ndex

Atenci a la diversitat

Atenci a la diversitat en el projecte Saba ............................................................................................... 3

Reps unitat 1 ........................................................................................................................................ 4

Refor unitat 1. Estructures i tipus de plantes ........................................................................................ 6
Refor unitat 1. La nutrici en les plantes................................................................................................ 7
Refor unitat 1. La reproducci en les plantes......................................................................................... 8
Ampliaci unitat 1. Nutrici i relaci ........................................................................................................ 9
Reps unitat 2 ........................................................................................................................................ 10
Refor unitat 2. Les cadenes alimentries ............................................................................................... 12
Refor unitat 2. Les xarxes alimentries.................................................................................................. 13
Refor unitat 2. Tipus decosistemes....................................................................................................... 14
Ampliaci unitat 2. Lsser hum canvia el medi ..................................................................................... 15

Reps unitat 3 ........................................................................................................................................ 16

Refor unitat 3. Els rgans dels sentits ................................................................................................... 18
Refor unitat 3. El sistema nervis........................................................................................................... 19
Refor unitat 3. Lesquelet hum............................................................................................................. 20
Ampliaci unitat 3. El sentit del tacte ...................................................................................................... 21
Reps unitat 4 ........................................................................................................................................ 22
Refor unitat 4. La densitat ..................................................................................................................... 24
Refor unitat 4. Els efectes de les forces.................................................................................................. 25
Refor unitat 4. Propietats i s dels materials.......................................................................................... 26
Ampliaci unitat 4. Densitat i flotabilitat ................................................................................................. 27

Reps unitat 5 ........................................................................................................................................ 28

Refor unitat 5. Tipus i propietats de lenergia ........................................................................................ 30
Refor unitat 5. Les fonts denergia......................................................................................................... 31
Refor unitat 5. Els impactes ambientals................................................................................................. 32
Ampliaci unitat 5. Lenergia de laigua................................................................................................... 33
Reps unitat 6 ........................................................................................................................................ 34
Refor unitat 6. Estructures .................................................................................................................... 36
Refor unitat 6. s adequat de les mquines........................................................................................... 37
Ampliaci unitat 6. Les mquines............................................................................................................ 38
Ampliaci unitat 6. Les mquines de Leonardo ....................................................................................... 39
Atenci a la diversitat
en el projecte Saba
En Saba donem resposta als diferents ritmes i estils daprenentatge dels alumnes.
Per aix, el quadern dAtenci a la diversitat presenta fitxes de treball fotocopiables
per a cobrir les diferents necessitats:

Refor
Les fitxes de refor estan focalitzades en aquells aspectes de ms dificultat
de cada una de les unitats didctiques.
Inclouen activitats que aborden els continguts bsics des de diferents punts
de vista, per a daquesta manera fer-los accessibles a un major nombre
dalumnes.

Ampliaci
Les fitxes dampliaci proposen activitats que van un pas ms enll del que
sha vist a classe.
Estan plantejades amb un cert carcter ldic, de manera que lalumne que de
veritat puga fer ms, es motive per a fer aquest tipus dactivitats.
Permeten aprofundir en continguts que ja shan treballat.

Reps
Les fitxes de reps inclouen activitats que recorren els continguts fonamen-
tals de tota la unitat.
Poden utilitzar-se per a afermar definitivament aquess continguts una ve-
gada finalitzat lestudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els
alumnes com a pas previ a lexamen.

Totes aquestes fitxes i els seus solucionaris estaran disponibles en Sabadigital. Si

vol, el professor podr assignar-los des dall directament als alumnes que considere
oport.

Atenci a la diversitat en el projecte Saba 3

 unitat REPS
1 Nom: Data: Curs:

 1 Colloca la lletra on corresponga per a classificar les plantes segents.

b

Angiospermes
Plantes amb flors
Gimnospermes

Amb arrel, tija, fulles i conductes c

d
Plantes sense flors
Sense arrel, tija, fulles i conductes

 2 Completa les taules segents.

FOTOSNTESI RESPIRACI
Substncies Substncies Substncies Substncies
Produeix Produeix
necessries de rebuig necessries de rebuig

3 En qu es diferencien la saba bruta i la saba elaborada?

4 Quina s la frase correcta? Explica per qu i corregeix la incorrecta.

a) Les plantes fan la fotosntesi tant de b) Les plantes respiren tant de dia com
dia com de nit. de nit.

