4t ESO - Física I Química Resums

Institut de lAlt Foix
Sant Mart Sarroca
FSICA I QUMICA
Resums de Quart dESO

Institut de lAlt Foix (Sant Mart Sarroca) Fsica i Qumica / 4t dESO
NDEX
UNITAT 1: EL MTODE CIENTFIC........................................................................................... 6
1. EL MTODE CIENTFIC .................................................................................................................... 6
1.1. Mtode cientfic ...................................................................................................................... 6
2. LES MAGNITUDS I COM ES MESUREN .............................................................................................. 6
2.1. Magnituds escalars i magnituds vectorials ............................................................................. 6
2.2. Sistema internacional dunitats (SI) ....................................................................................... 6
3. EXPRESSI DE LA MESURA ............................................................................................................. 7
3.1. Mltiples i submltiples de les unitats ................................................................................... 7
3.2. Transformaci dunitats ......................................................................................................... 7
4. CARCTER APROXIMAT DE LA MESURA ......................................................................................... 8
4.1 Sensibilitat de linstrument de mesurament ............................................................................ 8
4.2. Mesures directes i indirectes .................................................................................................. 8
SEGURETAT AL LABORATORI ............................................................................................................. 9
Normes de seguretat ...................................................................................................................... 9
Pictogrames de substncies perilloses ........................................................................................... 9
UNITAT 2: TAULA PERIDICA DELS ELEMENTS .............................................................. 10
1. MODELS ATMICS ........................................................................................................................ 10
1.1. Primers models atmics........................................................................................................ 10
1.2.. Model atmic nuclear .......................................................................................................... 10
1.3. Model atmic de Bohr .......................................................................................................... 10
2. CONFIGURACI ELECTRNICA ..................................................................................................... 11
2.1. Configuraci electrnica fonamental ................................................................................... 11
2.2. Electrons de valncia ............................................................................................................ 11
2.3. Configuraci electrnica de ions .......................................................................................... 11
3. TAULA PERIDICA DELS ELEMENTS.............................................................................................. 11
A. Taula peridica de Mendeleiev .............................................................................................. 11
B. Noms i smbols dels elements................................................................................................. 11
C. Taula peridica actual ............................................................................................................. 11
D. Taula peridica i configuraci electrnica ............................................................................. 12
4. METALLS I NO-METALLS .............................................................................................................. 12
4.1. Carcter metllic ................................................................................................................. 12
Semimetalls: Tenen caracterstiques a mig cam entre els metalls i els no-metalls: noms
condueixen el corrent elctric en certes circumstncies, cosa de gran utilitat en lelectrnica. . 12
5. PROPIETATS DELS ELEMENTS ....................................................................................................... 12
5.1. Propietats peridiques .......................................................................................................... 12
UNITAT 3: ENLLA QUMIC ..................................................................................................... 13
1. ENLLA QUMIC ........................................................................................................................... 13
1.1. Unions entre toms ............................................................................................................... 13
1.2. Teoria de lenlla qumic. Regla de loctet .......................................................................... 13
2. ENLLA INIC .............................................................................................................................. 13
2.1. Enlla entre ions ................................................................................................................... 13
2.2. Substncies iniques............................................................................................................. 13
3. ENLLA COVALENT (I) ................................................................................................................. 13
3.1. Enlla covalent ..................................................................................................................... 13
3.2. Substncies moleculars......................................................................................................... 14
5. ENLLA COVALENT (II)................................................................................................................ 14
5.1. Substncies covalents atmiques.......................................................................................... 14
p. 1 Jordi del Barrio

6. ENLLA METLLIC ..................................................................................................................... 14

6.1. Enlla metllic..................................................................................................................... 14
UNITAT 4: EL LLENGUATGE DE LA QUMICA ................................................................... 15
1. NOMBRE DOXIDACI .................................................................................................................. 15
1.1. Estats doxidaci dels elements ............................................................................................ 15
Nombres doxidaci dalguns elements ...................................................................................... 15
2. COMPOSTOS BINARIS.................................................................................................................... 16
2.1. Tipus de compostos binaris .................................................................................................. 16
2.2. Formulaci............................................................................................................................ 16
2.3. Nomenclatura ....................................................................................................................... 16
3. HIDRXIDS I CIDS ...................................................................................................................... 16
3.1. Hidrxids .............................................................................................................................. 16
3.2. cids ..................................................................................................................................... 16
4. SALS ............................................................................................................................................ 17
4.1. Sals ....................................................................................................................................... 17
4.2. Sals hidratades ...................................................................................................................... 17
6. MOL I MASSA MOLAR ................................................................................................................... 17
6.1. El mol ................................................................................................................................... 17
6.2. Massa molar ......................................................................................................................... 17
7. COMPOSICI CENTESIMAL............................................................................................................ 17
7.1. Composici centesimal......................................................................................................... 17
UNITAT 5: LA REACCI QUMICA.......................................................................................... 18
1. REACCI QUMICA ....................................................................................................................... 18
1.1. Canvi fsic............................................................................................................................. 18
1.2. Canvi qumic ........................................................................................................................ 18
1.3. Llei de conservaci de la massa ........................................................................................... 18
2. VELOCITAT I ENERGIA DE REACCI .............................................................................................. 18
2.1. Velocitat de reacci .............................................................................................................. 18
2.2. Factors que afecten la velocitat ............................................................................................ 18
2.3. Energia en les reaccions qumiques...................................................................................... 18
4. LEQUACI QUMICA .................................................................................................................... 18
4.1. Escriptura duna equaci qumica ........................................................................................ 18
4.2. Interpretaci duna equaci qumica .................................................................................... 18
5. ESTEQUIOMETRIA ........................................................................................................................ 19
5.1. Clculs estequiomtrics ........................................................................................................ 19
5.2. Clculs amb volums de lquids............................................................................................. 19
6. REACCIONS AMB GASOS ............................................................................................................... 19
6.1. Clculs amb volums de gasos ............................................................................................... 19
6.2. Relaci de volums en reaccions amb gasos.......................................................................... 19
7. REACCIONS AMB SOLUCIONS ....................................................................................................... 19
7.1. Clculs amb reactius en soluci ........................................................................................... 19
8. CIDS I BASES .............................................................................................................................. 19
8.1. cids i bases ......................................................................................................................... 19
UNITAT 6: COMPOSTOS DEL CARBONI ................................................................................ 20
1. LA QUMICA DEL CARBONI ........................................................................................................... 20
1.1. Compostos del carboni ......................................................................................................... 20
1.2. Ltom del carboni ............................................................................................................... 20
1.3. Frmula molecular i estructural ........................................................................................... 20
2. HIDROCARBURS ........................................................................................................................... 20
2.1. Qu sn els hidrocarburs ...................................................................................................... 20

2.2. Propietats dels hidrocarburs ................................................................................................. 20

2.3. Nomenclatura i formulaci dhidrocarburs .......................................................................... 20
3. ALCOHOLS I CIDS ORGNICS ...................................................................................................... 21
3.1. Grups funcionals................................................................................................................... 21
3.2. Algunes famlies importants de compostos .......................................................................... 21
3.3. Nomenclatura i formulaci dalcohols i cids ...................................................................... 21
4. ELS POLMERS .............................................................................................................................. 21
A. Polmers .................................................................................................................................. 21
B. Plstics .................................................................................................................................... 21
5. COMBUSTI ................................................................................................................................. 21
6. CANVI CLIMTIC .......................................................................................................................... 21
UNITAT 7: EL MOVIMENT ......................................................................................................... 22
1. DESCRIPCI DEL MOVIMENT ........................................................................................................ 22
1.1. Moviment ............................................................................................................................. 22
1.2. Descripci del moviment...................................................................................................... 22
1.3. Temps ................................................................................................................................... 22
2. DESPLAAMENT I VELOCITAT EN EL MOVIMENT RECTILINI .......................................................... 22
2.1. Moviment rectilini ................................................................................................................ 22
2.2. Desplaament ....................................................................................................................... 22
2.3. Velocitat ............................................................................................................................... 22
3. MOVIMENT RECTILINI UNIFORME ................................................................................................. 23
3.1. Moviment rectilini uniforme (MRU) ................................................................................... 23
3.2. Grfiques del moviment ....................................................................................................... 23
4. MOVIMENT RECTILINI UNIFORMEMENT ACCELERAT .................................................................... 23
4.1. Acceleraci mitjana .............................................................................................................. 23
Acceleraci instantnia................................................................................................................ 24
4.2. Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) ......................................................... 24
4.3. Representaci grfica del MRUA ........................................................................................ 24
5. DISTNCIES EN CARRETERA ......................................................................................................... 24
6. ENCONTRE DE MBILS ................................................................................................................. 24
6.1. / 6.2. Encontre de dos mbils amb MRU o MRUA ............................................................. 24
7. MOVIMENTS EN VERTICAL. CAIGUDA LLIURE .............................................................................. 25
7.1. Caracterstiques del moviment en vertical ........................................................................... 25
7.2. Equacions del moviment en vertical .................................................................................... 25
8. ESTUDI DEL MOVIMENT CIRCULAR ............................................................................................... 25
8.1. Moviment circular ................................................................................................................ 25
8.2. Moviment circular uniforme ................................................................................................ 25
UNITAT 8: FORCES. EQUILIBRI ............................................................................................... 26
1. CARACTERSTIQUES DE LES FORCES ............................................................................................. 26
1.1. Les forces com a interaccions .............................................................................................. 26
1.2. Representaci de les forces .................................................................................................. 26
1.3. Les forces i la deformaci. Llei de Hooke ........................................................................... 26
2. COMPOSICI DE FORCES CONCURRENTS ....................................................................................... 26
2.1. Suma o composici de forces ............................................................................................... 26
Suma de dues forces paralleles i del mateix sentit ..................................................................... 26
Suma de dues forces paralleles i de sentits oposats ................................................................... 26
Suma de dues forces no paralleles ............................................................................................. 26
Suma de dues forces perpendiculars ........................................................................................... 26
3. COMPOSICI DE FORCES NO CONCURRENTS ................................................................................. 27
3.1. Suma de forces paralleles no concurrents ........................................................................... 27
Forces paralleles del mateix sentit ............................................................................................. 27

Forces paralleles de sentit oposat ............................................................................................... 27

