Ultra

Curts
(Edici anotada)

Vicens Gaitan
 Ultra Curts

2009-2010 by ControlByte Press.

Edici Especial Sant Jordi 2010

ISBN
LCCN
 Introducci

La vida es plena de moments que suggereixen idees esbojarrades o

profundes. Mai te nadones quan esdev un daquest instants, pe-
r ms tard acaba per emergir, provocant una sensaci de
descobriment (daltavisi que dirien a Arbre) que obliga a embolca-
llar-la duna historia que permeti transmetre-la a daltres

Aquest procs s lorigen de molts dels relats daquest recull. La

regla bsica a lhora descriure aquest contes ha estat el minimalis-
me. La major part de la trama es no-dita. El lector ha de reconstruir
els forats per tal de obtenir una historia coherent.....
 Ultra Curts

ndex
Newcomb: Plantejament ..................................................... 1
Newcomb: Desenlla ........................................................... 4
Malfiana ............................................................................... 9
Nou Mon.............................................................................. 14
La velocitat de la vida ........................................................ 19
Turquesa .............................................................................. 23
penSaMentS.0.5................................................................... 28
Yotta-Yocto .......................................................................... 33
Fluxe Fosc. Descoberta ...................................................... 37
Fluxe Fosc. Dest ................................................................. 38
Inquitat () .......................................... 42
Tenutat ................................................................................ 44
Afat (affatus) ....................................................................... 46
 1
Newcomb1: Plantejament

1
La primera referncia a la paradoxa de Newcomb la vaig llegir a la serie Aliengenas Ma-
temticos al bloc El Tamiz http://eltamiz.com/2009/05/06/alienigenas-matematicos-la-
paradoja-de-newcomb-i/

1
 UltraCurts

Sense saber ben be com, va aparixer un vell, amb aquella

mirada antiga que semblaria veure ms enll del ara.

- Tu ets l'escollit.- Va dir sense ni tan sols girar el rostre,

mentre amb la seva ma feia aparixer dues urnes sobre l'altar.

- Lurna de vidre, com pots observar, cont mil monedes d'or

regular. A lurna de pedra del costat pot haver-hi 100.000 mo-
nedes d'or Salomnic2... o no res.

- Pots quedar-te amb lurna de pedra... o be amb totes du-

es. Tu decideixes. Ets lliure.

- Mentre observava com arribaves a aquest portal he fet una

predicci (una profecia que les teves orelles mai sentiran per
que est inexorablement abocada a acomplir-se). Si he predit
que temportars noms l'urna de pedra, aquesta contindr
les cent-mil peces d'or promeses. En canvi si la meva predic-
ci ha estat que temportars les dues urnes, lurna de pedra
romandr buida.

- Ara desapareixer i tu prendrs la teva decisi. Mai ms

ens tornarem a veure. Pots estar del tot segur que el contingut
de lurna de pedra es immutable. Jo mateix l'he preparat des-
prs del meu Oracle i ja no s a la meva ma el modificar-lo.

De la mateixa manera que va arribar, el vell es va esvair. I

all em vaig quedar jo obligat a decidir: emportar-me noms
l'urna de pedra o totes dues.

2
Referencia al primer volum del El Sistema del Mundo del Ciclo Barroco, de Neal Step-
henson

2
 Newcomb: Plantejament

Si agafo totes dues, me nasseguro almenys les mil monedes

d'or regular... per les altres cent-mil son or alqumic... encara
que lurna de pedra podria estar buida... en qualsevol cas el
seu contingut s el que s: ning pot modificar-lo ja...

Que he de fer...? Memporto lurna de pedra o totes dues?

3
 2
Newcomb: Desenlla

Que he de fer...? Memporto lurna de pedra o totes dues?

4
 Newcomb: Desenlla

Una figureta diminuta, quasi translcida va aparixer a sobre

de la meva espatlla esquerra. Sendevinaven uns cabells
blancs esbrotats i un bigoti poblat. En algun moment jo diria
que incls em va treure la llengua, per potser tot son imagi-
nacions meves3.

-Siguem racionals- va dir -res del que tu facis pot modificar el

contingut de les urnes. No es possible que les teves accions
actuals siguin la Causa dun fet que va passar ja fa una bona
estona4 (la decisi de deixar lurna de pedra buida o plena).
Emportat les dues urnes: s evident. Fixat que Conseqn-
cia i Causa estan separats per un interval tipus espai, aix
que cap observador pot invertir-los.

Aquesta darrera frase em va sonar a nhuatl5, per la resta

semblava raonable, aix que ja em disposava a agafar les
DUES urnes quan una altra figureta va aparixer, aquesta ve-
gada sobre la meva espatlla dreta. Tenia un ampli front,
portava olleres rodones i un curis llacet al coll, que li dona-
ven una aparena... curiosa6.

-Siguem racionals- va dir el vell ha deixat ben clar que els

seu poder predictiu va ms enll de qualsevol dubte. s evi-
dent que si agafes les dues urnes, la de pedra estar ben
buida, ja que ell haur predit amb precisi la teva decisi i
haur actuat en conseqncia. Emporta't noms la de pedra.

3
Clara referncia a Albert Einstein
4
Algunes teories fsiques prediuen aquest tipus de fenmen conegut com a retrocausalitat.
http://es.wikipedia.org/wiki/Retrocausalidad
5
Llengua azteca encara parlada a Mxic i alguns pasos de lAmrica Central
6
Referncia no tan clara a Erwin Schrodinger

5
 UltraCurts

Les correlacions entre fets noms son al nostre cap. El temps

no existeix.

Aix sonava encara ms raonable a una ment formada en la

via zen, aix que mentre les dues figuretes iniciaven una ani-
mada discussi sobre Lliure Albir, Retrocausalitat i
daltres bajanades que escapaven a la meva comprensi em
vaig apropar cap a lurna de pedra amb la ferma decisi
demportar-me-la ( ben plena) confiant en la capacitat predic-
tiva del vell savi.

Vista de prop, el que ms destacava de lurna era un baix re-

lleu a la seva part frontal que representava un gat viu,
superposat a un gat mort7, i un conjunt de seqncies de sm-
bols arcans, desconeguts per mi, de diferents longituds,
que probablement explicaven una historia interessant . (Nota
mental: la freqncia daparici del primer smbol en cada
srie segueix una llei que em resulta familiar8. Quan surti
daquest embolic ja les criptoanalitzar)

La curiositat va matar al gat, per no vaig poder evitar obrir

lleugerament la tapa per assegurar-me que el tresor hi era a
dins. I efectivament hi era. Com sho havia fet el vellet per
predir el que jo havia fet? Si hagus agafat tamb laltra ur-
na...

