Professional Documents
Culture Documents
Plan Mejora Valenciano PDF
Plan Mejora Valenciano PDF
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 5
TEXT
Gemma Avellan Bisbal
ngels Campos Gonzlez
Roger Sarri Batlle
Begonya Soler Soriano
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Toni Cabo
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
EAN: 8431300224889 daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
CP: 466748
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a su-
perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre dal-
tres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-
ment en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el pro-
fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals contin-
guts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co-
neixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 5 3
ndex PLA DE MILLORA
Unitat 1
1. La comunicaci....................................... 9
2. Ls de g/gu i c/qu............................... 10
3. Els animals. El diccionari........................ 11
Unitat 2
1. El llenguatge i les llenges..................... 12
2. Ls de r i rr.......................................... 13
3. Les plantes. Paraules sinnimes............ 14
Unitat 3
1. El substantiu.......................................... 15
2. Ls de j/g i tj/tg................................... 16
3. El paisatge. Paraules antnimes............ 17
Unitat 4
1. Els determinants. Larticle...................... 18
2. Laccent................................................ 19
3. Les joies. Paraules polismiques........... 20
Unitat 5
1. Els pronoms personals.......................... 21
2. Les normes daccentuaci.................... 22
3. El circuit elctric. Paraules
homnimes........................................... 23
Unitat 6
1. Ladjectiu............................................... 24
2. La s sonora........................................... 25
3. Lespai. Sentit literal i sentit figurat......... 26
Unitat 7
1. Graus de ladjectiu................................. 27
2. La s sorda............................................. 28
3. La Terra. El camp lxic........................... 29
Unitat 8
1. El verb. Arrel i desinncies..................... 30
2. Ls de la b............................................ 31
3. El relleu. Famlia de paraules.................. 32
4 Llengua 5
Unitat 9 PROGRAMA DAMPLIACI
1. El verb. Nombre i persona..................... 33
2. Ls de la v............................................ 34 Unitat 1.................................................. 56
3. L
oratge. Paraules primitives
i derivades............................................. 35 Unitat 2.................................................. 58
Unitat 10
Unitat 3.................................................. 60
1. El verb. Temps i mode........................... 36
2. Ls de l i ll........................................... 37
Unitat 4.................................................. 62
3.El parc aqutic. Paraules simples
i compostes............................................ 38
Unitat 5.................................................. 64
Unitat 11
Unitat 6.................................................. 66
1. Els temps verbals.................................. 39
2. Signes que tanquen oracions................ 40
Unitat 7.................................................. 68
3. El centre comercial. La prefixaci........... 41
Unitat 15
1. Classes de verbs................................... 51
2. La contracci........................................ 52
Solucionari........................................... 86
3. E
l torneig. Els gentilicis.......................... 53
Llengua 5 5
Pla de millora
1 La comunicaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Indica qu susa per a comunicar-se: llenguatge, senyal visual, senyal acstic o gest.
Emissor
Hui comena
el festival Receptor
de cine.
Missatge
Codi Canal
Nom Data
1 Encercla de roig les paraules amb el so k de casa i de blau les que tinguen el so g de gat.
Nom Data
1 Observa la illustraci i subratlla les oracions correctes. Thas de fixar en les paraules
destacades.
El llop ensenya el llobat a caar. Una bandada docells vola cap al sud.
1. 2. 3. 4.
5. 6. 7. 8.
Nom Data
A Espanya A Europa Al mn
Nom Data
1 Marca la paraula ben escrita en cada cas. En acabant, subratlla les que tinguen el so de r forta.
Nom Data
rosella faig
ARBRE
espgol clavell
tim camamilla
FLOR
salze xiprer
lliri esbarzer
ARBUST
lber margarida
3 Marca la correcta.
descobertlavandacaminadaalzina
Nom Data
femen, singular
C C C
P P P
Els substantius sn les paraules amb qu anomenen persones, animals, coses, idees
o sentiments. Els substantius tenen gnere (mascul o femen) i nombre (singular o plural).
Els substantius poden ser comuns o propis, individuals o collectius, i concrets o abstractes.
Nom Data
Les paraules que he ratllat estan mal escrites perqu les grafies tj i tg noms
platja pluges
lletges esponja
llotja enveges
mitges taronges
Nom Data
S X Q E T U I
E B A G R I U
R O C R U B L
R S K L L A C
A C B E D O
L S T B Z I
A E J L N A E
D X V B E G U
A R U N S D V
fronds costerut abrupte profund
un bosc un penya-segat
un llac un cam
Nom Data
Articles
Demostratius Possessius Numerals Indefinits
Det. Indet.
3 Completa amb la forma correcta de larticle indeterminat (un, una, uns, unes).
Els determinants sn les paraules que van davant dels substantius i els concreten o determinen.
Poden funcionar com a determinants larticle, els demostratius, els possessius, els numerals
i els indefinits.
Larticle s una classe de paraula que anuncia la presncia dun substantiu i nindica el gnere
i el nombre. Larticle pot ser determinat (el, la) o indeterminat (un, una).
