1. Introducci (objectius, metodologia...

2. Contextualitzaci (antecedents i situaci sociopoltica)

3. Bases teriques.

4. Exponents de la geografia radical (expedici geogrfica de Detroit,

Antipode i U.S.G.)

5. Autors destacats i obres

6. Aportacions al pensament geogrfic (idees, paradigmes, etc)

7. Crtiques a la geografia radical (+construcci de la geografia crtica)

8. Conclusions

9. Bibliografia.
2. CONTEXTUALITZACI

s important conixer el context en el que un moviment, disciplina o branca

duna cincia, en el cas present, sorgeix. s aix donat que, en gran part,
aquesta contextualitzaci et donar les claus, les causes, el per qu del
sorgiment del moviment en qesti.

Per al cas de la geografia radical, sestudiaran els antecedents epistemolgics,

s a dir, aquell paradigma imperant a la major part de la cincia que es produa
en el moment. Es tracta de conixer qu pensaven, com pensaven i per qu
pensaven amb lenfocament amb que ho feien. s fora important tamb
conixer la situaci sociopoltica, que marcar de manera molt intensa,
lesdevenir del paradigma cientfic, ja que s innegable que la cincia no es
troba allada del marc social i poltic.

2.1 Antecedents epistemolgics (geografia quantitativa)

El moviment o paradigma immediatament anterior al sorgiment de la geografia

radical s la geografia quantitativa.

La geografia quantitativa s el resultat de la voluntat duna generaci de joves

gegrafs (coneguts com a joves turcs) que pretenen modernitzar i convertir la
geografia tradicional en una disciplina cientfica a travs duna revoluci dins de
les tcniques i mtodes geogrfics, en particular mtodes estadstics avanats i
en ls de la tecnologia ciberntica.

La causa que propici aquesta voluntat de modernitzaci sexplica de la

segent manera: lampliaci dels lmits de la disciplina, fruit de lalliberaci de
les restriccions imposades per la geografia fsica i regional va fer que
sadoptessin indiscriminadament certes idees, mtodes i noves teories, que
donaren lloc a una espcie de crisi didentitat dins la geografia, que qued
desproveda de coherncia interna i sense consistncia terica (Mattson,
1978).

Per tant, el moviment quantitatiu represent una recerca de la unitat a travs

del mtode, un nou conjunt de tcniques ms o menys comunes a tots els
aspectes duna cincia geogrfica moderna.

Com a bases teriques de la geografia quantitativa (anomenada en el seu

moment Nova Geografia) destaquen que:

1) Lobjectiu de les cincies s el de solucionar els problemes de la societat

tant terics com metodolgics i tcnics daplicaci immediat.
2) La geografia ha de recolzar-se en el fets de lobservaci i en les experincies
(experimentaci), els quals hauran dordenar-se cientficament, intentant donar
resposta a les preguntes que sorgeixen dells i, essencialment a les que fan
referncia al quant (quantificaci), on (problemes de localitzaci) i per qu
(anlisi causal).

3) La cincia s una, ja que nic ha de ser el sistema dordenar les

experincies i, per tant la distinci cincies fsiques i cincies socials s falsa i
artificial, perqu encara que canvi lobjecte destudi no ho han de fer els
mtodes.

4) El mtode hipottic deductiu s lnic que ofereix validesa cientfica en tot

procs dinvestigaci.

5) La lgica dels model i les matemtiques sn els fonaments bsics de la

disciplina.

6) Lespai ha de ser considerat no noms en termes absoluts sin tamb en

termes relatius (espai-cost, espai-temps, distncia-temps, distncia-social) si
vol donar respostes a les preguntes sobre localitzacions relatives. (Bosque
Sendra et al, 1983)

Destaca com a fita significativa la publicaci lany 1953 de Exceptionalism in

geography de Fred K. Schaefer, on es critica durament la concepci regional de
la cincia geogrfica i advocava per una geografia estandarditzada, quant als
mtodes, amb la resta de cincies, que tingus per objectiu fonamental la
formulaci de lleis que regeixen la distribuci espacial de certes
caracterstiques en la superfcie de la terra.

A comenaments dels anys 60 la nova geografia shavia desenvolupat molt als

Estats Units, grcies a les universitats de Wisconsin i Washington, formant
importants gegrafs quantitatius com Brian J.L. Berry o Richard L. Morrill.

A Europa aquesta nova visi fou ms tardana (finals dels 60 i principis dels 70)
i la influncia dels seus autors fou menor que lamericana. Tot i aix, cal
destacar la recuperaci de la Teoria dels llocs centrals de Walter Christaller,
obra publicada el 1933, per no considerada fins als 60-70. Al Regne Unit fou
el Grup de Bristol (Peter Haggett, Richard Chorley i David Harvey) lencarregat
de promoure i difondre aquest enfocament en la dcada de 1960. Pel que fa a
Frana, no va tenir gaire ress fins al 1970 degut a la resistncia de lescola
regionalista (Estbanez, 1992)
 2.2 Situaci sociopoltica del moment

Els gegrafs dels Estats Units i del Regne Unit participaren de forma activa
serveis dinformaci, militars, etc- en la lluita que la socialdemocrcia dugu a
terme contra el feixisme a la segona guerra mundial. Desprs de
lenfrontament, incls per als gegrafs amb idees ms o menys socialistes, la
contribuci ms important per crear una societat justa i racional pareixia ser la
dajudar a desenvolupar unes tcniques capaces de resoldre els problemes de
la societat. Daquesta manera, com sha indicat anteriorment, en la dcada dels
cinquanta fou sorgint una nova geografia de tipus tecnocrtic i cientfic a la que
sha denominat teortico-quantitativa.

