U N I TAT

La biosfera
1 Esquema
1. La biosfera
2. La biodiversitat
3. Els factors ambientals
i ladaptaci
4. La llum i ladaptaci
5. La temperatura
i ladaptaci
6. Laigua i ladaptaci
7. La biogeografia
8. Mecanismes de dispersi

Lelement definidor de la biodiversitat s

la riquesa gentica, resultat de levoluci
biolgica.

La biosfera s la coberta viva de la Terra, s a dir, el conjunt de la matria viva i la limitada capa
que hi ha al voltant de la superfcie del planeta Terra, on s possible la vida. El terme biosfera va
ser usat per primera vegada pel geleg austrac Eduard Suess lany 1875, per no va ser fins al
1926 que el qumic i naturalista rus Vladimir Ivanovitx Vernadsky en va definir la dimensi actual,
globalitzadora. Vernadsky es referia, per exemple, a la diversitat dorganismes transformadors que
fan que les radiacions csmiques es converteixin en energia terrestre activa.

7
 1. La biosfera

E l pitjor que pot passar no s lesgotament de lenergia, el collapse econmic, la guerra nuclear limitada
o lexpansi dun govern totalitari. Aquestes catstrofes serien terribles per a lsser hum, per es poden
reparar en el transcurs dunes quantes generacions. Lnic procs que necessitar milions danys per ser corre-
git s la prdua de diversitat gentica i despcies a causa de la destrucci dels hbitats naturals. Els nostres
descendents probablement no ens perdonaran una relliscada tan gran.
EDWARD O. WILSON, Harvard Magazine (1984)

Lecologia socupa de lestudi de la biosfera, juntament amb una gran

diversitat de cincies de la vida i de la terra. Estudiar la biosfera vol
dir estudiar la matria viva, els organismes i lespai que ocupen. Impli-
ca, tamb, preguntar-se en quines condicions ocupen aquest espai i
quines estratgies desenvolupen per adaptar-shi.
La biosfera s, en realitat, una capa relativament prima, ja que la
major part dels ssers vius es concentren, a la terra emergida, en alti-
tuds no superiors als 3 000 o 4 000 metres. Ms amunt les dificultats
sn ms grans: la temperatura s molt baixa, latmosfera es fa ms
enrarida i laigua es congela. Al mar hi ha ms vida a la zona illumi-
nada, fins a 100 o 200 metres de fondria. Ms avall, com que no hi
ha llum, no hi pot haver plantes.
Ara b, fins i tot a les grans profunditats abissals hi ha vida (no
vegetal, s clar), aix com nhi ha als cims ms elevats. Tot i que el
lmit superior de la vegetaci se situa cap als 6 200 metres, alguns petits
insectes que viuen de les partcules de pollen portades pel vent i algu-
nes aranyes que salimenten daquests insectes arriben ms amunt.
Tamb a latmosfera lliure hi ha formes vivents que, normalment, hi El bileg nord-americ Edward O. Wilson
sn arrossegades de manera passiva. Es tracta sobretot de microbis i gr- s conegut per haver estudiat el sistema
mens duna gran diversitat danimals i de vegetals que, a vegades, sn de comunicaci de les formigues i per la
seva tasca en pro de la biodiversitat.
transportats a distncies molt considerables. De fet, cal situar el llindar
superior de la biosfera a lestratosfera, a uns 15000 metres daltitud, a
sota mateix del lmit inferior de la capa doz, que s la que protegeix
Chimaera monstruosa, peix que viu a
els ssers vius de les radiacions ultraviolades provinents del Sol.
les profunditats abissals.

8 www

Charles R. Darwin (1809-1882) s lautor
de la primera formulaci completa de la
teoria de levoluci, Lorigen de les
espcies, publicada lany 1859.
UNITAT 1
1.1. Lorigen de la biosfera: levoluci biolgica
Si b cada cop coneixem amb ms detall la naturalesa cellular i mole-
cular dels ssers vius i els diferents aspectes del seu organisme (la
fisiologia, la gentica), ens resulta ms difcil conixer com sha
originat la vida i com ha arribat a ser tal com la coneixem en lac-
tualitat.
Tanmateix, els fssils i els estudis de geologia histrica, com tam-
b ms modernament els coneixements de bioqumica i gentica deri-
vats de lanlisi molecular dels ssers vius, ens illustren sobre la
histria de la vida, per b que determinats fenmens relacionats amb
el passat de la vida sn, pel fet de ser histrics i remots, irrepetibles
i, per tant, no comprovables amb els mateixos criteris i procediments
de verificaci usats en les cincies experimentals. Per aquesta ra, algu-
nes qestions relatives a lorigen de la vida continuen sent objecte de
controvrsia, si b molts altres aspectes saborden des duna perspec-
tiva experimental. En qualsevol cas, per, la cincia de la biologia es
fonamenta en la teoria de levoluci biolgica den que fou formu-
lada per Charles R. Darwin en la clebre obra Lorigen de les espcies,
publicada lany 1859.
2. La biodiversitat
A la biosfera hi ha milions despcies diferents dssers vius. Nhan
estat descrites un mili i mig, per es calcula que nhi deu haver
entre 5 i 30 milions. De la biologia de la major part daquestes
espcies en sabem ben poca cosa, per el problema ms greu s que
lactuaci humana nest incrementant considerablement la veloci-
tat dextinci.
El modern concepte de biodiversitat, popularitzat a partir de la
dcada de 1980 pel naturalista nord-americ Edward O. Wilson, fa
referncia a la diversitat de la vida i, ms concretament, a la variabi-
litat dels organismes vius (plantes, animals, microorganismes) i dels
complexos ecolgics dels quals formen part.
Encara que el mot biodiversitat sutilitzi sovint per referir-se a les
espcies diferents que viuen en un indret determinat, lelement defi-
nidor del concepte de biodiversitat s el de la riquesa gentica. Cal
preservar aquesta riquesa perqu s el fruit dels milers de milions danys
devoluci biolgica sobre el planeta i perqu constitueix la reserva
natural que ens permet obtenir els recursos naturals necessaris per fer
front als nous reptes.
La biodiversitat s patrimoni com de la humanitat. En els seus
aspectes econmics la biodiversitat t un valor de consum directe, un
valor recreatiu i un valor productiu, per, com que no s inesgota-
ble, cal atribuir-li tamb un valor dexistncia i un valor ecolgic.
9
 D O C U M E N T S
Els cinc regnes de la natura

Actualment, tota la biodiversitat existent es classifica en cinc regnes. Aquesta

divisi remarca la diferncia entre els procariotes (regne de les moneres) i els
eucariotes (animals, plantes, fongs i protoctists). Les moneres es consideren els
avantpassats de tots els ssers vius.
Tradicionalment, els ssers vius eren classificats en plantes i animals. Aques-
ta concepci es va convertir en insuficient per diverses causes. Per exemple, la
microscpia va fer repensar la classificaci tradicional, ja que a partir del se-
gle XVII es va fer innegable que, fora de labast de les nostres mirades, existien
molts ssers vius gaireb inclassificables amb aquell esquema. En el segle XIX es
van fer ms clares les diferncies que separen els bacteris o els fongs de la resta
dorganismes, i van comenar a sorgir propostes de nous regnes per englobar-los.
La teoria evolucionista i els descobriments dels paleontlegs van fer pensar que Ernst Haeckel (1834-1919) propos la
les classificacions correctes shavien de basar en les relacions evolutives de les esp- creaci dun tercer regne per separar les
cies, s a dir, en les filognies de la vida a la Terra. plantes i els animals dels organismes ms
primitius, que anomen protists.
Ernst Haeckel, bileg evolucionista alemany, va proposar lexistncia dun ter-
cer regne, el dels protists o organismes ms primitius, que va reconixer com els
antecessors dels altres dos regnes. El mateix Haeckel va establir, dins del regne
dels protists, el grup de les moneres per singularitzar els organismes sense nucli
cellular: els bacteris. Lany 1937, Edouard Chatton va proposar la utilitzaci
del terme procariota per identificar cianofcies i bacteris possedors duna
estructura cellular simple (sense nucli, ni mitocondris, ni cloroplastos, etc.) i el
terme eucariota, que engloba la resta de formes vivents, lestructura cellular de
les quals, molt ms complexa i evolucionada, inclou la presncia de nucli i org-
nuls tpics, com ara mitocondris o cloroplastos.
Aquesta divisi entre procariotes i eucariotes es va generalitzar, i actualment
ha estat acceptada com la ms gran discontinutat evolutiva que pot observar-se
en el mn actual. La classificaci actual divideix la natura en cinc regnes. Va
ser proposada lany 1959 pel bileg nord-americ Robert Whittaker i ha estat
molt difosa, entre altres, per Lynn Margulis. Els cinc regnes sn els segents: les
moneres, els protoctists, els fongs, les plantes i els animals.
Lambient daquest guiser, que es troba
al Parc Nacional de Yellowstone, als
Regne de les moneres Estats Units, constitueix un ecosistema ric
Comprn els bacteris i les anomenades algues cianofcies o cianobacteris, en moneres, algunes de les quals donen
que en realitat sn un tipus de bacteris. Representen els organismes ms antics aquestes coloracions.
(amb restes fssils de ms de 3800 milions danys dantiguitat). Les seves
cllules sn procariotes, s a dir, sense nucli diferenciat i amb una estructu-
ra ms senzilla que la de les cllules eucariotes, respecte a les quals tamb sn
ms petites. Hi ha moneres auttrofes i hetertrofes, i els seus rgims alimen-
taris sn dall ms variats. Els arqueobacteris, un peculiar grup de bacteris,
sembla que sn ms antics que la resta i podrien constituir un regne a part.
Les moneres han senyorejat la Terra durant la major part de la histria del
planeta. En lactualitat, comparteixen els hbitats amb els organismes euca-
riotes, i tot i que continuen predominant arreu, ho fan especialment en els
hbitats ms extrems, on els eucariotes no poden viure.

