permisos

i llicncies
per a la igualtat efectiva de dones i homes

Ensenyament Privat,
lleure educatiu i sociocultural i
serveis d'atenci especialitzada a discapacitats

Guia
laboral i
sindical

www.ccoo.cat/ensenyament
 Permisos i Llicncies
Per a la igualtat efectiva de dones i homes

Ensenyament privat,
lleure educatiu i sociocultural i
serveis d'atenci especialitzada a discapacitats
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 3

ndex

LA FORA DEL SINDICAT 5

1. LLICNCIA PER MATERNITAT 7

2. LLICNCIA PER PATERNITAT 11

3. EXCEDNCIA 13
3.1. Voluntria
3.2. Per cura de familiars

4. PERMS PER ALLETAMENT / LACTNCIA 15

4.1. Perms retribut per lactncia
4.2. Suspensi del contracte per risc durant la lactncia natural

5. SUBSIDI PER RISC DURANT L'EMBARS 17

6. PERMS PER GUARDA LEGAL I MALALTIA DE MENORS

(REDUCCI DE JORNADA) 19

7. PERMS PER ADOPCI O ACOLLIMENT 22

8. PERMISOS RETRIBUTS 24

9. PRESTACIONS ECONMIQUES DE LA SEGURETAT

SOCIAL PER FILL A CRREC 27
 GRAUS DE CONSANGUINITAT I AFINITAT

Primer grau Pare, mare, fill, filla

Segon grau Avi, via, germ, germana, nt/a
Tercer grau Besavi/a, oncle, tia, nebot/da, besnt/a
Quart grau Cos-germ, cosina-germana
S'aplica tant al titular com al cnjuge.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 5

LA FORA DEL SINDICAT

L'afiliaci
L'afiliaci s la fora i la base del sindicat.
Fa ms de 40 anys, treballadors i treballadores van fundar en diversos sectors del
treball i poblacions de Catalunya les primeres Comissions Obreres per lluitar per la
millora de les condicions de vida i de treball.
Avui, aquelles Comissions Obreres s'han convertit en el primer sindicat del nostre
pas.

Representaci. Les eleccions sindicals a l'ensenyament

privat
Les primeres eleccions sindicals en democrcia del conjunt de les persones
treballadores van ser l'any 1977. Ara b, a cada escola privada, la dinmica interna
s la que va determinar la data de les primeres eleccions sindicals. Els processos
electorals es realitzen a cada centre de treball cada quatre anys, tret que hi hagi un
procs d'eleccions parcials.
Les votacions determinaran les persones delegades a cada centre i, en el conjunt
del sector, la composici de les meses de negociaci.
CCOO s el teu sindicat perqu hi treballa gent com tu, que t com a objectiu
prioritari la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores.

Meses de negociaci

CCOO estem presents a totes les Meses on es negocien les teves condicions de
treball i sou, com ara:
EL CONVENI COLLECTIU: que s el conjunt de normes que regulen les condicions
de treball d'una empresa o sector, i s el resultat de la negociaci desenvolupada
en la comissi negociadora.
LA COMISSI NEGOCIADORA: que s el conjunt de persones formades per la
patronal, per una part, i, per altra, els representants dels treballadors/es, amb una
composici proporcional al nombre de delegats/des obtingut en les eleccions per
cada sindicat representatiu.
LA COMISSI PARITRIA: Est formada per la part Patronal i una representaci dels
sindicats signants del conveni. s l'encarregada d'interpretar i aplicar els punts i
articles d'un conveni que poden no estar del tot clars o tenir cada una de les dues
parts una interpretaci diferent.
En virtut dels diferents acords d'analogia vigents per a alguns sectors de
l'ensenyament privat, les condicions salarials i laborals d'aquests sectors venen
6 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

tamb determinades per la Mesa general de la funci pblica i la Mesa de

negociaci sectorial del Departament d'Educaci.

Les funcions del sindicat

La Federaci d'Ensenyament de CCOO s l'instrument que ens permet intervenir de
forma organitzada i contnua en:
La defensa i la millora dels teus drets laborals i socials.
- La negociaci collectiva de les teves condicions de treball.
- La resoluci de problemes concrets.
- L'assessorament en relaci amb les teves condicions laborals i professionals.
- La formaci permanent.
- L'elaboraci d'alternatives educatives.
- La mobilitzaci, sempre que sigui necessari.
El model sindical de les CCOO es basa en:
- Elaborar propostes per millorar les condicions laborals i professionals.
- Lluitar i mobilitzar-se per aconseguir-les.
- Negociar i aconseguir acords que donin sentit, eficcia i utilitat a l'acci
sindical.
La Federaci d'Ensenyament est integrada a les CCOO de Catalunya (CONC), a
la confederaci de CCOO de l'Estat Espanyol i la Confederaci Europea de
Sindicats (CES). Aix ens permet incidir en les grans qestions econmiques i
socials i ser presents en tot un seguit d'organismes que actuen sobre la nostra
situaci laboral.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 7

1. LLICNCIA PER MATERNITAT

Legislaci:
- 37.4 (bis) de l'Estatut dels treballadors.
- Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliaci de la vida familiar i
la laboral de les persones treballadores (BOE de 19.11.1999).
- Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes
(BOE de 23.03.2007).
- Llei 2/2008, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any
2009 (BOE 24.12.2008).
- Reial Decret 295/2009, de 6 de mar, que regulen les prestacions econmiques
del Sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc durant
l'embars i risc durant la lactncia natural (BOE de 21.03.2009).

Trmits: Cal presentar el certificat mdic, la baixa per maternitat i el llibre de famlia,
en els dies posteriors al part.