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 4

 unitat REPS
1 Nom: Data: Curs:

5 Observa aquests dos processos i descriu el que ocorre en cada un. Quina s la diferncia fonamental?

a b

6 Relaciona cada imatge amb el tipus de fragment a partir del qual la planta es pot reproduir asexualment.

Estol Tubercle Bulb

7 Explica en qu consisteixen les segents formes de relaci de les plantes amb el seu entorn.
Fototropisme:

Geotropisme:

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 5

 unitat REFOR Estructures i tipus de plantes
1 Nom: Data: Curs:

1 Busca una planta amb arrels i flor, i fes un dibuix esquemtic. Assenyala i anomena en el teu dibuix les
parts que conegues. Desprs, relaciona els rgans que has identificat amb la seua funci.

s lrgan de les plantes que capta del sl

laigua i les sals minerals.

s lencarregat de sostindre la planta. Per

aquest rgan circulen substncies a travs
de conductes.

s lrgan que capta lenergia del sol. Per mitj

de la fotosntesi, fabrica els nutrients que la
planta necessita.

s lrgan reproductor.

2 Utilitza aquesta clau per a identificar les plantes segents.

T flors?

S No

Les llavors es troben a linterior dels fruits? T arrels, fulles i tija amb conductes?

S No S No

Angiosperma Gimnosperma Falguera Molsa

a) b) c) d)

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 6

 unitat REFOR La nutrici en les plantes
1 Nom: Data: Curs:

 Desprs dhaver dedicat molt temps a lestudi de les plantes, no hi ha res millor que utilitzar els coneixe-
ments per a preparar unes ensalades bonssimes. Aix que... cultivem tomaques!
 Per a fer-ho, preparem quatre planters on sembrem les llavors. Dos dels planters se situen en una zona
ben illuminada i els altres dos en un lloc amb poca llum. Dos dels planters es reguen abundantment i els
altres dos, molt poc.
 Observant els resultats, segur que pots trauren conclusions i respondre a les preguntes.

1 Qu necessiten les plantes per a crixer?

2 Com es diu el procs pel qual les plantes creixen?

3 Emplena les caixes amb els gasos que hi intervenen.

Saba bruta + + llum + Saba elaborada +

4 Per qu s important aquest procs per a lsser hum?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 7

 unitat REFOR La reproducci en les plantes
1 Nom: Data: Curs:

1 Retalla les imatges i ordena-les, seguint una lnia de temps. Afig-hi tamb una explicaci del que repre-
senta cada imatge.

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 8

 unitat AMPLIACI Nutrici i relaci
1 Nom: Data: Curs:

 Observa aquesta grfica. Shi representa, de manera aproximada, la variaci de dixid de carboni que hi
ha en laire en un bosc de fajos.

1 Quan s mxima la quantitat de dixid de carboni? Quan s mnima?

2 Com ser a la tardor, major o menor que a lestiu? Explica per qu.

3 Per qu crees que varia la quantitat de dixid de carboni al llarg de les estacions?

4 Durant el dia i la nit tamb hi ha variacions en la quantitat de dixid de carboni de laire. Quan ser major?
A qu crees que es deu?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 9

 unitat REPS
2 Nom: Data: Curs:

 1 Observa aquesta illustraci i indica quins sn els seus components.

2 Classifica en la taula els ssers vius que apareixen en la illustraci anterior.

Productors CONSUMIDORS DESCOMPONEDORS

Herbvors Carnvors

3 Com ser una cadena alimentria amb aquests ssers vius?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 12 MATERIAL FOTOCOPIABLE 10

 unitat REPS
2 Nom: Data: Curs:

4 Qu passaria en aquest ecosistema si desaparegueren els lleons? I si desapareguera lherba?

5 Quin tipus decosistema representa la illustraci de lactivitat 1? Indica el nom daltres ecosistemes ter
restres i els factors dels quals depenen.