No obstant, cap a la meitat de la dcada dels seixanta la situaci poltica

dambds pasos era molt diferent. Estats Units shavia convertit en la gran
potncia imperialista del mn, sent el suport de tot tipus de dictadures; en el
Regne Unit el Partit Laborista estava en el poder i no destacava per crear una
societat realment socialista. Degut a la creixent esterilitat de les solucions
tecnocrtiques, una desillusi va envair a alguns grups de gegrafs, que
comenaren a qestionar-se alguns supsits ideolgics daquestes societats en
les que havien cregut profundament fins a llavors. (Garca, 1977)

El carcter funcional per al sistema del coneixement cientfic i les nefastes

conseqncies del seu desenvolupament (carrera nuclear, problemes
ambientals, etc.) sn dos elements destacats que tamb propiciaren laparici
de postures crtiques front a lstatus quo1.

s important assenyalar que la tradici marxista era prcticament inexistent en

el mn acadmic ja que havia estat eliminada de manera descarada als Estats
Units -poltica de McCarthy- i per vies ms subtils al Regne Unit. Aix, als Estats
Units, tan el moviment per als drets civils (1960-1965), com el doposici a la
guerra (1964-1972) no eren marxistes, ja que els escrits de Marx eren
desconeguts.

Tot i aix, la iniciaci al marxisme no fou fcil sobretot per la tradici puritana a
ambds pasos i duna gran propaganda anti-comunista, sobretot als Estats
Units. Tampoc ajudava lescassetat de fonts originals marxistes i de
publicacions secundries. Aquest fet es tradu en una lectura directa de les
fonts especialment els escrits de Marx-. A partir dels 70, tan a Anglaterra com
als Estats Units, sanaren formant grups de professor i alumnes que es
dedicaren a la lectura collectiva dels tres toms del Capital de Marx (Universitat
John Hopkins, Universitat de Clark, Universitat Simon Fraser, etc.). No tan sols

1
Status quo. Llatinisme usat per alludir al conjunt de condicions que prevalen en un moment histric
determinat (Vargas, 2004)
va ocrrer al camp de la geografia, aquestes activitats de lectura conjunta
sestengueren arreu de les cincies socials, en un intent de crear una tradici
marxista prcticament de zero.

3. BASES TERIQUES

A una entrevista a la revista francesa Vacarme, David Harvey analitz el

naixement del que encara avui es coneix ms com un moviment espontani que
com una corrent instituda. (Gintrac, 2013)

<<Lexpressi geografia radical va aparixer a finals dels seixanta. En aquella

poca, la geografia tradicional estava estretament lligada a les prctiques
militars i imperialistes. Joves gegrafs, com Doreen Massey a Gran Bretanya,
la revista Antipode als Estats Units, etc., tractaven de fundar una corrent
desquerres en el si de la disciplina. Estvem molt influenciats pel discurs
anticolonialista, les guerres antiimperialistes i les lluites anticapitalistes, per les
nostres cultures poltiques eren massa diferents com per quedar englobades
baix el qualificatiu marxista o anarquista. Lexpressi geografia radical
sadequava ms a la nostra diversitat>>

s difcil aproximar-se a les perspectives radicals en geografia. I es difcil no

tan sols per la seva diversitat dmbits de naixement i desenvolupament, per la
seva diversitat de pronunciament i direccions i lheterogenetat de les seves
fonts.(...) Per s difcil, a ms, per levoluci experimentada pels propis
plantejaments radicals, en particular pels anglosaxons, pel carcter viu i
canviant dels horitzons radicals francesos, (...) per una certa moderaci o
alentiment de la impetuositat. Tot aix contribueix a impedir lectures
unidireccionals i interpretacions tancades (Gmez Mendoza et al., 1994)

La geografia radical es caracteritza fonamentalment per una manera

compromesa de fer geografia en la societat i no al servei dels poders
dominants o de les potncies hegemniques, i denuncia les omissions que les
postures positivistes mostraven expressament en les seves produccions. Es
propugn enfocar la geografia als problemes socials i a la recerca de solucions
front a les injustcies, iniquitats i asimetries, reprenent les idees de finals del
segle XIX enunciades per Recls i Kropotkin.

Com antecedent similar quant a caracteritzaci crtica, destaquen els ideals

derivats de lEscola de Frankfurt, membres de la qual Max Horkheimer,
Theodor Adorno, Herbert Marcuse, Erich Fromm o Jrgen Habermas- foren
dispersats per diverses universitats angleses degut a la dispora forada pel
nazisme, amb la consegent difusi dels seus plantejament. Aquets autors
comparteixen, a pesar de flagrants diferncies conceptuals, la teoria crtica
enunciada contra lanomenada teoria tradicional, caracteritzada per la
derivaci lgica dels enunciats i lexigncia de comprovaci emprica. (...)
Critiquen, doncs, lempirisme positivista i labs de mtodes quantitatius.
(Gmez Mendoza et al., 1994)

La geografia radical considera lespai com un producte social i lespai urb com
un producte de lacci de determinats agents socials (propietaris de mitjans de
producci, constructors i promotors immobiliaris, administracions pbliques,
etc.) que modelen el seu desenvolupament en funci dinteressos particulars.