Durada:
- 16 setmanes ininterrompudes, ampliables en el cas de part mltiple a 2
setmanes ms per cada fill a partir del segon, distribudes a elecci de la
interessada. Aix mateix en el supsit de discapacitat del fill, s'ampliar la durada
del subsidi en dos setmanes addicionals. s obligatori gaudir de 6 setmanes
immediatament desprs del part.
- Es fa extensible el dret a la suspensi del contracte per maternitat a les persones
que conformen el nucli familiar de forma diversa a la conformaci heterosexual.
Aix es fa extensible a parelles homosexuals, de dos homes o de dues dones.
- En el cas que ambds progenitors treballin, la mare, a l'inici del perode de
descans per maternitat, podr optar perqu l'altre progenitor gaudeixi d'una part
determinada i ininterrompuda del perode de descans posterior al part, b de
forma simultnia o successiva amb el de la mare. L'altre progenitor podr seguir
fent s del perode de suspensi per maternitat inicialment cedit, encara que en
el moment previst per a la reincorporaci de la mare al treball aquesta es trobi en
situaci d'incapacitat temporal. La suma dels dos perodes no pot ultrapassar les
16 setmanes.
- En cas de part prematur i en els casos en qu, per qualsevol altra causa, el
nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuaci del part i la percepci del
subsidi per maternitat hagi estat interrompuda, una vegada que el menor hagi
estat donat d'alta hospitalria, el subsidi esmentat s'ha de percebre en la mateixa
quantitat en qu s'estava rebent abans de la interrupci.
8 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

En aquesta mateixa situaci, la mare o el pare tenen dret a absentar-se de la feina

durant 1 hora diria (en el conveni d'escoles d'educaci especial, 2h). Tamb
tenen dret a reduir la jornada en 2 hores diries amb la disminuci proporcional
del seu salari.
En els casos de parts prematurs amb falta de pes i aquells altres en qu el nounat
requereixi hospitalitzaci post part per un perode superior a 7 dies, les 16
setmanes s'ampliaran els dies que duri l'hospitalitzaci amb un mxim de 13
setmanes.
- Els perodes de descans per maternitat poden gaudir-se en rgim de jornada
completa o a temps parcial. El gaudi a temps parcial del perms de maternitat
s'ha d'ajustar a les regles segents:
Tant el pare com la mare poden exercir aquest dret. La mare no pot fer s
d'aquesta modalitat de perms durant les 6 setmanes immediatament
posteriors al part, que sn de descans obligatori.
El perode durant el qual es gaudeixi el perms s'ha d'ampliar proporcionalment
en funci de la jornada de treball que es realitzi.
El gaudi del perms en aquesta modalitat s ininterromput. Una vegada
acordat, noms pot modificar-se mitjanant un nou acord entre l'empresari i el
treballador afectat, per iniciativa del treballador i per causes relacionades amb
la seva salut o la del menor.
Durant el perode de perms de maternitat a temps parcial, les treballadores no
poden fer hores extraordinries.
Aquesta modalitat de perms s incompatible amb el gaudi simultani per part
del treballador dels drets referents a reducci per lactncia, reducci de
jornada per guarda legal i excedncia per cura de familiar. En cas de perms
per alletament es pot gaudir a partir del moment que acabi la reducci de
jornada durant el descans maternal.
Si es produeix un acomiadament durant el gaudiment a temps parcial de la
suspensi per maternitat, la possible indemnitzaci a qu es tingui dret s'haur
de calcular a ra del salari a jornada sencera, i es tindr dret a l'atur a partir de
la base reguladora calculada a ra de la retribuci a jornada sencera.

Retribucions: 100%.

Beneficiaris:
Amb carcter general es podr accedir al gaudi del subsidi per maternitat amb 180
dies cotitzats en els darrers 7 anys immediatament anteriors o amb 360 dies
cotitzats en tota la vida laboral prvia. Per altra banda tamb es tindr dret:
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 9

- Si la mare t menys de 21 anys, no caldr perode mnim de cotitzaci, noms

caldr que estigui donada d'alta a la Seguretat Social.
- Si la mare t entre 21 i 26 anys, noms caldr 90 dies de cotitzaci en els
darrers 7 anys o 180 dies cotitzats en tota la vida laboral.
L'edat indicada en els apartats anteriors ser la que tingui complida en el moment
de l'inici de la suspensi per maternitat, i a l'efecte de la carncia de cotitzaci es
tindr en compte la data del part.
Si la dona est donada d'alta al rgim general de la Seguretat Social, per no t el
perode mnim de cotitzaci esmentat anteriorment, tindr dret a percebre una
prestaci no contributiva equivalent al 100% de l'IPREM durant 42 dies naturals des
del part. Aquesta durada s'incrementar en 14 dies naturals en casos de naixement
de fill en una famlia nombrosa o si s'adquireix aquesta condici amb el nou
naixement, o en una famlia monoparental, o en supsits de part mltiple, o quan la
mare o el fill estiguin afectats de discapacitat en un grau igual o superior al 65%.
En cas que la mare treballi i estigui enquadrada en un rgim de la Seguretat Social
que no li doni dret a la suspensi del contracte per maternitat i a la corresponent
prestaci econmica, el pare, si es troba en el rgim general de la Seguretat Social,
en podr gaudir.
Atur i maternitat: Si es cobra atur i s'inicia la situaci de maternitat, se suspn la
prestaci d'atur i es cobra la maternitat. Quan s'acabi la maternitat es reinicia la
prestaci d'atur.
La dona treballadora que no va tenir dret a la maternitat en el seu moment tindr dret
a una cotitzaci igual a 112 dies per cada part i de 14 dies ms per cada fill a partir
del segon a l'efecte de temps cotitzat.
Reincorporaci: Si en finalitzar aquest perms hi ha una impossibilitat mdica per a
la reincorporaci de la mare a la feina, cal iniciar els trmits que donen lloc a les
situacions d'incapacitat temporal.
Defunci de la mare: En el supsit de part, si es produs la defunci de la mare, amb
independncia de que aquesta treballi o no, l'altre progenitor tindr dret a la
prestaci econmica per maternitat durant tot el perode de descans o durant la part
que queds per gaudir de l'esmentat perode, computat des de la data del part,
sempre que aquell acrediti els requisits exigits i sense que es descompti la part que
la mare hagi pogut gaudir amb anterioritat al part. En aquests casos, el gaudi
d'aquesta prestaci s compatible amb el dret al subsidi per paternitat.
No supervivncia de la criatura: En aquests casos queda sense efecte l'opci
exercida per la mare a favor del pare. Aix mateix s'aplica en cas de tractar-se d'un
fetus, sempre i quan compti amb, almenys, 180 dies de gestaci. No es redueix la
duraci de 16 setmanes, excepte si la mare sollicita la reincorporaci al treball.
Perodes d'incapacitat temporal anteriors al part: No es consideren en cap cas com
a part del perode de descans per maternitat, encara que fos provocat directament
10 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