4. EQUILIBRI DE FORCES .................................................................................................................. 27
4.1. Equilibri de translaci .......................................................................................................... 27
Moment duna fora .................................................................................................................... 27
4.2. Equilibri de rotaci ............................................................................................................... 27
Parell de forces ............................................................................................................................ 27
5. LA FORA PES .............................................................................................................................. 27
5.1. Pes dels cossos...................................................................................................................... 27
Mdul del pes .............................................................................................................................. 27
5.2. Centre de gravetat ................................................................................................................. 27
5.3. Equilibri dun cos recolzat sobre el terra.............................................................................. 27
Tipus dequilibri .......................................................................................................................... 27
UNITAT 9: LES FORCES I EL MOVIMENT ............................................................................. 28
1. FORCES EN LA VIDA QUOTIDIANA................................................................................................. 28
Pes ............................................................................................................................................... 28
Fora normal................................................................................................................................ 28
Tensions....................................................................................................................................... 28
Fora motriu ................................................................................................................................ 28
Fora de fregament ...................................................................................................................... 28
Fora centrpeta ........................................................................................................................... 28
2. PRIMERA LLEI DE NEWTON .......................................................................................................... 28
2.1. Primera llei de Newton o principi de la inrcia .................................................................... 28
3. SEGONA LLEI DE NEWTON ........................................................................................................... 28
3.1. Principi fonamental de la dinmica ...................................................................................... 28
3.2. El pes i lacceleraci de la gravetat ...................................................................................... 28
4. TERCERA LLEI DE NEWTON .......................................................................................................... 28
4.1. / 4.2. / 4.3. Forces dacci i reacci / Tercera llei de Newton / Exemples de reaccions de
forces ........................................................................................................................................... 28
UNITAT 10: GRAVITACI UNIVERSAL .................................................................................. 29
1. GRAVETAT ................................................................................................................................... 29
2. GRAVETAT EN EL SISTEMA SOLAR ................................................................................................ 29
3. SATLLITS ARTIFICIALS .............................................................................................................. 29
4. CONCEPCI DE LUNIVERS AL LLARG DE LA HISTRIA ................................................................. 29
5. ORIGEN I FORMACI DE LUNIVERS .............................................................................................. 29
UNITAT 11: PRESSI.................................................................................................................... 30
1. CONCEPTE DE PRESSI ................................................................................................................. 30
1.1. Pressi entre slids en contacte ............................................................................................ 30
Unitats de pressi ........................................................................................................................ 30
1.2. Explicaci dalguns efectes de les forces ............................................................................. 30
1.3. Importncia de la superfcie de suport ................................................................................. 30
2. LA PRESSI DELS FLUIDS .............................................................................................................. 30
2.1. Pressions sobre cossos submergits ....................................................................................... 30
2.2. Pressi hidrosttica ............................................................................................................... 30
Equaci fonamental de lesttica de fluids .................................................................................. 30
2.3. Efectes de la pressi hidrosttica.......................................................................................... 30
2.4. Paradoxa hidrosttica ........................................................................................................... 30
2.5. Vasos comunicants ............................................................................................................... 30
Determinaci de la densitat ......................................................................................................... 30
3. PRINCIPI DE PASCAL .................................................................................................................... 31
3.1. Enunciat del principi de Pascal ............................................................................................ 31

3.2. Aplicacions del principi de Pascal........................................................................................ 31

4. PRESSI EXERCIDA PER LATMOSFERA ......................................................................................... 31
4.1. Pressi atmosfrica ............................................................................................................... 31
4.2. Mesurament de la pressi atmosfrica ................................................................................. 31
5. VARIABLES QUE INFLUEIXEN EN LA PRESSI ATMOSFRICA ......................................................... 31
5.1. Variaci de la pressi atmosfrica amb laltitud .................................................................. 31
5.2. Variaci de la pressi atmosfrica amb la temperatura. El vent .......................................... 31
5.3. La pressi i el temps meteorolgic ....................................................................................... 31
6. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID ............................................................................................... 31
6.1. Principi dArqumedes ......................................................................................................... 31
6.2. Condicions de flotaci .......................................................................................................... 31
UNITAT 12: TREBALL, ENERGIA I CALOR ........................................................................... 32
1. TREBALL I POTNCIA ................................................................................................................... 32
1.1. Treball .................................................................................................................................. 32
1.2. Potncia ................................................................................................................................ 32
El quilowatt hora ......................................................................................................................... 32
2. APROFITAMENT DEL TREBALL ..................................................................................................... 32
2.1. Qu s una mquina? ............................................................................................................ 32
2.2. La palanca............................................................................................................................. 32
2.3. El pla inclinat........................................................................................................................ 32
2.4. La politja fixa ....................................................................................................................... 32
La politja mbil ........................................................................................................................... 32
Polipast ........................................................................................................................................ 32
2.5. Rendiment de les mquines .................................................................................................. 33
3. ENERGIA I TREBALL ..................................................................................................................... 33
3.1. Energia.................................................................................................................................. 33
Treball i energia........................................................................................................................... 33
3.2. Energia cintica .................................................................................................................... 33
3.3 Energia potencial gravitatria ............................................................................................... 33
3.4. Energia mecnica ................................................................................................................. 33
Conservaci de lenergia mecnica ............................................................................................. 33
Degradaci de lenergia mecnica .............................................................................................. 33
4. LA CALOR .................................................................................................................................... 34
4.1. Calor i temperatura ............................................................................................................... 34
4.2. Efectes de la calor sobre els cossos ...................................................................................... 34
Variaci de la temperatura .......................................................................................................... 34
Dilataci ...................................................................................................................................... 34
Canvis destat .............................................................................................................................. 34
4.3. Propagaci de la calor .......................................................................................................... 34
Conducci .................................................................................................................................... 34
Convecci .................................................................................................................................... 34
Radiaci ....................................................................................................................................... 34
4.4. Equilibri trmic..................................................................................................................... 34
Calefacci i refrigeraci .............................................................................................................. 34

UNITAT 1: EL MTODE CIENTFIC

1. EL MTODE CIENTFIC
1.1. Mtode cientfic
El propsit de la cincia s plantejar-se preguntes i donar-hi respostes ben fonamentades. El mtode
cientfic s un conjunt de procediments de treball que sutilitzen per tal de comprendre el mn.
Etapes del mtode cientfic
En la majoria de recerques se segueixen unes etapes comunes:
1. Plantejament del problema: qu s el que es vol aclarir?
2. Cerca dinformaci: qu s tot el que sabem sobre aquest tema?
3. Formulaci dhiptesis: quines explicacions podem trobar?
4. Operaci de variables: hi ha magnituds que es puguin mesurar dalguna manera?
5. Experimentaci: com podem comprovar si les explicacions sn bones?
6. Anlisi de resultats: quines dades donen les proves i experiments?
7. Conclusions: els resultats obtinguts confirmen les hiptesis o no?
El treball dels cientfics
El coneixement cientfic progressa des duna simple descripci dels fenmens fins a la capa-
citat de fer prediccions del que passar en altres condicions.
Els resultats de les recerques es plasmen en lleis i teories cientfiques:
Llei cientfica: descripci que compleix un fenomen. Sovint s una frmula matemtica.
Exemple: E = m c2
Teoria cientfica: conjunt de lleis, idees i principis que descriuen els fenmens observats.
Exemple: la teoria de la relativitat dEinstein.
El propsit dels cientfics s conixer com s la naturalesa, per els seus descobriments tenen
sovint aplicacions prctiques per a la societat.
Activitats: pg. 5, nm. 1, 2, 3
2. LES MAGNITUDS I COM ES MESUREN
Una magnitud s qualsevol qualitat de la natura que es pot mesurar. Mesurar s comparar la
quantitat duna magnitud amb una quantitat concreta que sha pres com a unitat.
Un sistema de mesures defineix directament un petit nombre de magnituds i unitats bsiques (les
fonamentals) i utilitza lleis cientfiques per definir totes les altres (les derivades).
2.1. Magnituds escalars i magnituds vectorials
Magnituds escalars sn les que es poden expressar simplement amb una quantitat.
Per exemple la temperatura o el temps.
Magnituds vectorials sn les que shan dexpressar amb una quantitat i, a ms, una direcci i un
sentit.
Per exemple la velocitat o la fora.
Caracterstiques dun vector
Mdul o intensitat
Direcci
Sentit
Punt daplicaci
Les magnituds vectorials es poden sumar, restar, multiplicar i dividir.
2.2. Sistema internacional dunitats (SI)
Sn les set magnituds i unitats fonamentals. Cadascuna va associada a una dimensi, que ens per-
metr relacionar les magnituds fonamental amb elles (ho veiem ms endavant):
Magnitud Unitat Smbol Dimensi

longitud metro m L
massa quilogram kg M
temps segon s T
intensitat de corrent amper A I
temperatura kelvin K K
quantitat de substncia mol mol N
intensitat lluminosa candela cd Iv
Els smbols de les unitats
Sescriuen en minscula, menys els noms de cientfics, i van sense punt (no sn abreviatures).
Anlisi dimensional
Analitzar les dimensions duna magnitud derivada s veure quines operacions cal fer amb les
magnituds fonamentals per tal dobtenir-la. Per exemple:
- la superfcie t dimensions de longitud al quadrat [S] = L2
- la velocitat t dimensions de longitud dividida pel temps [v] = L T-1
- la densitat t dimensions de massa dividida pel volum [densitat] = M L-3
3. EXPRESSI DE LA MESURA
3.1. Mltiples i submltiples de les unitats
Per simplificar lescriptura de quantitats molt grans o molt petites sutilitzen mltiples i submlti-
ples:
Prefix Smbol Factor
tera T 1012 = ...
giga G 109 = 1.000.000.000
mltiples mega M 106 = 1.000.000
quilo k 103 = 1.000
hecto h 102 = 100
deca da 101 = 10
(unitat) 1
deci d 10-1 = 0,1
centi c 10-2 = 0,01
submltiples milli m 10-3 = 0,001
micro 10-6 = 0,000001
nano n 10-9 = 0,000000001
pico p 10-12 = ...
Notaci cientfica
s la manera d'expressar les quantitats consistent en el producte d'un nombre comprs entre 1
i 10 (positiu o negatiu) i una potncia sencera de 10 (positiva o negativa).
Exemple: 5'27 10-12
Evita haver de treballar amb nombres molt llargs (amb moltes xifres o amb molts decimals).
3.2. Transformaci dunitats
Els factors de conversi sn un procediment molt til per als canvis dunitats, entre altres coses.
Es tracta danar multiplicant un valor per factors que vagin eliminant les unitats no desitjades i les
substitueixin per les que ens interessen; si cada factor s un quocient que t el mateix valor al
numerador i al denominador, per en unitats diferents, aquest quocient val 1 i no modifica el
valor inicial. Exemple: convertir 100 km/h en la unitat del SI.
km 1000 m 1h m
100 27,77
h 1 km 3600 s s
Activitats: pg. 9, nm. 1, 2