Sestableix que la soluci a la qesti urbana i la millora de les condicions de

vida en la ciutat passen per una transformaci del sistema econmic capitalista
i per un ordre social ms just.

A la dcada del 1980, grcies a les contribucions de gegrafs com Yves

Lacoste, Milton Santos i David Harvey aquest enfocament crtic va adquirir
rellevncia dins la comunitat cientfica, atorgant una nova concepci de lespai,
entenent aquest com una construcci social, un producte que es genera en la
histria que la societat produeix i reprodueix. (Edin Cuadra, 2014).

Sha de destacar que molts dels precursors del moviment quantitatiu foren
desprs els que sencarregaren de discutir els mtodes daquesta geografia, i
foren ells els que iniciaren el moviment radical, es parla dautors com David
Harvey, William Bunge o Richard Peet. (Garca, 1977)

4. INSTITUCIONS DE LA GEOGRAFIA RADICAL (Expedici geogrfica de

Detroit, Antipode i U.S.G)

Cal atorgar un paper fonamental a tres institucions o punts de referncia en el

desenvolupament de la geografia radical anglosaxona: lExpedici Geogrfica
de Detroit, Antipode i la Uni de Gegrafs Socialistes. Aquestes representaren
un impuls a tots els coneixements i mtodes que la geografia radical plantejava.

LExpedici Geogrfica de Detroit

Fundada i encapalada per William Bunge. Es tracta de la primera organitzaci

que mostra els grans enfocaments que caracteritzen la geografia radical.
Parteix de la seva experincia com a resident del barri de Fitzgerald a Detroit,
en procs de ghettoitzaci, repressi social i especulaci urbanstica.

La feina articulada amb la comunitat i vinculada directament a les seves

necessitats bsiques relaciona de forma lineal leducaci i la investigaci a una
escala local, involucrant a la poblaci en la generaci i construcci de models i
mtodes de feina i investigaci que redundin en el seu propi desenvolupament.
Daquesta forma de treballar sorgeix Advocacy, un terme que la Geografia
Radical aporta al vocabulari geogrfic i que implica un comproms real amb els
problemes dels habitants de la ciutat, amb els problemes quotidians tals com la
distribuci de parcs, els accidents de trfic que fereixen nins, etc. Aquesta
actitud de comproms amb els problemes tan humans com poltics contrastava
amb lactitud dels dems gegrafs que estudiaven la ciutat al servei
durbanitzadors i especuladors. (Beran, 2006)

Antipode

La fundaci de la revista Antipode est relacionada amb lorganitzaci de les

primeres expedicions del 1969. Dirigida per Richard Peet, es tracta dun
projecte collectiu, el centre del qual es troba a la Universitat de Clark. Antipode
t quatre funcions essencials: ser un mitj de comunicaci didees, un rgan
didctic, una sortida a la crtica i un mitj dexposici dels treballs dinvestigaci
terics i prctics davantguarda.

La revista fou concebuda com el portaveu duna geografia alternativa,

preocupada pel problemes regionals i locals. Els primers exemplars ho
demostren, ja que inclouen informaci sobre lexpedici abans esmentada de
Detroit, sobre el deteriorament del medi ambient produt per les companyies
mineres als Apalatxes i els efectes socials, sobre la pobresa rural i urbana, etc.

A mesura que la revista evolucionava i es desenvolupava, atraient cada vegada

major nombre de lectors i collaboradors, sestabl el dileg sobre la necessitat
de nous mtodes de qestionar i criticar, formulant preguntes sobre el paper de
la ideologia en geografia. Al 1974, en plena evoluci i cerca terica, la revista
es plantej la necessitat dexplorar en el camp del marxisme i estimular les
investigacions i contribucions dels pasos del tercer mn. Durant aquest procs
sanaren clarificant els objectius i ampliant les perspectives, guanyant encara
ms lectors fora dAmrica del Nord, per perdent tamb pel cam molts dels
primers lectors liberals espantats per la paraula Marxisme.

Antipode recull el que no recull les revistes de lAssociaci Nord-americana de

Gegrafs, que controla la geografia institucionalitzada. Aquestes revistes,
slidament establertes i altament conservadores no estan capacitades per
tractar amb lactivisme creixent de la nova geografia radical. Com sha dit
abans, la fundaci de la revista es troba estretament vinculada a les
expedicions geogrfiques i a partir daquest vincle sha desenvolupat la Uni de
Gegrafs Socialistes. (Mattson, 1978)

Uni de Gegrafs Socialistes

La Uni de Gegrafs Socialistes es constitu el 1974 i els seus propsits es
recullen en la primera publicaci del butllet oficial: El propsit daquesta uni
s treballar per a la reestructuraci radical de les nostres societats dacord amb
els principis de justcia social. Com a gegrafs i com a persones contribuirem a
aquest procs de dues maneres complementries: 1) organitzant i treballant
cap a un canvi radical a les nostres comunitats, i 2) desenvolupant la teoria
geogrfica per a contribuir a la lluita revolucionria.

No es tracta duna organitzaci poltica, sin duna una uni sindical, una
organitzaci lliure, destudiants, gegrafs i no gegrafs, dedicats a la
transformaci progressista de la societat. Recolza nombroses organitzacions
poltiques a escala local i internacional, compromesa tamb en el seu paper
didctic com en el treball de revisi i replantejament dels mtodes i teories
geogrfiques.