per l'estat d'embars de la treballadora, com ara una amenaa d'avortament.

Noms computa com a llicncia si la treballadora ho demana voluntriament. En cas
de gaudir del perms el pare, i si la mare s'ha de reincorporar, per est en situaci
d'IT, el pare en continuar gaudint fins al final de les 16 setmanes.
Assistncia a classes de preparaci al part: La Llei de riscos laborals recull, en
l'article 26.4, que les treballadores embarassades tenen dret a absentar-se de la
feina, amb dret a remuneraci, per fer-se proves prenatals i tcniques de preparaci
al part. Noms cal avisar al centre i justificar la necessitat de fer-ho dins la jornada
laboral.
Vacances: Si el perms per maternitat coincideix totalment o b parcialment amb el
perode de vacances (agost), la quantitat de dies coincidents es pot gaudir a
continuaci i immediatament desprs de finalitzar aquest perms, malgrat que ja hagi
finalitzat l'any natural. El personal docent que es veu afectat pel Conveni autonmic
de l'ensenyament privat, que gaudeixen d'un mes addicional de descans retribut,
gaudit de manera consecutiva i conjunta al mes de vacances, el poden recuperar
si coincideix amb la llicncia de maternitat. Aix mateix el personal docent que es
regeix pel conveni d'Escoles d'Educaci Especial, podran recuperar juliol i agost,
perqu tots dos mesos estan considerats com a vacances.
Durant les 16 setmanes de perms per maternitat s t dret al gaudi de qualsevol
millora en les condicions de treball com si s'estigus treballant.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 11

2. LLICNCIA PER PATERNITAT

Legislaci:
- Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes
(BOE de 23.3.2007).
- Llei 2/2008, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any
2009 (BOE 24.12.2008).
- Reial Decret 295/2009, de 6 de mar, per el qual es regulen les prestacions
econmiques del Sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc
durant l'embars i risc durant la lactncia natural (BOE de 21.03.2009).

Durada:
Es pot gaudir des del final del perms retribut per naixement, adopci o
acolliment, ja sigui coincidint amb la suspensi per maternitat, o immediatament
desprs d'acabar-se aquesta.
Es regula de la manera segent:
- 13 dies ampliables en el supsit de part, adopci o acolliments mltiples en 2
dies ms per cada fill a partir del segon, per als treballadors a qui s d'aplicaci
el previst a l'article 48.bis de l'Estatut dels Treballadors.
- 20 dies naturals ininterromputs, pel naixement, acolliment o adopci que es
produeixi en una famlia nombrosa, o quan aquesta famlia adquireixi
l'esmentada condici amb el nou naixement, adopci o acolliment, o quan en
la famlia exists prviament una persona amb discapacitat en un grau igual o
superior al 33%.
Aquesta durada s'ampliar en el supsit de part, adopci o acolliment mltiple
en 2 dies ms per cada fill a partir del segon.
- 20 dies naturals ininterromputs, quan el fill nascut, adoptat o menor acollit,
tingui una discapacitat en un grau igual o superior al 33%.
En el supsit de part: en aquest cas, noms tindr dret a gaudir de la suspensi
per paternitat l'altre progenitor: el pare o l'altra persona que conformi el nucli
familiar en cas de parella homosexual.
En el supsit d'adopci o d'acolliment: el dret podr ser gaudit per qualsevol dels
dos progenitors. Si la suspensi per maternitat es gaudeix exclusivament per un
d'ells, la suspensi per paternitat haur de ser gaudida exclusivament per l'altre.
La suspensi per paternitat es pot gaudir a temps total i a temps parcial, en les
mateixes condicions que es gaudeix la suspensi per maternitat.
12 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

Retribucions:
Prestaci econmica: 100%. Aquesta prestaci a crrec de la Seguretat Social es
regula en els mateixos termes i condicions que la situaci i la prestaci per
maternitat.
Situacions protegides: naixement, adopci, acolliment, tant preadoptiu com
permanent, i tamb l'acolliment simple (sempre que sigui d'una duraci no inferior a
1 any) i l'acolliment provisional.
Requisit dels beneficiaris: Amb carcter general es podr accedir al gaudi del
subsidi per paternitat qui acrediti un perode mnim de cotitzaci de 180 dies en els
darrers 7 anys immediatament anteriors a la data d'inici de l'esmentada suspensi
o perms, o, alternativament, 360 dies cotitzats en tota la vida laboral prvia.
Paternitat i atur: quan en situaci de paternitat s'extingeix el contracte de treball, es
continua cobrant la prestaci econmica per paternitat i, en finalitzar aquest
cobrament, s'inicia la situaci d'atur.
Si s'est cobrant atur i es passa a la situaci de paternitat se suspn la prestaci
d'atur i s'inicia el cobrament de la prestaci per paternitat. Quan s'acabi la paternitat
es reinicia la prestaci d'atur.

