BATTLE PRIMER

ELS FONAMENTS ESSENCIALS PER JUGAR A WARHAMMER 40,000


Eines de guerra
Per a poder lliurar una
batalla, et far falta tenir una
cinta mtrica i alguns daus.
A Warhammer 40,000 les
distncies es mesuren en
polzades (") entre els punts
ms propers de les bases
de les miniatures cap a les
quals i des de les quals sest
mesurant. Si una miniatura
no t base, com s el cas per
a molts vehicles, es pot me-
surar des del (i cap al) punt
ms proper de la carrosseria
de la miniatura en qesti.
Pots mesurar les distncies
sempre que vulguis.
Warhammer 40,000 fa servir
daus de sis cares, abreviats
com a D6. Algunes de les
regles fan referencia a 2D6,
3D6, o similars. En aquests
casos, cal que tiris tants D6
com indiqui el nmero i
sumis tots els resultats. Si
una regla especifica que
tiris 1D3, pots tirar un dau
i dividir-ne el resultat per la
meitat, arrodonint els deci-
mals a lala abans daplicar
modificadors (si escau) al
resultat. Tots els modifica-
dors sn acumulables. Si una
regla requereix un resultat
de tirada de, per exemple,
3 o ms, aix normalment
sespecifica com a 3+.
2 Noms els ximples fracassen en els seus deures.
REGLES BSIQUES
Warhammer 40,000 posa a les teves mans tropes de guerrers poderosos i maquinria
de guerra. Les regles bsiques daquestes pgines contenen les bases per jugar
partides de Warhammer 40,000 amb la teva collecci de miniatures Citadel i lliurar
batalles aferrissades per tota una galxia devastada per la guerra.
MINIATURES
I FULLS DE DADES LA
Les regles i atributs per a totes les mini- RONDA DE BATALLA
atures i per a alguns elements desceno- Warhammer 40,000 es juga en una
grafia es presenten en fulls de dades, que srie de rondes de batalla. Durant
sn necessaris per fer-los servir durant les cada ronda, tots dos jugadors
batalles. Aquests fulls de dades conte- tenen un torn. Sempre s el mateix
nen paraules clau i altres termes de joc jugador el que t el torn primer en
que aqu sinclouran en catal per amb cada ronda; la missi que jugueu
lequivalent en angls i en espanyol entre determinar quin jugador s. Cada
parntesis, per facilitar ls daquestes torn consisteix en una srie de fa-
regles amb el material en altres idiomes. ses, que shan de resoldre en ordre.
Les fases sn les segents:
UNITATS 1. Fase de moviment
Les miniatures es mouen i lluiten en uni- Mou qualsevol nombre
tats, formades per una o ms miniatures. dunitats que en siguin capaces.
Una unitat sha de desplegar i ha de fina-
litzar qualsevol tipus de moviment com a 2. Fase psquica
grup, de manera que totes les miniatures Els Psquics poden fer servir
quedin a 2" horitzontals i 6" verticals poderoses habilitats mentals.
o menys de, com a mnim una altra
miniatura de la seva unitat: daix sen diu 3. Fase de disparar
coherncia dunitat. Si per qualsevol mo- Les teves unitats poden
tiu la unitat es divideix durant la batalla, disparar contra les de lenemic.
ha de restablir la coherncia dunitat el
segent cop que es mogui. 4. Fase de crrega
Les teves unitats poden moures
fins a combat cos a cos contra
unitats enemigues.
5. Fase de combat
Les unitats de tots dos jugadors
suneixen al combat i ataquen
cos a cos.
6. Fase de moral
Comprova el coratge de les
unitats que han patit baixes.
Quan sacaba el torn dun jugador,
comena el torn de ladversari.
Quan tots dos jugadors han com-
pletat el seu torn, ha finalitzat una
ronda de batalla i pot comenar
la segent, i aix successivament,
fins que conclogui la batalla.
1. FASE DE MOVIMENT
El terra tremola sota el pas de milers de botes i el rugit de potents motors a mesura
que els exrcits avancen pel camp de batalla per fer-se amb posicions avantatjoses.
Per comenar la fase de moviment, escull
una de les teves unitats i mou totes les
miniatures que vulguis daquesta unitat.
A continuaci, pots triar una altra unitat
i moure-la; i aix successivament fins que
hagis mogut totes les unitats que vulguis.
Cap miniatura es pot moure ms dun
cop en cada fase de moviment.
Moure miniatures
Les miniatures es poden moure en
qualsevol direcci i a una distncia, en
polzades, igual o inferior a latribut de
Moviment del seu full de dades; cap part
de la base (o carrosseria) de les minia-
tures pot moures ms que aix. No es
poden moure a travs daltres miniatures
ni delementsces descenografia com ara
parets, per es poden moure de forma
vertical per escalar o travessar un obs-
tacle. Si el full de dades duna miniatura
indica que pot Volar, es pot moure a
travs de miniatures i escenografia com si
no hi fossin.
Moviment mnim
Algunes miniatures que poden Volar
tenen un atribut de Moviment format
per dos valors. El primer s la velocitat
mnima de la miniatura: en la fase de
moviment, totes les parts de la base de
la miniatura han dacabar el moviment
com a mnim a aquesta distncia don han
comenat. El segon s la velocitat mxi-
ma: cap part de la base de la miniatura
pot moures ms que aquesta distncia.
Si una miniatura no pot fer el moviment
mnim o es veu forada a sortir del camp
de batalla a causa daquest, s eliminada.
Es considera que sha estavellat o sha vist
forada a abandonar la batalla.
Negociar s rendir-se.
Miniatures enemigues
Totes les miniatures dun mateix exrcit
sn miniatures amigues. Les miniatures
que controla un adversari sn miniatures
enemigues. Durant la fase de moviment,
les teves miniatures no es poden moure a
1" o menys de cap miniatura enemiga.
Retrocedir
Les unitats que comencin la fase de movi-
ment a 1" o menys duna unitat enemiga
poden quedar-se all on sn o b Retro-
cedir. Si tries que Retrocedeixin, la unitat
ha dacabar el seu moviment a ms d1" de
totes les unitats enemigues. Si una unitat
Retrocedeix, no pot Avanar ni carregar
durant aquest torn. Una unitat que Retro-
cedeix tampoc no pot disparar en aquest
torn a no ser que pugui Volar.
Avanar
Quan mous una unitat durant la fase de
moviment, pots declarar que Avanar.
Tira un dau i suma el resultat a latribut
de Moviment de totes les miniatures de la
unitat durant aquesta fase de moviment.
Si una unitat Avana, no pot disparar ni
carregar en aquest mateix torn.
Haurem damagar-nos
com anyells submisos
davant el llop vora, o
enfrontar-nos als horrors
que ens presenta la galxia
amb descarada valentia?
No tolereu que les bsties
i abominacions daltres
mons visquin en el nostre
Imperium!
- Orthas Gregoran,
Demagog en cap
del Snode de Forlan
Miniatures
inestables
s possible que trobis difi-
cultats per posar una mini-
atura exactament on volies
a causa de lescenografia. Si
la poses en equilibri pot ser
que caigui quan alg mo-
gui la taula, i podria passar
que la teva miniatura
pintada es faci malb o es
trenqui. En aquests casos,
ens sembla totalment
acceptable que deixis la mi-
niatura en una posici ms
segura, sempre que tots dos
jugadors tinguin clara la
seva ubicaci real. Si ms
tard el teu enemic decideix
disparar a la miniatura,
lhaurs daguantar en la
seva ubicaci real per tal de
determinar si s visible.
Reforos
Moltes unitats tenen
lhabilitat de desplegar-se
en el camp de batalla a mig
torn, de vegades fent servir
teletransportadors, suspen-
sors gravitacionals o altres
mitjans ms esotrics. Aix
acostuma a passar al final
de la fase de moviment,
per pot passar tamb
durant altres fases. Les
unitats que es despleguen
daquesta manera no es
poden moure ni Avanar
durant el torn en el qual
arriben; inverteixen tota
la seva fase de moviment
en desplegar-se al camp de
batalla. A part daix poden
actuar amb normalitat
(disparar, carregar, etc.)
durant la resta del torn.
Les unitats que arriben
com a refor es compten
com si haguessin mogut
durant la fase de moviment
a efectes de regles, com ara
per disparar amb armes
pesants. Una unitat que
no hagi arribat al camp de
batalla al final de la batalla
es considera destruda.
3
 Repetir tirades
Algunes regles et permeten
repetir una tirada, que vol dir
que pots tirar de nou alguns
o tots els daus. No pots tornar
a tirar un dau ms dun cop, i
les repeticions es fan sempre
abans daplicar modificadors
(si nhi ha).
La tirada ms alta
Algunes regles indiquen que
shan de resoldre a la tirada
ms alta. En aquests casos,
tots dos jugadors han de tirar
1D6, i qui tregui el valor ms
alt guanya la tirada. Si hi ha
empat, tots dos jugadors tor-
nen a tirar el dau. Aquest s
lnic cas en qu es pot repetir
una tirada ja repetida: si hi ha
empat un segon cop, seguiu
tirant els daus fins que hi hagi
un guanyador.
Seqncies de
resoluci
De vegades et trobaras amb
qu dues regles o ms shan
de resoldre al mateix temps,