La U.S.G. publica una revista peridica per als seus membres, en la qual es
confronten distintes opinions, mantenint la comunicaci possible entre els tres-
cents membres. Es duen a terme sessions destudi en els diversos centres
(Boston, Baltimore, Montreal, Toronto, etc.), i organitza tamb mtings on
sinclou la lectura de treballs, es discuteixen temes i sorganitzen excursions
tant per als membres com per als convidats i interessats. Aquests encontres
serveixen per reforar lorganitzaci interna de la uni i per a introduir a nous
membres i donar una oportunitat a lintercanvi dopinions entre tots els
associats. (Mattson, 1978)

AUTORS DESTACATS I OBRES

Hi ha nombrosos autors que han contribut al desenvolupament com a

moviment de la geografia radical. No obstant, al present treball es recolliran el
que es consideren ms representatius de les seves idees.

David Harvey

David Harvey (Anglaterra, 1935) s un dels gegrafs ms reconeguts a nivell

internacional i ms citats2. De la seva obra es poden destriar dues etapes: la
primera com un clar defensor de la geografia quantitativa i la segona com a un
dels precursors i mxims exponents de la geografia radical. A continuaci
sanalitzar la seva obra ms representativa de cada etapa.

Etapa quantitativa

2
Segons linforme del 2007 Thomson Reuters va incloure David Harvey al seu ranking dels vint
acadmics ms citats en les Humanitats.
Pel que fa a la seva faceta quantitativa, destaca lobra Explanation in
Geography, considerada com el millor tractat de metodologia en geografia des
del punt de vista neopositivista, dins lescola teortica-quantitativa.

En aquesta obra es critica lexcepcionalisme3 en geografia. El considera

lexplicaci incorrecta que shavia basat en els enunciats de Kant i shavia
convertit en principi fonamental de la geografia ortodoxa. Harvey reconeix la
problemtica derivada de laplicaci del mtode cientfic a les cincies socials,
per reclama la seva aplicaci.

Defensa que la geografia sha de centrar en els aspectes metodolgics, ja que

sn aquets els que distingeixen una disciplina duna altra, que proporciona
enunciats generals i sistmics que es poden usar en lexplicaci, la comprensi,
la descripci i la interpretaci dels fets.

Harvey creu necessria la consideraci de la geografia com una cincia normal

s possible demostrar que les lleis poden desenvolupar-se a la geografia. (...)
Sha dabandonar largument en favor duna existncia de la geografia diferent,
per exemple, de la biologia i de leconomia. Considera que les teories han de
ser verificables i basades en un llenguatge matemtic, que nicament es poden
manejar en la complexitat dinteraccions de forma consistent utilitzant aquest
llenguatge. (Gmez Mendoza et al., 1988)

Etapa radical

De la seva etapa radical destaca lobra Social Justice and the city publicada el
1973 a Anglaterra per Edward Arnold, que tingu una repercussi molt
important en els diversos cercles geogrfics. Es tracta dun primer intent de
presentar una sntesi i un marc teric per a lanlisi marxista de lespai urb,
sntesi que el mateix autor ja ha superat i aprofundit, per que no deixa de ser
altament significativa per a la geografia anglosaxona daquell moment. (Garca,
1977).

Social Justice and the city va ser escrit en la pobre i racialment dividida ciutat
de Baltimore, on era professor de la Universitat John Hopkins, durant el
sorgiment del moviment pels drets civils als Estats Units a finals dels 1960.

Lobra tracta sobre les desigualtats socials de les ciutats aix com els seus
remeis. Harvey aconsegueix un bon resultat centrant-se en les condicions de
producci de mercaderies que sustenten les diferencies socials i espacials en
lurbanisme. El llibre est dividit en tres parts, composades per assaigs que

3
Considera la cincia geogrfica (i la histria) com una cincia a la qual no es poden establir lleis
universals, normes o principis perqu s dalguna manera excepcional.
desenvolupen i defensen la premissa de que es possible relacionar idees de
filosofia moral i social al planejament urb, regional i a la investigaci
geogrfica.

A la primera part (Liberal Formulations) es parla sobre les idees i poltiques

desquerres de lestat del benestar contemporani. Harvey considera que els
problemes conceptuals de la planificaci urbana sn el resultat de la manca
duna aproximaci interdisciplinria entre socilegs, planificadors urbans i
daltres: argumenta que s necessria una manera ms igualitria de conciliar
la planificaci espacial urbana doccident amb objectius socials. A ms, explora
els principis de la justcia social i la seva aplicaci conceptes econmics i
geogrfics.

Pel que fa a la segona part (Socialist Formulations) desenvolupa de manera

crtica i explicativa (dambdues maneres) a qu arriba la fundaci de la teoria
urbana marxista en les economies occidentals. Proposa noves teories i tasques
que permetin una revoluci social-urbana. De manera interpretativa, tamb
explora les qualitats que permeten a les ciutats transformar-se en tallers de
civilitzaci4.