Observacions:
Si el gaudi de la paternitat coincideix amb les vacances anuals, aquestes es
poden gaudir al final de la paternitat malgrat que s'hagi acabat l'any natural.
Durant la suspensi per paternitat es t dret al gaudi de qualsevol millora en les
condicions de treball.
Si es produeix un acomiadament durant el gaudi a temps parcial de la suspensi
per paternitat:
- La possible indemnitzaci a qu es tingui dret s'haur de calcular a ra del
salari a jornada sencera.
- I es tindr dret a atur en funci de la base reguladora calculada a ra de la
retribuci a jornada sencera.
Si la suspensi per paternitat subsisteix ms enll de l'extinci del contracte o
s'inicia durant el cobrament de l'atur, es considera com a temps efectivament
cotitzat.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 13

3. EXCEDNCIA

Legislaci: Art. 46 de l'Estatut dels Treballadors.

3.1. Voluntria
Es podr gaudir quan es tingui almenys 1 any d'antiguitat a l'empresa, per un termini
no menor a 4 mesos i no major a 5 anys. Aquest dret noms el podr gaudir el
mateix treballador/a si han passat 4 anys des del final de l'anterior excedncia.

3.2. Per cura de familiars

Legislaci:
- Llei 39/1999, de 5 de novembre, per promoure la conciliaci de la vida familiar i
la laboral de les persones treballadores.
- Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes
(BOE 23.3.2007).

Trmits: Sollicitud a l'empresa, amb declaraci de no desenvolupar cap activitat

remunerada.

Durada:
- Mxima de 3 anys, per atendre la cura de cada fill, tant sigui per natura com per
adopci, o en els supsits d'acolliment, tant permanent com preadoptiu, encara
que aquests siguin provisionals, a comptar des de la data de naixement, en el
seu cas, o de la resoluci judicial o administrativa.
- Mxima de 2 anys per atendre un familiar, fins a segon grau de consanguinitat,
que per raons d'edat, accident o malaltia no pugui valer-se per ell mateix.
Ambds casos es poden gaudir fraccionament; no obstant aix, si dos o ms
treballadors/es generessin aquest dret pel mateix subjecte causant, l'empresari pot
limitar el seu exercici simultani per raons justificades de funcionament de l'empresa.

Retribuci: No n'hi ha.

Contingut i observacions:
L'excedncia per cura de fill/a pot ser utilitzada tant pel pare com per la mare en
cas que tots dos treballin. Poden alternar aquest dret, per no el poden exercir
al mateix temps. Les situacions d'adopci, com les d'acolliment provisional de
menor, produeixen els mateixos efectes.
14 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

El primer any d'excedncia per tenir cura de fills o familiars es t dret a la reserva
del lloc de treball. Transcorregut aquest termini, la reserva queda relegada a un
lloc de treball del mateix grup professional o categoria equivalent.
En cas dels treballadors/es afectats/ades pel Conveni collectiu autonmic de
l'ensenyament privat de Catalunya i el d'escoles d'educaci especial,
l'excedncia especial per naixement o adopci d'un fill dna dret a la reserva del
lloc de treball fins a 3 anys.
El perode de permanncia en aquesta situaci s computable a l'efecte de
triennis i antiguitat.
Durant aquesta excedncia es mant el dret a participar en els cursos de
formaci.
Cotitzacions: en el cas d'excedncia per tenir cura de fills, els 2 primers anys, i en
el cas d'excedncia per tenir cura de familiar el primer any, es consideraran
efectivament cotitzats a tots els efectes i seran 30 mesos en cas de famlia
nombrosa general i 36 mesos en cas de famlia nombrosa especial.
Tamb, si abans de l'excedncia es tenia reducci de jornada per cura de fills o
familiars, a l'efecte de cotitzacions durant l'excedncia, es computar la cotitzaci
durant la reducci de jornada al 100% de la jornada sencera.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 15

4. PERMS PER ALLETAMENT/LACTNCIA

4.1. Perms retribut per lactncia

Legislaci:
- Llei 39/1999.
- Article 37.4 de l'Estatut dels treballadors.
- Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes
(BOE de 23.3.2007)
- Reial Decret 295/2009, de 6 de mar, pel qual es regulen les prestacions
econmiques del Sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc
durant l'embars i risc durant la lactncia natural (BOE de 21.03.2009).

Durada: Les treballadores, per alletament d'un/a fill/a menor de 9 mesos, tindran
dret a una hora d'absncia del lloc de treball, que podran dividir en dues fraccions.
La durada del perms s'incrementar proporcionalment en els casos de part
mltiple.
La treballadora, per la seva voluntat, podr substituir aquest dret per una reducci
de jornada en mitja hora amb la mateixa finalitat o acumular-lo en jornades
completes si aix ho estableix el conveni collectiu.

Retribuci: 100%.

Contingut i observacions:
- En el Conveni collectiu autonmic de l'ensenyament privat, el Conveni del lleure
educatiu, el Conveni d'escoles d'educaci especial, el d'autoescoles, el Conveni
de tallers de disminuts psquics, i el d'Associacions per a discapacitats la
reducci ser sempre d'1 hora.
- El perms pot ser gaudit tant pel pare com per la mare.
- L'acumulaci de la lactncia queda regulada de la manera segent en els
diferents convenis:
En el conveni d'escoles d'educaci especial i en el d'Associacions per a
discapacitats: un mnim de 18 dies laborables a continuaci del perms de
maternitat. En cas de part mltiple l'acumulaci es multiplica pel nombre de fills
que es tingui.
Conveni d'assistncia i Educaci Infantil: 20 dies naturals, sempre i quan no
s'estigui gaudint de la millora social de la plaa gratuta. La durada del perms
s'incrementar proporcionalment al nombre de fills.
16 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