6 Indica com es distribueixen els ssers vius en els ecosistemes marins.

7 Qu tenen en com els organismes productors dels ecosistemes terrestres i dels ecosistemes aqutics?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 12 MATERIAL FOTOCOPIABLE 11

 unitat REFOR Les cadenes alimentries
2 Nom: Data: Curs:

1 Classifica en la taula els segents components dun ecosistema.

Medi fsic ssers vius

2 Classifica els ssers vius de lactivitat anterior.

Organisme productor:

Organisme consumidor herbvor:

Organisme consumidor carnvor:

Organisme descomponedor:

3 Construeix una cadena alimentria amb els ssers vius de la llista anterior.

4 Qu passaria si desaparegueren els consumidors carnvors de la cadena?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 12

 unitat REFOR Les xarxes alimentries
2 Nom: Data: Curs:

1 Construeix una xarxa alimentria amb els elements segents.

Girafa Lleona

sser hum

Accia

Zebra Nyu Gasela

Herba

2 Quin s el paper dels ssers vius de lactivitat anterior en lecosistema?

Organisme productor:
Organisme consumidor herbvor:
Organisme consumidor carnvor:

3 Explica per qu els ecosistemes terrestres clids i humits, com la selva, alberguen ms formes de vida
que els ecosistemes clids i secs, com la sabana.

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE

 unitat REFOR Tipus decosistemes
2 Nom: Data: Curs:

1 Numera aquests ecosistemes en ordre, segons apareixen, des del pol fins a lequador.

2 Escriu el nom dels ecosistemes anteriors.

1.
2.
3.
4.
5.
6.

3 Quins factors fsics diferencien els diferents tipus decosistemes?

4 Indica per qu no hi ha algues a les zones marines profundes.

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 14

 unitat AMPLIACI Lsser hum canvia el medi
2 Nom: Data: Curs:

1 Com ja saps, algunes accions humanes poden provocar importants desastres ambientals. Observa aques-
tes fotografies que illustren diferents accions humanes i indica quins desastres ambientals poden cau-
sar.

1.
2.
3.
4.
5.
6.

2 Ara associa les segents accions amb les solucions als problemes de les imatges anteriors.
Depuraci daiges Contaminaci de sls

s de bicicletes i cotxes elctrics Desforestaci

Repoblaci de boscos Contaminaci daigua dola

Selecci i reciclatge de residus Contaminaci de laire

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE

 unitat REPS
3 Nom: Data: Curs:

 1 Escriu en la columna esquerra el nom de les tres funcions vitals dels ssers vius i relaciona-les amb les
definicions que corresponga.
Permet als ssers vius captar el que ocorre al seu al
voltant i reaccionar davant daquesta informaci.

Permet als ssers vius produir nous ssers vius
 semblants a ells.
Permet als ssers vius aconseguir les substn-
 cies i lenergia necessries per a portar a terme
les funcions vitals.

 2 Fes les activitats segents.

a) Escriu el nom dels segents rgans del cos hum i relacionals amb laparell al qual pertanyen.

Aparell respiratori Aparell digestiu Aparell circulatori Aparell excretor

b) Els quatre aparells intervenen en una de les funcions vitals. Indica en quina.

 3 Indica si aquestes afirmacions sn verdaderes (V) o falses (F). Escriu correctament les falses.

a) Per a fer les funcions vitals noms necessitem el cervell.  

b) Els rgans dels sentits reben informaci de lexterior. 
c) Laparell respiratori pren loxigen de laire.  
d) Els renyons fan que la sang es moga per tot el cos.  
e) Els ssers humans som vivpars. 

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 12 MATERIAL FOTOCOPIABLE 16

 unitat REPS
3 Nom: Data: Curs:

 4 Observa les imatges segents i contesta les preguntes.

a) Numera en ordre les vinyetes segents i explica qu hi ocorre.

b) Utilitza les imatges anteriors per a explicar qu ocorre quan els nostres sentits capten un estmul.

 5 Assenyala quins dels segents canvis sn estmuls i quin rgan dels sentits el percep.

s estmul? rgan dels sentits Sentit que EL percep

que EL percep
Baixa la temperatura 10 C.   
Sona un soroll a lhabitaci del costat.   
Tenim gana i fa olor de paella.   
Manel s ms alt que Anna.   
Sapaga la llum.   
El menjar t massa sal.   
Ens trobem una roca gran al cam.   

 6 Explica com respondries als estmuls de lactivitat anterior. Indica si sn respostes motores o glandulars.

ResPOSTA
Baixa la temperatura 10 C. 
Sona un soroll a lhabitaci del costat. 
Tenim gana i fa olor de paella. 
Sapaga la llum. 
El menjar t massa sal. 
Ens trobem una gran roca en el cam. 

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 12 MATERIAL FOTOCOPIABLE 17

 unitat REFOR Els rgans dels sentits
3 Nom: Data: Curs:

 1 Observa aquesta imatge i contesta les qestions segents.

a) Quins rgans dels sentits est utilitzant Juan?

b) Quins estmuls capten aquests rgans dels sentits mentre veu la pellcula?