normalment al inici de la
fase de moviment o abans
que comenci la batalla. Si
aix passa durant la partida,
el jugador al qui li toca el
torn decideix lordre en que
es resolen. Si passa abans o
desprs del joc, o al inici o al
final duna ronda de batalla,
els jugadors decidirn a la
tirada ms alta qui dels dos
decideix lordre en qu es
resoldran les regles.
4 Una ment sense propsit sol vagar per les tenebres.
2. FASE PSQUICA
Guerrers mstics i fetillers sn capaos de canalitzar les energies del warp per a aju-
dar els seus aliats i destruir els seus enemics. Per fer servir aquesta fora s arriscat
i el ms petit dels errors pot fer que sescampi la desolaci per totes bandes.
SEQNCIA PSQUICA
1. Escull un psquic i un poder
2. Fes una prova psquica
3. Lenemic fa una prova de
Denegar la bruixeria
4. Resol el poder psquic
1. Escull un psquic i un poder
Algunes miniatures es defineixen com a
psquics (Psyker/Psquico) al seu full
de dades. Els psquics poden manifestar
habilitats paranormals i intentar aturar en-
canteris de lenemic. Els poders que coneix
un psquic, i el nombre de poders que pot
intentar manifestar o aturar en cada fase
psquica, es detallen al seu full de dades.
Poders psquics
Si no es diu el contrari, tots els psquics
coneixen el poder psquic Cstig, que es
descriu a continuaci. Alguns psquics en
coneixen daltres en lloc daquest, o a ms
daquest; els fulls de dades de les miniatures
i altres regles complementries us esclari-
ran quins poders coneix cada psquic. Si un
psquic genera els seus poders abans de la
batalla, fes-ho abans que cap dels jugadors
comenci a desplegar el seu exrcit.
Cstig
Cstig t un valor de crrega warp
de 5. Si es manifesta amb xit, la
unitat enemiga visible ms propera
a 18" o menys del psquic sofreix
1D3 ferides mortals. Si el resultat de
la prova psquica s de ms de 10,
lobjectiu sofrir 1D6 ferides mortals
en comptes de 1D3.
2. Fer una prova psquica
Un psquic pot intentar manifestar un
poder psquic que coneix fent una prova
psquica. Per fer-ho, tira 2D6. Si el total s
igual o superior al valor de crrega warp
del poder, aquest es manifesta amb xit.
Un psquic no pot intentar manifestar el
mateix poder psquic ms dun cop per
torn.
Els Perills del warp
Si treus un doble 1 o un doble 6
quan fas una prova psquica, el
psquic pateix immediatament els
Perills del warp. El psquic sofreix
1D3 ferides mortals quan les
urpes de les forces daemniques
del warp se li claven la ment. Si el
psquic mor a les mans dels Perills
del warp, el poder que intentava
manifestar fracassa automti-
cament, i totes les unitats a 6" o
menys sofreixen immediatament
1D3 ferides mortals mentre el
psquic s absorbit per el warp o
explota en una reacci emprica.
3. Proves de Denegar la bruixeria
Un psquic pot intentar resistir un poder
psquic que hagi manifestat una miniatura
enemiga que es trobi a 24" o menys, mit-
janant una prova de Denegar la bruixeria.
Aix es resol immediatament, encara que
no sigui el teu torn. Per fer-ho, tira 2D6.
Si el resultat total s major que el resultat
de la prova psquica que ha manifestat el
poder, el poder ha estat resistit i els seus
efectes sanullen. Noms es pot fer un in-
tent per torn daturar un poder psquic que
shagi manifestat amb xit, independent-
ment del nmero de psquics que tinguis a
24" o menys de la miniatura enemiga que
manifesta el poder psquic.
4. Resol el poder psquic
Si la prova psquica ha tingut xit, el
psquic no ha mort a causa dels Perills
del warp, i lintent no sha frustrat amb
una prova de Denegar la bruixeria, pots
resoldre lefecte del poder psquic tal i
com sindica a la seva descripci.
3. FASE DE DISPARAR
Els trets retronen i del cel cau metralla. La penombra somple de sobtades guspires
vermelles, raigs lser illuminen la boira de la guerra, i cartutxos, carregadors de
munici i bateries gastades entapissen el camp de batalla.
SEQNCIA DE
DISPARAR
1. Escull la unitat amb la
qual vols disparar
2. Escull els objectius
3. Escull larma a distncia
4. Resol els atacs
Fes la tirada per impactar
Fes la tirada per ferir
Lenemic assigna les ferides
Lenemic fa les tirades de
salvaci
Infligeix els danys
1. Escull la unitat amb la qual
vols disparar
Durant la fase de disparar, pots obrir foc
amb les miniatures equipades amb armes a
distncia. Primer has descollir la unitat amb
la qual vols disparar. No pots triar unitats
que hagin Avanat o Retrocedit durant
aquest mateix torn, ni unitats que estiguin a
1 o menys duna unitat enemiga. Cada mi-
niatura de la unitat escollida ataca amb totes
les armes a distncia que t equipades, si no
sespecifica el contrari. Desprs que totes les
miniatures de la unitat hagin disparat, pots
triar una altra unitat amb la qual disparar,
fins que hagis disparat amb totes les unitats
elegibles que vulguis.
2. Escull els objectius
Desprs descollir la unitat que disparar,
has de triar la unitat, o unitats, objectiu de
latac. Per poder apuntar a una unitat enemi-
ga, una miniatura daquesta unitat ha destar
dins de lAbast de larma que facis servir (tal
com sespecifica al seu perfil) i a la vista de
la miniatura que dispara. Si no ho tens clar,
ajup-te i mira per sobre de la miniatura que
dispara per veure si alguna part de lobjectiu
s visible des del seu punt de vista. A efectes
de determinar la visibilitat, una miniatura
sempre pot veure-hi a travs daltres minia-
tures de la seva mateixa unitat.
Les miniatures no poden apuntar a unitats
enemigues que estiguin a 1" o menys de
miniatures amigues, ja que el risc de ferir les
tropes prpies s massa alt.
Lanlisi s la mort per a la convicci.
3. Escull larma a distncia
Les armes de qu disposa una miniatura
senumeren al seu full de dades. Si una
miniatura disposa de diverses armes, pot
disparar amb totes al mateix objectiu, o
b apuntar a diferents unitats enemigues.
De la mateixa manera, si una unitat t ms
duna miniatura, pots decidir si disparen
totes al mateix objectiu o a diferents. En
qualsevol cas, has de declarar com divi-
dirs els trets de la unitat que ataca abans
de tirar cap dau, i resoldre tots els trets
contra un mateix objectiu abans de passar
al segent.
Nombre datacs
Cada cop que una miniatura dispara una
arma a distncia, realitza una srie datacs.
Has de tirar un dau per a cada atac que rea-
litzi. La informaci sobre el nombre datacs
que una miniatura pot realitzar amb una
arma i, per tant, el nombre de daus que pots
tirar, es troba al perfil de larma, juntament
amb el tipus darma. El tipus duna arma pot
influenciar el nombre datacs que pot fer.
Personatges
Algunes miniatures es defineixen
com a Personatge (Character/
Personaje) al seu full de dades.
Aquests herois, oficials, profetes i
senyors de la guerra sn individus
poderosos que poden causar un
gran impacte en el transcurs de
la batalla. Tot i aix, el caos del
combat fa difcil intentar disparar-
los. Un Personatge noms pot ser
objectiu durant la fase de disparar
si s lenemic visible ms proper
a la miniatura que dispara. Aix
no saplica als Personatges amb un
atribut de Ferides de 10 o ms, per
la seva corpulncia.
Agilitzar les
tirades
Les regles per resoldre atacs
shan escrit pensant que es
faran els atacs dun en un.
Tanmateix, pots agilitzar les
batalles tirant alhora els daus
per atacs similars. Per tal
de fer diversos atacs alhora,
tots han de tenir la mateixa
Habilitat de Projectils (si
s un atac disparant) o la
mateixa Habilitat dArmes (si
s un atac cos a cos). Tamb
han de tenir els mateixos
atributs de Fora, Factor de
Penetraci i Dany, i shan de
dirigir a la mateixa unitat.
Si es compleixen aquests
requisits, pots fer totes les ti-
rades per impactar al mateix
temps, i desprs totes les per
ferir. Ladversari pot llavors
assignar les ferides una rere
laltra, fent les tirades de
salvaci i rebent els danys
com correspongui. Recorda
que si una unitat objectiu
cont una miniatura que ja
havia perdut ferides, shan
dassignar les ferides a aques-
ta miniatura fins que mori,
o fins que totes les ferides
shagin salvat o resolt.
Habilitats
daura
Algunes unitats, normal-
ment els personatges,
tenen habilitats que afecten
miniatures concretes segons
la distncia. A no ser que
a lhabilitat sespecifiqui el
contrari, una miniatura
amb una regla com aquesta
sempre es troba dins el seu
propi camp defecte.
Per exemple, un Lord of
Contagion t lhabilitat
Regal de Nurgle, que afecta
totes les miniatures de
la Death Guard que
es trobin a 7 o menys
de distncia. Com que el
Lord of Contagion s una
miniatura de la Death
Guard, tamb es beneficia
daquesta habilitat.
5

