, canvi de centre de treball de la persona: larticle 40 ho regula.

3)modificaci substancial de les condicions de treball: 82.3. s el ms potent de tots. Permet

alterar modificar altres condicions de treball, que no tenen previst una vida de modificaci
prvia.

Per exemple la quantia del salari, lhorari de treball.

Hitesi: modificacions no substancials: si es un canvi de poca substancial, no fa falta que

estigui en algun procediment, si es un canvi de baixa intensitat.

Ex: els treballadors entren a les 9. NO va b. No fa falta sotmetre-ho als mecanismes que tenen
requisits.

MOBILITAT FUNCIONAL (I): CONCEPTE, FONAMENT I MODALITATS

Quan es canvia all que habitualment es fa. EL regula larticule 39, es refereix a canvis adpotats
a iniciativa de lempresari. Tamb pot haver-hi canvis a instancia de la part laboral, per aquest
article no el regula. No es regula els altres, perqu es creu que no es conflictiu 8acord entre
les parts, ser un ajunstament del contracte)

CLASSIFICACI PROFESSIONAL ART 22 LET

El punt 22.4, lacord entre lempresari i el treballador, s lencuadrament. EL grup s una
delimitaci molt ampla. Dins el grup pots tenir una tasca o ms, incls totes les tasques del
grup.

La polivalncia funcional dins del mateix grup o fins i tot de diferents grups, no noms queda
encuadrat, sino que pot fer altres tasques daltres grups. Si pactes polivalncia es pactar el
salari de les funcions que estiguis fent. Les funcions que prevalguin, les que tinguin un 50% de
la teva jornada. Pactar la realitzaci de diferents funcions de diferents grups. Sha de retribuir
segons les tasques que siguin prevalents, que sn predominants i en base daquestes es
retribuiex.

Si hi ha un pacte de polivalncia i lemrpesari demana un canvi de funcions, no estar regulat

en el 39. Ja que s un acord de les parts, noms regula la decisi unilateral. Es regir pel que
shagi pactat. Els pactes de polivalncia, els pactes que sn lcits sn els que sn limitats i que
no sn absusius, i tamb que es justifiqui les qualificacions dels treballadors, ha dhaver lmits.

No hi ha obligaci de retribuci especfica per la polivalncia, no es necssasari per a que el

pacte siugi vlid.

Aquesta figura queda fora del 39, no sels aplica als canvis de funcions dels pactes de
polivalncia funcional, tampoc saplica a les promocions professionals.

Mobilitat funcional ordinria o horitzonal: canvis de funcions que es duen a termen

dins els grups professsionals. Baixa o mitja intensitat.

Canvis de funcions que afecten a la dignitat: hi ha un salt de qualificaci molt alt? Es valora si el
canvi pot afectar a la digntitat. s un lmit difcil danalitzar,

Lmits: titulaci i dignitat. Lempresari no te el deure de justificar-se, no hi ha exigncia causal.

No hi ha requisits. No hi ha indicaci de com sha de fer: no requisits de tipus procidimental, no

hi ha exigncia escrita, ni comunicar als representants dels treballadors. No t que hi haver
motius ni pla.

Elements essencials dels contracte: horari, salari, tasques... Aquesta norma reglamentria,
quan es modifiqui, lempresari est obligat a notificar per escrit als treballadors. No per que
larticle 39 ho digui, sin que s la norma que ho obliga.

Els canvis funcionals poden ser transitris o permantents, ja que larticle 39 no diu res.,
respectant els lmits (titulaci i dignitat) i amb un previ avs de notificaci escrita.

extraordinria o aplicable: sn canvis de funcions de tasques que superen els grups

professionals.

Superior o inferior: perspectiva de retribuci.

Requsisits procidimental: sha de comunicar les raons als representants dels treballadors. No
shan dacreditar. Sha dha notificar per escrit al treballador, expressant les raons, les tasques i
quan de temps durar el canvi, permanent no podr ser-ho perqu es pel temps
inrepscindible.

Temps imprescindible: noms es poden fer pel temps imprescindible per atendre les
necessitats de les raons tcniques. [Mxim 9 mesos mes o menys]
 modificaci substancial de les conficions de treball (regles del 41, a la va
genrica): tots els canvis que no es pugin fer els preceptes del 39, es podran fer per
larticle 41.

Si vull fer un canvi de funcions que no sigui el temps de mf ordinaria o mf extraordinaria, es

pot regir al 41.