 2 Anomena les parts de lull assenyalades. Explica el recorregut de la informaci que arriba al cervell.

 

 

 3 Anomena les parts de lorella assenyalades. Explica el recorregut de la informaci fins que arriba al cervell.










Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 18

 unitat REFOR El sistema nervis
3 Nom: Data: Curs:

 1 Relaciona cada terme amb la seua funci.

Transmeten la informaci des dels rgans dels
Encfal sentits fins al sistema nervis central.
Medulla espinal Es troba dins del crani i t tres parts.
Nervis sensitius Transmeten les ordres des del sistema nervis
central fins als msculs i glndules.
Nervis motors
Elabora respostes automtiques i rpides.

 2 Llusa observa que comena a ploure. Numera les oracions segents

per a explicar el procs que es porta a terme en el seu sistema nervis.
Els nervis motors transporten les ordres fins als rgans efectors.
Els rgans dels sentits capten la informaci.
Els nervis sensitius transporten la informaci captada pels sentits
fins al cervell.

El cervell interpreta i processa la informaci i elabora ordres.

 3 Dibuixa el recorregut de lordre en el primer dibuix i el de la resposta en el segon. El moviment que fa Llusa
s voluntari o involuntari? Per qu?

 4 Llusa sha punxat amb les espines de la rosa. Dibuixa sobre la imatge el recorregut de la informaci i de la
resposta. El moviment de Llusa s voluntari o involuntari? Per qu?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE

 unitat REFOR Lesquelet hum
3 Nom: Data: Curs:

 1 A Jaume li han regalat un esquelet hum de joguet, per en obrir-lo troba un munt de peces que no sap
collocar. Podries ajudar-lo? Per a fer-ho, numera en la imatge de la dreta el lloc on va cada una de les
peces de lesquerra.

8 13
5

4
6
2
14

7 11

9
12
1
10
3

 2 Ara que has aconseguit collocar les peces de lesquelet, escriu el nom dels ossos assenyalats.

1.  1
2.  2
3
3. 
4
4. 
6
5.  7 5

6. 
8
7. 

8. 
9
9.  10
10. 

 3 Com es diuen les zones duni entre els ossos? Quins tipus hi ha?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE 20

 unitat AMPLIACI El sentit del tacte
3 Nom: Data: Curs:

 1 Els receptors del tacte perceben canvis en lambient, per a voltes ens enganyen. Per a comprovar-ho,
fes el segent experiment. Fica durant una estona la m esquerra en un recipient daigua calenta, i la m
dreta en un daigua freda. Comprovars que les sensacions de fred i calor disminueixen. Desprs, intro-
dueix les dues mans al recipient amb aigua tbia.

Aigua calenta Aigua freda Aigua tbia

a) Com perceben les mans laigua tbia?

b) Podrem considerar al sentit del tacte com un instrument per a mesurar la temperatura, igual que si
fra un termmetre?

 2 Hi ha diversos tipus de receptors del tacte, grcies als quals podem percebre nombroses sensacions.
Relacionals en la taula segent:
Receptors de calor Textura

Receptors de fred Pes

Receptors de pressi Humitat
Receptors de contacte Temperatura

 3 Quins receptors del tacte estaven involucrats en lexperiment anterior?



 4 Busca informaci i escriu el nom de les parts de la pell que veus en la imatge.





 


Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 1 MATERIAL FOTOCOPIABLE

unitat REPS
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Completa els segents enunciats sobre les propietats generals de la matria.

La massa s 

El volum s 

2 Relaciona les tres columnes.

Massa Quilograms Proveta
Volum Litres
Balana

3 Encercla els elements que no sn matria i explica per qu no ho sn.

aire so metall
plstic tela paper
calor vapor moviment

4 Observa els dibuixos i respon. Quina s la massa i el volum daquests objectes?

500 500

450 450

400 400

350 350

300 300

250 250
220 ml Massa =
200
200 ml 200

50 g 150

100
150

100
Volum =
50 50

500 500

450 450

400 400

350 350

300 300
300 ml Massa =
250 250

g
200
200 ml 200
Volum =
150 150

100
150

100

50 50

5 Explica qu s la densitat.


Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 22

unitat REPS
4 Nom:  Data:  Curs: 

6 Completa els enunciats segents amb les propietats de la dreta.

La matria s si, desprs daplicar-hi una fora,
recupera la forma inicial. Frgil
Dura
La matria s quan es trenca amb facilitat.
Elstica
La matria s quan s difcil de ratllar.