La regla ms
important
En un joc tan detallat i
ampli com s Warhammer
40,000, poden haver-hi
moments en els quals no
se sap amb exactitud com
resoldre una situaci que es
dna durant el joc. Quan
aix passi, parlaho amb
el teu adversari i apliqueu
la soluci que tingui ms
sentit per a tots dos (o la
que sembli ms divertida!).
Si no trobeu una soluci
que us deixi als dos satisfets,
podeu decidir la soluci a la
tirada ms alta, i qui guanyi
escull com resoldre-ho. I
aix la batalla pot continuar!
Tipus darmes
Hi ha cinc tipus darmes a distncia:
dAssalt, Pesants, de Foc rpid, Granades
i Pistoles. Una miniatura que dispari una
daquestes armes pot realitzar una quan-
titat datacs igual al nombre que es troba
al perfil de larma darrera el seu tipus. Per
exemple, una miniatura que faci servir
una arma de Assalt 1" pot fer 1 atac amb
aquesta arma; una miniatura que faci ser-
vir una arma Pesant 3" pot fer-ne 3, etc.
Si una arma pot realitzar ms dun atac, ha
de dirigir-los tots contra la mateixa unitat.
Cada tipus darma a distncia t una regla
addicional que pot afectar la precisi de
larma o el moment en qu es pot disparar,
en funci de la situaci. Les regles sn les
segents:
Assalt (Assault/Asalto)
Les armes dAssalt obren foc tan rpi-
dament i indiscriminada que es poden
disparar des de la cintura mentre els
guerrers avancen cap al combat.
Una miniatura amb una arma dAssalt pot
disparar-la fins i tot si ha Avanat abans
en el mateix torn. Si s aix, resta 1 a les
tirades dimpactar al disparar larma en
aquest torn.
Pesant (Heavy/Pesada)
Les armes Pesants sn les ms grans i
mortferes del camp de batalla, per ne-
cessiten recarregar-se, desplegar-se amb
atenci, o muntar-se en un suport per a
poder disparar a plena potncia.
Si una miniatura amb una arma Pesant
sha mogut duran la fase de moviment
precedent, resta 1 a les tirades dimpactar
quan es dispari larma en aquest torn.
Foc rpid (Rapid Fire/Fuego rpido)
Les armes de Foc rpid sn tan verstils
que poden fer trets precisos a llarga dis-
tncia o rafegues controlades de prop.
Una miniatura que dispari una arma de
Foc rpid duplica el nombre datacs que
pot fer si lobjectiu es troba a la meitat o
menys de labast mxim de larma.
Granada (Grenade/Granada)
Les Granades sn dispositius explosius
de m que un guerrer pot tirar contra
lenemic mentre els companys desquadra
el cobreixen.
Cada cop que una unitat dispara, una sola
miniatura de la unitat equipada amb Gra-
nades pot tirar-ne una en lloc de disparar
una altra arma.
Pistola (Pistol/Pistola)
Les Pistoles es porten en una m i es
poden fer servir en combat cos a cos per
disparar a boca de can. Molts guerrers
en porten una com a arma secundria,
juntament amb la seva arma principal.
(Una miniatura pot disparar una Pistola
fins i tot si hi ha unitats enemigues a 1" o
menys de la seva unitat, per sempre ha
dapuntar a la unitat enemiga ms propera.
En aquesta situaci, es pot disparar la
Pistola encara que hi hagi unitats amigues
que estiguin a 1" o menys de la mateixa
unitat enemiga.
Cada cop que una miniatura equipada
amb una Pistola i un altre tipus darma a
distncia (per exemple una arma de Foc
rpid) obre foc, pot disparar o b amb la
Pistola (o Pistoles) o b amb totes les altres
armes. Tria amb qu obrirs foc (pistoles o
no-pistoles) abans de tirar per impactar.

