MOBILITAT GEOGRFICA: CONCEPTE I TIPUS

Referencia al cap de la modificaci del centre de treball en el qual es presta serveis. Sha de
complir el pressupsit de qual lempresa tingui 2 o ms centres de treball, es el canvi dun
centre de treball a laltre.

El 40 regula diferents hiptesis per la part laboral, regula els que venen per instancia de la
part empresarial i tamb laboral, a diferncia de larticle 39.

El canvi de lloc es pot prestar per mutu acord.

Canvi de centre de treball a instancia de la part laboral:

-Mobilitat geografia a les vctimes terrorisme o de gnere

-Discapacitat (40.5 corregir en el dossier)

-Reunificaci familiar: si els dos treballen a la mateixa empresa, els dos conjugues, que hi
hagi un lloc de treball vacant, que no es un lloc duna persona de baixa, amb aquestes
hiptesi ho podria reclamar. Noms les parelles matrimonials, condici de cnjuge. El
conveni pot estendre tamb a les parelles de fet, per si no ho fa, noms ho podr fer la
parella matrimonial.

-1) Treballadores vctimes de violncia de gnere i treballadors/es vctimes del

terrorisme(art. 40.3.bis TRLET)

Shaur dacreditar aquesta violncia. Dret per ocupar del mateix grup professional,
lempresari t lobligaci dinformar si hi ha aquestes vacants. Es reconeix durant 6 mesos,
es permet un retorn, i ens aquest mesos ha descollir si es consolida all o torna al seu
centre de treball dorigen.

-40.5 Persones amb discapacitat

Per decisi unilateral de lempresari:

1) Per motius disciplinaris( art 58 TRLET). El conveni ho ha de preveure aquesta sanci

per a que es faci efectiu.
2) Article 40. (no resulta aplicable als canvis de treballs de treballadors dempreses amb
CT mbils o itinerants (empreses que no tenen centre de treball fixe, la feina suposa
diferent) en el ccte es pot posar una clusula que lempresa demani el canvi del centre d e
treball quan ho necessita. Cal incloure una clusula expressa i que existeixi realment
aquesta activitat. No qualsevol empresa ho pot fer, aquests sn els dobles requisits.
Trasllat i desplaament.
3) Mobilitat geografia no substancial: canvis ms intensos, ms agressius, en els altres
supsits canvia la residncia, hi ha un canvi de residencia com a situaci ms greu, per en
canvi de treball no canvia el lloc de residencia, es mobilitat geografia no substancial.

El desplaament es per canvis transitoris o temporals, temporalment limita, el trasllat es per

canvi indefinit o de llarga durada. Ser transitori: Fins a dotze mesos ser trasllat en un
perode de 3 anys, ja que pot ser reiterada. Regulat a larticle 40.6.

Separar desplaament i trasllat amb la MG no substancial, no hi ha quins supsits sha de

canviar de residncia o no.

Supsits determinats a tenir en compte: Perspectiva per mesura la distncia ser del domicili
al lloc de treball nou. El temps per fer el desplaament, el cost del desplaament, els mitjans
de transport, actitud de lempresa. El lmit depn de la circumstancia ja que la distncia no
noms el nic a tenir en compte. El lmit sol posar-se a 85 km, seria ja desplaament o
trasllat.

Larticle regula EL DESPLAAMENT I EL TRASLLAT, per la jurisprudncia regula LA

MOBILITAT GEOGRAFICA DEBIL O NO SUSBTANCIAL.

MG NO SUBSTANCIAL

No hi ha cap referncia en larticle 40, s una hiptesi jurisprudencial, fonament del poder de
direcci empresarial, reconeix aquest poder que permet fer aquests petits canvis que no
requereixen canvi de lloc.

EL procediment a seguir, no hi ha regles escrites, caldria tenir present, shaur de notificar

elements substancials com el lloc de treball, els representants , si els representant vol fer el
trasllat de les seves installacions tota o parcialment ha de prviament consultar als
representants, consulta la seva opini per no s vinculant.

Lempresari pot fer la mesura per mha de compensar si s un trasllat, per es podr pactar
o si b ho diu el conveni collectiu es compensar la MG no substancial. Sin hi ha acord
individual o collectiu, hi ha llibertat de lempresari a compensar o no. Aquest s el criteri del
Tribunal Suprem.

El CC pot posar criteris per saber quan una mobilitat s Substancial o no.

Depenent del tipus de desplaament, sha de fer una antelaci diferent, si ho fas amb ms
de 5 dies ser correcte. Haur de ser informada la persona afectada, no el representen. Hi
ha un collectiu que queda defensat de la MG geogrfica, els representants de treball.