10

La biloga Lynn Margulis ha defensat
i difs la divisi dels organismes en cinc
regnes.
UNITAT 1
Regne dels protoctists
Shi inclouen els protozous i les algues. Les cllules sn de tipus eucariota, com
ara les dels fongs, les plantes i els animals. Antigament, sanomenaven protozous
els organismes unicellulars provets de cilis o flagels, i tamb les amebes i orga-
nismes similars, i sestudiaven com un grup ms danimals. Sn protoctists, per
tant, els paramecis, les vorticelles, etc. Laltre gran grup de protoctists sn les
algues, tant les unicellulars com les multicellulars. Aquestes ltimes, per, no
tenen autntics teixits, sin ms aviat masses de cllules que interaccionen poc
entre si, encara que alguns fefits (algues brunes), com ara els sargassos, tenen
un desenvolupament i una complexitat ms grans.
Mentre que la major part dels protozous sn hetertrofs, les algues sn aut-
trofes (encara que hi ha moltes formes secundriament hetertrofes). En realitat,
el regne dels protoctists es defineix per exclusi. El concepte de protoctist va ser
proposat lany 1956 i engloba aquells eucariotes que no es desenvolupen ni a
partir de blstules (no sn, per tant, animals), ni a partir dun embri (tam-
poc no sn plantes), ni a partir despores. Els seus hbitats sn fora variats.
Regne dels fongs
Les aproximadament 70000 espcies de fongs conegudes actualment es caracte-
ritzen pels seus filaments de cllules o hifes que formen un miceli. En una fase
o altra es reprodueixen per espores. Sn organismes de nutrici hetertrofa. De
moment, la seva histria evolutiva no s gaire coneguda (els fongs fssils ms antics
sn del devoni, de fa uns 400 milions danys, i estan ntimament relacionats
amb restes vegetals igualment fossilitzades). Habitualment, sn terrestres.
Regne de les plantes
Les plantes sn organismes pluricellulars auttrofs. Les seves cllules presenten
una paret cellular de cellulosa i formen teixits i rgans diversos, amb un
important grau despecialitzaci. Comprenen, pel cap baix, unes 500000 esp-
cies. Soriginaren a partir dels clorfits o algues verdes, i es divideixen en bri-
fits o plantes no vasculars (molses i afins) i traquefits, plantes vasculars amb
teixits conductors (xilema i floema).
Regne dels animals
Els animals sn organismes pluricellulars hetertrofs. Les seves cllules estan
tamb especialitzades en teixits diversos. Tenen rgans i sistemes drgans. Quan
es reprodueixen sexualment (per anisogmia), es desenvolupen a partir duna
blstula, la qual origina, per divisi del zigot, un embri, que, en crixer, for-
ma lindividu adult diploide. Les restes animals fssils ms antigues tenen al vol-
tant duns 700 milions danys. Tots els flums danimals actuals (i molts altres
dextingits) estaven ja representats en comenar els temps paleozoics.
Els virus no sinclouen en cap dels cinc regnes anteriors. La seva estructura no
cellular no es correspon amb la de cap dels seus representants. Es pensa que es
podrien haver originat per fragments dcids nucleics escapats de cllules. Molt
probablement estan ms emparentats amb les cllules de les quals provenen que
entre ells.
11
 3. Els factors ambientals
i ladaptaci

El resultat de tants milions danys devoluci s una biosfera consti-

tuda per ssers vius adaptats al medi on viuen. Ladaptaci s lade-
quaci dels organismes a lambient on viuen. Aquesta adequaci, fruit
de la selecci natural i, per tant, qesti de supervivncia, afecta tant
les seves caracterstiques anatmiques (de forma), com les fisiolgiques
(de funcionament) i les etolgiques (de conducta). Si el talp est adap-
tat a la vida subterrnia, amb les extremitats anteriors excavadores i
amb els rgans dels sentits modificats, i el peix ho est a la vida aqu- Black-bass o perca americana. Les
tica, amb la forma hidrodinmica, la bufeta natatria, la lnia lateral espcies biolgiques estan sotmeses a
que li permet captar la composici qumica de laigua, etc., s perqu contnues pressions ambientals. A
vegades sen surten i expandeixen la seva
aquesta manera de ser els ha perms de sobreviure i colonitzar aquells
rea de distribuci. Si no s aix, entren
hbitats i deixar-hi descendents. en regressi i poden arribar a extingir-se.
Ladaptaci no s, per, gens esttica, sin que es dna contnua- A lexpansi dunes espcies en detriment
ment. Si lambient canvia, cal adaptar-shi de nou. Qui ho aconsegueix dunes altres hi contribueix lsser hum,
quan, com en el cas del black-bass,
prospera i continua deixant-hi descendents; qui no ho aconsegueix esta-
introdueix espcies noves en rees en les
r abocat al desastre encara que en el passat la seva ascendncia hagi quals no vivien.
estat abundant. Si apareix un ambient nou (una illa emergida desprs
duna erupci volcnica, un prat all on el foc ha cremat el bosc, etc.),
molts pugnen per installar-shi. Noms
aquells que poden adaptar-se o que ja
estan adaptats a aquelles determinades
condicions ambientals ho aconsegueixen.
Per exemple, per qu als marges dun
estany en un terreny a poca altitud hi ha
tanta exuberncia de canys i de vegetaci
emergida i no nhi ha, en canvi, a les ribes
dun llac dels Pirineus? Perqu el llac est
gelat durant tot lhivern i el gla dificul-
ta la presncia de plantes daquell tipus a
les vores.
Tampoc no sha de caure en lexagera-
ci de pensar que tot s adaptaci. Molts
carcters sn, de fet, indiferents. Ser cec
no t res de bo ni per al talp, per pot
ser que per a aquest animal no represen-
ti cap problema ser-ho i, en canvi, en lam-
bient en el qual viu li resultaria ben dif-
cil de mantenir els ulls nets.
Leficincia en laprofitament de les diferents
longituds dona de la llum explica la zonaci
horitzontal de les algues del fons mar i, de
retruc, la dels organismes que en depenen.

12
 UNITAT 1

3.1. Els ecosistemes

En realitat, els ssers vius sadapten tamb els uns als altres perqu no
viuen allats. Els animals, les plantes i els microorganismes de cada
espcie biolgica constitueixen poblacions naturals, estan relacionats
entre si i amb el medi i constitueixen una unitat que sanomena eco-
sistema.
Lecosistema s una unitat funcional constituda per tots els ssers
vius (biocenosi o comunitat) que habiten un lloc determinat, com
tamb pel conjunt total de factors fsics i qumics (factors abitics)
que afecten la vida animal o vegetal daquest lloc determinat (bitop).
s a dir, un ecosistema s, doncs, el bitop ms la biocenosi que lha-
bita, els quals sinterrelacionen mtuament.
El terme ecosistema, proposat pel naturalista Arthur G. Tansley lany
1935, fa referncia a un concepte ampli i subratlla, des de la perspec-
tiva de lecologia, les foroses relacions causals i dinterdependncia a
qu estan sotmesos els ssers vius en el medi natural.
Sn exemples decosistemes un llac, una clapa de bosc o la selva
tropical, per tamb, si b ms reduts, la soca dun arbre o un bas-
sal. Tota la biosfera es pot considerar un ecosistema nic, per a efec-
tes destudi s clar que conv dividir-la en unitats naturals. De fet,
per, un ecosistema s ms que una unitat en lespai o una unitat de
funcionament; un ecosistema s, amb paraules de Tansley, una crea-
ci mental que ens permet imaginar fronteres entre aquest ecosistema
i la resta de lunivers.

Lecosistema s una unitat funcional de

la natura. Shi poden distingir dues
parts: la biocenosi i el bitop. La
primera la formen tots els organismes
(animals, plantes i microorganismes)
que habiten un lloc determinat, mentre
que el segon s el conjunt de factors
fsics i qumics que integren lambient
en qu viuen els organismes.

3.2. Els factors abitics

De les relacions mtues i de lestudi dels ssers vius dun ecosiste-

ma ens nocuparem en les unitats didctiques segents, mentre que
ara estudiarem els factors abitics. Els principals factors ambientals
que cal considerar en un ecosistema sn la llum, la temperatura i
la humitat o disponibilitat daigua. En determinats ecosistemes sn
tamb factors molt importants la salinitat, la pressi i la naturalesa
del sl.