Nom Data
Accent greu
Accent agut
cabs / cabs bstia / bstia calcet / calcet mscara / mscara viol / viol
Les paraules estan formades per sllabes. La sllaba que sona ms forta en una paraula s
la sllaba tnica. En algunes paraules, la sllaba tnica va marcada amb un signe grfic anomenat
accent grfic, que pot ser greu (`) o agut ().
La vocal a sempre porta accent greu. Les vocals i i u sempre porten accent agut.
Les vocals e i o poden portar accent greu o accent agut, segons com sonen.
Nom Data
Activitats programades:
Taller darracades.
Conferncia: Les joies: una elecci brillant.
Taller delaboraci danells amb pedres hexagonals.
Visiteu les parades de polseres massisses. Us encantaran!
Inscriviu-vos-hi en ladrea vadejoies@totluxe.com.
Tipus de joies
Segon lloc:
Tercer lloc:
1 2
polismica / antnima
La paraula anell s perqu un / diversos
t significats.
Nom Data
3 Substitueix les paraules destacades per un daquests pronoms febles: les, li, el, els.
Els pronoms personals sn les paraules que serveixen per a anomenar els ssers o els objectes
sense utilitzar substantius.
Hi ha pronoms de primera, segona i tercera persona.
Els pronoms personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden anar sols, mentre
que els febles sempre acompanyen un verb.
Nom Data
Nom Data
caragol
descaragolador
4
pila
7
2 martell
5
clau
2 Completa amb els noms dels elements anteriors que necessites.
3 Copia cada oraci canviant les descripcions entre parntesis per les paraules
homnimes adequades.
El (gran ocell blanc) va anar cap a Mar quan ella li va fer un (senyal, gest).
Pau estava all tot (sense companyia) prenent el (astre que ens fa llum i calor).
Nom Data
1 Encercla els adjectius que trobes en el text i indica a quin substantiu fan referncia.
Lavi Nicolau era un home menut i faener, amb una gran energia.
Sempre anava duna banda a laltra sense parar mai en torreta.
Des que tinc memria, el recorde amb boina, gaiato
i la cara plena darrugues. []
[Lavi] Vivia tot sol, en una casa diminuta i estreta, als afores
de la ciutat. Lenvoltava un hort on sembrava hortalisses,
per distraures, i tenia cura duns quants arbres fruiters.
FRANCESC GISBERT. Quantes rondalles!
bonic ampla
forta estret
valent alta
clara orgulls
Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius a qu
es refereixen. Els adjectius van en el mateix gnere i nombre que els substantius que
acompanyen.
Nom Data
Sescriuen amb s
Sescriuen amb z
Mentre esmor ava davall duna al ina, I abel va sentir una m ica estranya.
Nom Data
El sentit literal s el significat que la paraula adquireix a partir del seu s expressiu.
Aquests xiquets sempre ajuden els pares amb les faenes de casa: sn unes joies!
Els pirates van furtar les joies de la reina i les van amagar amb la resta del bot.
Nom Data
TOA
BLARN
SAGEL AVARIL
Nom Data
El caador rescat la Caputxeta i lvia del llop. Isabel passeja cap a la plaa.
La camisa t un bot solt i la butxaca esgarrada. He vist un centpeus davall dun roser.
Qui ha dibuixat un a la ?
La iaia ha fet un de
estru gos
Nom Data
Llibreria TASTAMN
Illes i arxiplags La vida Les plantes La fauna
de la zona polar als oceans tropicals del continent
clids afric
4 Encercla les set paraules que pertanyen al camp lxic dels viatges.
Nom Data
Els verbs sn paraules que expressen accions o estats. Cada verb t diferents formes
que poden ser simples, compostes o perifrstiques. El conjunt de totes les formes
dun verb sanomena conjugaci.
Cada forma verbal consta darrel i desinncia.
Nom Data
2 Copia les oracions canviant els dibuixos per les paraules corresponents.
Nom Data
barrancdescendirexplorarcongostosescaladors
2 Escriu una oraci per a cada dibuix amb les paraules proposades.
piragistabolcar
senderistesexplorar
explorar
sender
32 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
9 El verb. Nombre i persona PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
2 Completa amb el pronom personal adequat. Fixat b en la persona i el nombre del verb.
desfer
netejant
batut
servir
jugat
Nom Data
Nom Data
Ha comenat a plovisquejar.
ennuvolat tronar
emboirat diluviar
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 5 35
10 El verb. Temps i mode PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
1 Subratlla el verb, indica en quin temps est i transforma loraci seguint lexemple.
futur
Jo tindr un gos menut molt juganer.
passat
present
2 Relaciona amb el mode verbal que usaries per a expressar cada cosa.
Les formes verbals situen lacci en un temps (passat, present o futur), en relaci amb el
moment en qu es parla.
El mode dels verbs informa sobre lactitud del parlant davant dall que diu. Hi ha tres modes
verbals: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
Nom Data
1 Relaciona i escriu les paraules amb ll que formes. Nhi ha dues amb cada comenament.
-enni
-ecci
all-
-rgia
coll-
-egtim
ill- -metre
-uminar
mill-
-ucinant
-aborar
Nom Data
salva gotes
alta taps
compta vides
lleva veu
4 Llig, endevina i obtindrs una paraula composta que sutilitza molt a lestiu.
Sc el -
38 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
11 Els temps verbals PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
3 Indica, seguint el codi, a quin tipus de temps pertany cada forma verbal.
Els temps verbals sn els conjunts de les formes verbals que situen lacci en el mateix temps
i en el mateix mode.