4. CARCTER APROXIMAT DE LA MESURA

4.1 Sensibilitat de linstrument de mesurament
Totes les mesures sn aproximades per les limitacions dels procediments de mesura i dels instru-
ments emprats. De vegades es fan molts mesuraments iguals i es calcula la seva mitjana, per tal
de reduir lerror.
Sensibilitat dun instrument
s el valor mnim que s capa de mesurar duna magnitud.
Error absolut i relatiu
L'error absolut s la diferncia entre el valor real i el valor obtingut en la mesura.
Com que no coneixem el valor mesurat amb exactitud, tampoc no sabem quin s l'error.
S'agafa com a valor mxim de l'error absolut:
Si no es pot repetir el mesurament: la divisi ms petita de l'aparell de mesura.
Si es pot repetir: la diferncia entre la mitjana i el mesurament ms allunyat.
El resultat del mesurament ser:
m ea
m = valor del mesurament ea = valor mxim de l'error absolut
Qualsevol mesura t un marge de dubte o incertesa al voltant del valor mesurat, a causa de les
limitacions dels aparells de mesura o dels nostres sentits. Noms sabem que el valor mesu-
rat es troba entre dos valors m1 i m2. Per exemple: mesurar un temps amb un rellotge o un
cronmetre.
Lerror relatiu s el quocient entre l'error absolut i la quantitat mesurada. Dna idea de la
precisi del mesurament. S'acostuma a expressar en percentatge (%).
ea 100
er
m
4.2. Mesures directes i indirectes
Mesura directa: es compara directament el que es vol mesurar amb la unitat. Per exemple: la lon-
gitud d'una habitaci, mesurada amb una cinta mtrica.
Mesura indirecta: es mesura una magnitud diferent de la que ens interessa, per que hi t relaci.
Per exemple: la superfcie d'una habitaci, mesurant amplada llargada.
Xifres significatives
Sn les xifres que realment es coneixen. Sn les que shan de donar en un resultat.
El nombre de xifres significatives est determinat pel mesurament menys precs.
Una dada t un sentit diferent, segons el nombre de xifres significatives:
5 105 (1 xifra significativa) 5'00 105 (3 xifres significatives)
En el cas de les mesures indirectes, no podem obtenir ms xifres significatives, fent clculs,
que les que tenien les dades inicials.
Per exemple: calcular la densitat si la massa s 100'0 g i el volum s 60'00 cm3
s incorrecte fer: 100/60=1'6666666 g/cm3 ja que noms tenem quatre xifres significa-
tives; cal arrodonir el resultat: 1'667 g/cm3.
Regles darrodoniment numric
Cal mirar com s la primera xifra que se suprimir:
- Si s menor de 5, la xifra anterior (lltima que sagafa) es deixa com est
- Si s igual o major que 5, la xifra anterior saugmenta en 1 ja que ens acostem al valor
segent
Activitats: pg. 18, nm. de l1 al 19

SEGURETAT AL LABORATORI
Als laboratoris cal complir una srie de normes per tal daconseguir que les activitats siguin profito-
ses i de reduir els riscos derivats de ls de certs instruments, materials i substncies.
Normes de seguretat
Abans de comenar lactivitat
1. Llegir atentament tot el protocol, mirant dentendre els objectius i el procediment a seguir
2. Preparar tot el material, per tenir-lo a punt en el moment que faci falta
No tocar cap material ni comenar cap prctica sense haver llegit el protocol
Durant la realitzaci de lactivitat

3. Seguir acuradament el protocol, sense variacions ni improvisacions
4. Observar les etiquetes dels reactius i seguir les normes de seguretat i manipulaci indicades
5. Tenir especial precauci amb el material de vidre, el que pugui cremar i el material elctric
No menjar ni beure mai al laboratori, pel perill dintoxicacions accidentals
En acabar lactivitat
6. Netejar i endrear tot el material de laboratori utilitzat
7. Netejar la taula de treball i eliminar totes les restes de reactius i altres residus
8. Abocar cada residu en el contenidor ms adequat del laboratori
9. Rentar les mans a conscincia amb aigua i sab, abans de sortir del laboratori
No abocar mai pels desguassos residus slids ni substncies perilloses per al medi ambient
Pictogrames de substncies perilloses

Txic Nociu
Substncies verinoses que causen danys greus Substncies de toxicitat menor o que sn irri-
per a la salut i fins i tot la mort per ingesti, in- tants, ja que actuen sobre les mucoses (pell,
halaci o contacte amb la pell ulls, pulmons, etc.)
Corrosiu Inflamable
Substncies molt reactives que poden destruir Substncies que cremen fcilment, que en con-
els teixits vius. Shan de manipular amb ulleres tacte amb laire es poden inflamar o que reac-
i guants cionen amb laigua produint gasos inflamables
Comburent Explosiu
Substncies que poden causar la inflamaci o Substncies que poden explotar amb facilitat
lexplosi daltres substncies per escalfament, fricci o agitaci
Perills per al medi ambient
Substncies que no shan dabocar sense con-

trol al medi ambient perqu sn perjudicials

UNITAT 2: TAULA PERIDICA DELS ELEMENTS

1. MODELS ATMICS
1.1. Primers models atmics
Les partcules ms elementals de matria es van anomenar toms, pensant que serien indivisibles,
per des del segle XIX es coneix lexistncia dunes partcules ms petites, els electrons.
Segons el model de Thomson, els toms serien una massa dins de la qual hi hauria els electrons.
1.2.. Model atmic nuclear
Segons el model de Rutherford, ltom est format per un nucli amb protons i neutrons i una es-
cora amb electrons:
Partcules Massa Crrega
-27
Protons 1,672 10 kg +1,602 10-19 C
Nucli -27
Neutrons 1,674 10 kg 0
-31
Escora Electrons 9,109 10 kg -1,602 10-19 C
En resum, la massa dun prot o dun neutr s unes 1.800 vegades ms gran que la dun electr, i
la crrega dun electr s igual a la dun prot per de signe contrari.
Nombre atmic i nombre mssic
El nombre atmic s el nombre de protons dun tom. s el que determina el carcter qumic
dun tom i per aix tots els toms dun mateix element tenen el mateix nombre atmic:
Z = Nombre atmic = nombre de protons
El nombre mssic s el nombre de protons ms neutrons (s a dir de nucleons) dun tom. s
el que determina la massa dun tom:
A = Nombre mssic = nombre de protons + neutrons
Per tant, la diferncia entre el nombre mssic i el nombre atmic ens dna el nombre de neu-
trons.
Istops
Sn toms que tenen el mateix nombre de protons per diferents nombre de neutrons.
A
ZX
(A = nombre mssic; Z = nombre atmic; X = smbol de lelement)
La majoria delements qumics estan constituts per mescles distops i per saber la massa
atmica cal fer la mitjana de les masses dels istops, segons la seva abundncia natural.
1.3. Model atmic de Bohr
Segons el model de Bohr, els electrons van ocupant diferents capes o nivells denergia, comenant
pel ms interior, fins que arriben a la mxima capacitat de cadascun:
1r nivell: 2 electrons; 2n: 8 electrons; 3r: 18 electrons; 4t: 32 electrons
Per la reactivitat dels toms sembla indicar que hi ha uns nivells lleugerament diferents:
1r nivell: 2 electrons; 2n: 8 electrons; 3r: 8 electrons; 4t: 18 electrons; 5: 18 electrons
La distribuci per capes dels electrons dun tom sanomena configuraci electrnica:
Per exemple, el potassi amb Z = 19: (2, 8, 8, 1)
Activitats: pg. 27, nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

2. CONFIGURACI ELECTRNICA
2.1. Configuraci electrnica fonamental
Els nivells van tenint cada cop ms subnivells denergia:
1r nivell: 1 subnivell (s); 2n: 2 (s, p); 3r: 3 (s, p, d); 4t 4 (s, p, d, f)
I somplen en el segent ordre:
El superndex indica quants electrons hi ha en cada subnivell.

La configuraci electrnica fonamental indica com es distribueixen els electrons en nivells i subni-
vells. Per exemple, en el cas del potassi que hem vist abans:
1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1
2.2. Electrons de valncia
Sn els electrons que hi ha situats ms a lexterior de lescora i determinen la reactivitat. Es poden
indicar amb els diagrames de Lewis: un punt s un electr i un gui, una parella:
Na (2, 8, 1): Na O (2, 6):
2.3. Configuraci electrnica de ions
Sn toms que han guanyat o perdut electrons:
Anions: sn toms que han guanyat electrons i, per tant, sn negatius
Cations: sn toms que han perdut electrons i, per tant, sn positius
Quan es fa la configuraci electrnica dun i, cal comptar els electrons que realment t:
K: Z = 19 (2, 8, 8, 1) K+: (2, 8, 8)
Activitats: pg. 29, nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
3. TAULA PERIDICA DELS ELEMENTS
A. Taula peridica de Mendeleiev
Mendeleiev va aconseguir una taula delements, ordenats per massa atmica, que presentava en
columnes els elements que eren semblants. Tamb va predir lexistncia delements desconeguts
B. Noms i smbols dels elements
Alguns noms sn tradicionals, altres homenatgen a cientfics o universitats i alguns tenen un signi-
ficat interessant, com els noms dels gasos nobles.
C. Taula peridica actual
s molt semblant a la taula de Mendeleiev, per els elements estan ordenats per nombre atmic.
Hi ha 18 columnes verticals o grups (elements semblants) i 7 files horitzontals o perodes.
Grups principals:
1: Metalls alcalins: liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci
2: Metalls alcalinoterris: berilli, magnesi, calci, estronci, bari i radi
17: Halgens: fluor, clor, brom, iode i stat
18: Gasos nobles: heli, ne, arg, cript, xen i rad