Els nostres cossos estan acuirassats amb adamanti;

les nostres nimes les protegeix la lleialtat.

Els nostres blters es carreguen de mort per als enemics

de lEmperador; els nostres pensaments els carrega la
saviesa.

Les nostres files avancen igual que ho fa la nostra

devoci; o s que no som els Space Marines?

s que no som els escollits de lEmperador, els seus lleials

servidors fins a la mort?

6 Contempleu les obres de lEmperador i tremoleu!

4. Resol els atacs
Els atacs es poden resoldre lun
rere laltre o, en alguns casos, pots
tirar per diversos atacs alhora. La
seqncia segent es fa servir per
resoldre atacs un rere laltre:
1. Tirada per impactar. Tira un
dau cada cop que una miniatura
faci un atac. Si el resultat s igual
o superior a latribut dHabilitat
de Projectils de la miniatura que
ataca, ha impactat amb larma que
fa servir. En cas contrari, latac
falla i la seqncia datac sacaba.
Un resultat d1 sempre fallar,
independentment dels modifica-
dors que es puguin aplicar.
2. Tirada per ferir. Si un atac
impacta, has de tirar un altre dau
per veure si latac fereix lobjectiu.
El resultat necessari es determina
en comparar latribut de Fora de
larma de latacant amb latribut
de Resistncia de lobjectiu, com
es mostra a la taula segent:
TIRADA PER FERIR
FORA DE LATAC
TIRADA DE D6
CONTRA RESISTNCIA
NECESSRIA
DE LOBJECTIU
La Fora s EL
DOBLE (o ms) 2+
que la Resistncia?
La Fora s
SUPERIOR 3+
a la Resistncia?
La Fora s
IGUAL 4+
a la Resistncia?
La Fora s
INFERIOR 5+
a la Resistncia?
La Fora s
LA MEITAT (o menys) 6+
que la Resistncia?
Si el resultat s inferior al nombre
necessari, latac falla i la seqncia
datac sacaba. Una tirada d1 sempre
fallar, independentment dels mo-
dificadors que es puguin aplicar.
Pensament del dia: el coneixement sha de tmer!
3. Assignaci de ferides. Si un atac
aconsegueix ferir lobjectiu, el
jugador que controla la unitat
objectiu assigna les ferides a qual-
sevol miniatura de la unitat (la
miniatura que tri no ha destar
necessriament dins el camp de
tir ni ha de ser visible per la uni-
tat que ataca). Si una miniatura
de la unitat objectiu ja ha perdut
ferides, el dany sha dassignar a
aquesta miniatura especfica.
4. Tirada de salvaci. El jugador
que controla la unitat objectiu
fa llavors una tirada de salvaci
tirant un dau i modificant el valor
segons el Factor de penetraci
de larma que hagi causat el dany.
Per exemple, si una arma t un
Factor de penetraci de -1, es
resta 1 al valor de la tirada de
salvaci. Si el resultat s igual
o superior a latribut de Salva-
ci de la miniatura al qual sha
assignat la ferida, sevita el dany
i la seqncia datac sacaba. Si el Els camps de batalla del futur lluny estan
resultat s inferior a latribut de
Salvaci de la miniatura, la tirada
de salvaci fracassa i la miniatura
pateix el dany. Un resultat d1
sempre fracassar, independent-
ment dels modificadors que es
puguin aplicar.
5. Infligeix els danys. El dany que
sinfligeix s igual a latribut de
Dany de larma que sha fet servir.
Una miniatura perd una ferida
per a cada punt de dany que
sofreix. Si les ferides duna mi-
niatura es redueixen a 0, aquesta
mor o s destruda i selimina
del joc. Si una miniatura perd
diverses ferides en un sol atac i s
destruda, lexcs de dany daquest pot resistir la seva fria. Cada ferida mortal
atac es perd i no t cap efecte.
Salvacions invulnerables
Algunes miniatures posseeixen reflexes so-
brenaturals o estan protegides per camps de
fora que els garanteixen la salvaci invulne-
rable. Cada cop que una ferida sassigna a una
miniatura amb salvaci invulnerable, pots
escollir fer servir el seu atribut de Salvaci
normal o el de salvaci invulnerable, per no
tots dos. Si una miniatura t ms duna salva-
ci invulnerable, noms en pot fer servir una
(escull quina far servir). La salvaci invulne-
rable duna miniatura mai es veu modificada
pel Factor de penetraci duna arma.
Escenografia i cobertura
coberts runes, crters, arbredes desfigurades
i altres elements. Les miniatures poden refu-
giar-se entre aquests elements del terreny per
aconseguir protecci contra el foc de les armes
enemigues. Si una unitat es troba comple-
tament a sobre o dins de qualsevol element
descenografia, suma 1 a les tirades de salvaci
de les seves miniatures contra atacs a distncia
per representar la cobertura rebuda del terreny
(la salvaci invulnerable no es veu afectada).
Les unitats no obtenen cap benefici per estar a
cobert durant la fase de combat.
Ferides mortals
Alguns atacs infligeixen ferides mortals, tan
poderoses que cap armadura ni camp de fora
infligeix un punt de dany a la unitat objectiu.
No es fan tirades per ferir ni tirades de salvaci
(ni tan sols de salvacions invulnerables) contra
una ferida mortal. Simplement assigna-la com
faries amb qualsevol altra ferida i infligeix el
dany a la miniatura de la unitat objectiu, tal
com sha descrit anteriorment. A diferncia
dels atacs normals, lexcs de dany dels atacs
que infligeixen ferides mortals no es perd. Sha
dassignar el dany restant a altres miniatures de
la unitat objectiu fins que tot el dany shagi as-
signat o la unitat sencera hagi estat eliminada.
7
 4. FASE DE CRREGA 5. FASE DE COMBAT
Els guerrers es llencen a la batalla per matar lenemic
amb espases, martells i urpes.
SEQNCIA DE CRREGA
1. Escull la unitat amb la que carregar
2. Escull els objectius
3. Lenemic resol el Foc defensiu
4. Tira 2D6 i fes el moviment de crrega
1. Escull la unitat amb la que carregar
Qualsevol de les teves unitats que es trobi a 12" o menys de
lenemic durant la teva fase de crrega pot fer un movi-
ment de crrega. No pots triar unitats que hagin Avanat o
Retrocedit durant aquest mateix torn, ni unitats que hagin
comenat la fase de crrega a 1" o menys dun enemic.
2. Escull els objectius
Designa una o ms unitats enemigues que estiguin a 12" o
menys com a objectius de la crrega. Cada unitat enemiga
pot, a continuaci, intentar obrir Foc defensiu.
3. Foc defensiu
Cada cop que es declara una crrega contra una unitat,
la unitat objectiu pot obrir Foc defensiu immediatament
contra el possible atacant. La unitat objectiu pot disparar
diverses vegades Foc defensiu durant un torn, per no pot
disparar si t miniatures enemigues a 1" o menys. El Foc
defensiu es resol com un atac a distncia normal (encara que
es resolgui durant la fase de crrega de lenemic) i segueix
les regles normals, excepte que sempre es necessita un 6 per
impactar, independentment de lHabilitat de Projectils de la
miniatura que ha disparat o de qualsevol modificador.
4. Fes el moviment de crrega
Un cop resolt el Foc defensiu, tira 2D6. Cada miniatura
de la unitat que carrega es pot moure un mxim de pol-
zades igual al resultat de la tirada: aquesta s la seva dis-
tncia de crrega aquest torn. La primera miniatura que
moguis ha dacabar a 1" duna miniatura enemiga duna
de les unitats objectiu. Cap miniatura de la unitat que
carrega es pot moure a 1" o menys duna unitat enemiga
que no era objectiu de la crrega. Si aix no s possible,
la crrega fracassa i no es pot moure cap miniatura de
la unitat que carrega en aquesta fase. Quan hagis mogut
totes les miniatures de la unitat que carrega, escull-ne una
altra que sigui elegible i repeteix el procediment anterior
fins que totes les unitats elegibles que vulguis que facin
moviments de crrega ho hagin fet. Cada unitats noms
pot carregar un cop per fase de crrega.
Intervenci heroica
Quan lenemic hagi completat tots els moviments de crrega, qual-
sevol dels teus Personatges a 3" o menys de qualsevol unitat
enemiga pot dur a terme una Intervenci heroica. Al fer-ho, els
pots moure fins a 3", sempre que acabin el moviment ms a prop
del que estaven de la miniatura enemiga ms propera.