Segons el moment en qu situen lacci, hi ha temps de passat, de present o de futur. Segons
els elements que els componen, hi ha temps simples, compostos o perifrstics. Segons com
presenten lacci, hi ha temps perfets o imperfets.
Nom Data
1 Encercla de blau els punts i seguit, de verd els punts i a part i de roig el punt final.
El niu
Ahir vaig vore un niu en un arbre. Era menut i redonet. Semblava
un bolic de branquetes amb plomes enganxades.
Jo volia agafar-lo per ensenyar-lo als amics, per la mare
no em va deixar. Ella deia que algun ocell havia dedicat molt de
temps i esfor a construir-lo i que de segur que el mateix ocell o
un altre aprofitaria el niu ms duna vegada.
Potser t ra. A la primavera, quan els ocells tornen a aparellar-se,
anir a vore si el niu est ocupat.
2 Copia aquest text amb els punts i les majscules que calga. Obtindrs quatre oracions.
Anna i jo seiem juntes a classe ella t els ulls verds i els cabells negres i llisos s molt simptica
i divertida a ms, sempre majuda quan no entenc alguna cosa
Marina fa una lletra molt bonica La cova s molt fosca. Quina por que fa
Quan vindrs a jugar a pilota Crec que aquella s la teua cosina Magda
Per a indicar que una oraci acaba, utilitzem diversos signes de puntuaci.
Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa sescriu un punt (.).
Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe dinterrogaci (?).
Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc. sescriu un signe
dexclamaci o admiraci (!).
Nom Data
aparadorplecridaneraabellidorsbarataofertes
perqu fa bones
3 Escriu paraules que signifiquen el contrari usant els prefixos im- o des-.
possible fer
parell muntar
mbil tapar
pur pintar
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 5 41
12 La primera conjugaci PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
Hui fa bon dia, per els meteorlegs han dit que dem nevar.
A casa de lvia hem trobat un bagul que cont molts barrets antics.
2 Copia els verbs que has subratllat abans i escriu-ne les formes no personals.
vaig comprar
comprar comprant
comprat
3 Completa aquesta taula amb les formes verbals dindicatiu que hi falten.
Ell/Ella
Nosaltres cantem
Vosaltres
cantaven cantarien
Ells/Elles
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugaci. La majoria
de verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.
Nom Data
1 Encercla les comes i digues quina norma de ls de la coma exemplifica cada nota.
A B
C
Estimat Manel, Ma tia Olaia t facilitat
Marta i Andreu,
Telefonam i et contar per als idiomes.
els meus vens,
les ltimes novetats Ja sap parlar langls,
volen aprendre alemany.
en lassumpte dels el grec, el francs
Per aix han decidit
contractes. i litali. Ara est
anar-sen a viure a Berln
Una abraada, aprenent el basc.
una temporada.
Arnau
Pepet lamic del meu fill toca el tabal en la colla del poble.
A Ral i Fina els meus cosins els agrada el tenis el bsquet i els escacs.
Nom Data
1 Encercla els cinc objectes que podries trobar en una botiga dantiguitats i escriu-ne els noms.
2 Ordena les sllabes i completa les oracions amb els noms doficis que formes.
-ista-ada--era-er-s-eria-et
Nom Data
2 Completa cada temps amb les formes verbals dindicatiu que hi falten.
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -er o -re pertanyen a la segona conjugaci. Segons
lacabament de linfinitiu, els verbs de la segona conjugaci es conjuguen com tmer o com batre.
Nom Data
PASTS DE POMA
Ingredients El pasts de poma es fa amb aquests
- pomes
- mantega
- pasta fullada
- melmelada
3 Escriu una oraci per a explicar el que passa entre la mare i el fill. Has dusar els dos punts
i les cometes per a introduir les paraules dels personatges.
s que he caigut
en un bassal.
La mare
Roger,
,
qu tha
passat?
i el fill
Nom Data
3 Encercla les paraules amb sufix diminutiu i anota les paraules de qu provenen.
i preparam la meleta
Nom Data
dormiraparixerbeurecanviareixircobrircrrertossir
donarvolerpagarcaarprendrevestircentrar
1a
2a
3a
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci. Molts verbs
de la tercera conjugaci es conjuguen com sentir; daltres segueixen el model de patir
i afigen -isc o -eix en algunes persones.
Nom Data
IO
D
E
un potet diogurt un camp ple dherba un munt de arena un flasc de iode
Els articles el i la i la preposici de sapostrofen (l, d) generalment davant duna paraula que
comena en vocal o en h. Per hi ha algunes excepcions:
Larticle la no sapostrofa davant de les paraules que comencen en i, u, hi, hu tones.
Ni els articles el i la ni la preposici de sapostrofen davant de paraules que comencen
en i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
Tampoc sapostrofen la i de davant del nom de les lletres.