13
 4. La llum i ladaptaci
La llum t una influncia decisiva en la dis-
tribuci de les plantes, ja que els s neces-
sria per fer la fotosntesi. Els vegetals,
doncs, noms viuen als indrets illuminats.
Per aix, en el medi aqutic tan sols hi ha
vegetaci en lanomenada zona ftica, que
s la zona en la qual arriba la llum. Segons
que laigua sigui trbola o transparent,
aquesta zona assoleix una profunditat mit-
jana de 80 o 100 metres.
En el medi terrestre algunes plantes estan
ben adaptades a viure a ple sol, en zones
ben illuminades. s el cas, per exemple, de
Els vegetals que regulen la floraci per la
la farigola i del roman. Daltres, com ara la
variaci del fotoperode sadapten millor
viola i la maduixera silvestres, noms pros- que els que ho fan per la temperatura,
peren en ambients ombrvols, sota la cober- ja que aquesta t variacions irregulars.
ta protectora daltres vegetals. Si aquesta coberta desapareix, les con-
dicions de vida esdevenen difcils i poden arribar a desaparixer.
La llum t una influncia decisiva en molts aspectes de la vida de
les plantes i dels animals. Aquesta influncia es manifesta en molts casos
a travs del denominat fotoperode. Sanomena aix el lapse diari dho-
res de llum (en contraposici amb les de fosca). Tret de lequador, aques-
ta durada relativa del dia i de la nit varia al llarg de lany, variaci que
s percebuda, per mitj de sistemes moleculars sensibles com ara els
Cicle fenolgic dun moix, el qual
fitocroms, pels organismes, els quals hi adapten el seu cicle biolgic. mostra la relaci entre els factors
La brotada, la floraci, la caiguda de la fulla, la germinaci i altres climtics i les variacions estacionals de la
aspectes de la vida de les plantes estan determinats pel fotoperode. Els fisiologia i la conducta daquest animal.
animals regulen lactivitat diria
segons la llum: nhi ha que sn Conducta
Augment del consum daliment
crepusculars o nocturns; daltres,
en canvi, plenament dirns. La Conducta gregria
Pr
im

hivernal Fisiologia Inquietud nocturna

rn

variaci de la lluminositat di-

av
ve

er
Hi

ria o fotoperode contribueix a

la regulaci daspectes tan im-
portants de la seva vida com s Migraci cap
Muda
ara la migraci, la reproducci, al nord
Migraci cap
la muda, etc. al sud Acumulaci
Acumulaci
Sanomena fenologia la bran- de greix
de greix Elecci del
ca de lecologia que estudia Inquietud
territori
Regressi de Desenvolupament
la relaci entre la llum, i al- nocturna
les gnades de les gnades
Ta

tiu

Cant, formaci
r

tres factors climtics, i la mani-

do

Es

de parelles
r

Augment del consum

festaci estacional en plantes i daliment
i aparellament
animals de carcters dadap- Cura de la prole
taci peridica.

14
 UNITAT 1

La major part de les plantes responen a

un fotoperode exacte. Les plantes de dia Plantes de dia llarg Plantes de dia curt
llarg floreixen quan els dies sallarguen,
0 11 24 0 12 24
a la primavera, en concret quan les hores
de llum superen els valors indicats en la Raigrs itali Lleterola
illustraci. En canvi, les plantes de dia 0 13 24 0 14,5 24
curt responen a lescurament del dia de
Espinac Crisantem
finals destiu i tardor; la lleterola, per 18
exemple, floreix quan el dia t menys de

Hores de llum al dia a 50 de latitud

12 hores de llum. Per com que la
durada del dia depn de la latitud, una 15

planta que floreix quan el dia sescura

fins a noms 11 hores ho far a loctubre
si es troba a 50 de latitud. Si la mateixa
planta es trobs a 20 de latitud, la seva
10
floraci es retardaria fins al desembre.

Equinocci de Equinocci de
primavera tardor

e
ge re

e
e

br

br
br
er
se 1

se 1
b

br
l
g

ril

ny
ne

lio

os

m
de 2

de 2
m

m
m
ar

ai
br

tu
ab

ve
ju

ag

te
m

ju
fe

oc

no
se
Hivern Primavera Estiu Tardor

D O C U M E N T S
Les zones del medi mar

Pel que fa a les condicions fsiques que influeixen sobre la vida dels organis-
mes, el mar es pot dividir en una zona nertica i una zona ocenica.
La zona nertica, daiges relativament poc profundes, est situada
damunt de la plataforma continental. Ben illuminada, es beneficia dels
corrents marins i del moviment de les ones que, sovint, en topar amb el fons
remouen les aiges i fan pujar cap a la superfcie, all on hi ha el fitoplnc-
ton, els nutrients. En conseqncia, s una zona sovint rica en vida.
La zona ocenica s la que est situa-
da ms enll de la plataforma, la zona
Zona nertica Zona ocenica de mar obert. Es pot dividir, vertical-
Fondria
(m) ment, en tres subzones: ftica, batial
Plncton ica
ft i abissal.
na
Zo tia l
La zona ftica s la zona superficial
200 ba
ona illuminada (entre 50 i 200 m de pro-
Z
2 000 Bentos a l funditat). s la zona productora. Per
Ncton iss
ab
n a sota, tots els organismes depenen, duna
Zo
4 000 manera o altra, del que cau des daquest
nivell. All on acaba la zona ftica,
10 000 comena la zona batial, fins ms enll
de la base del tals continental. A pro-
Plataforma Tals Plana Zona Fossa
continental continental abissal hadal ocenica funditats superiors als 3 000 m comena
la zona abissal, que, tanmateix, no exis-
teix al Mediterrani occidental.

15
 5. La temperatura i ladaptaci
La temperatura influeix duna manera molt important en la vida dels
organismes. En general, la vida activa noms s possible en la franja
compresa entre pocs graus sota zero i 50 C. Si les temperatures super-
en aquests lmits, es pot produir la mort per congelaci o per desna-
turalitzaci de les protenes.
En el medi terrestre lamplitud trmica que han de suportar els orga-
nismes s gran. Les roques i laire sescalfen i es refreden amb facili-
tat; en canvi, en el medi aqutic les oscillacions sn molt ms estre-
tes, perqu la capacitat calorfica de laigua s elevada. El fet que lai-
gua tingui una densitat mxima a 4 C fa que mars i estanys profunds
es gelin noms en superfcie, ja que al fons sacumula aigua lquida a
uns 4 C. Aix, ni que sigui a temperatures ambientals molt baixes, la
vida continua sota la superfcie gelada.
Moltes plantes, per exemple els pollancres, els roures o els pltans
(arbres caducifolis), resisteixen els canvis de temperatura reduint o in-
terrompent lactivitat, la qual cosa es tradueix en la caiguda de les
fulles quan arriba el mal temps, normalment a lhivern. Per en el cli-
ma mediterrani molt sovint la pitjor situaci es dna a lestiu, ja que
lelevada temperatura i la manca daigua comporten aleshores un greu
perill de dessecaci. Per aquest motiu, algunes plantes, com ara les
estepes o la mula o lleterassa, perden les fulles a lestiu.
En poques desfavorables les parts aries daltres plantes, davant
duna combinaci de factors adversos, moren. Sota terra, per, hi que-
da un bulb o un rizoma viu que brotar quan les condicions ambien-
tals millorin.

Algunes plantes resisteixen els canvis de

temperatura reduint lactivitat. La
lleterassa (a la illustraci de dalt) perd
les fulles a lestiu per adaptar-se a la
sequera; en canvi el faig
(a la illustraci de lesquerra)
les perd quan arriba la tardor per
adaptar-se a les baixes temperatures
de lhivern.

16
 UNITAT 1

Alguns ocells, com ara les grues de la

fotografia, quan arriba la tardor migren Els animals, grcies a la seva mobilitat, disposen destratgies ms
a zones amb condicions climtiques ms
variades per fer front a temperatures i altres condicions desfavorables.
favorables. A la primavera, repeteixen el
viatge en sentit invers.
Molts disposen dun pelatge dhivern, ms gruixut i allant, sota el
qual acumulen greix. A ms, es busquen un cau, samaguen sota terra
o busquen lombra dels arbres, per exemple.
Els animals es distingeixen entre els que tenen la capacitat de regu-
lar la temperatura del seu cos (homeoterms), com ara les aus i els
mamfers, i aquells en qu la temperatura corporal depn de la tem-
peratura ambient (poiquiloterms), per exemple els rptils. Aquests
ltims, doncs, necessiten prendre el sol per escalfar-se i ser actius,
mentre que quan fa fred, inevitablement, estan inactius.
s ben cert, encara que no sempre prou elegant, que una bona
manera de defensar-se s fugir. De fet, molts animals presenten estra-
tgies daquest tipus: desaparixer quan arriba el mal temps. Aques-
ta desaparici pot consistir a disminuir fins a lmits molt baixos, dins
la protecci dun bon amagatall, el metabolisme o lactivitat biolgi-
ca, en una vida latent (letargia). Aix passa quan arriba lestaci des-
favorable, que tant pot ser lhivern hibernaci com lestiu; aquest
s el cas de la diapausa estival de molts insectes mediterranis, que estan
en fase de reps (pupa o crislide) fins que no arriben les pluges de
tardor.
Ara b, la migraci s potser la manera ms expeditiva, i literal-
ment ms exacta, devitar les poques desfavorables fugint. La migra-
ci consisteix en el desplaament, a la tardor, sovint en grups nom-
brosos, des duna rea de cria fins a una zona ms benigna, dhiver-
nada (a vegades a milers de quilmetres de distncia). En comenar
la primavera es repeteix el viatge en sentit invers.