A la part superior de lurna, vaig veure un petit bot que

afortunadament va resultar ser lactivador dun mecanisme

7
El fams gat de Schrodinger.
8
La Llei de Benford http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Benford

6
 Newcomb: Desenlla

Banach-Tarsky9, que va transformar la pesada urna (cent mil

monedes dor i a ms Salomnic no son cap tonteria) en una
bola de les dimensions duna taronja, encara que bastant mes
pesada, per encara transportable. Espero que aquest Banach-
Tarsky sigui reversible...

Quan vaig enfilar cap a la sortida, el portal ja sestava desma-

terialitzant. La porta original , nica , jo la
percebia trialment, per noms una de les manifestacions em
podia tornar al mon real, les altres dues conduen al no-res.
Vaig prendre una decisi rapida: sortir per la porta de la dre-
ta. La meva veu interior cridava :La porta de la esquerra s
falsa!, aix que a lltim moment vaig canviar la meva decisi
(grcies senyor Bayes) i vaig sortir per la porta del centre10.

Una intensa llum va ennuvolar els meus sentits i vaig caure a

terra amb els ulls clucs. Quan els vaig tornar a obrir, la claror
havia desaparegut i vaig notar que el meu rostre reposava
sobre pedra rugosa. El passads on era no semblava gaire
llarg, i al final sendevinava una estana ms ampla. Tot
apuntava a que havia arribat al Portal.

9
Paradoxa matemtica que permet desagregar un objecte geometric en parts (que son con-
junts no mesurables) de manera que al reensamblarles sobt un objecte de volum ms gran.
http://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_de_Banach-Tarski
La demostraci descansa en el controvertit Axioma delecci, i sembla una bona forma de
fer-se ric
10
La broma fa referncia al problema de Monty-Hall.
http://es.wikipedia.org/wiki/Problema_de_Monty_Hall i illustra el carcter no intuiti de les
probabilitats condicionades.

7
 UltraCurts

Sense saber ben be com, va aparixer un vell, amb aquella

mirada antiga que semblaria veure ms enll del ara11.

- Tu ets l'escollit.- Va dir sense ni tan sols girar el rostre,

mentre amb la seva ma feia aparixer dues urnes sobre l'altar.

11
Desprs de tanta paradoxa acumulada, no poda faltar un bucle temporal per liar la tro-
ca.

8
 3
Malfiana

Eren temps de malfiana.

9
 UltraCurts

Qu diferent de les poques on les ments tenien cos, les pa-

raules sacompanyaven de mirades o moviments, i la ma
copsava suavitat o aspror. Des que tot (i quan dic tot mheu
dinterpretar en un sentit literal) va ser transvasat a laltre
pla12, la comunicaci entre conscincies va esdevenir ms di-
fcil. Lautmat cellular ho barrejava tot: idees, rancnies,
joia. Qui era el propietari daquell pensament, si compartia
cella amb una mirade de fluxos interconectats? Com saber si
eres tu qui es dirigia a mi? Com assegurar que res havia mo-
dificat el sentit de lexpressat?

Ben aviat, tot sser (permeteu que faci servir aquest terme tot
i que res no hi s ni roman) va invocar un Nombre de entre
els Naturals . No un Nombre qualsevol, daquells que pots
esmicolar en molts bocinets. No. Mestic referint a veritables
nombres Primigenis13, aquells que estan format de dues parts
perfectes i inalterables, per que encaixen de tal manera que
no poden ser separades completament, ni fent servir la totali-
tat de la Matriu Cellular. El Nombre dona Identitat,
Integritat i Veracitat14 a les paraules. Ning pot impersonar
ning. No hi ha lloc a mal interpretacions, degut a que hom
no pot modificar el contingut de les paraules.

12
Asumirem dara en endavant que ens trobem devant duna simulaci, no un univers fsic
(tot i que, com diferenciar-los?)
13
Els nombres primigenis son doncs el producte de dos nombres primers de gran tamany,
essent la seva factoritzaci una tasca computacionalment molt complexe.
14
La dificultat del problema de la factoritzaci sencera permet disenyar un protocol cripto-
grafic de clau asimtrica (RSA) que asegura el xifrat, la signatura i la no modificaci dels
missatges. http://es.wikipedia.org/wiki/RSA

10
 penSaMentS

Noms jo conec la constellaci de tots els Nombres i la clau

que obre la seva dualitat15. Podreu pensar que aix em fa
ms poders que Root16, per no podeu estar ms equivocats.
A mi ms negada la paraula. Jo faig possible la comuni de
pensaments, puc escoltar totes les converses del mon, per
soc incapa dexpressar la ms simple de les idees. El meu
Nombre s Indivisible17.

*-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-
mysql18> SELECT DISTINCT N, RawData
FROM MATRIX
ORDER BY N
*-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-

Alguna cosa no anava be.

Al principi noms era una mica de fum19. Ecos distorsionats

sobre les paraules. Desprs, els ecos van esdevenir opinions
contraposades sortint de la mateixa conscincia, i van acabar
convertint-se en discursos aberrants, paraules malsonants,
crits. I finalment el silenci.

15
La clau privada
16
root s un usuari de sistemes Linux amb permisos dadministrador, cosa que li dona control
total sobre el sistema. Daltrabanda Enoch Root, resulta ser un personatge fonamental al
Cryptonomicon i el Ciclo Barroco de Stephenson. Una mica com Tom Bombadil, de Tol-
kien.
17
Per tant no permet desxifrar ni signar.
18
Consulta a una base de dades de tots els nombres N. mysql s un llenguatge de consultes a
bases de dades relacionals
19
La referencia al fum, els nombres ordenats, el robament didentitats, correspn a una situa-
cin real, en el que es van comprometre una gran quantitat de targetes de crdit. Tot plegat, el
relat s una alegora daquell esdeveniment.

11
 UltraCurts

No era la primera vegada que aix passava, per ara era dife-
rent.

Diferent en forma. Hi havia un ordre. De cop senties aquella

veu i sabies que no era genuna, encara que esgrimia el seu
Nombre. Immediatament apareixia una segona veu, amb el
mateix timbre i un Nombre proper a lanterior, per ms
gran. A continuaci una altra i una altra, generant una mena
de cnon ascendent on cada Nombre era semblant i a la ve-
gada ms gran que el seu predecessor. Fins que sarribava a
un paroxisme de crits, laments i paraules sense sentit. Noms
destruint els Nombres tornava el silenci.

Diferent en intensitat. Primer van ser series de Nombres pe-

tits, per aquests creixien, safegien ms veus, veus ms
potents, paraules ms dures, idees ms agosarades.