Nom Data
1 Observa i completa el text triant, en cada cas, la paraula adequada de cada grup.
Aquesta s la casa dels Octavis, a Roma. Podem vore lamo i un amic cmodament
2 Copia canviant les expressions destacades per substantius formats amb els sufixos
augmentatius -ot/-ota o -s/-assa.
Nom Data
1 Escriu linfinitiu que correspon a cada verb i encercla larrel en les dues formes.
Has observat, en algun cas, canvis en larrel? Anota les consonants que alternen.
Marca lopci correcta. Els canvis de consonant en larrel que has observat
Els verbs que presenten variacions com les que hem vist, sn regulars o irregulars?
3 Escriu la primera persona del singular del present, el passat simple i el futur dindicatiu,
compara-les i digues si els verbs sn regulars o irregulars.
voler
debatre
eixir
Els verbs regulars mantenen larrel igual en totes les formes i presenten les mateixes desinncies
que el verb que els serveix de model de conjugaci.
Els verbs que no compleixen alguna daquestes dues condicions sn irregulars.
Nom Data
el cotxe de loncle
Generalment, quan les preposicions a, de i per entren en contacte amb els articles el i els,
suneixen i formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. Aquest fenomen sanomena
contracci.
Si larticle el sha dapostrofar (l) amb la paraula segent, no es fa la contracci:
a l, de l, per l.
Nom Data
cavalclluitavencolpejaplaudia
El cavaller Negre pint el cavaller Groc amb la maa i el va fer caure del cavall.
El marqus puj al cavall i camin sense descans fins al castell del rei.
1
5
3
1 C
4
2 S A
3 A M
2 4 S T
5 L L
Nom Data
1 Llig aquest text sobre comunicaci animal i resol les qestions posteriors.
Animalades
El llenguatge s una forma de comunicaci exclusiva
dels humans. Els animals tamb es comuniquen per no usen
el llenguatge. Llavors, com ho fan? Doncs, fonamentalment,
emprant senyals visuals i acstics. Les abelles, per exemple,
indiquen a les companyes la localitzaci duna flor mitjanant
una dansa. El tipus de moviments i la durada indiquen
la proximitat o llunyania de la flor i la seua situaci respecte
del sol. Els dofins, en canvi, combinen senyals visuals (salts
de diferents tipus) i acstics (sons duna varietat infinita,
com ara xiulits, roncs...).
Nom Data
En famlia
Saps que les llenges, com els humans, sagrupen en famlies
segons les semblances que presenten? La nostra, per exemple,
sagrupa amb daltres com el castell, el portugus, el francs,
litali i el romans en la famlia romnica. Es tracta de llenges
que tenen com a origen o llengua mare el llat. Per aix, litali
i el valenci, posem per cas, sn ms semblants que litali
i langls, perqu langls i lalemany pertanyen a una altra
famlia: langlogermnica.
Un valenci que no spia una altra llengua, amb qui sentendr ms fcilment, amb un portugus o
2 Copia al seu lloc les paraules proposades. En acabant, pinta les columnes de les llenges
romniques.
s de i parla
s del i parla
15 20 15 18 9 14 15 12 1 18 9 14 7 15 12 5 7
6 En la paraula anterior, pinta de roig la r que sona forta i de blau la que sona suau.
Desprs explica en qu s especialista aquest metge.
Nom Data
1 Llig el text sobre el gnere dels substantius i resol les qestions posteriors.
guatla
bruixa
nina
abella
2 De vegades, les paraules tenen significats diferents quan canvien de gnere. Relaciona cada
grup amb el significat corresponent i ho comprovars.
una clau Manera de disposar els objectes segons una regla determinada.
la salut Instrument que serveix per a obrir una porta, una caixa
60 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
PROGRAMA DAMPLIACI
3
rus avs
succs autobs
tros perms
cabs francs
Nom Data
Pel que fa a ls de larticle davant dels noms propis de persona, quina diferncia hi ha entre
el valenci i el castell?
2 Copia substituint cada lletra destacada per lanterior en lalfabet i descobreix noms de pobles
amb article.
3 Tamb susa larticle davant dalguns noms de pasos, continents o zones geogrfiques.
Escriu el, la, l, els o les, segons que corresponga.
4 Llig la informaci segent i posa laccent obert o tancat sobre les vocals destacades en les
paraules de ms avall.
6 Tria una paraula de cada grup de lactivitat anterior i escriu-hi una oraci.
Nom Data
1 Llig el text sobre una utilitat especial dels pronoms en plural i resol les qestions posteriors.
He analitzat moltes llepolies i puc afirmar que aporten pocs elements nutritius. En canvi, poden causar
cries i obesitat. Per aix recomane consumir-ne poques.
4 En cada oraci hi ha dues paraules que noms es diferencien per laccent. Encercla-les
i copia cada una davant de la definici corresponent. Si cal, consulta el diccionari.
Contracci.