7 En les balances segents es pesen diferents materials que tenen el mateix volum. Observa la massa de
cada un i ordena els materials de major a menor densitat. Explica com els ordenes.

g
6g 21 g 190

Suro Plstic Ferro

8 Utilitzant les conclusions de lactivitat anterior, indica quins materials senfonsaran i quins suraran si els
fiques en un llibrell amb aigua.

9 Si en un got daigua tires borumballes de suro i arena, a quina part del got es collocar cada material?
Indica el resultat en el dibuix i explica-ho segons les propietats de la matria.


Borumballes de Arena
suro

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 23

unitat REFOR La densitat
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Anna i Jlia estan investigant sobre la densitat. Per a fer-ho, tenen

dos blocs de la mateixa grandria: un de suro i un altre de plom.
Quin creus que t ms massa? Quin bloc s ms dens? Per qu?

Suro Plom

2 Ara les nostres xiques han agafat dos blocs de plom, un moltssim
ms gran i ms pesat que laltre. Anna diu que els dos blocs tenen
la mateixa densitat. Creus que t ra? Explica per qu.

Plom

3 Fixat en els segents cubs, igual de grans, per fets de materials diferents, i contesta les preguntes.

massa = 0,92 g massa = 0,24 g massa = 1 g massa = 0,79 g massa = 0,9 g massa = 11,34 g

Oli Suro Aigua Alcohol etlic Fusta Plom

a) Ordena de major a menor els materials anteriors segons la densitat.

> > > > > 

b) Assenyala amb un cercle els materials que surarien si els llanrem a un poal daigua.
Oli Suro Alcohol etlicFustaPlom

c) Encercla ara els materials que surarien si els tirrem a un poal doli.
SuroAlcohol etlicAiguaFustaPlom

d) Si tirem aigua, oli i alcohol etlic en un mateix recipient, en quin ordre quedaran?

A la superfcie Al mig Al fons

Alcohol etlic Aigua Oli

Aigua Oli Alcohol etlic

Alcohol etlic Oli Aigua

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 24

unitat REFOR Els efectes de les forces
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Observa les diferents imatges i contesta les preguntes.

a b c d

e f g h

a) Relaciona els efectes que produeixen les forces amb els objectes de les imatges anteriors.

a
b
c
Canvis en la velocitat d
Deformacions e
f
g
h

b) Quin objecte pateix un canvi en la direcci del seu moviment?



c) En la imatge b, la carrosseria del cotxe est feta amb un material plstic o elstic? Per qu?


d) Fixat en les imatges dels materials que pateixen deformaci i classificals en plstics, elstics o frgils.

Elstics  Plstics  Frgils 

2 Ratlla lafirmaci errnia sobre les forces i escriu-la correctament.

Les forces poden fer que un objecte es pose en moviment.
Quan, en cessar la fora, un material recupera la forma, es diu que s plstic.
Un material frgil es trenca amb facilitat quan shi aplica una fora.


Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 25

unitat REFOR Propietats i s dels materials
4 Nom:  Data:  Curs: 

1 Relaciona cada objecte amb les propietats del material utilitzat per a fabricar-lo.

Cass metllic
Flexibilitat

Para-sol de tela
Impermeabilitat

Impermeable de nil Conductivitat

Llit elstic Opacitat

2 Qu passaria si el llit elstic fra de vidre i hi saltrem damunt?

3 Per qu la majoria dels cassons sn metllics? Podrem utilitzar-los si foren de plstic?

4 Relaciona aquests materials amb les seues propietats i usos adequats.

Formig Impermeable Ulleres graduades

Vidre Allant
Taps de botella
Plstic Resistent
Canonada
Suro Transparent Bigues

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 26

unitat AMPLIACI Densitat i flotabilitat
4 Nom:  Data:  Curs: 

Diuen que el rei grec Hier (segle iii a.C.) va manar fer una corona
dor a un joier. Per, quan la va tindre a les mans, va sospitar que el
joier lhavia enganyat i que per a fer-la, el joier no havia utilitzat tot
lor que ell li havia entregat.
Llavors, el rei Hier va demanar a Arquimedes que calculara si la co-
rona era dor masss o no. Amb aquest problema en el cap, Arquime-
des volia saber la densitat de la corona calculant-ne el volum. Mentre
pensava, Arquimedes va omplir la banyera completament i, quan shi
va ficar dins, part de laigua sen va eixir. Arquimedes va eixir llavors
de la banyera i va cridar eureka, que vol dir ho he trobat.