D. Taula peridica i configuraci electrnica

Els elements dun mateix grup tenen caracterstiques semblants, i ms si estan molt a prop.
Activitats: pg. 30, nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
4. METALLS I NO-METALLS
4.1. Carcter metllic
s la facilitat amb qu es poden prendre electrons dun tom. s ms gran com menys electrons de
valncia hi ha i com ms exterior s la capa de valncia.
Metalls: Tenen una brillantor caracterstica, bona conductivitat elctrica i trmica, malleabilitat,
ductilitat.
No-metalls: Sn mals conductors de la calor i lelectricitat.
Semimetalls: Tenen caracterstiques a mig cam entre els metalls i els no-metalls: noms conduei-
xen el corrent elctric en certes circumstncies, cosa de gran utilitat en lelectrnica.
Variaci del carcter metllic
Al llarg dun perode, el carcter metllic disminueix, ja que cada cop hi ha pitjors metalls.
Al llarg dun grup, el carcter metllic augmenta, ja que els electrons de valncia cada cop
estan menys atrets pel nucli, que est lluny, i tenen ms repulsi dels altres electrons.
Activitats: pg. 33, nm. 1, 2, 3, 4, 5
5. PROPIETATS DELS ELEMENTS
5.1. Propietats peridiques
Volum atmic: augmenta al llarg dun grup (ms capes) i disminueix una mica en el perode
Volum inic: els cations sn ms petits que ltom neutre (han perdut electrons de valncia)
Caracterstiques dalguns grups
Metalls alcalins: sn metalls molt reactius, formen cations amb crrega 1+.
Halgens: sn no-metalls molt reactius, formen anions amb crrega 1-
Gasos nobles: sn gasos monoatmics i no es combinen amb altres elements
Activitats: pg. 35, nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6
Activitats: pg. 38, nm. de l1 al 18

UNITAT 3: ENLLA QUMIC

1. ENLLA QUMIC
1.1. Unions entre toms
Lenlla qumic s la fora datracci que mant units els toms en una molcula o un cristall.
Els toms que estan units poden ser dun mateix element o poden ser delements diferents i formar
un compost.
Les propietats de les substncies qumiques resultants sn conseqncia tant de les caracterstiques
dels elements que les constitueixen com de lenlla que han format.
1.2. Teoria de lenlla qumic. Regla de loctet
Els tom de diferents elements qumics tendeixen a unir-se per poder tenir vuit electrons a lltima
capa i aconseguir aix una estabilitat ms gran mitjanant la configuraci electrnica de gas no-
ble.
Enlla qumic inic i covalent
Lenlla qumic inic es forma quan uns toms prenen electrons a uns altres.
Lenlla qumic covalent es forma quan els toms comparteixen electrons.
Exercicis pg. 45 nm. 1, 2
2. ENLLA INIC
2.1. Enlla entre ions
Lenlla entre un element metllic i un no metllic es produeix per transferncia delectrons del
primer, que queda carregat positivament, cap al segon, que queda carregat negativament.
2.2. Substncies iniques
Els cations i els anions queden units per atracci electrosttica i formen una estructura contnua tri-
dimensional gegant que sanomena cristall inic.
Els compostos inics es representen per mitj duna frmula emprica que indica la proporci de
ions que hi ha de cada classe. Exemple: NaCl
Propietats de les substncies iniques
Sn slids a temperatura ambient i es fonen a temperatures fora elevades, ja que les forces
datracci sn molt intenses.
Sn durs per frgils, ja que si els ions que queden enfrontats sn del mateix signe latracci
que els unia es converteix en repulsi.
Es dissolen en dissolvents polars; aquestes solucions sn conductores de lelectricitat i
sanomenen electrlits.
No condueixen lelectricitat en estat slid per si quan estan fosos o dissolts, ja que s quan
les crregues elctriques es troben lliures.
Exercicis pg. 47 nm. 1, 2, 3, 4, 5
3. ENLLA COVALENT (I)
3.1. Enlla covalent
Lenlla covalent entre elements no metllics consisteix en la uni dtoms per mitj de ls com-
partit delectrons.
Tipus denllaos covalents
Enlla senzill: quan dos toms comparteixen un nic parell delectrons (un de cada tom)
Enlla doble: quan comparteixen dos parells delectrons
Enlla triple: quan comparteixen tres parells delectrons

Enllaos covalents amb hidrogen

En el cas de lhidrogen el que es completa s la primera capa, de dos electrons, i no serveix la
regla de loctet.
3.2. Substncies moleculars
Es representen per mitj duna frmula molecular, que indica el nombre dtoms de cada classe
que hi ha en la molcula. Per aix els subndexs no es poden simplificar.
Propietats de les substncies moleculars
Sn degudes al fet que les forces entre les molcules sn molt febles.
Tenen punts de fusi i ebullici baixos
En estat slid tenen una densitat baixa, sn tous i poc resistents a la tensi i la ruptura
Les substncies polars sn solubles en dissolvents polars (com laigua) i les substn-
cies apolars sn solubles en dissolvents apolars (com lacetona)
No sn conductores de lelectricitat
Exercicis pg. 49 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6
5. ENLLA COVALENT (II)
5.1. Substncies covalents atmiques
De vegades els toms delements no metllics que comparteixen electrons no es formen una mol-
cula sin una estructura contnua i ordenada dtoms, anomenada cristall atmic. Exemples: el
grafit i el diamant.
Aquestes substncies covalents es poden representar per frmules empriques, com SiO2 (slice).
Propietats de les substncies atmiques
Sn degudes a la fortalesa dels enllaos covalents que uneixen lestructura gegant.
Sn slids densos i molt durs
Sn insolubles en qualsevol dissolvent, ja que no estan formats per molcules ni ions
No condueixen lelectricitat (excepte el grafit) perqu no tenen crregues lliures.
Exercicis pg. 53 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
6. ENLLA METLLIC
6.1. Enlla metllic
Lenlla metllic entre elements metllics consisteix en la uni, mitjanant un nvol electrnic o
gas delectrons que han abandonat els seus toms respectiu, dels cations que nhan resultat.
Lestructura gegant tridimensional que es forma sanomena cristall metllic.
Propietats
Sn degudes a lexistncia duna xarxa de cations unida pel nvol delectrons.
La brillantor s deguda al nvol delectrons, i per aix s comuna en tots el metalls
La majoria sn slids o lquids molt densos, ja que el nvol aproxima fora els ions
Sn dctils (es poden fer fils) i malleables (es poden fer lmines), ja que les forces
noms provoquen el lliscament de les capes de ions
Sn insolubles en qualsevol dissolvent, perqu els ions estan fortament units
Sn molt bons conductors de lelectricitat i la calor, ja que els electrons es desplacen
lliurement
3.2. Aliatges
Sn solucions en qu un o diversos elements (metalls o no metalls) es troben dissolts en un
metall. Sobtenen aix substncies amb millors propietats que els seus components, a causa
de la deformaci de lestructura causada pels ions: acer, acer inoxidable, duralumini.
Exercicis pg. 55 nm. 1, 2, 3, 4, 5
Exercicis pg. 58 del nm. 1 al 18

UNITAT 4: EL LLENGUATGE DE LA QUMICA

1. NOMBRE DOXIDACI
1.1. Estats doxidaci dels elements
Lestat doxidaci o nombre doxidaci s la crrega elctrica que tindria un tom dun element,
en el cas que el compost del qual forma part estigus constitut noms per ions.
Es representa per un signe i un xifra arbiga. Per exemple, loxigen t nombre doxidaci 2 (H2O).
Valncia qumica
s el nombre dtoms dhidrogen que es poden combinar amb un tom daquest element.
Es representa amb xifres romanes i entre parntesis. Per exemple, loxigen t valncia (II).
Nombres doxidaci dalguns elements
+1 +2 +3
Liti Li Berilli Be Alumini Al
Sodi Na Magnesi Mg
Potassi K Calci Ca
Rubidi Rb Estronci Sr
Cesi Cs Bari Ba
Argent / Plata Ag Zinc Zn
Cadmi Cd
+1, +2 +2, +3 +2, +4

Coure Cu Ferro Fe Estany Sn
Mercuri Hg Cobalt Co Plom Pb
Nquel Ni Palladi Pd
+1, +3 Plat Pt
Or Au Germani Ge
-1 -2 -3, +3
Fluor F Oxigen O Bor B
-4, +4
Carboni (+2) C
Silici Si
-1, +1, +3, +5, +7 -2, +4, +6 -3, +3, +5

Clor Cl Sofre S Nitrogen (+1, +2) N
Brom Br Seleni Se Fsfor P
Iode I Telluri Te Arsnic As
Antimoni Sb
-1, +1 -3, -6, +2, +3, +6 -6, -7, +2, +3, +4, +6, +7
Hidrogen H Crom Cr Mangans Mn
Determinaci del nombre doxidaci
En un compost neutre, la suma dels nombres doxidaci dels elements multiplicats pels
subndexs respectius ha de ser zero. Si es tracta dun i, ha de ser igual a la crrega del i.
Exercicis pg. 65 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

2. COMPOSTOS BINARIS
2.1. Tipus de compostos binaris
Un compost binari s aquell que est format nicament per dos elements. Els principals tipus sn:
xids: s la combinaci doxigen amb un altre element
Hidrurs: s la combinaci de lhidrogen amb nombre doxidaci 1 amb un altre element
Sals: s la combinaci dun metall i un no metall, sense hidrogen i oxigen
Combinaci de no metalls: quan lenlla s covalent, no es consideren sals
2.2. Formulaci
Cal seguir tres passos:
1. Sescriu a lesquerra lelement que fa de metall i a la dreta el que fa de no metall
2. Sescriu com a subndex de cada element el nombre doxidaci de laltre, per sense signe
3. Si s possible, se simplifiquen els subndexs
Exemple: ZnO Zn2O2 ZnO
2.3. Nomenclatura
El nom comena per lltim element de la frmula i shi afegeix el sufix ur, excepte si es tracta de
loxigen (llavors sanomena xid). Hi ha tres tipus de nomenclatura:
Nomenclatura sistemtica (de prefixos)
Sindica mitjanant prefixos el nombre dtoms de cada element que hi ha a la frmula.
1 = mono; 2 = di, 3 = tri, 4 = tetra, 5 = penta, 6 = hexa, 7 = hepta
Exemple: AlCl3 Triclorur dalumini
Nomenclatura (sistemtica) de Stock
Si el metall pot actuar amb diverses valncies, sindica la que t entre parntesis.
Exemples: FeCl2 Clorur de ferro (II) FeCl3 Clorur de ferro (III)
Nomenclatura tradicional
Saccepten alguns noms no sistemtics, ja que el seu s est molt ests.
Exemples: H2O Aigua NH3 Amonac CH4 Met
Exercicis pg. 67 nm. 1, 2, 3, 4
3. HIDRXIDS I CIDS
3.1. Hidrxids
Sn compostos ternaris formats per la uni dun metall amb li hidrxid (OH)-.
Exemples: Mg(OH)2 Hidrxid de magnesi Pb(OH)4 Hidrxid de plom (IV)
3.2. cids
Sn una famlia de substncies amb unes propietats qumiques comunes.
Hidrcids
Sn compostos binaris dhidrogen i no metall, quan estan dissolts en aigua.
Exemple: HCl Clorur dhidrogen HCl(aq) cid clorhdric
Oxocids
Sn compostos ternaris formats per hidrogen, un no metall i oxigen.
En nomenclatura tradicional, sindica la valncia amb els sufixos ic (gran) o s (petita), si
nhi ha dues; si nhi ha quatre, safegeixen prefixos: per (ms gran) i hipo (ms petit)
Exemples: H2SO4 cid sulfric HNO3 cid ntric
HClO = cid hipoclors; HClO3 = cid clors; HClO5 = cid clric; HClO3 = cid perclric
Exercicis pg. 69 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