Nom Data
1 Llig el text sobre uns adjectius especials i resol les qestions posteriors.
Coneixes altres adjectius daquest tipus? Escriu-ne dos a partir dels dibuixos.
a ss v l
2 Subratlla els adjectius del text, copials i indica el substantiu que modifiquen.
Postals
A la caseta del Palmar, lolor de taronja ho envaa tot. Encara
ho recorde com si fra ara: matins assolellats nadant a la bassa,
vesprades caloroses dormint a lombra de la figuera i... sobretot
aquells cels taronja quan el sol es ponia, com els que eixien en
les postals que els turistes anglesos compraven.
Fixat en la paraula taronja i marca. De quina classe de paraula es tracta en cada cas?
Els substantius derivats dadjectius amb el sufix -esa sescriuen amb __. Per exemple,
4 Combina el verb posar amb els inicis segents i escriu els verbs resultants.
Tots tenen el so s sonora.
Nom Data
Uns mots
ptims!
En grau superlatiu
En la nostra llengua el superlatiu sol formar-se de dues
maneres: el ms + adjectiu (el ms simptic) o afegint
la terminaci -ssim a ladjectiu (simpatiqussim).
Per, a ms, conservem alguns adjectius que sn
superlatius procedents directament del llat. Per exemple,
podem dir ptim, en lloc de bonssim, o pssim, en lloc
de ronssim. Aquestes formes originries del llat et
seran molt tils per als textos ms formals i tajudaran a
comprendre conceptes matemtics com ara mxim i mnim.
mxim
el ms menut
nfim el ms gran
suprem
el ms alt
mnim el ms baix
pauprrim celebrrim
68 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
PROGRAMA DAMPLIACI
7
2 Llig el text, subratllan les paraules acabades en -essa i marca lafirmaci correcta.
4 Ompli cada buit dels titulars amb la terminaci adequada. Obtindrs paraules amb el so s sorda.
Nom Data
ric duc
rius
riu
riem
rieu
riuen
Conjugaci
Generalment, les paraules de la mateixa famlia mantenen les grafies. Aix, si abella
va amb b, tamb van amb b abellot, abeller, abellar, abellerol
barca,
barba,
bassa,
5 Tria el verb que falta en cada refrany i escriu-lo en la forma que corresponga.
Nom Data
1 Llig el text sobre un s especial de les persones verbals i respon a les preguntes segents.
Em podria dir
quina hora s?
Una segona que s tercera
Quan diem: Em podria dir quina hora s?, ho preguntem a
alguna persona que tenim davant, no a una tercera persona;
per tant, el ms normal seria emprar el verb en segona
persona. Llavors, per qu usem la tercera persona? Doncs
perqu quan ens adrecem a una persona major o a alg que
no coneixem, li parlem de vost, i el tractament de vost /
vosts requereix ls de la tercera persona en singular i en
plural. Per aix diem Vost sap molt i no *Vost saps molt.
Amb la 2a del singular i del plural, respectivament: vost vols, vosts voleu.
Amb la 3a del singular i del plural, respectivament: vost vol, vosts volen.
Benvolguts clients,
Si voleu conixer els nous plans destalvi, passeu per la nostra oficina. Els cent primers
aconseguireu un fantstic joc de maletes. No espereu ms i aprofiteu loportunitat!
Benvolguts clients,
72 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
PROGRAMA DAMPLIACI
9
Sa ies que ahir de vesprada mon pare no troba a les claus de casa?
Es va dece re molt quan va comprovar que les sabates que li agrada en no li ca ien.
Quan bull / vull laigua, no vull / bull que hi haja ning a la cuina.
Els metges diuen que qui beu / veu suc de carlota shi veu / beu millor.
Quan Esteve sassabent que podia votar / botar , va botar / votar dalegria.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Llengua 5 73
10 Aprenc ms PROGRAMA DAMPLIACI
Nom Data
1 Llig aquest text sobre altres usos del present i resol les qestions posteriors.
Dahir a hui
En general, fem servir el present per a referir-nos
al moment actual, per moltes vegades tamb lutilitzem
per a explicar fets passats i futurs.
Per exemple, en alguns llibres dhistria, tot i que es parle
de fa 700 anys, podem trobar que els fets es conten en
present: Els rabs introdueixen diverses tcniques de reg.
Daquesta manera aconseguim apropar els fets al present.
Tamb usem el present per a explicar coses que farem en el futur: Ens veiem
dem! Aix, les accions semblen ms properes i segures.
3 Llig la norma i, en acabant, ompli els buits dels anuncis amb ll o ll.
Sescriuen amb ll algunes paraules cultes relacionades amb altres paraules populars
que sescriuen amb ll. Per exemple, axilla (forma culta) i aixella (forma popular), cristall
(forma culta) i cristall (forma popular)
4 Llig i escriu el nmero corresponent, segons que hi haja una villa o una vila.
5 Tria i completa sabent que en cada grup hi ha dues paraules que no porten ll.
Nom Data
1 Llig el text sobre els temps verbals i resol les qestions posteriors.
Escriu els noms dels temps dindicatiu que contenen letiqueta perfet i posan un exemple.