1 Com va calcular Arquimedes el volum de la corona?

2 Si en un recipient ple daigua de gom a gom tirem un bloc de metall, i en un altre recipient igual tirem un
bloc de plastilina del mateix volum que lanterior, en quin dels dos shaur vessat ms aigua si els dos
blocs shan enfonsat? Per qu?

3 Maria i Joan han fet cada un petit vaixell amb la ma- Vaixell de Vaixell de
teixa quantitat de plastilina. El de Maria sura, per el Maria Joan
de Joan no. Joan diu que el seu vaixell surar en un re-
cipient amb ms aigua. Maria creu que el vaixell de
Joan senfonsa perqu no t la forma adequada.
Tu qu hi penses? Descriu un experiment per a demos-
trar-los de qu depn la flotabilitat dels vaixells.

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 4 MATERIAL FOTOCOPIABLE 27

unitat REPS
5 Nom: Data: Curs:

1 Quines sn les propietats de lenergia? Explica en qu consisteix cada una.



 2 Escriu el tipus denergia elctrica relacionada amb les imatges segents.

Energia  Energia  Energia 

Energia  Energia 

 3 Quina forma denergia es pot trobar en cada una daquestes fonts denergia?

Gas Energia qumica Carb Vent 

Aigua Urani Biomassa 

 4 Classifica en la taula les fonts denergia que coneixes segons siguen renovables o no renovables.

FONTS denergia renovables FONTS denergia no renovables

 

 

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 28

unitat REPS
5 Nom: Data: Curs:

5 Quines fonts denergia sn les ms utilitzades en lactualitat? Sn fonts inesgotables?



 6 Relaciona cada imatge amb la capa de la Terra on es produeixen els impactes que hi observes.

Impacte sobre la Impacte sobre els Impacte sobre Impacte sobre la

hidrosfera ssers vius latmosfera geosfera

 7 Indica com podeu, tu i la teua famlia, afavorir lestalvi energtic a casa. Proposa almenys cinc mesu-
res.

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 29

unitat REFOR Tipus i propietats de lenergia
5 Nom:  Data:  Curs: 

 1 Observa els objectes que apareixen en la imatge i contesta les preguntes.

a) Quins daquests objectes necessiten energia per a funcionar?



b) Escriu en la taula la forma denergia que utilitzen els segents objectes que hi ha a lhabitaci i en
quina es transforma.

OBJECTE Forma denergIa que utiliTza Forma denergIa que PRODUEIX

Joguet  

Llanterna  

Estufa  

c) Escriu les propietats de lenergia que observes en cada un dels objectes anteriors.
Joguet: 

Llanterna: 

Estufa: 

2 Explica la transformaci de lenergia que t lloc en les mquines segents.

a) Una bicicleta


b) La televisi


Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 30

unitat REFOR Les fonts denergia
5 Nom:  Data:  Curs: 

Anna i la seua famlia van a passar un cap de setmana dacampada en un espai natural protegit. Solament
poden portar sacs de dormir i motxilles amb els objectes segents.

16:
35

Una motxilla amb placa Una llanterna amb piles Un fogonet de gas per a Una capsa de mistos per
solar per a carregar una per a illuminar de nit. calfar el menjar. a encendre el fogonet.
petita nevera elctrica i el
telfon mbil.

 1 Completa aquesta taula amb les fonts denergia que utilitza la famlia dAnna en lacampada.

OBJECTES FONT DENERGIA

Llanterna 
Fogonet 
Nevera 
Telfon mbil 
Capsa de mistos 

 2 Anna relaciona les fonts denergia amb alguns dels elements que observa al seu voltant. Indica si sn
renovables o no renovables.
Sol  Biomassa 
Petroli  Aigua 
Vent  Gas 
Carb  Urani 

 3 Anna ha portat a lexcursi una llanterna que funciona amb piles. Per hi ha un altre tipus de llanternes
que funcionen manualment fent girar moltes vegades una manovella. Les dues llanternes utilitzen la
mateixa font denergia?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 31

unitat REFOR Els impactes ambientals
5 Nom:  Data:  Curs: 

1 Localitza en la segent imatge tots els impactes ambientals que trobes i indica quins efectes produeixen
en el medi ambient.