17
 D O C U M E N T S
Anguiles i salmons: els grans migradors

Desprs danys i anys dinterpretacions inversemblants, lany 1925 el natu-

ralista dans Johannes Schmidt aclar amb les seves recerques els principals
trets del fantstic cicle biolgic de les anguiles. Languila s un peix cat-
drom, s a dir, viu als rius i va a reproduir-se al mar. Un cop han arribat
a la maduresa sexual, les anguiles que viuen en les aiges continentals dEu-
ropa i del nord dfrica es desplacen en grans grups cap a la zona central de
lAtlntic. Aqu, a la regi del mar dels Sargassos i a una fondria superior
als 500 metres, efectuen, a finals dhivern i desprs de mig any de viatge, la
posta (prop de 10000000 dous per femella). Desprs daquest viatge exte-
nuant, els adults moren. Dels ous fecundats en neixen uns petits alevins que
es transformen en unes estranyes criatures amb aspecte com de fulla aplata-
des i transparents duns quants centmetres de longitud i tan diferents dels
adults que van ser anomenats leptocfals ja que es creia que eren una esp-
cie completament diferent.
Un cop ja transformades en angules amb ulls i cos cilndric aquelles cria-
tures emprenen un viatge extraordinari que les conduir a travs dun itine- Les anguiles viuen als rius, per es
reprodueixen al mar. Un cop adultes, es
rari de tornada invers al dels seus pares i afavorit pel corrent del golf cap als
desplacen cap al mar dels Sargassos, on
rius europeus i els del nord dfrica, on arribaran uns tres anys desprs dha- crien.
ver nascut. Prop ja de la costa, les que romanen prop de les desembocadures
esdevenen mascles, mentre que les que remunten riu amunt (a finals de la tar-
dor, i sempre de nit) seran femelles. Quatre o cinc anys desprs, potser fins i
tot deu, aquestes femelles baixen riu avall i en la seva desembocadura es reu-
neixen amb els mascles per dirigir-se cap al mar dels Sargassos.
Per la seva banda i al contrari de les anguiles els salmons sn peixos an-
droms; s a dir, viuen al mar i van a reproduir-se a la capalera dels rius. El
salm atlntic viu a les aiges fredes de la plataforma continental de lAtln-
tic Nord (per damunt dels 30 de latitud N). Quan tenen quatre o cinc anys
Els salmons viuen al mar i van a
de vida, els adults es dirigeixen cap a les desembocadures dels rius europeus i reproduir-se a la capalera del riu
nord-americans, on solen arribar just al final de lestiu, quan sinicia la seva on van nixer.
maduraci sexual. En aquest desplaament de milers de quilmetres els sal-
mons sorienten tal vegada per la posici dels astres, per un cop sapropen a la
costa sn els estmuls olfactius els que els permeten localitzar el riu on van ni-
xer. Un cop han ajustat la concentraci salina dels seus teixits a les condicions
osmtiques del nou medi, mascles i femelles remunten riu amunt.
Aleshores, es nodreixen de les seves reserves i neden i salten activament
per salvar tota mena dobstacles (per no, s clar, les preses dels embassa-
ments, que requereixen la construcci descales salmoneres que els puguin
facilitar el pas). Finalment, arriben als fresers del curs alt del riu. All la
femella, al comenament de lhivern, efectua la posta apressada pels mascles,
que rpidament la cobreixen amb la seva lletada. Desprs, la gran majoria
dels adults moren esgotats (les seves restes, per, nodriran de vida les aiges).
Els alevins que neixen dels ous fecundats es transformen en salmons en el
mateix riu, on romanen potser ms de dos anys fins que inicien el viatge cap
a lAtlntic Nord.

18

En el medi terrestre, a vegades la
disponibilitat daigua s molt escassa. Les
plantes crasses poden sobreviure als
deserts grcies a laigua que acumulen
a les tiges, sovint esfriques.
La fecundaci de les granotes no sesdev
per cpula, sin que s externa. La
fecundaci interna daltres animals, en
canvi, permet que sindependitzin de
laigua i s, per tant, una adaptaci al
medi terrestre.
UNITAT 1
6. Laigua i ladaptaci
En el medi terrestre laigua pot arribar a ser molt escassa i aleshores
s un factor limitador per a lexistncia dels ssers vius. Per aix, els
ssers vius de les zones rides tenen caracterstiques que els permeten
sobreviure amb la poca aigua que tenen.
Les plantes crasses o suculentes, com ara els cactus, acumulen lai-
gua a les tiges, sovint esfriques, i, freqentment, tenen les fulles redu-
des a espines. Daquesta manera limiten al mnim la superfcie deva-
poraci per on sescapa laigua (lesfera t, proporcionalment al seu
volum i en comparaci daltres formes geomtriques, una superfcie
mnima). A ms, els estomes de les tiges daquestes plantes sobren per
permetre lintercanvi de gasos noms a la nit, quan fa menys calor, i
queden tancats durant el dia.
No tan extrema, per igualment til per conservar laigua, s la-
daptaci dels vegetals xerfits, com ara lalzina, lolivera, el roman i
moltes altres plantes mediterrnies comunes. Els xerfits tenen les fulles
petites, de coberta dura, ms aviat seca i amb pocs estomes. Sovint el
revers de la fulla, que s on ms abunden els estomes, est recobert
dun borrissol de pls que entorpeix la sortida de vapor daigua.
En canvi, els vegetals que viuen en ambients de molta humitat, com
ara els de linterior de les selves plujoses, tenen les fulles grosses, ten-
dres i primes, i sovint aquestes fulles acaben en una punta per on
degota laigua. Moltes plantes considerades dinterior, de les que es
venen a les floristeries per tenir a casa, tenen aquest origen, tal com
testimonien les seves formes.
Molts lquens i algunes molses suporten condicions de sequera extre-
ma i en tenen prou amb la humitat atmosfrica que capten. Ara b,
la seva activitat queda limitada als moments en qu laire atmosfric
presenta prou humitat.
Pel que fa als animals, molts presen-
ten un tegument ms o menys gruixut
per evitar prdues excessives daigua,
sovint protegit per cutcules o exosque-
lets de quitina (com en els insectes) o
amb formacions epidrmiques diverses:
pls, plomes, escates, etc. La fecundaci
interna de molts animals i el tipus dous
dels rptils i de les aus sn estratgies
degudes en bona part a ladaptaci a
medis terrestres que sn pobres en aigua.
Per la seva banda, els animals hipogeus,
que viuen sota terra, hi troben un
ambient molt ms uniforme, amb tem-
peratures no tan extremes i molta menys
sequera que a la superfcie.
19
 A C T I V I T A T S
1.1. A les illes Balears (sobretot als illots costaners) shi han trobat sar-
gantanes diferents de les de la pennsula Ibrica. Totes les sargantanes
de les Balears deriven de la sargantana peninsular Podarcis muralis.
Actualment saccepta que a les illes Balears hi ha dues espcies dife-
renciades: lespcie Podarcis lilfordi, a la zona de Mallorca i Menorca,
i lespcie Podarcis pityusensis, a la dEivissa i Formentera. Tenint en
compte aquest fet, respon a les preguntes segents:
a) Fa uns sis milions danys, durant el plistoc, el territori corres-
ponent a les Balears estava unit a la pennsula Ibrica. Quina mena de
sargantanes hi havia? Raona la resposta.
b) En separar-se aquell territori, es van formar les actuals illes Ba-
lears i els illots abundants que les circumden, on van quedar molts
grups de sargantanes sense possibilitat dencreuar-se entre ells. Quin
efecte ha tingut aquest fet en levoluci daquests grups?
c) Moltes daquestes sargantanes presenten adaptacions a diferents
hbitats. Per quin mecanisme han aparegut aquestes adaptacions?
d) Exposa una hiptesi que expliqui per qu determinades pobla-
cions de sargantanes balears sn negres. Sargantana de lespcie Podarcis lilfordi.

1.2. Les fotografies de sota mostren laspecte estiuenc i hivernal duna

fageda. Fes una relaci de les adaptacions que les plantes i els animals
que hi viuen han de presentar a les particulars condicions ambientals
(de temperatura, llum, etc.) i als seus canvis. Posan exemples.

20
 UNITAT 1

1.3. Explica per qu la vegetaci de la llacuna de la fotografia de

lesquerra presenta un aspecte tan diferent de la vegetaci del llac
que hi ha a la fotografia de la dreta. Comenta, a ms, les diferents
condicions ambientals que afecten els animals que hi viuen. Posan
exemples.

1.4. Amb relaci als ecosistemes marins, respon a les preguntes

segents:
a) Quins sn els factors abitics ms decisius pel que fa a la distri-
buci dels organismes?
b) En quina zona de la mar sn ms abundants els herbvors?

1.5. Fes un treball de recerca bibliogrfica sobre el fotoperode de les

plantes. Estructural de la manera segent:
Introducci, concepte i descripci del fenomen.
Primera part: la fenologia (inclou-hi un petit calendari fenolgic
relatiu a algunes plantes cultivades comunes).
Segona part: el fotoperode i els animals (canvis de conducta i
daspecte relacionats amb la llum).
Tercera part: els mecanismes interns (fitocrom i rellotges bio-
lgics).

1.6. Explica i argumenta si els aspectes segents tenen o no carcter

adaptatiu:
a) La morfologia de les plantes crasses o suculentes.
b) La morfologia de la fulla de lalzina.
c) El fet que els ous dels ocells estiguin recoberts duna closca.
d) La caiguda de les fulles dalguns arbres en arribar lhivern.
e) El fet que algunes plantes tinguin bulb.
f ) Les migracions.
g) La prdua de les fulles a lestiu, en el cas de la lleterassa.
h) Lexistncia de la bufeta natatria en els peixos.