4. SALS
4.1. Sals
Sn compostos inics que resulten de substituir els toms dhidrogen dun cid per metalls.
Sanomenen comenant pel no metall, substituint els sufixos ic per at i s per it, i acabant
pel metall.
Exemples: Na2SO4 Sulfat de sodi Fe(ClO3)2 Clorat de ferro (II)
4.2. Sals hidratades
Sn sals que cristallitzen contenint molcules daigua al seu interior.
Sindica el nombre de molcules daigua amb un prefix numeral seguit del terme hidrat.
Exemple: CuSO4 5 H2O Sulfat de coure (II) pentahidrat
Sals damoni
Sn sals originades quan els hidrgens de lcid shan substitut per un cati NH4+.
Exemples: NH4NO3 Nitrat damoni (NH4)2SO4 Sulfat damoni
Exercicis pg. 71 nm. 1, 2, 3, 4, 5
6. MOL I MASSA MOLAR
6.1. El mol
s una quantitat de substncia que t una massa en grams igual a la massa en unitats atmiques.
Cal agafar un nombre concret de partcules, el nombre dAvogadro, per tal de tenir un mol:
NA = 6,02 1023
6.2. Massa molar

s la massa dun mol dtoms o molcules
Exercicis pg. 75 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
7. COMPOSICI CENTESIMAL
7.1. Composici centesimal
s la relaci del tant per cent en massa que hi ha de cadascun dels elements que formen un compost.
Naturalment, la suma dels percentatges ha de ser el 100%.
Exercicis pg. 77 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Exercicis pg. 80 nm. de l1 al 24

UNITAT 5: LA REACCI QUMICA

1. REACCI QUMICA
1.1. Canvi fsic
Quan es produeix alguna transformaci que canvia laspecte o estat dagregaci duna substncia,
per continua tenint una naturalesa qumica idntica.
1.2. Canvi qumic
Quan es produeix alguna transformaci profunda de la naturalesa qumica duna substncia i es
forma alguna substncia diferent. En una reacci qumica es trenquen alguns dels enllaos entre
els toms de les substncies originals i els toms es recombinen formant nous enllaos.
Les substncies inicials sanomenen reactius i les substncies finals, productes.
En la majoria de reaccions cal donar energia inicialment, perqu comencin, lenergia dactivaci.
1.3. Llei de conservaci de la massa
En tota reacci, la massa dels productes formats s igual a la massa dels reactius que desapareixen.
Exercicis pg. 87 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6
2. VELOCITAT I ENERGIA DE REACCI
2.1. Velocitat de reacci
Les reaccions qumiques es produeixen a velocitats molt variades
2.2. Factors que afecten la velocitat
Les reaccions sn ms rpides:
com ms concentrats estan els reactius: hi ha ms freqncia de xocs entre les partcules
com ms superfcie de contacte (ms esmicolats): els reactius entren ms en contacte
com s alta s la temperatura: hi ha ms energia en les collisions
si hi ha presncia de catalitzadors i enzims (no sn reactius per faciliten la reacci)
2.3. Energia en les reaccions qumiques
En una reacci es pot produir alliberament o absorci denergia, generalment en forma de calor:
Reaccions exotrmiques: sallibera energia per mitj de calor
Reaccions endotrmiques: sabsorbeix energia per mitj de calor
Calor de reacci
s la quantitat denergia alliberada o absorbida per mitj de calor en una reacci qumica.
s caracterstica de cada reacci, per depn de la pressi i de la temperatura.
Quan s un combustible sanomena poder calorfic la calor que desprn una unitat de massa.
Exercicis pg. 89 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
4. LEQUACI QUMICA
4.1. Escriptura duna equaci qumica
Una equaci qumica s la representaci simblica duna reacci qumica. Cal seguir uns passos:
1. Escriure les frmules dels reactius i dels productes: CH4 + O2 CO2 + H2O
2. Ajustar lequaci qumica: CH4 + 2 O2 CO2 + 2 H2O
3. Escriure lestat dagregaci de cada substncia: CH4 (g) + 2 O2 (g) CO2 (g) + 2 H2O (g)
4.2. Interpretaci duna equaci qumica
Es pot interpretar a diferents escales:
Escala atmicomolecular: reaccionen tantes molcules com indiquen els coeficients
Escala molar: reaccionen tants mols com indiquen els coeficients estequiomtrics

5. ESTEQUIOMETRIA
5.1. Clculs estequiomtrics
Consisteix a determinar la quantitat de producte que es pot obtenir a partir de les quantitats de reac-
tius disponibles, o b la quantitat de reactiu que cal per obtenir una quantitat de producte.
Quan els reactius no estan en la proporci adequada, el que sacaba abans s el reactiu limitant i la
resta es diu que estan en excs.
El procediment general que cal seguir s:
1. Convertir les dades de massa de cada substncia a mols, utilitzant la massa molar
2. Calcular els mols de la resta de substncies, amb els coeficients estequiomtrics
3. Convertir els mols de la resta de substncies a massa, utilitzant la massa molar
5.2. Clculs amb volums de lquids
Si hi ha substncies lquides i tenim les dades en volum, sobt la massa mitjanant la densitat.
Exercicis pg. 95 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6
6. REACCIONS AMB GASOS
6.1. Clculs amb volums de gasos
Si hi ha substncies gasoses i tenim les dades en volum, sobt la massa mitjanant el volum molar,
que s el mateix per a qualsevol substncia (a una mateixa pressi i temperatura).
En condicions normals (c.n.), 0 C i 1 atm, un mol de qualsevol gas ocupa 22,4 L.
6.2. Relaci de volums en reaccions amb gasos

Segons el que hem vist en lapartat anterior, en les reaccions de gasos la proporci de mols indicada
pels coeficients estequiomtrics indica tamb la proporci entre els volums de cada substncia.
7. REACCIONS AMB SOLUCIONS
7.1. Clculs amb reactius en soluci
Si hi ha substncies dissoltes, sobt la massa mitjanant la concentraci (si la tenim en percentatge
en massa o massa per volum) o sobtenen els mols directament (concentraci molar).
8. CIDS I BASES
8.1. cids i bases
Els cids sn substncies que dissoltes en aigua produeixen ions H+; per exemple HCl(aq)
Les bases sn substncies que dissoltes en aigua produeixen ions OH-; per exemple NaOH(aq)
Reaccions de neutralitzaci
Els cids i les bases es contraresten mtuament ja que donen reaccions de neutralitzaci:
HCl (aq) + NaOH (aq) NaCl (aq) + H2O (l)
Escala de pH
s una escala numrica, que va del 0 al 14, que sutilitza per comparar lacidesa o la basicitat
duna substncia. Les solucions cides tenen un pH inferior a 7, les bsiques tenen un pH
superior a 7 i les que tenen un pH igual a 7 sn neutres.
Hi ha unes substncies, anomenades indicadors, que canvien de color segons lacidesa o ba-
sicitat duna soluci. De vegades es fa servir un paper impregnat duna mescla de substn-
cies indicadores (paper indicador universal). Tamb es pot utilitzar un aparell anomenat
pH-metre.
Exercicis pg. 101 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Exercicis pg. 104 del nm. 1 al 15

UNITAT 6: COMPOSTOS DEL CARBONI

1. LA QUMICA DEL CARBONI
1.1. Compostos del carboni
La Qumica orgnica o Qumica del carboni s la branca que estudia els compostos del carboni.
Existeixen milions de compostos de carboni, tant en ssers vius com sintetitzats als laboratoris.
1.2. Ltom del carboni
El fet de tenir quatre electrons permet a ltom de carboni formar quatre enllaos covalents i crear
cadenes dtoms, que poden ser lineals, ramificades o ccliques, donant lloc a una extraordin-
ria quantitat de compostos.
1.3. Frmula molecular i estructural
Una frmula molecular noms indica la classe i el nombre dtoms que constitueixen la molcula:
C4H10
Una frmula estructural semidesenvolupada representa com estan units els toms de carboni en-
tre ells, mitjanant guions.
CH3- CH2- CH2- CH3
Una frmula estructural desenvolupada mostra com estan units tots els toms en la molcula.
H H H H
| | | |
H-C-C-C-C-H
| | | |
H H H H
Ismers estructurals
Sn compostos amb el mateix nombre i tipus dtoms, per amb una frmula estructural dife-
rent (units de manera diferents).
Exercicis pg. 111 nm. 1, 2, 3, 4, 5
2. HIDROCARBURS
2.1. Qu sn els hidrocarburs
Sn compostos formats nicament per carboni i hidrogen; sobtenen per destillaci del petroli.
Poden ser:
Saturats o alcans: noms tenen enllaos senzills
Insaturats: poden tenir enllaos dobles (alquens) o triples (alquins)
Aromtics: tenen alguna estructura en forma danell
2.2. Propietats dels hidrocarburs
Les temperatures de fusi i ebullici depenen de la mida de la cadena: fins a 4 carbonis sn gasos a
temperatura ambient, entre 5 i 16 sn lquids i, a partir de 17 sn slids.
Tots sn insolubles en aigua i, com que sn menys densos, tots suren a laigua (inclosos els slids).
Sn bons combustibles i els hidrocarburs insaturats sn molt ms reactius que els saturats.
2.3. Nomenclatura i formulaci dhidrocarburs
El prefix indica el nombre de carbonis i la terminaci el tipus:
1 = met; 2 = et; 3 = prop; 4 = but; 5 = pent; 6 = hex; 7 = hept; 8 = oct; 9 = non; 10 = dec
= alc, = alqu; = alqu
La posici de lenlla insaturat sindica amb un nombre localitzador, comptant des de lextrem ms
prxim; per exemple, CH3- CH2- CH = CH2 sanomena C1-but