 2 Associa els impactes ambientals anteriors amb la capa de la Terra a la qual afecten.

El fum que emeten les centrals trmiques i els cotxes: 

Els abocaments de les fbriques que van a parar al riu: 

Les centrals eliques i les plaques solars: 

Els peixos morts que apareixen al riu: 

 3 Quines mesures creus que shaurien dimplantar per a evitar aquests problemes?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 32

unitat AMPLIACI Lenergia de laigua
5 Nom:  Data:  Curs: 

Els embassaments emmagatzemen aigua per a proveir les ca-

ses, les indstries i els cultius agrcoles, per, a ms, serveixen
per a controlar el cabal dels rius i produir energia elctrica.
Aquesta energia elctrica es produeix aprofitant els salts
daigua situats a les preses dels embassaments. Les centrals
que produeixen energia a partir de laigua sanomenen cen-
trals hidroelctriques.

1 Investiga sobre les centrals hidroelctriques i contesta les qestions segents.

a) Relaciona mitjanant nombres cada part de la central hidroelctrica amb el seu nom.

2 1 8  Turbina
 Lnia elctrica
3
7  Embassament
 Aigua en moviment
 Generador
 Aigua amb energia potencial
4
 Aigua amb energia cintica
5 6 Presa


b) Completa les segents oracions sobre el funcionament i producci de les centrals hidroelctriques.
Lenergia potencial s lenergia que tenen els cossos degut 

La turbina es mou amb 
El generador transforma lenergia 
Els cables transporten lenergia elctrica fins a 

2 On es troben les principals centrals hidroelctriques a Espanya? Accedeix a lenlla www.e-sm.net/svcn-
mf5ep01 i contesta les preguntes.

a) On hi ha ms concentraci de centrals hidroelctriques? Per qu?



b) Per qu creus que hi ha menys centrals hidroelctriques a la meitat sud dEspanya?



Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 5 MATERIAL FOTOCOPIABLE 33

unitat REPS
6 Nom:  Data:  Curs: 

1 Identifica en la imatge els elements de lestructura. Explica per qu el pont s una estructura.




2 Per qu es diu que lesquelet s lestructura del cos hum?

 3 Assenyala en els esquemes segents cada una de les parts de les palanques: fora (F), punt de suport
(PS) i crrega (C). Completa desprs amb el nom de cada tipus de palanca.

Palanca de  classe Palanca de  classe Palanca de  classe

 

  

 

 4 Les imatges mostren mquines simples. Identifica-les i explica en qu consisteixen.

a b c

a) 

b) 

c) 

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 34

unitat REPS
6 Nom:  Data:  Curs: 

5 Observa les imatges segents i indica quines sn mquines simples i quines sn compostes. En qu es
diferencien aquests dos tipus de mquines?

   


 6 La bicicleta s una mquina composta per diferents operadors. Situa els operadors segents en el lloc
corresponent de la bicicleta.

PalancaRodaRoda dentadaManovellaCadena

 

 

 

7 Quines mesures de seguretat has dadoptar quan utilitzes aquestes mquines o thi situes prop?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 35

unitat REFOR Estructures
6 Nom:  Data:  Curs: 

1 Observa la imatge daquesta muntanya russa i contesta les preguntes.

1
2

a) La gent i els cotxes pesen moltssim. Com s possible que es mantinga tot en peus?


b) Identifica en el dibuix els elements que formen lestructura.

1 

2 

3 

c) Relaciona els elements de lestructura amb el que representen en la muntanya russa.

1 Sn les estructures verticals que suporten els rails.

2 s el pes dels cotxes amb la gent.

3 Sn les rails per on circulen els cotxes.

d) Explica quina daquestes dues estructures s ms resistent i per qu.

e) Observa lestructura dels pilars de la muntanya russa. Quin element hi han afegit per a donar-li ms
estabilitat?

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 36

unitat REFOR s dadequat de les mquines
6 Nom:  Data:  Curs: 

Sovint utilitzem mquines per a mourens, per hem de tenir en compte que usar-les comporta riscos que
hem de conixer per a prendre les precaucions adients. Observa la imatge i contesta les preguntes.

Pat
Patinet
Monopat

 1 Escriu en la taula els elements de protecci que utilitza cada un dels xiquets.

Pat 

Patinet 

Monopat 

2 De qu ens protegeixen cada un dels elements anteriors?

3 Respon verdader o fals a les mesures de seguretat relatives al bon s daquestes mquines.

Evita circular a la nit i, si ho fas, porta algun element reflector. 