Conveni del sector del Lleure educatiu i sociocultural: es pot acumular en

jornades senceres.
Conveni d'Autescoles: preveu l'acumulaci pel seu gaudi semanal, mensual, o
anual.
Conveni de Residncies: Acumulaci en jornades completes en els termes
previstos a la negociaci collectiva o en l'acord al que arribi amb l'empresari.
- Cal triar l'opci desitjada i mantenir-la fins al final del perode, excepte en
situacions amb causes justificades.
- Segons sentncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya (nm. 183, de
19 de mar de 1992), l'inters de la criatura s el que preval, i per tant es pot
comptabilitzar aquesta hora dintre de l'horari lectiu, sempre que es consideri
necessari. s convenient avisar el centre amb temps, de la intenci de gaudir
d'aquest dret, per tal de facilitar l'elaboraci d'horaris.
- L'hora de lactncia s compatible amb el desenvolupament d'una jornada parcial
o en cas de reducci de jornada per tenir cura d'un menor de 8 anys.

4.2. Suspensi del contracte per risc durant la lactncia

natural
S'estableix un nou dret a la suspensi del contracte de treball durant la lactncia
natural per risc per a la salut de la mare o del lactant, en les mateixes condicions
que el dret a la suspensi del contracte per risc durant l'embars, sempre que no
sigui possible un canvi de lloc de treball i s'acrediti el risc per a la salut per mitj dels
informes mdics corresponents.

Durada: Des que se suspengui el contracte de treball per risc derivat del lloc de
treball o de les condicions en les quals es treballa i fins a la reincorporaci al treball
i, com a mxim, fins als 9 mesos del fill o la filla.

Requisits: Per accedir-hi noms cal estar donat d'alta a la Seguretat Social en el
moment que es produeixi la circumstncia. No cal tenir un perode mnim de
cotitzaci.

Prestaci econmica: 100%.

Coincidncia amb vacances: Si la situaci de risc durant la lactncia natural

coincideix amb les vacances anuals, aquestes es podran gaudir en finalitzar la
situaci de risc durant la lactncia natural, malgrat que ja s'hagi acabat l'any natural.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 17

5. SUBSIDI PER RISC DURANT L'EMBARS

Legislaci:
- Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes
(BOE de 23.3.2007).
- Reial Decret 295/2009, de 6 de mar, pel qual es regulen les prestacions
econmiques del Sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc
durant l'embars i risc durant la lactncia natural (BOE de 21.03.2009).

Definici: Es considera situaci protegida quan la dona embarassada, tot i que

hauria de canviar el seu lloc de treball per un altre de compatible amb el seu estat,
no pot canviar-se de lloc perqu resulta tcnicament o objectivament impossible o
perqu raonablement no es pot exigir per motius justificats. Al mateix temps, no es
considera situaci protegida la derivada de riscos o patologies que puguin influir
negativament en la salut de la treballadora o del fetus, quan no estigui relacionada
amb agents, procediments o condicions de treball del lloc ocupat. Aquesta situaci
noms es pot allargar fins a la data del part.

Retribucions: 100%.

Beneficiaris: Sn beneficiries del subsidi les treballadores que estiguin donades

d'alta a la Seguretat Social en el moment que es produeixi la circumstncia.

Observacions:
- El dret al subsidi neix el mateix dia en qu s'inicia la suspensi del contracte de
treball per risc durant l'embars.
- El subsidi s'abona durant el perode necessari per a la protecci de la seguretat
o de la salut de la treballadora i/o del fetus, i finalitza el dia anterior a aquell en qu
s'inici la suspensi del contracte de treball per maternitat o el de la reincorporaci
de la dona treballadora a la seva feina anterior o a una altra de compatible amb
el seu estat.
- La prestaci econmica pot ser gestionada i pagada tant per l'INSS com per
mtues.
- El procediment per al reconeixement del dret a aquest subsidi s'inicia a petici de
la treballadora, mitjanant models normalitzats per l'Administraci de la Seguretat
Social. La sollicitud ha d'acompanyar-se dels documents segents:
- Informe mdic del facultatiu de l'Institut Nacional de la Salut o del servei pblic
equivalent, o mtua d'accidents de treball i malalties professionals de la
18 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

Seguretat Social, en qu s'acrediti la situaci d'embars i que les condicions

del lloc de treball desenvolupat per la treballadora influencien negativament la
seva salut i/o la del fetus.
- Declaraci de l'empresa sobre la inexistncia de llocs de treball compatibles
amb l'estat de la treballadora.
- Si la situaci de risc durant l'embars coincideix amb les vacances anuals,
aquestes es podran gaudir en finalitzar la situaci de risc, malgrat que ja s'hagi
acabat l'any natural.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 19

6. REDUCCI DE JORNADA

1.- PERMS PER GUARDA LEGAL

Legislaci:
- Art. 37.5 de l'Estatut dels treballadors.
- Llei 39/1999.
- Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes
(BOE de 23.3.2007).

Durada i modalitats:
Reducci de la jornada laboral d'entre 1/8 i 1/2 fins que la criatura compleixi els
8 anys. El lmit d'edat no afecta persones amb disminuci fsica o psquica.
T el mateix dret qui requereix fer-se crrec de la cura directa de familiars, fins a
segon grau de consanguinitat, que per raons d'edat, accident o malaltia no
puguin valer-se per ells mateixos.

Retribucions:
Hi ha una disminuci proporcional de les retribucions bsiques i complementries,
segons la jornada que es treballi.