21
 1.7. El grfic nmero 1 indica la variaci de la lluminositat al llarg de
lany a linterior dun alzinar i a linterior dun bosc de fulla caduca.
Digues:
a) Per qu a linterior de lalzinar la lluminositat s gaireb constant
tot lany?
b) Per qu en laltre cas disminueix tant la lluminositat durant la
primavera i lestiu? Posa un exemple de bosc de fulla caduca.

1.8. El grfic nmero 2 indica la variaci de la temperatura un dia

destiu a linterior i lexterior dun alzinar. Comentan les diferncies i
explica les conseqncies daquest fet sobre la vida dels animals i les
plantes.

1.9. En les proximitats dun determinat bosc mediterrani, els ocells

ms abundants a la primavera sn el gafarr, el rossinyol i el tallarol
capnegre, i en canvi, a lhivern, els ms abundants sn el pardal de
bardissa, el pit-roig, el gafarr i el tallarol capnegre. Digues quins
daquests ocells sn sedentaris i quins sn migradors.

1.10. Qu fan els animals per superar el fred?

1.11. Mitjanant una trampa de llum cap a la qual se

1 Bosc de fulla caduca
senten atretes, hem mesurat el nombre de papallones Alzinar
nocturnes al llarg dun any en un punt de la serra de % lluminositat
Collserola, proper a la ciutat de Barcelona. Els resul- 100
tats sn els que et mostra el grfic nmero 3. 80
60
a) Explica aquestes oscillacions, s a dir, labundn- 40
cia a la primavera, la davallada a lestiu, la pujada un 20
altre cop a la tardor
10
b) On sn les papallones a lhivern?
5

1.12. Explica els trets caracterstics (morfolgics, 2

metablics, reproductors i dhbitat) de cadascun dels
cinc regnes en qu es classifiquen els ssers vius. Gen. Febr. Mar Abr. Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.

2 Interior 3 Nombre de papallones

Exterior
C

40

30

20

10

0 3 6 9 12 15 18 21 24 h Gen. Febr. Mar Abr. Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. Gen.

22
 UNITAT 1

7. La biogeografia
7.1. Les rees de distribuci

R E C O R D A El clima i la topografia expliquen bastant b la distribuci dels ani-

La biogeografia permet dividir la super-
fcie terrestre en una srie de zones o
regnes biogeogrfics, caracteritzats per
una fauna i una flora prpies. Aquests
regnes es divideixen en subregnes i en
regions. Els regnes biogeogrfics terres-
tres sn els segents: holrtic (palertic
+ nertic), etipic, neotropical, oriental
i australi.
C M
mals i de les plantes. Cada espcie t una rea de distribuci (o dis-
persi) que s el seu lmit biogeogrfic o porci de terra o daigua en
qu s present. La biogeografia estudia les rees de distribuci dels
ssers vius.
Gaireb mai, per, una espcie no s present arreu on podria viure.
Per exemple, lfrica central i el Brasil tenen condicions ambientals
similars, per mentre que a la primera hi ha, posem per cas, lleons
i elefants, al Brasil hi ha, en canvi, mones aranya i tapirs. Per qu? El
fet s que lestudi de la biogeografia ha de tenir en compte levoluci,
s a dir, el passat, i en lexemple concret que acabem desmentar de
la diferncia de fauna entre el Brasil i lfrica cal tenir en compte la
histria de les faunes mesozoica i cenozoica i la barrera geogrfica que
supos lexpansi de loce Atlntic.

A N
Groenlndia

Cercle Polar rtic

Islndia

Palertic
Nertic

Illes
Canries
Trpic de Cncer
Oriental
Illes Illes Hawaii
Etipic Filipines
Nova
Equador Illes
ndies Guinea
Orientals Galpagos
Bali Lombok Neotropical
ce
lla

Madagascar
Wa

Austral i Trpic de Capricorn

de
ia
Ln

Nova
Zelanda
}
Nertic Oriental Tasmnia
Holrtic C M
Palertic Australi
0 2000 km
Etipic Neotropical
A N
Els regnes biogeogrfics.
Lextensi de les rees de dispersi s molt variable. Lextrem supe-
rior s el daquelles espcies lrea de distribuci de les quals comprn,
de fet, tot el mn. Aquestes espcies sanomenen espcies cosmopo-
lites. En sn exemples, entre altres vegetals, el canys i lortiga i, entre
els animals, la mosca comuna, lliba o lguila pescadora. Precisament
alguns daquests darrers exemples animals ens ajuden a comprendre

23
 que el concepte drea de distribuci no guarda precisament relaci
amb labundncia o densitat de les poblacions. Una espcie pot tenir
una rea de distribuci ben extensa fins i tot ser cosmopolita i, en
canvi, estar representada per noms uns quants exemplars.
Les rees de distribuci no cosmopolites es poden classificar en con-
tnues i disjuntes. Sn contnues aquelles que, com per exemple la
del porc esp, sestenen a travs duna regi de forma continuada, sen-
se salts ni discontinutats. En canvi, les rees disjuntes sn aquelles
que sn constitudes per dues o ms extensions separades per altres
zones en les quals, malgrat constituir si ms no en ocasions indrets
adequats per a la presncia de lespcie, aquesta no hi habita. s el
cas, per exemple, de lrea de distribuci del gorilla, a lfrica, inte-
grada per dues rees prximes a la selva equatorial del golf de Gui-
nea, entre la Repblica del Congo, el Gabon, Guinea Equatorial i el
Camerun, aix com una tercera dallada i a ms de 1 000 quilmetres
de les anteriors, situada a lfrica central, concretament a la regi dels
llacs i les muntanyes Virunga (que sestenen pels territoris de la Rep-
blica Democrtica del Congo, Uganda i Ruanda).
Mentre que lrea duna espcie cosmopolita s la duna espcie bio-
lgica que ha expansionat fins al lmit el seu territori (a vegades amb
lajut hum, com en el cas de les mosques, les ortigues o les puces),
una rea disjunta illustra que lespcie habitava, en un passat ms o
menys lluny, les zones intermdies que actualment separen els diver- rea de distribuci del porc esp,
sos fragments de lrea, en les quals, tanmateix, sexting, de manera el rinoceront blanc i el gorilla.
que ha acabat per ocuparCnoms M
les zones actuals. Les causes da-
quella extinci a les zonesA inter-
N
mdies poden ser tan diverses
com les espcies en qesti, si b
en la majoria dels casos tenen a
veure amb la variaci geogrfica
del clima, de la vegetaci o en
canvis relatius als depredadors o
a interaccions orgniques que les-
pcie en qesti no ha pogut
superar. En sn exemples les re-
es actuals del gorilla i del rino-
ceront blanc, a lfrica, redudes
per la pressi humana a frag-
ments o petites parcelles disper-
ses. Tal com sabem pels testimo-
nis dels exploradors del final del
segle XIX i del comenament rea de distribuci del porc esp
rea de distribuci del
del segle XX, en el passat lhbitat rinoceront blanc lany 1820 C M
daquestes espcies ocupava una rea actual de distribuci del
rinoceront blanc
rea molt ms extensa i abastava, rea de distribuci del gorilla 0 2000 km
A N
de fet, totes les terres intermdies.

24

Les gencianes
sn espcies de
muntanya.
Parnassius apollo
o papallona apollo.
rea de distribuci
de la papallona apollo.
0 1 000 km
UNITAT 1
Quan sestudia la naturalesa de les flors i la de la fauna
de les altes muntanyes europees, sobserva que sn fora
similars, fins a lextrem que moltes plantes i animals que
considerem propis dels Pirineus es troben tamb als Alps
i als Apenins, a les muntanyes de les illes Britniques o a
Sierra Nevada. A ms, aquests animals i aquestes plantes
es troben tamb, amb molta freqncia, a la tundra del
nord dEuropa. Es tracta dun fenomen fora com i, en
el cas dels vegetals, podem posar com a exemples les gen-
cianes o la bonica llirga o marclic groc (Lilium pyrenai-
cum), una magnfica flor de lis dels Pirineus que tamb s
present en altres muntanyes europees del continent i, fins
i tot, a les de les illes Britniques. En el domini de la zoo-
logia tamb els exemples sn mltiples, per potser el ms
conegut s el de lesplndida papallona apollo.
Totes aquestes rees de distribuci disseminades pels cims
de les principals muntanyes europees i nord-americanes,
com tamb per la zona circumpolar, reben el nom de dis-
juncions boreoalpines i troben la seva explicaci en els
canvis climtics esdevinguts durant les glaciacions del qua-
ternari. Durant el darrer perode glacial, laven del gel i
el fred va impulsar cap al sud moltes espcies prpies de
la tundra i, per tant, adaptades al fred (en el cas, s clar,
daquells individus que aconseguiren de fer-ho, ja que la
resta moriria). Aquells supervivents sanirien refugiant, en el seu des-
cens, en noves terres en les quals aconseguirien sobreviure tot i lem-
pitjorament del clima.
Ara b, al final del perode fred aquestes terres meridionals passa-
ren a ser cada cop ms inhspites (pel fet de ser cada cop ms calen-
tes i ms seques) per a aquelles espcies que con-
tinuaven sent prpies de zones fredes. De mane-
ra que aquells organismes noms van sobreviure
en aquells indrets en els quals, a causa de lal-
titud, el clima es mantenia fred, s a dir, als
cims i a les parts elevades de les muntanyes. Dit
duna altra manera: les parts culminants de les
grans serralades han actuat com a autntiques
illes refugi davant dels canvis climtics. I si, a
ms, tenim en compte que per lacci combi-
nada de la latitud i de laltitud a igual altura el
fred s ms intens a les muntanyes ms septen-
trionals, podem comprendre per qu les esp-
cies que aqu trobem als cims de les muntanyes
viuen entre els 400 o 500 metres sobre el nivell
del mar al nord de Polnia i a les terres baixes,
prcticament fins arran de mar, al nord dEs-
candinvia.
25
 7.2. Endemismes