Finalment, a la tercera part (Synthesis) es duen a terme reflexions i es plasmen

conclusions basades en els seus darrers assaigs. Inclou la seva ontologia
(Theory of what exists), i una epistemologia (Theory that seeks uncover the
procedures and conditions that make knowledge possible) que usa per
comentar ms enll de la natura de lurbanisme, basat en les seves
observacions. (Olaiya, 2014)

Destaquen altres obres com Limits to Capital (1982), que critica el fet que la
tradici marxista hagi prestat poca atenci als aspectes geogrfics del
capitalisme i a la qual sinclou la teoria del desenvolupament geogrfic
desigual; The Condition of Postmodernity (1989) critica lavan de la filosofia
postmoderna5 i analitza el seu desenvolupament com la dimensi cultural del
capitalisme postfordista; o The New Imperialism on sexposa la importncia
adquirida per lacumulaci per despossessi6, Harvey argumenta, a ms, que
la guerra dIraq permet als neoconservadors dEstats Units desviar latenci
dels greus problemes econmics de la superpotncia.

William Bunge

4
Tradut de workshops of civilization
5
Filosofia postmoderna: s un concepte molt ampli referit a una tendncia de la cultura, art i cincia
sorgit a finals del segle XX que proposa la llibertat formal i certa tendncia a leclecticisme.
6
Acumulaci per despossessi: procs de colonitzaci de nous jaciments de recursos per als capitalistes,
de manera que tot treball i recurs serveixi per enriquir el capital.
William Bunge (La Crosse, Wisconsin, 1928) s un dels gegrafs que, com
Harvey, desenvolup la seva carrera en dues etapes ben diferenciades: la
primera quantitativa i la segona radical. A pesar de tractar amb la geografia
terica, Bunge destaca sobretot per la seva praxis, s a dir, per el seu contacte
i treball amb la gent local (activitats de barri, etc.). De fet, els seus interessos en
contra del status quo el dugueren prcticament a ser expulsat del mn
acadmic i a sortir del pas Estats Units- (Garca, 1977)

Etapa quantitativa

El 1962 es du a terme la publicaci de lobra de Bunge Theoretical Geography,

que es considerada com lobra fonamental en la construcci del corpus teric
de la geografia quantitativa o Nova Geografia7. Daquesta manera, el 1963 un
altre gegraf teric important, Ian Burton, considerava que la revoluci
quantitativa estava ja feta. (Reche Cruz, 1985)

Per K.R. Cox (2001) Theoretical Geography s tal vegada el text que estableix
linici de la revoluci espacial-quantitativa. Vertaderament no t cap obra que
pugui comparar en termes destablir les pressuposicions filosfiques pel que
respecte al moviment 8

La motivaci del llibre, disposada a la Introducci, s que la geografia s una

cincia (...) i com a tal ha de tenir una part terica i una altra emprica. Bunge
diu literalment que <<Hi ha molts de llibres de la part emprica, per no hi ha
cap de la part terica.>>

El treball de Bunge amb Theoretical Geography promociona la geografia com a

cincia i les matemtiques com el llenguatge i leina ms fructfers per al seu
estudi. Com el ttol indica clarament, Bunge estava interessat en la teoria, i
creia que es podien descobrir simples lleis sobre els patrons dels fenmens
socials trobats a la superfcie terrestre. (Goodchild, 2004)

Etapa radical

Com ja sha dit, part de la importncia de William Bunge resideix en la seva

praxis. Destaca lexpedici de Detroit, desenvolupada a lapartat 4. Institucions
de la geografia radical (Expedici geogrfica de Detroit, Antipode i U.S.G).

Probablement el mrit daquesta segona etapa de W. Bunge resideixi, ms que

en els resultats terics i acadmics, en el seu missatge personal -realment

7
Nova Geografia. Fou la denominaci que se li atorg a la que avui dia es coneix com a geografia
quantitativa.
8
Tradut de: perhaps the seminal text of spatial-quantitative revolution. Certainly in terms of laying out
the philosophical presuppositions of that movement it had no peer.
allionador- al mn acadmic de la geografia que els problemes de la societat
no tan sols es resolen als despatxos i en els ordenadors, sin tamb en el
treball i acci directa amb el poble (Garca, 1977)

El seu canvi de tendncia, el gir de 180 que dugu a terme, lexplica ell mateix
de la segent manera:

<<No poda ver [el mundo que me rodeaba] porque haba quemado mi vida
entre libros [] pero [las jvenes negras luchadoras] me hicieron invertir mi
escala de valores y escribir un libro sobre una milla cuadrada en medio de la
zona industrial negra de Detroit: Fitzgerald, mi propio barrio. Pero Fitzgerald no
empez como geografa. [] Fue una sorpresa para m descubrir un da que
todos los mapas para la propuesta y todas las fotografas requeran un formato
poco comn, un formato de atlas. Dios mo, esto es una geografa! Haba
comenzado a ser til y resultaba que haba escrito un libro de geografa. Esto
me persuadi de la utilidad social de la geografa, as como de la necesidad de
hacer tomar tierra a los problemas globales y situarlos a la altura de las vidas
normales de la gente. (Bunge, 1979)

No obstant la seva feina, es critica que la seva figura hagi quedat relegada a
loblit per lacadmia ortodoxa i per la suposadament ms heterodoxa. Josefina
Gmez Mendoza a larticle Disidencia y geografa en Espaa (2002) descriu
aquest fet de la segent manera:

<<Sn indubtables els excessos de Bunge, s segur que moltes vegades

resulta exasperant, per aix no fa menys injust que se lhagi oblidat (o
renunciat a conixer-lo, o a acompanyar-lo en la seva deriva), inclosos aquells
que formen part del que matreviria a dir lortodxia radical>>

Richard Peet

J. Richard Peet (Southport, Anglaterra, 1940) s un gegraf professor a la

Facultat de Geografia de la Clark University (Estats Units) i ha exercit un paper
fonamental en el pensament geogrfic internacional, tan des del punt de vita
intellectual com pel seu comproms i activisme poltic contra la injustcia i la
desigualtat. A diferncia de Harvey i Bunge, Peet no tingu una etapa
quantitativa. Les seves aportacions a la geografia es redueixen, sobretot, a la
geografia radical.