2) EFECTES
a) exclusivitat de lorde empresarial, des de que lempresari dona lorde, queda obligat el
treballador a fer-ho, s vinculant. Si em sembla que no es correcte, puc posar una demanda
impugnat, per no suspn la eficcia de lorde empresarial. Leficcia de lorde empresarial,
es pot suspendre si vulnera un dret fonamental.

b)Despeses de viatge, i dietes.

c)Dret a un perms de 4 dies

MOBILITAT GEOGRFICA (III) TRASLLAT

s la mesura ms intensa. Canvi de treball que canvi de residncia per ms de 12 mesos.

Requisits: concurrncia de determinades causes, i a ms lempresari ha de fer dos
procediments, segons si es collectiu o no collectiu. Individual o collectiu ho diu en LET.

Si el trasllat es individual, justificaci en 30 dies dantelaci.

Si es collectiu, primer ho haur de negociar amb els representants dels treballadors, er un

perode de consulta, es un trmit obligatori en el trasllat collectiu.

No es imprescindible arribar a lacord, lempresari est obligat a negociar per no es

necessari que arribin a un acord.

EFECTES I Conseqncies

Obligaci de compensaci de despeses

Notificada la decisin de traslado, el trabajador tendr derecho a optar entre el traslado,

percibiendo una compensacin por gastos, o la extincin de su contrato, percibiendo una
indemnizacin de 20 das de salario por ao de servicio, prorratendose por meses los
perodos de tiempo inferiores a un ao y con un mximo de doce mensualidades. La
compensacin a que se refiere el primer supuesto comprender tanto los gastos propios
como los de los familiares a su cargo, en los trminos que se convengan entre las partes,
que nunca ser inferior a los lmites mnimos establecidos en los convenios colectivos.

Sha de notificar identificaci del centre, la data defectivitat i les raons, i la compensaci
econmica que far lempresa, al treballador. Est pressuposant i protegint als familiars amb
compensaci.

La indemnitzaci si decideix rescindir del contracte ser de 20 dies de salaris per 12 mesos
de treball.

MOBILIGTAT GEOGRAFIA: TRASLLAT

40.1 El treballador tindr dret a compensaci per despeses.

Si la persona no vol acatar lordre, pot sollicitar lextinci laboral. Impugnar lordre de trasllat,
si considera que no est ben conformada, si no sha fet be el procs, si no han arribat a un
acord. De fet existeix un procs especialment previstes per aquesta impugnaci: article 138
IMPUNGACI llei LJS, que explica les regles per impugnar el trasllat.

En el cas del trasllat, tamb apareix el 153 depenent de si es collectiu o individual, si es

collectiu el podr impugnar via 138, si el trasllat collectiu (depnen el nombre) el apart
dimpugnar-lo cada un dels impugnats, tamb els representants dels treballadors amb el
153.

Si simpugna individualment i collectiva, saturar la individual, fins que es resolgui la

impugnaci collectiva.

Dues qestions importants: termini per impugnar una ordre de mobilitat, 138 diu que dona 20
dies hbils.

Si penso que lempresa en lordre de treball ha incomplert, jo puc impugnar per a que es
verifiqui per si ha estat regulat, impugnar perqu en confirmin si es correcte abans de jo
plegar? Article 40.1. quart pargraf. Diu que si no denegues primer, no pots impugnar, si no
extingeixes el contracte primer, no pots impugnar. Si vols extingir, no pot impugnar. Si optes
per la impugnaci, no podrs extingir.

Article 158.7 segons pargraf. Si es justificat, el jutge queda obligat a posar en la sentencia
una indemnitzaci que haur de cobrar en 15 dies.

La penalitzaci collectiva de lautoritat laboral ja no existeix es va eliminar a la

reforma del 2012. Quan es plantejava un trasllat collectiu, i es negociava amb els
representants i no sarribava un acord, no acordats, lempresari pot tirar endavant, la part
laboral podia anar a ladministraci i que paralitzes temporalment la eficcia del trasllat en un
perode de 6 mesos. Ara noms queda lobligaci de notificar a la administraci de que han
entrat a una negociaci, sha de fer una segona comunicaci avisant de la finalitzaci. La
administraci ara noms est informada, en el passat tenia una facultat dintervenci.

El conveni dun quan es trasllat o mobilitat..

La negociaci collectiva s important consultar el conveni collectiu. On ms pot

intervenir en la negociaci, quilometratge...