4 dabril de 2013 LARTISTA GIRBS EXPOSA A XTIVA
Que dur que s ser estudiant Ahir sha inaugurat lexposici de lartista
de 5! He passat el dia estudiant valenci Antoni Girbs. A lacte, celebrat ahir
i, a ms, he hagut dacabar el al mat a la Casa de la Cultura de Xtiva,
treball de Plstica. Estic rebentat! ha assistit una gran quantitat de pblic.
2 Escriu oracions fent servir el verb que vulgues en el temps que sindica.
passat simple
condicional
plusquamperfet
3 Llig la norma i encercla els usos incorrectes del punt en el text de ms avall.
El punt s un signe que tanca oracions. Tanmateix, no totes les lnies de text es consideren
oracions. Per exemple, les datacions en cartes o documents no han de dur punt darrere.
I tampoc els acomiadaments (Una forta abraada,) si no inclouen verb (Rep una forta abraada.).
A ms, cal tindre en compte que si una oraci acaba en un signe dinterrogaci o dadmiraci, no hem
dafegir el punt. Fixat en la forma daquest signes i vors que ja linclouen.
4 Relaciona cada bafarada amb ls que shi fa dels signes dinterrogaci i dexclamaci.
Nom Data
1 Llig el text sobre uns verbs especials i resol les qestions posteriors.
Ara xatege
amb uns amics
anglesos. Uns verbs ben moderns
La primera conjugaci s la ms regular de totes,
s a dir, prcticament tots els verbs que pertanyen
a aquesta conjugaci es conjuguen seguint el mateix
model. Aix fa que siga ms fcil aprendre i utilitzar
aquests verbs que daltres de la 2a o la 3a conjugaci,
que presenten ms irregularitats. Potser per aix
la majoria de verbs que es creen nous pertanyen a la
primera conjugaci: googlejar (buscar en Google),
xatejar (participar en un xat)...
I ara que ja saps com es fa, tatreveixes a inventar
ms verbs?
Verbs corregits:
Verb
Jo Nosaltres
Tu Vosaltres
Ell/a Ells/elles
78 Llengua 5 Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
PROGRAMA DAMPLIACI
12
2 Llig la norma sobre ls de la coma. En acabant, escriu loraci 2 de cada parell al lloc on hi ha
lasterisc en loraci 1, usant les comes.
La coma sutilitza per a delimitar una oraci explicativa dins duna altra oraci
ms general. Loraci entre comes aporta ms informaci, per es pot eliminar
sense que aix impedisca la comprensi de loraci general.
3 Recorda tots els usos de la coma i escriu on corresponga les sis comes que falten en aquest text.
De: lluiset@correu.es
A: pareguai@correu.es
Tema: llista de desitjos
Benvolgut pare
Com va la vida per Boston? Ac continua tot igual. He vist per Internet que all
hi ha una botiga de marxandatge de pellcules els productes relacionats amb
aquestes que t de tot. Em podries comprar algunes coses? Minteressa
la camiseta de la Guerra de les Galxies una tassa de Superman un imant
per a la nevera de Lluna Nova i un llapis de Batman Forever.
Ja em dirs si pot ser.
Una abraada
Llus
Nom Data
1 Llig el text sobre els verbs acabats en -re i resol les qestions posteriors.
Explica els dos problemes que solen presentar els verbs de la segona conjugaci.
Marca. Les formes del text que duen un asterisc (*) sn: correctes. incorrectes.
Tria la forma correcta i completa cada oraci. Si cal, consulta la flexi verbal.
R!!
RR
emet / emeteix Aquest aparell un so molt estrany.
2 Troba en la sopa de lletres cinc formes del verb rebre i indica a quin temps correspon cada una.
B R E P D F R
I E C L S E
H B E F P G B
I R E B E U R
B I R D I K
O E A O C Q F
B N I Z O U N
R E B I A E N
4 Llig la norma sobre ls dels dos punts. En acabant, posals noms on calga.
Els dos punts introdueixen una enumeraci que sanuncia (Magraden moltes fruites: el pltan,
la pera, la pinya, la taronja). Per no susen si lenumeraci es fa directament, sense cap paraula
que lanuncie (Magraden el pltan, la pera, la pinya, la taronja).
Nom Data
1 Llig el text sobre uns verbs especials i resol les qestions posteriors.
Digues quins verbs pertanyen a la tercera conjugaci i de quins dos tipus poden ser.
Encercla de roig els verbs purs i de blau els incoatius. Si cal, consulta la flexi verbal.
3 Llig la norma sobre lapstrof. En acabant, escriu la forma correcta en cada cas.
Els articles el i la i lenlla de tamb sapostrofen davant de xifres romanes o arbigues, sempre
que la paraula corresponent comence en vocal. Aix, tenim l1 i lXI (lu, lonze), per el 1r (el primer).
Aix s, no podem apostrofar *l1, en femen, si parlem de lhora del rellotge. Haurem de dir la 1 de
la matinada, la 1 i quart
de / d el / l la / l
Una xiqueta 11 anys II centenari de lequip XI Trobada
Un paquet darrs 1 kg 1 de gener 1a planta de ledifici
Una garrafa 10 l doli 11 classificat 10a posici de la fila
Un premi 1.500.000 I Concurs dacudits 1.45 de la nit
4 Recorda tot el que saps sobre lapostrofaci i fes-ho servir per a triar la paraula correcta
de cada parell.