I aix era impossible. Noms jo coneixia la llista dels Nom-

bres.

Les ments es rebullien a les celles. No gosaven intercanviar

pensaments. Exigien una explicaci a la proliferaci de Nom-
bres usurpats.

La coincidncia de dues ments a la mateixa cella podia per-

metre la copia del Nombre. Era aix el que estava passant?
Vaig buscar acumulacions de ments amb Nombres usurpats,
per no les podia acotar a un espai o un temps finit. Per co-
piar-los tots hagus requerit una ment tan extensa com mai

12
 penSaMentS

havia existit a la Matriu, o ms tics de rellotge dels que havia

experimentat lautmata des que es va posar en marxa.

Potser alg era capa de crear el Nombre del no-res. La sepa-

raci de Nombres Primigenis prou grans no es possible a la
Matriu Clssica, per .... Noms jo coneixia la llista dels
Nombres.

Soc incapa dexpressar la ms simple de les idees. El meu

nombre s Indivisible. Tot i aix mestic adreant a tu, un des-
conegut. No te cap importncia que per fer-ho faci servir un
Nombre que no s meu. Noms ho sabem tu i jo. Qui es pot
preocupar per aquesta nimietat... No es la primera vegada.
Per avui anir amb molt de compte... No passar com
daltres vegades, ja he esborrat la taula dels Nombres... A
partir dara ser molt ms curs...

*-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-
root@matrix:~$ ps ax|grep supervisor
13137 pts/0 supervisor
root@matrix:~$ kill -9 13137

*-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-**-*-*-*-20

...molt ... ms....

20
La comanda kill permet deliminar un procs si es tenen els privilegis adients. Notis que el
procs que es mata s el supervisor .

13
 4
Nou Mon

La ruta del glid Nord21 havia estat un cam nomes

danada ms enll de la Segona Creaci.

21
Els primers pobladors dAmerica venien dAsia tot travessant lestret de Bering, venint,
doncs del Nord.

14
 Nou Mon

Baktn22 rere Baktn un escollit havia de resseguir les pas-

ses dels avantpassats en sentit contrari, cercant la tornada al
Parads Ancestral don havien estat expulsats per Ekuneil23.

Per, Itzamma dominava amb elegncia els secrets de la

Trigonometria Esfrica. No en va havia calculat amb precisi
la ubicaci de La Gran Graella de Pirmides24, que amb tan
xit permetia de mesurar amb exactitud angular i temporal la
trajectria que tots els astres dibuixaven sobre el fons
destrelles fixes del Cosmos. Ning abans dell havia estat
capa de predir labast del Gran Cicle25, que fa moure el nord
tot recorrent la Serp Blanca26.

Aix que trobar una drecera al Parads Ancestral va ser en

comparaci un joc de nens. Un viatge dun Katn27 en direc-
ci Nord, es podia reduir en un factor si es feia a travs de
lInframn28. Per ning dels que shavia capbussat a un ce-
not, havia tornat per explicar-ho. La novetat era que es podia
reduir a la tercera part si en realitat el viatge es feia cap al
Est29. Un dibuix sobre la Closca de la Tortuga va convncer al

22
Periode del calendari Maya que correspon a 400 Tn, uns 394 anys.
23
Criatura mitolgica Maya. Serp de Cua Negre, que salimenta de llet humana.
24
Potser els Mayas coneixien la interferometria de llarga base que fa servir una graella de
radiotelescopis per aumentar la precisi?
25
Precesi dels equinoccis
26
La Via Lctea
27
Un Katn son 20 Tn
28
Com a consequencia dun sencill clcul de trigonometra esfrica (si podem fer un tnel a
travs de la Terra). Notis que aquest clul demostra el coneixement de la esfericitat de la
Terra.
29
Buscant una ruta cap a Asia, creuant locea. En un univers diferent, les coses van anar
duna altra manera

15
 UltraCurts

Sacerdot ms escptic. Noms hi havia un petit problema: En

direcci Est hi havia el Gran Mar.

.*`*..*`*..*`*..*`*..*`*..*`*..*

De Xel-H 30van salpar cinc naus. Havien de ser un nom-

bre senar i totes diferents31. Itzamma comanava la ms gran,
de nom Ix Chel honorant la deesa de la Lluna. La decisi era
ben interessada, ja que tamb Ix Chel controlava els huracans
i les tempestes.

Per ben poc van servir els sacrificis rituals, els instruments
de navegaci, i les invocacions a Ix Chel quan una imponent
tempesta va sacsejar durant disset dies amb les seves disset
nits les formidables naus construdes amb fusta de timb. La
vela octogonal que agosarada havia exhibit una Mscara de
Chaac, suspesa ara per noms dos vrtex no adjacents, one-
java com una bandera gegantina sobre una pirmide flotant.

Havia dsser un espectacle formidable observar larribada

daquella nau des del bocinet de terra que sobtadament va
emergir a lhoritz precisament al punt on sesperava que el
sol sorts, anunciant el divuit dia de travessia.

.*`*..*`*..*`*..*`*..*`*..*`*..*

30
Port natural de la pennsula del Yucatan. http://es.wikipedia.org/wiki/Xel-H
31
LAsimetria s un concepte fonamental al lart i la cultura Maya

16
 Nou Mon

Els pobladors daquelles terres desconegudes eren ferot-

ges, amb un cos immens, pell blanca, ulls blaus i el cabell
vermells. Aquest pel tamb cobria la seva cara, com si dun
jaguar es tracts donant-los un aspecte realment esferedor.
Protegien el seu cos amb un material dur i brillant i les seves
armes eren llargs i afilats ganivets fets del mateix material.

Per moures feien servir uns grans animals, ja sigui a sobre

dells o arrossegant plataformes de fusta suspeses sobre aus-
ters calendaris que rodaven pel terra.

Tamb adoraven als seus Deus: Merl, Arthur, Viviana.... i

parlaven de centres de culte cerimonial com la ciutat de Ka-
melot, que mai va ser trobada. Els seus temples per, eren
magnfics: alts, fortificats, sense escales... Meravelles de
larquitectura.

Tenien escriptura, i fins i tot msica, cosa que fa pensar en

un possible coneixement de les Matemtiques. Separaven pe-
r, el Cel, lInframn, la Natura i lHome32. No coneixien la
unitat del Cosmos i buscaven explicacions parcials als miste-
ris de lUnivers.

Per tota aquella civilitzaci ja era al lmit del collapse.

Lluites internes, guerres entre pobles, fam... i finalment ma-
lalties.