A mitjans dels 60 es trasllad als Estats Units per realitzar el doctorat a la

Universitat de Califrnia. All visqu envoltat de la problemtica racial i social
que caracteritz la dcada del 60. De la vinculaci entre treball acadmic i
activisme poltic sorg ledici de revistes explcitament radicals com Antipode o
Human Geography que constitueixen un referent central del pensament
espacial crtic.

Peet (1998) acusa la cincia espacial positivista de despullar lespai de la seva

condici natural i social, per transformar-lo en un objecte abstracte, en el que
las regions i els llocs, com a concrets espacials que manifesten les diferncies
socio-naturals, perden tot inters. (Delgado Mahecha, 2003)

Ha publicat una gran quantitat de llibres dels que destaquen: Radical

Geography: Alternative Viewpoints on Contemporary Social Issues (1977),
International Capitalism and Industrial Restructuring: a critical analysis (1987) o
Unholy Trinity: The IMF, World Bank, and WTO (2003),

Es duen a terme fortes crtiques contra el capitalisme neoliberalisme i les

desigualtats socials i desequilibris territorials que implica aquest sistema. A
Unholy Trinity: The IMF, World Bank i WTD (2003) es critica al Banc Mundial,
lOrganitzaci Mundial del Comer i el Fons Monetari Internacional per ser
instruments que suporten les imposicions dEstats Units (del pol neoliberal)
que, culturalment, pretn imposar el somni americ i els consumisme arreu del
mn, per mitjans no tan sols militars, sin tamb econmics, a travs del qual
exerceix un imperialisme poltic. La forma a travs de la qual es realitza aquest
s, segons lautor, mitjanant decisions que prenen un petit grup dexperts en
economia, concentrats a Washington, que poden controlar la vida de milions de
persones pobres i marginades a tot el mn. Tot i aix, no apareix una reflexi
de carcter geogrfic, no es consignen lgiques espacials que denuncin els
processos plantejats. (Naranjo, 2003)

Milton Santos

Milton Santos (1926) fou un important gegraf brasiler amb una gran aportaci
al camp de la geografia radical. Estudi la carrera de dret, per ell mateix
afirm que la lectura de Geopoltica de la Fam (1953) de Josu de Castro
estimul els seu inters pels estudis geogrfics, a partir dintroduir les visions
de la geografia francesa i les principals preocupacions filosfiques i
metodolgiques.

Fruit de la seva relaci amb reconeguts gegrafs francesos9, decid dur a terme
la seva tesi doctoral sobre la ciutat de El Salvador al pas gal. A aquesta
investigaci analitz els vincles entre les formes diferenciades de la ciutat i la
seva relaci amb la inserci en leconomia de lestat brasiler de Bahia.

9
Conegu a Jean Tricart i Michel Roquefort al Congrs de la Uni Geogrfica Internacional realitzat a
Rio de Janeiro. Ambds autors eren militants del partit comunista francs.
Grcies a aquesta investigaci adquir crrecs de responsabilitat en la
planificaci de lEstat de Bahia. No obstant, el cop destat de Brasil al 1964
loblig a exiliar-se a Frana, on escrigu Le mtier de gographe en pays
sous-dvelopps (1971) i Les villes du tiers monde (1971) on mostra la seva
reflexi sobre el Tercer Mn. Posteriorment sestabl als Estats Units, on
collabor amb Antipode en temes de subdesenvolupament. (Zusman, 2002)

Ja al 1979 fou contractat com a professor a la Universitat Federal de Rio,

incorporant-se als intellectuals que participaren en la renovaci de la geografia
brasilera, aportant ell lexperincia agafada anys enrere a Frana i als Estats
Units. Santos es plantejava la geografia com a una eina til en la constituci
duna nova societat i, en el seu cas, tract la temtica urbana que tanta
importncia tenia en aquells moments (i ara) en el continent sud-americ.

En el fons de tota la seva activitat cientfica transcendeix una inquietud

comuna: la soluci a travs de lestudi de lespai geogrfic de les desigualtats i
de les injustcies que avui dia caracteritzen la Humanitat. En definitiva, com
afirma a la conclusi de Per una geografia nova (1990) <<els gegrafs,
juntament amb altres cientfics socials, shan de preparar per posar les bases
dun espai vertaderament hum, un espai que uneixi els homes per i per al seu
treball, (...) un espai matria inert treballat per lhome, per no per a que es
torni contra ell>> (Bosque Maurel, 1996).

Aquesta es considera lobra ms important de Santos, amb un destacat

component crtic, com aix ho estableix el subttol de lobra De la crtica de la
Geografia a una Geografia crtica.

Yves Lacoste

Yves Lacoste (Fez, Marroc) s el mxim exponent de la geografia radical

francesa.