Nom Data
1 Llig el text sobre alguns verbs irregulars i resol les qestions posteriors.
Escriu linfinitiu de cada verb i encercla els que siguen verbs velaritzats.
Escriu oracions amb dos dels verbs que has encerclat abans.
2 Escriu la 1a persona del present dindicatiu de cada verb, que rima amb el mot segent.
3 Tria la paraula adequada per a omplir cada buit en les oracions de ms avall, tenint en compte
si es fa la contracci o si cal apostrofar.
del
RESTAURANT EL PALAU
de l TANCAT PER VACANCES
al 11 31 DE JULIOL
UNITAT 1 Fitxa 2. Ls de r i rr
1. rdio / pera / roda / paraigua / carrossa
Fitxa 1. La comunicaci
2. terror T r forta entre vocals i r suau al
1. senyal acstic / gest / senyal visual / final. / parra T el so r forta entre vocals. /
llenguatge ram T el so r forta al comenament. /
2. Emissor Persona que emet el missatge. / cirera T dues vegades el so r suau. /
Receptor Persona que rep el missatge. / enroscat T r forta darrere de consonant.
Missatge All que es comunica. / Codi / roserar T una vegada el so r forta i
Conjunt de signes usats per a dues vegades el so r suau.
comunicar-se. / Canal Mitj a travs 3. Els caragols han rosegat les plantes
del qual es produeix la comunicaci. de Pere. / Ferran sempre somriu quan
3. Emissor locutor de televisi. / camina pel carrer. / Mon pare arreplega
Receptor els espectadors. / les fulles del roure del jard. / Enric s una
Missatge Hui comena el festival persona molt alegre.
de cine. / Codi el llenguatge. /
Canal la televisi. Fitxa 3. Les plantes. Paraules sinnimes
1. ARBRE salze, lber, faig, xiprer.
Fitxa 2. Ls de g/gu i c/qu
FLOR rosella, lliri, clavell, margarida.
1. So k de casa: coma, esqu, cucurutxo,
camisa. / So g de gat: bagul, mnega, ARBUST espgol, tim, camamilla,
anguila, pigues. esbarzer.
2. gosset, barca, guitarra, quiosc, cangur, 2. salzes / roureda / fageda / lbers
esquelet, tortuga, culleres, formigues, 3. La mra s el fruit de lesbarzer.
balc 4. He descobert en una alzina. / Far
3. fang / banc / alberg / una caminadai collir lavanda.
sang / lgic / tronc
Fitxa 3. Els animals. El diccionari UNITAT 3
1. El llop ensenya el llobat a caar. Fitxa 1. El substantiu
Una bandada docells vola cap al sud. 1. A la meua classe (femen singular) hi
2. La crvola protegeix el cervatell. ha deu xiquets (mascul plural) i catorze
Un eixam dabelles vola prop del rusc. xiquetes (femen plural). / Hi ha uns
3. 1. belar 2. bresca 3. granota 4. ovella nvols (mascul plural) molt negres sobre
5. ratol 6. rauc 7. udol 8. vedell les muntanyes (femen plural). / La meua
germana (femen singular) mha regalat
4. girafa / acabar / bonic /
un llibre (mascul singular) que t molts
obscur / dtil / cantar
contes (mascul plural).
2. RM. gos, Truc / riu, Xquer / home, Pere
UNITAT 2
3. equip / bosc / bandada / arbreda /
Fitxa 1. El llenguatge i les llenges orquestra
1. El llenguatge pot ser oral o escrit. / 4. Cal ratllar: home, paella, mar.
Al mn es parlen moltes llenges diferents.
2. oral / escrit / escrit / oral Fitxa 2. Ls de j/g i tj/tg
3. Resposta model (RM). 1. Cal ratllar: tgeni / mentjar / tjaqueta /
A Espanya: castell, basc, gallec. pentjadors.
A Europa: itali, portugus, alemany. ... perqu les grafies tj i tg noms poden
Al mn: japons, xins, rab. aparixer entre vocals.
86 Llengua 5
PLA DE MILLORA
Llengua 5 87
Solucionari
PLA DE MILLORA
88 Llengua 5
PLA DE MILLORA
Llengua 5 89
Solucionari
PLA DE MILLORA
90 Llengua 5
PLA DE MILLORA
Llengua 5 91
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 1 UNITAT 3
Aprenc ms Aprenc ms
1. Senyals visuals: una dansa que indica la 1. Afegint al mascul sufixos com -a, -na
localitzaci duna flor. / Senyals visuals o -essa. / Perqu el mascul es forma
(salts) i acstics (xiulits, roncs...). / Els afegint el sufix -ot al femen. / guatla
humans utilitzen bsicament el llenguatge guatlot; bruixa bruixot; nina ninot;
(oral o escrit) i els animals, senyals visuals abella abellot
o acstics. 2. una clau Instrument que serveix per a
2. Braille Sistema de lectura i escriptura obrir una porta, una caixa... / un ordre
en qu cada lletra es representa amb un Manera de disposar els objectes segons
conjunt de punts en relleu. / Jeroglfic una regla determinada. / el salut
Sistema descriptura en qu els conceptes Salutaci, com ara Hola, Bon dia, Adu... /
es representen amb dibuixos. / Llenguatge una ordre Manament, instrucci que cal
de signes Codi basat en gestos i senyals seguir. / un clau Tija metllica que es
visuals fets amb les mans i altres parts del clava en una fusta o en la paret. / la salut
cos. Estat del cos en qu no hi ha malalties
i tot funciona b.