32
A diferencia dels Mayas, que tenien una visi unificada del Cosmos.

17
 UltraCurts

Poc desprs de larribada de la nau, els habitants

daquelles terres van comenar partir una estrany mal que
els debilitava i els feia morir en poc dies. Els supervivents
van fugir als boscos del linterior deixant les ciutat i els tem-
ples abandonats. Shavia perdut una Civilitzaci.

En aquell moment ja era clar per Itzamma, que no trepitja-

va la terra del seus avantpassats, sin un Nou Mon, un
continent per explorar i colonitzar, que els seus habitats
anomenaven Brit an-nia....

18
 5
La velocitat de la vida

Va sentir vertigen noms de pensar que la seva vida es

movia.

19
 UltraCurts

Els esdeveniments fluen inexorablement fent que el

moment passat ja no fos all un instant ms tard. Ahir
ja no era ahir sin un passat lluny, i dem era tan a
prop que avui no era ms que una espurna de llum
imaginada, que quan es mira ja ha desaparegut.

El vertigen va convertir-se en illuminaci quan va

prendre conscincia de la velocitat a la que es movia la
seva vida. Va ser una epifania sobtada. La funci dona
havia collapsat al vector propi daquest coneixement tot
i que res no havia canviat.

El sol, la lluna, els planetes i les estrelles reseguien el

seu atractor dibuixat al cel com havien fet sempre, per
ara no lenganyaven amb els seus parsimoniosos mo-
viments, perqu sabia que la seva vida sestava movent
a una velocitat que mai hagus imaginat. Que en realitat
no podia imaginar.

Havia pensat molt sobre la velocitat de la llum (com

es veu el mon si ets a sobre dun raig de llum?). La
llum es mou a la mateixa velocitat per qualsevol obser-
vador, incls si aquest observador s la mateixa llum.
Passaria alguna cosa similar amb la vida? O ms aviat
hi ha vides que transcorren ms rpides i daltres ms
lentes. Potser era aix el que explicava molts dels con-
flictes humans. Volia pensar ms sobre la velocitat de la

20
 La velocitat de la vida

vida (Com es veu el mon si ets a sobre dun raig de vi-

da?) per li faltava una vara per mesurar33.

Va comptar matinades i capvespres, llunes i primave-

res. Va comptar inspiracions i batecs, els compassos
duna pea de viol i fins i tot el tit tac dun rellotge. I
com ms comptava ms clar tenia que tot el seu mon
sestava movent a la velocitat de la seva vida.

La resposta noms podia venir de fora. De fora de la

seva vida. Va viatjar a pasos llunyans i va entrellaar la
seva vida amb daltres vides. Va comptar alegries i
plors, naixements i morts. Va comptar amics i amants,
consells, experincies i fins i tot les vegades que havia
perdut lal. Com ms comptava, ms clar tenia que la
seva vida imprimia moviment a les vides que creuava,
deixant sense referncia la veritable velocitat del seu es-
devenir.

Una vegada entrellaat amb tot lunivers, noms

quedava un lloc on buscar: al seu interior. Primer va
bloquejar els sentits, ms tard els pensaments i al mo-
ment en que el darrer tra de la seva conscincia
desapareixia, aix mateix ho feia el temps.

No hi havia evoluci, noms geometria. Dun cop

33
El problema de la relativitat de la mesura i del concepte de temps suggereix una historia en
la que fsica i percepci humana van de la ma.

21
 UltraCurts

dull abastava tots els instants de les seves existncies

passades ( slides, definides) i simultniament copsava
els infinits futurs desdibuixats que poc a poc es perfila-
ven.
Fins aquell moment no havia copsat un fet tan obvi:
el passat no era sin la suma de futurs potencials, cris-
tallitzats al present34.

Aix que hi havia una direcci privilegiada. La seva

voluntat podia escollir futurs, per ja no podia modifi-
car un sol qubit del passat. I si el passat ja no era dins
del seu Domini Causal, quina importncia tenia? Quin
sentit tenia invocar imatges dun cristall que ja restava
immutable per les eternitats que havien desdevenir?
Per qu tenia memria duns fets sobre els que ja no te-
nia control?

Un vrtex turbulent va retornar-li la conscincia i els

sentits quan per primera vegada va entendre que preci-
sament s loblit la nica referncia absoluta a la
velocitat de la seva vida35.

Per els vvids records que havia tingut feia un ins-

tant, ja havien desaparegut, deixant noms una sensaci
de vertigen al pensar que la seva vida es movia...

34
Una visi bastant propera a la que ens presenten les teories quntiques de la gravitaci.
35
En aquest cas, s la neurociencia la que ens dona una pista respecte a com sentim el pas del
temps.

22
 6
Turquesa

Desprs de molt de temps (potser anys, no ho sabria ben

23
 UltraCurts

be dir) hi tornava a aquell paratge.

Res no semblava haver canviat, per estava totalment

segur que ara seria diferent36.

s ben curiosa aquesta sensaci de veure un paisatge

per primera vegada i tanmateix recordar tots els petits
detalls que el componen: saber que rere aquell revolt hi
haur un arbre esplndid, a lombra del qual hi jeuen
uns ossos arcaics ( tota la vall s una immensa tenca
dhora) dormin el somni dels justos. Endevinar els con-
traforts duna construcci magnfica i visualitzar
(recordar) tot seguit el seu interior, amb alts sostres fe-
blement illuminats per llnties tremoloses.

Encara s ms curiosa la sensaci de conixer, sense ha-

ver aprs. Des del primer instant era conscient de tota la
histria dels homes que havien poblat aquelles terres
ermes, dels seus poders i de les seves penes.

La ra dhaver escollit aquest indret era eminentment

prctica. Aparentment restava ms a prop del Centre.
No em refereixo al Centre Geomtric, que quedava a
moltissims (kilmetres, anys llum?) de la meva ubicaci,
sin al Centre Prxic, lloc al qual em dirigia per complir

36
Aquest relat introdueix la idea de bucle temporal enredat, i el concepte de record del futur,
tot ben amanit en un contexte onric.

24
 Turquesa

el meu propsit set vegades consecutives37. El ritual

obligava a una peregrinaci diria del punt de recolli-
ment al Centre. Habitualment, es pernoctava en un lloc
molt ms accessible, encara que molt ms separat del
Centre, cosa que obligava a llargs desplaaments
danada i tornada, allargant tot el procs molts mesos.
Jo havia escollit una via ms directa, i ms difcil.

Aquest era un viatge solitari, per sempre hi havia un

company al meu costat a qui relatar la part corresponent
del periple, hbilment escollit per resultar un interlocu-
tor interessant ( i interessat) a la temtica dominant del
fragment que es vivia a aquell instant.