8 La victria s la promesa de lordre de lEmperador.
El camp de batalla es converteix en una carnisseria a
mesura que els exrcits sespedacen mutuament.
SEQNCIA DE COMBAT
1. Escull la unitat amb la que combatre
2. Mou-te fins a 3" per unir-te al combat
3. Escull els objectius
4. Escull larma de combat
5. Resol els atacs cos a cos
Fes la tirada per impactar
Fes la tirada per ferir
Lenemic assigna les ferides
Lenemic fa les tirades de salvaci
Infligeix els danys
6. Consolida la posici fins a 3"
1. Escull la unitat amb la que combatre
Qualsevol unitat que hagi carregat o tingui miniatures a 1"
o menys duna unitat enemiga pot atacar durant la fase de
combat. Aix inclou totes les unitats, no noms les que con-
trola el jugador que t el torn. Les unitats que hagin carregat
durant aquest torn ataquen primer. El jugador a qui toca el
torn escull lordre en qu lluitaran. Desprs que hagin lluitat
totes les unitats que han carregat, els jugadors es van alter-
nant per escollir unitats amb les que lluitar (comenant pel
jugador a qui toca el torn) fins que totes les unitats elegibles
de les dues bandes hagin lluitat un cop. Cap unitats pot ser
escollida per lluitar ms dun cop per fase de combat. Si un
dels jugadors es queda sense unitats elegibles, laltre jugador
completa totes les lluites que li quedin per fer, una unitat rere
laltra. Una lluita es resol seguint els passos segents:
2. Unir-se al combat
Pots moure cada miniatura de la unitat fins a 3". Aquest
moviment es pot fer en qualsevol direcci, sempre que la
miniatura acabi el moviment ms a prop del que estava de la
miniatura enemiga ms propera.
3. Escull els objectius
Escull una o vries unitats com a objectiu de latac. Per poder
escollir una unitat enemiga, la miniatura que ataca ha destar
o b a 1" o menys daquesta unitat, o b a 1" duna altra mi-
niatura de la seva prpia unitat que es trobi a 1" o menys de
la unitat enemiga. Aix representa la unitat lluitant en dues
fileres. Les miniatures que hagin carregat aquest torn noms
poden atacar a unitats enemigues contra les quals han carre-
gat durant la fase prvia. Si una miniatura pot fer ms dun
atac cos a cos (veure la pgina segent), pots dividir-los com
vulguis entre les unitats enemigues elegibles. De la mateixa
manera, si una unitat cont ms duna miniatura, cada una
pot atacar a una unitat enemiga diferent. En qualsevol cas,
has de declarar com dividirs els atacs cos a cos de la unitat
abans de tirar cap dau, i resoldre tots els atacs contra un
mateix objectiu abans de passar al segent.
Nombre datacs
El nombre datacs cos a cos que una miniatura pot fer
contra un objectiu ve determinat pel seu atribut dAtacs.
Tira un dau per a cada atac cos a cos que faci la miniatu-
ra. Per exemple, si una miniatura t un atribut dAtacs 2,
pot fer 2 atacs cos a cos i, per tant tirars 2 daus.
4. Escull larma de combat
Cada cop que una miniatura duu a terme un atac cos a
cos, fa servir una arma de combat. Les armes amb les
quals est equipada cada miniatura es descriuen en el
seu full de dades. Si al full de dades no es menciona cap
arma de combat, es considera que la miniatura fa servir
una arma de combat cos a cos, que t el perfil segent:
ARMA ABAST TIPUS F FP
Arma de combat cos a cos Combat Combat Portador - 1
Si una miniatura t ms duna arma de combat, escull
quina far servir abans de tirar els daus. Si una miniatu-
ra t ms duna arma de combat i pot fer diversos atacs
cos a cos, pots dividir com vulguis els atacs entre les
armes. Noms cal que declaris com es dividiran els atacs
abans de tirar els daus.
5. Resol els atacs cos a cos
Els atacs de combat cos a cos es poden resoldre un
rere laltre o, en alguns casos, diversos atacs alhora. La
seqncia per resoldre atacs cos a cos s idntica a la
que es fa servir per als atacs a distncia (veure pg. 6),
amb lexcepci que a les tirades dimpactar sutilitza
latribut dHabilitat dArmes de la miniatura en lloc del
dHabilitat de Projectils.
6. Consolidar la posici
Pots moure cada miniatura de la unitat fins a 3". Aquest
moviment es pot fer en qualsevol direcci, sempre que la
miniatura acabi el moviment ms a prop de la miniatura
enemiga ms propera del que estava.
6. FASE DE MORAL
Fins i tot els cors ms valents sencongeixen davant els
horrors de la crua batalla.
Durant la fase de moral, comenant pel jugador que
exerceix el torn, els jugadors han de dur a terme proves
de moral amb les unitats del seu exrcit que hagin per-
dut miniatures durant el torn.
Per fer una prova de moral, tira un dau i afegeix el
nombre de miniatures que hagi perdut la unitat durant
aquest torn. Si el resultat de la prova de moral supera
latribut de Lideratge ms elevat de la unitat, la prova
fracassa. Per cada punt de diferncia, una dels minia-
tures de la unitat fuig i es retira del joc. Tu decideixes
quines miniatures es retiren de les unitats que controles.
Noms estem segurs de la mort.
Transports
Algunes miniatures es defineixen com a Transport
(Transport/Transporte) al seu full de dades. Aquests
vehicles transporten els guerrers a primera lnia i proporcionen
velocitat i protecci. A les regles segents es descriu com les unitats
poden embarcar i desembarcar dels transports i com es fan servir
per moure els passatgers a travs del camp de batalla. Cal dir que
una unitat no pot embarcar i desembarcar durant el mateix torn.
Capacitat de transport. Tots els transports tenen una capacitat
de transport al seu full de dades. Aquesta determina quantes
miniatures amigues i de quin tipus poden portar. No es pot excedir
mai la capacitat de transport duna miniatura.
D Quan desplegues un transport, les unitats poden comenar la
batalla embarcades en lloc de desplegar-les per separat. Declara
quines unitats estan embarcades dins del transport quan el
despleguis.
Embarcar. Si totes les miniatures duna unitat acaben el seu
moviment a 3" o menys dun transport amic, poden embarcar-hi.
Retira la unitat del camp de batalla i colloca-la a un costat: des dara
es considera dins el transport.
Normalment, les unitats no poden fer res ni es veuen afectades
per res mentre es troben embarcades. Si no sespecifica el contrari,
les habilitats que afecten altres unitats que es trobin a una certa
distncia no tenen cap efecte mentre la unitat que t lhabilitat es
troba embarcada.
Si es destrueix un transport, qualsevol unitat embarcada
desembarca immediatament (veure a sota) abans de retirar la
miniatura del transport, per has de tirar un dau per cada miniatura
que vols tornar al camp de batalla. Per cada resultat d1, es mor una
miniatura (la tries tu) de les que han desembarcat.
Desembarcar. Qualsevol unitat que comenci la seva fase de
moviment embarcada en un transport pot desembarcar-lo abans
que es mogui. Quan una unitat desembarca, desplega-la al camp de
batalla de manera que totes les miniatures estiguin a 3" del transport
i a ms d1" de miniatures enemigues. Qualsevol miniatura que no
es pugui desembarcar seguint aquestes regles s eliminada.
Les unitats que desembarquen poden actuar amb normalitat
(moures, disparar, carregar, lluitar, etc.) durant el que quedi de torn.
No obstant aix, recorda que encara que no moguis ms les unitats
desembarcades durant la fase de moviment, de cara a les regles (per
exemple, per disparar armes pesants), es considera que shan mogut.
9
 FULLS DE DADES
Els guerrers, els monstres i les mquines de guerra que lluiten per controlar la galxia sn extremadament
diversos a lhora de fer la guerra. Cada unitat t un full de dades en qu senumeren els atributs,
lequipament i les habilitats de les seves miniatures. A continuaci expliquem qu volen dir, mentre que
les regles principals que hem presentat anteriorment expliquen com sutilitzen en el joc.