El cas contrari de les espcies cosmopolites s el de les espcies que

tenen una rea de distribuci molt petita, que noms viuen en una
zona molt restringida. En aquests casos es parla despcies estenco-
res o endmiques o, simplement, dendemismes. Es tracta despcies
especialment vulnerables que necessiten una protecci especial, altra-
ment corren un greu perill dextinci. Despcies desaparegudes per
aquesta causa en tenim molts exemples, com ara el dodo, un ocell de
ms de 20 kg, incapa de volar, que habitava les illes Mascarenyes, a
loce ndic, fins que la cacera abusiva el va extingir lany 1681. Per
la mateixa ra van desaparixer les diverses espcies de moes les ms
grasses de les quals, incapaces de volar, pesaven ms de 200 kg i es
van extingir a Nova Zelanda en poca moderna o, a Madagascar,
lAepyornis maximus, locell ms gros de tots, amb quasi 3 m dala-
da, i que ponia ous de la mida duna pilota de futbol.
Les barreres geogrfiques que delimiten les illes, les altes muntanyes
Ferreret (Alytes muletensis), gripau
o les coves afavoreixen que aquests llocs siguin un dels espais biogeo- endmic de lilla de Mallorca.
grfics on ms abunden els endemismes. Va ser Charles R. Darwin
qui va fer notar labundncia dendemismes a les illes Galpagos, i en
va deduir arguments de pes per a la teoria de levoluci. Per no cal
anar tan lluny, ja que en tenim exemples ben propers.
Algunes vegades les espcies endmiques estan limitades a uns pocs
quilmetres quadrats de superfcie, tal com succeeix amb les sargan-
tanes del gnere Podarcis, les quals habiten als illots costaners de les
illes Balears. Per a les illes Balears hi ha moltes altres espcies end-
miques, com ara el ferreret (Alytes muletensis), un petit gripau que
s exclusiu de les tolles dels torrents de les muntanyes de Mallorca
(descobert lany 1980), i el Myotragus, un bvid nan que hi va abun-
dar fins que es va extingir,
ja en poca prehistrica,
ara fa aproximadament
5 000 anys. Entre les plan-
tes endmiques hi ha les-
tepa joana, el ciclamen
baleric o les boniques
flors del Senecio rodrigue-
zii i de la Paeonia cambe-
sedesii. A les Canries,
entre altres exemples nota-
bles dendemismes, hi ha
un arbre, el drago; la
hubara, un ocell, i el llan-
gardaix gegant o llangar-
daix de Salmor (Gallotia
gallotia), de gaireb 1 m Drago, arbre endmic de les illes
de longitud. Canries.

26
 UNITAT 1

7.3. Fssils vivents

Les redudes rees de distribuci duna espcie endmica poden tenir

dos orgens diferents: pel fet que lespcie shagi originat recentment,
de manera que no hagi tingut temps encara dexpansionar-se, o, con-
trriament, pel fet que lespcie es trobi en regressi o, fins i tot, en
perill dextinci. s a dir, pot tractar-se del
comenament o del final duna histria evolu-
tiva. En aquest segon cas, pot tractar-se duna
espcie molt antiga que en un altre temps havia
tingut una rea de distribuci molt ms gran,
per que no sha pogut adaptar als nous can-
vis ambientals i sha anat extingint fins a que-
dar reduda a la petita extensi actual, el darrer
testimoni duna espcie en via dextingir-se.
Daquestes espcies sen diu espcies relictes
o fssils vivents. Sn testimonis encara pre-
sents de la fauna i de la flora del passat, pot-
ser fins i tot relquies de grups biolgics que
es consideraven extingits. En sn exemples el
celacant o latimria, la tuatara, el nutil i
el lmul o, entre els vegetals, larbre Ginkgo
biloba.
Molts carcters morfolgics del ginkgo
sn considerats fora primitius, com ara
la nervaci amb bifurcacions binries
7.4. Clines i lleis biogeogrfiques
(dicotmica) que mostra la illustraci.

Per la seva banda, els factors ambientals sovint canvien gradualment

al llarg de la geografia. Aquests gradients fan que en la seva adapta-
ci a lambient determinats carcters dels organismes presentin clines,
s a dir, variacions graduals i paralleles al gradient en la intensitat
dun determinat parmetre climtic. Per exemple, un mateix carcter
que en un indret determinat suposa una adaptaci perqu protegeix
del fred ho ser tamb si s una mica ms intens uns centenars de
quilmetres ms al nord, on lhivern s ms dur. En canvi, en una
zona ms meridional, ms clida, la millor adaptaci consistir a pre-
sentar aquell carcter molt disminut.
Tot plegat explica freqents regularitats que salten a la vista quan
sobserva amb atenci la distribuci dels organismes. Algunes daques-
tes regularitats han rebut el nom de lleis biogeogrfiques. De fet, no
tenen la mateixa naturalesa que les lleis de la fsica o de la qumica,
i no sn pas universals; al contrari, admeten molts matisos i excep-
cions. Per si les sabem considerar amb aquesta relativitat, ajuden a
comprendre la natura, perqu ens aporten una mica dordre i de lgi-
ca a la ment, que sovint queda perduda davant la diversitat i lenor-
me complexitat de la natura. Algunes daquestes lleis climtiques sn
la regla de Bergmann i la regla dAllen.

27
 La regla de Bergmann

Les espcies prximes danimals de sang calenta, i tamb les subesp-

cies, quan es diferencien per la grandria, es distribuixen al llarg de
la superfcie terrestre de tal manera que les ms corpulentes habiten
les zones ms fredes. Per exemple, les guineus, les llebres o els par-
dals del sud dEuropa sn ms petits que els dEscandinvia. La ra
daquesta regularitat rau en lavantatge que comporta un augment de El fet que el fennec visqui als deserts
volum en un clima fred, ja que facilita la conservaci de la calor. De africans est relacionat amb la grandria
de la seva cua i les seves orelles, molt
fet, com que el volum dun cos augmenta en proporci al cub de la
grosses respecte al cos, ja que aquests
seva dimensi lineal, i la superfcie augmenta en proporci al qua- apndixs li serveixen per dissipar la calor
drat, es redueix la superfcie del cos amb relaci al seu volum. A ms, i refrigerar el cos.
cal afegir-hi lavantatge que comporta laugment de vigor associat a
la corpulncia.

La regla dAllen

Relacionada amb la regla anterior, aquesta regularitat indica que en les

espcies o subespcies prximes danimals de sang calenta les dimen-
sions dels apndixs corporals homeoterms (orelles i cua) sn, amb rela-
ci a les del cos, ms grosses en les formes que habiten pasos clids que
en les que viuen en regions fredes. En aquest cas, cal buscar lexplica-
ci en el fet que aquells apndixs actuen eficament com a radiadors de
calor. Permeten dissipar la calor i, per tant, refrigerar el cos en llocs calo-
rosos; en canvi, serien totalment contraproduents en indrets freds.

Pes (kg)

75

Europeus
Total
70

65 Amerindis

60

Mongoloides (sud-est asitic)

55
Levoluci biolgica ha portat tamb
lespcie humana a adaptar-se a les
condicions ambientals diferents. Per
50
aquest motiu tamb nosaltres complim
Africans les regles de Bergmann i dAllen. La
massa corporal tal com mostra aquest
45
grfic de la relaci entre el pes corporal
-10 0 10 20 30
i la variaci de la temperatura mitjana
Temperatura mitjana anual (C) actual t una correlaci directa amb la
temperatura mitjana anual.

28
 UNITAT 1

8. Mecanismes de dispersi
Lexpansi de lrea de distribuci duna espcie pot ser molt rpida.
Tal com va assenyalar Darwin, per exemple, els cavalls van ser intro-
duts a Amrica del Sud, concretament a lrea de Buenos Aires, lany
1537 pels espanyols, i el 1580 ja havien arribat a lestret de Magalla-
nes. Aix va ser possible grcies a lactuaci humana, que va contri-
buir a lexpansi de lespcie mitjanant un desplaament actiu. En
altres ocasions, per, les causes de lexpansi duna espcie (per exem-
ple en el cas de les plantes) sn fora ms subtils i el desplaament es
fa duna manera passiva.
Sanomenen mecanismes de dispersi els mitjans pels quals les es-
pcies biolgiques poden desplaar-se i eixamplar les seves rees de
distribuci. Sn bsicament quatre: dispersi pel vent o anemocria;
dispersi per mitj dels moviments de laigua, especialment pels corrents
marins, o hidrocria; dispersi per mitj dels animals o zoocria; dis-
persi per mitj de lacci humana. Aquest ltim sistema de dispersi
s cada vegada ms important i lestudiarem en la unitat 4.