Primerament vaig caminar al costat del Camperol38, que

mai havia abandonat les seves terres, i al qual explicava
les meravelles de conixer pasos extics i viure noves
experincies lluny de la protecci de la llar.

Tot just arribar als primers Cercles de Pedres39, ja no era el

Camperol qui seguia el meu pas, sin que la meva con-
versa es dirigia al Erudit, a qui illustrava amb dates de
gestes heroiques i divisi de regnes, que arribvem a mi
pel sols fet de passejar la mirada pel vast horitz.

37
El nombre 7 dona una dimensi cabalstica al ritual. La Praxis, no s al punt central (on
trobariem la Teortica), sino a un costat.
38
Els personatges que van apareixent son un mmic dels Arquetips Jungians, per ms destar
per casa
39
Lloc funerari

25
 UltraCurts

Ja soc a la llinda de la porta, oberta de bat a bat, i veig

per segona vegada la tremolor de la llum (aquesta vega-
da ms real que en el meu record del futur), que em
convida a entrar, i installar-me, com en una altra ocasi,
a la meva cella.

Tot s igual, per diferent aquest cop. Les mateixes pe-

dres, la mateixa reixa que separa una estana de
ladjacent. Alguna cosa ha canviat. Potser soc jo.
LErudit s ara la Cuinera i el dia sacaba amb un bol de
sopa calenta abans danar a dormir. Preparat per la mis-
si del dia segent. I en el moment en que, per primera
vegada en molts dies resto en soledat, obro el meu qua-
dern de viatge i llegeixo una paraula: Turquesa40.

Amb la llum de lalba es reprn la meva missi. Vaig

creuar la porta del Sol i el meu cam es reinicia sortint
per la porta de la Lluna. Les terres ermes han donat pas
a boscos frondosos i ara camina al meu costat lAmic.
Havem viscut moltes aventures i no podia perdres la
darrera (potser la definitiva).

Fins aquest moment, tot havia esdevingut tal i com

sesperava (de fet tal i com jo ho recordava), per un fet
no anunciat havia de capgirar la situaci: de cop, el cam
40
Aquesta referencia casual dona nom al relat. Per algn motiu desconegut aquesta paraula s
la clau de tot.

26
 Turquesa

sacaba en un abisme sense fons. A laltra costat de la

bretxa i a pocs kilmetres de distncia saixequen altes
muntanyes, inexpugnables. A laltra banda el Centre ,
tant a prop i tant lluny a lhora.

Aix que havia estat en va. Noms quedava retornar so-

bre les meves passes i seguir el sender trillat que durant
millennis han trepitjat els meus iguals, complint rutin-
riament amb el seu propsit.

Aquell viatge havia tingut un sentit ben determinat:

mostrar la futilesa de les voluntats humanes. El cam
havia estat llarg i necessitava descansar.

Vaig dormir, i vaig somiar41. I al somni descobria un

cam amagat que es precipitava avall pel penya-segat,
lliscant amb seguretat entre roques desplomades, i asso-
lint un sender ben marcat que travessava les muntanyes
per un coll impossible.

I al somni vaig recordar que jo ja havia resseguit aquest

cam en una altra ocasi, probablement fa molts anys...

41
Un somni dins dun somni?

27
 7
penSaMentS.0.5

El condicional no denota hiptesis,

sin selecci entre alternatives

28
 penSaMentS.0.5

Ho va dir tmidament, sense voler provocar cap mena de

coacci, per amb la ferma intenci dobrir una lnia de mon
ortogonal a lesdevenir habitual. Volia invocar una nova rea-
litat...42

No tenia per que ser fcil, i de fet a lespai de moments, les

coses es veien duna manera molt diferent. No era com una
contradicci Hegeliana, sin ms aviat un principi
dincertesa. Quan afinaves el sentiment, el pensament es des-
dibuixava. I a linrevs...

Clssicament, all no tenia cap sentit. Per al mon del micro-

cosmos les coses no son el que semblen. Ben mirat, no son...
suposant que es pogus mirar. Per qu la realitat shavia de
comportar duna manera tan estranya?

Per no parlar de lesdevenir. Quin sentit tenia el pas del

temps quan a totes fetes havia desaparegut de les equacions.
Qui marcava el pas del temps i especialment la seva fletxa. Hi
ha continutat o noms s una illusi que crea la nostra cons-
cincia?

"Panta Rei. Tot flueix, res s'est quiet".

"Creuem i no creuem els mateixos rius,
som i no som". Herclit.
La creativitat s el fluir de les analogies.

Parlem ara de la Cosmologia de la nova realitat (un univers

42
La relaci entre realitat i concincia s la base daquest relat.

29
 UltraCurts

nou, feblement acoblat amb lunivers pare). Al mon don jo

venia la matria era eminentment ferminica. Em refereixo a
la matria que es pot tocar, sentir, copsar. De laltra no en te-
nia coneixent. Fermions nhi han de dretans i desquerrans i
s de naixement, no pots forar-los lligant-los una ma a
lesquena. Les interaccions entre fermions venen mitjanades
per lintercanvi duna altra partcula: un bos vectorial habi-
tualment. Almenys aix s el que aprenem a lescola. A que
ve tot aix? On volia arribar s a la idea de que dues partcu-
les satrauen quan intercanvien una tercera (un bos). No
sembla una mica prepotent des del punt de vista del fermi-
ons? Magrada ms pensar en una trialitat43.

La tercera persona esdev primera duna manera gradual,

sense que lobservador sen adoni. s la mgia de les ones,
que oscillen de positiu a negatiu passant pel zero (una altra
vegada el tres)

I quan ens adonem de les implicacions del Misteri, no podem

sin somriure al Cosmos i declamar: The comprs!

Una vegada desfermada la singularitat inicial, lunivers no

pot sin expandir-se. A cada tic de rellotge saccelera el seu
creixement, orquestrat amb l interacci dun altre bos:
linflat44.

Hi ha un lmit a lexpansi de lunivers? Tot depn del seu

contingut de matria. Si nhi ha suficient latracci gravitat-
43
Simetria de SO(8) http://en.wikipedia.org/wiki/Triality. Podria tenir rellevncia pel pro-
grama de unificaci de les lleis de les fsica.
44
Partcula hipottica que origina el procs dinflaci de lunivers tras el Big Bang.

30
 penSaMentS.0.5

ria el frenar, i labocar irremissiblement a una singularitat

final. Duna banda tenim el petit residu de matria barinica,
resultat de laniquilaci matria-antimatria poc abans de
lera inflacionria.

Daltra banda , la dinmica de les galxies ens parla de

matria fosca, que no interacciona amb nosaltres, ens travessa
i ho omple tot.