Causes, es el canvi de ms intensitat, canvi de grup i de permanent durada.

SI madjudiquen tasques ms baixes, quan sigui temporal o permanent, cobrar el que al

princpi. Sanomena, Garantia retributiva. Tan en Mf extraordinaria o mf cordinaria. A la
ordinaria la diferencia es menys, i la extrarodianria si que hi ha ms difernncia retribuitva.Si
les tasques estan ms ben pagades, em pagaran ms,

Aquesta garantia retribuitva, salari base i complement salarial.

No es podr fer un acomiadament per entitut, si fruit el canvi de funcions la persona no pot
fer les seves tasques, no justifica que lempresari fagi un acomiadament per entitut. No pot
haver en cap cas un acomiadament per entitut

39.2 Mf extraordinria, si les prestacions en el grup superior supera el 6 mesos en 1 a ny o 8

mesos en 2 anys podria reclamar aquesta categoria, per el cc pot modificar-lo quan ho
desitgi, el primer lloc saplica el cc, desprs aquesta regla. La garanta retribuitva opera des de
el primer dia.

Els tribunals i la doctrina la que per intentar ordenar, han delimtiat aquesta terminologia.

SUPSITS HIPOTTICS DE CANVIS DE FUNCIONS PER ANALITZAR

SUPSIT 1: el comercial pateix una situaci de baixa per IT(durada prevista de 3 mesos), en
un moment clau per la venda de les activitats destiu i la Direcci de lempresa decideix que
el substitueixi temporalment la sra. Marta, que est contractada com a Monitora.

MFE. Salari 14.402,08 Canvi de grups. Cal comunicaci escrita al treballador+motius. No hi ha

requisit de titulaci especfic. Raons: baixa de IT amb la necessitat de cobrir el lloc. Temps
imprescindible. Comunicaci als representants+motius.

SUPSIT 2: Agumenten les feines de transport perqu saconsegueix un nou contracte amb
un Consell Comarcal del Valls Oriental (fins a final daquest curs acadmic) i es planteja que
el Sr. Joan que fins llavors feia tasques de neteja, passi a fer temporalemnt de conductor
dautocar. Tasques de neteja a conductor. 3 mesos i mig.

MF ordinria, canvia dins del grup 6 ( de empleat de neteja a conductor). Titulaci s, no hi ha

problemas de dignitat. No obligaci de comunicar als representants. Cal comunicaci escrit al
treballador, no cal especificar, no causalitzada.

Mnica de monitoria a tasques de neteja. 3 mesos i mig.

NF extraordinria 3 al grup 6. Hi ha causa executiva. Pot haver problema en la dignitat.

17/02/2016

-Es podr consolidar el treball en els supsits?

Canvi senyora marta, monitora que far tasques de comercial, es un tipus extraordinria,
perqu modifica les funcions, supera el marc del grup, canvia de grup. No pot.

-Joan, perqu es ordinria, dins el grup, son tasques diferents per al ser del mateix grup, pot
ser transitria o permanent aix que lempresari pot dir-lo que

Qu passa quan lempresari diu al treballador que faci les seves tasques per canvi unes
tasques parcialment? Quan les tasques sn de superior retribuci, el treballador les reclama.
Es mira quines tasques fa majoritries, aquet es el criteri que fixa el tribunal suprem.

EL CC que pot fer en matria de mobilitat funcional?

Pot entrar a regular els canvis de funcions, el conveni posa regles per complementar a larticle
39, com per exemple la referencia de temps impressible. T la funci de complementar i
desenvolupar. Pot desenvolupar algun altre tipus dintervenci? Per exemple, podria dir que
quan es faci un canvi no savisi als representants o no? Es pot flexibilitzar aquest rgim?

No pot reduir, per ra de norma jerarquia, per si pot exigir ms. No pot flexibilitzar ms
perqu el conveni es per millora, dret necessari relatiu, el conveni pot millorar la llei per no la
pot empitjorar. Aquesta regulaci del 39 posa els requisits, els lmits, el conveni podria
incrementar els requisits, els lmits, per no empitjorar, per aix es dret necessari relatiu. El CC
millorar el dret del treballador.

Larticle 13 del conveni del lleure, amplia que en la mobilitat funcional ordinria tamb shaur
daplicar. El paper dels representants samplia grcies a la clusula.