3. ALCOHOLS I CIDS ORGNICS

3.1. Grups funcionals
Un grup funcional s un tom o un grup dtoms que proporcionen unes propietats qumiques ca-
racterstiques a una molcula orgnica. Els compostos orgnics es classifiquen en famlies de
substncies amb un mateix grup funcional i, per tant, amb propietats semblants.
Principals famlies i grups funcionals:
Alcohols (-OH), cids (COOH), aldehids (COH), cetones (CO), ters (O), sters (COO),
amides (CONH2), amines (NH2)
3.2. Algunes famlies importants de compostos
Alcohols: contenen un o ms grups funcionals hidroxil (OH) a la cadena; els de cadena curta sn
solubles en aigua i tenen una olor caracterstica; els ms coneguts sn el metanol i letanol.
cids: tenen carcter cid perqu contenen un o ms grups carboxil (COOH); destaquen lcid
actic i lcid ctric.
3.3. Nomenclatura i formulaci dalcohols i cids
Alcohols: cal indicar la posici del grup funcional i utilitzar la terminaci ol:
CH3- CHOH- CH3 s el 2-propanol
cids: cal comenar el nom per cid i acabar amb oic (el grup ha destar en un extrem):
CH3- CH2- CH2- COOH s lcid butanoic
Alguns compostos tenen noms comuns: metanol (alcohol metlic), etanol (alcohol etlic), cid eta-
noic (cid actic).
4. ELS POLMERS
A. Polmers
Sn les molcules gegants que constitueixen els plstics (poden tenir una massa de milions
dunitats). Es formen per la uni de moltes molcules petites o monmers i, per aix, la seva
estructura s una repetici dun mateix grup dtoms.
La majoria sn compostos de carboni i se sintetitzen a partir de derivats del petroli i del gas natural
(polmers sinttics); altres polmers es fabriquen a partir dalgun polmer natural (cautx,
cellulosa) i sanomenen polmers naturals.
La polimeritzaci s la reacci de sntesis dels polmers i es pot produir per condensaci (uni de
dos monmers alliberant alguna molcula) o per addici (unint monmers que tenen dobles en-
llaos sense alliberar cap molcula).
4.3. Polmers ms corrents
Polmers naturals: polisacrids i protenes
Polmers sinttics: polietil (PE), politetrafluoroetil (PTFE), policlorur de vinil (PVC), poli-
estir (PS), policarbonat (PC), polietilenglicoltereftalat (PET).
B. Plstics
Sn una extensa famlia de substncies fcilment emmotllables aplicant-hi calor i pressi i que, per
les seves caracterstiques fsiques i qumiques, sn tils per tal de fabricar molts objectes.
5. COMBUSTI
6. CANVI CLIMTIC
Exercicis pg. 121 nm. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

UNITAT 7: EL MOVIMENT
1. DESCRIPCI DEL MOVIMENT
1.1. Moviment
Hi ha moviment quan canvia el lloc que ocupa un objecte. Aquest objecte sanomena mbil.
1.2. Descripci del moviment
Posici
s el punt P en el qual es troba el mbil. Per determinar la posici cal un sistema de refern-
cia. Tant la posici com el moviment sn relatius (depenen del sistema de referncia).
Unitats SI: metres (m).
Trajectria
s la lnia que va descrivint la posici del mbil. Les trajectries ms habituals sn la rectil-
nia, circular, ellptica o parablica.
1.3. Temps
Forma mental que assumeix lexperincia de durada i successi. Unitats SI: segons (s).
Increment de temps o interval de temps
Diferncia entre el temps final i el temps inicial. Sempre s positiu.
t t - t 0
Activitats: pg. 133, nm. 1, 2, 3, 4, 5
2. DESPLAAMENT I VELOCITAT EN EL MOVIMENT RECTILINI
2.1. Moviment rectilini
s quan el mbil segueix una trajectria rectilnia.
2.2. Desplaament
s lincrement de posici.
x x x 0
Pot ser positiu o negatiu: quan s positiu, indica que el valor de la posici augmenta (x > x 0); quan
s negatiu, indica que el valor de la posici disminueix (x < x0).
No s igual a la distncia recorreguda, ja que noms t en compte la posici inicial i la final.
2.3. Velocitat
Velocitat mitjana
x x xo
vm =
t t to
Pot ser positiva o negativa com el desplaament.
Unitats SI: m/s, per sn molt habituals els km/h. Exemples de canvi d'unitats:
Passar 100 km/h a m/s.
km 1000 m 1 h
100 27'8 m/s
h 1 km 3600 s
Passar 10 m/s a km/h.
m 1 km 3600 s
10 36 km/h
s 1000 m 1 h

Velocitat instantnia
Velocitat que t un mbil en un moment determinat
Rapidesa o celeritat
s el mdul de la velocitat (el valor escalar de la velocitat, prescindint de direcci i sentit).
Activitats: pg. 135, nm. 1
3. MOVIMENT RECTILINI UNIFORME
3.1. Moviment rectilini uniforme (MRU)
s quan el mbil descriu una trajectria rectilini a velocitat constant.
Equaci del moviment
Permet calcular la posici del mbil en qualsevol instant o el temps que falta per arribar a una
posici. En el cas del MRU s:
x x 0 v t
3.2. Grfiques del moviment
Grfica velocitat - temps (v - t)
v
t t
o
L'rea que hi ha sota la grfica velocitat - temps indica el desplaament
Grfica posici - temps (x - t)

x
x
o
t
o t
La inclinaci de la grfica posici - temps indica la velocitat
Activitats: pg. 137 nm. 1, 2

4. MOVIMENT RECTILINI UNIFORMEMENT ACCELERAT
4.1. Acceleraci mitjana
v v v o
am
t t t o
Indica com s de rpid el canvi de velocitat. Pot ser positiva (accelerar) o negativa (frenar). Unitats
SI: metres per segon al quadrat (m/s2).

Acceleraci instantnia
s lacceleraci que t un mbil en un instant determinat.
4.2. Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA)
s quan el mbil descriu una trajectria rectilini amb acceleraci constant.
Equaci del moviment
En el cas del MRUA s:
x x 0 v t 1 a t
2
2
Relaci entre velocitats i desplaament

Permet calcular la distncia necessria per tal de fer un canvi de velocitat.
v 2 v02 2 a x
Activitats: pg. 139, nm. 1, 2, 3, 4
4.3. Representaci grfica del MRUA
Grfica acceleraci temps (a t)
a
t t
o
Grfiques velocitat - temps (v - t) i posici - temps (x - t)

v x
v
o A x
o
to t
t t
o

5. DISTNCIES EN CARRETERA
Taula distncies daturada
6. ENCONTRE DE MBILS
Es tracta de casos en qu dos mbils sencreuen. Es pot saber on i quan es trobaran igualant les dues
equacions del moviment o representant els dos moviments en la mateixa grfica.
6.1. / 6.2. Encontre de dos mbils amb MRU o MRUA
Cal igualar les equacions del moviment vlides per a cada cas.

7. MOVIMENTS EN VERTICAL. CAIGUDA LLIURE

7.1. Caracterstiques del moviment en vertical
Una caiguda s lliure quan est sotmesa a lacceleraci de la gravetat, sense res que la retardi.
Acceleraci de la gravetat
A prop de la superfcie de la Terra el seu valor s de:
g = - 9'8 m/s2
7.2. Equacions del moviment en vertical

Sn les mateixes que coneixem, per sacostuma a substituir la x per y i la a per la g.
8. ESTUDI DEL MOVIMENT CIRCULAR
8.1. Moviment circular
s quan el mbil descriu una trajectria circular.
Posici
Es pot indicar mitjanant larc de circumferncia s (en metres) o mitjanant langle (en ra-
diants). Un radiant s l'angle que t un arc de circumferncia de longitud igual al radi.
P
P
r (radi) s (arc)
s=r
r
s=r
(angle) = 1 rad
O O
Per tant, la relaci entre radiants i els graus sexagesimals es pot saber pensant que:
1 tomb = 360 = 2 rad
Desplaament
s lincrement de larc o de langle.
Velocitat lineal mitjana i velocitat angular mitjana
x
vm =
t t
La velocitat angular es mesura en rad/s
8.2. Moviment circular uniforme
s quan el mbil t una velocitat angular constant.
Equacions del moviment circular
Sn semblants a les del moviment rectilini:
x x 0 v t 0 t
Activitats finals: pg. 152, de l1 al 12

UNITAT 8: FORCES. EQUILIBRI

1. CARACTERSTIQUES DE LES FORCES
1.1. Les forces com a interaccions
Les forces sn interaccions entre cossos que poden produir canvis en el moviment o deformacions.
Poden exercir-se per contacte o a distncia. La unitat SI de fora s el newton (N).
1.2. Representaci de les forces
La fora s una magnitud vectorial que t les segents caracterstiques:
Intensitat o mdul: el seu valor en newtons
Direcci: recta sobre la qual es troba
Sentit: costat cap al qual est orientada
Punt daplicaci: lloc on comena el vector
1.3. Les forces i la deformaci. Llei de Hooke
En un element elstic com una molla, la deformaci d s proporcional a la fora aplicada per de-
pn de les caracterstiques de cada molla. Aquest s el significat de la llei de Hooke:
F=kd
k = constant delasticitat i sexpressa en N/m (es pot determinar experimentalment)
Un dinammetre s un aparell que mesura forces aprofitant el fet que lallargament de les molles
s proporcional a la fora que les estira.
2. COMPOSICI DE FORCES CONCURRENTS
2.1. Suma o composici de forces
Per sumar forces, que sn magnituds vectorials, no nhi ha prou amb sumar els seus mduls. Cal fer
una operaci anomenada composici de forces, consistent a trobar una fora (fora resultant)
que faci el mateix efecte que totes les forces que tenem (components).
Forces concurrents sn les que tenen el mateix punt daplicaci.
Suma de dues forces paralleles i del mateix sentit
s una fora parallela, del mateix sentit i mdul igual a la suma de mduls de les components:
FR =F1 + F2
Suma de dues forces paralleles i de sentits oposats

s una fora parallela, del mateix sentit que la component ms gran i mdul igual a la diferncia de
mduls de les components:
FR =F1 - F2
Suma de dues forces no paralleles