I finalment una forma denergia a la que ning que ning

havia convidat : lenergia Fosca. La Quintaessencia

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;

Ho va dir tmidament, sense voler provocar cap mena de co-

acci, per amb la ferma intenci dobrir una lnia de mon
ortogonal a lesdevenir habitual. Volia invocar una nova rea-
litat...45

Aquesta vegada, per, les coses van anar duna altra manera.
Una histria a dins duna histria. Una novella sobre un es-
criptor que, desesperat per una crisi de creativitat decideix
reescriure la seva biografia. Al seu llibre inventa una vida no
viscuda on ell desborda inventiva. Els seus escrits flueixen de
les seves mans inundant pgines de vida. Inventa universos.
Descriu paisatges. Civilitzacions neixen, arriben a la seva

45
La segona part del relat dona el contrapunt a la primera. La vida pren el lloc de lunivers.

31
 UltraCurts

plenitud i ms tard decauen.

Quan lescriptor acaba la darrera pgina de la seva autobio-

grafia copsa un fet esferedor: Hi ha mes histries al seu
llibre, que a la seva realitat. El colors son ms vius al llibre
que els que mai veuran els seus ulls. Hi ha ms matisos als
personatges del seu llibre que en qualsevol de les persones
que ell coneix o coneixer mai. Hi ha ms complexitat, ordre i
caos al Cosmos que dibuixa el seu llibre, que al univers que
trepitgen els seus peus. Hi ha ms vida a dins del llibre que a
la seva vida.

Amb una pena immensa al seu cor, crema el manuscrit i el

vent semporta la seva nima.

Una imatge d'arbres moguts

pel vent, fulles volant dibuixant es-
pirals illuminades per un sol
radiant.

Noms sona una can...

Mentre sescriuen les darreres pgines de la novella...

El condicional no denota hiptesis,

sin selecci entre alternatives

32
 8
Yotta-Yocto

La conclusi no deixava lloc per interpretacions. Passats

uns yottasegons46, els electrons acabarien per desacoblar-se

46
Yotta, prefixe del Sistema Internacional que indica 1024

33
 UltraCurts

totalment.

Ni tan sols els fotons virtuals podrien viatjar d'un electr

al ms proper, ja fora del seu con de llum. Aix i tot continu-
arien entrellaats fins al final dels temps, tot i que ja res els
podia fer collapsar a un estat propi de posici o moment.
Son les coses de la expansi accelerada de l'univers47.

Ja no recordo el moment en que les partcules ms pesades

havien estat engolides per voraos forats negres, retornant a
l'espai-temps engrunes de radiaci, fins a desintegrar-se . s
el preu a pagar per conservar la causalitat. I la informaci.

La sopa de electrons i fotons era per, una llar perfecta per

a l'evoluci de jerarquies embolicades. La retrospecci ens
havia desvetllat tots els coneixements que l'evoluci de l'uni-
vers primitiu havia generat. Primer sobre macromolcules
complexes, en intricats cicles que anomenvem vida. Ms
tard com a senzills nvols moleculars abastant milers d'any
llum per acabar formant part de la frontera fractal de
lhoritz d'events d'un forat negre supermassiu.

Tenem memria de fonons harmnics, de la llum traves-

sant materials cristallins, de geometries impossibles, de
bonics planetes on les estrelles semblaven recrrer el cel, de
galxies ballant una dansa fins a fusionar-se en una lenta

47
En un univers en expansi accelerada, es dona la situaci que en un determinat moment, les
partcules queden aillades i no poden interaccionar entre elles. Lunivers deixa de ser com-
prensible. Un observador ideal no podra dedur cap propietat de lunivers.

34
 Yotta-Yocto

abraada, de llenguatge, de vibracions electromagntiques i

gravitatries,.. de Parsifal, d'una estrella devorant a la seva
companya,...de les pirmides...

I tots aquest records estaven a punt de perdre's en el buit

inert de la mort trmica. Com congelar aquest coneixement
per a la resta dels temps?...Encara que no tingus sentit, era
el nostre legat48.

Som 1.3e79 electrons enllaats per la memria resideix en

un nfim subconjunt daquest . Nhi ha prou amb conixer
lestat de 1.e48. Una altra vegada Yotta. Sincronia? Diga-li
energia.

I a laltre extrem trobem a Yocto49, laltra cara de la mone-

da. Si fos capa de establir lenergia dun sol electr amb una
precisi de 1.e-48 vegades la seva massa, una fracci de yoc-
toelectonvolt, llavors podria codificar la memria de
lunivers en una sola partcula. Una mesura amb aquesta
precisi, desxifraria el contingut de tots els records acumu-
lats per milers dexistncies autopercebudes.

Sabia que aquesta precisi en la energia generaria una

fluctuaci temporal sense precedents a lunivers50. Valia la
pena provar-ho... i tenia tot el temps del mon. Tamb sabia
que aquesta descodificaci portaria una quantitat ingent de

48
El problema fonamental consisteix en com enmagatzemar la informaci de tota la historia
del univers, en la situacin de mort trmica daquest. La soluci proposada fa servir lenergia
dun sol electr.
49
Yocto , prefixe del Sistema Internacional que indica 10-24
50
Aplicant el principi dincertessa Energia-Temps

35
 UltraCurts

temps...

(...)

Tot havia estat preparat amb la mxima cura. Calia una

darrera mesura per deixar el sistema a lestat adient:
linconscient collectiu gravat a lestat dun sol electr. No
quedava massa temps pel desacoblament causal. Era el mo-
ment...
(...)

Una fluctuaci quntica csmica51. Una singularitat nua

denergia pura. Una explosi, seguida d un creixement bru-
tal. Una sopa de quarks i gluons, la matria i la energia es
desacoblen. Es formen toms i sagrumollen formant estruc-
tures... Nvols de gas, desprs galxies. Estrelles, planetes.

No hi ha res per percebre-ho, per qui ho sap... potser

sha desencadenat un mecanisme de desxifrat duna im-
pronta marcada a aquesta singularitat inicial,... que no te
intencionalitat ni motiu... noms una histria per recordar...

51
Lacumulaci dinformaci provoca un fenmen de generaci expontnia de lunivers.

36
 Fluxe Fosc: Dest

9
Fluxe Fosc. Descoberta

Los lejanos cmulos de galaxias fluyen misteriosamente a millones de

kilmetros por hora a travs de un camino aproximadamente centrado en
las constelaciones australes de Centaurus e Hydra.
(...)
Esto no es algo que tuvisemos previsto encontrar, pero no podemos
hacer que desaparezca, dice Kashlinsky. Ahora vemos que persiste a dis-
tancias mucho mayores hasta 2500 aos luz de distancia.
(...)
El flujo oscuro es controvertido debido a que la distribucin de materia
en el universo observado no puede tenerlo en cuenta. Su existencia sugiere
que alguna estructura ms all del universo visible fuera de nuestro
horizonte est tirando de la materia en nuestra vecindad.52

Ning no imaginava la magnitud del que havia d'esdeve-

nir....