1. Nom de la unitat 4. Perfils en disparar armes a distncia. Si

Les miniatures es mouen i lluiten en
unitats, que poden tenir una o ms
miniatures. Aqu hi trobars el nom
de la unitat.
2. Rol del camp de batalla
Aix es fa servir normalment per
crear exrcits Veterans, com explica
el reglament de Warhammer 40,000.
3. Potncia dunitat
Com ms alt s aquest valor, ms
poderosa s la unitat! Pots deter-
minar la Potncia del teu exrcit si
sumes la Potncia dunitat de totes
les unitats que el formen.
Contenen els atributs segents, que
indiquen com de poderoses sn les
miniatures de la unitat:
Moviment (M). s la velocitat a
la qual una miniatura es mou pel
camp de batalla.
Habilitat dArmes (HA). Indica
lhabilitat duna miniatura en la llui-
ta cos a cos. Si una miniatura t una
Habilitat dArmes de -, vol dir que
no pot fer atacs cos a cos ni lluitar a
aquesta distncia.
Habilitat de Projectils (HP).
Indica la precisi duna miniatura
una miniatura t una Habilitat de
Projectils de -, vol dir que no sap
emprar armes a distncia i que no
pot disparar.
Fora (F). Indica quan forta s una
miniatura i la seva capacitat dinfli-
gir danys en combat cos a cos.
Resistncia (R). Indica la resistn-
cia duna miniatura contra el dany
fsic.
Ferides (H). Mostra quants danys
pot sofrir una miniatura abans de
cedir a les lesions.

1 2 3
Lord of Contagion po 8
ia
tnc

PERFILS COMPOSICI DE LA UNITAT

4 NOM
Lord of Contagion
M
4"
HA
2+
HP
2+
F
4
R
5
H
6
A
4
L
9
S
2+
El Lord of Contagion s una miniatura individual. 5
EQUIPAMENT HABILITATS
6 El Lord of Contagion va armat
amb un Segador de plaga
Fastigosament resistent
Regal de Nurgle: totes les miniatures de la Death Guard a 7" o menys dun Lord of
Contagion es veuen envoltats per una aura mortal de plaga i malaltia. Tira 1D6 per cada

7
unitat enemiga que es trobi a 1" o menys dalguna daquestes miniatures al comenament
del teu torn. Amb un 4+, aquella unitat sofreix una ferida mortal.
Armadura Cataphractii: el Lord of Contagion t una salvaci invulnerable de 4+, per has
de dividir a la meitat el resultat del dau per determinar fins on pot Avanar.
Atac teletransportat: Durant el desplegament, pots collocar al Lord of Contagion en una
cambra teletransportadora en lloc de al camp de batalla. Al final de qualsevol de les teves
fases de moviment, podr fer servir latac teletransportat per arribar al camp de batalla;
collocal a qualsevol lloc que es trobi a ms de 9" de tota miniatura enemiga.