Saplica la regla del parallelogram: la resultant s la diagonal del parallelogram que formen les
dues components. s un mtode grfic; noms es pot calcular amb components perpendiculars.
Suma de dues forces perpendiculars
En aquest cas, la diagonal del parallelogram s la hipotenusa dun triangle rectangle i podem apli-
car el teorema de Pitgores:
FR F F
2
1
2
2

3. COMPOSICI DE FORCES NO CONCURRENTS

3.1. Suma de forces paralleles no concurrents
Hem de saber no noms quant val la resultant, sin on sha daplicar. La distncia entre el punt
daplicaci duna fora i el punt daplicaci de la resultant sanomena bra.
Forces paralleles del mateix sentit
s una fora parallela, del mateix sentit i mdul igual a la suma de mduls de les components:
FR =F1 + F2
El punt daplicaci est entre els de les dues forces i compleix que la fora pel bra s una constant:
F1 x = F2 (d x)
On d s la distncia entre les forces. La resultant sempre s ms a prop de la fora ms gran.
Forces paralleles de sentit oposat
s una fora parallela, del mateix sentit que la ms gran i mdul igual a la diferncia de mduls:
FR =F1 - F2
El punt daplicaci est per fora de les dues forces i compleix que la fora pel bra s una constant:
F1 x = F2 (d + x)
On d s la distncia entre les forces. La resultant sempre s ms a prop de la fora ms gran.
4. EQUILIBRI DE FORCES
Cal que hi hagi un equilibri de translaci i de rotaci
4.1. Equilibri de translaci
Quan la composici de forces dna una resultant zero. Llavors el moviment de translaci no canvia.
Moment duna fora
s el producte del mdul per la distncia a leix. Es mesura en N m. Produeix canvis de rotaci.
4.2. Equilibri de rotaci
Quan la suma dels moments de les forces dna zero. Llavors el moviment de rotaci no canvia.
Parell de forces
Sn dues forces no concurrents iguals i oposades. Tenen equilibri de translaci per no de rotaci.
5. LA FORA PES
5.1. Pes dels cossos
s la fora amb qu la Terra latrau. La direcci s vertical i el sentit va cap al centre de la Terra.
Mdul del pes
P=mg (g = 9,8 m/s2)
5.2. Centre de gravetat

s el punt daplicaci del pes dun cos, de la resultant de composar el pes de totes les partcules.
Si el cos s homogeni, coincideix amb el seu centre geomtric.
5.3. Equilibri dun cos recolzat sobre el terra
Perqu un cos no caigui, cal que la vertical del seu centre de gravetat quedi dins de la seva base.
Tipus dequilibri
Lequilibri pot ser estable, inestable o indiferent segons si retorna, sallunya o es mant en equilibri.
Activitats: pg. 167, nm. 1, 2 Activitats finals: pg. 172, de l1 a l12

UNITAT 9: LES FORCES I EL MOVIMENT

1. FORCES EN LA VIDA QUOTIDIANA
Pes
Fora amb qu la Terra (o qualsevol altre cos de lunivers) atreu els cossos.
P=mg (g = 9,8 m/s2)
Fora normal
Fora que exerceix una superfcie perpendicularment sobre un objecte, per no enfonsar-se.
Tensions
Fora que exerceix un cable sobre un objecte, en la direcci del cable, estirant lobjecte.
Fora motriu
Fora que origina un moviment. Pot ser deguda a un motor, un mscul, etc.
Fora de fregament
Fora deguda al fregament entre objectes i que va en sentit contrari al moviment.
Fora centrpeta
Fora perpendicular a la trajectria, que noms canvia la direcci de la velocitat (provoca un gir).
2. PRIMERA LLEI DE NEWTON
2.1. Primera llei de Newton o principi de la inrcia
Si sobre un objecte actua a una resultant igual a zero el seu estat de moviment no varia: si estava en
reps seguir en reps i si estava en moviment seguir en moviment rectilini i uniforme.
La inrcia s la tendncia dels objectes a mantenir el seu estat de reps o de moviment.
3. SEGONA LLEI DE NEWTON
3.1. Principi fonamental de la dinmica
Lacceleraci que experimenta un cos s directament proporcional a la fora resultant a qu est
sotms i inversament proporcional a la seva massa (i t la mateixa direcci i sentit que FR):
a FR FR = m a
m
Si FR = 0 llavors a = 0 (primera llei de Newton)
3.2. El pes i lacceleraci de la gravetat
El pes s un cas particular de la segona llei de Newton, quan lacceleraci s la de la gravetat:
FR = m a P=mg
Tots els cossos, de qualsevol massa, cauen amb la mateixa acceleraci si ho fan lliurement (si no hi
ha una fricci considerable). A la Lluna, en canvi, lacceleraci de la gravetat s de 1,6 m/s2.
4. TERCERA LLEI DE NEWTON
4.1. / 4.2. / 4.3. Forces dacci i reacci / Tercera llei de Newton / Exemples de reaccions de forces
Sempre que un cos exerceix una fora sobre un altre cos (acci), el segon cos exerceix una fora
igual per de sentit contrari sobre el primer (reacci).
Activitats: pg. 187, nm. 1 Activitats finals: pg. 62, de l1 al 13

UNITAT 10: GRAVITACI UNIVERSAL

1. GRAVETAT
2. GRAVETAT EN EL SISTEMA SOLAR
3. SATLLITS ARTIFICIALS
4. CONCEPCI DE LUNIVERS AL LLARG DE LA HISTRIA
5. ORIGEN I FORMACI DE LUNIVERS

UNITAT 11: PRESSI

1. CONCEPTE DE PRESSI
1.1. Pressi entre slids en contacte
La pressi s el quocient entre la fora exercida i la superfcie sobre la qual saplica:
F
p
S
(p = pressi; F = fora; S = superfcie)
Unitats de pressi
La unitat SI de pressi s el pascal (Pa). Altres unitats de pressi sn:
Latmosfera: 1 atm = 101.300 Pa 105 Pa El bar: 1bar = 105 Pa
1.2. Explicaci dalguns efectes de les forces

Els claus es claven ms i els ganivets tallen ms com ms punxeguts o esmolats estan.
Les raquetes de neu o els esqus eviten que ens enfonsem i el casc evita fractures de crani.
1.3. Importncia de la superfcie de suport
Un objecte exerceix diferent pressi sobre el terra segons quina s la cara sobre la que es recolza.
Activitats: pg. 219, nm. 1, 2, 3, 4, 5
2. LA PRESSI DELS FLUIDS
2.1. Pressions sobre cossos submergits
Quan un objecte es troba submergit dins dun fluid (lquid o gas), rep una pressi perpendicular so-
bre tots els punts de la seva superfcie, deguda al pes del fluid que t al damunt.
2.2. Pressi hidrosttica
s la pressi exercida per un lquid en tots els punts del seu interior.
F P mg dVg dShg
p dhg
S S S S S
Equaci fonamental de lesttica de fluids
p=dhg
(p = pressi hidrosttica; d = densitat del lquid; h = alada de lquid al damunt o profunditat)
2.3. Efectes de la pressi hidrosttica
A ms profunditat, la pressi s ms elevada que en un nivell ms prxim a la superfcie.
2.4. Paradoxa hidrosttica
La pressi en el fons dun recipient no deps de la seva forma sin noms de la seva profunditat.
2.5. Vasos comunicants
Si hi ha diversos recipients que contenen lquid i estan comunicats per la part inferior, lalada del
lquid en tots ells ser la mateixa. Aplicaci: distribuci daigua potable a les poblacions.
Determinaci de la densitat
Si tenim dos lquids immiscibles en vasos comunicants, com que la pressi al fons ha de ser la ma-
teixa, la diferent densitat dels dos lquids far que les dues columnes tinguin diferent alada:
d1 h 2
d1 h1 g d 2 h2 g
d 2 h1

3. PRINCIPI DE PASCAL
3.1. Enunciat del principi de Pascal
La pressi exercida sobre un lquid es transmet a tots els seus punts, en totes direccions i sense per-
dre intensitat.
3.2. Aplicacions del principi de Pascal
Si sexerceix una certa fora sobre un mbol de petita superfcie la pressi que aconseguim s ele-
vada i es pot transmetre ntegrament a un mbol de superfcie gran produint una gran fora.
Aix saplica en les mquines hidruliques com la premsa, lelevador o els frens hidrulics.
4. PRESSI EXERCIDA PER LATMOSFERA
4.1. Pressi atmosfrica
s la fora que exerceix latmosfera sobre cada metre quadrat de la superfcie de la Terra.
4.2. Mesurament de la pressi atmosfrica
Els aparells per mesurar la pressi atmosfrica sanomenen barmetres.
El primer va ser inventat per Torricelli i consistia en un tub de vidre ple de mercuri que es posa cap
per avall amb lextrem lliure submergit en una cubeta plena de mercuri. El mercuri de dins del
tub baixa per es mant a una alada duns 760 mm per sobre del mercuri de la cubeta.
Els barmetres que utilitzem habitualment sanomenen aneroides i consisteixen en una mena de
capsa metllica, amb una molla interior, que es deforma ms o menys segons la pressi exterior.
5. VARIABLES QUE INFLUEIXEN EN LA PRESSI ATMOSFRICA
5.1. Variaci de la pressi atmosfrica amb laltitud
La pressi atmosfrica disminueix amb laltitud: a 5 km nhi ha la meitat i a 10, la quarta part.
En disminuir la pressi tamb ho fan la temperatura debullici i de fusi i la quantitat doxigen.
5.2. Variaci de la pressi atmosfrica amb la temperatura. El vent
A les zones ms clides de la Terra laire es dilata i es fa ms lleuger, puja i crea un corrent ascen-
dent; laire de les zones properes ocupa el seu lloc i apareix vent a nivell de la superfcie.
A les zones ms fredes laire es contrau, forma un corrent descendent i sorigina vent cap al voltant.
5.3. La pressi i el temps meteorolgic
Als mapes meteorolgics es representen les lnies digual pressi (isbares). Les zones de baixes
pressions sanomenen depressions o borrasques i les daltes pressions, anticiclons.
6. COSSOS SUBMERGITS EN UN FLUID
6.1. Principi dArqumedes
Tot cos submergit totalment o parcialment en un fluid experimenta un empenyiment cap a dalt igual
al pes del lquid desallotjat.
6.2. Condicions de flotaci
Si el pes s menor que lempenyiment, lobjecte sura fins que sigualen tots dos.
Si el pes s igual a lempenyiment, lobjecte queda en equilibri, en suspensi.
Si el pes s major que lempenyiment, lobjecte senfonsa.
Activitats finals: pg. 236, nm. de l1 al 13