Cal contextualitzar una mica la situaci francesa pel que fa a les tendncies
geogrfiques: el context francs havia mantingut una tradici destudis
marxistes, pel que la seva recuperaci no va ser com als Estats Units.

Un fet diferenciador s la major permeabilitat de les universitat franceses i una

presncia del pensament marxista ms o menys tbia o profunda per, al
menys en part, assumida acadmicament que, sens dubte, no feia possible un
redescobriment geogrfic del mateix ni tan primari ni tan ortodox com al mn
americ. (Gomez Mendoza et al., 1996)

A Frana la crtica radical va tenir un blanc diferent, ja que sorient contra la

geografia regional tradicional. Va centrar les seves crtiques en el carcter
ingenu i irrellevant de la geografia regional, i en particular amb la formaci de
professors i el contingut escolar.

En el llibre Geografia, una arma per a la guerra (1977) Yves Lacoste denuncia
aquesta geografia dels professors com una cortina de fum que, installant en
la formaci bsica, destinada a tota la poblaci, la idea duna geografia
memorstica i irrellevant, ocultava els vertaders abastos del saber geogrfic.
Aquests abastos s eren valorats per lo que ell denomina la geografia dels
estats majors, s a dir, pels grups de poder que estaven en condicions de
valorar i utilitzar, en funci dels seus interessos, el coneixement pretesament
neutre o ingenu del treball regional, donant exemples de que efectivament aix
ho feien.

Fou Herodote la revista que compl un paper fonamental en aquest moviment.

Es comen a publicar lany 1976 a travs de leditorial Franois Maspero per
iniciativa de Lacoste. Han aparegut nombrosos anlisis geopoltics de diverses
rees del planeta, recalcant lanlisi de les situacions de conflicte (Consell de
Redacci de Geopoltica(s), 2010)

La primera publicaci de la revista plasma molt b la idea que defens al llarg

de la seva obra: La geografia serveix per fer la guerra. Aquesta afirmaci
destaca a larticle central. A la portada una fotografia aria dels arrossars a
Vietnam sobre la qual es superpos la silueta dun B-52 (gran bombarder).
(Lacoste, 2011)

La seva aposta per la Geopoltica anava a contracorrent, ja que aquesta tenia

una imatge de cincia nazi, perqu els nazis justificaren la seva barbrie
acudint amb freqncia a estudis geopoltics interessats. Per Lacoste li atorg
un enfocament nou.

s destacable tamb la recuperaci de les idees dElise Reclus, que havia

estat oblidat per la geografia acadmica, i havia establert les bases de la
geografia anarquista.

Per tant, la divulgaci de la geografia havia de servir per a que els pobres
prenguessin conscincia de quins sn els mecanismes que els mantenen en
lopressi. Daquesta manera escriu obres com Els pasos subdesenvolupats
(1959) i Geografia del subdesenvolupament (1965) amb les que entraria al
camp de la geografia econmica i social. (Portillo, 2007)
CRTIQUES A LA GEOGRAFIA RADICAL (CONSTRUCCI DE LA
GEOGRAFIA CRTICA)

Com tota disciplina o corrent de pensament, la geografia radical ha rebut

crtiques. A continuaci sanalitzaran les ms destacades.

Una de les crtiques ms recurrents s que a la geografia radical li manca una

aproximaci ambiental. Ben Wisner escriu a la revista Antipode larticle Does
Radical Geography Lack an Approach to Environmental Relations? (1978) on
analitza aquesta possible mancana que Richard Peet enuncia de la segent
manera: <<Dins la geografia radical, la base terica est creixent moltssim en
lrea de les relacions espacials, per molt feblement en lrea de les relacions
ambientals. La teoria marxista de les relacions espacials sest tornant molt
sofisticada(...) Per tamb hi ha una crisis ambiental de proporcions
monumentals, i la aproximaci materialista de la geografia marxista es pot
aplicar fcilment a les relacions home-ambient10: aquesta rea de la geografia
roman encara intacta pels gegrafs radicals>>

Wisner (1978) comenta que comparteix la idea de Peet, per creu que la
situaci no es troba tan desequilibrada com aquest estableix. Diu que com a
gegraf marxista disposant-se a participar en la creaci de relacions ambientals
socialistes a Moambic, odiaria creure que la base terica de lrea ambiental
de la geografia es troba tan empobrida.11 Afirma tamb que com un exemple
final de lhabilitat de lanlisi marxista per conciliar amb les relacions ambientals
un ha de considerar la relaci extinci dels recursos o degradaci ambiental,
continuant que ha descrit en detall com lerosi i la desforestaci a Knia sn el
resultat duna articulaci del capitalisme i dels models producci dels
camperols.12

Per altra banda, els crtics situats en el positivisme caracteritzen la geografia

radical de poca utilitat prctica. (...) Altres observacions fetes pel
postmodernisme, postestructuralisme i el feminisme sn font de forts debats.
Sassenyala que els discurs espacial de la geografia marxista no s suficient
per entendre la naturalesa de nous moviments socials que no tenen lorigen en
la lluita de classes, tals com els assumptes de gnere, la lluita contra la
discriminaci dels homosexuals, els problemes tnics, etc. (Delgado Mahecha,
2003)