52
http://www.nasa.gov/centers/goddard/news/releases/2010/10-023.html
 UltraCurts

10
Fluxe Fosc. Dest

Ning no imaginava la magnitud del que havia d'esdeve-

nir....
 Fluxe Fosc: Dest

Primer, va ser noms un cop dur a les teories que descrivi-

en l'evoluci de l'univers com una expansi isotrpica des
d'una singularitat puntual inicial. Aix doncs, no era del tot
cert que tot havia comenat com una bombolla perfectament
esfrica. Abans del no-res, un camp mrfic53 donava forma a
l'univers i escollia un eix privilegiat, un corredor infinit per
on s'escolaven cmuls ingents de molts milers de galxies,
que es dirigien cap a un punt fora del nostre horitz.

Ms tard, les coses es van complicar.... aparentment. Ja fe-

ia alguns anys que LIGO54 registrava imatges gravitatries de
l'espai profund per als darrers mesos, varius grups havien
arrencat experiments que feien servir el forat negre al centre
de la nostra galxia com a una lent sintonitzable que permetia
desplaar el punt dobservaci uns quants milers dany llum
de la Terra. Quan alg va mirar en direcci a Centaurus,
per tal com es veuria des de laltre extrem de la Via Lctia,
es va haver de fregar els ulls (figuradament) al adonar-se que
tamb des daquell punt semblava arrencar un corredor de
matria que fugia esfereda , impulsada per una fora invisi-
ble.

Aix doncs, no havia estat casualitat que aquell fluxe sem-

bls escapar de la Terra : Des de qualsevol lloc de lunivers,
un observador veuria un corredor de galxies, que escapaven
a linfinit sense que cap fora visible les empenys, mentres
la resta de lunivers sexpandia parsimoniosament (amb la
lenta acceleraci que li conferia lenergia fosca) com una
bombolla perfectament esfrica.

53
Un camp pre-existent que condiciona la forma.
54
Detector dones gravitatories per interferometria laser. http://www.ligo.caltech.edu/
 UltraCurts

Com era possible que fossis on fossis , veiessis el mateix

passads de matria arrossegada per una fora invisible? Ca-
lia pensar fora de la caixa que deien els anglesos. Fora de
lunivers tetradimensional haurem de dir amb ms propie-
tat.

El que no veiem, en realitat no hi era . No hi era al nostre

limitat univers de tres dimensions espacials i una temporal.
La matria sescolava a travs un defecte topolgic , cap a
una dimensi que no podem percebre.

Lunivers es buidava. I no noms de galxies i estrelles.

Tamb sescapaven el temps i lespai.
Inexorablement... mica en mica, per sense volta enrere...

.><.>.< .><.>.< .><.>.< .><.>.< .><.>.< .><.>.< .><.>.< .><.>.< .><.>.<

Als darrers anys, la percepci de la frontera de lunivers

havia avanat espectacularment55. La imatge que fotinos i se-
lectrons ens havia ofert del cosmos, ara es complementava
grcies a la detecci daquella esquiva partcula que tot ho
omplia, per amb (casi) res interaccionava: el fot, mitjancer
de la fora fosca, aquella interacci que no espervem, per
que estava aqu per recordar-nos la gosadia de pretendre el
coneixement complert.

Els fotons ens deien, que miressis on miressis, un fluxe

destrelles i galxies es movia en direcci a lobservador.
Lunivers somplia. Somplia dalguna cosa que venia de fora.

55
Ara som a una altra part del multivers, per suposat. Les lleis de la fsica no son les ma-
teixes. Concretament, la Supersimetria sha trencat duna manera diferent. Aix no impideix
el desenvolapament de concincies que puguin observar lunivers i fer fsica.
 Afat (affatus)

Lentament i inexorable...

41
 UltraCurts

11
Inquitat ()

La composici del passatge del transbordador no podia

qualificar-se sin d'esperpntica.

Lelit de les colnies del Sistema IV de Prxima, es des-

plaava a les muntanyes artificials de Titan per practicar una
sofisticada activitat que consistia en deixar-se lliscar sobre
una taula, per sobre de la neu esponjosa56, tot i que aquesta
no els hi faltava al seu, ara fred, planetoide.

Daltra banda molts dels d'habitants del Sistema Solar que

tornaven a llur planeta, ho feien en companyia de nens57,
(moltes vegades nadons) que havien estat abandonats pels
seus pares, incapaos d'atendre'ls degut als efectes de
la shmaiasha, altament addictiva, per nic recurs per fer
oblidar la gana i el patiment per malalties incurables, que
afligia a la major part dels habitants d'aquest sistema. Potser
(noms potser) estaven donant una oportunitat de iniciar un
56
Algun tipus de Snowboard?
57
Ladopci s un fenmen ubicu a lunivers
 Afat (affatus)

nova vida a aquests malaurats nens, en un planeta que no

els havia vist nixer.

Per fer ms suportable el llarg viatge de tornada, l'anima-

ci suspesa s'amania amb estampes tpiques del Sistema IV,
de feia uns quants segles, quan la major part dels colons eren
camperols i abastien amb els neocereals58 les megalpolis que
cobrien els planetes rocallosos del Sistema Solar. Mentres els
nostres cervells eren persuadits del gust i el flaire d'abun-
dants viandes, una alegre msica animava la conversa.
Podria dir-se que aquells homes senzills que cantaven can-
ons eren, si em permeteu l'expressi, felios...

58
Modificats genticament, per suposat. Causa directa de la decadncia daquest mon agrco-
la.
43
 UltraCurts

12
Tenutat

No diria que el seu mon era subtil, per el que puc assegurar
s que era granment rarificat.

No arribava a la tenutat extrema que hagus fet impossible

la comunicaci amb mitjans fsics, tot i que em resultava ex-
traordinriament complex transmetrels la idea d'un mon
dens.

Per ells era inimaginable que la matria pogus interactuar

amb la matria, diguem-ne mecnicament. Les seves estruc-
tures es cohesionaven a travs de camps quntics coherents,
deslocalitzats, extensos (de vegades abastaven tot un cmul
de galxies). L'espai-temps no significava res per ells. Noms
els nivells d'energia59.