ARMES

8 ARMA
Segador de plaga
ABAST
Combat
TIPUS
Combat
F
+2
FP
-3
D
3 Arma de plaga
HABILITATS

9
PARAULES CLAU DE FACCI Chaos, Nurgle, Heretic Astartes, Death Guard

PARAULES CLAU Infantera, Personaje, Lord of Contagion

10 Dins les ments petites no hi lloc pels dubtes.

Atacs (A). Indica quantes vegades pot
intentar donar cops una miniatura en
combat cos a cos.
Lideratge (L). Revela el coratge, la deter-
minaci i lautocontrol duna miniatura.
Salvaci (S). Indica la protecci que dna
larmadura duna miniatura.
5. Composici de la unitat
Indica quines miniatures formen la
unitat.
6. Equipament
Cobreix les armes i lequipament bsics
que porten les miniatures.
7. Habilitats
Moltes unitats tenen habilitats especials
que no cobreixen les regles bsiques, i
que es descriuen aqu.
8. Armes
Les armes duna unitat es descriuen a
travs del conjunt datributs segent:
Abast. Distncia a la qual pot dispa-
rar larma. Les armes amb un abast de
Combat noms es poden fer servir en
combats cos a cos. Ens referim a tota
la resta darmes amb el nom darmes a
distncia.
Tipus. En trobareu lexplicaci als apar-
tats de les fases de disparar i de lluita de
les regles bsiques.
Fora (F). Indica la probabilitat que larma
causi danys. Si la Fora duna arma indica
usuari, aquesta ser igual a latribut de
Fora del seu portador. Si la Fora duna
arma s un modificador, com +1 o x2,
has de modificar latribut de Fora de
lusuari segons sindica per determinar-ne
la Fora. Per exemple, si la Fora duna
arma s x2 i lusuari t un atribut de For- Presta atenci a les ferides
a 6, el valor de Fora de larma ser 12.
Factor de Penetraci (FP). La capa-
citat de larma de travessar armadura i
blindatge.
Dany (D). Quantitat de dany que infli-
geix larma quan impacta amb xit.
Altres armes, per exemple les que una uni-
tat pugui dur de forma opcional, es descri-
uen en suplements com ara els Codex.
9. Paraules clau
Tots els fulls de dades tenen una llista de
paraules clau, de vegades separades en pa-
raules clau de facci i altres paraules clau.
Les primeres es poden fer servir com a guia
a lhora de decidir quines miniatures in-
cloure en el teu exrcit. A banda daix, els
dos tipus de paraules clau funcionen igual.
s possible que una regla indiqui que no-
ms es pot aplicar a miniatures que tinguin
una paraula clau especfica. Per exemple, si
una regla indica que saplica a totes les mi-
niatures Adeptus Astartes , aix vol
dir que noms saplica a miniatures amb la
paraula clau Adeptus Astartes.
Modificar
atributs
Els atributs dalgunes
miniatures grans poden
canviar a mesura que la
miniatura pateix danys.
restants de la miniatura i
consulta la lnia adequada
de la taula del seu full de
dades per determinar-ne
els atributs actuals.
Tamb et pots trobar amb
habilitats i regles que
modifiquin un atribut.
Tots els modificadors sn
acumulables, per les
multiplicacions o divisions
shan daplicar a latribut
(arrodonint-ne els decimals
a lala) abans de qualsevol
suma o resta.
Aix mateix, et pots trobar
un atribut amb un valor
aleatori en lloc dun
nombre. Per exemple,
un atribut de Moviment
podria ser 2D6" o un valor
dAtacs podria ser 1D6.
Quan es vol moure una
unitat amb un atribut de
Moviment aleatori, shan
de tirar el nombre indicat
de daus per determinar
la distncia de moviment

CODEX DE WARHAMMER 40,000 de la unitat. Per a tots

els altres atributs, tira
Ara ja saps qu s un full de dades i cm funciona. En conjunci amb les regles els daus per determinar-
bsiques (i les teves miniatures Citadel, camp de batalla, daus i cinta mtrica, s clar!), ne el valor, miniatura a
tens tot el que necessites per comenar a jugar a Warhammer 40,000 i endinsar-te en miniatura, cada cop que
batalles piques. una unitat ataqui, infligeixi
danys, etc. Recorda
Per, on pots trobar fulls de dades? Doncs sempre que compris una caixa de mini- que, independentment
atures Citadel trobars dins els fulls de dades daquelles miniatures, per tamb les de lorigen, un atribut
pots trobar als Codex. Un Codex s el recurs definitiu per al teu exrcit (o exrcits!), amb valor - no es pot
ja que cont tots els fulls de dades de totes les miniatures que formen part duna modificar mai, i tamb
Facci concreta. Per aix no s tot! Als Codex tamb hi trobars regles especials que que els atributs de Fora,
representen el carcter de lexrcit; Qualitats de Senyor de la guerra; Estratagemes; Resistncia i Lideratge
equipament i fins i tot relquies niques. duna miniatura mai poden
tenir un valor inferior a 1.
A ms a ms, cada Codex cont una gran quantitat de material de transfons, infor-
maci per organitzar-te, espectaculars illustracions i fotografies de miniatures, guies
desquemes de color i herldica. Tot aix proporciona un context indispensable per
comprendre com funciona una Facci dins lunivers de Warhammer 40,000. Visitans
a games-workshop.com per obtenir ms informaci.

Lesperana s un luxe. 11
 No hi ha especta-
dors innocents en la
guerra per la supervi-
vncia. Qualsevol que
LLIURAR UNA BATALLA
no lluiti al teu costat LA MISSI
s un enemic que has Abans de comenar a lliurar una batalla
daniquilar. de Warhammer 40,000, sha de triar una
missi. Les regles bsiques inclouen una
- Scriptorus
Munificantus sola missi (Noms hi ha guerra) que s
ideal per passar rpidament a lacci. Sen
poden trobar ms en altres publicacions,
com ara al reglament de Warhammer
40,000, o fins i tot pots dissenyar missions
prpies. Si tu i el teu adversari no us
poseu dacord en quina missi jugar, deci-
diu-ho a la tirada ms alta, i qui guanyi
escull la missi.
A no ser que es digui el contrari a la mis-
si que ests jugant, ets lliure de crear el
camp de batalla que vulguis amb els ele-
ments descenografia de la teva collecci.
Solem recomanar que hi hagi un o dos
elements descenografia per a cada rea
de 60 per 60 cm, per no et preocupis si
el teu camp de batalla no segueix aquests
requisits. Simplement tingues present que
jugar sobre camps de batalla massa grans
o massa petits, o amb massa escenografia
o massa poca, podria donar avantatge a
un bndol o a laltre.

El camp de batalla
En el futur lluny, les batalles es lliuren
en una infinita varietat de planetes
estranys i aliengenes, on cap territori
es salva de la plaga de la guerra. Llunes
de cristall, restes de naus espacials a la
deriva, mons letals carnvors o terrorfics
mons Daemnics sn noms alguns dels
escenaris fantstics que es poden recrear
jugant a Warhammer 40,000.