Contingut i observacions:
La reducci de jornada contemplada en aquest apartat constitueix un dret
individual dels treballadors, homes i dones. No obstant aix, si dos o ms
treballadors de la mateixa empresa generessin aquest dret per la mateixa
persona, l'empresari podr limitar el seu exercici simultani per raons justificades
de funcionament de l'empresa.
Aquest dret por ser gaudit encara que les persones amb disminuci fsica o
psquica percebin una pensi.
Si s possible, s convenient avisar l'equip directiu del centre, amb temps, de la
intenci de gaudir d'aquest perms, per tal de facilitar la confecci d'horaris. En
cas de sollicitar-ho una vegada comenat el curs, s'ha de respectar sempre
l'opci escollida per la persona que sollicita el perms i si cal els horaris del
centre.
La concreci horria i la determinaci del perode per gaudir del perms de
lactncia i/o la reducci horria correspon al treballador (mat-tarda). Aix cal
20 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

concretar-ho en la negociaci collectiva. En qualsevol moment es pot

reincorporar a la jornada ordinria, amb l'obligaci de preavisar l'empresari 15
dies per endavant.
Els successius fills/es donen dret a nous perodes d'excedncia o reducci
horria, i l'inici de cada un posa fi a aquell que s'estigus gaudint en aquell
moment.
Aquest perms s compatible amb el d'alletament, s a dir, es poden gaudir tots
dos alhora.
En cas d'acomiadament, el clcul de la indemnitzaci per acomiadament, de la
base reguladora de l'atur i de la quantia mxima i la mnima de l'atur es faran
segons el salari ntegre corresponent a la jornada sencera de treball.
Les cotitzacions dels 2 primers anys de reducci de jornada per tenir cura de fills
es computaran incrementades fins al 100%, a l'efecte de jubilaci, incapacitat
permanent, mort i supervivncia, maternitat i paternitat. En canvi, per cura de
familiars noms es computar incrementat al 100% durant 1 any.

2.- PER TENIR CURA DE MENORS AFECTATS PER CNCER O UNA

ALTRA MALALTIA GREU.

Legislaci:
- Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per l'any 2011.
- Art. 38 de la LGSS. (Ley General de la Seguridad Social)
- Art. 180.3 de la LGSS.
- Captol IV, annex al Ttol II de la LGSS.

Beneficiaris: els progenitors, adoptants o acollidors, de carcter preadoptiu o

permanent, si ambds treballen, per tenir cura de menors al seu crrec que estiguin
afectats per cncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes), o qualsevol altra
malaltia greu que requereixi ingrs hospitalari de llarga durada. Es gaudir de la
prestaci durant el temps d'hospitalitzaci i tractament continuat de la malaltia
acreditat pel Servei Pblic de Salut.
Les malalties greus es determinaran per un reglament posterior.
Quan els dos progenitors puguin tenir-hi dret, noms hi podr accedir un d'ells.

Requisits: que el beneficiari redueixi la seva jornada de treball en al menys un 50%

per dedicar-se a tenir cura del menor (per conveni collectiu, es podran establir les
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 21

condicions i supsits en els quals aquesta reducci es podr acumular en jornades

senceres).
I els mateixos requisits que per accedir a la maternitat contributiva:
Si la persona beneficiria t menys de 21 anys no s'exigeix perode mnim de
cotitzaci.
Si la persona beneficiria t entre 21 i 26 anys el perode mnim de cotitzaci ser
de 90 dies cotitzats dins dels 7 anys immediatament anteriors a l'inici de la
reducci de jornada i accs al dret ; o si s'acredita un mnim de 180 dies cotitzats
al llarg de la vida laboral.
Si la persona beneficiria s major de 26 anys el perode mnim de cotitzaci ser
de 180 dies cotitzats dins dels 7 anys immediatament anteriors a l'inici de la
reducci de jornada i accs al dret; o, alternativament, si s'acredita un mnim de
360 dies cotitzats al llarg de la vida laboral.

Quantia: el 100% de la base reguladora de la IT (Incapacitat temporal), derivada de

contingncies professionals, i en proporci a la reducci que experimenti la jornada
de treball.

Extinci del dret a percebre la prestaci: quan s'acabi la necessitat de tenir cura del
menor, d'acord amb l'informe mdic del Servei Pblic de Salut o quan el menor
compleixi 18 anys.

Gesti i pagament: li correspon a la mtua o , en el seu cas, a l'entitat gestora amb

la qual l'empresa tingui concertada la cobertura dels riscos professionals.

Observacions:
Les cotitzacions realitzades durant perodes de reducci de jornada per tenir cura
de menors afectats per cncer o malalties greus en el sentit ja exposat, es
computaran incrementades fins al 100% de la quantia que hauria correspost si no
s'hagus produt la reducci als efectes de les prestacions per jubilaci, incapacitat
permanent, mort i supervivncia, maternitat, paternitat, risc durant l'embars i la
lactncia natural i incapacitat temporal.
22 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

7. PERMS PER ADOPCI O ACOLLIMENT

Legislaci:
- Art. 48 de l'Estatut dels treballadors.
- Reial decret 286/2003.
- R. D 295/2009, de 6 de mar, pel qual es regulen les prestacions econmiques
del Sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat. Risc durant
l'embars i risc durant la lactncia natural.

Durada:
En els supsits d'adopci i acolliment, tant preadoptiu com permanent, el
descans pot ser sollicitat tant per la mare com pel pare.
La durada s de 16 setmanes ininterrompudes, ampliable en el supsit d'adopci
o acolliment mltiple en 2 setmanes per cada menor a partir del segon. Aquesta
suspensi produir els seus efectes, a elecci del treballador/a, b a partir de la
resoluci judicial per la qual es constitueix l'adopci, o b a partir de la decisi
administrativa o judicial d'acolliment, provisional o definitiu, sense que en cap cas
un mateix menor pugui donar dret a ms d'un perode de suspensi.
En el supsit de discapacitat del menor adoptat o acollit, la suspensi del
contracte per adopci o acolliment tindr una durada addicional de 2 setmanes.
En cas que ambds progenitors treballin, aquest perode addicional es distribueix
a opci dels interessats, que poden gaudir-lo de forma simultnia o successiva i
sempre de forma ininterrompuda.
En el cas d'adopci internacional, quan sigui necessari el desplaament previ
dels pares al pas d'origen de l'adoptat, el perode de suspensi pot iniciar-se fins
a 4 setmanes abans de la resoluci per la qual es constitueix l'adopci.
En cas d'acolliment o adopci, pel que fa al descans per maternitat o adopci,
les referncies legals al moment del part s'han d'entendre fetes a la data de la
decisi administrativa o judicial d'acolliment o a la resoluci judicial per la qual es
constitueix l'adopci.