10
Tradut de: environment-man relations.
11
Tradut de: Certainly as a Marxist geographer setting out to participate in the creation of socialist
environmental relations in Mozambique [...], I would hate to believe that the theoretical base of the
environmental side of geography is so impoverished.
12
Tradut de: As a final example of the ability of Marxian analysis to deal with environmental relations
conventionally of interest to geographers one might consider the relation resource extinction or
environmental degradation. I have described in detail how erosion and deforestation in Kenya are the
result of an articulation of the capitalist and peasant modes of production
Ja a la dcada dels 80 el rebuig als excessos de lestructuralisme va conduir a
la marginalitzaci de la geografia radical i a la irrupci duna geografia crtica
que, tot i ser prxima a leconomia poltica inspirada pels treballs marxistes, no
es redua a un anlisi de classe. Al mn anglosax la geografia crtica va
prendre el relleu de la radical, ampliant els seus enfocaments i objectes
destudi. (Gintrac, 2013)

Hacia la enseanza-aprendizaje virtual de la geografia poltica i la

geopolitica en la universidad de los andes (Mrida-Venezuela). 11 encuentro
de geografos de america latina. Colombia (mar 2007). ALFREDO PORTILLO
a:
http://www.observatoriogeograficoamericalatina.org.mx/egal11/Ensenanz
adelageografia/Investigacionydesarrolloeducativo/10.pdf

Consejo de Redaccin (2010) Editorial (en espaol). Geopoltica(s). Revista

de estudios sobre espacio y poder, vol. 1, nm. 1, 11-13.
http://revistas.ucm.es/index.php/GEOP/article/viewFile/GEOP101012001
1A/13449

Del razonamiento geogrfico, tctico i estratgico al razonamiento

geopoltico: los comienzos de Hrodote (2011) Yves Lacoste. Revista
Geopoltica vol. 2, num 2 339-342

Una aproximacipn a la vida y obra del profesor Dr. Milton Almeida dos
Santos ( 1996). Joaquin Bosque Maurel. (pagina 29-31)

Milton Santos. Su legado terico y existencial (1926-2001) (2002) Perla

Zusman, a:
http://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/viewFile/31765/3
1599

Richard Peet. La maldita trinidad. El Fondo Monetario Internacional, el Banco

Mundial y la Organizacin Mundial de Comercio // NAVARRA: EDICIONES
LAETOLI, 2003. 311 P // gloria naranjo a
http://www.redalyc.org/pdf/300/30003407.pdf

Debates sobre el espacio en la geografia contemporanea.(2003) Ovidio

Delgado Mahecha

http://www.humanas.unal.edu.co/nuevo/files/6013/4735/9777/geografia_
Lectura_examen_Admisin_2012O.Delgado.pdf
 Aproximacin terico-cognoscitiva a una nueva tendncia geogrfica: La
geografia neopositivista. (1985) Alonso Reche Cruz. (universidad de granada)
Paralelo 37
https://scholar.google.es/scholar?q=william+bunge+cuantitativo&btnG=&
hl=es&as_sdt=0%2C5 SEGON ENLLA

http://www.ub.edu/geocrit/geo13.htm (MATTSON 1978)

-BOSQUE SENDRA, J. , RODRGUEZ RODRGUEZ, V. SANTOS

PRECIADOS J.M. (1.983):" La geografa cuantitativa en la investigacin y en la
Universidad espaola11. Geo-crtica, n. 44

CAPEL, H.: Filosofa y Ciencia en la Geografa contempornea. Barcelona: Serbal,

2012 (1984)

Estebanez, Jos (1992). Tendencias y problemtica actual de la Geografa. Ed.

Cincel. Madrid, Espaa.

CAMPOS VARGAS, Henry (2004). Latn jurdico, etimologas y algo ms: el latn en
nuestra prensa. Revista de Filologa y Lingstica de la Universidad de Costa Rica 40.
(pagina 186)

Las aportacions de la geografia radical y la geografia crtica anglosajona

a la teoria urbana. Ccile Gintrac (2013). Revista Urban (pagina 53-61)

Los enfoques de la geografia en su evolucion como ciencia. Dante Edin

Cuadra (2014). Revista Geogrfica Digital. N21 gener-juny 2014.
http://hum.unne.edu.ar/revistas/geoweb/default.htm

La geografia en un mundo postmoderno. Los debates tericos y

metodolgicos en el sigle XXI. (2006). Investigaciones sociales. N17, pp 365-
379
http://sisbib.unmsm.edu.pe/bibvirtualdata/publicaciones/inv_sociales/n17
_2006/a15n17.pdf

La geografia radical anglosajona (1977)Maria dolors garca. Article de

Geografia radical anglosajona de Publicacions del departament de Geografia
de la universitat autnoma de Barcelona, Bellaterra. (Docum ents danalisi
metodologic en geografia, n1)
El pensamiento geogrfico. Estudio interpretativo y antologa de textos, Gomz Mendoza, J.
et al. (1988), Madrid, Alianza, pp. 421-429

Book Review: Social Justice and the city, 1978 by David Harvey. (2014). Ade Olaiya, a:
https://www.researchgate.net/publication/267573898_Book_Review_Soci
al_Justice_the_City_1978_by_David_Harvey

Josefina Gmez Mendoza a larticle Disidencia y geografa en Espaa

(2002) http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n40/02121573n40p131.pdf
 William Bunges theoretical geography. (2004) Michael F. Goodchild.
http://www.geog.ucsb.edu/~good/papers/450.pdf