El camp de batalla pot ser qualsevol

superfcie en qu es puguin collocar les
miniatures: una taula, per exemple, o
el terra. En general, considerem que un
camp de batalla estndard fa 180 per 120
cm (tot i que algunes missions poden re-
querir altres dimensions), per en realitat
ha de ser sempre prou gran perqu hi
cpiguen totes les miniatures. Si no ho s,
senzillament augmentan la mida.
Battlezones i expansions
Si lluites en una Battlezone concreta o
fas servir una expansi especfica, pot ser
que hi hagi regles addicionals per a mun-
tar el camp de batalla i regles especials
que alterin la interacci entre el terreny i
les miniatures. Tingues-ho en compte a
lhora de crear el teu camp de batalla.

EL SENYOR DE LA GUERRA QUALITATS DE SENYOR DE LA GUERRA

Quan hagis reunit el teu exrcit, escull una de les teves miniatures
perqu sigui el teu Senyor de la guerra.
Si el teu Senyor de la guerra s un Personatge, podr fer
servir una Qualitat de Senyor de la guerra, que sn tctiques
preferides o habilitats personals que els fan destacar sobre la resta.
Immediatament abans que qualsevol jugador comenci a desplegar
lexrcit, pots tirar en la taula de Qualitats de Senyor de la guerra
per determinar quina Qualitat t el teu Senyor de la guerra.
Alternativament, pots escollir la Qualitat que ms escaigui al
temperament o lestil de lluita del teu Senyor de la guerra.
1D3 QUALITAT DE SENYOR DE LA GUERRA
Lluitador llegendari. Si un Senyor de la guerra carrega durant la fase de
1 crrega, afegeix 1 al seu atribut dAtacs fins al final de la consegent fase
de combat.
Lder inspirador. Les unitats amigues que es trobin a 6" o menys
2
daquest Senyor de la guerra poden sumar 1 al seu atribut de Lideratge.
Supervivent tena. Tira un dau cada cop que el Senyor de la guerra
3 perdi una ferida. Amb un 6, el Senyor de la guerra resisteix el dany i no
perd cap ferida.

12 Has de complir el teu deure!

 NOMS HI HA GUERRA
Ha arribat el moment que demostris que ets el ms gran Senyor de la guerra de la galxia! Tot el que sinterposa
entre tu i la glria definitiva s un exrcit enemic decidit a destruir-te.
ELS EXRCITS
Per tal de jugar aquesta missi, primer cal que formis
un exrcit amb les miniatures de la teva collecci. Pots
incloure-hi qualsevol miniatura.
s possible que de vegades no tinguis prou miniatures per
construir una unitat de mida mnima (aquesta informaci
es troba al full de dades de cada unitat). Si es dna el cas,
pots incloure una unitat del tipus en concret al teu exrcit,
fent servir totes les miniatures que tinguis disponibles.
EL CAMP DE BATALLA
Crea el camp de batalla i desplega lescenografia. A
continuaci, els jugadors han de collocar marcadors
dobjectiu per tal de representar els punts dimportncia
tctica o estratgica que un o tots dos exrcits intenten
assegurar. Els marcadors dobjectiu es poden representar
amb qualsevol marcador o pea descenografia. Cada
jugador ha de collocar dos marcadors dobjectiu en
qualsevol punt del camp de batalla, sempre que cadas-
cun estigui a 10" o ms de distncia de la resta de mar-
cadors dobjectiu. Recomanem que us aneu alternant per
collocar-los, decidint a la tirada ms alta qui comena.
Un jugador controla un marcador dobjectiu si t ms
miniatures del seu exrcit a 3" o menys del marcador
que ladversari (es mesura des del centre del marcador).
OBJECTIUS PRINCIPALS
Abans de desplegar els exrcits, els jugadors decideixen
a la tirada ms alta qui dells tirar en la taula dobjectius
principals (veure a la dreta) per determinar quins es
faran servir durant la missi.
DESPLEGAMENT
Quan shan determinat les condicions de victria, el
jugador que no ha tirat en la taula dobjectius principals
divideix el camp de batalla en dues meitats de la mateixa
mida. A continuaci, ladversari decideix quina meitat
ser la seva zona de desplegament i quina ser la de
laltre jugador.
Els jugadors es van alternant per a desplegar les seves
unitats, duna en una, comenant pel jugador que no ha
triat la seva zona de desplegament. Les miniatures shan
de desplegar en la zona de desplegament prpia, a ms
de 12" de la zona de desplegament enemiga. Es continu-
en desplegant unitats fins que tots dos jugadors hagin
desplegat els seus exrcits sencers, o fins que no tinguin
ms lloc on collocar unitats.
La nica reacci necessria a la traci s la venjana.
POTNCIA DEXRCIT
Abans que comenci la batalla, sha de determinar la
Potncia de cada exrcit sumant la Potncia dunitat de
totes les unitats que el formen. El jugador que tingui el
valor ms baix s el jugador en desavantatge. Si tots dos
jugadors tenen la mateixa Potncia dexrcit, el jugador
que ha assignat les zones de desplegament ser el jugador
en desavantatge. Si la diferncia entre Potncies dexrcit
es troba entre 10 i 19, el jugador en desavantatge rep una
Ordre de repetir tirada; si la diferncia es troba entre 20 i
29, el jugador en desavantatge rep dues Ordres de repetir
tirada; i aix consecutivament. Cada Ordre de repetir tira-
da es pot fer servir un cop, en qualsevol moment durant
la batalla, per tornar a tirar un nic dau.
PRIMER TORN
El jugador en desavantatge tria qui t el primer torn.
DURADA DE LA BATALLA
La batalla dura 5 rondes de batalla, o fins que un exrcit
hagi aniquilat tots els seus enemics.
CONDICIONS DE VICTRIA
Si un exrcit ha aniquilat tots els seus enemics, obt
immediatament una victria major. Si no, al final de la
batalla el jugador que tingui ms punts de victria obt
una victria major. Si tots dos jugadors tenen el mateix
nombre de punts de victria al final de la batalla, el juga-
dor en desavantatge obt una victria menor.
OBJECTIUS PRINCIPALS
1D3 CONDICIONS PER A LA VICTRIA
Matar i assegurar. Al final de la batalla, cada marcador
objectiu dna 2 punts de victria al jugador que el
1 controli. Els jugadors tamb aconsegueixen 1D3 punts de
victria si el Senyor de la guerra de lexrcit de ladversari
s eliminat durant la batalla.
Relquia antiga. Al comenament de la primera ronda
de batalla, per abans que comenci el primer torn,
seleccioneu un marcador objectiu a latzar i retireu
2
els altres del camp de batalla. Al final de la batalla, el
marcador objectiu restant dna 6 punts de victria al
jugador que el controli.
Dominaci. Al final de cada torn, cada marcador
3 objectiu dna 1 punt de victria al jugador que el
controli. Aneu anotant la puntuaci torn a torn.
13