UNITAT 12: TREBALL, ENERGIA I CALOR

Lenergia dun cos es pot modificar de dues maneres: amb treball o amb calor.
1. TREBALL I POTNCIA
1.1. Treball
El treball s el producte duna fora pel desplaament que provoca (s el resultat til duna fora):
W=Fx
(F = fora aplicada, x = desplaament provocat per aquesta fora)
Segons la direcci i el sentit de la fora i el desplaament, el treball pot ser positiu, negatiu o nul:
Si F i x tenen la mateixa direcci i sentit: W = F x (F provoca desplaament)
Si F i x tenen la mateixa direcci i sentit contrari: W = - F x (F redueix el desplaament)
Si F i x tenen direccions perpendiculars: W=0 (F no influeix en el despla.)
La unitat SI de treball s el joule (J).
1.2. Potncia
La potncia s el quocient entre el treball realitzat i el temps que sha trigat a fer-lo:
W
P
t
(W = treball, t = temps)
La unitat SI de potncia s el watt o vat (W).
El quilowatt hora
Allant el treball veiem que el producte de potncia i temps dna treball: P t = W
Per tant, el kWh s una unitat de treball: 1 kWh = 1.000 W 3.600 s = 3,6 106 J (error en el llibre)
2. APROFITAMENT DEL TREBALL
2.1. Qu s una mquina?
Una mquina rep una fora i la transforma en una altra de ms til i avantatjosa.
2.2. La palanca
Consisteix en una barra rgida recolzada sobre un punt, al voltant del qual gira.
Hi ha avantatge quan la fora que exercim (potncia) s menor que la que ens trobem (resistncia):
P d1 = R d2 Si d1 > d2 llavors P < R
(P = potncia, R = resistncia, d1 = distncia entre P i el recolzament, d2 = dist. entre R i el recolz.)
El treball que realitzem, per, s el mateix, ja que fem menys fora per un desplaament ms llarg.
2.3. El pla inclinat
s una superfcie plana que forma un angle amb lhoritzontal.
s til per pujar pesos exercint menys fora per allargant el desplaament (fent el mateix treball).
2.4. La politja fixa
Consisteix en una roda que guia una corda als extrems de la qual actuen la potncia i la resistncia.
Lavantatge s que cal un menor esfor per exercir una fora cap avall, ja que el nostre pes ajuda.
La politja mbil
Est formada per dues politges: una fixa a un suport i laltre mbil penjada de la corda.
Hem dexercir la meitat de fora, ja que laltra meitat la fa el sostre, per el desplaament s doble.
Polipast
s una combinaci de politges fixes i mbils. Com ms politges mbils, menys potncia fa falta.

2.5. Rendiment de les mquines

Si existeixen friccions, una part del treball que fem (treball motor) no es converteix en treball de la
resistncia (treball til). El rendiment s el quocient entre lun i laltre (es pot expressar en %):
R W til
O b R (%) W til
100
W motor W
motor
(Wtil = treball til, Wmotor = treball motor)

R sempre s menor que 1 i R(%) sempre s menor que 100.
3. ENERGIA I TREBALL
3.1. Energia
s la capacitat de realitzar treball i produir canvis. Per aix es mesura tamb en joules (J).
Treball i energia
El treball realitzat s igual a la variaci de lenergia:
W = Ef - Ei
Si fem un treball positiu, augmentem lenergia (Ef > Ei). Exemple: empenyem un cotxe.
Si fem un treball negatiu, redum lenergia (Ef > Ei). Exemple: el fregament atura un cotxe.
3.2. Energia cintica
s lenergia associada a un cos en moviment:
1
E C
m v2
2
(m = massa, v = velocitat)
3.3 Energia potencial gravitatria
s lenergia associada a un cos que es troba a una certa alada:
E P
mgh
(m = massa, g = acceleraci de la gravetat, h = alada)
3.4. Energia mecnica
s la suma de lenergia cintica i lenergia potencial.
Conservaci de lenergia mecnica
Lenergia mecnica dun cos es mant constant si no hi ha forces de fricci.
Exemple: si deixem caure un cos, la seva energia potencial es va convertint en energia cintica, per
lenergia mecnica total es mant constant.
Degradaci de lenergia mecnica
Si hi ha forces de fricci, una part de lenergia es dissipa en forma de calor i ja no es pot recuperar.

4. LA CALOR
4.1. Calor i temperatura
La calor (energia calorfica o trmica) s lenergia que es transfereix des dels cossos calents als cos-
sos freds. Un cos calent est format per partcules que tenen ms agitaci trmica i la transmeten
a les del cos fred.
T les mateixes unitats que qualsevol altre tipus denergia: els joules (J).
La temperatura dun cos s una mesura del nivell dagitaci trmica de les partcules dun cos.
La calor passa dels cossos amb temperatura ms alta als cossos amb temperatura ms baixa.
4.2. Efectes de la calor sobre els cossos
Variaci de la temperatura
Depn de la massa del cos, de la quantitat de calor i de la substncia concreta:
Q = m ce (tf ti)
(Q = quantitat de calor, m = massa, ce = calor especfica, t = temperatura)
Quan Q s positiva (el cos absorbeix calor): la temperatura augmenta
Quan Q s negativa (el cos cedeix calor): la temperatura disminueix
La calor especfica s, doncs, la quantitat de calor que cal per fer pujar 1 grau la temperatura d1 kg.
Dilataci
La majoria de cossos augmenten de volum amb la temperatura (hi ha, per, alguna excepci en qu
alguna substncia es contrau en certs augments de temperatura).
Canvis destat
Quan una substncia arriba a una temperatura determinada, lenergia que absorbeix sutilitza per
canviar destat en lloc de seguir augmentant la temperatura. La quantitat de calor necessria per
canviar destat cada unitat de massa sanomena calor latent:
Qf = m cf Qv = m cv
(Qf / Qv = quantitat calor fusi / vaporitzaci, m = massa, Cf / Cv = calor latent fusi / vaporitz.)
4.3. Propagaci de la calor
Conducci
s la propagaci de la calor per contacte entre les partcules prximes. s tpica dels slids.
Convecci
Laugment de temperatura dilata la matria, es fa ms lleugera i comena a ascendir creant corrents
de convecci. s tpica de lquids i gasos.
Radiaci
Tots els cossos emeten una radiaci que depn de la seva temperatura. No necessita matria.
4.4. Equilibri trmic
Quan posem en contacte dues substncies a diferent temperatura, una va cedint calor a laltra fins
que totes dues tenen la mateixa temperatura (temperatura dequilibri).
m1 ce1 (t1 teq) = m2 ce2 (teq t2)
(m1 / m2 = masses, ce1 / ce2 = calors especfiques, t1 / t2 = temperatures inicials, teq = temp. equilibri)
Calefacci i refrigeraci
Tots els sistemes de calefacci transformen algun tipus denergia en energia trmica.
Els sistemes de refrigeraci el que fan s treure calor cap a lexterior.
Activitats: pg. 255, nm. 1, 2, 3, 4 Activitats finals: pg. 260, de l1 al 14

4t ESO - Física I Química Resums

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

4t ESO - Física I Química Resums

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Institut de lAlt Foix

Sant Mart Sarroca

Resums de Quart dESO

p. 1 Jordi del Barrio

6. ENLLA METLLIC ..................................................................................................................... 14

p. 2 Jordi del Barrio

2.2. Propietats dels hidrocarburs ................................................................................................. 20

p. 3 Jordi del Barrio

Forces paralleles de sentit oposat ............................................................................................... 27

p. 4 Jordi del Barrio

3.2. Aplicacions del principi de Pascal........................................................................................ 31

p. 5 Jordi del Barrio

UNITAT 1: EL MTODE CIENTFIC

p. 6 Jordi del Barrio

p. 7 Jordi del Barrio

4. CARCTER APROXIMAT DE LA MESURA

p. 8 Jordi del Barrio

Durant la realitzaci de lactivitat

Pictogrames de substncies perilloses

Substncies que no shan dabocar sense con-

p. 9 Jordi del Barrio

UNITAT 2: TAULA PERIDICA DELS ELEMENTS

p. 10 Jordi del Barrio

El superndex indica quants electrons hi ha en cada subnivell.

p. 11 Jordi del Barrio

D. Taula peridica i configuraci electrnica

p. 12 Jordi del Barrio

UNITAT 3: ENLLA QUMIC

p. 13 Jordi del Barrio

Enllaos covalents amb hidrogen

p. 14 Jordi del Barrio

UNITAT 4: EL LLENGUATGE DE LA QUMICA

+1, +2 +2, +3 +2, +4

-1, +1, +3, +5, +7 -2, +4, +6 -3, +3, +5

p. 15 Jordi del Barrio

p. 16 Jordi del Barrio

6.2. Massa molar

p. 17 Jordi del Barrio

UNITAT 5: LA REACCI QUMICA

p. 18 Jordi del Barrio

6.2. Relaci de volums en reaccions amb gasos

p. 19 Jordi del Barrio

UNITAT 6: COMPOSTOS DEL CARBONI

p. 20 Jordi del Barrio

3. ALCOHOLS I CIDS ORGNICS

p. 21 Jordi del Barrio

p. 22 Jordi del Barrio

L'rea que hi ha sota la grfica velocitat - temps indica el desplaament

Grfica posici - temps (x - t)

La inclinaci de la grfica posici - temps indica la velocitat

Activitats: pg. 137 nm. 1, 2

p. 23 Jordi del Barrio

Relaci entre velocitats i desplaament

Grfiques velocitat - temps (v - t) i posici - temps (x - t)

Activitats: pg. 141 nm. 5, 6

p. 24 Jordi del Barrio

7. MOVIMENTS EN VERTICAL. CAIGUDA LLIURE

7.2. Equacions del moviment en vertical

p. 25 Jordi del Barrio

UNITAT 8: FORCES. EQUILIBRI

Suma de dues forces paralleles i de sentits oposats

Suma de dues forces no paralleles

Activitats: pg. 161, nm. 1, 2, 3, 4