3. En un text oral, lemissor i el receptor han
de coincidir en el temps, s a dir, en el 3. russos / avisos / successos /
moment en qu es comuniquen. autobusos / trossos / permisos /
cabassos / francesos
4. correu electrnic / xat / bloc
4. dos cactus / molts llapis / quatre globus /
5. escut / quadern / pellcula / quadra / uns atles
quaranta / cuiner / quadre / vacuna
5. objecte / congelat / japons /
Jess / jeroglfics / segell /
majestus / geni / afegir /
UNITAT 2 Jeremies / injecci / juliol /
Aprenc ms Jssica / regirar / subjecte
1. Procedeixen del llat. / RM. Castell i
valenci. / Sentendr ms fcilment amb UNITAT 4
un portugus, perqu les dues llenges sn
romniques. Aprenc ms
1. En castell s incorrecte i es considera
2. braccio / foot / po / livre / sohn / mano
vulgar usar-lo; en valenci s que es pot
3. s de Galcia i parla gallec. usar. / En contextos familiars. / Els
s del Pas Basc i parla basc. noms de totes les comarques i els dalguns
El basc o uscar. pobles. / RL.
4. antirbic / coregnar / mata-rates / 2. Empar viu a la Llosa de Ranes.
multiracial / prerom / semirgid / Guillem vol visitar el Puig de Santa Maria.
porta-rotllos / contrareforma / Jaume va nixer a la Vila Joiosa.
autoretrat / Vila-real 3. la Xina / lndia / el Marroc / el Regne
5. Otorinolaringleg. Unit / el Per / el Jap / les illes
Balears / el Brasil / la Costa dIvori /
6. Fort: otorinolaringleg.
lArbia Saudita / lAmrica del Sud /
Fluix: otorinolaringleg.
els Estats Units
s el metge especialista en les orelles, 4. cincies / depsit / slid / caf /
el nas i la laringe (la gola, en general). calors / cpia / satllit / francs /
92 Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
Llengua 5 93
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 9 UNITAT 11
Aprenc ms Aprenc ms
1. Quan parlem amb alg que no coneixem 1. RM. Perfet (ha cantat), futur perfet (haur
o amb una persona major. / A la segona, cantat), condicional perfet (hauria cantat),
la que tenim davant en una conversa. plusquamperfet (havia cantat). / Sn
/ Amb la 3a del singular i del plural, temps compostos amb haver que indiquen
respectivament: vost vol, vosts volen. que lacci sha acabat./ El primer,
2. Benvolguts clients, Si volen conixer perqu lacci ha passat en un perode
passen Els cent primers aconseguiran de temps que encara dura (el dia de hui).
No esperen ms i aprofiten loportunitat! 2. RL.
3. Cal ratllar: trbol / fabes / nbol / cascabell 3. Usos incorrectes del punt: al final de la
/ sabi / gabardina / caballer / abet. data; darrere de Carme!, ests?,
4. Sabies que ahir no trobava / llanda!, Vallada? i avorrisc!; darrere
ja no recordava havia de rebre de lacomiadament Besets.
/ Es va decebre... que li agradaven no 4. Que bonic! Expressa admiraci per
li cabien. / Albert, no mhavies dit una cosa. / Que ho he de fer jo???
treballava Ni pensar-ho!!! Indiquen que la conversa
5. Quan bull laigua, no vull / qui s molt expressiva. / Quina pgina, per
beu shi veu millor. / fan un ball en favor? Indica que es tracta duna
aquesta vall. / podia votar, va botar pregunta. / Per qu fas?! Expressen
dubte i sorpresa alhora.
UNITAT 10
Aprenc ms UNITAT 12
1. Al moment actual, al passat i al futur. / Aprenc ms
Aconseguim apropar els fets al present. / 1. RM. Els acabats en -ar: cantar, ballar...
Que les accions semblen ms
Que s la ms regular de totes.
properes i segures. / En ledat mitjana
sinauguren Molt b, Joana, ja parlem Cal ratlar: noquegir (el verb s noquejar)
i radiografier (el verb s radiografiar).
2. nasqu (o va nixer) / tindr / anirem /
conquist (o va conquistar) RM. Consolejar, videojugar
3. Si vols un cabell la cura capillar. / 2. Aquest poble, que sha convertit en el lloc
Trieu tancaments metllics el metall. / turstic de moda, t / Sense Sucre, que
Gran Barrera de corall formaci corallina s un dels grups ms famosos entre els
ms gran del mn. joves, actuar a Alcoi
94 Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
Llengua 5 95