Procediment per al reconeixement del subsidi

En el supsit d'adopci o acolliment d'1 o ms menors, s'ha d'aportar:
La resoluci judicial o administrativa, en cas d'adopci internacional amb
desplaament al pas d'origen de l'adoptat, documentaci emesa per la
comunitat autnoma corresponent justificant l'inici dels trmits d'adopci.
En el supsit d'adopci o acolliment d'un o ms menors majors de 6 anys,
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 23

certificaci de l'IMSERSO, o de l'entitat competent o rgan competent de la

comunitat autnoma, que l'acollit o adoptat presenta un grau de discapacitat
igual o superior al 33%, o que t especials dificultats d'inserci social o familiar.
Certificaci de cotitzacions de la darrera o darreres empreses.
Certificaci de l'empresa on consti la data de la suspensi del contracte.

Requisits de cotitzaci
Si en la data de la decisi administrativa o judicial d'acolliment o de la resoluci
judicial el treballador o la treballadora t l'edat segent:
- Menor de 21 anys: no s'exigeix perode mnim de cotitzaci.
- Entre 21 i 26 anys: el perode mnim s de 90 dies cotitzats dins dels 7 anys
immediatament anteriors al moment de l'inici del descans, o si, alternativament,
el/la treballador/a acredita 180 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral.
- Major de 26 anys: 180 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors al moment
de l'inici del descans, o 360 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral, amb
anterioritat a aquesta darrera data.
En el supsit d'adopci internacional, quan sigui necessari el desplaament previ
dels adoptants al pas d'origen de l'adoptat, l'edat, a efectes de determinar el
perode mnim de cotitzaci, ser la que tinguin els interessats en el moment de
l'inici del descans.

Paternitat i adopci o acolliment

En el supsit d'adopci o acolliment, noms un dels progenitors, a elecci dels
interessats, pot gaudir del perms, llevat que el perode de maternitat sigui gaudit en
la seva totalitat per un dels progenitors; en aquest cas noms pot ser l'altre.
24 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

8. PERMISOS RETRIBUTS

Legislaci:
- Art. 37.3 de l'Estatut dels treballadors.
- Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes
(BOE de 23.3.2007).
El treballador/a, amb avs i justificaci previs, podr absentar-se del treball amb dret
a remuneraci en els casos segents:
15 dies naturals en cas de matrimoni. En els convenis segents amb algunes
particularitats:
- Conveni d'escoles d'educaci especial de Catalunya, Conveni de llars d'infants
(preavs de 15 dies), Conveni collectiu del sector del lleure educatiu (amb
independncia de l'orientaci sexual), Conveni de tallers de disminuts
psquics: el perms tamb s per inici de vida en com. Caldr demostrar-la
mitjanant certificat d'unions civils dels ajuntaments que en disposin o acta
notarial.
- Conveni d'Associacions per a discapacitats: 16 dies en cas de matrimoni o
inici de vida en com. En aquest ltim supsit, cal demostrar-la mitjanant un
certificat d'empadronament o similar, vigent en la data de signatura del
Conveni.
- Conveni de Residncies d'Educaci Especial: 16 dies, tamb en cas d'inici de
vida en com estable en parella.
- Conveni de Centres Especials de Treball de discapacitats fsics i/o sensorials:
16 dies en cas de matrimoni.
2 dies pel naixement de fill/a, accident o malaltia greus o hospitalitzaci de
parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan per aquesta ra el
treballador/a necessiti fer un desplaament a l'efecte, el termini ser de quatre
dies. Cal tenir presents les especificitats segents:
- Conveni collectiu autonmic de l'ensenyament privat de Catalunya, Conveni
collectiu del sector del lleure educatiu i Conveni de residncies: 3 dies i 5 si
s fora de la localitat.
- Conveni de llars d'infants, Conveni d'autoescoles i Conveni de tallers de
disminuts psquics de Catalunya: 3 dies i 4 si hi ha desplaament fora de la
provncia. Els treballador/es del Conveni de tallers de disminuts psquics de
Catalunya noms poden gaudir dels 3 dies quan l'afinitat sigui fins a 1r grau.
- Conveni d'escoles d'educaci especial de Catalunya: 3 dies i 2 si el parent s
af. En cas de desplaament sn 5 dies, sense especificar si s fora de la
localitat, provncia o comunitat autnoma. Els parents afins noms poden
gaudir dels 3 dies quan sn fins a primer grau.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 25