59
Sespecula lexistencia de concincia no lligada a materia convencional construda amb
nuclis atmics lligats per electrons, sino formada a partir de caps quantics no localitzats.
 Afat (affatus)

Com suggerirls-hi , doncs, la idea del vent. Una pliade de

molcules movent-se al unson, capa de desviar objectes
grvids de la seva geodsica, i fer volar estels. I fer somriure
als nens..

Un moment mgic congelat al temps. Tots podem ser nens amb una
estel. Tots podem somiar...

... capa de fer moure l'aigua.

Com explicar qu s l'aigua, i com fer entendre que la nostra

existncia i la de tots els ssers que habitaven el meu lluny
planeta depenia de manera fonamental, de la seva funci com
a substrat dels milions de nanomquines coordinades que
composaven el que nosaltres anomenen vida. A ells no els
calia tot aix, i dac la dificultat per fer-los comprendre
aquestes imatges que mai no veurien.

L'aigua es portada pel vent. No oposa ressistencia, es deixa flu-

r....
I a la seva vegada tot s anclat a ella: plantes animals. Podria dir-se
que l'aigua s el temps. Marca la succesi d'instants. Ens indica
cap a on anem...

...pero jo tenia ara tot el temps del mon per tractar de fer-los
entrendre, ara que ja m'havia desfet del meu embolcall dens, i
formava part de la seva subtil tenutat...

45
 UltraCurts

13
Afat (affatus)

s affatus necessari snyn per so que sia scincia, car sens l scin-
cia no pogra sser e la concepti que hom ha dedins no fora qui la
manifests defores e fra perduda la obra de la nima e de la ymage-
nati dedins e totes les arts mecniques foren impossbols
 Afat (affatus)

(...) "per o, que l'afat anomena d'una manera absoluta pedra... l'o-
da oeix pedra d'una manera absoluta"60

Lo sis seny lo qual apelam afat (o affatus). Ramon Llull

El plaer s lhbit que fa que lhome trobi reps. Hi ha deu indrets

on es pot aconseguir el plaer, s a dir els sis sentits corporals, que
sn vista, oda, olfacte, gust, tacte i afat. El set sentit s la imagi-
naci; el vuit, lintellecte; el nov, la voluntat; i el des, la
memria.

El fantstic. Ramon Llull

El so que acaronava les seves odes era clarament blavs61.

No com el cel, sin ms aviat semblant al que veuries a un

toll daiges ben fondes, quan el sol lillumina des del mig-
dia.
Dantuvi no va ser conscient de la seva nova facultat, talment
interioritzada, que resultava natural i quotidiana. De sons
blaus ja nhavia sentit. Potser una mica ms aspres que
aquest, amb arestes punxegudes, fractals. En canvi aquest

60
"L'afat s un sentit necessari per que hi hagi cincia, doncs sense ell la cincia no
podria sser, i la concepci [de les coses] que tenim a dins no es podria manifestar cap enfora,
i es perdria l'obra de l'nima i la imaginaci interior, i totes les arts mecniques serien impos-
sibles
(...)
s per aix que quan l'afat anomena de manera absoluta pedra...la oda sent pedra d'una
manera absoluta"

61
La Sinestsia fa referncia a la barreja de diferents sentits
47
 UltraCurts

era suau, esponjs fins i tot. Flua lentament, polsant, venint

de lluny i surant al seu voltant en giravoltes cada vegada ms
denses.

Quan va tractar de moure una ma per tal de desfer el fum

que lenvoltava, va sentir una llum tbia i dola. Per no. No
era ben be aix el que havia fet distint aquest moment.

Tot obrint els ulls va pronunciar un mot desconegut per ell, i

simultniament va comprendre en tota la seva magnitud les
implicacions que es derivaven del seu significat, la seva rela-
ci amb el mon i especialment la capacitat destructurar
percepcions, que fins aquell moment havien roms discone-
xes.

La paraula en si no tenia cap importncia, per ara resultaven

evidents totes aquelles rengleres de smbols que representa-
ven camps quntics amb infinits graus de llibertat. Ja no calia
sumar una srie que era divergent fent servir martingales, per
deduir les prediccions de la teoria. Noms calia recordar el
resultat. Veure les seves conseqncies com un acord harm-
nic, que es desestabilitza lleugerament i es transforma de
manera continuada, en una seqncia infinita que porta al
punt de partida, desprs de recrrer totes les possibilitats
que li son permeses.

All era lafat. Affatus, que en deien els lullians62.

62
Lafat actua en aquest contexte com un sentit integrador, que s capa de detectar
lessncia platnica de la realitat observada.
 Afat (affatus)

Tot i que sabia que aix passaria, es va deixar sorprendre per

les noves sensacions. Escoltant el seu interior podia veure les
raons del cosmos. Noms calia voler per imaginar. I imagi-
nant reconstrua realitats sensorials. Don venia aquell conei-
xement que li era negat abans de la rotaci dels seus sentits?

(...)

Llums perfumades que eren veus alterades el cridaven. Sabia

que simpacientarien i el reclamarien de nou. Tamb sabia
que darrera aquelles veus disfressades hi havia necessitat,
desig de poder. Eren veus agres, envoltades de suaus plomes
que amagaven afilades espines.

No havia de tornar. No calia. Ell tenia el coneixement, la ca-

pacitat de comprendre, i la voluntat dactuar. Ell sol podia
posar les coses a lloc.

Ja no importava que la situaci hagus anat daquella mane-

ra. Lhome s un sser feble, procliu a lerror. La cincia no
tenia totes les respostes. Shavien equivocat. I aquest era el
motiu de que ell fos aqu. Ara volien la soluci. I ell la tenia.
Tenia la seva tonalitat i els seus sons, forma i textura, gust i
aroma. I podia expressar-la en termes ms formals, fent ser-
vir nombres i mots.

Per el ms important era que podia percebre-ho tot simult-

niament, i alhora comprendre el sentit i el perqu. I no estava
disposat a cedir aquell coneixement.

49
 UltraCurts

Notes colorejades que eren crits esgarrifosos el reclamaven.

Ell havia pres la seva decisi. Va imaginar un passat i va vo-
ler un futur nou63. Tot tornaria a linici. No hi hauria correcci-
correccions. Hi hauria una nova oportunitat. I ell tenia una
eternitat per degustar lesdevenir.

Va veure el so envellutat de la creaci dun univers. Va sentir

les notes acolorides de tonalitats dolces que produa la cris-
tallitzaci de les lleis de la natura.

I va pensar que tot estava be...

New Orleans

Abril 2010

63
La percepci integrada i la conexi directa amb el significat del percebut, dona poders
insospitats a lobservador, que pot jugar a ser Deu.
Afat (affatus)

51