No utilitzes el casc llevat que vages per ciutat. 

No fa falta que obesques les normes de circulaci, sempre tens avantatge. 

La mquina ha destar en perfecte estat. Cal revisar les rodes, els frens, etc. 

Pots utilitzar auriculars mentre patines. 

Utilitza patins del tipus i la grandria adequats a la talla i nivell de la persona. 

No portes passatgers al patinet, solament hi pot anar una persona. 

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 37

unitat AMPLIACI Les mquines
6 Nom:  Data:  Curs: 

Els ponts llevadissos sutilitzaven als castells medievals per a supe-

rar un fossat i entrar al recinte fortificat i eixir-ne. Aquest pont
salava o es baixava accionat per una interessant maquinria.
Quan el castell patia un assalt, el pont era alat i la fortalesa es
tornava inexpugnable. En situacions normals, el pont romania
baixat sobre el fossat per a facilitar laccs al castell.

 1 El dibuix segent representa el conjunt de mquines simples que formen la maquinria dun pont lleva-
ds. Observa i contesta les preguntes.

a) Investiga i escriu el nom dels operadors mecnics de la maquinria.

1 
1 2
2 
3 
3
4 4 
b) Explica en qu consisteix cada una de les mquines simples anteriors.


1



2



3



4

c) El pont llevads s una mquina simple o composta? Per qu?

d) Explica com funciona un pont llevads.

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 38

unitat AMPLIACI Les mquines de Leonardo
6 Nom:  Data:  Curs: 

Leonardo da Vinci (1452-1519) va viure a Florncia i es va dedicar a mol-

tes coses en la seua vida: va ser pintor, cientfic, mecnic, arquitecte, escrip-
tor, escultor... i fins i tot inventor de mquines.
La gran imaginaci de Leonardo el va portar a dissenyar multitud denginyoses
mquines, des de mquines de guerra fins a mquines voladores. Totes eren
dissenyades en tela i fusta, materials propis daquella poca. No obstant aix,
Leonardo no va arribar a veure fabricats la majoria dels seus dissenys perqu,
aleshores, no existien recursos tcnics ni econmics per a fer-ho.

1 Observa el disseny de la bicicleta de Leonardo i el duna bicicleta actual. Contesta les preguntes.

a) Compara lestructura de les dues bicicletes. Quines diferncies hi trobes? Quina creus que est millor
dissenyada per a suportar un pes? Explica per qu.

b) Observa el mecanisme utilitzat en els dos models i explica les semblances.

2 Investiga sobre aquestes altres mquines ideades per Leonardo da Vinci. Escriu quina funci tenien i els
mecanismes que utilitzava en el seu disseny per a fer-les funcionar.
Mquina Funci desitjada Mecanismes

Caragol helicodal  

Grua giratria  

Vaixell de pales  

Draga  

Cincies de la naturalesa 5 EP. Unitat 6 MATERIAL FOTOCOPIABLE 39

Els recursos didctics de Cincies de la naturalesa per a 5 de Primria formen part del Projecte
Editorial dEducaci Primria dSM Arrels. En la seua realitzaci ha participat lequip segent:

Autoria
Isabel Pueyo, Montserrat Gonzlez, Antonio Jos Hidalgo

Edici
ngel Rubio, scar Cambra, Hctor Martnez

Coordinaci i assessorament lingstics

Dons Segu / I ms. Serveis Lingstics i Editorials

Illustraci
ngel Ovejero, Eduardo Rodrguez, Jess Gabn

Fotografia
ARXIU SM; THINKSTOCK; Ablestock; 123RF; SHUTTERSTOCK; GETTY IMAGES

Edici grfica
Reyes Gordo

Disseny de la coberta i dels interiors

Estudi SM

Maquetaci
Equip SM; Equip I ms

Responsable del projecte

Mireia Casaus

Coordinaci de continguts digitals

Mara Maas

Coordinaci editorial de Cincies

Laura Prez

Coordinaci editorial de Primria

Pilar Menndez, Nuria Corredera

Direcci dArt del projecte

Mario Dequel

Direcci editorial
Ada Moya

Aquest llibre est imprs en

paper procedent de boscos
SM gestionats de manera
Imprs a la UE / Printed in EU sostenible.