8.1. Anemocria

Lanemocria s la dispersi de plantes o animals, o dels seus gr-

mens, per la fora del vent. Com ms petit s un organisme, ms sus-
ceptible ser de ser transportat per laire. Entre les plantes, aquelles
que tenen les llavors ms petites sn sovint disseminades a grans dis-
tncies per mitj daquest procediment. s el cas de les orqudies, de
sements petitssimes (en calen vint mil per fer un gram de pes).
Per facilitar la dispersi, moltes plantes disposen de flotadors aeris.
Aquest s el cas ben conegut de plantes com el pixallits o dent de lle,
que t les llavors rodejades dun embolcall de pls, i el vill. Aquestes
plantes actuen com un autntic paracaigudes ja que augmenten la susten-
taci de la sement i nafavoreixen, per tant, la capacitat de desplaament
en el medi atmosfric. Tamb s el cas dels fruits i llavors amb smares,
prolongacions membranoses en forma dales que en faciliten la dispersi.
Entre els animals dispersats pel vent sn comunes les formes de
resistncia, com en el cas dels efipis (ous) de les dfnies o puces dai-
gua dola, o les formes enquistades daltres invertebrats, que mante-
nen cllules germinals en vida en un entorn advers. Molts insectes
El plomall, o vill, dalguns fruits, com
alats sn arrossegats per les trmiques i les turbulncies i acaben tras-
ara el daquest pixallits, facilita que les
llavors siguin dispersades pel vent.
lladats ms lluny dall on la seva capacitat de vol els hauria portats.
Algunes aranyes se situen en un lloc on faci aire i secreten un fil de
seda, com quan fan una teranyina, per sense enganxar-lo enlloc. Quan
el fil comena a voleiar, laranya en segrega ms i ms fins que una
ventada se lenduu. Les molses, les floridures, els llevats i tota mena
de microorganismes es propaguen de forma efica a causa de la dis-
persi de les seves espores per mitj del vent. El fenomen s ms

29
 important que no sembla a primera vista: es calcula que en una colum-
na datmosfera d1 km2 de base i 4 000 metres daltura hi ha uns
10 milions de petits animalons.
En aquells ambients on el vent bufa amb fora i no hi ha gaires
obstacles, els moviments de laire poden arrossegar els vegetals arran
de terra. Algunes plantes del desert o dambients esteparis oberts
sn transportades daquesta manera molt lluny per lacci continuada
del vent, rodant per terra com una pilota. A vegades, els organismes
arrossegats per la fora del vent sn de dimensions fora sorprenents.
Encara que excepcionals, sn ben documentades en aquest sentit les
pluges ocasionals de peixos i granotes. En aquest cas, els animals sn
absorbits per alguna depressi atmosfrica violenta i arrossegats atmos-
fera enll. Malgrat la magnitud del fenomen, sovint aquesta mena de
transport no implica pas la mort dels viatgers, de manera que en cons-
titueix una singular, per efectiva, dispersi.

8.2. Hidrocria

La importncia de la hidrocria o disseminaci per laigua s enor-

me i moltes plantes i animals han arribat als indrets on ara habiten
per mitj daquest sistema de transport. Els corrents marins transpor-
ten les sements i els fruits flotants dels vegetals costaners i riberencs.
Aquest s lorigen de moltes de les espcies vegetals de les illes oce-
niques, com en el cas del cocoter, els fruits del qual suren en laigua
marina malgrat el pes i hi resisteixen llargs viatges sense malmetres.
En el segle XIX, Charles R. Darwin va realitzar impulsat pel desig
de fonamentar la seva explicaci del carcter evolutiu de la vida una
srie dexperincies per demostrar la capacitat de dispersi de laigua.
De 87 tipus diferents de llavor que va posar en remull en aigua de
mar, 64 van conservar llargament la seva capacitat de germinaci. Ger- La capacitat dels corrents daigua per
minaren desprs dhaver roms en aigua per espai de 28 dies o, fins i arrossegar restes de vegetaci contribueix
tot, en alguns casos, 137 jornades. De manera similar, un cargol terres- a la dispersi de les espcies.
tre aguanta fins a 15 dies en aigua sala-
da, mentre que les avellanes encara
poden germinar tres mesos desprs
dhaver estat posades en remull en aigua
de mar.
Tamb cal tenir en compte la capa-
citat dels corrents daigua per arrosse-
gar troncs, fustes, masses o restes de
vegetaci. El fenomen s especialment
important als rius tropicals, que por-
ten sovint grans masses de vegetaci que
es desprenen de la riba i romanen flo-
tant en el seu viatge aiges avall com
autntics rais naturals. A vegades de
dimensions considerables, aquests rais

30

Els fruits enganxosos, com ara els del
vesc de la illustraci superior o les llufes
de la illustraci inferior, sn fcilment
dispersats pels animals.
UNITAT 1
poden hostatjar, a ms dun bon nombre de llavors, alguns vertebrats
de dimensions redudes i una gran varietat de petits animalons. Si el
viatge no s gaire accidentat, moltes daquestes formes de vida poden
arribar vives al seu dest. Tal com passa amb la hidrocria, a vegades
els viatgers no sn pas petits. Els ssos polars, per exemple, poden des-
plaar-se involuntriament duna manera similar en una altra mena de
rais naturals: els icebergs. s sobre aquestes plataformes flotants que
arriben ocasionalment a les costes dIslndia.
8.3. Zoocria
s freqent que els fruits o les llavors quedin enganxats al cos dels
animals, especialment al bec com en el cas dels enganxosos fruits del
vesc o entre el fang de les potes. Darwin tamb va fer experiments
en aquest sentit, els quals, si b senzills, van ser concloents. Va obser-
var que duna nica boleta de fang que una perdiu portava adherida
a la pota en germinaren 82 plantes! De fet, s fora freqent que les
plantes tinguin llavors amb ganxos, dents o espines (s ben conegut
el cas de les llufes) i que senredin entre el pelatge o les plomes dels
animals. Tamb contribueixen a la dispersi de les plantes els animals
que, com ara les formigues o els esquirols, acumulen reserves alimen-
tries que no sempre consumeixen. Lexpansi dels parsits, que viat-
gen de forma passiva transportats pels seus hostes, tamb es pot con-
siderar una forma de zoocria.
Un altre aspecte de la zoocria s
el de les plantes que tenen fruits car-
nosos que sn menjats pels animals.
Sovint lanimal no pot pas digerir el
pinyol dur que, tanmateix, guarda la
llavor. Quan lanimal lexpulsa amb els
excrements est contribuint a la dis-
persi de la planta, ja que aix pot
succeir a fora distncia del lloc do-
rigen. Passejant pel camp a lhivern s
ben freqent, per exemple, trobar els
excrements de la guineu tenyits del
color vermells dels fruits de la gavar-
rera (o roser bosc). En aquest cas es
produeix una clara relaci de benefici mutu: lanimal troba en els fruits
de la gavarrera un dels pocs aliments disponibles a lhivern, i el roser
bosc disposa duna manera ben efica de dispersar les llavors. Moltes
altres plantes presenten estratgies similars i ladaptaci mtua entre
lanimal i la planta pot arribar a ser molt notable. Sovint el pas pel
tub digestiu de lanimal no sols no comporta cap problema per a la
llavor, sin que, al contrari, lacci reblanidora dels ferments digestius
pot ser indispensable per desfer les cobertes del pinyol i fer possible
la germinaci de la llavor.
31
 A C T I V I T A T S
1.13. Dacord amb lexplicaci de les causes de les disjuncions boreo-
alpines, dibuixa en un mapa fsic dEuropa les segents rees de dis-
tribuci de la papallona apollo:
a) Lrea de distribuci abans de comenar la darrera glaciaci,
quan el clima era similar a lactual.
b) Lrea de distribuci ara fa uns 18 000 anys, en el mxim pe-
rode de glaciaci (perode solutri).
c) Lrea de distribuci actual.

1.14. Amplia, mitjanant Internet o una recerca bibliogrfica, la teva

informaci sobre els fssils vivents esmentats en el text. Busca qui-
na mena dorganismes sn, on es troben, amb quins grups dorga-
nismes fssils estan emparentats (i lpoca en qu aquests vivien) i
tamb digues el nom daltres fssils vivents no esmentats en el text.

1.15. Est demostrat que els mamfers que senterren no solen com-
plir la regla de Bergmann. Tracta de donar una explicaci adapta-
tiva coherent a aquest fet.

1.16. La denominada regla de Rensch afirma que la grandria de

la niuada en una espcie determinada augmenta amb la latitud.
Si b no hi ha acord entre els cientfics sobre quines sn les causes
El nutil, que s un mollusc cefalpode
que ho expliquen, s ben cert que aquesta regla es compleix sovint. de lordre dels nautilodeus, s un
Quines explicacions adaptatives creus que, tal vegada, ho justifi- exemple de fssil vivent.
quen?

1.17. Darwin va observar que a les illes oceniques hi havia moltes

espcies endmiques, per exemple els pinsans de les Galpagos. De
totes maneres, aquestes espcies de pins eren fora semblants a les
que hi ha al continent sud-americ.
a) Explica, en termes evolutius, aquests fets.
b) Hi ha cap explicaci que no tingui en compte levoluci?
Quina?

1.18. Posa exemples dendemismes no esmentats en aquesta unitat

i indican la distribuci geogrfica.