- Conveni de Centres Especials de Treball de discapacitats fsics i/o sensorials

de Catalunya: 2 dies en cas de naixement de fills, malaltia greu o mort d'un
familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, i 3 dies en cas de mort
de la parella, pares, sogres, fills o germans. Quan el desplaament sigui
superior a 400 km, el perms s de 4 dies.
- Conveni d'Associacions per a discapacitats: 3 dies en cas de naixement d'un
fill /a o a l'arribada del o la menor adoptat/a a la llar familiar en el cas d'adopci
o acolliment. En el cas de part, adopci o acolliment mltiple, la durada del
perms s'amplia a 17 dies si es tracta de dos fills i a 20 dies si en sn tres o
ms, i 5 dies en cas d'accident o malaltia greu o defunci, hospitalitzaci de
parents fins a segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan sigui necessari un
desplaament fora de la provncia, el termini ser de 4 dies ms.
- Conveni d'mbit estatal per centres d'educaci universitria i investigaci: 3
dies en cas de naixement de fills, accident, malaltia greu o mort d'un familiar
fins a segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan es necessiti fer un
desplaament superior a 200 Km, el pla ser de 5 dies.
En cas d'intervenci quirrgica sense hospitalitzaci de familiar fins al segon grau
de consanguinitat o afinitat, per que requereixi de descans domiciliari, es t dret
a 2 dies de perms retribut i a 4 dies si cal fer un desplaament. En els convenis
segents amb algunes particularitats:
- Conveni d'Associacions per a discapacitats: 5 dies. Quan sigui necessari un
desplaament fora de la provncia, el termini ser de 4 dies ms.
- Conveni de llars d'infants: 3 dies i 4 si hi ha desplaament fora de la provncia.
Per casament d'un familiar:
- Convenis d'assistncia i educaci infantil, lleure, centres d'educaci
universitria i investigaci i el d'educaci especial escoles: 1dia per familiar fins
a 2n grau de consanguinitat.
- Conveni d'Ensenyament privat de Catalunya: 1 dia per familiar fins a 1r grau de
consanguinitat o afinitat.
- Conveni d'Associacions per a discapacitats: 1 dia natural pel casament o
formalitzaci de vida en com d'un parent fins a 2n grau de consanguinitat o
afinitat i fins a 3 dies si s fora de Catalunya.
- Conveni de Residncies i centres de dia amb discapacitat psquica severa i
profunda: 1 dia per casament de fills/es, germans/es i pares d'un o altre
cnjuge.
- Conveni de Centres especials de Treball de discapacitats fsics i/o sensorials
de Catalunya: 1 dia natural per matrimoni de pare, mare, fill/a, germ/na, o
cunyat/da, el dia de la celebraci de la cerimnia.
- Conveni d'Autoescoles: 1 dia per casament d'un familiar fins a 2n grau de
consanguinitat o afinitat: Si es produeix fora de la provncia es t dret a 2 dies.
26 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

Un dia per trasllat del domicili habitual:

- Conveni d'escoles d'educaci especial de Catalunya, i Conveni collectiu del
sector del lleure educatiu (sempre que hi hagi canvi de municipi): 2 dies
Pel temps indispensable, per al compliment d'un deure inexcusable de carcter
pblic i personal.
Per realitzar funcions sindicals o de representaci del personal.
Pel temps indispensable per a la realitzaci d'exmens prenatals i tcniques de
preparaci al part.
Per acompanyar un familiar al metge fins al primer grau de consanguinitat, amb
la justificaci mdica corresponent. Aquest dret noms queda recollit en el
Conveni autonmic de l'ensenyament privat, el Conveni d'escoles d'educaci
especial i el Conveni collectiu del sector de lleure educatiu.
En cada curs escolar es disposar de 2 permisos, de fins a 3 hores, per assistir
a entrevistes amb el personal docent i/o tcnic del centre on estudia el fill o la filla,
quan aquests cursin les etapes d'infantil, primria i secundria, amb la justificaci
posterior d'aquesta entrevista. Noms s d'aplicaci per als treballadors i les
treballadores de les escoles d'educaci especial.
 PERMISOS I LLICNCIES. ENSENYAMENT PRIVAT 27

9. PRESTACIONS ECONMIQUES DE LA
SEGURETAT SOCIAL PER FILL A CRREC

- A partir de l'1 de gener de 2011, la quantia de la prestaci econmica per fill o

menor acollit ser de 291 euros anuals.

- A partir de l'1 de gener de 2011, la quantia de la prestaci econmica per fill o

menor acollit que tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 % ser de
1.000 euros anuals.

- A partir de l'1 de gener de 2011, la quantia de la prestaci econmica per fill

major de 18 anys i amb grau de discapacitat igual o superior al 65%, ser de
4.171,20 euros anuals.

- A partir de l'1 de gener de 2011, la quantia de la prestaci econmica per fill

major de 18 anys i amb grau de discapacitat igual o superior al 75% i que
requereixi d'una persona per valer-se, ser de 6.256,80 euros anuals.

- A partir de l'1 de gener de 2011, la quantia de la prestaci econmica per

naixement o adopci de fill en supsits de famlies nombroses monoparentals i
en casos de mares discapacitades ser de 1.000 euros.

- El lmit d'ingressos, com a requisit per poder accedir a la prestaci, establert en

el primer pargraf de l'article 182.1.c) es fixa, per a l'any 2011, en 11.264,01
euros.

- El lmit d'ingressos, com a requisit per poder accedir a la prestaci, establert en

el segon pargraf de l'article 182.1.c) es fixa, per a l'any 2011, en 16.953,05
euros, pel supsit de famlies nombroses amb 3 fills a crrec, incrementant-se en
2.745,93 euros per cada fill a crrec a partir del quart, aquest incls.
28 GUIA DE CONDICIONS LABORALS

Sindicats dEnsenyament
BARCELONA 93 481 28 42

GIRONA 972 48 33 25
LLEIDA 973 26 36 66

TARRAGONA 977 21 27 74

ALT PENEDS/GARRAF 93 890 39 82/93 815 25 17

ALT PENEDS/GARRAF 93 873 00 00/93 821 26 55

BAIX LLOBREGAT 93 377 92 92

OSONA 93 886 10 23

VALLS OCCIDENTAL 93 725 79 44

VALLS ORIENTAL/MARESME 93 860 19 40/93 741 53 40

enseprivada@ccoo.cat
Federaci d'Ensenyament CCOO

www.ccoo.cat/ensenyament
edici maig 2011