32
 UNITAT
A C T I V I T A T S
F I N A L S 1

Alzinar Camp proper

Dies, per any, amb temperatura mitjana inferior o igual a 0 C 6 8

Dies, per any, amb temperatura mitjana superior o igual a 25 C 13 33

Dies, per any, amb temperatura mnima inferior o igual a 0 C 35 44

Dies, per any, amb temperatura mxima superior o igual a 25 C 86 129

1.19. La taula de dalt permet comparar les tempera-
tures al llarg de lany en un alzinar i en un camp pro-
per. Estudia-les i, en acabat, contesta a les qestions
segents:
a) Dnan una explicaci global.
b) Per qu hi ha ms diferncies entre les tempera-
tures mximes o les mnimes que entre les mitjanes?
c) On hi ha les diferncies ms acusades? Per qu?
d) On trobaran els animals millor refugi davant les
oscillacions de la temperatura? Concorda aix amb el
que saps dels animals dels alzinars i les pinedes?
1.20. La illustraci del peu de pgina correspon al
Bosque Nuboso de Monteverde, al centre de Costa
Rica, a lAmrica Central. Si lobserves amb atenci,
veurs que la vegetaci est tota inclinada cap a la
carena de la muntanya. Aquesta carena s a la divis-
ria daiges entre loce Pacfic i loce Atlntic. Els
vents alisis no paren de bufar durant mesos i sn els
responsables daquesta forma curiosa en la vegetaci.
Raona quins efectes ocasiona en la humitat i en la
vegetaci de la zona el fet que laire de loce superi
aquest desnivell.

33
 A C T I V I T A T S
F I N A L S

a) b)

Cactus

Roure (hivern)

c) d)

Ceba (hivern)

Lleterassa

Hivern Estiu

1.21. Comenta la forma i laspecte de les plantes de

la illustraci de dalt. En el cas de la lleterassa, tingues
en compte els canvis estacionals.
Nit Dia
Zona superficial

1.22. El grfic del costat mostra la variaci vertical de

la distribuci doxigen, de nit i de dia, en laigua dun
llac. A la zona superficial hi ha abundncia dalgues
microscpiques. A la zona profunda hi ha bacteris,
alguns animals i una gran quantitat de matria org-
nica sedimentada.
a) Interpreta la diferncia entre la distribuci do-
xigen entre el dia i la nit en la zona superficial.
b) Fes el mateix amb la zona profunda.
c) Qu passaria amb loxigen si es produs una gran
producci de matria orgnica (eutrfia) com a con-
seqncia dun important abocament daiges riques
Zona profunda
en nitrats o fosfats al llac?
d) Com seria la concentraci doxigen al fons dun
llac amb baixa producci de matria orgnica (oligo-
trfic), com per exemple un llac dalta muntanya del Concentraci doxigen
Pirineu?

34
 UNITAT
A C T I V I T A T S
F I N A L S 1

1.23. En lestudi dels ecosistemes, els transectes 1.25. Relaciona els termes de les dues columnes:
(inventaris dun conjunt drees del terreny) sutilit-
zen habitualment per fer mostratges de les comunitats pinyol
vegetals. En aquests estudis se solen mesurar diverses anemocria
rai
variables ambientals. A la taula de peu de pgina es
vill
presenten algunes dades dun transecte al llarg dun hidrocria
smara
sistema de dunes litorals. Estudia-la i contesta a les
vesc
preguntes que hi ha a continuaci: zoocria
a) Quina localitat tindr, probablement, ms ri- llufa

quesa despcies animals?

b) A mesura que ens allunyem de la lnia de cos-
ta, les localitats de la taula presenten diferncies pel
que fa a la riquesa despcies, les caracterstiques del
sl i la cobertura vegetal. Redacta una explicaci
lgica daquest fet.
c) Una adaptaci comuna de les plantes que
viuen en sls amb altes concentracions salines s la-
cumulaci de moltes sals als teixits, fins a arribar a
tenir concentracions ms altes que les del sl. Expli- A B
ca per qu aquest fet facilita que puguin absorbir
aigua del sl.

1.24. El dibuix del costat representa dues basses (A i

B) fora diferents. En cada bassa hi habita una comu-
nitat. El grfic mostra la variaci de la temperatura
amb relaci a la fondria en cada bassa, en un dia
destiu. Contesta a les preguntes segents: Granits Gresos Calcries
a) Qu s una comunitat?
0
b) Raona per qu les comunitats de les dues basses 1 2
1
pot ser que siguin fora diferents.
Fondria (m)

c) Quina lnia del grfic correspon a cada bassa? 2

d) Sha trobat una espcie danimal que noms pot 3

viure entre 15 C i 18 C. A quina bassa viu? Per qu? 4
e) Si es tallessin tots els arbres que envolten la bas- 5
14 16 18 20 22 24 26 28
sa B, aix comportaria, amb el temps, canvis en la
Temperatura (C)
comunitat dorganismes aqutics de la bassa?

Localitat

I II III IV

Distncia des del mar (en metres) 50 100 150 200

Contingut sal del sl (g de clorurs / dm3) 13 7 3 1

Percentatge de recobriment vegetal 5 30 65 97

Nombre despcies (plantes) 8 15 18 22

Percentatge de matria orgnica al sl 0,4 2 5,8 8,2

35
 A C T I V I T A T S
DAVA LUAC I

1. Lanellament dels ocells s un tcnica que dna Nombre de captures

molt bona informaci sobre la biologia daquests ani- 30
mals. Consisteix a capturar-los i, un cop identificats
amb una anella petita i lleugera que se subjecta en
una pota, deixar-los anar. Si tornen a ser capturats es
20
pot esbrinar el trajecte que han fet. En un programa
danellament de rossinyols portat a terme al Maresme
es van fer, al llarg dun any, les captures que indica el
grfic de la dreta. 10
a) Explica les dades del grfic, s a dir, la desapari-
ci hivernal, la presncia a la primavera i a lestiu i el
mxim al comenament de la tardor.
b) Copia el text que hi ha a continuaci i omple Gen. Febr. Mar Abr. Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des.

els buits amb les paraules segents:

rea de cria, poques, hivern, hiverna, migracions,
primavera, sedentaris, sud, tardor

Alguns ocells sn , s a dir, romanen tot lany al

mateix indret. Altres, en canvi, efectuen anuals.
Aquests darrers realitzen un viatge prenupcial a la pri-
mavera que els porta a l i un altre de postnupcial a
la tardor que els duu a les rees de reps hivernal de cli-
ma ms suau, on passaran l .
Aix fa que alguns ocells es trobin entre nosaltres
solament durant algunes de lany. Aix, per exemple,
el cucut que a lfrica tropical arriba aqu a la
. Novament, tot just sacosta la , torna a empren-
dre la marxa cap al .

c) Dibuixa en un mapa mut les rutes migratries

dalguns ocells comuns, com ara loreneta, la cigonya,
el cucut, etc. i les daltres ocells no tan coneguts, per
igualment viatgers, com ara la fredeluga, labellerol, el
camallarga, la grua, etc.
d) Copia en un mapa mut dEuropa lrea de dis-
tribuci dalguna espcie dnec i distingeix amb
colors diferents les rees dhivernada de les zones de
nidificaci. Descriu tamb els desplaaments esta-
cionals. b) A Sierra Nevada hi viu la confera Abies pinsa-
po, semblant als avets, que s endmica daquestes
2. Les illes, a ms de tenir moltes espcies endmi- muntanyes. Explica com pot haver-se produt aques-
ques, sn sovint paradisos de biodiversitat. ta situaci.
a) Raona si s el mateix una cosa i laltra. Hi pot c) A les muntanyes de les selves tropicals, sovint
haver molta biodiversitat sense endemismes? Hi pot ha- allades entre si per grans extensions de vegetaci, hi
ver endemismes destacats en llocs amb una diversitat trobem una biodiversitat molt alta. Explica per qu s
estndard? aix i raona la resposta.

36
 UNITAT
A C T I V I T A T S
DAVA LUAC I 1

3. El dibuix que hi ha a peu de pgina mostra la dis-
tribuci de la vegetaci en un determinat indret del
Pirineu (1-9). Observal i respon a les preguntes
segents:
a) Quins factors ambientals influeixen ms en
aquesta distribuci de les comunitats vegetals?
b) Hi ha cap regularitat en la distribuci de les
comunitats? Les podrem trobar ordenades duna altra
manera?
c) Com sexplica que les comunitats 2 i 4, tot i tro-
bar-se a altituds similars, siguin diferents?
d) Formula una hiptesi que expliqui per qu no
hi ha arbres a les comunitats 7, 8 i 9.
e) La naturalesa del sl influeix, tal com mostra el
dibuix, sobre la distribuci de les plantes. Completa
la teva informaci i digues qu significa, en aquest
sentit, que una planta s basfila, calccola, acidfila
o siliccola. Posan exemples.
4. Redacta un text en qu figurin tots els termes
segents: adaptaci, rea de cria, rea de distribuci,
rea dhivernada, ecosistema, fenologia, homeoterm,
migraci, oreneta i temperatura.
ment amb la illustraci dun litoral mar que hi ha a
la pgina 12 i respon a les preguntes que hi ha a con-
tinuaci:
a) Digues si la llum s un factor important en
la distribuci dels organismes del litoral mar.
Quines conseqncies t la distribuci vertical de
la llum?
b) Per a aquests organismes del litoral mar, hi ha
altres factors ambientals digual o ms importncia?
Quins?
c) Per qu les algues que es troben a diferents
nivells tenen una coloraci diferent?
% intensitat de llum
0 100
Fondria

5. El grfic del costat mostra que la intensitat de llum

disminueix com ms ens enfonsem. Observal junta-

S N
9
8 7
7 2 500
3
2 4
6

Substrat silcic
1 700

Substrat calcari

Sl

37